Carta oberta als i les independentistes

L’independentisme viu moments efervescents. Sens dubte,comencem a recollir

els fruits de molts anys de feina, feina que hem fet entre tots, des del carrer i

des de les institucions. El debat sobre la Independència està damunt la taula,

se’n parla d’una manera normalitzada en els mitjans de comunicació, en el

Parlament, en les converses familiars. Les enquestes detecten moviments

significatius en l’actitud de la societat catalana davant de la hipòtesi

independentista. Progressem adequadament, i darrerament a bon ritme.

M’agradaria aprofitar el moment per compartir una sèrie de reflexions sobre el

moment històric que vivim com a país, i també sobre el moment que viu

l’independentisme.

Voldria en primer lloc posar en valor el paper d’Esquerra Republicana de

Catalunya en aquest procés, perquè crec que s’ha estat molt poc generós amb

Esquerra des de dins mateix de l’independentisme. Esquerra va saber activar

fa set anys el ressort adequat, forçant l’alternança democràtica a Catalunya

amb un programa basat en la redacció d’un nou Estatut. Aquella decisió

estratègica, no entesa per tothom, ha acabat provocant una sèrie de reaccions

en cadena de gran calat polític.

El nou Estatut era, com vam dir en el seu moment, la prova del cotó de

l’Espanya plural i del projecte autonomistafederalista. Com era d’esperar, la

prova del cotó ha acabat donant negatiu, primer amb la retallada de l’Estatut al

Congrés i en el pacte Mas-Zapatero, i després amb la sentencia del Tribunal

Constitucional. L’autonomisme (i no cal dir el federalisme) han entrat en crisi, i

la perspectiva independentista s’obre pas. La sentència del TC, doncs, tanca el

cicle polític iniciat amb l’Acord del Tinell.

En el camí, hem cosit el PSC al país, arrossegant-lo a posicions que fa vuit

anys eren impensables: l’Estatut del 30 de setembre, la Llei d’educació, la Llei

d’acollida, la Llei de consultes, la Llei del cinema, la Llei de vegueries, etc., i

hem provocat un corriment de les posicions nacionals de CiU, amb l’assumpció

del dret a decidir com a eix polític. Avui, set anys després de la irrupció

d’Esquerra com a força de Govern (amb només el 14% dels vots, cal recordar-

ho), el catalanisme és més ampli, més transversal, i el debat sobre la

Independència és sobre la taula. Segur que no ho hem fet tot nosaltres sols,

però crec que seria molt injust pretendre que la principal força independentista

no hi té res a veure, i més després d’haver assolit una victòria estratègica tan

clara. Els intel·lectuals orgànics de CiU que sentenciaven que l’eix nacional

seria substituït pel social, veuen com la política catalana ha pres un caire més

nacional que mai.

Una de les bones notícies del creixement social de l’independentisme és la

seva extensió transversal entre gent d’ideologies molt diverses. Hi ha partidaris

de la Independència que són d’esquerres, n’hi ha de liberals, de conservadors,

de democristians... Hi ha partidaris de la Independència entre els votants de

tots els partits catalanistes de tradició democràtica, am percentatges

significatius. La idea de la Independència h impregnat transversalment la

societat catalana.

Esquerra ha tingut el monopoli de la representació electoral parlamentària de

l’independentisme els darrers vint anys. Però a mesura que l’independentisme

ha anat creixent i s’ha fet transversal, hi ha hagut més i més ciutadans

partidaris de la Independència que no s’han sentit representats per l’ideari i per

l’acció política del nostre partit, tant per diferències ideològiques com

estratègiques. Esquerra és un partit republicà i d’esquerres, tenim un model

territorial i de desenvolupament sostenible per al nostre país. Hem construït un

discurs allunyat de l’essencialism nacionalista i amb una aposta gradualista i

multipartidista per assoli la independència, i hem posat en pràctica una

estrategia determinada de pactes de Govern que no ha agradat a tothom. Però

és que no preteníem agradar tothom: mai no hem pretès ser la casa comuna de

tots els independentistes de totes les ideologies. Sempre hem dit que nosaltres

treballàvem per estendre l’independentisme en l’espai sociopolític que va del

centre cap a l’esquerra. I sempre hem dit que seria molt bo per al país que

sorgís una o més forces polítiques que treballessin per estendre

l’independentisme en l’espai sociopolític que va del centre cap a la dreta.

Catalunya estarà preparada per a la Independència quan el primer partit de

l’esquerra i el primer partit de la dreta siguin independentistes i sumin una

majoria social i política molt àmplia. I per arribar a aquest escenari encara hem

de picar molta pedra, tots plegats.

Aquestes darreres setmanes han sorgit veus a favor d’una candidatura única

de l’independentisme. Crec que amb els paràgrafs anteriors ja ha quedat clara

quina és la posició estratégica del nostre partit respecte als Fronts Patriòtics.

En qualsevol cas, però, voldria afegir que en algunes d’aquestes crides hi he

trobat a faltar el més elemental respecte a Esquerra i al que representa.

Esquerra té 80 anys de continuïtat històrica, és el partit de Macià i Companys,

té més de 450 seccions locals organitzades arreu dels Països Catalans, té 21

diputats al Parlament de Catalunya, una diputada al Parlament de les Illes

Balears, té tres diputats i quatre senadors a Madrid, un eurodiputat a

Brussel·les, més de 1.600 alcaldes i regidors en pobles i ciutats, governa en

coalició al Principat, presideix el Parlament de Catalunya i dues Diputacions,

manté relacions internacionals estables, i ha aguantat en solitari la presència

institucional de l’independentisme durant els darrers vint anys.

I malgrat això, a Esquerra se li han fet crides a «sumar-se» [sic] a una coalició

amb entitats i partits que no han passat mai per les urnes, que no se sap quina

representativitat real tenen, que no són capaços de posar-se d’acord entre ells i

que no sabem si d’aquí a uns mesos continuaran existint. Em fa l’efecte que la

militància i l’electorat d’Esquerra es mereix més respecte i consideració per part

dels autors d’aquestes crides.

Estic completament d’acord amb els independentistes que pensen que en

aquest moment històric cal arriscar i fer un pas endavant. Però no hem de

confondre un pas endavant amb una fugida endavant. I en aquest punt vull ser

molt clar: crear l’expectativa d’una imminent proclamació de la Independència

des del Parlament és, en el millor dels casos, confondre desig i realitat; i en el

pitjor, és jugar frívolament amb les il·lusions de la gent. Per desgràcia, l’endemà

de les pròximes eleccions no hi haurà 68 diputats independentistes, i jo

personalment no penso ser còmplice de cap operació basada en premisses

falses, per molt benintencionades que siguin.

Ens calen propostes polítiques lligades a la realitat. De la mateixa manera que

fa set anys vam saber fer un moviment tàctic (alternança democràtica i nou

Estatut) que ha canviat radicalment la política catalana i ha acostat

l’independentisme a la centralitat, ara cal fer una nova estrebada capaç de

generar contradiccions conseqüències concretes en el conjunt del sistema

polític, evitant la temptació del testimonialisme.

La nostra aposta per al pròxim cicle polític és coneguda: portar el debat al

terreny de la radicalitat democràtica, un terreny que incomodi les forces de

l’autonomisme i les obligui a moure’s en la direcció correcta. Entenem que la

proposta de posar en pràctica el dret a decidir a través d’un Referèndum

democràtic sobre la Independència té recorregut polític, perquè no és una

proposta només per als independentistes, sinó que és una proposta adreçada

a tots els demòcrates, una proposta d’ampli espectre, que és coherent amb el

procés de consultes per la Independència que hem viscut el darrer any, que

sabem que genera contradiccions en les cúpules dels altres partits, que és molt

majoritàriament compartida per les seves bases electorals i que connecta amb

la centralitat democràtica del país.

Joan Puigcercós

President d’Esquerra

INTRODUCCIÓ

Si fa set anys ens haguessin dit que la política catalana pivotaría sobre l’eix de

l’independentisme, que l’esquerra sucursalista assumiria una reforma

ambiciosa de l’estatut, o la llei del cinema o que el centredreta nacionalista

necessitaria flirtejar amb el sobiranisme, no ens ho hauríem pas cregut. Però

som al 2010 i aquest país amb l’aposta estratègica d’Esquerra i amb la seva

presència al govern, solament amb 21 diputats, ha experimentat un

canvi substancial.

La societat catalana ja no es conforma només amb les engrunes ni amb una

política de peix al cove. L’independentisme ha amarat amplis sectors de la

població, s’ha fet més transversal. El dret a decidir ja no és avui una entelèquia.

La independència ha deixat de ser un somni romàntic per a esdevenir un

objectiu tangible.

Res d’això no hauria estat possible sense la irrupció d’Esquerra amb una força

determinant que li ha permès condicionar la política catalana i provocar un

canvi de paradigma. Avui som en un escenari, en una cruïlla en què haurem de

decidir què volem, continuar avançant per a aconseguir un estat propi o

quedar-nos aturats esperant que ensarribi de l’estat espanyol mentre ens

demanen que siguem més solidaris, i l’espoli fiscal augmenta any rere any.

L’esquerra independentista ha adquirit experiència de govern i l’ha impregnat

d’un accent nacional i social. Per primera vegada ha pogut governar. I els

resultats s’han notat amb un notable impuls de polítiques socials i amb una

ambició nacional desconeguda. Allí on tot havien estat temors i renúncies,

Esquerra ha demostrat ser valenta, arriscant i assumint el desgast i les

despeses de les seves decisions.

Tot i els entrebancs hem governat amb il·lusió, esforç, dedicació, moltes

vegades amb silenci, amb equitat; però sobretot ho hem fet pensant en les

persones: des dels més menuts al que ja no ho són tant i que també s’ho

mereixen, des del pagès a la mestressa de casa o del paleta a l’arquitecte .

Que el projecte iniciat ara fa set anys continuï dependrà de vosaltres, és un

projecte compartit. Volem un país que avanci, però que ho fem junts. Hem de

sumar esforços com fins ara hem fet i els resultats han estat els que tenim i que

a continuació us voldria explicar.

UNA SOCIETAT MES JUSTA I COHESIONADA

Hi ha valors i idees que en un estat democràtic ningú no gosa negar, però

quines accions s’han de fer perquè això sigui possible? En primer lloc tenir

responsabilitat pública, i en segon lloc compromisos amb el país i les persones

que hi viuen, que hi treballen i que hi gaudeixen. I això és el que ha fet

Esquerra al llarg d’aquests set anys.

El projecte d’esquerra no és un projecte de ferro, sense fissures, és un projecte

amb escletxes, dúctil en la mesura de poder incorporar canvis per tal

d’adequar-se a les persones i moments que vivim. S’hi van incorporant capes,

com si d’una ceba es tractés, però que es complementen i encaixen una amb

l’altra. Un exemple és la Llei de Serveis Socials que s’ha convertit en el quart

pilar de l’Estat Català del Benestar; l’atenció a les persones s’ha posat al

mateix nivell de la sanitat, de les pensions i de l’educació.

És clar que hem creat moltes places de professors, noves llars d’infants i nous

centres educatius de primària i secundària. Era la nostra obligació i compromís

perquè volem un país format i educat, les dues coses alhora! Les societats amb

més qualitat de vida són les més ben formades i educades, i són les que

generen més drets i oportunitats. Vosaltres com a pares i mares sou partícips

del que passa; també com a avis i àvies, sabeu com jo que l’educació és

transversal i intergeneracional. És la suma de molts esforços i voluntats i

vosaltres hi participeu cada dia de manera activa.

L’educació és un tresor d’accés universal que s’ha de descobrir, s’ha d’estimar i

s’ha de compartir i això és el que Esquerra ambiciona: compartir coneixements

és el valor de l’equitat i de la igualtat d’oportunitats.

I com molt bé sabeu, l’educació per la salut també és una àrea de coneixement.

Uns bons hàbits alimentaris i de vida actuen com a prevenció per a futures

malalties, que o bé per edat, o pels esforços o per un ritme de vida inadequat,

ens porten a visitar els centres hospitalaris dels quals tots en som usuaris. I

volem ser atesos amb professionalitat; i si ens hi hem de quedar volem que

tinguin els serveis de la màxima qualitat. He dir que estem en el tercer lloc

europeu i això vol dir que ens preocupa la salut de les persones i el nivell de

qualitat de vida, i que cada vegada més s’ampliï la cartera de serveis del

sistema públic i arribi fins l’últim ajuntament de Catalunya. Per cert, durant

aquest període tots els municipis, però especialment els petits i mitjans han

pogut incrementar la dotació de serveis. Serveis, evidentment, adreçats a

millorar la qualitat de vida de les persones.

No volem una Catalunya amb un cap molt gros i un cos petit, volem una

Catalunya equilibrada i que les persones puguin viure, treballar i gaudir en els

seus municipis, però especialment als petits i mitjans.

Les inversions s’han realitzat tenint en compte les necessitats i no el nombre

d’habitants. Hem posat el país en xarxa, com abans ho eren les carreteres; i

això ha permès connectar-se al món, crear economia i evitar la fractura digital,

peces clau per a la igualtat d’oportunitats.

Però de la mateixa manera que de vegades, a la xarxa, ens hi pot entrar un

virus, a la ciutadania de vegades ens poden atracar, amenaçar, prendre’ns el

cotxe o.... És ben cert que Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona –

exceptuant el Baix Penedès- han estat les últimes en el desplegament dels

mossos, planificació feta des de feia anys. La policia que volem han de ser els

nostres àngels de la guarda, això és el més fàcil de dir, però com molt be sabeu

tenen una tasca no exempta de dificultats, com moltes feines que vosaltres

realitzeu. Però pel que sí que apostem és per la proximitat, la formació i la

modernització. Aquests paràmetres ens donaran garantia de seguretat.

Mai la llengua d’un país havia estat tan atacada com ho ha estat el català. Com

molt bé sabeu de la Llei del cinema en català, els dos partits que la van votar

en contra són el PP i Ciutadans, els que s’omplen la boca de llibertats. Durant

molts anys hi havia el lema “Depèn de vosaltres”. Esquerra tal com ho fan

altres estats per tal de protegir i preservar la llengua pròpia del país han ampliat

el marc normatiu; i l’última fa referència al decret de l’Ús del Català a les

Universitats. Des d’Esquerra volem garantir el desplegament de les Lleis

aprovades al Parlament.

I com que parlem d´Universitats, la llavor de la formació i dels nostres futurs

emprenedors, el govern ha treballat per a posar les bases del futur

desenvolupament econòmic d’acord amb els agents socials, a través de la

reedició de l´Acord Estratègic. Aquest acord s´ha centrat a renovar i enfortir els

plantejaments de competivitat, internacionalització i qualitat d’ocupació per fixar

els fonaments del futur econòmic del país. Catalunya exporta el 55 % dels seus

productes fora de l’estat espanyol, el qual representa l’1% a nivel mundial. El

suport a la petita i mitjana empresa, el qual representa el 95% del teixit

empresarial s’ha beneficiat dels ajuts i de la supressió de traves

administratives. El suport als emprenedors i la captació de projectes han

generat una inversió molt important d’empreses estrangeres. Volem idees i

projectes per acompanyarvos en el vostre somni que també ho és el del vostre

país. Si un país es fa gran és perquè les persones que hi treballem ho fan amb

professionalitat i vosaltres així ho feu, perquè sinó Catalunya no hagués arribat

a tenir el prestigi internacional que té en aquest camp.

Si les empreses estrangeres venen a Catalunya és perquè les infraestructures

en mobilitat estan creixent i això és el que aquest govern fa i vol continuar fent;

i ho fa tenint en compte la gent del territori i sent respectuosa amb el Medi

Ambient, ja que també sabem que és un tema epidèrmic i que moltes vegades

genera tensions. L’aposta d´Esquerra de mobilitat és el ferrocarril, però és clar

que ens hem trobat el que ens hem trobat, la manca d’inversió de la companyia

estatal Renfe. L’altra aposta és la creació d´unhub internacional a l’aeroport de

Barcelona per a vols internacionals, que ara per ara, el govern espanyol ens

veta. La planificació territorial també arriba als municipis més petits, i és que

tots els municipis de Catalunya han disposat de normes de planejament

urbanístic en la mesura d’estructurar les zones de creixement i les zones

d’equipaments. I en aquesta planificació l’accés a l’habitatge hi té una part

important, per la qual cosa s’ha aprovat i ha desplegat la Llei pel Dret

d´Habitatge. S’han fet més habitatges protegits que mai, especialment en

moments de crisi econòmica en què les famílies pateixen i molt. Però la suma

de voluntats i esforços ens portarà a resoldre millor aquesta situació.

Com molt bé sabeu, la protecció del medi natural ha estat i és una de les

prioritats d´Esquerra. En matèria d’espais naturals, un del objectius del Govern

ha estat integrar la Xarxa Natura 2000 en el sistema d’espais protegits de

Catalunya. L’esforç s’ha centrat en els secans de les terres de Lleida on s’ha

ampliat la delimitació de àrees Zepa de secà per complir amb la normativa de

la UE, ja que es posava en risc el canal Garrigues-Segarra.

La voluntat de seguir creixent en la creació de parcs i amb una gestió acurada

és també un dels principis d´Esquerra . I per últim voldria parlar-vos de la

modernització i internacionalització de l´agroindústria. El món de la pagesia no

està en un bon moment, però he que dir que s’han destinat ajuts a la

incorporació de joves empresaris agraris, un pla de modernització de

cooperatives, ajuts pera la compra de maquinària o impulsar assegurances per

fer front als riscos naturals. Els pagesos tenen un valor afegit, són els

observadors del territori i veuen lles debilitats i les fortaleses, per això Esquerra

hi ha mantingut taules de treball i aquest treball conjunt va provocar que el

Parlament hi dediqués un monogràfic.

AVANCEM CAP AL DRET A DECIDIR

Totes les maniobres encaminades a desautoritzar, perseguir o prohibir el dret a

votar a expressar l’opinió dels ciutadans són un estímul a les ànsies de

sobirania i posen de manifest la democracia de baixa qualitat que regeix l´Estat

espanyol, així com les seves limitacions i incapacitat d’oferir respostes en clau

democràtica.

Esquerra és la formació que ha abanderat, històricament en solitari, el

reconeixement del dret a decidir i que n’ha fet una de les seves raons de ser.

Per això la proclamació de Joan Puigcercós com a candidat d´ERC a la Vall de

Núria, va anar acompanyada d’una proposta programàtica i d’un full de ruta que

situa en el dret a decidir com a primera condició per a la formació d’un nou

govern.

Per tant s’ha obert de facto, un nou escenari que exigeix superar la via

autonomista per donar resposta a les demandes i necessitats de la societat

catalana. No és que l´Estatut de 30 de setembre no càpiga a la Constitució

Espanyola; és a dir, ni tan sols té cabuda l´Estatut aprovat per les Corts

espanyoles tal com va deixar de manifest el TC.

La sentència del TC sobre l´Estatut d´Autonomia ha deixat palès que la via

autonomista ha quedat esgotada i que l’únic camí per a Catalunya és la

constitució en Estat independent. Així ho ha manifestat Esquerra des de la

primera reacció a la sentència, i així s’havia inclòs i es manté com a primera

condició per a futures aliances a la propera legislatura: condicionarem els

nostres pactes a la convocatòria d’una consulta sobre la independència de

Catalunya.

El tema ara no és tripartit sí, tripartit no, com alguns pretenen posar en el debat

polític, ara és o més autonomia o independència per a un Estat propi.

La proclamació unilateral demana un majoria absoluta de 68 diputats, quan

l’independentista en té en l’actualitat 21. Òbviament, si el Parlament disposés

d’una majoria independentista aquest seria el següent pas. El cert és que tot i

que s’han fet notables avenços, tant polítics com socials, res no fa pensar

raonablement que la correlació de forces al proper Parlament permeti somiar

amb una majoria. L’únic camí viable, en aquesta conjuntura, és plantejar una

consulta en clau democràtica per tal que els catalans puguin manifestar

lliurement si volen seguir formant part d´Espanya o bé volen ser un nou Estat

de la Unió Europea.

És inadmissible contraposar la proclamació unilateral de la independència –

sobretot quan aquells que parteixen d’aquesta concepció maniquea no tenen

més horitzó que optar a entrar al Parlament– amb la consulta per la

independència. No són propostes excloents en cap cas sinó complementàries.

Esquerra ha protagonitzat, la gran revolució del catalanisme modern que

correspon al desacomplexament de l’independentista i a l’establiment de la

seva connexió amb els postulats del catalanisme popular d’esquerres.

La prioritat era, i és encara, l’enfortiment de la nació. Per enfortir la nació

catalana cal cosir-la per incorporar-hi tota la població. Per això presentem un

projecte de construcció organitzat al voltant d’una cultura per ser compartida

amb tots vosaltres, i no pas per proporcionar claus de distinció i diferenciació.

Algunes veus, interessadament, menystenen la condició –clara i diàfana- que

Esquerra ha posat el frontispici. La resposta és tan òbvia que clama al cel: hi

haurà consulta popular per la independència si Esquerra té prou força i diputats

al proper parlament per imposar-la. El canvi és la independència, no

Convergència!

El PSC i CIU que han fet?

La praxi política de Convergència és prou coneguda. Al govern de la

Generalitat, amb majoria absoluta o sense, va renunciar sempre a emprendre

qualsevol reforma del marc legal. D’aquest immobilisme en va fer una divisa, de

manera que aquells que s’anomenen explícitament nacionalistes no tenien com

a meta incrementar l’autogovern.

CIU es limitava a gestionar. Exactament aquesta és novament la premissa de

CIU, tornar a governar sense sobresalts, temperar les aigües agitades pel

sobiranisme. Per això, el focus principal del seu discurs se centra en una mera

qüestió de canvi de govern, de gestionar purament i simple perquè asseguren

que en saben més que ningú i que els correspon.

La proposta de fer ara el referèndum és per dues raons: el país ha canviat –

gràcies a la feina feta a govern– ja que avui hi ha més independentistes entre

els votants de tots els partits i perquè el TC ha certificat la fi de la via

autonomista. Les enquestes varien en base als mitjans cromàtics, però ens

diuen que està al voltant del 40% de favorables a la independència en el cas

que se celebrés un referèndum. No sabem encara si hi ha una majoria social,

però sí que hi ha una massa crítica favorable per primer cop en la nostra

història.

TRANSPARÈNCIA I FINANÇAMENT DE PARTITS

No són bons els temps per a la política. El pessimisme generat per una situació

de crisi econòmica ha agreujat encara més la fractura entre electors i elegits,

entre la ciutadania i els seus representants.Els darrers casos de corrupció que

han afecta institucions representants polítics han fet pagar justos per pecadors

i hancontribuït al descrèdit de la classe política.

Esquerra treballarà per combatre aquesta llunyania i per introduir més

mecanismes de control dels partits i de les administracions. Ho han fet amb la

Creació de l´Oficina Antifrau, amb la prohibició dels donatius anònims als partits

polítics i ho continuarem fent amb propostes que fins ara no han pogut veure la

llum, malgrat la insistència d´Esquerra, com ara la Nova Llei Electoral.

Des de la legitimitat que ens dóna ser un partit que es finança amb les pròpies

aportacions dels propis militants i dels càrrecs electes, seguirem exigint

mesures de control en el finançament dels partits polítics, i tot allò que

contribueix a la transparència en els mecanismes de poder.

Treballarem, doncs, per recuperar credibilitat, per guanyar proximitat i rigor.

Malgrat que són mals temps per la política, la política és l’instrument que tenim

per transformar la realitat a l’abast de la gent humil i senzilla.

La reforma de la llei de finançament de partits polítics era un assumpte

deliberadament oblidat que s’arrossegava des de feia anys i panys, sense que

cap dels dos grans partits espanyols (PP i PSOE) s’hi posés. Aquesta posició

beneficiava CIU i el PNB. No va ser fins al setembre del 2005 quan Esquerra va

presentar una proposició de llei de finançament dels partits polítics al Congrés

que es va posar fil a l’agulla. Aquesta llei va ser presentada i defensada per

Joan Puigcercós per donar resposta a una realitat: la corrupción de determinats

partits polítics generada per unes despeses superiors als ingressos.

La preocupació per combatre la corrupció ha estat una de les prioritats

d´Esquerra. No val oblidar que Esquerra va impulsar i aprovar la creació de

l´Oficina Antifrau de Catalunya i va ser criticada de manera ferotge per

determinats partits. La mesura és per prevenir situacions com el Cas Palau,

Gürtel, Filesa o Pallerols....

Esquerra no s’ha vist mai hipotecada, perquè no deu favors a ningú, té les

mans lliures i el pensament polític lliure. Per això hem pogut defensar el comerç

urbà davant les grans superficies comercials, D’altres no han pogut mantenir la

seva coherència.. Perquè quan s’accepten determinats favors algú truca a la

porta per cobrar-se’ls.

La política ha estat tradicionalment un instrument al servei de les classes

populars, de la ciutadania. L’eina de què disposem per transformar la societat.

En temps de desorientació, de frustració, de sentiments enfrontats hi ha qui

voldria desprestigiar la política per crear un brou de cultiu de la demagògia i del

populisme. Aquí radica la importància de fer de l’exercici de la política un

exemple d’honradesa i de voluntat de servei, imposant regles de conducta en

l’administració pública i en la seva gestió subjectes a un estricte codi ètic.

Per aquest motiu és tan important preservar les administracions públiques

d’interessos econòmics privats i denunciar la convivencia fraudulenta entre

sectors polítics i econòmics. Es la nostra responsabilitat denunciar-ho quan

detectem irregularitats. El Govern del nostre país ha de tenir sempre les mans

lliures i no entrampades en el fangar de les pràctiques corruptes que són el

gèrmens de lacorrupció.

La Llei de transparència i accés a la informació pú blica , va néixer a Suècia

i ha culminat amb lleis modèliques com la del Regne Unit. Els ciutadans tenen

el dret de rebre la rendició de comptes.

Pactes d’integritat en l’àmbit de la contractació p ública . El pacte estableix

els drets i obligacions en el sentit que cap de les parts del contracte pagarà,

oferirà, exigirà o acceptarà suborns, ni participarà amb els competidors per

obtenir el contracte. Els licitadors estan obligats a revelar totes les comissions.

Òrgan únic de contractació pública . És la centralització de les compres de

l’administració mitjançant una plataforma electrónica pública per garantir la

transparència en les contractacions. Esquerra treballarà conjuntament amb

vosaltres per tal que aquestes lleis es puguin tirar endavant. Us necessitem,

perquè la política torni a ser aquest espai de transformació del vostre poble o

ciutat i que Esquerra mai ha abandonat. Volem un país i una administració

transparent. Els destinataris som tots nosaltres!

RESPOSTES A LA CRISI

Com molt bé sabeu, la política erràtica que dirigeix ZP no ens ajudarà a sortir

de la crisi. Ni la pujada de l’IVA, ni la retallada de de la llei de la Dependència,

ni la retallada en inversions i en infraestructures, ni la reforma laboral,

provocaran el que aquest país necessita; que és dinamitzar el consum i la

producció per a crear llocs de treball

Davant d’aquesta sèrie de mesures, voldria fer referència a la pel·lícula “La vida

és bella”. Solament és una invitació a pensar en positiu quant tot va a la contra.

La crisis econòmica que està afectant greument moltes famílies catalanes, que

ha comportat la destrucció de molts llocs de treball i que ha deixat indefenses

les petites i mitjanes empreses, requereix un canvi de model de creixement

econòmic.

Des d’Esquerra hem promogut aquest canvi de model econòmic amb pactes

tant importants com el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació o l´Acord

Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la

competitivitat de l’economia catalana. Però això no ha estat suficient per fer del

tot aquest canvi de paradigma.

Ara, hem de trobar eines més eficaces per tal de continuar el salt cap a la plena

ocupació i la darrera etapa de convergència a Europa.

En el fons l’horitzó dibuixat per l’estratègia europea és l’escenari a partir del

qual podrem fer front al futur amb garanties d’èxit. En aquest sentit, les

primeres tasques del futur Govern de la generalitat han de ser, d’una banda,

atendre els efectes socials derivats de la crisi i, de l’altra, aplicar polítiques de

reactivació de l’economia.

Aquestes polítiques no només han de permetre crear ocupació de qualitat; no

només produir béns i serveis innovadors, sinó que han de ser més eficients i

amb un alt valor afegit. A més hem de reconèixer que les finances públiques

també han estat greument afectades, per l’impacte de la recessió. Els

ingressos de la Generalitat s’han vist greument afectats i malgrat les millores

introduïdes pel nou finançament aquesta davallada d’ingressos només s’ha

pogut corregir parcialment.

En els propers anys caldrà vetllar per tal de garantir l’efectiu compliment dels

pactes assolits amb l’estat espanyol en un moment en què, a més a més de la

reducció significativa dels ingressos, cal afegir l’ increment de les necessitats

de despesa pública, vinculades tant a les prestacions de l’estat català del

benestar, com a les polítiques de reactivació econòmica. Aquesta situació

obliga a la pràctica d’una política d’austeritat pressupostària molt rigorosa, que

aplegui la periodització de les polítiques de despesa i la seva eficiència, així

com un estret control del dèficit públic.

Tot això en un marc en el qual la ciutadania exigeix un elevat grau de

transparència i control dels recursos públics i en una situació, encara no

resolta, del dèficit fiscal de Catalunya en relació a l’estat espanyol.

Cal recordar que cada any 22.000 milions d’euros marxen i no tornen. Això

representa una mitjana aproximada de 2.500 euros per persona.

La reforma laboral aprovada al mes de setembre, malgrat ser una reforma que

no agrada a ningú sí que representa un veritable abaratiment del mercat de

treball per la via de la reducció de drets dels treballadors (indemnitzacions i

acomiadament).

Una de les mesures que ERC ha presentat al govern de l’estat, és eliminar

estructures de l’administració central que desenvolupen polítiques que ja són

competències de les comunitats autònomes com a tals estan executant:

ministeris, programes i direccions generals, per un valor equivalent aproximat a

5.500 milions d’euros.

Però traspassant a les comunitats autònomes part de la despesa que

s’administra des d’aquestes estructures i que actualment ja es transfereix a les

comunitats, perquè és la seva competència com ara beques, convocatòries

competitives de recerca... A més d’aquesta mesura voldria explicar-vos entre

d’altres quines són les mesures específiques d’ERC.

PROPOSTES BÀSIQUES PER A UN CAMP DE TARRAGONA

I UN BAIX PENEDÈS MILLOR

ERC es presenta a les eleccions, al Camp de Tarragona i al Baix Penedès, a

partir d'una feina feta, i amb el compromís d’avançar en uns territoris més

endreçats, més preparats per a un desenvolupament sostenible, i amb una

major qualitat de vida per a tota la població que garanteixi una equitat territorial.

Aquestes propostes que us presentem, s’han d’emmarcar en el doble context:

- De continuïtat i de millora d’una obra de govern ja iniciada. Aquests anys, en

una sèrie de camps, hem preparat el país, i hem formulat una sèrie de plans,

ambiciosos, per preparar el futur. Alguns d’aquests plans ja s’estan duent a

terme, i, en tot cas, suposen una eina fonamental per avançar cap un país més

endreçat, més just i més sostenible.

- De la propera legislatura. És un programa per als propers quatre anys, en clau

territorial. Qui pretengui que, en quatre anys, i en l'actual marc polític, es

podenresoldre bé tots els problemes, totes les mancances, tots els desitjos,

menteix.

Precisament és perquè, amb les eines i el moment actuals -l’estatut, el

finançament, la crisi-, no ho podem resoldre, és pel que aspirem a un canvi

substancial, a dotar-nos de les estructures i eines d'estat que ens han de

permetre assumir la nostra responsabilitat, i a recuperar els recursos de l'actual

dèficit fiscal, per fer-ne un ús a favor de les nostres necessitats.

La nostra proposta per al Camp de Tarragona i el Baix Penedès es formula per

aprofitar l'enorme potencial d'aquests territoris. Som en un punt estratègic de

l'arc mediterrani, una de les àrees amb més possibilitats de l'Europa

mediterrània. Articulem l'espai entre dues grans metròpolis -Barcelona i

València- i podem ser porta d'entrada d'Àsia a Europa. Cal una aposta

decidida; la situació geoestratègica és cabdal per al creixement econòmic i

sostingut.

Hem d’esdevenir un port capital de l´Arc Mediterrani Tot això només será

possible si continuem construint el país perquè pugui desplegar tot el seu

potencial. Per això, ens cal les infraestructures, però també el coneixement, el

talent i la formació, per donar un valor afegit insubstituïble a la nostra posició al

món i al nostre territori. I ens cal mans lliures per dibuixar el nostre futur al

nostre marc natural, que és Europa, per la via directa i sense haver de pagar el

peatge de Madrid.

I és possible fer-ho, a partir del que tenim, i de manera sostenible. El territori,

amb els seus valors naturals i patrimonials no només no és un inconvenient,

sinó que és un actiu fonamental que hem de posar en valor.

I tot plegat ho hem de fer per garantir una major qualitat de vida, per a tota la

gent, i a tot arreu. El nostre és un programa que es basa en totes les formes de

solidaritat: entre els territoris, per a una major equitat territorial; solidaritat entre

generacions, per tal de garantir un futur als que vénen, i qualitat de vida als que

hi són i als que han treballat molt; solidaritat entre gèneres, perquè una societat

no és lliure i igual si tothom no ho és.

Articulem aquest programa en tres eixos -Territori, Creixement,

Persones que han d'avançar de manera integrada. Això no exhaureix la

proposta política d'ERC, que és per a tota la nació, sinó que resumeix les

propostes bàsiques per al Camp de Tarragona i el Baix Penedès.

UN TERRITORI ENDREÇAT, PER VIURE MILLOR I PER

PROGRESSAR

1. Desplegament del Pla territorial del Camp de Tarragona i el Baix Penedès,

de les propostes de planejament derivades, per tal de no perdre oportunitats, i

de barrar el pas a tergiversacions. Hem fet un esforç important per tenir

planejament per als propers 20 anys. Ara ens pertoca executar-lo i vigilar

perquè no s'anul·li.

2. Impuls del sistema tramviari al Camp de Tarragona, aprofitant part de la

xarxa ferroviària existent, alliberada amb la construcció del Corredor del

Mediterrani, amb connexions a Constantí, Tarragona, Reus, Cambrils, Salou,La

Canonja i Vinyols i els Arcs, i preparar el terreny per a una línia cap a Valls.

3. Impuls des del govern i des del Parlament de la Vegueria del Penedès.

4. Impuls al pla territorial parcial del Penedès d’acord amb l’aprovació de la

modificació de la Llei 1/1995 del Pla Territorial General de Catalunya i coordinat

entre les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i els municipis de

l’Anoia adherits. L’aprofitament de les possibilitats logístiques al Baix Penedès

s’ha de fer de manera consensuada amb el conjunt de la comarca, i amb una

visió integrada a la pròpia comarca i al conjunt del país. En aquest sentit i, en el

marc del proper pla territorial parcial del Penedès, revisarem les implantacions

existents i previstes a fi que responguin a aquests criteris.

5. Retirada de l'actual projecte de pla director que desenvolupa el centre

intermodal de mercaderies Logis Penedès.

6. Impulsar la creació d’un instrument de coordinació de les infraestructures del

Camp de Tarragona per tal de coordinar: el Port, l'Aeroport, la xarxa ferroviària i

la xarxa viària, independentment de les titularitats, mentre no estiguin

traspassades a la Generalitat.

7. Impulsar la Llei de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona.

8. Desenvolupament del Pla director de la mobilitat del Camp de Tarragona,

especialment pel que fa a la creació d'un sistema de rodalies ferroviàries propi

i coordinat amb les rodalies de la Regió metropolitana, que, a la vegada, integri

el Baix Penedès, amb la finalitat de millorar les connexions de tots els mitjans

de transport, públics i privats, entre tot el territori. Incrementar la freqüència de

trens entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona.

9. Millora de la xarxa viària bàsica, executant les previsions del Pacte Nacional

per a les Infraestructures. De manera especial:

• Desdoblament de la carretera de Valls al Pla de Santa Maria i connexió amb

l’autovia Alcover-Valls

• Circumval·lació de la carretera de Picamoixons

• Condicionament de la carretera Reus-Cambrils per Misericòrdia.

• Condicionament de la C-37 entre Montblanc i Igualada.

• Condicionament de la C-31 entre Calafell i Sitges.

• Condicionament de la C-44 entre l'Hospitalet de l'Infant i Móra la Nova.

• Condicionament de la C-51 entre Albinyana i Valls, tots i enllaçant el

recorregut amb el polígon Idiada, evitant el trànsit rodat per l’interior de la

població de la Bisbal del Penedès.

• Desdoblament de la nacional 340 com a autovia entre Creixell i Santa

Margarida i els Monjos, treballant per l’opció de l’autopista, amb l’alliberament

del peatge, fent-lo gratuït des de Santa Margarida i els Monjos fins a

Torredembarra.

• Nou eix viari Reus-Perafort-Torredembarra

10. Accelerar i completar l'execució del programa de sanejament d'aigües

residuals, a fi de aprofitar les aigües depurades, en el marc d'una política de

reutilització –reg i neteja viària- i estalvi de l'aigua que rebaixi la pressió sobre

els transvasaments existents i pretesos.

11. Impuls del sòl públic i de les ARE que comptin amb major consens per a la

formació d'un parc públic d'habitatge.

12. Creació del Parc natural de les Muntanyes de Prades.

13. Impuls als plans especials de gestió dels espais naturals protegits, encara

pendents. Especialment al Parc natural del Montsant.

14. Impuls a l'espai d'interès natural de la Serra de Llaberia

15. Creació del Parc fluvial i paisatgístic del Francolí coherent amb el Pla

Director Indústria-Turisme

16. Ampliar i integrar l’Anella Verda de Tarragona a una anella Gaià-Francolí

17. Desenvolupar les directrius del catàleg del Paisatge del Camp de

Tarragona i el Baix Penedès

18. Impulsar estudi de les conques de la Riera de Marmellar, Conca del Gaià i

Conca del Francolí i la dels seus aqüífers

19. Creació d’un parc natural al Montmell i Montagut

UN TERRITORI EQUIPAT PER A LA QUALITAT DE VIDA

Per a la Gent Jove:

Hem aprovat -després de 30 anys!- la llei de polítiques de joventut. Hem de fer

un esforç per a donar les eines a la gent jove, i que es puguin construir el seu

futur.

20. Creació de les Oficines Joves a l’Alt Camp, Baix Penedès i Cambrils.

Aquestes oficines, a mes de ser Servei d’informació Juvenil, integren els àmbits

de Salut Jove, Borsa d’habitatge i Treball i Emprenedoria.

21. Promoure la realització d'albergs al Baix Camp, Tarragonès, Priorat i l’Alt

Camp.

Per a l'Esport:

Hem aprovat el Pla Director d'Instal·lacions Esportives per a fer més racional

l'ús dels recursos i assegurar instal·lacions per a tothom, a la vegada que

descentralitzem els grans equipaments. I hem fet passes per integrar l'esport

en la vida quotidiana: a l'escola, a la salut, a l'associacionisme.

22. Assegurarem la realització dels següents equipaments inclosos en la Pla

Director d'Instal·lacions Esportives:

• Pavelló Escolar IES Martí i Franquès (Tarragona)

• Pavelló Escolar IES Mas Iglesies (Reus)

• Pavelló Escolar IES Cornudella del Montsant (Cornudella)

• Piscina Coberta a Riudoms

• Pavelló Esportiu Espluga del Francolí

• Pavelló Esportiu Banyeres del Penedès

• Pavelló Esportiu Sant Jordi (Tarragona)

Això no limita el suport a la creació de nous pavellons.

Per a tota la Gent que ho Necessita i s'ho ha Guany at:

Hem universalitzat els serveis socials com un dret exigible i no com una gràcia

discrecional, i hem elaborat el Pla d'acció social que preveu els equipaments i

serveis. Estar atès en la necessitat és un dret.

Hem fet el Mapa de serveis socials, i hem planificat els equipaments per a fer-

los més eficients. És en desplegament d'aquestes previsions que s'han de fer:

23.Centres de dia a Cornudella del Montsant, Castellvell del Camp,

Torredembarra, Reus, Alcover, la Selva del Camp, Mont-roig del Camp,

Constantí i Tarragona.

24. Residències de gent gran a Reus, Alcover, la Selva del Camp, Mont-roig del

Camp, Constantí, L’Espluga de Francolí, l’Arboç i Tarragona.

25. Llars-residències per a discapacitats a la Selva del Camp, Valls, Reus i el

Vendrell.

26. Això no limita les actuacions a emprendre, que han de contemplar també

altres elements, com ara el centre d'acollida i atenció rural a Pratdip, la creació

de l'Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència a Reus, el Centre de

Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca al Baix Penedès.

27. Impulsar residències de gent gran i centres de dia al Tarragonès i al Baix

Penedès en funció de les necessitats.

28. Creació de places de pisos tutelats al Tarragonès i Baix Penedès.

Per la Convivència Igualitària, Efectiva i Justa de Homes i

Dones

29. Consolidar i potenciar els plans de polítiques de dones locals i comarcals

per introduir i consolidar la transversalitat en la governança amb la creació d’un

consell consultiu d’àmbit local i comarcal, com a eina participativa per copsar

les seves necessitats.

30. Treballar per la estabilitat laboral i salari igualitari per a les dones.

31. Potenciar la sensibilització i detecció de la violència masclista per fer fora

tot tipus estructural de violència i tractar la diversitat ciutadana de amb justícia.

32. Desplegar el pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps per a poder

gaudir d’una conciliació familiar i de corresponsabilitat de la vida domèstica no

marcada pel gènere.

33. Impulsar la creació de pisos d’acolliment per a persones amb situació de

violència de gènere al Tarragonès i al Baix Penedès.

34. Impulsar la creació del servei d’informació a les dones a Vila-seca. Hem

acostat la gestió de la salut al territori, amb els Governs Territorials de Salut,

que suposen la corresponsabilització dels Ajuntaments i asseguren un millor

coneixement. I hem actualitzat i completat el mapa sanitari i sociosanitari, per

assegurar una bona cobertura de la salut.

35. Facilitarem, si hi ha acord entre tots els agents, la ubicació de l’hospital de

Santa Tecla al costat de l’hospital Joan XXlll en la mesura d’optimitzar recursos

i que Santa Tecla pugui créixer quantitativament i qualitativament sense perdre

la seva identitat.

36. Creació del Centre d `Alta de Resolució a Campclar per tal de donar

resposta als barris de Ponent amb més de 50,000 persones37. Actualment les

llistes d’espera per operacions al Camp de Tarragona són de 3´5 mesos, i fa

uns anys eren de 6. La proposta és reduir a la meitat aquesta espera en el curs

de la legislatura.

38. En aquest període al Camp de Tarragona les urgències s’han reduït un

10% perquè l’atenció domiciliària ha estat més amplia. Proposem ampliar

aquesta atenció per reduir encara més l’espai d’urgències.

39. Impulsar la transformació del CAP de Torredembarra en CAR

40. Completar la xarxa de CAP a totes les Àrees Bàsiques de Salut del Camp

de Tarragona i del Baix Penedès, i continuar reforçant i millorant els consultoris

locals allí on no hi hagi CAP.

Per al Coneixement dels Més Menuts... i dels que no ho són

Hem tirat endavant el Pacte Nacional per l'Educació, que ha fet possible la Llei

d'Educació, una llei que obre la porta a un sistema educatiu propi, amb major

autonomia per als centres. I hem donat un gran impuls a la recerca i a les

universitats. La URV ha deixat de ser la universitat catalana amb menor

inversió per alumne.

41. Solució definitiva a l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona i creació de

dues escoles oficials d’idiomes més al Camp de Tarragona.

42. Acabar la construcció de centres programats a Roda de Barà, El Vendrell,

Mont-roig del Camp, l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys, Vilallonga del Camp i

Torredembarra i impulsar el de Les Pedreres a Santa Oliva.

43. Ampliar l’oferta de cicles formatius i fer-ne d’específics tenint en compte el

teixit empresarial del Camp de Tarragona i el Baix Penedès i els nous centres i

instituts d'investigació que s’han iniciat: Cesicat (Reus), Química i Energia

(Tarragona) Vitivinícola (Falset), Turisme (Vila-seca).

Per la Recerca i Innovació

44. A través del Pacte Nacional per a la Recerca i Innovació promoure i

impulsar el Pla de Recerca i Innovació (PRI),pla que necessita de la contribució

de les empreses, les universitats, els agents públics de recerca, el sistema

educatiu,el sector públic i la ciutadania en general. Les actuacions necessàries

al Camp de Tarragona i al Baix Penedès per tal de ser excel·lent anirien

encaminades en quatre àmbits

44.1. Alimentació, Nutrició i Salut.

• Consolidar el Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut ubicat al Tecnoparc

de Reus.

• Consolidar el Parc Tecnològic del Vi situat a Falset

44.2 . Química.

• Potenciar l’Institut Català d’investigació Química

• Potenciar el Centre Tecnològic de la Química, com a centre de transferència

de la química

• Crear el Parc tecnològic de la Química a Tarragona

44.3. Energia

• Impuls a la seu de d’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya ubicat al

campus Sescelades de la URV

• Desenvolupament de les zones prioritàries de l’energia eòlica al Baix Camp-

Priorat, Conca de Barberà i Alt Camp indicades en el mapa eòlic de Catalunya,

assegurant la plena integració paisatgística i ambiental, i buscant el consens

amb el territori.

• Impulsar la generació d’energia a través dels residus amb mètodes

sostenibles.

44.4. Turisme

• Potenciar el Parc científic-tecnològic del Turisme i Oci acompanyat de l´

Institut de Recerca de paleontologia i l´ Institut de Recerca d’arqueologia de la

URV

• Crear el Pla de Dinamització turística del Penedès

• Consolidar la marca Muntanyes de la Costa Daurada.

45. Potenciar la URV per tal que sigui Campus d’excel·lència i model

universitari internacional

46. Increment d’estudis de grau de la URV al Baix Penedès.

47. Potenciar residències d’estudiants de la URV d’acord amb les necessitats.

48. Crear el Campus esportiu de la URV

49.Recuperar i desenvolupar el projecte d'Universitat Mediterrània a Tarragona,

per a reforçar el lideratge català a l'espai euromediterrani. Actualment, la URV

ja és la seu del secretariat executiu de l'Euromed Permanent University Forum,

i cal ampliar aquesta dimensió internacional.

Per a la Cultura

Hem generat una concepció nova de la cultura, com un dret i una peça més de

l'estat del benestar, i, per altra banda, com un sector econòmic. I una cultura

moderna, desacomplexada, arrelada a Catalunya i dirigida al món.

50. Construcció i gestió del Museu Casteller de Catalunya a Valls

51. Exigir a l’Estat el traspàs i adequació del Museu Nacional Arqueològic de

Tarragona (MNAT) la biblioteca , anomenada provincial i l’arxiu històric,

anomenat provincial

52. Desplegar el Pla Director de la Cartoixa d’Escala Dei.

53. Construcció i gestió del Centre de Classificació i Catalogació de materials

arqueològics de Catalunya a la Tabacalera.

54. Acabament de la rehabilitació de les tombes reials de Santes Creus i del

projecte al voltant de la tomba de Pere el Gran.

55. Redacció i desplegament de projectes a Tarragona com a Patrimoni de la

Humanitat

56. Desplegament del Mapa de lectura pública de Catalunya. Creació d’una

biblioteca pública a Tarragona centre i una altra a Tarragona Ponent

57. Desplegament/continuació dels següents programes:

• Romànic obert

• Cellers cooperatius.

• Art Emergent.

• Certamen SCAN a Tarragona

58. Impuls a les industries culturals:

• Festival Trapezi de Reus.

• Desplegar la Xarxa Concertada de pantalles cinematogràfiques.

• Presència del Camp de Tarragona a les fires internacionals

• Desenvolupament del Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya al Camp de

Tarragona i al Baix Penedès (PECCAT)

• Aprofundiment en la línia renovada del Centre d´Arts Escèniques de Reus

(CAER)

• Festival Guant a Valls i Pleniluni a Torredembarra.

Per a Garantir l’accés a la Justícia i la Seguretat

Hem fet una esforç de planificació i d’inversió en equipaments judicials i

penitenciaris, per garantir l' accés a la justícia i la seguretat.

59. Posada en marxa de 3 òrgans més a la ciutat de Tarragona: Registre Civil,

Jutjat Mercantil i Jutjat Penal

60. Creació del Fòrum de la Justícia de Tarragona per tal d’aglutinar els òrgans

judicials dispersos i també l’audiència Provincial.

61. Acabar les infraestructures necessàries dels Mossos d'Esquadra al Camp

de Tarragona.

62. Preveure els increments temporals de plantilles dels Mossos d’Esquadra en

circumstàncies especials (a la costa, en temporada turística; als moments de

collita, etc) així com preveure la seva presència en municipis on no hi hagi

policia municipal.

UN TERRITORI QUE GENERA TREBALL

La superació de la crisi passa per la creació de llocs de treball de qualitat, en

sectors emergents i de valor afegit. No podem continuar creixent a costa de la

precarietat, de la mà d'obra barata, del servei de baix cost. Hem d'aprofitar el

potencial i la base existent -que no és dolenta- a la indústria, al turisme, als

serveis, a l'agricultura.

Per un Sector Turístic amb nom Propi i de Qualitat

Donar a conèixer a través del Pla d’Implementació dels Recursos Turístics

Intangibles a Catalunya els propis del Camp de Tarragona. Aquest Pla vol

contribuir a articular una oferta turística integral, singular, competitiva i

desestacionalitzada

63. Creació de la ruta del Carrasclet entre Capçanes i l’Aleixar

64. Creació de la ruta i gestió dels jaciments arqueològics d’art rupestre inscrit

al Patrimoni de la UNESCO: Montblanc, Vandellòs, Albinyana, Cornudella,

Vilaplana i Tarragona

65. Impulsar l’articulació de la ruta “ Castells del Baix Gaià” en la ruta del

“castells del Gaià” ampliant-la a l’Alt Camp i Conca de Barberà

66. Creació d’un centre d’interpretació de la corona catalano-aragonesa a

Montblanc.

67. Creació d’un Centre d’interpretació a Cambrils sobre la Guerra dels

Segadors.

68. Creació d’un centre d’interpretació de puntes de coixí a l’Arboç.

69. Promoció i suport a Calafell del Llegat Andalusí a través de la ruta de

Almansur (Còrdova-Calafell); especialització del jaciment Iber en comerç i

pesca i connexió de la ciutadella amb el Passeig Marítim.

70. Punt d’interpretació al port de Salou de la Flota de Jaume I a la conquista

de Mallorca.

71.Inclusió com a paisatge cultural de la UNESCO de les vinyes en terrasses al

Priorat.

72. Impulsar el Parc Cultural del Baix Gaià

73. Impulsar el pou del gel a l’Alforja com el més gran conservat a Catalunya.

Per al Suport a la Terra

74. Ajustar les mesures medioambientals derivades de la normativa europea a

la situació real del sector de l'avellana i fomentar-ne l'accés a tots els titulars de

les explotacions.

75. Plantejar al govern de l'Estat -que n'és el responsable davant

d'Europal'equiparació dels ajuts directes a l’avellana amb altres ajuts que reben

païsostercers, a fi d'equilibrar la competència.

76. Incrementar i coordinar la tecnificació, investigació i formació al centre Mas

Bové-IRTA i ECA

Per un territori ben Connectat en Noves Tecnologies de la Informació

77. Impulsar el pla de xarxa oberta al Camp de Tarragona que s’iniciarà aquest

any a Terres de l’ Ebre per tal d’ampliar-ho a tot el país. Es tracta de la

construcció i explotació d’una xarxa de comunicacions electròniques de gran

banda ampla i basada en fibra òptica que permet connectar les seus de

l’administració Pública de la Generalitat i a la vegada aprofitar l’excedent de

capacitat de la xarxa per a facilitar la connectivitat al mercat majorista en els

termes que determini la comissió europea.

78. Ampliar i consolidar el sistema de TDT, Banda Ampla i Telefonia Mòbil a

tots els nuclis del Camp de Tarragona i el Baix Penedès.

79. Creació de nous punts TIC al Camp de Tarragona i el Baix Penedès,

adreçats a municipis petits i mitjans.

80. Impulsar la instal·lació de fibra òptica als polígons industrials del Camp de

Tarragona i el Baix Penedès tal com s’ha fet als polígons de les Gavarres,

Entrevies i Riuclar.