document ii. diagnosi municipal - cilma.cat · del sector turístic. aquesta situació comarcal,...

Document II. Diagnosi municipal

Juliol 2004

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

Equip redactor: Albert Albertí, geògraf. LA VOLA Roger Arquimbau, biòleg. LA VOLA Jordi Codina, biòleg. LA VOLA Xavier Codina,enginyer tècnic. LA VOLA Montse Hervàs, geòloga. GEOSERVEI Anna Prat, Llicenciada en Ciències ambientals. LA VOLA Joan Solà, geòleg. GEOSERVEI Toni Soler, Dissenyador gràfic. LA VOLA Col·laboradors: Alfred Fernández de la Reguera, arquitecte Betlèm Parès. economista Comissió de seguiment: Beatriu Tenas, Direcció facultativa de la Diputació de Girona Josep Amat, Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Josep Bossacoma, Arquitecte Municipal de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Maria Arbó, Cap de l’Àrea de Qualitat Ambiental i Serveis Públics Pere Bofill, Serveis tècnics de l’àrea de qualitat ambiental i serveis públics David Miret, assessor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

Índex Introducció ............................................................................................. 1 1. Diagnosi dels aspectes de sostenibilitat ambiental .............................. 2

1.1. El medi físic .................................................................................. 2 1.2. Territori ............................................................................................. 4 1.3. Sistemes naturals .................................................................................. 12 1.4. Riscos ambientals .................................................................................. 16 1.5. Mobilitat ............................................................................................. 20 1.6. Balanç d’aigua .................................................................................. 25 1.7. Contaminació atmosfèrica. Balanç d’emissions ........................................ 31 1.8. Soroll .................................................................................................. 34 1.9. Residus ............................................................................................. 38 1.10. Estructura energètica ........................................................................ 46 1.11. Diagnosi estratègica de la sostenibilitat ambiental ................................ 49

2. Diagnosi dels aspectes de sostenibilitat econòmica .............................. 53

2.1. Aspectes generals .................................................................................. 53 2.2. El Mercat de treball .................................................................................. 55 2.3. El teixit empresarial ...... ........................................................................ 60 2.4. El sector primari ....................................................................................... 62 2.5. El sector secundari .................................................................................. 64 2.5. El sector terciari .................................................................................. 68 2.7. Diagnosi estratègica de la sostenibilitat econòmica ...................................... 71

3. Diagnosi dels aspectes de sostenibilitat social ........................................ 73

3.1. Població ................................................................................................ 73 3.2. Habitatge .............................................................................................76 3.3. Salut i protecció social ........................................................................ 78 3.4. Educació ............................................................................................. 81 3.5. Associacionisme i activitat cultural .............................................................. 84 3.6. Organització i gestió municipal .............................................................. 88 3.7. Diagnosi estratègica global ........................................................................ 91

Document II: Diagnosi municipal Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Llagostera

2

Introducció Aquest document constitueix el segon volum de l’Auditoria municipal de Sant Feliu de Guíxols, i correspon a la fase de diagnosi municipal. Partint de la memòria descriptiva on es fa un recull i anàlisi de la realitat municipal per a cada un dels aspectes o vectors tractats, aquest document pretén fer una interpretació valorativa de totes les dades recollides, i que servirà de referent per a l’elaboració del Pla d’acció Local per a la sostenibilitat. Així a diferència de la memòria descriptiva, la diagnosi municipal no vol ser un exercici descriptiu, sinó precisament la seva interpretació. La diagnosi municipal avalua els diferents aspectes estudiats, detectant les problemàtiques o àrees de millora, així com les oportunitats i punts forts del municipi. La diagnosi s’estructura en tres blocs en relació als aspectes de sostenibilitat ambiental, social i econòmica descrits en la memòria descriptiva i que alhora es concreten en els diferents apartats temàtics (energia, residus, aigua, sistemes naturals,...). Al final de cadascun d’aquests tres blocs es fa una diagnosi estratègica, en format de taula resum, on es destaquen els punts forts i els punts febles, i que podrà servir com a punt de partida per prendre acció cap a la sostenibilitat de Sant Feliu de Guíxols.

1. Aspectes de sostenibilitat ambiental Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Sant Feliu de Guíxols

1

1. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1.1. El medi físic 1.1.1. Síntesi de la situació actual

MEDI FÍSIC

Àmbit Superfície (Km2) Població (habitants)

Nombre de municipis

Indicadors

Geogràfics

Catalunya (2001) Baix Empordà (2000) St Feliu de Guíxols (2003)

32.079 700,5 15,70

6.361.365 105.726 19.776

942 36 -

Climatologia i meteorologia

Sant Feliu de Guíxols es troba en la zona climàtica litoral i es caracteritza per un clima de tipus sec-humit (segons Thorntwaite) amb temperatures mitjanes d’entre 15 ºC i 17 ºC, pluviometries d’entre 500 i 700 mm i una humitat per sobre del 78%.

No hi ha cap estació meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya en el municipi, la més propera és la de Castell d’Aro. Les úniques estacions ubicades a Sant Feliu pertanyen a l’Institu o Nacional de Meteorologia i a l’empresa Darrera S.A.

t

Principals dades climàtiques

Variables Castell d’Aro

2002

T mitjana: 15.3°C

Mitjana de T màximes: 20.0°C

Mitjana de T mínimes: 10.4°C

T màxima absoluta: 31.9°C

T mínima absoluta: -0.8°C

Humitat relativa mitjana: 78%

Pressió atmosfèrica: 1016 hPa

Precipitació: 707.0 mm

Precipitació màxima en 24 hores: 62.6 mm

Velocitat mitjana del vent: 3.0 m/s

0%

10%

20%

30%N

NNENE

ENE

E

ESE

SE

SSES

SSWSW

WSW

W

WNW

NW

NNW

Rosa dels vents La direcció dominant del vent és del WSW.

Geologia i geomorfologia

Sant Feliu de Guíxols es troba situat en l’àrea meridional de la província de Girona, en el vessant oriental de la Serralada Litoral. A grans trets es poden diferenciar dues àrees distintes: per una banda, un sector occidental de relleu acusat configurat pels granitoïds d’edat paleozoica; i per altra banda, un sector oriental de morfologia més planera i de suau relleu on es desenvolupen una sèrie de dipòsits al·luvials i el·luvials que recobreixen parcialment el substrat paleozoic.

Aigües superficials

Superfície conca Ridaura: 73,80 Km2

Cabal anual mitjà: 0,14 m3/s Aportació anual mitjana: 4,37 hm3

Nombre de captacions superficials: No hi ha constància

Hidrologia i hidrogeologia

Aigües subterrànies Àrea hidrogeològica: Baixa Costa Brava Nombre de captacions subterrànies: 25

Document II: Diagnosi municipal Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Sant Feliu de Guíxols

2

1.1.2. Diagnosi municipal • El medi físic com a condicionant de la implantació municipal en el

territori La manera com estan distribuïdes les grans unitats geològiques que configuren el municipi condiciona la morfologia resultant del territori i per tant la manera en què es produeix la seva ocupació. En aquest sentit, a Sant Feliu de Guíxols es poden distingir dues àrees força diferenciades. En primer lloc, una àrea més planera i de suau relleu en el sector oriental caracteritzada per pendents inferiors al 15% i un major desenvolupament dels cursos fluvials que solquen el municipi i la qual cosa ha fet que esdevingui la zona que acull el principal nucli de la població. D’altra banda, els sectors nord-oriental i occidental constituïts pels relleus de la Serralada Litoral, amb pendents superiors al 25%, amb menor disponibilitat d’aigua i sòls poc desenvolupats que han condicionat una menor ocupació antròpica i una major qualitat natural que ha motivat la seva incorporació en el PEIN. • Una tercera part de la superfície municipal es troba inclosa en el Pla

d’Espais d’Interès Natural de Catalunya De les 1.590 Ha de superfície que té Sant Feliu de Guíxols 532,78 Ha estan incloses en el PEIN, el que equival a un 33,5% de la superfície municipal. • La tipologia del substrat com a condicionant de la vulnerabilitat del medi

i la seva riquesa hídrica El predomini de materials rocosos que configuren el substrat paleozoic juntament amb els sediments argilosos dels trams superficials dels dipòsits quaternaris, implica que la riquesa hídrica del subsòl sigui considerada mitjana-baixa i que al mateix temps el flux vertical sigui dificultós, cosa que dóna lloc en el seu conjunt a una baixa vulnerabilitat del medi envers possibles contaminacions d’origen antròpic. No obstant, el desenvolupament de materials granulars de permeabilitats més elevades, sobretot en els dipòsits quaternaris existents juntament amb les activitats antròpiques, pot afavorir problemes puntuals de contaminació en els pous municipals que exploten aquestes unitats.


3

1.2. Territori 1.2.1. Síntesi de la situació actual

PLANEJAMENT URBANÍSTIC I USOS DEL SÒL

Nº llars

Població

Comarca: Baix Empordà Superfície: 15,7 km2

Densitat de població: 1.251,6 habitants /km2

47,6 habitants/Ha sòl urbà Densitat dels barris principals: Centre urbà 187 Habitants/Ha Eixample 90 Habitants/Ha Vilartagues 100-150 Habitants/Ha Sant Pol 10 Habitants/Ha Sant Amanç 21 Habitants/Ha La Casa Nova 2 Habitants/Ha

: de 16.088 a 17.994 (+ 11,8 %)

: de 11.558 a 13661 (+ 18,2 %)

Evolució mitjana del nombre d’habitatges i de la població durant el

període (1991-2001)

0%

25%

50%

75%

100%

No urbanitzable

Urbanitzable

Urbà

0 30 60

Creixement compacte

Creixement difús

Grau de compacitat del municipi Habitatges /Ha. sòl urbà

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0

Índex de saturació del sòl Hes. sòl urbà i urbanitzable / Hes. totals

Usos del sòl (règim urbanístic)


4

1.2.2. Diagnosi estratègica • Sant Feliu de Guíxols dins un context territorial complex El Baix Empordà és una comarca rural i forestal (93% del territori comarcal és agrícola i forestal), tot i existir una forta ocupació urbana de la zona litoral amb un conjunt de municipis (Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palafrugell, Palamós, etc.) que han desenvolupat un notable creixement social i econòmic bàsicament gràcies al dinamisme del sector turístic. Aquesta situació comarcal, amb una zona litoral amb elevat pes específic, genera una capitalitat real atomitzada i polièdrica.

Superfície urbanitzada a la comarca del Baix Empordà

Sovint, però, aquesta ocupació urbana -i d’infrastructures comporta una degradació de l’entorn rural i natural, superant en molts casos la capacitat de càrrega del propi territori. Dins aquesta situació general del litoral, Sant Feliu de Guíxols presenta encara avui un territori equilibrat on el creixement urbà encara no ha superat la capacitat de càrrega del territori. En aquest sentit les futures perspectives i ritmes de creixement poden assegurar o no el manteniment d’aquest equilibri territorial.


5

• L’aprovació d’unes directrius d’ordenació de les comarques gironines com a eina bàsica per a un creixement sostenible del territori

El planejament directriu té com a objectiu bàsic establir les directrius i pautes bàsiques per a l’ordenació integral o sectorial de grans àmbits territorials, i esdevé l’obligat marc de referència de la planificació urbanística municipal. Tot i el temps transcorregut des de l’aprovació de Pla Territorial General de Catalunya (1995), en aquests moments es troba en fase d’elaboració els treballs de redacció del Pla territorial parcial de les comarques gironines i el seu Pla director. Aquest dèficit en l’ordenació territorial és un tema que es considera clau. De fet la pròpia Llei 2/2002 d’urbanisme especifica en el seu articulat (article 13.2) que “els plans d’ordenació urbanística han d’ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i amb els plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l’acompliment”. El fet de no disposar d’aquest planejament directriu dificulta la coherència del planejament urbanístic de Sant Feliu amb els municipis veïns. • Ocupació urbana de la plana litoral i ambient muntanyós del massís del

massís de l’Ardenya. Aproximadament el 33% del territori municipal es troba classificat com a sòl urbà o urbanitzable. Una primera valoració d’aquest indicador indica la important superfície classificada com a sòl no urbanitzable. No obstant això bona part d’aquest sòl no urbanitzable l’ocupen ambients muntanyosos, considerant-se sòls incompatibles1 amb el desenvolupament urbà. Així, les possibilitats de futurs creixements urbans a Sant Feliu són força limitades, sobretot si considerem el valor ecològic i paisatgístic que prenen alguns d’aquests espais agrícoles de plana litoral. • Un creixement del nucli urbà força compacte La concreció del concepte de sostenibilitat aplicat a l’urbanisme, basat en un model de ciutat compacte –sense excés, però- i amb una barreja d’usos i activitats diverses i una bona distribució dels serveis i equipaments es pot considerar que s’aconsegueix en bona part dels barris de Sant Feliu de Guíxols. Barris com el nucli històric, l’eixample i Vilartagues, tot i les diferències, són força compactes (150 Habitants/Ha) i tenen barreja d’usos alta (residencial, serveis, comerços, equipaments,...). Les actuacions realitzades en els darrers anys dirigides a relligar els barris mitjançant la xarxa viària i millorar la dotació d’equipaments i serveis dels diferents sectors es consideren totalment encertades i prioritàries per un bon funcionament de la ciutat.

1 Es considera sòls incompatibles els espais naturals protegits, els sòls de més d’un 20% de pendent, sòls amb riscos geològics i/o hidrològics i espais d’alt valor agrícola i es tracta d’un tipus de sòl que no ha de ser transformable.


6

En canvi altres sectors com Sant Pol-Volta d’Ametller hi ha un clar predomini de l’ús residencial, sobretot de segones residències i apartaments, allunyant-se clarament del paradigma de ciutat sostenible. • Un nucli històric dinàmic i amb vocació peatonal Nucli històric de Sant Feliu de Guíxols concentra una gran quantitat d’equipaments (Museu, Centre cultural del Monestir, Ajuntament, Mercat,...), una important activitat comercial i de restauració que el conformen –junt amb el passeig marítim- com el nucli neuràlgic de la ciutat. Es tracta d’un barri on les relacions socials i els desplaçaments peatonals tenen molta importància, reforçant-se el seu caràcter peatonal. En aquest sentit, hi ha diferents carrers que són de prioritat per als vianants (Anselm Clavé, Sant Pere, Sant Joan, de la Rutlla, Sant Antoni, Mn. J. Verdaguer, Sant Llorenç Estret, placeta de Sant Joan, carreró de Sant Joan, de Sant Pere i bona part de la rambla Antoni Vidal), essent important reforçar encara més el caràcter peatonal del centre.

Carrers per a vianants de Sant Feliu de Guíxols

• Reurbanització i millora de la qualitat urbana L’Ajuntament està actuant per millorar la qualitat urbana dels sectors més desfavorits. Certes zones de l’eixample o del barri Vilartagues són les que han requerit i requereixen actuacions més prioritàries. En aquest sentit les millores urbanes d’alguns carrers de l’eixample (per exemple el carrer Algavira o el carrer de la Creu), amb la reurbanització completa dels serveis viaris, afavoreixen la revitalització del barri. Aquesta reurbanització i millora d’alguns carrers té un efecte directe amb la millora dels habitatges i amb la dinamització comercial de l’espai. La requalificació dels diferents sectors industrials urbans, amb indústries que presenten una certa incompatibilitat amb l’ús residencial, pot permetre una millora de l’estructura urbana i un creixement de la ciutat sense nova ocupació de sòl.


7

• Una ciutat amb una mobilitat motoritzada complexa La pròpia estructura urbana fa que la mobilitat motoritzada a Sant Feliu de Guíxols sigui complexa, principalment per les limitacions d’accessibilitat al centre de la ciutat. Tal com es planteja en el pla director de mobilitat que impulsa l’Ajuntament s’aposta per un model que prioritzi els desplaçaments a peu i en bicicleta, elimini les barreres arquitectòniques i dissenyi un model de creixement urbà que a partir de la compacitat urbana i la correcta barreja i ubicació d’usos i serveis es minimitzin les necessitats de desplaçaments motoritzats per part dels ciutadans. Els objectius del pla director de mobilitat encaixen totalment amb els principis de mobilitat urbana, valorant-se aquesta estratègia com a molt positiva. Per altra banda l’Ajuntament preveu unes rondes de circumval·lació que permetin canalitzar bona part del trànsit interior. En aquests moments l’Ajuntament disposa del projecte de ronda ponent i la futura revisió del planejament s’haurà de replantejar i concretar la ronda nord. És important que aquestes infrastructures –necessàries per millorar el trànsit urbà- es projectin considerant l’impacte ambiental que poden suposar sobre l’espai agrícola i la qualitat paisatgística de Sant Feliu de Guíxols. Concretament es valora com a important mantenir el corredor agrícola que connecta el bosc de les bateries amb el bosc d’en Provençat. • Aproximadament la meitat del sòl urbanitzat de Sant Feliu està ocupat per

urbanitzacions Les diferents urbanitzacions existents a Sant Feliu ocupen aproximadament la meitat del sòl urbanitzat i agrupen només una població d’uns 400 habitants. És evident que es tracta d’un model d’ocupació difusa amb un consum molt elevat del territori. Aquestes urbanitzacions es troben allunyades del nucli urbà i ocupen zones de muntanya (tant d’interior com de litoral), sovint en espais fràgils i/o amb valors naturals, exercint un impacte ambiental significatiu sobre el territori (fragmentació del sòl no urbanitzable, impacte paisatgístic,...). Aquest model urbanístic d’urbanització és totalment antagònic al model de ciutat mediterrània i sostenible del nucli urbà de Sant Feliu. És important evitar la proliferació de noves urbanitzacions, i regular i dotar dels serveis necessaris les urbanitzacions existents. • Un parc d’habitatges amb un elevat percentatge habitatges secundaris

Dels prop de 13.700 habitatges familiars existents a Sant Feliu de Guíxols aproximadament el 49% són habitatges principals, havent-hi aproximadament el 35% de segones residències.

Habitatges familiars segons tipus (en %). Any 1991 i 2001

Tipus d’habitatge Principals Secundaris Vacants Altres

1991 44,6% 45,5% 9,9% 0,05% 2001 48,7% 35,2% 6,2% 9,94%


8

Font: Cens de població i habitatge 2001 (INE). 2003 Per tal d’afavorir la cohesió social i vitalitat de la ciutat és important potenciar una major ocupació de primera residència, afavorint l’estructura de barri urbà davant el model d’urbanització. Bona part dels apartaments i segones residències es concentren al sector de Sant Pol-Volta de l’Ametller on hi dominen els xalets, apartaments i hotels, amb una baixa densitat urbana (10 habitatges/Ha) i poca diversitat d’usos. El fet de dominar aquest tipus d’edificacions fa que hi hagi poca uniformitat i coherència edificatòria (en contraposició a d’altres barris com el centre històric o l’eixample. • Els futurs creixements de la ciutat cap a ponent (sector Gaziel i càmping

Balmanya) i nord (Vilartagues) preveuen la construcció de més de 1.200 habitatges

Els principals sectors de creixement de la ciutat que planteja el planejament urbanístic vigent són cap a ponent i cap al nord amb el sector Vilartagues permeten un creixement en uns 1.200 habitatges. En total el planejament vigent preveu un creixement potencial d’uns 2.000 nous habitatges. Tenint en compte aquest creixement i suposant un ritme de creixement demogràfic elevat (5% anual) el municipi té assegurada la demanda residencial dels propers 5 anys. És amb aquest marc que el planteja amb una urgència moderada la revisió del pla general d’ordenació urbana de Sant Feliu de Guíxols. • La plana agrícola de Sant Feliu, un espai de contacte amb la ciutat de

gran valor paisatgístic i ecològic Tal com comentaven anteriorment la ciutat ha anat creixent aprofitant principalment el territori de la plana litoral, entrant en contacte i ocupant els espais agrícoles de plana. Avui alguns d’aquests espais de l’extraradi són espais marginals o degradats (per exemple al costat de la carretera del gas o algunes hortes marginals del costat de la riera de les Comas). És important donar valor a l’espai periurbà, i aconseguir que les vores de la ciutat siguin espais amb entitat pròpia, donant valor paisatgístic i ecològic a aquests territoris, i aconseguint una integració harmoniosa entre la ciutat i el seu entorn. Amb aquest criteri esmentem la modificació que s’ha fet en el planejament derivat del sector Gaziel i Bujonis residencial. Per tal de conservar l’ambient agrícola existent s’ha modificat el Planejament establint un sòl àmbit d’actuació i concentrant l’edificabilitat a l’interior de la futura ronda de ponent, deixant aproximadament el 80% dels terrenys exteriors a la futura ronda com a espais lliures que podrien conservar el seu caràcter agrícola. Dins aquest context també és important analitzar les futures rondes de circumval·lació exterior de la ciutat intentant que, més que aquest viari estructuri els límits de la ciutat, sigui una xarxa el màxim d’integrada en l’estructura urbana.


9

• Es treballa per planificar una xarxa d’espais verds que millorin la qualitat urbana i potenciïn la relació entre la ciutat i el seu entorn

En els darrers anys l’Ajuntament ha anat millorant el nombre de places i espais verds urbans, tot i que encara queden diferents espais per millorar o desenvolupar. En aquest sentit destacar que l’any 1999 l’Ajuntament va elaborar un Pla d’ordenació de les zones verdes on es planteja una xarxa d’espais verds urbans que es relacionin amb el seu entorn. El Pla planteja 5 tipologies d’espais verds estructurant i ordenant una xarxa que va des del l’arbrat viari (potenciant els itineraris peatonals amb arbrat), els espais verds urbans, les zones verdes perifèriques, el tractament urbà de les rieres i els parcs forestals. És important accelerar el desenvolupament de les zones verdes que defineix el planejament vigent, millorar i ampliar l’arbrat dels carrers, millorar els grans espais verds que es troben dins l’entorn urbà (Bateries, Monticalvari) i millorar els espais frontissa (espais agrícoles periurbans).

També és important aplicar les regulacions que estableix el mateix Pla en relació a les espècies vegetals adients al paisatge urbà de Sant Feliu de Guíxols, per tal de donar uniformitat a l’arbrat viari i optar pels arbres i arbusts més ben adaptats (i amb menys necessitats hídriques) a Sant Feliu.

• Important patrimoni cultural i arquitectònic Sant Feliu de Guíxols disposa d’un important patrimoni cultural i arquitectònic que cal preservar, i que esdevé un element clau en l’oferta turística de la ciutat. A diferència d’altres municipis veïns l’oferta turística de Sant Feliu ha d’integrar i rendibilitzar els valors patrimonials que el municipi té. • El sòl industrial es concentra al sector de Bujonis amb capacitat

d’ampliació Actualment Sant Feliu ha consolidat un polígon industrial al sector de Bujonis que ocupa una superfície total d’unes 10 Ha. També hi ha un altre sector industrial més o menys definit a l’eixample Mascanada, així com diferents indústries emplaçades dins l’entramat urbà. Davant d’aquesta situació es planteja un seguit d’aspectes que cal analitzar i valorar. En primer lloc cal valorar quina és l’aposta que fa el municipi en relació al model de dinamització econòmica, tenint en compte l’important pes específic que té el sector terciari relacionat amb el turisme. Amb aquest escenari cal avaluar si la promoció de l’activitat industrial podrà compatibilitzar amb el model de ciutat de serveis. Hi ha un altre aspecte relacionat amb l’oferta de sòl industrial i la seva competitivitat en front a municipis veïns. En aquest sentit Sant Feliu de Guíxols té poques possibilitats d’ocupació de sòl per a usos industrials, bàsicament perquè el sòl potencialment urbanitzable es força limitat i escàs. En canvi altres municipis veïns disposen de sòl més adequat per la implantació d’indústries logístiques i d’altres indústries consumidores de sòl. En aquest sentit caldria pensar en una planificació


10

supramunicipal (potser ho regularà el futur Pla director urbanístic) que concentri el sòl industrial (evitant la dispersió actual de petits polígons amb deficiències en quant a serveis i infrastructures). També cal valorar com a positiu la diversificació de l’activitat econòmica, com a element enriquidor del teixit econòmic del municipi i la promoció, sempre que sigui possible, de la mixticitat d’usos. Aquest dos criteris replantegen una tipologia industrial “neta” i tecnològica, compatible i integrada amb la ciutat, i amb una bona qualitat urbana (carrers arbrats). • Una potent xarxa de camins rurals i senders Dins el terme de Sant Feliu de Guíxols trobem una extensa xarxa de camins rurals que estructuren el territori i es posicionen com un important atractiu lúdic i turístic. Destaquem el camí de ronda, els diferents senders pedestres o la ruta del carrilet com els més significatius.


11

1.3. Sistemes naturals 1.3.1. Síntesi de la situació actual

SISTEMES NATURALS

El municipi de Sant Feliu de Guíxols s’ubica al sud de la comarca del Baix Empordà, on ocupa una superfície de 15,7 km2 entre el massís de Cadiretes o de l’Ardenya i el mar Mediterrani. La proximitat de l’Ardenya al mar ha donat lloc a la presència d’una costa rocosa de gran valor paisatgístic, amb abundants penya-segats i on els boscos arriben ben a prop de l’aigua, un paisatge cada cop més rar a Catalunya i que va ser l’origen del topònim Costa Brava, que després s’ha aplicat a altres costes rocoses de Girona. Aquest paisatge, juntament amb els boscos mediterranis de l’Ardenya (principalment suredes), pràcticament deshabitats, van ser la causa de la incorporació d’una part del terme municipal dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), en concret a l’espai del Massís de Cadiretes, que ocupa 532,78 Ha del municipi. La presència d’aquesta costa també ha afavorit un desenvolupament molt important del turisme a Sant Feliu. D’altra banda, al municipi s’hi ubica una petita plana fluvial, formada per la presència de diverses rieres mediterrànies que neixen a l’Ardenya, on s’ha situat el nucli urbà de Sant Feliu de Guíxols. Entre els ambients forestals de l’Ardenya i aquest nucli urbà, pel nord i per ponent, hi trobem una petita corona agrícola, cada cop més reduïda, perquè els camps s’abandonen per motius econòmics. Actualment, els responsables municipals de Sant Feliu de Guíxols es troben davant la necessitat de fer compatible l’activitat turística i econòmica del territori amb la preservació dels seus valors naturals i culturals, per la qual cosa han iniciat l’elaboració d’un Pla especial de regulació d’usos del sòl no urbanitzable que s’incorporarà a la revisió de tot el planejament municipal que s’està portant a terme.


12

1.3.2. Diagnosi estratègica • Molts ambients diferents en un territori reduït Malgrat que les petites dimensions del terme municipal de Sant Feliu de Guíxols podrien fer pensar en una baixa diversitat d’ecosistemes i ambients naturals, la convergència de diversos factors (climàtics, geogràfics, orogràfics, antròpics...) permet la presència, malgrat que de vegades de manera reduïda, d’ambients força variats, que faciliten l’existència de moltes espècies de flora i fauna.

Principals hàbitats de Sant Feliu de Guíxols

- Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila - Suredes amb sotabosc clarament forestal - Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa - Pinedes de pi pinyoner (Pinus pinea) sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles - Boscos mixts de suros (Quercus suber) i pins (Pinus spp.) - Pinedes de pinastre (Pinus pinaster) amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles - Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa - Màquies i bosquines mediterrànies termòfiles: poblament de lleterassa arbòria (Euphorbia

dendroides) - Conreus herbacis extensius de secà - Conreus abandonats - Platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfits - Vegetació dels penya-segats del litoral mediterrani amb Limonium endèmics - Illots i farallons - Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada

Els hàbitats ombrejats corresponen als inclosos en la Directiva Hàbitats de la Unió Europea (annex I de la Directiva 92/43/CEE, modificada per la Direc iva 67/97/CE). t Alguns d’aquests ambients són especialment valuosos des del punt de vista ecològic i/o paisatgístic, dels quals destaquem:

- Els boscos de suros de Cadiretes, ja que es tracta d’un hàbitat inclòs a la Directiva Hàbitats i ben desenvolupat a la zona.

- Els ambients de ribera associats a les rieres de les Comes (especialment)

i de can Bujonis o Sant Amanç, que creen ambients frescals on es desenvolupen espècies diferents a les dels boscos que les envolten.

- Els ambients litorals, especialment els penya-segats rocosos, on hi

trobem tot un seguit de plantes i ocells de gran interès.

- L’interès d’un espai tan concret i específic, pel seu entorn urbà, com és el Puig de les Bateries, un espai verd urbà amb grans potencialitats d’ús públic.

- La importància que té en el paisatge del municipi la franja agrícola que hi

ha entre el nucli urbà i els boscos de Cadiretes, força amenaçada per l’abandonament del camp i el creixement urbanístic.


13

• Els espais agrícoles com a peces important per a l’equilibri territorial

Una visió aèria de Sant Feliu de Guíxols permet identificar perfectament els dos principals elements del seu paisatge: els boscos de Cadiretes (65% de la superfície del municipi) i el territori urbanitzat (nucli urbà i urbanitzacions, més del 25% de la superfície del municipi). Tant els habitants com els visitants de Sant Feliu s’ubiquen, de manera molt majoritària, en el territori urbanitzat, mentre que les antigues masies que es troben en medi forestal estan pràcticament totes deshabitades. Però des d’aquests nuclis urbanitzats es desenvolupen activitats diverses sobre el medi forestal (senderisme, passejades, ciclisme, rutes a cavall, recol·lecció de bolets i plantes, caça, extracció de suro...), fet que suposa un cert impacte sobre els boscos de Cadiretes i els seus elements naturals i patrimonials. Aquest impacte sobre el bosc es veu reduït per la presència de la corona agrícola entre els dos ambients majoritaris, que absorbeix i filtra una part de les activitats esmentades. En aquest sentit la progressiva pèrdua de sòl agrícola (menys del 10% de la superfície municipal) suposa un contacte cada cop més directe entre el sòl urbanitzat i el sòl forestal, amb l’increment de riscos que això suposa (incendi forestal, deixalles, degradació del bosc, molèsties a la fauna...).

Superfície agrícola a Sant Feliu de Guíxols

Any Superfície agrícola (ha.)

1956 495 1997 110

Aquesta situació fa que, avui en dia, qualsevol necessitat de creixement urbanístic de Sant Feliu cap a l’exterior del nucli urbà s’hagi de planificar, necessàriament, sobre un sòl agrícola cada cop més escàs o bé directament sobre un sòl forestal de gran valor ecològic. • Alguns impactes ambientals significatius sobre els sistemes

naturals Als espais rurals i naturals de Sant Feliu de Guíxols s’identifiquen un seguit d’impactes ambientals, dels quals destaquem com a més significatius: L’elevat risc d’incendi forestal, derivat de causes naturals (clima mediterrani)

però també per moltes causes antròpiques: urbanitzacions en medi forestal; abandonament de les activitats forestals, que facilita el creixement excessiu del sotabosc; abandonament de deixalles; excessiu trànsit motoritzat...

La pèrdua de biodiversitat, especialment d’ambients i espècies animals i

vegetals lligats a l’activitat agrícola, per la disminució de la seva pràctica al terme municipal.


14

L’aïllament dels sistemes naturals, per l’efecte barrera que genera el creixement urbanístic i la construcció de noves infrastructures lineals de comunicació. Aquest impacte és especialment evident a l’espai forestal de la cala Ametller, que està inclòs al PEIN del Massís de Cadiretes, però en forma de nucli isolat, aïllat de la resta de l’espai protegit. Una situació similar es pot produir al Puig de les Bateries, en el cas que el creixement urbanístic del municipi ocupi les connexions verdes existents al nord. L’aïllament dels sistemes naturals suposa que les poblacions de la fauna terrestre perdin el contacte amb les poblacions de la resta del territori, i per tant, la seva funcionalitat ecològica. Per evitar aquesta situació té gran importància, a Sant Feliu de Guíxols, l’existència d’una xarxa de verd urbà (parcs i jardins, arbrat viari...) ben planificada i gestionada.

La pèrdua de qualitat paisatgística, derivada de l’impacte visual de

determinades urbanitzacions ubicades en punt especialment visibles, a la línia de costa o en el medi forestal de Cadiretes.

La desestructuració dels sistemes fluvials. Els rius i rieres, pel seu recorregut

longitudinal i, sovint, amb una vegetació arbòria associada (el bosc de ribera) acostumen a funcionar com a importants connectors ecològics entre ambients diferents, facilitant el pas d’animals i llavors. A Sant Feliu, però, el tram baix de les principals rieres, la de les Comes i Sant Amanç, presenta un recorregut totalment urbà, i fins i tot en algun tram estan cobertes, per la qual cosa la seva funcionalitat ecològica, en aquesta zona, ha desaparegut totalment. La riera de Sant Pol, al sector oriental del municipi, presenta un estat de degradació com a curs fluvial encara superior.

La degradació de la façana marítima, per l’excessiva freqüentació humana,

que suposa molèsties a la fauna, abandonament de deixalles en el fons marí i degradació d’alguns dels ambients més interessants, com els prats de Posidonia oceanica.

• Necessitat d’ordenar i regular els usos en el sòl no urbanitzable Davant de la situació actual dels espais rurals, forestals, fluvials i litorals de Sant Feliu de Guíxols, i tenint en consideració l’oportunitat que representa la protecció del territori i els impactes ambientals i les amenaces que l’afecten o poden afectar, es considera prioritari establir els mecanismes d’ordenació que assegurin la protecció i conservació d’aquests espais i dels seus valors naturals, patrimonials i paisatgístics. La redacció d’un Pla especial per a la regulació dels usos del sòl no urbanitzable ha de permetre la protecció i conservació des espais de major valor, i la promoció d’un model de desenvolupament integrat en el territori.


15

1.4. Riscos ambientals 1.4.1. Síntesi de la situació actual

RISCOS AMBIENTALS I INCIDÈNCIA AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Risc d’inundacions El risc d’inundacions, segons l’INUNCAT es considera moderat i es localitza bàsicament en el centre urbà de la població. Riscos

ambientals d’origen natural

Risc sísmic

Sant Feliu de Guíxols se situa en la zona d’intensitat 2 (baix-moderat) del mapa de zones sísmiques de Catalunya. No hi ha constància històrica de terratrèmols que l’hagin afectat.

Contaminació de sòls i d’aigües subterrànies

El municipi es considera poc-moderadament vulnerable a la contaminació. No hi ha cap emplaçament en el municipi inclòs en l’Inventari de Permanent de Sòls Contaminats de Catalunya.

Contaminació atmosfèrica

A Sant Feliu de Guíxols hi ha catalogades 5 empreses en el Catàleg d’Activitats Industrials Potencialment Contaminants de l’Atmosfera.

Risc geològic

El risc geològic es localitza en les àrees costaneres de fort pendent on puntualment es poden originar fenòmens d’inestabilitats de vessant com caigudes de blocs i volcades.

Incendis forestals

El municipi de Sant Feliu de Guíxols està considerat d’alt risc d’incendi (D64/1995). Durant el període 1968-2003 han tingut lloc 75 incendis en el municipi amb una superfície total afectada de 444,48 ha (anys 1993-2003). Origen dels focs registrats a Sant Feliu de Guíxols.

16,13%

9,68%

45,16%

25,81%3,23%

Causa desconeguda Accidents NegligènciesIntencionats Causes naturals

Riscos derivats d’activitats antròpiques

Transport de mercaderies

perilloses

Sant Feliu de Guíxols disposa d’una ordenança municipal que prohibeix el pas de vehicles de més de 3.000 l de capacitat.


16

1.4.2. Diagnosi estratègica Sant Feliu de Guíxols es pot considerar com un municipi amb un grau moderat de riscos naturals, tot i que presenta algunes situacions de risc puntual com en el cas d’inundacions, incendis i riscos geològics. • Un municipi amb risc moderat d’inundacions El municipi de Sant Feliu de Guíxols es troba solcat per un destacat nombre de rieres, raó per la qual està considerat com de risc mitjà pel que fa a les inundacions. El risc d’aquest fenomen, en base a criteris geomorfològics i segons l’INUNCAT, es concentra en el sector on precisament es troba ubicat el nucli de la població, tal i com segueix:

Riu Conca Perill Observacions Rieres de Sant

Feliu de Guíxols

Litorals Mig Les rieres que desguassen per dins del casc urbà de Sant Feliu de Guíxols no tenen suficient capacitat de desguàs.

Font: INUNCAT. Agència Catalana de l’Aigua. No obstant això, les darreres obres d’arranjament de les rieres que travessen el nucli urbà han reduït notòriament el risc d’inundacions esdevenint aquest pràcticament nul. Un fet a tenir en compte i que es considera molt positiu són els treballs de condicionament de les rieres que solquen el nucli urbà promoguts per l’Ajuntament amb periodicitat anual, ja que contribueixen en la minimització del risc per inundacions. • Un territori amb risc sísmic de grau baix-moderat El mapa de risc sísmic de Catalunya indica que Sant Feliu de Guíxols es troba en una zona qualificada com de risc 2, és a dir, de grau baix-moderat (les zones sísmiques es classifiquen de 0 a 4). Tot i això no hi ha constància històrica de terratrèmols que hagin afectat el municipi. • Un territori amb risc geològic no descartable De manera genèrica en el municipi de Sant Feliu de Guíxols no es donen el conjunt de condicionants litològics, morfològics, climàtics i estructurals que poden desencadenar moviments gravitacionals i altres riscos geològics d’entitat. A més a més, el risc d’erosió de sòls no és destacable si no és en àrees puntuals i afavorit per accions d’origen antròpic. No obstant, en les zones costaneres amb pendents importants i amb dominis rocosos fortament fracturats no es descarta que puntualment es puguin originar fenòmens d’inestabilitats de vessant com caigudes de blocs i volcades. En base a estudis de detall es poden determinar quines són les àrees més susceptibles a ser afectades per aquest tipus d’inestabilitats.


17

• Un municipi declarat d’elevat risc d’incendi Segons el Decret 64/1995 Sant Feliu de Guíxols està declarat com a municipi d’elevat risc d’incendi. La zonificació del municipi pel que fa a combustibilitat i inflamabilitat, posa de manifest que existeixen 2 àrees principals: un sector oriental que comprèn el nucli urbà, zones de conreus i matollars de baixa inflamabilitat i un sector occidental corresponent a zones de relleus més acusats amb àrees boscoses i matollars d’elevada inflamabilitat. Aquesta distribució implica que en les àrees més poblades el risc d’incendi és menor, mentre que en les àrees urbanitzades envoltades pel forest es troben en una situació de major risc d’incendi, com és el cas de les urbanitzacions de Pedralta, Casa Nova, Divina Pastora, el Mas Trempat i el Puig de les Bateries. Segons dades del Departament de Medi Ambient i del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals entre els anys 1968-2003 s’han originat un total de 75 incendis forestals, la majoria dels quals han estat intencionats (25%) o bé causats per negligències (45%). • Creació o addició a una Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Tot i que Sant Feliu de Guíxols està declarat com a municipi d’alt risc d’incendi i que una tercera part del municipi està inclòs en el PEIN com a Massís de les Cadiretes, en l’actualitat no pertany a cap Agrupació de Defensa Forestal. La creació o la incorporació a una ADF ja existent és considera molt positiva (des del Departament de Medi Ambient s’ha efectuat aquesta recomanació) ja que es tracta d’associacions que tenen com a principals finalitats:

• la realització i execució col·lectiva de programes de vigilància i prevenció d’incendis forestals,

• l’execució de plans de prevenció, creació i manteniment d’infraestructura, xarxa de camins i punts d’aigua, i

• donar suport a l’extinció d’incendis forestals. L’ADF més propera a Sant Feliu de Guíxols és la del Massís de les Cadiretes constituïda pels municipis de Tossa de Mar, Vidreres, Maçanet de la Selva i Llagostera. No obstant, des de l’Ajuntament es pot impulsar la creació d’una ADF supramunicipal amb els municipis de la Vall d’Aro que com Sant Feliu de Guíxols no pertanyen en l’actualitat a cap ADF. • Necessitat d’una millora continuada en les infraestructures contra

incendis Durant els darrers anys l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha anat condicionant diverses pistes forestals dotant-les de les seves respectives franges de protecció de 5 metres, així com ha iniciat la sol·licitud de subvencions per tal de poder dur a terme franges perimetrals de protecció de 25 metres d’amplada a les urbanitzacions tal i com estableix la normativa vigent (D64/1995). No obstant això, en algunes de les urbanitzacions la xarxa d’hidrants no està completa i en la majoria les parcel·les no edificades no reuneixen les condicions de zona de protecció ni existeixen dos vies públiques (d’accés i de sortida) fet que complica els


18

treballs d’extinció i d’evacuació en cas d’incendi. En aquest sentit cal dir que la pròpia situació geogràfica impossibilita de vegades la construcció d’una segona via. És el cas de les urbanitzacions de Pedralta, la Casa Nova, el Puig de les Bateries, Santa Júlia i Eden Roc. • Un medi físic moderadament vulnerable a la contaminació de sòls i

aigües En general, el municipi és moderadament vulnerable a la contaminació de sòls i d’aigües subterrànies en tant que les litologies detectades –dominades per un substrat paleozoic i localment per un recobriment quaternari– impliquen que el grau de vulnerabilitat general del medi es consideri baix-moderat donat que les seves permeabilitats són relativament baixes i presenten una certa dificultat d’infiltració vertical. No obstant els dipòsits d’origen al·luvial configurats per materials granulars són més susceptibles a ser afectats, però al mateix temps a presentar una recuperació més ràpida. D’aquesta vulnerabilitat moderada del medi afegida amb la presència d’una sèrie d’activitats de risc contaminant se’n poden derivar problemes puntuals en àrees més vulnerables. Un exemple és l’excés d’amoni detectat en un dels pous municipals situat aigües avall del punt d’abocament de l’estació depuradora de Castell-Platja d’Aro. Pel que fa a la contaminació de sòls no hi ha constància de cap emplaçament a Sant Feliu de Guíxols que es trobi inclòs dins l’Inventari de Sòls Contaminants de Catalunya. • Control sobre el transport de mercaderies perilloses La xarxa viària de Sant Feliu de Guíxols és destacable en tant que es troba comunicada per una xarxa de carreteres entre la qual cal destacar la comarcal C-31. És important el fet que la C-65 travessa el nucli urbà, la qual cosa afavoreix la intensitat del trànsit i el pas de vehicles de transport. Amb tot és important destacar és la restricció de pas pel municipi –a través d’una ordenança municipal– a vehicles que excedeixen dels 3.000 l de capacitat. • Sant Feliu de Guíxols disposa de Pla d’Emergència Municipal (PEM) L’actual normativa (D 210/1999) obliga al municipi de Sant Feliu de Guíxols a disposar d’un Pla d’Emergències Municipals en tant que es tracta d’un municipi amb la consideració de turístic i amb riscos especials. Sant Feliu de Guíxols disposa des de l’any 2001 del PEM on s’inclouen com a riscos especials el risc d’incendis forestals i el risc d’inundacions. Aquest fet es considera molt positiu ja que és la millor manera (1) de relacionar el conjunt de riscos municipals i (2) mantenir aquests riscos en els nivells més baixos possibles i finalment (3) de permetre una millor coordinació amb la Regió d’Emergències de Girona.


19

1.5. Mobilitat 1.5.1. Síntesi de la situació actual

MOBILITAT

Demanda de mobilitat. Desplaçaments en el territori

Mobilitat obligada a Sant Feliu de Guíxols Desplaçaments atrets: 1.360 → Desplaçaments generats: 10.120 → Desplaçaments externs: 3.392

Distribució de la mobilitat obligada externa de St. Feliu, segons l’àmbit geogràfic

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1991 1996

Fora CatalunyaResta CatalunyaA.M. BarcelonaA.U. GironaÀmbit funcional

Principals municipis receptors de la mobilitat obligada de Sant Feliu: Castell-Platja d'Aro (25,8%), Santa Cristina d'Aro (23,1%), Palamós (9,6%), Llagostera (8,6%) i Girona (5,7%).

Principals municipis generadors de mobilitat obligada cap a Sant Feliu: Castell-Platja d'Aro (28,1%), Girona (18,8%), Barcelona (9,9%), Santa Cristina d'Aro (8,5%) i Palamós (7,4%).

Distribució de la mobilitat obligada extern per mitjà de transport (en %). Transport Col·lectiu Vehicle Privat Altres 18,96 80,60 0,44

Intensitats de trànsit Xarxa supramunicipal

Vies Pk inicial- final IMD % pesants

C-65 de St. Feliu a Sta. Cristina 0,02 – 2,36 11.009 5,00 C-35 de St Feliu a Palamós 39,75 – 50,91 11.324 1,98 GI-682 de St. Feliu a Tossa 23,55 – 45,05 1.543 2,60

Xarxa municipal

Intensitats molt elevades. Crta. de Girona, Pg. del Mar, Pg. dels Guíxols, Crta. de Palamós, C/ del Dos de Maig; Intensitats elevades: Av. Catalunya, C/ de la Mercè, Plaça del Monestir, Rambla Portalet, C/ del Rufo; Intensitats moderades: C/ València, C/ de la Concepció, R. J.Casas, C/ Girona, R. de la Generalitat, C/ Gravina, C/ Bourg, Av. Saragossa. Intensitats baixes: C/ Almeria, C/ Capmany, C/ Lleida, C/ del Mall, C/ dels Metges, C/ de la Lluna, C/ Guifré, C/ de Pedralta

Parc mòbil Nombre total de vehicles: 15.423

63,9%9,5%

25,1%

1,5%

Turismes

Camions i furgonetes

Motos

Altres vehicles


20

1.5.2. Diagnosi estratègica La mobilitat de les persones i de mercaderies cada vegada és més forta. Avui el transport és un dels principals consumidors d’energia al municipi i també és el que fa més emissions de contaminants atmosfèrics, a banda d’altres aspectes que tenen una important incidència en la qualitat urbana i en la qualitat de vida dels ciutadans (soroll, aparcaments, etc.). Aquest augment de la mobilitat està totalment relacionada amb un ús massiu del vehicle privat. Sovint s’utilitza el cotxe per a la majoria de desplaçaments, fins i tot per als desplaçaments per dins el poble. Davant d’aquesta situació, un model de mobilitat sostenible ha d’apostar per promoure els desplaçaments a peu (o en bicicleta) per dins el nucli urbà i potenciar el transport públic (transport col·lectiu) en la majoria de desplaçaments quotidians. Un altre aspecte a considerar és el nivell d’accessibilitat del municipi, tenint en compte que existeix un marc legal (Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i els decrets que la desenvolupen) que estableix que els edificis públics i els carrers i voreres, han de ser accessibles a les persones amb mobilitat reduïda. • Bones comunicacions supramunicipals Sant Feliu de Guíxols presenta una bona connexió i proximitat amb les principals infrastructures viàries. Així, es troba en el traçat o bé pròxim a les principals infrastructures viàries comarcals: la carretera C-31 i la C-65 Temps aproximat (minuts) des de Sant Feliu de Guíxols (amb transport motoritzat)

- A la Bisbal d’Empordà: 30-35 - A Girona: 35-45’ - A Palamós: 12-17’ - A Platja d’Aro: 5-7’ - A l’eix transversal: 30-40’ - A la crta. N-II i a l’autopista A-7: 25-30’


21

• El treball, una importa font generadora de mobilitat Segons l’Enquesta de Mobilitat Obligada de l’any 19962, els habitants de St. Feliu fan cada dia un 10.120 desplaçaments per mobilitat obligada, dels quals un 32,9 % tenen com a destí els municipis veïns i en menor mesura Girona i Barcelona. Aquest percentatge s’incrementa encara més quan es tracta de mobilitat obligada per motius de feina (fins al 41 %). Tot i això, la meitat d’aquests desplaçaments externs tenen com a destí, els municipis de l’entorn immediat (Platja d’Aro, Sta. Cristina d’Aro, Palamós, Calonge i Tossa de Mar) i, per tant les distàncies dels desplaçaments no són massa llargues. La possibilitat de transport públic, tot i que millorable, permet les comunicacions amb la majoria de municipis amb major dependència de mobilitat obligada. Tot i això, el 78 % dels desplaçaments intermunicipals atrets a St. Feliu i el 81 % dels generats són efectuats amb transport individual. A més en moltes ocasions quan s’utilitza el vehicle privat només hi viatja una persona3. • Canvi d’hàbits en el mode de desplaçament intern En els darrers anys, s’observa una tendència (generalitzada) a disminuir els desplaçaments a peu per l’interior del municipi i a incrementar l’ús del vehicle privat. Així, a l’any 1991, el 58,2% dels desplaçaments interns per mobilitat obligada es realitzaven a peu, i 5 anys més tard aquest percentatge es reduïa fins al 53 %. Aquest canvi d’hàbits de la població, coincideix amb un important creixement del parc mòbil de St. Feliu (entre 1994 i 2003 el parc mòbil s’ha incrementat en més del 40 %). Aquest creixement del parc mòbil repercuteix, entre d’altres coses, en un increment de les necessitats d’aparcament dins del nucli urbà, fet que a la vegada comporta un increment del nombre de cotxes mal estacionats (damunt de voreres). Per aturar aquesta tendència cal millorar i fer més atractius els desplaçaments a peu i prioritzar-los sobre el trànsit motoritzat. En aquest sentit resulta important l’aplicació del Pla d’Accessibilitat per a la supressió de les barreres arquitectòniques en l’àmbit de la via pública, i continuar impulsar les àrees per a vianants, especialment en aquells recorreguts que condueixen als llocs/equipaments més concorreguts (centre de la ciutat, platja, escoles equipaments municipals,...). • Acceptable oferta de transport públic Comparant el mitjà de transport utilitzat per als desplaçaments externs de mobilitat obligada (desplaçaments per treball i estudis) en diferents municipis del Baix Empordà, s’observa com Sant Feliu presenta un índex mitjà-alt d’utilització del transport col·lectiu en els desplaçaments externs

2 L’enquesta de mobilitat obligada de l’any 1996 és la darrera disponible. 3 - Segons una enquesta realitzada per l’Oficina Verda de la Universitat de Girona al desembre de 2002, el 72 % dels desplaçaments amb destí al campus de l’Escola Oficial de Turisme de St. Feliu s’utilitza el vehicle privat, i d’aquests el 67 % no es comparteix el vehicle.


22

Estructura de la mobilitat obligada intermunicipal de diferents municipis del Baix Empordà. Distribució per mitjà de transport (en %). (EMO 1996)

Municipi Transport Col·lectiu Vehicle Privat Altres

La Bisbal d’Empordà 15,65 83,63 0,72 Calonge 10,34 86,81 2,85 Castell – Platja d’Aro 21,63 77,20 1,17 Palafrugell 18,50 80,91 0,59 Palamós 20,26 78,58 1,16 Pals 19,15 79,28 1,56 St. Feliu de Guíxols 18,96 80,60 0,44

Torroella de Montgrí 24,04 75,16 0,80 Font: Web de l’Institut d’Es adís ica de Catalunya (Enquesta de Mobilitat Obligada). 2001 t t L’actual oferta de transport públic de Sant Feliu és de 8 línies de transport interurbà i 2 de transport urbà. Aquesta oferta permet una bona connexió amb Castell-Platja d'Aro, Palamós, Calonge i acceptable amb Santa Cristina d'Aro, Girona, Llagostera, Cassà de la Selva i la Bisbal d'Empordà, en canvi resulta clarament millorable cap a Barcelona, Vidreres, Palafrugell i Fornells de la Selva. Per altra banda, resulta molt important l’existència de transport públic urbà. Cal continuar potenciant aquest mode de desplaçament i en determinades zones del nucli urbà prioritzar-lo enfront del cotxe. • Cal potenciar l’accessibilitat i els desplaçaments a peu Tot i que els desplaçaments a peu representen encara el sistema de desplaçament majoritari pels desplaçaments interns de Sant Feliu de Guíxols, la permeabilitat al pas de vehicles i trànsit motoritzat per l’interior del nucli urbà és elevada, a l’hora que s’observen diferents elements que dificulten els desplaçaments a peu.

La Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i els decrets que la desenvolupen, regulen les condicions que ha de reunir l’entorn urbà (edificis, espai públic, transport col·lectiu,...) per tal de garantir el dret a l’accessibilitat al col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda. La Llei, dicta que els edificis públics han de ser totalment accessibles, igual que els carrers i voreres, entre d’altres. En aquest sentit, des de 1998 St. Feliu disposa d’un Pla d’Accessibilitat per a la supressió de les barreres arquitectòniques en l’àmbit de la via pública i platges (previst en 9 fases d’execució i amb un import total de 1.650.000 €), i un altre per a la supressió de les barreres arquitectòniques en edificis municipals (amb un import total de 100.000 € i previst en 8 fases d’execució).

• Implantació progressiva d’un Pla Director de Mobilitat a Sant Feliu de Guíxols

La xarxa viària de Sant Feliu de Guíxols es jerarquitza amb una xarxa viària principal (de doble direcció, amb calçades força amples i amb prioritat sobre la resta de vials) i


23

una xarxa secundària o de distribució del trànsit intern. Tot i això cal continuar amb la jerarquització del trànsit dins la ciutat, així com adequant les vies a les funcions que han de tenir. En aquest sentit cal que la mobilitat interna es prioritzin els següents criteris:

- Incrementar l’espai urbà destinat a vianants i bicicletes, sobretot als carrers de la xarxa veïnal, per tal que els vianants disposis de preferència sobre el vehicle motoritzat. En aquest sentit és important d’una banda continuar desenvolupant el Pla d’Accessibilitat per a la supressió de les barreres arquitectòniques en l’àmbit de la via pública i platges, així com fer arribar els carrils bicicleta del carrilet i del carrer Enric Heriz fins a l’escola Baldiri i l’IES Sant Feliu, respectivament4.

- Fomentar un model urbanístic que contempli, com un dels objectius principals, la

reducció de les necessitats de mobilitat. Això significa apostar per un model de creixement més compacte, amb una bona barreja d’usos i una distribució adequada dels serveis bàsics dels ciutadans.

- Disposar d’una suficient oferta d’aparcament públic per als residents a Sant Feliu.

No obstant això, cal evitar un model que fomenti la mobilitat interna amb el vehicle privat (aparcaments dissuassoris), i en canvi millori la connexió i circuits per a les bicicletes i vianants, i incrementi l’oferta de transport públic.

Finalment, cal destacar que a Sant Feliu de Guíxols existeix l’Àrea de Protecció Civil, Seguretat Vial i Trànsit.

4 Aquesta actuació permetria disposar de dos carrils bicicleta per connectar el nord i sud del nucli urbà.


24

1.6. Balanç d’aigua 1.6.1. Síntesi de la situació actual

AIGUA


25

D

ades bàsiques de l’abastament

Gestió i proveïment L’aigua d’abastament municipal prové del Pasteral i durant l’estiu es recolza amb aigua dels pous municipals. A Sant Feliu de Guíxols la gestió i l’abastament municipal recau en la companyia d’aigües AQUALIA. Consum Evolució del consum Consum per sectors Consum unitari d’aigua (sense considerar la població estacional) Evolució del volum (en %) d’incontrolats

Consum unitari d’aigua (considerant la població estacional):

177 litres /habitant i dia

Ús sectorial d’aigua procedent de fonts pròpies (Registre d’Aigües ACA)

Aigua Pasteral

80%

Pous Municipals

20%

AIGUA

Litr

es/h

abita

nt i

dia

Domèstic89%

Industrial8%

Municipal3%

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000m3

19 200 200 20099 0 1 2

Fonts pròpies Pasteral Total

237233

246

225

230

235

240

245

250

1999 2000 2001 2002

30,72 29,05

21,517,39

0

5

10

1520

25

30

35

1999 2000 2001 2002

Reg48%

Industrial4%

Ramader4%

Agrícola12%

Reg i domèstic

32%


26

D

ades bàsiques del sanejament

Sanejament i abocament Evolució volum d’aigües residuals que e acten a l’EDAR Castell-Platja d’Aro Volum d’aigües residuals: 5,4 hm3/any Sistema de depuració: Tractament biològic En l’àmbit municipal encara resten àrees sense sistema de clavegueram, és el cas de la urbanització Pedralta. En el registre de l’Agència Catalana de l’Aigua consten un total de 3 expedients d’abocament a llera pública, un dels quals té la resolució d’autorització. Qualitat de l’efluent generat La qualitat de l’efluent de l’EDAR Castell-Platja d’Aro és òptima, fet que implica que l’aigua residual pugui ser reutilitzada per a reg. Qualitat dels fangs La qualitat dels fangs generats els fa aptes per a la seva reutilització com adob agrícola Competències Gestió del clavegueram: Municipal Gestió dels col·lectors i EDAR: SEARSA

1. Aspectes de sostenibilitat ambiental Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Sant Fe

s trm3

Evolució de la quantitat de fangs

5400560058006000620064006600

Tn

1999 2000 2001 2002

Any

0100000020000003000000400000050000006000000

1997 1998 1999 2000 2001 2002

liu de Guíxols 27

1.6.2. Diagnosi estratègica La gestió de l’aigua a Sant Feliu de Guíxols es duu a terme a través de la companyia d’aigües AQUALIA –antigament Aigües Potables de Sant Feliu de Guíxols–. Aquesta companyia abasteix al mateix temps als municipis veïns de Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro. La font principal d’abastament del municipi correspon a l’aigua procedent del Pasteral i durant els mesos d’estiu, per tal de satisfer l’increment de la demanda, es recolza amb l’aigua explotada pel conjunt de pous situats en els marges del Ridaura. A Sant Feliu hi ha un total de 13.292 abonats –exceptuant la urbanització de Pedralta que en breu es connectarà a la xarxa municipal–, que abasten a una població de 19.776 habitants i que l’any 2002 van consumir un total de 1.747.750 m3. D’altra banda es contempla que un nombre reduït habitants del municipi s’abasteixen de fonts pròpies –són els corresponents a la urbanització Pedralta– explotant un volum anual estimat en 17.976 m3/any. D’altra banda, s’estimen uns volums d’aigua anuals per a usos agrícoles i ramaders de 201.024 m3 i de 102 m3 respectivament. • Una correcta gestió de l’aigua La gestió íntegra de l’aigua al municipi de Sant Feliu de Guíxols és competència de la companyia d’aigües AQUALIA, fet que contribueix a una millor gestió de l’aigua, tot afavorint el control des de l’Ajuntament sobre l’estat i la qualitat de les captacions municipals. • Pèrdues elevades en la xarxa d’abastament municipal El volum de pèrdues en la xarxa es troba al voltant del 30%, el qual es considera elevat si bé tenim en compte que el valor habitual de pèrdues en les xarxes d’abastament municipal tendeix a ser de l’ordre del 20%. Per tal d’optimitzar la gestió de l’aigua cal adoptar les mesures oportunes per a arreglar la xarxa d’abastament i d’aquesta manera pal·liar l’elevat volum de pèrdues. • Un consum unitari de la població força elevat Els consums unitaris d’aigua potable dels darrers anys en el municipi de Sant Feliu de Guíxols es consideren força elevats ja que aquests no disten gaire de la dotació que habitualment es té en compte a Catalunya a l’hora de fer qualsevol treball relacionat amb abastament d’aigua potable –uns 250 l/habitant.dia–.

Evolució del consum unitari a Sant Feliu de Guíxols en l/hab.dia

Any Consum 1999 237 2000 233 2001 246


28

En aquest sentit una millora de la xarxa d’abastament municipal amb l’objectiu de reduir el volum de pèrdues i un ús més racional per part dels habitants de Sant Feliu de Guíxols, permetran optimitzar l’ús de l’aigua. • L’abastament amb aigua del Pasteral és una garantia en cas puntual de

sequera extrema El conveni existent entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i el Consorci de la Costa Brava garanteix un subministrament d’aigua del Pasteral. Una dotació mínima de 75 l/dia amb la que per exemple fixa el D.168/2000 de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hidràulics, indica que amb una població abastada de 19.776 habitants, caldria garantir un aport de 541.368 m3/any aproximadament. A més a més atenent a què el període més sec es concentra en els 4 mesos de final de primavera i estiu, i en el supòsit que durant la resta de l’any (8 mesos) no s’utilitzés aigua d’aquesta font, el volum es considera suficient. • La qualitat de l’aigua d’abastament compleix habitualment amb els

mínims que estableix la normativa L’aigua d’abastament municipal fins a l’actualitat ha estat de bona qualitat, complint amb els paràmetres establerts per la normativa tècnico-sanitària vigent. A més a més s’efectuen tots els controls analítics pertinents tal i com es fixa en el Decret 140/2003. • Les captacions municipals presenten problemes de qualitat S’han detectat problemes d’excés de ferro i manganès en algunes de les captacions municipals i en algun cas presència de coliforms. Els valors límits admissibles per al ferro i al manganès són 200 µg/l i 50 µg/l respectivament.

Qualitat de les principals captacions municipals (Any 2002)

Paràmetre Unitats Pou núm. 5 Pou núm. 6 Pou núm. 7 Pous núm. 12, 16,18 i 23

Pous núm. 20 i 22

Conductivitat µs/cm 1.054 834 907 735 686 pH Unitats de pH 6,71 6,60 6,36 6,46 6,82

Amoni mg/l 3,16 0,60 0,23 0,19 0,12 Ferro µg/l 168 325 2.750 2.009 105

Manganès µg/l 243 218 550 194 35 Nitrats mg/l 5,5 6,8 9,7 6,2 7,2 Nitrits mg/l <0,05 <0,05 <0,05 <0,05 <0,05 Clorurs mg/l 143 165 139 98 78 Duresa mg/l 186 135 152 163 141

Coliforms mg/100 ml 0 0 0 0 1

Font: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

No obstant això, cal assenyalar que l’aigua d’abastament municipal és la resultant de la barreja d’aigües del Pasteral i de l’aigua explotada pels pous, amb la qual cosa aquestes concentracions anòmales de ferro i manganès queden diluïdes. Tanmateix, amb el procés de cloració a la planta potabilitzadora són eliminats els coliforms.


29

• Poca diversificació de les fonts d’abastament municipal Tal i com s’ha comentat anteriorment Sant Feliu de Guíxols s’abasteix, a banda de l’aigua del Pasteral, a partir d’una sèrie de pous ubicats en ambdós marges del Ridaura (en els termes de Santa Cristina d’Aro i de Castell-Platja d’Aro), els quals exploten la mateixa unitat quaternària. Aquesta concentració de les fonts d’abastament pot implicar alguns problemes com ara que: a) amb el temps i amb una explotació elevada es puguin plantejar problemes de

volum abastat, b) a més de possibilitar que qualsevol problemàtica en l’àrea pugui acabar afectant el

conjunt de captacions; de fet, n’és un exemple el problema d’excés de ferro i manganès que afecta a bona part dels pous municipals.

• El nombre de captacions subterrànies inscrites en el Registre d’Aigües és

molt menor al que s’estima que existeix S’han pogut constatar un total de 25 aprofitaments d’aigües subterrànies inscrits en l’Agència Catalana de l’Aigua. La comparació del volum d’aigua concedit i el volum d’aigua que es calcula necessari en base a les hectàrees de terreny de regadiu i als habitants dispersos, permet concloure que el volum d’aigua concedit per l’administració hidràulica competent és molt menor que el volum d’aigua (procedent de fonts pròpies) que es considera que s’utilitza realment.

Comparació de volums concedits/estimats (m3/any) procedents de fonts pròpies

Ús Reg agrícola Reg Ramader Domèstic i reg Industrial

Inscrit 1.750 11.286 - 18.304 - Estimat 201.024 - 102 17.976

Font: Elaboració pròpia. Per aquest motiu seria convenient que des de l’Ajuntament es fomentés la regularització de tots els aprofitaments existents en el municipi. D’aquesta manera s’aconseguiria primerament, la determinació de la totalitat de les captacions de fonts pròpies existents per posteriorment, promoure la seva legalització i finalment controlar la seva explotació. • Les fonts naturals del municipi no són potables En el municipi de Sant Feliu hi ha catalogades 4 fonts naturals la responsabilitat de les quals recau en l’Ajuntament, el qual ha cedit el control analític de les mateixes a l’empresa subministradora AQUALIA. Aquestes fonts són la font dels Castanyers, la font de Monticalvari, la font de la mina de les Comes i per últim la font de Mas Cabanyes.


30

Els controls analítics són trimestrals i les darreres analítiques efectuades han posat de manifest que l’aigua de la font de les Comes no és potable per presència de coliforms. En la resta de fonts no brollava aigua per la qual cosa no s’han pogut analitzar. L’Ajuntament en aquest sentit ha de vetllar, perquè les fonts estiguin degudament retolades com a aigua no potable. • El nombre d’autoritzacions d’abocament a llera pública és poc destacable A la web de l’Agència Catalana de l’Aigua es contemplen un total de 3 expedients d’autorització d’abocament a domini públic hidràulic de les quals només una té la resolució d’autorització. Tenint en compte les característiques del municipi aquest nombre és molt baix ja que els cursos fluvials que discorren pel municipi són de poca entitat i no han possibilitat l’abocament a llera pública i a més a més el sector industrial en el municipi no està desenvolupat. • L’EDAR de Castell-Platja d’Aro treballa per sota la seva capacitat L’estació depuradora de Castell-Platja d’Aro tracta les aigües procedents de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina i Castell-Platja d’Aro i el tipus de tractament és biològic. La seva capacitat de tractament és de 35.000 m3/dia. Tenint en compte que els cabals majoritaris que es tracten durant els mesos d’estiu són de l’ordre de 20.000 m3/dia es pot veure com l’estació depuradora treballa per sota el seu cabal de disseny. • La qualitat de l’efluent de l’EDAR és apte per a la reutilització L’aigua de sortida de l’estació depuradora de Castell-Platja d’Aro i que s’aboca al Ridaura presenta una qualitat òptima per a la seva reutilització per a reg donat que fins i tot la salinitat (mesurada com conductivitat elèctrica) considerada com un dels paràmetres limitants d’aquest tipus de projectes no excessivament elevada (d’una mitjana 1.500 µS/cm). Un exemple molt proper és el del Golf Costa Brava que actualment rega les seves instal·lacions amb aigües residuals procedents de l’EDAR de Castell-Platja d’Aro. • Els fangs generats a l’EDAR són íntegrament reutilitzats per ús agrícola La qualitat dels fangs generats –analitzada semestralment– en la planta depuradora de Castell-Platja d’Aro els fa aptes per al seu ús com adob agrícola. L’empresa explotadora de la depuradora (SEARSA) a més a més de distribuir els fangs assessora als agricultors sobre quin és el tipus de conreu més adequat ja que analitzen el sòl abans d’aplicar-los.


31

1.7. Contaminació atmosfèrica. Balanç d’emissions 1.7.1. Síntesi de la situació actual Segons les diferents estimacions realitzades, es pot considerar que les emissions anuals de contaminants atmosfèrics de Sant Feliu de Guíxols són de 1.669 tn CO, 713 tn NOx, 62 tn COV, 13,1 tn PST, 8,8 tn CH4, 0,3 tn SOx. La major part de les emissions provenen del transport, a excepció dels òxids de nitrogen i sofre.

ATMOSFERA

247

22

1.401

0

500

1000

1500

t/any

Industrial Domèstic Transport

0,4 2,5

59,4

0

20

40

60

tn/a

ny

471,8

11,8

229

0

200

400

t/any

0,0 0,3 0012345

t/any

0,1 0,2

4,3

012345

t/any

0,6 0,6

11,9

0

5

10

15

t/any

Part

ícul

es e

n su

s pen

sió

(PST

) Ò

xids

de

Nitr

ogen

(N

Ox)

C

omp.

Org

ànic

s Vo

làtil

s (C

OV)

M

onòx

id d

e ca

rbon

i (C

O)

Òxi

ds d

e So

fre

(SO

x)

Met

à

(CH

4)


32

Sant Feliu de Guíxols, al tractar-se d’un municipi litoral i tenir emissions significatives d’òxids de nitrogen, precursors de l’ozó, en les millors condicions de formació d’aquest contaminant (alta insolació), registra alguns valors puntualment elevats d’ozó troposfèric, superant-se, puntualment, els llindars d’informació a la població definits al RD 1494/1995 (segons les estacions de control més properes). D’altra banda, direm que el municipi contribueix a l’escalfament global del planeta si emet més CO2 del que pot fixar a través dels seus ecosistemes forestals. Així, segons les aproximacions realitzades, Sant Feliu de Guíxols necessitaria una superfície forestal d’unes 5.472 hectàrees per tal d’equilibrar el sistema, és a dir, per fixar tot el CO2 equivalent, això suposa que es necessitaria una superfície forestal 5,3 vegades superior a la superfície forestal actual del municipi.

Efecte Hivernacle de Sant Feliu de Guíxols

Emissions de CO2 equivalent 36.115 tones Hectàrees de bosc dens 1.037 hectàrees Factor de fixació del CO2 (valor mitjà anual de 1 hectàrea de bosc madur)

6,6 tn CO2 / ha i any

Hectàrees de bosc necessàries per absorbir les emissions de CO2 equiv.

5.472 hectàrees

Nº vegades la superfície de bosc actual 5,3 vegades Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Inventari Ecològic Forestal de Catalunya, i les estimacions de les emissions de CO

2 realitzades. No s’ha comptabilitzat l’intercanvi de CO2 entre l’atmosfera i el mar.


33

1.7.2. Diagnosi estratègica • Regulació de les emissions, però control limitat d’aquestes Sant Feliu de Guíxols compta amb una Ordenança municipal sobre la qualitat de l’aire, que regula les condicions que han de reunir els focus emissors susceptibles de produir fums, pols, gasos i olors, sobretot els locals de la via pública. El control del seu compliment s’efectua, sobretot, alhora de la concessió de llicències en noves edificacions i bàsicament en l’àmbit de la instal·lació de nous focus puntuals d’indústries i comerços. Els controls realitzats fins a la data a les instal·lacions amb focus emissors en funcionament es limiten a les partícules en suspensió totals. No s’ha efectuat cap control de la resta d’emissions. A més, tampoc es coneixen les possibles mesures correctores que s’hagin pogut aplicar a les indústries. D’altra banda, però, Sant Feliu de Guíxols no és un municipi amb moltes indústries contaminadores de l’atmosfera, de fet n’hi ha només 4 al catàleg CAPCA (Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera). En un altre sentit, la policia local no ha portat a terme cap campanya de control de fums als vehicles de la població. L’únic control existent és, doncs, el que s’efectua directament a través de les ITVs. • Poc coneixement dels valors d’immissió dels contaminants atmosfèrics

tot i l’aparent bona qualitat de l’aire Actualment, no hi ha cap estació de control de la contaminació atmosfèrica dins del municipi de Sant Feliu de Guíxols, ni s’ha portat a terme cap campanya temporal de control dels nivells d’immissió. El fet de no estar en una zona vulnerable i de gaudir de condicions climàtiques poc adverses pel que fa a les condicions de dispersió dels contaminants (vents dominants en direcció al mar), ha fet que aquestes mesures mai fossin necessàries. La falta de mesures de concentracions d’immissió fa impossible, doncs, el diagnòstic clar de la qualitat atmosfèrica, tot i que els indicis mostren una qualitat de l’aire bona, exceptuant, puntualment algun episodi de contaminació per ozó. • Contribució a l’efecte hivernacle Per fixar tot el CO2 equivalent que s’emet des de Sant Feliu de Guíxols es necessitaria una superfície forestal 5,3 vegades superior a la superfície forestal actual del municipi, de manera que podem afirmar que Sant Feliu de Guíxols contribueix a l’efecte hivernacle i a l’escalfament global del planeta. Per tal de minimitzar aquest efecte cal, d’una banda, reduir les emissions de CO2 i, d’altra banda, augmentar les superfícies de fixació d’aquest contaminant o, si més no, mantenir-les i no reduir-les.


34

1.8. Soroll 1.8.1. Síntesi de la situació actual

SOROLL

Valors límit d’immissió i d’atenció a l’ambient exterior i interior (en dBA) (Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica)

Valors límit d’immissió

(a l’exterior) Valors d’atenció

(a l’exterior) Valors límit d’immissió

(a l’interior)

Sensibilitat acústica

Dia Nit Dia Nit Dia Nit Alta 60 50 65 60 30 25 Moderada 65 55 68 63 35 30 Baixa 70 60 75 70 35 30

Mesures puntuals de soroll en horari diürn (mostreig realitzat a 16 punts de la trama urbana de Sant Feliu de Guíxols)

Comparativa entre els valors mesurats i els que fixa la llei 16/2002

Punt de mostreig Valor mesurat

Valor límit Punt de mostreig Valor

mesurat Valor límit

C/ de la Concepció 72,6 70 C/ de Bourg 67,8 70 C/ de la Mercè 73,9 65 Plaça Alabric 69,1 70 Plaça del Monestir 66,9 70 Crta. de Girona 71,3 70 Pg. del Mar 68,6 70 C/ de Pedralta 63,6 65 Pg. del Mar 64,5 70 Av. de Catalunya 62,9 70 C/ de Girona 68,1 65 Av. de Catalunya 71,1 70 Rambla de la Generalitat 62,0 70 Plaça Terol 62,3 65 Crta. de Palamós 70,7 70 C/ Almeria 66,6 65

31%

38%

31%

60-65 DBA65-70 DBA> 70 DBA


35

1.8.2. Diagnosi estratègica • L’adequació a la nova normativa de soroll, una assignatura pendent L’Organització Mundial per a la Salut (OMS) ha definit el soroll con un fenomen acústic que produeix una sensació auditiva considerada desagradable, i que pot pertorbar l’estat de benestar de les persones i la seva qualitat de vida. El passat 12 de juny del 2002, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Protecció contra la contaminació acústica, que regula les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació pels sorolls i les vibracions. Els objectius d’aquesta Llei són:

- Fixar un marc normatiu global. - Regular conjuntament el soroll d’activitats, infrastructures i trànsit. - Donar instruments legals als Ajuntaments (fins ara només el 35% tenen ordenança

municipal acústica). Aquesta normativa classifica la superfície urbana en tres zones de sensibilitat acústica: alta (zones que demanen una protecció elevada contra el soroll), moderada (que admeten una percepció mitjana del nivell sonor) i baixa (que admeten una percepció elevada del nivell de soroll). En cadascuna d’elles s’estableixen els següents valors límit d’immissió i d’alarma. En els darrers anys l’àrea de Qualitat Ambiental (del Dept. Medi Ambient) està elaborant una proposta de cadastre de soroll de bona part del territori català. Actualment Sant Feliu de Guíxols disposa d’una proposta de cadastre de soroll que cal consensuar i aprovar, i posteriorment establir una ordenança municipal reguladora del soroll ambiental al municipi, ja que l’ordenança actual es troba en part desfasada. • Sant Feliu no disposa d’un estudi específic per avaluar el nivell sonor dels

carrers Per poder caracteritzar els nivells sonors dels carrers de la ciutat cal un estudi específic per mesurar una xarxa àmplia de punts i per elaborar el mapa de soroll del municipi (en alguns casos cal estudiar el nivell sonor durant les 24 hores del dia). Aquest estudi permetria conèixer l'estat dels diferents tipus de via i determinar el nombre de població exposada a nivells sonors per sobre de valors límit d’immissió i valors d’atenció. • El trànsit rodat és la principal font emissora de soroll ambiental El soroll ambiental a les zones urbanes es pot considerar com la suma de petites fonts de soroll emissores. D’entre totes el trànsit motoritzat n’és el més rellevant dins del nucli urbà de Sant Feliu de Guíxols, al tractar-se d’una font de contaminació mòbil i difusa de complexa solució. En els mostrejos de soroll realitzats a Sant Feliu, mostren una relació força proporcional entre el trànsit i el soroll.


36

Relació entre els valors mesurats (en dBA) i el trànsit (vehicles/hora)

50

55

60

65

70

75

80

C/ d

e la

Con

cepc

ió (a

mb

C/ C

apm

any)

C/ d

e la

Mer

cè (a

mb

C/ d

el M

all)

Plaç

a de

l Mon

estir

Pg. d

el M

ar (a

mb

Porta

let).

(a 3

m d

e la

vor

era)

Pg. d

el M

ar (a

mb

Porta

let).

(a 1

0 m

de

la v

orer

a)

C/ d

e G

irona

(am

b C

/ de

la L

luna

)

Ram

bla

de la

Gen

eral

itat (

amb

C/ d

e G

irona

)

Crta

. de

Pala

mós

(am

b ca

mí d

e l’a

nt. v

ia d

el tr

en)

C/ d

e Bo

urg

(am

b C

/ Gra

vina

)

Plaç

a Al

abric

Crta

. de

Giro

na (a

mb

crta

. Ped

ralta

)

C/ d

e Pe

dral

ta

Av. d

e C

atal

unya

(am

b C

/ Bor

dàs)

. (a

3 m

de

la v

orer

a)

Av. d

e C

atal

unya

(am

b C

/ R. P

atxo

t)

Plaç

a Te

rol.

Sonò

met

re a

4 m

de

la v

orer

a

C/ A

lmer

ia (a

mb

C/ V

alèn

cia)

DB

A

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

Vehi

cles

dia

ris

Soroll Trànsit


37

• El soroll del trànsit no és percebut com a un problema ambiental important per part dels ciutadans

Segons el cens de població i habitatges realitzat a l’any 2001 (INE, 2003), el soroll ambiental és percebut com un problema ambiental important a Sant Feliu de Guíxols. Tot i això els valors registrats al municipi són similars als de les poblacions del seu entorn immediat.

% d’habitatges que es considera la contaminació acústica com a problema. 2001

22,118,6

33,8

24,627,4 26,1

16,3

24,1

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Bis

bal

d'E

mpo

rdà

Pla

tja d

'Aro

Llor

et d

eM

ar

Pal

afru

gell

Pal

amós

San

t Fel

iude

Guí

xols

San

taC

ristin

ad'

Aro

Toss

a de

Mar

% d

'hab

itatg

es

• Altres fonts de soroll Pel que fa al soroll de les activitats, en la major part del municipi no esdevé un factor conflictiu, ja sigui, perquè estan allunyades dels habitatges o bé generin poc soroll. Per altra banda, cal destacar el soroll procedent de la construcció, el qual resulta clarament perceptible a diferents zones de la ciutat (entorn del carrer Canigó, al tram final de la riera de Tueda, algun tram de la crta. de Palamós, C/ de Granada, av. d’Europa, a les diferents urbanitzacions,...). Finalment, constatar que puntualment (sobretot durant els mesos d’estiu) apareixen queixes veïnals respecte a l’excés de soroll procedent de bars i establiments relacionats amb l’oci nocturn.


38

1.9. Residus 1.9.1. Síntesi de la situació actual

RESIDUS

Residus municipals

RecollidRàtio: 3Destí: ADestí F

0

5000

10000

15000

20000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Producció de residus

Poblaci

Inici: 2002 Ús: partic Gestor: E

Producc

Indústriedeclaraci Nombre

Paper Vidre Envaso Gestor: Altres rVolumin

Evolució mitjana anual de la producció de RM (rec. domiciliària) i de la població dels

últims cinc anys (1998-2002)

Producció de residus municipals. Any 2002: 16.556 tones

0,00,51,01,52,02,53,0

Sant Feliude G.

BaixEmpordà

Catalunya

Kg

/ hab

. i d

ia

Destí final dels RM

Dipòsit controlat

90%

Rciclatge10%

1. Aspectes dAuditoria mu

2002 209,8 4,6% Recumas 2002 244,2 16,7% Santos Jorge

s 2002 105,6 8,2% Recumas

Ajuntament de Sant Feliu

ecollides: osos Piles Roba Medicaments

Recollides selectives i específiques: Any Tn/any Eficiència Empresa

ió de Resid

s amb ó de RI

de indústries

e sostenibilitat nicipal i Pla d’Ac

Deixalleria: Tipus: municipal

ulars - comerciantsMA

Valorització92%

Destí dels Residuus industrials/ Any 2001:

que produeixen el 70% dels RI: 3

32 ind. Tones anuals: 1.523 Residus especials: 4,5 %

ambiental ció Local per a la Sostenibilitat de Sant Feliu de Guíxols

De 10.738 a 16.556 Tn

óDe 17.994 a 18.994 habitants

a: CESPA3habitants/contenidor bocador Comarcal de Solius racció Orgànica: Planta de Sta Coloma de

Farners

Abocament8%

s industrials

39

1.9.2. Diagnosi estratègica • Un marc normatiu de gestió de residus municipals com a referència a

seguir El model de gestió dels residus municipals ve regulat pel compliment de La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus. Aquesta Llei determina que els municipis són els responsables del servei de recollida, del transport, de la valorització i de la disposició dels residus municipals. També estableix que els Ajuntaments han de promoure la valorització dels residus municipals, entenent per valorització les operacions de recollida selectiva i el servei de deixalleria municipal. Per aconseguir els objectius que fixa la Llei es planteja la implantació d’una recollida selectiva de la fracció orgànica i d’un servei de deixalleria, amb caràcter obligatori a tots els municipis de més de 5.000 habitants. En aquest sentit Sant Feliu de Guíxols disposa de deixalleria municipal (en funcionament des d’abril de 1998) i d’un servei de recollida selectiva de la fracció orgànica (implantat des d’abril de 2000) a grans generadors (hotels, restaurants, bars, mercats, escoles amb menjador,...). No obstant això, encara no s’ha implantat la recollida selectiva de la fracció orgànica al conjunt dels ciutadans. • L’1 de gener del 2004 s’ha d’implantar una gestió segregada dels residus

comercials La Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993 reguladora de residus plantejada canvis substancials per la recollida dels residus comercials. Aquesta Llei defineix els residus comercials com “residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a aquesta categoria, als efectes de la gestió, els residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals d’acord amb el que estableix aquesta Llei”. Segons aquesta Llei, que entra en vigor l’1 de gener del 2004, la gestió dels residus comercials (aproximadament el 15% dels residus municipals) s’haurà de realitzar mitjançant la implantació d’un circuit de recollida dels residus comercials independent a la recollida de la resta de residus municipals. Aquesta gestió segregada la podrà realitzar directament el propi titular d’una activitat que generi residus comercials o bé acollir-se al sistema de recollida i gestió que l’ens local competent estableixi per aquest tipus de residus incloent-hi el servei de deixalleria. La propera entrada en vigor d’aquesta Llei (1 gener de 2004) planteja canvis importants en el sistema de recollida i gestió dels residus municipals, fet que implica la necessitat que l’Ajuntament, individualment o a través del Comarcal del Baix Empordà, defineixi i implanti el sistema de recollida selectiva dels residus comercials. • Implantació d’un nou cànon sobre la deposició de residus

La Llei (Llei 16/2003, de 13 de juny) del finançament de les infrastructures de tractament de residus i del cànon sobre la disposició dels residus, estableix la


40

l’entorn urbà, el seu elevat cost (uns 22.000 € cada punt de contenidorització) fa que sigui necessari prioritzar aquesta actuació en els punts més emblemàtics de la ciutat.

10.32912.732 12.616 13.470

14.653

340 616 822 8181.442

68,54 126,02 364,99 421,03 461,62

10.738

13.474 13.80414.710

16.55618

10

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

.000

1998 1999 2000 2001 2002

Residus municipals (rebuig) Valoritzables (Selectiva i deixalleria) No Valoritzables (deixalleria) Total

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Tone

s

Mitjana


41

1.10. Estructura energètica 1.10.1. Síntesi de la situació actual A nivell global el consum energètic de Sant Feliu de Guíxols se situa en més de 18.187 Tep/any, que representa un consum d’energia final per càpita de quasi 1 Tep/habitant i any. Aquest consum és inferior al consum mig a nivell de Catalunya (2,1 Tep /hab i any) degut, sobretot, al baix pes del sector industrial en el consum energètic.

ENERGIA

Flux global d’energia final a Sant Feliu de Guíxols

CONSUM GLOBAL: 18.170 Tep índex de consum: 0,96 Tep/hab i any

8.601 6.948 2.188

Domèstic i Serveis

Transport Indústria

Gas Natural

GLP C. líquids

5.530 663 6.965 5.012Tep

30,4% 3,7 %

38,3 % 27,6 %

45,5%

62,2%

56,6% 7,7%

100,0%

77,3%

33,9%

22,5% 0,2%

3,9%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Domestic

Industria-Comerç

Transport

Municipal

Electricitat GN GLP CL

433

Municipal

2,4 % 38,2 % 12 % 47,3 %

Energia elèctric


42

Per sectors, el principal consumidor d’energia a nivell municipal és el sector domèstic-comercial i el sector transports. Percentualment trobem una importància similar del consum de combustibles líquids, electricitat i gas natural. El consum d’energies renovables és molt puntual i es concentra en unes quantes instal·lacions solars per a la producció d’ACS a alguns hotels com l’Hotel Barcarola o el càmping Sant Pol. 1.10.2. Diagnosi estratègica • Alt potencial solar i pocs panells instal·lats Tot i el potencial solar de la zona, l’ús d’energia solar és, encara, una excepció i no una norma en les construccions del municipi. Tot i així, està prevista la instal·lació de captadors solars tèrmics al nou Hospital, als pavellons d’esports i als camps de futbol. D’altra banda, el municipi compta amb una ordenança solar redactada, tot i que no ha estat mai aprovada pel consistori, i amb un Pla Energètic de l’any 1999. Per tal de potenciar la implantació de sistemes d’aprofitament d’energia solar al municipi, caldria aprovar i implantar l’ordenança solar, així com establir els incentius fiscals necessaris per a l’edificació eficient i la instal·lació d’energia solar, per exemple, en els equipaments hotelers, tal i com es contemplava, ja, en el Pla Energètic de Sant Feliu de Guíxols. • Major consum d’energia en èpoques de major insolació solar Les característiques del municipi de Sant Feliu de Guíxols fan que es doni la paradoxa o altrament l’oportunitat de coincidir, a l’estiu, els períodes de major insolació solar amb una major ocupació del municipi i, per tant, una major demanda energètica. D’aquesta manera, existeix un alt potencial d’introduir energies renovables en l’àmbit dels habitatges. Primer, la introducció de plaques solars tèrmiques per a la producció d’ACS (aigua calenta sanitària) en la construcció de nous habitatges o en rehabilitacions és molt adequada a les característiques climàtiques de Sant Feliu de Guíxols, i permetria disminuir la dependència del municipi envers el gas natural que és, actualment, la principal font energètica en els habitatges. I després, el potencial solar podria aprofitar-se per generar, també, fred. Tot i que aquestes tècniques no estan tan implantades com les de producció d’ACS, Sant Feliu reuneix les condicions necessàries per obtenir bons resultats en aquest àmbit. • Alt coneixement de la despesa energètica dels equipaments municipals i

necessitat de realitzar auditories energètiques als edificis Per a facilitar la comptabilitat energètica municipal, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) ofereix als Ajuntaments un programa informàtic, anomenat WinCEM, Des de l’any 2002 l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ja disposa d’aquest programa informàtic. Aquesta aplicació de comptabilitat energètica municipal facilita el seguiment dels consums i l’avaluació dels costos, tant de l’enllumenat públic com de les diferents instal·lacions municipals, permet analitzar les evolucions del consum d’energia i detectar les irregularitats energètiques dels diferents centres de consum. Pel que fa als edificis públics seria recomanable realitzar auditories energètiques a aquells que compten amb un major consum energètic, tal i com s’ha iniciat, ja al


43

Centre Cívic Vilartagues, per tal de detectar a on cal actuar i millorar-ne, així, la seva eficiència energètica. Els equipaments que més consum tenen i per tant, també, més possibilitat d’actuació i millora, són els CEIP i el poliesportiu, la llar d’infants, el museu, l’arxiu municipal, la llar de jubilats Tueda i el mateix edifici consistorial, tot i estar reformat integralment.

Consums energètics municipals a Sant Feliu de Guíxols

Edificis públics

(electricitat i gas natural)

52%

Enllumenat públic

(electricitat)44%

Parc mobil municipal (gas-oils i gasolines)

4%

Font: elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i completades amb dades de Fecsa-Enher,2003.

• Continuïtat en l’execució del pla director de l’enllumenat públic i

aplicació del plànol luxomètric Actualment, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols està portant a terme un Pla Director de l’Enllumenat Públic, d’acord amb les conclusions del Pla Energètic de Sant Feliu de Guíxols (1999-2004). Les actuacions que dur a terme son modernitzar i arranjar les instal·lacions elèctriques del poble, complir amb el reglament electrotècnic per a baixa tensió i les instruccions tècniques complementàries, així com substituir, progressivament les làmpades de menor eficiència per làmpades de major eficiència energètica. D’una banda, cal avançar en la implantació del Pla Director de l’enllumenat públic i, d’altra banda, cal resoldre la problemàtica existent a les urbanitzacions que s’autogestionen l’enllumenat, donat que sovint no s’inverteix el necessari per assegurar un adequat manteniment d’aquestes instal·lacions. Finalment, Sant Feliu de Guíxols compta amb un plànol luxomètric que defineix els nivells d’il·luminació existents actualment al municipi. Manca, doncs, que l’Ajuntament defineixi, en base al plànol luxomètric actual si existeix la necessitat, o no, de disminuir la lluminositat de certes zones del municipi per tal de disminuir la contaminació lumínica d’acord amb l’establert a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn (actualment en procés de desplegament normatiu).


44

1.11. Diagnosi estratègica de la sostenibilitat ambiental

SOSTENIBILITAT AMBIENTAL Punts forts – Oportunitats Punts Febles - Àrees de millora

TERRITORI

Sant Feliu de Guíxols té un territori equilibrat. 2/3 parts del terme és sòl no urbanitzable i el creixement urbà no supera la capacitat de càrrega del territori. La planificació urbanística del municipi ha de donar valor als espais naturals i agrícoles del municipi i incorporar models sostenibilistes de creixement urbanístic.

Creixement del nucli urbà força compacte amb

un nucli històric dinàmic i vital. L’Ajuntament treballa per millorar la qualitat urbana d’alguns sectors (Eixample i Vilartagues). Possibilitat de reurbanització d’alguns sectors urbans (per exemple algunes indústries urbanes) amb criteris de compacitat i diversitat d’usos.

Important patrimoni històric, cultural i

arquitectònic que cal potenciar i valoritzar. Planificació d’una xarxa d’espais verds que

millorin la qualitat de la ciutat i potenciïn la relació entre la ciutat i el seu entorn.

SISTEMES NATURALS

Sant Feliu presenta una gran diversitat d’hàbitats i ambients naturals, malgrat que de vegades amb una representativitat força reduïda.

El 33,5% de la superfície municipal de Sant

Feliu de Guíxols està inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN).

TERRITORI Necessitat de disposar del Pla Territorial Parcial de

les comarques gironines i del Pla director urbanístic que estableixi les directrius d’ordenació i gestió del territori a nivell supramunicipal.

Els nous creixements urbans són limitats i suposen

una pressió sobre els espais agrícoles de la plana litoral. Aquesta situació planteja una gran optimització del territori i introdueix la idea d’una reurbanització del teixit urbà existent (una reurbanització que permeti que la ciutat creixi cap dins)

Les urbanitzacions generen una ocupació difusa i

extensiva del territori (ocupen aproximadament la meitat del sòl urbanitat i només apleguen el 2% de la població resident). No obstant això cal assegurar els serveis bàsics (qualitat de l’aigua, enllumenat,...) de les urbanitzacions consolidades.

SISTEMES NATURALS

Pèrdua progressiva de la superfície agrícola

municipal Necessitat d’ordenar i regular els usos en el sòl no

urbanitzable per tal d’assegurar la protecció i conservació dels valors naturals i paisatgístics de Sant Feliu.


45

SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Punts forts – Oportunitats Punts Febles - Àrees de millora

RISCOS AMBIENTALS

No hi ha cap emplaçament a Sant Feliu de Guíxols inclòs en l’Inventari de Sòls Contaminants de Catalunya.

L’entorn físic de Sant Feliu en el seu conjunt es

pot considerar poc o moderadament vulnerable a la contaminació de sòls i d’aigües subterrànies.

Tot i que Sant Feliu de Guíxols està considerat

en el pla INUNCAT amb un risc mitjà d’inundacions, l’Ajuntament ha pres les mesures correctores oportunes per tal de minimitzar el risc.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb

periodicitat anual dur a terme la neteja i condicionament de les rieres que solquen el seu municipi.

El municipi disposa de Pla d’Emergències

Municipals.

MOBILITAT

4 Sant Feliu de Guíxols presenta una bona

comunicació amb les principals vies provincials 4 En relació amb d’altres municipis de la comarca,

Sant Feliu presenta un índex mitjà-alt d’utilització del transport col·lectiu en els desplaçaments externs

4 L’índex de motorització de Sant Feliu de Guíxols

se situa per sota de la mitjana comarcal. 4 Des de 1998 Sant Feliu disposa d’un Pla

d’Accessibilitat per a la supressió de les barreres arquitectòniques en l’àmbit de la via pública i platges, i un altre per a la supressió de les barreres arquitectòniques en edificis municipals.

Sant Feliu compta amb oferta de transport

públic urbà, la qual a l’any 2002 va tenir més 95.000 usuaris.

RISCOS AMBIENTALS Sant Feliu de Guíxols està declarat com un

municipi amb elevat risc d’incendi. L’Ajuntament en coordinació amb la Regió d’Emergències de Girona està duent a terme millores en la prevenció d’incendis forestals.

En l’actualitat el municipi no pertany a cap

Agrupació de Defensa Forestal (ADF), malgrat la seva consideració d’alt risc d’incendi.

En el municipi hi ha 5 empreses incloses en el

Catàleg d’Activitats industrials Potencialment Contaminants de l’Atmosfera.

Tot i que a Sant Feliu de Guíxols no se solen donar

el conjunt de condicions que propicien els riscos geològics més habituals, no es descarta la possibilitat que es generin inestabilitats de tipus volcades i caigudes de blocs en talussos de les àrees costaneres

MOBILITAT 4 En relació a la mobilitat obligada (mobilitat per raons

de treball i/o estudis) s’observa una tendència a augmentar el nombre desplaçaments diaris cap a fora el municipi (de 2.098 l’any 1991 a 3.392 l’any 1996).

4 El sistema de transport majoritàriament usat és el

vehicle privat. 4 Tot i la bona dotació d’aparcament que hi ha al

conjunt de la ciutat, es detecta una manca d’aparcament principalment al sector nord del nucli urbà, als carrers dels Metges, Lluna, del Sol, de la Creu, d’Algavira, de Girona i al tram final de la carretera de Girona.

4 Augment molt important del trànsit motoritzat durant

els mesos d’estiu.


46


AIGUA

Fins a l’actualitat la qualitat de l’aigua d’abastament municipal compleix amb els criteris que fixa la normativa tècnico-sanitària.

La urbanització Pedralta, que actualment

s’abasteix a partir de fonts pròpies, recentment s’ha connectat a la xarxa d’abastament municipal.

Correcta funcionament de la depuradora

d’aigües residuals (EDAR Castell-Platja d’Aro), essent les aigües depurades aptes per al reg agrícola.

SOROLL

4 Feliu de Guíxols disposa d’una proposta de mapa de Capacitat Acústica del municipi.

4 A principis de l’any 2003, la Policia Local de Sant

Feliu ha iniciat un programa de control de les emissions sonores de vehicles.

RESIDUS 4 Correcta planificació del servei de recollida de

residus 4 La deixalleria municipal és una instal·lació amb un

elevat ús per part dels ciutadans i comerciants 4 Properament s’impulsarà la recollida selectiva de

la fracció orgànica, on cal esmerçar esforços per assolir la sensibilització dels ciutadans i els objectius de reciclatge fixats.

4 El 70% dels residus industrials declarats (1.523

tones/any) es concentren en 3 indústries, fet que facilita el seu control i gestió correcta.

AIGUA

La xarxa d’abastament municipal presenta un volum de pèrdues de l’ordre del 30%. Necessitat de prendre les mesures correctores per tal de reduir aquest percentatge fins a valors inferiors al 20%

Els consums unitaris d’aigua potable dels darrers

anys es consideren força elevats (propers als 250 litres/habitant i dia), tot i que si es considera la població estacional el consum unitari és d’uns 177 litres/habitant i dia.

Les urbanitzacions de Pedralta, Casanova i Mas

Trempat no estan connectades a la xarxa de sanejament pública; això implica la presència de fosses sèptiques i per tant possibles punts de risc de contaminació dels sòls i de les aigües subterrànies de Sant Feliu de Guíxols.

La presència de vivendes i masos aïllats en el

municipi que s’abasteixen de fonts pròpies no permet garantir el control de la potabilitat dels seus abastaments.

Problemes de contaminació (excés de ferro,

manganès i amoni) en alguns dels pous d’abastament municipal.

Les analítiques referents a l’estat actual de les fonts

naturals del municipi mostren que l’aigua no és potable degut a la presència de coliforms.

SOROLL

4 En les sonometries realitzades, en alguns vials de St. Feliu s’ha superat els valors límit d’immissió a l’exterior

4 El soroll procedent de la construcció resulta

clarament perceptible a diferents zones de la ciutat. 4 A l’estiu, a banda d’augmentar el soroll originat pel

trànsit motoritzat, també augmenta considerablement el soroll de bars, pubs, discoteques i altres locals d’oci nocturn

RESIDUS 4 Augment progressiu de la producció de residus

municipal 4 Important efecte de la població estival que

incrementa la producció de residus i requereix una atenció especial del servei de recollida durant aquests mesos

4 Només el 9% dels residus municipals segueixen vies

de valorització, molt per sota dels objectius fixats pel propi Departament de Medi Ambient.

4 Baix rendiment del sistema de recollida selectiva dels

residus orgànics als grans generadors (hotels,


47

restaurants,...). 4 Baix control de la gestió de les runes i residus de la

construcció


ATMOSFERA 4 Bona situació i climatologia per evitar episodis de

contaminació 4 Existència d’una Ordenança municipal sobre la

qualitat de l’aire

ENERGIA 4 El municipi es troba en una zona d’elevada

irradiació solar, fet que afavoreix la implantació d’energia solar. Actualment el major consum d’energia es fa durant el període de major insolació solar (refrigeració).

4 L’Ajuntament realitza un control de la gestió

energètica municipal, tant a l’enllumenat públic com als equipaments municipals

4 Incorporació d’aprofitaments solars en els

equipaments municipals de nova construcció

ATMOSFERA

4 Situacions favorables a la formació d’ozó: alta insolació i altes emissions d’òxids de nitrogen, principal precursor

4 Escàs control de les emissions, tant industrials com

del trànsit rodat 4 Poc seguiment municipal de l’adequat compliment de

l’ordenança sobre qualitat de l’aire 4 Manca de mesures d’immissió, i per tant, d’un

control de la qualitat final de l’aire al municipi 4 Contribució a l’efecte hivernacle, emetent més diòxid

de carboni del que el mateix municipi pot absorbir (el municipi necessitaria 5 vegades la seva actual superfície forestal per a captar tot el diòxid de carboni que produeix)

ENERGIA

4 Baix grau d’implantació de panells solars als habitatges del municipi tot i l’alt potencial solar existent

4 Manca d’aplicació d’algunes de les iniciatives

endegades, com el Pla Energètic de Sant Feliu de Guíxols de l’any 1999, l’esborrany d’ordenança solar o el mateix plànol luxometric

4 Existència d’urbanitzacions que autogestionen

deficientment l’enllumenat públic.


48

2. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA 2.1. Aspectes generals 2.1.1. Síntesi de la situació actual

ASPECTES GENERALS

Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD) de poblacions del Baix Empordà. 1996 (Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 2003)

2. Aspectes de sostenibilitat econòmica Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Sant Feliu de Guíxols

53

2.1.2. Diagnosi estratègica • Sant Feliu de Guíxols es troba en una comarca que registra un

creixement econòmic elevat En els darrers anys, el creixement econòmic del Baix Empordà s’ha situat per sobre de la mitjana del Principat. Així, a l’any 1996 el Producte Interior Brut (PIB) i la Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD) per habitant era respectivament d’un 5 % i un 11 % superior al català. A més, en els darrers anys el PIB del Baix Empordà ha crescut per sobre de la mitjana catalana1. Per la seva banda, a l’any 1996, Sant Feliu de Guíxols presentava valors inferiors als comarcals, i molt similars als del conjunt de Catalunya. Tot i això, entre 1995 i l’any 2000 la renda dels habitants de St. Feliu ha augmentat per sobre de la mitjana catalana i de molts dels municipis del Baix Empordà.

Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD) / habitant (variació 1995-2000)

Àmbit RBFD (variació 95-00)

La Bisbal d'Empordà 6 Castell-Platja d'Aro 6 Girona 4 Palafrugell 6 Palamós 6 Sant Feliu de Guíxols 7 Santa Cristina d'Aro 5 Torroella de Montgrí 8 Total Prov. Girona 5 Total C.A. Catalunya 6 Nivell de variació de la RBFD entre 1995 i 2000 1: Fins a un 10%; 2: 10-15 %; 3: 15-20 %; 4: 20-25 %; 5: 25-30 %; 6: 30-35 %; 7: 35-40 %; 8: 40-50 %; 9: 50-60 %; 10: més del 60 %.

Font: Anuari social de la Caixa de Pensions. 2002 Dins del conjunt català, el Baix Empordà i en concret Sant Feliu de Guíxols han sofert una important terciarització de la seva economia. Segons el PIB, el Baix Empordà és la tercera comarca de Catalunya (després de l’Alt Empordà i el Barcelonès) amb major pes del sector terciari, el qual representa el 71,11 % del PIB generat (Font: anuari econòmic comarcal 2003 de la Caixa de Catalunya).

1 Entre 1997 i l’any 2002 el PIB del Baix Empordà ha crescut un 22,1 %, mentre que el creixement català fou del 20,11 %. A l’any 2002, el PIB del Baix Empordà va créixer gairebé un 3 %, més de 7 dècimes per sobre de la mitjana de Catalunya.


54

2.2. El mercat de treball 2.2.1. Síntesi de la situació actual

EL MERCAT DE TREBALL

Àrees d’influència i dependència exterior del municipi

Mobilitat obligada per raons de treball. 1996 (font: EMO, 1996)

Sortides per treball a Sant Feliu de Guíxols (font: EMO, 1996)

La població activa

Taxa d’activitat per edat i sexe dels principals municipis del Baix Empordà. 2001 (font: INE, 2003)

Població activa estima de Sant Feliu: 8.656 persones (5.127 homes i 3.529 dones)

Estructura sectorial dels llocs de treball

Persones ocupades a Sant Feliu de Guíxols per grans sectors d’activitat (font: IDESCAT, 2003)


55

EL MERCAT DE TREBALL

Ocupació i nombre d’inscrits al règim de la seguretat social

Població ocupada a St. Feliu, Baix Empordà i Catalunya. 1996. (font: IDESCAT,2003)

Atur

Evolució anual de la taxa d’atur. 1986 – 2003. (font: IDESCAT,2003)

Nombre d’aturats de Sant Feliu: 510 Taxa d’atur de Sant Feliu: 6,36 %

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

22

1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002

Taxa

d'A

tur (

%

CatalunyaP. GironaB. EmpordàSt. Feliu


56

2.2.2. Diagnosi estratègica • Una certa centralitat i dependència respecte als municipis del seu entorn A l’any 1996, el 59 % dels residents ocupats de Sant Feliu, treballaven al propi municipi, mentre la resta ho feia principalment als municipis del seu entorn (Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Calonge Palamós i Tossa de Mar). Per tant existeix una certa dependència laboral de Sant Feliu respecte als municipis del seu entorn. Per altra banda, el municipi disposa de serveis sanitaris (Residència i Centre d’Atenció Primària), educatius (Escola Universitària), culturals (festival internacional de cinema, festival de Portaferrada,...), econòmics (Cambra de Comerç,...) d’abast supramunicipal.

• Augment de la mobilitat per motius laborals En els darrers anys, i a l’igual que en la majoria dels municipis del Principat, s’observa un augment de la mobilitat laboral dels residents al municipi, és a dir, disminueix la relació entre residents ocupats al propi municipi respecte al total de residents ocupats. A l’any 1986 el 77,5 % dels residents a St. Feliu treballaven al propi municipi, mentre que 10 anys més tard aquest percentatge s’ha reduït fins al 59 %. És important d’una banda atenuar aquesta tendència i de l’altra disposar d’una bona oferta de transport públic per a desplaçar-se cap als principals centres de treball externs.

• Bona oferta de transport públic per raons laborals Sant Feliu de Guíxols disposa d’una oferta de transport públic important, la qual proporciona una oferta acceptable de transport públic entre St. Feliu i els principals destins de la mobilitat obligada laboral del municipi.

Oferta de transport col·lectiu a Sant Feliu de Guíxols. 1996

Municipi Desplaçaments diaris per treball

% sobre el total

Oferta de transport públic

Castell-Platja d'Aro 940 35,4 Bona Santa Cristina d'Aro 284 10,7 Acceptable Girona 266 10,0 Acceptable Palamós 199 7,5 Bona Barcelona 197 7,4 Regular Llagostera 100 3,8 Acceptable Calonge 73 2,7 Bona Vidreres 44 1,7 Regular Cassà de la Selva 41 1,5 Acceptable Palafrugell 36 1,4 Dolenta Bisbal d'Empordà, la 24 0,9 Acceptable Fornells de la Selva 24 0,9 No n’hi ha Altres 430 16,1 - Total 2.658 100 -

Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Enquesta de Mobilitat Obligada, 2003).


57

Dels 2.658 desplaçaments diaris laborals que es realitzen des de St. Feliu cap a d’altres municipis, gairebé la meitat tenen com a destí Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro. En aquests dos municipis tot i disposar d’una bona o acceptable oferta de transport públic interurbà, presenta diferents aspectes a remarcar: - El 67,9 % dels desplaçaments a aquests dos municipis treballen al sector serveis, i en bona

part disposen d’una parada de bus força propera. - El 15,4 % dels desplaçaments a aquests dos municipis treballen al sector de la construcció,

i un 2,5 % treballen al sector primari. En aquest cas resulta difícil de determinar l’existència o no d’una parada de bus propera.

- El 14,1 % dels desplaçaments a aquests dos municipis treballen a la indústria, i majoritàriament tenen la parada de bus força llunyana.

• Taxa d’activitat femenina per sota de la mitjana provincial Segons l’avanç de resultats del cens de població i habitatges de l’any 2001 (Instituto Nacional de Estadística), la població activa de Sant Feliu de Guíxols és de 8.656 persones, de les quals 5.127 són homes i 3.529 són dones. La taxa d’activitat masculina és del 68,7 % (idèntica que la provincial), mentre que la femenina és del 45,2 % (més de tres punts per sota de la provincial). En els propers anys resultarà important dirigir o prioritzar les polítiques municipals d’ocupació cap al sector femení2.

• Bona evolució de la taxa d’atur en la darrera dècada En la darrera dècada el nombre d’aturats a Sant Feliu de Guíxols s’ha reduït en més de la meitat (de 1.273 persones a l’any 1994 fins a 510 a l’any 2002). Així mateix la taxa d’atur ha passat d’estar per sobre de la mitjana comarcal (a l’any 1994 es trobava gairebé 3 punts per sobre) a presentar valors similars o inclús inferiors als comarcals (actualment la taxa d’atur és del 6,36 %, mentre que al Baix Empordà se situa en el 7 %).

• Un perfil dels aturats característic El perfil de la població aturada de Sant Feliu de Guíxols compta amb diferents peculiaritats:

- Amb un perfil femení. El nombre de dones aturades és entre un 50 i 70 % superior al d’homes. A més si ho relacionem amb la població activa, la taxa d’atur masculina se situa en un 3,76 %, mentre que la femenina és del 8,98 %.

- De mitjana edat. L’edat més habitual dels aturats barons és troba per damunt dels 45 anys, mentre que el grup més nombrós entre les dones és la franja entre els 25 i els 45 anys

- De baix nivell formatiu. El 90 % de les persones que estan a l’atur tenen un nivell acadèmic baix o molt baix (com a màxim disposen de l’E.G.B).

- Del sector serveis. El 75,4 % dels aturats pertanyen al sector serveis. - Amb una clara estacionalitat. A l’estiu el nombre d’aturats és gairebé la meitat

que durant els mesos d’hivern.

2 Com per exemple el programa de mainaderes professionals engegat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb la col·laboració del Departament de Treball.


58

- Una part important de l’atur de Sant Feliu de Guíxols és estructural. Aquesta tipologia sol ser típica d’aquelles zones amb poca rotació de persones i amb un perfil de difícil inserció. Per aquest motiu resulta important potenciar la Borsa de treball de St. Feliu i sobretot impulsar els aspectes formatius (adreçats a aturats, sectors d’exclusió,...). • Envelliment de la població activa del municipi, però amb un nivell inferior

al comarcal Pel que fa a l’estructura de la població activa per edats, a Sant Feliu de Guíxols s’observa un envelliment de la població activa, tot i que en un grau similar o inferior al comarcal (la relació entre la població activa de menys de 25 anys i la major de 45 anys és un indicatiu del grau de joventut de la població activa). Així mateix, si relacionem la població entre 10 i 19 anys (que a curt – mig termini s’incorporarà al món laboral) amb la que té entre 55 i 64 anys (que a curt – mig termini es jubilarà), s’observa com a Sant Feliu aquest índex de reemplaçament és clarament superior a 1 (valors superiors a 1 indiquen que la població que properament s’incorporarà a la població activa supera els que aviat es jubilaran).

Indicadors de l’envelliment de la població activa

Any Baix Empordà St. Feliu de Guíxols

1991 1,383 1,494 1996 1,300 1,409

Població total (10-19 anys/ 55-64 anys)

2001 0,999 1,348 1991 0,702 0,738 1996 0,554 0,470

Població activa (<25 anys/ >45 anys)

2001 - 0,544


59

2.3. El teixit empresarial 2.3.1. Síntesi de la situació actual

EL TEIXIT EMPRESARIAL

Estructura general del teixit empresarial

Evolució del nombre d’empreses i professionals a Sant Feliu de Guíxols. 1995 – 2000 (font: IDESCAT, 2003)

Característiques del teixit empresarial

Llocs de treball localitzats. II trimestre 2003 (font: INSS, 2003.)

Dimensió del teixit empresarial. II trimestre 2003 (font: INSS, 2003.)

SF: Sant Feliu de Guíxols BE: Baix Empordà


60

2.3.2. Diagnosi estratègica • Gran importància del sector de la construcció Segons dades del segon trimestre de 2003, St. Feliu compta amb 5.924 llocs de treball localitzats (autònoms i treballadors del règim general), que representa el 13,2 % del conjunt comarcal. Aquest percentatge reflexa que Sant Feliu de Guíxols no és un gran focus de generació de llocs de treball3. Comparativament, el sector que té una major importància a Sant Feliu és el de la construcció, el qual aglutina el 18,8 % dels llocs de treball del sector de la construcció al Baix Empordà. Cíclicament, aquest sector pateix una davallada en la seva activitat, principalment en moments com ara, en els quals la seva activitat està sobredimensionada. Cal, doncs impulsar polítiques encaminades a una major professionalització, més adaptabilitat de les empreses, una major especialització i més estabilitat. • Predomini de la microempresa i la petita empresa Segons el nombre de treballadors, a Sant Feliu hi predominen les microempreses (autònoms i empreses de menys de 10 treballadors), les quals representen el 88,5 % de les empreses del règim general del municipi. Així mateix, les microempreses aglutinen 59,03 % dels llocs de treball localitzats a St. Feliu i les petites empreses (de 10 a 50 treballadors) el 29,74 %. • L’Ajuntament disposa de diferents recursos de suport i assessorament al

teixit empresarial Actualment, des de l’Agència de Desenvolupament Local de Sant Feliu de Guíxols s’ofereixen diversos recursos adreçats al teixit empresarial. Les principals actuacions s’encaminen al:

- Suport i assessorament al teixit empresarial. - Facilitar als nous emprenedors l’assessorament a l’hora d’iniciar una activitat

econòmica (en termes laborals, fiscals, subvencions, tramitacions administratives). - Realització d’un Pla d’Empresa per a la valoració de la viabilitat del projecte,...

En un futur és important continuar i potenciar aquestes tasques especialment en aquelles que afecten a les següents qüestions:

- Millorar la sensibilització i gestió ambiental de les activitats econòmiques. - Potenciar els nous emprenedors - Impulsar la creació del viver d’empreses. En una primera fase dirigida al sector

serveis4 i en una segona fase creació d’un viver industrial5.

3 Cal recordar que la població de Sant Feliu de Guíxols representa el 17,44 % del conjunt comarcal. 4 Actualment es disposa dels locals ubicats al paratge Bujonis però manquen recursos humans (un AODL) i econòmics (uns 60.000 €). Aquests locals compten amb uns 200 m2 i permetria acollir a 7 empreses (despatxos d’uns 20 m2), les quals disposarien d’aquest servei durant 2 anys. Actualment ja hi ha més de 7 empreses que s’hi acollirien. 5 Es vol crear un viver d’indústries el qual s’ubicaria en una nau molt propera al polígon Bujonis. En principi cada activitat disposaria d’una parcel·la d’uns 100 m2.


61

- Potenciar els nous filons d’ocupació, especialment en aquelles activitats de serveis a les empreses, serveis turístics de qualitat,...

2.4. El sector primari 2.4.1. Síntesi de la situació actual

EL SECTOR PRIMARI

L’agricultura

Ocupació en el sector primari (font: IDESCAT, 2003)

La ramaderia L’activitat ramadera és poc important a Sant Feliu. Segons el cens de 1999, al municipi només hi havia 3 explotacions ramaderes, de les quals dues eren familiars (amb una cabana ramadera pràcticament nul·la) i la restant era una explotació equina que comptava únicament amb 5 unitats ramaderes, valor el qual encara es pot considerar com a una explotació familiar. La pesca

Característiques del Port de St. Feliu (font: DPTOP, 2003)


62

2.4.2. Diagnosi estratègica El sector primari (agricultura, ramaderia i explotació dels boscos) és poc important a Sant Feliu de Guíxols. Dels 15,75 km2 que té el terme municipal de Sant Feliu de Guíxols, només l’1,14 % correspon a superfície agrícola segons el cens de 1999. A més, el nombre d’ocupats és força baix, i inferior al percentatge comarcal. • El sector agrícola i ramader compta amb una presència quasi testimonial

al municipi En els darrers anys, el sector agrícola i ramader de Sant Feliu de Guíxols ha perdut pes específic. Així actualment, només hi ha 18 hectàrees de superfície agrícola a dins del municipi, i 3 explotacions ramaderes, totes elles familiars. • El port de Sant Feliu compta amb una baixa quantitat de pesca

desembarcada Sant Feliu de Guíxols compta amb un port esportiu i pesquer, gestionat directament per Ports de la Generalitat de Catalunya. A l’any 2002, es varen desembarcar 539 tones de peix, menys d’una tercera part de la pesca desembarcada a l’any 1995. Per altra banda, cal destacar l’existència del projecte d’ampliació del Port Esportiu de Sant Feliu de Guíxols, actualment aturat.


63

2.5. El sector secundari 2.5.1. Síntesi de la situació actual

EL SECTOR SECUNDARI

Nombre i tipus d’indústries per sectors d’activitat

Nombre d’establiments del sector industrial i de construcció de Sant Feliu de Guíxols (font: IDESCAT i IAE, 2003)

Superfície industrial

Evolució de la superfície dels establiments industrials de Sant Feliu de Guíxols (font: IDESCAT i IAE, 2003)

Ubicació de l’activitat industrial

48,9 49,646,8 46,4 47,4 48,6

55,3

05

1015202530354045505560

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2003

1000

x m

3

Distribució dels establiments industrials dins de Sant Feliu de Guíxols. 1998 (font: Diagnosi general del municipi. Consell Econòmic i Social de Sant Feliu de Guíxols. 1998)

5,2%

22,1%

7,8%

6,5%

20,8%

9,1%

5,2%

11,7%

5,2%6,5%

DisseminatEixample-MascanadaC. HistòricSants Boada-GazielBarceloneta-Can XerrampeinaAsil-EixampleVilatargues NordVilatargues-Arbre del ReiSot dels CanyersAltres


64

2.5.2. Diagnosi estratègica • Pes força baix de la indústria dins l’economia municipal El sector industrial presenta un baix pes dins l’economia municipal. Algunes dades que ho il·lustren són:

- A l’any 1996 el 21,4 % dels ocupats residents a Sant Feliu de Guíxols estaven al sector industrial.

- Al segon trimestre de 2003, el sector industrial només representava el 12,1 % dels llocs localitzats a Sant Feliu.

- De les més de 1.700 activitats existents a St. Feliu, només 117 són establiments industrials, essent generalment micro i petita empresa.

Tot i això, el fet que hi hagi poques indústries fa possible establir i treballar d’una manera molt personalitzada des de l’Agència de Desenvolupament Local i conèixer les necessitats generals i particulars de les diferents empreses. • Certa importància del sector de la indústria de la fusta Segons dades de mitjans de 2003, el 55 % dels 573 treballadors del sector industrial inscrits al règim general, treballen a la indústria de la fusta i el suro. Per tant aquest és el principal sector industrial del municipi tant en nombre d’activitats com en llocs de treball generats. En els diferents subsectors industrials hi predomina la micro o petita empresa, amb l’excepció de la indústria de la fusta i el suro que compta amb dues empreses de més de 50 treballadors6. Nombre de treballadors al registre general de St. Feliu. II trimestre de 2003

0

50

100

150

200

250

300

350

Agro-alimentària Tèxtil Fusta i suro Per a laconstrucció

Altres

Nre

. de

treb

alla

dors

Mitjana o granPetitaMicroempresa

6 Subertap, SA (amb 70 treballadors) i Mundial Cork SA (amb 52 treballadors).


65

• Bona part del sector industrial es troba dins la trama urbana Les activitats industrials de Sant Feliu de Guíxols no és concentren en una zona, sinó que es troben disperses per tot el municipi. Les zones del nucli urbà amb una major presència d’activitats industrials són el polígon industrial de Bujonis i els barris de l’Eixample-Mascanada i Barceloneta-Can Xerrampeina. En els darrers anys s’ha produït una certa reubicació de les activitats industrials cap al polígon industrial, mentre que d’altres han quedat “atrapades” dins la trama urbana, sense possibilitat de créixer, amb un cert impacte ambiental i amb dificultats per adequar-se a la normativa. Tot i això, degut a l’elevat preu del sòl i a les dimensions de les parcel·les disponibles del polígon, aquestes activitats no s’han reubicat en el polígon industrial, el qual té 27 de les 47 parcel·les buides7. La falta de concentració de les indústries en un polígon o zona industrial contínua, pot dificultar les actuacions a fer pel teixit industrial.

7 9 de molt petites, 8 de petites i 10 de dimensions mitjanes.


66

2.6. El sector terciari 2.6.1. Síntesi de la situació actual

EL SECTOR TERCIARI

Nombre i tipus d’indústries per sectors d’activitat

Nombre d’establiments del sector terciari de Sant Feliu de Guíxols (font: IDESCAT i IAE, 2003)

Superfície dels establiments del sector terciari de Sant Feliu de Guíxols. 2003

Els mercats ambulants i els mercats fixos municipals Cada diumenge es realitza el mercat ambulant setmanal de Sant Feliu a la plaça del Mercat i un tram del passeig del Mar. Compta amb 133 parades distribuïdes sectorialment. També hi ha un mercat diari, el qual compta amb una zona coberta i una part ambulant (ocupa mitja plaça del Mercat, amb unes 17 parades de fruita i verdura). Turisme L’activitat turística de Sant Feliu de Guíxols es troba molt desenvolupada. Actualment els principals equipaments turístics de Sant Feliu de Guíxols són 2 càmpings, 14 hotels, 9 pensions, 1 casa rural, 5 agències que gestionen apartaments, 3 blocs d’apartaments i 130 establiments de restauració. L’associacionisme comercial de Sant Feliu Sant Feliu de Guíxols compta amb tres associacions bàsicament comercials (Associació de Comerciants Centre Ciutat, Associació de Comerciants de la Rambla Generalitat i Comerciants Associats de Vilartagues). Aquestes associacions fan diferents actuacions al llarg de l’any. Com a més significatives cal destacar el Carnaval del Comerç (hi participen uns 40 establiments), la campanya de Botigues al carrer i Firarebaixes (a l’hivern es fa al pavelló i a l’estiu a la Rambla Antoni Vidal).


67

2.6.2. Diagnosi estratègica • Importància del sector terciari però amb uns nivells de terciarització

inferiors a la mitjana comarcal A Sant Feliu de Guíxols el sector terciari presenta un gran pes específic dins l’economia municipal, amb més de 1.200 establiments del sector terciari. Tot i la gran importància del sector terciari, si comparem la ràtio d’establiments per cada 1000 habitants presenta valors generalment inferiors a la mitjana comarcal.

Nombre d’establiments del sector terciari i ràtio d’establiments / 1000 habitants de les principals poblacions del Baix Empordà. Any 2000

Establiments / 1.000 habitants

Activitat La Bisbal Palafrugel

l Palamós St. Feliu B. Empordà

Productes alimentaris 8,3 7,6 8,1 7,3 7,4Roba i calçat 5,4 4,9 7,4 5,2 5,4Articles per a la llar 9,4 4,0 4,6 3,5 4,1Llibres i periòdics 0,8 1,0 1,0 0,6 0,7Productes químics 2,4 1,7 1,5 1,3 1,8Material de transport 1,0 1,0 1,1 1,0 1,1Comerç no classificat 5,3 4,7 4,7 4,0 4,6Total d’activitats comerç 32,6 24,9 28,4 22,9 25,1Comerç a l’engròs 2,8 3,1 4,3 4,0 4,1Hosteleria 6,4 10,4 11,9 9,4 13,5Transports i comunicacions 4,2 3,6 4,6 3,6 4,3Mediació financera 2,1 1,9 2,1 1,8 2,1Serveis a empreses 2,1 2,5 2,7 1,5 2,3Serveis personals 12,3 12,0 11,2 9,5 12,3Immobiliàries i altres 4,2 6,1 5,7 5,4 7,0Total d’activitats serveis 34,1 39,7 42,4 35,2 45,6 Font: Web de l’Institut d’Es adís ica de Catalunya, 2003. t t • Gran importància comercial del centre històric de St. Feliu

Aproximadament un terç dels establiments del sector terciari i el 40 % dels establiments de comerç al menor es concentren al Centre Històric de Sant Feliu. Per altra banda, d’altres zones del nucli urbà amb concentració d’activitats del sector terciari són el sector Barceloneta-Can Xerrampeina (concentra el 19 % dels serveis i el 40 % del comerç al major), i en menor mesura als sectors Eixample-Mascanada i Vilatargues. Cal destacar que l’any 2000 es va iniciar un pla de dinamització comercial per a la zona centre ciutat, on s’ha planificat aspectes de promoció, atenció al client, atenció al comerciant i d’estructura urbanística de la ciutat, amb l’objectiu de ser més competitius i amb la finalitat de dinamitzar el comerç urbà.


68

• La remodelació del mercat diari, una qüestió pendent Sant Feliu disposa d’un mercat diari, el qual compta amb una zona coberta i una part ambulant (ocupa mitja plaça del Mercat, amb unes 17 parades de fruita i verdura). El mercat cobert compta amb una superfície total de 660 m2 i una superfície total de venda de 303 m2 (un terç dels quals resta buit). Actualment s’ha engegat un estudi de remodelació i potenciació del mercat cobert, en el qual s’hi aixecaria un altell i n’incrementaria la superfície útil de venda i permetria que s’hi instal·lés un petit supermercat, així com la seva connexió amb l’aparcament subterrani de la plaça del Mercat. Aquesta actuació resulta important per revitalitzar tant el mercat diari com els comerços de la plaça del Mercat i el seu entorn. • L’aposta del municipi cap un turisme de qualitat Sant Feliu de Guíxols disposa d’una oferta d’equipaments turístics important (2 càmpings, 23 hotels, 12 pensions, 2 hostals residència, 9 agències que gestionen apartaments, 130 establiments de restauració,...), a banda de l’oferta no controlada d’apartaments. A més, el municipi disposa d’una ubicació geogràfica estratègica, bones comunicacions, un patrimoni arquitectònic significatiu i un entorn natural interessant. Amb aquest potencial, és important definir i potenciar un model de ciutat apostant per potenciar l’activitat turística de qualitat, segons el qual es millori: - L’espai urbà i els serveis públics com a elements estructurals bàsics per potenciar

un turisme de qualitat. - El posicionament de la ciutat a nivell supramunicipal (potenciar l’Escola

Universitària de Turisme de la Universitat de Girona, ofertar una ciutat universitària, amb un creixement urbà de qualitat, amb un patrimoni natural i cultural,...).

- L’oferta comercial actual, per mitjà d’un procés de regeneració interna dels propis establiments comercials.

- Minimitzi o elimini les diferents infrastructures turístiques sense control (apartaments il·legals,...).

• Moratòria per evitar el canvi d’ús d’hotels a apartaments En el darrer any hi ha 9 establiments hotelers de Sant Feliu de Guíxols que han tancat (passant de 23 a 14 establiments). Per evitar el canvi d’ús d’hotel a segona residència, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aplicar una moratòria de suspensió de llicències i evitar el pas en bloc a ús residencial. Aquest canvi, pot resultar positiu si es dedica a habitatges principals (primera residència), habitatges socials o habitatges de lloguer per a joves i per a gent gran. En canvi si es destinen a segones residències a banda de reduir el nombre de places hoteleres, en molts casos es redueix encara més el grau d’ocupació (nombre de pernoctacions anuals) d’aquests equipaments.


69

2.7. Diagnosi estratègica de la sostenibilitat econòmica

SOSTENIBILITAT ECONÒMICA Punts forts – Oportunitats Punts febles- Àrees de millora

4 El PIB i la RBFD per habitant del Baix

Empordà és respectivament d’un 5 % i un 11 % superior al català.

4 Gairebé la meitat de la mobilitat laboral

externa de Sant Feliu té per destí Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, municipis els quals disposen d’oferta de transport públic col·lectiu interurbà.

4 En els darrers 10 anys, la taxa d’atur s’ha

reduït a menys de la meitat. 4 Sant Feliu compta amb una Agència de

Desenvolupament Local (ADL) que disposa de diferents recursos adreçats a dinamitzar el teixit empresarial.

4 Una xarxa empresarial dominada per la

petita empresa. Quasi el 90 % dels llocs de treball localitzats a Sant Feliu es troben en micro i petites empreses.

4 L’any 2000 l’ajuntament, conjuntament amb

l’Associació de Comerciants Centre Ciutat, Generalitat de Catalunya i Cambra de Comerç, va elaborar un pla per dinamitzar el comerç de St. Feliu, que cal anar implantant de manera progressiva

4 Es disposa d’un estudi de remodelació i

potenciació del mercat cobert. 4 L’Escola Universitària de Turisme de la

Universitat de Girona és un element important per a la ciutat que cal potenciar.

4 Creixent oferta i serveis adreçats al sector

turístic en d’altres èpoques de l’any (a banda dels mesos d’estiu).

4 L’índex d’autocontenció de Sant Feliu a l’any

1996 era del 59 %, mentre que a l’any 1986 era del 77,5 %.

4 La taxa d’activitat masculina és del 68,7 %

(idèntica que la provincial), mentre que la femenina és del 45,2 % (més de tres punts per sota de la provincial).

4 La taxa d’atur masculina se situa en un 3,76

%, mentre que la femenina és del 8,98 %. El 90 % de les persones que estan a l’atur tenen un nivell acadèmic baix o molt baix i pertanyen al sector serveis.

4 St. Feliu compta amb el 13,2 % del conjunt

de llocs de treball localitzats a la comarca. 4 El sector de la construcció té un fort pes

específic a St. Feliu. Es tracta d’un sector molt variable (amb moment com l’actual que es troba sobredimensionat) i amb baix valor afegit (baix valor tecnològic).

4 El municipi compta amb un Consell Econòmic i

Social (tot i que actualment es troba força inactiu).

4 En els darrers 10 anys s’observa un cert

estancament de l’activitat industrial. 4 Dins la trama urbana, hi ha algunes indústries

que desenvolupen una activitat força incompatible amb l’ús residencial que les envolta.

4 Gran dependència del sector turístic en

l’estructura econòmica de la ciutat.


70

3. ASPECTES DE SOSTENIBILITAT SOCIAL 3.1. Població 3.1.1. Síntesi de la situació actual

POBLACIÓ

Sant Feliu de Guíxols té una població de dret de 18.994 habitants (Padró Municipal 11-12-2002), fet que representa una densitat bruta de 1.172,5 habitants/Km2

Població dels veïnats i urbanitzacions de Sant Feliu de Guíxols.

Entitat 1996 2001 2003 Variació 2001-03 (%)

Les Bateries Menys de 30 39 53 35,9La Casa Nova Menys de 30 37 43 16,2El Mas Trempat Menys de 30 26 31 19,2Pedralta 33 36 41 13,8Puntabrava Menys de 30 9 10 11,1Sant Amanç 129 160 156 -2,5El Vilar d'Aro 41 55 69 25,5U

rban

itza

ció

Total Urbanitzacions 362 403 11,3

Població de Sant Feliu de Guíxols segons el lloc de naixement. Any 2001

36,20%

19,90%

11%

26%

6,90%

Sant Feliu de GuíxolsGirona-comarquesResta CatalunyaResta EspanyaEstranger

3. Aspectes de sostenibilitat social Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Sant Feliu de Guíxols

71

3.1.2. Diagnosi estratègica • Sant Feliu de Guíxols és el segon municipi en nombre de població de la

comarca del Baix Empordà, és un territori altament densificat i té un clar paper de capitalitat de la Vall d’Aro.

Sant Feliu de Guíxols ha experimentat un creixement demogràfic i econòmic important a partir de mitjans del segle XX com a conseqüència del desenvolupament turístic. Actualment, és, d’entre els municipis de més de 5.000 habitants de la comarca, el segon municipi en nombre de població i el primer en densitat del Baix Empordà. • Una població censada amb constant creixement i un important pes de la

població flotant, sobretot a Sant Pol i a les urbanitzacions. A partir del 2001 la població ha tornat a accelerar el ritme de creixement demogràfic. Fins l’actualitat, Sant Feliu de Guíxols ha tingut un creixement vegetatiu positiu (tot i que amb una tendència a estancar-se), això significa que en valors absoluts ha registrat un major nombre de naixements que de defuncions. No obstant això, majoritàriament la població creix degut a l’arribada de població immigrant. D’altra banda, tot i que no hi ha dades oficials, la població real és molt superior a la censada en èpoques vacacionals al conjunt del municipi i, especialment, a Sant Pol i a les urbanitzacions que és on es concentren la major part de les segones residències del municipi. • La població viu majoritàriament a la ciutat consolidada. Així

aproximadament el 98% de la població viu a la ciutat i només el 2% (362 habitants) viuen en urbanitzacions.

Sant Feliu de Guíxols, compta amb 7 urbanitzacions (encara que la urbanització el Mas Trempat no està íntegrament en el municipi). S’observa en els darrers anys una tendència a l’augment de la població que viu en urbanitzacions. Segons informació del SIAL (Sistema d’Informació d’Administració Local) de l’any 2001, un total de 362 persones vivien en urbanitzacions i en veïnats. Informacions més recents (padró municipal, abril 2003) apunten a un increment de la població resident en les urbanitzacions (fins a uns 403 habitants). Tot i això, en els darrers creixements del nucli urbà, algunes de les urbanitzacions de Sant Feliu de Guíxols gairebé s’han integrat dins la trama urbana. • Tendència a l’envelliment de la població, de manera similar al que passa

a la comarca i al conjunt de Catalunya. El 18% de la població de Sant Feliu té més de 65 anys. No obstant, per cada habitant en edat de jubilar-se hi ha 1,09 joves en edat d’incorporar-se a la població activa. Tot i que la tendència a retardar la incorporació dels joves al món del treball s’ha de tenir present, cal plantejar polítiques actives (d’ocupació, d’habitatge,...) per tal de captar aquests joves.


72

• Els processos d’immigració han estat importants en el municipi. Si bé a partir dels anys 60 va haver-hi l’arribada d’una primera immigració, principalment provinent d’Andalusia, en els darrers anys ha crescut l’arribada de població estrangera, dels quals el 63,5 % provenen de països africans (sobretot Marroc). També destaca l’arribada de població de països d’Europa (sobretot de França, Regne Unit i Alemanya). Com a particularitat destacar que l’estructura demogràfica de la població nouvinguda es caracteritza per ser més jove (un 76,3% d’aquest col·lectiu té menys de 40 anys), sobretot en la població immigrada d’origen africà. Per sexes també s’observa un clar domini dels homes en la població africana (61%) i de les dones en la població d’origen americà (62,5%). Pel que fa al moviment migratori, tot i que el saldo migratori global de Sant Feliu de Guíxols és positiu, destaca un saldo migratori negatiu respecte a la comarca i la província (això vol dir que hi ha més persones de Sant Feliu que marxen a d’altres municipis de les comarques gironines que no a l’inrevés). El saldo també és negatiu respecta a la resta de comunitats autònomes (potser s’explica amb la població immigrada a Sant Feliu els anys 60-70 i que tornen en edat de jubilació al seu lloc d’origen). En canvi el saldo és clarament positiu en relació a la resta de municipis de Catalunya. • S’observen els canvis d’hàbits generalitzats de la nostra societat

reflectits també en l’estructura familiar de les llars. Així l’any 2001 hi havia un 23% de llars unifamiliars a Sant Feliu amb una tendència a l’augment, aspecte que cal tenir en compte alhora d’impulsar les polítiques d’habitatge del municipi.


73

3.2. Habitatge 3.2.1. Síntesi de la situació actual

HABITATGE

A l’any 2001 Sant Feliu de Guíxols comptava amb un total de 13.661 habitatges familiars, dels quals 6.652 eren habitatges principals (un 48,7 %), 4.806 eren habitatges secundaris (un 35,2%) i 844 habitatges vacants (Font: INE)

Habitatges familiars segons tipus (en %). Any 1991 i 2001 Tipus d’habitatge

Principals Secundaris Vacants Altres 1991 44,6 45,5 9,9 0,05 2001 48,7 35,2 6,2 9,94

1991-2001 +4,1 -10,3 -3,7 +9,89 Preu de l’habitatge nou i utilitzat a diferents municipis de la província de

Girona i global de Catalunya. (1er. Trimestre de 2000)

Municipi Habitatge nou (€/m2)

Habitatge utilitzat (€/m2)

Girona – Centre 951 - Girona – Creu Migdia 1131 789 Girona – Montilivi 971 - Girona – Sant Narcís 989 678 Mitjana Girona capital 986 720 Banyoles 816 614 Figueres 786 520 Salt 816 633 Sant Feliu de Guíxols 1094 742 Serinyà 621 - Mitjana provincial (sense Girona) 900 717 MITJANA CATALUNYA 1115 915

Construcció d’habitatges a Sant Feliu de Guíxols. Període 1992-02

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Nre

. d'h

abita

tges

con

stru

ïts

Protecció oficialLliures


74

3.2.2. Diagnosi estratègica • Importància de l’habitatge secundari. Dels 13.661 habitatges familiars existents a Sant Feliu de Guíxols (2001) un 51,3% correspon a habitatge no principal (habitatge secundari, vacant,...). La superació del nivell crític del 50% marca una dominància a l’externalització de l’economia del municipi. Tot i així, s’observa una tendència al canvi, així, entre els anys 1991 i 2001, el percentatge d’habitatge principal a Sant Feliu de Guíxols ha augmentat un 4%, mentre que el d’habitatges secundaris ha disminuït un 10%. • Un ritme de creixement de la construcció molt superior al propi ritme de

creixement demogràfic. En els darrers 10 anys l’habitatge social va ser del 4% del total d’habitatges construïts

Aquest elevat creixement constructiu s’ha equilibrat en el darrer decenni (1991-2001) realitzant-se un creixement molt més equilibrat socialment. D’altra banda, cal destacar el baix nombre d’habitatges de protecció oficial, inferior al 4% (període 1992-2002), molt per sota del llindar que estableix la nova llei 2/2002 d’urbanisme de Catalunya, segons la qual el 20% del sostre de sòl residencial de nova implantació s’ha de dedicar a protecció pública. Per l’any 2003 l’Ajuntament preveu fer una promoció per a la construcció d’habitatges de protecció oficial on també s’hi inclourà els habitatges de lloguer per a joves. • El preu de l’habitatge de Sant Feliu és elevat, superior al de la capital de

Girona i molts dels municipis veïns. Predomini dels habitatges en règim de propietat.

El preu mig de l’habitatge nou a la província (sense incloure la ciutat de Girona) és de 900 €/m2 i de 720 €/m2 per l’utilitzat. De la seva banda, Sant Feliu de Guíxols presenta un preu de mercat de 1.094 €/m2, valor superior al de Girona capital i al de moltes de les poblacions del seu voltant. D’altra banda, Segons el cens de població i habitatge de 2001, el règim de tinença dels habitatges de Sant Feliu de Guíxols era, en un 78,6 % de propietat. • El grau de conservació dels habitatges és bo, detectant-se una millora

substancial en els darrers anys. Així si l’any 1991 hi havia el 89% dels habitatges en bon estat, l’any 2001 el nombre d’habitatges conservats en bon estat és del 94%.


75

3.3. Salut i protecció social 3.3.1. Síntesi de la situació actual

SALUT I PROTECCIÓ SOCIAL

Serveis sanitaris

La població de referència de l’Àrea Bàsica de Salut és de 28.838 habitants (any 2001). L’ABS de Sant Feliu compta amb: - CAP a Sant Feliu (C/ Luchana, 25) que compta amb un servei d’atenció continuada de

24 hores al dia, gestionat per l’Institut Català de la Salut. Està prevista la seva ampliació.

- Consultoris de Castell – Platja d'Aro i de Santa Cristina d’Aro. L'any 1989 l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va crear l'Organisme Autònom Hospital Municipal, que compta amb servei d’atenció sociosanitària per a gent gran i que també té prevista la seva renovació i ampliació Serveis socials

Problemàtiques als serveis socials de Sant Feliu de Guíxols, 2002.

Econòmiques22%

Transeunts1%

Inadaptació social14%

Altres1%

Laborals7%

Estranger irregular2%

Salut17%

Drogodependencies2%

Dificultats relacions familiars

21%

Violència domèstica2%

Maltractaments5%

Habitatge1%

Aprenentatge2%

Disminucions3%


76

3.3.2. Diagnosi estratègica • Propera ampliació del Centre d’Atenció Primària de Sant Feliu de Guíxols L’ampliació del CAP de Sant Feliu que permetrà duplicar la superfície actual del centre i oferir uns millors equipaments i serveis als ciutadans. Les obres, amb un pressupost d’uns 1.667.572 €, es preveu que finalitzin a finals del 2004. • Bona organització dels Serveis socials municipals L’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ofereix una sèrie de serveis i prestacions des de la seva creació l’any 1984. Els Serveis Socials van ser pioners a la província gironina i compten amb una àmplia experiència i desplegament. El nombre total d’expedients familiars oberts a l’àrea des de 1984 és de 3.998, es calcula que es cobreix, aproximadament, un 60% de la població censada. • Augment de les problemàtiques de salut mental i d’infants en situació de

risc social Cal potenciar les actuacions dirigides a pal·liar l’augment de les problemàtiques mentals, doncs es detecta un increment dels problemes psiquiàtrics en infants i adolescents. Segons els propis Serveis Socials, existeix un alt nombre de casos detectats de nens amb situació d’alt risc social, un total de 54 només l’any 2002. La intervenció dels serveis socials municipals per solucionar aquestes situacions és limitada i requereix d’una intervenció directa del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. • La immigració és un fenomen social amb una tendència a augmentar. L’atenció a immigrants es canalitza a través del Servei d’Atenció a Immigrants de Càritas Diocesana. La immigració al municipi és creixent, tot i que el percentatge respecte el total de la població censada se situa en percentatges habituals i no excessivament alts (7%). El fet de tractar-se de persones joves fa que les atencions dels serveis socials es destinin, sobretot, al suport en els tràmits administratius de documentació i no tant a problemes sanitaris, tot i que sí que es denota el fenomen cada vegada més important de la inadaptació social dels nouvinguts. • Les problemàtiques econòmiques són les primeres en importància

tractades pels Serveis Socials de Sant Feliu de Guíxols. Les principals prestacions econòmiques que s’ofereixen o es tramiten des de l’UBASP es relacionen amb la tramitació a prestacions autonòmiques i estatals (pensions d’invalidesa, de jubilació, de viduïtat, PIRMI, etc.) sovint insuficients i escasses, de manera que la major part de les problemàtiques econòmiques estan relacionades amb


77

la gent gran amb una pensió molt baixa, és a dir amb recursos econòmics insuficients. Aquestes problemàtiques tenen una tendència clarament alcista els darrers anys, de manera paral·lela a la tendència a l’envelliment de la població que s’ha comentat anteriorment. • Manquen recursos a l’Àrea de Benestar Social L’augment del nombre de casos atesos per l’Àrea de Benestar Social no s’ha compensat, els darrers anys, amb l’augment de recursos humans. És per això que calen més recursos humans a l’EBASP i al SAD, especialment es denota: - una mancança d’assistents i treballadors socials per incrementar l’atenció a la gent gran.

Tot i així, s’espera que les necessitats d’atenció domiciliaria quedin parcialment cobertes amb la inauguració, pròximament del centre de dia a l’Hospital Municipal i dels nous habitatges tutelats per a la gent gran.

- caldria disposar del servei de la psicòloga a jornada completa, donat que el seu paper és primordial alhora de prestar determinats serveis socials, i fer front a l’augment de les problemàtiques de salut mental

- els educadors que hi ha actualment a Sant Feliu només poden dedicar-se a la UEC i no poden cobrir la demanda existent a medi obert i, per tant, l’ampliació d’educadors podria cobrir algunes necessitats en el treball comunitari de prevenció i sensibilització que cal desenvolupar davant de problemàtiques que afecten a tota la població.

• Cal fomentar la transversalitat i coordinació de les polítiques socials Tot i la proximitat física del CAP i els Serveis Socials, la coordinació és puntual per a certs casos, de manera que no podem dir que existeixi un treball conjunt entre serveis sanitaris i socials. De la mateixa manera amb les escoles tampoc es coordinen actuacions i programes sinó que senzillament hi ha comunicació puntual per a resoldre certs casos puntuals d’absentisme,... La comunicació amb la resta d’àrees de l’Ajuntament i la coordinació amb la resta d’actuacions estratègiques de ciutat (planificació urbanística, polítiques d’habitatge,...) tampoc gaudeix de cap mecanisme preestablert i en funcionament. Aquest fet es deu, bàsicament, a la manca de temps dels professionals de tots els àmbits: social, sanitari, educatiu i al fet de no existir un hàbit en aquest sentit. D’altra banda, també caldria fomentar la transversalitat entre les diferents administracions competents en matèria de benestar social.


78

3.4. Educació 3.4.1. Síntesi de la situació actual

EDUCACIÓ

Oferta educativa

Llar d’infants Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) Centres d’Educació Secundària Escola Universitària de Turisme de la Universitat de Girona (468 alumnes matriculats curs 2003-2004) Escola Oficial d’Idiomes (228 alumnes matriculats curs 2003-2004) Escola d’adults Escola Municipal de Música (273 alumnes matriculats curs 2003-2004) * Centre que imparteix primària i secundària

Pública/municipal 1 3 2

Privada/concertada 1 1 1*

Evolució de l’escolarització a Sant Feliu de Guíxols

Mobilitat escolar

2727

87 78 32 Sant Feliu de GuíxolsGironaAltres municipis GironaResta Catalunyta


79

3.4.2. Diagnosi estratègica “La qualitat d’educació ha d’assolir una escola entesa com un espai de comunicació i d’emocions, vinculada a l’entorn, on hi hagi participació i gestió democràtica, solidària i afavoridora de la cohesió social, on les vivències siguin motivadores d’aprenentatges i, en resum, un espai en què les relacions personals, la cooperació i la responsabilitat constitueixin l’eix de tota la trama educativa”. (M. Teixidor. Suplement Guix 295. Juny 2003). • Bona oferta educativa de 0 a 18 Sant Feliu de Guíxols disposa d’una bona oferta educativa que cobreix les necessitats educatives de 0 a 18 anys. No obstant això, en els darrers anys es detecta que l’oferta d’ensenyament infantil i primària es troba força saturada fet que planteja la necessitat de construcció d’una nova escola. En aquest sentit l’Ajuntament està en contacte amb el Departament d’Ensenyament per tal d’agilitar aquesta demanda de futur i ja ha posat a disposició terrenys per a la construcció de la nova escola. • El 93 % dels escolars estudien a Sant Feliu de Guíxols Segons les dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (curs 2002-03) el 93% dels escolars de 3-18 anys estudien en el propi municipi. La resta d’escolars (7%) estudien en d’altres municipis, en bona part a Girona. Donat que la major part de la mobilitat escolar es realitza dins la ciutat de Sant Feliu, i amb l’objectiu d’afavorir una mobilitat sostenible, és important impulsar les iniciatives municipals com els itineraris escolars agradables, ampliar la xarxa de carrils bici i potenciar el transport públic escolar. • Una escola bressol municipal modèlica Sant Feliu de Guíxols disposa d’una escola bressol municipal (centre 0-3 anys) que juntament amb la llar d’infants “Els Patufets” presenten l’oferta educativa de 0-3 anys. L’escola bressol disposa de bons equipaments i recursos educatius. També destaquem els diferents serveis d’educació no formal com el servei de mainaderes professionals on educadores infantils tenen cura de nens en el seu domicili, l’escola de pares i mares, l’espai nadó o el casal d’estiu. Per altra banda un dels aspectes que cada vegada tindran un major pes en l’oferta educativa de 0-3 anys és la flexibilitat d’horària (per tal de poder compaginar treball i família). En aquest, la llar d’infants “Els Patufets” ofereix flexibilitat horària, així com servei de menjador fet que es valora com a positiu per a oferir un bon servei. • Un Consell escolar municipal que prioritza l’atenció a la diversitat i la

vinculació de l’escola a la ciutat Sant Feliu de Guíxols disposa d’un Consell escolar municipal que agrupa els diferents sectors implicats en l’àmbit educatiu (polítics, pares i mares, alumnat, professorat,...),


80

amb la principal funció de ser un òrgan consultiu dels diferents temes que afecten al funcionament dels centres escolars i la millora de la qualitat educativa del municipi. Un dels principals reptes del Consell és l’atenció a la diversitat assegurant que el fenomen de la immigració no trenqui la cohesió social de la ciutat. Per altra banda, també treballen, a través de la Comissió d’activitats, diferents campanyes de teatre, cinema i música escolar amb l’objectiu de vincular l’escola en la vida cultural de Sant Feliu. • Una escola oberta al territori Un dels objectius del Consell escolar municipal de Sant Feliu de Guíxols és obrir els centres d’ensenyament a la ciutat. En aquest sentit des de l’Ajuntament i la Comissió d’Activitats del Consell escolar es programen diferents campanyes escolars de teatre, cinema i música. Per altra banda, des de fa un temps els patis dels centres públics resten oberts al públic durant els caps de setmana. Aquesta actuació es valora de manera positiva doncs permet millorar els espais d’esbarjo d’alguns barris de Sant Feliu.

• La creixent arribada de població nouvinguda requereix l’ampliació de recursos escolars

El creixement arriba de població nouvinguda i l’augment de la diversitat cultural és una realitat en el conjunt de Catalunya i també al municipi de Sant Feliu de Guíxols. Aquest fenomen es considera prioritari dins el Consell Escolar Municipal. Amb la creació d’una Comissió d’atenció a la diversitat, estretament vinculada amb la Comissió d’escolarització, es treballa en la integració i distribució equitativa de la població escolar nouvinguda, sempre amb l’objectiu d’assegurar la màxima cohesió social i reduint el risc de creació de “guetos” socials. Així es considera important continuar impulsant un projecte educatiu que hi participin tots els centres escolars del municipi (públics i concertats), i plantegi una distribució consensuada i equilibrada dels immigrants a les diferents escoles. Per atendre aquests escolars nouvinguts cal ampliar la dotació de recursos humans, principalment pel que fa al suport lingüístic que permeti una ràpida integració a l’escola. • Un centre de formació d’adults amb una àmplia proposta educativa El centre de formació d’adults de Sant Feliu ofereix una àmplia oferta educativa i compte amb un elevat nombre d’alumnat (el curs 2002-03 va tenir un total de 454 alumnes matriculats). Del ventall de cursos impartits els que tenen una major demanda són els cursos d’informàtica i idiomes. També és important el nombre de joves inscrits per accedir al graduat de secundària. En aquesta línia, es considera important continuar reforçant la formació ocupacional adreçada als col·lectius en situació d’atur i als joves sense graduat de secundària, així com l’impuls de cursos formatius pensats sobretot per les persones nouvingudes.


81

3.5. Associacionisme i activitat cultural 3.5.1. Síntesi de la situació actual

ASSOCIACIONISME I ACTIVITAT CULTURAL

Equipaments culturals

- Museu d’Història. El Monestir. Seu principal del Museu d’Història de la Ciutat ubicat al Monestir benedictí de Sant Feliu. (exposicions temporals, permanents, activitats...)

- Museu d’Història. El Salvament. Secció dedicada al Salvament Marítim amb un important fons de materials del s.XIX. (Exposició permanent)

- Museu d’Història. Casa Albertí. Secció del Museu dedicada a l’obra del pintor guixolenc Josep Albertí. (Exposició permanent)

- Sala d’Exposicions de l’Ajuntament. Dedicada a exposicions temporals. - Sala d’Exposicions de la Cambra de Comerç. (exposicions temporals en conveni amb

l’Ajuntament) - Museu de la Joguina. Museu privat amb una important col.lecció de joguines. (exposició

permanent i temporals) - Casa Irla. - Edifici de la biblioteca i l’arxiu municipal (ubicat al carrer Surís), - Teatre Auditori Municipal que acull una part del festival de Porta Ferrada i principal s’hi

desenvolupen activitats de teatre, ball i música (la resta de les activitats del festival de Porta Ferrada es realitzen en llocs diversos: plaça Badia, Església, patis particulars, port,...).

- Pavelló municipal Equipaments esportius

- Camp municipal de Futbol "MASCANADA", - Escoles (CEIP Baldiri Reixac, l’Estació, Gaziel, Cor de Maria, IES St. Feliu,...), - Club Tennis Guíxols, - Club Montclar, - Club Nàutic de St. Feliu, - Pavelló municipal, - Piscina coberta municipal, - Zona Esportiva Vilartagues. Algunes dades de la biblioteca municipal

A la biblioteca es realitzen conferències literàries mensuals.


82

Algunes dades de l’arxiu municipal

Superfície: dipòsit de 214 m2, sala de consulta per als investigadors i usuaris de l’Arxiu,amb 50 m2 de superfície i una sala amb els fons locals de Sant Feliu, de 51 m2.Fons gràfics (6.000 volums), cartogràfics, sonors i d'imatge (més de 50.000 fotografies)Nre. aproximat de visites anuals: 1000 (el 70 % externes i el 30 % internes).

Algunes dades del Museu d’Història de la Ciutat

Nombre d’objectes del fons patrimonial

40.000 (Inclòs el material arqueològic més rellevant)

Registres (conjunts d’objectes i objectes registrats)

3418. Fons especials: Llegat Albertí, Fons Salvament Marítim, Col·lecció Martí Casals.

Seu principal del Monestir Exposició permanent: 260 m2 Exposició temporal: 200 m2 Espais d’ús intern: 58 m2 Magatzems de reserva: 50 m2

Secció del Salvament Marítim

Exposició permanent: 100 m2

Secció Casa Albertí Exposició permanent: 100 m2 Reserva fons d’art: 25 m2

Magatzem de Reserva del c/ Sta. Teresa

Espais de reserva de fons: 350 m2. Espais de recepció i tractament d’objectes: 50 m2. Espais de Consulta/treball: 20 m2

Visites i usuaris En els darrers 10 anys les xifres de visitants anuals al museu han oscil·lat entre els 14.000 i els 22.000 visitants, mentre el nombre d’usuaris (visites i activitats) ho ha fet entre els 16.000 i els 24.000 anuals.


83

3.5.2. Diagnosi estratègica • Una xarxa associativa important Sant Feliu de Guíxols compta amb 102 entitats i associacions (7 són polítiques, 6 veïnals, 11 comercials, 13 d’humanitàries, 28 d’esportives i 44 culturals), les quals conformen un teixit associatiu força actiu i dinàmic. Aquest teixit associatiu genera una quantitat important d’actes culturals, lúdics i esportius, d’entre els quals cal destacar les festes de Sant Antoni Abat, el Carnaval, la biennal Josep Amat, la primavera fotogràfica,... • L’arxiu municipal, un equipament a potenciar L'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols aplega fons administratius i fons històrics. Compta amb fons gràfics (més de 6.000 volums), cartogràfics, sonors i d'imatge (més de 50.000 fotografies), així com una hemeroteca i una biblioteca especialitzada en història local. Aquest arxiu té un àmbit supramunicipal i per tant és un equipament a potenciar i a millorar. Actualment amb la reubicació al carrer Surís, s’ha guanyat en espai, tot i que encara presenta algunes mancances (de personal, connexió amb xarxa amb l’Ajuntament, millorar la regulació de la humitat,...). • Important oferta museística de la ciutat Actualment Sant Feliu compta amb una oferta museològica important, mitjançant el Museu d’Història de la Ciutat, de titularitat municipal, i el Museu privat d’Història de la Joguina. El Museu d’Història està implantat al territori i a la comunitat, compta amb una seu principal al Monestir que explica l’evolució històrica del territori i de la Ciutat i amb dues seccions dedicades a difondre l’important patrimoni del Salvament Marítim i el fons del Llegat pictòric de Josep Albertí. El Museu d’Història s’ha integrat a la Xarxa “La mar de museus”. A banda d’això, la ciutat també treballa per tal de materialitzar dos equipaments més, el museu Thyssen i la Fundació Jaques Cousteau. L’oferta actual degudament consolidada i amb l’aportació dels nous projectes haurien de consolidar una “ciutat de museus” que ajudi a la vegada a consolidar un turisme cultural de qualitat.

• L’oferta cultural repartida durant l’any Actualment, l’oferta cultural de Sant Feliu resulta força nodrida durant bona part dels mesos de l’any. Així, tot i que es realitzen activitats durant tot l’any, cal destacar el període comprès entre el juny i el setembre. • Un patrimoni arquitectònic destacable Sant Feliu de Guíxols compta amb un important patrimoni cultural i arquitectònic. Actualment l’Ajuntament disposa d’un Catàleg del Patrimoni Cultural i Arquitectònic on s’estableixen diferents nivells de protecció, segons les característiques particulars de


84

cada un dels elements a protegir, per tal de concretar les condicions especials de protecció de cada un dels elements: - Nivell 1. Béns d’Interès Cultural (BIC) - Nivell 2. Edificis i elements d’interès. Es tracta d’elements sotmesos a les condicions

generals de protecció que aquestes normes determinen per al catàleg - Nivell 3. Àrees arqueològiques: Jaciments arqueològics i Les zones d’expectativa

arqueològica Aquest patrimoni arquitectònic presenta múltiples aspectes rellevants, i generalment presenta un bon estat de conservació. • Necessitat de planificar les actuacions en l’àmbit esportiu Dins del municipi hi ha 28 entitats esportives, que desenvolupen i practiquen diferents esports (futbol, bàsquet, escacs, handbol,...). Setmanalment, prop de 10.000 usuaris utilitzen els equipaments esportius municipals. En aquest marc, és important regular i millorar el funcionament de les instal·lacions esportives, millorar les condicions de les instal·lacions actuals, estudiar la previsió de noves instal·lacions i revisar anualment el Programa d’Activitats Esportives Municipals. Per això, i més tenint en compte que ja s’han iniciat les obres d’un nou pavelló doble polisportiu, resulta important que des de l’àrea es realitzi un pla estratègic d’actuació en l’àmbit esportiu de Sant Feliu de Guíxols.


85

3.6. Organització i gestió municipal 3.6.1. Síntesi de la situació actual

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL

Organització municipal a Sant Feliu de Guíxols

ORGANITZACIÓ CENTRALITZADA

Hospital Municipal

Sant Elm

Polic

ia L

ocal

Àrea

d’

Urb

anis

me

Obr

es i

Med

i Am

bien

t

Àrea

de

Serv

eis

Econ

òmic

s i

Info

rmàt

ics

Adm

inis

trac

ió G

ener

al,

Rec

urso

s H

uman

s i

Alca

ldia

Àrea

de

segu

reta

t vi

al i

prot

ecci

ó ci

vil

Àrea

de

Bene

star

So

cial

Àrea

de

Qua

litat

Am

bien

tal i

Ser

veis

Pú

blic

s

Àrea

de

Patr

imon

i Cu

ltura

l i E

duca

ció

Àrea

de

Cultu

ra, L

leur

e i C

omun

icac

ió

Àrea

d'E

spor

ts

Àrea

de

prom

oció

de

la

ciut

at i

activ

itat

econ

òmic

a (A

DL)

Escola de Música

Emissora Municipal

ORGANISMES AUTÒNOMS

ÒRGANS DE GOVERN


86

El pressupost municipal de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 2002 (despeses pressupostades i liquidades)

Pressupostat: 24.045.558,95 € Liquidat: 17.822.784,20 €


87

3.6.2. Diagnosi estratègica • Alt grau de reglamentació ambiental municipal L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha anat desenvolupant, al llarg del temps, ordenances municipals per la regulació d’aspectes de caràcter marcadament ambiental del municipi, com son: ORDENANÇA DE LA QUALITAT SONORA DEL MEDI URBÀ ORDENANÇA MUNICIPAL PER A LA GESTIÓ DE RUNES I TERRES ORDENANÇA MUNICIPAL SOBRE L’ÚS DEL SISTEMA DE SANEJAMENT ORDENANÇA SOBRE LA QUALITAT DE L’AIRE ORDENANÇA MUNICIPAL D’INSTAL·LACIÓ D’ANTENES I existeixen, també, noves propostes d’ordenances sobre la taula, com l’ORDENANÇA SOLAR. La reglamentació és un dels principals passos que cal donar alhora de millorar la qualitat ambiental del municipi, però no és l’únic. Així, cal assegurar el seu adequat compliment i invertir recursos en aconseguir que la normativa sigui aplicada d’una forma eficaç. • Important inversió en serveis municipals amb l’objectiu de millorar la

qualitat de la ciutat Pel que fa a l’àmbit ambiental en el pressupost municipal, predominen les despeses relacionades amb la recollida de residus de rebuig, la neteja viària i el cost d’abocament a l’abocador de Solius. Cal augmentar i millorar els serveis municipals (neteja viària, recollida de residus, gestió de l’enllumenat, etc.) per a potenciar un model de ciutat de qualitat, però cal invertir, també, en la prevenció per tal d’evitar un augment dels costos associats, sobretot a la recollida i abocament de residus. Les campanyes de conscienciació i civisme s’han d’accentuar en èpoques de major producció de residus municipals, alhora que es reforcen els sistemes de recollida. Despeses ambientals municipals a Sant Feliu de Guíxols (despeses reals del pressupost municipal de l’any 2002):

100%

Recollida de deixalles (rebuig) i neteja viària... 55%Recollida selectiva 2%Abocament deixalles 21%Servei de neteja de platges 6%Accions relatives al control de plagues i gossos 3%Pla d'estalvi energètic 7%Projectes de sensibilització qualitat 1%Festival de cinema del medi ambient 5%

• De l’organització municipal sectorial a l’organització transversal A nivell tècnic, l’Ajuntament s’estructura en diferents àrees (tal i com s’esquematitza a la figura de la pàgina anterior). Cada àrea té un funcionament força autònom i sectorial, a més, les àrees estan repartides amb diferents edificis municipals. Amb aquesta estructura organitzativa és important potenciar una major coordinació i transversalitat, per exemple a través de comissions interdepartamentals.


88

3.7. Diagnosi estratègica de la sostenibilitat social

SOSTENIBILITAT SOCIAL Punts forts – Oportunitats Punts febles- Àrees de millora

POBLACIÓ

4 Població censada en constant creixement i creixement vegetatiu positiu (més naixements que defuncions).

4 Concentració de la població al teixit urbà

(98%), potenciant un model de ciutat compacte.

HABITATGE

4 Previsions de construcció d’habitatges de protecció oficial de lloguer adreçats al col·lectiu jove.

4 Un 94% del nombre d’habitatges compten

amb un grau de conservació bo.

PROTECCIÓ SOCIAL

4 Propera ampliació del Centre d’Atenció Primària de Sant Feliu de Guíxols.

4 Serveis socials municipals pioners a la

província de Girona i actualment, fortament consolidats.

EDUCACIÓ

4 Bona oferta educativa de 0 a 18 anys, tot i la necessitat d’ampliació dels equipaments escolar amb una nova escola.

4 Bona oferta d’ensenyament no reglat,

destacant l’escola municipal de música i el centre de formació d’adults

POBLACIÓ 4 Important població flotant que augmenta les

necessitats de serveis municipals (recollida de residus i neteja viària o de platja, per exemple) sense contribuir al seu finançament d’una forma directa com ho fa la població censada.

4 Tendència generalitzada d’envelliment de la

població censada i augment de les necessitats socials i sanitàries adreçats a aquest segment de població.

HABITATGE

4 Augment de l’habitatge no principal (51% dels

habitatges) i de llars unifamiliars (23% del total de llars), fet que ha provocat un ritme de creixement de la construcció molt per sobre del creixement de la població censada.

4 En els darrers 10 anys s’ha construït un 4%

d’habitatge social de nova construcció, lluny de les previsions del 20% de la nova Llei 2/2002 d’urbanisme de Catalunya.

4 Preu de l’habitatge nou superior a la mitjana

de la província gironina.

PROTECCIÓ SOCIAL 4 Manquen recursos humans i econòmics pels

serveis socials per tal de fer front a les problemàtiques amb tendència a l’alça: l’atenció a les persones grans, les malalties de salut mental i les situacions d’alt risc social.

4 Propera ampliació del Centre d’Atenció

Primària de Sant Feliu de Guíxols.

EDUCACIÓ 4 Necessitat d’ampliar els recursos escolars

davant de la creixent arribada de població escolar nouvinguda.

4 Tot i que ja s’han començat a emprendre

mesures, l’accés a les escoles (especialment a peu i en bicicleta) presenta diverses mancances.


89

SOSTENIBILITAT SOCIAL Punts forts – Oportunitats Punts febles- Àrees de millora

CULTURA

4 Important teixit associatiu en el municipi. Algunes entitats organitzen activitats lúdiques molt concorregudes (Festa de St. Antoni Abat, Carnaval,...).

4 Àmplia oferta cultural, especialment entre

juliol i setembre. 4 Importància supramunicipal de l’arxiu

municipal de Sant Feliu de Guíxols. 4 Oferta museològica important

majoritàriament lligada al territori. Existeix un fons patrimonial de qualitat i suficient per desenvolupar projectes (p.ex. Museu d’Història de la Ciutat).

4 Existència de normatives i recursos

municipals de gestió del Patrimoni com el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Elements d’Interès Artístic i Històric.

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL 4 Alt grau de reglamentació ambiental al

municipi. Alt nombre d’ordenances municipals aprovades en aquest sentit.

4 Elevada inversió en serveis municipals per

potenciar el model de ciutat de qualitat.

CULTURA

4 Tot i el gran potencial museològic de la Ciutat

cal una major definició i planificació global de la seva gestió, així com la dotació de més recursos.

4 Necessitat de potenciar l’aplicació i el

desenvolupament de la normativa sobre protecció de Patrimoni Cultural

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL 4 Necessitat d’impulsar una gestió municipal

coordinada i transversal entre diferents àrees de l’Ajuntament.


90

document ii. diagnosi municipal - cilma.cat · del sector turístic. aquesta situació comarcal,...

Documents