diari de sessions · ció a la crisi de la companyia vueling, que va tenir un nivell d’afectació...

TAUL A DE CONT INGUT

Sessió informativa amb el conseller de Territori i Sostenibilitat i el conseller d’Em-presa i Coneixement sobre les gestions fetes amb Vueling per a solucionar els pro-blemes causats als viatgers de l’aeroport de Barcelona - el Prat355-00040/11 3

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYAXI legislatura · segon període · sèrie C · núm. 188

Comissió de Territori

Sessió 9, dimecres 20 de juliol de 2016

Presidència de la I. Sra. Meritxell Roigé i Pedrola

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Serikat Imprès al Parlament

ISSN: 0213-7976 (general) 0213-7992 (sèrie C) DL: B-3.468-1982

www.parlament.cat

www.parlament.cat

DSPC C 18820 de juliol de 2016

Sessió 9 de la CT 3

Sessió 9 de la CT

La sessió de la Comissió de Territori (CT) s’obre a un quart de quatre de la tarda i cinc minuts. Presideix Meritxell Roigé i Pedrola, acompanyada del vicepresident, Gerard Gómez del Moral i Fuster, i del secretari en funcions, Sergio Sanz Jiménez. Assisteix la Mesa el lle-trat Xavier Muro i Bas.

Hi són presents els diputats Joan Ramon Casals i Mata, Violant Cervera i Gòdia, Jordi Munell i Garcia, Jordi Orobitg i Solé, Maria Dolors Rovirola i Coromí i Marc Sanglas i Alcan-tarilla, pel G. P. de Junts pel Sí; Marina Bravo Sobrino i Laura Vílchez Sánchez, pel G. P. de Ciutadans; Òscar Ordeig i Molist, pel G. P. Socialista; Hortènsia Grau Juan, pel G. P. de Ca-talunya Sí que es Pot; Alejandro Fernández Álvarez, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya, i Albert Botran Pahissa i Sergi Saladié Gil, pel G. P. de la Candidatura d’Unitat Popular - Cri-da Constituent.

Assisteixen a aquesta sessió el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull i Andreu, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget i Cantons, acompanyats del secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font i Hereu, i del secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio i Navarro.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIAPunt únic: Sessió informativa de la Comissió de Territori amb el conseller de Territori i

Sostenibilitat i el conseller d’Empresa i Coneixement sobre les gestions fetes amb Vueling per a solucionar els problemes causats als viatgers de l’aeroport de Barcelona - el Prat (tram. 355-00040/11). Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, conseller del Departament d’Empresa i Coneixement. Sessió informativa.

La presidenta

Bona tarda. Si els sembla, comencem la sessió d’avui de la Comissió de Territori saludant, en primer lloc, els dos consellers que ens acompanyen, el conseller Rull i el conseller Baiget. També els secretaris dels diferents departaments, directora general de Consum i resta de càrrecs del departament, dels dos departaments que avui ens acom-panyen.

Sessió informativa amb el conseller de Territori i Sostenibilitat i el conseller d’Empresa i Coneixement sobre les gestions fetes amb Vueling per a solucionar els problemes causats als viatgers de l’aeroport de Barcelona - el Prat

355-00040/11

I, per tant, iniciarem l’ordre del dia, que són les dos compareixences, la sessió infor-mativa a la Comissió de Territori amb el conseller de Territori i Sostenibilitat i el conse-ller d’Empresa i Coneixement sobre les gestions fetes amb Vueling per a solucionar els problemes causats als viatgers de l’aeroport de Barcelona - el Prat. Intervindran els dos consellers, i, en primer lloc, té la paraula el conseller Rull.

El conseller de Territori i Sostenibilitat (Josep Rull i Andreu)

Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, compareixem con-juntament els titulars del Departament de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Conei-xement per retre comptes de quina va ser l’actuació del Govern de Catalunya amb rela-ció a la crisi de la companyia Vueling, que va tenir un nivell d’afectació molt alt, amb usuaris de l’aeroport de Barcelona i amb ciutadans d’aquest país, i ciutadans que feien trànsit a l’aeroport de Barcelona.

L’actitud del Govern ha estat d’implicació màxima, per bé que, malauradament, en temes molt rellevants, molt importants, nosaltres com a Govern no tenim la capacitat de prendre les decisions que correspondria de prendre. Tanmateix, la nostra voluntat des del primer moment ha estat ser molt a sobre de la companyia i, sobretot, exercir una pressió a AENA, a l’aeroport de Barcelona, en aquest cas des de la col·laboració amb l’aeroport de Barcelona i amb el Ministeri de Foment.

A mi m’agradaria començar compartint amb vostès una valoració a l’entorn de què representa Vueling, de situar-nos exactament quin és el pes de Vueling a l’aeroport del



Prat. Potser a partir d’aquí entendrem per què aquesta crisi ha tingut un impacte tan se-ver en l’aeroport de Barcelona i en el conjunt del trànsit aeri que genera des de o cap a l’aeroport del Prat.

Avui Vueling és el principal operador de l’aeroport, amb el 40 per cent de l’activi-tat i ubicat a la terminal 1, com a companyia convencional, per bé que vostès coneixen perfectament que Vueling és una companyia de baix cost. De les 895 operacions diàries de mitjana que acull l’aeroport de Barcelona, quatre-centes són de Vueling. Cinquan-ta avions de Vueling estan basats a l’aeroport; per entendre’ns, dormen a l’aeroport. El problema són els endarreriments tan grans que molts avions no arriben a dormir a l’ae-roport i, a partir d’aquí, es trenca la cadena logística. I dades que tenim del mes de juny: el creixement en passatgers del 10 per cent de l’aeroport de Barcelona i en operacions del 5 per cent; sempre parlem, concretament, de Vueling.

Vueling s’autoconsidera una companyia prèmium amb valors de baix cost. Amb aquesta crisi, el que hem acreditat és que ha prevalgut aquesta concepció de baix cost, de la concepció prèmium. Creixement sostingut molt important els últims anys; incre-ments de resultats financers. L’any 2015 el volum de negoci va ser de 1.962 milions d’euros i l’any 2015 Vueling va tenir uns beneficis per valor de 93 milions d’euros. Per tant, hem volgut emmarcar què representa Vueling amb relació a l’aeroport de Barcelo-na, amb relació a l’aeroport del Prat, i, diguem-ne, quines són les grans magnituds que gestiona aquesta companyia.

A partir d’aquí, el que m’agradaria és compartir amb vostès la cronologia dels fets des de la visió del Departament de Territori i Sostenibilitat, per bé que des de divendres vam estar absolutament sincronitzats els dos departaments, el departament que ha de fer la supervisió de tot allò vinculat a les operacions de la companyia en termes aero-nàutics i, per altra banda, el departament que té com a competència específica la defen-sa dels drets dels consumidors d’aquest país.

El divendres 29 el nostre departament tenia una reunió pendent amb la direcció de Vueling, entre d’altres coses per analitzar els retards i les cancel·lacions que s’havien produït en les darreres setmanes. I els episodis dels dies 30, 31, 1, 2 i 3 no es pro-dueixen, diguem-ne, de manera sobtada, sinó que ja teníem uns indicis clars que això no anava bé, que la companyia començava a incorporar retards i algunes cancel·lacions que ens obligaven a estar-hi a sobre, a fer una feina important de supervisió. I, per tant, aquestes notícies de massa retards i d’algunes cancel·lacions ja anaven planant sobre la imatge de Vueling.

Teníem programada aquesta reunió el dimecres 29 i la reunió va ser cancel·lada el dia abans per la mateixa companyia. El dijous 30..., els dies 30 i 31 contactem amb la direcció de l’aeroport del Prat ja per fer seguiment de la situació. I el divendres 31 esde-vé caòtic, amb múltiples cancel·lacions, retards i, sobretot, per una constant al llarg de la crisi, que va ser una manca d’informació greu als usuaris. AENA, la companyia, tan-mateix, creuen que pot ser un fet puntual, i que dissabte i diumenge es pot recuperar el bon ritme de funcionament a l’entorn de les operacions que gestiona Vueling. Al matí del dissabte 1, sembla –i aquesta és la informació que ens trasllada tant AENA com l’aeroport de Barcelona– que la companyia pot recuperar l’operativa, però a la tarda els retards i les cancel·lacions tornen a multiplicar-se i agafen pràcticament la seva màxima dimensió.

Ens posem una altra vegada en contacte amb la direcció de l’aeroport de Barcelona. Jo vull posar en valor que l’actitud de la directora ha estat de transparència total i abso-luta, de complicitat màxima, en aquest sentit, amb el Govern de Catalunya; no hem tin-gut cap dificultat per poder accedir a la direcció de l’aeroport de Barcelona. Ens posem, doncs, en contacte una vegada més amb la direcció de l’aeroport, que ens confirma que no es recupera l’operativa, bàsicament per l’acumulació de retards i les cancel·lacions del dia anterior. Es fa una bola i aquesta bola es va traslladant a les diverses franges ho-ràries, i, al final, diguem-ne, col·lapsa. Aquesta seria, diguem-ne, la definició més preci-sa del que va passar.

I el diumenge 3 contactem, en aquest cas, ja no només amb la direcció de l’aeroport, sinó amb la direcció d’AENA, amb el director, concretament, de la xarxa d’AENA, per conèixer la valoració que en fa l’empresa de la situació de la companyia. I també es con-tacta amb la companyia per demanar-li explicacions de la situació. És el diumenge al



dematí que nosaltres convoquem Vueling el dilluns a la tarda; els convoquem a una reu-nió a les cinc de la tarda. A les quatre de la tarda d’aquell mateix dilluns el Ministeri de Foment reacciona i convoca Vueling per al dilluns a les quatre de la tarda. Nosaltres els convoquem a les cinc; al cap de tres hores el Ministeri de Foment reacciona i convoca Vueling a les quatre de la tarda. Com diria el clàssic: «Alabat sia Déu.» En aquest cas va valdre la pena que nosaltres prenguéssim aquesta iniciativa i n’assumíssim el lideratge.

Diumenge es redueix l’afectació a la tarda, però segueix el caos. És el primer dia, diumenge a la tarda, que la companyia fa declaracions, i declaracions públiques. Fins aleshores havíem estat sotmesos, tots, a un règim de silenci que era absolutament inac-ceptable. En aquest context, des del Govern fem una primera valoració de la situació i de l’origen de la situació. Manca d’avions de reserva per operar vols que no arriben a Barcelona; manca de personal d’informació; manca de tripulacions; manca de personal de handling que, sobretot a la nit, puguin fer les tasques de manteniment i preparació dels avions, que fa que als avions que arribin a la nit no se’ls faci les tasques de han-dling fins al matí, i es perden unes hores absolutament valuoses.

Tot això en un context de rècord d’operacions i de destinacions de Vueling al Prat, en un context de vagues de controladors a França i Itàlia, que són espais aeris que han de travessar els avions de Vueling per arribar al Prat. Però aquestes vagues no tenen el mateix nivell d’afectació en altres companyies; s’acarnissen d’una manera molt concreta sobre Vueling. Per tant, vol dir que hi ha una base que és extraordinàriament feble, que és planteja, diguem-ne, més oferta que la capacitat real en mitjans materials i humans de poder fer front a aquestes ofertes.

Dilluns 3 tenim aquesta reunió amb Vueling, que ens informa de la situació i de la redacció d’un pla de contingència. Què li demana el Govern de Catalunya a Vueling? Nosaltres li demanem que en aquest pla de contingència s’expliciti com millorar la capacitat operativa aèria amb més avions de reserva, millorar la capacitat humana amb més tripulacions i millorar la capacitat d’atenció al client i, evidentment, tot allò que va vinculat a informació.

I constituïm, en base a aquesta primera reunió que tenim amb Vueling, una comissió de seguiment setmanal. Es reuneix cada dilluns –fins ara ja hem fet dues reunions– a les nou del dematí, amb l’objectiu de monitoritzar diàriament les operacions, cancel·lacions i puntualitat, i monitoritzar diàriament i fer seguiment d’aquest pla de contingència que els demanem de conèixer en tots els seus extrems.

Tercer objectiu d’aquestes comissions de seguiment setmanals: exigir a la compa-nyia millorar l’atenció al client prèvia al vol amb informació a l’aeroport per evitar, justament, les cues que s’havien produït; fer seguiment dels expedients, i els demanem de manera molt específica que si per al que cap de setmana del 15 de juliol o el cap de setmana de l’1 d’agost preveuen que no poden complir programació amb garanties, els demanem que cancel·lin amb anticipació aquests vols, aquestes ofertes, justament per no perjudicar els clients.

Què ens explica la companyia en aquesta primera reunió, en aquesta reunió que es duu a terme el dilluns 3? Ens explica que la programació del 2016 compta a tenir tots els recursos disponibles; que la contractació del personal es fa d’acord amb el creixe-ment en dimensió a l’oferta feta; que les cancel·lacions anteriors al dia 29 de juny –fins a cinquanta cancel·lacions, per motius diversos–; que amplien el temps d’escala a qua-ranta-cinc minuts –el temps d’escala el situaven ordinàriament a trenta-cinc minuts, l’incrementen deu minuts, fins a quaranta-cinc minuts–; ens expliquen que hi haurà 700 vols diaris de mitjana aquest estiu, per tant, 800.000 persones diàries –parlem d’un vo-lum molt important, tot allò que en el conjunt del sistema gestiona Vueling–; que el cap de setmana de crisi hi va haver 50 operacions cancel·lades, amb 8.000 persones afecta-des, i 56.000 persones afectades per retards greus.

Ens expliquen l’impacte que des de la seva perspectiva han tingut a la vaga de con-troladors dels mesos de maig, juny, juliol i agost, que, efectivament, diguem-ne, tenen un impacte important a la companyia; Ens posen de manifest –i nosaltres no ho acabem de veure– el suport del grup IAG, però que totes les companyies van al màxim aquest estiu, per tant, serà difícil d’obtenir, diguem-ne, material de suport; que els vols de con-nexió de Vueling amb d’altres companyies, i companyies que fan llarg abast, no s’han vist afectats, concretament amb American Airlines i amb Qatar –aquest era un tema



molt rellevant per a l’aeroport de Barcelona–; que no han incomplert els seus slots, i ens anuncien que aquell mateix dilluns hi ha dues cancel·lacions.

I després fan una petita anàlisi crítica: Vueling ens reconeix que no van gestionar bé la situació de crisi, que no van gestionar adequadament les cinquanta-sis cancel·la-cions i que no van donar l’atenció adequada a aquests vuit mil passatgers; ens reconei-xen que, potser, haurien d’haver anul·lat més vols i haver-ho explicat en un període previ de temps, no en el moment que s’esdevé aquesta situació de cancel·lacions sobtades i de retards; que no s’ha informat bé els clients; que no s’han planificat bé els retards, i, en definitiva, que la informació ha estat deficient.

Això és el primer impacte que hi ha en aquesta primera reunió. Ara, el que m’agra-daria és fer-los avinent el resultat de les dues reunions que hem tingut. De la primera reunió de la comissió de seguiment: en aquesta primera reunió de la comissió de segui-ment s’analitza, primer, la situació de la setmana del 4 a l’11 de juliol, i feta la previsió de cara al cap de setmana del 15 al 17 de juliol. Nosaltres treballem a setmana, setma-nes vista, justament amb un nivell de detall al màxim d’exhaustiu possible –hi insis-teixo–, aquesta és una responsabilitat que, formalment, li correspon a l’Administració General de l’Estat, però nosaltres vam decidir, malgrat no tenir aquestes competències, actuar com si les tinguéssim totes.

Ens expliquen que els avions de reserva passen de dos a set, un dels quals és un Jumbo de quatre-centes places, a través del qual el que es fa és agrupació de vols, amb la qual cosa se’ls dóna, diguem-ne, més marge operatiu. Les tripulacions..., el conjunt de la companyia disposa de trenta-set tripulacions de reserva; abans en disposaven de setze. A Barcelona disposa de vint tripulacions; abans del 3 de juliol disposaven de deu tripulacions de reserva. El handling, que és –per nosaltres, des del Govern– una peça fonamental, abans del 3 de juliol disposaven de tres torns complets, ara, per fi, disposen de quatre torns les vint-i-quatre hores del dia.

El handling és determinant per tal de garantir allò que els deia abans, que els avions que surtin al matí, doncs, diguem-ne, tinguin aquesta possibilitat de sortir amb les mà-ximes garanties i complint els estàndards de seguretat. Els informadors, que a Barce-lona incorporen més..., cent informadors més per als usuaris; millores a la pàgina web d’informació, reclamacions i incidències; habilitació d’una zona de trànsit en zona aire i per al tractament d’incidències en clients; habilitació d’una zona aïllada per tractar inci-dències en zona terra, i reconfiguració de les cues dels aeroports.

I pel que fa a les incidències al nombre d’operacions de la setmana del 4 a l’11 de juliol, quant a cancel·lacions, a excepció del dia de la vaga de controladors a França, que, com totes les companyies, van patir cancel·lacions –en aquest cas concret, Vueling, nou–, la mitjana de cancel·lacions la resta de dies ha estat de zero, amb una, del dissabte, dins de la normalitat. Retards, saben que hi ha tres cotes diferents: a la cota 30 minuts, es va passar del 34 al 81 per cent de puntualitat; a la cota 60 minuts, s’ha passat al 94 per cent de puntualitat, i a la cota 180 minuts, a partir de la qual es desprèn, ja, tota la potència indemnitzatòria que estableix la normativa europea, s’ha passat al 99 per cent. I la mitjana d’operacions de la setmana del 4 a l’11 de juliol ha estat de 720 operacions.

Resum: en base a aquestes xifres i tenint en compte el nombre d’operacions previs-tes per al cap de setmana del 15 al 17 de juliol, 737 dies, 309 a Barcelona, la previsió és que la companyia pugui operar amb normalitat les operacions previstes. També ens expliquen allò que els he comentat, els he expressat, anteriorment, amb relació a l’agru-pació de vols a través del Jumbo.

Requeriment del 14 de juliol de cara a la reunió del 18 de juliol, què els demanem des del Govern de Catalunya? Se’ls demana informació per tal de poder efectuar el se-guiment de les següents qüestions: informació de l’estat de les negociacions amb el Mi-nisteri de Foment o amb AESA per tal de garantir la planificació prevista per al mes d’agost, habilitació del telèfon gratuït per tal d’efectuar reclamacions, habilitació d’un canal de comunicació per a confirmació de vols previstos en les següents setmanes, mi-llores implementades al web i altres canals per donar resposta als clients afectats, i estat de les solucions per millorar l’agilitat i la rapidesa en la resolució de les reclamacions i submissió expressa en l’arbitratge per resoldre algunes reclamacions.

Segona setmana: a la segona reunió, la que vam tenir aquest dilluns, hem analitzat, primer, la situació de la setmana del 15 al 17 de juliol, i feta la previsió de cara al cap de



setmana del 29, 30, 31 i 1 d’agost, que, a nosaltres, ens –diguem-ne– preocupa de ma-nera molt especial. Pel que fa a mitjans de la companyia, materials i de personal, ara hem passat a disposar de set a vuit avions de reserva, continuen mantenint les trenta-set tripulacions, continuen mantenint els quatre torns de handlig operatius les vint-i-quatre hores, i a Barcelona hi ha més de 250 informadors. Per tant, el que acreditem és que les coses van raonablement bé.

Però, tanmateix, ha succeït una circumstància que no volem passar per alt perquè, per nosaltres, és greu. És a dir, avui ens hem assabentat –i no per la via adequada, que era a través d’aquestes reunions del dilluns o a través d’una reunió que vam tenir, ahir mateix, amb el president de la Generalitat– que Vueling cancel·la vols a Rabat, a Mos-cou i a Vílnius. I aquesta era una informació que nosaltres havíem de tenir des del pri-mer moment. I això és una sacsejada important a la confiança que havíem començat a construir. I, per tant, per al Govern de Catalunya aquesta decisió no passa inadvertida.

És a dir, nosaltres serem molt contundents, molt més contundents, fins i tot, d’ara en endavant. Això no pot tornar a passar. I el secretari d’Infraestructures ja els ha en-viat una carta, un missatge molt clar en aquest sentit. Nosaltres hi estarem a sobre, hem aconseguit recuperar una certa normalitat, però, per continuar aquest procés de segure-tat mútua, el que es necessita és que tots els elements estiguin sobre la taula. I, per tant, per nosaltres, aquesta no és una circumstància ni menor ni testimonial. El Govern de Catalunya serà molt sever, molt contundent a l’hora de prendre decisions.

Primeres conclusions, doncs, sobre aquesta crisi: primera, la companyia programa de manera ajustada la seva operativa d’avions, personal i handling, i no reacciona amb temps a les vagues que afectaven, justament, aquesta operativa diària i que ja s’havien produït en els mesos anteriors al cap de setmana de la crisi. Segona: Vueling ha planificat amb manca d’avions de backup, amb manca d’avions que els pogués donar aquesta co-bertura afegida, aquests elements de seguretat; s’anava al límit –al límit–, és a dir, aprofi-tant cada minut, cada petit espai, i no s’havia fet una previsió d’incorporar nous mitjans, més mitjans materials i humans. Objectivament, s’havia fet una mala planificació i una mala planificació de la temporada. No es pot preveure d’incrementar l’oferta sense incre-mentar amb temps –amb temps–, justament, aquests recursos materials i humans.

El cap de setmana de la crisi –tercer–, la companyia no posa suficients mitjans de terra per informar bé els usuaris i es produeix aquest caos. Després, d’una manera molt específica, el conseller Baiget hi reblarà.

Quart: el cap de setmana..., perdonin, el cap... Quart: l’augment d’avions de reser-va, l’increment de tripulacions de reserva i un torn més de handling fan que es reduei-xin radicalment les cancel·lacions i les afectacions en retard. Això és la prova més evi-dent que a la companyia li mancava operativa. Quan incorpora aquests elements –més avions, més tripulacions, més informadors–, aleshores, la situació comença a recon-duir-se. I, per tant, és un tema de previsió; és un tema d’haver pres aquestes decisions quan tocava i no com a reacció de.

Cinquè: la contractació d’informacions i les modificacions al web i la informació electrònica que es dóna als clients millora l’operativa a terra.

Sis: es pot haver produït una disfunció entre l’intent de posicionament de la marca, companyia moderna i de qualitat, i un model de negoci aplicat, low cost, pur, hi insis-teixo, que va al màxim de les seves possibilitats. Els objectius de la companyia semblen obviar necessitats operatives mínimes; la gestió dels vols, per part de la companyia, té una alta càrrega d’estrès; el temps de vol, massa ajustat a temps reals; absència de fol-gança via block hours, i dimensionament de la tripulació massa ajustat per a una opera-ció robusta.

Estiu agreujat, justament, per aquesta vaga de controladors a França i Itàlia; la gestió dels clients de la companyia els quatre dies hàbils ha estat insuficient, però, en tot cas, d’això en parlarà el conseller Baiget.

Aquesta és la situació. Aquesta crisi ha tingut un impacte important en el model i en la visió del sistema aeroportuari català. Ara estem concentrats a assegurar que la com-panyia sàpiga i pugui resoldre els seus problemes operatius per garantir que els milers de persones, d’aquí i d’arreu d’Europa, tindran vol i tindran, sense més retards..., i els tindran sense més retards que els propis d’un moment complex de l’operativa aeropor-tuària, com són les dates de juliol i agost.



La credibilitat de la companyia ha estat malmesa, però, sobretot, la imatge de Cata-lunya hi està en joc, com a destinació turística important i també com a destinació per fer-hi activitat econòmica. Perquè encara que sigui una empresa del grup IAG i, per tant, ser, realment, anglesa, per a molts, aquesta companyia, de fet, actua com una com-panyia catalana, i segur que, en aquests moments, és la companyia de Barcelona. Tenir una bona experiència de vol quan es va a un altre país a fer turisme o dur a terme una activitat econòmica fa que l’experiència turística a Catalunya comenci bé o comenci malament. I, per a massa gent, per a massa usuaris, sens dubte, aquell cap de setmana va començar malament.

I, per tant, una vegada superem aquest estiu, la prioritat, per part del Govern de Ca-talunya, és garantir que les coses funcionaran i funcionaran adequadament. A la tardor, i amb més serenitat, haurem d’analitzar amb Vueling, a fons, les causes externes que han provocat aquesta crisi, però també les causes pròpies de la companyia, per garantir que tot això no torni a passar.

Darrera reflexió: vam tenir la possibilitat de parlar-ne en una interpel·lació que ens va plantejar el Grup Parlamentari de Junts pel Sí a l’entorn del que ha passat a Vueling; com a país, ens convé fer una reflexió sobre el nostre model aeroportuari.

Nosaltres tenim un molt bon aeroport; de fet, és un aeroport, amb la nova termi-nal 1, concebut per ser un aeroport de connexió, un aeroport que tingui la capacitat d’exercir, autènticament, de hub, en què, físicament, les operacions de mobilitat dels viatgers i de l’equipatge és molt, molt ràpida, però, en aquests moments, nosaltres tenim un problema que ens afecta en el conjunt del sistema, que és que l’aeroport de Barcelo-na s’ha convertit, majoritàriament, en un aeroport operat per companyies de baix cost, i això no és bo –i, això, no és bo. I, per tant, nosaltres el que necessitem és tenir més capacitat de prendre decisions.

Necessitem una gestió individualitzada de l’aeroport de Barcelona, necessitem que des de l’aeroport de Barcelona es pugui fer una política de taxes i una política comercial que prioritzi aquelles companyies, diguem-ne, que treballen en xarxa, aquelles compa-nyies que operen vols de llarg radi. Això és el que hem de ser capaços de fer. I endreçar bé l’operativa a la T1. La T1 hauria d’estar especialitzada per a companyies que treba-llen en xarxa i que operen llarg radi. I la T2 hauria d’estar, diguem-ne, reservada a com-panyies que operen de punt a punt, que, bàsicament, és el tipus d’operacions que duen a terme les companyies de baix cost. Necessitem tenir capacitat, poder polític per prendre aquestes decisions.

Darrera qüestió –i acabo, senyora presidenta–: els vols intercontinentals, que s’ope-ren des de l’aeroport de Barcelona, s’operen, bàsicament, per la potència que tenen Catalunya i Barcelona a l’hora de generar activitat, a l’hora de despertar interès, però nosaltres tenim a l’entorn de 5 milions..., són 2 milions de passatgers de vols intercon-tinentals que, en aquests moments, operen a Barcelona amb poca estructura de xarxa; no som un hub. Es va decidir en un determinat moment, amb un criteri polític clar, que el hub havia de ser Madrid, però tenim 5 milions de passatgers des de Barcelona o cap a Barcelona que provenen de vols intercontinentals, o que treballen amb vols intercon-tinentals i que han d’anar a d’altres aeroports a poder-hi treballar, quan Barcelona té la demanda per poder-ho fer.

I, per tant, necessitem una companyia que s’ho cregui, i el que hem de valorar és si Vueling està disposada a fer aquest paper. Evidentment, amb aquesta experiència, nos-altres en tenim uns dubtes molt –molt– considerables, i, per altra banda, també, hem d’apostar per una gestió individualitzada que ens permeti que l’aeroport de Barcelona pugui esdevenir allò que necessita el país: ser un autèntic aeroport de referència inter-continental.

Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.

La presidenta

Gràcies, conseller. És ara el torn del conseller d’Empresa i Coneixement. Conseller Baiget, té la paraula.

El conseller d’Empresa i Coneixement (Jordi Baiget i Cantons)

Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, bona tarda; com a conti-nuació de l’exposició que ha fet el conseller Rull, per part meva em centraré a analitzar



i a explicar les gestions realitzades per informar i atendre tots els afectats per les inci-dències de Vueling.

I, en primer lloc, sí que voldria fer un esment, com ja ho ha fet el conseller Rull,–, en l’àmbit de l’operativa i la planificació aeroportuària, respecte a l’autorització dels vols per part de les companyies aèries en l’àmbit competencial. I, certament, com deia el conseller Rull, nosaltres volem gestionar tots els aeroports catalans, amb tot allò que comporta –l’autorització de slots, de plans de vols...–, i també l’atenció i la protecció dels usuaris que l’utilitzen. Però, actualment, qui té la competència, l’atenció i protec-ció als usuaris en el cas de retards o de cancel·lacions en els vols aeris, aquesta compe-tència està totalment centralitzada en el Ministeri de Foment i, en concret, en l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, sense cap mena de delegació.

AESA és l’organisme encarregat del compliment a Espanya del Reglament 261/2004, del Parlament Europeu i del Consell, pel qual s’estableixen normes comunes sobre com-pensació i assistència als passatgers aeris en casos de denegació d’embarcament i de cancel·lació o gran endarreriment de vols. I d’entre les seves finalitats, AESA ha de te-nir el propòsit d’assessorar, informar els viatgers del transport aeri, dels seus drets i dels seus mecanismes per presentar les seves reclamacions, i també protegir i intermediar en aquelles controvèrsies que es puguin produir entre passatgers i operadors aeris. I el que cal preguntar-se és si aquestes tasques encomanades a AESA s’han dut a terme amb su-ficient diligència per atendre les consultes i reclamacions que, a partir del dia 27, quan comencen a haver-hi retards i cancel·lacions generalitzades a la companyia Vueling, es produeixen. Perquè s’ha de fer palès que la primera nota informativa al web d’AESA so-bre aquest problema va aparèixer el dia 5 de juliol.

I, davant d’aquesta situació, què és el que fem des del Govern de Catalunya, des de l’Agència Catalana de Consum, perquè aquestes competències no les tenim, però n’aprofitem d’altres que tenim per..., que ens dóna la legislació estatal, en concret, el Re-ial decret legislatiu 1/2007, que diu que «les autoritats competents en matèria de con-sum poden sancionar, així mateix, conductes tipificades com a infraccions en matèria de defensa dels consumidors i usuaris d’aquells empresaris dels sectors que comptin amb regulació específica», en aquest cas, regulació aèria i aeroportuària, «i les pràcti-ques comercials deslleials amb els consumidors i usuaris».

Per tant, aplicant aquesta normativa i aplicant el Codi de consum, nosaltres, des de l’Agència Catalana de Consum, vam començar a vetllar per l’incompliment de les con-dicions de servei en què es varen comercialitzar o posar en mercat, doncs, els bitllets i els passatges d’aquests vols, o bé si durant el procés a l’aeroport i en el procés de retards hi va haver un incompliment de les obligacions en matèria d’atenció a les persones con-sumidores. I això és el que s’ha fet per part de l’Agència Catalana de Consum.

Si fem un repàs des de l’inici de les incidències, podem comprovar que l’atenció del Govern hi ha estat des del primer moment. Tot i que hi va haver incidències el dijous i el divendres, 23 i 24 de juny, és a partir del dia 27, que era un dilluns, quan es generalit-zen els retards, aproximadament en un 60 per cent dels vols de Vueling, i hi comencen a haver cancel·lacions.

El dimarts dia 28, al matí, l’Agència Catalana de Consum fa un requeriment a Vueling i li obre un expedient per demanar-li informació sobre les incidències, que és un pas previ imprescindible per poder iniciar els expedients sancionadors que li po-guessin correspondre. A més, el mateix 28 l’Agència Catalana de Consum ja va obrir expedient per les incidències ocasionades per la companyia Vueling, un expedient que actualment està en fase d’investigació. També es fan trucades a la direcció de l’aeroport, que, com a representant d’AENA i del Ministeri de Foment, fa d’enllaç amb els dife-rents serveis del Govern, tant del Departament de Territori com de l’Agència Catalana de Consum, aspecte que ja ha estat relatat pel conseller Rull.

També cal estacar el que se’ns respon per part de Vueling, que diu que és un proble-ma puntual que estarà solucionat en els pròxims dies de la campanya..., per a la campa-nya de juliol, i, efectivament, el dimecres va semblar que els retards baixaven i que es re-conduïa la situació. El divendres 1 de juliol la situació, per això, no va millorar. Al revés: va empitjorar, amb sis cancel·lacions de vol i la majoria de vols amb retards importants.

L’Agència Catalana de Consum va tornar a reiterar un segon requeriment a Vueling i va sol·licitar informació a AENA sobre possibles incidències d’altres companyies.



Aquest requeriment a AENA el que pretenia era poder comparar les dades d’incidència real de la vaga de personal de terra a França, principal argument esgrimit per Vueling, fins al dia..., al matí d’1 de juliol, i per comparar si aquestes incidències a Vueling eren comparables amb les incidències que s’havien fet per part d’altres companyies.

Posteriorment, l’Agència Catalana de Consum ha realitzat dos requeriments més d’in-formació a Vueling. En concret, el dia 15 de juliol n’hem fet un altre, i un altre a AENA.

Val a dir que, a la petició d’informació que nosaltres vam fer a Vueling, ens van con-testar ahir les dues primeres peticions d’informació amb una resposta de Vueling que ens deia que nosaltres no érem competents, eh? Els motius que deu tenir Vueling per no respondre a la petició d’informació i a les dades d’informació que nosaltres els sol·licità-vem des de l’Agència Catalana de Consum, els deu saber Vueling. Jo, el que els vull dir és que en cap cas aquesta resposta no impedirà que el procés i l’expedient es continuï tramitant. Nosaltres continuarem tramitant l’expedient i incorporem aquestes respostes en el mateix expedient, i creiem..., fent ús de les nostres competències, aquests procedi-ments sancionadors s’aniran, doncs, construint i fent-se.

La pressió i les trucades al llarg del divendres 1 de juliol i al llarg del cap de setma-na es van materialitzar amb una petició, el diumenge 3 de juliol, d’una reunió, que es va..., amb els directius de Vueling, reunió que es va produir el dilluns –com ja ha co-mentat el conseller Rull. I allà es van tractar tant el tema d’operativa, com s’havien de solucionar els retards i les cancel·lacions, com el dels drets dels afectats.

Respecte a la concreció com s’han atès els usuaris afectats, s’han atès per tres ca-nals. El primer canal que hi va haver va ser el canal..., va ser l’oficina d’informació tu-rística que té el Departament d’Empresa i Coneixement a la terminal 1 de l’aeroport del Prat. És una oficina d’atenció..., d’informació turística per al personal de l’oficina de tu-risme, compta amb informació específica, facilitada per l’Agència Catalana de Consum, sobre els drets dels usuaris de les companyies aèries, i així ho van practicar i així ho van fer també en ocasions d’especial conflictivitat, com el tancament d’Air Madrid o la invasió de pistes en dates de vaga, etcètera. Aquesta oficina hi és sempre, i ja abans del dia 1 de juliol va atendre més d’un centenar de reclamacions. I el que es donava era tota la informació, amb el procediment a seguir per part de totes les persones que demana-ven informació o presentaven..., o volien reclamacions, de què és el que havien de fer i com s’havien de comportar.

El segon canal d’informació... Cal recordar que aquesta oficina, a causa de les com-petències que tenim, des d’aquesta oficina es fa l’acompanyament als usuaris que ho ne-cessiten: com omplir la reclamació, facilitar els formularis, i, en aquesta ocasió, els for-mularis es van repartir directament a les cues de les companyies aèries.

El segon canal d’informació va ser la mateixa informació que va facilitar des del primer moment i com va actuar l’Agència Catalana de Consum. Actuacions informati-ves i de difusió per ajudar els consumidors a fer les seves reclamacions: es van publicar avisos des del mateix dia 28 al web consum.gencat.cat; a les xarxes socials es van fer més de deu tuits diaris, i una publicació diària a Facebook amb informació actualitza-da i amb resposta a preguntes plantejades; una inserció específica sobre la problemàtica de Vueling al web de la Generalitat; una pantalla informativa de l’Agència Catalana de Consum a l’oficina de turisme de la Generalitat a l’aeroport del Prat; atenció a informa-ció ciutadana a través del 012, i presència constant, n’hem computat..., amb més de vint-i-cinc mitjans de comunicació de tot l’Estat, per facilitar informació i recomanacions.

A més a més, i atesa la dimensió de la conflictivitat generada per Vueling aquells dies, l’Agència Catalana de Consum va decidir reforçar la informació i el suport als consumidors afectats, especialment –com ja he dit abans– tenint en compte la passivi-tat d’AESA, i el dilluns 4 de juliol va obrir una oficina específica a la planta..., a la zona de sortides a l’aeroport del Prat, prop dels mostradors de facturació i dels punts d’aten-ció de Vueling. Aquesta oficina està atesa pel personal tècnic de l’Agència Catalana de Consum, està oberta de dos quarts de nou del matí a dos quarts de nou del vespre, tot i que, en cas de ser necessari, ha perllongat l’hora de tancament. I aquesta oficina té com a missió informar els usuaris sobre els drets que els assisteixen, facilitar-los fulls de re-clamacions i ajudar a omplir-los.

Des de l’inici de la crisi fins ahir, aquest servei d’informació ha rebut un total de 404 consultes sobre Vueling, de les quals 355 són de persones ateses al mateix aeroport, i



també des de l’inici de la crisi fins ahir mateix s’han presentat ja 133 reclamacions i una denúncia. La majoria de consultes s’han resolt en el mateix aeroport i, en aquest sentit, cal tenir en compte que el criteri del Codi de consum és que el consumidor, primer, ha de reclamar a l’empresa, i, en el cas que aquesta no doni una solució satisfactòria, s’ha d’adreçar a un servei públic de consum. Per tant, poden haver-hi moltes més reclama-cions que estan, ara, pendents de resposta per part de Vueling, perquè primer aquestes reclamacions s’han adreçat a l’empresa i, en funció de la resposta de l’empresa, és quan tindran un recorregut de denúncia o de reclamació posterior a l’Agència Catalana de Consum o a qualsevol altre servei de defensa del consumidor, o no.

Com a resultat de la reunió que vam mantenir amb l’empresa Vueling el 4 de juliol i de les reunions posteriors, i respecte a l’operativa, ja ho ha mencionat el conseller Rull: més dotació d’avions i de personal perquè les incidències no es tornin a produir. Però permetin-me que repassi alguns dels acords de la comissió que són importants pel que fa als drets dels usuaris.

El primer compromís que es va obtenir és el de revisar la programació de vols i executar tots aquells que mantingués programats, cancel·lant els que no pogués portar a terme amb l’antelació suficient i la informació necessària per als passatgers afectats. Ja han vist que aquest compromís, que avui ha fet efectiu l’empresa en tres vols, el que s’ha informat, s’han donat possibilitats de reprogramació, s’han donat alternatives... El que no s’ha fet és informar el Govern de Catalunya, cosa que trobem especialment greu, tota vegada que ens veiem, de manera regular, parlant amb l’empresa sobre com ho po-dem fer.

Què més es va decidir fer i quins compromisos va assumir l’empresa? Pel que fa als serveis de l’aeroport, es va habilitar una zona aïllada per a tractar incidències en la zona de sortides. També es va habilitar una sala de trànsit per al tractament d’incidències amb els passatgers que es trobaven en trànsit, amb una capacitat de 350 persones, per a atenció al viatger, que hi havia wifi, amb, diguem-ne, servei de càtering i amb servei d’informació. En tercer lloc, es van reconfigurar els sistemes de cues a l’aeroport per re-duir-hi temps d’espera de facturació. La contractació de nou personal també hi ha jugat a favor. I, en quart lloc, reforçar el personal dels mostradors de facturació amb quaranta persones més per informar.

Pel que fa als serveis d’atenció al passatger, els compromisos que va assumir l’em-presa van ser la contractació de 206 agents addicionals per a la gestió de reclamacions i l’emissió de trucades per a informar de retards, cancel·lacions i reprogramacions. La substitució del número de telèfon que abans era un 807 a un número de telèfon gratuït.

En tercer lloc, facilitar gestions a través del web, creant un enllaç directe amb un formulari de reemborsaments, una informació sobre l’estat de pèrdua de maletes, una informació dels drets del passatger i també més serveis de contacte i d’informació.

En quart lloc, el compromís de l’empresa va ser flexibilitzar els protocols i fer més fàcil el procés d’assistència al passatger afectat, donant menjar, beguda, hotel i trasllats. Val a dir que en els primers dies de conflicte, els dies 28 fins a l’1 de juliol, van seguir els protocols de manera estricta i aquesta va ser una font important de conflictes i de conflictivitat.

El cinquè compromís que han assumit és el de començar a pagar les indemnitza-cions econòmiques als clients afectats per retards i cancel·lacions, d’acord amb el que diu el reglament i fent-ho a través d’un formulari web, sense necessitat de presentar re-clamacions ni a l’empresa ni a la via judicial. És a dir, a través del formulari web, ara l’empresa s’adreça a les persones que han reclamat i els demana el compte i el número d’IBAN, i a partir d’aquí es farà el pagament, i es fa el pagament.

En sisè lloc, totes les reclamacions que nosaltres rebem les passem a Vueling, per si ells no les tenien, i en fan un tractament específic, i un seguiment específic del qual se’ns dóna informació.

I, en setè lloc, el que els vam demanar és que estudiessin la seva incorporació a me-canismes d’arbitratge, perquè creiem que aquesta és una fórmula molt vàlida i molt po-sitiva per evitar que els passatgers afectats per les reclamacions hagin d’acabar anant a reclamacions via judicial, i nosaltres voldríem estalviar aquest pas a la majoria de pas-satgers que han reclamat. Aquesta és una situació que cap companyia aèria, i Vueling tampoc, no ha acceptat, de moment.



Què fem? Què estem fent actualment, a part de fer aquest seguiment de tots aquests compromisos que va assumir Vueling, des de l’Agència Catalana de Consum? Nosal-tres estem dirigint la nostra atenció a, primer, mantenir l’atenció a possibles incidències directament a l’aeroport del Prat. Encara tenim el dispositiu a l’aeroport del Prat; hi és des del dia 4 de juliol i hi continuarà sent fins a l’agost. Estem tramitant els diferents expedients sancionadors iniciats i vetllarem perquè AESA compleixi i faci efectives les sancions previstes en el reglament comunitari, perquè aquestes han de ser eficaces, pro-porcionades i dissuasives, tal com preveu el reglament.

L’Agència Catalana de Consum avaluarà les indemnitzacions procedents que no ha-gin estat abonades per Vueling als seus clients, als efectes de ser tingudes en compte com a benefici il·lícit en la determinació de la quantia d’eventuals futures sancions per mala prestació de servei, i estem comprovant l’enviament a tots els afectats dels meca-nismes de reclamació de les quanties acordades en la comissió de seguiment, que són les que estan establertes pel reglament comunitari, entre 250 i 400 euros, majoritàriament.

I, finalment, recordar quin és el procediment que ha de fer una persona afectada en cas de retard o cancel·lació d’un vol o denegació d’embarcament. El primer que ha de fer és reclamar a la companyia per alguna..., per via..., omplir fulls oficials de reclamació al taulell de l’aeroport, utilitzar un telèfon gratuït per a reclamacions o bé omplir el for-mulari web, que la majoria de companyies aèries, en aquest cas Vueling, té. Esperar la resposta de la companyia i, si no respon abans d’un mes o la resposta no és satisfactòria, llavors és quan s’ha d’adreçar a una organització pública de consum, que pot ser l’Agèn-cia Catalana de Consum o bé pot ser qualsevol altre organisme municipal o comarcal de protecció del consumidor.

I aquestes són les actuacions que estem fent i aquestes són les actuacions que estem exigint a Vueling, que els compromisos que ha assumit els compleixi, en matèria de protecció dels consumidors.

Moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies, conseller. És ara el torn dels diferents grups parlamentaris. Té, en primer lloc, la paraula la diputada, portaveu del Grup Parlamentari de Ciutadans, la senyora Marina Bravo.

Marina Bravo Sobrino

Gracias, presidenta. Bueno, en primer lugar, agradecer una información bastante completa sobre todas las gestiones llevadas a cabo, sobre todas las reuniones manteni-das, sobre lo que se ha tratado en ellas y sobre sus conclusiones. Esperamos que conti-núe este seguimiento, estas reuniones, y que igualmente se continúe informando de cuál es el avance.

Sobre este punto, sobre la gestión de la incidencia, únicamente una pequeña consul-ta. Se ha dicho que uno de los motivos por los que no se podían absorber los viajeros o por los que había la dificultad era precisamente porque muchas compañías van muy al límite en estas fechas. La pregunta es sencillamente si se ha hecho alguna consulta o alguna averiguación sobre si alguna de las otras compañías estaba en riesgo de que se produjera no una situación igual –sabemos que el caso de Vueling era muy particular, había tenido un crecimiento muy grande y los problemas de gestión parece que han sido muy peculiares–, pero, ¿se había hecho alguna consulta sobre alguna de las otras com-pañías principales del aeropuerto de Barcelona?

Sobre el modelo ferroviario, tenemos una moción en el próximo Pleno que versa so-bre este tema; o sea que creo que allí podremos discutir bastante sobre ella. Y se habla de los vuelos en red, intercontinentales, que, aunque es cierto que en estos últimos años están creciendo, también es cierto que creemos que el número es ciertamente inferior al de otros aeropuertos europeos con el mismo nivel o un nivel similar de tráfico de viaje-ros. Pero, como digo que sobre esto podremos hablar en la moción, cedo la palabra a mi compañera Laura, que se centrará más en este caso puntual, en el de Vueling.

(La presidenta dóna la paraula a Laura Vílchez Sánchez.)

Laura Vílchez Sánchez

Sí. Gràcies, presidenta. Primer de tot, agrair a tots els consellers i als secretaris la seva compareixença avui aquí. Com ja deuen saber, des del Grup Parlamentari de Ciu-



tadans vam presentar el mateix dia que vam tenir coneixement dels fets preguntes al Govern i una proposta de resolució. Per tant, ens agrada molt que estiguin avui aquí per poder-vos preguntar directament sobre una problemàtica que..., per denunciar uns fets que han afectat moltíssima gent, i fer-ho perquè és la nostra obligació, perquè veritable-ment creiem que es podien haver avançat i es podria haver fet més del que es fa. I, per això, vagi per endavant la nostra proposta i les que vindran un cop analitzada amb més detall la situació. Per tant, serem crítics però, alhora, propositius.

Un dels principals problemes que denuncien els afectats, com ha dit el senyor Rull, és la manca absoluta d’informació. Aquí sí que podríem incidir i sí que podem assumir més responsabilitats. En aquest sentit, volíem saber si s’estan vigilant les actuacions que a dia d’avui encara anuncia la companyia, com hem comentat, que avui s’han elimi-nat tres rutes... Quines sortides s’estan donant ja, suposo, a la gent que ja tenia el bitllet comprat d’aquestes rutes? Perquè, pel que hem vist als mitjans de comunicació, com deia el senyor Baiget, la companyia està donant opcions o està donant alternatives, però que una d’elles, per exemple, és viatjar a una ciutat a set-cents quilòmetres de la que te-nia de destí, amb el que tot això comporta.

Quant a les mesures preses al passat Ple com a resposta a la pregunta del nostre grup parlamentari, el senyor Baiget ens ha explicat que hi havia gent de l’Agència Catalana de Consum a l’aeroport, que va informar durant dotze hores diàries, continuen... Vo líem saber –ja ens ha dit que sí– quines funcions específiques tenien, si eren inspectors o eren informadors. Quanta gent... –es va dir «gent»–, no sabem quanta gent va estar allà a l’aeroport. Si es recullen directament les dades per fer les reclamacions, les gestionen ells mateixos. Ha enumerat unes mesures d’informació, però trobàvem que ja era com una tireta, no?, ja un cop ha passat el problema.

Saben que aquestes incidències han afectat molta gent, inclosos nens, gent gran... A Sabadell, per exemple, es va anul·lar un viatge de gent gran, amb tot això que..., gent amb necessitats específiques davant una situació de caos com la que es va viure, que davant retards, cancel·lacions, llargues hores d’espera... Quins són els plans de treball que té l’Agència Catalana de Consum, fent especial incidència en temporades altes i en aquest sentit?

Han tingut en compte també la..., voldria preguntar-vos si van tenir en compte les recomanacions de la guideline que va emetre el 10 de juny la Comissió Europea. Estaria bé saber quantes reclamacions s’havien gestionat durant l’últim any, per exemple, inclús les que han estat sotmeses a la Junta Arbitral, perquè segurament eren indicis del que podia arribar a passar en una temporada alta amb més concentració de viatgers de l’ha-bitual, no? El senyor conseller Baiget diu que van començar el dia 27, les reclamacions; però ja li dic jo que el que eren els retards i tot això van començar molt, molt abans.

La Comissió Europea, llavors, va ser, doncs, capaç de preveure, perquè era un fet previsible, que en temporades altes es compliqués la situació, a la qual cosa l’Adminis-tració catalana, llavors, no ha sigut capaç d’avançar-se. Perquè, bé, tal com ens ha dit el conseller, no va ser fins als dies més caòtics que llavors s’hi va apreciar un esforç, quan va posar tot aquest dispositiu a l’aeroport.

Comentar també, com ha dit el senyor Rull, que, poder també, com a agreujant d’aquesta situació és que en la situació d’haver-se pogut avançar, és el que Vueling té la quota de mercat d’un 40 per cent de l’aeroport del Prat, un 55 de la terminal 1. Potser, en lloc de reaccionar davant del problema, podien haver sigut més proactius.

Sabem que estan en contacte amb la companyia Vueling, però no sabem, no ho han mencionat, si estan en contacte també amb els mediadors, amb els «touroperadors» que han gestionat viatges amb aquesta companyia.

Avui mateix hem conegut també –no sé si també n’estan al corrent– que el «tour-operador» Low Cost Travel Group s’ha declarat en fallida, fet que sembla que afectarà també milers de turistes i consumidors que tenien com a destí Balears i..., principal-ment Balears i Catalunya. I consta que aquests afectats, per aquest fet..., quants n’hi han, si n’hi han a Catalunya. Balears ha declarat que tenien ja tres-centes..., unes apro-ximadament tres-centes reclamacions. Han activat algun dispositiu especial per atendre aquests milers de passatgers que poder es quedaran tirats a Barcelona?

I, en definitiva, com que creiem que no s’han sabut defendre els drets dels consumi-dors catalans com correspon... Creiem que..., bé, celebrem que moltes de les solucions



que ha dit el conseller que s’han dut a terme eren a la nostra proposta de resolució, com el telèfon gratuït, la via de solució, de reclamació, a la seva pagina web, però lamentem que hagi de donar-se un problema d’aquesta magnitud perquè la Generalitat actuï.

Moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies, diputada. Té la paraula el diputat Ordeig, en representació del Grup Parla-mentari Socialista.

Òscar Ordeig i Molist

Gràcies, presidenta. Bona tarda, a totes i a tots. Agrair, en primer lloc, la comparei-xença dels consellers, la presència dels secretaris del departament, de les persones del Govern que també ens acompanyen.

Bé. Intentarem ser raonables amb les crítiques a uns i altres, però alhora fer una ra-diografia acurada del que va passar i, també, repartir responsabilitats tal com toca.

Nosaltres creiem que hi ha un abans..., o hi hauria d’haver un abans i un després de l’escàndol de Vueling; de l’escàndol i del caos que va provocar a l’aeroport del Prat, i la imatge lamentable que vam donar a la resta del món, com també l’impacte econòmic, l’impacte sobre les vacances de les persones, dels negocis i de la gent, que no només se li cancel·lava o se li retardava el seu vol, sinó que moltes vegades van rebre un tracte hu-miliant, intolerable, i, per tant, tots plegats no vam ser capaços, o no van ser capaços, de reaccionar precisament per intentar, doncs, que, fetes les cancel·lacions o fets els re-tards, doncs, que el tracte de les persones i la resposta fos l’adequada.

Per tant, per nosaltres el que ha passat aquests dies, la gestió de Vueling, en primer lloc, ha estat intolerable, ha estat escandalosa. És un model de negoci que pot portar a això, que és quan tu en fas del low cost portat al límit i d’anar al màxim del que et permet la llei, evidentment, et passa que la més mínima turbulència, el més mínim im-previst, doncs, et porta evidentment a un col·lapse en cadena de tot. No fa falta ser un expert en aviació, ni un matemàtic, ni un economista per saber que evidentment forma part de la filosofia empresarial, i, per tant, això, si no es repeteix properament, segura-ment que es repetirà en un futur, perquè, al final, els 93 milions d’euros de beneficis... O sigui, no era un problema de diners, no era un problema que la companyia anés mala-ment, sinó que és un problema que aquesta companyia funciona així, estirant els marges per aquí, per allà i, al final, posant en risc segurament, doncs, no només els diners de la gent que ha contractat els seus serveis, sinó també la seguretat de tots plegats amb el caos que es va muntar.

Alhora, també creiem que el Govern, el Govern de Catalunya i el Govern de l’Estat, tampoc han estat a l’alçada. Ja hem sentit moltes petites solucions, però també hem sen-tit moltes excuses: que això no funcionava, això ho hem fet així, de quina és la diagno-si de l’aeroport. Evidentment que les podem compartir. Tenim un problema molt greu, com allò que diuen quan deus diners al banc, no? Si deus cent mil euros al banc tens un problema; si deus 1.000 milions d’euros al banc el problema el té el banc o el creditor. Doncs, en aquests moments, jo crec que ens trobem amb el mateix: el 40 per cent de les operacions de l’aeroport està ocupat per Vueling; per tant, qui té el problema, si Vueling no fa bé la feina, com és en aquest cas, qui té el problema ara, quan l’hem tingut, el te-nim i el tindrem, és l’aeroport del Prat, és Barcelona, és Catalunya i és el Govern.

Per què? Doncs, perquè, evidentment, qualsevol incidència en aquesta companyia afecta d’una manera importantíssima tot el funcionament d’aquest aeroport. I aquí és on diem: «Alguna responsabilitat ha de tenir el Govern en la gestió d’aquell cap de setma-na.» Quan vèiem..., hi havia indicis que les coses no anaven bé. Hi havia indicis que qual-sevol incidència en aquests mesos tan..., de tanta activitat pot provocar un caos monumen-tal, molt important. Per tant, dir, home, la gent el que diuen és que es van sentir tractats com animals i que no hi havia telèfons d’atenció, cues interminables, dormir a l’aeroport, sense cap mena de tipus d’informació, i sí que, evidentment, amb els dies es va anar re-gularitzant tot plegat, però veiem, com ara mateix acaben de comentar, que això segueix, perquè hi ha cancel·lacions. I, per tant, tenim el dubte sobre si al mes d’agost, eh?, això es pot tornar a repetir. I, si no és al mes d’agost, al Nadal o a alguna altra època de l’any.

Per tant, nosaltres creiem que hi ha un problema que és quan vas al límit de la llei o a fora de la llei, perquè no pot ser que es forci tant l’oferta –no pot ser. I tot es fa, evi-



dentment, per tenir benefici econòmic i a qualsevol preu. El qui ho paga, al final, són els ciutadans, que molts han estat, evidentment, tot l’any preparant vacances, són els ciuta-dans amb els seus diners. I, evidentment, la imatge d’un territori i un any que havia de ser especialment històric per al turisme, que havien de venir tants milions de turistes a casa nostra, doncs, jo crec que això, evidentment, és el pitjor que ens podia passar en el pitjor moment per a casa nostra.

Un altre element de crítica. Fa la sensació... Primer de tot, creiem que van compa-rèixer tard per donar explicacions. És molt important, en aquell cap de setmana, donar explicacions, sortir i dir que no són les mesures immediates que es passaran a disposi-ció dels afectats i, sobretot, per garantir la seguretat, perquè arriba un moment que ja no només és un tema d’impacte econòmic, sinó que és..., evidentment, cal garantir la seguretat dels ciutadans, dels que marxen i els que arriben. Creiem que ho van fer tard i ho van fer malament, perquè, a més a més, quan compareixen, el Foment diu una cosa, entenem que és qui té la responsabilitat més important, però també el Govern en deia una altra. Per tant, no fóra més important..., aquí és on li diem quin expedient obrim a la companyia? Es va amenaçar de suspendre la llicència. ¿No creuen que cal ja, amb les dades que tenim, amb els incompliments que tenim i amb el model d’aviació que defen-sa Vueling, que ens portarà més problemes, que realment siguem més contundents amb aquest expedient i, per tant, amb coordinació amb el ministeri? Fa la sensació, eh?, que uns deien una cosa i els altres en deien una altra.

Nosaltres també vam demanar aquestes sol·licituds, aquestes compareixences. Hem entrat també preguntes per escrit precisament per intentar veure, vejam, donar explica-cions de com es va reaccionar i garantir que no es torni a repetir. I, evidentment, tam-bé, en aquestes preguntes, unes coses que crec que no han comentat, almenys si no se m’han escapat, és: posarà el Govern a disposició dels afectats algun tipus d’ajuda per fer demandes col·lectives? Crec que no s’ha dit. Per tant, creiem que a vegades tam-bé pot ser molt farragós si es vol posar una demanda i s’ha de fer a títol individual, si es pot agrupar, doncs, pot tenir molta més força i pot ser que molta més gent s’hi sumi.

Crec..., ja he comentat això de les explicacions públicament; crec que es va sortir des del Govern tard. Crec que ja hem dit el que ens preocupa del mes d’agost. Llavors, sí que voldríem preguntar-los si les excuses de Vueling és que hi havia vagues i que hi havien diferents problemes que no podien preveure..., altres aeroports d’Europa..., crec que no hi ha hagut cap altre aeroport que hagi tingut el caos que va tenir l’aeroport del Prat. Per tant, és evident que eren anomalies que podien afectar, però que han afectat d’una manera molt més important aquí del que ho han fet a la majoria dels llocs. I lla-vors, evidentment, també jo crec que cal exigir com pot ser que es reaccioni tan tard amb els avions, amb les tripulacions, amb més personal? I precisament aquestes empre-ses que guanyen diners però que, a més a més, tenen altres empreses que són altres em-preses associades, IAG, com és que no poden donar suport logístic per arreglar-ho amb un temps prudencial i raonable?

Ho tornem a repetir: creiem que això, evidentment, és una mala praxi. Creiem que cal un expedient sancionador exemplar, contundent, perquè es doni un missatge que no podem anar així. I, evidentment, això no treu que hàgim de fer una reflexió de futur so-bre si aquest ha de ser el model de l’aeroport del Prat, si ens ho podem permetre. I, evi-dentment, ha de tenir un espai, però no ha de ser el model o no ha de ser la norma que estigui aquí.

Evidentment, també és molt fàcil que la gent paga uns diners per avançat i llavors no saben si tindran un servei. Per tant, una molt mala praxi, que, normalment, el sentit comú diu que tu pagues un servei i, evidentment, hauries de rebre un servei de qualitat. Crec que les disculpes del president de Vueling van ser insuficients, intolerables i del tot discrepants des del nostre punt de vista; quan va comparèixer també, evidentment, va comparèixer tard. I res més.

Des del punt de vista de defensar les reclamacions dels ciutadans, doncs, evident-ment dir, el caos, cal que una altra vegada que es repeteixi aquest caos, doncs, que puguem reaccionar amb més rapidesa. I llavors, evidentment, ajuda en totes les recla-macions que es pugui, ja s’ha explicat de manera detallada, però, evidentment, màxim suport a les reclamacions que estan fent tots els ciutadans i tot el que es pugui ajudar en aquest sentit des del Govern. Per tant, estem d’acord que es facin reflexions de futur



però, alhora, també creiem, com hem dit, que cal reaccionar més i millor i més ràpida-ment quan passin accidents similars, i, llavors, contundència amb unes pràctiques del tot irregulars i que ens afecten a tots plegats al conjunt del país.

Moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies, diputat. Té ara la paraula la senyora Hortènsia Grau, portaveu del Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot.

Hortènsia Grau Juan

Gràcies, presidenta. Agrair als consellers, al secretari, al personal del departament que hagin comparegut per donar explicacions. Agrair també, en aquest cas, la diligèn-cia del Govern de la Generalitat, que en aquest cas es va avançar a Fomento, al Govern de l’Estat, i una mica jo crec que per aquest avançament va ser que Fomento es va veu-re obligat a donar explicacions. No sé si, com deia el company Ordeig, potser una mica tard, suposo que al més aviat..., vull confiar que al més aviat que van poder comparèixer a donar aquestes explicacions.

Miri, jo faré una primera reflexió sobre la qüestió i després quatre preguntes o co-mentaris. La primera reflexió és que jo crec que, en aquest cas, en el cas de Vueling, no hi ha un tema estructural –tot i que hi ha, eh?, el tema estructural aeroportuari i el podrem discutir amb la moció que ha presentat el grup de Junts pel Sí–, sinó que és un tema conjuntural, i la responsabilitat aquí és clarament de l’empresa, de la companyia. Per tant, jo vull sortir una mica del marc mental aquest de les culpes, entre qui té més la culpa, si la Generalitat, si Fomento, si AESA, si Territori, no, perquè és el mateix de-bat que vam viure quan Spanair. I jo crec que en aquest cas és la companyia, hi ha un culpable, i després ja veurem el que se’n deriva de tot això.

Fet aquest punt, miri, la primera qüestió que ens preocupa és tot el que comentava el conseller de la retirada de slots. Bé, avui hem vist, per exemple, que es retirava Ra-bat, Moscou i Lituània, Clar, jo vull preguntar: hi ha previstes més retirades de slots? Perquè apareixia a la premsa que Vueling demanava al Govern que mediés amb Foment per no perdre..., perquè no es perdin més drets de vol. Clar, això pot ser un càstig, pot ser una sanció per a la companyia, però pot ser també..., o sigui, sanciona la companyia, però indirectament ens sanciona Catalunya, sanciona l’aeroport del Prat, perquè si es perden més drets de vols també ens fa menys competitius. I això té a veure amb si saben com està..., bé, sobre l’expedient que AESA ha obert, doncs, si saben alguna cosa més: quan es faran públiques les sancions, etcètera. Sobretot això, eh?, el tema de retirades dels drets de vols, com afectarà això, si es dóna així, com afecta la connectivitat de l’ae-roport del Prat, i si aquest tema l’han tractat al Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, que, a més, és un comitè que feia molts anys, que feia temps que no en sentíem parlar, i l’altre dia el company Marc Sanglas el tornava a posar en òrbita en la moció.

El segon punt, o la segona pregunta, tindria a veure amb els passatgers, el afectats, etcètera: 368 reclamacions, de moment, que ha cursat l’Agència Catalana de Consum. Aquí, bé, també agrair que com a mínim es posessin els informadors i que, amb això, també l’empresa... –per exemple, AESA no va posar informadors–, també agrair-ho, però aquí també el que voldríem és saber quines reclamacions... Vull dir..., deia que l’Agència Catalana, que..., en aquest cas el seu conseller d’Empresa, sol·licitava canvis en els protocols d’atenció als viatgers. Llavors, quins canvis concrets s’han donat pel que fa als protocols d’atenció? És a dir, què ha fet la companyia, què ha fet Vueling, si ho ha complert, no ho ha complert. I el que deia també el company Ordeig, no?, si des de l’Agència Catalana de Consum arbitraran algun mecanisme de facilitació, de vehi-cular que es puguin fer les demandes, les queixes... –perquè, a més, tots sabem, els que anem viatjant, que quan perds una maleta o et passa una cosa d’aquestes és un horror fer tota la reclamació–; si vostès ho facilitaran.

El tercer punt, pel que fa al handling i els treballadors. I aquí sí que penso que hi ha un tema estructural i que espero que amb la moció del proper Ple puguem debatre i ens ho puguem mirar. El tema del handling ja fa anys que va malament, conseller, i això ho saben. Per què? Perquè resulta que aquestes empreses, i bàsicament el que és manteniment i neteja, són empreses que van canviant bastant. Bé, les empreses que van guanyant el concurs van subrogant els treballadors, amb la qual cosa aquests treballa-



dors es veuen amb subrogacions molt ràpides, que canvien les condicions laborals, nor-malment a pitjor, les empitjoren, i que acaben..., són treballadors que acaben empalmant contractes precaris, on s’encadenen rebaixes salarials, rebaixes de sou, de tant en tant acomiadaments. Jo crec que aquest tema també caldria blindar-lo una mica o vigilar-lo, no?, perquè al final està condicionant les condicions laborals dels treballadors, que en aquests casos, en alguns aeroports –parlo de Girona, Reus..., saben que hi ha hagut va-gues–, són molt difícils.

Bé, hi ha una altra qüestió pel que fa als treballadors, però això té a veure amb el model. I és que, clar, el que no pot ser és que 2.400 treballadors, per exemple..., i això és pel model monopolístic aquest que tenim, no?, d’empreses que acaben xuclant... Per exemple, Ryanair acaba tributant a Irlanda; llavors, els treballadors de Ryanair estan sotmesos a una legislació que no és la d’aquí. Per tant, tot això, quan discutim del mo-del, a part de fer el pla aeroportuari dels aeròdroms, dels aeroports, també són qüestions que haurem de vetllar i haurem de tenir en compte. És a dir, quin model acabem tenint, si acabem tenint un model monopolístic, ens passa el que ens ha passat ara, o és més fàcil que ens passi.

I és aquest quart punt, el de model, el que jo volia entrar, no? És a dir, vostès saben que aquest tipus de model el que..., i aquest tipus de model aquí sí que hi han, jo penso, responsabilitats per part de l’Estat, no? Quan el 2006 Iberia abandona el Prat i ens deixa aquí, bàsicament..., bé, passa de tenir el 26 per cent d’activitat al 4 per cent, i ens dei-xa el model de low cost, això condiciona..., aquest model monopolístic ens condiciona.

Jo crec que aquí és un tema polític, el que hi ha al darrere, és una voluntat política, que realment l’aeroport del Prat no acabi actuant de hub internacional. I, per tant, això ho haurem de canviar, perquè..., i ho haurem de canviar i haurem d’anar amb molt de compte com ho canviem, perquè ja ho vam intentar canviar amb l’aposta de Spanair –ja ho vam intentar canviar–, però, clar, ho haurem d’intentar canviar no només des d’allò públic, que és el que ens va passar amb Spanair, no?, que només vam apostar des d’allò públic, amb diner públic; el diner privat aquí no va apostar –ni la Caixa, ni el Banc de Sabadell..., tots aquests no van apostar. Clar, aquí haurem d’acabar apostant tots si realment volem... El que deia el conseller, no?, i que al nostre grup compartim; és a dir, tenim una T1 que pot treballar en xarxa a nivell de hub internacional; una T2 que pot fer totes les connexions continentals punt a punt. Si apostem per aquest model..., i després un model en què, com que no podem tenir una tercera pista, hem de jugar amb els aeroports de Girona o Reus. Molt important, i jo com a diputada territorial ho defen-saré, però, clar, això suposarà fer una aposta important no només des de l’àmbit públic, sinó també que, aquí, l’àmbit privat hi aposti també, també hi cregui, perquè això tam-bé és una manera de tenir sobirania. I estar en mans d’un monopoli, d’una empresa, en aquest cas, sigui Vueling, sigui Ryanair, a Reus i a Girona, això ens fa perdre sobirania.

Sobre aquest tema, jo també li voldria preguntar al conseller, bé, quina és la visió que vostès tenen sobre aquesta qüestió.

I, en acabat, també ens preocupa molt si en tot aquest conflicte hem vist que els tre-balladors i les treballadores de Vueling, molt responsablement, pilots, personal de cabi-na, es va oferir per solucionar el conflicte, bé, a fer més hores, doblar torns... En aquest sentit, si també es vetlla pels drets d’aquests treballadors i treballadores, que en molts casos, ja li ho dic, sobretot en el que és personal del handling, no són bones condicions. Si des del Govern també s’ha vetllat perquè es complissin els drets d’aquests treballa-dors i treballadores.

I res més. Gràcies.

La presidenta

Gràcies, diputada. Té ara la paraula el diputat del Grup Parlamentari Popular, el se-nyor Alejandro Fernández.

Alejandro Fernández Álvarez

Moltíssimes gràcies, presidenta. Consellers, secretaris, membres de la Mesa, por-taveus, ha comentat el senyor Rull, a l’inici de la seva intervenció, i després ha tornat a repetir en alguna ocasió l’expressió que, des del primer moment, davant d’una crisi com aquesta, el Govern de Catalunya havia volgut exercir el lideratge, lideratge en la solució del problema.



I, efectivament, ha exercit el lideratge, el lideratge en el postureo. En el postureo bà-sicament perquè el que vostès estan fent –han fet i estan fent, de fet– és intentar sem-blar els líders en contra de Vueling i a favor dels consumidors –el senyor Rull s’ha fet l’indignat, després m’hi referiré; el senyor Baiget s’ha fet l’indignat–, i, a la vegada, fer de lobby, o alguna cosa semblant a lobby, de Vueling a Madrid, per evitar sancions més fortes. I a fe de Déu que ho estan fent, per les informacions que tinc.

És, de fet, també un paper molt convergent aquest de..., aquesta ambigüitat, no?, d’in-tentar semblar que estàs en contra de l’empresa i a la vegada estar a favor de l’empresa. I m’explicaré amb més detalls, perquè vegin que no és una percepció que em tregui de la màniga. L’Agencia Estatal de Seguridad Aérea, AESA, obre expedient i anuncia que és l’autoritat competent per fer-ho. Malgrat això, vostès continuen amb la tramitació de reclamacions –368, si no tinc la informació errònia–, unes –que després probablement fossin més, però on fins jo tinc la informació, 368–..., sent plenament conscients, recla-macions de l’Agència Catalana de Consum, que són paper mullat. I ho sabien; ho sabien perquè ja AESA havia anunciat que aquestes reclamacions no es podien fer, i que s’ha-vien de fer o a través de l’empresa o a través de l’Agencia Estatal de Seguridad Aérea.

Per tant, estem davant del primer postureo. Donar a entendre que vostès, des del primer moment, es van posar al costat del consumidor i com a gran enemic de l’em-presa que havia defraudat les seves aspiracions, quan, en realitat, vostès el que han fet és exercir d’alguna cosa semblant a un lobby –no faré servir l’expressió de manera con-tundent–, per tal d’evitar que el ministeri arribi a sancionar amb els tan temuts slots, la pèrdua de drets de vol als quals s’ha referit la senyora Hortènsia Grau, d’una manera, per cert, sorprenent, perquè diu: «No, és que si sancionen l’empresa sancionen Catalu-nya.» No. Si arribés aquest cas, sancionen l’operador. Després en pot arribar un altre. Si vostès compren aquest discurs del Govern, és una cosa absolutament al·lucinògena. És a dir, sancionarien una empresa que ho ha fet malament, sancionarien l’operador, no san-cionarien Catalunya. A veure si vostès mateixos també confonen el discurs.

Per tant, estaríem davant d’un altre postureo. Clar, el senyor Rull, com feia referència a l’inici de la meva intervenció, fent-se l’indignat, dient que fins i tot estan perdent la con-fiança en l’empresa. Mirin, jo no puc arribar a entendre com són capaços de dir una cosa tan diametralment oposada al que fan: «No, és que Catalunya necessita un model diferent del low cost», quan vostès l’han promogut. I no només l’han promogut, sinó que li diré una cosa, i la hi diré ara que no ens sent ningú: que alguns dels problemes que ha tingut Madrid, que vostès sembla que es vulguin assemblar a Madrid en algunes coses, i alguns dels èxits que ha tingut el Prat han sigut precisament per tenir més flexibilitat. I ara, com que hi ha hagut un cas puntual que ha anat malament, diu: «No, és que nosaltres volem ser com Madrid.» Quan vostès saben perfectament que han estat promocionant un model radicalment diferent, que en alguns casos no tinc cap problema de dir-ho que ha funcionat millor –en alguns casos ha funcionat millor. Per tant, ara no diguin que el problema del Prat és que hauria de tenir o s’hauria d’assemblar més a Madrid. Ho sento, però no cola.

El senyor Baiget fins i tot ha dit textualment que l’empresa no els informa. Com que no els informa? Però si hi estan en contacte constant –per la informació que jo en tinc, i, si no és així, vostè m’ho desmenteix. Fins al punt, i serà la pregunta concreta que jo els plantejaré com a part final de la intervenció en nom del Grup Popular, si Foment sancio-na Vueling amb la pèrdua de slots, vostès què faran? Continuaran amb la cantarella ron-dinaire fent de lobby de Vueling o estaran al costat dels consumidors? Què faran vostès si això passa? Jo no sé si passarà o no, però, si això passa, què és el que faran? Perquè, fins ara –fins ara–, per molt que hagin tramès reclamacions a través de l’Agència Ca-talana de Consum, vostès han estat més pendents de defensar l’empresa que no pas de defensar els consumidors.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies, diputat. Té ara la paraula el diputat Albert Botran, en representació del Grup Parlamentari de la CUP - Crida Constituent.

Albert Botran i Pahissa

Bé, gràcies. Poc a afegir sobre l’origen dels problemes, sobre la naturalesa de l’em-presa, que, efectivament, tot i tenir beneficis, intenta maximitzar aquests marges i, per



tant, tot i tenir la capacitat per atendre millor els clients, com ha demostrat en una situa-ció de crisi posant més efectius, doncs, no ho feia. I, en canvi, doncs, anava apurant els marges, anava apurant el negoci fins al punt d’esclatar.

Sí que plantejar alguns dubtes que les respectives exposicions no ens han permès d’esclarir. En primer lloc, sí que reiterar l’encert d’haver posat els inspectors de l’Agèn-cia Catalana, però sí que afegir-me una mica a la demanda que es feia des d’un altre grup, de poder conèixer amb més exactitud el paper d’aquests inspectors, perquè crec que és una figura que dóna una certa seguretat a la persona que es troba amb aquest em-bolic i aquesta indignació en el moment en què està a punt d’embarcar i es troba des-atesa. I, evidentment, doncs, estaria molt bé saber aquest paper dels inspectors, i si és un model a consolidar en aquestes crisis, doncs, tan grans, si informar o no els usuaris afectats, etcètera.

I un altre aspecte d’atenció al consumidor..., aquesta seria una pregunta, però un al-tre aspecte respecte a l’atenció al consumidor. Com es pensen fer els seguiments dels compromisos aquests als quals ha arribat l’empresa, pels quals la indemnització serà, doncs, molt més fàcil, a la qual s’han compromès, no?, a través d’aquest formulari... I això està bé que ho hagin fet en el moment en què la crisi era evident i estaven en el punt de mira mediàtic, i, per tant, amb tot l’interès social i polític damunt seu. Però si l’Agència Catalana de Consum també preveu fer aquest seguiment, aquest suport als re-clamants per tal que això que ara sembla molt fàcil, doncs, no es compliqui i que, per tant, la resolució d’aquestes indemnitzacions sigui tan fàcil com sembla que l’empresa diu que serà.

I, per últim, un tercer dubte, que no sé si és que no he fet un bon seguiment de tot el procés o és que no s’acaba d’explicar amb claredat. Jo no entenc per què no es va optar per sancionar directament, per obrir un procés sancionador que pogués acabar en mul-ta, diguem-ne, a més, amb precedents que ja té l’empresa: el 2004 ja va ser sancionada i, a més, en aquesta mateixa crisi, doncs, per part de l’Aviació Civil italiana també se l’ha amenaçat amb sancions, no? Doncs, no sé si se m’escapa alguna cosa per saber per què no es va ser ja contundent d’entrada, davant de negligències evidents per part de l’em-presa, per què no s’optava per sancionar? Simplement és aquest dubte i si se’ns explica per quina raó no es va optar per això.

Saber com preveuen que pot ser l’evolució de l’expedient obert i en quin cas s’optaria per la sanció efectiva. Quan considerarien vostès que Vueling, efectivament, doncs, ens ha acabat prenent el pèl a tothom i que ha fet una resposta d’urgència, però després ha continuat amb pràctiques negligents.

Per tant, una mica, aquestes serien les preguntes, molt basades en el seguiment que es pot fer dels drets de les persones afectades en tota aquesta crisi.

La presidenta

Gràcies, diputat. I, en darrer lloc, té la paraula el portaveu del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, el senyor Marc Sanglas.

Marc Sanglas i Alcantarilla

Gràcies, presidenta. En tot cas, abans de res, agrair la presència dels dos consellers, i la ràpida resposta i la mateixa sol·licitud de compareixença per part dels mateixos con-sellers. I, per tant, fa quinze dies que s’iniciava o estava en el punt àlgid aquesta crisi, i vostès estan compareixent aquí, donant les explicacions pertinents, i, per tant, des d’a-quest punt de vista, com a element de transparència, ens sembla important que el Go-vern reaccioni d’aquesta manera ràpida.

És evident, i, en tot cas, ha anat sortint en el torn de les seves intervencions i fruit també d’algunes intervencions d’alguns diputats, les quals jo no sé si són al·lucinògenes les respostes a les intervencions, o al·lucinants; però, en tot cas, dir que el Govern de la Generalitat aposta per les companyies low cost quan precisament el partit que ho ha dit o el grup parlamentari que ho ha manifestat va ser l’encarregat d’enfonsar... –enfonsar, sí, eh?–, amb denúncies a la Unió Europea, bàsicament, intentar enfonsar la companyia aèria que el Govern de la Generalitat volia tirar endavant conjuntament amb empresa-ris d’aquest país, i, per tant, situar una empresa importantíssima..., i, per tant, situar una empresa de bandera, una companyia de bandera a l’aeroport del Prat em sembla que... (remor de veus), i en tot cas, em sembla que...



La presidenta

Senyor Alejandro Fernández, si us plau, li demanaria silenci; respecte a la resta d’in-tervencions.

Gràcies.

Marc Sanglas i Alcantarilla

Sí, senyor Fernández, qui era el president de Vueling era un tal senyor Josep Piqué, exministre del Partit Popular, si no ho recordo malament, i en el qual, en aquest termini que ell va ser president es van induir o es van presentar diverses denúncies a fi i efecte, diguem-ne, de no fer possible que hi hagués una companyia a l’aeroport del Prat, que és el que ens hauria permès una companyia de bandera.

I, en definitiva, aquest és el gran debat i aquesta és la gran discussió.Dos elements que ens semblen importants: un, el primer element, garantir els drets

dels consumidors a gaudir de la utilització de l’aeroport del Prat amb garanties. Aquest és el primer element que ens sembla que cal garantir. Ens sembla que això, per part del Govern, s’ha fet. Per part del Govern hi ha hagut una anticipació, com s’ha explicat, abans que qui té les competències ho fes; utilitzant un mecanisme que és el que, des-graciadament, hem hagut d’utilitzar en diverses ocasions en aquest país, que no és la fórmula, la correcta, segurament, si tinguéssim competències sobre la totalitat de l’aero-port del Prat, que és el que reclamem, nosaltres, com a grup parlamentari, i, en tot cas, també, com apuntava la senyora Hortènsia, tindran ocasió..., tindrem l’ocasió de debatre en el proper Ple. Ens sembla que, aquest..., quan tinguem aquesta capacitat, diguem-ne, com a país, d’ordenar plenament el que..., com ha de funcionar l’aeroport del Prat, segu-rament no haurem d’utilitzar uns altres mecanismes.

Però, tot i així, el que ha fet el Govern, en aquest sentit, és: primer, treballar per buscar les fórmules que permetessin que es limitessin o, en tot cas, s’apaivaguessin els efectes, diguem-ne, de la crisi de Vueling, una crisi que, com han reconegut els matei-xos gestors, és deguda únicament i exclusivament a la seva manca de planificació o al seu element de gestió. Per tant, diguem-ne, aquells elements que, per part del Govern, s’han posat en marxa aquells mecanismes, com situar informadors a l’aeroport del Prat, que, per tant, ens sembla que és una reacció ràpida respecte a l’actuació del Govern. Aquest és el primer element: garantir els drets dels consumidors, garantir que els ciuta-dans que volen agafar un vol, ja sigui per lleure, ja sigui per negocis, en tot cas, ho pu-guin fer amb garanties.

I ens sembla que, des d’aquest punt de vista, el Govern ha actuat bé; el Govern ha actuat diligentment; el Govern ha forçat un seguit de reunions que es van mantenint al llarg de cadascuna de les setmanes, no amb prou lleialtat per part de la companyia aè-ria, com hem pogut veure amb l’anunci de fora, diguem-ne, de la comissió, fora dels es-pais de negociació i de reunió, de la supressió, de la cancel·lació d’aquestes tres línies. I, per tant, no ens sembla que sigui una bona manera de treballar-hi.

Nosaltres, des d’aquest punt de vista, també voldríem entrar-hi, i ens sembla que és un dels altres elements. I, al final, el debat rau aquí, és sobre el model aeroportuari so-bre el qual vam tenir ocasió d’interpel·lar el conseller Rull en el darrer Ple. I que, per tant, des d’aquest punt de vista, això és el que ens preocupa: la manca de competències i la manca de poder situar l’aeroport del Prat com un element, realment, dinamitzador de l’economia catalana. I no només dinamitzador de l’economia catalana, sinó del viure, del benestar dels ciutadans de Catalunya.

Ens sembla que l’actuació, diguem-ne, de Fomento no ha tingut mai cap mena d’in-terès; en tot cas, situa l’aeroport del Prat com una quarta pista de l’aeroport de Barajas i, per tant, des d’un punt de vista..., situar... I això és així: en el seu moment, quan Iberia fa el traspàs dels slots, ho fa a una companyia de baix cost. Per tant, en el marc del mapa aeroportuari imaginat pel Govern de Madrid és..., Barajas té la principal connexió de les xarxes i, en tot cas, l’aeroport del Prat queda com un aeroport secundari i de refor-çar. I allà va una companyia de baix cost, hi insistim, operada i finançada i, en tot cas, impulsada per part del Govern espanyol. I això és el que ha fet des del Govern de Ma-drid i això és el que hi ha. I el que passi aquí els interessa en menor mesura.

Per tant, des del nostre punt de vista, entenem que és important la sincronització que hi ha hagut entre els dos departaments, atenent les afectacions que podien haver-hi, i ens sembla que..., i, en tot cas, sí que ens agradaria que ens analitzés el que ha anat



passant aquests dies arran d’aquestes reunions i arran d’aquestes consultes. I, en tot cas, aquesta diligència, per part del Govern, a tenir..., posar a ratlla, si em permeten l’expres-sió, la companyia, que garantim, i, en tot cas, ens agradaria que aquest fos el missatge que sortís d’aquesta compareixença d’avui.

Vostès..., i, en tot cas, m’agradaria que m’ho aclarissin... –entenem que aquest dar-rer cap de setmana no hi ha hagut cap tipus d’incidència en l’operativa a l’aeroport del Prat–, ens agradaria que ens expliquessin o ens aclarissin, també, quins elements man-tenen en l’operativa, diguem-ne, que han posat en marxa per garantir que el proper cap de setmana, el de finalització del mes de juliol... –i, per tant, de l’inici, ja, de les vacan-ces, i, segurament, on l’operativa de l’aeroport del Prat estarà al seu màxim funciona-ment–, el darrer cap de setmana del mes de juliol, ens agradaria que també ens mani-festessin si..., en tot cas..., i evidentment que això no depèn només i exclusivament del Govern; però, en tot cas, si el Govern està fent tot allò possible perquè aquesta operativa funcioni correctament en les properes setmanes, quan es produeixi l’element punta.

En tot cas, també, mostrar –i com apuntava el conseller Baiget– el disgust que, per part de la companyia, en la resposta davant d’una incidència que està tenint, només atri-buïble al seu mal funcionament, sigui que nosaltres no som competents. En tot cas, el Govern de la Generalitat és competent per donar solució a qualsevol dels problemes que tenen els ciutadans en aquest país, en tingui o no en tingui la competència.

I aquest país i aquest Govern faran tot el allò que sigui a les seves mans per inten-tar solucionar allò que afecti directament. Evidentment, que ho farem reclamant totes aquelles competències plenes i, per tant..., i, per això, reclamem..., i aquest procés en què estem imbuïts, en aquests moments, d’anar cap a la independència té com a raó de ser aquestes coses: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, el dia a dia, i que, per tant, les afectacions no estiguin sotmeses a sis-cents quilòmetres, sinó que, en tot cas, les decisions es prenguin des d’aquí. Que, en tot cas, el Govern de la Generalitat sigui competent en tots aquells àmbits que afecten la vida diària dels ciutadans. I, en tot cas, per part nostra, cap intervenció més.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies.


Presidenta?

La presidenta

Digui, senyora Grau.


Un segon, per al·lusions directes del senyor Alejandro i perquè hi ha hagut un malen-tès, i sí que..., és que, a més, m’interessa molt que quedi corregit.

La presidenta

Trenta segons.


Gràcies, presidenta. Senyor Alejandro, jo no he dit que jo no confonc el Govern amb Catalunya, el que li dic és que si, evidentment, hi han sancions que suposen la retirada de slots, això afecta l’aeroport del Prat, afecta la connectivitat de l’aeroport del Prat i, per tant, afecta el nostre país a nivell de turisme i a nivell empresarial. Per tant, no posi en boca meva qüestions que jo no he dit. Gràcies.

I també dir que abans he tingut una confusió, com m’assenyalava el conseller, amb la cancel·lació de rutes puntuals, com ha sigut el cas de Rabat, Moscou, Lituània, i allò dels slots.

Gràcies, presidenta.

La presidenta

Gràcies, senyora Grau. (Veus de fons.) No l’ha al·ludit; simplement, ha aclarit el que vostè havia dit. Per tant, ja passem la paraula al conseller Rull per tal de respondre a les intervencions dels portaveus.



El conseller de Territori i Sostenibilitat

Sí. Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, és evident que aquest és un tema extraordinàriament sensible perquè afecta molta gent. I, per tant, mal-grat que hi ha hagut intervencions punyents, ens sembla que el to que nosaltres hem de ser capaços de mantenir, com a Govern, és el màxim de respectuós amb vostès, com a membres d’aquest Parlament, però, sobretot, respectuós amb els ciutadans i les ciuta-danes, que el que volen és que proveïm respostes, no que posem retrets sobre la taula. I nosaltres mirarem de donar les explicacions que corresponen i de proveir respostes.

En aquest tram final de la intervenció del senyor Sanglas, ho explicava molt bé; és a dir, nosaltres serem competents o volem ser competents amb relació a tot allò que afecta els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, en tinguem la competència formal o no tin-guem aquesta competència formal. Però, amb els instruments de què disposem i, sobre-tot, la capacitat d’influència política, el que hem volgut és proveir solucions.

Aquí no es tracta d’anar contra la companyia o a favor de la companyia, sinó anar a favor de la gent. I com anirem a favor de la gent? Si garantim, ara, que el que que-da del mes de juliol i el mes d’agost, aquells ciutadans que tenen contractat un servei amb Vueling puguin rebre adequadament aquest servei. Que vol dir que els vols no es cancel·lin i que vol dir que aquest servei es proveeixi en les millors condicions i amb la màxima puntualitat. Això és el que nosaltres hem de plantejar. Quina és l’eina que hem decidit utilitzar? Doncs, aquest treball conjunt amb la companyia a través d’aquestes reunions. Jo he sigut molt contundent i ho tornaré a ser. És a dir, aquest treball conjunt, que beneficia tothom i, especialment, els ciutadans i les ciutadanes, només es pot basar en la confiança mútua.

I no pot ser, hi insisteixo, que coneguem aquestes cancel·lacions..., i ho ha explicat molt bé la senyora Hortènsia Grau, no és que s’hagin retirat slots, sinó que Vueling, per diver-ses raons, ha decidit cancel·lar aquestes tres destinacions, ha decidit fer-ho. Però aquest és un element bàsic, que s’ha de poder compartir. I nosaltres hem de supervisar quines són les alternatives; les alternatives, teòricament, en el vol cap a Vílnius, sembla que una al-ternativa que s’havia ofert era Tallin. Hi ha usuaris que ens diuen que això no és així, eh?, hi ha usuaris que ens escriuen en aquests moments i ens diuen que això no és així.

O l’alternativa a Riga és en dies absolutament diferents. És a dir, un usuari, di-guem-ne, amb el qual hem mantingut el contacte amb relació a aquest vol, ens diu que ell tenia reservat del 9 al 17 Vílnius, i que l’alternativa és del 13 al 23 Riga. I, per tant..., i que buscar vols a d’altres companyies, doncs, que tampoc no s’ha produït. Això és el que ens han explicat que havien fet a la carta i, per tant, d’avui. I, ara, ens expliquen, usuaris, que ben bé no és així. Doncs, nosaltres hi hem d’estar a sobre.

Si això s’hagués explicat allà on tocava, nosaltres hauríem pogut fer aquesta feina conjunta en benefici de tothom. I si ens haguessin donat uns arguments plausibles, hau-ríem ajudat a buscar alternatives –alternatives. Aquesta és la funció del Govern de Ca-talunya, que és contundència i sanció, quan toca, i proveïdors d’alternatives, sempre que això vagi en benefici dels ciutadans i les ciutadanes.

Respecte al que plantejava el Grup Parlamentari de Ciutadans, ens preguntaven si ens havíem posat en contacte amb d’altres companyies, companyies de baix cost, i què ens havien dit, des d’un punt de vista de l’afectació d’aquestes vagues, en el sen-tit que van tenir dificultats però podien continuar operant amb normalitat. Per tant, es-tem parlant, diguem-ne, de marge. Sembla que aquestes companyies de baix cost, hi ha un determinat moment que genera una crisi, diguem-ne, de creixement, una crisi estruc-tural; per exemple, altres companyies ja l’han passada, Vueling ha sigut ara.

Però aquí hi ha un tema que nosaltres el vam plantejar i que no ha passat inadvertit als senyors i les senyores diputats i diputades, que és que l’any passat van tenir un bene-fici de 93 milions d’euros. I, per tant, diguem-ne, aquí, això només es resol amb inver-sió. Per tant, la primera cosa que vam plantejar a Vueling és: «Inverteixin per incorpo-rar aquestes millores. Vostès han de decidir què volen.»

Ens diuen que és una prèmium baix cost, que és una baix cost, però poc. Recordin quan se’n va Iberia, després hi ha Clickair, amb..., aquí, amb una operació, diguem-ne, rara, per entendre’ns, eh?; el senyor Sanglas s’hi ha referit, en el sentit que hi ha com una subrogació de drets i, ben bé, la legislació no estableix que s’hagi de produir en aquests termes, perquè no hi havia, diguem-ne, una titularitat de la propietat suficient com per-



què hi hagués aquesta subrogació automàtica. Ens diuen: «No pateixin, que Vueling, de fet, no serà baix cost estricte, serà una cosa més, no?» Doncs, què interpel·lem, Vueling? Diem: «Vostès han de decidir què volen ser; si volen ser baix cost estrictament o volen ser alguna cosa més, que vol dir operar, realment, en xarxa i en coordinació amb d’al-tres companyies.» Aquest és el tema i aquest és el debat de fons.

El senyor Ordeig ha tingut una intervenció dura; l’hauríem entès a Madrid, aques-ta intervenció que vostè fa, però ben bé aquí... Malauradament, vostè ens instava a fer coses que, des d’un punt de vista formal, no tenim la capacitat de poder-les fer. Ni for-mal, perquè no en tenim les competències, però, a més a més, aquest sector està molt liberalitzat. De fet, molt liberalitzat, no; està liberalitzat. Diu: «No, vostès poden ac-tuar per tal de decidir quines companyies entren.» No –no–, no tenim aquest marge. AENA tampoc no el té, però AENA sí que té una cosa important, i que nosaltres no tenim i la volem tenir. Potser no la Generalitat, però sí una gestió individualitzada de l’aeroport de Barcelona, que és poder fer una política de taxes concretes que ens per-metin privilegiar, que ens permetin prioritzar aquelles companyies que vulguin actuar, diguem-ne, amb aquesta mentalitat de xarxa i amb vols de llarg abast. I, per tant, si po-guéssim decidir, si l’aeroport de Barcelona pogués ser gestionat de manera individua-litzada, segur que podria fer una política comercial, una política de taxes, és a dir, els millors slots per a aquestes companyies que responen a aquest criteri. Això és el que es pot fer i això és el que nosaltres hauríem de ser capaços de fer.

Però decidir quines companyies? Això..., estem en un mercat liberalitzat. Diu: «La Generalitat va anar tard.» No, no; els primers que surten és la Generalitat de Catalunya; els primers que sortim és la Generalitat de Catalunya. I sortim el diumenge, la Gene-ralitat de Catalunya, abans que Vueling i abans que l’Administració general de l’Es-tat, abans que el Ministeri de Foment. Som els que prenem la iniciativa; convoquem Vueling; diem que això s’ha d’acabar; els citem en el Departament de Territori, el di-lluns, per poder, diguem-ne, establir aquest pla de contingència. Després, surt el Minis-teri de Foment, a remolc, i, finalment, surt Vueling, que, tard i malament, reacciona, i després intenta reconduir la situació. Que sempre es pot sortir abans? Segur. Però, en aquest cas, la Generalitat de Catalunya va assumir aquesta voluntat de lideratge.

Després, vostè deia: «Com és que afecta Barcelona i no afecta d’altres aeroports?» Doncs, bàsicament, perquè, a Barcelona, diguem-ne, Vueling hi té la seva base, mentre que hi ha d’altres aeroports en què Vueling hi opera però no hi té la base. Aquesta és una diferència substancial.

I vostè parlava del model. Ostres, però una part del problema que tenim..., i això ho vull fer amb molt respecte cap a vostè i cap al grup parlamentari que vostè represen-ta. Iberia fa..., diguem-ne, abandona l’aeroport del Prat, de manera generalitzada, l’any 2009. I això no passa per casualitat; és a dir, hi havia un govern, un govern amb un mi-nisteri encapçalat per una ministra que es deia Magdalena..., o que es diu Magdalena Álvarez, que expressa amb molta rotunditat que un país seriós al món només pot tenir un gran aeroport de referència, un gran aeroport d’interconnexió, i que aquest aeroport ha de ser Madrid. I és tot el plantejament a l’entorn de la T4, eh?, que és una terminal preparada per a una companyia, perquè pogués, diguem-ne, fer aquestes operacions, i ens deixa a nosaltres en aquells moments en una situació d’un cert desemparament.

I, mentrestant, hi havia una iniciativa de la societat civil d’aquest país de proveir Cata-lunya d’una companyia de bandera que pogués suplir aquesta situació. Per tant, la contun-dència que vostè ha expressat amb relació al model, home, la podia entendre d’altres partits polítics, però justament del PSC, que va participar d’aquell Govern que va prendre aque-lla decisió, que nosaltres no podem compartir de cap de les maneres, de concebre el gran aeroport a Madrid, i, com deia el senyor Sanglas, l’aeroport de Barcelona com la T5 de l’ae-roport de Madrid, doncs, això evidentment no ho podem entendre de cap de les maneres.

Perquè on sí que hi ha consens, i aquesta és la part que vull positivitzar de la seva intervenció, és: nosaltres hem de ser capaços de configurar un model en els termes que vostè plantejava i en els termes que el Govern de Catalunya en aquests moments plante-ja, que és que l’aeroport de Barcelona serveixi per a allò que va ser concebut; perquè la gran contradicció és que hi va haver una inversió extraordinària en la terminal 1, conce-buda en el seu moment per Albert Vilalta, quan era secretari d’estat d’Infraestructures, per ser concebut com un hub. Doncs, home, donem-li aquest sentit.



Estem convençuts que la millor manera de fer-ho és gestió individualitzada de ca-dascun dels aeroports que puguin competir entre ells.

La senyora Grau... I han fet aquest matís, que és una decisió seva, la de renunciar a aquestes destinacions. I, per altra banda, també, amb relació al handling, nosaltres hi estem a sobre, però el decideix cada companyia. Aquest és un..., de fet, qui està fent el handling a Vueling és Iberia, i Vueling, en bona mesura diuen: «Nosaltres, diguem-ne, haurem de començar a prendre decisions per nosaltres mateixos.» I estan en aquesta re-flexió de veure si canvien aquest model.

I nosaltres, sempre, com a Govern, vetllem perquè es compleixin, evidentment, els drets laborals dels treballadors que operen, que treballen a Catalunya.

Al senyor Alejandro Fernández, francament, no l’he acabat d’entendre. És a dir, no, no..., això..., necessitem, diguem-ne, un traductor perquè ens expliqui exactament què és això de dir que nosaltres a Madrid fem de lobby per evitar... No, no..., si Vueling, o qual-sevol altra companyia, no funciona i ha de ser sancionada perquè els slots, diguem-ne, no els pot afrontar i ho fa d’una manera que és inadequada, negligent, doncs, evident-ment s’ha d’aplicar amb tota contundència la legislació.

Què hem lamentat? Que la fermesa que la ministra, l’exministra de Foment, Ana Pastor, va demostrar convocant Madrid... –això sí que va ser un, diguem-ne, acte de ges-ticulació important–, la fermesa que va demostrar dilluns, després dels incidents, hauria estat interessant que l’hagués..., interessant, no, hauria estat imprescindible que l’hagués mostrat quan ja hi havia senyals inequívocs que això no anava bé. Perquè qui dóna els slots és el Govern de l’Estat, a través dels seus diversos instruments. I, per tant, quan se sap que això no va bé, la fermesa de dir «no en deixaré passar ni una», no, no, actua-ció preventiva. Que en això sí que l’Administració general de l’Estat té totes les dades sobre la taula. Nosaltres, malauradament, no les tenim sobre la taula, no les sabem. No les tenim i no les tenim al dia. I, per tant, el que li demanem és que es posi al costat del Govern de Catalunya, demanar que hi hagi més capacitat de conèixer els elements i de poder actuar en conseqüència.

I, escolti, cap mena de pretensió d’assemblar-nos a Madrid; nosaltres tenim un aero-port millor que el de Madrid, molt millor que el de Madrid. I el que diem és que, malau-radament, estem desaprofitant la potència que té l’aeroport de Barcelona des d’un punt de vista de configuració de pistes, des d’un punt de vista de terminal i des d’un punt de vista del que són Catalunya i Barcelona com a model, com a concepte. I el que volem és decidir el nostre propi model, volem això, i que..., i, diguem-ne, rebatre amb contun-dència el que deia Magdalena Álvarez. A Roma, Milà, tenen dos aeroports importants. O a Berlín i a Frankfurt, tenen dos aeroports importants. I, per tant, nosaltres volem exactament el mateix aquí. Però, com que veiem que això de dins l’Estat espanyol serà complicat, doncs, hi ha una part molt important de diputats d’aquest Parlament que hem decidit, vull dir, escolti, decidim per nosaltres mateixos. Fem-ho, decidim per nosaltres mateixos, perquè les coses funcionaran raonablement millor en aquest àmbit.

El senyor Botran ha fet referències que respondrà el conseller Baiget. I, en darre-ra instància, simplement agrair la intervenció del senyor Sanglas, que ha situat molt bé quina és l’estratègia amb relació a un bon model aeroportuari català, que passa per allò que va defensar la immensa majoria de la societat civil d’aquest país –se’n recorden?–, en aquell acte a l’IESE, en el qual es demanava això: es demanava poder fer una gestió individualitzada que permetés que l’aeroport de Barcelona estigués a l’altura del que aquest país i els ciutadans d’aquest país es mereixen.

Gràcies, senyora presidenta.

La presidenta

Gràcies, conseller. Té la paraula el conseller Baiget.

El conseller d’Empresa i Coneixement

Gràcies, senyora presidenta. Senyors i senyores diputades, mirin, si alguna cosa aquest Govern ha volgut evitar és el postureo. I si alguna cosa que aquest Govern ha fet, i per això va cridar l’empresa, i ho va fer un dilluns, ho anava a convocar un diumenge, però recordo...

Les coses sempre es poden fer millor, sempre. I amb això nosaltres admetrem tota la crítica i l’autocrítica de les coses que es poden fer. Però, abans del cap de setmana,



nosaltres ja havíem presentat dos requeriments a l’empresa i un requeriment a AENA. I, com que hi havia algunes coses que se’ns havia dit que es farien i vam veure que no es van fer, el dia que es van fer, dilluns, ja teníem personal desplaçat. Per tant, no són ganes ni de quedar bé ni ganes de..., són ganes d’actuar per defensar i per ajudar la gent. Perquè a l’empresa, nosaltres, el que els diem és que resolguin allò que han fet; perquè és veritat, és un problema que ha augmentat freqüències, ha augmentat destins, i no ha augmentat en major mesura personal ni de terra ni de tripulació, ni avions. Per tant, és un problema d’anar amb uns límits, d’operar amb una capacitat propera al cent per cent.

Per tant, nosaltres el que els diem, eh?, i en aquest cas va ser una exigència, no va ser..., és que informin, que siguin clars, francs, previsibles i s’anticipin. Si s’han de fer coses, que les facin, i que ho diguin i que busquin solucions. Que el que no pot fer és no fer res, no informar i tenir la gent desorientada, desinformada, a l’aeroport.

I això no és fer postureo, això és defensar, amb allò que tenim, que moltes vegades, i com deia el diputat Marc Sanglas..., de vegades és només la moral que et dóna i la le-gitimitat que et dóna ser el representant del Govern i del poble de Catalunya, perquè, malauradament, no tens les competències. Però allò que tenim ho fem i ho exercim.

Els representants dels Ciutadans ens han dit si..., que nosaltres potser ens hauríem pogut..., hi havia senyals, hi havia símptomes, i nosaltres ens hauríem pogut avançar. Miri, cada any –cada any–, en el marc de les nostres competències, les de l’Agència Ca-talana de Consum, cada any es fa una campanya anual de control de les companyies aè-ries; de totes. I aquest any es va fer el 9 de juny. La inspecció de consum i el control de mercat van notificar... –en aquest cas ho va fer amb totes les companyies–, va notificar una acta d’inspecció a la companyia Vueling.

I què mirem? És una inspecció de control programat, que intenta ser preventiva abans no comenci la campanya d’estiu. I es controla l’emissió de targetes d’embarcament i el pagament per la gestió; condicions generals de contractació del servei i clàusules contractuals; informació de les condicions contractuals de número telefònic gratuït d’atenció a la clientela; d’adreça física per a la presentació de queixes i reclamacions, i moltes altres...; informació de l’horari comercial del punt d’atenció; moltes altres co-ses. I això ho fem cada any, abans de començar la campanya d’estiu, a totes les compa-nyies. I això ho estem fent de manera recurrent.

I procurem avançar-nos als problemes, si els veiem. Per exemple, tenim coneixe-ment que a Europa, doncs, hi pot haver una vaga el cap de setmana del 30-31 de juliol i 1 d’agost. Nosaltres ja hem fet un requeriment a Air Europa perquè ens informi de quin és l’abast, què és el que s’identifica, què és el que pot fer, la quantificació del nombre de passatgers que poden patir retards, la quantificació en euros dels bitllets facturats, els orígens dels vols, els destins dels vols. Això ja ho hem fet –ja ho hem fet. No en donem publicitat, però ho fem, perquè aquesta és l’activitat i aquesta és l’actitud del que han de fer els serveis d’inspecció del Govern, en aquest cas, de Consum.

Quant personal hi tenim desplaçat?, i aquí també s’hi ha referit el senyor Albert Bo-tran. Doncs, hi tenim dos informadors i un inspector en dos torns. Per tant, cinc perso-nes..., sis persones al dia estan desplaçades permanentment a l’aeroport del Prat. I tam-bé hi ha tot el personal de l’oficina de turisme, que també està format en matèria de reclamacions en el consum.

Vostè deia: «Vostès han fet una tireta.» Miri... «I hem actuat tard i hem fet una tireta, una vegada passat el problema.» No, no. El problema hi és i se’l troben aquelles persones que estan fent la cua en aquell moment i no se’ls dóna la resposta. I el problema és per-manent; no és que ha passat perquè hi hagi hagut grans cues; és sempre que hi ha un pro-blema, sempre que hi ha una cua, sempre que hi ha un passatger desinformat, allà hi és.

Ens demanava per les reclamacions i si hi havia hagut un creixement anòmal de re-clamacions a Vueling altres anys. Miri, jo li faré... Jo... L’any 2015 hi va haver –l’Agèn-cia Catalana de Consum, eh?, no parlo d’AESA, perquè no ho sabem– 1.737 reclama-cions de companyies aèries; d’aquestes, 455 va ser per a Vueling i 1.282 van ser per a altres companyies, eh? I ara, doncs, si ho fem a més a més, al gener n’hi havia 122 per la resta, 30 per Vueling, un 19 per cent, un 19,7 per cent; al febrer, 94 i 20, un 17 i mig per cent... Tenim tots els percentatges. A l’abril, 96, 36, un 27 per cent; al maig, 68, 33, un 32 per cent; al juny, 143, 47, 24 per cent; al juliol un 25 per cent; a l’agost un 28 per cent; al setembre un 30 per cent; en total de l’any, un 26 per cent. I si mirem les reclamacions



el 2016, doncs, anaven en aquesta mateixa línia: 13 al gener, 13 de 69; al febrer 21 i 80; al març 10 i 37; a l’abril 34 i 75; al maig 23 i 63; al juny 37 i 76; al juliol 82 i 96. Per tant, 220, 496 de les 716, per tant un 30,7. Per tant, uns nivells més o menys similars; per tant, que no feien indicar –per les reclamacions que nosaltres teníem a l’Agència Catala-na de Consum– que hi hagués un procediment especialment anòmal.

Ens ha parlat també de la situació de Low Cost Travel Group. És veritat, ho ha anun-ciat, és un «touroperador» britànic que té una delegació a les Illes Balears; pot afectar uns vint mil afectats, creiem que majoritàriament britànics, però hem d’estar..., tenim una estimació d’impacte incert perquè a aquest grup hi ha webs, com per exemple Logi-travel o Olimpic o Hotelbeds, que depenen d’aquest grup, i no en tenim ara un coneixe-ment cert. Creiem que hi haurà persones afectades, majoritàriament seran d’origen bri-tànic, però no sabem quantes persones i quants ciutadans catalans poden estar afectats.

Les reflexions del senyor Òscar Ordeig..., i estic d’acord amb tot el que ha dit el con-seller Rull. I jo li ficaré una altra reflexió, també. Quan es parlava de model. Perquè se-gurament se’n deu recordar, quan es negociava l’Estatut, l’any 2006, també, que un dels pactes que es va aconseguir per pactar aquest Estatut, llavors, entre el cap de l’oposició, que era l’Artur Mas, i el president Rodríguez Zapatero, va ser... Hi va haver un compro-mís explícit que a AENA hi hauria una gestió descentralitzada de l’aeroport del Prat, i així nosaltres podríem fer el nostre model, els catalans, i podríem determinar el nostre model. Vostè ho ha vist, això? Perquè aquest compromís hi era; hi havia un compromís de tot un president del Govern. I com és que no es va complir? Doncs, aquestes coses, quan parlem de models i quan parlem de possibilitats, no serà perquè nosaltres no ho hà-gim pogut fer; nosaltres el volem, òbviament, aquest model, i volem tenir tota la gestió.

Ens deia: «Les reclamacions en grup.» Miri, nosaltres ajudarem que totes les per-sones que estan a l’aeroport i vulguin reclamar puguin fer la reclamació i puguin pre-sentar un informe, i nosaltres farem un seguiment acurat davant de Vueling de totes aquestes reclamacions. Això, també intento respondre a la pregunta que feia el senyor Botran, és a dir, què fem?, què fan els inspectors?, i què fan...?, doncs, els inspectors el que fan és assessorar, omplir... I els inspectors, mirar que l’empresa compleixi amb tots els requeriments d’informació al consumidor que ha de tenir, i, si no, aixequen acta; i, si no, ajuden que les persones facin la reclamació i fan un seguiment de totes les reclama-cions que s’han presentat a Vueling, per exemple.

Tenim reclamacions i tenim correus –els podria ensenyar– de persones que van re-clamar a Vueling; en primera instància se’ls va dir..., se’ls va denegar l’ajut, perquè deien que hi havia unes circumstàncies extraordinàries, com pot ser la vaga a França. Van re-clamar. Nosaltres ens hem posat en contacte amb Vueling per aquest cas, i ara ja els ha enviat Vueling un correu en què li demanen..., que s’ha revisat el seu cas i ja li donen la indemnització de 250 euros.

Això és el que estem fent. Això és el que estem fent i ho estem fent amb totes les re-clamacions que podem, i vetllem per totes aquestes reclamacions. I aquesta és la feina i aquest és el diàleg, que potser no dóna dallò, però creiem que és el més efectiu davant d’aquestes circumstàncies que han passat.

I si podem ajudar que hi hagi una demanda col·lectiva... Amb Consum no hi ha de-mandes col·lectives. Amb el procediment de Consum no hi ha demandes col·lectives. Hi ha demandes i hi ha demandes individuals, reclamacions individuals, i sí que hi pot haver un procediment de mediació. Això ho hem fet, però..., i això ho hem intentat fer.

I quan hi ha hagut procediment de mediació... Mirin, els diré un cas que vam tenir, que va ser un resultat positiu per a més de quaranta mil famílies: els tenidors de les pre-ferents. Es va fer un procés de mediació i es va resoldre..., per a més de quaranta mil famílies, aquest procés de mediació amb entitats financeres. Amb el procediment d’ar-bitratge... És un procediment voluntari i les empreses s’hi han de voler acollir, i Vueling no s’hi ha volgut acollir. Nosaltres li hem demanat insistentment que s’hi vulgui acollir. És voluntari, és la seva decisió. Farà que molta gent se n’hagi d’anar als tribunals. Als tribunals sí que es poden ajuntar i poden presentar una demanda col·lectiva. Quan van als tribunals, sí. Llavors, allà sí que es pot fer i sí que es pot ajuntar.

La senyora Hortènsia Grau ens demanava si..., què és el que fem amb les queixes. I ja li ho he dit: els estem fent un seguiment perquè, en tot cas, tots els compromisos que havia fet..., que ens havia fet Vueling, s’hi puguin acollir. I els compromisos que ha



fet són els que els he dit en matèria de serveis a l’aeroport i a l’atenció al passatger: una zona aïllada per a gestió de grups; una sala de trànsit a la zona d’aire per al tractament d’incidències amb els passatgers que estan en trànsit, amb una capacitat per a 350 per-sones, això hi és; més informadors a la zona de facturació, 40; una millora de distribu-ció de cues; més de 206 personal addicional per a gestió de reclamacions, emissió de trucades per a retards i cancel·lacions; el canvi de la línia telefònica a una línia telefòni-ca gratuïta... Tot això s’ha aconseguit. I que al web de Vueling hi hagi cada vegada més informació i hi hagi enllaços directes sobre allò que es pot fer: sobre un formulari de reemborsaments, sobre els drets del passatger, sobre l’estat de pèrdua de les maletes i sobre el contacte que pot fer qualsevol passatger afectat cap a l’empresa.

I tot això afegint-hi els set avions de més que s’hi han posat, les... –comptant el per-sonal que s’hi va afegir a primers de juliol–, les trenta-dos tripulacions, més tots els acords que s’han fet amb els sindicats, amb SEPLA, amb el sindicat d’assistents de vol, més amb Comissions Obreres, que ha permès que hi hagi fins a un total equivalent de trenta-cinc noves tripulacions que estan treballant, més aquesta adequació als horaris programats de vol de trenta-cinc a quaranta-cinc minuts. Tot això és al que la compa-nyia Vueling es va comprometre i tot això és el que s’està fent.

I sí..., hi estem en contacte. Estem en contacte permanent amb l’empresa, i els exi-gim això amb reunions setmanals o amb reunions, per exemple, com la que vam tenir ahir amb el president de l’empresa, amb el president de la Generalitat. Però una cosa és el contacte i una altra cosa és la voluntat. Jo no sé si ells havien decidit ja..., quant temps feia que havien decidit cancel·lar aquestes tres línies, però, en tot cas, malgrat, ahir, estar reunits amb ells, no ens ho van dir. No ens ho van dir. Per tant, nosaltres, si hi tenim molt contacte però ells no ens volen dir les coses, creiem que la relació no és lleial. I ja està.

El senyor Albert Botran..., el paper dels inspectors..., és això: com sancionem i per què no sancionem directament? Bé, perquè hi ha un procediment i nosaltres l’hem de seguir. Si volem que les sancions tinguin eficàcia, hem de seguir el procediment. Per tant, hem de demanar informació, hem d’esperar la seva resposta, hem d’acreditar uns fets, hem de veure que aquests fets que acrediten suposen una vulneració de la norma catalana, i, si ho són, els sancionarem; òbviament, els sancionarem.

I ens agradaria tenir capacitat per sancionar altres coses, perquè problemes com aquests, si han passat a Itàlia..., a Itàlia, si els crida l’Administració aeroportuària, pot-ser creuen més. Potser perquè allà tenen una administració aeroportuària més seriosa, que si se salten les normes els sanciona immediatament i no espera que hi hagi algú que faci abans una convocatòria, perquè llavors convoquen ells i actua i reaccionen ells. És així. És en funció de la solidaritat i en com es prenen les coses.

I, finalment, amb el senyor Marc Sanglas, absolutament d’acord. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Absolutament d’acord amb totes les seves reflexions, i agrair el suport.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies, conseller. Si algun diputat vol fer algun aclariment breu, alguna qüestió que hagi quedat pendent... Cap diputat? (Pausa.) Doncs, perfecte.

Agraïm als dos consellers la seva compareixença i aixequem la sessió de la Comis-sió de Territori.

Moltes gràcies a tots.

La sessió s’aixeca a un quart de sis de la tarda i deu minuts.

diari de sessions · ció a la crisi de la companyia vueling, que va tenir un nivell d’afectació...

Documents