direcció de l™estudi: autor: curs per al que sol•licita...

Títol del projecte : ÚS EDUCATIU DE LES DISTRIBUCIONSGNU/LINUX EN LES ETAPES EDUCATIVES INFANTIL IPRIMÀRIA; APLICACIONS DIDÀCTIQUES

Direcció de l’estudi: Teresa Romeu Fontanillas, professora dela Universitat Oberta de Catalunya, UOC.

Autor: Daniel Fortuny Anguera

Curs per al que sol·licita: 2004-2005

Centre de treball i especialitat: CEIP MISERICÒRDIA de Reus,Primària-Música, coordinador d’informàtica.

Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiques

2. ÍNDEX

�� ! "�$#%��&� � �� '�� '� �� '� �� '�� '� ��

�!�)(�*,+.-0/214305'6879� �� '� �� '� �� !��:�;/!7<1�=05'>9195 ?A@2/�BC3D=�/�+�E%BFB'� � �� '� �� '� �� '� �� G�!� �2�H�I=�/�+�E!BFBJ>2=K/�L�5 �� '� �� '� �� '�� '� �� (2(�!�MGN�PO�687Q305 R05 1JE�195"?A@�/�BC3�/�STEU>2=�/9R)/�=�/�VP3W� �� '� �� '� �� '�� (X��!��Y��2�Z5M7P7</�VP[,@2/%BJ>�BME\@�/T3D=�/�+�E%B]BP^�3�/�SA>9_�=05 3�`JE�195"?�a<R)E!7</%7b541JE!B"/�VX@!E�=05 cd� �� (9Y�!�'e��2f,E�=�1T=�/�R�/�=�/�V9195ME!B�� '� �� '� �� g�!��h!�2fi/�3�_2@�_�B"_2j%5ME�� '� �� k(�!��lm��/%7<1�=05'>X195"?A@2/%B]7i=�/21�62=n7<_!79� �� 2��!�'oT�&>8BF5"1JE8195"_�V�7�@�/�BJ>2=�_p-D/2143�/A/�V,/%BH7J5]7Q3�/�STE\/�@�691JE9305'6!q8>�=�_2@�69143�/TR05'V9E%B��

GA��H��krtsZ*T�uru ��Zsv '*T�urxw��y�; �s{z��H��ur|� �� '� �� '� �� 9GYA�� I�! '*�}T�y�{~� "�� '�� '� �� Y

3 TREBALL A REALITZAR.

La idea d’aquest projecte sorgeix a partir de les diferents iniciatives (softcatalà, hispalinux, ...) que hi haal nostre país en relació als sistemes GNU/Linux. En l’àmbit educatiu a secundària ja comença a estarimplementat - en algun centre on s’hi s’han fet algunes coses -, però en canvi a primària el treball enaquesta plataforma operativa és quasi inexistent.

Per anar introduint el tema i a tall d’exemple, en el cas d'organitzacions amb un gran nombre d'usuaris,com ara les universitats, l'Administració pública, les grans multinacionals, o en el nostre cas elDepartament d’Ensenyament, el cost arriba a ser un factor amb un pes específic molt important, ja queel programari s'acostuma a vendre partint del nombre de llicències d'ús, i no com una única entitat.Segons J. Minguillón i J Prieto1, el programari bàsic per a un ordinador personal d'un treballador típicconsisteix en el sistema operatiu, un paquet ofimàtic i l'inevitable antivirus. El preu d'aquest programariés d'uns 275 euros, aproximadament. Si això es multiplica pel nombre de llicències que cal comprar, espot veure que el cost per al Departament d’Ensenyament resulta molt important. Tot i que també hi ha elconcepte de llicència múltiple (pensat per a reduir la despesa per a grans institucions), el seu cost ésencara força elevat. Cal pensar que, a més, aquest programari es va actualitzant en períodes queoscil·len entre un i dos anys, amb el consegüent cost associat. Relacionat amb aquest punt, el treball depreparació d’activitats professionals del professorat es realitza als domicilis particulars, on a mésd’adquirir un PC per usos del Departament d’Ensenyament, han d’adquirir les llicencies dels programes.Molts d’aquests docents es veuen abocats a buscar per la xarxa pàgines webs amb informació i petitesutilitats per a generar llicències i eliminar les proteccions contra còpia que acostuma a dur el programari.És per això que l’Administració, en el nostre cas el Departament d’Ensenyament, hauria de ser unelement catalitzador en l’oferta i desenvolupament de plataformes operatives lliures de monopolisprivats.

Apuntar que un dels motius que han fet que s’hagi optat per sol·licitar aquesta llicència és la

1 Julià Minguillón, i Josep Prieto – Hi ha alternatives al programari comercial? (Veure bibliografia)

Projecte de llicència d’estudis - 2 � Autor: Daniel Fortuny Anguera

Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesimpossibilitat de plantejar la instal·lació de sistemes GNU/Linux paral·lelament a l’atenció de la mevatasca docent en un centre de primària. Portar a terme un canvi de sistema operatiu (de Windows aGNU/Linux) – que a partir d’ara s’anomenarà migració – és un procés prou complicat si s’han d’atendreles necessitats educatives diàries d’un centre de infantil i primària. Cal pensar que durant aquestesactivitats experimentals del projecte i el seu posterior estudi sorgiran molts dubtes i problemes queserien gairebé impossible de solucionar si s’ha de realitzar a més la tasca docent; inconvenients que calconèixer prèviament abans de proposar un canvi cap als sistemes GNU/Linux. Una vegada comprovadala viabilitat de d’implantar sistemes GNU/Linux s’hauria d’impulsar aquesta iniciativa com una aposta defutur.

En conclusió, es pot esperar d’aquest projecte que sigui un estudi de referència prospectiu sobre elfuncionament de la plataforma operativa GNU/Linux en les etapes infantil i primària, valorant diferentsaspectes que es detallen en els apartats següents.

3.1 Objectius.

La finalitat d’aquest treball és la d’integrar les distribucions de GNU/Linux en els projectes de les TICdels centres educatius i en el seu ús quotidià. Aquesta finalitat es concreta en:

1. Fer un estudi en funció de les dotacions de maquinari dels centres educatius del Departamentd’Ensenyament, sobre la compatibilitat de les diferents distribucions de GNU/Linux i les sevesversions.

2. Analitzar i buscar aplicacions pràctiques dels diferents paquets GNU/Linux per al suport a lagestió de centres de primària i per a tasques de suport a la docència.

3. Aprofundir didàcticament en l’ús de les diferents distribucions de GNU/Linux, determinat lespossibilitats de les diferents distribucions, classificant-les i valorant quina d’aquestes s’adaptariamillor a les necessitats de cada tasca a fer i cada etapa educativa.

4. Adaptar el currículum referencial del treball de les TIC amb distribucions de GNU\Linux per a lesetapes infantil i primària.

5. Realitzar una recerca, i posterior classificació, d’aplicacions i programes multimedia (so, gràfics,vídeo, ..) útils en les diferents distribucions de GNU/Linux.

6. Elaborar muds (mini unitats didàctiques) amb aplicacions de l’entorn GNU/Linux, per aconseguiruna major familiaritat de la nova plataforma operativa i dels nous entorns gràfics.

7. Reflexionar, argumentar i avaluar l’opció d’introduir progressivament la plataforma GNU/Linuxals centres educatius d’infantil i primària del Departament d’ Ensenyament.

8. Fer una proposta concreta per implementar els sistemes GNU/Linux, establint dues fases: ladualitat de plataformes operatives MSDOS-Windows i GNU/Linux, i la migració cap adistribucions GNU/Linux.

Cal tenir en compte el caràcter l’evolució quasi diària de les distribucions de GNU/Linux i com aquest fetpot afegir o ampliar alguns d’aquest objectius que es plantegen.


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiques3.2 Descripció del treball.

Com ja s’ha exposat en l’anterior punt 3.1, aquest projecte pretén fer un estudi de prospectiu de laimplantació de software lliure en els centres educatius d’infantil i primària, i per extrapolació, de lesconclusions, se’n podrà fer ús en diferents àmbits de l’Administració Educativa.

Atès el volum de contingut i la complexitat d’aquest projecte, el seu estudi constarà de dues parts: unaprimera part d’avaluació de la implantació del sistema GNU/Linux, que correspondrien als aspectes detreball (1, 2, 3, 4, 7), i una segona part del projecte on s’elaboraran unes aplicacions didàctiquesadreçades als alumnes de les etapes infantil i primària, corresponents als aspectes (5, 6 i 8). Ja ambmés detall, aquestes dues parts es reflectiran en l’apartat 3.5 corresponent a la distribució temporal de lafeina a fer.

En base als objectius exposats a l’apartat 3.1 d’aquest projecte, s’exposen les tasques concretes a fer ila concreció d’un calendari de treball:

Per a la consecució dels objectius d’aquest projecte, més concretament els objectius 1, 3 i 4 de l’apartat3.1, i per a poder fer una primera aplicació de les experiències en centres educatius compto ambl’autorització de la directora del centre on treballo. En concret he demanat autorització2 per a:

1) Verificar i comprovar el maquinari que es disposa en els centres de primària de dotacions delDepartament d’Ensenyament. Fer-ho addicionalment amb d’altre maquinari del que disposi elCentre.

2) Instal·lar les diferents distribucions i versions de cadascuna de les distribucions per tal per tal depoder fer un estudi comparatiu sobre la conveniència de les versions. Al mateix tempscomprovar els possibles problemes amb els que hom pot trobar a nivell de configuració deperifèrics i components.

3) Portar a terme durant diverses sessions a diversos nivells i cicles educatius experiències delspaquets GNU/Linux amb els alumnes, per tal de comprovar quins s’ajusten més a lesnecessitats educatives de l’alumnat.

3.2.1.- OBJECTIU D’ESTUDI: Estudiar, en funció de les dotacions de maquinari dels centreseducatius del Departament d’Ensenyament, la compatibilitat de les diferents distribucions deGNU/Linux i les seves versions.

Prèviament al desenvolupament del projecte, caldrà fer un estudi detallat del maquinari existent en lescentres educatius d’infantil i primària, i de les distribucions i versions de GNU/Linux compatibles ambaquest maquinari. Aquest estudi es faria de la següent manera:

1) Elaboració d’un informe, a partir de les dades de l’aula d’informàtica del centre on presto serveis, ones relacioni el maquinari de les diferents dotacions que ha fet arribar el Departamentd’Ensenyament als centres d’infantil i primària3.

2) Una vegada esbrinat el maquinari de cada dotació, i amb l’ajut de la documentació de l’aulad’informàtica, de les webs de les diverses distribucions i d’altres fonts d’informació, es classificarà laidoneïtat de cada dotació en funció de les distribucions compatibles. El resultat d’aquest treball serà

2 Adjunto autorització de la Direcció del CEIP Misericòrdia de Reus amb el vist-i-plau de la inspecció educativa.3 Cal fer constar que al centre on presto serveis, CEIP Misericòrdia de Reus disposa de totes les dotacionsgenèriques que s’han fet arribar als centres educatius durant els darrers anys (Aptiva, Argo, Inves i nou servidor).


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesun informe de cada dotació amb les versions compatibles o no, i les millores que caldria fer per aque ho fossin, proposant adaptacions i millores per aquest maquinari, tan sigui en relació a laincorporació de codi de configuració com de substitució de determinats components del maquinari.Per aquesta tasca pot ser una eina de suport les web d’atenció a l’usuari(http://www.xtec.es/at_usuari i http://www.xtec.es/formacio/suport ), la pàgina d’Hispalinuxhttp://www.hispalinux.es , les pàgines de suport de les distribucions, les webs dels fabricants demaquinari i els “How to” per complementar les informacions que obtingui en els registres de l’aulad’informàtica del centre.

3) Instal·lació en les diferents dotacions del centre de primària, les diferents distribucions deGNU/linux. Aquesta tasca es realitzaria en el meu centre de treball, el CEIP Misericòrdia de Reus,ja que per no alterar l’activitat docent, podria recuperar els PCs per tal que estiguessin operatius enWindows al cap d’una estona, amb ajut de les recuperacions Ghost de què disposa el Centre. Elresultat d’aquesta tasca serà l’elaboració d’un informe amb la funcionalitat de cada dotació de PCSde l’aula d’informàtica en funció de la distribució GNU/Linux instal·lada.

4) Descripció d’aspectes bàsics de la configuració dels PCs en distribucions de GNU/Linux,diferenciant dues figures als centre:

a) L’usuari habitual. Exposició bàsica d’aspectes de configuració d’escriptori i diversosaspectes a tenir en compte.

b) El coordinador d’informàtica. Descripció més profunda de cadascuna de les accions afer com a administradors bàsics del sistema GNU/Linux:

• Ús de les comandes en el shell de GNU/Linux.• Gestió del sistema com a “root”.• Instal·lació/desinstal·lació de paquets.• Configuració de la xarxa de la connexió a Internet• Compilació de codi font.

En ambdós casos es faria una guia d’usuari (bàsica i avançada); bé per a poder fer els primerspassos en les distribucions GNU/Linux, bé per a fer el manteniment de l’aula d’informàticacontrolada per la plataforma GNU/Linux i intentar resoldre els problemes més freqüents.

3.2.2.- OBJECTIU D’ESTUDI: Analitzar i buscar aplicacions pràctiques dels diferents paquetsGNU/Linux per al suport a la gestió de centres de primària i per a tasques de suport a ladocència.

El treball en relació a aquest objectiu es faria tenint en compte les dues fases. La primera, una faseprèvia d’estudi on es faria un seguiment de:

1. Anàlisi del treball de gestió o de preparació de docència del personal que treballa als centres;tipologia d’eines informàtiques que han de ser presents, navegadors, gestors de correus, utilitatsdiverses, ...

2. Descripció dels paquets de gestió administrativa y el paquets de suporta a la tasca docent ques’usen actualment als centres d‘educació infantil i primària.

3. Elecció dels paquets RPM més adients per les tasques analitzades en el punt 2 d’aquestobjectiu:



• Processadors de textos en la gestió dels centres: Cas particular el Kword• Programes de gestió de fulls de càlcul i base de dades.• Programes per a fer exposicions i presentacions.• Us del navegador Konqueror i de Mozilla.• Utilització de gestors de correu• D’altres utilitats i programes propis de l’entorn GNU/Linux i de les seves diferents

distribucions.

Una segona fase on es faria un recull del resultat final de tot el treball previ:

• Elaboració de guies d’instal·lació, configuració i coneixement a nivell d’usuari de lesdistribucions GNU/Linux.

• Confecció de guies bàsiques i presentacions per a poder elaborar treballs habituals(ús del processadors de textos, paquet de full de càlcul, paquet per a ferpresentacions, ...)

• Confecció de miniguies per a iniciar l’ús d’aquestes eines: processador de textos,full de càlcul, ..

• Elaboració de plantilla o documents base per a tasques quotidianes. Introduirpropostes de treball en quant al treball amb entorn Linux.

• Confecció d’una guia d’instal·lació dels paquets de les distribucions GNU/Linux mésbàsiques.

En els paquets estudiats s’avaluaran les similituds, diferències, avantatges i mancances que presentenrespecte a l’eina ofimàtica MSOffice, coneguda majoritàriament per a personal adscrit al centre.D’aquesta manera aquesta valoració servirà per a fer una relació de contingut a treballar en futursmaterials de formació per a mestres i per a personal d’administració i serveis. També es farà aquestestudi comparatiu i avaluatiu amb d’altres eines d’ofimàtica d’ús corrent en la tasca de suporta la gestió ia la docència en centres d’infantil i primària.

Cal comptar que, en el cas de què la migració sigui un fet, s’ha de tenir present la manca important quees detecta en relació a formació al professorat en paquets de soft GNU/Linux. Sense disposar de dadessistemàtiques hi ha un percentatge força reduït de professorat que hagi emprat alguna distribucióGNU/Linux. A més, en l’oferta de cursos de la SGTI hi ha un curs d’introducció als sistemes GNU/Linux,un curs de serveis en Xarxa GNU/Linux, però no hi ha cursos concrets per a paquets. L’explicació estàen que a GNU/Linux hi arriben persones vinculades a les noves tecnologies; però cal preveure que sis’opta per la migració, hi hauran quantitats considerables d’usuaris que tenen nivell mig, baix od’iniciació.

Paral·lelament es valoraria la necessitat d’augmentar l’oferta formativa per a professorat en Linux, ja queactualment només es compta amb cursos de sistemes GNU/Linux (introducció i serveis en xarxa), peròno hi ha de desenvolupament de paquets de soft.

3.2.3.- OBJECTIU D’ESTUDI: Aprofundir didàcticament en l’ús de les diferents distribucions deGNU/Linux, determinat les possibilitats de les diferents distribucions, classificant-les i valorantquina d’aquestes s’adaptaria millor a les necessitats de cada tasca a fer i cada etapa educativa.

La previsió de tasques a realitzar és:

1. Anàlisi de les distribucions més usuals de GNU/Linux, i quina s’adaptaria millor a les necessitats


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesde cada tasca a fer i cada etapa educativa. En relació a aquest tasca s’elaborarà un informe deles distribucions analitzades.

2. Comparació els diferents escriptoris que ofereix cada distribució (KDE, Gnome, ...), i quins’emmotlla millor a les característiques de treball de cada etapa educativa. En relació a aquesttasca s’elaborarà un informe dels escriptoris analitzats.

3. Establiment d’una proposta de distribucions de GNU/Linux i d’escriptoris per a cada etapaeducativa/cicle de d’etapa. Justificació de la proposta.

4. Realització d’un estudi de tot el material educatiu (gratuït i d’autor) disponible al mercat per a lesdiferents etapes obligatòries. També aquest estudi es realitzarà per la xarxa d’Internet a larecerca de tot el programari educatiu sota plataforma GNU/Linux. Aquests paquets es buscaranen les webs4:

http://www.ieduca.net/ :Pàgina web mantinguda per Manuel Pérez López i amb documents ieines educatives per S.O GNU/Linux.http://www.bankhacker.com/productos-educativos-es.phtml : Pàgina web del grup Bankhackeron es mostren diversos productes educatius en entorn GNU/Linuxhttp://rafax.iespana.es/rafax/tutorials/Linux_es_divertido_y_educativo.html : Pàgina ambv unconjunt d’enllaços per a descarregar paquets de soft de tipus general de diferents aplicacionsGNU/Linuxhttp://www.internenes.com/: Web educativo-infantil, on en l’apartat de programes en podemtrobar de l’entorn GNU/Linux.http://www.gleducar.org.ar/software.php: Interessant web argentina de col·laboraciócomunitària de soft educatiuhttp://www.ofset.org/freeduc/: Web en llengua anglesa de soft lliure de caire educatiu. http://alts.homelinux.net/ : Portal d’enllaços de descarrega de soft lliure.http://digilander.libero.it/SFranz/linuxatschool.htm : Poral en llengua italiana de paquets de softGNU/Linuxhttp://www.gleducar.org.ar/docs/SoftwareLibreEducativo.html : Pàgina on hi ha una relació desoft lliure educatiu.

Tenint en compte que les adreces webs són canviants i durant el procés de desenvolupament dela llicència en poden sorgir d’altres. Tots aquest programes i aplicacions s’avaluaran d’acord aun instrument que ja concretaré durant els estudis. En relació a aquest tasca, també s’elaboraràun informe de les distribucions analitzades.

5. Realització d’unes sessions pràctiques al CEIP Misericòrdia de Reus, per a tots el nivellseducatius d’infantil i primària, i per a la majoria de d’àrees del currículum dels paquets de softconseqüència de la proposta anterior.

3.2.4.- OBJECTIU D’ESTUDI: Adaptar el currículum referencial del treball de les TIC, fent ús de lesdistribucions de GNU/Linux, per a les etapes infantil i primària.

S’establirà una adaptació de segon nivell de concreció de la competència bàsica en Tecnologia de lainformació i comunicació (TIC) que l'alumnat hauria d'assolir en acabar l'etapa primària concretant-lo pera sistemes GNU/Linux. La finalitat d'aquest treball és oferir als centres de primària orientacions perpoder incorporar els aspectes més rellevants i apropiats de les TIC sota GNU/Linux en les activitatsd'ensenyament /aprenentatge de les diferents àrees del currículum.

4 En data de redacció del projecte.


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesTambé es farà un estudi dels continguts a treballar en cada etapa, en funció dels objectius proposats enel currículum, més concretament relacionats amb les TIC a les etapes infantil i primària. Es durà a termetenint com a elements de referència els següents elements:

a) La proposta de segon nivell de concreció per a un centre “standard” del currículumpresentada pel mateix Departament;http://www.xtec.es/estudis/primaria/curriculum_pri.htm.

b) Els objectius de les propostes curriculars de les TIC i MAV publicades pel Departamentd’Ensenyament, avaluant els continguts més idonis per tal de que els alumnesesdevinguin usuaris habituals de l’entorn GNU/Linux. A consultar les adreceshttp://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic ihttp://www.xtec.es/audiovisuals/competencies/index.html

Per tant l’objecte final d’aquest treball és doble: Per una banda fer una graella de continguts de TIC iMAV sota sistemes GNU/ Linux per les etapes infantil i primària, tenint en compte la transversalitatd’aquesta graella de continguts (és a dir, que afectarà a totes les assignatures de les etapes educatives)i d’una altra adequar la proposta curricular de les competències bàsiques en Tecnologia de la informaciói comunicació (TIC) als entorns GNU/Linux, tenint em compte la situació tant de dualitat amb MSDOS-Windows com en el cas hipotètic que s’opti per la migració.

La proposta d’una graella de continguts és per a les etapes infantil i primària, i en principi genèrica per atots els centres. Cadascuna de les decisions que acompanyin a establir aquest continguts en un cicle oen una altre es justificaran d’acord a criteris psicopedagògics o bé a raons més pròpies del contingut deGNU/Linux.

Un altre font d’informació seran les dades aportades en el treball del tercer objectiu d’aquest projecte, iels resultats del treball a l’aula d’informàtica amb els alumnes de l’escola durant les setmanes que esrealitzi les pràctiques al CEIP.

El producte final del treball d’aquest objectiu serà l’adaptació del segon nivell de concreció en relació ales competències bàsiques TIC – inclosa la graella de continguts -, justificant les opcions preses enaquest adaptació.

3.2.5.- OBJECTIU D’ESTUDI: Realitzar una recerca, i posterior classificació, d’aplicacions iprogrames multimedia (so, gràfics, vídeo, ..) útils en les diferents distribucions de GNU/Linux.

La previsió de tasques a realitzar és:

1. Cerca de paquets GNU/Linux equivalents als programes de l’entorn Windows en aplicacionsmultimedia (so, vídeo, àudio, ..)

2. Estudi de d’editors d’HTML – Mozilla, ... - i programes de suport per a l’elaboració de pàginesweb: transmissors FTP com el GFTP , inserció d’objectes multimedia, ..), de xat (Chat Client o X-Chart)....

3. Elaboració d’una petita guia d’ús de l’editor HTML de Mozilla adreçada al professorat delscentres educatius.

4. Estudi de diferents editors d’imatge: (formats d’imatge, edició i modificació d’imatges, canvis,...).A tall d’exemple, en l’escriptori KDE:

• Knsnapshot: Aplicació senzilla que permet capturar imatges de pantalla. • Kwiev: Visualitzador d'imatges similar a L'ACDSee.


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiques• Kooka: Programa de captura d'imatges a través d'aparell òptic (scanner). • Kontour: Programa de gràfics vectorials (similar a d'altres de l'entorn Windows). • Iconedit: Aplicació per edició d'icones a utilitzar en l'entorn gràfic KDE de Mandrake. • KcolorEdit: Aplicació de selecció de colors i elaboració de paletes de color.• ...

També com a exemple, de l’escriptori Gnome:

• GColorsel: Similar a l'anterior però en entorn Gnome i d'ús més rudimentari. • Gphotodesktop: Aplicació de gestió d'imatges fetes amb una camara digital... • Gnome Icon Edition: Editor d'icones per a l'entorn gràfic Gnome. • ...

5. Estudi del paquet el Gimp (comú al Gnome i al KDE): Editor d'imatges bastant complert quepermet modificar-les i desar-les en altres formats. Aquest paquet es tractarà a banda ja quepermetrà treballar diferents aspectes de la imatge (color, efectes, filtres, fractals, il·lusionsòptiques, ...), i permet moltes possibilitats.

6. Elaboració de guies d’utilització i presentacions de les diferents aplicacions gràfiques.7. Estudi de les diferents aplicacions de so: editors, mescladors de sons; reproductors com el Grip,

el reproductor de CD, l’Xmns, aplicacions de paquets concrets de sintetització de midi, karaoke,... .

8. Elaboració de guies d’utilització dels diferents paquets de so.9. Estudi de paquets per a sintonitzar TV, per editar, emetre i reproduir vídeo com el Xmovie, el

Xine, el Zapping o el KwnTV, ....10.Elaboració de guies d’utilització dels diferents paquets de vídeo.

3.2.6.- OBJECTIU D’ESTUDI: Elaborar muds (mini unitats didàctiques) amb aplicacions del’entorn GNU/Linux, per aconseguir una major familiaritat de la nova plataforma operativa i delsnous entorns gràfics.

Una vegada fet l’estudi de paquets útils al centre i la integració dels sistemes GNU/Linux ens calelaborar material didàctic que faciliti la tasca d’introducció. Sense aquest material de suport, l’entornGNU/Linux pot esdevenir desconegut i fins i tot hostil, ja que molts alumnes no hi estan familiaritzats.Caldrà introduir a l’alumnat en l’ús de les diferents distribucions de GNU/Linux i amb les diferentsinterfícies gràfiques que es poden trobar.

A l’igual que el professorat, ens podem trobar alumnes habituats amb l’ús d’eines ofimàtiques i alumnesque en fan un ús ocasional. Caldrà tenir en compte tots els nivells per a preparar muds que permetenfamiliaritzar-se amb el nou entorn i amb d’altres tasques que cal tenir en compte com a usuari mésavançat.

Paral·lelament, al mateix temps que es treballen procediments propis dels entorns i escriptorisGNU/Linux, s’haurà de tenir present les diferents àrees i contingut del currículum de les etapes infantil iprimària.

Es tindrà en compte l’anàlisi de les dificultats que s’han constatat durant les sessions al CEIP i d’altresque es poden preveure en la utilització de la plataforma GNU/Linux per part dels alumnes de lesdiferents etapes educatives. Una vegada detectades aquestes dificultats, la mud seguirà bàsicamentaquest esquema:



� Presentació del contingut.� Activitats interactives d’aprenentatge.� Activitats d’avaluació.� Guies didàctiques, mapes de la mud i altres eines de suport al docent.

L’elaboració de diverses muds inclourà conceptes i procediments bàsics a dominar per moure’s perl’entron GNU/Linux, per a desenvolupar l’ús d’algun paquet en concret i tractar contingut de diferentsàrees del currículum de les etapes infantil i primària. Com a mínim es faran dues per l’etapa infantil, iuna per al primer i segon cicle de primària, i dues per al tercer cicle.

3.2.7.- OBJECTIU D’ESTUDI: Reflexionar, argumentar i avaluar l’opció d’introduirprogressivament la plataforma GNU/Linux als centres educatius d’infantil i primària delDepartament d’ Ensenyament.

Realitzat l’estudi complet durant 9 mesos, s’obtindran conclusions per tal de definir un pla d’introduccióde GNU/Linux als centres educatius de Catalunya, més concretament als centres de infantil i primària.Aquestes conclusions serviran per valorar:

1. Les possibilitats d’introduir les distribucions GNU/Linux en els currículums de les etapes infantil,primària.

2. El maquinari de les dotacions del Departament d’ Ensenyament als centres educatius. Propostade millora en relació a la introducció de codis per al maquinari oferts pels fabricants, per lacomunitat GNU/Linux o per les mateixes distribucions. Valorar l’opció de substitució dedeterminats components o al adquirir nou maquinari que sigui complatible amb sistemesGNU/Linux.

3. Descripció i valoració de les distribucions més usuals i dels escriptoris KDE, Gnome o altres.Determinar quines distribució i quins escriptoris s’adiuen més per a les tasques dels centresd’educació infantil i primària, fent una proposta concreta.

4. Ús i difusió ( a nivell de personal docent i de serveis, com a nivell d’alumnat) dels paquetsd’aplicació de les distribucions GNU/Linux. Valoració dels paquets RPM tant a nivell d’utilitzacióprofessional, per part dels docents, com per activitats d’ensenyament/aprenentatge.

5. Els paquets del camp multimèdia i audiovisuals més novetosos; estudi dels paquets existents, inovetats de paquets d’imatge, vídeo, so, editots HTML i eines de suport a aquest editors.

6. Valorar l’opció d’una possible migració des de MSDOS-Windows cap a entorns GNU/Linux;beneficis que pot aportar aquesta elecció a mig o llarg termini en el funcionament i formació delsalumnes de les etapes infantil i primària.

Totes aquestes valoracions seran recollides en un informe.

3.2.8.- OBJECTIU D’ESTUDI: Fer una proposta concreta per implementar els sistemes GNU/Linux,establint dues fases: la dualitat de plataformes operatives MSDOS-Windows i GNU/Linux, i lamigració cap a distribucions GNU/Linux.


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesAquest estudi exhaustiu de les diverses distribucions de GNU/Linux (Mandrake, Ret Hat, Debian, ...) i deles diferents versions té per finalitat avaluar prèviament aquesta possible migració. Un pas d’aquestesdimensions (moure tots els centres educatius de Catalunya des del S. O. Windows cap a sistemesGNU/Linux), ha d’estar ben calibrat. Una vegada estudiades les possibilitats de les distribucionsGNU/Linux, el maquinari dels centres, els paquets de programes de suport, els paquets de programeseducatius, la distribució curricular, ja es podrà concretar una proposta de temporalització de comdualitzar i migrar els PCs des de MSDOS-Windows cap a GNU/Linux. Aquesta proposta ha de sermesurada, coherent i realista amb les possibilitats de les que disposem. A recordar que la finalitatd’aquest treball és la de valorar la conveniència d’introduir progressivament l’entorn operatiu GNU/Linux.A priori, es proposa establir dues fases:

1) En una primera fase es buscarà la dualitat de les dues plataformes operatives(MSDOS/Windows i GNU/Linux). És a dir, a través d’aplicacions com grub o lilo – que permetentriar la partició del disc dur amb la qual es vol treballar -, en una primera fase permetria treballaramb qualsevol de les dues plataformes operatives.

2) Posteriorment, i per a llarg termini, es valoraria la possibilitat d’emprar les distribucions deGNU/Linux com a únics sistemes operatius als PCs dels centres educatius d’infantil i primària,és a dir materialitzar la migració.

Tot i així es poden preveure diferents escenaris en aquest canvi amb les conseqüents diferències en elresultat final d’aquesta migració. El producte final d’aquest treball serà un esborrany de les propostes dedualitat i de migració.

3.3. Treball previ

De manera esquemàtica especificaré l’experiència prèvia que he tingut en el món de les novestecnologies vinculades a l’ensenyament, tan com a impartint currículum TIC, com a formador ielaborador de materials per a docents, i com a docent en una universitat virtual :

1) He desenvolupat el càrrec de coordinador d’informàtica del centre on presto serveis, des de l’oberturade l’aula - d’això ja fa 8 anys -, i de manera ininterrompuda. Durant tot aquest temps he realitzat lestasques que els directors/es del centre m’han encomanat en relació amb els recursos informàtics itelemàtics. A banda sempre he vetllat per complir les funcions pròpies del carrec – veure Reglament deOrgànic de Centres Educatius -:

A més de les funcions pròpies del coordinador d’informàtica, he participat en els Seminarisd’actualització de Tecnologies de la Informació, adreçats als coordinadors d’informàtica de centreseducatius, des del curs 1996-97 fins el curs 2003-2004 (15 hores en cada seminari). Paral·lelament heassistit en diverses jornades de formació adreçades a coordinadors d’aules d’informàtiques de centresde primària.

2) A més d’impartir docència relacionada amb el món de les TIC amb els alumnes del centre, he realitzatles següents tasques:

• Curs 200-2001, elaboració de l’antiga pàgina web del centre. Podeu consultar-la a la web:

http://www.xtec.es/~dfortuny/webcole/

• Curs 2003-2004: Instal·lació d’una webcam a l’aula d’informàtica del centre amb captures de


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesvídeo a temps real (cal que des del centre s’executi l’emissió). La pàgina amb el plugin es trobaa:

http://www.xtec.es/ceipmisericordia-reus/webcam/webcam.htm

• Participació en les Trobades Virtuals de les comarques de Tarragona, organitzades per la SGTI:

� Curs 2001-2002: Patrinos, consulteu la pàgina:http://www.xtec.es/~dfortuny/campanar/

� Curs 2003-2003: El teatre , consulteu la pàgina:http://www.xtec.es/~dfortuny/teatre/

� Curs 2003-2004: Els oficis, encara en realització.

• Autor d'una unitat didàctica seleccionada en el concurs públic convocat el 13 de maig de 2002per la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Podeu consultar-ho a la web:

http://www.xtec.es/aulanet/ud/musica/orquestra/index.htm

3) Participació com alumne en diversos cursos de formació organitzats des de la SGTI ( veure mèritsal·legats en la sol·licitud, més tres formacions que estic finalitzant: curs d’Introducció al Linux, i un altreper a assessors TIC en centres i el SATI d’aquest curs). 4) Col·laboro i he col·laborat com a formador en els següents cursos adreçats a docents y altre personaladscrit al Departament d'Ensenyament, i organitzats por la SGTI. ( veure mèrits al·legats en lasol·licitud). En aquests moments participo com a formador en un curs d’avaluació del programa Winpri(D123) i en el seminari de suport a la gestió.

A més, durant el juliol de 2003, vaig col·laborar amb la SGTI en l’actualització del material del curs DV05tractament de la imatge fixa digital. Actualment estic actualitzant i reelaborant el material del curs MAV00per encàrrec de la SGTI.

6) Actualment presto serveis a la Universitat Oberta de Catalunya com a consultor de l’assignatura deMultimèdia i Comunicació des de gener de 2002. També he impartit un Taller Virtual d’accés a majors de25 anys a la UOC realitzat durant el mes de novembre de 2001, i un curs de llenguatge HTML a durantel juliol de 2003, ambdós en la UOC.

Finalment, com a llicenciat en Psicopedagogia, vaig desenvolupar un projecte de recerca enl’assignatura de Pràcticum durant el curs 1999-2000, consulteu la pàgina:

http://cv.uoc.edu/~grc_6672_w01/practicum.pdf

Haver tingut experiència prèvia amb entorns GNU/Linux en els centres educatius és força difícil.L’explicació es troba en què de moment aquests entorns no estan pràcticament implantats en els centresd’infantil i primària. A més el professorat no ha rebut formació en aquest sentit, i per tant n’impediria fer-ne ús, tant en la seva docència en les TICs com en les altres tasques professionals. En aquest sentit, caltenir en compte que als centres de primària només hi ha una aula d’informàtica i que els coneixementsen noves tecnologies per part del personal del centre són en entorn MSDOS-Windows.


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiques3.4. Justificació del tema preferent.

El tema de d’estudi, ús educatiu de les distribucions GNU/Linux en les etapes educatives infantil iprimària; aplicacions didàctiques està vinculat al món de les noves tecnologies com a eina vehicular del’aprenentatge, concretament a la incorporació de les noves tecnologies en el món de l’ensenyament.L’estudi vol aportar eines, materials i recursos per a impartir les TIC sota un nou plantejament, en aquestcas amb un sistema operatiu diferent. També té un caràcter de reflexió, ja que pretén valorar laintroducció d’aquest sistema operatiu a la vida del centre, i de plantejament de propostes concretesalhora de introduir programari GNU/Linux als centres.

En el món de l’ensenyament no universitari, el desenvolupament didàctic de les diferents distribucionsde GNU/Linux és força baix sobretot a les etapes infantil i primària. Fins ara, les primeres passes en l’úsde GNU/Linux en el món educatiu s’han centrat en l’entorn universitari (sobretot en els estudistecnològics i científics) i en alguns IES (en etapes de Batxillerat i Cicles Formatius). Des de la irrupciódels entorns gràfics (KDE, Gnome, .. ) de les diferents distribucions de GNU/Linux, s’ha potenciat és elseu ús, fent-lo agradable i entenedor per als usuaris.

Amb un sentit de la lògica practicitat, la primera pregunta que pot ser-se el lector d’aquest projecte: per aquè implantar GNU/Linux si amb la plataforma MSDOS- Windows ens funciona prou bé?. Es podenaportar una sèrie d’arguments a la sensació d’incertesa per canviar de plataforma operativa.

La filosofia del programari de codi obert – les distribucions GNU/Linux ho són - és la garantia d'undesenvolupament transparent amb l'únic objectiu de millorar, objectiu garantit per la comunitat d’usuaris.La majoria de la infraestructura d'Internet es fonamenta en protocols oberts. (p. ex. més del 60% deservidors web utilitzen Apache; o pràcticament la totalitat dels servidors de noms (DNS), essencials en elfuncionament de la Xarxa, fan servir el programa BIND o derivats del seu codi font). Les aplicacionsinformàtiques estan formades per un conjunt d'instruccions, codi font, que convenientment processades,generen els programes que l'ordinador pot executar. La diferència rau en que els programadors deentorns oberts treballen amb el codi font i els ordinadors executen els programes. Tal i com ho téestablert Microsoft no hi ha accés al codi font, i per tant no és possible fer cap canvi en el programa niveure com ha estat dissenyat, només es pot executar.

S’ha de tenir en compte que hi ha un potencial de futurs ciutadans, ara infants, que conviuen ambordinadors a casa i que per tant aquest futurs actius dels propers anys han de conèixer un soft obert iamb participació activa ( a recordar que al ser un entorn de codi obert, i amb uns nivells avançats entasques informàtiques, es poden modificar els paquets de programes).

Alguns països i algunes administracions ja han optat per entorns operatius GNU/Linux però en el cas deCatalunya, cal centrar aquest projecte en les necessitats informàtico-tecnològiques actuals de l’àmbiteducatiu, en les etapes infantil i primària, sense emular projectes que s’han pres en altres llocs.

Els exemples portats a terme per la Junta d'Extremadura – amb el projecte vivernet - i el Brasil, no sónexemples dels que se’n pot extrapolar a Catalunya, ja que el problema bàsic en aquest territoris ésalfabetitzar tecnològicament a la població, cosa que a Catalunya sembla iniciat sota Windows. En el casde Catalunya, i alhora de plantejar la migració, s’haurien de tenir en compte els següents observacions:

a. Promoure una transició pausada i gradual de l’entorn Windows a l’entorn GNU/Linux usantaplicacions com lilo o grub que permeten la dualitat de sistemes operatius, ja que durant unsquants anys les dues plataformes haurien de conviure (i fora bo que així fos, ja que actualmentja molts sistemes que depenen de Microsoft). Posteriorment es valoraria l’opció d’una possiblemigració de MSDOS-Windows cap a GNU/Linux.

b. Valorar quin suport caldria donar des del Departament d’Ensenyament, suposant que la


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesimplantació dels sistemes GNU/Linux es porti a terme, per tal d’afavorir la dualització i posteriormigració: formació al professorat, creació de nou material, recerca creació d’equips d’informàticsper a editar o modificar codi amb la finalitat de configurar el maquinari i adaptar els paquets desoft existent de entorn GNU/Linux a les necessitats,.... Des del referent del que ha de ser unaAdministració Pública, valorar el rol de catalitzador de la implantació d’una plataforma operativalliure i a la vegada es podria regular en raó de l’interès general.

c. Tenir en compte que els paquets de programes que hi ha en una distribució gratuïta (o quasigratuïta) són operatius a nivell d’usuari bàsic. Per tant, per a tasques més específiques, caldràinstal·lar d’altres que se n’ofereixin en llocs gratuïts, o bé encarregar a la casa comercial unaversió per a GNU/Linux. Si des de les administracions públiques es pressiona i ha demanada deproductes, aquest paquets per a GNU/Linux acabaran tenir un cost reduit o quasi gratuït, avegades només mantenint un contracte de suport. D’altra banda, no cal oblidar que es pot ferservir programari lliure ja existent, escriure'n un de propi o participar en el seu procés dedesenvolupament, però les fonts d'ingressos es troben en el valor afegit que es dóna alproducte, especialment el suport tècnic, la formació i la personalització del programari.

d. Segons els estudis de diverses consultores5, el cost total de propietat del sistema operatiu lliureLinux era molt més econòmic que el de Windows. Concretament durant l’any 2002 prop del 30 %de les adquisicions de llicències de soft van ser de sistema operatiu.

e. Hi ha poca indústria pròpia del programari estàndard a Catalunya. En aquest sentit es valorariala possibilitat, que des de les Administracions Públiques, d’afavorir l’alternativa al sistemaoperatiu Windows per tal que iniciatives de programació en codi obert promoguessin la creacióde grups que elaboressin soft. Fora bo que des de l’escola, com a motor de canvis socials, espotencies primerament l’aparició de grups que elaboressin codi per a millorar els paquets delssistemes GNU/Linux.

f. Potenciar el programari lliure, ja que no hi ha cost de llicència a causa del dret a còpia i, comque es disposa del codi font de l'aplicació, és possible desenvolupar internament les millores oles modificacions necessàries, enlloc d'encarregar-les a empreses d'altres països que treballenamb sistemes de propietat.

g. El model del programari lliure, on preval la compartició de la informació i el treball cooperatiu, ésforça semblant al que tradicionalment s'ha emprat en el món acadèmic i científic. És per aixòque el codi font del programa és a la vista de tothom, i són freqüents els casos en què esreporten errors que algú ha descobert llegint aquest codi o treballant-hi. El programari lliure té uncaràcter marcadament social des del seu procés de creació, pel paper protagonista que hi tenenels voluntaris.

h. El procés de revisió pública a què és sotmès el desenvolupament del programari lliure imprimeixun gran dinamisme al procés de correcció d'errors. Els usuaris del programa de tot el món,gràcies al fet de disposar del codi font del programa, poden detectar els possibles errors,corregir-los i contribuir al seu desenvolupament amb les seves millores.

És de tothom conegut que el domini del soft Microsoft és aclaparador, ja que el 95 % dels PCsdomèstics funcionen sota l’entorn MSDOS-Windows. Ara bé, no sembla prou correcte que la pauta desobre quin “sistema operatiu” cal emprar hagi d’estar definida per les Administracions. En aquest sentitno es troba gens raonable que una empresa (amb capital 100 % privat, i no vinculada a capadministració) marqui el “tempo” del soft que cal utilitzar a nivell d’un país ( encara que no hi puguem ferres, a nivell mundial). No cal negar la tasca que ha fet i farà Microsoft en la difusió de les novestecnologies – fins i tot és possible que l’entorn Windows i les diferents distribucions de GNU/Linux haginde conviure força temps -, però cal diferenciar el que és sistema operatiu (lliure i universal) i l’altra elque són diferents programes per a utilitzar. En aquest sentit cal puntualitzar que no s’ha d’optar perposicions contràries a Microsoft sinó favorables a GNU/Linux.

5 Informe de la consultora Robert Frances Group publicat l'any 2002, i ConsultingTimes sobre el cost de propietatde sistemes de correu


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesActualment es poden trobar diferents distribucions de GNU/Linux6, que a més d'incorporar el nucli(comunament anomenat kernel) del sistema operatiu, també afegeixen un nombre important d'eines iaplicacions de domini públic i que fan que cadascuna d'aquestes distribucions tingui algunescaracterístiques diferents de les altres. Cada distribució personalitza el procés d'instal·lació, ambl'objectiu d'arribar a un segment d'usuaris diferent. De les distribucions a avaluar durant aquest estudiestarien: Red Hat és una distribució molt enfocada a petites xarxes, estudiants universitaris oprogramadors, la francesa Mandrake – usada en el àmbit educatiu, ja que és molt fàcil d’instal·lar -,l'alemanya SuSe que també té facilitat d'instal·lació i de configurar. Se'n poden destacar d'altres comGNU Debian, Caldera,...

3.5. Disseny del pla de treball (temporització: fases i calendari).

L'objectiu del tema objecte del treball és obtenir un material final que pugui ser aplicat als centres deinfantil i primària, més concretament amb la finalitat que els alumnes esdevinguin usuaris de sistemesGNU/Linux.

A l’adreça http://www.xtec.es/~dfortuny/llicenciaestudis.htm es penjarà un informe de la tasquesproposades, valorant l’acompliment del pla de treball proposat en aquest projecte. La periodicitat seràsetmanal i es podran consultar els informes anteriors. D’altra banda, i de manera periòdica, hi hauranmecanismes de contacte i seguiment per part de la supervisora del projecte, on podrà fer un seguimentde l’assoliment dels objectius, de les línies de treball portades a terme d’actuacions i dels resultats.

De manera gràfica, la feina a fer per mesos:

6 Veure http://isolinux.xtec.es:8081/



A continuació s'exposa les fases del projecte:

CONCRECIÓ D’ASPECTESD’ORGANITZACIÓ D’AQUEST PROJECTE

ANÀLISI DE LES CARACTERÍSTIQUES DELMAQUINARI ALS CENTRES DE PRIMÀRIA

INSTAL·LACIÓ DE DIFERENTS VERSIONSDE GNU/LINUX

ELABORACIÓ DE GUIES D’INSTAL·LACIÓ

ESTUDI DELS PAQUETS DE SUPORT A LAGESTIÓ I DE SUPORT A LA DOCÈNCIA

ELABORACIÓ DE GUIES IPRESENTACIONS DE SUPORT

RECERCA I ESTUDI DE PAQUETSD’APLICACIONS DIDÀCTIQUES PER A LES

ESTAPES INFANTIL/PRIMÀRIA

SESSIONS D’AVALUACIÓ EN EL CEIPDELS PAQUETS SELECCIONATS DE LES

DISTRIBUCIONS PER A CADA ETAPA ICICLE EDUCATIU

EDICIÓ D’UN CD AMB EL MATERIALELABORAT, LES MUDS I LA MEMÒRIA DEL

PROJECTE

REDACCIÓ DE LA MÈMORIA FINALFER DUES PROPOSTES; DUALITAT I

MIGRACIÓ CAP A SISTEMES GNU/LINUX

CONCLUSIONS: REFLEXIONAR,ARGUMENTAR I AVALUAR L’OPCIÓ

D’INTRODUIR PROGRESSIVAMENT LAPLATAFORMA GNU/LINUX ALS CENTRES

EDUCATIUS DEL DEPARTAMENTD’ENSENYAMENT.

ELABORACIÓ DE LES MUDS PER A LESETAPES INFANTIL I PRIMÀRIA

RECERCA I ESTUDI DE PAQUETSGNU/LINUX D’APLICACIONS MULTIMÈDIA

(SO, IMATGE, VÍDEO)

CONFECCIÓ D’UNA PROPOSTA DE TAULADE CONTINGUTS EN FUNCIÓ DE CADA

ETAPA I CICLE EDUCATIU, ADAPTANT ELCURRÍCULUM



Finalment, el treball setmanal a fer:

OBJECTIUD’ESTUDI

TEMPORALITZACIÓSETMANAL

CONCRECIÓ DE LES TASQUES A FER

Previ De l’1 al 31 de juliol. � Preparació de CDs necessaris per a fer les instal·lacions als PCs.� Previsió dels imprevistos que poden sorgir.1 De l’1 al 5 de setembre. � Anàlisi i classificació del maquinari del centre. Elaboració d’un informe amb les dades de l’aula.� Instal·lació de les diferents distribucions i versions de GNU/Linux.1 Del 6 al 12 de setembre. � Continuació de Instal·lació de les diferents distribucions i versions de GNU/Linux. � Elaboració de guies de suport a la instal·lació de les distribucions de GNU/Linux.1 Del 13 al 19 de setembre. � Continuació en l’elaboració de guies de suport a la instal·lació de les distribucions de GNU/Linux.1 Del 20 al 26 de setembre. � Determinació del maquinari que no ha quedat correctament instal·lat amb les diferents versions de

GNU/Linux. Redacció d’un informe amb les distribucions i versions compatibles amb el maquinaride l’aula, avaluant la funcionabilitat.� Proposar maquinari alternatiu o bé buscar a les webs dels fabricants codi alternatiu per tal deconfigurar el maquinari.

2 Del 27 de setembre al 3d’octubre.

� Anàlisi de les tasques de suport (docent o de gestió). Determinació dels paquets més adients per acada tasca inclosos dins les mateixes distribucions.� Fer cerca d’altres paquets disponibles que es puguin fer servir per a tasques de suport (docent o degestió) l’entorn GNU/Linux.

2 Del 4 al 10 d’octubre. � Guies d’instal·lació dels paquets elegits.� Elaboració de les guies d’ús i presentacions d’aquest paquets.2 Del 11 al 17 d’octubre. � Continuar amb l’elaboració de les guies i presentacions dels paquets elegits.2 Del 18 al 24 d’octubre. � Continuar amb l’elaboració de les guies i presentacions dels paquets elegits.2 Del 25 al 31 d’octubre. � Finalització de ’elaboració de les guies i presentacions dels paquets elegits.� Elaboració de documents-plantilla dels paquets escollits, útils en les tasques suport de la gestió i

docent més habituals en els centres educatius.3 Del 1 al 7 de novembre. � Estudi dels paquets educatius existents de l’entorn GNU/Linux.3 Del 8 al 14 de novembre. � Continuació de l’estudi dels paquets educatius existents l’entorn GNU/Linux.3 Del 15 al 21 de novembre. � Valoració dels paquets educatius trobats l’entorn GNU/Linux.� Classificació dels paquets per a nivells educatius i àrres curriculars.


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiques OBJECTIUD’ESTUDI



3 Del 22 al 28 de novembre. � Primera setmana de pràctiques amb tos els nivells educatius del CEIP, àrees de llengua.3 Del 29 de novembre al 5 de

desembre.

� Segona setmana de pràctiques amb tos els nivells educatius del CEIP, àrea de matemàtiques.

3 Del 6 al 12 de desembre. � Tercera setmana de pràctiques amb tos els nivells educatius del CEIP, àrees de ciències naturals isocials.

3 Del 13 al 19 de desembre. � Quarta setmana de pràctiques amb tos els nivells educatius del CEIP, àrees artístiques (música,visual i plàstica)

4 Del 20 de desembre al 2 degener.

� Elaboració d’una proposta de currículum de les TIC per a l’entorn GNU/Linux.

4 Del 3 al 9 de gener. � Continuació de l’elaboració de la proposta de currículum de les TIC per a l’entorn GNU/Linux.4 Del 10 al 16 de gener. � Justificació de la proposta de curriculum.5 Del 17 al 23 de gener. � Estudi dels paquets de so, imatge i video de les distribucions GNU/Linux.5 Del 24 al 30 de gener. � Estudi del paquet gràfic Gimp.� Estudi d’editors HTML i d’eneis de suport a aquest editors.5 Del 31 de gener al 6 de

febrer.

� Recerca d’altres paquets de so i imatge.

5 Del 7 al 13 de febrer. � Recerca d’altres de paquets de vídeo i d’edició HTML.5 Del 14 al 20 de febrer. � Elaboració de guies d’ús dels paquets d’imatge estudiats i cercats.5 Del 21 al 27 de febrer. � Elaboració de guies d’ús del paquet d’imatge Gimp .5 Del 28 de febrer al 6 de

març.

� Elaboració de guies d’ús dels paquets de so estudiats i cercats.

5 Del 7 al 13 de març. � Elaboració de guies d’ús dels paquets de vídeo estudiats i cercats.5 Del 14 al 20 de març. � Elaboració de guies d’ús dels paquets d’edició HTML i d’altres eines de suport.6 Del 21 al 27 de març. � Elaboració d’una mud per a la etapa infantil – àrea descoberta d’un mateix i descoberta de l’entorn

-.6 Del 28 de març al 3 d’abril. � Finalització d’elaboració de la mud per a la etapa infantil – àrea descoberta d’un mateix i descoberta

de l’entorn -.� Elaboració d’una mud per a la etapa infantil – àrea d’intercomunicació i llenguatge -.6 Del 4 al 10 d’abril. � Finalització de l’elaboració de la mud per a la etapa infantil – àrea d’intercomunicació i llenguatge -.


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiques OBJECTIUD’ESTUDI



6 Del 11 al 17 d’abril. � Elaboració d’una mud per al cicle inicial de primària vinculada a l’àrea de llengua.6 Del 18 al 25 d’abril. � Finalització de la mud per al cicle inicial de primària vinculada a l’àrea de llengua.6 Del 25 d’abril a l’1 de maig. � Elaboració de mud per al cicle mitjà vinculada a l’àrea de visual i plàstica, amb l’utilització del Gimp.6 Del 2 al 8 de maig. � Finalització de la mud per al cicle mitjà vinculada a l’àrea de visual i plàstica, amb l’utilització del

Gimp.6 Del 9 al 15 de maig. � Elaboració d’una mud per al cicle superior de primària vinculada al coneixement dels sistemes

GNU/Linux, les distribucions, escriptoris i diferents paquets.6 Del 16 al 22 de maig. � Finalització de la mud per al cicle superior de primària vinculada al coneixement dels sistemes

GNU/Linux, les distribucions, escriptoris i diferents paquets.� Elaboració d’una mud per al cicle superior de primària vinculada als paquets GNU/Linux relacionatsamb l’àrea de música (ús del karaoke, edició musical, reproductors de sons, ...).

6 Del 23 al 29 de maig. � Finalització de la mud per al cicle superior de primària vinculada als paquets GNU/Linux relacionatsamb l’àrea de música (ús del karaoke, edició musical, reproductors de sons, ...).

7 Del 30 de maig al 5 de juny. � Valoració dels pros i contres de la migració de MSDOS-Windows a GNU/Linux.� Valorar l’opció de substitució de determinats components o d’adquirir nou maquinari que siguicompatible amb sistemes GNU/Linux.

7 Del 6 al 12 de juny. � Descripció i valoració de les distribucions més usuals i dels escriptoris KDE, Gnome o altres.� Determinar quines distribució i quins escriptoris s’adiuen més per a les tasques dels centresd’educació infantil i primària, fent una proposta concreta.

7 Del 13 al 19 de juny. � Valoració dels paquets RPM tant a nivell d’utilització professional per part dels docents com peractivitats d’ensenyament/aprenentatge.� Valoració dels paquets del camp multimèdia i audiovisuals més novetosos.

8 Del 20 al 26 de juny. � Anàlisi d’aspectes a tenir en compte en la implementació de sistemes GNU/Linux: formació delprofessorat i materials per aquest formació, previsió de maquinari necessari, ...� Determinació dels diferents escenaris i situacions en el canvi de sistemes operatius.

8 Del 27 al 30 de juny. � Estudi de la fase de dualitat de les dues plataformes operatives (MSDOS/Windows i GNU/Linux)..� Estudi de la fase de migració, valorant avantatges i inconvenients de la possibilitat d’emprar lesdistribucions de GNU/Linux com a únics sistemes operatius als PCs dels centres educatius.

Final Del 1 al 31 de juliol. � Redacció de la memòria i edició del CD amb els treballs realitzats anteriorment.



3.6. Marc referencial.

GNU/Linux va ser creat a partir d'una idea original de Linus Torvald, que posteriorment ha anatperfeccionant un gran grup de desenvolupadors repartit per tot el món gràcies a les facilitats decol·laboració i treball en grup que ofereix la xarxa Internet. La filosofia de codi obert, pròpia del movimentanàrquic i autosostingut de la xarxa Internet, defensa substituir el concepte de la comercialització deprogramari com a negoci per a convertir-lo en la de servei o valor afegit, que és el que realment atraul'usuari. Els grups o empreses que elaboren distribucions GNU/linux ofereixen suport a les empresesque ho sol·liciten a través d’un contracte de serveis. De tota manera, hi ha grups de treball, com ara elcol·lectiu Softcatalà i el grup de GNU a Espanya, que dediquen molts esforços a combatre aquestpossible inconvenient. El cas de Softcatalà és especial, ja que també col·laboren amb empreses per a latraducció de programari comercial. Avui dia hi ha eines especials per a fer programari multilingüe; elmateix Linux les empra per a permetre una internacionalització del programari del codi obert. Iniciativescom la que duen a terme grups relacionats amb el programari lliure per a la utilització d'aquest tipus deprogramari a l'administració pública són molt importants, ja que són les institucions les que hand'impulsar mesures que assegurin la transparència i la perpetuïtat de la gestió de les dades delsciutadans, independentment de les decisions amb objectius clarament comercials que pugui prendrequalsevol empresa.

En l’entorn del programari amb codi obert, el desenvolupament de programari es converteix en un granesforç col·lectiu en què cada membre de la comunitat treu benefici de la feina de la resta de membres; ien què el negoci s'esdevé d'explotar aquest programari per mitjà de serveis de manteniment, instal·lació,suport tècnic, etc. En aquest sentit, una proposta de futur serà convertir productes en serveis: elprogramari comercial sempre existirà, principalment perquè es tracta d'un negoci molt rendible per a lesempreses del sector, ja que el desenvolupament de solucions verticals adaptades a les necessitats decada client no pot provenir de programari de propòsit general. El negoci ja no és vendre un producte auna empresa, sinó oferir-li una solució completa en forma d'un servei continuat. Aquesta és la filosofiaque cal seguir per a explotar el programari de domini públic: convertir-lo en un servei i no en unproducte.

En les organitzacions de treball, p. ex. centres educatius, preval que s'ha de treballar en equip i, per tant,és impossible que un sistema estigui aïllat de la resta; així s'entén que Windows és la solució perfectaper a treballar en xarxa. Aquesta argumentació és totalment contrària a la realitat, ja que ha estatMicrosoft qui s'ha adaptat als estàndards que fan servir altres entorns com Unix i Internet, com és el casdel protocol TCP/IP. Solucions com Samba permeten connectar ordinadors GNU/Linux i Windows enuna mateixa xarxa sense cap problema.

GNU/Linux pot ser una bona aposta de futur per a tots els fabricants de maquinari i de programari,incloent-hi Microsoft, que podria dedicar més recursos a la creació de nous serveis, tot i que si Microsoftperd la batalla dels sistemes operatius, deixarà d'exercir el gran poder monopolista que ara mateix té itambé pot perdre el control sobre les aplicacions ofimàtiques. El programari lliure garanteix laindependència respecte del proveïdor gràcies a la disponibilitat del codi font. Qualsevol empresa oprofessional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a lanostra aplicació. Si disposa del seu codi font, qualsevol programador pot continuar-ne eldesenvolupament i les actualitzacions fins que el client decideixi que és el moment adequat de migrar aun nou sistema informàtic. En el món del programari lliure, qualsevol programador pot revisar icomprovar que no s'hi ha introduït cap codi maliciós, i, al seu torn, qualsevol entitat pot afegir lliurementxifratge addicional a l'aplicació que faci servir per a protegir les seves dades.

Actualment, les llengües minoritàries com p. ex. el català, ... han tingut poques possibilitats dedesenvolupar-se en el món del programari de propietat. A més, si el programa que traduïm no disposa


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesde corrector ortogràfic en la nostra llengua es pot desenvolupar el nostre corrector o adaptar-hi algundels existents en el món del programari lliure. Cal destacar que cada vegada que es crea un nou recurslingüístic en l'àmbit del programari lliure (una traducció, un diccionari, un glossari, etc.), aquest, pel fet dequedar a la disposició de tothom, es pot tornar a utilitzar en futures aplicacions. En el món delprogramari de propietat, cada traducció i recurs lingüístic creat està lligat al fabricant i a les sevesrestriccions d'ús.

Una llicència de programari és un contracte que determina en quines condicions l'usuari pot fer servir elprograma informàtic i quines obligacions adquireix per al seu ús. La majoria de llicències de programaride propietat prohibeixen tècniques d'enginyeria inversa, descompilar, desmembrar el producte i, fins itot, la seva traducció a altres llengües. Com a compensació, el programari lliure és una casa pròpia, onno hi ha limitacions d'ús i es poden portar a terme sempre les millores que es vulguin. Un mite molt comúencara avui dia és pensar que el programari de propietat té garantia pel simple fet que algú ven elproducte: la realitat és molt diferent, i una simple lectura a les llicències aclareix aquest punt.

3.7. Metodologia.

La varietat de tasques a desenvolupar en el projecte fa que sigui difícil concretar un procedimentmetodològic a seguir. És per això que una vegada definides aquestes tasques en els apartats anteriors, ien relació al conjunt de l’estudi, es defineixen 4 línies metodològiques:

a) Treball individual de recerca. El treball de recerca i d’anàlisi es farà majoritàriament a un nivellindividual. Agruparien tasques definides en les activitats relacionades amb els objectius 1, 2, 3 i 5.Les fonts d’informació que s’usaran en aquest treball de recerca, i que s’especifiquen amb mésprofunditat en l’apartat 3.8, seran bàsicament: cerca per la xarxa, intercanvi d’esperiències amb ungrups de treball de Linux, col·laboracions amb softcatalà i hispalinux, el projecte Linex (en la mesuraque les seves aportacions coincideixin amb la realitat del país) i diverses fonts bibliogràfiques irevistes especialitzades. S’utilitzaran registres descriptius, fent èmfasi en aquells aspectes aplicablesa la l’ensenyament-aprenentatge en centres d’infantil i primària.

b) Treball d’observació. Obtenció de dades tècniques a l’aula d’informàtica i d’experiència docent a lamateixa aula. Està enllaçat amb els objectiu 3; concretament, les dades d’observació que esrecolliran tal com es diu el punt 5, utilitzant diversos instruments, on es seguirà un o plantejamentcomú:

� Anàlisi previ dels continguts curriculars a treballar en la etapa infantil primària.� Proposta de paquets educatius GNU/Linux i treball amb els alumnes.� Recollida de dades d’observació, tenint en compte que l’observador tindrà un paper actiu iparticipatiu ja que té el rol de docent.� Posterior valoració del resultats en funció dels objectius pretesos en cada paquet i l’objectiuadequat a cada cicle-nivell educatiu.

També hi haurà un treball prou important d’observació en les tasques d’objectiu 1, en lesinstal·lacions de les diferents distribucions GNU/Linux. D’altra banda , i de manera més secundària,l’observació que es farà amb els objectius 2 i 5. El treball d’observació està vinculat a la verificació iconstatació de les dades de treball individual i de cerca, sota la perspectiva de la pràctica docent.

c) Treball de innovació i creació: Relacionat amb els objectius 2,4, 6 i 8. En primer lloc, caldrà que apartir de les dades extretes durant l’estudi es pugui fer una proposta concreta de currículum TIC iMAV per a les etapes infanti i primària, sota GNU/Linux. També comporta la creació de material


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquessuport (guies i presentacions dels paquets de l’entorn GNU/Linux útils en les tasques docents id’administració dels centres d’educació infantil i primària, i la creació de material didàctic –elaboració d’unes muds d’aplicació didàctica pels alumnes - i el disseny de la implantació als centres- una proposta d’implantació de GNU/Linux als centres de primària -.

d) Treball de reflexió i de valoració global: Bàsicament es refereix a l’objectiu 7, però també el trobemen les darreres tasques de cadascun dels objectius. Amb el treball de recerca, d’observació i lespropostes d’innovació, cal deixar constància de les conclusions a les qual fent l’estudi s’ha pogutarribar.

3.8 Descripció dels recursos.

Els recursos que caldrà utilitzar estaran vinculats a cadascun dels apartats d’estudi del projecte. Al’espai de bibliografia hi ha una sèrie d’entrades bibliogràfiques (en format paper i en disposicióelectrònica) que han estat útils en la redacció d’aquest projecte i que poden ser necessàries perdesenvolupar el treball d’estudi de la llicència. Atesa la poca informació que es disposa a nivell deDepartament d’Ensenyament, i les poques persones que estan vinculades a aquesta temàtica, la majoriad’informació s’haurà de cercar a la xarxa. Una altra font d’informació serà la cerca bibliogràfica, sobretoten aspectes teòrics de l’entorn GNU/Linux tant a nivell de biblioteca tradicional com a nivell de bibliotecaelectrònica. A continuació es fa una relació de llocs webs del mateix Departament d’ Ensenyament id’altres on es disposa d’informació sobre GNU/Linux:

- http://linux.xtec.es/cgi-bin/awki.cgi/ElRaconetDeLinux ( espai web destinat a novetats GNU/Linuxper als centres docents de Catalunya)

- http://www.xtec.es/formacio/suport/ (web de suport tècnic destinat principalment als coordinadorsd’informàtica; amb preguntes, respostes i material de suport. . Des de fa poc consta amb unapartat de GNU/Linux)

- http://linux.softcatala.org/ (Secció de softcatalà que tracta de les novetats del soft existent enGNU/Linux)

- http://www.aeic.es/ (Web de l’associació d’ensenyants d’informàtica de catalunya, on constendiversos espai que tracten el tema de GNU/Linux)

- http://www.linux.com/ (Portal de llengua anglesa de Linux, amb les darreres novetats)- http://es.tldp.org/ (Web de suport comunitària de GNU/Linux)- http://www.ieduca.net/ (Comentat a l’apartat 2.3.2)- http://www.bankhacker.com/productos-educativos-es.phtml (Comentat a l’apartat 2.3.2)- http://rafax.iespana.es/rafax/tutorials/Linux_es_divertido_y_educativo.html (Comentat a l’apartat

2.3.2)- http://www.internenes.com/ (Comentat a l’apartat 2.3.2)- http://www.gleducar.org.ar/software.php (Comentat a l’apartat 2.3.2)- http://www.ofset.org/freeduc/ (Comentat a l’apartat 2.3.2)- http://alts.homelinux.net/ (Comentat a l’apartat 2.3.2)- http://digilander.libero.it/SFranz/linuxatschool.htm- (Comentat a l’apartat 2.3.2)- http://www.gleducar.org.ar/docs/SoftwareLibreEducativo.html(Comentat a l’apartat 2.3.2)- http://ditec.um.es/~piernas/manpages-es/ (Web de suport comunitària de GNU/Linux)- http://www.hispalinux.es/ (Portal d’usuaris de GNU/Linux on hi ha iniciats diversos projectes)- http://www.linux-expo.com/ (darreres novetats GNU/Linux en l’àmbit europeu)- http://es.tldp.org/LinuxFocus/pub/mirror/LinuxFocus/Castellano/ (revista electrònica de

GNU/Linux)- http://www.linux.org/ (Web de suport i serveis online de GNU/Linux)


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesTambé caldrà comptar amb d’altres webs que es creïn o es trobin al llarg de la llicència.

Finalment també es pot citar com a recurs les experiències que es podran obtenir en les setmanes depràctica al CEIP i en les manipulacions de les distribucions GNU/Linux que s’hauran de fer al llarg de lallicència.

3.9 Aplicacions del projecte en el sistema educatiu; producte final.

Aquest estudi exhaustiu de les diverses distribucions de GNU/Linux (Mandrake, Ret Hat, Debian, ...) i deles diferents versions, té per finalitat avaluar prèviament aquesta possible migració. Un pas d’aquestesdimensions (moure tots els centres educatius de Catalunya des del S. O. Windows cap a sistemesGNU/Linux), ha d’estar ben calibrat. En aquesta hipotètica migració sorgiran molts problemes, però totallò que es pugui tenir previst ens pot facilitar aquesta tasca. En aquest sentit, cal poder veure ambprofunditat les possibilitats aplicables als centres educatius d’infantil i primària. Una vegada, quehipotèticament, es triés i es valorés opció de canvi de sistema operatiu, caldria que des del Departamentd’Ensenyament s’establissin dues fases:

1) En una primera fase es buscarà la dualitat de les dues plataformes operatives(MSDOS/Windows i GNU/Linux). És a dir, a través d’aplicacions com grub o lilo – que permetentriar la partició del disc dur amb la qual es vol treballar -, permetria treballar amb qualsevol de lesdues plataformes operatives.

2) Posteriorment, i per a llarg termini, es valoraria la possibilitat d’emprar les distribucions deGNU/Linux com a únics sistemes operatius als PCs dels centres educatius d’infantil i primària;és a dir, materialitzar la migració.

L'objectiu del tema objecte del treball és obtenir un material final que pugui ser aplicat als centres deinfantil i primària, més concretament que els alumnes siguin usuaris de sistemes GNU/Linux. Si havoluntat d’introduir la plataforma operativa GNU/Linux caldrà haver fet un estudi prèviament del que enspodem trobar compatibilitat del hardware, formació del professorat, aspectes logístics, ... El treballaprofundeix en els camps de maquinari, distribucions, paquets de programes, integració, curricular,multimèdia i auiovisuals, elaboració didàctica... Tanmateix això pot semblar una mica ambiciós, però nos’ha de perdre com a objectiu immediat, sinó a mitjà i llarg termini.

Bàsicament s’espera aconseguir habituar a l’alumnat en un entorn operatiu de futur. Mitjançant el treballsistematitzat amb les distribucions de GNU/Linux, l’alumnat serà coneixedor del nou entorn, la qual cosafacilitarà la incorporació a les futures rutines de treball.

A diferència del treball amb sistemes MSDOS-Windows, cal que els usuaris siguin conscients de que ellstambé participen en la comunitat d’usuaris i que en el futur poden esdevenir elaboradors de codi font. Enaquest sentit els alumnes han de conèixer les possibilitats que ofereix aquest sistema, i mostrar que desde bon principi la possibilitat de millorar-lo, de manera que en el futur ells poden ser protagonistes de lesinnovacions. Cal estendre les avantatges del programari de codi obert, que permet que qualsevol usuariel pugui modificar i el pugui adaptar a les seves necessitats.

La integració d’un nou sistema operatiu el món educatiu, i per extensió el Departament d’Ensenyament, iel canvi de sistema que comportaria a mig i llarg termini permetrà per extensió fer-ho arribar a la restade la societat. Cal aprofitar el caràcter difusor que tenen les institucions educatives per a aconseguirque, des de l’activitat escolar, es catalitzin els sistemes GNU/Linux.

Des de no fa gaire temps, en els centres educatius d’infantil i primària, es vol utilitzar els mitjans


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesinformàtics per al treball audiovisuals. És per això que cal valorar la potencialitat del programariGNU/linux en aquest campi les opcions de futur en aplicar el món audiovisual en les distribucionsGNU/Linux. El material que s’elaborarà durant el període de llicència (presentacions, guies d’ús, muds,...) pot ser un element de partida per a possibles incorporacions d’altres materials, tenint en compte queen la memòria es deixarà constància de les particularitats que podem trobar en el treball amb aquestsistemes.

En relació al tema de la llengua, intentar solventar els problemes que ens trobem a Catalunya, amb elsimpediments econòmics i legals per a què les grans empreses de soft tradueixin al català les interfíciesdels programes.

Finalment crec que les conclusions i propostes de com portar a terme un projecte d’introducció deGNU/Linux als centres educatius d’infantil i primària del Departament d’Ensenyament, poden serviralhora de plantejar els processos de dualització i/o migració tenint en compte:

• Valoració de les distribucions GNU/Linux i quin s’adapta millor a les necessitats del treball en elscentres educatius.

• Reflexions i conclusions sobre GNU/Linux en l’ambit de la gestió i el treball docent.• Aplicacions de GNU/Linux com a recurs educatiu. Facilitar l’aprenentatge de GNU/Linux als

alumnes.• Inclusió de GNU/Linux dins el currículum de les etapes infantil i primària.

4 ALTRES CONSIDERACIONS PARTICULARS.

També voldria advertir al lector d’aquest projecte que no es tracta de fer un estudi tècnic, sinó de buscarla utilitat de l’entorn GNU/Linux en aplicació a les etapes infantil i primària. El treball de tipus tècnic esfarà només fins on calgui i sigui necessari, per poder trobar l’aprofitament de GNU/Linux. L’objectiu finales l’aplicació d’aquest entorn en el món escolar i en els continguts TIC, tal i com es pot veure en latemporalització, amb les 4 setmanes de pràctiques escolars en un centre educatiu. En aquest sentittornar insistir en la inversió a llarg termini, per tal d’aconseguir que els infants d’avui esdevinguin usuarisd’entorns en codi obert del demà.

Una altra aspecte important a tenir en compte és la potenciació en clau local del soft i el paper de lesinstitucions, en aquest cas Departament d’Ensenyament. El codi obert permet que tècnics del nostrepaís concretin i donin una identitat pròpia al soft (llengua, disseny de les aplicacions, ...), però a lavegada comuna en els aspectes bàsics a la resta de llocs i paísos. En aquest sentit hauríem de serconscient d’una dimensió local del soft on allò que emprem tingui aspectes que ens resultin familiars i noelements propis de la cultura anglosaxona, més concretament de la cultura americana. Finalment, aprofitar per a fer una aposta decidida pel programari lliure i de codi obert. El tema crec queté futur i que a partir de estudis com aquest es pot veure les aplicacions didàctiques de les distribucions,versions i paquets de l’entorn GNU/Linux. És un plantejament que ara o més tard s’ha de fer, i en aquestsentit crec que tot estudi prospectiu i de sondeig sempre pot aportar dades que evitin la improvisació enuna futura implementació d’aquest entorn operatiu.


Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux a les etapes Infantil i Primària; Aplicacions didàctiquesAquest document s’ha elaborat amb el processador de textos OpenOffice 1.0 sota la distribució RedHat9 i es troba penjat a les següents adreces:

http://cv.uoc.edu/~grc_6672_w01/projecte_a.pdf i http://cv.uoc.edu/~grc_6672_w01/projecte_a.sxw

5 BIBLIOGRAFIA.

LEBLANC, Dee-Ann. La biblia de Administración de sistemas Linux. Anya Multimedia. (2001)

MORRILL, Daniel L. La configuración de sistemas Linux. Anya Multimedia. (2003)

MILLER, Michael Joseph. Linux para usuarios de Windows. McGraw-Hill Internamericana de Mèxic.(2003)

MAS, Jordi. Programari lliure en el sector públic [article en línia]. UOC.:http://www.uoc.edu/dt/20325/index.html. [consultat en data gener 2004]

MINGUILLON, Julià i PRIETO, Josep Hi ha alternatives al programari comercial? El programari de codiobert, situació actual. [article en línia]. UOC.:http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/minguillon-prieto0502/minguillon-prieto0502.html [consultat en datagener 2004]

SANTOS, Roberto - Coordinador General de Organización y Vocal d’Hispalinux -. Repercusiónsocioeconómica del Software Libre [article en línia]. Hisplinux. http://www.hispalinux.es/~rsantos/repercusion-socioeconomica-del-software-libreV02.pdf [consultat endata gener 2004]

IBM. Linux en el sector público [article en línia]. IBMhttp://www-5.ibm.com/es/press/informes/linuxsectorpublico.html [Data de consulta febrer de 2004]

Softcatalà. Manifiest sobre l’ús del software lliure a l’administració pública. [24 de Abril de 2002]:http://www.softcatala.org/admpub/es/manifest.htm [consultat en data gener 2004]

BORT, Jordi i GURI, Marc. Curs d’introducció al Linux [material de curs en linea]. Departament d’Ensenyament http://www.xtec.es/formacio/curstele/d111/ [consultat en data gener 2004]

BORT, Jordi i GURI, Marc . Curs de serveis en xarxa GNU/Linux [material de curs en linea].Departament d’ Ensenyament http://www.xtec.es/formacio/curstele/d70/ [consultat en data gener 2004] MARTÍNEZ, Jose Andrés. Linux, la referencia visual. Linux para usuarios de Windows. McGraw-Hill(2001)


direcció de l™estudi: autor: curs per al que sol•licita...

Documents