DIMECRES · 3 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14957 - AVUI / Any XLI. Núm. 13827 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

2043

26Q

SETGE · El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya admet atràmit la querella contra elpresident per desobediència

DELICTE · El tribunal observapresència delictiva en l’acció deQuim Torra amb els símbols desuport als presos polítics

Torra, investigatEl Piemont, tambécontra la repressió

P6,7,13

El Girona cau al Wanda (2-0) i l’Espanyol empata a Getafe (1-1)

L’ESPORTIU

Empat al límit del Barça (4-4)El davanter del Barça Luis Suárez disputant una pilota al porter del Vila-real, Sergio Asenjo, ahir al vespre ■ EFE

NACIONAL P8-12

Un cap policial veu“mesurades” lescàrregues de l’1-OUn comissari de Barcelona denunciaen el judici al Suprem la “passivitat”dels Mossos el dia del referèndum

EUROPA-MÓN P24,25

May demanaràuna segonapròrrogaLa primera ministraproposarà a la UEque sigui el més“curta” possible

L’ANC vol la secessió amb el51% de vots al Parlament

Nacional P14

El nou full de ruta de l’entitatno preveu cap referèndum pactat

David Marín, premiCrims de Tinta,amb ‘Purgatori’

Cultura i Espectacles P29

Tot el judici de l’1-O, en directe a El Punt Avui TV. Avui, a partir de les 10.00 hAvui, a partirde les 10.00 h

8011

75-1

1273

22w

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 20192 |

altre dia vaigparticipar en un

acte organitzat perl’oficina que el Parla-ment Europeu té aBarcelona. Era una

taula rodona que sota el títol Què pas-saria si desaparegués la UE? es va ce-lebrar a la Universitat de Girona. Actessemblants s’havien promogut a Lleida,Tarragona i Barcelona. Una campanyaamb motiu de les eleccions europeesdel 26 de maig, que té el lema Aquestavegada voto, i que vol informar dels co-micis i mirar d’engrescar sobretot laciutadania jove en la construcció euro-pea. I s’acaba posant sobre la taulaque la Unió i les seves institucions te-nen, a grans trets, els mateixos proble-mes que els que fan política des delsajuntaments o els governs autonò-mics. No arriben, no connecten. No hiha una bona comunicació amb els ciu-tadans. En el cas europeu, aquest dis-tanciament està agreujat pel volum i ladimensió del subjecte polític perquè ésuna unió d’estats molt diversos. I arti-cular un llenguatge pròxim amb un

missatge sincer, coherent, compromèsi predicar amb l’exemple dels valorsfundacionals d’Europa és la gran as-signatura pendent. Trobo que si la UnióEuropea tenia entre els seus valors ini-cials el de la solidaritat, amb els anysgairebé ja no existeix. La crisi dels refu-giats ho va posar de manifest. I hauriade ser un dels valors bàsics per enfor-tir aquesta unitat europea davant de laforta presència d’una extrema dretaque se’n servirà, d’aquests valors de-mocràtics, per entrar i dinamitar l’edifi-ci des de dins. Això sumat al fet que elspaïsos que havien rebut ajudes quan hivan ingressar han arribat a assolir uncert estatus que no volen que futursestats membres puguin disfrutar delmateix tracte. Així sí que tindrem unaEuropa a dues velocitats fins que elsdels vagons lents es desenganxin delcarro gràcies a aquesta falta de solida-ritat i empesos per discursos –interes-sats– que abonaran aquesta ruptura.Auguste Perret deia que l’arquitecturaés l’art d’organitzar l’espai perquè lespersones hi puguin viure bé. Nomésdepèn de nosaltres que no s’ensorril’edifici europeu.

L’

Keep calmMartí Gironell i Gamero

L’edificieuropeu

Si la Unió Europea teniaentre els seus valors inicialsel de la solidaritat, amb elsanys gairebé ja no existeix

om que tinc vincles familiars, an-tics i actuals, amb l’Argentina,segueixo per les xarxes els dos

diaris de més difusió a Buenos Aires,La Nación i Clarín. El fus horari faque l’activitat informativa s’avivi a lanit, quan allà comença el dia. Abans-d’ahir La Nación afirmava que si elsargentins són uns enraonadors torren-cials és perquè els agrada tan poc elmate que per estalviar-se de consumir-lo allarguen les converses. El mate ésuna infusió d’herbes que se succionaamb la bombilla, una mena de palla demetall. Molta gent el pren a soles, finsi tot passejant pel carrer, però moltsd’altres el consumeixen amb amics ofamiliars, al voltant d’una taula. Se-gons La Nación, que avala la informa-ció amb l’estudi d’una universitat, ésen aquestes trobades on les conversess’allarguen per tenir la boca ocupadaamb una altra cosa que no sigui la be-guda amargant i de deglució difícil.Em sembla haver llegit que el mate vaser una creació dels jesuïtes del Para-guai perquè els indígenes s’abstingues-sin de substàncies intoxicants. Del Pa-raguai va passar a l’Uruguai i l’Argen-

C

tina. Els tres països estan poblats dexerraires. Em vaig ficar al llit rient. Ales fosques se’m va encendre la llume-ta. L’Argentina, com la majoria de pa-ïsos americans i europeus, celebra elsInnocents el primer d’abril. La Naciónhavia tret la notícia aquest dia.

Els diaris d’aquí havien publicat in-nocentades el 28 de desembre. Van es-troncar el costum quan van començara prendre’s la feina seriosament. Mas-sa seriosament, vull dir. Un diari nopodia publicar mentides. Si de cas unade sola: l’arribada dels Reis el sis de ge-ner. Com si els nens llegissin diaris.Els nens creurien en els Reis ni que

publiquessin a cinc columnes i a porta-da que són els pares. Ara ens preocu-pen molt les fake-news: falsedats,mentides i butllofes que es donen percertes. Alguns diaris seriosos les pro-paguen involuntàriament a base de re-produir les paraules d’un polític o al-tre, en campanya o fora de campanya.Trump hi té la mà trencada. També elsque faciliten mentides sobre Catalu-nya i els catalans per mirar d’enfron-tar i enredar. En mig d’aquest batibullmundial i local, ¿tan perniciosa seriauna mentida controlada que posés aprova la innocència dels lectors? Emsembla que fins i tot serviria de leni-tiu. L’Argentina està feta un desastre,com sempre. En aquest país o a Euro-pa, hi anem en camí. Els argentins tro-ben un moment per riure’s d’ells ma-teixos: “Xerrem tant perquè no ensagrada la beguda nacional.”

A Menorca, que havia estat britàni-ca, fan “es dia d’enganyar” també elprimer d’abril. Segueixo el diari Me-norca per raons sentimentals. Mirarési els menorquins són lacònics perquètenen la boca ocupada amb el millorformatge del món i un bon Xoriguer.

“Una bonainnocentada de tanten tant neutralitzariales ‘fake-news’

Vuits i nous

InnocentsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 2019

i ha noticies que, com que pas-sen a l’altra punta de món, ten-deixen a convertir-se en un

breu a la majoria de diaris. Però no peraixò deixen de ser horroroses. Els par-lo de Brunei, un estat asiàtic situat alnord de l’illa de Borneo, i on hi gover-na el sultà Hassanal Bolkiah. Fa diesque he anat seguint les informacionsque en publicàvem a Europa-Món.Horror és poc. Avui a Brunei entra envigor una revisió del Codi Penal que fe-ia anys que provocava polèmica. A par-tir d’avui, en aquest estat islàmic en-tra en vigor la pena de lapidació per aaquells qui siguin acusats (i condem-nats, és clar, tot i que no sé si allà és si-nònim) dels delictes d’adulteri i demantenir relacions sexuals amb per-sones del mateix sexe. Lapidats! Con-demnats a rebre cops de pedra fins amorir. Però, què és això? S’ho imagi-nen, de veritat? Com és que som capa-ços de quedar-nos igual davant

H “Jo no puc fercom Clooney i John,però sí sentir ràbia ipreguntar-me enquin món vivim

d’aquesta bestiesa? A partir d’avui, aBrunei, mentre vostè i jo fem vida nor-mal, algú pot morir lapidat. O condem-nat a una bateria d’assots si ha comèsel delicte d’avortar. La condemna perun robatori –i em sembla increïble,perquè m’horroritza només d’escriu-re-ho– és l’amputació de la mà dreta siés el primer cop, i l’amputació del peuesquerre en cas de reincidència. Quanaquests darrers dies llegia en formatbreu l’evolució d’aquesta notícia als

diaris, no he deixat de preguntar-meen quin món vivim. L’alta comissiona-da de l’ONU per als Drets Humans, Mi-chelle Bachelet, ha posat el crit al cel iha demanat al govern de Brunei queaturi la nova normativa. Ni cas, no lifaran. Mentre la resta del món es re-parteix la reacció entre la indiferènciai la impotència, el nou Codi Penal en-tra avui en vigor. He llegit dues reac-cions que aplaudeixo: la de l’actorGeorge Clooney i la del cantant EltonJohn, que s’han declarat horroritzatspel cas i han demanat que es boicotegila cadena d’hotels de gran luxe que elsultà de Brunei, Hassanal Bolkiah, térepartits arreu del món. Com que sónhotels de 800 euros la nit i jo el boicotja els el faig cada dia, a mi no em que-da més remei que posar-me al costatd’aquells que reaccionen amb impo-tència i ràbia. I dels que, en llegir-ho,ens preguntem en quin carai de mónvivim.

Quin horror!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La investigadora cultural ha rebut el premi Recercade l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) pelseu llibre Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017,que documenta amb rigor l’obra de Miralles. La 35aedició dels premis de l’ACCA es va celebrar al Mu-seu d’Art Contemporani de Barcelona.

PERIODISTA

Un seguiment de 45 anys

El periodista i comunicador ha rebut la medalla d’oral mèrit esportiu atorgada per l’Ajuntament de Bar-celona pels seus 50 anys en antena retransmetentfutbol en català, primer en el programa Futbol encatalà de la Cadena SER des de 1976, després de lamort de Franco, i després a Catalunya Ràdio.

-+=

-+=

Periodisme i literaturaDavid Marín

Una medalla al mèritJoaquim Maria Puyal

-+=

Maia Creus

El novel·lista i periodista d’El Punt Avui i La Repú-blica ha guanyat el 10è Premi Crims de Tintad’RBA amb l’obra Purgatori, una història ambien-tada entre la Vall Fosca, Balaguer i Lleida que re-trata el dia a dia, tant laboral com personal, delcos dels Mossos d’Esquadra.

PERIODISTA

PROFESSORA D’ART I INVESTIGADORA CULTURAL

El 40è aniversari de les prime-res eleccions constitucionals

(març i abril del 1979) convida a cele-brar el període més llarg de demo-cràcia en la història de l’Estat espa-nyol, però també aconsella fer ba-lanç sobre la qualitat d’aquesta de-mocràcia, sobre els seus fonamentsi sobre el seu abast real, desprésd’una transició molt menys clara imolt menys modèlica del que es vavendre llavors, fins al punt que qua-ranta anys després continua gene-rant problemes i posant traves alcreixement democràtic del país.

La traumàtica exhumació deles restes del dictador del mausoleual Valle de los Caídos és una metàfo-ra dels lligams que ofeguen aquestademocràcia. Al darrere venen els mi-lers de morts enterrats sota les cu-netes, els crims impunes del fran-quisme, la perpetuació de privilegis,una monarquia imposada, la corrup-ció instal·lada, la inexistència d’unarevolució democràtica dins l’Estat, lajustícia, l’alt funcionariat, l’estructu-ra policial o una Constitució blindadaper bé i per mal, que en comptesd’evolucionar en qüestions clau coml’estructura plurinacional, el blindat-ge de drets i llibertats o l’aprofundi-ment democràtic, no deixa d’involu-cionar des de fa dues dècades.

La criminalització de l’exercicidel dret a l’autodeterminació a Cata-lunya i la repressió a tots els nivellsque l’Estat ha desencadenat sobregovernants, representants electes,líders socials i ciutadans que hi hantreballat és l’últim i colossal exempled’aquesta involució, que té la màxi-ma expressió en l’existència de pre-sos polítics i exiliats, i que ja no es de-nuncia només des d’aquí, sinó tam-bé des de parlaments i mitjans d’al-tres països i organitzacions interna-cionals. Un fet que, sens dubte, posaen qüestió no només la qualitat de lademocràcia a Espanya, sinó el com-promís dels demòcrates espanyolsamb la democràcia.

Celebracióde mínims

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Contra elsvotants

rimer va ser l’advocat de l’Estat, ara ha continuat lafiscalia de Barcelona. I tots dos, coincidents amb el

Sindicat Professional de la Policia en la necessitatd’investigar veïns que van denunciar les càrreguespolicials de l’1-O. Els denunciants es converteixen endenunciats. Les víctimes, en botxins. La girada de mitjafeta al relat, aplicada als que van patir els cops de porrade la policia espanyola i la Guàrdia Civil. A nou personesque van denunciar la brutalitat a l’institut Pau Claris deBarcelona se les acusa de “voluntat rebel”. També es

demana que s’investigui un votantper resistència a l’escolaMediterrània.En el recurs contra els asseguts al’escala del Pau Claris se’ls acusa denegar-se a abandonar-la “i amb laseva posició, impedir la intervenciópolicial”. De les cosses o l’evidentviolència dels agents que el món va

poder veure en imatges, no en diu res.Aquells que es van atrevir a denunciar els excessos

policials acaben investigats. I no per és casualitat. Lacausa general oberta contra l’independentisme té en lagent –ara més coneguda com “la massa” en el judici alSuprem– una de les seves potes, a banda del govern, elParlament i les entitats socials. La investigació alsvotants pretén ser un avís amb una clara voluntat dedesmobilitzar: “Tu, independentista anònim, tambépots acabar a la justícia. És molt millor per a tu que etquedis quiet, callat i et portis bé.”

P

La investigacióals votants volser un avísamb voluntatdedesmobilitzar

http://epa.cat/c/og3uya

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El 2018 s’ha disparat el nombrede víctimes mortals a la xarxaviària del país, que per SetmanaSanta ha arribat al migcentenar.

10anys

20anys

Els Estats Units reclamaran alsaliats més esforços per al’Afganistan en el 60è aniversaride la creació de l’AliançaAtlàntica.

El president dels Estats Units,Bill Clinton, confia a aturarl’extensió del conflicte a Kosovasense necessitat d’unaintervenció terrestre.

Trimestre negre Obama lliga l’OTAN Conflicte a KosovaTal diacomavui fa...

n qualsevol altrelloc del món, això

que ens ha passataquí hauria generatmoviments de protes-ta durs i violents, alça-

ments armats i molta, molta, moltíssi-ma mala llet. En canvi, després de setanys de bloquejar l’aspiració d’al-menys la meitat de la població catala-na, i donar clatellots a un bon grapatde ciutadans pacífics l’1 d’octubre,l’única cosa que es va fer va ser unaproclamació més o menys solemne alParlament, i retirar-se deixant les por-tes de la Generalitat obertes perquè hientrés la venjança judicial i el 155 sen-se fer més mal del necessari. I col·locarllaços grocs, arreu. Com París a lesportes de l’ocupació nazi, o Roma en elmoment de ser alliberada, o Barcelonael gener del 1939: les autoritats vandeclarar la situació de “ciutat oberta”perquè l’invasor hi entrés sense obsta-cles i no hi hagués més mal del neces-sari. Després venien aquelles imatgesfalses i humiliants –o triomfants, se-gons es miri del costat dels derrotats odels victoriosos– de les tropes entranten desfilada i enmig de celebracions,en lloc de fer-ho penosament a trets imetralla i obrint-se pas entre un muntde cadàvers.

Aquí el govern va optar per declararla Generalitat “ciutat oberta” i abando-nar els despatxos, i entregar-se a l’exilio bé als jutges espanyols, per evitar elsdanys que provocaria un Estat espa-nyol obrint-se pas per aturar una inde-pendència defensada pels ciutadans ipotser pels Mossos d’Esquadra. Ara,els tenen a la presó i els jutgen al Su-prem com si en efecte ho haguessinfet, i els fiscals i els guàrdies civils i po-licies que hi són cridats han d’inventar-se un relat de violència absurd que noaguanta el contrast dels milers i milersd’imatges enregistrades, on en llocd’armes i resistència armada el que hihavia eren càntics, algun insult i mira-des d’odi. Mirades d’odi!

Provi vostè de mantenir el 50%, o el65% d’Iceta, o el 47%, és igual, d’unasocietat amb les aspiracions bloqueja-des durant més de 7 anys, sense capaltra sortida que acceptar que allò quevol no es farà mai. Provi vostè la irres-ponsabilitat d’humiliar-la, negar-la, riu-re-se’n, anomenar-la infantil i adoctri-nada, a aquest 50%, o 65%, o 47%,durant 7 anys seguits, i impedir que laseva aspiració tingui una via institucio-nal on fer-se possible. Provi-ho. I si, alfinal, l’únic que rep és algunes feridoresmirades, és que vostè ha estat de sort.

E

Full de rutaDavid Marín

Les miradesd’odi

“Les arrels quevan fer Europa sónen gran partcristianes, junt ambGrècia, Roma i laIl·lustració

s veritat que en els darrers decenniss’ha notat un canvi en l’adhesió demolta gent a l’Església catòlica. Ha

augmentat el nombre de ateus i agnòs-tics; hi ha una pràctica religiosa més min-sa; l’adhesió a l’Església baixa, etc. Però ai-xò no és tota la veritat o és una visió esbiai-xada. Malgrat que s’insisteix en la malasalut del fet religiós, també es podria dirallò de Don Juan Tenorio: “Los muertosque vos matáis gozan de buena salud.” ACatalunya hi ha més d’un milió de perso-nes que pertanyen a una altra religió dife-rent de la catòlica. De manera ni que siguicultural, el 60% dels catalans es conside-ren vinculats a la tradició catòlica. I mésde la meitat de la població es considerauna persona amb creences religioses. Unsigne de vitalitat col·lectiva a nivell euro-peu és també l’existència de l’AcadèmiaEuropea de Religions, amb seu a Bolonya.

FINS FA TRES ANYS el tema religiós a Euro-pa era estudiat en algunes universitats ides de punts estrictament religiosos i his-tòrics. El 2015 la Fundació per a les Cièn-cies Religioses, de Bolonya, va convocarpersones individuals i institucions de tot

ÉEuropa que treballessin el fet religiós, aformar part d’una nova institució de coor-dinació i estudi. La fundació italiana estàdirigida pel professor Alberto Melloni, es-pecialista en temes religiosos com és arael Concili Vaticà II. D’aquí el 2006 va néi-xer l’Acadèmia Europea de la Religió, ambmés de 500 institucions i persones adhe-rides (especialistes en temes religiosos,teòlegs, ecumenistes i altres acadèmics).Segons el que es va decidir entre tots,l’acadèmia creu que “la religió exerceix unpaper essencial en el nostre món. El conei-xement compartit i la reflexió acadèmica

poden fomentar la coexistència pacífica ievitar l’analfabetisme religiós.”

L’ACADÈMIA ha celebrat una trobada anuala Bolonya des del 2017. Enguany ha tin-gut lloc el passat mes de març, amb l’assis-tència de 1.200 persones, moltes d’ellesmembres de les quasi bé 500 entitats ad-herides. L’organització és molt participa-tiva perquè es programaren uns 240 pa-nels i unes 342 sessions de treball. Durantcinc dies es pot escollir a quines activitatsassistir perquè a la mateixa hora hi ha dot-zenes d’ofertes. Hi vam participar un bongrup de catalans de l’Observatori Blan-querna de Comunicació, Religió i Cultura,de l’Institut Superior de Ciències Religio-ses de Barcelona, del Grup de Treball Es-table de Religions, de la Universitat Autò-noma de Barcelona, de l’Associació de Pe-riodistes Religiosos, etc. Com deia al prin-cipi, el fet religiós és viu i arrossega moltesentitats i personalitats europees. Les ar-rels que van construir Europa són en granpart cristianes, juntament amb Grècia,Roma i la Il·lustració. Hi ha signes que,malgrat tot, es pot rehabilitar aquesta he-rència i fer-ne sorgir nous fruits.

Antoni Matabosch. Membre del Grup Sant Jordi

L’herència religiosaTribuna

Algú se’n recorda,del Museu Clarà?b Cal constatar que els lle-gats a l’Ajuntament de Barce-lona solen anar de mal borràs.Causa vergonya aliena queencara avui –per posar no-més un exemple– la CasaGran no rectifiqui el disbaratque suposà la liquidació delMuseu Clarà, el gran escultordel noucentisme –lloat justa-ment pel poeta Joan Mara-gall– que donà magnànima-ment la senyorial finca –araconvertida en una bibliotecade barri– i la valuosa col·lecció–avui dispersada i majormentemmagatzemada–. Aquestera l’únic museu monogràficd’un gran escultor a la nostraciutat, ai! –París en disposa demitja dotzena, entre els qualsel dedicat a Rodin i al catalàMaillol–. I mentrestant Barce-lona –esdevinguda la ciutatdels prodigis– i per allò de fercultureta, s’emplena d’escul-tures inaccessibles al sentit

comú dels ciutadans, lesquals són finançades, publici-tades i inaugurades amb totsels ets i uts. La política culturalde les nostres institucions ésun despropòsit i un abracada-brant barret de rialles...JORDI PAUSASParís

Un avançal Marrocb La notícia que el matrimonialcorànic desapareixerà alMarroc és molt favorable pera les dones musulmanes i ungran avenç en la mentalitatdels ciutadans. És veritat queprioritàriament l’enllaç per lafatiha és més comú en zonesaïllades i rurals: és un acordentre famílies i esposos, quecomporta una aportació d’undot negociat, però com a re-percussió no s’estén cap do-cument legal que així ho acre-diti. Això ha portat al fet que,en moltes ocasions, els maritstrenquen el compromís, la

dona i els fills queden aban-donats i sense protecció legal,pel que aquests nens no te-nen cap ajuda oficial, en noestar ni registrats civilment.A més, aquests matrimonis,tot i que cada vegada era me-nor el nombre, se solien con-traure amb noies menorsd’edat, que es quedaven sen-se res i fins i tot arribaven alsuïcidi.ISABEL MUÑOZ CALATAYUDCeuta

Jutjar els jutges?

b A poc a poc anem escoltantels testimonis, per no parlardels alts càrrecs del govern deMadrid, i tinc la sensació queal final els que han caigut en laseva pròpia ratera són els jut-ges del Tribunal Suprem. Emrepugnen les contradiccionsde tots plegats i les mateixesafirmacions massa evidentsentre tots ells. Fins i tot aquestimpediment a poder presen-tar les proves de vídeos tan fe-

faents que tothom ja ha visten el moment just que els tes-timonis expliquen les sevesmentides o diuen irònicamentque no se’n recorden! Tot ple-gat em fa rumiar molt el resul-tat final. Més que tot pels ma-teixos jutges, que, com sem-pre diu el seu president: seràla sala qui valorarà tot el quees diu in situ. Deixant a bandala injustícia que viuen els pre-sos polítics, finalment crecque la bomba esclatarà a lesmans dels juristes per no ac-ceptar el joc net! Ja sabemque a Estrasburg tot plegatcaurà pel seu propi pes, peròel mal a tot Catalunya serà ir-reparable! Ara encara tenen ales seves mans admetre la in-nocència dels nostres políticsi fer tornar a la normalitat totEspanya per negociar de noula difícil convivència ibèrica. Jaho deia abans: la bomba elsesclatarà davant seu, i tots hopatirem molt de temps!ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 2019

Meritxell Budó, PORTAVEU DEL GOVERN I CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

“Catalunya és al centre de la campanya, però no hi ha capproposta constructiva dels partits d’extrema dreta o el PSOE”

La frase del dia

“A l’economistaDaniel Lacalle (PP),se li ha escapat dirque el mantenimentde les pensions enel nivell en què estroben depèn de lasalut del mercatlaboral

ada cop és més difícil trobar undiscurs lliberal en els programespolítics però, si existeix, s’ocupen

molt d’amagar-lo els gurus de la comu-nicació dels partits, almenys durant eltemps de campanya, no sigui que l’ad-versari l’utilitzi de manera maldestra.Un exemple del que dic ha succeït ambunes declaracions de l’economista Da-niel Lacalle, fitxatge del PP per al Con-grés dels Diputats, que ha fet una pati-nada en una observació sobre el futurde les pensions amb relació a l’ocupaciólaboral, però que en legítima utilitzacióen benefici propi els adversaris han in-terpretat a conveniència.

LACALLE HA DIT QUE el manteniment deles pensions en el nivell en què es trobendepèn de la salut del mercat laboral. Enuna interpretació en clau lliberal limitadadel tema, no ha fet esment a la qualitat dela feina, però crec que s’ha de sobreenten-dre: per mantenir les pensions no sols calfer que molta gent treballi, com ha dit, sinótambé que aquesta molta gent sigui capaçd’aportar força recursos al sistema, fetque no es produeix si el salari no és prouconsistent i estable i si la franja de poblacióen edat de treballar no és prou ampla.

AQUEST ARGUMENT contradiu una ideaforça estesa entre la gent, que cobrem lespensions en raó del que hem aportat. I ésque tan cert és com un altre factor neces-sàriament complementari: sols hi ha per-cepció possible en les classes passivesquan les classes actives, és a dir, la gent enedat de treballar, estan efectivament tre-ballant o com a mínim cobrant un subsidid’atur que és contributiu. Si, a això, hi afe-gim que l’atur estructural a Espanya ésmolt alt i que l’aturat, a partir d’un certmoment, quan rep una pensió no contri-butiva ja no cotitza, la conclusió és ben òb-via: Lacalle té raó.

PERÒ DANIEL LACALLE, inexpert encara enel tema de dir sols el que toca, hi va afegir,

C potser pensant en l’argument de la por,que si el mercat laboral no està en situaciópròspera les pensions necessàriamentse’n ressentiran, i que en escenaris moltnegatius això podrà significar una retalla-da dràstica de l’import a cobrar, fins i totarribant a reduccions del 40%. Poc tempsli ha calgut al partit més expert en màr-queting electoral de la història de la demo-cràcia (tot i que també cert és molt més fà-cil vendre el discurs de les esquerres) perfer una crítica recolzada en un fake: comés possible que el Partit Popular vulgui re-duir les pensions en un 40%? I ja veus elPartit Popular intentant desmentir lamentida en un país abonat des de semprea la pràctica conspiranoide. Impossibletasca.

LA TRISTA REALITAT és que aquest tipus dereducció és versemblant en un futur nogaire llunyà, tot i que, per entendre-ho, laidea, com he dit, s’ha de completar amb al-tres factors de construcció del sistema depensions (a banda del fet que, un cop insti-tuïda la “guardiola”, seria millor no gastar-la en qüestions alienes a la seva finalitat):

per un cantó, l’envelliment demogràfic es-panyol (en concret, a Catalunya, el proble-ma s’agreuja) fa que cada copmenys persones sostinguin les que ja es-tan en edat de rebre. Entre l’egoisme he-donista individual i el fet d’haver construïtun sistema en què la vida es protegeix solsquan la mare gestant així ho decideix, idesprés de decidir-ho tampoc són gairesles ajudes a les persones que decideixen te-nir fills, cada cop menys persones activeshauran de mantenir més persones jubila-des.

I AIXÍ ENTRA EN EL JOC ELECTORAL unamassa de 9 milions de vots que no farà capaltra cosa que créixer. El PSOE s’hi llançaen tromba, com de fet ho va fer abans elmateix PP i com ho faran la resta de par-tits. Però des de l’òptica socialdemòcrataSánchez diu que ho solucionarà apujantels impostos a la gent que anomena rica(mentre la gent que vertaderament ho ésriu des de la seva talaia de protecció fiscal inosaltres ens anem barallant per les en-grunes), malgrat que molts cops el que ve-iem és una mera trampa impositiva, i per amostra, un no petit exemple: ara que hadit que els bancs pagaran l’impost d’actesjurídics documentats, què ha passat?Doncs que s’ha apujat el preu de diner en elmercat hipotecari. Com diu Dancausa: noes pot vendre per sota del nivell de cost...

MENTRE TOT AIXÒ SUCCEEIX, en la políticacatalana tots els partits parlamentaris esposen d’acord amb una obvietat com ésque s’hauria d’evitar que els temes fossintractats de manera frívola. Ho han dit solsrespecte de la immigració, però qualsevoldels altres punts d’un programa electoralpodria i hauria de concitar el mateix tipusde compromís, també les pensions. Peròtots saben que tot s’hi val dins una campa-nya i que si cal seran tan inconsistents imaliciosos com en el cas que he descrit,fent de qualsevol tema un altre paper mu-llat que es desfarà en les seves mans en prode la causa del vot.

Montserrat Nebrera. Professora de dret constitucional (UIC)

Si cal, trampaTribuna

SísifJordiSoler

i viuen amics, iper això anem

sovint a Medellín, que,a la plaça, mostra l’es-cultura al conqueridorde Mèxic, ara fa cinc-

cents anys, Hernán Cortés, el més no-table dels seus fills. He llegit un seguitde biografies hagiogràfiques sobre unestrateg astut i cruel que, en nom delrei d’Espanya, i aprofitant tensions en-tre asteques i altres col·lectius d’indí-genes, va aconseguir eixamplar, i com!,espais enormes, d’un continent, totjust descobert des dels missioners-conqueridors, en nom de la fe catòlica ide Castella.

Fa uns quants anys, el 1988, ens ha-vien convocat, al Xile de Pinochet, auna sèrie de professionals d’Europa, id’altres països de l’Amèrica Llatina, delmón de “la cultura”, sota el signe deChile, vive, i de Chile crea, amb l’intentde pressionar contra la proposta d’unreferèndum, marca Pinochet, que pre-tenia legitimar-lo en un poder cruel. Elsactes tenien lloc en espais de signe re-ligiós, tolerats pel govern xilè. A més dedebats apassionants, vàrem participaren un acte, emmarcat per una pancar-ta enorme que deia: “Me cago en el VCentenario!”, en què un dels organitza-dors va fer la proposta de salpar unvaixell “per exigir a Espanya un des-greuge… i per tornar els mirallets queels militars i els missioners regalavenals indígenes, abans de batejar-los”.

El dramaturg Jerónimo López Mozo–que, per cert, havia nascut el 1942 aGirona– acabava de publicar: Yo, mal-dita india, versió antagònica a tota lafaramalla oficial del V Centenario deSevilla 1992. Com va dir Ricard Salvat,López Mozo abordava un diàleg entrel’home i la història, entre l’aparença i laveritat. En canvi, el nou rei Borbó, tam-bé Felip, s’ha apuntat a la versió retrò-grada de tot plegat. Quin càstig!

H

De set en setIgnasi Riera

‘Yo, malditaindia’

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 20196 |

És el que reclamal’ANC en el full deruta que portarà avotació el 5 de maiga Tarragona

També denuncia alSuprem “passivitat”dels Mossos durantla jornada delreferèndum

La secessióamb més del50% de votsal Parlament

Un cap policialveu força“mesurada”en l’1-ONacional

L’engranatge politicojudi-cial per inhabilitar QuimTorra es va sincronitzant.El Tribunal Superior deJustícia (TSJC) va adme-tre ahir a tràmit la quere-lla presentada la setmanapassada per la fiscalia con-tra el president de la Gene-ralitat que l’acusa de des-obediència per, presump-tament, haver desoït l’or-dre de la Junta ElectoralCentral (JEC) de retirarels llaços grocs i les estela-des dels edificis públics, ainstàncies de Ciutadans.

Torra va signar a la tar-da la notificació de la que-rella de la fiscalia per des-obediència i va piular: “Da-vant d’un Estat autoritari,hem decidit viure sensepor. Amb la llibertat d’ex-pressió, fins a les últimesconseqüències.”

En una interlocutòriade set pàgines, el tribunaladmet a tràmit la querellai designa Carlos Ramoscom a instructor de la cau-sa. Es tracta de l’únic ma-gistrat de la sala civil i pe-nal del TSJC escollit a pro-posta del Parlament. Con-siderat progressista, téuna carrera de vint anyscom a fiscal a l’esquena.Està especialitzat en de-linqüència econòmica i vainvestigar l’exconsellerJordi Planasdemunt, l’em-presari Javier de la Rosa,l’exjutge Lluís Pascual Es-tevill o el cas Pallerols. Mésrecentment, va formarpart del tribunal que vajutjar el president ArturMas pel procés participa-tiu del 9-N.

El ple de la cambra va

proposar una terna forma-da per Ramos i els advo-cats Ester Capella i JosepMaria Gasch, amb els votsdel tripartit (PSC, ERC iICV), l’oposició de l’extin-ta CiU i l’abstenció del PP.El ple del Consell Generaldel Poder Judicial (CGPJ)va triar Ramos el 2004 ensubstitució de Lluís PuigFerriol, que s’havia jubilat.Va obtenir tretze vots a fa-vor, enfront dels tres queva recollir l’avui consellerade Justícia del govern deTorra.

“Presència delictiva”Després de rebre un ulti-màtum de la JEC el 18 demarç, el president es va re-metre a les recomana-cions del Síndic de Greu-ges i va substituir la pan-carta a favor dels presospolítics del balcó del Palaude la Generalitat amb elllaç groc per una altra ambun llaç blanc i una franjavermella.

Una nova resolució dela JEC, la que va acordardur el cas a la fiscalia, orde-nava als Mossos d’Esqua-dra retirar els símbols desuport als represaliats iobrir un expedient sancio-nador al president.

La interlocutòria delTSJC conclou que, segonsel relat que fa el fiscalFrancisco Bañeres, la suc-cessió de cartells “presen-ta a priori una presènciadelictiva” que aporta “unprincipi de prova”, i per ai-xò l’accepta a tràmit. Con-tra aquesta resolució no-més cap recurs de súplicadavant la mateixa sala ci-vil i penal del TSJC.

En concret, Bañeres de-nunciava que Torra va

desobeir de forma “cons-cient i deliberada” el man-dat de la JEC i que va man-tenir, “encara que fos demanera encoberta”, sím-bols i cartells “de la matei-xa naturalesa ideològica ipartidista, representativa

únicament dels postulatsd’una part de la societat”que els anteriors. El fiscalremarcava que el requeri-ment de la JEC va ser “clari exprés” i, alhora, “reite-radament desatès”. El pre-sident va respondre amb

la presentació d’una que-rella contra la JEC.

El portaveu adjunt deJunts per Catalunya,Eduard Pujol, va denun-ciar una nova “regressióde drets”: “Ferms, tossutsi forts en la defensa dels

drets elementals.” Va in-sistir que els llaços grocsno són símbols partidis-tes, sinó de denúncia de lavulneració de drets civils isocials que recordenl’existència de presos polí-tics i exiliats.

LLAÇOS · Admesa a tràmit la querella de lafiscalia contra el president per desobediènciaRÈPLICA · El cap de govern promet anarfins al final davant la repressió: “Hem deciditviure sense por” RAMOS · Un magistratproposat pel tripartit instruirà la investigació

Emili BellaBARCELONA

El TSJC estreny el setge

“Nou banyde realitatper a Torrai el separatisme”

Inés ArrimadasCANDIDATA DE CS EL 28-A

“Estem en unaregressió absoluta dedrets i l’amenaça denoves regressions esfa efectiva dia a dia”

Eduard PujolPORTAVEU ADJUNT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Hem decidit viuresense por. Amb lallibertat d’expressió,fins a les últimesconseqüències”

Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Critiquem aquestaderiva autoritària irepressivaprotagonitzada per lesclavegueres de l’Estat”

Maria SirventDIPUTADA DE LA CUP

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 7

És l’hora de tornar aescalfar a la banda

L’APUNT Puigdemont i una llista massa llarga de consellers percabre-hi tots en aquest esquif d’article. Estan conven-çuts que fent fora el capità l’equip s’esquerda, es des-arbora i perd el nord. No entenen que aquesta gent ju-ga d’antic, de cor i de memòria i que allà on en cau uns’aixeca el següent i que, per suplir el que també farancaure després de Torra, avui ja se’n prepara un altre.Jordi Panyella

El club dels desobedients o rebels ha de tornar a mirara la banqueta. És l’hora d’activar un nou recanvi i fer-loescalfar a la banda. La maquinària judicial ha tret latargeta groga a Quim Torra i no trigarà gaire temps atreure-li la vermella. El faran fora del camp, expulsatper a una llarga temporada, inhabilitat per al joc comja van fer en el seu dia amb Artur Mas i faran amb

La diputada de la CUPMaria Sirvent va condem-nar “qualsevol atac al sobi-ranisme i als drets socials ipolítics del poble de Cata-lunya”: “Critiquem aques-ta deriva autoritària i re-pressiva protagonitzadaper les clavegueres de l’Es-tat”, va subratllar.

Hi va sucar pa la instiga-dora de la querella, la capde l’oposició i candidata deCiutadans a les eleccionsespanyoles, Inés Arrima-das, que va piular: “Noubany de realitat per a Tor-ra i el separatisme. Permolt que Pedro Sánchezels degui les claus de La

Moncloa, saltar-se les lleisi les resolucions judicialsté conseqüències. La sevarepública imaginària ontindrien impunitat noexisteix, l’estat de dret i lajustícia, sí.”

Des de Reus, també enprecampanya electoral, lacap de llista del PSC perBarcelona el 28-A i minis-tra de Política Territorial,Meritxell Batet, va adver-tir Torra que el govern dela Generalitat hauria d’ha-ver complert “des del pri-mer moment” la resolucióde la JEC i hauria d’haver-li “fet cas de manera im-mediata”. ■

e a Torra

El president,Quim Torra,signant ahir lanotificació dela querella dela fiscalia perdesobediència■ ACN

El Tribunal Constitucio-nal va donar ahir la raóper unanimitat a Cs ambuna sentència que estimaels dos recursos d’emparapresentats per la formaciói que determina que du-rant el ple dels dies 6 i 7 desetembre del 2017 es vanvulnerar els drets de par-ticipació política dels dipu-tats i el dret a “exercir lesfuncions representatives”.Considera que durant elsacords que van fer possiblela tramitació de la lleidel referèndum, que es vaaprovar a quarts de dotzede la nit, i la de transitorie-tat jurídica, es van supri-mir tots els tràmits regla-mentaris i legals previstosper permetre que la inicia-tiva fos sotmesa directa-ment a debat i a votació.

El TC també recorda queles dues lleis ja van ser de-

clarades inconstitucionalspoques setmanes després,perquè s’envaïen compe-tències estatals per convo-car consultes no referendà-ries i es vulnerava “la indis-soluble unitat de la nacióespanyola i la sobirania na-cional [estatal]”, entre al-tres coses, però també per-què es va incórrer en “vicisen la tramitació” i “greusincompliments en el proce-diment legislatiu”.

El tribunal assegura araque es va alterar l’ordre deldia de la sessió i que es va

denegar a Cs la possibilitatde traslladar el procedi-ment al Consell de Garan-ties Estatutàries perquè enfes un dictamen com mar-ca el reglament, fet que vaafectar “el nucli de la funciórepresentativa parlamen-tària”. En el text s’asseguraque, amb aquest “insòlit”procediment, pel qual no-més cal el vot de la majoriaper dur normatives al ple,s’estaria vulnerant la capa-citat decisòria de la resta degrups i, per tant, de les mi-nories. Cs s’havia queixat

també que s’havia vulneratel seu dret a tenir la docu-mentació 48 hores abansdel debat del ple i que lamajoria parlamentària elshavia denegat l’admissiód’esmenes a la totalitat a laproposició de llei, entre al-tres coses. Juntament ambel PSC i el PP, van decidirabandonar l’hemicicle i noparticipar en la votació. Elfebrer del 2018, i respo-nent a un recurs d’emparaque havia presentat el PSC,el TC ja va declarar null’acord de la mesa del Parla-ment que va permetre latramitació i l’aprovació dela llei del referèndum tot iles advertències del secreta-ri general i el lletrat major.

La sentència arriba des-prés que l’expresidenta delParlament Carme Forca-dell defensés durant el ju-dici de l’1-O al Tribunal Su-prem que va complir ambel que s’estipula en el regla-ment durant el ple. ■

El TC sentencia que en el pledel 6 i 7 de setembre es vanvulnerar drets dels diputats

J.A.BARCELONA

a Dona la raó a Cs, que ho va denunciar arran de la tramitació dels acords quevan permetre aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica

La diputada de Cs LorenaRoldán va culpabilitzar ahirles formacions independen-tistes, i especialment el grupde Junts pel Sí –perquè con-trolava la mesa del Parla-ment–, d’haver “recargolatde manera fraudulenta el re-

Els diputats de Ciutadans, abandonant el ple per no participar en les votacions el setembre del 2017 ■ JOSEP LOSADA

glament per poder incomplirla Constitució i trepitjar mi-lions de catalans” amb l’apro-vació de les anomenadeslleis de desconnexió. Roldánes va mostrar molt satisfetaque el Tribunal Constitucio-nal els hagi donat la raó.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs culpa JxSí de “recargolar” les regles

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 20198 | Nacional |

En la vuitena setmana deljudici contra els indepen-dentistes catalans al Tri-bunal Suprem, el respon-sable de la brigada provin-cial d’informació de Barce-lona de la policia espanyo-la va aportar ahir un altreconcepte per sostenir elrelat de violència de lesacusacions: “ambient pre-revolucionari”. Així va de-finir la situació a Catalu-nya la tardor del 2017 elcomissari, amb el númerod’identificació 18.564, enla seva declaració com atestimoni. També va qua-lificar de “passiva” l’actua-ció dels Mossos per aturarla votació de l’1-O, malgratque va admetre que diesabans, d’amagat de la poli-cia catalana, els màximsresponsables de la policia

espanyola i de la GuàrdiaCivil van dissenyar plansper actuar als centres pelseu compte, com va ser.

El comissari va assegu-rar que abans del referèn-dum es van produir “uns80 incidents, dels quals 37van ser atacs contra seus ialcaldes del PSC per no vo-ler deixar locals per a la vo-tació”. El cap policial tam-bé va declarar que en elsetge policial a la seu de laCUP, el 20 de setembre del2017, els seus agents vanhaver d’aguantar “agres-sions” de simpatitzants imembres del partit, men-tre esperaven l’ordre judi-cial per poder-hi entrar icomissar cartells del refe-rèndum, permís que maivan obtenir. Per aquestsfets, el comissari, com aresponsable del dispositiués investigat per un jutjatde Barcelona pel delicte de

coaccions greus. La CUPva desmentir ràpidamentel comissari a les xarxessocials, aportant vídeos depersones cantant i assegu-des al terra aquell 20-S, irecordant que no hi ha capacusat per aquests fets.

En l’actuació del cos dela Policía Nacional durantl’1-O, el comissari va mani-festar que els agents vanactuar amb “mesura” enl’ús de la força, tot i adme-tre algun puntual excés,però sense recordar elnombre d’agents investi-gats als jutjats. Per justifi-car l’ús de les pilotes de go-ma (prohibides a Catalu-nya des del 2014), en sor-tir de l’escola Ramon Llullde Barcelona, el cap de labrigada d’informació vaassegurar que lamentavaque una persona, referint-se a Roger Español, haguésperdut la visió d’un ull peruna bala de goma, però vaafegir que l’home alhoraestà acusat al jutjat per“cinc agressions a agents”.Aquesta afirmació va pro-vocar que l’advocada d’Es-pañol, la penalista AnaïsFranquesa, realitzés el se-gon desmentiment del cappolicial, en assegurar que“no hi ha cap informe ambcinc agressions” i que “nose li ha preguntat mai perelles”. Español és alhoravíctima i acusat d’atemp-tat a l’autoritat per havertirat una tanca al pas delsagents, cosa que va fer, se-gons va indicar al jutge,per barrar-los el pas, noper fer-los mal.

A preguntes del penalis-ta Xavier Melero, el comis-sari va admetre que tambévan veure com els ciuta-dans ocupaven centres devotació durant la nit abansde l’1-O però que no van ac-tuar-hi, tot i que l’ordre dela magistrada del TSJC elsho indicava, com als Mos-sos. També va indicar queno van rebre cap ordre delssuperiors de donar suportals Mossos, com fixava lainstrucció del secretarid’estat de Seguretat. Tam-poc va rebre l’ordre decol·laborar amb els Mossosel cap d’un dispositiu de laGuàrdia Civil que va en-trar en un institut de SantAndreu de la Barca i vacomissar-hi tres urnes.Els Mossos no sabien el plade la policia espanyola, iperò això van identificaruns 200 dels seus cotxescamuflats, va ser la deduc-ció que Melero va deixarsobre la taula del tribunalper desmuntar el suposatespionatge de la policiacatalana. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Un cap policial sosté que l’úsde la força va ser “mesurat”a Un comissari de Barcelona denuncia “passivitat” dels Mossos durant l’1-O, tot i admetre que ja haviendecidit actuar sense ells a La CUP i l’advocada de Roger Español el desmenteixen sobre agressions

Agents de la policia espanyola actuant contra ciutadans asseguts a terra prop de l’escola Ramon Llull, on van disparar bales de goma l’1-O ■ JUANMA RAMOS

229vehicles camuflats duienagents de la policia espanyoladurant l’1-O. Els Mossos envan identificar uns 200.

12centres de votació. Del to-tal on els Mossos els demana-ven suport (233), les unitatsdel CNP van anar a aquests.

72agents ferits durant la jor-nada del referèndum a Cata-lunya. En els atestats de lapolicia espanyola eren 58.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

Els vídeos són claus per alsdotze processats. Ahir l’ins-pector de la policia espanyolaque va visionar vuit horesd’enregistrament de les cà-meres que alguns agents du-ien a sobre durant l’1-O no vasaber aclarir si aquest és totel material que hi ha o la poli-cia científica, en el seu buidat-ge, va fer una selecció i edició.La manipulació pot ser motiu

per demanar l’expulsió delsvídeos com a prova. I el pena-lista Benet Salellas va pre-guntar a l’inspector per quèno hi ha cap imatge de cen-tres de Tarragona i de Lleida, ino va saber-ne el motiu. De ladesena de testimonis d’ahir,dos agents de la Guàrdia Civilvan relatar un incident ambuna parella de mossos, delsquals van dir que els van in-

sultar. Un d’aquests agents,però, va aclarir que en passarpel seu davant el seu compa-ny va dir-li “poden ser piolins”,i en sentir-ho es van ofendre.El comís d’uns cartells a Ba-dalona amb la presència deJordi Cuixart, a qui els agentsde la Guàrdia Urbana no vanvoler ni identificar, va ser unaaltra fotesa que el Suprem vahaver d’escoltar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vuit hores de vídeos policials i el dubte de manipulació

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 201910 | Nacional |

La declaració del judici que va causarmés indignació ahir a les xarxes socialsés la que convertia Roger Español en unagressor. Segons el comissari Quintela,hi ha un informe que relata cinc agres-

“Téllez (regidor deBadalona) ens va comentarque l’alcaldessa (DolorsSabaté) havia presentat unrecurs perquè la GuàrdiaUrbana no intervingués enrequisar cartells. A nosaltresno ens havia arribat res perpart del nostre cap”

TIP 1292CAPORAL DE LA GUÀRDIA URBANADE BADALONA

“A mi Cuixart no em vainsultar ni el vaig veureproferint insults. No em vaigsentir desautoritzat per ell”

TIP 1398CAPORAL DE LA GUÀRDIA URBANADE BADALONA

“El 21 de setembre, fills delsguàrdies civils de la casernavan creuar la vorera i vanmanifestar-se en contra delsmanifestants concentrats”

TIP J12485SRESPONSABLE DE SEGURETAT DE LACASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL DESANT ANDREU DE LA BARCA

“Passejàvem per Lleida i unaparella de mossos ens van dir‘piolins’, ens van aplaudirdespectivament i ens vaninsultar. Deien que l’1-O vampegar els seus fills i pares”

TIP 93818VGUÀRDIA CIVIL

“Ningú va insultar oaplaudir, en cap moment,els guàrdies civils”

AGENT 6243MOSSO DE L’INCIDENT DE LLEIDA

“Ens van empènyer icolpejar quan intentàvementrar a l’IES Palau”

TIP L01637ATINENT DE LA GUÀRDIA CIVIL

“Davant la gran quantitat degent que es va concentrardavant de la seu de la CUP,vam fer una actuació moltescrupolosa. Tenien unaactitud violenta. La fiscaliainvestigava suposats delictesde malversació, entred’altres”

“Al col·legi Ramon Llull deBarcelona es van fer servirpilotes de goma. Una vacausar lesions a un delsmanifestants, hostil, que eraa la primera fila agredint elsagents policials”

“Els Mossos d’Esquadra vanobstaculitzar la nostraentrada a l’Escola Pia. Ensvan demanar que elsdeixéssim votar”

“La publicació de lescàrregues a la televisió no vatenir res a veure amb el fetque les càrreguesdisminuïssin durant el dia”

“Els Mossos ens van dir quetenien instruccions peridentificar tots els policiesnacionals que treballessinaquells dies a Catalunya.Alguna d’aquestes actuacionsva ser molt greu. Un vehiclelogotipat dels Mossos vaperseguir un vehicle nostrecamuflat i, amb la mà tocantl’arma, els van feridentificar-se”

“Teníem serioses sospitesque el dia del referèndumseria molt complicat. Hihavia un clima previprerevolucionari”

MANUEL QUINTELA (018564)COMISSARI EN CAP DE LA BRIGADAD’INFORMACIÓ DE LA POLICÍANACIONAL A CATALUNYA

LA CARA I LA CREU

Roger Español, de víctima a falsa violènciasions directes a agents per part del ciu-tadà que va perdre un ull per una pilotade goma disparada per la policia. La sevaadvocada, Anaïs Franquesa, ha negatl’existència d’aquest informe.

EL MÓN AL REVÉS

L’agenda del judici va tornara resultar ahir alterada uncop més per la falta de previ-sió en l’anomenat crono-grama que marca el calen-

dari de declaracions. La primera decla-ració del dia, que tenia prevista una du-rada de mitja hora, es va allargar tot elmatí, durant tres hores i mitja. Va ser ladeclaració del comissari en cap de la bri-gada d’informació de la Policía Nacionala Catalunya, Manuel Quintela. El retardva obligar a passar la resta de testimonisdel matí a la tarda i va generar una altrallarga jornada a la sala. Marchena va ha-ver de demanar moltes disculpes. Noudels deu agents policials convocats perahir van haver de declarar a la tarda.

El ‘cronograma’de Marchena notoca hores

Els agents que van actuar a l’Institut Ramon Llull, amb les escopetes ■ JUANMA RAMOS

Retirada del mercat la cançóque posaven als presospolítics pels trasllatsLa discogràfica El Dromedario RecordsSL ha decidit retirar del mercat la cançóOVNI (Objeto Verde Nada Inteligente),segon ha publicat El Periódico, del grupbasc Josetxu Piperrak & The Riber RockBand. Dribla així la querella d’una asso-ciació de guàrdies civils. Curiosament lacançó va servir per fer escarni dels presospolítics mentre els traslladaven a Madridper al judici. Els agents de la Guàrdia Civilvan posar la cançó a tot drap.

Els observadorsintensifiquen lapressió al judici

Les declaracions de l’excap de la brigadaprovincial de la policia judicial de Barce-lona, Santiago Lubián, i d’un inspector–tots dos relacionats amb les grava-cions policials de l’1-O– van provocarahir una situació rocambolesca. La pro-hibició de Marchena de visionar vídeosha impedit que s’hi referissin. Tambéhan surat moltes incògnites sobre lesgravacions, la seva manipulació i l’ab-sència d’imatges de Tarragona o Lleida.

ESCARNI I CENSURA ROCAMBOLESC

La primera sessió d’aquestavuitena setmana del judiciha vingut precedida per l’in-forme que va emetre dillunsl’Internacional Trial Watch.

Els observadors jurídics del judici hanalertat que la causa de l’1-O podria serun “procés polític” contra tot un movi-ment amb declaracions dels testimonisde càrrec “preparades”. La valoració in-forme remarca que en les sessions sesenten paraules com “odi”, “tumult”,“massa”, “polvorí”, “insurrecció” o“por”. Tot i que són “valoracions subjec-tives”, avisen que el seu ús reiterat “po-dria denotar que aquestes declaracionsestarien orquestrades i preparades,contaminant les testificals”.

Declaren els responsablesdels visionaments dels vídeospolicials... sense imatges!

LES FRASESLES FRASES

L’ALTRA CARA DEL JUDICIFERRAN ESPADA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 201912 | Nacional |

1801

77-1

1990

32Q

C/ Barcelona, 12-14, 2n 2a – 08301 Mataró – Tel. 937 551 455 - www.bleconomistes.com

Concerta visita a: info@bleconomistes.com

FiscalComptable

AutònomsRenda

HisendaLaboral

Constitucióde societats

30 anys d’experiència

.

GEMMA BUSQUETSL’ILLA DE ROBINSON

LA TERTÚLIA

“Que hi hagiobservadorsinternacionals en unjudici hauria de ser unfet ordinari, noextraordinari”

“Hi ha una estratègiadels testimonis policialsper justificar un estat deviolència irreal”

LOLA MARTÍNEZPOLITÒLOGA

“El judici s’had’entendre com unasegona part del procésd’independència”

JAUME MARFANYFILÒLEG

“S’està jutjant l’1-Operò també s’estanqüestionant aspectes dedrets fonamentals, i ésimportant que elsobservadors ho vegin”

QÜESTIONSTÈCNIQUES

Principi deconfrontaciói principi decontradicció

advocada ha explicatla diferència entre el

principi de confrontació i elde contradicció arran de lesprotestes de l’advocat JordiPina pels vídeos. Ha asse-nyalat que Marchena fa ex-cepcions quan són els capsd’investigació els testimo-nis: “Els permet explicar unfet encara que no hi haginestat presencialment.” En elprincipi de contradicció ca-da una de les parts té dret aparticipar plenament i enles proves testificals a po-der interrogar. En canvi, eldret de confrontació és unagarantia internacional i és eldret que cada persona téde confrontar totes les in-formacions que diguin elstestimonis. Marchena hacontestat a Pina que no ésel “moment de confronta-ció, sinó que ja tindrà elprincipi de contradicció enel moment pro-cessal oportúde poder in-terrogar”.

L’

NatàliaFrigola

L’ENTREVISTA LUCA GERVASONI

uca Gervasoni és un delsportaveus d’InternationalTrail Watch (ITW), plata-

forma creada per gestionar lapresència d’experts en drets hu-mans i processals en el judici.

Cada dilluns presenteu un informe.Què en destacaríeu, de l’últim,amb la presència del testimoni deltinent coronel Daniel Baena?Ens han preocupat dues qües-tions sobre aquest testimoni. Peruna banda, la negativa del presi-dent de la sala de poder contras-tar els atestats i discutir-los du-rant la fase judicial. No fer-hovulnera els drets dels acusats. Ensegon lloc, ens va sorprendre laclaredat amb la qual Baena va dirque havia realitzat una investi-gació de caire prospectiu: va par-lar que havia estat investigantun moviment polític des de l’any2015. I cal recordar que fer in-vestigacions prospectives estàespecíficament prohibit.

L’informe recull termes que re-peteixen els testimonis com ara‘tumult’, ‘massa’, ‘polvorí’ i ‘climaprerevolucionari’. Com ho heu in-terpretat?Vull transmetre la dinàmica amb

L

“S’ha creat una veuindependent sobre el judici”

la qual funcionem des d’ITW. Enel cas de la setmana passada, hihavia tres advocades de moltprestigi de Tunísia, Palestina i elMarroc que escoltaven per pri-mer cop els testimonis. El que elsva sorprendre molt és la diferèn-cia enorme en l’ús de les paraulesper part dels testimonis de lesforces de seguretat, i també de

l’acusació, amb els fets que es po-dien constatar. Quan Baena par-la de “període insurreccional”,vam poder visionar vídeos queMarchena no ha permès veureencara, i a les persones observa-dores els costava molt entendrecom s’utilitzaven segons quinstermes si totes les proves docu-mentals no mostraven en abso-

lut que hi hagués un polvorí o unclima d’odi o de violència. Els vapreocupar també la repetició dedeterminades paraules. Per laseva experiència en altres judi-cis, els va semblar que podria es-tar orquestrat.

Teniu crítiques que no sou ob-servadors internacionals?Fins ara han passat 35 personesi entitats de les principals orga-nitzacions de drets internacio-nals del món: per exemple, la Fe-deració Internacional de DretsHumans, que aplega 184 enti-tats. En el camp dels drets hu-mans han vingut persones deprestigi, independents, que notenen una preconcepció del cas.

Quin impacte teniu i què en sor-tirà d’aquesta tasca que feu?És important reivindicar la feinaque ja s’està fent. La setmanapassada els observadors van serentrevistats per Al Jazeera, i esva poder donar una visió inde-pendent a tot el públic interna-cional i són molts milions de per-sones. S’ha creat una veu inde-pendent que pot opinar sobre eljudici. I està tenint impacte. Ensproposem fer dos informes. Pri-mer un informe unificat amb to-tes les organitzacions que hanpassat pel judici i portar-lo a lesNacions Unides; això seria post-sentència. Després hi ha tota lafeina d’acadèmics i professors dedret constitucional i fer un infor-me que es presentaria un cop eljudici quedi vist per a sentència.

Igor Llongueres

FOTO: QUIM PUIG

El Parlament del Piemontha aprovat un contundentdocument de suport alspresos polítics i els exiliatscatalans. En el text es con-demna la repressió de l’Es-tat espanyol, les irregula-ritats del judici al procés is’exigeix la intervencióimmediata de les institu-cions europees i del Minis-teri d’Afers Estrangers ita-lià davant la vulneració dedrets democràtics.

Presentat i firmat perdotze diputats del PartitDemòcrata italià, de cen-treesquerra, la resoluciódiu que “és urgent l’excar-ceració dels presos cata-lans, el retorn a una situa-ció de normalitat demo-cràtica i l’obertura d’undiàleg polític”. Denuncienla situació de repressió dequè són víctimes “cente-nars d’alcaldes, activistessocials i artistes per havercontribuït a la preparaciódel referèndum o per ha-ver simplement expressatles pròpies idees”.

Els diputats fan refe-rència al manifest Catalu-nya, la democràcia i Eu-ropa, impulsat per ungrup d’intel·lectuals ita-lians progressistes, que jaha recollit més de 800 ad-hesions, entre les quals hiha les de l’alcalde de Nà-pols, juristes, sindicalistesi filòsofs. El text considera“deplorable” el silenci deles institucions, dels mit-jans i dels intel·lectualsitalians, “que haurien decomprometre’s a defensarels valors democràtics queproclamen els tractats eu-ropeus”.

A més, la resolució sen-tencia que “només desd’una posició d’intransi-gent nacionalisme es potconsiderar la qüestió de laindependència catalanaun tema sobre el qual no éspossible ni tan sols obriruna discussió de caràcterdemocràtic”. ■

El Piemont denunciala repressió del’Estat espanyola El Parlament de la regió italiana aprova una resolució,impulsada per diputats del Partit Demòcrata, que exigeixl’excarceració dels presos polítics i el retorn dels exiliats

Alba SideraROMA

La sala segona del Suprem, on se celebra el judici als líders independentistes ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 13

1787

40-1

2080

46Q

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 201914 | Nacional |

L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) portarà aaprovació de les bases el5 de maig a Tarragona elnou full de ruta, que veuen les properes eleccionsal Parlament l’oportunitatper fer efectiva la secessiósi l’independentisme obtémés del 50% dels vots enels comicis. Una rupturaque preveu unilateral, per-què, adverteix, no es potconsiderar un escenari dereferèndum pactat quanels governs del PP i elPSOE han tancat aquestaporta i quan no hi ha hagutcap gest de distensió ambels presos, que pronosticaque seran condemnats enuna sentència venjativa.

De fet, l’ANC preveu quela correlació de forces l’en-demà del 28-A a l’Estat nopermetrà “cap oferta míni-mament digna per a l’in-dependentisme ni per alnacionalisme moderat” ireforçarà la independèn-

cia com a única sortida.És l’escenari que demanaaprofitar l’ANC si continuacom fins ara la falta d’uni-tat independentista i elpresident Torra acaba con-vocant eleccions passat elcicle electoral de primave-ra i coneguda la sentènciaals presos polítics.

El full de ruta 2019/20de l’entitat justifica abordarla secessió si s’obté aquestresultat de majoria de votsal·legant que creu que l’es-cenari “més probable” ésla via unilateral, tenint encompte que no espera quel’Estat obri cap porta a unreferèndum pactat. Noméspreveu renunciar a la unila-teralitat en cas que es posisobre la taula una propostade referèndum “tangible ideclarada, sense ambigüi-tats”. Un referèndum, se-gons l’entitat, en què laresposta hagi de ser sí o noa la independència, prèviarevocació del judici, allibe-rament dels presos i retorndels exiliats.

A diferència dels plante-

jaments de JxCat i ERC,l’ANC gairebé descarta elplebiscit pactat per impos-sible o molt poc probable,i manté la via unilateralcom a sortida realista. Peraixò, el full de ruta aborda lapreparació de les seves ba-ses, però també de la restade l’independentisme, perdur-la a terme aquest copde manera viable, a dife-rència del 27-O del 2017.

Molt crítica amb l’ac-tuació de JxCat i ERC al go-

vern i al Parlament, l’enti-tat només els reconeixcom a pas positiu que s’ha-gin plantat amb els pressu-postos de Pedro Sánchezperquè el seu govern s’hanegat a abordar el referèn-dum. La resta són retretsa les paraules i als fets.Els critiquen que el Parla-ment s’hagi “supeditat” al’autoritat de les institu-cions espanyoles i hagi dei-xat de ser “sobirà”, ques’hagi acceptat la “no reti-

rada de facto del 155” ique, en canvi, s’hagi fet undiscurs “retòric, contun-dent i a voltes d’un radica-lisme abrandat”, però sen-se complir els compromi-sos del 21-D ni el mandatdel referèndum de l’1-O.

Els partits, la baula febleL’ANC considera, doncs,els partits la baula més fe-ble del moviment i insta la“societat civil organitza-da, unida i conscienciada”

a forçar un “nou embat noviolent, cívic i democràtic”davant l’Estat.

L’ANC es proposa por-tar partits i entitats a l’ac-ció unitària i avança quedenunciarà públicament iposarà en contradicció “elspartits i actors polítics”que la descartin. L’estratè-gia unitària ha d’estar enmans d’un consell de coor-dinació que l’entitat pre-tén impulsar. Per comen-çar, insta els partits a nopermetre la governabilitatde l’Estat ni l’aprovació decap mesura al Congrés apartir del 28-A.

Al govern, li demanareavaluar els plans del2015-2017 en un contextde no negociació i prepa-rar-se per a una possible“onada repressiva supe-rior” a la del 155 desprésdel 28-A. El govern tambéhauria de “regular l’actua-ció dels Mossos” i “no cri-minalitzar” les accions

d’un “grup reduït” de l’in-dependentisme amb unrelat “de violència on non’hi ha”. El Parlament had’investir Puigdemont i elsmembres del “govern legí-tim” i restituir-los els dretscom a diputats, conclou.

Tenint en compte queERC descarta avui la viaunilateral i que JxCat (Cri-da) no hi dona prioritat iels dos partits es giren l’es-quena, el repte de l’ANC acurt termini sembla moltdifícil, perquè planteja launitat del govern, el Parla-ment, les institucions i laciutadania com a condicióimprescindible per abor-dar amb garanties d’èxitels passos de la secessió:revalidar la declaraciód’independència al Parla-ment, publicar-la en elDOGC, proclamar la Re-pública Catalana, dema-nar el reconeixement in-ternacional i constituir-seen estat per desenvoluparla llei de transitorietat. ■

L’ANC vol la secessió si se superael 50% dels vots al Parlament

Xavier MiróBARCELONA

a Preveu la convocatòria d’eleccions catalanes després de la condemna per “venjança” que dona per feta contraels presos a Denunciarà els partits que refusin la unitat i insta al bloqueig i la unilateralitat si no hi ha plebiscit

Full de ruta 2019/2020de l’Assemblea Nacional Catalana

11 Forçar la unitat de partits i entitats12

ar la unitat de partits i entitats1 Forç

2 No permetre la governabilitat de l’Estat23

permetre la governabilitat de l Estat2 No p

3 El govern ha de regular els Mossos i no criminalitzar com a falsament violentun sector de l’independentisme

4

ector de l independentismeun se

4 El Parlament ha d’investir Puigdemont i el govern legítim45

arlament ha d investir Puigdemont i el govern legítim4 El Pa

5 Revalidar la declaració d’independència al Parlament, publicar-la al DOGC, proclamar la República i constituir-se en estat

6

clamar la República i constituir se en estatproc

6 Organització del territori de manera indefinida amb societat civil si cal67

anització del territori de manera indefinida amb societat civil si cal6 Orga

7 Si Torra convoca eleccions i l’independentisme obté més de la meitat dels votsal Parlament, es pot culminar la via unilateral

8

arlament, es pot culminar la via unilateralal Pa

8 Consells Locals de la República per implementar-la al territori en coordinació amb el Consell de la República de Waterloo

9

el Consell de la República de Waterlooamb

9 Promoure el consum en empreses que no han boicotejat l’autodeterminació910

moure el consum en empreses que no han boicotejat l autodeterminació9 Prom

0 Campanyes i eines per ser fiscalment sobirans1011

panyes i eines per ser fiscalment sobirans0 Cam

1 Procés constituent1112

cés constituent1 Proc

2 Candidatures independentistes en cambres, universitats, col·legis professionals, etc.1213

didatures independentistes en cambres, universitats, col legis professionals, etc.2 Cand

3 Reforçar els sindicats nacionals de treballadors sense vincles amb els de l’Estat1314

orçar els sindicats nacionals de treballadors sense vincles amb els de l Estat3 Refo

4 Internacionalització i recurs a la justícia internacional 1415

rnacionalització i recurs a la justícia internacional4 Inter

5 Denúncia jurídica de ‘fake news’ i atacs feixistes contra l’independentisme

Més enllà d’incloure accionsestratègiques ja anunciadescom ara consumir productesd’empreses que no hagin boi-cotejat el procés, presentarcandidatures independentis-tes a universitats, col·legisprofessionals, cambres, etc.i recórrer a la justícia interna-cional i portar als tribunalsles fake news i els atacs fei-xistes de què sigui objecte elmoviment, el full de ruta de

Manifestació independentista a Madrid ■ EFE

l’ANC aborda la qüestió mésincerta de cara a l’endemàd’una secessió no pactada: elcontrol del territori. Per unabanda, vol impulsar a travésde les assemblees territorialsels “consells locals de la Re-pública”, que, coordinats ambWaterloo, creïn un “sistemapropi de governança” permitjà de consultes constantsa la ciutadania sobre els di-versos afers. I, més complex i

incert, “organitzar el territori”en la defensa civil no violenta,un repte que requeriria for-mar la població i donar-li ei-nes per resistir “de maneraindefinida”. L’ANC refermaque la lluita no violenta és“l’eina estratègica per assolirla República Catalana”. Unaacció no violenta que inclou“accions coercitives, de pro-testa, denúncia, no coopera-ció i desobediència civil”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Defensa civil no violenta del territori l’endemà

“[El 28-A] difícilmentpermetrà fer capoferta digna per al’independentismeni per al nacionalismemés moderat”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’acció o lluita noviolenta és l’einaestratègica perassolir la RepúblicaCatalana”Assemblea Nacional (ANC)FULL DE RUTA 2019/2020

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 15

8444

98-1

1985

04Q

1860

84-1

2066

43Q

El govern va aprovar ahir,via decret llei, que hauràde ser validat pel Parla-ment, la concessió d’un su-plement de crèdit per va-lor de 813,9 milions alpressupost del 2017, queés el vigent aquest any, jaque està en situació depròrroga. Els diners es co-briran amb el fons de facili-tat financera estatal, queaportarà 241 milions (pro-vinents del topall de dèficitdel 0,1% del PIB), i ambl’actualització pendent deles bestretes del model de

finançament, pels 573 mi-lions restants. El Ministerid’Hisenda ja va notificar aljuliol les quantitats que to-quen a cada comunitat el2019, majors que l’any an-terior, però ara s’està fentl’orni a pagar-les amb l’ex-cusa que no ha aconseguitaprovar el pressupost d’a-quest any, fet que fariapercebre a la Generalitat875 milions menys delspromesos. El vicepresi-dent, Pere Aragonès, de-nunciava ahir la “deslle-ialtat” del govern estatal,ja que “utilitza la informa-ció disponible per jugarelectoralment, quan el que

toca per llei no pot ser ob-jecte de negociació”, i li vaexigir que, com va fer el1996 en un cas similar, do-ti les partides extra per ales comunitats per mitjàd’un decret llei. De fet, nopreveu cap escenari alter-natiu, ja que, si no, “l’Estatestaria incomplint la sevapròpia normativa”.

Els 814 milions apro-vats ahir serviran per pa-gar l’augment de retribu-cions dels treballadors pú-blics, que podria arribar al2,75% aquest any; el re-torn d’un 40% de la pagaextra del 2013 (un 10% jas’ha abonat) i per cobrir els

sous de les noves contra-ctacions en l’àmbit sanita-ri i educatiu per fer front ales necessitats. Això sí, entotal la Generalitat preveugastar 1.265 milions mésque el 2017, que és el quecreixen els ingressos.

Pla de contingènciaLa distribució dels 451 mi-lions extra restants es faràsegons un pla de contin-gència que s’està ultimantaquests dies i que es pre-sentarà la setmana vinent,a partir de la identificació

de les necessitats més ur-gents de tots els departa-ments, per bé que es prio-ritzaran els de l’estat delbenestar i la seguretat,resseguint el projecte ini-cial del pressupost per al2019. Aquests diners hau-ran de provenir igualmentde l’augment de bestretes,però també de transferèn-cies internes entre conse-lleries i de fons de contin-gència no aplicats. El go-vern tampoc descarta re-formar la llei de financespúbliques per guanyar fle-

xibilitat, segons Aragonès.“Vindran més actua-

cions per aconseguir tot elque sigui possible, però totno serà possible perquè unpressupost no es pot apro-var per fascicles”, resumiael vicepresident, que nodescartava encara cap es-cenari, ni el d’intentaraprovar el pressupost al ju-ny, després de les convoca-tòries electorals. A més, in-dicava que es recuperaranalgunes mesures fiscalsque preveia el projecte dellei d’acompanyament, pe-rò no els canvis en l’IRPF isuccessions, ja que sensepressupost no es podriadestinar l’augment d’in-gressos a més despesa.

Aragonès va posar el su-plement de crèdit aprovatahir com a exemple que “elgovern governa”, i va ins-tar l’oposició, que previsi-blement demà demanaràal Parlament que el presi-dent Quim Torra se sotme-ti a una qüestió de confian-ça o convoqui eleccions,que presenti una moció decensura. “Oi que no hi hacandidat alternatiu?Doncs que col·laborin ambel govern”, cloïa. ■

Òscar PalauBARCELONA

El govern injecta 814milions més en elscomptes prorrogatsa La majoria, 573 milions, els cobrirà l’augment promèsde les bestretes a En total es gastaran 1.265 milions més

La consellera Budó i el vicepresident Aragonès, ahir ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’ABRIL DEL 201916 | Nacional |

Un eslògan publicitari esjuga l’èxit en el fet de serimpactant i cridaner per al’audiència, però sensecreuar la línia de devorarla pròpia marca i regalaruna paròdia involuntària ales marques rivals. I aixòés el que ha passat amb elnou lema elegit pel PSOEde Pedro Sánchez, que deL’Espanya que tu volsamb què obria la precam-panya va saltar ahir a unequívoc Haz que pase, quees pot interpretar al ma-teix temps com “fes possi-ble que succeeixi” o bé “fesque passi a la història”, ique no hauria tingut undoble sentit perjudicial siel lema triat hagués estatHaz que suceda o Haz queocurra, per posar nomésdos exemples.

La seu central delPSOE, al carrer Ferraz deMadrid, exhibeix desd’ahir una gegantina lonaamb el rostre en primerpla de Sánchez i el contro-

vertit Haz que pase. “Quel’abstenció no ens robi elfutur. Perquè Espanya nos’aturi, demano un esforçextraordinari de mobilit-zació el 28 d’abril”, expli-cava Sánchez en un actedels socialistes a Madrid.

Celaá, Winslet i DiCaprioPerò la seva ministra i por-taveu Isabel Celaá s’encar-regava alhora d’ensucrarel lema afirmant que s’ins-pira en la història d’amorque viuen Rose DeWittBukater (Kate Winslet) iJack Dawson (LeonardoDiCaprio) a Titanic, lapel·lícula de James Came-ron del 1997. “És de Tita-nic! És preciós! Ell li diu aella: ‹Haz que pase, hazque cuente›, i es troben alrellotge”, va voler traduirCelaá per subratllar tot elpotencial cinematogràfic iamorós de la frase elegida.El que no van dir Sánchez iCelaá és que no és original:el seu referent anglès ma-ke it happen té reminis-cència kennedyana, peròtambé és assumit per la

marca de cosmètics May-belline, el web hazquepa-se.com és d’una firma decoaching i el guru motiva-cional veneçolà MaickelMelamed té una obra pu-blicada amb el títol Si losueñas, haz que pase.

A l’eslògan socialistanomés li calia l’al·lusió a lahistòria d’amor a bordd’un transatlàntic que esva enfonsar l’abril del1912 per regalar municióelectoral a tots els rivals.“Aquest govern és el Tita-

nic, un vaixell que s’enfon-sa, i pretenen que l’orques-tra segueixi sonant i que lapaguem tots: amb decre-tazos electoralistes, ambmentides sufragades ambun CIS polititzat i amb unatelevisió pública al servei

de Ferraz”, en va fer mofael president del PP, PabloCasado, de visita a un gruphortofructícola a El Al-quián (Almeria). “Fes quepassi aquest malson denou mesos del pitjor presi-dent de la història d’Espa-nya, el més radical i el mésentregat als independen-tistes i als batasunos”, vareblar Casado.

Vídeos de paròdia del PPLa maquinària del PP vafer dos vídeos de paròdia ales xarxes socials. El pri-mer, amb la cara de Torrasuperposada al personat-ge de Kate Winslet i la deSánchez al cos de DiCa-prio en la cèlebre escenadels braços oberts a la proadel vaixell. I el segon vídeo,amb la cara de Sánchezconvertida consecutiva-ment en Gabriel Rufián,Quim Torra, Pablo Igle-sias, Arnaldo Otegi i final-ment en Carles Puigde-mont i el lema Haz que pa-se y que no vuelva.

Ciutadans, al seu torn,va penjar ahir un primercartell de campanya ambel lema “Pedro, nosaltrescanviarem Espanya”, enal·lusió a la decisió de Sán-chez de canviar el matalàsde La Moncloa com a pri-mera mesura que relata alllibre Manual de resisten-cia. “Haz que pase. Spoi-ler”, ironitzava l’al·luditGabriel Rufián (ERC) ambuna fotografia del pacteSánchez-Rivera del febrerdel 2016. ■

a El lema de Sánchez és calcat al de cosmètics Maybelline i la portaveu Celaá hi veu el ressò amorós dela pel·lícula ‘Titanic’ a El PP el versiona amb Rufián, Torra, Otegi i Puigdemont i vol “que passin”

David PortabellaMADRID

El PSOE s’enreda i dona joc arivals amb el ‘Haz que pase’

El lema ‘Haz que pase’ és des d’ahir a la seu del PSOE, al carrer Ferraz ■ EMILIO NARANJO / EFE

El candidat a l’alcaldia deBarcelona pel PSC, JaumeCollboni, considera queJoquim Forn no pot arri-bar a ser alcalde de Barce-lona, en cas d’una even-tual victòria de Junts perCatalunya a les munici-pals del maig, a causa de laseva condició de pres pre-ventiu. Collboni ho va dei-xar clar ahir al matí respo-nent a una pregunta d’a-quest diari sobre si accep-

taria dur a terme un debatamb Joaquim Forn des dela presó de Madrid on araestà ingressat per assistira les sessions del judici alTribunal Suprem, una op-ció que va descartar de to-tes, totes.

Sobre la possibilitat deldebat, Jaume Collboni vadesestimar-la tot assegu-rant que no és una opció“raonable”, entenent perraonable que aquest tipusd’actes electorals s’han dedur a terme en un marc de“normalitat”, va puntua-litzar. Segons el candidatsocialista, la normalitat nonomés suposa debatre enun espai com ara un platóde televisió, sinó tambéamb candidats que, se-

gons va dir, “puguin defen-sar les seves idees” i, en casde victòria, “puguin ser al-caldes”, donant a enten-dre que l’empresonamentimpedeix al candidat deJunts per Catalunya asso-lir aquesta condició.

Joaquim Forn va reac-cionar a la tarda, a travésdel seu compte de twitter,lamentant que el candidatsocialista l’hagi “condem-nat sense que el judici hagiarribat ni a la meitat”.Forn va lamentar la “poca-valentia” del seu adversaripolític i va assegurar que“on de veritat està còmodeel PSC és en l’aliança ambels del 155”.

Els debats des de la pre-só són una possibilitat que

té damunt la taula Juntsper Catalunya i que ja esvol explorar amb vista a lacampanya electoral de leseleccions generals del 28d’abril. De moment, el can-didat Jordi Sànchez, capde llista de JxCat al Con-grés dels Diputats, ja s’ha

dirigit a la Junta ElectoralCentral perquè autoritziun debat des de la presó,petició que encara no harebut resposta. De cara ala campanya electoral deles municipals, JxCat en-cara no ha decidit si opta-rà per demanar un debat

amb Joaquim Forn des dela presó, però aquesta ésuna possibilitat que no esdescarta, segons fonts dela candidatura.

Les declaracions deCollboni es van fer en eltranscurs d’un esmorzarque el candidat del PSC vapresidir al Fòrum TribunaCatalunya, on va exposarel seu projecte per a Barce-lona acompanyat de la pla-na major socialista i delsexalcaldes Joan Clos i Jor-di Hereu, entre moltes al-tres persones que omplienla sala de l’hotel Palace deBarcelona. L’aposta deCollboni és superar la“guerra de trinxeres” en-tre sobiranistes i unionis-tes i posar el debat sobreBarcelona en primer pla,al marge de la qüestió sobi-ranista. El candidat va fo-namentar la seva inter-venció en la idea mared’organitzar una exposi-ció universal a Barcelona-per al 2030. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

a L’alcaldable del PSCrebutja la possibilitatd’un debat electoraldes de la presó

Collboni creu que el presForn no pot ser alcalde

Jaume Collboni, candidat del PSC ■ ORIOL DURAN / ARXIU