Dona i ocell

Autor: Joan Miró (Barcelona

1893-Palma de Mallorca 1983)

Cronologia: 1983

Tipologia: escultura exempta

Material: formigó i ceràmica

Mides: 22m (alt) x 5'29m

(diàmetre)

Estil: surrealista

Localització: Parc de l'Escorxador

Biografia(Barcelona, 1893-Palma de Mallorca, 1983) Pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol. És un dels artistes més reconeguts del S.XX.Estudia Art a Barcelona, va conèixer les últimes tendències artístiques europees. Fins a 1919, la seva pintura va estar dominada per un expressionisme formal amb influències fauvistas i cubistes, centrada en els paisatges, retrats i nus.

"Portrait of Joan Miro, Barcelona 1935 June 13" by Carl

Van Vechten - Library of Congress, Prints and Photographs Division, Van Vechten Collection

Aquest mateix any va viatjar a París i va conèixer a Picasso i altres artistes. Va quedar fortament impressionat per la vitalitat artística i els nous corrents. Afí als principis del surrealisme, va signar el Manifest (1924) i va incorporar a la seva obra elements d'aquest moviment.En 1928, el Museu d'Art Modern de Nova York va adquirir dues de les seves teles, la qual cosa va suposar un primer reconeixement internacional de la seva obra.

Durant la Guerra Civil la seva pintura va reflectir la violència del conflicte armat.Anys després es va instal·lar a Mallorca (1956). Va desenvolupar un nou interès per la ceràmica i l'escultura, sempre en la línia de les seves preocupacions iconogràfiques. En les seves obres escultòriques va optar per l'ús de material reciclat i de deixalla.

Natura morta del sabatot, 1937

ANÀLISI FORMALComposicióDona i ocell és una escultura exempta de Joan Miró que s'aixeca 22 m sobre l'estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona. Construïda entre 1981 i 1982 —inaugurada l'any següent— l'obra és de pedra artificial, revestida parcialment amb ceràmica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a trencadís.

Està formada per tres elements sobreposats:1. Una enorme estructura

vertical de formigó buidada, de formes arrodonides i d'aparença fàl·lica.

2. Sobre aquesta estructura vertical, en perpendicular, trobem un tub cilíndric lleugerament desviat respecte a l'eix central que el sosté.

3. Una mitja lluna de color groc corona i completa l'escultura.

El formigó està recobert de amb trencadís de ceràmica. Les tessel·les són de colors vius: vermell, verd, groc i blau. La lluentor de la ceràmica i el viu colorit reflexa la llum del sol. El trencadís és un homenatge a Gaudí. Tot i les seves enormes dimensions i pes, el joc gravitatori dels elements superiors ofereix sensació de lleugeresa i moviment. L'aigua forma part del conjunt en reflectir la imatge de l'escultura.

EstilL'obra de Miró és una de les més originals de l'art contemporani gràcies a la seva particular iconografia, inspirada en l'art primitiu, el Surrealisme i l'abstracció.Va ser un dels artistes surrealistes més importants degut al seu desig d'assolir la llibertat creativa i fer prevaldre l'inconscient per damunt de la raó.

D'André Masson va aprendre l'automatisme, de Wassily Kandinsnky va adquirir el gust pel color i les formes corbades que evoquen un món privat. En quant a l'escultura, la seva gran influència és Jean Arp, el primer artista a utilitzar formes orgàniques en les seves obres, donant-les una dimensió poètica i obrint-les a la lliure associació d'idees.

INTERPRETACIÓContingut i significació

Miró va abandonar el llenguatge figuratiu en favor d'una gramàtica simbòlica pròpia, de línies senzilles i colors vius, en la que es repeteixen símbols i imatges (estrelles, llunes, ocells...).

L'estructura principal recorda clarament una forma fàl·lica, en la que s'obre una incisió vertical de color negre que simbolitza la sexualitat femenina. Així es dibuixa un tot hermafrodític. Alguns crítics creuen que el cilindre superior seria un nadó faixat. La forma groga que corona l'obra seria la lluna en quart creixent o un ocell, connectant així la vida humana amb els astres i la naturalesa.

Alguns crítics creuen que el cilindre superior seria un nadó faixat. La forma groga que corona l'obra seria la lluna en quart creixent o un ocell, connectant així la vida humana amb els astres i la naturalesa.

FuncióDona i Ocell es va realitzar en un període en què Barcelona va experimentar diversos projectes de renovació urbanística, on es va convidar a artistes i arquitectes de renom a participar per renovar la imatge urbana de la ciutat.L'any 1968 l'Ajuntament de Barcelona va suggerir a Miró de fer un dels seus coneguts murals ceràmics per donar la benvinguda als visitants de la ciutat que arribessin a l'Aeroport . A Miró li va encantar la idea i es comprometé a dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat segons en el medi en què hi arribessin: terra, mar o aire.

Les altres dues obres encarregades foren un paviment ceràmic de més de 400 metres quadrats al Pla de la Boqueria per saludar als visitants que arribessin a Barcelona per mar i una escultura per rebre els visitants que arribessin per terra. Dona i ocell és un encàrrec posterior, efectuat ja en temps democràtics per l'Ajuntament de Barcelona (1980's) en el marc del procés d'urbanització de l'antic Parc de l'Escorxador, un solar on hi havia l'antic escorxador de Barcelona.