COMENTARI DE TEXT

COMENTARI DE TEXT

Exercici prctic

Construeix un esquema de les idees a desenvolupar en cada pregunta.

Aquesta s, doncs, - vaig dir jo- estimat Glauc, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que shan dit abans, tot associant el mn que sens apareix a travs de la vista amb lhabitatge de la pres i la llum del foc que hi ha amb lenergia del Sol; i si compares la pujada i la contemplaci dels objectes de dalt amb lascens de lanima cap al mn intelligible no et desviars pas de la meva conjectura, ja que s aquesta la que desitges escoltar. Noms la divinitat sap si per atzar resulta ser verdadera. s aquesta, doncs, la meva manera de veure la qesti: en el mn intelligible la darrera idea s la de B i amb prou feines pot ser percebuda; un cop percebuda, per, cal concloure que s la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els ssers; en el mn visible s la que va engendrar la llum i el seu sobir; en el mn intelligible s la sobirana i la fornidora de veritat i dintelligncia; i que cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pblica.

Plat. La Repblica,

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] Plat desprs d explicar el mite de la caverna ens diu com s la realitat i com podem conixer-la, es a dir el seu dualisme ontolgic i epistemolgic. Plat mitjanant aquest mite exposa de forma allegrica el llarg i difcil cam del coneixement que culmina amb la idea de b, i amb al reconeixement de que aquesta s la causa de tot el que existeix aix com del seu coneixement.

NO POSIS AQUI BIOGRAFIA , NO POSIS MS COSES QUE LES QUE DIU EL TEXT, NO INTERPRETIS ENCARA.

2.- Qu vol dir en el text : En el text, no el diccionari, no el sentit com.El que diu Plat. a) pres : es refereix a l interior de la cova, al mn sensible, a les presoners que es deixen portar noms pels sentits, per les aparences i els que sn esclaus del les seves passions. b)Mn intelligible : mn de les idees, el models de tot el que existeix en el mn sensible. Es el que hi ha fora de la caverna . ( 1 punt)

3.-Per qu diu Plat que ..en el mn intelligible la darrera idea s la de B i amb prou feines pot ser percebuda... ? (tingueu en compte els aspectes del pensament de Plat que hi siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en aquest text.) [3 punts] No posis biografia .

RESPON DIRECTAMENT A LA PREGUNTA , NO POSIS BIOGRAFIA.

La primera part de la frase en el mn intelligible la darrera idea s el B significa que el B s la Idea Superior, la Idea de les idees, s a dir, la que ocupa el grau ontolgic ms elevat i de la qual participen tota la resta didees. s la causa de tot el que existeix , aix com la causa del seu coneixement.

Plat la compara amb el Sol. Per tal de comprendre perfectament el text ( FIXAT COMO HO RELACIONO AMB EL PENSAMENT GENERAL DE L AUTOR)hem de tenir en compte que per Plat hi ha autntic coneixement i aquest s absolut i no relatiu com deien els sofistes Protgores i Grgies (FiXAT COM COMPARO AMB EL PENSAMENT ANTERIOR) Plat inaugura la teoria de les idees i l idealisme al afirmar que l autntica realitat no s d aquest mn i l autntic coneixement tampoc (FIXA`T COM HE SITUAt A PLAT EN EL CORRENT FILOSFIC :L IDEALISME)

La segona part de la frase ...i amb prou feines pot ser percebuda... es refereix a la dificultat que representa captar el B des del mn sensible, un mn dHerclit(FIXAT COM TORNO A REFERIR-ME A UN ALTRE AUTOR) en constant esdevenir. Lnima humana sesfora en arribar al B des de la foscor de la ignorncia en una lluita contnua a travs dels diferents graus de coneixement.

Plat ens dna a entendre en aquesta frase que el problema ontolgic de la divisi en dos mns comporta el problema epistemolgic dexplicar com lnima pot arribar a connectar amb el mn superior o de les idees. La frase expressa clarament aquest problema quan diu que amb prou feines podem arribar a percebre la idea del B, s a dir, lsser hum senfronta al repte epistemolgic darribar a conixer la idea de les idees.

Plat ens explica en el llibre VI i VII de la Repblica el cam que ha de recrrer lnima humana des de la foscor de la ignorncia: eikasia, que noms capta ombres o aparences de les coses (els presoners al fons de la cova que noms veuen ombres), passant pel coneixement sensible:pistis ( els portador d objectes: els enganyadors enganyats ( sofistes i tots els que creuen que els objectes del mn sensible sn l nica realitat, fins a accedir a la cincia (dianoia),el presoner alliberat que surt fora de la cova on ja es comena a percebre amb ms claredat. Malgrat aix, sha de continuar progressant, cal superar el nivell del coneixement discursiu (dianoia), que t per objecte les mathematik, i arribar al coneixement intutiu (noesi) que ens permetr captar les idees absolutes (arjai) i, com diu la frase, la darrera de les idees, la ms excelsa, la idea del B representada pel sol). Aquest recorregut, que Plat ens explica amb el smil de la lnia del coneixement (llibre VI), s complementat amb el mite de la caverna (llibre VII de la Repblica) que illustra el cam que ha de seguir el savi.

Tot i aix, aquesta explicaci no completa el sentit que Plat vol donar a la frase que sha de comentar. La pregunta s per a qu Plat insisteix en la necessitat de percebre la idea de les idees, el B?

Sens dubte la resposta la dna al final del fragment quan diu: .. i que cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pblica. Es refereix clarament a la importncia de la relaci entre el coneixement i lacci, s a dir, lestreta relaci entre la teoria del coneixement i la teoria moral, una depn de laltra (intellectualisme tic). De la mateixa manera que pensava el seu mestre Scrates, noms podem arribar a ser bons i a actuar b si coneixement qu s el B.

En aquest sentit, el text i la frase dins del text tenen una orientaci prctica, cap a lacci humana i, en ltima instncia, cap a lacci en societat, en la poltica. Un bon ciutad ser el que spiga actuar b perqu tant en la vida privada com en la pblica contemplar la idea del B i aix ser el cam de la felicitat individual i collectiva (eudemonisme moral).

4.-Caracteritzeu un altre concepte de coneixement, diferent del que apareix al text, dun altre filsof. Compareu-lo amb el que sexpressa al text. [2 punts]

El problema de coneixement va ocupar la segona part de inici de la filosofia grega(FIXAT COM SITUO EL PROBLEMA FILOSFIC DEL TEXT)

Els sofistes van posar com a tema d investigaci el coneixement , deixant enrere

El problema dels presocrtics, inaugurant la illustraci grega.

Els sofistes van considerar que el coneixement absolut no es possible Aix Protgores i Grgies van defensar el relativisme i l escepticisme ms radical , que si hagus triomfat hagus fet impossible la cincia i el coneixement. .En front d aix Scrates i Plat discrepen totalment . Per Scrates el coneixemt ha de ser absolut i recau en la definici universal obtinguda per inducci mitjanant la ironia i la maietica. Plat va mes enll ai afirmar que aquest coneixement de les idees o universals no es d aquest mn sin del mn de les idees fundant aix l idealisme i la teoria de les idees innates.

.5.-Quines objeccions creieu que es podrien posar a la tesi platnica que el coneixement de les idees no pot obtenir-se mitjanant els sentits? Expliqueu-les i raoneu la resposta.

Resposta oberta. Exemple:Si partim de la base que les idees o conceptes sn imatges mentals, podem demanar-nos per lorigen daquestes imatges mentals. T la ment la capacitat doperar sense rebre cap informaci externa? La ment, crea la informaci o noms la digereix? Si fos aix un infant podria tenir els mateixos coneixements que una persona adulta, doncs el temps dexistncia o de vida no tindria importncia.Si utilitzem el smil de lordinador, podem comprovar que la mquina t una forma de fer o de treballar (el software), per per fer-ho se li han dintroduir dades (informaci) per ser tractades. Per tant, podem concloure que la ra (la ment) no s omnipotent per crear idees, sin que necessita de les dades (informaci) que li proporcionen els sentits. Per tant, lobjecci que se li pot posar a la tesi platnica sobre el coneixement de les idees, s que la ment pot tractar duna determinada manera la informaci, una determinada manera de seleccionar i depurar les dades (segons la personalitat, la intelligncia, la preparaci ,etc., de cada individu), per no prescindir dels sentits. s clar, mentre que no es demostri que hgim tingut vides anteriors i que el coneixement s un record daquestes vides anteriors.