Dissabte, 26 de gener de 2008 � Diari de Girona Suplement núm. 415 AGRICULTURA I RAMADERIA

El 44% dels espanyols preveu una recessióEl 44% dels espanyols opina que l'economia patirà una recessióenguany, just el doble dels que no ho pensa (el 22%). Pàg. 2

Falguera&Sacrest obre la primera botigaLa tèxtil garrotxina ha triat un cèntric carrer comercial de Girona per obrir el primer establiment Sweaterhouse Pag. 3

La crisi al sector ramaderUnes 10.000 explotacions catalanespateixen les conseqüències de la crisiramadera. Així ho va indicar el sectoren una manifestació a Madrid. Pàg. 9

Economia i Empresa el Camp

P.T.V., PalamósL’Ajuntament de Palamós, la Ge-neralitat, empresaris, pescadorsi altres col·lectius vinculats al’activitat portuària van consti-tuir ahir un grup de treball perpromocionar econòmicament elport d’aquest municipi. El seuobjectiu principal és dinamitzarla instal·lació, vinculant-la ambel seu entorn, i impulsar accionscom ara demanar al govern es-tatal la creació d’un Punt d’Ins-pecció Fitosanitària o posar enmarxa una línia regular detransport marítim amb les illesBalears, entre d’altres.

Ahir a la tarda, l’alcaldessa dePalamós, Maria Teresa Ferrés,va presidir la reunió en què esva constituir el Grup de treballper a la Promoció econòmica delport, a la qual també van assis-tir el secretari per a la Mobilitatdel Departament de Política Territorial i Obres Públiques ipresident de Ports de la Gene-ralitat, Manel Nadal; el directorgeneral de Ports, Aeroports iCostes, Oriol Balaguer; el regi-dor de Promoció Econòmica,Antoni Bachiller; i represen-tants de la Cambra de Comerç,la Confraria de Pescadors, em-preses consignatàries o col·lec-tius portuaris del municipi.

Aquest grup s’ha creat a ini-ciativa de l’Ajuntament de Pala-mós, que hi va començar a tre-ballar a finals de l’estiu passat através de la seva àrea de Pro-moció Econòmica i Turisme.

En l’actualitat, al port pala-mosí hi conviuen els sectors co-mercial, pesquer, nauticoespor-tiu i els creuers turístics, quecontribueixen a dinamitzar l’e-conomia local i aporten riquesaa les comarques gironines. ElConsistori va destacar aquestsaspectes i la importància del pa-per de les administracions locali autonòmica, els operadors por-tuaris i altres organismes al’hora de potenciar la instal·lació

portuària. El principal objectiu del grup

de treball és emprendre accionsconjuntes i coordinades per am-pliar, en tot allò que sigui possi-ble, el posicionament econòmicdel port de forma paral·lela icomplementària a la resta d’ac-tivitats econòmiques, turísti-ques, empresarials, culturals oesportives del municipi.

En aquesta línia, es preveurealitzar accions per a la pro-

moció pròpiament del port, par-ticipant en fires estatals i inter-nacionals per difondre conjun-tament la imatge del port i delmunicipi i potenciar la captacióde nous mercats. Ara que s’haconstituït, es definiran les nor-mes de funcionament de l’equipde treball, s’establiran els canalsde comunicació i informació en-tre els estaments representats,el calendari de reunions i la re-lació de projectes i accions prio-ritàries.

A part de sol·licitar la creaciód’un punt d’inspecció que per-meti desembarcar mercaderiesde fora d’Europa a Palamós i lalínia regular amb les Balears, al-tres fites que el Grup de treballper a la Promoció econòmica delport s’ha plantejat a curt termi-ni potenciar les visites d’opera-

dors de creuers turístics, estu-diar l’impacte econòmic que su-posa per a les comarques giro-nines l’estada de creuers a Pa-lamós o crear un protocol per ales estades de creuers turísticsal port.

L’Ajuntament de Palamós varemarcar que el port s’ha con-solidat com a destí de creuersturístics, seu de regates inter-nacionals i com el tercer port co-mercial català.

Ajuntament, Generalitat, empresaris i pescadors formen aquest equip que vol demanar a l’Estatla creació d’un Punt d’Inspecció Fitosanitària i posar en marxa una línia de transport a les Balears

Creen un grup de treball per potenciareconòmicament el port de Palamós

Europa Press/DdeG, MadridLa confiança de les empresessobre la marxa dels seus ne-gocis va registrar un bruscdeteriorament de les expec-tatives a causa de la disminu-ció de la xifra de negoci coma conseqüència de la desac-celeració de la demanda in-terna, segons l’Indicador deConfiança Empresarial (ICE)que elaboren les Cambres deComerç.

L’indicador, que es va si-tuar en els 2,4 punts negatius,xifra que contrasta amb ladada registrada durant el ma-teix període de 2007 (15,7punts), mostra que, per a lesmés de 5.100 empreses en-questades, la debilitat de lademanda s’ha convertit en elfactor que limita en major me-sura l’activitat, en lloc del’augment de la competència,que era el principal elementfa un any. En termes d’ocupa-ció i inversió, els empresarisespanyols anticipen creixe-ments desaccelerats respectea 2007, però encara elevats isuperiors als de la Unió Eu-ropea.

En concret, les expectati-ves de xifra de negoci de lesempreses empitjoren en 5punts per al primer trimestrede 2008. No obstant això, un19,8% de les companyies en-questades espera incremen-tar la seva facturació, un47,7% creu que la mantindrà iun 32,8% preveu retallar l’im-port de les seves vendes.

Expectives d’ocupació a la baixaPer la seva banda, les ex-

pectatives sobre l’ocupacióredueixen el seu saldo en elprimer trimestre de 2008 i sesitua en 1,7 punts, xifra enmés de 10 punts inferior a laregistrada en l’enquesta delmateix període de 2006. Així,el 94,3% dels empresaris es-pera incrementar o mantenirles seves plantilles durant elquart trimestre.

La confiança de les empreses esdesploma per ladesacceleració dela demanda

L’objectiu és ampliarel posicionament econòmic de lainstal·lació portuària

�Estudiaran l’impacteque suposa l’estadade creuers per a lescomarques gironines

�

COMISSIÓ DE TREBALL. Els representants de les diferents administracions i del sector privat implicats en el projecte.ANIOL RESCLOSA

2 Economia i Empresa � Diari de GironaDissabte, 26 de gener de 2008

L’empresa de solucions informàtiques ICON obre una oficina a GironaL’empresa alt empordanesa ICON, que ofereix solucions informàtiques de software, xarxes, Internet, formació i consultoria, obre una oficina a Girona. Segons el seugerent, Rafael Aguilera, l’objectiu d’obrir aquestes noves instal·lacions és oferir serveis informàtics per a empreses i cobrir les necessitats del mercat en temes de for-mació a través de cursos d’ofimàtica, comptabilitat i facturació amb l’aplicació de les normes NIC (Normes Internacionals de Comptabilitat). ICON és l’únic centre cer-tificat SAGE a la província de Girona i ofereix cursos, eminentment pràctics i basats en les necessitats que els empresaris busquen per al seu equip, i que garanteixenel prestigiós Certificat Oficial SAGE-SP. A banda d’ampliar l’oferta formativa de la ciutat, ICON pretén comercialitzar a Girona el producte estàndard ERP SAGE 100, unsistema de planificació de recursos empresarials amb unes grans prestacions i una excel·lent relació qualitat - preu.

El projecte empresarial d’ICON va néixer l’any 2004 a Figueres. La seva filosofia és, segons el mateix Aguilera, ser en tot moment el soci tecnològic dels seus clients ioferir solucions a mida basant-se en les seves necessitats. A dia d’avui, ICON treballa per a més de 300 empreses, entre les quals alguna de les més importants de lademarcació de Girona, i està tenint uns increments de facturació del 45% anual.

Al llarg d’aquests quatre anys de vida, ICON ha elaborat importants projectes que l’han convertit en una de les empreses de referència en el sector de les solucionsinformàtiques a la demarcació de Girona. Actualment, està considerada pels experts com una de les millors empreses d’informàtica de l’Alt Empordà.

Otr Press/DdeG, Madrid. El 44% dels espanyols opina quel'economia patirà una recessióenguany, just el doble dels queno ho pensa (el 22%); i un per-centatge molt superior al 30% demitjana europea, ja que a Euro-pa són majoria els que pensenque no hi haurà recessió, ambun 35% del total, segons es des-prèn d'un estudi elaborat perNielsen.

Segons les dades recollidesper l'últim estudi Nielsen GlobalOnline Consumer Confidence,elaborat en els passats mesosd'octubre i novembre de l’any2007 amb la participació de26.312 usuaris d'Internet de 48països, en aquesta hipotètica si-tuació el major problema per alsespanyols és la possible des-ocupació, citada pel 58% dels en-questats, seguida per la inflació,que assenyalen un 43%, i la pu-jada dels tipus d'interès, amb un36%.

Força més lluny queden elspercentatges dels que temenconflictes civils, un 15%; inesta-bilitat política, un 12%; i la cai-guda del valor de les seves pro-pietats, un 11%.

No obstant això, entre elsconsumidors espanyols partici-pants en l'estudi, el 72% consi-derava que les perspectives la-borals per als propers 12 mesoseren bones o fins i totexcel·lents, davant del molt me-nor 28% que les veia dolentes ono tan bones, fet que mantépràcticament estable el percen-tatge respecte de l'anterior es-tudi d'abril del 2007, i resultamolt superior al de fa dos anys,ja que a finals de 2005 noméspensaven que tenien bonesperspectives laborals el 59% delsparticipants en l'estudi.

Per altra banda, el 63% delsenquestats espanyols consideraque les seves finances personalsseran bones o molt bonesaquest any, de la mateixa formaque sis mesos abans, i molt persobre del 52% de mitjana euro-pea. Amb tot, només el 35% pen-sa que estem en un bon momentper comprar coses que volen inecessiten, quan sis mesosabans ho creien el 39%, i un anyabans el percentatge s'elevavaal 41%.

Una vegada pagades les des-peses bàsiques de la llar, els es-panyols dediquen els seus di-

ners principalment a estalviar odestinar-los a realitzar unes va-cances, dos opcions esmenta-des pel 41% dels enquestats, se-guits de les despeses en roba il'oci fora de casa, amb un 39%.

Respecte de sis mesos abans,l'informe destaca que augmen-ta cinc punts el percentatge delsenquestats que pensen comprarroba, i un punt els que es plan-tegen estalviar; mentre baixentots els altres. Destaca el des-cens de tres punts en els que esplantegen gastar en la realitza-ció d’unes vacances, oci fora decasa i noves tecnologies, i dospunts en els que es plantejariengastar en decoració i comple-

ments per a la llar.Més enllà de la possible cri-

si, l'estudi elaborat per Nielsenassenyala que el problema quemés preocupa els espanyols ésla salut, ja que és citat en primero segon lloc pel 42% dels parti-cipants en l'estudi, encara quetambé reflecteix clarament lasensació de crisi, ja que la se-gona major preocupació és l'e-conomia, amb un 41%, sis puntsmés que fa només sis mesos ideu punts més que un anyabans.

En tercer lloc apareix l'esta-bilitat laboral, amb un 34%, i dospunts menys que l'anterior se-mestre, seguit del problema del

terrorisme, assenyalat en pri-mer o segon lloc per un 19% delsenquestats, l'estabilitat política,un 14%, i la immigració i l'escal-fament global, amb un 11% ca-dascun.

Les dades recollides per l’in-forme constaten que gairebé unde cada tres consumidors de totel món espera que es produeixiuna recessió econòmica en elspròxims 12 mesos, i aproxima-dament la meitat de la poblacióté la convicció que augmentarantant la desocupació i com la in-flació.

Els consumidors llatinoame-ricans es mostren més afectatsper la desocupació i l'augmentdels tipus d'interès en la seva re-gió que perquè es produeixi unapossible recessió mundial, men-tre els d'Europa, Orient Mitjà iÀfrica manifesten major inquie-tud per la inflació i l'estabilitatpolítica.

Per la seva banda, l’Amèricadel Nord és la zona on es mani-festa un major temor a una cai-guda del valor dels habitatges iles propietats immobiliàries sifinalment es produeix una re-cessió global.

D'aquesta manera, l'Índexglobal de confiança ha caiguttres punts en els últims sis me-sos, baixant des de 97 a 94 en-ters.

Descens a l’Amèrica del NordEl major descens es produeix

a Amèrica del Nord, de 107 a101; seguit d'Àsia Pacífic, ondescendeix de 96 a 92 punts;mentre a Europa baixa nomésun punt, de 90 a 89. Les altreszones mostren en canvi un ma-jor optimisme. Així, a Llatinoa-mèrica puja de 95 a 101; i aOrient Mitjà i Àfrica de 92 a 95punts.

Entre totes les regions, Amè-rica del Nord manté així majoroptimisme, mentre Europa se-gueix sent la zona on menysconfiança hi ha que la situacióeconòmica millori.

El país on els consumidors esmostren més optimistes és Nor-uega, amb un índex de confian-ça de 135, mentre que a Espa nyal'indicador arriba als 100 enters,sense canvis des de l'anteriorsemestre, i a Itàlia registra lacaiguda amb un caràcter méspronunciat en baixar 11 punts,fins als 80 enters.

El 44% de la població considera queenguany hi haurà una recessió econòmicaLes principals preocupacions són la desocupació, la inflació i la pujada dels tipus

El 72% dels ciutadanspensa que les perspecti-ves laborals per al properany són bones

�El país on els enquestatses mostren més optimis-tes sobre la situació eco-nòmica és Noruega

�

Efe/DdeG, Madrid. Els espanyols afronten l'any2008 amb escepticisme i un 63per cent d'ells considera queels immobles són la millor deles inversions, segons un es-tudi difós per l'Organitzacióde Consumidors d'Espanya(OCU). L'OCU, juntamentamb les seves organitzacionsgermanes europees de Bèlgi-ca, Itàlia i Portugal, va realit-zar entre març i maig de 2007una enquesta sobre els hàbitseconòmics dels ciutadans queva ser actualitzada a finalsd'any sobre les seves percep-cions per al 2008.

En concret, es van rebregairebé 13.000 respostes, deles quals 3.783 pertanyen alsenquestats a Espanya. La mei-tat dels preguntats per l'OCUté un préstec hipotecari i con-sideren, «erròniament», quetotes les entitats ofereixenpréstecs similars.

Les errades més comunessón acceptar el préstec delconstructor o contractar-lo enl'entitat més propera a casaseva, de manera que les cai-xes d'estalvis són les elegidespel 60% dels enquestats, mal-grat que –segons l'OCU– lesmillors ofertes es fan enbancs, sobretot les entitatsper Internet o telefòniques.

Acudir a una única entitat iquedar-se amb el primer prés-tec ofert és «desgraciadamentun comportament força comú»(gairebé un 40%), estableix elsondeig.

L'enquesta posa així ma-teix de manifest que és moltcomú utilitzar algun productede crèdit per pagar compresde tota mena: sis de cada deuenquestats reconeixen tenirun préstec personal i gairebéla meitat d'ells el destina al pa-gament d'un cotxe, mentreque un 22 per cent el destinaa la reforma de la llar.

A més, sis de cada deu es-panyols consideren que elsimmobles són la inversió mésrendible, davant de nomésdos de cada deu portuguesoso un terç de belgues.

L'OCU és pessimista sobreaquest fet i creu que no és elmoment d'invertir en immo-bles, però també jutja que en-cara poden trobar-se algunesoportunitats d'inversió en cer-tes places de garatge i finquesrústiques.

Sis de cada deuciutadans pensenque els immoblesrepresenten la millorinversió possible

Otr Press/DdeG, Madrid. La tèxtil olotina Falguera&Sa-crest ja obert fa unes setmanesla seva primera botiga Swea-terhouse, una de les seves mar-ques, que ja comercialitza enestabliments multimarca o enexclusiva a ciutats com Barce-lona, París, Copenhaguen, LosÁngeles i Pequín. La intencióde la companyia és que Swea-terhouse esdevingui una cade-na.

«Estem estudiant els llocs mésadients. Poden ser botigues prò-pies o acords puntuals ambclients com a franquícies. Tothom qui vulgui par ticipard’aquest projecte serà benvinguti escoltarem totes les propostes,tant del país com de l’estranger»,va assegurar Josep Falguera,director comercial de la com-panyia. També va apuntar que«en aquests moments ja tenimgent interessada en aquest pro-jecte».

Amb seu a Olot, Falgue-ra&Sacrest és una pime fami-liar que va ser creada el 1988, i

des d’aleshores, s’ha consoli-dat gracies a les marques Swe-aterhouse i Zone.

Mentre Sweaterhouse s’i-dentifica pels dissenys provo-catius i avantguardistes, Zoneés una línia dirigida a un públicmés tradicional.

«Sweaterhouse i Zone es dis-tribueixen a un comerç de nivellimportant, en especial a Beijin,París i Los Ángeles, on hi hapunts de venda amb el 100% delnostre producte “Sweaterhou-se”», explica Falguera. Per al di-rector comercial de la firma, «labotiga de Girona llança aquestmissatge per exterioritzar i do-nar a conèixer l’abast de la nos-tra empresa i comerç».

Falguera afegia que «ens hafet il·lusió obrir la primera boti-ga a Girona per proximitat aOlot. És una ciutat de nivell cul-tural alt, competitiva, amb unbon poder adquisitiu on podemubicar tota la nostra creativitati innovació en l’estat més pur iexclusiu, exposat pels seus propisvalors».

Falguera & Sacrest obre a Girona la seva primerabotiga pròpia amb la marca SweaterhouseLa companyia tèxtil garrotxina no descarta expandir-se com una cadena a través de franquícies

Otr Press/DdeG, Madrid. El volum de negoci del sectorserveis de mercat a Espanya vaaugmentar un 5,8% el mes de no-vembre passat respecte al ma-teix mes de l'any anterior, men-tre que el personal ocupat es vaincrementar un 2%, segons lesdades provisionals publicadesaquesta setmana per l'InstitutNacional d'Estadística (INE).Les comunitats d'Astúries i Ga-lícia van ser les que van regis-trar els majors augments de per-

sonal ocupat en aquest sectordurant el mes de novembre.

Totes les activitats van con-tribuir al creixement de la fac-turació en el sector serveis elnovembre passat. Així, els ser-veis a empreses va ser el sectorque va registrar el major incre-ment, amb una taxa interanualdel 9,1%, seguit del turisme(6,5%), tecnologies de la infor-mació (6,4%), comerç (5,5%) itransport (4,6%).

En l'àmbit dels serveis a em-

preses, les activitats més dinà-miques van ser la publicitat(12,1%), els serveis tècnics(11,1%) i els serveis d'investiga-ció i seguretat (10,7%). De la res-

ta d'activitats cal destacar elcreixement interanual experi-mentat pel volum de negoci delsserveis informàtics (13,0%).

Per autonomies, Castella iLleó va ser la que va registrar elmajor increment interanual enel seu volum de negoci, amb unataxa del 10,9%. A continuació sesitua Extremadura, amb un aug-ment del 10,3%. En la banda con-trària, es van situar Aragó (1%)i Cantàbria (3,7%) que van pre-sentar els menors creixements

en els seus negocis.En allò referit a l'ocupació,

aquesta va registrar un creixe-ment interanual del 2% gràcies ala contribució de tots els sec-tors. Els serveis prestats a lesempreses van ser, un mes més,els que més van aportar a la cre-ació de llocs de treball, amb unaugment interanual del 3%. Dinsd'aquest sector cal destacar elscreixements de l'ocupació enels serveis d'investigació i se-guretat (7,3%) i en els de publi-citat (4,5%). En la resta de sec-tors, el personal ocupat va arri-bar a unes taxes del 2,8% enl'àmbit de les tecnologies de lainformació, a un 2,5% en el trans-port, a l'1,5% en el comerç i al'1,3% en el turisme. Per auto-nomies, Astúries i Galícia vanregistrar el major increment depersonal ocupat.

La facturació del sector serveis va augmentarun 5,8 per cent el novembre passat a EspanyaAstúries i Galícia van ser les autonomies que van presentar un major augment de personal

Els serveis a empreses iel turisme van ser elssubsectors que van re-gistrar més increment

�

3Economia i EmpresaDiari de Girona � Dissabte, 26 de gener de 2008

ESTABLIMENT PROPI. Interior de la botiga Sweaterhose, al carrer de Santa Clara de Girona.MARC MARTÍ

a 67,02 0 67,02 67,0244,10 0,00 808 44,10 44,10

80 12,5 80 7010 10,15 1,48 10,15 10,00

7,78 0 7,78 7,788,35 0 8,35 8,351,25 0,8 1,25 1,24

18 0 18 1810,52 0 10,52 10,527,62 0 7,62 7,625,16 0,00 5,16 5,16

Cat Patrimon 14,88 -0,93 15,02 14,88Celo 5,45 0 5,45 5,45Cem.Molins 19,15 0,00 19,15 19,15

200 0 200 200C.TARRA.DC88 100,00 0,00 100,00 100,00af Inv. 9,23 0,00 9,23 9,23Damm 10,00 -6,98 10,75 10,00Dapa Inv. 5,18 0 5,18 5,18Daymio Inv. 1,07 0 1,07 1,07

17,45 0 17,45 17,4527,03 -0,11 27,19 27,0320,50 0,00 20,50 20,50

Fersa Energ. 9,4 -3,09 9,7 8,8Fomento Bal. 4,49 31,18 4,49 3,09

8,02 0 8,02 8,0279 0 79 79

Glb. Comp. 15,53 0 15,53 15,53GR.Fiatc 7,50 0,00 7,70 7,20

4,80 -34,16 7,29 4,8092 0 92 92

Inmofiban 6,01 0 6,01 6,0191,5 0 91,5 91,5

1,5 0 1,5 1,5Inv. Patrim. 45,47 1,52 45,47 44,78

31,5 0 35 2012,83 0,00 12,83 12,83

Liga Mobilia 144,94 3,32 144,94 140,137,37 0,00 7,37 7,374,48 0,22 4,48 4,476,14 0,16 6,14 6,13

MOTIVASA 17,99 0 17,99 17,99Mutualsasa 12,09 -0,17 12,11 12,09

11,21 0 11,21 11,2111,26 0 11,26 11,26

Schola Inv. 11,33 0 11,33 11,33Sergrobe Inv. 8,59 0 8,59 8,59

59,08 0 59,08 59,08

VALOR PREU DIFERÈNC. MÀX. SEM. MÍN. SEM.

Fi d'una setmana marcada per l'alta volatilitat El selectiu espanyol marca en cinc dies la major caiguda de la seva història i la segona major pujada de l'índex

El parquet madrileny va culminaruna setmana marcada per l'alta vo-latilitat amb una caiguda del 3,7%,que va situar el selectiu en el nivelldels 13.100 punts i eleva la retalla-da anual del selectiu fins al 13,44%.

L'Ibex encadena així la sisena setma-na consecutiva de descensos després dedesplomar-se dilluns passat i registrar lamajor caiguda de la seva història (+7,5%),arrossegat per la por dels inversors quel'economia nord-americana entri en re-cessió.

La Borsa començarà la setmana en elnivell dels 13.141,10 punts, mentre quel’índex General de la Borsa de Madridho farà en 1.423,35 unitats, després deperdre un 3,17% en la setmana.

La baixada de tipus d'interès en tresquarts de punt aplicada per la ReservaFederal dels Estats Units (Fed) va miti-gar el descens durant al setmana però no

va ser suficient, jaque el Banc Cen-tral Europeu(BCE), per con-tra, no es va mos-trar partidari d'a-doptar la mateixamesura.

Al pànic per lesperspectives econòmiques internacio-nals es va unir aquesta setmana el fraucomès per un broker a Société Générale,un dels pilars del sistema bancari fran-cès, que li va a costar a l'entitat 4.900 mi-lions d'euros.

No obstant això, els parquets euro-peus i, especialment, l'Ibex, que aques-ta setmana va cotitzar amb 33 valors des-prés de la sortida d’Altadis i Agbar, vanaconseguir superar les retallades i recu-perar part d’allò perdut durant la jorna-da de dijous, una vegada calmats elsànims dels inversors, en marcar el ma-jor repunt de la seva història (+6,95%) icontinuar en terreny positiu fins al finalde la setmana.

El sector de la banca va ser un dels quemillor es va recuperar dels descensosaquesta setmana, encara que alguns delsseus valors encara acumulen retallades.Banc Popular va pujar un 6,38%, seguitde Banesto (+2,09%), Banc Sabadell

L’Euríbor, tipus al qual es concedeixen la majoriade les hipoteques a Espanya, va pujar ahir en laseva cotització diària per segon dia consecutiu ies va col·locar en el 4,387%, amb el que la mit-jana mensual arriba ja al 4,533%.

Tot i que l’Euríbor va arribar dimecres a la sevacota més baixa des del passat 31 d'abril, amb el4,287%, dijous va pujar fins el 4,303%, avanç queva continuar ahir.

El nivell assolit divendres col·loca la mitjanamensual de l’Euríbor 0,26 punts per sota del4,793% de mitjana que va registrar al desembre, elseu nivell més alt des del mateix mes de 2000.

El president del Banc Central Europeu (BCE),Jean-Claude Trichet, va insistir aquesta setmana enel fet que, especialment en un període de turbulèn-cies i importants correccions d’un mercat com l'ac-tual, l'organisme té l'obligació de controlar sòlida-ment les expectatives d'inflació per evitar un aug-ment de la volatilitat.

Aquests comentaris semblen allunyar la possibi-litat d'una baixada imminent de tipus d'interès en lazona euro des del 4% actual i es distancien de l'ac-tuació de la Reserva Federal nord-americana, que

dimarts va decidir baixar en tres quarts de punt elpreu del diner del 4,25% al 3,5% per intentar evitaruna recessió als Estats Units.

Per la seva banda, els experts coincideixen aassenyalar que l’Euríbor podria baixar en els prò-xims mesos.

Els inversors es van mostrar alleujats d'aca-bar la turbulenta setmana que van viure elsmercats borsaris en tot el món. L'índexEurostoxx 50 va perdre en cinc dies un 5,45per cent, fins als 3.777,06 punts.La baixada de tipus d'interès en tres quarts depunt aplicada per la Reserva Federal dels EUAva mitigar el descens durant al setmana peròno va ser suficient. Això, acompanyat del fraucomès per un broker a Société Générale, vaprovocar el pànic i les borses europees vanhaver de suportar grans descensos.

ÍBEX 35 TANCAMENT SETMANAL: 13.141,10

TÍTOL ANTERIOR SETMANAL MÀXIM MÍNIM EFECTIU VOLUM AL MES SETMANAL AL MES ANY

Abertis A 20,51 20,41 20,50 19,31 250.350.100 12.580.214 1999718 -0,49 -11,38 -9,29Acciona 181,60 172,95 174,55 164,65 441.042.669 2.574.415 377169 -4,76 -14,51 18,42Acerinox 15,24 15,63 15,63 14,82 192.859.747 12.664.295 2500911 5,05 -13,84 -32,19ACS 36,38 34,30 34,82 32,28 594.478.206 17.483.928 2661617 -5,72 -27,51 -19,69Aguas Barcelona – – Exclòs temporalment de l’Íbex 35 – – – –Aguas Barcelona – – Exclòs temporalment de l’Íbex 35 – – – –Antena 3 8,83 9,01 9,01 8,07 29.930.510 3.516.818 755058 4,04 -41,65 -49,50B. Popular 9,88 10,51 10,51 9,19 954.638.299 97.247.747 13217752 12,37 -23,95 -23,45B. Sabadell 6,06 6,17 6,17 5,80 221.999.052 37.211.024 7430708 3,60 -24,29 -81,80Banesto 11,01 11,24 11,26 10,39 93.666.406 8.614.663 1749652 4,14 -33,14 -32,94Bankinter 10,75 10,24 10,24 9,61 174.768.741 17.484.332 2880038 -4,74 -84,58 -82,82BBVA 14,19 14,20 14,20 13,06 2.147.483.647 313.899.807 46218618 0,14 -21,98 -22,15Bolsas y Mercados 41,69 40,63 40,63 38,01 198.718.920 5.060.925 948573 -2,54 -6,49 22,89Cintra 9,79 9,69 9,69 9,13 246.819.720 26.093.895 3902518 -1,02 -17,88 -23,70Corp. Mapfre 2,69 2,69 2,73 2,56 205.433.238 77.833.864 10830451 0,00 -26,90 -21,35Enagas 19,05 18,12 18,35 17,37 260.485.003 14.501.473 2542066 -4,88 -1,15 2,76Endesa 34,01 31,25 31,75 30,01 212.249.408 6.809.925 1028581 -8,12 -22,28 -12,78FCC 42,46 43,30 44,00 40,82 233.977.336 5.488.696 881431 3,92 -35,32 -43,91Ferrovial 42,30 40,54 41,50 39,49 343.487.404 8.430.349 1582072 -4,16 -44,50 -45,18Gamesa 25,78 25,04 25,04 23,19 434.650.979 17.987.184 2956664 -2,87 -7,26 16,73Gas Natural 37,79 35,65 35,82 33,51 316.332.986 8.954.330 1395840 -5,66 -21,01 15,88Iberdrola 9,78 9,34 9,34 7,79 2.147.483.647 398.365.251 53619759 -4,50 -77,51 -71,80Iberia 2,52 2,33 2,51 2,33 161.160.680 66.522.965 14165958 -7,54 -37,03 -15,58Inditex 34,87 36,10 36,69 32,63 1.006.953.040 28.788.741 5978175 6,93 -17,52 -11,54Indra 16,56 16,51 16,74 16,02 146.344.476 8.965.808 1426549 -0,30 -10,85 -11,28Inmocaral 1,50 1,43 1,55 1,43 181.281.445 119.090.946 24994048 -4,67 -67,87 -97,82NH Hoteles 9,09 9,29 9,31 8,93 52.250.291 5.719.971 877809 4,35 -42,19 -38,11REE 41,00 38,99 39,27 37,07 304.380.521 7.910.824 1352669 -4,90 10,80 16,67Repsol YPF 22,01 21,07 21,18 19,45 1.770.605.772 86.965.001 13655367 -4,27 -27,97 -19,58Sacyr. Valle. 23,98 21,26 21,51 20,63 82.955.476 3.890.122 702634 -11,34 -40,50 -52,76SCH 12,44 12,09 12,09 11,27 2.147.483.647 645.410.390 95835598 -2,81 -11,69 -14,50Sogecable 27,57 27,61 27,67 27,46 320.523.538 11.630.762 1490839 0,29 -11,08 2,21Telecinco 15,00 15,27 15,27 14,49 137.985.830 9.347.257 1725068 3,57 -27,42 -29,24Telefonica 21,53 19,65 20,13 19,00 2.147.483.647 312.858.427 46593848 -8,73 15,83 17,96Union Fenosa 44,87 41,92 44,13 40,41 862.900.595 20.352.446 2224482 -6,57 5,42 10,54

DIVENDRES TANCAMENT DADES ACUMULADES DE LA SETMANA VOLUM MIG DIFERÈNCIES EN %

Abertis A Acciona Acerinox ACS Aguas Barcelona Altadis Antena 3 B. Popular B. Sabadell Banesto Bankinter BBVA Bolsas y Mercados Cintra Corp. Mapfre Enagas Endesa FCC Ferrovial Gamesa Gas Natural Iberdrola Iberia Inditex Indra Inmocaral NH Hoteles REE Repsol YPF Sacyr. Valle. SCH Sogecable Telecinco Telefonica Union Fenosa

Evolució setmanal

COMENTARI

Acates Inv.A.Sabadell BAg. ValenciaAMCI PromAmymod 02Artai 2000ArtlumoAycoBolsasur Inv.Botilan InveCambrils FinCat PatrimonCeloCem. MolinsCevasaC.Tarra DC8Daf Inv.DammDapa Inv.Daymio Inv.DemosaErciaEstabanellFersa Energ.Fomento Bal.Freston SwanGaesco Hldg.Gib. CompGR. FiatcInacsaInmofibanInm. Caja Hip.Inv. Patrimon.InverpymeInv.patrim.Libertas 7Linker Inv.Liga MobiliaMicron Inv.MigiomMillenium INMotivasaMutualsasaNetting Inv.Parvati Inv.Schola Inv.Sergrobe Inv.Sisapon Inv.

BORSA DE BARCELONA

Índexs sectorials COTITZACIÓ DIFERÈNCIA

1.353,21 -62,011.726,79 -14,85909,83 -32,492.092,19 -58,70876,68 3,67921,93 6,33366,04 10,20303,85 -2,352.693,55 -159,63

ElèctriquesBancsQuímiquesCiment, Const. i ImmobiliàriesMetal.lúrgiaAlimentació i AgriculturaTèxtils i PapereresComerç i FinancesServeis i Diversos

La setmana Tancament: 1.019,17

L’Euríbor baixa un 0,26% en el que va de mes

L’Eurostoxx tanca unasetmana per oblidar

ELS EXPERTS COINCIDEIXEN EN EL FET QUE L’INDICADOR PODRIA BAIXAR EN ELS PRÒXIMS MESOS

L’EURO

1€: 1,470 $EURO/DÒLAR

La setmana

La setmana Tancament: 3.777,06

EUROSTOXX 50

(+1,82%) i BBVA (+0,07%). Per contra,Bankinter va acabar la setmana amb undescens del 4,74%.

Per la seva banda, Telefónica va per-dre un 8,73% en una setmana en la qualva donar entrada a Luis Fernado Furláni Eva Castillo com consellers indepen-dents en substitució de Manuel Pizarro,expresident d'Endesa, i Antonio Viana-

Baptista, exdirector general de Telefó-nica Espanya.

Sacyr Vallehermoso va liderar les re-tallades, amb un descens de l’11,34%, perdavant d'Endesa (-8,12%) i Iberia(-7,54%), Unión Fenosa (-6,52%), ACS(-5,72%), Gas Natural (-5,66%), REE(-4,90%), Enagás (-4,88%) i Acciona(-4,76%).

El sector de labanca va ser undels que millor esva recuperar delsdescensosaquesta setmana

Borsai Mercats

1.300

1.250

1.200

1.150

1.100

1.050

1.000

El mes

21/12 28/12 04/01 11/01 18/01 25/01

1,475

1,470

1,465

1,460

1,455

1,450

1,445Dv Dl Dm Dc Dj Dv

1.200

1.150

1.100

1.050

1.000

950

900Dv Dl Dm Dc Dj Dv

L'any1.300

1.250

1.200

1.150

1.100

1.050

1.000

15 de gener 2007 25 de gener 2008

4.000

3.900

3.800

3.700

3.600

3.500

3.400Dv Dl Dm Dc Dj Dv

4 Economia i Empresa � Diari de GironaDissabte, 26 de gener de 2008

15.000

14.500

14.000

13.500

13.000

12.500

12.000

La setmana 17.000

16.000

15.000

14.000

13.000

12.000

11.000

L’any

Dv Dl Dm Dc Dj Dv 15 de gener 2007 25 de gener 2008

5Economia i EmpresaDiari de Girona � Dissabte, 26 de gener de 2008

L’altre dia llegiaper en un news-letter que m’en-

vien que les mar-ques cada vegadabusquen com a di-ferenciació el lloc

de procedència. Literalment l’arti-cle deia «l’exemple més clar decom el territori pot recolzar unamarca d’una manera important ésel vi. Comprem un Rioja i no un Ra-mon Bilbao». Alguns es refereixena aquesta qualitat com a marcacol·lectiva. Aquest model medi -terrani es compartit també perFrança i Itàlia. Dins el model an-glosaxó, la regió o el país es con-verteix en marca comercial (vinsde califòrnia, vins australians...)

Això és com diuen en el mateixarticle el de Pepe Jeans London,Custo Barcelona, o tants d’altresque associen una marca a un lloc.Perquè les bones marques esconstrueixen sota la confiança delconsumidor i la seva capacitat pera no desapassionar-lo. Això signi-fica que aquelles organitzacions,empreses o llocs que aspiren a serpropietaris de marques amb èxithan d’entendre com construirmarques que captin al públic i des-prés treballar en aquelles fortale-ses mitjançant el constant compli-ment de les expectatives que ge-neren.

Fixeu-vos que fins i tot els au-tors d’aquest article, que té el seupunt de sortida en un estudi ano-menat Comercial and place brands,a two way road (marques comer-

cials i llocs, una via en doble sen-tit) ens diuen que els llocs utilitzatscom atributs de marca són tantvells com la història. Incloses lesvelles civilitzacions com l’imperiegipci o romà, els seus valors i cul-tura, identitat i poder, han actuatcom a marques. Al respecte, l’es-tudi indica que es dóna forma a laimatge d’un lloc d’una manera ar-tificial per a construir un consensa través de la història. Els llocs espresenten com a marques perquèels ciutadans en volen estar orgu-llosos. I jo afegeixo que els visi-tants també s’hi apunten perquèno es volen adonar que estan sentenganyats....

És així com la manipulació dela imatge de les ciutats, cultura iexperiències s’ha convertit en lapart més important del procés debranding o creació de marca.

Fixeu-vos que en el segle XIXamb l’aparició dels nacionalismesi la creació de dues de les grans na-cions europees com són Aleman-ya i Itàlia, aquestes i les ja existentsvaren utilitzar tot el seu poder dis-ponible per unificar la seva llenguai la religió, i crear, per tots els mit-jans possibles, amb l’educació peldavant, un sentiment d’identitatnacional. En aquest context, la cre-ació d’un producte de país d’origenes va tornar molt important, fins itot en el dia d’avui (o no us sona...)

Però deixem la dinàmica de lahistòria, ja que començaria a par-lar com varen treballar sobre elsnacionalismes els propagandistesi m’hi emprenyaria i acabaria dient

allò que «els nacionalismes són elrefugi dels covards» i ja la tindrí-em «liada».

Tornat al que ens interessa i enels nostres temps, i com a causade la globalització, els canvis desistema de producció de les em-preses també han alterat la mane-ra en que les marques comercialsutilitzen el concepte de territori,però l’objectiu del branding era, iés, identificar la propietat d’algú odel seu origen. De l’antiguitat finsara podeu estar segurs que el va-lor d’una marca ha estat recone-guda pels seus consumidors, quepremiaven i premien els millorsproductors amb la seva lleialtat itambé eren reconegudes pels ma-teixos productors, que eren cons-cients que les seves marques sim-bolitzaven bones pràctiques.

Una marca poderosa actual pro-porciona una diferència competiti-va significativa, que la fa extrema-dament difícil de copiar pels seusrivals. Però com passa amb les can-çons, cada cop és més difícil trobarproductes genuïns o únics, i les in-novacions procedeixen de petitesvariacions d’una de les “p” de màr-queting, i per això hem de posarl’èmfasi en desenvolupar l’atractiuemocional de la marca, amb totesles inversions que això suposa.

Això pot arribar a fer que unamarca com Coca Cola estigui va-lorada, com a marca, en 65.000 mi-lions de $, que és més de la meitatdel seu valor en el mercat. Així,aquestes marques poderoses po-den assegurar-se un flux de capi-tal amb més previsió gràcies a lalleialtat dels seus clients.

*dteg@alcargrup.com

Marques amb D.O.OPINIÓ CARMEN Tomás

Acn/DdeG, VicRepresentants de les empre-ses càrnies d'Osona van parti-cipar aquest dimecres en uncercle empresarial del sectoragroalimentari organitzat perla Delegació d’Osona de laCambra de Comerç de Barce-lona, segons ha informataquest organisme. Els frensque té el sector alhora de créi-xer internacionalment va serun dels temes destacats de lasessió. Els par ticipants vanapuntar com a principals cau-ses les traves de la pròpia ad-ministració autonòmica i cen-tral, la poca dimensió de lesempreses, la desunió del sec-tor, i l’estat i preu de les in-fraestructures de transpor t,segons han explicat fonts de laCambra de comerç.

Les traves més destacadesque es van sentir són el fet queel sector agroalimentari ha es-tat descuidat durant moltsanys i els problemes que estroben en les expedicions delscertificats sanitaris en moltspaïsos.

Finalment, els mateixosempresaris van apuntar la ne-cessitat de tirar endavant unpla per crear un grup de dina-mització de tot el sector, quela Cambra es va comprometre

a donar suport sempre que hihagi la voluntat i el lideratgede les empreses.

La trobada, presidida perOriol Guixà, president de laDelegació, va comptar amb lainter venció de Josep MariaCer vera, Director de l’Àread’Internacionalització Empre-sarial de La Cambra, que vaexposar les principals tendèn-cies, tant les generals com lespròpies del sector, a les ques’hauran d’enfrontar les em-preses del sector agroalimen-tari, i els condicionamentsmés importants al seu creixe-ment.

TendènciesEntre aquests últims desta-

quen les convergències tec-nològiques, el creixement delPIB i en particular les novestendències en la produccióque inclouen en especial, la le-galització de la carn clonadaals Estats Units.

En relació amb les tendèn-cies pròpies del sector, es vanesmentar l’augment dels hà-bits alimentaris vegetarians, lacreixent valorització de la in-dústria neta per part dels con-sumidors, la nova tendènciade menjar per salut i la cultu-ra de la dieta mediterrània.

Càrnies denuncien travesadministratives perinternacionalitzar-seEstà situada al carrer Santa

6 Economia i Empresa � Diari de GironaDissabte, 26 de gener de 2008

Quan un ciutadà correntsent «promotor immobi-liari», de manera incons-

cient associa aquestes duesparaules amb corrupció, tripi-jocs, guanys exorbitants i gai-rebé s’atreveix a apuntar aaquest empresari amb el ditper fer-lo responsable delspreus desmesurats dels habi-tatges que no són a l’abast dela majoria de butxaques.

No faré aquí l’apologia d’a-questa figura tan infamada.Em limitaré a apuntar algunsdels entrebancs que ha de su-perar abans de poder posar almercat un habitatge.

Si el promotor compra sòl,les primeres passes a fer solencorrespondre a l’àmbit del pla-nejament. No n’hi ha prou depresentar projectes que com-pleixin escrupolosament elsestàndards i les cessions le-galment establerts, no. Cal, amés, cedir a les pretensionsmunicipals que el promotor -que és algú que suposada-ment es guanyarà molt bé lavida amb la promoció-, paguialguna instal·lació, o algunaobra que el consistori vol fer ino sap com finançar, o bé pa-trocini alguna activitat muni-cipal que no té pressupost as-signat. Aquest cost que el pro-motor “si us plau per força” as-

sumeix, passa directament afer més elevat el cost de l’ha-bitatge que el ciutadà correntvoldrà comprar perquè és evi-dent que el promotor, comqualsevol empresari, ha d’ob-tenir uns guanys que han demantenir una correlació ambla inversió que duu a terme iamb el risc que assumeix.Però el via crucis només ha co-mençat i hi ha moltes més es-tacions: tràmits ambientals,informes vinculants i no vin-culants de les diferents admi-nistracions amb competènciessobre el territori que no arri-ben dins dels terminis legal-ment establerts i que l’ajunta-ment, per un criteri de pru-dència, allarga, amb el con-venciment que un dia o altrearribaran i que és millor espe-rar que arribin....

Els criteris estètics o d’or-denació subjectius que respo-nen a opinions i gustos perso-nals obliguen el promotor a feri refer una vegada i una altrael pla parcial, el projecte d’ur-banització i el projecte edifi-catori, per tal que l’adminis-tració competent li acabi do-nant el vistiplau. La tramitacióés lenta i feixuga. Els dies, elsmesos i fins i tot els anys sesucceeixen en una cadèncialenta, lànguida, inoperant.

Els serveis per als habitat-ges constitueixen una altrafont inflacionista del preu. Lescompanyies elèctriques fanús, i potser abús, de la norma-tiva per exigir als promotors elpagament de les seves in-fraestructures que desprésexploten obtenint copiosos be-neficis. El soterrament de leslínies elèctriques sol ser un al-tre dels peatges que s’han depagar per aconseguir el sub-ministrament elèctric. Les ra-ses que han d’executar com-panyies que en tenen la con-cessió i a uns preus que nosempre són de mercat, el con-veni ( acord lliure i voluntarientre les parts?) a subscriureamb l’Agència Catalana del’Aigua per a la connexió delclavegueram, les escomesesd’aigua que sovint comportenhaver de renovar un tram dela xarxa, etc, etc, etc.

I ara que el sector està encrisi, alguns s’alegraran queels promotors no obtinguinbeneficis, sense pensar que lacrisi del sector afecta el con-junt de l’activitat econòmicadel país i que, de retruc, ellstambé en sortiran escaldats.

*Cap d’administració de MiquelCosta. www.miquelcosta.cat

El promotor immobiliari i el preu dels habitatges

OPINIÓ MONTSERRAT Buscató i Berta*

Les turbulènciesfinanceres deri-vades de la cri-

si hipotecària nor-damericana, l’alenti-ment del creixe-

ment econòmic en algunes de lesgrans economies europees i lapor d’una desacceleració més in-tensa de l’activitat en l’Eurozonahan creat un clima de pressióperquè el Banc Central Europeuredueixi els tipus d’interès. És lavella teràpia de sempre. Quan elmalalt es posa pitjor, una bona in-jecció de diners barats arreglales coses. Aquesta és la teràpiafàcil però és l’equivocada. Enaquestes circumstàncies, una po-lítica monetària expansiva a lazona de l’euro només serviria percrear més inflació sense estimu-lar el creixement. És curiós queaquesta proposició elemental,avalada per una immensa litera-tura i una aclaparadora evidèn-cia, s’oblidi quan sorgeixen difi-cultats i/o els governs volen bus-car un boc expiatori a les sevespròpies errades.

El BCE té assignada una úni-ca, llegiu en sentit estricte i lite-ral, missió: mantenir una taxa

d’inflació per sota del 2 per 100.En aquests moments aquesta va-riable se situa en el 3,1 per 100 ino existeixen expectatives quedisminueixi en els pròxims me-sos. Al mateix temps, l’evolucióde la M3, l’agregat monetari queanticipa el comportament futurdel nivell general de preus creixmolt per sobre del 4,5 per 100que el BCE considera compati-ble amb l’estabilitat de preus. Da-vant aquest panorama, una reta-llada dels tipus d’interès alimen-taria les tensions inflacionistes inomés serviria per aguditzar elsproblemes. És impensable o suï-cida que el BCE perdi el controlde la inflació per acontentar alspolítics que li demanen gasolinamonetària.

Aquí passa que Sarkozy i, enmenor grau, Merkel no han fetels deures. El president francèsté més d’imatge que de realitat.Les seves reformes són insufi-cients per reactivar l’economiagal·la. En el cas de la cancelleraalemanya, la pobra està atrapadaen una Gran Coalició dins de laqual els socialdemòcrates volenfer enrere les modestes refor-mes realitzades per Schröder iels democratacristians o bé elsdonen suport en aquesta direc-ció o bé no volen fer res. Enaquest escenari, donar la culpadels mals interns als banquerscentrals és una temptació irre-sistible.

El BCE no hauriad’abaixar els tipus d’interès

LORENZO Bernaldo de QuirósOPINIÓ

� «El BCE té una única missió: mantenir la inflacióper sota el 2%»

RESTAURANTMAS CAN HORTA DEL PUIG

TENIM CALÇOTSCuina casolana - Carn a la brasa

MENÚS DIARIS - SERVEI A LA CARTADINARS I SOPARS PER A COLLESDimecres tancat menys festius

MAS CAN HORTA DEL PUIG, Tel. 972 42 20 08 - 17441 BRUNYOLA (Girona)

Can Mariano - Ctra. Anglès, km. 417441 BRUNYOLA (Girona)Tels. 972 84 27 93 - 639 30 56 45

BAR - RESTAURANT

TENIM CALÇOTSPER A TOTHOM!

TANCAT TOTS ELS DIMARTSNO FESTIUS

LLOGUER DE PISTES DE TENNIS

Ctra. Estanyol, s/nTel. 972 44 05 24

17182 ESTANYOL (Girona)

CUINA CASOLANAEspecialitat en cargols i carn a la brasa

DIMARTS TANCAT EXCEPTE FESTIUS

Telèfon públic: 972 42 13 5017441 BRUNYOLA

BARRESTAURANT

el castell

Menú diari / per collesServei a la carta

DIMARTS TANCAT

C/ Escoles, núm. 1 - 972 42 09 13 - ST. MARTÍ SAPRESA

PERFORACIONS MANLLEU, SLC/ Fontcoberta, 8 i 10 - 08560 MANLLEU (Barcelona)

Tel. 93 851 12 12 - Fax 93 851 44 25Mòbils 608 89 21 93 - 616 41 13 27

Mail: perfoman@jet.es

PERFOMANPolígon ind. CAN ILLUS

Ctra. C-152 Km 5,7 Nau 4 - 17441 BRUNYOLA (Girona)

PROGRAMA

� DIUMENGE 27 DE GENER

A les 12h del migdia. OFICI SOLEMNE en honor a Sant Fruitós ambacompanyament de la Cobla la Principal de Banyoles.Aquest any amb motiu del 1.750 aniversari del seumartiri, el Papa Benet XVCI concedeix any jubilar dedicat aSt. Fruitós i per aquest motiu presidirà l’eucaristia Mons.Jaume Camprodon, bisbe emèrit.

A les 13h del migdia. Dues airoses sardanes a la plaça.

A les 16h. Audició completa de sardanes a càrrec de la Cobla laPrincipal de Banyoles.

Durant tot el dia, hi haurà exposició de CistelleriaCatalana de mobiliari als baixos de l’Ajuntament.

ANY JUBILAR DEDICAT A SANT FRUITÓS

Els Bisbes de Catalunya anuncien un any jubilar (any degràcia especial), concedit pel Papa Benet XVI, dedicat aSant Fruitós (o Fructuós), bisbe de Tarragona i màrtir ambels seus diaques Auguri i Eulogi; es convoca amb motiudel 1.750 aniversari del seu martiri, que s’escaurà dia perdia el 21 de gener de 2009, segons l’Acta martirial, fquedóna fe que va morir cremat al mateix amfiteatre actual;obriran l’any jubilar tots els bisbes de Catalunya reunits aTarragona el proper 20 de gener.La nostra parròquia és de les poques del nostre bisbat quetenen els sants tarragonins com a titulars i patrons. Comés natural ens adherim a aquest jubileu, que va de lacelebració de Sant Fruitós de 2008 a la de 2009. Perajudar-nos a entrar-hi amb bon peu, presidirà la celebracióde l’ofici de la Festa d’enguany el diumente 27, a les 12,el bisbe emèrit de Girona, Mons. Jaume Camprodon, quea més té antecedents familiars a Brunyola.Procurarem durant l’any jubilar de fer algun acte formatiuque ens ajudi a descobrir el nostre patró, un dels primerstestimonis qualificats de cristianisme organitzat i madur alnostre país. De moment participem tots en la solemneEucaristia del dia 27.

Mn. Esteve Sureda, rector de Brunyola

FESTA MAJOR DE SANT FRUITÓS DE BRUNYOLA

Ajuntament de Brunyola

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

AUTOS TONICOMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

FIAT STILO JTDFull Equip - Any 02 - 7.500 €

CITROEN XSARA2.0 HDI - Any 03 - 6.800 €

RENAULT SCENIC1.9 TDI - Any 03 - 8.500 €

HYUNDAI COUPÉ 1.6 - 16V - FX - Any 00 - 3.800 €

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km. 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLA

Tel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail: toni@autostoni.com

Suzuki Vitara 1.6 Any 92 4.200 €Suzuki Santana SJ 410 - Hard Trop 2.250 €Nissan Almera 2.2 - DI - 16v Any 01 7.000 €Nissan Vanette Cargo 2.3 D Any 01 6.500 €Fiat Doblo 1.3 JTD Any 07 12.000 €Mercedes Clase A Elegance 1.6 - 16v Any 01 8.500 €Nissan Micra 1.0 - 16v Any 96 1.800 €Ford Escort 1.8 - TD Any 99 3.000 €Suzuki Jimmy 1.3 - 16v Any 00Renault Clio 1.5 - DCi - 5.000kms Any 07 13.800 €

7PublicitatDiari de Girona � Dissabte, 26 de gener de 2008

8 Economia i Empresa Dissabte, 26 de gener de 2008

A Castelló d’Empúries s’ha cons-tituït la societat M.G. AllstyleS.L., dedicada a la promoció im-mobiliària en general. Compra-venda i arrendament de tot tipusde finques rústiques i urbanes.Importació i exportació de tot ti-pus d’articles i productes dequalsevol classe i classificació.Capital: 3.100 €. Administrador:Gerard Jean Louis Pomart.Adreça: Sector Montseny 112-A.Urbanització Empuriabrava.

A Figueres s’ha constituït la so-cietat Mejdoub Construc-cions Pirineus S.L., dedicadaa la construcció de tot tipus d’e-dificis, cases i naus. Compra-venda i lloguer de tot tipus de fin-ques rústiques i urbanes. Rea-lització de treballs de paleteria,reparacions i rehabilitacions detot tipus de finques. Capital:3.010 €. Administrador: Bendei-ba Belkacem Mejdoub. Adreça:Carrer Sant Antoni, 112, baixos.

A Llançà s’ha constituït la socie-tat Gestions i Serveis LlançàS.L., dedicada a la prestació deserveis tant en empreses com aparticulars. Activitat immobilià-ria en general. Activitat relacio-nada amb el sector nàutic o re-paració i manteniment de vai-xells. Capital: 6.000 €. Adminis-trador: Jordi Rodríguez Seriña-na. Adreça: Avinguda Pau Ca-sals, 23 1 4.

A Sant Feliu de Guíxols s’haconstituït la societat GirosacmeIl·luminació SF S.L., dedicadaa la fabricació, comercialització,distribució, intermediació, im-portació, exportació i comerçd’aparells d’il·luminació i altresarticles com electrodomèstics,aparells de ràdio, televisió i so,materials de ferreteria, lampis-teria i calefacció. Capital: 3.100€. Administradors solidaris: An-tonio Salido Redondo i Juan Co-dina Vidal. Adreça: Carretera dePalamós, 12-14.

A Torroella de Montgrí s’ha

constituït la societat Solar-Home Captació i Estalvi S.L.,dedicada al comerç i instal·lacióde plaques solars, tèrmiques i fo-tovoltaiques; i de tot tipus d’ins-tal·lacions elèctriques en gene-ral. Promoció immobiliària.Construcció, compravenda i llo-guer d’edificacions. Capital:3.006 €. Administradors solida-ris: Jordi Roura Pujol i SergiRoura Pujol. Adreça: Passeig deCatalunya, 19, baixos.

A Santa Cristina d’Aro s’ha cons-tituït la societat ProfessionalElèctric Mediterrani S.L., de-dicada a la reparació i manteni-ment d’electricitat, gas, calefac-ció, lampisteria, aire condicionati qualsevol tipus d’instal·lació re-lacionada amb aquesta activitati el sector informàtic i de la tele-fonia. Capital: 3.200 €. Adminis-tradors solidaris: Raul FerragutRossell i Juan José Jaraiz. Adre-ça: Puajda Hotel, 11, bústia 95.Urbanització Golf Cotsa Brava.

A Olot s’ha constituït la societatGoplant Products S.L., dedi-cada a l’activitat d’investigació,desenvolupament i comercialit-

zació de productes farmacèuticsnaturals, amb les titulacions i au-toritzacions administratives per-tinents. Capital: 4.000 €. Admi-nistrador: José Gómez Egea.Adreça: Avinguda Biseroques,3.

A Sant Julià de Ramis s’ha cons-tituït la societat SCM LogísticaGroup S.L., dedicada a la pres-tació de serveis comercials i deconsultoria en l’àmbit de la ca-dena de subministrament en lalogística i en el control dels pro-cessos de producció. Compra ivenda de tot tipus de material,equips i programes informàtics.Capital: 3.100 €. Administrador:Jordi Pairo Pascual. Adreça: Carrer Morbey, 35.

A Sant Gregori s’ha constituït lasocietat Wacker SolutionsS.L., dedicada a l’activitat im-mobiliària en general, en l’àmbitde la compra, venda, promoció iurbanització de tota classe de fin-ques rústiques i urbanes i laconstrucció de tota classe d’edi-ficacions per compte propi o detercers i la seva explotació envenda o renda, excepte l’arren-

dament actiu financer. Capital:3.010 €. Administrador: JosepRavés Gussinye. Adreça: Avin-guda Girona, 5.

A Salt s’ha constituït la societatObres i Construccions Go-ben Girona S.L., dedicada a to-tes les activitats relacionadesamb les obres de tot tipus, tantpúbliques com privades, cons-trucció en general, així com ladistribució, venda i comercialit-zació de tot tipus de productesde les activitats relacionadesamb la construcció. Capital:3.100 €. Administrador: JoséGonzález Benjumea. Adreça:Passeig dels Països Catalans,148, baixos.

A

A Cornellà del Terri s’ha consti-tuït la societat Transforma-cions Mecàniques TorrentS.L., dedicada a la fabricació,construcció, comercialització,així com la venda i distribució detot tipus d’eines, equips i pecesde maquinària industrial. Capi-tal: 9.000 €. Administrador:Agustí Dilmé Parella. Adreça:Carrer N 16. Polígon IndustrialSau 3.

A Ripoll s’ha constituït la socie-tat Aresta d’ArquitectesS.L.P., dedicada a la prestacióde serveis professionals en elcamp de l’arquitectura i d’urba-nisme mitjançant el concurs delsprofessionals legalment compe-tents. Capital: 4.000 €. Adminis-tradors solidaris: Jaume ParetGarcia i Núria Roque Riu. Adre-ça: Plaça Sant Eudald 5 22.

A Tossa de Mar s’ha constituït lasocietat J. Solà Tossa S.L., de-dicada a la fabricació, comerç,importació i exportació d’arti-cles tèxtils, peces de vestir en ge-neral, calçat, pells i els seus ac-cessoris i complements de qual-sevol classe o matèria, majoris-ta o al detall. Capital: 3.010 €. Ad-ministradors solidaris: MònicaEsteve Concepción i Josep Ma-ria Solà Molinas. Adreça: CarrerFerran Agulló, 10.

A Lloret de Mar s’ha constituït lasocietat Fincas Mont LloretS.L., dedicada a l’adquisició,possessió, disposició, millora,administració, explotació persubarrendament, cessió o arren-dament i transmissió de totaclasse d’immobles. Organitza-ció, promoció i assessoramenten la seva compra, transmissió,administració, hipoteca i asse-gurances. Capital: 3.100 €. Ad-ministrador: Ivar Henk van dePieterman. Adreça: Carrer Puigi Cadafalch, 9.

A Anglès s’ha constituït la so-cietat Tecnologías EstéticasIntegrales S.L., dedicada aldesenvolupament d’activitats deperruqierua i estètica, en localspropis o aliens. Acadèmia per ala formació d’activitats de perruqueria i estètica. Així comla compravenda majorista i mi-norista i el lloguer de tot tipusd’eines, maquinària i productesd’estètica, perruqueria i bijute-ria. Capital: 3.006 €. Administra-dor: Michael Henry Schweizer.Adreça: Carrer Comerç, 12, bai-xos.

Pla de l’Estany

Ripollès

La Selva

Gironès

Garrotxa

Baix Empordà

Alt Empordà

Coordina: Oriol PuigE-mail: economia.diaridegirona@epi.es Diari de Girona

Novetats empresarials

1.580.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DE L’ALT EMPORDÀ. A Cadaqués s’haconstituït la societat Cadarural S.L., dedi-cada a l’activitat immobiliària en general.Prestació de serveis i assessorament de ca-ràcter immobiliari. Intermediació en tot tipusd’operacions immobiliàries. Capital:1.580.000 €. Administrador: August WilhelmHarwig Benedict. Adreça: Carretera Ses Oli-veres, 1.

1.100.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DE LA GARROTXA. A Olot s’ha constituïtla societat Immobles i Recursos Comer-cials Gestionats S.L., dedicada a la compra,venda i importació de tot tipus d’articles deconfecció i complements dels mateixos. Aixícom l’activitat immobiliària en general. Capi-tal: 1.100.000 €. Administradora: Roser Re-bugent Guinó. Adreça: Carrer Bellaire, 6, bai-xos.

60.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-

PRESA DEL PLA DE L’ESTANY. A Porqueres s’haconstituït la societat Fercon Eines S.L., de-dicada a la compravenda de tot tipus d’eines,maquinària i articles de ferreteria per a laconstrucció. Així com el lloguer d’eines i ma-quinària de tota classe per a l’activitat de laconstrucció. Capital: 60.000 €. Administra-dor: Sixt Galia Turró. Adreça: Carrer SantAndreu, 42.

1.000.000 EUROS DE CAPITAL SOCIAL EN UNA EM-PRESA DE LA SELVA. A Vidreres s’ha constituïtla societat Sabateries Vives S.L., dedicadaal comerç majorista i al detall de tot tipus decalçat, marroquineria, complements de ves-tir, peces de cuir, pell i similars i articles deviatge. La prestació de serveis d’assessora-ment, organització i gestió d’empreses en ge-neral i en especial les que estiguin relacio-nades amb l’àrea administrativa. Capital:1.000.000 €. Administrador: Rosendo VivesLlorens. Adreça: Carrer B, subsector A. Po-lígon Industrial Vidreres.

Les destacades de la setmana

DILLUNS 21Les borses mundials esdesplomen mentre Solbesdemana tranquil·litat

Dilluns negre a les borses de migmón. Malgrat l’anunci de diven-dres del president dels EstatsUnits, George W. Bush, d’afavo-rir les rebaixes fiscals per enca-rar la recessió, els mercats asià-tics, europeus i llatinoamericans(als Estats Units era festiu) vantancar una jornada de pèrduesen la qual el parquet madrilenyva liderar els números vermells.I és que l’Ibex 35 va concloure lasessió amb una caiguda del7,54%, la segona major retalladade la seva història, tornant-lo anivells de 2006. El vicepresidentsegon del Govern, Pedro Solbes,va intentar treure importància alcop borsari. «No cal exagerar» elsefectes de la caiguda, va dir el mi-nistre d'Economia.

DIMARTS 22La Reserva Federal abai-xa els tipus als EUA iimpulsa les borses

Al «dilluns negre» el va seguir undimarts en números verds per ala majoria dels mercats més im-portants del continent, a excep-ció de Frankfurt, que va retroce-dir un 0,31%. Entre els afavoritshi va haver el madrileny, on l'Ibex35 va remuntar un 1,69% desprésque la Reserva Federal dels Es-tats Units adoptés una rebaixa detipus d'interès del 0,75%, la majordes de 1984, en una reunió ex-traordinària sense precedentsdes de l'11-S de 2001. Un dia des-prés, el BCE deixava clar que aEuropa no seguirien la mateixavia, el que va portar les borses eu-ropees a forts descensos. Dijous,l’FMI va esvair el fantasma de larecessió i els mercats van tornara pujar.

DIMECRES 23Caja Duero s’alia ambPrestige i obté el 25% delcomplex de JafrePrestige Group, amb seu a Ro-ses, va anunciar ahir que ha tan-cat un acord amb l'entitat d'es-talvis Caja Duero per desenvolu-par i invertir conjuntament enprojectes hotelers destinats alsegment del luxe. Segons van in-formar fonts de la companyia, l'a-liança inclou el compromís d'a-nalitzar conjuntament qualsevolpossible projecte que pugui sor-gir en un futur en l'àmbit dels ho-tels de gamma alta. El primer pasde l'acord s'ha concretat amb larecent firma per a l'entrada del'entitat d'estalvis en el resort ter-mal de Jafre (Baix Empordà),amb una injecció de sis milionsd'euros i una participació totaldel 25 per cent del projecte perpart de Caja Duero.

DIJOUS 24Detenen 12 persones peruna estafa de 5 milionsd’euros a Caixa Girona

Les irregularitats detectades fauns mesos per Caixa Girona enla concessió de préstecs a laseva oficina de Malgrat de Marhan acabat amb la desarticula-ció d’una suposada banda quehauria estafat uns cinc milionsd’euros a l’entitat d’estalvis gi-ronina. Els Mossos d’Esquadrahan detingut un total de 12 per-sones, entre elles l’exdirector lasucursal, Joaquim MercaderSolà, que fins fa uns mesos tam-bé era membre del consell d’ad-ministració de la caixa en re-presentació de CCOO. A bandade Mercader, també s’ha detin-gut la sotsdirectora de l’oficinade Malgrat, Maria del Mar Ro-dríguez. Tots dos actuaven enconnivència amb una xarxa.

DIVENDRES 25La desocupació augmentaun 24,9% a les comarquesgironines l’any 2007El nombre de desocupats a lademarcació de Girona durant elquart trimestre del 2007 va arri-bar a 34.600 persones, el 31 percent més que els aturats del ter-cer trimestre, que eren 26.400,segons les dades de l'Enquestade la Població Activa (EPA) queelabora l'Institut Nacional d'es-tadística i que s'han publicataquest divendres. El nombred'aturats a les comarques de Gi-rona l'últim trimestre del 2006va ser de 27.700, cosa que sig-nifica un increment percentualdel 24,9 per cent en el períoded'un any. La taxa d'atur de la de-marcació de Girona s'ha fixaten el 9,27 per cent, la més altade Catalunya i per sobre la mit-jana estatal.

La setmana econòmica

Acn/DdeG, Madrid.La crisi ramadera ha arribat jafins a 10.000 explotacions cata-lanes. Així ho va afirmar el res-ponsable nacional del porcí dela Unió de Pagesos de Catalun-ya, Rossend Saltiveri, en la ma-nifestació que dijous va agruparmilers de persones a Madrid.Organitzada per COAG, Unió dePagesos i diverses organitza-cions del món rural, la concen-tració es va dur a terme per de-manar que el Ministeri d’Agri-cultura posi en marxa de mane-ra «urgent» actuacions per plan-tar cara a la «situació crítica»que pateixen els sectors rama-ders. Saltiveri també va afirmarque l’increment dels preus deproducció fa necessari que hihagi ajudes per als productorsque vulguin continuar i perquèels qui vulguin abandonar l'acti-vitat ho puguin fer «dignament».Entre d'altres, UP proposa unareducció en la cotització en laSeguretat Social.

La manifestació de Madrid vatenir lloc tan sols dos dies des-prés d'una reunió amb els prin-cipals sindicats agraris a la prò-pia seu del Ministeri, en què esva acordar la posada en marxad'una campanya de promociódels productes del sector oví icabrí i un nou sistema d'etique-tatge per oferir al consumidoruna identificació clara del pro-ducte.

No obstant això, COAG,Unió de Pagesos i la resta d'or-ganitzacions que es van mobi-litzar consideren que el Minis-teri manté una actitud passivarespecte a la crisi dels preus quepateix el sector porcí, oví-ca-brum, boví de carn i conills.

UP reclama a l'administracióestatal la substitució de l'asse-gurança de recollida de cadà-vers per un ajut directe d’Estat;més control de les carns provi-nents d'altres països, i el paga-ment en 30 dies pels productesperibles, tal com estableix lanormativa europea. Denunciaque el govern espanyol tampocha impulsat cap actuació ambvista a l'exempció dels paga-ments a la Seguretat Social ni hainiciat cap procés d'avaluació,juntament amb les administra-cions autonòmiques, per modi-ficar l'actual sistema de la reti-rada de cadàvers. Per això de-mana al Govern català i al Mi-nisteri d'Agricultura l'ajut de mí-nims per als productors a títolprincipal (ATP), de 7.500 eurosen tres anys per explotació i re-conegut per la UE.

La manifestació va acabar-sea les portes del Ministeri d'A-gricultura, i els representantsde COAG van mantenir una reu-nió amb el director general deRamaderia del Ministeri, CarlosEsbribano, a qui van lliurar lesreivindicacions del sector.

Deu mil explotacions catalanes pateixen jales conseqüències de la crisi ramaderaEl sector es manifesta a Madrid i Llena assegura que el MAPA anirà articulant crèdits

DdeG, Girona.Des de dimarts passat el De-partament d’Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural (DAR)ha posat en marxa un nou llocweb (www.gencat.net/dar)ones pot trobar tota la informa-ció sobre la Declaració ÚnicaAgrària (DUN) i sobre les no-vetats de la campanya 2008respecte a la del 2007 en con-cepte d’ajuts.

La DUN és una declaracióanual que ha de fer el titulard’una explotació agrària o ra-madera i que permet tramitarsol·licituds d’ajuts relacionatsamb la superfície, la ramade-ria, les inversions productivesi les de diversificació de lesactivitats no agràries en lesexplotacions. També permetfer declaracions específiquesper a determinats productes,conèixer els requisits de con-dicionalitat i actualitzar regis-tres d’explotacions agràries.

Així, a través de la DUN espot sol·licitar els ajuts delContracte Global d’Explota-ció, tant pel procedimentabreujat –mesures agroam-bientals, assessorament tèc-nic, inversions no producti-ves, indemnització compen-satòria en zones desfavori-des– com pel general –ins-tal·lació de joves agricultors,modernització de l’explotacióagrària, agroturisme...

Pel que fa a les novetats del2008 respecte al 2007, desta-ca el fet que l’ajut de Paga-ment Únic substitueix l’ajut ala transformació de fruites ihortalisses i de cítrics. Tam-bé s’ha establert un ajut tran-sitori pels cítrics destinats a latransformació per als anys2008 i 2009, que s’haurà desol·licitar a les respectivesDUN. La web informa sobreels tràmits a fer i també indi-ca quines són les setze enti-tats financeres i les diversesentitats agràries (agrupadesper comarques) on es pot tra-mitar la DUN.

El DAR engega unanova web queconté informacióde la DeclaracióÚnica Agrària

9el CampDiari de Girona � Dissabte, 26 de gener de 2008

MOBILITZATS. Els ramaders consideren que el MAPA té una actitud passiva.ACN

El conseller d'Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural, JoaquimLlena, va afirmar ahir que una deles causes que impedeixen alsproductors de porcí catalans su-perar la crisi de preus que viu elsector és un «excés de l'ofertaexistent». Per això, des del De-partament d'Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural (DAR),aposten perquè sigui el mercatqui adeqüi l'oferta i la demandaen aquest sector ja que l'excésde producció de porcs impedeixals productors «encaixar totesles pressions que els genera

l'augment dels pinsos», segonsLlena.

Després de la manifestaciód'aquest dijous de diversoscol·lectius de ramaders de l'es-tat a Madrid, Joaquim Llena vaafirmar que «la crisi ramadera ésforta tot i que cal diferenciar cadasector». Per pal·liar-la, «el MAPAanirà articulant un tipus de crè-dits pels productors, una mesu-ra similar a la posada en marxaper la Generalitat, tot i que estandisposats a subvencionar els in-teressos si la crisi s'allarga», haassegurat el conseller.

Llena parla d’excés d’oferta del porcí

El Pagament Únicsubstitueix l’ajut a latransformació de frui-tes, hortalisses i cítrics.

�

DdeG, Girona.En el si del darrer pla d’aban-donament 2007-2008, el sectorlleter gironí ha sol·licitat aban-donar un total de 5.638 tones, deles quals el volum de quota in-demnitzable és de 5.630, segonsel programa del ministeri d’A-gricultura, Pesca i Alimentació(MAPA). En global, 66 rama-ders catalans han demanat l’a-bandonament de 22.258,752 to-nes, de les quals més de22.029,240 són indemnitzables.

Respecte a les dues darrerescampanyes, es detecta una ten-dència a la baixa. Un total de 95ramaders es van acollir a l’a-bandonament de la campanya

2006-2007 per un total de 25.569tones de llet, mentre que el2005-2006 van ser 118 els pro-ductors que van demanar aban-donar fins a una suma de 35.945tones de llet.

En el pla 2007-2008 Barcelo-na ha estat la província capda-vantera, amb 11.918 tones sol·li-citades. La segueix Girona, idesprés Lleida, amb 4.702 to-nes. A Tarragona no s’ha regis-trat cap sol·licitud. L’import dela indemnització per quilogramde quantitat de referència in-demnitzable està establert en0,19 euros, i el termini per pre-sentar les sol·licituds es va aca-bar el 27 desembre.

El sector lleter de la província hasol·licitat abandonar 5.638 tones66 ramaders catalans s’han acollit al pla 2007/2008

DdeG, Girona.El sindicat agrari majoritari aCatalunya, Unió de Pagesos(UP), celebra els propers 15,16 i 17 de febrer el seu X Con-grés, sota el lema Fem ali-ments, fem territori, fem país.El valor de la nostra lluita. UPha explicat que durant aqueststres dies es vol aprofundir enels temes que més preocupenel sector i la societat catalana,com són el valor de la pagesiaprofessional, el comerç agroa-limentari i el debat sobre elcanvi climàtic. A més, durantel Congrés s’escollirà la novaComissió Permanent Nacionali, d’entre els seus membres, el

Consell nacional escollirà lessetmanes següents el Coordi-nador Nacional de la Unió dePagesos.

El Congrés reunirà propd’uns 200 delegats, que deba-tran la Ponència de PolíticaAgrària, la Ponència de Pro-gramació de l’Activitat sindicali la d’estatuts. UP denunciaràla deficient posada en marxa ila manca de finançament de l’a-pliació del Contracte Globald’Explotació per part del Go-vern de Catalunya.

També abordarà les pro-postes sobre la revisió de la Po-lítica Agrària Comuna aquestany.

El Congrés d’Unió de Pagesosserà del 15 al 17 de febrerDonarà pas a l’elecció dels alts càrrecs del sindicat

Davant l'incre-ment en la de-manda de llet

a escala mundial,els elevats preusassolits en l’últimacampanya i la con-

tinuada disminució en la pro-ducció d’aquest producte a Eu-ropa, la Comissió Europea haproposat un increment del 2%de les quotes de producció lle-tera, que de ser aprovada en-traria en vigor a partir del 1 d’a-bril del 2008. Sens dubte i desdel meu punt de vista es tractad’una pobra resposta al creixe-ment de la demanda tant en laUnió Europea com en el mercatmundial.L'increment suposariaun total de 2,84 milions de to-nes, es repartiria de maneraequitativa entre els 27 Estatsmembres i no prejutja els re-sultats de l’anàlisi del mercat deproductes lactis que s’està efec-tuant en el context de la«revisiómèdica» de la Política AgrícolaComuna (PAC), en el qual laComissió ha proposat un incre-ment progressiu de les quotesabans que expirin, el 31 de marçde 2015. La nova proposta estàacompanyada per un informesobre les perspectives del sec-tor de la llet i els productes lac-tis de la UE, demanat pel Con-sell en ocasió de l’acord de 2003sobre la reforma de la PAC.Aquest informe mostra que lademanda de llet ha augmentatentre el 2003 i el 2007 i preveuque segueixi augmentant fins al

2014. Les perspectives en elmercat mundial també són fala-gueres, tant pel que fa a la de-manda com als preus. L'infor-me posa de manifest que l'in-crement del 2% és totalment jus-tificat. La Comissió espera queel Consell i el Parlament adop-tin ràpidament una decisió so-bre aquesta proposta perquèl'increment entri en vigor a l’i-nici de la propera campanya.Amb l’augment proposat, laquantitat de referència espan-yola arribaria a les 6.239.289 to-nes. Encara que segons la Co-missió aquesta mesura no pre-jutja el que surti de la revisiómèdica, allò que sembla clar és

que des de fa uns anys, totes lespropostes comunitàries per alsector lacti van dirigides a aug-ments continus de la quota,amb el probable objectiu quearribi a ser tan elevada que ja nofuncioni com a tal i no sigui dra-màtic el seu desmantellament.Penso que és prudent per partdels ramaders tenir molt pre-sent aquesta tendència.

A més de la proposta, la Co-missió ha presentat un informesobre les perspectives del sec-tor de la llet i els productes lac-tis de la UE. Aquest informerespon a una petició del Consellde la UE en ocasió de l’acord de2003 sobre la reforma de la

PAC, en què no es va aprovarl'increment addicional de lesquotes en un 2% proposat per laComissió en aquell mo-ment,perquè aquestes s’havienaugmentat en un 1,5% per aonze Estats membres en l'A-genda 2000. En aquella ocasióel Consell va demanar a la Co-missió que li presentés un in-forme sobre la situació del mer-cat quan s’hagués aplicat ínte-grament la reforma per a poderprendre una decisió definitiva.

L’evolució favorable del mer-cat, combinada amb la reforma,han desembocat el 2007 en unasituació en la qual, per primeravegada des que es va crearaquest sistema l’any 1968, a Eu-ropa totes les restitucions perexportació es troben en un ni-vell zero i els magatzems d’in-tervenció estan buits. Tambéles ajudes per al consum internes troben en un nivell zero, comestava previst que ocorreguésdesprés de la reforma. Hem po-gut saber que l’informe sobreles perspectives del mercat arri-ba a la conclusió que, entre el2003 i el 2007, la puixant pro-ducció de formatge i de llet fres-ca va absorbir una quantitat su-plementària de 5,5 milions detones de llet, mentre que la pro-ducció de llet va mantenir-se es-table en conjunt. Segons l’anà-lisi de la Comissió, entre el 2007i el 2014 es necessitarà una ofer-ta addicional d’uns 8,0 milionsde tones per a respondre a lacreixent demanda interna, es-pecialment per a l’elaboració deformatge. Les perspectives enel mercat mundial també sónbones, tenint en compte que lademanda de productes alimen-taris de la UE és cada vegadamés gran, sobretot en els mer-cats emergents. No incremen-tar les quotes impediria a la UEaprofitar aquest creixement de

la demanda i la fortalesa delspreus, encara que això suposiuna devaluació del patrimoni decada empresa productora dellet. L’anàlisi de la Comissióposa de manifest que el mercatofereix grans possibilitats per aabsorbir un increment de lesquotes del 2%. Encara queaquesta anàlisi parteix de labase que l'increment de quotess’utilitzarà totalment, els efec-tes reals en la producció seranprobablement més limitats,atès que, en l’actualitat, algunsEstats membres no utilitzen lesquotes nacionals en la seva to-talitat. En els últims casos, paï-sos que utilitzen la quota, caldràbuscar als ramaders que s’hanvist obligats a abandonar oaquest 2% recaurà en grans ex-plotacions lligades a la distri-bució?

A l'Estat espanyol, el MAPAha anunciat que no distribuirà190.000 tones de llet abandona-des fins a saber l’increment dequota. Segons el director gene-ral de Ramaderia, aquesta quan-titat de quota làctia abandonadapassarà en aquesta campanya ala Reserva Nacional i se suma-rà a la resultant de l'incrementque proposi Brussel·les per re-partir-la atenent a criteris d’ex-plotacions prioritàries o per adeixar-la en la Reserva i com-pensar sobrepassaments.

Personalment he donat vol-tes a aquesta decisió i, franca-ment, no he arribat a entendre-la. Com, davant una falta de lleten els mercats, un augment dequota per part de la UE i unspreus a l’alça, el MAPA decideixno repartir equitativament laquota de la qual disposa i laguarda per si hi ha sobrepassa-ment? Pretén afavorir la picar-deria o als seus picars amics?

*Professor del Bell-lloc.

10 el Camp � Diari de GironaDissabte, 26 de gener de 2008

Augment d’un 2% de lesquotes làcties. Per a què?

OPINIÓ RAMADERIA JESÚS Domingo*

MARC MARTÍ

� «És prudent que els ramaders tinguin en compte la tendència a l’alça de les quotes làcties,que es fa perquè arribin a ser tan elevades que no sigui dramàtic el seu desmantellament»

Tem. màx. : Temperatura màxima en °C. T. mín. : Temperatura mínima en °C. Pluviom. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vel. vent : Velocitat mitjana del vent en km/h.

CEREALS I LLEGUMINOSES

Posició Euros/Tm

Blat de moro CE s/c/d 240,00Blat de moro importació s/c/o Tarr. 238,00Blat panificable Nacional s/c/d –Blat panificable CE s/c/d 278,00Blat farratger s/c/o Tarr. 273,00Sorgo importació s/c/o Tarr. 220,00Sègol s/c/o Tarr. s/cMill importació s/c/d 520,00Ordi nacional 64 PE s/c/d 246,00Alpiste canadenc E s/c/d 620,00Pèsols ferratgers import. s/c/o Tarr. s/cGarrofa trossejada / Tarragona s/c/d 221,00Garrofa granulada / Tarragona s/c/d 216,00Farina de garrofa / Tarragona s/c/d 211,00Garrofa sement / Tarragona s/c/d s/cSoja / 44 % nacional s/a/v Bar. 318,00Soja / 44 % importació s/a/v Tarr. 318,00Gluten feed EUA s/v/m Tarr. 235,00Gira-sol importació 28/30% Profat s/c/o Tarr. 210,00Colza importació 00 34/36% Profat s/c/o Tarr. 255,00Sement de cotó s/c/o Tarr. 293,00Coco / granel s/c/o Tarr. s/cFarina de peix 60% nacional s/c/d 670,00Farina de peix 63/64% Perú s/c/o Tarr. –Farina de peix nòrdica 70% s/c/d –Farina d’alfals s/c/o Lleida 180,00Mandioca (importació) s/v/m Tarr. 195,00Segó de blat / fi s/c/d 222,00Polpa seca remolatxa gr. nac. / Pallets s/c/o s/cPolpa seca remolatxa gr. magatzem / Pallets s/c/o –Sèrum de llet Spray import. 60/10 àcid E. s/c/d 505,00

MERCAT DE LLEIDAPORCS

preu kg preusen viu setmana passada

Porcs selectes 0,98 0,98Porcs Lleida 0,97 0,97Garrí 26,0 26,0

OVELLESpreus

preu kg setmana passada

22,1-25 Kg 2,90 3,1025,1-28 Kg 2,80 3,00

VAQUESpreu kg preusen viu setmana passada

Primera 2,28 2,28Segona 1,99 1,99Industrial 1,56 1,56

VEDELLSpreu kg preusen viu setmana passada

Vedella extra 4,19 4,16Vedella 1a. 3,90 3,90Vedella 2a. 3,33 3,30Anoll I 3,21 3,18Anoll II 2,76 2,76

CEREALS I FARINESpreus

preu /t setmana passada

Blat pinso PE 72 268 265

PREU DE PRODUCTES AGRÍCOLES

AGROMETEOROLOGIA

PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONABlat planificable 270 270Ordi P.E. 64 243 237Blat de moro (Urgell) 240 242

FRUITApreu kg preus

setmana passada

Poma Golden i 70 i + 0,51 0,51Poma V. Amer. 70-90 0,48 0,45Pera Blanquilla 58i+ 0,53 0,53Pera Conference 60i+ 0,67 0,67

MERCAT DE BELLPUIGAVIRAM

preu kg preusen viu setmana passada

Pollastres groc viu 0,96 1,02Pollastres groc canal 1,48 1,56Gallina lleugera 0,01 0,01Gallina semip. 2,2 kg. 0,43 0,43Gallina semip. 2,5 kg. 0,53 0,53Gallina pesada 1,13 1,13

CONILLSpreu kg preusen viu setmana passada

Conill jove 1,60 1,60

OUSpreu preus

dotzena setmana passada

Categoria M (63-53gr.) 0,87 0,87

Sèrum de llet Spray import. 70/12 s/c/d 620,00Greix Importació 10º/12º s/c/d -Greix 3º/5º s/c/d 585,00Mantega 1a s/c/d 660,00Mantega 2a s/c/d 630,00

FRUITS SECS I LLEGUMS

Qualitat Posició Euros/Tm

Llenties (Salamanca) Monstruo s/c/d –Llenties (La Manxa) 7-9 mm. s/c/d 1.100,00Llenties (La Manxa) 6-7 mm. s/c/d 840,00Llenties (imp. EUA) Regular s/c/d 600,00Cigró (nacional lletós) 48/50 s/c/d –Cigró (nacional lletós) 54/56 s/c/d –Cigró (nacional lletós) 58/60 s/c/d –Cigró (import. Mèxic) 40/42 s/c/d 1.140,00Cigró (import. Mèxic) 42/44 s/c/d 1.100,00Cigró (import. Mèxic) 44/46 s/c/d 1.070,00Cigró (import. EUA) 50/52 s/c/d 1.000,00Mongetes nacional Planchet s/c/d 2.100,00Mongetes nacional Pinta s/c/d 1.500,00Mongetes nacional Boliche s/c/d –Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 900,00Mongetes import. EUA Northern s/c/d 900,00Mongetes imp. Michigan Navy s/c/d 720,00Mongetes imp. Argentina Cannelini s/c/d 920,00Ametlla gra (llargueta) 12-13 mm. s/c/d 4.800,00Ametlla gra (Marcona) 14-16 mm. s/c/d 6.200,00Ametlla gra (Mallorca) Trossos rpds. s/c/d –Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 5.800,00Pinyons gra (Sol Castella) Primera s/c/d 25.000,00 Pinyons gra (Sol Catalunya) Primera s/c/d 25.500,00

Servei de Meteorologia de Catalunya, del Departament del Medi Ambient

ESTACIÓ DE CABANESDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

18-01 21,4 5,4 0,0 1,1 9,3

19-01 17,8 9,5 0,0 1,7 10,6

20-01 17,0 4,1 0,0 1,1 4,9

21-01 16,2 3,6 0,0 0,8 3,3

22-01 19,4 1,9 0,0 1,7 16,1

23-01 18,3 2,8 0,0 1,7 11,1

24-01 14,4 -0,2 0,0 1,0 3,3

ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

18-01 19,3 5,2 0,0 – –

19-01 18,2 6,0 0,0 – –

20-01 15,6 5,0 0,0 – –

21-01 14,1 4,3 0,0 – –

22-01 18,8 2,1 0,0 – –

23-01 17,5 2,2 0,0 – –

24-01 14,3 0,7 0,2 – –

ESTACIÓ DE FORNELLSDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

18-01 19,9 1,0 0,0 – –

19-01 18,5 0,8 0,0 – –

20-01 15,6 1,9 0,0 – –

21-01 16,6 2,9 0,2 – –

22-01 17,4 0,2 0,0 – –

23-01 19,1 -0,9 0,2 – –

24-01 15,1 -3,6 0,0 – –

ESTACIÓ DE MONELLSDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

18-01 20,5 2,8 0,0 1,3 6,1

19-01 18,6 4,4 0,0 1,0 4,3

20-01 15,8 3,5 0,0 1,1 5,1

21-01 15,8 2,6 0,0 1,0 6,1

– – – – – –

– – – – – –

– – – – – –

ESTACIÓ DE VENTALLÓDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

18-01 21,7 5,8 0,0 – –

19-01 19,2 8,5 0,0 – –

20-01 16,8 4,1 0,0 – –

21-01 16,6 2,6 0,0 – –

22-01 19,8 2,1 0,2 – –

23-01 19,0 -0,1 0,0 – –

24-01 16,3 -2,3 0,0 – –

PENYA DE TRAVESSES (JF) DE GIRONAGerents: José Fco. D. García - Danniel D. Lario Telf. 649 64 73 77

www.inversion1x2jf.com e-mail: 1x2@inversion1x2jf.com

L’IMPORT A JUGAR CADA SETMANA ES PUBLICARÀ ELS DISSABTES AL DIARI DE GIRONA I ELS PREMIS

DE LA PENYA ELS DILLUNS EN EL MATEIX DIARINOVETAT

GRANOPORTUNITAT

D’INVERSIÓ

SISTEMAÚNIC I ORIGINAL

PLACESLIMITADES

Per participar com a soci de la penya haurà d’ingressar en el compte de la CAIXA CATALUNYA –2013 1503 59 0200243142– o bé enel del BBVA –0182 6655 04 0201502761–, posant en el resguard l’ingrés, obligatòriament, el nom i els dos cognoms.La quantitat mínima serà de 1.500 € tota la temporada i es podran obtenir butlletes de 10 € de l’administració de loteries núm. 7 deGirona. Cada cinc setmanes s’ingressaran els guanys obtinguts.NOTES: Després d’efectuar l’ingrés, ens ha de comunicar al telèfon de gerència: 649 64 73 77, les seves dades i número de compte,per tal de poder ingressar-li els seus guanys. La combinació setmanal se segella a l’Onlae mitjançant l’Administració de Loteries núm.7 de Girona (c/ de la Creu, 14). Els ingressos efectuats a partir del divendres (inclòs) participaran en la travessa de la setmana següent.Le places són limitades.

JORNADA 27DATA 27 de gener de 2008Import jugat: 15.351 €

11el CampDiari de Girona � Dissabte, 26 de gener de 2008

El 2008, els actuals respon-sables del Departamentd’Agricultura (DAR) no

han perdut la capacitat de l’anyanterior per sorprendre els pa-gesos i pageses de Catalunya.El desembre del 2007 el DARens deia que el nou Pla de Des-envolupament Rural que hanaprovat comptava amb el «con-sens de les organitzacions agrà-ries». En aquesta línia optimis-ta, però més sincera, el 2008 eslimiten a dir que han «consultata tots els sectors implicats».Elmatís és important, perquè alDepartament d’Agricultura sa-ben que el nou PDR ni compta,ni pot comptar amb el suport dela majoria del sector productoragrari.

Allò que el Director Generalde Desenvolupament Rural,Jordi Bertran, no ens diu alseu recent ar ticle d’opinió ésque el Programa de Desenvolu-

pament Rural (PDR) elaboratpel Departament d’Agriculturai aprovat per la Comissió Euro-pea ja no es pot complir l’any vi-nent amb els Pressupostos de laGeneralitat pel 2008. A la parti-da pressupostària assignada, hifalten 20 milions d’euros per co-brir les mesures del PDR apro-vades pel propi Govern catalàper l’any vinent. Si aquest és un«pilar estratègic» del Departa-ment, com tracten aquells as-pectes que no ocupen un lloctan central en l’agenda dels nos-tres responsables polítics enmatèria d’agricultura?

Des d’Unió de Pagesos deCatalunya hem recordat diver-ses vegades –com és la nostraobligació recordar-ho ara– queel conseller Joaquim Llena es vacomprometre públicament aatendre totes les sol·licituds demodernització del sector agraria Catalunya.

Per tant, hem de preguntar-nos com pensa complir aquestcompromís amb un pressupostque està per sota de les previ-sions del PDR. Els Pressupos-tos de la Generalitat aprovatsnomés cobreixen 42 milionsd’euros, quan el Departamentd’Agricultura necessita 62,1 mi-lions per a finançar les mesures

del PDR de Catalunya per al2008.

Hem de donar la raó al Di-rector General de Desenvolu-pament Rural quan en un delsseus articles ens explica que «elPDR inclou, en el primer eix, en-tre altres les mesures la primerainstal·lació de joves i modernit-zació de les explotacions agrà-ries; així mateix estableix que lametodologia per gestionar aques-tes mesures serà mitjançant elContracte Global d’Explotació(CGE)».

Però, per què no explica quela previsió de pressupost tam-poc no permetria ni dotar de fi-nançament suficient el propiContracte Global d’Explotacióque inclou part de les mesuresdel PDR? El CGE requereix28,33 milions d’euros, quan no-més se n’hi preveuen 24,2, i aixòdeixaria sense finançament su-ficient una desena de mesures:

la incorporació de joves, les in-versions en les explotacions, lesindemnitzacions compensatò-ries de muntanya i altres in-demnitzacions, o les mesuresagroambientals, entre d’altres.

A la Unió de Pagesos teniml’esperança que el 2008 el De-partament d’Agricultura no dei-xi de sorprendre’ns, però volemque la sorpresa sigui fer les co-ses ben fetes. Per començar, po-dria el DAR treballar per corre-gir aquest dèficit pressupostariabans de fer el repartiment i ex-hibició de medalles?

Nosaltres creiem en el valorde la paraula donada pel conse-ller quan se’ns promet atendretotes les sol·licituds de moder-nització del sector agrari a Ca-talunya; per això, Unió de Pa-gesos de Catalunya els recla-mem que estableixin les mesu-res pressupostàries per garan-tir-ho.

*Responsable d’EconomiaAgrària de la Unió de Pagesosde Catalunya.

Les sorpreses del nou PDR català

PRESSUPOSTOS 2008JOAN JOSEP Nogués*

«El DAR sap que el nou PDR no pot tenir el suport de la majoria delsector productor agrari»

�«Al pressupost hi falten20 milions per cobrir lesmesures del PDR aprova-des pel mateix Govern»

�

Acn/DdeG, Lleida.La campanya de temporers del'any passat ha generat la con-tractació de 12.744 personesen el conjunt de Catalunya, laqual cosa suposa un incre-ment del 41,3% amb relació ala campanya anterior. La ma-joria dels contractes que ha fetel Servei d'Ocupació de Cata-lunya (SOC) corresponen ales comarques lleidatanes,amb un total de 10.572 treba-lladors. Des del Departamentde Treball justifiquen l'incre-ment de les contractacions detemporers a Catalunya pel su-port de les quatre oficines mò-bils d'intermediació laboralque han facilitat la contracta-ció dels treballadors in situ.

Lluny de les elevades xifresde la província de Lleida, a lescomarques gironines s’hacontractat un total de 498 tem-porers. A la província de Bar-celona han estat 1.016, a lesTerres de l’Ebre 123 i 535 a lademarcació de Tarragona.

En el marc dels traspassosestatutaris previstos es pre-veu un principi d'acord perefectuar el traspàs de la ins-pecció de treball, que no seràefectiu fins la campanya del2009.

La contractació detemporers creix un41,3 per cent aCatalunya respectea la campanya 2006

FIRES

– Fins demà hi ha la Fira de l’Oli deQualitat Verge Extra a les BorgesBlanques.– Avui i demà hi ha FIO Fira Inter-comarcal de l’Oli, a Mora la Nova.– Demà Fira de Gener, a Òdena iMercat Traginer a Balsareny.– Fira de la Candelera a Molins deRei. Dies 1 al 3.–Fins demà tenim: Cimag Certa-men de ma maquiària de farratge aSilleda (Pontevedra). – Fins al dia 31 té lloc Fitur Fira In-ternacional de Turisme, a Madrid.– EXPO-FLORA MURCIA 2008 iXIII Trofeig Mercamurcia a la Qua-litat i Innovació en Horticultura Or-namental i Trofeu a la millor inno-vació i al millor estand a El Palmar(Múrcia), dies 26 i 27.

CONSELLS

– Braves prenyes: des del diagnòs-tic de gestació fins al pre-part. Pera acomplir amb l’objectiu d’aconse-guir el primer part de les braves als

23 - 24 mesos d’edat amb el menornombre posible de desciacions, ésevident que hem d’aconseguir dei-xar prenyes les braves als 15 mesosd’edat a més tard.– L’estudi dels mecanismes de re-gulació de l’absorció del nitrogendel sòl cap a l’interior de l’arrel in-dica que aquest procsé es porta ter-me en dos temps:• El primer, el transport de l’aiguai del nitrogen es porta a terme na-turalment a la zona més externa del’arrel. El nitrogen té fácil accés ales cèl·lules semipermeables i a es-pais intercel·lulars. – És essencial l’ús primerenc d’uncontrol integrat de males herbes enel qual l’aplicació d’un gran nombrede diferents tècniques de controlsón possibles. La consecució d’a-quests control es porta a terme mit-jançant l’ús de mesures culturals,així com amb herbicides.– L’augment de tècniques de con-reu com l’agricultura de conserva-ció, que prioritzen l’ús de desher-bants front al laboreo convencional,

i la utilització de varietats de llavorsresistents a desherbants concretsfan que aquest producte sigui cadavegada més emprat.– Per enfocar el problema de les re-sistències hem de controlar: • Pressió de selecció.• La freqüència inicial de gens deresistencia.• Maneres d’herència.• Fluxe de gens.• Adaptabilitat o fitness.– En la pràctica, la fertilització po-tàsica s’aporta fonamenalment ambdos adobs diferents: clorurs potà-sic i sulfat potàsic. El clorur potàsicpresenta bàsicament tres proble-mes:a).Salinitat alta.b). Antagonisme existent en la plan-ta entre el nitrat i el clorur.c).Toxicitat del clorur.– La segona funció del neumàtic detractor és la de suportar la càrregadel tractor, o més important, la derepartir la càrrega al sòl.– Alguns dels beneficis derivats del’atmosfera controlada en la con-

servació de fruites són:• períodes d’emmagatzement mésllargs,•menors pèrdues de pes en el pro-ducte i incidència d’alteracions perfred o podridures,•millor retenció d’atributs de qua-litat i major període de comercialit-zació a la sortida de cambra..– Practicitat en les zones de gespa.La xerojardineria límita la plantacióde gespa tradicional pel seu elevatconsum d’aigua i recolza la intro-ducció de gespes resistents a la se-quera.– Les despeses de mà d’obra supo-sen una partida important a totesles activitats tant agràries com a in-dustrials. Compte!–Els aus actual, estan genèticamentconcebudes per que consumiesenpoc aliment per aoxò aconseguimuns ódex de conversió tan bons,però si no les facilitem l’accés almenjar, les aus no mengen suficientper aconseguir el pes esperat.– Amb el conreu de raïm cobertamb plàstic aconseguix una madu-

ració més precoç en 28 dies. Aquest avenç es degut, fonamen-talment, a una anticipació del perí-ode de desenfloració, en el que elsestats fenològics es suceiexen demanera ràpida.–Per al control de les plagues i ma-lalties de les espinaques es solenrealitzar tractaments químics pre-ventius, especialment en el cas delconreu per a industria, on els llin-dals de tractaments són molt bai-xos.–Diversos estudis reflecteixen quela relació espiga/planta, la produc-ció total de matèria seca i el valornutricional no es relacionen d’unamanera tan senzilla.Per tant, és necessari seleccionar elblat de moror farratger tant per aproducció com per qualitat.

Jesús Domingo

LA SETMANA

C/ Molí, 1 · 17462 BB O R D I L S (Girona) · Tel. 972 49 00 26 · Fax 972 49 05 76 · E-mail: vivers@paraire.com · http://www.paraire.com

12 el Camp Dissabte, 26 de gener de 2008 Diari de GironaCoordina: Roser ReynerE-mail: camp.diaridegirona@epi.es

DdeG, Girona. Olot acollirà el 24 de febrer laFesta de Sant Antoni que co-mençarà amb un esmorzar apartir de les nou del matí al re-cinte de l’estació d’Olot i cap ales onze del matí s’iniciarà unacercavila i a dos quarts d’unadel migdia es farà la benedic-ció. Raquel Codina i Granadosha estat nomenada pendonistade la festa de Sant Antoni Abadd’Olot i comarca d’aquest any.Es tracta d’una jove cavallistade la Garrotxa a la qual ja li vede tradició familiar i que ha par-ticipat en totes les festes deSant Antoni d’Olot i comarcadurant la seva vida.

Entre els actes també s’haprevist un dinar al restaurantCan Xel i un cop acabat l’àpates notificarà el pendonista del’any vinent i seguidament esfarà un ball de fi de festa. Pelque fa al recorregut de la cer-cavila tindrà la seva sortida delrecinte de l’estació passant pelpasseig de Barcelona cap al carrer Sant Rafael i arribarà alfiral, on es beneiran els ani-mals. Seguidament s’anirà capal firalet baixant al carrer Fran-cesc Bolós i girant pel carrerSant Pere Màrtir, fins arribaruna altra vegada al carrer SantRafael i es continuarà direccióa l’Hospital. S’agafarà el camíde tornada pel passeig de Bar-celona i s’acabarà, un altre cop,al recinte de l’estació.

També a la comarca de laGarrotxa es farà la III Fira delFajol de Batet de la Serra. Ladata prevista és el 10 de febreri, entre els actes, s’hi inclouranexposicions, mostra d’artesa-nia, degustació de la cuina delfajol, demostració de l’ar t debatre el fajol o tallers de cis-tells. La Fira està previst quecomenci a les nou del matí ambl’inici del concurs de pintura rà-pida. Cap a les deu es farà l’ac-

te d’inauguració de la fira perpart del cuiner Pep Nogué. Mit-ja hora més tard, es farà la pre-sentació d’en Batoies, el gegantde Batet i es farà una demos-tració de l’art de batre, ventar imoldre el fajol feta per la gentdel poble.

A les dotze del migdia estàprevista una missa a la parrò-quia de Santa Maria de Batet dela Serra i a la una del migdia ac-

tuaran la colla Cors Joves del’Associació Sardanista i Cultu-ral Flor de Fajol. Cap a les qua-tre de la tarda, es farà l’entregade premis del concurs de pin-tura i entre les quatre i les cincestà prevista una degustació deplats dolços elaborats amb elfajol. La III Fira del Fajol de Ba-tet de la Serra acabarà amb l’ac-tuació dels acordionistes Meli-ton Dinàmic Grup.

Olot prepara per al 24 de febrer elsactes de la Fira de Sant Antoni AbadLa Fira del Fajol de Batet de la Serra inclourà una demostració de l’art de batre

AVISOS FITOSANITARISPERERS

Psil·la del perer: les tempera-tures suaus d’aquests dies ha pro-vocat l’avançament de l’estat demaduresa de posta de les feme-lles hivernants. Les finques quetingueren poblacions elevadesl’any passat recomanem tractar-les a partir del dilluns 28 de ge-ner. La millor eficàcia s’obté trac-tant amb temps assolellat i durantles hores més caloroses del dia.

PER A TOTS ELS FRUITERS

— Plagues i malalties que calcombatre a l’hivernXancres i fum: aprofitant les fei-nes d’esporga recomanem tallari cremar, els brots i les branquesamb símptomes.

Zeuzera i sèssia: s’han de des-truir les erugues a l'interior de lesgaleries actives.— Plagues que cal avaluar du- rant l’esporga dels fruitersPoll de San José i poll blanc:escuts de nimfes preferentmenta les parts altes dels arbres.Pugó llanut: colònies a les cli-velles del coll de l'arbre i de lesarrels.Aranya roja i pugó: ous alspunts d'inserció de branques,branquillons o borrons.Les dades obtingudes d’aquestesavaluacions més les observa-cions fetes durant la darrera co-llita: atacs de corcs de la fruita(carpocapsa, grafolita i anàrsia) irosegadors de la pell (càpues,pandemis, cacoècies, etc.), entre

d’altres, ens permetran establirl'estratègia fitosanitària mésadient a dur a terme en la prope-ra campanya.

FRUITERS DE LLAVOR

Foc bacterià: Cal tenir en comp-te que per primera vegada se n’hadetectat un focus a les nostres co-marques i que aquest any hi hahagut una alta difusió de la ma-laltia pels diversos països euro-peus. Es recorda per tant que elmaterial vegetal destinat a novesplantacions ha d’anar emparat pelPassaport fitosanitari CE-ZP yque els agricultors que realitzinplantacions de pomera i perera,han de conservar aquest passa-port durant un mínim de 3 anys.

Del 25 de gener a l’1 de febrer

RESTAURANT CAN MORERA. Maria Dolors Salis preparant un plat.

El restaurant Can Morera de laVall d’en Bas va aprofitar la fes-tivitat de Sant Antoni per recu-perar el dinar típic de munta nya.D’aquesta manera, el 17 de ge-ner van servir a les taules l’a-manida amb confitat, les mon-getes del ganxet amb col, boti-farra i cap de porc a més de lestaronges amassarades de pos-tres. Aquest àpat està elaboratamb ingredients de primeraqualitat a partir de les receptesfamiliars de tota la vida.

Així, i amb la decoració prò-pia d’una diada especial, des

del restaurant Can Morera d’O-lot es va voler recuperar la fes-ta més important de l’hivernamb la que els pagesos invoca-ven a Sant Antoni la protecciódels animals de treball.

Amb festivitats com aques-ta, des del restaurant Can Mo-rera es van proposar reviure latradició i fer-ne una diada a l’a-bast de tothom. De fet, la deSant Antoni és la primera de lesfestivitats de l’any que es cele-bra des de Can Morera i que escontinuarà amb el Dijous Llar-der.

Sant Antoni a Can Morera

Cambra de Comerç, Indústria i NavegacióLlotja de contractació de Girona

Preus corresponents a la sessió d’ahir divendres 25-1-2008 (setmana núm.4)

SECTOR PORCÍ Preu canal Preu viu Variació

Porc selecte – 0,977 repeteix Porc normal – 0,965 repeteix Porc gras – 0,953 repeteix Godalls de 20 kgs. – 21,00 =Canal segona – 1,28 –Truges – 0,49 repeteix

SECTOR CARNI (Preu indicatiu) Preu Tendència

Pernil cuit 1,96-1,99 =Pernil rodó 2,36-2,39 =Espatlla sense pell 1,39-1,42 =Magra 1a – –Panxeta 1,78-1,81 =Bacó sense os 2,19-2,22 =Greix canal 0,73-0,76 =Papada 0,80-0,83 =

FONT: Mercat Càrnic de Barcelona.

SECTOR BOVÍ

U R O P

Vedell 281–320 Kg. 3,30 3,13 2,76 –Vedell 241–280 Kg. 3,36 3,22 2,85 2,35Vedell 200–240 Kg. 3,45 3,31 2,91 2,38Vedella 261–300 Kg. 3,67 3,63 – –Vedella 221–260 Kg. 3,88 3,79 3,24 –Vedella 180–220 Kg. 4,06 3,94 3,45 2,58Vaca 2,16 1,68 1,20Comentari: Es preveu una millora en el preu però no es reflecteix en les vendes.

SECTOR CEREALS I ALTRES

Blat .................................................................................................................................... 275,00Blat de moro - francès (destí) ........................................................................................ 237,00Blat de moro - país (origen) .......................................................................................... 229,00Blat de moro - (Port Barcelona) .............................................................................................. –Civada ................................................................................................................................ 238,00Gluten Feed (origen port de Tarragona) ................................................................................ –Mandioca (port de Tarragona) ........................................................................................ 200,00Ordi (collita nova) ............................................................................................................250,00Polpa remolatxa (port Tarragona) .................................................................................. 260,00Soja 44% (origen fàbrica Barcelona) ............................................................................ 327,00Sègol (Port Tarragona) .............................................................................................................. –Sorgo (origen Port Tarragona) ........................................................................................ 222,00Pèsol proteginós (Port Tarragona) .......................................................................................... –Favons (destí) .............................................................................................................................. –Segones - a dojo (destí) ............................................................................................................ –Garrofes a dojo - trossejades ........................................................................................ 218,00Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) .......................................................................... 840,00Userda de l'Empordà - origen: 1a categoria.......................................... 108,00

2a categoria............................................ 84,003a categoria .......................................... 66,00

Palla d'ordi de l'Empordà (origen) bala grossa.............................................................. 30,00Palla de blat de l'Empordà (origen) bala grossa ............................................................ 24,00Greix porc 3-5º acidesa .................................................................................................... 654,00

Comentari: Mercat molt volàtil en espera d’esdeveniments.

SECTOR OVÍ

Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal, posat al corral de l’es cor xa dor.Xai (de 10'9 kg/ canal) .......................................................................................................... 8,40Xai (de 11 a 12'7 kg/ canal) .................................................................................................. 7,90Xai (de 12'8 a 14'5 kg/ canal) .............................................................................................. 6,60Xai (més de 14,6 kg/canal) .................................................................................................. 6,50Cabrit sacrificat Escorxador local ............................................................................................ –

Comentari: La fluixa demanda porta a una nova baixada de 0,40 euros.

SECTOR FRUITER

PreuPoma de Girona (80/85) (1a cat.)................................... –Poma Golden (75/80) (1a cat.)................................... –Poma Golden (65/70) (2a cat.)................................... –

FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà. PREUS EN AUREOLA.

SECTOR FUSTA

12 a 19 ø 20 a més ø Varis ø

Pollancre Xapa desenrotllades primeres 56,00-66,00 € mXapa desenrotllades segones 46,00-55,00 € m3

Pi Douglas 39,00-42,00 54,00-87,00 € TmPi Pinyer 36,00-42,00 € TmPi Marítim 39,00 € Tm 48,00-51,00 € TmPi Insignis 39,00-42,00 € Tm 51,00-66,00 € TmPi Bord o Halepensis 39,00-45,00 € TmPlàtan 48,00-54,00 € TmFreixe, de 23 a més ø 60,00-108,00 € TmVern Acàcia, de 7/8 a més ø 48,00-50,00 € TmFaig primeres, de 30 a més 84,00-120,00 € Tm

segones 54,00-72,00 TmLlenyes Alzina 54,00-60,00 € Tm

Roure 39,00-43,00 € TmSuro pelut 33,00-36,00 € Tm

Fustes de triturar 23,00-30,00 € TmPerxes Barramenta-Castanyer 39,00-42,00 € TmCastanyer (perxes), de 12 a més ø -Roure fulla petita, de 20 a més ø -Pela de suro - trituració verd (rebuig) 240,00-360 € TmPela de suro en rasa verd sobre magatzem sense colasses i amb talls menors d’un pam quadrat

600,00-1.200 € TmPela de suro - verd rebutjat 1.500-1800 € Tm

Nota.Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fàbrica o sobre trailer. Preus de la fusta de la reunió del 19/10/07. Preus del suro de la Taula de preus del 27/04/06.