Les rutines tenen mala premsa. Actuar de forma rutinària, solem pensar, equival a actuar mecànica-

ment, per inèrcia, desmotivats; per contra, valoram l’espontaneïtat d’actuar per ganes i amb gana. Espontaneïtat contra rutina? Hem d’admetre que les rutines poden ser hàbits saludables i l’espontaneïtat ser comandada per la vessa.

Els horaris domèstics consensuats són, per a En Salvador Cardús (“El descon-cert de l’educació”), una bona forma d’orga-nitzar-se el temps que estalvia la feina d’ha-ver de pensar contínuament “i ara què feim”, i veu les rutines com estructures d’acció que transmeten valors. Així idò les rutines són bones si amb elles assignam un temps al que consideram prioritari i deixam de banda allò que trobam secundari. Aleshores resulta ben ver que cadascú troba temps per a allò que li interessa.

“Als matrimonis joves, escriu el Papa Francesc en la seva recent exhortació apos-tòlica sobre la família, també cal estimular-los a crear una rutina pròpia que brinda una sana sensació d’estabilitat i de seguretat, i que es construeix amb una sèrie de rituals quotidians compartits. És bo fer-ho amb una besada al matí, beneir-se cada nit, esperar l’altre i rebre’l quan arriba, fer alguna sortida junts, compartir tasques domèstiques”. I afegeix a continuació: “però al mateix temps és bo trencar la rutina amb la festa, no perdre la capacitat de celebrar en família, d’alegrar-se i de festejar les experièn-cies polides” (AL nº 226).

Com organitzam idò el nostre temps disponible (vull dir, el que no està sotmès a horaris obligatoris): per a què tenim temps i per a què no? Tot depèn dels nostres valors. Potser no trobam temps per a escoltar-nos els uns als altres, o per a la pregària i la missa dominical, o per visitar els malalts i impedits, o per acompanyar els fills en la catequesi, mentre en tenim per mirar sencer un partit de futbol, o passejar el ca, o fer una hora de footing. Com que el temps és limitat, només trobam temps per a les nostres prioritats.

El temps disponible l’organitzam en funció de les nostres prioritats i açò ens durà a unes rutines quotidianes o setmanals. Si la vida de família, el cultiu de la fe personal i comunitària, l’ajut als altres i la solidaritat en la justícia són per a nosaltres primers valors, hi trobarem temps. Les bones rutines ens ajudaran a créixer i madurar. No ens deixem conduir per l’espontaneïtat d’una desgana o unes ganes inconsistents. “Si vivim gràcies a l’Esperit, deixem-nos guiar per l’Espe-rit”, ens diu sant Pau. Les rutines vivificades per l’Esperit sedimentaran en nosaltres una espontaneïtat que ens farà alhora fidels als compromisos i capaços d’atendre, com el bon samarità, urgències imprevistes; perse-verants en els bons propòsits i oberts a l’esclat desbordant de la festa.

En el calendari litúrgic el temps ordi-nari de durant l’any succeeix al cicle festiu del temps pasqual. Que sigui aquest un temps fecund com el de “la llavor sembrada que, germina i creix, sense que el sembrador sàpiga com” fins que dóna un bon fruit. Temps ordinàriament rutinari, sí, però reblert d’amor fidel, vivificat per l’Esperit.

Joan Febrer RotgerÀREA D’ESPIRITUALITAT I FORMACIÓ

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1775 - Any XXXV - 12 juny 2016

fullAnna Segui, monja car-

melita, natural de Ferreries i habitual

col·laboradora d’aquest Full, ha tornat a Menorca per tal de presentar el seu lli-bre “Degustar el Antiguo Testamento”.

Anna, d’on va sortir la idea d’escriure aquest llibre i amb quin objec-tiu?Aquest llibret, centrat únicament en l’Antic Testament, va néixer de la meva convicció pro-funda que tot creient, adherit a Jesús, ha de tenir un ple coneixement de la Paraula, que implica conèixer bé les dues parts que formen la Bíblia: l’Antic i el Nou Testament. També el que vull demostrar, amb ell, és que la nostra història és hereva de la de l’Antic Testament; tothom s’hi pot identificar amb ella; la humanitat és la pro-tagonista d’aquesta història de salvació i, en ella, es pot veure salvada.

I per què has optat començar per l’Antic Testament, quan ens és molt més proper i intel·ligible el Nou?Precisament ho he fet per la gran ignorància que, en general, hi ha de l’Antic. En el Nou Testament se’ns mostra la nova humanitat que estem cridats a construir, basat en l’esperit de les Benaurances i centrat en el model que és Jesús, una humanitat que procedeix de la tradi-ció de l’Antic Testament. No hi ha un tall entre un i l’altre. Per tant, és important conèixer-lo. Nosaltres som també fills d’Abraham i de Moisès i hereus d’aquesta tradició, que es va anar bastint fins arribar a Jesús. Conseqüentment, per entendre bé qui és Jesús, necessàriament hem de conèixer l’Antic Testament.

I què és l’Antic Testament?És el llibre dels jueus, però també dels cristians i dels profetes, d’Abraham, el nostre pare en la fe, aquest home que Déu va cridar a viure una aventura de sortida i abandó i de Moisès, el de la Llei que regulava la vida, per tal que la huma-nitat fos millor. Amb ell podem conèixer d’on prové Jesús. Si el Nou Testament ens mostra la nova humanitat que hem de construir, l’Antic ens concreta com ha de ser l’home. Nosaltres seguim essent aquelles persones que creuen el desert, que, a vegades, volen claudicar, tornar enrere, els costa l’esforç, creure en Déu, fiar-se d’Ell, que dubten… l’Antic Testament reflecteix bé aquesta debilitat humana, però, també la grandesa de Deu que creà l’home a la seva imatge i semblança. Som fills de Déu i portem en nosaltres aquesta bellesa. Jesús és la plenitud d’aquest Antic Testament, que esperava el Messies.

I quin és l’esquema que segueix el llibre?És un guió senzill. Jo no he volgut fer un estudi exhaustiu de l’Antic Testament, sinó fer-lo més comprensible, més proper; que, amb ell, la gent conegui els personatges, els llocs i fets concrets. He procurat seguir el mateix itinerari de l’Antic Testament, recórrer la seva història, d’una manera àgil, mitjançant curts flaixos, que oferei-xen una petita llum, per tal que qui el llegeixi pugui assaborir la bellesa del seu contingut. A la Bíblia hi trobem la llum i guia de la nostra vida cristiana, la Paraula que l’ha de regir, la que hem de portar als germans, que hem de transmetre al món.

Diego Dubón

l’entrevista a...

ANNA SEGUÍ

T E N I M T E M P S P E R AA L L Ò Q U E E N S I N T E R E S S A

passant per la vida

Pàgina 2 Full Dominical

Diumenge XI de Durant l’Any

N o j u t g e m

la paraulade Déu

evangeli i vida

Francesc Triay

Lectura del segon llibre de Samuel 12, 7-10.13

En aquells dies Natan digué a David: -“Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Jo t’he ungit rei d’Israel, i t’he salvat de les mans de Saül. He posat als teus braços la filla del teu senyor i les seves dones, t’he donat el poble d’Israel i de Judà i, si tot això fos poc, encara estava disposat a afegir-hi altres favors. ¿Per què, doncs, has menyspreat el Senyor cometent això que és malvist per ell? Has fet matar Uries, l’hitita; has pres per esposa la seva dona, i a ell l’has fet matar amb l’espasa dels ammonites. Per això, ja que tu m’has menyspreat prenint per esposa la dona d’Uries, l’hitita, l’espa-sa no s’apartarà mai més de ca teva.” David digué a Natan: -“He pecat contra el Senyor.” Natan li respongué: -“Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs.”

Salm Responsorial 31R: Senyor, m’heu perdonat la culpa come-sa.

Lectura de la carta de sant Pau als cristi-ans de Galàcia 2, 16.19-21

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 7, 36-8,3

En aquell temps un fariseu convidà Jesús a men-jar amb ell. Jesús, doncs, anà a ca’l fariseu i es posà a taula. Hi havia en el poble una dona que duia una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a ca’l fariseu, hi anà amb un gerret d’alabastre ple de perfum, i es quedà enrera plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà a mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convi-dat Jesús, en veure això, pensà: -“Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta sabria qui és i quina vida duu.” Jesús li digué: -“Simó, t’he de dir una cosa.” Ell li contestà: -“Mestre, digau.” Jesús continuà: -“Dos homes devien diners a un prestador: un li devia cinc-centes monedes de plata, i l’altra cinquanta. Cap

d’ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. ¿Quin d’aquests et sembla que l’estimarà més?” Simó li respongué: -“Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.” Jesús li diu: -“És així.” Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: -“¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a ca teva, tu no m’has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells; tu no m’has rebut amb una besada, però ella, d’ençà que ha entrat, no para de besar-me els peus; tu no m’has ungit el cap, però ella m’ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona esti-ma molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor.” Després digué a la dona: -“Els teus pecats et són perdonats.” Els altres que eren a taula començaren a pensar: -“¿Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?” Digué encara a la dona: -“La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.”

Lectura del segundo libro de Samuel 12, 7-10.13

Salmo responsorial 31R: Perdona, Señor, mi culpa y mi pecado.

Lectura de la carta del Apóstol San Pablo a los Gálatas 2, 16.19-21Hermanos, sabemos que nadie se justifica por las obras de la ley, sino por la fe en Jesucristo; nosotros creemos en Cristo Jesús para ser justificados por la fe de Cristo, no por las obras de la ley; porque nadie será justificado por las obras de la ley. Pues yo, por la ley, he muerto a la ley, a fin de vivir para Dios. Estoy crucificado con Cristo; y ya no vivo yo, pues es Cristo el que vive en mí. Mi vida presente la vivo en la fe en el Hijo de Dios, el cual me amó y se entregó a sí mismo por mí. No rechazo la gracia de Dios; pues si la justicia se obtiene

por la ley, entonces Cristo murió inútilmente.

Lectura del santo Evangelio según san Lucas 7, 36-8,3En aquel tiempo un fariseo invitó a Jesús a comer con él. Jesús fue a su casa y se puso a la mesa. Había en la ciudad una mujer pecadora, la cual, al enterarse de que Jesús estaba a la mesa en casa del fariseo, se presentó allí con un vaso de alabastro lleno de perfume, se puso detrás de él a sus pies, y, llorando, comenzó a regarlos con sus lágrimas y a enjugarlos con los cabellos de su cabeza, los besaba y ungía con el perfume. El fariseo que le había invitado, al verlo, se decía: «Si éste fuera profeta, cono-cería quién y qué clase de mujer es la que lo toca. ¡Una pecadora!». Jesús manifestó: «Simón, tengo que decirte una cosa». Y él: «Maestro, di». «Un prestamista tenía dos deudores; uno le debía diez veces más que el otro. Como no

podían pagarle, se lo perdonó a los dos. ¿Quién de ellos le amará más?». Simón respon-dió: «Supongo que aquel a quien perdonó más». Jesús le dijo: «Has juzgado bien». Y, vol-viéndose hacia la mujer, dijo a Simón: «¿Ves a esta mujer? Yo entré en tu casa y no me diste agua para los pies; ella, en cambio, ha bañado mis pies con sus lágrimas y los ha enjugado con sus cabellos. Tú no me diste el beso; pero ella, desde que entró, no ha cesado de besar mis pies. Tú no me pusiste ungüento en la cabeza, y ésta ha ungido mis pies con perfume. Por lo cual te digo que si ama mucho es por-que se le han perdonado sus muchos pecados. Al que se le perdona poco ama poco». Y dijo a la mujer: «Tus pecados te son perdonados». Los invitados comenzaron a decirse: «¿Quién es éste que hasta perdona los pecados?». Él dijo a la mujer: «Tu fe te ha salvado; vete en paz».

Com de fàcil resulta veure els defectes i pecats dels altres! Sovint, amb els nostres criteris

puritans, jutgem als altres sense conèixer la seva realitat més profunda i els seus senti-ments. Jesús no ha vingut a jutjar, sinó a salvar. Per això davant d’aquesta dona peca-dora que plora els seus pecats als peus del mateix Jesús i, jutjada pel seu amfitrió (de Jesús), és misericordiosament perdonada pel mateix Jesús (Cf Lc 7, 38-50).

Jesús amb la paràbola que proposa al fariseu ens vol donar a entendre que el més important en la relació amb Déu no és la puresa legal, sinó l’amor amb què ens rela-cionem amb Ell. Amor que es manifesta en el profund penediment i la voluntat de viure estimant amb sinceritat. Doncs sovint

ens justifiquem portant com una doble vida: aparentant una religiositat profunda, mentre la nostra vida segueix per altres camins, sense esforçar-nos a viure una sin-cera relació amb Déu.

Alhora, com ens diu Sant Pau, a la segona lectura: “Nosaltres, jueus, hem cregut en Jesucrist, perquè ens faci justos, no el compli-ment de les obres de la Llei, sinó el fet d’haver cregut en Crist ja que Déu no hauria pogut absoldre ni un sol home si fos necessari haver complert les obres que mana la llei”. (Ga 2,16) Les obres de la llei no són causa de la jus-tificació, sinó conseqüència de la justifica-ció. Doncs, perquè hem estat salvats per Jesucrist, hem de viure estimant segons el seu estil.

En aquest context es comprèn que Jesús

digui a la dona: “La teva fe t’ha salvat. Vés en pau.” (Lc 7,50). L’evangelista vol donar-nos a conèixer que en el grup de Jesús no només el formaven els dotze que ell ha triat, sinó que també l’acompanyava un grup de dones que els servien i li proveïen amb els seus béns (Cf Lc 8, 1-3). Això ens porta a comprendre que Jesús també aco-llia com deixebles a les dones. Cosa, aques-ta, extraordinària en els temps de Jesús, en què les dones i els nens no comptaven per a res.

En celebrar la nostra fe de salvats i per-donats, demanem al Senyor que ens conce-deixi de ser sempre misericordiosos i magnànims amb tots, sense ser jutges de ningú, ja que Jesús mateix diu que Ell no ha vingut a jutjar, sinó a salvar-nos a tots.

Cicle C

Full Dominical Pàgina 3

En l’oració, Jesús ens convida a l’alegria, al bon humor i a la confiança. Vol que el petit ramat que som tingui força i capacitat per canviar la

història de la humanitat, orientant-la al bon i ben fer del Regne de Déu i la seva justícia. Sense sorolls, com el llevat en la massa, l’oració tot ho fa fermentar. Com la sembra del blat que creix entre el jull, un camp de blat florirà. Orar és sem-brar petites llavors d’amor i esperança, tan petites com la mostassa, creixerà tot un bosc. El Regne de Déu no es rendeix. Sempre està actu-ant, no on hi ha les grans estadístiques massives de la cristiandat, ni en els seus esdeveniments litúrgics grandiosos, fins l’ostentós. Ho fa silenciosament, en

l’imperceptible, en l’humil i senzill. El Regne de Déu creix i es desenvolupa on hi ha un cor que estima i s’entrega generosament, sigui creient, agnòstic o ateu, sigui cristià o jueu, sigui musulmà o budista. L’amor no té límits. L’Esperit bufa allà on vol.El Regne de Déu no fa distincions, la seva identi-tat és l’amor. Provingui d’on provingui, l’amor és el segell que avala les obres. Si és amor és Regne de Déu, donem-li la benvinguda. Aprenguem a detectar les llavors del Regne allà on broten. Aprenguem també a ser orants, a tenir ulls con-templatius interiors. No discriminant, sinó aco-llint. Diu Jesús: “Qui no està contra nosaltres està a favor nostre”.

Com una l lavorAnna Seguí ocd

LECTURES DE LAMISSA DIÀRIA

Salms de la 3a Setmana: Dg. 12, XI de Durant l’Any: 2S 12, 7-10. 13 / Sal 31 / Ga 2, 16. 19-21 / Lc 7, 36_8, 3.

Dl. 13, Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església (MO): 1R 21, 1-16 / Sal 5 / Mt 5, 38-42.

Dt. 14, Fèria: 1R 21, 17-19 / Sal 50 / Mt 5, 43-48.

Dc. 15, Fèria: 2R 2, 1. 6-14 / Sal 30 / Mt 6, 1-6.

Dj. 16, Fèria: Sir 48, 1-15 / Sal 96 / Mt 6, 1-15.

Dv. 17, Fèria: 2R 11, 1-4. 9-18 / Sal 113 / Mt 6, 19-23.

Ds. 18, Dedicació de la Catedral de Menorca (F): 2Cr 24, 17-25 / Sal 88 / Mt 6, 24-34.

Dg. 19, XII de Durant l’Any: Za 12, 10-11; 13, 1 / Sal 62 / Ga 3, 26-29 / Lc 9, 18-24.

l’oració

“Mentre més buit està el cor de la persona, més necessita objectes per a comprar, posse-

ir i consumir” (204). El consumisme compul-siu és fomentat per una publicitat que cerca de vendre com sigui els productes i afavo-reix un tipus de persona amb el cor distret i buit. A més, l’obsessió consumista, sobretot quan només uns pocs la poden satisfer, podrà provocar violència i destrucció recí-proca. Així i tot, cap sistema no pot anul·lar totalment l’obertura de la persona al bé, la veritat i la bellesa ni la capacitat de reacció que Déu continua encoratjant des de l’inte-rior dels cor humà.Un altre estil de vida, més sobri i simpli-ficat, és possible. Per a açò fa falta una con-

versió ecològica (personal i comunitària) la qual “implica deixar brotar totes les conseqüèn-cies del nostre trobament amb Jesucrist en les relacions amb el món que ens envolta” (217). La conversió comença per sortir del propi egoisme i obrir-nos als altres i al medi-ambient a fi de reconèixer-ne el valor i tenir-ne cura, com sant Francesc d’Assís. Les decisions preses aleshores generaran nous hàbits en la vida quotidiana que duran a “recuperar els distints nivells de l’equilibri ecolò-gic: l’intern amb un mateix, el solidari amb els altres, el natural amb tots els éssers vius, l’espi-ritual amb Déu”, i podran influir fins i tot en les empreses perquè produesquin d’una altra manera.Per ser efectiva, l’educació de l’espiritua-

litat ecològica s’ha de donar simultàniament en els àmbits de l’escola, la família, els mit-jans de comunicació, l’església... És la família “el lloc de la formació integral, on es despleguen els distints aspectes, íntimament relacionats entre ells, de la maduració personal”. Els petits gestos de sincera cortesia apresos a ca nos-tra “ajuden a construir una cultura de la vida compartida i del respecte al que ens envolta” (213). Una educació espiritual ha de mostrar la realitat no solament com a útil sinó també com a bella per respectar-la, estimar-la i tenir-ne cura i donar-ne gràcies a Déu crea-dor. Una espiritualitat ecològica sabrà conju-minar la participació en la vida sacramental de l’Església amb una correcta relació tant amb la realitat medi-ambiental com social.

Espir i tua l i tat ecològ icaJoan Febrer

laudato si’

La recuperació econòmica que s’albira amb les dades macroeconòmiques sembla que no posa fre a la pobresa que pateixen molts

menorquins. Cada any que passa són més les per-sones que recorren a les enti-tats socials per cobrir les seves necessitats bàsiques. I les que més demanda generen, en els últims anys, són les ajudes per poder pagar la llum, per com-batre la pobresa energètica.Així ho constata Caritas, que alerta que els ajuts econòmics concedits a menorquins per pagar els rebuts d’electricitat s’han gairebé duplicat en dos anys. En el primer trimestre d’aquest any l’entitat diocesa-na ha donat 167 ajuts amb

aquesta finalitat, unes 50 més que l’any passat.Els ajuts són per pagar rebuts en general, segons Caritas, la immensa majoria són per abonar les factures de llum i impedir que se’ls talli l’electrici-

tat. És tal la demanda que més de la meitat de l’import de les ajudes econòmiques atorga-des en el primer trimestre d’aquest any és per aquest motiu.Des de Caritas s’informa que no noten encara els efectes positius de la sortida de la crisi ja que el nombre de peti-cions d’ajuda va en augment, així es constata «que s’ha dei-xat molta gent a la cuneta que no té possibilitat de portar una vida normalitzada».

Els ajuts per a pagar la llum es dupliquen en dos anys

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

L’Esperit sobre meu

Venda de menjarsMans Unides, amb la col·laboració de l’Associació de veïns de Sant Climent, té prevista la venda de menjars i artesania, el dissabte, dia 18 de Juny, de 09 h a 14 h a la Plaça de Sant Climent. Recollida de menjars, en el mateix lloc a les 8.30 h.Hi pot col·laborar tothom.

any: “La construcció d’un centre

comunitari rural educatiu i d’atenció

a la dona” en Lusulu (Zimbabwe).

Visites turístiques estiu 2016L’Església de Menorca, acollint els visi-tants, ofereix els seu patrimoni per gau-dir-lo. Aquestes són les propostes i els seus horaris:

CIUTADELLA CATEDRAL DE MENORCA:

Visites de maig a octubre, de dilluns a dissabte de 10 a 16 h.

Convent i Claustre de Sant Agustí (el Socors):

VISITES de maig a octubre de dilluns a dissabte de 10 a 16 h.

MAÓ Sant Francesc:

Visites guiades tots els dimarts 19.30 h,

el campanar, amb vistes al port. Parròquia de Santa Maria:

De 9.30 a 12.30 h i de 15.30 a 19 h, tots els dies, excepte el dissabte per la tarda, diumenges i festius.

Concerts d’orgue a Santa Maria:Del 16 de maig al 31 d’octubre. De dilluns a dissabte a les 13h.

Rectoria de Santa Maria:Visites: del 16 de maig a 31 d’octubre. De dilluns a dissabte: de 9.30 a 12.30 h.

de Mans Unides.

Horari de Misses ESTIU 2016El pròxim diumenge, dia 19 de juny començarà a regir a totes les esglésies l’horari de misses corresponent a L’ESTIU 2016.

agenda

Convidats per les Germanes Clarisses, un nombrós grup de persones que ompli-rem l’església del Monestir, ens troba-

rem per a participar, dia 14 de maig, a la Trobada de Pentecosta.Amb el títol “L’Esperit sobre meu. Misericòr-dia que cura, embelleix i mobilitza”, na Ma-riola López Villanueva, RSCJ, amb un llenguatge planer i engrescador alhora, va saber connectar molt bé amb el desig dels presents d’aprofundir sobre que significa l’Esperit de Déu en nosaltres.L’Esperit, va dir, va curant la nostra vida i ens mostra a ser amics de nosaltres mateixos, de la realitat, dels altres, d’aquells de qui ens hem fet enfora. L’Esperit és la besada de Déu, que obre, allibera i acull la nostra vida, allà on està més ferida; és qui ens mostra a viure d’una ma-nera contemplativa per a ajudar-nos a mirar les coses amb una mirada de benedicció; és el gran “vinculador” que ens empeny a teixir lligams amb els altres.Plens d’aquest Esperit, que és el gran multipli-

cador del millor de cadascú, el portador de les cèl·lules mare de la nostra vida interior (parau-les extretes del comentari de l’Evangeli, durant la pregària -intensament viscuda per tots i ple-na de simbolismes- amb que acabà la trobada), vam marxar cap als diferents pobles, agraïts per haver pogut celebrar i compartir l’experiència d’una nova Pentecosta.

Mª Ignàsia Gener

Ciutadella i Calós van celebrar la festade Maria Auxiliadora

La festa externa de Maria Auxiliadora en-guany es va celebrar el 22 de maig. Els dies abans va tenir lloc el Tridu en honor a la

patrona, aquesta vegada presidit per Isidre Cer-dà, antic titular de Calós. El diumenge capves-pre es va dur a terme el Rés del Rosari amb la posterior benedicció de les medalles com-memoratives al Santuari, la Missa presidida per l’Administrador Diocesà Rev. Sr. Gerard Villa-longa i la processó pels carrers de Ciutadella. A continuació, davant el bar de Calós, va tocar el grup SOM-HI i es van vendre coques a benefici de la organització VOLS. El matí havia tingut lloc el tradicional berenar de germanor al pati de Sant Joan Bosco, orga-nitzat pels Antics alumnes presidit per la pre-sidenta del Consell Insular de Menorca, Maite

Salord; l’Administrador Diocesà Rev. Sr., Gerard Villalonga; el titular de Calós, Narcís Frigola; i el president dels Antics Alumnes, Pedro Arguim-bau. El Santuari ha estat l’escenari principal de les activitats del mes de maig a Calós.

El passat dissabte dia 21 de maig, els mem-bres del Secretariat Diocesà de Missions i totes les persones que van tenir ocasió es

van reunir a Sant Esteve per a celebrar la jorna-da diocesana de Menorca Missionera.Amb la presència de Manolo Bonet, casualment a Menorca en un descans de la seva tasca amb emigrants a Suïssa, i de Xec Marquès i Sión Bosch, des de Costa d’Ivori, van acompanyar la comunitat parroquial en la celebració de l’Eu-caristia i van compartir una estona de col·loqui després de la missa.Els tres van compartir la seva tasca actual, amb diversos col·lectius, i van respondre les pregun-tes dels assistents. Va continuar la vetlada com-partint algunes coques, donant ocasió de seguir amb les converses encetades.

Jornada de Menorca Missionera