Diari Diumenge, 20 de març de 2016 11 | TARRAGONA

GASTRONOMÍA | SE VENDEN ONLINE

Si, en cambio, se decide mon-tar una calçotada urbana, hoy en día hay múltiples lugares donde se pueden encargar los calçots a un precio adecuado pa-ra todos los bolsillos. La opción tradicional de comprarlos di-rectamente al payés ha evolucio-nado y se pueden comprar en las paradas de los mercados cru-dos o incluso ya cocidos.

Y la opción de los 2x1 tam-bién ha llegado al mundo de los calçots. Es común ver en los su-

permercados ofertas de ‘pack de 200 calçots de Valls, más 4 litros de vino, más 2 tarros de salsa, por un precio de 58€’, pe-ro la venta online poco a poco ya está causando tendencia.

Sea cual sea el método, lo im-portante es que la esencia de la calçotada tradicional, y en eso se interpreta comerlos de pie, con su salsa, con su posterior surtido de carne, y, sobre todo, en un ritual de hermandad, se mantenga viva.

Calçots... también por internet■ El supermercado online Ula-box ha triplicado las ventas de calçots en relación al mismo periodo del 2015. Además, ha cre-cido significativamente la ven-ta de la salsa, cosa que provocó que la compañía se quedase hasta tres veces sin stock. Pe-ro el dato más significativo es que hasta un 60% de las ventas de calçots no corresponden a Ca-

talunya, sino por toda la Penín-sula. Este año representa el ter-cero que Ulabox invierte en la venta de la cebolla dulce y en su salsa, además de calçots enva-sados al vacío. Con sede en Mer-cabarna, Ulabox comercializa los calçots originarios de la pro-vincia de Tarragona, todos ellos parte de la Indicació Protegi-da (IGP) «Calçot de Valls».

S E V E N D E N C A D A V E Z M Á S F U E RA D E C ATA LU N YA

Más de un 60% de los calçots que se venden en Ulabox se comercializan fuera de Catalunya. FOTO: LLUÍS MILIÁN

1 Una de las opciones más fáciles para hacer una calçotada son los parques urbanos. 2 La mayoría de las paradas del Mercat ofrecen paquetes de calçots crudos. En muchos restaurantes, la gente los puede comprar hechos. 3 En el Parc del Llorito hay barbacoas disponibles para hacer los calçots. FOTOS: LLUÍS MILIÁN

3

( )Patrimoni transferitAndreu Muñoz

Melgar Director del Museu

Bíblic Tarraconense

A vui, Diumenge de Rams, als nostres temples cristi-ans es torna a viure la ce-

lebració litúrgica del Diumenge de Rams amb la qual s’inicia la Set-mana Santa que clou el Diumen-ge de Resurrecció, festivitat ze-nital de la Fe cristiana. Branques d’olivera, de llorer i palmes seran brandades tot recordant l’entra-da triomfal de Jesús a Jerusalem el diumenge anterior a la seva cru-cifixió. Jerusalem presentava, al segle I, un cens d’unes 80.000 per-sones. Per Pasqua un mínim de 100.000 peregrins arribaven a la ciutat santa a celebrar la festivitat tot visitant el colossal Temple de Jerusalem, a la cresta del Mont Morià. Allà els jueus oferien al-moines, pregaven, eren assistits i sacrificaven els animals que men-jarien en el sopar pasqual tot re-cordant l’alliberament de Déu so-bre l’esclavitud d’Egipte.

Jesús i els seus deixebles foren uns pelegrins més. Els evangelis narren que els deixebles li porta-ren un pollí i ell hi va muntar. Una multitud de persones van esten-dre els mantells pel camí mentre d’altres tallaven branques i les es-campaven per terra. La gent crida-va: «Hosanna al Fill de David! Be-neït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna dalt del cel!». El fet evan-

gèlic fou celebrat des d’època pri-mitiva per l’Església. La celebra-ció del Diumenge de Rams, amb la processó de les palmes, ja es do-cumenta a Jerusalem al segle IV.

Fou també un tema tractat per la iconografia cristiana de l’Esglé-sia primitiva. Un d’aquests testi-monis artístics el trobem present en la última escena del sarcòfag anomenat del Grup de Betesda encastat a la façana de la Catedral. Datat sobre l’any 400, de marbre blanc, el sarcòfag desenvolupa di-ferents escenes salvífiques del Nou Testament. Molts sarcòfags cristians projecten, plàsticament, les pregàries dels difunts (com-mendationes animae). El sarcòfag de Betesda que presenta les esce-nes de la guarició dels cecs, de l’he-morroïsa, del paralític de la pis-cina de Betesda, de la conversió de Zaqueu i de l’entrada triomfal a Jerusalem podria contenir aquest missatge: «Déu omnipotent, tu que pel teu Fill vas instituir que, pel baptisme, les cadenes del pe-cat fossin rompudes i que així s’obrís el camí a una nova vida, deslliura l’ànima d’aquest servent teu tal com foren deslliurats dels seus mals els cecs 1, l’hemorro-ïsa 2 i el paralític a la piscina de Betesda 3. Compadeix-te de l’àni-ma del teu servent com et com-

padires del publicà Zaqueu 4. I així com va entrar triomfant el teu Fill a la ciutat terrenal de Jerusa-lem 5, fes que el teu fidel servidor entri a la ciutat santa de la Jeru-salem celestial».

D’aquesta manera veiem com el significat de l’escena del Diu-menge de Rams s’omple de sen-tit pasqual, de significació pro-funda del desig de resurrecció del difunt, comitent del sarcòfag. El detall de l’escena ens permet apre-ciar la plasmació de tots els de-talls evangèlics transcrits al llen-guatge de la pedra: la ciutat santa representada amb les seves mu-ralles, Crist en pollí, la multitud re-presentada per personatges que sostenen branques i corones i al-tres que estenen els mantells al pas de Crist.

El sarcòfag de Betesda és una joia del nostre patrimoni paleo-cristià que està en fase de degra-dació per la pol·lució i els factors ambientals. S’observa pèrdua de massa i generació de fongs. No s’hauria de trigar en trobar ajut econòmic per procedir a reem-plaçar-ho per una còpia i l’exem-plar original exposar-ho al Museu Diocesà. A més de quedar prote-git, cregui’m que aquesta peça vis-ta a l’alçada dels ulls se’ns ofereix encara més meravellosa.

La representació més antiga del Diumenge de Rams

1 2 3 4 5El sarcòfag de Betesda està empotrat al frontis lateral dret de la façana de la Catedral de Tarragona. FOTO: DT