diumenge, 3 de setembre del 2017...

06 DIUMENGE, 3 DE SETEMBRE DEL 2017 ara

DossierINICI DE CURS

Els reptes del nou curs: innovació i inclusió

L’inici del curs escolar es veurà sacsejat pels atemptats a Barcelona i Cambrils i, en aquest sentit,

els docents hauran de vetllar més que mai per l’atenció a la diversitat. L’escola se centrarà a evitar

les bretxes socials i a afavorir que tot l’alumnat se senti acollit i identificat. La innovació

és una de les oportunitats per aconseguir millorar la cohesió social

NÚRIA MARTÍNEZ ❊ BARCELONA

DEURES

Tot i que no hi ha una recepta que totes segueixin per igual, és cert que la majoria d’escoles innovadores han eliminat o modificat els deures tradicio-nals. “La jornada escolar ha de tenir inici i final dins el centre. Les activitats que es facin fo-ra poden tenir finalitats edu-catives, però no han de servir per acabar les tasques que no s’han pogut fer a classe per fal-ta de temps”, considera la pre-sidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Franci-na Martí, que es posiciona en contra dels deures. Un exem-ple dels deures que posen les escoles innovadores podria ser escoltar música, preguntar als avis per l’arbre genealògic fa-miliar i llegir un llibre. Al seu torn, el pedagog Gregorio Luri creu que fer “bons deures és important” perquè cal viure amb “un estímul intel·lectual permanent”. “Estic a favor dels bons deures, dels que no són molt mecànics”, apunta.

LLIBRES DE TEXT

L’escola innovadora s’ha re-plantejat l’ús del llibre de text. Si bé tradicionalment a l’esco-la s’ha utilitzat el llibre de text pràcticament en totes les as-signatures, l’escola innovado-ra n’ha reduït molt l’ús i, fins i tot, en molts casos ha deixat d’utilitzar-lo. “L’objecte d’es-tudi de l’escola ha de ser la re-alitat, i el llibre de text és un mal substitut de la realitat”, considera el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory. En aquest sentit, creu que el llibre no és “dolent” en si mateix, pe-rò opina que està dissenyat per a un tipus d’aprenentatge que ha quedat “obsolet”. El peda-gog Gregorio Luri considera que no s’ha de tenir “fòbia” al llibre de text i creu que és un recurs “important”, però no “exclusiu”. “Es tracta d’una unitat formal que ordena el contingut, però que sovint cal complementar amb més ma-terials”, afegeix Luri.

INCLUSIÓ

Si en alguna cosa coincideixen tots els experts és que l’escola inno-vadora ha de ser inclusiva. Tot i que hi ha veus que denuncien que algunes escoles prioritzen la qualitat respecte de l’equitat, els experts recorden que “un bon centre sempre ha de ser inclusiu amb tots els alumnes”. “La innovació serveix per millorar el sistema i és evident que una de les necessitats de l’escola és arribar a tothom”, expressa la directora de l’institut de Sils, Iolanda Arboleas, que afegeix que un dels dèficits del sistema és que “molts alumnes no aconsegueixen prosperar”. “Un dels eixos principals de l’escola innovadora és la di-dàctica del grup heterogeni i de respecte a la diversitat”, defensa Ar-boleas, que assegura que al seu institut sempre treballen “per tractar les diferències individuals sense perdre l’equitat”.

EXÀMENS

Un dels canvis que als pares més els costa d’acceptar és que les escoles innovadores eliminin, redueixin o modifiquin els exà-mens tradicionals. “Els exàmens no són una cosa negativa, són una eina més, fins i tot poden ser positius. El problema és quan la finalitat de l’aprenentatge consis-teix a superar un examen i no al revés”, apunta el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que considera que el problema és “substituir l’avaluació per l’examen”. En aquest sentit, critica que so-

vint hi ha exàmens “reduccionistes que no valoren el global de l’aprenentatge”. Per al director de la Fundació Jaume Bofill no és rellevant si a l’escola es fan exàmens o no, sinó que, si se’n fan, siguin “de forma con-tínua amb finalitat formativa”. “Es tracta que sigui una eina de feedback per a l’alum-ne, que li permeti millorar i que no servei-xi per classificar-lo”. Palacín recorda que les escoles innovadores introdueixen l’au-toavaluació, l’avaluació entre alumnes, i que utilitzen diferents eines per avaluar.

07ara DIUMENGE, 3 DE SETEMBRE DEL 2017

dossier

2.700 alumnes més. El curs començarà amb 1.562.780 alumnes, 2.700 més que el curs passat, i 5.514 docents més, 4.714 per a les plantilles i 800 substituts, una xifra que per primera vegada supera la del 2010.

11 nous centres amb barracons són els que s’incorporen en aquesta particular llista. Pel que fa al nombre total de mòduls prefabricats, es passarà dels 1.010 de l’any passat a 1.017.

vindicar la necessitat de treballar la diversitat cultural a les aules. Pre-cisament, per al professor de peda-gogia de la Universitat de Barcelo-na (UB) Enric Prats, un dels princi-pals reptes del nou curs és que “tot-hom se senti acollit, identificat i reconegut des de la seva identitat”. “L’escola ha de recollir totes les sensibilitats des del primer dia de curs, fins i tot des de l’entrevista amb els pares abans de començar les classes”, insisteix. En un altre ordre d’importància,

el curs que comença també es veu-rà marcat per la innovació. I, pre-cisament, una de les reivindicaci-ons dels experts és que l’escola in-novadora ha de ser referent en in-clusió. En els últims anys, l’escola

innovadora s’ha convertit en la més desitjada del ball i sovint s’ha vist aclaparada per la demanda. Una mostra d’això és que totes les esco-les públiques de nova creació de Barcelona aquest curs –un fet im-pensable fa 10 anys– seran innova-dores. “L’escola innovadora és una oportunitat magnífica per a la di-versitat: es tracta d’una escola per a tothom”, insisteix Prats. Però, exactament, què és una es-

cola innovadora? A través d’aquest dossier i amb l’opinió dels experts farem una guia sobre les qüestions principals que els pares es pregun-ten durant les jornades de portes obertes de les escoles. Què és treba-llar per projectes? Totes les escoles innovadores treballen sense deures

ni exàmens? Els nens deixaran d’utilitzar la memòria? Quin pa-per hi tenen les emocions? Què són les competències? La realitat és que no hi ha una

fórmula màgica que segueixin tots els centres, sinó que cada es-cola marca el seu propi camí. No obstant això, tota escola que s’anomeni innovadora segueix els set principis de l’aprenentat-ge que marca l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmics (OCDE). Entre d’altres, es reivindica que l’alum-nat és el centre de l’aprenentat-ge, que les emocions formen part integral de l’aprenentatge i que s’han de tenir en compte les dife-rències individuals.e

Amb normalitat, però indubtable-ment sacsejat per l’impacte dels atemptats del 17 i 18 d’agost a Bar-celona i Cambrils. El nou curs esco-lar –que començarà el 12 de setem-bre– s’obrirà marcat per les pre-guntes i les inquietuds dels alum-nes sobre els atacs. Un dels reptes dels docents –que rebran material d’ajuda del departament d’Ense-nyament– serà vetllar perquè no es generin bretxes entre alumnes i perquè es mantingui la inclusió ca-racterística de l’escola catalana. “L’escola fa una tasca ingent d’inte-gració social”, va defensar la conse-llera d’Ensenyament, Clara Ponsa-tí, en la roda de premsa d’inici de curs de divendres, en què es va rei-

CRISTINA CALDERER

MEMORITZACIÓ

La memorització perd prota-gonisme en l’escola innovado-ra. “La memòria és una com-petència molt útil, però no és la base de l’aprenentatge”, ex-pressa la directora de l’Esco-la Virolai, Coral Regí, que afe-geix que es tracta d’una com-petència més “que ajuda a aprendre”. En aquest sentit, Regí apunta que abans l’apre-nentatge es basava en la me-mòria perquè es tractava de “repetir el que deia el profes-sor”. “Fins fa poc, semblava que els alumnes amb bona memòria fossin els més ben preparats: ara ja no”, insisteix. Per al pedagog Gregorio Luri, en canvi, la memòria és “es-sencial”. “La memòria és molt activa i s’ha de treballar al mà-xim”, apunta Luri. Per exem-ple, diu que saber-se tots els rius d’Europa “no és tan im-portant”, però sí que ho és sa-ber “contextualitzar un ma-pa”. “És una gimnàstica men-tal de primer ordre”, apunta.

EMOCIONS

Segons l’OCDE, les emocions “són la porta d’entrada princi-pal de l’aprenentatge”. “Hem d’aconseguir que l’alumne tingui una actitud favorable a l’aprenentatge i això només s’aconsegueix amb un entorn afectiu”, expressa el director de l’Institut de Recursos i In-vestigació per a la Formació (IRIF), Antoni Zabala, que considera que a l’escola “s’ha de poder encoratjar i animar”. Per a Zabala, “les repressions i els càstigs creen una relació negativa”. A més, la directora de l’Escola dels Encants, Ag-nès Barba, creu que “en un moment com l’actual, treba-llar les emocions és una ne-cessitat total del grup”. “Les emocions les podem educar i podem aprendre que siguin positives”, explica Barba, que afegeix que quan una persona “és feliç i està bé amb l’entorn, té la ment oberta a aprendre”. “A un nen que pateix li costa molt aprendre”, insisteix.

PROJECTES

“L’objectiu directe dels projectes és que els alumnes elaborin algu-na cosa –un text, una simulació, una anàlisi de cas, etc.– i que, a par-tir de l’elaboració, aprenguin a llegir, calcular i entendre”, explica el director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Forma-ció (IRIF), Antoni Zabala. Per exemple, cursos tan diferenciats com P4 i 4t d’ESO podrien fer un projecte sobre el bosc, però en trauri-en competències i coneixements molt diferenciats. En aquest sentit, Zabala explica que l’objecte d’estudi de la realitat que interessa a l’alumne el portarà a donar resposta a altres problemes que l’inqui-eten. Per a la directora de l’Escola dels Encants, Agnès Barba, els pro-jectes fan que cada alumne “sigui protagonista” i, alhora, que “es po-tencïi el treball en equip”.

L’ALUMNE AL CENTRE

La base de l’educació innovadora és que l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge. Si bé sobre altres temes hi ha varietat d’opinions –deures o exàmens, per exemple–, tota escola innovadora ha de situ-ar l’alumne al centre de l’aprenentatge. En un sistema innovador, en lloc d’haver-hi la figura central del mestre que imparteix la classe, la classe hauria de girar al voltant de les inquietuds dels alumnes. Ai-xò vol dir que l’organització dels espais, el temps i l’agrupació de les classes es fa depenent de com l’alumne aprèn, i no al revés. “Que l’alumne estigui al centre de l’aprenentage no té a veure amb la vo-luntat, ni es tracta d’un judici moral, sinó que té a veure amb la ma-nera com planifiques els horaris i els espais”, apunta el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín.

dossier 08 DIUMENGE, 3 DE SETEMBRE DEL 2017 ara

INICI DE CURS

IDIOMES

Una de les mancances del sistema educatiu és l’aprenentatge de llen-gües estrangeres. “Cal prendre-se’l seriosament i de manera pro-fessional”, expressa el pedagog Gregorio Luri, que afegeix que “no pot ser que els alumnes entrin a l’escola amb tres anys i acabin sense te-nir domini de l’anglès”. Per a la directora de l’Escola Virolai, Coral Regí, la llengua estrangera “ha de tenir molts moments d’aprenen-tatge”. “Potser no és necessari fer més classes d’anglès, sinó impar-tir classes d’altres matèries en anglès”, insisteix Regí, que creu que els alumnes “han de tenir molts moments de contacte amb les llen-gües”. No obstant això, Regí reivindica que per implantar aquest mo-del “es necessita professorat molt preparat”.

TREBALL PER COMPETÈNCIES

Una de les màximes de l’educa-ció innovadora és l’aprenentatge competencial, en el qual s’apos-ta perquè l’alumne adquireixi habilitats i aprengui a resoldre reptes. “L’important no és el co-neixement en si, sinó què en sé fer”, expressa el director de l’Ins-titut de Recursos i Investigació

per a la Formació (IRIF), Antoni Zabala, que afegeix que el que ne-cessita la societat “no són saberuts, sinó persones que sàpiguen aplicar el coneixement”. En aquest sentit, assegura que “no es necessiten en-ciclopedistes, sinó persones que sà-piguen aplicar l’enciclopèdia”. Per a Zabala, la competència és “la capa-

citat d’allò que disposem que ens permet donar respostes a pro-blemes de la vida”. Actualment, el currículum està integrat per competències i, per primera ve-gada, a primària s’ha avaluat se-guint aquest sistema. El curs que ve també s’avaluarà per compe-tències a secundària.

DISPOSICIÓ DE LES AULES

Una de les característiques de l’escola innovadora és que la distri-bució de les aules canvia totalment. L’aula ja no està formada per 25 pupitres mirant la pissarra, sinó que hi ha diversitat de mobles i d’espais. “S’ha de notar que el centre de l’aprenentatge és l’alum-ne i no el professor”, apunta la directora de l’Escola Virolai, Coral Regí, que considera que “no té cap sentit” que els alumnes sem-pre estiguin asseguts al pupitre mirant el professor. Per a Regí, el mobiliari de les aules ha de ser “intercanviable” i ha de permetre que l’alumne “estigui actiu i pugui experimentar”. “Les aules han de ser espais oberts amb capacitat de transformar-se”, insisteix la directora de l’Escola Virolai.

IMPLICACIÓ DELS PARES

L’educació innovadora re-quereix més implicació de les famílies. “La implicació de l’AMPA és imprescindible, perquè la innovació és un procés global i obert que afec-ta tothom”, apunta el profes-sor de pedagogia de la Uni-versitat de Barcelona Enric Prats. A més, considera que “com a procés obert i impre-visible, és important la com-plicitat de tots els agents per-què hi pot haver moments di-fícils que cal saber resoldre conjuntament”. Així, com ex-plica el director de la Funda-ció Jaume Bofill, Ismael Pa-lacín, els pares no participen només en les jornades de por-tes obertes, sinó que hi ha una comunicació més “fre-qüent i fluida” amb el profes-sor. A més, fins i tot en alguns centres els pares participen en algunes classes com a vo-luntaris.

AMBIENTS

Una de les frases que més de-uen haver sentit els pares du-rant les jornades de portes obertes és “treballar per am-bients”. Segons el director de l’IRIF, Antoni Zabala, es trac-ta de trobar un espai al vol-tant d’una temàtica determi-nada que ofereixi estímuls que l’alumne pugui manipu-lar, així com “elaborar de ma-nera col·lectiva i lliure”. Les escoles trien els ambients se-gons el que s’adapti més al seu projecte. Per a la directora de l’Escola dels Encants, Agnès Barba, es tracta “d’oferir als nens la possibilitat de cons-truir la seva manera d’apren-dre a partir de diferents es-pais, amb un clima ambiental i físic que propicia el treball cap a uns determinats apre-nentatges”. “Els ambients te-nen una mica de laboratori, de sala d’exposició, de museu, però sobretot d’espais vius”, conclou Barba.

MENJAR

“Una seqüència pedagògica in-tegral ha de preveure tots els moments d’activitat, esbarjo, descans i necessitats bàsiques, incloent-hi la nutrició”, expli-ca el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats. En aquest sentit, assegura que “cal donar cohe-rència pedagògica al temps de nutrició, amb les rutines i el ti-pus de menjar més adequat al projecte pedagògic”. Les esco-les –tant les innovadores com les tradicionals– estan vetllant perquè el menjar sigui cada ve-gada més ecològic.

BARREJA D’EDATS

Barrejar els alumnes d’edats diferents és una imatge que tradicionalment s’ha associat a les escoles rurals. No obstant això, des de fa uns anys moltes escoles urbanes innovadores han recuperat la manera de funcionar de les escoles de po-ble i l’han adaptat al seu pro-jecte de centre. Si bé no totes barregen els alumnes en totes les hores, la majoria ho fan en alguna franja horària de la set-mana. “Barrejar les edats per-met respectar els ritmes dels infants”, expressa la directora de l’Escola dels Encants, Ag-nès Barba, que assegura que d’aquesta manera “cap alum-ne té la percepció que és el més lent o el més ràpid de la classe de forma permanent”. “Hi haurà moments que ho seran, però d’altres, no”, apunta. A més, assegura que d’aquesta manera “podran experimen-tar què implica tenir el rol de ser el gran, el mitjà o el petit”.


PUBLICITAT


INICI DE CURS

PROJECTE DE CENTRE

Tot i que l’educació innovado-ra té unes línies mestres comu-nes, cada escola aplica un model propi, basat en el seu projecte de centre. Com defineix la directo-ra de l’institut de Sils, Iolanda Arboleas, el projecte de centre defineix les “grans línies d’actu-ació”. “El projecte de centre ha

de tenir uns eixos que estiguin ben fonamentats i que tot l’equip es cregui de veritat”, apunta Arbole-as, que afegeix que els eixos “han de ser pocs i ben treballats perquè tot-hom hi remi a favor”. En aquest sentit, assegura que un projecte de centre “s’ha de fer d’acord amb la legislació vigent”, però afegeix que

“sempre s’ha de contextualitzar en el seu entorn”. “Això fa que es doni èmfasi a uns aspectes o a uns altres”, apunta . No obstant això, per a Arboleas, en qualse-vol projecte de centre hauria d’haver-hi un eix comú que to-ta escola i institut complís: la in-clusió.

CONTRACTACIÓ DE DOCENTS

Una de les novetats del nou curs és que s’incrementen un 30% les pla-ces perfilades, és a dir, les més estretament vinculades al projecte educatiu del centre. Per omplir aquestes vacants, els equips directius poden prioritzar els perfils professionals que més s’adiguin al seu projecte i, després de fer-les públiques, entrevistar els candidats. El cas és que els centres reivindiquen més estabilitat en les plantilles per poder desenvolupar el projecte amb unitat. “Un projecte no es pot improvisar: el claustre ha de ser estable”, reivindica la presiden-ta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí. El direc-tor d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, creu que la selecció dels do-cents hauria de ser “competencial” i que no primés la “veterania”.

TREBALL GLOBALITZAT

“La informació i les experiències vitals no estan compartimentades i, consegüentment, l’escola tampoc ha de compartimentar el conei-xement”, expressa la directora de l’institut de Sils, Iolanda Arbo-leas, que afegeix que “cal fer un ensenyament més interdisciplinari barrejant àmbits de coneixement”. Això vol dir que es pot aprendre anglès a la classe d’història, o que es pot aprendre català a la classe de socials. Per a Arboleas, la clau del treball del docent “no és traslla-dar a l’alumne els coneixements que sap”, sinó que aconsegueixi que l’alumne “sàpiga convertir la informació en coneixements”. “Avui dia el món està desbordat d’informació”, conclou.

PISSARRA

L’escola innovadora canvia la disposició de les aules i sovint, també, l’ús de la pissarra. “Ja no és un espai propietat del professor, sinó que la pissarra és un espai per compartir ide-es”, apunta la directora de l’Es-cola Virolai, Coral Regí, que creu que és “una eina molt útil per treballar en grup”. Més en-llà de l’ús de la pissarra elec-trònica –que la majoria d’ex-perts consideren que no és ne-cessari–, Regí creu que l’ideal serien els espais “pluripissar-res”. Això vol dir espais en què es pogués escriure als vidres i a les parets”. Per al pedagog Gregorio Luri, la pissarra “és un instrument més que resol problemes de comunicació immediata”. “Hem de ser in-tel·ligents per utilitzar-los tots, sense sacralitzar-ne ni demonitzar-ne cap”, apunta Luri, que creu que cal utilitzar “el que funcioni millor per a cada projecte”. “Sigui Vileda o del format que sigui”, insisteix.

ORDINADOR

Per al professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats, l’ordinador “és una eina didàctica més que complementa altres recursos educatius”. “Una escola inno-vadora ha de saber integrar l’ús també innovador dels dis-positius digitals, incloent-hi els telèfons mòbils”, conside-ra. La directora de l’escola Vi-rolai, Coral Regí, defineix l’or-dinador com “una eina per aprendre: un estoig, un llibre per buscar informació o una llibreta”, expressa. Per a Regí, ha de ser una “eina transversal i invisible a l’aula”.

HORARIS

“Els horaris haurien d’estar de-finits en funció de les necessi-tats dels alumnes, però a vega-des es dissenyen en funció de la disponibilitat del professorat”, apunta la presidenta de l’Asso-ciació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, que creu que s’haurien de distribuir “de ma-nera globalitzada”. “Les àrees no han d’estar tan separades i ha d’haver-hi temps per al tre-ball en grup, el treball per pare-lles i el treball individualitzat”, creu Martí. En aquest sentit, es mostra contrària al fet que ca-da hora soni un timbre per can-viar d’assignatura. L’escola in-novadora –segons el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín– busca trencar les classes de 60 minuts per po-der treballar d’altres maneres que requereixen més temps. “Cal que l’horari s’adapti a l’aprenentatge, i no al revés”, expressa. En aquest sentit, apunta que “hi ha un horari, però és variable”.

PATI

“El pati és un espai educatiu més. La separació pedagògica de moments i espais és un arti-fici dels adults”, opina el profes-sor de pedagogia de la Universi-tat de Barcelona Enric Prats, que afegeix que “no es pot cau-re en l’error de fer pedagogia en qualsevol racó”. No obstant ai-xò, considera que “és impor-tant deixar moments d’esbar-jo lliures entre espais o mo-ments educatius organitzats”. Per a la directora de l’Escola Vi-rolai, Coral Regí, el pati “és un espai d’aprenentatge integrat a l’aprenentatge global”.


PUBLICITAT


Futur de l’escola: oportunitats i dificultats

Les preguntes

1. Què és una escola innova-dora?

2. Quins són els handicaps de l’escola innova-dora?

Gregorio LuriPEDAGOG

1.En la pràctica, és una escola que considera més valuós el

que és nou que que és bo, però que acostuma a oferir-nos pràctiques pedagògiques que poden ser bones però que no semblen gaire innova-dores. Qui treballa en l’educació hauria de pensar més en termes educatius que en termes d’un -isme. Qualsevol moviment pedagògic que es defineixi com un -isme consu-meix tantes energies reaccionant contra altres -ismes que acaba con-trolat per les seves fòbies, en aquest cas al pupitre, a la pissarra, a l’aula, a la classe magistral, a la memorit-zació, al llibre de text, a l’examen... El que m’agradaria veure-hi és tra-jectòries clares, pràctiques reflexi-ves i una concepció diàfana del que és una experiència educativa.

2.No són externs, sinó interns. A Catalunya gaudeix d’un

molt generós suport mediàtic i po-lític. En una societat que fa del plu-

ralisme un principi fonamental, és lògic que hi hagi diferents tipus d’escola. I en una situació de minva de la natalitat no és gens sorpre-nent que hi hagi una competència entre marques escolars. El que cal és que cada escola es presenti de manera diàfana davant la societat mostrant, a més a més de les seves pretensions, les evidències empíri-ques en què es basen les seves me-todologies i, especialment, els seus resultats.

Eduard ValloryDIRECTOR D’ESCOLA NOVA 21

1.Perquè una escola pugui ser innovadora cal que abans s’ha-

gi actualitzat, que vol dir que esti-gui enfocada a la formació integral de la persona a través del desenvo-lupament de competències per a la vida. També que hagi adoptat pràc-tiques d’aprenentatge i organitza-tives que ja sabem que funcionen gràcies a les proves i al coneixe-ment existent. És des d’aquesta ac-tualització, juntament amb el co-neixement que es va generant sobre

com aprenem les persones (com cal aprendre), que la innovació educa-tiva esdevé una pràctica normal per trobar noves respostes a les neces-sitats canviants dels infants (què cal aprendre).

2.L’escola que treballa per actu-alitzar-se i innovar ho fa assu-mint riscos. Com que les necessitats existents requereixen que tota es-cola arrisqui, cal convertir en polí-tiques públiques les accions que ho possibilitin. D’entrada, fent que l’escola desenvolupi les vuit compe-tències per a la vida. Un altre dels punts necessaris és generar forma-ció i acompanyament per a l’adop-ció de pràctiques d’aprenentatge personalitzat i d’avaluació global. A més, cal que hi hagi suport real a les accions de canvi dels centres i que es garanteixi la formació i selecció de docents i d’equips directius i l’esta-bilitat de claustre que possibilitin el projecte educatiu.

Coral RegíDIRECTORA DE L’ESCOLA VIROLAI

1.L’escola és innovadora per-què estableix canvis per fer

millor la seva funció. Es tracta d’avançar cap a una escola centrada en els alum-nes, una escola orga-nitzada per facili-tar un aprenen-tatge vivencial, significatiu i c o n t i n u a t , que va més enllà dels temps i dels espais de l’es-cola. Així, tre-balla conjun-tament amb les famílies i està vinculada i com-promesa amb l’entorn pròxim i global. És una ins-titució que fa créixer els alumnes en un entorn de valors compartits, de competències que els seran ne-

Els experts reivindiquen centres que tinguin una actitud de millora permanent, però també reclamen indicadors que els permetin avaluar els canvis que estan fent i més estabilitat en les plantilles de docents

“Cal que hi hagi suport real a les accions de canvi dels centres”

“Per a l’escola innovadora té més valor el que és nou que el que és bo”

“Cal anar cap a una escola centrada en els alumnes”

Enric PratsPROFESSOR DE PEDAGOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (UB)

1.Una escola innovadora és una escola mirall en la qual es vo-

len reflectir altres escoles. És una escola que ha sabut donar una res-posta adequada a reptes nous o que ha sabut trobar noves maneres d’encarar els desafiaments de sem-pre. En molts sentits, és una escola de bandera, que fa de la innovació la seva marca d’identitat. Una escola

“El repte és estar sempre a l’aguait de les novetats”

innovadora no es limita a renovar mètodes o intervenir en els espais, sinó que revisa les seves finalitats, les normes internes, les relacions amb la comunitat i, en general, els rols de tothom que hi participa. Una escola innovadora és una escola més humanista.

2.El repte principal d’una esco-la innovadora és no perdre pis-

tonada i estar sempre a l’aguait de les últimes novetats i dels requeri-ments de l’entorn. Això pot generar una pressió important sobre els pro-fessionals i les famílies, que no sem-pre veuran recompensades les ener-gies esmerçades. Exigeix, per tant, una dosi de convicció suplementària de tots els implicats. Cal també el convenciment que les coses no sem-pre sortiran com s’esperava perquè la innovació és imprevisible en el procés i en els resultats. És impor-tant saber rectificar a temps.

N.M.

❊

BARCELONA

INICI DE CURS

cessàries per continuar aprenent i, per damunt de tot, que educa jo-ves amb il·lusió i autosuperació per continuar aprenent al llarg de la vida, que els fa implicar-se en la transformació i la millora del futur de tots.

2.D’una banda, es tracta de ga-rantir que els canvis que fem

són eficaços. Ens calen eines i in-dicadors objectius i rigorosos que valorin els canvis fets per replante-jar-los quan calgui. També cal assu-mir que l’acceleració dels canvis so-cials implica que l’escola ha de mantenir en tot moment una acti-

tud de prospectiva, de recerca, de millora permanent

que garanteixi que és una institució ri-gorosa però di-nàmica i oberta. Una escola no és innovadora si no és capaç de mantenir una actitud de millora permanent. Finalment,

ens cal compro-metre per actuar

com a dinamitza-dors del canvi educa-

tiu, perquè el canvi a l’esco-la és imprescindible i ha de ser un moviment que contagiï progressi-vament tot el sistema educatiu.

F. MELCION F. MELCION

ARA

F. MELCION


PUBLICITAT


dossier

H.Y. ¿És radicalisme o és falta d’in-tegració? Mai sabem què és. Crec que s’ha de treballar la formació del personal docent a les escoles i fer una introducció a la cultura dels nois. Quan es parla d’integració, es parla de mala integració, però que jo m’integri no vol dir que oblidi tot el que tinc ni elimini la meva identitat, la meva cultura o la meva vida a casa.

Alguna part sí, no? Quan tens la primera regla, si els teus pares di-uen que no faràs més gimnàstica, l’escola t’hi ha d’obligar. H.Y. Això ho diuen les noies que no volen fer gimnàstica com a excusa. Al Marroc es fa gimnàstica, al Lí-ban i a Tunísia també. Això que acabes de dir no és una cosa de tra-dició o cultura. M.M. Hi ha coses que s’ha de reco-nèixer que passen: de nenes que no van a la piscina o que no poden fer teatre o gimnàstica n’havíem tingut moltes. Eren interpretacions mas-clistes del seu llibre sagrat. Ara ha evolucionat. H.Y. Sí, és la interpretació. Si apli-quessin el que diu l’islam o l’Alco-rà, no estaríem en aquesta situació. M.M. I tornant a la radicalització, penso que hi ha un element que és

l’orgull. Recordo el setembre del 2001, quan hi va haver l’atemptat a les Torres Bessones. La primera co-sa que van fer els meus alumnes a l’aula d’acollida va ser una pancar-ta en favor d’Al-Qaida per sortir al pati. No perquè fossin radicals ni as-sassins, sinó perquè hi havia hagut algú que havia gosat atacar l’impe-ri que ells consideren que els ha oprimit com a religió. Bin Laden era un heroi. Ho vam aturar com vam poder. Tota la problemàtica palesti-na és viscuda, fins i tot per nois i no-ies que no coneixen cap palestí, com una agressió.

Aquí us diuen “moros” i al Marroc, quan hi torneu de vacances, us di-uen “catalans”. Aquests nois tenen un problema d’identitat? H.Y. Sí, fins i tot jo el tinc [riu]. Hi ha nens que han nascut aquí i mai se senten d’un lloc. A casa parlen un idioma i al carrer un altre. Si a ve-gades els mestres troben que les fa-mílies marroquines no s’ocupen dels seus fills és perquè la mare no sap parlar ni català ni castellà, i no va a les reunions perquè no entén res. No hi ha representació a l’AM-PA perquè moltes vegades no saben que n’hi ha. L’educació i l’idioma ju-guen un paper molt important en aquesta qüestió. M.M. En això hi ha hagut una evolu-ció. Les mares de 30-35 anys que ara tenen nens petits, i algunes com la Hanan, escolaritzades aquí, ja hi ve-nen. Les anteriors, a part de treba-llar moltes hores, tenien vergonya de ser analfabetes i no entendre res. A més a més, el seu esquema era que els fills anaven a l’escola i un mestre se n’ocupava, i si hi havia un proble-ma i s’arreglava, no calia que cridés a la mare. Catalunya és un país que ha respost bé als atemptats, sense culpabilitzar-ne la comunitat islà-mica, però hi ha coses de la vida quo-tidiana que hem de modificar. Quan no volem llogar un pis a una perso-na nouvinguda, per exemple. H.Y. A mi m’ha passat moltes vega-des. Trucar i dir que vaig a veure el pis. Arribar-hi amb el mocador i que em diguin que ja està llogat. M.M. Deixem estar d’una vegada si una nena va amb mocador. Jo a ve-gades veig nens d’aquí que mare santa com van! I no se m’acut anar-los a preguntar per què porten una cresta. Tu explicaves l’altre dia que havies entrat en una cafeteria i t’ha-vien preguntat per què duies moca-dor. Si t’ha passat 723 vegades, n’es-tàs tipa. En això hem de millorar. H.Y. A la feina, el meu cap em va dir que els clients no volien contactar amb mi pel mocador. I vaig haver d’anar-me’n. Em va afectar. Fa 16 anys que soc aquí, ha estudiat i tre-

ballo aquí i hi pago els impostos. Per integrar-me he de deixar el mocador o menjar diferent, per exemple? O el problema de barrejar la religió amb la nacionalitat. Hi ha nanos musul-mans que són catalans. Oi que no ens referim als catalans com a catòlics o cristians? Mai hi ha una integració quan em preguntes d’on soc. El meu germà es diu Mohammed. Va néixer a Mataró, deu haver anat tres vega-des en tota la seva vida al Marroc, pe-rò aquí és “Mohammed, el marro-quí”. Ha acabat 4t d’ESO però tam-poc sap d’on és. Un dia em va dema-nar que li portés la samarreta de la selecció de futbol marroquina, que no l’ha vist jugar en la seva vida. Li vaig preguntar per què i em va dir que a l’escola un company la tenia, i que a ell li feia il·lusió. Si tu no et tro-bes, i algú et diu que et farà un heroi si mates infidels culpables de totes les desgràcies, amb no sé quantes verges al paradís, què pots arribar a fer? Crec que aquests nens, abans de pitjar l’accelerador a les Rambles i ser criminals, van ser víctimes. M.M. A la seva comunitat els costa molt d’entendre què vol dir viure en un país que s’ha laïcitzat molt els úl-tims anys. H.Y. Nosaltres no podem deixar la religió de costat i és un problema, perquè les societats catalana i espa-nyola no acaben d’entendre que te-

Orgulls i prejudicis que poden portar a la radicalització

Una professora jubilada, una exalumna seva i un professor en actiu debaten al plató de l’ARA les dificultats d’integració dels joves d’origen marroquí

H. el Yazidi “En una feina, el cap em va dir que els clients no em volien pel mocador”

M. Majó “Com es pot fer compatible empoderar les musulmanes amb la religió i la tradició?”

INICI DE CURS

Primer va ser la fotografia de la Ma-ria Majó i la Hanan el Yazidi abraça-des a la Rambla durant una mani-festació de les comunitats musul-manes de rebuig als atemptats, la que va provocar un impacte entre els lectors de l’ARA. Però un parell de dies més tard l’impacte va aug-mentar d’intensitat quan la Hanan va escriure al diari que la Maria ha-via sigut la seva professora a l’aula d’acollida, a Mataró, feia 16 anys. “Gràcies a ella soc qui soc avui”, hi deia: una economista de trenta anys que treballa a la multinacional Dow Jones, a Barcelona. Per això els vam demanar que es retrobessin al plató de l’ARA, per debatre sobre les di-ficultats de la integració dels joves d’origen musulmà, un debat al qual també vam convidar el professor i col·laborador del diari Xavier Gual. Aquesta és una edició del debat que trobareu íntegre a l’Ara.cat.

Quin impacte heu notat al voltant vostre després de la publicació de la fotografia i del teu article? Hanan el Yazidi (H.Y.) No paro de rebre trucades i correus de profes-sors que no conec per donar-me les gràcies, perquè diuen que he fet que la seva feina s’hagi vist més bé. Maria Majó (M.M.) Jo ho he viscut com un gran regal que no m’espe-rava, just un dia en què estava molt afligida per tot el que havia passat. Jo només li volia dir que són nos-tres, que ells pateixen, nosaltres pa-tim i junts ho hem de superar.

Xavier, recordes quan vas comen-çar a preocupar-te per la radicalit-zació dels teus alumnes? Xavier Gual (X.G.) He arribat a te-nir a l’aula un 80% d’alumnes mar-roquins, i en situacions així és quan he vist el perill, perquè sempre hi ha alumnes molt impermeables al que els puguis oferir. Hi va haver anys molt complicats. Et feien algu-na malifeta i ho volies comunicar als pares, o la típica reunió amb els pares per comentar com va el fill, i notava que em faltaven recursos. Escolta, jo havia fet filologia catala-na i, de cop i volta, em trobava en una aula amb 8 o 9 nacionalitats. A un xinès li costa molt més que a un llatinoamericà, per exemple. Una vegada es van barallar i van volar cadires: es pensaven que s’havien faltat al respecte quan, en realitat, tot havia sigut un malentès. Quan es van aclarir les coses en un llen-guatge neutral, que vaig intentar que fos el català, es van fer les paus.

PROFESSORA I ALUMNA RETROBADES

Després d’anys de no saber res l’una de l’altra, la Hanan i la Maria es van trobar a la manifestació de la Rambla. Dijous van ser al plató de l’ARA. MARC ROVIRA

BARCELONA

ANTONI BASSAS


dossier

nim una manera de veure la vida, de menjar, de vestir, basada en la reli-gió. Com que aquí som laics i tot-hom fa el que vol, hem de seguir aquest mètode, però per als musul-mans no és així.

Però, Hannan, la vida és més lliu-re per a les dones a Mataró o al Marroc? H.Y. Sí, esclar, aquí la societat em permet ser més lliure que al Marroc. Tot i que hi ha coses que estan can-viant. La meva mare no podia ni aga-far un taxi sola quan vivíem allà. Ara les dones condueixen, treballen, fan vida normal, hi ha una igualtat. X.G. El sistema educatiu hauria de permetre, com en el seu cas, que tot-hom estudiés. A vegades el proble-ma no el tens amb la incultura o les creences de la família, sinó amb la pobresa.

Els nois de Ripoll no només van es-tudiar, sinó que tots tenien feina. I els seus pares també. I a Ripoll no hi ha guetos. H.Y. Al barri de Rocafonda, a Mata-ró, es permet que hi hagi guetos. A Ripoll hi havia un imam que era nar-cotraficant, havia estat a la presó i ningú ho sabia. Què esperaven les autoritats per actuar? Que hi hagués morts? Hi ha d’haver una formació d’imams a Catalunya. Com pot ser

que vingui un imam i no parli cata-là ni castellà?

Els mestres de Ripoll em deien que calia donar poder a les dones. M.M. I tant! Que les dones d’aques-tes famílies musulmanes no se sen-tin un pas enrere en relació amb el marit. Però com es pot fer perquè aquest empoderament sigui compa-tible amb la religió i la tradició? H.Y. La religió no té res a veure amb l’empoderament. És la tradició. Em molesta quan em diuen que és la re-ligió. A casa meva s’aplica la religió i hi ha igualtat. Però si parlem de la dona, és com la piràmide de Mas-low. Quan una dona té una indepen-dència econòmica és el principi de la seva independència. Mentre no tingui això, és una dona que depèn del marit o el fill. M.M. A un noi la mare li diu que a les 8 a sopar, i el noi no l’obeeix perquè és l’home. Li dius a una nena que a les 8 a sopar, i a les 8 menys 5 ja és allà. Hi ha una educació d’hàbits de respecte molt superior en les nenes que en els nens. La mare amaga al pare les ma-lifetes que ha fet el noi perquè sap que el pare li clavarà una cleca, i ho dic per experiència. La dona no pot educar bé els nois pel paper que ha tingut fins ara en l’estructura fami-liar. Ara, el salt generacional entre mare i filla està sent extraordinari.

X.G. També veig comportaments masclistes en noies amb cognoms ben catalans o espanyols.

Aquesta foto vostra va aparèixer en un article de Miquel Puig on de-ia: “Els nostres musulmans tenen l’obligació de ser més actius que ningú en la prevenció i condemna de la violència”. H.Y. En això no hi estic d’acord. M’haig de sentir culpable? No he fet res. Això m’afecta més a mi que a ningú perquè soc atacada pels terro-ristes i pels de sempre, que ja han trobat una excusa per treure el seu odi. Per què jo, com a Hanan el Ya-zidi, he de sortir a justificar-me que no he sigut jo, ni ha sigut la meva re-ligió? Si algú encara pensa que està justificat per una religió, és que hi ha molta ignorància. M.M. Però qui ho fa diu que ho fa en el nom del mateix Déu en què tu creus. Les vostres condemnes ens feien falta. H.Y. Però acabarem per cansar-nos-en, de sortir al carrer a defen-sar-nos cada cop que passi alguna cosa. Els bascos, oi que no tots eren violents a favor d’ETA? Els homes no surten a defensar-se contra la vi-olència masclista. És el mateix. X.G. Hi ha un procés que heu de fer la vostra comunitat des de dins. Si aquests nois tenien una certa ex-pectativa de futur, ¿com pot ser que cometessin un atac en què sabien que moririen? Jo, mentre els tingui a l’aula i senti que fan un comenta-ri fora de lloc, puc reaccionar. Pe-rò quan ja no van a l’escola, ¿qui pot fer l’altre pas? Encara que sigui per la mandra de no haver de justificar després qui soc, de seguida acusaria amb el dit qui se’n va d’aquesta lí-nia. Us fa mal a tots. H.Y. La majoria de les denúncies ve-nen de les mesquites i de la gent mu-sulmana... Si notem que algú es ra-dicalitza, ho diem, i als pares els di-em que si veuen alguna cosa, que avisin. És la vida dels nostres fills. Però també dic que l’Estat ha de fer coses per posar-s’hi. Vaig sentir en-trevistes als musulmans de l’escola: “Què en penses de la jihad?” Si aga-fes un alumne i l’assenyales, ¿què en pensaran els companys? M.M. Tinc un amic gambià que sem-pre diu que quan un català fa una co-sa, és un català que fa una cosa, i que quan un gambià fa una cosa, són tots els gambians que fan una cosa. I per això exigeix a tots els gambians que es portin bé, i quan un es desvia, no se l’ajuda. Penso que encara ara la comunitat islàmica no s’ha fusionat dins la comunitat catalana. Fusió vol dir que tu canvies i jo he de canviar perquè a vegades, amb tota la since-ritat i afecte que et tinc, us he sentit dir coses que em sembla que em fan retrocedir 200 anys. Fusionar vol dir que tothom ha de renunciar a les co-ses superficials. S’ha d’anar a l’essèn-cia, que és l’estimació a nivell humà. H.Y. Demano als governs que ens preguntin si funcionen les seves polítiques. Les associacions que treballem la integració i la cohesió socials, no sentim que les instituci-ons s’interessin pel que fem. Han de venir més i hem de treballar junts. Si ens acceptem, farem coses boniques.e

X. Gual “També veig actituds masclistes en noies amb cognoms ben catalans”

Identitat, salt generacional i comunitat

Hanan el Yazidi ECONOMISTA

“El meu germà es diu Mohammed. Va néixer a Mataró, ha acabat 4t d’ESO i deu haver anat tres vegades en tota la seva vida al Marroc, però aquí és «Mohammed el marroquí». Hi ha nens nascuts aquí que no s’acaben de sentir ben bé de cap lloc”

Frases destacades

Maria Majó PROFESSORA JUBILADA

“Amb tota la sinceritat i l’afecte que et tinc, us he sentit dir coses que m’ha semblat que em feien retrocedir 200 anys. La dona no pot educar bé els nois pel paper que té a la família. Ara, el salt generacional entre mares i filles és extraordinari”

Xavier Gual PROFESSOR I ESCRIPTOR

“Jo, mentre els tingui a l’aula i senti que fan un comentari fora de lloc, puc reaccionar. Però qui ho pot fer quan ja no van a l’escola? Encara que sigui per mandra de no haver de justificar després qui soc, de seguida acusaria amb el dit qui se’n va de la línia. Us fa mal a tots”

Maria Majó, Hanan el Yazidi i Xavier Gual, amb Antoni

Bassas, a la sortida del debat de l’ARA. MARC ROVIRA


dossier

den haver generat els atemptats, com la por, l’odi, l’amor, l’empatia, el pensament crític i la superació. “De l’atac terrorista se’n parla, i molt. Sobretot aquí Ripoll, on ha to-cat tan de prop pel vincle personal, efectiu i emocional que molts joves tenien amb els autors dels atemp-tats. La intensitat i l’estat de xoc són forts. El problema és que a vegades creiem que aquestes situacions són inevitables perquè «hi ha gent do-lenta» o «col·lectius molt tancats», tòpics que no porten enlloc. La nos-tra idea és crear situacions que si-guin motor de canvi, que ens ajudin a millorar, a obrir la ment i el cor”, reflexiona Bach.

Per acostar-se als adolescents, a més, cada punt incorpora frases de cançons de grups juvenils, com Txa-rango i Doctor Prats, amb missatges positius i vitals, que demanen tirar endavant.

Poca educació emocional

“No volem fer una anàlisi sociològi-ca o cultural per explicar què ha pas-sat, ja hi ha gent preparada que ho fa. El que busquem és preguntar què passa dins dels joves, com se sen-ten”, argumenta Bach. Segons la pe-dagoga, una persona feliç i que se sent bé amb ella mateixa no vol ma-tar ningú. Primer, però, cal treballar l’autoestima: “Un jove, igual que qualsevol persona, s’ha de sentir útil, reconegut, ciutadà de ple dret i, a més, ha d’estar en pau amb ell ma-teix”, recorda.

I per això s’han centrat en les emocions, perquè creuen que és ne-

Com gestionar les emocions dels adolescents després dels atemptatsDues educadores han creat un projecte perquè els joves expressin quins sentiments els ha generat l’atac

cessari potenciar l’educació emoci-onal a les escoles, els esplais i altres centres educatius, ja que sovint que-da en segon pla, quan, consideren, “és imprescindible”.

De moment, aquestes 18 entrevis-tes personals que han tingut les mes-tres amb adolescents i joves, la ma-joria de Ripoll, ja han servit, com a mínim, per fer sentir millor els en-

trevistats. “Han sigut unes trobades individuals en què hem intentat que se sinceressin amb nosaltres, tra-guessin la seva part més íntima i ens expliquessin què els inquietava”, ex-plica Jiménez.

Els joves consultats per l’ARA ho corroboren: compartir-ho en un en-torn privat amb algú que els escoltés els ha ajudat a treure aspectes que

INICI DEL CURS

Com podem ajudar els adolescents de Ripoll, Barcelona, Cambrils i Catalu-nya en general que han viscut –com tothom– la commoció pels atemptats terroristes de fa dues setmanes? Eva Bach, pedagoga, mestra i escriptora, i Montserrat Jiménez, professora de secundària, han elaborat un material educatiu pensat per treballar les emocions de por, ràbia, incompren-sió i tristesa que els atacs terroristes han deixat als joves catalans. Les pro-fessores, a més, han tingut en comp-te les opinions de 18 joves diferents, la majoria de Ripoll, on Jiménez va ser professora de secundària de l’Es-cola Vedruna fins al 2015.

“Els atemptats han generat emo-cions intenses, difícils, complexes, i moltes preguntes sense resposta. Volem ajudar els adolescents a créi-xer, a fer-se millors arran d’aquesta situació adversa”, explica Bach. “No podem evitar el que ha passat, però sí que podem treballar perquè no es repeteixi i, a més, millorar com a persones”, afegeix Jiménez. Es trac-ta, per tant, de buscar l’aprenentat-ge positiu d’un fet dur i brutal com un atemptat.

El projecte, que han anomenat Del bressol al cor. 17 x capgirar el 17, està format per disset punts, el nú-mero del dia que van succeir els atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, el 17 d’agost. En cada punt pretenen aprofundir en una emoció o reacció diferent que po-

BARCELONA

MARTA VALLS RIBAS Canvis Reclamen el protagonisme que haurien de tenir les emocions a l’institut

Implicació Joves de Ripoll han compartit els seus sentiments sobre l’atac

“Hem d’aprofitar la desgràcia per créixer i fer-nos millors”relata Sandra Montañes, de 23 anys. És una de les noies de Ripoll que han col·laborat amb les professores. “El projecte ens ha ajudat molt a tots els que n’hem format part, per-què ens ha servit per expressar el que sentíem i per compartir-ho amb gent que també està sensibilit-zada”, continua Montañes.

Evitar el racisme

“Per a mi és un projecte necessari; els atemptats s’han de tractar a les escoles i instituts perquè ens han afectat molt de prop i creen molta incertesa. Un debat profund ha d’ajudar a evitar l’augment del ra-cisme, que es pot fer evident a les classes ara que començarà el curs”, opina Anna Navio, de 20 anys, tam-bé de Ripoll i col·laboradora del projecte pedagògic.

Totes dues coincideixen a dir que la incomprensió no pot derivar en odi sinó en reflexió: “Hem d’apro-fitar aquesta desgràcia per créixer, per fer-nos tots una mica millors”, defensa convençuda Montañes.

L’Erica i la Ruth, de 14 anys, tam-bé van col·laborar en el projecte i van decidir sumar-s’hi perquè ja havien participat en una iniciativa sobre els refugiats amb Jiménez durant el curs passat. “La coneixí-em i sabíem que podia estar molt bé. Vam ajudar-les a adaptar el vo-cabulari, perquè hi havia alguna co-sa que nosaltres no enteníem”, apunten.

Els joves reconeixen que els ha anat bé compartir sentiments, per-què fins ara tothom els preguntava molt sobre els fets però no sobre com se sentien.e

Nois i noies escoltant en una aula d’una escola en una imatge d’arxiu. PERE TORDERA

Des que es van produir, els atemp-tats terroristes han estat omnipre-sents a Ripoll. S’ha parlat molt dels fets, del que ha passat i, també, del perquè. Tot i això, els 18 joves, la majoria de Ripoll, que han col·labo-rat en el projecte de les professores Eva Bach i Montserrat Jiménez co-incideixen: els sentiments han que-dat amagats dins de cadascú. “M’ha servit molt poder parlar amb elles, perquè aquests dies m’he sentit so-la. Quan pensava en els atemptats i també en els nois m’agafaven ganes de plorar i no d’odiar, però em feia por dir-ho perquè no em contestes-sin: «Com pots dir això, si són uns assassins?» Elles m’han escoltat”,

BARCELONA

M.V.R.


dossier

Montserrat Jiménez, a l’esquerra, i Eva Bach, a la dreta, ensenyant el seu projecte pedagògic per a adolescents. CRISTINA CALDERER

els inquietaven. “És important cre-ar espais de comunicació emocional positiva a la societat. Si un jove està malament però considera que pot explicar-ho al seu entorn, perquè hi confia i troba uns bons referents adults que l’escolten i l’ajuden, ja és un gran pas”, creu Bach.

De les trobades, els ha sorprès po-sitivament la reacció i les opinions

dels joves amb els quals han parlat, ja que els nois coincidien a donar un missatge d’optimisme i d’esperança. “Ells mateixos demanaven que en-tre els punts també es tracti l’opinió pròpia i el discurs crític, i tenen raó. És important que els joves apren-guin a pensar per ells mateixos, per-què no es deixin influir per discur-sos destructius”, diu Jiménez, que

afegeix també que tots els joves hu-manitzen els autors dels atemptats, una reacció que per a Jiménez i Bach és molt esperançadora. “Aquest projecte també ha sigut una experiència enriquidora, mai haurí-em pogut imaginar que d’uns fets tan tristos en poguéssim extreure tanta esperança”, afirmen.

El projecte va néixer perquè Bach i Jiménez treballen en un projecte de comunicació entre pares i adoles-cents, dins de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, una iniciativa pedagògica que agrupa 36 escoles catalanes. Com a equip de treball, quan van succeir els atemptats van decidir que havien de fer alguna co-sa, i és així com ha aparegut el ma-terial que, avisen, només és una pau-ta per acompanyar docents i educa-dors en la tasca d’explicar els atemp-tats i reflexionar-hi.

Construcció de la identitat

L’adolescència és l’edat en què es construeix la identitat personal i to-tes dues professores ho tenen clar. Per això el document també incorpo-ra la construcció de la seva imatge. “Els adolescents creen la seva iden-titat a partir de la imatge que nosal-tres els donem sobre si mateixos. Per això és tan important la comunicació que hi tenim i què els transmetem. Hem de fer el possible perquè se sen-tin vàlids”, recalca Bach.

Tampoc eviten el debat sobre l’odi i els sentiments negatius que els atemptats poden haver generat en els adolescents. “Massa sovint ne-guem la part fosca que tots tenim. Ens costa reconèixer l’enveja i l’odi. Si som conscients que tenim senti-ments negatius és un primer pas per gestionar-los i desactivar-los”, apunten. Alhora, donen pes a acti-tuds i postures com l’amor, la vida i l’esperança. “He vist la mort parlar d’amor. Mira’m als ulls, no estarem sols, un altre món esclata”, relaten citant el fragment d’una cançó de Txarango.

El projecte fuig del debat morbós sobre què ha passat i pretén generar un discurs constructiu, amb la mira-da i l’enfocament centrats en la construcció del futur.e

El projecte pedagògic en cinc frases de les seves creadores

Montserrat Jiménez PROFESSORA DE SECUNDÀRIA

“No podem evitar el que ha passat, però sí que podem treballar perquè no es repeteixi en un futur i, a més, millorar com a persones”

“Han sigut unes trobades individuals en què hem intentat que se sinceressin amb nosaltres, traguessin la seva part més íntima i ens expliquessin què els inquietava”

Eva Bach PROFESSORA, PEDAGOGA I ESCRIPTORA

“Els atemptats han generat moltes preguntes sense resposta. Volem ajudar els adolescents a créixer, a fer-se millors arran d’aquesta situació adversa”

“Un jove s’ha de sentir útil, reconegut, ciutadà de ple dret i, a més, ha d’estar en pau amb ell mateix”

“Aquest projecte ha sigut una experiència molt enriquidora, mai hauríem pogut imaginar que d’uns fets tan tristos en poguéssim extreure tanta esperança”

diumenge, 3 de setembre del 2017...

Documents