dmt llorenÇ de/ crrdflt/rr - card.catcard.cat/wp-content/uploads/2019/09/flor_card_1989... ·...

/DMT LLOREnÇ DE/ CRRDfLT/RR

Editorial FLOR DE CARD -2- (158)

El fet de que els nostres torrentstenguin un règim molt variable deguta la nostra situació dins la Méditerrània, fa que la major part de 1 ' anyestiguin secs, però quan s'atraca latardor experimenten fortes crescudesque, de cada vegada més sovint, aca-ben en desbordaments i desastroses

- inundacions.L ' estrenyament dels torrents, la

construcció de cases dins el que an-tany era el mateix jaç, l'embut quesuposen els ponts... són factors queinflueixen negativament en el pas de1 ' aigua i que han estat tractats ca-da vegada que patim una torrentada,però entre promeses incomplides i eldesacord entre els tècnics de quinaseria la solució adequada deixam passar anys i anys i el problema conti-nua. I no és per manca de projectes,que a Sant Llorenç per això no miramprim, encara que després no els uti-litzem per a res.Creim que passa d'hora de que els

d'Obres Hidràuliques comencin a prendre mesures reals, no només efectis-tes de cara a les eleccions que s'a-traquen, i que l'Ajuntament llorencíagafi les messions i no s'aturi d'esïperonejar-los fins que els torrentsi xaragalls estiguin aixi com toca,que no perquè no sigui assumpte seuse n'hagin de rentar les mans.Quant a les ajudes que diven que

donaran pensam el mateix: que no ju-guin amb la bona fe dels afectats iprometin subvencions fins que hauràpassat el 29 d'octubre, per despréspassar-los amb cançons. La paciènciaté un límit i en lloc d'esmmolar po-den fer osques, que la gent hi ha çoses que no les oblida.Per acabar únicament ens cal lla-

mentar-nos per la poca sensibilitatde la premsa i la televisió, que sembla que no s'ha temut que a Sant Llorenç hem patit la inundació més greude la guerra ençà.

FlordeCard

Revista d'informació general deSant Llorenç des Cardassar.Carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: 569509Número 153Setembre de 1989Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y CivilizadorDirector: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza, Guillem Pont, Guillem Quina,Antònia Servera, Guillem Soler iMiquel Sureda.

COL.LABOREN

Josep Cortès Inundació PortadaInundació 3Batec 11Entrevista 12Política 14Espipellades 18Tal dia com avui 21Inundació 5Inundació 9El temps 10Pepe Bagnino 16Inundació 24Costums 17Música 19Turisme 20Si lleu... 22ComptabilitatEl còmic 23DistribucióTranscripció

Cald/Feb/SolXesc Umbert

Guillem Pont

F. ClapésJosep AlbaA. MiquelMaria Calmés

Joana UmbertBel NicolauM. A. Cortès

NOTA

Els articles apareguts en aques-ta revista expressen únicamentl'opinió dels seus propis autors

FLOR DE CARD -3- (159)

Agafar el llapis i comen-çar el reportatge sobre unesinundacions a Sant Llorençcomença a esser una tascamassa habitual pels qui con-feccionam Flor de Card. Sónja quatre les inundacionsque ens ha tocat viure i,dissortadament, sembla quede cada vegada s'espessenmés: 1973, 1982, 1985, 1989. . . quan tocarà la següent?Amb quina intensitat caurà1'aigua? Quantes quebres tendran els afectats? Quines mesures prendrà l'Ajuntament?...Preguntes que es formulenentre la impotència, la des-esperació i la ràbia per nopoder controlar la naturale-sa o per no voler prendreles mesures que almanco dis-minuirien els efectes de lestorrentades. Vegem, si hotrobau, les conclussions quetreguérem de l'ampli repor-tatge realitzat a rel del xaragall de 1975:

"* Cada vegada que SantLlorenç ha patit una inunda-ció, l'Ajuntament s'ha com-promès a prendre les oportu-nes mesures perquè no tornisucceir, mesures que, en elspocs casos que s'han duit aterme, han resultat del totinsuficients, llevat del cas

/r

-, 1 -S*.

Et& C.OM.MÂ de, la CoA-cíaí /c Ga.bJu.z¿ CMAÍ.Ó, quan t'aÀ.Quaja hav¿a ba¿Kot c.on¿¿deAabt&me.n¿.

de Cala Millor, que un mesdesprés de la inundació l'A-juntament Ja havia invertitcinc milions de pessetes perdonar solució al problema.

* Les inundacions provo-quen el desbordament delsclots negres, amb el conse-qüent perill de contaminacióde cisternes i aljubs.

* Darrera cada torrentadas'anomena una comissió entreels veins afectats, comissióque de cada vegada espaiamés les seves reunions, fins

A£ {.on¿>, ¿a catiSL&t&ia de. Son Se/iueia peA. de.v&ií, Sa Ca.n-ttiat, que. mú av-iat i>e.mbta un i/cu..

que una nova inundació revisscola el problema. Seria de-sitjable que aquest pic nosucceis el mateix.

* Les inundacions són unproblema de tot el poble imo només del barri afectat,per la qual cosa davant unproblema col·lectiu és precJ.sa una resposta col·lectiva.

* Com a conseqüència detot el que s'ha exposat, pensam que ha arribat l'horad'exigir a l'Ajuntament quedoni una solució definitivaal problema de les aigües:

-Les del torrent de SaBlanquera.

-Les del torrent de Se«Planes.

-Les del Xaragall del PouVell.

-La canalització de lesaigües brutes i netes.

* Mentrestant, seria deJusticia el procurar unesajudes econòmiques als veïnsafectats per torrentades ixaragalls, víctimes d'una s ituació irregular que no escorrespon amb els temps quecorren."

Com veis, la situació ésllastimosa: al torrent de laBlanquera no s'hi ha fet ab-solutament res, ni tan solseixamplar <b alçar el pontetde l'entrada del poble; alde Ses Planes tampoc: ni lapresa, ni alçar els ponts de

Ifí itfidactó FLOR DE CARD -4- (160)

i"SAdi

les carreteres, ni fer-lonet de branques, canyes i escombraries; al Xaragall delPou vell es prengueren lesmesures d'emergència que de-manaren els afectats, peròles solucions definitives:llevar la gasolinera i cons-truir un jaç fins al torrentencara són damunt la taula;quant a la canalització de i- ^les aigUes, si bé és ver ques'ha fet projecte, també hoés que fa quatre anys de la |:darrera inundació i més dedos de l'actual Corporació iencara no han començat les o.bres. Supòs que, anant bé,-e'ns torbarem altres tants aveure la situació normalit-zada. Naturalment, de lessubvencions ningú no n'ha sa,but res. lE£ poi dnJL towie.nt peA ¿a. coAAeteAo. d flAta va ae-oca/i a-

Davant tot això no ens ha qu.e¿t ZApe.vta.cJte.. La. ¿¿etx.0. cu>¿e,nya.ta. eÂ. nÁvttt on. va.de venir de nou que la impo- oAAÀ.boA V OÂ.QU.O..tènda, la.desesperació i laràbia siguin els sentiments dels dos torrents i els xara tres com el carrer Cardassar,més extesos quan es parla de gall del Pou Vell i de Ca'n la carretera de Son Serveratorrentades. Falera, hi va haver destros- i la d'Artà i el carrer Ordi

ses per altres indrets on no nes també en patiren les coniSÈSg és freqüent veure-hi aigua seqüències. Les construc-

embassada, com és ara la car cions -siguin parets>-siguinreterà de Son Garrió per de- cases- que obstaculitzen elvers la costa d'en Teiet. pas de l'aigua cap als tor-

En relació a la d'enguany Les zones més afectades, rents, ajudaren a que moltacrec que seria més correcte naturalment, foren les que gent que mai no havia "begut"parlar d'inundació que no de confronten amb els torrents enguany es veiés inundada,torrentada, ja que, a més i xaragalls, encara que d'al^ degut, i no només per això,

a la gran quantitat d'aiguacaiguda. De fet quan s'esbu-

~f¿ caren les parets de la carre¿j! tera de Son Servera que esta

ven al capdavall del carrerCardassar i el de Sant L·lo-

! < renç, l'aigua de les casesva baixar més d'un païm.Les quebres, difícils d'a-

valuar amb precisió, hauranestat les més grosses que hapatit el poble de Sant Llo-renç: tallers de fusteriaque han vist les màquines inutilitzades per mor de l'ai-gua i el llot i els taulonsdesapareguts o fets malbé,cases particulars els pro-pietaris de les quals s'hanquedat només amb la roba queduien posada, tallers de brodats que han perdut tota laroba i la maquinària, una infinitat de parets esbucades,mobles, matalassos, electro-domèstics, instal·lacions e-lèctriques, pèrdues a l'agricultura i a les obres públi-ques... I això sense comptar

Woméi &ó pot atA¿büÁA a. ¿a. Aotit que. ¿'eAbu.came.nt de£ pontde. ¿'e.Atac.4.0 no cau òó v¿ct¿me¿. POCA mome.nt¿ abanA hi.nav-La. ge.nt que. mÍAava poAAOA eJt tofiAe.nt.


Et cotze. de. la ^otoQUa&a estava d¿n¿ ¿a. ptujneAa de. ¿Ucotx.&ú.e¿ qui Veo buceen, fian deÂ. Camp Rodó.

amb Bis milers d'hores defeina que durà el tornar deixar les coses a punt. Un vertader desastre, encara quela portaveu del Govern afir-mas que només havia causat"molèsties".A conseqüència de la inun-

dació una infinitat de pousnegres ha filtrat les aigüesa les cisternes, per la qualcosa han hagut de buidar uns± altres. Una setmana des-prés, els camions que se'ncuiden encara no havien aca-bat, i això que en venguerend'esterns i no s'aturaren entot el dia. Un punt més perdonar pressa a la canalitza-ció de les aigües.En resum, el poble no esta

va preparat per rebre aques-ta inundació, i és possibleque no hi estigui mai, quesi bé és factible disminuirels seus efectes; també hemde reconèixer que davant unatromba com aquesta qualsevolmesura és insuficient. Provad'això és que per tos elsllocs on va afectar els de-sastres foren importants. Això no lleva, emperò, que siles institucions fessin allòque havien promès fer lesquebres no haurien estat tangrosses.

ELS AFECTATS

És difícil saber quina ésla torrentada que més aiguaha duit a Sant Llorenç, peròsi comparam la d'engunay ambles de 1943 i 1973 semblaque, encara que en aquellestambé passas molta d'aigua,ho va fer de forma diferent,Ja que corria més lenta imés escampada.

Enguany ha estat desastrós.Quasi sempre sols es desbor-dava un dels tres torrentsque passen per dins el poble,però aquesta vegada 1'aiguavolia batre els seus recordsi ho aconseguí: els tres torrents -Sa Blanquera, Ses Planés i el xaragall del PouVell- davallaren carregatsd'aigua per anar a sortir ala mar, però la força detants litres va fer esbucarparets i entrà dins les ca-ses per omplir-les, no tansols d'aigua, sinó també dellot.Es tractava del negoci en

alguns llocs i de la vida iels records en altres. En o-brir les portes venguerenels disgusts, i després, au,venga! a netejar i llevar aigua i fang. En aquests casosés millor agafar-s'ho ambtranquil·litat i deixar elnerviosismo a un costat.Quan anàrem a veure la

pent el primer que ens mos-

traven era la retxa de l'al-tura fins on arribà l'aigua,tot assenyalant-la amb elbraç. A quasi totes les ca-ses de vora el torrent arri-bà als 75 cm, i en algunesal metre i mig.Altres cases que begueren

per la cisterna, per l'aiguadel carrer i pel corral -perquè els desaigües no donavenabast a tant de brou- arribaren ben bé als 25 cm.Tothom troba que ja és ben

hora de cercar una solució,però quasi ningú no estar segur de quina podria donarels resultats desitjables.Les tres solucions que s'a

punten i que exposàrem a lagent són: fer una presa; ei-xamplar i enfonsar els tor-rents; desviar-los. Vet aquiel que opinaren:Presa. Tothom passa pena

per si un dia caigués. Mésd'un ens ha dit que si fanuna presa se n'aniran deSant Llorenç, perquè si amo-llava hi hauria ciment fins

La cofiAiteAa di Son COMALOabanA de. la co-óía d'e.n Te.<Le¿


A¿x¿ va. quzdan <¿JL COSIAM. Gabi¿e.l Cantilo, JLU>¿ al coûtâtdz la c.awie¿eA.a de. Son SeAveAa.

a S'Illot I nedaria moltagent.Altres diven que si sempre

tengués aigua per ventura a-niria bé, però si no... i atres opinen que una presa nopot aguantar la força de tanta aigua.Desviar el torrent. Sembla

.que la gent no acaba de con-fiar del tot en aquesta solució, Ja que diven que l'ai-gua va per allà on vol i pelcamí que ella mateixa s'hafet, malgrat que si l'obraes feia d'una manera ben fe-ta i ben estudiada podria esser una solució efectiva.Eixamplar, enfonsar i te-

nir nets els torrents. Quasila totalitat dels enquestatstroba que és la solució mésbarata i la que ens assegu-raria més bons resultats, pe

rò sempre tenint en compteque els torrents han d'estarnets i no hi ha d'haver romaguers que aturin el pas de1'aigua.I si això poden ésser solu

cions per als torrents, tam-bé se n'ha de cercar una peral xaragall.També hem volgut sebre com

reacciona la gent en veureque la torrentada davalla. Aqui teniu algunes de les respostes que ens ha donat:

* Mos posam nerviosos i nosabem qu¿ feim. Miram de sal^var algunes coses i treurecalaixos fins que podem..* Se reacciona amb desespe

ració i no penses en ses co-ses, sinó amb sa vida. Vas asalvar-te a tu i te'n vastan aviat com pots.* Te sents impotent i mi-

res de salvar el màxim.* Impotència i desespera-

ció. Te deixa traumatitzat.* Ningú no sap s'angustia

que patim quan sentim una gota d'aigua.Tots coincideixen en dir

que si hagués estat es ves-pre n'hi hauria molts que noho contarien i que hem duitamolta sort de que hagui plo-gut es mati.Aquesta torrentada ha as-

sustat molta gent d'edat il'ha acovardada. N'hi va ha-ver que salvaren gràcies aaltres que begueren i n'hiha molts que diven que quans'esbucaren algunes paretsel nivell de l'aigua va bai-xar molt aviat.La gent protesta perquè

troba que no s'han de fer cases dins el torrent i sijust arreglen el que ha to-mat serà fer feina debades,ja que si el torrent tomatot això és perquè ho neces-sita, i sinó, que donin unasolució.

M come.ncome.ni de.1 com/c cíe. Seó P£ane¿ iambi k¿'hagué. de¿-&10&&ZA QHO&&U, com mo¿>fyia la ¿o-togia a.


L'AJUNTAMENT

L'endemà de la inundacióes va convocar ple extraordi^nari per tractar de les mesures a prendre per part de1"Ajuntament:1-Ateses les conseqüències

de les inundacions produïdesahir dia 6 a la pràctica to-talitat de la zona del lle-vant i per tant al terme mu-nicipal, la Corporació perunanimitat acorda sol·lici-tar la declaració de zona catastròfica, i trametre certi.

v

*!•«!£•?'£' S*»' *

ú comp.nqa^a -Pa c->Ata dí na CapÍAtiona, a. Son Canutó.

VaJíÀjoi Catdente.yRa^eJ. fe.bx.vi

Joana Mo/i/ío. Sotesi

ficació d'aquest acord alPresident del Govern Baleari al Delegat del Govern.2-Mesures a adoptar:

- Dictar un ban del Sr. bat-le pel qual es donin recoma-nacions quant al consum d'aigua i als animals morts.- Ratificar les mesures adoptades per arreglar els ca-mins destruïts i aprovar el(millorament del carni de Sa¡Cova, per poder desviar-hiel trànsit de la carreterade Son Garrió.- Sol·licitar a la Conselle-ria d'Obres Públiques i alConsell Insular de Mallorcaque s'adobin els ponts espa-nyats a la carretera de SonServera i a la de Son Garrió- Fotografiar i filmar lesconseqüències de la inunda-ció i realitzar fotografiesaèries per poder estudiarsolucions tècniques.- Demanar informes tècnicsper solucionar el problemade les inundacions: presa,eixamplament del torrent,llevar la paret de la benzi-nera, etc.

a faunáaetó FLOR DE CARD -8- (164)

En vista que fèiem una en-trevista al batle per lo dela crisi municipal, aprofitàrem per demanar-li quines mesures fan comptes prendre decara a evitar futures inundacions.

Diven que heu descartat lode sa presa...Dijous passat vàrem tenir

una reunió amb so consellerd'Obres Públiques i Ordena-ció d'es Territori, acompa-nyat del senyor Faias i elsenyor Antuña, que són es>tècnics principals d'ObresHidràuliques, es director general d'Obres Públiques, en

recs^mporïanís Ï/ÍfïtJS o d'en Ma*¿e¿ i en Mo£xne¿, gúcLy , ¿a ¿e-xa conselleria, i mos digué- va- WMÀobttabLUtat, voten M&W. d anà. g/ton ajuda a L noiaren que consideraven inopor- de netejat QJU> C.aM.ifLt>.tu lo de sa presa per diver-ses raons: sa primera és que fetuna presa dóna inseguretat asa gent, que sempre ha sen-tit a dir que n'hi ha ques'esbuquen; sa segona que hipot haver problemes tècnicsa s'hora d'anar a regular-laquan hi hagi torrentada -potestar tallat es camí, o ferparxe s'encarregat...-; i satercera que, almanco aquestavegada, no hagués bastat percontenir tota s'aigua que vacaure, i lo únic que hagués

era retrassar-la deu mi-nuts. En vista d'això digue-ren que -lo que farien -i defet ja ho tenien projectat-era desviar una part d'estorrent de Ses Planes cap anes de Sa Blanquera, fent ungran jaç més que suficientper absorbir tota s'aigo. Esconseller Jeroni Saiz va prometre davant tots aqueststestimonis que abans de Capd'Any haurien començat ses obres.

A ¿a deóembocadura de£ toviznt de n'Amer -e£ tUvetS'Illot- 1<L& du&ioAAU va/ien e¿¿eA únpn.u¿>i.ona.ntt>.

I no se va passar un poc?Me va dir que no.I tot això de ses expropia

cions de terrenys, no soldur una mica més d'orenga?S'hauran de fer expropia-

cions, però per ventura sepodria començar per allà onhi "hagi més pocs inconveni-ents. De totes maneres va assegurar que ses expropiaci"ons podrien ésser molt ràpi-des i que donarien agilitata sa cosa. Supòs que quan hova prometre era perquè feiacomptes fer-ho... No i ja deven tenir un estudi fet, perque va dir que s'hi gastari-en devers 600 milions de pessetes.

I no podria esser una pro-paganda electoral, ara ques'atraquen ses eleccions ge-nerals?Jo no sé si és propaganda

electoral, però com que an aquest assumpto Ja fa més devuit anys que el duim de re-molc, a la vista d'aquestainundació crec que han fetun acte de conciencia i de-ven haver considerat que eraes moment oportú. Això és sameva opinió.I a lo d'es xaragall d'es

Pou Vell?Ahir mateix vàrem tenir es

tècnic encarregat de donar-li una sortida immediata, iva dir que lo millor era baixar provisionalment es car-

a {nundaciaFLOR DE CARD -9- (165)

rer, i si un dia se n'anavasa gasolinera ja faríem unasolu^ció més definitiva i e-fectiva.Hi hauria un jaç fins an

es torrent?Jo ara no t'ho puc dir, pe

rò sempre hi ha sa possibilitat de f er-lo en un momentdonat.

Ets altres partits hi es-tan d'acord en so desviar estorrent?Si no hi estaven d'acord

crec que s'havien d'haver ma „», .«.-•••nifestat es dia que mos fe- ^.ren sa promesa de començar.Si ara diven que no jo no en ,tendré com fan ses coses.Però això, per a mi, no és p0¿ ¿^ C0¿xe6 qa¿ V<¿.ndvna encoba e^íauen din* ¿'aA.gua.r, d.~»1J·"AT

9»"·vns w« »^ *'*»*>e* *«« <**««*.que es tracta d'un torrent, sa Comunitat Autònoma. Som aquests perjudicis, i s'hanno és ver? un poc optimista en aquest sabut comportar com a perso-

nes molt civilitzades.

Josep Cortès

ELS TÈCNICS

Si. Això no depèn de noi- aspecte.tros sinó d'Obres Hidràuli- Jo no ho som gaire, i vol-ques, i crec que és una deci, dria equivocar-me, perquèsió que han de prendre es ses altres vegades no han p^tècnics, no es polítics. liât res mai.Afectaria molts de bocins? Es temps han canviat.No, no gaire. Vols afegir res?Creus que aquesta vegada Voldria aprofitar s'ocasió

s'aconseguiran ajudes p'ets per donar ses gràcies a totaafectats? sa gent que ha col·laborat iCrec que sí, perquè hi ha sobretot an ets afectats. La barrumbada que assolà

una bona predisposició tant que han sabut acceptar amb Sant Llorenç la matinada deld'es govern central com de resignació aquesta tromba i 6 de setembre va deixar amb

el pèls de punta els lloren-cins que viuen a la part baJ.xa del poble.Encara que se sabia de la

possibilitat de que es pro-duïssin xàfecs molt forts de

*>* ¿-íjs r""~ *W caràcter local, no es pensa-r aÍl JJi Bk HBHifefeM * « *« va mal en un desastre com a-

quest, perquè el radio-son--deig efectuat a les 00.00 h.del dia 6 donava 17 a 1500m d'altura, -11 a 5800, i -38 a 10000. Em comentava unmeteoròleg del Centre de Ciutat que no arribaven a unaconclusió lògica entre ellsmateixos ja que la cosa nodonava per tant. I amb unpoc més se'n duu el poble!Caigueren 171 Iitres/m2 en

un espai de dues hores i mitja, el que suposa 17.100.000de litres per hectàrea, otambé de 18 a 25 mil litresdamunt la majoria de les teulades del poble, lo que noés palla!De la ploguda del sendemà

Piova de. qmç. l'a¿gua va. e.nvut<in du p&utot ko ¿ó ia ^oto-QUa^ia dil carru'ó q ..e. va ubuc.au ¿a cawizteAa infrie, iti,mofiífiA efe Ca'> f a tf»--' ¿ lu pznyu d'in Blanc.

tt tîtttïidaéiàFLOR DE CARD -10- (166)

passat, el dia 8, de la qual solsno se'n parla, caigueren 50 l/m2 en10 minuts, el que suposa un ritraede 300 l/h, molt més fort que el dela torrentada. La confusió que esva viure en els carrers afectatsdos dies abans era impressionant, iqui més qui manco ja no hi cabiadel susto.I de qui és la culpa del desborda

ment? De la incontrolable naturale-sa? D'un embossament d'aire fred ales capes altes de l'atmosfera?Dels veïnats del torrent que sempreestrenyen i mai no eixamplen? Delpont de ca n'Agustí, que no hi po-den passar drets per davall? Delsajuntaments passats, que no actua-ren amb força? O és que el torrentés estret? O serà que santa Bàrbaraens ha perdut el concepte de bonscristians i de tant en tant ens ma-leeix?

Umbert

RESUM DEL MES D'AGOST

1988 1989

Temperatura màxima 38Temperatura mínima 15Temperatura mitja 25'1Pluja del mesPluja de l'any 243'5Vel. max. del vent 45Hum. mitja a les 18h 54'6%Tempestes 1

351525'992'2344'950

59'4%6

Dia 31 varen caure 34 1, i en consequència va baixar el torrent de SaBlanquera.

tempsA G O Ç>T

per XESC UMBERT

A32. (,OÏ.2t

¿fc-kfUJÏI'f

li &'*&'/.

Üt^r

~<Í,If ^ (o

11

e« n 6ï/.H

/l/ 4¿, tfï

« 17

¿O íl let

( 20

.20 «3 '(¡2/

¿i yi 'w/.

23

>

26

¿j k1

gy/

29

<£IIIaíg M «'/.

s f <-

/^>

M 3C 6»

/ 6

l< t 31 65>

/x

#< ^31 í</%

12\ r

¿O 3Z ÏC'/

\ \ 15

¿c j» cy/18

.¿f 32 63'/

f 21

31 33 feZrt

v vCia.""N J-^i 27

—*>3.0 S3 g(/'

:¿ ^Jr.ï

30

16 3o W/,

\ i

ÍQ- ¿S 6tr/i

S-iS 3o €?/.

20 a< &.

•80-^30 6f'/,

\ i 16

30 31 £4%

19

Xe 'S3 fr¿X

22

¿i 3<i W

N I '25

^>M 35 £ »V-

^ 'f28

83 2? tr*.VvTí£pT? ffuZ*n "m u*

Batec .FLOR DE CARD -11- (167)

NATACIÓ

La segona quinzena d'agostl'Ajuntament va organitzarun curset de natació que esva dur a terme a la piscinade l'hotel Sa Coma Platja.Hi participaren nins i ni-

nes de Sant Llorenç, Son Carrio i Cala Millor d'edatscompreses entre 4 i 14 anys,i es distribuïren en tres categories: iniciació i perfeccionament.

La monitora principal eran'Antònia Real, que fou cam-piona d'Espanya i que és ladona de 1'actual entrenadordel Cardassar.

El curset va agradar molti hi va haver participantsque sol·licitaren que conti-nuas durant l'hivern i d'al-tres que volien que se'n fesun per a adults.

ESBUCAMENT

El dia 11 de setembre esva esbucar el terrat i el sótil de la casa de na JoanaTendra, i, encara que no deltot, possiblement les plugescaigudes els darrers dies hitenguessin qualque cosa aveure.

Per sort en aquell momentella es trobava dins el cor-ral i no hi va haver desgrà-

cies personals.

ESCOLA

El dia 13 de setembre s'i-naugurà oficialment el cursescolar amb un acte que organitzaren els mestres i en elque s'explicaren les direc-trius generals que es durana terme enguany.

L'escola començà el dia 15amb la novetat de que el Mi-nisteri d'Educació i Ciènciaha subvencionat una part con

siderable dels llibres i diccionaris que han de menesterels al·lots.

També ha enviat mobiliariper als mestres, armaris, pupitres, una fotocopiadora i,una màquina d'escriure elèc-trica.

EXPOSICIÓ

Aquest mes de setembre enMiquel Rosselló ha exposatels seus bodegons a una salade Cala Rajada, amb un èxitrotund de venda.

CENS AFECTATSPLUGES TORRENCIALS

BÄ SETEMBRE 1.989PeA taüt de. podeA eÂabofioA an c.e.n¿> deÃA a^e-ctot*. peA te¿ pluges tofine.ncA.ati,

AofìeAteA duAant eJi me¿ de, ¿>e£ejnbne. d'e.nQuany e.n e.t& teAme¿ mu.n¿c4.pat& d'Artà,Campo*, Ca.pde.peAa, PeJtanitx., Manacon, PeJAa, Sant Antoni, de. Poitmany, SantLlofLínq d<¿¿> Cafida¿¿a>i, Sant Jo-iep (E-cu¿ó¿a), Santanyí, Su Satinen ¿ Son SeA-veAa, piegom que. tot¿ e£ó damn4.u4.cati> wpie.nA.n e£ó únpne¿o& c.onfae.c.cÂ.on.att, aI'e.{¡e.cte., <¿JLt> quoti* e£ó pode.n ne.c.otLin Á. dipo¿¿taA tant e.n e.tt> p/t.op-06 A/imía-me.nti> com a ¿e¿ Con¿>eJtJteAÁ.eA Se.ctofvLatf>.

La 4.n&cAA.pcÁ.ó e.n eJL cenó d'a^e.ctat(> &eJ\M. ne.quÁJ><Lt ¿ndií>pe.n&ab¿e. peA aco-UÁA-¿>e. aJL tie.QÚn d'aju.de¿ i. compe.n¿ac¿on¿ e.conom¿qu.e¿> e¿tab¿eAt peJL GoveAn Ba-¿e.afi.

Et teAm¿n4. d'4.m>cA4.pcÁ.ó ^-inatitzata e.t puopeA dia 10 d'octubtie..

Paùna de. Mattonca, a 22 de. ¿ztembne. de. 1989

Entrevista FLOR DE CARD -12- (168)

Essent un dels principalsprotagonistes de la crisi pòlitica que hem viscut aquestmes passat, he pensat que esfeia precís sebre l'opiniódel batle, en Bartomeu Pont,per veure si destriaríem unapossible sortida a la situa-.ció d'"impasse" que estam vivint en el moment d'escriureaquestes retxes. Amb l'amabilitat que el caracteritza vaaccedir a la nostra peticiói aquest n'és el resultat:

Ja que més o manco mos trobarn a mitja legislatura, po-dríem començar fent una micade balanç general del que haestat la teva primera expe-riència com a batle.Bueno... si hem pogut fer

tot lo que hem fet ha estatdegut a sa bona armonia quehi ha hagut dins s'equip degovern. Fins ara mos havíemduit molt bé i totes ses co-ses s'havien fet de comú a-cord, perquè'normalment fè-iem reunions per tractar estemes que havíem de dur aple o ses coses que pensàvemrealitzar. Fins aquí ha anatextraordinàriament bé, almanço per part meva, i no hemtengut ni sa més petita dis-crepància quant an es funciónament de s'Ajuntament.I si ho comparam amb s'an-

terior legislatura, cap a oncreus que se tombaria sa ba-lança?

S'avantatge és tan grossaque no crec que pugui servird'exemple, perquè s'altra vegada va ser un govern un pocfet amb sos peus, i noltroscreàrem ses bases per poder-los posar en terra ben plansProva d'això és que tu hasassistit a molts de plens ihas vist que ses discrepàn-cies han estat minimes, encanvi en es plens de sa le-gislatura anterior sempre hihavia xarangues i fins i totinsults personals, cosa queaquí no s'ha vist ni una so-la vegada.Has dit a sa primera pre-

gunta que hi ha hagut unacompenetració molt grossaamb tot s ' equip de govern.Això també inclou ses comis-sions del PSN? Han anat béses seves comissions o tro-bes que podrien haver anatmillor?No crec que Jo estigui ca-

pacitat per dir que podrienhaver anat millor, perquè totes han funcionat molt bé.Sa comissió de Cultura vafer tot lo que havia de ferdins lo que podia, perquè avegades s'han d'ajustar anes pressupost; sa de Sanitati Acció Social també ha fun-cionat molt bé i sempre ha-víem estat en contacte quans'havien de dur coses per asa Unitat Sanitària... Bé,en una paraula, no teñe capqueixa d'es comportament d'aquestes dues comissions. Im'he oblidat de dir que sesfestes han estat extraordinà

ries, amb una labor perfectai que em vaig adherir a s'enhorabona de s'oposició, ençara que fos en es ple d'esdia crític.

I no trobes un poc contra-dictori que, amb aquesta opi.nio tan favorable d'es fun-cionament d'es pacte, renun-ciïs a tot això per un tematan menor com es d'es trac-tor?Es dia 28 de juliol sa co-

missió va informar favorablement sa suplementació de crèdit que incloïa es tema d'estractor, i dia 2 d'agost, només cinc dies més tard, me'ntem que volen votar en con-tra d'aquesta proposta, s'ú-nica que Jo he feta per com-prar una cosa i que Ja dúiemde remolc des de principisd'abril. En tot aquest tempsque jo he tirat endavant ambses gestions i amb sa conformitat de tots, ningú mai nom'havia parlat de s'excusaque em posaren en es ple deque no teniem dobbers. Per ajo no és una resposta vàlidaque dos membres de s ' equipde govern votin en contrad'una cosa sense una excusaconvincent. En aquest sentitvaig pensar, p'entura equivocadament, que havien tengutqualque cosa que dir de mi,i fins i tot que podia ésserper motius electorals. Per-què jo no puc permetre maiuna violència d'aquest tipus.Jo sé que han dit que es batle no comanda i en cert sen-tit potser que no ho diguin


malament, perquè en lloc defer de comendador he prefe-rit actuar de tolerador, finsi tot en coses d'altres mem-bres de sa Corporació que nohe vist amb gaire bons ulls.M'he estimat més venir-hi abé i cercar sa manera més bona per arreglar-ho de formalegal i a gust de tots etsaltres. En lo d'es tractor,i an això ho pots posar, comque me pareixia un capritxo,vaig dir que es qui votariaen contra de sa proposta elcessaria de tots es càrrecs,fos d'es partit que fos.Encara que hagués estat

del CDS?Encara que hagués estat

d'es meu partit, i maldamenthagués hagut de quedar tot-sol. Considerava que aixòera una grosseria i no voliacomportar que la me fessin.

I no trobes greu fer peri-llar s'estabilitat de s'Ajuntament per un capritxo?Si, i molt, però jo hi es-

tava disposat i fins i tot aanar-me'n a • cameva. Lo queno volia comportar és haverde baixar-me es calçons peruna putada com aquesta.

I així com està ara s'Ajuntament, no hi ha es perillde que quedin penjades cosestan importants com ses Nor-mes Subsidiàries, es torrento sa canalització de ses al-gos, per posar alguns exem-ples?Jo crec que tot això pot

seguir endavant, almanco loque ja està aprovat. Si sesNormes no se poden aprovarho sentiré molt, però lo quevull donar a entendre és quesa culpa no és meva, perquèsi Jo he de sofrir es capritxos de tots també me n'he depoder espassar qualcun.

Podies haver votat en con-tra d'aquestes coses que parles... De fet hi ha un punten es pacte que diu cadascúpot votar lo que trobi...Està ben clar que he estat

jo es qui ha romput es pacte,perquè hi ha una clàusulaque diu que s'han de mante-nir es càrrecs, però jo elsho havia dit abans i me di-gueren que mirarien d'arre-glar-ho. Com que no ho ferenjo em vaig mantenir amb sameva postura. Petó que quediben clar que Jo no m'he de

sacrificar i he de fer demàrtir per satisfer es ca-pritxos d'ets altres. Que meposin una moció de censura isupòs que funcionarà millorquan jo no hi sigui.

Se diu que hi va haver unamica de pacte amb en Falera,de manera que si ells s'abs-tenien i sa proposta passavadestituiries es del PSM, queja se sabia que votarien encontra...Això no és cap pacte ni

cap tracto. Ells me preguntaren a veure si era ver queels cessaria si votaven encontra i jo els vaig dir quesi, que ho havia promès...Ho havies promès?Els ho havia fet a sebre a

ells mateixos es mes passat.I el CDS, què hi diu?Estan d'acord amb so cesse

i no només a nivell local,sinó també a altes esferes.Els vaig explicar es motiureal i no vaig tenir cap oposició de ningú.I es teus dos regidors?M'han dit que no passas pe

na, que ells estaven en esmeu costat, i Jo me'n fii.

Maldament en Fabio diguilo que diu?Jo de lo que diu en Fabio

no en faig cas perquè ja séque és molt exagerat.

Quines sortides veus a a-questa situació?

En principi consider ques'ha de cercar una majoriad'allà on sigui. N'hem par-lat amb so Comitè i tenimpensades unes solucions, pe-,rò crec que no és s'hora depublicar-les.Són a curt plac?

i Crec que si; no passaranmesos, sempre que hi hagi bona voluntat.

Se podria entendre lo quehas dit com una reconsidera-do amb certes condicions?Això se podria entendre de

qualsevol manera, però m'es- ,tlm més no passar s'arada davant es bou. Primer vull quesa cosa se refredi, perquèses persones quan estan exal^tades no raonen aixi com to-ica, i amb. això també m'in-cloc a jo.

Si aquesta ruptura continuas, te pareix que podria a-fectar a una futura legisla-tura?Jo Ja he vist de tot: he a

nat en contra d'uns i aravaig amb ells, uns han anaten contra meva i ara anamplegats... No hi ha perquè,si ara feira una ruptura, queaixò hagi d'afectar d'aquí aidos anys. Diven que per al-çar es peus a vegades han deisopegar, i si sopeguen, unaaltra vegada estan alerta atrobar sa mateixa pedra.

Jo ja no teñe res més quedemanar. Si tu tens qualquepunt que trobis que val lapena parlar-ne...Jo estic disposat a parlar

ne amb so que sigui, però noperquè se publiqui, perquè avegades cadascú ho entén desa seva manera 1 pot fer queses negociacions vagin mala-ment. M'estlm més estendre'mquan ses coses Ja estiguin'arreglades, que avui deim negre, s'altre blanc i l'ende-mà morat o gris fins arribara un punt d'acord, i si sapremsa s'hi afica abans d'hora. ..Sa premsa està per infor-

mar ...Clar, si jo estic completa

ment d'acord, però crec queval més esperar un poc.

Moltes gràcies idò, i esperem que, d'una manera o des'altra, s'Ajuntament surtid'aquesta situació.

Josep Cortès

Política

Si la televisió diu que noplourà lo més prudent és agafar el paraigua en sortir decanostra. Si el bâtie assegura que no hi ha crisi i quela seva intenció és no lle-var competències a ningú perquè estan escrites en el pacte i les ha de mantenir -ve-geu "Flor de Card", Juny de1989- lo més lògic és pensarque qualque cosa passarà. Defet ha estat així. El dia 12de setembre el batle va sig-nar un decret en el qual destitula n'Antoni Sansó i n'Andreu Femenies de les presi-dències de les comissions deCultura, Festes i Sanitat, i.també de la Comissió de Go-vern. El motiu ha estat elvot en contra d'aquests dosregidors a la proposta delbatle de comprar un tractor.Aquesta és la versió ofi-

cial, la que circula per carrers i diaris, i potser quesigui la vertadera, però també hi caben altres possibili^tats.És prou conegut que aquest

estiu els integrants de l'e-quip de govern, llevat delbatle, han mantingut una sè-rie de reunions per tractarsobre la resta d'aquesta le-gislatura, i entre les possibilitats que s'apuntaren hihavia la de canviar de batlesi no se sometía als acordsde la majoria governant. Nopodria ésser que aquest, enun intent de defensar-se ata


cant, hagués decidit agafarel bou per les banyes i avançar-se a les accions del seugrup? Si fos aixi el tractornomés hauria estat una excu-sa que li hauria vengut comanell al dit per destituirels nacionalistes i esvortar,encara que fos momentània-ment, la Jugada.Jo preferesc decantar-me

per aquesta possibilitat perquè, per molt que li don voltes, no em cap dins el capque per una geniada d'aques-tes consenti perdre la tran-quil·litat que ha gaudit du-rant els dos anys i mig quefa que governa, sobretot te-nint en compte la mala vidaque el PSM va donar a 1'anterior batle estant a l'oposi-ció. I tot això, no ho obli-dem, després d'haver guanyatla votació sobre el tractor,que sembla que els qui toca-rien estar enfadats són elsdel PSM, que, al cap i a lafi foren els qui la perderen.Pensem, a més, que no po-

dia haver triat un momentmés inoportú: escapça la co-missió d'Ensenyament quan esta a punt de començar 1'escóla i encara no està acabatl'edifici de Sa Coma; fa elmateix amb la de Sanitat enel moment que hem patit la

major inundació de la histò-ria i son necessàries fortesmesures sanitàries; pactaamb el Partit Popular quannomés falta un mes per lesEleccions Generals i és sa-but que el seu partit, elCDS, està prou escaldat depactes amb els conservadorsd'ençà de les Europees. I atot això s'hi pot afegir queen el darrer ple s'havia ad-herit a la felicitació d'enFalera a n'Antoni Sansó perla "gran labor que havia desenvolupat per les passadesfestes". Hi toca haver pode-*,roses raons per decidir-se acessar-los precisament ara.He esmentat abans un pacte

amb en Falera i, encara queell pretengui negar-ho, laveritat és que és aixi. Pac-taren 1'abstenció de l'oposició en lo del tractor a can-vi de destituir els dos regidors nacionalistes. D'aques-ta manera, amb els cinc votsa favor, quatre abstencionsi dos vots en contra la sevaproposta passava. En MiquelFalera, l'únic que es benefieia políticament de la crisii que ha sabut jugar les se-ves cartes amb intel·ligèn-cia i perseverancia' -en elsdarrers mesos no s'ha aturatd'esperonar el batle- va ex-plicar la seva abstenció enel ple dient que d'ençà quevaren iniciar la disputa perlo dels pressuposts s'havienabstès a tot. És lògic i le-gítim que intentin desesta-bilitzar l'equip de govern,però si es volen guanyar unlloc de respetabilitat dinsel panorama polític local hohan de fer dient la veritat.Ja que del Juny ençà han vo-tat a favor, almanco, al proJecte de clavegueram, a lesordenances fiscals, a la gestió tributària de l'impostsobre els immobles i a d'al-tres propostes de menor en-vergadura. Si aquesta vegadas'han abstès és perquè elsconvenia desestabilitzar l'equip de govern i per veuresi en treien algun profit,i per res més, cosa, d'altrabanda, que em sembla molt béi que entra en el joc demo-cràtic, però les coses sónaixí com són i no així com avegades les diven.


Els fons de tot això, se-gons el meu veure, està enel funcionament "real" delpacte. Sobre el paper -con-cretament en el punt 11- esdiu clarament que es deixallibertat als tres grups devotar allò que considerinoportú, però en realitat re-colzaven qualsevol propostaque fés algun membre de lamajoria governant, fins itot les que estaven manifes-tament en contra de la prò-pia ideologia. Això, que jahavia estat denunciat al nostre editorial de novembre del'any passat, per força ha-via d'acabar malament, jaque en un moment o altre sorgiria la fricció, com de fetha succeït.

I ara, què? Vet-aqui laqüestió. D'entrada se m'ocorren quatre possibilitats:La primera juntar-se amb

la que fins ara havia estatl'oposició i formar una granmajoria, deixant ' els regi-dors del PSM fora de l'equipde govern. Personalment nocrec que la duguin a termeperquè és impensable que elsdel PSOE venguin a bé a pac-tar amb els del PP, i, sim'apurau, tampoc no crec queho facin en Bartomeu Mestrei en Pere Umbert, encara quede més verdes n'han madurati en política no es pot dirmai "d'aquesta aigua no enbeuré". De totes maneres elfet de passar-se en qüestióde setmanes d'un pacte "pro-gressista" a .un altre "con-

servador" seria mal d'expli-car als electors i no semblaque el CDS vagi per aquestcamí.La segona possibilitat és

que el batle reconsideri laseva postura i torni nomenarels dos regidors destituïts.D'aquesta manera les aigüestornarien al seu jaç i man-tendrien la situació duitafins ara amb petites modifi-cacions. És previsible queno es tornas parlar de mocióde censura i que en Faleraendurís la seva oposició, sobretot envers el batle. Noés una opció que d'entradaes pugui descartar.Una tercera possibilitat

és que els cinc regidors queresten decideixin governaren minoria, negociant puntper punt amb uns o altres segons les característiques decada proposta. De fet hi haajuntaments que ho fan així-per exemple el de Ciutat-,i que funcioni o no depèn dela mà esquerra que pugui te-nir l'equip de govern. Enca-ra que sigui una opció incò-moda per als qui manen -qualsevol iniciativa haurà d'es~tar subjecta al vist i plaude l'oposició- també és deles que entren dins les pos-sibilitats de l'ajuntamentllorencí.1 la darrera, per fi, pas-

sa per la moció de censura iel canvi de batle. En aquestcas, possiblement, les clausestiguin a les mans dels re-gidors destituïts, que tant

es podrien decantar per con-tinuar amb 1'equip de governcom per negociar uns acords¡amb la que fins ara havia estat l'oposició. Que aquestaopció sigui o no viable de-penia, en bona part, de laresposta que rebessin delspartits signants del Pactede Progrés.En aquest sentit enviaren

uns escrits al PSOE i al CDSlocals per tal que es defi-nissin o bé a favor del pac-te o bé a favor del decret,ja que aquest havia estat u-1 •na decisió personal del bat-tle i els pactes havien es-tat fruit d'uns acords ambels partits. Encara que demanera oficiosa, sembla quea hores d'ara els comitèslocals s'haurien difinit a>favor de la continuïtat de;l'equip de govern, i que elbatle els tornaria nomenaramb les mateixes condicionsque tenien abans de la rup-tura, si bé esperaria fins amitjan octubre, quan tornasd'un viatge a Canàries. Men-trestant en Bartomeu Mestreassumiria les funcions deprimer tinent de batle i elsregidors destituïts continuarien treballant en les res-pectives comissions.En definitiva, per tant,

tot això no haurà estat mésque un tòrcer braç entre elbatle i la resta de l'equipde govern, ja que l'un ambles destitucions i els al-tres amb les reunions d'a-quest estiu pretenien demos-trar que eren els més fortsi els qui vertaderament con-trolaven l'Ajuntament. Es unpoc prest per saber qui hau-rà guanyat la partida i qui1'haurà perduda i supòs quetant l'un com el altres espensaran tenir la victòriadel seu costat, però el quesi és cert és que tots hau-ran de rectificar el seu comportament i atenir-se a lesdecisions de la majoria, sivolen un ajuntament estableque pugui acabar la legisla-tura amb una certa tranquil-litat i coherència.

Josep Cortès

Art L'exposició d'En Pepe .Dagni-no es va poder visitar del 7al 17 de setembre a la salad'exposicions de "Sa Nostra"


Entrar en el taller deDagnino és beure a la fontde les sensacions.

D'entrada un munt de pe-ces de test afllerades sobreels prestatges, al fons elsforns d'imponent blau metal-lic. Entre i entre, a mà dreta, un munt de papers amb dibuixos, esquemes, plànols...no lluny de 1 ' atapeïda i selleccionada biblioteca. Al'esquerra un ample fines-tral i sobre la fillola unacol·lecció de pedretes de lamar, trocets de fusta, ar-rels singulars, parts d'ormeJos... alguns dels quals ambforta semblança amb les fo-tografies de "l'obra" delsartistes que hi ha a la bi-blioteca de treball.

Entre els papers i els objectes que parlen, al bellmig, la taula plena de pecesalgunes encara crues, altresamb una primera cuita i ambuna mena de polsim, talmentla cara de les senyores refi,nades de principis de segle,algunes d'espatllades i algúnés que semblen acabades.

No lluny de les peces,les mans d'En Pepe que, quanse n'adona que entres, deixala feina i es dirigeix cap ala persona amb el cos obert,hospitalari, com el de lagent del sud a qui sols lifalta la xilaba, i un somriure que li xapa la cara.

Les mans, una finestra decomunicació. Eines perfectesque intenten reflectir en elfang la lluita, la coherèn-cia, la pau... el diàleg permanent entre cor i cervell,

entre sentiment i coneixe-ment. Potser establint unaequilibrada interrelació pènsament-elements físics-pensament-sentiment.

Parlar amb ell -ja siguial llarg d'una vetllada vorala mar, ja sigui veient comel ca de bestiar porta lesovelles del veí, des ca sevaestant, a l'hora calma delcrepuscle estivenc- és ama-rar-se d'art i de vida, desd'una perspectiva crítica,humana.

No es necessita una obser

vació atenta, basta veureles peces perquè resulti òb-via l'habilitat, la destresaUna ullada al taller, mostrapistes d'estudi, d'experimentació, d'assaig, de recercai, també, de la seva capaci-tat d'observació, al sabercaptar la bellesa dels pe-tits i quotidians elementsque ens ofereix la naturalesa. I si això no fos art,llavors quina cosa seria a-quest?

Guillem Pont

:ï«5*1

ES P U I GInstal·lacions Sanitàries

Carrer Nou. 37 07530 SANT LLORENÇ (Mallorca)

Vififl*.

ULTRAMILLOR S.A.AGENCIA DE VIAJES GRUPO A TITULO 89»

C/. Sol. 19-Tel 5857»

CALA MILLOR iMalloic»)

Varis iFLOR DE CARD -17- (173)

COSTUMS

Després d'haver passat safesta de Cinquagesma, o si-gui, sa Pàsqua Granada, sessementeres Ja comencen a es-pigar, es cirerers ja tenencireres verdes, ses pruneresprimerenques maduraran perSant Joan i ets aucells jatenen es nius preparats. Escant d'es rossinyol, sa ca-dernera i es verderol ale-gren es camps i es sementera,mentres ses flors silvestreshan començat a florir. Totes camp és un jardí i es solJa encalenteix de valent permadurar s'anyada d'es. blat,s'ordi, ses faves i sa civa-da. És .sa collita d'es conrador que para es mes de maig.A mitjan mes de juny ja

tot té es color de s'or per-què s'anyada ja és madura ive es temps d'anar a segar.Amb aquell sol que crema, atrenc d'alba, ja partien essegadors i ses segadores queanaven a fer ses messes perguanyar uns- dobbers que aju-dassin a passar s'hivern. A-quells temps eren molt dife-ferents d'es que tenim ara:passaven molt calor i set, i

gràcies que hi havia una en-carregada de dur-los aigua ienciam fresc.Es temps eren així, tothom

havia de treballar a ses messes aixi com podien, i enca-ra que tenguessin mal d'es-quena, era un gust sentircantar es segadors -que n'hihavia que tenien sa veu comun rossinyol-, amb sos ca-pells de palmes, didals decanya per no fer-se talls,managots, mocadors p'es colli sa falç:

En 'ver acabat de segartiraré sa falç enlaire;mal li pegas un mal airean es qui la collirà!

Després d'haver segat sessementeres, ben de matí, atrenc d'alba, havien de gar-bejar. Es treginers que te-nien carros anaven a carre-gar-los de garbes per dur-los a s'era allà on havien'de batre.Per aquest temps comencen

a madurar ses prunes i sesperes de sant Joan; més tardper sant Pere, ho fan ses fi

gues flors i ets albercocs.Moltes cases tenen aquestesfruites i les solen guardardins un garbell, a un llocfresc, amb fulles de figueraQuan venien de garbejar, benacalorats, els daven berenar.Ses espigoleres, ben de ma

ti, anaven a ses eres per espigolar per allà on haviendeixat ses garbes i recolli-en ses espigues que hi havi-en quedat.Passat sant Joan i sant Pe.

re -que no hi ha família que :no tenguin qualque parentamb algun d'aquests noms- japreparaven ses eres per co-mençar a batre. Solien estarp'es Camp Roig de sa Cova,lenrevoltades de carxoferes.A s'hivern les omplien d'al-ga de la mar perquè se con-servassin ben fresques i tenguessln es trespol ben fortTHi ha una cançó que diu:

En es Camp Roig de sa Covadiven que hi fa un bon vent/per això molta de genthi ha fet una era nova.

Francesc .Clapés

Què és el S.I.A.C.? Com contactar amb noltros?

El S.I.A.C. és un servei d'informa-ció i atenció al ciutadà adscrit ala Conselleria Adjunta a la Presidencia que té, entre altres, els ocjec-tius següents:- Informar als ciutadans sobre lesactuacions de l'Administració de laC.A.I.B. sobre qualsevol altre temaque els ciutadans sol·licitin en re-lació als organismes déponents delGovern Balear.- Donar a conèixer 1'estructura ifuncions de les altres administraci-ons: Consells Insulars, Ajuntamentsi Administració Perifèrica de l'Es-tat, radicades a les Balears.- Facilitar informació sobre la tra-mitació d'expedients, línies d'aju-des de la C.A.I.B., etc.- Recollir iniciatives i tramitarqueixes i reclamacions sobre el fun-cionament de les Administracions.

Vengui a visitar-nos. Ens complauràla seva visita. Estam a la seva dis-posició de 8.30 a 14.30 tots elsdies laborables. Els dissabtes de9.30 a 13.30.

Truqui per telèfon. Si no vol, no necessita desplaçar-se fins a la nos-tra oficina per a resoldre el seu assumpte.Ens crida al 900 321 321 i l'aten-drem amb molt de gust. I no oblidique la cridada és gratuita. Conèixerel què volem no costa res!

Ens escrigui. Si vostè no es pot de£placar fins a la nostra oficina o noté telèfon, ens pot escriure una carta i ben aviat rebrà noticies sobrela informació sol·licitada:

Pça. Drassanes, 4 - 07012 Ciutat

Espipellades.

£&


Sa fletxa assenyala es nivell fins on va arribar s'ai-gua es dia de s'inundació, segons s'opinió d'ets afec-tats, que respectuosament afirmaven que lo que havienpromès alguns polítics a ses darreres eleccions, mésque una presa de contenció era una presa de pèl.I és que quan un homo se sent sa ruixada d'aprop se'nrecorda d'es que li demanaren es vot, de ses promesesque li feren, de ses que no han complit, de lo que licostarà s'endemesa, de sa feina que li ha duit tornardeixar sa casa a punt i d'on els enviarà quan tornina dur-li paperetes.

No hi ha dubte, sa carrera amb més futur a Sant Llorençés sa de Projectista Municipal.Feim un projecte de canalització de ses aigos i el deixamdins un calaix fins que sigui més antic que es pastar...Feim unes Normes Subsidiàries i no en tornam parlar pusfins que estiguin caducades...Feim un projecte de presa i compram es solars abans de sesbre si convé o no fer-la...I ara comanam un altre projecte per desviar es torrent deSes Planes perquè mos han assegurat que aquesta serà sasolució definitiva.Saps si pagassin d'es seus, veuries com no en comanarientants de projectes inútils.

Si hem de fer cas a lo que han publicat es diaris, ets únicsperjudicats per ses inundacions han estat ets hotelers, queenguany tendrán sa temporada més curta i no podran guanyartants de milions, pobrets!Però lo que és a Sant Llorenç, ni s'ha esbucat cap pont, nihi ha carreteres tallades, ni gent que ho ha perdut gairebétot, ni milions de quebres..., ni res de res.Se veu que ho devem haver somniat.

Jo crec que a força de fer proves es diaris arribaran a ende-vinar-ne qualcuna.Primer digueren que es batle seria en Bovet i que només espe-raven que tornas en Cuc per enllestir-ho.Un altre dia afirmaren que en Falera tenia ses portes obertesper salvar sa pàtria de bell nou, i que podria ser ben bé queho componguessin "així com Déu mana".Més tard publicaren que farien anques enrera i que tot queda-ria talment com estava.Això és com qui juga a una rifa i compra tots es billets!

I hem acabat es setembre i encara no tenim ses Ne -mes Subsi-diàries, ni sa Casa de Cultura, ni ses aigües canalitzades,ni es torrent així com toca, ni un parc, ni han arreglat esPou Vell, ni han acabat es poliesportiu de s'escola...Per ventura es mes que ve...

Josep Cortès

Mùsica

MUSICA A LES ESCOLES

El passat curs de 1988-89em sorgí la possibilitat dedonar classes de música enels dos col·legis de Cala Mi.llor -el de Sant Llorenç ïel de Son Servera- i entraraixí de manera més plena enel món de l'ensenyament. Elfet d'haver treballat sovintamb els infants més petits il'experiència d'haver impar-tit lliçons de guitarra emva facilitar en certa manerael plantejament de cara alcurs que havia de començar.Cal dir .que l'entrada de

la música a les escoles sem-bla un fet irreversi-ble i al mateix temps de justícia. En un món on es dónaun lloc preferent a lo "material" es fa difícil a vega-des demostrar la importànciade la formació musical. Ac-ceptem, idò, com a bones a-questes passes donades con-juntament pels col·legis,les AAPPAA i els ajuntamentsper tal de fer possible queun punt tan important siguiinclòs dins la formació integral de tots els nins i ni-nes de Cala Millor.A l'hora d'escollir, el ml.

llor mètode d'ensenyament a1'EGB és, sens dubte, per ami, el del pare Ireneu Segarra, llargament experimentatdins l'àmbit de parla del català. La manera senzilla i;esglaonada amb què es van introduint les matèries d'oïda,ritme, moviment... i el des-cobriment que els alumnesfan del món del so, la veu,la dansa i la resta dels continguts mitjançant la pròpiavivència, el fan del tot im-millorable.

La base del mètode és lacançó tradicional nostra, iaquest suport 'tan hermós haestat fonamental a l'hora dedecidir-m'hi.Vaig donar classes des del

preescolar fins al 5è, peròl'aplicació del primer lli-bre de música va esser a 1eri a 2on; en els altres, de-gut a les diferències òbviesvaig haver de fer canvis pertal d'adaptar-los.L'experiència ha estat for

ça positiva i en alguns mo-ments força gratificant. Tarnbé plena de sorpreses, comper exemple que a les enquestes fetes als alumnes, a unade les preguntes referides ales preferències musicals lacontesta era sempre molt pa-


(rescuda: rock, heavy, Hom-ibres G, Michael Jackson i pòca cosa més. De la mùsicaclàssica coneixen sobretot aLuis Cobos. I, oh pena!, de'la nostra mùsica en sabenmolt poc, i cançons tan populars com Sor Tomasseta sónideï tot desconegudes fins iftot per alguns fills de ma-llorquins.Però això que podria sem-

blar negatiu queda compensatpel gran interés i imagina-ció que en general han mos-trat per la música.

El curs que ara començaens durà noves sorpreses, pe_rò la llavor deixada l'anypassat es deixarà veure, o,per dir-ho musicalment, esdeixarà sentir.També he de dir que la me-

va assistència al curs de Pedagogia Musical que organit-zà la Universitat de les I-lles Balears a la Porciúncu-la per força s'haurà de no-tar i repercutir en beneficide tots.

Josep Alba

1 . f 1 — f f —

B Un \>om, les taiw p«. - v\«s

S í0.& SEX/ - lo*»* to - fly*^ A, ^.«S -tec i f ¿tv\ \y<-*n, \3OHn ( bilnrx , vOw\

Col·laboració FLOR DE CARD -20- (176)

EL CANVI SORGIT RAN DE L'APA-RICIO DEL TURISME (3 part)

Sistema cultural.- Si recordamla definició que ens servia perdiferenciar-lo del que s'entén(o hem establert aqui que hemd'entendre) per sistema social,es feia esment del què és: 1 ' acumulació de recursos materials iimmaterials usats, transformats,augmentats i transmesos dins elgrup humà que constitueix i és,a la vegada, constituït per a-quest sistema cultural. Es important recordar-ho perquè, sobre-tot pel que fa a 1'aspecte transformador, ens trobarem amb unxoc cultural molt específic. Noes tracta, com de fet havia suc-ceït al llarg de la història ma-llorquina fins a la primera mei-'tat del segle actual, d'una reiació més o manco violenta, barre-jadora o dispersiva, amb una al-tra estructuració social; d'unintercanvi del que es puguintreure resultats (construccions)simbòlics, organitzatius del mónmixtos, amb igualtat d'oportuni-tats cap a un o altre sistemes,de principi. No, no n'és el cas:ens trobam en un sistema omnicomprensiu, el ST, en el sentit queabasta tots els ordres de la realitat i que, àdhuc, ho fa en tottemps. A diferència del que suc-ceeix a d'altres indrets, ni econòmicament, ni socialment, ni metaculturalment, el turisme so-freix variacions d'importància aMallorca.

El turisme balear es constitu-eix com a .metacultura i no com acultura que s'enfronti o relacióni amb una altra. No es refereixa cap grup humà concret, i espresenta, per tant, com a unainstància superior (espacialmenti jeràrquica) a qualsevol altradel seu mateix ordre.Tot i tenint aquestes específi^

ques característiques, actua persegons quins aspectes com a pro-ductora de valors, sistemes reiaclonáis, construccions identifi-catives, que entren en competèn-

cia amb les pròpies del SCPM,intentant (i malgrat tot, acon-seguint-ho amb freqüència) subs-tituir-les.Vegem-ho breument i amb els

trets característics:

1.- L'espai relacional vs. l'es-pai no-relacional "i trencat",que vèiem en parlar del S. Soci-al, es tradueix en l'aspecte de-finidor del grup i de 1'individuamb la mateixa diferenciació queobservarem llavors, en funció deque es tracti d'un o l'altre sistemes. Així, dins el SCPM 1'indïvidu es defineix grupalment, ino ho fa en funció del treballque desenvolupi, sinó de amb quiper a qui i fonamentalment d'onel realitzi. L'individu defineixel grup, però també es defineixpel grup. Es (més que està) se-gons quina sigui la seva posiciórelacional, dins un grup socialdeterminat: el poble, el barri,el llogaret; el grup pagès od'altres; la comarca. I es defi-neix a la vegada segons el rolque hi desenvolupi: missatge, pages (amo), propietari; pobler(fuster, picapedrer, sabater...)I, com vegérem al seu moment,dins la família mateixa, segonsel sexe i l'ordre del naixament.Es a dir: hi ha diversos nivellsde religado cultural que esde-venen uns o d'altres en funciódels criteris d'organització so-cial que vàrem veure, i ho fanal si d'un espai relacional.Amb el ST aquell espai queda

trencat, en primer lloc, perquèja no es produeixen totes lesrelacions dins un espai especí-fic, sinó que es divideixen, al-manco, en dues categories ben dlferenciades: les corresponentsal treball i les altres. Amb laimportància creixent del papersociocultural del lleure, surt,potser, una tercera. Les activi-tats no es donen al mateix espaisinó que hi ha un espai de tre-ball, un espai familiar, un es-pai -fins i tot diferenciat moltsovint d'aquest- d'habitatge, unespai d'oci, i així endavant cap

a una infinitesimalitat desubi-quitadora. Per una altra bandala propietat relacionadora del'espai preturistic, inclus pelque pertoca al treball, desapa-reix donat que l'individu es de-fineix en funció de la feina querealitza personalment. El salariés el que defineix el seu graud'èxit: doncs, plantejaments comel de la fidelitat del pagès capa la finca (i al propietari mit-jançant aquesta o de manera indirecta), manca de sentit.Però amn el ST, com he dit més

amunt, es perd també l'aïllamentgeogràfic, doncs l'espai ja noés el marc definidor de les reiacions per al grup humà mallorquíI, produint-se el trencament deles fonts culturals, surten en-trebancs importants que destor-ben el funcionament del ciclecultural. Abans sí s'havien engolit- els elements culturals ex~terns sense perdre'n la condiciód'illa. Ara sí es perd i no existeix la possibilitat de cercarrefugi. L'efecte multiplicadorde 1'entrada de fenòmens es pro-dueix, amb els nous mitjans, ambprogressió geomètrica pel que esrefereix sigui als ritmes, siguia la intensitat de l'endinsament2.- La concepció del temps alSCPM és, també en coherència ambels altres dos subsistemes ana-litzats, de tipus cíclic, o elque és el mateix, el propi d'ununivers i una concepció del ma-teix, agraris. El trencament diari feina/oci no li és propi. Sies vol,' només les festes impede!xen la continuïtat circulista,però a la vegada el que fan ésremarcar-hi el cicle i elevar-loa nivell de cosmogonia.

El ciclisme dóna pas a la linialitat de l'imperi del ST. Senseanar més lluny, la mateixa dife-renciació treball/lleure (que demés a més es produeix a espaisno unitaris) divideix el tempsquotidià en dues parts, sovintno interconnectades.3.- En relació directa amb eldarrer afermat, el treball con-tribueix de dues formes fins i

PORTO CRISTORESTAURANTE - PIZZERIA SALVADORCON AUTÉNTICO HORNO DE LEÑA Tel. 82 14 42


tot oposades, a la construcciógrupai i a la ubicació de la persona dins la vida quotidiana ila seva plasmació històrico-acu-mulativa. I, encara un pic més,ho fa en funció de quin dels dossistemes actu'i.El treball es pot entendre tam

bé com a coneixement, com a medigairebé exclusiu per a 1'aprenentatge, no només ni principalmentde les tècniques laborals concretes, sinó i centralment, de latotalitat de les coses i rela-cions. En fi, el treball pot és-ser entès com a autoreconeixe-ment. Al si del SCPM, doncs alsi principalment del món campe-rol, és a l'agricultura on es dona el procés d'aprenentatge i depresa de consciència grupai. Lainexistència del tall treball/o-ci permet la unitat de la restadel procés de coneixement que,per raons de grau de socialitza-ció i enculturacié- (centralmentper edat) no es produeix a lafeina (prenguem-ho en el .sentitampli del terme, és a dir, in-cloent les relacions que per elli per a ell) i tenen lloc a lacasa, a través de la dona i dela familia materna (padri-padri-na).

Pel contrari en les relacionspròpies del ST, el treball Ja noés coneixement, sinó font de sa-lari. El coneixement, entès coma autoreconeixement, és a dir,com a identitat, es dóna en eltemps lliure (o més ben dit, enel temps de no-treball). S'inyerteix, doncs, la funció. L'oci,la setmana laboral amb dos diesde descans i la separació fisicai relacional de la terra, tren-quen l'organtzació i la classiti,cacio temporals. El ciclisme desapareix i la festa perd aquellafunció marcadora. L'educació il'aprenentatge surten al margede la família i rie qualsevol institució anterior. Es clar que

l'escola no és pas un "invent"intern al ST, però estam parlantd'altres nivells d'enculturacióque l'escola mai no havia tocat,car no en podia de cap de les maneres assolir terrenys que li e-ren completament aliens, siguiper les seves característiques,sigui per les del sistema on in-tentava introduir-se. En reali-tat, ni tan sols ho havia pretès

El treball, sigui el camperol,sigui qualsevol altre anterioral ST, era entès com a treball-sacrlfici. L'entrada plena dinsel grup com a membre actiu supo-sa un seguit de "rites de passatge", i el treball n'és, encaraque per ventura el més esvaït,el més estès.Per al ST el treball/sacrifici

tampoc Ja no té cap sentit donatque la funció de la feina ques'hi desenvolupa té una funcióextrictament econòmica. El sen-tit de l'estalvi, central per alSCPM, desapareix en la seva con-cepció global i, si de cas, escentra únicament al seu aspectemonetrista funcional.Justament aquesta concepció

del treball com a forma de gua-nyar-se la vida i res pus, topaamb un plantejament del mateix-el del SCPM- molt més profund:si, es ben cert que té com a objecte primer el mantenir la fa-mília (o qualsevol altre grup)que el desenrotlla, però també,a un nivell grupai més ampli, elmantenir la finca, la possessió.El concepte de contracte, en elsentit que havíem vit abans pot-i de fet n'és així de vegades-contenir aquesta proposició d'u-na manera explícita. Fins i totel ser o no un bon pagès és qua^que cosa que sovint es veu enl'estat i la presència de la finca (idò, el manteniment). Al capi a la fi, àdhuc, el mantenir-lasuposa mantenir el nou relacio-nal principal.

Actualment s'acudeix a institucions externes a les construïdesintracul.turalment perquè els confiletes tenen lloc a espais reiaclonáis externs; sovint ad hoc.Dins el SCPM, i lligat amb elque comentàvem més enrera en re-lació • amb la bonhomia pagesa,els conflictes interns tendien aresoldre's al si mateix del sis-tema. L'honradesa, l'estalvi enel sentit ampli de la paraula,la paciència com a capacitat d'evitar l'actuació precipitada, estretament relacionades per unaaltra banda amb el treball agrí-cola mateix (als seus ritmes, alque es pot esperar d'ells) sóntrets essencials del que hauriad'ésser l'ndividu tipus. Apostaper aquesta raó succeïa el queideia abans: només per casos o moítius estranys a l'àmbit de defi-!nició cultural s'acudia a lesinstitucions exteriors: jutjats,policia. Guàrdia Civil..., réso-ilent-se o intentant que es resoJLiguessin mitjançant endosistemesIdeïs qui el més obvi n'és el de¡l'home bo, si volem. Justament¡centre geogràfic cultural de lesvirtuts abans assenyalades.

Alexandre Miquel

Tal dia com avui

ARA FA 15 ANYS

* Que Flor de Card té com-pleta Independència econòmi-ca del Club Card.* Que l'Ajuntament va acor

dar fer les gestions necessàries per canviar el nom delpoble i escriure'l correcta-ment.* Que s'instai.la una cabi

na telefònica a la plaça.

ARA FA 5 ANYS

* Que enrajolaren els bai-xos de l'escola de Sant Llo-renç.* Que l'Ajuntament va acor

dar fer una presa al torrentde Ses Planes. Havia de cos-tar 47 milions de pessetes,dels quals n'hi havia 35 queanirien a càrrec d'Obres Hi-dràuliques.

Josep Cortès

Si lleu• •• FLOR DE CARD -22- (178)

MOTS CREUATS

Horitzontals.- 1,- Excitador2.- Serveix tant per envidarcom per arrastrar com per' afer el burro. Cinquanta. Du-es terceres parts del peu.3.- Malaltia provocada perl'excés d'empinament del col^ze. 4.- Una ela. Mescla deferro i carboni. La primera.5.- Ho intentaren el dia dela inundació, però pocs ho aconseguiren. Boi. , que limanca estrènyer un pern. 6.-Vocals. Línia real o imagi-nària al voltant de la qualhi ha coses que giren. Centdesenes. 7.- Maridot de ladida. Al centre del ramat.8.- En els buits següents,metall emprat antigament pera fer botonades. Condiment

bulbaci. 9.- Pala llarga perfer moure barques. Consonant.Llevant. Totsol. Dóna. 10.-Taula de sacrifici. Acciópròpia dels bombers, apartde buidar cisternes, si acónsegueixen fer partir el mo-tor. 11.- Contracció. uoS.So ben afinat.Verticals.- 1.- Glorificador/a. 2.- Compost derivat perreacció d'un àcid amb una base. Ens els dos buits segü-ents, expressió flamenca. A-lumini. 3.- Ofici que avuija no concorda amb el seunom. 4.- Un temps determinat.Res. La seva. 5.- Una erra.Propietat. Prefixe que deno-ta negació. 6.- Efluvi que afecta el sentit central dela cara. Símbol del iode.Consonant pal.latal. Expres-sió de dolor usada als cò-mics antics, altrament dits

Maria Calmés

"tebeos". 7.- Símbol del ni-trogen. Cinquanta. Embarca-ció petita al servei d'unport o un vaixell. 8.- Herbaemprada a la cuina. En elsdos buits següents, arbre dela família de les ulmàcies.Tubèrcul emprat per a fer ensalades. 9.- Deixar les ar-mes, a les bones o a les ma-les. Consonant. 10.- En elsdos buits que vénen, meulod'un moix esburbat i una mi-ca cursi. Temps que abarcades de la data de naixamentfins avui mateix, si encaras'alena. 11.- Ens els buitssegüents, rètol quasi acabat.Al revés, parlam amb Déu.

Solucions:

Horitzontals.- 1.- Esperona-dor. 2.- Naip. L. Pe. 3.- Al.coholisme. 4.- L. Acer. A.5.- Tapar. Orat. 6.- I. E.Eix. Mil. 7,- Didot. Ama. 8.O. R. All. Rem. 9.- R. Est.Un. Da. 10.- Ara. Apagar. 11Al. Agap. To.Verticals.- 1.- Enaltidor. A2.- Sal. A. I. Al. 3.- Pica-pedrer. 4.- Epoca. O. sa. 5.R. Heretat. A. 6.- Olor. I.L. Ag. 7.- N. L. Xalupa. 8.-Api. O. M. Nap. 9.- DesarmarG. 10.- O. M. Ai. Edat. 11,-R. E. TI. Maro.

EWPEl/INAUA

AV, VfrtSA, ESTIC Di&ObATA R£6ALM bA M£vA MOTû /Vf£s pfttKtcft. oue Rfi&oLCüi esnûTîa ¿RfÜAT«», PERO M'HA DCPRCrtÍTRf OUS HO HA MIRATses soLudoNs, oae AÎKÛ

3A SfiR/A fttt. PiPÍtS.

QiU.n ú u HQjnnA. qua. k¿ ka. o que. aJLcJin pont& ¿ c.am¿n¿?pesi e.v¿¿ofi ¿nundoLCÀonA?

i Que 4 ' a¿Kampt¿n u tontie.Yi&>, R: QLLÍ no ploguA.! I peA. auuCoque {jO.cÁ.n dn&\j-ioiCÀ.OYK> no ki. ha. com &<u, oració (to.

->.Ä<PM^M

JOIERIfl FEMENINS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasquai, 8 * T. 569072

El còmic FLOR DE CARD -23- (179)

Sant Llorenç, ahi

UNA ALTRA TORRENTADA

No és la primera vegadaque em passa, però potsermai amb tanta mala sort. Es-crius vàries retxes, passenuna sèrie de dies i l'escritarriba a un possible lector.En aquests dies poden passartota una sèrie de fets quedesvirtuïn totalment l'arti-cle fent-lo absolet o desen-certat. Tal és el cas!Hom fa un article demanant

aigua i al sortir la revistaja ens ha arribat una altratorrentada, que no fa sinórefermar un altre aspectetambé assenyalat el mes pas-sat, la desarmonia entre la'vila i l'aigua.

Record com si fos ara a-quell llunyà octubre de 1973.Els qui havíem nascut des-prés de 1 ' any 43 vam viurela nostra primera torrentada.I amb il.lusió preparàrem unquasi monogràfic de Flor deCard per comentar-la, fentun estudi comparatiu entreles dues torrentades, la de

l'any 43 i la de l'any 73.Trenta anys entre una i

l'altra. Semblava un fet ex-traordinari però... en elsdarrers set anys ja n'hemviscudes altres tres.Pèrdues, planys, nervis,

promeses i... solucions queno arriben.Opinions i repartiment de

culpabilitats per a tots elsgusts. Cert és que tot té uncost i ara potser s'està pa-


gant, a un elevat preu i nosempre el més indicat, la inconsciència d'uns i la cobd,íeia d'uns altres.Possibles solucions? Menys

però també vàries. Primer vaésser la construcció d'unapresa; ara es parla de des-viar el torrent o de baixarel nivell dels carrers totconservant el llit naturalde les torrenteres. Altresmés radicals parlen de retornar al torrent aquells es-pais que mai no els haviend'haver pres.Cal planificar amb consci-

ència i actuar sense demora.Altrament es corre el perillde que el fet extraordinaries converteixi en ordinari -com per exemple els morts ala carretera, els atemptatsterroristes o la guerra delLíban- i es consideri la torrentada com un fet que ades-iara passa i s'ha d'aguantar

Guillem Pont

dmt llorenÇ de/ crrdflt/rr - card.catcard.cat/wp-content/uploads/2019/09/flor_card_1989... ·...

Documents