documents de referÈncia sobre les mil l … · biblioteca de catalunya - dades cip: avaluació...

DOCUMENTS DE REFERÈNCIA SOBRE LES MIL L ORS TÈCNIQUES DISPONIBLE S

APLICABLES A LA INDÚSTRIA

11

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

3

AVALUACIÓTÈCNICAI ECONÒMICAD’ALTERNATIVESPER A LA MILLORAAMBIENTAL DELSPROCESSOSINDUSTRIALS

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP:

Avaluació tècnica i econòmica d’alternatives per a la millora ambiental dels processosindustrials(Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la indústria; 11)

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatgehttp://www.gencat.net/mediamb/

Primera edició: Desembre de 2007Tiratge: 1.000 exemplars

Impressió: ALTÉS arts gràfiques, s. l.

Autor: Carles Franquesa Giner

Coordinació tècnica: Albert Avellaneda Bargués i Rosa Maria Sánchez Marcos(Direcció General de Qualitat Ambiental)

Col·laboradors: José Ignacio Macho González (Saint Gobain Cristalería, SA, Gestió de Qualitat-Medi Ambient)

Aquesta publicació ha estat realitzada amb paper ecològic estucat mat de 125 g i les cobertes en cartolina ecològica de 400 g.

DL: B. 55.998-2007ISBN: 978-84-393-7667-5

Franquesa Giner, Carles

Avaluació tècnica i econòmica d’alternatives per a la millora ambiental dels processosindustrials. – (Documents de referència sobre les millors tècniques disponibles aplica-bles a la indústria ; 11)

ISBN 978-84-393-7667-5I. Avellaneda Bargués, Albert, dir. II. Sánchez Marcos, Rosa Maria, dir. III. Catalunya.Departament de Medi Ambient i Habitatge IV. Títol V. Col·lecció: Documents de refe-rència sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la industria ; 11

1. Fabricació - Aspectes ambientals - Avaluació 2. Indústries - Aspectes ambientals -Avaluació

658:504.064

ÍNDEX

1. Abast i informació general 7

2. Determinació i anàlisis d’efectes ambientals 122.1. Directriu 1: Identificació i determinació de les

opcions alternatives 162.2. Directriu 2: Inventari de consums i emissions 20

2.2.1. Qualitat de les dades i informació 212.2.2. Energia 22

2.2.2.1. Eficiència energètica 232.2.2.2. Electricitat i vapor utilitzats

en el procés 232.2.2.3. Mix europeu d’electricitat i vapor 23

2.2.3. Residus 242.3. Directriu 3: Quantificació dels efectes ambientals 30

2.3.1. Efectes tòxics pels éssers humans 322.3.2. Potencial d’escalfament global (GWP).

Efecte hivernacle 372.3.3. Toxicitat aquàtica 402.3.4. Acidificació 422.3.5. Eutrofització 452.3.6. Esgotament o destrucció de l’ozonosfera 482.3.7. Potencial de generació fotoquímica d’ozó 49

2.4. Directriu 4: Interpretació dels efectes ambientals 522.4.1. Comparacions simplificades de cada

efecte ambiental 542.4.2. Selecció dels efectes ambientals locals 56

3. Quantificació i anàlisis econòmica de les alternatives 593.1. Directriu 5: Abast i identificació de les

opcions alternatives 613.2. Directriu 6: Recollida i validació de dades de costos 62

3.2.1. Fonts de dades de costos 633.3. Directriu 7: Definició dels components de costos 64

3.3.1. Relació i jerarquia dels components de costos 653.3.2. Escalabilitat i adaptació a noves instal·lacions 68

3.4. Directriu 8: Càlculs i presentació de la informació 693.4.1. Tipus de canvi i inflació 703.4.2. Efectes descomptats: valor present

i valor present net 723.4.3. Càlcul dels costos anuals equivalents 783.4.4. Vies alternatives per processar

la informació de costos 813.5. Directriu 9: Atribució dels costos

a la protecció ambiental 82

4. Avaluació d’alternatives 874.1. Anàlisi de l’eficàcia de costos 884.2. Establir diferències de costos entre contaminants 894.3. Comparació de costos i beneficis ambientals 91

4.3.1. Preus de referència 914.3.2. Costos externs 97

5. Determinació de la viabilitat econòmica 995.1. Introducció 995.2. L’estructura industrial 1005.3. L’estructura del mercat 1025.4. La capacitat de reacció 1065.5. La velocitat d’implementació 109

6. Referències 111

7. Annexos 112Annex 1: Exemple d’aplicació global de la guia 112Annex 2: Efectes tòxics per als éssers humans 135Annex 3: Efectes potencials d’escalfament global –

efecte hivernacle 138Annex 4: Potencials de toxicitat aquàtica 143Annex 5: Potencials d’acidificació 155Annex 6: Potencials d’eutrofització 156Annex 7: Potencials de destrucció de l’ozonosfera 157Annex 8: Potencials de generació fotoquímica d’ozó 162Annex 9: Mix europeu d’energia 167Annex 10: Indicadors financers 170

Annex 11: Costos externs per alguns agents contaminants de l’aire 176

Annex 12: Dades complementàries a l’exemple d’impremta 183

8. Glossari 187

Prova Pilot. Exemple d’aplicació global de la guia 1941. Introducció 194

Les principals emissions 1962. Directriu 1: Identificació i determinació de les opcions

alternatives 1973. Directriu 2: Inventari de consums i emissions 2074. Directriu 3: Quantificació dels efectes ambientals 2085. Directriu 4: Interpretació dels efectes ambientals 2156. Anàlisi econòmica de les alternatives 2177. Avaluació de les altenatives 2228. Anàlisi sobre la implantació 225

Anàlisi del sector 225La capacitat de raccció 226La velocitat d’implementació 226

9. Conclusions sobre l’anàlisi i la implantació 228

1. Abast i informació general

El concepte de millors tècniques disponibles (d’ara en endavant MTD) en la pre-

venció i control integrats de la contaminació (IPPC) té en compte els costos i

beneficis probables de les mesures i intenta protegir el medi ambient conside-

rat globalment per tal d’evitar crear un problema ambiental nou i més greu en in-

tentar solucionar-ne un altre. Les MTD, en general, són determinades per les

parts interessades (grups tècnics de treball) i es presenten en una sèrie de do-

cuments de referència (d’ara endavant BREF). Les MTD presentades als BREF

serveixen com a punt de referència per ajudar a la determinació de les condi-

cions de les autoritzacions ambientals o per establir límits en normes legals.

L’objectiu de la Directiva 96/61/CE és assolir una prevenció i control integrats

de la contaminació procedent de les activitats esmentades al seu annex 1. La

Directiva pretén, per part de les autoritats ambientals, l’establiment de mesures

dissenyades per evitar o, en els casos en què això no sigui possible, reduir les

emissions a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl procedents d’aquestes activitats (i

això inclou mesures sobre residus) per tal d’assolir un alt grau de protecció

ambiental global. Un dels principis de la Directiva és que les instal·lacions

operin de tal manera que es prenguin totes les mesures preventives adequa-

des contra la contaminació, especialment mitjançant l’aplicació de les MTD.

Tot i que una avaluació de la viabilitat econòmica és una part inherent en la

determinació de MTD, només s’espera fer-ne una avaluació detallada per re-

7

ABAST I INFORMACIÓ GENERAL

8


soldre una reclamació segons la qual una tècnica (o combinació de tèc-

niques) és massa cara per ser MTD. Es considera que una reclamació

d’aquest tipus procedirà probablement del sector industrial afectat i aquest

capítol estableix un marc dins del qual es puguin presentar els arguments.

La responsabilitat d’aportar proves en aquest tipus de reclamació recau en

les parts que han objectat la MTD proposada.

En aquest document es discuteixen alguns dels principis bàsics de la Direc-

tiva en la mesura que estan relacionats amb la presa en consideració d’as-

pectes econòmics de les MTD i amb una consideració mediambiental global

(efectes ambientals).

• Informació general sobre economia i efectes ambientals - es presenta la

metodologia utilitzada i el flux de procés global a fi d’assolir la determinació

sobre la viabilitat econòmica de la tècnica seleccionada en un entorn o ac-

tivitat concreta.

• Efectes ambientals – s’estableix la metodologia que ha d’ajudar a prendre

la millor decisió sobre quina de les diferents tècniques serà la més efectiva

per assolir un alt grau de protecció ambiental. És la base per a determinar

les MTD a implantar.

• Determinació dels costos associats – s’estableix una metodologia per a

l’avaluació dels costos associats a la implantació d’una tècnica (o tècni-

ques) determinada.

• Avaluació d’alternatives – es defineix una metodologia per comparar i equi-

librar els costos associats i els beneficis ambientals obtinguts mitjançat

l’aplicació de la tècnica seleccionada, expressant-ne la seva rendibilitat fi-

nal en termes de benefici ambiental.

En l’annex 1 es presenta l’estudi sobre la viabilitat econòmica quan s’ha de

procedir a la implantació d’una tècnica seleccionada en una activitat econò-

mica concreta d’un determinat sector industrial.

La seqüència lògica d’aplicació d’aquesta sistemàtica integral d’avaluació tèc-

nica-econòmica implica la posada en pràctica d’una sèrie de metodologies:

9


Determinació i anàlisi dels efectes ambientals

Quantificació i anàlisi dels costos associats

Comparació i avaluació de les diferents alternatives

Determinació de la viabilitat econòmica

10


Aquesta sistemàtica pretén ser una eina que permeti ajudar a cada una de

les determinacions; no obstant, si en algun moment la decisió és òbvia,

l’aplicació de la metodologia corresponent no ha de ser necessària. Per altra

banda, pot haver-hi casos on només calgui aplicar una metodologia de ma-

nera parcial, ometent aquelles parts que no resultin d’interès o útils.

Cada una de les metodologies presentades disposa d’una sèrie de directrius

que guien de manera seqüencial el seu desplegament davant la tècnica a

analitzar.

11



Comparació i avaluació de les diferents alternativesAnàlisis de l’efectivitat de costos

Distribució de costos entre contaminantsComparació de costos i beneficis ambientals

Determinació i anàlisi d’efectes ambientals

Directriu 5Identificar i determinar les opcions alternatives

Directriu 6Recollida i validació de dades referents a costos

Directriu 7Definició dels components de costos

costos d’inversiócostos operatius i de manteniment

ingressos, beneficis i costos eliminats

Directriu 8Càlcul i presentació de la informació

tipus de canviinflació

preus en l’any baseinteressos i tipus per descomptar

càlcul de costos anuals

Directriu 9Relació de costos referits a la protecció ambiental

Directriu1Identificar i determinar les opcions alternatives

Directriu 2Realitzar un inventari d’emissions:

emissió de contaminantsconsum de matèries primeres i recursos

consum d’energiageneració de residus

Directriu 3Càlcul dels efectes ambientals:

toxicitat éssers humansescalfament globaltoxicitat aquatica

acidificaciódestrucció de l’ozonosfera

generació fotoquímica d’ozó

Directriu 4Interpretació dels conflictes entre efectes ambientals

Determinació de la viabilitat econòmica

Identificació dels costos d’implantació de les MTD’s considerades

Anàlisi de la transferència de costos associats:transferir costos a clients

transferir costos a proveïdors

Anàlisi de l’absorció dels costos per la industria

Determinació de la viabilitat económica de la tècnica seleccionada

Implementació final

12

DETERMINACIÓ I ANÀLISIS D’EFECTES AMBIENTALS

2. Determinació i anàlisis d’efectes ambientals

L’objectiu d’aquest apartat és descriure els efectes ambientals de les dife-

rents opcions considerades. Escollir entre diferents alternatives pot reque-

rir una elecció entre els diferents contaminants a emetre al mateix medi

(p.e., diferents opcions tecnològiques poden emetre diferents contaminants

a l’aire). En uns altres casos, l’elecció pot ser entre alliberar-ne a diferents

medis (p.e., la utilització d’aigua en el rentatge de corrents gasoses pot pro-

duir o bé aigües residuals o bé un residu sòlid procedent de la filtració d’a-

questa aigua).

Quan es determina una MTD, molts d’aquests efectes ambientals i dels pro-

blemes i conflictes que generen poden ser relativament senzills d’entendre i

de tractar, simplificant-ne el procés de presa de decisió. En altres casos, el

procés pot resultar molt més complex.

L’objectiu de la metodologia de determinació i anàlisi d’efectes ambientals

és proporcionar una eina de referència que permeti seleccionar la millor

tècnica d’entre totes les disponibles en aquells casos que resultin més

complexes.

Els termes «emissions» i «consums» utilitzats al llarg d’aquesta guia pretenen

cobrir tots els efectes ambientals, els quals inclouen les emissions d’aire, ai-

gua, residus… i els consum de recursos en el procés analitzat, com poden

ser l’energia, l’aigua de procés o les matèries primeres.

L’aproximació definida en aquesta guia pot ser utilitzada també en el procés

d’autorització ambiental d’una instal·lació individual, encara que els mètodes

usats i el nivell de detall requerit pot ser significativament diferent.

La metodologia definida per la determinació dels efectes ambientals inclou

unes directrius de suport, i consta d’una seqüència de quatre fases.

• Directriu 1 – Identificar i determinar les opcions alternatives disponibles

i que poden ser implementades.

• Directriu 2 – Realitzar un inventari de les emissions generades, per ca-

da una de les alternatives considerades

• Directriu 3 – Quantificació dels efectes ambientals, expressant els efec-

tes ambientals potencials de manera anticipada per cada un dels agents

contaminants sota set criteris ambientals

• Directriu 4 – Interpretació dels efectes ambientals, especificant com in-

terpretar quina de les opcions alternatives ofereix un nivell més alt de pro-

tecció ambiental.

13


14


El procés es presenta segons:

Cal remarcar que si al finalitzar una de les etapes es disposa d’informació su-

ficient per prendre una conclusió de manera justificada, es pot aturar la me-

todologia proposada i presentar la decisió final.

Existeixen diferents alternatives basades en models informàtics per tal d’as-

sistir als responsables corresponents en l’anàlisi i determinació dels efectes

ambientals. En el mercat es disposa de nombroses eines informàtiques i

nombrosos softwares específics per la gestió dels processos de l’anàlisi del

cicle de vida1.

1 No és la finalitat d’aquesta guia recomanar cap eina de gestió concreta. únicament es pretén fer-ne partícip allector sobre la seva existència en el mercat.

Determinació i anàlisi d’efectes ambientals


Directriu 2Realitzar un inventari d’emissions:

emissió de contaminantsconsum de matèries primeres i recursos

consum d’energiageneració de residus

Directriu 3Càlcul dels efectes ambientals:

toxicitat éssers humansescalfament globaltoxicitat aquatica

acidificaciódestrucció de l’ozonosfera

generació fotoquímica d’ozó

Directriu 4Interpretació dels conflictes entre efectes ambientals

15


2 Exemple extret del BREF: Integrated Pollution Prevention and Control. Reference Document on Economics andCross-Media Effects (July 2006). Aquest exemple pretén il·lustrar l’aplicació quantitativa de la determinació dels efec-tes ambientals, segons la metodologia proposada. En cap cas ha de ser considerat de referéncia pel sector in-dustrial català.

Per tal de presentar d’una manera més gràfica i aplicada cada un dels efec-

tes ambientals, i ajudar a la seva quantificació, es considerarà un exemple

hipotètic2, que alhora ajudarà a il·lustrar les diferents directrius plantejades.

Es comparen dues opcions alternatives per un procés flexo-gràfic

d’impressió. Les dues alternatives considerades al procés actual

d’impressió de 2.400 Tm de paper per any són (1) la impressió amb

tinta en base dissolvent i (2) la impressió amb tinta en base aigua.

Les dades presentades en aquest exemple únicament tenen un

propòsit il·lustratiu de l’aplicació de la metodologia.

L’exemple està estructurat segons la seqüència en que es presenta

la metodologia.

16


2.1. Directriu 1: Identificació i determinació

de les opcions alternatives

La primera etapa de la metodologia sobre la determinació dels efectes am-

bientals és la definició de les propostes alternatives a ser considerades. És

important que aquestes siguin descrites amb el grau de detall suficient, a fi

d’evitar ambigüitats i malentesos, tant quan es defineix l’abast de cada una

de les alternatives com en els límits de l’avaluació.

Normalment, els límits seleccionats seran els propis d’una instal·lació típica.

A l’hora de seleccionar les alternatives disponibles, caldria prioritzar aque-

lles tècniques que prevenen o redueixen les emissions, o bé aquelles tec-

nologies més netes, ja que el resultat es traduirà en un menor impacte am-

biental.

Les mesures de les alternatives que poden ser avaluades inclouen:

• Disseny de processos – tecnologies més netes, canvis i millores en pro-

cessos, plantes o instal·lacions, vies de producció alternatives, etc.

• Selecció de matèries primeres – combustibles més nets, matèries pri-

meres menys contaminants.

• Control de processos – optimització i millora de processos, etc.

• Mesures de bones pràctiques ambientals – règims de neteja, millores en

programes de manteniment.

17


3 Les dades referents a les taules que es presenten en l’exemple sobre els efectes ambientals estan extretes deldocument de referència europeu. Les dades que es presenten no tenen perquè representar la realitat ambiental niindustrial catalana, essent presentades únicament a tall d’exemple per l’anàlisi del cicle de vida de la metodologiaestablerta en aquesta guia.

• Mesures no tècniques – canvis organitzatius, assessorament, sistemes

de gestió ambiental.

• Tecnologies de tractament de final de línia – incineració, plantes de trac-

tament d’aigües residuals, adsorció, filtració, membranes de separació, me-

sures de protecció contra sorolls, etc.

Una vegada s’hagi identificat l’abast de l’avaluació i les diferents opcions,

caldrà fixar la capacitat o el tamany del sistema proposat, a fi d’assegurar que

totes les alternatives són comparades sota una mateixa base. Idealment, hau-

ria d’estar basat en alternatives que corresponguessin a la mateixa capacitat

en termes de producte acabat.

Si al finalitzar aquesta primera etapa es poden extreure conclusions, els mo-

tius que portin a aquests conclusions hauran d’estar justificats i provats, per

tal d’assegurar que el procés de presa de decisions es manté transparent.

Les dades corresponents a les dues alternatives dels procés d’im-

pressió que han d’assolir les 2.400 Tm anuals són3:

18


Emissions o consums Unitats Opció 1:Tinta en base dissolvent

Opció 2:Tinta en base aigua

Acetat d’etil (aire) kg 7.368 1.650

Etanol (aire) kg 7.342 3.977

Isopropanol (aire) kg 4.904 3.501

Etoxipropanol (aire) kg 2.669

Butanona (aire) kg 1.219

Metilisobutilcetona (aire) kg 1.219

Toluè (aire) kg 269

Xilè (aire) kg 269

Gasolina (aire) kg 4.880

Amoníac (aire) kg 1.400

AOX (aigua) kg 0,028

DQO (aigua) kg 69

Crom (aigua) kg 0,001

Coure (aigua) kg 0,015

Níquel (aigua) kg 0,0054

Amoni (aigua) kg 0,87

Nitrat (aigua) kg 9,7

Residus kg 15.700 5.000

Energia: electricitat (materials) TJ 12,2 6,8

Energia: electricitat (consum primari)

TJ 4,4 2.3

Energia: calor (consum primari) TJ 1,6 2.4

Total energia TJ 18,2 11,5

Quantitat utilitzada o emesa

19


4 Les dades i la informació referent a la Demanda d’Energia Acumulada es presenten en l’annex 12.

En tots dos casos, l’energia elèctrica (basada en materials) ha estat cal-

culada a partir de la «demanda d’energia acumulada 4».

Simplificacions aplicades

• Les quantitats de pigments és la mateixa per les dues alternatives.

Per tant, aquest factor s’ha omès de l’anàlisi.

• Els residus generats per cada alternativa són considerats con a re-

sidus finals, sense un anàlisi de la seva composició.

• La fabricació dels dissolvents, agents lligants, agents auxiliars i tin-

tes d’impressió estan inclosos en l’anàlisi però només en termes de

consum d’energia.

Efectes ambientals

Examinant la base de dades, es pot apreciar que existeix un conflicte en-

tre les emissions a l’aire més elevades (COVs) del procés en base dis-

solvent respecte els contaminants abocats a l’aigua dels procés en base

aigua. La influència del consum d’energia i la producció de residus és

poc clarificadora.

Conclusions de la directriu 1

Arribats a aquest punt no es pot extreure cap conclusió observant el

comportament ambiental dels dos processos, ja que l’opció que ofereix

una major protecció ambiental no és òbvia. Cal, per tant, continuar l’anà-

lisi amb la directriu 2.

20


2.2. Directriu 2: Inventari de consums

i emissions

Les emissions ambientals més significatives així com els recursos consumits

per cada una de les tècniques alternatives que estiguin sota consideració han

de ser inventariats i quantificats. Aquesta llista inclou les emissions de conta-

minants, el consum de matèries primeres, l’energia utilitzada i els residus ge-

nerats.

Algunes de les fonts d’informació que poden proporcionar dades sobre les

emissions i els recursos consumits són:

• Informació monotoritzada d’instal·lacions existents o amb una configu-

ració similar

• Estudis de recerca

• Dades procedents d’estudis en plantes pilot

• Dades procedents de càlculs, com ara balanços de matèries, energia,

càlculs estequiomètrics, dades a partir de dades de laboratori, eficièn-

cies teòriques...

• Dades de processos d’intercanvi d’informació.

• Informació subministrada per subministradors o fabricants d’equips i ins-

tal·lacions.

Les dades recollides han de ser tant completes con sigui possible, de ma-

nera que totes les emissions, consums i residus generats han de ser consi-

derades. També han de ser avaluats els focus d’emissió i les emissions fugi-

tives. Resulta molt important indicar la font d’informació i de dades, ja que

aquesta ha de ser verificada i validada quan resulti necessari.

Idealment, les unitats a utilitzar en termes d’emissions i consum de recursos

hauria d’estar referides a la massa de cada un dels components considerats.

2.2.1. Qualitat de les dades i informació

La qualitat de les dades és un factor crític en aquest procés de l’avaluació.

És una bona pràctica qüestionar i avaluar la qualitat de les dades obtingudes,

i en la mesura que sigui possible, contrastar-les amb altres fonts. En alguns

dels casos, serà possible disposar de mesures quantitatives amb una deter-

minada incertesa, que caldrà considerar en el procés posterior d’avaluació.

Quan no es disposi d’informació quantitativa, es pot utilitzar un sistema de clas-

sificació d’informació qualitativa; aquesta metodologia alternativa permetrà ob-

tenir una indicació qualitativa sobre la qual extrapolar una primera quantificació.

21


22


2.2.2. Energia

L’energia és un imput continu en la majoria de processos industrials. Aques-

ta es pot subministrar des d’una «font primària d’energia», com ara el carbó,

petroli o el gas, o bé es pot subministrar a través de «fonts secundàries d’e-

nergia», com són l’electricitat o el vapor.

Les «fonts primàries d’energia» ja han estan considerades dins l’avaluació

d’efectes ambientals en forma de matèries primeres utilitzades i emissions

generades pels processos.

En aquest punt s’avaluarà l’impacte ambiental de les fonts secundàries

d’energia utilitzada en el procés.

Sistema de classificació de la qualitat de la informació

A. Estimacions basades en una gran quantitat d’informació totalment representa-

tiva de la situació, la història i procedència de les seves suposicions és total-

ment coneguda.

B. Estimacions basades en una quantitat significativa d’informació representativa

de la majoria de situacions, la història i procedència de les seves suposicions

és coneguda.

C. Estimacions basades en una quantitat limitada d’informació representativa d’al-

gunes situacions, el coneixement sobre la procedència de les seves suposi-

cions és limitada.

D. Estimacions basades en càlculs derivats d’una quantitat molt limitada d’infor-

mació representativa només d’una o dues situacions, per les quals el coneixe-

ment sobre la procedència de les suposicions en què es basa és molt limitat.

E. Estimacions basades en apreciacions tècniques derivades únicament de su-

posicions.

2.2.2.1. Eficiència energètica

L’obligació d’utilitzar l’energia de la manera més eficient recau en el respon-

sable de l’operació del procés. Per tant, caldrà enfocar tots els esforços per

tal d’assegurar que l’energia utilitzada en la planta és tractada de la manera

més eficient possible.

2.2.2.2. Electricitat i vapor utilitzats en el procés

L’electricitat i el vapor utilitzats poden constituir una part significativa de l’im-

pacte ambiental total En la majoria dels casos, la font d’electricitat i / o vapor

utilitzada serà la mateixa per totes les tècniques alternatives seleccionades.

En aquests casos, serà suficient comparar directament els requeriments

d’electricitat i vapor de totes les alternatives considerades. La unitat de me-

sura ideal en ambdós casos serà en GJ.

2.2.2.3. Mix europeu d’electricitat i vapor

Aquest mix europeu representa una aproximació simplificada pel l’obtenció

dels factor d’emissió, a fi de comptabilitzar els efectes ambientals de l’elec-

tricitat i vapor utilitzats. Aquests factors provenen de les emissions de SO2,

CO2 i NO2, i dels consums de carbó, petroli i gas per GJ d’electricitat i vapor

consumits.

Les equivalències del mix es presenten en l’annex 9.

23


24


Lògicament, aquests factors d’emissions són generalitzacions; en aquells ca-

sos en que la determinació de l’impacte ambiental degut a la utilització d’e-

lectricitat i vapor sigui crítica, pot ser necessari realitzar un anàlisi de sensibi-

litat o cercar dades més específiques pel procés de càlcul.

Aquestes dades d’emissions promig sobre els factors d’electricitat i vapor ve-

nen derivades de les bases de dades de ECOINVENT 1994 i ECOINVENT &

GEMIS, respectivament.

2.2.3. Residus

Els processos industrials generen residus sòlids, líquids o els dos tipus alho-

ra, els quals han de ser tractats o eliminats del punt de generació mitjançat

la tècnica apropiada. La premissa de partida ha de ser evitar la producció de

residus sempre que sigui possible, mitjançant la selecció d’aquelles tècni-

ques que utilitzin tecnologies de baixa generació de residus i tècniques que

permetin el reciclatge o recuperació en el mateix procés d’aquells residus

que s’hi generin. Allà on sigui tècnicament o econòmicament inviable evitar la

generació de residus, s’haurà de treballar per evitar o minimitzar l’impacte d’a-

quests residus en el medi ambient.

Per comparar les diferents tècniques disponibles convé determinar, en la me-

sura que sigui possible, la quantitat de residus generats, la seva composició

i els efectes ambientals que aquests causen, per cada una de les alternati-

ves proposades. Des d’un punt de vista pràctic, normalment serà suficient

25


5 Per exemple 6,92 x 12.200 = 84.424

classificar els residus generats per cada una de les tècniques (expressant els

resultats en kg de residus generats) segons les categories que s'indiquen a

la llei 6/1993 reguladora dels residus, modificada per la llei 15/2003: residus

inerts, especials (qualificats com a perillosos per la normativa bàsica de l'Es-

tat i per la normativa comunitària) i no especials.

Energia relacionada amb emissions a l’entrada del procés

(upstream): procés en base dissolvent

Els factors de multiplicació s’obtenen del mix d’energia europeu (Annex

9). Les dades corresponents a energia es calculen multiplicant la infor-

mació sobre l’energia utilitzada (en GJ) segons l’inventari inicial pels fac-

tors de multiplicació.

Factor de multiplicació

Energia: electricitat(materials)

Energia: electricitat (consumprimari)

Energia: calor (consumprimari)

Energia utilitzadaen el procés enbase dissolvent

TJ 12,2 4,4 1,6

GJ 12,2·103 4,4·103 1,6·103

Electricitat GJ 1 12.200 4.400

Energia primària GJ 2,57 31.354 11.308

Petroli kg 9,01 109.922 39.644

Gas m3 6,92 84.4245 30.448

Carbó kg 0,13 1,586 572

Lignit kg 34,64 422.608 152.416

26






SO2 kg 0,1 1.220 440

CO2 kg 116,71 1.423.862 513.524

NO2 kg 0,6 1.952 704

Vapor kg 1 1.600

Energia primària GJ 1,32 2.112

Petroli kg 12,96 20.736

Gas m3 10,42 16.736

Carbó kg 14,22 22.752

SO2 kg 0,54 864

CO2 kg 97,2 155.520

NO2 kg 0,18

Procés en base dissolvent

Petroli (utilització) kg 170.302

Gas (utilització) m3 131.608

Carbó (utilització) kg 23.482

SO2 (emissió) kg 2.524

CO2 (emissió) kg 1.630.706

NO2 (emissió) kg 2.944

La taula següent presenta la suma del total de combustibles utilitzats i

dels contaminants emesos per l’energia utilitzada per produir els mate-

rials, l’electricitat utilitzada directament en el procés i del vapor utilitzat di-

rectament en el procés.

27


Energia relacionada amb emissions a l’entrada del procés

(upstream): procés en base aigua

Els factors de multiplicació s’obtenen del mix d’energia europeu (Annex 9).

Les dades corresponents a energia es calculen multiplicant la informa-

ció sobre l’energia utilitzada (en GJ) segons l’inventari inicial pels factors

de multiplicació.





Energia utilitzadaen el procés enbase dissolvent

TJ 6,8 2,3 2,4

GJ 6,8·103 2,3·103 2,4·103

Electricitat GJ 1 6.800 2.300

Energia primària GJ 2,57 17.476 5.911

Petroli kg 9,01 61.286 20.723

Gas m3 6,92 47.056 15.916

Carbó kg 0,13 884 299

Lignit kg 34,64 249.152 79.672

SO2 kg 0,1 680 230

CO2 kg 116,71 793.628 268.433

NO2 kg 0,6 1.088 368

Vapor kg 1 2.400

Energia primària GJ 1,32 3.168

Petroli kg 12,96 31.104

Gas m3 10,42 25.104

Carbó kg 14,22 34.128

SO2 kg 0,54 1.296

CO2 kg 97,2 233.280

NO2 kg 0,18 432

28


Igual que pel procés en base dissolvent, es calculen els totals obtinguts

pel procés en base aigua:

Resum de les emissions i consums pels dos processos

d’impressió



Acetat d’etil (aire) kg 7.368 1.650


Isopropanol (aire) kg 4.904 3.501

Etoxipropanol (aire) kg 2.669


Metilisobutilcetona (aire) kg 1.219


Xilè (aire) kg 269


Amoníac (aire kg 1.400


DQO (aigua) kg 69



Procés en base aigua

Petroli (utilització) kg 113.095

Gas (utilització) m3 88.076

Carbó (utilització kg 35.311

SO2 (emissió) kg 2.206

CO2 (emissió) kg 1.295.341

NO2 (emissió) kg 1.888

29


Com es pot veure a través de la taula d’inventari i càlculs, el procés en ba-

se dissolvent emet més COV i utilitza més petroli i gas; en canvi, el procés

en base aigua utilitza més carbó i fa més emissions a l’aigua. En aquest

cas, el procés en base dissolvent emet quantitats superiors de CO2, SO2

i NO2, a partir de l’energia utilitzada, que el procés en base aigua. Les di-

ferències en la utilització petroli i gas són degudes a l’elevada demanda

d’energia pel procés en base dissolvent i en el diferent mix d’energies.

Qualitat de la informació

Per cada procés, les extraccions i emissions recollides s’han basat en

un procés d’impressió amb una capacitat de 2.400 tones per any. Les

dades foren recopilades pel procés d’impressió, pel procés de tracta-

ment després de la incineració dels vapors dels dissolvents i per la plan-






Energia TJ 18,2 11,5

Residus kg 15.700 5.000

Petroli (utilització) kg 170.302 113.095

Gas (utilització) m3 131.608 88.076

Carbó (utilització) kg 23.482 35.311

SO2 (emissió) kg 2.524 2.206

CO2 (emissió) kg 1.630.706 1.295.341

NO2 (emissió) kg 2.944 1.888

30


ta de tractament d’aigua residual, basada en una mitjana de nombroses

plantes operatives d’Alemanya.

Utilitzant el sistema de classificació de la informació, les dades utilitzades

en aquest exemple poden ser classificades com a «C» (segons Sistema

de classificació de la qualitat de la informació, de la Directriu 2, apartat

2.2.1). No obstant, no ha estat possible realitzar una traçabilitat ni validar

les dades inicials.

Conclusions de la Directriu 2

Arribats a aquest punt, continua existint un conflicte d’efectes ambien-

tals. Caldrà ponderar la relativa importància de les superiors emissions

a través dels dissolvents utilitzats i de l’energia utilitzada en el procés en

base dissolvent respecte les més elevades emissions a l’aigua en el

procés en base aigua.

2.3. Directriu 3: Quantificació dels efectes

ambientals

Per tal d’avaluar els efectes ambientals de cada una de les tècniques alter-

natives considerades, els diferents agents contaminants inventariats segons

la directriu 2 s’agruparan en set categories, que donen cobertura a la major

part dels efectes ambientals:

• Efectes tòxics pels éssers humans

• Potencial d’escalfament global – efecte hivernacle

• Toxicitat aquàtica

• Acidificació

• Eutrofització

• Esgotament de la capa d’ozó

• Generació fotoquímica d’ozó

Es disposa de dues aproximacions per la quantificació dels efectes am-

bientals:

1. Conversió dels contaminants individuals a una substància equivalent

de referència, mitjançant factors multiplicadors. Per exemple, un am-

pli rang de gasos d’efecte hivernacle poden ser expressats com a

CO2 equivalent. S’utilitza amb el potencial d’escalfament global (efec-

te hivernacle), l’acidificació, l’eutrofització, l’esgotament de la capa d’o-

zó i la generació fotoquímica d’ozó. Aquesta tècnica permet la com-

paració directa entre contaminants i efectes, així com avaluar l’efecte

de l’emissió conjunta d’aquests contaminants. El resultat total s’ex-

pressarà en termes de GWP (Global Warning Potential: Efecte hiver-

nacle) segons:

GWP= Σ GWP (Conta min ant) *Massa (Conta min ant)

31


32


2. Determinació de la toxicitat: representa el volum d’aire o aigua que seria

necessari per diluir una emissió i mantenir-la dins els límits de seguretat

establerts. S’utilitza pels efectes tòxics pels éssers humans i per la toxici-

tat aquàtica.

Toxicitat = ΣMassa del contaminant alliberatToxicitat llindar del contaminant

Els factors multiplicadors i els valors llindars de toxicitat poden obtenir-se de

mètodes establerts que han estat desenvolupats en fòrums reconeguts in-

ternacionalment (segons es relaciona en els annexos corresponents).

2.3.1. Efectes tòxics pels éssers humans

El mètode pet determinar els efectes tòxics pels éssers humans es basa en

la consideració de la massa de cada contaminant emès i un factor de toxici-

tat per cada un dels contaminants, a fi de calcular un valor total hipotètic que

servirà com a valor de comparació. Aquesta aproximació també permet la

identificació d’aquells contaminants que tenen el major efecte significatiu en

el medi ambient, i per tant aquell on cal prioritzar el control. El mètode de càl-

cul proposat ofereix una estructura comú, permetent la comparació dels

efectes entre diferents escenaris proposats.

33


Potencial de Toxicitat pels humans = ΣMassa del contaminant alliberatToxicitat llindar del contaminant

On:

• potencial de toxicitat pels humans: indicador (en kg equivalents de Pb)

establert per a poder comparar les diferents opcions: a major índex, ma-

jor potencial de toxicitat

• Massa de contaminant alliberat: en kg

• Factor de toxicitat del contaminant: nombre adimensional (Annex 2).

Aquesta metodologia és únicament vàlida per comparar entre diferents alter-

natives, resultant no apropiada per avaluar els efectes actuals d’emissions en

el medi ambient d’una instal·lació individual. Les propietats físiques dels

agents contaminants, així com els seus efectes i destí final no es tenen en

compte en aquesta simplificació.

En cas de considerar contaminants alliberats dels quals no es disposi d’un

valor llindar de toxicitat, aquests hauran de ser identificats de manera separa-

da i els seus efectes hauran d’estar documentats i discutits en l’informe final.

Els efectes tòxics potencials pels éssers humans per les dues tècniques

alternatives avaluades es presenten a continuació. S’han calculat amb

una metodologia que compara els volums d’aire contaminat (m3), alter-

nativa al càlcul amb el factor de toxicitat del contaminant (que propor-

cionaria el potencial de toxicitat per a humans en kg equivalents de Pb):

34


Opció 1:Procés en base dissolvent

Opció 2:Procés en base aigua

Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa

Valor llindar

(µg / m3)

Vol. aire contaminat

(m3)

Massaemesa

Valor llindar

(µg / m3)


(m3)

Acetat d’etil (aire)

kg 7.368 14.600 504.657.534 1.650 14.600 113.013.698

Etanol (aire) kg 7.342 19.200 382.395.833 3.977 19.200 207.135.417

Isopropanol(aire)

kg 4.904 3.501

Etoxipro-panol (aire)

kg 2.669

Butanona(aire)

kg 1.219 6.000 203.166.667 6.000

Metilisobu-tilcetona(aire)

kg 1.219

Toluè (aire) kg 269 1.910 140.837.696 1.910

Xilè (aire) kg 269 4.410 60.997.732 4.410

Gasolina (aire)

kg 4.880

Amoníac (aire)

kg 1.400 180 7.777.777.778


DQO (aigua)

kg 69

Crom (aigua)

kg 0,001

Coure (aigua)

kg 0,015

Níquel (aigua)

kg 0,0054

Amoni (aigua)

kg 0,87

Nitrat (aigua)

kg 9,7

Residus kg 15.700 5.000

Energia: electricitat (materials)

TJ 12,2 6,8

35




Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa

Valor llindar(µg/m3)


(m3)

Massaemesa

Valor llindar(µg/m3)


(m3)

Energia:electricitat(consumprimari)

TJ 4,4 2.3

Energia:calor (consum primari)

TJ 1,6 2.4

Inventari dels nivells d’emissions i consums

CO2

(emissió aire)

kg 1.630.706 1.295.341

SO2

(emissió aire)

kg 2.524 50 5.048·1010 2.206 50 4.412·1010

NO2

(emissió aire)

kg 2.944 40 7.360·1010 1.888 40 4.720·1010

Carbó (extracció)

kg 23.482 35.311

Petroli (extracció)

kg 170.302 113.095

Gas (extracció)

kg 131.608 88.076

Volum totald’aire contaminatd’acordamb aques-ta toxicitatllindar (m3)

125·109 99·109

Analitzant els resultats obtinguts, es desprèn que el procés en base dis-

solvent té uns majors efectes tòxics que el procés en base aigua. Per

tant, aquesta segona opció seria més aconsellable des del punt de vis-

36


ta de toxicitat pels éssers humans. No obstant, cal tenir en compte que

en les dues opcions la major part de la toxicitat emesa prové del con-

sum energètic associat al procés. Aleshores, una font alternativa d’ener-

gia (o subministrament energètic al procés) podria fer canviar el resultat

final (i la decisió presa).

Analitzant els efectes per separat, es pot determinar que els efectes tò-

xics provinents de les emissions directes troben el seu màxim en l’amo-

níac alliberat en el procés en base aigua. Quan es tenen en compte les

emissions de l’energia utilitzada, en canvi, l’efecte de toxicitat dominant

esdevé les emissions de diòxid de nitrogen i diòxid de sofre procedents

de l’energia utilitzada en el procés en base dissolvent.

Punts febles del model considerat

1. Si es considera una font d’energia alternativa, els resultats poden

canviar completament. Per avaluar els possibles efectes d’un canvi de

font d’energia, caldria fer un anàlisi de sensibilitat del procés.

2. La comparació directa entre contaminants pot resultar complicada

degut a la diferència d’efectes a curt i llarg termini.

3. Quan no es disposa de valors llindars de toxicitat per algun dels con-

taminants, cal recórrer a la utilització de valors llindars de compostos

similars (un exemple típic es troba en la consideració d’alcohols i al-

tres compostos químics).

2.3.2. Potencial d’escalfament global (GWP) -

Efecte hivernacle

La millor opció per decidir quina alternativa cal implementar hauria de ser

escollida una vegada s’hagi considerat la quantitat de gasos causants

d’efecte hivernacle alliberats per cada una de les tècniques considera-

des.

Com en el cas anterior, el GWP serà l’indicador per estimar la contribució glo-

bal relativa per cada una de les emissions d’un kg d’un gas concret d’efecte

hivernacle, expressant-ho en base als kg equivalents de CO2. El procediment

de càlcul es presenta segons:

L’objectiu de l’avaluació presentada és decidir quina de les alternatives

considerades ofereix la màxima protecció pel medi ambient en general.

37


GWP total = Σ GWP (Conta min ant) *Massa (Conta mint ant)

On:

• GWP total : suma dels potencials d’escalfament global del gas d’efec-

te hivernacle alliberat (en kg equivalents de CO2), per l’opció consi-

derada.

• Massa de contaminant alliberat (Contaminant) : massa del contaminant

alliberat (gas d’efecte hivernacle) en kg (p.e., CO2, CH4, N2O, etc.).

• Valors considerats de GWP (Annex 3)

38




Emissions oconsums

Uni-tats

Massaemesa

Perillpotencial

CO2

equivalentMassaemesa

Perillpotencial

CO2

equivalent


kg 7.368 1.650


Isopropanol (aire)

kg 4.904 3.501

Etoxipropanol(aire)

kg 2.669

Butanona(aire)

kg 1.219

Metilisobutilcetona (aire)

kg 1.219


Xilè (aire) kg 269

Gasolina (aire)

kg 4.880

Amoníac (aire)

kg 1.400


DQO (aigua) kg 69






Residus kg 15.700 5.000


TJ 12,2 6,8

Els efectes potencials per les dues tècniques alternatives avaluades es

presenten a continuació:

39




Emissions oconsums Unitats Massa

emesaPerill

potencialCO2


Perillpotencial

CO2

equivalent


TJ 4,4 2.3

Energia: calor(consum primari)

TJ 1,6 2.4


CO2

(emissió aire)kg 1.630.706 1 1.630.706 1.295.341 1 1.295.341

SO2

(emissió aire)kg 2.524 2.206

NO2


Carbó (extracció)

kg 23.482 35.311


kg 170.302 113.095

Gas (extracció)

kg 131.608 88.076

Volum totald’aire conta-minat ambaquesta toxicitat llin-dar (m3)

1.630.706 1.295.341

En aquesta avaluació, el procés en base aigua continua essent preferi-

ble al procés en base dissolvent, ja que presenta un efecte potencial

d’escalfament global inferior. Cal tenir present que els gasos d’efecte hi-

vernacle que es desprenen són fruit de l’energia utilitzada en el procés,

amb la qual cosa un canvi en la font energètica també podria afectar la

presa de decisions.

40


2.3.3. Toxicitat aquàtica

La metodologia presentada permet la presa de decisions avaluant el l’efecte

total de la toxicitat aquàtica de la l’alternativa seleccionada i classificar cada

una de les opcions considerades segons el nivell perjudicial per al medi am-

bient que pugui causar.

L’efecte tòxic d’un contaminant a nivell individual pot expressar-se com a va-

lor de concentració per la qual no s’esperen efectes, o concentració previs-

ta sense efectes (PNEC, en mg/l de l’agent contaminant). A partir d’aquest

valor es pot calcular el volum d’aigua necessari per la dilució. Els volums

d’aigua resultants per cada un dels contaminants han de sumar-se per po-

der calcular el volum teòric necessari d’aigua per diluir l’efecte produït per la

descàrrega de contaminants.

Toxicitat aquàtica (m3) = ΣMassa del contaminant alliberat (kg · 1000) *10-3

PNEC del contaminant (mg/l · 0,001)

On:

• Toxicitat aquàtica: quantitat d’aigua (m3) requerida per aconseguir

una concentració sense efectes previstos en l’aigua.

• Massa de contaminant alliberat: massa del contaminant alliberat en

l’entorn aquàtic (en kg)

• PNEC contaminant: concentració per a la qual no s’esperen efec-

tes (en mg/l) (Annex 4)

41




Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa

Toxicitataquàtica

llindar(µg/m3)

Volum d’aigua

contami-nat (m3)

Massaemesa

Toxicitataquàtica

llindar(µg/m3)

Volum d’aigua

contami-nat (m3)


kg 7.368 1.650


Isopropanol(aire)

kg 4.904 3.501

Etoxipropanol(aire)

kg 2.669


Metilisobutil-cetona (aire)

kg 1.219


Xilè (aire) kg 269




DQO (aigua) kg 69

Crom (aigua) kg 0,001 0.0085 117,65

Coure (aigua) kg 0,015 0,0011 13.636,36

Níquel (aigua) kg 0,0054 0,0018 3.000



Residus kg 15.700 5.000

Energia: electri-citat (materials)

TJ 12,2 6,8

Els potencials dels efectes tòxics pels organismes aquàtics per les dues

opcions avaluades es presenten a continuació:

42




Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa

Toxicitataquàtica

llindar(µg/m3)

Volum d’aigua

contami-nat (m3)

Massaemesa

Toxicitataquàtica

llindar(µg/m3)

Volum d’aigua

contami-nat (m3)


TJ 4,4 2.3


TJ 1,6 2.4


CO2

(emissió aire)kg 1.630.706 1.295.341

SO2


NO2


Carbó (extracció)

kg 23.482 35.311


kg 170.302 113.095

Gas (extracció) kg 131.608 88.076

Volum totald’aire conta-minat ambaquesta toxici-tat llindar (m3)

0 16.754

El càlcul mostra que en aquest cas el procés en base dissolvent seria la

millor opció, ja que no té cap impacte ambiental en el medi aquàtic,

mentre que el procés en base aigua sí que en presenta.

2.3.4. Acidificació

Tot i que alguns dels gasos que provoquen l’acidificació del medi ambient,

essencialment a través de precipitacions, són d’origen natural, molts són ge-

nerats per accions i processos relacionats amb l’activitat humana, com ara el

transport, els processos industrials i les pràctiques agrícoles i ramaderes. El

control de les emissions àcides ha estat una de les principals prioritats du-

rant els darrers anys, i han estat nombrosos els esforços dedicats a la seva

disminució.

Els principals gasos que tenen un efecte acidificant en el medi ambient són

el diòxid de sofre (SO2), l’amoníac (NH3) i els òxids de nitrogen (NOx).

Per tal de permetre que cada contaminant es pugui comparar amb els

efectes dels altres contaminants, es determinarà el seu potencial d’acidifi-

cació, segons:

Hi ha certes limitacions a l’hora d’aplicar aquesta aproximació, ja que per al-

guns dels components causants de l’acidificació no es disposa dels poten-

cials d’acidificació.

43


Acidificació = Σ PA (Contaminant) *Massa del contaminant alliberat (Contamintant)

On:

• Acidificació: s’expressa en kg de SO2 equivalent.

• PA (Contaminant): és el potencial d’acidificació del contaminat, en equiva-

lents de SO2 (Annex 5).

• Massa contaminant alliberat: massa del contaminant alliberat, en kg.

44




Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa

Pot. Acidific.

SO2


Pot. Acidific.

SO2

equivalent


kg 7.368 1.650


Isopropanol (aire)

kg 4.904 3.501

Etoxipropanol (aire)

kg 2.669



kg 1.219


Xilè (aire) kg 269


Amoníac (aire) kg 1.400 1,6 2.884


DQO (aigua) kg 69






Residus kg 15.700 5.000


TJ 12,2 6,8

Els potencials d’acidificació per les dues opcions avaluades es presen-

ten a continuació:

45




Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa

Pot. Acidific.

SO2


Pot. Acidific.

SO2

equivalent

Energia: electricitat (con-sum primari)

TJ 4,4 2.3


TJ 1,6 2.4


CO2

(emissió aire)kg 1.630.706 1.295.341

SO2

(emissió aire)kg 2.524 1 2.524 2.206 1 2.206

NO2

(emissió aire)kg 2.944 0,5 1.472 1.888 0,5 944

Carbó (extracció)

kg 23.482 35.311


kg 170.302 113.095


Potencial totald’acidificació,en kg SO2

equivalents3.996 6.034

El procés en base dissolvent presenta un potencial d’acidificació inferior

al procés en base aigua.

2.3.5. Eutrofització

L’eutrofització és el procés pel qual es produeix un enriquiment de nutrients

en aquelles condicions on els propis contaminants poden actuar pròpiament

com a nutrients en organismes fotosintètics, essent directa o indirectament

aportats a l’ecosistema considerat.

46




Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa

Pot. Eutrofit.

PO43-


Pot. Eutrofit.

PO43-

equivalent


kg 7.368 1.650


Isopropanol (aire)

kg 4.904 3.501


kg 2.669

Butanona (aire)

kg 1.219


kg 1.219


Xilè (aire) kg 269

Els compostos que causen l’eutrofització són aquells que contenen nitrogen

i fòsfor.

Aquesta aproximació permet una avaluació ràpida i simple del potencial d’eu-

trofització de les diferents opcions considerades.

Els potencials d’eutrofització de les dues tècniques es presenten a con-

tinuació:

Eutrofització = Σ PE (Contaminant) *Massa del contaminant alliberat (Contamintant)

On:

• PE (Contaminant): és el potencial d’eutrofització del contaminant, expressat

en kg equivalents d’ió fosfat, PO43- (Annex 6).


47




Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa

Pot. Eutrofit.

PO43-


Pot. Eutrofit..

PO43-

equivalent


Amoníac (aire) kg 1.400 0,35 4.900


DQO (aigua) kg 69




Amoni (aigua) kg 0,87 0,33 0,287

Nitrat (aigua) kg 9,7 0,1 0,97

Residus kg 15.700 5.000


TJ 12,2 6,8

Energia: electri-citat (consumprimari)

TJ 4,4 2.3


TJ 1,6 2.4


CO2

(emissió aire)kg 1.630.706 1.295.341

SO2


NO2

(emissió aire)kg 2.944 0,13 383 1.888 0,13 245

Carbó (extracció)

kg 23.482 35.311


kg 170.302 113.095


kg totals dePO4

3- equivalent 383 736

48


6 El concepte de potencial de destrucció de la capa d’ozó (ODP) d’una substáncia contaminant fou introduït el1988 per Wuebbles i es defineix com la relació entre la descomposició de l’ozó en estat d’equilibri degut a lesemissions anuals, flux en kg/any d’una quantitat d’una substáncia, «i», emesa a l’atmosfera i la descomposició del’ozó en estat d’equilibri degut a una quantitat igual de CFC-11.

ODPi = δi[03]iδ[03]CFC-11

7 CFC-11 : CHCl3

El procés en base dissolvent és preferible al procés en base aigua, al

presentar un potencial d’eutrofització inferior.

2.3.6. Esgotament o destrucció de l’ozonosfera

L’esgotament de la capa d’ozó és l’efecte de la desaparició de la capa d’ozó es-

tratosfèrica degut a les reaccions químiques amb els gasos contaminants eme-

sos per l’activitat humana. Aquests gasos contaminants inclouen els clorofluoro-

carbons, els halons i altres gasos amb potencial de destrucció de l’ozonosfera.

Per reduir la pèrdua d’ozó en la capa estratosfèrica l’estratègia principal es

basa en reduir les emissions de gasos contaminants que causes la seva de-

gradació. L’indicador d’esgotament d’ozó s’expressa en unitats relatives a l’e-

fecte que produeix 1 kg de CFC-116 7.

Esgotament d’ozó = Σ Potencial de destr. d’ozó (Contam.) *Massa del cont. alliberat (Contam.)

On:

• Esgotament d’ozó: suma dels potencials de destrucció d’ozó per una tèc-

nica considerada (en kg equivalents de CFC-11).

• Potencial de destrucció d’ozó: (Annex 7).


49


8 El potencial de generació fotoquímica d’ozó d’un contaminant «i» (POCPi) es defineix com la relació entre el can-vi en la concentració d’ozó degut a un canvi en l’emissió d’un COV i el canvi en la concentració d’ozó degut a uncanvi en l’emissió d’etilé.

POCPi = ai /bi

aC2h4 /bC2h4

a: canvi en la concentració d’ozó degut a un canvi en l’emissió del COV «i»

b: emissió de COV «i» integrada en el període de temps considerat

Cap de les operacions avaluades genera components que afectin a l’es-

gotament de la capa d’ozó.

2.3.7. Potencial de generació fotoquímica d’ozó

L’ozó que es genera als nivells més baixos (en la troposfera) o bé a nivell de

terra és considerat un agent contaminant. Aquest ozó es genera a través

de diverses reaccions químiques (COVs i NOx, en presència de la llum so-

lar) que no són instantànies, sinó que tenen lloc durant hores o dies. Una ve-

gada generat, aquest ozó pot romandre-hi durant varis dies.

L’ozó detectat i mesurat en un determinat emplaçament pot haver estat cau-

sat degut a emissions de COVs i òxids de nitrogen generades a centenars o

milers de quilòmetres.

L’estratègia considerada en aquest àmbit per controlar les concentracions

d’ozó a nivell de terra es centra en reduir les emissions de NOx i COVs dels

processos industrials i del transport. La generació fotoquímica d’ozó es me-

sura en kg equivalents d’etilè8.

50


POCP Total = Σ POCP (ContamInant) *Massa del contaminant alliberat (Contaminant)

On:

• POCP Total: potencial de generació d’ozó fotoquímic (en kg equivalents d’etilè)

• POCP (Contaminant): potencial de generació fotoquímica d’ozó per un contaminant

en particular (Annex 8)




Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa POCP

POCP en kg equivalents

d’etilè

Massaemesa POCP


d’etilè


kg 7.368 0,209 1.540 1.650 0,209 344

Etanol (aire) kg 7.342 0,399 2.929 3.977 0,399 1.587

Isopropanol (aire)

kg 4.904 3.501


kg 2.669

Butanon,a (aire) kg 1.219

Les reaccions fotoquímiques de generació d’ozó són complexes i resulten di-

fícils de modelitzar, ja que impliquen la interacció d’un elevat nombre d’agents

químics, la radiació solar i les condicions meteorològiques.

No obstant, l’aproximació presentada resulta suficient per comparar els efec-

tes de les diferents tècniques sota consideració.

El potencial de generació fotoquímica d’ozó per cada una de les alter-

natives es presenta a continuació:

51




Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa POCP


d’etilè

Massaemesa POCP


d’etilè

Metilisobutilce-tona (aire)

kg 1.219 0,49 597

Toluè (aire) kg 269 0,637 171

Xilè (aire) kg 269 1,108 298




COD (aigua) kg 69






Residus kg 15.700 5.000


TJ 12,2 6,8

Energia: electricitat (con-sum primari)

TJ 4,4 2.3


TJ 1,6 2.4


CO2

(emissió aire)kg 1.630.706 1.295.341

SO2

(emissió aire)kg 2.524 0,048 121 2.206 0,048 106

52


El procés en base aigua seria desitjable respecte el procés en base dis-

solvent, al presentar un POCP menor.

2.4. Directriu 4: Interpretació dels efectes

ambientals

Quan a partir de les avaluacions fetes en les directrius prèvies es pugui ex-

treure una conclusió òbvia i s’hagi elaborat un anàlisi de sensibilitat basat en

les suposicions, es pot presentar una recomanació formulada sobre la me-

todologia o procés analitzat.

Per contra, si no es pot extreure cap conclusió degut als conflictes entre

efectes ambientals, caldrà presentar els resultats de la manera més transpa-

rent possible per tal que qui hagi de prendre la decisió pugui avaluar les di-

ferents avantatges de cada una de les tècniques considerades.



Emissions o consums

Uni-tats

Massaemesa POCP


d’etilè

Massaemesa POCP


d’etilè

NO2

(emissió aire)kg 2.944 0,028 82 1.888 0,028 53

Carbó (extracció)

kg 23.482 35.311


kg 170.302 113.095


kg totals d’etilèequivalent 5.738 2.088

Per tal de comparar les diferents opcions i els resultats de les avaluacions du-

tes a terme, es disposa de tres possibles aproximacions:

• Comparació dels resultats de cada un dels temes ambientals calculats prè-

viament

• Comparació dels efectes calculats respecte els valors europeus de re-

ferència per cada un dels temes ambientals considerats

• Comparació de cada un dels contaminants individuals respecte els valors

europeus de referència per aquell contaminant concret.

No obstant, cap de les metodologies presentades és perfecta, essent ne-

cessària l’opinió d’un expert per completar l’avaluació.

Els factors que poden resultar importants són:

• Benchmark ambiental: si el procés de contribució d’una substància és molt

baix en comparació als valors de referència, aleshores serà menys impor-

tant en la presa de decisions que quan la seva contribució és elevada.

• Qualitat ambiental: quan la qualitat ambiental existent és deficient, prendrà

major importància la reducció de la contribució d’aquell aspecte ambiental

clau.

• Existència de receptors sensibles: tindrà major importància quan hi hagi re-

ceptors locals pròxims que siguin particularment sensibles a una determi-

nada substància o als seus efectes.

• Naturalesa dels efectes: els efectes irreversibles i de llarga durada seran

considerats pitjors que els reversibles i els de curta durada.

53


54


• Les substàncies cancerígenes, les mutagèniques, els contaminants orgànics

persistents, així com les substàncies d’elevada persistència, les bioacumu-

latives i les tòxiques tindran preferència degut als seus efectes potencials.

2.4.1. Comparacions simplificades de cada efecte

ambiental

Es pot establir una comparació senzilla a partir dels valors calculats mitjançant

les eines presentades en la directriu 3, per tal de veure quina de les alterna-

tives presenta el millor rendiment per cada un dels aspectes ambientals. Es

tracta d’una sistemàtica senzilla d’avaluació, però que no dóna cap indicació

sobre la magnitud de les diferències entre cada alternativa considerada.

Un anàlisi de sensibilitat dels factors de cada component incrementa l’ob-

jectivitat en l’avaluació de les alternatives.

En la següent taula es presenta la comparació dels resultats de l’avalua-

ció de cada un dels punts ambientals considerats per les dues tècni-

ques alternatives.

Procés en base dissolvent Procés en base aigua

Toxicitat humana ✓

Potencial d’escalfament global ✓

Toxicitat aquàtica ✓

Acidificació ✓

Eutrofització ✓

Esgotament d’ozó - -

Generació fotoquímica d’ozó ✓

Energia ✓

Residus ✓

55


L’opció escollida en cada un dels temes ambientals ha estat aquella

que presenta el menor impacte.

Quan es comparen els dos processos d’impressió, l’efecte dominant ha

estat el consum energètic consumit en el propi procés i els efectes am-

bientals que aquest consum energètic tenien.

A partir dels resultats presentats, la millor alternativa és el procés en ba-

se aigua, ja que presenta un impacte ambiental més baix en 3 de les 7

categories considerades, consumint al mateix temps menys energia i

generant menys residus.

La presa de decisions ha estat basada en una comparació simple en-

tre les dues alternatives, prenent con a factor determinant el menor im-

pacte ambiental global. No obstant, el punt feble d’aquesta sistemàtica

és que no es considera la magnitud de l’efecte ambiental, donant a ca-

da una de les categories analitzades el mateix pes o ponderació pel

que fa a efectes nocius pel medi ambient. Una millor aproximació hau-

ria d’assignar diferents pesos a cada una de les categories considera-

res, segons l’efecte que pugui tenir o el grau d’importància que se li vul-

gui assignar.

Addicionalment, es poden comparar els valors obtinguts en l’avaluació

de cada una de les categories per cada una de les opcions, amb els

valors europeus de referència.

56


Procés en base dissolvent

Procés en base aigua

Valors europeus de referència

Efecte Unitats Total Total Total

Toxicitat humana m3 d’aire 125·109 99·109 No disponible

Potencial d’escal-fament global

kg equivalents de CO2

1.630.706 1.295.341 4,7·1012

Toxicitat aquàtica m3 d’aigua 0 16.754 No disponible

Acidificaciókg equivalents

de SO24.500 6.475 2,7·1010

Eutrofitzaciókg equivalents

de PO43- 383 738 1,3·1010

Esgotament de lacapa d’ozó

kg equivalents de CFC-11

— — 8,3·107

Generació foto-química d’ozó

kg equivalents d’etilè

5.738 2.088 8,2·109

Energia TJ 18,2 11,5 6,1·1013

Residus kg 15.700 5.000 5,4·1011

En la taula anterior es presenten els valors obtinguts en cada un dels

efectes per cada una de les alternatives considerades. Alhora, aquests

valors numèrics es comparen amb els valors de referència màxims eu-

ropeus (considerats com a valors de referència pels països membres de

la Unió Europea).

2.4.2. Selecció dels efectes ambientals locals

La determinació o selecció d’una MTD per un sector industrial concret ge-

neralment no té en compte els factors locals d’on aquesta industrial està

localitzada. En aquest punt es presenta una via per estimar els factors lo-

cals significatius.

Per cada procés individual, l’avaluació de cada impacte de l’alternativa pro-

posada pot requerir un model detallat de la dilució i dispersió de cada un dels

contaminants. Els factors de dilució poden ser utilitzats com una eina ràpida

de protecció per tal d’avaluar quins contaminants poden necessitar ser mo-

delats, amb més o menys detall, en una situació que afecti un entorn local.

En molts casos, aquests factors de dilució poden oferir una protecció am-

biental suficient. No obstant, hi pot haver situacions d’entorns locals on la

qualitat d’un estàndard ambiental per un contaminant excedeixi dels valors

llindars. En aquests casos, una avaluació detallada d’aquest contaminant pot

ser apropiada per determinar un impacte estimat. Per altra banda, hi pot ha-

ver casos on sigui necessari considerar la dispersió i els impactes d’una

emissió a gran distància.

57


58


Per seleccionar si els efectes ambientals són prou significants a nivell local,

la sistemàtica següent es pot aplicar com a primera determinació:

La concentració dispersada total pot ser aleshores comparada amb un

estàndard rellevant de qualitat ambiental9.

9 El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya disposa d’un índex de qualitat de l’aire, on espresenten els valors d’immissions.Aquest índex sobre uns valors estándards es pot consultar a:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/inici.jsp?ComponentID=28451&SourcePa-geID=23429#1

I també per a l’aigua:http://mediambient.gencat.net/aca/ca//aiguamedi/rius/indexs_qualitat.jsp?ComponentID=80556&SourcePa-geID=80766#C

Concentració dispersada= Concentració de l’emissió

Factor de dilució

On:

• Concentració de l’emissió: mg/m3 o mg/l

Es disposa d’uns factors de dilució estàndard que es poden utilitzar

quan no es disposa de dades:

• Per descàrregues a l’aigua: factor de dilució de 1.000

• Per descàrregues a l’aire: factor de dilució de 100.000

3. Quantificació i anàlisis econòmica de

les alternatives

Una vegada les diferents opcions han estat classificades i ordenades se-

gons el seu rendiment ambiental, l’opció que resulta amb el menor impacte

ambiental global podrà ser una MTD, a no ser que diferents consideracions

econòmiques indiquin, que aquesta no és viable.

Després de la determinació i anàlisi dels efectes ambientals, caldrà realitzar una

avaluació dels costos associats de les diferents tècniques considerades, i com-

parar-los. Per tal que la comparació pugui ser correcta, cal que la informació so-

bre costos sigui extreta de la mateixa manera i mitjançant el mateix sistema.

La sistemàtica comptable pot variar segons el tipus de companyia. Per tant,

sovint pot resultar complicat establir efectes comparatius de costos entre ins-

tal·lacions, especialment quan aquests costos deriven de diferents fonts d’in-

formació i han estat obtinguts amb sistemàtiques diferents.

Aquesta metodologia de quantificació i anàlisi de costos presenta un siste-

ma que permet recollir i processar les dades de costos referents a instal·la-

cions, als processos d’operació i manteniment segons la tècnica utilitzada.

Les diferents fases que implica la metodologia per la quantificació i anàlisi de

costos és:

1. Directriu 5 – Identificació i determinació de les alternatives disponibles.

2. Directriu 6 – Recollida i validació de dades, i tractament de les incer-

teses que les dades o les seves fonts puguin comportar.

59

QUANTIFICACIÓ I ANÀLISIS ECONÒMICA DE LES ALTERNATIVES

60


3. Directriu 7 – Definició dels components de costos, definint aquells que

han de ser inclosos o exclosos de l’avaluació.

4. Directriu 8 – Processament i presentació de la informació referent a

costos, tenint en compte els tipus d’interès, els tipus de descompte, la

vida útil dels equips i altres valors residuals que es puguin tenir en

compte. A ser possible, els costos s’hauran de presentar de manera

anualitzada.

5. Directriu 9 – Atribució dels costos a la protecció ambiental, diferenciant-

los dels costos de millora de processos o d’increment d’eficiències.

La metodologia definida es presenta segons:



Directriu 6Recollida i validació de dades referents a costos

Directriu 7Definició dels components de costos

costos d’inversiócostos operatius i de manteniment

ingressos, beneficis i costos eliminats

Directriu 8Càlcul i presentació de la informació

tipus de canviinflació

preus en l’any basetipus d’interès i de descompte

càlcul de costos anuals

Directriu 9Relació de costos referits a la protecció ambiental

L’objectiu d’aquesta metodologia és realitzar una avaluació tan transparent

com sigui possible. Els costos han de ser presentats amb el grau de detall

suficient com per poder ser atribuïts a inversions i a costos d’operació i man-

teniment.

3.1. Directriu 5: Abast i identificació de les opcions

alternatives

La primera etapa de la metodologia sobre la determinació dels costos asso-

ciats és anàloga a la presentada en la directriu 1 de la metodologia d’efectes

ambientals. En molts casos, les descripcions fetes en l’aplicació de la direc-

triu 1 poden resultar suficients, però pot ser que manqui certa informació.

Factors com ara les característiques tècniques de cada alternativa, la vida

tècnica i econòmica de cada instal·lació i dades operacionals, com ara el

consum de recursos, manteniment, consums d’aigua... han de ser conside-

rats en aquesta fase.

En aquesta fase pot ja ser possible descriure el benefici ambiental que com-

portarà la implementació d’una tècnica. Pot resultar d’utilitat expressar aquest

benefici ambiental com una comparació amb una situació bàsica o amb l’e-

ficiència esperada de la tècnica seleccionada. Es disposa de dos mètodes

per determinar l’eficiència:

• Com un factor d’emissió o una emissió base per a la instal·lació, juntament

amb un percentatge d’eficiència per aquella tècnica concreta (p.e., per a

61


62


un procés que emet uns 1000 mg solvent /m3, un incinerador tindrà un

rendiment de destrucció del solvent d’un mínim del 95%)

• Com a dades de rendiment per a la instal·lació una vegada implementada

la tècnica (p.e., per a un procés que emet solvent, amb un incinerador ins-

tal·lat, l’emissió és normalment 10 mg de solvent per m3 d’aire tractat o,

fins i tot, inferior).

3.2. Directriu 6: Recollida i validació de dades

de costos

L’objectiu d’aquesta directriu és identificar les fonts de dades sobre costos

utilitzades i aconsellar sobre com tractar les incerteses que pugui comportar

la utilització d’aquestes dades.

La millora d’una tècnica existent comporta, usualment, haver d’assumir ini-

cialment una sèrie de costos associats a la seva implementació, tant des de

punt de vista d’inversió requerida com de cost operatiu. Tot i això, aquest es-

forç pot derivar en la generació d’uns ingressos (reals, o ficticis derivats de la

reducció global dels costos directes o indirectes del procés). El balanç final

de tots els flux de caixa associats a aquesta millora implementada serà l’efecte

discriminant per procedir a la selecció d’una o altra tècnica considerada.

Els aspectes més importants a tenir en compte són:

• L’origen de la informació ha de ser exposada de manera clara (definint l’any

i la font)

• Les dades han de ser tan representatives com sigui possible

• Les dades han de ser recollides d’un cert nombre de fonts independents

• La font i l’origen de les dades ha de ser conservat

• S’ha d’utilitzar aquelles dades disponibles més recents

• L’any i el tipus de canvi aplicat han de ser presentats

• Els costos han de ser reportats com a despeses actuals

3.2.1. Fonts de dades de costos

Les possibles fonts de dades sobre costos inclouen:

• Industria, a través de plans de construcció, documentació de projectes in-

dustrials o sol·licituds de llicències

• Subministradors de tecnologies

• Autoritats

• Consultories

• Grups de recerca, programes de demostració

• Informació publicada, com ara informes, pàgines web, revistes especialit-

zades

• Costos estimats per a projectes comparables en altres industries o sectors.

Els esforços s’hauran de focalitzar en identificar i utilitzar la informació més re-

cent disponible. Els costos han de ser presentats com a despeses actuals,

és a dir, els costos necessaris a ser reportats durant l’any en el qual aques-

ta despesa ha estat o serà feta.

63


64


3.3. Directriu 7: Definició dels components

de costos

La finalitat d’aquesta directriu és definir quins elements de costos haurien de

ser inclosos i quins no, i una vegada inclosos, com aquests elements hau-

rien de ser reportats. Cal separar aquests costos segons la seva naturalesa

(inversió, operacionals, de manteniment, etc.), tot i que sovint és complicat

repartir els costos entre procés i gestió ambiental.

S’estableix una jerarquia pel nivell de disgregació de les dades referents als

moviments econòmics associats:

1. Despesa total en inversions

2. Costos totals anuals d’operació i manteniment

3. Ingressos i beneficis totals anuals

La despesa en inversions hauria de ser dividida entre despesa en equips de

control de la contaminació i despesa en equips de control de processos o

en instal·lacions.

Sempre que sigui possible, els costos totals anuals d’operació i manteniment

haurien de ser dividits entre energia, materials i serveis, costos laborals i cos-

tos fixes operatius i de manteniment.

Tots els costos haurien de ser mesurats en relació a una alternativa determi-

nada. Aquesta acostuma a ser la situació existent, en la qual el sistema o la

tècnica de protecció ambiental no ha estat implantada.

Per plantes de nova creació, caldrà analitzar i avaluar els costos de totes les

opcions.

3.3.1. Relació i jerarquia dels components de costos

65


Despeses en instal·lacions

• Definició del projecte, disseny i

planificació

• Compra del terreny

• Preparació general de la zona

• Edificis i obra civil

• Despeses d’enginyeria i cons-

trucció

• Selecció de contractes i tarifes

• Proves d’avaluació i funciona-

ment

• Costos de posada en marxa

• Cost en capital de treball

• Costos de desmantellament

• Costos de pèrdua de producció

en posada en marxa

• Aturades del procés per millores

Despeses en equips de control de la contaminació

• Costos de l’equipament i ins-

tal·lacions

• Mecanismes de prevenció de la

contaminació

• Costos d’equipament auxiliar

• Instrumentació

• Altres conceptes de costos as-

sociats a l’equipament

• Costos derivats de les modifica-

cions d’altres equips existents

Costos d’inversions

Costos de contingència

Cobreixen aquelles despeses que no poden ser estimades de manera

precisa. Costos en els que s’incorrerà però que no poden ser definits amb

detall. Acostumen a associar-se a un percentatge dels costos d’inversió.

Costos subsegüents

Increments de costos deguts a canvis en els processos productius per

implementació d’una nova tècnica. Costos derivats de pèrdues d’eficièn-

cia o pèrdua de qualitat de producte.

66


Costos d’energia

• Electricitat

• Productes petrolífers

• Gas natural

• Carbó i altres sòlids

Costos de materials i serveis

• Recanvis i substitucions

• Productes auxiliars, com pro-

ductes químics i aigua

• Serveis ambientals, com tracta-

ment d’aigües i gestió de residus

Costos laborals

• Costos d’operació, de supervi-

sió i de gestió - assessorament

• Costos de formació i reciclatge

Costos fixos d’operació i manteniment

• Assegurances

• Llicències

• Provisions per emergències

• Altres despeses generals

Costos d’operació i manteniment

67


Ingressos

• Venda d’efluents tractats desti-nats a irrigació

• Venda d’electricitat generada

• Venda de cendres com a mate-rial per la construcció

• Valor residual dels equips

• Valorització de subproductes

• Ingressos procedents de valorit-zacions de corrents residuals oproductes residuals

Costos evitats

• Estalvi en matèries primeres

• Estalvi en materials auxiliars iserveis

• Estalvi en ús i consum d’energia

• Estalvi en costos laborals i màd’obra

• Estalvi en monitoratge d’emis-sions

• Estalvi en manteniment d’equipsi instal·lacions

• Estalvis en capital per un úsmés eficient de la planta i ins-tal·lacions

• Estalvis en costos associats ales vendes

• Estalvi de sancions

Ingressos, costos evitats i beneficis

Beneficis subsegüents

Obtenció de beneficis degut a canvis en els processos productius per

implementació d’una nova tècnica, que impliqui una reducció dels costos,

un increment d’eficiència o una millora en la qualitat del producte.

68


3.3.2. Escalabilitat i adaptació a noves instal·lacions

Pot donar-se el cas que s’hagin determinat els costos per un tipus d’ins-

tal·lació d’una determinada mida o capacitat, i es vulguin conèixer els cos-

tos associats a una planta d’un tamany diferent, degut als avantatge que,

per exemple, poden proporcionar les economies d’escala. Per tal de de-

terminar els costos d’una planta construïda a una escala diferent a l’origi-

nal, es disposa d’una aproximació que resulta vàlida per aquest nivell

d’anàlisi:

Costos a identificar de manera separada

Taxes i impostos

Cal que siguin tinguts en compte de manera separada, per tal que l’anà-

lisi de costos sigui del tot transparent. Poden estar referits a processos

de compra (especialment de matèries primeres i combustibles / energia).

Costos indirectes

Costos que poden ser atribuïts a canvis en la demanda del mercat. Han

de ser exclosos d’aquesta l’avaluació de costos. Si no és possible, cal

identificar-los i reportar-los per separat.

Costos externs10

No formen part de la metodologia de costos i no han de ser utilitzats en

l’anàlisi de les diferents alternatives considerades.

10 Els costos externs es tracten de manera més detallada en el capítol 4, Avaluació d’alternatives, d’aquesta guia.

3.4. Directriu 8: Càlculs i presentació

de la informació

Una vegada s’han recollit les dades necessàries, aquestes han de ser trac-

tades fins obtenir la informació necessària per poder ser comparades. El punt

més important quan es procedeix al càlcul dels costos associats és que la

metodologia utilitzada i les fases implicades han d’estar clarament indicades.

69


Cy = Cx [ y ]e

x

On:

• Cy: cost de la planta y (planta de nova creació a diferent escala)

• Cx: cost de la planta x (planta existent, de la que es coneixen els

costos)

• y: escala de la planta y (essent tamany o rendiment)

• x: escala de la planta x (essent tamany o rendiment)

• e: factor d’aproximació (depèn del tipus de planta):

e = 0,6: pràcticament correcte quan el rendiment es considera com a

paràmetre d’escalabilitat

e = 0,6 - 0,7: increment de la capacitat de la planta

e = 0,8 - 1: per grans plantes, quan els equips es dupliquen per incre-

mentar l’escala

70


La metodologia a seguir per processar tota la informació recollida i presentar-la és:

• Expressar les dades originals de costos en el nivell de preus correspo-

nents a l’any en qüestió

• El tipus de descompte o el tipus d’interès utilitzats s’han d’exposar clarament

• Cal utilitzar «preus reals» i «el tipus real de descompte»

• Cal explicar la base del tipus utilitzada, així com les consideracions i su-

posicions fetes

• El tipus de descompte i el tipus d’interès han d’aplicar-se abans d’im-

postos

• Les dades de costos s’han de presentar preferiblement com a costos

anualitzats.

3.4.1. Tipus de canvi i inflació

Pot donar-se el cas que els preus i costos d’implementar cada una de les di-

ferents tècniques hagi estat calculada en monedes diferents ($ versus €, per

exemple). En aquests casos, és necessari convertir els càlculs a una unitat

de mesura econòmica comuna. Per procedir a fer aquesta conversió, serà

necessari disposar, i especificar, el tipus de canvi aplicat.

Per altra banda, la inflació pot resultar un factor important en el càlcul dels

costos, especialment en aquells casos que es presenta una perspectiva de

construcció d’instal·lacions. La construcció d’una planta pot requerir anys,

depenent del seu tamany i complexitat. Els costos dels materials i de la mà

d’obra hauran, aleshores, de ser escalats durant tot el període de construc-

ció. Per tant, els costos finals de construcció d’una nova planta o instal·lació

seran superiors que si aquestes s’haguessin construït en el mateix moment

en que el pressupost fou aprovat i el capital assignat.

Per tal d’estimar el cost monetari final de la planta o instal·lació, cal conèixer

el temps esperat de construcció i les diferents fases d’utilització del capital,

així com l’evolució prevista de la inflació. I a fi de calcular de la manera més

exacta possible la seva component econòmica, cal tenir en compte la deter-

minació dels preus equivalents. Segons el cas, pot ser interessant determi-

nar també els preus reals i nominals11 per tal de completar l’avaluació.

• Preus equivalents: Establiment dels preus en una mateixa base anual

Les dades referents als costos disponibles per les diferents tècniques de

protecció ambiental poden fer referència a diferents anys. Per exemple, els

cost d’inversió en equipament d’un determinat sistema de control i/o de re-

ducció de la contaminació poden estar avaluats als preus de l’any 2001,

mentre que els costos d’inversió d’una altra alternativa poden estar avaluats

als preus de l’any 2005. En aquest cas, la comparació de les dues alternati-

ves no és econòmicament fiable. De la mateixa manera, les dades sobre els

costos de certes mesures de protecció ambiental poden estar només dis-

ponibles per anys diferents a l’any base en que es realitza l’estudi.

71


11 En el BREF es presenta una descripció detallada i un exemple complert enfocat a la utilització dels preus realsi nominals, tenint en compte els efectes de la inflació i / o la deflació soferta per cada concepte.

72


Quan es duen a terme comparacions entre mesures de reducció de la con-

taminació, és important assegurar que les dades de partida de costos ve-

nen expressades en preus base equivalent, per exemple en preus del ma-

teix any.

Per tal d’ajustar les dades de costos a un preu equivalent en un determinat

any seleccionat, resulta necessari utilitzar un ajustador del preu, el qual es pot

derivar de la següent metodologia (que inclou dues etapes de càlcul):

3.4.2. Efectes descomptats: valor present

i valor present net

El procés de descompte és el mecanisme a través del qual els costos i be-

neficis que tenen lloc en els diferents espais temporals són ponderats, po-

dent ser expressats en el mateix any i finalment comparats.

El descompte permet comparar diferents alternatives d’inversió analitzant el

valor total que aquestes tindran en l’actualitat i en un moment futur. El valor

Etapa 1:

Ajustador de preu= Índex de preu apropiat per «l’any base» de l’anàlisi

Índex de preu apropiat de l’any en què pertanyen les dades primàries

Etapa 2:

Dades de cost ajustades = Dades de cost originals · Ajustador de preu

que es deriva del procés de descompte s’anomena “valor present”. Les op-

cions de càlcul són:

En el moment en què s’han de comparar inversions, s’utilitza el valor present

net (NPV, de Net Present Value): es tracta del valor de la inversió calculat com

la suma dels pagaments futurs descomptats menys el cost actual de la in-

versió.

73


Valor present:

Valor present =cos tn

(1+r) n

• Cost: cost del projecte en n anys

• n: la vida o durada del projecte

• r= tipus d’interés o de descompte

Per sèries de costos que tenen lloc durant determinat nombre d’anys:

Valor present = Σn

t=0( costt

(1+r)t)On:

• Costt: cost en l’any t

• t: any 0 fins l’any t


• r= tipus d’interès o de descompte

74


Valor present net (VPN):

VPN = – (Inversió inicial) + Σn

t=0( ingressos netst)

On:

• t: any 0 fins l’any t


• r= tipus d’interès o de descompte

(1+r)t

El mètode del valor present net és fortament dependent del tipus de des-

compte aplicat. Per tant, cal ser molt precís a l’hora de seleccionar el tipus

més adient a cada una de les inversions o projectes.

Aquesta sistemàtica de càlcul és àmpliament utilitzada per avaluar comer-

cialment les opcions d’inversió, requerint un VPN positiu per ser considerada

com una inversió viable i eficient, econòmicament parlant. No obstant, quan

s’avaluen les inversions de caràcter ambiental aquesta regla pot no ser apli-

cada, ja que aquest tipus d’inversions poden presentar retorn de la inversió i

un VPN negatiu. Això és degut a que els beneficis ambientals del projecte no

són “comercialment explotats” en el mercat, amb la qual cosa no estan di-

rectament inclosos en els càlculs.

Continuant amb l’exemple hipotètic iniciat en l’anterior capítol per il·lustrar

l’aplicació pràctica de les directrius sobre efectes ambientals, es consi-

dera l’opció de realitzar una possible inversió. Després d’analitzar les

dues opcions alternatives pel seu procés flexogràfic d’impressió, s’ha de-

75


12 El flux de caixa al final de l’any 0 correspon a la inversió inicial per dur a terme el projecte.

cidit que la millor alternativa és centrar-se en el procés en base aigua. Es

suposa que l’adaptació del procés a aquesta nova metodologia com-

porta una inversió determinada (centrada tant en l’àmbit operatiu com de

gestió del sistema). Tot i aquestes inversions, la capacitat productiva to-

tal de la planta no variarà, mantenint-se en les 2.400 Tm inicials.

La inversió inicial per adaptar el procés productiu segons la tècnica con-

siderada reportarà una reducció de costos anual estimada en 60.000 €,

valor que es considerarà com a flux monetari resultant per l’anàlisi econò-

mic de la inversió.

El projecte té un horitzó estimat de cinc anys, i els flux de caixa resultants

al final de cada un dels anys es presenten en la següent taula:

Es considera que per aquest projecte el cost del capital és del 6% (o el

que és el mateix, el tipus d’interès al qual caldrà descomptar els flux de

caixa resultants al final de cada període de la vida del projecte).

El valor present net del projecte és:

Any 012 1 2 3 4 5

Flux decaixa (€ ) -250.000 60.000 60.000 60.000 60.000 60.000

VPN= -250.000 +60.000

+60.000

+60.000

+60.000

+60.000

= 2.742 A(1+0,06)1 (1+0,06)2 (1+0,06)3 (1+0,06)4 (1+0,06)5

76


El valor present net per aquest projecte és positiu, per la qual cosa re-

sulta aconsellable dur a terme la inversió.

En aquest cas, i per la tipologia del projecte (de baix risc) s’ha conside-

rat un tipus d’interès del 6%. No obstant, si es considera que el tipus de

risc que s’assumeix amb aquest projecte és superior, caldria considerar

un cost del capital superior. Si la situació requerís considerar un tipus del

10%, el valor present net de la inversió seria de -22.553 € (un valor ne-

gatiu), la qual cosa indicaria que no resulta aconsellable (des d’un punt

de vista econòmic) dur a terme aquest projecte d’inversió.

• Tipus de descompte i interès

El cost del capital és diferent per cada un dels inversors, amb la qual cosa el

tipus d’interès diferirà, depenent de qui estigui duent a terme la inversió o qui

estigui aportant el finançament. Alhora, diferents tipus d’interès són aplicats

per comptabilitzar els diferents riscs involucrats en un projecte.

Quan es vulgui analitzar la viabilitat d’un projecte d’inversió, caldrà seleccio-

nar el tipus d’interès més adient per l’avaluació global, tot justificant-ne la se-

va elecció.

És recomanable la utilització de “tipus d’interès reals”. Aquest és un tipus d’in-

terès que ha estat ajustat per eliminar els efectes esperats de la inflació. L’al-

ternativa està en la utilització de tipus d’interès nominals, que no han estat

ajustats per preveure els efectes actuals de la inflació. Aleshores, la combi-

nació per la utilització dels dos tipus d’interès és:

• Considerar interès real, utilitzant preus reals

• Considerar interès nominal en combinació amb preus nominals

El càlcul del tipus d’interès real es presenta com:

Interès real = (1 + interès nominal) -1(1 + taxa d’inflació)

Quan s’utilitzen tipus d’interès o de descompte, cal proporcionar informació

addicional segons:

• El tipus d’interès o de descompte utilitzat ha de ser presentat de manera

clara. És recomanable utilitzar tipus d’interès real

• S’ha de fer referència a la font d’obtenció del tipus utilitzat

• Cal explicar, raonar i justificar els ajustos fets sobre el tipus de referència

inicialment considerat

• Cal esmentar si el tipus utilitzat és variable, i en aquests casos, especificar

els períodes on aplica aquesta variació;

• Els tipus d’interès i descompte haurien de ser aplicats abans de conside-

rar impostos.

77


78


3.4.3. Càlcul dels costos anuals equivalents

La informació referent a costos hauria de ser preferiblement calculada i pre-

sentada com a costos anuals equivalents. Una manera freqüent com s’a-

consegueix és mitjançant la conversió de tots els fluxos de caixa generats al

llarg de tota la vida econòmica del projecte (en aquest cas, de la tècnica se-

leccionada) a un cost anual equivalent. D’aquesta manera es pot tenir un va-

lor indicatiu sobre com es reparteix el cost total associat al projecte per ca-

dascun dels períodes.

Aquests cost anual equivalent es pot definir com una corrent uniforme de pa-

gaments regulars al llarg de la vida econòmica del projecte.

Es disposa de dues aproximacions per calcular el cost anual total o les anua-

litats d’una inversió.

79


Aproximació 1:

El cost anual equivalent es calcula com el producte del valor present

del total de flux de costos i el factor de recuperació de capital:

On:

• t = 0: l’any base per l’avaluació

• Ct : despesa en inversió total pel període considerat t (generalment

un any)

• OCt : cost total net d’operació i manteniment pel període considerat t

• n: la vida econòmica estimada del projecte o instal·lacions (en anys)

• r = el tipus d’interès o de descompte per període

Els costos nets es refereixen a la diferència entre els costos bruts ad-

dicionals associats a la implementació de la tècnica seleccionada i els

beneficis, ingressos i costos eliminats que en resulten. Aquests costos

nets poden ser negatius, reflectint que la tècnica és beneficiosa econò-

micament parlant.

Cost anual equivalent =[Σn

t=0

(Ct + OCt ) ] x[ r (1+ r)n ](1+ r) t (1+r) n-1

80


La utilització de cada aproximació pel càlcul del cost total, és funció de:

• Aproximació 1: quan el flux de caixa d’efectiu no és el mateix durant tota

la vida econòmica del projecte, o sigui quan la inversió es pot estructurar

en diferents períodes al llarg de la vida econòmica estimada del projecte.

En aquest cas, el model considerat calcula el valor present d’aquest cor-

rent de pagaments no constant.

• Aproximació 2: quan tots els fluxos de caixa d’efectiu corresponent a la

inversió es produeixen en el moment inicial del projecte (a l’inici de la seva

vida econòmica útil).

Aproximació 2:

El cost anual equivalent es calcula com el producte del cost anual del

capital i els costos nets anuals d’operació i manteniment.

On:

• C: inversió efectuada en t = 0 (inversió realitzada íntegrament a l’ini-

ci del projecte)

• OC: cost total net d’operació i manteniment (constant per cada un

dels anys)

• n: la vida econòmica estimada del projecte o instal·lacions (en

anys)

• r = el tipus d’interès o de descompte per període

Cost anual equivalent = C[ r (1+ r) n ]+ OC(1+r)n-1

Quan es reporta la informació referent al cost anual equivalent, cal especifi-

car l’aproximació utilitzada amb la qual s’ha obtingut aquest cost anual. Ad-

dicionalment, cal especificar:

— La vida o durada de la tècnica utilitzada en el procés de càlcul

— El període de temps necessari per instal·lar l’equipament

— El tipus d’interès utilitzat

— Els components de costos rellevants, incloent totes les suposicions fetes

tenint en compte el tractament dels valors residuals

Un bon exemple sobre la determinació dels costos anuals equivalents per

una determinada tècnica es presenta en l’exemple de l’annex 1.

3.4.4. Vies alternatives per processar la informació

de costos

Tot i que expressar la informació referent a costos en forma de costos anuals

pot semblar la sistemàtica més apropiada per procedir a l’avaluació dels sis-

temes de prevenció i control de la contaminació, hi ha altres vies típiques i

també útils per expressar aquest tipus d’informació:

• Cost per unitat de producte: aquesta via pot ser d’utilitat quan s’avalua

la viabilitat d’una tècnica en comparació amb els preus de mercat dels

béns produïts. El cost per unitat pot ser calculat a partir de la divisió dels

costos anuals entre la millor previsió del rati de producció durant un perío-

de concret.

81


82


• Cost per unitat de contaminant reduït o eliminat: aquesta via pot re-

sultar d’utilitat quan s’analitza l’efectivitat en termes de costos d’una tècni-

ca seleccionada.

3.5. Directriu 9: Atribució dels costos a

la protecció ambiental

D’entre tota la informació sobre costos reportada, cal fer la distinció entre

aquells recursos consumits purament per les tècniques implementades en-

focades a la reducció o prevenció d’emissions contaminants, o aquelles

tècniques que han pogut ésser implantades per altres motius. Aquests al-

tres motius poden incloure despeses d’inversions en tecnologies de con-

servació d’energia o de minimització de residus, les quals poden comportar

un rendiment econòmic i uns beneficis comercials que poden compensar

aquests costos.

En molts casos, pot ser convenient i útil diferenciar entre aquests costos que

poden ser compensats pels beneficis comercials i per aquells que poden ser

atribuïts a la implantació o millora de sistemes de protecció ambiental.

En general, les tècniques de final de línia tendeixen a utilitzar-se únicament

per reduir o prevenir les emissions de contaminants. La inversió total en les

tècniques de final de línia, inclosos en costos d’operació i manteniment, po-

den ser considerats com a costos ambientals, podent ser atribuïts a la pro-

tecció ambiental.

83


Per contra, les dificultats apareixen quan s’avaluen els costos ambientals de

les mesures integrades en els processos, ja que aquestes afecten a tot el

procés productiu, en molts casos amb altres finalitats a més de la protecció

ambiental. En aquest cas, els recursos utilitzats no poden ser únicament atri-

buïts a la protecció ambiental, ja que es poden obtenir altres beneficis, com

ara la millores en productivitat i/o en la qualitat del producte.

En aquells casos on els beneficis obtinguts siguin superiors als costos de la

component ambiental, la primera mesura a considerar serà el període de re-

torn (payback period).

En funció del període de retorn de la inversió, es procedirà segons:

• Si aquest període de retorn és inferior als tres anys, el projecte és econò-

micament recomanable i podria ser assumit. En aquest cas, no seria ne-

cessari realitzar cap més avaluació mitjançant aquesta directriu.

• Si el període de retorn és superior als tres anys, els costos del projecte

proposat haurien de ser comparats amb aquells projectes d’inversió simi-

lar però sense finalitat ambiental. La diferència entre les dues inversions

es considerarà com la component econòmica ambiental.

De la mateixa manera que passava en la determinació dels efectes am-

bientals, pot donar-se el cas que sigui necessari avaluar econòmicament

dues alternatives, per determinar quina resultat més viable des d’aquest

punt de vista. Si es tenen en compte les dues alternatives considerares pel

84


procés flexogràfic d’impressió (la impressió amb tinta en base dissolvent

i la impressió amb tinta en base aigua), caldria determinar el valor pre-

sent net (VPN) de cada una d’aquestes alternatives per decidir quina és

la més viable econòmicament. No obstant, podria donar-se el cas que

cada alternativa tingués una vida econòmica útil diferent, per la qual co-

sa la comparació dels respectius VPN no seria directa.

En la següent taula es presenten els fluxos de caixa per cada un dels

períodes, de cada una de les alternatives considerades.

Com que els ingressos que es podrien derivar de la implantació de cada

una de les alternatives són els mateixos (60.000 )), es considera només

el flux de caixa resultant dels costos operatius, obviant els ingressos.

Com es pot observar, l’alternativa basada en la utilització del procés en

base dissolvent requereix una menor inversió, i els seus fluxos de caixa

són superiors, però en canvi té una vida econòmica inferior.

Període Unitats Opció 1:Tinta en base dissolvent


0 ¤ 220.000 250.000

1 ¤ 7.000 10.000

2 ¤ 7.000 10.000

3 ¤ 7.000 10.000

4 ¤ 7.000 10.000

5 ¤ 10.000

85


Si es calculessin directament els VPN i es comparessin, pot ser que

els resultats no reflectissin la realitat, ja que les vides útils són diferents.

Calculant el VPN de cada alternativa:

Opció 1: tinta en base dissolvent

Opció 2: tinta en base aigua

A priori, l’alternativa en base dissolvent és econòmicament més inte-

ressant degut al menor valor present dels costos. No obstant, aques-

ta té un cicle més curt, i podria ser que a igualtat de períodes, l’alter-

nativa en base aigua fos la més viable. Per tal de poder efectuar

aquesta avaluació, cal determinar el cost anual equivalent de cada una

de les alternatives. D’aquesta manera s’iguala el pagament únic que

s’efectuaria en el període 0 a una anualitat en funció dels anys de ca-

da alternativa. Per tant:

VPN = 220.000 +7.000

+7.000

+7.000

+7.000

= 243.184A

(1+0,08)1 (1+0,08)2 (1+0,08)3 (1+0,08)4

VPN= 250.000 +10.000

+10.000

+10.000

+10.000

+10.000

= 289.927A(1+0,08)1 (1+0,08)2 (1+0,08)3 (1+0,08)4 (1+0,08)5

86


• Opció 1: tinta en base dissolvent

• Opció 2: tinta en base aigua

L’existència de cicles repetits de cada alternativa implicaria un pagament

de 73.422 ) i 72.614 ), respectivament. Per tant, l’opció 2, l’alternativa

de tinta en base aigua és preferible a l’alternativa en base dissolvent, ja

que implica un cost anual equivalent inferior.

En aquest cas, les dues avaluacions dutes a terme, tant des del punt de

vista tècnic (anàlisi d’efectes ambientals) con des del punt vista econò-

mic (anàlisi del cost anual equivalent i valor present de cada projecte) do-

nen com a resultat la selecció de la mateixa alternativa.

No obstant, podria donar-se el cas que cada avaluació donés com a re-

sultat una alternativa diferent. En aquest cas, hom hauria de decidir qui-

na és l’opció més aconsellable en un cas concret.

243.184 A = C ·[ ] C = 73.422 A

289.927 A = C ·[ ] C = 72.614 A(1+0,08)5 –1

0,08 · (1+0,08)5

(1+0,08)4 –1

0,08 · (1+0,08)4

4. Avaluació d’alternatives

Establir una classificació de les alternatives segons la seva eficiència de cos-

tos pot resultar d’utilitat per identificar la millor avaluació entre el cost d’una

tècnica i els beneficis ambientals que a través de la seva implantació es po-

den obtenir. Aquesta avaluació de l’eficiència de costos de les tècniques

considerades pot resultar útil ja que proporciona una via estructurada per

determinar la tècnica més adient i per tal de presentar la justificació de la se-

va elecció.

Inicialment, la determinació dels efectes ambientals presentada inicialment

permet establir els factors ambientals crítics, i a partir d’aquest punt fixar les

prioritats ambientals. La metodologia sobre el càlcul de costos associats a

cada una de les tècniques considerades permet determinar el cost de cada

una d’elles i comparar-les en termes econòmics. Finalment, només resta la

integració dels efectes ambientals i els costos associats en cada una de les

tècniques considerades.

Avaluar l’eficiència de costos de cada tècnica i determinar els beneficis am-

bientals que la implementació de cada una d’aquestes comportarà pot re-

sultar convenient per justificar l’elecció d’una determinada tècnica.

Per tant, una vegada s’han determinat els efectes ambientals i els costos

econòmics associats per cada una de les tècniques alternatives, aquestes

alternatives necessiten ser comparades per determinar quina, si n’hi ha algu-

87

AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

88


na, reuneix els criteris de MTD. En aquest sentit, l’eficiència en costos esde-

vé un factor crucial per la determinació d’una MTD, i resulta d’utilitat, en

aquest sentit, trobar quina de les tècniques ofereix un millor valor (beneficis

ambientals) pel capital (referit als costos).

Aquest capítol presenta les diferents vies per determinar l’eficiència en cos-

tos de cada una de les opcions i com certs benchmarks, o certs punts de

referència, relacionats amb els beneficis ambientals poden ser utilitzats com

eines assistents per la determinació de la MTD.

El procés de comparació i d’avaluació d’alternatives és:

4.1. Anàlisi de l’eficàcia de costos

Es tracta d’una tècnica ben coneguda, que es basa en un principi lògic: una

empresa pot gastar-se un euro només una vegada. En el context ambiental

en que es centra aquesta guia, això significa que l’objectiu es assolir el més

elevat rendiment ambiental per cada un dels euros invertits en propòsits am-

bientals.

El camí més explícit per comparar els costos i els beneficis d’una mesura és

quantificar-los monetàriament tots dos i comparar-los a través d’una anàlisi

Comparació i avaluació de les diferents alternatives

Anàlisis de l’eficàcia de costosDistribució de costos entre contaminants

Comparació de costos i beneficis ambientals

cost – benefici (ACB). Quan aquesta comparació mostra que els beneficis

sobrepassen els costos, aleshores significa que la mesura representa una

bona inversió. Si diferents alternatives presenten resultats positius, la mesu-

ra amb el resultat més elevat i la que ofereix el més elevat valor per la inver-

sió. No obstant, i degut a la gran quantitat de dades que es requereixen pel

ACB, alguns beneficis poden ser difícils de quantificar.

Una anàlisi de l’eficàcia de costos (EC) és més senzill que un ACB ja que els

beneficis ambientals són quantificats, però no monetàriament. Aquesta anà-

lisi és utilitzada típicament per determinar quina mesura és preferible per

aconseguir un objectiu ambiental específic al menor cost possible.

L’anàlisi sobre l’eficiència de costos es defineix com:

EC = cost anualreducció anual de les emissions

Elaborar una classificació de les diferents MTD basada en l’increment del ra-

ti CE pot resultar d’utilitat per excloure aquelles opcions que son desmesu-

radament cares en comparació amb el benefici ambiental que s’obtindria

amb la seva implantació.

4.2. Establir diferències de costos

entre contaminants

En la majoria de casos, l’efecte ambiental primari (o principal) por ser repre-

sentat mitjançant un únic nombre (p.e. la reducció de NOx, la suma dels

89


90


efectes locals a l’aire del contaminant, o bé la suma dels efectes locals en

l’aigua). En aquells casos en que cal considerar un grup de contaminants els

efectes dels quals han de ser eliminats o reduïts mitjançant la tècnica selec-

cionada, es fa necessari una via per establir els costos entre els diferents

contaminants que han de ser atacats.

Per exemple, en el cas de les reduccions catalítiques, es produeix una reducció

de l’emissió de diversos gasos contaminants (NOx, COV’s, CO). En aquest cas,

la mesura implantada no només redueix els efectes de generació fotoquímica

d’ozó (que vindria a representar el motiu principal de la introducció de la tèc-

nica), sinó que també pot comportar una reducció dels efectes d’acidificació i

eutrofització.

Una vegada s’hagin establert els costos associats a una determinada tècni-

ca de protecció ambiental entre tots els contaminants implicats, caldrà des-

criure el mètode establert.

Es disposa de dues aproximacions per establir aquests costos:

1. Els costos de la tècnica poden ser atribuïts totalment als problemes de

contaminació pels quals la tècnica va ser inicialment proposada (és el cas

de considerar que la tècnica s’implanta per un contaminant primari únic).

Aleshores, els efectes positius que s’obtinguin sobre els altres contami-

nants poden ser considerats com a beneficis addicionals, sense cap cost

afegit (aquest podria ser el cas de la reducció catalítica de gasos, que

proporciona beneficis alternatius als planificats inicialment).

2. Establir un esquema que permeti fer una distribució de costos sobre tots

aquells contaminants que ocasionen problemes ambientals, i els efectes

dels quals cal combatre.

4.3. Comparació de costos i beneficis ambientals

En la determinació d’una MTD és necessari comparar els costos i beneficis;

és a dir, localitzar aquelles tècniques que presentin un grau raonable d’efi-

ciència de costos.

A continuació es presenten algunes metodologies sobre com avaluar quina

eficiència en costos és raonable i quina no ho és.

4.3.1. Preus de referència

Els preus de referència són valors utilitzats en els processos de presa de de-

cisions en nombrosos estats membres de la UE. Tot i que la metodologia i

les tècniques d’implementació varien, es tracta d’una eina de gran utilitat per

determinar si invertir en una determinada tècnica pot comportar un valor

econòmic afegit. Els termes que s’utilitzen quan es tracta amb aquesta me-

todologia inclouen: shadow price (preus ombra)13, costos de referència,

benchmark prices (preus comparats), impostos.

91


13 El preu ombra (o shadow price) es defineix com el preu de referéncia per qualsevol bé en condicions de com-peténcia perfecta, incloent els costos socials a més dels privats. Quan un bé o servei no té un preu en el mercats’acostuma a assignar-li un preu (preu ombra) amb el qual es poden realitzar el cálculs pertinents i análisis de costbenefici. Aquests representen el cost d’oportunitat de produir o consumir una determinada matéria, encara queaquesta no sigui intercanviada en el mercat o bé no tingui assignat un preu de mercat.

92


Una vegada s’obté un valor que pot ser atribuït a un efecte ambiental i pot ser

considerat com a valor indicatiu de referència, aquest es pot emprar segons

la següent metodologia de presa de decisions per procedir a l’avaluació glo-

bal de la tècnica:

En alguns casos (tal com es presenta en el procés de presa de decisions) pot

ser necessari tenir en compte l’eficiència de costos marginals de la tècnica.

Aquest efecte de cost marginal es defineix com la diferència entre els costos de

canviar o millorar la tècnica actual de mesura i la pròpia tècnica utilitzada.

Eficiència de costos acceptable Posposar la inversió Eficiència de costos

inacceptable

Sí

Sí

No

Càlcul de l’eficiència total de costos

Càlcul de l’eficàcia marginal de costos

Eficiència total de costos =valor indicatiu de referència?

Eficiència marginal de costos=1,5 x valor de referència indicatiu?

Eficiència marginal de costos=4 x valor de referència indicatiu?

L’eficiència marginal de costos es defineix, aleshores, com el quocient entre

el cost marginal i l’efecte marginal.

La taula següent representa un hipotètic exemple de com s’aplica l’arbre de

decisió per procedir a l’avaluació global d’una tècnica. Tal com es comenta en

el model de presa de decisions, a partir d’uns valors indicatius de referència

es calculen els límits inferiors i superiors per l’eficiència marginal de costos.

En una nova instal·lació, l’únic criteri a considerar és l’eficiència de costos. En

una instal·lació existent, on les mesures ambientals són millorades o renova-

des, és necessari avaluar tant l’eficiència total de costos com l’eficiència de

costos marginal.

Exemple14

El següent exemple presenta de manera il·lustrativa com l’elecció d’una de-

terminada MTD, tenint en compte els efectes ambientals i considerant l’apli-

93


Contaminant

Valors indicatiusde referència

(¤ / kg reduccióemissió)

Límit inferior per l’eficiència marginal

de costos(¤ / kg reducció emissió)

Límit superior per l’eficiència marginal

de costos(¤ / kg reducció emissió)

COV 5 7,5 20

Partícules 2,5 3,75 10

NOx 5 7,5 20

SO2 2,5 3,75 10

14 Exemple extret del BREF: Integrated Pollution Prevention and Control. Reference Document on Economics andCross-Media Effects (July 2006).

94


cació pràctica dels costos ocults, pot simplificar-se mitjançant la utilització de

preus de referència.

Es disposa d’un procés amb una capacitat productiva inicial de 625.000 m3.

Sobre aquesta situació, es consideren dues alternatives per ampliar la capa-

citat productiva disponible fins els 1.500.000 i 1.250.000 m3, amb una in-

versió requerida de 30.023.000 ) i 31.000.000 ) respectivament.

L’horitzó temporal és en ambdós casos de 10 anys, i es considera un tipus

d’interès del 10%.

• Presentació de les dades referents a emissions i consums de les dues op-

cions de tecnologies que ofereixen unes capacitats de producció equiva-

lents en tones mètriques, però que difereixen en capacitat volumètrica del

projecte inicial.

Unitats / any Pre – projecte Opció 1 Opció 2

Producció (m3) 625.000 1.500.000 1.250.000

Producció (tm) 56.000 59.000 59.000

Paràmetres ambientals

SO2 250 168 82

NOX 30 30 10

CO2 24.000 700 23.000

Partícules 380 100 280

Fenol 27 25 2

Amoníac 52 34 18

Formaldehid 15 15 0

• Comparació del resultat econòmic total (reducció de costos respecte la

opció inicial) per cada una de les opcions, utilitzant preus ombra15.

95


Unitats / any Pre – projecte Opció 1 Opció 2

VOC 94 74 20

DBO 100 10 15

Ptot 20 2 10

Ntot 50 5 20

Aigua 23.000 23.000 10.000

Residus 100.000 34.000 30.000

Energia (MWh / any)

44.210 40.000 44.210

Shadow cost¤ / unitat

Reducció unitària / any

Opció 1

Shadow cost¤ / any equiv.


Opció 2


SO2 1.500 82 123.000 168 252.000

NOX 4.000 0 0 20 80.000

CO2 150 23.300 3.495.000 1.000 150.000

Pols 10 280 2.800 100 1.000

Fenol VOC 2 25

Amoníac VOC 18 34

Formaldehid VOC 0 15

VOC 5.000 20 100.000 74 370.000

15 S’ha pres com a referéncia el marc legal i tributari suec per considerar l’aplicació dels costos ombra.

96


Tot i suposar un cost, es considera un «benefici» respecte la opció inicial, ja que

la introducció de la nova tècnica en el procés comporta una reducció dels cos-

tos inicials (degut a la disminució de les emissions i consums), tot i que aquests

no són eliminats completament.

• Comparació econòmica de les dues alternatives considerades, i procés

de presa de decisions.

Shadow cost¤ / unitat


Opció 1



Opció 2


BOD 810 90 72.900 85 68.850

Ptot 23.000 18 414.000 10 230.000

Ntot 11.000 45 495.000 30 330.000

Aigua 1 0 13.000 13.000

Residus 100 66.000 6.600.000 70.000 7.000.000

Energia (MWh / any)

2 4.210 8.420 0 0

«Cost - Benefici» total (¤ / any) 11.311.120 8.494.850

Indicador Opció 1 Opció 2

«Cost - Benefici» total (¤ / any) 11.311.120 8.494.850

Inversió (¤) 30.023.000 31.000.000

Inversió anualitzada (¤ / any)16 4.886.243 5.045.250

Rati benefici / inversió 2,31 1,68

16 Pel cálcul del cost d’inversió anualitzat es considera un factor de recuperació del capital (a 10 anys i al 10%) de0,16257.

Com es pot observar en la taula comparativa de resultats de les dues alter-

natives, la Opció 1 resulta més avantatjosa ja que ofereix un millor balanç en-

tre costos i beneficis, tal com es desprèn del rati de benefici: a major valor

d’aquest rati, més beneficiosa resulta una opció determinada.

4.3.2. Costos externs

Una altra via per avaluar si una mesura és eficient econòmicament parlant

és comparar els costos d’aquesta mesura respecte el cost social del dany

envers el medi ambient que és evitat o reduït mitjançant la implementació

d’aquesta tècnica. Per dur aquesta aproximació a terme és necessari un

mecanisme per poder atribuir un valor econòmic a la contaminació que serà

evitada (o reduïda). En aquest sentit, la Comissió Europea ha analitzat els

costos externs per una sèrie de contaminants17.

Els resultats que es poden obtenir amb els costos externs tabulats permeten

quantificar una gran part del total del dany i efectes ambientals de la majoria

dels contaminants considerats, tot i que alguns dels seus efectes poden ha-

ver estat omesos.

La determinació d’aquests valors resulta un procés complex i implica un anà-

lisi detallat del impactes predits a partir de l’eliminació de cada un dels con-

taminants.

97


17 Com una part del desenvolupament de l’análisi de cost – benefici en l’aire net a Europa (CAFE Programme) esdisposa d’informació pública per estimar de manera rápida i senzilla els costos externs per la contaminació de l’ai-re. No obstant, aquests costos externs han estat únicament desenvolupats per uns quants contaminants de l’aire,no existint dades per altres sistemes ambientats.

98


L’avaluació de l’eficiència de costos és senzilla i molt útil quan es disposa de

diverses tècniques que estan essent considerades. Si es disposa dels cos-

tos externs, aquests poden ser utilitzats com una eina que recolza el procés

de presa de decisions.

No obstant, aquesta metodologia presenta la limitació que únicament s’han

determinat valors quantitatius per un reduït nombre de contaminants. La in-

formació recollida es refereix a NH3, NOx, PM2,5, SO2 i COVs. Tot i aquesta li-

mitació, es presenta com un bon punt de partida per iniciar l’anàlisi i la dis-

cussió d’una tècnica determinada.

L’annex 11 presenta un recull de costos externs (per països) segons el tipus

d’agent contaminant18.

Aquestes metodologies serviran de suport per la presa de decisió objectiva

sota un criteri i judici global professional sobre com cal avaluar els costos i

beneficis. Alhora ajudaran a justificar la decisió presa.

18 Font d’informació: BREF. Integrated Pollution Prevention and Control. Reference Document on Economics andCross-Media Effects (July 2006).

5. Determinació de la viabilitat econòmica

5.1. Introducció

Segons la definició de MTD de la directiva, per tal que una tècnica sigui con-

siderada com a tal, cal que sigui viable tècnicament i econòmicament.

Hi ha quatre factors que resulten ser els punts més significatius en tot el pro-

cés d’anàlisi i avaluació de la viabilitat econòmica d’una determinada tècnica

en un sector concret:

• L’estructura industrial

• L’estructura del mercat

• La capacitat de reacció

• La velocitat d’implementació

La decisió de si les inversions proposades són viables des d’una òptica

econòmica depèn de la capacitat que la industria tingui per absorbir el

cost extra que suposi, o bé de transferir-lo ja sigui als seus clients o pro-

veïdors. L’habilitat de transferir aquests costos depèn de l’estructura de la

industria i de l’estructura del mercat, mentre que l’habilitat per absorbir els

costos extra dependrà de la seva capacitat de reacció. Si, una vegada

considerats aquests factors, la implantació de la MTD resulta viable, caldrà

considerar l’escala temporal d’aquesta implementació, és a dir, la «veloci-

tat d’implantació».

99

DETERMINACIÓ DE LA VIABILITAT ECONÒMICA

100

El procés d’avaluació sobre la viabilitat d’implementar una determinada tècni-

ca es presenta en el següent gràfic:

5.2. L’estructura industrial

Descriu les característiques socioeconòmiques de la industria sota conside-

ració i les característiques tècniques de les seves instal·lacions. Aquestes ca-

racterístiques permeten obtenir una idea sobre l’estructura industrial i deter-

minar la facilitat en implantar aquestes MTD proposades.

Determinació de la viabilitat econòmica en el sector a implantar

Identificació dels costos d’implantació deles MTD’s considerades

Anàlisi de la transferència de costos associats:

transferir costos a clientstransferir costos a proveïdors

Anàlisi de l’absorció dels costos per la industria

Determinació de la viabilitat económica de la tècnica seleccionada

Implementació final


101

Quan es porta a terme una valoració sobre la viabilitat econòmica, l’estructu-

ra industrial pot ajudar a identificar les restriccions que poden arribar a perju-

dicar la implantació d’una determinada tècnica.

Els principals factors per descriure l’estructura industrial són:

• Tamany i nombre de plantes en el sector

Les plantes de diferent tamany poden reaccionar de manera diferent da-

vant la implementació d’una MTD: per exemple, les grans plantes poden

permetre’s economies d’escala, però els costos associats als equipa-

ments solen ser generalment elevats i sovint presenten un llargs terminis

d’amortització . Per a empreses petites, la inversió pot ser inferior, però

els terminis de recuperació de la inversió poden ser igual de llargs que

per a les grans.

• Característiques tècniques de les instal·lacions

Les instal·lacions que puguin existir en una determinada planta poden te-

nir certa influència a l’hora d’implantar una MTD.

Les millores realitzades a final de línia solen ser relativament menys costo-

ses i ràpides d’implantar, però en la majoria de casos aquestes millores im-

pliquen uns costos operatius addicionals, i no ofereixen les millores d’efi-

ciències en el procés que podrien aportar les millores integrades en aquest

mateix procés. En aquest sentit, l’alt cost inicial de les millores integrades

en el procés poden ser assumides a llarg termini per mitjà dels superiors

nivells d’eficiència i a la reducció dels costos operatius.


102

• Temps de vida dels equips

Algunes industries tenen uns temps de vida estipulats per les seves plan-

tes i equips molt llargs, mentre que en altres industries el tipus de procés

exigeix un canvi freqüent de certs equips i instal·lacions. En algunes in-

dustries, el temps de vida econòmic o període d’amortització resulta el fac-

tor determinant pels cicles d’inversió establerts.

• Barreres d’entrada o sortida del sector

Les barreres per evitar l’entrada de nous competidors o per evitar la sorti-

da d’empreses d’un sector determinant pot esdevenir un factor important

a tenir en compte en l’avaluació.

5.3. L’estructura del mercat

L’estructura del mercat pot tenir una gran influència en la capacitat d’una em-

presa per traspassar els costos de les millores ambientals derivades de la im-

plementació d’una MTD. Aquest cost pot ser transferit als clients per mitjà

d’un increment del preu dels productes.

En aquelles situacions on els marges són baixos i els costos no poden ser

transferits, s’haurà de considerar la implantació de la MTD d’una manera més

precisa i detallada.

Els principals factors que s’utilitzen per descriure l’estructura del mercat

són:


• Extensió del mercat

Es pot establir una classificació de mercat segons la seva extensió:

—Mercat local: es dóna per productes bàsics, on existeix la necessitat

de situar aquests béns o serveis ben a prop del consumidor. Aquest

mercat també pot existir en un sector, per exemple segons el principi de

proximitat, el qual pot significar que els residus que es generin en un

sector han de ser dipositats prop de la zona de producció.

—Mercat regional: un exemple es troba en el sector químic, on els pro-

ductes són fabricats i venut dins un àmbit comercial europeu.

—Mercat global: on els productors competeixen amb altres fabricants o

subministradors a nivell mundial, sota una elevada pressió de reducció

de preus, minimitzant l’amenaça de les importacions.

Una bona definició de l’extensió del mercat resulta determinant per en-

tendre el poder dels consumidors sobre els preus dels productes.

• Elasticitat en el preu

Descriu quan sensibles són els clients o consumidors als canvis de preu.

—Preus inelàstics: un increment dels preus no té un efecte significatiu so-

bre la demanda d’aquell producte o servei. En aquest cas, resulta relati-

vament senzill traspassar un increment de cost als clients o consumidors.

—Preus elàstics: un canvi en el preu del producte pot tenir un elevat im-

pacte en la seva demanda, essent els clients molt sensibles als preus.

103


104


En aquest cas és complicat traspassar un increment de costos als

clients.

• Competència entre productes

Quan l’amenaça dels competidors és elevada, les possibilitats de tras-

passar un increment de cost als clients és molt limitada. Aquest és el cas

típic que es dóna en un sector on els productes que s’ofereixen són sub-

ministrats per un elevat nombre de fabricants, amb molt poca diferencia-

ció entre aquests productes.

Per contra, quan un sector es caracteritza per oferir productes específics i

especialitzats, on existeix diferenciació entre els diferents béns subministrats

per cada fabricant, existeix més flexibilitat en els preus, i l’increment de cost

degut a la implantació d’una MTD pot ser més fàcilment transferit al client.

Un mètode per reforçar l’anàlisi de mercat és a través la utilització del model

de les cinc forces de Porter. Aquestes forces competitives determinen els be-

neficis d’una industria perquè influeixen en el preu, els costos i les inversions

requerides. Aquestes cinc forces són:

Poder de negociaciódels proveïdors

Rivalitat entre empreses existents

Barreres d’entradaal sector

Amenaça de producteso serveis substitutius

Poder de negociaciódels clients

1. Rivalitat entre empreses existents

Una elevada competitivitat desencadena sovint una forta competència en

preus, que pot limitar els marges de benefici de les empreses, i conse-

qüentment la possibilitat d’absorbir o traspassar els costos derivats de la

implementació d’una MTD.

2. Poder negociador dels proveïdors

Si hi ha un reduït nombre de proveïdors en un sector on hi ha un cert

nombre de clients que demanden aquests productes, aquests proveïdors

tindran una certa forçà a l’hora de fixar els preus, i conseqüentment, serà

factible poder transferir un increment de costos als clients. Anàlogament,

en aquesta situació on els proveïdors tenen poder de negociació resul-

tarà complicat poder traspassar-los els costos associats a la implanta-

ció de MTD.

3. Poder negociador dels clients

Si un sector es caracteritza per un reduït nombre de clients que ocupin

una quota de mercat significativa, aquests clients poden arribar a tenir una

posició de força i poden exercir certa influència en el preu. En aquest cas,

la possibilitat que tenen els proveïdors de transferir un increment de cos-

tos derivats de una MTD és limitada, o pràcticament nul·la.

4. Amenaça de productes substitutius

Quan el client té la possibilitat de canviar a un producte alternatiu, pot su-

posar una amenaça; aleshores la possibilitat de traspassar un increment

de costos als clients és limitada.

105


106


5. Amenaça de nous competidors - barreres d’entrada

Els mercats amb elevats marges tendeixen a atraure nous competidors.

Aquesta amenaça es pot reduir si existeixen barreres d’entrada. Aquest

efecte té una importància limitada pel que fa la implementació de MTDs,

ja que un mercat amb elevats marges farà que els seus participants pu-

guin afrontar les inversions que requereix la implantació d’una MTD. Per la

seva banda, s’espera que els nous participants en aquest mercat im-

plantin les MTDs pertinents des d’un bon començament.

5.4. La capacitat de reacció

La capacitat de reacció descriu l’habilitat que té un determinat sector o una

companyia per absorbir l’increment de cost associat a la implementació

d’una MTD, tot assegurant que aquest continuarà essent econòmicament

viable a curt, mig i llarg termini. Per tal d’assegurar aquesta viabilitat, els par-

ticipants en aquest sector industrial han de ser capaços de generar prou re-

cursos financers per tal de poder continuar invertint en desenvolupament de

processos i productes, en seguretat i en millores ambientals.

Hi ha diversos indicadors financers que són freqüentment utilitzats per ava-

luar si una companyia té capacitat per invertir en millores. Alguns d’aquests

indicadors poden ser utilitzats per mesurar la capacitat de reacció, però la se-

va aplicació pot resultar més complicada quan aquesta avaluació s’intenta

extrapolar d’una companyia concreta a un sector determinat.

Els indicadors financers més utilitzats són:

• Liquidesa: la liquidesa a curt termini mesura la «salut» d’una companyia i

dóna una indicació sobre la capacitat de fer front als deutes contrets a curt

termini.

• Solvència: descriu la capacitat d’una companyia de fer front a tots els

deutes a llarg termini.

• Capacitat de generació de beneficis: és una mesura del marge de be-

nefici d’una companyia. Les companyies amb un elevat marge seran les

que podran assumir més fàcilment un increment de cost degut a la imple-

mentació d’una MTD, absorbint-los.

Un altre indicador financer que pot resultat d’utilitat per avaluar l’impacte que

tindrà la introducció d’una MTD és el cost implicat a una MTD com a per-

centatge del preu del producte. Els costos associats haurien de poder haver

estat recollits, avaluats i tractats segons les directrius referents a l’avaluació

econòmica de la implementació d’una MTD.

Considerar la capacitat de reacció pot resultar d’utilitat per avaluar si una

companyia pot o no absorbir un increment de costos derivats de la imple-

mentació de millores ambientals. Una vegada determinada, es podrà deter-

minar si aquest paràmetre és suficientment important per influenciar la imple-

mentació d’una MTD.

107


108



A tall d’exemple19, es presenta l’estimació dels costos addicionals per tona

de vidre d’envasos associats a la instal·lació de tecnologia SCR (reducció ca-

talítica selectiva) a algunes de les sortides de gasos.

Consideracions inicials per estimar els costos d’implantació de tecnologia SCR:

reducció de 1.200 mg/Nm3 de NOx

el temps de vida del catalitzador en la indústria del vidre està al voltant dels 4 anys

Costos associats:• Energia elèctrica: 0,07 ¤ / kWh• NH4OH (solució NH3 al 25%): 0,12 ¤ / kg• NH3 líquid: 2,31 ¤ / kg• Catalitzador: 15.000 ¤ / m3

Unitats Cabals de gas residual

Cabal de gas residual Nm3 / h 60.000 30.000 10.000 10.000

Producció / dia (vidre d’envasos) Tm / dia 530 280 100 100

Producció anual (8.000 h / a) Tm / any 177.000 93.000 33.000 33.000

Agent reductor NH3 25% sol. 25% sol. 25% sol. Líquid

Inversió ¤ 1.154.000 769.000 385.000 231.000

Cost operatiu anual ¤ / any 181.600 93.320 34.480 91.120

Costos globals (6% interès) ¤ / any 338.390 197.800 86.789 122.500

Cost total¤ / Tm (vidre

d’envasos)1,96 2,18 2,64 3,92

109

El cost addicional per a SCR per tona de producte s’ha calculat que està en-

tre un 0,2% per a vidre domèstic/especial i un 2% per a vidre pla/d’envasos.

5.5. La velocitat d’implementació

Una vegada s’ha avaluat l’estructura industrial, l’estructura del mercat i la ca-

pacitat de reacció, pot ser que es determini que la tècnica a implantar és via-

ble, però al mateix temps poden existir dubtes sobre la seva introducció pel

que fa seva velocitat d’implementació.

Per altra banda, les actualitzacions d’una tècnica implantada poden resultar

complicades de planificar en una determinada companyia o sector industrial;

en alguns casos no hi ha l’oportunitat de poder coordinar aquestes actualit-

zacions amb els plans estratègics ni els cicles d’inversió. Per tant, aquelles

tècniques que requereixin d’una més elevada inversió o d’una planificació lli-

gada amb el pla estratègic necessitaran més temps, pel que la seva veloci-

tat d’implementació es veurà dràsticament reduïda.

La velocitat d’implementació, no obstant, no és un factor crític per noves ins-

tal·lacions, ja que aquestes haurien d’incorporar aquestes millores d’un bon

començament. O si més no haurien de permetre una ràpida adaptació a les

noves circumstàncies.

Les escales temporals considerades són:

• Curt termini: per aquelles tècniques la implementació de les quals és rà-

pida (i molt probablement a un cost reduït). Acostumen a anar de setma-


110


nes a mesos. Són exemples típics la implantació de sistemes de gestió,

canvis en matèries primeres, canvis en especificacions de productes o

lleugeres modificacions de procés.

• Mig termini: inclou aquelles tècniques que requereixen una mica de

temps per ser implantades degut al cost associat o al nivell de planificació

necessari. L’exemple típic són les tecnologies aplicades a final de línia, i el

temps associat acostuma a anar de mesos fins a un any

• Llarg termini: per aquelles tècniques que impliquen canvis significatius en

el procés productiu o bé una reconfiguració de la planta o la principals in-

fraestructures. En aquests casos el capital necessari associat acostuma a

ser elevat, i la seva planificació temporal és superior a un any (típicament

la seva implantació inclou varis anys).

Per tant, la velocitat d’implementació d’una tècnica resulta ser un dels factors

més crítics per la industria, especialment quan la implementació d’aquesta

tècnica implica una elevada inversió i uns costos operatius significatius.

La determinació de l’estructura industrial, de l’estructura del mercat i de la ca-

pacitat de reacció hauran de donar una indicació sobre si la velocitat d’im-

plementació serà un factor crític o no.

111

6. Referències

Integrated Pollution Prevention and Control. Reference Document on Econo-

mics and Cross-Media Effects. July 2006.

REFERÈNCIES

112

ANNEX 1: EXEMPLE D’APLICACIÓ GLOBAL DE LA GUIA

7. Annexos

Annex 1: Exemple d’aplicació global de

la guia20

Determinació dels efectes ambientals, avaluació econòmica de les al-

ternatives i avaluació de la viabilitat econòmica en el sector en la reduc-

ció de les emissions de NOX en un incinerador de residus municipals.

1. Introducció

Aquest exemple permet il·lustrar tota la metodologia descrita en aquest guia, en

el cas de considerar vàries opcions alternatives pel control de les emissions d’ò-

xids de nitrogen (NOX) en un incinerador de residus municipals de llit fluïditzat.

L’exemple es basa en el cas d’una nova planta, però pot ser també aplicable

a modificacions que es puguin realitzar sobre processos existents.

Cal remarcar que tot i que les dades estan basades en una situació real,

s’ha procedit a la seva simplificació per tal de clarificar els procediments.

En el cas de fer alguna suposició, aquesta és mencionada.

L’objectiu de l’exemple no és determinar quina de les tècniques és MTD, si-

nó il·lustrar la metodologia d’avaluació econòmica i dels efectes ambientals.


2. Directriu 1: Identificació i determinació


Per simplificar el procés de determinació de l’abast de les opcions, s’han

exclòs aquelles activitats alternatives referents a la reducció de les emis-

sions de NOX l’impacte ambiental de les quals pot resultar equivalent.

S’assumeix que les característiques de les cendres de la incineració no

es veuen afectades per l’eliminació d’aquestes opcions. Només es pre-

sentaran aquelles emissions que difereixin entre les opcions. Els únics

consums addicionals considerats seran amoníac i energia. L’eficiència de

la utilització d’amoníac es representa pel grau “d’escapament”, és a dir,

per la proporció de reactiu eliminat que no ha reaccionat, i aquest factor

es té en compte com emissió a l’aire. Per altra banda, els efectes de la

producció d’amoníac no són tinguts en compte per dur a terme aquesta

avaluació.

Un forn de llit fluïditzat aconseguirà normalment un nivell d’emissions de NOX

al voltant dels 200 mg/Nm3 però és possible una major reducció de les

emissions de NOX a partir de la implantació de mesures correctores d’elimi-

nació. Cal remarcar que l’incinerador està subjecte als requeriments de la

Directiva d’incineració de residus la qual especifica 200 mg/Nm3 NOX de

com a valor límit d’emissió (ELV – Emission limit value) per aquest tipus de

plantes. En l’exemple plantejat, les opcions per la reducció de les emissions

de NOX són considerades respecte la situació original.

113


114


L’incinerador processa 100.000 Tm de residus municipals anualment i està

equipat amb un sistema de reducció dels gasos àcids. Les tres opcions

plantejades es descriuen a continuació:

Opció 1: Situació original

Incinerador de llit fluïditzat, sense sistemes addicionals de reducció del NOX.

Opció 2: Reducció selectiva no catalítica (amb addició d’amoníac)

Injecció d’amoníac en el forn de combustió. En comparació amb la situació

original, aquesta alternativa assoleix una reducció de les emissions de NOX

del 10%.

Opció 3: Reducció selectiva catalítica (amb addició d’amoníac)

Aquesta tècnica implica una reducció selectiva catalítica que té lloc després

del sistema existent de neteja dels gasos. El procés catalític converteix els

NOX en N2. Aquesta opció assoleix una reducció del 68,5% del les emissions

de NOX en comparació amb la situació original (i un 58,5% respecte la sego-

na opció).

Inicialment, ja es pot apreciar que les opcions 2 i 3 plantejades resultaran

més costoses que la situació original, requerint energia i materials (amoníac)

addicional respecte aquesta situació de partida.

3. Directriu 2: Inventari de consums i emissions

El factor de conversió de les unitats d’energia MWh/any a GJ/any és 3,6.

Conclusió:

L’opció 3 és la que presenta de manera clara una major disminució dels NOX

(NO2 i N2O). No obstant, en aquesta avaluació cal tenir en compte també:

• L’opció 3 presenta un considerable augment de les emissions d’amoníac

(NH3)

• L’opció 3 continua essent cara en comparació amb la situació de partida,

per la qual cosa en aquest punt encara no està clar quina opció és la millor.

4. Directriu 3: Quantificació dels efectes

ambientals

Per tal simplificar l’exemple, s’ha fet una avaluació ràpida sobre quins efectes

ambientals es veuran afectats per les emissions de NO2 i NH3. Aquells efec-

tes ambientals que no es vegin afectats o sobre els quals l’impacte no sigui

rellevant, no caldrà tenir-los en compte en el procés d’avaluació.

115


EmissionsOpció 1 Opció 2 Opció 3

mg/m3 g/s Tm/any mg/m3 g/s Tm/any mg/m3 g/s Tm/any

NO2 200 19 591 180 17 532 63 6 186

H2O 5 0,5 1,4 10 0,9 2,7 10 0,9 2,7

NH3 0 0 0 2 0,2 0,56 3 0,3 0,84

Tèrmica i elèctrica 0 0 0 40 144 0,14 4.600 16.560 16,56

116


Efectes tòxics pels éssers humans

Els potencials dels efectes tòxics pels éssers humans es calculen com a m3

d’aire que serien teòricament contaminats per aquest llindar de toxicitat.

L’opció 3 és la que presenta un menor potencial de toxicitat humana.

Efecte ambiental Rellevància Contaminants

Potencial d’efectes tòxics perals humans

Rellevant NO2, NH3

Potencial d’escalfament global(efecte hivernacle)

Rellevant N2O

Toxicitat aquàtica No rellevant No hi ha emissions

Acidificació Rellevant NO2, NH3

Eutrofització Rellevant NO2, NH3

Esgotament de la capa d’ozó No rellevantNo hi ha emissions de substàncies queprovoquin esgotament d’ozó

Generació fotoquímica d’ozó Rellevant NO2

OOppcciióó 11 OOppcciióó 22 OOppcciióó 33

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)

Potencial de toxicitat humana

(m3)

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)

Potencial de toxicitathumana

(m3)

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)


(m3)

NO2 40 591 1,48·1013 532 1,33·1013 186 0,46·1013

NH3 180 0 0 0,56 3,11·109 0,84 4,67·109

Potencial total de toxicitat humana (m3)

1,48·1013 1,33·1013 0,46·1013

Llin

dar d

e to

xici

tat (

µg/m

3 )

Potencial d’escalfament global

Els potencials d’escalfament global en Tm equivalents de CO2 eliminades per

any es calculen segons:

En aquest cas, l’opció 1 és la millor al presentar el menor potencial d’efectes

d’alerta global.117


OOppcciióó 11 OOppcciióó 22 OOppcciióó 33

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)

Potencial d’escalfament

global

(’ 000 kg CO2)

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)


global

(’ 000 kg CO2)

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)


global

(’ 000 kg CO2)

N2O 296 1,4 414,4 2,7 799,2 2,7 799,2

Potencial d’escalfament global total (’ 000 kg CO2)

414,4 799,2 799,2

Pot

enci

al d

’efe

ctes

d’

aler

ta g

loba

l (kg

CO

2)

118


Acidificació

Els potencials d’acidificació es calculen com les tones anuals equivalents de

diòxid de sofre.

L’opció 3 és la més aconsellable per presentar el menor potencial d’acidifi-

cació total.

Eutrofització

El potencial d’eutrofització s’expressa com l’emissió equivalent d’ions fosfat,

en tones per any.

Opció 1 Opció 2 Opció 3

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)

Potencial d’acidificació

(’ 000 kgSO2)

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)


(’ 000 kgSO2)

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)


(’ 000 kgSO2)

NH3 1,6 0 0 0,56 0,9 0,84 1,34

NO2 0,5 591 295,5 532 266 186 93

Potencial d’acidificació total 295,5 266,9 94,34

Pot

enci

al d

’aci

dific

ació

(k

g eq

uiva

lent

s S

O2)

En aquest cas, l’opció 3 torna a ser que la presenta els millors resultats.

Destrucció de l’ozonosfera

En aquest exemple, no hi ha emissions que resultin rellevants pel que fa a

l’efecte d’esgotament d’ozó.

Generació fotoquímica d’ozó

El potencial de generació fotoquímica d’ozó s’expressen com a tones anuals

equivalents d’etilè.

119



Massa decontaminant

eliminat (’ 000 kg)

Potenciald’eutrofització

(’ 000 kgequivalents

PO34-)

Massa decontaminant

eliminat(’ 000 kg)



PO34-)

Massa decontaminant




PO34-)

NH3 0,35 0 0 0,56 0,2 0,84 0,29

NO2 0,13 591 76,83 532 69,16 186 24,18

Potencial d’eutrofització total (’ 000 kg equivalents PO3

4-)76,83 69,36 24,47

Pot

enci

al d

’eut

rofit

zaci

ó (k

g eq

uiva

lent

s P

O34-

)

120


L’opció 3 torna a ser la més aconsellable, en termes de generació fotoquími-

ca d’ozó.

5. Directriu 4: Interpretació dels efectes ambientals

S’estableix una comparació simple a partir de les dades obtingudes de l’a-

valuació dels efectes ambientals, per cada una de les tècniques.


Massa decontaminant


Potencial degeneració fo-

toquímicad’ozó

(’ 000 kgequiv. d’etilè)

Massa decontaminant


Potencial degeneració

fotoquímicad’ozó

(’ 000 kg equiv. d’etilè)

Massa decontaminant


Potencial degeneració


(’ 000 kgequiv. d’etilè)

NO2 0,028 591 16,55 532 14,9 186 5,21

Potencial de generaciófotoquímica d’ozó total (’ 000 kg equiv. d’etilè)

16,55 14,9 5,21

Pot

enci

al d

e ge

nera

ció

foto

quím

ica

d’oz

ó (k

geq

uiva

lent

s d’

etilè

)


Energia 1 2 3

Residus No avaluat No avaluat No avaluat

Toxicitat humana 3 2 1

Escalfament global 1 2 2

Toxicitat aquàtica No avaluat No avaluat No avaluat

Acidificació 3 2 1

Eutrofització 3 2 1

Els efectes que no resulten rellevants s’han avaluat en la taula de compara-

ció com a «no avaluats».

L’ordenació numèrica indica el grau de preferència en cada un dels efectes

ambientals, per cada tècnica (1 – el més aconsellable, fins a 3 – el més de-

saconsellable / l’opció amb pitjors resultats).

Efectes locals ambientals

Les emissions obtingudes són analitzades per identificar quines emissions

poden necessitar una posterior avaluació en situacions locals. Utilitzant els

factor de dilució (1:100.000 per emissions a l’aire) s’han calculat les con-

centracions dispersades per cada una de les tres opcions:

121



Esgotament d’ozó No avaluat No avaluat No avaluat


3 2 1


Emissió (mg/m3)

Concentraciódispersada

(mg/m3)

Emissió (mg/m3)


(mg/m3)

Emissió (mg/m3)


(mg/m3)

NO2 200 0,002 180 0,00180 63 0,00063

NH3 0 0 2 0,00002 3 0,00003

122


L’estàndard de qualitat ambiental (EQSs – Environmental Quality Standard) pel

NO2 i NH3 estan expressades en mg/m3, i per tant cal convertir aquestes

concentracions dispersades abans d’expressar els resultats com a percen-

tatge del EQS.

Tan sols les emissions de NO2 són significatives, i per tant només en aquest

cas caldria dur a terme una avaluació més detallada i exhaustiva en una si-

tuació local.

Conclusió final

De l’avaluació de les tres opcions considerades es pot desprendre que l’op-

ció 3 apareix com la millor solució pel que fa els efectes referents a l’acidifi-

cació, l’eutrofització i el potencial de generació fotoquímica d’ozó. Per altra

banda, l’opció 1 apareix com la més aconsellable pel que fa al potencial d’es-

calfament global – efecte hivernacle i en termes energètics.

6. Anàlisi econòmica de les alternatives

A continuació es presenten els costos d’operació i la inversió necessària per

cada una de les opcions considerades. Cal remarcar que l’opció 1 es con-

EQS (μg/m3)

Concentració dispersada com a % d’EQS


NO2 40 5% 4,5% 1,5%

NH3 180 - 0,011% 0,016%

sidera com la situació de partida o original. Els costos d’operació es consi-

deren constants al llarg dels anys.

Aquests costos són únicament vàlids per presentar la metodologia a seguir

en l’avaluació econòmica d’alternatives. En un cas real, caldria disposar de

més informació i tenir-la correctament validada.

Les suposicions que s’han fet en aquest exemple són:

• El cost de l’electricitat està basat en el preu de subministrament públic (no

en preu de compra);

• Els costos inclouen el canvi d’equips al cap de 25 anys;

• L’opció 3 inclou un canvi de catalitzador cada 3 anys;

Els costos es poden dividir entre els referents a inversions i els costos ope-

ratius.

Els costos referents a les inversions es poden dividir en:

• Costos d’instal·lació: planificació del projecte, cost del terreny, neteja i pre-

paracions, edificis, estudis d’enginyeria, contractes, tests inicials i proves

de posada en marxa.

123


Costos associats Opció 1 Opció 2 Opció 3

Inversió total ( ‘ 000 €) – 185 1.475

Costos operatius totals ( ‘ 000 €) / any

– 188 670

124


• Costos d’equips de control i/o de reducció de la contaminació: equips de

control de procés, equipament auxiliar, instrumentació, transport, modifi-

cacions dels equips existents.

• Altres costos.

Els costos d’operació es divideixen entre:

• Costos d’energia: electricitat, productes derivats del petroli, gas natural,

combustibles sòlids.

• Serveis i materials: canvis o substitucions, productes químics auxiliars, ser-

veis ambientals.

• Costos laborals.

• Costos fixos: assegurances, llicències, dotació a provisions, altres costos

fixos.

• Costos derivats de la reducció de costos i beneficis.

Altres suposicions fetes per l’avaluació econòmica són:

• Les plantes incineradores tenen una vida econòmica de 25 anys;

• Es considera un tipus de descompte del 6% (basat en el baix risc que su-

posa aquest sector econòmic).

Per procedir al càlcul del cost anual equivalent s’utilitzarà l’aproximació 2

Cost anual equivalent (CAE) = C0[ r (1+r )n

] + OCr (1+r )

n-1

On:

• C0 = la inversió inicial en l’any 0 (l’any considerat base, o de partida)

• r = tipus de descompte per període (per any, en aquest cas)

• n = la vida econòmica estimada dels equips, en anys

• OC = els costos d’operació totals (considerant que són constants durant

tota la vida econòmica del projecte)

Aleshores, el cost anual equivalent per cada una de les alternatives conside-

rades és:

CAE (opció 2) = 185 ·[0,06 · (1+0,06)25

] + 188 == 202 milers d’€(1+ 0,06)

25–1

CAE (opció 3) = 1.475 ·[0,06 · (1+0,06)25

] + 670 == 785 milers d’€(1+ 0,06)

25–1

Aquests costos anuals equivalents són additius a l’opció 1, que és la que ori-

ginàriament està implantada i en funcionament.

En aquest exemple, tots els costos poden ser atribuïts a la protecció am-

biental ja que la tècnica únicament té per objectiu la reducció de les emis-

sions de NOX.

7. Avaluació de les alternatives

En aquest cas, i per tal de simplificar l’avaluació, només es considera el NOX

com a contaminant. Aleshores, l’eficiència de costos pot ser avaluada sobre

125


126


la base de cost per tona de NOX reduïda. En comparació amb l’opció 1 (la si-

tuació inicial), l’eficiència en costos de les opcions 2 i 3 proposades és:

Aquesta eficiència en costos es calcula segons el cost anual equivalent que

suposa la implantació de cada una de les opcions, i la reducció de Tm de

contaminant eliminat o reduït del total d’emissions.

L’opció 3 resulta més aconsellable en terme d’eficiència de costos.

Els costos externs segons ExternE (http://www.externe.info) pel NOX situa els

valors llindars entre uns límits superior i inferiors de 7.100 ¤ i 1.500 ¤, res-

pectivament. Les dues opcions considerades (2 i 3) estan dins aquests límits.

Tot i que seria necessari realitzar un anàlisi amb més profunditat, aquests va-

lors són una primera indicació que ambdues tècniques compleixen els crite-

ris de MTD pel que fa a l’eficiència en costos.

Costos associats Opció 2 Opció 3

Costos addicionals anuals (€) – a partir de l’anàlisi de costos

202.000 785.000

Reducció de NOX (Tm) –a partir de l’anàlisi de costos

59(reducció del 10%)

405(reducció del 68,5%)

Eficiència en costos (cost per Tm de NOX reduïda)

3.424 1.938

8. Anàlisi de la viabilitat econòmica en el sector

8.1. Descripció de l’estructura de la industria

Tamany i nombre de plantes

El dimensionament de les plantes d’incineració en el sector tendeixen a es-

tar marcades per les economies d’escala, així com per l’estratègia en la ges-

tió de residus (en aquest cas, la dictada entre els Estats Membres). Es pot

considerar l’exemple del Regne Unit on aquest tipus d’instal·lacions donen

servei a poblacions de més de 100.000 habitants i presenten una capacitat

d’entre 50.000 i 100.000 Tm/any. Hi ha opinions que afirmen que no és via-

ble des d’un punt de vista econòmic implantar aquest tipus de tècniques am-

bientals dirigides a la reducció de les emissions de NOX per plantes de me-

nor capacitat a l’esmentada. No obstant, existeixen plantes on s’han

implantat aquest tipus de tecnologies per capacitats inferiors, no essent cap

restricció per la seva introducció en el sector. Això implica que el tamany de

la planta no és probable que esdevingui el principal factor d’influència pel que

fa la viabilitat econòmica.

Característiques tècniques de les instal·lacions

El sector està altament regulat i ha estat subjecte a successives directives

específiques, les qual han requerit un increment en els rendiments ambien-

tals. A més, les tecnologies basades en incineració i el control de les tècni-

127


128


ques descrites en aquest cas tendeixen ha haver estat provades i estudia-

des en termes de rendiment i viabilitat tècnica. Aquestes tècniques poden ser

implantades tant en molts dels nous tipus d’incineradors com en els més

convencionals com a tècniques de reducció d’emissions de final de procés.

L’equipament necessari per instal·lar aquestes tècniques no requereix ex-

cessiu espai, pel que moltes de les instal·lacions productives o de tractament

on han de ser implantades disposen de suficient espai (destinat a la recolli-

da i tractament dels seus propis residus com a altres tècniques) la qual co-

sa permet certa flexibilitat pels nous equips necessaris. Tot aquest seguit de

punts suggereixen que les característiques tècniques no haurien de ser un

factor de viabilitat determinant.

Temps de vida dels equips

La vida d’una planta incineradora és relativament llarga i segura (aquesta és

una conclusió que es pot extreure de l’estudi de mercat, segons el punt 3 de

l’annex 5, 3.- L’estructura de mercat). Es considera en general que una vida

de 25 anys és un període raonable per una nova instal·lació, basada en el

canvi dels principals equips del forn. Aquesta seguretat en l’operativa d’aques-

tes tècniques reforcen l’opinió que els beneficis ambientals de les inversions

en mesures de protecció ambiental s’hauran de maximitzar durant la vida útil

dels equips de reducció d’emissions. D’aquesta manera, la vida útil dels

equips és improbable que sigui un factor d’influència significatiu en la viabili-

tat d’aquestes tècniques.

Barreres d’entrada o de sortida

Actualment hi ha una elevada capacitat d’incineració en la UE i la demanda

està augmentant. Els pronòstics, com a mínim en un curt termini de temps,

preveuen un creixement en la capacitat d’incineració, tot i que aquesta va-

riarà entre els diferents Estats membres, depenent de les pròpies estratègies

nacionals pel que fa el tractament de residus.

Altres característiques de la indústria

En general, l’estructura de les companyies que operen en el camp de les ins-

tal·lacions d’incineració de residus varien entre els diferents Estats membres.

Diverses companyies tenen un ampli catàleg entre la gestió de residus i al-

tres instal·lacions en general, a més de l’explotació de les plantes incinera-

dores. Addicionalment, moltes companyies exploten instal·lacions en més

d’un dels Estat membres.

Conclusió

Com a conclusió final es pot destacar que la seguretat en el subministra-

ment, la llarga vida de la planta o els equips i un bon coneixement de la tec-

nologia són factors positius que no impactaran de manera adversa en la via-

bilitat de la instal·lació.

129


130


8.2. Descripció de l’estructura del mercat

L’estructura del mercat pel sector de la incineració és analitzada a partir del

model de les cinc forces de Porter.

Rivalitat entre empreses existents

La competència entre les instal·lacions d’incineració (de residus municipals) és

relativament baixa degut al nombre de factors. La demanda per la nova capa-

citat d’incineració sobrepassa la capacitat instal·lada en alguns dels Estats

membres, principalment degut a la forta resistència política local que augmen-

ta la llargada de la planificació del procés i fa avançar molt lentament la cons-

trucció de noves plantes. Addicionalment, els operadors d’aquestes instal·la-

cions d’incineració tendeixen a establir contractes segurs i a llarg termini amb

les autoritats gestores dels residus per tal de situar les instal·lacions en locali-

tats específiques. Finalment, els costos de transport dels residus a incinerar res-

tringeix els excessius moviments entres instal·lacions d’incineració alternatives.

Poder negociador dels proveïdors

No aplica en aquest sector.

Poder negociador dels clients

Els clients i els proveïdors són els mateixos en aquest sector: són les autori-

tats corresponents amb competències en la gestió de residus. La relativa-

ment baixa competència descrita anteriorment significa que les autoritats no

tenen una substancial influència sobre els preus que es paguen. L’increment

de les restriccions i regulacions i el lent desenvolupament de tècniques de

reciclatge implantades al mercat, fan que les tècniques d’incineració siguin la

única via viable. Això implica que els agents que exploten les instal·lacions

d’incineració tenen una oportunitat de traspassar els costos addicionals re-

ferents al control de la contaminació als seus clients en aquest sector, i per

altra banda els clients tenen poques alternatives alhora d’acceptar aquests

preus. Alhora, aquests clients (autoritats competents i gestors de residus)

passaran aquests costos als productors de residus (el públic en general i al

sector industrial). Aquests elevats costos haurien de conduir a una gestió al-

ternativa dels residus mitjançant altres vies, el reciclatge i la pròpia reducció

de residus en la font on aquests es produeixen.

Amenaça de productes substitutius

Hi ha una creixent demanda de vies alternatives per tractar els residus. Això

comporta que es fomenti el desenvolupament de millors alternatives a la inci-

neració com una part de l’estratègia en la gestió de residus, com ara la reuti-

lització, el reciclatge o les instal·lacions de recuperació. Aquestes últimes op-

cions estan influenciades pel mercat i pel preu dels materials recuperats. Per

tal d’incrementar la utilització d’alguna d’aquestes tècniques, sovint són ne-

cessàries intervencions econòmiques per part de l’administració. En el curt ter-

mini, el grau de substitució de les actuals tècniques d’incineració venen regu-

131


132


lades per la incapacitat d’implantar a nivell general alguna de les alternatives

considerades, tenint també en compte que la incineració tendeix a presentar

els menors costos globals d’explotació que cap de les alternatives considera-

des. Tot i que pot haver-hi alternatives eventuals a la incineració, la seva subs-

titució a gran escala d’una manera viable és un projecte a llarg termini.

Amenaça de nous competidors

Actualment ja hi ha un dèficit de capacitat d’incineració, cosa que hauria

d’engrescar i afavorir noves entrades al sector. Els nous agents que entres-

sin al sector no haurien d’afectar la viabilitat dels operadors existents de ma-

nera substancial, ja que hi ha la tendència a establir contractes a llarg termi-

ni amb les instal·lacions que ja estan en funcionament.

Conclusions

Un anàlisis general implica que hauria de ser possible traspassar als clients

els costos dels equips de control i/o de reducció de la contaminació de ma-

nera relativament senzilla. La demanda de la capacitat d’incineració és inelàs-

tica als preus, tot i que de manera eventual apareixen opcions alternatives a

les tècniques actuals (com ara el reciclatge), esdevenint cada dia més com-

petitives. L’impacte d’aquests canvis en la inelasticitat pot també dependre

del grau en que els actuals operadors de les incineradors controlin les alter-

natives disponibles que vagin apareixent com a part del seu catàleg de tèc-

niques a explotar.

L’anàlisi realitzat suggereix que l’actual estructura de mercat por suportar la

capacitat del sector per assumir els costos associats a les tècniques de pro-

tecció ambiental. Per tant, la implementació de les tècniques proposades

com a MTD no hauria d’afectar de manera significativa la viabilitat del sector.

8.3. La capacitat de reacció

No es disposa d’informació per avaluar la capacitat de reacció, però els mar-

ges de benefici d’una incineradora es creu que són relativament elevats en

comparació amb altres sectors, com ara els sectors industrial i manufacturer.

Un anàlisi global de la capacitat de reacció implica que els costos associats

als equips de control de la contaminació haurien de poder ser traspassats

als clients. Com que la demanda de la capacitat d’incineració és inelàstica als

preus, les opcions alternatives haurien d’esdevenir cada dia més competitives.

8.4. La velocitat d’implementació

Aquest factor adquireix la màxima importància si la implementació d’una MTD

requereix grans canvis en les inversions en tot el sector, o bé implica una re-

estructuració important del sector en qüestió. Tot això, en el sector de la in-

cineració, el rati de millora en el rendiment continua estant fortament influen-

ciat per les Directives Europees sobre incineració. Les instal·lacions en

aquest sector requeriran més inversions en un futur en aquestes o altres ti-

pus de tècniques per acomplir com a mínim el rendiment requerit en el con-

trol de les emissions de NOX segons les Directiva d’Incineració de Residus.

133


134


Un altre factor que s’hauria de tenir en compte és la capacitat dels operadors

d’aquestes instal·lacions per harmonitzar la implementació d’una tècnica amb

els propis cicles del negoci, com pot ser el marc de planificació global o els

cicles més operatius, com ara els programes de manteniment. No obstant,

aquest no és el principal factor a tenir en compte en aquest tipus de tècni-

ques, ja que la construcció d’una instal·lació pel control i/o per a la reducció

de les emissions es pot dur a terme sense que impliqui cap contratemps o

inconvenient per l’operativa normal del procés.

Per tant, la velocitat d’implementació vindrà determinada per la planificació i

el calendari establert de tot el conjunt de directives aplicables.

9. Conclusions sobre la viabilitat econòmica

Per la naturalesa del sector, resulta relativament senzill traspassar els costos

associats a la implementació de controls ambientals als clients, i per tant les

inversions que calgui dur a terme no haurien de suposar un impacte gaire

gran en la viabilitat del sector. Caldria doncs esperar que les industries inver-

tissin en noves tecnologies alternatives pel tractament de les emissions (com

les presentades en les opcions 2 i 3 analitzades).

Com a resultat de l’avaluació duta a terme, es conclou que l’opció 3 és més

cara que l’opció 2. Tot i això, l’opció 3 resulta més efectiva en termes de cos-

tos; com que aquesta opció 3 pot ser implantada amb una inversió i uns

costos associats assumibles, serà l’opció escollida.

Annex 2: Efectes tòxics per als éssers

humans

Es presenta la llista de factors de toxicitat humana per alguns dels contami-

nants potencialment rellevants de l’aire.

El propòsit d’utilització d’aquests factors és únicament per avaluar l’efecte de

toxicitat general, en el procés de comparació de tècniques o en anàlisis sec-

torials.

Simplificacions dutes a termes i limitacions de les dades presentades

• No es fa distinció entre els tipus d’efecte tòxic

• No s’han incorporat anàlisis de sinèrgies ni antagonismes

• Només s’han incorporat efectes a llarg termini (efectes crònics)

Font de referència: TRGS-900. Technische Regeln für Gefahrstoffe. Grenz-

werte in der Luft am Aberitsplatz «Luftgrenzwerte». Stand April 2005. German

TRGS-values = valors límits en l’aire en els llocs de treball (inclou risc basat

en MAK = màxima concentració en el lloc de treball, i TRK’s = valors en el lloc

de treball que poden ser tècnicament assolibles.

135

ANNEX 2: EFECTES TÒXICS PER ALS ÉSSERS HUMANS

136


SubstànciaFactor de toxicitat humana21

1 1,1,1-tricloroetà 11.000

2 1,2,4-triclorobenzè 38

3 1,2-diclorobenzè 610

4 1,2-dicloroetà 200

5 1,4-diclorobenzè 3.000

6 1,4-dioxà 730

7 2,2-oxidietanol 440

8 2-aminoetanol 51

9 2-butoxietanol 980

10 2-etoxietanol 190

11 Acetat de 2-etoxietil 270

12 2-metoxietanol 160

13 Acetat de 2-metoxietil 250

14 Acetaldehid 910

15 Acetona 12.000

16 Acetonitril 340

17 Acrilaldehid 2,5

18 Acrilamida 0,3

19 Àcid acrílic -

21 Amoníac 350

22 Anilina 77

23 o- i p- anisidina 5.1

24 Antimoni y compostos 5

25 Arsènic i compostos 1

26 Benzè 32,5

27 Benzo-a-pirè 0,05

28 Benzilbutilftalat 30

29 Beril·li i compostos 0,02

30 Bis(2-etilhexil)ftalat 100

31 Buta-1,3-diè 110

32 Butà-2-ona 6.000

33 Butà 24.000

SubstànciaFactor de toxicitat humana

34 Acetat de butil 960

35 Cadmi i compostos 0,15

36 Sulfur de carboni 300

37 Monòxid de carboni 350

38 Tetraclorur de carboni 640

39 Clor 15

40 Cloroprens 470

41 Cloroform -

42 Clorometà 1.000

43 Compostos de Cr VI 0,5

44 Cobalt i compostos 1

45Pols de coure i boirines(com a Coure)

10

46 Cresols, i isòmers 220

47 Cumè 2.500

48 Ciclohexà 7.000

49 Ciclohexanona 800

50 Diclorometà 3.500

51 Dimetil sulfat 1

52 Dimetilamina 37

53 Dimetilanilina 250

54 Dimetilformamida 300

55 Difenilamina 50

56 Etanol 9.600

57 Acetat d’etil 15.000

58 Acrilat d’etil 210

59 Etilamina 94

60 Etilbenzè 4.400

61 Fluorurs (com F) 25

62 Formaldehid 6,2

63 Hidrazina 1,3

64 Àcid clorhídric 80

21 Els valors de toxicitat estan referits al factor de toxicitat del plom (1,00).

NOTA: els potencials d’efectes tòxics pels éssers humans corresponen als

valors presentats en el BREF (Integrated Pollution Document and Control.

Reference Document on Economics and Cross-Media Effects). Han estat

considerats en aquesta guia de referència per tal d’il·lustrar els diferents

procediments i metodologies de càlcul que es desprenen de cada capítol

i directriu (reflectits en els exemples sobre determinació dels efectes am-

bientals).

137


22 Compostos inorgánics, excepte SnH4.23 Excepte compostos alcalins de mercuri.


65 Àcid fluorhídric -

66 Sulfur d’hidrogen 140

67 Isocianats (com NCO) 0

68 Plom 1

69 Manganès i compostos 5

70Mercuri i compostos23,com a Hg

0,1

71 Acrilat de metil 180

72 Metanol 2.700

73 Acetat de metil 6.100

74 Metacrilat de metil 2.100

75 Metil-tert-butil-eter -

76 Naftalè 500

77 n-hexà 1.800

78Níquel i compostosinorg.

0,5

79 Nitrobenzè 50

80 Diòxid de nitrogen 95

81 Monòxid de nitrogen 300

82 NN-dimetilanilina 250


83 Ozó 2

84 Fenol 190

85 Fosgè 0,82

86 2-propanol 5.000

87 Piridina 160

88 Hidròxid de sodi 20

89 Estirè 860

90 Diòxid de sofre 13

91 Tetraclorur d’etilè 3.450

92 Estany i compostos 10

93 Toluè 1.900

94 Tricloroetilè 2.700

95Trimetilbenzens (totsels isòmers o mescles)

1.000

96 Vanadi 5

97 Acetat de vinil 360

98 Clorur de vinil 50

99Xilè, o-, m-, p-,i isòmers

4.400

100 Òxid de zinc 50

138

ANNEX 3: POTENCIALS D’ESCALFAMENT GLOBAL - EFECTE

HIVERNACLE

Annex 3: Potencials d’escalfament global –

Efecte hivernacle

La taula següent proporciona els potencials d’escalfament global – efecte hi-

vernacle (en base a la massa) relatius al diòxid de carboni, la vida dels quals

ha estat adequadament caracteritzada.

Gas Fórmula químicaVida atmosfèrica

(anys)

Potencial d’escalfa-ment global –

efecte hivernacle(horitzó a 100 anys)

Diòxid de carboni CO2 1

Metà CH4 12 23

Òxid nitrós N2O 114 296

Clorofluorocarbons

CFC-11 CCl3F 45 4.600

CFC-12 CCl2F2 100 10.600

CFC-13 CClF3 640 14.000

CFC-113 CCl2FCClF2 85 6.000

CFC-114 CClF2CClF2 300 9.800

CFC-115 CF3CClF2 1.700 7.200

Hidroclorofluorocarbons

HCFC-21 CHCl2F 2 210

HCFC-22 CHClF2 11,9 1.700

HCFC-123 CF3CHCl2 1,4 120

HCFC-124 CF3CHClF 6,1 620

HCFC-141b CH3CCl2F 9,3 700

HCFC-142b CH3CClF2 19 2.400

HCFC-225ca CF3CF2CHCl2 2,1 180

HCFC-225cb CClF2CF2CHClF 6,2 620

Hidrofluorocarbons

HFC-23 CHF3 260 12.000

HFC-32 CH2F2 5 550

HFC-41 CH3F 2,6 97

139


HIVERNACLE


(anys)



HFC-125 CHF2CF3 29 3.400

HFC-134 CHF2CHF2 9,6 1.100

HFC-134a CH2FCF3 13,8 1.300

HFC-143 CHF2CH2F 3,4 330

HFC-143a CF3CH3 52 4.300

HFC-152 CH2FCH2F 0,5 43

HFC-152a CH3CHF2 1,4 120

HFC-161 CH3CH2F 0,3 12

HFC-227ea CF3CHFCF3 33 3.500

HFC-236cb CH2FCF2CF3 13,2 1.300

HFC-236ea CHF2CHFCF3 10 1.200

HFC-236fa CF3CH2CF3 220 9.400

HFC-245ca CH2FCF2CHF2 5,9 640

HFC-254fa CHF2CH2CF3 7,2 950

HFC-365mfc CF3CH2CF2CH3 9,9 890

HFC-43-10mee CF3CHFCHFCF2CF3 15 1.500

Clorocarbons

CH3CCl3 4,8 140

CCl4 35 1.800

CHCl3 0,51 30

CH3Cl 1,3 16

CH2Cl2 0,46 10

Bromocarbons

CH3Br 0,7 5

CH2Br2 0,41 1

CHBrF2 7 470

Haló-1211 CBrClF2 11 1.300

Haló-1301 CBrF3 65 6.900

Iodocarbons

CF3I 0,005 1

140


HIVERNACLE

http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wgl/248.htm


(anys)



Espècies totalment fluorades

SF6 3.200 22.200

CF4 50.000 5.700

C2F6 10.000 11.900

C3F8 2.600 8.600

C4F10 2.600 8.600

C4F8 3.200 10.000

C5F12 4.100 8.900

C6F14 3.200 9.000

Èters i èters halogenats

CH3OCH3 0,015 1

(CF3)2CFOCH3 3,4 330

(CF3)CH2OH 0,5 57

CF3 CF2CH2OH 0,4 40

(CF3)2CHOH 1,8 190

HFE-125 CF3OCHF2 150 14.900

HFE-134 CHF2OCHF2 26,2 6.100

HFE-143a CH3OCF3 4,4 750

HCFE-235da2 CF3CHClOCHF2 2,6 340

HFE-245cb2 CF3CF2OCH3 4,3 580

HFE-245fa2 CF3CH2OCHF2 4,4 570

HFE-245cb2 CHF2CF2OCH3 0,22 30

HFE-347mcc3 CF3CF2CF2OCH3 4,5 480

HFE-356pcf3 CHF2CF2CH2OCHF2 3,2 430

HFE-374pc2 CHF2CF2OCH2CH3 5 540

HFE-7100 C4F9OCH3 5 390

HFE-7200 C4F9OC2H5 0,77 55

H-Galden 1040xCHF2OCF2OC2

F4OCHF26,3 1.800

HG-10CHF2CHF2OCF2OCHF2

12,1 2.700

HG-01CHFOCFCFCHFOCFCFOCHF2

6,2 1.500

La següent taula presenta els potencials d’escalfament global directes (en

base a la massa) relatius al diòxid de carboni de gasos, la vida dels quals ha

estat determinada únicament per via indirecta.

*Límit inferior estimat basat en estructures perfluorades

http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wgl/249.htm#tab68

141


HIVERNACLE


(anys)



NF3 740 10.800

SF5CF3 >1.000* >17.500

c-C3F6 >1.000* >16.800

HFE-227ea CF3CHFOCF3 11 1.500

HFE-236ea2 CF3CHFOCHF2 5,8 960

HFE-236fa CF3CH2OCF3 3,7 470

HFE-245fa1 CHF2CH2OCF3 2,2 280

HFE-263fb2 CF3CH2OCH3 0,1 11

HFE-329mcc2 CF3CF2OCF2CHF2 6,8 890

HFE-338mcf2 CF3CF2OCH2CF3 4,3 540

HFE-347mcf2 CF3CF2OCH2CHF2 2,8 360

HFE-356mec3 CF3CHFCF2OCH3 0,94 98

HFE-356pcc3 CHF2CF2CF2OCH3 0,93 110

HFE-356pcf2 CHF2CF2OCH2CHF2 2 260

HFE-365mcf3 CF3CF2CH2OCH3 0,11 11

(CF3)2CHOCHF2 3,1 370

(CF3)2CHOCH3 0,25 26

-(CF2)4CH(OH)- 0,85 70

142


HIVERNACLE

NOTA: els potencials d’escalfament global corresponen als valors presentats

en el BREF (Integrated Pollution Document and Control. Reference Document

on Economics and Cross-Media Effects). Han estat considerats en aquesta

guia de referència per tal d’il·lustrar els diferents procediments i metodologies

de càlcul que es desprenen de cada capítol i directriu (reflectits en els exem-

ples sobre determinació dels efectes ambientals).

Annex 4: Potencials de toxicitat aquàtica

143

ANNEX 4: POTENCIALS DE TOXICITAT AQUÀTICA

NúmeroCAS Substància PNECTGD(mg/L) Factor efecte

LCA (L/mg) Font

71-55-6 1,1,1-tricloroetà 2.1E+00 4.8E-01 A&S/QSAR

634-66-2 1,2,3,4-tetraclorobenzè 2.3E-02 4.3E+01 A&S/QSAR


87-61-6 1,2,3-triclorobenzè 6.4E-02 1.6E+01 A&S/QSAR



95-50-1 1,2-diclorobenzè 2.7E-01 3.7E+00 A&S/QSAR

107-06-2 1,2-dicloroetà 1.4E+01 7.1E-02 A&S/QSAR


106-99-0 1,3-butadiè 7.13E-02 1.4E+01 TDG/1000



100-00-5 1-cloro-4-nitrobenzè 3.2E-03 3.1E+02 TDG/100

634-83-3 2,3,4,5-tetracloroanilina 3.2E-04 3.1E+03 TDG/100

- 2,3,4,6-tetracloroanilina Sense dades

58-90-2 2,3,4,6-tetraclorofenol 1.4E-03 7.1E+02 TDG/100*

634-93-5 2,3,4-tricloroanilina 7.3E-03 1.4E+02 TDG/100*

3481-20-7 2,3,5,6-tetracloroanilina 3.0E-04 3.0E+03 TDG/1000

1746-01-6 2,3,7,8-TCDD (dioxina) 1.2E-09 8.3E+08 TDG/10

87-59-2 2,3-dimetilanilina 1.6E-03 6.3E+02 TDG/100

93-76-5 2,4,5-T 1.6E-01 6.3E+00 TDG/100

636-30-6 2,4,5-tricloroanilina 1.8E-02 5.6E+01 TDG/100*

95-95-4 2,4,5-triclorofenol 4.8E-03 2.1E+02 TDG/50

634-93-5 2,4,6-tricloroanilina 2.3E-03 4.3E+02 TDG/1000

88-06-2 2,4,6-triclorofenol 1.3E-02 7.7E+01 TDG/50

2683-43-4 2,4-dicloro-6-nitroanilina 2.1E-03 4.8E+02 TDG/1000

554-00-7 2,4-dicloroanilina 5.0E-02 2.0E+01 A&S/n=14

120-83-2 2,4-diclorofenol 5.8E-03 1.7E+02 TDG/50

144



LCA (L/mg) Font

95-68-1 2,4-dimetilanilina 2.5E-01 4.0E+00 A&S/n=6

97-02-9 2,4-dinitroanilina 9.6E-03 1.0E+02 TDG/1000

94-75-7 Àcid 2,4-diclorofenoxiacètic 9.9E-03 1.0E+02 A&S/n=19

95-82-9 2,5-dicloroanilina 2.9E-03 3.4E+02 TDG/1000

608-31-1 2,6-dicloroanilina 1.0E-03 1.0E+03 TDG/1000

615-65-6 2-cloro-4-metilanilina 3.6E-02 2.8E+01 TDG/1000

1121-87-9 2-cloro-4-nitroanilina 2.0E-02 5.0E+01 TDG/1000

95-57-8 2-clorofenol 3.0E-03 3.0E+02 TDG/100

95-53-4 2-metilanilina 2.3E-01 4.3E+00 A&S/n=6

95-51-2 2-monocloroanilina 6.4E-04 1.6E+03 TDG/50

88-74-4 2-nitroanilina 1.9E-02 5.3E+01 TDG/1000

95-76-1 3,4-dicloroanilina 8.0E-04 1.3E+03 A&S/n=29

95-64-7 3,4-dimetilanilina 1.6E-04 6.3E+03 TDG/100

626-43-7 3-5-dicloroanilina 1.1E-02 9.1E+01 TDG/100*

95-74-9 3-cloro-4-metilanilina 8.0E-03 1.0E+02 TDG/50

108-44-1 3-metilanilina 1.0E-04 1.0E+04 TDG/100

108-42-9 3-monocloroanilina 1.3E-03 7.7E+02 TDG/10

99-09-2 3-nitroanilina 1.0E-02 1.0E+02 TDG/50

106-49-0 4-metilanilina 2.0E-03 5.0E+02 TDG/100*

106-47-8 4-monocloranilina 8.0E-04 1.3E+03 A&S/n=7

100-01-6 4-nitroanilina 4.3E-01 2.3E+00 A&S/n=6

98-07-7 α,α,α-triclorotoluè 2.7E-02 3.7E+01 TDG/1000

98-87-3 α,α-diclorotoluè Sense dades

100-44-7 α-clorotoluè 1.3E-03 7.7E+02 TDG/1000

959-98-8 α-endosulfan 2.0E-05 5.0E+04 TDG/10

319-84-6 α-hexaclorociclohexà 3.5E-03 2.9E+02 A&S/n=7

30560-19-1 Acefat 6.4E-03 1.6E+02 TDG/1000

107-02-8 Acroleïna 7.0E-06 1.0E+05 TDG/1000

107-13-1 Acrilonitril 7.6E-03 3.0E+02 TDG/1000

116-06-3 Aldicarb 2.0E-05 5.0E+04 TDG/50

309-00-2 Aldrin 2.9E-05 3.4E+04 A&S/n=6

--- Alquildimetilbenzil amoni Sense dades

145



LCA (L/mg) Font

7664-41-7 Amoníac 1.6E-03 6.3E+02 TDG/100

101-05-3 Anilazin 2.0E-04 6.0E+03 TDG/50

120-12-7 Antracè 3.34E-05 2.99E+04 TDG/50

7440-36-0 Antimoni 4.6E+00 2.2E+01 TDG/50

7440-38-2 Arsènic 2.2E-02 4.2E+01 A&S/n=17

1332-21-4 Asbest Sense dades

1912-24-9 Atrazin 2.9E-03 3.4E+02 A&S/n=23

2642-71-9 Azinfos-etil 1.1E-05 9.1E+04 TDG/100*

86-50-0 Azinfos-metil 1.2E-05 8.3E+04 A&S/n=12

319-85-7 β-hexaclorociclohexà 6.1E-03 1.6E+02 A&S/n=6

7440-39-3 Bari 5.8E-02 1.7E+01 TDG/50

17804-35-2 Benomil 1.5E-04 6.7E+03 TDG/100*

25057-89-0 Bentazona 6.4E-02 1.6E+01 TDG/1000

71-43-2 Benzè 2.4E+00 4.2E-01 A&S/QSAR

56-55-3 Benzo(a)antracè 1.0E-05 1.0E+05 TDG/1000

50-32-8 Benzo(a)pirè 5.0E-06 2.0E+05 TDG/1000

205-99-2 Benzo(b)fluoroantè 2.2E-06 4.5E+05 TDG/1000

191-24-2 Benzo(ghi)perilè 3.0E-05 3.3E+04 A&S/QSAR

207-08-9 Benzo(k)fluoroantè 3.6E-06 2.8E+05 TDG/100

7440-41-7 Beril·li 1.6E-04 6.3E+03 A&S/n=7

82657-04-3 Bifentrin 1.1E-06 9.1E+05 TDG/100*

85-68-7 Butilbenzilftalat 7.5E-03 1.3E+02 TDG/10

7440-43-9 Cadmi 3.4E-04 2.9E+03 A&S/n=87

2425-06-1 Captafol 2.8E-05 3.6E+04 TDG/1000

133-06-2 Captà 2.2E-05 4.5E+04 TDG/50

63-25-2 Carbaril 2.3E-04 4.3E+03 A&S/n=17

10605-21-7 Carbendazim 2.0E-04 5.0E+03 TDG/50

1563-66-2 Carbofurà 2.0E-04 5.0E+03 TDG/50

75-15-0 Sulfur de carboni 2.1E-03 4.8E+02 TDG/1000

75-69-4 CFK-11 (CFCl3) Sense dades

26523-64-8 CFK-113 (C2F3Cl3) Sense dades

1320-37-2 CFK-114 (C2F4Cl2) Sense dades

146



LCA (L/mg) Font

76-15-3 CFK-115 (C2F5Cl) Sense dades

75-71-8 CFK-12 (CF2Cl2) Sense dades

75-72-9 CFK-13 (CF3Cl) Sense dades

57-74-9 Clordà 1.5E-06 6.7E+05 TDG/10

470-90-6 Clorfenvinfos 3.0E-03 3.0E+02 TDG/100

1698-60-8 Cloridazon 7.3E-02 1.4E+01 TDG/10

108-90-7 Clorobenzè 6.9E-01 1.4E+00 A&S/QSAR

1897-45-6 Clorotalonil 8.8E-04 1.1E+03 TDG/100*

101-21-3 Cloroprofan 3.8E-02 2.6E+01 TDG/100*

2921-88-2 Cloropirifos 2.8E-06 3.6E+05 A&S/n=8

7440-47-3 Crom 8.5E-03 1.2E+02 A&S/n=55

7440-47-3 Crom (III) 3.4E-02 2.9E+01 A&S/n=7

7440-47-3 Crom (VI) 8.5E-03 1.2E+02 A&S/n=55

218-01-9 Crisè 3.4E-04 2.9E+03 A&S/QSAR

7440-48-4 Cobalt 2.6E-03 3.8E+02 A&S/n=8

7440-50-8 Coure 1.1E-03 9.1E+02 A&S/n=89

56-72-4 Coumaphos 7.4E-07 1.4E+06 TDG/100*

21725-46-2 Cianizin 5.0E-05 2.0E+04 TDG/100

52315-07-8 Cipermetrin 1.3E-07 7.7E+06 TDG/50

66215-27-8 Ciromazine 4.5E-04 2.2E+03 TDG/1000

72-54-8 DDD 2.4E-05 4.2E+04 TDG/100*

72-55-9 DDE 1.0E-06 1.0E+06 TDG/100

50-29-3 DDT 5.0E-06 2.0E+05 TDG/10

52918-63-5 Deltametrin 3.0E-07 3.0E+06 TDG/100*

126-75-0 Demeton 1.4E-04 7.1E+03 TDG/100*

1014-69-3 Desmetrin 2.6E-02 3.8E+01 TDG/1000

117-81-7 Di(2-etil)hexilftalat 2.6E-03 3.8E+02 TDG/10

333-41-5 Diazinon 3.7E-05 2.7E+04 A&S/n=11

84-74-2 Dibutilftalat 1.0E-02 1.0E+02 TDG/10

75-09-2 Diclorometà 2.0E+01 5.0E-02 A&S/QSAR

120-36-5 Diclorprop 4.0E-02 3.0E+01 TDG/10

62-73-7 Diclorvos 7.0E-07 1.0E+06 TDG/100*

147



LCA (L/mg) Font

60-57-1 Dieldrin 2.9E-05 3.4E+04 A&S/n=6

84-66-2 Dietilftalat 7.3E-02 1.4E+01 TDG/50

184-75-3 Dihexilftalat 8.4E-03 1.2E+02 TDG/10

26761-40-0 Diisodecilftalat 2.9E-03 3.5E+02 TDG/50

27554-26-3 Diisooctilftalat 1.2E-03 8.1E+02 TDG/10

60-51-5 Dimetoat 2.3E-02 4.3E+01 A&S/n=13

133-11-3 Dimetilftalat 1.9E-01 5.2E+00 TDG/50

88-85-7 Dinoseb 2.5E-05 4.0E+04 TDG/10

1420-07-1 Dinoterb 3.4E-05 2.9E+04 TDG/100*

117-84-0 dioctilftalat 6.4E-03 1.6E+02 TDG/50

298-04-4 Disulfoton 2.3E-05 4.3E+04 TDG/100*

330-54-2 Diuron 4.3E-04 2.3E+03 A&S/n=11

534-52-1 DNOC 2.1E-02 4.8E+01 A&S/n=16

72-20-8 Endrin 3.0E-06 3.0E+05 TDG/10

106-89-8 Epiclorhidrina 1.0E-02 9.43E+01 TDG/1000

--- Epoxiconazol Sense dades

66230-04-4 Esfenvalerat 2.7E-07 3.7E+06 TDG/1000

13194-48-4 Etoprofos 6.3E-05 1.6E+04 TDG/100*

100-41-4 Etilbenzè 3.7E-01 2.7E+00 A&S/QSAR

74-85-1 Etilè 8.5E+00 1.2E+01 A&S/QSAR

96-45-7 ETU 2.6E-01 3.8E+00 TDG/100*

122-14-5 Fenitrotió 8.7E-06 1.1E+05 TDG/10

13684-63-4 Fenmedifam 1.65E-02 6.1E+01 TDG/1000

55-38-9 Fentió 3.1E-06 3.2E+05 A&S/n=4

206-44-0 Fluorantè 2.4E-04 4.2E+03 TDG/50

133-07-3 Folpet 1.2E-04 8.3E+03 TDG/100*

50-00-0 Formaldehid 2.1E-03 4.8E+02 TDG/1000

13171-21-6 Fosfamidon 5.0E-03 2.0E+02 TDG/1000

58-89-9γ-hexaclorociclohexà(lindà)

1.0E-03 1.0E+03 A&S/n=14

1071-83-6 Glifosat 1.6E-03 6.3E+02 TDG/1000

76-44-8 Heptaclor 8.6E-06 1.2E+05 TDG/100

148



LCA (L/mg) Font

1024-57-3 Heptaclor-epoxi 4.0E-08 3.0E+07 TDG/1000

23560-59-0 Heptenofos 2.0E-05 5.0E+04 TDG/100*

87-68-3 Hexacloro-1,3-butadiè 5.0E-06 2.0E+05 TDG/100

118-74-1 Hexaclorobenzè 2.4E-03 4.2E+02 A&S/QSAR

193-39-5 Indè(1,2,3.c-d)pirè 1.8E-05 5.6E+04 TDG/100

7439-97-6 Mercuri inorgànic 2.3E-04 4.3E+03 A&S/n=38

36734-19-7 Iprodiona 2.3E-03 4.3E+02 TDG/1000

98-82-8 Isopropilbenzè 6.0E-04 2.0E+03 TDG/1000

34123-59-6 Isoproturon 3.2E-04 3.1E+03 TDG/10

7439-92-1 Plom 1.1E-02 9.1E+01 A&S/n=42

330-55-2 Linuron 2.5E-04 4.0E+03 TDG/10

108-38-3 M-xilè 3.3E-01 3.0E+00 A&S/QSAR

121-75-5 Malation 1.3E-05 7.7E+04 A&S/n=15

8018-01-7 Mancozeb 4.0E-04 2.5E+03 TDG/1000

12427-38-2 Maneb 1.8E-04 5.6E+03 TDG/100

94-74-6MPCA (àcid monoclorofenoxiacètic)

4.2E-02 2.4E+01 TDG/50

7085-19-0 MCPP 3.9E-03 2.6E+02 TDG/100*

7430-97-6 Mercuri 2.4E-04 4.2E+03 A&S/n=38

41394-05-2 Metamitron 1.0E-01 1.0E+01 TDG/1000

67129-08-2 Metazaclor 3.4E-02 2.9E+01 TDG/10

18691-97-9 Metabenztiazuron 8.4E-03 1.2E+02 TDG/1000

137-42-8 Metam-sodi 3.5E-05 2.9E+04 TDG/1000

74-82-8 Metà Sense dades

16752-77-5 Metomil 8.0E-05 1.0E+04 TDG/100*

--- Metilmercuri 1.0E-05 1.0E+05 A&S/n=11

74-83-9 Metilbromit 1.1E-02 9.1E+01 TDG/1000

3060-89-7 Metabromuron 3.6E-02 2.8E+01 TDG/1000

51218-45-2 Metolaclor 2.0E-04 5.0E+03 TDG/10

26718-65-0 Mevinfos 1.6E-06 6.3E+05 TDG/100*

8012-95-1 Oli mineral Sense dades

7439-98-7 Molibdè 2.9E-02 3.4E+01 TDG/1000

149



LCA (L/mg) Font

121-72-2 N,N,3-trimetilanilina 5.0E-02 2.0E+01 TDG/1000

122-69-7 N,N-dimetilanilina 1.8E-04 5.6E+03 TDG/1000

100-61-8 N-metilanilina 7.6E-05 1.3E+04 TDG/1000

91-20-3 Naftalè 4.2E-04 2.4E+03 TDG/50

7440-02-0 Níquel 1.8E-03 5.6E+02 A&S/n=15

139-13-9 NTA 1.14E-01 8.77E+00 TDG/1000

95-49-8 o-clorotoluè 3.0E-01 3.3E+00 A&S/QSAR

95-47-6 o-xilè 4.0E-01 2.5E+00 A&S/QSAR

23135-22-0 Oxamil 1.8E-03 5.6E+02 TDG/100*

301-12-2 Oxidmeton-metil 3.5E-05 2.9E+04 TDG/100

106-43-4 p-clorotoluè 3.3E-01 3.0E+00 A&S/QSAR

106-42-3 p-xilè 3.3E-01 3.0E+00 A&S/QSAR

56-38-2 Paration-etil 1.9E-06 5.3E+05 A&S/n=10

298-00-0 Paration-metil 1.1E-05 9.1E+04 TDG/10

37680-73-2 PCB-101 Sense dades

--- PCB-118 3.8E-03 2.6E+02 A&S/QSAR


35065-27-1 PCB-153 2.7E-02 3.7E+01 A&S/QSAR

--- PCB-180 Sense dades



527-20-8 Pentacloroanilina 1.0E-04 1.0E+04 TDG/100

608-93-5 Pentaclorobenzè 7.5E-03 1.3E+02 A&S/QSAR

82-68-8 Pentacloronitrobenzè 2.9E-04 3.4E+03 TDG/1000

87-86-5 Pentaclorofenol 3.5E-03 2.9E+02 A&S/n=23

52645-53-1 Permetrin 3.0E-07 3.0E+06 TDG/10

85-01-8 Fentantrè 3.2E-03 3.1E+02 TDG/10

108-95-2 Fenol 9.0E-04 1.0E+03 TDG/10

7723-14-0 Fostat (com a P) No contribueix a la toxicitat aquàtica (PNECTGD no deduït)

14816-18-3 Foxim 8.2E-05 1.2E+04 TDG/1000

85-44-9 Anhídrid ftàlic 7.8E-03 1.3E+02 TDG/1000

23103-98-2 Pirimicarb 9.0E-05 1.0E+04 TDG/10

150



LCA (L/mg) Font

1918-16-7 Propaclor 1.3E-03 7.7E+02 TDG/10

114-26-1 Propoxur 1.0E-05 1.0E+05 TDG/100*

75-56-9 Òxid de propilè 1.7E-01 5.88E+00 TDG/1000

13457-18-6 Pirazofos 4.0E-05 3.0E+04 TDG/100*

7782-49-2 Seleni 5.3E-03 1.9E+02 A&S/n=31

122-34-9 Simazin 1.4E-04 7.1E+03 TDG/1000

100-42-5 Estirè 5.7E-01 1.8E+00 A&S/QSAR

56-35-9 TBTO (aigua salada) 1.0E-06 1.0E+06 A&S/n=15

56-35-9 TBTO (aigua corrent) 1.4E-05 7.1E+04 A&S/n=9

886-50-0 Terbutrí 3.0E-03 3.0E+02 TDG/1000

1461-25-2Tetrabutilestany (aigua salada)

1.7E-05 1.8E+05 TDG/1000

1461-25-2Tetrabutilestany (aigua corrent)

1.6E-03 1.5E+02 TDG/1000

127-18-4Tetracloroetilè (percloroetilè)

3.3E-01 3.0E+00 A&S/QSAR

56-23-5 Tetraclorometà 1.1E+00 9.1E-01 A&S/QSAR

7440-28-0 Tal·li 1.6E-03 6.3E+02 TDG/100*

137-26-8 Tiram 3.2E-05 3.1E+05 TDG/10

7440-31-5 Estany 1.8E-02 5.6E+01 TDG/10

57018-04-9 Tolclofos-metil 7.9E-04 1.3E+03 TDG/1000

108-88-3 Toluè 7.3E-01 1.4E+00 A&S/QSAR

2303-17-5 Tri-allate 8.0E-05 1.0E+04 TDG/1000

24017-47-8 Triazofos 3.2E-05 3.1E+04 TDG/10

56-36-0Acetat de tributilestany(a.salada)

1.0E-06 1.0E+06 A&S/n=15

56-36-0Acetat de tributilestany(a.corrent)

1.4E-05 7.1E+04 A&S/n=9

1461-22-9Clorur de tributilestany(a.salada)

1.0E-06 1.0E+06 A&S/n=15

1461-22-9Clorur de tributilestany(a.corrent)

1.4E-05 7.1E+04 A&S/n=9

Tgd = Technical Guidance DocumentsA&S = Aldenberg & Slob methodQSAR = Quantitative Structure Activity Relationship

151


NúmeroCAS

Substància PNECTGD(mg/L) Factor efecteLCA (L/mg) Font

52-68-6 Triclorfon 1.0E-06 1.0E+06 TDG/100*

79-01-6 Tricloroetilè 2.4E+00 4.2E-01 A&S/QSAR

67-66-3 Triclorometà (cloroform) 5.9E+00 1.7E-01 A&S/QSAR

1582-09-8 Trifluralin 2.6E-05 3.8E+04 TDG/50

900-95-8Acetat de trifenilestany(a.salada)

5.0E-06 2.0E+05 TDG/100

900-95-8Acetat de trifenilestany(a.corrent i salada)

5.0E-06 2.0E+05 TDG/10

639-58-7Clorur de trifenilestany(a.salada)

5.0E-06 2.0E+05 TDG/100

639-58-7Clorur de trifeniltestany(a.corrent i salada)

5.0E-06 2.0E+05 TDG/10

379-52-2Fluorur de trifenilestany(a.salada)

5.0E-06 2.0E+05 TDG/100

379-52-2Fluorur de trifenilestany(a.corrent i salada)

5.0E-06 2.0E+05 TDG/10

76-87-9Hidròxid de trifenilestany(a.salada)

5.0E-06 2.0E+05 TDG/100

76-87-9Hidròxid de trifeniltestany(a.corrent i salada)

5.0E-06 2.0E+05 TDG/10

7440-62-2 Vanadi 8.2E-04 1.2E+03 TDG/50

75-01-4 Clorur de vinil 8.2E+00 1.2E+01 A&S/QSAR

7440-66-6 Zinc 6.6E-03 1.5E+02 A&S/n=49

2122-67-7 Zineb 2.0E-04 5.0E+03 TDG/50

152


Els valors que es presenten en la taula anterior han estat determinats mit-

jançant diferents metodologies, cosa que fa difícil poder establir compara-

cions entre els efectes dels diferents contaminants.

Més informació sobre els valors disponibles es podran consultar en:

http://ecb.jrc.it/new-chemicals/

http://ecb.jrc.it/existing-.chemicals/

Derivació dels efectes de toxicitat aquàtica

La informació sobre la derivació dels efectes en la toxicitat aquàtica es pot

consultar en: “Effect factors for the aquatic environment in the framework

of LCA” [21, Balk, et al., 1999]

Els technical guidance documents (TGD)

Les TGD són documents de referència que donen suport a l’avaluació

de riscs segons la legislació, per substàncies existents i per noves

substàncies. Aquesta metodologia està dissenyada per oferir una pro-

tecció al medi aquàtic. Aquest mètode inclou l’aplicació dels factors d’a-

valuació i l’extrapolació estadística, en el cas que no es disposés de su-

ficients dades.

a) Un factor d’avaluació de 1000 s’aplicarà en els menors L(E)C50 disponi-

bles en la font de dades(peixos, Daphnia i algues), independentment de

si les espècies en qüestió són considerades un organisme estàndard.

b) Un factor d’avaluació de 100 s’aplica a NOEC senzills de llarg termini (pei-

xos o Daphnia) si aquest NOEC ha estat generat pel nivell tròfic que mos-

tra el menor L(E)C50 en els testos a curt termini. També s’aplica en els me-

nors dos NOECs a llarg termini cobrint dos nivells tròfics quan aquests

NOECs no han estat generats a partir d’aquests menors NOECs mostrats

en els testos a curt termini.

c) Un factor d’avaluació de 50 s’aplica als menors NOECs cobrint dos nivells

tròfics quan aquests NOECs han estat generats a partir d’un nivell mostrant

el menor L(E)C50 en testos a curt termini. També s’aplica als tres menors

NOECs cobrint tres nivells tròfics quan aquests NOECs no han estat gene-

rats a partir dels menors nivells de L(E)C50 obtinguts en testos a curt termini.

d) Un factor d’avaluació de 10 s’aplicarà normalment només quan els NO-

ECs de toxicitat aquàtica a llarg termini estan disponibles en al menys tres

153


Informació disponible Factor d’avaluació per obtenir un PNEC d’acord amb els TGD

Com a mínim un L(E)C50 de curt termini per cadaun dels tres nivells tròfics (peixos, Daphnia i al-gues)

1000 (a)

Un NOEC a llarg termini (per peixos o Daphnia) 100 (b)

Dos NOEC a llarg termini d’espècies que repre-sentin dos nivells tròfics (peixos i/o Daphnia i/oalgues)

50 (c)

NOECs a llarg termini per al menys tres espècies(normalment peixos, Daphnia i algues) represen-tant tres nivells tròfics

10 (d)

Dades de camp o models sobre ecosistemes Revisat cas a cas (e)

154


espècies en els tres nivells tròfics (p.e. peixos, Daphnia i algues, o un or-

ganisme considerat no estàndard enlloc d’un de considerat estàndard).

d) L’extrapolació del factor d’avaluació pot ser determinada quan les dades

de camp o els models sobre ecosistemes de qualitat són disponibles.

NOTA: els potencials de toxicitat aquàtica corresponen als valors presentats

en el BREF (Integrated Pollution Document and Control. Reference Document

on Economics and Cross-Media Effects). Han estat considerats en aquesta

guia de referència per tal d’il·lustrar els diferents procediments i metodologies

de càlcul que es desprenen de cada capítol i directriu (reflectits en els exem-

ples sobre determinació dels efectes ambientals).

Annex 5: Potencials d’acidificació

Aquestes dades estan extretes de Suïssa. [15, Guinée, 2001]

Quan es totalitza el potencial d’acidificació, s’afegeix el SO2 amb una equi-

valència de 1.

NOTA: els potencials d’acidificació corresponen als valors presentats en el

BREF (Integrated Pollution Document and Control. Reference Document on

Economics and Cross-Media Effects). Han estat considerats en aquesta guia

de referència per tal d’il·lustrar els diferents procediments i metodologies de

càlcul que es desprenen de cada capítol i directriu (reflectits en els exemples

sobre determinació dels efectes ambientals).

155

ANNEX 5: POTENCIALS D’ACIDIFICACIÓ

Substància Número CASPotencial d’acidificació

(en kg equivalents de SO2)

Amoníac 7664-41-7 1,6

Òxids de nitrogen (com NO2) 10102-44-0 0,5

156

ANNEX 6: POTENCIALS D’EUTROFITZACIÓ

Annex 6: Potencials d’eutrofització

[15, Guinée, 2001] basat en Heijungs et al., 1992 amb algunes modifi-

cacions.

NOTA: els potencials d’eutrofització corresponen als valors presentats en el

BREF (Integrated Pollution Document and Control. Reference Document on

Economics and Cross-Media Effects). Han estat considerats en aquesta guia

de referència per tal d’il·lustrar els diferents procediments i metodologies de

càlcul que es desprenen de cada capítol i directriu (reflectits en els exemples

sobre determinació dels efectes ambientals).

Substància Número CASPotencial d’acidificació (en

kg equivalents de PO43-)

Amoníac 7664-41-7 0,35

Amoni 14798-03-9 0,33

Nitrat 14797-55-8 0,1

Àcid nítric 7697-07-2 0,1

Nitrogen 7727-07-9 0,42

Diòxid de nitrogen 10102-44-0 0,13

Monòxid de nitrogen 10102-43-9 0,2

Òxids de nitrogen 10102-44-0 0,13

Fosfat 7664-38-2 1

Àcid fosfòric 7664-38-2 0,97

Fòsfor 7723-14-0 3,06

Òxid de fòsfor (V) 1314-56-3 1,3

Annex 7: Potencials de destrucció de l’ozonosfera

Les dades presentades taules següents presenten sobre els potencials de

destrucció de la capa d’ozó han estat extretes del Protocol de Montreal [31,

United Nations Environment Programme, 1987]

A partir de l’annex A: substàncies controlades

157

ANNEX 7: POTENCIALS DE DESTRUCCIÓ DE L’OZONOSFERA

Grup SubstànciaPotencial de destrucció

de la capa d’ozó *

Grup I

CFCl3 (CFC-11) 1,0

CF2Cl2 (CFC-12) 1,0

C2F3Cl3 (CFC-113) 0,8

C2F4Cl2 (CFC-114) 1,0

C2F5Cl (CFC-115) 0,6

Grup II

CF2BrCl (haló-1211) 3,0

CF3Br (haló-1301) 10,0

C2F4Br2 (haló-2402) 6,0

* Aquests potencials de destrucció de la capa d’ozó han estat estimats sobre els coneixementsexistents i seran revisats periòdicament

158


A partir de l’annex B: substàncies controlades

A partir de l’annex C: substàncies controlades


de la capa d’ozó*

Grup I

CF3Cl (CFC-13) 1,0

C2FCl5 (CFC-111) 1,0

C2F2Cl4 (CFC-112) 1,0

C3FCl7 (CFC-211) 1,0

C3F2Cl6 (CFC-212) 1,0

C3F3Cl5 (CFC-213) 1,0

C3F4Cl4 (CFC-214) 1,0

C3F5Cl3 (CFC-215) 1,0

C3F6Cl2 (CFC-216) 1,0

C3F7Cl (CFC-217) 1,0

Grup II

CCl4 Tetraclorur de carboni 1,1

Grup III

C2H3Cl3 *1,1,1-tricloroetà (metil cloroform) 0,1

* Aquesta fórmula no es refereix al 1,1,2-tricloroetà

Grup Substància Núm. d’isòmersPotencial de destrucció


Grup I

CHFCl2 (HCFC-21)** 1 0.04

CHF2Cl (HCFC-22)** 1 0.055

CH2FCl (HCFC-31) 1 0.02

C2HFCl4 (HCFC-121) 2 0.01 – 0.04

C2HF2Cl3 (HCFC-122) 3 0.02 – 0.08

C2HF3Cl2 (HCFC-123) 3 0.02 – 0.06

CHCl2CF3 (HCFC-123)** - 0.02

C2HF4Cl (HCFC-124) 2 0.02 – 0.04

CHFClCF3 (HCFC-124)** - 0.022

C2H2FCl3 (HCFC-131) 3 0.007 - 0.05

C2H2F2Cl2 (HCFC-132) 4 0.008 - 0.05

159


Grup Substància Núm. d’isòmersPotencial de destrucció


Grup I

C2H2F3Cl (HCFC-133) 3 0.02 - 0.06

C2H3FCl2 (HCFC-141) 3 0.005 - 0.07

CH3CFCl2 (HCFC-141b)** - 0.11

C2H3F2Cl (HCFC-142) 3 0.008 - 0.07

CH3CF2Cl (HCFC-142b)** - 0.065

C2H4FCl (HCFC-151) 2 0.003 - 0.005

C3HFCl6 (HCFC-221) 5 0.015 - 0.07

C3HF2Cl5 (HCFC-222) 9 0.01 - 0.09

C3HF3Cl4 (HCFC-223) 12 0.01 - 0.08

C3HF4Cl3 (HCFC-224) 12 0.01 - 0.09

C2HF5Cl2 (HCFC-225) 9 0.02 - 0.07

CF3CF2CHCl2 (HCFC-225ca)** - 0.025

CF2ClCF2CHClF (HCFC-225cb)** - 0.033

C3HF6Cl (HCFC-226) 5 0.02 - 0.10

C3H2FCl5 (HCFC-231) 9 0.05 - 0.09

C3H2F2Cl4 (HCFC-232) 16 0.008 - 0.10

C3H2F3Cl3 (HCFC-233) 18 0.007 - 0.23

C3H2F4Cl2 (HCFC-234) 16 0.01 - 0.28

C3H2F5Cl (HCFC-235) 9 0.03 - 0.52

C3H3FCl4 (HCFC-241) 12 0.004 - 0.09

C3H2F2Cl3 (HCFC-242) 18 0.005 - 0.13

C3H3F3Cl2 (HCFC-243) 18 0.007 - 0.12

C3H3F4Cl (HCFC-244) 12 0.009 - 0.14

C3H4FCl3 (HCFC-251) 12 0.001 - 0.01

C3H4F2Cl2 (HCFC-252) 16 0.005 - 0.04

C3H4F3Cl (HCFC-253) 12 0.003 - 0.03

C3H5FCl2 (HCFC-261) 9 0.002 - 0.02

C3H5F2Cl (HCFC-262) 9 0.002 - 0.02

C3H6FCl (HCFC-271) 5 0.001 - 0.03

Grup II

CHFBr2 1 1.00

CHF2Br (HCFC-22B1) 1 0.74

CH2FBr 1 0.73

C2HFBr4 2 0.3 - 0.8

C2HF2Br3 3 0.5 - 1.8

C2HF3Br2 3 0.4 - 1.6

C2HF4Br 2 0.7 - 1.2

160


Grup Substància Núm. d’isòmers Potencial de destruccióde la capa d’ozó*

Grup II

C2H2FBr3 3 0.1 - 1.1

C2H2F2Br2 4 0.2 - 1.5

C2H2F3Br 3 0.7 - 1.6

C2H3FBr2 3 0.1 - 1.7

C2H3F2Br 3 0.2 - 1.1

C2H4FBr 2 0.07 - 0.1

C3HFBr6 5 0.3 - 1.5

C3HF2Br5 9 0.2 - 1.9

C3HF3Br4 12 0.3 - 1.8

C3HF4Br3 12 0.5 - 2.2

C2HF5Br2 9 0.9 - 2.0

C2HF6Br 5 0.7 - 3.3

C3H2FBr5 9 0.1 - 1.9

C3H2F2Br4 16 0.2 - 2.1

C3H2F3Br3 18 0.2 - 5.6

C3H2F4Br2 16 0.3 - 7.5

C3H2F5Br 8 0.9 - 1.4

C3H3FBr4 12 0.08 - 1.9

C3H3F2Br3 18 0.1 - 3.1

C3H3F3Br2 18 0.1 - 2.5

C3H3F4Br 12 0.3 - 4.4

C3H4FBr3 12 0.03 - 0.3

C3H4F2Br2 16 0.1 - 1.0

C3H4F3Br 12 0.07 - 0.8

C3H5FBr2 9 0.04 - 0.4

C3H5F2Br 9 0.07 - 0.8

C3H6FBr 5 0.02 - 0.7

Grup III

CH2BrCl Bromoclorometà *** 1 0.12

* Dins un rang determinat, cal utilitzat el major valor. El valor de potencial és un valor senzillque ha estat determinat a partir de càlculs a nivell de laboratori. Els altres valors de la llistaestan basats en estimacions, i són menys acurats. El rang pertany a tot el grup isomèric.El valor més elevat és l’estimació d’un potencial d’un isòmer amb el potencial més alt, i al’inrevés pel valor més baix.

** Identifica la substància més viable econòmicament amb els potencials llistats, per ser uti-litzats segons els propòsits del protocol.

*** A partir de Beijing Amendment

A partir de l’annex E: substàncies controlades

http://www.unep.org/ozone/pdf/Montreal-Protocol2000.pdf

http://www.unep.org/ozone/Beijing-Amendment.shtml

http://www.unep.org/ozone/mont_t-shtml#annex_a

NOTA: els potencials de destrucció de l’ozonosfera corresponen als valors

presentats en el BREF (Integrated Pollution Document and Control.

Reference Document on Economics and Cross-Media Effects). Han

estat considerats en aquesta guia de referència per tal d’il·lustrar els

diferents procediments i metodologies de càlcul que es desprenen

de cada capítol i directriu (reflectits en els exemples sobre determi-

nació dels efectes ambientals).

161



de la capa d’ozó *

Grup I

CH2Br Bromur de metil 0.6

162

ANNEX 8: POTENCIALS DE GENERACIÓ FOTOQUÍMICA D’OZÓ

Annex 8: Potencials de generació fotoquímica

d’ozó

Hidrocarbur Potencial de generació fotoquímica d’ozó

Alcans

Metà 0.006

Età 0.123

Propà 0.176

n-butà 0.352

i-butà 0.307

n-pentà 0.395

i-pentà 0.405

Neopentà 0.173

n-hexà 0.482

2-metilpentà 0.42

3-metilpentà 0.479

2,2-dimetilbutà 0.241

2,3-dimetilbutà 0.541

n-heptà 0.494

2-metilhexà 0.411

3-metilhexà 0.364

n-octà 0.453

n-nonà 0.414

2-metiloctà * 0.7061

n-decà 0.384

2-metilnonà * 0.6571

n-undecà 0.384

n-dodecà 0.357

Ciclohexà 0.29

Cliclohexanona 0.299

Ciclohexanol ** 0.5182

Alquens

Etilè 1.000

Propilè 1.123

163



Alquens

1-butè 1.079

2-cis-butè 1.146

2-trans-butè 1.132

Metilpropè 0.627

2-cis-pentè 1.121

2-trans-pentè 1.117

1-pentè 0.977

2-metilbut-1-è 0.771



1-hexè 0.874

2-cis-hexè 1.069

2-trans-hexè 1.073

Estirè 0.142

1,3-butadiè 0.851

Isoprè 1.092

Alquins

Acetilè 0.085

Aromàtics

Benzè 0.218

Toluè 0.637

o-xilè 1.053

m-xilè 1.108

p-xilè 1.01

Etilbenzè 0.73

n-propilbenzè 0.636

i-propilbenzè 0.5

1,2,3-trimetilbenzè 1.267



o-etiltoluè 0.898

m-etiltoluè 1.019

p-etiltoluè 0.906

164


HidrocarburPotencial de generació

fotoquímica d’ozó

Aromàtics

3,5-dimetiletilbenzè 1.32

3,5-dietiltoluè 1.295

Aldehids

Formaldehid 0.519

Acetaldehid 0.641

Propionaldehid 0.798

Butiraldehid 0.795

i-butiraldehid 0.514

Pentanaldehid 0.765

Benzaldehid -0.092

Cetones

Acetona 0.094

Metiletilcetona 0.373

Metil-i-butilcetona 0.49

Metilpropilcetona 0.548

Dietilcetona 0.414

Metil-i-propilcetona 0.364

2-hexanona 0.572

3-hexanona 0.599

Metil-4-butilcetona 0.323

Alcohols

Metanol ** 0.1402

Etanol ** 0.3992

1-propanol ** 0.5612

2-propanol ** 0.1882

1-butanol ** 0.6202

2-butanol ** 0.4472

2-metil-1-propanol ** 0.3602

2-metil-2-propanol ** 0.1062

3-pentanol ** 0.5952

2-metil-1-butanol ** 0.4892



165


HidrocarburPotencial de generació

fotoquímica d’ozó

Alcohols


Diacetona alcohol 0.262

4-hidroxi-4metil-2-pentanona ** 0.3072

Diols

Eta-1,2-diol ** 0.3732

Propa-1,2-diol ** 0.4572

Èters

Dimetil èter ** 0.1892

Dietil èter ** 0.4452

Metil-t-butil èter ** 0.1752

Di-i-propil èter ** 0.3982

Etil-t-butil èter ** 0.2422

Èters glicòlics

2-metoxietanol ** 0.3072

2-etoxietanol ** 0.3862

1-metoxi-2-propanol ** 0.3552

2-butoxietanol ** 0.4832

1-butoxi-2-propanol ** 0.4632

Èsters

Formiat de metil ** 0.0272

Acetat de metil ** 0.0592

Acetat d’etil ** 0.2092

n-propil acetat ** 0.2822

i-propil acetat ** 0.2112

n-butil acetat ** 0.2692

s-butil acetat ** 0.2752

t-butil acetat ** 0.0532

Àcids orgànics

Àcid fòrmic 0.032

Àcid acètic 0.097

Àcid propiònic 0.15

166


NOTA: els potencials de generació fotoquímica d’ozó corresponen als valors

presentats en el BREF (Integrated Pollution Document and Control.

Reference Document on Economics and Cross-Media Effects). Han

estat considerats en aquesta guia de referència per tal d’il·lustrar els

diferents procediments i metodologies de càlcul que es desprenen

de cada capítol i directriu (reflectits en els exemples sobre determi-

nació dels efectes ambientals).


Nous oxigenats

Dimetoxi metà ** 0.1642

Dimetil carbonat ** 0.0252

Carburs halogenats

Clorometà 0.005

Clorur de metilè 0.068

Cloroform 0.017

Metilcloroform 0.009

Tetracloroetilè 0.029

Tricloroetilè 0.325

Clorur de vinil * 0.2721

1,1-dicloroetà 0.2321

Cis-dicloroetilè 0.447

Trans-dicloroetilè 0.392

Altres contaminants

Òxid nítric *** -0.46 a 4.09

Diòxid de nitrogen *** -0.06 a 3.8

Diòxid de sofre 0.048

Monòxid de carboni 0.027

* Derwent et al. (ref- 27) de H1

** Jenkin and Hayman (ref 28) de H1

*** Els valors obtinguts reflecteixen el rol important però variable d’aquests grups de subs-tàncies en la formació d’ozó

Annex 9: Mix europeu d’energia

Electricitat

Per generar 1 GJ d’electricitat, el promig de combustible i emissions genera-

des pel total europeu és:

[33, Fehrenbach H, 2002]

El promig dels factors d’emissions per electricitat deriven de la base de da-

des de ECOINVENT 1994

167

ANNEX 9: MIX EUROPEU D’ENERGIA

IFE

UP

etro

liG

asna

tura

lC

arb

óLi

gni

taE

nerg

ianu

clea

r

Act

ual

Gj

1,00

E+00

1,00

E+00

1,00

E+00

1,00

E+00

1,00

E+00

Ener

gia

prim

ària

Gj

3,69

E+00

2,90

E+00

2,38

E+00

2,82

E+00

3,35

E+00

Pet

roli

Kg

9,22

E+01

7,88

E+01

4,19

E-01

Gas

m3

7,14

E+01

5,33

E+01

3,74

E-01

Car

bóK

g8,

48E+

018,

19E+

013,

03E+

00

Lign

itK

g3,

19E+

023,

12E+

02

SO

2K

g6,

44E-

022,

43E-

013,

24E-

032,

88E-

035,

05E-

021,

48E-

013,

73E-

032,

22E-

013,

22E-

02

CO

2K

g1,

26E+

012,

47E+

021,

46E+

011,

32E+

021,

06E+

012,

17E+

027,

84E+

003,

16E+

026,

27E+

00

NO

2K

g3,

46E-

023,

68E-

017,

79E-

021,

51EE

-01

4,11

E-02

1,10

E-01

6,30

E-03

6,14

E-01

1,43

-02

Ele

ctri

cita

tG

J1

Ener

gia

prim

ària

Gj

2,57

Pet

roli

9,01

Gas

m3

6,92

Car

bókg

15,7

Lign

itakg

34,6

6

kg0,

10

CO

2kg

117

NO

2kg

0,16

Mix

eur

op

eu

Pet

roli

9,6%

Gas

9,5%

Car

bó18

,3%

Lign

ita10

,5%

Nuc

lear

36,0

%

Ele

ctri

cita

ta

par

tird

e g

asna

tura

l

Ele

ctri

cita

td

eco

mb

ustió

de

pet

roli

Ele

ctri

cita

ta

par

tird

e ca

rbó

Ele

ctri

cita

ta

par

tird

e lig

nit

168


Vapor

Per generar vapor amb 1 GJ d’energia, el promig de combustible i emissions

generades pel total europeu és:

Petroli Calor de

combustióde petroli

Gas natural

Calor apartir de

gas natural

CarbóElectricitat

a partir de carbó

Calor GJ 1,00E+00 1,00E+00 1,00E+00

Energiaprimària

GJ 1,29E+00 1,41E+00 1,28E+00

Petroli Kg 3,24E+01 2,75E+01

Gas m3 3,49E+01 2,81E+01 4,14E+01

Carbó Kg 4,74E+01

SO2 Kg 4,01E-02 9,95E-01 1,61E-02 5,75E-04 4,76E-02 3,70E-01

CO2 kg 6,51E+00 9,22E+01 7,16E+00 6,48E+01 5,82E+00 1,15E+02

NO2 Kg 1,77E-02 1,78E-01 3,47E-02 4,47E-02 3,77E-02 2,17E-01

Electricitat GJ 1

Energiaprimària

GJ 1,32

Petroli kg 12,96

Gas m3 10,46

Carbó kg 14,22

SO2 kg 0,54

CO2 kg 97,20

NO2 kg 0,18

Mix europeu

Petroli 40,0%

Gas 30,0%

Carbó 30,0%


El promig dels factors d’emissió per la generació de vapor deriven dels pro-

mitjos de les bases de dades de ECOINVENT i GEMIS.

169


ECO-INVENT

Petroli Calor de


Gas natural

Calor apartir de

gas natural

CarbóElectricitat

a partir de carbó

Calor GJ 1,00E+00 1,00E+00 1,00E+00

Energiaprimària

GJ 1,22E+00 1,43E+00 1,36E+00

Petroli kg 3,06E+01 2,60E+01

Gas m3 3,53E+01 3,00E+01 4,17E+01

Carbó kg 5,21E+01

SO2 kg 1,59E-02 1,41E+00 3,06E-02 6,74E-04 6,98E-02 6,29E-01

CO2 kg 4,24E-01 9,16E+01 7,29E+00 6,47E+01 6,36E+00 1,16E+02

NO2 kg 8,24E-04 1,88E-01 3,18E-02 2,35E-02 5,50E-02 2,50E-01

GEMIS Petroli Calor de


Gas natural

Calor apartir de

gas natural

CarbóElectricitat

a partir de carbó

Calor GJ 1,00E+00 1,00E+00 1,00E+00

Energiaprimària

GJ 1,35E+00 1,39E+00 1,20E+00

Petroli kg 3,42E+01 2,89E+01

Gas m3 3,44E+01 2,63E+01 4,12E+01

Carbó kg 4,27E+01

SO2 kg 6,44E-02 5,78E-01 1,52E-03 5,03E-04 2,54E-02 1,11E-01

CO2 kg 1,26E+01 9,27E+01 7,02E+00 6,49E+01 5,28E+00 1,13E+02

NO2 kg 3,46E-02 1,69E-01 3,76E-02 6,59E-02 2,05E-02 1,83E-01

170

ANNEX 10: INDICADORS FINANCERS

Annex 10: Indicadors financers

Els següents indicadors financers poden resultar d’utilitat per descriure la ca-

pacitat de reacció d’un sector (presentat en l’annex 1, Determinació de la via-

bilitat econòmica)

Solvència

La solvència es pot entendre de dues maneres:

1. Solvència entesa com a capacitat significa que una empresa té béns

suficients en el seu actiu per poder respondre al seu passiu exigible.

2. Solvència entesa com a puntualitat significa que una empresa fa front

als seus compromisos de pagament en les dades indicades.

La solvència es pot expressar segons l’equació:

Solvència corrent =Actiu circulant

Passiu circulant

• Actiu circulant: aquells actius que poden ser fàcilment convertibles en flux

de caixa.

• Passiu circulant: aquells passiu que ha de ser pagat en un termini màxim

de 12 mesos

Una derivació de la solvència corrent és el rati de tresoreria, on a l’actiu cir-

culant se li elimina l’estoc, de manera que ja no es considera aquella part que

pot resultar més complicat de convertir en flux monetari. Aquest indicador

mesura la qualitat de la solvència, com a garantia.

Rati de tresoreria =Actiu circulant – Estocs

Passiu circulant

Endeutament

L’endeutament indica les vegades que els fons propis d’una empresa co-

rresponen al total exigible, i es representa segons:

Grau d’endeutament = Total exigible Fons propis

• Total exigible: el deute total de l’empresa, a curt i a llarg termini

• Fons propis: és aquella part del passiu no exigible

El grau d’endeutament mesura el risc econòmic d’un accionista de la societat

en qüestió. Com més baix sigui l’endeutament, menys risc correrà un accio-

nista que hagi invertit en l’empresa, i millor salut aparent tindrà la companyia.

Un indicador que també reflecteix l’endeutament és el que es pot definir com

la cobertura de les despeses financeres (o interessos):

Cobertura dels interessos = Benefici operatiu

Cost financer

• Benefici operatiu: és la mesura sobre el potencial d’una companyia de ge-

nerar beneficis mitjançant la seva pròpia activitat empresarial. També es

171


172


coneix com el BAIT (Benefici abans d’interessos i taxes) o EBIT (el seu

acrònim en anglès).

• Cost financer: cost derivat del deute amb tercers de la companyia.

Lògicament, com més elevat sigui aquest indicador, més bona “salut finan-

cera” presentarà una determinada companyia.

Rendibilitat

Si els marges són elevats, el sector pot ser considerat elàstic i els actors que

hi participen estan en una millor posició que els actors d’altres sectors per

absorbir els costos associats a la implementació d’una MTD.

La rendibilitat de les ventes es pot definir com:

Rendibilitat de les vendes = Marge brut

· 100Vendes

• Marge brut: és la diferència entre el valor de les vendes netes (sense tenir

en compte els impostos associats) i els costos variables de producció (in-

cloent matèries primeres, subministres, serveis...) i els costos variables de

comercialització.

• Vendes: ingressos derivats de les vendes netes.

És una mesura del marge aconseguit en el procés productiu, i pot donar una

idea general sobre les tendències d’un determinat sector.

Si es vol determinar el marge net:

Marge net = Benefici net abans d’interesos i mpostos

· 100Vendes

• Benefici net abans d’interessos i impostos: és la diferència entre els in-

gressos obtinguts per les vendes i les amortitzacions i els costos opera-

tius associats a l’activitat empresarial.

Aquest indicador sovint és considerat l’eina més indicada per mesurar el ren-

diment operacional quan es duen a terme comparacions, ja que aquest indi-

cador no es veu afectat per la via de finançament utilitzada per la companyia.

La rendibilitat del capital propi ROE (Return on Equity) és una mesura del risc

total en que incorre l’accionista en l’activitat de la companyia. Aquesta rendi-

bilitat dóna una mesura de la retribució de l’accionista. El ROE es defineix

com:

ROE =BAT

· 100Capital propi

• BAT: és el benefici abans d’impostos (taxes), una vegada descomptat l’e-

fecte del cost financer sobre el benefici operatiu.

173


174


Rendiment

El rendiment de l’actiu, ROA (return on assets) mesura la capacitat genera-

dora de beneficis d’una companyia, mitjançant la bona utilització dels seus

actius disponibles. Es calcula segons:

ROA =Bat

· 100Actiu total net

Al ROA se li demana que sigui capaç de retribuir al passiu de la companyia.

Per tant, aquest valor de ROA hauria de ser superior al cost el passiu exigi-

ble, o sigui al cost del deute.

• Actiu total net: l’actiu total de la companyia menys les amortitzacions totals

Valor actual net

El valor actual net (VAN, o Net Present Value, NPV) és el valor d’una sèries

d’ingressos (o de despeses) futurs, planificats durant un període estipulat de

temps, descomptats en el moment actual.

Es defineix el valor actual com el càlcul de tots els ingressos portats al mo-

ment actual, sense tenir en compte el cost inicial de la inversió en el moment

zero (que és considerat també el moment actual).

Valor present = Σn

t=0 (costt

(1+r)t)

El valor actual net té el compte la inversió necessària a realitzar a l’inici del

projecte (considerat al moment actual, o sigui en el període zero). El procés

es basa en extreure el cost de la inversió requerida del global d’ingressos que

es preveuen a obtenir durant el projecte a dia d’avui.

NPV = - ( Inversió Inicial) + Σn

t=0 (ingressos netst)(1+r)t

Taxa interna de retorn (TIR)

La taxa interna de retorn és el tipus d’interès en el qual el valor actual net és

zero. Es pot definir com el rendiment mínim a obtenir per tal que el procés

d’inversió (tenint en compte el descompte dels ingressos) sigui rendible.

El seu càlcul no és tant directe com el càlcul del VAN, i sovint pot requerir la

utilització de processos iteratius o mètodes de càlcul avançats.

0 = - (Inversió Inicial) + Σn

t=0 (ingressos netst)(1+r)

t

175


176

ANNEX 11: COSTOS EXTERNS PER ALGUNS AGENTS CONTAMI-

NANTS DE L’AIRE

Annex 11: Costos externs per alguns agents

contaminants de l’aire

Els següents resultats han estat extrets a partir del Cost-Benefit Analysis of

Air Quality Related Issues, desenvolupat pel Clean Air for Europe (CAFE) Pro-

gramme (CAFE CBA). És consultable a: http://europa.eu.int/comm/environ-

ment/air/cafe/activities/cba.htm. Aquestes dades estan subjectes a futures

revisions i actualitzacions.

És important recordar que en l’informe inicial d’on s’extreuen les dades ,el

nombre d’efectes han estat exclosos de quantificació, incloent els impactes

en els ecosistemes i els hàbits culturals. Tot el ventall d’incerteses, inclosos

els models estadístics, poden empènyer els resultats cap una direcció o una

altra, incrementant-los o bé disminuint-los.

El detall dels termes utilitzats en les taules següents és:

• VOLY i VSL: Valoració de la mortalitat utilitzant valors de vida estadís-

tica (VSL) i valor d’un any de vida (VOLY)

• SOMO 0: Sumatori de les mitjanes sobre 0 ppbV (parts per billion

(1exp9) per volum)

• SOMO 35: Sumatori de les mitjanes sobre 35 ppbV

Amoníac – valors en € / tm

Danys causats per l’amoníac marginal, en ¤ per tona d’emissió pel 2010,

amb tres anàlisis de sensibilitat

177


NANTS DE L’AIRE

Mortalitat PM VOLY - Mitjana VSL - Mitjana VOLY - Promig VSL - Promig

Mortalitat O3 VOLY - Mitjana VOLY - Mitjana VOLY - Promig VOLY - Promig

Focalitzat en la salut? Si Si Si Si

Sensibilitat en la salut? No No Si Si

Cultius Si Si Si Si

Mètrica O3 / salut SOMO 35 SOMO 35 SOMO 0 SOMO 0

Alemanya 18000 27000 35000 51000

Àustria 12000 19000 24000 35000

Bèlgica 30000 47000 60000 87000

Dinamarca 7900 12000 16000 23000

Eslovàquia 14000 22000 28000 41000

Eslovènia 13000 20000 25000 37000

Espanya 4300 6700 8600 13000

Estònia 2800 4300 5600 8100

Finlàndia 2200 3400 4300 6300

França 12000 18000 23000 34000

Grècia 3200 4900 6300 9100

Holanda 22000 34000 44000 64000

Hongria 11000 17000 22000 32000

Irlanda 2600 4000 5100 7400

Itàlia 11000 17000 22000 2000

Letònia 3100 4700 6000 8800

Lituània 1700 2700 3400 5000

Luxemburg 25000 39000 50000 72000

Malta 8200 13000 16000 24000

Polònia 10000 15000 20000 29000

Portugal 3700 5800 7400 11000

Regne Unit 17000 27000 34000 50000

República Txeca 2000 31000 39000 57000

Suècia 5900 9000 12000 17000

Xipre 00 00 00 00

178


NANTS DE L’AIRE

NOX – valors en ¤ / tm

Danys causats pel NOX marginal, en ¤ per tona d’emissió pel 2010, amb tres

anàlisis de sensibilitat





Cultius Si Si Si Si

Mètrica O3

/ salut SOMO 35 SOMO 35 SOMO 0 SOMO 0

Alemanya 9600 15000 18000 26000

Àustria 8700 13100 16000 24000

Bèlgica 5200 8200 9100 14000

Dinamarca 4400 6700 8300 12100

Eslovàquia 5200 7800 9700 14000

Eslovènia 6700 10000 13000 18000

Espanya 2600 3800 5200 7200

Estònia 810 1100 1600 2200

Finlàndia 750 1100 1500 2000

França 7700 12000 14000 21000

Grècia 840 1100 1400 1900

Holanda 6600 10000 12000 18000

Hongria 5400 8100 10000 15000

Irlanda 3800 5600 7500 11000

Itàlia 5700 8600 11000 16000

Letònia 1400 1900 2700 3700

Lituània 1800 2700 3700 5000

Luxemburg 8700 13000 16000 14000

Malta 670 930 1300 1700

Polònia 3900 5800 7100 10000

Portugal 1300 1900 2200 3200

Regne Unit 3900 6000 6700 10000

República Txeca 7300 11000 13700 20000

Suècia 2200 3200 4100 5900

Xipre 00 00 00 00

Mar Bàltic 2600 4000 4900 7200

Mar Mediterrani 530 760 990 140

Atlàntic Nord Est 1600 2400 3500 4800

Mar del Nord 5100 7900 9500 14000

PM2,5 – valors en ¤ / tm

Danys causats pel PM2,5 marginal, en ¤ per tona d’emissió pel 2010, amb

tres anàlisis de sensibilitat

179


NANTS DE L’AIRE





Cultius Si Si Si Si

Mètrica O3


Alemanya 48000 74000 95000 140000

Àustria 37000 56000 72000 110000

Bèlgica 61000 94000 120000 180000

Dinamarca 16000 25000 33000 48000

Eslovàquia 20000 31000 40000 58000

Eslovènia 22000 34000 44000 64000

Espanya 19000 29000 37000 54000

Estònia 4200 6500 8300 12000

Finlàndia 5400 8300 11000 16000

França 44000 68000 87000 130000

Grècia 8600 13000 17000 25000

Holanda 63000 96000 120000 180000

Hongria 25000 39000 50000 72000

Irlanda 15000 22000 29000 42000

Itàlia 34000 52000 66000 9700

Letònia 8800 14000 17000 25000

Lituània 8400 13000 17000 24000

Luxemburg 41000 63000 81000 120000

Malta 9300 14000 18000 27000

Polònia 29000 44000 57000 83000

Portugal 22000 34000 44000 64000

Regne Unit 37000 57000 73000 110000

República Txeca 32000 49000 62000 91000

Suècia 12000 18000 23000 34000

Xipre 00 00 00 00

Mar Bàltic 12000 19000 24000 35000



Mar del Nord 28000 42000 54000 80000

180


NANTS DE L’AIRE

SO2 – valors en ¤ / tm

Danys causats pel SO2 marginal, en ¤ per tona d’emissió pel 2010, amb tres

anàlisis de sensibilitat





Cultius Si Si Si Si

Mètrica O3


Alemanya 11000 17000 22000 32000

Àustria 8300 13000 16000 24000

Bèlgica 11000 16000 21000 31000

Dinamarca 5200 8100 10000 15000

Eslovàquia 4900 7500 9600 14000

Eslovènia 6200 9500 12000 18000

Espanya 4300 6600 8400 12000

Estònia 1800 2800 3600 5200

Finlàndia 1800 2700 3500 5100

França 80000 12000 16000 23000

Grècia 1400 2100 2700 4000

Holanda 13000 21000 26000 39000

Hongria 4800 7300 9400 14000

Irlanda 4800 7500 9500 14000

Itàlia 6100 9300 12000 18000

Letònia 2000 3100 3900 5700

Lituània 2400 3600 4700 6800

Luxemburg 9800 15000 19000 28000

Malta 2200 3300 4300 6200

Polònia 5600 8600 11000 16000

Portugal 3500 5400 6900 10000

Regne Unit 6600 10000 13000 19000

República Txeca 8000 12000 16000 23000

Suècia 2800 4300 5500 8100

Xipre 00 00 00 00

Mar Bàltic 3700 5800 7400 11000



Mar del Nord 6900 11000 14000 20000

COV – valors en ¤ / tm

Danys causats pels VOCs marginals, en ¤ per tona d’emissió pel 2010, amb

tres anàlisis de sensibilitat

181


NANTS DE L’AIRE





Cultius Si Si Si Si

Mètrica O3


Alemanya 1700 2500 3900 5100

Àustria 1700 2600 3800 5200

Bèlgica 2500 3500 5300 7100

Dinamarca 720 970 160 2000

Eslovàquia 660 960 1500 2000

Eslovènia 1400 2000 3200 4400

Espanya 380 510 920 1100

Estònia 1400 190 340 420

Finlàndia 160 220 390 490

França 1400 2000 3100 4200

Grècia 280 400 670 880

Holanda 1900 2700 4100 5400

Hongria 860 130 200 2700

Irlanda 680 950 160 2000

Itàlia 1100 1600 2600 3500

Letònia 220 300 520 650

Lituània 230 330 550 710

Luxemburg 2700 4000 5900 8000

Malta 430 580 1000 1300

Polònia 630 900 1400 1900

Portugal 500 700 1200 1600

Regne Unit 1100 1600 2500 3200

República Txeca 1000 1400 2300 3000

Suècia 220 440 780 980

Xipre 00 00 00 00

Mar Bàltic 530 700 1200 1500



Mar del Nord 1900 2600 4000 5400

182


NANTS DE L’AIRE

Promitjos

Promig dels danys causats en ¤ per tona d’emissió de NH3, NOX, PM2,5, SO2

i VOCs en l’Europa dels 25 (excepte Xipre) i les àrees marítimes circumdants,

amb tres anàlisis de sensibilitat



Focalitzat en la salut? Inclòs Inclòs Inclòs Inclòs

Sensibilitat en la salut? No Inclòs No Inclòs Inclòs Inclòs

Cultius Inclòs Inclòs Inclòs Inclòs

Mètrica O3


Promig de EU25 (excepte Xipre) - € tona

NH3 11000 16000 21000 31000

NOX 4400 6600 8200 12000

PM2,5 26000 40000 51000 75000

SO2 5600 8700 11000 16000

VOCs 950 1400 2100 2800

Promig dels mars - € / tona

NH3 n/a n/a n/a n/a

NOX 2500 3800 4700 6900

PM2,5 13000 19000 25000 36000

SO2 3700 5700 7300 11000

VOCs 780 1100 1730 2300

Annex 12: Dades complementàries a

l’exemple d’impremta

Demanda acumulada d’energia

183

ANNEX 12: DADES COMPLEMENTÀRIES A L’EXEMPLE D’IMPREMTA

Producte o servei UnitatsCED

MJ per unitatReferència

Energia secundària

Electricitat de la xarxa pública 1 MWh 789 ifeu

Electricitat de plantes de carbó 1 MWh 665 ifeu

Electricitat de plantes de gas 1 MWh 560 ifeu

Electricitat de centrals nuclears 1 MWh 901 ifeu

Electricitat de centrals hidroelèctriques 1 MWh 280 ifeu

Vapor de la crema de carbó 1 MWh 344 ifeu

Vapor de la crema de gas 1 MWh 349 ifeu

Petroli i recursos d'energia primària

Petroli mineral 1 kg 46,6 TREMOD

Diesel 1 kg 42,8 TREMOD

Petroli lleuger 1 kg 42,8 TREMOD

Petroli pesat 1 kg 40,4 TREMOD

Gas natural (matèria primera) 1 m3 34 ECOINVENT

Gas natural (purificat) 1 m3 40,3 GEMIS

Carbó (mix europeu) 1 kg 29,1 ifeu

Carbó (Alemanya, UK) 1 kg 29,8 ifeu

Carbó (Sud Àfrica, Austràlia) 1 kg 26,6 ifeu

Lignita (Alemanya) 1 kg 9,1 ifeu

Fusta 1 kg 8,9 ifeu

Altres petrolis 1 kg 9,3 Ifeu

Productes químics i auxiliars

Pedra caliza 1 kg 0,053 Patyk

Cal 1 kg 4,18 Patyk

Hidròxid sòdic 1 kg 19,9 APME

Amoníac 1 kg 36 Patyk

Metanol 1 kg 42,9 Ifeu

184



Producte o servei UnitatsCED

MJ per unitatReferència

Productes químics i auxiliars

Etanol 1 kg 56 Ifeu

Acetona 1 kg 64,3 APME

Glicol 1 kg 64,8 Ifeu

Benzè 1 kg 61,9 APME

Toluè 1 kg 66,2 APME

Metalls i materials de construcció

Ferro 1 kg 14,4 GEMIS

Acer 1 kg 16,3 FFE

Alumini primari 1 kg 196 GEMIS

Alumini secundari 1 kg 25,8 GEMIS

Coure 1 kg 53 GEMIS

Zinc 1 kg 70,6 GEMIS

Ciment 1 kg 4,29 FFE

Formigó 1 kg 0,66 FFE

Plàstics

Polietilè d'alta densitat (HDPE) 1 kg 65,3 APME

Polipropilè 1 kg 71,6 APME

PVC 1 kg 54 APME

PET 1 kg 71,7 APME

Serveis

Transport amb camió petit 1 t/km 0,81 TREMOD

Transport amb camió (tràiler) 1 t/km 1,44 TREMOD

Incineració residus nocius (baix poder calorífic)

1 kg 5 Ifeu

Dipòsit de residus nocius 1 kg 0,22 Ifeu

Dipòsit de residus inerts 1 kg 0,056 Ifeu

CED (Cummulative Energy Demand – Demanda acumulada d’energia) es

una concepte que agrega el consum d’energia en un procés, incloent l’e-

nergia consumida directament en el procés (consum d’energia primària) i el

consum d’energia en el procés de producció de matèries primeres. Pot ser

utilitzat per indicar els efectes ambientals dels procés sobre l’efecte hiverna-

cle i l’acidificació.

Es defineix la Demanda Acumulada d’Energia (CED) com la suma total de l’e-

nergia primària gastada en producció, tant de manera directa com indirecta,

i referent en la producció d’un bé o en el subministrament d’un servei.

Fonts:

APME –– Association of Plastic Manufacturers in Europe: http://www.ap-

me.org/media/public_documents/20011009_164930/lca_summary.htm

ECOINVENT –– Swiss Center for Life Cycle Inventories:

http://www.ecoinvent.ch/en/

FFE –– Forschungsstelle für Energiewirtschaft:

http://www.ffe.de/index3.htm

GEMIS –– Gesamtemissionsmodell intergrierter Systeme:

http://www.oeko.de/service/gemis/ifeu - Institute für Energie und Umwelt-

forschung

Actualització de les dades recollides dels sistemes energètics a partir de les

dades i literatura original (ECOINVENT, GEMIS, TREMOD, APME)

185


186


Patyk et al. –– Düngemittel – Energie un Stoffstrombilanzen; Wieweg-Verlag

Unweltwissenschaften; Braunschweig 1997

TREMOD –– Transport Emission Estimation Model; eina de software desen-

volupada per ifeu – Institute for Federal Agengy for Environment, varis minis-

teris, l’associació alemanya d’indústries d’automoció, l’associació alemanya

d’indústries petroquímiques.

Oekopol 2000 –– Extracte de la base de dades específica del sector de

Oekopol.

187

GLOSSARI

8. Glossari

Concepte Descripció

Anàlisis de contribucióComparació dels resultats utilitzant un estàndard dereferència com ara el total europeu.

Any base (o de partida)Es refereix a l’any considerat per ajuntar les dades ini-cials o de partida, en termes de costos o d’emissions.És l’any a partir del qual es fan les projeccions futures.

Beneficis

En el context de la guia, es refereix als avantatges perdescriure els efectes ambientals positius o negatiusconsiderats degut a la implantació d’una tècnica de-terminada o altes mesures ambientals.

Beneficis (monetaris)

En el cas de la guia, els beneficis anuals generats através de la venta de materials recuperats o de l’ener-gia generada a partir de la posada en marxa i explota-ció de la tècnica seleccionada.

BREF Document de referència de les MTD

Cash flow (flux de caixa)

Per un any determinat, el cash flow associat a unatècnica ambiental es la diferència entre els diners in-gressats i els pagats. Una vegada la tècnica és ope-rativa, el cash flow te en compte els costos d’opera-ció i de manteniment menys els ingressos obtingutsper la venda dels productes i la reducció de costosassociada a la tècnica. De manera similar, abans quela tècnica sigui operativa el cash flow inclourà nomésles despeses associades a la inversió.

Cash Flow descomptat És el valor present dels cash flow futurs esperats

Conflictes creuatsEfectes que resulten complicats de comprar (ex. Re-ducció de NOx respecte el consum d’energia).

ContaminantSubstància individual o grup de substàncies que po-den danyar o afectar el medi ambient.

Cost anual total

El cost anual total d’una tècnica correspon a un paga-ment uniforme anual requerit per cobrir tant els costosd’operació anuals com els costos de manteniment, ai-xí com els costos anuals del capital.

Cost analitzat del capitalPagament uniforme anual durant total la vida útil de latècnica proposada. La suma de tots els pagaments téel mateix valor present que la despesa inicial en inversió.

188

GLOSSARI


Cost d’oportunitatEl valor d’un recurs escàs en una utilitat alternativa. Elcost econòmic real d’un recurs ve determinat pel seucost d’oportunitat.

Cost d’oportunitat de capitalEl retorn esperat per invertir en una determinada tèc-nica enlloc de fer-ho en una altra.

Cost eliminatEl valor de cada un dels estalvis en costos de treball,energia o materials relatius a la situació de partida, re-sultant de posar en pràctica una tècnica.

Costos d’interès (financers) Cost associat a la utilització de capital extern.

Costos directesCostos que són directament atribuïts a la tècnica con-siderada, com ara els costos d’operació d’aquestatècnica, el seu manteniment…

Costos d’operació i de manteniment

Costos associats a l’energia, mà d’obra, materials i ser-veis ambientals requerits per operar i mantenir una tèc-nica proposada durant un any. Poden incloure costos fi-xos anuals associats amb administració, assegurancesi altres sobrecostos generals. S’exclouen tots aquellscostos associats amb el finançament i la depreciació dela planta o equips. S’incorre de manera anual enaquests costos durant la vida útil de la tècnica.

Costos indirectes

Costos associats amb els canvis en la demanda enrelació als mercats o sectors de l’economia. En el casd’un tècnica ambiental, aquests costos indirectes po-den ser els canvis en la demanda d’un determinat re-curs o servei.

Costos no imputables

Són aquells costos que no poden ser directamentatribuïts a un objecte particular o a una unitat de cost.Generalment s’assignen com a un percentatge a ca-da un dels respectius centres de costos.

DeflacióDecreixement generalitzat del nivell de preus, o incre-ment en el poder de compra del diner

Depreciació

Reconeixement anual o periòdic de les despeses origi-nals d’inversió com a cost anual degut a la progressivaobsolescència d’un equip o tècnica, que és utilitzat du-rant un període concret, conegut com la vida útil.

DescompteProcés de càlcul del valor present dels cash flow fu-turs.

189

GLOSSARI


DespesaLes despeses en un any determinat poden estar rela-cionades tant a les inversions (despeses en capital)com als costos d’operació i als consums.

Despesa addicional

Diferència entre tots els costos en els que s’han inco-rregut en la situació de partida o existent respecteaquells costos derivats de la implantació d’altres op-cions sota consideració.

Despeses d’inversió

La despesa total feta en un any per l’adquisició d’ele-ments de control de la contaminació o altres equipsde protecció, i totes les despeses associades a la se-va instal·lació i posada en marxa.

Economies d’escalaIncrement de l’eficiència a mida que s’incrementa lacapacitat de producció.

Efectes ambientalsCàlcul dels de l’impacte ambiental de les emissionsd’aigua, aire o terres, ús d’energia, consum de matè-ries primeres, soroll, extracció d’aigua…

EficiènciaMesura de l’efectivitat d’una tècnica per aconseguir unresultat particular.

EIPPCB Oficina europea de IPPC - European IPPC Bureau

Elasticitat en els preus

Descriu com la demanda d’un producte de gran con-sum canvia quan el preu augmenta. Si la demandadecreix quan el preu augmenta, el comportament delproducte és elàstic; si és al contrari, el seu comporta-ment és inelàstic. Si el canvi percentual en la quantitatdemandada és superior que el canvi percentual en elpreu, aleshores el preu del bé de consum és elàstic.

Emissió

Eliminació directa o indirecta de substàncies, vibra-cions, calor o soroll en l’aigua, aire o a terra d’una fontconcreta o bé de diferents fonts difuses en una ins-tal·lació.

Externalitats

Costos econòmics que normalment no són tinguts encompte en els mercats o en les decisions per part delsagents que hi participen. Efectes no relacionats ambl’activitat pròpia però que tenen (o podem tenir) un im-pacte significatiu en l’operativa i els resultats propis.

190

GLOSSARI


Factor de recuperació del capital

Factor utilitzat per calcular el cost anual del capital d’u-na tècnica de protecció ambiental. Pot ser igualmentutilitzat per determinar el cost anual equivalent d’unacorrent de fluxos de caixa que tinguin lloc durant la vi-da útil d’una tècnica determinada.

Factor d’emissióPromig estimat del grau d’emissions per un contami-nant concret en una font donada, relatiu a les unitatsde l’activitat considerada.

Font del contaminant

És la font d’emissió. Poden ser classificades segons(i) punt o concentració de fonts, (ii) fonts disperses i (iii)fonts en línia, que inclou tant les fonts mòbils com lesestacionàries.

GJ Gigajoule (1 GJ = 109 J)

InflacióIncrement generalitzat en el nivell de preu de produc-tes i serveis; decreixement del poder de compra deldiner.

MJ Megajoule (1 MJ = 1000 KJ = 106 J)

MTCMaximun Toloerable Concentration - Concentraciómàxima tolerable

MTD Millor Tècnica Disponible

NOAELNo Observed Adverse Effect Levels - Nivells d’efectesadversos no observats

NOECNo Observed Effect Concentration - Concentracióamb efectes no observats

PNECPredicted No Effect Concentrations: concentració oncap efecte tòxic és observat.

Poder de compra

Capacitat monetària per adquirir béns o serveis. Quanel nivell general de preus augmenta, el poder de com-pra decreix. En períodes d’inflació és necessari un in-crement de la quantitat monetària per no perdre poderadquisitiu.

191

GLOSSARI


Preus nominalsPreus mesurats en termes de poder de compra enuna data determinada. No estan ajustats per efectesde la inflació.

Preus realsSón els preus, els valors dels quals han estat ajustatssegons els valors de la inflació.

Situació de partida La situació existent, inicialment.

Temes ambientals

Descriuen els efectes o impactes que poden ser tin-guts en compte de manera conjunta en una avalua-ció. En el cas de la metodologia d’efectes ambientalsutilitzada en aquesta guia, aquests temes ambientalssón anàlegs a les categories d’impactes referides enla normativa ISO 14042

Tipus de descompteTipus d’interès utilitzat per descomptar els cash flowfuturs en la determinació del valor present

Tipus d’interèsTipus d’interès carregat en cada un dels períodes as-sociats a les despeses d’inversió.

Tipus d’interès nominalTipus d'interès referits en el moment en que són me-surats; aquest tipus d’interès no està ajustat pelsefectes de la inflació.

Tipus real d’interès

El tipus nominal de descompte o l'interès nominalajustat al valor de la inflació, representant l'incrementde poder adquisitiu. L’interès real mesura quin com-sun es pot tenir en un període 2 si s’havia donat un ni-vell de consum en el període 1.

TJ Terajoule (1 TJ = 1012 J)

Valor present

Quantitat monetària considerada en el moment actualequivalent a un flux de caixa esperat que ha de tenirlloc en un futur. És el valor descomptat dels fluxos decaixa.

192

GLOSSARI


Vida econòmica

Període de temps en el qual els costos d’operació ide manteniment d'una tècnica ambiental excedeixenels beneficis marginals que aquesta proporciona.Aquesta vida econòmica pot diferir de la vida tècnica,essent sovint la vida econòmica més curta

Vida tècnica

La vida física estimada d’una tècnica ambiental, queés funció d'un règim de manteniment assumit. Pertant aquesta vida es pot allargar amb una bona i co-rrecta planificació.

DOCUMENTS DE REFERÈNCIA SOBRE LES MIL L ORS TÈCNIQUES DISPONIBLE S

APLICABLES A LA INDÚSTRIA

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

3

PROVAPILOT

194

PROVA PILOT. EXEMPLE D’APLICACIÓ GLOBAL DE LA GUIA

Exemple d’aplicació global de la guia

Determinació dels efectes ambientals, avaluació econòmica de les alternati-

ves i avaluació de la viabilitat econòmica en la reducció de les emissions de

NOX en una planta de producció de vidre de l’empresa Saint Gobain (planta

de l’Arboç).

1. Introducció

L’activitat principal del grup Saint Gobain és la producció de vidre. El grup es

va crear el 1665 amb la finalitat d’organitzar la producció de miralls a França.

Actualment és un dels 100 majors grups industrials del món.

El grup Saint Gobain compta amb 170.000 empleats, repartits entre les di-

ferents filials, i està sòlidament implantat en 46 països.

A part de la seva implantació en el sector del vidre, el seu lideratge com a

grup es consolida a escala mundial o europea en les diferents activitats in-

dustrials: aïllament, materials de la construcció, canalització, envasos, fibra

de reforç, ceràmica industrial, abrasius, distribució especialitzada...

L’activitat del vidre en el grup Saint Gobain està focalitzada en la divisió Saint

Gobain Vitrage, i engloba la fabricació, la transformació i la comercialització de

vidre destinat als sectors de la construcció i l’automoció. També subministra

vidres especials a sectors molt específics, entre els quals destaquen l’avia-

ció, els transports, els electrodomèstics, la refrigeració comercial i l’òptica.

Aquesta divisió s’organitza en quatre grans àrees:

• Saint-Gobain Glass, especialitzada en productes de base;

• Cristalerías de Saint-Gobain, xarxa de societats distribuïdores i transfor-

madores de vidre;

• Saint-Gobain Sekurit, orientada als sectors de l’automoció i el transport;

• Saint-Gobain Especialitats, amb productes orientats a la indústria electrò-

nica, d’electrodomèstics, nuclear...

La presència de Saint-Gobain a Espanya s’inicia a principis del segle XX, a

partir d’un acord amb una fàbrica de miralls, d’on posteriorment es va cons-

tituir Cristalería Española.

Els inicis de fabricació de vidre pla es remunten al 1906.

L’any 1999, el Grup Cristalería Española va passar a denominar-se Grup

Saint-Gobain Cristalería, SA.

En l’actualitat, Saint-Gobain Cristalería, SA, és líder en la fabricació, trans-

formació i comercialització de vidre destinat als sectors de la construcció

(Saint-Gobain Glass a Espanya) i automoció (Saint-Gobain Sekurit España).

L’estudi sobre la determinació dels efectes ambientals i l’avaluació de les

diferents alternatives en la reducció de les emissions d’òxids de nitrogen

s’ha realitzat en la planta de producció de vidre que Saint-Gobain té a

l’Arboç.

195


196


Les principals emissions

Les principals emissions a l’atmosfera que es produeixen són els diòxids de

carboni i de sofre i els òxids de nitrogen. Les emissions dels forns també po-

den contenir metalls pesants, així com considerables quantitats de partícu-

les. Es considera que les empreses que pertanyen a aquest sector poden

ser responsables del 0,7% del total de les emissions d’aquestes substàncies

dins la Unió Europea.

Moltes de les indústries d’aquest sector utilitzen forns continus de grans di-

mensions amb una vida útil que pot arribar als dotze anys. A causa del cost

dels forns i la necessitat que funcionin de manera continuada durant tota la

campanya, les modificacions o aplicacions de tècniques secundàries han de

coincidir amb els moments en què es realitzen aquelles operacions planifi-

cades de manteniment o reconstrucció.

Les tècniques que es poden utilitzar per aconseguir els nivells d’emissió de-

sitjats es troben englobades en dues grans categories: les tècniques primà-

ries i les tècniques secundàries.

• Les tècniques primàries són aquelles que eviten o minimitzen la genera-

ció dels contaminants en qüestió.

• Les tècniques secundàries són aquelles mesures i tècniques que re-

tenen, tracten o inertitzen totalment o parcialment els contaminants ge

nerats.

197


2. Directriu 1: Identificació i determinació


La planta de l’Arboç disposa d’un forn de fusió de vidre amb una superfície

de 352 m2, capaç de funcionar mitjançant fuel o gas natural.

La planta utilitza el sistema de fabricació float, que és la tècnica que designa

el procés productiu del vidre pla. Aquesta tècnica es basa a fer surar el vidre

fos que surt del forn de fusió sobre un bany d’estany líquid, de manera que

el vidre no necessitarà ser polit o esmerilat, i es podrà tallar directament.

L’esquema del procés productiu1 es pot representar segons el diagrama se-

güent:

Aquest forn de fusió té una tirada màxima de 580 Tm/dia, que proporciona

una producció de vidre pla de 170.000 Tm anual de vidre pla.

El diagrama2 següent presenta les activitats principals que componen el pro-

cés productiu, així com les entrades i sortides principals en cada etapa d’a-

quest procés.

Forn de fusió Float

1 Font: Saint-Gobain.2 Font procés productiu de la planta de Saint-Gobain de l’Arboç.

198


SorraCarbonat sòdicSulfat sòdicDolomiaVidre trituratÒxid fèrricCalcàriaCarbóCalumita

COMPOSICIÓ Soroll (dB)

Mescla vitrificable+Vidre triturat

Gas naturalFuel BIAElèctrodes elèctrics

FUSIÓForn de fusió de vidre

de 352 m2 de superfície i tiradamàxima de 580 Tm/dia

Aportació d'aiguaosmotitzada

NitrogenAnhídric sulfurósCalefacció

170.000 Tm/any vidre

FLOTAT I VIDRERECUIT

Emissions per xemeneia del forn:NOx (com a NO2) +

SOx + partícules sòlides (55.170 Mn3/H)

Soroll (dB)

—Evaporació—Neteja de filtres

—Emissions N2+H2+aigua

Altres operacions de tractament i transformació

199


Com es pot observar en el diagrama anterior, l’única font d’emissió d’òxids

de nitrogen és la xemeneia del forn de fusió.

La utilització del tipus de combustible (gas natural o fuel) depèn del preu de

cada un dels combustibles i és també funció del tipus de producte que

s’elabora.

Opció 1: Situació original

L’evolució històrica d'emissions3, que s’han anat registrant a la planta de l’Ar-

boç en funció del color del vidre fabricat i de la utilització d’oxiboosting de su-

port, es presenten en el gràfic següent:

El valor mitjà de les emissions durant aquest període de temps ha estat de

1.463 mg/Nm3 (gas sec, a 0 ºC, 1.013 hPa i al 8% d’O2)

1.901

1.4901.442

1.746

1.1081.092

Evolució de les emissions NOx

2001 2006 20072002 2003 2004 2005

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

NO

x (m

g/N

m3 )

3 Font dades d’emissions corresponents a la planta de l’Arboç. Dades subministrades pel Departament de Ges-tió de la Qualitat i Medi Ambient de la planta.

200


Actualment, la planta de l’Arboç disposa de mesuradors de nivells de NOx a

la xemeneia, que és on van parar tots els gasos de combustió.

Per poder trobar un referent sobre les millors alternatives a aplicar, s’ha rea-

litzat un estudi de comparació amb les altres plantes del grup dedicades a

la producció de vidre pla. S’han considerat els valors mitjans d’emissions

des de 1990 fins a 2007 de totes les fàbriques del grup Saint Gobain d’ar-

reu del món.

Una vegada obtingudes les dades, s’han determinat quines eren les plantes

amb un major grau d’afinitat a la fàbrica de l’Arboç, pel que fa a la similitud del

procés productiu. També s’han tingut en compte els projectes de millora que

ha emprès cadascuna per assolir els objectius en les emissions de NOx i els

resultats associats a la implantació d’aquestes mesures seleccionades4.

Opció 2: Mesures primàries

Entre els avantatges que presenten aquestes tècniques, es poden destacar

uns costos associats d’implantació relativament baixos, l’elevada eficiència

que ofereixen aquestes tècniques per a la majoria de tipus de forns, la ver-

satilitat i un menor consum energètic.

Per contra, si s’implanten aquestes tècniques pot resultar necessari modifi-

car el disseny del forn per assolir els resultats planificats; addicionalment, la

4 Dades subministrades pel Departament de Medi Ambient de la divisió de vidre pla de Saint-Gobain.

201


qualitat del producte final pot veure’s afectada i poden incrementar-se les

emissions de SO2 i de CO.

En funció del nombre de tècniques que s’implantin i dels nivells de partida de

les emissions de NOX, l’eficiència d’eliminació pot arribar a un 70%.

La principal limitació que presenten aquestes tècniques es troba en la ne-

cessitat d’implantar una sèrie de tècniques addicionals per aconseguir una

eficiència d’eliminació rellevant. Això implica que els requisits inicials de dis-

seny i enginyeria són molt exhaustius, i necessiten també una posada en

marxa molt acurada.

L’impacte indirecte de les tècniques primàries és un increment dels requeri-

ments de l’energia primària necessària per als processos associats. Per tant,

això implica un increment de la contaminació global (considerant les fonts ac-

tuals principals de generació d’energia).

En general, aplicant únicament mesures primàries es poden assolir nivells

d’emissió compresos entre els 600 i 850 mg/Nm3 per a la majoria de sec-

tors. No obstant això, en traslladar aquestes mesures a les empreses pro-

ductores de vidre domèstic, els valors d’emissions només es poden reduir

fins a uns valors de 1.500 mg/Nm3, atesa la utilització de nitrats en la seva

formulació.

Les tècniques a implantar dependran tant dels costos associats com de la

dificultat tècnica de la seva implantació.

202


De l’estudi realitzat en les fàbriques fixades com a punts de referència a l’ho-

ra d’establir un benchmark de les millors pràctiques utilitzades i de les tècni-

ques implantades, la conclusió extreta reflecteix que les mesures primàries

són les més indicades per implantar a la planta de l’Arboç.

La concentració d’òxids de nitrogen està directament relacionada amb la

temperatura. La corba de generació d’òxids de nitrogen creix de manera ex-

ponencial a partir de certs valors de temperatura. Així doncs, resulta fona-

mental controlar la temperatura de flama per tenir controlada la concentració

d’òxids de nitrogen.

Les mesures primàries a implantar es divideixen en dos grans blocs:

• Implantació de tècniques primàries als cremadors: es consideren uns

nous injectors i unes noves sondes de mesura d’oxigen dels fums de

combustió.

• Implantació de tècniques associades a mesures primàries al forn de fusió:

oxicombustió.

Un requeriment per tenir controlat el procés i la generació d’emissions con-

taminants és el control de les temperatures. Cal assolir el control total de la

temperatura de flama, i, per tant, s’ha d’implantar una anàlisi en continu a ca-

da un dels cremadors, per tal de detectar l’excés d’oxigen en qualsevol part

del procés de fusió.

203


Mesures a implantar en els cremadors

L’objectiu d’aquests injectors és el control de la temperatura de flama. Aquest

control de la temperatura de flama s’aconsegueix amb una petita turbulència

durant la combustió. Addicionalment, suposa una disminució de les pèrdues

de xemeneia —que implica no perdre tir dins el forn.

Aquests injectors són ajustables amb un gran precisió i donen una flama amb

molt poca turbulència. Gràcies al seu doble flux, la longitud de la flama i la ve-

locitat de combustió són ajustables. Un avantatge addicional que comporta

aquesta tècnica, a part de l’esmentada reducció de la formació dels òxids de

nitrogen, és una reducció de l’energia necessària.

La configuració considerada òptima per a aquesta situació és de cinc injec-

tors per cremador.

La implantació d’aquests injectors anirà acompanyada d’unes sondes zirco-

ni per analitzar l’oxigen als recuperadors de calor. Com més precisa és la me-

sura de l’oxigen dins el gas de combustió, millor es condueix aquesta com-

bustió fins a un punt òptim, sense que calgui reajustar l’aire en excés com a

mesura de precaució, cosa que implica un augment del consum energètic i

una major generació d’òxids de nitrogen. Per tal d’aconseguir la reducció fi-

xada en els nivells d’emissions, el procés ha de ser conduït cap a la com-

bustió estequiomètrica amb menys aire en excés.

204


Mesures en el forn de fusió

La mesura primària que es pretén implantar en el forn és l’oxicombustió en la

zona de precombustió (o el que es coneix com a anell 0).

L’oxicombustió és una combustió basada en la utilització d’oxigen en lloc d’aire

per cremar el combustible. En canviar l’oxigen per l’aire s’elimina la presència de

nitrogen a l’atmosfera de combustió i s’evita així la producció d’òxids de nitrogen.

L’inconvenient que comporta aquesta tècnica és que la generació d’oxigen

s’ha de realitzar per separat, fet que implica un sobrecost addicional.

Els objectius que es pretenen assolir amb la implantació de l’oxicombustió

són assolir una major tirada i reduir la temperatura de fusió.

En l’oxicombustió, el comburent és oxigen pur i el seu cabal és equivalent al

contingut en el cabal d’aire utilitzat habitualment. Això implicarà dissenyar to-

ta la infraestructura necessària per subministrar aquest oxigen.

El gran avantatge d’aquesta tècnica és el baix nivell d’emissions de NOX. No

obstant això, l’oxicombustió porta associat un increment del consum energè-

tic i una reducció de la vida útil del forn. Aquest increment del consum

energètic derivat de la producció d’oxigen comporta un increment dels cos-

tos operatius, a més dels conseqüents efectes ambientals derivats de les

fonts actuals de generació d’energia.

Finalment, i com a fase definitiva de cara a la reducció de les emissions

d’òxids de nitrogen —i d’altres contaminants no tractats en aquest exem-

ple—, l’empresa es prepara per a l’adaptació del seu procés productiu al

Protocol de Kyoto. Aquesta adaptació suposarà inicialment la instal·lació

de cremadors de fuel de major rendiment, i com a darrer pas, substituirà

el fuel per gas natural com a combustible en tots aquells camps en què

sigui possible.

Opció 3: Mesures secundàries

L’alternativa de desenvolupar i implantar mesures secundàries no es presenta

com a viable a priori, atès que la seva posada en marxa afectaria el correcte

funcionament del procés productiu, per motius de temperatura. Addicional-

ment, aquest tipus de mesures poden suposar un risc per a les instal·lacions.

També cal tenir en compte els elevats costos associats a aquests tipus de

tècniques.

Hi ha diferents tècniques corresponents a mesures secundàries que podrien

implantar-se:

• Reacció i reducció en els regeneradors, 3R.

• Reducció selectiva sense catalitzador, SNCR.

• Reducció selectiva amb catalitzador, SCR.

La tècnica a implantar considerada és la reducció selectiva amb catalitzador,

SCR. Es basa en la reacció de NOX amb amoníac o urea a certa temperatu-

ra, en presència de catalitzadors (els més freqüents són els òxids de titani i

els de vanadi). La temperatura de reacció és en funció del tipus de catalit-

205


206


zador utilitzat, però gràcies a l’actuació dels catalitzadors, les temperatu-

res són inferiors a les requerides a la reducció selectiva sense catalitzador.

Entre els avantatges que presenta aquesta tècnica, destaca l’elevada eficà-

cia en la reducció d’emissions de NOX; el rang d’eficiència en l’eliminació d’a-

quests òxids se situa entre el 70% i 95%. Cal destacar que aquesta reduc-

ció d’emissions afecta totes les fonts de generació de NOX.

No obstant això, els desavantatges que presenta aquesta tècnica superen

els punts forts; entre els principals punts febles cal destacar:

• Un increment considerable del consum energètic.

• Sovint, pot ser necessari un pretractament per a l’eliminació de partícules i

un rentat de gasos àcids, ja que es requereixen nivells baixos de partícules

i de SO2.

• És necessari disposar d’espai suficient.

• La vida útil dels catalitzadors utilitzats en la reducció és variable i poc ho-

mogènia.

• La temperatura de treball limita les possibilitats de recuperació de calor.

• La inversió inicial és elevada.

Una de les limitacions que presenta aquesta tècnica són els costos asso-

ciats a la vida útil del catalitzador, que pot reduir-se de manera significati-

va en cas d’enverinament del catalitzador (més probable en aquelles plan-

tes on el procés de combustió es realitza amb fuel). Altres problemes

poden ocasionar-se per reaccions entre els òxids de nitrogen i els òxids

207


de sofre que es generen en aquells processos de combustió amb com-

bustibles rics en sofre.

Com a factor a destacar, caldria tenir en compte que l’eficàcia d’aquestes

tècniques, una vegada en funcionament, és considerablement superior a

les tècniques associades a les mesures primàries.

3. Directriu 2: Inventari de consums i emissions

La base de partida per a l’estudi són els nivells actuals d’emissions d’òxids de

nitrogen; a partir d’aquesta base es pot plantejar una extrapolació sobre el nivell

futur de les emissions de NO2, una vegada s’implantin les mesures proposades.

Els nivells d’eficiència considerats són:

• Mesures primàries: eficiència màxima del 70%

• Mesures secundàries: eficiència entre el 70% i 95%

El resultat obtingut de la implantació de les tècniques escollides, segons el

nivell d’eficiència considerat (estimant un escenari conservador, sense con-

siderar el màxim nivell d’eficiència), és:

EmissionsSituació actual

Mesures primàries Mesures secundàries

Eficiència estimada

50% Eficiència estimada

70%

mg/m3 g/s Tm/any mg/m3 g/s Tm/any mg/m3 g/s Tm/any

NO2 1.463 139 4.383 732 70 2.191 439 42 1.315

208


La conclusió inicial que es pot extreure de l’aplicació de les mesures se-

cundàries proposades és que el nivell de reducció d’emissions reals és su-

perior al que s’obté amb les mesures primàries (pel grau d’eficiència consi-

derat). No obstant això, existeix un marge important de millora en l’eficiència

de les tècniques primàries, que implicaria un increment notable de la reduc-

ció d’emissions.

4. Directriu 3: Quantificació dels efectes

ambientals

De la mateixa manera que s’ha comentat amb l’inventari d’emissions, per a

la determinació dels efectes ambientals s’ha realitzat la mateixa aproximació,

partint de les dades obtingudes amb la simulació inicial.

Efecte ambiental Rellevància Contaminants

Potencial d’efectes tòxics per als humans

Rellevant NO2

Potencial d’escalfament global(efecte d’hivernacle)

Rellevant N2O

Toxicitat aquàtica No rellevant No hi ha emissions

Acidificació Rellevant NO2

Eutrofització Rellevant NO2

Esgotament d’ozó No rellevantNo hi ha emissions de substàncies que provoquin es-gotament d’ozó

Generació fotoquímica d’ozó Rellevant NO2

209


Efectes tòxics per als éssers humans

El potencial dels efectes tòxics per als éssers humans es calcula com a me-

tres cúbics d’aire que serien teòricament contaminants segons aquest llindar

de toxicitat.

Potencial d’escalfament global

El N2O és un dels contaminants més importants que causa l’efecte d’es-

calfament global. Tot i que es tracta d’un gas que és emès a l’atmosfera

a partir de fonts naturals, els processos industrials i els processos de

combustió juguen un paper important en el global d’emissions d’aquest

contaminant.

L’estimació més acurada del temps de vida en l’atmosfera del N2O és apro-

ximadament de 120 anys. La força de radiació estimada del N2O se situa al

voltant dels 0,14 Wm-2, respecte als valors d’1,56 Wm-2 i 0,547Wm-2 del CO2

Situació actual Mesures primàries Mesuressecundàries

Massa decontaminant

inicial

(’ 000 kg)


(kg Pb)

Massa decontaminant

resultant

(’ 000 kg)


(kg Pb)

Massa decontaminant

resultant

(’ 000 kg)


(kg Pb)

NO2 95 4.383 46.290 2.191 23.145 1.315 13.844

Potencial de toxicitat humana (kg equivalents Pb)

46.290 23.145 13.844

Llin

dar d

e to

xici

tat (

µg/m

3 )

210


i del metà, respectivament. El potencial d’escalfament global (GPW) del N2O,

en comparació d’altres agents contaminants i diferents horitzons temporals

al llarg de la vida atmosfèrica, es presenta a la taula següent:

Els valors de GWP s’expressen en kg de CO2 equivalents.

La llarga vida atmosfèrica del N2O té implicacions a l’hora d’aconseguir valors

de concentracions estables del contaminant. Si les emissions d’aquest gas

romanen a un nivell constant com el que s’ha assolit fins a aquest moment,

la concentració atmosfèrica de N2O assolirà nivells d’entre 300 ppbv i 400

ppbv d’aquí a alguns anys, i incrementarà la seva força de radiació en un fac-

tor de 4 respecte als nivells actuals.

El N2O es produeix directament a partir de la combustió de combustibles fòs-

sils, principalment com a subproducte en la generació de NO en els meca-

nismes de reacció a partir de combustions.

GWP - Horitzó temporal

ContaminantTemps de vida

(anys)20 anys 100 anys 500 anys

CH4 12 62 23 7

N2O 120 275 296 156

HFC-134a 14 3.300 1.300 400

HFC-23 260 9.400 12.000 10.000

Hexafluorur de sofre

3.200 15.100 22.200 32.400

211


A la pràctica, aquests mecanismes de reacció impliquen que les emissions

a partir de combustibles fòssils convencionals són molt baixes en aquells ca-

sos en què la temperatura de flama és elevada (quan es troba al voltant de

1.000 ºC). Els casos en què aquest fet no es produeix són:

• Combustió en llit catalític: es tracta d’una “tecnologia neta” que presenta

eficiència més elevada que les tècniques de combustió convencionals i

unes baixes emissions de NOx, atesa la baixa temperatura de combustió.

No obstant això, aquesta baixa temperatura de combustió fa que les emis-

sions de N2O siguin elevades. Aquestes emissions disminueixen a mesu-

ra que augmenta la temperatura, però tornen a augmentar a partir d’un cert

increment de la concentració d’oxigen.

• Reducció selectiva no catalítica (NCSR): en aquest procés de reducció

s’afegeixen productes químics com amoníac, urea o àcid cianúric per re-

duir la formació de NO. Tot i així, l’addició d’aquests compostos compor-

ta emissions de N2O, especialment quan s’injecta urea o àcid cianúric.

En els casos en què s’utilitza una reducció selectiva catalítica (SCR), l’amo-

níac és injectat en presència d’un catalitzador, i redueix la formació de NOx,

sense causar un efecte significatiu en la generació de N2O.

Per tant, aquesta darrera tècnica es posiciona com la més adequada també

per reduir —o si més no limitar o mantenir— les emissions de N2O causants

de l’efecte d’escalfament global.

212


No es disposa de dades recents sobre la generació de N2O, de manera que

es considerarà una aproximació a partir de les dades recollides en el docu-

ment de referència Economia i efectes creuats: metodologia per a l’avaluació

de la viabilitat econòmica de les inversions ambientals.

El valor resultant aproximat d’emissions de N2O s’obté a partir de les emis-

sions de NO2 (5.132 Tm/any) inicials. Tot i la implantació de tècniques tant

primàries com secundàries per assolir uns menors nivells d’emissions de

NO2, els nivells de N2O es considera que romandran constants una vegada

s’implantin aquestes tècniques. Aquesta hipòtesi deriva de la implantació d’u-

na reducció catalítica selectiva, que segons els pocs estudis realitzats a la-

boratori, no implica un increment de les emissions de N2O.

Els potencials d’escalfament global en Tm equivalents de CO2 eliminades per

any es calculen segons:


Massa decontaminant

inicial

(’ 000 kg)

Potenciald’escalfa-

ment global

(’ 000 CO2)

Massa decontaminant

resultant

(’ 000 kg)


ment global

(’ 000 CO2)

Massa decontaminant

resultant

(’ 000 kg)


ment global

(’ 000 CO2)

NO2 296 10,38 3.071 10,38 3.071 10,38 3.071

Potencial d’escalfamentglobal total (’ 000 kg CO2)

3.071 3.071 3.071

Pot

enci

al d

’esc

alfa

men

tgl

obal

(kg

CO

2)

213


Acidificació

Els potencials d’acidificació es calculen amb les tones anuals equivalents de

diòxid de sofre.

Eutrofització

El potencial d’eutrofització s’expressa com a l’emissió equivalent d’ions fos-

fat, en tones per any.


Massa decontaminant

inicial

(’ 000 kg)


(’ 000 SO2)

Massa decontaminant

resultant

(’ 000 kg)


(’ 000 SO2)

Massa decontaminant

resultant

(’ 000 kg)


(’ 000 SO2)

NO2 0,5 4.383 2.191 2.191 1.095 1.315 658

Potencial d’acidificació total 2.191 1.095 658

Pot

enci

al d

’aci

dific

ació

(kg

equi

vale

nts

de S

O2)


Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)


(’ 000 kgequivalentsde PO3

4-)

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)



4-)

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)



4-)

NO2 0,13 4.383 570 2.191 285 1.315 171

Potencial d’eutrofització (kg equivalents de PO3

4-) 67,15 59,24 20,90

Pot

enci

al d

’eut

rofit

zaci

ó(k

g eq

uiva

lent

s de

PO

34-)

214



El potencial de generació fotoquímica d’ozó s’expressa en tones anuals equi-

valents d’etilè.

La conclusió que es pot extreure de l’anàlisi de cada un dels efectes am-

bientals és que amb la implantació de la reducció selectiva amb catalitza-

dor (implantació de mesures secundàries) s’obté una millora considerable

en cada un dels efectes considerats. No obstant això, el nivell d’emissions

que s’obté considerant el paquet de mesures primàries (oxicombustió

més els nous injectors amb sondes d’oxigen) és dins els límits establerts

inicialment.


Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)

Potencial de generació


(kg equiv.d’etilè)

Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)




Massa decontaminant

eliminat

(’ 000 kg)




NO2 0,028 4.383 123 2.191 61 1.315 37

Potencial de generació fotoquímica d’ozó

(kg equiv. d’etilè)123 61 37

Pot

enci

al d

e ge

nera

ció

foto

quím

ica

d’oz

ó (k

g eq

uiva

lent

s d

’etil

è)

215


5. Directriu 4: Interpretació dels efectes

ambientals

S’estableix una comparació simple a partir de les dades obtingudes de

l’avaluació dels efectes ambientals, per cada una de les tècniques.

Conclusió final

De l’avaluació de les diferents alternatives considerades es pot desprendre

que amb la implantació de les mesures secundàries s’obté un resultat satis-

factori des del punt de vista tècnic. Per altra banda, la implantació de mesu-

res primàries ofereix una reducció significativa d’alguns dels efectes, però en

cap cas es poden assolir uns nivells similars als que s’obtenen una vegada

s’ha implantat la reducció selectiva amb catalitzador.

Situació actual Mesures primàries Mesures secundàries

Toxicitat humana 3 2 1

Efectes d’alerta global

3 2 1

Toxicitat aquàtica No avaluat No avaluat No avaluat

Acidificació 3 2 1

Eutrofització 3 2 1

Esgotament d’ozó No avaluat No avaluat No avaluat

Generació fotoquími-ca d’ozó

3 2 1

216


Per tant, des d’un punt de vista tècnic pot resultar convenient procedir a la

implantació de les mesures secundàries considerades.

Cal remarcar que la implantació de les tècniques associades a mesures

primàries es divideix en diferents fases:

• La primera fase implica la instal·lació dels injectors a la primera cambra de

combustió.

• La segona fase implica la implantació dels injectors a la resta del forn.

• La tercera fase implica la posada en marxa de l’oxicombustió.

L’eficiència del 50% considerada per a les mesures primàries està associa-

da al funcionament conjunt de totes les fases del projecte.

La implantació dels injectors a les cambres de combustió i les sondes d’oxi-

gen comporten una eficiència del 20% (segons els resultats obtinguts a la

planta de Stolberg, que anteriorment ja va procedir a implantar aquests

equips a les seves instal·lacions).

217


6. Anàlisi econòmica de les alternatives

Les opcions d’inversió de cada una de les alternatives són:

• Mesures primàries

1. Oxicombustió

2. Injectors i sondes d’oxigen

a. Primera fase: col·locació dels injectors i sondes a la primera cambra

de combustió.

b. Segona fase: finalització del projecte amb la implantació a les cam-

bres restants.

•• Mesures secundàries

3. Reducció selectiva amb catalitzador, SCR

Les consideracions que cal fer a l’hora de plantejar aquestes inversions són

les següents:

—Per a l’oxicombustió, s’ha considerat un cost operatiu situat en la banda

baixa (atès que el forn no és d’oxigen, i no tindrà un desgast tant elevat

com si ho fos).

—Per a l’oxicombustió, s’ha considerat un nivell d’inversió inicial referent a

una instal·lació del 2005.

—El valor total de la inversió per instal·lar injectors als cremadors i sondes

d’oxigen s’ha pressupostat en 500.000 ).

—La primera fase inclou la instal·lació i posada en marxa en la primera cam-

bra de combustió.

218


—La segona fase inclou la resta de cambres i totes les instal·lacions au-

xiliars.

—La inversió necessària i els costos operatius per a la reducció selectiva

amb catalitzador depenen de la capacitat del forn (en t/dia): s’ha fet una

estimació considerant valors de l’any 2000 i aplicant un factor corrector

corresponent a la inflació acumulada durant aquest període:

La inversió inicial i els costos d’operació associats a cada una de les alterna-

tives són:

Reducció selectiva amb catalizador

4.000.000 ?

3.000.000 ?

2.000.000 ?

1.000.000 ?

0 ?

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500

Capacitat (t /dia)

Inversió Costos

y= 532,33x + 66357R2=0,9953

y= 5863,5x + 1E+06R2=0,9864

Costos associats

Injectors_fase 1 Injectors_fase 2 Oxicombustió Red. selectiva

Inversió total (’ 000 ¤)

61.000 439.000 3.500.000 4.400.000

Costos operatiustotals (’ 000 ¤)/any

0 0 100.000 375.000

219


Els costos operatius totals considerats per a cada una de les opcions repre-

senten el sobrecost associat a cada una de les opcions sobre els costos

operatius totals actuals (com es pot apreciar, la instal·lació dels injectors i les

sondes no porta associat cap cost operatiu addicional).

Els costos es poden dividir entre els referents a inversions i els costos ope-

ratius.

Els costos referents a les inversions es poden classificar en:

• Costos d’instal·lació: planificació del projecte, preparacions, estudis d’en-

ginyeria, requisicions d’ofertes, contractes, tests inicials i proves de posa-

da en marxa.

• Costos d’equips de control i/o de reducció de la contaminació: equips de

control primari, equipament auxiliar, instrumentació, transport, modifica-

cions dels equips existents.

• Altres costos.

Els costos d’operació es poden agrupar en:

• Costos d’energia: electricitat, gas natural i fuel.

• Serveis i materials: canvis o substitucions, productes químics auxiliars, ser-

veis ambientals.

• Costos laborals.

220


• Costos fixos: assegurances, llicències, dotació a provisions, altres cos-

tos fixos.

• Costos derivats de la reducció de costos i beneficis.

Per a l’avaluació econòmica es té en compte que el cost de l’electricitat es

basa en el preu de subministrament públic (no en el preu de compra).

Els costos inclouen el canvi dels injectors al cap de 5 anys.

Altres consideracions que cal tenir en compte per a l’avaluació econòmica:

• Aquest tipus de forns tenen una vida econòmica de 14 anys; s’entén com

a vida econòmica el temps que pot funcionar en continu sense haver d’a-

turar-lo per manteniment programat.

• Es considera que els injectors tenen una vida útil de 5 anys.

• No obstant això, la planificació temporal de la inversió implica que la pri-

mera cambra de combustió i la resta de cambres tinguin injectors

instal·lats amb diferent vida útil.

• En el cas de la implantació de mesures secundàries, es considera que la

reducció selectiva amb catalitzador tindrà un canvi de catalitzador cada

tres anys. Per simplificar el procés de càlcul, es considera que el cost as-

sociat a aquest canvi de catalitzador es periodifica durant el període de

tres anys de vida útil.

• Es considera un tipus de descompte del 7% (basat en el baix risc que su-

posa aquest sector econòmic).

221


L’aproximació considerada per determinar el cost anual equivalent de cada

una de les opcions és:

Cost anual equivalent (CAE) = C0 [ r (1+r)n ]+OC(1+r)n-1

On:

• C0 = la inversió inicial en l’any 0 (l’any considerat base o de partida)

• r = tipus de descompte per període (per any, en aquest cas)

• n = la vida econòmica estimada dels equips, en anys

• OC = els costos d’operació totals (considerant que són constants durant

tota la vida econòmica del projecte).

Injectors_fase 1 Injectors_fase 2 Oxicombustió Red. selectiva

Inversió total (’ 000 ¤)

61.000 439.000 3.500.000 4.400.000

Costos operatiustotals (’ 000¤)/any

0 0 100.000 375.000

Vida econòmica(anys)

5 5 14 14

Tipus de descompte considerat

7% 7% 7% 7%

Cost anual equi-valent (¤)

14.877 107.068 500.207 878.118

222


7. Avaluació de les alternatives

L’eficiència de costos pot ser avaluada sobre la base de cost per tona de

NOX reduïda. En comparació amb la situació inicial, l’eficiència en costos una

vegada implantades les dues fases de les mesures primàries proposades és:

Aquesta eficiència en costos es calcula segons el cost anual equivalent que

suposa la implantació de cada una de les opcions, i la reducció de Tm de

contaminant eliminat o reduït del total d’emissions.

Si s’agrupen els resultats de les tècniques associades a les mesures primà-

ries, els resultats finals són els següents:

Costos associats Injectors_fase 1 Injectors_fase 2 Oxicombustió Red. selectiva

Costos addicionals anuals (¤) - Segons costanual equivalent

14.877 107.068 500.207 878.118

Nivell d’emissionsde NOX (Tm) - a partir de situació inicial

4.978 4.365 2.566 1.540

Reducció de NOX

(Tm) - a partir de la situació inicial

154 767 2.566 3.592

Eficiència en cos-tos (cost per Tmde NOX reduïda)

97 140 195 244

223


Conclusió final

Les conclusions que es poden extreure de l’avaluació econòmica són:

1. Els costos anuals equivalents de les tècniques associades a les mesures

primàries són inferiors al cost anual equivalent de la reducció selectiva

amb catalitzador, a causa bàsicament de la major inversió necessària i

dels costos operatius associats.

2. La tècnica que presenta un menor cost anual equivalent és la instal·lació

d’injectors i les sondes d’oxigen, amb un cost total anual equivalent as-

sociat de 121.945 ?.

3. Les tècniques associades a les mesures primàries han de considerar-se de

manera conjunta, per poder ser equiparables a les mesures secundàries.

4. Una vegada unificades les tècniques associades a les mesures primàries,

es pot apreciar que aquestes tenen un cost anual equivalent inferior a les

mesures secundàries (aproximadament un 30% inferior).

Costos associats Mesures primàries Mesures secundàries

Costos addicionals anuals (¤) -Segons cost anual equivalent

622.152 878.118

Nivell d’emissions de NOX (Tm) -a partir de situació inicial

2.566 1.540

Reducció de NOX (Tm) - a partir de la situació inicial

2.566 3.592

Eficiència en costos (cost per Tm de NOX reduïda)

242 244

224


5. L’eficiència econòmica de les mesures primàries, una vegada unificades

les tècniques a implantar, és pràcticament la mateixa que l’eficiència de

les mesures secundàries.

Conclusions finals de l’anàlisi:

a. Per la menor inversió inicial i els menors costos operatius (i, fins i tot, la

inexistència de costos operatius addicionals), les mesures primàries són

l’elecció final.

b. Per la inversió inicial necessària a fi d’implantar les tècniques considera-

des dins les mesures primàries, s’executarà inicialment la implantació

dels injectors i les sondes d’oxigen en les cambres de combustió i recu-

peradors.

225


8. Anàlisi sobre la implantació

Anàlisi del sector

El dimensionament de les plantes de producció en el sector tendeixen a es-

tar marcades per les economies d’escala, i són instal·lacions amb una ele-

vada capacitat productiva disponible.

La vida d’una planta productora de vidre és llarga i segura. Es considera que

es realitza una parada de planta per manteniment cada 15 anys aproxima-

dament, basada en el canvi dels equips principals del forn, mentre que les

reparacions i activitats de millora es fan amb la planta en marxa. Aquesta se-

guretat en l’operativa d’aquestes tècniques reforça l’opinió que els beneficis

ambientals de les inversions en mesures de protecció ambiental s’hauran de

maximitzar durant la vida útil dels equips de reducció d’emissions. La vida útil

dels equips és improbable que sigui un factor d’influència significatiu en la via-

bilitat d’aquestes tècniques.

Una de les principals barreres d’entrada del sector es troba en els elevats

costos d’inversió inicials.

Per altra banda, en aquest sector operen grans companyies, la majoria de les

quals són multinacionals, que es reparteixen la majoria del mercat.

226


La capacitat de reacció

No es disposa d’informació per avaluar la capacitat de reacció, però els mar-

ges de benefici d’una companyia productora d’aquest tipus de vidre es con-

sidera que són moderats en comparació d’altres sectors, fins i tot en com-

paració d’altres tipus de vidres.

Una anàlisi global de la capacitat de reacció implica és complicat que els

costos associats als equips de control de la contaminació puguin traspassar-

se fàcilment als clients.

La velocitat d’implementació

Aquest factor adquireix la màxima importància si la implementació d’una MTD

requereix grans canvis en les inversions en tot el procés, o bé implica una re-

estructuració important del procés productiu. Les instal·lacions en aquest

sector requeriran més inversions en un futur en aquestes o altres tipus de

tècniques per acomplir, com a mínim, el rendiment que exigeix el control de

les emissions de NOX, segons la Directiva d’incineració de residus.

Un altre factor que s’hauria de tenir en compte és la capacitat dels operadors

d’aquestes instal·lacions per harmonitzar la implementació d’una tècnica amb

els cicles del negoci, com pot ser el marc de planificació global o els cicles

més operatius, com ara els programes de manteniment. No obstant això,

aquest no és el principal factor a tenir en compte en aquest tipus de tècni-

227


ques, ja que la implantació de mesures per al control i/o la reducció de les

emissions s’hauria de dur a terme sense que això impliqués cap contratemps

important en l’operativa normal del procés.

Per tant, la velocitat d’implementació es determinarà, d’una banda, per la pla-

nificació i el calendari establert per a tot el conjunt de directives aplicables, i,

de l’altra, per la capacitat que pugui tenir l’empresa de fer front al projecte,

tant des del punt de vista tècnic com econòmic i també estructural i orga-

nitzatiu.

228


9. Conclusions sobre l’anàlisi i la implantació

Els principals entrebancs que poden aparèixer a l’hora d’implantar aquesta

metodologia són:

• Implicació de la direcció: la direcció ha d’estar totalment compromesa amb

el projecte perquè aquest tiri endavant amb probabilitats d’èxit.

• Diferències de criteris entre els responsables tècnics i els responsables

econòmics de l’empresa: els punts de vista poden ser totalment oposats

i pot resultar necessària la intermediació d’una persona amb autoritat ge-

neral per decidir l’opció final. Una alternativa per no caure en aquest tipus

de divergències és la creació d’equips de projectes multidisciplinaris, que

siguin capaços d’enfocar el projecte amb una visió integral, considerant in-

dicadors tant tècnics com econòmics en els processos de decisió.

• Dificultat per aconseguir inversions destinades a millores no productives:

sovint pot resultar complicat aconseguir dedicar una part del pressupost

destinat a inversions a una sèrie de projectes que no portin associada una

millora directa en el compte de resultats de la companyia, o que no siguin

imposats per la legislació o la normativa ambiental pertinent:

• No obstant això, aquests projectes poden portar associades millores indi-

rectes en els resultats de la companyia, però pot ser que els costos inicials

ocultin aquests beneficis indirectes futurs.

• Procés de desenvolupament llarg: sovint pot tractar-se de projectes d’una

durada superior a un projecte d’inversió tècnic associat al procés produc-

tiu. Això pot suposar un impediment important si la companyia no té una

estructura de recursos convenientment dimensionada.

• Estructura i organització: cal tenir en compte l’estructura de què disposa

una empresa per analitzar la situació actual i intentar implantar mesures. Se-

gons el tipus d’organització i el tipus de procés industrial, es podrà treballar

amb un nivell de detall i exactitud molt diferent, fet que proporcionarà un ni-

vell de seguretat diferent a l’hora d’afrontar qualsevol projecte de millora.

• Política d’amortitzacions dels equips existents: per molt interessant que pu-

gui resultar un projecte determinat, cal tenir en compte la vida útil dels

equips i instal·lacions que en el moment actual poden estar en funciona-

ment en un procés, i cal considerar la política d’amortitzacions associada.

Això pot suposar un retard en el temps a l’hora d’implantar un nou sistema.

• No acostuma a haver-hi consideració de criteris econòmics en aquest ti-

pus de projectes tècnics: és freqüent que aquest tipus de projectes no es

plantegin des d’un punt de vista econòmic, de manera que pot resultar

complicat defensar la seva viabilitat o conveniència si no es coneix un in-

dicador sobre el retorn de la inversió i el seu valor actual net.

229
