districte universitari de catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la victòria de...

12
SÈRIE 3 PAU. Curs 2004-2005 VOLUM Escolliu una de les dues opcions (A o B) i resoleu els dos exercicis de què consta cadascuna. OPCIÓ A L’acció de caminar Exercici 1 [4 punts] Observeu les imatges següents que representen obres dels escultors Auguste Rodin i Alberto Giacometti. Imatge 1: L’home que camina, de Rodin, c. 1899. Model gran 1907. Guix, 218,5 x 75 x 160,5 cm, c. 1899; Imatge 2: Home que camina I, de Giacometti, 1958-1960. Bronze, 180,5 x 23,9 x 97 cm. Llegiu atentament els dos textos que es mostren a continuació: El títol de L’home que camina, suggerit, segons diuen, pels emmotlladors quan el transportaven al Saló de la Société Nationale de Beaux-Arts de 1907, on el guix gran va suscitar l’entusiasme del públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia, creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat els profetes i després els proscrits (el Jueu errant), abans de convertir-se en una força activa, sovint interpretada amb un sentit polític. Però aquí la forma fragmentària [...] concentra l’interès de l’escultura en la camada del personatge, la qual, unida a la inclinació del tors, provoca alhora una idea molt clara de moviment. No obstant això, no es tracta d’una reproducció literal d’una etapa de caminar. [...] El meu Home que camina –va reconèixer Rodin–, no interessa per si mateix, sinó més aviat per la idea de l’etapa que ha franquejat i la que ha de recórrer. [...] Suggerint el desenvolupament d’un moviment, aquesta figura, lleugerament anterior als treballs de Kupka, de Marcel Duchamp o dels futuristes italians, obria així la via a l’aparició d’una quarta dimensió: el temps. […] l’expressió del moviment en l’escultura va lligada, en Giacometti, a la del sentiment d’existència. Mentre que Rodin expressa l’arquitectura del «caminant», Giacometti desvetlla el seu fur intern, el que sent realment en caminar. Això coincideix amb l’opinió de David Silvestre, segons el qual aquesta obra insígnia de l’escultor procedeix d’una inspiració egípcia en la «manera com l’home que camina avança la cama com si descobrís l’acció de caminar». No obstant això, la referència a Rodin és evident, i Giacometti no es conforma a retre homenatge al mestre, sinó que afirma, gràcies a un disseny que només conserva les línies estructuradores, la modernitat de la seva inspiració. Mentre que Rodin ja va explicar, el 1907, que el seu «Home que camina no interessa per si mateix, sinó més aviat per la idea de l’etapa que ha franquejat i la que ha de recórrer», ell va encara més lluny, i expressa «el sentiment del camí interior». A partir d’ara, l’home ja no és aquell «temple que camina» definit per Rodin, sinó «l’expressió tensa i perfilada de la recerca de l’equilibri en el desequilibri al qual el llença el moviment cap endavant de la seva voluntat». Catàleg de l’exposició Rodin i la revolució de l’escultura. De Camile Claudel a Giacometti. Fundació “la Caixa”. Barcelona, 2004. P. 156 i 162 Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d’Accés a la Universitat Districte universitari de Catalunya 1

Upload: others

Post on 08-Oct-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

SÈRIE 3 PAU. Curs 2004-2005 VOLUM

Escolliu una de les dues opcions (A o B) i resoleu els dos exercicis de què constacadascuna.

OPCIÓ A

L’acció de caminar

Exercici 1 [4 punts]

Observeu les imatges següents que representen obres dels escultors Auguste Rodini Alberto Giacometti.

Imatge 1: L’home que camina, de Rodin, c. 1899. Model gran 1907. Guix, 218,5 x75 x 160,5 cm, c. 1899;Imatge 2: Home que camina I, de Giacometti, 1958-1960. Bronze, 180,5 x 23,9x 97 cm.

Llegiu atentament els dos textos que es mostren a continuació:

El títol de L’home que camina, suggerit, segons diuen, pels emmotlladors quan el transportavenal Saló de la Société Nationale de Beaux-Arts de 1907, on el guix gran va suscitar l’entusiasmedel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia, creat per un genidel segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat els profetes i després els proscrits (el Jueuerrant), abans de convertir-se en una força activa, sovint interpretada amb un sentit polític. Peròaquí la forma fragmentària [...] concentra l’interès de l’escultura en la camada del personatge,la qual, unida a la inclinació del tors, provoca alhora una idea molt clara de moviment. Noobstant això, no es tracta d’una reproducció literal d’una etapa de caminar. [...] El meu Homeque camina –va reconèixer Rodin–, no interessa per si mateix, sinó més aviat per la idea de l’etapaque ha franquejat i la que ha de recórrer. [...] Suggerint el desenvolupament d’un moviment, aquestafigura, lleugerament anterior als treballs de Kupka, de Marcel Duchamp o dels futuristes italians,obria així la via a l’aparició d’una quarta dimensió: el temps.

[…] l’expressió del moviment en l’escultura va lligada, en Giacometti, a la del sentimentd’existència. Mentre que Rodin expressa l’arquitectura del «caminant», Giacometti desvetlla elseu fur intern, el que sent realment en caminar. Això coincideix amb l’opinió de David Silvestre,segons el qual aquesta obra insígnia de l’escultor procedeix d’una inspiració egípcia en la «maneracom l’home que camina avança la cama com si descobrís l’acció de caminar». No obstant això,la referència a Rodin és evident, i Giacometti no es conforma a retre homenatge al mestre, sinóque afirma, gràcies a un disseny que només conserva les línies estructuradores, la modernitat dela seva inspiració. Mentre que Rodin ja va explicar, el 1907, que el seu «Home que camina nointeressa per si mateix, sinó més aviat per la idea de l’etapa que ha franquejat i la que ha de recórrer»,ell va encara més lluny, i expressa «el sentiment del camí interior». A partir d’ara, l’home ja noés aquell «temple que camina» definit per Rodin, sinó «l’expressió tensa i perfilada de la recercade l’equilibri en el desequilibri al qual el llença el moviment cap endavant de la seva voluntat».

Catàleg de l’exposició Rodin i la revolució de l’escultura. De Camile Claudel a Giacometti.Fundació “la Caixa”. Barcelona, 2004. P. 156 i 162

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya

1

Page 2: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

Escriviu un text en el qual compareu les obres de Rodin i de Giacometti que podeu veureen les imatges 1 i 2.Podeu fer-ho a partir dels textos inclosos. Utilitzeu comparacions formals, de material,de tractament d’aquest, de procediment, d’ubicació en l’espai, d’escala i de missatge,per justificar el vostre discurs.

IMATGE 1

2

Page 3: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

IMATGE 2

3

Page 4: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

Exercici 2 [6 punts]

A partir de l’exercici anterior, amb els mateixos plantejaments respecte a l’acció decaminar, però des de la vostra contemporaneïtat, plantegeu un projecte escultòric. Perfer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• Feu esbossos bidimensionals o tridimensionals.• Escolliu el material amb el qual voleu treballar considerant-ne les característiques

físiques.• Escolliu el sistema constructiu adequat al material.• Construïu la vostra peça volumètrica.• Escriviu un petit comentari sobre la vostra obra acabada.

Vegeu la proposta de Bruce Nauman (imatges 3 i 4), que és un altre exemple de l’accióde caminar aplicada a l’art. Parteix de la lectura de l’obra de Samuel Beckett i delconeixement de l’obra de John Cage i de Merce Cunningham, que el reafirmen enuna via diferent d’exploració plàstica quant a l’actitud i els mètodes creatius.

Imatge 3: Estudi per a passeig amb angle gradual (Passeig de Beckett). DiagramaII. Grafit sobre paper, 21,6 x 27,9 cm, 1968-1969.Imatge 4: Passeig amb angle gradual (Passeig de Beckett), 1968. Cinta de vídeo,blanc i negre, so 60 min.

IMATGE 3

4

Page 5: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

IMATGE 4

Presentació: presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadernet de respostes.Situeu la resolució tridimensional sobre una base transportable, a la qual heu d’adherir el vostrecodi de barres. Presenteu també els vostres esbossos. Adheriu-hi sempre el vostre codi debarres.

5

Page 6: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

OPCIÓ B

La porta

Exercici 1 [4 punts]

Observeu atentament aquestes imatges que, sota un mateix tema, n’ofereixen unarepresentació diferent. Observeu el material de les escultures i el tractament d’aquest.Observeu així mateix els trets estilístics de les esmentades escultures i, a partir d’aquí,feu una llista de les característiques formals de totes dues obres tenint en compte larelació entre els materials, els procediments tècnics i l’expressivitat de les obres.

Imatge 1: La porta de l’infern, d’August Rodin. Guix, 635 x 400 x 85 cm, MuseuRodin, París, 1880. Imatge 2: La porta del petó, de Constantin Brancusi. Pedra, 513 x 645 x 169 cm,Târgu Jiu, Romania, 1938.

Basant-vos en aquesta llista, feu una anàlisi minuciosa de les escultures de Rodin i deBrancusi que mostren les imatges 1 i 2. Elaboreu un discurs en el qual expliqueuclarament la diferència entre la representació mimètica dels personatges que formenl’escultura de Rodin i el fet presentat en l’escultura de Brancusi.

6

Page 7: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

IMATGE 1

7

Page 8: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

IMATGE 2

8

Page 9: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

Exercici 2 [6 punts]

Continuant amb el debat que s’obre a partir de les obres analitzades sobre el tema dela porta, i observant ara les obres de Dani Karavan que es mostren a les imatges 3, 4i 5, plantegeu una proposta sobre el mateix tema des de la vostra contemporaneïtat.Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• Manteniu la relació entre l’escala i l’entorn.• Justifiqueu el lloc d’intervenció.• Feu apunts preparatoris.• Escolliu el llenguatge, el sistema de representació i els materials de treball adequats

per fer la vostra proposta.• Feu la vostra proposta.• Afegiu totes les especificacions que considereu necessàries per dur a terme la

vostra proposta: materials definitius, tractament d’aquests materials, ajustamentd’escala, ubicació exacta, etc.

Imatge 3: Intervenció per a la pau, Forte di Belvedere, Florència, 1978. Fragmentde la intervenció a la terrassa de l’edifici.Imatge 4: Camí dels drets humans, Nuremberg, 1989-1993.Imatge 5: Camí al jardí ocult, Japó, 1992-1999.

Presentació: presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadernet de respostes.Situeu la resolució tridimensional, si l’heu realitzada, sobre una base transportable, a la qual heud’adherir el vostre codi de barres. Presenteu també tots els vostres esbossos. Adheriu-hi sempreel vostre codi de barres.

9

Page 10: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

IMATGE 3

10

Page 11: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

IMATGE 4

11

Page 12: Districte universitari de Catalunyadel públic, que va veure en aquest un company de la Victòria de Samotràcia , creat per un geni del segle XX. Durant segles, caminar havia caracteritzat

12

IMATGE 5