ELSHCANTONS Divendres, 28 d'octubre de 1994 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 65»Any II» 200 Pessetes

• Punt i seguit El cobriment de la riera de Sant Cugat donarà pas a la creació d'una gran rambla enjardinada. Plana 2

Kampió repara l'esllavissament de Rius i Taulet però investiga per saber qui ho haurà de pagar. Plana 5

El quaranta per cent dels usuaris d'au­tobús ja fan servir la targeta mul-tiviatge. Plana 6

El tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau, assegura que el dèficit mu­nicipal és un «mal menor». Plana 7

La planta de compostatge de residus que s'intallarà al municipi serà com les que hi ha a Holanda. Plana 7

I Economia Els preus dels habitatges a Sant Cugat baixen un 3,7% però encara són dels més cars de Catalunya. Plana 12

Els comerciants de Sant Cugat ac­cepten la implantació de Pryca com un fet inevitable. Plana 13

• Cultura El Teatre-auditori inicia una campa­nya de sessions didàctiques per als alumnes de Sant Cugat. Plana 15

La companyia de teatre La Mòmia fa quatre representacions de «Trac­ti'm Devos» a la Sala Res. Plana 16

L'Òpera de Cambra de Sant Cugat es presenta en societat amb un concert al Teatre-auditori. Plana 17

L'Ajuntament diu que controla les obres del carrer Major, però confirma la desaparició d'una llosa. Plana 17

I Esports El Júnior femení d'hoquei sobre herba és un ferm aspirant a guanyar la lliga de divisió d'honor. Plana 27

Estefania Knut ho pot aconseguir la targeta per jugar al circuit americà de golf. Plana 28

El Club Voleibol Sant Cugat presenta tots els seus equips davant l'afició al pavelló de Valldoreix. Plana 30

I Punt divers El Grup d'Autoprotecció de la Flo­resta arriba als cent socis en semblea constituent. Plana 32

l'as-

ASDI continuarà l'esplai en una sala de la Creu Roja mentre espera tenir la nova seu. Plana 33

IC acusa l'Ajuntament de cobrir llocs de treball amb objectors. Plana 33

I Apunts La Festa de la Tardor ja té cartell i el programa d'activitats està gairebé enllestit. Plana 37

El Casal d'Avis de Sant Cugat clou la Setmana del Jubilat. Plana 39

cMss$l <SeÏRn[viBtaI,tes&tia

LA XXXVI MARXA INFANTIL

Uns nens travessen uns camps, amb la ciutat i el perfil de Monestir al fons. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Més de 2.500 nens fan que la

Marxa sigui una festa

• El bon temps va fer oblidar el trasbals que va suposar l'ajornament

• A l'hora de dinar es van reunir més de 6.000 persones a Sant Medir

• Els 4 Cantons publicarà divendres que ve la classificació de la prova

• Sant Cugat.— Més de 2.500 nens i nenes van fer diumenge l'itinerari de més de 14 quilòmetres per la serra de Collse-rola, acompanyats d'un dia esplèndid i una atmosfera netíssima, al contrari que la set­mana anterior, en què el mal temps va obli­gar a suspendre la XXXVI edició de la Marxa Infantil. EI Club Muntanyenc, que va realitzar una organització impecable, va aconseguir que moltes famílies oblidessin el trasbals que els havia provocat la sus­pensió de la prova la setmana anterior. A l'hora de dinar es van ajuntar més de 6.000 persones a Sant Medir, on els pares van esperar l'arribada dels seus fills. Els 4 Can­tons publicarà la setmana que ve la clas­sificació de totes les parelles que han par­ticipat en la Marxa. Planes 35 i 36.

Narcís Serra, amb els trabucaires que el van rebre. Foto: J.A. MULA.

Serra, a la Festa de la Rosa • Mira-sol.— El vice-presi-dent del govern, Narcís Serra, l'alcalde de Terrassa i pre­sident de la Diputació, Ma­nuel Royes, i el senador Josep Maria Sala van ser els polítics

més destacats que van ser a la Festa de la Rosa de les agrupacions del PSC a Sant Quirze, Rubí, Terrassa, Cas­tellbisbal, Vacarisses, Vilade­cavalls i Sant Cugat. Plana 3.

Masanés vol rectificacions en l'article sobre plans especials

• Valldoreix.— El president de l'EMD, Miquel Masanés, reclama que es rectifiqui el punt del con­veni sobre les competències de Valldoreix que fa referència a l'a­provació de plans especials d'e­quipaments. A causa d'això, l'a­

provació del conveni no es va in­cloure en l'ordre del dia de la Junta de Veïns d'ahir al vespre. La setmana anterior el ple mu­nicipal va aprovar per unanimitat el conveni, amb el vist-i-plau de Valldoreix. Plana 4.

ARRIBA LA NOVA INFORMÀTICA

Cursos per a totes les edats

Word Perfect

Lotus 1-2-3

Windows

Excel-Word

Comptabilitat

Programació

Horari do tarda

Program Accés ESCOLA D'INFORMÀTICA

C. Santiago Rusinol, 14 - Tel. 675 15 56

I V H S I A I)F I A R O S A Z . D I M I H I I C V .>• vtOctuhi c de inul

I.;i s e c c i ó loca l d e l l ' S C va d o n a r

cl i IVI d e s o r t i d a c u la c u r s a c a p

a II'N e l c c c i u n s m u n i c i p a l s i lc l ' any

v i n e n t a m b m o t i u d e la c e l e b r a c i ó

d e la l ' e s t a d e I;. K o s a a M i r u - s o l .

P l a n a .V

I N ACORD OI K FS COMPLICA

I .'ordre del dia de !,. Innla de Veïns de Valldoreix d'al: i •)<> incloïa, tal com era prev ist. l'api. >\ acicï del conveni definitiu per a la delegació de competències a !'! MI) a causa d'un article del icdaciat. Plana 4.

URBANISME

A liuals ilc l 'anv v inen t , s egons les previs ions , to ta la r ie ra de Sant C u g a t al seu p a s pel nucli u r b à h a u r à q u e d a t c o m p l e t a m e n t c o b e r t a . La J u n t a d 'Ai ­gües de la ( i e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a

es tà a p u n t d ' ad jud i ca r les o b r e s p e r d u r a t e r m e l 'u l t ima fase d ' a q u e s t p r o ­j e c t e : el c o b r i m e n t dels t r a m s de la r ie ra q u e q u e d e n p e n d e n t s a la R a m b l a del Ce l l e r i el t ros q u e uneix el c a r r e r

TTTC<

Àngel G u i m e r à a m b el del d o c t o r M u ­rillo. q u e s 'havia conver t i t p r à c t i c a m e n t en una c l avegue ra . U n c o p f ina l i tzades a q u e s t e s o b r e s , s ' e n d e g a r à un p ro j ec t e que canv ia rà la fesomia d ' u n a p a r t de

la c iu ta t : la r ie ra s ' u r b a n i t / a r à p e r con ­ver t i r - la en u n a passe ig e n j a r d i n a t a m b / o n e s ve rdes , q u e el t i nen t d ' a l c a d e d ' U r b a n i s m e . J o a n F r a n q u e s a , def ineix c o m - l a fu tura r a m b l a d e la c iu ta t» .

Mur de formigó aplacat de pedra natural Ucorella

Lloses de formigó de 20 x 40 x 4 cm.

Sauló Rambla del Celler Cooperatiu

H=fcr% %-^1%-*fe-=s*^V *»***,*>«

o o 3

Carrer Puig i Cadafalch

*v Art»fe cm Banc o Columna Nitoteontfil·luminació D Font

El cobriment de la riera de Sant Cugat donarà pas a una gran rambla enjardinada

Les obres per tapar la riera començaran el mes que ve i duraran nou mesos

El projecte permetrà guanyar un espai d'oci que connectarà dues parts de la ciutat

i 11 1AC1 RNADAS B Sant (.'usat. l·icnta-quatre empreses han presentat un pro­jecte i un pressupost per dur a terme les obres del cobriment de la riera de Sant Cugat, que és hi fase prèvia d'un projecte que. a llarg termini, canviarà la fesomia d'una part de la eiutat. L'adju­dicació de les obres, que haurà de decidir la Junta d'Aigües de la ( ienerali tat . es un tràmit bu­rocràtic que dóna llum verd al cobriment definitiu del quilòme­tre i niiu de recorregut que té la riera en el tram comprès al nucli urbà de la eiutat.

Les obres afectaran els trams de la riera de la Rambla del Celler, entre els carrers Sant Medir i Montserrat d'una banda, i el ca­rrer Torreblanca amb la perllon-gacio del carrer Borrell de l'altra. També s'inclou en aquest paquet el tros de riera que uneix Àngel ( íuimcni amb el carrer Doctor Murillo, on darrerament s'havien an.it acumulant escombraries i deixalles, convertint-se en un abo­cador.

Aparen tmen t , les obres són simples: es tracta de construir una caixa de formigó que reeobrirà el llit de la riera per les quatre bandes, convertint-la en una gran canonada de vuit metres i mig d'amplada i dos i mig d'albada per on l'aigua de les pluges pas­sarà so tenadament . LI pressu­post, però. es elevat: està previst invertir-hi 2h2 milions de pessetes. encara que segurament el cost fi­nal serà inferior. D'aquests diners, un vint-i-cine per cent els paga I' \ |unt . iment i la resta la ( iene­ralitat nutianeanal subvencions.

Aquesta ultima fase. que co­mençarà a finals d'aquest any. és la culminació d'una obra cara i ditieil: de tel. Ics successives eta­pes ilel cobiiincnl de la riera han coslal |a a V \ iuntament !sb mi­ll' nis de ivs^elc- I .t i ici.i de Sant

l i|i lleis trams

Cugat, que neix aproximadament a les Planes, passa també pel camp de golt ! la Rambla Can Moià. que es va cobrir ta ja molts anys; continua per davant del polics-portiu. cl que ara es el cariei Jaume Sàbat, i c o n c paral·le'.i a la Rambla del ('eller. on en p a l esta també ).i e i lx 11 i

La ramb la de la c iutat

Però scüuramcnl el que c i r . •'•.-. mes l'atenció seia el projecte qa. l 'Ajuntament esta elaboiant. i ca.. es pol pi entreveure als plane.i-i dibuixos. I !n cop tota la riei a sisiui un caircr de tormigo. s u; b.mil/.na pel convcrlu-la en e'

que el tinent d'alcalde d ' I ' rba-•í.sine. .ham Franquesa, batepi mr.i la : aililtla de la ciutat' ' .

I s i í acta d'un pro|ecle ambiciós i qtie -"ha d'acabar encara de de-tinti: en lloc d'una artèria que •i patava una pari de la ciutat en . ucs meitats. In li.una un passem •.." .: ' ui baml/a : Ces del pav i lli > uaiiiK ipal fins el parc de pi ill.ui-c:e- que la temps es va plani.ir a la totonda de l'entrada a Sani CUÜUI p c Ccidanvola. l a rambla

l l i

b.U|i guran i lleure, fonts. U scgi -. un I

om una /ona c" mb arbres, /oi mes per sciiu

1- el plani i que api lila.' la

I oi.. MANI- l'SPIN' >s V

Ics aigües de la mateixa riera, que justament a l'altura de la rambla del Cellei es creua amb el torrent de la Bomba, bn total, un projecte de vuitanta milions de pessetes.

l a urbanií /aeio del tram de la riera de la Rambla del Celler su­posarà també la desaparició dels i'.iva la alcis que queden tot just c i i lk la iicia i el nou edifici on s'i.piqucn les oficines de Promusa ; ei l'ohchnic Torreblanca. De fet. s igons el tinent d'alcalde d l ' r -h.·.ni'-me, queden molt pocs pa-:asos que siguin encara propie­tat is d'aquests terrenvs de cultiu. I a majoria deh horts, a mes. ia no son productius.

11 i'l M

La vertehració del Sant Cugat nou i ("històric

H LI cobriment de la riera i la seva conversió en un passeiu es un projecte tècnic d'envergadura. però té també una lectura política que obeeix a una filosofia con­creta. De fet. en paraules del ti­nent d'alcalde d 'Crbanisme. Joan Franquesa, aquestes obres «no responen només a la necessitat d'eliminar les males olors o de tapar un forat que hi ha enmig del carrer». Serien raons sufi­cients, però n'existeix una altra: eliminar «una antiga muralla psi­cològica que sempre havia limitat físicament el desenvolupament ur­banístic de la eiutat», assenyala Franquesa. «Durant molts anys —explica— la riera ha creat la sensació que més enllà no hi havia res: només camps i més camps*-. D'aquesta manera, «el seu cobri­ment suposa trencar aquesta ba­rrera i recuperar la riera com un espai col·lectiu».

Hi ha encara una altra visió urbanística que va més enllà: s'a­cabaran vertebrant dos sectors de la ciutat, el del Sant Cugat històric i el del Sant Cugat nou, configurat per l'eixample sud. I també s'u­niran dos centres d'oci: el Centre Cultural i el Monestir. «És veritat que la distància entre els dos punts no és gaire llarga, però el fet que enmig hi hagi una riera descoberta accentua la sensació de llunya­nia».

Les previsions de futur, en rea­litat, abarquen també la configu­ració definitiva del barri de To­rreblanca. cm ja s'han instal·lat nombrosos equipaments, però que serà també una /ona d'habitatges. Ja fa temps que l 'Ajuntament de Sani Cugat va aprovar la cons­trucció, tot just davant de la his­tòrica masia de Torreblanca, d'un conjunt de pisos pluritamiliais També està prevista una nova pro­moció de l 'empresa municipal Promusa.

Aquest pla parcial suposarà la desaparició de la bohila que es pot veure entrant a Sant Cugat per la carretera de Cerdanvola. que només s'utiht/a ja com a ma-gat/sin. Com a símbol, pero. ,-s conservarà la eran xemeneia..

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 PUNT I SEGUIT

POLÍTICA

Narcís Serra, Josep Maria Sala i Manel Royes, acompanyats d'altres militants del FSC. Foto: J.A. MULA.

Sala diu que els alcaldes de CDC marxen perquè el partit no creu en la seva tasca

Per la seva part, Serra demana unitat en la Festa de la Rosa del PSC CÈLIA CERNADAS

H Sant Cugat.— La secció local del PSC ha donat el tret de sortida en la cursa cap a les eleccions municipals de l'any vinent. Per primer cop, els membres de l'executiva i els

militants de les agrupacions socialistes de Sant Quirze, Rubí, Terrassa, Castellbisbal, Vaca­risses, Viladecavalls i Sant Cugat es van reunir a Mira-sol en la tercera Festa de la Rosa. Les activitats lúdiques es van barrejar amb

els discursos polítics, alguns d'ells improvisats: el vice-president del govern, Narcís Serra, va demanar unió per al partit, mentre que el senador Josep Maria Sala va criticar CiU per­què «no creu en els municipis».

La participació de militants en la Festa de la Rosa que els so­cialistes del Vallès oest van ce­lebrar diumenge al Casal Cultural de Mira-sol va ser discreta, però a la celebració no hi van faltar alguns pesos pesants del partit. Amb el teló de fons de les elec­cions municipals de l'any vinent i cadascú amb el seu estil, tant el vice-president del govern, Nar­cís Serra, com el senador socialista Josep Maria Sala i l'alcalde de Terrassa i president de la Dipu­tació de Barcelona, Manel Royes, van destacar el significat que un bon resultat tindria per al partit.

Com és habitual, Sala va jugar el paper més crític i incisiu: el senador del PSC va acusar Con­vergència de ser un partit «que no creu en la feina que fan els ajuntaments». No és casualitat, se­gons ell, que els alcaldes conver­gents de Manresa, Figueres, Vic i Tortosa hagin anunciat que no es presentaran a la reelecció. «La majoria són diputats, i el partit els obliga sovint a votar al Par­lament contra els interessos dels ajuntaments». Aquesta circums­tància «crea una situació de con­tradicció» que afectaria també el mateix alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que, com infor­màvem en edicions anteriors, ha

fet passes amb la intenció de cop­sar les reaccions que provocaria la seva renúncia a la reelecció. En opinió de Sala, «Aymerich està fent un joc que no sap encara gaire bé quin és». La conclusió del senador va ser contundent: «Catalunya és la comunitat au­tònoma on el tracte als municipis és més negatiu», i va afegir que a Convergència li fan por els grans ajuntaments perquè actuen com a «contrapoder».

En un to més apaivagat i con­ciliador es va dirigir als militants el vice-president del govern, Nar­cís Serra, animant-los a practicar dins el partit els valors de la to­lerància i la convivència «per transmetre'ls després a la societat en la qual vivim».

Serra no va perdre, però, l'o­casió de remarcar que «les coses van millor per al socialisme a Es­panya, que està aconseguint re­cuperar la confiança dels ciuta­dans», tot i que en aquells mo­ments no es coneixien encara els resultats de les eleccions auto­nòmiques al País Basc.

Confirmant el que diria després Sala en el seu discurs, el vice-president va recordar que «per a un projecte socialista, el nivell municipal serà sempre el bàsic». Serenor i confiança són els valors

que Serra va destacar com a «se­nyes d'identitat del PSC».

A Sant Cugat, paciència

Però falten encara set mesos per a les municipals i l'agrupació socialista local s'ho pren amb cal­ma. Malgrat que la majoria d'a­

grupacions de la comarca han es­collit ja el seu cap de llista, a Sant Cugat l'elecció no es farà fins al mes de gener, un cop «s'ha­gi discutit i elaborat tot el pro­grama», segons explica el regidor del PSC Trino Martínez. De mo­ment, però, avisa que aniran forts.

Pólvora de benvinguda per al vice-president

c.c. • Ningú no volia que l'arribada al Casal Cultural del vice-presi­dent del govern, Narcís Serra, pas­sés desapercebuda. I probable­ment tothom que viu a cinc qui­lòmetres a la rodona se'n va as­sabentar. L'himne del PSC a tot volum va ser el preludi de les salves repetides del grup de tra­bucaires que van rebre tan il·lustre visitant. Perquè tot i que té una caseta amb piscina a Sant Cugat, ja des dels anys que era alcalde de Barcelona, cada cop són menys les ocasions en què el vice-pre­sident s'acosta per aquí «a des­cansar, relaxar-me i desconnectar de la meva tasca a Madrid, que, tots ho reconeixereu, és prou di­fícil», va dir.

Els homes el van aplaudir i ovacionar amb crits; les dones, més discretes, s'acostaven a fer-li petons, en un preludi de la cam­panya electoral que cada cop que­da menys llunyana i que el portarà a recórrer una per una les prin­cipals ciutats de la geografia es­tatal. Escortat per Josep Maria Sala i Manel Royes, un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra, vestit de carrer, sense corbata, Se­rra es va sentir possiblement com a casa durant les dues hores que va participar a la festa, abans de reicorporar-se a la dinàmica ha­bitual: i és que diumenge passat hi havia eleccions a Euskadi.

Li van demanar que fes un dis­curs; diuen que ell no ho sabia, però va accedir a pujar al petit escenari habilitat a l'aire lliure. En un exercici d'humilitat, va ser breu, recordant als que l'escol­taven «que no és dia de fer dis­cursos, sinó d'estar junts, pas-sar-s'ho bé i disfrutar del bon temps». I tenia raó: després de llargs dies de pluges i plugims, diumenge lluïa el sol.

D'ocasions per passar-s'ho bé, n'hi va haver: més d'un centenar de persones es van reunir per di­nar al migdia. Després, ja a dins del casal, perquè la fresca comen­çava a notar-se, tots van ballar i es van acomiadar fins la festa de l'any vinent.

A L'HIVERN

*

*viM

'NUi*

:«P Servei * Gratuïï a

Domicili Mercat Pere San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

FISIOTERAPEUTA: s'ofereix per a aplicació i en­sinistrament de tècniques de fisioteràpia per a malalts crònics de malalties respira­tòries (asmàtics, bronquitis crònica, bronquièctasi, emfisema...)

Tel. 589 40 65 I (vespres). Marisa. |

A l'hivern pensi també en

AIGUA VERD per conservar

impecable la seva piscina, i

per només 12.000 ptes. aJ

prodWes químics

inclosos.

LA SEVA PISCINA SEMPRE NETA

.^sw* BU

ÍM

H? 589 25 2V Pl f *p l i» I MANTINIMINT*

• i-íA"- 'C Dos de maig, 25 Sant Cugat -

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS Divendres. 2X d'octubre de 1W4

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

Una coma i un «no» retarden a l'EMD l'aprovació del conveni sobre Valldoreix Masanés vol rectificacions en l'article sobre l'aprovació de plans especials d'equipaments

( I 1 l , \ ( LKNADAS B Valldoreix. Redactar amb claredat i exac­titud, de vegades, es transcendental. L'ordre del dia de la Junta de Veïns de Valldoreix d'ahir al vespre no incloïa, tal com era previst,

Desavinences aparentment sor­prenents poden fer que l'acord definitiu competencial entre l'A­juntament de Sant Cugat i l'En­titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix hagi d'esperar més del que tothom creia, quan fa pocs dies semblava resolt.

Lluís Ginjaume. membre de l'e­quip de govern de l'I'MD, donava la seva conformitat dimarts de la setmana passada a la moció que va aprovar unànimement el ple i amb la qual es delegaven a l'EMD totes les competències que permet la resolució que va dictar el mes de setembre la consellera de Governació. Maria Eugènia Cuenca. Tot semblava u punt per­què la Junta de Veïns ratifiqués ahir dijous l'acord, però aquest tràmit s'ha ajornat.

La coma

Ara s'ha vist que el text de la moció i el text de la consellera no són exactament iguals en una frase molt concreta de l'apartat d'urbanisme. Aquí neix la discòr­dia: en la moció es diu. com es pot veure en cl gràfic adjunt, que l'EMD només podrà aprovar «plans especials que no es refe­reixin a equipaments, amb un àm-

l'aprovació del conveni definitiu per a la de- | Però ara l'equip de govern de l'EMD ha decidit legació de competències a l'EMD, un text que el ple de Sant Cugat va aprovar la setmana passada per unanimitat, amb l'assentiment de Valldoreix, mitjançant una moció conjunta.

ELS PUNTS DE LA DISCÒRDIA

2b. «Aprovació de Plans Especials que no es refereixin a equipa­ments amb un àmbit d'influència que no ultrapassi el del territori de Valldoreix.>

(Resolució de la consellera de Governació del mes de setembre)

que vol que es modifiqui el redactat de l'artick que ta referència als plans especials d'equi­paments, una competència que vol Valldoreix i que cl conveni no li delega.

de Sant Cugat, resulta que no la tenim», explica Miquel Masa­nés. president de l'EMD.

2b. «Aprovació de Plans Especials que no es refereixin a equipa­ments, amb un àmbit d'influència que no ultrapassi el del territori de Valldoreix.

(Moció aprovada per unanimitat pel ple de l'Ajuntament el 18 d'octubre)

bit d'influència que no ultrapassi el del territori de Valldoreix». Es a dir. que no pot aprovar plans especials d'equipaments. En el text de la consellera la coma no hi apareix. La conseqüència d'a­questa signe ortogràfic afegit, que segons fonts de l'Ajuntament es

k \ u tOPi-z

va posar per aclarir millor el sentit, té la seva importància: a partir d'aquests textos. Valldoreix inter­preta que «la voluntat de la con­sellera era que se'ns delegués la competència per aprovar aquests plans especials que es refereixen a equipaments, i segons el redactat

El «no»

Però el problema no acaba aquí: de fet, la redacció de la consellera és tan confusa que, si es pretén interpretar-la literal­ment, no s'acaba d'entendre si Valldoreix pot tenir o no aquesta competència. És per això que les gestions de Masanés i Ginjaume, membre de l'equip de govern, s'han adreçat directament a la Ge­neralitat perquè ho puntualitzi. En realitat, perquè quedés definit que Valldoreix pot aprovar plans especials d'equipaments, que és el que vol, s'hauria d'eliminar un «no», i la frase canviaria així subs­tancialment de sentit: «Aprovació de Plans Especials que es refe­reixin a equipaments amb un àm­bit d'influència que no ultrapassi el del territori de Valldoreix».

Masanés assegura que tot això és un malentès «que s'està ne­gociant» i ha anunciat que con­vocarà una Junta de Veïns ex­traordinària per discutir-ho. Gin­jaume afegeix que no té cap in­tenció «que per males interpre­tacions l'acord s'espatlli».

El Cap de Setmana culmina els actes a favor del 0,7 per cent

XAVI CAVA • Sant Cugat.— Diverses entitats no governamentals han convocat el Cap de Setmana pel 0.7 per cent. que començarà el proper dissabte 29 d'octubre a la plaça de la Universitat tic Barcelona. El Cap de Setmana és la cul­minació de la Setmana pel 0.7 per cent. que va començar dilluns amb concentracions diàries a la plaça de Sant Jaume. Aquesta campanya pretén que es destini un 0,7 per cent del Producte In­terior Brut (PIB) a l'ajut al Tercer Món, una petició que l'ONU fa des del 1972. Actualment. l'Estat Espanyol destina un 0.26 per cent del seu pressupost a aquesta tasca.

Amb la campanya també es vol demanar a les administracions lo­cals, autonòmiques i a empreses i particulars que destinin el 0.7 per cent del seus ingressos a favor del països subdesenvolupats. Aquest és l'objectiu del Grup 0.7 per Cent de Sant Cugat, integrat en la campanya. El grup local vol que es faci efectiva la resolució que va aprovar per unanimitat l'A­juntament de Sant Cugat, en què es comprometia a arribar al sostre del 0,7 del seu pressupost. Per Josep Iglesias, membre del grup, actualment s'està molt lluny d'a­quest objectiu. L'Ajuntament des­tina, segons Iglesias, un milió i mig de pessetes d'ajut, quan hau­ria de destinar-n'hi 28. Amb la intenció de sensibilitzar els sant-cugatencs i pressionar als repre­sentants polítics, el Grup 0.7 vol iniciar una campanya informativa a entitats de Sant Cugat perquè demanin a l'Ajuntament un in­crement considerable del que des­tina a aquest fi.

15 anys treballant amb art

Visitar una exposició de pintures, comprar una obra d 'a r t o emmarcar una pintura, és possible fer-ho en un mateix establiment de Sant Cugat: Plus-Art i Febo, dos espais de qualitat a la rambla Ribatallada, núm. 6 int.

plus Q ari: Espai d art i enmarcació

Emmarcació i venda d'aquarel · les , gravats, làmines, fotografies, ete.: l'agilitat que ofereix un taller propi i l'experiència d'uns professionals que coneixen l'art de prop facilita l 'elecció d'un o altre color, forma o material. A niés.

hi ha mot l lures decorades a mà, miralls a mida i p o r t a r e t r a t s .

f ebo

15 anys avalen la t ra jec tòr ia ( r u n a galeria q u e sempre s 'ha

ca rac te r i t za t pel seu interès de m o s t r a r l ' ob r a d ' a r t i s t e s

d ' a r r e u , per la seva il·lusió d 'o l t r i r les seves por tes als

santeugatencs i convidar- los a visi tar i conèixer les diferents

exposicions.

plus Ç} ai·i jebo^ Li-spai i.l ;ir i i í-ninarcacio

Rbhi. Kihula]]u<Iji. O Tel . (»7i 10 ;-,;->

Horari: De dimart» a d i^u l i t r : de 10 a U h i d e 17 a 20 h. Diumenpe: de 12 a 14 h. Dilluns t mirat

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 PUNT I SEGUIT 5

URBANISME

Kampió repara l'esllavissament de Rius i Taulet però investiga qui n'és responsable L'Ajuntament s'exculpa i l'empresa encarregada de les obres diu que s'han fet correctament

CÈLIA CERNADAS H Sani Cugat.— Les versions sobre l'eslla­vissament de terres que ha obligat a tallar els carrils d'entrada a Sant Cugat de la ca­rretera Rius i Taulet són contradictòries. La

promotora de l'aparcament que es construeix a Sant Domènec-el Colomer, Kampió, diu que de moment es fa càrrec del cost de les obres, encara que els seus tècnics investiguen «per delimitar la causa que ha produït aquest

problema i el seu responsable». Fonts d'Ex-pofesa, l'empresa que executa les obres, ne­guen que estiguessin mal plantejades des d'un principi i atribueixen l'esllavissament a la pluja. L'Ajuntament afirma que no hi té res a veure.

URBANISME

epara l'esllavissament de Rius i ò investiga qui n'és responsable

?a i l'empresa encarregada de les obres diu que s'han fet correctament .CERNADAS ibre l'eslla-;at a tallar t de la ca-ictòries. La

promotora de l'aparcament que es construeix a Sant Domènec-el Colomer, Kampió, diu que de moment es fa càrrec del cost de les obres, encara que els seus tècnics investiguen «per delimitar la causa que ha produït aquest

problema i el seu responsable». Fonts d'Ex-pofesa, l'empresa que executa les obres, ne­guen que estiguessin mal plantejades des d'un principi i atribueixen l'esllavissament a la pluja. L'Ajuntament afirma que no hi té res a veure.

Una part de Rius i Taulet s'ha buidat per tornar a apuntalar la carretera. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El divendres 7 d'octubre, tèc­nics de l'empresa Kampió i de l'Ajuntament van decidir tallar al trànsit i buidar els dos carrils d'en­trada a Sant Cugat de la carretera de Rius i Taulet com a mesura urgent de seguretat arran de l'es­llavissament de terres que, apa­rentment. van provocar els forts aiguats de principis de mes.

Tocant a la carretera, en te­rrenys de Sant Domènec-el Co­lomer, l'empresa Expofesa cons­trueix, per encàrrec de Kampió, un aparcament soterrani de tres plantes. Segons la versió de la constructora, aquell mateix diven­dres els tècnics van adonar-se que els puntals del mur que aguanta la carretera havien cedit uns cen­tímetres. L'esllavissament va pro­vocar esquerdes al mur, amb el consegüent perill que això supo­sava per al trànsit rodat.

Les mateixes fonts asseguren que, probablement, la causa d'a­quest esllavissament «van ser les pluges, que podrien haver arribat a alterar el terreny» provocant que els punts on el terreny feia més pressió canviessin de situació i Fapuntalament no ho resistís. Tot i això, Expofesa nega que les obres estiguessin mal plante­jades des del principi, tal com han apuntat altres fonts. I afegeix, a més, que en cap cas el perill per als cotxes fos extrem, perquè «es treballa amb uns coeficients de seguretat molt elevats».

De qui és la responsabilitat

L'altra versió és la de la mateixa empresa Kampió, que de moment finança les obres per reparar i tornar a apuntalar Rius i Taulet «amb l'objectiu d'accelerar-les».

N o és cap novetat afirmar que el paper dels ajunta­ments en el nostre país setà sotmès a un intens debat

i a un procés de transformació força profund. Els analistes en ciència política de casa nostra su­bratllen que el paper futur dels nostres ajuntaments es veurà afec­tat per tres grans qüestions que s'aniran desenvolupant de dife­rent manera: 1. La necessitat de canviar la forma de gestió. 2. La necessitat d'afrontar el problema del finançament. 13. La necessària fixació del repartiment competen-cial dels serveis als ciutadans per a cada administració (estat cen­tral, govern català i ens locals).

Sense voler defugir les altres qüestions, ens centrarem a plan­tejar la necessitat de trasformar la forma de gestió a les nostres administracions, i en aquest cas en la local.

Des de plantejaments ideolò­gics dispars s'ha arribat a con-sensuar un clar diagnòstic: el tra­dicional model burocràtic de gestió no respon a les noves necessitats del ciutadà que vol una atenció millor, més ràpida i menys costosa. Aquest model venia definit per

«Això no vol dir que nosaltres haguem d'assumir-ne el cost», puntualitza Josep Prat, conseller de Disvahe i Comercial SPS, les empreses que integren Kampió. De fet, tècnics de la companyia estan investigant «per delimitar la causa que ha produït l'enfon­sament i determinar-ne les res­ponsabilitats», diu Prat amb certa reserva. De fet, aquestes obres costaran uns quants milions de pessetes que s'afegiran als més de mil que Kampió ja ha invertit a Sant Domènec-el Colomer.

una direcció molt rutinària, per una gestió molt jerarquitzada i sectorialitzada i per una organit­zació pública de gran rigidesa, tant vertical com horitzontal.

Davant aquest model caduc està sorgint un nou model, el mo­del postburocràtic de gestió, al qual sembla que s'està acostant el món occidental avançat, i que està fo­namentat en una direcció per ob­jectius, en una gestió descentra­litzada i en unes organitzacions públiques amb estructures sensi­bles a l'entorn. Aquestes premis­ses bàsiques també han estat con-sensuades a la pràctica des de les concepcions neoliberals fins a les concepcions d'esquerres.

Ara bé, constatada la necessitat d'aquests canvis, sorgeixen diver­ses maneres d'entendre'ls. A grans trets, el model neoliberal planteja el desenvolupament de les polí­tiques públiques des d'un plan­tejament gerencial donant entrada en grans aspectes de la gestió a l'empresa privada, i el model plu-

L'Ajuntament ha eludit qual­sevol responsabilitat: assegura que no té res a veure amb aquest problema i l'únic que fa és «exigir a l'empresa que repari com abans millor els danys causats perquè Rius i Taulet torni a la norma­litat», segons ha dit el tinent d'al­calde d'Urbanisme, Joan Fran­quesa, que ha defensat el segui­ment de l'obra que han fet els tècnics municipals.

Què passarà amb Kampió

A banda d'aquest incident, la

POLÍTICA

DAVID SEMPERE

ralista, de l'esquerra europea, pre­tén que les polítiques girin entorn a estratègies descentralitzades amb la cooperació de les orga­nitzacions civils de tot tipus: en­titats, associacions de veïns, ONG's, etc.

A l'Ajuntament de Sant Cugat, aquests darrers anys, hem pogut identificar determinats aspectes que ens semblaven indicar l'evo­lució en alguns àmbits de la gestió burocràtica a la postburocràtica. L'aspecte central i simbòlic d'a­quest canvi havia de ser l'expe­riència dels Consells de Districte, amb la qual es pretenia una des­centralització efectiva de l'Ajun­tament en tres àrees territorial­ment i socialment ben definides. Aquesta experiència, però, s'ha demostrat altament insuficient, tal com ho indica l'opinió de desànim reiteradament manifestada pels integrants dels tres Consells de Districte, com per l'assumpció de direcció de l'àrea per part de l'al­calde per intentar frenar el

incògnita és ara què farà Kampió un cop s'acabi l'aparcament, que és l'única construcció per a la qual té llicència. En realitat, la seva intenció és construir un supermer­cat i amb aquest objectiu ha in­vertit a la zona, encara que la Generalitat no ha autoritzat l'e­quipament comercial. «Tenim la convicció que el supermercat s'a­cabarà fent. No sabem com ni quan —afirma Prat— i no puc precisar com s'aconseguirà, per­què les decisions es van prenent sobre la marxa».

creixent descontentament dels districtes a un any de les eleccions. Però, què és el que ha fallat?

Al nostre parer, el veritable problema és que s'ha pretès una descentralització des d'una men­talitat excessivament burocràtica, i això s'ha traduït en la creació d'una àrea de descentralització que no ha trobat a la pràctica cap suport en les altres àrees (ur­banisme, cultura, etc.) que con­tinuen tancades en una concepció tradicional i unisectorial. La gran majoria de demandes recollides des de l'àrea de descentralització s'han perdut en el llarg complex burocràtic, i no per la dificultat de solucionar-les, sinó perquè molt sovint ningú no s'ha preo­cupat de satisfer-les.

Creiem que perquè l'Ajunta­ment s'orienti vers el ciutadà cal un canvi. El mateix canvi que faria funcionar, per exemple, l'àrea de descentralització. Ens cal no no­més estructures, sinó veritable­ment que els regidors de l'equip

EI PSC demana potenciar les ADF i doblar els efectius dels bombers

XAVl CAVA • Sant Cugat— El PSC va or­ganitzar el dijous 20 un debat sota el títol Una proposta per defensar els boscos, a càrrec de Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament de Catalunya. Joan Roma també és alcalde de Borredà, un dels mu­nicipis del Berguedà que més va patir els focs d'aquest estiu, i coor­dinador de les Associacions de Defensa Forestal del mateix Ber­guedà.

Roma va criticar la manca de senyalització i de neteja dels ca­mins forestals, que va dificultar les tasques d'extinció dels incen­dis. També va fer constància del perill que suposen les línies de mitja i baixa tensió, causants d'una part important dels focs. Com a mesures a dur a terme, Roma va proposar doblar el nombre de dotacions de bombers, que ac­tualment és de 1.700 efectius, i incrementar la seva professiona-litat. També va expressar el seu suport als voluntaris forestals i a les ADF, i va demanar que aquestes últimes es potenciïn més, de la mateixa manera que va de­manar més competències per als ajuntaments. Malgrat tot, Roma va recalcar que la direcció de les tasques d'extinció ha d'estar sem­pre en mans dels bombers.

Aquest col·loqui s'emmarca en el cicle Assabentem-nos-en i di­guem-hi la nostra, organitzat pel mateix PSC. El cicle es va endegar al 1993 i, segons Àngel Casas, representant del PSC, el seu ob­jectiu es apropar els temes que són objecte de debat polític als ciutadans per tal que puguin ex­pressar la seva opinió i aquesta pugui ser tinguda en compte. El cicle tracta temes que posterior­ment seran objecte de debat al Parlament de Catalunya o bé al Congrés dels Diputats, i es fa de la mà d'alguna persona que co­negui el tema personalment i a més participi en el debat. Per Àn­gel Casas, la idea és fer que els polítics prenguin contacte amb les opinions dels ciutadans, tant com que els ciutadans ho facin amb els temes polítics.

de govern tinguin la capacitat i l'atreviment per adoptar un nou rol; el rol del regidor postburo­cràtic. Això significa tenir regidors orientats al ciutadà, disposats a passar el 60 o el 70 per cent del seu temps al carrer entrevistant-se amb la gent i recollint les seves peticions i inquietuds (associa­cions, col·lectius, ciutadans, etc) , tractant els problemes des de l'i­nici i amb la voluntat anticipa-tòria. Hem de posar fi a la con­cepció del regidor assegut a la seva oficina municipal tot «ges­tionant els afers públics». Hem d'aconseguir que els regidors tam­bé siguin coneguts a la Floresta, Mira-sol i les Planes.

Per a aquest canvi, però, cal una altra mentalitat. Cal gent il·lu­sionada i que estimi la política com a servei a la comunitat. Gent formada no només en els aspectes tècnics, sinó en el diàleg, l'esforç i la dedicació. Gent que cregui que encara és possible que els partits tornin a esdevenir referents i eines perquè la gent que es pensa unes determinades coses s'agrupi per canalitzar-les. Gent que estimi Sant Cugat i la seva gent, amb totes les seves formes i matisos.

Sant Cugat: un ajuntament orientat al ciutadà? El president de la secció local d E R C a Sant Cugat afirma en aquest article que

l'experiència de descentralització mitjançant els Consells de Districte ha estat insuficient i considera que els regidors haurien de trepitjar més el carrer.

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'octubre de 1994

URBANISME

Molt pocs ciutadans són conscients que per desplaçar-se no només es fan servir les cames. També hi ha les crosses o les cadires de rodes. Núria Narbona i Joaquim Borràs, dos arqui­tectes amb discapacitats físiques, preparen un estudi per eliminar les barreres arquitectòni­

ques que, tot i la llei vigent, encara es mantenen en un municipi urbanísticament complex com és Sant Cugat. Tots dos asseguren que per eliminar els obstacles cal aplicar molt bé els recursos i mentalitzar la gent perquè respecti la llei d'accessibilitat vigent.

J O A Q U I M B O R R À S i N Ú R I A N A R B O N A . Arquitectes

«La conscienciació social és fonamental»

SERVEIS

ANlil·l S( ASIlhRA • Sant Cugat.— Quin és l'ob-jectiu d'aquest pla'.'

—«La finalitat d'aquest estudi és suprimir les barreres arquitec­tòniques a tot el municipi de Sant Cugat. Per això s'ha d 'elaborar un pla d'etapes a curt, mitjà i llarg termini. Ls a dir. primer ta­rem una diagnosi de la ciutat, després buscarem la solució a les barreres, i finalment determina­rem quant costarà eliminar-les.»

—Quina es la vostra primera impressió'.' Amb quines dificultats es troben els discapacitats quan es mouen per Sant Cugat?

—«Això és difícil d'especificar, perquè hi ha diferents factors que s'han de tenir en compte. Ln pri­mer lloc. s'ha de comptar amb les categories de barreres que pre­veu la llei d'accessibilitat, vigent des del 1991. lli ha els obstacles urbanístics, els dels edificis, els que es troben als mitjans de trans­port i als de comunicació. Només portem un mes treballant-hi, però, per fer-nos una idea del volum de feina, et donaré una xifra: no­més en edificis municipals ja hem fet una relació de 52 construc­cions.-

—1 quins altres factors inter­venen'.'

—«Hi ha moltes /ones urba­nitzades que tenen barreres i d'al­tres que no. però això és lògic perquè durant molt de temps es va construir sense tenir en compte els obstacles. Des que hi ha la llei d'accessibilitat es vigila molt més això, sobretot les voreres i els guals. A mes. Sant Cugat és un municipi molt gran i la seva ordenació urbanística és com­plexa. lli ha una gran diferència entre el casc. els districtes i els barris de nova construcció. No es pot generalitzar, hi ha obstacles que es podran retirar més fàcil­ment. Això és molt relatiu.»

- Ln quin punt es troba ara l'estudi'.'

— De moment , estem fent una relació dels edificis i els carrers, i redactem una fitxa amb totes les barreres, no només arquitec­tòniques, que presenten. Aquesta

Núria Narbona i Joaquim Borràs consideren que Sani Cugat no és una ciutat especialment problemàtica pel que fa a les barreres. l-.ue JA MULA.

és la primera eina per treballar. A continuació es farà un estudi tècnic amb les solucions més opor­tunes per eliminar-les i un pro­grama detallat de les despeses.»

—Però, a banda de l'eliminació de les barreres que ja hi ha. una feina important és la d'cwtar que se'n construeixin de runes.

—«Evidentment, i per ai.xo hem plantejat als polítics municipals que seria convenient introduir una ordenança per la qual els projectes urbanístics haurien de portar la fitxa d'accessibilitat. Aquest do­

cument el va crear cl Col·legi d'Arquitectes i garanteix que un edifici o un projecte urbanístic no té barreres de cap mena.»

—Eliminar barreres és una fei­na de tots?

—«Serveix de molt poc que les institucions s'esforcin a aplicar la llei quan els ciutadans no la res­pecten. Per molts guals que hi hagi per a minusvalids. són inútils si algú els vol fer servir i s'hi troba un camió aparcat. La cons­cienciació social es fonamental per aconseguir la igualtat.»

S S ESPECIALISTES T T T T T T j T T EN CATIFES ORIENTALS | » ^ V * M ^ I V ^ V i • Importació • Neteja

c a t I f i s • V e n d a R e s t a u r a c i ó

Canovas del Castillo, 4 • Tel. 674 65 00 - 589 22 21 Fax 58922 21 • Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS Ofcjh^

TALLEDA RICOMA Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue...

VENDA D' INTRUMENTS MUSICALS C / B a l m c s . 11 - Te l . 6 7 4 5 8 6 2 - S a n t C u g a t

R a m b l a Ribata l lada , 24 C 1:1 -.H;> o i 2(>

\iiii i uu.it del Valies

*

Barcelona • Manresa • Lleida Sant Cugat • Madrid

El quaranta per cent dels usuaris d'autobús ja fan

servir la targeta T-10 El preu de la targeta és de 700 pessetes

XAVI CAVA B Sant Cugat.— La targeta T-10 per a autobusos va entrar en servei el passat dia 18 i en la seva primera setmana de funcionament ja és utilitzada pel quaranta per cent dels usuaris, segons fonts de l'A­juntament. Aquest increment tan sobtat ha sorprès els responsables de serveis de l 'Ajuntament, que esperaven un creixement més gra­dual de la demanda. La targeta, que només es ven als mateixos autobusos, costa 700 pessetes i es pot fer servir per deu viatges, cosa que representa un conside­rable estalvi respecte al bitllet sen­zill, que té un preu de 100 pes­setes. Abans d'aquesta revisió el bitllet costava 60 pessetes, i amb aquesta puja s'han equiparat els preus amb els de ciutats properes com Cerdanyola.

Per a començaments del mes de desembre vinent està prevista la posada en servei de l 'abona­ment mensual, la segona nova mo­dalitat de pagament del servei d 'autobusos. L 'abonament , que serà personalitzat i portarà una fotografia de l 'abonat, permetrà a l'usuari fer tots els viatges que desitgi en el decurs del mes que duri l 'abonament. El seu cost serà de 4.100 pessetes.

Tant la targeta T-10 com l'a­bonament mensual es podran fer

servir a les tres línies urbanes d'au­tobusos. L'ús d'aquest servei mu­nicipal s'ha incrementat un 35 per cent en el decurs del darrer any. un procés totalment contrari al que és habitual en aquest tipus de serveis, que usualment ten­deixen a perdre passatgers. La lí­nia 1, que connecta Sant Cugat amb Mira-sol, és la que ha ex­perimentat un major creixement en el nombre d'usuaris. Des de la regidoria de Man ten imen t , Obres, Serveis i Medi Ambient, aquest increment en la línia 1 té la seva explicació en la mo­dificació de la ruta que habitual­ment es feia servir. Aquesta mo­dificació ha significat reduir en un quart d 'hora el temps necesari per realitzar el trajecte, de manera que actualment els autobusos po­den sortir cada mitja hora.

Per Joan Recasens, tinent d'al­calde de Manteniment . Obres, Serveis i Medi Ambient (MOS-MA), el manteniment de les línies d 'autobusos té una intenció social. L'Ajuntament, segons Recasens. no rep cap mena de subvenció per mantenir un servei que té un cost anual de 40 milions. No obstant això, no s'ha plantejat en cap moment la possibilitat de re­tirar-lo. Aproximadament una ter­cera part dels usuaris són jubilats que no paguen bitllet.

MEDI AMBIENT

Sensibilitat en la gestió dels aspectes ecològics

MARC MOLINER i RAFA

D urant el temps que fa que formo part del Grup de Natura he tingut l 'oportu­nitat de tractar diverses ve­

gades amb representants d'insti­tucions públiques. En aquestes ocasions m'he trobat dos tipus d'interlocutors, que hi prenen un paper molt diferent: els polítics i eis tècnics.

Els primers són representants del poble escollits a les urnes. Ocupen uns càrrecs d'importància (regidors, consellers, alcaldes...) i són els que han de vetllar perquè s'apliquin les línies genèriques dels programes electorals. La seva formació hauria de ser tècnica, amb coneixements bàsics en l'àrea que dirigeixen, però principal­ment haurien de tenir una gran capacitat d'organització i gestió.

Els altres, més nombrosos, són els encarregats de dur a terme les tasques per al funcionament de la institució. Desenvolupen de forma pràctica els plans més ge­nerals. Converteixen les idees en realitats i donen solució als temes puntuals. Són arquitectes, engi­nyers . advoca t s , e c o n o m i s t e s , comptables... i la seva tasca està vinculada al camp específic que dominen. Tenen com a funció, doncs , dissenyar intervencions concretes seguint les directrius fixades pels anteriors. Però ju­guen, per altra banda, un paper fonamental: el de l 'assessorament dels que prenen les decisions.

En l 'aspecte ecològic seria molt interessant que fossin sensibles a la temàtica ambiental i conser-vacionista, però això potser depèn més de la seva preparació que

de la voluntat que en aquest sentit puguin demostrar. La sensibilitat en aquests aspectes que ocupen i preocupen a tants és més pa­trimoni del primer grup. La vo­luntat política ha d'imposar els criteris que han de regir l'actuació global. Per dur a terme aquesta missió és imprescindible que s'en­voltin d'especialistes, perquè els aconsellin abans i executin d'una forma correcta posteriorment. Se­ran també els indicats per pro­moure cursos de formació en te­màtiques innovadores.

Per tant, crec que ha arribat el moment d'afrontar la realitat i iniciar un procés que es presenta irreversible d'incorporació de per­sonal qualificat en matèria de re­ducció de residus, d'estalvi ener­gètic, d'estudis d' impacte, de con­servació i gestió d'àrees naturals, etc. en les institucions. I aquí no hi valen excuses: aquest personal existeix i és suficient per cobrir les necessitats del país.

Pel que fa als representants d'a­questes institucions, massa sovint veiem com els plans s'improvisen depenent de les pressions eco­nòmiques i jurídiques exercides per uns quants. Crec que el polític valent ha d 'anar sempre per da­vant de la societat i no a remolc. S'ha de trobar un equilibri entre les necessitats i el nostre entorn pe rò comptant amb l'opinió pú­blica (que en el fons és qui té la sobirania) i sobretot ponderat amb l 'assessorament de personal tècnic en temàtica ambiental.

Marc Moliner és membre del Grup ík Natura.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 PUNT I SEGUIT 7

La situació econòmica de l'Ajuntament de Sant Cugat no és pròspera, però tam­poc es troba en un moment insostenible, segons explica el tinent d'alcalde d'E­conomia, Enric Renau. La gestió de l'e-

ECONOMIA/ HISENDA

quip de govern suposa unes despeses que no es volen sufragar sotmetent el ciutadà a una pressió fiscal elevada. És per això que el dèficit és inevitable, segons el res­ponsable de l'àrea d'Economia. La reac-

tivació econòmica, que ja es comença a notar a Sant Cugat, i la política asutera que manté l 'equip de govern contribuiran a reduir aquesta càrrega. El pressupost del 95 serà per millorar les infrastructures.

E N R I C R E N A U i M A N E N . Tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda

«El dèficit és un mal menor»

La situació econòmica de l'Ajuntament de Sant Cugat no és pròspera, però tam­poc es troba en un moment insostenible, segons explica el tinent d'alcalde d'E­conomia, Enric Renau. La gestió de l'e-

ECONOMIA/ HISENDA

quip de govern suposa unes despeses que no es volen sufragar sotmetent el ciutadà a una pressió fiscal elevada. És per això que el dèficit és inevitable, segons el res­ponsable de l'àrea d'Economia. La reac-

tivació eco a notar a S que manté a reduir a< del 95 serà

E N R I C R E N A U i M A N E N . Tinent d'alcalde d'Economia i Hist

«El dèficit és un mal meu ÀNGELS CASTUERA

I Sant Cugat.— Quina intenció té l'Ajuntament amb la congelació dels impostos aprovada en el da­rrer ple?

—«El que volem és aturar la pressió fiscal. Pràcticament no s'incrementen els impostos, no­més ho fan en relació amb el cost de la vida. Les necessitats pressupostàries queden cobertes amb el que jo anomeno l'extensió fiscal. S'augmenta la base de per­sones que contribueixen amb una actualització dels censos i es mira que tothom pagui el que ha de pagar. Per exemple, ara hi ha gent que no contribuïa perquè era pro­pietària d'una finca rural. Ara la seva propietat s'ha requalificat i, per tant, s'ha revaloritzat. Doncs els seus impostos s'han d'incor­porar als ingressos. Jo sóc de l'o­pinió que no es pot esprémer el contribuent amb impostos en temps de crisi o quan se n'està sortint.»

—El president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, s'ha mos­trat molt satisfet amb la decisió de l'equip de govern, perquè afa­voreix el comerç local.

—«És que aquestes mesures, com ara la reducció d'un 30% de l'impost per obrir un nou es­tabliment, s'han pres pensant en els comerciants. No es busca l'in­crement de la recaptació, sinó que prima la intenció d'afavorir la im­plantació econòmica.»

—En quina mesura s'ha notat a Sant Cugat la reactivació eco­nòmica, després que molts pro­jectes van quedar aturats al 92?

—«Va haver-hi projectes que van quedar bloquejats a causa de la recessió econòmica, i moltes iniciatives havien quedat guarda­des en un calaix. Ara, els mateixos promotors l'han obert, aquest ca­laix. Les perspectives per al 95 milloraran molt.»

—Quins són els projectes més immediats?

—«N'hi ha de diferents, però encara és prematur definir-los. Al­gunes empreses importants volen tornar a llençar els seus projectes. El més conegut és el del centre comerical del Pryca a l'Augusta Business Park, que pot estimular molt el sector terciari a l'àrea. Hi ha també el de Coll Fava, que està prenent molta volada des del punt de vista d'inversions. Es

Enric Renau assegura que el dèficit es pot superar. A la foto, repassa números a la seva taula del despatx. Foto: J.A. MULA.

nota que hi ha ganes de construir, per exemple, a l'àrea de Sant Do­mènec-el Colomer.»

—El parc Augusta es va idear com un gran motor del sector ter­ciari que finalment ha necessitat el Pryca per poder-se activar.

—«Com tot, la realitat obliga a fer certes modificacions en els projectes, però això ja és normal. El que és important és generar

expectatives bones al municipi, i les de l'Augusta ho són. L'únic que passa és que s'han dilatat en el temps.»

—En aquest moment s'estan preparant els pressupostos per al 1995. Quina línia seguiran?

—«L'any que ve volem man­tenir la política de contenció i austeritat del 94, per aconseguir un bon equilibri financer. El tresor

EQUIPAMENTS

La planta de compostatge de res tindrà Sant Cugat imitarà el mode

EQUIPAMENTS

La planta de compostatge de residus que tindrà Sant Cugat imitarà el model holandès

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— El model de planta de compostatge que servirà per convertir els residus orgànics que es generen a Sant Cugat en adobs està pràcticament definit. La instal·lació d'aquest equipa­ment permetrà la posada en marxa a la ciutat de la segona fase del projecte de recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim, amb la qual els ciutadans hauran de separar ja a casa els residus orgànics dels inorgànics.

La decisió s'ha pres després del viatge que aquesta setmana ha fet a Amsterdam l'alcalde de Sant

Cugat, Joan Aymerich, acompa­nyat de dos tinents d'alcalde. Aquesta és la tercera vegada que viatgen a una ciutat europea per conèixer de prop els sistemes més avançats de plantes de compos­tatge.

Els models de França i Ale­manya es van descartar perquè la seva instal·lació hagués provo­cat problemes als veïns que hi visquessin a prop; en canvi, s'ha comprovat que el sistema holan­dès «no suposa cap molèstia ni d'olors ni de sorolls per les cases del costat», assegura Aymerich.

Es tracta d'una nau comple­

tament tancada amb quinze boxes o caixes hermètiques tancades on es dipositen les restes orgàniques perquè es descomposin. «Aquest model s'hauria de retocar una mica per adaptar-lo, per exemple, a les condicions climàtiques i al nombre d'habitants que té Sant Cugat», precisa el tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens.

Ara només queda concretar la decisió amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, que hauria de finançar els vuit-cents milions de pessetes que costaria la planta de compostatge.

municipal ha patit algunes des-compensacions amb la crisi que s'han de corregir. Per tant, és obli­gat continuar amb la mateixa es­tratègia general pressupostària: mantenir els serveis creats i frenar les inversions, la qual cosa no vol dir que desapareguin.»

—I en què s'invertiran els di­ners, fonamentalment?

—«Moltes partides es destina­ran a urbanització. S'ha fet molt, però encara queda feina. El pro­jecte de l'Ajuntament és el de completar el procés d'urbanització i infraestructures per donar a Sant Cugat les condicions que mereix com a ciutat europea avançada. Aquestes actuacions afectaran so­bretot els carrers del districte i el centre urbà, on s'ha de con­tinuar la feina que ja s'ha co­mençat.»

—La oposició ha repetit moltes vegades que l'equip de govern ha estirat més el braç que la màniga. Quin és el dèficit de l'Ajunta­ment?

—«Aquest dèficit no té cap se­cret. No van arribar a temps els ingressos previstos, per la recessió econòmica. A més, l'equip de go­vern volia mantenir tots els serveis i continuar els projectes que tenia en curs. I quan hi ha una situació de crisi, no queden gaires opcions: o redueixes serveis, o incrementes els impostos, que no és just, o generes un dèficit, inevitable, que hem intentat que sigui el més petit possible. Aquest és un mal menor. Nosaltres considerem que és mi­llor continuar amb la gestió, en­cara que això produeixi un dèficit, que no pas aturar la feina. A més, considerem que amb la línia aus­tera que seguim es podrà anar eixugant. Ara, la xifra es situa sobre els 1.000 milions de pes­setes.»

—El refinançament dels crèdits no ha hipotecat l'Ajuntament?

—«Això és fals. Hem aprofitat la baixa dels tipus d'interès per pagar-ne menys, durant més temps. Jo penso que és una re­conversió molt ben feta. Mentre una ciutat com Sant Cugat tingui el futur que té, la viabilitat eco­nòmica de l'Ajuntament queda as­segurada. Però no em cansaré de repetir que, en el repartiment dels pressupostos generals, els ajunta­ments sempre queden marginats. Hauríem d'aprendre d'Europa.»

Aquest equipament s'instal.larà en uns terrenys de Can Calopa, a Valldoreix.

Nou local per a voluminosos

D'altra banda, el projecte de recollida selectiva Residu Mínim continua ampliant-se. El proper 2 de novembre s'obrirà un local municipal, situat a la carretera de Sant Cugat a Rubí darrera l'institut FP Leonardo da Vinci, on es podran portar els volumi­nosos, la runa i la poda. Estarà obert matí i tarda de dimarts a dissabte i diumenge només al matí.

Faran una marxa amb tractors i bicicletes contra el quart cinturó

XA VI CAVA • Sant Cugat.— Diverses entitats ecologistes, veïnals i polítiques han convocat pel proper diumen­ge 6 de novembre una «mani-festació-tractorada» a Granollers en oposició a la construcció del quart cinturó. Aquesta manifes­tació és una continuació de la Marxa contra el quart cinturó que es va celebrar el passat 29 de maig al bosc de Can Deu, i que va aplegar a unes quatre mil per­sones. La manifestació reunirà manifestants a peu i també amb bicicleta i tractor que s'acabaran concentrant a la Porxada, al centre de Granollers.

Els convocants veuen difícil re­petir l'èxit de públic aconseguit amb la marxa del 29 de maig, ja que el lloc i el temps són di­ferents. Per Manel Cunill, mem­bre de l'Adenc, Granollers no és una població tan gran com Sa­badell, i a més la meteorologia al novembre no és tan favorable als actes a l'aire lliure com al maig. Per contra, sí que tenen previst superar la quantitat d'en­titats adherides, que esperen que arribin al centenar. Per Cunill, això demostrarà que la conscien­ciació contra el quart cinturó està creixent entre la població, i té una resposta cada cop més àmplia.

Els organitzadors s'oposen a la construcció d'una obra que con-sideran innecessària al duplicar el traçat de l'autopista de peatge A-7. A més, pels convocants, el quart cinturó imposa un model de creixement no sostenible, en el qual no hi ha una relació equi­librada entre l'augment de po­blació i els recursos naturals, entre ells l'aigua. L'excessiu creixement del Vallès podria suposar a llarg termini un col·lapse de la comarca i una disminució en la qualitat de vida dels seus habitants. La construcció del quart cinturó com­porta una organització del terri­tori en funció dels interessos de les grans empreses i grups finan­cers, i promou l'especulació del sòl i l'expansió urbanística que impliquen la desaparició de l'espai agrícola que encara subsisteix.

Pel que fa al seu impacte am­biental, els opositors a la obra consideran que malmet elements geològics, cursos d'aigua i aqüí-fers, i crea un efecte barrera obs­taculitzant la llibertat de movi­ments de les persones i la fauna, a més de fragmentar el territori. Per últim, es considera que amb la seva construcció desapareixeran els espais i paisatges de què dià­riament gaudeixen els ciutadans del Vallès en activitats lúdiques diverses.

Com a alternatives, les entitats convocants advoquen per una mi­llora de l'actual xarxa viària, que està infrautilitzada. Algunes vies ja han incorporat millores, com la supressió de semàfors en la B-30 o la construcció d'una en­trada des de la A-7 a la Universitat Autònoma en el carril en direcció sud. Juntament amb l'increment d'aquestes actuacions, es proposa la gratuïtat de l'autopista de peat­ge A-7, i la potenciació de l'ús del ferrocarril en determinades zones.

Entre les entitats convocants es troba el Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat, que dóna total suport a la manifes­tació. El Grup de Natura vol sen­sibilitzar els santcugatencs en aquest tema, i durà a terme una campanya d'informació. Els mem­bres d'aquesta associació ecolo­gista tenen previst fer una sortida conjunta de tots els santcugatencs que vulguin participar en la ma-

. 1 llifestacióc „

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994

ELS ïïi CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

^ Prwnu Local a> Sant Cugat SL

( a m r Xerris., s, 1 r - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Va lks

Ramon Grau i Soldevila

Josep Riera i Font

Redacció Maite Guisado tOpinioi. Cèlia Cemadas (Ajuntament i Política), Xavi Cava

iMetií Ambient. Urbanisme, Sanitat), Núria de Mas (Ensenyament), Pep Català

(Districtes i Rubí), Xavier íknella (Municipis), Francesc Carhn (Entitats). Cau

Morrll (EctmomiaJ, Emma Ansola. -Àngels Castuera, Jordi Bordes, Pere Pich,

Pep Fugues i Xavi Borràs i Cultura i Espectacles). Mom.se Sant i Reportatges),

Carme Reverte, Ramon Luque i Gemma Compte iKsporlM, Sílvia Barroso i

Mireia Sala (Punt Divers). Josep Mana Vailes, Carme Perdices i Sonia

tienoher I Apunts), Nacho Oroviu iComarval, Mane Espinosa i Josep Antoni

Mula i Fotografia).

Cap comerc ia l

Gemma Bosch

Equip comercia l

Rosa Mana Canii**", N u m Ollve i Eva Planas

Impressió

RoUmpres ^ ( 9 7 2 ) 4 0 0 5 95

Distribució

Mailing-Valies SL

I)ir>>,itlepal:G1^05-93

í.lsaCjniDr.M·xpressd imkanient U yrva opmw en ebedtonak Els articks furnats

[•ir«*vii r.'pmn' IV-L- yiiN autors. que ELs 4 Cantons no fa seva ri

Un esdeveniment únic: felicitats!

U n any més, la Marxa Infantil, que organitza el Club Mun­tanyenc, ha ofert als santeu-gatencs un bon grapat d'imat­

ges per al record, copsades en cen­tenars de fotografies. Però, el que és més important, és que totes que­daran gravades en la memòria de centenars d'infants que diumenge van practicar el que va ser, per a molts d'ells, el primer contacte estret amb la natura i la muntanya més propera.

És evident que aquesta iniciativa que des de fa trenta-sis anys se celebra a la ciutat ha arribat a la majoria d'edat, però ho ha fet mantenint la frescor i la vitalitat que necessiten activitats d'aquest tipus, com també

és evident l'èxit de la prova, que ha depassat l'aspecte purament es­portiu i competitiu per convertir-se en una gran festa social, esperada i desitjada amb il·lusió tant pels in­fants com pels seus pares. I una prova d'això és la desil·lusió que es reflectia a les cares dels nens quan la setmana anterior es va haver d'ajornar la prova a causa de la pluja.

La Marxa Infantil de Regularitat és una cita obligada en el calendari de la gran majoria d'infants de Sant Cugat, que, com per art de màgia, desapareixen i fan canviar durant ho­res la fesomia de la ciutat, com si el flautista del conte passés per totes les cases i carrers. En aquest cas,

l'heroi del conte no és un de sol, són molts, i tots tenen nom propi i cares conegudes: els membres del Club Muntanyenc. Tots ells fan pos­sible any rere any el miracle; són els que fan possible, amb una or­ganització impecable, el repte sempre complex de moure per Collserola, com si es tractés del pati d'una escola, gairebé tres mil infants, amb els seus pares, avis, tiets i amics. Cal feli­citar-los i cal felicitar-nos tots plegats per gaudir a casa nostra d'un es­deveniment com aquest. Poques ve­gades i a pocs llocs hi ha mobilit­zacions socials com aquesta que fo­mentin la conscienciació i l'estima a la natura.

Un pas endavant, dos enrera

S emblava que en el passat ple municipal s'havia posat punt fi­nal al conflicte de competències entre l'Ajuntament de Sant Cu­

gat i l'EMD de Valldoreix. Tot van ser flors i violes. Tots els partits po­lítics representats al consistori i el mateix representant de l'EMD es van felicitar mútuament i van lloar la vic­tòria del seny sobre la rauxa. Però vet aquí que, després d'aquell dimarts

que molts van qualificar d'històric, torna a arribar el desacord. La moció que es va aprovar per unanimitat en el ple no es va incloure ahir a l'ordre del dia de la Junta de Veïns de l'EMD de Valldoreix, tal com es­tava previst. En principi, un problema semàntic en la redacció de l'article sobre l'aprovació de plans especials d'equipaments n'ha estat la causa. Per arribar al punt final sobra una

coma. Que no s'havien llegit el con­veni abans? Es ratifiquen mocions sense llegir-se-les? Sembla que sí. A algú li haurien de pujar els colors a la cara. Però, què hi ha darrera la coma? Ganes de no perdre un discurs que ha funcionat en els da­rrers anys? Projectes urbanístics que no es poden controlar? Tot plegat, per a la gent de Valldoreix, és fer un pas endavant i dos enrera.

E L L E C T O R E S C R I U w f ^ r »

La reixa de la sala capitular

• Dar re rament s'han sentit queixes per la desaparició de la reixa que tancava la sala capitular del monestir, tal com vam llegir fa uns dies en una carta al Tot Sant Cugat, que expressava la por que aquesta «antiga» reixa de for­ja fos venuda i es trobés qualsevol dia a Nova York o a qualsevol indret dels Estats Units formant part de la reconstrucció d'algun monestir. Volem aclarir que aquesta reixa no té una antiguitat superior als 75 anys i molts sant-cugatencs es recorden de quan la van fer i la van instal·lar. A més a més. a l'última visita que vaig fer al claustre, la reixa no havia desaparegut, sinó que l'ha­vien guardada en un racó. suposo que amb vistes a col·locar-la de­finitivament en algun lloc adient. D'altra banda, puc assegurar que es tracta d'una reixa de ferro forjat però que no té cap mèrit artístic especial. No busquem tres peus al gat. ni fem massa drames per coses que no tenen cap impor­tància. MONTSERRAT CAPDEVILA. Sani Cugat

El problema espanyol M No sé què s'empatollen els de Madrid amb el que ells en diuen el «problema catalàn». Aquí no en tenim cap. de problema. Gau­dim d'una convivència exemplar, inalterable malgrat les bajanades que han proferit alguns sapastres. Des de la incomprensió, l'enveja i l'odi, tots ells fan el que poden per fomentar l'animadversió con­tra els catalans. No s'adonen que aquesta és la millor manera de desestabilitzar l'Espanya actual en la seva treballosa conversió en un estat democràtic. No hi ha «pro­blema catalàn», sinó problema es­panyol. JOSEP MARTÍNEZ DE FOIX.

Emancipats i universitaris • Al tren, s'hi pot aprendre molt.

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amh inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Hs -4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

Fa pocs dies hi llegia tranquil·la­ment la interessant entrevista que Presència va fer a en Jordi Tardà, quan s'assegueren al meu com­partiment tres estudiants de gest afligit. Parlaven entre ells de la competència ferotge amb què es trobarien en acabarà la carrera. No vaig poder evitar de pregun­tar-me «què deuen estudiar?», mentre reprenia la lectura que es referia al dinàmic organitzador de fires, promotor d'un munt d'ex­posicions, programes de ràdio i col·leccions, relacionats tots ells amb la història del rock.

(Per si de cas no l'heu llegida, en Jordi Tardà confessa a l'en-

trevistador Xevi Planas no haver estat un bon estudiant. «Ni tan sols no vaig acabar el batxillerat, perquè als 12 anys ja tenia ben clar que el camí de la meva vida seria el rock.»)

«Déu n'hi do l'empenta creativa d'aquest xicot. És un veritable self-made-man», m'anava dient jo, quan un dels universitaris veïns de tren exclamà, de sobte, tot cris­pat: «Té una ràdio a la seva dis­posició tot el matí. A la tarda és a la televisió. I a sobre fa classes a la universitat. Son aquests aca­paradors els qui ens barraran el camí».

Des de la revista oberta, el ros-

L A P U N X A D ' E N J A P

tre més aviat seriós de'n Jordi Tardà em va semblarà que som­reia... /MARIA ASSUMPCIÓ ALTÉS. Sant Cugat

Malbaratament a RTVE? U Amb sorpresa vaig llegir que el director de Ràdio Televisió Es­panyola ha demanat al govern 117.000 milions de pessetes per quadrar el balanç del 1995 d'a­quest ens públic i això em fa su­posar que, si a més dels copiosos ingressos que obté per publicitat hi ha unes pèrdues tan altes, és que en realitat a RTVE hi ha una mala administració.

Si l'estat té al seu càrrec el cost del manteniment de les emis­sores oficials de ràdio i televisió. els ciutadans, que indirectament paguem tants milions, tenim dret a exigir que se suprimeixi la pu­blicitat de les emissions i tolerar-la només en les cadenes privades, que no ens costen tants diners.

Com a emissores estatals, els objectius dels seus programes han de ser la informació, la cultura i la distracció, tot allunyant-se de la promoció del mercat i de la pressió al consum, per tal que els radioients i els telespectadors tinguin una programació útil i plaent.

L'austeritat que obliga a reduir importants partides dels pressu­postos generals de l'estat reque­reix un control en l'administració dels organismes oficials per tal de reduir les despeses, i RTVE n'és un./LLUÍS DOMINGO Í MAS-

MITJÀ, president del Partit Ecologista de Catalunya. Barcelona

Les flames de la bèstia I Catalunya s'ha despertat gai­rebé sense boscos i el poc que queda sembla que té els dies comptats. Que els arbres es cre­min és una de les desgràcies més grans per a un país. La consciència ciutadana se somou; la conscièn­cia de qui estima el país.

Catalunya s'ha despertat també veient que som un país amb un segle de retard. No hi ha pla­nificació territorial, tothom fa el que vol. Boscos amb camps de golf i urbanitzacions com bolets, carreteres que els travessen pertot arreu... No hi ha responsabilitats per a ningú. S'ha dit que hi ha una llei de protecció dels boscos que feia temps que dormia en un calaix. Ara no cal. Però sa­piguem per què no la va aprovar el Parlament. El país arrasat és una mostra que les coses no van bé a Catalunya. Va ser un pre­sident de la Generalitat qui va dir una vegada que calia fer un cop de timó. Aquest cop l'ha de fer el poble català a les eleccions de l'any vinent, J.F.K.. Palamós

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 PUNT DE VISTA 9

L A T R I B U N A - ' • f c ? ' . - ^ ; ^

El programa DANIEL PALOMERAS

M ai no havia expe­rimentat la com­plicitat inalàmbri-ca. Des de fa bas­tants anys cada diumenge a les

onze de la nit surto de Bar­celona, amb el meu cotxe, di­recció a Ripoll. M'acompanya la ràdio. Fa més de tres anys que escolto el mateix programa, el vaig sentir néixer. Crec que li he de retre un petit home­natge. Enceto dos camins, ja vells coneguts, la sintonia i la carretera. La primera, un te­clejat de màquina d'escriure en un raig d'aigua, ha conegut la Diagonal, la Gran Via, les obres olímpiques i l'orgia del nus de la Trinitat. La veu familiar (no és un locutor professional) des­grana lectures que s'adiuen amb el tema elegit. De vegades em rebelo: avui no s'hi han trencat gaire el cap. Però és igual, aquest passa a ser un simple pretext perquè els autors llancin a l'aire les seves re­flexions matisades de suau ironia o de pinzellades poètiques.

Els autors deuen tenir la meva edat, fins i tot podrien haver estat companys meus de batxillerat. Se'ls nota. Me'ls imagino descobrint d'adoles­cents els nostres poetes, tan lluny de les lliçons de literatura del temari oficial on el català era una pàgina apendicular que no entrava mai en l'examen. Deixant-se captivar pel castellà convalescent de Jai-me Gil de Biedma, el Uanguiment de les tardes de diumenge que continuem deixant enrere. Els meus companys de viatge van fer francès en els estudis secundaris, com tots els de la nostra quinta. El seu anglès és vacil·lant, tal volta uns cursos mal acabats a t'Americà o al Britànic. Es defensen amb l'italià, potser per algunes escapades transal­pines, i aquí s'acaba la poliglòssia. N'hi ha de sobres. Quan deixo l'autopista per entrar a la general han intercalat ja algunes partitures. Al meu voltant

CONCEPCIÓ VIVOLAS

tot és més fosc i les seves músiques són sovint les meves. En Serrat deu haver fet cançons sobre quasi tot, ja que és un convidat freqüent. També en Brassens o en Brel, amb traducció prèvia o sense, cada dia més oblidats. En Brel és perfecte per a les nits de pluja, i per uns minuts el ruixim del seu pla país es confon amb el meu. El so es fa rogallós quan entro en una altra comarca i veus intruses surten per l'altaveu, he de canviar de sintonia i perdo el fil per uns moments, de vegades enmig de la cançó que em porta millors records. Després de tants

E L T R í P T

anys encara no sé si cal girar el botó cap a la dreta o cap a l'esquerra. Per fi retorna la veu amiga. Tot d'una m'adono que m'he distret. Potser la boi­ra m'obliga a un esforç, la boira d'Osona, i perdo el fil de la conversa. Em disculpo? També la culpa pot ser d'ells, que a la fi són els que m'han de man­tenir despert. La veu elabora un seguit d'acudits enginyosos al voltant del tema principal. Aquest és bo, l'altre, un xic gastat. Em deixo portar per la cultura de les olors urbanes de la infantesa, els sorolls, les cla­rors. els costums domèstics que endevino propers als meus. La veu té la mà trencada en la metàfora, és la seva eina pre­ferida. de vegades la usa en excés i protesto en silenci, però la perdono, ja que uns moments després mostra la seva debilitat pel Barca. Ni el rock ni la mú­sica simfònica ens han de des­vetllar, ja quan arribem a casa ens espera el llit. Els primers revolts, els he compartit amb la veu greu i desmenjada d'en Leonard Cohen. No em po­drien negar els pares de la cria­tura una singular preferència per aquest cantant-poeta. Li van dedicar un programa un cop que va actuar aquí, i fins i tot el van repetir. Potser ana­ven curts de material. Si canta en Cohen pot fer nevar una

mica i tot, quan ja arribo a la Farga de Bebié, com si fóssim al Canadà, i em permeto corejar les seves lletres amb el meu anglès tan precari.

S'acaba el programa abans d'arribar a casa; el que ve després ja no m'in­teressa. He oficiat el ritus radiofònic dominical. La complicitat amb el pro­grama nocturn d'en Joan Barril i d'en Joan Oller Papers mullats. El programa més ensopit de la radiodifusió catalana. Ho diuen ells.

Daniel Palomeras és metge i escriptor

E ls del ram dels concursos literaris vol­drien fer-nos creure que aquesta és l'ú­nica activitat humana neta en els plan­tejaments, inassequible a la corrupció,

basada en la innocència, dirigida per mòbils altruistes, aliena a les conseqüències del pecat original. Hauríem de creure doncs que una legió d'escriptors, des d'un premi Nobel fins al més novell dels aprenents, amb el mateix entusiasme i la mateixa esperança, tots dos igualment per pròpia iniciativa, coincideixen a aspirar al reconeixement justicier que l'èxit en un concurs fa de la seva obra? Hauríem de creure que els membres del jurat, elegits

Que barats que ens venem!

L A G A L E R I A

Carall De Campanyes!

• RAMON SARGATAL

S í, senyora! Ja va sent hora de tirar pel dret i de deixar estar tanta carteta al diari i tanta campanya d'afectats. I m'agrada perquè qui ha trencat mot­

lles és una velleta. La senyora Maria Menjívar, que parla

espanyol, ha formulat una demanda civil en defensa del seu legítim dret a parlar-lo allí on li plagui. Ella soleta. Resulta que aquest hivern tornava a ciutat en autocar (com fa sempre, quan ve del pueblo) acom­panyada de les seves nebodes, les senyores Y. i R. Rodríguez. Però aquell dia, el carcamal del conductor es va enravenar perquè parlaven espanyol i va començar a insultar-les a crits. Com que les dones no afluixaven, fins i tot va aturar el vehicle al marge per fer-les fora tant sí com no. No ho va aconseguir, però en un dels intents va tancar la porta automàtica i li va en­

ganxar el braç. Res greu, però la senyora Maria només d'arri­bar a ciutat se'n va anar al jutjat a in­terposar demanda ci­vil per lesió. No del braç, sinó dels seus drets lingüístics.

I s e m b l a q u e l'exemple ha pres. Perquè en Gustavo Aguilar, al · legant que aquest darrer es­tiu ha estat represa-liat només per haver denunciat l'arraco­

nament de l'espanyol dels programes bi­lingües d'ensenyament i la retallada de mes­tres que ensenyin en aquesta llengua, també ha formulat demanda judicial. I jo que me n'alegro.

Tot això ha passat a Califòrnia, que, recordem-ho, abans de ser ocupada mi­litarment pels Estats Units fa poc més d'un segle havia estat mexicana. La senyora Ma­ria farà bé de treure els quartos a la Grey-hound Company i en Gustavo, de plantar cara a POakland Unifield School District.

De mica en mica dignificaran els seus drets personals. Però, ai, el negre esparver... ells encara no saben que, tan bon punt comencin a rebotar, una Coordinadora d'A­fectats en Defensa del Californià (CADE-CA) començarà la picotera...

«La senyora Mana farà bé de treure els quartos a la Greyhound Company, i en Gustavo, de plantar cara a VOakland Unifield School District»

MANUEL CASTANO

només per la seva vigorosa intel·ligència i la seva insubornable equanimitat, es llegeixen tots els textos presentats, els analitzen, els comparen, els sospesen, en un complex procés discriminatori, fins a arribar a l'única, la millor, la gran obra mestra mereixedora del triomf? Hauríem de creure que l'editorial organit­

zadora —sempre hi ha una editorial al darrere d'un premi—, sense voler saber res de la deliberació, està disposada a dissipar els diners en la infraestructura, en la promoció de l'acte, en el convit dels notables, a fi de publicar gentilment l'obra que només el veredicte del jurat ha determinat? Curiosa excepció la dels concursos literaris dintre del gènere humà si ens haguéssim de creure les paraules oficials; l'única tasca sense prevaricacions, l'únic negoci sense martingales. I tanmateix tots estem dis­posats a dir que sí, i a seguir les votacions, i a sorprendre'ns del guanyador, i a aplaudir, només a canvi d'un discret sopar.

E N S I S

•5 Í f i * ' « " e>PTVA»·'S"?>>

E L V E S P E R

Visca el rugbi! PACO SOLER

H em de felicitar Ferran Do­mínguez pel desig de tornar a formar part de la Fede­

ració Internacional de Rugbi (FI­RA) per poder participar en les competicions internacionals amb una selecció catalana. Hi ha altres federacions, com la d'esquí, la de muntanya, la d'esports d'hivern, la d'entitats excursionistes, la de curses d'orientació, les de bàsquet, natació i atletisme, que lluiten pels despatxos per aconseguir la ma­teixa cosa. També la Federació Hípica, una de les que ha mostrat un tarannà menys català —als Jocs del 92 va ser l'únic esport en què la megafonia fou en castellà—, ha millorat en aquest aspecte amb el recent canvi de presidència i equip de govern. Efectivament, aquest mes la Federació Hípica ha participat a Bordeus en un campionat de les Euroregions, on ha guanyat l'equip català. Al re­partiment de premis, s'hi van sen­tir amb sorpresa i emoció «Els Segadors». Així doncs, pas a pas... si no fos per la gran oposició de les mateixes Federaciones Es-panolas, del Consejo General de Deportes i, a nivell internacional, només faltaria, de la monya ca­talana del Sr. Samaranch.

10 PUNT DE VISTA ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'octubre de 1994

L A T R I B U N A

Polítics i «polítics» cansats

Ara que falten pocs mesos per a les elec­cions municipals, ja es comencen a plan­tejar les pr imeres hipòtesis sobre les

llistes que cada partit presen­tarà a la nostra ciutat i és aquí on crec que hi ha un fet im­portant en aquests comicis: canvia ;il capdavant de les llis­tes. Canvis que. al meu en­tendre. marquen cl final del que coneixem com a -pritncis ajuntaments democràtics- . \ pariu de Ics p i u p c ' c - i l.\ cioiis. |a no es pa. lai - . 1 a-jtiiitamenls ilenv. >c : ai .es -. >-m a fel dit-. supera cap .'. I. d e i a ; .

D.u

1 c l ' l !

aqn.

a i c s l

les p i , tel es-( nuat del qu que '.

p i I

t e l l í l '

.'-.'Cl

qu,

c li.UI o all d e s ic le

- !!', '• - li .Ull .1

i l .a i k l l l s t l l

i, > detiiutiv a N municipis. nou panora-uc portaran , ui-., seria in-.• la a Sant vuil històric aquests anys

primeres

na ldc l'actual mandat l'any vinent. Fstic convençut que al ciutadà li agradaria conèixer fels com els que he llegit en uns escrits que guardo i que em situen a les portes de les primeres convo­catòries municipals. Fan referència a una assemblea que la coordinadora d'entitats va fer a la Unió Santcugatenca el |97r> i en la quid. davant un miler de persones, van presentar un ideari democràtic municipal per a Sant Cugat. lira un ideari alternatiu u la gestió d'a­quells moments, que patia les darreres alenades de la dictadura. La manca de drets del ciutadà per escollir i decidir per al seu poble causà que diferents associacions i entitats elaboressin aquell ideari democràtic de gestió municipal. Un ideari que. pels temps que corrien, es podia qualificar d'«idealista i futu­rista». Preveure, aleshores, que l'any 1994 tindríem mes de 15 anys d'ajun­taments democràtics era quasi impos­sible, no perquè la societat no lluités per aconseguir-ho, sinó perquè aquesta

J O S h P M C A B R E R I Z O

IHIANA i ' H D E M O N H

es trobava en la foscor de la nit. de la nit de la dictadura

Rellegint ara eN apunts d'aquell ma­nifest. que denunciava les mancances que Sant Cugat tema el 1476, m'ha sorprès comprovar que avui moltes les hem anades resolent, fins i tot una de molt important i difícil de percebre per als santeugatenes d'avui: la reducció del creixement futur de Sant Cugat (el pla comarcal preveia més de 150.000 habitants en pocs anys). Altres qües­tions encara queden pendents, com la Torre Negra, el Casal de la Joventut o el Museu de la Ciutat.

Ara que s'anuncien canvis en el pa­norama polític de casa nostra —també és cert que passa a moltes altres po­blacions— sembla que és el moment oportú de tombar la mirada enrera per veure la feina feta i la que ha quedat per fer després d'aquests primers anys d'ajuntaments democràtics. Una altra qüestió és si s'ha fet bé o no. En això, la darrera paraula, la té el ciutadà.

Deu ser cert allò que va dir en una ocasió el polític Nicolàs Sartorius, avui fora de l'escena política. «Hi ha dues accepcions de l'expressió 'fer política', una col·lectiva i l'al-tra individual. La primera, so­bretot, és saber sumar forces per tirar endavant idees i pro­jectes. La segona, des del punt de vista individual, ara. des­graciadament. és l'art de con­servar el lloc i el poder.» Ho enllaço també amb l'article que va publicar a l'As 4 í'iin-loiis. .loan Barril, escriptor, ti-tu'.al Fatiga d'alcalde». Jo hi alcucixo: fatiga de tots. tant els qui han estat al capdavant del consistori com -els qui han est.ii a l ' o p o s i c i ó d u r a n t aquests temps. Deia l'eserip-loi. entre altres coses, que m, 'l's alcaldes que són en actiu de- d'aleshores es troben can­sa's i volen deixar pas a gent no-,..-, per retrobar el que mes han sacrificat durant, aquest llarg temps, la família. Jo pen­so que es cert, la majoria es

troben cansats. Cansats pels temps i perquè son gent que pertany al primer grup que definia Sartorius i que ara, assolida aquesta etapa dels primers anys de democràcia municipal, veuen davant el futur certament desmotivats.

1 és que cl temps no tan sols els ha canviat a ells. sinó que també ha canviat el panorama social i ho ha fet gràcies, entre altres coses, als «primers ajuntaments democràtics», dels quals ells, els alcaldes, han estat els més sa­crificats. a diferència d'altres càrrecs polítics. Només cal veure a la televisió els polítics que no es troben cansats, els quals sens dubte pertanyen al segon grup que indicava Sartorius. La majoria són gent que ha viscut i viu sota palis dels Conde, Filesa, Ibercop, Juan Gue­rra, Roldàn. Planasdemunt. Rubio o Javier de la Rosa, que de mica en mica i amb aquesta manca de cansament demostren que és segur que posaran fi a la credibilitat de la classe política d'aquest país, si és que encara en queda.

L A G A L E R • -Vw"* * *"""

Els negres es moren menys

• ALBERT FONT

•

A les curses de fórmula-1 una tribu de centenars de persones s'instal·la uns dies en un circuit desert, hi circulen una vintena de cotxes i ne­

nes mig espitregades. Al final, un paio esquitxa tothom amb xampany, marxen i el circuit torna a quedar com abans.

Els dos milions de rwandesos que encara queden als camps del Zaire i Rvvanda hau­rien de ser conscients que durant uns dies van gaudir de la celebritat a la qual. deia Andy Warhol. tothom tenia dret almenvs un cop a la vida. Sense xampany, ni dones espectaculars, ni publicitat, però ple de cameres de televisió, com a les cuiscv i els periodistes també portaven armilla (in­sígnia del periodisme electrònic de !i de segle; antibales a Bòsnia. beix a l'Atrica o a Puigcerdà). Ara els rwandesos es con­tinuen morint igual, amb la mateix.: tor^.i

televisiva- iie ' ' i v

• Aru els dos milions

de rwandesos es

continuen morint

igual que abans. Però

ja és fora el circ dels

informadors

occidentals. A la

televisió, les imatges

'es cremen' quan es

repeteixen massa.»

pectaclc en dire­

cte la mort IVro el

circ ja es tora. \om.cs hi quedi, n qual l i re porters que cm ie:i cròniques .uie nhiüu no publica, militars voltors que estan dis­posats a reiniciar !a g u e r r a i m e t g e s de-verilat-de veritat. 1 els rwandesos.

Fa poc. molts hau­rien distingit un hutu d'un tulsi si se l'ha­guessin trobat al por­

tal. Una de les conseqüències del llogarret global. Però el que passa ara a Rvvanda i al Zaire ha sortit del circuit d'informació occidental, com Somàlia, Burundi, Libèria. el Kurdistan, quasi tot Amèrica (tret dels E U A ) o l'ex-Iugoslàvia (si no hi ha més de 5 cadàvers per un sol obús).

Amb una lectura malèvola, es pot in­terpretar que la informació se sotmet als interessos dels polítics globals. Mirant-ho amb benevolència, el motiu és descarna­dament més simple: la necessitat del mitjà televisiu de no repetir-se fa que les imatges «es cremin» en pocs dies. L'impacte en l'audiència minva. Aviat, als informatius, la prevista notícia de Rwanda és substituïda per les imatges d'un elefant que es torna boig i mata el domador. Americà. I blanc.

L ' A C U D I T L A N E S T R A

La quadratura del cercle M A R T A MARTIN

D ^ ençà que es va inventar la roda, el món gira més de pressa. Aquesta afirmació és fàcilment rebatible si s 'analitza ma temàt i camen t . Els

grecs ja van fer càlculs aproximats sobre el moviment de la terra i avui la precisió és quasi exacta. Que el món giri més de pressa no exclou que no rodoli. En general, es pot dir que es mou; això no vol dir, però, que el món sempre avanci.

Amb la roda el pes es va fer més portable, vull dir menys pesant, i les distàncies, igual de llargues, es van escurçar. S'obria així una nova dimensió de l'espai, culminada amb una petjada a la lluna, la qual, per cert. també és rodona, com també ho és el sol. No és estrany, doncs, que tinguin formes rodones estris com els rellotges. Deu ser circular, el temps?

Amb la roda també començava un repte: el del manteniment de l'equilibri o el del desafiament de la força de la gravetat.

Un element important perquè les coses, rodones o no, rodolin o no, és l'impuls, la força necessària perquè la matèria es desplaci. El moviment, el temps si voleu, també transforma la perspectiva del món. O, potser, és la velocitat que pren el mo­viment el responsable d'aquest canvi? El cinema podria ser-ne una bona mostra. Imatges en moviment sincronitzades que rodolen, és clar, per una bovina que només

podia ser rodona. En aquest cas, som es­pectadors d'aquesta roda, però... i quan ens desplacem?, quan som partíceps i pro­tagonistes de l'acció? Aquest aspecte té un component indeslligablement lúdic, igual que el tenen moltes formes rodones. O no és cert que, molt del nostre temps, l 'hem pssat rodant al costat d'una baldufa, pujant i baixant amb un io-io, jugant a pilota o mirant el paisatge enfilats dalt d'una nòria?

Quin mareig això de les voltes de les rodes del món. I tot plegat venia perquè quan feia cua al cinema, aquí a Sant Cugat, he vist el culte pels patins que tenen els vianants. És una veritable bogeria que ha arribat també a Sant Cugat. Igual com a Barcelona la ciutat amb rodes es concentra la Vila Olímpica, a casa nostra s'apleguen davant el Centre Cultural. A part d'haver d'esquivar les corredisses i les bicicletes tradicionals dels nens, ara, quan un es pas­seja per aquesta zona, nota petits tifons que li passen pel costat i tal com vénen es desfan, sempre que no topin amb cap obstacle: són els patinadors. Han fet seu el carrer. H e sentit comentaris que la guàr­dia urbana se sent incompetent perquè no hi ha legislació ni norma que posi regles a aquesta nova mena de transport. A punt d'entrar al cinema, em pregunto si avui continua sent vigent allò que diu que el moviment es demostra caminant.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

250 ptes TOTA LA NIT Pàrt iuint» CincniL-s i A u d i t o r i

Ober t Ics 24h . P U P I L · L A T G E - S ' A D M E T E N A B O N A T S

Tintoreria Ràpida

La Qualitat en una Hora Elies Rogent. 52 b (al costat del mercat Torreblanca)

Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès

- Carn de vedella, porc,

pollastre, conill,...

- Embotits artesans

• Formatges

Vingui a conèixer les nostres carns

farcides!

P. Torre Blanca, 2-8-16 Tel. 589 41 83

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Lft FLftUTft

• Pa acabat de fer

• Embotits artesanah

©589 26 60

c/ Elies Rogent, 56

Al costat del Cinema i de

l'Auditori de SANT CUGAT

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LE

Bang&Olufsen Center

Audiocugat Av. Torre Blanca, 2-8, local 15

Telèfon 589 00 37 08190 Sant Cugat del Vallès

/4mé- 'SaKy&ótufa* exfr&UmeK&vià cota

fauna, ta&ilmeHt KÓVO,

de veune ta, teUtUtéS.

PAPERERIA

GflLfl QUIOSC

Mercat Torreblanca Local 2-15

08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9

A3LA TQBREBLANC

A Mo«:8-2h<*Ku«adi»abre

Tardo: 5 - 8 h fftwtémt * tkilíüu iuÜMiiüi _

PROFESSIONALS AL SEU SI

Pàrquing gratüit

ELS PREUS DELS HABITATGES 1 2 . Divendres, 28 d'octubre de 1994 PRYCA I ELS BOTIGUERS LOCALS

Comprar un pis a Sant Cugat és avui més econòmic. Els preus han baixat gairebé d'un 4% en relació amb el 93. però és la tercera ciutat de Catalunya més cara pel que fa als preus dels habitatges.

Els comerciants de Sant Cugat es resignen que a la Guinardera s'instal·li una gran àrea comercial. El comerç local no troba cap més opció que negociar amb els promotors per treure'n profit. Plana 13.

Sant Cugat del Vallès és la tercera ciutat on els habitatges són més cars de tot Catalunya. Enguany el preu de l'habitatge ha baixat d'un 3,7 per cent respecte a l'any passat: el 1993, el preu mitjà per

HABITATGE

metre quadrat a Sant Cugat va ser de 217.411 pessetes; aquest any 1994 el preu és de 209.283 pessetes. Aquestes dades del gremi de promotors i constructors situen Sant Cugat com la població que

té els preus dels habitatges més cars del Vallès Occidental, amb preus molt su­periors als de Sabadell o Terrassa, on l'any passat, al contrari que a Sant Cugat, van créixer d'un 5,6 i d'un 4 per cent.

Els preus dels habitatges a Sant Cugat són dels més cars malgrat que han baixat El preu mitjà per metre quadrat ha baixat ! Els habitatges de protecció oficial han

un 3,7 per cent i és de 209.283 pessetes | experimentat un creixement espectacular ( A l l M O R I M .

• Sant Cugat— Desprès de Bar­celona i Sani Just Desvern. Sant Cugat és la tercera població ca­talana on es paga més per metre quadrat d'habitatge. Durant el 1994, el preu mitjà de l'habitatge a Sant Cugat ha estat de 209.283 pessetes per metre quadrat. A Barcelona, el metre quadrat d'ha­bitatge s'ha pagat a un preu mitjà de 230.485 pessetes, i a Sant Just Desvern, a 222.391 pessetes el pri­mer semestre del 1994. Tot i l'a­baratiment del cost de l'habitatge que Sant Cugat va experimentar l'any passat i també enguany res­pecte al 1992. continua entre les poblacions amb els preus dels ha­bitatges mes alts de Catalunya, molt per sobre del que es paga a qualsevol de les ciutats de Gi­rona, Lleida i Tarragona.

Els preus dels habitatges de Sant Cugat es van reduir el 1993 d'un 1.9 per cent i enguany encara han baixat d'un 3.7 per cent més, tot afegint-se així a la tònica de davallada general. L'abaratiment dels preus ha estat determinat per diverses raons, segons l'estudi que ha fet públic la Federació de Pro­motors i Constructors de Cata­lunya. L'estudi analitza la nova configuració de l'oferta immobi­liària i explica que ha tingut efec­tes importants sobre el nivell de preus al sector.

De fet. l'anàlisi afirma que les promocions de preu taxat, ins­tal·lades a les zones perifèriques de les ciutats, on el preu del sòl acostuma a ser més baix, enguany han significat un manteniment i fins i tot una suau reducció dels preus mitjans per metre quadrat a les principals ciutats catalanes.

Segons l'estudi, l'oferta és tam­bé un factor molt significatiu. Amb un total de 429 habitatges acabats en oferta i 215 en fase de construcció, Sant Cugat se situa també entre les ciutats amb una oferta més gran, després de Bar­celona, Sabadell i Badalona. Del total de 644 habitatges en oferta, són en fase de venda el 53,6 per cent dels que són acabats i el 46,4 per cent dels que encara no són en condicions per entrar-hi a viure. Això significa que el 70 per cent dels 920 habitatges en oferta es troba ja en tràmits de venda.

Més habitatges protegits

Sant Cugat també ha entrat en la línia de la construcció d'ha­bitatges de protecció oficial. La promoció més recent és la que han impulsat la immobiliària Vèr-tix. Caixa de Catalunya i l'Ajun­tament a la zona de Coll Fava. Amb aquesta promoció, el mercat immobiliari santeugatenc assolirà un índex de preus molt per sota de la mitjana. Els 1.500 pisos d'a­questa promoció, d'entre 70 i 168

EVOLUCIÓ DEL SH.I=I.HH.|.;!t.^:HI.MM

*- Habitatges de protecció oficial Mciatsa Catalunya

1r semestre

Habitatges de protecció oficial acabats a Catalunya

1r semestre

Barcelona 836 2.318

Girona 211 492

Lleida 384 384

Tarragona 627 659

Catalunya 2.058 3.853

177.22

133.18

3,00

5.10

87,22

Barcelona 430

Girona 107

Lleida 101

Tarragona 293

Catalunya 931

863

100

407

EL 1.747

100.70

-6,54

J302.97

28.67

87,65

• Habitatges de promoció lliure iniciats a Catalunya

1r semestre K J ^ J E U aMJB

Barcelona 11.425 n 926 _ 4,39_

-378

50,82

28.47

8,83

Girona 2.116 2.036

Lleida 1.098 1656

Tarragona

Catalunya

1.598

16.237

2 053

17.671

*• Habitatges de promoció lliure acabats a Catalunya

1r semestre mW^lÈW^S^tÈ

Barcelona 11.647 9.622 -17,39

2.179 Girona 2.548

Lleida 1.081

Tarragona 2.799

Catalunya 18.075

1.444

1.834

15.079

-14,48

33.58

-34,48

-16,58

• Preus dels habitatges per localitats (preu mitjà per m2)

f l ^ ; • . ' i . ' • • • • i , , „ • , : • i : 230.485

UHfMMl·Jiw?»- 237.832

222.391

-i,s

-6,5

MQlSEnBLWLt- m7An 209.283

-3,7

-2,3

-2,9

metres quadrats, es venen a un preu aproximat de 170.000 pes­setes per metre quadrat, 40.000 pessetes per sota del preu mitjà que es paga a Sant Cugat ac­tualment.

El projecte s'ha iniciat amb la construcció de 173 pisos, el 80 per cent dels quals ja són en fase de venda. Amb aquesta promoció d'habitatges de protecció oficial, el mercat immobiliari de Sant Cu­gat s'adequa a la demanda ma­joritària i entra en una línia de preus mitjana a Catalunya.

El nombre d'habitatges de pro-

EL PUNT

tecció oficial ha experimentat els darrers anys un important creixe­ment a Catalunya. Al primer se­mestre de 1991 el 6,3 per cent dels habitatges eren d'aquest ti­pus, al 1992, el 10,5 per cent, al 1993, I'l 1,2 per cent i enguany el 17,9 per cent. el major augment dels últims 4 anys. El nombre d'ha-bitages iniciats a Catalunya de ge­ner a juny d'enguany és un 17,65 per cent superior al registrat al primer semestre de l'any passat. L'increment s'ha registrat tant en habitatges de construcció lliure com en habitatges de protecció

oficial, segons les dades que ha fet públiques la Federació Cata­lana de Constructors i Promotors. Segons l'estudi, els habitatges de protecció oficial iniciats han re­gistrat un creixement del 87,22 per cent respecte del primer se­mestre de 1993, i en el cas dels habitatges lliures, l'augment ha es­tat del 8,83 per cent respecte al mateix període de 1993.

En l'anàlisi feta per promo­cions, la Federació arriba a la conclusió que de 895 promocions en oferta l'any 1994, a les prin­cipals ciutats catalanes, 598 eren de règim lliure, 64 de protecció oficial i 233 de preu taxat. D'a­questes últimes, que són impor­tants en termes quantitatius, no­més se'n troben 19 promocions a la ciutat de Barcelona. Això, segons l'estudi, es deu a la li­mitació del preu màxim taxat.

Segons l'anàlisi feta mitjançant l'estudi de mercat de la Direcció General d'Arquitectura i Habitat­ge de la Generalitat de Catalunya, més del 50 per cent dels habitatges gaudeixen d'ajudes pel comprador i això provoca una important di-namització del sector. Del total d'habitatges estudiats, un 48 per cent són habitatges lliures, un 9,96 per cent són habitatges de pro­tecció oficial i un 42,04 per cent son habitatges a preu taxat.

Un sector reactivat

Els indicadors d'activitat al sec­tor de la promoció-construcció d'habitatges a Catalunya al primer semestre de 1994 manifesten un comportament expansiu i reafir­men el trencament de la tendència a disminuir de l'activitat en aquest sector, segons afirma l'estudi.

L'abaratiment dels tipus d'in­terès ha contribuït de manera de­cisiva, segons l'estudi, a la recu­peració, ja que permet la realit­zació d'inversions en nous pro­jectes a curt termini.

Els habitatges en construcció han augmentat a Catalunya un 6,45 per cent durant els primers sis mesos de 1994, respecte del mateix període de l'any anterior. Això, segons la Federacó de Pro­motors i Constructors és un in­dicador d'activitat força destacat, ja que permet veure una forta recuperació de l'activitat, en un termini mig de temps.

Segons la Federació Catalana de Promotors i Constructors, la política d'habitatge continguda al Pla de l'Habitatge 92-95 ha estat l'element catalitzador al sector de la promoció, i ha pogut compensar la disminució de l'activitat orien­tada al segment d'habitatges tu­rístic o de segona residència, més sensible a la conjuntura i a les expectatives dels agents, que, a mesura que es vagin consolidant, donaran una certa animació a aquest sector del mercat.

Baltasar Porcel ha rebut el premi Fundació PIMEC H Barcelona.— L'Institut Català d'Estudis Mediterranis (ICEM) i el seu president delegat i veí de Valldoreix. Baltasar Porcel. han rebut el premi Fundació PIMEC. que atorga la patronal de la petita i mitjana empresa en l'apartat de publicacions. La Fundació PI­MEC ha entregat el guardó per l'estudi Catalunya a l'horitzó 2010 - Prospectiva mediterrània. Aquest estudi, publicat cl 1992 i traduït recentment al castellà i al francès. va sorgir per donar resposta a una demanda creixent d'estudis de futur, i representa una radio­grafia de les forces i febleses de­ia societat i l'economia catalanes en el seu entorn geoestratègic. que ve determinat per Europa. l'Estat Espanyol i la Mediterrània. en especial la zona del Magrib.

Els premis PIMEC cobreixen diversos àmbits, a part del de pu­blicacions, com el cultural, esde­veniments notables, ensenyament. esport, accions internacionals, so­cials i economia.

L'acte del lliurament de premis. que es va fer dijous passat a l'Ho­tel Feria Palace, el va presidir Jordi Pujol, en el decurs de la cinquena edició de la Nit de l'Empresari, CM

Jordi Pujol clourà la 15a Setmana del Comerç Comarcal H Terrassa.— El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, presidirà demà l'acte de cloenda de la 15a Setmana del Comerç Comarcal que ha orga­nitzat la Cambra Oficial de Co­merç i Indústria de Terrassa i que va començar aquest dilluns amb la 3a jornada per a les as­sociacions i gremis de comer­ciants.

La Setmana del Comerç Co­marcal, que anualment organitza la Cambra de Comerç de Terras­sa, se centra en l'organització d'u­na campanya d'informació i pro­moció adreçada al sector de co­merç i serveis de la demarcació de Terrassa. Per això enguany aquesta campanya ha inclòs la ce­lebració de conferències informa­tives a diverses poblacions, com Rubí, Sant Cugat i Olesa de Mont­serrat a càrrec d'especialistes en matèria de gestió empresarial i distribució comercial. CM.

Empreses del Vallès tindran tècnics de comerç internacional H Sant Cugat.— Cinc empreses de la demarcació de Terrassa i quatre de la de Sabadell parti­cipen en el programa de col·la­boració entre titulats recents i em­preses de nova exportació (CO-NERT). Mitjançant aquest pro­grama, les empreses que ho han sol·licitat gaudiran durant un any de tècnics especialitzats en comerç internacional que les ajudaran en la creació i consolidació d'un de­partament d'exportació.

El programa CONERT acull alumnes que combinen la fase teò­rica amb la preparació d'un estudi de mercat per a l'empresa col·la­boradora, i a partir del pròxim mes de gener i fins al desembre del 1995, mitjançant un contracte subvencionat, realitzaran un tre­ball de gestió de comerç inter­nacional dins de l'empresa col·la­boradora. / CM

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 ECONOMIA 13

COMERÇ

Els comerciants de Sant Cugat accepten la implantació de Pryca com a inevitable

El president de Sant Cugat Comerç creu que no poden lluitar «contra una realitat» CATI MORELL

• Sant Cugat.— El comerç de Sant Cugat no vol la implantació de Pryca i les galeries comercials de la Guinardera, però l'accepta com a inevitable, segons ha afirmat el president

de l'associació de botiguers Sant Cugat Co­merç, Jaume Roca. Segons ell, els comerciants de Sant Cugat han escollit una via d'actuació que ha consistit en la negociació amb els responsables de l'explotació comercial de les

El president de l'associació de botiguers Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, ha afirmat que «l'as­sociació de comerciants de Sant Cugat entén la postura dels ru-binencs, ja que d'igual manera que es veuran afectats els de Sant Cu­gat, els de Rubí encara sortiran més perjudicats per la instal·lació de l'àrea comercial de la Gui­nardera».

El problema de la proximitat pot ser, segons Roca, el que de­terminarà el mal que aquesta zona comercial farà als petits comer­ciants rubinencs, ja que «tot i ser de Sant Cugat s'instal·larà més a prop de Rubí». A més, els co­merciants de Rubí no gaudiran dels avantatges que, en pricipi, s'han establert per al comerç local de Sant Cugat.

Malgrat tot, segons Roca, «Sant Cugat Comerç no vol crear po­lèmica i vol defugir del pragma­tisme perquè cadascú segueixi el camí més adient per als seus in­teressos». Segons el màxim re­presentant dels comerciants sant-cugatencs, «aquí només s'està se­guint el camí que l'assemblea dels comerciants va decidir com el mi­llor». Per això, segons ell, si els comerciants de Rubí volen pagar un recurs que no portarà cap so­lució als seus problemes, són lliu­res de fer-ho. De fet, «tal com va dir l'advocat que porta el cas

dels comerciants de Rubí, Josep Maria Llauradó, guanyar aquest cas és molt difícil», ha dit Roca.

Jaume Roca ha afirmat que «el comerç santcugatenc es troba molt inquiet pel tema de la construcció de la superfície comercial Kam-pió», ja que per un motiu o per un altre, les obres, ara per ara, van endavant. Segons Roca, «l'al­calde de Sant Cugat va assegurar als comerciants que aquesta àrea comercial no es construirà, però d'aquí a pocs mesos arribaran les eleccions i els comerciants no sa­ben què passarà amb el nou equip de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat». «De moment, no volem acceptar el que s'ha dit sobre la possible renúncia per part de Joan Aymerich a presentar-se a la reelecció, fins que ell mateix no ho confirmi», ha dit Roca.

«No estem satisfets» «Això no significa que estem

satisfets», va dir Roca en resposta a l'acusació que els comerciants de Rubí van fer la setmana pas­sada contra el comerç santcuga­tenc. En aquest sentit, Roca va afirmar que «a Sant Cugat, el co­merç no té res a amagar i pel fet que hagi seguit una via diferent a la seva no és criticable».

A més, Jaume Roca creu que si ja hi ha un grup de comerciants que presenten un recurs «no te-

Jaume Roca. Foto:ARXlU.

nim per què posar tots els dits a trucar a la mateixa porta, sinó que s'han de seguir vies diferents i diversificar els esforços». El pre­sident de Sant Cugat Comerç ha volgut deixar clar en tot moment que la construcció de l'àrea co­mercial de la Guinardera no agra-

galeries. D'aquesta manera, segons Roca, «po­dem treure el màxim benefici d'aquesta im­plantació, no desitjada, però que ja és un fet» i contra la qual no s'hi pot lluitar, «perquè igualment arribarà».

da a cap petit comerciant de Sant Cugat, però «nosaltres ho veiem com un projecte impossible de parar i per això hem intentat tro­bar una solució que, com a mínim, ens aporti algun tipus de com­pensació».

La congelació de l'IAE El president de Sant Cugat Co­

merç creu que les repercussions de la congelació de l'IAE en l'ex­plotació dels comerços seran mí­nimes, ja que «la quantitat és tan poc significativa que els comer­ciants difícilment podran tra­duir-ho en preus més baixos de cara al consumidor».

Malgrat això, però, segons Jau­me Roca, els comerciants de Sant Cugat agraeixen «el gest que ha fet l'Ajuntament congelant aquest impost que va provocar tantes queixes quan es va implantar». Amb aquest gest, l'Ajuntament demostra la seva intenció de po­tenciar l'obertura de nous comer­ços per afavorir la reactivació eco­nòmica, ja que el comerç sant­cugatenc està passant un mal mo­ment, segons Roca.

Jaume Roca va afirmar un cop més la seva creença que ara els comerciants s'han de convertir en empresaris i s'han d'adaptar als nous hàbits de compra dels con­sumidors si volen mantenir-se en el seu lloc.

Els professionals del sector s'han de reciclar CM.

H «El comerç santcugatenc passa enguany per un moment històric, per la seva transcendència», va afirmar el consultor de distribució gironí Francesc A. Izquierdo en una conferència celebrada di­marts passat a la Casa de Cultura de Sant Cugat, amb motiu de la celebració de la 15a Setmana del Comerç Comarcal, que organitza la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.

Izquierdo va afirmar que Sant Cugat està passant un moment d'expansió important en termes de creixement de població, però, segons ell, «no treurà beneficis

d'aquest important augment de la població ja que, encara que no es vulgui reconèixer, és una ciutat dormitori», i, segons el con­ferenciant, «una ciutat dormitori és el més semblant a un cemen­tiri». Per això va afirmar que els comerciants de Sant Cugat «s'han de preparar per fer la guerra pel seu compte, ja que només així podran lluitar contra un enemic com és la gran superfície de la Guinardera». Per lluitar contra aquest enemic del petit comer­ciant, Izquierdo va dir que el co­merciant tradicional ha de desa­parèixer per adaptar-se als nous hàbits de compra i de vida dels

consumidors i s'ha d'adreçar a un públic jove i dinàmic «i oblidar-se dels bons moments que el sector va viure fa 25 anys».

Professionalització

El sector comercial necessita una urgent professionalització i una reestructuració del paper del comerciant. Avui dia, segons Iz­quierdo, el petit comerciant s'ha de convertir en empresari, ja que els comerços pateixen els mateixos problemes que qualsevol altra in­dústria. El gironí també va cridar l'atenció dels comerciants sobre la necessitat d'adequar els seus horaris d'atenció al públic al

temps de què disposa el consu­midor per comprar.

Izquierdo va desmitificar «el monstre de la crisi», al qual «es culpa de tot», va dir. Segons ell, «la crisi és subjectiva i no se'n pot parlar quan en un període de 9 anys l'Estat Espanyol ha pas­sat de fer una despesa de 6 bilions de pessetes a gastar-ne 12 bilions en concepte de consum. I és que ara ja no es consumeix, es des­trueix». Segons Izquierdo, avui circula més diner que mai i per això no es pot utilitzar el concepte de crisi per emmascarar una mala adaptació dels comerciants al mo­ment històric que viuen.

LABORAL

CC 0 0 denuncia mitjançant un estudi la disminució de les prestacions de desocupació

ELS 4 CANTONS • Barcelona.— La reducció en la durada i en les quantitats eco­nòmiques de les prestacions de l'atur i, en general, la retallada de l'acció protectora de les pres­tacions de l'INEM són els prin­cipals fets que destaca un estudi elaborat per la secretaria d'ocu-pació del sindicat Comissions Obreres (CC OO). Aquest infor­me té com a objectiu estudiar els efectes dels canvis legislatius en la normativa laboral que tenen incidència en les prestacions de l'atur. Les conclusions del treball, fetes públiques aquesta setmana

per la secretària d'ocupació de CCOO, Angelina Puig, «constaten la davallada que des de principis d'any s'ha produït en la protecció de les persones desocupades».

Contractes sense prestacions El nombre de beneficiaris amb

dret a rebre prestacions ha dis­minuït a causa de les noves mo­dalitats de contractació. Moltes d'aquestes noves modalitats con­tractuals no donen dret a rebre cap mena de prestació. Els nous contractes d'aprenentatge i a temps parcial en jornades reduï­des s'exclouen de la cobertura per­

què no arriben al mínim establert per la llei per beneficiar-se de cap ajut.

La curta durada dels contractes temporals, que en el 80 per cent dels casos són inferiors als 12 me­sos, fa que cada cop hi hagi menys gent amb dret a rebre prestació. Dos anys enrera es va eliminar el dret a la prestació contributiva per als treballadors que han co­titzat menys de dotze mesos, quan fins aleshores el límit era de sis mesos.

L'estudi elaborat per CC OO considera que altres canvis legals que han contribuït a la precarietat

són la reducció de la quantia de la prestació mínima contributiva pels aturats sense càrregues fa­miliars, que ha passat del 100 al 75 per cent del salari mínim in-terprofessional. També s'ha reduït la proporció entre els dies co­titzats i e/s dies de prestació. Ara sis mesos cotitzats en generen dos de prestació, davant dels tres me­sos que corresponien anterior­ment.

Els aturats que vulguin iniciar una activitat com a treballadors autònoms no poden capitalitzar les seves prestacions per començar el seu treball.

Expo-Vallès acull més de 65.000 visitants al llarg del cap de setmana

CM. M Terrassa.— La cinquena edició d'Expo-Vallès, que enguany ha in­clòs la fira multisectorial, Ofimat i Vallès Construcció, va registrar una afluència aproximada de 65.000 visitants durant el cap de setmana passat.

El Consorci de la Fira de Te­rrassa creu que, tot i que la pre­sent edició ha estat un èxit, han influït de forma negativa les obres que s'estaven realitzant per a l'a­dequació de l'espai lliurat pel so-terrament de la Renfe. Aquestes obres, segons el Consorci, difi­cultaven l'accés dels vianants i l'a­parcament, i això podria haver estat un impediment per rebre més visitants. Expo-Vallès, que s'ha celebrat des del 21 fins al 23 d'octubre al recinte firal de Terrassa, va acollir un total de 72 expositors de diversos sectors que van ocupar 85 estands. Des­prés d'aquesta edició, els expo­sitors van manifestar la seva sa­tisfacció per l'èxit de la fira, que han puntuat amb un 8 sobre 10 en les enquestes realitzades un cop finalitzada la celebració.

Del total d'expositors que par­ticipaven en aquesta edició, el 57 per cent eren d'empreses de Te­rrassa, el 22 per cent de la comarca del Vallès Occidental i un 21 per cent de la resta de Catalunya, però ni una sola empresa de Sant Cugat, al contrari del que succeïa en anteriors edicions.

Expo-Vallès l'han organitzat el Consorci de la Fira de Terrassa, organisme integrat per l'Ajunta­ment de Terrassa, la Cambra Ofi­cial de Comerç i Indústria ega-renca i la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Generalitat.

La Cambra de Comerç, lleugerament satisfeta amb la LAU

CM. H Terrassa.— La Comissió de Comerç Interior de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa va manifestar divendres passat la seva relativa satisfacció pel projecte de Llei d'Arrenda­ments Urbans (LAU), aprovada el passat dia 19 d'octubre pel Se­nat. La Cambra accepta amb certa ressignació la LAU, ja que en anteriors avantprojectes les con­dicions eren més perjudicials.

Segons la Comissió de Comerç Interior, en els termes actuals la llei garantirà la continuïtat de la majoria dels comerços durant vint-i-cinc anys, ja que la nor­mativa dicta en 20 anys el termini d'extinció de contractes de prò­rroga forçosa de locals comercials, ampliables a cinc anys més si ac­cedeixen a actualitzar rendes des del primer any d'entrada en vigor de la llei. A més, pel que fa a l'antic dret de traspàs, el projecte de llei preveu el dret d'indem­nització per clientela per als casos de traspàs de local en el qual es continuï exercint la mateixa ac­tivitat i que el nou arrendatari es beneficiï de l'antiga clientela.

Mitjançant la Cambra de Co­merç de Terrassa, els comerciants van transmetre al grup parlamen­tari català la seva inquietud per la possibilitat que la nova llei d'a­rrendaments urbans contemplés la desaparició del dret de traspàs i l'expiració dels contractes per temps indefinit. Amb els supòsits del projecte de llei aprovat pel Senat, els locals comercials gau­diran de majors terminis de re­solució que els dedicats a altres activitats. A més, els comerciants entenen que això els permetrà fixar estratègies a mitjà termini.

#

Ifil E L E C m O I X A R S. A.

HI-FI

VÍDEO

TELEVISIÓ

ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT

SERVEI GARANTIT

Santa Maria. 4;) Tel. 5H<> n j " I

1H190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

JOGUINES

M^CGA

Santa Maria, 44 - Tel. 674 15 32 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

<t<

OBJECTES DE REGAL

LLISTES DE NOCES

l . inr i S inta Maria, 10 l i ' l 674 0 > .4

M. " , " I I I SA \T CUGAT DEL VALLÈS

.,1'ila M.iri.i. i I I,.! i,"", l>> : . i i.• SANT CUGAT DU. VALLÈS

Levrs au

LES MILLORS BOÏIGUES • LES MILLORS BOÏIGUES • LES

iROLLOT l'ASTISSFR-CONUTER

Santa Maria, 1 1 • Tel. 674 13 52 081 <J0 Sant Cugat del Vallès

Af-a, tamU

COFRES

Síercauins

C/Santa Maria, 25 Tel. 589 31 93

SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENTRE DE YA IMATGE

• Fotos a color en 1 hora

• Diapositives en 1 hora

• Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax

• I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24

SANT CUGAT

Av. Catalunya, 72 Tel. i fax 580 19 53 Cerdanyola

.... - - - .-N

j 8

'Boutique s

Santa Mana. ' fi 081<)0 SANT CUGAT DEL VALLÈS

l e l . 675 5( OM

UNITED COLORS OF BENETTON.

Santa Maria, 21 Telèfon 674 85 02

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

NOVA TEMPORADA DE LA RES Josep Serra, propietari de la Sala Res, explica els projectes que té per a l'establiment aquesta temporada. El seu espai està obert a propostes innovadores, amb qualitat i creativitat. Plana 16.

1 5 . Divendres, 28 d'octubre de 1994 ÒPERA D E SANT CUGAT

La nova entitat Òpera de Cambra de Sant Cugat es presentarà el proper 19 de novembre al Teatre-auditori amb un concert en què s'interpretaran fragments de diverses òperes. Plana 17.

MUSICA

336 nois i noies, alumnes dels col·legis de Sant Cugat, van assistir, divendres passat al migdia, a una audició prèvia al Concert d'instruments inusuals, que es va celebrar aquell mateix dia al

Teatre-auditori . L 'Orquestra de Cam­bra de Sant Cugat va interpretar per a ells fragments de les obres del pro­grama de la nit (dues d'elles, Petita simfonia concertante, de F. Martin, i

Cugateries, de J. Carbonell, eren ri­gorosa estrena) mentre el mestre Josep Ferré els explicava els detalls de la interpretació, de l 'orquestació i dels instruments. L'experiència va ser qua­

lificada de molt positiva tant pels res­ponsables de l'orquestra com pels del Teatre-auditori i els mestres dels nens. Segons el director del Teatre-auditori , Tomàs Seix, l'experiència es repetirà.

L'Orquestra de Cambra fa una audició didàctica per als alumnes de Sant Cugat Per als mestres, l'orquestra i el

director del Teatre-auditori, va ser una experiència «molt positiva»

Exit del «Concert d'instruments inusuals», de l'Orquestra de

Cambra de Sant Cugat

Es va estrenar «Cugateries», l'obra del mestre Josep Carbonell

dedicada a Sant Cugat XAVIER BORRÀS

B Sant Cugat.— Tres-cents tren-ta-sis alumnes de BUP van poder assistir, divendres al migdia, a una audició de l'orquestra de cambra de Sant Cugat. Els músics van interpretar fragments de les obres que composaven el programa del Concert d'instruments inusuah que es feia aquella nit, mentre el mes­tre Josep Ferré explicava les ca­racterístiques dels instruments i dels fragments musicals que in­terpretaven: era, doncs, una fun­ció de caire eminentment didàctic. Als assistents, a més, se'ls va pro­porcionar un programa de mà amb informació sobre la compo­sició de l'orquestra i les carac­terístiques dels instruments. Aquest tipus d'experiència —as­sistència limitada a audicions o assajos generals amb propòsits di­dàctics— és el primer cop que es fa al Teatre-auditori, però, se­gons paraules del seu director, Tomàs Seix, que es va mostrar molt satisfet dels resultats, es re­petirà sovint en el futur, tant pel que fa a concerts com ballets o espectacles teatrals.

La idea va venir de la pro­fessora de música de l'escola An-geleta Ferrer: es tractava d'acon­seguir que els seus alumnes po­guessin assistir a un dels assajos de l'orquestra. La idea va agradar a Flora Puntos, la presidenta de l'Associació Orquestra de Sant Cugat, i la va tirar endavant. Però els músics preferien fer una au­dició, més atractiva pel possible públic que no pas un assaig. Un

L'Orquestra de Cambra de Sant Cugat, durant l'actuació de la nit. Foto: MANÉ ESPINOSA.

cop organitzada, es va cursar in­vitació a totes les escoles de Sant Cugat. Totes es van mostrar in­teressades, però al capdavall van anar-hi tres: la ja mencionada es­cola Angeleta Ferrer, la Farga i el col·legi Pureza de Maria.

Potser la peça que va causar

més interès entre el jove públic va ser el fragment de Cugateries (concretament la part III, o De festa), en què el compositor havia encastat una melodia fàcilment re-coneixible pel públic: el Paga-li Joan, la cançó popular que es can­ta i balla el dia de Sant Pere

Nit d'estrenes

davant del Monestir. Cugateries és una peça escrita expressament per a l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat, que es va estrenar amb èxit en el concert de la nit juntament amb obres de Vivaldi i Frank Martin. És obra del mestre Carbonell, un compositor resident

a Sant Cugat. Josep Carbonell va néixer el 1927 a Barcelona. Fill d'un professor de música que exercia dins l'orquestra del Liceu, de molt nen va conèixer Pau Ca­sals, que el va animar en les seves composicions primerenques. «Va ser per a mi una influència tre­menda», segons ell mateix con­fessa. Una altra de les seves grans influències va ser Blanca Selva, amb qui va estudiar piano, ja que el va interessar pels impressio­nistes francesos (Debussy, Ra-vel...). I encara reconeix una ter­cera gran influència, la dels pos-tromàntics alemanys (Wagner, Brahms, Mahler...), que li va in­culcar el seu professor d'orgue i composició, el jesuïta Antoni Massana.

Carbonell també va estudiar en­ginyeria industrial, i al llarg de la major part de la seva vida ha compaginat les dues activitats: emigrat a Basilea (Suïssa) poc des­prés d'acabar els estudis, va co­mençar a treballar en una im­portant empresa química i poc després va entrar a formar part de l'Orquestra de Cambra de la Indústria Química (la segona or­questra de cambra més important de Basilea), de la qual ha estat director durant 12 anys. L'any 80 va venir a viure a Sant Cugat amb la seva muller, on encara combina les seves activitats com a director de departament de la seva empresa amb la música. La seva obra Cugateries vol ser un petit homenatge a la seva actual localitat de residència.

• «CONCERT D'INSTRUMENTS INUSUALS» Intèrprets: Orquestra de Cambra de Sant Cugat Solistes: Margarida Arnal (arpa), Lleonard Castelló (fagot), Madrona Elias (clave), Eloi Jové (piano i celesta), Núria Tauler (flautí i flauta travessera). Director: Josep Ferré. Obres: D'Antonio Vivaldi, Frank Martin i Josep Carbonell. Lloc: Auditori del Centre Cultural. Dia: 21 d'octubre.

EDUARD JENER

L a proposta que feia l'Or­questra de Cambra diven­dres passat era agosarada. Si es tractava de crear un

públic assidu, habitual seguidor del conjunt que dirigeix Josep Fe­rré, hi havia programada una pri­mera part tranquil·la i segura comptant amb la ubiqüitat sonora de Vivaldi, que mai s'acaba, i una

segona incògnita que podia fer desertar aquells que no volen sor­preses ni novetats.

Per sort, sembla clar que l'or­questra i la ciutat que representa sintonitzen cada vegada més, en el sentit que per als amants de la música i per a aquells que no ho són tant té prou interès el fet de la seva actuació per l'ex­periència acumulada, concert da­rrera concert, d'una feina que va consolidant una presència musical cada cop més ferma i consistent. És per això que, des d'aquestes pàgines, preguem als déus perquè no manquin els suports indispen­sables per continuar aquesta tasca.

Les obres de Vivaldi escollides van ser el Concert per a flauta i orquestra en Do Major i el Concert per a fagot i orquestra en Mi Menor, ambdues obres característiques del prolífic prete rosso. En el pri­mer, Núria Tauler i l'orquestra van començar amb tempos dife­

rents a l'allegro, mentre que en el conegut largo tothom es va si­tuar en el seu lloc, aconseguint una lectura evocadora que va cul­minar a Yallegro moltó amb el diàleg ric i estimulant del flautí i el baix continu. En el segon concert Lleonard Castelló va ser un executar correcte molt ben acompanyat pel conjunt, tot i que considerem que li falta netejar el fraseig per obtenir un so diàfan. El mestre Ferré va dirigir, a la manera antiga, des de l'espineta amb seguretat i fluïdesa.

A la segona part vamtenir l'o­casió d'escoltar la Petita simfonia concertant per a arpa, clave, piano i dues orquestres de corda del com­positor suís Frank Martin, que, segons va anunciar el director, era estrena a l'Estat espanyol. Aquest autor, deixeble de César Frank i Maurice Ravel, va emprar en la seva obra (no gaire abun­dant) des del mètode dodecatònic,

que va intentar unir amb les re­lacions tonals, fins a la fusió de l 'harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l'es­cola de Viena. La Petita Simfonia presenta com a característica molt interessant els tres instruments so­listes, Margarida Arnal a l'arpa, Madrona Elias al clave i Eloi Jové al piano, amb intervencions dia­logades on participen d'una ma­nera remarcable el primer violí i la viola. L'obra, que inicialment té unes reminiscències bartokia-nes pel seu aire tràgic, busca un crescendo de ritme obsessiu fins a trobar un espai líric per a l'inici de la intervenció dels solistes, fins al final, on torna el ritme obsessiu amb tot el conjunt lliurat fins la coronació de la partitura. La in­terpretació va ser esplèndida, ple­na de vida i d'exaltació quan con­venia o de contenció quan abd ho demanava l'autor.

Com a cloenda del concert vam

tenir una altra estrena: Cugateries, de Josep Carbonell, inspirada en les vivències de l'autor a Sant Cu­gat, on resideix des de fa anys. Una obra dedicada especialment a l'orquestra i a Sant Cugat, di­vidida en tres parts: De dia, De nit i De festa, amb un comen­çament descriptiu i alegre, una segona fase amb la utilització de la corda molt suggerent i la in­tervenció dels solistes Núria Tau­ler, ara amb la flauta travessera, Lleonard Castelló amb el fagot i Eloi Jové a la celesta, tancant amb els aires ben coneguts d'una recreada melodia del Paga-li Joan, la cançó popular que es canta i balla el dia de Sant Pere davant del Monestir, de la tercera part de l'obra. L'autor, present a la sala, va pujar a l'escenari, recla­mat pel mestre Ferré, per rebre els aplaudiments que el públic no va estalviar ni per a ell ni per a l'orquestra i el director.

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS , Divendres. 28 d'octubre de 1994

ESPECTACLES

LI primer cup que Josep Serra es va anys. Pel seu escenari han passat tot tipus I convencionalismes i marques comercials, endinsar en ei mon de la cultura va ser i de projectes culturals que poguessin oferir per mantenir un nivell cultural acceptable quan es va fer càrrec de l'espai que ara configura la Sala Res. La nova Sala Res va quedar inaugurada ara fa mes de dos

coses a l'espectador, propostes innova­dores i comunicatives són el principal ohjectiu de la Sala Res, al marge de

important. Actors, músics i orquestres han ofert des del seu escenari un racó íntim per als santeugatencs.

J O S E P S E R R A . Propietari de la Sala Res

« La creativitat no vol grans pressupostos »

I M\l \ VNSOI.A I San Cujjal ( nin heu enfocat la nova programació de la tem­porada de tardor de la Sala Res'.'

•Sempre que comencem una nova programació, pensem que es l'última que t'em. És per aquesta rao que la nova temporada es presenta des de dos vessants. Amb el primer, podríem dir que in­tentem fer surar el vaixell, mentre que l'altre intenta eerear espec­tacles interessants i innovadors que comuniquin quelcom d'im­portant a l'espectador. Dins d'a­questa línia, encabiria Melva Houston i Albert Pla com a grans comumeadors. LI nous grups estan representats per l'unció Privada. entre d'altres.•>

— La programació continua en la mateixa línia que en les darreres temporades'.'

«Sí, de fet no hi ha gaires diferencies entre una i altra ja que sempre hem intentat portar espectacles de qualitat que mai han buscat la comercialització, ex­ceptuant actuacions molt concre­tes. Durant la temporada passada vam mantenir aquesta línia, en­cara que durant el 94 vam ser capaços d'arribar a un equilibri entre les despeses que provocava l'escenari i les entrades que do­nava cada espectacle. Això ens va permetre aconseguir que el bar com a tal financés l'espai i que l'escenari s'autofinancés amb el que eren les seves despeses par­ticulars.»

—Us condicionen aquestes ca­racterístiques alhora de rendibi-litzar espais com el de la Sala Res'.'

—«Si bé això es la novetat i l'esperança de la sala, per altra banda és la demostració d'una via que s'està perdent en aquests mo­ments arreu del país. Totes les sales que cerquen aquest tipus de

Josep Serra ja fa més de dos anys que oferiex projectes alternatius del món cultural des de la Sala Res. Foto: J.A. MULA.

camí estan en difícil viabilitat. Penso, però, que és necessari que la cultura torni una mica als seus orígens de creativitat, comunica­ció i participació de l'artista amb l'espectador i no a la macrocul-tura-negoci d'espectacles que ocu­pen el 90 per cent de l'espai cul­tural; això és negativíssim. La

creativitat no vol grans pressu­postos.»

—Com veu l'interès del públic per la cultura que s'està fent en aquests moments?

—«Penso que hi ha un tant per cent de gent que creu en aquestes opcions, però és molt difícil poder mantenir una línia

clara de rebre els productes d'una manera constant quan els grans mitjans de comunicació o fins i tot l'administració pública estan intentant fer el contrari, és a dir, cerquen la cultura-negoci o. en el cas dels polítics, la cullura-vot. Per ara tot s'està fent per mitjà de grans empreses amb molts di­ners o de les despeses de l'ad­ministració pública, que poc tenen a veure amb la creativitat i el nerviosisme que una feina com aquesta exigeix. L'única forma al­ternativa crec que passa per tornar a pressupostos coherents i sales petites on l'artista també hi pugui participar.»

—Quines són les principals di­ficultats que trobeu per presentar una bona programació?

—«Són dificultats inherents al pressupost que tenim. La progra­mació no excedeix del milió i mig de pessetes i, per tant, hem de cercar la bona voluntat. D'altra banda, tenim l'oportunitat de po­der oferir un espai obert a qual­sevol tipus d'activitat per poc co­mercial que sigui. Les sales petites es troben molt soles a l'hora de fer projectes. No s'acaba de coor­dinaries totes ja que no existeix cap política cultural per part de l'administració si no és per oferir aquesta macrocultura que tant els agrada. Tant a nivell estatal com comarcal i local es destinen cen­tenars de milions en fets molts concrets i per a altres vies de promoció no hi ha ni un duro.»

—Què en pensa dels productes culturals que s'elaboren des de Sant Cugat?

—«Malgrat que sempre intento dedicar dos dies de la programació als nous grups locals, aquests pro­jectes no troben gaire suport per part de l'administració pública. El nivell musical que tenen, però, és molt bo.»

TEATRE

La companyia de teatre La Mòmia presenta «Tracti'm

Devos» a la Sala Res Raymond Devos és l'autor del text

LMMA ANSOI.A H Sant Cugat— La Sala Res acull, durant els dos primers di­mecres i dijous del mes de no­vembre, el seu primer espectacle teatral amb l'obra Tracti'm Devos. del comediògraf belga Raymond Devos. que ha estat qualificat com un dels grans humoristes europeus dels últims trenta anys. LI seu estil, absolutament personal, juga amb les paraules i les associacions d'idees i d'imatges, que Devos ma­nipula amb total desimboltura per crear un mon fantàstic ple d'a­nades i tornades de la realitat a l'imaginari mes delirant. Devos escriu per a un, dos o més per­sonatges. però es sobretot en els seus diàlegs i en els seus monòlegs puntejats d'aparicions d'altres personatges on la seva obra pren volada i s'inscriu en la millor tra­dició dels grans humoristes: d'a­quells que. mes enllà del seu propi valor com a figures del cabaret. la pista o l'escenari, són també llegits i representats com a autors.

La companyia La Mòmia, que ja va representar l'esmentada obra a Terrassa amb un gran èxit de públic i critica, esta formada pels actors Xavier Bertran i Albert Ri­balta, sota la direcció de Jordi Vila, professor de l'Institut del Teatre i especialista en l'aspecte de gest. Tots dos actors són mem­bres del grup Follim Follam i han actuat en el darrer muntage de La Mòmia. De cara a la paret, amb textos de Francesc Trabal.

Xavier Bertran, a més. ha ac­tuat a Home per home, de Bertold Brecht. amb el Centre Dramàtic del Vallès. Albert Ribalta, per la seva part, ha actuat a 1:1 cant del hosc i El desengany, amb el Centre Dramàtic de la Genera­litat. LI vestuari ha estat realit/at per Carme Vidal, la música es de Joan Alavedra i la il·luminació es a càrrec de Nani Valls. La traducció de l'obra és del mateix director de l'obra. Jordi Vila, i compta amb l'assessorament lin-HÜístic de Montse Flores.

t'n moment d'una actuació de Xavier Bertran i Albert Vilalt

Expectatives positives amb la nova llei de mecenatge

!T:RÍ: r i tu I Sant Cugat.— Recentment s'ha aprovat al Senat una esmena tran­saccional o variació del projecte de llei de fundacions i de me­cenatge, que aportarà beneficis i ajudes fiscals a les persones fí­siques —compradors individuals d'art— i les persones jurídiques —societats i entitats que vulguin invertir en l'art contemporani.

L'esmena presentada al Senat per el grup català possibitarà la desgravació del 2\Y> en cl IRPF per als compradors individuals d'art i el ?i5°i en l'impost de so­cietats, en Ics empreses, societats i entitats que inverteixin en la compra d'obres d'art; la desgra­vació serà possible sempre que les obres d'art tinguin una des­tinació que permeti la contem­plació pública, tant en els museus com en fundacions o col·leccions. Les obres d'art hauran d'estar ho­mologades per una «junta de qua­lificació». La seva funció serà va­lorar la qualitat de les obres i només les que tinguin una «con­dició garantida» podran acollir-se a les desgravacions i ajudes fiscals.

La pràctica de comprar obres d'art amb la intenció de ccdír-lcs a museus o fundacions és un cos­tum molt usual als països d'e­conomia de mercat. Les funda­cions, entitats o empreses ce­deixen les obres d'art per raons principalment de promoció em­presarial i, en segon lloc, per acon­seguir ajudes fiscals. Les persones físiques solen acollir-se a aquests beneficis per al pagament d'he­rències o deutes a l'Estat.

El projecte de llei ha creat ex­pectatives positives en la vida cul­tural de Sant Cugat. El galerista i director de Canals Galeria d'Art ha declarat que el projecte pre­sentat per Miquel Roca serà un bon incentiu per a les vendes d'o­bres d'art a Sant Cugat, ciutat que ha patit un important descens de galeries en els dos últims anys. Per al galerista Canals, les des­gravacions de la llei estimularan la creació d'un futur museu d'art contemporani a Sant Cugat.

Per al pintor de renom inter­nacional i resident a Sant Cugat Rodolf Hàsler, la pintura i l'art en general pateixen una impor-tantíssima crisi de vendes des de fa dos anys i qualsevol llei que incentivi l'art és bona. Segons el pintor, els poders polítics i eco­nòmics tenen l'obligació de fo­mentar l'art, i posa com a exemple que el rei Carles III va eliminar tot tipus d'impostos als artistes.

El pintor santeugatenc Sergi Barnils diu que les ajudes a l'art contemporani són «fantàstiques» i que la pintura és «una necessitat de primer ordre». Barnils afirma que les galeries d'art «haurien de tenir cua a les seves portes». «L'art desprèn una energia vitalizant que cal promocionar», conclou Bar­nils.

Un altre aspecta a part de la llei de fundacions i de mecenatge és que els artistes hauran de pagar IVA com els professionals i els empresaris, a partir de l'any que ve.

Lluís Claret triomfa a Tòquio amb un concert en memòria de Casals I Tòquio.— L'intèrpret santeu­gatenc Lluís Claret va fer la pri­mera de les tres actuacions, dis­sabte passat, a Tòquio davant d'un entusiasta públic que el va aclamar amb el seus aplaudiments. LI con­cert va xervir per commemorar el vint-i-unè aniversari de la mort del compositor català Pau Casals. Properament Claret actuarà a Hi-meji i a Kobc. 111

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 17

MUSICA

L'Òpera de Cambra de Sant Cugat es presenta amb un concert a l'Auditori

L'entitat vol donar a conèixer aquest gènere líric, poc freqüent a Catalunya XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— La nova entitat Òpera de Cambra de Sant Cugat es presentarà en so­cietat el dissabte 19 de novembre, a les 10 de la nit, amb un concert al Teatre-auditori.

El concert, que consistirà en diversos frag­ments d'òperes, és previst que serveixi, a més de per presentar oficialment la nova associació, per atreure nous socis. L'entitat, nascuda d'una escissió dins l'Associació Orquestra de Cambra

de Sant Cugat, té com a objectiu donar a conèixer al públic aquest gènere líric peculiar —poc freqüent a Catalunya—, amb partitures traduïdes al català per contribuir a la nor­malització lingüística.

MUSICA

de Cambra de Sant Cugat es i amb un concert a l'Auditori onar a conèixer aquest gènere líric, poc freqüent a Catalunya IER BORRÀS : Òpera de tarà en so-e, a les 10 tre-auditori.

El concert, que consistirà en diversos frag­ments d'òperes, és previst que serveixi, a més de per presentar oficialment la nova associació, per atreure nous socis. L'entitat, nascuda d'una escissió dins l'Associació Orquestra de Cambra

de Sant Cugat, té com a objectiu donar a conèixer al públic aquest gènere líric peculiar —poc freqüent a Catalunya—, amb partitures traduïdes al català per contribuir a la nor­malització lingüística.

Un moment de la representació de Rita III Maestro di Cappetta l'any passat. Foto: J. LLAMAS.

Els dies 17 i 19 desembre de l'any passat, poc després d'ha­ver-se inaugurat, el Teatre-audi­tori va acollir per primer cop el gènere operístic amb // maestro di cappella i Rita, de D. Cimarrosa i G. Donizetti, respectivament, amb partitures traduïdes al català per Gustau Erill. Les obres, dues òperes de cambra de breu durada relligades, van tenir una bona aco­llida de la crítica i el públic.

La representació havia estat or­ganitzada per l 'Orquestra de Cambra de Sant Cugat i coor­dinada per un dels seus membres, la soprano i professora de cant Mariona Benet (que en la funció actuava en el paper de Rita), que dins l'Orquestra portava el grup dedicat a l'aspecte lírics. Aquest grup va ser el germen de la futura associació Òpera de Cambra de Sant Cugat, que es va constituir, separant-se de l'orquestra —«per simples raons d'eficàcia», segons Mariona Benet—, el 9 de març d'aquest any. Mariona Benet va ser escollida presidenta, Montse­rrat Benet, secretària i Lluís Hos-ta, tresorer. Aquests, juntament amb els vocals Maria Dolors Alia-ga, Lali Jové i Montserrat Cairó, formen l'actual directiva.

L'associació neix com una en­titat sense ànim de lucre, amb l'objectiu d'escenificar i difondre òperes de cambra (que s'estre­narien a Sant Cugat i farien des­prés gires per comarques) traduï­des al català, per fer-les acces­sibles al gran públic, oferir con­certs de fragments escenificats d'òperes i crear una videoteca-bi-blioteca-discoteca sobre el tema. Però seu principal propòsit, ara com ara, és captar nous socis, cosa que pensen fer mitjançant el con-

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— Les àrees de Cultura i Urbanisme de l'Ajun­tament han contestat les crítiques de descoordinació que l'Associa­ció Amics de la Unesco va tra­metre a l'àrea de Cultura a causa de les obres que es duen a terme al voltant d'una de les voreres de la plaça de Pere San.

Segons Jordi Franquesa, regi­dor de Cultura, «les rases que vam fer a les obres són prou se­parades de la llosa i, per tant, aquesta no n'ha quedat malmesa. Tot i així, sempre hem estat in­teressats a seguir la sol·licitud que ens van fer arribar els Amics de la Unesco, però vam creure opor­tú que fossin els tècnics de Pa­trimoni Cultural de la Generalitat els qui portessin a terme l'extrac­ció de la llosa per la importància del fet. El que ens manca ara és la confirmació de la Generalitat i poder aprofitar l'avinentesa del Mil·lenari per extreure finalment la llosa».

D'altra banda, Josep Massagué, cap de serveis d'Obres de l'A-

cert que organitzaran el 19 de novembre proper i la Festa de Tardor, en la qual pensen par­ticipar. Un altre objectiu imme­diat és trobar patrocinadors per finançar les representacions.

Les òperes de cambra són peces de curta durada (consten només d'un o dos actes) i partitura sen­zilla, sovint còmiques, i no ne­cessiten ni un cor ni una orquestra completa, per la qual cosa la seva posada en escena és més senzilla i s'adapta amb facilitat a escenaris petits. La seva senzillesa fa que

Jordi Franquesa.

juntament va confirmar que «en tot moment coneixíem l'existència d'aquestes pedres que podien te­nir un valor històric local. Per

siguin molt fàcils de compendre i de seguir per als públics no ha­bituats a freqüentar els teatres d'òpera. S'han fet servir sovint per introduir els nens a l'òpera, ja que moltes d'elles estan escrites per a veus blanques (infantils). El seu cost de posada en escena, segons càlculs dels responsables de l'associació, aniria pels voltants del milió i mig de pessetes.

L'òpera de cambra és un gènere poc freqüentat a Catalunya, on gairebé tota l'oferta operística a l'abast són les grans òperes que

aquesta raó no vam tocar la llosa i vam emmagatzamar la resta de les pedres, tenint cura constant­ment, jo mateix i els tècnics mu­nicipals, del subsòl, on només vam trobar terra i arrels».

No obstant això, segons que va confirmar Massagué, «hi hem trobat a faltar una de les pedres, d'uns 50 quilos, que portava una inscripció i que és evident que ningú no se la deu haver em-portada, perquè és molt grossa i pesa molt». Aquesta pedra po­dria ser una llosa sepulcral de l'antic cementiri, situat a la ma­teixa plaça. La llosa té gravat, en un terç de la superfície, el fragment d'un escut.

Tal com va informar aquest set­manari el dia 14 d'octubre, en aquest indret podia trobar-se so­terrada una de les ares de l'antiga parròquia de Sant Pere, l'aixe­cament de la qual és pendent de confirmació fins que un treball arqueològic previ dels tècnics del departament de Patrimoni Cul­tural de la Generalitat garanteixi la protecció d'aquest patrimoni.

es representen al teatre del Liceu i al de Sabadell. Però a països com Alemanya i el Regne Unit tenen circuits de representació es­pecífics. A Catalunya, Carme Bus-tamante, professora de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu, organitza un cop l'any, amb els seus alumnes, una òpera de cambra que acostuma repre­sentar-se a la Universitat de Bar­celona. Precisament Mariona Be­net va ser alumna de Carme Bus-tamante, amb qui va fer tota la carrera.

Tornen les bombolles de «Sabó-Sabó», l'espectacle de Pep Bou • Sant Cugat.— L'espectacle Sa­bó- Sabó és un idea de l'artista Pep Bou, que ja va actuar a l'es­cenari del Teatre-auditori de Sant Cugat durant la commemoració del primer aniversari de la sala. L'obra, que serà representada di­vendres 4 de novembre a les 10 del vespre, sorprèn per la utilit­zació del sabó com a element ar­tístic que separa el món real de l'imaginari. A partir de belles imatges, l'artesà intenta atrapar l'element femení que se li apareix en somnis. Aquest treball con­firma l'evolució de Pep Bou des del primer espectacle, Bufaplane-tes, un joc a través d'una fràgil manipulació de bombolles de sa­bó, on aquestes prenien continuï­tat en el pla horizontal, tot gua­nyant estètica i obrint més pos­sibilitats per a properes obres. Aquests dos espectacles formen part de la trilogia que s'acaba amb El vapor, en la mateixa línia que els altres, on el sabó és l'e­lement generador d'imatges. Pep Bou actua acompanyat dels actors Marta Carrasco i Jaume Ventura.

/RA

Francesc Todó exposa pintura intimista a Canals-Galeria d'Art H Sant Cugat.— La mostra es compon de trenta pintures de petit format que permeten observar els treballs pictòrics més recents de Todó i dels quals atreu la personal i peculiar sensibilitat de les re­presentacions. Els objectes més quotidians, motius destacats dels quadres, són representats amb de­licats cromatismes, tot creant am­bients molt personals, que l'han fet mereixedor del gran renom a nivell internacional que té l'ar­tista.

La mostra, titulada «La pintura intimista de Francesc Todó», po­drà ser visitada del 2 al 27 de novembre, coincidint amb l'ani­versari de l'artista, el 21 de no­vembre. L'artista ja ha exposat en moltes galeries de tot el món i la seva obra avui és àmpliament apreciada i reconeguda. Todó és, per damunt de tot, l'autor que sap de què i com ens vol parlar i per això la seva obra té un lloc destacat en el món plàstic./E.A

ALEXANDRE MATAS fins al 8 de novembre

SOCIS FONS D'ART

Sali RusfÏÏol Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Santiago Rusiüol, 52 - Sant Cugat del Vallès Tel. 675 47 51

PATRIMONI

L'Ajuntament controla les obres del centre, però confirma la desaparició d'una llosa

No es tracta de l'ara de la parròquia, sinó d'una llosa sepulcral

VOLEM SER MOLT A PROP DE VOSTÈ

En el nostre esforç per millorar dia a dia el servei als nostres assegurats, tenim noves

oficines dyAssistència Sanitària Col·legial a Sant Cugat.

A partir d'ara, som ben a la vora.

On vostè ens necessita.

Assistència Sanitària Col·legial Jaume Sàbat, 10

(davant del Pavelló Municipal d'Esports) Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 49 88 - 589 50 48

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 19

I CINEMA I

El 21 d'octubre de 1984 va morir a París el cineasta francès François Truffaut, l'home que estimava la vida, el cinema, els llibres i les dones. Truffaut, que va convertir-se en un crític polèmic en els Cahiers de cinema dels anys cinquanta, va dirigir el seu primer llarg metratge, Les 400 coups, a final de la dècada. Amb aquest film començava el cicle Antoine Doinel.

£1 cinema és com la vida, però la millora François Truffaut, el director de «Jules et Jim», va morir ara fa deu anys

IMMA MERINO • Hi ha un text de François Truf­faut en què aquest explica per què és el més feliç dels homes. Ho explica, és clar, en relació amb la seva activitat com a cineasta, en la seva possibilitat de reflectir la vida i a la vegada capgirar-la. Al capdavall, què és un film sinó la possibilitat de millorar la vida, de corregir-la. Hi afegeix: «És per­llongar els jocs de la infància, construir un objecte que és una joguina inèdita i a la vegada el recipient on dispositar, com si es tractés d'un ram de flors, les idees a les quals un és sensible actual­ment o de manera permanent. El nostre millor film potser és aquell en què arribem a esprémer, de manera voluntària o no, les nos­tres idees sobre la vida i a la vegada sobre el cinema.»

En Truffaut, certament, la vida no està renyida amb el cinema: «Qui estima la vida, estima el ci­nema.» Però també podria sos­pitar-se que, en vista de les li­mitacions de la vida, el cinema pot revelar-se com una forma de salvació, una possibilitat de fu­gida, una manera d'alleugerir la solitud i de curar la ferida oberta per la brevetat de la felicitat —un tema que travessa les seves pel·lí­cules, com ara aquestes dues me­ravelles interrelacionades que són Jules et Jim i Les deia anglaises et le continent—. El cinema, de fet, és com la vida, però millorada.

En tot cas, s'ha recordat sovint que l'amor incondicional pel ci­nema de François Truffaut deu tenir les seves arrels en una in­fància desgraciada i una adoles­cència difícil —plena d'escapades del col·legi i d'assistències clan­destines a les sales de cinema—, que l'abocaven a una marginalitat de la qual va salvar-lo la seva relació amb el gran crític francès André Bazin —que, juntament amb la seva esposa, va acollir-lo i va convertir-se en més que un pare espiritual per a Truffaut, te­nint present que el futur director de L'histoire d'Adéle H. no va co­

nèixer el seu pare biològic, i va influir decisivament en el seu futur com a crític i cineasta—.

Si no va rebre la protecció ni l'amor en el marc d'una família tradicional —absent la figura del pare, la mare no sembla que es prodigués en afectes cap el fill—, Truffaut va trobar la seva família en el món del cinema, tal com reflecteix La nit americana, que no és només la història d'un ro­datge, sinó la demostració que el cinema —crear-ne, veure'n o parlar-ne— és una manera de viu­re. Si en la seva infància va sentir el menyspreu dels adults, cal re­cordar que els nens tenen la sort de tenir La pell dura —tot i que el títol original d'aquest film és L'argent de poche, els diàlegs hi fan referència—, en què finalment es descobreix que un nen és mal­tractat pels seus familiars. Però també és veritat que a La pell dura s'expressa una certa confian­ça en l'educació —el mestre de la pel·lícula diu que ha escollit aquesta professió perquè, preci­sament, no li agrada com els adults acostumen a tractar els nens i vol contribuir a corregir-ho—, tal com a Le petit sauvage, una pro­posta que tan participa d'una in­fluència rousseauniana —hi ha una bondat natural— com afirma les possibilitats de la cultura amb vista a millorar i eixamplar les condicions de vida humanes.

Aquestes pel·lícules, doncs, de­laten una certa inspiració auto­biogràfica, però, tenint present la seva infància infeliç, potser cap no la té de manera tan explícita com Les 400 coups, el seu primer llarg metratge i amb el qual va triomfar en l'edició del Festival de Canes de l'any 1959, mentre Jean Cocteau somreia satisfet i la nouvelle vague començava a afir­mar-se com una manera d'enten­dre el cinema que recollia una herència —dels clàssics nord-a-mericans als cineastes europeus, Rossellini i Renoir, que havien encetat la modernitat cinemato­gràfica— però obrint-lo a noves

A dalt, François Truffaut i Jeanne Moreau durant el rodatge de Jules et Jim. A baix, durant el rodatge de Baisers volés, una de les pel·lícules del cicle Antoine Doinel. A l'esquerra de la imatge, Jean-Pierre Léaud. A la dreta, Truffaut.

aventures, deixant-lo respirar al carrer per tal de prendre el pols a la vida o descodificar els gèneres.

Amb Les 400 cops i el per­sonatge d'Antoine Doinel —in­terpretat per Jean-Pierre Leaud— començava una de les aventures cinematogràfiques més apassio­

nants de les últimes dècades. Al ritme del creixement de Léaud, Truffaut va seguir Antoine Doinel en diferents etapes de la seva vida i a través de quatre pel·lícules més: l'episodi Antoine et Colette, de L'amour à 20 ans, en què Doi­nel pateix el seu primer amor no

correspost —sembla que Truffaut també va pouar en el seu primer desengany amorós—; Baisers volés —film alegre, de certa ple­nitud amorosa, però que de manera significativa inclou una cançó de Charles Trenet que pregunta què resta dels nostres amors, a més dels petons robats—; Domicilie conjugal, on retrobem An­toine Doinel casat per tal de descobrir l'avorriment del matrimoni —una certa constant en Truffaut és que els amors còmplices enso­peixen, però els passionals duen a la bogeria (L'histoire d'Adèle f / o a la mort (en certa manera, Jules et Jim, i de manera decidida {La femme d'à cóté); i L'amour enfuite, la pel·lícula que tan­ca i a la vegada és una mena de síntesi del cicle Doinel. Per tot això, no és estrany que un matí, després que la nit abans una cadena de

televisió hagués emès un dels úl­tims films de la sèrie, Truffaut entrés en un bar i un cambrer li comentés: «Ahir el vaig veure a la televisió.» Ho va explicar el mateix François Truffaut en el llibre que recull els guions escrits per Antoine Doinel.

La política d'autors, l'amor pels llibres i Henry-Pierre Roché I.M.

H A banda del polèmic article ma­nifest Une certaine tendance du cinema français, en què acusava bona part dels cineastes franceses d'academicistes i els guionistes, com ara Aurenche i Bost, de sim­ples adaptadors, l'activitat de Truffaut com a crític és recordada per la seva reivindicació de de­terminats directors —com ara Al­fred Hitchcock, al qual va fer una entrevista, recollida en un dels llibres de cinema més llegits i apassionants, Howard Hawks i al­tres vitals cineastes nord-ameri-

cans, però també Jean Renoir, el gran mestre estimat, i Rosse­llini, amb el qual va col·laborar en guions que mai no van con­vertir-se en films— lligada a la defensa de l'anomenada política d'autors. No és que Truffaut i la resta dels seus companys dels Cahiers consideressin que un film només depèn del director. El que defensaven, reconeixent el seu deute vital amb el cinema, és que els cineastes poden ser creadors tan importants com Dostoievski, Stendhal i altres mestres de la literatura, i que les seves apor­

tacions a l'humanitat són parelles. Evidentment, exigien un res­

pecte pel cinema i no disminuien gens el valor de la literatura. Això era impossible en els cineastes de la nouvelle vague —Truffaut, Go-dard, Rivette, Rohmer, entre d'al­tres—, que mai no han concebut la imatge contra la literatura i que són grans lectors. En molts films de Godard i Truffaut, hi ha personatges que llegeixen lli­bres. Truffaut estimava tant els llibres que va voler adaptar Fah-renheit 451, de Ray Bradbury, per tal de salvar-los del foc i que els

homes llibres els conservessin a la memòria. I va publicar un llibre amb els guions de La nuit amé-ricaine —cinema dins del cine­ma— i Farhenheit 451 amb el pro­pòsit que s'hi barregessin llibres i films i fessin l'amor.

A més, François Truffaut va dirigir Jules et Jim —qui escriu aquestes ratlles, confessa que és la pel·lícula que més estima—, a la manera d'homenatge al llibre que l'inspira i del qual és autor —als seus setanta anys era la seva primera novel·la i això va entu­siasmar Truffaut— Henry-Pierre

Roché. Aquest també va escriure el text que Truffaut va adaptar amb Les deux anglaises, una de­mostració de com la paraula pot fer-se viva en la imatge i una nova aproximació a la naturalesa feliç i dolorosa de l'amor, que dialoga amb Jules et Jim, un himne a la vida i una declaració d'amor a Jeanne Moureau. Truffaut la va estimar, tal com a Bernardette Lafont, Catherine Deneuve, Fran-çoise Dorleac, Julie Christie, Jac-queline Bisset, Isabelle Adjani i, evidentment, Fanny Ardant, la seva última amant.

20 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 28 d'octubre de 1994

LLETRES I

Les entrevistes insolents de Baltasar Porcel I-GRANS CA I Al ANS-

Autor: Ualtasai l\n\.vl 1 (lilnri.il: l'to.i l'àjjint's: 7^2.

Vl( 1 \ ( , t'ACil·.S JORDÀ

L} an\ 196?. Baltasar Porcel \a anai a veure Josep Pla per primer cop al seu mas de I.lot'riu. I.'objecte de­

ia visita eia encarregar-li una in­troducció per a una guia de viatge de l 'edilorial Planeta. La co­neixença entre els dos personatges va vet fecunda, i mes endavant Porcel faria una llarga entrevista a l'autor d'1:1 quadern gris. que apareixeria el mateix any a la re­vista Serra d'Or. Seria la primera d'una trentena d'entrevistes als personatges clau de la cultura ca­talana d'aleshores, publicades per aquesta revista a final dels anys seixanta i començament dels se­tanta. i recollides al 1972 en el llibre Grans catalans d'ara. Simul­tàniament. a la revista Destino, Porcel hi publicava una altra sèrie d 'enticvi\ |cs . mes breus, sota el títol de I.os encttenlro\\ que apa­reixerien al 1969 en dos llibres. l ' na selecció d'aquestes dues sè­ries. amb un total de setanta en­trevistes. forma el sisè volum de­ies Obres C ompleies de Porcel.

L 'escriptor d 'Andratx es va plantejar visitar els catalans que havien donat forma al patrimoni cultural, i ho va fer en primer lloc per omplir les seves pròpies llacunes: «Si treballo per servir el país';' No... declarava al 1992 en una entrevista. Porcel parteix amb la desconfiança de l'apòstol sant Tomàs i actua amb la in­nocència i la passió de (iulliver: vol conèixer amb els seus propis ulls els prohoms de la seva cultura com si fos el primer a tenir-ne notícia. Però. tot i que Porcel as­pira sobretot a procurar-se un ba­gatge cultural, a mesura que les entrevistes són publicades es per­fila un cert impacte social: molts catalans recuperen, retroben o descobreixen una part de la his­tòria i la cultura del país, que havia quedat oculta darrere l'exili, els records inamovibles i l'anul·la­ció f r anqu i s t a : «Vaig cobr i r ,

doncs, per pur accident, un buit en la informació del país.» Porcel real i t /a les entrevistes, d'altra banda, en una de les seves etapes de curiositat voraç i febre creativa: filologia, filosofia, història, art. medicina, periodisme, edició, eco­nomia, justícia... Pocs àmbits es­capen a la seva atenció (en aques­tes línies ens centrarem en la li­teratura) . L'I resultat és un fris històiic. una ullada multifocal al passat recent, de lectura tant o nies recomanable en els nostres dies —similarment amnèsics, tot i que per altres motius—.

L'escriptor Augusto Monterro-so ha escrit que l'entrevista es l'únic gènere literari que ha pro­duït aquest segle. Les Obres Com­pletes de Porcel recullen unes 200 entrevistes que avui dia ens sem­blen singulars per dos motius: el rigor amb que estan preparades. desenvolupades i estructurades, i el paper actiu que hi pren l'en-trevistador, que encara ara deu escandalitzar els profetes de l'ob­jectivitat pciiodistiea. Ens hem acostumat a llegir entrevistes de tràmit, epidèrmiques, brevíssimes. preparades amb quatre retalls de diari fullejats a última hora; al seu costat, els retrats mort'opsi-cològics. els paisatges antropo­mòrfics. els contrapunts, les hi­pòtesis. les impressions porcella­nes s'acosten al que solem ano­menar literatura. Després de llegir unes quantes entrevistes de Grans eataians és difícil no pensar que la presumpta objectivitat és sovint el refugi de l'absència d'idees. L'entrevistador que mira de reüll el paper on té apuntada la pròxi­ma pregunta, i que mentrestant no escolta la resposta de l'en­trevistat, es troba a les antípodes de l'entrevista-conversa, l 'entre-vista-intercanvi, l'entrevista que es construeix a ella mateixa a mesura que avança i que pot menar a territoris desconeguts pels dos participants. Però, naturalment. no tothom té el temps, la tècnica i Yego de Porcel.

Les observacions de l'entrevis­tador ens fan avinents angles poc convencionals del personatge, que complementen els aspectes més

Baltasar Porcel ha dedicat a Ics entrevistes el volum número sis de les seves obres completes. Foia: MANfL L1.AIX).

intel·lectuals i tenen la virtut de facilitar-nos una informació sig­nificativa: la configuració de la casa de Francesc de B. Moll o de Joan Triadú, les limitacions econòmiques de Joan Fuster, l'en­torn humà de Pau Casals i de Josep Carner, l 'habitació on jeia Caterina Albert, l'avaria del cotxe de Joaquim Molas, els plats pre­ferits de Salvador Espriu... L'es­pontaneïtat i la complicitat obren vies insospitades, com en el cas de Gabriel Ferrater , o encara més en el de Llorenç Villalonga: «Ja

sap que jo el tenc per un, diríem reaccionari...», dispara l'entrevis­tador. «Oh, aLxò és qüestió de geometria...», s'esquitlla l 'entre­vistat. Porcel ja s'havia destapat en una altra entrevista: «Jo, se­nyor Rubió i Balaguer, em torno adepte de Marcuse, com aquell qui diu.»

Algunes qüestions recorren el llibre. Porcel es pregunta si l'o­pressió d'un poble pot tenir l'e­fecte de fer despuntar les seves individualitats, ja que troba des­proporcionadament elevat el per­

centatge de catalans de vàlua. Re­presenta una lliçó d 'humili tat col·lectiva recordar les condicions en què vivien/viuen els intel·lec­tuals catalans de primera fila: re­cordem que Gabriel Ferrater tra­duïa a raó de vuit minuts la pàgina. Blai Bonet rebla el clau en un moment de lucidesa metàl·lica: «Si puc ésser un escriptor pro­fessional és perquè procuro tenir cada dia menys necessitats.» Con­trastem-hi l'opinió de Josep Pla: «Sagarra volgué fer la vida del ric i es defensà amb l 'oportunis­me.» Potser en el fons Bonet i Pla estan dient el mateix...

Baltasar Porcel demana sovint l'opinió de l'entrevistat sobre la utilització del castellà per part d'autors del país: el debat sens fi. Com en tantes altres qüestions. l'interès de la pregunta respon. en un primer moment , als inte­ressos personals de l'entrevista­dor. Si ordenem les respostes a aquesta pregunta en una gradació. els pols oposats són Jordi Rubió i Manuel de Pedrolo. Segons el primer, «e! qui escriu amb esperit català, des d'una posició catalana. recolzat en la societat i la cultura catalanes, aquest fa literatura i cultura catalanes tant si escriu en català com en castellà». La con-tundència de Pedrolo és similar: «No és el mateix ocupar-se d'una cultura, i fins i tot defensar-la. que formar-ne part.» En l'entre­vista a aquest darrer autor, Porcel incorpora un dels seus paràgrafs més subjectius, que comença amb les paraules: «El que diu Manuel de Pedrolo seria notablement cert si...» i acaba una trentena de línies més avall, coincidint amb el punt final de l'entrevista.

Potser el més interessant de Grans catalans és el diàleg in­conscient que s'estableix entre els diferents entrevistats, units per l 'omnipresent entrevistador. So­bretot tenint en compte que a l'hora de plasmar les respostes. aquest ignora olímpicament l'off' the record, tot incloent en nom­broses ocasions frases de l'estil «No ho digui això». Porcel, en la seva insolència, ho diu, i el lector sempre hi surt guanyant.

NOVETATS

«Ferran Soldevila. Textos d'història i política» Editorial. Generalitat de Catalunya. Col·lecció Catalans Il·lustres. Gènere: Assaig Pàgines: 2.17.

• L'historiador Enric Pujol (Fi­gueres, 1960) és el màxim res­ponsable de la publicació d'aquest llibre, editat per la Generalitat de Catalunya dins els actes com­m e m o r a t i u s del cen tenar i del naixement de Ferran Soldevila. Pujol, que està realitzant la tesi doctoral Ferran Soldevila i els fo­naments de la historiografia con­temporània. ha recollit en el llibre, després d'una àmplia recerca i selecció, un total de vint-i-tres tex­tos de Soldevila, que l 'historiador va publicar entre els anys 1924 i 1967 a la Revista de Catalunya, al diari La Publicitat i a Serra d'Or, bàsicament. Per a Enric Pu­jol, el fet que els escrits recuperats ara fossin justament realitzats per a la premsa del moment i no per a publicacions erudites els con­fereix una major amenitat. L'his­toriador figuerenc també és res­ponsable d'una exhaustiva crono­logia biobibliogràfica que apareix a les darreres planes del llibre, just després d'un petit recull de fotografies de Ferran Soldevila que el mostren en diferents mo­ments de la seva vida.

Viatge en Transmiserià Carles Sentís Crimka viscuda rle lu prirmra £rsn

«Viatge en Transmiserià» Autor: Carles Sentís. Editorial: La Magrana Gènere: Articles periodístics.

• Quan tenia 22 anys. el perio­dista Carles Sentís va anar fins a Lorca (Múrcia), des d'on va tornar a Barcelona dalt d'un dels nombrosos autobusos —coneguts com transmtserians— que llavors portaven els emigrants cap a Ca­talunya de manera il·legal. Sentis va explicar la misèria que es vivia a Múrcia i Almeria, com funcio­nava la cadena per portar els im­migrants fins a Catalunya i com continuaven malvivint un cop hi arribaven. Els articles, publicats a la revista Mirador, van despertar un enorme interès a l'època, tot

i que també van rebre crítiques d'alguns sectors més radicals del moviment obrer. Josep Maria Ca-sassús els considera, en l'epíleg, com els reportatges que van en­cetar «la moderna tradició cata­lana del periodisme de recerca».

«Mi senor feudal» Autor: Tchmina Durrani. Editorial: Muehnik Editores. Gènere: Autobiografia. Traducció: J.A. Gonzàlc Cófrcces. Pàgines: 426.

I Tehmina Durrani va estar ca­sada durant catorze anys amb Mustafà Jar, un dels polítics més cèlebres del Pakistan. Davant de l'opinió pública formaven una pa­rella admirable: ella donava su­port fidelment al seu marit en la seva lluita política i era, en aquest sentit, l 'emblema de la dona musulmana moderna. Però en privat Tehmina va patir tota mena de maltractaments psicolò­gics i físics per part dels seu marit. Farta d'aquesta situació. Tehmina va decidir conquerir la seva lli­bertat i trencar, amb Mi senor feudal, el silenci tradicional de la dona musulmana. L'autora no es limita a rememorar el seu intern domèstic, sinó que també denun­cia la corrupció política i la sub­missió del poble pakistanès. Però sobretot reclama més llibertat per a la dona musulmana.

J. J. Armas Marcelo Madrid, Distrito Federal

MlftHl S, •

«Madrid, Distrito Federal» Autor: J.J. Armas Marcelo. Editorial: Seix Barra). Gènere: Novel·la. Pàgines: 275.

B Al mig d'una ciutat utòpica, es mouen personatges tan atípics com Leo Mistral: un home frustrat per haver intentat —sense cap for­tuna— rodar una pel·lícula amb Steve McQueen i aconseguir que Paul Bovvles li deixés fer una adap­tació fílmica d'El cel protector. Mentrestant, el narrador de la his­toria, l'únic personatge que no revela la seva identitat, aconse­gueix l'amor d'una dona mitjan­çant el dubtós mètode d'imitar l'estil pictòric de Jackson Pollocí.

<E1 monstre» Autor: Stephen Cranc. Editorial: Límits. Pàgines: 102. Gènere: Novel·la. Traducció: Montserrat Vancells.

I L'editorial andorrana Límits. nascuda el mes d'abril passat, treu al carrer amb El monstre el seu tercer volum, després de Tcmguy, de Michel del Castillo, i d'El darrer estiu, de Ricard Huch. El monstre, que explica la història d'un jove criat negre que queda comple­tament desfigurat en un incendi després de salvar la vida al seu senyor, és una de les obres escrites p e r l ' a v e n t u r e r i p e r i o d i s t a nord-americà Stephen Crane, fa­mós per la novel·la La insígnia vermella del valor (The red badge of courage), que John Huston va portar al cinema. Crane va co­mençar a treballar de periodista de molt jove a Nova York. El 1924 ja havia publicat la seva pri­mera novel·la i després va de­dicar-se a viatjar, fent de corres­ponsal de premsa. Entre d'altres llocs, va ser a Mèxic i a Grècia. on va cobrir la guerra greco-turca. Més endavant, va intentar entrar a Cuba d'amagat. Posteriorment, va viatjar a Anglaterra. Malalt de tuberculosi, va morir en un sa­natori de la Selva Negra, poc abans de complir els 29 anys.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 21

I MUSICA I

Run reivindica el rock adult americà a «Cuando

la guitarra Hora» AZ ha publicat el primer disc del trio

XAVIER CASTILLÓN

• Albert Feedback, veu, guitarra i compositor; Jaume Catà, bateria, i Óscar Laserna, baix, són els components de Run, un trio sorgit entre Barcelona i el Maresme però que té els seus referents a l'altra banda de l'Atlàntic: el rock americà de bandes com ara Journey, Survivor, Foreigner o Blackfoot. Ara Run acaba de treure al mercat el seu primer àlbum, Cuando la guitarra Hora I When the guitar cries, en què es comproven les seves ambicions internacionals.

«Fa dos anys que funcionem com a Run. Després de molts anys —en fa gairebé deu que estem ficats en la música— vagant per molts de grups en què no vèiem cap mena de seriositat, vam de­cidir enfocar les nostres vides no­més en aquest projecte. No tenim res a perdre, ni res més a fer. Som joves i tenim la força i les ganes», afirmen els membres de Run, provinents de grups com ara 9mm Parabellum, Juanito Piquete y Los Mataesquiroles, Tòtem, Da-tura, Calibre 69 o Los Berbere-chos Blues Band. I sí, són joves: tots tres tenen entre 21 i 27 anys.

I per què un trio? «Som tres perquè hi ha molt poca gent su­ficientment boja per embarcar-se en un projecte com aquest, ja que perds molt de contacte amb la vida quotidiana i en treus molt pocs diners, que a més tornes a invertir en equip. Es podria dir que tot just ara estem anant cap a la professionalització: cada dia assagem de les 10 del matí a les 2 del migdia. A més, com a trio, t'entens molt més ràpid i desen­volupes més la teva tècnica ins­trumental. Has de tenir molta qua­litat, perquè, a sobre de l'escenari, et trobes sol davant del perill».

Tendència AOR

Quan parlem de les seves re­ferències musicals, queda bastant clara quina és la seva orientació: «Les nostres influències són grups com Journey, Survivor, Foreigner, Blackfoot, Jimi Hendrix... És cert que ens agrada molt el que s'a­nomena adult oriented rock

(AOR), però tampoc no volem que se'ns catalogui. De fet, ens obrim molt a tot, perquè també ens agrada Nirvana, Pearl Jam, Santana o el jazz fusió. I tampoc no ens limitem a les bandes ame­ricanes, ja que també escoltem altra gent, com AC/DC, els Sex Pistols o Rory Gallagher. Sobretot és una qüestió de cultura musical: és terrible comdemnar-se a un sol estil de música».

En to t cas , la t endènc i a pro-EUA de Run queda bastant clara en els dotze temes que conté Cuando la guitarra üora I When the guitar cries: Power in the sky, Deseo, Rodando libre, Rizo, Heli, Eye of the tiger, Piel de lobo, La mujer en la ventaria, La naranja, Dia tros dia, El viaje i Loco.

Run —que va compartir esce­nari amb Siniestro Total a l'última edició de la festa d'Avant— apro­fita qualsevol ocasió per mostrar en directe les seves virtuts, de manera que la seva agenda de concerts acostuma a estar bastant plena. «Toquem sobretot a Bar­celona —on pràcticament hem passat per tots els locals possi­bles— i el Maresme, però també hem fet actuacions a Girona, Salt, Lloret de Mar, Platja d'Aro... Ara presentarem el disc el dia 24 de novembre a Madrid, el 25 a la sala Zeleste, de Barcelona, i el 26 a Saragossa», diuen. En aques­tes dues ultimes actuacions, Run estarà acompanyat de Tako, una banda saragossana de hard rock amb la qual comparteix discogrà­fica i que recentment ha tret al mercat el seu últim disc.

Els components de Run, de promoció, amb els instruments a sobre. Foto: LLUÍS ROMERO.

«Ens agrada que tot tingui sentit» x.c.

I Cuando la guitarra Hora i When the guitar cries, editat ara fa unes setmanes per la companyia bar­celonina AZ Records, va ser en­registrat el mes d'agost del 1993 als estudis madrilenys Payton, sota la producció de Braulio Paz Si­món. «Si el disc ha trigat tant a editar-se és perquè volíem una portada molt ben feta. La portada, de fet, és doble: té moviment, en relació amb el nom del grup (run: córrer)», diuen els seus com­ponents. En una de les dues por­tades apareix una fotografia en blanc i negre dels tres components del grup, nus, en una actitud més aviat primitiva: representa, d'al­guna manera, els orígens del grup. L'altra portada, d'un cromatisme gairebé psiquedèlic, mostra el mo­

ment actual de Run, la seva evo­lució. «Ens agrada que tot tingui sentit, perquè, quan fas alguna cosa, te l'has de creure absolu­tament», afirmen.

Expansió internacional

De fet, en la portada en blanc i negre apareix el títol del disc en castellà, mentre que en l'altra queda traduït a l'anglès. A més, tres dels dotze temes que formen el disc —entre ells, una versió d'Eye ofthe tiger, de Survivor, molt respectuosa amb l'original— són interpretats en anglès. És una op­ció clarament intencionada, tal com ells mateixos expliquen a con­tinuació: «La nostra voluntat és obrir-nos a tot el món i, en aquest sentit, l'anglès és imprescindible. Tenim claríssim que volem sortir

fora d'aquí i per això no parem de treballar. Però primer inten­tarem triomfar aquí, perquè no pots començar de zero. De fet, l'agost passat ja vam tocar una vegada a Suïssa i vam fer contactes per portar a terme una possible gira per aquell país més endavant. Tornant al tema de l'anglès, hem pogut comprovar que a la gent li agrada més quan cantem en anglès, perquè el resultat és equi-parable al d'una banda interna­cional.»

EI que és clar és que estan molt satisfets de la seva opera prima: «El disc reflecteix bastant fidelment la canya del directe, tot i que evidentment els concerts te­nen més feeling, ja que transmets d'una manera més immediata aquesta força.»

DISCOS

«El Fossar de les Moreres» TRO Editora: Urantia Records. Formats: CD i K7. Gènere: Pop-rock.

• Francesc Rubino, que era el cantant del desaparegut grup llo-retenc 972, prova sort ara amb Tro, un conjunt que pretén fer el que en diu música arrelista, en referència a la seva voluntat de tenir molt en compte les arrels musicals catalanes. En el primer disc de Tro, però, l'evocació a la tradició cultural autòctona no­més es nota en les versions cu­rioses que inclou de La Maria de les Trenes, L'emigrant i El ban­doler, i en les evocacions d'El Fos­sar de les Moreres, de Frederic Soler Pitarra, i el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. / x.p.

8-***c U*r*rr»r

l*U*WL M««^ faMCVft

«Barne Kanta Gurutzeko Joan Donea Orixe» IMANOL-KARLOS GIMÉNEZ Editora: Larrazabal-Arpafolk. Format: CD. Gènere: Cançó d'autor.

• Imanol interpreta en aquest disc el Càntic espiritual de sant Joan de la Creu en basc, segons la traducció que en va fer Orixe. Ja la mateixa portada, obra de l'escultor Eduardo Chiilida, dóna idea de la sobrietat que carac­teritza aquest compacte. Els arranjaments del pianista Karlos Giménez —que, de fet, és coautor del disc i forma un interessant tàndem amb el cantautor de Sant Sebastià— resulten eficaços i con­tribueixen a subratllar la dicció d'ImanoUxp.

«Funky Mix» DIVERSOS Editora: Blanco y Negro. Formats: Doble CD, LP i K7. Gènere: Funky.

M Una gran selecció de clàssics del funky i la disco-music dels se­tanta i principi dels vuitanta, plan­tejada sota la sempre discutible fórmula del mix. Però ni tan sols Quique Tejada pot desvirtuar la t remenda presència d 'Ear th , Wind & Fire, Barry White, Kool & The Gang, Glòria Gaynor, Sha-lamar, Centra Line, The Whispers o Sugar Hill Gang, per citar només els noms més coneguts. En la ver­sió CD, el temible Fernandisco protagonitza un concurs que no­més hauran de patir els usuaris de CD-ROM. A part d'això, bas­tant recomanable. / x e .

«No prima dona» DIVERSOS Editora: Polydor. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

I Si hi ha un personatge que jus­tifiqui un d'aquests discos d'ho­menatge que ens estan envaint de fa temps, aquest és Van Mo-rrison. I ha estat dels últims a merèixer-lo: fins i tot Kiss o els Carpenters li han passat al davant. Sinead O'Connor, Elvis Costello, Marianne Faithfull, Lisa Stans-field o Hot House Flowers són alguns dels músics que han tingut el bon gust de retre tribut al gran músic irlandès. Els resultats varien molt d'un participant a l'altre: la còpia, l'adaptació respectuosa i la pífia més fora de to hi conviuen en perfecta harmonia. / x e .

«Greetings from the gutter» DAVE STEWART Editora: GASA. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

• El primer treball en solitari de Dave Stewart —ex-Tour is t , ex-EurythmJc— és una megapro-ducció que podria passar qualsevol control de qualitat. Stewart s'ha envoltat d'una colla d'il·lustres amics —Lou Reed, Mick Jagger, CarJy Simón, Laurie Anderson, Nona Hendrix o Lady Miss Kier, la veu de Dee-Lite, entre altres— per facturar onze cançons plenes de detalls, de matisos que en cap cas no passen desapercebuts. Can­çons com Heart ofstone —primer senzill—, You taík aloto Chelsea lovers demostren un alt grau de maduresa compositiva./x.e.

VICOMÇA

TORRES - TERRENYS - PISOS - LOCALS

Compres-vendes-lloguers Administració de finques Assegurances Assessorament urbanístic i immobiliari Taxació de béns immobles

l 'I. ( ,m ( adena, J Valldoreix li·l. i."4 78 SO - (,"4 ' i | -.'

lax S84 Oi "i i OHI'HI SANT CUGAT DEL VALLÉS

íBan olona

riRREGLQS fKIROIia Sastre - Modista - Pelleter

Arranjaments de tot tipus de roba

ANT - PELL - NAPA hem roba a mida

Arquímedes, I 1 ' " Tel. 780 <>4 Hfi OS 124 TERRASSA

tnric dranados, 1 r> ;loc al 5) Tel. ">H9 7J7 | 4

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Gèneres de punt Confecció

allcloreix, 16

50% dte. en peces de roba infantil

BLOCK

c' Rosselló. i~ I el -lax W» ï i 48 entrada pel i / Vm: Antoni, 74

08 l l»0 SANT CUGAT

K"M SERVdOS Íf EMPRESA DE SERVEIS IMMOBILIARIS

OFICINES A: Rbla. M. j . Verdaguer

xamfrà c/ Muntanya, 2 Tel. 589 20 84 Fax 589 06 91

08190 VALLDOREIX

FENT CAMÍ

SORTIDA

[SIMILAR TOBELLA

Santiago Riisihol, 40 - 08l<(0 SANT CUGAT DEL VALLÈS tel (>74 0(< S7 (,74 7'i l)<)

36a Marxa infanti

DESCANS DINAR

**!f5*í

* * * A C l * *

a n i v,

club ^ S a n t

T t ' U , 4 14 K2

SANT CL GAT DEL VALLÈS

Rius i Ta Telèfon 67

Fax 675 08190 SANT CUG^

Més de 15 anys de professionalitat fan d'en Francesc Roca tot un especialista a l'hora de valorar, aconsellar i encertar en el seu ideal.

Només un BON DESCANS fa possible una bona salut. Només una excel·lent salut fa possible una bona i llarga vida.

Francesc Roca.

A BON DESCANS, ENS PREOCUPEM PER LA SEVA SALUT Martorell, 28

'-£&••. , . . tel./fax 589 12 76 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Senti de Collseroki w

1 2-r«^

1 w&^ M^ÍL·

^ W l PYI [fl

UF***"5

t*

SORTIDA DINAR

CONTROL ESMORZAR

%

tf

* o r /

ta nyenc u s a t

i<k v^m-'CZL i

^BjH^H^^^^^^^

2

1 ¥^<S$: ÍSSKÏÏ • >:

Fotos: Maria Espinosa Club Muntanyenc

ARRIBADA

GRES

• CERÀMIQUES

• BANYS

• REFORMES

Masia Can 'Busquets

08190 La Jaresta

TeCèfan 675 00 60 - ftvt589 17 SS fïorari: 'DiChms-cíwendrts. IS JO • 19k.

THssaètes: 10 - lik.

SANÍ CUGïï ESPORTS

<ò° rijcP ; * •

Últims dies

COMPRA AVUI I PAGA DEMÀ i'gaudeix dels avantatges

que t'oferim amb el nostre 'io_. sistema de pagaments a ter^v:

Plaça Quatre Cantons, s/n Tel. 674 30 81

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

E L A B O R A C I Ó P R Ò P I A I A R T É S A N A L

FELIU GRIFUL • xarcuteria - cansaladeria

• formatgeria

Plaça Pere San, 11 - Tel. 675 56 63 Mercat Pere San - Tel. 675 52 67

AERÒBIC INFANTIL

DIMARTS I DIJOUS

17.00 a l 8.00 NIVELL I 18.00 A l 9.00 NIVELL II

NATACIÓ

CURSETS PER A

ADULTS

CONSULTEU HORARIS

SQUASH

% % %

Club Sant Cugat

c/ Sant Jordi, 33-35 Tel. 674 98 62

Oosefruds

Servei gratuït a domicili

També Minasol i

Valldoreix

Paneres i centres de

fruita per encàrrec.

Mercat municipal Pere San, 123

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CLASSIFICATS • AUTO ESCOLA CA • B L O C K SAS Ma-ft r-1 -./ , ; , TT 674 14 97 TT ï&9 53 48

H • DECMO DECCRACIO | • PRESENZA Mart F i cesr: Uora:ias -- ! 20

. t r 674 38 92 TT 589 46 51

* * • • *

• A N I M A L S PFiRRH'JUS

RtA i

TT 589 13 29

• L A F A U N A H.tr- l l i :» •

Cii'tl*1 ' IS i . ' TT 6 7 4 13 Ob

n^ «•>:

• V E T . S A N T C U G A T

V r y u l e s *'"" TT 675 D5 12

• C O P I I M A T G E R a m b l a

del Cel ter , 95

TT 589 23 66

• C O P Y - G R A F I C C a n

Matas e TT 675 3 6 53

RH 32000'

• A U T O R E C A M B I O S

V A L L È S • • • i - ld l rv . i

• N i S S A N R O M A N M,ir

TT 6 . ^ 4 3 79

• R E N A U L T - A C E R S A

i : ' ihí í ?6 49

• V I L A R A S A U C I T R O E N

>• " r , j i ' '

TT 6 7 4 13 2 )

• «RUBIO Villa, 1 local 5 TT 674 62 99

wm» • BOKATAS Plana Hospi­tal 35-37 TT 589 19 72

M l í M I N Ï

I X I ! > R ï

EXPOSICIÓ IVESDA:

VALLDOREIX, 5J

TALLER: ORIENT, 68

TEL. b7S 29 02

F A U " 2 8 61

Sant Cugat del Valies

• BELLES ARTS CABA-NAS Sarliago Rusinol 54 TT 674 06 49

• CUGART r; laro- i l ,!e d Bcr-ba "4 TT 674 43 90

• GRUP VI BELLES ARTS Merlstvrat 31 TT 675 20 01

• CICLES CARDONA Vallijoret* 41 TT 674 15 09

• VINS NOE SA Banana Sa Sever 4 tr 589 19 83

CENTRE AUTORITZAT

j3 MÈTODE 1 OffiNEU b SEGARRA

"O 'ú Cano%asdel

Sic Ca*. 14 » 2 TA «5IIN

• CLARAMUNT INST. YOGA Rera. 15 oa.xos t r 674 21 03 fi* 15800C-

• ESPORTS TERRANEU C/ Sani Antam 15 08190 San! Cugat « 674 62 02 a* lDOOó

• GIMNÀS OLIMPO Av Alfons Sala. 29 B « 6 7 5 37 07

• SQUASH SANT CU­GAT Sart Jcrci :•:! 35 •tr 674 98 62

i • HlDROFLüR B.i r.,- . • . . . i . .

! TT 6 7 4 7?, 98

• H ÍP ICA SE V F R I N

ffb'4 n - I

I R D I N A Ï Ü E T

• V 4 1 i F s ' t - ;

I S A F'.-. .

TT 589 J ' '"•''•

1 • J O G U I N E S M A R G A

V - i 4U

TT 6 7 4 15 32

• D G D A S S E G U R A N

C E S ha r- I

95

TT 6 7 5 42 03

W .V0C'

• J . G . A S S O C I A T S Pi

Ba*ce iona 9 3a xas

t r 675 3 0 12

• M A P F R E Pg Tor -eb lan -

ca

TT 589 19 95 -e- l i í O V

• NOGUERA FRANCINO Francesc Moragas. I 3 ••n'l * a TT 675 26 04

• PAPIOL-VENOA I NE­TEJA Cànovas oel Casti­llo, 4 TT 674 65 00

I n s t a l · l a c i o n s

R e p a r a c i o n s

fí OUEFIAL

CALEFACCIÓ AIGUA ELECTRICITAT REGS AUTOMÀTICS PERA JARDINS

Av, Castellot, 73

Tel. 5B9 6 1 2 5

Tel. mob. 908 94 44 97

CASAJUANA

'. • M I R I VS

s \ N l ' J O K I H

Scntiagc Rusiïol 37

i Tel 589 22 32

j Carrer Major, 6

í' 'el. 674 16 00

Sant Cugcrl del Volies

: : r, (•;; . - I P C I "

S A L D O N

* t "~1

E s p e c i a l i s t e s e n l e n t s

d ' a l t a d e f i n i c i ó

Frarcesc Moragas, 4

Tel 675 37 54

38190 Sant Cugat

• M E N J A R S P R E P A

FIATS T A S T A M

• ^ 5S9 29 ?9 ' ^69 3b 35

• S U P F R W E R C A T V

L A R O

T? 589 35 82

• L I Ü N V ' I M O T 1 1 S SL

: r t;75 ' £ 0 f

• I f t . I F R F S M E \ A .

Tr ò 7 4 53 01

• T A L L E R S M E C A N k b

• J O I E R I A T O U S Rb a

Rb.i-.--:'J:i1a. 24 Z TT675 52 52

• S A N B E R - 5 A i . , . . f r O ."i

TT 6 7 4 45 71

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M

TT 5 4 11 4

• A D M I N I S T R A C I Ó

I N Ú M 1 v . I I I - . - I . I ,' A

TT 589 4 T 42

• S O L S O N A R o s s e l c 2

TT 589 32 89

~p 45.x-: 1

• C A M P M A N V v a l o e i

16

TT 674 14 82

,. • T È N U E , M O D A I N T I M A

" v : . , i t ü l j · i , a ' 6

TT 6 7 4 57 4 9

• C A S T E L L V Í H O N D A

R s 3 p l ' 5

t r 589 32 11

SANT CUGAT

GESTIÓ. S.A.

Servei

d Assessorament

AdminisfraHu

Assegurances

generals

i administració

< de finques

C/ Santiogo tusiml, 32.

fctí75i/n -wMé». F i í » 27 74

• CL DENTAL BANA RES Francasc Moragas. 8, 2r TT 674 18 77

yw* . ' .B ' } | . . ' fB" ' "y " l t j « I* il r>4i«ilM»ill»-§

• SUMINISTROS VALL DOfíEIX Mossèn J a c i ' Veraaguer. 107 TT 674 14 90 Re! Í90K-

• ESTANC MONESTIR Plaça Octav à 3 TI 674 01 74

ELABORACION EN MARMCHES

Y GRANfTOS NATURAIES

Tel. 699 38 981 Fax 588 24 53|

Ctra deTerrcisq 97

-iíM^m^'

• C O N S T R U C C I O N E S

H e t o r f i e s - T 3 r r e s Ne ­

ves

TT 6 7 4 6 3 0 8

• P R O M U S A Av - : : n . '

b lanca 2 8 TT 589 17 32

R«l 3 7[«X'

• A I F A C l ra C - d a n y o l a .

18

TT 6 7 4 43 0 4

• F O T O V Í D E O F . R .

H j r h . i ,:-•! j l · l e r 93

Í TT 6 74 79 68

• A T E L I E R B L A U Av T o

' r eo ianca , 2

TT 589 19 31

Ftef -210001

• M A R C S V A L L È S C /

Va l ies . 23 Sant Cuga t .

TT 6 7 5 4 9 4 3

• C A S A D E L E S C O R T I

I • A N T O N I C A M P O S , N E S •.' • tt • H,II.H;L..-_- 26

Í^OSBGESIOSE

• CASTELLVÍ Serveis i Admts. Rka i Taulet. 4 v «7412 41 w neom

• G.C.I. CONSULTING Sant Bonaventura, 8. Entl.

3a. 9 875 4*06 M.4M01

• MILAR TOBELLA San liago Rusinol. 49 TT 674 06 57

• VILA ELECTROLLAR SA Sanla Maria. 40 TT 589 02 71 W 1MC0O1

• J M I R E T M. i

t l . i n . i i; !-.,•:..

TT 675 53 53

• ENSENYAMENT En. glish connection Escola d'angles Sant Domènec. 7. 1r2a. M T3T00CT

• WAV4N C/Girona. 16 s 674 OS 93 Riusilaulel

w iaw • WAY-IN IOIOMES Cl Girona, 16. C/ Riusitauleu. oral. la. •B 874 06 93/ 674 «2 15 FM 'WJ3

Mercat Pere San Parada 123

5 SERVEI GRATU'iï \ A DOMICILI

Tel. 5S9 44SI

IhiWI • GERD - SANTIVERI

Plaça Pere San, 9

V 674 00 00 3 * 74>X01

Q FALGUERA

- Tapisseria

- Decoració

c/ Villa, 1

Local 2 Tt-l 67Í 24 01

081W Sant Cugat

del Vallés

REF0RMAS INTEGRALES

DE LA VfVIENDA

BANO COCINAS PARQUETS

I MOQUETAS _ CERÀMICA 1

i

ï'ivsupueMus f' -.in coinproiiiiso

Tel. 6 7 4 0 5 0 7

Sr . F e r r a n

• ASSUMPCIÓ Monestir, 33 TT 674 36 51 Rei 'i-f.o'r. ^

• ROSITA Pg Rubí. 110. Valldoreix 1T 674 31 47 Rei US

• FORMAS Elías Rogent, 1B-A t r 675 40 06 Ral 143X01

• COPERSE TT 674 62 39 Rel 40OX1'

• BORRÀS P H [

TT 675 35 00

• PERRUQUERIA CAR-MEN CEBADO C/ Sani Jordi. 33 Sant Cugat TT 675 33 01 Ret '0001

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumena! públic

D-J;Mji;.2í-Lod4A

T;l<t.:??fil'J

9Mï«3l lmpï i l i

Fax 6"5 ?<l ?S

JS:^. \;I:lus.d;]\j..i->

LKIC^'il·l'-.-,.

| • INSTALACIONES ZA MORA Mcsser Cr lc Vp' jau.;'.", 1 3 Valldoreix TT 569 26 38

• MANTSERV, SA Av '/.i-.alunya. 18. TT 674 60 58

HJft eson

Tota una tradició

PI. Octavià 5 fel. 47410 47/589 27 02

Smt Cugat del Vallés

• TATERS Sant Antoni 62 TT 675 55 06 4ri 1330001

I • C DR MURILLO. 11. I r, 3jp|e< 230 rr- ' 70

i e assa. 5 O C T I , 2 i i i s lavaDo, salo mer-1 LII a eu.i pada, ar-

-n.ins pa l rL i rc 3 pa r-

• MAILING VALLÈS. SL Sant Domènec, 10 • bai­xos. U5B9 23 71 MH0001

Wf/ZM woHLomot couRitn

ENVlMEr TS URBANS NACIONALS IINTERNACIONAIS

P a q u e t e r í a

u r g e n t

a t o t

E s p a n y a

675 10 11 900 300 400

• L I N E A D I R E C T A E n n -

q i -e G r a n a d o s , 15 • l oca l

8 TT 5 6 9 0 3 74

| • S O L - N E T P T o r r e -

b la- ica fi? T? 6 7 4 41 49

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T S a n : Ar -.o- , 1

T T 6 7 4 11 82

I n^ • i 1 * ; : '

' • T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sar:>agc P u s n o i

35 T T 6 7 4 11 83

^e- '180001

• T I N T O R E R I A S A N T

j C U G A T R a r r b l a Riba ia l la -

' da 34 t r 675 22 2B

=- i SaC-X''

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Al fons Sa la 21

TT 6 7 4 41 6 7

H 1 :W£

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A F rancesc M o r a g a s

25 TT 6 7 4 08 B1

=w- 4S00C1

H

•zr 6 / 4 3 7 16 , I .

• ÀTIC Pg Torreblanca, 100 m' * 2 terrasses, 25 m- i 5 nr*, 3 fiab., 1 bany, l lavabo amb dulxa. par-qjet, axl. 19.000.000-TT 675 33 55/5«9 26 43 ;•<$* Gesiié lniroíwliana; Pe! ¥.$*. !»soooe

t D R . M U R I L L O , 11 atic-

' ' l .n ï iar ía a ' i i í i r s. ca-

;; ; ! .v« iJ i r j ? j i ' d

l u r - i p i ^ n a

• PROP CREU ROJA, .-•-1 i: ,;> ex ó uns 100 m\

- I: S terrasses. 3 hao.. ;ji.:e-io'. assoiella! molt quilla isense veïns a

S D'e;

1P 000 000 -TT 9 3 | 6 7 4 67 15

.«Saca z* -S10\20006

• RAMBLA DEL CE­LLER, àtic 160 ny, 3 hab, dobles. 2 banys, sala d'es­tar menjador, cuina, total-r r e i l exterior, amb plaça de pàrquing. vistes al Tibi­dabo

35 000.000,-t r 674 78 45 ' 675 50 53 Virar* C*o| FW VC 30001

• SOBRE ÀTIC en venda. Dos dormitoris, ampli men~ jaaor-saló, cuina, cambra de bany, àmplies terras­ses. Molt sol i ben onentat. 15 000.000.-TT 674 72 54 c i r ^ ' nye-ia ^ FG '009000"'

*.f*¥·fí-HS(í.!

• ÀTICS de 12C rr aca t:ats 1 al d qual tal vídeo per calef ÍCCIO cable fa c at-jr portes de roure emenors de PVC, vidres cl malit, cuina i bany com-Diets t r 588 57 08 ilnnoMiara <0wi M IA 4000007

• ÀTICS de 120 nf a Ru­bí Pregunti e) preu, el sor­prendrà. Davant zona en-jardinada i parcs infantils, a zona semiresidenaal, al­ta qualtat en acabats, mott ben situats. Des'Üe 18000 000-

« 5 6 8 57 08 iinrrvmàariaArM Ref.lA4 rjO0OB

• VISQUI en un àtic a Ru­bí oel preu d'un pis a Sant Cugat TT 586 57 08 i ^ T ^ r w A r ü f W >A 4000006

• SANT CUGAT. Zona Cciomer, adossada, de 300 rti', 3 hab. triples, un estudi de 50 mr. saló de 30 m-"1 i menjador oe 17 ny a dos nivells, hab. de ser­vei Terrassa, garatge per a 3 cotxes. Jardí (100 m') i piscina privats 53.000.000.-

TT 674 08 97 •fixas Sar: Cugati fíet. FSC10040005

• SANT CUGAT, zona Gol! , et Vergara, Indivi­dual, catalogada, de 700 nr' de terreny i 200 nV construïts. 6 hab , garatge per un parell de cotxes. 55 000 000 - TT 874 08 97 (Fncas Sarrt Cugat] M FSClOMCOI

• CASA ADOSSADA 240 m:, a prop estació, 2 pà/-quings. tol en pedecte es­tat. 43.000 000- TT 675 43 24 Frïs-iej =íxa =*' -« vooeocu

• RUBÍ CJ Bages 112 m-, piarta baixa 1 hab , men-lador, c u n a re'orrnada. bany rou pati, 1 ' pis. 3 hab bany nou. balcó. Ga­ratge (1 cotxe), parquet i calefacció 22 000 0 0 0 - T T 6 9 9 6 5 4 8 Jlioisa; Be* i 0C1OOO6

• RUBÍ Zona Els A -hab menjador r a cambra de bany i at golfes garatge 2 • Terreny 20.000 000 TT 699 65 48 t-xaa Re- X

RESIDENCIAL rr 3

• RUBÍ ei Canària, 560 nr, 5 bab menjador-saló amb xemeneia, cuina, 2 cambres de bany, terras­sa. garatge (2 cotxes) I te­rreny.

26 250 0 0 0 - t r 699 65 48 ifxl·sai Rei. (fOÜtí»»

• RUBÍ C Maresme, 120 nv", 4 hab . menjador, cui­na, rebost, 2 banys, goí-fes, pati. garatge ( i cotxe). 22.000.000.-« 6 9 9 65 48 (lrcus»).rWI100100QB

• RUBÍ c/ Teruel. 220 m', 4 hab., rTwnjador·saló, cui­na «offtee-, 2 banys, pati, garatge (2 cotxes), 2 te­rrasses, calefacció 26.250.000.-n 699 65 48 [bcusal FM M 0010007

I P r e a ^ QuO t1

160 00C Pla^m s I TT 675 43 24

i 7 -.!;•>- i l# R y

• OFERIM £ k cals = z ais & Rub apte^

(ots tpus de c< m*=r maao TT 588 57 08 ;i-:noonara *TJÍ D

• ES VEN castayp a temporades 4 torrador" bon estat 100 0 0 0 - t r 674 74 02 M 3180001

• PIS 80 w1. nou a estre nar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcio­nal. 14.500.000-TT 675 43 24 l·FfKmwFtaa. rW.FP1006a'2

• PIS DE 3 dormitor is amb armaris de paret, menjador-saló, cuina sa­fareig. cambra de bany complet. Exterior. Plaça de pàrquing inclosa Junt àrea cultural.

13 650 000 -t r 674 72 54 .FifKasGfron«a, Rtr.-G 130600GÉ.

• PIS DE NOVA CONS­TRUCCIÓ 60 rry\ acabats de 1a qualitat. 2 dormito­ris. 13.500.000-« 6 7 4 1 2 04/'674 11 81 (SWÏÍ, Ret S10000001

• C L.ANO./AS CASTI LLO 2

| ^ lOÇ yy

'• TT 6 7 4 57 16

=«• I M C - Í

i « C D E L A C R E U 2 b a t

b a r y c o m p l e t sa io r -en|a-

Oor, à m p h a c u i n a , t o t a l ­

men t e q u i o a d a , a r c a n s de

oa-e l . ca l e ' acc i o D e s de

1 ^ 0 0 0 3 0 0 - « 6 7 4 41 12

-?' ICOOK

• C.i D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 m . 4 nab , 2 b a n y s ,

saio r r e r j a d e r 35 r-1 r.j •

r a "C i f f i ce>\ 2 a l a c e s . ie

oa'aurç Zar.& c o r j i i a .

na a m b | a r o i p i s c n n L«

tenor 28 5 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 0 4 : 675 43 02

I T * S S I R^ ,1M7XC:"i

tí"

• C,1 F R A N C E S C M O R A

G A S , 4 8 . 0 3 3 r :

T I , 4 Í J O - T I . , nan» l;it..=.t.-i

s a c '%-,Í--I acor . C J r a - f : f i

ge rac io , ca le lacc io , te-ra

sa, pafQLiïng

i 7 500 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 16

Fax 6 7 4 57 5 4

rroçari He! l'O 2000:

VICOMCA

6 7 4 91 SO «SI

' te-eny SOC -n;

TORRES EN VENDA Smt Cugrjr-Vollóoieix, si costat de l estoíio FFCC

tom 100 m?, men|. solo d'estoi 30 r 2 u -

ítaf de foc, onentoció «rstes e*te ;.«ts

Soni Cugot-Vnldotei». Zona Passeig RuD, :orie 1" 0 T.2 . -ette'('

300 m2, men|odor, solo d'es», n j i r « f t (e , 3 i c n ' t i " ; ter;,'

estud, cdefocbó, iMPECABíf.

Sant Cugat-VaUdoreix, ;ora ta Roig, OPORTUNITAT. Tereny 1 t I S

m2, tom 90 m2 (ompliibles!, menjador, so» d'estoi, cuino, 3

hob,, bany, (ofeteció, teler, piscira otnb depuroewe.

Sant Cugat, zona t / Granollers, torre odossado c r to re i ] , H i n i ,

men)ador<i«na 30 m2, solo d'esta; 50 rr2.4 Jan t3-s [\ siMe:,

2 bonys, 1 servei, totefrxció, hob ptaxo, faste-, n i ;nr. orrt

piscina.

Sort IvtfiMkiim, zona taMo Verdaguer -enenv'. 133 TI; ,

torre 230 m2, menjador solo d'estar 40rr2. cuinc-oUícB eouijc:;,

3 domtilons dobles, estudi 35 rn2,1 borvs, servei, cole'ac:» P:-

ote fat. Sant Cugat-irVis kneí, teceny 90C n i , lore 90 rr2. rrer.,odor sa1;

d'estat, amo «M«da , 3 han., bony i tetei.

Sonf Cugot-Zono ef Cotemer, torre odessado 300 rr.2, merijodo· sac

d'estar, ojrüofrite, 5 hab., i l soite',, sola d'esta-. 3 tovs, servei,

estudi amb solohunt, onratis encostts omb menors, goretge 3

cotxes, sofcreiçj, trastei, sistema de tele-seguíetar i cara forta.

Sont Cuaot-Zono c / Oiquidia, raso de disseny, terreny 600 i r2.

torre 300 m2, rrien|rxk>r sola d'estar 50 iti2,5 domtons !1 sjite!,

c u i m i c e , 2 bonys, servei, calefacció, garatge 3 coixes i satoteig

Sont Cugot-VaHdoreix, zona l fscayola, tereny M05m2. -one

295 m2 en una solo ptontj, menjador l i ra2 i salo í'estoi ! h ; ,

OJinc-offke 15 m2,4 dormitoris dobles, i tayí ces icsets, :el r

rebost, gofa, coietocció, parquet, garatge 32 m2, w ' K : " i ]

deoatgcmi.

PISOS EN VENDA

Zona Mercat Toneblonca, 84 m2, menjador, sala c'ernr amo

parquet, ute conrjèaoncrt, 2 dormitats, cuir«H)ffice, Scrv compte',

armaris n a s U s , iiorpuino, H .500.000.

Zona Mercat Torreblanca, 123 m2, menjador solo d'estnr 30 m2,

aire CMididonot, 3 hab. (ura suite), ciixuffice, 2 bonyí, calefacct

o gas, armaris encestt, pdrquiíg. 23 M.

APWrUMENTSENVENOA

mmm 135 «a. H^OMB d'c* 58 «a, cm ornereona 9 m2,2 bab. dobles, estudi, bany, colekciò,

preinstd ladò l ú de foc.

SANT Oim FLORESTA. 100 m/ de jardí, menjador sola d'estar,

a i » , 2 dormitoris, bony, b t de hx. 7 H.

TEMENYS EN VENDA

SMT COWÍONAIA BONANOVA Salut 600 m2, exccJ.lent

anentoDo

SANT CUGAT4A FLORESTA Solot 750 m2, onentoaó s«j, « t o ff

SAm'cUStt Solar 429 m2 o 1.000 m sarrida ^. Túnels de |

Valvidrero. FACIUTATS DE PfcGAMtNT. I

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 28 d'octubre de 1994 CLASSIFICATS 25

é 0

f,

t 5

i

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES LOCALS TERRENYS

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

C & F CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions Viduïtat

-I.LT. Magistratura'. Conciliacions -Acomiadaments

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-674 10 54

• RAMBLA DEL CE­LLER, 110 m'. 2 hab.. bany, sala d'eslar menja­dor, cuina, exterior a c/ Vallès, amb pàrquing. 22 000.000-TT 674 78 45 / 675 50 53 fyonlBCjKrj),Rt*VC 30003

• RAMBLA DEL CE­LLER, 145 m'. 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany, lavabo, sala d'estar, menjador, cuina, totalment exterior, vistes al monestir, amb plaça de pàrquing. 26.000.000-tr 674 78 45 / 675 50 53 jV«ffle Carro;. Re*. VC 30002

• RAMBLA DEL CE­LLER, apartament 3a planta. 45 m', 1 hab. dobte amb armari de paret, saJa d'estar, menjador, cuina. 8.500.000-« 674 78 45 / 675 50 53 ÍVcenteCalvcl.Fter.VC 30004

• C / F R A N C t S C O M O R A -

G A S , 4 8 o p o r t u n i t a t , 8 5

m*. 4 dorm., bany, lavabo,

saló menjador, cuina, refri-

geració-calefacció, terras­

sa, pàrquing.

1 7 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

« • 6 7 4 5 7 16

Ret 100015

• C / M I G D I A pis v e n d a 3

h a b . , b a n y i l a v a b o , sa lo

menjador, cuina, safareig,

tot exterior, calefacció, ar­

maris d e paret.

12 .500 .000 . -

« 6 7 4 41 12 M.100004

• C/ ORIENT a estrenar, pisos 2/4 hab., dúplex, 2 banys, saló menjador, cui­na, safareig, terrassa 40 m", pos. placa pàrquing. Des de 19.000.000.-V 674 41 12 W 100006

• C/RHJS I TAULFT 160 m*. 4 hab., 2 banys, sató-menjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàr­quing. 27.500.000.-tf 674 57 04 / 675 43 02 (ItnriBMl M l 10070004

• Cl S A N T T O M À S . 94 m*. 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàr­quing opcional, tardor-95. 15.200.000.-t r 674 57 16 / Fax 674 57 54 IhotjalM. W0 20004

• C7 SANTIAGO RUSI-NOL 110 m', 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-men-jador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàr­quing. 24.150.000.-0 674 57 04/675 43 02 frTriwvM.nrjCTCffi

• CAMP FUTBOL pis 180 m' àtic, 5 hab., 2 banys, cuina, saló menjador, par­quet, calefacció, gas natu­ral, tot exterior, 2 places pàrquing. 25.200.000.-O 6 7 4 41 12 RW 100005

• CAN BERNET, 15 nova promoció, 48-108 m*, 2-4 dorm., 2 banys, saló men­jador, cuina, calefac-, te­rrassa, pàrquing. traster opcional, zona comunitària piscina. Desembre 94. De 18.000.000 a 23.500.000 Pta. tr 674 57 16 FW. 100012

• DAVANT ESTACIÓ 75 m2, menjador, cuina i bany reformat, 3 hab., calefac­ció, 4 planta sense ascen­sor, perfecte estat. 10.600.000.-n 875 33 55 / 569 26 43 (KSA Gestió Immobikvvi) M. KSA tOOHOOZ

• M O L T A P R O P estació

Sant Cugat , 3 hab., terras­

sa de 12 m1, gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000.-t r (93) 674 67 15 Íft<MMSao).fl* FS1Q1?Q0a&

• MOLT A PROP ESTA­CIÓ Sant Cugat. 5è pis, 4 hab.. vista molt maca, bal­có ampli, 1 bany + 1 lava­bo. Sol de tarda. 15.000.000.-9 ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (FnjuesSacaJ M FS 1012000*

• PARK C E N T R A L 3/4 hab., 2 banys, lavabo, xe­meneia, calefacció, 2 pla­ces pàrquing, traster, jardí i piscina comunitaris, aca­bats gran qualitat. Des de 31.000.000.» 674 41 12 Ral. 100001

• RAMBLA DEL CE­LLER, pis 1a planta. 70 nV, 2 hab., bany. sala d'estar, cuina, vistes al Ti­bidabo. 15.000.000.-W 674 78 45 / 675 50 53 (VtMrteCrtttiRd VC 30005

• RAMBLA DEL CE­LLER, pis 3a planta. 95 m3, 3 hab., bany, lavabo, cuina, totalment exterior cantonada plaça Tibidabo amb pàrquing 21.500.000.-

TT 674 78 45 / 675 50 53 rVianteCa o) JW.VC 30006

• PIS 110 m f, 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèn­tric, finca nova: 3 anys. 25.000 0 0 0 - « 8 7 5 43 24 ( F i * * Roa). flBf RR100630011

• PIS DE 120 m1, 4 dormi­toris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 6 1 (SatWIMS 10000002

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cui­na, bany complet, lavabo, calefacció. Molt de sol, amb vistes a Colserota. 20.000.000.- t r 674 72 54 (FVcpGffrwm Ftf FG10060011

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina «off.ce», 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garat­ge 2 cotxes, traster. Jardí part. 200 m*. Zona comu­nitària amb jardí i piscina. 45.000.000-W 674 72 54 (fnm Onwh). FW. FG1O0BOO12

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat piscina, pàrquing. 38.000.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (Srtr). FM. S10000003

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b . , 2 b a n y s ,

calefacció, plaça pàrquing,

assote lat , exterior.

2 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (F%^Sica).RH. FS 10120303

• PROP HOSPITAL GE­NERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., molt tranquil, assoleHat, clar. 6.300 000.-«(93)674 6715 iFnviMStxl}.M.FS1Ol2000e

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vaftès), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5 (ftiquw Sua). FW. FS 10120007

• RUBÍ, àtic ptge. Bullidor, 4 hab., cuina equipada, calefacció, aire condicio­nat, fil musical, toc a terra, menjador , c a m b r a d e bany, 3 terrasses. 16.000.000.-« 6 9 9 65 48 (IncuH) FW 110010001

f> R U B Í Av. E s t a t u t , E d .

nou, 8 5 m*. 3 hab. , bany i

l a v a b o . C a l e f a c c i ó . E l e c .

Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. « 588 40 17 / $88 54 99 fFwqu» Vatiomt). FW. FV 4416

• R U B Í Av. Estatut , 3 hab. , pis assolel lat i en bon estat, menjador, cui­na, cambra de bany. 7.750.000.-« pVv OO 4 O

jlrcaa) Ha 110010004

• RUBÍ c/ Casp. Per es­trenar. Dúplex de 118 i 1 3 S m , . D e 4 a S h a b . 2 l 3 banys, 2 terrasses. Cale­facció. Gas. Pocs veïns. Acabats de qualitat Pàr­quing opcional. RFA. Nous. 14.200.000.-« 5 8 8 40 17/588 54 M (Fnq»»V*iMnl).ftl rvauno

• RUBÍ c/ Uuls Ribas, 4 hab. més entrasolat. Amb pàrqutng. Acabats de qua­litat. Pocs veïns. Uar de foc. 19.500 000-B 6*8 40 17/588 54 W íFiqu» WOT«|. M. FV 200010

• RUBÍ c/ Monturlol. 3 hab, 89 m*. Reformat fus­teria ember. Porta blinda­da. Ext alumini- Millor que nou. 8.500.000.-« 5 * 8 4 0 1 7 / 5 ( 8 54 99 IfjajeiVUMMIl. Ral FV 443»

• RUBl cl Pau Claris, 3 hab., cuina nova, cambra de bany, pis exterior. 8 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 * 9 85 48 HICUMI M I lOOlMM

• RUBf cl Vrgen del Pilar, 3 hab., menjador, cuina, cambra de bany. 6.950.000 - « 8*9 65 48 (tosa). FM. 11001(0)5

• RUBf cl Zaflro. 3 hab., menjador, cuina, cambra de bany, pis exterior. 6 .900 .000-«899*5 48 (Iwuss). Haf. I IQOIOOrB

o> R U B l Dúplex per estre­

nar de qualitat suprema. Pocs veins. 19.000.000.-« 5 6 * 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 * 9

• RUBf en venda pis de 3 habitacions, acabats d'ait estanding, a preu mòdic, cuina i bany completament moblat, fusteria interior roure, exteriors PVC. Ca­lefacció per cable radiant. « 5 ( 8 5708 rç»rt*»»Am; wmoalOK

• RUBf pis cl La Creu. 100 m*. Terrassa. 3 hab. Només dos veins. 8.500.000.-« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 * 9 fflt>mvaixnl). Bel. FV 3122

• RUBf pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat, fuste­ria ember i alumini. Ext. 9.500.000-« 5 * 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5499 rn»j«V*m«| M FV4013

HETCÜ—| I I»**1* fe ^W10CKK»«í Incusa

Av. Barcelona, 70 - Tel. 699 65 48 RUBÍ

• DÚPLEX c / Ferran Romeu (Junta Au­

ditori], 158 m1, 2 habitacions indivi­

duals + 2 golfes, menjador, cuina e-

quipada, bany, terrasses, calefacció,

traster i pàrquing inclòs.

140 .000 Pta/mes.

• CENTRE DEL POBLE. 100 m ! , 3 habi­

tacions |1 suite), 1 bany, calefacció,

balcó, armaris de paret.

8 0 . 0 0 0 Pta/mes.

• A LA VORA ESTACIÓ, pis 112 m2, 4

habitacions, bany i lavabo, exterior,

moblat. 9 0 . 0 0 0 Pta/mes.

• RUBÍ. Passeig Les Torres. Edifici d'ofi­

cines. Planta baixa 1 0 0 m', planta

pis 184 m2, dividits en despatxos.

SUPEROFERTES

CENTRE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR,

TOTALMENT EQUIPATS

PRÀCTICAMENT A ESTRENAR.

• Pis c/ Martorell, 80 m!, 2 hab., 1 bany i lavabo, calefacció, moblat, centre ciutat, ocabat de pintar, total­ment equipat, pràcticament a estre­nar.

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cui­na tot equipat, 1 bany. 1 lavabo, reformat, cèntric 12.600.000.-« 674 32 08

• ZONA MONASTERI 3 dorm,, saló menjador, cui­na equipada. 1 bany, pa­noràmic, visles al Tibida­bo 12.650.000-« 674 32 08 Re* 1C0CC3

• ZONA MONASTERI 60 m-, 3 dorm., sató menja­dor. cuina reformada. 1 bany, safareig, exterior. 16.000 0 0 0 -7T 674 32 08 RX'OO»

• RUBf pis nou de 61 m1, a Av. Estatut. 132 Amb 2 hab.. bany, cuina equip. Només dos veïns. Amb te­rrassa. Superi. 61 m*. 11.000.000-« 588 40 17 / 588 54 99 [FiíamVelOTUtj FM FV 200009

• RUBf pis nou de 74 m1. En Av. Estatut. 132 . 2 hab.. bany, cuina equip. Només dos veTns. 12.000.000-« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 * 5 4 99 fFjxawVaeNxv» Ral FV 203008

• R U B f z o n a la Josa, to­

cant mercat . 3 hab. , bany i

l a v a b o . E x t . i p e r s i a n e s

d'alumini. Calefacció. G a s ,

cuina nova.

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 * 4 0 1 7 / 5 * 8 549» ftSP»»Vatxfian.Bj..FV«jO}

• RUBf Zona Les Torres, prop FF QG. Pisos des de 7.500.000 Pla. 3 hab. Ca­lefacció, gas, cuina, bany. « 5 * 6 4017 /588 5 4 * 9 (BrffaiVaTcrnIl.MFVZOOOOS

• S A N T C U G A T cl Alfon­

so S a l a , a p a r t a m e n t m o ­

b l a t , m e n j a d o r , c u i n a , 1

dormitori doble, 1 bany.

1 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 * 9 1 1 0 4 (FnaB«Jtl M FB1MCTI

• SANT CUGAT cl Bella-tarra, àtic dúplex, 160 m1, menjador-saló, 3 dormito­ris dobles (2 •suites·), 3 banys, estudi, terrasses, 1 pàrquing. 29.000.000 « 5 * 9 1 1 04 (FitaB«d»l FWFBI00OOW

• SANT CUGAT cl Dr Murillo, 150 nf, 4 dormito­ris, menjador, saló de 40 m', cuina, 2 banys, cale-facdó, jardí i piscina, zona de Jocs, 2 pàrqulngs. 36.000.000.-« 5 8 9 1 1 0 4 !Rm< BM»I M FB ICttPS

• « »NT CUGAT Zona Es­tació. 100 m', menjador, saló. 4 dormitoris, cuina, 1 bany, 1 lavabo, calefacció. 18.000.000-« 5 8 9 1 1 0 4 iFnaiams) t»ratmn»i

• SANTO TOMÀS Nova promoció, de 48 a 94 m1, 1 -3 dorm., saló menjador, 1-2 banys, cuina equipa­da, calefacció, armaris. pàrquing opcional, tardor-95. De 8.600 000 a 15.200 000 Pta. « 6 7 4 5716 FW 100013

• ZONA MONASTERI 86 m-, 3 dorm., saló menja­dor, cuina «omce» equipa­da, 1 bany, impecable, re­format, millor que nou. 16.000.000.-« 674 32 08 FW 11(3

• ZONA MONATERK) De 100 nr, 4 hab (dos do­bles). saló de 24 m* amb parquet. Dos banys com­plets 17.500.000.-« 674 08 97 (FreasSarnes Ret FSC 10M0007

• ZONA Av. Rius i Taulet. de 170 m', 4 hab. dobles, terrassa, saló de 40 m', xemeneia. Pàrquing. 27.000.000-« 6 7 4 06 97 |Fmo«iS«tOoB M rsciwwms

• ZONA d Alfons Sala. de 100 nf. 4 hab., armaris de paret saló- menjador, cui­na, bany i 1 lavabo. 16.500.000.-« 6 7 4 0 8 97 (Fina, SMOjgajH»! FSC 10040006

• Z O N A C R E U R O J A , 3

dorm., saló menjador, cui­

na, bany, ben cuídat.

1 1 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 32 06 M i m »

• ZONA ESTACIÓ 3 dorm., saló menjador, cui­na «office», 1 bany, terras­sa, fusteria alumini, refor­mat mott a la vora de l'es­tació. 18.400.000.-« 6 7 4 32 08 FM.1II00M

• SANT CUGAT cl Fran­cesc Moragas, 50 m1, Z dormitoris, menjador, cui­na, bany, calefacció. Des de 12.800.0O0-« 5 6 9 1 1 0 4 (FUMBKHI FM.FBIOOOttC

• SANT CUGAT c/ Verdl. 150 nf, 4 dormitoris, saló amb xemeneia llar, cuina •office-, 2 banys, lavabo, 2 pàrquing amb traster, jardi i piscina comunitaris. 42.000.000.-« 5 6 9 11 04 |Ftta»B»da).R«lFB10«)OO7

• S A N T C U G A T P l a de l

V inyet , ba ixos a m b ja rd i ,

170 m 1 , menjador, saló de

4 0 m* a m b A/A, 4 dormito­

ris dobles, 2 banys, 1 lava­

bo, cu ina d e 2 0 m' , ca le­

facció, 2 pàrquings, pisci­

na l jardi comunitaris.

4 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 M 1 1 0 4 (Ftol6.aBj.WFB 1000006

• ZONA ESTACIÓ 4 dorm., gran saló menjador, 2 banys, cuina «office», piscina comunitària, pista posesporüva, a la vora es­tació FFCC, nou a estre­nar, tranquil. 21.500.000-« 6 7 4 32 0* M.1KJ027

• ZONA ESTACIÓ apar­tament, saló menjador, 1 dorm., 1 bany, xemeneia llar, traster, panoràmic. 9.300.000-« 6 7 4 3 2 06 w. loooi)

• ZONA MERCAT NOU 4 dorm. dobles, saló menja­dor, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa bona orientació. 12.500.000.-« 8 7 4 32 08 FW 100021

• ZONA M E R C A T N O U 90 m1, saló 32 m' amb xe­meneia, 3 hab., cuina re­formada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes. 14.500.000.-« 8 7 5 33 55 « 5 ( 9 28 43 (KSA G M M tanoNHala). R«1 KSA

A R U K PISOS i DÚPLEXS EN VEM3A ^NOVETAIV

•AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

******V.l-V-K rW1 L.

00174/00206

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

cuina equipada, portes blindades, grans

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

«GRAN QUALITAT». Pocs veins.

SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m*

construïts. GARATGE OPCIONAL.

FIMCI^k

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT Passeig Francesc M a c i à , 8 0

Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

• Z O N A M O N E S T I R , 9 0

m' , menjador, cuina, bany

reformat. 4 hab., tot exte­

rior. perfecte estat

12 .500 0 0 0 . -

TT 6 7 5 33 55 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gest'C I mm oüi liana i Ref KSA

10060003

• ZONA PEATONAL 70 mJ, menador, cuina, 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes. 14000 000-rr 675 33 55 / 589 26 43 jXSA Gestió ImiroMianai Ref KS>

10050004

• ZONA PG. SANT MAGÍ, 3 dorm., saló men­jador, cuina tota equipada, 1 bany, pis reformat, pocs veins. 14.750 000-v 674 32 08 Ref 100023

• Z O N A R E S I D E N C I A L 100 m', saló amb xeme­neia, cuina - o f f i c e * , 3 hab.. 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí in­fantil, només 6 veïns, tot exterior. 27.000.000-tt 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immoüilivú) Ref KSA 100SOX7

• ZONA TRANQUIL·LA 100 m* + 160 m! jardi pri­vat, saló-menjador 30 m*. 4 hab., 2 banys, calefac­ció, aire condicionat, 1 pàrquing + traster. 26.000.000.-v 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària). Ref. KSA 10050006

• Z O N A T R A N Q U I L · L A 96 m1. saló-menjador, cui­na, 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo amb dutxa, terrassa 12 mr, calefacció, tot exterior, 1 pàrquing. 18.500.000.-V 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària). Rel. KSA 10050001

• Z O N A U R B A N I T Z A C I Ó

C u i n a i b a n y renova ts . 2

hab. més traster i hab. sa­

fareig i planxa.

11 .000 .000 . -

t r 6 7 4 0 6 9 7

fnatStn l Cugat;.R<(.FSC 100*0006

•«a» • MtflA-SOL 2 solars 605 i 650 m ! . Pg. Camèlies. Magnífica vista. 9 674 57 04/675 43 02 (iTuteta) Rel 110070010

• S O L A R ressdenctal, 6 5 0

m*. Z o n a escola arquitec­

tura. Edificació immediata.

2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

n 675 43 24 (F^JCRIXIJ R .f lJOe0006

• BELLATERRA Cami de Sant Cugat. 300 m», 1.180 m* de solar, 4 dormitoris, menjador saló amb xeme­neia llar, cuina, 2 banys, lavabo, golfes, garatge 3 cotxes, magnífic jardí amb piscina i barbacoa. 80.000.000-« 5 8 9 1 1 0 4 (Ftaiihtínl·W.re 1000013

• BELLATERRA carrer núm 7, torre unitamiliar de 400 m*. menjador saló de 40 m1 amb xemeneia llar. cuina de 20 m', 5 dorm. dobles, 1 dorm. senzill, 2 banys, 1 lavabo, rebost, gimnàs, pàrquing 3 cotxes. Calefacció 42.000.000-« 5 8 9 1 1 0 4 (FtetlBids) Ral FB1000012

• BELLATERRA Tirso de Molina, 450 m2 en 2 plan­tes, 760 ml de solar, 5 dor­mitoris, menjador saló de 50 m* amb xemeneia llar, cuina «office», 4 banys, sala de jocs de 60 rrv, 2 barbacoes, garatge 3 cot­xes. Acabats d'alt nivell. 90.000.000.-« 5 8 8 1 1 04 (Finca Biths).fM.FB 1000014

• B E L L A T E R R A Torre in

dlvidual d'estil colonial es ­

panyol, de 1.900 m 1 d e so­

lar, 5 hab. . saló-menjador

de 6 0 m ! , piscina i vestua­

ris, etc.

80 .000 .000 . -

« 674 08 97 (RncasSartCupit). Ref. FSC 10040002

JfS^J^m FINQUES

Plana de l'Hospital, 10

674 72 54 674 74 66

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE 1 LLOGUERS: j

De totes les característiques

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

jfflH Finques I 6 7 4 4S7 1 5 5 8 9 3 3 • & «

PISOS EH VENDA 1. ZONA ESTACIÓ: 119 m!, S hab.. 2 banys, parquet, calefacció, exterior terrassa 10 (tí. 18.000.000 Pta. 2. PASSEIG TOfflfBUUICA: 75 rrr 3 hab., 1 bany, parquet, ratetacció, exterior 1 pi. de pàrqiing. 13.650.000 Pta. 3. ZONA MONESTIR: sobre àtic, 70 rrr. 2 hab., 1 bany, menjador molt gran. calefacció cuina nova, terrasses de 32 i 22 uf. 15.000.000 Pla. 4. CTRA. CERDANYOLA: 70 m:. 4 hab. 1 bany, assolellat, 10600.000 Pta. 5. PROP ESTACIÓ: 130 nf, 4 hab. dobles, menjador 38 nf, 2 banys, calefacció, molt bon estat, 1 pi. pàrquing. Zona comunitària amb piscina i jardí. 6. PROP ESTACIÓ: 95 m', 3 hab.. menjador sala d'estar, 2 banys, calefacció, 1 pi. pàrquing opcional. 17.000.000 Pta. 7. VILLA: 63 nf, 4 hab, 1 bany, 1 lavabo, terrassa, calefacció, 14.000.000 Pta. I . PROP MONESTIR: 96 nv, 4 hab,2 banys complets, parquet, calefacció, armaris de paret, pi. pàrquing opcional. Pis en mott bon estat 9. ZONA ESTACIÓ: 62 nf. 3 hab, 1 bany, calefacció, terrassa. 15.000.000 Pta. 10. VALLDOREIX: pis de 2 hab, 1 bany, parquet, calefacció, sortida al jardi comunitari. 10.500000 Pta.

• C/ LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu). 226 m* habi* tatge. 500 m' solar. 4 dorm, bany, saló, cuina, pàrquing. jardí, per restau­rar. Zona urbanitzada. 29000.000.-Tt 674 5 7 1 * Fax 674 57 64

• C| LAS PALMAS. 4 (a la vora arxiu), 226 m* habi­tatge. 500 m* solar. 4 dorm, bany, tató. cuina. pàrquing, Jardí, per restau­rar, zona urbanitzada. 29 000.000.-«• 674 57 16 w icom;

• C/ OCÉANO ATLANTI-CO, 53. (Final 85). 600 nf solar 294 nV habitatge. Zo­na Qotf. S dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing. Jardí. 60 000 000-TT 674 5716 Fax 674 57 54 ilncqy M MOaai

• C/ OCEANO ATLAND-CO. 53 (final 56), 600 in­sular, 294 m* habitatge. Zona Goir. 5 dorm., 4 banys. 1 lavabo, saló men* jaóor. cuina egiÉparia, es­tudi, pàrquing. Jardl-60.000.000.-0 674 5 7 1 * M. 1(0016

• C/ SANTA ENGRÀCIA. 6, baixos. Oportunitat. 65 m' + pati. 3 dorm, bany, saló menjador, cuina equi­pada, calefacció. 16.000.000.-1T 674 57 16/ Fax 674 57 54 (Kxy) W.lHOaOO;

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6 baixos, oportunitat. 85 nV + pati, 3 dorm, bany, sató menjador, cuina equi­pada. calefacció. 16 0 0 0 . 0 0 0 » 674 57 16 Fet 10001a

• CANTONERA AMB VISTES a Central Park, 240 m'. garatge, saló-menjador a dos nivells amb xemeneia, cuina •of­fice». 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, calefac­ció, jardí privat, 120 m' que permet piscina priva­da. 45.000.000.-« 675 33 551589 26 43 (KSA Gejtió Immobiliari.). Rel. KSA 10050010

• C E R D A N Y O L A Masia d'alt nivell, 450 m', 2.000 m1 de solar, 6 dormitoris dobles, menjador saló amb xemeneia Uar, cuina, terrasses. 3 banys, menja­dor d'estiu amb barbacoa, celler, piscina, garatge. 60 OO0 000.. « 5 8 8 1 1 0 4 (RncaeBecht) Rel FB1000015

• M I R A S O L torre 3 5 0 m*.

s o l a r 6 0 0 m ' , 6 h a b . , 2

banys , saló menjador , 6 0

m', cuina -off ice», sala 6 0

m' . garatge 2 cotxes.

6 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

0 * 7 4 57 04 /67543 02 itrwuj a« 1'-«Tom;

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jar­dí i piscina comunitària, 240 irf,6mfaçana, garat­ge 4 cotxes, 4 hab, estudi. 2 banys. 1 lavabo, par­quet. marbre. 38.700.000.-« « 7 5 33 55 /5*9 26 43

• SANT CUGAT adossa­da gran qualitat, 160 m' edificats, 3 hab. + estudi. Garatge 2 cotxes, jardí, oportunitat. 30.000.000.. « ( 7 4 2216 (FnKlVttol M FV 1010007

• SANT CUGAT Adossa­da per estrenar, 210 m* edlf. 2 hab. • 1 «sultà» • estudi, calefacció, garatge 3 cotxes, jardi, cèntrica. 33.000.000- « 6 7 4 22 16 |Hr»J»VtaM>F»IFVI[l1»30e

• SANT CUGAT c/ Sant Francesc Xavier. 160 m', menjador saló de 35 m1

amb xemeneia Rar, 3 dor­mitoris. cuina «office», 2 banys, 1 lavabo, golfes, 2 pàrqulngs, jardí parooiar. 39.000000 « S í » 11 04 fRrmBM.1 FWFB10MM

• SANT CUGAT cl Sant Josep, 350 m*. menjador saló, cuina «office», 5 dor­mitoris (2 «suites»), 3 banys, 1 lavabo, calefac-ció, cetler amb xemeneia llar, 4 pàrquings, jardí i piscina comunitària. 6 5 0 O 0 0 0 0 - « 5 6 9 11 04 (FrenSWai FW FB1MOO10

• SANT CUGAT Mirasol, torre 160 rrí, edü. 412 m> solar, 5 hab.. calefacció, garatge. 2 cotxes. 29.500.000.- « 674 22 1 * (Fsiquee Valoor). Baf. FV 1010001

• SANT CUGAT Mirasol, torre per estrenar, 210 rn1, edlf. 350 m' solar. 4 hab.t 1 «suite», calefacció, ga­ratge 3 cotxes. 35.000.000-«674 22 16 (Tram VUdoO W FV M100K

• SANT CUGAT Mirasol, torre per estrenar, 200 nf edil. 450 m- solar, 4 hab. * 1 «suite» -*- estudi. Cale­facció, garatge 3 cotxes, piscina. 55.000.000.-« 6 7 4 2216 (T·OJ·.V··X»). M. FV 1010a»

• SANT CUGAT Passeig Valldoreix, 250 m', 640 nf de solar, 5 dormitoris, menjador saló de 60 m (, cuina, 3 banys, toneó, ca-lefecotó, piscina, garatge. 68.000.000-«588 11 04 P«»B«a»i M r e i w m i

trK-M I S e r v i c i o s d e g e s t i ó n |

i n m o b f l i a r i a s

• K4L RUBf, Un z m Bs Awts, samrovl 140 nf de wnfóítMJ^,\Mto,iml«t»n/Oaii&i«llX0nLMm TsLSnStZ.

- K-àl M*i 2 m SM tlu^ RsstavM aM h a b i ^ taUadora. Cxase psr • tmút i nsgods. J7S0O.0O0Pta.Re!.2fr.Tet8B623«2.

• K * M a i Tom nom par sttenar. íhabtaçe leWri.tàwtttoKrr/,*Mk*intktà,M,Ktu<i<ta.Octi*iXXO000 Pn.F«._arT.T«L5ee23e2

> K4L M a l TOÏÏ» 2 » » SarI l a i ; cas» de 260 irí, 5 haHtadora mst o n d . sol i * t j panoràmica, jani da 1650 ni, troen venta, només

27 d i a » P». Rsf.«yr.TeLSS62362.

- K4L I I U D Í Tom al o tnn M p M amb t>kr an p ^

M i m a d l 120 af. Ocost) m a nonos «2.rxn.CUOPta.Rel 5/7. Tel5ge2362.

> I14L M8Í. Tom S « M « 16«l nf oe amn< m

<iam.mm.\*rK*rúi,wniésHmi>MPa.M.en.riísui3t2. - K 4 L I W T o m · n o e r M i i t > i , 2 X m ' a d i f i r ^ i F s i j i 5 0 ^

Tal 5812312.

• iHt Mal Tom amb 128 ni da Wxtejs, 3 t^am^\^,iatx^mai^il^vr^?^l2mmf^MV\A<ímaB, ' K4L nUal Tom al oorM dsl pookv W ni1 ant r ^ i > ^

PU.RK.I0/T. Tal 5B2362.

- M L 8>aA Tom loria C w Fatao, jaidi 2W rn1, cosa ile 11X1 ^

PB. rW.17TT.Tet 5682362

- K - I L N s Í T a B ^ 2 m ! > H l l u ( s i s ^ r f i c i a 1 C C 0 <

. K « I k M Tamilir t m V W s PFtk. aa^rtoa 900 ni. ant r ^ ^

• K* Mol Tamn» m Cm fet, superfoe Wrt,MtatttoTQtf.ï\tUtil^m»\fai»i&tàtomiK^Ocuiirmèi i SXIJUI Pla. flat 0ÏÏR Tal 5*123 62.

- K4L W t » ! TajMO) a n C»»l I k > fAv. P r i í r ^

!Wrtl<.mCtrjF lla.Pet.9(TRT·i.5e823S2

> K « M B Í TsmiV i m l a . i asioHaila per a o l w

- K 4 M R % tom te f te ,«n f , pit d i asaoMal 3 f ista^^ - K « MBl P> a n n o M aiam e i o ^ l n 73 ^ - K « M H l « «a>ai por astnrw, 1K nf, 130 r f iaa, a>

opdonal^OporUOal tUOO JK» PHHof.1/D.Tal5S82362.

' K - t L M I R n i o t ^ p a i a F M r « ¥ , ISOrn'srlifitA, l lS i i f ^

n a f . W T o L W 2 3 6 2 .

- M L S»W GUUT. Tom a • 20ra de titasol. a la VOT de c ^

jard 5C«llr\Otaattim»k 12.000X100 Pta. Re.. 15/0005 Tal. 5892084

• K * SAOT CUGAT. Tom a la aona da la Rares* jardí temrf,as»toWrt.ZM**xn,^^lwrtaMOc^H.rtmtt\^XaSa) Paf«15«M09.TolSMff l84 .

• K * SANT CUGAT. Tom 1 • zona da fes PUnes de Vahidrora, 1106nyda l e m ^ . (ma de Mrrf , 21x1a i t o i atsalaWa Opanuiaa.

11.000.000 (ta. flaf. ISfDOia ToL 589 20 8«.

- M L SAlff «MAT. Tem 1 B Flores^ tokv de 838 nf, 2TJ0 r rH«

15*0011 1 * . 5 » 20 04.

- K-al aVUIT CUWT. T m a Valooreé. 2ona term, a W

« i l r t » ( » a C o l i a * O c a * 1Í.9W 1X10PttBel 2^1001 Tel5892054.

- K4L SAlff CUMT. Tom a k lïreata: j M da 496 nf, casa de 2 « ni1, ^ Pta. («25(1002. Tol 9 1 2 4 M

• K4L SAUT CU8AT. Tem 0 MrtMl. Zona coHagis, a 200 m de restacií, |ar* 330 iif, casa d( 96 rif, 3 r a i , 1 ban», » i pene» a s » Preit

25.000.000 PU. Haf.25fK»l Tal 599 20 84.

' M l . SAlff OIGAT. Tem 1 ValooiBK Jart de m nf, c a s a «

on bon eatatZoMokíao*v is laspanor lmi i iss .0^

•K - ILSA>f lCUMT.TomiVa lca ï t t |wre r ia f j *^ innfcab». Pau 23.500.000 Pta Ref. 25(1008. Tel 589 20 84.

• K-H. SANT CMMT. Tara a VaMoreo. Zona aillada, jardi de 600 nf, casa de 80 nf, 3 habiaooni, 1 bony, pxssMIat srtipsice. Prou

rmoTorafjlB: 15J0OJU Pla. Haf. 25/1013 Tet 599 2084.

• ML SAKT CU8AT. Tom a MaoaoL jardi da 200 nf. casa 80 nf, 3 t e t t e o K j ^ wirxxnt^mcot*as.amirtir*ia,

estaoí a 700 m. Pren 18900000 Pta. Rel. 25/1017. Tel. 5892084.

• K * SAIIT « B M . Tom a »(loiosta; jardi de 968 * , casa de Iff i

d'asil ante de 19S0. Ocam, nomai 22.000000 Pta. Ref. 25/1020. Tol 589 20 84,

• M L SAKT CUSAT. Tom a la Ronst» jaro) 790 m', casa 60 nf, on pamela estat 2 hatuaixis, 1 bam, tntsMtal ifarnoiadó. Prem

16500.000 pta.Het 25/1022. Tel. 589 20 84.

• M l . SANT CUGAT. Tom a Vaattreix. Jardí 447 nf, casa 56 nf, 3 rabtaoons, 11xtiyaiofoniiar.pcaai·Utf

da rssarj). Ocasü: n c n * 1 6 a » c i x Pta. flef. 25/1026. Tel 589 20 84.

• ML SAKT CUGAT. Tom a Vokkren Jardí 2130 nf, casa de 96 nf, 4 haM»ws, 1 t«r».rtratiami*kala>OTCuidetsnrt5. Vlaesiscllot otokM.ira.ToL5H28H

• K * S A F f l CUGAT. TormaViMcnií Zona esam.«Wioeí85m-' ,caa

35(2001. Tat. 599 20 84.

- M l . SJUIT CUGAT. Tom a fe Rorasta Zora alodA aol i «sles paiv^

Prou 28.000,000 Pla. Rel. 35(2003. Tat 599 20 84.

- M L S A t l T C U G A T . T m a l · r a s o l A a f e K r a des<x*feaoideraoaoi;a>di'(fe850irf,cas«d8l4Cm !1iàlBlOOirfJ

por refermar. Preu: 34 000 000 pta. M . 36/2004 Tel 589 20 84.

- K-IL SAKT CUGAT. Tom a fe Rrnsta. fosfI arlll; jardi

única per a dues tomies. Preu: 34X100.000 Pta. Ref. 3S2023. Tol. 589 2084.

' M l . SAoïï ( X M T . T o m a ValOdroix Jari de f.«)0 rn1, c ^

M . 3572026. Tel. 589 20 84.

•K4L SAKT CUGAT. Ton» aVaataobc Jardi de tOOnf, osa *225 i r f ,»110 i# ,par ia loniar ; zoriaoslas>)iooinaraalPreic40.0mOOOpta.

Rot 45/3001. Tol 589 20 84. _ _ ^ _ _ _ _ ^ _ ^ ^ _ _ _ _ _ ^ _ _

O f t ^ V a l l c c T O < . c / M i « i t a r r ^

26 CLASSIFICATS fil. PI M / DKaulrvs, 2S de setembre de 1994

ARubí RfVTi NOVrTi

EDIFICI BARCELONA ~ *T jg>

Pisos de < ^ m ^ ^ ^ habitacions 4> 2 banys. • Cuina equipada. • Tancaments exteriors alumini. • Acabats de qualitat. • Fusteria interior envernissada. • I a més a més, pàrquing inclòs. • Calefacció gas.

ír

PREUS: 4- 2 hab., 8.300.000

4> 3 hab., des de 9.200.000 a 10.750.000

• 4 hab,, des de 10.000.000 a 11.750.000

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • De 80 a 90 m2 útils • • • • • < • • •

EDIFICI B A R C E L O N A (c/Barcelona cantonada Lleida)

Passeig Francesc Macià, 80. Tel. 5 8 8 5 4 9 9 " 5 8 8 1 3 2 4 • 08191 RUBÍ

• SANT CUGAT ;

i SANT CUGAT rot-e a> a-ia 39Ü ••! . scldr 1 100

der. . j i i ' . i ' y f 3 '.ctxes ETS-

,'G 000 '00/3 « 674 57 04 ' 675 43 02 Incesa ^ \ r X C 1

• SANT CUGAT-VALL-OOfl f IX U f e irCiv nova a es^er-a' de 600 m de se ar • 385 rr- constf , 5 hab Rs:.id: 2 Danys com­plets .)'"•. lavaDo, salo-men ador de 47 -n-, 18 nr •1e -:u;ra Ga'atge per a 2 cotxes mes celler nab de locs, traster Piscina 70 COC 000 - w 674 08 97 ,f>KéS Sari i^a:; 0 * FSC X40OO2

• ST CUGAT cí Sta Te-'esa. adossada 320 m-' 4 ' nao . 2 Danys lavaoo, sa-o- *-nen,ador, 35 nv, cuina -of f ice* go tes , sala d'es-lar, terrassa hab maqu i ' res , garatge 3 cotxes, jar-Oi pr va l 100 TV i piscina corrunitana 57 500 000 -

w 674 57 0 4 / 875 43 02 V-naia R* 1DO)0G3

• TORRE A BELLATE-RRA 250 m \ 900 m' de jardí, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris. 2 banys. 1 lavabo, garatge estudi golfes. 60 000 000-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 61 .Swj W S 1Q000004

• TORRE INDIVIDUAL Bellaterra, consta de saló menjador a óos nivells, cuina -otf ice- i un dany, (ot això a planta A l'entre-planta dues haD dobles amb armans de paret, a la piar ta superior o entre-pianta dues nab . una es kSüiie» • l'alxra es la servir d estudi A ia planta baixa hi na I hab de maquines, rentade jna altra que es de planxar, etc A més te jna l a b q^e es pot fer servir per al servei 70 000 000-TÏ 674 08 97 .r-r-asSa-Cjça-i Be- FK '00*0012

• TORRE INDIVIDUAL Bellalera corsta de saio menador d'uns 24 m*. cui­na «otV.fi», 4 nab una saia peli! eslud 3 barys rompiets Garatge pe' a 6 cotxes, celler Anne* d'alu-H P I iaca! er blanc i vidre q je la a vegades de men­ador De solar té 620 m-72 000 00C TT 674 08 97 i^ncasSaMlugd; ** F£JJ 'úC*0Ct3

• SANT CUGAT pis zona • ï s taco . 3 hab. . exter ior , SO1

'. • 3 'OC 0OC - « 6 7 4 22 16

| ^ Í J ? < , ; * Q H Ret t-vU1M09

! • VALLDOREIX cl Alcal­de Escayola, 600 mJ, 1 000 m de solar, menja­dor salo oe 50 m-' amD xe­meneia l la ' cuina de 20 m . 5 dormitoris dobles. 1 do rm i to r i senz i l l , 3 b a r y s .

c a l e f a c c i ó g o l f e s d e 125

m', celler de 80 w saló de 50 nv garalge 2 cot-»es, piscina

130 000.000» 569 11 04 Frcas Baí í ' Rol FB 1300016

• CASA ADOSSADA • SANT CUGAT DÉL LLOGUER zona c r e 3 ^ab fjdry íavarxi •_L.I- •.:' M;ti na, safare.g, salo rrenia-dor arniars de pare!, ca­lefacció. j a ' d ' 30 ír '. 1 plaça pàrqung 105 000/mes -«•674 41 12 «ar 1X009

• VALLDOREIX torre 235 rr* ed i l 550 mJ so lar , 5 hab . 3 banys, calefacció garatge, 2 cotxes, piscina. 39 000 0 0 0 -« 674 22 16 VrvtAS VaWori R*JV 1C,0OO5

• VALLDOREIX torre 3 hab.. 985 m' solar, zona cèntrica 31 000 000 « 6 7 4 22 16 JromM*óa R«l FV1C10OO3

• VALLDOREIX torre 400 m;, edit 1600 m' solar, 5 nab * 1 -suite». caieiac-ao, garatge, piscina. 70 000 000 - » «74 22 16 iFrguMVriftr) FW. FV101000*

LLOGTO

• SANT CUGAT DEL VALLÈS C A3,ir n'A^-t-yü (Z Mares! -1 ui.d s pe* esfenar Des c?e i ' 0 rr1

fins a 550 m A parir Ce 600 Pta/r-v al rres 9 589 45 66 .Aranasan; Ret A 300CC

• LOCAL c/ Castillejos 15, 80 mJ. 75.000/mes -V674 15 66 Cau- *# : ctjooct

• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat o Mina, 19-

• PtS DE LLOGUER des de 65.000 Pla al mes da­vant Estació. També torres de totes classes, encara que també més cares •O 674 08 97 jílncia 3JP1 Cup«] FW FSC'00*001 •

• PISOS, apartaments, to­rres, locals i places de par qumç de lloguer TT 874 12 04 /67411 81 .$*T. ï» SiOOOOOOS

• RUBl àtics de lloguer. 2 habitacions, cuina men-a-dor 1 bany, molt assole­llat, dues terrasses òptima situació í r 588 57 08 '•fnotxMri Artïl Ret I* «00001

80 OOOymes-« 6 7 4 15 66 'Caut' ** C iOi3000*

• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 m- Preu ven­da. 10 milions Lloguer 60 000 Pta/mes t r 675 43 24 FUIUM Ftoai Rel FR '0060015

UXaSIMEGOCS

• S A N T C U G A T Cí C a s -

t e l l v 4 3 0 m-, a m b sortKJa

de t u m s

35C OC'O tr-es -

•o 5 8 9 11 0 4

:r»vjaí5acns. % •P'MOCiíS

• S A N T C U G A T c, P ' a r a

de l 'Hosp ' ta l , 6C rr-

55 .000 / m e s -

t r 589 11 0 4

Ffxai Sachs =* :? 'COXÍ

• S A N T C U G A T o S a n

t i agc H u s r o l , ? 1 0 r- H-I 3

p lan tes

3 5 0 0 0 0 , ' m e s -

t r 589 11 0 4

;FfKss3aí5 V •B'ÚQOGT

• r ^ - ia ' S.JP Ò U r*- c. nap .

[••ar . • M'nr. <~;\ y i a r s a b

- •e * . . I C I r i i . r id ec i . i pada ,

sa la ré i; 'o* e í t e r c i ca le

V . c c i .1 g a s . a -JHba:s l a

qL. ;-j VA'~ L t ü g u e - 75 03C

P ld j ^ - i ^s P a r j j n g c p c i u -

r a l

« • 5 8 9 45 66

'A-er-àsan Fie' * 3üVC*"/

• A 7 M I N U T S a peu d e

l ' e s t a c o de V a i l a o ' e ' X , 4

r-at) e x t e r i o r , a s s o l e l l a t ,

a m b p a ! p ' i v a * d ' u n s ^ 0

•-'' t ranq. j I. a igua lum ja

d alta 35 000'mes -t r I93i 674 67 15 Fr^^íSàcai fií' -SMifflür

• APART LLOGUER C/ Sor-eH a esmenar 1/2 hab.. oany compte;, ar*~tarts de paret, cuma eq j pada. tot exterior Des de 55 000/mes -t r 6 7 4 41 12 Be* '0O0OB

• A P A R T A M E N T en llo­guer Molt cèn inc i t ran ­quil. Pàrquing opaonal 55.000/mes -TT 675 43 24 iFfxjuM_Rcea! Ret FR 10060016

• A P A R T A M E N T en llo­guer 5C m-, nou a estre­nar 70,000/mes -t r 674 78 45 t r 675 50 53 ;Vante C*w| Rel VC 30007

• C/ ALFONS SALA H C m \ 4 hab., 2 ban^s <;ale meniador 20 m- cuina i te-r-assa. Mobla: 90 000/mes.-t r 674 57 04 - 675 43 02 roew; Ret 1100'XC?

• Cj POZOS, 10, 3r 2a (a 'a vora estacioi Renda: 50.000 Pta + comunitai, 3 hab., 1 bany, 1 saló, i cui­na. •B 6 7 4 15 66

ilasasi Rp : 13130002

• CASA ADOSSADA d La Plana, 140 rrr'. 3 hab., 2 banys, lavabo sam menjador 30 rr , cui .a •orfice», goHes. ïrasfer te­rrassa 10 m , jar.ii pr vat 18 m- i piaça de pà'cung 170 000/rres.-

t r 674 57 04 , 675 43 02 iirnúesai Ftet l!C0*D0Cí

• P. DE LA CRUZ 3£ 3-2a. 4 nao . * men.acor sa­la. 1 bary . 1 avab;> i plaça pàrquing Henca 85.000 Pla. « 6 7 4 1 5 66 i^asa-l Set C1CJ300O5

• PIS de 2 dorm . menia-dor, cuma, oany complet, ten·assa. Pis moblat a Mi-rasol. 55 000/mes -t r 674 72 54 (FnasGnreia) ^ FG '0080003

• RAMBLA DEL CELLER *5 anc dupie» - comuni­tat Renda 100 000 PTa 3 hab 1 bany, i salc, i cui­na. plaça garatge « 6 7 4 1 5 66 :Casa. Re- C 1313000*

• SANT CUGAT DEL VALLÈS d Abat d'Avinyó n j m 14 (z. Monestir) c/ Rosselló. 12 (z Estacio.i, ei Abella. 41 Places de pàrquing Des de 7 500 /mes -« 5 8 9 45 66 ArBriaiar Ret * 300003

• APARTAMENT en llo­guer cy Montserrat, 1 hab.. bany, cuma amencana. 50.000/mes -« 675 43 24 .RnquMRocai M F«n0600O9

• APARTAMENTS de llo-gue- d'1-2 dormitoris amb a rmar i ce paret, menja-dor-sa'O amo cuina incor­porada, cambra de bany complet Preu lloguer a part r de 50 000 Pla En ai-ve'ses zones de St C J -ga:

« 674 72 54 F-C* 3 w r i -e- "•: i:•**(•;i

• AV. ALFONS SALA. 22 :•• la LI vora estació) fl^'*ca 30 C>00 Pta 3 nao ' bary. ' sa>c " cuma 1 •ras't" « 6 7 4 15 66

• C, ABAT MARCET, 3C. 1-2 Rei\ : =. '0 CCC Pta • c o m j i '.^' '• tab ' bany ' salo 1 -i.n i « 6 7 4 15 66 .Oasas --i i ' '* '>*''•'

• PIS de 3 dormitor is, menjador-saló. cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En ei centre de Sant Cugat. Llo­guer al mes 65.000 Pta. « 674 72 54 ifr·cttGè·-jneta; Rei FG "XBOQ0í_

• PIS de 3 dormitor is, menjador-saló, cuina, sa­fareig, cambra de bany complet. Exierior en finca de 4 anys Com nou. Plaça de pàrquing inclosa. Junt nou mercat i àrea cul­tural 80 000/mes..-« 674 72 54 'Frcasj>onelai Re*_FG 1008000*

• PIS LLOGUER Estaoó àt c a*nD ascensor, f.oteil-r reni reformat, 3 hab., bany complet, cuma. par­quet, xemeneia, 2 grans ie-rasses 80 000 'mes-«674 41 12 fle •COVO

• PIS LLOGUER zora Monaster:. moblat, 3 hab., pany complet sa'O menja­dor cuma equipada, safa­reig. 65 000/mes - « 674 41 12 Re -ococ?

• PLA DEL VINET 130 m-, 4 nat (1 «suile») 2 Danys, saiò meniador, 35 m-, cuina «o^ice», galeria, terrassa SO m' 2 places de pà-auir'9 Zona 3O-*ÍJ-ritana amb pisana *75 000/rres.-« 674 57 04 / 675 43 02 Inoesa a* I''Ku>ï^

• RBLA. R1BATALLADA i oi.: r~ 2 t e r r a s s e s , 4 hab . 2 barys . 1 plaça oar-GL i ç la ie 'acc ic assole­lla: Gxte-io- ard- • piscina ccn-uintaris 15C OOCjrres « 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5 F-hK*' S*.a ;s' fi i::'?XC'Çi

• SANT CUGAT zí Bella­terra A:c djpiex, 16C rr-merjader salc, 3 cormno-r.s copies ;2 ••sL·'tes»! 3 barys estud ler-asses, 1 parq.jirç • 35 COO /r-es -« 589 11 04 F-caí EA-TÍJ Rf -B-X'Xb

• SANT CUGAT Canovas de1 Cast i l lo moblat 140 m-, menjador saló amb xe­meneia Na/, cuina «office». 3 dormitoris dobles, i dor-mitor. senzill 2 banys, 1 lavabo, calefaccic 2 par-qj.ngs. jardí i pisc na co-mjmtar.s. 150.000 Imes-« 58911 04 Fmcas Bacr*; Rel FB t000C19

• SANT CUGAT P Sant Magí , 100 m ; men jador saló. 4 dormitoris dobles, 2 sanys. cuina, calefacaó. 35.OOO/mes « 5 8 9 1 1 04 Ftcas Bach*) Ref FB 1300017

• SANT CUGAT Pla del Vinyet, baixos amb jardí, 170 m1, menjador saló 40 m3 amb a/a. 4 dcmitons dobtes. 2 banys. 1 lavabo, cuma 20 m!, calefacció, 2 pàrquings. jardí i piscina comunrtan. 200 000 /mes.-« 5 8 9 1 1 04 i rcasBatfvi. R* B'000020

• SANT CUGAT DEL VALLÈS c/ Liaceres (z. Arrabassada), pis total­ment moblat, sup. 250 mJ. 4 hab. (1 - s u i t e - l . 2 banys, 1 lavabo, saló men­jador, cuina «oifice», tot equip., parquet, calefacció a gas, pàrquing doble, pis­cina, pista de tennis i jardí comunitaris 225.000.-« 5 8 9 45 66 |Venu»K Ret A 300005

• SANT CUGAT c/ Sant Jcsep. 280 í r , menjador sa<ó, 4 dc'rr ' ior is, cwna -'ü*fice«. 2 barys, 1 lava-DC golfes, 2 pà'qumgs ardi piscina conunitàra 275.000 /mes -« 589 11 04 .Fir^adcris =# rB'0OOCE

• SANT CUGAT c/ Verga-ra, 225 rrr, menjador salo amb xemeneia 'lar, cuma. 4 dormitoris, 3 Danys, calefac­cic c o t e s amb «er-eneia .la', 2 pàrquings. 200 000/mes « 5 8 9 11 04 i rcas 9*fts R# B TJOCCS

• SANT CUGAT DEL VALLÉS c/ Bergara (z. Golf), torre unrfamiliar can-tonera adossada, sup 350 m- i jardí privat 60 m', 5 hab. (1 -suite-), 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 m-, cuma «office». sa­fareig gorres amo lavabo i terrassa solàrium, garatge 3 cotxes, arm. paret, par­quet i marbre, calef a gas. Loguer: 300.000 Pta/mes Venda: 65.000.000 Pia. « 5 8 9 45 66 iArenasar Rtf.A 300006

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pta, 3 hab , 1 saló, 1 bany. 1 cuina, jardí. « 6 7 4 1 5 66 l 'Com fW. C WXC06

• CITROEN AX, GT (ex­tres) B-JU « S75 33 57 fAutoEjtetwii. Ret, A£ 10030003

• TORRE DE L L O G U E R amb mobles. 3 dormitoris, menjador-saía, cuina, bany. Solar de 500 m' A Mirasol. Zona molt tran­quil·la. 90.000/mes -« 674 72 54 iqncMaroneial.FW FGIOOaOOOS

• SANT CUGAT DEL VALLÈS cl Rosselló (z Estació), apartament, sup 60 m1. hab. dob e, bary compíet. ami. paret, cuina amencana, saló menjaaor. acabat de pintar Paraumg Opaonal 55 000 /mes « 5 8 9 45 66 'Aiefasar: Rst A3000O4

• BELLATERRA : o " e ' jn i lannar moblada, 300 m-, menjador salc amb xe­meneia Üar, de 50 m-, cu­ri a «office» de 20 m 4 dorm. cooles 2 banys, 1 lavabo, * parquinç ardi pnvat de 500 m-' 275 000 /mes -« 5 8 9 1 1 04 Ffxas 6*r*i Rp :'?'CXC?·!

• URGEIX torres per aten­dre gran cartera de clients en demanda de torres de lloguer, zona de Sant Cu­gat, Valldoreix i Mirasol. « 6 7 4 22 16 finques V*wí Ref FV101OO1'

COMPRES

• LOCAL, habitatge a zo­r a b e n residencial a Rubi pe- .i n'o'tvaoó n 588 57 08 Irrr^iif.í, * ï j , R» .A40ÜÍ0W

• INVERTEIXI compri un pàrqjmg í r 588 57 08 inrcO*«a ATL'i; FW W C«0C3

• ES TRASPASSA bar amb servei pollastres a

TT 674 97 73 La Floresta. s« 3I7M01

• CITROEN AX 11 , TRE, B-IM 350.000.. TT 589 OS 91 mor, tu w F icoaa»

• FIAT Uno 455 B-1600-HU. platejat. t r 874 09 10 ISuafcl M S1011000S

:HXO:Í

• R E N A U L T 15 blanc B-LX 650 000-t r 588 55 35 'kjZcvmií Re"

• R E N A U L T 21 2 C A A B-IJ. t r 674 68 50

I0090O05

21 "XE

• FIAT Uoo turbo. IE. B-IK. 475.000.-t r 589 09 91 IFUarilJIWF 18020003

• FORD Flssta 11 gris mel. tWT 300.000.-« 5 8 8 55 35

M A10100003

• GOLF 1.8. GLB-JP. t r 674 88 50 |Auto Coffllrci M Valies) Rel ACV 100UOM

• G O L F GT I . 16 V A.A. B-JV t r 874 68 50 |Aak Comrca M Valies; Rel «Cy

• RENAULT blau. B-JJ

I 650.000 -t r 588 55 35 lAutxwrali Rel i !:'[•]«>;

• R E N A U L T 5 GT U 'bo , negre, B-HT

I 250 0 0 0 -t r 588 55 35 ftjloqintaíi Re* »i31XOï

• RENAULT Cim, HN-i i BOD. t r 675 32 57 lAjtc EsfcOSf, Re- *E13C30CiT

• RENAULT Cito 1.2. 3p vermell, B-OM. 975.000.-t r 588 55 35 íAutócermaA Ret AIÍ100ÜC2

• LACANiva, B-NL 550.000,-TT 589 09 91 |FHl»,lJ}F»IF 10020006

• LANCIA DeMA. HF. tur­bo, B-KY 790.000.-t r 589 09 91 fFfcjr.iJl.MFICgIXO?

i.mm^ • ALFA 33 16V, negre, B-LK. 600.000-TT 588 55 35 Ajtocwwal Rel A10100010

• ALFA Romeo 33, B-IT 475.000.-tr 589 09 91 :F*ar,s.-| FW F1Q02OOO2

• ALFA Romeo 33. 1.5. TI.GE-Z. t r 675 32 57 ALIC Estebar) Flel AE 10030001

• ALFA Romeo 75. 2.0 Twin Spark B-IU. t r 675 32 57 ;Att EsM«ni Flel A£ 10030003

• AUDI 100. B I G t r 674 88 50 ALta CoTarca Del Ve.lesl Rel. ACV 130MO02 _

• AUSTIN Metro blanc. B-HZ 225.000.-t r 588 55 35 iMocerrai; Ret AI['0O0C'

1 3.

• LAHCIA Prisma. TOS, 0-AK. 75O.00O.-t r 58» 09 91 (HMt,U).Htt.FIWa»)10

• LANCIA Y-10.B-HD 325.000.-t r 58» 09 91 (Ftjcat,i.q.ftatF1{

• OPEL Corsa, B IS 475.000.-t r 589 09 91 iraaat.U) FMFirjBixi

• OPEU Corea GSI. B-LK. 0 67488 50 (Auto Comarca <M Vailet) Rel ACV 10000005

• OPEL Kadett. 13 5 D B-HY. 450.000.-t r 589 09 91 IHm.uJ Bel FlOOJOrx»

• SEAT Ibcza B-OB t r 675 32 57 lAutcEaewi Rel fEIKSOOOe

3 D..

• SEAT Ibiza 12 r B-JX. 400.000.-t r 588 55 35

Ret A lO'.CCOC-

• SEAT Ibiza ! 5. 5 p B-KP. t r «75 33 57 lAmEmtirl FM «£10030009

• SEAT Ibiza 1 5 EM896-LK. Negre. 0 874 09 10 [SuzuU). FW S101 tOOCi

• SEAT Terra, blanc. B-KT. 350.000.-t r 5(8 55 35 jAütxarM FW.A101OO0OS

• SUZUKI Sw' t GT|. 1872-IP, blanc t r 674 09 10 (Sua* Rel.SiOliDOO:

B-

• OPEL Kadett, 1 8 GT, blanc, B-JZ 600.000.-t r 588 55 35 (Autocenoaf: Rel AIC0OOO6

• VOLKSWAGEN Gott 16 V, B-LM. t r 675 32 57 ,Autc Estebar) Rel AETAE3D1]

• OPEL Vectra 1.6 B-MN. t r 675 32 57 (Auto Estebanl Rel AE 10030006

A.A

• PASSAT Variant 1 8, A A. B-MG. t r 674 68 50 ,Ault> Conrea cel Valies; =e' ACV '0O900O6

• NISSAN Patró. 6 cil. oiè-sel, curt B-JV t r 675 32 57 ALK Eaefcari! Ret AE -KyiX4

• NISSAN Varerte pràctic dièsel. B-MS t r 675 32 57 lAuloEsaKien Rei AE -XWO05

• RENAULT Exp-es aié-sel. B-JZ. 650 000-tr 589 09 91 F,aca $ i -« '- 'CCMte

ESQUAK A SANT CUGAT

El Can Mèlich de Sant Just va guanyar el Campionat de Catalunya d'esquaix, el cap de setmana passat, a Sant Cugat. L'Esquaix Club Sant Cugat va quedar eliminat als quarts de finals. Plana 28.

2 7 . Divendres, 28 d'octubre de 1994 EL VOLEIBOL PRESENTA E Q U l f S

El CV Sant Cugat va presentar dissabte tots els seus equips per a aquesta temporada davant 250 persones al pavelló de Valldoreix. El sènior femení va guanyar el Santa Coloma per 3 a 0. Plana 30.

Després del Campionat de Catalunya, l'e­quip femení del Júnior afronta una nova temporada a la divisió d'honor. Les sant-cugatenques, que disputaran el primer partit de lliga a Alacant contra el San

HOQUEI HERBA

Vicente, s'han proposat lluitar de valent per aconseguir el títol, que haurà de de­fensar la Real Sociedad. Per fer possible aquest objectiu l 'entrenador del conjunt santcugatenc disposarà de 32 jugadores,

13 del primer equip i la resta del de primera divisió. Totes s'han preparat a consciència per millorar el lloc de la tem­porada passada, en què van quedar cin­quenes, empatades a punts amb el quart.

FUTBOL

£1 Júnior, un ferm candidat a conquerir la lliga de divisió d'honor femenina

L'equip femení debuta aquest cap de setmana a Alacant davant el San Vicente

El tècnic, Manel Diumenjó, disposarà de 32 jugadores per afrontar la lliga

El Júnior, que ha treballat in­tensament durant la pretempora-da, té la intenció de guanyar la lliga. Per començar, diumenge vi­sita el camp del San Vicente d'A­lacant, on els espera un adversari assequible i que a priori té poc a dir en aquest campionat. Les noies del Júnior volen millorar l'actuació de la temporada pas­sada, en què es van classificar cinquenes, empatades a 20 punts amb el Deportivo Terrassa. L'e­quip santcugatenc es veu amb ga­nes i possibilitats per fer front als campions per exel·lència de la divisió d'honor femenina, el Club de Campo de Madrid i la Real Sociedad de Sant Sebastià, actual campió de lliga. Com a mínim qui ho té molt clar és el tècnic del Júnior, Manel Diumen­jó, que assegura tenir «el millor equip de la categoria». Després de l'experiència de la temporada passasa, en la qual el Júnior va haver de fer un gran esforç per disputar la lliga ja que tenia una plantilla molt curta, aquest any hi haurà un total de 32 jugadores, moltes d'elles de l'equip de pri­mera divisió. L'equip intentarà que les baixes de jugadores com Sandra Serrahima i Rosa Tort, dues internacionals que han deixat l'equip, no es notin. La Real So­

ciedad haurà de defensar el títol davant una colla de candidats, en­tre els quals s'hi troba el conjunt de Sant Cugat. Tanmateix la lluita serà aferrissada entre equips ca­talans, madrilenys i bascos. Però sens dubte qui ha demostrat les últimes temporades que està en un gran moment és l'equip de Sant Sebastià, que ha guanyat les tres últimes lligues. El rècord, pe­rò, correspon al Club de Campo, que es va endur les sis primeres, des que es va crear la divisió d'ho­nor, la temporada 85-86.

Si a la lliga un tercer lloc acon­seguit la temporada 91-92 ha estat la millor classificació de les noies del Júnior, la copa de la Reina mereix un capítol a part. El con­junt de Sant Cugat va guanyar la copa la temporada 87-88 i va ser finalista en dues ocasions, l'úl­tima la temporada 91-92, classi­ficació que li va permetre disputar la Recopa. En les dues ocasions el Club de Campo va guanyar la copa, i com a guanyador de la lliga l'últim cop va jugar la copa d'Europa, fet que va afavorir la presència del Júnior a la Re­copa. La seva primera participació internacional oficial no va ser pas dolenta. El Júnior va ser sisè de vuit equips en una competició que va guanyar l'HGC d'Holanda.

CF Júnior

President

Delegat secció

Pressupost

Equips inferiors

Joan Maragall

Jaume Juncosa

6 milions (secció hoquei)

1 masculí divisió d'honor, 1 primera femení, 1 juvenil

femení, 2 alevins femenins, 1 infantil femení, 2 segona divisió masculins,

2 juvenils, 2 cadets, 2 infantils, 2 alevins i 2 benjamins

LA PLANTILLA ..is~ . , _ , .

•Jugador Edat 1 Posició Temp, Procedència • Natàlia Maragall 26 Central 8 Júnior

Elisabet Maragall 23 Extrem esquerra 5 Júnior

Elena Maragall 20 Mitja punta 5 Júnior

Katerí Maragall 21 Migcampista 5 Júnior

Lucia López 20 Davanter centre 2 Júnior

Júnior Marta Vidal 44 Int. esquena 32

Júnior

Júnior

CarolAbad 20 Mitja punta 5 Júnior

Maria Boix 26 Porter 3 Júnior

Florència Scarpatti 23 Lateral esquerra 5 Júnior

Victòria Scarpatti 19 Lateral dret 1 Júnior

Núria Vidal 21 Extrem 2 Júnior

Anna Negre 18 Uiure - Júnior

Telia Rucabado 19 Lateral dret 1 Júnior

Eva Berriozàbal 20 Interior esquerra - Club Egara

ELPUNT

Desfeta del Sant Cugat davant un fluix Calafell i un pèssim arbitratge

I Sant Cugat: Comellas, (4), R. Martínez (2), M. Àngel (2), Ri-

cardo (2), Ernesto (2), Oriol (2) (R. Aznar 30') (3), Àngel (2) (Óscar 54') (2), Pagarolas (2), Bayo (3), Rafa (2), Bermejo (2).

2 Calafell: Toni, Revilla, Fontfria, Óscar, Ernesto, Ivan, Gracia (To-

to 71'), Martorell, Rios, Aguilera, Gil (Garo 18'). Gols: 0-1 Aguilera (22'). 1-1 Bayo (30'), 1-2 Revilla (90'). Àrbitre: Valdés Díaz. Nefast. Va amo­nestar amb targeta groga R; Martínez i Rafa, del Sant Cugat, i Óscar, Er­nesto i Gil, del Calafell. Als 76' va expulsar Ernesto per dues grogues. Públic: Uns 200 espectadors.

CARME REVERTE • Sant Cugat.— Un mal dia i un pèssim arbitratge van contri­buir a la nova desfeta del Sant Cugat. L'equip de Carles Munue-ra va deixar escapar un partit que no va saber resoldre al primer temps. La falta de concreció en els últims metres no va permetre als vermell-i-negre marcar les di­ferències. El Sant Cugat creava les ocasions, però contràriament al que es veia al camp va ser el Calafell qui s'avançava marcant el primer gol. Vuit minuts després Bayo aconseguia la igualada d'un fort tret de falta directa. Amb aquest resultat les coses tornaven al seu lloc i s'arribava al descans. A la segona part poca història hi va haver. Els homes de Mu-nuera es van encomanar del joc aeri del Calafell, que es va endur, injustament, dos punts, tot i que no va fer més mèrits que el Sant Cugat. Diumenge el Sant Cugat visita el camp del Vilassar de Mar, vuitè a la classificació.

BÀSQUET

La UESC A mostra la seva inferioritat davant el Sant Boi Q - | Winterthur Sant Boi: Mut >r JL (29), Trapero (4), Montoya (6), Redoiat (3), García (4), Molinos (-), Castrillón (11), Bultà (14), Martín (2), Gómez (3), Ruiz (3), Morro (12). £1 O UESC A: Sevillano (-), García O O (14), Solano (2), Badosa (7), García (-), Moreno (-), Argento (-), Fontanals (6), Albesa (18), Peguera (2), Riera (-), Asensio (19). Parcials: 12-08, 25-13, 34-18, 49-29] 62-36,68-46,81-56,91-68. Arbitres: Perea i Rodríguez. Públic: Unes 50 persones.

CATÍ MORELL • Sant Boi.— El sènior A de la UESC va tornar a perdre el cap de setmana passat en el seu des­plaçament a la pista del Wintert­hur Sant Boi, en el partit corres­ponent a la cinquena jornada de segona divisió estatal. Els homes que entrena Marcel·lí Massafred no van poder fer front a la ve-terania dels jugadors de Bonastre, que, tot i l'igualat inici del matx, van saber aconseguir un avantatge decisiu abans del final del primer temps. A la segona part els sant-cugatencs van tenir més encert i parcial va ser de 42 punts a 39. Però el bon joc dels de Mas­safred no va ser suficient per re­duir els vint punts de diferència que ja s'havien assegurat els locals durant «Is primers 20 minuts. • •-.:»,

28 ESPORTS ELS 4 CAN I O N S Divendres. 28 d'octubre de 1W4

ESQUAIX

El Can Mèlich s'adjudica el campionat de Catalunya per equips a Sant Cugat

L'Esquaix Club Sant Cugat es queda als quarts de final

t ARMI' Rt VtiRTE H Sant Cugat.— 1:1 campionat de Catalunya d'esquaíx per equips, que s'ha disputat a les instal·lacions de l'Esquaix Club Sant Cugat, no va defraudar els afeccionats a aquest esport.

El Can Mèlich de Sant Just Desvern s'ha proclamat campió de Catalunya d'esquaix per equips en vèncer a la final el Malibú de Sabadell, un dels màxims rivals. A l 'enfrontament, que havia de decidir el nou campió català, s'a­plegaven bona part de les millors raquetes de Catalansa i de l'estat espanyol, l 'cro el CAU Mèlich. en­capçalat per Víctor Montserrat, segon al ranqmg estatal, va de­rrotar pvr un ajusta! 3 a 2 els sabadellencs del Malibú. d'Albert Codina, el numero u català. Abans d'arribar a la final, el Can Mèlich va derrotar a Ics semifinals el Ba­dalona. vencedor del Sant Cugat. pei 5 partits a n. I I Malibú va deixar l'ora de la final l 'Eurosport en derrotar-lo per 4 a 1. Com evidencien els resultats, els dos finalistes \;iii ser molt superiors a la resta de participants.

I-.Is equips amfitrions van tenir una actuació molt bona. sobretot l 'equip A de l'Esquaix Club Sant Cugat, que va arribar fins als quarts de final. 1 n aquest punt de la competició, l'equip local va perdre davant el Badalona per 4 a 1. D'aquesta manera els ba­dalonins posaven fi a la brillant trajectòria del primer equip del Sant Cugat en aquests campionats de Catalunya. L'equip B hi va fer una actuació modesta i es ha­ver tic conformar amb les semi­finals de consolació, desprès de perdre a la primera fase davant el Natació Sabadell B per 5 a

Com es podia preveure, els dos favorits es van trobar a la final. El Can Mèlich, de Sant Just Desvern, i el Malibú, de Sabadell, es van disputar cl títol en una final molt igualada (3-2). .Amb aquest triomf, finalment els de

Sant Just han guanyat un campionat que feia cine anys que no conquerien. Els representants santeugatenes es van quedar a les portes de les semifinals en ser derrotats pel Badalona als quarts de final per 4 a 1.

Dos dels participants del campionat. I-mo: JA. MULA

0. Amb el triomf dels de Sant Just. el Can Mèlich pren el relleu del G T A de Rubí. guanyador del campionat de l'any passat.

Si alguna cosa se li pot retreure a aquesta edició del campionat de Catalunya ha estat cl baix nom­bre d ' equ ips inscri ts . Mos t ra

d'això ha estat la competició en categoria femenina, on només han participat dos clubs, el Can Mèlich i el Natació Sabadell. També en noies els de Sant Just Desvern s'han adjudicat el títol, després de guanyar el Natació Sabadell per 2 partits a I.

Els finalistes d'aquest campio­nat també són els candidats per guanyar el campionat estatal d'es­quaix per equips, que disputaran el primer cap de setmana de no­vembre a València. I és que tant l'un com l'altre són els màxims exponents d'aquesl esport.

GOLF

Estefania Knut haurà d'esperar una nova oportunitat per disputar el circuit americà

El gener participarà al circuit asiàtic satisfacció personal no haver-ho aconseguit-, ha explicat la juga­dora. Pe l'o com ens explicava fa unes setmanes a l'etitievista que ens va concedit, ho tornarà a in­tentar. .•Segurament ho tornaré a provar, ara. tot depen del que faci al circuit europeu. Vull par­ticipar en tots els campionats d'a­quest circuit, que començarà l'a­bril. Mentres tant , miro alguns campionats del circuit asiàtic. Evi­dentment això no és el mateix que el circuit dels Estats Units. però aquesta era la meva segona opció en el cas que fallés», co­menta resignada però sense cap intenció de llançar la tovallola. Estefania és conscient que ha de millorar per optar novament a la targeta LPGA, per això s'entrena de dilluns a divendres durant vuit hores diàries al Club de Golf Sant Cugat, controlada de prop per l 'entrenador. Fernando Chaves. La golfista santcugalenca dispu­tarà cap al gener alguns torneigs del circuit asiàtic.

Per tant. Estefania Knut no para ni quan fa vacances, com ara mateix. No vol perdre ni un dia i. tot i que la temporada no començarà fins a l'abril, ella s'ho pren com el que és. una pro­fessional.

FUTBOL

(ARMI Rt VtRTt: • Sant Cugat. — La golfista Es­tefania Knut no ha pogut acon­seguir la targeta LPGA per dis­putar el circuit americà de golf. l 'n mal dia ha posat fi al somni d ' a q u e s t a sa n t e u g a t e n c a . que abans de marxar als Estats Units es mostrava optimista perquè hi tenia possibilitats ja que s'havia classificat a la prèvia de Los An-gcles. El sistema de competició és tan dur que no hi val a badar. Estefania ens assegurava que «el primer dia em va anar bé, però el segon vaig perdre la targeta, perquè a la segona volta me'n vaig anar a l'aigua i després vaig fer un altre bottit: En aquesta si­tuació el dia següent havia de ter una volta impensable per pas­sar i es clar que, si l'espífies un dia. ja nv passes».

Estefania Knut no pot amagar el desencís i la ràbia després de no haver pogut guanyar la targeta, objectiu que s'havia marcat en aquest primer any en què juga com a professional. «Em fa molta ràbia i, és clar. sempre es una frustració. Això m'ha trencat tots els plans i m'he de reorganitzar, però aquest es el tipus de cam­pionat on no pots despistar-te ni un moment. Sempre és una in-

Rafa Garcia torna al Sant Cugat Esport FC després de

passar per la Damm Diumenge va debutar contra el Calafell

CARMl- RtAÍRIl U Sant Cugat.— Ha passat dos anys fora i no s'hi ha trobat pas malament La seva darrera tem­porada va coincidir amb una mala època per al Sant Cugat, que va haver de baixar de la tercera di­visió tins on es troba ara mateix. Després <Je tot aquest temps, Rafa Garcia, torna a l'equip de sempre. toma a Sant Cugat.

Rafa Garcia és el fitxatge més recent del Sant Cugat, un jugador jove, que s'ha fet al planter del club sankugatenc i que. quan no­més tenia Hi anys. Ics circums­tancies cl van fer debutar en la categoria de bronze del futbol es­tatal. Des de llavors fins avui ha continuat formant-se com a fut­bolista a la Damm, durant dos anvs. i aquesta temporada va fitxar per la Unió Esportiva de Rubí. Però la situació de Garcia a l'e­quip rubiíienc no era del tot bona, segons que opina, i per això va demanar la baixa. Assabentat d'a­questa situació el Sant Cugat es va interessar pel jugador i li va proposar que s'incorporés a l'e­quip de Carles Munuera. El nou fitxatge del Sant Cugat espera que personalment li surtin bé les coses en aquesta nova etapa al club ver-mell-i-negre i que -d'equip, que

té molta il·lusió, pugui mante­nir-se bé a la categoria».

El nou jugador santeugatenc ha trobat certes diferències respecte a la seva estada fa 3 o 4 anys. Recorda que «abans hi havia més veterania en l'equip i que els ju­gadors que venien de fora ho feien amb més cache. Ara la gent és jove. està il·lusionada i vol tre­ballar perquè les coses vagin bé». Tot i que ha passat dos anys fora de casa, reconeix que l 'han tractat molt bé en tots els aspectes —sem­pre refer int-se al pas per la Damm—.

Quan li pregunten per la seva última temporada al Sant Cugat, tot i que el moment no va coincidir amb una bona època del club, respon dient que «té bons records; va ser l'última temporada del Sant Cugat a tercera, però personal­ment va ser una bona temporada. Jo jugava llavors amb el juvenil i les circumstàncies —el club tenia problemes econòmics seriosos i molts jugadors no cobraven— van motivar que pogués debutar amb cl primer equip a la tercera di­visió». Rafa no va tenir sort. El debut va coincidir amb un mal dia de l'equip, un nefast arbitratge i un rival que no volia jugar a futbol.

Derrota del FS Sant Cugat en un matx marcat pel pèssim arbitratge

3 Sant Cugat: José Lais. l'la. Pinol. Sergi. Rafa cinc inicial—. Mau­

ri. Jaume, McnUcv.

4 Martorell: Pous, Gay. Serra. Fredy, (arhono -cinc inicial—.

Milena. Areny. Gols: 1-1)'Pla p n . 1-1 Gay (12'T 2-1 Méndez (14'). 2-2 Gav (15). 2-3 Mi­lena (16'). 2-4 Carbono (37"), 3-4 Rafa

ynL ____ Àrbitre: Casas i Alamo. Pèssims. Tar­getes grogues a José l.uis. Jaume i Carles Navarro del Sant Cugat. Públic: Uns 150 espectadors.

A . I - . ' C ' . R .

H Sant Cugat.— El derbi entre els dos catalans que han pujat a la divisió de plata va ser més intens del previst. El Sant Cugat va perdre per la mínima un matx que va començar dominant des­prés d'un inici amb moltes pre­caucions defensives. Pla va trencar el gel fent el primer gol. resultat que va tenir resposta per part visitant. Arribaven al descans amb un 2 a 3. A la segona part. el tècnic local hi va introduir alguns canvis per donar un aire nou a l 'equip. El Martorell va exercir una forta pressió, per tota la pista, sobre els jugadors santeugatenes fins que aquests van reaccionar. Però quan faltaven tres minuts per al final els visitants marcaven el gol que els va donar la victorià. L'arbitratge mereix un capítol a part, perquè la parella arbitral no va fer. en cap moment , la sensació de trobar-se dins el partit. Mostra d'això és que fins i tot en una jugada en la qual van decidir fer un bot neutral, els jugadors vi­sitants van cedir la pilota als sant­eugatenes, tot demostrant les con­tínues errades arbitrals.

L'Olimpyc i el Vilassar empaten en un partit poc brillant

8 0limpyc: Xavi. David, Dani, Joan, Jordi —cinc inicial—. Re­

villa, Oriol, Manolo.

8 Vilassar. Albert. Joan. Víctor. Carlos, Sergio —cinc inicial—.

Avelino, Segura. Carbonell, Lluís. GoSrMTjordï (2').T-0 Revilla (3), 2-1 Sergi (4'), 3-1 Jordi (17'). 4-1 David (18'), 4-2 Víctor (18'). 4-3 Víctor (14'). 4-4 Avelino (20'). 5-4 Dani (20). 6-4 Jordi (28'). 7-4 Joan (28'). 7-5 Víctor (32'), 7-6 Víctor (34"), 8-6 Joan (3N'i. 8-7 Víctor (39'), K-8 Víctor (40'|. Àrbitre: Domínguez i Serrano. Ma­lament. Van ensenyar targeta groga a David i a Joan de l'Olimpyc i a Carlos, Avelino i Segura del Vilassar. Públic: Uns 100 espectadors.

C'.R.

H Sant Cugat .— L'Olimpyc ha tornat a cedir un punt a casa. Només començar va establir una diferència de dos gols. que li van donar una certa tranquil·litat. Ju­gant amb certa comoditat va arri­bar a tenir un 4 a 1 a favor seu que es va convertir en un 5 a 4 a la mitja part. Els florestans s'havien deixat escapar una bona ocasió per garantir-se el triomf del partit. A la represa els d'Angel Ruiz van tenir sempre les espatlles ben cobertes amb un o dos gols de diferencia. El pes i cl ritme. els marcava el Vilassar, però el contraatac de l'Olimpyc era efec­tiu quasi al cent per cent. Cada cop que trepitjaven l'àrea con­trària creaven perill, sobretot, si els encarregats de fer-ho eren els germans Reixach. Però un cop més les faltes directes, des dels 12 m e t r e s , van c a s t i g a r un Olimpyc que va merèixer la vic­tòria i es va haver de conformar amb l'empat.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'octubre de 1994 ESPORTS 29

POLIESPORTIU

;: - * - Is-PB S t Cugat, 6-C. Colapi, 3 Penya Blau-grana:Edu, Cobos (Quim 65'), Luis, Tato, Jaime, Isaac (Quin­tana 70'), Carre, Javi, Juanjo. Raúl, Carrillo. Can Colapi: Abelardo, Colón, Jonat-han, Santi, Calonge (Ignasi 51'), David (Orti 59'), Padrós (Borràs 80'), Cas-tillano, Roca, Aguilar, Velasco. Gols: 0-1 Velasco 3', 1-1 Carrillo 8', 2-1 Juanjo 13', 3-1 Raúl 18', 4-1 Carre 23', 4-2 Roca 25', 5-2 Raúl 80', 6-2 Raúl 81', 6-3 Castillo 85'. Àrbitre: Gil. Correcte. No va mostrar cap targeta. Comentari: El conjunt blau-grana va disputar davant el Can Colapi el matx més brillant de la temporada. Els ho­mes de Calderón van disputar un ex­cel·lent encontre, que va tenir la des­tacada actuació del davanter local Raúl, autor de tres dels sis gols del seu equip. Tot i l'ampli resultat el matx hauria pogut registrar alguns gols més per part d'un equip i l'altre, però al final les forces van minvar com a conseqüència de l'esforç realitzat i el 6 a 3 no va variar en els últims 5 minuts. El públic que va presenciar el matx a Can Magí, uns cent es­pectadors, van gaudir amb el joc ex­hibit pel conjunt de José Antonio Cal­derón. Aquesta victòria demostra que la Penya va a més en cada partit que disputa. / C.R.

Mil·lenari, 6 - Júnior, 3 Mil·lenari: Ramis, Estévez, García, Marín, Lozano, Ferrer, Olans, Mur, Sancho (Aguilas 80'), Pérez, Plans (Gómez 60'). Júnior Cabré, Prats (Soriano 75'), Ferrer-Dalmau, Permanyer, Soler, Marcellàn, Agustí (Dàvüa 60'), Ga­rrido, Edi, Micky, Boix (Puigvendre-Uós 45'). Gols: 1-0 Plans (5'), 2-0 Sancho (10'), 2-1 Micky (25'), 3-1 Olans (28'), 3-2 Edi (30'), 3-3 Edi (35'), 4-3 Pérez (50'), 5-3 Lozano (56'), 6-3 Olans (76'). Àrbitre: Gonzàlez. Bé. Comentari: Partit molt intens entre el Mil·lenari i el Júnior, sobretot a la primera part, en la qual es van

marcar sis gols, tres per cada banda. Es va avançar l'equip local als 10 pri­mers minuts, aprofitant-se de la len­titud de la defensa del Júnior, que va sortir massa confiada. Un cop con­trolada la situació, els de Sant Cugat van passar a dominar el centre del camp i a pressionar el rival. Gràcies a això van arribar dos gols consecutius del davanter centre Edi, que va em­patar el matx. Als minuts finals de la primera part els santeugatencs no van saber aprofitar fins a tres opor­tunitats clares de gol que podien haver decidit l'encontre. La segona part va començar com la primera, amb dos gols de l'equip local que van decidir el matx. Aquest segon període no va ser tan atractiu per al nombrós públic assistent./C.R.

Mira-sol, 1 - Planada, 0 Mira-sol: Antonio, Marcel, Juan Car-los, Julio (Manu 46'), Naranjo, Paco, Jaime, Luis, Manolin, Quique, Tini. Planada: Luis, Frutos, Montoya, Miró, Decra, Cazares, Paquito, Javi, Melo, Loren, Luis. Gols: 1-0 Jaime (7'). Àrbitre-.Galdeano. Pèssim. Comentari: El partit entre el Mira-sol i la Planada va quedar suspès a de 22 minuts per a la seva fi. L'àrbitre va decidir no continuar perquè va re­bre amenaces d'un jugador visitant. El marcador reflectia un 1 a 0 per als mira-solencs, que durant el temps que es va jugar van desaprofitar nom­broses ocasions de gol. El partit va ser dur i amb un joc poc vistós per part de tots dos equips i l'àrbitre el va voler controlar, sense aconse­guir-ho, amb un grapat de targe­tes. / C.R.

Cazadores, 6-C. Cortés, 1 Cazadores: Giménez, Moreno, Ortiz, Calaf (Rafa 67'), Expósito, Manuel (Luis 54'), Ventura, Rafa, Moreno, Mellado (Ramos 54'), Ruiz. Can Cortés: Téllez, Munoz, Benjamín, Gàlvez, López, Dioni, Axel, Morilla, Carlos, Càrdenas. Gols: 0-1 Dioni 17' penal, 1-1 Moreno 30', 2-1 Calaf 45' penal, 3-1 Rafa 50', 4-1 Moreno 55'penal, 5-1 Ramos 58', 6-1 Rafa 90'.

Àrbitre: López. Malament. Comentari: El Can Cortés va perdre per un contundent 6 a 1 davant el conjunt rubinenc del Cazadores, que va haver de remuntar un gol acon­seguit pel Can Cortés als 17' de partit. L'equip de Sant Cugat va jugar des del principi amb un home menys per falta de jugadors disponibles i l'esforç que va fer al llarg del matx es va notar, sobretot, a la segona part, cosa que els locals van aprofitar per in­crementar encara més el seu compte de eols. / C.R.

UESC, 59 Èpic Casino, 60 UESC: Munera (21), Machón (8), Garcia (6), Crespi (11), Junyent (5) —cinc inicial—, Martínez (3), Paz (5), Garcia (-), Sanz (-), Argento (-), Mo­reno (-). Èpic Casino: Clemente (6), Royo (4), Martínez (8), Catalan (11). Jurado (11) —cinc inicial—, Alsama (7). Ló­pez (6), Ruiz (-), Capel (-), Gijón (-). Usero (8). Àrbitres: Carvajal i Subirats. Bé. Comentari: L'equip B de la UESC va estar a punt d'aconseguir la primera victòria de la temporada en plantar cara, tot i perdre, a l'Epic Casino de Terrassa. Els santeugatencs van do­nar la seva millor imatge de la tem­porada i van tenir sempre a l'abast la possibilitat del triomf. De tota ma­nera la UESC va perdre perquè no va saber mantenir la seva renda i per falta de confiança als darrers ins­tants de partit, un símptoma ja ha­b i t u a l en l ' e q u i p s a n t e u g a -tenc./I.M./C.R.

CB Mira-sol, 66 Vilanova GP, 61 CB Mira-sol: Javi (5), Josc (2), Óscar (12), Màrius (8), Edu (10) —cinc ini­cial—, Manolo (1), Osúl (9), Rafa (11), Martín (4), David (4). Vilanova GP: Molina (4), Fernàndez (7), Lechuga (12), Capella (21), Moya (6) —cinc inicial—, Milà (2), Serrano (-), Rodríguez (2), Casto (4), Alba (-)•

Àrbitre: Meneses. Correcte. Comentari: Amb un pavelló ple de gom a gom el Mira-sol va mantenir una jornada més la seva imbatibilitat. Tot i no fer un gran partit, els mi­ra-solencs van saber aprofitar la renda dels bons moments de joc per man­tenir el control del matx. Va ser un partit jugat a un ritme intermitent, sobretot per part local. Aquest no va ser el dia dels rebots per als mi­ra-solencs, que van permetre, en mol­tes ocasions, una segona opció als seus adversaris. L'home més destacat per part local va ser Màrius, que va agafar 16 rebots (10 defensius i 6 ofensius), en una gran actuació per­sonal. / C.R.

^4*;Ï3:

S. Palau, 5-PH St Cugat, 7 S. de Palau: Pamiès, Roig, Sants (2), Sanahuja (1), Alberic-cinc inicial-. Ar-dilla(l). Ribes (1). PH St. Cugat: Torres, Sam, Olmo (1), Costa (3), Jordi (l)-cinc ini-cial-,Rius (2), Montserrat (-), Anton (-), Zaplana (-). Àrbitre: Palomar. Comentari: L'equip de Toni Paredes va obtenir una important victòria a la pista del Palau de Simó. Si el primer temps va ser força igualat (3-2), la segona meitat va donar un gir. Els santeugatencs van dominar en tot mo­ment aquest període, que els va servir per establir una còmoda diferència en l'electrònic. / I.S. / C.R.

Folgueroles, 5-CH S t C , 6 Folgueroles: Casadevall, Spola (2), Capdevila (1), Deseures (1), Rosa (-) —cinc inicial—, Closelles (-), Sagalès ( ! ) •

CH SL Cugat: Oriol, Bernat (1), Roger (2), Marc (1), Solà (1) —cinc inicial—, Bernat (1), Anglès (-), Óscar (1). Àrbitre: Casalí. Malament. Comentari: El Club Hoquei Sant Cu­gat s'ha imposat al Folgueroles, un dels equips forts de la segona divisió catalana i, per tant, un dels candidats a ser al capdavant de la classificació. La igualtat en el marcador i la duresa del joc local va ser la tònica dominant

al llarg del partit. Óscar Collado va ser l'autor del gol que va donar el triomf als santeugatencs. / I.S / C.R.

Olot, 3-CH S t Cugat B, 19 Olot: Camps, Gravolosa (1), Jau, Gi­ronès (2), Costa —cinc inicial—. CH St. Cugat: Pasqui, Càrceles (3), Climent (-), Llacers (5), Novella (1) —cinc inicial—, Hernand (4), Spot (5), Rue( l ) , Torrens. Àrbitre: Martín. Bé. Comentari: L'equip B del Club Ho­quei continua sense perdre. L'Olot no va ser cap obstacle per a l'equip santeugatenc, que a la primera part ja havia marcat 13 gols, per només un dels olotins. Un cop més l'expe­riència del conjunt de Sant Cugat va servir per aconseguir un triomf que el consolida al capdavant de la clas­sificació. Els líders reben demà el Bre­da en la quarta jornada de segona catalana. / I.S. / C.R.

lÀryoiii: Cardedeu, 21 UESC, 30 Cardedeu: Cullell, Carralero (4), Moya (4), Càceres (3), Golanas (2), Puig (5), Cuenca (1) —equip inicial—, Alfredo (1), Ribalta (1), Bellvehí (-). UESC: Bell, Tomàs (5), Martí (-), Estévez (1), Armand (11), Edu (6), Romero (3) —equip inicial—, Cinta (2), Esteban (-), Palència (2). Comentari: El conjunt de Josep Iba-nez va demostrar davant el Cardedeu que està trobant el camí que vol seguir al llarg de la temporada. Els sant­eugatencs van fer un partit rodó. Des-pré d'uns primers minuts molt igualats la UESC ha imposat el seu ritme, fet que va desbordar el Cardedeu, sobretot al primer temps. Durant la segona part el domini va ser altern, però la UESC va saber controlar el matx amb el temps suficient com per imposar-se sense problemes. Armand Mora va ser una jornada més el màxim realitzador de l'equip, amb 11 gols. Amb aquests importants punts la UESC es consolida en els primers llocs de la classificació. Demà la UESC rep el Barberà. / P.M. / C.R.

FUTBOL

1a catalana 11.45 Vilassar-Sant Cugat (Dium.)

3a regional 10.00 Can Cortés-les Fonts (Dium.) 18.00 Víladecavalls-Sant Cugat (Diss.) 11.45 Júnior-Fontetes (Dium.) 11.30 Campoamor-Mirasol (Dium.)

• Aficionats 16.00 Casa Oliva-Adesa (Diss.)

: Sub-21 18.30 Sant Cugat-St. Vicenç Horts (Diss.)

Juvenil 12.00 Terrassa-Sant Cugat (Dium.) 18.00 PB Sant Cugat-Tàfat (Diss.) 15.30 Júnior-Can Jofresa (Diss.) 18.30 Can Fatjò-Sant Cugat (Diss.)

Cadet 16.00 PB Sant Cugat-Rubi (Diss.) 10.00 Júnior-Can Parellada (Dium.) 9.45 St. Pere Lumen-Sant Cugat (Dium.) 10.00 Adesa-Can Rull (Diss.) 12.30 Matadepera-PB Sant Cugat (Diss.) 16.45 Sant Cugat-Can Boada (Diss.I ~~

Infantil 15.00 Rubi-PB Sant Cugat (Diss.) 15.30 Can Boada-Júnior (Diss.) 15.50 ~Sant Cugat-25 Setembre (Diss^T Í6.30 Santl·lorenç-Sant Cugat (Diss.) ' 12.00 Ullastret-Adesa (Diss.) 11.00 PB Sant Cugat-Can Fatjó (Diss.)

li Alevins 11.00 Júnior-Rubí(Diss.) 12.45 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Diss.) 9.45 Sant Cugat-Can Boada (Diss.)

2a divisió estatal SÈNIOR

11.00 UESC A-Ademar (Dium.)

SUB-23

AGENDA

12.30 UESC A-Ademar (Dium.)

JÚNIOR 17.00 Navas-UESC (Diss.)

• 3a preferent SÈNIOR

12.15 Caldes-UESC B (Dium.)

SUB-23 10.45 Caldes-UESC B (Dium.)

JÚNIOR 16.00 UESC-la Salle Manresa (Diss.)

ü 3a categoria A SÈNIOR

12.00 els Monjos-Mirasol (Dium.)

SUB-23 10.30 els Monjos-Mirasol (Dium.)

VOLEIBOL

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ

20.00 Esplugues-CV Sant Cugat (Diss)

l i Campionat de Catalunya JUVENIL FEMENÍ

18.00 CVSantCugat -S ta . Eulàlia (Diss.)

18 Campionat de Catalunya 2a CATALANA

20.15 CH Sant Cugat-Sta. Isabel (Diss.) 22.15 Sant Cugat B-Breda (Diss.)

JÚNIOR 21.15 L'Hospitalet-PH Sant Cugat (Diss.)

JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-CESS (Diss.) 11.00 PH Sant Cugat C-Maristes (Diss.)

INFANTIL 19.00 Mollet-PH Sant Cugat (Diss.) 15.30 PH St. Cugat B-Arenys Mar (Diss.)

ALEVINS 18.00 Mol let-PH Sant Cugat (Diss.) 14.30 PH Sant Cugat B-Gelida (Diss.)

BENJAMINS 17.00 Mol let-PH Sant Cugat (Diss.)

PRE-BENJAMINS 16.00 Mol let-PH Sant Cugat (Diss.)

HOQUEI-HERBA

Mi Divisió d'honor fem. 11.30 SanVicente-Júnior(Dium).

FUTBOL*8MII

Divisió de plata 18.30 Burlada-FS Sant Cugat (Diss.)

1a divisió A 17.30 Zalux-Olympic (Diss.)

1a divisió B 17.00 Platja d'Aro-PB Sant Cugat (Diss.)

i ! Divisió d'honor cat. 11.45 Castelt-Champion (Dium.)

l i 2a divisió 17.00 Olympic-CN Sabadell (Diss.)

II 3a divisió 17.00 Valldoreix-Gironella (Diss.) 16.00 Chess-Navas (Diss.) 17.00 Bokatas-Vacarises (Diss.) ~~

' Juvenil 11.45 Olympic-Florida91 (Dium.)

Cadet 16.00 PaUejà-Olympic (Diss.)

líï Alevins 13.00 Bàbar-Olympic (Diss.)

1 a catalana SÈNIOR MASCULÍ

19.30 UE Sant Cugat-Barberà (Diss.l

JUVENIL MASCULÍ 9.15 UE Sant Cugat-Barberà (Dium.)

CREACIÓ I DISSENY

JOIERS- TALLERS PROPIS

Hamilton

OC1AVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

, BREITLING ®

KRONQS MEGA

«JUNCHANS IDaurtM lacrolx

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

C E N T R E D E LA I M A T G E

lor

ves en 1 fives a

matehai \ c nou i.iïj '

propi a lo JHHIka " 'icdefax

un m les fotos

2 jivr·ft·

0)

'1 r ' . ' - 1 * !

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

Sant Cugat ,3 Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

30 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 28 d'octubre de 1994

VOLEIBOL

El Club Voleibol presenta els seus equips davant 250

persones a Valldoreix El sènior femení debuta amb un 3 a 0

CARME REVHRÏÏ

• Valldoreix . — El mateix dia del debut de l'equip sènior femení a la lliga va tenir lloc la presentació dels del Club Voleibol Sant Cugat. I.'acte oficial, fet al pavelló de Valldoreix, va ser presidit pel regidor d'Esports de l'Ajuntament. Xavier Figueres, i hi van assistir més de 250 persones. Carles Castro, president de léntitat. va dir que espera augmentar la quantitat i la qualitat dels equips.

HI pavelló de voleibol de Vall­doreix hi va haver una assistència de públic extraordinària per as­sistir a la presentació oficial de tots els equips del Sant Cugat. Més de 25(1 espectadors omplien la graderia d'aquest pavelló per veure desfilar un centenar d'es­portistes, entre noies i nois, de les diferents categories. L'acte ofi­cial va ser presidit pel regidor d'Esports de Sant Cugat. Xavier Figueres.

El president de l'entitat, Carles Castro, es va encarregar d'obrir la cerimònia fent un repàs de la història del club des del trasllat de Sarrià. Castro va recordar el que s'ha fet i va explicar el que s'espera aconseguir en un futur pròxim, «augmentar la quantitat i la qualitat dels equips», tal com va dir el màxim responsable de l'entitat. El regidor d'Esports. Xa­vier Figueres, va cloure l'acte de presentació amb un parlamnet en què va felicitar la junta directiva per la tasca que ha fet tins ara, a mes d'encorat|ar-lo.s perquè continuïn en el mateix camí. Se­gons Figueres, «la presencia d'a­

quest club ha significat una em­penta impressionant per al volei al nostre municipi. Això pot tornar a revifar el volei a Sant Cugat i aconseguir una escola important. que és el que es va fent». Figueres va manifestar que està «convençut que enguany les noies del primer equip ho podran aconseguir», fent referència a l'ascens a la divisió d'honor.

Les paraules del regidor poden ser un presagi del que pot passar aquesta temporada, perquè el sè­nior femení, que va debutar just abans de l'acte de presentació. va obtenir el primer triomf de la temporada derrotant per 3 sets a t) el Santa Coloma. El primer rival de la temporada no va ser gens inquietant. En 46 minuts que va durar el partit, les santeuga-tenques en van tenir prou per esborrar de la pista un conjunt molt inferior. Els parcials ho diuen tot: (15-4), (15-3) i (15-2). Ara, el plat fort de la lliga au iharà demà, a la segona jornada de lliga. amb el partit que disputaran l'Es­plugues i el Sant Cugat, dos dels candidats a l'ascens. , J . . i. ' . ' . -95. Foto: J.A. MULA

Francesc Moragas, 25 Tel. 675 58 55

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un concepte nou d'estètica, íntimament lligat a la salut, és a la base dels tractaments que ofereix l'Institut de Bellesa RVB. Amb la tecnologia més avançada i amb un seguiment mèdic permanent, RVB vol oferir un servei d 'acord amb els temps. I pensant amb aquesta mentalitat actual que posa l'estètica a l'abast de tothom, ha dissenyat un catàleg de serveis personalitzables i ha establert la possibilitat de l'horari flexible fins a les deu de la nit i sense interrupció al migdia.

A partir d'ara, Sant Cugat disposa d'un establiment on embellir-se i fer salut seran la mateixa cosa. RVB ofereix la possibilitat de quatre tipus de depilació'. des de la cera calenta tradicional fins a la depilació elèctrica per sonda, molt adient per a les persones amb problemes de circulació. Però, alhora, s'hi poden prendre banys UVA d'alta pressió, facials o corporals, o recuperar la joventut amb el tractament Tuenda, una fórmula hidratant i vitamínica que tiba la pell flàccida. El Tuenda té, a més, la versió PRE, per prevenir l'aparició d'arruges, i l'ACT, que permet recuperar l'elasticitat als cutis castigats,

A RVB es fan infiltracions de colagen que harmo­nitzen el dibuix dels llavis, maquillatge permanent i mesoteràpia. Tot controlat personalment per la doctora Petra M. Vega, especialitzada en medici­na estètica, i el doctor Àlex Ramos, dietista diplo­mat, i en un espai dissenyat i decorat amb la idea de potenciar-lo també com a punt de trobada, I per a qui decideixi modelar el seu cos, es fan trac­taments anticel·lulítics i refermadors per perdre volum només en els punts on cal,

TALLERS ROMAN AGÈNCIA OFICIAL

T7TPTO NISSAN

Taller: Exposició i Vendes: C/Vic, 18 C/Martorell, 41 Tel. 674 00 86 Tel. 675 45 79

SANT CUGAT DEL VALLÈS

RENAULT

AUTOCENTRAL

Concessionari

Oficial Renault

a Sant Cugat

Ctra. Cerdanyola, 22 Te l . 589 26 4 9 - 589 32 53 ocsvore,,, SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUTO RECANVIS

VALLÈS E. JULIÀ, S.L

Recanvis i accessoris

per a l'automòbil.

Lucas

CECAUTO

SANT P Un l u

Camí de la Creu, 24 Tel. 67519 51-Fax 67511 50

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SERVEIS ADMINISTRATIUS

SIMÓN, S.L. • ASSESSORIA FISCAL I LABORAL • FINQUES • ASSEGURANCES EN GENERAL • AUTOMÒBILS

Ctra. de Cerdanyola, 24, baixos, 1a

Tels. 674 52 16/674 52 66 Fax 589 07 32

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Nou Seat Toledo GLX 1.8i. Aire Condicionat Direcció Assistida, Doble Airbag, Tecnologia Alemanya

Si s vol l'equipament més complet i r a de pagar un preu .1 generalment a t Per sort per a vostè, també pot comprar un Toledo GW1.8. Amb tot requipament que ofereix qualsevol cotxe de la seva categoria. I a un preu que,

amfc,arairxtoDocfcM)agg.^ouncecjTpteequivateaJaquero necessita parlar amb el seu cap, què i sembla si parla amb el conces-

sionariSEW?

TINGUI LABSOLUTA SEGURETAT P VJ>. W mpoi (MipruinM i n/xraò m Com irtm

PER NOMÉS 2.195.000 Pta

Alfons Sala, 29-35 - Tel. 674 68 50 - Fax 675 24 11 SANT CUGAT

Exposició i Vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53 Tallers: Cami Can Caldes, 1 Nau1. Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

JOSEP M. SOTO i TORT

PLANXA - PINTURA

( / Sant Pere, 7

Telèfon 6 7 5 1 0 1 3

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUTORADIOS

ROVIRA AUTORADIOS-TELEFONIA

MÒBIL-ALARMES

DISTRIBLIDOR

OFICIAL

Line :•••••• TÏ). t>74 <)(> M>

Greu Candcmyela, 47

T«L 4740*46 O8190 SANfCiKÍAT

OFICINA GESTORA D'ASSEGURANCES

CASAS i G. S.L

>

Avinguda Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91

,„ Tel. 67414 97

Fax 589 40 09 Apartat de Correus 377

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

àBkAMUJtBkàààh MOTOR s.L.

CONCESSIONARI OFICIAL

C/ Rosselló, 15 -Tel. (93) 589 32 11 - Fax (93) 589 32 11

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

ASSEGUREM AMB TOTES

LES COMPANYIES

NOMÉS ASSEGURANCES

MILLOR SERVEI

pg. Toneblanca De 9.30 a 13.30 h i tardes de

16.30 a 20.30 h. Dissabtes de 10 a 13 h.

Tel. 675 42 03 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ASDI JA TE LOCAL PROVISIONAL

Els monitors i nens d'ASDI continuen les seves activitats als locals de la Creu Roja a Sant Cugat, mentre busquen un emplaçament definitiu per a la nova seu de l'entitat. Plana i3.

32 Divendres, 28 d'octubre de 1994

fiï DillS POLÈMICA SOBRE LA PSS

IC ha difós un comunica t en què acusa l 'A jun tamen t de substut i r t r eba l l adors a sou per objectors i d 'ass ignar les places de la PSS a mil i tants i s impat i tzan ts de CiU. P lana 33 .

El Grup d'Autoprotecció de la Floresta ja ha començat a treballar. L'assemblea constituent de dissabte passat va escollir la junta directiva que governarà l'asso­ciació durant dos anys i que encapçala

SOCIETAT

Jaume Ventura com a president. En aquesta primera reunió oficial, el col·lec­tiu ja va arribar als cent socis. Ara ha d'organitzar les diferents comissions de treball, amb l'acció directa al capdavant,

per a la prevenció i la lluita activa contra les catàstrofes que afectin el districte sant-cugatenc, una tasca que es farà de manera autogestionària però cooperant també amb l'administració.

£1 Grup d'Autoprotecció de la Floresta arriba als cent socis només de començar L'associació va escollir dissabte la primera Els estatuts preveuen actuar en la prevenció junta directiva, en l'assemblea constituent i la lluita activa contra les catàstrofes

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— Gairebé cent vo­luntaris es van inscriure com a socis del Grup d'Autoprotecció de la Floresta durant l'assemblea constituent de dissabte, que va escollir per unanimitat la junta directiva per als propers dos anys, encapçalada per Jaume Ventura com a president. EI grup neix, segons els estatuts, amb la finalitat que el districte santcugatenc es pugui «autoprotegir dels desastres naturals o provocats que afectin la Floresta i els seus ciutadans i boscos». Tot i la voluntat d'au­togestió que defineix l'entitat, els estatuts preveuen també la coo­peració amb els organismes de l'administració amb capacitat per legislar o actuar en la prevenció i lluita contra les catàstrofes.

L'origen d'aquesta iniciativa ciutadana cal buscar-lo en l'in­cendi del dia 11 d'agost passat, que va cremar unes 140 hectàrees, gairebé la totalitat d'una de les dues masses boscoses més exten­ses de la Floresta. Malgrat el des­plegament que els bombers, la divisió de protecció civil i la policia municipal van fer aquell dia, l'e­ficàcia de l'operació d'extinció va quedar limitada per les dificultats d'accés als focus de l'incendi.

Segons Jaume Ventura, «ni els bombers ni la mateixa policia mu­nicipal coneixen els camins de la Floresta, i és normal, perquè són un laberint. Precisament per això hem constituït aquest grup. Com a veïns, nosaltres hem de conèixer cada racó del districte i podem aportar una informació molt va­luosa en moments d'emergència».

En aquest sentit, una de les prioritats de l'associació és l'e­laboració d'un cens exhaustiu de tots els camins, fonts d'aigua, rie­res i persones impedides de la

La junta directiva del Grup d'Autoprotecció de la Floresta durant l'assemblea constituíem. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Floresta. La idea fundacional, pe­rò, és que les actuacions vagin més enllà de les funcions infor­matives: cl cos de voluntaris del grup ha de participar activament en les tasques de lluita contra els incendis, les inundacions o les nevades, sobretot en els primers auxilis. La prevenció, que es con­cretarà en la neteja de rieres i camins i la vigilància, és una altra de les finalitats fonamentals.

Com a Austràlia o Alemanya

Aquest model d'organització està previst com una de les pos­

sibilitats de lluita contra les ca­tàstrofes en el nou pla Infocat de la Generalitat, i segons Ven­tura, els grups d'autoprotecció fa anys que funcionen en països com Alemanya o Austràlia. «Està de­mostrat —afegeix el president de l'entitat— que són iniciatives que funcionen perfectament, i la Flo­resta és un lloc especialment in­dicat per provar-ho: no crec que hi hagi gaires llocs més amb una concentració de població tan alta enmig d'una zona de bosc espès».

El grup d'autoprotecció crearà les comissions específiques d'acció

directa, sanitat, comunicacions i premsa i una d'extraordinària per a la redacció dels estatuts de règim intern. Els socis han de pagar una quota d'ingrés de 300 pessetes i poden optar per la modalitat de soci voluntari, si reuneixen les condicions físiques necessàries i volen col·laborar activament en les tasques de prevenció i lluita contra les catàstrofes, o de soci protector, a través d'una aportació econòmica mínima de 300 pes­setes mensuals, i les dues formes de participació es poden compa-tibilitzar.

MEDI AMBIENT / JUDICIAL

Els directius d'Uphon, condemnats a nou mesos de presó menor i nou milions per delicte ecològic

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Els empresaris santcugatencs Enric Tusquets i Joan Colldefons, directius de Pro-ductos Uphon, han estat condem­nats a nou mesos de presó menor i una multa de nou milions de pessetes per delicte ecològic, per haver abocat residus tòxics a la riera de Rubí. Segons la sentència del jutjat penal número 1 de Te­rrassa, la factoria d'Uphon, al po­lígon de Can Jardí de Rubí, abo­cava les deixalles químiques pro­duïdes en el procés de fabricació al clavegueram general. Els re­sidus anaven a parar a la riera

de Rubí i, a través del Canal de la Infanta, arribaven fins al riu Llobregat.

Per la seva part. l'advocat de l'empresa, Joan Córdoba, ha anunciat que apel·larà contra la setència perquè considera que res­pon a uns fets que no ha quedat demostrat que hagi comès Uphon. Precisament en aquest argument va basar Córdoba la seva defensa durant el judici, fet el mes d'abril passat.

L'acusació es fonamentava en unes mostres d'aigua de la riera de Rubí preses el 17 d'abril de 1991 al col·lector d'Uphon. L'ob-

jectiu de la recollida era com­provar si Uphon havia complert el compromís adquirit anterior­ment de dur a terme un programa de descontaminació dels residus, després que ja a l'abril i a l'octubre de 1990 s'havia detectat un nivell excessiu de mercuri, coure i amo­níac a les aigües residuals de la factoria. Finalment, es va com­provar que les mostres preses el 17 d'abril de 1991 registraven ni­vells alts de clorurs, amoníacs i cianurs i es va denunciar l'incom­pliment del compromís per part d'Uphon i es va acusar els seus directius, Enric Tusquets i Joan

Colldefons, d'un delicte contra el medi ambient.

Tammateix, Córdoba va posar en dubte durant el judici la va­lidesa d'aquestes proves recollides pels Mossos d'Esquadra perquè s'havien pres amb un recipient d'un litre i, segons ell, el col·lector d'Uphon és molt proper al d'altres empreses i pot contenir residus aliens. Ara, i malgrat que els agents de la brigada de medi am­bient de la policia autonòmica va rebutjar la possibilitat d'error du­rant la vista, Córdoba interposarà un recurs d'apel·lació seguint el mateix argument.

Més vacunacions a mitja campanya contra la grip que en tot Pany passat

S.B. • Sant Cugat.— Unes 2.000 per­sones s'han vacunat contra la grip al Centre d'Atenció Primària (CAP) durant la primera meitat de la campanya. La xifra que els responsables del centre donaven a principi de setmana supera, per tant, el nombre de vacunacions de l'any passat, que va arribar només a 1.500, i depassa també les previsions del CAP per a aquest any, que calculava que se­ria a mitjan novembre quan s'hau­ria vacunat 2.000 persones.

Aquest increment s'explica, se­gons el coordinador del CAP. el doctor Antoni Camarassa, «per l'ampliació progressiva dels nos­tres registres de pacients, que ens permet detectar una part més gran de la població amb factors de risc». Precisament l'objectiu cen­tral de la campanya són els majors de 65 anys i els malalts crònics amb problemes de diabetis, hi­pertensió, asma o afeccions càr-dio-vasculars. els grups que són considerats de risc. «No és que no vulguem vacunar la resta de la població —puntualitza—. però el que sí fem és donar prioritat als pacients amb factors de risc i és a ells a qui recomanem es­pecialment que es vacunin».

Tot i el seguiment exhaustiu que els centres d'atenció primària catalans volen fer de la població de risc, les dades del Servei Català de la Salut indiquen que només entre un 40 i un 60c} d'aquests pacients responen a les campanyes de vacunació. Aquesta negligència prové, segons Camarassa, de la manca d'informació: «Hi ha gent que no és conscient que la grip encara provoca morts entre la po­blació de risc i que és molt fàcil que derivi en una pneumònia amb complicacions serioses».

De tota manera, la vacunació no garanteix una protecció total contra la malaltia, ja que els virus de la grip tenen mutacions con­tínues i les vacunes s'elaboren sis mesos abans sobre les previsions de l'Organització Mundial de la Salut. Tot i així, les estadístiques assenyalen una efectivitat entre el 70 i el 80%, que sí assegura. segons Camarassa, «una grip be­nigna per a qui la pateixi».

La policia local obre un expedient informatiu per denegació d'ajuda • Sant Cugat.— La policia mu­nicipal ha obert un expedient in­formatiu per possible denegació d'ajuda una ciutadana. Ana Sàn-chez, veïna de Rubí, va trucar la setmana passada a la Policia Nacional i a la policia local per avisar que hi havia una rata a casa d'uns parents de Sant Cugat amb qui estava en aquells mo­ments. Segons Sànchez, la Policia Nacional li va dir que aquests serveis corresponen a la policia local, però la trucada al cos mu­nicipal tampoc no va servir de res: Sànchez assegura que l'agent que va agafar el telèfon se'n va burlar i li va dir que no podien fer res fins el dia següent.

El cap de la policia local, Moi­sès Simón, ha al·legat que, en el moment de la trucada, la patrulla intervenia en un accident, però ha admès que hi podia haver anat un agent. / s.B.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 PUNT DIVERS 33

SOCIETAT

ASDI continuarà l'esplai en una sala de la Creu Roja mentre no tingui la nova seu

Les negociacions amb el col·lectiu Casa Nostra i Vostra no van donar fruit ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Les activitats de l'Associació pro Disminuïts Psíquics i Físics de Sant Cugat, ASDI, continuen a les dependències de de la Creu Roja, que els ha cedit una sala perquè

L'associació ASDI va reprendre dissabte passat les seves activitats d'esplai en una de les sales de l'assemblea local de la Creu Roja, al carrer de la Mina. El president d'aquesta secció i la direcció de l'entitat per a disminuïts van arri­bar a un acord gràcies al qual els nens d'ASDI i del taller Jeroni de Moragues podran continuar les seves activitats. «Estem molt sa­tisfets per l'oferiment que va fer Creu Roja», va dir la presidenta d'ASDI, Enriqueta Guarch. «Era difícil trobar un local ampli, que pogués aplegar nens i monitors, però a Creu Roja l'hem trobat. A més, aquest espai està acon-dicionat perfectament. Els banys, per exemple, estan adequats a les necessitats dels minusvàlids. Aquí tenim avantatges», assenyala.

Per al president de l'assemblea de la Creu Roja a Sant Cugat-Ru-bí, Antoni Aguilera, cedir aquesta sala era gairebé una obligació: «La feina que fa ASDI no té preu i havia de continuar. Els hem aju­dat en la mesura que hem pogut. Són una entitat santcugatenca i no podien quedar-se sense lloc». Actualment, a ASDI participen vuitanta disminuïts, i els atenen seixanta voluntaris.

L'esplai diari encara no ha co­mençat perquè els monitors han de retocar el seu programa. El dia que dedicaven a la cuina l'hau­ran de modificar, perquè a la sala no disposen del material neces­sari. Quan tinguin a punt les ac­tivitats, a partir del proper dilluns, segurament, els nens tornaran a l'esplai cada tarda. De moment, però, ja han fet la sala una mica més seva. Els nens han penjat un mural amb molts colors que porta el nom de l'entitat.

els gairebé 80 nens i nenes que ocupen el seu temps en l'esplai no deixin interrompuda una feina que ja fa tretze anys que dóna bons resultats. Els monitors i els nens d'ASDI esperen ara tenir una nova seu, després que

la que feien servir fins ara, a la carretera de Cerdanyola, els ha quedat petita i que ho han arribat a cap acord amb Casa Nostra i Vostra. Les previsions apunten que el nou edifici estarà construït d'aquí a dos anys.

Una part de les dependències que ASDI utilitza a la seu de la Creu Roja. Foto: JA. MULA.

Per facilitar-los les coses, la gent d'ASDI accedirà fins a la sala, situada a la planta baixa, per la part del darrera, on no hi ha escales i les cadires poden entrar sense grans dificultats. A més, a la banda posterior hi ha un petit jardí que quedarà net de matolls en pocs dies.

La direcció d'ASDI havia ne­gociat també amb el col·lectiu Casa Nostra i Vostra la possibilitat de compartir les dependències. «No semblava que hi hagués cap problema, ens havíem de com­

prometre a estar-nos-hi només dos anys. Però el president ens va dir, després d'una reunió amb membres del col·lectiu, que no podia ser». En delcaracions a Rà­dio Sant Cugat, Martí Armengau va dir que alguns socis tenien la sensació que se'ls volia deixar en pitjors condicions de les que ja pateixen actualment, i va dir que la decisió havia estat democràtica.

Tothom a ASDI confiar a tenir un nou edifici d'aquí a dos anys. «Ara esperem que l'Ajuntament ens doni permís per enderrocar

la casa vella, i de seguida de­manarem la llicència per construir un altre cop». Al nou edifici hi faran pisos, i els beneficis que obtinguin de la venda es desti­naran a les obres de la nova seu.

L'associació havia demanat un terreny a l'Ajuntament, però aquest, per qüestions jurídiques, no l'hi podia cedir: «Ens hem ha­gut d'espavilar i buscar els re­cursos. Ara, amb l'ajuda de l'A­juntament i d'altres institucions, esperem tenir la seu d'aquí a dos anys».

SUCCESSOS Detingut per robatoris dues vegades en deu dies I Un santcugatenc de 21 anys ha estat detingut aquesta setmana per robatoris només deu dies des­prés d'haver passat a disposició judicial pel mateix tipus de de­lictes. En total, s'atribueixen al detingut sis robatoris a l'interior de vehicles, un robatori en un aparcament i un delicte de ro­batori amb intimidació. La Policia Nacional el va detenir dimarts quan acabava d'entrar en un pis, després d'escalar per la façana, i amenaçava els ocupants amb una navalla per robar-los els diners i les joies que tinguessin a la casa. / s.B.

Tres menors roben a l'interior de tres cotxes • Tres joves evadits d'un centre d'acollida de menors de Barcelona van forçar tres cotxes aparcats a carrers de Sant Cugat diumenge a la tarda. La policia els va trobar, després de l'avís d'un ciutadà al 091, quan robaven a l'interior del tercer vehicle i va poder detenir una noia, però els dos nois van fugir. Els joves havien fugit d'un centre de menors de Barcelona amb un cotxe robat i havien arri­bat a Sant Cugat on, presump­tament, van cometre diversos ro­batoris. / s.B.

Una ferida en un accident en cadena a la B-30 • Una dona ferida és el balanç de danys personals en la col·lisió en cadena de tres cotxes a la ca­rretera B-30, el lateral de l'au­topista A-7, dissabte passat al ma­tí. Els vehicles implicats són un Alfa Romeo, amb matrícula de Barcelona B-8677-JT, un Ford Fiesta, amb matrícula B-8199-HP, i un altre Ford Fiesta, matriculat amb el número B-9202-MT. La ferida era passatgera del primer cotxe i una ambulància la va tras­lladar urgentment fins a l'Hospital General de Catalunya. /S.B.

Incendi d'un cotxe a la plaça del Doctor Galtes B Un cotxe es va incendiar la setmana passada a la plaça del Doctor Galtes, probablement per un curt circuit. Els agents del cos municipal van apagar el foc amb l'ajuda d'extintors de les botigues del voltant. / s.B.

ACCIDENTS LABORALS

Una maniobra falsa amb el toro és la causa més probable

d'un accident mortal a la Lucas El jove va patir una fractura crànio-facial

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Una maniobra falsa en la conducció d'un toro de transport de càrrega seria la causa de l'accident en què va mo­rir un treballador de Lucas Au­tomotive SA divendres passat, se­gons les versions coincidents dels responsables de l'empresa i el co­mitè de treballadors. El jove Die­go B.S., de 22 anys, treballava al magatzem que Lucas té a Cer­danyola des de feia gairebé tres anys i era el conductor habitual la màquina de càrrega. Segons Carles Cortés, del departament de recursos humans de l'empresa, l'accident va ser a dos quarts de nou del matí, quan el toro es va desestabilitzar, «segurament per una maniobra desafortuna­da», i es va tombar. El noi va anar a parar a terra i el sostre protector de la màquina li va caure damunt del cap. El cop li va pro­vocar un traumatisme crànio-fa­cial que, en un primer moment, segons Cortès, «no semblava greu,

perquè el jove va poder caminar fins l'ambulància que l'havia de portar fins l'hospital de la Santa Fe». Al centre sanitari de Sabadell es va estudiar la possibilitat de traslladar-lo a la unitat de cirurgia facial de l'hospital de la Vall d'He-bron de Barcelona, però, segons afegeix Cortès, «el quadre clínic es va complicar i el noi va morir cap a les onze del matí».

L'enterrament, previst inicial­ment per dissabte, es va fer diu­menge perquè es va ordenar l'au­tòpsia per determinar les causes exactes de la mort. Tant el resultat de l'autòpsia com el dictamen d'Inspecció de Treball i de la Mú­tua Metal·lúrgica, l'asseguradora de Lucas, se sabran en els pròxims dies. Encara que els tràmits ofi­cials no s'han acabat, ni José Mar­tínez, del comitè de treballadors, ni l'empresa, segons Cortés, no creuen que hi hagi «cap demanda per part de la família ni d'Ins­pecció de Treball. És clar que va ser un accident desgraciat».

OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA

Iniciativa acusa FAjuntament de cobrir llocs de treball amb objectors

El consistori qualifica el comunicat d'«acte polític» SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— El col·lectiu Jo­ves amb Inciativa, d'Iniciativa per Catalunya, ha denunciat en un comunicat presumptes irregulari­tats comeses per l'Ajuntament en la gestió de les places de prestació social substitutòria (PSS), entre les quals hi ha la de substituir treballadors remunerats per ob­jectors. Segons el membre de la comissió executiva local d'Inicia­tiva per Catalunya i màxim res­ponsable de Joves amb Iniciativa, Josep Ferran Mota, «les irregu­laritats van començar quan l'A­juntament va crear les primeres places de PSS al Servei d'Infor­mació Juvenil de la Casa de Cul­tura. Els objectors que les van ocupar van substituir dos treba­lladors amb sou».

Tot i que la Llei d'Objecció de Consciència prohibeix expres­sament cobrir llocs de treball re­munerat amb objectors, que tre­ballen de franc, l'Ajuntament de Sant Cugat «va poder fer la subs­titució —segons Mota— perquè

els treballadors no estaven con­tractats». A més d'aquests dos ca­sos del SIJ, Iniciativa denuncia també «la coincidència sospitosa entre la no renovació de contrac­tes a treballadors eventuals de l'A­juntament i l'augment de places per a objectors en el darrer any».

Però les irregularitats conti­nuen, segons Iniciativa, en els cri­teris de distribució de les places. En aquest sentit, l'Ajuntament hauria creat llocs per més ob­jectors dels que tenia concedits i els hauria atorgat a «objectors amb informació privilegiada» sen­se comunicar-ho a la borsa del Consejo Nacional de Objección de Consciència fins més tard. Aquestes assignacions haurien afectat especialment els objectors de l'últim contingent, que, segons Iniciativa, quan van haver de triar les places van trobar-ne moltes d'ocupades prèviament per «mi­litants o familiars de militants dels partits governants al consistori, CDCiUDC».

Al marge de les presumptes

irregularitats denunciades, Joves amb Iniciativa ha volgut fer públic que el mes de setembre es va declarar el primer insubmís a la prestació que tenia plaça per fer-la a l'Ajuntament. De fet, el con­sistori ja havia comunicat al Con­sejo Nacional de Objección de Consciència que el jove no es va incorporar a la PSS. Tammateix, l'insubmís no ha volgut fer pública la seva identitat per evitar repre­sàlies socials.

Per la seva part, fonts muni­cipals han considerat que el co­municat de Joves amb Iniciativa té «una intencionalitat política clara i es basa en acusacions fal­ses». Les mateixes fonts han anun­ciat una resposta detallada que faran pública aviat, però han avan­çat que «l'Ajuntament no només no eliminarà les places per a la PSS», com també demana Inicia­tiva al comunicat difós, «sinó que intentarà ampliar-les per oferir a tots els objectors santcugatencs la possibilitat de fer la prestació al seu municipi».

FORN DE PA

I PASTISSERIA

VALL D'OR

l \ ! ) | , l . M i I S S I ' ! ) < l l l l l i

\ , ' T ( l . ! i : i i c f . . . ' I

l , . | i , • • : . ' I ' i - ,

V A U D O R E I X

PASTISSERIA BOMBONERIA

WLuprhtsi

Valldoreix, 79 Tel. 674 07 71

'pefo a, la, fraatibàenia,

LA DOLÇA TRADICIÓ DELS PANELLETS PER TOTS SANTS

Els panellets es mengen des de principis del segle XVIII, i la tradició va molt lligada al culte als difunts del 2 de novembre, ja que prové del fet que ant igament era l'àpat funerari que envoltava el culte als morts . Era usual en les religions primitives la celebració d 'àpats al voltant de les tombes dels avantpassa ts i, si les cas tanyes són el fruit del temps, els panellets són el record dels antics pans votius que s'oferien als morts per fer el seu viatge cap al més enllà. En els primers temps del seu consum els panellets no es compraven, es ri­faven a les places dels pobles. A mitjans del segle passat , aquest acte va passa r a ser competència dels past issers , que de mica en mica van ana r introduint noves for­mes, modali tats i gustos. Aquestes postres es tan elaborades amb una mateixa base feta amb sucre i ametlles. Aquesta barreja s'ha d 'anar remenant fins que les ametlles treuen oli i es converteixen en una pas ta homogènia. Tot seguit, s'hi pot barrejar el cafè, el coco, o bé afegir-hi els pinyons, que són els més populars.

J STH

PASTISSERIES

SGÍIBBIL· ARTESANIA DEL DULCE, S.L.

O b r j d u r i i>n< mes: f wncest Vi Li, s/n. N<ui, >. Col. Ind. C m M.igí

I c l . ~>ÍÍ9 1 5 06 - 589 1 5 6b - ïà\ 589 l (> 2 5

Bot igues: S.inti.igo Rusinnl , 4(> - Tel . 674 01 79 - Rambla Ribatal lada, 8 - Te l . 674 79 47

081 90 SANT C U G A T DEt VALtÈS í B a n e l o n a i

ÏXSAUCS

SALO DE TE

P<f. (oi'-t'-eèé'axca,

17-19 iocai

SMTCúfÇArDEt VAUÈS

Teí.6745400

yaòtUi^cHXcL

Glòries de Sant

&uyat,

e&frecúztitat

de Ca, ca&z

Santiago Rusinol, 6 Tel. 675 l 4 53

081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA FESTA DE LA TARDOR 3 5 ^ . Divendres, 28 d'octubre de 1994 EL TEMPS, CINEMA 1 AGENDA

La Festa de la Tardor d'enguany ja té cartell i el programa d'activitats per als dies 11,12 i 13 de novembre està gairebé enllestit. El pregoner serà Roger Llinàs, cap del parc de bombers de Rubí. Plana 37. APIS

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 40 a 43.

LA XXXVI MARXA INFANTIL

Participants sota el pont gros i a la sortida, el tall de cinta a càrrec de les autoritats i control al pi d'en Xandri. Fotos: MANÉ ESPINOSA / CMSC.

Més de 2.500 participants a la Marxa Infantil El bon temps i la manca d'incidents van afavorir el bon desenvolupament de la prova

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— El Club Muntanyenc Sant Cugat va aconseguir diumenge que moltes famílies oblidessin el trasbals que la sus­pensió de la Marxa va suposar la setmana

anterior. Amb un dia esplèndid i una at­mosfera netíssima, més de 2.500 nens i nenes van fer un itinerari de més de 14 quilòmetres per la serra de Collserola. El recorregut estava prou bé en comparació

amb el que van fer els pares, que travessant més de tres cops la riera van anar pel camí tradicional a Sant Medir, on es van ajuntar més de 6.000 persones a dinar. De les 9 del matí a les 2/4 de 7 del vespre

l'organització va treballar de valent perquè totes les parelles estiguessin controlades i es solucionessin els problemes, poc impor­tants, que van sorgir. Els 4 Cantons pu­blicarà la classificació divendres que ve.

El director general de l'Esport de la Generalitat, Fidel Sust, i el regidor d'Es­ports de l'Ajuntament, Xa­vier Figueras, van tallar diu­menge passat la cinta de sor­tida de la 36a edició de la Marxa Infantil de Sant Cu­gat. D'aquesta manera co­mençava l'aventura per a més de 2.500 nens i nenes de 6 a 14 anys, caminadors o no, que durant un dia van conviure amb la natura, van conèixer més Collserola, i es van sentir protagonistes d'un acte que ha format part

del cinquantenari d'aquesta entitat tan arrelada al mu­nicipi. Amb 12 controls al llarg del recorregut la quitxalla va diposar de 30 minuts per esmorzar i dues hores per dinar, a part de 4 parades de 10 minuts per descansar. Eren els controls marcats en el plànol que a part dels sis de pas confi­guraven un horari oficial que segons els punts que cada parella tingui de penalitza-ció, marcarà la classificació de la 36a edició de la Marxa. L'itinerari passava pel pi

d'en Xandri, s'enfilava per la carena de Can Borrell i, després de dinar, tornava per la serra de Sol i Aire i la zona de la pedrera.

Amb grups de 10 parelles que sortien cada minut, els participants seguien senyals grocs, i el confeti que el con­trol que obria la marxa tirava a les cruïlles complicades. A part, l'organització va comptar amb la col·labora­ció dels voluntaris de Sant Cugat, Protecció Civil i els ajudants que l'organització havia posat al llarg del re­

corregut i a les cruïlles pe­rilloses que ajudaven al con­trol dels participants a la Marxa. La policia municipal va cobrir els encreuaments més complicats del poble i els accessos en cotxe a Sant Medir, mentre que la Creu Roja es feia càrrec de l'as­sistència mèdica en coordi­nació amb el Centre d'As­sistència Primària.

Sortosament, a part d'al­guna contusió i d'algun trau, a més d'unes 20 parelles que es van perdre i que Protecció Civil va retornar al camí ade­

quat, pocs problemes d'im­portaria ha destacat l'orga­nització. Va caldre, però, treballar de valent en els passos estrets on tant en pu­jada com en baixada es re­lliscava, i es va crear algun embús que abans de 15 mi­nuts s'havia solucionat. Ja l'arribada a la plaça de Bar­celona una gernació de gent amb impaciència esperava a partir de les 15.30 l'arribada del fill o de la filla que amb cara de cansament però a la vegada de satisfacció re­collia els obsequis que tant

s'havia merescut. El clauer de la marxa i elpi/i del cartell van ser força ben rebuts, igual com les joguines, la beguda i els globus. Durant aquesta setmana l'organitza­ció haurà treballat de valent perquè els mitjans de co­municació locals, entre ells Els 4 Cantons, publiquin, la setmana que ve, la classi­ficació de totes les parelles que han participat en la Marxa Infantil. El proper 13 de novembre es farà el re­partiment de premis en el marc de la Festa de Tardor.

36 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 28 d'octubre de 1994

LA XXXVI MARXA INFANTIL

Familars i acompanyants també participen a la Marxa • Ja fa ja una colla d'anys, l'organització de la Marxa va constatar que, enmig de la quitxalla, pares mares i acompanyants es confonien amb els veritables protago­nistes de la festa, els nens i les nenes. Per aquest motiu darrerament s'ofereix un

camí alternatiu als que no estan entre els 6 i els 14 anys, que aquest any, si eren caminadors, van poder anar pel camí tra­dicional de Sant Medir, passant per Can Borell, fims a l'ermita. El més menuts de 6 anys, els que passen els 14 i enyoren

els que feien anys anteriors, els avis i àvies que van a veure els néts, i els pares i mares que porten el dinar als fills formen part d'aquest conjunt de gent que, força enfangats, van fer un itinerari preciós tra­vessant més de tres rieres, i trobant massa

bicis de muntanya. No se sap si a l'entorn de Sant Medir si reuneix més gent el dia de la Marxa o la festa del patró, però el que sí és cert és que a les 4 de la tarda ja no hi quedava ningú. La cita ja era a la plaça de Barcelona. / F.C

Un dia de contrastos i de solucions per a tot • La més de 15 anys que cl mateix comitè organitza la Marxa i. així i tot. fins que van arribar ningú ho va saber, però en una cruïlla que semblava força senzilla 20 parelles es van desviar, encara que ben aviat van ser localitzades per Protecció Civil.

1 es que, malgrat totes les precaucions que es prenen, quan es treballa amb tanta mai­nada sorgeixen els problemes més impre­vistos, Lis temors dels petits que no han tic córrer contrasten amb el ritme accelerat dels més erans. El fet de treure constant­

ment el full de ruta o no saber, els més la Marxa es barregin cl pitral 12 amb el menuts, quina utilitat té el paper amb lletres 900. I és que durant les hores de ruta. que es dóna per saber quan cal sortir del la regularitat ben entesa, amb el rellotge

va ocasionar que parelles sortissin a la mà, gairebé ningú la \a practicar. Per ;a

primc

>ntrol, va ocasionar que parelles sortissin a la mà, gairebé ningú la \a practicar. Per ics tard del previst. L'interès de trobar aquest motiu tothom s'endú tina sorpresa s amics o els cosins fa que al final de si queda entre els primers classificats. \ c.

contro més cl

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 APUNTS 37

LA VIDA SOCIAL

La Festa de la Tardor ja té cartell i el programa està gairebé enllestit El cap del parc de bombers de Rubí, Roger Llinàs, farà elpregor de la festa el 12 de novembre

JOSEP MARIA VALLÈS • Sant Cugat.— La comissió organitzadora de la Festa de la Tardor i els membres de les entitats participants van lliurar ahir a Marta Pau i Martí Ballada el primer premi del concurs

El programa de la Festa de la Tardor d'enguany ja està gairebé enllestit. Les entitats van reunir-se el di­jous 20 d'octubre per per­filar les activitats que es du­ran a terme durant el segon cap de setmana del mes de novembre. El programa, pe­rò, començarà una setmana abans amb una exhibició de l'escola de patinatge que es farà al poliesportiu munici­pal. Aquesta actuació serà el dia 6 de novembre. Di­vendres, dia 11, a la nit, hi ha programat un debat sobre el lema de la festa, Foc: mai més, que es farà a la sala d'actes de la Casa de Cul­tura. La comissió organit­zadora ha convovat per par­lar sobre els incendis i la seva prevenció el regidor de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat, un representant del parc de bombers de Rubí, Jordi Pa­llejà, un del Patronat de Collserola i un veí afectat pels incendis. Les entitats que participen en la Festa de la Tardor van decidir unànimement que el lema d'enguany estigués directa­ment relacionat amb els in­cendis que els districtes de les Planes i la Floresta van patir aquest estiu. El lema i les activitats d'enguany pre­tenen conscienciar sobre la responsabilitat que tothom té davant l'inici d'un foc.

Dissabte, el pregoner de la festa, el cap del parc de bombers de Rubí, Roger Lli­nàs, farà la seva intervenció.

de cartells que es convoca anualment per anun­ciar la festa. El segon premi va ser per a Cèlia Serra. Els 35 cartells que han participat en el concurs es poden veure a l'exposició de la Casa de Cultura. El programa de la festa va quedar

enllestit dijous de setmana passada en la reunió de la comissió i les entitats que van perfilar les activitats que es faran durant els dies 11, 12 i 13 de novembre. Foc: mai més! és el lema que presidirà tot el cap de setmana.

Les paradetes als jardins del Monestir durant una edició de la Festa de la Tardor. Foto: ARXIU.

Després hi haurà una cer­cavila amb gegantons i un parell de gegants de la Lla­cuna que són un bomber i una bombera. A més, el Cen­tre d'Ecologia i Projectes Al­ternatius (CEPA) ha orga­nitzat una gimcana al matí. Les activitats centrals de la Festa de la Tardor es faran diumenge. Durant tot el dia

hi haurà parades de les en­titats als jardins del Mones­tir. A l'entarimat central es lliuraran els premis de la 36a edició de la Marxa In­fantil de la Regularitat que organitza el CMSC. També es farà entrega dels premis als vuit guanyadors de la Mostra de dibuixos sobre la Marxa: L. Huguet, F. Mora,

Y. Vehara, A. Arroyo, A. Barreda, J. Muntané, M. Pé­rez i B. Sandino. Després actuarà la coral Aulos, acompanyada d'un altre grup coral que ha convidat el Centro Castellano Man-chego de Sant Cugat. També oferirà un concert la coral infantil de Sant Cugat. I, com ja és tradicional, el grup

de teatre Fila Zero de la Unió Santcugatenca farà una representació entorn al lema de la festa.

Durant aquesta edició de la Festa de la Tardor es pre­sentaran algunes entitats no­ves a Sant Cugat, com el Grup d'Autoprotecció de la Floresta i el col·lectiu Prou Barreres.

Subhasta a benefici de l'Associació contra el càncer • Sant Cugat.— Demà dis­sabte a les set de la tarda tindrà lloc a la Casa de Cul­tura la subhasta de pintures, escultures i objectes que es fa a benefici de la junta pro­vincial de Barcelona de l'As­sociació espanyola contra el càncer. Entre les 140 obres que hi ha exposades s'hi pot trobar des d'un oli de l'ar­tista Plana Puig amb un preu de sortida de 605.000 pies fins a una litografia de Llo-veras a un preu de sortida de 10.000 pessetes. Les pu­ges de les obres ja s'han pogut fer durant els dies que ha durat l'exposició.

Diumenge es subhastarà el segon lot de quadres i altres objectes. Les normes de la subhasta estableixen que les puges seran de 1.000 pessetes, a partir d'aquella xifra que indiqui el subhas­tador. Quan s'arribi a 50.000 pessetes, la puja serà de 2.000 pessetes, i a partir de 100.000 pes se t e s , de 5.000./J.M.V.

L'arquebisbe clourà el Mil·lenari de la parròquia • Sant Cugat.— Aquest diumenge dia 30 d'octubre, l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, pre­sidirà la cloenda de les ce­lebracions del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere Octavià. Així, l'arquebisbe presidirà la missa de dotze al Monestir de Sant Cugat. És prevista una nova actua­ció del Cor del Mil·lenari amb motiu de la cloenda d'aquesta celebració. Per la seva part, un grup de l'Es­bart Sant Cugat ballarà el Paga-li Joan, en homenatge a la parròquia perquè, se­gons un representant de l'Esbart, va ser «una dansa nascuda al seu re­dós». /J.M.V.

Una imatge de l'actuació de la coral santcugatenca

La coral Bella Harmonia va captivar el públic d'Expocultura • Sant Cugat.— La coral Bella Harmonia de Sant Cu­gat va oferir un concert a Expocultura el 15 d'octubre juntament amb la coral Ca-birol de Vic, en represen­tació de les corals infantils. Les dues corals van inter­pretar cançons a cànon i a

dues veus i van obtenir forts aplaudiments del públic que omplia el recinte del Moll de la Fusta de Barcelona. D'altra banda, la coral sant­cugatenca celebrarà el seu aniversari el proper mes de desembre. Farà deu anys que la coral Bella Harmonia

va debutar a València. Des de 1984 ha actuat a diversos llocs de Catalunya i també del País Basc, cantant a Be-rriz, Bilbao i Barakaldo. El seu repertori consta del que cada curs proposa el Secre­tariat de Corals Infantils de Catalunya./J.M.V.

Imatge dels ponents del col·loqui sobre drogoaddicció. Foto: MANÉ ESPINOSA

El Centro Popular Andaluz fa un col·loqui sobre drogoaddicció • Sant Cugat.— Una cin­quantena de persones van assistir al col·loqui sobre drogoaddicció que l'àrea de joventut del Centro Popular Andaluz va organitzar el diumenge 23 d'octubre a la seu de l'entitat santcugaten­ca. La mesa de convidats

estava integrada per quatre ex-drogoaddictes que treba­llen al centre Betel de re­habilitació de Rubí i el di­rector de l'Associació a Ca­talunya, Juan López. La xe­rrada es va desenvolupar a partir de les preguntes i les opinions dels assistents, que

es va centrar sobre com s'ha de tractar els toxicòmans. Segons López, el primer pas per a la rehabilitació d'un drogoaddicte és el reco­neixement del problema i la voluntat de resoldre'l, i la col·laboració dels familiars i amics, /J.M.V.

38 APUNTS ELS 4 CANTONS Divendres, 28 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Lupe Díaz i Asun Egea Des de fa uns anys elles dues són les castanyeres més populars de Sant Cugat, continuadores d'una tradició que semblava que es perdia. El seu és un ofici amb olor de tardor

MONTSFSANT • Centre.— Novembre, tar­dor, colors daurats i terro­sos, silenci de les fulles cai­gudes i un aire amb olor de castanyes calentes i dol­ces. Des de ta anvs dues dones pictòriques d'il.lusio s'encarreguen que a la placa Octavià mai no hi faltin cas­tanyes en aquestes dates.

--«•Ens considerem con­tinuadores d'una tradició. A Sani Cugat no hi havia cas­tanyeres des de feia anys i vam pensar que seria una aventura divertida. Aquest any comencem el dia 22 i hi estem fins el dia de Tots Sants; també fem moniatos, però només el dia de la castanyada.»

--És difícil torrar casta­nyes amb gràcia?

- «Sí. Com qualsevol ofi­ci, le el seu secret. Nosaltres els hem anat aprenent a poc a poc. La gent gran, sobretot les avies, ens han ensenyat molts d'aquests secrets i ara podem dir que ja tenim l'o­fici de castanyeres. Els que es posen ara a vendre cas­tanyes en altres llocs ens vé­nen a demanar consell. So­bretot ens demanen quines són les eines que es fan servir.»

—I quins són els atuells necessaris per a aquest ofici?

— El primer i més im­portant és un fogó; ara es pot fer amb un bidó de me­tall ben net i cremant-lo prè­viament perquè no hi quedi cap olor; a dins s'hi posa un trípode de ferro perquè la llenya quedi a mitja al­çada. També és important tenir un cove tapat amb un sac per conservar les cas­tanyes calentes. El gran se­cret és tenir paciència per triar les castanyes d'una en una perquè siguin bones i sense corcar; després s'han de tallar i humitejar una mi­ca. i sobretot saber fer un bon caliu perquè no es cre­min i es torrin ben bé.»

—Quins són els clients més fidels'.'

—«Com a clients a l'en-gros, els col·legis i guarde­ries i algunes comunitats de veïns que organitzen casta-

Les castanyeres de la pi. Octavià, en plena feina. Foto: JA. MULA.

«Som castanyeres per afició» -Nom: Lupe Díaz i Asun Egea. -Lloc i data de neixament: A Badajoz

i a Sant Cugat, el decembre de 1954 i l'abril de 1955.

-Estat civil: Casades. -Professió: Monitores de l'escola Cata­

lunya. -Aficions: Sobretot la música, l'art en ge­

neral i la lectura. -Un llibre: El buscador de perlas Tuareg. -Una pel·lícula: Pequeno gran hombre i La hija de Ryan.

-Una música: La de Los Panchos i la d'Ana Belen.

-Màxima aspiració:«V'iure la vida dia a dia i ser felices».

nyades per als veïns. Pre­parar les castanyes és un procés llarg i laboriós i la gent cada vegada està més atrafegada i els agrada tro­bar-se les coses solucionades per endavant. Troben més pràctic comprar les casta­nyes i els moniatos ja cuits i preparats. També ens en­carreguem d'organitzar la castanyada del col·legi Ca­talunya. Com pots veure, no

ens manca feina.» —Els menuts també com­

pren castanyes o s'estimen més les llaminadures de co­lors llampants?

—«Els nens són uns bons clients, sobretot quan surten d'escola. Molts ens coneixen de l'escola i s'acosten quasi sempre i els agrada veure el que fem. Ens fan pre­guntes i s'embadaleixen mi­rant el foc. La novetat els

atreu molt, suposo. Si po­guessin trobar castanyes tot l'any la cosa seria diferent. També a la gent gran els fa il·lusió comprar castanyes a la tarda i menjar-se-les tot fent un tomb per la plaça. Sembla que amb les casta­nyes es faci més tardor, que sigui més novembre.»

—No heu pensat mai de vestir-vos com mana la tra­dició?

—«Ui, no! Em sembla que em faria molta vergo­nya. En totes les altres coses seguim la tradició, però en això de les disfresses no.»

—Las castanyes les veneu a pes o a tant la peça?

—«Sempre es venen per dotzenes. Nosaltres inten­tem poder-les vendre un xic més barates que a Barce­lona. Segurament aquest any sortiran a dues-centes pes­setes la dotzena, però això sempre depèn del preu de Mercabarna. Ja sé que molta gent comenta que una dot­zena de castanyes és cara, però no és pas veritat. Pensa que rera d'aquesta dotzena hi ha molta però que molta feina. I tota és feina feta a mà, sense cap màquina. Mai podríem comptar el temps que invertim. Si comptem els temps invertit surten més que barates.»

Una coral italiana visita Sant Cugat convidada pel Club Muntanyenc

F.C. H Sant Cugat.— Convidat per la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, aquest proper llarg cap de setmana el Coro Polifonico di Varzo, petit poblet situat prop del llac Magiore. al nord d'I­tàlia, visitarà la ciutat i farà alguna sortida per conèixer el país.

D'aquesta manera la coral santeugatenca retorna la vi­sita que a principi del mes de juliol va fer per terres italianes. El dia 29 els can­taires italians seran rebuts a l'Ajuntament de la vila i a les 22 hores faran un con­cert al Monestir, acompa­nyats per la coral Joia d'A­lella i la del Club Munta­nyenc. El diumenge 31) vi­sitaran els claustres i cl Mo­nestir, per anar a la tarda a Barcelona després d'haver cantat a la missa dominical de les 11 del matí. En l'a-pretat calendari que se'ls ha preparat el dilluns es des­plaçaran al centre espiritual del país, i cantaran uns mo­tels al monestir de Mont­serrat. A la tarda acabaran l'estada a Catalunya visitant unes caves de Sant Sadurní d'Anoia i fent un àpat de comiat amb la Coral Sant Cugat, que en tots els dies hauran acompanyat i fet de guies als visitants de terres italianes. «Esperem aco­llir-los bé i que s'emportin un bon record, com nosal­tres ens vam endur d'allà», ha comentat Joan Casajua-na, president de la Coral Sant Cugat del CMSC,

Fan un sopar per als que enguany compleixen 50 anys • Sant Cugat.— Quatre amigues que aquest 1994 han fet els cinquanta anys han decidit organitzar un so­par en el qual participin tots aquells sanctugatencs que aquest any també fan mig segle, per celebrar-ho de manera multitudinària. El sopar es podria fer el 16 o el 17 de desembre. Tots els que vulguin apuntar-s'hi cal que es posin en contacte amb Rosa Munuera trucant al telèfon 674 96 25, o bé amb Maria Dolors Casals al telèfon 674 22 04., J.M.V.

Comença el cicle de conferències Cultura i Societat al Centre Borja

JOSFP MARIA VALLÈS • Sant Cugat.— Aquesta setmana ha començat el ci­cle de conferències que el Centre Borja organitza anualment. Enguany, dins el camp de les humanitats, es tractaran temes de cultura general, política i problemà­tiques socials en un total de catorze conferències que acabaran cl mes de març. Imma Ollich, doctora en Història Medieval i profes­sora a la Universitat de Bar­celona, i Montserrat de Ro-cafiguera i Espona, arqueò-loga i llicenciada en Prehis­tòria i Història Antiga, van iniciar cl cicle de conferèn­

cies parlant del jaciment ibè­ric i medieval de l'Esquerda, a Osona. Les ducs historia­dores van explicar la impor­tància dels treballs que estan fent al jaciment ja que «de­mostren que aquesta /ona està dins l'òrbita de la ibe-rització». Ecs troballes de les excavacions corresponen a un període ampli que abai -ca des del segle VII a.C. fins el segle XIV d.C. Pa­ral·lelament al jaciment. existeix un museu on s'ex­posen les peces més impor­tants, hi ha una part didàc­tica enfocada a les escoles, un taller-laboratori i uns camps experimentals. Ecs

excavacions d'aquest jaci­ment, que ocupa una exten­sió d'unes dotze hectàrees, van començar l'any 1977. La propera conferència anirà a càrrec d'Imma Pueyo, llicen­ciada en Història i profes­sora d'Art, que parlarà sobre L'expressionisme: La imatge estètica de l'angoixa el 8 de novembre. També participa­ran en aquest cicle A. Bo­rràs. professor d'Història a l'Institut de Teologia Fona­mental, J.M. Gavín. inves­tigador, Vicenç Trius. engi­nyer químic, i Domènec Mi­quel. professor d'Història a la Universitat de Barcelona, entre d'altres.

Acte d'homenatge al conserge del col·legi Pla Farreras

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— José An-tonio López explicava que, fa divuit anys, quan ell era director del col·legi Pla Fa­rreras i el seu fill de cinc anys n'era alumne, aquest, enfadat perquè les obliga­cions com a director del seu pare feien que no parés mai a casa, li va dir un dia: «Pare. li diré al senyor Arturo que et tregui de di rector». Aquesta anècdota, que va sortir en la ronda de par­laments de la primera part de l'homenatge, dóna idea de l'ascendent que Arturo Requena, el conserge del col·legi Pla Farreras, ha tin­

gut sempre entre els alum­nes. Per això el gimnàs del col·legi, on es va celebrar l'homenatge de comiat a qui ha estat el seu conserge du­rant vint-i-tres anys, era ple de gom a gom de professors, pares, alumnes i ex-alumnes de totes les promocions. També va ser molt signifi­catiu en aquest sentit el regal que li va fer el representant de l'Ajuntament en Tacte, el regidor d'Ensenyament, Gabriel Foix: una carta em­marcada, procedent dels arxius municipals, datada a l'any 77, signada per l'as­sociació de pares i adreçada a l ' a lca lde d ' a l e shores

(Francesc Llatjós). La carta, que va ser llegida pública­ment, sol·licitava que Arturo Requena no hagués de pas­sar les oposicions restringi­des a places de conserge que es convocaven aquell any, i es lloaven la seva entrega al treball, més enllà de l'exi­gible, i la seva excel·lent compenetrac ió amb els nens, qualificant-lo d'«indis-pensable i insustituíble per a aquesta escola». Aquestes van ser algunes de les ma­nifestacions d'adhesió i agraïment que Arturo Re­quena, visiblement emocio­nat, va rebre. L'acte va fi­nalitzar amb un sopar.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d 'octubre de 1994 APUNTS 39

LA VIDA SOCIAL

Imatge de la presentació i inauguració de la Setmana del Jubilat. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El Casal d'Avis de Sant Cugat clou la Setmana del Jubilat La gent gran del Casal vol organitzar activitats culturals més sovint

JOSEP MARIA VALLÈS I Sant Cugat.— La participació de dife­rents casals ha estat una part important del programa d'actes de la Setmana del Jubilat. El president del Casal d'Avis de Sant Cugat, Josep Llunell, està molt satisfet

de les activitats organitzades aquests dies: «Encara voldríem fer més coses. La gent gran tenim coses per explicar, per ensenyar i per aprendre , pe rò no hi ha prou pres­supost per fer altres propostes». La Setmana del Jubilat acaba diumenge amb un ball.

Els membres del Casal d'Avis de Sant Cugat, del Casal de Sant Andreu, del Casal de Rubí i del Casal de Can Roca de Terrassa han participat activament en la Setmana del Jubilat que a c a b a a q u e s t d i u m e n g e . Aquesta Setmana també ha comptat amb l'actuació de la Coral Falguera. Durant aquests dies el Casal d'Avis de Sant Cugat ha organitzat campionats de petanca, de billar, de dòmino i de cartes. El diumenge a les onze del matí tindrà lloc el reparti­ment de premis de tots els campionats i, després d'un aperitiu, a les cinc de la tar­da, arribarà el ball de comiat amb el grup l 'Orquestrina.

Abans de tot això, demà dis­sabte, una representació del C e n t r o Popu la r Anda luz oferirà una actuació.

El dilluns dia 24 d'octu­bre, la tinent d'alcalde de l'àrea de Sanitat i Serveis Socials de l 'Ajuntament de Sant Cugat, Sílvia Flury, jun­tament amb el cap de serveis de Promoció i Activitats del depa r t amen t de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Agustí Vila, van inaugurar la Setmana del Ju­bilat, acompanyades de la directora del Casal d'avis Sant Cugat, Dolors Carre­res, i el president del Casal, Josep Llunell. Sílvia Flury es va dirigir als 200 avis aproximadament que om­

plien la sala del Casal com la gent «que no us podeu aturar i heu de continuar organitzant activitats de tot tipus».

Per la seva banda, el re­presentant de la Generalitat , Agustí Vila, va definir la gent gran com «ejs mestres de l'experiència. Es la capa de la societat que té més coses per ensenyar».

Josep Llunell es va en­carregar de presentar el pro­grama de la Setmana del Jubilat. Pel president del Casal d'Avis, cal remarcar l 'interès que tots els avis de­mostren per participar en aquestes activitats culturals, però «ens agradaria orga­nitzar més coses».

Una part de les insta] acions del saló de bellesa Rub. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Un nou institut de bellesa a Sant Cugat I Sant Cugat.— Recentment s'ha inaugu­rat a Sant Cugat l'institut de bellesa Rub , on els clients podran trobar els tractaments més avançats en el camp de l'estètica —de-pilació elèctrica per sonda, banys de sol amb raigs U V A d'alta pressió, etc.— Tots

els t ractaments tenen un seguiment mèdic constant. U n altra avantatge per als clients és que podran gaudir d 'un horari flexible, sense interrupció al migdia. El nou esta­bliment està situat al carrer Francesc Mo-ragas, número 25. /ELS 4 CANTONS.

ELS ENTRETENIMENTS

Horitzontals: 1.- Tramuntana forta. 2 . - Prescrigui un medi­cament. Anirà. 3 . - Establiment de caritat. Dit de paraula. Mil. 4 . - Cent. Que s'agafa o adhe­reix fàcilment. Aliança Po­pular. 5 . - Donar figura d'arc a alguna cosa. Malaltia crònica, infecciosa. 6 . - Gran extensió d'aigua salada. Cap vegada. Vint-i-quatre hores, al revés. 7.- Estimada. Punta de fil grui­xut. 8.- Símbol del sodi. Rova. La primera a riure. 9 . - Final d'any. Cançó feta sobre parau­les per a ser cantada per una so­la veu en òperes. Pell-roja, al revés. 10.- Ocells. Peix cone­gut també amb el nom de cas-tanyoleta.

Verticals: 1.- Ardit per treure d'algú el que no vol dar. 2 . -Cap cosa. Peça de ferro on s'acolla el motlle en la premsa d'imprimir. Urani. 3.-Caiguda en desuetud, de baix a dalt. Puja al pòdium. 4 . - Melgó, al­fals. Donar. 5 . - Unió de Pa­gesos. Mobles alts amb portes i dins prestatges, e t c , per guar­dar coses. 6.- Una font mal ar­ranjada. Preposició. Allò que es diu per justificar quelcom.

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

7 . - So agut. Cinquanta. 8 . -Una vocal de passada. Ruc. Que té un desig immoderat d'alguna cosa. 9 . - Riu de l'Àfrica. Batuda, herba dallada que a conseqüència d'una plo­guda s'amassa i es fa difícil de netejar. 10. - Símbol de Pargó. Sec, estèril. Nota muda. 1 1 . -El qui portava el llum davant

SIS DIFERÈNCIES

un emperador, etc.

•JWS sny --01 I«P! «uy A "'6 H «Aouy "N ""8 'spoBH BP«u«V - ' i 'Oï* !eW mvi --9 Bids-i JTOIV --s tfy sojsïv 3 -'* W [«O TPV -'£ ?"I -p*»9H -1 •[BUBjunureiL --J tspqoozjuoq çpn|Os

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit estris de cuina.

H A O L L S R P E T

C S U L P O A A R ç T A C E A P E E C R

S E S S O E T L U D

R S R S S R L L L D A A L L O A L A L L A F O M G L E O E M

C A A L L E A P R L A T T G F R A A O E F A L L E A R G T A

ESCACS I. ESCUDER

Negres juguen i guanyen amb una llarga maniobra.

'en^eiS luados 'jsuoiu 'eno 'XXK>IP>Í> •Blp«d'i!|ossiO :opn|°S '«;HÍD Vfrl f 'Sil VXL £ -&d H£3 Z 'Víd -1 :?pn|OS

JEROGLÍFIC GIRALT

POBLE DEL BADÍ EMPORDÀ Canvien de data el seu Mercat Boig perquè aquest no es massifiqui.

(El Punt, 5-9-94)

5 O n o t a

S I N C E R •(orog) HHONIS («I) VXON (1) OS ONVadVTI

SOLUCIÓ DIFERENCIES

40 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 28 d'octubre de 1994

ELS SERVEIS

Cupó de rOnce S o r t e i g d e d i m e c r e s , 2 6 - 1 0 - 9 4

48929

EL retir

N u m e r o

48929

8929

929

29

P r e m i s

500 00U

' . i : uoo - uou

500 100

S o r t e i g N u m p r e m i a t

D i n i , , r i s . 25 1U 94 23403

ü II .us , 24 10 94 35319

L l ·v · ·nd t . ·s 21 1D í4 r)840B

Trio S o r t e i g d e d i m e c r e s , 2 6 - 1 0 - 9 4

986 S o r t e i g N u m . p r e m i a t

U i i i i . i r t s , 25 i n 94 064

l l i l l . i n s , 24 10 94 4b3

U I I I ' - I M I Ç I I · . 23 10 94 648

Diss . i h te !'l ' 0 94 863

Súper 10 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 2 6 - 1 0 - 9 4

5 - 8 - 1 1 - 1 3 - 1 6 1 9 - 2 0 - 2 5 - 2 9 - 3 2 34 - 35 - 37 - 42 - 50 51 - 5 2 - 5 7 - 5 8 - 6 0

Loteria primitiva S o r t e i g de d issab e, 2 2 - 1 0 - 9 4

3 8 - 1 0 14 19 49 C 4 8 R-8

Encer tan ts P e s s e t e s

2 d « 6 6 5 7 235 9 8 3

12 d e 5 + C 5 .228 .102

4 1 9 de 5 2 9 9 . 4 6 2

22 .836 d e 4 7.784

4 1 2 . 6 7 0 d e 3 912

S o r t e i g d e d i jou 5 , 2 0 - 1 0 - 9 4

9 14 28 • 29 42 44. C 4 6 R-6.

Encer tan ts Pessetes

1 d e 6 8 0 8 4 6 3 748

2 de 5-t-C 35 .123 779

293 de 5 4 7 9 . 5 0 6

19 418 de 4 10.250

4 1 4 . 9 3 1 d e 3 1.016

Loto 6/49 S o r t e i g de d i m e c r e s , 2 6 - 1 0 - 9 4

5 - 1 4 - 17 19-20 -43

C o m p l e m e n t a r i

49 E n c e r t a n t s Pessetes

0 d e 6 3 3 0 . 8 1 0 . 7 5 0

0 d e 5 + C 5 8 8 . 8 4 0

7 d e 5 70 .100

703 de 4 1.954

12 .488 de 3 4 0 0

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3a edat i carnet jove

Bonoloto S o r t e i g d » d i m e c r e s , 2 6 - 1 0 - 9 4

1 - 1 2 - 3 2 36 - 44 - 49

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

20

C

ALTA CERDANYA

BAIXA CERDANYA

*-C—ï> CONFUNT

homes - dones i nens

{ 2 à Wft

VAUSSPIR

¥m

V:.a,/^

'/'/Vi

ï2S

'W/T' nuïn. \

MUA \

_~^~, GARROTXA '/W/y\ '///'/', | Rll!> =LADE

7m r ÇftJ f-C~Zi 3IR3NES V. \

sa

VPFi di»» líiíM'S EWNUfOu»'

rE»#Pfsr*

PEOÍM

^ r > >

«17

BClotH* SCUrW

*—> rtVTR.l»t

rtkfrwooour yEAfTPORT

IMA0UUW

IMflMfltSSAOA

« s s UUCJOt

Inestabilitat elevada El dia serà tapat i plujós a la majoria de les comarques catalanes

G K M M A D O K C A

• En cl mapa isobàric pre­vist per avui s'observa que els Països Catalans estan sota els efectes de les baixes pressions. La inestabilitat serà elevada i les precipi­tacions, moderades i local­ment intenses. Les comar­ques de ponent seran pro­bablement les zones on la inestabilitat serà menys im­portant. Els vents seran molt humits i d'origen marítim. De matinada sovintejaran els bancs de boires. Les tem­peratures no experimenta­ran canvis destacahles.

A les comarques gironi­nes, el dia serà tapat i plujós. Les precipitacions s'aniran intensificant a mesura que avanci el dia. No es descarta que de fornia puntual cai­guin alguns xàfecs intensos. que poden causar alguns problemes. Les temperatu­res. tant les màximes com les mínimes, es mantindran suaus.

Al Barcelonès i al Vallès Occidental la situació me­teorològica estarà dominada

per les baixes pressions. Les precipitacions seran gene­rals i de forma puntual po­drien ser intenses. Les àrees

més properes al litoral seran probablement les més afec­tades pels ruixats intensos. Els valors termomètrics es

S o r t e i g de d i m a r t s , 2 5 - 1 0 - 9 4

1 0 - 1 4 - 2 3 - 2 7 3 9 - 46. C-17 R-4.

E n c e r t a n t s Pessetes

0 de 6 2 0 . 8 1 3 . 5 6 3

0 d e 5-t-C

4 8 de 5 466 971

2 727 de 4 3.718

52 4 2 5 de 3 400

S o r t e i g de di l luns 2 4 - 1 0 - 9 4

11 - 12 - 21 - 3 1 3 3 - 45. C-17 R-1.

E n c e r t a n t s Pessetes

2 de 6 109 .343 .840

2 de 5 + C 8 3 9 6 . 7 1 8

78 d e 5 86 .120

3 .946 de 4 2 6 9 5

7 1 . 4 4 3 d e 3 4 0 0

Alfons Sala, 23, baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

v'.,

c Surt Surt 0 6 , 1 7 (solar) 0 0 , 0 0 (solar) 0 7 , 1 7 (oficial) 0 1 , 0 0 fofoa/j

Espon

16,52 fsofao' 17,52 fofciafl

Espon 1 3 , 0 9 (soian 1 4 , 0 9 (oficial)

Temperatures d'ahir

mantindran estacionaris. La visibilitat serà reduïda.

A la Catalunya Nord la nuvolositat i el risc de pre­cipitacions augmentaran a mesura que avanci el dia. Al País Valencià el temps serà inestable i plujós. Les precipitacions podrien ser intenses. A les Balears la nuvolositat serà variable i el risc de ruixats, força elevat.

A tot el litoral català els vents seran del sector est o bé sud-est. A la mar do­minarà el marejol.

Demà, progressiva millora

El temps anirà millorant de sud a nord a mesura que avanci el dia. El nord de Barcelona i les comarques gironines seran les zones on la inestabilitat serà més ele­vada i on les precipitacions encara seran generals. Les t e m p e r a t u r e s d i ü r n e s es mantindran estacionaries i les nocturnes minvaran con­siderablement. De matinada sovintejaran els bancs de boires i de núvols baixos. Els vents seran variables.

Països C a t a l a n s M à x . M i n .

A l a c a n t 22 14

B a d a l o n a 20 14

B a r c e l o n a 19 14

La B i sba l 2 0 1C

B lanes 21 11

Cas te l l ó de la P lana 23 15

E iv issa 23 17

L 'Estar t i t 18 11

F i g u e r e s 20 12

E o n t c o b e n a 17 9

Fo rne l l s d e la S e l v a 20 9

G i r o n a 19 10

L le ida 17 9

La M o l i n a 9.2 0,5

P a l m a d e M a l l o r c a 23 12

P e r p i n y à "8 ,1

El P o r t de la Se l va 22 13

P u i g c e r d à 13 3,5

R i p o l l 17 5

R o s e s 19 12

S a n t A d r i à de l B e s ò s 20 9

San t C u g a t de l Va l l ès 20 11

St . Fe l iu de G u í x o l s 17 10

St . Pr iva t d ' e n Bas 17 5

St . Pau de S e g u r i e s 13

2 3

19

5

S t a . C o l o m a d e F a r n e r s

13

2 3

19

10

S ta . C o l o m a de G.

13

2 3

19 11

T a r r a g o n a 22 15

V a l è n c i a 24 16

Esta t Espanyo l M à x M i n .

B i l b a o 16 10

La C o r u n y a 16

20

12

G r a n a d a

16

20 8

M a d r i d 19 11

S a n t a n d e r 17 15

S a r a g o s s a 17 9

Sev i l l a 25 15

T o l e d o 19 14

V a l l a d o l i d 12 4

Món Amste rdam

Màx. M i n . 12 8

Atenes Berlín Bonn Brussel·les Buenos Aires

24 11

13^

22 22

16

5

_ 6

6

13

Ginebra 11 6

L i s b o a

L o n d r e s

20

13

16

9

M è x i c 25 12

M i a m i 3 0 2 0

M o n t e v i d e o 18 10

M o s c o u 8 2

N o v a Y o r k

París

13

14

6

10

Praga 11 1

Pequ in 18 8

Rabat 2 4 14

Rio d e J a n e i r o 3 6 19

R o m a 22 9

S a n t o D o m i n g o 31 23

Tòquto 20 14

Varsòvia 11 6

Viena 10 5

W a s h i n g t o n 15 5

Zuric 9 4

• Àries. 21 març-20 abril - -Lis teus estalvis no van gaire bé i

això t'amoïna. Pensa en cl futur i sigues constant a l'hora d'estalviar.

• Taure. 21 .ibnl-2H maig l a situació laboral es presenta força negativa, però en pocs dies podràs millorar-la amb nous projectes.

• Bessons. 21 maig-21 juny —El teu estat d'ànim et fa pensar coses

molt dolentes i t'impedeix comuni­car-te amb els que t'envolten.

• Cranc. 22 juny-22 juliol —Millorarà la teva relació amb la parella

i els familiars, fits amable i agradable i això se't recompensarà.

• Lleó. 23 juliol-22 agost —Et trobaràs molt enèrgic a la tema.

Aprofita aquesta etapa de vitalitat per tirar endavant els projectes.

• Verge. 23 agosi-21 setembre — Intenta evitar que el teu cos es desgasti

amb coses innecessàries, perquè no ho soportaràs.

• Balança. 22 set.-22 octubre —La teva parella se sent abandonada.

Reconeix que últimament l'has deixa­da força de banda.

• Escorpí. 23 oct.-21 novembre —Podràs obrir noves etapes de la teva

vida. Això et pot servir per ajudar-te a millorar personalment.

• Sagitari. 22 nov.-2íl desembre —Procura tenir més coses previstes i

no malgastar diners. Aquest mes ha estat desajustat.

•Capricorn. 21 des.-19 gener —Vés amb molt de compte amb els

teus amics. Saps molt bé que aquests canvis d'humor et perjudiquen.

•Aquari. 20 gener-18 febrer —En la feina estaràs més bé que mai.

Els teus companys seran sol·lícits amb tu i tindreu una relació solidària.

• Peixos. 19 febrer-20 març —La parella i els amics estaran molt

desagradables amb tu perquè no els fas gaire cas.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'octubre de 1994 APUNTS 41

ELS CINEMES

«Asesinos natos» Director. Oliver Stone. Intèrprets: Woody Harrelson i Juliette Lewis. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Mentre els polítics nord-a-mericans busquen el vot fàcil, parlen sobre el crim i la vio­lència, i els votants, en la seva paranoia induïda pels mitjans de comunicació, exigeixen més protecció per defensar-se dels depredadors de la societat, 95 milions de ciutadans dels Estats Units han seguit fascinats per la televisió la caça d'un home per part de la policia.

«Cabezas huecas» Director. Michael Lehmann. Intèrprets: Brendan Fraser, Steve Buscemi i Adam Sandler. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Rambla, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • The Lones Rangers és una banda de rock de Los Angeles els membres de la qual confien que si poden interpretar la seva cançó tot el món reconeixerà el seu talent i les companyies discogràfiques els oferiran els seus serveis. Per tal d'aconse­guir-ho, els Rangers prenen una emissora de ràdio per poder emetre la seva cançó.

«Cuando un hombre ama a una mujer» Director Luis Mandoki. Intèrprets: Andy García, Meg Ryan i Ellen Burstyn. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Principal, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Alice i Michael Green viuen la més extraordinària història d'amor. El seu matrimoni està ple de passió, tendresa i com­prensió, i entre tots dos estan educant dues nenes. Han format

• SAN CUGAT • SABADELL

SartCugaM r^centattes 430,6-30,8.3DÍHM0

Sant Cugat 2 kMtÈmWtx 6,7.46 i 10.30

SantCugatS Forest Gtcnp 4.25.7.15110,15

Sant Cugat* EICuww 420,6.30,8.35 i 10.40 ^^^^^^^^^^^^^^^_ ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

• RUBÍ

ffetf Pairal Cuando uftDMbm ama.,, FWÉwM», 6.15,8-30,1046. UbonbüK 8.15,8.30, t<M6.

Juego Mortal Asesinos Nato En la min (americana)

4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,1045 4.00,6.00,8.15,10.45

RubfftÉK»2 En la ml (americana)

As«49a'tÍÉD·

Fwtt*: 4.30,6.30 ÜÈO«Wet:6.30i8^0 F*«bra30M0.45

: 10.30

Oneert-tres Volar por los aires 4.00,6.10,820,1045

Euterpe ForrestQump . , , . ' ' - 5.15, aOO, 10.50

Montecarlo Volar por ta aires 4.00,6.10,8.20,10.45

Principal Cuando un homorearr«,4i..i 4.10,6^0,8.25,10.50

Rambla Cabess huecas -K-"*8 4.10,8.20,8.30,10.80

• CERDANYOLA

RubíPaboe3 BOmm *rtus:4J0,&30,e.30ii<M$ ; 6.30,8.3011050

«yagnapax» «Magnapax»

Elgrancajòn

Kursaal

fejbfRatoQM Cabota* hpa> ftoft* tíB, 6.30,8.3011A4S Ütty*fjkW«.30.8.30líOJO.

RubiPatoceS VotarparlwalM ftwÉw: 4,6.15,8.30,16.46. : 6.15,8.30,1645

T SABADELL

CtaetiSssfeBCuwvo . 4.«,8/J0,8.1UQ.4S 4.00,6.00,8.15,1045

ElCuervo Cuando un hombre Asesinos natos En te mi (americana) Jueoo Mortal El hombre que min Cabezas huecas Cuatro bodes y utt Votar por los aires Forrest Gump

una família perfecta, almenys aparentment. Perquè sota la su­perfície d'aquesta relació s'a­maga un secret dolorós que Ali­ce ha mantingut ocult.

«Cuatro bodas y un funeral» Director Mike Newell. Intèrprets: Hugh Grant i Andie MacDowell. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Charles és convidat regular­ment a les bodes que celebren les seves selectes amistats bur­geses. En un d'aquests casa­ments, Charles coneix Carrie, amb la qual té una aventura sentimental. Mesos després coincideixen en un altre casa­ment. La història continua amb un altre esposori, el de Carrie, un funeral i un altre casament, el de Charles.

«El cuervo» Director Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Eraie Hudson i Michael Wincott. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Draven torna de la mort des­prés 4'haver estat assassinat per un grup de gàngsters. El seu propòsit és venjar-se, eliminant els responsables, davant la per­plexitat d'ells mateixos i de la policia. En la seva missió, Dra­ven sempre va acompanyat per un misteriós corb.

«Días contados» Director: Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez i Karra Elejalde. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat.

• Un etarra que arriba a Ma­drid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una pros­tituta yonqui, filla d'un guàrdia civil.

«En la mili (americana)» Director Daniel Petrie Jr.. Intèrprets: Pauly Shore, Andy Dick i Lori Petry. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Un pacifista empedreït s'a­llista a la reserva de l'exèrcit amb la intenció de cobrar les dietes i treure profit de tots els extres, inclòs el menjar, l'a­llotjament gratuït i un sou segur, a canvi de treballar ben poc. L'exèrcit el posa a prova i aquest soldat indisciplinat servirà la pà­tria a la seva manera, i arribarà a posar l'exèrcit en alerta màxi­ma.

4.30,8.30,8.30110,30 4.30,6.30,8.30110.30

4.40,6.40,8.40110.40 4.00.6.20,8.45,11.15 450,750,10.46 8.15,7.16,9.15111.» 425.6.15,8.3011146 4^0,6.25,8.20,10.20 5.00.7.00,9.00,11.00

4.15,6,30,6\55,11.10 4.10,6^,84511055 5.00,7.40,10J5

«Forrest Gump»

Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright, Gary Sinise i Mykelti Williamson. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

H Forrest Gump té un baix coe­ficient mental i pateix una ma­laltia que li ha afectat les cames, però té un cor molt gran. Gump aconsegueix, gràcies als seus es­forços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, ex­cel·lent membre de l'equip de futbol americà de la Universitat, campió de ping-pong i propie­tari d'una creixent empresa de pesca. Durant la seva convulsa trajectòria cap al triomf, Gump tractarà amb diferents presi­dents i diverses personalitats americanes.

«El hombre que mira» Director. Tinto Brass. Intèrprets: Francesco Casale i Katarina Vasilissa. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Dodo és un jove professor universitari que viu una mor­bosa relació amb la seva esposa Sílvia, una jove d'enganyosa sensualitat. Sílvia desapareix misteriosament, i Dodo esta­bleix una complexa i contradic­tòria relació amb altres perso­natges: Alberto, el seu pare, Fausta, la infermera, i Pascasie, una bonica noia negra.

«Juego mortal» Director John Ftynn. Intèrprets: Edward Furlong i Frank Langella. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Michael és un jove de ca­ràcter fantasiós i molt aficionat als videojocs. Una nit es posa en contacte amb un joc inte­ractiu i s'introdueix en un món nou. Es troba en una casa que no coneix i on assassina un home que està dormint. De sob­te, Michael es desperta i li sem­bla que tot ha estat un somni.

«Volar por los aires» Director Stephen Hopkins. Intèrprets: Jeff Bridges i Tommy Lee Jones. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Jimmy Dove és un dels mi­llors membres del cos d'elit d'ar-tificiers dedicats a desactivar bombes. Quan un perillós te­rrorista amenaça la seguretat social amb diversos atemptats, Dove inicia una caça obstinada, que es convertirà en un perillós joc en el qual es veuran im­plicats els seus amics i familiars.

La història d'Amèrica vista per un idiota • «FORREST GUMP»

Títol original: Forrest Gump. Estats Units (1994). Director: Robert Zemeckis Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Sally Field.

ÀNGEL QUINTANA

E n els anys vint, quan Rex Ingram va adap­tar, llançant Rodolfo Valentino a la popu­

laritat, Los cuatro jinetes del apocalipsis, de Vicente Blas­co Ibànez, va observar la guerra des d'una perspectiva conservadora, com si fos un càstig de Déu pels pecats i la frivolitat dels homes. Ro­bert Zemeckis sembla recu­perar aquesta idea a Forrest Gump quan observa la sida com si fos una plaga divina contra la perversitat dels jo­ves dels anys 60 que van passar de Yhippisme a l'in­fern de la droga. Aquest mis­satge conservador apareix clarament definit en el con­trast que estableix el direc­tor entre la personalitat de Forrest Gump, vist com un heroi pur sense ideologia ca­paç d'anar d'un costat a l'al-tre de la història, com si fos una ploma enduta pel vent, amb el de Jenny, un personatge femení que és vist com una representació de l'inconformisme «malig­ne» d'una època —comença

com a cantant foü, la veiem en les manifestacions anti Vietnam i en les comunes hippies i sabem que durant els anys setanta ha tingut problemes amb l'heroïna—, que acabarà sent castigada amb la sida.

Encara que el punt de vis­ta des del qual s'expliquen els esdeveniments sigui el d'un brètol sense ideologia, a Forrest Gump hi ha una ideologia que s'imposa per sobre la visió del narrador delegat i que manipula con­tínuament els fets. Si ana­litzem com està explicat el relat, veurem com Zemeckis cau moltes vegades en dis-funcions narratives que ser­veixen per oferir a l'espec­tador informacions tenden­cioses que s'escapen al co­neixement lògic del mateix personatge que narra —Fo­rrest Gump—. Un exemple clarificador té lloc a mitja pel·lícula. La veu en off ex­plica que durant una època no sabia absolutament res de Jenny. De cop, aquesta veu desapareix i veiem una escena en la qual la noia és a punt de suïcidar-se per culpa de l'heroïna. Si Fo­rrest no sap res de Jenny i Forrest és qui ha explicat tot el relat en primera per­sona, la camera no pot donar cap informació sobre la pro-

Forrest Gump (Tom Hanks) i la seva mare (Sally Field) són saludats per un militar que vol convèncer el jove que desprès de la universitat el millor que pot fer és allistar-se a l'exèrcit.

tagonista femenina, fora que no sigui fruit de l'imaginari o que respongui a una vo­luntat manipuladora del dis­curs del director. En el cas de l'escena del frustrat suï­cidi, Zemeckis dóna a l'es­pectador informacions que no tenen els personatges, per la qual cosa no dubta a manipular el punt de vista del seu relat.

El guió de Forrest Gump pot considerar-se com un creuament de tres pel·lícu­les: Bienvenido Mr. Chance, de Hal Ashby, Zelig, de Woody Alien, i El mundo segun Garp, de George Roy HU1. Amb Bienvenido Mr.

Chance, Forrest Gump con­verteix una voluntat explícita de filmar la història ame­ricana des d'un costat ab­solutament naïf, però men­tre que la faula de Hal

Ashby ens oferia una lúcida visió crítica de la vida ame­ricana, el relat de Zemeckis sembla voler-nos proposar un exerc ic i d ' a m n è s i a col·lectiva. Amb Zelig es

comparteix la voluntat de manipular imatges docu­mentals del passat històric. Però mentre que Alien ma­nipulava velles imatges ràn­cies per llançar un discurs sobre la crisi de la perso­nalitat individual en el món americà, Zemekis manipula les imatges per crear bromes i generar un joc d'artifici que sïia convertit en el seu prin­cipal recurs publicitari. Fi­nalment, Forrest Gump com­parteix amb El mundo segun Garp una voluntat d'establir una faula on es jugui amb elements insòlits, màgics i, a vegades, amb l'absurd. Quan Forrest Gump es mou només en aquest nivell —primeres escenes del nen corrent— és més interessant i més coherent que quan cau en un cert sentimentalisme, com al final.

Antenex, S.L. Venda i reparació

d'antenes i

parabòliques. |

( / Àngel Guimerà, 2 (davant estadó)

Ta l 589 22 4 7 SANT CUGAT

I ? Torreblanca Josep Puig i Cadafaich, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p k - s '!'< ) 1 \ I A. NI l'I"

42 APUNTS E L S 4 C A N T O N S , D i v e n d r e s . 28 d ' o c t u b r e d e 1W4

L'AGENDA

• Radio Sant t 'uniu l)i' di l luns a di\riHÍrt's

[ K- "" ,i i ;;i h. / / ( / , / / / , / i 7

V , " (V'M',7 .1 "IIM! III. tCH > J l l l b

\ , r . ;ei 1 'i K IK • , -h V ' I A C I S

l:il< .i iri.ilu.-. >k R S (

I K 'i ;n i |i> h \ / n r ( iica:

.-/.',,' ,-.' : iV í . . I I'l I» \ ( l l s . l l l i n . l s .

I V lil i I.1 '-llh I i<,iluii<ilihi.<

uní! i '•,!. : n u l ' M \ r n , i l

I i. : . ' in .'. ; v.íii h. A'i-s ,i

! ! ( ' ' ]''l 1.' - ^ I 1 1 . t I pV ! M. K I

I / i . , \ 1 ( . I M K ' I . I -

I V I M I ., . M l . S:Í.M. ( i,.;,;;

.'..„ :,,::„ i K . I V L i m I h I M l I " i' l ,.,' ./, <..",,',1

l ' u -,,111.11 ; v : \ M u l l i n

I I. ' |S |i lil.'íi V.,' ia'Ja

/•..'.•,'ri., ••'• d i l l u n s l.i K. i l l l . l t

M K Í I ' . - I I I J - . I I ' S i í ..•.'.',-• v,','s,

' ' , >/,;,'/' '. . I I I · L I I is pi .nlKjiiL'in

I., , , • ! : > ! . i i - , i l i I .'.'/'•,•„• /„• tfra.

, . ; i i 'n \ ( , , x · . i i . i \ . i s i M . I '-. ' i

I ' l l l K V K s k ' I l l Ull / ' , -V , .,' •'..'

i , , » . . ; ; n h I . ( l n ; n | i i ( ( n

, i i · i i n . i I > i | i ' i i - l ' h i n r . i'l ' ' '

; u u i l i ' K . i l M v / , ' . , ' , , , ' , ; „ .

. U l l i ' I ' I .11 ! I ( . n . i U ' i l M

V i ' I H Í H H I \ h . | , i | \ I I M ' H ' I

j i l . - ^ ' M I l / , ,:•,',,', i

D . IS ,, Ml ' /\V •„,,

I !i'|H'l 1 .ni D i - l ' i ,i " l i I / / : , , / " , i h n i i . i h

l ' í n k , . ! m ' h S. \ . i lKi '

\ V'i ' I l'I h. / ,,'i/.. í..·/.v. - r -1M

* Ki". i i k I V .'I I H . l M l S, ,MI ; , i ' , / i .

iinh I' I M H S I . I

D e . " .i M li I i i l luns I , , , , ,

,, ,',,• ; , " , , , , h m . , i M / ' . ' i . , i ,/<

„ i / ; : i l u i i i i i i v . / , ' i , ' , , ; , ' , ' „ . i i ,

I M . V i i , , , ! , li •.,,,-, , , i

I K- nli ,i ' li \ ; , , n r , í al í.'ii

, -ifiir M i i s i i a nni i v t u p .

• D i v i a l i l t s

Di -s ,i in li. / / ' ( . « / / dii \to-

' i , M i L i l i i i , - i l i s i a h l c ) .

D e HI .i i I li. / ' , ' i s .v „',' v / t

( l e p e t l i h i )

De II ,i \2 li. I.estima | r e -pcticin) I)e ] 1 .i I > h. / 'cluícia I re­petíem) De I i a 14 li hant-Man. ( . RcMi tc i 1'eejiiip d'esports. De I-i ,i 15 h. l'alies sense tronterc l repetició). De 15 a Id h. Màgica! Mvstfr, luiit. amti I.M. Alvira. De 11) a I'l h. Súper Dl \1u-siea .niili X Montero De N a 211 li. Rilf-Raft. Mu­sica heaw. amb M. Ficanyol. 1 )e 2n a 22 li. Trafk a Trafk Koek. soul i tunky amb J. Maia]ues,

De 22 a S li Musifa al tfu , ,,ii,/l. Musica noii-slop.

• D i i m u n u t s D e S a l> li. 1:1 ilici dfl Sfmor.

l luïss in de la missa de dis­sabte i informació de l'es^le-sia e\aiii;elica libcn l i /er De 'I a l ' .30 h. Isporl fil nui/\ii / , , ' i\luii>..

De 'l .ió a 14 li. Roda d'ainu \ ( niuluit per I' Pallissa, l'oe-si.i anib l.l'. (i.treia, saulancs i saisuela amb I. l-'alirciias. i / ei MM / « i />i'i'•/'/• shart De 14 a 15 h. l.\/>t>rts fil nuínti 2,1 filiau. De 15 a lli li. Mu^iial \l\Men I nin: De Id a M h . SupfrDJ De I'l a 21 h. Tnifk .< l'rtifk. De 21 a 22 h. /..i/xir/i fü niii/Xií. \ i fdifUK

De 22 a "? h. Musua ai tfu fusuii. Musica non-slop. 1 cada dia. cada hora... liul-llftms horaris informatius. ( omiexio amb Catalunya In­formació. informació local i comaical amh els Serveis In Immatiiis de RSC.

28 L E S P R 0 P 0 S T E S

D I V E N D R E S

• Sants Simó. Iiaii s I .nieu i ( iiil·la.

29 D I S S A B T E

• Sanis Narcís i Maximil'.a

• ( ' t n t n i Andal iu \ !es 1 1 de la nit al Cen l io 1',,pul,,! Andalu / de Sant Cu­rat ( ,,'i/í,' |ÍÍI/IJ Fliíinfnfií. .un!1 iu [\Hticipacio ile di\cr-sos .'.llistes. l'elelon d'inlor macio: 5Sll K> 74.

• C as;i df ( ultura \ les 7 de la tarda a la ( avi iie Cultura, subhasta de les obres de l 'e\posicio l'inioi\ .hniuh. 1 ai benefici de 1 W -soci.icio l 'spanyola Contra el ( aneer

30 D I U M E N G E

• Sants -Marcel . Claudi, l.upcrei. V ic

tori i Hutròpia.

i * ^ i ^ •*

• Casa de Cultura - A les 7 de la tarda a la ( asa

de Cultura, subhasta de les obres de l'exposició l'inlcrs actuals. En benefici de l'As­sociació Espanyola Contra el Càncer.

TÜNIA1.SAHT

( , un cada anv se celebrarà la popular east.myad.

Castanyes i moniatos per a tots

J a ha a r r i b a t la t e m p o r a d a de Ics I t i n t e s d e t a r d o r i a m b la fest ivi tat d e d o t s S a n t s

a r r i b e n t a m b é les c a s t a n y a d e s . Id p r o p e r d i l l uns dia 31 lo ts e ls qu i h o des i tg in es p o d r a n a c o s t a r fins a la p l a ç a O c t a v i a . o n . d u r a n t tot el d ia . es v e n d r a n c a s t a n y e s i m o n i a t o s . Per als m e s pe t i t s , i a pa r t i r d e les d de la t a r d a , el ;4i"up I V p s i c o l e n o fe r i r à cl seu e s p e c t a c l e d ' a n i m a c i ó \larramu/if;<>. S. ( i l · lM Ull K

31 D I L L U N S

• Sants Alfons Rodi i t rue / . Quint i , Woll'anu i l.ueila.

• Castanyada infantil \ les d de la tarda a la playa (Ictavia. Castanyada Infantil. Venda de castanyes i monia­tos durant tot el dia i ani­mació amb el grup Marra-mango i el seu espectacle Pcp-sicolcn. Organització: Ajun­tament de Sant Cugat.

• Sants I isiivita! de lots Sants

2 D I M E C R E S

• Sants - ( ómmemorac io dels fidels di

timts i sant Victori.

1 D I M A R T S

• Sala Kes \ Ics 1 1 de la nit teatre a la Sala Res: Tracti'm Devos. de Kaymond Dcvos. a càrrec de company ia l.a Mòmia Tea t r e . Organi tzac ió : Sala Res. carrer Sant Domènec . 1'). Telèfon d'informació: 5Sl) 7i5 ll).

a Mòmia Teatre representarà l'obra 'In,

La Mòmia Teatre a la Sala Re s

L a Sala R e s a q u e s t a v e g a d a e n s o fe re ix una p r o p o s t a d e t e a t r e . Tnicti'm Í V i w es cl

n o m d e l ' ob ra q u e r e p r e s e n t a r à l.a M ò m i a T e a t r e , d e la q u a ! en farà q u a t r e f u n c i o n s . d u e s d u r a n t a q u e s t a s e t m a n a . T o t h o m qui ho des i tg i p o d r à ass is t i r a l ' e s p e c t a c l e t e a t r a l q u e t i n d r à l l o c a la Sa la R e s , al c a r r e r S a n i D o m è n e c . Ió . el p r o p e r d i m e c r e s d ia 2 i d i jous d ia 3 a les 11 d e la nit . s cil·.NOiii·.R

3 D I J O U S

• Sants Armengol . Martí de Porras, l lube i t . Sílvia Casada i Pere Almato.

• Sala Res —A les 11 de la nit teatre a

la Sala Res: Tracti'm Dcvos, de Raymond Dcvos. per la companyia La Mòmia Teat re . Organització: Sala Res, ca­rrer Sant Domènec, 19. Te­lèfon d'informació: 589 33 19.

• Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura.

Les activitats del coi in J e u e n concerts, sortides de cap de setmana i tallers complemen­taris. Organització: ( Cr In­fantil i Juvenil Sant ( Ma : (tel. fi75 32 231.

• Cent re Cívic de la l·lnresta C e r à m i c a , ludoteca. piano.

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 17 a 21 hi Mes (tel. 5X9 (IS 47). Organitza J ó : A L L À . l 'HSPI .Af i Arca de Cultura de l 'Ajuntament.

• Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda.

de costura, de guitarra (c-lèctriea i espanyola), manu-talitats. casal per joves (de 13 a 17 anys), d'adults, ac­tivitats físiques per a adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores ( te l .675 51 05). Oruani t /ació: A.M. L 'ESCLOP "i Atea de Cultura de l 'Ajuntament

• C a s a l Cul tura l de Mira-Sol —Taller de teatre per a nens

i adults, plàstica, manualitats (dibuix i pintura per a nensl.

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-Cl7.10h i als 10 minuts de cada hofa fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza et seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda AHons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer. Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP Alfons Saia Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer

CUSAT

3 . WWTCII0AT.4À FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a tes 21,30h. -Dissabtes I testius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21,30ti

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, ta Floresta, Plaça Centre, Menat, CAP, Alfons Sa/a, Estació. Plaça Centre, La Floresta, F Colom

-Dies feiners. 1 a sortida. 05.40h-06.25h t als 25 minuts de cada hora fins a les 22 25h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07.55h i 11.55h.<feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06 I6h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora tins a les 22.16h.

Sortides des de Sant F rancesc . -Dies feiners. 1 a sortida 06 23h-06 53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners, i a sortida 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sonida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

Étmàà " 1 - * - " ^ ' - " *

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (femers). 23.00h (dissabtes i festius).

tsHa M i -Dies feiners. 1 a sortida: 05.451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21 45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45ft. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ASS. RADIO

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX

SERVI DIA I NIT

Servei de grua

Cobrament amb

Targetes de Crèdit

i Teletoc

589 44 22 - 674 92 12

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Cias

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas. 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets.

Fes-te soci d Creu Roja|

de g

T

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'octubre de 1994 APUNTS 43

L'AGENDA

munualitats adults, boixels. costura. Esplai diari. Casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 a 13 hores. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores al (tel. 589 20 78). Organit­zació: A.T. MADEAC i Àrea de Cultura de l'Ajuntament.

• Fira d'Esquí —Del 7 al 25 de novembre a

la Casa de Cultura, Fira d'Es­quí de Material d'Ocasió. Re­collida de material del 7 a l 'U. Venda de material del 13 al 18. Devolució de ma­terial del 21 al 25. Horari: de 19 a 21 h. El dia 13 de 10 a 20 hores. Organització: Secció d'Esquí del Club Mun­tanyenc.

• Gimcana —El 12 de novembre a les 10

del matí a la plaça Monestir, Campanya Residu Mínim: Gran Gimcana de l'Envàs. Per a tots els nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfons d'in­formació: 675 50 96 i 674 17 56. Organització: C.E.P.A. Inscripcions fins el dia 4 de novembre.

• Premis —El 4 de novembre a les 21.30

hores en el transcurs d'un so­par que se celebrarà al res­taurant Panxa Contenta, 2ona edició del Premi Aqua-longa i la edició del Premi Josep Altet. Informació i re­serves: 674 57 32 i 674 62 44, de 7 de la tarda a 9 del vespre i 675 20 01 d'l l del matí a 1 del migdia. Orga­nitza: Associació Vcinal d'A­mics de Valldoreix i Amics del Museu de Valldoreix.

•Curs d'Esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto

Jozefo Anglès. Telèfon d'in­formació: 674 61 80.

•Centre Borja —Dimarts 8 de novembre a les

19.45 del vespre al Centre Borja, cicle de conferències sobre Cultura i Societat. Ex­pressionisme: la imatge estè­tica de l'angoixa, per Imma Pueyo, llicenciada i artista. Organització: Centre Borja (carrer Laceres, 30). Telèfons d'informació: 674 11 50 i 674 56 29. Estudiants entrada lliure.

—Dimarts 15 de novembre a les 19.45 del vespre al Centre

. Borja, cicle de conferències sobre Cultura i Societat. Cri-terios para el estudio y va-loración de una obra de arte, per Montserrat Martí, espe­cialista en pintura del segle XIX. Organització: Centre Borja (carrer Laceres, 30). Tel.: 674 11 50 i 674 56 29. Estudiants, entrada lliure.

—Dimarts 22 de novembre a les 19.45 del vespre al Centre

Dia/Pobte SantCugat

Cerdanyola

Rubi

Montcada

Papiol

SantCugat

Cerdanyola

Rubí

; Montcada

Papiol

• Rubi

Montcada

Papiol

Papiol

E Papiol

SantCugat

Cerdanyola

_Rubi_

Montcada

Papiol

SantCugat

Cerdanyola

Rubi

Montcada

Farmàcia (adreça)

C.Texidó(Rbla del Celler, 97)

Uuís(Albmira,18)

Torres (Passeig Les Fonts s/n)

Via (Jaume 1,20)

A, Via. (Av. Generalitat, 35)

ÜBBringues(AfcnsSafa,46)

Sanchez (Passatge Xops, 2)

ftjg(C1ra.Sabad8l,95)

J. Relat (Major, 69)

A v ia (Av, Generalitat, 35)

Via (Conjunt Rubi-2000)

J. Relat (Major, 89)

A.Vilà(Av.GeneraWat35)

AVüà(Av.GeneraÍat,35)

A.Vfe(Av.GetwraÉat,35)

P.Cu»ea(P. Diputació, 6)

Bach (Passeig Cordetes, 67)

Gibert (Torres Oriol, 4)

A.Vaà(Av. Generalitat, 35)

Riera (Dr. Murillo, 1)

Valls (Av. Catalunya, 17)

Baüort (M8à i Fontanals, 1)

Guto{Maftr,2S)

6747749

6924708

5645904 6683967

6740483

6923184

6995012

5841481

6683967

SantCugat _ M. Moral (SantaTeresa, 40) 6753344

Cerdanyola Ordis (Av. Argentina, 17) 5807859

11301

5841481

6683967

• SantCugat M. Domènech (P. Sant Magí, 50) 6743353

i Cerdanyola Selva (Torrent, 12) 6918901

- Rubi Roca (Av. Barcelona, 55) 6990953

- Montcada Duran (Rambla Montcada, 37) 5751543

6683967

• SantCugat C. Llorens (Santa Maria, 27) 6741531

* Cerdanyola Àlvarez(GalenesUnicentro) 6826721

* Rubi Oriol (Zafiro, 28) 6994398

= Montcada Via (Jaume 1,20) 5645904

6740364

6922367

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2) 5642139

6683967

I Pap*0' A.Vtt(Av. Genera»* 35) 6683967

• SantCugat R.Salavwt(S.RusüoL38) 6740645

* Cerdanyola Rbera (Sant Ramon, 182) 6920676

ï Rubi Port(MagiRamentol,7) 6973456

? Montcada E.Reiat(Av. Catalunya, 65) -

í P a P M AVTà(Av.GerteraWat,35) 6683967

(1)D'1/4de10delmati matí d'avui ales 10de I

d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del a nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

Borja, cicle de conferències sobre Cultura i Societat. Res­tauracions en el Monestir de Sant Cugat del Vallès (1982-1994), per Domènec Miquel, professor d'història a la Universitat de Barcelona. Organització: Centre Borja (carrer Laceres, 30). Tel.: 674 11 50 i 674 56 29. Estudiants, entrada lliure.

SUPOSICIONS

•Sales Municipals —Fins el 30 d'octubre a la Casa

de Cultura, Exposició-Sub-hasta: Pintors actuals. En be­

nefici de l'Associació Espa­nyola Contra el Càncer.

—XXIII Concurs - Exposició de Canaricultors. Del 9 al 13 de novembre a la sala 2 de la Casa de Cultura. Organit­za: Unió de Canaricultors.

•Sales Privades —Fins el 30 d'octubre a la Ga­

leria Canals, exposició d'o­bres de Conde. Telèfon d'in­formació: 675 49 02

—Del 4 al 30 de novembre a la Galeria Canals, exposició d'obres de Todó. Telèfon d'informació: 675 49 02.

—Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira permanent d'art i antiquaris. Tel.: 674

Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers Bellaterra

5892288

6755105

6928080

Bombers Generalitat 065

Bombers Rubí 699 80 80

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

Casal Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Civic La Floresta 589 0847

Centre Cívic Les Planes 6755105

Centre Cultural Mira-sol 5892018

Cinemes St Cugat (Reser.) 5890941

Correus 674 7096

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valldoreix 6742459

Dispensari La Floresta 6747615

Errt. Municipal descentrant. 6742719

ENHER Rubi 6991892

FECSA 5891226

FFCC 6741934

Funerària 6740525

G. Civil (Mira-sol) 6742379

668.39.67 Hisenda 5891155

Jutjat 6746686

Oficina Municipal La Floresta 589 08 47

Parròquia St. Pere Octavià 6741163

Parròquia Les Planes 204 75 03

Parròquia Valldoreix 6740569

674 04 30 Piscina Municipal Valldoreix 675 40 55

69211 30 Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58

Urgències 091

Policia Municipal i Prot. Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 795125

Comissaria de Policia 6747612

Taxis (parada) 6740997

Radio Taxi 5894422

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5890021

Valldoreix (parada) 6741111

49 50. -Firart. Mostra d'art original.

Cada diumenge de 9 a 14 hores a la plaça del Monestir.

•Centre Cultural —Divendres 18 de novembre

a les 10 del vespre, a l'Au­ditori, espectacle de dansa en memòria de Joan Miró, El Jardiner de la Cia. Gela-bert-Azzopardi. Venda d'en­trades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i ducs hores abans de la

Grua

Aigües La Floresta

6743371

6742089

AAPP i W Mira-sol 6742018

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPP i W Valldoreix 674 2197

AAPP i W C. Montserrat Vall. 6742105

AAPP W Can Majó Vall. 6745049

AA Prop, i Veins La Floresta 6742089

AA W Aiguallonga La Flor. 6745129

Ast, Consumidors 26845 67

Alcohòlics Anònims 317 7777

DNI (Cita prèvia) 589 3080

Gresnpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212

H.VafitfHebron 4272000

H. Sant Joan de Déu 2034000

Untat Coronària 2481040

Tel de l'Esperança 4144848

Wormació Carreteres 2042247

Momtadó Aeroport 4785000

Wormació RENFE 4900202

Informació Port. 3188750

OflC 5893188

Poüciinic Torreblanca 5891732

PROMUSA 58917 32

ENTITATS ASOI 675 3503

ArxKiGavm 6742570

Casat d'Avis SC 5691638

Llar d'Avis Parròquia 5890598

Club Muntanyenc 6745396

Cors) de la Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 6752652

Ü Tet Sant Cugat 6748661

GmpSup. Immigrants 6749314

RMoSant Cugat 6755959

TetarWó Sant Cugat 5895366

Efe 4 Cantons 5896282

funció. Preu: 1.800 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

• C e n t r e Cultural —Divendres 4 de novembre a

les 10 del vespre a l'Auditori Sabó-Sabó de la Cia. Pep Bou. Venda d'entrades de di­marts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francés Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

—Dimecres 9 i dijous 10 de novembre a les 11 de la nit

a la Sala Res, Tracti'm Devos de Raymond Devos, per la companyia La Mòmia Teatre. Organització: Sala Res, ca­rrer Sant Domènec, 19. Te­lèfon d'informació: 589 33 19.

•Sala Res —Dijous 17 de novembre a les

11 de la nit Función Privada amb Pop Latino. Organitza­ció: Sala Res, carrer Sant Do­mènec, 19. Tel.: 589 33 19.

—Dijous 24 de novembre a les 11 de la nit Pau Riba presenta Disc Dur. Organització: Sala Res, carrer Sant Domènec, 19. Tel.: 589 33 19.

•Centre Cultural —Divendres 11 de novembre

a les 10 de la nit a l'Auditori, concert a càrrec de l'Orques­tra de Cambra Nacional d'Andorra. Direcció: Gerard Claret. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel: 589 22 88 i 589 02 90.

—Dissabte 26 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori, òpera al Centre Cultural, La Cenerentola (La Ventafocs) de G. Rossini. Orquestra Simfònica del Vallès i Cor dels Amics de l'Opera de Sa­badell. Directora Orquestra: Elisabetta Maschio. Director Cor: Josep Farré. Venda d'entrades de dimarts a di­vendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 5.000 ptes. Telèfon d'infor­mació: 589 22 88 i 589 02 90.

BJBUOtiOUES

•Bibl ioteca Centre Borja —Universitària. Horari: de 9 a

13.30 i de 16 a 20h. Telèfon: 6741150.

• Biblioteca del Mil·lenari —Pública. Horari: de dimarts

a divendres de 12 a 14 h. i de 16.30 a 20 h. dissabtes de 10 a 14 h. Telèfon: 589 28 09.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Horari:

cada tarda de 17 a 21 h. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n.

Horari: oberta tots els matins. Telèfon: 674 69 93

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Horari:

dijous, divendres i dissabtes de 16 a 20 h.

•Biblioteca del Centre de Salut —Medicina i assistència social.

Carrer Mirador s/n. Telèfon: 674 63 46.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon: 589

13 82. Llibres relacionats amb la joventut.

POUS

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

: f Amb certón^íjència ens trobem, periòdicament i de manera méifo menys extensa, frwnifestacions de polls entre la població escolar. V~°' Els polls qye parasiten el cap dels escolars, en general no trcmsfl|§fen malalties, simplement s'ha d'efectuar un tractament d'eliminació. En cas d'infecció cai prendre mesures preventives amb elsi membres de la família i escola, cal utilitzar locions i xampú parasitaris. Com a complement, en cas d'excessiva població de paràsits s'ha o"<! al professional de perruqueria. FORMAS tracta en profunditat, m productes específics per eliminar totalment aquesta afecció. No m recomana utilitzar com a norma els productes antiparàsits, st no hi ha algú de la família o l'escola afectat, perquè l'ús de productes sense existència de polls, per la seva forta composició, destrueix b queratina del cabell i el deixa sec i trencadís.

ASSmOMMBffD'BTUTGff

TuaMuns m * u tauu i o n m m ami

nuaMuii$NMN$

g ^ MKtovBomnoaUfK

g ^ b TlACT«affBKC«l«SBISO*»

g^b. ErnRUTZMumuKnnuMtt

txat-uHT K u c » «Mtmr-ntfu

NO TANQUEM M.M0DH

FÀatflnutCMsrr

El nostre <Ml8 é»"*fl*riHi un d t grau <fe satisfacció, basat fM uns productes de màxima- fttfj làf I «§ el manegat presagi del nostre 0 Q ^ JMMÉ|U

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

44 CANTONS Sant Cugat dol ¥a«ém Sani Cugat dd Vallès: ( Xt-mt, 5 * W) 62 K2.

Divendres. 28 d'octubre de 1994

E N T R E V I S T A L A C O L U M N A

J O S E P M A R I A B A L C E L L S . Director de Radio Nacional de Espana a Catalunya

«Em preocupa el periodista com a persona »

Josep Maria Balcells es un santcugatenc que es dedica al mon de la comunicació des de l'any 1979. Al llarg dels darrers quinze anys ha tingut l'oportunitat de desenvolupar diferents tasques com a periodista. A televisió ha pogut fer de corresponsal a l'estranger i presentar /. 'Informatiu del segon canal de Televisió Espanyola (TVT.). Actualment. Balcells dirigeix Radio Nacional de Espana (RNE) a Catalunya.

RAMON I l O l i '

H Sani Cugat.- L'anomenada societat de la informació sembla que ja ha arribat. Quina ha de ser la tuncio dels periodistes en aquesta nova societat'.'

"Sincerament, a mi cm preo­cupa el periodista com a persona en concret, Em fa por que cada vegada quedi mes anònim cl seu treball i que quedi atrapat pels condicionaments de la seva tcina, sobretot condicionaments de tipus tecnològic. A mes es trobarà amb una concentració cada vega­da nies man d'empreses periodís­tiques i ai\o tara mes anònima la se^a feina. 1) alguna manera, com mes forta sigui una empresa més anònim seia el treball del perio­dista, perquè l'empresa marcarà molt la línia editorial del mitjà. I probablament penso que la penetració del poder econòmic i polític en els mitjans també mar­caran molt el futur.••

En un mitja públic com RNE suposo que ja es nota el poder polític?

—•Difícilment un mitjà públic pot ser sectari perquè té un cert control parlamentari i. per tant, hi ha una vigilància de la profes-sionalitat. Jo. com a director de RNE. puc dir que no hi ha cap mena d'entrebanc. A més intento que la gent que treballa a casa meva se sentin molt responsables i moll lliures per tal que cl seu treball sigui dictat només pel cri­teri de Li professionalitat."

De tota manera, no es pot negar que cl partits polítics volen poder en els mitjans.

-Segur que hi ha una pressió permanent. Però la informació no

Josep Maria Balcells, director de Radio Nacional de Espana a Catalunya. toto: ARXIU.

••Difícilment un mitjà públic pot ser sectari perquè

té un cert control parlamentari i, per tant, hi ha una vigilància de la professionalitat»

la fan els partits, sinó els perio­distes, que són els que han de triar.»

—La crisi de KM a Catalunya sembla eterna, perquè mai se'n deixa de parlar.

— « b n a q u e s t s m o m e n t s podem dir que hem sobreviscut

amb dignitat i estem fent un salt qualitatiu perquè RNE es conver­teixi en una oferta plural i alter­nativa a Catalunya.»

—Quan semblava que Ràdio 4 desapareixeria, ara ens sorprèn amb una poderosa programació.

—«Jo no he dubtat mai de la

seva cont inuï ta t . Una de les meves apostes quan vaig assumir la direcció de RNE a Catalunya va ser que si Ràdio 4 desapareixia jo també sortiria per la porta. Això ho va entendre també el director general i les administra­cions públiques catalanes que han aportat els elements necessaris.»

—Vostè que coneix bé TVE a Catalunya, perquè creu que no acava de funcionar un circuit català que pugui competir amb TV3?

—«Jo diria que no es tracta de fer la competència. En aquests moments crec que a TVE-2 s'ha fet un pas important per poder programar uns determinats espais en català. Penso que ha crescut la capacitat del centre de Sant Cugat envers la televisió en cata­là. Voldria remarcar que Sant Cugat també té una gran capa­citat de fer espais en castellà per tot Espanya però amb una òptica catalana. No hem de renunciar a això.»

—Què significa TVE-Catalu-nva per a la ciutat de Sant Cugat i viceversa?

—«Jo que he passat un any a Madrid puc dir que Sant Cugat és una de les ciutats catalanes més conegudes gràcies a la tele­visió. Per contra, els treballadors de televisió estan molt lligats afectivament amb Sant Cugat. Alguns fins i tot han anat a viu­re.»

—Com a santeugatenc, què va significar per a vostè entregar els premis Sant Jordi de cinemato­grafia, que atorga cada any RNE a Catalunya, al Teatre-Auditori del Centre Cultural de Sant Cugat?

—«Per mi va ser un honor ensenyar el Centre Cultural a una colla d'autoritats que van venir del món del cinema, del món de les administracions públiques i del món de la política. Aquestes autoritats van venir directes de l'aeroport a Sant Cugat i encara que segurament ja ho coneixien, estic convençut que van mirar al mapa on estava Sant Cugat. Vull avançar que la meva intenció aquest any és repetir . Si ens posem d'acord amb el Centre Cultural i amb l'Ajuntament, els premis Sant Jordi es tornaran a lliurar a Sant Cugat.»

Misèries M1QUKLBKRGA

•

S egons el senyor Miquel Reniu, director general de Política Lingüística, parlar el català a Catalunya és neces­

sari i no parlar-lo pot comportar complicacions. Vostès diran que el senyor Reniu és un optimista sense remei. Ha de ser-ho. Cap persona amb mínimes tendències depressives aguantaria en un càrrec que presenta tantes dificul­tats objectives. És possible, a més, que el senyor Reniu confongui els desitjós amb la realitat.

La qüestió és que el senyor director general va gosar expres­sar aquestes opinions en l'acte de p r e s e n t a c i ó d 'un d icc ionar i àrab-català. Va voler recordar davant diversos representants de la immigració que una plena inte­gració a Catalunya significa el coneixement de la llengua pròpia del país. El senyor Reniu sap que si una llengua deixa de ser neces­sària, i no planteja cap compli­cació el fet de no saber-la. no queda altre remei que conside­rar-la en situació agònica i en procés d'esdevenir, simplement. llengua morta. Estudiosos d'a­quest fenomen han fet cèlebres diagnòstics sobre els anys de lenta agonia que, a hores d'ara, deuen quedar-li al català com a llengua més o menys viva. El càrrec del senyor Reniu l'obliga a rebutjar hipòtesis tan doloroses, però en aquesta ocasió —tip, suposo, de patir-les per dins—, ha gosat superar-les per l'excel·lent meca­nisme polític que consisteix a tro­bar la realitat agradable a base de descriure-la de manera agra­dable. L'emoció de trobar-se pre­sentant un diccionari tan impro­bable devia accentuar les tendèn­cies optimistes del senyor Reniu. Jo, de tota manera, no hi tinc res a dir.

El diputat Josep Sala, en canvi, s'ha posat a cent. Aquesta figura notòria del PSC ha demanat la dimissió immediata del senyor Reniu si no es disculpa pública­ment per haver dit coses tan gros­ses. Aquest episodi, vagament indicatiu de la ingenuïtat del director general, ha ferit l'exqui­sida sensibilitat lingüística del prohom socialista i, en vista de la gravetat dels fets, només es conforma amb la dimissió. Real­ment, els camins de la lleial opo­sició al govern de l'honorable senyor Pujol són inescrutables.

Locals Comercials Edifici Torre-Blanca

• Des de 119 nr fins a 400 m • Fusteria exterior • Sistema de seguretat centralitzada 24 h

• Pre-instal·lació d'aire condicionat

• Al costat del Centre Cultural i dels Cinemes

• Entrega immediata

SJ PROMUSA

S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès

Avinguda Torreblanca, 2-8 Tel. 589 17 32