D O S S I E R D E P R E M S A

A PARTIR DEL 16 SETEMBRE DE 2010

ARTERIA PARAL·LEL (Avinguda del Paral·lel, 62)

+ info a www.dagolldagom.com i www.arteria.com

P R E M S A & C O M U N I C A C I Ó

COMEDIA. Comunicació & mèdia sl / Marc Gall · Ana Sán chez · Nora Farrés

Consell de Cent 433, pral. 3ª. 08009 Barcelona · T. [00 34] 933 10 60 44 · M. [00 34] 680 16 82 17

nfarres@comedianet.com · Sala de premsa a www.comedia.cat

1

DOSSIER DE PREMSA

NIT DE SANT JOAN

Dagoll Dagom

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. pàg. 2

2. PER QUÈ LA “NIT DE SANT JOAN”? ............................................................................. Pàg. 3

3. FITXA ARTÍSTICA ............................................................................................................ pàg. 4

4. LA PRIMERA “NIT DE SANT JOAN” .............................................................................. pàg. 5

5. EL NOU MUNTATGE

5.1. TEXT DE CARLES ALBEROLA .................................................................................. pàg. 7

5.2.. LA MÚSICA ................................................................................................................. pàg. 8

5.3. L’ESCENOGRAFIA ...................................................................................................... pàg. 9

6. LA COMPANYIA ............................................................................................................... pàg. 10

7. L’EQUIP CREATIU

7.1. CARLES ALBEROLA ................................................................................................. pàg. 12

7.2. JAUME SISA .............................................................................................................. pàg. 13

7.3. XAVIER LLOSES ........................................................................................................ pàg. 14

7.4. JEAN EMILE ............................................................................................................... pàg. 14

7.5. MONTSE AMENÓS .................................................................................................... pàg. 14

7.6. ISIDRE PRUNÉS ....................................................................................................... pàg. 14

7.7. ALBERT FAURA ......................................................................................................... pàg. 15

7.8. ÒSCAR MAZA ............................................................................................................ pàg. 15

7.9. ANNA ROSA CISQUELLA ......................................................................................... pàg. 15

8. ELS ACTORS

8.1. JOFRE BORRÀS ........................................................................................................ pàg. 16

8.2. LAIA PIRÓ .................................................................................................................. pàg. 16

8.3. MERITXELL DURÓ .................................................................................................... pàg. 17

8.4. JORDI LLORDELLA ................................................................................................... pàg. 17

8.5. JOAN OLIVÉ ............................................................................................................... pàg. 18

8.6. NOÈLIA PÉREZ .......................................................................................................... pàg. 18

8.7. MARC PUJOL ............................................................................................................. pàg. 19

8.8. ANNABEL TOTUSAUS .............................................................................................. pàg. 19

9. LA GIRA ............................................................................................................................ pàg. 20

10. ELS COPRODUCTORS .................................................................................................... pàg. 21

11. INFORMACIÓ PRÀCTICA ................................................................................................ pàg. 24

2

La nostra companyia sempre ha tingut i ha demostrat una clara vinculació amb el Paral·lel. Aquesta vinculació

va començar, precisament, amb l’espectacle NIT DE SANT JOAN que avui “re-presentem” al feliçament

recuperat Teatre Espanyol, rebatejat ara amb el nom d’ARTERIA PARAL·LEL.

Després de l’èxit inicial, i iniciàtic, d’ANTAVIANA l’any 1978, Dagoll Dagom va decidir furgar en les arrels del

nostre imaginari popular teatral. D’aquí en sorgí la idea de fer un treball de creació partint dels vells esquemes

de la revista del Paral·lel; un treball que unifiqués, dins d’un mateix espectacle, sketchos, cançons, monòlegs i

balls; una revista renovada segons els consells que donava el gran Bertolt Brecht d’aprofitar les tradicions

teatrals autòctones per tal de donar nous impulsos al teatre emergent. D’aquí, aquella NIT DE SANT JOAN de

1981 que va ser, i que continua essent en la revisió de 2010, un assaig de revista “galàctica”.

Més tard, Dagoll Dagom s’instal·là al cor del Paral·lel, al Teatre Victòria, que en aquells anys estava amenaçat

de tancament, i a partir d’aleshores la vinculació de la companyia amb aquest carrer va ser encara més directa

i més propera. A mitjans de la dècada dels vuitanta, es va crear una associació d’Amics del Paral·lel i es va

muntar una festa que, sota el títol d’ENAMORA’T DEL PARAL·LEL, intentava difondre la idea que valia la pena

de plantejar-se el redreçament urbanístic, social i cultural del Paral·lel a la premsa, a la ciutadania i a les

autoritats. Per a aquesta festa, el que signa aquestes ratlles i el mestre Joan Vives vàrem escriure una cançó:

ENAMORA’T DEL PARAL·LEL i la companyia en va presentar un número coreogràfic a la Sala Apolo.

D’aquesta necessitat de recuperar el nostre carrer, especialment de cara al gran renaixement ciutadà que va

significar el 92, en sorgí la contribució més gran que Dagoll Dagom ha fet a la idea: em refereixo a l’espectacle

musical FLOR DE NIT, amb llibret de Manuel Vázquez-Montalbán i partitura d’Albert Guinovart, que ha estat el

musical de més envergadura que ha afrontat la companyia i que, en la seva totalitat, era un homenatge i una

revisitació del Paral·lel que havien conegut els catalans d’abans de la guerra i que –pel que semblava en

aquells anys olímpics- ja mai no tornaria a ser. Efectivament, FLOR DE NIT era un cant a aquest carrer que -

en paraules del poeta- “té de tot”, i també era, per extensió, un símbol d’un país que s’havia esquinçat amb la

guerra civil.

Ara sembla que una nova empenta i una nova il·lusió tornen a instal·lar-se al Paral·lel amb l’obertura de nous

espais escènics i la confiança que, aquesta vegada sí, el nostre carrer deixi de ser allò que el vell Reynals,

protagonista lúcid i desencantat de FLOR DE NIT, anomenava “una autopista de camions”.

Que així sigui!

Joan Lluís Bozzo

1. INTRODUCCIÓ

3

La màgia de la revetlla del solstici d’estiu torna amb Nit de Sant Joan , després de 29 anys de la seva estrena.

La coca, el cava, els macaris, follets màgics i marcians tornaran a omplir el teatre amb una revetlla ye-ye dels

anys 60 com a teló de fons.

Un format de musical galàctic, amb esquetxos i cançons que transcorren durant la nit del solstici d’estiu, que

divertirà a tots els públics. La versió s’adaptarà als nous temps, potenciant-ne l’impacte visual i escènic, tot i

que estarà ambientada en els anys 60 i tindrà una estructura pròxima al gènere de la revista mantenint el toc

naif de la versió de 1981.

En el marc de festa, música i alegria de la revetlla de Sant Joan, Dagoll Dagom dóna vida a uns personatges

que faran realitat aquesta nit els seus desigs més profunds, gràcies a un follet trapella que els guia. Es tracta

d’un espectacle màgic, tendre, naif, fresc i divertit; u na musical poètic . Un espectacle per a tot tipus de

públics, per a joves i grans, per a tots aquells que continuen creient que bufant una espelma i pensant un

desig, aquest es pot fer realitat. Una nit galàctica.

2. PER QUÈ LA “NIT DE SANT JOAN”?

4

L’ espectacle teatral NIT DE SANT JOAN de Dagoll Dagom es va estrenar amb el cantant Rocky Muntanyola (Jordi Batista) el 4 de març

de 1981 al Teatre Romea de Barcelona, inaugurant així el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.

EQUIP CREATIU

Text Ricard Arilla, Joan Lluís Bozzo, Anna Briansó, Anna Rosa Cisquella, Montse Guallar,

Miquel Periel, Berti Tovias.

Música i cançons Jaume Sisa (excepte la lletra de la cançó “Nit de Sant Joan”, de J.Ll. Bozzo)

Adaptació i direcció Carles Alberola

Arranjaments Xavi Lloses

Escenografia i vestuari Amenós - Prunés

Coreografia Jean Emile

Disseny d’il·luminació Albert Faura

Disseny de so Òscar Maza

Caracterització Mariona Trias i Lluís Soriano

Casting i ajudant de direcció Miquel Periel

Coach i ajudant de direcció Anna Ullibarri

Direcció musical Xavier Torras / Xavi Lloses

Producció executiva Anna Rosa Cisquella

REPARTIMENT

Avi / noi / Andròmeda Jofre Borràs

Macari 1 / corista

Rita / noia / Antares Laia Piró

dona coca / corista

Mare / noia / Betelgeuse Meritxell Duró

progre / Follets 5 i 6

corista / Primavera

Pare / noi / Follet 4 / progre Jordi Llordella

Macari 5 / Gran Jordiet

Follet 2 / noi / Tacsar V Joan Olivé

Coca / Macari 2 / corista

Estiu

Follet 3 / noia Noelia Pérez

Follet 1 / Daniel / astronauta Marc Pujol

Macari 4

Senyoreta González / noia Annabel Totusaus

dona coca / corista

MÚSICS

Direcció / piano i casiotone Xavier Torras/Xavi Lloses/Clara Peya

Saxos, flauta travessera i tenora Adrià Bauzó/Marcel·lí Bayer/Xavi Molina

Violí i clarinet Àngela Llinares/Albert Cirera

Contrabaix i baix elèctric Joan Motera/Oriol Roca

Bateria, percussions i glockenspiel Marc Clos/Ildefons Alonso

3. FITXA ARTÍSTICA

5

Nit de Sant Joan es va estrenar el 4 de març de 1981 al Teatre Romea de Barcelona, inaugurant així el

Centre Dramàtic de la Generalitat. Després de l’èxit que havia assolit la companyia amb Antaviana, Nit de

Sant Joan va ser un intent de fer un pas de més dins el llenguatge del teatre musical. El tema unitari de

l'espectacle era "La nit del solstici d'estiu en la qual tradicionalment, al voltant del foc, es barregen la màgia

dels follets i dels astres". Es tracta d’un text col·lectiu de Ricard Arilla, Joan Lluís Bozzo, Anna Briansó, Anna

Rosa Cisquella, Montse Guallar, Miquel Periel, Berti Tovias i un conte de Miquel Obiols, amb música i cançons

de Jaume Sisa (excepte la lletra de la cançó “La Nit de Sant Joan”, de Joan Lluís Bozzo) que va sorgir a través

d’una serie d’exercicis d’improvització i que va conformar un espectacle de revista amb continguts moderns per

l’època.

Els membres actuals de la companyia Dagoll Dagom: Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel i Joan Lluís Bozzo,

formaven part del repartiment, juntament amb Montse Guallar, Ricard Arilla, Berti Tovias i Anna Briansó.

L’espectacle va ser estrenat per Rocky Muntanyola com a vocalista conductor de l’espectacle i, després de la

temporada al Teatre Romea, Jaume Sisa va substituir-lo fins al final de la gira.

Després de la temporada al Teatre Romea, l’espectacle va començar la gira. La traducció al castellà va tenir

dues firmes de luxe: Jaime Gil de Biedma per les cançons i Juan Marsé pel text, fet que va augmentar el

prestigi del musical i li va donar un segell de qualitat. La gira tant per Catalunya com per Espanya va anar

consolidant l’espectacle. Després d’una temporada a Madrid en què Nit de Sant Joan es va convertir en tot un

fenomen, el retorn a Barcelona l’any següent estava carregat d’expectatives i va fer que l’èxit superés en

escreix el d’Antaviana.

L’espectacle va fer una gira per 97 poblacions de Catalunya, Espanya, Itàlia i Alemanya, es van

realitzar 511 funcions, i es calcula que van assist ir-hi 320.000 espectadors.

4. LA PRIMERA “NIT DE SANT JOAN”

6

5. EL NOU MUNTATGE

7

Ara fa 29 anys, un jovenet desorientat va anar a veure el seu primer espectacle teatral de la mà de la seua

germana gran que li feia de guia. Va veure NIT DE SANT JOAN de Dagoll Dagom, amb música i cançons de

Jaume Sisa, i va quedar enlluernat davant d’aquella revista galàctica, màgica, tendra, naïf i divertida. Bé, més

que enlluernat, va quedar “enSisat”. Aquell jovenet va pensar que seria fantàstic guanyar-se la vida fent el que

aquells actors feien a l’escenari: divertir-se i fer passar una bona estona als espectadors.

Doncs bé, després de tants anys, aquell jovenet que ja no és tan jovenet però continua igual de desorientat, i

rep el regal de Dagoll Dagom de tornar a posar en escena aquest espectacle musical.

No tenim a l’escenari a Sisa ni a la resta d’excel·lents actors que posaren en escena este espectacle allà pels

inicis dels anys 80, però tenim un text, unes cançons i unes lletres amb les que intentarem fer un espectacle

per a joves i grans, per a tots aquells que continuen creient que en el fet de bufar una espelma i pensar un

desig, aquest es pot fer realitat; un espectacle on “els desitjos es tornen reals i l’increïble és allò més normal”.

La nova versió de NIT DE SANT JOAN és una comèdia musical amb estructura de revista (esquetxos i

números musicals), on una sèrie de personatges viuran la seua particular nit de Sant Joan en veure acomplits

els seus desitjos més cobejats de la mà d’un Follet trapella, que fa de mestre de cerimònies i que surt del foc

de les fogueres.

Recuperem els personatges clàssics de l’espectacle: el Macari, la Srta. González, el Gran Jordiet, els Progres,

la Rita, el Daniel, el Follet trapella... i els fem reviure tot actualitzant les cançons i les coreografies que

interpreten però mantenint el seu esperit divertit i naïf.

NIT DE SANT JOAN és un cant a la festa, al foc i a la innocència, des del respecte i l’admiració al que va

significar aquest espectacle per a molts dels espectadors que el van veure en els 80.

Crec que tot espectacle teatral deu intentar ampliar la línia de l’horitzó de l’espectador donant-li la possibilitat

de viure més intensament. “La meua vida per cinc o deu minuts d’emoció”, com diu el mestre Gonzalo Suárez.

Doncs això és el que intentem. Divertir-nos i fer gaudir a la gent, tot i que només siga durant uns minuts. No és

poca cosa.

Carles Alberola, director de “Nit de Sant Joan”

5.1. TEXT DE CARLES ALBEROLA

8

La música de Nit de Sant Joan és un seguit de cançons de gènere: bolero, cabaret, rock, cha-cha-cha, polka,

balada, twist, etc.

A l’hora d’actualitzar aquestes cançons ho he volgut fer amb tot el respecte del món, ja que m’agradava el disc

abans de treballar-lo. He conservat sempre l`harmonia i la melodia originals. També he respectat els

arranjaments d’alguns fragments, ja que els considerava intocables, i he potenciat o accentuat el caràcter

original d’altres per acabar d’adaptar-los millor a la nova estètica.

Com que s’havia d’adaptar a una nova formació musical, en aquest cas vaig apostar per una orquestrina ben

diferent de l’original, amb músics molt polivalents que donessin una gran varietat tímbrica:

Adrià Bauzó: saxo soprà, contralt, tenor, baríton, flauta travessera, tenora i guitarra

Àngela Llinares: clarinet i violí

Joan Motera: contrabaix i baix elèctric

Marc Clos: bateria, timbals, percussions, glockens i guitarra

Xavi Lloses: piano, acordió i percussions

Bàsicament he descontextualitzat la música dels anys 80 en què va ser enregistrada i que és plena de timbres

i instruments que evoquen aquella dècada i l’he ubicat en un àmbit més atemporal, d’orquestra entremaliada

capaç d’afrontar des de moments poderosos i delirants a balades sofisticades i de textures delicades. Com a

peculiaritat dins d’una obra tant de casa nostra, cal remarcar sobretot la intrusió de la tenora en els moment

més àlgids i solemnes, l’anxova de l’oliva, la cirera del pastís.

Xavi Lloses, director musical de “Nit de Sant Joan”

5.2. LA MÚSICA

9

5.3. L’ESCENOGRAFIA

10

1974: DAGOLL DAGOM neix com a grup de teatre universitari amb la direcció de Joan Ollé. El seu primer

espectacle “YO ERA UN TONTO Y LO QUE HE VISTO ME HA HECHO DOS TONTOS” sobre poemes de

Rafael Albertí, es va estrenar el 30 d’abril a la Sala Miriam de Barcelona.

1975: “NOCTURN PER ACORDIÓ”, basat en poemes de Joan Salvat Papasseit.

1977/78:“NO HABLARÉ EN CLASE”, creació col·lectiva. Una mirada crítica i poètica a l’escola de l’època

franquista. El gran èxit d’aquesta obra porta a la professionalització de la companyia.

1978/80:“ANTAVIANA” de Dagoll Dagom basat en contes de Pere Calders i música de Jaume Sisa.

1981/82:“NIT DE SANT JOAN” espectacle musical amb cançons de Jaume Sisa i textos de la Companyia.

1983/84:“GLUPS!” musical basat els còmics de Gerard Lauzier i música de Joan Vives.

1985: Reposició d’“ANTAVIANA” per una segona formació de la companyia.

1986: “EL MIKADO” de Gilbert & Sullivan, amb traducció de Xavier Bru de Sala i adaptació musical de Joan

Vives.

1986: Es constitueix la societat TRES X TRES composta per Anexa, El Tricicle i Dagoll Dagom, amb la finalitat

de programar i gestionar el Teatre Victòria de Barcelona. Actualment també gestiona i programa el Teatre

Poliorama de Barcelona.

1987: “QUARTETTO DA CINQUE” musical de petit format a base de madrigals i duos d’òpera.

1988/90: “MAR I CEL”. Gran musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb adaptació de Xavier Bru de Sala i

música d’Albert Guinovart.

1992/93: ”FLOR DE NIT”. Gran musical de Manuel Vázquez Montalbán amb música d’Albert Guinovart.

1993: “HISTORIETES”, espectacle antològic que recull diferents escenes i cançons dels anteriors espectacles

de la Companyia per celebrar els 20 anys de Dagoll Dagom.

1993: “OH, EUROPA!”,sèrie de 13 capítols. Creació de la companyia,emesa per Televisió de Catalunya.

1994: La companyia rep el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya

1995: “T’ODIO, AMOR MEU”. Espectacle musical amb cançons de Cole Porter, adaptades per Joan Vives, i

relats de Dorothy Parker, adaptats per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel.

1996: “OH, ESPANYA!”. Nova sèrie de 17 capítols, de creació de la companyia i emesa per Televisió de

Catalunya.

1996/97: “CANÇONS”. Espectacle de petit format; recopilació dels principals temes musicals dels espectacles

de la companyia.

6. LA COMPANYIA

11

1997/98: “PIGMALIÓ”, de Bernard Shaw. Versió catalana de Xavier Bru de Sala, basada en l'adaptació de J.

Oliver i amb cançons de Joan Albert Amargós.

1997/99: “ELS PIRATES” , de W.S. Gilbert i A. Sullivan, amb traducció de Xavier Bru de Sala i adaptació

musical de Joan Vives.

1998/99: “LA MEMÒRIA DELS CARGOLS”, sèrie de 26 capítols, de creació de la companyia i emesa per

Televisió de Catalunya.

2000/01: “CACAO”, adaptació del còmic “La Course du rat” de Gerard Lauzier. Adaptació del text de Joan Lluís

Bozzo, amb música i cançons de Santiago Auserón.

2001: “PSICO-EXPRESS”,sèrie 24 capítols. Creació de la companyia,emesa per Televisió de Catalunya

2002/03:“POE”, espectacle musical basat en els contes i poemes d’Edgar Allan Poe. Adaptació del text de

Joan Lluís Bozzo, amb música d’Òscar Roig.

2003: “LA PERRITXOLA”, espectacle musical de Jacques Offenbach, amb adaptació de Xavier Bru de Sala i

adaptació musical de Joan Vives.

2004/06: Reposició de “MAR I CEL” per celebrar el 30è aniversari de la companyia.

2005/07: Reposició de “EL MIKADO”.

2007: Dagoll Dagom es converteix en la primera companyia catalana que exporta un musical de gran format

de creació pròpia a l’estranger. “Mar i Cel – Der Himmel und das Meer” (Òpera de Halle).

2007/08:“BOSCOS ENDINS”. Versió de Dagoll Dagom del musical de Stephen Sondheim i James Lapine, amb

traducció i adaptació musical de Joan Vives.

2008/09: “ALOMA”, un musical de nova creació a partir de l’obra de Mercè Rodoreda. Amb música d’Alfonso

Vilallonga i text de Lluís Arcarazo.

2009: “ LA SAGRADA FAMILIA”, sèrie de 15 capítols per a Televisió de Catalunya.

2009/10: Producció actual “La nit de Sant Joan”.

2010: En preparació de la 2ª temporada de la sèrie “SAGRADA FAMILIA”, la qual es gravarà i emetrà el 2011.

12

El 2008 dirigeix, escriu, coordina guions i actua al programa d’esquetxos d’humor per a Canal 9 TV, Socarrats.

El 2007 dirigeix, escriu, coordina guions i actua en la comèdia de situació per a Canal 9 TV, Maniàtics. Al 2005 i 2006

dirigeix, escriu, coordina guions i actua al programa d’esquetxos d’humor per a Canal 9 TV, AUTOinDEFINITS.

El 2006 13, de Carles Alberola. Direcció Carles Alberola.

El 2004 ALMENYS NO ÉS NADAL, de Carles Alberola. Direcció Carles Alberola. Premi de la crítica valenciana al millor text

i direcció.

El 2003 rep el premi “Porrot d’honor de les lletres” i dirigeix LA TEUA VIDA EN 65 MINUTS, d’Albert Espinosa i

ARTEFACTES, de José Antonio Portillo.

2002 SPOT, de Carles Alberola i Roberto García. Autor, director i actor.

2001 PARAULES EN PENOMBRA, de Gonzalo Suárez, adaptació teatral i direcció Carles Alberola. Premi de las Arts

Escèniques de la Generalitat Valenciana a la millor direcció i premi de la crítica de València a la millor direcció escènica.

1999 BESOS, de Carles Alberola i Roberto García. Autor, director i actor. Premis: Arts escèniques de la Generalitat

Valenciana al millor espectacle; Cartelera Turia al millor espectacle valencià; Associació d’Escriptors valencians al millor

text teatral; MAX de las arts escèniques al millor text en català. Publicada per Bromera Teatre, nº 22. 23 CENTÍMETRES,

de Carles Alberola i Roberto García. Autor.

1998 JOAN, EL CENDRÓS, de Carles Alberola i Roberto García. Autor i director. Premi de la crítica valenciana de teatre a

la millor ambientació escènica. Publicada por Edicions Bromera. Col·lecció Micalet Teatre nº 13. L’ANY QUE VE, de Carles

Alberola i Roberto García. Autor. 1997 MANDÍBULA AFILADA, de Carles Alberola. Autor, director i actor. Premis: Cavall

Verd de l’Associació de Escriptors en llengua catalana al millor text teatral; Premi de la crítica valenciana de teatre al millor

text; Cartelera Turia al millor espectacle valencià. Publicada en la Revista GESTOS nº 25. Universidad de California.

U.S.A, en la Col·lecció SGAE de Teatre nº 114 i en Bromera Teatre nº 25. 1996 POR QUÉ MUEREN LOS PADRES?, de

Carles Alberola. Autor, director i actor. Premi de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor text

teatral 1998. Publicada per 3 i 4 Teatre, nº 43, i per l’Editorial Teatro San Martín de Caracas, Venezuela, nº 1. BOIG PER

TU, creació col·lectiva per al Boig Teatre. Director. 1995 ESTIMADA ANUCHKA, de Carles Alberola. Autor i director.

Publicada en la revista ESCENA nº 35. 1994 CURRICULUM, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Autor, director i actor.

Premis: Arts escèniques de la Generalitat Valenciana al millor text; crítica de Barcelona al millor actor (Carles Alberola).

1993 NIT I DIA, de Carles Alberola i Ferran Torrent. Autor, director i actor. Premi de les arts escèniques de la Generalitat

Valenciana al millor espectacle. 1992 PANDEMONIUM, de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Autor i director. 1991 O TU O

RES, de Carles Alberola i Ferran Torrent. Autor, director i actor. HAU!, creació col·lectiva per a La Tarumba Teatre. Autor i

director. 1989 TODO LO QUE NECESITAS ES AMOR, creació col·lectiva per al Boig Teatre. Director. 1988 VIU COM

VULGUES, de Carles Alberola i Alfred Picó. Autor i director.

7. L’EQUIP CREATIU

7.1 CARLES ALBEROLA [ADAPTACIÓ I DIRECCIÓ DE “NIT DE SANT JOAN”]

13

Jaume Sisa va néixer a Barcelona el 1948. Fill de família treballadora, la seva infància en plena grisor de dictadura

franquista està marcada pels jocs al carrer, la lectura dels populars "tebeos" de l'època (Capitan Trueno, Jabato...), la

companyia imprescindible de la ràdio i la proximitat del món de la faràndula i les "varietés" del Paral.lel. Gràcies a l'amistat

amb el músic Enric Herrera viatja fins a París, on acompanya el grup Los descendientes de Walder i on es presenta com a

cantant folk. El desembre de 1967 Sisa fa la seva primera actuació a Barcelona, a l'Escola Massana, compartint escenari

amb Guillermina Motta i Xavier Ribalta, i s'incorpora al Grup de Folk (amb Pau Riba i Jordi Batiste com a padrins) el mateix

dia que també ho fa Ovidi Montllor. La discogràfica Als 4 Vents publica el seu primer senzill L'home dibuixat, presentat a la

Bodega Bohemia amb l'apadrinament de “Oh, Gran Gilbert”, una estrella del music-hall barceloní dels anys 20 que va servir

d’inspiració del personatge del “Gran Jordiet” de Nit de Sant Joan. L'enlluernador inici continua amb actuacions en solitari,

amb el Grup de Folk i com a component de Música Dispersa. Immediatament arriba el primer disc Orgia, una alenada

d'aire fresc en el panorama musical de l'època i tota una provocadora declaració de principis. Sisa, juntament amb Pau

Riba, en procés de creació de Dioptria, lideren en aquest moment l'underground provocador i contracultural barceloní,

català i, pràcticament, també l'espanyol. Després d'Orgia, Sisa deixa banda els escenaris i durant un temps torna a fer tot

tipus de feina, aparentment allunyat de la música. No és fins que s'inaugura una nova sala de concerts a Barcelona,

Zeleste, que Sisa torna a l'activitat artística amb el que és el seu disc més celebrat, Qualsevol nit pot sortir el sol. Després

d’aquest disc enregistra la Galeta Galàctica i el doble disc La catedral, consolidant la seva personalíssima barreja de

misticisme, surrealisme i humor.

A continuació venen les col·laboracions amb Dagoll Dagom, a l'espectacle basat en textos de l'escriptor Pere Calders

Antaviana. Sense abandonar la desbordant creativitat marca de la casa, Sisa aposta amb La màgia de l'estudiant (1979)

per un gir cap a composicions més convencionals, que presenta en directe amb el suport de la banda de rock Melodrama i

que es plasmaran en el disc Sisa & Melodrama. Després d’aquest bagatge, el 1981 Jaume Sisa torna a col·laborar amb

Dagoll Dagom a La nit de Sant Joan i s'integra amb la companyia en la gira que va fer per tot l'Estat espanyol.

Des de La nit de Sant Joan, Sisa ha publicat varis enregistraments: Barcelona Postal (1982), Roda la Música (1983),

Transcantautor: Última Notícia (1984), Sisa (Recopilatori) (1985), Carta a la novia (1987), Cuando tú seas mayor (1988),

Ropa fina en ruínas (1992), Yo quiero un tebeo (amb Pascal Comelade) (1993), El més galàctic (Recopilatori) (1994), Sisa

Mestres Llamado Solfa (1996), Visca la llibertat (2001), Bola voladora (2002), Sisa al Zeleste 1975 (2005), El congrès

dels solitaris (2005), Sisa y Suburbano cantan a Vainica Doble (2006) i Ni cap ni peus (2008).

7.2. JAUME SISA [MÚSICA I LLETRES DE “NIT DE SANT JOAN”]

14

Xavi Lloses és un dels músics més interessants i prolífics de l’escena catalana. A les seves

esquenes, les produccions dels dos darrers discs de Gerard Quintana i del disc més exitòs de

Jaume Sisa. Integrant i creador de projectes de música electrònica com Fluor o Electrotoylets,

creador de bandes sonores, al més pur estil Kusturika o Comelade, i en general un artista de cap

a peus.Un dels seus projectes més interessants és “Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del

Cercle”. Un grup inclassificable, que sorprèn a tothom que l’escolta per primera vegada.

Graduat a “The High School of the Performing Arts”, “The School of American Ballet” i “The Alvin

Ailey American Dance Center”, d’on ha estat professor de dansa. Té més de 25 anys d’experiència

com a ballarí professional i 11 anys com a director de casting de muntatges de “Circ du Soleil”,

“Dragone” o la producció de “A New Day” protagonitzada per Celine Dion. Ex-ballarí del

“Netherlands Dance Theater” (Holanda), la Compañía Nacional de Danza (Espanya), Donald Byrd

(New York), Prince (USA), Notre Dame de Paris (Las Vegas),etc. i ha estat el coreògraf de

“Osnabruck” (Germany Opera) i Sanne Wallis de Vries Cabaret Show.

Autora de més d’un centenar d’escenografies i dissenys de vestuari, ha estat present en molts

dels muntatges més emblemàtics dels darrers 30 anys. Amb Isidre Prunés va ser responsable

de totes les escenografies de Dagoll Dagom des d’Antaviana fins a T’odio amor meu. Ha

treballat amb la majoria de directors i directores del país, i freqüentment amb Joan Lluís Bozzo.

Els seus darrers treballs són les escenografies de L'home, la bèstia i la virtut de Pirandello

(TNC), Mortadelo y Filemón The Miusical, el vestuari de La Toscana de S. Belbel (TNC) i

l’escenografia i el vestuari de les darreres reposicions de Dagoll Dagom (Mar i cel i El Mikado) i

Aloma al TNC, Tres Dramollette de T. Bernhard (CAER), Estriptis, Una maleta, dos maletes,

tres maletes i El llibertí d'Erich E. Schmitt.

Isidre Prunés és titulat Superior d’Escenografia (Institut del Teatre, BCN). Va formar equip amb

Montse Amenós fins el 1995 i han tornat a treballar junts a Mar i Cel (2004). Treballs recents:

Maria Rosa (Alonso,TNC), Romancero Gitano (Pradal,TNT Toulouse), Terra Baixa

(Madico,TNC), V Gala Premis Max (Bozzo) i III Gala Premis Max (Alberola). Ha treballat amb

Dagoll Dagom (des d’Antaviana fins a Els Pirates) i amb els directors Marsillach, Ollé, Planella,

Portaceli, Alberola i el Tricicle. Treballs en cinema: Daniya, El niño de la luna i Faust. Professor

a l’Institut del Teatre, Escac i Master IED. Premis obtinguts: P. Nacional d'Escenografia (1986);

P. de Cinema Generalitat de Cat.: millor tècnic (1988); Goya: vestuari (1990); Max: figurinista

(2000).

7.4. JEAN EMILE [COREOGRAFIA]

7.3. XAVIER LLOSES [DIRECCIÓ MUSICAL]

7.5. MONTSE AMENÓS [ESCENOGRAFIA]

7.6. ISIDRE PRUNÉS [VESTUARI]

15

Va estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona com a il·luminador i va realitzar un curs

internacional d’il·luminació organitzat pel British Council a Londres. Ha treballat amb directors

com: Núria Espert, Adolfo Marsillach, Josep M. Flotats, Nicolas Joel, Rafel Duran, Sergi Belbel,

Alfredo Arias, Ferran Madico, Frédérico Alagna, Rosa Novell, Jordi Saball, Josep Mª Mestres,

Joan Font, Frederic Amat, José Antonio Gutiérrez, Joan Ollé, Gilbert Deflo, Marco Antonio Mareli,

o Bigas Luna, entre altres.

Entre els seus últims treballs teatrals es troben: Delicades (dir. Alfredo Sanzol), El Encuentro de Descartes con Pascal

joven (dir. Jena Claude Brisville), Hamlet (dir.Oriol Broggi), Qué, el musical (dir. Angel Llácer i Manu Guix), La Plaça del

Diamant (dir. Toni Casares), Com pot ser que t’estimi tant (dir. Javier Daulte), Stalin (dir. J.M Flotats), El Dúo de la Africana

(dir. Xavier Albertí), En Pólvora (dir. Sergi Belbel), Tenesse (dir. Xavier Albertí) o Vells Temps (dir. Rosa Novell). Ha

realitzat il·luminacions d’òperes com Le Compte Ory (dir. Lluís Pascual), Les mil i una nits (dir. Joan Font) o La Flauta

Màgica (La Fura dels Baus). Ha obtingut premis Butaca per Dissabte, diumenge i dilluns (TNC) i La Dama Enamorada

(TNC), premis Max per Faust Versió 3.0. (La Fura dels Baus) i Arte, i premis de la Crítica de Barcelona per Faust Versió 3.0

(La Fura dels Baus) i Maria Rosa (dir. Rosa Novell).

Comença la seva activitat dins del món del so professional el 1988 amb la companyia Dagoll

Dagom a Mar i Cel. Des de llavors ha participat com a tècnic de so a Flor de Nit, Historietes i

T’odio, amor meu. També ha treballat a Línea roja de Teatre de l’Ocàs, Trucades a mitjanit de

Puigcorbé–Dueso–Planella, Artificio de M. Antúnez i A. Morte, Pel davant i pel darrera de

3xtr3s i El Retaule del flautista del Teatre de l’Univers.

També va realitzar la coordinació tècnica de so al Pati de les Dones del Grec 97, La Bella Helena dir. J. M. Mestres, i va

portar a terme el disseny de so dels espectacles de Dagoll Dagom Pigmalió, Els Pirates, Cacao, Poe, La Perritxola i,

recentment, ha dissenyat el so de Mar i Cel (2004) i d’Aloma. Paral·lelament ha desenvolupat diverses activitats de

sonorització en diferents camps: programes televisius com Hotel Glam i Operación Triunfo, esdeveniments esportius

internacionals, dansa i en diferents empreses de sonorització.

Després d’estudiar 3 anys a l’Escola del Teatre de l’Orfeó de Sants, el 1974 va actuar a Les

Troianes (dir. Joan Lluís Bozzo) i el 1975 a La setmana tràgica (dir. Lluís Pascual) mentre

estudiava la carrera d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1975 va fer, amb Els

Joglars, l’espectacle Alias Serrallonga i la sèrie de Televisió La Odissea. El 1977, amb No

hablaré en clase, es va incorporar a Dagoll Dagom com a actriu i membre de l’equip de direcció

de la companyia. Després de Glups! (1985) va deixar l’actuació per dedicar-se a la dramatúrgia,

a la coordinació artístico-tècnica i a la producció executiva de Dagoll Dagom. Des de 1986 és

coordinadora general de 3xTR3S i gestora i programadora del Teatre Victòria i del Teatre

Poliorama. També és presidenta de CIATRE i vicepresidenta de FAETEDA

7.7. ALBERT FAURA [DISSENY D’IL·LUMINACIÓ]

7.8. ÒSCAR MAZA [DISSENY DE SO]

7.9. ANNA ROSA CISQUELLA [PRODUCCIÓ EXECUTIVA]

16

Ha participat en les sèries de televisió Psico-Express i Sagrada Familia (de Dagoll Dagom),

Jet Lag (de les T de Teatre), Vent del pla i El cor de la ciutat, entre d’altres. Al cine ha

treballat a Xtrems, Yo soy la Juani, Hello how are you i Valèria. Pel que fa al teatre, ha actuat

a El Llibertí 3xtr3s, Sotinho (de El Terrat), Cacao (de Dagoll Dagom) i Bernadeta Xoc (del

Teatre Nacional de Catalunya), entre d’altres. Es va formar a l’Ecole Philippe Gaulier a

Londres i actualment estudia quart de dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre de

Barcelona. L’any 2000 va rebre el Premi Actor revelació als XVIII Premios Ercilla de Bilbao

per la seva interpretació a Cacao.

Actriu i cantant, nascuda a Barcelona, és llicenciada en Interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Paral.lelament es

forma com a cantant i complementa la seva formació musical al Taller de Músics de Barcelona. De la seva experiència

teatral destaca obres com Els Hereus, d’Alain Krief, i El Pati, d'Emili Vilanova (Companyia Teatre Lliure) dirigides per Pep

Anton Gómez; John i Jen, d’Andrew Lippa, dirigida por David Pintó; el musical Mamma Mia! al BTM, Pentagrama o

Esperma? amb Carles Santos. Ha format part de la companyia Comediants a Les 1001 Nits, Sarau de l’Any, L’Arbre de la

Memòria, i D’Òpera, un viatge màgic pel món de la lírica (Petit Liceu). També ha participat en sèries de TV, doblatge, i com

a cantant ha enregistrat Arion i el dofí d'Albert Guinovart, i Beceroles, d'Enric Palomar per l'Auditori.

8. ELS ACTORS

8.1. JOFRE BORRÀS

8.2. LAIA PIRÓ

17

S’ha format interpretativament amb Nancy Tuñon i Xiqui Berraondo, entre d’altres, i en cant amb Anna Garrell i Glòria

Denicola. És cinturó negre de Kung-fu i té formació en Shuai-Jiao/Judo i en armes orientals, medievals i renaixentistes.

Va dirigir i actuar amb la companyia còmica pròpia Starbrothers els muntatges ¿Qué es un actor? i Sácame brillo hasta

que sangre (1998-2002) i amb la companyia pròpia Pendragon i Tallaferro com a directora, actriu i coreògrafa de lluites.

Ha estat 6 anys a la companyia La Cubana, en els muntatges Mamá quiero ser famosa (2003-2006) i Cómeme el coco

negro (2007-2009). També ha fet publicitat i ha treballat en sèries de televisió com Supercharly (Telecinco) o La Tira (La

Sexta), com actriu còmica del programa Saturday night live (Cuatro) i al curt Flor del otro (de Ferran de France).

Nascut a Terrassa el 1976, és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. En teatre ha treballat en

espectacles com La Bella Helena (dir. Josep Ma Mestres), Flor de Otoño i Follies (J. Costa), Obra Vista i La festa (Jordi

Prat i Coll), Surabaya (Silvia Munt), Celebració (J. Galindo), Teràpies (R. Calatayud), Venedors i El muntaplats

(dirigides per Carles Fernández) i amb la companyia Comediants. En televisió ha aparegut en sèries com Porca

Misèria, De moda, El comisario, Los 80 i Periodistas, entre altres, i a les TV-movies Coses que passen, Perfecta Pell i

Pepe Carvalho. En cinema ha treballat amb Pere Portabella a Die Stille vor Bach, Las dos vidas de Andres Rabadán de

Ventura Durall i Los ojos de Julia de Guillem Morales.

8.3. MERITXELL DURÓ

8.4. JORDI LLORDELLA

18

Va néixer al 1984 a Barcelona i ja de petit va començar a fer teatre amateur al Centre Moral i Cultural del Poblenou. Als

18 anys va entrar al Col·legi del Teatre de Barcelona on va treballar amb Ferran Audí, Xavier Ruano i Cacu Prats entre

d’altres. Al Col·legi va formar la seva companyia “TesTistoTigues” amb la que va crear obres com Van Gogh el musical

(Llantiol, 2001), Johnny Ping Pong un musical con pelotas (Teatreneu i Guasch teatre, 2008), a les quals també n’era el

compositor i lletrista. Durant la temporada 2008-09 va entrar a formar part de la Cia. La Trepa del Teatre Regina amb El

somni d’una nit d’estiu i El malalt imaginari, entre d’altres. També ha treballat en televisió i cinema: La Mari 2 i

Eloïse,ambdues produccions estrenades al 2009. A part de la seva feina com actor, és compositor i component del grup

SPLAC amb dos discs al mercat: SPLAC (Indimusic 2006) i Passos de zebra a l’infinit (Indimusic 2008).

Debuta a Barcelona en el musical De Montmartre al Paral·lel dirigit per J.A. Codina, interpretant a la cupletista Raquel

Meller. Dins del gènere musical destaquen West Side Story, Turning Point, Amadeus, Hello Dolly, Muere-T, etc. També

interpreta concerts teatralitzats de cabaret alemany, cançó francesa i musical. Treballa amb directors com Ramón Simó,

Jose C. Plaza, Alfons Vilallonga, Miquel Ortega, Ricard Reguant, Àngel Alonso, etc. Després d’actuar a Master Class amb

Núria Espert (dir. Mario Gas), comença una nova etapa a València, amb Albena Teatre, quasi sempre sota la direcció de

Carles Alberola, en Besos, Spot i Perfect i en les series de TV AutoInDefinits i Socarrats, essent durant quatre anys un

dels rostres coneguts de Canal9. Cal destacar la seva participació al Videoclip d’Alejandro Sanz El Alma al Aire i a les TV

Movies Atrapados i Martini il Valenciano on interpretarà a Catalina de Rússia. Un dels seus últims treballs ha estat La

Gran Via Esquina Chueca (dir. Paco Mir. Teatre de la Zarzuela). En aquesta ocasió torna a treballar amb Carles Alberola i

per primer cop amb Dagoll Dagom.

8.5. JOAN OLIVÉ

8.6. NOÈLIA PÉREZ

19

S’inicià en el teatre amb el grup Sotacabina (Lluïsos de Gràcia), rebé formació interdisciplinar en acadèmies com Nancy

Tuñón, Memory, Scuola dell’Attore Comico, Company&Company o l’Escola de Circ Rogelio Rivel i va estudiar cant amb

Isabel Soriano, Susana Domènech i Júlia Conesa. Debutà amb West Side Story i ha treballat amb Sèmola Teatre, Living

Theatre, Comediants, Hidden Theatre, Teatre del Sol, Teatre Blau o Cia.Diagonal, en obres com Les veus de Iambu, El

món de la lluna, Mysteries and smaller pieces, El malalt imaginari, Romeu i Julieta, El somni d’una nit d’estiu, La

punyalada, Cantando desnudos i Joseph i l’increïble abric en technicolor. En televisió se l’ha pogut veure a El cor de la

ciutat, Plats bruts, Médico de familia, 18 i + i Club Super 3. En cinema ha protagonitzat La Kaja, Impulso, Cenar Solo i

Sueños para recordar, entre d’altres. També ha dut a terme recerques sobre Teatre dels Orígens (Grotowsky) i teatre

hindú amb el suport del Dept. de Cultura (Generalitat de Catalunya). Els seus últims treballs han estat les pel·lícules Little

Ashes i La Barbacoa, i els musicals Boscos Endins i Aloma (Dagoll Dagom).

Llicenciada en interpretació a l´Institut del Teatre de Barcelona juntament amb un Postgrau de Pedagogia Teatral. Ha

rebut classes de cant amb Dolors Aldea i Mary Davison, entre altres, i va realitzar un stage al Centre Royal Hart

(França). La seva experiència teatral compta amb espectacles com Dones i Amor, prozac i dubtes (Companyia Mite-les) i

Les Criades i In Vitro (Teatre de l’Essència) o la gira de Mamá, quiero ser famoso (La Cubana 2003-06). Ha intervingut

esporàdicament en sèries de televisió com El cor de la ciutat (TV3), programes com 25 anys de Cubana (TV3) i també en

pel·lícules com Le gusta el chile? (de Dolors Payàs). Va gravar el disc per l’espectacle Mummy I wanna be famous de La

Cubana, el disc Aran un País amb Santi Arisa i 30 anys de la Tribu. Ha treballat amb Dagoll Dagom a Boscos Endins,

interpretant el personatge de fornera i a Aloma, en el paper d’Anna.

8.7. MARC PUJOL

8.8. ANNABEL TOTUSAUS

20

2009 11 DESEMBRE · PREESTRENA A LA SALA DE RUBÍ

2010 16 i 17 DE GENER · MALLORCA

30 i 31 DE GENER · MANRESA

13 i 14 DE FEBRER · GIRONA

26 DE MARÇ · TORTOSA

25 D’ABRIL · MARTORELL

7 DE MAIG · MATARÓ

24 DE JUNY · VIC

26 DE JUNY · ASCÓ

21 i 22 DE JULIOL · LAS PALMAS

31 DE JULIOL · TARRAGONA

4 i 5 D’AGOST · GIJÓN

7 D’AGOST · SAN JAVIER

14 D’AGOST · MORA DE RUBIELOS

19 D’AGOST · SANT FELIU

25 i 26 D’AGOST · GRANOLLERS

28 D’AGOST · BERGA

3 DE SETEMBRE · SANTA COLOMA DE GREMANET

9. LA GIRA

21

Artèria Paral·lel

Arteria és una xarxa internacional de centres artístics i culturals distribuïts per l’Estat espanyol, Llatinoamèrica

i els Estats Units, i amb una programació basada en les arts escèniques, musicals i audiovisuals. Està formada

per edificis multiusos, equipats amb tecnologia punta i que ofereixen activitats educatives, promocionals,

comercials i de recerca al servei de la imaginació, la creativitat i la diversitat dels autors i el seu públic. Els

multiespais de la xarxa són polivalents, interactius i han estat dissenyats amb flexibilitat arquitectònica, tècnica

i funcional. És a dir, poden acollir des de concerts multitudinaris o obres de teatre, dansa i circ, fins a

espectacles de petit format, com ara funcions de cabaret, tertúlies, clubs o sopars-espectacle, entre molts

d’altres.

Promoguda per la Fundació Autor, Arteria té com a objectius crear nous públics per a les arts escèniques,

musicals i audiovisuals; proveir una millor atenció, assistència, informació i formació als autors; contribuir a la

internacionalització del creador i la seva obra; estimular la recuperació i el valor del patrimoni cultural, i donar

suport a la creació, la producció, la promoció, la distribució i el consum dels repertoris que gestiona la Societat

General d’Autors i Editors.

Arteria Paral·lel, situada al número 62 de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona, és la nova denominació del

local que en altres èpoques s’havia conegut com a Teatro Español, Studio 54 o Scènic. La rehabilitació

d’aquest històric i singular edifici aporta a la Ciutat Comtal un espai original, vital per a la cultura, i també

l’oportunitat d’experimentar una nova manera de gaudir els espectacles en viu.

Arteria Paral·lel disposa de tres plantes i de més de 3.400 metres quadrats de superfície que estaran

condicionats per acollir múltiples activitats, en combinació amb una proposta gastronòmica, i una àmplia

representació de les diferents arts teatrals i audiovisuals, així com del circ i de la música. Addicionalment,

també podrà albergar presentacions d’empresa.

10. ELS COPRODUCTORS

22

Albena Teatre

Albena Produccions neix al 1994 de la mà de Carles Alberola i Toni Benavent. En aquests 15 anys s’han

realitzat més de dues mil representacions i s’han rebut més d’una trentena de premis, per tots els espectacles,

curts i sèries televisives. Anteriorment, per separat o conjuntament, Carles i Toni feia anys que treballaven en

diverses companyies i projectes escènics: Moma Teatre, L’Horta Teatre, La Tarumba, Trobairitz, El Boig, La

Colla, etc. Alberola, s’encarregaria de l’autoria dels textos i de la direcció d’espectacles, participant també com

a actor en alguns dels treballs, i Benavent, es responsabilitzaria de la gestió, producció, promoció i distribució.

Des d’aleshores, 16 espectacles teatrals, juntament amb dos curtmetratges, han vist la llum. També s’han

realitzat coproduccions amb Bitò Produccions, Pentación i Vania Produccions. També ha col·laborat en la

producció de La Bella Helena de J. Offenbach. L’any 2000, Albena s’encarrega de la direcció artística i de la

producció de la Gala de la III edició dels Premis Max i l’any 2002 forma part en la V Gala dels Premis Max, per

Dagoll Dagom, amb un fragment de l’espectacle Spot. Durant 3 anys consecutius, s’encarrega de la realització

de la gala de lliurament de premis literaris “Ciutat d'Alzira”, coordinada per Edicions Bromera. Amb els

espectacles produïts al llarg d’aquests anys, la companyia realitza habitualment temporada a les ciutat més

importants de l’estat. Albena és habitual als Festivals, Mostres i Fires de Teatre. Des del 2003, Albena és soci

fundador de Tornaveu, empresa dedicada a la gestió de cultura i espectacles. Contempla activitats com la

producció d’espectacles de teatre, música i dansa, la distribució d’espectacles i la formació de professionals de

la gestió mitjançant el programa Gescenic, que també realitza consultoria i assessoria en temes de gestió

escènica. A més, aquesta societat (Tornaveu) també s’encarrega de la gestió del teatre municipal de

l’Ajuntament de València al barri Cabanyal / Canyamelar, a la ciutat de València, el Teatre El Musical. La

societat Tornaveu està formada, a més de per Albena, pel Teatre Olympia, la Societat Studi oh!, i Joan Carles

Dauder i Ana Latras. Al 2005, Albena s’encarrega de la direcció i coordinació del certamen Alzinema, setmana

de cine i literatura d’Alzira, per encàrrec de l’Ajuntament d’Alzira. Al 2008 s’encarrega de la realització de la I

Gala de l’Audiovisual Valencià, al Palau de la Música de València. Juntament amb la productora Conta Conta

Produccions produeix i realitza cinc sèries d’humor per a la televisió autonòmica valenciana Canal 9. Albena

Produccions és companyia concertada amb Teatres de la Generalitat Valenciana i amb l'INAEM – Ministerio de

Cultura, per a la realització de les seues produccions i gires. És una companyia resident a l’Alcúdia, gràcies al

conveni amb l’Ajuntament de l’Alcúdia. Rep el recolzament de la Fundació Enric Balaguer.

23

NIT DE SANT JOAN

Dagoll Dagom

Amb el patrocini de:

Amb la col·laboració de:

24

NIT DE SANT JOAN

DAGOLL DAGOM

DATES

A partir del 16 de setembre de 2010

TEATRE ARTÈRIA PARAL·LEL

Avinguda del Paral·lel, 62. Barcelona

HORARIS I PREUS

Dies Tarda Nit Preu dimecres 20:30 15€-20€ dijous 17:00 (grups) 20:30 15€-20€ / 38€-30€-18€ divendres 21:30 38€-30€-18€ dissabte 18:00 21:30 38€-30€-18€ diumenge 18:00 38€-30€-18€

VENTA D’ENTRADES

Servicaixa de La Caixa (902 33 22 11 · www.servicaixa.com)

Teatre Artèria Paral·lel (Avinguda del Paral·lel, 62 · www.arteria.com)

PREMSA & COMUNICACIÓ

COMEDIA. Comunicació & mèdia sl

Marc Gall · Ana Sánchez · Nora Farrés

Consell de Cent 433, pral. 3ª. 08009 Barcelona

T. [00 34] 933 10 60 44 · 932 95 56 34

M. [00 34] 680 16 82 17 · Fax [00 34] 932 46 92 13

nfarres@comedianet.com · www.comedia.cat

Per a més informació: www.dagolldagom.com i www.art eria.com

Material gràfic, vídeos i mp3: http://www.comedia.c at/ca/comediateca/nit-de-sant-joan

11. INFORMACIÓ PRÀCTICA