Dinàmica i Evolució del PaisatgeClassificació per dominàncies

La prognosi del paisatge

M. del Tura Bovet PlaServei de Paisatge. Parc Científic.UB

CURS D’ACTUALITZACIÓ EN

FONAMENTS DE PAISATGE I TERRITORI

Universitat d’Andorra

3 d’abril 2008

PaisatgePaisatge

Porció de la superfície terrestre estructurada per les interrelaciones delsseus elements (abiòtics, biòtics i antròpics) que evolucionen en bloc i dinamitzada per les energies naturals i antròpiques.

Definició de la Ciència del Paisatge o Paisalogia

Part del territori, tal com el percep la gent, el caràcterdel qual és resultat de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions.

Conveni Europeu de Paisatge, 2000

Paisatge actual

??

Percepciò Anàlisi i diagnòstic Pronòstic i prevenció

?

...................

temps

dinàmica

Percepció, interpretació i actuacions

Valoracions segonsindividu i cultura

Coneixement científic =estructura i funcionament

Paisatges futurs

�El paisatge és una porció de la superficie terrestre, una part del territori, amb més o menys extensiósegons l’escala considerada.

�El paisatge no és estàtic en el temps sinó que la sevadinàmica el fa evolucionar.

�Nosaltres formem part del paisatge i a més tenimcapacitat per transformar-lo.

Conceptes clau

Paisalogia: una ciència del segle XXI

�Ciència sistèmica que permet estudiar la complexitat

�Permet entendre la Terra com una complexa totalitatfísica-biològica-antropològica

�Integra elements ambientals, socials i econòmics

�Facilita la formulació de problemes, la síntesi i la recerca de solucions

�La seva metodologia contempla el pronòstic que permet la prevenció

PaisatgePaisatgeElements

�Abiótics: aire, aigua, roques (relleu)�Biòtics: vegetació i fauna (inclosa l’espècie humana)�Antròpics: edificis, infrastructures, artefactes...

Energies

�Natural: gravitacional, interna de la terra, solar, eòlica...�Antròpica: manual, mecànica, econòmica, comunicació...

Metodologia

Ciè

nci

am

èdic

a

ESTUDI DELS ELEMENTS

ESTUDI DELS ELEMENTS

CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓ

CORRECCIÓD’IMPACTESCORRECCIÓD’IMPACTES

PREVENCIÓD’IMPACTESPREVENCIÓD’IMPACTES

ESTUDI DE LA DINÀMICA

ESTUDI DE LA DINÀMICA

ANÀLISIANÀLISI

DIAGNOSIDIAGNOSI

TRACTAMENTTRACTAMENT

PROGNOSIPROGNOSI

SINTÈRESISINTÈRESICiè

nci

adel pai

satg

eo

Pai

salo

gia

� Veure és percebre els objectes mitjançant l’acció de lallum

� Mirar és aplicar la vista a un objecte

� Observar és mirar amb atenció

Veure, observar i classificar

� Percebre és la sensació que tenim com a resultat d’una impressió material captada pels nostres sentits

� Classificar és sistematitzar l’observació, és ordenar, disposar per classes

� Classe és l’ordre segons determinades condicions o qualitats del que es vol classificar

� En relació a l’espai

� En relació al temps

� En relació a determinats elements: roques, vegetació, ...

� En relació a la seva funcionalitat

Classificació de paisatges

ClassificaciClassificacióó perper domindominàànciesncies

Es fonamenta en l’anàlisi dels elements estructurals del paisatge i en l’estudi de la dinàmica que generen en elgeosistema.

A. Battram 1998

Estasis Ordre Complexitat Caos

Comportament d’un sistema complexe

�� PredicciPrediccióó (prediction): apreciació no probabilística i realitzada amb un nivell absolut de confiança sobre el futur� PrevisiPrevisióó (forecasting): apreciació probabilística realitzadaamb un nivell alt de confiança sobre el futur�� ProspectivaProspectiva (prospective): s’enfoca i concentra el futur imaginant-lo a partir de les deduccions extretes del present� ProjecciProjeccióó (projection): predicció basada en l’extrapolacióde tendències (només considera un futur)�� PrognosiPrognosi (forecast): s’utilitza en sentit ampli referint-se als estudis de futur en general

Termes bàsics

FuturiblesFuturibles: conjunt dels possibles futurs alternatiusVa associat a la prospectiva

Futur: representació i formes d’expressió

Futurulogia

Prospectiva

Esdevenir

Utopia

Ciència-ficció

Avenir

Endevinació

Profecia

Destí

Formes d’expressióRepresentació del futur

Decouflé, André-Clément (1980)

La predicció no és mai neutral, depèn:

�Ideologia

�Societat

�Política

�Escala temporal

Abans: els xamans, profetes, oracles

Reordenaven el present per acostar-lo al passat. Es basaven en la ideologia religiosa i en l’autoritat tradicional

Ara: els experts, científics, assessors

Revelen el futur en base a teories científiques i a l’observació empírica.

La vigilància infinita és senzillament impossibleN. Nicholas Taleb (2007)

Pronòstic: acció de pronosticar que és conèixer el futurper alguns indicis

Prospectiva: conjunt d’anàlisis i estudis realitzats amb lafinalitat d’explorar o predir el futur

Pronòstic i prospectiva

La prospectiva no dóna receptes però si materials per a la reflexió.

La prospectiva no és un procediment per als processos de planificació, però si que aporta coneixements permillorar-los, tot i que les decisions en última instànciadepenen dels responsables.

Futurista Escenaris Objectius

Decisions

Resultats

alcalde/presidentTècnics municipals

Ple municipal

Prospectiva i administració pública a nivell local

Enric Bas (1999)

Conseqüències

Opcions

Equip de govern

Nivell de pensament i análisi

Nivell d’acció i presa de decisions

Pronòstic i prospectiva: diferències

Miklos T.; M.E. Tello (1998)

Activa i creativaPassiva i adaptativaActitud cap el futur

Anàlisi intencional. Models qualitatius i estocàstics

Models determinístics i quantitatius

Mètode

Múltiple i incertSimple i certFutur

El futur explica el passatEl passat explica el futurExplicació

Dinàmiques i estructures

evolutives

Estàtiques i estructures fixesRelacions

Qualitatives, quantitatives, subjectives

Quantitatives, objectivesVariables

HolísticaParcialVisió

ProspectivaPronòsticIndicadors

Mètodes de pronòsticQualitatiusQualitatius ((subjectiussubjectius))Jurat d’opinió executivaComposició de la força de vendesMètode DelphiEnquestesPronòstic del producte nou

QuantitatiusQuantitatius ((objectiusobjectius))Mètode ingenuTendències de regressióSuavització exponencialARIMA (autoregressió integrada de mitjanes mòbils)

Model d’esdevenimentsModels del nou producteRegressió de series de temps i de secció transversalRegressió bivariadaRegressió múltiple

Procès complet de pronòstic

1. Especificació d’objectius2. Determinació de què pronosticar3. Identificació de les dimensions de temps4. Consideració de les dades5. Selecció del model6. Evaluació del model7. Preparació del pronòstic8. Presentació del pronòstic9. Seguiment dels resultats

Des del 2005 L’International Institute of Forecasters (IIF) té una publicació adreçada als analistes, estudiosos de pronòstics i administradorsForesight: The International Journal of Applied Forecasting

L’Institute of Business Forecasting (IBF) publica un diari centrat en els aspectes del pronòstic aplicat adreçat a diferents professionalsdels negocisThe Journal of Business Forecasting

La corba de campana ignora les grans desviacions, no les pot manejar, i tot i així ens fa confiar en que hem domesticat la incertesa.

Malgrat el progrés i el creixement, el futur serà progressivamentmenys predible

Nassim N Taleb, 2007

Mètodes de pronòstic habituals en paisatge

AnalogiesComparació de dos o més situacions o llocs

Consulta a expertsIntercanvi d’idees entre experts de paisatgepoden ser: “brainstorming” o el mètode Delphi

EscenarisDescripció d’una situació futura

Què és un escenari?Un escenari és un conjunt format per la descripció d’una situaciófutura i la progressió dels aconteixements que permeten passar de la situació d’origen a la situació futura.

M. Godet (1979)

�Els escenaris a termini mitjà, mitjançant la creativitat, ajuden a explicarla dinàmica de la societat

�El futur és múltiple i els futurs possibles són varis

�Els escenaris són descripcions conceptuals del futur i tenen base qualitativa

Els escenaris són una forma de pensar en el futur i han de servir perdecidir que fem en el present.

Tipus d’escenaris

� Possibles: tots els que es poden imaginar� Realitzables: els que tenen alguna possibilitat� Desitjables: alguns dels possibles encara que no

necessàriament realitzables� Tendencials: corresponen a l’extrapolació de

tendències� Probables: els que més probabilitats tenen

d’ocurrencia� Contrastats: d’exploració extrema

Els escenaris representen diferentes imatges del futur (futuribles)que ens poden ajudar a comprendre com les decisions i accionsd’avui poden influir en el nostre futur

Com es construeix un escenari?

1. Percepció del present. On som?Delimitació del sistema, l’horitzó temporal, i les variables

2. Percepció del futur probable. On anem?Anàlisi retrospectiva, mecanismes evolutius, factors constants, estratègies dels actors, diseny d’escenaris probables

3. Disseny del futur desitjable: Cap on volem anar?Escenaris alternatius

4. Estratègies de desenvolupament: Cap on podem anar?Determinar les probabilitats relatives

Les “5 Cs” per a construir escenaris

1. Comunicaciódels grups de diferents col�lectius

2. Concentracióen el llarg termini, no en la immediatesa

3. Coordinacióde les activitats científiques i tecnològiques futuresdels diferents grups

4. Consenssobre les tendències futures i les prioritats d’investigaciói desenvolupament

5. Compromísdels participants amb els resultats aconseguits

Tècnica FWS (future work shop) PreparacióReunir als participants

Identificar els problemes o plantejar les qüestionsS’apunta la opinió de tots els participants

ImaginacióS’accepten totes les propostes

RealitzacióDeterminar accions concretes per permetre realitzar les idees.Viabilitat de les mateixes. S’ha de trobar una o dues idees i lesaccions corresponents per portar-les a la pràctica

DocumentacióTota la informació es posa a disposició dels participants per facilitarel seguiment