diumenge 9 d’octubre de 2011 · número 4 · tim fehlbaum, director de hell tom de mol i dick...

16
www.sitgesfilmfestival.com Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 Pàg. 06 LES CONTES DE LA NUIT Pàg. 05 THE OTHER SIDE OF SLEEP Pàg. 04 VERBO Pàg. 05 GANTZ

Upload: trantuyen

Post on 01-Dec-2018

220 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

www . s i t g e s f i l m f e s t i v a l . c om

Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4

Pàg. 06LES CONTES DE LA NUIT

Pàg. 05THE OTHER SIDE OF SLEEP

Pàg. 04VERBO

Pàg. 05GANTZ

Page 2: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

2DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 9 octubre 2011

INFO TICKETENTRADES (IVA inclòs)8€: Secció Oficial Fantàstic a competició, Secció Oficial Fantàstic Panorama, SitgesFamily, Secció Oficial Noves Visions, Secció Anima’t, Secció Seven Chances, sessions especials 6€: Secció retrospectiva i homenatges (Sitges Clàssics). Menors de 14 anys per a la secció SitgesFamily 7€: Sessions Anima’t Curts, sessió SOFC Curts i sessió SOFP Curts 10€: Maratons, programa doble i sessions en 3D 12€: Maratons del 16 d’octubre, gala d’inauguració i gala de cloenda 4€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)

ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)Abonament Matinée: 99€Vàlid per a accedir a les sessions de l’Auditori, durant tot el festival, en la franja de les 8:30h - 10h - 12h - 15h (no inclou les sessions en 3D ni les maratons del 16 d’octubre). El pots comprar fins al 6 d’octubre, només a través de ServiCaixa. Butaca VIP: 290€La manera més còmoda de no perdre’t cap pel·lícula des de la teva butaca preferent. Tindràs la teva pròpia acreditació i podràs gaudir de totes les sessions de l’Auditori durant tots els dies del festival, incloent-hi la inauguració, la cloenda i la marató de l’últim dia*. La pots comprar fins al 6 d’octubre, només a través de ServiCaixa. Localitat Numerada (LN)Les sessions de tarda, vespre i nit de l’Auditori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per 2€ més, no hauràs de córrer per a aconseguir una bona localització.

ABONAMENTS FANTÀSTICS**Descompte 20: compra 20 entrades per a 20 sessions diferents i t’aplicarem un descompte del 20%. Abonament de 10 entrades: compra 10 entrades per a 10 sessions diferents i t’aplicarem un descompte del 10%. Aquests Abonaments Fantàstics es podran adquirir a través del Call Center de ServiCaixa (902 33 22 11) i a les taquilles.

VENDA D’ENTRADES PER A GRUPSa través de www.servicaixa.com

CARNETS AMB DESCOMPTE**20% de descompte en la compra d’entrades per als joves LKXA i MultiEstrella limitat al 5% de l’aforament de cada sessió. 20% de descompte en la compra d’entrades per als titulars del Club ServiCaixa, Carnet de Biblioteques CBB, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Asia, Club FNAC Oci i Cultura, Socis Univers de la UPC, Targeta Amiga Desigual, majors de 65 anys, Club TR3SC, Club UOC i RACC Master.

Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de mostrar el DNI i el seu carnet de descompte a l’accés a les sales i a les taquilles. Es podran adquirir una entrada per carnet amb descompte, excepte els socis del TRESC que podran adquirir-ne dues. * Els titulars de la Butaca Vip podran accedir a les maratons del 16 d’octubre amb seient lliure (no seran numerades). ** Excepcions dels Abonaments Fantàstics i dels carnets amb descompte: no aplicables a les gales d’inauguració i cloenda, les maratons del 16 d’octubre, Abonament Matinée, Butaca VIP i Localitat Numerada.

VENDA D’ENTRADESLes entrades les podràs comprar a través de tots els canals de venda anticipada de ServiCaixa:· Internet (www.servicaixa.com) · Caixers de ServiCaixa · Call Center (902 33 22 11)

Del 6 al 16 d’octubre també es podran adquirir les entrades per a tots els dies i espais a les taquilles situades a l’Hotel Meliá Sitges (c/ Ramon Dalmau, s/n) i a les taquilles situades a l’Edifici Miramar (c/ Fonollar, s/n) de Sitges.

Comissions: Entrades: Internet, caixers i mòbils: 0,9€. Call Center: 1,5€. Abonaments: Matinée: 10€. Butaca VIP: 20€. Fantàstic de 20 entrades: 10€. Fantàstic de 10 entrades: 5€. Per entrada o abonament en tots els casos. IVA inclòs.

RECOLLIDA D’ENTRADES:

Imprimeix les teves entrades per a tots els dies a qualsevol dels caixers de la xarxa ServiCaixa i també als terminals situats al costat de les taquilles de l’Hotel Meliá i Edifici Miramar durant el festival.

Caixers de ServiCaixa més propers a Sitges: Carrer Major, 18 / Camí de la Fita, 1 / Av. Sofia, 8 / Carrer Parellades, 16 / Centre Comercial Oasi, 20-23 / Carrer Sant Honorat, 32

Recorda recollir l’entrada per al teu Abonament Matinée i Butaca VIP a ServiCaixa i bescanvia’l a la finestreta de recollida d’abonaments situada al costat de les taquilles de l’Hotel Meliá.

TAQUILLES DEL FESTIVAL

Es podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a: Taquilla Hotel Meliá (Sala Tramuntana). Del 6 al 16 d’octubre C/ Ramon Dalmau, s/n Horari: Des de les 9.00 h i fins a l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Auditori o Tramuntana. Taquilla Edifici Miramar. Del 6 al 16 d’octubre C/ Fonollar, s/n Horari: Des de les 9.00 h i fins a l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Retiro o Prado.

Les entrades per a les sessions que comencin abans de les 9.00 h en qualsevol dels espais només es podran adquirir anticipadament.

Observacions: Forma de pagament acceptada en efectiu i amb targeta. Es donarà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. És prohibit l’accés a la sala un cop començada la sessió. Únicament es contemplarà el canvi o devolució de l’import de l’entrada en el cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació.

Es recomana que consulteu la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades.

Per a més informació consulteu la web www.sitgesfilmfestival.com

Punts d’informació del festival: · Hotel Melià (Sala Tramuntana) · Edifici Miramar · Oficina de Turisme (estació)

INFO TRANSPORTSEl Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests serveis de transports. I els possibles canvis en les projeccions del festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports:TREN*

Consulteu tots els horaris, parades i preus a www.rodaliesdecatalunya.cat o bé al 900 41 00 41.TREN FANTÀSTIC!Del 6 al 16 d’octubre (ambdós inclosos) Tren directe Sitges – Barcelona (Sants) Sortida des de Sitges: 1:30h de la matinada.

Preu del bitllet: 3.15€ (aquest trajecte)Vàlids els abonaments de RENFE i ATM. El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1:30h sense excepcions. En cas de retard en les projeccions nocturnes, la sortida d’aquest tren no es veurà modificada.

BUS DIÜRN I NOCTURNMonbúsConsulteu tots els horaris, parades i preus: 938 937 511 / www.monbus.catBUS URBÀ DE SITGESVallpineda, Terramar i Llevantina. Consulteu tots els horaris, parades i preus: Transports Comtal: 902 302 025

EL DIARI DEL FESTIVAL

COORDINACIóVioleta Kovacsics

REDACCIóGerard Casau, Toni Junyent, Natalia Marín, Àlex Vicente

MAqUETACIó Juan Carlos Gómez, Stalyn Salazar, Francisco Valenciano (Estudio Fénix)

FOTòGRAFSMiguel Ángel Chazo, Jesús Paris

IL·LUSTRACIó Guillem Dols

VOLUNTÀRIA Patricia Salvatierra

Page 3: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

3DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 9 octubre 2011

Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint

L’equip de Mientras duermesLuigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy

Rebecca Daly, directora de The Other Side of Sleep, al Fòrum Fnac Jason Eisener, director de Hobo with a Shotgun

Page 4: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

4DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 9 octubre 2011

Coinciden en el Festival dos películas en las que un astro que gravita –espía– sobre el Planeta Tierra decidirá los destinos de sus protagonistas jugando pa-peles radicalmente diferentes. Hablamos de Otra Tierra (Ano-ther Earth) de Mark Cahill y de la polémica Melancholia (Lars von Trier). La primera –la joyita indie del año que tan buenas críticas, premios y acogida del público está cosechando– es la ópera prima de Mark Cahill –otro de los hombres orquesta que abundan en el Sitges’11– quien dirige, es-cribe, produce, edita y fotografía esta taimada historia de amor. Otra tierra sigue la estela de esa nueva ciencia ficción indie que inauguró la película sensación del año pasado –y que pudimos disfrutar en el Festival–, la bella

y extraña Monsters. Una suerte de prolongación del movimiento mumblecore que aunaba ñoñería y Apocalipsis alienígena. Otra Tierra plantea una argu-mento de ciencia ficción y de-sarrolla un drama romántico. Un cuerpo celeste que ha orbitado durante años alrededor de la Tierra se descubre como répli-ca exacta de nuestro planeta incluyendo dobles exactos de sus habitantes. Mientras tanto, Rhoda, una estudiante brillante, mata ebria al volante a varios miembros de una familia. Tras cumplir su condena en la cárcel, Rhoda buscará y se enamorará del único superviviente, un hom-bre que vive destrozado por la pérdida. La posibilidad de viajar a ese otro mundo y la confe-sión de la joven abrirá una in-

salvable brecha entre ambos. La extravagante hipótesis del filme –vieja conocida del mundo cien-tífico– sirve de marco para una hermosa película que medita sobre el auténtico poder de las segundas oportunidades y so-bre la eterna encrucijada entre ambición y aceptación. No es la primera vez que el cine se hace eco de esta singular teoría cien-tífica, llevada a la pantalla en la inolvidable Journey to the Far Side of the Moon, mero diver-timento para amantes de aven-turas siderales y que, rodada en plena carrera espacial, era más un artefacto para la propaganda que para la reflexión. Otra Tierra es, en definitiva, un drama cocinado a fuego lento de poderosísimo final que dará pie a más de una discusión.

S. O. F. PANORAMAAUDITORI 12:30, 20:45

VERBO Eduardo Chapero-Jackson ha

firmado la película más extrava-gante, sensible(ra), comprometi-da y ambiciosa del cine español más reciente. Verbo supone la puesta de largo de este reali-zador madrileño formado en la industria y forjado en el corto-metraje. Sus tres anteriores tra-bajos, los cortos A contracuer-po, Alumbramiento y The End cosecharon tan buena acogida de crítica, premios y público que incluso llegaron a estrenarse en salas a modo de tríptico bajo el título a A contraluz. Chape-ro-Jackson continúa en Verbo con esa conciencia de lo social y del presente que ya tocaban estas tres obras, conjugando a la perfección ese cine que pre-tende movilizar y conmover al espectador con el mejor entre-tenimiento.Verbo es una película de aven-turas, de ese viaje interior que todos hacemos en la adolescen-cia y que termina en el adulto que acabamos siendo. Un filme valiente como Sara (Alba García), su protagonista, una adolescen-te que vive de pura inercia entre los muros de un colegio “en el que no entiende nada” y los de un anodino barrio del extrarradio “en el que no hay nada más”. Sara sobrevive buscando a Lírico (Miguel Ángel Silvestre), un ex-

traño héroe que le deja mensa-jes en forma de graffiti por la ciudad y que tiene un plan para ella. En el momento del encuen-tro, Verbo se abrirá a la fan-tasía, a los increíbles escenarios del “submundo” en los que Sara tendrá que superar tres pruebas si quiere regresar a casa con vida. En su lucha por vivir, les acompañarán otros personajes perfectamente interpretados por Macarena Gómez, Víctor Clavijo y Verónica Echegui. Todos ellos en un registro nunca visto en el cine español, saliendo con éxito del gran reto de Verbo pues la película, impregnada de la estéti-ca rap, se vale del verso rimado en sus diálogos. A Verbo no le falta de nada: momentos de acción, melodra-ma, musicales y de animación se combinan en los escasos 80 minutos en los que Eduardo Chapero-Jackson nos propone un viaje en busca del color y la pu-reza de una España que, a golpe de ladrillo, se ha hecho cada vez más gris.

S. O. F. COMPETICIóAUDITORI 08:30, 22:45

OTRA TIERRA

Page 5: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

5DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 9 octubre 2011

S. O. F. PANORAMAAUDITORI 01:00

LOVE Nadie escribió mejor sobre

el aislamiento que Philip K. Dick. Tema al que recurrió una y otra vez y que alcanzó glorioso es-tatus de pesadilla con el rela-to corto “Espero llegar pronto” (“Frozen Journey”), en el que un comandante queda condenado a un estado de vigilia eterna al despertar prematuramente de su criogenización. La historia de Lee, el astronauta protagonista de Love que ha perdido toda conexión con la Tierra, recupe-ra para el cine “una vez más” este universo kadickiano. Pero William Eubank consigue con su opera prima lo imposible: neu-traliza el deja vu y se aleja de la referencialidad a otros traba-jos fundamentales del género como son 2001: Una odisea del espacio y la más reciente Moon, ganadora del gran premio del Sitges’09. La clave de dicho mérito resi-de en una insólita apuesta por la hibridación de géneros. Love arranca con un poderoso primer bloque ubicado en la Guerra de Secesión norteamericana. En dicha batalla, el director re-flexiona sobre la trascendencia y la condición humanas con una retórica que remite a la mís-tica de Terrence Malick. Del bélico a la ciencia ficción en un solo movimiento, Eubank co-necta dos épocas con un solo objeto: el diario de un soldado secesionista que Lee encontra-rá de forma inexplicable en la nave espacial. Página a pági-na se dará cuenta de que ese libro guarda una relación muy estrecha con lo que le retiene allí arriba. La intriga de esta imposible historia está servida. El suspense galáctico queda interrumpido por insertos de secuencias documentales en las que un variopinto grupo de personas hablan sobre el amor, la muerte y demás menesteres existenciales.

Una original película cuya envol-vente atmósfera queda refor-zada por la bella banda sonora del grupo de rock experimental Angels and Airways, producto-res del film. Love es la carta de presentación de un director virtuoso al que habrá que seguir la pista.

SESSIONS ESPECIALSAUDITORI 16:00

GANTZ El purgatorio es un videojue-

go macabro, según el legendario manga de Hiroya Oku. Hoy podre-mos ver en el Auditori la primera de las dos partes –la segunda se proyecta el miércoles 12– de la esperada adaptación de Gantz, que empieza cuando Kei y Ma-saro, los dos adolescentes pro-tagonistas, son atropellados por un metro al tratar de salvar a una persona que se ha lanzado a la vía. En un fatídico abrir y cerrar de ojos, van a encontrarse en una extraña habitación, junto a otras personas, donde una gran bola negra les ofrecerá un pacto: uno de ellos podrá volver a la vida, si sobrevive a una serie de pruebas, que serán cada vez más exigentes. Ese es el punto de par-tida de una epopeya de ciencia-ficción y fantasía para volver de la muerte.Habrá que avisar a los puristas de que los más de treinta tomos del cómic no pueden ser resu-midos, sin perder detalle, en dos películas de poco más de dos ho-ras de duración. Pero la adapta-

ción, dirigida por Shinsuke Sato, es extraordinariamente fiel en lo visual: trajes, armas, enemi-gos y algunos de los escenarios parecen salidos de las páginas del cómic. Los responsables de Gantz también han optado por no convertir el filme en un fes-tival enloquecido de CGI, batallas interminables y ritmo de video-juego, primando la construcción de una atmósfera intrigante e intercalando las secuencias de acción con partes en las que

conoceremos mejor a los prota-gonistas. En ese sentido, Gantz logra ser una película de acción y aventuras atípica y de aromas ochenteros.La paradoja divertida de todo esto es que, ¿acaso un chaval amante de los cómics y los vide-ojuegos no vería eso de la otra vida con mejores ojos si le di-jeran que morir consiste en ir a un sitio en el que te dan armas sofisticadas y tienes que cumplir misiones y matar monstruos?

La vida d’Arlene no és gens fàcil. Si et creuessis amb ella pel carrer no notaries res estrany: és una noia bonica, potser un xic tímida i solitària. Una de les mol-tes que et pots trobar al matí anant a treballar o sortint de fes-ta el cap de setmana. Però Arle-ne viu marcada per una tragèdia que l’acompanya tothora allà on va. Quan ella era petita, la seva mare va ser brutalment assassi-nada. De llavors ençà pateix un insomni crònic a causa del qual a vegades es desperta en els llocs més insospitats i sense saber què ha passat durant la nit.Un dia, es desperta enmig del bosc, al costat d’una altra jove... amb la diferència que aquesta no està adormida, sinó que és ben morta. Embolicada amb un mata-làs, com si es tractés d’una cosi-na llunyana de Laura Palmer, Ar-

lene fugirà de l’escenari del crim i no explicarà a ningú el que ha vist. Però quan la notícia que la noia ha estat assassinada arribi al poble, s’anirà acostant a aque-lles persones que eren més pro-peres a la víctima, en un intent (mig morbós, mig inconscient) d’arribar a entendre el seu propi sentiment de pèrdua a través del dolor dels altres. Hem esmentat el nom de Laura Palmer (Twin Peaks), i és que la referència al cadàver més famós de la història de la televisió no és gens gratuïta. Malgrat que The Ot-her Side of Sleep té una persona-litat i uns escenaris ben diferents (la Irlanda profunda i rural, amb uns personatges que parlen amb un accent tan acusat que els sub-títols semblen imprescindibles fins i tot per als anglosaxons), com-parteix amb l’obra mestra catòdi-

ca de David Lynch i Mark Frost el fet que un assassinat esdevingui el teló de fons per a radiografiar el microcosmos viciat d’un poble pe-tit i explorar la subjectivitat més enllà dels estats de vigília.Per a la seva opera prima, la directora Rebecca Daly es va inspirar en dos fets que l’havien impactat de jove: d’una banda, la notícia de l’assassinat d’una xicota trobada morta dins un maleter, que es va convertir en un circ mediàtic on tothom es va veure amb el dret d’opinar sobre què feia o què deixava de fer la víctima; de l’altra, la desaparició d’una noia del seu poble quan Daly era adolescent. Aquests re-cords de joventut són el punt de partida d’un drama amb un sub-til rerefons d’intriga, conduït per la brillant interpretació d’Antonia Campbell-Hugues.

S. O. F. COMPETICIóRETIRO 21:30

THE OTHER SIDE OF SLEEP

Page 6: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

6DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 9 octubre 2011

NOVES VISIONS-FICCIóPRADO 23:00

HANEZU Advertíamos ayer –a propósito

de Intruders– del poder de la fábula como uno de los leit motiv de la edi-ción. Quizá sea porque ahora que la crisis y el pesimismo golpean con fuerza, necesitemos más que nun-ca de cuentos y leyendas que nos ayuden a entender la realidad. El Festival, siempre atento a los nue-vos derroteros por los que circula el cine contemporáneo, no podía pres-cindir de la última película de Naomi

Kawase, uno de los platos fuertes de la sección Noves Visions. Hane-zu es una historia sagrada y ances-tral que se repite eternamente. El resultado de la lucha entre pasado y presente, entre lo viejo y lo nue-vo, es, precisamente, tema central de la filmografía de la realizadora japonesa. Desde el comienzo de su carrera, Kawase ha alternado el registro documental con un cine más narrativo, imbricando siempre el uno en el otro: haciendo de la realidad, relato; contemplando, me-jor que nadie, la ficción. El resultado es un cine pausado, bello, al que nunca le falta el tono de misterio y las dosis justas de fantasía. No olvidemos que la directora se con-

solidó internacionalmente gracias a Shara, la historia de de una extraña pérdida que curiosamente era un canto a la vida. El cine de nuestros días parece em-pañado en hablarnos de la trascen-dencia, en dar un sentido místico a la existencia. Pero mientras di-rectores como Malick se acercan al tema con tendencias new age, los directores japoneses perpetúan su herencia fílmica: su cine, mejor que ningún otro, sabe hablarnos de la eternidad en un único plano, en un solo rostro; un pequeño movimiento hará lo imposible: unir lo personal y lo cósmico, lo espiritual y lo terrenal, es más, en las películas de Kawase, los cuerpos, el agua, la tierra, se

pueden tocar. Todas estas claves están presentes en Hanezu, retrato pastoral de la vida en el campo, es-cenario de un triángulo amoroso en el que una mujer ha de elegir entre dos hombres. Estos encarnan dos maneras de entender el mundo, la dualidad entre la pausa de la tra-dición y la prisa de la modernidad. Una historia mínima que va del na-cimiento de la espiritualidad de un país al corazón de tres personajes. Simplemente, deliciosa.

NOVES VISIONS-NO FICCIóPRADO 21:00

ARIRANG Fins fa pocs mesos, es donava

el director coreà Kim Ki-duk per malalt terminal o, fins i tot, per mort. En realitat, però, estava su-perant una profunda crisi personal i creativa, provocada per l’accident que va protagonitzar l’actriu prin-cipal de la seva última pel·lícula, Dream, que l’any 2008 va estar a les portes de la mort a causa d’una caiguda espectacular, per la qual l’autor de Hierro 3 s’ha fuete-jat aquests anys. “Quan va acabar el rodatge, vaig sentir, per primer cop en la meva vida, que tenia problemes de debò, i vaig decidir marxar lluny de la civilització per a retrobar-me amb mi mateix”, explica Kim Ki-duk, que va reapa-rèixer, després d’estar tres anys apartat de la llum pública, durant el passat Festival de Canes, on va guanyar el premi de la secció Un Certain Regard. Arirang és una mena de diari per-sonal en el qual el cineasta expli-ca què ha estat fent des que va

desaparèixer de l’espai públic. Kim Ki-duk ha portat una existència d’autèntic ermità mentre supera-va aquesta crisi: es va instal·lar en una cabana perduda enmig del no-res i va viure amb l’úni-ca companyia d’una petita càme-ra digital que va fer servir d’una manera terapèutica, establint una conversa amb ell mateix. “Vo-lia descobrir quina mena d’ésser humà sóc i guarir-me del mal que sentia. No vaig tenir mai la inten-ció de fer públic el que estava fil-mant”, assegura el director. Si ho va acabar fent, va ser només en observar els resultats d’aquesta curiosa teràpia, tan pertorbadors com visiblement efectius.“Abans no tenia confiança en mi mateix. Ara he retrobat les ga-nes de viure”, afirma Kim Ki-duk. L’instant per recordar: el director interpretant la malenconiosa can-çó que dóna títol a la pel·lícula, himne oficiós de Corea del Sud. Arirang és una paraula en coreà tradicional sense cap equivalent en la llengua moderna, però conté uns ecos tan plens de melangia com el mateix film d’un cineas-ta que ha tornat del pitjor dels inferns.

NOVES VISIONS-ESPECIALSPRADO 16:15

AMANECIDOS Incorregible i incorruptible,

Lluís Miñarro continua apostant, a través de la seva productora Ed-die Saeta, pel cinema (català, es-panyol, internacional) més arris-cat i especial. L’any passat vam tenir a Sitges la guanyadora de la

Michel Ocelot és un dels responsables del boom de l’ani-mació a França. El seu primer llargmetratge, Kirikou i la brui-xa, va ser un autèntic fenomen al seu país, on acabaria obrint les portes de l’èxit a altres pel-lícules d’animació aptes per a tots els públics, com ara Ben-vinguts a Belleville o Persépolis. Fervent partidari de l’animació tradicional, Ocelot decideix pas-sar-se al format 3D amb Les contes de la nuit, un compendi d’històries inspirades en contes infantils d’arreu del planeta. “Em venia de gust jugar amb una joguina nova. El 3D acaba-rà sent com l’arribada del color.

Al començament semblava un gran esdeveniment, però avui ni tan sols no ens adonem que una pel·lícula està rodada en color”, pronostica el director.Després d’explorar l’Àfrica més exuberant a Kirikou i la bruixa i els temps de l’Islam medieval a Azur i Asmar, Ocelot ha signat una pel·lícula que recorre la tradi-ció oral de diferents llegats cultu-rals, fidel al multiculturalisme que sempre ha predicat. El director empra el 3D d’una manera inno-vadora, amb personatges que no són més que simples siluetes. El resultat és una mena de teatre d’ombres d’una gran força visual, que demostra que, fins i tot en l’animació, pot funcionar allò tan

repetit de “menys és més”. El fil conductor de la pel·lícula són les trobades nocturnes de tres personatges: un veterà ani-mador i dos joves deixebles, que es reuneixen cada vespre en un petit cinema per a parlar de les històries que els apassionen i te-nen la generositat de mostrar-les a l’espectador, que abando-narà la projecció meravellat per una dotzena de contes que, sota un aspecte aparentment ingenu, amaguen missatges d’un huma-nisme gairebé radical, de vega-des en la frontera amb l’anticle-ricalisme. “Les meves pel·lícules no van dirigides als infants. Pot-ser és per això que els agraden tant”, conclou amb ironia.

S. O. F. COMPETICIóAUDITORI 10:15 I 22:45

LES CONTES DE LA NUIT

Page 7: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

7DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 9 octubre 2011

Palma d’Or a Canes, coproduïda per Miñarro, El tío Boonmee recu-erda sus vidas pasadas d’Apitc-hapong Weerasethakul. Enguany, Eddie Saeta ha apadrinat Amane-cidos, l’opera prima de Pol Aregall i Yonay Boix, dos joves cineastes formats al CECC (Centre d’Estu-dis Cinematogràfics de Catalu-nya). Una pel·lícula d’imatges i sensacions, de records i vivències, sense un fil narratiu concret, que ens endinsa en alguns moments, escollits a l’atzar, de la vida de deu joves.Hi ha estones, fragments de con-verses, mirades, anècdotes, en el temps que compartim amb els amics, que potser no tenen un valor significatiu pel que fa a la presa de decisions immediates o al fluir dels esdeveniments, però que romanen en algun lloc dins nostre. No són els moments con-crets en què prenem una cruïlla o una altra, però sí que formen part d’un imaginari personal, d’una galeria viva de persones, llocs, no sempre paraules, als quals ens podem aferrar quan ens preguntem qui som i qui érem. Ens ajuden a saber per què en un determinat moment de la nostra vida ens agradava una ciutat que ara no suportem, per què menjàvem això que ara no mengem, per què fèiem servir segons quines expressions i rè-iem amb certes coses.D’aquest material és feta Ama-necidos, una pel·lícula que re-posa sobre les interpretacions mínimes i alhora lluminoses dels seus joves actors. A més, i sen-se voler que ens tractin de ma-

terialistes o antisistema, podem avançar que, en un determinat moment del film, un personatge ens ofereix un senzill truc per a poder viatjar més barat al metro de Madrid. No sabem si funciona, però queda dit.

SITGES CLÀSSICSRETIRO 09:30

FRANkESTEIN Los grandes monstruos de

Hollywood caminan hacia un asilo en el desierto. Este Frankestein de James Whale cumple seten-ta años y mucho me temo que nos enfrentemos a él como quien visita a un abuelo cascarrabias y un poco gaga. Es triste, pero ya ni siquiera podemos compar-tir la mirada inocente de Maria, la niña rubia que le ofrece flores para jugar a la orilla del lago en esa secuencia que forma par-te ya del inconsciente colectivo. No, nuestra mirada está mucho más viciada, tiene un tufo a con-

Hablar de The Sorcerer and the White Snake es hablar de una de las leyendas más famosas y antiguas de China, que ya existía en la tradición oral mucho antes de recopilarse en escritos. La le-yenda de la serpiente blanca ha sido fruto de diversas represen-taciones en la ópera china, series de televisión y películas, no en Hong Kong y China sino también en Japón o en los Estados Uni-dos. Ahora, The Sorcerer and the White Snake revisita de nuevo la fábula de la mujer demonio, con la forma de una hermosa y enorme serpiente blanca, que se enamora de un mortal, esta vez utilizando los últimos avances en efectos digitales y en técnicas de acción, que casan a la perfección con la atmósfera budista y fantástica

de la historia. No habrá tiempo para que el espectador se relaje en esta película, pues la acción no tarda en aparecer: En los primeros cinco minutos veremos ya en ac-ción a uno de los protagonistas de la trama, el monje hechicero Fahai, interpretado por Jet Li.Esta será una de las múltiples batallas que veremos en la cinta, pues el monje en cuestión tendrá que vencer la tentación de los de-monios que le acechan, todos ellos casualmente femeninos, hasta en-frentarse al embrujo de la bella y demoníaca serpiente blanca. Y ha-blar de The Sorcerer and the Whi-te Snake, es hablar también de su director, Tony Ching Siu-tung, una de las leyendas vivas del cine de acción de Hong Kong, de las artes marciales y del wuxia.Con alrededor de 25 películas

como director e infinidad de films como director y coreógrafo de ac-ción, Tony Ching Siu-tung revolu-cionó el cine de acción y fantasía cuando en 1987 vio la luz Una historia china de fantasmas, una joya del cine de Hong Kong que no solo fue un fenómeno local sino que llamó la atención a nivel in-ternacional.La combinación de espectaculares coreografías de acción, romanti-cismo, efectos especiales y humor creó un modelo a seguir por gene-raciones posteriores. Tony Ching Siu-tung aterriza este año en Sitges’11 y el Festival, además de presentar su último trabajo, le pre-miará con la Màquina del Temps. Bienvenido a Sitges, maestro.

CineAsiawww.cineasia.net

S. O. F. COMPETICIóAUDITORI 18:45

THE SORCERER AND THE WHITE SNAkE

Page 8: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

8DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 9 octubre 2011

descendencia que apesta. No so-mos más valientes pero nos dan miedo otras cosas. Nos reiremos con la actuación de Boris Karloff, simiesca y torpona; seremos ca-paces de no apreciar esos deco-rados extraídos del cine expre-sionista, ese poder de la sombra, esos forillos que huelen a falso pero que crean atmósferas sin recurrir al retoque digital o al es-pacio creado por ordenador. Olvi-daremos que lo más extraño es que los muertos vivientes de este mundo se han construido sobre el mundo de antes.La pequeña Maria acepta al monstruo como compañero de juegos porque tiene intacta cier-ta pureza: no ha entrado en el miope mundo adulto que cataloga con ridícula sapiencia lo bello y lo feo, lo bueno y lo malo, lo que merece ser moderno y lo que po-demos desechar ya por viejo. Esa misma mirada arrobada era la que consiguió captar Víctor Erice de Ana Torrent en El espíritu de la colmena precisamente con esa secuencia. Como este Frankes-tein, el contexto en el que se en-marca la escena de El espíritu de la colmena parece un vestigio de un pasado remoto: la oscuridad de un cine a la fresca. Un acto colectivo, no individual. La capaci-dad de reunirnos en una espacio a oscuras y que se proyecte algo más grande que la vida. Había en esta escena un elogio claro al cine-espectáculo más primitivo, a este Frankestein vintage que ya solo da miedo a los niños. Pero como decía Andy Warhol, “otro monstruo”, tal vez tendríamos

que seguir siendo niños durante mucho más tiempo ahora que vi-vimos mucho más.

Miguel BlascoAlumnes de La casa del cine

www.lacasadelcine.es

SEVEN CHANCESPRADO 18:30

SACRIFICE Tot a Sacrifice apunta a les

marques d’autor que han estat constants en la filmografia del seu responsable, el cineasta Chen Kai-ge, una de les figures principals del renovament del cinema xinès de fa un parell de dècades. Hi trobem personatges oprimits pel moment històric, una reinterpretació d’histò-ries que pertanyen al patrimoni cul-tural xinès i una posada en escena deliberadament fastuosa, que sol fer les delícies del públic occiden-tal. L’autor d’Adiós a mi concubina i Soñando juntos, amb la qual va fregar la glòria internacional a mit-

jans dels anys noranta (i un Oscar que Fernando Trueba li acabaria robant), es concentra ara en un re-lat inspirat en L’orfe del clan dels Zhao, la primera òpera xinesa, es-crita en temps de la dinastia Yuan. El poderós clan dels Zhao s’enfron-ta a l’amenaça del malèvol Tu’an Gu, que pretén eliminar, un a un, tots els seus membres. El que el malvat ignora és que una de les dones del clan acaba de donar llum a un nadó, que s’acabarà conver-tint, sense saber-ho, en l’únic resis-tent a la maledicció dictada contra la seva família. El nadó aconseguirà escapar-ne gràcies a un metge que ha promès protegir-lo com si fos el seu propi fill, fins al punt d’acabar renunciant a la seva pròpia famí-lia. Però Tu’an Gu no està disposat a deixar-se vèncer tan fàcilment i decideix segrestar tots els nadons de la ciutat...El vigor coreogràfic i la posada en escena d’un detallisme gairebé ob-sessiu travessen de dalt a baix la pel·lícula de Kaige, que alterna l’es-pectacularitat de les escenes més multitudinàries amb altres passat-ges de perfil més íntims, centrats en la interacció d’un curiós trian-gle de protagonistes. La seqüència en què la mare del nadó intenta salvar-lo d’una mort segura com-bina tots dos perfils d’una manera brillant. A més, Kaige ha confiat el paper protagonista a Ge You, excel-lent intèrpret de carrera erràtica que va aconseguir el premi al millor actor al Festival de Canes de 1994 per la seva participació a ¡Vivir!, de Zhang Yimou.

Si haguéssim de repassar les pel-lícules que hem vist a Sitges dels autors de les dues transgressores antologies de terror que veurem aquesta nit, acabaríem escrivint un llibre. Little Deaths ve d’Angla-terra i The Theatre Bizarre dels Estats Units, i entre els directors de les diverses històries que les componen hi ha gent com Karim Hussain, Richard Stanley, Andrew Parkinson, Douglas Buck, Buddy Giovinazzo o el mateix Tom Sa-vini. Cineastes diferents, visions diferents, però que tenen en comú el fet de no posar-se límits a l’hora de mostrar-nos imatges pertorbadores.Si algun cop heu pensat que la vida en parella pot arribar a ser un infern, Little Deaths n’és un bon testimoni, no sabem si fidel (depèn de com es miri o de qui ho miri), però, en tot cas, autèn-ticament malsà. Les sis parelles que coneixerem amaguen algun secret o comparteixen estranys rituals i malalties del cos i de la ment. Sean Hogan, Andrew Parkinson i Simon Rumley ens ofereixen en safata, com si fos-sin cirurgians psicòpates, el cor

podrit dels baixos fons anglesos. Fonamentalistes que somriuen i et posen un plat a taula mentre amaguen un ganivet a l’esquena, éssers al llindar entre l’humà i el monstre amb necessitats es-pecials, o malaltisses relacions sadomasoquistes, incloent-hi la parafília animal. Aquest seria un catàleg abreujat del que ens es-pera a Little Deaths.La reunió de talents de The Theatre Bizarre sembla una mica l’argument d’Els mercenaris: Da-vid Gregory, el productor del film, va proposar a sis cineastes independents, alguns dels quals no tenen la possibilitat de dirigir tan sovint com nosaltres voldrí-em, que expliquessin, amb total llibertat creativa, una història de terror. El resultat final és un viatge al·lucinatori i dement, en la millor tradició del Grand Guignol i dels còmics d’EC, on cada un dels directors recupera les seves temàtiques preferides per a narrar-nos fosques his-tòries de depravació i bogeria. En total, aquesta nit veurem no dues, sinó nou petites grans pel-lícules de terror.

NOVES VISIONS-DARk FICCIóPRADO 01:00

MARATóLittLe Deaths + the theatre Bizarre

Page 9: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

9DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 9 octubre 2011

La tira de GUILLEM DOLS

Presentas en Sitges roma fantas-tica, un documental sobre la edad de oro del cine fantástico italiano. ¿Por qué crees que, hoy en día, el género apenas interesa en Italia?En Italia nunca ha habido interés por el cine fantástico. Las pelícu-las más taquilleras siempre han sido comedias. Ni siquiera filmes como E.T. el extraterrestre o Star Wars fueron número uno de ta-quilla en su momento. A los pro-ductores italianos nunca les ha interesado hacer cosas como, por ejemplo, Starcrash, choque de ga-laxias, que requirió dos años de preparación y es un tipo de filme que luego hay que vender en Es-tados Unidos, en Japón... Prefieren hacer una película con un actor cómico en tres meses y embol-sarse diez millones de euros en menos tiempo.

Rodaste tu primer filme, il tunnel sotto el mondo, de forma total-mente independiente. ¿Fue muy distinto, a partir de entonces, tra-bajar supeditado a estudios y pro-ductores?Il tunnel sotto el mundo fue una película independiente porque yo aún no conocía a nadie, así que la rodé como pude, prácticamente en cuatro días. Tenía un presupuesto bajísimo, y por eso es distinta a todo lo que hice después, porque tuve que ingeniármelas para hacer-la en muy poco tiempo.

Tu última película de ficción, il gatto nero, data de 1989. ¿qué ocurrió para que no hicieras ninguna más?Entre los rodajes de Paganini Ho-rror, mi penúltima película, e Il gatto nero, empecé a ver que el cine estaba cambiando. Las producto-ras desaparecían, las distribuido-ras cerraban y la televisión esta-ba tomando el control de todo. El mundo al que yo pertenecía estaba desapareciendo. Yo, por ejemplo, siempre había trabajado con Dario Argento, ambos teníamos una pro-ductora de cine fantástico en Roma, pero incluso él empezó a tener mu-chos problemas de financiación. La mayoría de mis compañeros que trabajaban en el género también se quedaron sin trabajo.

A menudo se incluye L’assassino é costretto a uccidere ancora en el giallo, un género muy en boga en la Italia de los setenta. Luego, la pelícu-la se asemeja más a una especie de road movie con elementos de sus-pense. ¿Cuál era tu intención? Hice L’assassino é costretto a ucci-dere ancora tras varios años de tra-bajar con Argento, que solía pedirme ideas para sus guiones de giallo. Así que cuando me propusieron hacer mi propia aportación al subgénero qui-se hacerlo a la inversa: estaba harto de los asesinos enmascarados, con sus guantes negros, el culpable que nunca se descubre hasta la última escena… Creí que se podía hacer un buen giallo, sólo que algo distinto de lo habitual, mostrando al asesino en el primer plano de la película.

¿Cómo fue tu relación con un per-sonaje tan peculiar como klaus kinski, con quien trabajaste en al-guna película?Sólo trabajé con él en Nosferatu, el príncipe de las tinieblas –de 1988, también conocida como Nosferatu en Venecia, no confundir con la de Herzog– donde me ocupaba de su-pervisar los efectos especiales. Pero había mucho follón en el rodaje, so-bre todo por el mismo Kinski, que andaba como loco y decía que sólo quería rodar sus escenas al ama-necer, porque le gustaba mucho la luz del alba y le apetecía pasear por Venecia a esas horas. Para tenerlo contento y callado, me dijeron que rodara todo lo que fuera con Kins-ki al amanecer, así que durante un mes nos levantábamos muy tem-prano para ir a rodar escenas que el mismo Kinski se inventaba, de las que luego aparecieron muy pocas en la película porque no tenían relación alguna con la trama. Al menos con-seguí no pelearme con Kinski duran-te ese tiempo.

¿Y qué nos puedes contar de Joe Spinell, que aparece en starcrash?Recuerdo mucho a Joe. Tenía un contrato para toda la película y es-tuvo dos meses en Roma, aunque luego sus escenas se hicieron en apenas cuatro días. Se lo pasó muy bien interpretando a ese villano ab-surdo y exagerado, como de cómic..

¿De cuál de tus filmes guardas un mejor recuerdo?Difícil decirlo, porque estoy muy sa-tisfecho de haber podido hacer pe-lículas muy diferentes las unas de las otras. L’assassino é costretto a uccidere ancora fue mi giallo, con Starcrash hice mi propia película de ciencia-ficción, Contaminacion: Alien invade la tierra era una monster movie… Incluso hice una película ro-mántica, Dedicato a una Stella, que fue mi primer gran éxito en Italia. No lo pondrán en Sitges porque es una película de amor, pero tiene muchos fans...

¿Te planteas volver a dirigir una película?Me encantaría hacer una película si tuviera esa posibilidad, por supues-to. He hecho cine de género toda mi vida, desde muy joven, y me gustaría acabar mi carrera hacien-do lo mismo. Pero una cosa que pienso siempre es que, si alguna vez tengo que rodar otra película, quiero que al menos sea digna de las anteriores que he hecho. Si no va a poder ser así, prefiero dejar-lo. Haciendo documentales como Roma fantastica, de alguna forma, sigo vinculado al género.

“En Italia, las películas

más taquilleras siempre han sido comedias”

ENTREVISTA: LUIGI COZZI

L’ASSASSINO è COSTRETTO AD UCCIDERE ANCORA (1975)

IL GATTO NEGRO (1989)

NOSFERATU A VENEZIA (1988)

Page 10: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

10DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 9 octubre 2011

En 1960, el mismo año en que Fellini estrenaba La dol-ce vita, debutó tras la cáma-ra el hasta entonces director de fotografía Mario Bava, con La máscara del demonio, la gloriosa película que inaugu-raba la llamada edad de oro del cine fantaterrorífico italia-no. Luego se irían apuntando al carro Freda, Argento, Fulci, Martino, Lenzi, Soavi y un lar-go etcétera de esos apellidos italianos que muchos os sa-béis de memoria. Luigi Cozzi, el flamante Premio Nosferatu de esta edición, rinde home-naje a esa maravillosa gene-ración a la que él mismo per-teneció en Roma fantástica, su último documental, que se proyecta hoy en Brigadoon. Y, como complemento ideal, po-dremos descubrir también Il vicino de casa, el capítulo diri-gido por el mismo Cozzi de La porta sul buio, una miniserie de misterio, de cuatro episo-dios, producida por Dario Ar-gento en 1973.Hoy también empieza a funcio-nar a toda máquina el proyec-to Kifund (www.kifund.com), una plataforma catalana de crowdfunding cuyos artífices estarán en Brigadoon para ex-plicarnos de qué va la cosa y mostrarnos, en exclusiva, avan-

ces de sus primeros proyectos. Prometen que habrá sorpresas, sin especificar cuáles. La tanda de eventos se completa con la presentación de los cinco cor-tometrajes finalistas al premio TAC 2011, que no tiene nada que ver con los rayos X sino que se refiere a Terror Arreu de Catalunya, una asociación que engloba cinco festivales catalanes como son el Cardo-terror de Cardedeu, el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, el Festerror de Lloret de Mar, el barcelonés Horrorvisión y el Cryptshow de Badalona.Y continúan las proyecciones de los cortos a concurso en el Premio Brigadoon, a los que se unen cinco jóvenes cineas-tas surgidos del seno de la ESCAC, que estarán presentes en el edificio Miramar para de-fender sus creaciones y reci-bir el implacable veredicto del público. La programación de hoy se completa con la san-grienta antología de terror argentina Malditos sean!, de Fabián Forte y Demian Rugna, y un desconocido filme poli-cíaco español de los setenta, con aroma a giallo y un título tan picarón y de novelita de suspense como El comisario G… (El caso del Cabaret), de Fernando Merino.

úLTIMA SALIDA,

BRIGADOONParece que tu película apunta no-tas autobiográficas, ¿de dónde nace Verbo?La idea viene de mi adolescencia, del desarraigo de aquellos años, del no entender nada y de pasar el resto de mi vida, después, buscando co-sas que me asistieran para tratar de entender de qué iba todo aquello. Siempre me ha dado mucha pena que se perdiera tanto tiempo en una edad clave. La adolescencia es un gran vacío, una especie de limbo: re-cibes muchas cosas pero no te sien-tes especialmente identificado con ellas. Yo, como Sara, también crecí en un barrio del extrarradio de Ma-drid. Eso significó estar colgado en un sitio atemporal, sin ninguna rela-ción con la cultura, con la naturaleza, no había nada que te traspasara. Todo eso lo llevo desde entonces y quería contárselo al adolescente que fui y al adolescente de ahora.

Es curioso, creo que es una película de aventuras que puede llegar a to-dos los públicos. Sí, el público objetivo es el ado-lescente pero creo que puede lle-gar a todo el mundo, es importan-te que todos recuperemos ciertas cosas de esa edad. Sobre todo con el cinismo imperante que hay, la desilusión de hoy en día. Entre la ingenuidad y el cinismo hay todo un terrero a conquistar. Tenemos esa responsabilidad: esta inercia al desapego es triste. es además un poco idealista porque intenta re-cuperar ese brillo y entiendo que pueda asustar, rozar la vergüenza ajena… Una vergüenza que se aca-ba convirtiendo en propia.

Hay tres consignas en tu película: la conciencia, la palabra y la acción. ¿Es Verbo tu manera de actuar, de resistir? Hay mucho compromiso con el presente en tus trabajos.Es curioso porque Verbo, en cuanto a la forma, mi cine no es un cine político pero va muy cargado de con-ciencia. No tiene tanto que ver con lo estrictamente político como con lo espiritual, más con el quién eres y

cómo te relacionas con el entorno. Son temas que siempre nos van a afectar a todos

Los protagonistas hablan durante gran parte del metraje en verso, ¿cómo trabajasteis la parte rimada?Fue muy sencillo. Al leer el guión pa-recía complejo, pero yo no quería ni declamación, ni nada que apelase al teatro o que se acercase a un len-guaje que no estuviera vivo. Quería que el verso tuviera un registro na-turalista. Teníamos que dar énfasis a ciertas palabras, conseguir la musi-calidad. Ensayamos alrededor de un mes. El verso tiene algo que, a priori, nos asusta. Pero es muy placente-ro por la misma rima, el cerebro lo agradece. Mientras escribía el guión pensaba mucho en cuentos infan-tiles, aquellos que van ilustrados y acompañados de una o dos frases rimadas. Al final, Verbo es eso: una fábula.

Usas el rap como recurso, ¿es el hip-hop el nuevo verso?No soy un absoluto loco del hip-hop pero sí me apasionan sus orígenes y los artistas que han permanecido fieles. Me llama mucho la atención que en barrios marginales asomen estas notas de color que tienen que ver con la palabra, con la música y el extraño exorcismo resultante. Acaba siendo un ejercicio terapéutico que emociona mucho. Un artista como Nach, que colabora en la película, me parece un poeta contemporáneo de gran nivel y un cantautor actual en contacto con la realidad. Usar el rap me parecía precioso, fascinante.

El espacio es un personaje más. ¿Conocías las localizaciones antes de empezar a escribir?La experiencia del espacio siempre fue importantísima. Encontrar la lo-calización fue el milagro que hizo po-sible todo el mundo que había imagi-nado. Si no lo llegamos a encontrar, no sé cómo lo hubiéramos hecho… Sí, quizá con algún lugar vacío y mu-cho apoyo digital…, pero hubiese sido imposible.

“La adolescencia es un gran vacío, una especie de

limbo”

ENTREVISTA: EDUARDO CHAPERO-JACKSON

Page 11: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

11DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 9 octubre 2011

A El tío Boonmee recuerda sus vidas pasadas, Premi de la Críti-ca en la darrera edició del festi-val, Apichatpong Weerasethakul introduïa de bon començament una seqüència que permetia a l’espectador calibrar la seva ca-pacitat d’empatia amb el film. El cineasta tailandès feia seure a la mateixa taula, a l’hora de so-par, els protagonistes vius amb l’espectre de la dona finada de l’oncle Boonmee i el fill d’amb-dós que retornava en forma de mico-fantasma. Acceptar la na-turalitat amb què es desenvolu-pava aquest àpat de germanor entre els vius i els morts era el passaport per submergir-se de ple en l’univers de la pel·lícula. Si tot plegat resultava mas-sa grotesc o xocant, valia més abandonar la sala. El repte que plantejava la guanyadora de la Palma d’Or era tan senzill com admetre que, en el cinema, els fantasmes poden conviure amb els éssers humans sense que hàgim d’endinsar-nos en el ter-reny del fantàstic més estricte. Weerasethakul no feia més que traslladar a la pantalla la quoti-dianitat amb què certes cultures orientals experimenten allò so-brenatural. Les poques mostres de cinema tailandès recent ens demostren que la perspectiva de Weera-sethakul no és excepcional. A més dels exemples que s’ins-criuen de ple en la tradició del cinema de terror, com ara Nang Nak de Nonzee Nimibutr, The Eye dels germans Pang o Shutter de Banjong Pisontha-nakun i Parkpoom Wongpoom, altres pel·lícules incideixen en aquest naturalisme a l’hora de presentar els esperits. Pen-ek Ratanaruang ho duia a terme a Nymph i, en aquesta edició del festival, en tenim una nova mostra amb Eternity de Siva-roj Kongsakul, una de les gua-nyadores de l’última edició del

Festival de Rotterdam que es pot recuperar a Seven Chances. Eternity, que explica, des de la poètica de la senzillesa, la his-tòria d’amor entre Wit, un noi del camp, i Koi, una professora de la ciutat, s’inicia amb una seqüència en què el protagonis-ta, ja mort, refà el seu itinerari vital, ritu necessari per a as-segurar-se continuar en con-tacte des del més enllà amb la dona a qui va jurar amor etern. Kongsakul presenta aquesta escena des del més estricte realisme: Wit viatja a la seva antiga casa amb moto i amb el mateix aspecte que tenia quan va morir... Tampoc no denoten en aparen-ça la seva condició els fantas-mes que apareixen a Hanezu de Naomi Kawase, projectada a Noves Visions. La directora japonesa sempre ha transmès al seu cinema una espiritualitat de caire panteista. Els elements de la natura, el vent, l’aigua, el foc, la terra, esdevenen les caixes de ressonància de l’es-tat emocional dels protagonis-tes. En aquest film, la història d’amor a tres, que es desenvo-lupa un cop més a la regió de Nara, troba la seva rèplica en el diàleg amorós que mantenen les muntanyes a través d’uns poemes seculars. El destí de la natura i el dels éssers humans apareixen intrínsecament lligats ja que aquesta s’ha convertit en la dipositària de la memò-ria dels qui ja no són entre els vius. A Hanezu, Kawase mostra també, des d’un realisme poè-tic, com els fantasmes del pas-sat perviuen en el present.

Eulàlia Iglesias

LA COLUMNA DEL CRÍTIC

Realisme espiritual

La saga Crepúsculo es, sin lugar a dudas, la más rentable del siglo y responsable directa de haber divi-dido el gusto de las féminas ado-lescentes entre lobos y vampiros como tiempo atrás hubo que de-cidirse por Brandon o Dylan o por Newman o Redford. La franquicia ha reavivado, como jamás lo hizo una película, el fenómeno fan, y, si no, que se lo pregunten a Ana y Alberto, de 16 años, vecinos del pueblo de Sitges que permanecie-ron apostados desde las seis de la mañana del pasado viernes en las puertas del Meliá. El motivo: ver en carne y hueso a Booboo Jackson, uno de los hombres lobo que co-protagonizan Eclipse y a la guio-nista Melissa Rosenberg. Ambos, maestros de ceremonias de ex-cepción del evento organizado por el Festival junto a la distribuidora

Aurum, adelantándose al estreno de Amanecer. “Le he twitteado va-rias veces y, sin pedírselo, Booboo ha bajado a saludarnos”, comenta-ba un Alberto todavía emocionado por el abrazo del actor. “¿Ves?” le decía a Ana. “Hemos pasado frío, dormido en el baño y saltado las clases, pero, la espera ha mereci-do la pena” Y tanto: casi treinta horas más tarde y con 400 per-sonas a sus espaldas, la pareja era la primera en la cola para entrar al Auditori. Aún quedaban dos horas para que el Meliá abriera sus puertas cuan-do las fans gritaban enloquecidas mientras esperaban fotografiar a su ídolo. Y, una vez dentro, más gritos: las fans casi afónicas, se-guirían gritando mientras Booboo avanzaba por el pasillo al son de “¡Guapo!”. Con los nervios ya un

poco templados y después de que Melissa explicara al público el reto que supone adaptar la obra de Ste-phenie Meyer para la gran pantalla, el actor norteamericano deleitó a sus seguidoras con unas palabras aprendidas en español: “hola, mu-chas gracias por venir. Es un placer estar en España.” Llegó el turno de preguntas que consiguieron sacar los colores al hombre lobo cuan-do una fan, descarada, le preguntó por qué estaba tan bueno. Y, para rematar y hacer mantequilla a las chicas, Booboo, ni corto ni perezo-so, demostró su práctica en las ar-tes marciales con una pirueta que derritió a las crepusculinas. Sitges colmó ya todas las expectativas del evento con la proyección del tráiler en castellano y el avance de alguna de las secuencias más picantes de Amanacer.

UN HOMBRE LOBO AMERICANO EN SITGES

Page 12: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

12DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 9 octubre 2011

Videojuegos y plataformas VOD, nuevas jornadas de Catalan Films & TV

Este es el cuarto año consecuti-vo que el consorcio para la pro-moción del audiovisual catalán, Catalan Films & TV, organiza sus jornadas profesionales en el marco del Sitges-Festival In-ternacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. La explotación de contenidos en plataformas VOD y la industria de los videojuegos son las dos temáticas estrella de estas jornadas, que ocupa-rán la mañana y la tarde del próximo 10 de octubre respec-tivamente.Las jornadas se celebrarán en la Sala Tramuntana del Hotel Meliá y reunirán a los agentes inter-nacionales más representativos de cada sector. Así, durante la mañana del día 10 tendrá lugar la mesa redonda “Internet y Eu-ropa: retos y oportunidades para

nuestro cine”, en la que ponentes de diferentes países como Ale-mania, Francia, Bélgica, Polonia, Irlanda y Suiza detallarán sus estrategias de distribución y pro-moción del cine a través de VOD.La segunda parte de la sesión se ha dedicado a la IV jorna-da de Videojuegos, organizada de nuevo junto con Televisió de Catalunya. Este espacio se ha dividido en dos áreas temáticas: “Videojuego y producción au-diovisual” y “Multiplataformas” como nuevos modelos de nego-cio. El acceso a las jornadas es gratuito.

Jane eyre és l’última pel·lícula que es-peràvem que dirigís després d’un de-but com sin nombre, que parlava de la immigració llatina als Estats Units. Com es passa d’immigrants hondu-renys a anglesos decimonònics?Tothom es pensa que va ser un en-càrrec, però vaig ser jo mateix qui va anar darrere d’aquesta adapta-ció. Mentre promocionava Sin nom-bre al Regne Unit em vaig assa-bentar que la BBC preparava una nova adaptació de Jane Eyre. Vaig aconseguir-ne el guió i em vaig pro-posar a mi mateix per dirigir-lo. Els productors no esperaven un perfil com el meu, tot i que sí que desitja-ven comptar amb un outsider, algú que es mirés el llibre amb certa dis-tància. Quan combines dues subs-tàncies oposades, pots aconseguir reaccions químiques interessants.

què el va apassionar en el llibre de Charlotte Brontë quan va llegir-lo per primer cop?L’observació del caràcter humà, l’enginy de l’autora i la sofisticació de la llengua. És un luxe treballar amb material com aquest. Els di-àlegs tenen una brillantor difícil de trobar avui en dia, una precisió en el vocabulari que segueixo admi-rant. Sempre n’he sigut un gran fan, des dels temps de l’institut. I això que, sent un home, no era especialment fàcil dir-ho en públic, perquè tothom es pensa que es tracta d’una novel·la per a noies. Penso que s’equivoquen de ple.

La seva versió accentua els as-pectes sobrenaturals del llibre, les presències fantasmals i les crides telepàtiques. Li interessava acostar aquest clàssic al cinema de gènere?És cert que els productors busca-ven algú que adaptés el llibre amb una mica d’irreverència, però penso que al final hi he estat molt fidel.

No volia fer-ne una versió espe-cialment trencadora, però sí volia distanciar-me dels típics drames d’època. Pretenia aportar-hi algu-na cosa personal. Acostar la pel-lícula al terror m’ho va permetre, tot i que sense distanciar-me de la fidelitat a Brontë. No volia rein-ventar la novel·la, sinó potenciar-ne els aspectes més foscos. De fet, els elements pròxims al terror ja esta-ven presents al llibre. Simplement he volgut donar-los el pes que no els van concedir les adaptacions anteriors. I diria el mateix respecte als aspectes històrics. M’apassiona la història i volia ser molt rigorós amb el context històric.

Jane eyre ha estat interpretada des del punt de vista feminista, psicoanalític, marxista... quina lec-tura li interessava privilegiar?Des del primer moment vaig decidir no cenyir-me a una única lectura, ni tampoc ser excessivament explícit respecte a aquesta mena d’interpre-tacions. Havia de seguir funcionant a tots els nivells, en funció del que hi vulgués veure l’espectador. D’altra banda, per a mi era prioritari respec-tar el viatge emocional dels perso-natges. Carregar la pel·lícula de sub-textos podria haver estat contrapro-duent. M’he limitat a deixar aquests elements en segon terme, com si fossin capes superposades per sota de la trama, però que puguem apre-ciar si hi parem atenció.

Es considera la protagonista una mena d’heroïna prefeminista. Hi està d’acord?El personatge de Jane vehicula un missatge de llibertat i igualtat de la dona que també té a veure amb el context històric. Poc temps després que Brontë publiqués el llibre ja es començava a apreciar el primer impuls del moviment su-

fragista. No crec que Jane sigui un personatge dòcil ni resignat. Quan torna amb Rochester per quedar-s’hi, ho fa tractant-lo d’igual a igual. Ella és rica i ja no depén de la seva fortuna. S’ha tornat, en la mesura del que l’època per-metia, una dona independent. La condició social dels personatges en aquella època és el que li dóna tanta força a la història. Una de les raons per les quals mai no vaig voler canviar el moment en què transcorre la pel·lícula és que la relació entre Jane i Rochester és intrínseca al moment històric. Si hagués decidit parlar de la rela-ció entre un empresari ric de 40 anys i la seva cangur, la història hagués perdut moltíssim. Hagués estat menys profunda i, sobretot, menys poderosa.

què aporta Michael Fassbender al llegendari personatge de Rochester, a qui va interpretar Orson Welles a la versió de 1943?Hi aporta una gran virilitat combi-nada amb una sensibilitat enorme, així com una intel·ligència immensa respecte els clarobscurs del perso-natge. Avui el veiem per tot arreu, però quan el vaig escollir era poc conegut per al gran públic. La gent em deia: “Qui és aquest Fassben-der? L’hauria de conèixer?”. Jo els

responia: “No et preocupis, ell se n’encarregarà tot sol”. Si avui és una estrella, és simplement perquè és un gran actor. I el mateix puc dir de Mia Wasikowska.

Fins ara, l’actriu de la seva pel-lícula havia interpretat adolescents conflictives i desllenguades, que no lligaven del tot amb el personatge de Jane. Per què la va triar?Suposo que, en el fons, Jane Eyre sempre m’ha semblat una ado-lescent desllenguada, tot i que durant bona part del llibre i de la pel·lícula sembli una jove silencio-sa i introspectiva. Mia Wasikowska era perfecta perquè també disposa d’aquestes dues vessants. Tot i els seus papers a la sèrie In treatment o a pel·lícules com Los chicos es-tán bien, és una persona més aviat tranquil·la i continguda. Té només 21 anys, però és capaç d’expressar emocions com molt poques actrius de la seva generació.

Seguirà canviant de registre en el seu pròxim projecte?Em plantejo rodar un musical, una pel·lícula de ciència-ficció o un western sobre la guerra civil als Estats Units. M’agrada contradir les expectatives per impedir que m’encasellin en categories que no em corresponen.

”Acostar la pel·lícula al terror

m’ha permès fer una

adaptació personal de Jane Eyre”

ENTREVISTA: CARY JOJI FUKUNAGA

Presentació de llibres al Festival de Sitges

“Superhéroes. Del cómic al cine”, de Tonio L. Alarcón

“Spanish exploitation. Sexo, sangre y balas”, de Víctor Matellano

“Apocalipsis ya. El cine del fin del mundo”, de Carlos Arenas

Page 13: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

13DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 9 octubre 2011

¿Quién no recuerda a William Shatner a bordo de un avión siendo acosado en pleno vuelo por una extraña criatura que tan solo parece ver él? ¿Quién no sintió un estremecimiento al descubrir que los presuntos alienígenas que acechaban a la granjera interpretada por Ag-nes Moorehead eran en reali-

dad unos terrícolas intentando sobrevivir en un planeta de gi-gantes?Todas estas situaciones y mu-chas, muchísimas más tuvieron lugar durante los memorables cinco años que duró la emisión de The Twilight Zone (La dimen-sión desconocida), sin duda el más influyente serial fantástico que jamás haya sido emitido por televisión, una de las más gran-des influencias para el cine de serie B y la puerta de entrada del género fantástico en el mun-do de la televisión.“The Twilight Zone” es el primer libro en lengua española que re-coge de manera detallada la his-toria de esta maravillosa serie, incluyendo una semblanza de su creador y principal guionista, el legendario Rod Serling, cuya biografía daría para algunos de los capítulos de su propia serie, así como información exhaustiva sobre otros reputados guionis-tas que participaron en la mis-ma (Richard Matheson, Ray Bra-dbury, Charles Beaumont), sus

realizadores (entre ellos Jacques Tourneur, John Brahm, Mitchell Leisen y Richard Donner), el lar-gometraje En los límites de la realidad (producido por Steven Spielberg y John Landis), los guiones inéditos, la música de la serie, las nuevas versiones reali-zadas en las décadas de los 80 y del 2000, su influencia en la televisión y el cine posteriores, y su peso en la cultura popular. “The Twilight Zone” se presen-tará en el Sitges-Festival Inter-nacional de Cinema de Fantàstic de Catalunya hoy, 9 de octubre, a las 13:30 horas en la Sala Tramuntana dentro del espacio Sitges Forum. El evento contará con la presencia de sus autores Jordi Ardid, Álex Barba, Tomás Fernández Valentí, Sergi Grau, Joan Renter y Lluís Vilanova.El libro se podrá adquirir duran-te todo el periodo del festival y llegará a las librerías a partir del 17 de octubre.

Per onzè any consecutiu, l’Ins-titut Buñuel de la Fundació Au-tor, juntament amb el Festival Internacional de Cinema Fantàs-tic de Catalunya, han convocat els Premis Nova Autoria, que van néixer amb la voluntat de promoure i ajudar a difondre les noves produccions audiovisuals elaborades pels alumnes de les escoles de cinema de Catalunya. Aquests premis, concebuts com una finestra oberta a descobrir el talent dels creadors audiovi-suals del futur, compten amb la col·laboració i la complicitat de les principals escoles cinemato-gràfiques catalanes.Els Premis Nova Autoria d’en-guany han estat atorgats als alumnes de la Universitat Ramon

Llull-Blanquerna, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Uni-versitat Pompeu Fabra i la Uni-versitat Oberta de Catalunya. El lliurament oficial dels premis tin-drà lloc el dissabte 15 d’octubre a les 19.30 hores, a l’Auditori de l’Hotel Melià Sitges, en el marc de la cerimònia de cloenda del Festival Internacional de Cinema de Catalunya. El jurat dels Premis Nova Autoria 2011, integrat per Arnau Bataller, compositor; Sílvia Munt, directora, realitzadora, guionista i actriu, i Maria Ripoll, directora, realitzado-ra i guionista, va decidir atorgar:El Premi Nova Autoria 2011 a la millor direcció-realització a La gota, presentat per la Universitat Ramon Llull-Blanquerna, treball

del qual és autor Daniel Piera. El Premi Nova Autoria 2011 al millor guió ex aequo a Cami-lle, presentat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), del qual és autora Carme Puig, i a Ejercicio, presentat per l’escola de cinema Bande à Part, del qual és autor Raúl Pérez.El Premi Nova Autoria 2011 a la millor música original a Chro-ma, presentat per la Universitat Pompeu Fabra, de la qual és au-tor Juan Andrés González.Així mateix, el jurat va decidir a torgar una Menció Especial per l’interès del treball documen-tal a Me llamo Peng, presentat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del qual són autores Jahel Guerra i Victoria

Molina de Carranza.També va decidir atorgar una se-gona Menció Especial per l’inte-rès del treball d’animació a Desde el infierno, presentat per l’Escola d’Animació de Catalunya, 9 Zeros, del qual són autors Raúl García, Núria Argemí, Mariona Consuegra, Saúl Darú, Maria Moreira, Clara Vallvé i Bernat Vilaseca.A través d’aquests premis, la So-cietat d’Autors i Editors, la Fun-dació Autor, l’Institut Buñuel i el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ofereixen la possibilitat als autors emer-gents d’exhibir els seus treballs i de donar-los a conèixer al gran públic en el marc d’un esdeveni-ment de projecció internacional.

Presentación del libro “The Twilight Zone” en Sitges 2011

PREMIS NOVA AUTORIA

CAMILLEFICCIóDirecció: Carme Puche i Jaime GarcíaDurada: 15 minutsContacte: Universitat Oberta de Catalunya

EJERCICIOFICCIóDirecció: Raúl PérezDurada: 7 minutsContacte: Bande a part

CHROMAANIMACIóDirecció: Xavier Manuel, Fran-cesc Terrades i Marc TerrisDurada: 11 minutsContacte: Universitat Pompeu Fabra

DESDE EL INFIERNOANIMACIóDirecció: Núria Argemí, Mariona Consuegra, Saül Darú, Raül Gar-cia, Maria Moreira, Clara Vallvé i Bernat VilasecaDurada: 3 minutsContacte: 9 Zeros

LA GOTAFICCIóDirecció: Daniel PieraDurada: 9 minutsContacte: Universitat Ramon Llull - Blanquerna

ME LLAMO PENGDOCUMENTALDirecció: Jahel Guerra Roa i Vic-toria Molina de CarranzaDurada: 28 minutsContacte: Universitat Autònoma de Barcelona

MILLOR DIRECCIÓ-REALITZACIÓ

MILLOR GUIÓ MILLOR MÚSICA ORIGINAL MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT

MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT

CHARLES NAPIER: 1936-2011

El passat 5 d’octubre ens va deixar l’actor Charles Napier, conegut per les seves aparicions en pel·lícules com Supervixens, Granujas a todo ritmo o Acorralado, parte II. Des del Diari hem volgut tenir un record per una de les presencies més ca-rismàtiques del cinema americà de les últimes dècades.

Page 14: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

14DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 9 octubre 2011

PROGRAMACIÓPROGRAMACIÓAVUI - DIUMENGE 9

ÚLTIMA PROJECCIÓProgramació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades

08:30 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóOTRA TIERRA (ANOTHER EARTH)Mike Cahill. EUA, 2011. 92’

09:30 RETIROSITGES CLÀSSICSFRANKENSTEIN (1931)James Whale. EUA, 1931. 70’

09:45 PRADONOVES VISIONS-FICCIóGOOD MORNING BEAUTIFUL(CURT)VAMPIREShunji Iwai. EUA, Canadà, 2010. 119’

10:15 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóLES CONTES DE LA NUITMichel Ocelot. França, 2011. 80’

11:00 RETIROS. O. F. PANORAMA-CASA ASIASMUGGLERKatsuhito Ishii. Japó, 2011. 115’

12:30 AUDITORIS. O. F. PANORAMA VERBO Eduardo Chapero-Jackson. Espanya, 2011. 88’

12:30 PRADONOVES VISIONS-FICCIóMILOCRORZE: A LOVE STORYYoshimasa Ishibashi. Japó, 2011. 90’

13:15 RETIROS. O. F. COMPETICIóTHE MORTICIANGareth Maxwell Roberts. Regne Unit, EUA, 2011. 88’

14:15 PRADONOVES VISIONS-FICCIóLE PETIT POUCET Marina de Van. França, 2011. 82’

15:00 AUDITORI3D A CATALUNYA - AVANç XP3D 45’

15:15 RETIROS. O. F. COMPETICIóATTACK THE BLOCKJoe Cornish. Regne Unit, 2011. 88’

16:00 AUDITORISESSIó ESPECIALTRAILER MEDIATRESGANTZ Shinsuke Sato. Japó, 2011. 132’

16:15 PRADONOVES VISIONS-ESPECIALSTRUMPET (CURT)AMANECIDOSYonay Boix i Pol Aregall. Espanya, 2011. 68’

17:15 RETIROS. O. F. COMPETICIóLES CONTES DE LA NUITMichel Ocelot. França, 2011. 80’

18:30 PRADOSEVEN CHANCESSACRIFICEChen Kaige. Xina, 2010. 132’

18:45 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóTHE SORCERER AND THE WHITE SNAKE Tony Ching Siu-tung. Xina, 2011. 99’

19:30 RETIROS. O. F. COMPETICIóSCABBARD SAMURAIHitoshi Matsumoto. Japó, 2011. 103’

20:45 AUDITORIS. O. F. PANORAMA CARABAS (CURT)VERBO88’ Eduardo Chapero-Jackson. Espanya, 2011. 88’

21:00 PRADONOVES VISIONS-NO FICCIóARIRANGKim Ki-duk. Corea del sud, 2010. 100’

21:30 RETIROS. O. F. COMPETICIóTHE OTHER SIDE OF SLEEPRebecca Daly. Irlanda, Hongría, Països Baixos, 2011. 88’

22:45 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóDECAPODA SHOCK (CURT)OTRA TIERRA (ANOTHER EARTH)Mike Cahill. EUA, 2011. 92’

23:00 PRADONOVES VISIONS-FICCIóHANEZUNaomi Kawase. Japó, 2011. 91’

23:15 RETIROS. O. F. COMPETICIóHELLTim Fehlbaum. Alemanya, 2011. 86’

01:00 AUDITORIS. O. F. PANORAMA JUNK LOVE (CURT)R.O.A.C.H. (CURT) VENUS FLYTRAP (CURT)LOVE William Eubank. EUA, 2011. 84’

01:00 RETIROMIDNIGHT X-TREMEBRUTAL RELAx 3D (CURT)3D SEx AND ZEN:ExTREME ECSTASYChristopher Sun. Hong Kong, 2011. 113’

01:00 PRADONOVES VISIONS-DARk FICCIó LES CONDIMENTS IRREGULIERS (CURT)LITTLE DEATHSSean Hogan, Andrew Parkinson, Simon Rumley. Regne Unit, 2010. 91’THE THEATRE BIZARREDouglas Buck, Buddy Giovinazzo, David Gregory, Karim Hussain, Jeremy Kasten, Tom Savini, Richard Stanley. Canadà, EUA, França, 2011. 114’

SALA TRAMUNTANA11:00 MASTER CLASS D’HIROSHI ISHIGURO. ROBOTS D’APARENçA HUMANA: CIèNCIA FICCIó O REALITAT?

12:15 COMING SOON: THE LAST DAYS (GERMANS PASTOR)

13:30 PRESENTACIó LLIBRE TWILIGHT ZONE

17:30 MASTER CLASS - VERBO FX

BRIGADOON13:00 PREMI NOSFERATU IL VICINO DE CASA

14:00 SPANISH EXPLOTATION. EL COMISARIO G... (EL CASO DEL CABARET)

16:00 PRESENTACIó PROYECTO kIFUND

17:00 ESTRENA DOCUMENTAL ROMA FANTASTICA

18:30 PRESENTACIó TAC 2011

19:30 SESSIó ESPECIAL CURTMETRATGES ESCAC

21:00 PREMI BRIGADOON-PAUL NASCHY

SEGONA PROJECCIó

23:00 ESTRENA BRIGADOON MALDITOS SEAN!!!

ESPAI FNAC16:00 TERROR EN LA CAMPIñA

TROBADA AMB ALEX CHANDON (DIRECTOR D’INBRED)

18:00 FANTáSTICO PARA REIR TROBADA AMB JOE CORNISH (ATTACk THE BLOCk)

19:00 TROBADA DE CURTMETRATGISTES

Page 15: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip

15DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 9 octubre 2011

PROGRAMACIÓDEMÀ - DILLUNS 10

ÚLTIMA PROJECCIÓ Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

08:30 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóTHE YELLOW SEANa Hong-jin. Corea del Sud, 2010. 140’

10:00 RETIROS. O. F. PANORAMA-CASA ASIAREVENGE: A LOVE STORY Wong Ching-po. Hong Kong, 2010. 92’

10:00 PRADONOVES VISIONS-DARk FICCIóUNDERWATER LOVE Shinji Imaoka. Japó, 2011. 87’

11:15 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóHARA-KIRI: DEATH OF A SAMURAI Takashi Miike. Japó, 2011. 126’

11:45 RETIROS. O. F. COMPETICIóMIRAGES Talal Selhami. Marroc, França 2010. 111’

11:45 PRADO NOVES VISIONS-NO FICCIóQUANTUM MENCarlos Serrano Azcona. Espanya, Mèxic, Itàlia, Bolivia, Perú, Veneçuela, França, 2011. 88’

13:45 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóBELLFLOWEREvan Glodell. EUA, 2011. 106’

13:45 PRADONOVES VISIONS-FICCIóTHE ISLANDKamen Kalev. Bulgaria, Süisa, 2011.108’

14:00 RETIROS. O. F. COMPETICIóTHE SORCERER AND THE WHITE SNAKETony Ching Siu-tung. Xina, 2011. 99’

16:00 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóTRABALHAR CANSAJuliana Rojas i Marco Dutra. Brasil, 2011. 99’

16:00 RETIROANIMA’TOSAMU TEZUKA’S BUDDHA: THE GREAT DEPARTUREKozo Morishita. Japó, 2011. 111’

16:00 PRADONOVES VISIONS-DARk FICCIóKILL ME PLEASE Olias Barco. Bèlgica, 2010. 96’

18:00 AUDITORIS. O. F. PANORAMA THE MOTH DIARIESMary Harron. Canadá, Irlanda, 2011. 82’

18:15 RETIROS. O. F. PANORAMA-CASA ASIASMUGGLERKatsuhito Ishii. Japó, 2011. 115’

18:15 PRADOSEVEN CHANCESBARBE BLEUECatherine Breillat. França, 2009. 80’

20:00 AUDITORIS. O. F. PANORAMA THE TURIN HORSEBéla Tarr. Hongria, França, Alemanya, Suïsa, EUA, 2010. 146’

20:00 PRADONOVES VISIONS-DARk FICCIóREM (CURT)MEATMaartje Seyferth, Victor Nieuwenhuijs. Països Baixos, 2010. 83’

20:30 RETIROS. O. F. COMPETICIóTHE FOUNDLING (CURT)THE MORTICIANGareth Maxwell Roberts. Regne unit, EUA, 2011. 88’

22:15 PRADONOVES VISIONS-FICCIóGOOD MORNING BEAUTIFUL (CURT)VAMPIREShunji Iwai. EUA, Canadà, 2010. 119’

22:30 RETIROS. O. F. PANORAMA MIENTRAS DUERMESJaume Balagueró. Espanya, 2011. 102’

22:45 AUDITORIS. O. F. COMPETICIóTRAILER MEDIATRES (CURT)THE YELLOW SEANa Hong-jin. Corea del Sud, 2010. 140’

00:45 RETIROMIDNIGHT X-TREMEDARK SOULSCésar Ducasse i Mathieu Peteul. Noruega, 2011. 95’SECONDS APARTAntonio Negret. EUA, 2010. 89’

00:01 PRADONOVES VISIONS-DISCOVERYINVASION OF ALIEN BIKINI Oh Young-doo. Corea del Sud, 2011. 75’NOVES VISIONS-FICCIóMILOCRORZE: A LOVE STORY Yoshimasa Ishibashi. Japó, 2011. 90’

ESPAI FNAC

16:00 NOU TERROR ESCANDINAU. TROBADA AMB CESAR DUCASSE (DIRECTOR DE DARk SOULS)

18:00 TROBADA AMB MARCO DUTRA (TRABALHAR CANSA)

19:00 TROBADA AMB GARETH MAXWELL (DIRECTOR DE THE MORTICIAN)

BRIGADOON

15:00 ASIAN TRASH CINEMASATAN’S SLAVE. SISWORO

17:00 BRIGADOON-INTELIGENCIA ARTIFICIAL. THE EARTH DIES SCREAMING.

18:15 ESTRENA DOCUMENTAL.CINéMAS D’HORREUR: APOCALYPSE, VIRUS ET ZOMBIE.

19:30 ESTRENA BRIGADOON.MR. BRICkS: A HEAVY METAL MURDER MUSICAL. TRAVIS

21:00 ELS ALTRES FANTÀSTICS.LOS MUERTOS, LA CARNE Y EL DIABLO.

23:00 I LOVE THE VIDEO NASTIES LIST!LOVE CAMP 7.

TRAMUNTANA

10:00 CATALAN FILMS & TV I TV3 (I)

15:30 CATALAN FILMS & TV I TV3 (II)

17:45 CATALAN FILMS & TV I TV3 (III)

Page 16: Diumenge 9 d’octubre de 2011 · Número 4 · Tim Fehlbaum, director de Hell Tom de Mol i Dick Maas, productor i director de Saint Luigi Cozzi, premi Brigadoon-Paul Naschy L’equip