dictats valencià

DICTATS EN VALENCIÀ PER A 5è

INFORMACIÓ:

http://www.uv.es/spl/v/aprendre/dictats/index.htm

http://classesdevalencia.blogspot.com/2009/04/dictats-1.html

DICTATS DE LES VOCALS E/O TANCADES I OBERTES

DICTAT 1

1. El pòrtic de la glòria és una joia arquitectònica de Galícia. 2. El cérvol al hivern busca herba sota la neu.

3. El boig del poble feia gaiatos amb el boix que collia al bosc.

4. Una tórtora roja cantava al campanar de l'església de Dénia.

5. Tenia tanta set que no en tingué prou amb els set gots d'aigua fresca que li donà.

6. No és pura anècdota com ell diu, sinó un reflex de la violència existent.

7. Vaig contractar la potència elèctrica per telèfon i després vaig tenir innombrables problemes.

DICTAT 2

1. És un vell molt generós, dóna tot el que té a la dona que l'ajuda en les feines domèstiques.

2. Hi ha solt un gos rabiós que sovint visita aquesta zona i pot ser perillós.

3. Els caigué la boina però no van parar-se a recollir-la perquè tenien el bou molt a prop.

4. Els voltors, fent un vol arriscat, acostaven el cos a les roques.

5. Recorde molt bé el portal d'aquesta casa perquè ací em va ocórrer una anècdota bastant curiosa.

6. El tècnic es degué confondre en dibuixar el vèrtex al plànol.

7. Fou una vesprada molt lúdica, primer, a la fira, vam jugar a la tómbola, després, a casa, al dòmino.

DICTATS DE DIVERGÈNCIES VOCÀLIQUES AMB EL CASTELLA

DICTAT 1

1. Ella sabia fins a quin punt aquelles consideracions la turmentaven i se li escapà un sospir.

http://classesdevalencia.blogspot.com/2009/04/dictats-1.html

http://www.uv.es/spl/v/aprendre/dictats/index.htm


2. Abans de matar-lo, l'assassí, li va arravatar la ploma d'or que son pare li havia regalat.

3. L'avaria que es produí a l'avió els va obligar a aterrar a Hongria.

4. En la conferència, pronunciada ahir sobre Sardenya, es va fer referència al monestir de Sant Joan com a focus fonamental en la cultura de l'illa.

5. Un jove estrafolari col·locà un rètol davant de l'ambaixada de Romania.

6. Va mirar, simultàniament i espontània, a tots aquells acusats d'escàndol que creuaven la sala.

7. Va ser un home molt rigorós i complidor en la seua joventut, encara que també un poc superbi.

DICTAT 2

1. El sergent patrullà durant tota la nit per tal de descobrir qui havia furtat l'estendard que precedia la processó del Crist.

2. El globus aterrà lluny de Bordeus perquè se'ls va espatllar la brúixola.

3. L'infermer administrà el sèrum que el malalt va engolir submisament, sense ser conscient de l'equivocació.

4. La sobirana lluïa una creu amb un robí, dues maragdes i tres ametistes.

5. L'assemblea de treballadors va mantenir a ultrança les seues reivindicacions.

6. Aleshores el cònsol li lliurà un estoig de ferro, que no estava envernissat, però que lluïa de manera indicible.

7. Va fer un estudi sobre la sanefa de fusta daurada que suportava el tàlem del sobirà.

L’ACCENTUACIÓ

DICTAT 1

1. En arribar encetà una conversa oportuníssima amb la intenció d'informar-los.

2. Al juí aportàrem proves de primera mà que només nosaltres coneixíem.


3. El paisatge característic del secà valencià el conformen la vinya, l'olivera, l'ametler i la garrofera.

4. En aquelles pàgines feia gran ús de paraules artificioses però també d'expressions col·loquials.

5. Sense immutar-se el coronel signà la primera còpia de la pau l'últim dia de la treva.

6. La pel·lícula que vérem ahir és lúcida i la ironia, en molts moments esdevé cínica.

7. És un país molt eficient en política sanitària, econòmica i cultural.

DICTAT 2

1. Durant el període de la revolució industrial, va nàixer aquell estat que hui en dia és paradigma de benestar social.

2. Aquesta tècnica requereix un procés d'aprenentatge llarg i moltes hores de pràctica.

3. Hi ha la tendència comunitària a marginar l'ésser desconegut, basada segons alguns en un principi de supervivència social.

4. Sant Tomàs volgué fer coincidir el pensament científic i el sistema religiós d'interpretació del món.

5. L'exèrcit impedí la instal·lació d'un règim polític democràtic, amb la qual cosa el país queda immergit en una situació tercermundista.

6. Des que li féu aquell favor, el veí li estigué profundament agraït.

7. Desdejunàvem cadascun a una hora però a migdia ens entaulàvem tots.

LA DIÈRESI

DICTAT 1

1. L'arribada del llaüt suposava l'alegria de tots els veïns del poble de la ribera.

2. La llum groga de la bombeta, que conduïa a la casa envaïda de brossa, ho feia tot trist i esmorteït.

3. Va argüir que l'aqüífer ja estava contaminat abans de l'abocament de productes verinosos.

4. La intuïció els va portar a la coincidència de trobar la cocaïna en els taüts d'aquell soterrat.


5. Atapeïda i ben fermada la palla d'arròs aïlla i és segura com una teulada.

6. El silenci pot ser més eloqüent que les paraules, pensà el jesuïta davant d'aquella decisiva cruïlla.

7. Agraïu l'arribada de les aigües després de la sequera i no arguïu que no eren necessàries.

DICTAT 2

1. Amb loquacitat desacostumada el senador féu un circumloqui que provocà el consegüent retard en la resolució.

2. Mai no havia oït que aquell país tinguera uns paisatges tan bells.

3. L'ambigüitat de les seues declaracions conduïren Lluïsa a un circuit sense eixida.

4. En qüestió de segons els delinqüents actuaren obeint les ordres de Màrius.

5. Agrairíem de tot cor el trasllat de la boia que ha contribuït a l'accident marítim.

6. Aquesta collita de raïm és una de les més roïnes dels últims anys.

7. La va mirar de reüll amb certa ingenuïtat, malgrat tot, ella sabia que estava sent seduïda.

G/J, X/IX, TG/TJ, TX/IG

DICTAT 1

1. La cuina, tota de rajola blanca, estava guarnida amb gerros i eines penjades.

2. Em vaig asseure al marge menjant l'entrepà de formatge i mirant el rajolí d'aigua de la Font Roja.

3. Els testos del meu jardí tenen begònies, geranis i gessamí.

4. El jove jugava amb un conjunt de pedres roges que hi havia a la platja.

5. Jo era un passatger que passava cada dia per les gèlides platges del Mar del Nord.

6. Quan passejava pel ginestar, molt a prop del safareig, va trobar el fardatxo que donà a Jesús.


7. Assajaven un setge que havien de simular en les festes de Sant Jordi.

DICTAT 2

1. Les tasses de xocolata i els rotllets d'aiguardent que fa l'àvia m'han rebolicat la panxa.

2. Eixugant-me les llàgrimes a la coixinera espere que tot això passe.

3. Escoltava perplex tot allò que li contava de l'examen a què l'havien sotmés al despatx.

4. Pagà de la seua butxaca la plantació de xiprers i comprà també la casa més luxosa del barri.

5. Desapareixerà així aquest paratge que fou origen de tantes gestes i llegendes.

6. Van anul·lar el projecte d'ampliació de les gorges d'aprop de Xàtiva.

7. Comença amb un suau pessigolleig i acaba amb una pruïja insuportable.

S/SS/C/Ç/Z

DICTAT 1

1. Darrere d'una estesa de canyes molt espessa hi havia salzes i acàcies gegants.

2. Al mig de la plaça es va trobar amb una sorpresa, la seua gosseta, de mirada dolça, era allí.

3. A la banda del sol, mirant el cel, els ocells cantaven suaument cançons molt dolces.

4. Les alfàbegues creixien en grosses mates dins dels cossiols, que envoltaven els pedrissos de la caseta de Bétera.

5. La seua adhesió va proporcionar cohesió al grup en el moment de prendre la decisió.

6. L'elegància de la marquesa, amb una bellíssima capa de seda, va sorprendre la duquessa.

7. Estava convençut que les seues observacions, molt concises, no es quedarien en la superfície.


DICTAT 2

1. Mentre ens endinsàvem en el jardí, notàvem l'olor intensa dels rosers que travessava fins el camí.

2. Va rascar l'arena polsosa fins deixar al descobert un calze de bronze preciós.

3. El bosc d'aprop de ma casa tenia alzines centenàries i roures altíssims.

4. Amb el pinzell, traçà en el llenç ratlles horitzontals i senzilles que li servirien de base.

5. El dissident s'interessava molt per tots els assumptes tractats pel consell.

6. La tercera fase de la missió consisteix a traure els presos del calabós.

7. L'emissió de gasos tòxics, prop de la zona protegida, tingué una repercussió fatal.

M/N/NY

DICTAT 1

1. La senyora que li feia companyia a l'Anna tenia vora trenta anys.

2. La teranyina que teixia l'aranya s'havia tenyit de tots els colors amb les gotes d'aigua de la pluja.

3. La caixeta plena de codonyat era el tresor d'aquella velleta prima i escanyolida.

4. El mariner m'ensenyà la xarxa de la madrava que estava plena de tonyines.

5. El maletí de pell de color canyella tenia els panys daurats i les meues inicials.

6. Immergit com estava en les seues idees no s'adonà de la immensitat del paisatge.

7. Havia emmagatzemat amb cura una muntanya de llibres a les prestatgeries immòbils.

DICTAT 2

1. He de contar-li al senyor comte un assumpte que pot afectar el seu compte corrent.

2. Les necessitats immediates que sentíem eren immenses.


3. L'Anna era una innocent, confiava en la gestió dels administratius i va perdre el trienni.

4. Les circumstàncies feren que el nomenament del governador fóra summament imminent.

5. Els presos, emmanillats, oïren la sentència comminatòria sense immutar-se.

6. Malauradament, Posidó no pogué apaivagar la tempesta.

7. Quan el tramvia feia la circumval·lació passava pel xamfrà on és la impremta.

L/LL/L.L

DICTAT 1

1. Una vegada instal·lats a les taules, els il·lustradors començaren la feina amb tranquil·litat.

2. En aquell poble guardaven les collites en un cancell amb portella.

3. El clavell i el cascall eren les flors que brodava en els llençols de lli.

4. Després d'anar amunt i avall s'allotjaren a l'hostal de Sant Vicent que no estava massa lluny.

5. Quan passà la riallada, mirà de reüll i va veure com s'abraçaven com a vells amics.

6. Tantes cavil·lacions el dugueren a sol·licitar, amb la intel·ligència que el caracteritza, el canvi de destinació.

7. La impressió la va empal·lidir tant que li vaig deixar el ventall perquè es recuperara.

DICTAT 2

1. Colom arribà a les Índies amb tres caravel·les, guiant-se per les constel·lacions.

2. Féiem un recull de les novel·les que tractaven aquell famós idil·li.

3. Tenia una immensa col·lecció de mol·luscos heretada d'un familiar llunyà.

4. Demanar solidaritat en aquest col·lectiu és un acte d'il·lusos.

5. Amb els ulls plens de llàgrimes, féu un adéu adolorit.

6. Zeus regalà al seu fill Apol·lo una lira i un carro de cignes.


7. El taló era l'únic punt vulnerable d'Aquil·les, a causa del qual tancà els ulls a la llum.

B/P, D/T, G/C

DICTAT 1

1. No pogué arribar enlloc. Tot era com un tub, fosc, sec i brut. 2. En la quietud del llac, un ànec esvelt i de bec groc, va fer un

crit sord.

3. Cap llop va tenir la sort de lliurar-se de l'atac d'unes llobes embogides.

4. Van convocar els teòlegs a la junta amb l'únic mòbil d'aconseguir accedir al càrrec.

5. En aquell moment històric, el van nomenar diputat per portar el diàleg amb l'oposició sobre temes econòmics.

6. "Tinc el dret de ser com sóc", deia Fuster en un aforisme.

7. El pròleg i l'epíleg de la novel·la desvetllaren la solitud en què vivia l'autor.

DICTAT 2

1. El meu amic malalt recupera la salut en un balneari grec on, per l'altitud, crec que fa molt de fred.

2. El batec del cor causat pel tràfec de cada dia, li suposava un risc, ja que poc a poc l'anava consumint.

3. El càstig que rep el teu nebot és excessivament dur, hauríeu de ser més benevolents amb ell.

4. Aquella serp era d'un verd obscur però sense arribar a ser d'un color tan llòbrec com aquest.

5. No sé amb quin objecte t'obsequiarà, ara bé, sé que el va adquirir en una òptica del centre.

6. Li feia fàstic el tancat dels porcs perquè sempre estava ple de fang.

7. Era molt snob: anava al club amb un buldog que li havia regalat el meu amic Alfred.

B/V

DICTAT 1


1. Els núvols i el vent enterbolien l'arribada dels vaixells a l'Havana.

2. T'assegure que vaig veure com el menor bevia un combinat alcohòlic.

3. Davall l'avet trobà la prova que confirmava les seues investigacions de vuit anys.

4. Van advertir a la bidella que havia de buidar la bústia de suggeriments.

5. A l'hora de berenar la Beatriu era capritxosa, sempre buscava bunyols i alguna cosa en almívar.

6. El so d'aquell cascavell anunciava inequívocament que arribava el vell gat del senyor Esteve.

7. No gosava comprar la gavardina sense emprovar-se-la abans.

DICTAT 2

1. Amb una forta envestida als timbals començà el combat; poc després acabaria aquell govern bàrbar.

2. L'enveja i l'ambició el van convertir en una persona sense bondat.

3. S'ha comprat un abric de visó tot sabent que és un mustèlid en perill d'extinció.

4. L'ensalada portava endívies, raves i anxoves, tot açò ruixat amb abundant oli d'oliva i un poc de vinagre.

5. Els més espavilats van arravatar* els calendaris de butxaca només deixar-los sobre la taula.

6. Quasi li queia la bava quan l'àvia canviava el bolquer al nét.

7. Li van embolicar la bena tan barroerament que la vora li tocava la berruga que tenia al braç.

L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ

DICTAT 1

1. Anant d'una fulla a l'altra, l'aranya teixia una teranyina d'argent.

2. L'èxode de la població portà a l'exili i a la xenofòbia.

3. El sol, que s'amagà darrera de la muntanya i se n'isqué de sobte, ens va enlluernar.


4. Deien que al bosc vivia un monstre que t'agafava, se't menjava i t'assimilava lentament.

5. L'únic objecte que l'explorador va portar de l'Índia fou el que l'indigent a qui va ajudar li havia donat.

6. A l'editorial d'Elx treballava l'amiga d'Alacant que m'agrada tant.

7. D'ençà que arribà a l'escola, la idea d'anar a la Universitat no l'abandonà.

DICTAT 2

1. L'amor és un tema present en la poesia d'Ausiàs March i al seu costat també ho és la mort.

2. L'obra d'aquest autor té tocs d'ironia i d'erudició que sempre m'han cridat l'atenció.

3. Pel camí llarg dels xiprers de can Roig es poden veure moltes formigues voladores.

4. Des del moment que se n'anaren de l'hort, ràpidament, emprengueren el camí de cal metge.

5. No hi havia ningú a ca l'Antoni, en Joan i n'Enric se n'havien anat a can Josep.

6. L'aigua s'emportava, lentament, una flor que anava surant d'una banda a l'altra del riu.

7. A hores d'ara l'ajuntament i l'església d'aquell poble abandonat s'hauran enderrocat.

R/RR

DICTAT 1

1. Entraren en un casal amb les portes tancades i forrellats amb ferros a les finestres.

2. Caminava pel carrer amb el cigarret a la boca i el barret tirat enrera.

3. Per la irrisòria situació en què es trobava va comprendre que l'estratègia no serviria per a res.

4. El birrem i el trirrem foren dues naus per les quals s'interessà el virrei.


5. Va perdre molts diners en la compra d'aquells arbres fruiters i no s'ha recuperat encara.

6. En el seu rostre quasi bru ressaltava la vivor dels seus ulls verds.

7. Riba-roja és un poble del Camp de Túria però Catarroja pertany a l'Horta Sud.

DICTAT 2

1. A la fi la ciència va vèncer ja que es va eradicar la grip a tota la zona.

2. Va prendre la iniciativa d'arrasar la riba i no hi va deixar ni un arbre.

3. Només feia que cantar i ballar sense pensar que ja era hora d'anar-se'n a dormir.

4. Quan Xavier es féu ric, va penjar l'autoretrat que s'havia fet de jove, a l'entrada de casa.

5. Amb ell no podies anar al teatre, en compte de parlar, cridava, i a mi em feia molta vergonya.

6. El raig va partir la surera en dos poc després que Caterina hi passara per sota.

7. Segons el receptari de la meua àvia, l'arròs amb carabassa pot portar caragols.

H

DICTAT 1

1. L'hivern passat vaig anar a Maó, aquest hivern el passaré a Manhattan, m'han contractat per jugar a handbol.

2. L'orxata d'Alboraia ha estat transportada amb un vehicle que reunia a abastament les normes d'higiene.

3. L'ham de la meua canya de pescar s'enganxà a l'herba del fons.

4. L'harmonia i el ritme d'aquella simfonia arrancaren els aplaudiments del públic de l'amfiteatre.

5. Joan em pregunta amb vehemència, perquè no li hem dit que hui era la subhasta.

6. Despús-ahir l'enginyer ens informà que, contràriament al que créiem, la xarxa hidràulica acabava a Osca.


7. L'òrfena heretà totes les possessions que son oncle tenia a Oriola.

DICTAT 2

1. No sé si Helena està ofesa amb mi, quan li truque per telèfon mai no s'hi posa.

2. En hissar la bandera l'heroi nacional, hereu de les tradicions més ancestrals, es va emocionar.

3. L'homologació dels habitatges portà problemes als advocats de Munic.

4. Els neohippis dels 90 busquen per les botigues roba ja exhaurida.

5. Malauradament no arribàrem a temps, el coeter ja havia iniciat l'exhibició de foc.

6. L'endecasíl·lab italià donà lloc al decasíl·lab de la poesia catalana del Renaixement.

7. L'adhesió a la seua proposta va suggerir-li una hipòtesi sobre què havia passat a l'hivernacle.

EL GUIONET

DICTAT 1

1. El periòdic parlava de la plusvàlua que havia fet arximilionari el sotsecretari de comerç.

2. L'aspecte politicoeconòmic de la qüestió portà el vicepresident de la companyia a consultar l'exministre.

3. Era un jove barba-ros, pèl-llarg i poca-solta que deambulava per la Malva-rosa.

4. Va tocar-li la loteria i portà a emmarcar-se el número: era el vint-i-quatre mil dos-cents cinquanta-quatre.

5. Aquell hivern feia tant de fred que l'escura-xemeneies sempre anava, a corre-cuita, d'una casa a l'altra netejant fumerals.

6. Els nord-americans i els sud-africans han tingut problemes de racisme que encara no s'han solucionat.

7. Cinc-cents cinquanta-dos foren els joves que van apuntar-se al voluntariat.

DICTAT 2


1. Abans-d'ahir caminava xino-xano mentre sentia el xiu-xiu dels ocells i el zum-zum de les abelles.

2. El penja-robes de la sala, que vaig comprar-me a un antiquari, em costarà qui-sap-lo de restaurar.

3. L'ex-libris que utilitzava en la seua col·lecció els sotsarxiver de la biblioteca fou censurat pel vicerector.

4. "És el no-res" afirma, molt convençut, el filòsof proxinés partidari de la no-bel·ligerància.

5. L'audiovisual que utilitzaven en la classe de fisicoquímica va posar-hi de manifest l'existència d'elements concavoconvexos desconeguts.

6. El penya-segat de la costa de Xàbia estava ple de gavines que volaven al cara-sol.

7. L'allioli que utilitzaven per amanir la coliflor i el napicol no estava en condicions i produí mal de cap als qui en menjaren.

ORTOGRAFÍA EN GENERAL

DICTAT 1

Durant anys, els savis donaren llur parer referent a la fondària de l'oceà i es lliuraren al gust de discrepar. Els uns es decantaven per la xifra de tres-cents metres; d'altres l'elevaven a quatre o cinc-cents, i, amb el sentit progressiu que pren inevitablement tota investigació, s'anà pujant fins quinze mil metres, per a descendir després de cop als nou mil tres-cents deu, arran de les exploracions efectuades a finals del segle XX pel vaixell "Tuscarona".

CALDERS, Pere (1986) Ronda naval sota la boira, Ed. 62, Barcelona.

DICTAT 2

L'evolució econòmica (tècnica i comercial) del taronger ha significat d'una banda que cada vegada són més reduïts els beneficis nets de l'explotació, i per tant que cada vegada calen més fanecades -potser caldria dir més hectàrees- per poder viure del taronger. O, posat d'una altra manera, els diners de la taronja van a parar als propietaris dels horts en proporció cada vegada inferior, i en proporció cada vegada més alta als qui treballen sense ser-ne propietaris. Fa quinze mesos, o vint o vint-i-cinc anys, un propietari mitjà, és a dir, un propietari de


vint o trenta fanecades -i a partir d'aquest nivell es tractava en gran part de propietaris rurals-, obtenia uns ingressos que el situaven a enorme distància de l'obrer agrícola.

MIRA, Joan F. (1978) Els valencians i la terra, València.

DICTAT 3

L'ésser humà ha desenvolupat un sentit de propietat sobre l'aigua que es tradueix en la supeditació dels cursos fluvials als requeriments socials. Si bé el nostre país té un elevat percentatge de rius regulats, cada cop sentim més l'escassetat hídrica. No ha disminuït la quantitat d'aigua de què podem disposar, però sí que ha augmentat el nombre de persones i, sobretot, s'han disparat els nivells de consum per càpita per causa del malbaratament sobretot en agricultura.

LÓPEZ, América (1996): "Més clar que l'aigua", El Temps Ambiental, núm. 7, València.

DICTAT 4

En el matí d'octubre un vellet assegut a l'ombra d'un til solitari davant l'alqueria, contemplava els camps assolellats i vaporosos amb les mans sobre el pom d'un gros bastó de nucs. Al seu entorn l'ombra era blava, l'aire transparent i, de tant en tant, les fulles de l'arbre es desprenien vermelles i grogues, surant una breu estona abans de caure a terra. També de tant en tant passava una amorosa flaire de menta i aleshores la mirada ambarina del vell s'animava una mica, tènuement, acompanyada d'una ampla alenada.

MARTÍNEZ FERRANDO, Ernest (1951) Les llunyanies suggestives, Institució Alfons el Magnànim, València.

DICTAT 5

Al cor de l'estiu quan les cigales semblen la veu de la terra que es fregeix, els llauradors pengen la botija panxuda entre les rames del garrofer i en tapen el broc -per les formigues- amb una fulla. (Aquelles botiges de terrissa blanca, llises de darrere i voluminoses per davant, de coll curt i bec dalt del pit, amb orelles breus per anses). Si han de fer un alè o han de plegar el cigarret o si, un dia de festa, han de fer la berena o es volen menjar una paella, acuden a l'ombra benigna del garrofer i no a l'olivera ni a l'ametler ni tampoc al pi.

SEVA, Antoni (1982) Quaderns d'oci, Ed. 3 i 4, València.


DICTAT 6

El vell Pixaterra feia sempre cara d'amargat. No el vaig veure que somrigués una sola vegada en tots els anys que el vaig conéixer. Com tots els vells de l'horta, s'afaitava només cada diumenge; i si eren a mitjan setmana, i més a la llum de les vesprades de pluja, la seua cara era tota una mena de màscara fosca de color de cendra i de fang brut. Una cara on només tenia vida la taqueta vermella de la punta del caliquenyo cada volta que el vell Baixauli li pegava xuclada.

MIRA, Joan F. (1975) Els cucs de seda, Ed. 3 i 4, València.

DICTAT 7

Quant a l'hedonisme, és clar que -com ja ha quedat assenyalat de passada- constitueix un altre punt bàsic de l'ètica fusteriana del cos. Quin lloc, però, hi ocupa i com pot ser-hi afirmat? La posició de Fuster sobre aquest tema no pot ser fixada en termes massa rotunds, perquè, com és habitual en ell, n'ha parlat amb moltes cauteles i molts matisos, i des de punts de vista diferents. Una cosa, sembla, és la seua actitud personal, que només compromet a ell mateix davant aquesta qüestió, i una altra és l'examen que fa tot considerant-la com un fet moral, social i en el context d'un humanisme possible, "pendent".

IBORRA, Josep (1982) Fuster portàtil, La Unitat, Ed. 3 i 4, València.

DICTAT 8

La ciutat s'estenia, clara, en la vall, repenjada pels flancs en les muntanyes dels castells que la dominen, i s'obria, desimbolta, cap a la mar, on confluïen tots els carrers. La terra del migdia de vestimenta blanca, que diu l'amic Rodriguez-Bernabeu. Una ciutat provinciana amb un toc cosmopolita. Que no els sàpia mal als meus paisans -tan susceptibles quan els toquen la seua ciutat- el que vaig a dir, que a mi em dol tant com a ells. En pocs anys, Alacant s'ha convertit, d'una ciutat plàcida en una ciutat irritant. Ha crescut d'una manera caòtica i boja, com si algú s'haguera proposat de crear una gàbia per a neuròtics.

SEVA, Antoni (1982) Quadern d'ocis, Ed. 3 i 4, València.

DICTAT 9

Quant a les funcions administratives, el Consell General, Consell de Cent o Ajuntament, exercia la representació popular


de la ciutat de València i constava de 142 membres, en representació de les dotze parròquies i els diversos oficis i de les professions liberals. El Consell es reunia en la Sala dels Àngels de la Casa de la Ciutat, sota la presidència del justícia civil, o del justícia criminal en absència d'aquell. El jurat en cap proposava les qüestions sobre les quals havia de recaure la decisió del Consell.

REGLÀ, Joan (1973) Aproximació a la història del País Valencià, Ed. 3 i 4, València.

DICTAT 10

I l'altra planta de la por era la ruda, petita i lletja, i la seua color era com si algú hagués afegit un perol de pintura negra, dins del cossi en el qual el Nostre Senyor acabava d'amanir la pintura verda i brillant de tintar les plantes. La ruda feia pudor, i encara que estigueres lluny de la mata senties la bafarada. I no sé si seria per la pudor o per què, però és el cas que la ruda espantava les bruixes, i per això quan naixia un nen la comare posava una branqueta de ruda en la finestra de la cambra de la partera, i la ficava dins d'un got d'aigua per fer-la durar més dies.

SANCHEZ-CUTILLAS, Carmelina (1983) Matèria de Bretanya, Ed. 3 i 4, València.

dictats valencià

Documents