DIJOUS · 9 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14723 - AVUI / Any XL. Núm. 13593 - EL PUNT

1,20€

1376

35-1

1901

08Q

1714

45-1

1333

94w

PETICIÓ · El titular del jutjat 13,que investiga el referèndumparal·lelament a Llarena, sol·licitaal TSJC que imputi Aragonès

ESTRANY · Inclou en la peticióels diputats d’Esquerra Salvadó iJové, tot i que el Suprem ja en vadescartar el delicte de rebel·lió

El jutge de l’1-O apuntaa la nova cúpula d’ERC

FET · La Guàrdia Civil els vincula ala internacionalització del procéstot i admetre que van actuar en elmarc de les seves competències

P6-7

Un dels 250 pagesos que van participar en la tractorada d’ahir al matí ■ ACN

Tractorada fins a la presó del Catllar per demanar-ne l’alliberament

Suport a Carme Forcadell

Nacional P12

Els Mossos van seguir, sense èxit, lapista d’un home de 40 anys i cabellcanós que freqüentava els terroristes

Rastregen lesconnexions delsgihadistes del 17-A

NACIONAL P10

Nou revés polític a l’alcaldessa deBarcelona, a qui l’oposició insta a dimitircom a responsable de SeguretatLaia Ortiz respon com a alcaldessa accidental ■ ORIOL DURAN

Reproven Colauper tercera vegadaen quatre mesos

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 D’AGOST DEL 2018

esos enrere, Al-bert Rivera te-

nia les maletes prepa-rades per mudar-se alpalau de La Moncloa.Les enquestes bufa-

ven al seu favor, el PP (la marca origi-nal de la dreta espanyola) baixava encaiguda lliure i Pedro Sánchez haviaressuscitat d’entre els morts, però lesexpectatives que arribés a tenir possi-bilitats de governar semblaven mésaviat remotes. Però, de cop i volta, lamoció de censura contra Mariano Ra-joy ha capgirat l’escenari de dalt a baixi Ciutadans ha retornat a la crua reali-tat, amb les enquestes desfavorables,un desinterès cada vegada major del’Íbex, casos de corrupció que aflorenen els escassos espais de poder quecontrola i un desconcert generalitzatdel partit i el seu líder.

Ja sigui per aquesta conjuntura des-favorable, per l’afecció innata d’aquestpartit a la piromania (primer amb lallengua i ara amb tot allò que arreplegapel davant) o per la necessitat de tras-lladar la ficció que el país viu en un

conflicte permanent, Albert Riveras’ha abocat de ple a les performances ial hooliganisme i ha destinat una bonapart de les energies a una lluita cos acos als carrers: “Si el govern de Sán-chez no vol netejar de propaganda se-paratista il·legal els espais públics, hofarem nosaltres”, va proclamar fa al-guns dies. El tret de sortida d’aquestacrida a la kale borroka es va produir al-gunes setmanes abans, a l’hemicicledel Parlament, amb aquella escena tanesperpèntica com calculada de CarlosCarrizosa fent l’ofès pels llaços delsconsellers empresonats situats als se-ients de davant. A partir d’aleshores,els hooligans de Ciutadans s’han dedi-cat a recórrer el país amb el passa-muntanyes al cap i la navalla a la mà is’han erigit en els jutges de l’espai pú-blic, decidint què podia exposar-se iquè no; i què podia dir-se i què no. Lacensura a la lliure expressió dels altresrepresenta l’avantsala del totalitaris-me. No deixa de ser significatiu que elmateix partit que s’oposa a l’exercicide la democràcia fomenti el vandalis-me de carrer.

M

Keep calmPere Bosch i Cuenca

El vandalismede Ciutadans

No deixa de ser significatiuque el mateix partit ques’oposa a l’exercici de lademocràcia fomenti elvandalisme de carrer

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

elly Dean, la criada a la qualEmily Brontë concedeix el po-der de la narració a Cims bor-

rascosos, va assistir perplexa, estre-mida i finalment commoguda a l’últi-ma trobada de Heathcliff i Catherine.Morta Catherine, també contempla iescolta com Heathcliff s’acomiada delcos de l’estimada, però no de l’esperit,amb terribles paraules: “Espero quedesperti entre turments [...] Sí, fins alfinal ha mentit. On és? Aquí no, al celtampoc, no ha mort, on? Oh! Tu vasdir que no t’importava el meu sofri-ment! I jo alçaré una pregària, la repe-tiré fins que la llengua em quedi rígi-da: Catherine Earnshaw, espero queno trobis el descans mentre jo conti-nuï vivint [....] Crec... sé que els fan-tasmes han vagarejat per la terra. Es-tigues sempre amb mi, pren algunaforma, fes-me enfollir!”

Quan Heathcliff se’n va de la sala onhi ha el cadàver, Nelly veu a terra unrull de cabells rossos que, lligat ambun fil de plata, ell va extreure del me-dalló que Catherine portava al coll i vasubstituir per un floc dels seus cabellsnegres. Aleshores, Nelly completa

N

l’obra: enllaça el rull ros i el floc negretancant-los junts en el medalló. Comés que Heathcliff no ho va fer?

Poc temps després del traspàs deCatherine, mor el seu germà, Handley,en l’última de les seves nits de borrat-xera salvatge i desesperada en lesquals va enfonsar-se després de morirla seva esposa. No és perquè les sevesvides siguin semblants, però, tenintpresent Handley, una pensa en Bran-

well Brontë, el germà borratxo de lesBrontë, les quals van voler salvar-loinútilment de la desesperança (així vadefinir Emily el seu estat: hopeless)amb què va dilapidar el seu talent. Elcas és que Kenneth, el doctor de lacontrada, assabenta Nelly de la mortde Handley dient-li abans que agafiuna punta de davantal per plorar-hi.Nelly, certament, s’entristeix davantde la mort de qui, a part de ser el seuantic amo, defineix com el seu “germàde llet”. Handley mor als 27 anys (elsmateixos que en aquell moment té Ne-lly) i poden causar estranyesa totes lesvicissituds viscudes pels personatgesen una edat que ara associem a la jo-ventut: sembla com si fossin mésgrans. En fi, tot i les malícies que hanembrutit Handley, Nelly en sent lamort com d’algú pròxim. Evident-ment, no cal que ningú s’embordereixiperquè es produeixi un distanciamentamb persones a les quals hem estatmolt unides. Si alguna d’elles mor, lapodem plorar com si la relació s’ha-gués mantingut vivíssima. De fet, noimporta que no hagi estat així: formenpart de la nostra vida.

“Poden causarestranyesa totes lesvicissituds viscudespels personatges enuna edat que araassociem a lajoventut

Imma Merino

Davant la mort

Ombres d’Estiu

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 D’AGOST DEL 2018

Les escasses colònies de co-rall vermell que hi ha a la Me-

diterrània estan amenaçades pelcanvi climàtic, que fa pujar el nivelldel mar i les exposa a les onadescostaneres que les degraden, i l’ac-tivitat extractiva per al seu ús en jo-ieria. Els informes elaborats per ex-perts internacionals asseguren quenomés un 4% del corall vermell dela costa catalana està en bon estatde conservació i, paral·lelament, lesseves colònies estan protegides perdiverses normatives internacionals.En vista de tot això, el govern de laGeneralitat va aprovar l’any 2017una veda de 10 anys que havia d’en-trar en vigor aquest any amb la in-tenció de protegir el corall i, pertant, aquestes colònies que tenenun alt valor ambiental ja que són elrefugi de multitud d’espècies depeixos i invertebrats. L’Estat espa-nyol, però, i usant l’article 155, vadeixar la veda sense efecte i va do-nar llicències d’extracció, cosa queva provocar les queixes de diferentspartits catalans, entre els quals elsdos del govern català, PDeCAT iERC, i el PSC. I no només això, la fis-calia de medi ambient també ha de-manat al govern de l’Estat queadopti la veda.

Curiosament, però, el governestatal, ara en mans del PSOE, itot i les queixes del PSC a la decisiódel PP, no ha mogut fitxa. De nou, elgovern de l’Estat demostra la sevaineficàcia a Catalunya, com quan elMinisteri de Foment recorre contrael reglament del taxi i origina unacrisi sense precedents al sector oquan també Foment és incapaç deconcretar una decisió presa sobrel’N-340. La ineficàcia d’un Estatlent de reflexos i que únicament esfixa en on comencen i on acaben lescompetències de cadascú per fer-se valer com el perdonavides delbarri passa factura als ciutadans. Icada cop més.

Desproteccióestatal delcorall vermell

EDITORIAL

Les cares de la notícia

A la ratlla dels 30 anys, la nedadora del CN SantAndreu va pujar al podi per tercera vegada conse-cutiva en un campionat europeu en la prova de200 metres braça. Bronze el 2014 a Berlín, platael 2016 a Londres i plata de nou, dimarts passat, aGlasgow. Un exemple per a l’esport català.

CAP DEL SERVEI DE NEFROLOGIA DE LA F. PUIGVERT

Abonada al podi

Una parella italiana i una de catalana s’han inter-canviat com a donants per salvar la incompatibili-tat en una operació de trasplantament creuat deronyó única a l’Estat i que només s’ha fet trescops al món. La ciència no para d’avançar i de ferpassos endavant.

-+=

-+=

Disseny de qualitatPilar Vélez

Un pas (encara) més enllàLluís Puigvert

-+=

Jessica Vall

El Museu del Disseny de Barcelona continua elseu camí i ara té una nova exposició permanent,una mostra que recull el moment d’or del disseny,els anys 80. La mostra manté el nivell de qualitatd’aquest museu. En espera, doncs, del passatmés recent en una nova exposició.

DIRECTORA DEL MUSEU DEL DISSENY

NEDADORA

i haurà batalla a les municipalsde Barcelona. Però fins a l’hi-vern, perquè la tardor serà ten-

sa. La xiulada o la indiferència enversel rei del 17-A, la Diada, l’aniversari del’1-O, el judici ignominiós als presospolítics, i fins i tot l’evolució de les re-lacions Generalitat-Estat marcarantant l’agenda política que li serà com-plex, a Barcelona i els seus candidats,fer-se un lloc en el debat públic. Enaquest marc, la comissió de seguretataprofitava ahir l’agressió a un turistaper posar en evidència la solitud deColau, més que mirar de trobar solu-cions a la deixadesa que tenen alguneszones de Barcelona. L’alcaldessa estàen franca minoria i es troba incòmodaen el debat sobre la seguretat, o enl’identitari, i per això l’Ajuntamentmira de regatejar-los. Prefereix els re-fugiats o el preu de l’habitatge.

Però un alcalde no pot defugir allòque més preocupa els seus ciutadans i

H “L’incivisme ésrecurrent. Elproblema de Colaués la incomoditatque li implicagestionar l’espaipúblic i la seguretat

la saturació de l’espai públic ho és. Co-lau no pot negar que el top manta mo-nopolitza la plaça de Catalunya o al-tres passejos. O que la venda il·legalcapitalitza les platges, o que l’incivis-me fastigueja els veïns i contribueix aexpulsar-los de la ciutat. O que un delsreclams de Barcelona han passat a ser

els locals per fumar cànnabis o els nar-copisos. Fenòmens que compliquen laconvivència en alguns barris desfavo-rits i no prou atesos per un govern quepretenia ser alternatiu. Bé que s’haadaptat a gestionar el congrés de mò-bils o altres àmbits de negoci.

Tots els alcaldes han viscut episodisd’incivisme. Tradicionalment, Barce-lona i els seus batlles han desviat di-ners de la gestió de la ciutat a àmbitsque no li corresponien ni eren de la se-va competència: educació, transport,seguretat, capitalitat... Maragall, Clos,Hereu, Trias... tots ho han fet. TambéColau, cada cop més alcaldessa tradi-cional. La qüestió és que ha preferitdestinar aquests fons “sobrers” quecorrespondrien a altres administra-cions a refugiats, immigrants... I unerror: vacances alhora amb el primertinent d’alcalde Pisarello, passant lapatata calenta de la inseguretat al socid’Iniciativa. L’oposició ho ha aprofitat.

Alcaldessa, de totCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllMarta Monedero

El lladrede records

olòmbia és el país més bonic i el més tràgic, revelaun dels molts personatges que coneix l’escriptor

britànic Michael Jacobs quan remunta el Magdalena, elriu de la vida, tal com el va batejar García Márquez. Lagran artèria natural que connecta Barranquilla amb elsAndes i que va contribuir a la creació del realisme màgic.Un riu ple de destrucció i esperança del qual Gabo deiaconèixer-ho tot, i que Jacobs descriu a l’últim llibre queva escriure abans de morir, El ladrón de recuerdos.

És aquest un relat de viatges valent i brillant, amb unpròleg per rellegir més d’un copsobre la trobada casual entre l’autorbritànic i el Nobel colombià en edatcrepuscular. Un llibre profund—també divertit—, ple de lectures irecords sobre un pare desaparegut iuna mare sense memòria.Jacobs ens mostra l’altra Colòmbia.La que sovint no ocupa titulars o

imatges als informatius, més pendents de l’actualitatpolítica com ara la investidura del president Iván Duque.

Narra per exemple El ladrón de recuerdos la trobadaamb uns rebels de les FARC i analitza com la guerrillaneix davant la incapacitat dels polítics de donar unaresposta a les demandes dels pagesos. Després, lahistòria es complica i s’allarga prop de sis dècades fins aassolir els acords de pau del 2016. Ara, Duque arriba alpoder amb l’ombra de voler revisar aquests pactessense valorar com n’és de difícil la pau, mentre moltscolombians segueixen malvivint a la riba del Magdalena.

C

Una trobadaamb Gabo ésl’espurna perremuntar elgran riucolombià

http://epa.cat/c/rnu98p

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 D’AGOST DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

L’oferta de pisos socials noaconsegueix superar el 2% tot il’esforç de les institucions i lesentitats. El mercat immobiliaritorna a viure bons mesos.

10anys

20anys

A dos anys de l’aprovació del’Estatut, encara no hi ha unmodel de finançament. Montillaacusa Solbes de fer propostes“infraestatutàries”.

Experts americans busquen aKenya i Tanzània els autors dela massacre. EI balanç devíctimes del doble atemptat jasupera 130 morts.

Al ralentí No compleix A la recercaTal diacomavui fa...

ualsevol país quevulgui ser inde-

pendent necessitauna capital forta. Lacapitalitat de Barcelo-

na és indiscutible i, a més, és d’unasolvència contrastada. Motor econò-mic, poder d’atracció i projecció exte-rior. Però a Barcelona li creixen els pro-blemes. L’oposició va forçar ahir un pleextraordinari per la degradació de laciutat. I tenen raó. No es tracta de cul-pabilitzar el govern d’Ada Colau. Lescompetències municipals són les quesón. A Barcelona i a tots els pobles deCatalunya. Però el cert és que la situa-ció està vorejant determinats límitsamb un problema de fons que, al final,acaba essent la mare dels ous: els tu-ristes. No el turisme cultural ni familiar.El turisme de borratxera.

L’aposta pel turisme no és de Colau.L’han fet tots els ajuntaments, algunsgovernats pels mateixos que ara són al’oposició. I no és que sigui una malaaposta, al contrari. El problema és coms’ha fet. Sobretot a Ciutat Vella, que éscom si fos el Port Aventura del turista.

Al Born alguns locals han hagut de con-tractar vigilants privats per intentarcontrolar sobretot els visitants que espassen de la ratlla. Als mercats de laBoqueria i Santa Caterina ja hi no dei-xen entrar grups de turistes. A la Barce-loneta, al Gòtic i al Raval la festa és uncontinu i els veïns n’estan tips, de fres-ses, pixarades i batusses. La presènciade llauners i manters s’ha desbocat to-talment. Passejar per la Ciutadella o elPort Vell és fer-ho per un mercat am-bulant il·legal. El problema és de fons,no de qui para la catifa. Però tot plegatprojecta la imatge d’una ciutat en ple-na degradació. Una ciutat pensadaperquè el que ve de fora ho tingui tot al’abast per anar de marxa i tornar a ca-sa. Ells se n’aniran i en vindran d’altres.Però els que quedaran seran els veïns.Uns veïns que cada cop ho tenen mésdifícil per viure a Barcelona. Ja no no-més pels problemes de convivència,sinó perquè els preus de l’habitatgesón prohibitius. Perquè, entre altrescoses –i només per això–, surt molt acompte llogar pisos als turistes. I moltsn’hem hagut de marxar.

Q

Full de rutaDavid Brugué

Degradacióurbana

Les competènciesmunicipals són les quesón. A Barcelona i a tots elspobles de Catalunya

“La guerra de lallengua forma partde l’estratègia deCiutadans perdesnacionalitzarCatalunya

agrada reflexionar com elspartits utilitzen les llengüesen la seva estratègia. Mentre

que el PP se centra en l’ús del castellàquan espera fer un tall per una televisiód’àmbit espanyol o per donar una consig-na mediàtica, utilitza el català en altresàmbits parlamentaris com pot ser les pre-guntes per escrit o en el joc de respostesparlamentàries. En canvi Ciutadans uti-litza només el castellà. I això és intencio-nal i amb un objectiu: treure a la llenguacatalana ser la llengua vehicular de la polí-tica del nostre país.

L’ESTRATÈGIA de l’espanyolisme havia si-gut contemporitzar i esperar que la iden-titat catalana s’anés diluint i folklorit-zant. No comptava que les generacions decatalans fills d’immigrants nascuts alsanys setanta i més endavant haguessinadquirit elements d’identitat catalana ique la immersió facilités que s’identifi-quin amb el català. L’espanyolisme comp-tava que la força del nacionalisme banald’estat anés laminant els elementsd’identitat pròpia catalana. Però aquestapremissa bàsica va ser errònia. El catala-

M’ nisme es va consolidar fins a inicis del se-gle XXI com la ideologia hegemònica a Ca-talunya gairebé incontestable. Un catala-nisme amb un element nacional subtil pe-rò un obstacle per al nacionalisme espa-nyol homogeneïtzador. Per això neix Ciu-tadans, per combatre a nivells molt mésoberts els elements simbòlics del catala-nisme i en especial per combatre la llen-gua catalana. No és odi, ni tan sols menys-preu al català. Tots els seus dirigents do-minen perfectament el català. L’exemplemés paradigmàtic és Inés Arrimadas, queen pocs anys va adquirir un molt bon ca-

talà i ha esborrat el seu accent andalús. Elque fa Ciutadans és, ras i curt, una estra-tègia dirigida a desnacionalitzar Catalu-nya, treure tots els elements d’identitatpròpia i diluir-los.

L’OBJECTIU DE CIUTADANS en el seu ús delcastellà al Parlament no és reivindicar laseva presència a l’espai polític com van feralguns diputats del PSC als anys vuitanta,o amb la intenció utilitària de guanyarl’aplaudiment del sector espanyolista comfa el PP. Tampoc és per fer sentir properala política catalana a les persones que te-nen el castellà com a llengua d’identifica-ció. És amb l’únic objectiu de fer del catalàuna llengua sense cap utilitat. Fer perdre alcatalà un espai que li és ara propi, i que dei-xi de ser la llengua vehicular de la políticacatalana. Fa el mateix com quan s’amagadarrere la defensa de suposats drets lin-güístics quan reclama una escola bilingüeamb l’únic objectiu que el català perdi elseu paper de llengua vehicular de l’ense-nyament. I és que Ciutadans sap que siguanya la guerra de la llengua seguramentguanyarà la guerra de la nació. I és aquí onrealment busca la seva victòria.

José Rodríguez. Sociòleg

Ofensiva contra el catalàTribuna

Què ha canviatamb Sánchez?b S’acaben els cent dies degràcia i en el govern de Madridno ha canviat res. Tot són pa-raules, però de fets, ni un.Continuem amb ostatges a lapresó, amb els nostres repre-sentants legítims a l’exili, ambl’amenaça del 155 i amb re-unions que no serviran de resperquè continuen sense volerafrontar el problema de fons iresoldre’l de l’única manerapossible: votant.

Tot el que hem fet, doncs,ha estat inútil? Els partits in-dependentistes s’haurien ha-gut d’abstenir en la moció decensura? No, ben al contrari;la situació ara és molt diferentde la de fa uns mesos.

El PP és una olla de grills,amb molt mala maror interna.Els manaires competeixen perveure qui va més a la dreta iqui és més anticatalà; de tantpensar només en la “sagradaunidad de la patria” i en com

fer-nos la traveta, s’obliden depresentar un programa pergovernar el seu país: Espanya.

D’altra banda, la moció vaagafar Cs amb el pas canviat i,havent votat a favor de la con-tinuïtat de Rajoy, tot el seu ar-gumentari anticorrupció se’lsn’ha anat en orris i ara van pe-gant cops de cec a veure si re-cuperen el nord.

El PSOE no n’ha sortit mésben parat. Pedro Sánchez es-tà lligat de mans; necessitapactar perquè està en claraminoria en el Congrés, peròun sector del seu mateix partitl’acusaran de vendre’s a l’in-dependentisme si cedeix mí-nimament a les nostres reivin-dicacions. No li queda capmés remei que anar fent equi-libris sense acontentar ningú.

Jo diria que tota la situacióque arrosseguem des de latardor ha tingut el mateixefecte que una càrrega explo-siva de baixa intensitat: en elmoment de l’explosió gairebéno fa soroll, però provoca un

cert moviment en els fona-ments i l’edifici acaba caientperquè falla la base. Esperemque caigui aviat aquest Estatmonolític i caduc.GEMMA CEREZO PUMARIEGABarcelona

Idees clares ifermesb En pocs dies, la relació entreCatalunya i Espanya ha can-viat. Per fi es parla de diàleg,de bastir ponts, bla-bla-bla.

Aquí, a Catalunya, ho tenimclar:

En primer lloc, sobreseï-ment i arxivament de les cau-ses judicials contra líders inde-pendentistes, presos, a l’exili,amenaçats, etc. incloent espe-cialment Trapero i Puigde-mont.

Reconeixement de la Repú-blica de Catalunya associada apaïsos amics, proclamada pelParlament el 27 d’octubre isuspesa provisionalment perevitar un “bany de sang inno-

cent”.Nosaltres a la nostra: seguir

construint la República de Ca-talunya de manera pacífica pe-rò decidida i sorprenent encarrers, carreteres, ports, etc.,mitjançant ANC, Òmnium,CDR i noves plataformes d’ac-ció directa que aniran sorgintfins a aconseguir plenamentels dos primers objectius. Ensesperen dies màgics, si així hofem!ORIOL AVILABarcelona

El rei i el 17d’agostb Tal com diu el presidentTorra i tal com creiem moltscatalans, Felipe VI no és el reidels catalans. Si això és així,els catalans hem de fer el bor-ni al Borbó. Ni xiulets ni es-broncades. Com si no hi fos.Que ve a Catalunya, benvin-gut, un turista més.PILAR PORCEL I OMARSabadell (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 D’AGOST DEL 2018

SísifJordiSoler

Santi Rodríguez, SECRETARI GENERAL DEL PP A CATALUNYA

“Si algú té dret a penjar llaços grocs al carrer, uns altrestenen dret a treure’ls”

La frase del dia

“Què deu tenir,avui i pels segles,aquest català nostreque costa tantd’entendre? Dequina font beu queno només no vol serentès, sinó quesovint és emmudit isotmès?

m bebé nascido nas barracasde Auschwitz em 1944 e umasonata composta por um jo-

vem oficial alemão dão origem a duashistórias que se cruzam...” Així comen-ça la sinopsi de Sonata em Auschwitz(Portugal, Edições Saída de Emergên-cia), un llibre preciós, i amarg i trist al-hora, escrit magistralment per LuizeValente.

VA SER BONICA LA FORMA en què aquestllibre va arribar des de la Livraria Lellode Porto fins a les meves mans, embol-callat curosament dins la motxillad’una adolescent. Per descomptat queno es tracta d’una adolescent qualse-vol, sinó d’una adolescent a qui adoro ique, sorprenentment al llarg dels anys,ha arribat a aprofundir tant en mi, quecrec que no hi ha ningú que pogués des-vetllar millor al món els meus secretsmés recòndits, fent només una petitaimmersió dins els meus ulls d’un vulgarmarró fosc que, per a ella, són del colorde l’aigua. Transparents. Translúcids.Diàfans... Però aquests –la meva trans-parència vers la meva filla o el meu infi-nit amor per ella–, no són els temes queocupen aquest article.

TORNANT AL LLIBRE, el que més em vaemocionar, a part de la temàtica del totdel meu gust i el fet que ella pensés en laseva mare a tants quilòmetres de dis-tància, és aquest desig exprés de por-tar-me un exemplar en portuguès. Unregal per a mi, escrit en la llengua prò-pia del país que havia anat a visitar. To-ta una declaració d’intencions per partd’un turista, d’una turista i jove, enaquest cas. I aquí, senyores i senyors,vaig pensar que ho havia fet bé. Ho hefet bé, molt bé. I vaig sentir un immensrespecte per la meva tasca com a mare,per la seva capacitat d’absorció com afilla i per la persona que, de mica en mi-ca, de plor en plor, de consell en consell,de correcció en correcció, hem dibuixat

“U a casa, sucant el pinzell en una àmpliapaleta de colors, per fer d’ella la donaque és avui.

I AIXÍ, AQUEST EXEMPLAR que simbolitzatant per a mi, descansa a la meva taule-ta, encapçalant una bona pila de llibresi, cada nit, molt lentament, desvetllo enl’idioma matern del seu escriptor totala delicadesa que ell vol transmetre’m,aspirant cada seva paraula, incorpo-rant-la al meu vocabulari universalcompost per infinitat de petites expres-sions de moltes llengües desitjades; perdues llengües que reconec íntimamentcom a meves i per un parell més orgullo-sament adoptades.

I EM RESULTA SENZILL seguir el fild’aquesta novel·la que “consegue umamilagrosa alquimia: transforma opassado em presente, dá-nos a oportu-

nidades de vivê-lo”, com diu encertada-ment José Luis Peixoto a la portada, i elsegueixo d’una forma sorprenent... I,per a més sorpresa encara, ho faig deforma natural, afegint o escapçant síl-labes i, en aquest fer, recordo amb emo-ció el tio Hilarino, de Cogeces del Mon-te, un petit poble de Valladolid, que,amb gairebé vuitanta anys, quan veniade visita els estius a casa dels meus so-gres, prenia sense cap vacil·lació el dia-ri, El Punt per ser més exactes, i s’ama-rava de totes i cadascuna de les notíciesamb l’orgull d’entendre el seu contin-gut, davant la sorpresa de tots els ne-bots. I si mai li preguntaves d’on treia lasaviesa sobtada per entendre aquestallengua, a la qual ell no estava habituat,et responia amb una rialla, de les mol-tes a les quals ens tenia acostumats, iamb un: ¡¡¡sólo le añado o le quito le-tras!!!

JO CREC ÍNTIMAMENT que, en aquest cas,a més d’“añadirle o quitarle letras”,aquest meravellós home, sens dubte sa-vi, hi afegia a més, a la fórmula màgica,un polsim de voluntat, algun retall d’in-terès, un pèl d’atenció i alguns grams, omolts, de respecte.

I A TOTES AQUESTES, no puc evitar la refle-xió i em pregunto què deu tenir, avui ipels segles, aquest català nostre quecosta tant d’entendre? De quina fontbeu aquesta nostra llengua que no no-més no vol ser entesa, sinó que sovint ésemmudida i sotmesa? Com pot hom noestimar una llengua? Com pot no pre-tendre absorbir-la, llegir-la, estimar-la icomprendre-la? Amb quina paleta de-fectuosa de colors dibuixaren la seva in-fantesa, senyors, que encara avui elsqueda aquesta assignatura suspesa?Gràcies, Irina. Infinites gràcies. Ambtu, nosaltres hem tret matrícula d’ho-nor. Obrigado pelo seu presente e pelalição aprendida, meu amor. Pessoascomo você vão mudar o mundo

Montse Castaño. Escriptora

‘Sonata em Auschwitz’Tribuna

n estudi recentimpulsat per les

firmes consultoresMagma i STR conclouque l’ocupació als ho-tels de Barcelona habaixat un 5,2% res-

pecte al primer semestre de l’any pas-sat. La dada es pot emmarcar en uncomportament bastant generalitzat is’explica també pel repunt de destina-cions com Grècia o Croàcia. Ara bé,sense caure en l’alarmisme, la dada had’ajudar a reflexionar sobre si les cosess’estan fent bé o, si més no, si es potcontribuir a revertir la situació. Enaquest sentit, el mateix sector hotelers’ha d’adaptar i ser més competitiu da-vant el boom dels apartaments turístics

(alguns negocis ja han posat fil a l’agu-lla) i les administracions i la societat engeneral han de ser molt curosos amb laimatge que es projecta de la ciutat. Per-què si una persona ha de triar Barcelo-na com a ciutat de vacances, molt pro-bablement li agradarà abans esbrinarque es tracta d’un municipi acollidorque obre les portes als refugiats ques’escapen de les maleïdes guerres, queno pas que algú s’entesta a vendre queels manters van atonyinant tothom quehi arriba. L’ús polític d’un fet puntual,que és denunciable però que no pot serla imatge del col·lectiu manter, provocaque es vengui al món que Barcelona fales vacances més amargues a aquellsque la visiten. Perquè entre els queamaguen que la pobresa sovint generaconductes incíviques perquè la gent hade buscar com guanyar-se la vida i elsque aprofiten la misèria per aconseguirun titular, només ens poden salvar lesganes de resoldre els problemes sensefer soroll.

U

De set en setSara Muñoz

Cuidar laimatge

L’ús polític d’una barallaprovoca que es vengui unamala imatge de Barcelona

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 D’AGOST DEL 20186 |

Tota l’oposició,excepte la CUP,censura la pocaseguretat aBarcelona

Els familiars i amicsde Ripoll noentenien la ràpidaradicalització delsjoves terroristes

Doblereprovació al’alcaldessaColau

Aixecamentdel sumaridelsatemptatsNacional

El vicepresident del go-vern, Pere Aragonès, po-dria ser finalment investi-gat per la seva participacióen l’1-O després que ahir elTribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya (TSJC)rebés la sol·licitud del ti-tular del jutjat número 13de Barcelona que inves-tiga els fets. Juntamentamb Aragonès, la peticióinclou els diputats d’ERCLluís Salvadó i Josep Jové,i per tant aforats, com hoés Aragonès per la sevacondició de conseller.

A partir d’ara serà la ma-gistrada de la sala civil i pe-nal del TSJC, Maria Eugè-nia Alegret, qui haurà dedecidir si accepta a tràmitla petició d’investigació.També haurà de prendreposició la fiscalia del tribu-nal perquè aquesta novacausa judicial tiri enda-vant. Cal tenir en compteque Alegret ja va ser la ma-gistrada que va instruirla causa contra Forcadell,que va acabar al Suprem.

La notícia arribava ahirquan els dos diputats re-publicans ja havien cen-trat l’interès del jutge del13, Juan Antonio RamírezSunyer, que el maig passat

ja va sol·licitar al jutged’instrucció del SupremPablo Llarena que els in-clogués en la causa que sesegueix a Madrid contraels membres del governanterior per un delicte derebel·lió, sedició i malver-sació. Llarena no hi va tro-bar prou indicis i ho va des-cartar recordant que, entot cas, la investigació mésa fons del seu paper en

l’1-O s’havia de posar enmans del TSJC per la con-dició d’aforats d’aquestspolítics, tots dos mà dretade l’exconseller Oriol Jun-queras en la legislaturapassada. Aquest és el pasque ha fet ara el jutge Ra-mírez, amb la novetat quefinalment també hi ha in-clòs l’actual vicepresidentdel govern, Pere Aragonès.

L’actual conseller era elsecretari d’Economia en lalegislatura passada i finsara no havia estat investi-gat pels fets, si bé va pre-senciar els escorcolls al seudespatx del departamentd’Economia, el setembrede l’any passat, escorcolls idetencions que van ocasio-nar protestes davant deldepartament d’Hisenda ique Llarena ha assenyalatcom l’origen del presump-te delicte de rebel·lió.

Va ser precisament enaquests escorcolls que esva trobar documentacióque va servir a la GuàrdiaCivil per demanar investi-gar els viatges que Arago-nès i Salvadó van fer du-rant la legislatura passadaper reunir-se amb respon-sables d’Hisenda de Flan-des, fons d’inversió i agèn-cies de ràting a Irlanda,Londres i el Banc CentralEslovè. Les reunions, se-

gons l’informe de la poli-cia, estaven pensades percontribuir a la creació defutures estructures d’es-tat i valorar les possibili-tats d’un “futur finança-ment exterior en una Ca-talunya independent”, se-gons l’informe de la Guàr-dia Civil. Amb tot, l’escrit

també assenyalava que elstemes que es van tractar“sempre es van circums-criure a les competènciespròpies de la conselleria dela Vicepresidència d’Eco-nomia i Hisenda”. “Totsels desplaçaments van te-nir com a denominadorcomú que van servir per

tractar aspectes relatius ala internacionalització i alfinançament exterior dela nova economia catala-na, així com per analitzarels sistemes tributarisd’altres països amb vista adesenvolupar una admi-nistració tributària sufi-cientment sòlida i moder-

FET El jutjat d’instrucció 13 sol·licita al Tribunal Superior queinvestigui el vicepresident per l’organització del referèndumMÉS Inclou en la petició els diputats d’ERC Salvadó i Jové,que ja van ser descartats per Llarena en el delicte de rebel·lió

RedaccióBARCELONA

Aragonès,al TSJCper l’1-O

“Som al costat correctede la història i noacceptem cap sentènciacontra els drets il’autodeterminació”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Intentendecapitar-nos unavegada rere l’altra.Però no hoaconseguiran”Sergi SabriàPRESIDENT D’ERC AL PARLAMENT

El director executiu de PENInternacional, Carles Torner,organització que aglutina es-criptors d’arreu del món, vavisitar dimarts Jordi Sànchezi Jordi Cuixart a la presó deLledoners per expressar-losla solidaritat dels escriptorsdel món sencer. Segons l’or-ganització, la presó preventi-va i els càrrecs de sedició i re-bel·lió són “atacs a la llibertat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Serè i tranquil per lafeina feta. Persistiremen el compromísd’una Catalunyaindependent”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN d’expressió”, assegurava ahir

el seu director quan va donara conèixer la visita al centrepenitenciari. Segons informael lloc web de l’associació,la visita s’havia fet a peticiód’un membre de la famíliadels presos polítics. L’asso-ciació ha expressat la sevapreocupació per l’ús de me-sures judicials, inclosa la pre-só preventiva i acusacions

penals, en el que consideraque va ser un exercici del dreta la llibertat d’expressió i dis-crepància política en el casde Cuixart i Sànchez. L’asso-ciació també és crítica ambel paper de la justícia espa-nyola amb relació al raperValtònyc per haver castigatamb penes de presó un exer-cici de llibertat artística, talcom es pot llegir en el web.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

PEN Internacional, crítica amb la presó dels Jordis

El vicepresident Pere Aragonès, a lallotja del Parlament durant una sessióplenària a l’abril, quan encara nos’havia format govern ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 D’AGOST DEL 2018 | Nacional | 7

La seguretat i lesesquerres

L’APUNT un dels béns col·lectius més preuats que tenim, el car-rer. Però no. Dir que segons quines actituds o compor-taments a la via pública no han de ser acceptables, nonomés no fa progre, sinó que fa tuf de conservador. Ésmassa de dretes. I així ens va, amb l’incivisme dinami-tant per inacció la convivència a barris de classes po-pulars. Com la Barceloneta.Francesc Espiga

Possiblement un dels grans errors de l’esquerra insti-tucional, aquí i allà, ha estat no haver fet de la defensade la seguretat pública un eix inequívoc del seu dis-curs ideològic. Davant d’això, la dreta, i més explícita-ment l’extrema dreta, s’han apropiat del relat per in-compareixença d’un rival que, avui, es veu acomplexata l’hora de propugnar polítiques fermes per protegir

na que permetés la recap-tació dels impostos bàsicsnecessaris per dotar deviabilitat econòmica unaCatalunya independenttotalment desconnectadade la resta d’Espanya”,també alertava.

La nova notícia judicialva provocar respostes im-mediates de dirigents ca-talans. Les primeres, lesdels mateixos afectats.Aragonès reaccionavaamb una piulada i reivindi-cava que estan “serens itranquils per la feina feta”.“Persistirem en el nostrecompromís d’assolir unaCatalunya independent,socialment justa i econò-micament pròspera”, es-crivia, i acabava amb unoptimista “Sempre enda-vant!”. D’altra banda, elpresident del grup parla-mentari d’ERC, Sergi Sa-

brià, va piular també ambrelació a la mateixa qües-tió. “Intenten decapitar-nos una vegada rere l’al-tra, però no ho aconsegui-ran”. “Sempre hi hem si-gut, sempre hi som i sem-pre hi serem”, finalitzava.

Seguidament, tambés’hi va referir el presidentde la Generalitat, QuimTorra, que va donar suporta Aragonès: “Estimat vice-president, serens, tran-quils i orgullosos.” En elmateix missatge a la xarxasocial, el president de laGeneralitat hi afegia:“Guanyarem perquè som

al costat correcte de la his-tòria. I perquè no accep-tarem cap sentència enaquesta causa general con-tra els drets civils i el dret al’autodeterminació de Ca-talunya”, assegurava.

D’altra banda, ahir eldelegat del govern a Ma-drid i portaveu de la CridaNacional per la República,Ferran Mascarell, va tor-nar a instar ERC i el con-junt del sobiranisme a tei-xir en els pròxims mesosla “màxima unitat elec-toral i operativa” possible,per expressar-se “ambuna sola veu” davant l’Es-tat. Per això, a partir deldia 20 d’agost, membresde la Crida es reuniranamb diversos actors, in-closa ERC, per intentarconstruir aquesta unitatmalgrat les reticències re-publicanes. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La magistradaAlegret haurà dedecidir ara siaccepta la petició

Més de 200 tractors es vanconcentrar ahir davant lapresó de Mas d’Enric, alCatllar, per mostrar el seusuport a l’expresidenta delParlament, Carme Forca-dell, i reivindicar l’allibera-ment de tots els presos po-lítics. La iniciativa, orga-nitzada per Pagesos per laRepública i l’ANC, va aple-gar pagesos vinguts de di-ferents punts del Camp deTarragona.

La majoria de tractorses va concentrar prèvia-ment a Valls, d’on van par-tir junts fins a la presó.Centenars de personesvan seguir la marxa delstractors amb els seus cot-xes particulars i altres elsvan esperar al centre peni-tenciari, on els van rebreamb aplaudiments.

David Bové, membre dePagesos per la República,va explicar que la intencióera donar “molt d’escalf”als presos polítics i que vanfer la concentració al Cat-

llar perquè era la presó queels quedava més a prop. Laconcentració es va orga-nitzar just abans del co-mençament de la campa-nya de l’avellana i de la ve-rema per garantir una ma-jor participació. “No te-níem més dies que ara”, vaassenyalar Bové. Tot i ai-

xò, Ton Crusells, un pagèsde Riudoms, va admetreque és complicat trobaruna data que vagi bé a totala pagesia perquè semprehi ha alguna campanya enmarxa.

Aquesta ha estat la pri-mera convocatòria delcol·lectiu Pagesos per laRepública, que va estimaren 250 el nombre de trac-tors que van seguir la cri-da, promoguda sobretotper xarxes socials. Bové vaavançar que més enda-vant es faran noves con-centracions en altres pre-sons de Catalunya on hi hapolítics empresonats, peròno serà fins que “acabi lacollita o freni la calor”.

L’acte va incloure la lec-tura d’un manifest i un es-morzar solidari. A més, esva posar a disposició delsmanifestants un llibre enblanc en què havien d’es-criure unes paraules a For-cadell. El llibre amb elsmissatges de suport es fa-rà arribar a l’expresidentadel Parlament, empreso-nada des del 23 de març. ■

a Els pagesos s’han apressat a fer l’acte abans de l’inici dela verema a Anuncien que el repetiran en altres presons

Vora 250 tractorses concentren ensuport de Forcadell

RedaccióEL CATLLAR

Un dels tractors de l’acte solidari a Mas Enric, al costat de la presó del Catllar ■ ACN

“Nosaltres tenim laresponsabilitat de fertot el possible perquèsurti d’aquesta presóinjusta i inventada”Josep Maria NicolauPAGÈS DE CONSTANTÍ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

20.07.18Forcadell és traslladada ala presó de Mas d’Enric, alCatllar, per estar més aprop de la seva família.

L’Associació per la Partici-pació Política a Catalunya,que impulsa les primàriesdel filòsof Jordi Graupera–Primàries Barcelona–,ha posat en marxa la ins-cripció de candidats i devotants al cens. La preins-cripció per participar a lavotació que es farà el 23 denovembre per triar uncandidat independentistaes pot fer telemàticament,però s’haurà de verificardesprés físicament. Elsbarcelonins que vulguinvotar presencialment po-dran verificar la seva ins-cripció el mateix dia a lesurnes però els que vulguinvotar telemàticamenthauran d’haver verificatabans presencialment laseva identitat.

La inscripció estaràoberta fins al 20 de novem-bre, tres dies abans de lavotació. També els inte-ressats a presentar candi-datura ja poden registrar-se en el web de l’associaciói només hauran de sub-scriure un compromísamb el dret d’autodeter-

minació i amb el regla-ment de les primàries queha estat aprovat per l’asso-ciació. Les portaveus del’entitat, Maria Vila i Dia-na Coromines, van expli-car ahir a l’Ateneu Barce-lonès que s’ha decidit noexigir cap aval ni suportprevi als candidats per talque “hi pugui presentarcandidatura qualsevol”.

El període d’inscripcióde candidats es tancarà el30 de setembre per tal dededicar el novembre alsdebats polítics entre ells

sobre cultura, innovació,IBI, habitatge, etc. El re-glament ja ha estat enviata tots els partits indepen-dentistes, amb qui tambées mantenen contactes.Qualsevol modificació delprocés que pugui sorgirdels contactes també ambentitats com l’Assemblea(ANC) haurà de ser ratifi-cada pels 32.463 signantsque han donat suport a lainiciativa.

La votació per triar elcandidat a l’alcaldia barce-lonina i els membres de la

llista independentista esfarà al 23 de novembre. Encas que el guanyador supe-ri el 50% dels vots emesosja no es farà una segonavolta. En cas contrari, lasegona volta per desempa-tar tindrà lloc el 15 de de-sembre i només s’hi en-frontaran els dos candi-dats més votats en la pri-mera volta. S’hi hauran depresentar liderant unequip de tres membresmés.

Els candidats que en lavotació del 23-N hagin ar-ribat al 3% dels vots delcens tindran garantit for-mar part de la llista. Elcandidat guanyador, siguien primera o segona volta,situarà els tres membresdel seu equip en el tercer,quart i cinquè lloc de la llis-

ta – el segon estarà reser-vat pel segon candidatmés votat pels partici-pants.

El procés de votació es-tarà organitzat per Primà-ries Barcelona conjunta-ment amb les candidatu-res que s’hi presentin, pe-rò també amb l’ANC sil’entitat decideix final-ment implicar-s’hi –Pri-màries Barcelona li reser-varà llocs de representacióa les comissions logística ia la sindicatura de garan-ties–. Els impulsors jas’han posat en contacteamb l’ANC per conèixer laseva voluntat tenint encompte que l’Assembleava fer una votació internaque va avalar fer primàriesper elegir candidat i llistaindependentista unitàriaa tots els municipis.

“Si l’independentismeva junt, liderarà la ciutat.Si va separadament, AdaColau podria revalidar elmandat per un sol vot.Qualsevol podria guanyarper un sol vot, fins i totCiutadans.” Aquesta és lacarta de presentació deles primàries que ha llan-çat el filòsof Jordi Graupe-ra per aconseguir unacandidatura unitària. Pe-rò ni la CUP ni ERC ni elPDeCAT han respost a lacrida i avui preveuen pre-sentar les seves pròpiesllistes. ■

a Els impulsors del procés per Barcelona preveuen unasegona volta si el guanyador no supera el 50%a Els candidatsque tinguin el 3% a la primera volta s’integraran a la llista

Obren el cens de les primàriesde Graupera per votar el 23-N

Xavier MiróBARCELONA

“Ja sabíem que no seria sen-zill”, afirma Maria Vila respec-te a la poca predisposició delPDeCAT, ERC i la CUP a parti-cipar en el procés llançat perGraupera. Tenint en comptela fragmentació del vot inde-pendentista en tres llistes, Vi-la avisa que “governarà la llis-ta més votada”, un resultatque fa quatre anys va portarColau a l’alcaldia . Precisa-ment per evitar-ho, Vila afir-ma que la seva iniciativa bus-ca “la mínima unitat necessà-

Maria Vila i Diana Coromines, portaveus de Primàries Barcelona, van presentar ahir la posada en marxa del cens de votants i el registre de candidats ■ ACN

ria i no la màxima unitat pos-sible”. Segons ella, es tractade sacsejar de dalt a baix lacultura política que s’organit-za al si dels partits: “Es tractade discutir tots junts, no delleialtats i favors que es de-uen dins dels partits.” Deixenclar que les primàries es fa-ran i que triaran un candidat iuna llista encara que els par-tits independentistes no hiprenguin part. Serà desprésquan caldrà decidir si es fa elpas i com.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Primàries i després ja es veurà

“No hem decidit quèfarem si els partitsindependentistes noparticipen en lesprimàries”Maria VilaPORTAVEU DE PRIMÀRIES BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 D’AGOST DEL 20188 | Nacional |

1302

29-1

1919

77L

DISSABTE 11 D’AGOST11.30 h. Arribada de joglars i músics(contes i rondalles a la plaça Major)11.30 - 13.30 h. TALLER DEMÀSCARES (pl. del Molí)13.30 h. CERCAVILA DEL NARIGUT14.00 h. SORTEIG de lot deproductes de la terra (pl. Major)17.30 h. CERCAVILA DE XANQUES18.30-19.45 h. ELS ATRAPA-DRACS 19.00 h. CERCAVILA LA GRESCAMEDIEVAL! 20.30 h. CERCAVILA SONSMEDIEVALS21.00 h. SORTEIG de lot deproductes de la terra (pl. Major)22.30 h. ESPECTACLE teatral“Petites llibertats” (al llit del riu Corb)

DIUMENGE 12 D’AGOST11.30 h. Arribada de joglars i músics

(contes i rondalles a la plaça Major)11.30-13.30 h. TALLER DEMÀSCARES (pl. del Molí)13.30 h. CERCAVILA DELNARIGUT14.00 h. SORTEIG de lot deproductes de la terra (pl. Major)17.30 h. CERCAVILA DEXANQUES18.30-19.45 h. ELS ATRAPA-DRACS 19.00 h. CERCAVILA LA GRESCAMEDIEVAL! 20.30 h. CERCAVILA SONSMEDIEVALS21.00 h. SORTEIG de lot deproductes de la terra (plaça Major)22.30 h. ESPECTACLE teatral“Petites llibertats” (al llit del riu Corb)i, tot seguit, CASTELL DE FOCS decloenda del XXIV Mercat Medieval.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 D’AGOST DEL 2018 | Nacional | 9

La ministra de PolíticaTerritorial, Meritxell Ba-tet, va advertir ahir al go-vern que la Generalitat“faria bé” de “deixar almarge” de “la política par-tidista” la figura del rei es-panyol Felip VI durant elsactes commemoratius delprimer aniversari delsatemptats de Barcelona iCambrils. En declaracionsa Antena3, la ministra vaopinar que és “el rei de totsels espanyols i, per tant, detots els catalans” i que, enrelació amb els actes del17-A, “no és el moment

per a la política partidis-ta”: “Quan parlem de ter-rorisme és política d’Estati cal respectar totes les ins-titucions.” La ministra delPSC va recordar que du-rant la manifestació de re-pulsa al gihadisme que hiva haver a Barcelona es

van sentir crits i “comen-taris partidistes” contra elmonarca i el govern espa-nyol, “i això no és bo per-què el que hem de fer ésacompanyar les víctimes ila societat i no fer políticaen aquell moment”.

En aquest sentit, va ins-tar la Generalitat a deixarFelip VI al marge de la po-lèmica. El govern no haconvidat als actes el rei,amb qui ha trencat rela-cions. El president, QuimTorra, va constatar que “jano és el rei dels catalans”.El seu homòleg espanyol,Pedro Sánchez, va ser quiva anunciar-ne la presèn-cia el 17-A. ■

a La ministra del PSC va demanar que no es faci política enrelació amb els actes de commemoració dels atemptats

Batet insta el governa deixar el rei el 17-Aal marge de la política

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La ministra Batet, a la Generalitat, després de la reunió bilateral del dia 1 ■ EFE / Q. GARCÍA

“No és el moment pera la política partidista.El rei és de tots elsespanyols i, per tant,de tots els catalans”

Meritxell BatetMINISTRA DE POLÍTICA TERRITORIAL

El secretari general del PP aCatalunya, Santi Rodríguez,va defensar ahir que hi hagiciutadans que treguin llaçosgrocs i elements que recla-men la llibertat dels presospolítics dels carrers del país.En una entrevista a CatalunyaRàdio, el diputat va explicar

que “si algú considera que tédret de penjar llaços grocs, hipot haver qui pensi que tédret de despenjar-los”. “Ningúté un dret superior a l’altre. Siuns tenen dret de posar-los,uns altres tenen dret de treu-re’ls”, va sentenciar. Amb tot,va confessar que ell preferiria

que “els que intenten usarl’espai públic per partidisme,no ho fessin, perquè l’espaipúblic és de tots”.

Es dona la circumstànciaque també s’han arrencatcartells en què simplementapareixia el mot “democrà-cia”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PP defensa el dret de treure llaços grocs

1972

90-1

1926

18Q