diari de sessions - parlament de catalunya · enllà d’aquests titulars i d’aquestes frases, no...

TAUL A DE CONT INGUT

Pla de treball394-00011/11 3

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYAXI legislatura · quart període · sèrie C · núm. 409

Comissió d’Investigació sobre les Actuacions del Govern per a Preparar la Secessió de Catalunya de la Resta d’Espanya

Sessió 2, dimarts 9 de maig de 2017

Presidència de l’I. Sr. Jean Castel Sucarrat

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Imprès al Parlament

ISSN: 0213-7976 (general) 0213-7992 (sèrie C) DL: B-3.468-1982

www.parlament.cat

www.parlament.cat

DSPC C 4099 de maig de 2017

Sessió 2 de la CIASC 3

Sessió 2 de la CIASC

La sessió de la Comissió d’Investigació sobre les Actuacions del Govern per a Preparar la Secessió de Catalunya de la Resta d’Espanya (CIASC) s’obre a dos quarts de quatre de la tarda i tres minuts. Presideix Jean Castel Sucarrat. Assisteix la Mesa el lletrat Joan Ridao i Martín.

Hi són presents els diputats Lluís Guinó i Subirós i Bernat Solé i Barril, pel G. P. de Junts pel Sí; Carlos Carrizosa Torres i Fernando de Páramo Gómez, pel G. P. de Ciutadans; Raúl Moreno Montaña i Alícia Romero Llano, pel G. P. Socialista; Jéssica Albiach Satorres i Joan Coscubiela Conesa, pel G. P. de Catalunya Sí que es Pot; Alejandro Fernández Álva-rez i Juan Milián Querol, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya, i Mireia Boya e Busquet i Gabrie la Serra Frediani, pel G. P. de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIAPunt únic: Pla de treball de la Comissió d’Investigació sobre les Actuacions del Govern

per a Preparar la Secessió de Catalunya de la Resta d’Espanya (tram. 394-00011/11). Debat de la proposta.

El president

Bona tarda a tothom. Iniciem la Comissió sobre la Investigació sobre les Actuacions del Govern per a Preparar la Secessió de Catalunya de la Resta d’Espanya, en data 9 de maig de 2017.

I s’obre la sessió amb dos punts de l’ordre del dia; però abans de passar a aquests punts, algun grup parlamentari presenta alguna substitució? Senyora Romero?

Alícia Romero Llano

Gràcies, president. Doncs, el senyor Raúl Moreno substituirà el senyor Ferran Pedret.Gràcies.

El president

Gràcies. Senyora Serra?

Gabriela Serra Frediani

La senyora Boya substituirà el Benet Salellas.

El president

Moltes gràcies. Senyor Fernández?

Alejandro Fernández Álvarez

Sí, gràcies. El senyor Juan Milián substitueix el senyor Santi Rodríguez.

El president

Moltes gràcies.

Pla de treball

394-00011/11

Com saben ja, tenim dos punts de l’ordre del dia. En primer lloc, el debat i votació per a l’elaboració del Pla de treball i la comunicació per part de la presidència de deter-minades qüestions d’ordre... (Bernat Solé i Barril demana per parlar.)

Bernat Solé i Barril

Perdó.

El president

Senyor Bernat, que no l’havia vist.


Sí, nosaltres des del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, volem informar que retirem la nostra proposta de treball.

El president

Molt bé. (Veus de fons.)




Sí, compareixences. El document de treball i les compareixences; tot, sí.

El president

Les retiren totes?


Sí.

El president

Molt bé. Continuaríem, doncs. Com deia, portaríem a terme el debat i votació dels plans de treball i la comunicació per part de la presidència de determinades qüestions d’ordre, per això hem incorporat aquest punt 2.

Si els sembla, seguiríem l’ordre de presentació per al debat dels diferents grups par-lamentaris envers el pla de treball presentat. Entenent que Junts pel Sí ha retirat el seu pla de treball, quedaria l’ordre tal com es va entregar al Registre d’aquest Parlament. Permetin-me un moment. (Veus de fons.)

Passaríem, doncs, a l’ordre, que era: el Grup Socialista i Catalunya Sí que es Pot, de forma conjunta; segon, el Grup del Partit Popular de Catalunya; tercer, el Grup Parla-mentari de Ciutadans; el quart era Junts pel Sí però, com ha quedat retirada, ja queda exclosa d’aquest ordre. I el procediment, en primer lloc, a la presentació, per part de cada grup parlamentari, seguidament de l’ordenació de la votació.

Per presentar sí que donaríem... (Veus de fons.) Sí, però ho farem posteriorment.Atès que el lletrat..., encara que ho tenia previst més endavant, dintre de l’ordre d’in-

tervenció, però sí que ja ho fem avinent ara: a part dels grups que sí que han presentat un pla de treball i han presentat compareixences, també donarem la paraula als grups, en aquest sentit, que no ho hagin fet, però un cop expressats els grups que sí que ho han portat a terme. També atenent que hi ha un segon grup que quedaria sense haver presen-tat, perquè el retira, i també tindria veu en aquest sentit.

Dit això, continuaríem en aquest ordre. I per procedir, en primer lloc, a la presen-tació per part de cada grup parlamentari, per un temps màxim de deu minuts, farien la presentació de cada proposta.

Començaríem pel Grup Parlamentari de Ciutadans i, en aquest sentit, té la paraula l’il·lustre senyor Carlos Carrizosa. (Veus de fons.) Sí, el Grup del Partit Socialista de Ca-talunya i Catalunya Sí que es Pot entenc que faran el repartiment del temps o hi haurà una sola intervenció? (Veus de fons.) Volen intervenir els dos grups? Sí? Doncs dona-ríem cinc minuts, en aquest sentit, a cada grup. (Remor de veus.) Deu? Per part d’aques-ta presidència no hi ha cap problema. Deu minuts per a cada grup, encara que sigui conjunta.

Atenent a això, començaríem, doncs, pel Grup del Partit Socialista de Catalunya i, en aquest sentit... No, seguiríem l’ordre de presentació i, en aquest sentit, té la paraula la il·lustre senyora Romero.


Gràcies, president. Bona tarda a tothom. El primer que voldríem dir des del Grup Socialista..., i parlo només com a Grup Socialista perquè és veritat que la proposta con-junta de treball la fem amb Catalunya Sí que es Pot, però entenc que després el senyor Coscubiela, doncs, donarà la visió des del seu grup parlamentari.

El que voldríem dir, en primer lloc, és que per nosaltres aquesta comissió d’investi-gació és una comissió important, és una comissió que creiem necessària, sobretot per-què fa massa mesos que tenim titulars, llegim titulars, coneixem titulars del Govern de la Generalitat en relació amb la realització d’un referèndum unilateral i de tot un procés per generar i treballar i preparar la secessió de Catalunya de la resta de l’Estat però, més enllà d’aquests titulars i d’aquestes frases, no tenim més coneixement.

Creiem que els diputats, aquest Parlament, però també i sobretot els ciutadans, tenen dret a saber; volen saber què està fent el Govern de la Generalitat, què està preparant el Govern de la Generalitat en relació amb aquests temes tan transcendents i tan impor-tants com és el futur polític d’aquest país. Sobretot tenint en compte que encara, d’algu-na manera, no s’ha decidit popularment a través del vot, com vostès saben, i, per tant,



doncs, s’està fent sense haver escoltat primer, com ens diuen des del Govern, el poble de Catalunya.

A nosaltres ens sembla transcendent que aquesta comissió d’investigació es desen-volupi, es pugui portar a terme i es faci de la manera correcta, que és, doncs, escoltant a tothom que té un paper important en aquest procés, i també tenint la documentació ne-cessària per poder avaluar aquests treballs.

No hem d’oblidar que aquesta comissió d’investigació és veritat que neix d’unes de-claracions que fa, i d’una intervenció, d’una conferència que fa l’exdiputat d’Esquerra, l’exsenador d’Esquerra Santiago Vidal, en uns actes que organitza l’ANC, i que després, és veritat, s’han repetit per part d’altres diputats d’aquesta cambra o d’altres cambres le-gislatives. I, per tant, aquelles conferències que expliquen coses sobre aquest procés de secessió obren –almenys a aquests diputats del Grup Parlamentari Socialista– dubtes sobre que les coses que s’estan fent des del Govern, perquè s’expliquen més fora de les portes i de les parets del Parlament que no pas aquí dins, que és on creiem que toca do-nar explicacions i retre comptes, el mateix Govern.

Per tant, la comissió d’investigació és cert que neix en aquest moment, neix per aquesta inquietud que ens genera al Grup Parlamentari Socialista sobre què està expli-cant el senyor Vidal, què sap el senyor Vidal i què està fent el Govern amb relació al que ell explica. I és per això, doncs, que es va proposar aquesta comissió i és per això que nosaltres creiem que aquesta comissió és important per saber, per conèixer els treballs que està fent el Govern de la Generalitat.

Ens sembla increïble que es puguin fer uns treballs a les fosques, amagant la volun-tat i la feina desenvolupada per aconseguir un objectiu que, tot i ser legítim, em sembla que ha d’estar, doncs, de manera transparent, a sobre la taula, en aquest cas..., i sobre la feina que fa un parlament. I, per tant, doncs, esperem..., i nosaltres tenim el desig de que aquesta comissió pugui fer la seva feina.

És veritat que l’anunci que ha fet Junts pel Sí de la retirada del seu pla de treball no sembla que ens anunciï això, ni molt menys, i, per tant, doncs, jo demanaria al Grup de Junts pel Sí, quan li toqui intervenir, que reflexioni sobre la seva posició. Perquè quan es diu –molt sovint, i totalment legítim i ho respectem i a més ho compartim– allò del «volem votar», jo crec que també els ciutadans volen saber, volem saber què està fent el Govern, i amagar-ho no crec que sigui el millor per part del Govern de Junts pel Sí, amb el suport de la CUP que, per altra banda, doncs, tampoc ha presentat cap proposta al pla de treball en aquesta comissió. Jo no sé si és que no volen saber o és que ja els va bé que les coses es facin d’amagat i a les fosques.

En tot cas, el Grup Socialista vol saber, vol poder-ne parlar amb tranquil·litat, vol te-nir documents i vol, des de la seva posició, dir què li sembla el que està fent el Govern i poder-ho compartir també amb molta altra gent i amb els ciutadans.

Per tant, una comissió important, que esperem que no acabi avui aquí, tal com co-mença, i esperem, doncs, que alguns grups que han presentat aquestes oposicions, abans de la seva intervenció, es puguin replantejar la seva voluntat amb relació a aques-ta comissió.

Li desitgem a aquesta comissió que pugui tenir molts èxits però, sincerament, ja veiem que no sembla que sigui la voluntat del Govern. I és una pena, perquè quan de-manem transparència i demanem democràcia i demanem llibertat, doncs, això també ens ho hauríem d’aplicar a nosaltres. I en un tema tan important com aquest, caldria que el Govern fos exemple de totes aquestes, moltes vegades, actituds i valors que ell, doncs, demana i reivindica constantment.

Per tant, dir-los que la nostra proposta al pla de treball és una proposta raonable. No hem anat més enllà de la demanda de compareixences que creiem convenients, hem demanat els consellers que creiem que tenen coses a dir en aquest tema i que diuen que estan treballant pel procés de secessió. Hem demanat també secretaris generals d’aquests departaments; responsables d’institucions o organismes que tenen a veure amb aquests àmbits, que creiem que, per nosaltres, són importants, com podria ser jus-tícia o podria ser economia, és a dir, aquells àmbits en els que, a més a més, s’ha dit i s’ha anat parlant que s’estava avançant cap a aquest procés i, per tant, hem sigut, creiem, curosos i rigorosos amb la demanda de compareixences.



Després, el nostre vot anirà lligat, bastant, a aquest criteri; el criteri que nosaltres també hem plantejat perquè ens sembla el més correcte, no?: que vinguin aquelles per-sones que sembla que estan treballant per aquest objectiu i que ens puguin explicar quin és el seu paper.

I després la documentació. Molt important. Documentació que ens sembla bàsica, no? Com ens sembla essencial que puguem tenir, doncs, ja, aquest esborrany que sem-bla que hi ha sobre les lleis de desconnexió, no? Amagar unes lleis del procés, la pre-paració d’unes lleis em sembla tampoc que no és de rebut en un parlament democràtic.

Per tant, esperem que aprovem algunes compareixences i que, sobretot, s’aprovi la documentació, que és important que els diputats la puguem conèixer, la puguem deba-tre, per després, doncs, opinar i posar-nos en el paper que ens toqui o en la posició que ens toqui, però, evidentment, amb tota la informació que cal.

Bé, diríem «llarga vida a aquesta comissió», però em sembla que, per desgràcia, això no sé si serà així.

Gràcies, president.

El president

Moltes gràcies, diputada. Passaríem, doncs, al Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot. I, en nom d’aquest grup, té la paraula l’il·lustre senyor Joan Coscubiela.

Joan Coscubiela Conesa

Gràcies, senyor president. Voldria començar a constatar una evidència, i és que aquesta comissió d’investigació va ser votada a la Comissió d’Economia per tots els grups, i, per tant, es dona per suposat que tots els grups estàvem d’acord en que la co-missió d’investigació fes la seva feina, i, per tant, la fes en els termes de l’objectiu que s’havia marcat. Ho dic perquè no sé què pot «deparar» la reunió d’avui, però, d’entrada, la retirada per part de Junts pel Sí de les propostes –per cert, raonables– que ens havien plantejat, fa que, sense ser especialment desconfiat, doncs, no calgui presagiar res de bo, eh? Però vull constatar això, que tots els grups vam votar a favor de la seva convoca-tòria. I molt probablement des de perspectives diferents.

La nostra, vull insistir per què la vam fer; nosaltres creiem que aquesta comissió era necessària perquè es van produir una sèrie de fets que, en algun moment, s’han identifi-cat amb les declaracions, amb els actes, amb les maneres d’expressar com desenvolupar el procés, el referèndum per part de l’exsenador Santi Vidal, però que no són només un fet aïllat, que estan emmarcades dins d’un context en el que, constantment, estem veient el que podríem anomenar un doble discurs, un plantejament dedicat a animar la gent, legítimament, perquè confiïn que el referèndum es farà, però alhora també un planteja-ment o uns actes que van en una direcció completament diferent.

Nosaltres, des d’una posició de defensa claríssima, com el que més, del referèn-dum..., i quan dic «com el que més» vull dir que som els únics que no hem abandonat mai aquest plantejament, des d’un convenciment profund que això que s’anomena «el dret a la secessió», perquè és el concepte que té, des d’un punt de vista de dret constitu-cional a nivell de dret internacional, existeix. Amb independència de com es pugui o no materialitzar aquest dret, des d’aquesta posició, que, lògicament, és especifica del nostre grup, creiem que s’estan fent coses que el que fan és degradar, precisament, el plante-jament de molt suport ciutadà de poder celebrar un referèndum per poder plantejar una decisió del poble de Catalunya al voltant de com es pot organitzar políticament. I aquest és l’origen del nostre plantejament.

A més a més, el segon factor és que –crec que tothom hi pot coincidir– les compa-reixences concises que en el seu moment van aconseguir els grups d’aquesta casa que es produïssin, començant per la del conseller Oriol Junqueras, van fer de tot menys esclarir què exactament va passar. És a dir, estem en una absoluta nebulosa. Encara no sabem si el que va dir el senyor Santi Vidal i el que ha dit després alguna altra persona significati-va, també parlamentari d’aquesta casa, és fruit de la seva imaginació, és fruit de la seva vehemència, és fruit de la seva necessitat de convenciment de la gent que perd fe en que el referèndum es faci, o bé respon a una realitat concreta.

Clar, no és exactament el mateix. En el primer cas, si fos només fruit de la vehemèn-cia i de la capacitat d’explicar coses que no són, estaríem parlant d’un frau polític; si fos fruit que algunes de les coses que es van afirmar, com l’obtenció de censos electorals



de manera no regular o l’obtenció de dades per poder celebrar-lo fossin veritat, estaríem davant, evidentment, d’una altra circumstància, que estaria encabida ja no dins del frau polític, sinó clarament dins del terreny de possibles delictes.

I això, a hores d’ara, malauradament, ni s’ha resolt ni sembla que l’estratègia aquesta que combina afirmar que les coses es faran bé, però alhora està explicant als que tenen dubtes que es farà bé que tot està preparat per fer-ho bé, o mig bé, o malament, o molt malament, sempre que calgui, és una nuvolosa que està sobre el conjunt del procés del referèndum. Que als que defensem el referèndum, ens fa molt de mal, perquè, com deia fa uns dies un periodista molt conegut –i no precisament sospitós d’estar en contra del referèndum–, un vilanoví, és que quan el paren pel carrer i li pregunten: «I tu què pen-ses del referèndum, es farà?», doncs: «No sé què contestar, perquè el que estic rebent dels responsables polítics d’aquest país són missatges absolutament contradictoris.»

Doncs, bé, és el moment de poder-ho esbrinar i sobretot és el moment de tenir la se-guretat, els que defensem el referèndum, que les coses es fan bé, amb respecte a la lega-litat, perquè és la legalitat que entre tots ens hem donat, perquè sinó difícilment... L’altre dia, el nostre president, Lluís Rabell, feia tota la disquisició entre fins i mitjans. És im-possible que amb mitjans espuris es pugui aconseguir un fi digne; això no és possible. Els mitjans condicionen el fi i, sobretot, el seu resultat.

I és per això que nosaltres hem insistit en aquesta comissió. Per què una proposta conjunta? Jo crec que el normal en aquest tipus de coses és que els grups parlamentaris ens veiéssim abans i pactéssim –ja es fa amb les coses quan es treballa bé. Jo vull recor-dar una comissió que possiblement tingui més recorregut i més oportunitats que aques-ta, com la del sector d’automoció, en què sí que es va fer, però bé, en aquests casos, malauradament, sembla ser que no és possible. Però en canvi alguns grups que pensem que podem facilitar les tasques de la comissió no generant plans de treball dispersos, sinó fent-los conjuntament, ho vam fer: el Grup Socialista i nosaltres. I crec que tothom podrà reconèixer que és una proposta moderada des del punt de vista dels seus objectius i perfectament assumible per tothom.

Perquè, ho ha explicat ja la companya Alícia Romero, però respon a un plantejament molt, molt raonable, i és cridar només aquelles persones que tenen una directa implica-ció de responsabilitat política en els fets que volem analitzar, començant, lògicament, pel senador Santi Vidal, que el normal és que fos la primera compareixença de totes, perquè només escoltant-lo a ell, que fins ara no l’hem escoltat, tindríem un primer punt de partida sobre el qual poder construir o fer la resta de la comissió.

Hem intentat ser molt, molt, molt prudents i molt concisos, i crec sincerament que la nostra proposta és perfectament votable per tothom.

Lamento, lamentem que Junts pel Sí hagi retirat la seva, perquè és una cosa en què els altres no havíem pensat, i ells sí, ells són els experts, des d’aquest punt de vista, i nosaltres estàvem disposats a votar a favor de tot.

I, bé, dir-los que amb relació als altres plans de treball, jo li demanaria al president que en la mesura del possible es poguessin desglossar algunes votacions. Jo no puc vo-tar conjuntament el pla de treball de Ciutadans o del Partit Popular, perquè és que hi ha coses amb les quals estic d’acord i altres que no hi estic d’acord i no les puc votar, no les puc ficar dins el mateix cistell.

I acabo dient el següent: jo crec que la documentació que sol·licitem també és molt raonable. Personalment, crec que és raonable també la documentació que sol·licita el Grup de Ciutadans i, per tant, des d’aquest punt de vista el nostre vot anirà en aquest sentit. Sincerament, no veiem què té a veure demanar aquí la comptabilitat d’entitats com l’ANC o Òmnium per esbrinar aquesta qüestió i, per tant, des d’aquest punt de vis-ta no ho recolzarem. I ens agradaria no equivocar-nos, però..., esperem equivocar-nos i que no sigui cert que la retirada del pla de treball de Junts pel Sí faci presagiar que al-guns van votar a favor de la comissió perquè aquesta comissió no pogués néixer mai. Espero equivocar-me i espero que no tinguem un dels moments negres de la història del Parlament de Catalunya.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, diputat. Passaríem, doncs, al Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, i en nom d’aquest grup té la paraula l’il·lustre senyor Alejandro Fernández.




Moltíssimes gràcies, president. Una de les característiques fonamentals amb la qual es va presentar el procés independentista va ser la de caracteritzar-lo com una mena de festa idíl·lica de la democràcia. Es va fer tot amb un bonisme espectacular, però que en realitat amagava una profunda perversitat de vellut, perquè darrere del vellut s’amagava una realitat diametralment oposada. Ni era revolució dels somriures, ni era impecable jurídicament parlant, ni era transparent, ni era exemplar des del punt de vista demo-cràtic. Era amenaces i coaccions al funcionaris, era malbaratament de recursos públics –i alguna cosa més, probablement, segons les informacions que estan apareixent– i era, en definitiva, «coses» –cito textualment– «que no es poden explicar», que és exacta-ment el contrari de la democràcia i de la transparència.

Era les declaracions de Lluís Llach, de Lluís Salvadó o de Santiago Vidal, entre d’al-tres, als quals, com a mínim, els podríem agrair l’atac de sinceritat que van tenir des-prés d’anys i anys de cursileria bonista. Ara ja sabem exactament quines eren les inten-cions que tenien.

Però cal concretar-ho i, efectivament, totes les formacions vam donar recolzament a que aquesta comissió fos un instrument útil. Des del Grup Popular al Parlament de Catalunya, el que nosaltres hem intentat també és ser curosos en el nombre de compa-reixences que demanem; ser també curosos i concrets en el pla de treball. I demanem algunes coses que són perogrulladas, com es diu en castellà, evidències que en una co-missió d’aquestes característiques s’haurien de presentar, com el projecte o proposició de llei de transitorietat jurídica que està amagat –un escàndol, en termes democràtics–; els contractes, factures i informes que tingui, en la relació en general de la Generalitat amb Independent Diplomat; els contactes que hagin tingut els membres del Govern de Catalunya amb organismes internacionals, amb una explicació detallada del que han anat fent pel món, perquè el conseller de Transparència i autoanomenat «ministre d’ex-teriors» resulta que de transparència poca; tota la feina que ha anat desenvolupant el senyor Santiago Vidal, entre d’altres, i també els comptes de l’Assemblea Nacional de Catalunya i d’Òmnium Cultural, perquè entenem que allà podríem trobar coses franca-ment interessants.

En definitiva, el que creiem és que aquesta comissió hauria de ser útil, hauria de ser-vir a la transparència i a la democràcia, i emplacem els grups de Junts pel Sí i la CUP, que tant parlen de democràcia, a fer-ne possible el desenvolupament i que la ciutadania de Catalunya pugui tenir aquesta informació al seu abast, perquè és evident –i a ningú no se li escapa– que tot aquest assumpte, arran de les declaracions del senyor Vidal, va generar una alarma social que no només no s’ha apaivagat sinó que s’ha incrementat de manera exponencial en els darrers mesos.

Moltíssimes gràcies.

El president

Moltes gràcies, diputat. Passaríem, doncs, al Grup Parlamentari de Ciutadans i, en nom d’aquest grup, té la paraula l’il·lustre senyor Carlos Carrizosa.

Carlos Carrizosa Torres

Gracias, señor presidente. Bueno, yo creo que lo primero que convendría quizás re-cordar aquí el título de esta comisión en la que estamos hoy: es la Comissió d’Investiga-ció sobre les Actuacions del Govern per a Preparar la Secessió de Catalunya de la Resta d’Espanya. Y esto es lo que venimos a hacer en esta comisión de investigación, investi-gar las actuaciones del gobierno para preparar la secesión.

¿Y por qué estamos aquí? Pues, todos lo sabemos, porque en noviembre de 2016 hubo un ciclo de conferencias organizado por el partido d’Esquerra Republicana, par-tido en el gobierno, en el que el señor Santiago Vidal, senador d’Esquerra Republicana, explicaba las actuaciones del Govern para preparar la secesión de Cataluña..., de la resta d’Espanya.

Y en diciembre de 2016, en una charla en Terrassa del señor Lluís Salvadó, un alto cargo de la conselleria de Economía, del señor Junqueras, y miembro destacado d’Es-querra Republicana..., en esta charla realizada en Terrassa, pues, explicó les actuacions del Govern per a preparar la secessió de Catalunya de la resta d’Espanya que se refe-rían a su departamento.



Y, por fin, en marzo de 2017, en una charla, el señor Lluís Llach, número 1 por Giro-na del partido en el Gobierno, de Junts pel Sí..., en una charla organizada por Òmnium Cultural explicó, hizo unas declaraciones de qué es lo que iba a ocurrir con la ley de transitoriedad, de cómo iban a sancionar a los mossos y cómo iban a sancionar a los ciu-dadanos que no pagaran los impuestos del modo que lo dijese el Gobierno secesionista, y explicaba de esta forma les actuacions del Govern per a preparar la secessió de Cata-lunya de la resta d’Espanya.

Entonces, cuando hay tres personas destacadas de los partidos que están en el Go-bierno y nos explican eso, nosotros vamos y le preguntamos al Gobierno: «Oiga, ¿qué hay de eso?», y el Gobierno dice: «Nada, nada. Esto no es verdad, se han explicado mal y aquí no ha ocurrido nada.»

Bueno, pues nosotros, en Ciudadanos, queremos saber si a espaldas de los ciudada-nos se están llevando a cabo actuaciones ilegales –a espaldas de los ciudadanos–; si se están haciendo bases de datos ilegales de los propios ciudadanos catalanes sin que ellos lo sepan, y si se está proyectando sancionarles si no pagan a la hacienda pública catala-na, que ellos dicen que van a crear, y que si l’endemà de la declaració d’independència no pagasen a esta entidad –que ellos creen haber creado– si les van a sancionar. Y que-remos saber también si es verdad lo que dijo el señor Vidal, que es juez, de que tienen una lista hecha con los ochocientos un jueces y queremos saber dónde está esta lista y dónde la archivaron, y por qué la hicieron, y cómo la hicieron, y quién la hizo. Y quere-mos saberlo por el bien y la tranquilidad de los jueces de Cataluña.

Y como todo esto es importante, pues pedimos esta comisión de investigación. Porque no es posible que un gobierno democrático esté envuelto en actuaciones ilega-les, que están prohibidas por las leyes y que, por tanto, carecen de la más mínima cober-tura democrática. Porque no es posible que en un país del siglo XXI exista un gobierno que esté haciendo actuaciones opacas –opacas, lógicamente, al ser ilegales las ocultan–, porque escapan al control democrático y porque se esconden a su ciudadanía, a la ciu-dadanía que les ha votado y de la cual emana la potestad de gobernar que ellos tienen. Es un desprecio a los ciudadanos lo que se está haciendo con estas actuaciones opacas.

El Gobierno siempre ha dicho que nunca habría vacío legal, que se pasaría de una legalidad a la otra, y ahora vemos que eso no es cierto, porque ya se está incumpliendo la ley, la ley ya se está incumpliendo. No es verdad, no hemos pasado de una legalidad a la otra. Por eso mienten y se esconden.

Hoy mismo salía una noticia en la que la Fiscalía estaría supuestamente investigan-do el dinero que se distrae de esos cuatrocientos millones de euros que Ciudadanos ha denunciado reiteradamente en los presupuestos que se dedican al CTiTI, a los sistemas informáticos para fabricar estas bases de datos ilegales. Hay suficientes indicios y eviden-cias de que se están produciendo actuaciones ilegales, y a nosotros nos corresponde di-lucidar en la comisión de investigación las responsabilidades políticas; las jurídicas ya la dilucidaran los órganos que tengan que hacerlo, pero las políticas se deben dilucidar aquí.

No podemos consentir ese síndrome del Barón Ashler que tiene el señor Junqueras, que le dice a Ciudadanos que está cumpliendo y cumplirá con las leyes y le dice a la CUP que desobedecerá las leyes y que las incumplirá, a la vez. Eso no puede ocurrir. Por lo tanto, o mienten el señor Vidal, el señor Salvadó y el señor Llach o miente el Go-bierno.

Y si el Gobierno está dedicando tiempo de la Administración y dinero de los catala-nes a recopilar ilegalmente datos, a ocultar partidas en los presupuestos, a untar con di-nero público a empresas para que les ayuden a construir programas para tener fichados a los catalanes o a hacer listas de jueces y hacer todas estas cosas, nosotros queremos que se sepa. Y entonces la forma de saber quién miente, si mienten los señores Salvadó, Vidal y Llach o miente el Gobierno es que comparezcan aquí, y comparezcan todos, las dos partes.

Y como cuando una madre no sabe de los tres hermanos..., hay dos que se han pe-leado y no sabe quién dice la verdad, pues coge y llama al tercer hermano, que es el testigo, y le dice: «A ver, ¿qué ha pasado? ¿Tú los has visto?» Bueno, pues como ellos se están peleando y no dicen la verdad..., y, oiga, y en parte para salvaguardar el honor de los señores Salvadó, Vidal y Lluís Llach, y que no queden como mentirosos, pues no vamos a poder conformarnos con llamar a los consellers de cada uno de los departa-



mentos implicados por las revelaciones de los señores Salvadó, Vidal y Llach, sino que tendremos que llamar a aquellos funcionarios y altos cargos de esos mismos departa-mentos, que nos podrán corroborar si sus jefes están diciendo la verdad o no, y si ellos han tenido que efectuar alguna actuación en cumplimiento de esas órdenes que, al pare-cer, se están cursando por los responsables políticos. Y, por eso, nosotros hemos pedido que comparezcan en la comisión los secretarios generales, los directores de servicios, los subdirectores generales de gestión económica y los interventores que aprueban los gastos en cada departamento, porque son estos altos cargos y funcionarios quienes, de alguna forma, tienen que estar enterados de las actuaciones que hacen los responsables políticos.

No se puede llevar a cabo esta investigación dando por bueno lo que dice el Gobier-no y dejando que solamente comparezca el Gobierno. Pero mucho nos tememos, a la vista de, primero, la omisión absoluta por parte de la CUP de un plan de trabajo, que eso ya significaba que ellos pasaban de este tema. Pero, bueno, todavía pensamos que ellos no votarán en contra de las comparecencias necesarias para averiguar la verdad, esperemos que por lo menos se abstengan y no voten en contra, porque ellos, pues, no son gobierno y se supone que están interesados en averiguar la verdad de las cosas.

Y luego, con las comparecencias que habían pedido en Junts pel Sí, bueno, nosotros ya veíamos que mucho interés en averiguar la verdad no tenían, ¿eh?, porque esto pa-recía un seminario de derecho constitucional hecho por catedráticos que no sé qué nos iban explicar; que no nos hubiésemos opuesto, a su comparecencia –a nosotros nos gus-ta la Constitución y nos parece que igual nos ilustraban muy bien sobre derecho cons-titucional. Igual podrían haber pedido ustedes al señor Carles Viver i Pi-Sunyer, que también conoce muy bien la Constitución, y lo usan ustedes para cargársela, y para eso cobra un buen sueldo..., pues, podrían haber pedido que viniese él, que seguro que nos podía decir más sobre las actuaciones del Govern per a preparar la secessió de Cata-lunya de la resta d’Espanya de lo que nos pudieran decir estos cinco catedráticos y el representante de la plataforma Reinicia Catalunya; pero como ustedes lo han retirado, les digo lo mismo, vamos a ver hoy si ustedes tenían interés o no en averiguar la verdad.

Porque si ustedes tienen interés no en averiguar la verdad ya siquiera, que ya se su-pone que ustedes tienen interés en, pues, ocultar todo lo que pueden, pero si ustedes han dicho la verdad, los primeros interesados en demostrarlo deberían ser ustedes, y votar favorablemente a todo aquello que nosotros proponemos. Miren, tienen una oportuni-dad de oro para dejar a Ciutadans en ridículo, voten que sí a todas nuestras comparecen-cias y si acabada la comisión de investigación, con todo lo que hemos propuesto noso-tros, se ve que ustedes decían la verdad, los miembros del Gobierno, pues entonces será evidente que quienes mentíamos y éramos unos malpensados éramos el primer grupo de la oposición.

Gracias.

El president

Moltes gràcies, diputat. Un cop finalitzada la intervenció per part dels grups pro-posants, tot i no haver-se presentat cap proposta per part del Grup Parlamentari de la CUP, a la vegada que s’hi afegeix, per haver-la retirat, el Grup Parlamentari de Junts pel Sí, també donaríem l’oportunitat de parlar aquests dos grups, començant pel Grup Par-lamentari de la CUP. I en nom d’aquest grup té la paraula la il·lustre senyora Gabriela Serra.


Gràcies, president. Doncs, sí, la CUP no ha presentat cap pla de treball per la sim-ple raó que pensa que aquesta comissió no hauria d’existir. I ho pensem molt fermament perquè..., jo penso que li hem d’agrair profundament al senyor Carrizosa que hagi sigut absolutament transparent. Vostè ho ha dit, senyor Carrizosa, aquesta comissió, la seva funció, precisament, és controlar la funció del Govern en el seu camí cap a la secessió.

I, per tant, precisament, com que això és el clar, del que estem parlant, no és d’una comissió per aclarir res, sinó que és una comissió de persecució política, cap a què?, doncs, de persecució política cap a un munt de mocions i propostes de resolució que han estat aprovades per la majoria parlamentària d’aquest Parlament, des del 9 de novembre, passant per la resolució del moment històric excepcional, passant per les conclusions de



la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, continuant per les dues propostes que van haver-hi, una, quant al referèndum i l’altra, quant a procés constituent, en el debat de po-lítica general, i en altres diverses intervencions que la CUP - Crida Constituent ha fet a l’hemicicle d’aquest Parlament.

Nosaltres creiem que és veritat, que hi han hagut propostes de compareixença que es poden tenir, i que poden ser molt interessants, però precisament creiem que la funció de control de l’acció de govern es fa des de les comissions legislatives i es fa públicament, des de les sessions que es fan a l’hemicicle, que es fan a cada sessió parlamentària de control de l’acció de govern. Nosaltres creiem que la funció d’aquesta comissió i el que perseguia aquesta comissió era, simplement, la persecució de l’aplicació i la posada en acció d’aquestes decisions que s’han pres i entre altres..., podríem dir també que una altra de les funcions podria ser facilitar o substituir el treball de la fiscalia. I, per tant, creiem que no cal facilitar-lo.

No entrarem en les declaracions del senyor..., de l’exsenador Santi Vidal, primer, perquè ja ho vam fer palès, en el seu moment: no les compartim ni tenim constància de que s’apropi a la veritat res del que ell va dir, però, entre altres coses, creiem que no cal desmentir o no desmentir. Creiem que ja hi ha un Tribunal Constitucional i que hi ha una fiscalia, i que amb la seva operativitat rauda y veloz, com és moltes vegades, si han d’actuar en contra de declaracions i posicionaments que han fet aquests senyors, estan ells per portar-les endavant.

Valgui a dir que nosaltres, tot allò que faci el Govern de cara al compliment de la declaració del 9-N, de la del moment històric, de la Comissió d’Estudi del Procés Cons-tituent, de les dues propostes, estarem absolutament al seu costat.

I la CUP si alguna cosa té bona –i això suposo que ningú ens ho pot negar– és que som transparents. I sempre hem dit, ho diuen les nostres declaracions, que van ser apro-vades, que cal desobeir i que cal trencar amb la legalitat espanyola. Per tant, no ens n’hem amagat mai, ho hem dit sempre obertament. Hem dit també que volem escoltar el poble de Catalunya, per això facilitarem i estarem d’acord i donarem suport a tot allò que el Govern faci per poder escoltar el poble de Catalunya, o sigui, per fer el referèn-dum. I també hem dit..., s’ha dit en algun moment que potser a la CUP li agrada fer les coses a les fosques, precisament ho fem tot a la llum del dia.

A la llum del dia vam dir que s’havia de desobeir, a la llum del dia vam dir que no s’havien de tenir en compte les opinions del Tribunal Constitucional, a la llum del dia vam dir que no s’havia de fer cas de la fiscalia, etcètera. I no només això, sinó que quan tenim dades, que, en aquest cas, d’incompliments del Govern en aquest procés de se-cessió no en tenim, però quan en tenim, doncs, les publiquem. Les publiquem i fem, per exemple, Llums i taquígrafs, on hem explicat moltes de les veritats i de les informacions a les que ningú tenia accés o no tenia tant d’accés com el que vam poder tenir nosaltres.

És veritat que... –i ho ha dit algun grup–, és veritat que estem fent un crit a no com-plir la legalitat, sí, perquè d’una manera molt clara i molt decidida, des del 9-N, quan es va afirmar, ja vam optar clarament i rotundament per la legitimitat. I si hem de contra-posar legitimitat a legalitat, no en tenim cap dubte, estarem amb la legitimitat. Aclarir només una cosa, perquè m’ha sorprès, i és aquesta comissió no va ser votada enlloc; aquesta comissió va ser aprovada a la Junta de Portaveus, a proposició de Ciutadans, PSC i PP, perquè tres grups parlamentaris, segons el Reglament, el 66,3 poden aprovar la instal·lació d’una comissió, que és com es va fer aquesta. Per tant, la nostra claredat és que nosaltres mai hem votat positivament a això ni mai hem tingut res a veure amb això.

I acabar dient..., seria molt trist que tenint mecanismes i tenint oportunitats d’aclarir coses, vulguem dedicar temps a posar pals a les rodes a un procés que sí o sí tirarà en-davant; a un procés i a unes passes que s’han de donar que sí o sí tiraran endavant, com està manifestant una gran part, per no dir la majoria o la totalitat, però sí una gran part de la ciutadania.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, diputada. I per últim torn, passaríem al Grup Parlamentari de Junts pel Sí. I en nom d’aquest grup té la paraula l’il·lustre senyor Bernat Solé.




Moltes gràcies, president. Bé, no els negaré que algunes de les intervencions m’han sorprès precisament pel fet que en el seu moment es va constituir la Comissió del Pro-cés Constituent i algun dels grups que han defensat més aferrissadament aquesta comis-sió en la que estem avui, en aquell moment no hi van voler participar. També m’ha sor-près el fet que basin tota aquesta sèrie, aquesta voràgine de compareixences a partir de tres declaracions de tres persones. Jo entenc que tres declaracions de tres persones no poden donar peu a que comparegui tot el Govern i que compareguin tots els consellers i tots els secretaris generals que, per cert, alguns d’ells ja han comparegut. I alguns dels que van fer les declaracions ja han assumit les seves responsabilitats.

Mirin, era d’esperar que alguns dels grups d’aquesta cambra presentessin aquest pla de treball i enfoquessin aquesta comissió de la mateixa manera com l’han enfocat, però la veritat és que hi ha algun grup que m’ha sorprès, i que a més a més, avui en la seva intervenció, doncs, ha defensat el referèndum aferrissadament, per tant, em sorprèn que entri en aquest joc de posar-se al costat d’aquells qui no permeten votar les perso-nes que volen expressar-se d’una forma lliure i d’una forma democràtica. El que està clar és que aquesta comissió té un objectiu molt clar, està pensada per a un objectiu molt clar: fer la feina bruta a la fiscalia.

La fiscalia ja ha iniciat el seu procés, ha iniciat un procés que està en secret de su-mari; a més a més, un procés iniciat per un fiscal que en aquests moments, si no ho re-cordo malament, està reprovat. I, per tant, l’objectiu d’aquesta comissió és que qualsevol element que es digui en comissió pugui ser judicialitzat i utilitzat. Per tant, quin sentit té aquesta comissió? Té algun sentit posar-se al costat de la fiscalia? És aquest, el sen-tit d’aquesta comissió? Posar en contradicció els membres del Govern? Partir d’aquest principi de culpabilitat? Hi ha un principi de culpabilitat sobre els membres del Govern? Mirin, nosaltres, des del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, no hi entrarem; no hi entra-rem en aquest joc. En primer lloc, perquè membres del Govern ja han comparegut i ja han donat les seves explicacions, i ho han dit d’una forma clara, ho han exposat d’una forma clara.

Què volen ara? Fer un judici?, tornar a fer un judici? Fer un judici com el que ha fet l’Estat espanyol?, el judici que en aquests moments tenim a sobre la taula i que ha su-posat quatre sentències pel 9-N? O les querelles interposades contra la presidenta del Parlament i els membres de la Mesa? O les querelles i advertiments contra membres del Govern? Volen això? Volen que es converteixi en això? O les querelles..., que avui mateix ha sortit a la llum pública, aquesta querella per comprar aquestes urnes? Vostè parlava de transparència, abans, de traçabilitat. Més traçabilitat que la que s’ha aplicat en la compra d’aquestes urnes, que s’ha publicat al butlletí oficial de la Generalitat? Això és el que volen? Realment aquest és l’objectiu d’aquesta comissió?

Miri, nosaltres aquí no estem per fer judicis, estem per fer política. Sempre hem estat al costat de la democràcia, i democràcia vol dir permetre que la gent opini, per-metre que la gent parli, permetre que la gent voti. Les circumstàncies del moment fan que aquest moment sigui un estat d’excepcionalitat, i aquesta excepcionalitat converteix aquesta comissió, que hauria de ser un espai de treball, de debat, on cada grup parla-mentari exposés les seves opinions davant d’un referèndum..., per convertir-la en una judicialització de les accions que està duent a terme el Govern.

Miri, nosaltres, el Grup de Junts pel Sí, ens vam presentar en aquestes eleccions amb un programa electoral i, a més a més, reforçat per un full de ruta del president, en la moció de confiança que es va aprovar en el seu moment. Per tant, els ciutadans d’a-quest país es van expressar d’una forma majoritària i legítima, que volien votar, volien votar. Per tant, nosaltres els convidaríem a parlar d’aquest tema, a parlar del desig de la majoria dels ciutadans de Catalunya. Vostè ha parlat del menyspreu que suposa als ciutadans no tirar endavant aquesta comissió. Quin menyspreu més gran que no fer cas a la majoria dels ciutadans que es van expressar a través de les urnes?

Per tant, els convidem a no defugir les responsabilitats davant dels ciutadans, no ju-dicialitzar la política, no confrontin les persones: no es tracta de dir qui són els bons i qui són els dolents. Per alguns, ja ho sabem que som una comunitat de veïns, dubto que hi hagi alguna comunitat de veïns per la qual es faci comparèixer tot un Govern.



Per tant, nosaltres som aquí per donar respostes, nosaltres som aquí per donar solu-cions als problemes de les persones, i fora d’aquí, no ens hi trobaran. Tenim el clam del que demana la gent del nostre país i també tenim molt clar que el nostre deure és ser-vir-los.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, diputat.Abans de..., passaríem a la votació, però abans em permetran... (Veus de fons.) Di-

gui’m, senyor Coscubiela, per què em demana la paraula?


Per fer un aclariment i per contradiccions. Molt, molt breument.

El president

Trenta segons.


Sí, primer, jo –és veritat, eh?– he tingut un lapsus, té raó la companya Gabriela Ser-ra, això es va aprovar a la Junta de Portaveus, crec recordar que no consta cap oposi-ció a la seva constitució, igual que va passar amb el tema de la comissió Catalunya. En qualsevol cas, aclarir-ho.

I després, una altra qüestió, molt clara: és evident que cadascú té unes raons dife-rents per les quals considera que aquesta comissió d’investigació ha de funcionar. La nostra és defensar que el referèndum es faci bé, i el que s’ha fet fins ara per part del Govern, que és ni tan sols explicar com es faran les coses i permetre i, en alguns ca-sos, protagonitzar dobles discursos, que pel matí són d’insubmissió i per la tarda són de compliment estricte de la legalitat, l’únic que fa és crear molts problemes al referèndum i, sobretot, fa perdre la confiança de la ciutadania de Catalunya, en el bon fer d’aquest Govern.

Aquestes són les nostres raons, i crec que tenim dret a formular aquesta comissió d’in-vestigació. Ens agradaria fer-ho amb les sessions de control ordinàries del Govern, però el Govern s’amaga sota les pedres i des de sota les pedres emet judicis contradictoris.

El president

Bé. (Veus de fons.) No, han demanat la paraula per fer... (Veus de fons.) Correcte. (Remor de veus.)

Dit això, i abans de passar... (Persisteix la remor de veus.) Els demanaria silenci primer. Però, abans de passar a la votació, sí que vull donar una breu explicació sobre, també, una demanda que el senyor Coscubiela ha fet avinent, però també altres grups parlamentaris en tots aquells contactes que he tingut des de la setmana passada amb els diferents portaveus. En la votació, com a proposta, posaríem des d’aquesta presidència una proposta: que les votacions i els plans de treball fossin individualitzades i també el seu decàleg d’apartats, entenent que el pla de treball sortint pogués arribar a ser enriquit amb punts i propostes d’altres grups parlamentaris que tots poguéssim votar o no, d’una manera o d’una altra. En aquest sentit, la proposta seria una votació separada dels plans de treball i també dels apartats que incorpora cada pla de treball.

Si abans de la votació tenen algun comentari des dels grups parlamentaris... Senyora Romero?


Sí; gràcies, president. Sí, a nosaltres ens sembla bé la proposta que ens fan de guia de votacions. I el que els demanaríem és un vot separat d’alguns punts. Sembla..., els hi dic? (Remor de veus.)

El president

Si el que volen votar són les coincidències que ja hem preparat i que els havíem fet arribar als diferents grups parlamentaris, el que seria molt bo seria parlar dels apartats de que, és clar, això és amb el...


Sí, sí.



El president

...seu número que acompanya.


Sí, sí, sí. Sí; dins del blocs, alguna votació separada, en concret: la 36, la 40, 44, 50, 51, 103 i 104.

El president

Entenc, senyora Romero, que això serien les votacions separades que demanen.


Separades, sí. Dic perquè com que aquests són blocs molt grans...

El president

Correcte. (Veus de fons.) Eh que m’ha dit el 103 també i el 104, eh? Ha acabat? (Pau-sa.) Correcte. Sí? (Veus de fons.)

La resta de grups? Algú demana alguna altra votació? (Joan Coscubiela Conesa de-mana per parlar.) Perdó?


La mateixa.

El president

La mateixa. Entenent que Catalunya Sí que es Pot demana la mateixa, queda anota-da. Grup Parlamentari de Ciutadans? Partit Popular? Junts pel Sí? Bé.

Bé, dit això, passaríem doncs a la votació. Començaríem per les votacions separa-des, si els sembla. (Veus de fons.)

Volen expressar-se en el sentit de votar primer els plans de treball i després les vota-cions separades que s’han fet avinents? Digui’m, senyor Coscubiela.


Crec que la millor fórmula podria ser, seguint els blocs que ens ha facilitat la presi-dència, anar veient, i quan dins d’algun d’aquests blocs hi hagi votacions separades, se-parar aquestes del conjunt del seu bloc.

El president

Correcte. Ho farem d’aquesta manera i amb aquesta fórmula.(Pausa.)Com a prèvia, i abans que acabem de posar ordre en aquestes votacions, sí que els

diré que el resultat del vot ponderat serà emès per la gestora parlamentària. En aquest sentit, sí que nosaltres, en visual, donarem aquest vot, però com deuen entendre que és una operació aritmètica, sí que farem exhaustivament..., des de Gestió Parlamentària, serà comunicar-ho als diferents grups.

(Pausa.)Bé, passaríem, doncs, a la votació, començant pel pla de treball del Partit Socialista i

del Partit de Catalunya Sí que es Pot. Atès que no hi ha cap punt amb votació separada, passaríem a tot aquest bloc del pla de treball.

Vots a favor? (Veus de fons.) Sí, estem... Vejam. (Alícia Romero Llano demana per parlar.)


(L’oradora comença a parlar sense fer ús del micròfon, motiu pel qual no n’han que-dat enregistrats els primers mots.) ...no hem dit que ho fèiem separadament? És a dir, amb la guia de votació que ens heu enviat...

El president

Sí, hem extret les votacions separades que ens han demanat els diferents grups par-lamentaris de cada bloc. Entenent que votarem el bloc i després votaríem...


És a dir que votem per blocs; votarem per blocs, no individualment.

El president

No, no. I individualment si ens ho demanen.




D’acord. (Veus de fons.)

El president

Senyora Romero...


Sí, jo és que em pensava que ho fèiem tots per blocs. Perdó –perdó.

El president

No, no. I, com hem dit a l’inici, si és demanat per qualsevol grup parlamentari, al-gun punt concret dintre de cada pla de treball, evidentment..., ens ho demanen i des d’aquesta Mesa serà atès i votat per separat. Entenent l’explicació que he donat abans, que molts punts de diferents plans de treball poden arribar a enriquir el definitiu i el que portarem a terme, en aquest sentit, si m’ho demanen, aquesta Mesa ho atendrà.

Entenent que han demanat un desglossat –amb votació separada d’aquests caixons, vull dir–, el que faríem és portar-ho a votació ara, per ordre. I, en aquest sentit, faríem primer el del Partit Socialista de Catalunya, juntament amb el de Catalunya Sí que es Pot, que vull recordar que no s’ha demanat cap votació separada a cap dels punts. I vo-taríem aquest, primer. D’acord? (Pausa.)

Doncs, vots a favor? (Lluís Guinó i Subirós demana per parlar.) Perdó; senyor Guinó?

Lluís Guinó i Subirós

Només una cosa –una cosa. El que ha dit el senyor Coscubiela no és exactament el que farem, eh, però?

El president

Perdó?

Lluís Guinó i Subirós

El senyor Coscubiela plantejava, si no ho entès malament, de..., amb els blocs que vostès ens havien enviat, era fer votació de cada un de forma individual. He entès això, no? (Veus de fons.) Sí. (Veus de fons.) Doncs, va, deixem-ho així.

El president

Bé, abans de passar a la votació, algun grup vol intervenir per no tornar a estar en la tessitura...? (Veus de fons.) Senyor Solé?


Perquè em quedi clar, votarem cada pla de treball de cada grup parlamentari i des-prés votarem els punts per separat.

El president

Correcte. (Remor de veus.) Senyor, senyor... Silenci, si us plau, perquè, si no, no puc... Senyor Coscubiela.


Senyor president, com que el que president i el lletrat crec que tenen capacitat de so-bres per organitzar-ho, ho organitzen com vostès creguin oportú. L’única cosa que nos-altres hem plantejat és que quan es tracti de votar els punts 36, 40, 44, 50, 51, 103 i 104, que corresponen a plans de treball de Ciutadans i del Partit Popular, aquests set punts es votin diferenciadament de la resta. Això vol dir...

El president

És la manera com ho portarem a terme.


Aleshores, si li deixen fer els diputats a vostè la feina, doncs, potser, segur que sortirà.

El president

Sí, però, si em permet, senyor Coscubiela, recordaré a aquesta comissió que, en l’ar-ticle 50.5 del nostre Reglament, sí que una comissió on hi ha una presidència uniperso-nal..., sí que està supeditada també a consensuar-ho tot amb els diferents portaveus dels grups parlamentaris. En aquest sentit, com no pot ser d’una altra manera, aquest presi-dent ho farà, i ho continuarà fent fins al final d’aquesta comissió.



Dit això, portaríem la votació a terme. I, ara sí, vots a favor? (Veus de fons.) Sí, sí; és la proposta del pla de treball, ja ho

hem dit abans, el que ha sigut interromput en diverses ocasions, no?Vots en contra?Abstencions?Queda rebutjada pels vots en contra de Junts pel Sí i Candidatura d’Unitat Popular -

Crida Constituent.Ja, com els dit abans, el vot ponderat els el comunicaran des de Gestió Parlamentà-

ria, per a la realització de l’aritmètica.(Remor de veus.)Passaríem al segon, que és el pla de treball del partit... –jo els demano, si us plau, si-

lenci, perquè el guirigall, de vegades, no ens permet la comunicació plena–, la proposta del Partit Popular de Catalunya, que vull recordar que es votaran per separat el 36 i el 40, tal com s’ha demanat.

Dit això, primer votaríem el bloc i després els punts que s’han demanat per separat. Vots a favor?Vots en contra?Abstencions?Ha queda rebutjada pels vots en contra de Junts pel Sí i Candidatura d’Unitat Popu-

lar - Crida Constituent, que també ha votat que no a aquesta proposta.Passaríem, doncs, als vots que han demanat per separat dels punts 36 i 40, i comen-

çaríem pel punt 36. (Veus de fons.) Es poden votar conjuntament? Sí? (Pausa.) Els dos? Doncs, votaríem el 36 i el 40 de forma conjunta.

Vots a favor?Vots en contra?Abstencions?Queda rebutjat pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí i queda rebutjat també per

Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent, amb vots en contra en aquest punt.I, per últim, passaríem al bloc del Grup Parlamentari de Ciutadans, diferenciant

també, primer votaríem el bloc i després els diferents punts, que són el 44, el 50, el 51, el 54, el 103 i el 104. Correcte? (Veus de fons.) Perdó? (Veus de fons.) 50 i 51; el 54 no. (Veus de fons.) 50 i 51. (Veus de fons.) Ho repeteixo: 36, 40, 44, 50, 51, 103 i 104. És cor-recte? (Pausa.)

Doncs, votaríem primer el bloc i després els altres de forma individualitzada o con-junta, si hi ha la proposta avinent.

Vots a favor?Vots en contra?Abstencions?Queda rebutjada pels vots en contra de Junts pel Sí i de Candidatura d’Unitat Popu-

lar, amb les abstencions del Partit Socialista de Catalunya i de Catalunya Sí que es Pot.I ara aniríem a la votació separada. Els punts que ens han demanat es poden votar

de forma conjunta? (Veus de fons.)Passaríem, doncs, a votar els punts del pla de treball de Ciutadans, en els punts 36,

40... (Veus de fons.) Ah, perdó! (Veus de fons.) 44, 50, 51, 103 i 104, de forma conjunta.Vots a favor?Vots en contra?Abstencions?Queda rebutjada per la votació en contra del Grup Parlamentari de Junts pel Sí i el

vot en contra de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent. (Pausa.)Els demano uns minuts. (Pausa llarga.)

El president

Disculpin. Continuaríem. Estem davant d’una situació on no tenim pre... (Veus de fons.) Senyora Romero, digui’m.




Que és que de les votacions falta un expert, votar un expert. (Veus de fons.) Sí, home, el del PP, el Partit Popular té un expert, està aquí, en el guió de votacions. (Veus de fons. Rialles.) Bueno, vale, pero está en esta comisión.

El president

Senyora Romero, estava inclosa en el pla de treball del Grup del Partit Popular de Catalunya.


Ah!, com que aquí estava per separat... (Veus de fons.) Ja l’hem votat? (Pausa.) Ja l’hem votat, ah!, d’acord.

El president

És el que els anava a comentar. Entenem que en el Parlament de Catalunya –i en aquest sentit, no hi ha precedents– estem davant d’una situació on jo sí que els atorga-ré ara veu, a cada grup parlamentari, perquè es puguin expressar. Però entenent que la convocatòria queda..., el pla de treball i també substanciar les diferents compareixences i com es portarien a terme, en aquest sentit, ara no té cap objecte, havent decaigut els plans de treball, però sí que ens agradaria saber i sentir els diferents parers dels grups parlamentaris, en el sentit de la continuïtat que haurà de tenir també aquesta comissió.

Si els sembla, faríem... (Veus de fons.) Senyor Coscubiela?


Un aclariment –disculpi, president–, però en la mesura en què teníem un ordre de votació que ens semblava, crec, tant al Grup Socialista com a nosaltres, que estàvem votant de manera separada el tema dels experts, suposo que hem comès un error, nos-altres, i aleshores no hem separat la votació de l’expert del Partit Popular, el número 1.

Com que el resultat és exactament igual, només deixar constància que la nostra vo-luntat era favorable a la seva compareixença, com també a la compareixença dels ex-perts proposats per Junts pel Sí, que no pot ser, perquè s’han retirat. Només perquè consti en l’acta de la comissió d’investigació i no hi hagi cap malentès. A nosaltres ens semblava..., però ha estat objecte d’un malentès, amb el criteri de separar per blocs, igual que amb el tema de la documentació, que dono per fet que es deu considerar... (Re-mor de veus.)

El president

Senyor Coscubiela, serà atès i figurarà en acta la seva reivindicació. I en aquest sen-tit, sí que ara, en aquest moment, el que passaríem és a donar les diferents paraules als grups parlamentaris que desitgin intervenir, davant d’un fet que no té precedent en aquest Parlament. I, entenent això, començaríem pel Grup Parlamentari de Ciutadans i, en aquest sentit, té la paraula l’il·lustre senyor Carlos Carrizosa, per un temps màxim –tots els grups– de deu minuts.

Carlos Carrizosa Torres

Gracias, señor presidente. Bueno, pues esta comisión de investigación ha sido la más corta y la más efectiva de la historia parlamentaria, y es la más efectiva porque yo creo que ya tenemos la demostración palmaria del resultado de esta comisión, que es que el señor Vidal decía la verdad y el señor Junqueras y el señor Puigdemont mentían.

Este blindaje sin precedentes en la historia parlamentaria, de que se constituya una comisión, el grupo del Gobierno no se oponga a que se constituya, que vengamos aquí y que se tumben todos los planes de trabajo que hacen posible actuar a esta comisión significa que nos encontramos ante una intolerable actuación del Gobierno y del grupo parlamentario que le da apoyo para ocultar a todos los catalanes, qué es lo que está ha-ciendo su Gobierno.

Para ocultarlo, para no pasar aquí el trance de tener que desfilar y que desfilasen personas y altos funcionarios poniendo en evidencia la realidad de todo aquello que di-jeron los señores Vidal, Llach i Salvadó. Estaba clarísimo, todos lo sabíamos, que ellos estaban diciendo la verdad y el Gobierno mentía. El Gobierno, como he dicho antes, era el primer interesado, el primer interesado en que esto se hubiese celebrado, esta co-misión, si es que ellos estaban diciendo la verdad. Eran el primer interesado en dejar a



todos los partidos de la oposición en ridículo. Pero no lo han querido ni podido hacer, porque es tan grosera, la mentira con la que están gobernando, es tan grosera la impos-tura de este Gobierno para los ciudadanos de Cataluña, que ustedes no han querido ni pasar la vergüenza de tener que sustanciar aquí las comparecencias, en una comisión de investigación.

Esto ha sido una deslealtad parlamentaria sin precedentes, es un fraude democrá-tico. En Cataluña, lamentablemente, ustedes han desnaturalizado a la institución más importante, que es el Parlamento de Cataluña, y ustedes han obrado de forma que, pro-bablemente no tenga precedentes en las democracias parlamentarias, que es impidiendo que un Gobierno sea controlado por toda la oposición en bloque, porque era toda la opo-sición, toda la oposición que representa más votos de más catalanes que ustedes, Junts pel Sí i la CUP juntos, contra toda esa mayoría de catalanes, han maniobrado ustedes hoy para ocultar cuáles son los verdaderos manejos del Gobierno.

Miren, podrían haberse ahorrado todo esto, podrían haberse ahorrado todo esto des-de el principio. Han cometido ustedes una estafa a todos los ciudadanos catalanes, que va a pasar a la historia de Cataluña y del parlamentarismo. Su Gobierno, señores de Junts pel Sí, nos avergüenza; nos avergüenza profundamente estar no controlando el gasto normal de un gobierno, las pifiadas políticas que se puedan realizar, las políticas dispares que podamos nosotros considerar que hay una defectuosa política en vivienda o en sanidad, o en justicia, en educación, el juego político parlamentario, que es el nor-mal en una democracia parlamentaria, aquí no lo podemos llevar a cabo. Son ustedes un gobierno de cartón piedra, son ustedes un grupo, el de Junts pel Sí, con un partido que está claramente en barrena, que es Convergencia, la antigua Convergencia, aqueja-da por casos de corrupción absolutamente desnortada, que se involucró en un proceso que ha acabado con Convergència.

Y un partido, Esquerra Republicana, dispuesto a hacer lo que haga falta para go-bernar en la próxima legislatura. Pero les digo una cosa, ustedes no lo van a conseguir, porque con estas actuaciones que ustedes están haciendo y que, desde luego, desde Ciu-dadanos, nos vamos a ocupar de que los catalanes lo sepan y se enteren, afortunada-mente hay una oposición en Cataluña que puede tomar el relevo y empezar a gobernar seriamente y con respeto a los ciudadanos y a las instituciones democráticas. Ustedes roban datos de los ciudadanos, ustedes amenazan con sancionar a los ciudadanos, uste-des amenazan con sancionar a los diputados y ustedes no tienen legitimidad ninguna.

Su tiempo se acaba y esperemos que sea rápido, porque nos están haciendo perder mucho tiempo y mucho dinero a todos los catalanes.

El president

Moltes gràcies, diputat. Donaríem pas, doncs, al Grup Parlamentari Socialista, per un temps màxim de deu minuts, i té la paraula, en nom d’aquest grup, la il·lustre senyora Alícia Romero.


Gràcies, president. Doncs, sincerament, el que ha passat avui aquí és insòlit. És a dir, es constitueix una comissió d’investigació, els grups parlamentaris presenten els seus plans de treball i es voten tots en contra per part del Govern i els grups que donen suport al Govern, i, per tant, doncs, així com neix, mor, diguéssim, no?, en tan sols uns minuts de diferència.

Mirin, el president de la Generalitat, el senyor Puigdemont, en la seva qüestió de confiança, va dir que estaven preparant-ho tot, que estaven fent-ho tot per la indepen-dència i per la secessió de Catalunya. Escolti, aquesta comissió és perquè els grups par-lamentaris..., neix perquè els grups parlamentaris volem saber què està fent el Govern. Ens expliquen quin delicte és voler saber? És que ens agradaria que ens ho expliqués, el senyor Solé, quan ha fet la seva intervenció. Voler saber em sembla que és el més dig-ne i el més just i l’obligació que tenen els diputats, de conèixer i de fer la seva tasca, en aquest cas del nostre grup, d’oposició.

Volem saber què està fent, si és que el Govern està treballant en la línia que ens diu. I sobretot ho volem saber perquè volem saber si ho està fent bé, perquè és veritat que te-nim alguns indicis, ho hem dit altres vegades, des del meu grup parlamentari, tenim in-dicis de que les coses no s’estan fent prou bé. I, per tant, com que nosaltres ens estimem



aquest país, volem que les coses es facin ben fetes, i per saber si s’estan fent ben fetes, ens agradaria saber què estan fent.

I, per tant, com que no ens ho volen explicar, com s’ha vist avui en aquestes vota-cions, ens preguntem: per què ens ho volen amagar? Per què aquest obscurantisme? Per què aquesta por a que els altres sapiguem què estan fent? Sincerament, costa molt d’en-tendre i fa malpensar –sincerament.

L’altre element és que, evidentment, vostès estiguin fent coses que són il·legals; bé, de fet, ho ha dit el Grup Parlamentari de la CUP, que és que ells volen desobeir i no vo-len complir la llei. Escoltin, expliquin també, senyors de Junts pel Sí, que és això, el que volen fer; expliquin com..., al matí i a la nit, diguin exactament que és això el que vo-len fer, perquè si no, no s’entenen aquests vots en contra de tots els plans de treball dels grups parlamentaris.

Miri, van dir que estaven preparant les coses, han dit que estan fent feina, doncs, volem saber quina feina estan fent i volem saber si l’estan fent ben feta, perquè si no, el mal al país és molt i molt gran. L’altra possibilitat és que no estiguin fent feina, perquè no saben com fer-la, però això seria un frau i una farsa cap aquella gent que s’ha cregut de veritat, legítimament, el procés cap a la independència. I no sé què és millor, si l’op-ció A o l’opció B. El que està clar és que vostès amaguen informació, vostès treballen des de la foscor, vostès treballen des de l’obscurantisme. I el que no tinc clar és que vos-tès s’estimin la democràcia, perquè democràcia vol dir transparència, vol dir informa-ció, i vostès avui, el Govern de la Generalitat, a través dels grups que li donen suport, han demostrat que no fan les coses així.

I això, sincerament, és una vergonya. És que no sé com ho podem dir, més fort, se-gurament, però més clar no. És una vergonya el que vostès avui fan aquí. I els grups parlamentaris fan la seva tasca, digna i noble, que és fer d’oposició i voler saber, voler conèixer què fa el Govern per poder dir «molt bé» o poder dir «molt malament». I vos-tès no ens donen ni aquesta oportunitat. I ja s’aniran explicant, pels llocs, com s’estimen vostès la democràcia, perquè el que avui han demostrat és que de democràcia poca, en aquest Parlament.

Governen vostès per a uns quants, només; només per a uns quants. Aquest Govern governa per a uns quants i els grups que li donen suport crec que ho tenen bastant clar. I, sincerament, jo el que els diria és que el que haurien de fer vostès, pel bé del país, és rectificar. No sé si hi estan a temps, això és veritat, però en tot cas, rectificar. Per-què aquestes maneres que tenen vostès de fer són molt, molt i molt reprovables, i el meu grup parlamentari, evidentment, doncs, prendrà les mesures que siguin necessà-ries, però ja els diem que, de moment, també deixem en suspens la nostra participació a la Comissió de l’Operació Catalunya. El que no s’hi val és que vulguin saber unes coses i altres no els interessi saber. O volem saber-ho tot o no volem saber res, perquè des-prés anem donant lliçons de democràcia. Miri, no, si vostès volen informació..., volem transparència i volem conèixer i volem saber, ho volem saber tot. I el que vostès aquí demostren és una doble vara de mesurar, segons si els temes els van bé o no els van bé políticament.

Per tant, em sap molt greu, però hi ha una decepció gran, en el nostre grup parla-mentari, perquè malgrat tot, sempre queda, doncs, una certa esperança en que les coses es puguin fer millor del que sembla i ja veiem avui, i confirmem que no, que les coses no es fan bé i que aquest Govern no va pel bon camí. Esperem que el país pugui recti-ficar a temps i no tinguem conseqüències més negatives de les que avui podem intuir.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, diputada. Donaríem pas, doncs, al Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, i en nom d’aquest grup té la paraula l’il·lustre senyor Joan Coscubiela.


Gràcies, senyor president. Intentaré utilitzar, tot i que em costi, un to de molta pru-dència, que no pot ser entès com a manca de contundència, perquè crec que el que ha passat avui és molt greu, en termes parlamentaris. Crec, sincerament, que estem davant d’un dia negre per al Parlament de Catalunya, perquè totes les posicions són legítimes –no som nosaltres els que establim fronteres entre demòcrates o no demòcrates en fun-



ció de la posició del que es vota dins del Ple–, però crec que el que no és de rebut és donar el vistiplau a la creació d’una comissió investigadora i el primer dia, quan s’han d’aprovar els plans de treball, bombardejar-la per terra, mar i aire, fins a convertir-la en paper mullat.

Vull adreçar-me especialment al Grup de Junts pel Sí que, a través dels seus porta-veus, tant a la Junta de Portaveus com després davant dels mitjans de comunicació, van manifestar el seu acord, públicament, en la creació d’aquesta comissió d’investigació. Van, fins i tot, utilitzar l’argument que estaven a favor d’aquesta comissió d’investigació per aconseguir que també tothom, o almenys nosaltres, donéssim el vistiplau a la crea-ció de la comissió d’investigació que es va fer al voltant del que s’ha anomenat «Opera-ció Catalunya».

Avui, sincerament, amics Lluís Guinó i Bernat Solé, amb tots els respectes i amb una crítica política, mai personal: heu deixat de ser interlocutors creïbles, almenys des del punt de vista nostre, perquè un no pot dir que sí i a la primera de canvi dir exacta-ment el contrari.

I deixeu-me que us digui una cosa, almenys en relació amb Catalunya Sí que es Pot. No podeu continuar demanant complicitat amb la convocatòria del referèndum i des-prés fer coses d’aquestes. No podeu, perquè és que avui li heu donat un cop de gràcia a la transparència –heu donat un cop de gràcia a la transparència. Jo, sincerament, cada vegada que el conseller Romeva o algú de vosaltres parli de transparència, com que obras son amores y no buenas razones, tindrem el legítim dret a dir que no sou creïbles, perquè les coses es demostren amb fets, no amb paraules.

No sé si sou conscients que heu fet exactament el mateix que ha fet el PP al Congrés de Diputats, exactament el mateix, en alguna altra comissió recent. Amb aquest com-portament –i això és el que ens sap més greu des del punt de vista del nostre grup– no s’està contribuint a legitimar i reforçar el referèndum davant de la ciutadania. No és amb obscurantisme, no és no volent explicar com es pensen fer les coses, no és amagant a la ciutadania i al Parlament de Catalunya la informació sobre com s’ha de fer el refe-rèndum –referèndum o referèndum– sis, set mesos després d’haver-lo aprovat i quan fal-ten escassament tres mesos i mig per a la data límit que es va fixar.

Així no es fan les coses; així el referèndum no avança, així el referèndum no guanya legitimitat ni ofereix seguretat als ciutadans, sinó al contrari: genera incerteses i dubtes, i sobretot fa dubtar de totes i cadascuna de les paraules que vosaltres continueu pronun-ciant fins ara. Mai sabrem si el que dieu és una cosa que aguanta només dos minuts; mai sabrem si quan dieu que voleu anar a totes ho fareu o només fins dues hores després; mai sabrem si de veritat el que voleu fer és un referèndum o una altra cosa.

Des d’aquest punt de vista, no sé si sou conscients –i avui s’ha vist– que avui només heu fet que donar-li armes a aquells que volen impedir de totes totes que el referèndum es pugui celebrar. Us heu equivocat, sincerament, i crec que heu tirat pedres sobre la teulada del referèndum.

No és això companys, no és això.

El president

Moltes gràcies, diputat. Donaríem pas al Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, i en nom d’aquest grup té la paraula l’il·lustre senyor Alejandro Fernández.


Muchísimas gracias, presidente. Efectivamente, hoy es un día muy triste para esta cámara, para su prestigio, para la democracia y, en definitiva, también para la propia dignidad del trabajo político. Es día de contradicciones. Aquellos que llevan tantos días diciendo y destacando que en este Parlamento se puede hablar de todo, los que mentían eran ellos.

Se ha demostrado que han inventado un nuevo instrumento supuestamente democrá-tico, que es la comisión mordaza, aquella en la que ya no se puede ni siquiera hablar, ni siquiera se puede comparecer. Es como el reglamento mordaza que habían aprobado re-cientemente. Es la ley del silencio, es un pacto de silencio, es una omertá entre el clan de la madre superiora y los supuestos revolucionarios de la CUP, una omertá que ya se pudo ver en la pleitesía con la que David Fernàndez recibió al patriarca del clan de la madre su-periora en aquella comisión de investigación que se celebró también en este Parlamento.



Efectivamente, se ha comentado antes aquí. Lluís Llach decía la verdad, no tuvo un mal día en que se le fue un poco la lengua, no: las amenazas, las coacciones eran cier-tas. El señor Vidal decía la verdad, no tuvo un mal día, simplemente se le escaparon algunos pensamientos y elucubraciones. No, resulta que están haciendo cosas ilegales y resulta que manejan ustedes datos fiscales. Con su negativa a debatirlo, así lo dicen.

Pero hay un elemento cualitativo tremendamente preocupante. Resulta que lleva-mos aquí muchísimo tiempo escuchándoles a ustedes decir que esto se tiene que arre-glar desde la política y en esta cámara, y no en los tribunales, y hoy les escuchamos a ustedes decir que esto no se puede debatir aquí, que hay que llevarlo a los tribunales. Los mismos –repito, contradicciones–, los mismos que dicen que aquí se debe hablar de todo son los que hacen un reglamento mordaza, son los que hacen una comisión de investigación mordaza en la que no se puede hablar absolutamente de nada. Y los mis-mos que dicen que no se debe judicializar la política hoy vienen aquí diciendo que esto solo lo pueden resolver los tribunales. ¿Quién judicializa aquí la política? ¿Quién la ju-dicializa?

Pues bien, si creen ustedes que esto no se debe de debatir políticamente y que tie-ne que ir a los tribunales, no sufran, esta misma tarde llaman ustedes al señor Francesc Homs y al señor Artur Mas, que les explicarán exactamente y de manera preclara como acaban estas cosas en los tribunales.

Muchas gracias.

El president

Moltes gràcies, diputat. Donaríem pas al Grup Parlamentari de la Candidatura d’Uni-tat Popular i, en nom d’aquest grup, té la paraula la il·lustre senyora Gabriela Serra.


Gràcies, president. Em sorprèn, em sorprèn una cosa perquè paraules tan fortes com «deslleialtat», «frau democràtic», «estafa als ciutadans», etcètera, em semblen profun-dament equivocades. Simplement, perquè ens ho ha solucionat molt bé la companya Alícia Romero. L’Alícia Romero ens ha dit molt clarament que si no estan fent la feina és perquè «estan fent un frau cap aquella gent que s’ha cregut el procés». I per això nos-altres no volem fer frau a la gent que s’ha cregut el procés i a la gent que va manifestar, de manera majoritària a partir dels seus representants parlamentaris, complir un full de ruta i, per tant, seguir amb el procés.

Vull recordar quan ens parlen de poc democràtics, vull recordar quan ens parlen de falsedat democràtica, que nosaltres, a nivell parlamentari, participem d’una majoria parlamentària independentista i aquesta majoria parlamentària independentista és de-mocràtica, l’ha triat la gent. Però no en tenim prou amb això i hem volgut demanar una majoria participativa, una majoria no delegada sinó participativa, i per això estem exi-gint i demanant un referèndum.

I ens agradaria molt que totes les persones, tots els grups polítics que plantegen ara que el referèndum no avança..., potser hauria avançat molt més si ells, si aquests grups haguessin estat per la feina des del primer moment.

Senyor Carrizosa, té raó: cal convocar la gent, clar que sí, i per això esperem..., per això jo el convido, el convidem, el convoquem que en la campanya del referèndum vos-tès facin una potent campanya pel «no». Els convoquem perquè vostès facin que aquest referèndum realment sigui un exercici de democràcia del conjunt de la ciutadania, pre-cisament per no fer frau, per no tenir deslleialtat política.

I alerta quan parlem de deslleialtat política i d’actituds no democràtiques. Jo recor-daria –dic, per igualar– que va haver-hi una majoria parlamentària que el mes d’agost de fa uns anys –PSC, PSOE i PP– van aprovar una modificació constitucional per resca-tar els bancs a partir del topall de deute. I vull recordar també que el PP va aprovar, en solitari –molt democràtic–, una llei tan forta i tan dura com és la llei mordassa.

Per tant, quan parlin de democràcia i de representació democràtica, si us plau, tin-guin en compte moltes coses.

I clar que les qüestions es continuaran discutint des de la política. El que jo he dit –si per un casual es referia a mi, cosa que no crec, despertar tan interès en vostè– és que, en tot cas, cada u ha de fer la feina que ha de fer. Nosaltres hem de fer la feina política des de l’estament polític i ja hi hauran els fiscals que ho facin des de la seva part d’estament.



Dit això, i per acabar, no ens parleu de deslleialtats i no ens parleu de falta de de-mocràcia, no ens en parleu. Tenim una majoria parlamentària i volem un referèndum, precisament per demostrar de manera majoritària la voluntat del nostre poble, sigui la que sigui.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, diputada. (Remor de veus.) I per últim donaríem la paraula..., dema-naria silenci als grups parlamentaris, si us plau. Donaria la paraula al Grup Parlamen-tari de Junts pel Sí, i en nom d’aquest grup té la paraula l’il·lustre senyor Bernat Solé.


Moltes gràcies, president. Vostès han parlat de tribunals, han parlat d’ocultació, han parlat de frau. Més frau democràtic és no donar resposta i no donar veu a aquelles per-sones que d’una forma majoritària han expressat la seva voluntat a través d’unes urnes. Això sí que és un frau; no donar resposta a aquest clam popular és un frau democràtic.

Nosaltres, des de Junts pel Sí, sempre hem estat al costat de la democràcia, sempre hi hem estat. (Remor de veus.) De fet, a través de la com... Senyor president, si us plau.

El president

Demanaria –reiteradament ho estic demanant–, si us plau, silenci quan intervé un grup parlamentari. Continuï, si us plau.


Vostès van tenir l’oportunitat de debatre qüestions de democràcia a través de la Co-missió del Procés Constituent. Alguns van decidir no aprofitar-ho.

Per tant, un cop més, des de Junts pel Sí obrim la porta, asseguem-nos, debatem, parlem, escoltem, escoltarem els que volen el «sí» i escoltarem els que volen el «no» però, si us plau, defugin judicialitzar, d’una vegada, la política; defugin donar suport a les quatre sentències que tenim sobre la taula, a totes les querelles que s’han posat a les persones que estan donant resposta al clam de les persones.

Comparar la guerra bruta de l’Estat espanyol amb la situació de bloqueig que actual-ment viu Catalunya per aquest frontisme de l’Estat no és la millor solució –no és la mi-llor solució. La millor solució és parlar, debatre, buscar solucions als conflictes que en aquest moment Catalunya té.

Fent referència a Ciutadans, vostès han parlat d’ocultar i d’ocultació, d’ocultació d’informació. Em pot explicar per què han donat suport a que no prosperés la comissió Operació Catalunya a Madrid? Expliqui’ns-ho, si us plau, això.

Senyor Coscubiela, no s’equivoqui: nosaltres no demanem la complicitat de vostès pel referèndum, qui demana la complicitat de vostès pel referèndum és la gent que hi ha fora al carrer, és la majoria que vol votar. Oferiu-l’hi, a aquesta gent.

Finalment, tal com hem dit, nosaltres estarem sempre al costat de la democràcia, sempre ho hem fet; ho hem fet i ho continuarem fent. I democràcia és transparència, i transparència és urnes, urnes de metacrilat. Votar, referèndum.

El president

Moltes gràcies, diputat. Per últim, i abans d’aixecar la sessió, em permetran que des d’aquesta presidència, davant d’un fet insòlit, extraordinari, del qual no tenim prece-dents en aquesta cambra, sí que hem de dir que..., davant de l’eventual tramitació, en què no tenim un pla de treball que pugui donar continuïtat a aquesta comissió, sí que demanaria també als diferents portaveus que... Si ho volen, jo mateix com a president d’aquesta comissió els puc convocar perquè puguem parlar de quin serà..., perquè en-tenc que no tenim pla de treball però no decau la comissió –la comissió té una continuï-tat en base a l’article 66, en el seu apartat 6–, on podrem donar tramitació a la mateixa comissió i continuïtat, segons aquest diàleg entre els portaveus, entenent que pugui tenir una llum o una sortida possible o no.

Dit això, i sense més, aixecaríem la sessió.Moltes gràcies.

La sessió s’aixeca a les cinc de la tarda i un minut.

diari de sessions - parlament de catalunya · enllà d’aquests titulars i d’aquestes frases, no...

Documents