Tot i que el govern de l’aleshores Re-pública Democràtica Alemanya ar-gumentà que “la construcció delmur era una mesura antifeixista (an-tifaschistischen Schutzwall) per evi-tar la invasió per part de la Repúbli-ca Federal”, la veritat és que es va ferper mantenir aïllats els ciutadans del’Alemanya de l’Est i impedir la circu-lació en ambdues direccions.

Els antecedents del Mauer deBerlín s’han de cercar a l’època pos-terior a la II Guerra Mundial, a l’any1945. Segons l’Acord dels Aliats, Ber-lín fou dividida en quatre sectors,administrats i controlats per l’URSS,els EUA, el Regne Unit i França. A1949 es van crear les dues repúbli-ques alemanyes, la de l’Est (anome-nada República Democràtica Ale-manya), que tengué Berlín com a ca-pital, i la de l’Oest (República FederalAlemanya, amb capital a Bonn).

A causa de la guerra freda entreel món comunista i el món occiden-tal, la divisió entre les dues Alema-nyes es feia de cada cop més pa-tent. Amb la fundació de la Repúbli-ca Democràtica Alemanya, cada anypassaven milers de persones cap al’Oest, especialment a Berlín. Entre1949 i 1961 més de dos milions depersones varen abandonar l’Ale-manya de l’Est per trobar més lli-bertat i millor benestar. En molts ca-sos eren joves amb formació supe-rior. Aquest fet amenaçava lacapacitat econòmica i l’existènciade la futura RDA.

La construcció del mur

Per ordre del SED (partit únic) i sotala protecció de la policia i els sol-dats de l’Exèrcit Nacional Popular, lanit del 12 al 13 d’agost de 1961,s’inicià l’aixecament de filferro espi-nós al llarg de tot el perímetre deBerlín Oest, el qual ràpidament fousubstituït per una paret de formigóde 47 km de llargària i 4 m d’altura.

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 758 – . 8 de novembre de 2006

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

La caiguda del mur de Berlín

La nit del dijous 9 al divendres 10 de novembre de1989 es produí la caiguda del mur de Berlín. Demà, icasualment també de dijous a divendres, es

complirà el 17è aniversari. Aquesta separació entreel Berlín Oriental i l’Occidental fou construïda l’any1961 i existí durant 28 anys.

Es paredaren alguns edificis i esmantingueren només dos punts depas ben controlats. De 1961 a 1989,almenys entre 70 i 86 persones –se-gons fonts diferents- moriren amans de les forces de seguretat del’RDA mentre intentaven fugir capa l’Oest. Algun historiador indicaque el mur fou escenari de la mortde 191 ciutadans quan provavend’escapar del sector oriental. Altresfons apunten a un nombre que su-pera els dos-cents i que inclou elsmorts en accident. Tot i això, unescinc mil persones varen intentarcreuar-lo. El nombre exacte de víc-times és difícil de quantificar per-què tots els casos de defunció a lafrontera de l'RDA eren sistemàtica-ment silenciats.

El final

El 9 de novembre de 1989 esdevin-gué una data que ha quedat grava-da a la història. Aquest dia s’anunciàoficialment en conferència depremsa que, a partir de la mitjanit,els alemanys podrien creuar qual-sevol de les fronteres d’AlemanyaDemocràtica, inclòs el mur de Ber-lín. Aviat es féu córrer la veu i abansde l’hora indicada, milers de berli-nesos s’havien concentrat a cadauna de les part del mur.

Des de l’Est, a peu o en cotxe, co-mençaren a passar sense grans difi-cultats pels llocs de control. Es pro-duïren escenes plenes d’emoció:abraçades de familiars i amics quehavien estat separats molt detemps, regals de benvinguda, plors,expressions de no creure el quepassava... La retransmissió en direc-te per televisió possibilità que mésciutadans orientals sortissin al ca-rrer i es dirigissin a les fronteres. Elmatí del 10 de novembre de 1989quantitats enormes de persones se-guien travessant la frontera, ara jasense control.

Concurs

Neules de NadalEl Corte Inglés ha organitzat un concurs de Neules en el qual hi poden participar tots elsnins d’entre 5 i 14 anys. Hi haurà tres categories (de 5 a 7 anys, de 8 a 11 anys i de 12 a14 anys).

Cada concursant pot presentar fins a tres neules, les quals han de tenir un màxim de20 centímetres de diàmetre. Les neules s’han de presentar dins un sobre en el qual figu-rin les dades personals de l’autor i un número de telèfon de contacte.

La recepció d’originals es tancarà dia 16 de desembre. Els originals seleccionats perconcursar estaran exposats al públic a la planta Àtic de El Corte Inglés de les Avingudesdel 22 de desembre al 5 de gener.

Hi haurà tres primers premis consistents en una targeta regal de 200 euros. Els pre-miats seran informats personalment de la decisió del jurat, la qual serà inapelable.

Coneguem Mallorca

La nostra illa

Fa més de dos mil anys, quan els antics navegants grecsarribaren a les nostres illes les anomeren Balears. A

Mallorca li digueren Kromyussa. Més tard, els romansl’anomenaren Majorica, d’on deriva el nom actual

Mallorca és una illa de laMediterrània, la més gran del’arxipèlag de les Balears.Precisament el seu nom provéd’aquest fet: Mallorca vol dir lamajor.

Té una extensió de 3.620quilòmetres quadrats i l’any2005 la població era de de777.821 habitants. La densitatés de 214,87 habitants per km2.

Mallorca té 53 municipis, elmés important dels qual és lacapital, Palma, seguit pels deManacor, Inca, Llucmajor iCalvià. Destaquen també, per laseva història, Sóller i Pollença.

Els de major extensió sónLlucmajor, Manacor, Palma iFelanitx. Els més petits, Búger,Lloseta, Estellencs i Consell.

Les comarquesUna comarca és un conjunt demunicipis amb unes caracterís-tiques físiques, naturals ieconòmiques similars.

La comarca del Pla englobaels municipis de la part centralde Mallorca fins a la badiad’Alcúdia.

El municipi de Palma formauna unitat comarcal.

La comarca del Migjorn-Llevant comprèn els municipisque toquen la costa sud i est deMallorca.

A la comarca de Tramuntanali corresponen els municipis dela serra Nord.

La comarca del Raiguer fareferència als municipis queestan entre la serra deTramuntana i el Pla.

OrografiaPel que fa al relleu, podem dis-tingir tres zones ben diferen-ciades: la serra de Tramuntana,les serres de Llevant i la depres-sió central.

La Serra de Tramuntana té uns90 km de longitud, des de SaDragonera al cap de Formentor, is’hi troben les muntanyes mésaltes de l’illa, vàries de les qualssuperen els 1.000 metres.

Destaca entre elles el Puig Major.Les serres de Llevant són

una alineació que va del nord-est al sud-est i les seves alturessón més modestes, ja que pas-sen de poc els 500 metres.

La depressió central es trobaentre les serres de Tramuntanai Llevant i abarca les comar-ques del Raiguer, el Pla iMigjorn. L’altura més alta és elPuig de Randa (543 m).

2 Diario de Mallorca Dimecres, 8 de novembre de 2006Diari de l’escola

ClimaEl clima que es dóna a Mallorca i a la resta de les illesBalears s’anomena mediterrani, ja que és el propi de lesàrees que es troben a la conca de la mar Mediterrània. Lesseves característiques són: estius secs, precipitacions a latardor (intenses o molt intenses i de curta durada) i a la pri-mavera, clima temperat i predomini de la irregularitat (ambvariacions importants d’un any a un altre).

La serra de TramuntanaÉs la més important de l’illa i la que presenta les alturesmés altes. Destaquen el Puig Major (1.445 m), Massanella(1.340 m), Tomir (1.102 m), l’Ofre (1.090 m), es Teix (1.064 m)i Galatzó (1.026 m). Les costes de la Serra són altes i formenespectaculars penya-segats que en alguns indrets arribenals 400 metres. Hi trobam el port de Sóller i algunes calescom les de Sant Vicenç i Deià.

La vegetacióLa vegetació de Mallorca està relacionada amb tres factors:el clima (que condiciona les espècies), la insularitat (que faque el procés evolutiu sigui diferent i produeix l’apariciód’endemismes, espècies que només es troben aquí) i l’ho-me (que amb la seva acció: camps de conreu, tales de bos-cos... la modifica). Els boscos que predominen són el pinar il’alzinar. També són abundants les garrigues.

L’economiaDurant segles, la base de l’economia la constituïa el sectorprimari, especialment l’agricultura i la ramaderia. La indús-tria es desenvolupà especialment a Palma, Manacor(mobles i perles), els municipis del Raiguer (indústria de lapell i calçat) i Llucmajor (indústria extractiva). A partir delsanys 60 del passat segle, el turisme passà a ser el motor del’economia illenca i produí grans canvis de tot tipus(demogràfic, social, econòmic i ambiental).

La ciutat de Palma

Va ser l’any 123 abans deJesucrist quan el cònsol romàQuint Cecili Metel fundà la ciutatde Palma. En l’actualitat, la ciutatromana es troba enterrada a unsquatre metres de profunditat i, avegades, quan es fan obres, apa-reixen les seves restes.

En temps de la dominacióàrab, Madina Mayurqa (així ano-menaven Palma) era l’únic cen-tre urbà destacable, ja que l’eco-nomia es basava en l’agriculturai la ramaderia. Els governantshabitaven al palau-fortalesa del’Almudaina.

Aquest mapa per-tany a l’Atles esco-lar geogràfic ihistòric de les IllesBalears, publicatper Edicions Cort.Els autors de l’o-bra són CelsoCalviño Andreu iPau BibiloniJaume, i l’autor dela cartografia ésPedro MarchMoragues.

El 31 de desembre de 1229les tropes catalanes dirigides perJaume I s’apoderaren de la ciu-tat. Els catalans introduiren lacultura cristiana i la seva llengua.La ciutat s’anomenà Ciutat deMallorca.

Ja en el segle XVIII la ciutatrecobrà el nom de Palma.

Com a fet destacable, a princi-pis del segle XX s’enderrocaren lesmurades que envoltaven la ciutat ique estaven situades en el queavui són les Avingudes, i Palma vacréixer ràpidament. En l’actualitatté uns 380.000 habitants.

a) Transcriviu tots els verbs que apareixen al primer paràgraf i completau lagraella a partir de la forma conjugada que apareix al text.

Exemple: Hi havia una vegada un màgic...

Jo havia Nosaltres havíem

Tu havies Vosaltres havíeu

Ell havia Ells havien

Jo Jo

Tu Tu

Ell Ell

Nosaltres Nosaltres

Vosaltres Vosaltres

Ells Ells

Jo Jo

Tu Tu

Ell Ell

Nosaltres Nosaltres

Vosaltres Vosaltres

Ells Ells

Comprensió

Diario de Mallorca 3Dimecres, 8 de novembre de 2006 Diari de l’escola

Proposta didàctica

Els màgicsHi havia una vegada un màgic que nomia Berard. Era un home llarg i magre com unagranera, que tenia el nas corbat com el bec d’un capsigrany, i una barbeta de boc que lipenjava de les barres.

Cada primavera, el màgic Berard, que vivia en un castell de gel al bell mig del país delsmussols blancs i de les neus, s’encamellava sobre el vent del nord i acudia al Bosc Perdutper trobar-se amb un altre màgic amic seu.

Tots dos, des de feia segles, es reunien al peu d’una socota immensa, alta i gruixadacom una torre, que hi havia en un indret ocult d’aquell bosc.

Quan es fonia el primer floc de neu i l’aigua començava a córrer pels rierols quenaixien entre les frondes i les arrels, els dos màgics arribaven des de les seves contrades.La soca era al centre d’una clariana que ningú no coneixia,de no ser els follets i els cérvols,i els altres habitants fugissers del bosc. I, naturalment, el màgic Berard i el seu amic Bellroc.

Rayó i Ferrer, Miquel: El raïm del Sol i de la Lluna.

Els Grumets de la Galera. La Galera, S.A. Editorial. Barcelona, 1985

Aquest material està pensatper treballar al primer cicled’ESO, però també pot utilit-zar-se amb els alumnes dediversificació curricular de 3r.Evidentment cada professorpot fer-ne l’ús que considerimés adequat a altres nivells.Els autors són Josep AntoniCalvo i Femenies (professord’àmbit sociolingüístic de l’IESMarratxí) i Catalina Bestard iMateu (professora de llenguacatalana de l’IES Calvià).

Morfologia

Ortografia

Creació

a) Cercau en un diccionari el significat d’aquestes paraules:

Capsigrany

Boc

Mussol

Indret

Rierol

b) Contestau breument aquestes qüestions:

-Com era de magre el màgic que nomia Berard?

-El màgic Berard vivia en un castell i en un país un poc estrany. De quin mate-rial estava fet aquest castell?

-Què nomia el màgic amic de Berard?

-Què feien aquests dos personatges des de feia segles?

a) Passau a plural totes les paraules subratllades del fragment del llibre deMiquel Rayó. Abans, però, escriviu les paraules que apareixen en el text a lacolumna de l’esquerra i després feis-ne les modificacions ortogràfiques per-tinents a la columna de la dreta.

Recordau que els canvis ortogràfics més freqüents són els següents:-a/-es, -ja/-ges, -ga/-gues, -ca/-ques, -gua/-gües, -qua/qües, -ça/-ces

Els masculins acabats en -sc,-st,-xt admeten dos tipus de plurals:-sc/-scs o –scos (disc/discs o discos), -st/-sts o -stos (gust/gusts o gustos),

-xt/-xts o –xtos (text/texts o textos)

PARAULES QUE HEU TROBAT EN EL TEXT

MODIFICACIONS

b) Llegiu silenciosament el text durant uns minuts. Després, sense mirar-lo,completau els espais en blanc que teniu a continuació:

Quan es foni__ el primer floc de neu i l’aigua començav__ a córr__r pels rie-rols que naixien entr__ les frond__s i les __rrels, els dos màgics arribav__n des del__s sev__s contrad__s. La soc__ era al centr__ d’una clarian__ que ningú noconeixi__, de no ser els follets i __ls cérvols, i els altres h__bitants fugissers d__lbosc. I, naturalment, el màgic Berard i el seu __mic Bellroc.

Imaginau-vos l’aspecte dels personatges i dibuixau-los en la graellacorresponent. Al text se’ns diu com era en Berard.

Berard Bellroc

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

4 Diario de Mallorca Dimecres, 8 de novembre de 2006Diari de l’escola

Gegants d’Alaró

FITXA TÈCNICA

Nom del gegant: CabritAlçada: 4,30 metresPes: 53 quilograms

Nom del gegant: BassaAlçada: 4,30 metresPes: 52 quilograms

Propietat: Ajuntament d’AlaróPortadors: Geganters d’AlaróAny d’estrena: 2000Constructor: Kake PortasFestivitat en què celebren la trobada: Festespatronals de Sant Roc (agost)

Les dades del pes i alçada són les que ofereix la pàgina web

dels gegants i geganters d’Alaró:

www.mallorcaweb.net/cabritibassa/

L’experiència gegantera a Alaró és molt intensa en vivèn-cies i activitats. L’any 1995 l’AMPA del Col·legi Públic SantBartomeu construí una geganta, na Tomassa, per desfilar ales carrosses d’aquell any. Una vegada feta la desfilada, lageganta fou cedida a l’Ajuntament, però resultà essermassa feixuga per esser portada. A rel d’això, el consistoridecidí encarregar a Kake Portas la construcció de dosgegants per poder desfilar i ballar.

Foren en Cabrit i en Bassa, els heroics defensors delcastell d’Alaró enfront de les tropes del rei Alfons el Liberalal 1286. Fidels a Jaume II resistiren al castell fins que forenfets presoners i cremats damunt unes esgrelles a la plaçadel Lledoner d’Alaró. El Papa Gregori XII s’assebentà i exco-municà al rei català. Cabrit i Bassa foren venerats a Mallocacom a màrtirs i reberen culte de sants durant molt detemps. A ulls del poble mallorquí eren el prototip de lafidelitat i la integritat, tant política com religiosa.

El bateig dels gegants es féu a la I Trobada de Gegantsde la vila, dia 6 d’agost del 2000 i hi assistiren els gegantsd’Inca, Sóller, Alcúdia, Sa Pobla, Ciutat i Calvià. Aquestsdarrers, el Rei En Jaume I i la Reina Violant d’Hongria, ten-gueren l’honor d’apadrinar els nous gegants alaroners.

L’agost de 2004, al Casal de Son Tugores, els Gegantersd’Alaró, l’Ajuntament i el CIM organitzaren l’exposició ElMón Festiu dels Gegants, una de les mostres més extensesque s’ha fet a Mallorca pel que fa al món geganter. NaTomassa, en Cabrit i en Bassa presidien l’exposició a l’exte-rior del casal. A dintre s’hi podia contemplar un nombrósrecull de fotografies cedides per l’Arxiu Ferragut deVilafranca del Penedès, informació i fotografies de les dife-rents colles mallorquines, plafons explicatius, etc. L’actetambé comptà amb el parlament d’Eloi Miralles (ArxiuFerragut), expert en matèria gegantera.

A part de participar a les diferents trobades deMallorca, és remarcable el fet que els gegants d’Alaró parti-ciparen el juny de 2005 a la trobada Dos senyors, un amo degegants i figures europees que recreen elements del’època medieval a Maastricht (Holanda). Fou la primeravegada que sortiren de l’illa i hi anaren acompanyats per lacolla de geganters de Manresa, els cavallets manresans il’Àliga de Reus. Allà es trobaren amb gegants desplaçatsdes de Bèlgica, França, Àustria i de varis punts d’Holanda.

Pau Tomàs Ramis

reco

rtab

le!

Gegants mallorquins (10)Apunts

NA LLAUNETA RECICLA

Properament, la Companyia de dansaMariantònia Oliver estrenarà l’espec-tacle de dansa-teatre Na LlaunetaRecicla, dirigit a un públic familiar,especialment als més petits. Es pre-tén transmetre uns continguts propisde l’educació ambiental des de l’àm-bit de la dansa-teatre i parlar delsvalors del nostre entorn. Del 22 al 24de novembre i de l’1 al 3 de desem-bre es faran funcions concertades pera escolars. Més informació al 971 7608 32 o 659 95 20 33.

EN JOAN PETIT QUAN...

La Fundació Pilar i Joan Miró haposat en marxa aquest nou projecte,dirigit a nins entre 3 i 6 anys acom-panyats d'un adult. Aquesta tardorrealitzen el taller En Joan petit quan...fa fang, una proposta de la ceramistaCarme Baltasar i de l'Equip Educatiude la Fundació, on experimentaranamb les possibilitats plàstiques delfang i del propi cos. S’ha de fer elsdies 11, 18 i 25 de novembre.Començarà a les 11.30 hores i té unadurada d’una hora i mitja. Cal reser-var plaça telefonant al 971 70 14 20.

UN PARLAMENT PER A TOTS

El Parlament de les Illes Balears haconvocat un concurs de dibuix dirigitals alumnes de 6è de primària. El tre-ball consisteix en realitzar un dibuix,amb un lema escrit, ambdós relacio-nats directament amb les funcions il’organització del Parlament de lesIlles Balears. Els treballs, individuals,s’han de realitzar a les làmines distri-buïdes per la Conselleria d’Educació iCultura. El termini d’admissió d’origi-nals finalitzarà dia 22 de desembre.

MENORS EN EDAT ESCOLAR

La Conselleria d’Educació i Cultura ila Fiscalia del Tribunal Superior deJustícia de les Illes Balears han orga-nitzat les II Jornades de Menors enEdat Escolar: conflictes i oportunitats,que se celebraran a Palma (a l’HotelMeliá Palas Atenea) els dies 23, 24 i25 de novembre. El nombre de placesés limitat (350 assistents) i la quotad’inscripció és de 20 euros. Més infor-mació a HYPERLINK"http://weib.caib.es"http://weib.caib.es

Concurs Una mica de tot

1. Mallorca és la més gran de les illes Balears. VERTADER2. La Serra de Tramuntana es troba al sud de l’illa. FALS3. El Puig Major és la muntanya mallorquina més alta. VERTADER4. El cap de Ses Salines es troba al municipi de Santanyí. VERTADER5. Sineu pertany a la comarca del Pla de Mallorca. VERTADER6. Inca és famosa per la seva indústria de les sabates. VERTADER7. Pina pertany al municipi d’Algaida. VERTADER8. S’Albufera és un parc natural situat al nord de Mallorca. VERTADER9. Palma és la capital de l’illa de Mallorca. VERTADER

10. Els habitants de Manacor s’anomenen manacorins. VERTADER11. El santuari de Lluc pertany al municipi d’Escorca. VERTADER12. El Gorg Blau i Cúber són dos embassaments. VERTADER13. L’illa de Cabrera pertany al municipi de Palma. VERTADER14. Llucmajor és el terme municipal més extens de Mallorca. VERTADER15. Binissalem pertany a la comarca del Raiguer. VERTADER

Solucions i guanyadors

ELS GUANYADORS DELS 10 LOTS DE 10 LLIBRES HAN ESTAT:Miquel Llull Cladera. C.P. Antoni Monjo (Maria de la Salut)Darío Morillo. C.P. Llevant (Inca)Margarita Bennàsar Merino. Col·legi Corpus Christi (Palma)Maria Benvinguda Estarellas. Col·legi Sant Francesc (Palma)Júlia Cortès Mir. Col·legi Monti-sion (Pollença)Iván González. C.P. Porta des Moll (Alcúdia)Chaima Hahdat. C.P. Son Canals (Palma)Salvador Egea Román. Col·legi Rei Jaume III (Llucmajor)Toni Ortega Sancho. C.P. S’Alzinar (Capdepera)Luca Vallbona Bierbaum. C.P. Blai Bonet (Santanyí)

Enhorabona! En les properes setmanes un representant de l’editorial Edebé us portarà el premial vostre centre o el rebreu per correu.La setmana passada publicàrem el concurs del mes de novembre. Recordau que teniu fins dia 29de novembre per enviar les respostes.

Premis per cortesia d’

Els nostres Instituts

Nom:IES PORRERES

Nivells d’ensenyament:Educació secundàriaobligatòria (ESO)

Adreça: Carretera deMontuïri, s/n - 07420Porreres

Telèfon: 971 16 85 90

Fax: 971 16 82 17

E-mail:iesporreres@educacio.caib.es

Matrícula: 296 alumnes

Professorat: 42

Serveis: Transport escolarper a l'alumnat deMontuïri i Vilafranca deBonany

IES Porreres

La propera setmana, Col.legi Sagrat Cor (Palma)

L'IES Porreres encetà latrajectòria com a centred'ensenyament secundariel curs 2005-06 per aten-dre l'alumnat dels munici-pis de Montuïri, Porreres iVilafranca de Bonany. Elprimer any impartí 1r, 2n i3r d'ESO. Aquest 2006-07s'ha ampliat fins a 4td'ESO. Joan MirallesPericàs, secretari, EladiEsteve Hurtado, cap d’es-tudis, i Joan BennàssarPayeras, director, formenl’equip directiu que l’haposat en marxa.

“Del treball ha esde-vingut el fruit. Hem iniciatel segon curs amb lamateixa il·lusió, motivació,iniciativa, responsabilitat, convivència i har-monia que l'any passat i dissenyant un camíque determini les possibilitats reals que elcentre pot oferir”, indica Joan Bennàssar.

-Com anà la posada en marxa?-No és fàcil explicar amb paraules el que sesent i el que es viu quan et trobes amb unedifici nou, sense res i haver de començar.Dia 1 de setembre de 2005 no teníem cap

taula, cadira, no hihavia telèfon, és a dir,pràcticament res.Durant l’estiu orga-nitzàrem els grups,elaboràrem la planti-lla, confeccionàrem unllistat dels elementsimprescindibles desdel primer dia...

-El professorat arribàabans.-La majoria venguédia 31 d'agost, fetgens habitual. Se’lsmostrà el centre, compensàvem, la distribu-ció de l'espai, despat-xos, aules... Establíremun calendari de reu-

nions per planificar les tasques. Com queno hi havia mobiliari ni ordinadors, se’lsfacilità una memòria USB per preparar lesprogramacions a ca seva. Altres optaren perdur els seus ordinadors personals i treballara l'institut.

-Alguna anècdota?-Una empresa particular ens deixà una foto-copiadora i l'Ajuntament, unes cadires i tau-

les per poder seure i escriure els acords delsprimers dies. Així com passaven els dies,començà a arribar el mobiliari: taules, cadi-res, pissarres... Després vingueren unsquants ordinadors (sense Internet), prestat-geries, panells... Fins a Nadal, podríem dirque el centre no començà a funcionar.

-I el curs continuava...-A partir del segon trimestre poguérem dura terme els projectes proposats: Programad'educació viària elaborat pel propi centre,aula verda, alcohol i adolescència, certamende narrativa breu, projecte educatiu, regla-ment de règim intern, projecte lingüístic ipla d'emergència i d’evacuació del centre.

-Novetats d’enguany?-II certamen de narrativa breu, logotip,biblioteca, un institut solidari, programaEcocentre, pàgina web, revista, augment deles optatives, diversificació curricular...

-Sembla que el nou edifici ja esdevéinsuficient...-Està pensat per atendre 12 grups d'ESO iaquest curs ja en tenim 13. El proper 2007-08 es preveuen 15 grups; per tant, la infra-estructura ja és totalment insuficient peratendre l’ESO de Montuïri, Porreres iVilafranca de Bonany.

JOAN BENNÀSSAR, DIRECTOR

“Del treball ha esdevingut el fruit”

FOTOS: GUILLEM BOSCH

Diario de Mallorca 5Dimecres, 8 de novembre de 2006 Diari de l’escola

6 Diario de Mallorca Dimecres, 8 de novembre de 2006Diari de l’escola

Visites escolars a Diario de Mallorca i l’hipòdrom Son Pardo:Col·legi Son Caliu, Calvià.

Visites escolars a Diario de Mallorca i Ocimax

Visites escolars a Diario de Mallorca i l’hipòdrom Son Pardo

Col·legi Jaume I, Palma Nova, Calvià

Col·legi San Francisco de Asís, Sa Pobla Col·legi San Francisco de Asís, Sa Pobla

Col·legi Jaume I, Palma Nova, Calvià

Amb la col·laboració de:

Diario de Mallorca 7Dimecres, 8 de novembre de 2006 Diari de l’escola

Noti visita els col.legis Costa i Llobera i Sant Josep Obrer

Col.legi Costa i Llobera Col.legi Costa i Llobera

Col.legi Costa i Llobera Col.legi Sant Josep Obrer

Col.legi Sant Josep Obrer

8 Diario de Mallorca Dimecres, 8 de novembre de 2006Diari de l’escola

Visites escolars a Eivissa amb Diario de MallorcaCP Llevant (Inca)

CP Ses Salines