document de bases per a l’impuls del projecte …€¦ · ciutats educadores, el nou consell...

DOCUMENT DE BASES PER A L’IMPULS DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE BARBERÀ DEL VALLÈSAjuntament de Barberà del VallèsNovembre de 2016

Jordi Collet, Marta Crespo i Laia Monterde

1

Document aprovat en el Plenari del CME, en data de 30 de juny de 2017.

Índex

Introducció ............................................................................................................................... 2

1. Objectus del PEC .................................................................................................................. 5

2. Temes clau a tractar en el marc del PEC ............................................................................... 7

3. Agents a implicar al PEC ........................................................................................................ 9

5. Enfocament metodològic: estratègies i dinàmiques partcipatves ..................................... 13

6. Proposta de procés d’elaboració i posada en marxa del PEC .............................................. 19

7. Consideracions fnals ............................................................................................................ 23

2


Introducció

La societat està immersa en un autèntc canvi d'època que està modifcant les preguntes clau a lesque, com a societat, hem de respondre. Els accelerats canvis socials, tecnològics, polítcs,econòmics... però també els que es donen en el cicle de vida, en les famílies o l'educació ensindiquen que ningú pot pretendre donar respostes senzilles a problemes complexos. I avui, somplenament conscients que educar, en el sentt més ample i més extens del terme, és una de lestasques més complexes a realitzar. Així, a nivell socioeducatu, veiem que les transformacionsrecents no són menors: tant en l’estructura del sistema educatu i les seves prioritats, com en lesrelacions entre els agents educatus, com en el paper de les diferents administracions educatves,com en la cronifcació de les desigualtats d'oportunitats en l'àmbit formal i no formal, etc.

Precisament aquesta complexitat creixent dels processos educatus avui, requereix novesaproximacions a les diverses educacions que impliquin repensar tant els rols com les estratègies aseguir per garantr un ple dret a totes les educacions per a tothom. En aquest sentt, semblaevident que la partcipació de tota la comunitat en l'educació és una d'aquestes estratègies clau.Cap dels agents educatus sol no podrà resoldre satsfactòriament els seus reptes de maneraaïllada. Avui, per educar, cal treballar des de la idea d'interdependència o, per dir-ho d'una altramanera, entenent que tota persona és necessària i alhora necessitada en aquest envit.Precisament, aquesta és l'aposta de les Ciutats Educadores i dels Projectes Educatus de Ciutat:construir les eines, els espais, les relacions, les visions i les formes de treball en xarxa compartdesper tal d'educar de manera complexa, interdependent i comuna.

Davant d'aquesta necessitat, una de les prioritats municipals de Barberà del Vallès és la detreballar de manera intensa i focalitzada per desenvolupar els objectus de la Carta de CiutatsEducadores. Com hem dit, la Carta i el moviment de Ciutats Educadores, amb el qual l’Ajuntamentde Barberà del Vallès està compromès des de 1994, va més enllà de les actuacions dels centreseducatus i de la Regidoria d’Educació, i està vinculat a tots els àmbits del govern de la nostraciutat. En aquest sentt, el compromís ciutadà amb l’educació és clau, una educació o millor, uneseducacions enteses com un procés permanent d’aprenentatge al llarg de tota la vida i coml’element clau per a la convivència, la cohesió social i el coneixement.

Per tal de posar fl a l'agulla a l'actualització i al nou impuls d'aquest compromís amb la Carta deCiutats Educadores, el nou Consell Municipal d'Educació (CME) a la seva primera reunió plenàriadel curs 2015-2016 va aprovar la creació d'una Comissió impulsora del Projecte Educatu de Ciutatamb l'encàrrec de pensar, des de la ciutadania i de manera partcipada, sobre com es voliadesenvolupar el PEC de la ciutat de Barberà del Vallès.

La comissió es va reunir per primera vegada al novembre de 2015 per compartr conceptes sobre"Què són els PEC" i fer una primera pluja d'idees sobre: Qui hauria de partcipar, què hauria de

3


contenir, quines metodologies utlitzar i quan començar a desenvolupar el PEC de Barberà delVallès. A partr d'aquesta primera sessió, i amb l'objectu d'elaborar una petta guia o documentbase sobre l'impuls del PEC de Barberà del Vallès, es va decidir ampliar aquesta refexió a altresagents socioeducatus de la ciutat per tal d'incorporar altres visions ciutadanes abans deldesenvolupament del projecte.

Aquest document de bases pretén ser una guia per a l'impuls del PEC que tngui en comptediferents aportacions compartdes a nivell ciutadà, tècnic i polítc, així com també lesmetodologies ja experimentades en el desenvolupament dels PEC ja existents. Recollir totesaquestes visions ens assegura des d'un bon principi que el procés de desenvolupament del nostrePEC tngui en compte i doni resposta a la idiosincràsia de la ciutat de Barberà del Vallès i a la sevacultura de partcipació educatva.

El present document és fruit d'aquest procés partcipatu realitzat entre els mesos de juny i juliolde 2016 amb la realització de diversos tallers amb persones de Barberà del Vallès amb ganesd'implicar-se en el futur Projecte Educatu de Ciutat i que tenen mirades diverses sobre la realitatsocioeducatva de la ciutat.

Taller particpatt 1. Tèinci: Es realitza el 9 de juny de 2016 i hi partcipen 16 referents tècnicsmunicipals de diversos departaments i serveis: salut, promoció econòmica, urbanisme,educació, OAC, etc.Taller particpatt 2. Ccttadà: Es celebra el 6 de juliol de 2016 amb membres de la ComissióImpulsora del PEC del Consell Municipal d’Educació. Hi partcipen 7 persones, membres de:centres educatus, acadèmies d’idiomes, serveis socioeducatus, llars d’infants,... Es tracta de lasegona sessió de treball sobre el procés d’elaboració del PEC, després del taller partcipatu denovembre de 2015.Taller particpatt 3. Políti: Es fa el 12 de juliol de 2016 i hi partcipen 12 representants departts polítcs de l’equip de govern i de l’oposició.

Prèviament (10 de novembre de 2015), s’havia fet una Comissió Impulsora del PEC, on hi vanpartcipar 14 persones.

4


Imatges del taller amb personal tècnic localA contnuació es mostra una proposta de treball de desenvolupament del PEC de Barberà delVallès que intenta incorporar les aportacions dels diferents tallers partcipatus i l’experiènciatècnica acumulada en d’altres PECs.

Aquesta proposta ha estat treballada amb l’equip tècnic de la Secció d’Educació de l’Ajuntamentde Barberà del Vallès i serà debatuda a la Comissió Impulsora del PEC del Consell Municipald’Educació prèviament a la seva aprovació al Plenari del CME.

En un document a part, s’adjunten els buidats literals dels tres tallers partcipatus realitzats i elllistat d’agents socioeducatus que hi ha partcipat.

5


1. Objectius del PEC

Si la Carta de Ciutats Educadores presenta la fnalitat a assolir, que Barberà del Vallès esdevinguien el seu conjunt una ciutat més i millor educadora, el Projecte Educatu és la caixa d'eines de laqual es dota la ciutat per tal d'assolir aquesta fnalitat. El PEC són els valors, les estratègies, elsagents i processos a través dels quals Barberà es proposa avançar cap a una ciutat en la qual ladimensió educatva sigui present a tots els seus àmbits i transversal a totes les seves actuacions.

Així, el PEC és el procés de construcció partcipatva dels fonaments teòrics, axiològics imetodològics d'aquesta aposta que derivaran en uns objectus comuns als diferents espais detreball en xarxa educatu de la ciutat. El PEC ha de marcar un full de ruta del treball dels diferentsespais partcipatus i de treball transversal, durant els propers anys, tenint en compte laplanifcació de moments de formació, refexió i proposta dels propis espais de treball.

A partr de les aportacions tècniques, ciutadanes i polítques s’han identfcat dos nivellsd’objectus que es voldrien assolir o treballar a través del PEC de Barberà del Vallès. D’una banda,hi ha els objectus últms o fnalitats del projecte, que responen a la pregunta de “per a què ha deservir el PEC”. I d’altra banda, s’ha treballat una proposta d’objectus més operatus i relacionatsen com es vol fer aquest procés partcipatu i el debat col·lectu que signifca un PEC.

1.1. FINALITATS DEL PEC 1. Apoderar la icttadanca iom a agent iívci c edtiador i fer prendre consciència que

tothom edtia en tot moment.2. Promotre l’edtiaicó al llarg c ample de la vcda, en totes les edats i en tots els àmbits.3. Innovar a la icttat i a l’espai públic des del punt de vista edtiatt.4. Mcllorar l’edtiaicó de la icttadanca ampliant l’oferta formatva, promovent l’èxct

edtiatt des de la ioedtiaicó i facilitant les transcicons edtiatves i al món del treball.5. Potenciar l’herènica edtiatva de la icttat perquè l’educació sigui un valor afegit de la

ciutat que ens faci sentr orgtll de ser de Barbeerà del Vallès.

1.2. OBJECTIUS OPERATIUS O DE PROCÉS Partr de la Carta de Ccttat Edtiadora i fer que eqtctat de gènere, cgtaltat d’oporttnctats

c aiiesscbeclctat siguin valors fonamentals de tots els projectes del PEC. Promoure la cmplciaicó c la particpaicó dels tots els agents edtiadors al PEC: ciutadania,

personal tècnic i representants polítcs. Potenciar la vcscó iomtnctàrca c cntergeneraiconal en els projectes, en la resolució de

confictes, en la recerca d’oportunitats... Mcllorar el ionecxement dels tsos soicals dels espacs púbelcis actuals per plantejar-hi

projectes educatus.

6


Reforçar la ioordcnaicó c la transversalctat entre els agents edtiadors, buscant l’encaixentre el PEC i altres projectes estratègics de la ciutat.

Millorar la cdenttat professconal dels personal tèinci municipal incloent en tot ell unamcrada ioedtiatva des de la realctat qtotdcana (Cal que “surt al carrer”).

Mcllorar la professconalctat dels agents edtiadors a través de formació. Fer un projecte vct c adaptabele als ianvcs del iontext, a través d’una avaluació

contnuada. Fer vcscbele el ianvc de mcrada de l’edtiaicó que signifca el PEC a la ciutat, amb actvitats i

campanyes d’informació.

Imatges del taller amb la Comissió Impulsora del PEC

7


2. Temes clau a tractar en el marc del PEC

Arran dels tallers partcipatus es desprenen diferents temes que es considera fonamental tractaral PEC. La partcipació ciutadana en sí, tot i haver-se identfcat com a temàtca, es creu que és unaestratègia transversal que s’ha d’aplicar a l’àmbit de la cultura, l’educació, els esports, els barris, ellleure educatu, el treball, etc. tant amb infants i joves, com amb persones adultes, famílies i gentgran.

A contnuació es mostren les 10 grans temàtques proposades pels diferents agents:

2.1.FORMACIÓ AL LLARG I AMPLE DE LA VIDA: tractar l’educació de la petta infància, educacióinfantl, primària i secundària, educació post-obligatòria. En aquest sentt, preocupen laplanifcació educatva, la innovació en el camp educatu i el treball en totes les transicionseducatves. També es vol tractar el lleure educatu, la formació permanent, l’orientacióacadèmica i l’extensió universitària. La formació, l’orientació i el suport a la funció educadorade les famílies també és un tema clau (escola de famílies).

2.2.EDUCACIÓ EN LA PARTICIPACIÓ I EL CIVISME: Tractar temes com educar per a la tnençaresponsable d’animals, l’educació en valors i en la partcipació, l’educació emocional,...Debatre sobre la diferència entre educació i ensenyament i defnir conjuntament què vol direducar. També es vol tractar la coordinació pedagògica de totes les actvitats que la ciutatofereix als centres educatus.

2.3.COMERÇ, OCUPACIÓ I TREBALL: Treballar projectes d'emprenedoria, sensibilització iempresa, formació ocupacional i reciclatge, acreditació professional, orientació sociolaboral,FP dual... Treballar la relació entre educació i comerços i empreses per implicar-los enprojectes comuns.

2.4. ÈXIT EDUCATIU: Debatre sobre com lluitar contra el fracàs escolar i l’abandonament escolarprematur. Estudiar com ampliar l’oferta de CFGM, CFGS, PFIs, etc. Facilitar la transició escola-treball i atur-treball, així com l’orientació educatva a jovent i famílies.

2.5.ESPAI PÚBLIC EDUCATIU I EQUIPAMENTS MUNICIPALS: Entendre la ciutat com a organismesaludable, de convivència i millorable dia a dia. Defnir els nous usos educatus dels espais inous equipaments que integrin diferents recursos educatus... (CCFF, Escola d’adults, EOI,Escola de música...). Tractar temes relacionats amb l’urbanisme, la seguretat, l’habitatge i elsequipaments socioeducatus. Preocupa també la situació de les infraestructures educatves.

8


2.6.CIUTAT VERDA: Potenciar les Escoles Verdes, l’educació en l’ecologia, en la sostenibilitatambiental, així com el canvi de model de la ciutat en relació a la mobilitat (amb caminsescolars per exemple), al reciclatge, etc.

2.7.COEDUCACIÓ: Les accions educatves que s’impulsin des de tots els àmbits s’han de dissenyartenint en compte la perspectva de gènere per tal de promoure la igualtat de gènere, elrespecte i la tolerància. Educar en la convivència des de la igualtat i el respecte a la diferènciaés imprescindible per treballar per a l’èxit educatu en la nostra ciutat i prevenir l’assetjamentescolar, la discriminació sexista i la violència masclista.

2.8. MODEL SOCIAL DE CIUTAT: Treballar en clau educatva un model de ciutat basat en: lacohesió social, l’atenció a la diversitat, la conciliació entre vida laboral, personal i familiar, elsuport a les famílies, la protecció, els drets i les oportunitats de la infància i de la gent gran.

2.9.EDUCACIÓ PER A LA SALUT: L’educació alimentària en tots els grups d’edat, educar en eltemps d’oci saludable, educar en la prevenció de conductes de risc, dins de la pràctcaesportva, etc.

2.10. PATRIMONI DE LA CIUTAT I EDUCACIÓ ARTÍSTICA: Tractar, posar en valor i donar aconèixer el patrimoni històric, humà, ambiental, cultural de la ciutat. Potenciar el teatre, lamúsica, la dansa i altres arts, amb actvitats conjuntes entre l’escola de música i les llarsd’infants, tallers musicals...

Imatges del taller amb personal tècnic local

9


3. Agents a implicar al PEC

Com a idees prèvies, es ressalta la necessitat d’implicar la diversitat d’agents educadors de laciutat, i no només aquells directament vinculats amb el món de l’educació o aquells que ja estanorganitzats en enttats. Els diferents agents han de poder tenir papers diversos al llarg del procés,per tant seran necessàries estratègies partcipatves i espais de partcipació que permetndiferents graus d’implicació en el PEC, especialment per arribar a persones que no solenpartcipar.

A contnuació es fa un llistat dels agents educadors i destnataris/es del PEC detectats persubgrups:

3.1. CIUTADANIA PER CICLE VITAL: Buscar la partcipació de ciutadania a ttol individual,col·lectus no organitzats d’infants, adolescents, joves, persones adultes, famílies (pares i maresque no formen part de les AMPA/AFA) i gent gran. Els/les usuaris/es d’equipaments estangeneralment també segmentats per edats.

3.2. DIVERSITAT SOCIAL, CULTURAL, RELIGIOSA I FUNCIONAL: Garantr la cmplicació i partcipacióde persones discapacitades i persones de cultures i religions diverses. Implicar-les directament i através d’enttats i dels referents dels centres de culte (Parròquia, Mezquita, Evangelistes,Baha’í...).

3.3. TEIXIT ASSOCIATIU DE LA CIUTAT: Cal la partcipació d’enttats de tots els àmbits: lleure,esportves, culturals, juvenils, voluntariat, Associacions de veïns, , AMPA/AFA, enttats de criançaalternatva, etc.; I dins de les diferents persones que formen les enttats es destaca l’interèsd’implicar persones amb contacte directe amb infants, adolescents i persones adultes, commonitors/res, talleristes, entrenadors/res, formadors/res,...

3.4. MOVIMENTS SOCIALS, GRUPS D’INTERÈS I COL·LECTIUS: Cal implicar moviments socials comper exemple la PAH, la xarxa de solidaritat popular, la plataforma per a una Secundària dequalitat, o d’altres en l’àmbit de la igualtat de gènere, la joventut... També hi ha col·lectus noformals però amb afcions en comú, tribus urbanes (breakdance, grafis...), estudiantsorganitzats en taules rodones, assembles de classes, etc.

3.5. REPRESENTANTS A L’ÀMBIT POLÍTIC MUNICIPAL: Es proposa fer partcips del projecte nonomés l’equip del govern municipal, sinó també l’oposició polítca i d’altres partts polítcs senserepresentació al Consistori.

3.6. ÀREES I SERVEIS MUNICIPALS I SUPRAMUNICIPALS: Implicació de totes les àrees del’Ajuntament, no només les de l’àmbit de serveis personals. I també cal la partcipació d’altres

10


administracions supramunicipals. Són clau les persones que tenen contacte directe amb usuaris iusuàries dels serveis.

3.7. MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS I COMARCALS. Implicar en la difusió i els espais departcipació els referents dels mitjans que siguin referents per a la gent del municipi. Lacomunicació és un aspecte clau del PEC.

3.8. MÓN ECONÒMIC: Fer partcips del projecte a comerciants, empreses, sindicats, però tambépersones aturades de llarga durada... Cal implicar empreses que tnguin un impacte a Barberà, tansi hi estan ubicades al municipi com si no .

3.9. EQUIPS DIRECTIUS DE CENTRES, PROFESSORAT I PAS: Cal implicar des de bon començamentels i les professionals dels centres educatus del municipi (des de la llar d’infants fns al Centre dePersones Adultes), i especialment els i les professionals de l’educació primària i secundària.

3.10. EXPERTS/TES DEL MUNICIPI: Es planteja aproftar l’expertesa de persones de Barberà delVallès en els temes que puguin tractar-se en el PEC.

Imatges del taller amb càrrecs electes

11


4. Espais de partcipació i treball del PEC

Cal tenir en compte que quan parlem d’espais ens referim tant a espais fsics com a espais dedebat, ja establerts o per crear. Per espais fsics entenem aquells espais i equipaments ambpotencial pel debat/diàleg entre agents educadors, com poden ser les places pels joves, encaraque no es tract d’espais de debat consttuïts com a tals.

Una màxima a tots els tallers partcipatus ha estat la necessitat d’aproftar per a desenvolupar elPEC els espais de treball, partcipació i debat ja existents, com per exemple les diferentscomissions i grups de treball del Consell Municipal d’Educació, el Consell Municipal d’Infants, elPla Educatu d’Entorn o el Consell Municipal de Salut.

A contnuació es proposen espacs per treballar amb els agents educadors prèviament identfcatsa l’apartat anterior:

4.1. CIUTADANIA PER CICLE VITAL: INFÀNCIA: Treballar amb el Consell Municipal d’Infants és una bona estratègia per potenciar

la partcipació actva dels infants en la defnició de la ciutat educadora. També es proposaaproftar les Fires i festes populars amb una oferta d’actvitats adreçada a la infància. Tambécaldrà aproftar els espais de debat i treball en el marc del Pla Local d’Infància i Adolescència ila Taula Local d’Infància.

ADOLESCÈNCIA: Fer actvitats als mateixos insttuts i als espais oberts (el carrer, les places)més que en equipaments tancats.

JOVENTUT: Cal partr dels seus i interessos i dels seus propis espais per implicar-los en el PEC.Caldrà aproftar les sinèrgies amb el procés d’elaboració del nou Pla Local de Joventut.

ADULTESA: Per fer partcipar aquelles persones que normalment no partcipen, es planeja feractvitats a espais quotdians, espais públics i equipaments.

FAMÍLIES: Davant de la difcultat d’arribar als perfls de famílies que més recolzamenteducatu necessiten, es proposa: treballar amb serveis socials per arribar a les famíliesusuàries, aproftar actvitats familiars del municipi (fres, festes...), fer actvitats al futur espaide petta infància, i donar recolzament a les AMPAs i AFAs.

GENT GRAN: És molt important posar en valor el seu potencial educatu. Darrerament esdetecten persones amb ganes d’implicar-se, que són font d’educació i experiència . Es plantejafer un treball intergeneracional i treballar amb l’aula d’extensió universitària.

TRANSVERSAL: L’Horta comunitària es veu com a un espai intergeneracional a potenciar devincle entre persones aturades, joves i grans que provoca la creació de xarxes suport i faavançar cap al model de la ciutat “comestble”. També les hortes escolars tenen un granpotencial.

12


4.2. DIVERSITAT SOCIAL, CULTURAL, RELIGIOSA I FUNCIONAL: Implicar al PEC a través deprogrames on partcipen persones d’altres cultures i ètnies com són els tallers de convivència enbase a la cuina i els tallers de coneixement de l’entorn.

4.3. TEIXIT ASSOCIATIU DE LA CIUTAT: Aproftar els espais i equipaments a disposició de lesassociacions. La Fira d’enttats i altres fres amb partcipació associatva són espais interessantsper donar a conèixer i fer partcipar al PEC.

4.4. MOVIMENTS SOCIALS, GRUPS D’INTERÈS I COL·LECTIUS: Als espais formals i no formals de trobada i el propi espai públic: carrers i places.

4.5. REPRESENTANTS A L’ÀMBIT POLÍTIC MUNICIPAL: A l’Ajuntament i els espais de treball deque ja disposen.

4.6. ÀREES I SERVEIS MUNICIPALS I SUPRAMUNICIPALS: Als espais de gestó municipal iequipaments del municipi de diferent tpus: esportus, educatus, culturals, socials, de salut...Aproftant les estructures de treball transversal existents.

4.7. MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS I COMARCALS: Entre d’altres, el butllet municipal, laràdio, l’espai web municipal, les pantalles de comunicació municipal a l’espai públic, etc.

4.8. MÓN ECONÒMIC: A través de Nodus Barberà, de la Fundació Barberà Promoció, de la Fira deComerç, etc.

4.9. DIRECCIONS DE CENTRES, PROFESSORAT I PAS: A banda dels espais de partcipació i treballen xarxa associatu ja citats inicialment, a través dels espais de coordinació amb l’Ajuntament ientre centres educatus (seminari de direccions, etc.)

4.10. EXPERTS/TES DEL MUNICIPI: A partr dels projectes actuals que impulsa la ciutat i delsespais de partcipació del municipi. Cal tenir en compte la proximitat de la Universitat Autònomade Barcelona.

13


Imatges del taller amb personal tècnic local

14


5. Enfocament metodològic: estratègies i dinàmiquesparticipatives

Com a premisses al desenvolupament metodològic del PEC, als tallers partcipatus es vaassenyalar com a indispensable el manteniment de l’aposta polítca del Consistori per ser CiutatEducadora i la necessitat de recursos tècnics i materials per portar-ho a terme.

Com es diu a la introducció, educar avui és més complex alhora que més necessari que mai. Peraixò, COM es desenvolupi metodològicament el PEC, esdevindrà clau en la seva capacitat per talde transformar molts dels espais, agents o actvitats de Barberà en educadores. Al respecte, hi hatres conceptes metodològics clau que s'han anat consolidant al llarg dels anys com aimprescindibles a l'hora de desenvolupar un PEC: treball en xarxa, impactes i sostenibilitat. Totstres estan entrellaçats i depenen mútuament uns dels altres. Per una banda, sabem que nopodem seguir pensant en construir un PEC amb eines referents a societats passades. Avui Barberàdel Vallès és molt diferent de la ciutat que era fa només 15 o 20 anys. Per això, entendre la ciutatcom una xarxa complexa de nodes diversos interconnectats, creiem que és el primer pas.Concebre les persones, les famílies, les escoles o les enttats com a "blocs" aïllats i estructuratsjeràrquicament creiem que no ens ajuda. Per contra, la metàfora de les xarxes interdependentspermet tenir una visió de la ciutat més d'acord amb la realitat actual i dissenyar estratègies detreball amb la mateixa, que vagin més enllà de convocar presidents o direccions a reunions"passives". Educar és un verb actu i la construcció del PEC només pot fer-se en xarxa i de maneraclarament partcipatva, oberta i "multmodal".

Aquestes estratègies metodològiques partcipatves i en xarxa tenen dos objectus molt clars. Enprimer lloc fer "que passin coses", tot evitant un dels punts febles més comuns als PECs del nostrepaís: la seva difcultat endèmica per generar impactes rellevants i substantus. Un PEC implica "fercoses" per tal "d'educacionalitzar" molts dels àmbits, agents i accions de la ciutat i transformar-losen educatus en relació als valors d'igualtat d'oportunitats, respecte a les diversitats i treball perl'autonomia. En segon lloc, és clau que el procés i les actuacions del PEC es plantegin des del seuinici com a sostenibles des d'un punt de vista humà, social, ambiental i econòmic. Un delsaprenentatges clau d'altres PEC és l'enorme difcultat per assolir accions que es consolidin iesdevinguin punt de referència al llarg del temps. I que, amb l'avaluació de les mateixes, es puguiconstatar que han impactat positvament en transformar Barberà en una ciutat que educa més imillor amb i per a tothom.

Moltes d'aquestes idees ja van aparèixer de manera clara als taller realitzats. A partr d'aquestes,s’han identfcat les següents idees clau de l’enfocament metodològic del procés d’elaboració iposada en funcionament del PEC a Barberà.

5.1. SOSTENIBILITAT DEL PROCÉS: PARTIR DELS ESPAIS DE DEBAT EXISTENTS

15


Barberà del Vallès té una llarga tradició de treball en xarxa i partcipació a l’àmbit educatu, això faque ja existeixin diversos espais de treball, partcipació i debat de la comunitat educatva, entesaen sentt ampli. Per això ha estat una de les premisses a tots els tallers partcipatus, partr delsconsells, òrgans i comissions ja existents i només crear noves estructures de treball en cas de serabsolutament necessari. És important que en aquests espais es combinin moments de refexió,amb moments de planifcació i de posada en marxa de projectes. A més, es creu que vetllar per lasostenibilitat del PEC ha d’estar integrat en la forma de treballar, per tant només es crearanaquelles estructures i espais que efectvament es puguin mantenir en funcionament i en algunscasos, caldrà buscar un encaix entre les diferents plataformes partcipatves. Els principals espaisanomenats per a treballar el PEC són:

Consell Mtncicpal d’Edtiaicó (CME): Espai de representació i debat de la comunitateducatva de la ciutat. Dins del CME el curs 2015-16 han treballat les següents comissions:

Comissió de Planifcació de Places Escolars Comissió de Transició Escola Treball Comissió Impulsora del Projecte Educatu de Ciutat Comissió per a l’Èxit Educatu Comissió de Coordinació Pedagògica: Grups de treball de: 1.Patrimoni històric,

artstc, cultural i mediambiental; 2. Educació per al respecte a la diversitat, laresolució de confictes i la gestó emocional; 3. Impuls a l’aprenentatge serveu a lanostra ciutat i diagnosi d’interessos joves.

Comissió sobre Projecció de la Secundària Pla Edtiatt d’Entorn: Compta amb projectes de voluntariat i Aprenentatge Servei per al

foment de la lectura i de l’èxit educatu. Consell Mtncicpal dels Infants: òrgan de referència de la partcipació de la infància a la

ciutat, creat fa 2 anys, que compta amb 24 representants escollits entre els nens i nenesde 5è i 6è de primària de Barberà i que es renoven parcialment cada any.

Consell Mtncicpal de Saltt

5.2. GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ: COMPARTIR UN DIAGNÒSTIC DE PARTIDA Tot Projecte Educatu de Ciutat parteix d’un diagnòstc on es comparteix pels agents educadorsquina és la realitat socioeducatva de la ciutat, segons les dades (Mapa social i escolar), les visionsde les persones i col·lectus implicats (Mapa de visions) i les polítques, serveis, equipaments ienttats del municipi que hi treballen (Mapa de Recursos).

En el cas de Barberà del Vallès són molts els estudis i treballs de refexió i anàlisi ja realitzats(Perfl Ciutat, Estudi sobre l’èxit educatu, Mapeig d’Experiències d’Aprenentatge Servei,...), peròcal ordenar i complementar aquestes fonts per tal de poder construir i compartr als diferentsespais de debat un diagnòstc de partda.

Així mateix és important conèixer els projectes i funcions que estan desenvolupant altres àreesmunicipals, per tal de coordinar-se i no duplicar feines a través d’espais estables de treballtransversal dins del municipi.

16


5.3. APODERAMENT TÈCNIC I CIUTADÀ PER POTENCIAR LA PARTICIPACIÓDes dels diversos tallers partcipatus, s’ha posat en valor el treball tècnic amb els usuaris/es deserveis i equipaments i la motvació del personal tècnic local davant de l’elaboració i posada enmarxa del Projecte Educatu de Ciutat.

En aquest sentt, es planteja donar al personal tècnic les eines per poder dinamitzar la partcipacióals espais quotdians on es treballa amb els col·lectus socials diversos i que després es faci unretorn als espais de treball en xarxa tècnic. Cal assegurar fórmules per mantenir el treball en xarxaal llarg de l’any, perquè sigui possible treballar projectes educatus compartts (transmissióinformació telemàtca, trobades puntuals de refexió...).

Així mateix, aquest apoderament per potenciar la partcipació i el treball en xarxa educatu espodria fer arribar a les enttats i a les xarxes informals formades per ciutadans i ciutadanes dediferents edats, procedències i interessos. A través de formació i acompanyament per dinamitzardebats educatus en el si de les seves organitzacions i espais. D’aquesta manera el procés vagenerant “taca d’oli” en diferents espais quotdians i comunitaris i entre els agents educadors dela ciutat. 5.4. ESTRATÈGIES EDUCATIVES

a) L’ACCIÓ COMUNITÀRIA Per tal d’implicar al PEC els diferents col·lectus socials de la ciutat (famílies, joves, infants...) ésclau partr del treball conjunt i d’actvitats contextualitzades a la realitat de Barberà del Vallès. Peraixò, cal treballar colze a colze amb la comunitat, reconeixent el sentt comú i el coneixementquotdià i donant protagonisme a la gent dels barris, les enttats, les escoles, els comerços, teixintxarxes, fomentat es grups de suport i ajuda mútua, creant sentment de pertnença a la ciutat, etc.

En aquesta línia es proposa fer accions de partcipació “de carrer” als espais públics i aequipaments i espais compartts com el mercat municipal, el mercadillo, les fres infantls, les frescomercials, les festes populars, les festes joves, etc. que ajudin a organitzar i canalitzardinàmiques de partcipació ja existents.

Barberà del Vallès compta amb una tradició de treball comunitari i amb experiències actuals quepotencien aquesta flosofa d’intervenció com són el Pla Educatu d’Entorn o el projecte d’Hortacomunitària de la Torre d’en Gorgs.

be) L’APRENENTATGE SERVEI L’Aprenentatge Servei és una altra de les estratègies educatves fonamentals per a la ciutat, ques’impulsa des dels centres educatus, des de l’Ajuntament, des de les enttats de lleure infantl ijuvenil i de forma conjunta a través del grup de treball d’impuls de l’ApS de la Comissió deCoordinació Pedagògica del Consell Municipal d’Educació. Actualment s’ha realitzat d’un Mapeig

17


de les experiències d’ApS amb major valor afegit a la ciutat, que permet donar visibilitat aaquestes experiències i compartr informació valuosa per pensar l’estratègia municipal i de lacomunitat educatva per potenciar l’Aprenentatge Servei.

i) EL TREBALL INTERGENERACIONALDes de la perspectva de potenciar la formació al llarg de la vida, l’aposta per debatre i defnirprojectes educatus intergeneracionals és ben coherent. A Barberà del Vallès ja n’hi hi ha algunesexperiències amb resultats molt positus (treball amb centres educatus, l’horta municipal, algunsprojectes d’Aprenentatge Servei....) i l’estratègia educatva intergeneracional ha aparegut a totsels tallers partcipatus realitzats per elaborar aquest document de bases. Per tant, cal tenir-la encompte com a un element clau a incorporar als diferents espais i projectes educatus.

5.5. PARTENARIAT I RELACIONS INSTITUCIONALSBarberà del Vallès comparteix territori amb un dels centres de coneixement més potents del’Estat, la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la qual ja col·labora en alguns projectes, peròté un llarg camí per recórrer com a ciutat universitària.

Així mateix, alguns dels reptes educatus més importants que té actualment la ciutat passen per lapresa de decisions d’altres administracions amb competències educatves, especialment laGeneralitat de Catalunya, però també hi juguen un paper la Diputació de Barcelona, el ConsellComarcal, la Federació Catalana de Municipis, etc. Per això el treball en xarxa interadministratuno es pot deixar de banda en l’elaboració del PEC.

5.6. METODOLOGIES INNOVADORESS’han recollit moltes aportacions per introduir diferents metodologies de caire innovador,vivencials, que potencien la creatvitat i els aprenentatges signifcatus, etc. en els espais departcipació i en els projectes que es treballin al PEC. Es justfquen amb refexions com aquests“perquè només fent les coses de forma diferent els resultats seran diferents” i perquè “allòimportant no té perquè ser avorrit”. S’apunten dues premisses prèvies: D’una banda, ésimportant l’ús de metodologies inclusives, és a dir, que siguin vàlides i útls per a gent amb més imenys formació, per a persones de diferents cultures, o des del punt de vista intergeneracional. I d’altra banda, abans de triar una metodologia, cal detectar quins són els interessos lícits i lesmotvacions dels potencials partcipants i quins són els frens per partcipar (alguns directamentrelacionats amb la metodologia que fem servir). Per exemple, hi ha persones que tot i volerpartcipar no assistran a una reunió a l’Ajuntament. Això és clau per trobar la manera de quèaquells que no partcipen se sentn cridats a fer-ho.

Les metodologies més comentades han estat: La Gamcfiaicó: Utlitzar el joc com a eina de partcipació i treball , perquè “allò important

no ha de ser avorrit”.

18


L’art/la ireatvctat: Les manifestacions artstques com a via d’expressió però també coma estratègia de convocatòria i complement de les actvitats educatves: concerts,imatge,...

Les TIC per fomentar la partcipació: fer partcipació online a través de plataformesvirtuals i de xarxes socials que s’utlitzen àmpliament per la població: Facebook, Twiter,Instagram...

El lletre edtiatt iom a referent metodològci: Encara que no són noves, cal posar envalor i utlitzar les tècniques i metodologies del món del lleure educatu, lligades també aljoc com a estratègia d’aprenentatge.

L’Aprenentatge Servec: Tot i que ja s’ha explicat anteriorment, es tracta d’unametodologia fonamental per a ala ciutat, especialment desenvolupada en el marc de lespolítques educatves.

5.7. LA COMUNICACIÓLa comunicació és fonamental en tot procés partcipatu, ja que sense informació no hi pot havermobilització ciutadana. En aquest sentt, es proposa utlitzar des de l’Ajuntament totes les einesdisponibles per fer fuir la informació, tant cap a la ciutadania com internament cap als serveismunicipals (TIC, mitjans de comunicació, reunions,...). Per a fer arribar la informació a laciutadania es proposa elaborar un espai web del PEC amb un calendari públic del procés – saberquè s’ha fet abans i què es farà després- i un banner ben visible al web municipal. Així mateix, esproposa fer difusió del PEC a través de les webs, blogs i xarxes socials de persones i enttatsadherides al projecte, seguint l’estratègia de la ”taca d’oli virtual”. Es planteja que la comunicacióha de ser bidireccional per tant, també cal poder recollir idees, propostes i visions de laciutadania.

De cara al personal tècnic local, cal que la comunicació sigui sistemàtca, clara i completa i que esfaci arribar a tots els departaments de l’Ajuntament. És clau treballar l’acollida dels ciutadans iciutadanes a una ciutat educadora, a través de l’OAC i d’altres serveis, així com fer visiblel’impacte de la partcipació ciutadana en les polítques educatves de la ciutat.

El disseny del Logotp del PEC (i la imatge gràfca del projecte) es pot convertr en un procéspartcipatu amb les escoles, el Consell Municipal d’Infants o la ciutadania que potenciïl’apropiació del projecte per part dels diferents agents. Així mateix, les imatges, infografes idibuixos ajuden a la difusió d’informació d’interès del PEC i també poden ser motu departcipació.

Així mateix, es planteja potenciar la comunicació del PEC i el sentt de pertnença al projecte através d’un sistema adhesions individuals, que ajudi a fer taca d’oli a la ciutat, tot promovent queles persones implicades el difonguin i en parlin.

19


5.8. L’AVALUACIÓ I LA DEVOLUCIÓ CONSTANT

Finalment, un dels objectus plantejats per al PEC és que sigui un projecte viu i adaptable alscanvis del context. Per això, és clau incorporar a tots els projectes i processos les einesnecessàries per fer una avaluació contnuada i una revisió periòdica del pla de treball que esconsensuï.

És important planifcar des de l’inici l’avaluació del PEC de Barberà amb tres grans objectus: enprimer lloc, una avaluació que generi coneixement compartt, és a dir, que serveixi per a obtenir lainformació i els coneixements necessaris des d’una perspectva partcipatva per prendre lesdecisions més adequades. En segon terme, l'avaluació ha de comportar aprenentatge i millora,això implica fer bones avaluacions per poder conèixer on i com cal transformar i disposar delsrecursos necessaris per poder millorar les accions. Però sobretot avaluem per aprendre de lesnecessitats educatves i socials, dels altres agents, de la seva visió, recursos, actuacions,propostes... I en tercer lloc, l'avaluació implica transparència i rendició de comptes perquè lapartcipació en educació no pot ser quelcom tancat, sinó un procés social i comunitari que esconstrueix des de la transparència i el coneixement compartt. Alhora, aquesta perspectva detransparència, quan es planteja en un context de recursos públics, remet a una necessàriarendició de comptes que estableix, clarament, de quina forma s’han emprat aquests recursos.

20


6. Proposta de procés d’elaboració i posada en marxa del PEC

En aquest apartat es fa una proposta tècnica de com es podria portar a terme el procés de treballper elaborar i posar en funcionament el PEC de Barberà del Vallès. Es tracta d’una proposta detreball que s’inicia un cop s’hagi validat amb la Comissió Impulsora del PEC del Consell Municipald’Educació. Les dates i la durada de les fases és orientatva i dependrà dels propis ritmes delprocés.

FASE 1. Diagnosis del PEC: Mapes social i escolar i estratègia de comunicació

Com tot PEC, el punt de partda ha de ser una dcagnosc ionsenstada c particpada sobreels aspectes que més preocupen i motven en clau educatva a la ciutat. Els primers“mapes” o capítols d’aquesta diagnosi tenen relació amb la fotografa sociodemogràfcade la ciutat i de la seva població escolar. En el cas de Barberà del Vallès aquesta diagnosino partrà de zero, sinó que consistrà en gran mesura en la recopilació, ordenaicó ccnterrelaicó de dcferents esttdcs elaborats prèviament, com poden ser el Perfl de ciutat,la diagnosi del Pla Local de Joventut, del Pla Local d’Infància i Adolescència, l’Estudi sobreèxit educatu, etc.

En paral·lel a la recopilació d’informació rellevant, es treballarà en la proposta d’un pla deiomtnciaicó de tot el procés d’elaboració del PEC, doncs l’experiència d’altres municipisens diu que cal treballar la comunicació des d’un inici per tal que es produeixi lamobeclctzaicó icttadana necessària per fer el procés partcipatu. I en el cas de Barberà esproposa fer un concurs de logotp del PEC o de vídeo de difusió del projecte, que permetimplicar a infants, adolescents, joves i altres col·lectus en el projecte.

Tots aquests temes es debatran i s’acordaran amb la Comcsscó Imptlsora del PEC, amb laqual es preveu fer trobades de seguiment del procés de treball regularment. Caldriatreballar l’ampliació d’aquesta comissió a d’altres persones (ciutadania, membres delConsell Municipal d’Infants, tècnics i tècniques municipals, representants polítcs...) demanera que aquest sigui l’espai de treball, seguiment i decisió del PEC.

A contnuació s’iniciarà un debeat als prcnicpals espacs particpatts de la icttat c de trebeallen xarxa en relació a l’educació sobre com fer avançar Barberà del Vallès cap a una Ciutateducadora. Al mateix temps, es refexionarà sobre com incloure i potenciar aquestamirada educatva en cadascun dels àmbits, programes i projectes que s’impulsen a laciutat. El procés es portarà a terme en diferents espais.

o En primer lloc, es presentarà la informació recollida sobre la diagnosi del PEC i esdebatrà en diferents iomcsscons c grtps de trebeall del CME.

21


o En segon lloc, es treballarà amb el Consell Mtncicpal d’Infants, a qui el PleMunicipal encarregarà la seva partcipació actva en el desenvolupament del PEC ien les accions estratègiques que es portn a terme. Així mateix , es preveu que alPlenari anual del CME es treballarà sobre la partcipació dels infants en el marcdel Projecte Educatu de Ciutat.

o En tercer lloc, es farà una sessió de debat amb el personal tèinci loial dediferents àrees i departaments municipals i d’altres serveis i equipaments locals.

Un cop fet aquest procés, hi haurà una sessió de treball amb la Comcsscó Imptlsora del PEC perdebatre i valorar-ne les conclusions i preparar la nova fase d’obertura del PEC a la resta de laciutadania. En aquest sentt, també caldrà decidir els canals de comunicació i partcipació 2.0 delPEC així com el logotp o vídeo del PEC guanyador.

FASE 2. Diagnosis del PEC: Mapes de visions ciutadanes i de recursos educatus

En aquesta segona fase de la Diagnosi del PEC l’objectu és anar més enllà dels espais formals iestablerts de partcipació ciutadana per a recollir les visions, preocupacions i desitjos de personesde diferents edats, orígens, situacions socioeconòmica, capacitat, etc. que no expressenhabitualment la seva opinió. Per això es plantegen diferents estratègies i accions:

En primer lloc, es proposa fer una Jornada particpatva de presentaicó del PEC oberta atota la ciutadania, de manera que a partr d’una convocatòria àmplia (roda de premsa,comunicació on-line, cartelleria,...) arribem a totes aquelles persones motvades apartcipar, tant a nivell associatu com a no associatu. Es tracta d’una jornada de mat, onpodrien partcipar entre 80 i 100 persones i que implica una gran visibilitat del PEC a laciutat.

En segon lloc, es planteja un proiés d’aiompanyament per apoderar al personal tèinciloial perquè portn el debat sobre com fer una ciutat educadora als serveis, equipamentsi espais públics on exerceixen la seva funció, fent entrar el PEC a equipaments culturals,socials, sanitaris, juvenils, esportus, etc. Per fer això, es proposen diverses sessions detreball tècniques, almenys tres una prèvia per donar les eines per dinamitzar aquestsdebats, una intermitja per posar en comú les difcultats que apareixen i les aportacionsque s’han fet i una posterior per a compartr la informació que s’ha recollit. Seriainteressant pensar en estratègces artstqtes c iomtnciatves per donar visibilitat icomunicar el que s’està aportant en aquest debat (espais als mitjans municipals, a laràdio, a la premsa local i comarcal, enregistrament de vídeo, exposició...)

Tercerament, proposem fer aiicons de particpaicó a l’espac púbelci, des d’una lògicacomunitària, apropant la partcipació als espais quotdians i de trobada dels diferentscol·lectus. Així es proposa fer tallers partcipatus al Mercat Municipal, al “Mercadillo” ien el marc de festes populars i fres comercials, d’enttats, infantls. Cal que hi hagi unasensació a la ciutat de què estan “passant coses” que tenen en comú la voluntat de fer

22


una Ciutat més educadora. Així es difondrà el PEC i es recolliran visions de persones quedifcilment assistrien a un taller partcipatu convocat a l’Ajuntament (gent gran, joves,infants, persones immigrades o de minories ètniques,...). Serà en el marc de la ComissióImpulsora del PEC on s’acabi de defnir on s’ubicaran els espais.

En el marc del procés partcipatu, també s’identfcaran quins són els reitrsos edtiatts de valorper a la ciutadania, públics o privats i en relació a diferents moments del cicle vital. Finalment, esrecopilarà tota la informació en un doitment de síntesc dels Mapes de vcscons icttadanes c dereitrsos edtiatts, que es debatrà i validarà amb la Comcsscó Imptlsora del PEC.

El següent gràfc mostra la seqüència de treball de les dues primeres fases.

FASE 3. I Fòrum Educatu ocal i aprovació pel Ple Municipal del PEC

El Fòrtm Edtiatt Loial és la cita partcipava anual de la ciutat per debatre sobre educació iplantejar les prioritats i propostes de treball per avançar cap a una ciutat més educadora. Un cop

23


tancada la Diagnosi del PEC de Barberà, es presentarà al I Fòrum Educatu Local de la ciutat ontambé es debatran i prioritzaran diferents línies de treball del PEC, fruit de la Diagnosi. A través dela metodologia de disseny partcipatu de projectes, al Fòrum es proposaran diferents idees deprojecte a treballar en el marc del PEC. Poden ser projectes nous o millores de projectes jaexistents.

Posteriorment al Fòrum Educatu Local, la Comissió Impulsora del PEC debatrà sobre ioms’artitla l’eniàrrei del Fòrtm (a través de les comissions i consells actuals o de noves) i estancarà el document fnal del PEC. Aquest document es presentarà i s’aprovarà en primer lloc, enel marc del Consell Mtncicpal d’Edtiaicó i posteriorment, pel Ple Mtncicpal.

FASE 4. Treball en comissions del CME dels projectes prioritzats al I Fòrum Educatu ocal

Un cop aprovat el PEC, s’iniciarà el treball en comissions, principalment es preveu que es canalitzia través de Comcsscons del CME, però també podria ser en d’altres espais (Consell Municipald’infants, etc.). Aquestes comissions defniran projectes per iniciar el curs següent, un cop s’haginpresentat al CME.

Així mateix, es proposa mantenir dcnàmcqtes particpatves percòdcqtes a diferentsequipaments, serveis i espais públics sobre l’educació, que poden variar el focus en temàtquesdiferents dins d’aquest àmbit.

A partr d’aquest punt els projectes es posaran en marxa i anualment es farà el Fòrtm EdtiattLoial on es presentaran, es reformularan i se n’apuntaran de nous, d’acord amb les líniesestratègiques del PEC i l’acció educatva dels diferents agents locals.

24


7. Consideracions finals

Seguidament es detallen algunes de les consideracions fnals a aquest document de bases perl’impuls del Projecte Educatu de Ciutat de Barberà del Vallès.

En primer lloc, es vol posar de relleu la importància del propi procés de debat en l’àmbit del’educació que necessàriament generarà el desenvolupament del PEC. El PEC, liderat perl’Ajuntament, busca el compromís ciutadà amb l’educació, defnint de forma conjunta propostes icompromisos permanents, dinàmics i compartts. És en aquest sentt que es valora moltpositvament el paper de la plataforma pel debat que signifca el procés de desenvolupament delPEC, propiciant la partcipació d’agents educadors diversos en la discussió de temes destacats dela ciutat de Barberà en clau educatva.

És en aquest sentt que també es vol posar de manifest que no es pretén que el PEC sigui unaproposta tancada, sinó una iniciatva oberta i dinàmica que permet marcar un full de ruta sent, almateix temps, sufcientment fexible per incorporar noves temàtques i actors. Amb l’objectu fnalde servir d’instrument per defnir el model de ciutat educadora per Barberà del Vallès, es pretén,al llarg del procés, teixir les complicitats necessàries per tal d’incloure tots els punts de vistanecessaris i garantr el compromís de tothom per l’èxit de la iniciatva.

Així mateix, es destaca la importància de garantr la comunicació en tot moment, en un sentt mésampli que el merament informatu. Es vol garantr la partcipació dels diferents agents al llarg detot el procés, sent conscients que hi haurà moments àlgids pel que fa a la partcipació i momentsamb menys rellevància. Per tal de no perdre el fl i mantenir la implicació, es destaca laoportunitat d’aproftar elements comunicatus del PEC per mantenir-lo viu, com ara infografes,butlletns, etc. També s’apunta la necessitat d’utlitzar la xarxa 2.0 no només per facilitar lapartcipació sinó també la comunicació del procés.

Per últm, es vol destacar la capacitat del PEC com a projecte generador de projectes, paraigüesde l’acció educatva i del debat en l’àmbit de l’educació a la ciutat. Com a eina estratègica deplanifcació educatva de ciutat, el desenvolupament del PEC representa el reconeixement del roleducador de la ciutat en el seu sentt més ampli i transversal. Suposa un repte, i alhora unaoportunitat, per treballar amb una visió global i de forma conjunta i apoderadora, artculantinteressos i plantejaments diversos en la construcció de la ciutat educadora.

document de bases per a l’impuls del projecte …€¦ · ciutats educadores, el nou consell...

Documents