DIJOUS · 17 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15153 - AVUI / Any XLI. Núm. 14023 - EL PUNT

1,20€

1860

22-1

2140

24L

3830

24-1

1106

53®

Demà no hi ha diariAmb motiu de l’adhesió a l’aturada de país convocada arran dela sentència de l’1-O, demà divendres no hi haurà diari. Aquestdia, i pel mateix motiu, l’edició digital d’El Punt Avui noactualitzarà els seus continguts i El Punt Avui Televisió noemetrà programació.

La marxa provinent de Girona, ahir al matí arribant a Sils, on va aturar-se per dinar ■ JOAN SABATER

CAMÍ · Milers de persones, enel primer dia de les Marxes perla Llibertat SUPORT · Torracamina acompanyat del’exlehendakari Ibarretxe

P6-23

El govern dona suport al conseller d’Interior, que defensa els Mossos i insta a aïllar els violents

Buch, refermat tot i les càrregues

“Això s’ha d’aturar aramateix”, diu Torradesprés d’una altra nitd’incidents

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019

ls fets violentsque s’han produït

després d’algunesmobilitzacions de pro-testa contra la sen-tència del Suprem no

poden emmascarar el caràcter inequí-vocament pacífic del moviment inde-pendentista, però són munició de grancalibre per als que malden per crimi-nalitzar-lo. Els aldarulls i les càrreguespolicials han acaparat el focus medià-tic, passant per davant de les cinc Mar-xes per la Llibertat que ahir mateix vansortir de Girona, Vic, Berga, Tarragona iTàrrega, amb destinació a Barcelona,amb desenes de milers de cívics parti-cipants.

Cecs i sords al clam transversal quereclama propostes polítiques, hem vistcom Casado, Rivera i, amb impostada,moderació, Sánchez, es freguen lesmans davant les imatges de conteni-dors en flames a l Passeig de Gràcia.Ja poDEN condemnar la violència Tor-ra, Aragonès, Buch, el govern en pes,l’ANC, Òmnium i el surmsum corda,que res no impedirà l’ús d’unes imat-

ges certament potents per intentarembrutar tot l’independentisme com apas previ a una intervenció en qualse-vol de les fórmules que tenen prepara-des; o amb totes alhora. Vox exigeixl’estat de setge i excepció; el PP, el 155 ila llei de seguretat ciutadana; Ciuta-dans, el cap de Torra, i el PSOE, de mo-ment, s’afegeix al comunicat de LaMoncloa que diu: “Ja no som davantd’un moviment pacífic.” Tot, el mateixdia que Manuel Marchena exhibeix lasentència infame davant el Consell Ge-neral del Poder Judicial com un mèritper renovar cinc anys més la presidèn-cia de la sala penal del Tribunal Su-prem i retorça el significat de les pa-raules per dir que la resolució no es vafiltrar, com ha retorçat el Codi Penalper castigar uns pacífics independen-tistes a cent anys de presó.

Ara bé, que l’unionisme usi els inci-dents en benefici propi, no vol dir nique no siguin greus i condemnables, nique mirem cap a un altre costat da-vant d’unes imatges que demostrenmassa excessos policials dels Mossosd’Esquadra i la Policía Nacional, comper pensar que es tracta d’actuacionsaïllades o casos puntuals.

E

Keep calmEmili Gispert

Càrregues imarxes

I Manuel Marchena exhibeixla sentència com un mèritper renovar el càrrec

na manifestació pacífica i mas-siva davant la Delegació del Go-vern espanyol a Barcelona va

acabar dimarts, un cop desconvocada,amb uns quants que van optar per lescorredisses, les destrosses i els incen-dis al passeig de Gràcia, i també en al-tres llocs. El moviment independentis-ta que no havia calat mai foc a una pa-perera ja té el seu lamentable desmen-timent. No en podrem presumir més, iés una pena afegida a tantes com se’nsucceeixen. Com que la culpa de lesnostres afliccions sempre la tenen elsaltres, parlem de “provocadors aliens”,d’“infiltrats”, d’“agents incendiarisdisfressats d’independentistes”... Quèvolen que els digui. Segurament, pe-rò... Però entre els dos milions i mig desobiranistes que tenim comptabilit-zats hi ha de tot: hi ha paletes, engi-nyers, jubilats, ebenistes, impressors,tècnics informàtics, periodistes... hisom vostè i jo. Qui ens diu que entre lamassa i entre els exercitants d’uns ofi-cis tan nobles i entre vostè i jo no hi haesverats, si n’abunden pertot? Les en-titats sobiranistes han entès que elprocés anirà per llarg. L’estratègia que

U

s’ha muntat per protestar per la sen-tència i aconseguir l’objectiu de la in-dependència ho indica. Es tracta defer accions pacífiques que de totes ma-neres obliguin l’Estat a asseure’s a lafamosa i vaporosa taula del diàleg ique sigui benigne amb la situació delspresos. Però és clar, subsisteixen detotes maneres els del “tenim pressa”.Alguns deuen estar penedits de la pre-cipitació, vistos els resultats. Uns al-tres hi insisteixen, pocs o molts: elssuficients per moure soroll. Hi ha tam-bé l’ofici de polític. El president Torra iels seus consellers es van mantenir ensilenci durant la nit que el passeig de

Gràcia va cremar. No van censurar elsfuriosos (que no eren “infiltrats”?) nivan “acompanyar” la gent pacífica queveia amb espant les flames. Torra téavui cita al Parlament per dir-ne unacosa. A veure què expressa.

Hi ha, finalment, l’ofici de policia.Portem, per ara, més ulls i testicle ex-tirpats. Moltes càrregues han estat in-justificades o, com es diu ara de tot,també de les penes que han caigut alpresos, “desproporcionades”. (Quinespenes haurien seguit la llei de la pro-porció?). Administrar la policia és en-dimoniat. Els antiavalots són joves,forçuts, han estat ensinistrats per pe-gar, alguns no han estat admesos en-tre els pillets del barri, la inactivitat ala caserna els exaspera. La porra s’im-pacienta, volen provar les escopetes.Hi ha els caps, triats entre els madursi responsables, però ai quan s’obrenles portes de l’hora del pati... I hi ha elspolítics que reuneixen en una sola per-sona l’impuls d’afegir-se a les manifes-tacions i el mandat d’haver-les de re-primir. Ja em diran com es lliga unacosa amb l’altra, ja ens ho explicaranaquest matí al Parlament.

“No podrempresumir més de nohaver calat foc a unapaperera

Vuits i nous

IncendiarisManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019

Catalunya viu una onadad’indignades mobilitzacions

multitudinàries com a resposta a lasentència del Suprem per l’1-O, laimmensa majoria pacífiques. Unapremissa que cal tenir present al’hora d’analitzar les lamentables,però minoritàries, situacions d’al-darulls. Accions que cal rebutjar pe-rò sempre acotant la seva dimensióreal, i no des de la distorsió quepractiquen els partits de la dretaunionista. I cal assenyalar que sónaldarulls minoritaris però tambéque fins ara no havien existit. Laqual cosa ha de fer reflexionar so-bre l’injust empresonament dels lí-ders polítics i socials que van dirigirles majors manifestacions de la his-tòria de Catalunya des del pacifis-me i sense un sol incident.

Respecte al dispositiu policialdesplegat, cal lamentar episodis decàrregues injustificades contra ma-nifestants pacífics. Tant per partdels Mossos com de la Policía Na-cional. Els esdeveniments han po-sat en l’ull de l’huracà el consellerd’Interior Miquel Buch, amb peti-cions de dimissió incloses. Provo-cant una preocupant divisió internasobre la responsabilitat del titulardels Mossos tant dins els partits delgovern com en el conjunt de l’inde-pendentisme. La situació al carrerés molt complexa i no podem ob-viar l’amenaça permanent d’inter-venció per part de l’Estat. Però l’ac-tuació dels Mossos ha de ser revi-sada en profunditat. El compromísque Buch va explicitar ahir d’inves-tigar aquelles actuacions que estanfora de la lògica d’una policia de-mocràtica ha de suposar alguna co-sa més que una declaració d’inten-cions. Els Mossos han de vetllar perl’ordre públic però sempre preser-vant el lliure dret a la manifestació. Icalen mesures disciplinàries que nodeixin impunes els excessos poli-cials comesos contra la ciutadania.

Ni aldarulls,ni excessospolicials

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Èxit total ahir de la primera jornada de les Marxesper la Llibertat, que l’Assemblea Nacional Catala-na (ANC) ha organitzat conjuntament amb Òmni-um Cultural. Milers de persones s’hi van apuntar ivan recórrer un munt de quilòmetres per protes-tar contra la sentència de l’1-O. Avui i demà, més.

CAP EXECUTIU DE RYANAIR

Marxes per la Llibertat

L’aerolínia irlandesa assegura que tot plegat esdeu a una reconversió del mercat a Europa i al fetque Boeing no li ha servit els avions que necessi-tava, però el cert és que Ryanair no ha tingut capmania a l’hora de retirar la seva expansió quan li hafet falta. Ara a costa d’un munt de llocs de treball.

-+=

-+=

Passió per RodoredaJoan Ollé

Expansió en retiradaMichael O’Leary

-+=

Elisenda Paluzie

El director teatral torna a la gran Mercè Rodoredadesprés de l’adaptació amb molt èxit de La plaçadel diamant. Ollé adapta ara La mort i la primave-ra, de l’autora, una obra que s’estrena aquest capde setmana en el Temporada Alta a Salt i que des-prés farà parada a la Sala Petita del TNC.

DIRECTOR TEATRAL

PRESIDENTA DE L’ANC

i les mobilitzacions del 20-S i elreferèndum de l’1-O eren perpressionar el govern espanyol i

no pas per fer efectiva cap indepen-dència de Catalunya, per què el Su-prem condemna per sedició, i amb for-tes penes de presó, els líders indepen-dentistes catalans? Si tot plegat erauna enganyifa, com és que s’han quali-ficat els fets de sedició? Manuel Mar-chena, el president del tribunal, ha de-mostrat ser un gran funambulistaque, en tot el text de la sentència, ca-mina per una corda ben prima amb laclara intenció de justificar una con-demna injustificable.

Som, clarament, davant d’una sen-tència d’un caràcter polític que espar-vera i amb un objectiu ben definit, sino fos perquè ja ho vèiem a venir: es-carmentar durament els líders políticscatalans. Avís a navegants per si, en elfutur, a algú se li acut de persistir. Defet, amb el president Torra, ahir ad-

S “Hi ha algú al’altre costat quepugui oferir algunacosa diferent arepressió i 155?Algú que creguien la política?

vertit de nou pel Constitucional, estanfent el mateix que amb els ara con-demnats. I, de rebot, una alerta clara ala bona gent, als “ingenus” que creien icreuen en la República i que, massiva-ment, no cal oblidar-ho, van anar a vo-tar en el referèndum de l’1-O.

Ara que hi penso, potser els enga-nyats són a la banda espanyola. Allà,

encaparrats en la seva ley i en el seuestado de derecho i en la refotudaConstitució que nos dimos entre to-dos i que el temps ha demostrat quenomés se la van atorgar uns quants,atenent més al soroll de sabres i laGuerra Civil soterrada d’aquells anysque no pas a intentar construir un es-tat veritablement divers i plurinacio-nal, com hauria estat de justícia.

Orgullo español. Aquell de l’HernánCortés, que preferia honra sin barcosa barcos sin honra. Aquell que es pen-sa que aplicant de nou el 155, la llei deseguretat ciutadana i la repressióaconseguirà silenciar-nos. Somien ani-quilar-nos com a poble i tornar a ocu-par Catalunya, com el 1714 o l’any39. Control dels Mossos, fora la im-mersió lingüística i fora TV3. Hi ha al-gú a l’altre costat que pugui oferir al-guna cosa diferent? Hi ha algú quecregui veritablement en la democràciai en la política?

Una sentència políticaMiquel Riera / mriera@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Missióimpossible

n una entrevista a Lledoners per valorar lasentència, a Oriol Junqueras li pregunten sobre la

fallida estratègia d’ERC d’investir gratis Pedro Sánchez.L’exvicepresident respon que tot plegat va servir per“desemmascarar” les autèntiques intencions del líderdel PSOE, que en cap moment, hi afegeix, va tenirvoluntat de formar un govern progressista. Junquerasté raó –tots vam poder veure la incomoditat quegenerava en els socialistes el suport dels republicanscatalans–, tot i que ara ja no calen estratègies per

desemmascarar Sánchez, perquè jaho fa ell tot sol.Només cal escoltar la reaccióinstitucional a la sentència, elmateix dilluns, instant a girar full, afer un reset de la vida públicaignorant que aquesta és una missióimpossible amb líders polítics isocials de Catalunya a la presó.

Enrocat en l’immobilisme, Sánchez parla d’obrir una“nova etapa” sense assumir les responsabilitatspolítiques que li pertoquen per resoldre el conflicte,reduint-ho tot a una qüestió d’ordre públic i deconvivència entre catalans (ara amb radicals violents,per cert, regalant-li arguments). I amb un afegit: unacarnissament amb els presos exigint el complimentíntegre de les penes. És aquest el marc ideal per buscarla “concòrdia” que es pregona? Se’ns dirà que aquest ésun discurs condicionat per la campanya electoral. Vol dirque després del 10-N tot això canviarà, oi?

E

Amenaçari enfonsar elspresos, ésaquesta la viaper a la“concòrdia”?

http://epa.cat/c/s7d4xv

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El Consell de Ministresaprovarà divendres el recursque permetrà de suspendre laresolució del Parlament sobreel rei Felip VI.

10anys

20anys

La morositat es dispara alsnivells de fa 13 anys. Els crèditsdubtosos voregen ja el 5%, lataxa més elevada des delsetembre del 1996.

Prop de 5,3 milions deciutadans catalans estanconvocats a les urnes per elegirel sisè Parlament català des dela restauració de l’autogovern.

Rei blindat Morositat elevada La gran decisióTal diacomavui fa...

a reacció popularque viu Catalunya

és la comprensibleresposta i enfada-ment d’una part ma-joritària de la societat

catalana que considera injusta la sen-tència de l’1-O. I no es pot barrejar, sen-se buscar rèdit polític i l’objectiu crimi-nalitzador, les legítimes manifesta-cions pacífiques amb aldarulls senseautoria definida i sobredimensionatspolíticament pel PP i Cs i mediàtica-ment pels mitjans unionistes –sónmolt menors que els fets dels armillesgrogues de França o les protestes deles vies del TAV de Múrcia. En cap casrepresenten l’independentisme com amoviment. Tampoc ajuda a aïllar elselements violents si les càrregues poli-cials de Mossos i Policía Nacional sónindiscriminades, i injustificadamentviolentes. Dirigides impunement con-tra ciutadans que es manifestaven pa-cíficament. Un afer en què s’ha trobata faltar el lideratge del president Torra idel conseller d’Interior, Miquel Buch.Perduts tres dies entre el silenci, lesdiscrepàncies internes entre ells i lesexplicacions contradictòries. Una reac-ció inexplicable, entre altres coses per-què tot el que ha passat era més queprevisible. Ara, l’independentisme hau-rà de superar el xoc posttraumàtic i re-definir estratègies. Amb alguns objec-tius essencials: governar amb políti-ques de progrés i eficiència, preservarles institucions, arribar al fet que coma mínim dos terceres parts del Parla-ment exigeixin el referèndum, impulsarun gran moviment social per a l’allibe-rament dels presos polítics i articularuna proposta política viable per a l’au-todeterminació. Perquè, davant un Es-tat repressiu tancat en banda a la solu-ció política i democràtica del conflicte,l’única opció de l’independentisme noés resistir com alguns amants de l’èpi-ca i la retòrica revolucionària defensen.L’única opció de l’independentisme ésla tàctica de Luis Aragonés, el savid’Hortaleza: continuar guanyant, cadacop amb més força. Una idea quemanllevo a Oriol Junqueras, la vaig es-coltar separats pel maleït vidre de lapresó de Lledoners i ara agafa tot elsentit després de la condemna màxi-ma de 13 anys per a qui la sentènciaconsidera “el líder” del procés. I, perguanyar, l’activisme és important peròla política és imprescindible. Ara mésque mai. Al Parlament, des del govern,al Congrés, a Europa i arreu. Cal tenir-ho clar, malgrat l’unionisme en bloc, in-clòs el PSOE, s’hi negui a hores d’ara.

L

Full de rutaFerran Espada

Resistir oguanyar?

a sentència del Suprem contra elslíders independentistes de l’1d’octubre no només és una ven-

jança contra els independentistes.Amb l’intent de fer un escarment a totel moviment independentista i crearpor entre els activistes i futurs líders, lasentència ha creat un antecedent moltperillós per a qualsevol activista dequalsevol causa.

TOTA LA SENTÈNCIA, però en especial lareferida a Jordi Cuixart, troba un puntmolt pervers al voltant del que significala desobediència civil. Associant qual-sevol acte de desobediència civil al de-licte de sedició està marcant tota lluitade tota mena com a punible amb l’ordrede 10 anys de presó. N’hi ha d’homici-dis, violacions i agressions sexuals ifins i tot de pertinença a banda armadao de terrorisme que han tingut con-demnes molt més lleus que les que elshan caigut als líders independentistes.Fins ara la desobediència civil enaquest país, com la que poden estarfent els activistes de la PAH en impedirun desnonament, o la que fan els vagu-

L istes quan formen un cordó davant dela policia i impedeixen l’accés a Merca-barna o Mercamadrid, podia estar pe-nada amb delictes molt menors comdesobediència, alteració de l’ordre pú-blic o resistència a l’autoritat (delictesque poden tenir fins a un any de con-demna).

DESPRÉS D’AQUESTA SENTÈNCIA, i en es-pecial l’aplicada al Jordi Sànchez i enJordi Cuixart, significaria que gairebéen totes les vagues generals que es fa-cin a partir d’ara, molts dels vaguistespoden ser encausats i penats per sedi-ció. Significaria que els qui fan resis-tència pacífica a un desallotjament elspoden encausar i penar amb 10 anys depresó. Un simple tall de carretera, devies, d’un carrer o no obeir les ordresd’un policia de forma col·lectiva, potportar a penes més elevades que els de-lictes penals més greus.

TOT I QUE MOLTA GENT que es pugui con-siderar “d’ordre” cregui que criminalit-zar la dissidència al carrer pot ser unabona notícia, s’obliden que ells demà

poden ser els que siguin dissidents.Una simple manifestació veïnal contraun equipament que no es vol al barri enla qual es talli un carrer i no s’obeeixi lapolicia municipal pot acabar amb pe-nes com aquestes.

LA SENTÈNCIA ÉS UN ATAC a la capacitatde lluita al carrer, i per això els sindi-cats catalans, inclosos UGT i CCOO deCatalunya, han sortit a denunciar-la.Un dels problemes que genera la ven-jança de l’Estat espanyol sobre l’inde-pendentisme no és només que ataquiels drets civils i polítics dels indepen-dentistes, és que dibuixa un conjuntd’eines i interpretacions de la llei moltrepressives, i que el poder utilitzaràcontra aquell qui li plagui.

I AQUEST LLEGAT QUE ESTÀ DEIXANT LAVENJANÇA DE L’ESTAT cap a l’indepen-dentisme és un llegat autoritari quepatiran tots els espanyols. Siguin o noindependentistes. Perquè tard o d’ho-ra, tots en algun moment som dissi-dents, i per tant, tots en serem, de sedi-ciosos.

Jose Rodríguez. Sociòleg

Tots serem sediciososTribuna

Condemna a totsels catalansb Fou una valuosa pèrdua detemps el judici de quatre me-sos de l’1-O del Tribunal Su-prem a Madrid, perquè tot elque la fiscalia ha pogut aportarcom a proves, només ha que-dat en clar la venjança rabiosade l’Estat cap a l’atrevimentque vàrem tenir els catalans deburlar la contundent recercad’unes urnes que no van saberlocalitzar, amb la humiliaciód’aparèixer puntualment de totarreu, per utilitzar-les en el refe-rèndum (no autoritzat), donantun resultat exultant cap al sis-tema policial espanyol.

Allò els va ferir com una picaal toro, però aquest no va morir,i després d’una aferrissadapersecució dels polítics cata-lans-nes independentistes queel van portar a terme, hanaconseguit mitjançant la sen-tència d’avui posar-los penesde 9 a 13 anys de presó, total99, a la meitat del govern i tor-

nar a amenaçar els exiliats-desactivant de nou l’euroordred’extradició que el magistratLlarena ja tenia a punt.

Això és la conseqüència dela “farsa” d’aquest esmentatjudici que interpreta falses rea-litats, i que els vídeos han po-gut demostrar sense dubtes, al’opinió pública.

El president del Tribunal Su-prem, el jutge Sr. Marchena,avui, 14/10/2019, ferit en el seuamor propi per l’avanç de lasentència a la qual unes filtra-cions hi varen tenir accés, haoptat per sorprendre’ns a totsfent-la arribar al seus interes-sats empresonats-des i mitjansen general, perquè els serveixid’escarment, intentant mini-mitzar l’expressió d’en Cuixartde: “Ho tornarem a fer.”LLUÍS VINUESA SERRATETerrassa (Vallès Occidental)

Avui, 14/10/19

b Avui potser rebreu més car-tes que mai a la bústia. Poden

ser cartes d’indignació, de do-lor, de vergonya, inclús tambéde sorpresa perquè sempre hiha la bona gent que creu en labondat i la imparcialitat de lajustícia espanyola.

Avui també, a través de LaCrida he rebut una carta d’enJordi Sànchez des de la presódient-nos que la sentència nol’ha ensorrat ni atemorit per-què no significa la seva derro-ta sinó la vergonya de l’Estatespanyol.

Ara, des de la finestra delmeu escriptori veig ploureaquí a Calders i fins a la mun-tanya de Queralt i els Rasos dePeguera. Els nostres amicspresos, si aquesta sentènciainhumana es compleix, no po-dran veure ni visitar tanta be-llesa en molt temps. Els pre-nen la llibertat per espantar-nos a tots, sense pensar ni unmoment que són polítics quehem elegit nosaltres, la gentdel poble, que tenen marits idones i fills (alguns molt me-nuts). Ells, els del Tribunal Su-

prem, potser dirien que la vidad’una sola persona és sagra-da, però no pensen que la lli-bertat és més sagrada que lavida. Ells s’han cobert d’igno-mínia encara que ho hagin fetpensant que ho feien bé. No-més aquest pensament ja elsdesacreditaria com a perso-nes, com a demòcrates i coma juristes.

Ara ja entenc per què elmeu oncle Lluís M. Capell iBergadà, magistrat i presidentde l’Audiència de Lleida, quanel proposaven per al Suprem,ell es negava a anar-hi per “noperdre” la seva “llibertat depensament i d’acció”. Li feienpor les pressions, que sensdubte a Madrid són molt mésfortes que a Lleida.

Companys empresonats,estem amb vosaltres. Aquestasentència us desfà la vida pe-rò us converteix en icones dela Catalunya eterna que faremindependent entre tots.FRANCESC CAPELLCalders (Moianès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Pablo Casado, PRESIDENT DEL PARTIT POPULAR

“Lamento la mort d’un ciutadà francès després de l’esforçque va fer per evitar el sabotatge a l’aeroport del Prat”

La frase del dia

eixi’ns començar aquest articlecompartint amb vostès una inti-mitat. Estem explicant a les

nostres classes amb directius veteransi d’altres de més joves la importànciade l’Agenda 2030 i dels objectius dedesenvolupament sostenible impul-sats per les Nacions Unides i aprovatsel 25 de setembre del 2015. I estem ex-perimentant un conjunt de reaccionscurioses per part d’aquests partici-pants. En el context temporal d’apari-ció de l’Agenda, acostumem a presen-tar com a dada prèvia a l’aparició del’Agenda 2030 la publicació de l’encícli-ca Laudato si del papa Francesc (junydel 2015) i com a dada posterior al’Agenda la mobilització global contrael canvi climàtic liderada per la jovenís-sima activista mediambiental suecaGreta Thunberg a partir de l’agost del2018. Per a aquells que no coneguin elcontingut de la Laudato si, només di-rem que l’encíclica se centra en el pla-neta Terra (la nostra casa comuna)com a lloc en què viuen les persones,defensant la natura, la vida animal i lesreformes energètiques. El papa Fran-cesc qüestiona el consumisme i el mo-del de desenvolupament en el que té dedepredador i irresponsable, i fa una cri-da a l’acció per combatre la crisi am-biental, i per fer-ho també connectantla lluita contra la degradació ecològicaamb la justícia social.

TORNEM ARA A LES REACCIONS CURIOSESdels nostres participants en els cursosde formació directiva. Els directius ve-terans acostumen a veure amb –di-guem-ne– certa normalitat la referèn-cia al papa, mentre que s’incomodenamb les imatges que reproduïm en lapantalla protagonitzades per l’activis-ta amb trenes i cara enutjada. En els jo-ves directius la reacció és la inversa.Posen rostres de perplexitat o rebuigdavant d’aquell senyor vestit amb sota-na, casulla, pal·li, roquet, musseta, mi-

D tra i solideu blancs, però s’identifiquen–diguem-ne– prou bé amb les maneresi consignes de la jove sueca.

DAVANT EL FENOMEN DE LA GRETA THUN-BERG han plogut un munt de crítiquesreferides a la instrumentalització, ma-nipulació o sacrifici d’una menor, al’excés de pressió a què se la sotmet, ala seva constant exposició mediàtica,al cost personal i familiar que està pa-gant i haurà de pagar, a la proliferacióefervescent d’emocions, icones, selfiesi consignes que l’acompanyen o fins itot a la presumpta suplantació d’un rolque hauria de correspondre a un adult ino a una nena que hauria d’estar estu-diant a l’escola. Algunes d’aquestes crí-tiques, per cert, sobretot les referidesal muntatge mediàtic, també es van re-petir davant del recent fenomen viraldel Me Too. Però no oblidem que el queen principi era un simple hashtag em-prat per més de cinc-centes mil perso-nes ha acabat tenint implicacions“pràctiques” en la societat, la legislaciói la consideració i promoció professio-nal de les dones (i la degradació profes-sional d’alguns homes).

NO ÉS NECESSARI RECORDAR QUE LES DE-NÚNCIES i reivindicacions feministesno van començar amb el Me Too i queles reclamacions mediambientals tam-poc ho van fer amb el moviment Fri-days for Future. Ambdós casos han es-tat tan sols factors catalitzadors esde-vinguts, segurament, en un momentd’oportunitat per fer-los més visibles iper aterrar-los a la pràctica.

HI HA, PERÒ, UN ELEMENT DE LA GENERACIÓTHUNBERG REALMENT NOU. Alguns delspensadors que van inspirar la nova sen-sibilitat mediambiental, com ara HansJonas, afirmaven el 1979 que l’ésserhumà havia d’actuar amb cautela i hu-militat davant l’enorme poder trans-formador (de vegades devastador) de

la tecnociència i que la supervivènciahumana dependria dels nostres esfor-ços per tenir cura del planeta. Des de lavisió kantiana del deure, Jonas va for-mular un nou principi categòric, elprincipi de la responsabilitat: “Actuade tal manera que els efectes de la tevaacció siguin compatibles amb la perma-nència d’una vida humana autèntica ala Terra.” El que activava el principi deJonas no era la realitat (encara no tanescandalosament danyada llavors), si-nó la capacitat humana d’imaginar unescenari catastròfic derivat de la ma-teixa acció humana.

THUNBERG PARLA, DENUNCIA I ES MOBILIT-ZA des de les dades que evidencien,quaranta anys després, la gravetat dela situació: “Vostès només parlen sobreseguir endavant amb les mateixes ma-les idees que ens van ficar en aquestdesastre, fins i tot quan l’únic sensatque poden fer és posar el fre d’emergèn-cia. No són prou madurs per dir les co-ses com són. Fins i tot aquesta càrregaens la deixen a nosaltres els nens. Vos-tès diuen que estimen els seus fills persobre de tot, però els estan robant elseu futur davant els seus propis ulls.”La generació Thunberg capgira total-ment els nostres procediments ètics.Fins ara, érem els adults els qui esdeve-níem les veus morals dels infants, elsqui preguntàvem “Per què ho has fet?”,tot donant a entendre en la mateixa in-terrogació la possibilitat d’una acció in-correcta. Ara són els nostres fills els quiens demanen comptes, els qui ens in-terpel·len. El seu “Per què ho heu fet?”no és tan sols una pregunta, sinó un mi-rall dolorós que ens projecta una partde la nostra pitjor imatge. Thunberg,en definitiva, ens fa mal perquè és laveu dels nostres fills que ens passacomptes en vida. I, per cert, encara nohem pensat prou bé el que significa cul-turalment que les veus morals invertei-xin la seqüència generacional.

Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano. Professors d’Esade-URL

Generació ThunbergTribuna

é raó la líder de Csal país, Lorena

Roldán: la revoluciódels somriures, ara sí,s’ha acabat. Per des-gràcia han aconseguittombar-la. La cruel

sentència de dilluns ha estat la gotaque ha fet vessar la paciència del sectormés fogós de l’independentisme, i al-gunes de les protestes s’han desbocat.Els governs, també el català, han per-dut el control. Perquè aquí tothom sap,malgrat el que s’inventi el Suprem, queaquest moviment va néixer i és empèsper la gent, i no per polítics que l’hau-rien enganyada. I una part, minúsculaperò suficient per fer soroll, s’ha atipatde rebre. Molts són joves, que no ente-nen que això passi al seu país en demo-cràcia, i malauradament s’han adonatque no tenen res a perdre si eleven elto, perquè més greu ja no pot ser la re-pressió: l’antic govern, exiliat o con-demnat a dures penes; el nou, amena-çat i lligat de peus i mans; detencionsarbitràries sense proves; Mossos quepeguen com ells, i un país ja ocupat perforces paramilitars... Què més podenfer ja? I com més repressió activin, pit-jor, perquè més s’hi tornaran. Tant ésde què els acusin i què els facin, si elsacusaran i els ho faran igual. Com de-uen enyorar ara fins i tot els seus carce-llers els responsables del que quedamés en evidència que mai que van seraccions exquisidament cíviques...

Els aldarulls dels últims dies s’han decondemnar i aturar ja, és clar. I cal queles aigües es calmin i eines brutals i pa-cífiques com ara el Tsunami prenguintot el protagonisme que mereixen. Peròvenen setmanes, mesos, d’inestabilitata molts nivells. Potser alguns s’adona-ran ara, a dins, de l’enorme irresponsa-bilitat de dur als tribunals un conflictepolític, i a fora, de la seva inacció cínica.La protesta i la desobediència civil sónaquí per quedar-se, mentre ningú posisolucions polítiques sobre la taula. Aveure si ho entenen d’una vegada.

T

De set en setÒscar Palau

Solució o caos

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 20196 |

Una gentada en laprimera etapa perocupar el gruixcentral de les viesper on passen

Diversos factors hancontribuït a atiarla tensió, a bandade la sentènciadel Suprem

Per què hi haara aldarullsen lesprotestes?

Comencen lesMarxes per laLlibertat capa BarcelonaNacional

Davant les imatges de càr-regues policials expediti-ves enmig d’uns carrers deBarcelona plens de barri-cades en flames, el Depar-tament d’Interior de la Ge-neralitat va voler donarahir un missatge graníticde fermesa. En episodisd’aldarulls com els ja des-crits i viscuts, els Mossosd’Esquadra no només con-tinuaran intervenint comara, sinó que ho faran uti-litzant “tots els instru-ments que tenen a mà”,com per exemple el gas pe-bre, per intentar restablirl’ordre públic. Amb aquestraonament, el màxim res-ponsable polític del cos,Miquel Buch, va voler evi-tar suspicàcies sobre unasuposada equidistànciadel govern respecte als in-cidents registrats durantles protestes de caràcterindependentista. Alhoratambé tanca files amb lapolicia catalana en un mo-ment en què algunes de lesseves actuacions han es-tat criticades, i amb dure-sa, pel fet de ser considera-des excessives entre veusdels mateixos partits del’executiu. I, en consonàn-cia amb tot plegat, Buchno es planteja dimitir, al-menys per ara.

El d’ahir va ser un diaque va clarejar agitat per algovern de Quim Torra. Lanit anterior, la capital cata-lana havia estat escenarid’una batalla campal entregrups d’incontrolats i elsMossos. Això va propiciaruna reunió a Palau en què,a banda del president de la

Generalitat, van participarel vicepresident, Pere Ara-gonès; les conselleres de laPresidència, Meritxell Bu-dó, i de Justícia, Ester Ca-pella; el mateix MiquelBuch, i el secretari generaldel seu departament,Brauli Duart. Segons va ex-plicar el titular d’Interiorhores més tard, durant latrobada es va fer l’avalua-ció d’uns incidents que vancausar uns 250 focs i mésde 200 ferits. “La valoracióque fem és que la violènciaés intolerable, per als veïnsi veïnes i per als mateixos

militants independentis-tes”, va manifestar Buch,que també va revelar queen les protestes de dimartsa la nit s’havia detectat lapresència de “provoca-dors” violents, que va de-manar que siguin “aïllats”en les mobilitzacions quehagin de venir. No va volerdetallar, però, res més,com ara si aquests esvalo-tadors estan identificats ovinculats als CDR, però vavaticinar que també parti-ciparien en la concentra-ció que, una estona méstard, es faria a la Gran Via,on també va donar per des-comptat que es produiriendesordres. No anava gairedesencaminat. En tot mo-ment, però, Buch va volerremarcar “el caràcter cívici no violent” que han tingutles mobilitzacions de l’in-dependentisme en els úl-

tims anys, tot i que se’l vaveure incòmode quan se liva preguntar si feia aques-ta mateixa consideraciórespecte a l’ocupació del’aeroport del Prat. No vavenir a dir que sí, però tam-poc que no.

Reunió a PalauMalgrat que el consellertambé va assegurar que lareunió a Palau s’haviadesenvolupat en un climasense estridències, altresfonts assenyalen que vaser més aviat tensa, ja quealguns consellers d’ERChaurien retret la contun-dència aplicada pels Mos-sos en alguns moments dela nit. També es va trobar afaltar una condemna ex-plícita, ja d’entrada, delsincidents per part de Pre-sidència.

Entrada la nit, i amb al-darulls encesos a Barcelo-na, Tarragona i Lleida, elpresident Quim Torra vaemetre un missatge pertelevisió per fer una cridaa la calma i no caure en“provocacions”. “Això s’had’aturar ara mateix”, vaafirmar. El president vaexposar que “l’1 d’octubrevam derrotar l’Estat sensedestrossar res. L’indepen-dentisme construeix, nodestrossa, no va contraningú, va a favor de tots”.

Enmig de tot aquestbrogit, una eventual di-missió del conseller va seruna elucubració que vaacabar d’arrodonir la jor-nada. “La tasca del titulard’Interior sempre estàsubjecta a peticions de di-missió, forma part de lanormalitat del càrrec. Araestic concentrat, però, a

garantir l’ordre públic i eldret a manifestar-se. Jatindrem temps de fer lesvaloracions i donar les ex-plicacions correspo-nents”, va ser la seva res-posta per tallar d’arrel les

fabulacions. La direcciódel PDeCAT va donar or-dres de no erosionar la fi-gura de Buch.

En una compareixençaa la seu del departament, idesprés que alguns sindi-

cats haguessin alçat la veupel fet de no sentir-se em-parats per la direcció delcos, el conseller va volerfer una defensa tancada isense fissures de la tascade la policia catalana, de

MISSATGE · Miquel Buch condemna de manera rotundaels aldarulls, que atribueix a grups de “provocadors”, i fa unadefensa tancada dels Mossos DISPOSITIUS · Malgrat lescrítiques d’excessos, la policia catalana intervindrà com finsara, si cal amb gas pebre DIMISSIÓ · El conseller la descarta

Francesc EspigaBARCELONA

Interior mostra to

“Els cossos policialshan de disposar detotes les eines quetenen a l’abast perafrontar la situació”Pere FerrerDIRECTOR GENERAL DELS MOSSOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases“La violència no ensrepresenta ni ensrepresentarà mai...Estic orgullós d’aquestesperit de civisme”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Les imatges dedimarts a Barcelonasón intolerables i lapolicia actuarà peraïllar els violents”Miquel BuchCONSELLER D’INTERIOR

El conseller d’Interior, durantla compareixença d’ahir ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Generalitat avalaque la PolicíaNacional utilitzipilotes de goma

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 7

ContradiccionsL’APUNT conseller d’Interior per avaluar la situació i evitar per-

dre les competències en seguretat, i que després sesumava a la Marxa per la Llibertat. A d’altres partits,com ara els estatals, no se’ls retreuen les contradic-cions, i fan electoralisme tant com els convé, encaraque esgarrapin vots a canvi de malmetre la convivèn-cia a Catalunya.Carles Sabaté

No és fàcil estar al capdavant de res aquests mesos aCatalunya. La ràbia continguda pel Suprem resulta di-fícil de gestionar i genera contradiccions. Els gover-nants d’ERC i Junts ho pateixen i poden tenir contra-diccions o caure una mica en l’electoralisme, lamen-tant la força policial, i defensant el conseller d’Interior.Ho pateix Torra, que ahir havia de reunir-se amb el

El Tribunal Constitucio-nal va admetre a tràmitahir l’incident d’execuciópresentat pel govern espa-nyol i va suspendre caute-larment, mentre no espronuncia sobre el fons,diversos apartats d’unaproposta de resolució–merament declarativa–del debat de política gene-ral del 26 de setembre alParlament que ratificavencom a “orientació políticageneral del govern” la vo-luntat d’exercir el dret al’autodeterminació com aresposta a la sentència, re-clamaven una amnistia encas de condemnes i legiti-maven la desobediènciacivil i institucional. El TC,a més, va emetre senglesprovidències per advertirla mesa i el seu secretari,amb el president RogerTorrent al capdavant, pe-rò aquest cop també el pre-sident de la Generalitat,Quim Torra, i tot el seu go-vern que incorreran en“responsabilitats penals”si no “impedeixen” inicia-

tives que “eludeixin” lasuspensió. En termes si-milars, el tribunal ja va ad-vertir la mesa la setmanapassada de les conseqüèn-cies “d’ignorar” la suspen-sió cautelar que va dictarde dues altres resolucionsdel ple del 25 de juliol, tam-bé sobre l’autodetermina-ció i en reprovació del rei.

A tots en concret els ad-verteix de la seva “obliga-ció d’impedir o paralitzarqualsevol iniciativa quesuposi ignorar o eludir lasuspensió acordada, ad-vertint-los de les eventualsresponsabilitats, inclosala penal, en què podrien in-córrer”. L’advocat de l’Es-tat va tornar a emparar lapresentació de l’incidentde nul·litat en la sentènciadel TC que declarava la in-constitucionalitat i nul·li-tat d’una altra resolució,l’anomenada declaracióde ruptura del novembredel 2015, que expressavala voluntat d’avançar cap ala independència. El Par-lament i la fiscalia tenenara 10 dies per presentarles seves al·legacions alTC. ■

a Suspèn noves resolucions sobre ladesobediència i l’autodeterminacióa Amenaça la mesa i també el govern

El TC avisa aral’executiu queobviï mocionsdel Parlament

Ò.P.J.BARCELONA

La bancada independentista, durant una de les votacionsdel debat de política general del setembre ■ ORIOL DURAN

qui va dir que continuaràactuant quan es produei-xin situacions tenses comara llançament d’objectesals agents o el trencamentd’un cordó preventiu. “Nodefugirem la nostra res-

ponsabilitat de garantir laseguretat ciutadana”, vamanifestar, però alhora varecordar que per principitotes les operacions es re-visen per si hi ha accionsque no s’ajusten als proto-cols, per aleshores corre-gir-les. Un dels casos que jatenen sobre la taula sónunes imatges on furgone-tes dels antidisturbis prac-tiquen la tècnica del car-rusel, que consisteix aanar a tota velocitat capals manifestants per dis-persar-los i que, en princi-pi, ja no és reglamentària.

La intervenció més con-tundent, però, va ser laque va fer el recentmentnomenat nou director ge-neral dels Mossos, PereFerrer, que va defensarque, en el marc del disposi-tiu coordinat entre dife-rents cossos que s’estàduent a terme aquestsdies, la Policía Nacionalcontinuï llançant pilotesde goma, encara que el seuús a Catalunya estigui pro-hibit pel Parlament. “Totsels cossos policials han dedisposar de totes les einesque tenen a l’abast per

afrontar la situació que te-nim davant”, va manifes-tar Ferrer, que també vaser rotund quan va afir-mar que, si els Mossos s’hiveuen empesos, també fa-ran servir el gas pebre. Perreforçar el dispositiu, l’Es-tat enviarà més agents delCNP a Catalunya els prò-xims dies.

D’altra banda, quatredels sis detinguts dimartsa Barcelona durant els al-darulls, són a presó, se-gons va informar ahir elcol·lectiu d’advocats Aler-ta Solidària.. ■

o de fermesaL’Ajuntament de Barcelona havalorat en 320.000 euros elcost dels 250 contenidorsque es van cremar en els alda-rulls de dimarts a la nit a Bar-celona. A aquesta suma s’hihaurà d’afegir el cost de lesneteges suplementàries ques’han dut a terme i el d’asfal-tatge dels carrers, i que elsserveis tècnics municipalsencara no han valorat. El regi-dor de Presidència, Jordi Mar-tí, va fer aquesta valoraciódesprés d’una reunió de lajunta de portaveus del consis-tori on “tots els grups, de ma-nera unànime, han fet una cri-da a la calma i a la tranquil·li-tat...” “Fets com els de di-marts hem de demanar queno es tornin a produir”, va dir.En total, els aldarulls que esvan produir en diferents puntsde Catalunya van acabar amb31 detinguts i 57 mossos d’es-quadra ferits. Hi ha 14 arres-tats a Tarragona, nou a Lleida,sis a Barcelona, un a Sabadelli un més a l’Ametlla del Vallès.Les detencions es van produirper motius diversos, com aradesordres públics o atemptata agents de l’autoritat. La Po-licía Nacional, per la seva ban-da, comptabilitza 18 agentsferits.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

1.200agents del CNP hi ha des-plegats a Catalunya i el mi-nisteri n’enviarà més, vaanunciar ahir.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fins a 250contenidorsreduïts a cendres

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 20198 | Nacional |

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Hi ha determinadesactituds que nonomés no ajuden, sinóque ens debiliten i ensfan més vulnerables”Oriol JunquerasPRESIDENT D’ERC

“La violènciano ens representani ens representaràmai”

Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“No crec que elpresident de laGeneralitat hagi de sera les marxes, sinó ala Generalitat”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

“Allunyem-nos detotes les actitudsviolentes i depuremles accions nojustificades”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN

“Us volenviolents i dividits...La resposta:pacifistes i units”

Juan José IbarretxeEXLEHENDAKARI

“No hi pot haverpal·liatius, no hiha res que justifiquila violència”

Gabriel RufiánCAP DE LLISTA D’ERC AL CONGRÉS

Junts per Catalunya i ERCvan fer pinya ahir per lacontinuïtat del consellerde l’Interior, Miquel Buch,després que diverses veusde l’entorn republicà endemanessin la dimissióper la violència policialcontra els manifestantsque protestaven per lasentència del Tribunal Su-prem. En un comunicat,JxCat va reclamar ques’investiguin els incidentsi, si cal, que s’apliquin me-sures contra els agentsdels Mossos que actuïncontra les normes esta-blertes, però va donar su-port a Buch davant d’una“situació de gran comple-xitat”. ERC va remarcarque defensa el dret a la mo-bilització, però va exigir“responsabilitats per lesaccions policials injustifi-cades”.

Després del gabinet decrisi al matí entre el presi-dent, Quim Torra; el vice-president, Pere Aragonès;la consellera de la Presi-

dència, Meritxell Budó, i lade Justícia, Ester Capella,els republicans van eme-tre un comunicat per de-fensar que “l’objectiu prio-ritari” dels Mossos ha deser preservar l’exercicidels drets civils i políticsdel conjunt de la ciutada-nia. També exigeixen elcompliment escrupolósper part de la policia de lesconclusions aprovades pelParlament que prohibei-xen les bales de goma iaposten per la proporcio-nalitat i la mediació. “En-tenem que, a la immensamajoria dels efectius delcos, els guien la vocació deservei i els valors democrà-tics, però per aquest motiués encara més incompren-sible que alguns elementspuguin portar a terme ac-cions que, de manera sis-temàtica, contradiuenaquests principis”, afir-men. Aragonès va fer cos-tat “als 17.000 mossos, lapolicia democràtica queavalua sempre les sevesactuacions”.

Els dos socis de governvan obviar en públic les di-

verses veus de l’entorndels partits que sustentenel govern que han recla-mat des de dimarts la di-missió del conseller.Abans que Buch donés ex-plicacions ahir a la tardaen roda de premsa, les jo-ventuts d’ERC van retirarel suport polític i parla-mentari –a través de la se-va diputada, Rut Ribas– ala conselleria d’Interior i alseu titular “davant el des-control dels antiavalots iels abusos policials viscutsa Catalunya les darrereshores”. “Des de l’inicid’aquest govern hem vistamb preocupació creixentun lideratge erràtic, con-tradictori i incomprensi-ble del cos de Mossos d’Es-quadra per part de la con-selleria”, denunciaven enun comunicat.

També Demòcrates deCatalunya, que forma partdel grup d’ERC a la cam-bra, va exigir dimarts la di-missió del conseller “coma màxim responsable de laindigna i terrible actuacióde la policia, donant copsde pal literalment i gratu-

ïtament a centenars deciutadans pacífics, i dei-xant ferits de gravetat”.En cas que la dimissió no

es produeixi, exigeixen alpresident, Quim Torra,que el destitueixi. Demò-crates està representat al

grup republicà amb Anto-ni Castellà i AssumpcióLaïlla.

D’altra banda, abansdel comunicat de JxCatque donava suport a Buch,almenys una desena de di-putats del grup en dema-naven la dimissió, segonsinformava l’ACN, en con-siderar que el conseller“no està preparat” per ges-tionar els dies que venen.Igualment, des de l’entornde JxCat, l’exconselleraClara Ponsatí va piular di-marts que considera queBuch ha de plegar. Exilia-da a Escòcia, es va presen-tar com a número 3 a leseleccions europees a la llis-ta de Carles Puigdemont.“Si els controla perquè els

JxCat i ERCfan costata Bucha Els socis de govern reclamen que s’investiguin els incidents isi cal que s’apliquin mesures contra els Mossos a Les joventutsrepublicanes i Demòcrates demanen que el conseller plegui

Emili BellaBARCELONA

“El primer que demanaria ésque el govern surti, doni expli-cacions i faci una crida a lacalma. No crec que el presi-dent de la Generalitat hagi deser a les marxes, sinó a la Ge-neralitat.” L’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, va cri-ticar ahir el president Torraper haver marxat del Palau dela Generalitat per unir-se auna de les Marxes per la Lli-bertat després de la nit dedisturbis a Barcelona i altres

punts del país: “Les manifes-tacions no són cap problema,són un dret democràtic quefan la democràcia millor. Peròel lloc del president és la Ge-neralitat i donar explicacionsper tranquil·litzar la ciutada-nia i fer propostes concretesper sortir de la situació debloqueig.” Colau va fer tambéuna crida general a la calmaen dies “complicats” desprésde la sentència condemnatò-ria de l’1-O.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Colau critica que Torra anés a la marxa

El conseller del’Interior, MiquelBuch, ahir davant de lapremsa gràfica ■ EFE

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“M’agradaria que elpresident Torra d’unaforma manifestamostrés l’oposicióa la violència”Fernando Grande-MarlaskaMINISTRE DE L’INTERIOR

“No es donenels supòsits peraplicar la lleide seguretat”

José Luis ÁbalosSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSOE

“Torra ha perdutqualsevol legitimitat, siés que alguna vegadala va tenir, per serpresident”Margarita RoblesMINISTRA DE DEFENSA

“El govern ha d’enviara Torra un requerimentperquè compleixiles seves obligacionsconstitucionals”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

“Proposo quecessem Torra,que s’apliquila Constitució”

Albert RiveraLÍDER DE CIUTADANS

“Al marge de lesparaules i els tuits,Torra està responentamb la gran feina queestan fent els Mossos”Carmen CalvoVICEPRESIDENTA ESPANYOLA

controla. Si no els controlaperquè no els controla.Buch no pot seguir”, va es-criure.

El candidat de JxCat alSenat en les eleccions del10-N, Roger Español, queva perdre un ull per l’im-pacte d’una bala de gomadurant les càrregues poli-cials de l’1-O, va denunciarque, l’única violència, l’es-tà exercint la policia: “Elssuports dels partits hand’anar exclusivament a lagent que està patint la in-justificable violència poli-cial als carrers. Anar mésenllà i condemnar les múl-tiples il·legalitats comesespels cossos de seguretat.Els consellers ja s’espavi-len sols...”

Per la seva part, la Jo-ventut Nacionalista de Ca-talunya, vinculada al PDe-CAT, va rebutjar les ac-cions violentes i va instarel govern a investigar ac-tuacions policials “despro-porcionades”.

La CUP, que completa lamajoria parlamentària in-dependentista, va insistirahir a demanar la dimissióde l’exalcalde de Premià deMar, igual com fan els co-muns i els comitès de de-fensa de la República. Permitjà de Twitter, els anti-capitalistes exigien tambéla dissolució de la Brimo iun canvi de model en la se-guretat. “Prou criminalit-zar la dissidència i el dret ala protesta”, hi afegien. ■

El president espanyol, Pe-dro Sánchez, consideraque el de la Generalitat noha condemnat la violènciai va fer una crida ahir aQuim Torra i als membresdel seu govern a fer-ho“sense excuses ni pal·lia-tius, amb claredat i deter-minació”, com a “deurepolític i moral”. En unacompareixença a últimahora després de reunir-seper separat amb els lídersdel PP, Pablo Casado; Ciu-tadans, Albert Rivera, iPodem, Pablo Iglesias,Sánchez va acusar la Ge-neralitat de “camuflar elseu fracàs darrere de cor-tines de fum i foc” i va se-parar el legítim dret a ma-nifestar-se dels indignatsper la sentència del “des-plegament de grups vio-lents”. També va anunciarque hi ha activat un comi-tè “preventiu” format perrepresentants de dife-rents ministeris i dels ser-veis secrets espanyols quecoopera amb els líders delspartits unionistes perabordar la situació i quedes del cap de setmana es-tà “en alerta permanent”.

En qualsevol cas, el go-vern espanyol es resisteixa utilitzar, de moment, lallei de seguretat per pren-dre el control dels Mossosd’Esquadra, tal com ahir li

van reclamar el PP i Ciuta-dans en persona a Sán-chez en la tanda de re-unions, en què l’inquilí deLa Moncloa va demanar-los unitat d’acció.

El secretari general delPSOE, José Luis Ábalos,va remarcar que “no es do-nen els supòsits” per apli-car la llei de seguretat, tot ique va afirmar que no hirenuncien. Al seu torn, elministre de l’Interior, Fer-nando Grande-Marlaska,va assegurar en declara-cions a TV3 que seria “ab-solutament imprudent”agafar el control dels Mos-sos, ja que la coordinacióamb les forces de segure-tat de l’Estat és “immillo-rable”, però tampoc no hi

va tancar la porta més en-davant. També la vicepre-sidenta espanyola, Car-men Calvo, va observarque “el president Torra es-tà responent amb la feinaque estan fent els Mossos”.

Sánchez va mantenir laprimera reunió amb el lí-der del PP, Pablo Casado,que li va demanar que elConsell de Ministres enviïal president Torra un re-queriment “perquè proce-deixi al compliment de lesseves obligacions consti-tucionals i legals” com apas previ a l’aplicació del’article 155. També li vaexigir que trenqui qualse-vol acord institucionalamb l’independentismeen més de 40 ajuntaments

i a la Diputació de Barcelo-na i que apliqui ja la llei deseguretat “perquè Torrano estigui en cap momenten la cadena de comanda-ment de la seguretat i lespolítiques d’Interior de laGeneralitat.

Casado considera que lafiscalia ha d’actuar imme-diatament contra el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, i contra Torraper “haver incitat al desor-dre públic i a la desobe-diència” i “haver partici-pat en els sabotatges a lesinfraestructures de l’Estatjunt amb els violents”.

Casado també esperaque el govern espanyol evi-ti la vaga general de diven-dres. ■

E. BellaBARCELONA

Sánchez demana a Torraque condemni la violència“sense excuses”a Calvo i Grande-Marlaska aplaudeixen la feina dels Mossos d’Esquadra a El governespanyol descarta per ara aplicar la llei de seguretat, com li demanen el PP i Cs

Pedro Sánchez i Pablo Casado, ahir a La Moncloa ■ EFE / JUAN CARLOS HIDALGO

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 201910 | Nacional |

El Tsunami Democràtic,la campanya anònima quecoordina les accions deresposta a la sentència delTribunal Suprem contral’1-O, va fer una crida ahira “impedir sempre, enqualsevol acció”, el perillque algú “pugui promourela violència” o la transfor-mi en “actes violents”, i al-hora va acusar l’Estat i lesforces de seguretat de tre-ballar “per fomentar-la ipracticar-la”. En un comu-nicat difós òbviament a lesxarxes, el Tsunami va qua-lificar així “d’inaccepta-ble” la “brutalitat policial”que s’ha vist aquests dies,per la qual va exigir genèri-cament “que s’assumeixinresponsabilitats políti-ques”, però es va refermaralhora en la no-violènciacom a valor que ha d’inspi-rar totes les accions. “Ésl’estratègia fonamentaldel nostre moviment, perconvicció i per efectivitat”,subratllava, per reivindi-car un cop més els exem-ples de desobediència civilde les darreres dècades.Per a la campanya, la no-violència és “l’eina més po-tent” que té el sobiranis-me per fer evident la “de-mofòbia” de l’Estat, fet pelqual insisteix a fer front ala repressió patida opo-sant-hi “la força no violen-

ta de la gent mobilitzada”.El comunicat demana

que siguin “un èxit abso-lut”, i per tant ara es prio-ritzin, tant les marxes ar-reu del país que entre ahiri demà convoquen l’ANC iÒmnium com la vaga d’es-tudiants i la vaga general ila manifestació unitàriade demà. Al vespre, arrande l’èxit de la convocatòriadels CDR al carrer Marinade Barcelona, també vananimar de fet a sortir alcarrer i a participar en “to-tes les convocatòries” que

es facin aquests dies. Enaquest sentit, si bé un pri-mer text avançava que nopreveien fer-ne noves depròpies abans del 26 d’oc-tubre –dia previst per auna altra gran manifesta-ció unitària i per al Barça-Madrid que La Liga araplanteja traslladar a Ma-drid, fet del qual el perfildel Tsunami a Twitter avi-sava a la tarda dient quepren nota amb un miste-riós “challenge accepted”(desafiament acceptat)–,al cap de pocs minuts el

van substituir per un altreen què eliminaven cap re-ferència a una data concre-ta per dir que serà “aviat”, ique anunciaran la propera

acció un cop estigui conso-lidada la nova aplicació queel Tsunami Democràtic hallançat per ser instal·lada ivalidada al màxim número

possible de telèfons mò-bils. L’app ha de permetrefocalitzar millor les ins-truccions en funció de lesdisponibilitats i limita-cions que declara tenir ca-da usuari, i per tant “ac-tuar amb molta més preci-sió i eficàcia en el llarg camíde la desobediència civil noviolenta que comença”. Enaquest sentit, des del seucanal a Telegram –que ahira la nit ja rondava els300.000 seguidors, mésque el de les mobilitzacionsa Hong Kong, amb una po-blació similar– al matí esva explicar que en les pri-meres 24 hores ja hi ha ha-gut més de 15.000 activa-cions de l’aplicació, sobrela qual van oferir un seguitde respostes a dubtes sor-gits. En aquest sentit, elsresponsables diuen quetreballen perquè també espugui descarregar més en-davant en telèfons iPhone,on avui és impossible fer-ho perquè les seves apps te-nen una política molt mésrestrictiva.

No pararà fins al diàlegEl comunicat acaba felici-tant-se perquè amb les ac-cions posteriors a la sen-tència s’ha tornat a pren-dre la iniciativa, i el movi-ment és “molt més fort”que fa unes setmanes, i as-segura que el camí emprès“no té marxa enrere”, i nos’aturarà “fins que l’Estatespanyol reconegui que had’afrontar el problema po-lític que planteja la ciuta-dania de Catalunya a tra-vés del diàleg i de l’exercicidemocràtic”. “Hem re-obert un nou cicle d’apode-rament ciutadà, i ha co-mençat un llarg camí peracumular forces que hande permetre i garantir unadesobediència civil massi-va. Cada pas nou ha de serendavant”, proclama. ■

Tsunami Democràtic fa unacrida a impedir actes violentsa Es referma en la no-violència i reclama “responsabilitats polítiques” per la “brutalitat policial”aquests dies a Espera que s’estengui la nova aplicació que impulsa abans d’anunciar altres accions

Ò. PalauBARCELONA

Milers de persones van ocupar dilluns la T1 del Prat en la primera gran acció convocada pel Tsunami Democràtic ■ O. DURAN

“Ha començatun llarg camí peracumular forcesque han de permetrei garantir unadesobediència civilmassiva”

“Contra la forçaviolenta i repressivade l’Estat cal oposar-hila força no violentade la gent mobilitzadaen defensa dels dretsi llibertats”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del comunicat

El magistrat Manuel Mar-chena, ponent de la sen-tència contra els indepen-dentistes catalans, va ga-rantir ahir que la històricaresolució és fruit de lescontribucions de “tots i ca-dascun” dels set magis-trats que formaven el tri-

bunal que jutjava i va la-mentat “de cor” que se’nfiltressin detalls als mit-jans. Dos dies després defer-se pública la sentència,Marchena va comparèixerdavant de la comissió per-manent del Consell Gene-ral del Poder Judicial(CGPJ) com a candidatper continuar cinc anysmés al capdavant de la sala

penal del Suprem, càrrecper al qual no s’ha presen-tat cap altre aspirant, se-gons informa EFE.

En l’exposició de la fei-na feta, va destacar la sen-tència del procés, però nola va poder adjuntar per-què encara no està conclo-sa, i va ser objecte de diver-ses preguntes per partdels examinadors. Segons

Marchena, és una resolu-ció “molt especial” i de“gran complexitat”, quepel seu contingut i els pro-blemes que abordava haexigit “de tots els mem-bres de la sala un esforç de-liberatiu”. A banda, va sercrític amb l’elevat nombred’aforats que hi ha a Espa-nya. I va considerar ques’han enfortit les relacionsamb instàncies interna-cionals, i, com a prova del’“absoluta fe en el que s’hadit del diàleg entre tribu-nals”, va recordar la qües-tió prejudicial presentadaal TJUE sobre la immuni-tat de Junqueras. ■

Marchena defensala unitat del tribunalRedaccióBARCELONA

Manuel Marchena, en la compareixença davant del CGPJ perrenovar la presidència de la sala penal del Suprem ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 201912 | Nacional |

197415-1184971T

n un país que no va so-brat de fons públics l’op-timització de la despesahauria de ser una qües-

tió de prioritat nacional. Però al’Estat espanyol les prioritatsque marquen els dirigents polí-tics són unes altres i ara impli-quen posar tota la policia al ser-vei de la causa comuna (espa-nyola) de reprimir el movimentindependentista. Així les coses,aquests dies, Girona, Barcelonai altres ciutats catalanes sónl’escenari inèdit d’inèdites càr-regues policials en què, per pri-mer cop, Mossos d’Esquadra iPolicía Nacional persegueixenen un mateix acte manifestantssobiranistes, braç a braç.

No és el primer cop que les di-verses policies participen enoperacions policials de maneraconjunta, els Mossos estan fartsde donar cobertura a accions depolicia judicial dels cossos espa-nyols. Però sí que és el primercop que aquesta col·laboració esprodueix en qüestió d’ordre pú-blic, competència que es vatraspassar en el seu dia als Mos-sos i que ara, amb motiu del dis-

Epositiu per reprimir les mani-festacions contràries a la sen-tència dels líders polítics delprocés, s’ha vist trepitjada perla presència de la policia estatalals carrers. L’evident conflictepolític que això genera amagauna situació paradoxal, i és quequan més policia hi ha hagutdesplegada a Catalunya per ga-rantir l’ordre públic és quanmés incidents i més greus s’hanproduït, com ja va passar l’1d’octubre del 2017 i va succeirtambé dimarts al vespre amb labatalla campal entre policies ijoves manifestants al cor de l’Ei-xample de Barcelona i també aaltres ciutats de l’Estat.

Més de dos-cents focsb Els greus incidents que esvan viure a Barcelona entrequarts de nou del vespre de di-marts i les dues de la matinadadel dimecres es van saldar ambmés de dues-centes fogueres en-ceses al mig del carrer. Va ser elcolofó de festa inèdit a una mul-titudinària i pacífica manifesta-ció convocada per l’ANC i Òmni-um Cultural que havia congre-gat 40.000 persones, moltes deles quals hi van acudir amb es-pelmes, tal com l’organització

havia demanat i com s’havia feten una de les primeres manifes-tacions per reclamar la llibertatdels presos polítics.

El que havia estat un acte pa-cífic i de no-violència, com totesles manifestacions que han or-ganitzat les dues entitats sobi-ranistes, va esdevenir amb pocsminuts en un camp de batallaamb la policia mostrant moltahostilitat, i agressivitat, i unapart del col·lectiu de manifes-tants, majoritàriament joves,molts joves, oposant-hi resis-tència activa.

Servei d’ordre policialb Fins avui, els més que efi-cients serveis d’ordre de l’ANC iÒmnium havien estat capaçosde controlar les manifestacions,mantenint sempre el bon am-bient i la concòrdia, inclús en ladifícil manifestació que es va fera Madrid a principis d’any, iaïllant els violents i provocadorsquan aquests es detectaven. Di-marts això no va anar així, i, elservei d’ordre, el van exercir demanera efectiva els agents delsMossos i del Cuerpo Nacional dePolicía (CNP) quan ho van con-siderar. Les manifestacions del’ANC i Òmnium sempre s’ha-

vien dissolt de manera pacífica,i dimarts no va ser així.

Les càrregues policials vancomençar per part del Mossos alcarrer Mallorca, expulsant elsmanifestants cap al passeig deGràcia, i van continuar imme-diatament per part dels policiesestatals que carregaven per pas-seig de Gràcia, en direcció Dia-gonal. El moviment policial vagenerar un efecte de pinça so-bre els manifestants, que vanviure moments de pànic en sen-tir-se atrapats entre dos frontsde policies. El fet que el carrerMallorca estigués ple de gent,amb la capacitat de movimentreduïda, va generar també mol-ta tensió en témer que hi podriahaver allaus o aglomeracions. Elmotiu aparent que va desenca-denar la càrrega hauria estat laprovocació d’alguns manifes-tants i el llançament d’objectesa la policia.

Competència vulneradab Una de les preguntes que dei-xen els fets de la nit de dimartsés què hi feien els agents de lapolicia estatal corrent pel pas-seig de Gràcia, amb escopetes iporres, quan la competència enordre públic només els faculta a

fer la vigilància d’edificis esta-tals i sempre rere un primercordó que fan els Mossos. És adir, que si algun cos policial had’anar a l’encontre dels mani-festants ha de ser la policia de laGeneralitat, mentre que la poli-cia estatal queda dins d’un se-gon perímetre. Això és el quehavia passat fins ara en mani-festacions davant de la Prefec-tura de Via Laietana o la matei-xa delegació del govern, a laconfluència de Mallorca i Rogerde Llúria, on hi havia convocatl’acte de l’ANC i Òmnium. Di-marts es va trencar aquesta lò-gica i el paper del CNP va serprimordial. Aquests dies a Cata-lunya la policia estatal hi té des-tinats 1.200 agents de la unitatd’intervenció policial, integratsen 28 grups. Mentre que la

I el foc es vaferl’amo i senyorINÈDIT · Mai dos cossos policials havien participat a Catalunya braç a braç per reprimir unsmanifestants DERIVA · Actes de l’ANC i Òmnium reben tracte de violents i deriven en uns incidentssense precedents POLÍTICA · La forma de coordinació policial evita mesures polítiques més greus

Jordi PanyellaBARCELONA

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019

1352

02-1

2175

21L

Guàrdia Civil disposa de 900agents.

El general Garridob El model d’actuació policiald’aquests dies es decideix i espacta en el centre de coordina-ció conegut com a Cecor, ins-tal·lat a les dependències de laconselleria d’Interior. Enaquest centre, hi fan cap res-ponsables policials de tots elscossos implicats en els disposi-tius d’aquests dies. Ahir, un delsque hi va ser present va ser elgeneral en cap de la Guàrdia Ci-vil a Catalunya, Pedro Garrido,que la setmana passada va ferles polèmiques declaracions enquè advertia que tornarien a ac-tuar de la mateixa manera queho van fer l’1 d’octubre del2017. Sigui quin sigui el paper

de Garrido en aquesta estratè-gia de coordinació, el cert és quela brutalitat policial ha tornataquests dies als carrers de Bar-celona. La diferència és queaquest cop en les accions de re-pressió s’hi ha afegit el cos delsMossos, tot i que els seus altsresponsables van deixar plantatGarrido en l’acte en què va feraquelles declaracions.

Massa policia, pocs lídersb Hi ha una circumstància quegenera una realitat grotesca ique consisteix en el fet que,quan més policia hi ha disposa-da al carrer per controlar els mi-litants sobiranistes, menys evi-dent és el lideratge del movi-ment independentista, òbvia-ment afeblit per l’ús que l’Estatespanyol ha fet de la presó o per

l’obligació de l’exili. És a dir,quan més clara hauria de ser laresposta, menys unitat d’accióhi ha. Durant els fets convulsosde la tardor del 2017, els lide-ratges de Jordi Cuixart i JordiSànchez van ressaltar de mane-ra nítida entre la multitud queels identificava com a referentsde lluita no violenta. Les sevesconsignes eren seguides oferintuna aparença de moviment sotacontrol, incapaç de generarimatges de violència urbanacom les de dimarts. Les posi-cions de resistència pacífica idesobediència civil són les quecontinuen regint el movimentindependentista però l’apariciói consolidació de noves formesde lluita, com els CDR, i ara elTsunami Democràtic, han ge-nerat una lògica dispersió del

discurs i també de l’estratègia.Tot i que des dels CDR i tambédes del Tsunami es fan cridesreiterades a mantenir una acti-tud pacífica, el cert és que estracta de moviments sense lí-ders identificables i que repre-senten un punt d’inflexió en lalluita de l’independentisme.

L’espantall del 155b El desembarcament policial aCatalunya i l’actuació de la poli-cia estatal als carrers de les ciu-tats té una doble finalitat. Perun costat es vol desincentivar elmoviment de carrer, fonamen-tal en el procés sobiranista, i perun altre costat es fa servir com aespantall davant la possibilitatque s’apliquin mesures políti-ques feixugues per a l’autono-mia catalana, com ara la llei deseguretat nacional i l’article 155de la Constitució Espanyola. Ésuna evidència que són els matei-xos membres del govern espa-nyol en funcions els que es dedi-quen a agitar aquests temors. Elministre Fernando Grande-Mar-laska ahir va tornar a parlar dela llei de seguretat, posant-la da-munt la taula, si bé va insistirque encara no ha arribat el mo-ment d’aplicar-la. Per la sevapart, el president, Pedro Sán-chez, va reunir-se per separatamb els líders del PP i Cs ambuna estratègia que trasllada elmissatge inequívoc que si la si-tuació no es pot controlar amb elreforç policial que hi ha avui endia, i la presència efectiva delCNP a Catalunya, sempre es potfer amb altres instruments.

El model de Miquel Buchb Tot i l’evidència que la majorpresència de policies espanyolsa Catalunya no és una qüestiógratuïta, el conseller d’Interior,Miquel Buch, es va entossudirahir a defensar la vigència delmodel de seguretat propi de Ca-talunya i que ara per ara esmantenen plenes les competèn-cies que li atribueix la legislació.Entre aquestes hi ha les compe-tències plenes en matèria d’or-

dre públic. Buch ho va argu-mentar així en la seva compa-reixença d’ahir a la tarda, des-prés d’un matí complicat de re-unions al Palau de la Generali-tat amb el president Torra i al-tres consellers. Buch va insistirque el que hi ha aquests dies ésuna simple qüestió de coordina-ció policial i que les competèn-cies es mantenen intactes.

Pilotes de gomab El que sí que és una evidènciaés que el desplegament dels an-tidisturbis del CNP està lami-nant, si més no, les competèn-cies del Parlament de Catalu-nya. La cambra de representa-ció catalana va votar en el seudia prohibir l’ús de les pilotes degoma que aquests dies s’estandisparant repetidament pelscarrers de Barcelona. El desple-gament d’aquest cos també potdificultar la tasca de control queel Parlament, sempre molt exi-gent en matèria de seguretat illibertats individuals, ha fet del’actuació de les forces de segu-retat a Catalunya.

Irídia denunciab L’increment d’efectius de po-licia al carrer, i l’increment de laviolència utilitzada, no ha fet de-sistir, fins ara, de la presència demanifestants al carrer, que ahirvan tornar a sortir de maneramassiva. Tampoc ha fet desistirels col·lectius que treballen en ladefensa dels drets humans, comés el cas d’Irídia, que ha fet unrecull de pràctiques policials il-legals que s’han detectat, ja siguien les càrregues a l’aeroport o aBarcelona. En aquest sentit esparla de cops de porra al cap, apersones en situació de vulnera-bilitat, i també es denuncia l’in-compliment de la llei que obligaels agents a anar identificatsamb una numeració concreta,tant a la part frontal de l’unifor-me com a la part posterior.Aquest col·lectiu, i d’altres comara Alerta Solidària, també hadenunciat el retorn de les pilotesde goma a Catalunya. ■

Un manifestantllança material a unafoguera, dimarts aBarcelona ■ EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 201914 | Nacional |

Estudiants universitaris itambé adolescents vanomplir ahir les concentra-cions convocades pelsCDR a Barcelona, Girona,Tarragona i Lleida en latercera jornada de protes-ta per les elevades con-demnes als independen-tistes catalans, que vanacabar novament amb for-tes càrregues policials,amb ferits de bala de foami contenidors i cotxes cre-mats. En altres ciutats ca-talanes també es va viureforça tensió amb les con-centracions i les càrreguespolicials. Es Mossos vanestrenar el camió d’aigua apressió, al passeig de SantJoan de Barcelona.

La convocatòria de pro-

testa dels CDR al carrerMarina amb Gran Via deBarcelona va aplegar unes22.000 persones, segonsl’Ajuntament de Barcelo-na. La majoria eren estu-diants, també parelles igrups d’amics, que crida-ven ben fort: “Llibertatpresos polítics!”, “Fora lesforces d’ocupació” i xiula-ven amb ganes l’helicòpterque cada cop volava mésbaix sobre la munió deconcentrats, que omplienel carrer Marina, des delcarrer Diputació fins al’Auditori. En la convoca-tòria es va demanar portarpaper de vàter “per nete-jar tota la merda” de la re-pressió, i una hora desprésde la concentració, van vo-lar rotlles i rotlles de papera l’aire, creant una imatgevisual espectacular.

Els concentrats es vandirigir cap al Departamentde l’Interior per demanarla dimissió del consellerMiquel Buch. La seu erablindada amb tanques iantiavalots, i a les nou delvespre, el to reivindicatiu ifestiu alhora es va tornarviolent liderat per una mi-noria d’encaputxats. ElsMossos van carregar alpasseig de Sant Joan cap ala Gran Via i els manifes-tants es van dispersar endues illes de l’Eixample,on uns activistes molt jo-ves van superar els ques’oposaven a malmetre elmobiliari urbà i van cre-mar contenidors, als car-rer Bailèn i Roger de Flor,on van afectar cotxes. Esvan produir 45 incendis al-hora a l’Eixample. A lesdeu de la nit, van obrir el

trànsit a la Gran Via i elsMossos van usar el camiód’aigua a pressió, on unahora després continuavenels enfrontaments. A mésde ferits, es tenien molès-ties pel gas pebre.

A Girona, unes 20.000persones es van concen-trar a les vuit del vespre ala plaça del Vi convocadespel CDR sota el lema Elsterroristes sou vosaltres iamb una imatge del conse-ller d’Interior. A quarts denou, els concentrats esvan posar a caminar i vasemblar que es dirigien ala caserna de la GuàrdiaCivil i es van desviar poste-riorment cap a la delega-ció de la Generalitat a Gi-rona. Després d’uns mi-nuts, uns 5.000 dels con-centrats es van dirigir capa la Subdelegació del Go-

vern espanyol, on es vanviure les primeres escenesde tensió amb crits i llan-çament d’objectes contrala policia. Llavors, a la pla-ça U d’Octubre van comen-çar les càrregues. Van re-sultar ferits dos nois i unanoia, per bala de foam.

Atropellat a TarragonaA Lleida, es van manifes-tar per protestar per la de-tenció de nou persones lanit de dimarts. La concen-tració es va fer a la plaçaEuropa, molt a prop de lacomissaria dels Mossos.La concentració es va do-nar per dissolta a dosquarts de deu de la nit.

A Terrassa, la manifes-tació convocada pels CDRva arrencar del raval deMontserrat, on hi hal’Ajuntament, i es va diri-

gir cap a la comissaria de laPolicía Nacional. En arri-bar-hi, els manifestants esvan trobar amb sis furgo-netes dels antiavalots de laPolicía Nacional i hi vanseure al davant. A Tarra-gona, els concentrats esvan moure de forma itine-rant intentant, segons lesseves pròpies paraules,evitar càrregues dels Mos-sos. Es movien ràpid, ambsegudes o talls de vies depocs minuts. Un vehicledels Mossos va atropellarun noi, segons unes imat-ges. A Reus, els momentsde més tensió es van viurea les portes de la comissa-ria dels Mossos quan unmanifestant va tirar unatanca a un dels agents.

Al matí, els estudiantsd’institut van ser els quemés van rebre en protago-nitzar la majoria dels tallsde trànsit en la seva pri-mera jornada de vaga. Elsantiavalots de les dues po-licies els van fer fora a copsde la ronda Litoral de Bar-celona, dels accessos a laC-58 a Sabadell, de la C-60a Argentona o de l’N-II aVilassar de Mar. I, en unaprotesta contra el líder deCs, Albert Rivera, al dis-tricte d’Horta, hi va haverdos detinguts i un ferit. ■

a Manifestants molt joves omplen les concentracions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, ontornen la crema de contenidors i les càrreguesa Els Mossos estrenen el camió d’aigua a pressió

M.P. / Ò.P. / J.R.BARCELONA / GIRONA

Les quatre capitals viuenuna tercera nit d’incidents

Concentracions de protesta al carrer Marina de Barcelona i a la plaça del Vi de Girona, que van acabar en aldarulls i amb crema de contenidors ■ ORIOL DURAN / ÒSCAR PINILLA/ EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 15

8692

28-1

2180

39Q

1607

03-1

2179

94Q

La sentència del Supremcontra els presos políticscatalans també ha provo-cat un intens debat al Par-lament britànic. Diputatsnacionalistes gal·lesos, li-derats per Hyzell Williamsi secundats pels naciona-listes escocesos, van de-manar al govern de BorisJohnson que sol·licités ales institucions europeespertinents “l’oberturad’un procediment contral’Estat espanyol fent valerl’article 7 del Tractat de laUnió Europea per l’actua-ció en la crisi catalana”.Consideren que l’Estat es-panyol ha trencat “els va-lors de respecte, democrà-cia, justícia i drets hu-mans continguts en l’arti-cle 2 del tractat europeu”.

El secretari d’estat pera Europa, ChristopherPincher, en representaciódel govern, va respondreque “es tracta d’un temad’Espanya” i que “el RegneUnit dona suport a l’estatde dret i deixa clar que elslíders polítics, com qualse-vol altra persona, tenenl’obligació d’actuar d’a-cord amb la llei”.

“Imposar penes crimi-nals no és la manera de ferfront a un problema polí-tic”, va reclamar Hyzell.Pincher li va recordar queels condemnats “tenendret a apel·lar al TribunalConstitucional espanyol ial Tribunal Europeu deDrets Humans, que són elsque han de decidir”.

“És cert que és un temaespanyol, però és horribleperquè recorda un anticrègim”, li va etzibar el con-servador Desmond Sway-ne. “La justícia espanyolaés transparent i robusta”,va replicar Pincher. Per laseva banda, la laboristaEmily Thornberry va la-mentar que “el que vamveure [dilluns] és l’equiva-lent judicial a l’actuaciópolicial de l’1-O, inneces-

sari, duríssim i totalmentcontraproduent”.

Thornberry també vapreguntar al president delParlament, John Bercow,si Carles Puigdemont po-dria viatjar al Regne Unitsense ser arrestat per serextradit. “Serà benvin-gut”, va dir Bercow.

La sentència del judicicontra el procés ha estat

molt criticada al RegneUnit per mitjans de refe-rència. En un editorial, elFinancial Times va de-nunciar que “les penes depresó no poden solucionarla crisi de Catalunya” i vaadvertir que podria “radi-calitzar l’opinió secessio-nista i amplificar la reac-ció espanyola en contra”.Mentre que un articled’opinió de Bloomberg as-segurava que “les sentèn-cies no són europees”.

FlandesD’altra banda, segonsl’ACN, el Parlament fla-menc va aprovar ahir perunanimitat una resolucióque “condemna” la sen-tència de l’1-O contra els lí-ders independentistes idona suport a l’allibera-ment dels presos. Amb elsuport de tots els mem-bres de la cambra pre-sents, el text exigeix al go-vern flamenc que convo-qui l’ambaixador espanyolper traslladar “la inquie-tud” sobre els fets. La reso-lució, impulsada pels na-cionalistes flamencs, elsdemocratacristians i els li-berals, també reclama un“paper mediador” de la Co-missió Europea i fa unacrida al diàleg entre Ma-drid i Barcelona. La resolu-ció demana al govern fla-menc que insti el govern il’executiu espanyol a man-tenir un “diàleg polític”per trobar “una solució pa-cífica i sostenible”.

El partit d’extrema dre-ta Vlaams Belang tambéva presentar una resolucióque proposava estudiar“sancions” contra Espa-nya si els presos no sónalliberats, però que va sertombada per la majoria dela cambra. ■

La sentència delprocés enfronta elsdiputats britànicsa El govern de Johnson refusa demanar a la UE sancionscontra Espanya, i Flandes aprova una condemna

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

DanielPostico

El diputat flamenc Karl Vanlouwe durant el debat ■ ACN

Londres

“És cert que és untema espanyol, peròés horrible perquèrecorda un anticrègim”Desmond SwayneDIPUTAT CONSERVADOR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 201916 | Nacional |

a concentració era pacífica.Unes quaranta mil personeshi havia entre el passeig de

Gràcia i el carrer Mallorca fins aLlúria, que és on hi ha la delega-ció del govern espanyol, davantde la qual s’havia de fer una ence-sa d’espelmes (o de mòbils). Comen totes les convocatòries d’Òm-nium i l’ANC la gent cantava Elssegadors, cridava que els carrerssempre seran nostres i demanavala llibertat dels presos polítics. Alscàntics últimament se n’hi ha afe-git un de nou: “A por ellos.” Hi ha-via gent de tot, com sempre. Mol-ta gent gran, molta de jove, al-guns amb cadires de rodes, unesfamílies amb cotxets i nens petits,senyores amb bosses de mà, al-tres amb motxilles, alguns –japrofessionals de les manifesta-cions– amb aquests bastons ca-dira del Decathlon en què et potsasseure, turistes i curiosos. Tam-bé uns joves que duien una pan-carta que deia: “Soc espanyol iem sento espanyol però estic encontra de la sentència i m’aver-gonyeixo del meu govern.” Totsels manifestants, doncs, amb ga-nes de denunciar una sentènciainjusta.

La concentració, que havia co-mençat a les set de la tarda, es vadesconvocar poc abans de lesnou. Pels crits que se sentien s’in-tuïa que alguna cosa passava da-vant de la delegació del govern,però els qui estaven al passeig deGràcia no veien res de tanta gentque hi havia. Després vam saberque els Mossos havien carregat. Ino només això: diversos testimo-nis van explicar que havien quedatencerclats i que els Mossos no elsdeixaven sortir ni amunt ni avall, ni

L

a dreta ni a esquerra. “Els Mossoshan començat a pegar amb porresi a disparar quan algú ha tirat unacosa encesa a terra.” “I no ens po-díem moure d’on érem, no podíemmarxar”, van dir.

El que sí que van veure els ma-nifestants que estaven al passeigde Gràcia va ser com pocs minutsdesprés que l’acte quedés des-convocat i quan encara no eren lesnou del vespre, una columna depolicies estatals pujaven dispa-rant. Disparant salves i pilotes degoma. Anaven un al costat de l’al-tre en fila i ocupaven tot el passeig

de Gràcia en la seva amplada. Pu-javen amb l’escopeta a la mà. “Quevenen, que venen, correu, correu.” Ila gent que no feia ni cinc minutsque cantava i duia una espelma ala mà va haver de córrer i amagar-se als portals i a les entrades delsaparadors atemorits per no rebre.Eren policies espanyols, antidistur-bis. I així va començar tot. Darrereaquests policies espanyols queanaven disparant i atemorint a tot-hom (els trets, siguin del que si-guin, fan molta por), alguns incon-trolats van començar a atacar-lostirant-los coses. Semblaven poli-

cies de paisà, infiltrats. Molta gentho pensava dimarts i ho pensa en-cara. En tot cas era gent que sabiaquè estava fent: volia la reacciópolicial.

I sense saber què havia passatni com, una concentració que erapacífica es va convertir en un in-fern. En menys de cinc minuts.Quan la policia es va abraonarcontra la gent ningú estava fentres. Va ser després, com a conse-qüència d’aquesta incursió, queels “descontrolats” van començara llançar objectes a terra i a cre-mar-los, a tirar tanques metàl·li-

ques contra els agents. N’hi haviadesenes. Aleshores van aparèixerles furgonetes dels Mossos perse-guint, a tot drap, la gent al mig delpasseig de Gràcia. (“No us merei-xeu la senyera que porteu”, els cri-daven. I també: “Vergonya em fa-ria ser policia.”)

Quan els policies van anar pu-jant cap als Jardinets de Gràcia, vaquedar buida la cruïlla del passeigde Gràcia amb Mallorca, allà on hiha la joieria Suárez. Havien caigutmotos a terra, hi havia sabates ivambes “perdudes”, motxilles i es-telades, ulleres, mòbils. El que lihavia caigut a la gent en la seva fu-gida. Un noi estava estès a terraamb l’espatlla que li havia sortit delloc i una noia intentava tornar-la-hi a col·locar.

Tot anava tan ràpid que et des-pistaves mirant el que havia que-dat estès a terra i quan aixecavesde nou els ulls havien aparegut fo-gueres a cada cantonada i al migdel passeig de Gràcia. A cada can-tonada hi havia furgonetes de lapolicia amb els seus llums i sirenesi, damunt de tots, l’incombustiblehelicòpter. Semblava una guerra. Iels disturbis es van anar estenentcom una taca d’oli sense sabercom. Van durar fins a la matinada.I una cosa: la majoria de gent joveanava amb la cara mig tapada per-què així els ho diuen per les xarxessocials. Aquest punt hauria d’obrirun debat. ■

De cop apareix la policia disparant

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Policies espanyols amb porres i escopetes pujant, dimarts, pel passeig de Gràcia ■ ALEJANDRO GARCÍA / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els agents espanyols vanpujar pel passeig deGràcia disparant contragent que no feia res

Mireia Rourera

La façana de l’ajuntamentde Girona es va despertarahir sense la bandera es-panyola. Al seu lloc, hi vanpenjar la bandera de caireindependentista que com-memora el tricentenari dela guerra de Successió,que és de color negre i que

té dibuixada una estrella iuna creu en forma de X –lacreu de santa Eulàlia– decolor blanc. Fons del go-vern municipal van asse-gurar que es tracta d’una“acció anònima” i que tre-ballaven perquè es torni ala situació habitual el mésaviat possible. La imatgeque lluïa ahir la façana erala de la bandera negra i la

senyera hissades fins alcim del pal, i l’europea i labandera de la ciutat abai-xades. L’acció sorpresa nova ser reivindicada per capcol·lectiu independentista.

El portaveu de Ciuta-dans (Cs) a l’Ajuntamentde Girona, Daniel Pamplo-na, considera que “s’hancreuat totes les línies ver-melles” amb la substitució

de la bandera espanyola ala façana consistorial peruna bandera negra que sig-nifica “lluitar sense treva”.Pamplona exigeix “la im-mediata restitució”, recor-da que “s’està infringint lallei de banderes” i sol·licitaal govern de Marta Madre-nas que investigui qui hapenjat la insígnia i se’l san-cioni. ■

Òscar PinillaGIRONA

Treuen la bandera espanyola ien posen una de negra, a Girona

La bandera negra i la senyera, que estaven hissades ahirfins al cim del pal, a la façana de l’ajuntament de Girona ■ EPA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 17

8253

16-1

2023

54Q

el Bella Ciao al Torna, torna Ser-rallonga. Les cançons diuenmolt de la revolució i, en aquest

cas, en la seguda amb espelmes deGirona es va passar de l’himne de laresistència partisana al cant bandolerpopular. Els músics de L’Escamot vanconvidar els concentrats, més de9.000 persones, que durant dues ho-res van ocupar la Gran Via de Jaume I,on hi ha la Subdelegació del Governespanyol, a entonar càntics entre lalectura de cartes dels presos.

Encesa d’espelmes i cants; l’esperiteucarístic impregnava la protesta. Desde la tarima, situada a l’encreuamentamb el carrer Séquia, Sergi Font, presi-dent d’Òmnium Gironès, va invocar el”Ho tornarem a fer” de Jordi Cuixart.Font va llegir la carta de Cuixart en laqual explicava com havien rebut lasentència: “L’única resposta és la rein-cidència.” Crits de “Fora el Borbó” esvan sentir amb força a la Girona anti-monàrquica quan Sergi Font, llegintCuixart, va recordar que Felip VI és elprincipal responsable de la violènciainstitucional. El text de Cuixart serviaper tancar l’acte amb música; es po-den manllevar himnes, però L’estaca iel cant d’Els segadors es canten ambmés fermesa i convicció. Cuixart re-cordava que dilluns, feta pública lasentència, havia estat un dia “de granautoestima” i exemple de “la lluita no-violenta com a protecció de les lliber-tats col·lectives”. Desconvocada la se-guda, l’ANC Girona havia repartit uns

D 5.500 cartells de denúncia per “enga-lanar” la ciutat, sobretot les façanes iemblemes de les empreses de l’Íbex35”. Els concentrats van dipositar lesespelmes, algunes dibuixant llaços,ajuntant-les en cercles, per il·luminarl’asfalt, mentre marxaven o enganxa-ven cartells.

A la Subdelegació del Govern espa-nyol hi havia, des del vespre, un fortdispositiu policial amb l’accés pel car-rer Bonastruc de Porta tallat. A dosquarts de nou, amb l’acte acabat, co-mençava a tibar-se l’ambient a banda i

banda de l’edifici; alguns dels manifes-tants, encaputxats, van començar allançar espelmes i altres objectes alcordó policial dels Mossos, a més d’ar-rancar les tanques metàl·liques deprotecció. Per megafonia, els agentsvan alertar que actuarien si no cessa-ven els llançaments. Al cap d’un quartd’hora, els Mossos van començar adispersar els manifestants carregantper la Gran Via de Jaume I en direccióa l’Eixample, cap a la plaça de l’U d’Oc-tubre i la Policía Nacional per la bandade Correus. Moltes corredisses i critscap als carrers adjacents buscant re-fugi. Els més grans o els pares que es-

peraven els fills, de la concentració, re-cordaven haver corregut al mateix llocdurant la Transició. De les càrregues ales salves per dispersar la multitud,després va venir el llançament de pro-jectils de foam, que van ferir un jove.La calma tensa va continuar bona partde la nit a l’encreuament de Jaume Iamb carrer Nou i Marquès de Camps,on els activistes van construir barrica-des amb contenidors. Les espelmess’anaven apagant però el foc s’enceniaa la plaça de l’U d’Octubre, on els CDRvan reagrupar la protesta amb uns300 joves. Els organitzadors de l’actevan fer de mitjancers mentre la nit esflamejava amb focs de camp a la pla-ça, crema de cartrons, crits de “Forales forces d’ocupació”, i sopar al carrer,amb flaires de pizza per emportar-seen un local de 24 hores de la plaça. Toti l’arribada de més policia, l’ambient esva destensar i cap a mitjanit, amb lamarxa i el replegament dels antiava-lots, els manifestants aplaudien victo-riosos i també enfilaven el camí cap acasa. La mateixa nit, l’ANC Girona vacondemnar les accions violentes i lesactituds provocatives “vinguin d’onvinguin“ i va recordar la mediació delgrup de voluntaris que ho intentavenevitar. Imagine, de John Lennon, sona-va de fons mentre els organitzadorsde la seguda desmuntaven l’escenari,les espelmes s’apagaven, la cera s’en-ganxava a la via i la brigada municipalretornava els contenidors, de la posi-ció de barricada, al seu lloc.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Ball de bastonsUna manifestant amb el puny alçat de resistència davant dels Mossos a la Gran Via de Jaume I ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANC Girona condemna lesactituds provocatives i lescàrregues policials i esreferma en la lluita no-violenta

Gemma Busquets Ros

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 201918 | Nacional |

Desenes de milers de per-sones van començar a ca-minar ahir des de cincpunts diferents de Catalu-nya en protesta per la sen-tència del procés. Són cincmarxes simultànies, mul-titudinàries, que repre-senten una nova forma demobilització col·lectivafins ara inèdita i que con-fluiran totes demà a Bar-celona coincidint amb lamanifestació convocada alvespre amb motiu de la va-ga general. Organitzadesper l’ANC i Òmnium Cul-tural, les cinc columnesque van sortir de Girona,Berga, Vic, Tarragona iTàrrega van anar arreple-

gant més gent pel camí.L’ambient va ser festiu.Els participants, a bandade banderes, pancartes icarmanyoles, portaventambé gralles, gegants,xiulets. Tot el que fos ne-cessari per fer sentir la se-va veu, una veu unitària enla defensa dels drets i lesllibertats.

La marxa més matine-ra de totes va ser la de Tàr-rega, que va sortir a les setdel matí. Unes 2.000 per-sones, amb motxilles , boncalçat i estelades van co-mençat a caminar des dela plaça del Carme en di-recció a la Panadella onvan fer una aturada per di-nar. Alguns van tornar pe-rò d’altres van continuarfins a Igualada on havien

de passar la nit. Van prota-gonitzar diferents talls detrànsit, en concret a l’A-2direcció Barcelona.

A Tarragona, la sortidava ser a dos quarts de vuit.des del passeig de les Pal-meres. Hi van participar,en el primer tram, l’alcal-de de Tarragona, Pau Ri-comà (ERC); el consellerde Territori, Damià Cal-vet, i el cap de llista deJunts per Catalunya, Fer-ran Bell. La marxa de Tar-ragona va anar sumantparticipants al llarg del ca-mí. En el primer tram, alllarg de l’N-340, algunscotxes van haver de reduirla marxa i anar ben bé pelvoral perquè els manifes-tants ocupaven bona partde la calçada. Segons els

organitzadors, quan vanarribar a Torredembarra,on s’havia preparat unazona d’avituallament, hihavia 5.000 persones, pe-rò en aquest punt s’hi vaafegir molta més gent quehavia arribat fins allà desd’altres llocs. A la marxade Tarragona es van arri-bar a comptabilitzar mésde 7.000 persones.

Va ser precisament aTorredembarra on s’hi vaafegir el vicepresidentd’Òmnium Cultural, Mar-cel Maurí, que va mostrarla seva preocupació per lesimatges d’actuacions poli-cials dels últims dies i vadir que esperen explica-cions dels dispositius poli-cials “que actuen amb unaviolència desmesurada

davant d’un movimentpacífic”. També es vaqueixar que la policia es-panyola “continuï llan-çant pilotes de goma i quehi hagi gent que hagi per-dut un ull quan estan pro-hibides” a Catalunya.

A Girona la marxa vacomençar a les 9 del matí.Va sortir de la plaça de l’Ud’Octubre i entre les per-sones que van participar-hi des del minut u hi va ha-ver la presidenta de l’ANC,Elisenda Paluzie, i tambéfamiliars de Dolors Bassa ide Carles Puigdemont.

TorraA la marxa de Girona s’hiva sumar el president de laGeneralitat, Quim Torra,acompanyat del l’exlehen-dakari Juan José Ibarret-xe. Torra va fer el recorre-gut entre Caldes de Mala-vella i Sils, i va aprofitarl’ocasió per destacar que“la violència no ens repre-senta ni ens representaràmai”, en referència al “mo-viment independentistacatalà”.

A Berga, prop d’un mi-ler de persones van enfilarla C-66 cap a Gironella.Havien quedat a les vuitdel matí a la plaça Gernikai van sortir immediata-ment. En aquest cas una

a Desenes de milers de persones prenen part en les cinc marxes per la llibertat en protesta per lasentència del procés a Torra participa en un tram de la de Girona junt amb l’exlehendakari Ibarretxe

Virtudes PérezBARCELONA

100quilòmetres és la distànciaque s’haurà recorregut alllarg dels tres dies de camina-da.

6marxes acabaran participanten la protesta multitudinària.A les cinc oficials se’n sumaràuna des de Castelldefels

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

TARRAGONATÀRREGABERGAVICGIRONA

Sant Quirze del Vallèsb Al pavelló de Sant Quirzes’aplegaran els participants de lamarxa que procedeix de Berga.

Olesa de Montserratb Està previst que els caminantsarribin per la C-14 a Olesa deMontserrat a la una del migdia,des d’on es dirigiran a Torroella.

Paretsb Arribada a les 13 hores. Dinar.Sortida a les 14.30 h en direcció aMollet per la C-17, des d’on es diri-giran cap a Polinyà per l’AP-7.

Pineda de Marb Seguint tot el recorregut perl’N-II, els caminants arribaran capa les 10.15 h a Pineda de Mar, onestà previst que hi hagi un avitua-llament per recuperar forces.

Vacarissesb Hora d’arribada prevista, capa les 14.15 h. Vacarisses és el po-ble on es dinarà per continuar elrecorregut cap a Terrassa seguintl’autopista C-58.

La Garrigab La sortida està prevista per ados quarts de vuit del matí. Elsparticipants es dirigiran a Lleronaper la C-17 i més tard cap a Grano-llers per l’N-152.

Tram de divendresb De Sant Quirze sortiran a lesvuit del matí en direcció a Barce-lona per la C-58.

Tram de divendresb De Premià sortiran a dosquarts de nou per l’N-II i la C-31 endirecció a Barcelona.

Malgratb La marxa sortirà a les 8.30 hen direcció a Santa Susanna perl’N-II.

Tram de divendresb De Martorell sortiran cap aBarcelona a les 7.15 h seguintl’N-II i l’A-2.

Martorellb Aquesta marxa, com la de Tàr-rega, acabarà a Martorell el segondia, on es passarà la nit, també alrecinte de Ca n’Oliveres.

Igualadab L’horari de sortida en direccióa Castellolí per l’A-2 està previstper a les vuit del matí.

Tram de divendresb De Martorell sortiran cap aBarcelona a les 7.15 h seguintl’N-II i l’A-2.

El Brucb L’arribada està prevista cap ados quarts d’una del migdia. Aquíla columna de Tàrrega farà el di-nar del segon dia per sortir a dosquarts de tres cap a Martorell.

Torredembarrab Després de 13 quilòmetres espreveu que la marxa, que aniràper l’N-340, arribi a Torredembar-ra a dos quarts d’onze del mati.

Martorellb L’horari previst d’arribada és ales vuit del vespre. A Martorell,que també rep els participants enla marxa de Tarragona, s’ha habi-litat el recinte de Ca n’Oliveres.

Tram de divendresb De Sant Quirze sortiran a lesvuit del matí en direcció a Barce-lona per la C-58.

Sabadell-Sant Quirzeb La marxa està previst que ar-ribi a Sabadell per la B-140 abansde les sis. Continuarà pel nucli ur-bà fins a Sant Quirze, on passaranla nit al pavelló municipal.

Castellolíb La marxa està previst que pas-si per Castellolí a les 10.15 h delmatí i que continuï per la mateixaA-2.

Vilafrancab Sortirà a les set del matí en di-recció a Sant Sadurní seguint elrecorregut de l’AP-7.

Granollersb Cap a les deu del matí estàprevist que passin per Granollers,on hi haurà un avituallament.Després continuaran per la C-352 ila C-17 per arribar a Parets via Lli-çà de Vall.

Premiàb S’espera que cap a les set odos quarts de vuit s’arribi a Pre-mià. S’ha habilitat el poliesportiumunicipal per sopar i dormir.

Arenys de Marb L’hora prevista d’arribada és ados quarts de dues del migdia. AArenys es dinarà i està previstque la marxa continuï el recorre-gut en direcció a Mataró a lestres.

Manresab A les 8.45 h sortiran de Manre-sa en direcció a Castellgalí per laC-55. Després continuaran per laC-14 fins a Sant Vicenç de Caste-llet.

Sant Sadurníb Està previst que els partici-pants facin una aturada per dinara Sant Sadurní. L’horari previstd’arribada a Sant Sadurní és launa del migdia.

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019

desena de tractors tanca-ven la marxa A mesuraque la marxa avançavas’hi anava incorporantgent, especialment del suddel Berguedà i el nord delBages. A Gironella es vanviure moments d’especialemoció quan els manifes-tants van ser rebuts per lapoblació, amb els crits de“Llibertat presos polítics”.

També va ser especial-ment intens el trajectedins del túnel de Puig-reig,on els manifestants,acompanyats per gralles,corejaven cançons.

A Vic, centenars de per-sones es van reunir a laplaça 1 d’Octubre a dosquarts de nou per iniciar laseva marxa. Molts porta-ven motxilles i estores per

passar la nit fora. Cap a les9 van començar a caminaramb una vintena de trac-tors a la capçalera, camícap a la C-17. En aquestamarxa van participar tam-bé alguns familiars delspresos i els exiliats, entreells la dona de Jordi Turull,Blanca Bragulat; la germa-na de Toni Comín, o la do-na de Quim Forn, Laura

Masvidal. També hi va par-ticipar Marta Torrecillas,una de les ferides l’1-O.

Avui i demàDesprés de la primera nit,les cinc marxes continuenavui en direcció al seu prò-xim destí. Demà, de lescinc en quedaran tres, jaque les marxes de Vic iBerga desemboquen a

Sant Quirze del Vallès, ons’ha habilitat un espai persopar i dormir al pavellómunicipal, i les de Tarra-gona i Tàrrega acabaran aMartorell, on passaran lanit al recinte de Ca n’Olive-res, segons ha informatl’ANC.

S’espera, que, igual queva passar ahir, les marxestambé provoquin talls detrànsit al llarg del seu re-corregut. Ahir, els tallsvan afectar especialmentdiferents trams de l’A-2, laC-16, l’N-340, la C-31 il’AP-7. En concret, al seupas pel peatge, els mani-festants cridaven consig-nes com ara “No volem pa-gar, l’AP-7 serà semprenostra”.

Les cinc marxes per lallibertat organitzades perl’ANC i Òmnium continua-ran divendres al matí endirecció a Barcelona. L’úl-tim dia està previst que hi

hagi una sisena columnaque faci el recorregut en-tre Castelldefels i Barcelo-na. La previsió és que l’úl-tim dia es camini nomésmig dia per així poder par-ticipar en la gran manifes-tació prevista a la tarda co-incidint amb la vaga gene-ral.

Aquestes marxes, inè-dites fins ara a Catalunya,estan inspirades en d’al-tres que han tingut unagran transcendència, comara la Marxa sobre Was-hington pel Treball i la Lli-bertat, de Martin LutherKing, o la Marxa de la Sal,de Gandhi. L’objectiu, se-gons els organitzadors,“és apoderar la ciutadaniai teixir una resposta depaís massiva i no-violentaa favor de l’autodetermi-nació, de la llibertat de lespreses i els presos polítics iles exiliades i els exiliats icontra de la repressió”. ■

“La violència norepresenta nirepresentarà maiel movimentindependentista”Quim TorraPRESIDENT DEL GOVERN DE LAGENERALITAT

“La policia ha actuatamb una violènciadesmesurada davantd’un movimentpacífic”Marcel MauríVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURALDE BARCELONA

A dalt, la capçalera de la marxa que va sortir ahir de Vic en direcció a la Garriga, on havien de passar la nit. A baix, unmoment de la marxa de Berga ■ POL ASENSI / ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 201920 | Nacional |

er arribar lluny, un bon con-sell sempre ha sigut cami-nar junts. És un lema inspi-rador que ahir es va tornar a

materialitzar, quan a primera horavan arrencar les Marxes per la Lli-bertat. El punt de partida de la queva començar a Girona va ser en unlloc ple de simbolisme: la que haviasigut la plaça de la Constitució perpassar a ser la de l’U d’Octubre del2017. S’hi van aplegar unes 7.000persones, equipades totes amb mot-xilles, i algunes també amb la màr-fega i el sac de dormir per passar lanit. Part de les bosses es van poderdeixar en una furgoneta, que es vaencarregar de portar-les directa-ment fins a Malgrat de Mar (la po-blació on va dormir la riuada de gentque va formar part d’aquesta colum-na). L’objectiu inicial, però, va serarribar a peu a Sils, on es va fer pa-rada per dinar. Va ser una primerabona tirada de 25 quilòmetres apro-ximadament i, per això, una horaabans de començar a caminar, a lamateixa plaça s’hi va viure el clàssicesmorzar per agafar forces. Es varepartir cafè, coca i pastes, mentrela colla La Fal·lera Gironina amenit-zava amb música i danses populars,com ara el ball de bastons. Diversostractors, a més, es van unir a l’esde-veniment i es van situar a l’avingu-da Jaume I, on el so de la batucadadel grup de percussió dels Taxeks deCelrà va donar el tret de sortida.

“M’és igual on dormir. Allà on si-gui! Mentre no falti l’aigua ja n’hi haprou”, deia Ferran Picart, un veíd’Arenys de Mar que tenia previstcaminar durant tres dies, amb l’ho-ritzó de culminar el recorregut de-mà, a Barcelona. Per participar enla que va sortir a les 9 h des de la ca-pital gironina, va arribar a la ciutatdimarts amb tren. “Hem de col·labo-rar en tot el que puguem. I, com méssiguem, més força farem! Que la fes-ta sigui maca!”, hi afegia. En el tra-jecte, de fet, va circular la bona notí-cia que aquesta columna ja teniamés de 10.000 participants. I és queen diversos municipis per on es pas-sava hi anava havent noves incorpo-racions. A Salt va ser on s’hi va ajun-tar la primera colla grossa, que varebre els companys i companyesque feia 20 minuts que caminavenamb crits enèrgics d’“Independèn-cia”. I, tots junts, van entrar a l’AP-7, des del peatge de Girona Sud.

Fent passes de manera decididahi havia molts grups d’amics, famí-

P

lies, companys de feina, estudiants,persones que feien la ruta en solita-ri, jubilats i polítics, com ara el pre-sident de la Generalitat, Quim Tor-ra; la portaveu de JxCat al Congrés,Laura Borràs; l’alcaldessa de Giro-na, Marta Madrenas, o l’alcalde deCelrà, Dani Cornellà. Així mateix,hi va assistir la diputada al CongrésMontse Bassa, la germana de Do-lors Bassa, que va desitjar que “noens mobilitzem ni un dia, ni dos nitres, sinó tants com sigui possible!”.I, alhora, va destacar que la sevagermana estava molt orgullosa de

les manifestacions de dilluns, peròque, en canvi, no compartia algunessituacions que van tenir lloc di-marts. “No hem de tirar per la bor-da aquests dos anys i tot el sacrificique s’està fent! El moviment inde-pendentista és pacífic. I la violènciatan sols porta més violència. No re-galem a l’Estat un 155”, va indicar.A la columna gironina, a més, hi ha-via la presidenta de l’ANC, ElisendaPaluzie, que va recordar que justa-ment ahir va fer dos anys de la tris-ta efemèride de l’empresonamentdels Jordis i va aprofitar per fer una

crida a “reafirmar-nos en la mobilit-zació no violenta”.

Entre la infinitat de personesque defensen aquesta via també hiha Anna Iglesias, una veïna de Besa-lú que s’havia agafat tres dies de va-cances que encara tenia pendentsper realitzar la marxa. A pocs me-tres hi havia Manel Casanova, quedimarts va fer 65 anys. Anavaacompanyat de vuit dels seus dissetgermans i germanes i de tres cu-nyats. Portava un llaç groc a la mot-xilla, la camiseta de l’11 de setem-bre passat, un pin on es llegia“100% República” i, tot i que cami-nava, duia a les mans una bicicleta,amb la qual a la tarda va emprendrela tornada perquè havia de ser a Gi-rona. Qui, en canvi, tenia el propò-sit de recórrer en tres dies els 100km que van de Girona a Barcelonaera Josep Salvi, veí de Figueres. “Enprincipi, estic molt animat. Portoroba per si plou o fa més fred i heagafat dues mudes de recanvi. Elque em vull canviar almenys doscops al dia són els mitjons per man-tenir els peus frescos i bé.”

Després d’uns quilòmetres perl’autopista, la marxa va enfilar el ca-mí per l’N-II. El president Torra s’hiva unir a Caldes de Malavella i va ca-minar fins a Sils. Anava acompa-nyat de l’exlehendakari Juan JoséIbarretxe, que comentava a moltsdels que el van anar a saludar que“el poble català és un encant degent”. Per la seva banda, Torra vaposar en relleu que protestes comles Marxes per la Llibertat mante-nen activa “la lluita per l’autodeter-minació” de Catalunya: “Són unamanifestació cívica i pacífica i, pertant, són un exemple magnífic decom volem aconseguir la llibertat”.

A Sils, un home que participavaen la caminada es va desplomar. Enun primer moment alguns partici-pants li van practicar els primersauxilis. Efectius del SEM també elvan atendre in situ i, després, unhelicòpter el va evacuar a l’hospitalTrueta, on va quedar ingressat a launitat coronària (està estable, ambpronòstic reservat). Va ser un delspocs incidents que hi va haver a lamarxa, marcada per l’eufòria col-lectiva i per la constatació que, uncop més, s’està fent història. ■

Passes per la llibertat

Ànims. Moltsveïns i treballadorsd’establimentssortien a gravar lamarxa i a donar su-port als partici-pants. També hi ha-via gent animantdes dels vorals dela carretera o desdels ponts de l’AP-7,on uns garrotxinsvan desplegar unaimmensa estelada.

MASSIVA · La marxa que va sortir ahir de Girona aplega més de 10.000 persones MISSATGE · El president Quim Torra, queva participar en el tram entre Caldes i Sils, va destacar que iniciatives així mantenen activa la lluita per l’autodeterminacióDIVERS · Grups d’amics, polítics, companys de feina, jubilats, famílies o estudiants, entre els assistents a la caminada

Gisela PladeveyaGIRONA

Participants en la columna que va arrencar de la capital gironina caminant ahir per l’AP-7, a l’altura deCaldes de Malavella. A baix, Torra i, a l’esquerra, l’exlehendakari Ibarretxe ■ JOAN SABATER / LLUÍS SERRAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una gran pancarta amb ellema “Autodeterminació illibertat. Prou repressió”encapçalava el recorregut

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 21

1550

24-1

2179

78L

ón les vuit del matí i el trànsitrodat a Vic torna a ser com-plicat. Ja és una habitual

anormalitat, aquest tercer dia desque es va donar a conèixer la sen-tència, on les mobilitzacions hanestat constants i el tall a la con-fluència entre la C-25 i la C-17, queobliga els camions a passar pelcentre de la ciutat, ha estat gaire-bé actiu permanentment.

Aquest matí de dimecres, però,l’anormalitat ve provocada perl’inici de les Marxes per la Lliber-tat. A dos quarts de nou ha de sor-tir la columna des de la ciutat i mi-lers de persones arriben, un dia la-borable, per mostrar la seva indig-nació i reivindicació.

La columna comença el seutraçat amb una mica de retard iun ritme fluix. A davant de tot hiha una desena de tractors, ungrup de motoristes i també hi haqui ha decidit fer-ho amb bicicleta.La immensa majoria, però, cami-

S

nadors de totes les edats queamb pas ferm construïen una cor-rua impossible de veure’n el prin-cipi i el final alhora. Han dit els del’organització que érem més de

5.000 persones.La gent s’estén a la C-17, la car-

retera de Barcelona, ocupant elsdos carrils direcció sud. Els volun-taris s’esforcen a demanar deixar

un carril d’espai per emergències,però de seguida es veuen desbor-dats. En un punt, fins i tot, hi haqui salta la mitjana i talla durantuns minuts la circulació en sentit

nord. Els vehicles que pugen fansonar el clàxon i animen la gent.

La participació ha sobrepassattotes les previsions. Hi ha els estu-diants, des dels més joves fins alsuniversitaris, autònoms que s’hanorganitzat la feina per poder-hiser, treballadors que s’han dema-nat un dia de festa o jubilats queno fallen a cap concentració. Hi haqui fa un tram més curt, però tam-bé molta gent amb les maletesmés grosses que porta màrfeguesi sacs per dormir als llocs habili-tats i fer els tres dies i 100 quilò-metres de la marxa.

La columna de Vic fa la sevaprimera parada a Tona, desprésdels 10 primers quilòmetres. Re-buda amb batucada i breu avitua-llament. Allà, ja hi ha 1.500 perso-nes més a punt per incorporar-s’hi. Els organitzadors canvien elsespais per albergar tanta gent: eldinar a Centelles es farà, directa-ment, a la carretera. La columnadeixa enrere la comarca d’Osona isegueix cap a Tagamanent, el Fi-garó i la Garriga. La marxa segueixla mateixa tònica. De gent, molta;reivindicació, tota; la mobilització,permanent.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CRÒNICA

L’habitual anormalitat de Vic

La gentada omplint tots els carrils del vial de la carretera de Vic cap a Barcelona, ahir al matí ■ POL ASENSI

Pol Asensi

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 201922 | Nacional |

La sortida de les Marxesper la Llibertat des de cincpunts de la geografia cata-lana va provocar ahir elsprimers talls viaris de lajornada, que es van mante-nir fins a última hora de latarda, quan cadascuna deles columnes va arribar a laseva destinació. A primerahora del matí es van tallarles vies des d’on sortien lesmarxes: l’A-2 a Tàrrega, laC-16 a Berga i l’N-340 aTarragona totes en sentitBarcelona, a les quals pocdesprés es van afegir l’AP-7 a Girona i la C-17 a Malla.Els trams tallats anavenvariant a mesura que lesmarxes avançaven perl’itinerari previst.

Paral·lelament a lesafectacions per les mar-xes, a la ciutat de Gironacap a 300 estudiants tam-bé van protagonitzar di-

versos talls de carrers de laciutat durant tot el matí.Els joves van fer una segu-da al carrer Barcelona,una de les artèries princi-pals de circulació, i tambéuna marxa a peu per puntsclau de la ciutat: els jutjats,l’estació del TAV, la Subde-legació del Govern espa-nyol i la Delegació del Go-vern català. L’acció va pro-vocar importants proble-mes circulatoris i va obli-gar la Policia Municipal adesviar el trànsit de vehi-cles. A la resta de la demar-cació, els activistes vantornar a bloquejar la C-65,a Cassà de la Selva, l’ende-mà de la polèmica càrregapolicial dels Mossos d’Es-quadra. A la C-66, a Corçà,també hi va haver talls, i ala C-31 nord, a Torroella, ia l’A-26, a Olot, igual que al’N-IIa, a Figueres, on uns300 estudiants, que vanfer accions per tota la ciu-tat, també van tallar la cir-

culació en rebuig per lasentència del Suprem.L’inici de les tres jornadesde vaga d’estudiants de se-cundària i universitaris vaprovocar talls als carrersde nombroses ciutats i ales vies de comunicació.En algunes zones ahir vaser el dia amb més incidèn-cies des que va començarla protesta. Els manifes-tants van tallar el túnel deBracons i la C-63 a la Valld’en Bas, cosa que va obli-gar a fer desviaments perl’interior de la població inombroses carreteres se-cundàries van quedartambé afectades. A Celrà,unes 500 persones van ta-llar al vespre la carreteraC-66.

A Badalona es va tallarl’autopista C-31 per pri-mer cop des que dillunsvan començar les protes-tes. Va ser un tall puntualen tots dos sentit de lamarxa al migdia, quantambé va quedar tallada laC-16 a Sant Cugat en sen-tit Barcelona. Cap a lescinc de la tarda es va tallarla ronda Litoral a l’alturade la sortida 21, en tots dossentits, per una manifes-tació. Al vespre, els mani-festants continuaven ta-llant la confluència entrela C-16 i la C-25 a Gurb,l’autopista C-32 a Mataró iPalafolls, la C-58 a SantQuirze del Vallès i la A-2 aEsparreguera. ■

Les marxes fan multiplicar elnombre de carreteres tallades

M. Membrives / Ò. PinillaBARCELONA / GIRONA

a Les cinc columnes van desplaçar-se pel mig de grans artèries de comunicació, que anaven reobrinta mesura que avançaven els manifestants a Els estudiants van prendre carrers i carreteres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

Les incidències ferroviàries esvan concentrar ahir al sud desde mig matí. El dia havia co-mençat amb el tall de la líniad’alta velocitat entre Barcelo-na i Figueres a causa d’una in-cidència en la senyalitzacióper “actes vandàlics”, segonsva informar Renfe. A les 11 h jas’havia reprès la circulació. Aprimera hora també hi va ha-ver talls puntuals que van in-terrompre la circulació entreles estacions de Mollerussa i

300estudiants van provocar tallsals carrers de Girona i 300més ho van fer a Figueres.

5columnes de les Marxes perla Llibertat van provocar tallsviaris durant tota la jornada.

500persones van bloquejar alvespre la carretera C-66 a l’al-tura del municipi de Celrà.

Una de les columnes de les Marxes per la Llibertat al seu pas per l’A-2 a l’altura de Montmaneu, ahir al migdia, amb les muntanyes de Montserrat al fons ■ ACN

Lleida, que van afectar l’R12, iel servei va estar tallat una es-tona entre Canet i Sant Polper la crema d’uns pneumà-tics a la zona de vies i va afec-tar les línies R1 i RG1.

Entre les 13.20 i les 13.50hores, un grup de manifes-tants va ocupar les vies a Vila-nova i va fer interrompre lacirculació entre Vilanova i Cu-nit. Va afectar les línies de ro-dalies que passen per aquestpunt i també els trens de llar-

ga distància del corredor me-diterrani. També hi va haverocupacions de vies al tramentre Reus i Tarragona, quevan afectar les línies RT1, R14 iR15. Aquestes dues últimeses van desviar per Valls per fa-cilitar la mobilitat fins que amitja tarda un tall de vies aValls va impossibilitar l’úsd’aquesta via fins les 18 h. Elsmanifestants de Reus vanocupar les vies fins a dosquarts de vuit.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Talls puntuals al corredor mediterrani i a rodalies

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 23

1793

74-1

2166

57Q

La primera jornada de va-ga de les tres que ha convo-cat el Sindicat d’Estu-diants –avui s’hi suma elSindicat d’Estudiants delsPaïsos Catalans– es va sal-dar amb un seguiment ir-regular en instituts de se-cundària i en universitats.El seguiment als institutsva oscil·lar entre el 8,8%als serveis territorials deBarcelona Comarques i el75,4% de les Terres del’Ebre. A Lleida l’adhesióva ser del 39,6%; a la Cata-lunya Central, del 39,4%; aGirona, del 13,6%, i a Tar-ragona, del 26,3%, per ci-tar-ne alguns. Són dades

referides als cursos de ter-cer i quart d’ESO, de pri-mer i segon de batxillerat ials cicles de formació pro-fessional de grau mitjà i degrau superior. Els estu-diants de secundària vanprotagonitzar diversesmobilitzacions, com ara laque va agrupar 400 alum-nes que van tallar la GranVia a l’altura de la plaça Es-panya de Barcelona perprotestar contra la sentèn-cia. Alumnes dels institutsde Sabadell van tallar du-rant tres hores l’accés al’autopista C-58.

A les universitats va ha-ver-hi una afluència me-nor d’estudiants que endies normals i alguns inci-dents. A la de Lleida, dese-

nes d’estudiants continua-ven tancats al rectorat perexigir la suspensió de lesclasses. A la UAB va haver-hi un tancament fins quela rectora va recomanarajornar l’activitat acadè-mica avaluable tota la set-mana. Va haver-hi mo-ments de tensió quan elsMossos van impedir tallarl’accés a l’AP-7. A Gironanomés hi va assistir el 15%de l’alumnat i es van fermolt poques classes, i a laUB l’assistència va fluc-tuar entre els centres, ambuna assistència molt baixaen alguns campus i d’un50% en d’altres. A la UPCel seguiment de la vaga vaser d’entre el 50% i el 85%.L’assistència va ser tambébaixa a la Rovira i Virgili.

Serveis mínimsD’altra banda, la Generali-tat va decretar ahir unsserveis mínims en la vagageneral de divendres, queestableixen, entre d’altres,un 33% per a rodalies du-rant tot el dia i un 50% enhora punta i un 25% a laresta del dia en el metro,Ferrocarrils de la Genera-litat i tramvia. ■

Serveis mínims per la convocatòria de vaga general

RODALIES IREGIONALS 33%

tot el dia

METRO

50% en hores punta(6.30-9.30/17.00-20.00)i 25% en hores vall

AUTOBUSOS

50% en hores punta(6.30-9.30/17.00-20.00)i 25% en hores vall

Ferrocarrils de la Generalitat

FGC 50% en hores punta(6.30-9.30/17.00-20.00)i 25% en hores vall

50% en hores punta(6.30-9.30/17.00-20.00)i 25% en hores vallTRAM

Servei habitualSERVEI DE TRANSPORT DE PERSONES AMB DISMINUCIÓ

Manteniment del servei

TRANSPORT ESCOLAR A CENTRES D’INFANTIL I PRIMÀRIA QUE NO TENEN ALTERNATIVA DE TRANSPORT PÚBLIC

Assistència sanitària de titularitat pública i privada

Farmàcies de guàrdia: manteniment del servei

Normal funcionament servei d'urgències i d’unitats especials

Atenció activitat quirúrgica inajornable

Assistència extrahospitalària, garantint assistència urgent amb un 25% de la plantilla

Serveis de neteja i hoteleria queda garantit

Transport sanitari per garantir urgències i els tractaments oncològics, diàlisi i d’oxigenoteràpia

Centres docents públics i privats no universitaris i llars d'infants

Una persona de l’equip directiu per centre de treball

A ensenyament infantil i primària (de 3 a 12 anys): 1 docent per cada 6 aulesAls centres d’educació especial (de 3 a 16 anys): 1 docent per cada 4 aules

Horari de menjador i activitats complementàries: un terç del personal

Llars d’infants: un terç de la plantilla

GRÀFIC:EL PUNT AVUIR.M.B.

BARCELONA

a Als instituts l’adhesió oscil·la entre el 8,8% de les comarques barcelonines i el 75,4% de les Terresde l’Ebre a A les universitats es mantenen les classes amb una assistència baixa i amb alguns incidents

Seguiment desigual en l’inicide la vaga d’estudiants