diari de sant cugat 074

48
ELS Divendres, 30 de desembre de 1994 ***** Li***-' »•; íï m ® •t •;, t.íï \T jïf , rtf. .vi CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm, 74«Any II« 100 pessetes I Punt i seguit Els veïns de Mira-sol esperen amb escepticisme l'estudi d'impacte am- biental sobre la planta de l'Hospital General. Plana 8 El nom del nou institut de l'àrea del Colomer, Angeleta Ferrer, només és provisional. Plana 9 I Economia A. Solé Palou, una empresa familiar quasi centenària, és capdavantera en importació odontològica. Plana 14 Els comerços donen el primer premi dels grums i engeguen la campanya del grum multicolor. Plana 14 Correus preveu estrenar oficines en un local de l'avinguda d'Alfons Sala l'any vinent. Plana 15 I Cultura i espectacles Rudolf Hàsler farà una antològica a Zuric per mostrar l'obra dels darrers 25 anys. Plana 16 Entrevista a Josep Pla i Narbona, dis- senyador de prestigi mundial que viu a la Floresta. Plana 17 Surt el cinquè número de la revista Gausac, que celebra el segon ani- versari. Plana 17 I Esports Francesc Godàs, president del Rugbi SC, espera el camp que ha promès l'Ajuntament. Plana 31 L'antic president de l'antic CB Sant Cugat es defensa de les acusacions de l'entrenador. Plana 32 I Punt divers Aprofitant les festes nadalenques, ne- tegen el bosc del voltant del col·legi la Floresta. Plana 33 La família bosniaxia apadrinada per Sant Cugat torna a celebrar el Nadal a Catalunya. Plana 34 El Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç tracta 130 nens de tota la comarca. Plana 35 I Apunts El dia 5 les cavalcades dels Reis d'O- rient portaran la il·lusió a tots els racons de la vila. Plana 36 Gran èxit de les activitats per als nens que fan a l'Envelat de Nadal dels Quatre Cantons. Plana 37 Una encertada representació del Poe- ma de Nadal al Monestir aplega molt públic. Plana 38 Continua la campanya «Un nen, una joguina», que amb el suport de Ràdio SC i els Cinemes va obtenint una bona participació. Plana 39 Celebren els 30 anys d'El Mesón amb un sopar de productes amb deno- minació d'origen. Plana 40 Presència , •'••. L'Ajuntament denuncia el conveni econòmic amb l'EMD L'equip de govern ja ha elaborat una proposta actualitzada Sant Cugat.— L'Ajuntament presentarà un recurs contenciós administratiu contra el conveni econòmic vigent entre el consistori i l'Entitat Municipal Descentralit- zada de Valldoreix perquè consi- dera que lesiona els interessos del municipi en general. Aquest con- veni, que no s'ha revisat des de fa catorze anys, continua vigent malgrat que les dues parts han reconegut en diverses ocasions que està desfasat. Paral·lelament, l'Ajun- D'esquerra a dreta. Ginjaume, Masanés i Pérez. Foto: ELS 4 CANTONS. tament ha presentat a l'EMD una proposta per a l'aplicació a partir de l'any vinent d'un nou conveni que serviria per revisar els coeficients més obsolets. L'equip de • Masanés ho qualifica d'«abús», «coacció» i mostra de «prepotència» govern de l'EMD de Valldoreix no ha rebut de bon grat la nova pro- posta de conveni i ha fet públic un comunicat en què qualifica l'al- calde, Joan Aymerich, de «prepo- tent» perquè vol «imposar per la força la seva voluntat a Valldo- reix». En el comunicat es qualifica la proposta de «coacció» i «abús» i acaba assenyalant que l'alcalde «vol que Valldo- reix no tingui altra sortida que desarre- lar-se». Plana 7. Les obres són a punt d'acabar. Foto: MANÉ ESPINOSA. Acaben les obres a Rius i Taulet Sant Cugat.— El carril del carrer Rius i Taulet que és tallat des del 7 d'octubre aviat tornarà a ser obert al trànsit, perquè les obres per reparar l'esllavissament que s'hi va produir són a punt d'acabar. Gairebé només queda asfaltar el tram que es va desprendre a causa dels aiguats i de les obres del pàrquing que pro- mou Kampió. Plana 8. L'Hospital General proposa als creditors que perdonin la meitat del deute per evitar la fallida I Sant Cugat.— Els responsables de l'Hospital General de Cata- lunya (HGC) ja han fet una pro- posta concreta per retornar els més 12.000 milions de pessetes que deu als creditors, que són més de cinc mil. El president de l'entitat, Pere Narbona, ha de- manat als creditors, principalment Finances i la Seguretat Social, que perdonin la meitat del deute com una manera viable d'evitar la fa- llida. L'altra meitat del deute es començaria a abonar d'aquí a tres anys i en un termini de dotze. Perquè aquesta proposta tiri en- davant cal que hi votin favora- blement un grup de creditors que representin un 75 per cent del deute. Plana 9. El 1994, l'any dels incendis, la restauració del Monestir i el Centre Cultural I Sant Cugat.— Els incendis de l'estiu, sobretot el que va cremar més de 150 hectàrees a la Floresta i les Planes, quedaran en la me- mòria dels santeugatencs com el fet més negatiu de l'any que s'a- caba. La inauguració de la res- tauració del Monestir i la con- solidació del Centre Cultural han compensat aquest mal tràngol. En l'àmbit polític, mentre Aymerich encara no ha confirmat si es pre- sentarà a la reelecció, Jordi Casas (IC) i Francesc Llatjós (PP) ja han anunciat que no seran a les llistes. Els partits que actualment no tenen representació, per la seva part, ja tenen candidat: Jaume Busquets (ERC) i Josep Maria Llauradó (UNÍS). Planes 2 a 5. p a d a _ MUOTOU -- CnriatiAn D i o r •<; +>"" HORAH: KMUUNSADBMNE Mofcd·lOa 1.1MB *5a» MlUNSMAlfUNCAT C/MIMES, 39, Irdrata 08190 SANT CUGAT DB.VAUES TH. 5*955 49

Upload: premsa-local-sant-cugat

Post on 12-Mar-2016

282 views

Category:

Documents


9 download

DESCRIPTION

Diari de Sant Cugat nº74, 30 de desembre de 1994 (Els 4 Cantons)

TRANSCRIPT

Page 1: Diari de Sant Cugat 074

ELS Divendres, 30 de desembre de 1994

***** L i * * * - '

»•; íï m ® •t •;, t . í ï

\T j ïf , rtf. .vi CANTONS

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm, 74«Any II«100 pessetes

I Punt i seguit Els veïns de Mira-sol esperen amb escepticisme l'estudi d'impacte am­biental sobre la planta de l'Hospital General. Plana 8

El nom del nou institut de l'àrea del Colomer, Angeleta Ferrer, només és provisional. Plana 9

I Economia A. Solé Palou, una empresa familiar quasi centenària, és capdavantera en importació odontològica. Plana 14

Els comerços donen el primer premi dels grums i engeguen la campanya del grum multicolor. Plana 14

Correus preveu estrenar oficines en un local de l'avinguda d'Alfons Sala l'any vinent. Plana 15

I Cultura i espectacles Rudolf Hàsler farà una antològica a Zuric per mostrar l'obra dels darrers 25 anys. Plana 16

Entrevista a Josep Pla i Narbona, dis-senyador de prestigi mundial que viu a la Floresta. Plana 17

Surt el cinquè número de la revista Gausac, que celebra el segon ani­versari. Plana 17

I Esports Francesc Godàs, president del Rugbi SC, espera el camp que ha promès l'Ajuntament. Plana 31

L'antic president de l'antic CB Sant Cugat es defensa de les acusacions de l'entrenador. Plana 32

I Punt divers Aprofitant les festes nadalenques, ne­tegen el bosc del voltant del col·legi la Floresta. Plana 33

La família bosniaxia apadrinada per Sant Cugat torna a celebrar el Nadal a Catalunya. Plana 34

El Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç tracta 130 nens de tota la comarca. Plana 35

I Apunts El dia 5 les cavalcades dels Reis d'O­rient portaran la il·lusió a tots els racons de la vila. Plana 36

Gran èxit de les activitats per als nens que fan a l'Envelat de Nadal dels Quatre Cantons. Plana 37

Una encertada representació del Poe­ma de Nadal al Monestir aplega molt públic. Plana 38

Continua la campanya «Un nen, una joguina», que amb el suport de Ràdio SC i els Cinemes va obtenint una bona participació. Plana 39

Celebren els 30 anys d'El Mesón amb un sopar de productes amb deno­minació d'origen. Plana 40

Presència , •'••.

L'Ajuntament denuncia el conveni econòmic amb l'EMD

L'equip de govern ja ha elaborat una proposta actualitzada

• Sant Cugat.— L'Ajuntament presentarà un recurs contenciós administratiu contra el conveni econòmic vigent entre el consistori i l'Entitat Municipal Descentralit­zada de Valldoreix perquè consi­dera que lesiona els interessos del municipi en general. Aquest con­veni, que no s'ha revisat des de fa catorze anys, continua vigent malgrat que les dues parts han reconegut en diverses ocasions que està desfasat. Paral·lelament, l'Ajun-

D'esquerra a dreta. Ginjaume, Masanés i Pérez. Foto: ELS 4 CANTONS.

tament ha presentat a l'EMD una proposta per a l'aplicació a partir de l'any vinent d'un nou conveni que serviria per revisar els coeficients més obsolets. L'equip de

• Masanés ho qualifica d'«abús», «coacció» i mostra de «prepotència»

govern de l'EMD de Valldoreix no ha rebut de bon grat la nova pro­posta de conveni i ha fet públic un comunicat en què qualifica l'al­calde, Joan Aymerich, de «prepo­tent» perquè vol «imposar per la força la seva voluntat a Valldo­reix». En el comunicat es qualifica

la proposta de «coacció» i «abús» i acaba assenyalant que l'alcalde «vol que Valldo­reix no tingui altra sortida que desarre-lar-se». Plana 7.

Les obres són a punt d'acabar. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Acaben les obres a Rius i Taulet • Sant Cugat.— El carril del carrer Rius i Taulet que és tallat des del 7 d'octubre aviat tornarà a ser obert al trànsit, perquè les obres per reparar l'esllavissament que s'hi va

produir són a punt d'acabar. Gairebé només queda asfaltar el tram que es va desprendre a causa dels aiguats i de les obres del pàrquing que pro­mou Kampió. Plana 8.

L'Hospital General proposa als creditors que perdonin la meitat

del deute per evitar la fallida I Sant Cugat.— Els responsables de l'Hospital General de Cata­lunya (HGC) ja han fet una pro­posta concreta per retornar els més 12.000 milions de pessetes que deu als creditors, que són més de cinc mil. El president de l'entitat, Pere Narbona, ha de­manat als creditors, principalment Finances i la Seguretat Social, que

perdonin la meitat del deute com una manera viable d'evitar la fa­llida. L'altra meitat del deute es començaria a abonar d'aquí a tres anys i en un termini de dotze. Perquè aquesta proposta tiri en­davant cal que hi votin favora­blement un grup de creditors que representin un 75 per cent del deute. Plana 9.

El 1994, l'any dels incendis, la restauració del Monestir

i el Centre Cultural I Sant Cugat.— Els incendis de l'estiu, sobretot el que va cremar més de 150 hectàrees a la Floresta i les Planes, quedaran en la me­mòria dels santeugatencs com el fet més negatiu de l'any que s'a­caba. La inauguració de la res­tauració del Monestir i la con­solidació del Centre Cultural han compensat aquest mal tràngol. En

l'àmbit polític, mentre Aymerich encara no ha confirmat si es pre­sentarà a la reelecció, Jordi Casas (IC) i Francesc Llatjós (PP) ja han anunciat que no seran a les llistes. Els partits que actualment no tenen representació, per la seva part, ja tenen candidat: Jaume Busquets (ERC) i Josep Maria Llauradó (UNÍS). Planes 2 a 5.

pa d a

_ MUOTOU --CnriatiAn D i o r

•<; +>""

HORAH: KMUUNSADBMNE Mofcd·lOa 1 . 1 M B * 5 a » MlUNSMAlfUNCAT

C/MIMES, 39, Irdrata 08190 SANT CUGAT DB.VAUES

TH. 5*955 49

Page 2: Diari de Sant Cugat 074

NOI CONVENI ECONÒMIC

I.'Ajuntament presentarà un recurs contenciós administratiu contra el conveni econòmic que va signar l'any S2 amb la llavors Entitat Local Menor de Valldoreix i ha elaborat una proposta actualitzada. Plana 7.

2 . Divendres. M) de desembre de 1994 EVITAR LA FALLIDA

Els responsables de l'I íospital General han fet una proposta als creditors de l'entitat en què els demana que perdonin la meitat del deute per evitar la situació de fallida. Plana 9.

BALANÇ DE L'ANY I

Una JLtgacla precipitada en una partida , C'ujiai s'han espavilat per moure els d'escacs pot significar la mort del rei. Pern cl 25 de maia de 1W5. el dia

seus peons amb antelació. I així. dis­cussions i negociacions més o menvs

de les eleccions municipals, no agafarà , difícils hauran quedat en l'oblit, amb ningú per sorpresa: els partits de Sant | sort, quan la cita electoral estigui real­

ment a prop. Tot i que en forma d'en­questa els líders de les formacions po­lítiques destaquen, uns. el que s'ha aconseguit de bo i els altres el que ha quedat per fer (tots amb els incendis

del mes d'agost al cap), els últims mesos de l'any polític han servat per veure de quin peu van coixos alguns, han introduït civils en el mon de la política i han demostrat que no tot és harmonia.

Joan Aymerich Alcalde de Sant Cugat

(CiU)

• «Un dels moments més tristos d'aquest any han estat els incendis de l'estiu. Però hem d'estar satisfets de les coses que com a col·lectiu hem aconseguit. Aquest any el recordarem com el de la con­solidació del Centre Cultural, el del redreçament del centre històric, amb el punt àlgid de la recuperació del Monestir. També hem afermat territoris que necessitaven un tracta­ment urbanístic especial i hem continuat el programa d'urba­nització dels districtes. Tenim un nou institut i hem continuat la promoció d'habitatges de Promusa. entre moltes altres coses»

Maria Sansa Primera secretària

deIPSC

• «L'any 1994 a Sant Cugat podem valorar-lo com un any problemàtic, igual com a tot Catalunya Ens han arribat els dos grans problemes que hem patit el foc i l'aigua Sant Cu­gat és una població heterogè­nia i caldria tenir-ho en comp­te a l'hora de fer propostes concretes. És cert que s'ha inaugurat tes reformes del Mo­nestir, que el Centre Cultural funciona però que l'Escola de Música continua amb proble­mes, que no sabem què pas­sarà amb l'Escola d'Art, que hi ha zones amb mancances i al­tres en què no s'ha aconseguit l'entesa institucional desitja­ble... Esperem que el 1995 ens porti millors solucions»

Francesc Godàs Coordinador d'IC

Sant Cugat

• «En intentar fer una valo­ració política d'urgència de l'any 94 és temptador referir-se en negatiu a tots els esde­veniments de corrupció, esta­fes, terrorisme d'estat... que ens han aclaparat els darrers mesos, però em sembla més important destacar en positiu la mobilització arreu de l'Estat per aconseguir de les adminis­tracions la cessió del 0,7% per ajudar els països més neces­sitats. Tot aquest moviment solidari, que a la nostra ciutat té noms propis, com també els grups ecologistes, fa que els que maldem per la transforma­ció de la societat puguem en­carar el final de segle amb una nova càrrega d'optimisme»

Francesc Llatjós President del Partit

Popular

• «Els incendis forestals han evidenciat la manca de previ­sió. Sant Cugat necessita un parc de bombers, al cap i a la fi, hi ha d'altres municipis més petits que en tenen. El retard en l'actuació va ser decisiu per a la importància de l'incendi de les Planes i la Floresta. La ma­la gestió econòmica de l'equip de govern en aquests anys s'ha consolidat al 1994 amb un col·lapse de pagaments i un endeutament cinc vegades més gran que el que van dei­xar els socialistes. L'enfronta­ment del grup de Convergèn­cia, a Barcelona i a Sant Cu­gat, només pretén anul·lar l'Entitat Municipal Descentralit­zada».

Jaume Busquets Cap de Dista

rfERC

• «La campanya de sensibi­lització per a la conservació dels rodats de la Torre Negra és una iniciativa important, que espero que tingui èxit. Per contra, els incendis que van afectar també Collserola no es poden repetir. També destaca­ria aspectes polèmics: manca d'entesa entre l'Ajuntament i l'Entitat Municipal Descentralit­zada de Valldoreix, i també polèmiques entre el comerç lo­cal i els promotors de les grans superfícies comercials. Com a aspectes positius, re­cordo la represa de la Festa de Tardor i la recuperació del carrer Major i del claustre del Monestir per als santeuga-tencs. A més, s'ha inaugurat un institut nou».

Josep Maria Llauradó Secretari general

d'UNIS

• «Destaco la manca de so­lidaritat per part de l'Ajunta­ment amb els petits problemes dels ciutadans. En segon lloc, aquest ha estat l'any de la in­decisió política de ('alcalde, Joan Aymerich: es presenta, no es presenta. Kampió si, Kampió no, Kampió si. Aquest any, l'equip de govern ha sa­but polititzar el poble i s'han in-comptert promeses: per exem­ple, per Nadal, Rius i Taulel continuava sense arranjar. Falta renovació d'idees, i pre­paren coses a corre-cuita per a les properes eleccions: el carrer Major o l'avinguda d'Al­fons Sala».

1:1. I'l'VI"

Petita història de dubtes i decisions Els partits polítics han viscut un final d'any molt agitat davant la proximitat de CI·I.IACKRNADAS cantada, ner moll uue el president visions internes, encara que arri- tàndem aue ha format tot l'arr CI·l.lACkíRNADAS

H Sant Cugat.— Es va acabar l'es­tiu més mogut dels últims anys a Sani Cugat i l'alcalde, Joan Ay­merich, va deixar entreveure que no es presentaria a la reelecció. Ja fa molts dies que desfulla la margarida: que està cansat i una mica desmotivat, ja ho sap tothom. Si es presentarà finalment o no, només ho sap ell i els seus íntims. No és. de moment, una decisió

cantada, per moh que el president Pujol li dones un eopet a l'esquena el dia que va venir a inaugurar la nova cara del claustre del Mo­nestir. Mentrestant. 1,'nió ja ha demostrat que vol mes presència a les llistes electorals.

El PSC ha reproduït enguany a petita escala la discussió estelar entre l'Ajuntament i l'Entitat Mu­nicipal Descentralitzada de Vall­doreix. Millor no parlar de di­

visions internes, encara que arri­bar a acords respecte a Valldoreix els suposi unes quantes hores de reunió. L'aire esta remogut i pot­ser no tornarem a veure la primera secretària del partit, Maria Sansa, presidint els mítings. Jordi Casas, portaveu municipal d'IC, ha anun­ciat que se'n va després de dos mandats com a regidor. Qui re­collirà l'herència dels seus discur­sos és encara un interrogant. El

tàndem que ha format tot l'any amb la regidora Montse Turu no ha acabat de funcionar: les seves visions divergents sobre Valldo­reix han inaugurat també una eta­pa de debat a IC.

Localitzar una nova ubicació per al bust del Rei ha estat se­gurament una de les reclamacions més habituals del 94, en boca del portaveu del PP, Francesc Llatjós, que també deixa la política. No-

les eleccions més destacar com els conservadors han endurit la seva oposició amb les eleccions al punt del mira. 1 els joves d'ERC donen per fet que tindran, com a mínim, un regidor i amb aquesta esperança han triat Jaume Busquets, un can­didat amb bones referències que haurà de treballar per donar-se a conèixer. UNÍS compta amb Jo­sep Maria Llauradó, un advocat sense pèls a la llengua.

Missatge d'any nou

A cabem un any i n'encetem un altre. Cada vegada que comencem un projecte ens imbuïm tots plegats de re­

novats estímuls i renovades es­perances. M'adreço a tots vosal­tres, precisament, per fer-vos arri­bar un missatge de confiança en aquest 1995 que ara comença.

Certament el 94 ha estat un any difícil. Hem transitat per una crisi econòmica que ara podem dir que ja ha tocat al seu final, però que ens ha afectat com a administració, com també ha afec­tat cadascun dels membres que conformen aquesta comunitat. Un dels moments més tristos d'aquest any que ara ens deixa ha estat l'incendi de la nostra serra; Sant

Cugat no es va escapar de la des­gràcia que va assolar el país els mesos de juliol i agost.

Segurament, moltes coses no han anat com voldríem, però seria fals a l'hora de fer un balanç del 1994 destacar els fets negatius per damunt dels positius. 1 lem d'estar satisfets de les coses que eom a col·lectiu hem aconseguit. Aquest any els recordarem com el de la consolidació del Centre Cultural, que ha convertit Sant Cugat en un pol d'atracció per a tota la comarca i en una peça clau en el sistema cultural del país. Aquest 1994 s'ha començat també el re­dreçament del centre històric. El punt més àlgid ha estat la re­cuperació dels claustres del Mo-

JOAN AYMt .RK'H i AROt'A •

nestir. Hem fet més nostre un monument fonamental en la his­tòria de Catalunya. I amb el Mo­nestir, hem començat la recupe­ració dels carrers del centre. És l'inici d'un procés que. amb els anys. ha de convertir el centre de la vila en l'eix fonamental de la vida ciutadana.

Aquest 1994 hem afermat tam­bé territoris que necessitaven un tractament urbanístic especial. Així. hem guanyat els espais de Torre Blanca, el Parc Central de Sant Domènec-el Colomer, el Parc de l'Escorxador. Sant Fran­cesc, ete. Hem continuat també el programa d'urbanització dels districtes, que, avui, podem dir, sortosament, estan molt més ben

comunicats amb el centre i s'estan dotant d'infraestructures impor­tants, com ara el poliesportiu de les Planes, el Casal Cultural de Mira-sol o el polivalent de la Flo­resta. La nostra oferta educativa ha crescut en aquest 1994. Hem fet realitat el nou institut de batxi­llerat. la nova seu de l'Escola d'Art Municipal, i hem incremen­tat les places a l'escola pública. Hem continuat amb empenta la promoció pública d'habitatges que fa l'empresa municipal Pro­musa, solucionant així un dels pro­blemes més difícils de la ciuta­dania com és l'adquisició del pri­mer habitatge.

Podria continuar amb una llar­ga llista de fets positius que ens

ha deixat el 94, però tampoc es tracta d'això. El que us vull fer arribar en aquest missatge d'Any Nou és que, col·lectivament, els santeugatencs no baixem la guàr­dia; que tots plegats continuem treballant per millorar la qualitat de vida del conjunt dels ciutadans. En aquesta tasca positiva hi tro­bareu sempre la mà oberta d'a­quest Ajuntament. Us demano un esperit positiu en començar aquest 1995, un esperit que ens ajudi a superar els reptes que te­nim tots plegats. Desitjo un 1995 en què siguem capaços de millorar com a comunitat i que ens man­tinguem en el camí de la con­còrdia, la solidaritat i la convi­vència.

Page 3: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 PUNT I SEGUIT 3

BALANÇ DE L'ANY / IMATGES I

L'any dels incendis, d'aniversaris significatius i de la recuperació del Monestir i del centre

Un repàs als esdeveniments més importants de l'any 1994 a Sant Cugat C.C./P.R. ,'À.C.

• Sant Cugat.— 1994 serà recordat a Sant Cugat com l'any en el qual es van perdre més de 150 hectàrees de bosc sota les flames dels incendis estivals. El foc va fregar

el municipi al juliol i va arribar per que-dar-s'hi un fatídic 11 d'agost. L'experiència de veure el bosc cremat va esperonar els veïns i les institucions a evitar que es repetís. Foc, mai més va ser el lema de la Festa

de Tardor d'enguany. La Floresta, una de les àrees més afectades pels incendis, va tenir també un motiu d'alegria. La seva Associació de Propietaris i Veïns ha fet 75 anys aquest 94. La Parròquia de Sant

Pere Octavià en complia molts més, arri­bava fins als mil. El Club Muntanyenc, tota una institució, ha celebrat durant tot l'any el seu cinquantenari. I, a més, el Monestir ha estrenat una nova imatge.

La Parròquia fa mil anys • La parròquia de Sant Pere Octavià, la que acull el Monestir, va celebrar el seu Mil·lenari recordant el seu agermanament amb el Monestir de Montserrat. Cassià M. Just, l'abat emèrit montserratí, va oficiar una missa a Sant Cugat. Mil anys d'història

van merèixer un cicle de xerrades dels Amics de la Unesco. La ràdio celebrava un aniversari més modest: cinc anys. A principi d'any, Sant Cugat arribava gairebé als 44.000 habitants i l'Orquestra i el Cor del Liceu van actuar al Teatre Auditori.

Zones verdes a Sant Cugat H Un nou parc, que vertebra el nou centre de la ciutat, va estrenar-se a l'abril. El Parc Central acull una bona part dels ha­bitatges de Promusa. Les bases de les noves promocions indiquen que al 96 es lliuraran 157 cases més. Una plaça que commemora

el Cinquentenari del Club Muntanyenc pre­sideix el Parc, que s'ha convertit en una nova zona de passeig i esbarjo. S'imposa la moda del patí de carrer. El tennista Alex Corretja treu de la pista el cam-peoníssim Courier al Godó.

JÈLm. w W

ü K"?!ï

; a^,yç#*«i**í**f"

Protecció ecològica de la Torre Negra B Entitats cíviques i polítiques, associa­cions diverses i particulars van constituir una plataforma que defensa la Torre Negra com a àrea no urbanitzable. La Generalitat dóna llum verda a la instal·lació d'un Pryca al Parc Augusta que aixecarà polseguera.

Els pressupostos municipals estan marcats per l'austeritat, però es mantenen les in­versions. El total puja un xic més del 7.000 milions. L'aplec de Sant Medir va con­gregar, com sempre, milers de santcuga-tencs a l'esplanada de l'ermita.

Es confirma la crisi de l'Hospital General • El jutjat que porta el cas de l'Hospital General va aprovar la suspensió de pa­gaments amb més de 12.000 milions de pessetes de deute. El president de l'entitat, Pere Narbona, va demanar a finals d'any que els creditors perdonin la meitat del

deute. Si no, l'Hospital se'n va en orris. Al Monestir va aparèixer una escala de cargol, desconeguda fins aleshores. Josep Cabanas Alibau va ser Santcugatenc de l'any per la seva trajectòria. Deu persones més van merèixer reconeixement.

L'inici d'un gran centre comercial H L'empresa Dorn va tornar a comprar els terrenys de la Gui-nardera en subhasta pública, i aca­bava la polèmica iniciada quan el PSC va interposar un recurs a la primera venda, feta el 1989 amb adjudicació directa. El nou institut, que encara no té nom definitiu, el va inaugurar el con­seller d'Ensenyament, Joan Maria Pujals. El conseller va destacar la qualitat de l'educació a Ca­talunya i la va comparar amb la dels altres països europeus. El centre està emplaçat al Parc Cen­tral. Actualment hi estudien 520 alumnes, encara que n'hi caben 800. Per primer cop, Governació es va pronunciar sobre el repar­timent de competències entre Sant Cugat i Valldoreix. I es cons­titueix formalment una iniciativa cívica solidària: CAVIS.

CIMTRI D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes. 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

Page 4: Diari de Sant Cugat 074

4 PI NT I SEGUIT FÍLS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1 W

BALANÇ DE L'ANY / IMATGES

La Festa Major i «Oh, Europa! » I La l'esta Major s'anava preparant amb un punt. joc i partit del pregoner revelació, Al ex Corretja. I n aquesta edició, els sant-cugatencs es van abocar en participar-hi. CiU va assolir la majoria a les eleccions europees, menti c els tuncionaris de la co­

missaria de policia, en bloc, demanaven la dimissió del titular, Avelino Macstre. Ja es podia jugat al golf en un camp públic. la Generalitat donava carbasses a Kampió i els veïns de Mua-sol protestaven per la planta d'cMct ilit/ació de l'HGC.

Una temporada de Teatre-auditori M 26.(1(10 espectadors havien assistit als di­ferents espectacles del Centre Cultural des del setembre del s>3. Rafael Alvarez, /•;/ Hriijn. va ser un dels actors e|ue va penjar el cartell de \o queden entrades. La Uni­versitat per la Pau crea un Institut de

Tècniques de Mediació, que afavorirà l'en­tesa entre parts en conflicte. L'alcalde as­sumeix la presidència dels consells de dis­tricte, que prenen un nou impuls. Ls crea una comissió que seguirà el funcionament de la polèmica planta de l'HGC.

Els incendis de la Floresta i les Planes trenquen la calma estiuenca B Un incendi que es va originar el dia 11 d'agost a les 5 de tarda al costat del peatge dels túnels de Vallvidrera va ser l'inici d'un mes molt mogut a la ciutat. Mentre el Montseny és en flames i hi ha trenta incendis més a tot el país, l'A­

juntament de Sant Cugat crea un gabinet d'emergència per coordinar les tasques d'extinció del foc. que afecta principalment els districtes de la Floresta i les Planes. El balanç, és de 168 hectàrees de terreny afectades i diversos habitatges i propietats

afectades. L'Ajuntament tramita els expe­dients dels afectats per reclamar ajuts i celebra consells extraordinaris per tractar de les conseqüències dels incendis, en què es decideix crear una comissió per enca­rregar-se d'actualitzar el pla de prevenció

i extinció d'incendis. Un informe dels Mos­sos d'Esquadra estableix que una línia elèc­trica de Fecsa pot haver causat el foc. Durant tot el mes, diversos focs de menys consideració cremen petites superfícies de terreny al municipi.

Page 5: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 PUNT I SEGUIT 5

I BALANÇ DE L'ANY / IMATGES 1

£1 somni frustrat de Miquel Cors I Miquel Cors demanava la independència de Valldoreix, el mateix mes que la con­sellera de Governació dicta una resolució que limita les competències que pot exercir l'EMD, després de més de deu anys de conflicte. Mentrestant, gairebé coincidint

amb la Diada de 1*11 de Setembre, surt a la venda Els 4 Cantons, enderroquen l'edifici del Celler Cooperatiu, el Centre Cultural celebra el primer aniversari i el jutjat investiga la possible responsabilitat de Fecsa en els incendis del mes d'agost.

Esllavissades, basses d'oli i dubtes I Una esllavissada a Rius i Taulet a causa dels aiguats i les obres del pàrquing que promou Kampió comporta que s'hagi de tallar un carril de la carretera. Ningú no sospita, però, que el tall durarà fins a final d'any. El ple sobre les competències

de Valldoreix és, en canvi, una bassa d'oli i s'arriba a un acord definitiu, que acabarà sent temporal. L'Esbart actua amb Lluís Llach, mentre l'alcalde dubta de la seva presència al ball de les municipals. I després d'un ajornament, arriba la Marxa Infantil.

La cara nova del Monestir • Aymerich veu fet realitat un dels seus primers desitjós com a alcalde: Pujol inaugura oficialment la primera fase de les reformes del Monestir, que al novembre també és el marc de la cloenda del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere Octavià. La Festa de Tardor recorda els incendis de l'estiu

i avisa els santeugatencs: Foc, mai més.'. Una qüestió de forma torna a plantejar els problemes de fons entre Sant Cugat i Valldoreix. Mentrestant dos nou-vinguts asseguren que ells sí seran presents al ball de les eleccions municipals: Josep Maria Llauradó (UNÍS) i Jaume Busquets (ERC).

Inquilins a la plaça de l'Ajuntament • Fins a 4.000 signatures, 40 entitats i 30 tendes instal·lades a la plaça de Barcelona. Després de quatre setmanes i mitja, Plataforma i Ajuntament acordaven la cessió del 0,7% en quatre anys i posaven tot Sant Cugat per testimoni. Mentrestant, els propietaris i veïns de la Floresta cloïen també les seves celebracions pel 75è aniversari. Finalment, va arribar Nadal i el pessebre es va muntar a la plaça.

y^ /^

Oh Dilluns 2 de gener...

REBAIXES Sant Jordi, 24 - Tel. 589 29 54 - 08190 Sant Cugat del Vallès

Page 6: Diari de Sant Cugat 074

Generalitat de Catalunya

TELÈFONS D'INFORMACIÓ

Relació de les seus dels Departaments i dels telèfons d'informació.

TELÈFON OBERT (INFORMACIÓ ADMINISTRATIVA) (93)3151313

SEUS DELS DEPARTAMENTS DE LA GENERALITAT

PRESIDÈNCIA PI. de Sant Jaume, 4 (Palau de la Generalitat) 08002 OFICINA D'ATENCIÓ A L'ADMINISTRAT PI. de Sant Jaume, 4 (Palau de la Generalitat) 08002 ESPORTS Av. dels Països Catalans, 12 08950

Calàbria, 147 08015 FontaneUa, 21-23 08010 Tapineria, 10 08002

.Via Laietana, 69 08003 ..RWa.de Catalunya, 19-21 08007 ..Av. Diagonal,682 08034 ..RWa.de Santa Mònica, 8 (Palau Marc) 08002

JOVENTUT INSTITUT CATALÀ DE LA DONA (ICD) UNIVERSITATS I RECERCA

GOVERNACIÓ ECONOMIA I FINANCES ENSENYAMENT CULTURA SANITAT I SEGURETAT SOCIAL Travessera de tes Corts, 131-159 (Pavelló Ave Mana) 08028 POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES Dr.Roux,80 08017 AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA Pg.de Gràcia, 105 (Torre Murïoz) 08008 TREBALL Sepúlveda, 148-150 08011 JUSTÍCIA Pau Claris, 81 (Casal Sant Jordi) 08010 INDÚSTRIA I ENERGIA Pg. de Gràcia, 105 (Torre Munoz) 08008 COMERÇ, CONSUM I TURISME Pg. de Gràcia, 105 (Torre Munoz) 08008 BENESTAR SOCIAL PI de Pau Via, 1 (Palau de Mar) 08003 MEDI AMBIENT Av. Diagonal, 523-525 08029

BARCELONA 93 4024600 BARCELONA ESPLUGUES DE LLOBREGAT (Baix Llobregat) 93 3719011 BARCELONA 93 4838383 BARCELONA 934121773 BARCELONA 93 3102263 BARCELONA 93 4840000 BARCELONA 93 3025020 BARCELONA 93 2803097 BARCELONA 93 3185004 BARCELONA 93 3391111 BARCELONA 93 2051313 BARCELONA 93 2372442 BARCELONA 93 4262928 BARCELONA 93 3015037 BARCELONA 93 4849500 BARCELONA 93 2379045 BARCELONA 93 4831000 BARCELONA 93 4193085

CORPORACIÓ CATALANA DE RÀDIO I TELEVISIÓ (CCRTV) Av. Diagonal, 477.. 08006 BARCELONA 934109696

DELEGACIONS TERRITORIALS DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

BARCELONA

GIRONA LLEIDA TARRAGONA

Pg.de Gràcia, 11, esc. B.

Gran Via de Jaume 1,9... . Lluís Companys, 1 Rambla Nova, 58-60

.08007 BARCELONA (Barcelonès)...

17001 GIRONA (Gironès) 25003 LLEIDA (Segrià) 43004 TARRAGONA (Tarragonès)

.93 3021079

.972182300

.973 271999 977 236559

TELÈFONS D'INFORMACIÓ MONOGRÀFICA

INFORMACIÓ ESPECÍFICA DE CONVOCATÒRIES BOMBERS DE LA GENERALITAT PROGRAMA D'INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ ALS ESTUDIANTS TELÈFON OBERT D'INFORMACIÓ CULTURAL NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (CONSORCI)

INFORMACIÓ SOBRE CURSOS DE CATALÀ PER A ADULTS TELÈFON LINGÜÍSTIC

TELÈFON D'URGÈNCIES MÈDIQUES INFORMACIÓ SOBRE DONACIÓ D'ÒRGANS TELÈFON DE LA SIDA TELÈFON D'INFORMACIÓ PER A DROGODEPENDENTS (LÍNIA VERDA) INFORMACIÓ SOBRE LA XARXA SÍSMICA INFORMACIÓ SOBRE EL RISC D'ALLAUS INFORMACIÓ DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT INFORMACIÓ SOBRE LES CARRETERES DE CATALUNYA INFORMACIÓ PROFESSIONAL (BARCELONA)

.934830263 085

900 300548 .933184411

.934820200

.93 4820202 061

.93 3398303 .900212222 .93 4120412 . 9 3 4429519 .93 4429804

93 2051515 .932042247 .93 3176163

INFORMACIÓ FITOSANITÀRIAI ESTACIONS D'AVISOS BARCELONA

VILAFRANCA DEL PENEDÈS GIRONA LLEIDA TARRAGONA AMPOSTA MÓRA LA NOVA LA TALLADA D'EMPORDÀ

INSPECCIÓ TÈCNICA DE VEHICLES (ITV), INFORMACIÓ GENERAL TELÈFON DE CONSULTA DEL CONSUMIDOR TELÈFON D'INFORMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL . GRADUÍ'S, ARA POT!

INFORMACIÓ LOTO CATALUNYA

INFORMACIÓ MARÍTIMA (EMISSORES DE LA GENERALITAT)

.93 3309561

.93 8900659 .972 502707

.973 248182 977 219312 977 701741 977 401466

,972 780338

.93 3151313 900 300303

. 900 300500

.900 333100 93 2002770 93 2017171

• VIDEOTEX

informació mon complela i diversa (organigrama de la

Generalitat, informació administrativa, disposicions del Dian

Oficial (DOGC), dades turístiques, d'esport, de joventut.

etc i consultable directament o a través de bases de dades

interactives.

S hi accedeix mit|ançant qualsevol aparell connectat a la

xarxa Ibertex (nivell 031), a través del codi "CATALUNYA*

E> menú principal

consta de

i Informació institucional

2. Accés als serveis

3 Buslia de l'usuan

4 Informació d'interès

5 Ultimes novetats

La informació institucional conté:

1 Parlament de Catalunya 2 Govern i Departaments 3. Diari Oficial de la Generalitat 4. Informació administrativa 5. Esquema de l'autogovern 6 Pressupostos de la Generalitat 7. Eleccions al Parlament 1992

A traves de l'opció 2 d'aquest submenú s accedeix a I organigrama per estructu­ra, i a través de la seva nova opció 98 es pot passar direciamenl a la consulta de l'organigrama per orga-

•TELETEXT

Teleservei de TV3 que conté informació sobre l'organigrama de la Generalitat, disposicions, ajuts i subvencions, premis i exposicions, Agenda cultural,

Turiservei, Informació comarcal, Informació agrària i Informació sobre el medi ambient.

VEREDA

Informació a través de pantalla tàctil (Projecte VEREDA -prova pilot-): A l'estació Barcelona-Sants.i a 5 altres punts de Catalunya.

Altres serveis de la Generalitat, ambcodis mnemònics "amic". d'accés directe a partir dels nivells corresponents d'Ibertex.

031 'ACCESTEX* Accés a la universitat 031 'AGENDACULT* Agenda cultural 031 'AGENDAJOVE# Agenda |uveml 031 'AGROTEX* Informació agrícola, ramadera

i de pesca 032 'CIDEM* Informació a empreses

industrials 031 'CONSUM* Informació a consumidors i

usuaris 031 'ESPORTEX* Informació esportiva 033 'EUROPA* Servei Europa Universitat 031 'JUSTITEX* Atenció jurídica al ciutadà 031 "OPOSTEX* Informació sobre oposicions de la

Generalitat 031 'TURISTEX* Informació turística

TELÈFONS VIGENTS A 25 DE NOVEMBRE DE 1994

^SSSSS:^

Page 7: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 PUNT I SEGUIT

LA DEFINICIÓ DEL CONVENI ECONÒMIC PER A VALLDOREIX

L'Ajuntament creu que el conveni econòmic amb l'EMD lesiona els interessos municipals i el denuncia

L'equip de govern ha elaborat una proposta actualitzada que s'hauria d'aplicar a partir del 95 CÈLIA CERNADAS

B Sant Cugat.— L'Ajuntament presentarà un recurs contenciós administratiu contra el conveni econòmic que va signar l'any 82 amb la llavors Entitat Local Menor

de Valldoreix perquè considera que va en detriment dels interessos dels habitants del municipi en general. Aquest conveni, que no s'ha revisat durant aquests catorze anys, continua encara vigent malgrat que les dues

parts han reconegut en diverses ocasions que està desfasat. Paral·lelament, l'Ajun­tament ha presentat a l'EMD una proposta per a l'aplicació a partir de l'any vinent d'un nou conveni que serviria per revisar

els coeficients més obsolets, principalment l'impost de béns immobles (IBI). Valldoreix ha rebutjat de moment aquesta proposta, que interpreta com un acte de prepotència orientat a reduir els seus ingressos.

L'equip de govern de l'Ajun­tament de Sant Cugat ha decidit optar finalment per la via judicial per aconseguir anul·lar el conveni econòmic de l'any 82 amb l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i l'entrada en vigor d'un de nou que serveixi per ac­tualitzar tots els coeficients que han quedat desfasats durant aquests catorze anys. La denúncia del conveni era el punt principal del ple extraordinari convocat ahir dijous: tot i que a l'hora de tancar aquesta edició no s'havia celebrat encara, és segur que la proposta tirarà endavant amb els vots a favor d'Iniciativa per Catalunya.

El conveni econòmic de l'any 82 es va signar quan els socialistes Àngel Casas i Josep Maria Mar­tínez ocupaven, respectivament, l'alcaldia de l'Ajuntament de Sant Cugat i la pedània de la llavors Entitat Local Menor. Segons el document, Valldoreix rebria la part corresponent del que es re­captés a tot el municipi en con­cepte d'impostos i, per contra, pa­garia els serveis que li facilita l'A-juntamnet. Però no va incloure cap clàusula de revisió: això sig­nifica que el conveni s'ha man­tingut intacte durant els últims

LES CLAUS DE LA PROPOSTA DE L'AJUNTAMENT PEL CONVENI ECONÒMIC DEL 1995

* 1iL 'Ajuntament transferirà a l'EMD la part proporcional que li correspongui dels ingressos globals del municipi, seguint així el mateix criteri que es va fixar al conveni del 82.

> 2, S'actualitzen els coeficients, revisables cada dos anys, referents a l'IBI, l'IAE, l'Impost sobre Vehicles i ei Fons Estatal de Cooperació. Es tenen així en compte l'evolució en el nombre d'habitants i la configuració urbanística de Valldoreix respecte al municipi.

* 3 . Per contra, l'EMD haurà de pagar els serveis que li presta l'Ajuntament (policia, cementiri, recollida d'escombraries, ensenyament..). Alguns d'aquests serveis, entre ells Promusa, el Centre Cultural o la ràdio municipal, no existien l'any 82.

' 'tu " f y " — •' ' i.1/ • - ' "~~~"~~•——————

catorze anys, sense tenir en comp­te l'evolució del padró d'habitants ni el creixement urbà de la ciutat. Dos factors que influeixen, per exemple, a l'hora de calcular els milions de pessetes que Valldoreix ha de rebre en concepte del que es recapti per l'impost de béns

immobles o el Fons Estatal de Cooperació, que es calcula en fun­ció de la població. Aquest oblit ha provocat que l'EMD hagi im­pugnat reiteradament i amb èxit els pressupostos de l'Ajuntament de Sant Cugat, argumentant que el que es pretén és ofegar-los

ELPUNT

econòmicament.

En què consisteix el nou conveni

«El conveni del 82 ha quedat clarament desfasat fins i tot, en alguns aspectes, en detriment de l'EMD», argumenta l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. És

per això, segons l'alcalde, que s'ha optat per presentar una proposta actualitzada a l'EMD on es man­tenen, però, els mateixos criteris globals de l'any 82. Actualitzar el conveni, a més de tornar a calcular la quantitat que paguen en impostos els veïns de Vall­doreix, significa incloure serveis que l'Ajuntament ha creat els úl­tims anys i dels quals es beneficien els mateixos veïns: els habitatges de l'empresa municipal Promusa, el Centre Cultural o el mercat municipal Torreblanca. Tots aquests percentatges es revisarien cada dos anys, per assegurar-ne la vigència. Segons fonts del con­sistori, però, el nou conveni sig­nificaria que l'EMD rebria uns vuitanta milions menys cada any.

Les primeres reaccions al con­sistori santcugatenc que va recollir aquest setmanari abans de la ce­lebració del ple van ser diverses, però previsibles. El portaveu mu­nicipal d'Iniciativa per Catalunya, Jordi Casas, defensava la denún­cia del conveni en favor de la seva.actualització, mentre que el portaveu del Partit Popular, Fran­cesc Llatjós, criticava la pressa amb què l'equip de govern ha presentat la nova proposta.

La «prepotència» d'Aymerich c.c.

H Valldoreix.— L'equip de go­vern de l'Entitat Municipal Des­centralitzada no ha rebut amb gai­re bons ulls la proposta de nou conveni elaborada per l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat. De fet, en un comunicat tramès a la premsa qualifiquen l'alcalde de la ciutat, Joan Ay­merich, de «prepotent» perquè vol «imposar per la força la seva vo­luntat a Valldoreix». Les raons que aporta l'EMD per fer aquesta valoració són dues, principalment: la primera, que l'equip de govern ha presentat el nou conveni pel 95 amb masses presses, «sense donar temps a l'EMD per estudiar la nova proposta i la segona, que la seva intenció és «retallar a Vall­doreix ingressos i competències».

L'equip de govern defensa que el nou document no respecta el

que van elaborar conjuntament els tècnics de l'Ajuntament i els de l'EMD i que, segons afirma, va quedar pactat el mes de maig d'enguany. «Els números que sor­tien no van agradar a l'alcalde, que va donar ordres molt con­cretes de prescindir dels tècnics de Valldoreix», diu el comunicat. L'EMD creu que aquesta actitud d'Aymerich respon a la proximitat de les municipals: «A mesura que s'apropen les eleccions, sembla que el nerviosisme i la prepotència vagin parells». Després de qua­lificar la proposta de «coacció» i «abús», el comunicat acaba as­senyalant que l'alcalde «vol que Valldoreix no tingui altra sortida que desarrelar-se... per deixar un gran embolic al nou equip mu­nicipal i per desacreditar l'actual. Som a l'època dels Pastorets i el Dimoni».

Restaurant " B , " , · m "

CAN 6PO Informi's ara mateix dels nostres menús de Cap d'Any i Reis.

FELIÇ ANY 1995! Lleó XIII, Bellaterra.

Tel. 692 24 24 - 580 66 60

canc&vè

VINGUI A CONÈIXER EL

NOSTRE MENÚ DE CAP D'ANY

Bon Any 1995! Tel. 580 88 39

BOUTIQUE

JOSEPDARGALLÓ SASTRE

B ?eécç/4te? /99S

RAMBLA RIBATALLADA, 8-10 • Tel. 674 62 96 08190 SAWT CUGAT DEL VALLÉS

15 anys treballant amb art plus Q art

Espai d ar t i enmarcació

Emmarcació i venda d 'aquarel · les , gravats, làmines,

fotografies, e t c : l'agilitat que ofereix un taller propi i

l 'experiència d 'uns professionals que coneixen l 'ar t

de prop facilita l'elecció d 'un o altre color, forma o

material. A més, hi ha motllures decorades a mà,

miralls a mida i por tare t ra ts .

PINTURA: Josefina Ripoll

Rbla. Ribataüada, 6 Tel. 674 19 55

Col·lectiva de

Nadal SENYORES DE L'ART>

Horari : De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: de 12 a 14 h. Dilluns, tancat

Page 8: Diari de Sant Cugat 074

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. M) de desembre de 1W4

URBANISME

£1 carril tallat del carrer Rius i Taulet està a punt de ser obert de nou al trànsit

Ha estat tallat des del 7 d'octubre i ara gairebé només falta asfaltar la calçada XA vi ( AV \ , abans que s'acabi l'any. La calçada es va tallar I en el mateix període que les pluges di principis

~" S;inl Cugut. lils treballs per recuperar a la circulació el passat 7 d'octubre a causa , d 'octubre, i mentre es cotwruía un aparcament la part entonsula de la calçada del carrer d'un esllavissament de terres al collat de la Riu1- i Taulet han començat aquesta setmana. carretera, que \a provocar esquerdes al mur

soterrani al costal de l.t cai ietera. Kampio, l 'empresa promotora, s'haurà de ter càrrec

i I'.Ajuntament espera que estiguin enllestits de contenció. 1 'esllavissament es va piodmr del cost de Ics reparacions

I Is ticballs de reconstrucció han . omençal creant una seru di platatormcs que han de pei n e l i e que es ml loqui el toimigo tins ai labat' al nivell inicia! de 1 t s.ipi Í licie. 1 'n cop enl lesl id i aquesta pau s'ha de procedir i la coHoiaeio del pa', intent astal tic. .Aquesta darrera tasc es la que mes p>-.'. u tardat els treballs pe i pioblctnes de dates amb l'em presa encat i eeudu de les obies l 'n tècnic de l'Ajuntament supei usa lot ei pioecs i compiova que [3-iN piive.linients emprats siguin els coireeles. l'er l'Ajuntaiuc!!' \.m M I les ohics ile conslruceio del pa:quinL; les que \ an provocat l'esllaMssaii'i nl. Aquestes obres les dui.i a tel me l'empresa b \ pol'esa a icqucnmcnt de kampio . i per tant es aquesta darrera l'en-iarreL',ii!a de pagar els gairebé set/e milions de cost de Ics re­paracions. La causa de l'cnfon-samenl parcial de Rius i Taulet es troballa, segons fonts del con-s i s io i i . en l ' a ixecamen t d 'un min-pantalla al costat de lli ca­iietera. Kampio. empresa cons­tituïda per l ) is \ahe i Comercial SI'S, també projecta edificar un supermercat als mateixos terrenys de Sant Domcncc-el Colomer. l.es nbu-s de Rius i Taulet aviat estaran culleM'ilcs I

SANITAT

Els veïns de Mira-sol esperen amb escepticisme l'estudi d'impacte de la planta de l'HGC

XAVlCAVA

• Sant Cugat.— Lis represen­tants dels veïns de Mira-sol que s'oposen a la planta esterilítzadora de residus sanitaris instal·lada a l'Hospital ( icncral de Catalunya esperen amb un cert escepticisme la publicació de l'estudi d'impacte ambiental que està realitzant l'Ins­titut Català de Tecnologia. L'A­juntament ui encarregar l'estudi el 21 d'octubre, i es disposava d'un termini de dos mesos per tealit/at lo.

l'er Josep Maria Àngel, mem­bre de la comissió de seguiment de la planta, «hi ha una certa

confusió entre la terminologia em­prada i el que realment es farà». Segons el representant dels veïns, tot i que en la documentació tra­mesa entre l 'Ajuntament i l 'ICT es parla d'estudi d'impacte am­biental, el que l 'Ajuntament de­mana realment es una auditoria ambiental. Joan Santacana. repre­sentant dels veïns, explica que «un estudi d'impacte ambiental s'ha de fer abans de la construcció de la instal·lació i ha de preveure qüestions que aquí no es dema­nen. com una anàlisi detallada de l'indret on es preveu fer l'obra o la situació administrativa de l'à­

rea afectada», lot això fa que els veïns pensin que l'estudi serà molt més limitat del que havien demanat. De iota manera, volen esperar que s'hagi publicat per realitzar qualsevol crítica.

Plarita depuradora

Un altre punt que preocupa els veïns és la situació de la planta depuradora de l'hospital, que trac­ta els líquids provinents de l'es-terilitzadora de residus sanitaris. Tècnics de l 'Ajuntament van des­cobrir una avaria a la depuradora, fet que \a portar a ordenar la paralització de l'esterilitzadora.

Lis veïns temen que fins que no es va detectar l'avaria, el 23 d'oc­tubre. els líquids de l'esterilitza­dora haurien pogut estat tractats deficientment per una depuradora en males condicions. Això ha estat desmentit pel regidor de MOSMA de l 'Ajuntament, Joan Recasens, que considera que «l'avaria a la depu rado ra va ser descober ta abans que la planta esterilítzadora entrés en funcionament, cosa que demostra que l 'Ajuntament es tro­ba molt atent en aquesta qüestió». Segons fonts de l 'HGC. la de­puradora ja està arreglada i fun­ciona amb normalitat.

.0 l A9/J*

JOIERS- TALLERS PROPIS

B R E I T L I N G

OCTAVIO SARDA

m Hamilton

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

KRONOS MEGA

•O-JUNGHANS ÍTlaurlce locrolx

\ d >i l i LI g o R li s i ii <i i i n T e l 6 5 <S' S a n t C u g a t

Els comerciants repartiran bosses de roba i cabassos als compradors

À.C'.

• Sant Cugat .— Més de 100 es­tabliments comercials de Sant Cu­gat s'han afegit a la campanya de reducció de residus que s'in­clou en el programa de recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim, que funciona des de fa un any. LI Centre d'L.studis i Pro­jectes Alternatius (CLPA) ha ex­plicat als comerciants la impor­tància de icduit e! volum de re­sidus pei tacilitai-ne l'climinacin. Durant el mes de desembre, i comiidint amb L posada en marxa de li campan\a . membres de! CLPA han \:siiat e b botigueis i els han dona', mini mai io si'bte els avantatges dels envasos • eo-lògics. C 'om a ICMIIIU' .'.' iqi.'est.i ronda in forma In i. un ei i.p de co­nten, iants de Sani ( i.ea. s'h . A._\ heril a aquest ' proposta • a pa: ' . Í d'ara propoteii m n ,m b. .^-e . .. roba o cabassos ab sers ^ h, ais. per Ieduu les quantqals de p lasu t . moll contaminant en '.a s e t ..ae •.-eió i en el pi oces d'i 'untin •. :• • De let, aquesta imc:..lKu lesp, <e també :i la demanda d'un e; a;ui de santi ugaliiies .,ue reclama1, en feia temps aquesta possibilita!.

D'altra banda, eh membres etel grup CLPA li;tII imci.il una pro­moció paral·lela pel" tomel' lar 'a reducció de residus, en col·labo­ració amb l'cmissoia mumeiptil Ràdio Sant Cugat. Dins l'espa: que el nuíizuzlin· matinal dediet: al programa de recollida sclecli'. u d 'escombraries , es regalen ab oients earrets de compra i cabas­sos. Lis oients només han de do­nar la seva opinió sobre la re­ducció de residus. Lis membres del CLPA reparteixen 11 HI cabas­sos i 50 earrets.

La targeta T-mes dels autobusos es podrà utilitzar a partir de diumenge

V l

B Sant Cugat .— L'abonament mensual per viatjar en els auto­busos municipals començarà a funcionar a partir de 1T de gener. La Comissió de Preus de la Ge­neralitat va aprovar les tarifes d'a­questa targeta mensual i n'ha au­toritzat la utilització. La T-mes és un abonament vàlid per fer el número de viatges que es desitgi tots els dies del mes. L'abonament costa 4.100 pessetes i és d'ús per­sonal i intransferible. L'Ajunta­ment de Sant Cugat anuncia per aquest motiu a tots els usuaris que cal formalitzar prèviament un carnet per poder adquirir la tar­geta. Aquest carnet es tramitarà a l'oficina d'informació de l'A­juntament, després d'haver faci­litat les dades personals i dues fotografies.

La targeta mensual d'abona­ment dels autobusos s'afegeix a la que ja s'utilitza des del mes d'octubre a les tres línies urbanes. La targeta té 10 viatges i costa 700 pessetes. Aquests dos sistemes d 'abonament s'han implantat per contrarestar l 'augment de) preu del bitllet senzill de l 'autobús, que de les 60 pessetes ha pujat fins a les 100.

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS IXttMHfty Straijónsky , 8 IPol. ind. Con Jord' SiKniiHa

Tel. 588 05 01

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria

Taller, exposició i venda: PI. Pep Ventura (caní. carrer Sallès) Tel i fax 6 7 4 9 6 7 8 Sant Cugal

*

*vi£4

' A f W l *

j» Servei * Gratuït a

Domicili Mercat Pere San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

Page 9: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 PUNT I SEGUIT 9

El nou institut només té un nom provisional, «Angeleta Ferrer»

À.C.

• Sant Cugat.— El nou centre d'educació secundària de Sant Cu­gat tindrà, de moment, un nom provisional triat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat fins que el mateix municipi no decideixi com batejar-lo per sem­pre més. L'institut, on estudien els alumnes que abans anaven a la Casa Mònaco, encara és co­negut entre molts santcugatencs amb aquest nom, tot i que els professors i els alumnes en parlen com l'«Angeleta Ferrer». Men­trestant. es busca un nom con-sensuat amb el qual tothom —a-lumnes, pares, professors i repre­sentants municipals— estigui d'a­cord.

La Generalitat, com amb qual­sevol altre nou centre de Cata­lunya, va buscar un nom quan l'institut va començar a funcionar, l'any 1993. Aquesta serà el nom que portarà fins que no s'esculli el definitiu. Seguint el procés mar­cat per fer-ho, el consell escolar del centre ja va triar el que li agradaria que portés l'institut: «Octavià». Aquesta proposta va arribar a l'àrea d'Ensenyament de l'Ajuntament i a l'alcalde, Joan Aymerich. En diferents reunions amb els portaveus de les altres formacions polítiques amb repre­sentació al consistori, s'ha discutit aquesta opció, que no sembla te­nir gaire adeptes.

El consell escolar de l'«Ange-leta Ferrer» va triar el nom d'«Oc-tavià» per la referència històrica que té a Sant Cugat. Encara que no s'han pogut determinar les al­tres opcions, el fet és que els representants dels partits polítics del consistori no estan d'acord amb aquest nom. Un cop s'hagi consensuat el nom definitiu, cosa que, segons les previsions, tindrà lloc al primer trimestre del 1995, el nom es comunicarà al consell escolar perquè el ratifiqui. Si tant els representants del centre do­cent com els polítics hi estan d'a­cord, el nou nom s'anunciarà a la Generalitat, i l'institut l'adop­tarà definitivament.

Un centre més ampli

El nou institut es va construir a causa de la necessitat del mu­nicipi d'ampliar la seva oferta edu­cativa pública. Les classes d'a­quest centre s'havien impartit a la Casa Mònaco, però les aules s'havien fet petites i en els últims cursos, els alumnes més grans feien classes a dues barraques pre­fabricades que s'havien muntat al pati de l'edifici. La Casa Mònaco, un espai privilegiat, és la seu de l'Escola Municipal d'Art des d'a­quest curs. Els alumnes de se­cundària que hi havien estudiat es van traslladar al nou edifici, situat a l'àrea del Colomer, al principi del curs 1993-94.

El nou institut «Angeleta Fe­rrer» té instal·lacions adequades a les necessitats dels 600 alumnes que hi reben la seva formació, i ja s'hi ha començat a aplicar la reforma educativa.

El Departament d'Ensenya­ment de la Generalitat va escollir el nom d'«Angeleta Ferrer» en record de la mestra i pedagoga catalana, filla de la també reco­neguda pedagoga Rosa Sensat. Ferrer va ser deixebla i continua­dora del seu innovador sistema educatiu i d'aprenentatge, que va assolir un alt prestigi. Rosa Sensat va introduir un nou concepte en la pedagogia durant els anys tren­ta. La seva filla, Angeleta Ferrer, i alguns companys de Magisteri van crear una fundació amb el seu nom dedicada a la formació d'educadors i a la divulgació del seu sistema d'ensenyament.

SANITAT

L'Hospital General anirà a la fallida si els creditors no perdonen la meitat del deute

El jutjat que tramita la suspensió de pagaments ja ha rebut la proposta de conveni , . . , , , , - . , , » 1 : , „ „ „ x , . An „ : „ „ ™:i i ' „ « » : » „ . ~A„ A . i . ._•• c u i . ..._ XAVI CAVA

• Sant Cugat.— L'Hospital General de Ca­talunya ha fet ja una proposta concreta per retornar els més de dotze mil milions de pes­setes de deute que té pendents amb els seus

Les modificacions en el conveni amb els creditors es van presentar el dia 22 davant del jutjat número dos de Rubí, que tramita l'ex­pedient de suspensió de paga­ments de l'Hospital General de Catalunya. El nou conveni plan­teja un període inicial de tres anys de manca, és a dir, durant els quals no es pagarà cap deute. La intenció expressada en l'escrit pre­sentat al jutjat és la de «permetre l'esperada reactivació econòmica de l'empresa mitjançant l'entrada de possibles entitats i grups per­què aportin capital i activitat». Del total passiu resultant, es farà un quitament del 50 per cent, de tal manera que l'hospital només pagarà el 50 per cent restant. Aquest pagament es farà en un període de 12 anys posterior als tres anys de manca.

Resposta dels creditors

Per posar en marxa el conveni és necessària l'aprovació prèvia de la major part dels creditors, o com a mínim dels que repres-sentin el 75 per cent de la massa total del deute. L'adhesió al con­veni s'ha de fer notarialment, i l'abstenció es considerarà com un vot contrari. El terme inicial per realitzar l'adhesió tindrà lloc fins a final de febrer de 1995, però en el cas que no s'arribi al quòrum mínim necessari s'obrirà un nou termini d'un mes.

Pel president de l'Hospital Ge­neral de Catalunya, Pere Narbo-na, l'aprovació del conveni és cru­cial per al futur de l'entitat hos­pitalària. Segons el president, l'hospital es troba en una clara recuperació econòmica i, perso­nalment, es troba «satisfet de l'ac­tivitat real i tzada fins ara a

creditors, més de cinc mil. L'entitat només té capacitat per pagar un cinquanta per cent d'aquesta quantitat, que es començaria a abo­nar d'aquí a tres anys i en un termini de dotze. Perquè la proposta de conveni tiri en­

davant, cal que votin favorablement un grup de creditors que representin un setanta-cinc del deute. En cas contrari, el president de l'HGC, Pere Narbona, ha advertit que l'entitat farà fallida.

Una assemblea informativa als socis de l'HGC sobre la viabilitat de l'entitat. Foto: ELS 4 CANTONS.

l'HGC». «Hem transformat el sis­tema informàtic, el de telefonia interna i hem tornat a obrir tres sales que havien estat tancades», afirma Narbona, que hi afegeix que «si no s'aprovés el conveni, s'anirà a la fallida segura de l'hos­pital; no hi haurà possibilitat de fer un altre conveni». En cas de fallida, els creditors preferents, que sumen un total de 7.304 mi­

lions del total de 12.116 del deute, es quedarien la major part dels béns de l'hospital, segons Nar­bona. Dels tres creditors prefe­rents més importants, el primer és Hisenda i el segon, la Seguretat Social.

Socis vitalicis

Narbona també ha assegurat que des de l'HGC se cerca la

conciliació amb els socis vitalicis. Segons ell, s'ha d'aclarir que tot i que el jutge ha tret de la llista de creditors els vitalicis, en la ma­teixa resolució considera que «po­den ser un passiu condicional o potencial». En aquest sentit, el mateix dia 22 l'HGC va presentar al jutjat un declaratiu en què es demana una resolució per tal d'a­clarir la seva situació.

MERCAT TORREBLANC U S D E S I T J A A

US CONVIDA A PARTICIPAR EN EL

GRAN SORTEIG de 3 magnífics viatges

• EURODISNEY (4 persones) • MALLORCA (2 persones)

• ANDORRA (2 persones)

H O R A R I S PER A Q U E S T E S D I A D E S

DIVENDRES 23:

DISSABTE 24:

«MARTS 27;

DIMECRES 2 $

DUOUS29:

8a2tb 8al8h •o14h

idbt7cr20b

8o?4it

8aí4h

DIVENDRES 30: DISSABTE 3 1 : MUUNS2: «MARTS 3:

DIMECRES 4 : DUOUS5:

8o21h 8ol8h 8o!4h 8a14h

idel7o20b 8o14h 8ol5h

f ) DEMANI LA SEVA BUTLLETA ALES PARADES COL·LABORADORES c

/ V I . 1_J /V% I N I i V I r > R E

ALUMINI I

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA TALLER

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61 08190 SANT CUGAT

Page 10: Diari de Sant Cugat 074

10 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS; Divendres. 30 de desembre de 1994

ELS CANTONS

m Premsa Loca\ de Sant Cugat SL

Director

l .s.-ki.·r.i ••• n-

Redacció

(:••.! i i-n.i.Lf.. \ I M «'.n.i V _-. • i .!'-t'.. Í I Nii-.i •!• M.1-- Pimt i sctiut),

M.nh ii.is.nlu 1*11-1 ii; .ísi.f i ...• M.-i- I. "','- .i I T-m.i V'.-silj, Xavier

li.fris, ], , r i | . H,,r;V-v h-r- \\- i,),,.»,! |,-:-i . r i·irii i i-spivüd«.p. Mimbe

Vinr K,|x.n.1l·--si t .iniK- Kc, .•!•>• I . . ; - i " i. s ..'.t ï i . n ^ . 1 , Ramon Lai]in-

.. V'mr t l lvcr- . J . N T M.i'l." \ . ! ; ! • • - i - H K . •• <• -vT'« S..I-M GcTHlhrr ( A p u n l v .

S u d (Hi '.MiCniur. t \'r-\ y • -•< i 1. -ep ^""" i Mula iFoCi^lïa!

Cap comercial Urtnm.ifWh

Equip comercial

K.-s,. V. 1 i , , . i , . i r . i^ , , Sur . t i i l r . . - [••,;, Pl;t:i;iv

Impressió K. V- . ; !• :- , >' i l " : 4 I M ! V - I S

Distribució

M.iil·i; \ i' i ^ S l

l ' i tv-ii •.-L:.'.' í il 4il?-lJ.í

l·.t·4i.'j:iMi.M >|í.Ns.t imiuirnin Li v..i ornir mcLs ídiionafc. Elsankksfirmat

t-*rxf*-n l'i^inh' i l o sci:s JUI.H^, ifk- t k -i Camut. no fa *oa necrsstriameni.

L'ultimàtum per la supervivència

L a continuïtat de l'Hospital Ge-nei al de Catalunya ja no esla en mans de la gestió del seu equip directiu, sinó dels mes

de cine mil creditors que te l'entitat sanitària. El seu president. Pere Nar-bona, ha advertit aquesta setmana que si no accepten el conveni que proposa l'entitat per pagar els més de dot/e mil milions de pessetes de deute que té acumulats, l'hospital farà fallida, una amenaça que fins ara ha poguí eludir gràcies a un pla de viabilitat dur i metòdic que ha acon­seguit reduir les seves pèrdues. Potser alarmista, però també realista, Nar-bona adverteix que no es pot cantar victòria, malgrat que s'hagi aconse­

guit mantenir en peu l'hospital quan presentava les pitjors perspectives.

Perquè els creditors, principalment Hisenda i Seguretat Social, aprovin el conveni hauran d'acceptar que l'hospital els pagui només la meitat del que els hi deu, una quantitat que començarien a rebre d'aquí a tres anys. Les condicions són poc atractives en principi. Però son les que pot oferir una entitat sanitària que fa quasi dos anys \a presentar suspensió de pagaments amb greus problemes d'organització i funciona­ment. Des de llavors, s'han reduït els costos de personal mitjançant una reducció de plantilla, d'altra banda difícil. Les negociacions amb altres

entitats sanitàries per augmentar l'o­cupació de llits de l'HGC seran fer­mes si el conveni amb els creditors s'aprova; s'ha aconseguit transformar en mutualistes una gran part dels socis vitalicis, que suposaven un pou sense ions de despesa per l'hospital. Oueda pendent el conflicte amb el miler que no han volgut acollir-se a aquesta reconversió.

Assumint que la situació difícil d'u­na de les entitats sanitàries privades més importants de Catalunya és fruit d'un mal plantejament inicial i una pitjor gestió anterior, cal reconèixer que el fracàs s'ha sabut gestionar i ara el futur de l'Hospital General ja està encarrilat.

De pastorets i de dimonis

N o s'acabarà l'any com es volia. No hi haurà ni conveni com-petencial ni nou conveni eco­nòmic entre l'Ajuntament de

Sant Cugat i l'Entitat Municipal Des­centralitzada de Valldoreix. Per tant. encara que hi ha hagut moltes ges­tions. plens, reunions i cartes pel mig, l'any 94 acabarà, a la pràctica, igual que va començar. Existeix una pro­posta de delegació de competències

pendent d'una nova resposta de la consellera que no acaba mai d'arribar, després que una coma posés pals a la rodes d'un acord que semblava segellat. Existeix també una proposta unilateral de conveni econòmic que eliminaria el document del 82, però que l'equip de govern de l 'EMD qua­lifica d'acte prepotent de l'alcalde, coacció, abús i dictadura. No són els millors auguris per a la solució

d'un conflicte que el mateix Miquel Masanés va declarar que volia tancar abans de les eleccions. Hi ha la pos­sibilitat que des de l'EMD algú s'hagi adonat que si el problema s'arregla. serà molt més difícil elaborar un dis­curs electoral. El Nadal ha portat una representació política dels Pas­torets, tal com defineix Valldoreix la situació; més delicada és la dis­tribució dels papers.

E L L E C T O R E S C R I U

(armen Rojo, del Mesón, contínua amb nosaltres • A tu. Joan (carta a Els 4 Can­tons. 9-XIl) i a tots els «Joans». tant hi fa el nom. que heu «viscut» trenta anys de Mesón. Trenta anys idealitzats en el record, no perquè siguin millors, sinó perquè són nostres.

De les velles fotografies tren-tanàries, plagades d'absències. rescato els rostres, encara joves, del «tict- Ton Rifà, de l'avi Mon­tana. Saber que encara hi són m'anima.

I ni dones les gràcies per res. El Meson, el vau fer el poble de Sani Cugat, l'Autònoma, els •<senvors·· de Barcelona, la gent de pas i els turistes (com aquella família italiana que visitant el Mo­nestir amb un nen de dot/e anys. e- \an enamorar del Meson i avui toimen part de la nostra família. I oi i que Ren/o. el till compartit. es el niemhie d'aquesta família que nien\s s'ha escarrassat al Meson).

I I meni ha estat vostre. Per a nu. !a -ti • ha estat inespera­dament emocionant, malgrat la moii absència. Ens van visitar Maila l'esarnidona, l'amiga de sempre, i (armen Martin (iaite. que seüucivo i admiro des del seu pruner llibre en companyia de Sani Abrams. Igual que en aquells temps de vells joves pro­fessors.

Ja ho veus. Joan. el Meson con­tinua sent plural (català, castellà. americà i... japonès).

Avui brindo per i amb tots els Joans .•niesoneros·». intentant deixar de ser la «mesonera», obli­dant i deixant que m'oblidin les noves generacions, fins que arribi el dia en què algú pregunti el significat de la paraula «nieso-nera».

D'ara endavant seré especta­dora muda. Seran els nous pro­pietaris. juntament amb els seus fills i els vostres fills, els qui es­criuran el capítol següent del Me­son. que, sense cap mena de dub­te. serà cl que tots els santeu-gatencs us mereixeu.

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2{) ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amh inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. EL-, 4 Cantons es reserva cl drel de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-tes quan ho consideri oportú.

Jo em quedo amb vosaltres, amb els meus amics de sempre. , CARMÍ'N ROJO S.ml Cugat

Temps de Reis • Diuen que fa un parell d'anys el nostre batlle es va disfressar de rei Baltasar i va prendre part a la cavalcada del fi de gener.

Ignoro si es va sentir còmode dins la regia pell del rei negre. perquè mai no s'ha manifestat gai­re amic de ceptres, trons i corones. C) potser l'única reialesa que li agrada es precisament la del mite i la parafernalia. la reialesa de

cavalcada, patge i palafrener. Els monarques de debò. els d'aquesta fi de segle, els constitucionals, caps d'estat no tan sols aquí, sinó als països del nord d'Europa, on regnen la tolerància, la llibertat i la convivència: aquests no sem­blen ser sants de la seva devoció.

I dic això perquè el Sr. Ay­merich continua sense complir la moció aprovada per acord unà­nime del ple municipal ja fa gai­rebé cinc anys. assumint el com­promís de restaurar el monòlit de la plaça del Rei. dinamitat poc abans per uns brètols especial­ment violents. Per cert. que hi ha un detall que m'encurioseix:

L A P U N X A D ' E N J A P

el llibre Acció de govern municipal que l'Ajuntament va repartir el 1991 i que mostra les principals realitzacions d'aquell primer man­dat convergent, recull en un apèn­dix totes les mocions aprovades entre 1987 i 1991, llevat d'una, inexplicablement omesa: la rela­tiva al bust del rei. Com si algú s'avergonyís d'haver-hi votat a fa­vor. No m'imagino un batlle gal·lès o escocès fent el ronso per restaurar un símbol de la corona britànica malmès per l'acció de grups radicals. Tot i que allà la conducta privada de la família reial no es pot dir que aporti a la institució el valor d'exem-

< «

plaritat que aporta en altres llocs: a casa nostra, per exemple.

Aquest any que ve es casarà la infanta Helena. Em sembla que seria un bonic detall aprofitar l'a­vinentesa per restaurar el monòlit del rei. I és que vivim «temps de Reis», també en el sentit polític de l'expressió: no podem ignorar que d'ençà de la desfeta del bloc comunista han sorgit moviments monàrquics en diferents països. i fins s'ha fet algun referèndum per instaurar la monarquia on mai no hi havia existit. No crec. doncs. que el gest que suggerim fos mal vist pels santeugatencs.

Però tornant al llibre que ens obsequià l'Ajuntament fa 4 anys (n'esperem un segon ben aviat...). he trobat una altra moció, apro­vada pel ple el 21 de juny del 1990 a proposta d'IC en la qual l'Ajuntament es comprometia a «assolir la recomanació de les Na­cions Unives del 0,7'; dels in­gressos ordinaris» per a ajuts al Tercer Món. Quan penso que ha calgut omplir de tendes hi plaça de Barcelona per aconseguir —l anys més tard— un 0.2'Í a aug­mentar gradualment, cm començo a neguitejar davant una pèrdua de memòria tan greu. Perquè si la qüestió del rei és important. el drama del Tercer Mon ho és més. En la meva carta als Reis (als Mags, vull dir), demanaré un bon sac de cues de pansa per al nostre equip de govern mu­n ic ipa l . Que bona falta li

fan . , FRANCHSC l.LATJÓS. regidor de Partit Popular. Sant Cugat

F E D ' E R R A D E S

• Roger Pera no és fill de la Marta Angelat, com dèiem a la plana 14 d'£7.v 4 Cantons del 9 de desembre.

• Unió Democràtica de Catalu­nya va tenir sis candidats a les llistes que CiU va presentar a les eleccions municipals del 1991, i no tres, com informàvem a la pla­na 13 de l'edició passada.

Page 11: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 PUNT DE VISTA 11

L A T R B U N A

E A bona hora

TONI STRUBELL i TRUETA

n una entrevista re­cent, Joan F. Mira aporta la seva par­ticular visió d'allò que J.B. Culla va anomenar «el can­

sament nacional». Es queixa del «temps que hem de gastar defensant si la llengua, si por­ta accent o no, si l'Acadèmia, si les normes... Saps la quan­titat de temps tan idiota que es perd?... Això fatiga» (El Temps 28-11-94).

El cert és que els Països Catalans són una de les na­cions on els científics de múl­tiples disciplines —geògrafs, lingüistes, economistes, sociò­legs. historiadors, etc.— més hores han de perdre per de­fensar obvietats que en països normals —és a dir als estats— tothom ja fa anys que té as-sumidíssimes. Alhora és un país on les entitats populars encara han de fatigar-se al màxim en tasques que als paï­sos normals ja van concloure en l'era pre-diluviana.

Una de les raons que ex­pliquen aquest peatge que s'ha de pagar és la misèria del cos legislatiu i institucional que va néixer de la transició. Ni tan sols recull que la llen­gua nostra —com defensen to­tes les facultats de Romàni­ques del món— sigui una i la mateixa. Indubtablement, a l'hora de redactar lleis, ordres i decrets, va pesar més el sabre de Mart que la saviesa d'A-tenea. Qui pot estranyar-se, doncs, que basant-se en aquesta legalitat, fins i tot la UE es vegi obligada a con­siderar el català i el valencià llengües diferents al programa Lingua. Això només ens passa a nosaltres...

El curiós és que en els darrers mesos, però, s'ha pogut copsar l'aparició d'una certa catalanitat de darrera hora —gai­rebé diríem d'emergència— als rengles

JOSEP DUIXANS

del PSOE valencià. No sols s'ha mogut el sector més nacionalista amb la seva adhesió a l'interessant document País Valencià i democràcia, sinó fins i tot

el lermista. I és que el sector oficialista ara s'ha afanyat a homologar els títols acadè­mics de la llengua amb els de la resta dels Països Ca­talans. És a dir, ha reconegut públicament la unitat de la llengua. Eureka!

Un cop refets de l'ensurt, cal demanar-se per quins set sous han esperat tots aquests crucials anys per fer-ho. No serà que després d'una ' dè­cada d'una molt perjudicial ambigüitat, la seva mala cons­ciència els fa témer que el PP galopant substituirà la si­tuació de viu-viu en què mal­viu la llengua a València per una de mort-mortl El pro­fessor universitari valencià Vicent Franch veu així aques­ta síndrome: «La por al que ve influeix en l'afebliment de la pròpia memòria sobre unes responsabilitats no tan velles respecte a allò que els ve a sobre.» (La Vanguardia 4-12-1994)

Algú va dir que el fet de deixar de sorprendre'ns da­vant la vida és senyal que alguna cosa ha mort. En Culla i en Mira poden diagnosticar cansament davant els atacs al català. Però deixar de reac­cionar i resignar-s'hi ara seria un suïcidi. La història està plena de moments difícils en què les veus crítiques han ha­gut de representar un paper que els poders públics no han pogut —o volgut— fer. Ara podríem parafrasejar Chur­chill i dir: «mai els futurs par-lants d'una llengua han depès tant de la tossuderia d'uns quants». En definitiva, ni po­dem permetre'ns el luxe d'un cansament nacional, ni po­dem refiar-nos d'uns poders

públics que si actuen, solen fer-ho tard.

L A G A L E R >m>v -.JSfF»

La cultura de la informalitat

m JOSEP PUJOL i COLL

D ies enrere, vaig programar el vídeo per gravar un programa que s'e­metia a altes hores de la matinada en una cadena pública. Vaig

deixar-ho tot a punt, i fins i tot vaig calcular els imprevistos: vaig repassar l'hora al diari del dia, no fos cas que l'haguessin mogut a l'últim moment; vaig deixar mitja hora a davant i tota una hora a darrere per allò dels retards en la programació. Les previsions van ser insuficients. A la cinta hi va aparèixer un final de pel·lícula va­gament eròtica i l'inici d'un documental sobre tortugues en perill d'extinció que prometia. Setmanes enrere, vaig encarregar uns mobles. S'acostaven les vacances de Nadal i no m'asseguraren quan arribarien, si abans o passat festes. No pateixi, ja trucarem per confirmar-li-ho, cm van as­segurar mentre s'embutxacaven la paga i

senyal. Encara els es-

«Visites postergades, préstecs esdevinguts furts, memòries dèbils per a segons què... Som d'una societat adolescent, educada en els drets més que en els deures. I res no és seriós»

Toni Strubell és professor de Filologia Anglesa a la Universitat de Deusto

pero. Mesos enrere, van venir pintors a casa. A última hora van deixar algunes cosetes per acabar; ja passarien algun dia de la setmana se­güent. També els es­pero. Afortunada­ment, res no és greu. Els mobles arribaran i els pintors també, suposo. El programa no, me l'he ben per­dut. Als dels mobles i als pintors els re­

cordaré que els he enyorat. Obtindré qual­sevol excusa, adobada potser amb algun somriure. Visites postergades —la setmana que ve passo, segur!—, préstecs esdevinguts furts —llibres, diners i paraigües, no se'n tornen gaires—, memòries dèbils per a se­gons què —em tocava a mi, rentar els plats?—. Ningú no es morirà per aquestes petiteses. A nosaltres, tan simpàtics, aquests compromisos no acomplerts no ens els po­den recriminar. Perquè som d'una societat adolescent, educada en els drets més que en els deures. I res no és seriós, tot és de per riure. Ara els deixo, que tinc una feina pendent. Vam quedar amb un amic que ens trucaríem. I com que aquest ens és la manera més còmoda d'eludir res­ponsabilitats, ni l'un ni l'altre ha telefonat.

E L T R Í P T I C

G onsales afirma sobre la trama anti­terrorista il·legal, de nou matèria de jutjat, que és impossible demostrar una cosa que no ha existit. Sí que hi ha

arguments. Primer, la prova del moviment: els elements coneguts de la trama no tenen prou importància per comunicar-se a si ma­teixos el moviment, per tant hem de postul·lar l'existència d'un primer motor immòbil, origen de la seva actuació, que anomenem X. Segon, la prova de la causalitat: cada un d'aquests elements hem d'entendre que actuen per una causa, la qual és causada per una causa d'ordre superior, i. continuant així, hem d'admetre

Sobre l'existència d'X

MANUEL CASTANO

una causa primera, incausada: X. Tercer, la prova de la contingència: aquests personatges se'ns presenten com a contingents, ja que si no haguessin estat ells a disparar o a posar la bomba, uns altres ho haurien fet, potser amb més encert i tot; per tant, hem d'admetre l'existència d'un ésser necessari, X, que cx-

N

pliqui l'existència d'aquests éssers contingents. Quart, la prova dels graus de perfecció: cada un sap alguna cosa de l'afer, pot afirmar algun mèrit de la seva participació, però hi ha algú, X, que ho sap tot i pot assumir tots els mèrits. Cinquè, la prova de les causes finals: la realitat de la trama ens apareix ordenada (amb més o menys encert) a un fi, hi ha d'haver doncs un fi suprem, raó i origen de l'ordenació, que és X. Aquestes anomenades proves de l'existència d'X, tot i que no en el sentit de Ics demostracions científiques, són argu­ments convergents i convincents que permeten assolir una certesa veritable.

seffi.'í renSAV* pe* *&*• reNS^ri

E L V E S P E R

En Xavi PACO SOLER

E nguany fa dos anys que Xavi Agraz féu l'últim acte de pro­testa, es va morir. La vida

d'en Xavi va ser un excés. Ca­minava fent les passes grans i ba­lancejant-se. Quan parlava escri­dassava. Tenia les mans grosses i les ungles com gúbies. Reia i plorava amb la mateixa facilitat. Havia arribat a demanar els ca-rajillos en filera de metre (rigo­rosament cert). En Xavi era tre­mendament afectuós, d'aquests homes càlids que abracen i fan petons. Era escultor, però la seva relació amb aquest medi va ser duríssima, com una il·lusió que no acabava de concretar. Va triar el vessant més dur de viure: la marginalitat. Va odiar sempre les coses temperades i devorava els qui les defensaven. En Xavi es troba a faltar; la seva crítica sis­temàtica era un filtre impecable. Des que va morir, la contaminació ha augmentat. En Xavi és un pro­ducte genuïnament santeugatenc, perquè reflectia la duresa i l'en­cant del poble. Ha estat un home singular, com quelcom similar al fet artístic. Crec que es mereix que en algun racó del poble hi hagi una mostra de la seva obra, perquè no sigui marginat mai més.

Page 12: Diari de Sant Cugat 074

12 PUNT DE VISTA ELS 4 C A N T O N S Divendres. 30 de desembre de 1994

L A T R I B U N A

Conte himalaià DOUl · .N l ·CRHVl · .RTHR

Avui es un dels dies mes feliços de la meva vida. Sóc al salo mes principal del palau mos re­presentatiu del país

i envoltat pels mitjans de co­municació audiowsual mes im­portants i deN que tan mes anunci1- de perfum per tele­visió. I honorable president m'imposa un dels guardons mes importants de la nació: la ( i cu de Santa Rita. Mentre l'agulla de la medalla penetra suaument en el teixit de la meva elegant americana, el meu pensament s'endinsa vo­luptuós en el mar dels re­cords...

l a relorma educativa ja teia anys que era en marxa quan vaig assolir el primer èxit remarcable de la meva carrera docent. Després de grans esforços vaig aconseguir que un elevat percentatge de nens i nenes del curs segon de l 'LSO (Ensenyament Secundari Obligatori) aprenguessin a fer la O amb un canut. Ea tasca fou duríssima i desprès de nombroses ses­sions de reforç", s'assolií l'objectiu. Si a mes tenim en compte la incipient edat de la canalla (13 anyets) i que en cap cas no es produí cap mena de trastorn físic ni mental, cal qualificar l'èxit de memorable.

Animat per tothom, la meva intensa dedicació, afavorida pels extraordinaris plantejaments pedagogies de la reforma educativa, va fer que en cursos pos­teriors em tixes unes fites molt més agosarades: que els nens aprenguessin també a escriure correctament la A, la E. la I i la l ' . Ea tasca fou molt mes dura i vorejant l 'cxtenuació, però l'elevat nombre tic resultats positius val­gueren hi pena. E'unica taca del meu brillant currículum fou no haver acon­seguit ensenyar a escriure la U. A base de múltiples triangulacions trigonomè­triques i d 'aprendre a fer servir el regle amb fluïdesa, la majoria dels tendres infants airibarcn a fer els pals paral·lels verticals, però la petita corbeta que els enllaça per la part inferior de la

JOSEP Dl IXANS

lletra fou un fracàs total. E'csforc havia atuït gran nombre de nens i nenes, i molts pares es van queixar a les au­toritats competents perquè els seus fills començaven a tenir irregularitats men­tals i malsons a la nit. Vaig rebre una amonestació verbal i un avís d'obertura d'expedient per l'afer, per la qual cosa vaig haver d 'abandonar el projecte.

Malgrat tot. però. avui el meu èxit professional és reconegut arreu del Va­llès Occidental i d'altres contrades més llunyanes del nostre territori nacional. Fins i tot. i pels meus indiscutibles mè­rits, he aconseguit la jubilació avançada encara que només tingui vuitanta anys. A més. m'he convertit en model a seguir per a joves generacions reformades.

Per això. precisament, no he entès mai el final d'aquella inscripció lapi­dària que vaig trobar al Nepal.

Fou en aquella travessa de l'Himàlaia seguint la vall de Kali Gandaki. En un recòndit i amagat indret a prop de Mustang. molt pròxim a la frontera tibetana, vaig trobar un vell monestir. Vaig ser rebut meravellosament com a hoste i la meva desbordant energia féu que els monjos, gent sàvia i senzilla. m'oferissin la seva amistat fins al punt de mosirar-mc una de Ics seves joies mes preuades: una pedra més que mil·lciuiia ,·.ml· una inscripció fins ales­

hores indesxifrable. Vaig tri­gar només set dies i set hores a solucionar aquell increïble jeroglífic gràcies a la meva experiència de més de seixan­ta anys d'intentar entendre la lletra dels alumnes. A la fi, es va poder llegir:

«Honorable president, que tothom escolti la vostra pa­raula tant al país com a l'es­tranger, i que el vostre partit sigui per sempre votat. Que la nostra ' tele' ens renti el 'coco' cada dia millor i no deixeu mai parlar a l'oposició. Oue continueu col·laborant a la governabilitat de la nació germana. Feu que continuïn els tràfics d'influències, i que es basteixi d'una vegada la ur­banització d'alt estànding de

la Torre Negra: però. sobretot, alli­bereu-nos de la Nova Relorma Edu­cativa.»

La descoberta era important i vaig demanar permís als monjos per publicar la inscripció. Me'l concediren amb una única condició: que mai no es publiqués al diari ,-IH'C perquè en les últimes eleccions a monjo suprem els havien tractat de separatistes i insolidaris sense cap motiu i estaven molt enfadats. Vaig acceptar i de tornada al país vaig portar la inscripció a la Universitat Teocràtica d 'Horta de Sant Joan. on, després de profundes investigacions metafísiques i metalingüístiques. d ' inacabables reu­nions entre l'acreditadíssim claustre de savis professors i d ' innombrables con­sultes amb deïfiques editorials sobre la probable rendibilitat econòmica de les meves futures possibles obres es­crites. em nomenaren Mestre en Gai Saber i m'apuntaren a la llista d'espera per guanvar un famós premi literari.

El missatge himalaià mai no s'arribà a publicar, però vaig guanyar el premi literari al cap d'uns anys. A més he estat reconegut i lloat arreu de la nació com un dels herois més grans de la Reforma; però. com he dit. mai no he arribat a entendre el sigificat profund del críptic final del misteriós missatge petri oriental.

L A G A L E R I /

Qui dia passa any empeny!

m MIOUl·l . R1HAI IA

J a ens hem polit un any més, qui ho diria! Però. compte, perquè ara ve el pitjor: fer el balanç V ' I ; | ' de' l'any i redactar els propòsits per al que co­

mença; ah!, i organitzar-se el cap d'anv (tota una càbala).

Pel que fa a balanços, què voleu que us lligui, tampoc no m'hi mataria gaire, fel i fet sempre és el mateix. És com quan ens anàvem a confessar de petits, quins pecats has fet?, he enrabiat la mare, pegat la germana, m'he barallat amb els de classe. he dit mentides. A més. un cop t'hi poses o bé no rccoriles el més sucós de l'anv o acabes estressat acumulant les dades de tot l 'almanac.

Fer els propòsits de l'any que comença: un acte absurd, inútil i fals! Mai no ho acabes complint. Intentaré ser més bo! Pen­seu que en Karadzie segur que es va fer

aquest l'any passat. No tornaré a fer allò en què he fallat! L's podria redactar una llista de gent que s'ho va proposar, en­capçalada per una cor rua de polítics. però em titllaríeu de vil. Reforçaré els lli­gams amb els que m'envolten! Potser sí que en leltsin s'ho va proposar, però qui té t a n t a m e m ò r i a d'un any per l'altre? O sigui que per aca­

bar incomplint promeses (carai, quina gran frase per començar un any d'eleccions!) millor que no perdeu el temps amb cabòries i sigueu com sou: dolents, ineficaços, in­solidaris...

I arribem al pitjor maldecap d'aquestes dades: ja sabeu què fareu aquest cap d'any'.'. què us posareu'.', on muntareu la festeta?. a casa de qui és el sopar? Xocareu amb el rei a Vaqueira?, s'haurà esgotat la llen­ceria fina color vermell-hortera? Amb qui acabareu el 94 i/o començareu el 95?

Això sí. us ho demano, no caigueu en l 'error d'empassar-vos el raïm davant el pitjor record del 94. aquell estrafet ho-me-acudit d'una tele privada o. si no. cap dels meus inspirats consells per començar l'any no us servirà de res... finstres!

«Per acabar incomplint promeses més val que no perdeu el temps fent bons propòsits per a l'any nou. Sigueu com sou: dolents, ineficaços, insolidaris...»

L A F I N E S T R A

Passejant pel carrer Major JOSI.P M.( AURI R I / .O

J a es pot tomar a passar pel carrer Major. L'arranjament arriba a la fi. Feia talta aquesta transformació! Amb els anys. cl carrer havia anat perdent

inicies per als santeugatencs i això que es un dels carrers histories, juntament amb les places de Pere San i Octavià. Tots tres indrets son bocins d'arrels de molts sant­eugatencs i tic la mateixa història del poble. Sembla, doncs. que. al carrer, li havia arribat l'hoia de renovar-se o morir per sempre.

fenia ganes que desapareguessin els en­trebancs. volia tornar a caminar com ho havia fel sempre, i això és el que vaig fer el cap de setmana passat. Vaig tornar-hi per veure l 'arranjament i contemplar el que s'havia fet durant tots aquests mesos de treball. També ho confesso, tenia por que (lasses si fa no la el mateix que al claustre del Monestir, tan bonic per a uns i tan criticat per altres. Per sort. no passarà, estic convençut que aquesta vegada l 'arranjament ha estat molt mes encertat.

Ouau hi vaig tornar, vaig notar que el meu caminar pel carrer no era el mateix d'altres vegades. Aquell caminar d'abans quan calia lei compres o anar al mercat havia c.ir.vial. l ' na mena tic sensació que em feia creure que el carrer ja no era el mateix, que ja no hi tornaré només a caminar-hi. aia hi aniré a fer les compres. com abans, però lambe a passejar-hi. Aques­

ta tornada al carrer Major ha estat com descobrir un nou espai, un espai moll sant cugatenc que encara conserva el flaire del Sant Cugat que a mi m'agrada recordar i que, malauradament , ja no trobo en altres carrers, tot i ser més populars.

Com passa amb la música, que la sentim mes que no l'escoltem, al carrer Major. miràvem però no vèiem. A partir d'ara s'hi podrà escoltar la seva «música», que fluirà del caminar pausat, del caminar tran­quil que permetrà veure molts detalls que. havent-los mirat, abans no els havíem vist. Nombrosos detalls a les façanes de les cases. a les portes i finestres, a les voltes i a les arcades, i sobretot hi veureu la il·lusió, il·lusió a les cares dels veïns per haver recuperat un tros tan santeugatenc. L'a­rranjament d'aquest carrer i d'altres carrers només ha fet que començar, perquè la ini­ciativa que prengué l'Ajuntament segur que la continuaran els veïns i comerciants: els veïns, «rentant» les cares de les cases, al­gunes realment magnífiques, i els comer­ciants. apostant pel futur, perquè és l'única alternativa valida per assumir la compe­tència de les noves àrees comercials que de mica en mica s'instal·len a la nostra ciutat. Si uns i altres s'hi miren, segur que els santeugatencs sabrem apreciar-ho. corr ja apreciem ara aquest regal de Nadal un carrer Major que teníem sense saber-ho

Page 13: Diari de Sant Cugat 074

# l/il ELECTROLLAR S. A

HI-FI

VÍDEO

TELEVISIÓ

ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT

SERVEI GARANTIT

Santa Maria, 40 Tel. 589 02 71

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

rara PASTISSER - CONÈIXER

Santa Maria, 11 - Telèfon 674 1 3 52

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ft***

I §

OBJECTES DE REGAL

LLISTES DE NOCES

Carrer Santa Maria, 10 Tel. 674 03 54

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Roba directa de fàbrica

Plaça Dr. Galtes, 2 Tel. 675 08 52

SANT CUGAT DEL VALLÈS

00328/15609

JOGUINES

A4AJPGA Santa Maria, 44 Tel. 674 15 32 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

La millor selecció de

joguines al seu abast

f

V

^outique

Santa Maria, 18 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 675 53 09

f

V n : . ; í ; : • ; • ; . ' • • . ; ; : ^ : : ' · : i í í /

^outique

Santa Maria, 18 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 675 53 09

UNITED COLORS OF BENETTON.

Síercauíns

C/ Santa Maria, 25 Tel. 589 31 93

| SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos a color en 1 hora

• Diapositives en 1 hora

• Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax

• I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24

SANT CUGAT

Av. Catalunya, 72 Tel. i fax 580 19 53 Cerdanyola

21

é. 02

Page 14: Diari de Sant Cugat 074

CORREl S ESTRENARÀ LOCALS

lil servei de Correus de Sant Cugat podria estrenar un nou edifici a Alfons Sala el 1W5 i un altre a Can Sant Joan. I I pla de millora del servei considera el Vallès un repte. Plana 15.

1 4 . Divendres. 30 de desembre de IW4 P R O M O C I Ó E M P R E S A R I A L

La secció local d'Fsquerra Republicana de Catalunya ha proposat que Sant Cugat tingui un centre d'iniciatives empresarials per fomentar la creació de llocs de treball estables. Plana 15.

EMPRESES

b a l l a d o r s , mol t e spec i a l i t z ada . Segu in t la p a u t a de la r e n o v a c i ó c o n s t a n t , l ' e m p r e s a

I . ' empresa de Sant C u g a t A. Solc Pa lou . | p e r t r e u r e queixa ls . Va a p o s t a r per la q u e es ded ica a la i m p o r t a c i ó i \ e n d a m o d e r n i t z a c i ó i es va espec ia l i t za r en la de m a q u i n a r i a i p r o d u c t e s d ' o d o n t o l o g i a . b r a n c a san i tà r ia . A c t u a l m e n t és c a p d a - i té previst d ' i n c o r p o r a r d u r a n t a q u e s t any \ a c o m e n ç a r lent b u t a q u e s per a les bar- \ a n t e r a en la i m p o r t a c i ó d 'aqt ies t sec to r , v inen t un servei de c o m p r a i n f o r m a t i t z a d a be r ies . d ' a q u e l l e s q u e t a m b é es feien s e r \ i r i te una plant i l la jove . d e s e t a n t a t ro- | pe r a to ts els c l ients .

Una empresa familiar quasi centenària, capdavantera en importació odontològica

I/empresa es dedica a la importació d'aparells per a odontòlegs

Aquest any 1995 aplicarà la compra informatitzada per a les comandes

l \ l I M O R I I 1

• Sant Cugat. Aquesta empresa santeugatenea te una premissa molt clara: -qui deixa de ser millor ha deixat de ser ho- .

Aquesta deu sei la nio per la qual. en aque-ls moments. A. Solc l'alou, elingida i gestionada per la seinoi a l'.u abismi, es troba en-tie k's llimes eapda\ aiHcrcs de la sv". a especialitat. la importació i la \enda de inaqumaiia i pro­ductes d'odoniolocia

Sumida al p* 'llu MI industrial de San: M.iMKt .•. Sani ( ugal. aques­ta einpies.i imporia el nonm-la in MI pei et ni dels piodliclcs que comcK lahl/a i manle con­tactes amb les imllois marques d'ai ien del mon 1 a causa d'a-quesl \nhini lan L'nin d importació d aquesta inenii de pioduclcs. sc-LOIIS Albert l.lopis. director co-ineieial de l 'empresa. rau en el lel que a Ispanva es dedica moll puc.i infi asii uctuni a la tabricacio de material per al sector de l'o­dontologia-,

( cull a l i t /ada a Sunt Cugat

\clualnicnt . A. Solc Palou tre­balla amb 31)11 fabricants de SO països i comercialitza 22.000 re-lerencics. Per a l 'empresa, els 70 treballadors de la plantilla son mes que treballadors. Segons l.lo­pis. la direcció •sempre ha pensat que no son 70 treballadors, sinó que son 70 famílies de les quals depèn el bon tuneionament de l 'empresa-, l n part. per això A. Solc l'alou ha intentat millorar el rendiment de l 'empresa cen­tralitzant la gestió, que es feia a les nou delegacions que te re­partides per tot l'estat, en un sol centre administratiu, el que han construït a Sant Cugat.

I.'cditici es basa en unes es-li ucliucs mòbils que permeten co-

I empresa Solc Palou, situada al polígon Sant Muniet

brir tot tipus de necessitats de l 'empresa. A més, segons .Albert l.lopis. «ara s'ha de vigilar de ma­nera especial el control de qualitat de la gestió interna», perquè no­més d'aquesta maneta es trobarà la resposta de millora que s'es­pera.

l'na plantilla molt jove

Albert Llopis afirma que l'em­presa és molt optimista i que té un esperit renovador, perquè té treballadors molt joves i molt es­pecialitzats. La mitjana d'edat dels treballadors d'aquesta empresa és

d'uns 35 anys. N'hi ha que fa més de vint anys que treballen a A. Solé Palou i han vist passar l 'empresa per diferents genera­cions de la mateixa família.

A. Solé Palou es una petita empresa familiar la trajectòria de la qual va començar ara fa més de 90 anys a Barcelona.

Aleshores, el fundador d'A. Solé Palou feia butaques de pe­rruqueria, les butaques de bar­beria que s'utilitzaven també per a l'extracció de queixals a principi de segle. Aquest és l'origen de l'especialització. Amb la moder-

MAN1-: I S t ' INOSA

nitzaeió i l'especialització, A. Solé Palou va saber evolucionar i es va desviar cap a la branca sa­nitària.

Ara, segons el director comer­cial de l 'empresa, «no hi ha ca­pacitat per fomentar una odon­tologia més àmplia» i les noves tecnologies terapèutiques resulten molt cares. Per això. segons Llo­pis, «és necessari fomentar la im­portància que l 'odontologia té en la societat d'avui, perquè d'una bona salut bucal depenen moltes respostes del nostre cos» i no en som conscients.

Els comerços engeguen la campanya del grum multicolor

I Sant Cugat. 1.1 repartiment del grums de la campanva de pro­moció de l'associació de botiguers i comerciants Sant Cugat Comerç s'ha modificat per afavorir que els compradors puguin completat els àlbums. A partir de divendres wnent. sis botigues col·laborado­res repartiran segells de colors diferents dels que els correspon­dria pel seu sector comercial. La campanya dels grums consisteix a omplir un àlbum amb segells de diferents colors, segons quin sigui el sector comercial al qual pertanyin. Així. el color groc co­rrespon a l 'alimentació: el vermell. a parament de la llar: cl verd. a roba i complements, i el blau. als electrodomèstics.

I,Is botiguers de cada sector reparteixen uns quants m'unís als clients que fan una compra su­perior a les cinc mil pessetes, l 'n cop completat tot l'àlbum, es pot canviar per valor de cinc mil pes­setes en articles de qualsevol de­ies botigues associades a Sant ( u -

I gat Comerç;. Lis cinc primers àl­bums tenen un premi extraordi­nari de 23.000 pessetes.

Lis segells grocs son fàcils de completar, perquè les compres que es fan a les botigues d'a-limenlacio son ben be diàries, I n canvi, omplir les planes dels altres colors costa mes temps. Per aquest motiu, els organitzadors de la campanya han decidit facilitar la feina als usuaris. «Durant quinze dies, sis botigues donaran mamis de qualsevol color, excepte el groc. Lis establiments cumiaran periòdicament- , ha explicat An­toni Rabaseall, vocal de l'asso­ciació. Per començar, els comer­ços que hi col·laboren són la bo­tiga Tobella, les dues de Sant Cu­gat Esports. La Casona i Verd. Lis responsables de la campanya anunciaran periòdicament les bo­tigues Multicolor als mitjans lo­cals.

«Ja havíem calculat que ara co­mençarien a sortir els premis, i amb aquesta iniciativa esperona­rem encara més tots aquells com­pradors que estan a punt d'acabar els seus àlbums», assegura Jaume Roca, president de Sant Cugat Comerç. La campanya dels grums es va iniciar el mes d'octubre passat.

LABORAL

L'associació Sant Cugat Comerç dóna el primer premi

de la campanya dels grums A M i l l S ( AS II 4 KA

• Sant ( ugat M. Isabel Ar­meni es la primera santeugatenca que ha aconseguit omplir com­pletament un dels àlbums dels m ums de colors que l'associació Sant ( ugat Comerç ha organitzat per promoure el comerç local en­tre els saiilcugatencs. VI. Isabel \ imc ro . moll emocionada i mos-

liant efusivament la seva alegria. \a recollií cl premi dimecres pas­sat. a la seu ele l'associació. Jaume Roca, president de l'entitat, va sci l'cncai regat ele concedir-li les 30.000 pessetes del premi. Qual­

sevol àlbum omplert pot inter­canviar-se per 5.(HM) pessetes en articles de les botigues associades. Però la primera llibreta completa i les quatre següents tenen un premi extraordinari de 25.000 pes­setes mes.

Segons va explicar Jaume Roca. president de Sant Cugat Comerç. M. Isabel va rebre el premi amb molta il·lusió. «Havia de sortir de viatge aquell mateix dia. i va apro­fitar el premi abans de marxar per completar algunes coses que ii faltaven per fer la maleta. Va esuotar-lo immediatament.» La guanyadora rep cl premi ele mans de Jaume Roca. president Uc Sant Cugat Comerç. I-oiu: I A.MCI.A

Page 15: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 ECONOMIA 15

INFRASTRUCTURES

Correus preveu estrenar oficines noves l'any vinent a l'avinguda d'Alfons Sala També obrirà una oficina als polígons industrials de Can Sant Joan-la Guinardera

El servei de Correus de Sant Cugat podria estrenar un nou edifici aquest 1995. Tot depèn de si la seu central de Madrid accepta la proposta d'instal·lar el servei en un local de Promusa situat a l'avinguda d'Alfons Sala.

Aquesta iniciativa s'insereix dins el pla d'ac­tuació que el 1992 va posar en marxa l'Or­ganisme Autònom de Correus i Telègrafs, l'OACT, i que fins a final del 1995 s'ha marcat com a objectiu millorar el servei de la xarxa

postal a tot l'estat. Segons els responsables de l'OACT, comarques d'unes característiques determinades, com el Vallès Occidental «re­presenten un repte de primera magnitud, on queda compromesa la credibilitat de Correus».

INFRASTRUCTURES

preveu estrenar oficines noves ent a l'avinguda d'Alfons Sala i oficina als polígons industrials de Can Sant Joan-la Guinardera 'ugat podria

Tot depèn accepta la

un local de Vlfons Sala.

Aquesta iniciativa s'insereix dins el pla d'ac­tuació que el 1992 va posar en marxa l'Or­ganisme Autònom de Correus i Telègrafs, l'OACT, i que fins a final del 1995 s'ha marcat com a objectiu millorar el servei de la xarxa

postal a tot l'estat. Segons els responsables de l'OACT, comarques d'unes característiques determinades, com el Vallès Occidental «re­presenten un repte de primera magnitud, on queda compromesa la credibilitat de Correus».

Aquestes són les oficines actuals de Correus. Foto: J.A. MULA

CATÍ MORELL • S a n t Cugat.— Dins el pla d'ac­tuació engegat fa tres anys per l'OACT per millorar la xarxa pos­tal a tot l'estat, s'ha proposat de traslladar la seu de Correus de Sant Cugat a un nou local de l'avinguda d'Alfons Sala. Segons el pla presentat pel cap de Correus a Catalunya, Antonio Càrdenas, «els objectius són millorar l'oferta de nous serveis, apropar aquests serveis a la xarxa industrial, mi­llorar les infrastructures i estendre el lliurament universal».

El pla d'actuació preveu invertir a millorar infrastructures 12 mi­lions i mig de pessetes a Cata­lunya, 8 milions dels quals es des­tinaran a la demarcació de Bar­celona. A més, el pla preveu la creació d'una xarxa de vendes amb gestors comercials, l'ampliació dels serveis de lliurament, la ins­tal·lació d'oficines en polígons in­dustrials, nous serveis de valor afe­git, converses amb Cambres de Comerç, serveis d'informació i d'atenció al client, una línia 900 per a reclamacions i assessora­ment per utilitzar els serveis i un servei postal exprés. Des d'octu­bre, Sant Cugat ha augmentat els efectius i ha col·locat tres repar­tidors més, motoritzats, per cobrir una zona del terme municipal que fins aleshores cobria Barcelona.

Ara les oficines de la Floresta i Valldoreix han estat requalifi-cades i han rebut els requisits ne­cessaris per convertir-se en agèn-

ÀNGELS CASTUERA H Sant Cugat.— La secció local d'Esquerra Republicana de Ca­talunya proposa la creació d'un centre d'iniciatives empresarials per fomentar la creació de llocs de treball estables, especialment per als santeugatencs més joves.

Els responsables d'Esquerra Republicana van definir aquest centre com un espai que poten­ciaria les propostes de creació d'empreses per a qualsevol per­sona de Sant Cugat. Aquest centre proporcionaria informació i asses­sorament i, fins i tot, un espai físic a baix cost que els permetés d'engegar la seva empresa. La for­mació seria també un aspecte molt important del centre.

Segons Joan Vives, responsable de les qüestions econòmiques i laborals de la secció, «cal alguna cosa a la nostra ciutat que motivi la gent a muntar empreses o a crear associacions que permetin reactivar l'economia. També cal­dria buscar solucions per a les empreses que es troben en una situació propera a la fallida. En definitiva, es tractaria de frenar la supressió de llocs de treball». Una altra qüestió que els repu­blicans consideren primordial és la potenciació de les empreses pe-

cies urbanes. Des de l'I de de­sembre, el lliurament als polígons industrials de Sant Cugat s'ha fet universal, gràcies a la reorganit­zació dels serveis i a la nova fur­goneta. Actualment, busquen un local per a la nova oficina de la Floresta, que podria ser un que

tites i mitjanes davant la proli­feració de grans centres de pro­ducció multinacionals. «S'ha de mantenir a Sant Cugat el model català de l'empresa familiar, que no passa dels vuit o nou treba­lladors», va dir Vives.

Els membres d'Esquerra Re­publicana de Catalunya a Sant Cugat denuncien la manca de preocupació de l'Ajuntament per afavorir la creació de feina. Se­gons els republicans, el consistori promou el sector de la construc­ció, que repercuteix en l'expansió del municipi. «És cert que es creen llocs de treball i que es genera feina per a les empreses proveï­dores, però la construcció és un sector fluctuable de l'economia. Tal com ve, se'n va», va explicar Joan Vives.

La secció d'Esquerra Republi­cana va suggerir que l'Ajuntament s'aculli als programes de la Unió Europea de promoció del treball. «El Leonardo és un exemple per fomentar la formació de treba­lladors a empreses estrangeres, i intercanviar accions amb altres països», va afegir Vives. La idea dels republicans és que Sant Cugat es mantingui en contacte amb re­gions europees similars a la nos­tra.

ha cedit l'Ajuntament. Càrdenas explica que l'alcaldia de Sant Cu­gat ha posat en contacte els res­ponsables de l'OACT i els de Pro­musa. Promusa diu que ja han triat un local a Alfons Sala i que només cal l'aprovació de la central de Madrid. Això se sabrà el mes

R.L./G.A. B Sant Cugat.— Francesc Godàs, president d'Iniciativa per Catalu­nya a Sant Cugat, va declarar, en una xerrada organitzada pel seu partit, que «l'activitat del sin­dicalisme santeugatenc es troba en un moment molt feble». Per Godàs, un dels fets que van mo­tivar la crisi de l'activitat sindical va ser el trasllat de la Unió de Comissions Obreres a Rubí. La mobilitat geogràfica dels treballa­dors també podria ser una de les causes d'aquesta crisi. Segons Francesc Godàs, actualment «hi ha poca gent que visqui i treballi al mateix lloc i això és un pro­blema que està afectant les unions locals dels sindicats». En aquest sentit, Sant Cugat és una ciutat més afectada que d'altres ja que el nombre de gent que treballa fora del municipi és molt elevat.

El sistema no afavoreix l'afiliació

La xerrada sobre el sindicalisme es va celebrar dijous de la setmana passada a la Casa de Cultura de Sant Cugat. El motiu d'aquesta xerrada era donar a conèixer el nou procés d'eleccions sindicals, que va començar el 15 de se­tembre i finalitzarà el desembre del 1995. El convidat per parlar

vinent. A més Correus té previst d'instal·lar una oficiona d'admis­sió als polígons de Can Sant Joan-la Guinardera.

Els nous serveis de Correus tin­dran ara un seguiment estricte que desenvoluparà la Cambra de Comerç de Terrassa.

d'aquest procés electoral va ser Alfons Labrador, responsable d'organització de CCOO. Alfons Labrador va afirmar que «el sis­tema d'eleccions sindicals que existeix a l'Estat Espanyol permet una renovació periòdica dels re­presentants laborals, però en con­trapartida no afavoreix l'afiliació sindical dels treballadors». Pel res­ponsab le d 'o rgan i t zac ió de CCOO, aquesta contradicció di­ferencia el sindicalisme de l'Estat Espanyol del de la resta d'Europa. Alfons Labrador va manifestar que «per superar aquesta situació cal que el sindicalisme aporti com­ponents no només reivindicatius sinó també de serveis». Aquest objectiu és bàsic «per mirar d'en­grescar no tan sols al sectors més concienciats de la classe treba­lladora, que ja estan als sindicats, sinó també altres col·lectius que es poden sentir interessats d'estar en uns sindicats que a més de donar una tutela sindical els do­nen uns serveis que són eficaços», va dir Labrador.

La xerrada sobre el sindicalis­me, que va ser organitzada pel grup local d'Iniciativa per Cata­lunya, va aplegar un total de quin­ze persones a la sala d'actes de la Casa de Cultura.

Construiran 2.200 pisos a Sabadell amb inversió municipal I Sabadell.— L'Ajuntament de Sabadell invertirà 4.000 milions de pessetes durant els propers deu anys en la construcció de 2.200 habitatges, que estaran situats en el futur barri de Can Llog, segons han informat aquesta setmana fonts municipals.

Aquesta és una de les actua­cions urbanístiques més impor­tants que s'han projectat en les últimes dècades a la ciutat de Sa­badell i significarà el naixement d'un nou barri. Segons el Pla Par­cial de Can Llong, que aquesta setmana ha estat ratificat en el decurs de l'últim ple municipal de l'any, en una primera fase es durà a terme la urbanització de tot el sector i posteriorment es construiran els blocs de pisos i els habitatges unifamiliars previs­tos en el projecte inicial.

L'Ajuntament de Sabadell i l'Institut Català del Sòl (Incasol) van subscriure recentment un con­veni per a la creació d'un consorci urbanístic que serà el responsable de la construcció del nou barri, a més de la venda de les parcel·les edificables. Juntament amb la construcció dels pisos, el pla par­cial també preveu que s'habilitin vies de comunicació i accessos que permetin comunicar el nou barri amb altres sectors de la pobla­ció. / ELS 4 CANTONS

El TSJC desestima el recurs de contribucions especials de Sabadell • Sabadell.— El Tribunal Supe­rior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat un recurs presentat pels veïns de la Rambla de Sabadell contra les contribu­cions especials fixades per l'A­juntament amb un motiu de les obres que es van efectuar en aquest sector de la ciutat, segons han informat aquesta setmana fonts municipals. El recurs va ser presentat el mes de maig del 1992 per alguns comerciants i veïns de la Rambla perquè consideren «a-busives i injustes» les contribu­cions especials, que en alguns ca­sos fixaven el pagament de fins a 200.000 pessetes.

En la sentència del Tribunal no s'adverteix cap circumstància que invalidi les contribucions acordades per l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell des­prés de les obres de pavimentació i enllumenat públic que es va efec-, tuar. La presentació del recurs va ser portada a terme pels pre­sidents de les comunitats de pro­pietaris, que van efectuar una campanya entre els veïns del sec­tor perquè també presentessin els recursos corresponents. / ELS 4 CANTONS

Premien 4 establiments de Sant Cugat en el 21è concurs d'aparadors • Terrassa.— La Cambra de Co­merç i Indústria de Terrassa (CO-CIT) ha premiat quatre establi­ments de Sant Cugat en el 21è Concurs d'Aparadors que orga­nitza l'entitat per les festes na­dalenques. L'establiment Ridox Decoració (carrer Valldoreix, 45), d'objectes de regal, ha rebut el primer premi, la botiga Layla Re­gals (carrer Rius i Taulet, 11), també d'objectes de regal, el se­gon, i Chispas (carrer Santa Ma­ria, 13), de comerç tèxtil, el tercer. La Farmàcia Llorens (carrer Sant Maria, 27-29) ha rebut un accèssit.

En aquesta edició dels premis hi han participat un total de 129 establiments comercials. L'objec-tiu d'aquest certamen és fomentar i promoure al màxim nivell el co­merç detallista de la demarcació de la Cambra de Terrassa. / ELS 4 CANTONS

LABORAL

Esquerra Republicana vol que Sant Cugat tingui un centre

d'iniciatives empresarials Proposen adoptar els programes de la UE

SINDICALISME

£1 president (TIC creu que el sindicalisme santeugatenc passa per un moment feble

Les eleccions sindicals tenen mancances

Page 16: Diari de Sant Cugat 074

PIA I \ A R B O \ A r D I I V I AI CAMADA 1 6 . Divendres }n de desembre ilc 1W4 L'ESBART I LLACII ARRASEN

I ."artista l'la i Nuvhona ha estat seleccionat un dels deu millors ilisscinadius de la l 'nio Huropca I KM" l ' ed i t i H ial c a n a d e n c a Q u o n

1 \ l i l i o n s . q u e a c a b a d e p u b l i c a r

Ijtnipt'tiu ( '('UHtiuiv /Vvg ' /L P l a i m l T .

I.es entrades per anar a veure I espectacle liiilh'/n 'I :/i pont tic mar hlavtiWc I.l.uís l.laeh i IT-shurt Sant Cugat s'han exhaurit tres mesos ahans de la representació al Teatre-audit.ui. HanaJ.7.

ART

Rtidolf l l a s l e r es un dels a l l i s t e s q u e | el C a n a d à , el J a p ó i la Xina . Les ex- les d i f e ren t s c u l t u r e s que es b a r r e g e n i de re f lex ionar , a s p e c t e s q u e ell t a m b é \ a escoll ir Sant C u g a t c o m a - e s t a c i ó p e r i é n e i e s q u e ha ana t ass imi lant en a n e u del m ó n . Hàs l e r és un g ran ad- , p r o p o s a als q u a d r e s . A c t u a l m e n t té t e rmina l de r e c a l a d a p o r t u à r i a - des - . el con t i nu c n l r o n t a m e n t a m b a l t res cul- m i r a d o r de ls a r t i s t e s del R e n a i x e m e n t en pe r spec t iva u n a expos i c ió an to lòg ica p i e s d 'un l larg p e r í o d e de \ ía tges pe - t u r c s li han a p o r t a t un ampl i cone ixe- p e r q u è van c o m b i n a r la bel lesa de l'art a la K u n s t h a u s d e Z u r i c sob re els ú l t ims r iòdies als I-stats l ' n i t s . At'rica. C u b a , i m e n t del c o m p o r t a m e n t h u m à i de | a m b la capac i t a t h u m a n a de r a o n a i | v int- i -cinc anys de la seva c a r r e r a .

Hàsler projecta una antològica per mostrar l'obra dels darrers 25 anys

Probablement la mostra es farà a la Kunsthaus de Zuric, un dels

museus europeus més importants

1 M\l.\ ANSOI.A H Sant ( n u a t . - Jo cm baso en impressions òptiques: viatjo, veig, miio i obseivo. però amb això no n'In ha prou. Per això desprès reflexiono sobre allò que he vist i intento que la meva pintura pro­voqui alhora aquestes mateixes sensacions \ i \ o significa que la pintura te vida pròpia.- Així ex­plica kudolt Hàsler el concepte d'.ut en que basa la seva pintura. \elualnienl . te en perspectiva re­

collir en una mostra antològica l'obra leali t /ada eU darrers 25 unvs. que i. oi ne i de ixen amb la seva epoca a Sant ('usial. Scuons l'ar-íisi.i. es molt probable que a partir de l'anv vinent lol quedi mes as­segui al un cop s'acabin les ne­gociacions amb el museu Kunst-huis de / u i ie

I '.ui i-l.i eoniessa que d'un temps eue i m> ulilil/a lanl el di­buix. peique. tal com ell diu. -hi li.i un cert niomeiil en que |a no cal dibuixar, peique la me­mòria i.i esla enl icnada. No obs-lant això. penso que el dibuix es toiiam.enlal per a algú que. com to. ulilil/a. a mes. la fotografia pel a la seva documentació.» bis seus vialües per l'estranger li han aportat un ampli coneixement de­ies diteienls cultures, que ell ha intentat comprendre després de passai HaiiHies temporades entre eK seus habitants. I n coneixe­ment que amplia amb la lectura de textos literaris i filosòfics com a bon humanista i home de ciència que es considera, perquè el seu referent immediat l'ocupen els clàssics i el mon de l'art renaixen­tista. I home es distingeix pel seu pensament, te la capacitat d'a­plicar la lògica i per tant aquesta

L'exposició recollirà el treball que l'artista ha realitzat des que l'any 1970 es va traslladar a Sant Cugat

Per l'artista, la societat actual no té propòsits ni continguts que

vulguin ser expressats amb l'art.

I ,i Is .nivs que Rudolf Hàsler es v gat. A la dreta, la pintura Strech u Dallar. I.cmer Manhattan. FutoJ.A. MOLA

retlexiò ha d'entrar en la pintura. Cada quadre és una abstracció i sobretot una combinació i una regla, perquè el pensament con-

lògiques immutables que perta­nyin a la natura.» Hàsler, que con­sidera que la societat actual no té propòsits ni continguts que vul

l'art, creu que «ens trobem en interessos però t remendament po-una època de transició que marca derosos. Tot i així hi ha infinitat la fi d'un concepte de vida basat de bons senyals que preveuen que en la idea de colonització en un el món s'unirà partint de la so-

sisteix a cercar físiques i guin ser expressats mitjançant món on cada cop hi ha menys lidaritat i l 'amor al proïsme»

MUSICA

ICONCl Rl Dl. NADAL. 1 cstiv.il de valsos i danses. Intèrprets: Orquestra Simfònica del Valies. Dirt'i'tor: Jordi Mora. Ohrev Wollgang \madeus Mo/.m. .lolianncs Hrahms. Darius Milhaud i Johann Strauss. l.loc: Teatre-auditor i del Centre Cultural. Dia i hora: èl.s de desembre a les UI del vespre,

I 1H i-\KI J .l l-M-li

L es tradicions, siguin o no musicals, estan determina­des en la nostra època pels mitjans de comunicació, en

el cas que ens ocupa per la te-

Festival de valsos i danses levisio i la ràdio, que van convertir el concert d'Any Nou que fa tra­dicionalment al mati del primer dia de l'anv la 1 ilhaimoniea de Viena en un esdeveniment po­pular de caràcter mundial. 1 sem­bla que al nostre país la cosa arrela si tenim en compte que les entrades per al concert estaven exhaurides des de feia molts dies, que l 'Orquestra Simfònica del Va­llès repeteix el programa a di­verses poblacions de C'atalunva i que, tota la setmana vinent, una orquestra austríaca fa el mateix al Palau de la Musica de Bar­celona.

C'adria dir que a Viena fer un concert lleuger basat en la música

de la família Strauss té uns com­ponents característics propis i que. per altra part. hauríem d'envejar: allà hi ha concerts gairebé cada dia. de tota mena de música i sempre són plens. Per això el con­cert d'Any Nou te un aire diferent de complicitat entre l 'orquestra i el seu públic que aquí no té comparació possible.

Segona j ja r t animada

Creiem, un cop dit tot això. que el públic va dísfrulat més a la segona part que a la primera. perquè hi va trobar plenament allò que esperava. Les (> Í/IÍHWV iileiiumvcs de Mo/.art que van ini­ciar la sessió (que va començar

amb mitja hora de retard a causa de l'accident d'un dels músics) van discórrer amb un lempo ex­cessivament lent i amb entrades irregulars. A continuació es va interpretar Dites danses hongare­ses de Johannes Brahms, que van trobar una orquestra més centra­da i amb un so més ajustat. Les Saiulades do ílrazil del francès Da­rius Milhaud són set peces curtes característiques d'aquest compo­sitor contemporaniq ue experi­menta amb les dissonàncies del grup de metall i que. al nostre parer, estaven absolutament fora de lloc en un concert com aquest. Per achar la primera part es va interpretar l 'obertura del Haro (ii-

tano, en què. finalment!, va arribar Strauss i que deixava la porta oberta a una segona part total­ment coneguda i reconeguda.

Les Roses del sud van permetre l'obsequi de roses al públic i les polques i valsos van trencar la fredor de la sala, que va reco­nèixer per què havia anat al con­cert. LI 1 Í//.S </c l'emperador va tancar el concert oficial, i després. a causa dels aplaudiments del pú­blic. cl mestre Jordi Mora va ini­ciar els bisos típics, unes danses zíngares, més polca i la definitiva Marxa Radctzkx. co-dirigida per dos nens del públic i acompanyada amb il·lusió pels picaments de mans de tot cl personal present.

Page 17: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 17

L'artista Josep Pla i Narbona, president de l'Alliance Graphique Internationale, ha estat seleccionat un dels deu millors dissenyadors gràfics de la Unió Europea. El seu treball ha estat publicat al llibre

ENTREVISTA

titulat European Comunity Design, publi­cat per una prestigiosa editorial de disseny gràfic del Canadà. Els seus treballs es troben en els més museus més importants dels Estats Units. Pla i Narbona ha il·lus­

trat llibres d'escriptors de la talla de Sal­vador Espriu, J. V. Foix, Camilo José Cela i Dàmaso Alonso. També fa pintura, escultura i gravat. L'artista viu i treballa a la Floresta des de fa cinc anys.

«

J O S E P P L A I N A R B O N A . Dissenyador, pintor, gravador i escultor

De la Floresta aprecio la tranquil·litat»

, president rnationale, leu millors 3 Europea. at al llibre

ENTREVISTA

titulat European Comunity Design, publi­cat per una prestigiosa editorial de disseny gràfic del Canadà. Els seus treballs es troben en els més museus més importants dels Estats Units. Pla i Narbona ha il·lus­

trat llibres d'escriptors de la talla de Sal­vador Espriu, J. V. Foix, Camilo José Cela i Dàmaso Alonso. També fa pintura, escultura i gravat. L'artista viu i treballa a la Floresta des de fa cinc anys.

S E P P L A I N A R B O N A . Dissenyador, pintor, gravador i escultor

oresta aprecio la tranquil·litat»

Imatge retrospectiva de l'artista al seu estudi.

PERE PICH H La Floresta.— Josep Pla i Nar­bona, reconegut dibuixant, grava­dor, dissenyador i escultor, pre­sident de l'Alliance Graphique In­ternationale, va ser fundador del Foment de les Arts Decoratives (FAD), que atorga cada any els premis d'arquitectura i interioris­me. És un artista reconegut arreu del món i sobretot rep encàrrecs dels Estats Units.

Ha fet exposicions a Nova York, Varsòvia, Frankfurt, Londres, Lausana, Jerusalem i Milà. Té di­buixos al Museu d'Art de Bal­timore i obra gràfica al Museu d'Art Modern de Nova York. Nas­cut a Barcelona ara fa 67 anys, va començar la seva trajectòria fent un art manierista, al marge de modes i fora dels circuits co­mercials. En una primera etapa, configurà un món personal de fi­gures fantàstiques, que posterior­ment va anar deformant i frag­mentant. Amb un domini excep­cional del dibuix, Pla i Narbona arribà a una síntesi entre la figura i el paisatge. Paral·lelament, s'i­nicià en la realització d'escultures.

Pla i Narbona ha publicat llibres tècnics i teòrics sobre el disseny gràfic. Fa pocs dies ha sortit al mercat European Comunity De­sign, que recull les obres de di­ferents dissenyadors europeus. El llibre ha estat editat per Quon Editions del Canadà, una pres­tigiosa editorial.

—Vostè és l'únic dissenyador de l'estat que inclou el llibre?

—«L'editorial canadenca ha se­leccionat deu dels millors grafistes de la Unió Europea. En el cas d'Espanya em van seleccionar a mi per representar el disseny que es fa a casa nostra.»

—Quina és la seva aportació personal al món del disseny grà­fic?

EMMA ANSOLA H Sant Cugat.— El cinquè nú­mero de la revista Gausac, pu­blicada pel Grup d'Estudis Locals (GEL), acaba de sortir a la venda coincidint amb el segon aniversari de la seva primera publicació. Aquest esdeveniment es va ce­lebrar amb un acte a la Casa de Cultura, divendres passat, en què va assistir l'alcalde, Joan Ayme­rich, i el regidor de Cultura i Joventut, Jordi Franquesa. Du­rant l'acte, tant la presidenta de la revista, Reis Fontanals, com el seu director, Jaume Busquets, van manifestar la satisfacció que els produïa un acte com aquest, que permetia parlar de la con­solidació de Gausac a Sant Cugat. D'altra banda, l'alcalde va remar­car que gràcies a aquesta publi­cació es referma la identitat de la ciutat tant pel que fa als ciu­tadans de sempre com pels nou-vinguts i futurs ciutadans. Un cop acabats els breus parlaments, Jor­di Maluquer de Motes, membre del consell assessor de Gausac

—«Crec que el meu treball es caracteritza per un respecte cap al passat i paral·lelament és obert al present. Les meves aportacions són la integració de l'art contem­porani amb el disseny gràfic clàs­sic.»

—El públic en general el coneix pels cartells que va fer pels Jocs Olímpics del 1992. Actualment, en què treballa?

—«Estic treballant en un con­curs restringit, per a una agència publicitària dels Estats Units. El tema del concurs és la violència

i catedràtic d'història econòmica de la UAB, va ser l'encarregat de fer la conferència El procés d'industrialització, instrument bàsic de conformació de la Catalunya contemporània.

En acabar l'acte, Jaume Bus-quests va afirmar als mitjans de comunicació que amb aquest nú­mero deixava la direcció de la revista, la qual prendrà un nou rumb a principi d'any amb la pro­posta de Domènec Miquel com a nou director i Jordi Casas com a president de Gausac. Aquesta proposta serà presentada en as­semblea al gener, data en què quedarà, probablement, aprova­da.

El número cinc de Gausac in­clou els estudis El territori de Sant Cugat del Vallès a l'època romana, de Noemi Terrats; El capitell d'A­dam i Eva, de Rafael Bastardes; Els primers anys de franquisme a Sant Cugat(1939-1941), de José F. Mota; Els establiments hotelers del Vallès Occidental (1929-1994), de Josefina Romero, i La formació

en el món. El lema del meu treball és: «Prou de violència». De mo­ment, han estat seleccionats deu disenyadors de tot el món; l'artista que guanyi tindrà la possibilitat de veure el seu cartell a les tanques publicitàries dels països més in-dustrializats. En el camp del dibuix i del gravat, il·lustro llibres, com el que vaig dibuixar per a Camilo José Cela.»

—Ara desenvolupa el seu tre­ball des de l'estudi que té a la Floresta.

—«Visc a la Floresta des de

del Sant Cugat contemporani, de Domènec Miquel. En la publi­cació s'hi inclouen, a més, les sec­cions de patrimoni, documents, ressenyes, didàctica, medi local i

fa cinc anys. Tenia contactes amb el filòsof Jordi Riera, que també hi viu. Sant Cugat en va semblar un bon lloc per viure. La tran­quil·litat és el que més aprecio. L'art és un acte íntim i necessita la serenor i la calma.»

—I què li sembla Sant Cugat, en general?

—«Sant Cugat és una vila amb arrels rurals i això resulta molt atractiu. D'altra banda també tro­bo un avantatge les facilitats de comunicació que té respecte a Barcelona i a tot Catalunya.»

opinió. Gausac es troba a les lli­breries al preu de 1.200 pessetes. Recordem que el GEL convoca el II Premi de Recerca Gausac, fins al 28 de febrer.

Èxit i ovacions en l'estrena oficial de «Germans de sang» al teatre Condal

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— L'èxit que va acompanyar el musical Germans de sang en la seva primera re­presentació al Teatre-auditori del Centre Cultural va tornar a re­petir-se en l'estrena oficial al tea­tre Condal de Barcelona dimarts passat. L'aprovació del públic que fins ara ha pogut veure l'espec­tacle, permet afirmar que aquest serà un dels espectacles que, de ben segur, es mantindrà a les car-telleres de Barcelona una llarga temporada. Germans de sang és una producció de la companyia Focus i del Centre Cultural de Sant Cugat i està dirigit per Ricard Reguant, amb el treball dels actors Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera i Gemma Brió, entre d'altres. Willy Russell és l'autor d'aquest text, que, per si sol, en­llaça amb els sentiments del públic creant una expectació apassiona­da vers els personatges que lluiten per fer front a problemes rela­cionats amb la droga, l'atur i les diferències socials. El treball dels actors ha estat forca aplaudit per la crítica en general, sobretot pel que fa al tàndem format pels ac­tors Roger Pera i Sergi Zamora. Gonyalons no queda al marge d'u­na bona classificació si, a més, hi afegim que després d'haver rea­litzat espectacles musicals com a única protagonista, aquí compar­teix un treball coral amb una in­terpretació sòlida i conjunta. El treball del director Ricard Re­guant —la crítica l'emmarca dins del millor muntatge que ha fet fins ara— ha tingut l'encert d'in­troduir el personatge que encarna la veu del destí i que està in­terpretada, amb gran força, per l'actor Joan Crosas.

L'Esbart i Lluís Llach repetiran l'actuació de «Un pont de mar blava» • Sant Cugat.— Les entrades per anar a veure l'espectacle prota­gonitzat pel cantant empordanès Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat han quedat exhaurides per a la primera representació, que es farà el 4 de febrer a les deu del vespre. No obstant això, l'interès demos­trat pel públic santcugatenc per l'espectacle ha permès que Ballem 'Un pont de mar blava' repeteixi actuació l'endemà de la primera representació, a les set de la tarda. Les entrades per assistir a aquesta segona representació ja es poden obtenir a les oficines del Centre Cultural de dotze a dues del mig­dia i de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre de di­marts a dissabte, a excepció de demà dissabte, dia 31, en què les oficines estaran tancades. / E.A.

La biblioteca del Mil·lenari escenifica contes per a nens • Sant Cugat.— Cesc Serrat serà, aquesta tarda, a la biblioteca del Mil·lenari per escenificar diversos contes infantils i juvenils acom­panyat d'uns quaranta nens d'e­dats compreses entre els quatre i dotze anys. L'hora del conte ha estat organitzat per la biblioteca del Mil·lenari per tal de dinamit-zar el joc de la lectura entre els més petits i donar a conèixer altres usos que es pot fer d'aquest indret al marge de l'acostumat préstec de llibres. La capacitat de la sala infantil està limitada a un total de quaranta nens, que participa­ran en les diverses activitats que els proposi el rondallaire Cesc Se­rrat. Aquesta activitat començarà a les sis de la tarda i finalitzarà una hora més tard. / E.A.

PUBLICACIONS

El Grup d'Estudis Locals celebra el segon aniversari de

la publicació «Gausac» Ha coincidit amb l'aparició del cinquè número

Joan Aymerich, acompanyat de Reis Fontanals.Foto: MANÉ ESPINOSA.

Page 18: Diari de Sant Cugat 074

SERVICIOS INMOBILIARIOS

\i imhl.i ( in Mor.i 1 0 .•I 6 / 1 ',/ 16 / 6 /4 5 7 54 " Sant Cugat del Vallès

i -í, *r: t ' I ' - P

Ca&vo

SOLUCIONS IMMOBILIÀRIES

( ' / Francisco Moragas, 58.

08190

Sani Cugat del Vallès

Tel. í>74 78 45 - 675 50 53

Fax (>75 49 54

VICOMCA

^ÍRtSÀSAM ;Í KVH K.r . i io IMMOBILIÀRIA

Endevalladci. ?1. í)<i:xos - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS - Tel. 589 45 66

Administració de ' inqnob Agencio Prcp iTii'ioniliàrio

PI. Octaviano, 7 - Tel. 674 32 08 - Telefax 675 34 04 08190 Sant Cugat del Vallès íBarcelona)

TORRES - TERRENYS - PISOS - LOCALS

Compres-vendes-lloguers Administració de finques Assegurances

•Assessorament: urbanístic i immobiliari •Taxació de béns immobles

l'I ( ,\n ( ,i<it'ii.i. 2 :Vj|l(l(wt'iM h ' l . (> T t ' H r>ii - h~A 'U d l

l . i \ r>H'i H i 5 i

lü i l ' i i ) SANT CUGAT DEL VALLÈS iH. in i · l on .n

Plana de l'Hospital, 10

£>-74r 7 2 5 4

VENDA I LLOGUER DE: TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS

APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les

característiques

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

Finques ROCA

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA SERÀ EL SEU MILLOR ENCERT

*• 675 43 24

Page 19: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 19

ART

Pintura de sensacions I Ferran Martí Galeria: Ferran Martí. Dates: fins al 15 de gener. Obres: olis i dibuixos.

PERE P1CH.

L a pintura de paisatge, com la que realitza el pintor Fe­rran Martí, sempre ha tingut una gran acceptació al nos­

tre país. Actualment, podríem entendre

aquesta acceptació pel constrast amb la vida de la ciutat, però des de fa segles que s'admira la natura i la representació d'aquesta sempre ha estat un tema tractat pels pintors.

Els pintors de natura no sempre han sortit a representar els espais bucòlics que els envoltaven: segles enrera, els artistes havien pintat paisatges extrets dels textos sa­grats; després, van representar llocs idílics on els paisatges eren parts de països inexistents, més a prop dels somnis que de la rea­litat. En el nostre segle, els pintors han agafat els seus estris i han sortit a pintar al camp: uns, per representar les ziga-zagues de la llum, com van fer els impressio­nistes francesos; d'altres, per pin­tar les mancances de la mateixa llum, fruit de les boires del mes de febrer als boscos de la Ga­rrotxa.

Entre els uns —l'exuberància de la llum de la Provença— i els altres —la llum humida de les fagedes— hi ha un interès per sortir al camp i pintar no només el que els ulls veuen, sinó també el que els pintors senten, oloren i toquen.

La pintura de paisatge realit­zada sobre el propi terreny, com la de Ferran Martí, té uns matisos que les obres fetes a l'estudi d'un artista no poden tenir.

En la pintura de Ferran Martí endevinem, millor dit, sentim les estacions —l'hivern o l'estiu— en què han estat pintats els quadres. Percebem les emocions del pintor davant una natura moltes vegades modelada per l'home.

Un clar exemple són les seves últimes pintures, on la intervenció

Camps de Sant Sadurní d'Anoia, realizat per Ferran Martí. Foto: Els 4 Cantons.

de l'home realça i construeix una natura poderosa.

Les pintures que presenta a l'exposició han estat pintades al Laberint d'Horta, de Barcelona, i són una bona mostra d'aquesta pintura.

Aquest parc, recentment res­taurat, es converteix en les pin­tures de Ferran Martí en un ésser que té vida pròpia, una nova es­pècie ecològica que disposa de la grandesa d'esperit que li dóna la natura, amb el racionalisme de la intervenció de la mà d'home sobre aquesta.

Destaquem quadres com el de

la Bassa del Parc, on els reflexos de la llum sobre l'aigua envaeixen la totalitat de la pintura.

L'artista també presenta qua­dres de fruites i elements florals.

Paral·lelament, podem veure dibuixos, composicions amb llapis sobre paper de totes sienes.

Els dibuixos o esbossos, estudis de futurs quadres, tenen l'interès de mostrar el procés de creació de les seves pintures. Intuïm en els dibuixos el treball seriós de l'artista.

Si visitem l'exposició —que es troba a la plaça Gorina, cantonada carrer Sant Ramon— hi trobarem

el pintor mateix. L'espai en què exposa és durant la resta d'any el seu propi taller o estudi, el lloc on realitza el seu treball amb models o natura morta.

Aquesta manera personal de presentar les pintures permet te­nir un diàleg amb el pintor, que d'una manera col·loquial i amical explica les claus de la seva pintura.

Ferran Martí ha realizat expo­sicions a Barcelona i a tot Ca­talunya. Destaquem l'exposició a la galeria d'art Grifé & Escoda de Barcelona, on va presentar una sèrie de quadres a la població de Torrelavit.

ART

Exposició col·lectiva de dues pintores

• Marta Aguas. M Rosa Vernet Galeria: Casa de Cultura de Valldoreix. Dates: fins al 15 de gener. Obres: olis i acrílics.

P.P.

A la Casa de Cultura de Vall­doreix s'hi presenta actual­ment una exposició col·lec­tiva de dues pintores de

la població. Marta Aguas realitza una pin­

tura amb colors vius i de paleta generosa cromàticament.

Els treballs, en els quals es veu la influència dels corrents expres­sionistes, estan realitzats amb un traç gestual i amb molta textura. Hi destaquen els petits dibuixos de formes humanes. També re­sulta interessant la composició de dues parts sobre un tema floral. El quadre, que ha estat tractat amb colors potents i amb un di­buix realitzat amb la tècnica de la reserva del color, resulta molt suggeridor.

Rosa Vernet, d'altra banda, realitza una pintura amb figures càndides i de formes simplifica­des.

En els seus quadres hi trobem personatges amb actituds serenes.

El tractament del color que rea­litza la pintora, en forma de taca plana, ajud'i a simplificar les for­mes humanes que l'artista pro­posa.

Els treballs de totes dues ar­tistes es complementen bé a la sala de la Casa de Cultura. La potència expressiva de Marta Aguas es relaciona per contra­posició amb la pintura relaxada i tranquil·la que ens ofereix Rosa Vernet. Totes dues artistes rea­litzen una pintura interessant, tot i les mancances pròpies de dues pintores que tenen un llarg camí per recórrer.

L'exposició es troba al pis su­perior de la Casa de Cultura de Valldoreix i es pot visitar a les tardes. L'horari és de sis de la tarda a nou del vespre

PUBLICACIONS

El periodista Ricardo Daulah publica «Tantra para occidentales»

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— El tantrisme és una antiga forma esotèrica d'es­piritualitat originària de l'índia. Cal distingir-ne dos tipus, encara que molt similars: l'hinduista i el budista. Recull elements de la tra­dició vèdica i del ioga. Dins el budisme, simbolitza la suprema realització. El tantrisme és essen­cialment empíric i cerca una ex­plicació pragmàtica de tots els fe­nòmens. Tantra para occidentales és el títol del llibre que recentment ha publicat el periodista i escriptor santcugatenc Ricardo Daulah. El llibre, escrit en un to voluntà­riament divulgatiu, vol ser, més

que no pas un tractat canònic sobre el tantrisme, una reflexió sobre la concepció occidental de l'amor i el sexe, feta a partir dels pressupòsits d'aquesta filosofia: un plantejament molt d'acord amb el seu esperit empíric i pragmàtic. «Jo no he escrit aquest llibre per dir a la gent que faci tantra, en realitat no és ben bé un llibre tàntric», explica Ricardo Daulah. «El que he fet és El amor y el sexo en la nueva era (aquest és el subtítol, que en la portada del llibre apareix sota el títol). Així l'havia titulat. El que passa és que Ediciones Obelisco va pre­ferir titular-lo Tantra para occi­

dentales perquè és més comercial. Amb la meva autorització, és clar.» Daulah és periodista i la seva activitat professional, junta­ment amb un afany personal, l'han portat a l'estudi de temes reli­giosos i esotèrics, temes sobre els quals espera publicar altres obres. «És el primer llibre que publico sobre aquests temes, però no és pas el primer que escric. L'he volgut publicar perquè voldria dig­nificar el món ocult, un món sobre el qual hi ha molts malentesos. Es coneix poc i malament, i moltes vegades això ha donat lloc a fe­nòmens lamentables, com el sec­tarisme», declara.

M. LOMENA S.L. Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia

VI&Te NUtyfcTRA EXPQ&CtÒN

P R E S U P U E S T O S I N C O M P R O M I S O

® URSSA v p v SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

EXPOSICIÓN: Arquímedes, 150

Tel. 733 14 05 TERRASSA

FÈLIX ALBAJES Fins al IÓ de gener

Sali llusflïol

SOCIS FONS D'ART §

Horari: motí de 9 • 2 tardo de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès Tel. 675 47 51

Page 20: Diari de Sant Cugat 074

Autocomarca del Vallès, S.A.

m Alfons Sala, 29-35 Tel. 674 68 50 Fax 675 24 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

^ RENAULT

ULTOCÏKWA1 Í

AUTOCENTRAL Concessionari Oficial Renault a Sant Cugat

Ctra. Cerdanyola, 22 Tel . 589 26 49 - 589 32 53 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUTO RECANVIS

VALLÈS E. JULIÀ, S.L.

Recanvis i accessoris

per a l'automòbil.

CL( \uro

Lucas

$

CamidelaCreu, 24

Tei. 675 19 51 -Fax 675 11 50

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TALLERS

ROMAN AGÈNCIA OFICIAL

•HZSJ NISSAN

Taller: C/Vic, 18

Tel. 674 00 86

Exposició i Vendes: C/ Martorell, 41 Tel. 675 45 79

SANT CUGAT DEL VALLÈS

SANT nli I •V »£

• i \ *

f i \»

r - l - '

/í*ut Í995

*^wi T M G Reparació

Dirigit pel Sr. Manich

Exposició i Vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53

Tallers: Camí Can Caldes, 1 Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Asmivi M O T O R S.L.

I O M 1 SSIONARI OFICIAL

** -Jf®T

POSA'T AL DIA

A M B EL T R I O YUPI SCCOPY I VISION 75,

HONDA HA CONVERTIT EN CLÀSSICS ELS

SCOOTERS DE TECNOLOGIA I DISSENY MÉS ACTUALS, ELS QUE ESTAN AL DIA JA SABEN

QUE LA POLIVALÈNCIA DELS SCOOTERS

D ' H O N D A ELS FA INSUBSTITUÏBLES.

DECIDEIX-TE I COMPROVA-HO

Q Rossel.o. 15 Tel |93i 589 32 11 - Fax (93) 589 32 11 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

mmmmmmmsm>-,u> •,:<-:iTT r p r

CASAS i G. S.L.

SERVEI OFICIAL

FILACAR, SL 3000 LANCIA

r.yuda A';onb San 22 Tel 57^ 14 91 ~e !.674 M 9 7

Fax 589 40 09 Aparta! de Correus 3",:

:S190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

VENDA TALLERS -RECANVIS

Í.;:T . 'r: ••. i :r:nv>l,i S 10 i SANT CUGAT DEL VALLÈS Re.: ••ülcnai

TREN DE RENTAT

SANTO DOMINGO

RiusiTaulet, 131 Tel. 675 58 13

SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUTORADIOS

ROVIRA AUTORADIOS-TELEFONIA

MÒBIL-ALARMES

MoviLins « Moblis Tel. 674 06 66

Ctra. Cerdanyola, 47 - Tel 674 06 66

08190 SANT CUGAT

Page 21: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 21

MUSICA I

Gairebé trenta anys d'amistat amb la cantant i de treball rigorós d'anàlisi de la seva obra avalen l'escriptor i periodista Joan Manresa com la persona més preparada per firmar un llibre sobre Maria del Mar Bonet. Edicions de la Magrana acaba de posar a la venda la primera biografia que acosta els lectors a la personalitat i la carrera artística de la cantant.

Maria del Mar Bonet, de prop L'escriptor i periodista Joan Manresa publica a La Magrana el primer llibre biogràfic sobre la cantant mallorquina

XEVT PLANAS • Joan Manresa és la persona que ha seguit més de prop la trajectòria musical de Maria del Mar Bonet. L'escriptor i perio­dista de Felanitx, autor del treball 25 anys de Nova Cançó a Mallorca i profund coneixedor de la música popular de l'àrea mediterrània, ja va realitzar fa 28 anys, el 28 de desembre del 1966, la primera en­trevista que va concedir la cantant.

L'interviu va ser a l'àtic del carrer de sa Pelleteria, al barrí de sa Calatrava de la Ciutat de Mallorca, on Maria del Mar Bonet va néixer el 27 d'abril del 1947, aviat farà 48 anys. Des del 1966, Joan Manresa ha difós amb més rigor que ningú l'obra de la can­tant, a través dels seus textos en publicacions periòdiques i dels es­pais radiofònics que ha presentat durant anys.

En la biografia que li acaba de publicar Edicions de la Ma­grana, subtitulada Una dona ma­rinera, Joan Manresa sintetitza tots els seus amplis coneixements sobre la que va ser la catorzena component del col·lectiu de can-tautors Els Setze Jutges, al qual es va sumar per influència del seu germà, Joan Ramon, que en formava part.

El relat biogràfic de Joan Man­resa s'inicia amb anècdotes dels orígens familiars de Maria del Mar Bonet. Explica, per exemple,

com la seva mare va conèixer el seu pare, periodista al diari Ba-leares, quan ella hi va anar a oferir articles sobre dietètica.

El repàs a la vida de la cantant recorda instants especialment sig­nificatius de la seva carrera, com l'entrada a Els Setze Jutges, la incorporació a El Grup de Folk de Barcelona, el recital a la sala Olympia de París amb Ovidi Montllor i la rebuda del prestigiós premi de l'Académie Charles Cros, de l'Estat Francès.

En les abundants fotografies que es recullen al llibre, Maria del Mar Bonet apareix al costat de Daniel Viglietti, Paco Ibànez, Maria Dolores Pradera, Antoni Parera Fons, Lluís Llach, Raimon, Massiel, Marina Rossell, Georges Moustaki, Milton Nascimento, Manel Camp, Joan Manuel Se­rrat, Joan Bibiloni i Zülfü Liva-neli, entre altres cantants i músics.

Fotografiada amb el company

També se la pot veure al costat de personalitats com el metge Se-vero Ochoa i el ballarí Nacho Duato. En la penúltima il·lustració del volum, Maria del Mar Bonet surt fotografiada al costat del seu company, J.A. Martín Curty, per primer cop en una publicació.

La biografia es completa amb un documentat apartat que aporta dades cronològiques, discogràfi­ques i bibliogràfiques.

Maria del Mar Bonet, en tres moments diferents de la seva carrera. A l'esquerra, en una foto de Toni Catany del final dels 60. A la dreta, amb Albert Moraleda a la meitat dels 70. A baix, en una foto del 1988.

DISCOS

«Nexsò» DIVERSOS Editora: CDR. Format: CD. Gènere: Rock.

U Nexsò recull una mostra del repertori de les quatre bandes que ha seleccionat el jurat d'un con­curs de rock organitzat per la sala Nexus i la botiga de discos Tecso, de Vic. Ós Pedrer, el conjunt gua­nyador, hi aporta sis cançons, en les quals alguns potser trobaran influències de Karda Fàstik. Neat-les Miris —un dels grups més di­vertits que han sorgit a Osona en els últims anys—, L'Esperit de la Criada —que sorprèn amb el seu rock instrumental— i Trips, els tres altres escollits per apa­rèixer al compacte, hi intervenen a raó de dues peces cada un. / x.p.

«Santa Festa» THE ELECTRON1A CORPORATION Editora: Süicone Records. Format' Maxj-single. Gènere: Màquina.

• En un temps en què a les dis­coteques s'imposen la màquina i el bacallà, publicar un disc amb un referent com La Santa Espina —encara que només sigui per ci­tar-lo musicalment de passada— pot garantir un cert èxit entre els clients d'aquests locals que ex­pressen el seu nacionalisme amb símbols com la sardana d'Enric Morera. Joan Blasco i Yago Gar­cía han convertit La Santa Espina en Santa Festa, i animen els qui ballen a les pistes amb els crits La Santa Festa no para de ballar!, Endavant! i Som-hi!. i X.P.

«Stoner witch» MELVINS Editora: Atlantic. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Rock.

• Noves notícies de Dale C, King B i King B, més coneguts com Melvins, autèntics precursors del grunge. Baix, guitarra i bateria al servei d'un so extremadament ele­mental, que connecta per via di­recta amb el hard rock dels 70. El trio és especialista a crear au­tèntiques allaus d'electricitat, i a Stoner witch això es concreta en 11 cançons, la majoria de les quals són d'execució molt i molt lenta, i fins i tot alguna —Lividity— gai­rebé atmosfèrica. És enganyós: Melvins no necessita la velocitat per crear sensacions realment ex­tremes. / XAVIER CASTILLÓN

«Compaííía General del Ruido» COMPANÍA GENERAL DEL RUTDO Editora: BMG-Ariola. Formats: CD i K7. Gènere: Rock.

• Primer àlbum d'aquesta banda, que es mou físicament entre Bar­celona i Banyoles i, estilística­ment, en aquest terreny indefinit anomenat crossover. A part d'al­guna balada esporàdica —Historia de H—, el gruix del disc el formen una amalgama de guitarres con­tundents sobre una base rítmica derivada del funk. Tampoc no hi falten fragments de rap —Poli­cromia—, amb resultats bastant respectables. Tot i que ha sortit a la llum en un moment molt propici per a aquest tipus de pro­postes, CGR sembla molt més que un producte de temporada. / X.C.

«El espejo»

OIL Editora: Zafiro. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop-rock.

• Carlos Torero i Ricardo del Castillo són dos músics amb una trajectòria professional tan llarga com impecable. Torero havia estat bateria de grups tan diferents com ara Espasmódicos i Radio Futura, i també havia format parella ar­tística amb Mercedes Ferrer. Pel que fa a Ricardo del Castillo, va ser component d'una de les úl­times formacions de Glutamato Ye-Yé. El seu projecte conjunt, OU, té ja tres àlbums en el mercat, l'últim dels quals, El espejo, de­mostra el seu talent per crear can­çons pop amb mil influències diferents. / x.c.

Page 22: Diari de Sant Cugat 074

22 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de desembre de 1994

LLETRES I

Focs d'artifici l·.GATSl·N/.l·I.·· Autora: Maite Nogué. Editorial: Columna. Pàgines: 222.

l'ONl,' l'I ICIDl-VAl.I.

A ddis en ri7, primer llibre que publica Maite Nogué (Banyoles. 19d2). tota' la matèria narrativa es mou

exclusivament dintre de l'ambit sentimental, pot fins i tot semblar que ho faci d'acord amb el codi que regeix el gènere melodramà­tic. Però un dels grans encerts de l'autora es haver esquivat Ics estridències del color rosa i ha­ver-se centrat en la claror i l'obs­curitat d'una contemporània his­tòria d 'amor i desamor, d'encon­tres i desencon t res entortol l i ­gant-se com els traços d'una es­piral i que. finalment, deixen obert el camí cap al futur presentat al primer capítol. Mes encara: Maite Nogué no s'acovardeix a l'hora de radiografiar les estacions de la crisi, i s'escapa de la comoditat que representaria narrar la pro­gressiva desintegració de la pa­rella protagonista a base de si­lencis i suposicions còmplices i sobreentesos pel lector segons la seva experiència tic la qüestió. Go­sa, en canvi, endinsar-se en la descripció detallada del camí que condueix, des de la mes entra­nyable unió, cap a una separació si fa no fa inevitable. 1, el que és més important, en els moments més aconseguits prescindeix de l'obvietat psicològica convencio­nal i es centra en l'espai mental de la intuïció i l'alienació que guia l'actitud d'una parella que pertany a la generació del benestar.

Amb la precisió d'un entomò-leg, l 'autora va escandint els pas­sos i els mals passos dels dos pro­tagonistes, les esquerdes que apa­reixen on el lligam semblava més consistent, contempla microscopi-cament els interrogants que plan­tegen els dubtes sobtats, els espais morals encesos de cop i volta on moments abans hi havia tan sols unes cendres a punt d'escam­par-se. Traça matemàticament les condicions del desballestament de dues persones que sense pen-sar-s'ho es descobreixen soles, En certa manera. Gals en zel es pot llegir com el reportatge d'una obervació fenomenologica dels es­cenaris i els gestos i els compor­taments d'una parell.i durant el temps d 'una crisi sent imental . Quan Maite Nogué s'aparta d'a­quest territori i assaja el pas cap a una òrbita més narrativa, quan opta per l'acció i la creació de situacions, la novel·la perd en efi­càcia i s'evidencien amb claredat les càrregues que arrossega.

Gats en zel és una novel·la que funciona sense la xarxa de cap tradició consistent que l'empari perquè està escrita a cops de sin­ceritat i amb massa ímpetu, amb una il·limitada confiança cap al poder de la ficció, sotmesa a l'in­terès de l 'anècdota. Exigeix al lec­tor que sigui capaç de dissoldre's dins el món imaginari que se li obre al davant. Pot aconseguir-ho perquè l 'autora no pretén ni la renovació ni l'exploiacio de les lleis del gènere, sinó. sobretot. no avorrir. Maite Nogué tria una militància ben concreta, la de mantenir en flames l'ohjcctiu del gènere novel·lesc: explicar una

duts fn zel és la primera novel·la que publica Maite Nogué. Foto: EUDAl.D PK'AS

història amb passió, suscitar l'a­rravatament entusiasta que impe­deixi que el lector arraconi la lec­tura. Però també aconsegueix que es senti una recança per la poca exigència formal que planeja per tot el llibre i que fa que coixegi massa, per la poca consistència que entre ells tenen els diversos blocs narratius, per l'absència d'u­na definida voluntat d'estil i que al final pot anar esborrant en el record del lector els mèrits dels bons moments localitzats. És un

estil poc treballat, com si la no­vel·la hagués estat escrita a raig i l 'autora s'oblidés de polir la tex­tura de cada sintagma i es con­formés amb constatar que la his­tòria i els personatges anaven avançant pels camins establerts. Dénia la impressiéi que Maite No­gué es deixa temptar per la t rampa de la facilitat. Diu coses interes­sants però no sonen bé, en el to de les notes s'hi descobreixen massa dissonàncies.

Un cop acabada la lectura de

Gats en zel, el lector desitjaria a la Maite Nogué que no pogués escriure mai més una sola línia sense aquella terrible sensació de saber que totes les paraules de l'idioma s'han convertit en el seu enemic personal, sense una cons­ciència claríssima que tot el que escrigui serà un irremeiable fra­càs. Només llavors, n'estic segur. sabrà canalitzar tots els gavadals de talent que en aquesta novel·la es dispersen i exploten com mo­mentanis focs d'artifici.

NOVETATS

TERENCI MOIX

VENUS BONAPARTE

"Venus Bonaparte» Autor: Terenci Yloiv Editorial: Planeta Pàgines: SI2.

H Terenci Moix ret el seu ho­menatge personal a Paulina Bo­naparte, la germana de Napoleé> —que va ser definida per Stendhal i Chateaubriand com «la dona més bella del mé>n»—. en la seva da­rrera obra en llengua castellana. Publicada al mes de novembre. i ja amb la segona edició al carrer. Venus Bonaparte representa el re­torn de Moix a la novel·la his­tòrica. gènere que li va reportar excel·lents resultats de vendes a ,\'r> digas que fue un sueno i El sueno de Alejandría. L'obra, qua­lificada per l'autor de «novel·la romàntica», vol ser un acte d 'amor a la ciutat de Roma i un retrat dels seus costums i modes en el període que va des de la Revolució Francesa fins a la instauració i l'ensulsiada de l'imperi napoleò­nic. Ln aquest marc trobarem Paulina, que, instal·lada en un pa­lau al costat del Tíber. viu ex­periències apassionades i recorda al mateix temps la seva sumptuosa vida anterior a París i la terrorífica odissea a l'illa d'Haití.

«Marcel·lí Roqueta» Autor: Sempé. Editorial: Pirene. Traducció: Albert de la Torre.

M L'editorial Pirene publica dins la seva col·lecció d 'humor juvenil La Pera una història escrita i il·lus­trada per Sempé. amb traducció d'Albert de la Torre. I'l prota­gonista és Marcel·lí Roqueta. un noi totalment normal, sj no fos perquè té la rara i empipadora qualitat de posar-se vermell cons­tantment. excepte en els moments que tothom s'hi posaria. LI seu amic Bernat Rastrell, en canvi. tot i que també és un noi normal. té la qualitat de no constipar-se mai i d 'esternudar sempre.

«Noms propis» Autor: Ferran Soldevila. Editorial Barcelonesa d'Edicions. Pàgines: 179.

• L'historiador figuerenc Enric Pujol, autor d'El descrèdit de la història, i profund coneixedor de l'obra i la personalitat de Ferran Soldevila (1894-1971), ha tingut cura de preparar aquest volum que. amb el títol Mols propis, reu­neix un conjunt d'articles de l'his­toriador, literat i periodista que tenen com a comú denominador el fet de referir-se a un contem­porani seu. Els escrits, donen tes­timoni de l'amplitud d'interessos de Ferran Soldevila, que abasten una interessant panoràmica hu­mana. En molts casos s'imposa l 'homenatge pòstum —Duran i Reynals, López-Picó. Lluís Segalà, Carles Rahola. Antoni Rovira i Virgili, etc.—, però també hi ha reflexions, retrats i comentaris que no parteixen de motius no obituaris. sinó d'una conferència pronunciada, d'un tema d'actua­litat. etc.

J o r g e l .uis B o i u e s

Inquis ic i o n c s

«Inquisiciones» Autor: Jorge Luis Borges. Editorial: Seix liarral. Pàgines: 173.

M El primer llibre en prosa de Jorge Luis Borges va aparèixer publicat el 1925, quan l 'autor en­cara no havia complert 26 anys, i no s'ha tornat a reeditar fins ara, a Seix Barral. Els assajos del llibre contenen una part impor­tant de les preocupacions centrals de la futura obra de l'escriptor: hi apareix el Borges entroncat amb la tradició de la cultura cas­tellana. parlant de Quevedo, To­rres Villarroel, Unamuno, Herre­ra Reissing, Ramon Gómez de la Serna o Cansinos Assens, el vinculat al llegat cultural anglo­saxó —des de sir Thomas Browne fins a Joyce. sense oblidar la fi­losofia idealista de Berkeley— i el que dialoga amb el món ger­mànic, com a traductor, en aquest cas. de tres poetes expressionistes.

«Era una dona com les altres•> Autor: Francesc Trabal. Editorial: Quaderns Crema. Pàgines: 141.

• Quaderns Crema continua la

seva tasca de recuperació de la narrativa de Francesc Trabal (Sa­badell, 1899 - Santiago de Xile, 1957), amb l'edició de la novel·la Era una dona com les altres, pu­blicada per primera vegada l'any 1932. L'autor, membre del grup de Sabadell i mestre de la ironia, pren la infelicitat com a tema cen­tral d'aquesta història, en la qual però, com és habitual en ell, de­fuig el melodrama, la psicologia o la truculència, i fa passar l'acció pel sedàs de l 'humor. La narració comença en el moment que dos desconeguts es troben a l 'ente­rrament d 'una vella amiga, l'E-rènia. En el recorregut de l'es­glésia al cementiri enceten una conversa que posa al descobert que la defunció de l'amiga co­muna —una nena que es va fer dona sense adonar-se'n i a la qual la contemplació de dos coloms fent-se carícies li va desvetllar «una mena de set que ja mai més no pogué apagar— s'ha pro­duït en circumstàncies estranyes.

«La historia del silencio» Autor: Pedró Zarraluki. Editorial: Anagrama. Pàgines: 202.

• El barceloní Pedró Zarraluki ha guanyat ex aequo el premi He-r ra lde de novel · la 1994 a m b aquesta narració, que es publica dins la col·lecció Narrativas His-pànicas. L'autor d'El responsable de las ranas —premi Ciutat de Barcelona— presenta ara la his­tòria d'una parella que decideix embrancar-se en la preparació d'un llibre sobre el silenci i no tarda a descobrir que el silenci apareix a tot arreu, en l'insomni de Scott Fitzgerald, en els escrits d 'Auden o a la tribu dels ma-baanes. Amb el temps, arribaran a sospitar que cada persona es

relaciona amb els seus propis si­lencis d'una manera semblant a com ho fa amb les seves pròpies mans, i s 'adonaran que els silencis importants, els que haurien de figurar al seu llibre impossible, són els petits secrets que ens per­meten sobreviure, les mínimes traïcions amb què s'alimenta l'a­mor, els sentiments inconfessa­bles.

«L'hivern a Belleville» Autor: Ponç Pons. Editorial: Cruïlla. Pàgines: 141.

H La darrera novel·la del menor­quí Ponç Pons (Menorca, 1956), editada a la col·lecció Gran An­gular, és l'autobiografia d'un ado­lescent illenc que vol ser escriptor i comença els seus estudis a la universitat. Durant l'estiu, treba­llarà al sud de França i anirà a viure a París, on escriurà aquesta novel·la, que és la història d'un amor apassionat i una crònica del dur i difícil camí que ha d'afrontar per ser fidel als seus somnis. Ponç Pons també ha publicat a la col·lecció Gran Angular la no­vel·la Memorial de Tabarka.

Page 23: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 23

I LLETRES I

Jaume Vallcorba creu que s'ha parlat molt de la relació del noucentisme amb la Mancomunitat , però no pas dels seus fonaments estètics, que vinculen

el moviment a un de més ampli —que, tal com exemplifica, s'expressa en la reacció antisimbolista a França— que proposa la represa de la cultura me­

diterrània. D'aquí, el classicisme ra­cionalista és una resposta al Roman­ticisme nòrdic i sentimental. El resultat és Noucentisme, mediterraneisme i clas-

J A U M E V A L L C O R B A . Editor. Romanista. Autor de «Noucentisme, mediterraneisme i classicisme»

«El noucentisme no són quatre burgesos carques» IMMA MERINO

H A l'entrada de les dependències de l'editorial, a Barcelona, hi ha apilonats uns cartells que repro­dueixen un lema: Quaderns Cre­ma, quinze anys d'independència.

—«Per què remarcar la inde­pendència? És que hem funcionat amb una independència de criteri i econòmica. Aquesta editorial ningú no l'ha manada, ni l'ha pres-sionada. No hem fet altra cosa que el que volíem fer. El resultat és un catàleg fet amb total in­dependència de les modes.»

—Però s'ha volgut crear una certa moda amb Quaderns Crema?

—«És que una cosa és la moda i l'altra és l'estil. I ens hem mogut d'acord amb un estil de fer coses al marge de la moda, l'oficialitat i els premis. Al capdavall, és un estil que acaba afavorint la lite­ratura i la qualitat. A vegades m'he pogut equivocar, però si també hem tingut una cosa clara és que no hem fet exclusions pel que fa als gèneres, considerant que no n'hi ha de primera o segona divisió. Una cosa com Pasta gansa pot ser perfectament vàlida si compleix els objectius que es pro­posa. És que no n'hi ha, de gèneres excelsos. Ara bé, és curiós que l'únic que sempre ha mantingut un cert prestigi és la lírica.»

—Els noucentistes, en canvi, sí que sembla que apostaven per una jerarquització dels gèneres. Atès el realisme del gènere, no els agra­dava gaire la novel·la.

—«No establien ben bé una je­rarquització. Més aviat separen actituds creatives. El moviment noucentista, com la resta de me-diterraneistes, vol recuperar un es­tat d'esperit creatiu propi. És una manera d'acarar-se a l'obra ar­tística que no té res a veure amb l'organització d'un rànquing de gèneres, sinó amb la represa d'un esperit perdut arran de la inge­rència del pensament nòrdic, ger­mànic. Aleshores, la represa és una invocació al classicisme, es­tableix un cànon estètic en què la sentimentalitat i les emocions personals no tenen cap paper. És una reacció contra l'art nòrdic, qualificat de bàrbar i que, de fet, es correspon amb el Romanticis­me. Apel·lar al classicisme signi­fica mantenir el jo a distància.»

—En el seu assaig, hi ha la voluntat explícita de desmarcar el classicisme de l'academicisme.

—«És que, en el cas del nou­centisme, sovint hi ha hagut una identificació. En tot cas, cal tenir present que, en el moviment, hi conflueixen moltes persones i que no totes tenen la mateixa actitud. Hi ha una tendència més oberta, creativa, innovadora, moderna i europeista —que és la que a mi m'interessa— i una altra de més tancada i restrictiva. En relació amb el cubisme, per exemple, la primera tendència hi troba moltes afinitats perquè, de fet, exempli­fica l'austeritat, el despullament, el distanciament, l'ordre de la rea­litat. Així, a La veu de Catalunya, en un número de l'any 1912, Eu­geni d'Ors defensa el cubisme com a model d'art. Però també és cert que, en aquest mateix número, Folch i Torres es carrega el cu­bisme i diu que és una pallassada. I no és que hi hagi una evolució d'una a l'altra, sinó que les dues tendències conviuen. Però hi són les dues, de tal manera que quan Joan Brossa encara, d'una cosa

Jaume Vallcorba ensenya literatura de tradició europea a la Pompeu Fabra de Barcelona. Foto: NÚRIA SANTIAGO.

llepada, en diu noucentista té raó, però de manera parcial. De fet, tal com he escrit en un article inclòs en el catàleg de l'exposició sobre els inicis del nou­centisme que ara s'ha inaugurat a Barcelona, considero que una de les pervivències del mi­llor noucentisme són les sextines de Brossa. No sé si li agradarà gaire.»

—Potser el durà a repensar la seva valo­ració del noucentisme. —«Així ho espero. Ara, també l'entenc, perquè no pot negar-se que hi ha noucentistes car­ques. Però, repeteixo, no es tracta només de quatre burgesos car­ques. Un detall que em sembla revelador és que Josep Maria Junoy, a La Publicidad, anun­cia que una exposició de les es­cultures de Casanovas escanda­litzarà burgesos i arcaics. Ara bé, com que aposten per un art fi­guratiu en un moment en què les avantguardes comencen a im-

«El noucentisme forma part d'un moviment més

ampli que representa una reacció contra l'art nòrdic, qualificat de

bàrbar i que, de fet, es correspon

amb el romanticisme sentimental»

posar-se a Europa, hi ha un cert prejudici pels quals se'ls considera amb excessiva facilitat uns reac­cionaris a nivell artístic. Però mira,

i no sóc l'únic que ho penso, no crec que l'art abstracte sigui necessà­riament un art de pro­grés.»

—Els noucentistes són clàssics i moderns?

—«No cal oblidar que el noucentisme és allò propi del nou-cents —del segle XX-, que es contraposa al Ro­manticisme del XIX. I, bé, el que pretén Eu­geni d'Ors no és col·lo­car partenons als rebe­dors de l 'Eixample. Quan s'apel·la al racio­nalisme, a l'harmonia, a l'ordre del pensament

Iffffïlf grec, com a fonament de la cultura mediterrà­nia, representa una ma­

nera d'aproximar-se a les coses —que és l'important— que re­butja la sentimentalitat i aposta per la intel·lectualitat. Del que es va en contra és del líquid verbal, de la sentimentalitat tova, que en­

cara ara es manté viva.» —A més d'Eugeni d'Ors, es re­

fereix al pintor Joaquim To-rres-Garcia i a Josep Maria Junoy com a figures representatives a Catalunya del corrent de recu­peració del classicisme lligat al mediterraneisme.

—«L'anàlisi que he fet també es podria aplicar a altres, com ara Josep Carner o Joaquim Su­nyer. De fet, aquest breu assaig pretén ser una invitació perquè altres continuïn en aquesta línia de recerca. Però si he triat aquests tres personatges és pel fet que exemplifiquen que el moviment va tenir diversos fronts. A banda del cas singular d'Eugeni d'Ors, Torres-Garcia era un pintor. I Ju­noy, del qual he fet l'estudi i edició de la seva obra poètica, era crític d'art, poeta i agitador cultural. A aquest últim el trobo en un moment en què escriu en castellà, fet que recorda que no és un mo­viment estrictament catalanista, tot i que Junoy després es con­vertirà al catalanisme i, bé, més tard també serà franquista.»

—De la recent polèmica en re­lació amb el premi Sant Jordi no en vol parlar. Diu que està cansat.

sicisme. Apunts per a la Història d'una Estètica, en què exemplifica amb els casos d'Eugeni d'Ors, Joaquim To­rres-Garcia i Josep Maria Junoy.

Una recerca dels principis estètics sense entrar en matèria política

I.M. H Quan vaig demanar a Jaume Vallcorba si era possible fer-li una entrevista a propòsit d'aquest seu últim assaig, l'editor i filòleg va comentar-me que el llibre havia despertat un interès que no es­perava, tot i que hi afegia que potser s'explica pel fet que gairebé ningú no s'ha preocupat de l'es­tètica noucentista, mentre que hi ha molts treballs sociològics en què s'insisteix en els noucentistes com a intel·lectuals orgànics.

—«Del que no he volgut parlar, perquè precisament se n'ha parlat molt, és de la seva vinculació amb el projecte polític de la Manco­munitat. Tot i que també caldria tenir present un fet com ara que la deïenestració d'Eugeni d'Ors va començar amb la publicació de News fivm Nowhere —Notícies d'enlloc—, que va interpretar-se com una apologia de l'amor lliure. Més d'un va considerar que no podia ser que algú a prop del poder impulsés la publicació d'un llibre d'aquesta mena. I, bé, ja se sap que després es passarà al castellà, etcètera. Però abans va fer alguna cosa tan important com la creació de la xarxa de biblio­teques. Si ara en tenim, és gràcies a ell. Vull dir que a aquests in­tel·lectuals orgànics els devem prou coses, com ara l'Institut d'Es­tudis Catalans, la normativa or togràfica, el projecte de la Fun dació Bernat Metge, etcètera.»

—En tot cas, quan fa referència al moviment de recuperació rae-diterraneista a França, que s'o­posa al simbolisme, deixa clar que s'ha ocupat dels seus principis es­tètics sense interpretar els polítics. De fet, l'afirmació pot extrapo­lar-se a la resta de l'assaig.

—«Certament, no hi he volgut entrar, en qüestions polítiques. A més, en el cas dels francesos, ja se sap que un dels seus repre­sentants, Charles Maurras, era l'ultradreta d'Acció Francesa.»

—Però l'antigermanisme estè­tic, que es fa evident en el mo­viment, no té relació amb el clima de pre I Guerra Mundial?

—«L'antigermanisme és més tàctic que res més. L'art germànic, nòrdic, s'identifica amb el sub-jectivisme, el sentimentalisme, l'obscur. És la contraposició a la mediterraneïtat, que es vol recu­perar com a tradició pròpia. I la mediterraneïtat es presenta no només com una opció estètica, sinó també com una manera de vestir, de parlar, d'estructurar la política, etcètera. D'Ors, per exemple, afirma que tot ha de ser mediterrani. Però també cal tenir present que, sobre la I Gue­rra Mundial, el mateix Xenius la considera un gran error. En un país dividit entre germanòfíls i aliadòfils, ell, que defensa el re­torn a la mediterraneïtat, parla de la unitat moral d'Europa. Això fa que rebi pals de tots costats.»

—La seva conversió al fran­quisme fa que no es valori prou l'aportació intel·lectual deXenius?

—«Aquest fet pesa. En tot cas, és un tipus ben interessant, d'una gran finor intel·lectual. Hi ha qui diu que, quan va marxar a Madrid, no vam perdre res, els catalans. No puc menys que contestar: 'A-nimal, què dius!'. A Quaderns Crema anem publicant la seva obra. I, bé, tenim molts exemplars al magatzem. Però continuarem, perquè val la pena.»

Page 24: Diari de Sant Cugat 074

Baxciïona * Sant Cugat '*'!

ESBART SANT CUGAT

Mgdta.6 TaL6752652

Tai part. S74 63 91 SANT CUGAT DEL VALLÈS

fftik - Gènere de punt

interior

- Llenceria home/dona

c/ Sant Antoni, 19 Tel. 674 00 97

08190 Sant Cugat del Vallès

X a r c u t e r i e s

FELIU GRML Pernils d e s d e 8.M) k y i assort iment d e lots i

c is te l les de Nadal

Plaça Pere San. I I - Tel. 675 56 63

m CENTRE D'ESTUDIS I REFORÇ

EGB - BUP COU - SELECTIVITAT

Estudi vigilat

IV Balmes, '59 Tol. í ^ - 44 H! - Fax 589 15 87

SANT CUGAT

»

$ K41J OI J

m^ïiM*

orei

x, 5

8 -

tel.

589

00

ANT

CU

GA

T D

EL V

AI

MQN j V

alId

81

90

S

• COSMÈTICA o 'DIETÈTICA 'REGAL 0CEMO1O7O

^

futucU

AGENDA CLLTLRAI

// PREMÍ GAUSAC DE ÜECERCA 3995.

lr CONCURS DE PESSEBRES^ DOMICILI DE MIRA-SOL

PESSEBRE VIVENT AL CASAL -CULTURAL DE MIRA-SOL

COR INFANTIL! JUVENIL SANT CUGAT Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmftrifi' tallers complementaris. .

ACTIVITATS AL CENTRE CÍVIC DE LES PLANES Taller de música de banda, de costura, de guitarra, de manualitats, Casal de Joves, Escola d'Adults, ' activitats físiques per a adults.

ACTIVITATS AL CASAL CULTURAL DE MIRA-SOL

' DIBUIX, PINTURA I ESCULTURA PERA ADULTS B s dimarts, de 5sa 8 de la tarda. TALLER DE NATURA PER A NENS I 1ÇENES D£ 7^42 ArWS «Descobrint ét nostreèrrfÇrnï. Els dissabtes, cle 10 a 13 hores, al Casal Cultural de Mira-sol.

mAKTiMOSTRA D'ART ORlàffJAL lr Í3r diumenges de cada mes, al mati dé 9-a 14 hores. A la plaça 'Monestíc.

S

Page 25: Diari de Sant Cugat 074

MENJA POC I PAEIX BÉ

Plaça Pere San, 9 - Tel. 674 00 60 08190 SANT CUGAT DH. VALLÈS

FRUITA SELECTA

FRUITA TROPICAL

CISTELLES DE FRUITA

I VERDURA DES DE 3.000 PTA

Servei gratuït a domicili

Mercat Municipal Pere San Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 44 81

MATALAÍS&EQIA

n iJcL

Kossdló, 2 - Tel. 589 32 89 OR 190 SANT CUGAT D E VALLÈS

TALLER MECÀNIC J. TRABAL

Climatització Alarmes Contaminació Susp., direcció i frens So, telèfon mòbil Bateries injecció

Rbfo. Celler, 27 (cantonoda Bdmesl

08190 Sont Cugat del VaHè»

JeL 6746966 • Fox 674 67 16

CAL CRISPIN i

/t%ticle& de *ey*t

Santiago Rusinol, 23 - Tel. 674 03 08 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

I Festa 0RGAN1T7ACIÓI

ARTICLES DE FESTA

REGALS

( LUÇOS

ESPELMES

W t T í . A l Dl·l VAIlfcS

*

VALLÈS NET Centre de

neteges

S.inl K.irnun, 4. h,iisos

Ti-i. i l , ] \ (.'•••I f i ' l 18

f i f l ; <)() SANT C U G A T DEL VALLÉS

S.Rw«ol,41 Tel. 674 42 5*

SANT CUGAT DEL VAUÈS

L'MA DELS

QUALITAT I

BON SERVEI Mercat Pere San, 125-126 Tel. 589 38 06 SANT CUGAT

MILAR TOBELLA

S& tttüUonA %e$al& fien <t oqueatet £e4tc4>

Santiago Rusinol, 49 - Tel. 674 06 57 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

CREACIÓ I DISSENY

JOIERS- TALLERS PROPIS

OCTAVK) SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT

LES MILLORS MARQUES f 5 ANYS AL VOSTRE SERVEI I

- « - * D ME<5A »_.A B«lT^o ftamOton KRONQS *JUNCHANS "*»««£><**

Santiago Rusinol, 40 - Tel. 674 58 54 SANT CUGAT

Page 26: Diari de Sant Cugat 074

• A N I M A L S '

• A N I M A L S P E R R U Q U E ­

R I A C u - ' - r o.. . , : - • - ! • •

kx-ai .= 7T 569 l ' i 29

• D I S P E N S A R I V E T E R I ­

N A R I : * . •«,'••'i • • i

• LA F A U N A

• V E T S A N r

Tt 675 05 12

• G . C . I . C O N S U L T I N G

Sant B o n a v e n t u r a , 8 Ént l .

TT 675 49 05

• A U T O - E S C O L A C A ­

S A S Ua- l o re t l . 47

TT 6 7 4 14 97

• A U T O - R E C A M B I O S

V A L L È S Cdmi de la C r e j

• A U T O M Ò B I L S T M G

f * . · | - 1 i , l A l l j r i S d a

.Ï4-.V.

• N I S S A N R O M A N Mar

;- i -t l 4 i

TT 675 45 79

• P À R Q U I N G T O R R E -

j B L A N C A Av ' j r r e D a r c a .

. H <•* al jc i - . i tqe

! TT 589 24 81

Instal·lacions

Reparacions

CALEFACCIÓ

AIGUA

ELECTRICITAT

REGS AUTOMÀTICS

PERA JARDINS

Av. Costeltot, 73

Tel. 589 61 25

Tel. mób. 908 94 44 79

• C O L H O R A Pg

b lanca 1 P - M

• F O T O • I D E O F R

II

TT 6 T 4 7 9 6 8

mmm • JO IER IA M r e as c V

doreix 33 TT 674 99 40

• JOIERIA A U G E T c.

t iagc R j s i r o l r u m 4Í.-

t r 674 58 54 S a n C K I . V

• C A S A D E L E S C O R T I -

j N E S v r : :n r i í i l ag . i e i 2f i

* ^ . i o t r 6 9 7 20 7 1

j j u w p w \ -

, « M I L A R T O B E L L A •-

l i ago Rus inc l J-i • R E N A U L T A C E R S A | w 6 7 4 06 57

V 589 26 49

ELECTRICITAT FONTANERIA -CALEFACCIÓ Llar, comunitari i empreses. Instal·lació i monlenimenl

Jmrm 1 NSTAL.LACIONS

& MING0» demani'ns pfessypost oi 674 4144 SERVEI TÈCNIC AUTORITZA!

B l·ALGL'KRÀ

Tapisseria Decoració

.,' VilU I i.*v:ii:

k i fi?? : i ni OSl'XI Sani Ciij;;il

ilel \ allès

• • P E R R U Q U E R I A A . SA- . • T A L L E R M E C À N I C P

| L I N A S C S a r l Jo rd i , 25 j C A N A L S C S a i : . .oren:,

T T 6 7 4 8 9 15 | 27

*e';:ix>3! TT 674 63 62

• P E R R U Q U E H I A C A R - ~ Ï , : A ' " '

M E N C E B A D O C S a n i • T A L L E R E S M E N A Pas-

ï r j 33 b a r i C u a a t ! se iy ï o - r e b a r c a '2

TT 675 33 01 t r 6 7 4 53 01

• P R E S E N Z A M a r l o ' e !

r TT 5 8 9 46 51

• C O P E R S E

TT 674 62 39

• B O R R À S -

l a . 2-5 :ocal 1

TT 675 35 00

( V I L A R A S A U C I T R O E N

1 T t T 4 13 21

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A M I ta M i i I

TT 589 02 71

^ G / J ' J ' . Í G > :

Ai '< s \ 1

EXPOSICIÓ I \E\L)V

VALLDOREIX ".i

TMLER: ORIENT. hH

TEL. f>7 29II . '

f\\ f."- 2« i i i

SantCu >at drl U l l i s

• G R A N J A S A N T D O ­

M I N G O c P e - j s : 5

• R U B I O .'i i

TT 574 62 99

• B A R - C A F E T E R I E S 3 c 1

i-ar ^ o í s e l r i 2

TT 6 7 4 36 36

• B O K A T A S P a n a p o s p i -

la ' iS-37

TT 589 19 72

• E N G L I S M C n i N E

T I O N ; M. .J

• M E R M E L A D A E X P R É S

CENTRE

AUTORITZAT

": MÈTODE

\'- SEGARRA

"O í Canovas del J « c Castillo. 14

.-• Ttrl. 6751194

• F S F F R A E B E N I S T E

R I A b

• A N T O N I

TT 674 DS 32

I « J O I E R I A S P A D A i

M } 1 t t i

I TT 589 55 49 • i

• J O I E R I A T O U ^

H a . l i ' l 1 4

tr 675 52 52

• S A N B E R 5 - r-

f TT 674 45 i

• D E C M O D E C O R A C I Ó

TT 674 38 92

EL MAS \ r'KDl KLS

niRKl TFS DE'. P-U.T.S

T e l . 675 16 37 servei a domicili

IWii\;illdiirei\.l?H

T 67= [ ) j 5"3

• C O P I I M A T G E I .i

•U: Ct- ' l í : ' " '

TT 589 23 68

• C O P Y G R À F I C ::

Ma ta H TT 675 36 53

• C U G A R T ' l ' r en ; d e

la b ' i TI.I-.I 1 -

TT 6 7 4 43 90

- - - - * W A Y - i N

• G R U P V I B E L L E S t r 6 7 4 0b 93

, A R T S Montse r ra t . 31

• tT 675 20 01

• D G . O A S S E G U R A N ­

C E S R a m b l a !>• >• - T

95 TT 6 7 5 42 0 3

Re* ' Í W Ï : '

• J G A S S O C I A T S l ' i

B a r ' e l c r a ^ h . ; • ••,

TT 6 7 5 30 12

• M A P F R E ;;>i r , . r , - t l a n

ca TT 5B9 19 95

H*l '«X.X'

• N O G U E R A F R A N C I N O

F r a n c e s c M o r a g a s . 1-3

ent l 1a tT 6 7 5 26 04

Rei '59COC'

• C I C L E S C A R D O N A

, Va l ldore ix 41

• V I N S N O E S A Ba ixada

Sant Sever . 4

TT 589 19 63

He* TÚ0QC

• B L O C K L - t

Sant Cuga t TT 5B9 53 48

v -CXJO;

• C L A R A M U N T I N S T .

Y O G A Riera . 15 ba ixos

TT 6 7 4 21 0 3

SANT C l GAT

GESTIÓ. SA.

Servei

d'Assessorament

Administratiu

Assegurances

generals

i administració

de finques

ü Santiago ftifiiüol 32 ïek 6/517 02 -674 66 69.

Fax. 589 27 74

• P A P I O L - V E N D A I N E ­

T E J A C a n o v a s de l Cas t i ­

l lo. 4

T ï 6 7 4 65 0 0

'ai ''OCCÍ

vmm MÍÉIÈÍÈÍM

• E S P O R T S T E R R A N E U

C' Sant An ton ; * =, u 8 i - « J

S a n i C u g a t

TT 674 62 02

Rí' 'DOOí

• G I M N À S O L I M P O A V

A l l o r s Sala 29 B

Tt 675 37 07

^e' 630CC1

Sósefiruik Mercat Pere San

Parada 123

- SEPVE GRATUÏT

• i DOMIC'J

Tel. 589 44 81

• G E R D S A N T I V E R I

PI t , K r '

TT 6 7 4 00 60

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M

2 P A i | j - •/••• i . r ' - • - - I,

TT 6 7 4 01 74

• A D M I N I S T R A C I Ó

NUM.1 V i .:: r • • •

•C 589 47 42

• A T E L I E R B L A U

TT 569 19 31

• M A R C S V A L L È S

TT 675 49 43

• M E S M A R C S

TT 589 14 29

• E L B O N D E S C A N S

M - d >r. I< - l l

Tt 589 12 ^ 6

• S O L S O N A FL - I i. .

TT 569 32 89

Re' l ' i » : -

CASAJUANA ( , \ l IRÍAS

S \ M JOKDI

Mobiliari

i Decoració.

Matalasseria

Articles per a

nens petits.

ícnïagcRusnol, 37

r'"pf Wqor 6

Sant Cugat dd VaHes

Línies M.T. i B.T. Transformadors

Enliumen.it públic

3iiv je ML' , 25 - Liú - i Tí'vri'sj"'l'.ll 90889 79 fOiwili Fas6o:0s8 'M'si- l fual^Vjfo

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A r/- - . - . i i - i . , ' . ' i . " -

• M A N T S E R V . S A

Ca la l . inya " f i

TT 6 7 4 60 58

str/zítí womLomtow coumsn

ENV1MENT5 UREANSr

NACIONALS I INTERNACIONALS

Paquetería urgent a tot Espanya

675 10 11 9 0 0 300 4 0 0

• L 1 N E A D I R E C T A Enr i

q u e G r a n a d o s , 15 - ' C X Ü

TT 589 0 3 74

fet 1JJÍ0C-

• D R . M U R I L L O , 11 àt ic

dúp iex 200 m- + 70 rrv te­

r rassa 5 d o r m 2 b a n y s *

lavabo sa ló men jado r , cu i ­

na e q u i p a d a a r rnanç ca -

e f a c a o , p a r q u - ig / e n a

c o r r u n t a n a p isc ina.

45 .000 .000 . -

T T 6 7 4 57 16

• PIS À T I C C Mtons Sa­

la. - ' i an , 1 bany. 1 lava-

l'<; ar-ib du txa 40 m* de te-

11 a-v-..-. 1 p l a ç a d e p a r -

<1J 'JOO 000 -

TT 6 7 4 77 76

i r - r . ^ Si, Ret 150052

• P R O P C R E U R O J A ,

àt ic d ú p l e x d ' uns 100 m-,

a m b 3 t e r r a s s e s . 3 h a b .

tot ex ter ior assole l la t , m o l l

t r anqu i l · l a ( s e n s e v e ï n s a

sobre)

18.000.000.-TT ( 9 3 ) 6 7 4 67 15

l-^uesSaca; Ret FS 131 3006

• S O L - N E T P T o r r e ­

b lanca 52

TT 6 7 4 41 49

Ret 7-OOr.'

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sant A n t o n . i

TT 6 7 4 11 82

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t i ago Rus ino l .

• S O B R E A T I C en v e n d a .

D o s dormi to r i s , amp l i m e n -

] a d o r - s a l ó , c u i n a . c a m b ; a

de b a n y . à m p l i e s ter-a?.-

ses

Molt sol b e r c r e r . t a l

15 000 000 -

TT 674 72 54

• À T I C S oe ^ ' 0 m-. A;Ò-

Dats ^ alta cua itat v . d ^ i -

Di i ' ter r a e t a c c c cab le M -

d i a d c - pc-r tes d e = r c j i e

e x t t - ' i o - s r.c- P'.'C v d (»s

c i m a l ' t i :, ir-a i banv et n -

p le ts

TT 588 57 08

• À T I C S de 1?0 m- a R.i-

bi P regun t i ei p r e u el sor­

p rend rà Davan t z o n a e n -

ja -a inada i p a r ; s in fant i ls

a ^ 0 " d s e m ü e s ' d e r c i a i . a i -

ta quatna* en acaba t s , rmi l :

b e r s i tuats D e s de

- 8 COO 0 0 0 -

TT 588 57 08

• V I S Q U I ec un alic a Ru

b; pe l p reu d LJP p.s a San

C u g a l

TT 588 57 08

• S A N T C U G A T

C i I 1

7 > 1 X (

TT 6 7 4 08 97

F S , u r

• S A N T C U G A T a

j f e i I

d j a l i l J I Q i L

r d t (- e

c si Is D a l - ~\ï ^ i -

pn un pa I de

S *)U ) ) ) TT 6 7 4 08 9^

• S A N T C U G A T a

t

i d i t

Í

• U R B A N I T Z A C I Ó

TT 93 674 6 15

•^<ít

• C A S A A D O S S A D A 1

TT 6 T - . 43 24

• P A M O B E S L S i .

• I TT 589 35 23

I V A L L È S N E T S.

i • •• 4 t r 6 7 4 89 1

i C O N 5 ' R U C C I O N E S

ir . rt No

tT 674 63 08

• S Q U A S H S A N T C U ­

G A T Sant Jo rd i , 33 -35

TT 674 98 62

%'. -55OO01

• H I D R O F L O H Av J c a n

FJorras. 54 Va l ldore ix .

TT 6 7 4 75 9 8

W -4600C1

• C L . D E N T A L E3ANA-

R E S F r a n c e s c M o r a g a s

8. 2n

« 6 7 4 18 77

=et •eoooc't

• E S T A N C M O N E S T I R

P laça Oc tav ià 3

TT 674 01 74

V ' Í 'XB I

m

ímmm • M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó F O A P

c Rius I Taulet , 27

TT 674 05 03 Sant Cuga t

• S U M I N I S T R O S V A L L ­

D O R E I X M o s s è n j a c i n t

V e ' d a g u e r 107

TT 674 14 90 Re- >9C0t-

• H l P I C A S E V E R I N O Pg

Ca lado , 12

T T 6 7 4 11 4 0

Ret -tJX'

• O R D I N A S O F T Rfc 'a

C a n M o r a , 4

TT 675 32 03

• V A L L E S T E C N O L O G I C • I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B C r M n c e s c Me- S A p d Ç i i J r i | 1 J j

f a g a s . 25 S a n ! Cuga t , , 539 33 0 0

TT 675 5 8 55 c s » n

'ffrv

mmwiú EU^ORACIÓN

Y G8ANÍTOS NATURALES

Tel. 699 38 98: Fax 588 24 53

C " c . de Terrassq, 9 7

C3191 RUBÍ

REFORMAS

INTEGRALES

DELAVIVIENDA

BANO COCINAS PARQUETS

I MOQUETAS^ CERÀMICA I

Prcsupucslos sin iiiniprcimissi

Tel. 674 05 0 7 Sr. Ferran

mmmmm

mM eson

Tota una tradició

Pt. Octavià 5

Tel. 67410 47 /589 27 02

Sent Cugal del Volies

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T R a m b l a Riba ia l la -

da 34

TT 675 22 28

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T ABons Sa la 21

W 6 7 4 41 6 7

*et 169O0C-

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A F r a n c e s c M o r a g a s .

2 6 TT 6 7 4 0 6 81

nalifflOOI

I • M A I L I N G V A L L È S . S L

Sant n i : r r e n e c . 'C ba -

TT 589 23 71

• T A T E R S S a n i A - l l o n i

Pet

• C A M P M A N Y v a - k l - i i e i *

I c TT 674 14 82

• C A S T E L L V Í S e r v e i s

A d m t s P ius V . I P I 4

T J 6 7 4 12 41

^e- '^)O0'

• D O L C E T S A l fons Sa la

20

t r 6 7 4 42 8 2

M '5TXC-

- - « T A L E D A R I u O M A

• E L S A R C S . S A L Ó O E I 1

T E = 5 T j i i e b l a r i c a K - TT 6 4 58 6 *

19. local

^ MCOJi

— - - - « J O G U I N E S M A R G A

• A I F A C l ra C e r d a i . o l d Sa 1

1B TT 674 43 04 TT 674 15 32

• C A S T E L L V Í H O N D A

R SSPI IC 15

TT 589 32 11 • * NÍI11

• M O T O T R À F I C A l f o n s

I TT 6 7 4 07 73

• P R O M U S A Av

b lanca £-8

TT 589 17 32

• A S S U M P C I Ó M n n e s l i i

t r 6 7 4 36 51

fel - i ' * : '

• R O S I T A - g = u b l l i

Va l ldore ix

TI674 31 47 - r l <0C

• F O R M A S El as Pe.

18-A

TT 675 40 06 -a- UiOiX'

TT 675 55 06

VICOMCA

6 7 4 91 SO 61

ES

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A M

TT 569 29 29 589 35 35

• S U P E R M E R C A T V I

L A R Ó

TT 589 35 82

• À T I C D U P L E X Z o n a

M e r c a t N o u 120 m- * 2 0

r v t e r r a s s a . 4 h a b . sa ló

n e n ] a d o r a m b x e m e n e i a ,

c u n a . 'Of l i ce . . , 1 b a n y , 1

a v a b o . ca le facc ió , m a r b r e ,

p a r q u e t , P V C i c l i m a l i t .

pa rqu .ng i I ras le r o p c i o n a l

p rec iós 22 0OOOOO -

TT 675 33 55 589 26 43

<S» jesl r, I ^ T : D I.-IÒ ^f! -::A

'CC>Kr

TORRESEN VENDA Sa'l Cugcf-VofiÒDrei», oi cosint de l'estoc» FFCC. terrerv ÍC3 rr2 tor-e 100 TI2, qenj. salo d'esta 30 m2, amo. 4 to ï bon1,-;. h de be, onentactó i vistes eiceüents. Sont Cugot-l/oUdoteix ta Pcssetg Rubi, tone' 10 n i , ie"enys 300 ml, menjodof. solo d'esta, ajrKhofhce. 3 dormíons, 2 MT/Í , estudi, colefocció, IMPECABli. Sont CuQcit-Vciktofea. zona I t e Rotg. OPORTUNITAT. ïeneny 1625

m2, tare 90 m? (ompíobles), menjodot, solo d'estar, cuinc, 3 heb, bony, colelocció, traster, piscino amb depuroclorc. Sont Cugat, zona c/ Gronollers, torre o t a o o conronerc, 240 tr.2. mHijooVajino30m2,solod'estoi 50m2,4 donriitotis 11 suitel, 2 bonys, 1 seivei, colekciò, hab. planxa, Irastet, pidí pnvtt amb piscina. Sant CogoHMdoieoi, zona Rambla Verdoguec, tetteny i 133 TI2, te 230 m2, cnef ador solo d'estat 40m2, Mimfíce equipada,

3 domitoré dobles, estudi 35 m2,2 bonys, seivei, calefacció, lot de lot Sont Cugat-Mas Joneí lerienv ?00 m2, torre 90 m2, menjodot sola d'estat, cuino equinoa, 3 hab., bony i tetet Sont Cuoot-ïono el Colomer, tons ooossodo 300 ir? merjado' salo d'esta, cuma-office, 5 hab, (1 suite), solo d'estat, 3 Danys, ser«, estudi omb solàrium, ormons encostals omb «tenors, garatge 3 cotxes, sototeiçj, tiostet, sistema de telusegucetat i caixa torta Sant (ugot-Zono c/ Oiquídn, cosa de dtsseny, terreny 600 m2, Torre 300 m2, tneniodoi solc i'estoi 50 m2,5 oornifons 11 suttcv cuirKhotrke, 2 bonys, servei, calefacció, gocatge 3 cotxes i safareig Sont Orpot-Valldoreix, zona l fscayola, terreny 1405 m2, tem 295 m2 en oro solo planta, rtenjador 16 m2 i solo d'estar 5C n2, cuinooftice 1S m2,4 dormitoris dobles, 2 banys, dos trnters, cete

'fes, calefacció, parquet, garatge 32 m?. piscnc 3n:

• D A N V I L M O T O S . S L

i I t P

TT 675 16 06

FW * Ï X '

• T A L L E R E L E C T R O -

S O L ü So l num, • 9

TT 6 7 4 36 B8 S a r l Ci . r ja l

• Cl D R . M U R I L L O , 1 1 .

A t c r j uo lex . 2 0 0 nv + 70

m t e r r a s s a , 5 d o r m 2

b a n y s • l avabc . salo m e n ­

jador , cu ina e q u i p a d a , ar­

m a r i s , c a l e f a c c i ó , p a r -

q u m g z o n a c o m u n i t a r i .

p isc ina 45 0 0 0 . 0 0 0 •

TT 6 7 4 57 16

Fax 6 7 4 57 54

r-«ai , Rei ,r*:i;r.«x-

PISOS EN VENDA Zona Meicol lorrebtoico, 84 m2, menjador, sota d'esTor amb parouet, aire condicionot, 2 dormitons, cuiniKjffice, bany complet, armaris encastots, Dòrquing, 14.500.000. Zcm Mertat íotrebWo, 123 m2, meniodoi seia d estar 30 n i , aire condicionot, 3 hcb. (uno suitel, cuino-off'ce 2 bonys. C3tefcc: E gas, ormons encastots, pcrquinç. 23 M.

APARTAMENTS EN VENDA M I D I f f i , 135 m2. tepcjof-sola d es:ar 5E rr2 cu.-: amencano 1 <iil, 2 hob. dobles, estudi, bony. ocf : : ( : , jre-nstel bcio llar defex. SANT füGAT-U fLORfST».' 00 m2 de jardí, meriado' sa!c i í t r , cuina, 2 dormitoris, bany, lla de fot. ï !4

nRRENÏSEN VENDA SAtí CJ6AT-Z0NA LA 30NAVOVA Soiar àOO r-2 oceltett í>nent!tió

SANTCUGAT-LAfLORES'A Solar?50ni,cner.rcti:sic. ,'ist: ,. «tel lent 1 SANT CUGAT. Solor 629 a i 2 : ' .000 -n sonda 4. Tinefc :• k VcIrvKíiem FACILITATS j [ FA3AMEN' I

Page 27: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 30 de desembre de 1994 CLASSIFICATS 27

í

4HBFI3— I n c u s a

OFERTES

LLOGUERS A SANT CUGAT

• C/REUS: 90 m2, 2 habitacions, bany i lavabo, calefacció, cuina equipada, pati, pàrquing, perfecte estat. 115.000 Pta/mes.

• C/ALFONS SALA: 112 m2 , 4 habitacions, bany i lavabo, pis exterior, moblat. 90.000 Pta/mes.

• C/GORINA: 100 m2, 3 habitacions (1 «suite»), 1 bany, calefacció, balcó, armaris de paret. 80.000 Pta/mes.

OFERTES

LLOGUERS A RUBÍ

• PASSEIG LES TORRES: Edifici d'oficines. Planta baixa 100 m2, planta pis 184 m1 , dividits en despatxos.

• OFERIM 2 locals comer­cials a Rubí, aptes per a IcAs tipus de comerç. Infor­mació t r 588 57 08 I immobiliària Artur) Rsf.lA 4000005

• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1.700.000-TT 674 77 76 (Irmarte SA). W I BOQiQ

• APARTAMENT molt cènlr ic 50 m*. amb mo­bles, molt de sot. 11.800.000-tt 674 77 76 ilnmaría.SAj Ml80001

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1 -2 dormitoris, menjador-saló amb cuina amer icana, cambra de bany complet i terrassa. Preu venda: a partir de 8.400 000 Pta. « 674 72 54 iRncas Gironella, Rei F<5 10060006

• RUBÍc/ Bages, 112nV. planta baixa. 1 hab., men­jador, cuina relormada, bany nou, pati, 1r pis, 3 hab . bany nou, balcó. Ga­ratge (1 cotxe), parquet i calefacció 22.000 000-« 6 9 9 65 48 (j.Rtf 11X10006

• RUBÍ c/ Canària. 560 m*. 5 hab . menjador-salo amb xemeneia, cuina, 2 cambres de bany. terras­sa. garatge (2 cotxes) i te­rreny. 26.250.000.-« 6 9 9 65 48 l) Ret 110010009

• RUBÍ cV Maresme, 120 rrf. 4 hab., menjador, cui­na, rebost, 2 banys, gol­fes, pati, garatge (1 cotxe) 22 000 000-« 6 9 9 65 48 II. W . 10010006

• RUBÍ tí Teruel, 220 m !, 4 hab , menjador-saló. cui­na «office-. 2 banys, pati, garatge (2 cotxes), 2 te­rrasses, calefacció. 26.250.000 - « 699 65 48 !) «et l '0O10CO7

• RUBÍ Zona Ets Avets. 4 hab., menjador, cuina, 1 cambra de bany i lavabo golfes, garatge (2 cotxes}, terreny. 20 000 000- « 6 9 9 65 48 fi Rel. 110013010

IMMGOCS

• LOCAL 170 m', c/ Camí Colomer. 2 portes al ca­rrer, en venda o lloguer Preu. 25.00O.00O Pta o 160.000 Pta/mes. « 675 43 24 [Finques Roca| Rel ffí 10060009

• PtS 80 rrf. nou a estre­nar, 3 hab.. 2 banys, tot exterior, pàrquing opcio­nal. 14500 000-« 675 43 24 (Frxjues Roca; Rei FR 1QO60C12

• PIS DE 3 dormitor is amb armans de pavet, menjador-saló, cuina, sa­fareig. cambra de bany complet. Exterior Plaça de pàrquing inclosa. Junt àrea cultural. 13.650.000-« 674 72 54 |Freas Gwwfc) Rel. FG10080006

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PftOS-TORRES-LOCALS-TFMNYS

Administrotió de (inques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

C & F

• PIS DE NOVA CONS­TRUCCIÓ 60 nV. acabats de 1a qualitat, 2 dormito­ris. 13.500.000-« 6 7 4 1 2 04 /67411 81 iSerw) f¥ S '0O0COQ1

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 rrf + 80 nY jardí. 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster Nou a estrenar 26.BO0.0O0-« 675 43 24 (Fiques Rocal Ret F3 10060013

• SANT CUGAT pis de 3 hab.. banys, cuina, saló menjador, balcó, ascen­sor, exterior i assolellat. 12.700.000-« 580 86 69.' 580 98 54 i Folo PsoCenaanyrtai Ret. FPC 990002

• SANT CUGAT pis maco a carretera de Cerdanyola amb 85 mJ, 4 hab., bany, saló, menjador, cuina, bal­có i ascensor. 11.800.000-« 580 86 69 / 580 98 54 (FotoPtsoCertanyola} flat FPC 990001

CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viduïtat -I.LT.

Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

Av.AHons Sola, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

KM

• SANT CUGAT pis maco de 90 m ; 1 3 hab., 2 banys complets, saló menjador. cuina -office-, 2 balcons. ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opctonal, assolellat. 14.800.000.-« 580 86 69 I 580 98 54 (Foto t>ao Cerdanyolai W. FPC 990003

• SANT CUGAT preciós pis al C/ Alfons Sala. amb 3 hab., 110 rrr*, bany com­plet reformat, lavabo, saló menjador de 35 rn', cuina equipada, terrassa de 25 m1, ascensor, calefacció. exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000.-« 580 86 89 / 580 98 54 FotoPisoCenJaíT/oB) Ral FPC 99000*

c i ó , pà rqu ing . asso le l la t , f i ­

nes t res d 'a lumin i .

2 6 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 580 86 69 / 580 98 54 (PotoPscj Cerdanyola). Ref FPC 990006

• SANT CUGAT Psg Cà-novas. pis de 4 hab (3 do­bles), 120 m', 2 banys, cuina «office-, balcó, en-tresolats, ascensor, cale­facció, exterior, pàrquing. assolellat. 21.500.000.-« 580 B6 69 • 580 98 54 ffqtoPBoOarianyto) M FPC JHQCft

mm

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m ! i 4 hab a l'Av. AHons Sala. 2 banys. saló menjador, cuina equi­pada, ascensor, calefac-

• A 2 MINUTS eslació de Valldoreix, 60 nV. 2 hab., calefacció, sortida jardí, pocs veïns. Tranquil i as-solellal. 10.500.000.-» (93) 674 67 15 (FnouesSaca) firi FS 10120001

Servicio: de gestión •nmobiliaria

K-M. RUBÍ, torre zona Els Avets semrova 140 nf de vivenda 4 hab. i bany, 1 bvafco jardi de 395 nf. Ocàs» 25 500.000 Pla. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62.

K-M. RUBl, zona Sant Muç Restaurar! amb habitatge i 2 000 nr de terreny, ei restaurant té una capacitat de 150 persones, l'habitatge te 160 mf. 7 habitacions Ocasió per a temitainaaoas 37.500000Pta.(tel 2íT.Tel.5882362

> K-M RUBl Torre nova per estrenar d'habitatge té 340 rrí. més un local de 80 rrí situada entre Mirasol i Rubí. sol lot et rja. Ocàs» 24.500.000 Pta. Ret. 371 Tel. 588 23 62. ' K-M. RUBÍ. Totre zona San! Muç, casa de 280 rrf, 5 habitacions mes estiri, sot i vistarJanoràr^tó|ar1lil)e1650rn, urr»Mvenó^riomes27C»0OMPB. Ref.4IT Tel. 598

2362 1 K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de 120 ni amb mstal laoons rhatrtalge tè 120 rrf amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 nf Ocàs»

única, només 42 000000 Pta Rel 57T, Tel. 588 23 62.

• K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç 1600 nf de terreny 600 m* de bosc 11000 r í de zona edtable, la casa tè 3 h a b t a n s . 1 bany. acabats de primera ouaital can nou. Urgeix vendre, només 14 000 000 Pta. Ret 6/T. Tel. 588 23 62.

•K-M. RUBÍ. Tone en centre urbà, 200 m e d i a l s , jardi 50 rrf. 2 habitacions 1 bany llesta per entrar-ln a vkjre Ocastò, 22.000 000 Pla. Rel. 7/T. Tel. 588 2362. ' K-M. RUBÍ. xotre amb 128 rrf de habitatge, 3 habitacions 1 bany sol i entorn excel·lent Urgeix vendre Preu: 12 600 000 Pla Ref. 9/T. Tel. 588 23 62 • K-M. RUBÍ. Torre i centre del sobte, 80 n i a n * projecte per ampliar 80 m-més d naMatçe, jardí de 40 rn* O T M I I ^ ^^

• K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo jardi 200 n i . casa de 100 ni, 3 habitacions, i bar i . situació i entorn me* bo Ocasió, urgeix vendre 19.000,000 Pla. Ret. 177T. Tet 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Teneny zona Sant Muç, superfície 1000 rrf, alt i assolellat i amo vistes Oportunitat saldo 3 500.000 Pta Bel 1iTR. Tel. 568 23 62 • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park. superfície 900 nf, amb instal·lació tela d'aigua i lum. Ocasió 3.800 000 Pta. Ref, R Tet 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir. superfície 7D0 ni , amb caseta de 70 rrí 2 habitacions, zona urbanitzada amb lots ets serves. Ocasió només 9 500 000 Pta. Ref bVTR Tal

588 23 62.

• K-M RUBÍ. Terreny zona Car Mir a l'Av Principal, superfície de 62B rrí. 19 m laçana. zona urbanitzada amb tots ets serveis. Preu immitorable només 4.5X000 Pta. Ref. 9/TR. Tel. 588 S3 62

• K-M. RUBÍ. Te'reny zona a»a i assolellada per educa 6 cases, tolal 6.000 n*. Ocàs» només 12 000 000 Pta Ref. 14/TR Tel. 583 23 62. • K-M. RUBÍ. Ps zona Can Fatxo. 80 rrí. pis alt i assentit, 3 habfaaons i ba»y, safareig, entorn bo Preu 8.000,000 Pta. Ref. 12/P. Tel 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Ps zona me'cat entorn excel·lent 73m·, 3 habitacions assole». Preu 9.000.000 Pta Ret. 14,P. Tel. 588 2362.

• K-M. RUBÍ. Ps d.olex pe- estrenar 185 rrf, 130 n i útils, 50 rrí de terrasses, 4 habitacions. 2 banys, saló de 35 rrí, acabats de I n , cerçuinn opcional. Ocwtunitat 19 800.000 Pla, Ref 1,0 Tel 588 2362

• K-M. RUBÍ. Ps ducta, per estrenar, 150 m> edtfcats. 115 nf útils, 4 habitacions 2 Danys, saló 35 n i , all i assolelat. Opottuníal 20.800,000 Pta Rel 3 0 . Tel 386 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasola la vora de col·legis, 80 rrí de casa. 3 Habitacions. 1 bany per rehabilitar. Possíitat ampliació' jardi 500 nf. Ocasió només-

12 000.000 P-a Rel 15«X»5. Te1.5892084. ' K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardi de 600 rrí casaoe90m 3 r.atutaciotis 1 bany: per reformar. Ocasió, només 12.000 000 Pla. Rel 15/0009 Tel 589

2064

• K-M. SANT CUGAT. Tone a la zona de les Planes de Valtvidrera 1106 - í de terreny casa de 60 nr zona alta i assotetlada. Opoctuntal, 11.000.000 Pta. Ret. 1bV0010 Tel 589 20 84

• K-M. SANT CUGAT. Tone ala Floresta. solarde838nf 200 rr'de casa. 126 r útils zona Iranquil·ia; aillada Ocasic 11.000.000 PB. Ref. 15/0011 Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a ValldoreK zona tennis, a 500 rr.. de 1 estaco Jar í de 520 nf 90 r r de casa. 3 hab possWitats tfamptoció, zona alta i amb vsles a Cokerola.

Ocasic 15900000Pta Ref.25,1001.Tel.5892084.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a ia Floresta: jardí de 496 uf, casada 205 rrí. unslfim-'. resta amriacio: zona tranquil·la laillada Preu: 17.000.000 Fia. Ret 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Mirasol Zona col·legis, a 200 m de I eslació jard: 330 "f, casa de 96 nf 3 hab.. 1 bany en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Pta. Rel 25/1003.

Te: 589 2084 • K-M. SANT CUGAT. Tone a Valldoreix. Jardi (biUOnf. c a s a d e l 3 0 n f e n 2 pantes. 6 habitacions 2 banys pe' re'ormar Wenorment, estructura en bon estat Zona alta i

ar-ovistesoanoràmques Ocasic,només21.000.000Pta Rel 25/i004Tel 5892084 • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per lefnbütar completament. 600 rr' de jardí, casa de 150 nf. 4 habitacions, zona att estarAig. entorn immillorable Preu- 23 500 000

Pta Ref 251008 Tel 5892084

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 r f , casa de 60 rrf 3 habitacions. 1 bany, oossblilat ampliació. Preu immiorable: 15600000 Pla Rel. 25,1013 Tel 58920 84

• K-M. SANT CUGAT. Tor-e a Mirasol. Jardí de 200 nf, casa 80 rrf. 3 habitacions. I bany en una sola planta, zona col·legis, carrer urtanitzat, estació a 700 m Preu1

18930000Pta Rel 251017.Tel5892084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 968 rrí. casa de 180 n> edil útils 125 nf. 5 habJacions 1 banys, 1 bvabo; par rehabilitar. Torre d"estJ antic de 1950 Ocasió.

només 22000000Pla.Ref.25/1020 Tel.5892084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardi 79} rrf, casa 60 rrí en oedecte estat. 2 habitacions. 1 bany, possibilitat tfampliació Preu: 16.500,000 pta. Ref 25/1022 Tel

589 2084 • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 rrf, casa 56 nr. 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només

16 800 000 Pta. Rel 251026 Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a VaMoreix. Jardí 2130«f, casa de 96 nf, 4 habitacions 1 bany, zona tranquil la ala vota dub de tenns. Vistes i sol tot el dia. Rel. 1030 Tel 589

20 B4 • K-M. SAm CUGAT, t o m a Valldoreix Zona estació, )»di de 785 nf c a s a d e K m 4 nahtaoons, i banys, per reloimar Preu: 25.000.000. Ret. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a la Floresta. Zona aülarja. sol i «sles panoràmiques, jardí 2 000 rrr, casa de 135 nf, 4 habitacions, 1 bany 11 lavabo.

P'eu:28000000Pla Rel 3SM03 Tel.5892084.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a b vora dels coíegis i de í'estaao. jardi oe 850 rr-, casa de 140 nf, úHs 100 nf, 3 haMacions, 1 bany, per reformar. Preu: 34 000 W0 pta. Rel 35/2004 Tel. 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Tone a li Floresta. rfesS antic, jardi de 1.862 rrf casa de 180 nf per rehabilter, possibilitat d'edificar una casa més' ocasió única per a dues familes Preu 34 000 000 Pta. Rel 3572023 Tel 589 20 84.

• K-M. SANT CUGAT. Tone a Valldoreix Jardí de 1.000 rrí, casa de 100 nr', 3 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliar» Preu: 33.600.000 Pta. Rel. 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone aValdoreix. Jardi deSOOnf, casa de 225 nf, útits 110 nf, per retornar zera estació i comercial. Preu: 40.030.000 pta Ref. 45/3001. Tel. 589 20 84.

Oficina Valldoreix: tí Munlanya, 2 - tel. 589 20 84 -ST. CUGAT; Oficina Rubi: a Rafael Casanovas. 19 • Tel. 588 23 62 - RUBÍ

8

ORGANIZACION INMOBILIARIA

iULTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell.

• 1 y 2 habitaciones.

• Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta.

y pàrking desde 1.400.000 Pta.

f lUMINOS, i l fNFOfMIARfMOSf Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS - © 5 8 0 8 6 6 9

Page 28: Diari de Sant Cugat 074

CLASSIFICATS fü.S 4 CAN IONS/ Divendres, 30 du desembre de IW4

astellví S.L.

PISOS DE LLOGUER: • Carrer Aymerich: 3 hab., 2 banys a^o armaris de paret, calefacció e\\er or 65.000 Pta + comunitat. • Av. Catalunya: 3 hab , bany. reforma', amb armaris de paret, extenor 65.000 Pta. • Carrer Major: 3 hab., bany, terrassa, exterior 75.000 Pta + comunitat. • Camí de la Creu: 3 hab., bany, 55.000 Pta + comunitat. • Carrer Estapé: 4 hab., bany, extenor 50.000 Pta + comunitat. • Psg. Sant Magí: 4 hab., bany, lavabo, calefacció 75.000 Pta. • Pge. Rosselló: 3 hab., bany, moblat 60.000 Pta + comunitat. • Carrer Alfons Sala: 2 hab , bany, cuina americana, moblat i equipat, amb pàrquing 80.000 Pta + comunitat.

• Carrer Orient: 3 hab , i bany, ex'enor 50.000 Pta.

LOCALS DE LLOGUER: • Santa Joaquima: 60 nv , 55.000 Pta + comunitat. • Carrer Dr. Murillo: 70 rrv, 105.000 Pta.

• Carrer Dr. Murillo: 122 m:,

55.000 Pta + comunitat.

PÀRQUINGS: • Carrer Aymerich: 10.000 Pta. • P. Pere San: 7.000 Pta.

K I . I - ; I .u i le t . 4 -\|i. ( nrreus iO

le 's I,"4 | . ' 41 i ( Mi t , i \ <i74 12 S8

l!HI MI SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Cl B O R R E L L r_ 1 • C R IUS 1 T A U L E T 1 • P I S E N V E N D A

hab b 1- i

sa lo m e 1

pa re l c d i i 1 i I

exter ior i

8 410CK* I

T T 6 7 4 41 12

^ t • j . ' j j

T G 4 57 04 675 43 02 TT 6 4 ^ 5 4

• C / C A N O V A S C A S T I • L b A N T T O M À S 4 • P I S E N V E N D A

L L O . 2 1 1 1 I

m , 4 d 1 f p I

me r ï j ad I I

c io p a n -1 I q I i

21 OOO OC

TT 6 7 4 57 16 ~ *, 4 16 6 4 5 7 t

Fax 674 57 54 54 ld d d t |d L

|-.:ge- =e' 'YJ ÍOJA • '• .' < i i 5 '300 OOO -" I TT 674 72 54

• C / C A N O V A S C A S T I ! • C S A N T I A G O R U S l -

L L O , 2 o p o r t j n i ï d : . ; : ! " N O L i •: i; 4 - i . ; t . • I .... -_ ' O _ J _L_.. l · . _

r-i 4 do -m. , 2 b a n y í sal . i Ti , i., .• i! '. ( • • : rer - • P I S O S O C A S I Ó Z - , r a

f - .en |ador c j m a . i -a l r f . i , , , . , - • • , . " , , . , • , ; , ; P^'crestir, 75 T T . r ï ien.acor

>-io Darqumg p in ta ! • - • • l i ! : ' • , ii !• : . i 2 0 m c u i n a 3 h a b t '

21 OOOOOO - ]., • J Lany s a f a r e i g , t e r a s s a -i

t r 674 S7 16 ' - i , a s c e n s c so l ( a r d o s ,

Re* ''X0U TT 674 57 04 675 43 02 v i s l e s a M c n t s e r r a t per ­

fecte estat . • • C/ DE L A C R E U .' I ,•!

1 1 5 0 0 0 0 0 -bany c o m p et •• i • r - - i • C A M P F U T B O L p s ' « 0

TT 675 33 55 589 26 43 do< a m p l i a i.... •'.• ' •( i> . • -Ltt. ? r ' i " V L i •:;A Je<1: niyj -ÍUÍ -t> •-'-rnen l equ ipada . t r - i . n - ••• • " • i i - i - n - o n a d o ' r<<r- •'IC5O012 paret ca le tacc o j - • • :• ; !••• • ,\\-''-i ' r i ' i , - . ' - 'h i ta

* 4 0 0 0 OOC - .: • • • ' • » • ' I I . ! [ . ! • - • - - • • P L A N T A B A I X A a t i ' b

<B 6 7 4 41 12 ; I - I - : ; I i-' i jarO' a zona res idenc ia l 4

^ -X'Xi dufT i i tons , 2 b a n y s , cu ina ,

. — — TT 674 41 I 2 •M 'a imer l renovat p isc ina , • C / D O C T O R M U R I L L O í A r q u i n g 130 rrv' 4 h a b . 2 " l a r y - , i d OOO OOO • salo -nenjador . 35 - i .-L.I • C A N B E R N E T , 15 n .M

TT 674 12 04 6 7 4 11 81 na " D t ^ i c e - 2 pla;:*"-?. úc- I-'1 : n ' ' " l~' ' H ' " •• 4

w - ' · P-il íitl'JOTXCj p a r q u m g Z o n a c o - ^ i n c n

na a m b ja ' d i i p i t ' - n i • > ,••: .• i ia . ,i e ' ^ . t e - • P R O P E S T A C I Ó S A N T

lerlof t - - . L ; . t . j i . n g : n s t e - C U G A T 4 h a b , 2 b a n y í

28 500 DOC i; i,. i: 'nal / o n a r o m . i - i t a r a c a e ' a c c t o , p laça p.irquinçj

TT 674 57 04 D.bcr-a Deser-.D'-e 94 Dr- assole l la ! , exter ior

Tt 675 43 02 te OOÜ ooc a J3 toc con 28 OOO OOO.-

• - . v - j , '•*•-'• '•• -P:.i T T 6 7 4 57 16 Tt , 9 3 ) 6 7 4 67 15 ; !-• ij". : 'c x'Jt^ Íica[ *$ FS \Zrt%:. .

• C / F R A N C E S C M O R A - "" G A S . 4 8 . O p r . " . i ' i i t a - 4 l:

• M O L T A P R O P o- ; la . :n • P A R K C E N T R A L 3 4

PT' 4 d o r n bany. . a - a t ^ S r ' t • i i i - •• - V Í D torras- naD 2 banys , lavabo, x^

' salo r rer i |ador cu ina , retn-b.l i " ' ' .' ' I ' j . i - 'il·- • ,t -neneta , ca le facc ió . 2 pla-

qerac io ca le facc ió ' ^ r r a s t ' . : ! ( • • ! •• . - ••• • • - > • •:-s p a r q u m g , t raster jan : i

i DsC'i-a c o m u n i t a - i s a u i -sa pa -qu ing

i 7 5 0 0 OOC • TT .93 674 67 15 r .its g r a n qual · Ia l Des de

?' OCC OOC -TT 674 57 16

TT 6 7 4 41 12 Fax 6 7 4 57 54 • M O L T A P R O P E S T A ­

l-xçari % ' NO'TC 3 C I Ó -.-r • • ' . • " . , • - . :

'I i'l . i •,- i I" r- ... i • P R O P H O S P I T A L G E ­• a F R A N C I S C O M O R A -

- ,V i U . í • ' 1 , , [ • , . ' 1 ,,\- N E R A L de Ca ta l unya Pis G A S , 4 8 o p i - ' u i - t a : * 5

! • • , • : , ( ' •Li-.-t t 3 hab , molt t r a n q j i i rrv 4 do rm r/any ,'.• tt • . 1 , . ;i = sa le i la i . d a r sa ló m e n j a d o - r i . n i -- ' ' - i

17 93 . 6 7 4 67 15 5 300 .000 . -g e r a c i o - c a l e l i í r ? •"• *•" t - •" v ! : i T T | 9 3 i 6 7 4 6 7 15 sa. p à r q u m q cin^&ï Sacai Re' -S ' 0'K-Xií 17 5 0 0 0 0 0 • P IS i H •-,, , -bla RiData-

TT 674 57 16 h h . i - v ' i : o! l , i : t < t ü - • R U B Í Av E s t a t u l f i d

=e* *00C •;. ' .u | i i i; 'r i-1--- rj-ai rv..u 85 n r , 3 hab . bany i

" t i i . l a v a b o C a l e f a c c i ó E ! ec • C / M I G D I A pis venda 3 • j •(, | ; •;;;;; E n t - a c a 3 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a h a b b a n y i l a v a b o sa lo

TT 675 43 24 Resta h ipo teca m e n j a d o r , c u i n a . s a ' a - e i y . F ' . j , -i !-. . . • • :• •• • 1 •tr 588 40 17 588 54 9 9 to l ex tenor , c a e t a c c c ar í-<:.·í'. ' .aíXin' i Re' r . ' «16 m a n s de pa re : • P I S ' i : : - : . : : i .'

1 2 S 0 0 0 0 O - b a n v s ;• u l i . - ! ; ' ' u n s ! • R U B l A v E s t a t u t 3

Í T T 6 7 4 41 12 p a r q . n '. i " ••-•• r .T i.^-,- n a b , p i s a s s o l e l l a l > en

*# IOOCOJ tr r. t n . ,i r i •.••( } ,ir\s b e n e s i a l . m e n j a d o r , cu i ­

J ^ i u« i • i- i' i na. camDra de bany . • C / O R I E N T a e s v e n a t TT 675 43 24 7 7b0 OOO -p tsos 2 '4 h a b dup'e< .' ^„i ; ; '•,„.•:, • TT 6 9 9 65 48 banys , salo men ja / ln r . .i :. Re* 130-OOCM na s a l a ' t ' . g , t -_- - - L» • .: •'• • P IS DE U 0 m 4 a c n -na s a l a ' t ' . g , t -_- - - L» • .: •'• • P IS DE U 0 m 4 a c n -

m \ p o s p l a ^ a ;_..Í • •;.11 r n 1. -•• .' t \ l · - ivs " r i i ! ï:i. r-.a ' • R U B Í A v L Es ta tu l 7 5

Des de •. -.Li j.·-.tfií-·jirç m- 3 hab , mo l l de sol

1 9 0 0 0 0 0 0 . '. i ' n i.'(<*' 7 2 5 0 0 0 0 -

« 6 7 4 41 12 TT 6 7 4 12 04 6 7 4 11 81 ; TT 6 9 9 6 5 4 8

^ ixooe .H. - « - i n ; i I-CLKI Ret ÍO0C7

ARUBI PISOS i DÚPIJXS EN VENDA «NOVETAT»

•AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

cuina equipada, portes blindades, grans

menadors, baiecns. TOT EXTERIOR

«GRAN QUALITAT» Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 m i fins a 257 nr

construïts. GARATGE OPCIONAL.

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT

AT Pils^'ii; l·lalKvsc MlKlii. SO

Tel. 5 S> .i4 'I'»

(luhur.ihk- i IWOI IM RLBÍ

FINQUES GIRONELLA A.P.I.

Plana de l 'Hospital, 10

6Z4 Z2 54 674 TA 6>S

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

De totes les característiques

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

• P R O P M E R C A T N O U • R U B l

(Pg ï o - i e b l a n - : , • v.= I-- . "i I : I . 33 -

s e m i n o u ï hab . ' h , n v '<•< .i - " - " i : "

p l aça p à r ^ j m g ox te i i r l.i : -.1 .;.

' 3 6 5 0 C C C - ' - u n

•B ( 93 | 674 67 15 B SJ0 OOf

•nqaffi Sacà = i ' r!:i ' " " í X"

• R U B l , atic p lge . Bui í idu '

4 h a b c j i n a eqaipni . · .a

c a l e f a c c i ó a i -e c o n c i c ...

n a l . fil mus i ca l toc a '.eru

r n e n i a d o r , c a m b

bany , 3 te r rasses

16 0 0 0 0 0 0 -

V 6 9 9 65 48

•Je

TT5B8 40 17 588 54 99

" • R U B l . . Pa, i C ai s. A ;

v MO AjuntarT^ ' r t e r r- k

à 000 ' » 3 -TT 699 65 48

" • R U B l c P r i J C A- s 3

• R U B l ei C a s p Pe - e s ­ h a b , c u n n n e v a . c a r r - b a

t r e n a r D u p i e x d e 1 1 8 i de bany p i ; extersar

i 3 5 r v De 4 a 5 hab 2 \ 3 8 5 0 0 0 0 0 -

b a n v s 2 t e r r a s s e s C a l e ­ t r 699 65 48

f a c c i ó . G a s P a c s v e ï n s ., Rf ryyyr.-i

A c a b a t s de quah fa t " a r -• R U B l r.: S . i h , m r l ir-.^-e

i ,!Ï.i ;_• 4 ' v i l . ,; : l . . t i . ; : - i Nous

i ,!Ï.i ;_• 4 ' v i l . ,; : l . . t i . ; : - i

M 2 0 0 0 0 0 -" ' L i ' • l ' - ' l · ' t n ' - ' J ' "

« 5 8 8 4 0 17 e·.L· '- scl de -natirvi

TT 588 54 99 e·.L· '- scl de -natirvi

r'TCJfii naiirnis' "s : V L t ' j í J TT 699 65 48

• R U B Í c D u r a n i Bas 90 |r.:ii,:l Rí' --..'.I..-

n r 4 h a b . . c a m b r a barvy

c o m p l e t a , so l d e m a l i n s

men |ado r 24 m . p laces de

p a r q u m g opc iona ls .

« 6 9 9 65 4 8 IraMi ^ ' 5*":.

irasai Re' 50006 IraMi ^ ' 5*":.

• R U B I c : V r g c n de! P 1^-• R U B I c : V r g c n de! P 1^-

sep Ser ra . 95 rrv. 4 hab (3

dob les } bany i l avabo ca­

le facc ió. exter ior . 2 ter ras­TT 699 65 48

ses, pa rqumg .

1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 -

•O 699 65 48 • R U B l - ; Z a ' M 7f m ,

jixjsa; Ret i Ï0O&4 h a b , c a m b r a b a n ^ e * i e

• R U B l c,' L I U I S R i b a s 4

h a b m é s en t rnso ia t . A n b t r 699 65 48

pà rqu ing Acaba ts de qua-

l i t a l P o c s v e ï n s . U a r d e

loc • R U B l c Z a V c 3 h a c

1 9 . 5 0 0 . 0 0 0 - m e n j a d o r c u . n a , c a r r o r

B 5 8 8 4 0 1 7 de bany , pis e x i e f i o ' .

« 588 54 99 6 9 0 0 0 0 0 - t ï 6 9 9 65 48

iF inques VaBronral J sef ^200(11] ; Pel i '00130C2

A RUBl - PISOS DE 2 - 3 - 4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA * CALEFACCIÓ GAS * CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT * I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS

E N E L P R E U

iWhNOWft

POSSIBILITAT D1XTERES M%rftf ISVBVESCIONS 1 5% A FONS PERDUT

INFORMACIÓ I VENDA: Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

ïiiRisa INTERCONSULT INMOBIUARIA, S.A. EDIFICI BARCELONA (C/ Barcelona cant Lleida)

PREU 3 H. DES DE 9.200.000 4 H. DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

Page 29: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 30 de desembre de 1994 CLASSIFICATS 29

í

í T

!

5

à 0

5

AMIC IMAGINARI Llibreria especialitzada en infantil i juvenil Jocs didàctics

cuv foc cUventtt.

SOM MOLT EXIGENTS Només venem joguines que aconsegueixin que l'aprendre sigui

divertit.

OFERTA PRODUCTES MOLT ESTUDIADA Gran fiabilitat sobre la durabilitat, la seguretat i la capacitat de

diversió d'aquests productes.

PREUS JUSTOS No hi ha cap raó perquè les joguines bones costin més.

K«e r " * ; ; ^

e/ W*?**. 25 s 5X9 00 73

N O SEXISTES Les nostres joguines serveixen igualment per als nens com per a les nenes.

JOGUINES SEGURES = JOGUINES SEGURES Estàndars de seguretat de la CE (CN71).

INFORMACIÓ PUNTUAL A les nostres botigues podrà omplir la fitxa per rebre els nostres catàlegs, que amb molt de gust li remetrem al seu domicili gratuïtament i puntualment.

NO A LES JOGUINES BÈL·LIQUES/RACISTES No hi ha «indis dolents i vaquers bons» ni cap altre tipus de joguina que pugui influir violentament en la formació dels nens/es.

BON SERVEI AL CLIENT El nostre personal espera assessorar, informar i escoltar, però mai pressionar.

SOM SOLIDARIS Col·laborem en la venda de productes ADENA i AYUDA EN ACCIÓN. Una part de

l'import de la seva compra en els nostres productes va directament a aquestes

organitzacions d'interès social.

Centre Primer Aprenentatge

Sant Cugat

1R*m&a det gelien, X9 * 674 Ot 07

Page 30: Diari de Sant Cugat 074

30 CLASSIFICATS HI.S 4 CANTONS/ IMei 'i Ulc desembre de llW4

Si

y^PJ Finques

6 7 4 6 7 1 3 5 8 9 3 3 * S S

PISOS LLOGUER SENSE MOBLES

1-ZONA COLL MARAGALL: ' ' :v.i ':

p-.t Ter.

2 ZONA CORREUS : nat -> t r is t re r '

''^y D:/c,et 75 3GC

3. ZONA MERCAT NOU APARTAMENT NOU PER

ESTRENAR:. =; ; - . r a : . - . . a " ^ :e c v e i

4. ZONA PL. AJUNTAMENT ::: Ï •:

: :cs vers 60 J l j : ' : . : res 5. ZONA MONESTIR: •: : : - r ,

:3lefaCClle«*:'i::r ::: _ ' . ' j - \ ; i' -'•

6. ZONA ALTA. ÀTIC DUPLEX: •:•:!" 4:e-3sses

- hafc 2 tarv r, : -"• : :;V:..::. c D i ' C ig

cpcional.lras;-' • ^ ' C O ^ m e s

PISOS LLOGUER AMB MOBLES

1. ZONA ESTACIÓ: 11C r + 5 G i i ^'rassa, 4 hab..

1 banyi lavaoc ;ae'c. : ;L llar de'oc. parquet

•00.000 Planes

2. ZONA MERCAT NOU. APARTAMENT: 1 hab.. 1

Dany, cuina. ne%aco' 65 3GC ^ t i n e s .

3. ZONA ESTACIÓ: MO n 4 hab. 2 banys,

parquet,calefacci.:e-^ssa p oa r c j r ig , * 100O0

Pta/mes.

4. ZONAEIXAMPLE. ÀTIC DÚPLEX: ^30m 5 iab

* estudi, 3 banys, parquet calefacció, pi. pàrquing,

:errissa. zona er arc ra ja amb piscina, pista

terms.

5. PB KSPATX MOBLAT, ZONA ESTACIÓ: 80 nr,

bany, bwbo tots e s se^e-s ccmoiets.

• Z O N A E S T A C I Ó

21 t>OJ OOu

i « 6 7 4 32 08

• Z O N A E S T A C I Ó

» Z O N A M E R C A T

' O N A M E R C A T N O U

•ü 675 33 55 589 26 43

• Z O N A M O N A S T E R I

Rt n\

• Z O N A M O N A S T E R I

d o r m , salo men iad i J

n a e q u i p a d a 1 Dany. pa

no ra r r

bo

> B E L L A T E R R A

TT 589 11 04

• B E L L A T E R R A

• S A N T C U G A T f

• S A N T C U G A T !

>SANT C U G A T

t V A L L D O R E I X ? •***?*»«fylPb | # P i s L L O G U E R E

l !HÈ A D O S S A D A A

• S A N T C U G A T

• S A N T C U G A "

— 589 1 1 04

• S A N I C ' J G A T

• T O R R E D E L L O G U E R • L A N C t A i.

arnb TiDb.t-S 3 i.i'C li .!!•. . i • • i ••

m e r . a d o r - s a l a , c Jir- :i . i : i :

t a r y So lar ae 500 -n A 17 589 09 9 !

M i r a s o ! Z o n a "-\rV- t i a r i .

qun la

QO QOC"ne^ -

tT 674 72 54

» B E L L A T E R R A • T O R R E A D O

C A N T O N E R A • S A N T

' A L L E S

R A N O L L E R S

• S A N T C U G A T

•a 6 7 4 22 16

, « S A N T C U G A T p

i 4 h a b r_ i

p l a c * r

I V A L L D O R E I X

• t S C * ^ .

• S A N T C U G A T

V A L L É S • A r a ' >iA

v is tes al T i t i c

• R U * Oúp lex ^er e s v c

na r d * q u a f t t a i . . i -n -Mva

19 0 0 0 6 0 0 -

« 5 M 4 f 17 588 54 99 c %JU IMtewH Bat F; .T«». • •

• R U l Í E d r l i c i Mor tM- i

m . 3 hab-, cuma i ...f[-t r i hany r · K w m a t S f a r -|.i • . j

<0 5 0 9 . 0 0 0 -

t r 6 N N «

• R U r t « n v e n d a t-is de .1

h a b i t a c i ó » » . a c a o a t s d ah

e s t a n ò h g . a p r e u f - io . i i r .

: u m a i b a n y c o m p l n t a m e n l

m o b l a t , f u s t e r i a - H e r i o '

m j i e , « f l l · f t o r s P V C Ca

Ip 'acoèépa» c a b l f -ac ian l

« 5 » t f t 7 0 i

• R U « f l a o a t a Les * - -

40 m». ha f t y pat i

3 8 0 0 « » . -

? 6 M « Í 4 9

1 r - - ^ * * < i Q | 1 Q

• R Ü * f * t » :: L a C I P J

100 m*. T · r r a s s a ."• ha D

N o m a a é a a v e m s

8 500.0»©.-tT 5 3 0 4 * tf . ' 5 8 8 54 99

• S A N T C U G A T C Dr

MunÜO, 150 n r 4 dormttO-

•ts. m e r . i a d o r sa lo d e 4 0

m-. c u i n a . 2 b a n y s ca le -

'acc io jardí i p isc ina. zona

Je .ocs. 2 pa rqumgs

16 300 ÜOC

TT 589 11 04 ; •;&• 3a.Ti Z6 r9 'iX'XCJ

• S A N T C U G A T •:•' - r a n -

j i>?sc M o r a g a s 5 0 m- 2

( i - j ' r , i · t o ' i 5 T i en i aoo r , cu i ­

na . fcany c a l e f a c c i ó D e s

d e

I 2 800 000 -

t r 589 11 04

FncaíBacrs ^ Fs i

12 650 0 0 0 -n 674 32 08

• Z O N A M O N A S T E R I

fTV. 3 d e r r r s.ih -• ••;

d o r c b " i a '*.'• . . T - i.- i

banv sa ta re Q -*l> r i r

16.ÒO0.0OO-"

« 6 7 4 32 08

Bel -0CO25

• C/ L A S P A L W A S , 4.

•C 6 7 4 57 16 Fa« 6 7 4 5 7

• Z O N A M O N A S T E R I 86

m \ 3 d o r m . s a l ó m e n a ­

dor. cu ina ' -o r f i ce- equ ipa ­

da , 1 bany , impecab le , -e -

lo rmat . mi l lor que nou

16.000 0 0 0 -

tT 6 7 4 32 08

Be» 'OMCS

i L A S P A L M A S , 4 la

• fa a r * u ! 226 nr' n a D -

M O t r s o l a r 4

J • V A L L D O R E I X K H •-ah qh

TT 6 7 4 22 16 p f i t r r i '••L.mi 1::' -8' P.'^-OOi: J1 O M 111

• S A N T C U G A T to r re a i TT 674 22 16

hada 3 9 0 n r , so la r 1 100 ir e -.rfi

nr 6 hab 3 b a n y s , lava- • V A L L D O R E I X h o . s a l ; : - n ~ e r . ; a d o r , a m b m- e d ' 1 i x e m e n e a l lar. g o l f e s , ce- hab - i i Mer. g a ' a t g e 3 co txes , pis . . J ^ i l ^ , i ema Tj 1 H H 1 1111 70 OOC' 0 0 0 - - IT674 22 16 •B 6 7 4 57 04 ,' 6 7 5 4 3 0 2 F í 3 1 • r * ^ Rei rK^ODC-

P i S L L O G U E R

P L A D E L V I N E T 1 3 0

ale a,

l a c e s

i r 674 57 04 : 675 43 02

• R B L A . R I B A T A L L A D A

t r .93; 674 67 15

• S A N T C U G A T c Bel la-

Aüc dup lex . 160 m*

|ad s a r 3 do rn lo-

I D 589 11 0 4

1 Pel

• U R G E I X l i

d re g r , : r ;. r t t -

e r C;.:-F - r i 1·|

l log j .?- , .- r, ,

TT 6 7 4 22 16

I • ^ A N C I À •'

TT 589 09 91

• L A N C I A -

TT '>89 09 91

• O P E L :

TT 6^4 68

COMPRES

• L O C A L , t

nq. J H I i n

Cftv.3

TT 589 45 66

ha

;d-:ti

• Z O N A M O N A T E R I O De

1 0 0 n r . 4 h a b ( d o s d c -

b les ) . sa ló d e 24 r- a r r i :

p a r q u e t D o s b a - i v s : i. ' rT i

p le ts

17 5 0 0 0 0 0 -

n 674 08 97 Freas S í * Cugat 5e" ; 3^ " i + A " /

.•XOCS

• R U B l p i s C M a - g a - c a

X - ' g u , 4 h M m e n j a d o r .

• R U i J l p t s n o u .)•-- o - rr-

a Av E a l a t l / ' V Ar-.h ,

t -ab , b a n y r . n r a p-i u f

N ^ m é a f l o s ve. - is Amu !e

- rassa. S t a j e d t ' ••••

11 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 588 4 9 1 7 588 54 99

• S A N T C U G A T C Verd i ,

' 5 0 m- 4 do rm i to r i s , sa ló

a n b « e m e n e i a llar c u i n a

• o ^ c e - 2 b a n y s l a v a t w ,

2 p a r q L ' n g a m b t r a s t e r

iard • p i sc ina c o m u n i t a t s

42 0 0 0 0 0 0 -

TT 5 8 9 11 0 4

- u í t a : ' : -^l F5 ' ;00X''

• S A N T C U G A T La So la-

; na de l Gol1. 2 5 0 m- m e n -

i a o o ' s a l o d e 50 n r a m b

x e m e n e i a llar, cu ina -ot t t -

ce- de 25 m-, 4 dormr to f is

dob les 3 b a n y s i l avabo ,

c a l e l a c c o 3 p a r q u i n g s . i

, ' - as te r | a rd i i p i s c i n a c o -

m j n . t a n s

70 0 0 0 . 0 0 0 -

tT 589 11 04

Ftxaï Sacrs =e< 'COCCOe

' • S A N T C U G A T P ia d e l

V m y e t b a i x o s a m b ia rd t .

' 70 rr- men jador sa lo de

40 m- a n b A ' A . 4 do rm i lo -

' s dob les 2 banys . 1 lava­

b o . c u i n a de 2 0 rn- ca l e -

' a c c i c 2 pa rqu i r .gs pisct-

na i |ardi comun i t a r i s

40 000 OOC -

tT 589 11 04

• i ra i i s í ' ï s =e' :B •I;CÚC*

• Z O N A M O N E S T I R , 9 0

m- m e n j a d o r cu ina , bany

r e l o r m a t . 4 nab . tot ex te ­

rior, per fec te estat

12 5 0 0 . 0 0 0 -

t r 675 33 55 589 26 43

-.SA 3est: r-n&\ n i -et K ~ Í

'CO5C0C3

p a r q j

rav -?ona j ' L ' .

29 OCiO '"K i0

TT 6 7 4 57 16

• C/ O C E A N O A T L A N T I -

C O , 53. \> na 95 : 600 nr

solar . M i T hab i ta tge Zo­

na G'".'!f 5 d e m . 4 b a n y s ,

' d . -abo s a l ó m e n j a d o r ,

L-^i i 'a e q u i p a d a , e s t u d i .

" a i q j . r G Jard í

•JOU •

• Z O N A P E A T O N A L "0

m•', m e n j a d e - . cu n a ^

hab 2 b a n y s r a l e t a . : . ••

sol i v is tes

14 000000 TT 675 33 55 589 26 43 ;<.SA ÒBStC <~<-r:: I 3- i' --• ' - 1

• Z O N A P G . S A N T

M A G Í , 3 d o r m . sa lo men -

lador, cu ina Iota equ-paoa

1 bany pts re fo rmat , p o c s

ve ïns

t 4 750 0 0 0 -

TT 6 7 4 32 08

Ref -00023

TT 6 7 4 57 16 Fax 6 7 4 57

• C / O C E A N O A T L A N T I -

C O , 53 . f ina l 95 i. 6 0 0 m-

s o l a - 2 9 4 :-> h a t : a t g e

Z o n a G e .t 5 o c m , 4

• S A N T C U G A T - V A L L -

D O R E I X to r re mdiv . n o v a

a e s t r e n a r , de 6 0 0 n r de

s o l a - i 3 8 5 m J c o n s t r , 5

hab . es tud i , 2 banys c o m -

p i e t s i u n l a v a b o , s a l o

men jador de 47 rrr, 13 m

de cu ina G a r a t g e per a 2

co txes m e s cel ler hab . de

jocs t raster P isc ina.

70 0 0 0 0 0 0 -

t r 6 7 4 0 8 9 7

F -ca; S Í T a$at. ^ FSC •fJC-*OQ03

banys

|ado> i c u

s a o n e n -

. l ív ida, es-

6 , t

S A N T A E N G R À C I A .

•,.,s O p o r t u n i t a t 85

ni - uat i 3 d o r m , b a n y

s a c mer ' iador . cu ina equ>-

i a : l a c a i e f a c c o

'f CCC 0 0 0 -

t r 6 7 4 57 16 -a:< 6 7 4 57

54

; X^ÓI I 3*' N J J , W

• C / S A N T A E N G R À C I A ,

i Dau> ü f v - :a t 85

, bany

na equ i -

• Z O N A R E S I D E N C I A L

1 0 0 m ! , s a l o a m b x e m e ­

n e i a c u i n a « o f í i c e » - . 3

toto . 2 b a n y s 1 p a r q u m g

t raster . ca le facc ió , iard m

fan t i l . n o m é s 6 v e m s ter

exter ior

26 0 0 0 . 0 0 0 -

V 675 33 55 589 26 43

i<;SA jflSt'O mrriorj' ianj ^n ••b"

m J -t p a t i . 3 c

sa lo n e n a n u r

p a d a , ca c-tai :

16 000 COC

TT 674 57 16

• C E R D A N Y O L A M a s i a

i: alt r- ' . v i . 4 5 0 m : 2 0 0 0

r- .1Í> s e ar 6 d o r m i t o r i s

' ] L S e s m e n i a d o r s a l o

rt-'ib x e m e n e i a llar. c u i n a

t y r a s s e s 3 Danys, men ja ­

da- c ' e s ' i . a m b b a r b a c o a

cel le- p- ï ' .ma gara tge

• S T . C U G A T tí S ta Te ­

resa a d o s s a d a 3 2 0 m : . 4

hab . 2 banys , lavabo , sa­

ló- men iador , 35 nr3, cu ina

"Of f i ce" go l l es . sa la d 'es­

t a ' . t e r r a s s a h a b . m à q u i ­

nes . ga ra tge 3 co t xes , jar-

d i p n v a t 100 n r i p i s c i n a

comun i tà r i a .

57 .500 .000 . -

TT 674 57 04 , 675 43 02 l-wesa - r ''X70OO3

• T O R R E A B E L L A T E ­

R R A 2 5 0 m-', 9 0 0 m J d e

l a r d i . una an t i gue ta t de 4

a n y s , 4 d o r m i t o r i s , 2

b a n y s i l a v a b o , g a r a t g e ,

es tud i go i fes .

60 0 0 0 0 0 0 -

t T 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

Senri W : XXXOQi

• T O R R E A B E L L A T E ­

R R A uni famií iar 180 m ' , 4

hab , 2 banys , sa ló men ja ­

d o r 3 5 r r r . c u i n a 2 0 n v .

p a r c e l - a 4 0 0 rrr'

39 0 0 0 . 0 0 0 -

1T 6 7 4 7 7 76

i"-óOa SA i W 60006

• T O R R E A D O S S A D A C.

B e r g a r a 2 - s u i t e s " . 2

, d o r m . d o b l e s . 3 b a n y s . 1

l a v a b o , sa ló m e n j a d o r 35

nv . 2 p l a c e s de g a r a t g e i

t raster g ran .

47 .000 .000 . -

t r 674 77 78

! -nata SA 3 * i B0001

• V A L L D O R E I X 1 i

la pa _~ I d i i i i i

t r u i t s 2?C r- . 4 r

banyb 1 i d M i r | M

sa ló 3í) m S Ü t 1 l i

x e m e n e ' a ;a u i i

ga ra tge i

46 50i M H H i

t T 6 7 4 77 76

unmarï*. í11! R+=" >••.•.''.i i

• Z O N A M O N E S T I R i. r e

a d o s s a d a 140 - i '-< nab

2 b a n y s . ca -a : j / . ' i a rd 6C

33 OOC OOC -

TT 6 7 4 77 76

; -nata ''•'- -e' •·<',í; i

LLOGUERS • P I S D E L L O G U E R des.

de 65 300 P:a ai n e s da­

vant Fs :ac io f a r r b e l o ^ e s

d e t o : es r l a s s e s e n c a r a

q j e tzi '-io? "'ses ca res

tT 6 7 4 08 9 7

t r 93; 6 7 4 67 15

t a i

A P A R T , L L O G U E R C,

j ' i o I a es t rena- ' .'2 h a n

c o m p l e t a - m a n s de

paret , c u i n a e c u p a d a tot

exter ior Des de

55 QOO/mes -

« 6 7 4 41 12

Ret 'XOOÉ

• A P A R T A M E N T e n i ; 0 -

g u e - MoM c e n d e i \ran-

q j i l Pà rqu ing c p c o n a l .

55 0 0 0 ' m e s -

TT 675 43 24

Fii ' ] i .HP».. -si FR - I . v a l :

• A P A R T A M E N T en l lo­

guer c rVontserrat , 1 h a t ,

b a r y . ca r a a m e r i c a n a

. 50 OOO.'mes -

t r 675 43 24

•^c-asírcai Re' == 1Xi&»S

• S A N T C U G A T Cànovas

1* r r f S i ||, m o b l a t 140

n men jado r salo a m b xe­

m e n e i a har. cu ina " o f l i c e » ,

dormi tor is dob les . 1 dor-

i r t ir ^ n z i • 2 b a n y s . 1

l i a t "3 - ' d_ io 2 oar -

r g s a i i p i s : na co -

r m t a r s

ii OOO.'mes t r 589 11 04

i r c t F=i: iXCIj_

• S A N T C U G A T P San t

M a g í . ' 0 0 n v . m e n j a d o r

a u 4 dormi to r i s dob les . 2

b a n y s cu ina , ca le facc ió .

85 0 0 0 .'mes

TT 589 11 0 4

i - x ^ 3 a L " i Re1 : 5 * ï v : n 7

• S A N T C U G A T P a r c

Cen t ra l , 135 m \ m e n j a d o r

s a l o 3 0 n r 4 d o r m i t o r i s

cuma, 2 b a n y s , a i re cond i ­

c iona l . 1 pà rqu ing i t raster

te r rassa 120 m J . jardí i p is­

c ina c o m u n i t a r i .

2 0 0 . 0 0 0 'mes.-

t r 5 8 9 11 0 4

.'•-osBacnsi Re' -9'00002'

• I N V E R T E I X I

pà rqumg .

t r 588 57 08

• R U B Í P l a ç a P r o g r é s , \

100 m J , S hab |2 d o b t e s i ,

calefacoèa, p i s ex tenor

8 9 0 0 . 0 » -

T T 6 9 9 · · 4 ·

: -XM) anTaoocc _ ;

• R U B Í z o n a la J o s a to ­

cant m a r c a t 3 hab bany i ]

l a v a b o . E x t i p e r s i a n e s

d a l u m i n i Ca le facc ió G a s

cuma n o v a

10 5 0 0 0 0 0 -

t r 5 8 8 4 0 17

t r 5 8 8 5 4 9 9

i^inojesvaihonia'i Rel £« JWÍ

• R U B Í Z o n a Les ' o r r e s .

p rop FF G G Pisos des de

7 5 0 0 0 0 0 Pla 3 hab C a

le tacc ió . g a s cu ina . Dany

TT 588 4 0 17

t r 588 54 9 9

l'irxwes ^ i w r a t ' =<«' T* ?X00í

• S A N T C U G A T o Arton-

so S a l a , a p a r t a m e n t m o ­

b l a t , m e n j a d o r , c a m a , 1

dormi to r i dob le 1 Dany

1 0 0 0 0 0 0 0 -

TT 589 11 04

Finca?,Rdtns 3«' rG'|"CüOJ'

• S A N T C U G A T c Bel la

te r ra , a l ic dup iex , ' 6 0 n r

m e n | a d o r - s a l ó , 3 do rm i t o ­

r is d o b l e s {2 - s u i t e s - i 3

b a n y s , es tud i l e r rasses , 1

pà rqu ing

29 0 0 0 000 -

TT 589 11 0 4

ií-ca;Ba-r.= -a' ^B'MCOCiJ

• S A N T C U G A T Zona Es­

t a c i ó 1 0 0 m- m e n j a d o r .

I sa lo 4 dormi tor is cu ina . 1

bany i l avabo ca le facc ió

ia ooo ooo -i t r 589 1 1 0 4

• S A N T O T O M À S N o v a

p r o m o c i ó , d e 4 8 a 94 rn-

t - 3 d o r m . sa ló m e n j a d o r

t - 2 b a n y s , c u m a e q u i p a ­

d a , c a l e f a c c i ó a r m a r i s .

• p à r q u m g o p c i o n a l , t a rdo r -

9 5 D e 8 6 0 0 0 0 0 a

15 2 0 0 0 0 0 Pla

t r 6 7 4 57 16

Re< -CC01] _ ^ ^ _ ^ _

• Z O N A Av Rius i Tau te l .

de 170 m-. 4 hab dob les .

t e r r a s s a , s a l ó d e 4 0 n r

x e m e n e i a P à r q u m g

27 000 0 0 0 -

t r 6 7 4 0 8 9 7

lí-ncasSartC^Bt: FW FSC'0040006

• Z O N A T R A N Q U I L L A

100 nV - 160 nv ,ardi pr i­

vat , s a l ó - m e n j a d o r 30 m

4 h a b . 2 b a n y s c a l e f a c ­

c i ó , a i r e c o n d ' c i o n a l . '

60 DOC CCC

TT 5 8 9 1 1 0 4

• M I R A S O L te re 350 rn-

p à r q u m g + traster

2 6 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 675 33 55 589 26 43

s o l a r fc'.ir , r

b a n y s -•.-.. • ••

•3 h a b 2

T j a O O ' 6 0

?• , sa la 6 0

l«5* JBSI c I I T ; D ' ia-j i Rj- <S* - r j - r a t y t - ? L j t x e s

• P t S O S , a p a d a m e n t s to­

r res. 'ocals i p laces de oa r -

qu ing de l loguer

TT 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

iSen-, 5er 3''XO0CO5

IX5Ú006

• Z O N A d A l fons Sa la , de

100 m- 4 hab a rmar i s de

paret , sa lo- men jado r , cui­

na, bany i 1 l avabo

1 6 . 5 0 0 . 0 0 0 -

TT 8 7 4 0 8 97

FrcaiSanrCjsat] <W -SC 13040008

• Z O N A T R A N Q U I L L A

95 m- s a l o - m e n j a d o ' I I . I

na 4 h a b 1 bany ' a . . i

bo a m b du txa ' e r ras^a ' .

nY. ca le facc ió ti..: H . . IC I .•

I pà rqu ing

18 5 0 0 0 0 0 -

tT 675 33 55 589 26 43

KSA J e s i : - - . : • i i y J

•OtftCOQ-

• Z O N A U R B A N I T Z A C I Ó

C u i n a i b a n y r e n e v a t s 2

hab m e s traster \ hab sa-

farBig i p l anxa

I I 0 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 0 8 97

F·ncasSa-O.ïat =e* ^ . ; ' .-IHV-.

• M I R A - S O L , • - - i ' -

i 6 5 0 m- p y ; : a - i r - . • -

M a g n i f i c a v ista

t » 6 7 4 5 7 0 4 675 43 02

tmowa *v ••XTrx·í

• Z O N A C R E U R O J A , 3

d o r m . sa lo m e n j a d o r cu i ­

na , bany . b e n cu ida l

11 500 OOO -

t r 6 7 4 32 0 8

Re* -00020

• S O L A R res idenc ia l

m- Z o n a e s c o l a ar ^,n

tura Ed ihcac ic I T M .

2 9 0 0 0 0 0 0

t r 6 7 5 43 2 4

icncj8st>oeai Re' - - Uc^Xcií

• Z O N A E S T A C I Ó 3

d o r m , sa ló men jado r , cu i ­

n a "Of f ice», i bany . ter ras­

s a . t u s t e n a a l u m i n i , refor­

mat , mol t a la vo ra de l 'es-

tac io

18 4 0 0 0 0 0 - t r 6 7 4 32 08

Rel '0002*

• B E L L A T E R R A Carn . de

Sant Cuga t 300 m- 1 180

n r de so la r , 4 d o r m i t o r i s .

men jador sa lo a m b xeme­

n e i a Har. c u i n a . 2 b a n y s

l a v a b o , g o l f e s , g a r a t g e 3

co t xes magmt i c ja^di amb

p isc ina i ba rbacoa

80 0 0 0 OOC -

TT 589 11 04

FícaiBacra Re' -? ' ' .OX' Í

t r 674 57 04 675 43 02

-•>.*. -v 'vrxc;

| • NOVA PROMOCIÓ 13 'i ' - I - 'S a d o s s a d e s a m b jar-

| •: i p se na c o m u n i t à r i a ,

i . i j 'T 6 m façana , garat-

•;-.• i . L' '*es 4 nab , es tad i

2 t a r y s 1 l a v a b o p a r -

q . ic l , m a r b r e

.(B ' X OCC -

t r 675 33 55 589 26 43

• .•-. •.--• - < : ; l 3 - 3 i P i ' v S »

• S A N T C U G A T a d o s s a

c a g - a n q u a l i t a t 1 6 0 nv

e d ' i. a ts . 3 hab + es tud i .

, ' i a i A ' g e 2 c e t x e s , i a r d i

-.ip-->'tL.ritat

30 OOC OOC - t r 6 7 4 2 2 1 6

'" -"'- 'i,yM %' r,,,,:iigc07

• S A N T C U G A T A d o s s a -

i.:a per e s t r e n a r . 2 1 0 rn-

t-d f 2 hab + 1 " S u i t e - +

^s t i . c i cd 'e facc io ga ra tge

'>.. i.t>.e< ,a id - :e r t r ' ca

~-i J'Jü >00 - t r 6 7 4 22 16

• •:,-•- . ; i.-- =e- r'.' ' ' /Xpe

• S A N T C U G A T c: S a n t

r - - d r . t 5 C X a v i e r . 160 m \

i i ' - n . a d o r s a l o de 3 5 n v

rti- D . ipmene ia llar, 3 dor-

r- ; :n s c u i n a ^ o l f i c e - , 2

hanyS. ' l avabo go l fes , 2

p a - q u i n g s jard par t ícu la -

3 9 « 0 303 - t r 589 11 04

^ ^ B i . r i =9t FÇ'>XOS

• S A N T C U G A T c S a n t

j o s e p 35C !-•-, m e n j a d o r

sa>c cuma - j H : c e • 5 der-

m . t o n s :2 s u i t e s - i 3

a v a t o c a ' e ' a c -

• T O R R E A D O S S A D A

Z c n a e i x a m p l e s u d . T u r ó

Gol f , cons ta de 3 hab . do­

b les i j n e s t u d i d ' u n s 24

nv a m b la s e v a t e r r a s s a

s o l à r i u m S a i ó m e n j a d o r

de 31 m C u i n a » o f t i c e "

d e 13 m-' E n t o t a ^ té 2

b a n y s i u r l avabo G a r a t g e

pe r a 2 c o t x B s . T r a s t e r

Jardí d 'uns 4 0 rrr

40 0 0 0 0 0 0 -

t r 6 7 4 08 9 7

'F·xasSait.i/jBi! Ret FSC • - i

• T O R R E I N D I V I D U A L

Be l l a l e r ra c o n s t a o ^ sa

m e n j a d o r a d o s n i v e l l s

c u i n a - o f f i c e " i un b a r y

lot a ixò a p lan ta A l 'enve-

p i a n t a d u e s h a b c o t e^

a m b a rmar i s de paret a la

p l a n t a s u p e r i o r c e n : i e -

p i a n t a d u e s h a b .-.na es

••sui te" i l 'attra es fa serv i ­

d e s ) ud i A la p lanta oaixa

hi h a l 'hab d e m à c u m e s

rentador i una attra que p

de p l anxa r e tc A ' o c -

u n a h a b q u e e s h t e r

servir per al serve i

70 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 0 8 9 7

icixas Sa^lCjga'i Ret FÏC '0W>D12

• T O R R E I N D I V I D U A L

Be l l a l e r ra c o n s t a ne salc

men jador d 'uns 2 J r- cui­

na - o f t i c e " , 4 h a t ' .ma

sa la pet i l e s l u d 'i n a r y s

comp le t s G a r a t g e oe- a 6

co txes , cel ler A r r e < n a u -

min i 'acat en fclanc v d r e

que la a vega . les dp m ^ n

jador De solar '.e 6 ^ 0 rr

72 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 08 97 rmcasSar'Cjsa!i Rf : J - ! X 4 X ' ;

• R U B Í at ies de noguer 2

hab i tac ions cu ina , m e n j a ­

dor , ' bany mol t a s s o l e ­

llat dues te r rasses , òp t ima

s t u a c i o

t r 588 57 0 8

! TTobi.era Aitar; Ref IA40COOOI

• R A M B L A D E L C E L L E R

15 àt ic d u p l e x + c o m u m -

la l Renda : 100 .000 Pla 3

hab 1 bany . 1 salo 1 ca -

r a p laça ga ra tge

t r 6 7 4 15 66

• A P A R T A M E N T S de llo­

guer d 1-2 d c r m i t o ' i s a m b

a r m a r i s de p a r e t , m e n j a -

d c r - s a l o a m b c u i n a n c o r -

p o - a d a c a m b r a d e b a n y

c o m p l e t . P r e u l l o g u e r a

part ir de 50 0 0 0 Pla En di­

v e r s e s z o n e s de St C u ­

gat

TT 674 72 54 r·TcaSorone.lai Re' -G OX^CCC^^

• A V . A L F O N S S A L A .

2 2 , 3r (a la v o r a es tac ió )

R e n d a 8 0 0 0 0 ^ a 3 h a b

1 bany . 1 sa ló. 1 c u i n a . 1

t raster

« 6 7 4 15 6 6

iCasasi Ret ÇiÇ30003

• Cl A B A T M A R C E T , 30 .

1-2 R e n d a 7 0 OOO Pta +

comun i t a t , 3 hab . , 1 bany.

1 sa ló. 1 cu ina

t r 6 7 4 15 66

'Casas. Re* C 13130001

• C / A L F O N S S A L A 110

n r 4 nab 2 o a n y s , sa ló

men |ado r 20 m-, c u m a te­

r rassa Mob la t

90 OOO.'mes -

t r 6 7 4 57 0 4 , 6 7 5 43 02

i r-Xhi. G# I '0070007

• S A N T C U G A T P l a de l

V ' n y e t , b a i x o s a m b ja rd í .

170 nv , m e n j a d o r sa ló 40

n r a m b a<a, 4 d o r m i t o r i s

doo les . 2 b a n y s , i l avabo .

cu na 20 n r , ca le facc ió 2

p a r q u m g s , ja rd í p i s c i n a

comun i ta r i

2 0 0 . 0 0 0 -'mes.-

t r 5 8 9 11 0 4

l'incasBacrBi. Ref.gBTjQQQgO

• S A N T C U G A T D E L

V A L L È S ei L l a c e r e s (z

A r - a b a s s a d a ) . p'S t o t a l ­

men t mob la t , sup 2 5 0 rrr.

4 h a b (1 « s u i t e * ' ) . 2

b a n y s , i l avabo , sa ló m e n ­

j a d o r . c u i n a " O f l i c e - , to t

equ ip . , pa rque t ca le facc ió

a gas . p à r q u i n g dob le , p is­

c ina p is ta de tenn is i ja rd i

comun i ta r i s .

2 2 5 0 0 0 -

t r 5 8 9 45 6 6

iA.-enasari Ref A300006

• S A N T C U G A T D E L

V A L L È S c R o s s e l l ó (2 .

Es tac ió ) , a p a r t a m e n t , s u p

6 0 m ' . h a b . d o b l e , b a n y

comp le t , a r m . pare t , cu ina

a m e r i c a n a , saló men jado r ,

acaba t d e p in tar Pà rqu ing

opc iona l . 5 5 0 0 0 / m e s . -

« 5 8 9 45 6 6

lA.·enasart Ref A 300004

VENDES -mMiu

• A L F A 33 16V. nsg re B-

LK.

6 0 0 . 0 0 0 -

n 586 SS 35 IA*jcen5i| FW *10I30C'C

TT 5 8 8 e>5 3 5

• O P E L

B I T

TT 675 32 5?

u 674 68 50

• P E U G E O T ,

1 T 6 7 4 15 03

^ . ^ : - M i : v - ; , - •

• P E U G E O T . r

h W

Tr 674 15 03 - í . 5 * ' Y : i t i r R . . . -.-••

• P E U G E O T ; , 0 ^

B-HX

w 6 7 4 15 03

PeJ*:'t ! . ' : ' : • -J I ' - . Í Rf

• R E N A U L T 11

G L

B 6 7 4 15 0 3

• R E N A U L T

b ianc , B-LX

6 5 0 0 0 0 -

Tr 588 55 35

Ai/:>:e"it'a Re' " I':'• :>

• R E N A U L T 2 '

B-U

TT 6 7 4 68 5 0

• R E N A U L T

b lau . B-JJ

6 5 0 COO •

TT 5 8 8 55 3 5

^L".:e^t.a. ^e; » ' -i'>

• A L F A R o m e o 33, B-IT

475 OOO -

TT 589 0 9 91

TÉ*a- , ih 3* f'0O2OOC2

• A L F A R o m e o 3 3 , 1 5.

Tl G E - Z .

t l 675 32 57

jAjlo EslBOai} Re* AE'OCeCK'

• A L F A R o m e o 7 5 ,

T w m Spa rk B- IU

Tt 8 7 5 3 2 5 7

i*u10Eaeoan. Re» *E 10O3O0O2

2 0

• A U D I 100 B-IG

T l 6 7 4 6 8 5 0

;Ait1c ConatM Oe Valleíl Rfl' *CV

1009000?

• A U S T I N M e t r o 1 .3 ,

blanc B-HZ 225 000-« 5 8 8 55 35 l « l * m M ) H* A1010000'

• C A S A A D O S S A D A

L L O G U E R z o n a c i n e m e s .

:.• t a c t iaoy i l avabo , cu i -

[ •-, s a f a r e i g s a l ó m e n i a -

I T •- H i - i a - i s de oare t ca -

? !a . . . o j a r o i 3 0 r r - 1

: ava ua 'Qütng

l .15 OOO/mes -

T T 6 7 4 41 12

• S A N T C U G A T D E L

V A L L È S c/' A b a t d ' A v m y o

z M o n e s t i r ) , l o c a l s pe r

e s t r e n a r D e s d e ' 10 rn-

f ins a 550 m ' A pa ' t l r de

600 Ptaan- al m e s

r r 589 45 66

Ven=5jr =et IXOK2

ffiYïi'4ifW«iniéiil·inifti

banys

l l a r , 4 p a i q u •

p i s c n a c o m u n

65 0 0 0 . 0 0 0 -

Tï 589 11 04

."incasSài^is Rff ;

• T O R R E S Z o n a

t ranqu i l la a d o s s a d a c a n -

tonera 150 nv , ga ra :ge 2

c o t i e s z o n a r e n t a t , t ras

te r . sa ló es ta r en d o s rn-

v e ! ' s . c u ' n a - o f l c e ' i

bany , 1 l a v a b o , 3 r a b ; '

••suite»-), es tud i jardí pr i ­

vat 40 <r\J. ca le facc ió

26 500 0 0 0 -

t r 675 33 55 589 26 43

• f ;J Ges'ií i T T c r l i - a i Ra' «S^

iXiWC">

• L O C A L c C a s t i - e j o s

15, 80 rm"

75 OOO'mes -TT 674 15 66 úixü\ Re- :iC'300Ca

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T C u g a t c Mnv : " ^

8 0 nV

8 0 OOO/mes -

TT 6 7 4 15 66

Casas -e' C 'ÜIXOV

• L O C A L E N V E N D A u

l loguer 112 m- P-eL ven

d a 10 m i l i o n s L l o g u e -

6 0 0 0 0 P t a / m e s

t r 675 4 3 24

i ' TtJ& Roca Re' CP ' 'X6C-] 1:

• C / P O Z O S , 10 . 3r 2a (a

la v o r a e s t a c i ó ) . R e n d a

50.OOC Pta + comun i ta t 3

hab . 1 bany 1 sa ló . 1 cu i ­

na

« 6 7 4 15 6 6

iCasasi Ftel :·C'3O0O2

• C A S A A D O S S A D A c<

i_a P i a n a . 140 m-, 3 hab

2 b a n y s , l a v a b o , s a l ó -

m e n j a d o r , 3 0 m- c u m a

•<oHice i· go l fes , t raster , te­

r rassa 10 m : . jardí p r i va t ,

j ' B r n ' i p laça de p à r q u m g

170 OOO-'mes.-

« 6 7 4 5 7 0 4 ,' 6 7 5 4 3 0 2

. r-jesàj =*af I -QC7Tj309

• P. D E L A C R U Z 3 5 , 3r

2a, 4 hab . , 1 m e n j a d o r - s a -

l a , 1 b a n y . 1 l a v a b o , i

p i a ç a p à r q u i n g R e n d a :

85 0 0 0 P la .

« 6 7 4 15 66 L·isasi Ref C'C!30005

• P I S de 2 d o r m , men ja ­

do r c u m a , b a n y c o m p l e t .

t e r rassa . P is m o b l a t a M i -

rasol 55 OOO/mes -

« 674 72 54 :creas Gircnela; Rel FG '0080003

• P I S d e 3 d o r m i t o r i s ,

m e n j a d o r - s a l ó , c a m b r a de

b a n y c o m p l e t c u m a . P'S

r e f o ' m a t , c o m n o u E n el

cen t re de Sant C u g a t Llo­

guer al m e s 65 0 0 0 ^ t a

« 674 72 54

• P I S d e 3 d c m i I O M K

m e n j a d o r - s a i o , e m a sa­

f a r e i g c a m b r a o e b a n y

c o m p l e t Exter io r en Unca

d e 4 a n y s C o m n o u D l a ç a de pàrqu ing inc losa

Junt n o u m e r c a t i à rea cul-

'u ra l 80 OOO/mes -

« 674 72 54 i- Tcas j'-onerti Re' -G 1XB00C-1

• B E L L A T E R R A t o r r e

u n i f a m i l i a r m o b l a d a , 3 0 0

m ; . m e n j a d o r sa ló a m b xe­

m e n e i a llar. de 50 nr". cu i ­

n a « o f l i c e » d e 2 0 m ' , 4

d o r m . d o b l e s . 2 b a n y s , 1

í a v a b o , 1 p à r q u i n g , j a r d i

pr ivat de 5 0 0 n f

275 0 0 0 -mes

« 5 8 9 11 04

;Hrcas Sac^s Rff SB1000C2*

• S A N T C U G A T c/ S a n t

J o s e p , 2 8 0 nv \ m e n j a d o r

s a l ó , 4 d o r m i t o r i s , c u i n a

• •o t l ice», 2 b a n y s , 1 lava­

b o , g o l f e s , 2 p à r q u i n g s ,

jardí i p i sc ina c o m u m t à n a .

2 7 5 . 0 0 0 'mes . -

« 5 8 9 1 1 0 4

^reasBacns. Re* =B'0O(XS3

• S A N T C U G A T d V e r g a -

ra, 225 n r m e n j a d o r sa ló

a m b x e m e n e i a Har, c u i n a ,

4 d o r m i t o r i s . 3 b a n y s , c a ­

le facc ió . go l fes a m b x e m e ­

ne ia llar, 2 p a r q u m g s .

2 0 0 OOO / m e s -

w 589 11 0 4

i ' rasaar ts . Re" =8 '00002

• C I T R O E N A X . G T (ex­

t res) . B -JU .

« « 7 5 3 2 5 7

iAutcEsaban! R* AE10C30003

• R E N A U L T 5 GT tL^bc

neg re B-HT

2 5 0 . 0 0 0 -

t r 568 55 35

CO.«

• R E N A U L T Cl-o RN-1 4

B-OD

« 675 32 57 •]k.x Esebï/i; Paf AE '»3Xc:

• R E N A U L T Cl o ' 2 . 3 p

ve rme l l . B -OM

9 7 5 . 0 0 0 -

« 588 55 35

lÀjtocerfa'l Ftel *. \:'í·X>^

• S E A T i b i / a . ' 5 3 p .

B -OB.

« 675 32 5 7

tAt c Eslebari Ftel A£i:oaOü&

• S E A T Ib iza 1 2, n e g r e .

B-JX.

4 0 0 . 0 0 0 -

« 588 55 35

iMocerrali W A tcrjrjúCT

• C I T R O E N A X 1 1 . T R E ,

B- IM

350 .000 . -

« 5 8 9 0 9 91

IFtea f i ) Ftel F100200»

• F I A T T ipo , 16v, A /A . B-

LC.

« 6 7 4 15 0 3

|PBUJK<. MMorRaly) FM PUR 120007

• F IAT U n o 4 5 5 . B -1600 -

H U , p late jat .

« 6 7 4 0 9 1 0

|SuiAi|. FM. S10110003

• F I A T U n o t u r b o . IE , B-

IK.

4 7 5 . 0 0 0 -

« 5 8 9 0 9 91

(F to ,s . l jFW.F 10020003

• F O R D E s c o r t X R 3 . B-

« 674 15 03 iPwgetf WotoRalyi °* PMfl 120005

• S E A T Ibiza 1.5. 5 p., B-

« 675 32 57 i.Aiitc Estabani Ftef AE 13030009

• S E A T I b i z a i 5

LK Neg re

« 6 7 4 09 10

;Suium. flai S 'C 'DX '

• S E A T T e r r a , b i a n

KT

350 0 0 0 -« 5 8 8 55 35 .Auloantrall Re' »'313*XS

• S U Z U K I S w ' t G T | B-

1872- IP . b lanc

« 6 7 4 0 9 1 0

I&Aki' Re" S * D" 10iX2

• V O L K S W A G E N Gol l 16

V B - L M .

« 6 7 5 3 2 5 7

i.fetoEsMtWj Ftel AE-CO3C013

• S A N T C U G A T D E L

V A L L È S c B e r g a r a [ z

GoH). tor re uni fami l iar c a n -

tone ra a d o s s a d a , sup 3 5 0

m í i j a t d i p r i va t 6 0 rrv, 5

hab . (1 «su i te» ) , 3 b a n y s .

1 l a v a b o , s a l ó m e n j a d o r

40 m ' . c u i n a " o f f i c e - , sa ­

fare ig . go l fes a m b l avabo i

t e r rassa s o l à r i u m , ga ra tge

3 c o t x e s , a r m . pare t , par­

que t i ma rb re , calef . a gas

L loguer 3 0 0 0 0 0 F>ta/mes.

V e n d a 6 5 0 0 0 0 0 0 F>ta.

« 5 8 9 4 5 6 6

J;wasan; Ftef A 300006

• T O R R E C / T O P A C I O

17 ( M i r a - s o l ) . R e n d a :

70 0 0 0 Pta , 3 hab . , 1 sa ló, 1 bany , 1 cu ina , ja rd í .

« 6 7 4 1 5 6 6

:Casa$| Ret C-O'SOOM

• F O R O F i e s t a 1.1 , g

met . B-JT.

300 .000 . - « 5 8 8 5 5 36

tAutognUl). Ftef. A10100003

• Q O L F 1 . 8 G L , B-JP.

« 0 7 4 6 8 5 0

lAulo Comirci tel Viltasi Rel ACV

10090004

• G O L F G T 1 , 16 V. A . A .

B-JV « 6 7 4 6 8 5 0

(Auto Comarca Mi Vaün) Ral. ACV

10090001

• L A D A N iva , B NL

550 .000 . -

« 5 8 9 0 9 91

(Plaga s J Ftel F10020009

• F O R D Escor t d i è s e l , B-

H W .

« 6 7 4 1 5 0 3

!F^u9W Motor Ratyi Re: »MS ISOCX

• N I S S A N Patró. 6 a l . d iè­

sel , cur t B-JV.

« 675 32 5 7

lAdhEumm. Ref. AE-303000*

• N t S S A N V a n e f l e pràct ic

d ièse l B - M S

« 6 7 5 32 5 7

i Auto Esteban Ref *.E 1X130005

• R E N A U L T E x p r é s , d iè ­

se l , B-JZ

6 5 0 . 0 0 0 -

« 589 09 91

Filaa- s i Rei ='XKO:ií

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets.

Fes-te soci de Creu Roja

+

Page 31: Diari de Sant Cugat 074

GÓMEZ CONTESTA MASSAFRED 31 « Divendres, 30 de desembre de 1994 HOFMANN, SELECCIONAT

El president de l'antic CB Sant Cugat, Antoni Gómez, diu que l'entrenador Marcel·lí Massafred s'ha equivocat i no ho admet. Gómez contesta així les acusacions del preparador. Plana 32.

El jugador del Júnior d'hoquei sobre herba Marcos Hofmann ha estat convocat per a la selecció estatal sub-21. El primer partit serà al torneig de Reis del Polo. Després ve la copa d'Europa. Plana 32.

Des que un grup d'estudiants d 'empre­sarials de Sabadell va crear el Rugbi Sant Cugat, fa sis temporades, el club arrossega el problema de la falta d'un camp propi. Durant la primera època el Rugbi Sant

RUGBI

Cugat va disposar del terreny on actual­ment es troba la biblioteca municipal; després, l'equip ha anat d'un lloc a l'altre esperant una solució. Francesc Godàs combina les funcions de president i en­

trenador alhora. Ha jugat des dels 16 anys i ha estat 4 cops internacional, cosa que el converteix en un bon coneixedor del rugbi. Però, tot i les dificultats, Godàs confia en la paraula de l 'Ajuntament.

F R A N C E S C G O D À S . President del Rugbi Sant Cugat

« Sense camp és difícil una continuïtat» CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Quina ha estat l'evolució del Rugbi Sant Cugat?

—«Fa dos anys que estem en una situació inestable, delicada per motius diversos que es re­sumeixen en el tema del camp. Com que no tenim camp, és molt difícil una continuïtat i més encara si no hi ha una base a les escoles i instituts que vagi alimentant el sènior. Com que no disposem d'això i juguem a fora...»

—Llavors, el plantejament de l'inici és el mateix d'ara?

—«El nostre plantejament sem­pre és el mateix. La nostra es­perança és confiar en la paraula de l'Ajuntament, que ha dit que tindrem un camp de rugbi; ja fa 3 anys que l'hauríem de tenir. Aquesta va ser una promesa de l'alcalde, que ens va dir que tin­dríem un camp a la ciutat es­portiva, però hi va haver uns pro­blemes urbanístics i ens va dir que esperéssim fins que tingués­sim un camp definitiu. Nosaltres hem fet bastants actuacions, al­gunes de bastant agosarades, com va ser la de confiar en un camp de futbol que hi ha a Valldoreix. L'EMD de Valldoreix al comen­çament ens va donar molt bones paraules i la condició era que no­saltres l'arregléssim. Ho vam fer en una primera fase amb el nostre pressupost, que és molt limitat, i es va arribar a fer una competició de rugbi a 7 femení. Però ens vam trobar que el camp era con­tínuament envaït per motoristes i automobilistes. Llavors, les au­toritats de Valldoreix no van ser sensibles al nostre problema, se'n van desentendre dient que era qüestió nostra. Van decidir no continuar la inversió que havien de fer i ho vam deixar. Allà vam perdre bastants diners, un dèficit que arrosseguem des d'aleshores.»

—Amb el tema del camp so­lucionat el rugbi aniria endavant a Sant Cugat?

—«A Sant Cugat estem en una situació bastant idònia per crear un equip de rugbi perquè la po­blació jove és àmplia, hi ha molts col·legis, 3 instituts, una escola universitària i la UAB. I si no fos a Sant Cugat penso que el Vallès és una altra opció. Però sempre tenim el problema del camp. Amb això som molt pesats, però és molt important. Tot i així, he de reconèixer que l'Ajunta­ment ens ha facilitat les coses per entrenar un dia al CAR, en unes

Francesc Godàs presideix el club des fa 3 temporades. Foto: J.A.MULA.

instal·lacions magnífiques». —Ara com ara, la solució han

estat els camps de la federació? —«Sí, però aquests camps es

troben en una situació tercermun­dista. Als vestidors hi ha un ra-jolinet d'aigua... freda, evident­ment, aigua no potable. A més, són lluny d'un centre mèdic. Però un any van anar a Santa Coloma. L'Ajuntament ens pagava el llo­guer del camp.»

—Amb aquestes perspectives quin plantejament fan?

—«Mantenir-nos en la compe­tició. Aquest seria l'objectiu a curt termini. Un altre seria dotar-nos d'una estructura humana compro­mesa. Un cop tens això et plan­

teges altres objectius, com la pro­moció i la qüestió econòmica.»

—«Com defensaria el rugbi del tòpic que el titlla d'esport dur i violent?

—«El rugbi no és violent però sí que és dur, ja que és un esport de contacte. Però trobo que hi ha esports més violents que aquest, des de l'handbol fins al futbol, i això ho indica el tipus de lesions que hi ha.»

—Com definiria l'actual equip del RSC?

—«És un equip molt jove. Bà­sicament tots són estudiants i gai­rebé la meitat són nous en el rugbi. És un equip inexpert. Fí­sicament està bé i està força com­

pensat, però li falta experiència i molta tècnica. Però el veig més bé que l'any passat.»

—«Què n'opina, del cas de la federació catalana i la FIRA?

—«Estic d'acord amb la pro­posta de la federació catalana de recuperar la presència que tenia en la FIRA. Les reaccions que hi ha hagut després crec que per­verteixen el sentit de les paraules i el concepte de què és la fe­deració. És una idea que cal es­tudiar sense atribuir-hi un caràcter polític. Si som un país plural en tots els àmbits, també ho podem ser en l'esport i cada autonomia ha de poder decidir com ha d'or­ganitzar la seva competició.»

L'Atletisme Hospitalet fitxa el santcugatenc Israel Luque

R.L. • Sant Cugat.— Israel Luque, ac­tual campió de Catalunya i sots-campió estatal dels 200 me­tres indoor, ha abandonat la dis­ciplina de la Unió Atlètica Te­rrassa (UAT) per defensar aques­ta temporada els colors de l'At­letisme Hospitalet (AH).

Luque ha arrribat a un acord amb l'equip del Llobregat per aquesta temporada amb possibi­litats de renovació per alguna més si totes dues parts hi estan in-teresades. L'atleta santcugatenc ha signat un contracte per barem. Això vol dir que Israel Luque tin­drà uns ingressos fixos que s'in­crementaran si assoleix les mar­ques establertes pel club.

Tot i que tenia ofertes d'altres equips, Luque va comentar que s'havia dedicit per l'AH perquè «és un club amb molt de futur encara que estigui en una cate­goria baixa com és la segona ca­talana». A més de l'atleta sant­cugatenc, l'AH ha fitxat altres es­portistes importants, com ara Xa­vier Brunet —campió iberoame­ricà de decatló— o Raül Sabaté —integrant de l'equip estatal de relleus 4 per 400 metres—. Amb la contractació d'aquests impor­tants atletes, l'AH vol aconseguir entrar en la lliga estatal de clubs en dues temporades.

Israel Luque va abandonar la UAT perquè «no van complir l'a­cord que s'havia pactat». L'equip egarenc encara està pendent de fer alguns pagaments a l'atleta de Sant Cugat.

Una cursa de cinc clubs

L'AH és el cinquè equip que defensa Israel Luque. L'atleta lo­cal va començar a practicar l'at­letisme a la Joventut Atlètica Sa­badell, on va córrer durant quatre temporades. Amb vint anys va fitxar pel Centre Gimnàstic Bar­celonès i va competir durant dos anys amb aquesta samarreta. El Barca va ser el següent pas de la cursa de Luque. Durant dues temporades va córrer en la secció d'atletisme del Futbol Club Bar­celona. El quart peregrinatge d'Is­rael Luque el va dur fins a la Unió Atlètica Terrasa, on va com­petir la temporada passada.

Els objectius més immediats d'aquest atleta local en el seu nou equip seran els campionats na­cionals i estatals de pista coberta. El darrer cap de setmana del mes de febrer tindran lloc els cam­pionats estatals d'atletisme en pis­ta coberta a València. Una set­mana després se celebraran els campionats de Catalunya al Palau Sant Jordi. El recinte olímpic s'es­trenarà d'aquesta manera com a pista d'atletisme. Serà un assaig dels campionats mundials, que també es disputaran al Palau Sant Jordi.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

Page 32: Diari de Sant Cugat 074

32 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 30 de desembre de 1994

BÀSQUET

Antoni Gómez creu que Massafred s'ha equivocat i que no vol assumir-ho

L'entrenador acusa l'antiga junta dels problemes del sènior A t A II MORI-1 1

• Sant Cugat. hi president del desaparegut CB Sani Cugat. Antoni Gómez, eonsidera que l'actual responsable de la secció de bàsquet de la UESC, Marcel·lí Massafred.

El president del ja desaparegut Club Bàsquet Sant Cugat, Amoni Gómez, ha afirmat a aque-t set­manari que no creu que ell hagi d'assumir la responsabilitat dels partits que ha perdut el sènior A de la l 'n io Esportiva Sant Cugat aquesta t emporada . D 'aques ta manera Gómez contesta', a les pa­raules del coordinador de la secció tic bàsquet de la l T'SC i actual entrenador de l'equip de segona estatal. Maieel li Massafred.

Massatrcd \a alirmar la set­mana passada que ell no se sent responsable d'haver perdut la ca­tegoria aqucsla temporada, ja que «la categoria la va perdre l'antiga directiva del CU Sant Cugat amb la seva mala LICSIIO econòmica. durant la temporada passada-. Per això. Antoni ( iome/ ha volgut deixar molt clar que l'antiga di­rectiva va deixar l'equip a la se­gona divisió estatal i ell mateix va signar la baixa de tots els ju­gadors ilcl club. ••perquè legal­ment no es podia ter res més». A mes. Gómez afirma: -Totes les

equi­

vocat i que no vol assumir-ho. Massafred acusa l'antiga junta dels problemes de l'actual equip de segona estatal. Gómez creu que ell no és responsable dels partits que ha perdut cl sènior A de la UESC aquesta temporada:

baixes que jo vaig signar. Ics va revisar l'actual coordinador de bàsquet de la UESC i ell sap molt bé que no es podia retenir cap jugador.» Segons Gómez, «no es el mateix ser el segon entrenador d'un equip juvenil —encara que sigui el Barca— que ser el primer entrenador d'un sènior de segona estatal». Per això. segons Antoni Gómez. «Massafred no ha de dis­culpar les seves en aties sobre la pista, en la gestió del club de la temporada passada», quan. se­gons ell, una cosa no té res a veure amb l'altra». --Jo estic con­vençut que amb l'equip que hi ha ara no s'ha de ser a l'últim lloc de la classificació, amb mimés un partit guanyat», ha afirmat An­toni Giímez. que ha explicat: -fins ara he callat perquè un cop ab­sorbit el club, ja no havia ele dir res més, però ara tinc l'obligació de defensar la junta que jo re­presentava.» Segons Gómez la junta del CB Sant Cugat es va equivocar en algunes coses, -però mai no va perdre Ics ganes de

fer coses pel bàsquet ele S gat». A més, segons ell no pot disculpar les seve-

<• Massafred no ha de disculpar les seves errades sobre la pista en la gestió del club de la temporada passada». Per Antoni Gómez, «la junta del CB Sant Cugat mai no va perdre les ganes de fer coses pel bàsquet de la ciutat.»

en una junta que fins i tot va fer esforços economies personals per mantenir l'equip a la segona divisió estatal».

La marxa d'Oriol Gómez

Antoni Gómez ha explicat que la marxa del capità de l'equip, Oriol Gómez, li ha «dolgut molt perquè ell mateix el va animar perquè es e]uedés a la UESC. quan tols els companys d'equip marxa­ven a altres clubs-. A més. segons Antoni Gómez, «si l'Oriol marxés i l'equip funcionés no tindria res a dir. però les coses no són així». Oriol Gómez va deixar l'equip perquè, segons ell, ha perdut «la il·lusió per jugar».

I.a L'nio Esportiva Sant Cugat va absorbir cl CB Sant Cugat des­prés d 'ha\cr-ser fet càrrec ele les despeses de final ele temporada ele l'antic club santeugatenc, unes despeses que sumaven 1.700.(10(1 pessetes i que van servir per pagar

ant Cu- arbitratges, desplaçaments i en-«ningu darreriments del club que presidia

errades Antoni Gómez.

Les noies de la UESC inicien amb bon peu la lliga ( A R M I KIA t.RIt-

B Als equips de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat no tot són derrotes i problemes. L'equip sènior femení és un clar exemple de l'èxit que es pot aconseguir amb la feina ben feta. Les noies de la LT'SO han passat de ser un dels equips de la zona baixa de la classificació a ser un dels de la part mitjana alta de la taula. En les dotze jornades disputades les jugadores entrenades per Gero Montoro i Víctor Carretero han aconseguit 1S punts de sis victòries i sis derrotes.

L'inici del campionat de lliga

en el grup 2 de la tercera categoria catalana ha estat mes bo del que s'esperava i. en vista de la marxa de l'equip, els tècnics no descarten que el sènior femení de la UESC es mantingui en aquesta bona línia i escali algun lloc més en la clas­sificació. Tot i així. un dels tècnics de l'equip, Gero Montoro, eon­sidera que «en un principi s'es­perava que la UESC anés una mica més bé, però uns petits pro­blemes ho han impedit». Segons Montoro, «les noies son molt joves i tenen certa por als equips i massa respecte a la categoria.».

Aquesta temporada l'equip fe­

mení ha sofert un canvi positiu, gràcies, segons Montoro, a la con­centració. «Ara. més que res les estem ensenyant a motivar-se i a concentrar-se perquè són massa joves i encara no tenen el caràcter format», ha dit Gero Montoro. L'equip d'aquesta temporada no­més té 3 jugadores en edat sènior. La resta encara són júniors, però. segons assegura Montoro, «ju­guen al sènior perquè tenen un nivell molt alt». L'equip manté, pràcticament, el mateix sistema de joc d'altres temporades tot i que hi ha alguns aspectes que encara ha de millorar, com per

exemple la defensa. El tècnic Gero Montoro assegura: «A l'e­quip li falta una mica d'agressivitat en defensa, un aspecte del joc que estem treballant amb més in­tensitat. En atac les coses van sortint, tenen molts recursos tèc­nics.»

Ara com ara. la principal preo-cupació d'aquest equip és con­solidar-se en la categoria, tot i que el rendiment de l 'equip anirà molt en funció dels estudis de les jugadores. Tothom confia que les noies de la UESC anirant mi­llorant i quedaran en un bon lloc a la classificació.

Cinc santeugatencs prendran part en la final territorial de cros escolar

(ARMI R h V t R T b I Terrassa .— Cinc dels 31 par­ticipants santeugatencs en el cam­pionat comarcal de cros escolar s'han classificat per disputar les finals territorials a Cardedeu.

Eva Sanchez. Pol Carulla i M a r c G a r c i a — d e l ' e s c o l a Avenç— i Kevin I-'isher i Ramon Puigveró —del Club Muntanyenc Sant Cugat - son els corredors que prendran paït en la final te­rritorial en les seves respectives categories. Per equips, l'únic re­presentant santeugatenc seia el de l'escola Avenç, format per Gre­gori Gil. Arnau Rodríguez. Bernat Vaqui, Arnau Martínez. Marti Melo i Oscar l-'onrodona.

La prova, que va tenir lloc a la zona esportiva de Can Jofresa (Terrassa), va aplegar mes de 2000 participants de diferents catego­ries i modalitats. Els representants santeugatencs van tenir una bona actuació. En benjamí femení. Ma­rina Romero del CMSC va ser segona: Berta Carulla, de l'Avenç. es va ciassifiacr en el lloc 25è. i Elisabeth Fornell i Núria Benito. en el 52è i cl 57è. respectivament. En la categoria alevi femení Eva Sanchez va ser quarta. La resta de corredores de Sant Cugat es van classificar en aquest ordre: Adriana Cabrieeran, 14a: Patrícia Mallol, 21a: Anna Costa. 41a: Anna Carraseal. 43a, i Anna Ve­lasco. 47a. Kevin Eisher i Ramon Puigveró, del CMSC. van ser cin­què i sisè, respectivament, en la categoria d'aleví masculí. La resta de participants santeugatencs van ocupar aquests llocs: Gregori Gil, 14è; Arnau Rodríguez. I6e: Ber­nat Vaquí, 24è; Arnau Martínez, 26è; Martí Melo, 42è; Óscar F-'on-rodona, 44è; Javier Mana, 49è: Pau Clemente, 51è; Pau Llaró. 62è; Pere Benito, 115è, i Fernando Serrano, 117è. En infantil masculí Lluís Carnicer va ser 15è. Xavier Puertas 16è i Patrici Serrano es va classificar en el lloc !S9è. Pel que fa als cadets masculins els dos representants de l'Avenç, Pol Carulla i Marc Garcia, van ocupar la cinquena i la novena posició, respectivament. Guillem Clemen­te va ser tercer i Albert Mampel, dissetè en la categoria de ben­jamins.

HOQUEI SOBRE HERBA

El jugador del Júnior Marcos Hoftnann, convocat per formar

part de la selecció estatal sub-21 Una lesió li impedirà debutar en la lliga

( ARMt R I A t R l l -

• Sant Cugat.— El jugador del Júnior Marcos l lofmann es un dels 20 convocats per Salva In-durain per formar part ele la se­lecció estatal sub-21 d'hoquei so­bre herba.

La selecció sub-21 participarà en el torneig ele Reis. organitzat pel RC Polo. competició c|iie tin-elra lloc el S ele gener vinent. Aquest torneig servirà de prova per al combinat d'Indurain amb vista a la seva participació en la fase prèvia de la copa d 'Europa. En aquesta primera fase, que tin­drà lloc a Lille (Estat Francès) del 21' d'abril al 7 de maig. el combinat estatal s'haurà d'enfron­tar a Bèlgica, Suècia i Ucraïna. Segons Marcos FFofmann. «la se­lecció hauria d'estar a les semi­finals de la copa d 'Europa i lluitar per una medalla contra Angla­terra, Holanda i Alemanya». Per

Hofmann. --baixar d'aqui seiia un fracàs i no classiticar-se per la fase final seria un daltabaix per­què significaria no uigar la copa del món. i u \o ni es preveu».

El jugadoi del .lunior. que hau­rà d'estar de baixa durant 40 dies per una lesió al dit petit de la ma dreta, es perdrà l'inici del cam­pionat de lliga de divisió d'honor. Aquesta lesió. però. no li impedirà disputar la fase prèvia ele la copa d 'Europa amb la sub-21. El ju­gador de Sant Cugat no podrà jugar la fase final perquè haurà passat de categoria en el moment que aquesta se celebri, l'any IW6 a Dinamarca.

Marcos F loímann ha disputat 14 partits oficials amb la selecció sub-21. 4 de copa d'Europa, 3 en un torneig internacional a Ale­manya i 7 corresponents a la copa del món. em l'equip estatal va aconseguir la setena posició.

M i n i h a n d b o l . — L'equip benjamí de l'escola Avenç és un dels classificats en el grup B per disputar la lligueta corresponent a la segona fase dels Jocs Escolars, organitzats per l 'Ajuntament i la UESC. Aquest equip, entrenat per Antonio Tortosa Peli. el formen Oriol Carreras, Pol l.upon, Uelios Sanchez,

Albert Cuéllar. Joan Roca, Nicolau Salabert, Nacho Alvarez, Lluís Tomàs, Ferran Pacheco, Carles Sal-vany, Gerard Morera i Carlos Andrés. En la segona fase l'Avenç s'haurà d'enfrontar al Ferran Clúa i al Flopins. Un empat i una derrota és el seu balanç en la primera fase. c .R.

Page 33: Diari de Sant Cugat 074

CAP D'ANY LLUNY DE BÒSN1A

Els Jel ik-Mujkic, refugiats bosnians ,

viuen des de fa un any a

Castel lbisbal , apadr ina t s pe r

san tcuga tencs . Ara , passen el Nada l

a m b t radic ions ca ta lanes m e n t r e

e spe ren t o r n a r a casa. P lana 34.

33 • Divendres, 30 de desembre de 1994

niDiis NENS AMB DISMINUCIONS

El cen t re D A P S I a t én des de Sant

Cuga t nens a m b d isminuc ions

ps íqu iques i físiques de cinc c iutats

del Val lès . La de tecc ió i el

t r a c t a m e n t p recoç són els m è t o d e s

q u e s'hi util i tzen. P lana 35 .

Aprofitant les vacances escolars, una em­presa contractada per lAjuntament està netejant els voltants de l'escola d'ense­nyament primari de la Floresta de la densa vegetació que l'envolta i que comporta

SERVEIS

un gran perill en cas d'incendi. Aquesta actuació s'emmarca en la neteja dels mar­ges dels vials i carrers de les zones afec­tades pels incendis de l'estiu. Fins ara s'ha actuat en una superfície total de

8 hectàrees, repartida en 4.150 metres de carrers. En total es vol netejar una superfície de prop de 40 hectàrees, que inclou actuacions puntuals no previstes inicialment però demanades pels veïns.

Comencen les tasques de neteja del bosc al voltant del col·legi la Floresta

El vial que porta fins a l'escola tindrà una sortida cap al Club de Tennis de Valldoreix

La superfície total de marges de vials netejats fins ara és de 8 hectàrees

XAVI CAVA

H La Floresta.— Els incendis de Fil i el 12 d'agost passats van fer palesa la necessitat de netejar els voltants de l'escola i d'obrir una sortida del camí que hi porta, que acaba en un cul-de-sac. Aquesta darrera era una reivin­dicació que els veïns havien ex­pressat més d'una vegada. Xavi Cortés, regidor de Medi Ambient, explica que l'Ajuntament la vol solucionar «arribant a un acord amb el Club de Tennis Valldoreix per tal que el vial que porta fins al col·legi tingui una sortida pel club». Segons Cortés, és molt pro­bable que l'acord passi per col·lo­car una cadena en aquesta sortida, la clau de la qual es trobaria en mans de la direcció de l'escola i també dels encarregats de la vigilància del bosc.

Neteja de marges

La franja que es neteja al vol­tant del col·legi té uns 25 metres d'amplada. Per Xavi Cortés, l'ob-jectiu és que «en cas d'incendi, les flamarades no arribin direc­tament a l'escola». La primera tasca consisteix a netejar el bos-catge, per després, i sota la su­pervisió dels tècnics de l'Ajun­tament, talar part dels arbres i deixar només aquells més carac­terístics i menys perillosos. La ne­teja es fa coincidint amb el període de vacances del Nadal, per evitar la possibilitat d'un accident per la presència dels escolars, i aca­barà a final de la setmana que ve. El cost previst és de 13 milions, i s'espera que se'n subvencioni una part.

La neteja dels voltants del col·legi públic de la Floresta forma part de l'actuació global que l'A­juntament està duent a terme a les zones afectades pels incendis

d'aquest estiu. Fins ara s'ha tre­ballat en 4.150 metres lineals de terreny al voltant de vials, en una franja que abasta uns 15 metres d'amplada a cada costat del vial, tot i que en alguns punts està tallada per habitatges. Els trams on ja s'ha treballat són el carrer de Can Cortés, el del Sanatori, el carrer de les Aigües de Sabadell i el del Turó del Fumet, i també als camins de can Cortés, el de can Fio i el que arriba fins a la torre de vigilància.

Les tasques principals són la neteja de la vegetació baixa i la

Foto: MANÉ ESPINOSA

tala dels arbres afectats pel foc. Amb aquests darrers es pretén fer un aprofitament forestal: es venen com a llenya, mentre que el brancatge i les capçades dels arbres es trituren i s'escampen per les zones cremades com a cobertura vegetal i per protegir el terra de l'efecte de la pluja.

El 75 per cent de les zones tractades fins ara és de propietat privada, mentre que la resta és de titularitat pública, tot i que no pertany a l'Ajuntament de Sant Cugat. La tasca més complicada ha estat localitzar els propietaris,

però la majoria, amb excepcions puntuals, no han obstaculitzat la neteja. L'Ajuntament també ha enviat un requeriment a la Di­putació de Barcelona i a Ferro­carrils de la Generalitat perquè facin el mateix amb els seus te­rrenys a les carreteres de l'Arre-bassada i Vallvidrera, i als marges de la via del tren, respectivament.

Xavier Cortés creu que la neteja estarà enllestida cap al març vi­nent, però «això depèn de la quan­titat de demandes d'actuacions concretes que surtin per part dels veïns».

Quatre ferits en un accident a la Floresta B La Floresta.— Dos ferits de consideració i dos de més lleus és el balanç de l'accident d'un Seat Ritmo amb quatre ocupants, dilluns a la matinada a la carretera de Vallvidrera, a l'alçada del pa­ratge de Can Llobet de la Floresta. El conductor, Pablo Ahmed An­drés, de 21 anys i veí de l'Hos­pitalet de Llobregat, va ser tras­lladat amb ambulància a l'Hos­pital de la Mútua de Terrassa amb ferides de consideració, però se'l va poder donar d'alta el mateix dilluns a la tarda. L'altre ferit més greu és José Carlos Núnez Gon-zàlez, de 23 anys i veí de Bar­celona, i va ser ingressat a l'hos­pital de la Vall d'Hebron.

L'accident es va produir a dos quarts de quatre de la matinada, quan el vehicle va caure en un marge del quilòmetre 10,400 de la carretera de Vallvidrera en aga­far un revolt amb excés de ve­locitat, segons la Guàrdia Civil de Trànsit. Els dos ferits lleus, un noi de 23 anys de Montgat i una noia de 24 anys de l'Hos­pitalet, van ser traslladats també a l'hospital de la Mútua de Te­rrassa, on van estar ingressats no­més unes hores. / s.B.

Una ferida lleu en una col·lisió al Camí de Can Gatxet H Mira-sol.— Una noia amb fe­rides lleus i una illeta enjardinada destrosssada és el balanç d'una col·lisió entre un cotxe de Sant Cugat i un de Terrassa, al Camí de Can Gatxet de Can Gatxet, a Mira-sol, divendres a la nit. Els vehicles implicats eren un Citroen Visa i un Opel Corsa, la pas­satgera del qual va ser la que va resultar ferida. La policia mu­nicipal de Sant Cugat, que va in­tervenir a l'accident, va tramitar la reclamació de danys per la des­trossa de la illeta./s.B.

Un cotxe xoca contra un semàfor • Sant Cugat.— Un cotxe con­duït per un veí de Cerdanyola es va estavellar diumenge a la nit contra un semàfor del carrer Pla del Vinyet, davant del Centre Cultural. Tot i ser un accident aparatós, no hi va haver ferits. La policia municipal va tramitar la reclamació de danys pels des­perfectes del semàfor. / s.B.

PACIFISME

L'Institut de la Mediació defineix el perfil dels seus col·laboradors

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Definir el perfil del mediador. Aquesta és la pri­mera tasca de l'Institut de Teoria i Tècniques de la Mediació, creat recentment com a «fill natural» de la Universitat Internacional de la Pau, segons el president de la nova entitat i director també de la universitat amb seu a Sant Cugat, Frederic Roda.

L'objectiu de la iniciativa és es­tudiar i difondre les tècniques de mediació i prevenció en tot tipus de conflictes entre dos grups so­cials parts. «És un nou concepte d'intervenció —matisa Roda— que pot contribuir a resoldre des

d'enfrontaments internacionals fins a problemes veïnals». Però el que diferencia la mediació de qualsevol altre model d'interven­ció és, segons Roda, «que facilita que les dues parts trobin la so­lució, sense imposar-la des de fo­ra. El mediador no és un jutge o un àrbitre que està per damunt dels enfrontats. No dictamina qui­na és la via per resoldre el con­flicte. I és aquí on es diferencia de conceptes com la justícia.»

És per això que els responsables de l'Institut han considerat que la primera tasca per posar-lo en funcionament és definir les con­dicions imprescindibles del me­

diador, que ha de ser independent, ha de tenir credibilitat i ha de garantir la confidencialitat. Algu­nes de les missions de les Nacions Unides i les de l'ex-president dels Estats Units Jimmy Carter —un dels artífexs de la negociació pel retorn de Jean-Bertrand Aristide a Haití com a president consti­tucional— són per a Roda exem­ples clars del que és la mediació. El concepte, de creació relativa­ment recent, està molt estès a Europa i va arribar als seminaris que hi la Universitat Internacional de la Pau des de fa tres anys a través de l'agermanament amb la universitat belga de Nemours. Frederic Roda. Foto: ELS 4 CANTONS.

Page 34: Diari de Sant Cugat 074

34 PUNT DIVERS KLS 4 C A N T O N S / Divendres. 31) de desembre de IW4

SOLIDARITAT

.la Jelik amb les seves filles, Elma i l.cjla. i la seva neboda Aidd davant el pessebre, l-oto: l\. Ml'I.A.

Mai no havien celebrat el Nadal fins l'any passat. La família Jciik-Mujkic, arribada a Catalunya des d'un camp de refugiats ara fa un any i mig i apadrinada per la campanya Sant Cugat Ajuda Bòsnia, s'ha afegit aquests dies a les tradicions dels seus amics catalans i està decidida a tornar a casa amb un tió. Però mentre esperen el moment de tornar, recorden els tres dies de festa i les reunions amb els amics amb què es comença l'any a Bòsnia.

Cap d'any en terra de pas La família bosniana apadrinada per Sant Cugat celebra el Nadal mentre espera tornar

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— «Quan tornem a Bòsnia, si Déu vol, farem cagar el tió allà. Lis molt divertit per als nens.» Majda Jelik. bosniana i musulmana no practicant, ce­lebra el Nadal per segona vegada a la seva vida i està tan decidida a tornar al seu país com a portar-hi la tradició catalana. Fa un any i mig que va arribar a Catalunya amb la seva tamília. desprès d'ha­ver estat al campament de Split. l'er la seva condició de refugiats, no poden treballar i viuen a Cas­tellbisbal amb l'ajut dels apadri­naments de la campanya Sant Cu­gat Ajuda Hòsnia.

Abans que esclates la guerra. els Jelik-Mujkic vivien a Sarajevo. una ciutat compartida per orto­doxos, jueus, musulmans i catòlics. ••Mai no hem donat importància a la religió de cadascú —explica Majda. Nosaltres no celebraven el Nadal, només el cap d'any. Però com que aquí és una tradició, la compartim amb els nostres amics catalans.» Amb la mateixa capa­citat d 'adaptació, les filles i els nebots de Majda han muntat un pessebre al menjador de casa i escriuen postals de Nadal en ca­talà. però. malgrat el grau d'in-tegraeio a què han arribat, tenen una única idea fixa: tornar. «Quan l'anv passat ens van regalar les liguretes del pessebre —recorda Majda vam pensar que no ens caldrien, que aquest cap d'any ja hauríem tornat a Bòsnia i el ce­lebraríem a la nostra manera. Fins fa poc encara intentàvem calcular quan podríem tornar. Ara ja no posem terminis a la guerra.»

1:1 canvi d'actitud és conseqüèn­cia de les notícies que Majda rep de part de la seva família, encara a Sarajevo: «Quan parlo amb el meu marit o el meu germà, noto

que han perdut la força que con­servaven fins fa uns mesos». Però la resignació no és compartida per la mare de Majda, Mejra. de 72 anys. Per a ella, la tornada és urgent: encara té un fill a Sa­rajevo i no vol morir lluny de casa. També la filla gran de Maj­

da, Lejla, de 19 anys, vol tornar aviat a Bòsnia per exercir la ca­rrera de metge que començarà a estudiar Catalunya, però que vol continuar al seu país, «si que­den metges per ensenyar als joves després dels bombardeigs als hos­pitals». Les úniques que no volen

tornar són Elma, la filla petita de Majda, i Aida, la neboda. Te­nen cinc i sis anys. Recorden molt poc Bòsnia i parlen gairebé amb més facilitat cl català que la seva llengua materna. «A elles els sem­bla que ho tenen tot. aqu í—admet Majda— però hem de tornar.»

Santi Jové surt cap a Croàcia en cl seu setè viatge per portar ajut humanitari

s.n B FI material sanitari recollit pel santeugatenc Santi Jové i els seus col·laboradors ja és al campament de refugiats bosnians de Kamen-jak. a la ciutat croala de Pula. Jové va iniciar dilluns el seu setè viatge cap aquest camp on viuen S()(l persones que. segons ell «es­tan en una situació cada dia més precària». Després d'un anv i mig de col·laborar periòdicament amb Kamenjak i viatjar-hi personal­ment per trametre l'ajut que re­cull, per a l'impulsor de la cam­panya «en aquests moments, l'ajut és més necessari que mai. La gue­rra s'ha endurit, però al mateix temps ha passat de moda i la gent se n'ha anat oblidant.»

Ln la mateixa línia de la crida de Jové. Maria Permanyer. res­ponsable de Sant Cugat Ajuda Bòsnia. ha reforçat la campanva per aconseguir nous apadrina­ments per a la família Jelik. «Des­prés d'un any de contribuir re­gularment —apunta Permanyer— alguns dels socis podrien donar-se de baixa. La constància és molt difícil d'aconseguir.»

Assegurar la continuïtat de les aportacions no és, però, l'únic ob­jectiu de a renovació de la cam­panya Sant Cugat Ajuda Bòsnia. Les col·laboracions regulars en­cara són, segons Permanyer, «in­suficients per a una família de set membres en una societat con-sumista que els ha creat neces­sitats noves». Amb les aportacions estables de Sant Cugat només s'obtenen 35.000 pessetes men­suals. Són les donacions puntuals el que permet arribar a les 65.000 pessetes de mitjana cada mes i afegir aquesta quanti tat a les 150.000 que es reuneixen a Cas­tellbisbal, on viu la família bos­niana. Per aconseguir nous apa­drinaments, Maria Permanyer ha endegat una campanya de sen­sibilització en què està prevista, una conferència de l 'eurodiputat i cx-comissionat de les Nacions Unides per als refugiats de Bòsnia José Maria Mendiluce.

C E N T R E DE LA I M A T G E

• Fotos a color en 1 hora

• Diapositives en 1 hores" • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material

fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei

li passem les fotos de color a blanc i negre

Sta. Mar ia, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

Sant Cugat Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

m M «

NOU INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL AMB PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

/ Tractaments facials i corporals

/ Depilació elèctrica i per sonda

/ Depilació personalitzada

/ Quiromassatge

/ Reflexoteràpia podal

/ Drenatge limfàtic

/ Tractament osmosphere +SEA

100

/ Píling corporal + Hidratació

/ Tractament TUENDA

(Anti-Age)

/ Maquillatge

/ Maquillatge permanent

/ Tint i permanent pestanyes

/ Decoloració

/ Manicura

/ Solàrium alta pressió: facial i

corporal

CONSULTA MEDICA

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 -Sant Cugat del Vallès

Page 35: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 PUNT DIVERS 35

SERVEIS SOCIALS

Els nens es relacionen amb l'entorn també mitjançant les joguines. Foto: JA MULA.

Qualsevol trastorn físic o psíquic que es detecti en un nen de fins a quatre anys serà fonamental en el seu desenvolupament posterior. Si un nen triga més de l'habitual a començar a parlar pot ser símptoma que la seva relació amb l'entorn familiar és dolenta. Restablir aquest vincle és feina de molts professionals: els que treballen des de fa sis anys al Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç de la Generalitat, situat a la plaça del Rei de Sant Cugat.

Quan un nen no ens respon Cent trenta nens de Sant Cugat i la comarca amb disfuncions reben tractament a DAPSI

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— Si el nen plora insistentment en plena nit, la mare s'aixeca corrent pensant que li passa alguna cosa. Pot ser que senzillamnet tingui gana o mal­sons. Però en alguns casos pot ser símptoma de problemes en la relació entre el nen i l'entorn. «De vegades ens ve una mare preguntant si el seu fill té un pro­blema de sordesa, perquè nota que no para atenció en el que li diu o no la mira quan parla. Segurament no vol dir que el nen hi senti malament: potser és que està més lligat a l'estímul que li pot oferir un altre objecte», ex­plica Mercedes Ruiz, psicòloga infantil.

Ruiz forma part de l'equip de tretze professionals, integrat per dos neuropediatres, dos fisiote­rapeutes, tres logopedes i sis psi-còlegs-pedagogs que treballen al Centre de Desenvolupament i

c.c. H A les habitacions dels locals de DAPSI es poden veure jogui­nes. nines, contes i trenclacosques, tot en un ambient tranquil. A mig matí d'un dia normal entre set­mana entren dues o tres famílies. Sorprèn que a nens tan petits se'ls pugui detectar problemes emocio­nals o dificultats de comunicació amb els seus pares i el seu entorn. Però precisament la prevenció és una de les tasques principals d'un centre d'atenció precoç com DAP­SI, un concepte on s'inclouen tot

Atenció Precoç (DAPSI). El cen­tre és situat a la plaça del Rei, en uns locals cedits per l'Ajun­tament, on atenen també nens de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Rubí. Una àrea geogràfica molt àmplia, on viuen més d'11.500 nens: actualment un total de 130 segueixen tractament a DAPSI, dels quals 34 són de Sant Cugat.

El centre de DAPSI és un dels quaranta-dos que hi ha a tot Ca­talunya, coordinats des del pro­grama d'estimulació precoç del departament de Benestar Social de la Generalitat. Aquests centres van néixer com a cooperatives de professionals que actualment re­ben una subvenció de l'Adminis­tració autonòmica i el suport dels ajuntaments dels municipis.

Amb aquests mitjans, els pro­fessionals de DAPSI atenen casos molt variats: si un nen comença a caminar tard, segurament té pro­blemes en el sistema motriu; es

el conjunt d'intervencions adre­çades a la població infantil, en la petita i primera infància, que presenta disminucions, trastorns o disharmonies en el seu desen­volupament o risc de patir-les.

D'aquesta manera, la detecció d'una disfunció física o psíquica se centra en els nens d'entre zero i quatre anys, encara que l'atenció es pot perllongar fins els sis. Un cop diagnosticat el problema, DAPSI se centra en el seguiment de l'evolució del nen a través del tractament individual del nen i

donen també deficiències en el desenvolupament sensorial, a la vista i l'oïda. En aquest cas, serien disminucions físiques. Però segons quins problemes, com trastorns en el llenguatge i la comprensió, poden respondre a un retard més general en el desenvolupament del nen, que es pot traduir en trastorns cognitius (diferents graus de retard mental), de con­ducta (hiperactivitat, inquietud) i emocionals, que es manifesten a través de canvis d'humor, ansietat i autisme.

El paper dels pares

Sorprenentment, encara que l'entorn familiar hi té molt a veu­re, només en un cinc per cent dels casos són els pares els qui decideixen posar el Fill en mans d'especialistes. Segons dades de DAPSI corresponents a l'any 1993, en un 27 per cent dels casos és el mateix pediatre qui trasllada

la seva família per aconseguir po­tenciar la seva capacitat de de­senvolupament. El tractament se centra en els àmbits sanitari, social i educatiu, seguint les directrius d'organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Sa­lut. Segons Mercedes Ruiz, psi­còloga de DAPSI, «es tracta de restablir el vincle que s'ha trencat entre la mare i el nen». Com? «A vegades, en lloc d'anar a bus­car al nen, cal esperar que tingui el seu espai i el nen es vegi res­pectat —explica Ruiz—. En aquell

el cas als professionals dels centres d'atenció precoç; en la resta, són el parvulari o l'escola bressol, els hospitals i els departaments de serveis socials els qui se n'enca­rreguen.

«L'acceptació per part dels pa­res de la deficiència del fill varia molt; per a alguns és molt difícil perquè s'han frustrat les expec­tatives que havien dipositat en el nen», explica la psicòloga Mer­cedes Ruiz. «Es neix amb unes capacitats; si no es posen en joc, això significa que o bé el nen té mancances o que no se li dóna l ' opor tun i t a t de desenvolu-par-les.» Per això, la tasca dels psicòlegs també s'ha de centrar en els pares, que en alguns casos no saben o no volen donar al fill l'atenció adequada. «Hi ha ma­res que quan el nen els estira els cabells es queden indiferents; el nen llavors sent que no en rep cap resposta.»

estadi tranquil, estirat o jugant, potser un menut habitualment in­diferent a les persones que l'en­volten acaba dirigint la mirada cap a algú i estableix així un contacte.»

Fins a quin punt un nen que­darà completament restablert de­pendrà de la gravetat de la seva disminució: «Les garanties d'èxit no són del cent per cent. Però sí que hem pogut observar el que passa quan el nen arriba a ado­lescent sense que aquestes dis­funcions s'hagin tractat.»

Atraquen una botiga i fracassen en l'intent en una benzinera H Sant Cugat.— Dos joves ar­mats amb una pistola i una navalla van robar divendres al vespre en una botiga i van intentar després un atracament fracassat en una benzinera, segons les sospites de la policia. Quan faltaven uns mi­nuts per l'hora de tancar, dos joves van entrar a la botiga de discos Carreras, al carrer de Valldoreix, i van amenaçar els encarregats de l'establiment perquè els donés el contingut de la caixa registra­dora, amb la reepatació del dia. Un quart d'hora més tard, dos individus que encabien amb la ma­teixa descripció, van intentar re­petir el robatori a la benzinen Repris, a la zona de les disco­teques del carrer de Vic. Aquest cop, però, la resistència dels tre­balladors de la benzinera a en-tregar-los els diners va fer que fugissin al cap d'una estona d'in­tentar el robatori amb intimidació. La policia municipal, que va re­lacionar els dos fets, va fer una batuda perls carrers de la ciutat, però no va trobar cap sospi­tós. / S.B.

Tres contenidors incendiats en dos dies H Sant Cugat.— Tres conteni­dors de recollida de deixalles ins­tal·lats en carrers de Sant Cugat es van incendiar entre divendres i dissabte. Una patrulla de la po­licia municipal va observar diven­dres al migdia com es cremava un contenidor d'escombraries al passeig Sant Magí i va apagar les flames amb l'ajut dels veïns. Al dia següent es va trobar amb foc un contenidor de paper al Turó del Pinyer, i es va avisar una dotació de bombers de Rubí per sufocar l'incendi i retirar des­prés el recipient. Finalment, unes hores després, una patrulla de la policia local va participar, també amb l'ajuda dels veïns, en l'ex­tinció de l'incendi en un conte­nidor al passeig Pollancres, a la Floresta. / s.B.

Surt la Caravana per la Pau cap a Algèria H Dos camions tràilers carregats de material amb ajuda humani­tària van sortir ahir des de Bar­celona cap a Algèria. Era la se­gona Caravana per la Pau, or­ganitzada per diferents entitats so­lidàries en benefici dels refugiats saharians del sud d'Algèria. L'i­tinerari traçat passa per Alacant, on s'embarcaven els camions fins a Oran. A partir de la ciutat afri­cana, el viatge continuarà per te­rra fins als camps de refugiats. La situació de perillositat al país ha impedit aquest any que viat­gessin representants de les entitats col·laboradores amb la caravana, integrada únicament pels conduc­tors dels tràilers / s.B.

Recuperen un cotxe robat prop de l'HGC H La policia municipal va recu­perar divendres un Opel Kadett, a m b m a t r í c u l a de L l e i d a LE-0909-S, prop de l'Hospital Ge­neral de Catalunya. El vehicle, que constava com a robat des de feia dies, pertanyia a un veí de Rubí. Una patrulla de la policia local circulava per la zona quan va veure un cotxe amb senyals d'haver estat forçat i va comprovar la seva matrícula. / s.B.

U n s a s p e r s o r s p r o v o q u e n una glaçada H Uns aspersors es van disparar divendres a la matinada al carrer Pla del Vinyet i van fer un bassal que es va glaçar amb la rosada. La brigada de manteniment, obres i serveis de l'Ajuntament va haver de cobrir la calçada amb sal per evitar patinades i accidents. / S.B.

Com restablir el vincle entre un nen i el seu entorn

Page 36: Diari de Sant Cugat 074

ELS ACTES D l .NADAL

las actes tradicionals tic Ics testes estan aconseguint omplir les sales de la ciutat. I K Pastorets, l'envelat. els pessebres \ ivents i els concerts formen un cicle que culmina dijous amb la cavalcada. Planes 36 a 42.

3 6 . Dncndrcs . 3!' de desembre de llW4 EL TEMPS. CINEMA I AGENDA

Quatre planes de serveis, amb la informació metereologica. el joc. la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 43 a 47.

LES FESTES DE NADAL

) ik^ imatges de la cavalcada de Reis de l'ain passat. Intov [ I S -i CANTONS.

El dia 5 els Reis d'Orient porten la il·lusió als nens Recolliran les cartes, repartiran més de 2.(XX) quilos de caramels i 4.000 globus

1 RANCI'SC CARBÓ • Sant Cugat. Dijous de la setmana vi­nent. els Reis d'Orient arribaran a Sant Cugat per omplir d'il·lusions els infants, joves i adults de la població. Acompanyats

pels patges i pe els principals tot repartint ca I.a cavalcada dos quarts de

(Juan es \a acabar la ca­valcada del l'W4, ja van co­mençar a preparar la del IWs. L'Agrupació de Fut­bolistes Veterans es troba cada dimecres per fer el cafè a can Pros i anar parlant de tots els aspectes que giren a l'entorn de la cavalcada de Reis. Són setze persones que des de fa més de trenta anys coordinen i organitzen la cavalcada a Sant Cugat. Amb el pas del temps, han hagut d'anar canviant cos­tums i aspectes de l'orga­nització. HI creixement de la ciutat i els problemes de seguretat han imperat a l'ho­ra de confeccionar un iti­nerari que vol procurar arri­bar a tots els racons del nucli urbà. Cal pensar que és el dia de tot l'any que surt més gent al carrer i que la ma­joria son infants i joves.

Al principi, quan l'Agru­pació es féu càrrec de l'or­ganització, els Reis anaven amb cavalls, després amb cotxes i darrerament, des de

fa tres anys, amb carrosses arrossegades per tractors. D'aquesta manera, cl Reis es veuen des de tots els in­drets, i poden anar acom­panyats per molts patges que els ajuden en les seves tas­ques.

Actualment són més de cent persones les que colla-

r molts voluntaris, recorreran carrers i places de la vila ramels. globus i molts petons. al nucli urbà començarà a set del vespre i omplirà els

boren en l'organització per­què tot vagi sobre rodes. Vo­luntaris. Protecció Civil, po­licia municipal i Creu Ro-vetllen per la seguretat a la cavalcada, aspecte que preo­cupa força l'organització. La gran quantitat de caramels que es reparteixen, més de 2000 quilos, provoca allaus

carrers a vessar, com ja es tradicional cada any, i acabarà a la plaça de Barcelona.

Lis organitzadors, l'Agrupació de Fut­bolistes Veterans, recomanen que la gent s'estigui a les voreres i no envaeixi els ca­

rrers, perquè la seguretat és força important en una diada com aquesta.

A Valldoreix i als districtes sortiran pa­ral·lelament quatre cavalcades, farcides tam­bé d'obsequis i regals.

i concentracions de gent que a vegades són de difícil con­trol. Dàltra banda, no volen que cap nen ni nena no es quedi sense globus. Per aquest motiu preveuen re­partir-ne 4.000.

L'hora prevista d'acabar son les nou del vespre. En­mig de l'itinerari el mags

adoraran l'infant Jesús a la parròquia de Sant Pere i al final del recorregut seran re­buts a l'Ajuntament per l'Al­calde i el consistori de la vila. Després sortiran al bal­có i baixaran a la plaça per rebre les cartes de tots els santeugatencs.

L'itinerari previst, el ma-

Cavalcades a Valldoreix i als districtes Í-'.C., HA.

• Els Reis d'Orient també tenen previst visitar els dis­trictes de les Planes, la Flo­resta i Mira-sol i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.

A les Planes sortiran a les 6 de la tarda de la plaça de les Tres Torres. Després de passar pel Dessert i la Mata arribaran a ca l'Avi. Encara avui els Mags de les Planes arriben a cavall. Dies abans, 1T de gener, els am­baixadors reials hauran re­

collit les cartes al Centre Cívic, de les 6 a les S.

A Mira-sol la cavalcada sortirà de Mas .laner a les 6 de la tarda. Arribarà fins a l'estació del ferrocarrils, per tornar pel carrer baixa­dor i aturar-se al Casal de Mira-sol. En aquest districte els Reis arriben amb fur­gonetes, i després de recollir les cartes tenen previst as­sistir al Pessebre Vivent que als jardins del casal esce­nificarà la mainada del barri. Al final i abans de repartir

les joguines, podran prendre xocolata desfeta.

A la Floresta la sortida els reis la tenen prevista a les 3/4 de 6 de la tarad de la plaça de l'Estació del FFCC. Després de passar pel pont del Diari, la plaça Pere Planas i la del Centre. entre altres indrets, arriba­ran a la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta, on escoltaran els infants i re­colliran les cartes dels veïns del Districte.

A Valldoreix, els Reis sor­

tiran del Casal Cultural a dos quarts de set de la tarda cap a la plaça can Cadena i el passeig de Rubí fins arri­bar al Mafiós, des d'on aga­faran el carrer Ramon Es-cayola per arribar al Col­in ado Víctor, on es farà una xocolatada. La cavalcada continuarà passant per la plaça dels Ocells, l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer i el Mas Roig. El recorregut finalitzarà davant de la seu de Creu Roja, on els reis faran un parlament als nens.

teix dels darrers anys. és el següent: Sant Josep, Mariné. Canovas del Castillo, Fran­cesc Moragas, Rius i Taulet, avinguda Catalunya, places Pere San, Major, Octavià, La Torre, Plana de l'Hos­pital, Abat Armengol, In­dústria, Augusta, Castellví. Camí de la Creu, plaça Sant Francesc, Santa Engràcia. Montserrat, Orient, plaça d'en Coll, Torreblanca, ca­rretera de Cerdanyola, de la Creu, la Torre. Santiago Rusinol, Santa Maria. Vall­doreix, Rosselló. Alfons Sa­la, plaça LLuís Millet, Àngel Guimerà, Villa, Valldoreix, Sant Antoni i plaça de Bar­celona. Alguns d'aquest ca­rrers seran recorrreguts en sentit contrari.

A la nit, els mags s'acos­taran a les cases per fer arri­bar les il·lusions a tots els santeugatencs que han de­manat als reis allò que ningú més no els pot portar. Tots esperen una capsa plena de salut per al 1995.

Page 37: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 APUNTS 37

LA VIDA SOCIAL

ACTIVITATS DE NADAL A L'ENVELAT

Divendres 30 De 10.30 a 14 Tallers amb l'AE Berenguer El Gran

Centre de Titelles de Lleida. La Janna i e/s tres ossos (titelles)

Quintet Lisboa (balls de saló)

Dissabte 31 10.30 a 14 Tallers amb l'Esplai els Disbarats

Pep López i Sopars de Duro. Revetlla de Cap d'Any (animació)

Titiriteros de Binéfar. E/pa/s dels colors (titelles)

Minicurs de balls de saló

10.30 a 14 Tallers amb l'Esbart Sant Cugat

Binixiflat. En Joan de la carbassa gran (titelles)

Minicurs de balls de saló

10.30 a 14 Tallers amb l'AE Berenguer El Gran

La Saragata. L'Auca dels tres reis (musical de titelles)

Minicurs de balls de saló

10.30 a 14 • Tallers amb l'AE Berenguer el Gran

Titelles Parranda

17.30 Àngel Daban (animació)

18.30 Ambaixador reial

Minicurs de balls de saló

Noé Ribas, Cantant i ballant el fred se'n va (animació)

Cavalcada de Reis

Fivonacci (balls de saló)

Un any més, les activitats per a menuts són les que més èxit tenen. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Els més petits es fan seu l'envelat de Nadal L'ambaixador reial recollirà les cartes de tots els nens i nenes a l'envelat el pròxim dimecres 4 de gener

JOSEP MARIA VALLÈS

H Centre.— Avui comença la segona setmana del Nadal a l'envelat d'enguany. Des de divendres passat fins avui, menuts i grans han parti­cipat i assistit als diferents tallers i espectacles de l'en­velat de la plaça dels Quatre Cantons. Com en els tres últims anys, els més petits han estat els protagonistes.

Amb la Saragata de Festa i Desastrosus Circus comen­çaven les activitats infantils d'enguany: els petits acom­panyats dels seus pares es­peraven que els monitors, que s'encarreguen del bon funcionament del envelat, els donessin el senyal per entrar i, després, agafar un bon lloc. El dia de Sant Es­teve el contador de contes

Cesc Serrat va explicar his­tòries nadalenques als nens que omplien el recinte de l'envelat. Els contes eren composats bàsicament per rondalles de creació pròpia i d'altres escrites per autors moderns. Dimarts, el grup de titelles de Vilanova L'Es­taquirot va interpretar El Patufet. L'Estaquirot, que ha rebut recentment el premi

Rialles, va néixer l'any 1973 i ha interpretat El Patufet unes 500 vegades. Durant 40 minuts aproximadament la Núria, l'Olga i l'Albert van donar vida a un seguit de personatges tot captivant el jove públic. Dimecres els pallassos M. Gros i P. Callau es van encarregar d'engres­car i arrancar les rialles als nens i nenes de Sant Cugat.

Aquest dies els tallers han tingut un paper fonamental a la plaça dels Quatre Can­tons amb la participació de Lluís Pinyot o el mateix Es­bart. C. Serrat, enmig d'un cercle de nens, va parlar i explicar de la dansa tradi­cional catalana. Els nens també han participat en al­tres tallers, l'A.M. El Fa­ristol i l'Agrupament Escol­

ta Berenguer el Gran.

Les nits de l'envelat

Els espectacles per a adults no han tingut el ma­teix seguiment que els dels menuts. Avui pot ser una de les nits que més s'ompli el recinte ja que hi ha balls de saló. Demà hi haurà la nit de cap d'any amb P. Ló­pez i Sopars de Duro.

Un moment de l'audició de la Coral Serra d'Or al Monestir. Foto: JA. MULA.

Concert de Sant Esteve de la Coral Serra d'Or, al Monestir

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— El temple del Monestir de Sant Cugat va ser l'escenari on es va desenvolupar el concert que la Coral Serra d'Or va oferir el dia de Sant Esteve a les nou de la nit. Davant una nombrós públic, entre el

qual que hi havia també el regidor de Cultura de l'A­juntament, Jordi Franquesa, la coral va oferir un reper­tori dividit en dues parts: a la primera, la coral, sota la direcció d'Andreu Reca­sens, va oferir un seguit de nadales en cant coral. La

segona part, dedicada als so­listes, va tenir un acompa­nyament de set instruments: tres violins, viola, violoncel, flauta i orgue. Per acabar, la coral va convidar els as­sistents a cantar amb ells els temes Fum. fum fum i Pels fills d'Adam i Eva.

Escena de l'anunciació als pastors en l'edició del Pessebre Vivent d'enguany. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Agosarada i emotiva escenificació del Pessebre Vivent

FRANCESC CARBÓ H Sant Cugat.— Amb un fred que glaçava, el dia 24 de desembre al vespre, el grup Joves de la Parròquia va escenificar una nova edi­ció del Pessebre Vivent.

Al voltant del Monestir, més de 80 nens i nenes van

posar en pràctica el que ha­vien estat assajant dies abans: nou escenes diferents de la infància de Jesús.

Amb uns decorats que si­tuaven perfectament l'època i uns jocs de llums i música que permetien avançar d'u­na escena a l'altra seguint

un fil conductor, molts sant-cugatencs van assistir en aquest pessebre vivent, que any rera any aconsegueix superar-se.

En acabat, molts infants van assistir a la Missa del Gall dirigida a la mainada que es fa abans de mitjanit.

Page 38: Diari de Sant Cugat 074

38 APUNTS ELS 4 CANTONS/ Divendres. M) de desembre de 1994

LES FESTES DE NADAL

l 'n m i a n c n l de Li n i u . lacie del -Pocnia de Vidal a la • . i p i u i l . i r . I i MANI I M'IMIN \

V

Exit de públic a la representació del «Poema de Nadal»

\ e l l l I c l n d c I i l u v c ( I t q i l c s l l l S l l i ! ( IIL il li I c a t r e a u d i t o r i l o t o M X M I S I ' I N O S X

La Jove Orquestra Sant Cugat fa omplir el Teatre-auditori

\ A \ II K UOKK \ S

I Sant Cugat. l a penom­bra del claustre només era trencada per la llum de les espelmes que. col·locades a terra, formaven un camí fins a la sala capitular. Allà. mes penombra. Sota l'esmorteï­da llum, el públic silenciós atapeïa les cadires disponi­bles i esperava. En un racó. els músics de l'Orquestra de Cambra. Al centre, davant la porta, un escenari sobri. molt sobri —poc me;s que un entarimat cobert de fu­llaraca verda i aromàtica i un faristol de fusta vetus-

tada—. esperava els quatre rapsodes.

En aquest escenari, en aquest ambient, els actors (Joan Llamas, Maria Dolors Vilarasau, Joan Berlanga i Ernest Naté) interpretaren, més que no pas recitaren, les quatre parts del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. L'na part cadas­cun, separades i contrapun-tejades per la Suite de Nadal, la peça del músic Torri Xuclà composta especialment per a l'ocasió. La composició in­cloïa dues peces cantades per una soprano de l'Or­

questra, «El noi de la mare» i «La cançó del rabadà». Un joc de llums senzill però acu­rat completava la posada en escena, i aconseguia integrar dins l'espectacle l'especialís-sim edifici que li donava re­cer: aquell capitell de la Mare de Déu amb el nen, que als intermedis entre part i part adquiria brusca pre­sència gràcies a un canó de llum que el rescatava de la foscor general.

Tot plegat conformà un espectacle sobri i acurat, sense concessions a la nyo-nva habitual.

RAMON I X ' O L h

M Sant Cugat.— El Concert de Nadal que la Jove Or­questra Sant Cugat va fer el dia de Sant Esteve al Tea­tre-auditori va ser tot un èxit de públic. Les 700 butaques del teatre estaven gairebé totes ocupades. Només al­guns seients de les darreres fileres de l'amfiteatre van quedar buits.

La Jove Orquestra va fer un concert dividit en dues parts. A la primera van tocar un repertori de tipus més barroc, amb peces d'Arcan-gelo Corelli, Bach, Gustav

Holst i Toni Xuclà. A la segona part van interpretar un repertori de cançons po­pulars i nadalenques, la Sui-te de Nadal i un fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Josep Fe­rré, director de l'orquestra, va afirmar: «L'estructura del concert interpretat permet que alguns dels músics facin de solistes, com passa en tot els nostres concerts.»

L'actuació de la Jove Or­questra va ser organitzada conjuntament per l'associa­ció Amics de Ràdio Sant Cugat, l'associació Orques­

tra Sant Cugat i el setmanari Els 4 Cantons. Al final tots es mostraven contents i es­perançats de poder celebrar un altre concert l'any vinent. Ramon Grau, president de l'associació Amics de Ràdio Sant Cugat, destacava que «l'experiència d'ajuntar-se tres entitats per organitzar un acte és molt positiva amb vista al futur». Per la seva banda, Flora Puntos, presi­denta de l'associació Or­questra Sant Cugat, va dir que «si totes les parts es posen d'acord es pot iniciar un cicle de concerts».

H c u l a d . Xlu • . i l . s l ' l •-.. ^ I ,i,. \l i s l ' I M i s v Iotes Ics lccnk | iks sun d i d e s ací paiticip.it. I -k , I V M i l \ " .d . pcssc-ac vivent del Casal d'Avis ] ,„,, IX M!

Concert de la Banda de les Planes Tradicional Concurs de Pessebres ! Pessebre vivent al Casal d'Avis B Les P lanes I [ .MMCCII I c r p i c M i m a r x e s p r ò p i e s de H Sant Cugat M e s d e ^K e's mi l lors p e s s e i a c s J e : o ' • Centri- I ca up de Ica- p r e s e n t s mol t n e n s . -,., t i U e de San! I s l e \ e de i li i v . la b a n d a . -. e ; : r .a-Mes <aa; i e he inser i t s s ' han a n i r i a ! a p..ii l i l e i i i e , A ' L S ' Í . O . q u e í i e de I ( '.-.s.-.l d'A1. is de San t en un m o m e n t d e la l e p i e de Mi i sx a de les l'i na. s. da t o l c - pe! dii-.- , :nr. Ke.t.icl i i ip.n en e- \ \ I ( i au u: -• ;•• c-. íanie n! s ha-, ien I i xa I se- ( u g a l v a !ei c i s - . i b k pas sa ! s e n t a c i o del n a i x e m e n t v all i iu ida pe i Ra l ,e! ( a s i d a v ( asi i las . m e n l i . q u e a la se- de K s s e l m s q u e . >i g.ir-il .M -jotis ies , d a i s •del'- i i i n c u r - a la sala d ' a c l c s de l ' en t i ta t a p a r è i x e r els Re is d ' O r i e n t . • . . i lei o i n p l n de ee id , 1 ( a eaaia '..ui i r l e i p i e M r m e l ó - , l ' A l e n e u s.i n I c a LM t c n c. san t s , I '. v c:,. ,lk te no es d o - el ' i u d a n eiai p e s s e b r e vi- 1.1 Casa l d 'Av i s ha o rga --al ( i i l t iual c ' a q u c s l disi i ., d ies i • a d k i, • 11.11 - e i n"i al a bo - ' V u k s t s d ies inen i l · i e s ,.kl nara a c o i u i v u Inís al 1 ^ vent l ) i : i .ml la i c p i e s c n i a - n i t / a t to ta una sèr ie d ' ac -;,. | 1 •. si. i /e i au - . \ -s ,.k I i-,i!: i. ' c l o s . valsos ,, pas-dob ' .cs . i a n a t . uilci.;ia* p e ' í a s e v ; i de g e n e t , u i u i ' ; ve t l l ada cio es \ .11, ' . . uda ! n a d a l e s l iv i ia ts a b a n d a del p e s s e b r e de -.el a q u r i . ' c a i v - , ,;.a, k a l a c l < asili.is \ a d c c l a i a r ; eio de pe sscln M e s ,!e S i - |a t i a d i c i o n a i a 1' \ l e n e u du- i es \ a n K col l i r j ogu ine s 1 \ i \ e l l t . C o n c e r t s c o r a l s . | u r n \ u la '"and.1 \ . in ' d e i a q u e c e a c c i Is vi in cl >ic S:uil l ' adel l 1 de !' Ve ik ,1 ma te ix . 1.111I la qua l c a n t a la ( ' o r a l | menj .n que cl ( asal l'ara bal ls , sopat ' s i t e s t e s sou I', •• un e o i k i i l dividu cu d u c s I s i e \ e i i i i c i k n o m p l i : han recoi regui Ics d i \ c r s ç s S e r r a d ' O i i es p io i ec l e i i j a r r ib .u a C u i ic- i a la C r e u l'erta q u e a q u e s t s d ies , , | c -ii . itls \ la p n i · i e i a c m 11'. d'acliv i t a t i . i b.-.nd.i •. Kl '. a ses pa i l i ca l . i l s pel escol l i r v ídeos . l a ' l \o ;a . \ l ' ac lc lli van ser r c i \ el ( ' a sa l d 'Ax i s , k i

Page 39: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 APUNTS 39

LES FESTES DE NADAL

El Joves de la Parròquia i Ràdio Sant Cugat han recollit més de 100 joguines. Foto: MANÉ ESPINOSA

Més participació en la campanya «Un nen, una joguina»

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat— El dia 26 al matí, diada de Sant Es­teve, Ràdio Sant Cugat, amb la col·laboració de Cinemes Sant Cugat, va voler afe­gir-se a la campanya que els Joves de la Parròquia duen a terme aquests dies de Na­dal. Un nen, una joguina pre­tén fer arribar els Reis a totes les famílies de Sant Cugat, població on n'hi ha més de cent que tenen di­ficultats econòmiques.

Per aquest motiu l'emis­sora municipal Ràdio Sant Cugat va organitzar una ses­

sió gratuïta per a tot els nens i nenes de Sant Cugat als cinemes de la població. L'ú­nica condició que es dema­nava era que quan assistissin a les sessions de la pel·lícula portessin una joguina nova o en molt bon estat. D'a­questa manera s'ampliava el nombre de joguines que els Joves de la Parròquia estan recollint per repartir la nit màgica de Reis. Van ser més de 100 les que es van aple­gar, tot i que el dia en què es va fer la sessió —Sant Esteve— va fer restar una mica la participació de la

mainada de la població. Els organitzadors de la

campanya, que estan rebent una gran resposta, insis­teixen que no s'esperi al da­rrer dia —el 4 de gener— per donar la joguina, que ha de ser nova o en bon estat. Aquestes darreres, que és previst que sobrin, serviran per fer-les arribar a altres col·lectius o entitats de Sant Cugat o rodalia que atenen infants i necessiten joguines per tenir-les als seus locals. La idea és am­pliar la solidaritat més enllà de la diada estricta de Reis.

Pessebre vivent al carrer, fet per la secció juvenil del CPA. Foto: J.A. MULA.

Els joves del CPA surten al carrer per recollir joguines

RAMON LUQUE H Sant Cugat.— La secció juvenil del Centro Popular Andaluz (CPA) va organit­zar divendres passat un pes­sebre vivent al carrer i una recollida de joguines. L'ob-jectiu de l'acte era col·la­borar en la campanya de re­collida de joguines que or­ganitzen cada Nadal els jo­ves de la parròquia del Mo­nestir de Sant Cugat.

La iniciativa d'organitzar aquest acte va sortir de Lourdes García, membre de la Hermandad Galega de Rubí. García va exposar la

seva idea als joves del CPA i aquests es van encarregar d'organitzar-ho tot. Segons García, la seva pretensió era «demostrar l'esperit nada­lenc i h u m a n i t a r i que aquests dies té tothom».

Sant Josep, la Verge Ma­ria, el nen Jesús i 5 pastorets van aguantar immòbils, du­rant més d'una hora, la baixa temperatura que feia al ca­rrer. Mentre el naixement es representava, un grup de cantaires interpretava nada­les en català, castellà i gallec. Per Pedró Enrique Jersón, profesor de ball i membre

de la secció juvenil del CPA, el fet de cantar en tres llen­gües diferents és una de­mostració que «el Nadal no té fronteres». Jersón va dir que «els joves del CPA estan oberts a tot i a tothom, i per això han de recollir can­çons en totes les llengües, ja que la joventut és el sector social amb una mentalitat més oberta». Els assistents a l'acte van anar deixant les seves ofrenes als peus del nen Jesús. Al final, els or­ganitzadors es van mostrar molt satisfets pel volum de joguines recollides.

La coral infantil i juvenil en plena actuació. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Les nadales animen el carrer • Centre.— El dia 24 al ma­tí, el nucli de Sant Cugat va viure un espontani i gra­tificant ambient nadalenc. Membres de la Coral In­fantil i Juvenil Sant Cugat van recórrer els carrers de la vila, tot cantant nadales, acompanyats per un senzill teclat. Si bé del mercat To­rreblanca van sortir 50 can­

taires, al final, a la plaça de Barcelona, davant del pessebre monumental, eren més de vuitanta. Força gent va escoltar els tradicionals cants d'aquestes diades. Amb un repertori totalment nou respecte al de l'any pas­sat, la coral va aconseguir ambientar un matí que s'ha­via aixecat força fred./F.C.

El menuts van fer participar el més grans. Foto: TONI GIMÉNEZ.

Conte nadalenc del grup Xàfec I Centre.— El dia 22 de desembre, a les 7 de la tarda, el grup Xàfec del Club Mun­tanyenc Sant Cugat va de­sitjar un bon Nadal amb la representació d'un original conte escrit pels infants ma­teixos: Una història de Nadal molt especial.

Es tractava d'un relat en què la mainada, de 6 a 12

anys, parlava de les aven­tures d'una bota perduda en el bosc. En l'obra no només hi van intervenir els com­ponents del grup, sinó que els petits cantaires van fer participar espectadors tot cantant nadales.

Al final hi va haver, al club muntanyenc mateix, un berenar per a tothom./F.C.

Una escena de l'obra El parc. Foto: JAUME CIFUENTES.

Obra teatral al Club Natació • Sant Cugat.— El dia 26 a les 7 de la tarda, un nom­brós públic va omplir la sala d'actes del Club Natació Sant Cugat per assistir a la representació d'El parc.

La quitxalla de 4 a 14 anys que forma part del la secció de teatre del Club Natació va escenificar una obra teatral que transcorre

al voltant d'una estàtua, en un parc públic. Més de 20 persones van intervenir en un acte més dels que aquest club santcugatenc organitza amb motiu de les diades na­dalenques. Al final, els in­fants que van voler van en-tregar la carta al patge reial.

El proper acte festiu és el sopar de Cap d'Any. / F.C.

Page 40: Diari de Sant Cugat 074

40 APUNTS ELS 4 CANTONS Divendres. 30 de desembre de 1W4

LA VIDA SOCIAL

Imatge dels Pastorets ;il C.is;il Cultural. l-'oto: MANI-: t.Sl'INOS V

Els menuts de Mira-sol Teatre fan els Pastorets de J.M. Folch i Torres Els menuts van fer una adaptació

.11 isl I' M ARI \ \ M i l s • Mira-sol. El grup in­fantil de Mira-sol Teatre va fer una representació dels Pastorets tic Folch i Torres al Casal Cultural del distric­te el dimecres 21 de desem­bre. I.a representació va ser tot un èxit de públic ja que cap dels seients de la sala es va quedar buit per veure l'actuació dels joves actors. Els nens de Mira-sol Teatre van fer una adaptació de l'o­bra perquè no fos gaire llar­ga. I.a directora del grup teatral. Rosa Sicart. va treu­re algunes escenes de la \er-sio original de Folch i To­

rres. Concretament tota la part en què alguns dels per­sonatges decideixen vendre la seva ànima al diable es va suprimir. Sicart, que es­tava molt contenta per la interpretació realitzada pels seus joves actors, va mani­festar que era important ha­ver aconseguit pujar el to de veu dels nens.

Mira-sol Teatre va repre­sentar recentment Sumni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare. i aquest fet va motivar que els membres del grup no tinguessin tot el temps necessari per prepa­rar l'obra.

Imatge d'una escena dels Pastorets. I oi,, MANI- kSI'INOSA.

Avui es tornen a representar els Pastorets a la Floresta I Floresta.-- A les deu d'a­questa nit, els actors i la coral Clau de Sol tornen a representar al local de la l 'n io Recreativa i Esportiva els Pastorets de T'olch i To­rres. El divendres 23 de de­sembre. els 37 actors que fan els Pastorets a la Flo­

resta van escenificar la pri­mera de Ics tres actuacions. El públic s'ho va passar molt be. fins i tot amb les im­provisacions dels actors com quan. desprès d'enganyar Satanàs, els pastors li van dir -ja pots marxar a Sant Cuiíat». i \1 v

Assistents al sop.ti del 30è aniversari d'Cl Meson .]-'nio: MANÉ ESPINOSA.

Un sopar de denominacions d'origen per celebrar els 30 anys d'El Mesón Set plats i vins diferents van formar un menú abundant

RAMON II 01 H

• Sant Cugat.— El Mesón de la plaça Oetavià va celebrar, dijous de la set­mana passada, el seu trentè aniversari amb un sopar de denominacions d'o­

rigen de Catalunya, comentat pel gas­trònom Pep Blanes. Aperitiu, degus­tació de set plats i set vins de diferents parts del país, postres, cafè i la pre­sentació del cava d'El Mesón van con­

figurar el copiós menú que els 47 as­sistents al sopar van poder tastar. Entre els comensals hi havia personalitats del món de l'espectacle, la política o la comunicació.

I I gran mestre de ceri­mònies del sopar d'aniver­sari d'El Mesón va ser Pep Blanes. El gastrònom s'es­merçava. abans de tastar un plat o un vi, a explicar alguns detalls sobre la delícia que els comensals estaven a punt de posar-se dintre la boca. Desprès d'assaborir cada vi o plat arribava el moment de les votacions. Els assis­tents havien de valorar, amb

un número de 1T al 10. allò que havien tastat i anotar-ho en cl programa de presen­tació del sopar.

Desprès de gairebé tres hores de sopar, i amb les panxes ben plenes, tothom era positiu. Carmen Rojo, fundadora d'El Mesón, va manifestar que se'n sentia «més propietària ara que mai», tot i que ara fa poc va delenar les seves funcions

als deixebles. Per Josep Alà, gerent del local, era impor­tant «tenir cura d'un esta­bliment amb t renta anys d'història ja que és una edat que no fa qualsevol». Una de les persones assistents al sopar va ser Carme Conesa. L'actriu catalana va definir el sopar com a «entranyable, encantador i amistós». Co­nesa comentava que «El Me­són és tan emblemàtic que

podria ficar-se dintre d'un mateix paquet amb el Mo­nestir». Altres assistents van ser Joan Franquesa, que és regidor municipal; Ramon Grau, president de l'asso­ciació Amics de Ràdio Sant Cugat; Tomàs Seix, director del Centre Cultural; Toni Rabascall, membre de la Unió de Botiguers, i Jaume Sàbat, conegut pastisser lo­cal.

Imatge de les paradetes de la I •I.. \1 \M I Sl'INOS \

La Fira de Santa Llúcia també es fa a la Floresta

Imatge d'un dels gags dels Avis de Valldoreix. l-'nto: M.K.

Els avis de Valldoreix es troben per celebrar el Nadal

m Floresta. - Encara que molts ho saben, de vegades cal recordar-ho: per com­prar aquella figura de fang que fa falta per al pessebre o l'arbre de Nadal o qual­sevol objecte per decorar la casa aquests dies. no cal anar davant la catedral de Bar­

celona per aconseguir-ho. Només cal agafar el tren o el cotxe i apropar-se fins l'es­tació de la Floresta i caminar entre les paradetes de la Fira de Santa Llúcia del nostre municipi. Fins cl dia abans de Nadal la F'ioresta va mun­tar la tradicional fira. I V I V

m Valldoreix.— El dimecres 21 de desembre els membres del Casal d'Avis de Vall­doreix va celebrar la seva tradicional trobada de ger­manor de les festes nada­lenques. La celebració es va fer al restaurant Vall d 'Or de Valldoreix. En total s'hi

van aplegar uns dos-cents avis amb ganes de passar una bona estona. La trobada va consistir en un berenar i una representació de gags a càrrec dels avis del casal. També es van repartir els lots de Nadal a la gent gran de Valldoreix. J.M.v.

Page 41: Diari de Sant Cugat 074

" 31 g>ttütano" 'Especialitat en marques d'importació

i tapes Basques

A partir d'aquest mes tornarem a ser amb vosaltres

GRANS INNOVACIONS!

Tet. 67528 52 • Sant Cugat deCVaiïès «tentf

* peaUjte* emp0Ú**r**'

ALFONS SALA, 24 • TEL. 675 15 03

08 1 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BARCELONA

pt.COOK

'Tasta fresca i saCses • Tastes 'Pta 'T_spaguetis blancs 300 'tspatjuetis verds 300 'L·ípaguetis vermetts 325 'Espaguetis negres 350 'Tortetlini 175

• Salses Sntyvts 250 'Bolonyesa 150 •Xjjcafort 200 Saúa especial Cooí^ 250

C a p t . C O O K li recomana

escalfar els productes en un FORN MICROONES

En t'l cas dels ENTREPANS CALENTS, es recomana escal·lar-tos de nou duran! 10 minuts en un FORN C O N V E N C I O N A L Així tomaran a eslar tan cruixents com acabats d'elaborar.

Servi

589 61 61 TRUQUI'NS

s i deixi que el sorprenguem | amb les nostres i SUGGERIMENTS DIARIS

Í owveftín»

EE«®2&;ffl

Lfl BOHÈMIA CÒCTELS

KARAOKE

BILLARS

per conversar

Av. de Catalunya, 14 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

Braseria La Bolera

Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

Especialitats: Carxofes a la brasa Espàrrecs verds a la brasa I ara fem peus de porc.

Cl Sant Martí, 12 08190

Tel. 589 47 90

la 5RAAEQIA

LA BRASERIA DEL MERCAT VELL

PI. Pere San, 6 08190 SANT CUGAT

Tel. 589 52 40 • Horari de 7 a 24 h

0022ÍV00267

w Actuacions en directe

Copes Cafeteria

Sant Domènec, 19 Sant Cugat del Vallès

r * $ T A.U* A «TÉ,

<£&&>

I

Comienza la noche bebiendo un trago de tequila o margarita.

Comidas: . \ menú9SOPtas.

"Cíf «davallada, 10 {Plaza de los CtMftfO Cantones) • Tel. 589 18 25 0ftífO SANT CUGAT D a VAUlS

Page 42: Diari de Sant Cugat 074

42 APUNTS L L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 30 d e d e s e m b r e d e I W

LA VIDA SOCIAL

w*

ELS ENTRETENIMENTS

Ini l'em el pessebre foto J A ML I <V

Joan Moncau Membre de la Penya Regalèssia i treballador infatigable, dedica tot el temps a la pintura i a l'art en tot els aspectes

— I'n vaig a p r e n d r e to t MON ISI S W I I S a n t C u g a t . T r a d i c i o ­n a l m e n t el p e s s e b r e té un lloc d e s t a c a t a la m a j o r i a d e les l lars . P o d e n ser pe t i t s , g r a n s . c o m p l i c a t s . s e n / i l K . m o d e r n s , c làss ics . I hi ha qu i c o n v e r t e i x el p e s s e b r e en u n a o b r a d ' a r t . 11 p e s -s e b r i s m e a ( ' a l a l u n v a es u n a t r a d i c i ó i un ar t . l'I s e n y o r M o n c a u es un b o n e x p o n e n t d ' a q u e s t a r t .

O u i n a es la d i f e r e n c i a e n t r e p e s s e b r e p o p u l a r i p e s ­s e b r e artíst ic ' . '

- - I d p e s s e b r e p o ­p u l a r es pot l'e i a m b q u a n s e v o l m a t e r i a l : su­ro , s o r r a , m o l s a . I es f igures p o d e n sei de I ang o l a . be d e p làs t ic . son f igures a m b u n a c e r t a i n g e n u ï t a t i n o cal q u e vag in t o t e s d ' a c o r d e n l ' è p o c a o e n la m u l a . I. n p e s s e b r e a r t í s t ic es fet p r i n c i p a l m e n t d e guix. T e u n a f ac tu ra m e s a c u r a d a . G u a r d a les p e r s p e c t i v e s i les p r o p o r c i o n s , b s la r e ­p r e s e n t a c i ó d ' u n lloc o un p a i s a t g e , rea l o ima­g i n a r i . p e r ò a m b to t s e ls d e t a l l s b e n a c u r a t s . I-s t r e b a l l a p r i m e r la f o r m a , d e s p r è s es p i n t a i n o s'hi la servi r m o l s a

ni s u r o . Les f igures t e n e n m o l t a i m p o r t à n c i a e n a q u e s t t i p u s d e p e s s e b r e , h a n d e g u a r d a r u n a b o n a p r o p o r c i ó a m b les cases i p o r t e s . Les del fons s e m p r e s ó n m é s p e ­t i tes i h a n d e ser d e m é s q u a l i t a t . N ' h i ha d e m o l t s p r e u s i m i d e s . L e s m e v e s son d ' O l o t . V a i g c o m e n ç a r a c o m p r a r - n e q u a n e m va ig c a s a r i en c o m p r a v a u n a o d u c s c a d a any.»

( o m va a p r e n d r e a fer a q u e s t s p e s s e b r e s ?

«La meva gran afecció és la pintura»

N o m : J o a n M o n c a u Lloc d e n a i x e m e n t : S a n t C u g a t D a t a d e n a i x a m e n t : el 21 d e ju l io l del 1°1M h s t a t civil: c a sa t P r o f e s s i ó : jubi la t

-Afecc ions : « p i n t a r i d i b u i x a r i, jun­t a m e n t a m b el r e s t a d e la P e n y a R e g a l è s s i a , r e c u p e r a r San t M e d i r i cl seu e n t o r n »

— l ' n l l ib re : - Q u a l s e v o l l l ibre q u e t r ac ­ti d ' a r t »

— I n a pe l · l í cu l a : Ben-Hur - l n a m ú s i c a : Sabuco. d e G . V e r d i - M à x i m a a s p i r a c i ó : «v iu re a m b sa lu t .

p a u i t r anqu i l · l i t a t p e r a t o t s , e s ­p e c i a l m e n t p e r als m e u s , i c o n t i n u a r fent la m e v a s e n s e d e s t o r b a r nintiiL-

sol i a h a s e d ' e r r o r s i d e i n t e n t a r - h o m o l t e s v e g a d e s . Ks l 'ún ic m è t o d e vàl id .»

- l i n q u è s ' i n sp i ra p e r c r e a r el s e u p e s s e b r e ?

— « M ' a g r a d a i n s p i r a r - m e e n els d i f e r e n t s p o b l e s d e C a t a l u n y a . R e p r o d u i r ca ­r r e r s i l locs c o n e g u t s a d a p ­t a n t - l o s p e r r e p r e s e n t a r el p e s s e b r e . Linguany h e r e p r o ­duï t un c a r r e r d e Besa lú .»

- O u i n és el p r o c é s q u e segueix' . '

— « P r i m e r vis i to el p o b l e q u e vull r e p r e ­s e n t a r i m i r o d i b u i x o s del l loc i un p l àno l a e s c a l a . D e s p r é s c o ­m e n ç o a fer les p l a q u e s de guix. A p o c a p o c vaig m u n t a n t les es ­t r u c t u r e s . Si n o s 'a­g u a n t e n de l tot s e m p r e es p o t fer servi r u n a a n i m a d e fus t a p e r a p u n t a l a r - h o . P r i m e r es m u n t e n i e s p i n t e n a c u r a d a m e n t les m u n ­t a n y e s i les c a s e s de l fons de l d i o r a m a i s'a­c a b a a m b la d e c o r a c i ó del p r i m e r t e r m e . Se segue ix el m a t e i x p r o ­cés a m b les f igures . Així s ' a c o n s e g u e i x d o ­n a r u n a p e r s p e c t i v a a c u r a d a al p e s s e b r e . »

Obren una nova joieria al earrer Santiago Rusinol

I S a n t C u g a t . — C o i n c i d i n t a m b les fes tes n a d a l e n q u e s , un n o u e s t a b l i m e n t ha o b e r t Ics seves p o r t e s a San t C u ­ga t . (is t r a c t a de la j o i e r i a A n n a L u s c t , q u e estil s i t u a d a al c a r r e r S a n t i a g o R u s i n o l , n ú m e r o 45 . P r e c i s a m e n t la s e t m a n a p a s s a d a es va fer l ' ac te oficial d ' i n a u g u r a c i ó de l n o u e s t a b l i m e n t . A n n a Luse t J o i e s o fe re ix als s e u s c l i en t s e ls s e u s p r o d u c t e s d e d i s seny a c t u a l i c o n v i d a t o t s e ls s a n t c u g a l e n c s a vis i tar la seva a m p l i a e x p o s i c i ó d e jo ies d e to t t i p u s , r e l l o t g e r i a i c o m p l e m e n t s . Lusc t t a m b é te u n e s t a b l i m e n t a B a r c e ­l o n a . a m b u n a t r a d i c i ó d e m o l t s anvs . i i s 4 ( A N I O N S

GIRAU

H o r i t z o n t a l s : 1 . - Q u e rep en dipòsit. 2 . - De molt curta Jura­da (femení). Avui encara es pre­gunta quina és la seva mare. 3 . -Greix d ' u n an ima l . E s m o i / a r . d inar o sopar per ce lebrar un aplec en honor d ' a lgú . Suècia . 4.- Cinc-cents romans . Persona que pateix un suplici immeres­cut. Nota que es llegeix al dret i al revés . 5 . - Relat iu als espa i s ee les ts . Fan l ' àpa t del vespre . 6 . - H o m e comú. Una fornia de ser que va sov int a m b els uts. Des i tgem que el que c o m e n t a demà passat sigui niés bo que el que acaba denia. 7 . - Recobr i r de matèria greixosa. Deixada de banda. 8 . - Títol de cortesia fe­mení . Pila de cartes de jugar no distribuïdes. Cinquanta romans. 9 . - Prepos ic ió . Capi tal de la Llombardia o municipi de l 'Alt C a m p . Roma és la capital d ' I tà­lia, però també d 'aquesta regió. 1 0 . - Sobirà. Es ta en colpir l 'a­tenció fent molta impressió.

V e r t i c a l s : 1 . - Prendre el pri­mer aliment del dia. 2 . - Conso­nant . Tabac andorrà . Sigla de l 'est. 3 . - Maeromolèeu la orgà­nica acolor ida . Nota mus ica l . 4 . - V e r e m o en sentit de baix a dalt. En aquest lloc. 5 . - Conec .

1

1

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

21

2 3 9

2 3 9

4J

3

!

5Í 1

" ' "

i

i 6{ " ' "

7 1 —

8

9 !

°L Còdols de riera. 6 . - Encès d'ira. La pr imera emprada pel taper. Mot iu . 7 . - Planta pap i l ionàc ia de tiges alades coneguda amb el n o m de gerdel l . Cen t re de nor­ma 8 . - Fa que es pugu in pro­nunc ia r els ca ta lans . Castel l i Platja de la Costa Brava. Es diu que així té el cap el qui el té buit. 9 . - Eruc te . Casa de l s pa res o de l s avan tpassa t s . 1 0 . - Nom d ' h o m e . Mamí fe r s r e m u g a n t s

semblan t s al cérvol . Clor. Mostri amb el dit.

1 1 . -

ÏLuoS PM ""OI 'P"T Çl'M V -f, ' T " u r j "N "'8 ^UK) JülUf] -'£ <uy il;_] ui-f -'9 usdos USIH -sj o» Jiuçi\ fj ~t S M y •i3es-·£ 'suo -c js iuqj-7 BUPIISÍXIIQ -•] :s[B)uoz}ut>q opnjov;

En aquesta sopa hi rxxlreu trobar el nom ile deu colors

M A R A G D A

Q R T L X M E

A

R

C

A

M

S

B O M

P S Z

A A A

N T Y

E R

A Q

R I

T Y

V

R

C

S

O D S

L A R

B R R

A M A

E L L

V A K

N B N U

N A T S

C

S

O

A

H

I

C

A

M

A

A

K

C

E

F

J

L

S

G

C

D

J

F

G

I

B

L

H

E

R

níqjnns,! 'IS-XIÜÍ!;' ' \uniSR.-i 'cujiuu 'iNs);qrn;.-t iiu.uu ni:|L| •;|,HÜJ.\\ "IISÍOJ 'iïp3eji^\i :opn|o^

MUNICIPI DE LA CERDANYA Habitants: 142. Superfície: 21,09 km . El poble es situat a 1 1196 m d'altitud.

ESCACS J. ESCUDKR

Les blanques rematen la seva superior posició. Strikovitx-Kurajica. Saragossa, 1994.

tf &•

DU £ 'd**! +XM. 'Z -V9d V*>1' I !S we.MrenB a v i í t>'vza v ç a £ 'aiDd*d z ' a i a + i w i :9Pni<>s

r o cS r o Q fr U C L E

A B A N c S La nova joieria de Sant Cugat.

isire) s.MYHV I Ni") m j n í i (d) HOdSCM SNYTiriHd :™^n|OS

Page 43: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 CANTONS / Divendres, 30 de desembre de 1994 APUNTS 43

ELS SERVEIS

EL JOC

Cupó de l'Once Sorteig de dimecres, 28-12-94

21795 Número Premis

21795 2.500.000

1795 50.000

795 5.000

95 500

5 100

Sorteig Núm. premiat

Dimarts, 27-12-94 50767

Dilluns, 26-12-94 35811

Divendres, 23-12-94 16742

Dijous, 22-12-94 09074

sí Trio Sorteig de dimecres, 28-12-94

905 Sorteig Núm. premiat

Dimarts, 27-12-94 735

Dilluns, 26-12-94 837

Diumenge, 25-12-94 579

Dissabte, 24-12-94 410

Súper 10 Sorteig de dimecres, 28-12-94

2 - 7 - 1 0 - 1 6 - 1 8 1 9 - 2 3 - 2 5 - 2 6 - 3 0 3 1 - 3 3 - 3 6 - 3 7 - 4 6 4 7 - 5 0 - 5 3 - 6 4 - 6 6

I Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 24-12-94

2 - 8 - 1 5 - 2 7 - 3 4 - 3 9 . C - 1 R-8.

Encertant» Pessetes

4 de 6 51.089.853

2 d e 5 + C 21.140.629

435 de 5 185.852

6.819

284.391 de 3 892 Sorteig de dijous, 22-12-94

1 - 5 - 26 - 45 - 47 - 48 C-21 Ft-7.

Encertants Pessetes

1 de 6 269.882.835

2 d e 5 + C 27.918.914

279 de 5 400.271 17.890 de 4 8.843

362.171 de 3 925

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 28-12-94

4 - 6 - 1 5 27 - 38 - 39

Complementari

33 Encertants Pessetes

0 d e 6 100.000.000

0 de 5+C 456.216

8 de 5 47.522

468 de 4 2.274

9.256 de 3 418

• Bonoloto Sorteig de dimecres, 28-12-94

6 - 3 0 - 3 3 35 - 39 - 49

Complementari Reintegrament

22 1 Sorteig de dimarts, 27-12-94

7 - 1 9 - 3 2 - 3 3 34 41.C-27 R-1.

Encertants Pessetes

1 de 6 109.755.578

3 de 5+C 5.708.255

63 de 5 108.729

3.254 de 4 3.333

63.357 de 3 400.00

Sorteig de dilluns, 26-12-94

3 - 1 4 - 1 7 - 2 6 42 43.C-28 rV5.

Encertants Pessetes

0 d e 6 87.493.382

1 de 5+C 10.826.967

34 de 5 127.376

2.269 de 4 3.022

41.891 de 3 400.00

Wi EL TEMPS

PERRUQUERIA - SALO E>'ESTÈTICA homes - dones i nens

Meus torst obert

DESCOMPTES U «dot I comet |ov«

éà sot ClAHlÀMÍS

< ^ ^ a PUUUTS EmuvoiAT

Vm C8i^>

piajA TEtPfSt/í

«s&b dfla*»

« 0 * M neu

= === S O A M I BC*U

• « — 1 vEtnptuit

<-• fBíTMOOefUT

—m VEHTFQRT

• U f l P U M *

-~~- a U R A M O S U M

s=a= mfícjix

SSSS M U E C M S M

\AA/ MMQHOSSA

De moment, pocs canvis Núvols de tipus alt, clarianes i temperatures estacionaries

GEMMA DORCA • Una sèrie de sistemes frontals poc importants pas­saran fregant els Pirineus i les comarques pre-pirinen-ques. En aquestes zones fre­qüentaran els núvols alts i no es descarta que puguin caure ruixats aïllats i poc importants. A la resta del Principat la situació meteo­rològica estarà dominada per les altes pressions i el dia serà estable i assolellat. Els vents de l'oest s'inten­sificaran i les boires desa­pareixeran. La humitat am­biental serà baixa i la vi­sibilitat, bona. Les tempe­ratures no experimentaran canvis destacables.

A les comarques gironi­nes sovintejaran els núvols prims de tipus alt. A les àrees de muntanya podrien caure xàfecs dispersos, però a la resta el risc de pre­cipitacions serà gairebé nul. Les temperatures màximes augmentaran lleugerament i les mínimes es mantindran. Les glaçades seran poc im­portants.

Al Barcelonès, igual que al Vallès Occidental, el dia serà estable amb tan sols algunes nuvolades poc im­

portants. La humitat am­biental serà baixa i la vi­sibilitat, excel·lent. Els va­lors termomètrics es man­

tindran estacionaris. Al País Valencià la situació meteo­rològica estarà dominada per les altes pressions. L'es­tabilitat atmosfèrica serà ab­soluta i l'ambient serà as­solellat. Les temperatures a les hores centrals del dia se­ran molt agradables. A les Balears dominarà el sol, però a la zona de Menorca freqüentaran els núvols alts. A la Catalunya Nord els nú­vols s'alternaran amb les cla­rianes. Sobre els relleus po­drien caure ruixats poc im­portants. Al litoral català do­minaran els vents de l'oest. A la mar hi haurà marejol i àrees de maror a alta mar.

Demà, núvols i clarianes

El temps no experimen­tarà massa canvis. A les co­marques del nord els núvols s'alternaran amb les claria­nes, però a la resta dominarà el sol. Els vents seran mo­derats del nord-oest. La hu­mitat ambiental serà baixa i la visibilitat, bona. Les tem­peratures es mantindran es­tacionaries.

AHssi Sala, 23, bohes

M.67516SlSatfC·gol

c Surt Smt 07,12(Mbr j 0 8 , 1 2 (oSàal)

1 7 , 0 8 (solar)

16,08(o&«f l

EM pon

1 6 , 2 4 (Mar;

17,24fia*fa0

fopMI

0 7 , 1 3 (wfcr;

09,13 (oSdtl)

• Temperatures d'ahir Països Catalans Màx. Min.

Alacant 16 5

Badalona 12 3

Barcelona 13 5

La Bisbal 17 2

Blanes 16 1

Cadaqués 18 9

Castelló de la Plana 13 2

Eivissa 17 7

L'Estartit 16 3

Figueres 18 3

Fontcoberta 17 2

Fornells de la Selva 17 -2

Girona 13 -1

Lleida 5 -1

La Molina 7 -1

Palma de Mallorca 8 0

Perpinyà 17,8 3

El Port de la Selva 17 5,5

Puigcerdà 4 -9

Ripoll 10,5 -6

Roses 17 5

Sant Adrià de Besòs 11 5

Sant Cugat del Vallès 15 2

St. Feliu de Guíxols 12,5 1,5

St. Privat d'en Bas 10 3

St. Pau de Seguries 14 -4

Sta. Coloma de Farners 18 0

Sta. Coloma de G. 13 3

Tarragona 14 4

València 15 1

Estat Espanyol Màx. Min.

Bilbao 17 6

La Corunya 17 13

Granada 6 -8

Madrid 8 -6

Múrcia 15 3

Santander 16 10

Saragossa 8 -2

Sevilla 13 10

Terol 6 -6

Toledo 8 -5

Valladolid 8 2

Món Màx. Min.

Amsterdam 14 6

Atenes 15 4

Berlín 10 5

Bonn 13 6

Bratislava 7 2

Brussel·les 14 7

Buenos Aires 34 22

Ginebra 9 4

Lisboa 17 11

Londres 10 5

Mèxic 23 5

Moscou 1 -1

Nova York 13 5

Paris 13 10

Praga 10 4

Pequin 3 -4

Rabat 16 6

Rio de Janeiro 32 21

Roma 15 4

Santo Domingo 29 20

Tòquio 12 9

Varsòvia 14 8

Washington 13 2

L'HORÒSCOP

•Àries. 21 març-20 abril —El teu nou estat et provocarà un estrès

i una angoixa molt forta. Per què no ho parles amb la teva parella?

•Taure. 21 abril-20 maig —Busca una nova manera de passar

l'estona, ja que no és bo passar la major part del dia tot sol.

•Bessons. 21 maig-21 juny —La teva vida està del tot descontrolada

per culpa d'aquest càrrec que acabes d'estrenar.

•Cranc 22 juny-22 juliol —El teu món pot caure en picat si no

ets capaç de separar la realitat de la fantasia.

•Lleó. 23 juliol-22 agost —Aprofita aquests dies festius per re­

trobar-te amb aquestes persones que ja fa temps que tens oblidades.

•Verge. 23 agost-21 setembre —Els teus darrers comentaris han estat

del tot desafortunats. Fes el possible per solucionar-ho.

•Balança. 22 set.-22 octubre —El teu posat altiu no et servirà de

res si no ets conseqüent amb el que vols vendre als altres.

•Escorpí. 23 oct.-21 novembre —Els problemes que han sorgit aquests

dies a la teva llar no tindrien im­portància si ho hi posessis cullerada.

•Sagitari. 22 nov.-20 desembre —La teva economia comença a fer una

davallada espectacular. Desgraciada­ment, no podràs estalviar massa.

•Capricorn. 21 des.-19 gener —Tot i que et recomanaria uns dies

de relaxament, és probable que no et sigui possible.

•Aquari. 20 gener-18 febrer —No et passis de llest/a ja que molt

probablement ja t'han calat i et pa­raran els peus.

•Peixos. 19 febrer-20 març —La teva psicologia comença a fallar.

Ja no ets capaç d'esquivar els ruixats que estan caient.

Page 44: Diari de Sant Cugat 074

®\ S S/TNT CUGAT TOTA UNA EXPERIÈNCIA

4 MANERES DE COMENÇAR UN 1 9 9 5 DE CINE

V A N HACE ID ANDS.

MATARDN A SU MUJER.

PERD TQDAVIA ESTA

ATIEMPD DE SALVARLA.

M E

TIMEeaiP POLICIA EN ELTIEMPD LA MUFRTE r s ALC-a PREVEqSIBLE-H.VSTA AHORA

lJWin«IIWlll>mïJa»iaJl(Ci<I8»Wr>«íiKaiiaU:* «US» WMKM««SBI«J6»Uffi«l*"lE? Wiii'JiUaiy t-.iwow<-;«iKiiii·aiiai·«DB!i»Bi',ï|f!9ni! o c= wiRíuiirraii---

^| Assegurí 's la seva localitat i eviti "s cues reservant la seva entrada per telèfon trucant al 589 09 41

Per a qualsevol consulta sobre les nostres pel·lícules,

horaris, classificacions etc. disposem d'un telèfon

d'informació que funciona les 24 hores del dia. 405 22 22

CINEMES SANT CUGAT. Centre Cultural Sant Cugat. Pla del vinyet s/n. Sant Cugat del Vallès

A l s e r v e i de l ' e s p e c t a d o r

Q g S S S S S S S S S H ^ I Pàrquing 2 h gratis

Dimecres dia de l'espectador

Carnet d'estudiant

Descomptes més grans 65 anys

Accessos minusvàlids

Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva per telèfon Pop Snack

Pagament amb targeta crèdit

Page 45: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de desembre de 1994 APUNTS 45

ELS CINEMES

«Corina, Corina» Director: Jcssie Nelson. Intèrprets: Ray Liotta, Whoopi Goldberg i Tina Majorino. Recomanada: Apta. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí. • Anys 50. Un home vidu con­tracta una jove intel·lectual afro-americana perquè tingui cura de la casa i de la seva filla Molly.

«Entrevista con el vampiro» Director Neil Jordan. Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise, Christian Slater i Virgínia McCollam. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I A final del segle XVIII arriba al món del vampir Least, un mortal desolat per la pèrdua de la seva esposa i la seva filla. Dos-cents anys més tard, a final del segle XX, a San Francisco, Louis decideix explicar la seva història a un jove reporter.

«Una foca en mi casa» Director: George Miller. Intèrprets: Keith Carradine, Tina Majorino, Chelsea Field i Shane Meier. Recomanada: Apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Història d'una foca petita anomenada André que després de la mort de la seva mare en mans d'un grup de pescadors és recollida i cuidada per la família d 'un a r m a d o r de vaixells.

«Júnior» Director: Ivan Reitman. Intèrprets: Arnold Schwarzcnegger, Danny DeVito. Emma Thompson i Frank Langella. Recomanada: Apta. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

SAN CUGAT SABADELL

Sant Cugat 1 Entrevista con el vampiro 5.00,7.45,10.30

Sant Cugat 2 La pasión turca 4.45,7.30,1050'

Sant Cugat 3 Breyleon 4.30,6.35,8.35,1055

Sant Cugat 4 Timecop 4.20,6.25,8.30,10.40

Rubí Palace 1 Breyleon Laborables: 6.00,8.00,10.30. / Dissabtes i fesfeKAOO,6.00,8.00,1050

Rubí Palace 2 La pasión turca

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubí Palace 3 Entrevista con el vampiro

Laborables: 6.15,8.30,10.30 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubí Palace 4 Júnior

Laborables: 6.15,8.30,10.30 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubí Palace 5 Corira, Corina

Laborables: 8.30,10.45 / Dissabtes i lesius: 8.30,10.45

SABADELL

Cineart 5 sales La pasión turca 4.00,6.00,8.15,10.45

Júnior 5.00,7.30,1045

Entrevista con el vampiro 5.00,7.30,10.45

Breyteón 4.00,6.00,8.15,10.45

Una toca en mi casa 4.00,6.00,8.15,10.45

• Un doctor especialitzat en fertilitat femenina decideix sot­metre's a un experiment mit­jançant el qual resulta emba­rassat.

«Milagro en la ciudad» Director Les Mayfield. Intèrprets: Richrd Attcnborough. Elizabeth Perkins i Mara Wilson. Recomanada: Apta. Sala: Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Kris Kringle és contractat per fer de Santa Claus en uns grans magatzems durant els dies de Nadal. Però Kringle es pren tan seriosament el seu perso­natge que acaba creient que és el veritable Santa Claus, dis­posat en tot moment a dur mà­gia i fantasia a les vides dels nens i nenes que el van a veure.

«La màscara» Director: Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert, Peter Greene. Sala: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, conver­tint-se en un autèntic dibuix ani­mat vivent, capaç de transfor­mar-se en el que vulgui.

«La pasión turca» Director: Vicente Aranda. Intèrprets: Ana Belen, George Corraface i Sílvia Munt. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Cineart-tres La màscara 4.00,6.10,8.20,10.45

Euterpe Timecop

Laborables: 4.30,6.20,8.10,10.50 / Festius: 420,6.10,8.15,10.50

Montecarlo El rey león 4.10,6.10, 8.20,10.45

Principal Stargate 4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla Miagro en la Ciudad 4.10,6.20,8.30,10.50

CERDANYOLA ' • Kursaal Magnapax: el Gran Canon 4.05,10.05

Magnapax Niagara 7.00

Timecop 4.35,6.35,8.35,10.35

Breyteón 4.50,6.50,8.40,10.50

Stargate 4.00,6.15,8.30,10.45

Júnior 4.15,6.30,8.55,11.10

Una foca en | # casa 4.45,6.45,8.45,10.45

Peitgroiwnjrwtte 5.10,7.50,10.30

ReaMyB&tti 5.15,7.10,9.10,11.10

Miagro en taCÜted 4.30,6.40,8.50,11.05

La pasión turca 5.20,7.40,10JK

La màscara 5.15,7.15,9.15,11.15

Entrevista con # vampiro 4.45,7.50, « J O

H Una dona de províncies de­cideix trencar amb la seva avo­rrida vida de casada quan s'e­namora bojament d'un guia turc i queda fascinada per una cul­tura totalment oposada a la

«Peligro inminente» Director: Philip Noyce. Intèrprets: Harrison Ford, Willem Dafoe, Anne Archer i Joaquim de Almeida. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal. de Cerdanyola. H L'assassinat d'un home de negocis, unit estretament al pre­sident dels Estats Units, posa al descobert les vinculacions del mort amb el càrtel colombià i demostra la ineficàcia de la lluita contra el narcotràfic per part del govern nord-americà. Jack Rvan, un analista de la

CIA. decideix investigar els fets i el mateix president envia dos dels seus homes en una missió secreta paramilitar.

«Reality Bites»

Director: Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeane Garofalo i Steve Zahn. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

H Lclaina és una jove que, des­prés de graduar-se en el col·legi, aspira a ser director de cinema però que ha de conformar-se sent assistent de producció en un programa de televisió. Du­rant el seu temps lliure, Lelaina es dedica a realitzar un vídeo sobre la vida quotidiana del seu cercle d'amistats més íntimes.

«El rey león» Director Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: Dibuixos animats. Recomanada: Apta. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ansie­tats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili, on coneixerà dos col·legues que l'ajudaran a aprendre a accep­tar-se a ell mateix. Quan es tro­ba la lleona Nala i li explica que les seves terres, governades per Scar, han estat assolades pel patiment i les calamitats, Simba decideix tornar i ocupar el lloc de rei que li correspon, conscient que l'esperit del seu pare està amb ell.

«Stargate» Director: Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Recomanada: R/18. Sala: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• El coronel Jack O'Neil i l'e­giptòleg Daniel Jackson viatgen al planeta Abydos travessant la porta estel·lar descoberta a Gi-za. El governant d'Abydos és Ra. un tirà dotat de grans po­ders que té atemorits els seus súbdits i que planeja envair la Terra.

«Timecop, policia en el tiempo» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude Van Damme, Ron Silver i Mia Sara. Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I A l'any 2004 l'home ha acon­seguit viatjar a través del temps. Walker ha d'impedir que una banda de criminals modifiqui el curs de la història.

Desmesura visual i ineficàcia narrativa I «STARGATE» Títol original: Stargate. EUA/Alemanya, 1994. Director: Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader, Jaye Davidson, Viveca Lindfors i Alexis Cruz.

ÀNGEL QUINTANA

M algrat que hi hagi una certa semblan­ça en els títols ent re la i m p r e s s i o n a n t

Heaven 's Gate {La porta del cel), de Michael Cimino, i la insignificant Stargate, de Roland Emmerich, afortu­nadament no hi ha cap mena de coincidència. La porta es­tel·lar del film d 'Emmerich no és més que una variant galàctica de les portes que en la millor tradició del ci­nema d'aventures separen el món de la consciència del de la inconsciència. En la primera versió de King Kong, una porta gegantina sepa­rava el món de la tribu d'un món inconscient on encara vivien les bèsties juràssiques. A Stargate, la porta galàctica separa la civilització ame­ricana actual —els protago­nistes, en lloc de ser aven­turers, són militars— d'una civilització primitiva absolu­tament esclavitzada pel do­mini del déu Ra, que disposa de les claus del coneixement i que té tiranitzat un poble

al qual ha prohibit la lectura i l 'escriptura.

Els plantejaments inicials de Stargate podien enllaçar amb una interessant tradició del cinema d'aventures, cen­t rada en l'exploració d'uni­versos desconeguts. Els pro­blemes sorgeixen quan Em­merich vol donar una certa coar tada pseudo-cientifista al film inspirant-se en les teories del professor Erich Von Daniken, que fa uns anys va apuntar que potser les piràmides d'Egipte van ser construïdes amb l'ajuda de representants d 'una ci­vilització extraterrestre. La teoria serveix a Roland Em­merich d'excusa per cons­truir una superproducc ió dominada per la desmesura visual, la ineficàcia narrativa i la inutilitat de la posada en escena.

Stargate vol tenir vocació de gran espectacle de mas­ses. En la primera escena, a part de voler imitar En busca del arca perdida, de Spielberg, la camera mostra, mitjançant moviments de grua pretesament especta­culars, milers d'extres dis­fressats. El moviment de l'a­parell es converteix en sím­bol de reconeixement de la voluntat de superproducció del film, però també es con­verteix en símbol de la seva inutilitat. Al llarg del film

no hi ha cap moment en què el director sàpiga treure un autèntic partit narratiu de les masses d'extres amb què treballa, ni dels deco­rats. Moltes de les escenes estan resoltes des de la més absoluta gratuïtat, i s'enca­llen en disgregacions inútils. Com la majoria de films d'a­ventures actuals, els efectes especials ocupen un lloc clau dins del protagonisme del producte. A Stargate, com a La sombra, els efectes són pedaços introduïts per dis­simular la inoperativitat dels realitzadors.

Stargate és una pel·lícula amb uns personatges exces­sivament prototípics que no permeten que els actors pro­tagonistes puguin trobar un camí per realitzar un treball digne. James Spader apareix reconvertit en un jove cien­tífic atrevit i simpàtic, Kurt Russell actua com a contrast d'aquest personatge i es con­verteix en un militar amar­gat, mentre que Jay David­son, en lloc d' interpretar un personatge, assumeix la fun­ció de ser una mena d'es­pectre polifònic del déu Ra . L'aparició del déu Ra a mit­ja pel·lícula serveix perquè el director perdi absoluta­ment el nord. Llavors, el film cau en la repetició i es con­verteix en un autèntic mal­son per a l 'espectador.

La civilització perduda que retroben els americans en travessar la porta és d'inspiració egípcia.

Antenex, S.L. Venda i reparació

d'antenes i

parabòliques. |

C/ Àngel Guimerà, 2 (davant estació) Tel. 589 22 47

SANT CUGAT

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2.SO l < ) ' I ' A I A N i l

Page 46: Diari de Sant Cugat 074

46 APUNTS ELS 4 CAN TONS / Divendres, 3(1 Í!L- desembre de 19<M

L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres - • D e "? .i 'J.3II I) El Call del

Monestir. Li nilotm.ii.iu amb Xnvicr Fornells i els Ncn-cis Informatius de KS( .

- • D e '>..>!> ,i III h. Siim Cucut iliu a ilhi. .irnh \ . Casanovas.

-De Illa \l .M\ h. I nu iiuhdaeio amh vistes. amb \1 .Arnal.

De 123n a Iv'Mi h lies a veure, presentat per \1 Ri balla i M ( 'auiclas.

-De l.V.id a U li. .S.o;/ ( ni*;/ Í/ÍÍÍ IÍ ,/ai I lepel iemi.

De 14 a ! T li I • •/ ./.• tarda Presenta! pel \ \ l . i i i in De I" a IS h. l,/n,Wa tatda puriein ilí illllnilv la l ea!::,il ^lels innniLirants a l aii< v M'Í M lloníeie^. J a n a : !-• pi .K i k|íl. ni la soliilalll.il a I um :l Ui ieira. amb V ( asa . . ^ M < D M J .

ilnneei'. ^ enl K m i / .' Wd e'./ív/íi. amh M ( aMillo ( . ( iahiulo i M ( a'i iseu. Di-|ons ' ibi mi e! , n-1 , .i dels a! tres. ., / ;.,;,,(, ,.,,. .unh 1'. I ai '. 1 ( asares. Divendres. 1 Abad i \ Huiu; piesenlen / 'estr, nu De Is a d'l: Re- ., .em, (upe l i e ïu i .

innsk aN amb S \ a lb e A les j ' l | i l h / ,^;..-.••.'...•,. .m i ' i

( ' R e \ e i t e

De : i . l l ) a :"' li S,;>n i estels. amb I'. Pallissa De J ' a 2-1 li I )ilhins:l iure u la hrfti: d ima r t s : / . / Mii-

uai;cm; dmieeies: l.'tstalttu: dijous: / i strctuí i d iwnd ie s : 1 ulles stnse Ironteos De llu a " |, \/,,Nl-, „ „/ , v „ i o\M/. Miisiea u, >>;-••;<>/>.

• Dissabtes De S a In li / •' i,ui! del Mo­nestir Ualiciu dissable) De l·l a I 1 h / / \lawt:cm í lepetieio) De II a i : h / est,, na t re­petíeu 0. De i : a I i li / esiatetu Ire-pc l iuo) . De 1.- a 14 li \;,HU-I>I,II.\.

('. Re\ L i le i l 'euuip J V^porls. De 14 a I ; li.' i alies sense troni, res i l epe tk iu I. De I- a In li \hu.a „•/ Ww.'n / í . m . a m M . M . \ ! v u . De ;f. a l'í li Si,, , ; / ) ; Mu-siea amb V M,.r.;'eh-. De I'l a ;n I: Ri·l-Rat'l. Mu-siea lu ,n v. amb M Pieanvol. De 2(1 a : : h. />.;, À. ;/ /M/<Í.

Kciek. soni i ,'í(i;M amb I Marques. De 22 a S li. l/,|i„ a ,;/ /,•« , astut. \1usiea c a ; sriy>.

• Diumenges De N a ') li. / i diu de! Sensor. ] missió de la missa de dis­sabte i inliirmaeio de l'esgle-sia e\anj;elie;i I ben H/LT. De n a '1,30 li. Esport en tihir\u la edieitr

- D e ').3Ha 14 h Roda d'umtes ( o n d u l i pet P. Pallissa. Poe­sia amb .1 12 ( ,aieia. sardanes i sarsuela amb .1. 1 abreiias. t tes un pas per l·l:sharl.

— De 14 a 13 h. Esports en marxa. 2u edició.

—De 15 a 16 h. Musical Mysti·iy l'our.

—De 16 a 19 h. Súper DJ. —De 19 a 21 h. Irack u Track. —De 21 a 22 h. Esports en

mami. ,<<j edició. —De 22 II 7 h. Música al teu

costal. Miisiea non-slop. ---[ eada hora... Butlletins horaris

informatius. Connexió amb Catalunva Informaeio. infor-mueii) loeal i eomareal. Ser­veis Informatius de RSC.

30 D I V E N D R E S

• Sants —Sagrada Família. Mansuet

Raineri i Aníssia.

L A P R O P O S T A

• Centre Cívic les Planes A les 6 de la tarda, prnjes de la pel·lícula Muddin

• Biblioteca \ les d de la tarda, animaeio intanti l : Cese Ser ia l amb Rondallaire. Recomanat pei a nens i nenes de 4 a. 12 : u n s 'l'el.: 3SW 27 V>

• l a Floresta A les III de la nit a la ( nio Recreativa i Fsporliva de la 1 faiesia: lh l'astorctc

• Centre De 1(1.311.1 2. taller- amb i'AF HerciiLiuei ei ( Iran. A les 6 de la taula, cl ( entre Titelles de Lleida pre-enta / ,/ lannu i eh tres <mm. A Ic- 1U de la nit, balls de -alo amb Quintet l.i-boa.

• Cafè de Bclyradn - A le- 1 1.3n. t OIIIIIO, loe am:

llis Pcrteet Show

31 D I S S A B T E

• Sants Silvestre, Melania i ( 'alci m. l isbourc.

l i s tres Reis recoi ic ian cK carrers de Sant Cu ta I

Els Reis d'Orient, a Sant Cugat

E ls Reis d'Orient passaran per Sant Curial aquesta setmana i cal donar-los nua bona

benvinguda. Kl dia 4 ric gener, a 2 4 de 7 de la tarda, l'ambaixador reial visitarà l'envelat de la plaça Quatre ( anions perquè tothom pugui fer-li arribar les caries i el dia 5 de gener, a les f> de la tarda, els Reis recorreran els carrers de hi població, s <;.

3 D I M A R T S

• Sants - A m e r i Genoveva.

• Centre —De 111.31) a 2 del migida tallers

amb l'Al Berenguer el Gran. —A les 6 tic la tarda L'auca

dels ires Reic musical de ti­telles de l.a Saiagala.

—A les 10 de la nit. minieurs de balls de salo.

4 D I M E C R E S

• Sants - I itris. Rigobert i Àngela de

l·üb'ino.

• Centre De 10.311a 2 del migdia taller-amb l'esplai els Disbarats. A les 6 de la tarda, animaeio Revetlla de Cap </'. Im, amb Pep l .dpe/ i Sopars de Duro.

1 D I U M E N G E

• Sants Solemnitat de Santa Mana Marc de Deu. Concordi •• 1 alrocina.

• I.es Planes De les h Cic la tarda a les s del vespre al Cent ie < ' vie. v:sila de l'ambaixadoi ICI e

. i i . » .

' ' - " - * — » *

• ( en tre A les 6 de la tarda /./ puo, dels i olors, a m b e b I n u a e i o s slc Binedar. A les 10 de la nil. minieurs de balls de saló.

2 D I L L U N S

• Sanis Basili i Giegori F'scianzc i !. innia.

• ( entre Deies 111.30 a les 2 del migdia, tallers amb l 'AF Berenguer cl ( i ran . A les 12 del migdia, actuació de Titelles Parranda.

—A Ics 3.30 de la tarda, ani­mació infantil amb Àngel Davan. A les 1S.30 de la tarda, l'am­baixador reial arribarà a l'en­velat i recollirà les cartes per als Reis.

-A Ics 10 de la nit, minieurs de balls de saló.

5 D I J O U S

• ( entre De 10.30 a 2 del migdia, ta- • S a n t s llcrs amb l'Fsbart Sant ( ueat. I elestor, Simcó bslilita. l·ini-A Ics d de la tarda titelles: l:n Joan de lu l'arhassa í^ran.

amb Binisiflat. \ les 10, ball- de salo

liana i Amèlia.

• Mira-sol - A les d de la tarda, cavalcada

de Reis, del restaurant Mas .laner al Casal Cultural. Lliu­rament de cartes. Pessebre vivent i xocolatada.

• I A's Planes —A les 6 de la tarda, calvaleada

de Reis. sortida de la plaça Ics Ires borres i arribada a Ca l'Avi.

• La Floresta - A les 5.4- de la tarda, ca­

valcada de Reis. sortida de 'a placa Lstació i arribada a l a C R I T

• Centre — A Ics (> de la tarda, cavalcada

de Reis, sortida del carrer Matine i arribada a la placa Barcelona.

• Centre — A Ics 12 del migdia animació

amb Noe Ribas: Cuinant i hulla ni el fred \c'n va. A les h tic la tarda, cavalcada de Reis.

• Cafè de Beljjrudo —A les 11.30, Nues en directe

amb 1 raditional Toiin-t .

• Cor infantil i juvenil A partit tic 4 anvs. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. ( oncerts . sortides de cap tic setmana i taller- com­plementaris. Tel.: (i~s 32 23

• Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, iudoteca. musica i

altres activitats. Informació i inscripcions de l 7 a 2! ho ic -Tel.: 5S9 0S47.

— -Dic- 23 i 24 tic desembre • i la placa listaeio tic la 1 lo-resta. l i r a de Santa I lucia

• Centre Civie de les Planes — Música, costura, rramualitats.

casal, activitat- li-apac- pel a adult- i altres activitats In­formació de 17 a 21 hores l'el.: (>".- 31 03.

— Trian-aular infantil de iulbol de saía.

fí'fe»j

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07 I0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'úttim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena. Estació Mira-sol, Mas Janer.

„,Í„M„„;,ÍMM„,I„, j l , i ,JUri ·M«^Ma>M^aadJitaf,itii»,ai·

V ÜMA 2. NUCU URBÀ DE SANT CUOAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners, la sortida: 06.16h-06.46ti i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.l6h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc. Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja firis a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 0B.50h del mat! i cada hora i mitja fins a les 22 20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Ftoresta F Colom.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11,55h.(feiners)

A^SANTCUQAT-SAIICELONA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.0Oh (dissabtes i festius).

CUGAT -Dies feiners. 1 a sortida: 05.451 als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès

A S S . R A D I O

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX

SERVI DIA I NIT

Servei de grua

Cobrament amb

Targetes de Crèdit

i Teletac

589 44 22 - 674 92 12

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets. Kts-tf soci de tireu Rojaj

de |

T

Page 47: Diari de Sant Cugat 074

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 30 de desembre de 1994 APUNTS 47

L'AGENDA

• Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre, manualitats,

boixets, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 1Ü a 13 hores. Informació i ins­cripcions de 17 a 21 hores. Tel.: 589 20 78.

—Pessebre vivent. Informació i inscripcions al telèfon 589 20 78.

•Casal Cultural de Valldoreix —Casal de Nadal. Dies 23, 27,

28, 29, 20 de desembre i 1, 2, 3, 4 i 5 de gener, de 9 del matí a 2 del migdia. Es­tudi. tallers, ludoteca, jocs or­ganitzats, excursió a TV3. Per a nens i nenes de 3 a 14 anys. Informació: 674 45 99.

•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manua­

litats: policromia, porcellana, cuina i altres. Tel.: 675 43 88 (Ma. Antònia Navarro).

•Creu Roja —Campanya de conscienciació

amb la natura. Recollida d'ar­bres vius de Nadal del 15 al 25 de gener de 9 a 20 hores als locals de la Creu Roja.

•Curs d'esperanto —Org.: Grup d'Esperanto Jo-

zefo Anglès. Tel.: 674 61 80.

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per nois

i noies de 11 a 14 anys. Tel.: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils cada dimarts de les 6.30 a les 7.30.

—Classes d'anglès: conversació. Tel.: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Tel.: 674 53 96.

—Sortides a esquiar. Esquí de fons. Del 27 de desembre al 3 de gener sortida a Lles, al refugi de Cap de Rec, a partir de 6 anys.

NADALA L'ENVELA

—Divendres 6 de gener a les 10 de la nit, balls de saló amb Fivonacci.

—Dissabte 7 de gener de 10 del matí a 7 del vespre, Jocs de simulació històrica. A les 10 de la nit, funky amb Prin-ces of Time.

—Diumenge 8 de gener, de 6 de la tarda a 12 de la nit, actuacions en directe.

CONFERÈNCIES

•Casa de Cultura —Dimarts 10 de gener a les

10 de la nit: Alaska, l'última frontera, amb Josep Maria Gavin. Dins el cicle de con­ferències i àudio-visuals viat­gem amb en Gavin.

FARMÀCIES DE TORN TlLÜOi! Dia/Poble Farmàcia (adreça)

! Sant Cugat Saiavwt (Santiago Rusijol, 38) 6740645

ï Cerdanyola Hiaalgo(Ronte Cerdanyola, 1) 6922368

-: Rubí Batafc (Francesc Macià, 23) 6990430

5 Montcada E Rotat (Av. Catalunya, 65) — i Papiol AVüà(Av.GeneraHat,35) 6683967

• Sant Cugat Taxxjrj (Rambla del Celar, 97) 6747749

* Cerdanyola Torrents (Diagonal, 34) 5803904

* Rubí Serra (Francesc Macià, 86) 6991343

í Montcada P.r«raptf{CanCuy&tt0rauidia,8) — í Papiol A.VIà(Av.Generafeit,35) 6683967

• Sant Cugat Botigues (Alfons Sala, 46) 6740483

\ Cerdanyola Perako (Avda. Catalunya, 51) 5809700

rí Rubi FanM (Sant Jordi, 25) 6990291

E Montcada P.Fanagut(CanCuyàs.BI.0rquiria,8) — í Papiol A. Via (Av. Generalitat, 35) 6683967

• Sant Cugat Moral (Santa Teresa, 40) 6753344

* Cerdanyola LWsfC.Attmira,18) 6824708

= Rubí Tom» (Passeig Les Fonts a/n) — = Montcada Gapdstfa (Conca, 10) — • Papiol A.Vft(Av. Generalitat, 35) 0883967

• Sant Cugat Domènech (Passeig Sant Magí, 50) 6743353

jj Cerdanyola Sénchez (Passatge Xops, 2) — * Rubí Ruiz (Ora. Sabadell, 95) 6995012

= Montcada Duran (Montcada, 37) 5751543

1 Papiol A.VIà(Av.GeneraBat,35) 6683.67

• Sant Cugat Llorens (Santa Maria, 27) 6741531

* Cerdanyola ORÍS (Avda. Argenta, 17) 5807859

ï Rubi Roca (Av. Barcelona, 55) 6990953

i Montcada Vte (Jaume 1,20) 5645904

| Papiol A.V»(Av.GeneraBat,35) 6683967

• Sant Cugat CuW(P.apulació,6) 6740364

tf Cerdanyola Setra (Torrent, 12) 6918901

i Rubí Oriol (2aliro,28) 6994398

' Montcada Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2) 5642139

• Papiol A.Vtt(Av.GeneraÉat,35) 6683967

1 Sant Cugat Riera (Dr.Murfc,1) 6740430

A Cerdanyola Àh««t(G8J8nesUr*a*o) 6926721

ï Rubi Gibert (Torras OrioL 4) AQQJtnOÜ

? Montcada Guix (Major, 25) 5641645

I Papiol A. Via (Av. Generalitat, 35) 6683967

(1)D'1/4de10delmatid' mati d'avui ales 10 de la

avui a 1 /4 de 10 del mati de demà. nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de

(2)D'1/4de10del 10 del matí de demà.

WN^CATÒRIES

•Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac

1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cu­gat del Vallès per estimular la recerca sobre temes re­lacionats amb Sant Cugat o el Vallès Occidental. Tema: lliure. Dotació: 200.000 pes­setes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bases a l'ajuntament, la Casa de Cultura i l'Arxiu Municipal.

•Casal Cultural de Mira-sol —Primer concurs de pessebres

a domicili. Inscripcions al Ca­sal de Cultura de Mira-sol de I'l al 23 de desembre. Org.: A A W Sant Joan de Mira-sol.

•Ateneu Santcugatenc —15è Concurs de pessebres a

domicili. Informació a l'Ate­neu Santcugatenc. Plaça Pep Ventura, 1.

EXPOSICIONS

•Sales municipals —Fins al 8 de gener a la Casa

de Cultura, olis d'Aurea Se­gura.

Ajuntament 5892288

Ambulatori Les Planes 675 5105

Bombers BeBaterra 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí 699 8080

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

Casat Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic La Floresta 5890847

Centre Cívic Les Planes 6755105

Centre Cultura! Mira-sol 5892018

Cinemes St Cugat (Reser.) 5890941

Correus 6747096

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valldoreix 6742459

Dispensari La Floresta 6747615

Ert Municipal descentralit 6742719

ENHER Rubi 6991692

FECSA 5891226

FFCC 6741934

Funerària 6740525

G. Civil (Mira-sol) 6742379

Hisenda 5891155

Jugat 6746696

Oficina Municipal La Floresta 5890847

Parròquia St. Pere Octavià 6741163

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia Valldoreix 6740569

Piscina Municipal Valldoreix 6754055

Cuerpo Nacional de Policia 6747858

Urgències 091

Pofioía Municipal i Prot. CM 092

Pol. Municipal (Valldoreix) » 8 7951 25

Comissaria de Policia 6747612

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5894422

Repsol-Buta 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5890021

Valdoreix (parada) 6741111

—Fins al 7 de gener al Casal Cultural Mira-sol exposició de pintura: Ricard Andrés i Xavier Martí. Horaris: cada dia de 5 de la tarda a 8 del vespre, dissabtes de 10 a 1 del migdia.

—Del 17 de gener al 5 de febrer a la Casa de Cultura, Iden­titats, pintura de Marta Lu­cena.

•Sales privades —Fins al 10 de gener a la Sala

Rusinol, exposició de l'obra de Fèlix Albajes. Cada dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d ' l i a 15 h. Tel.: 675 47 51.

Qnta 6743371

Aigües La Floresta 6742089

AAPP i W Mira-sol 6742018

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 674 7103

AAPP i W Valldoreix 6742197

AAPP i W C.Montserrat Vall. 6742105

AAPP W Can Majo Vall. 6745049

AA Prop, i Veïns La Floresta 6742089

AA W Aiguallonga La Flor. 6745129

Ast. Consumidors 2684567

Alcoholcs Anònims 3177777

DNI (Cita prèvia) 589 3080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212

H.vald'Hebron 4272000

H. Sant Joan de Déu 2034000

Unüal Coronària 2481040

Tat de l'Esperança 4144848

Infuiíiació Carreteres 2042247

latomtackS Aeroport 4785000

Informació RENFE 4900202

Inflamació Port. 3188750

OMIC 5893188

PofcWc Torreblanca 5891732

PROMUSA 5891732

I ENTITATS AS» 6753503

Anfcj Gavin 6742570

Casal <f Avis SC 5891638

LtarifAvts Parròquia 5890598

Qub Muntanyenc 6745396

Coral de la Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 6752652

BT» Sant Cugat 6748661

GnySup. Immigrants 674S314

Radio Sant Cugat 6755959

Televisió Sant Cugat 5895386

EMCantons 5896282

—Fins al 22 de gener a la Ga­leria Canals, exposició d'o­bres d'Artigau. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d'11 a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d ' l i a 14 h. Dilluns tancat. Del 24 de gener al 19 de febrer, Maria Girona.

—Fins al 13 de gener a la Sala d'Associació d'Idees, Llaurar matèria; somniar desperts, obra gràfica i escultura de Bibiana Pedemonte. De di­lluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50.

—Fins al 15 de gener a Febo Galeria d'Art, gran Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores

de l'art Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55.

—Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 14 hores a la plaça del Monestir.

?E£Í1Í •Unió Santcugatenca —Divendres 6 de gener a les

10 de la nit, al teatre de la Unió Santcugatenca: Cyrano, d'Edmond Rostand. Dir.: Guillermo Ayesa. Venda an­ticipada d'entrades a la plaça Pere San, 15 i Torrent de la Bomba 14. Org.: Fila Zero.

•Centre Cultural —Divendres 13 de gener a les

10 de la nit Amor a mitges. Dir.: Jaume Villanueva. In­formació i reserves al tel.: 589 22 88.

MUSICA

•Cafè de Belgrado —Divendres 6 de gener a les

11.30, country en directe amb Country Joe and His Perfect Show.

•Centre Cultural —Dissabte 7 de gener a les 10

de la nit, actuació de la Jove Orquestra Simfònica de Ca­talunya. Dir.: Josep Pons. Mezzosoprano: Liliana Bizi-neche. Informació i reserves al tel.: 589 22 88.

—Dissabte 14 de gener a les 10 de la nit, actuació del grup Diatessaron. Soprano: M. Lluïsa Muntada. Concert de­dicat a George Friedrich Haendel. Informació i reser­ves al tel.: 589 22 88.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí

a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Tel.: 674 11 50.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De

dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 de la tarda a 8 del vespre. Dis­sabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Tel.: 589 28 09.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Horari: De

5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2on.

Matins. Tel.: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Tel.: 589

13 82.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

'peàtea-

& * * * %

*•#.-• t&Kil

, 18 A (Q tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

Page 48: Diari de Sant Cugat 074

48 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès s;uil I u^.it ilil Vilk'v i 'v i *£" ' *' i .' '

Divendres, 30 tic desembre de 1W4

L A M E M Ò R I A

f 7 pa de la nostra infantesa I OMASGRALi GARRIGA

••/ï.s feien pans

rodons de quatre

o cinc quilos.

Eren tan grossos

perquè només es

feien un eop a la

setmana i així

no s'assecaven

tant."

Avui. quan algú vol men­jar pa. el troba a qual­sevol torn o parada de pa que hi ha instal·lats a la nostra ciutat, i de les varietats nies insos­

p i tades . com el de sègol (que abans s'havia de menjar per for­ça). sense sal. integral i un llarg etcètera entre tipus i mides; des d e « p e l u f c s » d e la M a r i d e M i r a - s o l . d ' u n s vint o t r e n t a grams, fins al que en diuen de dos quilos, que ela­b o r e n en un de l s forns que hi ha per aques t s vent is , on e n c a r a fan un pa que s'assembla mes al de temps passats.

P e r a q u e s t s entorns, quan enca­ra gairebé to thom vivia del camp. ens fèiem el pa a casa un cop a la setma­na. encara que els que érem d'aquest ba r r i l ' h a v í e m de­p o r t a r a c o u r e al forn de ( a l l ano . Recordo que es feien uns pans rodons de qua­tre o cinc quilos, que quan els trèiem del forn venien justos per passar per la po r t a . E r e n tan grossos perquè, com que només es feien un cop a la setmana, així no s'assecaven tant.

A cada casa tenien la seva pas­tera per fer aquesta feina. A la meva. en teníem una a la taula del menjador, que restava al des­cobert quan aixecàvem la tapa. Era ampla de dalt i estreta de baix. En una punta posaven la farina i al mig una fusta per sepa­rar el que seria la pasta. La mare, el dia abans al vespre, ja havia preparat la pasta que feia de lle­vat juntament amb una mica del de «París» per donar-hi un xic més de força. L'endemà es cal­culava pastar per a l'hora en què s'enfornava la pasta. A l'espai que restava a la pastera, es posava el llevat a m b l 'aigua ca len ta per diluir-lo si era a l'hivern —perquè li costava més fermentar— i freda a l'estiu —per frenar un xic el procés—. l ' n cop el llevat era diluït, s'hi afegia la sal correspo­nent i es començava a abocar la farina per fer la pasta sense parar. Quan la pasta ja tenia una mica

l'cecs de pa Jel forn de'n Lluís i la Mari de Mira-sol. Abans el pa es feia a casa, però avui dia hi ha forns

o botigues de pa per tot el poble, on podem trobar pa de totes les mides i varietats. Foto: KLS 4 CANTONS

de consistència, es començava a funyir sense deixar d'ajuntar-hi farina, fins que es veia que la pas­ta ja era acabada. Aleshores es tapava amb uns trossos de sac blanc gruixut, per ajudar a fer la puja o fermentació. Aquesta feina era molt feixuga, perquè des que es començava a funyir fins que­ia pas ta e ra feta no es pod ia parar, per la qual cosa. era mes recomanable que la fes un home si era possible.

Quan la pasta havia fet el seu cicle, era el moment de realit/ar la divisió dels pans . Amb una pa le ta especia l es tal laven les peces que serien que serien els

pans i les embol icaven en els mateixos trossos de sac amb què havien tapat la pasta. Omplien cistells per portar-ho al forn. Un cop al pa s t ado r de Cal T a n o , mentre el forner netejava el forn de brases i cendra, amb un tros de pasta deixada expressament a part les dones feien coques de pa estirat d'oli i sucre, de recapte (avui pizzes) o be alguna garlan-da. Aquesta peça era com un tor­tell de pa. Totes aquestes peces servien per esbravar el forn i, com que la durada de la cocció era molt curta, ens les podíem menjar al cap de poca estona. Qui no recorda aquells trossos de garlan-

L A C O L U M N A

da oberts pel mig i untats amb oli o vi polvoritzat amb sucre per sobre! Era el que nosaltres espe­ràvem amb ànsia per berenar.

Q u a n s 'havien t re t aques t e s peces, s'enfornaven els pans, on cadascú havia fet el seu senyal per reconèixer-lo en treure'l . Hi havia senyals de tot tipus, un gra­pat de palla al mig, que sortia tot cremat, un tros de plat, un de garrofa, una ametlla amb closca... A casa també hi posaven un tap de llauna de cervesa. Al vespre, els homes, quan arribaven de la feina, s ' enca r regaven d ' a n a r a buscar els pans, que ficaven dins un sac.

La gespa IA1MAM 1:1 ( H I AS

A cabem l'any, aquest any en què el paisatge natural de mig país ha mort consumit per Ics flames, parlant de

gespa . De la gespa del C a m p Nou. tu diràs, que no vol créixer ni a fum de sabatots i que fa que es torcin el turmell i perdin par­tits els delicats jugadors del Barca (els jugadors dels altres equips es veu que ja els estan bé tantes cla­pes i tanta desolació perquè ells bé guanyen els partits que el Bar­ca perd). A la taula de Nadal, de Sant Esteve i de Cap d'any no es pensa en la molsa del pessebre ni en si hi ha neu esquiablc per les muntanyes, l's discuteix sobre la gespa del Camp Nou i sobre les figuretes de porcellana que volen arribar a la cova protegida per l 'àngel Busquets . Boscos i bosquels cremats, la gespa que no vol créixer, aquest no ha estat l'any de la recuperació econòmica ni dels pactes Pujol-Gonzàlez ni de la campanya contra Catalunya. Aquest ha estat l'any d'Atíla.

El debat parlamentari sobre els incendis va acabar amb el partit que governa la Generali tat feli­citant-se per la seva tasca de pre­venció i extinció de focs. L'auto-felicitació va provocar un escàn­dol que com tots els escàndols del país va resultar petit i de poca durada, i el president Núnez. com si no sabés encara que el Barca és més que un club i que un país i que tota la riquesa forestal, va provar de repetir l'argúcia felici­tant-se per l'estat de l'herba del seu camp. L'escàndol ha estat tan majúscul entre l'afició, els socis i el país en general que Núnez ha hagut de rectificar com no ho farien mai uns parlamentaris i la gespa del Camp Nou passa les festes de Nadal abrigada amb una flassada, amb la pell i la samarra. Això és p r e v e n c i ó , c o n s e l l e r a Cuenca, això és un president, pre­sident Pujol. I això és una dona, la Marta Ferrusola, que es veu que és qui va plantar la gespa i que és qui ara la mima i l'acotxa a c o n s e l l a d a pe r la t e cno log i a punta mundial.

Podem estar tranquils. No tin­drem boscos ni collita de rove­llons però amb una gent amb tan­ta capaci ta t d ' indignar-se i de reaccionar com la gent d'aquest país sempre ens quedarà l'oasi del Camp Nou on anar a recollir triomfs esclatants.

HEM INAUGURAT

ANNAFUSET

LA TRADICIÓ EN JOIERIA CONEGUI ELS NOSTRES DISSENYS EXCLUSIUS

O SANTIAGO RUSINOL, 45

08190 ST. CUGAT DEL VALLÈS

TEL. 589 50 72 -589 50 12 jBo&* Gfafo*