diagnÒstic de l'agenda local 21 d’andratxl’agenda local 21 als municipis de les illes...

Coordinació tècnica:

Amb el suport de:

DIAGNÒSTIC DE L'AGENDA LOCAL 21

D’ANDRATX

GENER 2008

ÍNDEX

L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX ................................................................................................................. 5

L’Agenda Local 21 d’Andratx .................................................................................................................... 5

L’Agenda Local 21 als municipis de lES ILLES Balears ............................................................................... 5

Introducció al Diagnòstic de Sostenibilitat ............................................................................................... 6

ENTORN FÍSIC ............................................................................................................................................... 7

Situació Geogràfica ................................................................................................................................... 7

Climatologia i Hidrologia .......................................................................................................................... 7

Relleu i Litologia ....................................................................................................................................... 7

Sistemes Naturals i Rurals ........................................................................................................................ 8

Sistemes Forestals ................................................................................................................................ 8

Sistemes de Secà i Regadiu ................................................................................................................... 8

El litoral ................................................................................................................................................. 9

Sistemes d’alta muntanya .................................................................................................................... 9

Sistemes humits ................................................................................................................................... 9

Flora i Fauna ........................................................................................................................................... 10

La flora d’Andratx ............................................................................................................................... 10

La Fauna d’Andratx ............................................................................................................................. 15

ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC .................................................................................................................... 22

Anàlisi demogràfic .................................................................................................................................. 22

Població a Andratx .............................................................................................................................. 22

Població estrangera ............................................................................................................................ 23

Població comunitària .......................................................................................................................... 23

Població extracomunitària ................................................................................................................. 24

Edat de la població ............................................................................................................................. 24

Nuclis de població................................................................................................................................... 26

Vila d’Andratx ..................................................................................................................................... 26

Port d’Andratx .................................................................................................................................... 27

S’Arracó .............................................................................................................................................. 27

Sant Elm i ES Camp de Mar ................................................................................................................. 27

DIAGNÒSTIC DE L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX

Diagnòstic de l’Agenda Local 21 d’Andratx Pàgina 3

Economia i treball ................................................................................................................................... 28

Turisme ............................................................................................................................................... 28

Teixit empresarial ............................................................................................................................... 33

Treball, formació i atur ....................................................................................................................... 37

Cohesió i benestar social ........................................................................................................................ 40

Serveis Socials ..................................................................................................................................... 41

Educació ............................................................................................................................................. 44

Joventut .............................................................................................................................................. 59

Cultura i Patrimoni ............................................................................................................................. 62

El patrimoni a Andratx ........................................................................................................................ 68

Esports ................................................................................................................................................ 71

Seguretat Ciutadana ........................................................................................................................... 79

Entorn AMBIENTAL ..................................................................................................................................... 81

Ordenació del Territori i Entorn Ambiental ............................................................................................ 81

Sòl Urbà .............................................................................................................................................. 81

Sòl Rústic ............................................................................................................................................ 86

Espais Naturals Protegits .................................................................................................................... 91

Els camins rurals d’Andratx ................................................................................................................ 97

El Litoral i les platges ........................................................................................................................ 102

Medi Ambient Urbà .............................................................................................................................. 104

Transport i mobilitat ......................................................................................................................... 104

Residus Sòlids Urbans ....................................................................................................................... 107

Neteja Urbana .................................................................................................................................. 112

Control de plagues ............................................................................................................................ 112

Gestió de l’aigua ............................................................................................................................... 114

Consum Energètic ............................................................................................................................. 121

PROCÉS PARTICIPATIU DE L’AGENDA LOCAL 21 ................................................................................... 123

Sessions informatives dE l’Agenda Local 21 ..................................................................................... 123

Campanya dE l’Agenda Local 21 ....................................................................................................... 125

AGRAÏMENTS ............................................................................................................................................ 140



PRESENTACIÓ

El passat 19 de juliol de l’any 2007 el Ple de l’Ajuntament d’Andratx per unanimitat va signar la

Carta de Aalborg per la qual es comprometia el consistori a assumir tota una sèrie de principis de

sostenibilidad a la gestió municipal. El compromís signat anava més enllà de la mera declaració

d’intencions polítiques i expressament quedà recollida “la voluntat de tots els partits d’aquest

consistori d’endreçar la vida social i política del municipi amb l’Agenda Local 21”.

Havent passat casi un any des de la firma de la Carta de Aalborg, el compromís de arribar a un

municipi més sostenible comença a ser una realitat gràcies al finançament de la primera fase de la

Agenda Local 21 que es concreta al present Diagnòstic de Sostenibilidad del municipi.

L’equip de Govern de l’Ajuntament, i especialment la regidoria de Medi Ambient i

Sostenibilidad, ha vingut realitzant tota una sèrie de treballs tècnics i diverses actuacions de participació

ciutadana encaminades a la creació del Diagnòstic de Sostenibilidad amb l’objectiu d’identificar els

punts forts i dèbils de la realitat socioeconòmica i ambiental del municipi i començar a treballar en el

desenvolupament equilibrat i sostenible del municipi en el marco de l’Agenda Local 21 de Andratx.

Comença ara una nova etapa cap el desenvolupament sostenible basada principalment en la

dinamització del procés de participació ciutadana a través dels Grups de Treball i el Fòrum Ciutadà on

tots els ciutadans i ciutadanes del municipi estan invitats a realitzar propostes per millorar els punts

dèbils detectats al Diagnòstic. El conjunt de propostes plantejades al marc del procés participatiu

constituirà el Pla d’Acció de l’Agenda Local 21 d’Andratx i contribuiran a arribar a un desenvolupament

més sostenible del municipi.

Batle President 1r Tinent de Batle

Francisco Femenias Calafat Gabriel Puigserver i Gil de Sola



L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX

L’AGENDA LOCAL 21 D’ANDRATX

L’estiu del 2007, l’Ajuntament d’Andratx va signar la Carta d’Aalborg, amb aquest pas s’inicià

l’Agenda Local 21, una estratègia de desenvolupament sostenible i participativa per al municipi.

La idea fonamental que inspira l’Agenda Local 21 (AL21) és la del desenvolupament sostenible,

entès com aquell que permet satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les

generacions futures de satisfer les seves necessitats. Es pretén assolir un desenvolupament econòmic

equilibrat, i respectar l’entorn ambiental i sociocultural del municipi.

El procés d’implantació de l’AL21 comprèn una primera fase d’elaboració de documents (o fase

d’auditoria) i una segona fase d’execució i de seguiment. Els documents que formen part de l’AL21 són:

el diagnòstic de sostenibilitat i el pla d’acció.

El Diagnòstic de Sostenibilitat és el document d’anàlisi ambiental, social i econòmic del municipi

que us presentam, el qual defineix la situació actual, la que tendeix i la desitjable per al futur de la

localitat.

El Pla d’Acció recull el conjunt de propostes que fan els ciutadans, incloent l’estructura

organitzativa, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, les accions i els recursos per millorar

el municipi. El Pla d’Acció actua damunt els punts forts i febles detectats al Diagnòstic de Sostenibilitat.

La Participació Ciutadana suposa la participació dels diferents actors implicats a les distintes

fases de l’Agenda Local 21. La participació es concreta a través de Grups de Treball, les enquestes de

participació, el Fòrum Ciutadà i altres instruments de participació.

L’AGENDA LOCAL 21 ALS MUNICIPIS DE LES ILLES BALEARS

La Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i de

mesures tributàries, estableix en una disposició addicional que: «el Govern de les Illes Balears aprovarà

les mesures necessàries per afavorir l’aplicació, abans d’un any, de l’Agenda Local 21 als municipis i

nuclis de les Illes Balears, d’acord amb el Programa 21 de la Conferència de Rio».

Per la seva part, el Consell de Mallorca, l’any 2001, va crear la Secció d’Ajudes Europees i

Agenda Local 21, adscrita al Departament de Cooperació Local.

El Decret 123/2002, de 4 d’octubre, sobre la implantació de l’Agenda Local 21 als municipis de

les Illes Balears (BOIB 123, de 12/10/2002), aprova les mesures necessàries per afavorir l’aplicació de

l’Agenda Local 21 als municipis i nuclis, tenint en compte el Programa 21 de Rio, de 1992; i les

recomanacions de la Carta d’Aalborg, de 1994.

La Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears ha creat la Xarxa Balear de

Sostenibilitat, a iniciativa de la Comissió Balear de Medi Ambient, amb la finalitat de coordinar la gestió

de les diferents AL21. Els objectius principals de la Xarxa són afavorir l’intercanvi de coneixements i

d’experiència en la realització, aplicació i seguiment de les AL21; informar i assistir els municipis balears

al procés d’AL21; i relacionar-se amb altres Xarxes nacionals i europees, etc. Avui dia, pràcticament

tots els municipis de les Illes han començat a aplicar l’Agenda Local 21, com a instrument de

desenvolupament local sostenible i de dinamització del procés de participació ciutadana, entre els veïns

de les diferents localitats.



Entre els municipis que han començat a desenvolupar l’AL21, cal distingir diferents nivells de

desenvolupament, en funció del grau d’implementació:

• Municipis amb l’AL21 molt desenvolupada (Pla d’Acció en funcionament) representen el 43,3%

de la totalitat de municipis de les Illes.

• Municipis amb l’AL21 mitjanament desenvolupada (Diagnòstic i Pla d’Acció començat)

representen el 41,8% de la totalitat de municipis de les Illes.

• Municipis amb grau de desenvolupament de l’AL21 baix (tan sols amb el compromís d’Aalborg

signat) representen el 10,4% de la totalitat de municipis de les Illes.

• Municipis que no han començat a treballar amb l’AL21, representen el 4,5% de la totalitat de

municipis de les Illes.

Per tant, el 85,1% dels municipis estan en un nivell de desenvolupament mitjà–alt en el procés

d’implantació de les AL21 a les Illes Balears.

INTRODUCCIÓ AL DIAGNÒSTIC DE SOSTENIBILITAT

Abans de començar a analitzar els diferents apartats que complementen el Diagnòstic de

Sostenibilitat del municipi d’Andratx, amb el qual volem identificar els punts forts i els punts febles de la

realitat socioeconòmica i ambiental del municipi, convé fer una breu reflexió sobre determinades

dificultats puntuals que ens hem trobat a l’hora de recopilar informació necessària, per a l’elaboració

d’un Diagnòstic mitjanament realista, que ens permeti actuar eficaçment amb posterioritat, en la

correcció de les deficiències detectades.

Cal distingir dos tipus de dificultats oposades a l’hora d’accedir a la informació requerida. Per

una banda, la falta d’informació actualitzada o simplement inexistent en els departaments municipals

responsables, motivada per diferents causes; i per altra banda, la inexistència de voluntat de

col·laboració per part de determinades empreses en l’accessibilitat a la informació requerida.

En primer lloc, les dificultats oposades a l’accés a la informació de departaments municipals és

a causa de la recent creació de determinats departaments i serveis inexistents fins al moment, la qual

cosa ha implicat la inexistència de memòries informatives de molts departaments molt necessàries per a

l’elaboració del Diagnòstic, aquest és el cas dels departaments de Comerç, Medi Ambient i Patrimoni. A

més, la falta de personal en la majoria de departaments, especialment en el d’Urbanisme, ha estat altra

dificultat considerable per a l’accés a la informació necessària.

Finalment, hem trobat dificultats per accedir a informació molt útil i necessària per a les

memòries i diagnòstics de sostenibilitat, com és el cas dels indicadors de consum energètic, on un

element important per avaluar l’evolució i nivells de consum, és el consum de carburants especialment

de benzina. En aquest sentit, ens hem posat en contacte amb les empreses de subministrament del

municipi (British Petroleum i Campsa) i no hem rebut la col·laboració requerida. La voluntat de facilitar

informació va ser expressament negativa, per part de l’empresa British Petroleum (BP), tant a nivell local

com nacional.

Una vegada realitzades aquestes observacions, hem estructurat el Diagnòstic i l’hem dividit en

tres parts: una primera d’introducció a les característiques físiques del municipi, i les altres dues parts

corresponents als tres eixos bàsics del Desenvolupament Sostenible, que són el Desenvolupament

Econòmic, l’Entorn Social i l’Entorn Ambiental del municipi.



ENTORN FÍSIC

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

El municipi d’Andratx ocupa la part més occidental de la geografia mallorquina, per aquesta raó

fa molts d’anys que el municipi es coneix com a “Sol de Ponent”. Forma part dels darrers estreps de la

unitat muntanyosa més rellevant de l’illa, la Serra de Tramuntana.

Es localitza a la part sud d’aquesta unitat, al sector on les muntanyes presenten la menor altitud

de tota la Serra. Es tracta també d’un municipi costaner de petites cales i grans penya-segats,

estructurat amb valls interiors mal comunicades entre elles i amb la resta de l’illa.

Andratx limita amb Estellencs, al nord-est, i amb Calvià a l’est, mentre que la resta del municipi

limita amb la mar. L’altitud mitjana del terme és de 101m i la seva extensió és de 82,55 km2.

CLIMATOLOGIA I HIDROLOGIA

Andratx es troba situat a la zona de contacte entre el clima subhumit de la Serra de Tramuntana

i el clima àrid o semiàrid del sud de l’illa. El clima, suau i càlid, permet gaudir del paisatge andritxol

durant qualsevol època de l’any.

El climatologia de la contrada andritxola és típicament mediterrània, igual que a la resta de

Mallorca, amb temperatures molt suavitzades a causa de la proximitat de la mar. Els estius són càlids i

els hiverns temperats, amb unes temperatures mitjanes que van dels 29 ºC als 31ºC, els dies d’estiu;

mentre que els dies d’hivern, no solen baixar dels 14 ºC. El percentatge d’humitat és molt elevat.

Les pluges no són gaire abundants i es caracteritzen per la seva irregularitat, amb un màxim de

pluges a la tardor i principis d’hivern i un mínim de precipitacions a l’estiu, que coincideix amb l’època

de temperatures més altes, la qual cosa causa sequeres. Les precipitacions oscil·len entre els 500 i els

700 mm anuals.

La xarxa fluvial del terme està constituïda per torrents de muntanya, la majoria dels quals

només són funcionals a èpoques de fortes precipitacions. La unitat hidrogeològica 18.01 del Pla

Hidrològic de les Illes Balears ha catalogat els aqüífers del municipi.

Els cursos torrencials més importants del terme són el torrent de s’Aguait, que mor as Camp de

Mar; i el torrent des Saluet, el qual passa per Andratx, desemboca al Port i s’alimenta d’altres torrents

que conflueixen a la plana d’Andratx, com els torrents de s’Estret, de ses Penyes i de sa Coma.

RELLEU I LITOLOGIA

El relleu del terme municipal d’Andratx es caracteritza per ser muntanyós i molt accidentat i

està format per la part més meridional de la Serra de Tramuntana, que s’estén al llarg de 90 km, des del

Cap de sa Mola (Port d’Andratx) fins al Cap de Formentor (Pollença) i té continuïtat amb l’illa de sa

Dragonera.

La litologia de la zona muntanyenca està constituïda bàsicament per marges calcaris, calcàries i

dolomies del Juràssic i Cretaci; i per materials del terciari afectats per una tectònica d’imbricació

(encavalcaments) que condiciona fonamentalment tot el modelat de la Serra de Tramuntana.



Pel que fa al paisatge càrstic, a sobre dels sediments juràssics, es desenvolupa un lapiaz

estructural amb plans de diàclasi per dissolució. També són freqüents les dolines de petita mida.

Aquest relleu estructural de direcció NE-SO, dóna lloc a la delimitació de les valls allargades

d’Andratx–Port d’Andratx i es Camp de Mar, a la zona sud, on es troben els sediments més recents (llims

i argiles del quaternari) que són els que donen un major rendiment agrícola. Aquests sediments són

travessats longitudinalment pels torrents des Saluet i de s’Aguait. El torrent des Saluet és el més

important del terme, i està format a partir d’altres torrents que conflueixen a la plana d’Andratx.

Les diferències que es donen al relleu de la línia de costa, són a causa de la disposició SO-NE

dels plegaments, paral·lels a la línia de la costa nord i perpendiculars a la línia de costa sud; la qual cosa

fa que l’erosió diferencial afecti sobretot als materials tous, que apareixen a la costa sud entre els

plegaments de roques carbonatades del juràssic i, per tant, produeix una major diversitat d’elements

geomorfològics litorals en aquest tram.

Els espadats més importants solen estar associats a fronts d’encavalcament de les distintes

unitats tectòniques que formen l’arquitectura d’aquesta part de la Serra, i donen lloc a parets

subverticals de més de 100 m d’alçada, formades pels estrats de calcàries juràssiques.

SISTEMES NATURALS I RURALS

SISTEMES FORESTALS

El paisatge forestal és divers, de gran riquesa natural i presenta les comunitats vegetals pròpies

de Mallorca. Està compost majoritàriament per pinar, sobretot, a l’àrea de muntanya i a gran part del

litoral.

Altres espècies destacades són la garriga de muntanya, amb vastes extensions d’ullastre i

garballó. Espècies com la mata, el romaní, el xiprell, l’estepa i el càrritx, també són molt abundants arreu

del terme.

En canvi, l’alzinar és pràcticament inexistent a causa de la seva explotació per part de l’home i

per la invasió del pi.

SISTEMES DE SECÀ I REGADIU

El paisatge de secà és el més característic del municipi com a conseqüència de l’escassetat

d’aigua pluvial al municipi. Està determinat per la presència de cultius tradicionals com oliveres,

ametlers, garrovers i figueres.

En menor mesura hi ha un cultiu de regadiu amb explotacions de cítrics, hortalisses, fruiters,

tubèrculs i farratges. La superfície destinada a regadiu a Andratx és de 73 ha, que representa tan sol l’1%

de la superfície del terme municipal.

És important la conservació d’aquests sistemes paisatgístics de secà, ja que representen gran

part de la superfície municipal i constitueixen un gran atractiu turístic per al municipi. D’altra banda, la

protecció i el foment dels sistemes de regadiu és important per aconseguir una diversificació econòmica

del municipi, i contribuir a la diversitat paisatgística i de l’ecosistema d’Andratx.



US DEL SOL A ANDRATX 2007 Ha % Territori

Cítrics 22,7 0,28%

Coníferes 3352,5 41,17%

Fruiters de secà 1021,5 12,54%

Horta i conreus forçosos 50,3 0,62%

Improductiu 481,1 5,91%

Labor de secà 608,3 7,47%

Matorall 2079,7 25,54%

Matorall amb coníferes 223,0 2,74%

Olivar de secà 198,4 2,44%

Font: Conselleria d’Agricultura

EL LITORAL

El litoral andritxol és molt accidentat i presenta dos trams de costa ben diferenciats: el litoral

nord i el tram sud.

El litoral nord està format per escarpats penya-segats, de fins a 300 m d’alçada, que donen lloc

a petites cales d’incomparable bellesa com es Rajolí, es Fondal de ses Basses o Cala en Basset, les quals

només són accessibles a peu o amb barca. Aquest litoral nord té un especial valor ambiental a causa de

la diversitat de fauna que acull, per la qual cosa està protegit per la Xarxa Natura 2000 de la Unió

Europea.

El tram sud, presenta un major nombre d’accidents geogràfics com són caps, badies, cales i

penya-segats d’uns 170 m d’altitud. Aquí, trobam els caps de Llamp, d’Andritxol i de sa Mola, els quals

ofereixen excepcionals vistes panoràmiques. Per altra banda, en aquest litoral Sud es troba la badia del

Port d’Andratx, de gran importància econòmica, per a la confraria pesquera, i especial atractiu turístic, ja

que és un dels majors ports naturals de les Illes Balears.

Finalment, totes les platges d’arena es situen en aquest tram sud del litoral. Tenen especial

valor turístic les platges arenoses des Camp de Mar i de Sant Elm, i poseeixen un especial valor

paisatgístic altres cales de majors dimensions que les existents al litoral nord, i que de vegades només

són accessibles a peu o amb barca, com por exemple: Cala es Conills, Cala en Tió o Cala d’Egos, entre

d’altres.

SISTEMES D’ALTA MUNTANYA

Els Sistemes d’alta muntanya es situen principalment al nord del municipi. Aquesta zona és

molt agresta i és on es localitza el punt més alt del terme, la Moleta de s’Esclop, de 928 m.

Altres altures importants són les Planes d’en Verd, d’en Cabrit i de s’Ordi (entre 530 i 660 m), la

Serra de Garrafa (420-460 m), es Tres Picons (300-310 m) i sa Talaia (309 m).

SISTEMES HUMITS

La desembocadura del torrent des Saluet al Port d’Andratx configura una zona humida al seu

voltant, amb un gran valor paisatgístic.

Des de fa molts d’anys, aquesta àrea natural és molt estimada i admirada per la població local, i

de cada cop més es tracta d’un atractiu turístic important del Port d’Andratx.



És l’única zona humida del terme municipal i presenta uns trets molt característics i

diferenciadors. Per aquesta raó és molt important la seva rehabilitació i conservació.

L’àrea natural se situa al Port d’Andratx, i la formen les finques de Can Fasser i des Prat,

concretament, on desemboca el torrent des Saluet que drena des de la Serra de Tramuntana, s’encaixa

a la vall d’Andratx, fins arribar al Port.

Es Saluet es configura com un petit port natural d’uns 20.338 metres quadrats, de gran bellesa

paisatgística, on destaca una franja estreta i perllongada de massa de canyís. A més, a les zones

pròximes a la mar, es poden observar tamarells. L’altitud en què es troba aquest indret és entre el nivell

de la mar i els 5 metres. Aquestes característiques físiques donen lloc al desenvolupament d’una àrea

natural humida, que, com es troba tan a prop del Port d’Andratx, pateix una important pressió

urbanística derivada de la desenvolupada activitat turística d’aquest nucli de població. A causa

d’aquesta alteració, han desaparegut espècies de flora i gairebé no queda avifauna palustre.

FLORA I FAUNA

LA FLORA D’ANDRATX

El paisatge natural més abundant a Andratx és el pinar (Pinus halepensis) present a totes les

zones de relleu i a gran part del litoral. L’alzina és gairebé testimonial al terme municipal. La garriga i

l’ullastre encara són abundants al nord i est del municipi, a les zones de muntanya.

Altres paisatges vegetals naturals de rellevància són la màquia de romaní, fruit de la degradació

de la garriga d’ullastre, i que trobam a zones com la Trapa, a la zona sud i a l’illa de sa Dragonera; com la

vegetació típica de penya-segats i espadats rocallosos, que presenten un gran nombre d’endemismes o

la vegetació de prat de vorera de mar, o aiguamolls a la desembocadura del torrent des Saluet, amb les

espècies típiques d’aquest tipus de medi.

La quasi totalitat del territori natural està ocupat per l’aliança (Oleo ceratonion) (garriga

d’ullastre) o per la seva degradació la Rosmarino ericion (màquia de romaní i xiprell) mesclades amb pi

blanc. Les espècies pròpies d’aquesta màquia d’ullastre, el garrover, la vidalba, les esparregueres de

moix i vera, l’escanyacabres, el garballó i la mata. En canvi, les plantes que integren la màquia de romaní

i xiprell són el xiprell, el romaní, l’albada, l’herba de Sant Ponç, l’espaseta, el ginebró, l’olivella i la

gatova. Les espècies que acompanyen ambdues aliances són el pi, l’estepa blanca, l’aritja, la porrassa i el

carritx.

Als espadats i al litoral rocós, la vegetació està condicionada per la proximitat de la mar i les

sequeres, trobam diferents endemismes com la gatova, coixinet de monja, estepa joana, fonoll marí,

crespinell, violeta de penyal, llampúdol bord, claveller de penyal i pa porcí.

A les zones d’aiguamoll creix en abundància el canyís, l’herba salada, vàries espècies de jonc, la

canya, la cua de cavall, el plantatge i el tamarell. A la zona de prat creixen l’ordi, el llevamà, el bòlitx, la

revenissa groga, el card calapater, el fonoll, la bleda i la vinagrella.

Vista l’elevada varietat de característiques i tipologia de medi que tenim a Andratx, hem

destacat en unes taules aquelles espècies més importants, estranyes i representatives de la flora

andritxola en el seu conjunt, o que tenen major perill de desaparèixer.



Farem menció especial a aquelles espècies catalogades, i s’assenyalarà l’estat de conservació de

cada tàxon. Hem utilitzat les categories següents relatives al grau d’amenaça, seguint els criteris de la

IUCN (2001).1

CATEGORIES UICN

EX Extingit NT Quasi amenaçat

EW Extingit en estat silvestre LC Risc feble

CR En perill crític LR Menor Risc

EN En perill DD Dades insuficients

VU Vulnerable NE No avaluat

Espècie Nom comú en Català

Categoria IUCN

(2001) Raó d’interès Localització

Lactarius deliciosus Esclata-sang LC Gran valor

gastronòmic Zones de muntanya

Juniperus phonicea Savina VU Endemisme

mediterrani i macaronèsic

Sector sud-oest de la Serra de Tramuntana

Helianthemum Perdiguera VU Endemisme d’Andratx A la zona dels penya-

segats marítims

Erodium chium Rellotges EN Endemisme

provisionalment amenaçat

Només conegut a sa Dragonera

Ilex aquifolium Grèvol EN Endemisme de zones

d’alta muntanya Serra de Tramuntana

Calamintha rouyana Calaminta VU Espècie rara de

distribució restringida amb pocs exemplars

Endemisme de la Serra de Tramuntana

Polygonum

equisetiforme EN

Endemisme mediterrani i macaronèsic

Espècie restringida a zones humides i

properes al litoral

Pinus halepensis miller Pi Blanc LC Molt comú a les

franges boscoses del municipi

Zones forestals del Mediterrani

1 Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza y los Recursos Naturales.



Olea europaea Ullastre LC Comestible, medicinal

i ornamental

Freqüent a bandes càlides i seques.

Plurireginal

Rosmarinus officinalis L Romaní LC

És una de les plantes mediterrànies més conegudes per la

tradició dels seus usos culinaris i medicinals.

Abundant des de vora la mar fins a les

muntanyes. Llocs calcaris a la

Mediterrània

Clematis vitalba Vidalba LC Espècie de Clematis més rara a las Illes

Balears A torrents i bardisses

Erica multiflora Xiprell LC Molt freqüent als

pinars

Brolles i pinars sobre sòls carbonatats a la zona mediterrània

Ceratonia siliqua Garrover LC Cultivat i naturalitzat

al paisatge Mediterrània

meridional

Asparagus officinals

Esparreguera (moix i

vera) LC

Introduïda i cultivada com ornamental i per

a usos alimentaris Pluriregional

Cneorum tricoccon Olivella LC Medicinal i tòxica A pinars i garrigues de

la Mediterrània occidental

Chamaerops humilis

Esparreguera (moix i

vera) LC

Comestible i medicinal

Llocs oberts i secs, als roquissars i vessants

de muntanya, sempre a prop del litoral de la

Mediterrània occidental

Gladiolus italicus Mill Gladiol LC Molt freqüent al

municipi

Prats secs i llocs rocosos de la zona

Mediterrània

Junipeurs oxycedrus Ginebró LC Comestible, medicinal

i tòxica Als alzinars, pinedes i

garrigues

Genista lucida cambess Gatova LC Endèmica a les Illes

Balears Garrigues i pinars de la

Mediterrània

Smilax aspera Aritja LC Medicinal i mobiliari

S’enfila per parets, roques, bardisses,

arbres i arbusts de la Mediterrània

Asphodelus aestivus

brot Porrassa LC

Molt freqüent al municipi

A indrets secs i pedregosos de la

Mediterrània meridional

Cistus albidus Estepa blanca

LC Molt freqüent al

municipi

Als pinars i matoralls sobre substractes carbonatats a la


Phragmites australis Càrritx LC Molt freqüent al

municipi

A voreres d’aigua i llocs humits del litoral

mediterrani

Sedum sediforme Crespinell LC Viu a llocs amb molt poca terra, freqüent

al municipi

A teulades, murs, escletxes de roques a

la Mediterrània



Hippocrepis balearica Violeta de

penyal LC

Endèmica a la Serra de Tramuntana

(s’Esclop)

Penyals, parets rocoses dels barrancs i

les muntanyes de la Mediterrània

Rhamnus ludovici-

salvatoris Chodat

Llanpúdol bord

LC Endèmica a les Illes

Balears

Als alzinars, replans, garrigues seques i

assolellades vessants i comellars de la Mediterrània

occidental

Hypericum balearicum L Estepa joana


Balears

A garrigues de muntanya de la

Mediterrània

Blupeurum barceloi

Coss. Ex Willk

Claveller de penyal


Balears

Als penya-segats de vessant nord de la


Erinacea anthillys Coixinet de

monja LC

Molt freqüent al municipi

Planta de muntanya en llocs exposats al vent, en sòls poc profunds,

pedregosos. Zones amb poca cobertura

arbustiva de la Mediterrània

occidental

Cyclamen balearicum Pa de porc LC Endèmica microareal Alzinars, garrigues, replans, talussos i

escletxes de roques.

Sacocornia fruticosa (L) Herba salada

LC Molt freqüent a les

Illes Balears

A saladars abundants en aigua i a la costa

rocosa

Juncus subulatus Jonc LC Molt freqüent al

municipi

A maresmes, sòls salins i llocs humits en

general de la Mediterrània

Arundo donax L Canya LC introduïda i medicinal

Cultivada i naturalitzada a indrets de sòl humit, rieres i

vores de camps i camins de la Mediterrània

occidental

Equisetum telmateia Cua de cavall

LC Medicinal i molt

freqüent al municipi

A torrents i aiguamolls i llocs molt humits de Mallorca i Menorca

Plantago major L Plantatge LC Medicinal Zones alterades a

indrets humits de la Mediterrània

Tamarix gallica L Tamarell LC

Es troba al costat de cursos d’aigua,

depressions salines i arenals marítims.

Sòls humits salobrosos, al costat de petits

torrents i a prop de la mar a la Mediterrània

occidental

Hordeum vulgare L Ordi LC Comestible Cultivat com a cereal a

la Mediterrània occidental



Calendula arvensis L Llevamans LC molt freqüent als

camps de secà de les Illes Balears

Camps conrats i indrets ruderalitzats de

terra baixa a la Mediterrània

Chrysanthemum

coronarium L Bolitx LC

Potser aquesta és la mala herba més

abundant als nostres camps

Voreres de camps i camins, terrenys erms

de la Mediterrània meridional

Diplotaxis harra Ravenissa

groga LC

Endèmiques ibero-levantines

Als Erms, vores de camins, normalment

gipsacis de la Mediterrània

occidental

Galactites tomentosa Card

trompeter LC

Aquest és un dels cards més freqüents

dels camps de conreu

Als camps de conreu, erms, vores de camins

de la Mediterrània. Des de la vora de la

Mar fins a la muntanya.

Foeniculum vulgare Mill Fonoll LC Aromàtica,

comestible i medicinal

Als camps, camins i prats secs de la Mediterrània

Beta vulgaris L Bleda LC Introduïda,

comestible i medicinal

Cultivada a voreres de camins i erms. Pluriregionals

Oxalis pes-caprae L Vinagrella LC Introduïda. Origen

sud-africà

Camps, voreres de camins i zones humides de la Mediterrània

meridional

Rhamnus bourgeanus Espinalera LC Endèmica de les Illes

Balears

Llocs rocosos i ventosos de la

muntanya de Mallorca.

Osyris alba Ginestó LC Medicinal

Parets, marges, runes, clapes al bosc i garrigues de la Mediterrània.

Rubia angustifolia L Rotgeta LC Endèmica de les Illes

Balears

Alzinars, murs i peus de penyals, però

també es troba a llocs secs a la Mediterrània

baleàrica. Des del nivell de la mar fins a

1000 metres

Limonium virgatum Ensopegall LC

Viu tant a substrats rocosos com als sòls

argilosos de les zones humides.

Sòls salins del litoral mediterrani

Pistacea lentisus L Mata LC

Aromàtica. Comestible o usos

alimentaris. Medicinal.

Totes les garrigues, boscs escleròfils i

brolles de la Mediterrània



Chamaerops humilis L Garballó LC

Comestible o usos alimentaris.

Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Llocs oberts i secs, als roquissars i vessants

de muntanya, sempre a prop del litoral de la


Prunus dulcis Ametler LC Comestible o usos

alimentaris i medicinals. Introduïda

Els ametlers suporten bé la sequera i els perjudica l’excés

d’aigua. Mediterrània

LA FAUNA D’ANDRATX

La fauna és de gran interès, tant per la seva abundància com per la seva varietat, ja que Andratx

compta amb algunes espècies endèmiques, especialment a l’illa de sa Dragonera.

Entre els mamífers més destacats hi ha la cabra salvatge i l’ovella. Als boscos i garrigues es pot

trobar la geneta, el mostel, el mar, la serp de garriga i els eriçons. Els rèptils tenen una important

representació amb una subspècie endèmica de sargantana, a l’illa de sa Dragonera.

A la taula següent, es descriuen les diferents espècies més comunes de la fauna del municipi

d’Andratx. Es té en compte el nom científic, el nom en català amb la seva categoria UICN i el tipus de

fauna, ja siguin amfibis, rèptils o mamífers.

FAUNA2

Nom científic Nom en català Categoria UICN

Amfibis Bufo viridis balearica Calàpet VU

Rèptils

Dermochelys coriacea Tortuga llaüt PE

Caretta caretta Tortuga marina VU

Testudo graeca Tortuga mora EN

Euscorpius balearicus Escorpí NE

Podarcis lifordi giglioli Sargantana de les Balears endèmics a als illots d’Andratx

EN

2 R. MEJÍAS i J. AMENGUAL: Llibre vermell dels vertebrats de les Balears. Documents tècnics de Conservació.

II época, núm. 8. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient. Palma. 2000 (2a edició).



Mam

ífe

rs

Plecotus austriacus Rata-pinyada orelluda DD

Pipistrellus savii Rata-pinyada de muntanya DD

Physeter macrocephalus Catxalot VU

Grampus griseus Cap d’olla gris DD

Stenella coeruleoalba Dofí retxat LR

Tursiops truncatus Mular, dofí gran VU

Delphinus delphis Dofí comú VU

Martes martes Mart LR

Rattus rattus Rata traginera NE

Oryctolagus cuniculus Conill comú NE

CATEGORIES UICN

EX Extingit NT Quasi amenaçat

EW Extingit en estat silvestre LC Risc feble

CR En perill crític LR Menor Risc

EN En perill DD Dades insuficients

VU Vulnerable NE No avaluat

Pel que fa a les espècies ornitològiques, són molts els ocells que troben a Andratx les

condicions d’habitat idònies per viure i nidificar, o que hi passen durant les seves migracions. Aquesta

importància ve avalada pel reconeixement i la protecció de gran part del nord del municipi com zona

ZEPA d’especial protecció per als ocells, especialment la zona de la Trapa i el Parc Natural de sa

Dragonera.

Al nord del municipi, hi ha una àmplia representació d’aus rapinyaires com el voltor, l’àguila

peixetera, el xoriguer i el falcó marí. També als penyals cria la gavina d’Audouin, la gavina comú, el corb

marí, la baldritja i el virot.



A continuació fem referència a l’estudi Atles dels aucells nidificats de Mallorca i Cabrera,3 del

Grup Ornitològic Balear, que fa referència a les aus que nidifiquen al terme municipal d’Andratx. Aquest

estudi distengeix entre tres variables de nidificació i, per tant, distintes espècies d’aucells silvestres que

habiten al municipi, en funció del grau de seguretat i de l’existència de nidificació d’una determinada

espècie.

Aucells

Nom científic Nom popular

mallorquí

Nidificació

al

municipi

Tipus d’hàbitat

Tachybaptus ruficollis Set mesó Segura Zones amb vegetació aquàtica.

Calonectris diomedea Virot Segura Al litoral i pels illots.

Puffinus yelkouan Baldritja Segura Als illots i zones de costa abrupta amb

coves o forats.

Phalacrocorax aristotelis Corb marí Segura A trams de costa accidentada, a penya-

segats inaccessibles i a illots abruptes.

Anas platyrhynchos Cap-blau Segura Des de grans palustres fins a petites

basses litorals.

Falco tinnunculus Xoriguer Segura A tots els hàbitats amb parets naturals

per ubicar el niu.

Alectoris rufa Perdiu segura Ocupa zones de vegetació baixa.

Gallinula chloropus Polla d’aigua segura Ocupa tot tipus de zones humides.

Fulica atra Fotja segura A zones humides amb aigües permanents

envoltades amb canyís.

Himantopus himantopus Avisador segura Ocupa tot tipus de zones humides.

3 GOB: Atles dels aucells nidificants de Mallorca i Cabrera (1983-1994). Consell de Mallorca. Palma. 1997



Burhinus oedicnemus Sebel·lí segura Zones obertes i àrides.

Larus melanocephalus Gavina de cap negre segura Zones costaneres baixes com llacunes.

Larus audouinii Gavina de bec vermell segura Al litoral i costa abrupta.

Larus cachinnans Gavina vulgar segura Al litoral i pels illots.

Columba livia Colom salvatge segura Als penya-segats d’interior i costa.

Columba palumbus Tudó segura A les masses forestals i conreus.

Otus scops Mussol segura Pels conreus de secà amb arbres.

Apus apus Falzia segura Hàbits típicament urbans i litorals també.

Merops apiaster Abellerol segura Àrees obertes amb talussos.

Upupa epops Puput segura Àrees obertes i de vegetació baixa.

Calandrella brachydactyla Terrola segura Zones obertes i àrides.

Hirundo rustica Oronella segura Ambients humanitzats.

Delichon urbica Cabot segura Ambients humanitzats.

Troglodytes troglodytes Passa-foradí segura Sempre amb vegetació espessa.

Saxicola torquata Vitrac segura A camps oberts o conreus abandonats.

Monticola solitarius Tord roquer segura A trams de costa accidentada, a penya-

segats inaccessibles i a illots abruptes.

Tordus merula Tord negre segura Sempre amb suficient cobriment arbustiu.

Cettia cetti Rossinyol bord segura Ocupa tot tipus de zones humides.

Sylvia sarda Xorrec segura Zones de garriga baixa sense cobertura

arbòria.



Sylvia melanocephala Busquera segura Zones de garriga esclarissada i conreus de

secà.

Sylvia atricapilla Busqueret foraster segura A formacions arbustives i arbòries.

Regulus ignicapillus Reiet segura Àrees de pinar, alzinars i ullastrar.

Muscicapa striata Matamosques, Juia segura Àrees de vegetació molt espessa.

Parus caeruleus Ferrerico blau segura Zones forestals estrictament.

Parus major Ferrerico segura Àrees de pinars i alzinars.

Lanius senator Cap-xerigany segura Formacions vegetals obertes i conreus.

Corvus corax Corb segura Zones de penya-segat.

Passer domesticus Gorrió segura Ambients humanitzats.

Fringilla coelebs Pinsà segura Àrees de pinars i alzinars.

Serinus serinus Gafarró segura Àrees de pinar, alzinars i ullastrar.

Carduelis chloris Verderol segura Formacions vegetals obertes i conreus.

Carduelis carduelis Cadernera segura Zones de garriga esclarissada i conreus de

secà.

Loxia curvirostra Trenca-pinyols segura Zones forestals estrictament.

Emberiza cirlus Piula segura Zones de garriga esclarissada i conreus de

secà.

Miliaria calandra Sól·lera segura Formacions vegetals obertes i conreus.

Hydrobates pelagicus Noneta probable Al litoral i pels illots.

Aythya ferina Cap-vermell probable A zones d’aigua dolça amb vegetació

espessa.



Jynx torquilla Llenguerut probable Als boscs oberts i garrigues.

Anthus campestris Verola probable A terrenys oberts i àrids.

Luscinia megarhynchos Rossinyol probable Amb vegetació espessa i ambients

ombrívols.

Cisticola juncidis Brusac probable Zones obertes i canyissars.

Carduelis cannabina Passerell probable Zones de garriga esclarissada i conreus de

secà.

Asio otus Mussol reial possible A zones de garriga i conreus.

Galerida theklae Cucullada possible Ambients esteparis a espais oberts.

Ptynoprogne rupestris Oronella de penyal possible Àrees de muntanya i penya-segats.

Acrocephalus scirpaceus Boscarla de canyís possible Àrees palustres amb vegetació espessa.

PUNTS FORTS

- Els Sistemes Paisatgístics de secà i forestal representen gran part de la superfície municipal i

constitueixen un gran atractiu ambiental i turístic per al municipi.

- Litoral heterogeni del municipi: el nord més format per escarpats penya-segats i el sud més variat i

compost d’accidents geogràfics com caps, badies, cales i penya-segats més petits que les del litoral nord.

- Les platges d’arena tenen especial valor turístic.

- Es Saluet es configura com un petit port natural de gran bellesa paisatgística i ambiental.

- Importància del nombre d’espècies de flora i fauna, especialment d’aucells al nord del municipi i a l’illa

de sa Dragonera.

PUNTS FEBLES

- El relleu del terme municipal d’Andratx caracteritzat per ser muntanyós i molt accidentat suposa que el

54,85% del territori té un elevat risc d’esllavissaments.

- El paisatge forestal compost majoritàriament per pinar, sobretot a l’àrea de muntanya i a gran part del

litoral, suposa un elevat risc d’incendi, en un 69,61% del territori.

- Pluges no són gaire abundants i caracteritzades per la seva irregularitat.



- Els sistemes humits del municipi han desaparegut pràcticament.

- Es Saluet i gran part del litoral pateixen una important pressió urbanística derivada de la

desenvolupada activitat turística i urbanística.



ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC

ANÀLISI DEMOGRÀFIC4

POBLACIÓ A ANDRATX

L’any 2006, Andratx estava constituït per una població de 10.410 habitants, que s’ha vist

incrementada fortament des del 2000, en un 20,28% amb una considerable baixada, el 2004, a causa del

descens d’empadronament de població estrangera, com es pot apreciar en el gràfic de població per

origen.

La població majoritària en el municipi és d’origen balear, amb un 46% del total de població;

seguida per la població estrangera, que representa el 30% de la població; i finalment, la població

procedent d’altres comunitats autònomes, amb una percentage del 24% dels andritxols.

Distribució de la població per origen 2005

46%

24%

30%

Balears

Altra CA

Estrangers

4 Font: Padró Municipal d’Andratx.

Evolució de la Població del municipi

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

10.500

11.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Població

Evolució de la Població per Origen

2.000 2.500 3.000 3.500

4.000 4.500 5.000

2001 2002 2003 2004 2005

Balears Altra CA Estrangers



POBLACIÓ ESTRANGERA

De les 64 nacionalitats estrangeres que viuen i estan empadronades al terme municipal

d’Andratx, les cinc més destacades són l’alemanya, l’anglesa, la francesa, l’equatoriana i l’italiana. Per

altra banda, d’aquestes 64 nacionalitats presents al municipi, el 37,5% són comunitàries, mentre que la

resta de nacionalitats són majoritàriament sud-americanes i africanes.

La nacionalitat estrangera més destacada i nombrosa a Andratx és l’alemanya, amb 1496

individus, que correspon al 12,96% de la població total d’Andratx. Aquesta dada és molt significativa, ja

que la segona nacionalitat més important al municipi és l’anglesa amb només un 4,55% (526 persones)

del total de la població del municipi.

LES 5 NACIONALITATS MÉS REPRESENTATIVES A ANDRATX

Nacionalitat Homes Dones Núm. % de població

Alemanya 754 742 1496 12,962%

Regne Unit 265 261 526 4,558%

França 126 144 270 2,339%

Equador 93 92 185 1,603%

Itàlia 108 64 172 1,490%

POBLACIÓ COMUNITÀRIA

Diel contingent de població comunitària a Andratx, la població majoritària és l’alemanya amb

un 12,96% de la població total. En segon lloc, la nacionalitat anglesa, amb un 4,55% de la població

estrangera total. Aquestes nacionalitats destaquen damunt de la tercera i la quarta nacionalitat, que són

la francesa, amb el 2,33%, i l’italiana, que representa 1,49% de la població estrangera a Andratx.


Alemanya 754 742 1496 12,962%

Regne Unit 265 261 526 4,558%

França 126 144 270 2,339%

Itàlia 108 64 172 1,490%



POBLACIÓ EXTRACOMUNITÀRIA

De la població extracomunitària del municipi, cal destacar que, tres de les quatre nacionalitats

no comunitàries més nombroses del terme municipal d’Andratx, són sud-americanes (Equador, Uruguai

i Argentina), de les quals sobresurt Equador, amb un 1,6% de la població, i el Marroc, amb un 0,91% del

total de població d’Andratx.


Equador 93 92 185 1,603%

Marroc 78 28 106 0,918%

Uruguai 54 50 104 0,901%

Argentina 57 44 101 0,875%

Per tant, Andratx és un municipi que ha crescut de manera constant i considerable en els

darrers anys. Va començar en els anys seixanta, com a conseqüència del boom turístic general que es va

viure a Mallorca, i que va atreure una població peninsular de treballadors del sector turístic i de la

construcció. Més envant, es va consolidar a partir de l’any 2000, per l’arribada d’una segona onada de

població, en aquest cas de població estrangera i principalment alemanya i britànica, que es va assentar

en el municipi. Aquest darrer aspecte, ha suposat que la població estrangera estigui fins i tot damunt la

població procedent d’altres Comunitats Autònomes, ja que en els últims anys no només no ha crescut,

sinó que fins i tot s’ha vist reduïda, com es pot apreciar en el gràfic.

EDAT DE LA POBLACIÓ

Quant a l’edat de la població andritxola, es caracteritza per tenir un sector de població adulta

fort (entre 25 i 64 anys) la qual cosa suposa el 59,76% de la població, i que coincideix amb la mitjana

balear. El sector de població jove (entre 0 i 24 anys) representa el 25,47% de la població, i se situa en un

1,07% per sota de la mitjana autonòmica. Mentre que la població major (majors de 64 anys) representa

el 14,77%, i és per damunt de la mitjana autonòmica, que representa el 13,7% del total de població de

les Illes.



-6,00% -4,00% -2,00% 0,00% 2,00% 4,00% 6,00%

de 0 a 4 de 5 a 9

de 10 a 14de 15 a 19de 20 a 24de 25 a 29de 30 a 34de 35 a 39de 40 a 44de 45 a 49de 50 a 54de 55 a 59de 60 a 64de 65 a 69de 70 a 74de 75 a 79de 80 a 84 85 o més

Piràmide de Població a Andratx

Homes

Donas

Escala d'edats a Andratx

25,47%

59,76%

14,77%

Gent Jove (0-24)

Gent Adulta (25-64)

Gent Gran ( >64)

Això suposa que si comparam la població d’Andratx amb la mitjana de les Illes Balears, Andratx

es caracteritza per una població adulta amb una base jove deficitària, i una població de persones majors

amb un índex d’envelliment del 76%, per damunt la mitjana autonòmica, que es situa en el 68,5%.

Escala d ' ed at s a And rat x

25,47%

59,76%

14,77%

Gent Jove (0-24) Gent Adulta (25-64) Gent Gran ( >64)

Escala d ' ed at s a B alear s

26,54%

59,76%

13,70%

Gent Jove (0-24) Gent Adulta (25-64) Gent Gran ( >64)

En definitiva, Andratx es caracteritza per ser un municipi que ha crescut considerablement en

els últims anys, com a conseqüència del boom turístic, en un primer moment; i amb l’arribada de

població estrangera, més recentment, la qual avui representa el segon sector de població del municipi

per origen. A més a més, es caracteritza per ser un municipi amb una població adulta considerable,

encara que té un percentatge de persones majors, superior a la mitjana autonòmica; i un percentatge de

persones joves, inferior a la mitjana Balear.

PUNTS FORTS

- Població multicultural: 46% població balear, 30% població estrangera i un 24% població d’altres

Comunitats.

- Població adulta: el 59,76% de la població té una edat entre 25 i 64 anys, a l’igual que la mitjana

Balear.



PUNTS FEBLES

- Població amb tendència a l’envelliment.

- Elevat índex de pressió demogràfica: ha crescut fins un 20,28 al darrers sis anys.

- Elevada població flotant.

- Elevat índex de creixement de població estrangera.

- Població jove per sota de la mitjana balear.

- Població major és per damunt de la mitjana autonòmica.

NUCLIS DE POBLACIÓ

El terme municipal d’Andratx està compost per cinc localitats geogràfiques amb hàbits i

costums ben diferenciats. Aquesta característica genera dificultats en la gestió de serveis per part de

l’Ajuntament, com poden ser la recollida d’escombraries, el transport públic, o la descentralització de

serveis educatius, esportius, etc.

Atenent a la distribució de la població, la població majoritària es concentra a la vila d’Andratx

(60,7%), seguit del Port d’Andratx (26,78%), s’Arracó (6,98%), Sant Elm (3,32%) i es Camp de Mar

(2,22%).

Distribució de la Població per Localidats

60,70%

6,98%

3,32%

26,78%

2,22%

Andratx-Sa Coma S'Arracó Sant Elm Port d'Andratx Es Camp de Mar

VILA D’ANDRATX

Es caracteritza per acollir la majoria de la població del municipi, amb 6.389 habitants, i està

constituïda majoritàriament per població autòctona. És el centre administratiu i cultural del municipi, i

aquí es concentren la majoria de comerços, serveis municipals i infrastructures del municipi.



PORT D’ANDRATX

És el segon nucli de població en importància, amb un 26,78% de la població del municipi, i es

caracteritza per concentrar un gran percentatge de població estrangera, majoritàriament alemanya i

britànica. La població es distribueix al voltant del centre històric del Port i pels diferents nuclis que s’han

desenvolupat en els darrers anys, entre les quals destaquen Cala Llamp, Cala Moragues, Montport i sa

Mola.

Des del punt de vista econòmic, el Port alberga el 20% de les places turístiques del municipi, i

s’ha desenvolupat una àmplia oferta de serveis que até les necessitats de la població estrangera i

turística, a més d’acollir el tradicional sector pesquer del Port, i el port esportiu que té una capacitat de

472 amarradors.

L’especial atractiu que posseeix el Port, fa que sigui un dels llocs turístics més visitat del terme

municipal.

S’ARRACÓ

Constitueix el 6,98% de la població del municipi, amb 735 habitants, la majoria dels qual són

autòctons, i amb un petit percentatge de població estrangera molt ben integrada entre la població local.

S’Arracó ha viscut històricament de l’explotació pesquera de Sant Elm i, més recentment, de l’explotació

turística d’aquesta localitat, per la qual cosa la població de s’Arracó depèn directament de l’activitat

econòmica de Sant Elm o de la de la vila d’Andratx. Quant als serveis que acull, aquests són merament

testimonials, destinats a cobrir les necessitats bàsiques del petit nucli de població, i alguna botiga de

venda de productes autòctons destinada al turista que ve de pas per la localitat, amb destinació a Sant

Elm.

SANT ELM I ES CAMP DE MAR

Juntament amb el Port d’Andratx, són els nulclis turístics per excel·lència del terme municipal.

De fet, el primer hotel que es va construir al municipi, va ser el Gran Hotel Camp de Mar.

Ambdues localitats estan constituïdes en la seva majoria per instal·lacions turístiques i

establiments comercials complementaris a l’oferta turística.

Per una banda, Sant Elm representa el 3,32% i es Camp de Mar el 2,22%, del total de població

del municipi. Per altra banda, tan sols es Camp de Mar acull el 67% del total de places turístiques del

municipi, mentre que Sant Elm el 13%.

Sant Elm compensa la manca de places turístiques, en comparació amb es Camp de Mar i el

Port, per l’especial atractiu turístic de la localitat que acull el Parc Natural de sa Dragonera, l’illot del

Pantaleu i la finca de la Trapa. Tot això fa que sigui una de les localitats més visitades del municipi, com

queda palès amb el nombre de visites que rep l’Oficina d’Informació Turística, la més visitada –després

de la central d’Andratx– amb un 25% del total de visites a les OMIT del terme.

El tipus de turista de Sant Elm, a diferència del des Camp de Mar, és més un turista de pas, la

qual cosa ha suposat que proliferin gran quantitat de serveis turístics i oferta de bars i restaurants,

destinats a satisfer les necessitats d’aquest tipus de turistes.



Es Camp de Mar, com ja s’ha indicat, té el major nombre de places turístiques i està

àmpliament especialitzat en els serveis turístics, amb una àmplia oferta complementària turística i l’únic

hotel de cinc estrelles del municipi, el qual obre tot l’any i està acompanyat de l’únic camp de golf del

municipi.

La població que resideix as Camp de Mar es dedica gairebé exclusivament al turisme de la

localitat, mentre que la població de Sant Elm destaca per un sector de població important, que ostenta

una segona residència d’estiu.

PUNTS FORTS

- Gran diversitat (econòmica, ambiental, cultural, etc.) entre el diferents nuclis de població (ex. Port

d’Andratx i s’Arracó).

PUNTS FEBLES

- Dispersió de nuclis de població: cinc nuclis de població la qual cosa dificulta la gestió de serveis

municipals (recollida d’escombraries, transport públic; o en la descentralització de serveis

educatius, esportius,…) i provoca trastorns de mobilitat i conseqüències mediambientals.

- La població majoritària es concentra a la vila d’Andratx, però la majoria dels habitatges són al Port

d’Andratx, lo qual significa que hi ha molts habitatges de segona residència.

ECONOMIA I TREBALL

Andratx, es caracteritza per ser un municipi que econòmicament depèn del turisme i de la

construcció, com ja s’ha dit anteriorment. També hi trobam altres activitats econòmiques, més o manco

rellevants, i molt importants per a la diversificació econòmica del municipi; com poden ser la pesca,

activitat que té una considerable importància al Port d’Andratx.

TURISME

Andratx, com a municipi costaner, pel seu gran valor ambiental i paisatgístic, i la seva relativa

proximitat a la capital de la illa i, especialment, a l’Aeroport, es constitueix com un municipi d’elevat

interès com a destinació turística.

No obstant això, a diferència d’altres termes municipals propers, sobretot, a causa de la

dificultat relativa d’accedir al municipi; en els anys seixanta, quan s’inicià el boom turístic a Mallorca, no

es va produir un desenvolupament d’infrastructures turístiques tan agressiu com a altres zones. Aquesta

circumstància ha marcat el tipus d’oferta turística representativa del municipi.



Andratx compta tan sols amb el 1,2% de les places hoteleres de Mallorca. No obstant això,

l’economia del municipi depèn gairebé totalment del turisme, de manera directa o indirecta, a través de

l’explotació d’una sèrie de serveis fonamentalment turístics.

El turisme d’Andratx es caracteritza per ser un turisme d’elevada qualitat i un turisme de

segona residència, el qual ha crescut fortament en els últims anys a causa de la millora de les carreteres

i, especialment, amb la construcció del túnel d’Andratx.

ESTABLIMENTS TURÍSTICS

Andratx compta amb un total de 19 establiments turístics reglats que es reparteixen entre les

localitats des Camp de Mar, Port d’Andratx i Sant Elm, dels quals el 60% són hotels i apartahoteles.

Distribució de les places turístiques a Andratx

13% 20%

67%

Sant Elm Port d'Andratx Es Camp de Mar

El nombre total de places hoteleres del municipi ascendeix a 3.606 places o llits turístics. El

nombre total de places turístiques, tant reglades com no reglades, pot ascendir a unes 9.000, tenint en

compte les dades del cadastre i del padró municipal.

Com s’ha indicat, l’oferta turística d’Andratx és de qualitat la qual cosa suposa que el 41% dels

establiments turístics són de més de 3 estrelles (establiments que representen el 63% de les places

turístiques reglades del municipi). L’oferta majoritària és la de 4 estrelles.

Distribució de la planta turística per número d'est relles

12%

18%

29%

35%

6%

1 Estrella 2 Estrelles 3 Estrelles 4 Estrelles 5 Estrelles



ENTRADES TURÍSTIQUES

El nombre d’entrades turístiques reglades a les illes, i especialment al municipi d’Andratx, ha

crescut any rera any; amb un punt d’inflexió l’any 2002, fonamentalment, a causa de la crisi del mercat

alemany.

L’any 2006, el nombre de turistes que es van allotjar en l’oferta reglada turística del municipi va

ser d’unes 113.000 turistes, el que suposa un increment del 23% en els darrers 5 anys. No podem indicar

amb exactitud el nombre total de turistes que s’allotgen a Andratx, al marge de l’oferta reglada, però si

intuir el considerable increment de visitant, gràcies als dades d’entrada de turistes via aèria que

augmenta contínuament. Quant a la nacionalitat del turista, és el turista alemany el que mes visita el

municipi, seguit de l’espanyol i de l’anglès.

Evolució del nombre d’entrades turístiques reglades a Andratx

85.000 90.000 95.000

100.000 105.000 110.000 115.000 120.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

OCUPACIÓ TURÍSTICA

Com a municipi turístic balear i a pesar que l’oferta de qualitat que promociona, Andratx

comparteix les característiques del model estacional turístic i, per tant, els índexs d’obertura

d’establiments turístics en temporada alta i baixa són molt pronunciats. Per la qual cosa, en temporada

baixa, tan sols resta obert un hotel i els altres establiments turístics romanen tancats.

La temporada alta a Andratx s’estén d’abril a octubre, ampliant lleugerament la temporada

turística del que sol correspondre a altres destinacions, que es limita fins al mes de setembre. L’únic

establiment que obre durant tot l’any és l’Hotel Dorint, que compta amb l’únic camp de golf d’Andratx

entre la seva oferta, la resta d’establiments hotelers romanen tancats fins a l’inici de temporada, amb

l’arribada de la Setmana Santa.

Quant al percentatge d’ocupació de la planta turística, els mesos de màxima ocupació

corresponen a juny, juliol i agost; i especialment el mes de juliol, quan s’arriba a nivells d’ocupació de

fins al 93,8%.



Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre

2004 61,8 55,6 80 88,1 93,1 77,6 61,2

2005 67,5 77,4 79,5 90,5 93,1 92,4 72,8

2006 74 69,5 89,1 93,8 92,9 86,7 78,3

Ocupació de la planta turística Andratx 2006

60 65 70 75 80 85 90 95

100

Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre % de ocupació

PROMOCIÓ TURÍSTICA

La promoció i la difusió de l’oferta turística d’Andratx la realitza el Departament de Turisme de

l’Ajuntament, a través de les oficines municipals d’informació turística (OMIT) i amb la presència a les

fires nacionals i internacionals especialitzades en turisme, com la Fira de Madrid (FITUR) o la Fira de

Berlín (ITB). Des de les OMIT del Ajuntament, s’ofereix informació al turista i al visitant sobre llocs per

visitar, restauració i serveis, l’oferta cultural, esportiva i d’oci; del municipi. Aquesta informació es

realitza a través de diversos mitjans i en cinc idiomes (català, castellà, alemany, anglès i francès) entre

els quals cal destacar:

• El DVD de promoció del municipi per a les fires internacionals en què es participa.

• Les guies i plànols de les diverses localitats d’Andratx (es Port, es Camp de Mar, s’Arracó, Sant

Elm i la vila d’Andratx) en els quals es poden trobar referències històriques, llocs d’interès,

gastronomia, hotels, excursions, patrimoni i festes.

• El tríptic d’excursions a peu pel terme d’Andratx.

• La guia de l’església parroquial de Santa Maria d’Andratx.

• La pàgina web turística de promoció del municipi.



Respecte al nombre de visitants que vénen a les OMIT, cal esmentar que l’any 2006, es va

incrementar en un 28,35% respecte a l’any anterior, tal i com es pot apreciar en el gràfic; fins arribar a

les 45.426 visites. Per nacionalitats, els turistes més assidus a les OMIT varen ser els de nacionalitat

alemanya, seguits de l’espanyola i de la britànica.

Comparatiu Estadística d'usuaris OMITs d'Andratx 20 05-2006

0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000 45000 50000

Espanyola

Alemanya

Britànica

Francesa

Residents

Altres

TOTAL

2006 2005

Quant a les OMIT, l’oficina més visitada va ser la d’Andratx, que fa les funcions de coordinació

de la resta d’oficines, i és l’única que roman oberta tot l’any. Per nombre de visitants la segueixen la del

Port d’Andratx, la de Sant Elm, i la des Camp de Mar, respectivament.

Estadística d'Usuaris Oficines Municipals d'Informa ció Turística d'Andratx 2006

ANDRATX40%

PORT19%

CAMP MAR16%

SANT ELM25%



PUNTS FORTS

- Elevats ingressos procedents del turisme. - Turisme de qualitat: elevat poder adquisitiu i oferta hotelera d’elevada qualitat. - Creixement constant del nombre de turistes anuals: ha crescut un 23% en els darrers 5 anys.

PUNTS FEBLES

- Municipi fortament dependent del turisme i de la construcció. - Temporalitat turística: abril–octubre. La resta dels mesos els establiments romanen tancats. Els

mesos de màxima ocupació corresponen a juny, juliol i agost. - Gran oferta de segona residència i una mitjana oferta hotelera, amb 19 establiments turístics i un

total de 3.606 places.

TEIXIT EMPRESARIAL

El gruix del teixit empresarial a Andratx, al marge de les establiments turístics, el constitueixen

un total de 910 empreses, entre les quals destaquen les empreses de construcció, que constitueixen el

44,4% del teixit empresarial del municipi. En segon, es troba el comerç minorista que representa el

30,44% del teixit empresarial. I en tercer lloc, destaca també l’amplia oferta de bars i restaurants que

representen el 15,38% de aquest teixit empresarial, el qual es localitza, majoritàriament, a les zones

turístiques.

Teixit empresarial d'Andratx

44,40%

30,44%

2,42%7,36%15,38%

Construcció Comercial Minorista Comercial Majorista Industria Restauració i bars

Font: Informe Econòmic de La Caixa 2007

Aquest percentatge del 44,4% d’empreses vinculades al sector de la construcció és un

percentatge molt elevat que pot implicar importants conseqüències socials desfavorables, si arriba un

moment en què el sector es refredi, la qual cosa podria precipitar-se, si es té en compte la situació

d’incertesa urbanística que viu el municipi.

Quant al comerç minorista, cal distingir dos tipus depenent de la seva ubicació. En primer lloc,

els vinculats a l’oferta turística i que es localitzen al Port, es Camp de Mar i Sant Elm. I en segon lloc, els

comerços més orientats a residents que hi ha, per exemple, a la vila d’Andratx.



Els comerços de les zones turístiques, estan fortament vinculats al turisme i a causa de

l’estacionalitat, únicament obrin durant els mesos de temporada i, per tant, la resta de l’any romanen

tancats.

Quant a la qualitat dels establiment comercials, s’ha detectat una falta d’inversió per part de

l’Ajuntament en la millora de la qualitat i promoció dels comerços del municipi.

Des del 2002, s’han realitzat millores a determinats espais turístics que han beneficiat

considerablement la imatge dels comerços d’aquests espais, com per exemple, el moll del Port

d’Andratx, el passeig de Sant Elm, el passeig des Camp de Mar i el carrer Constitució d’Andratx No

obstant això, la inexistència de plans de millora de qualitat, suposa una desatenció a determinats espais

comercials, especialment els que es situen a les segones línies dels passeigs marítims.

Per altra banda, tampoc hi ha un treball de promoció del petit comerç d’Andratx, en gran part,

perquè no existia un departament de Comerç, en l’organigrama del consistori. Si bé és cert que, des de

l’Ajuntament, s’ha intentat promocionar els comerços locals a través de publicitat a guies turístiques, o a

través d’esporàdics concursos d’aparadors, etc.; aquestes actuacions són insuficients, especialment, en

municipis turístics on els comerços es veuen obligats a tancar en temporada baixa, i els pocs que

romanen oberts han de lluitar contra la forta competència d’altres municipis, sobretot amb els de la

capital, Palma.

En aquest sentit, el Departament de Comerç té previst, entre els seus objectius per els pròxims

anys, promoure el comerç local a través de diverses actuacions, entre les quals cal destacar, la promoció

dels comerços a través de la pàgina web municipal, la publicitat a les guies turístiques i la creació d’una

guia publicitària de serveis.

També es pretén impulsar els mercats artesanals i les fires, a través de l’orientació del mercat

d’Andratx cap a productes més artesanals, l’impuls d’un mercat d’artesania a s’Arracó, o un mercat

quinzenal de productes ecològics en temporada alta, al Port d’Andratx.

INDÚSTRIA PESQUERA5

Un altre sector que té una importància econòmica relativa és el pesquer, a causa de la

important flota pesquera del Port d’Andratx i l’increment del nombre de llicències de pesca d’esbarjo,

en els darrers anys.

Hem d’indicar que l’espectacular augment de la pesca recreativa, en els darrers deu anys, ha

suposat l’increment de més del 700% del numero de llicències, fins a arribar al numero de 132 llicències

de pesca recreativa. Això suposa un valor afegit a l’economia balear i, en particular, a l’economia del

municipi d’uns 2.527 € per pescador a l’any, la qual cosa significa un valor afegit estimat d’uns 350 mil €

anuals, segons un estudi recent del Govern de les Illes Balears.6

5 Conselleria d’Agricultura i Pesca.

6 MAPA-TRAGSA, 2004.



Evolució del numero de licencies de pesca d'esbarjo a Andratx 1999-2007

0

50

100

150

200

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

num. licencies

Tradicionalment, el Port d’Andratx ha estat un port pesquer, i encara ho és. Per la qual cosa, i a

causa de l’alta concentració de l’economia del municipi en el sector de la construcció i del turisme, és

especialment important donar suport a aquest sector, per contribuir a la diversitat econòmica del

municipi. A l’actualitat, la Confraria d’Andratx compta amb una flota pesquera que representa el 7,39%

del total de la flota pesquera de la illa, amb 19 bucs que representen el 4,17% del conjunt de bucs de

Balears.

Quant al total de les captures, aquestes s’han incrementat constantment com es pot apreciar

en el gràfic. L’any 2007, se’n capturaren 358,5 tones que van representar el 11,65% del conjunt de les

captures de les Illes, i van constituir un valor econòmic de 2.793.248,7 €.

Evolució de les captures de la Confraria d'Andratx

200000 220000 240000 260000 280000 300000 320000 340000 360000 380000

2003 2004 2005 2006 2007

Pes Net (Kgrs)

La tendència alcista de l’activitat pesquera de la Confraria d’Andratx, es manifesta també en la

consolidació del nombre de treballadors afiliats al règim del mar de la Seguretat Social, que es situa

entorn dels 80 treballadors afiliats; la qual cosa ha suposat un increment del 34,6% dels treballadors

afiliats en aquest règim, des de l’any 2002.

No obstant això, aquesta tendència alcista, tant en el numero de captures com en la

consolidació dels llocs de treball, ha estat fortament influïda per la incorporació de tres bucs de la

Confraria de Palma, amb tota la seva tripulació a la Confraria d’Andratx, entre els anys 2004 i 2005, amb

la finalitat d’estalviar costos.



Població Afiliada Règim de la Mar a Andratx

50

55

60

65

70

75

80

85

2002 2003 2004 2005 2006

Població afiliada

Per altra banda, la importància econòmica del sector pesquer en el municipi contrasta amb el

dany ambiental que pot produir aquesta activitat a l’entorn marí. Malgrat que, gairebé la totalitat de les

embarcacions de la Confraria d’Andratx practica la pesca d’arrossegament, la qual ha desplaçat a la

pesca tradicional d’arts menors;7 és cert que l’activitat que realitzen aquestes embarcacions és

majoritàriament en talussos profunds, buscant la pesca de la gamba, i tan sols una embarcació realitza la

seva activitat en plataforma.

La diferència entre ambdues pràctiques, des del punt de vista mediambiental, és molt

important, ja que si bé la pesca en talús profund explota caladors a profunditats majors de 150 metres,

on la vida és molt limitada; la pesca d’arrossegament en plataforma arriba a poblacions de posidònia i la

majoria de les captures realitzades són rebutjades per l’escàs valor comercial.

Finalment, cal destacar l’única Estació Pública de Piscicultura existent a Mallorca, que conrea i

estudia diverses espècies marines. L’estació d’aqüicultura, fundada el 1982 i que depèn de la Direcció

General de Pesca del Govern de les Illes Balears, es va crear amb l’objectiu de potenciar l’aqüicultura

marina, desenvolupar projectes d’investigació d’espècies marines i promocionar les tècniques

desenvolupades entre el sector pesquer.

A mitjans del decenni de 1990, es van tornar a definir objectius, i en col·laboració amb l’IMEDEA

es va convertir, més que en un centre d’aqüicultura, amb una finalitat comercial; en un laboratori

d’investigació d’espècies marines, amb finalitat ambiental.

Actualment, entre les espècies que es crien, cal destacar les cranques, les corbines, i els

dèntols. Encara que la tasca més destacada, des de fa dos anys, és la d’investigació d’espècies marines a

través de diverses tècniques, amb la finalitat de conèixer els efectes de la pesca d’esbarjo i aplicar els

resultats obtinguts a polítiques i programes eficaços de protecció del medi marí.

7 L’any 1989, hi havia vint-i-nou embarcacions, de les quals vint-i-set eren d’arts menors, i tan sols dues

d’arrossegament. Mentre que a l’actualitat, dels denou bucs censats, dotze són d’arts menors i 7

d’arrossegament. Font: M. MASSUTÍ: Llibre blau de la pesca a les Balears.



PUNTS FORTS

- Elevat nombre de comerços: total de un total de 910 empreses. - S’han realitzat millores recents en determinats espais turístics que han beneficiat

considerablement la imatge dels comerços d’aquestes espais, com són el moll del Port d’Andratx, el passeig de Sant Elm, el passeig de Camp de Mar i el carrer Constitució d’Andratx.

- Importància del sector pesquer: important flota pesquera del port d’Andratx i l’increment del nombre de llicències de pesca d’esbarjo en els darrers anys.

- Estació Pública de Piscicultura: laboratori d’investigació d’espècies marines amb finalitat ambiental.

PUNTS FEBLES

- Teixit empresarial: les empreses de construcció constitueixen el 44,4% del teixit empresarial del municipi (entre immobiliàries, petits negocis de obra i construcció i empreses constructores).

- Important percentatge de comerços tancats fora de temporada: amplia oferta de bars i restaurants que representen el 15,38% del teixit empresarial del municipi i que es situen, majoritàriament, a les zones turístiques.

- Falta d’inversió en la millora de la qualitat dels comerços del municipi, especialment, del comerços turístics de segona línia.

- No hi ha una tasca de promoció del petit comerç d’Andratx, per mor que no existia un departament de Comerç a l’Ajuntament, fins a la data.

TREBALL, FORMACIÓ I ATUR

TREBALL

La mitjana de població afiliada a la Seguretat Social ha crescut progressivament des de l’any

2003, fins arribar a un 11,9%. El 2006 la mitjana de població afiliada a la Seguretat Social va ser de 5.847

afiliats.

Evolució Mitjà de Població Afiliada a la Seguretat Social 2002-2006

4.800

5.000

5.200

5.400

5.600

5.800

6.000

2002 2003 2004 2005 2006

Afiliats

Població Afiliada per Règims 2006

70,07%

25,50%

2,89%

1,36%

0,18%

General Autònom De la Llar Agrari Del Mar

Font: Tresoreria General de la Seguretat Social



Entre els contractes laborals, el 70% són contractes en Règim General, mentre que el 25,5% són

d’autònoms. Cal destacar el 2,89% de contractes per règim de la Llar i el 1,36 de la mar. El Règim Agrari

és pràcticament inexistent.

Per sectors, si es comparen les dades amb la resta de les Illes i de Mallorca, es pot observar la

força del sector de la construcció que lleva importància al sector serveis, més arrelat a altres municipis.

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

Sector agrícola-pesquer

Sector Industrial Sector Construcció Sector Serveis

% de treballadors per sector a Andratx 2006

Andrtax

Mallorca

Balears


Quant al tipus de contracte preferent que es signa al municipi, el contracte temporal

representa el 86,4% dels contractes signats, l’any 2006. La resta són contractes convertits (7,43%) i

contractes indefinits (6,16%). Aquesta situació, d’alt índex de contractació temporal i baix índex de

contractes indefinits, és típica del model econòmic basat en el turisme i la construcció, el qual depèn

forçament de l’estacionalitat turística.

Tipus de Contracte 2006

6,16%

86,40%

7,43%

Indefinits Temporals Convertits


FORMACIÓ

La formació és un aspecte molt important a l’hora d’aconseguir una ocupació estable. Si bé

qualsevol municipi turístic està fortament condicionat per l’estacionalitat, és precisament en els mesos

de temporada baixa, quan s’ha de promoure una oferta formativa de qualitat adaptada a les noves

necessitats i avanços tecnològics dels darrers temps.



El nivell de formació dels treballadors contractats en el municipi és d’escassa qualificació. La

falta d’infrastructures i serveis públics destinats a la formació del treballador en dificulta la qualificació.

Aquest fet implica que els treballadors, a l’hora d’accedir a cursos de formació, s’han de desplaçar a

altres municipis propers on les necessitats dels cursos impartits poden no estar ben adaptades, a les

necessitats formatives que requereix Andratx.

A l’Ajuntament de Andratx només existeix el Servei General d’Orientació Laboral Mediterrani,

que depèn del Consell de Mallorca per els municipis de les zones de Tramuntana i Llevant. Aquest Servei

té com a objectiu primordial atendre a persones en edat laboral en situació d’atur, amb la finalitat

d’informar-les i orientar-les en el procés de recerca de feina.

ATUR

El 2006, la mitjana de persones aturades va créixer un 42,42%, en comparació al 2002, i s’arribà

a la xifra mitjana de 324 desocupats. Malgrat ser una pujada considerable, no és una xifra preocupant, ja

que l’índex d’atur es situa en el 5,3% de la població, xifra per sota de la mitjana autonòmica (7,6%) i

insular (7,3%).

Evolució Població Aturada 2002-2006

200,00

225,00

250,00

275,00

300,00

325,00

350,00

2002 2003 2004 2005 2006

Població Aturada


La corba d’atur és característica, una vegada més, d’un municipi turístic que depèn de

l’estacionalitat, amb forts índexs d’atur en els mesos de temporada baixa i, pràcticament, plena

ocupació en temporada alta.

No obstant això, pel que fa al gràfic d’atur, la temporada s’estén més enllà dels mesos de juny a

agost, i es podria parlar d’una temporada turística d’abril a octubre bastant homogènia; ja que la

diferència entre el nombre d’aturats de juny a octubre és tan sols de 68 desocupats, mentre que

d’octubre a novembre hi ha una diferència considerable de 149 desocupats.

Població Aturada 2006

200250300350400450500

gene

r

febr

erm

arç

abril

maig juny

juliol

agos

t

setem

bre

octub

re

nove

mbr

e

dese

mbr

e

Població Aturada




Quant al nivell de qualificació de les persones aturades, el 84,57% dels aturats té una

qualificació de perfil baix, el 12,35% té formació professional o equivalent i el 3,09% són universitaris.

Aquestes dades mostren l’alt percentatge de treballadors amb escassa qualificació del municipi, la qual

és molt superior a la d’altres municipis amb model econòmic semblant.

Població aturada per nivell d'estudis 2006

84,57%

12,35% 3,09%

Baixa qualif icació Formació Prof esional Estudis Univ ersitaris


PUNTS FORTS

- La població afiliada a la Seguretat Social ha crescut un 11,9%, als tres darrers anys.

PUNTS FEBLES

- Qualificació professional baixa: el 84,57% dels aturats ostenta una qualificació de perfil baix, i el 12,35% té formació professional o equivalent.

- Manca d’infrastructures i serveis públics destinats a la formació del treballador a Andratx. - Creixement de la mitjana de persones aturades: va créixer un 42,42% en els darrers quatre anys,

percentatge per damunt de la mitjana de creixement de població afiliada a la Seguretat Social, que es situa en el 11,9%.

- Atur: Malgrat que ha experimentat una pujada considerable (d’un 42,42% des de l’any 2002) no és una xifra preocupant, però sí que cal tenir-la en compte, ja que l’índex d’atur se situa en el 5,3% de la població, xifra per sota de la mitjana autonòmica (7,6%) i de la insular (7,3%).

COHESIÓ I BENESTAR SOCIAL

La cohesió social és un aspecte de gran importància, de cara a aconseguir nivells adequats de

benestar social i un desenvolupament sostenible del municipi. Són diversos els aspectes que determinen

el nivell de cohesió social, entre els quals cal destacar l’ocupació, la formació, la dependència

econòmica, la integració social d’immigrants i comunitaris, la seguretat ciutadana, l’educació i la cultura.

La societat d’Andratx es caracteritza per una base de població adulta en edat de treballar, del

70,58%, xifra inferior a la mitjana balear en 0,79 punts, i per tant, l’índex de dependència és superior al

de la mitjana autonòmica. Aquest aspecte es veu agreujat pel baix índex de població jove que té el

municipi.



Població dependent Andratx

14,65%14,77%

70,58%

Jove Gran Edat de Treballar

Població dependent Balears

14,93%13,70%

71,37%

Jove Gran Edat de Treballar

A més a més, cal tornar a destacar l’elevat índex de població estrangera, que se situa en el 30%

de la població del municipi, i que si bé és una oportunitat de diversitat cultural, pot ser també una

amenaça que pot posar en perill els nivells adequats de cohesió social.

Quant a l’ocupació i a la formació, aquests són aspectes destacats que influeixen en els índexs

de cohesió social del municipi. Andratx, com municipi turístic, presenta elevats índexs d’atur,

especialment fora de temporada, a causa de l’estacionalitat turística i les escasses oportunitats de

formació en el municipi. Per la qual cosa, els treballadors han de desplaçar-se a altres localitats properes

al municipi per rebre formació, fonamentalment a Calvià.

SERVEIS SOCIALS

Els serveis socials que ofereixen les Institucions, i especialment l’Ajuntament d’andratx, són un

aspecte molt important per a la correcció de deficiències estructurals que es produeixen en el municipi.

En aquest sentit, l’Ajuntament impulsa diversos programes i actuacions dirigits a determinats col·lectius

en dificultats, que requereixen especial atenció i seguiment.

L’atenció social es realitza des del Departament de Serveis Socials, el qual està situat en la

pròpia casa consistorial. Aquest Departament el forma una treballadora social i una auxiliar

administrativa, que en ocasions puntuals també realitzen visites a domicili.

Atenent els diferents programes socials, aquest Departament compta amb quatre treballadors

socials, un psicòleg infantil —que atén en el Centre de Salut— i l’equip del Centre d’Atenció a la

Drogoaddicció, compost per un metge i un psicòleg.

A més de l’Oficina Central de l’Ajuntament, els serveis socials compten amb el Centre de Salut

de l’Ib-Salut, on s’atenen alguns programes de l’Ajuntament com el d’Atenció Infantil o l’Atenció a la

Drogoaddicció. Altres serveis com el d’Atenció a Immigrants, són atesos a l’oficina d’immigració de

l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), del municipi de Calvià.

D’altra banda, encara que existeix una Llar de Padrins (que funciona com a centre d’oci per a

persones majors) i s’ha projectat un Centre de Dia per a persones dependents, amb una capacitat de 36

places. Ambdues infrastructures esdevenen insuficients en una població de persones majors, per sobre

de la mitjana autonòmica i a un municipi allunyat dels serveis alternatius que poden oferir-se a la capital

de l’illa. Per aquest motiu, és especialment necessària l’obertura del Centre de Dia i l’estudi per

l’obertura d’una Residència de Majors, que a mitjà termini serà imprescindible.



SERVEI D’ATENCIÓ PRIMARIA

La tasca principal de l’atenció primària és la informació, l’orientació i l’assessorament als

habitants del municipi d’Andratx, en qualsevol tipus de problemàtica que puguin presentar.

Especialment, es fan treballs de derivacions a altres serveis, centres, i institucions; tramitació i gestió de

pensions de la seguretat social; llibre de família nombrosa; ajudes econòmiques; sol·licitud del grau de

discapacitat; problemàtica de menors, etc.

La mitjana d’intervencions per demanda anual és de 520, de les quals la majoria són

intervencions d’orientació, valorització i mobilització de recursos; aquestes han crescut en els darrers

anys, mentre que s’han vist reduïdes el nombre d’intervencions de cobertura de necessitat de

subsistència. Per altra banda, ha crescut també el nombre d’intervencions de suport a la unitat de

convivència, l’ajut a domicili i l’allotjament alternatiu; tal i com es pot apreciar al gràfic.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2004 2005 2006

Cobertura de necessitats desubsistència

Prevenció i inserció social

Allotjament alternatiu

Suport a la unitat de convivència i ajuta domicili

Orientació, valoració i mobilització derecursos

SERVEI D’AJUDA A DOMICILI (SAD)

El SAD és un servei que consisteix en oferir suport a les persones majors amb necessitat per a la

realització de les activitats de la vida diària i a les famílies desestructurades. La finalitat d’aquest servei

és donar suport familiar i evitar la institucionalització a residències. Els destinataris són persones amb

problemes de mobilitat, mancança d’integració social (soledat, aïllament) i persones amb malaltia

temporal o permanent.

Les actuacions que es realitzen són d’higiene personal, vestit, control de la medicació, servei de

menjar a domicili i teleassistència.

Del servei d’ajuda a domicili, cal destacar el Servei de Teleassistència, destinat especialment a

persones amb problemes de mobilitat, mancança d‘integració social (soledat i aïllament) i persones amb

malaltia temporal o permanent.

El Servei de Teleassistència ha crescut en nombre d’usuaris des del 2004, en un 27%. L’any

2007, el nombre d’usuaris era de 63, dels quals gairebé la totalitat dels beneficiaris són persones majors,

i tan sols 4 persones amb discapacitat es beneficien d’aquest Servei.

A més del SAD i del Servei de Teleassistència, des de l’Ajuntament hi ha una línia d’ajuda a

famílies amb persones majors al seu càrrec, o persones dependents.



PERSONES AMB DISCAPACITAT

A més del Servei d’Ajuda a Domicili i el de Teleassistència, s’impulsen des de l’Ajuntament

diverses actuacions per contribuir a millorar el nivell de vida d’aquest col·lectiu.

� Transport a Centres d’Educació Especial fora del municipi i a l’Ajuntament quan és necessari. Aquest

servei es fa en ambulància i està finançat en un 100% del cost. El 2007, es varen beneficiar 10

persones d’aquest servei.

� Suport a persones amb discapacitat i a les seves famílies.

� Gestió i suport per a la integració de nins i joves en les activitats socioculturals i de temps lliure.

� Suport a les associacions de persones amb discapacitat.

PSICOLOGIA INFANTIL I SOCIAL

El servei de psicologia infantil i social ofereix atenció, orientació i tractament psicològic a nins

que poden presentar qualque tipus de problemàtica a diferents aspectes com: hàbits, normes, educació,

problemes de conducta als centres escolars o a la llar familiar, i nins amb problemes d’adquisició

d’aspectes de maduresa.

El servei actua una vegada que s’ha detectat el problema de conducta, i ofereix col·laboració i

coordinació al centre escolar per solucionar el conflicte, o la realització de sessions informatives de

prevenció.

SERVEI D’ATENCIÓ SOCIAL A LA DONA

El servei d’atenció social a la dona està dirigit a dones amb dificultats socials. S’ofereixen els

següents serveis:

� Assessorament i atenció psicosocial i jurídica en els casos de violència familiar.

� Prestacions econòmiques de suport a la cobertura de les necessitats bàsiques, per a dones amb

greus dificultats socioeconòmiques i amb menors a càrrec, per a alimentació, habitatge, menjador,

llibres escolars, escoles infantils, etc.

� Servei de teleassistència mòbil, per a les víctimes de la violència de gènere. L’any 2007, d’aquest

Servei, se’n varen beneficiar tres persones.

CENTRE D’ATENCIÓ A LA DROGODEPENDÈNCIA (CAD)

El programa d’Atenció a Toxicomanies es dirigeix a persones amb problemes de

drogodependència, alcoholisme i ludopatia. S’atén a la persona des d’una perspectiva integral i es

treballa tenint en compte la interrelació de la persona i el seu entorn familiar i laboral.

Els serveis que s’ofereixen són el de prevenció del consum de drogues, prescripció i dispensa de

metadona, treball individual integral i la derivació a altres institucions quan es necessari. L’any 2006, va

haver un total de 13 intervencions, vuit més que l’any anterior.



ATENCIÓ SOCIAL ALS IMMIGRANTS EXTRACOMUNITARIS

Des del Departament de Serveis Socials s’ofereix un servei d’informació i tramitació bàsic als

immigrants extracomunitaris del municipi, de la forma següent:

� Emetre l’informe social necessari per tramitar el reagrupament familiar o l’arrelament.

� Accedir a prestacions tècniques i econòmiques, en funció de la situació de dificultat que presenta

cada persona o família.

� Conèixer l’existència de l’Oficina d’Informació a l’Immigrant, de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials.

PUNTS FORTS

- Projecte en execució d’un Centre de Dia per a persones dependents.

- Complet programa d’atenció social.

PUNTS FEBLES

- L’índex de dependència és superior al de la mitjana autonòmica (Població en edat de treballar del

70,58% del total de població del municipi).

- Baix índex de població jove (0-24 anys), representa el 25,47% de la població del municipi.

- Alt índex de població major (majors de 64 anys), representa el 14,77% de la població del municipi.

- Municipi allunyat dels serveis alternatius que poden oferir-se a la capital de l’illa.

- Manca d’infrastructures per a la població adulta, especialment d’una residència de gent major.

EDUCACIÓ

Des del Departament d’Educació de l’Ajuntament d’Andratx, s’impulsa el Consell Escolar

Municipal com a organisme amb estructura de fòrum participatiu i funcions consultives en tot allò

referent a l’educació dins del municipi. Aquest òrgan consultiu educatiu, es reuneix amb una periodicitat

bianual i és una experiència única en la gestió i participació en tots els aspectes en matèria d’educació,

amb la participació de pares, alumnes i professors dels centres escolars del municipi; a més del propi

Ajuntament.



CENTRES EDUCATIUS

El municipi d’Andratx disposa de tres Col·legis (dos públics i un privat), una Escola d’Educació

Infantil amb el primer curs de primària, un Institut d’Educació Secundaria i una Escoleta Municipal.

Centre educatiu Localització Oferta educativa

Col·legi Ramon Llull Vila d’Andratx Educació infantil, Primària,

ESO i Garantia Social

Col·legi Públic es Vinyet Vila d’Andratx Educació infantil i Primària

Col·legi Públic els Molins S’Arracó Educació infantil i Primària

Institut d’Educació Secundària Baltasar Porcel Vila d’Andratx ESO, 1r i 2n batxillerat

Escola d’Educació Infantil ses Bassetes Port d’Andratx Educació infantil i 1r

curs de

Primària

Escoleta Municipal el Sol d’Andratx Vila d’Andratx Nins entre 0-3 anys

Com es pot observar a la taula, pràcticament, tots els serveis educatius estan concentrats a la

vila d’Andratx, i l’oferta educativa a altres localitats és pràcticament inexistent. Únicament, cal destacar

el Col·legi Públic de s’Arracó, d’educació infantil i primària, i l’Escola d’educació infantil del Port

d’Andratx, on només hi ha oferta d’educació infantil i del primer curs d’educació primària, per a nins de

3 a 6 anys d’edat.

De cara al futur, a part de l’oferta educativa ja esmentada, hi ha projectes d’ampliació de

l’estructura educativa als nuclis d’Andratx, s’Arracó i Port d’Andratx a causa de l’elevada demanda que

els darrers anys hi ha hagut, per part de la població del municipi. L’objectiu final d’aquest nou projecte

serà poder garantir que el 30% de la població infantil del municipi disposarà d’Escola i Escoleta, segons

els mínims que recomana la Conselleria d’Educació.

Al Port d’Andratx, aquesta ampliació consistirà en instaurar el nou concepte de Escola

Integrada, i es respondrà a les necessitats dels alumnes amb la innovació didàctica, l’accessibilitat a tots

els serveis necessaris i a la integració dels alumnes d’entre 0 i 12 anys; i per tant, completar el servei

d’educació primària. El projecte contempla construir tres unitats d’educació infantil, una, de 0 a 1 any;

una altra, de 1 a 2 anys; i la darrera, de 2 a 3 anys; per assolir uns nous 37-38 alumnes. A més d’una línia

(cobertura d’una classe per curs) per a nins de 3 a 6 anys i de 6 a 12 anys. Aquesta ampliació es pretén

fer al carrer Llaüt del Port d’Andratx, on l’Ajuntament ja ha cedit els terrenys a la Conselleria, per la seva

construcció.

A s’Arracó, es pretén ampliar l’Escola per a nins amb edats compreses entre 0 i 12 anys, i

incorporar-hi una Escoleta per poder augmentar l’oferta educativa en 20 alumnes més, al nucli de

població.



Quant al nucli d’Andratx, es cerca un solar adequat per poder construir una nova Escola i poder

garantir l’educació tant a primària com a secundària a 115-120 alumnes més; encara que les Normes

Ssubsidiàries actuals no contemplen cap centre educatiu.

Totes aquestes noves mesures educatives programades, ajudaran i facilitaran a les famílies dels

nuclis esmentats, tant al transport diari com a la qualitat de vida en general dels usuaris, la qual cosa

permetrà un ús menor del transport privat i millorarà l’elevada pressió que diàriament suporten les

carreteres andritxoles.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ALUMNES PER CENTRE ESCOLAR

COL·LEGI RAMON LLULL (ANDRATX)

Es tracta d’un centre concertat, amb una formació reglada. Pertany a les religioses agustines de

l’Empar. Els estudis que s’ofereixen són d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i garantia

social.

Als quadres que es presenten a continuació es pot veure l’evolució del nombre d’escolars

matriculats en els diferents cursos, en els darrers quatre anys, tant a educació infantil, primària i

secundària obligatòria.

250 253

192

251

0

50

100

150

200

250

300

2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

Evolució del número d'alumnes Primària i SecundàriaCol.legi Ramon Llull (Andratx) 2004-2008

Educació Primària Educació Secundària Total alumnes



Evolució del número d'alumnes d'educació infantil C ol.legi Ramon Llull (Andratx) 2004-2008

60

70

80

90

100

110

120

130

2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

Núm. Alumnes

A educació primària i secundària, hi ha un estancament entorn als 250 alumnes per curs, amb

un descens en el número d’alumnes al curs 2006-2007, i una recuperació al curs 2007-2008.

Respecte al número d’alumnes d’educació infantil, s’ha incrementat en un 40% als darrers

quatre anys, i s’ha passat de 87, al curs 2004-05, a 122, al curs 2007-08.

COL·LEGI PÚBLIC ES VINYET (ANDRATX)

Els estudis que ofereix aquest centre són els d’educació infantil i primària per alumnes entre 3 i

12 anys. És un centre amb doble línia, on pot haver-hi fins a tres classes per curs, depenent del nombre

d’alumnes per curs. El número d’alumnes de primària s’ha mantingut més o manco constant, entorn als

310 alumnes per curs, i en canvi, l’alumnat d’infantil ha davallat el nombre d’alumnes en un 20,5%, en el

decurs dels darrers quatre cursos, com es pot apreciar al gràfic.

Evolució del número d'alumnes d'educació primària i infantil del CP Es Vinyet (Andratx) 2004-2008

100

130

160

190

220

250

280

310

340

2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

Educació Primària Educació Infantil



COL·LEGI PÚBLIC ELS MOLINS (S’ARRACÓ)

Els estudis que s’ofereixen són també d’educació infantil i primària per alumnes entre 3 i 12

anys. Als darrers quatre cursos, el número d’alumnes ha crescut en un 42,89% en el número d’alumnes.

Evolució del número d'alumnes totals d'educació pri mària i infantil del CP Els Molins (S'Arracó) 2004-2008

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

Núm alumnes

ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL SES BASSETES (PORT D’ANDRATX)

L’Escola d’Educació Infantil Ses Bassetes està dirigida a alumnes d’educació infantil, i des del

curs 2007-2008 hi ha el primer curs de primària, amb sis alumnes. Als darrers anys l’Escola ha crescut un

33,33% en número d’alumnes.

Evolució del número d'alumnes d'educació Infantil a l'Escola Ses Bassetes (Port d'Andratx) 2004-2008

20

22

24

26

28

30

32

34

36

38

2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

Núm. alumnes

INSTITUT D’ESTUDIS SECUNDARIS BALTASAR PORCEL (ANDRATX)

Per continuar els estudis dins del municipi, només hi ha un Institut d’Estudis Secundaris que

compta amb una oferta educativa a partir de l’educació obligatòria, amb possibilitat de realitzar 1r i 2n

curs de batxillerat. Als darrers anys, el número d’alumnes matriculat ha devallat en un 16,16%, fins

situar-se en 384 alumnes, al curs 2007-08.



Evolució del número d'alumnes al IES Baltasar Porcel d'Andratx 2004-2008

340

360

380

400

420

440

460

480

2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

Núm alumnes

En definitiva, hi ha un desequilibri del nombre d’alumnes entre els centres educatius situats

dintre del nucli de població d’Andratx i els que no, com es demostra amb els centres dels Molins

(s’Arracó) i ses Bassetes (Port d’Andratx).

Per altra banda, en els darrers anys, l’IES Baltasar Porcel ha baixat quantitativament el seu

nombre d’alumnes, i ha passat de 458 alumnes, l’any 2004, a 364, l’any 2007. El Col·legi Públic es Vinyet

és l’únic que manté en els darrers anys, la seva xifra d’alumnes matriculats, amb una mitjana de 443

alumnes/any. El cas contrari el tenim en el Col·legi Concertat Ramon Llull, el qual ha augmentat el seu

nombre d’alumnes el darrers anys de forma escalonada, de 380 (2004) a 422 (2007), com es pot apreciar

al gràfic.

Nombre d'alumnes per centre educatiu i any

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

IES BaltasarPorcel

Ramon Llull Es Vinyet Els Molins SesBessetes

2004-2005

2005-2006

2006-2007

2007-2008



ESCOLETA MUNICIPAL EL SOL D’ANDRATX

L’Escoleta ofereix els serveis d’educació infantil: té cura dels infants inscrits durant tot l’any,

compta amb menjador i els alumnes són d’una edat compresa entre els 3 mesos fins als 3 anys.

El 2002, any en què es va obrir l’Escoleta, varen matricular-se 82 alumnes, als anys següents,

estaven totes les places completes, que eren 101 places. Per la forta demanda, a partir del curs 2005-

2006, es va ampliar el centre i el nombre de places, fins a les 122. Des de l’ampliació, sempre s’han

cobert totes les places.

Evolució del número d'alumnes a l'Escoleta Municiap al 2002-2007

60

70

80

90

100

110

120

130

2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

Núm alumnes

ALTRES CENTRE EDUCATIUS

Finalment, el municipi compta amb una Biblioteca Municipal, una Escola d’Adults i una Escola

de Música, totes situats a la vila d’Andratx.

Centre educatiu Localització Oferta educativa

Escola d’ Adults Vila d’Andratx Graduat Escolar, Garantia Social,

altres cursos puntuals

Escola de Música Vila d’Andratx

Biblioteca Municipal Vila d’Andratx



ESCOLA D’ ADULTS

És un centre formatiu destinat a millorar els coneixements i la formació de les persones adultes

del terme municipal. Va començar a funcionar l’any acadèmic 1985-1986. Compta dins el seu programa

formatiu, amb els següents cursos: tall i confecció, pintura, idiomes (Inglés, català i castellà), i graduat

escolar (ESO per adults) i el programa de cursos de garantia social de formació professional

(manteniment d’embarcacions).

A més del programa de cursos, l’Ajuntament, en col·laboració amb l’IES Baltasar Porcel, té en

marxa el Programa d’Intervenció Socio-Educativa (PISE) per alumnes de 15 anys que no volen continuar

amb els estudis, i mitjançant el qual es duen a terme pràctiques professionals a empreses.

2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

Nombre alumnes 177 151 192 201

Als darrers anys, l’Escola d’Adults ha incrementat amb un 13,56%, el número de matricules. A

més a més, cada cop hi ha més estrangers que estudien castellà o català, ja que en els darrers quatre

anys, s’han duplicat les inscripcions en aquestes dues matèries, la qual cosa significa que hi ha una gran

demanda de cursos d’idiomes per a estrangers.

ESCOLA DE MÚSICA

L’ escola de música, a més de les sales de música i de la sala de ball disposa d’un auditòrium o

sala de concerts de dimensions mitjanes amb capacitat per a 150 persones. Aquest espai està equipat

amb un modern sistema d’audiovisuals, que permet optimitzar la sala i diversificar al màxim la seva

utilitat.

Durant la temporada 2006-07, les activitats musicals de la Sala de Concerts de l’Escola

Municipal de Música d’Andratx s’han estructurat entorn de quatre cicles diferents:

Concerts que ofereix pròpiament l’Escola Municipal de Música, amb actuacions dels alumnes

matriculats a l’Escola, el Cor Infantil, la Coral Municipal, el Conjunt de Cordes i la Banda de Música; i que

constitueix el gruix de la programació anual.

Concerts del cicle Un Hivern a Mallorca, patrocinats per l’IBATUR. Cicle de Concerts Pedagògics,

que patrocina la Fundació La Caixa. I actes diversos, entre els quals es troben projeccions d’audiovisuals,

conferències, fires educatives, presentacions, etc.

Quant als cursos d’instruments musicals que s’ofereixen, hi ha de tot tipus: llenguatge musical,

piano, guitarra, violí, saxofon, clarinet, requin, trompeta, flauta i cursos de dansa clàssica. A més, els

divendres es cedeix el local a l’associació de ball de bot d’Andratx (Aires d’Andratx) per als seus assaigs.



2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008

Llenguatge Musical 27 46 48 50 68

Piano 23 38 74 39 46

Guitarra 3 0 7 11 12

Violí 6 0 3 18 17

Cant 5 9 9 5 9

Clarinet/Saxofon/Requin 6 11 12 13 19

Percussió 3 6 7 5 6

Flauta 1 5 4 4 12

Trompeta 0 0 0 0 3

Violoncel 0 0 1 0 0

TOTAL ALUMNES 74 115 165 145 192

Quant a l’evolució d’aquests cursos amb instruments musicals, podem diferenciar els cursos

que han incrementat els alumnes quantitativament al llarg dels anys, com són els de llenguatge musical,

guitarra i clarinet/saxofon/requin; i els cursos que mantenen de mitjana el mateix nombre d’alumnes

des del 2003, com són els de percussió i cant.

Per altra banda, tenim els cursos de piano i violí que varen experimentar un augment

d’alumnes en els dos anys anteriors, però que aquest curs 2007/2008 es mantenen a la mitjana. També

tenim el curs de trompeta, el qual, enguany s’ha començat a impartir, ja que abans no hi havia

demanda. També, cal comentar que al curs de Violoncel, només hi havia un alumne i que, actualment,

no s’ofereix aquest curs per manca de demanda.

Finalment, tal i com es pot apreciar a la taula, hi ha hagut una pujada en el número d’alumnes

matriculats en els darrers anys, amb un percentatge d’un 161%, cosa que demostra el gran èxit de

l’Escola, i la gran afició que existeix a Andratx per la música.



BIBLIOTECA MUNICIPAL

Des del mes de desembre de 2003, l’Ajuntament d’Andratx disposa d’un nou edifici destinat a

Biblioteca Municipal. Es tracta de l’immoble on va estar ubicada la seu de l’Ajuntament fins el mes de

juny de 1998, el qual, després d’una acurada rehabilitació s’ha convertit en un espai arquitectònic que té

uns 460 m2 utilitzables i distribuïts, segons els usos, de la forma següent:

• Planta soterrani: Sala de conferències, Sala d’exposicions I, Sala d’exposicions II i Àrea de

serveis.

• Planta baixa: Àrea d’informació i préstec, Sala de revistes o hemeroteca, Sala d’Internet i

audiovisuals, Sala Infantil i Juvenil i Àrea de serveis.

• Planta primera: Sala de lectura, consulta i estudi, Sala de dipòsit de llibres (lliure accés) i Àrea

de serveis.

• Planta segona: Zona d’accés restringit destinada a l’administració i treballs interns, entre

d’altres, serveix com a sala de dipòsit de la col·lecció local, el fons antic de la primitiva

biblioteca (1932-1944), llibres descatalogats, preexpurgables, etc.

Actualment, la biblioteca municipal disposa d’un catàleg de material accessible i actualitzat

compost per: 720 DVD, 465 CD de música, 16.000 llibres, 39 revistes i 10 diaris diferents.

L’any 2007 la Biblioteca Municipal va tenir una afluència de 750 usuaris mensuals, amb una

mitjana de 35 usuaris diaris encara que, aquesta xifra ha baixat si la comparam amb les dades de l’any

2004 on havia una aglomeració de 60 usuaris diaris. Cal comentar que al gener, febrer i maig són els

mesos amb més afluència d’usuaris.

PROGRAMES EDUCATIUS

PROGRAMA DE REFORÇ EDUCATIU (PARA)

Des de l’Ajuntament d’Andratx, s’impulsa des de fa tres anys el programa PARA destinat a

alumnes de primària i secundaria escollits prèviament pel professorat del centre, per les seves especials

dificultats d’aprenentatge. Els tallers de reforç que s’ofereixen són de lecto-escriptura (català i castellà) i

un taller d’idiomes (català i castellà) per a alumnes nous als Centres Escolars, si són alumnes de

primària; o a l’Escola d’Adults, si són majors de dotze anys.

Quant al nombre d’hores ofertes pel projecte, és de 10 hores as Vinyet, 4 a s’Arracó i 8 a l’IES

Baltasar Porcel. A la taula següent s’observa un increment significatiu dels beneficiaris des dels darrers 3

anys.

2005-2006 2006-2007 2007-2008

Beneficiaris 38 27 64



PROGRAMA DE BEQUES I AJUDES

Per altra banda amb l’objectiu de facilitar l’accés dels residents del municipi a l’educació, des de

l’any 2002, s’ha posat en marxa un programa de beques amb ajudes a diversos àmbits: transport, llibres

escolars, ajuts per a estudis universitaris, i per als de batxiller o formació professional que no

s’imparteixen al municipi, o a l’illa.

Ajudes per a estudiants empadronats en el municipi d’Andratx, escolaritzats en educació

infantil, primària i secundaria obligatòria. Es tracta d’una ajuda econòmica, que la poden sol·licitar per

als cicles d’educació infantil, primària i secundària obligatòria. Aquestes beques es concedeixen des de

l’any 2004.

Beques econòmiques de transport per als estudiants que cursin els seus estudis fora del

municipi, sempre que aquests estudis no es puguin realitzar en el municipi. Aquestes beques es

concedeixen des del curs acadèmic 2003-2004.

Beques d’ajuda als estudis per a estudiants empadronats a Andratx, amb una antiguitat

superior a 6 mesos. Els estudis becats són: universitaris, estudis tècnics superiors, escoles adscrites a la

Universitat, col·legis universitaris o altres estudis superiors amb titulació oficial, estudis de formació

professional de qualsevol cicle formatiu i estudis de formació no reglada. Aquests estudis es poden

realitzar a qualsevol centre independentment del país.

Beques de formació pràctica per a universitaris, cicles formatius (FP) i garantia social (GS)

dirigida als estudiants universitaris, o de formació professional, empadronats a Andratx, amb una

antiguitat mínima de 6 mesos. Han de tenir aprovats el 50% dels crèdits de la carrera, en el moment de

realitzar la sol·licitud.

Beques TUO de postgrau per a estudiants universitaris que hagin acabat la carrera com a màxim

dos anys després d’haver-la acabat, i que mai hagin tingut cap treball en relació amb els seus estudis.

Beques econòmiques per a estudiants que estudien fora d’Espanya. Les poden sol·licitar tots els

estudiants que hagin obtingut una beca Erasmus, Sèneca, Sòcrates, o qualsevol altra; i la realitzin dins

l’any de sol·licitud.

Evolució de les beques (2002-2007)

2002 2003 2004 2005 2006 2007

Pràctiques universitaris 6 23 22 14 9 2

Pràctiques FP ― ― ― ― 3 1

Pràctiques GS ― ― ― ― 5 1

Econòmiques illa ― ― 39 42 26 47

Econòmiques fora illa ― ― 13 22 22 20



Postgrau ― ― ― 1 2 ―

Erasmus ― ― ― ― ― 3

Ajudes a estudiants Andratx ― ― 502 98 575 813

Beca transport estudis fora municipi ― ― 50 43 65 Pendents

TOTAL 6 23 626 220 707 897

Les beques que concedeix l’Ajuntament d’Andratx han sofert distintes evolucions depenent del

tipus de beca.

Les beques de pràctiques per a estudiants universitaris varen ser molt nombroses, els anys

2003 i 2004. Després, les demandes han disminuït en nombre, fins que l’any 2007, únicament se’n

concediren dues. Les beques de pràctiques per a estudiants de FP o GS, es convoquen des de l’any 2006.

Aquell any se’n concediren més que el 2007.

Quant a les beques econòmiques per a estudiants de l’illa, l’evolució ha estat més o menys

constant, tot i que l’any 2006 varen davallar una mica. Les ajudes econòmiques per a estudiants de fora

de Mallorca han augmentat des que es concedeixen.

Les de postgrau que es lliuren des del 2005. Començaren amb una, l’any següent amb dues, i el

2007 no es va concedir cap.

Les beques o ajudes per a estudiants que fan Erasmus es concedeixen des de l’any 2007 i

començà amb tres beques.

Si analitzam les beques que s’han concedit, d’ajudes a estudiants d’Andratx, o les abans

anomenades d’ajudes per a l’adquisició els llibres; l’ascens en els darrers anys ha estat molt important.

Pel que fa a les beques de transport, aquestes s’han mantingut en nombre de beneficiats, des

de l’any en què es començaren a lliurar.

ESTUDIANTS UNIVERSITARIS DEL MUNICIPI

Els universitaris del municipi d’Andratx estudien majoritàriament a la UIB, tot i que també

trobam un nombre d’estudiants que decideix realitzar els seus estudis a altres universitats de fora l’illa.

Si tenim en compte el sexe dels universitaris, el percentatge de dones supera el d’homes tots

els cursos a la UIB. En canvi, la diferència entre sexes és mínima, pel que fa als estudiants que demanen

beques per estudiar fora de Mallorca .

Des del curs acadèmic 2004-2005 fins al 2007-2008, l’evolució del nombre d’universitaris ha

augmentat cada curs: amb 91 alumnes el primer curs, seguit de 101, 115 i 117 matriculats,

respectivament.



Universitaris d’Andratx a la UIB (2001-2008)8

Evolució dels universitaris a la UIB

UNIVERSITARIS D'ANDRATX a la UIB

0

20

40

60

80

100

120

2001

-200

2

2002

-200

3

2003

-200

4

2004

-200

5

2005

-200

6

2006

-200

7

2007

-200

8

ANY ACADÈMIC

Nº M

ATR

ICULA

TS

DONA

HOME

TOTAL

Universitaris d’Andratx que no estudien a la UIB

2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

DONES 6 11 10 10

HOMES 7 11 12 10

TOTAL 13 22 22 20

8 Font: Universitat de les Illes Balears.

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

DONES 60 57 48 46 47 65 68

HOMES 33 30 29 32 32 28 29

TOTAL 93 87 77 78 79 93 97



Evolució dels universitaris que no estudien a la UIB

UNIVERSITARIS D'ANDRATX no UIB

05

10152025

2004

-200

5

2005

-200

6

2006

-200

7

2007

-200

8

ANY ACADÈMIC

Nº

MA

TR

ICU

LAT

S

DONES

HOMES

TOTAL

Numero Total d’Estudiants Universitaris a Andratx

2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

UNIVERSITARIS UIB 78 79 93 97

UNIVERSITARIS NO UIB 13 22 22 20

TOTAL UNIVERSITARIS 91 101 115 117

Evolució del Numero Total d’Estudiants Universitaris a Andratx

UINIVERSITARIS D'ANDRATX

020406080

100120140

2004

-200

520

05-2

006

2006

-200

720

07-2

008

ANY ACADÈMIC

Nº

MA

TR

ICU

LAT

S

UNIVERSITARISUIB

UNIVERSITARISNO UIB

TOTALUNIVERSITARIS



PUNTS FORTS

- Nous projectes d’ampliació de col·legis especialment als nuclis de s’Arracó i Port d’Andratx.

- Programa formatiu complet a l’Escola d’Adults.

- Increment d’un 13,56% del número de matriculacions a l’Escola d’Adults, especialment

d’estrangers per a cursos de castellà i català.

- Importància de l’Escola de Música, amb una completa programació de cursos i amplia

participació d’alumnes i programació cultural.

- Als darrers anys hi ha hagut un augment d’alumnes matriculats d’un 161%.

- Increment significatiu dels beneficiaris del Programa de Reforç Educatiu (PARA) per a alumnes

amb especials dificultats per a l’aprenentatge.

- Complet programa d’ajudes i beques a l’estudi i pràctiques a empreses des de l’any 2004.

- Increment constant del número de beques atorgades.

- Elevada proporció de dones universitàries (més del doble).

- Recuperació del número de dones universitàries als darrers anys.

PUNTS FEBLES

- Pràcticament tots els serveis educatius estan concentrats a la vila d’Andratx, manca de

Col·legis Públics i serveis educatius (especialment de Centres Escolars i Biblioteques) a altres

zones del municipi, com s’Arracó i el Port d’Andratx,

- Fort decreixement del número d’alumnes a l’IES Andratx fins arribar al 16,16% en tan sòl tres

anys.

- La reducció en el nombre mitjà d’usuaris diaris a la Biblioteca Municipal als darrers anys.

- La disminució en el nombre de beques de pràctiques per a estudiants universitaris, de

Formació Professional i Graduat Social sobre tot al darrer any 2007.

- La gran diferència en el nombre d’homes i dones universitaris del municipi.



JOVENTUT

Al departament de Joventut, trobam el Centre d’informació juvenil que dirigeix i gestiona altres

centres i programes destinats a la joventut d’Andratx, com el Casal de Joves, el Centre Universitari, el

Punt Local Eurodesk, i el Servei General d’Orientació Laboral Mediterrani.

De la població censada al municipi d’Andratx, el 30,51% correspon a joves entre 12 i 35 anys.

D’aquests, 1600 són joves escolaritzats en els centres educatius, amb edats compreses entre els 12 i 18

anys.

Les característiques principals dels joves entre 12 i 35 anys, atenent a la memòria del casal de

joves,9 són: gran disponibilitat de temps lliure, joves que no solen realitzar cap activitat extraescolar i

amb motivació, poden arribar a tenir una gran capacitat de participació en diferents activitats i joves

que no presenten cap tipus de demanda i es limiten a estar en el carrer i/o consumir l’oci de la nit.

La població juvenil està formada per grups de diferent procedència, trobam joves andritxols,

immigrants de la península, d’Europa occidental i oriental, i Hispanoamèrica. D’aquesta manera, tots

ells, formen diferents estrats socials i culturals.

CENTRE D’INFORMACIÓ JUVENIL (XARXA INFOJOVE)

Aquest centre, situat a l’Ajuntament d’Andratx, està dirigit a oferir informació a tots els joves i a

qualsevol persona que treballa amb joves.

Els serveis que s’ofereixen són facilitar informació en els següents temes: estudis (allotjaments,

beques, centre educatiu, ensenyança no reglada, estudiar a Europa), habitatge (ajudes, com llogar i

comprar una casa, préstec, etc.), participació (associacionisme, voluntariat, legislació, escoles de

formació, àmbits d’actuació), temps lliure (oci i cultura, esports, federacions i instal·lacions de temps

lliure, cursos de monitor de temps lliure), turisme jove (carnet d’estudiant, carnet d’albergs juvenils,

organització i assessorament de viatges, interrail, cursos d’idiomes a l’estranger, viatgeteca, servei de

voluntariat europeu, intercanvis juvenils,...), informació sobre problemàtiques relacionades amb

consum, salut, drogues i sexualitat.

PUNT LOCAL EURODESK

Al mateix centre d’informació juvenil de l’Ajuntament, es troba el Punt Local Eurodesk. La Xarxa

Eurodesk és un servei d’informació dels programes i de les iniciatives europees, dirigides als joves i als

qui treballen amb ells i per a ells.

S’ofereixen serveis com: resposta i assessorament gratuïts, accés ràpid en xarxa a informació

europea, informació actualitzada i noticies d’interès, desenvolupament específic d’eines d’informació i

suport per a professionals que treballen amb joves, fòrum de debat en xarxa, activitats de formació i

publicacions periòdiques sobre informació europea.

9 Memòria Anual març 2006-abril 2007 del Casal d’infants i joves Sa Taulera.



SERVEI GENERAL D’ORIENTACIÓ LABORAL MEDITERRANI

Com ja s’ha indicat quan parlàvem d’ocupació i formació, el Servei General d’Orientació Laboral

Mediterrani és una actuació de suport del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, per

als municipis de les zones de Tramuntana i Llevant; i té, com a objectiu primordial, atendre persones en

edat laboral en situació d’atur, amb la finalitat d’informar-les i orientar-les en el procés de recerca de

feina.

Trobam cinc punts d’atenció a Mallorca: el d’Andratx, el de Capdepera, el de Bunyola, el de

Sant Llorenç i el de Sóller.

Aquest servei forma part de les oficines de la Xarxa Púbica d’Orientació Laboral (XOL) del

Govern de les Illes Balears, i és fruit de la col·laboració entre el Departament de Medi Ambient del

Consell de Mallorca, el Servei d’Ocupació de les Illes Balears de la Conselleria de Treball i Formació, els

ajuntaments dels municipis on hi ha els punts d’atenció i formació; i es du a terme amb el suport del

Fons Social Europeu.

Els serveis que ofereix són: atenció individualitzada, informació sobre recursos laborals i

formatius existents, la possibilitat d’optar a les ofertes de treball adequades al perfil professional de

cada usuari coneixement de les eines de recerca de feina, un seguiment durant tot el procés d’inserció

laboral, l’acreditació necessària per optar i participar en actuacions formatives, oferta de diverses vies

d’inserció professional als joves i altres col·lectius.

Les persones beneficiàries del Servei d’Orientació Laboral són: les persones inscrites en el SOIB

que tinguin entre 16 i 64 anys, i estiguin en situació d’atur; els treballadors que es troben en actiu i que

estiguin inscrits en el SOIB, en demanda de millora d’ocupació.

CASAL DE JOVES

Es tracta d’un centre on es programen i organitzen activitats dirigides als joves del municipi, per

promoure l’autogestió del seu temps lliure.

El Casal de Joves compta amb un conjunt de programes, dels quals en destaquen els de gestió,

dinamització sociocultural, suport a processos de grup, informació i difusió dels programes i activitats,

integració a la comunitat i hàbits.

Els objectius més importants d’aquests programes són, entre altres:

- Coordinar el Casal i la resta de serveis del Centre d’informació juvenil i de l’Ajuntament (esports,

serveis socials, cultura i policia).

- Dotar d’eines d’autogestió del temps lliure al Casal.

- Donar una oferta cultural per a joves.

- Participar a les festes del municipi.

- Oferir activitats de dinamització juvenil,

- Oferir una ludoteca al casal, iniciar contactes amb diferents grups o associacions,

- Realitzar tríptics periòdicament.



- Difondre activitats i programes via internet, actualitzar pannells informatius.

- Realitzar la captació de joves de població diana.

Els serveis que s’ofereixen en el Casal de joves són: dinamització de la participació juvenil,

activitats de temps lliure, tallers, sortides, camps de treball, intercanvis juvenils a Europa, carnets

juvenils, guies educatives, servei d’ordinadors i accés a Internet, zona WIFI, cessió d’espais, sala

d’exposicions.

Usuaris Casal de Joves 2006 (7069 usuaris)

Torns Ordinadors58%

4123 usuaris

Adult4%

290 usuaris

+ 16 anys 3%216 usuaris

Oci15%

1047 usuaris

Relació7%

497 usuaris

Demandes Messenger

13%896 usuaris

Torns Ordinadors

Adult

+ 16

Oci

Relació

Messenger

CENTRE UNIVERSITARI

El Centre Universitari ofereix la informació i els serveis de l’oferta educativa i cultural de les

universitats, i es creen recursos per als universitaris del municipi. Es troba a l’Ajuntament, a l’Àrea de

Joventut i també al Casal de Joves.

Els serveis que s’ofereixen, entre d’altres, són la coordinació entre la UIB, la UNED, la UOC i

altres universitats de l’Estat Espanyol, la Universitat Oberta per a Majors (UOM), sessions informatives

de cicles formatius i ensenyança no reglada i la UIB, cursos del SAC (Servei d’Activitats Culturals), cicles

de conferències per a joves universitaris, beques de formació pràctica per a universitaris i estudiants de

cicles formatius, cursos amb crèdits de lliure configuració i les Jornades d’Estudis Locals; i ordinadors per

realitzar l’automatrícula.

Els universitaris del municipi, tot i saber que existeix aquest centre, no solen utilitzar mai les

instal·lacions municipals.



Els cicles de conferències i les Jornades d’Estudis Locals si compten amb una major participació,

ja que es convaliden crèdits per assistir-hi.

La majoria dels universitaris d’Andratx acudeixen al centre per demanar qualque tipus de beca,

les més demandades són les ajudes econòmiques o les pràctiques a l’Ajuntament.

PUNTS FORTS

- Àmplia oferta de serveis d’informació juvenil (Xarxa Infojove, Casal de Joves, el Centre

Universitari, el Punt Local Eurodesk).

- Importància del Casal de Joves a un municipi amb escassetat d’oferta d’oci juvenil.

- Gran acceptació i participació dels cicles de conferències i les Jornades d’Estudis Locals per

part sobre tot d’estudiants universitaris.

PUNTS FEBLES

- La manca d’oportunitats de feina de la població jove, a causa de la marcada temporada

turística que tenim al municipi i que també implica una oferta laboral molt limitada cap a la

construcció i el turisme.

- La manca d’interès dels joves a participar en les activitats de temps lliure que es realitzen en

el municipi.

- La forta centralització dels serveis de Joventut i Ocupació a la vila d’Andratx que provoca un

desequilibri front als altres nuclis del municipi.

- La necessitat de nous locals d’assaig al municipi.

CULTURA I PATRIMONI

Els aspectes culturals, el patrimoni i la tradició són aspectes essencials per aconseguir una

cohesió social adequada entre els ciutadans d’Andratx, ja que com es pot observar a l’apartat de

població hi ha un alt percentatge de residents peninsulars (24%) i estrangers (30%). Aquest element

característic del municipi suposa una barreja cultural que tant pot enriquir com posar en perill la cohesió

social dels seus residents i el patrimoni cultural d’Andratx.



LA CULTURA AL MUNICIPI

El Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Andratx té com a finalitat difondre la cultura al

municipi, i enfoca la seva tasca cap a la formació, el suport a la creació, l’exhibició, la divulgació artística

i cultural del municipi.

A continuació es descriuran les diferents festes populars, fires i mercats, activitats culturals,

subvencions i infrastructures; que compta el municipi d’Andratx referents a cultura.

FESTES POPULARS DEL MUNICIPI

Des d’aquest departament es vol fomentar i promoure les festes i fires tradicionals i patronals a

causa del seu marcat caràcter històric local, ja que formen part de la cultura autòctona. Les festes

populars són excel·lents ocasions per conèixer les tradicions de cada poble. A Andratx, les festes es

reparteixen al llarg de tot l’any i cada nucli de població té la seva pròpia manera de commemorar-les.

Són dies plens d’activitats festives que inclouen jornades esportives, actes culturals, concerts, verbenes,

balls populars i un gran castell de focs artificials el darrer dia de les festes, cap a la mitja nit.

Festes populars del municipi

Nucli de població Dia Festivitat

Sant Pere Andratx 29 de juny Festes patronals que comencen amb un ofici religiós. Patró: Sant Pere.

Moros i Cristians Sant Elm Primer cap de setmana

d’agost

Festes en honor a Santa Catalina Tomás, on es reviu a la platja la batalla dels moros i cristians.

Mare de Déu del Carme

Port d’Andratx 16 de juliol Festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors i del Port d’Andratx amb processó marinera.

Mare de Déu d’Agost Sa Coma 15 d’agost Festivitat de la Mare de Déu a sa Coma, amb ofici religiós.

Sant Agustí i la Mare de Déu de la Trapa

S’Arracó 28 d’agost Festivitat de Sant Agustí, patró de s’Arracó, amb missa solemne a l’església del Sant Crist.

Mare de Déu de la Trapa

S’Arracó 8 de

setembre

Tanca el calendari de festes patronals, amb una processó popular i el ball de l’oferta.

Altres festes destacades al municipi:

Els Reis d’Orient, Sant Antoni, Corpus, Setmana Santa i Carnaval



FIRES I MERCATS AL MUNICIPI

Fires i mercats al municipi Periodicitat Activitat

El Mercat setmanal

d’Andratx:

Es fa tots els dimecres de

cada mes excepte els

festius, als carrers

d’Andratx.

A les més de dues-centes parades, es pot

trobar una àmplia selecció d’aliments i

productes

Fira agrícola, ramadera,

artesana i industrial:

El primer cap de setmana

d’abril.

El lloc de la celebració són els voltants les

cases de Son Mas. A partir de l’any 2008 rep

el nom de Fira d’Andratx (Productes ecològics

i de races autòctones), aquesta va ser l’edició

número XXIV.

Jornades

gastronòmiques:

Es celebren dins el decurs

de la Fira d’Andratx, el

primer cap de setmana

d’abril.

Es tracta d’una mostra gastronòmica que

consisteix en un sopar el dissabte i un dinar el

diumenge. Hi participen diversos restaurants,

pastisseries i forns del terme municipal. La

del 2008 fou la XII Jornada Gastronòmica.

ACTIVITATS CULTURALS

La Mostra de Teatre: Un acte tradicional amb una llarga trajectòria, que després d’un període

d’inactivitat, s’ha tornat a recuperar per fomentar la cultura i especialment el teatre entre els veïns del

municipi.

A la XVI Mostra de Teatre varen participar sis grups, tres del nostre municipi: Voramar, AGARA i

Fila 6 fila 7; i els altres tres convidats pels grups anteriors: Coverbos, Des As3 Teatre i Sa Nostra Terra de

Son Espanyolet. Les actuacions es van realitzar els dissabtes, a les 21 h, al teatre de sa Teulera, des del

21 d’octubre fins al 25 de novembre, ambdós inclosos.

La XVII Mostra de Teatre ha estat la darrera, l’any 2008, es realitzà del 18 de gener al 22 de

febrer, tots els divendres a les 21.30 h. Hi participaren els tres grups de teatre locals: Voramar, AGARA i

Fila 6 fila 7, més els convidats: Coverbos, Coanegra i Improband.

Nits a la Fresca: Des de l’any 2000, durant els mesos de juliol i agost es celebren les Nits a la

Fresca. Es tracta d’un conjunt de concerts de musiques del món (clàssica, jazz, dansa...) a l’aire lliure. Es

realitzen a la clastra de les cases de Son Mas, i en els diferents nuclis de població del municipi: a la plaça

d’Andratx, al Port d’Andratx, a s’Arracó i a Sant Elm.

Premis Andratx: Es tracta d’un certamen que té lloc a les festes de Sant Pere. Començà l’any

2003 només amb la modalitat d’història i novel·la. L’any 2004, el concurs va ser de pintura i ceràmica. A



partir del 2005, acull el concurs de pintura, de ceràmica, fotografia, periodisme; i dos premis literaris,

d’història i de novel·la. Dins de la modalitat de pintura i ceràmica, es lliuren premis a artistes locals, i a

les altres modalitats, els premis són oberts a qualsevol participant.

Cinema a la fresca: Durant les celebracions de les festes patronals dels diferents nuclis del

municipi, s’exhibeixen pel·lícules en català, normalment a l’aire lliure. D’aquesta forma, es vol impulsar

l’interès pel cinema i, a més, en català.

EQUIPAMENTS CULTURALS AL MUNICIPI

Teatre de sa Teulera

Al teatre d’Andratx de sa Teulera, es duen a terme diverses iniciatives.

Programació anual d’actuacions de teatre, dansa i música, al Teatre de sa Teulera d’Andratx, i al

Teatre de s’Arracó.

Andratx és membre del Circuit d’Arts Escèniques de Mallorca, que té com a finalitat optimitzar i

agilitar els recursos disponibles, i procurar una programació estable, diversificada i de qualitat en el

sector de les arts escèniques.

Teatre de s’Arracó

Es tracta de l’edifici d’una antiga escola, per aquest motiu és conegut popularment com l’Escola

Vella. Aquí es duen a terme distintes activitats, per part d’associacions del poble, com assaigs de teatre,

taixí, ioga, ball, ball de bot, gimnàstica, etc. Durant les festes populars es representen obres de teatre, es

celebren festes, com la de cap d’any, els reis d’orient, carnaval, etc. Des del mes d’agost de 2007, també

s’ha instal·lat una infrastructura que permet organitzar exposicions.

Escola de Música

Compta amb sales de música, sala de ball i un auditori o sala de concerts; la qual cosa permet

organitzar moltes activitats culturals. S’utilitzen aquestes dependències per a ball de bot, conferencies,

concerts, etc.

Altres centres on es realitzen activitats culturals

Casal de Joves, Palau Municipal d’Esports, locals per a persones majors o locals socials i als

distints col·legis d’Andratx.

Sales d’exposicions

La programació d’exposicions a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Andratx consta de diverses

iniciatives i programes. Exposició dels Premis Andratx, en la qual es pot gaudir dels guanyadors i

finalistes del concurs, i es realitza anualment per les Festes de Sant Pere. També trobam les

col·laboracions amb altres institucions o projectes per a la difusió i la producció de mostres itinerants

d’alt nivell.



Exposicions realitzades el 2006:

Matthew Tawlor Shaw

Daniel Codorniu

Premis Andratx

Catalina Vidal

Exposicions realitzades el 2007:

Francisco Cañas

Premis Andratx

Brigitta Nottebohm

Jaume Murillo

A part dels centres anteriorment citats, trobam dos centres culturals d’iniciativa privada, que

compten amb unes instal·lacions de qualitat i un gran nombre d’activitats culturals dirigides al públic

andritxol.

El Centre Cultural Andratx10

, situat a sa Coma, és un dels edificis privats més grans d’Europa

dedicat a l’art contemporani. Inaugurat el setembre del 2001, compta amb 1500 m² de sala

d’exposicions, una gran galeria, un restaurant, una llibreria, i una sèrie de tallers per a artistes.

L’objectiu del centre és mostrar art contemporani de qualitat, es realitzen nombroses

exposicions al llarg de l’any, així com també conferències, reunions, festes, etc.

El Centre Cultural Sa Taronja11

, està instal·lat a les afores d’Andratx, a una antiga granja dels

anys 60. Les tres naus amb les que compta es dediquen a exposicions, estudis per a artistes, sales de

teatre i projeccions, sala de ball i altres activitats.

Aquest centre realitza nombroses activitats culturals, com exposicions, reunions, concerts,

conferències, distintes classes dirigides de ball contemporani, ioga, cuina, art, etc.

PROGRAMA GENERAL DE SUBVENCIONS MUNICIPAL

L’Ajuntament concedeix anualment un important conjunt d’ajudes i subvencions públiques, a

particulars empadronats al municipi d’Andratx i a entitats i associacions inscrites en el Registre

municipal d’associacions veïnals, per fomentar i col·laborar econòmicament en aquells serveis o

activitats que completin o supleixin les competències atribuïdes a les entitats locals, en diferents àmbits:

Cultura: Potenciar programes innovadors, activitats de recuperació i/o conservació de la cultura

tradicional i del patrimoni local, i propostes que complementin l’oferta cultural generada des de

l’Administració, i que es puguin gestionar conjuntament.

Educació: Donar suport a les activitats, promogudes pels centres docents i les AMPA, de

caràcter educatiu o formatiu adreçades a l’alumnat del centre docent i/o obertes al públic en general;

les quals comportin la relació i col·laboració entre diferents AMPA del municipi i/o el suport a la

biblioteca de l’escola o a les aules de música.

10 Font: www.ccandratx.com

11 Font: www.sataronja.net



Esports: Fomentar la plena integració en l’activitat física dels grups minoritaris, la participació i

col·laboració entre diverses entitats o clubs esportius per al desenvolupament de l’activitat física i les

activitats encaminades a l’esport per a tothom i a la integració en el medi natural.

Serveis Socials i Salut: Promoure les iniciatives dirigides a: l’atenció a la gent major

discapacitada o en situació de precarietat (econòmica, de solitud, problemes de salut), les

drogodependències, la infància i la família, la salut mental, la violència de gènere, la gent major, i els

projectes que afavoreixin la formació del voluntariat. Donar suport a aquelles propostes que tinguin

com a objectiu la prevenció i/o la promoció d’aspectes socials i de salut.

Promoció i reinserció social: Donar suport a aquells projectes que s’encaminin cap al

tractament normalitzat de les diferències i la inserció social dels col·lectius amb característiques

especials i amb dificultats d’integració i a la sostenibilitat i respecte del medi ambient.

Total de subvencions per any i activitats

2003 2005 2006 2007

Cultura 13 17 13 18

Esports 21 46 44 40

Serveis Socials 0 4 3 3

Com es pot comprovar a la taula anterior, el total de subvencions referents a cultura han

augmentat des del darrer any 2007; mentre que les subvencions per a esports davallen en comparació

als anys 2005 i 2006. Als serveis socials, el nombre de subvencions atorgades es manté des de l’any

2005, però amb una dinàmica decreixent de només un punt, en aquest darrer any 2007.

PUNTS FORTS

- Varietat de festes i fires amb caràcter històric, a tots els nuclis del municipi, excepte es Camp

de Mar.

- Important oferta cultural al municipi, especialment de teatre i música.

- Importància de determinades instal·lacions culturals com els Teatres, l’Escola de Música, i les

instal·lacions privades del Centre Cultural Andratx i el Centre Cultural Sa Taronja.

- Varietat del programa d’ajudes i subvencions per a entitats i associacions del terme

municipal.

- La gran acollida de la fira agrícola, ramadera, artesana i industrial i les Jornades

Gastronòmiques del municipi.



PUNTS FEBLES

- Baixa participació ciutadana quant a les activitats culturals que promou l’Ajuntament

d’Andratx.

- La manca d’un recinte ferial al municipi.

- La necessitat d’una sala d’exposicions al nucli d’Andratx i d’un centre cultural al Port

d’Andratx.

EL PATRIMONI A ANDRATX

L’any 2007, amb motiu de l’aprovació de les Normes Subsidiàries del municipi, es va aprovar el

Catàleg de Béns Patrimonials del municipi. Fins aquell moment, únicament existia la catalogació

d’elements patrimonial a sòl rústic, per part del Consell de Mallorca. Per la qual cosa es va considerar

molt necessari la revisió i ampliació d’aquest catàleg inicial, a causa de les fortes mancances que

contenia. Actualment, personal extern a l’Ajuntament realitza l’estudi i els treballs d’actualització del

Catàleg d’Elements Patrimonials, amb la finalitat d’incorporar-lo a la normativa municipal.

CATÀLEG PATRIMONI A SÒL URBÀ

La riquesa cultural i patrimonial del municipi d’Andratx és indiscutible, malgrat que no és molt

ric en restes arqueològiques catalogades. No obstant això, cal destacar la riquesa de construccions

arquitectòniques en sòl urbà, especialment a les localitats de la vila d’Andratx, Port d’Andratx i s’Arracó.

Construccions fonamentalment de tipus religiós i militar, així com el gran nombre d’habitatges

catalogats, característiques de l’època moderna i contemporània, i d’altres elements arquitectònics de

caire etnològic, com els molins, les sínies d’aigua, els pous, etc.

La protecció d’elements s’aplica a cadascun dels elements aïllats, espais urbans, edificis o

agrupacions d’aquests identificats com a tals al Catàleg. S’estructura en tres graus de protecció

jerarquitzats, que es denominen integral, estructural i ambiental.

PROTECCIÓ INTEGRAL

Els béns als quals s’aplica la Protecció Integral són edificis, construccions i elements

d’excepcional valor arquitectònic i de significació cultural o ciutadana, i els equiparables pels seus valors

als monuments declarats o incoats, d’acord amb la legislació sobre patrimoni històric espanyol. Es

permetran únicament actuacions encaminades a la conservació i posada en valor de l’edifici, l’element,

espai o l’agrupació catalogada.

PROTECCIÓ ESTRUCTURAL

Els béns als quals s’aplica aquesta protecció són aquells edificis, elements i agrupacions que pel

seu valor històric o artístic a la seva qualitat arquitectònica, constructiva o tipologia se singularitzaran



dintre del nucli o municipi. Les obres que se duguin a terme en els edificis o elements sotmesos a aquest

grau de protecció, seran les que tendeixin a la seva conservació i millorin les seves condicions d’habilitat

o ús, i que mantinguin la seva configuració estructural, el seu voltant exterior i els seus elements

significatius.

PROTECCIÓ AMBIENTAL

Els béns als quals s’apliquen són edificis que, aïllats o en conjunt, conformen trams o àrees de

qualitat, en bon o regular estat de conservació, encara que individualment no presentin notables valors

arquitectònics. Edificis que reuneixin constants tipològics interessants, i que estiguin situats a àrees de

qualitat mitjana o escassa, fins i tot que presentin un estat de conservació dolent, o a espais urbans de

qualitat destacada. Les obres que s’efectuïn en els edificis, elements o conjunts afectats per aquesta

protecció, tindran per objecte adequar-los als usos i costums actuals, sense pèrdua dels valors

ambientals i tipologies que posseeixen.

L’actual catàleg municipal en zona urbana està constituït per un total de 84 elements

arquitectònics catalogats i recollits a les Normes Subsidiàries. A part d’aquests elements arquitectònics,

cal destacar l’estudi d’incorporació de 70 elements arquitectònics complementaris, que no estaven

inclosos en el moment de l’aprovació de les Normes Subsidiàries i que constitueixen el Registre Nou.

En total la llista ascendeix a 154 elements patrimonials, dels quals 70 elements estan per

catalogar, a més el llistat pot ser ampliat d’acord amb l’estudi d’ampliació que s’està realitzant.

Catàleg Municipal

Patrimoni Urbà Registre Antic Registre Nou Total

Vila d’Andratx 35 44 79

Port d’Andratx 25 16 41

S’Arracó 21 10 31

Sant Elm 2 2

Es Camp de Mar 1 1

Total 154



CATÀLEG PATRIMONI EN SÒL RÚSTIC

Quant als béns patrimonials catalogats en sòl rústic, cal diferenciar entre el Catàleg municipal i

el Catàleg d’identificació d’elements d’interès arqueològic del Consell de Mallorca. La norma de

protecció municipal no reconeix aquest darrer catàleg.

El catàleg municipal comprèn 66 elements patrimonials entre els quals cal destacar un talaiot,

12 possessions, 17 sínies i 5 molins d’aigua, 14 molins de vent i 6 torres de defensa (3 costaneres i 3

d’interior). La majoria d’aquestes construccions tenen una protecció integral llevat de les possessions,

que la protecció és estructural.

Finalment, el Catàleg del Consell de Mallorca identifica 44 elements tots ells elements

arqueològics. Si bé s’ha comentat al principi que Andratx no es caracteritza per ser un municipi amb

grans jaciments arqueològics, en tant que hi ha una escassesa de catalogació dels existents; la veritat és

que els 44 elements catalogats pel Consell s’han de tenir molt en compte, entre els quals destaquen

zones arqueològiques amb representacions de nombrosos qanats i safareigs, sèquies de traçat fòssil

medievals, molins, etc.

Cal destacar a Andratx l’existència dels jaciments arqueològics de les coves de Son Fortuny i des

Castellàs, el cementiri del moro de Son Bosc o el camí de la Palomera d’origen possiblement romà i que

anava des de Sant Elm fins a Palma, avui dia només queden restes en el Coll d’Andritxol i Son Fortuny i a

la sortida de Son Fortuny cap al Coll de s’Aleman. Altres zones arqueològiques importants però

pràcticament desaparegudes a dia d’avui estaven a sa Dragonera i la zona del Prat de ses Veles o els

nombrosos derelictes d’època antiga i medieval sense catalogar però existents en els fons marins del

municipi.

ELEMENTS PATRIMONIAL DESTACATS

Entre els elements patrimonials més destacats a Andratx, hem de comentar els següents:

L’arquitectura religiosa és especialment remarcable com hem dit, ja que es poden

comptabilitzar fins a quatre esglésies parroquials: l’església de Santa Maria (Andratx), la de la Mare de

Déu del Carme (Port d’Andratx), la del Sant Crist (s’Arracó) i finalment la dedicada a Santa Catalina

Tomàs (Sant Elm). Cal esmentar, que as Camp de Mar existeix una petita capella dedicada a Sant

Joaquim i a Santa Aina. Menció especial tenen els retaules barrocs de l’església de Santa Maria

d’Andratx. Completen aquest patrimoni religiós el petit oratori de Son Orlandis i alguns convents, els

quals, actualment, han perdut la seva primitiva funció per convertir-se en espais per altres usos.

Quant a arquitectura civil, destaquen alguns casals i cases modernistes, les magnífiques

possessions, les torres de defensa i algunes construccions de caire etnològic que es poden trobar per les

muntanyes.

Pel que fa a les cases modernistes, s’han de mencionar les dels nuclis urbans de la vila

d’Andratx i s’Arracó.

De les possessions, sobresurt Son Mas, actual Ajuntament, encara que també són dignes de

mencionar Son Fortuny, Son Esteve, Son Orlandis, a Andratx; Son Castell, Son Guillem, Son Joan i Son

Nadal, a s’Arracó. Un altre edifici a destacar, és la Llotja del Port d’Andratx, símbol de la vigència de

l’activitat pesquera.



De l’arquitectura defensiva destaquen les torres del castell de Sant Elm i la de Cala en Basset, a

Sant Elm; la de Llebeig, a sa Dragonera; la torre de Sant Carles, a sa Mola, i la del núm. 9 del carrer

Rodríguez Acosta, ambdues al Port d’Andratx; la torre del Cap Andritxol, as Camp de Mar; i finalment, la

de s’Evangèlica, a la carretera d’Estellencs.

PUNTS FORTS

- Rellevància patrimonial al municipi de construccions arquitectòniques de tipus religiós i militar,

així com el gran nombre d’habitatges catalogats característics de l’època moderna i

contemporània. (localitzats a la vila d’Andratx, Port d’Andratx i s’Arracó).

- Actualització i ampliació del catàleg d’elements patrimonials del municipi.

PUNTS FEBLES

- Insuficient protecció d’elements patrimonials i manca d’informació damunt elements

patrimonials a sòl rústic.

- Manca de coneixement del patrimoni del municipi per part dels veïns.

- Manca d’una oferta de promoció patrimonial als residents i turistes del municipi.

ESPORTS

Les activitats esportives tenen al municipi una gran importància i acollida entre els andritxols, la

qual cosa es reflecteix en el complet sistema d’instal·lacions municipals esportives distribuïdes pels

diferents nuclis de població, i per l’existència d’una programació d’activitats esportives variada.

Una promoció esportiva adequada, no només entre els ciutadans sinó també a la promoció

turística, suposa una gran oportunitat per acostar-nos a l’objectiu de promoció turística, promoció

econòmica i millora dels índexs de cohesió social.

A continuació assenyalam la distribució de les instal·lacions esportives municipals, els diferents

programes que es promocionen des del Departament d’Esports de l’Ajuntament, i l’evolució de la

participació dels ciutadans del municipi a les activitats esportives, a través de participació individual o en

associacions i clubs esportius.

Cal mencionar que malgrat l’oferta d’instal·lacions esportives és suficient, aquesta no està ben

repartida entre les diferents localitats, ja que hi ha una manca d’instal·lacions considerable al Port

d’Andratx, i una manca relativa a Sant Elm i as Camp de Mar; a causa de la naturalesa turística

d’aquestes localitats.



INSTAL·LACIONS ESPORTIVES AL MUNICIPI

Instal·lacions Esportives a Andratx per localitats

Palau

d’Esports

Polisportius

Municipals

Pista

Polisportiva

Camps de

futbol

Pistes de

tennis

Piscines

municipals

Vila

d’Andratx 1 1 1 1 3

2 cobertes i 2

descobertes

Port

d’Andratx ― 1 ― ― ―

2 Piscines

descobertes

S’Arracó ― 1 ― 1 ― 2 Piscines

descobertes

Sant Elm ― ― 1 ― ― ―

Sa Coma ― ― 1 ― ― ―

Es Camp de

Mar ― ― ― ― ― ―

TOTAL 1 3 3 2 3 8

Tal i com demostra la taula anterior, podem observar com a la vila d’Andratx hi ha una

cobertura mínima necessària de totes les instal·lacions esportives. Només en aquest nucli, es disposa de

pistes de tenis d’ús públic.

Crida l’atenció per altra banda, l’absència d’instal·lacions esportives al nucli costaner des Camp

de Mar.

A la resta de nuclis del terme municipal es pot observar com l’oferta d’instal·lacions esportives

està limitada a polisportius municipals i camps de futbol, majoritàriament.

PALAU MUNICIPAL D’ESPORTS

Aquesta instal·lació municipal consta de dues piscines climatitzades (una gran i una petita),

classes dirigides, cursos de natació i escoles municipals amb gimnàs i diferents equipaments per als

usuaris com: 12 vestidors, 2 infermeries, 2 magatzems, 2 sales de control, despatx metge, cafeteria, sala

de musculació, sala d’activitats dirigides, rocòdrom, pista esportiva i una sala social destinada a

reunions.



Polisportius

Andratx compta amb tres polisportius dispersos pels diferents nuclis de població del terme municipal,

aquests són:

- Polisportiu Municipal Príncep d’Astúries, a la vila d’Andratx, amb les piscines municipals a l’aire

lliure, pistes de tenis i futbol sala.

- Polisportiu Municipal de s’Arracó: Aquest espai esportiu està equipat amb una piscina municipal a

l’aire lliure, camp de futbol, pista multifuncional, pista de petanca, parc skate i bar.

- Polisportiu Municipal del Port d’Andratx: Aquest espai esportiu està equipat amb una altra piscina

municipal a l’aire lliure, pista multifuncional, sala social, petanca i servei de bar.

Pistes Polisportives

A més dels polisportius, al municipi trobam també tres pistes polisportives on es practiquen diversos

esports:

- Pista poliesportiva de sa Coma- Son Curt a Andratx, amb una pista a l’aire lliure de futbol sala,

bàsquet i petanca, a més d’un espai de jocs.

- Pista poliesportiva de Sant Elm, amb pista a l’aire lliure de futbol, sala social, bàsquet, a més d’un

espai de jocs.

- Pista poliesportiva coberta, del Col·legi es Vinyet a Andratx, amb camp de bàsquet.

Camps de Futbol

Cal mencionar que el municipi disposa de dos camps municipals de futbol, amb gespa artificial i equipats

cadascun d’ells amb un bar.

- Camp Municipal de futbol de sa Plana, a Andratx

- Camp Municipal de futbol, sa Vinya, a s’Arracó

ESCOLES I ACTIVITATS ESPORTIVES MUNICIPALS

Andratx proporciona a la seva població una amplia oferta esportiva, moltes de vegades de franc

i que està formada per diferents escoles esportives municipals segons l’esport que es vol practicar.

D’aquesta forma es pretén que els al·lots després passin als clubs esportius.



A la taula anterior es pot veure com el curs 2004-2005 hi havia menys escoles esportives

municipals que els cursos successius, 2005-06 i 2006-07. Destaca el nombre d’alumnes totals per cada

any esportiu, ja que hi havia més alumnes el 2004-05 que per exemple el 2006-07, amb més oferta

esportiva disponible.

Les activitats dirigides que s’ofereixen al Palau poden variar segons el nombre de participants

que s’inscriguin, ja que el mínim requerit és de quatre persones. Els esports que es poden practicar són:

2004-2005 2005-2006 2006-2007

Tennis Tennis Tennis

Futbol Futbol Futbol

Bàsquet Futbol Sala Futbol Sala

Escacs Bàsquet Bàsquet

Atletisme Escacs Escacs

Gimnàstica Rítmica Karate Karate

Natació sincronitzada Gimnàstica Rítmica Gimnàstica Rítmica

Natació Natació sincronitzada Natació sincronitzada

― Natació Natació

― Aquatlon Aquatlon

TOTAL NINS/NINES 156 159 153



Per una altra banda, també trobam activitats esportives que es desenvolupen a la piscina

municipal i que estan dirigides tant per a nins, com per a joves i adults. Són activitats amb diferents

temàtiques que es proposen per a la població interessada al llarg de tot l’any.

Activitats esportives aquàtiques

Natació per a nadons aquaddriver natació terapèutica

natació per a nins aquafitness combi

natació per a adults aquapilates matronació

natació masters aquaforum aquation

natació per a gent major

En el darrer curs 2006-2007, han augmentat significativament, tant els usuaris de la piscina,

com la gent major que s’inscriu al Palau Municipal d’Esports, per practicar la natació al municipi.

Activitats esportives al Palau

Bàsquet meditació Ball modern

Escacs gimnàstica suau musculació

Pilates tonificació aerolatino

Ioga espining Aerobox

gimnàstica combinada xi-kung iniciació a la meditació



Evolució del numero d’usuaris a la piscina municipal i gent major usuària

2004-05 2005-06 2006-07

Setembre 220 231 243

Octubre 318 323 332

Novembre 340 347 348

Desembre 336 342 343

Gener 314 325 333

Febrer 351 363 368

Març 391 295 297

Abril 335 342 351

Maig 344 347 353

Juny 321 323 331

Total 3270 3238 3299

Gent major 422 437 448

Per altra banda, des del Departament d’Esports de l’Ajuntament d’Andratx s’organitzen

excursions amb una periodicitat mensual.

Aquestes excursions són de diferent dificultat (baixa, mitjana i alta) i es dirigeixen a persones

majors de 14 anys, si els usuaris són menors d’aquesta edat, han d’anar acompanyats per una persona

adulta.



Excursions programades per a l’any 2008

Volta al Puig des

Campàs

26/01/08

Penyal d’Honor

Bunyola

09/02/08

Torre des Camp

de Mar

15/03/08

Pujada a

L’Ofre

19/04/08

Puig de

Galatzó

10/05/08

Cabrera

07/06/08

De les 7 excursions realitzades l’any 2006, per part de l’Ajuntament d’Andratx, cal destacar les

que varen tenir la participació més nombrosa: l’excursió a sa Dragonera i la del Camí Vell de Lluc, amb

81 i 68 excursionistes, respectivament.

El 2007, el nombre d’excursionistes va ser sensiblement més reduït que el 2006, encara que

s’hi va organitzar una excursió més. Una vegada més, l’excursió realitzada a sa Dragonera va ser la més

multitudinària, amb 97 excursionistes.

Quant a les excursions programades per al 2008, per ara, l’Ajuntament d’Andratx ha programat

una excursió mensual per a la població interessada, com s’ha pogut veure a la taula anterior.

EXCURSIONS 2006 EXCURSIONS 2007

Excursió Excursionistes Excursió Excursionistes

Castell d’Alaró 21/01/06 63 La Trapa 27/01/07 64

Comuna de Bunyola 18/02/06 64 Volta del General 24/02/07 55

Camí Vell de Lluc 18/03/06 68 Castell del Moro 24/03/07 40

Camí des Correu 29/04/06 54 Ermita Maristela 21/04/07 41

Sa Dragonera 04/06/06 81 Sa Dragonera 19/05/07 97

Andratx-Lluc a peu 18/11/06 41 Cala en Basset 06/10/07 19

Avenc de Son Pou 17/12/06 39 Volta de Binifaldó 27/10/07 27

Andratx - Lluc a peu 38

TOTAL 410 TOTAL 381

Mitjana excursionistes 59 Mitjana excursionistes 48



CLUBS I ENTITATS ESPORTIVES OFICIALS

Al terme municipal d’Andratx trobam diversos clubs i entitats esportives, les quals es poden

reunir a les 6 diferents sales/despatxos que hi ha reservades al Palau Municipal d’esports. Els clubs i

entitats esportives són el següents:

- Andratx FS

- Club Atletisme Andratx

- Club Ciclista Andratx

- Club Esportiu Andratx

- Club Esportiu Andratx

- Club Esportiu sa Coma

- Club Esportiu s’Arracó

- Club Natació Andratx

- Club Gimnàstica Rítmica Es Vinyet

- Racing Club Andratx Futbol Sala

- Associació de Carreters i Cavallistes d’Andratx

- Club Unión Andritxola de Petanca

- Atlètic Andratx CF

- Club Baloncesto Andratx

- Societat de Caçadors de sa Coma Calenta

- Club Tenis Andratx

- Societat de Caçadors La Paz

- Club Ajedrez Andratx

PUNTS FORTS

- Importància i acollida de les activitats esportives al municipi, especialment de les activitats

aquàtiques.

- L’augment significatiu en els darrers anys de les inscripcions de gent major per practicar natació al

municipi.

- Oferta significativa d’excursions periòdiques organitzades per l’Ajuntament.

- Instal·lacions esportives municipals de qualitat, com per exemple el Palau Municipal d’Esports.

- Importància de les escoles i clubs esportius per promocionar l’esport i crear afició esportiva

PUNTS FEBLES

- Malgrat que l’oferta d’instal·lacions esportives és suficient, aquesta no està ben repartida entre les

diferents localitats, ja que hi ha una manca d’instal·lacions considerable al Port d’Andratx i una

manca relativa a Sant Elm i es Camp de Mar, sobretot a causa de la naturalesa turística d’aquestes

localitats.

- Absència total d’instal·lacions esportives al nucli costaner des Camp de Mar.

- L’oferta d’instal·lacions esportives fora de la vila d’Andratx es limita a polisportius i camps de

futbol municipals.



SEGURETAT CIUTADANA

Una vegada més ha estat complicat la realització del Diagnòstic referent al grau de seguretat

existent en el municipi, a causa de la falta d’un històric d’indicadors informatiu o la falta de memòries

d’activitat, que permetin comparar els nivells de seguretat ciutadana i seguretat vial. No obstant això,

actualment, es treballa en la implantació d’un sistema de qualitat en el Servei de Policia Local, la qual

cosa permetrà en el futur, tant avaluar els nivells de seguretat, com l’abast dels objectius de qualitat del

servei plantejats.

A l’espera de l’històric informatiu podem avaluar i intuir la inexistència de problemes de

seguretat existents al municipi, encara que la major part dels problemes de seguretat que es presenten

estan relacionats amb la seguretat vial, més que amb els nivells de seguretat ciutadana causats per un

altre tipus de delictes.

Les dependències de la Policia Local d’Andratx es troben al costat de l’Ajuntament, i compten

amb una dotació policial de 47 policies, i 4 policies turístics per als mesos de temporada alta. Quant als

mitjans tècnics de mobilitat, la Policia Local compta amb 5 cotxes patrulla i 6 motocicletes.

Quant al nombre de delictes registrats en els darrers dos anys (2006 i 2007), cal destacar que

s’han comptabilitzat 13 delictes, l’any 2006; i 37, l’any 2007; encara que aquesta diferència no cal tenir-

la tot just en consideració. Destaquen l’elevat nombre de delictes per tinença de drogues, que l’any

2007, varen arribar fins a 19 delictes comptabilitzats, la qual cosa va representar el 51% del nombre de

delictes per aquest mateix any.

Cal destacar a l’apartat de seguretat ciutadana, l’augment de denúncies ciutadanes per

contaminació acústica, durant el 2007, respecte a l’any anterior; per la qual cosa s’ha passat de 11 a 38 i,

per tant, s’ha de fer un seguiment. Cal destacar també, l’existència de 12 denúncies per violència de

gènere en el decurs del 2006, i d’11, l’any 2007; aspecte que, a causa de l’espectacular augment

d’aquest tipus de delictes en els darrers anys a nivell nacional, és imprescindible fer un seguiment.

Quant als delictes contra la seguretat vial, cal destacar la realització de 17 controls de

documentació l’any 2007, 15 controls d’etílics i un mensual de transport.

Del resultat dels controls realitzats, s’han aixecat 15 diligències per delictes contra la seguretat

vial, l’any 2007; sis més que en l’any anterior.

Finalment, des del Servei de Policia Local es realitza una jornada anual de portes obertes

destinada als col·legis del municipi, i que té lloc al parc infantil proper a les dependències de la Policia

Local.



PUNTS FORTS

- Nivells de seguretat ciutadana adequats.

- Existència d’una dotació de Policia Local turística per als mesos de temporada alta.

PUNTS FEBLES

- Manca de metodologia de seguiment de delictes i faltes registrades en el municipi.

- Elevat percentatge de delictes per possessió de drogues en comparació amb la resta de delictes.

- Encara que no són moltes les diligències per delictes contra la seguretat vial, s’ha de destacar que

els problemes de seguretat detectats estan més relacionats amb la seguretat vial.



ENTORN AMBIENTAL

ORDENACIÓ DEL TERRITORI I ENTORN AMBIENTAL

Amb l’aprovació de les Normes Subsidiàries urbanístiques, el maig de 2007, s’ha tancat

provisionalment, fins a l’adaptació de la nova normativa al Pla Territorial de Mallorca, un període

irregular caracteritzat per la vigència anterior d’un Pla d’Ordenació Urbana de l’any 1977. Aquest Pla de

1977 va provocar nombroses situacions controvertides, especialment en els anys anteriors a l’aprovació

de les Normes Subsidiàries.

Per a la realització del diagnòstic urbanístic i territorial del municipi, i atès que les Normes

Subsidiàries encara s’han d’adaptar al Pla Territorial, s’ha escollit l’opció de realitzar el diagnòstic de sòl

urbà i sòl rústic per separat, amb l’objectiu de manejar xifres precises encara que no compatibles, ja que

les fonts són diferents depenent del tipus de sòl, i tenint en compte que els treballs d’adaptació al Pla

Territorial ara comencen.

Pel que fa a sòl urbà, la informació utilitzada és la de les Normes Subsidiàries de l’any 2007. A

continuació s’analitzarà la situació actual respecte a la superfície de sòl urbà i urbanitzable existent en el

municipi, les normes cautelars supramunicipals vigents que afecten el municipi, l’evolució del

creixement de l’habitatge en sòl urbà i rústic, així com l’evolució d’expedients disciplinaris realitzats en

els darrers anys.

Cal indicar que algunes fonts utilitzades, com per exemple en el cas de l’evolució d’habitatges a

Andratx, han estat fonts amb base de dades en procés d’inspecció o revisió; i per tant, és previsible que

amb l’acabament dels estudis d’actualització, les xifres variïn considerablement. És el cas de la base de

dades del cadastre municipal i de gestió tributària de l’Ajuntament.

SÒL URBÀ

DISTRIBUCIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE

D’acord amb les Normes Subsidiàries vigents, el total de sòl urbà i urbanitzable existent en el

municipi és de 631,88 ha que representa únicament el 7,65% de la superfície del municipi. La qual cosa

significa que la resta de sòl existent en el terme municipal correspon a sòl rústic, i per tant, protegit amb

diversos nivells com es veurà més endavant.

Distribució del Sòl a Andratx (NNSS)

7,65%

92,35%

Sòl Urbà i Urbanitzable Sòl Rústic



Per localitats, el major percentatge de sòl urbà o urbanitzable, correspon al Port d’Andratx, on

es concentra el 52,67% d’aquest sòl; seguit des Camp de Mar, amb el 22,15%; la vila d’Andratx, amb el

15,78%; Sant Elm, amb el 6,08%; i s’Arracó, amb el 3,33% de la superfície sòl urbà o urbanitzable

municipal.

El sòl urbanitzable es concentra únicament en les localitats del Port d’Andratx i es Camp de

Mar, i cal aclarir que gran part d’aquest sòl està edificat. No obstant això, a causa del fet que el

desenvolupament de serveis públics és incomplet, es considera sòl urbanitzable enlloc d’urbà, malgrat

que compta amb un elevat percentatge edificat.

Distribució del Sòl Urbà i Urbanitzable per Localit ats (NNSS)

15,78%

52,67%

22,15%

3,33%

6,08%

Andratx Vila Pto. Andratx Camp de Mar S'Arracó Sant Elm

NORMES CAUTELARS

Quant a les normes cautelars aprovades pel Govern de les Illes Balears, com les del Consell de

Mallorca, és important esmentar-les ja que afecten a la classificació i usos del sòl existent a les Normes

Subsidiàries municipals.

En primer lloc, cal aclarir la naturalesa cautelar de les normes, i per tant, el canvi d’ús o

classificació de les superfícies afectades esta pendent de l’aprovació de la Llei de desenvolupament

territorial sostenible, pel que fa al Decret llei 1/2007, del Govern de les Illes Balears; i de l’aprovació de

les modificacions del Pla Territorial Insular de Mallorca, pel que fa a la Norma Territorial Cautelar del

Consell.

Respecte a les causes que han motivat aquestes normes són diverses, algunes de les quals fruit

de l’aplicació relaxada de l’anterior normativa urbanística, la qual cosa permetia edificacions puntuals en

sòl rústic d’alt nivell de protecció, sobre la base de la consolidació de sòl urbanitzable en terrenys

contigus, com és el cas de Montport. En qualsevol cas, la finalitat d’ambdues normes cautelars és la

«d’evitar el desenvolupament urbanístic d’espais situats en un entorn rural amb un elevat valor

paisatgístic així com de flora i fauna, i actualment lliures d’edificació».

El Decret llei 1/2007, de mesures cautelars fins a l’aprovació de normes de protecció d’àrees

d’especial valor ambiental per a les Illes Balears, és un decret del Govern de les Illes Balears d’adopció

de mesures cautelars, les quals suspenen indefinidament la possibilitat d’executar plans parcials o

projectes d’urbanització, així com la concessió o execució de llicències d’edificació i ús del sòl en la zona

del Cap des Llamp i Montport; ambdues zones amb Plans Parcials de desenvolupament urbanístic

aprovats.



Mesures cautelars del Govern de les Illes Balears: Cap des Llamp

Mesures cautelars del Govern de les Illes Balears: Montport

Finalment, la norma territorial cautelar del Consell de Mallorca, per la qual s’adopten mesures

provisionals per assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular de Mallorca

(PTM), de gener del 2008; suposa l’adopció de determinades mesures cautelars fins a la modificació

definitiva que venia donada amb les modificacions del PTM. En aquest cas, el període màxim de vigència

de les normes cautelars és de 2 anys. Quant a les determinacions descrites, destaquen la prohibició de:

- Tramitar ni aprovar cap instrument d’ordenació urbanística, ni cap instrument de gestió o execució

urbanística o atorgar cap llicència o autorització administrativa d’edificació, ús o aprofitament del

sòl que afecti al sector P/1CM de les Normes Subsidiàries (Biniorella).

- Fer efectiva cap actuació o obra de nova edificació, emparada en cap títol administratiu vigent, ni

atorgar llicència o autorització administrativa d’obra, instal·lació, activitat, edificació, ús o

aprofitament del sòl o subsòl; ni autoritzar-ne cap tipus d’ús provisional que afecti a l’Espai Lliure

Públic d’accés a la Platja des Camp de Mar.

Mesures cautelar del Consell de Mallorca: Biniorella



Mesures cautelar del Consell de Mallorca: es Camp de Mar

Ambdues normes suspenen, per tant, qualsevol procés d’urbanització o edificació a les zones

afectades i amenaçades de desenvolupament, ja que tenen els corresponents plans parcials aprovats i,

fins i tot, en el cas de la platja des Camp de Mar, llicència atorgada.

EDIFICACIÓ I DISCIPLINA URBANÍSTICA

Quant a l’edificació en sòl urbà, en general, és alta i la mitjana es situa per sobre del 80% del sòl

urbà o urbanitzable.

El gràfic que es presenta a continuació mostra l’evolució de la distribució d’habitatges a

Andratx, d’acord amb la base de dades del departamnet de Gestió Tributària de l’Ajuntament d’Andratx;

la qual, ha crescut en els darrers quatre anys un 10,81%, xifra molt per damunt de l’increment de

població dels mateixos anys, el qual no arriba al 6%. A més a més, tal i com s’ha indicat anteriorment, la

informació cal analitzar-la amb cura, ja que la base de dades està antiquada i és previsible que amb

l’actualització que es realitza, l’increment sigui molt major, especialment en sòl rústic.



Evolució del número de vivendes a Andratx 2004-07

7800

8000

8200

8400

8600

8800

9000

9200

9400

2004 2005 2006 2007

Núm Vivendes

El numero d’habitatges en el municipi se situava l’any 2007, en 9.194, dels quals, 932, és a dir,

el 10,14% del total d’habitatges, estaven en sòl rústic; mentre que la resta en sòl urbà o urbanitzable.

Per nuclis, el Port d’Andratx acumula el 41,27% dels habitatges del municipi, seguit de la vila

d’Andratx, amb el 35,1%; es Camp de Mar, amb el 8,78%; i s’Arracó i Sant Elm, que es reparteixen el

14,86%.

Un altre aspecte important en la gestió urbanística, és la disciplina urbanística, a través de la

qual s’assegura el compliment de la norma urbanística vigent. En el cas d’Andratx, hi ha hagut un

descens considerable en el numero d’expedients disciplinaris tramitats en els darrers anys, especialment

a partir de l’any 2002, tal i com es pot apreciar en el gràfic. La dada només és a títol informatiu, ja que la

majoria dels expedients tramitats solen ser per deficiències reparables. No obstant això, crida l’atenció

l’increment considerable en el numero d’edificacions en els darrers anys, i el descens constant del

nombre d’expedients disciplinaris oberts.

Evol.lució del número d'expedients disciplinaris An dratx

20

35

50

65

80

95

110

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

núm. expedientes disciplinaris



SÒL RÚSTIC

La legislació en matèria d’Espais Naturals a les Illes Balears és exigent i avançada, ja que

estableix el marc normatiu de protecció d’Espais Naturals de les illes i regula els usos permesos,

prohibits o autoritzats en sòl rústic a les Illes Balears. Aquest marc normatiu, de protecció de sòl rústic i

d’Espais Naturals Protegits, està regulat bàsicament per la següent normativa:

• Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació d’espais naturals i de la flora i fauna silvestre.

• Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i règim urbanístic de les àrees d’especial

protecció de les Illes Balears.

• Llei 6/1999, de 3 d’abril, de directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears.

• Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.

• Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna

i flora silvestres.

El terme municipal d’Andratx es caracteritza per un ampli percentatge de sòl rústic que, d’acord

amb la Llei d’Espais Naturals i en funció del valor ambiental de la superfície afectada, es distribueix de la

següent manera:

Aquesta primera classificació del sòl determina uns usos permesos, prohibits o autoritzats; en

funció de la classificació atorgada.

D’acord amb aquest primer nivell de protecció, el 92,74% del territori correspon a sòl rústic, on

el 72,09% d’aquest sòl rústic està classificada amb un Alt Nivell de Protecció, i es classifica com AANP o

ANEI.

Sòl Rústic Protegit ha % Territori

Àrees d’Alt Nivell Paisatgístic (AANP) 1038,46 12,75

Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) 4832,16 59,34%

Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP) 1191,81 14,64%

ARIP Boscos (ARIP-B) 378,15 4,64%

Sòl Rústic General (SRG) 111,4 1,37%

Total de sòl rústic orotegit 7551,98 92,74%



• Damunt les categories d’AANP queden classificades 1038,46 ha, que suposen el 12,75% de la

superfície del municipi, i on els usos permesos són únicament els de conservació, investigació i

millora dels recursos naturals existents.

• Quant a la superfície classificada com ANEI, es permeten determinades activitats tradicionals, o

activitats que generin recursos necessaris per a la conservació del lloc, i només la possibilitat

d’edificació d’habitatges unifamiliars i explotacions agràries, amb determinades condicions. La

superfície total classificada amb aquesta categoria a Andratx és de 4832,16 ha, que suposen el

59,34% de la superfície del municipi.

• La superfície classificada com ARIP relaxa un poc més el nivell de protecció, permet activitats la

funció de les quals sigui la preservació i promoció de la conservació i millora dels recursos

paisatgístics, i l’edificació sota condicions menys exigents que a una ANEI. La superfície d’ARIP

en el municipi és de 1569,96 ha (incloses les ARIP de boscos) la qual cosa suposa el 19,28% de

la superfície d’Andratx.

• Finalment, la superfície de menor grau de protecció, el SRG, representa tan sols el 1,37% del

municipi i està constituït per 111,4 ha.

En definitiva, el municipi d’Andratx es caracteritza per posseir una gran superfície de sòl rústic

d’Alt Nivell de Protecció, que es complementa amb diferents figures de protecció d’Espais Naturals, les

quals s’analitzaran més endavant.

A continuació, es pot veure en el mapa les diferents classificacions de sòl protegides amb la Llei

d’Espais Naturals, i un gràfic de nivells de protecció en sòl rústic, en el qual s’aprecia la importància de la

superfície d’AANP i ANEI, en el conjunt del sòl rústic d’Andratx.



Nivels de Protecció en Sól Rústic a Andratx

15,78%

5,01%

1,48%

13,75%

63,99%

AANP ANEI ARIP ARIP Boscos SRG

ÀREES DE PREVENCIÓ DE RISCOS I DE PROTECCIÓ TERRITORIAL

Cal esmentar dintre d’aquest marc normatiu bàsic de protecció d’Espais Naturals i Sòl Rústic,

determinades figures de protecció importants, no tant pel valor ambiental que es vol protegir, sinó per

les especials característiques de les Àrees de Protecció, que es troben en un entorn de risc d’inundació,

incendi, erosió o despreniment, cas de les Àrees de Protecció de Riscos (APR); o de les Àrees de

Protecció Territorial (APT) que estableixen franges i corredors biològics, amb la ribera del mar, o

determinades infrastructures públiques, com les carreteres. A ambdós casos, no es permet el

desenvolupament urbanístic a les zones afectades, i sí determinats usos relacionats amb l’agricultura o

l’interès general.

A continuació s’exposa la taula i els mapes de superfícies protegides per aquestes categories,

encara que no és possible establir percentatges totals de sòl afectats, a causa de la superposició de

superfícies entre elles.

Àrea de protecció ha % territori

APT costa 931,02 11,43%

APT carreteres 142,02 1,74%

APR inundacions 405,17 4,98%

APR incendis 5668,48 69,61%

APR erosió 5346,34 65,65%

APR esllavissament 4467,02 54,85%



APR Inundacions. Font: Elaboració GRAM

APR Incendis. Font: El·laboració GRAM



APR Erosió. Font: Elaboració GRAM

APR Esllavissament. Font: Elaboració GRAM



ESPAIS NATURALS PROTEGITS

Paral·lelament a aquest tipus de protecció del sòl, i vist com queda el mapa de protecció del sòl

rústic, que estableix la Llei 1/19991, d’espais naturals en el municipi d’Andratx, cal destacar la

importància de la resta de normativa de protecció d’espais naturals que té per al terme municipal

d’Andratx i, especialment, la declaració de l’illa de sa Dragonera com Parc Natural, l’any 1995.

Andratx, com s’ha vist al començament del Diagnòstic, per la seva localització a la part més

occidental de l’illa de Mallorca, i per formar part dels darrers estreps de la Serra de Tramuntana;

posseeix un gran valor ambiental i paisatgístic, que la normativa de protecció d’Espais Naturals

Autonòmica i de la Unió Europea, han reconegut i han inclòs en els seus espais de protecció.

PORN

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO),

concreta el contingut mínim dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), recollits a la Llei

4/1989, de 27 de març, de conservació d’espais naturals i de la flora i fauna silvestre; i acull les zones

d’especial conservació i especial protecció de les aus de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

La finalitat fonamental de la LECO és, una vegada definits els espais que mereixen el grau de

protecció establerts per la Llei, com defineix l’article 2 d’aquesta norma: «la protecció dels espais de

rellevància ambiental i la promoció del seu desenvolupament sostenible, fent compatible la conservació

dels recursos naturals amb el seu aprofitament ordenat, tenint en compte els drets de la ciutadania i el

seu progrés econòmic».

La LECO incideix repetidament en la necessitat de la col·laboració i l’estímul de la màxima

participació dels propietaris afectats i altres titulars de drets, per a la consecució de les finalitats i

objectius de la llei. A més a més, cerca garantir el gaudi públic ordenat dels espais de rellevància

ambiental, definits sempre respectant els drets dels propietaris i altres titulars de drets afectats.

Per tant, i en la mesura que els objectius són compatibilitzar la protecció de determinats

paratges naturals amb els interessos legítims dels seus propietaris, i ja que en la majoria dels casos

existeixen limitacions d’usos i d’activitats, per coincidir amb altres figures de protecció; la Llei per a la

conservació d’espais de rellevància ambiental ha de ser vista com un bon instrument que garanteixi el

desenvolupament sostenible dels espais naturals protegits, a l’empara de la llei.

Pel que fa al terme municipal d’Andratx, la superfície afectada pel PORN és de 1332,67 ha, que

representen el 16,14% de la superfície del municipi. Aquesta afecció coincideix amb gran part de la Serra

de Tramuntana andritxola, com es pot apreciar al mapa que es reprodueix a continuació:



El PORN estableix diferents tipus d’usos permesos. segons el nivell de protecció que requereixi

l’espai natural. A Andratx, el mapa d’usos en els Espais Naturals Protegits queda establert de la següent

manera:

ZONIFICACIÓ ha %

Zona d’exclusió (vermell) 100,95 7,57%

Zona d’ús compatible (verd clar) 1002,02 75,19%

Zona d’ús general (groc) 11,69 0,88%

Zona d’ús limitat (verd fosc) 218,01 16,36%

Total 1332,67 100,00%

Del total de superfície afectada pel PORN en el municipi, el 83,64% coincideix íntegrament amb

les zones de protecció LIC i ZEPA, de la Xarxa Natura 2000 (llevat de l’illa de sa Dragonera), i tan sols la

part d’ús limitat no coincideix amb aquesta Xarxa, encara que coincideix amb altres tipus de protecció,

com AANP, ANEI i APT costanera.



XARXA NATURA 2000

La Xarxa Natura 2000 s’estén al llarg de tota la zona nord del municipi, i coincideix plenament

amb la superfície protegida del PORN, més les illes de sa Dragonera, es Pantaleu i sa Mitjana.

L’objectiu de la Xarxa Natura 2000 és el de contribuir a garantir la biodiversitat en el marc

europeu, mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre, existents en el

territori de les Illes Balears.

La normativa europea diferencia entre Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), amb la

finalitat d’assegurar la supervivència i reproducció de les espècies d’aus catalogade; i els Llocs d’Interès

Comunitari (LIC) de protecció de la flora i fauna silvestre integrades a la Xarxa, per l’important valor

biològic de l’ecosistema protegit.

Al municipi d’Andratx, la zona protegida per la Xarxa Natura 2000 està formada per 1339,61 ha,

que representen el 16,45% de la superfície del municipi. Repartides de la següent manera:

Xarxa Natura 2000 ha % territori

LIC

Cala ses Ortigues-Cala Estellencs

Es Galatzó-s’Esclop

Serral d’en Salat

633,78 7,78

LIC i ZEPA

Es Rajolí

La Trapa

Sa Dragonera

705,82 8,67

Total 1339,61 16,45



PARC NATURAL DE SA DRAGONERA12

L’any 1987, el Consell Insular de Mallorca va comprar l’illa de sa Dragonera, en part, com a

conseqüència d’una mobilització popular en contra d’un projecte de desenvolupament urbanístic, que

amenaçava la conservació del singular paisatge i valor natural de l’illa. Aquest moviment popular

ecologista va constituir un dels primers moviments de defensa del territori del país. Com a conseqüència

de la mobilització, l’Audiència Nacional va decretar la impossibilitat de desenvolupar el projecte

urbanístic planejat.

Més envant, l’any 1995, el Govern Balear va declarar el Parc Natural de sa Dragonera, es

Pantaleu i sa Mitjana; mitjançant el Decret 7/1995, de 26 de gener.

El Parc Natural de sa Dragonera està format pels illots des Pantaleu i sa Mitjana, i l’illa de sa

Dragonera. A més a més, té una important Àrea d’Influència Marina, que conté gran part dels recursos

que utilitza la fauna litoral del Parc. En conjunt, 908 ha, de les quals, 274 formen la superfície del Parc

Natural, i representen el 3,36% de la superfície del terme municipal d’Andratx.

El canal des Freu, de 780 metres d’amplada màxima i de poca fondària, separa l’illa de sa

Dragonera de Mallorca; té fons arenosos i en part coberts per Posidònia oceànica, un vertader bosc

submergit, refugi de moltes espècies marines de la nostra costa.

Geològicament, és una prolongació de la Serra de Tramuntana, i reprodueix a petita escala els

trets estructurals bàsics d’aquesta Serra, inclinada cap al sud-est i penya-segada al nord-oest.

12 Consell Insular de Mallorca (www.conselldemallorca.net/dragonera/fauna)



La composició de les seves roques és calcaria, i dóna lloc a un paisatge càrstic típic, amb

nombroses esquerdes i algunes cavitats de cert interès. De fet, un dels principals atractius que ha tingut

històricament per a l’home, és l’existència d’un avenc amb aigua potable al seu fons, a uns 25 metres de

profunditat.

FLORA

En general, la descripció d’espècies i vegetació representativa de sa Dragonera ha quedat

descrita en l’apartat de flora i fauna corresponent al diagnòstic del municipi. Per tant, ens limitarem a

destacar les espècies i la vegetació més característiques de la zona.

La vegetació de sa Dragonera està formada per comunitats mediterrànies termòfiles,

principalment garrigues. La superfície està coberta per garriga d’ullastre (Olea europaea) i olivera

(Cneorum tricoccon), la qual, a Mallorca està en regressió perquè no hi ha sargantanes que s’alimentin

d’ella, ja que amb l’excrement tanquen el cicle reproductiu.

També és important la garriga de romaní (Rosmarinus officinalis) i de xiprell (Erica multiflora), la

seva associació rep el nom de Rosmarino-Ericon. Es troba a menys altitud i es localitza sobre sòls

calcaris.

També són habituals els líquens, que, sense necessitat de terra, sobreviuen gràcies a la llum

solar i a l’aigua de pluja que aporta substàncies minerals dissoltes.

Altres espècies importants pel seu endemisme són:

• Socarrell (Launaea cervicornis)

• Rapa blava (Arum pictum)

• Estepa joana (Hypericum balearicum)

• Junça de penyal (Carex roruenta)

• Berguer (Bellium bellidiodes)

FAUNA

Els mamífers no són molt nombrosos a sa Dragonera, destaquen quatre espècies de rata-

pinyada, que estan en regressió, com la rata-pinyada orelluda (Plecotus austriacus) i l’invertebrat

cavernícola (Thyphlocirolana moraguessi). Els altres mamífers, com la traginera (Rattus rattus), el ratolí i

els conills (Oryctolagus cuniculus); els va introduir l’home.

Quant als invertebrats, hi ha molts caragols terrestres endèmics. Hi viuen dos tipus de rèptils,

l’endèmica sargantana (Podarcis lifordi giglioli), que es troben exclusivament als illots de les Illes Balears.

Les sargantanes són l’animal més representatiu de l’illa, juntament amb el dragó; i la seva alimentació es

basa en insectes, llavors i tot tipus de restes orgànics.

Pel que fa als ocells, ja hem vist que a l’illa de sa Dragonera destaquen un gran nombre

d’espècies en migració, ja que es situen espècies post-reproductores. Per aquesta raó, està protegida

per la Xarxa Natura 2000 com zona ZEPA.



Una vegada més són molt importants a les Illes Balears les colònies de la gavina d’Audouin

(Larus audouinii), els corbs marins (Phalacrocorax aristotelis), les llambritjes bec-llarg (Sterna

sandvincensis), el virot petit (Puffinus mauretanicus), el virot gros (Calonectris diomedea) i les nonetes

(Hydrobates pelagicus). També es troben comunitats de petits ocells, com el falcó comú (Falco

peregrinus), el falcó marí (Falco eleonorae) i l’àguila peixatera (Pandion haliaëtus).

LA TRAPA13

La finca de la Trapa és important destacar-la no només per la importància de l’espai natural i

paisatgístic que acull, sinó per ser l’exemple d’un dels mecanismes més eficaços de protecció d’espais

naturals existents, com és la iniciativa de compra d’espais naturals amenaçats, en el cas de la Trapa, de

particular a particular.

La finca de la Trapa va ser adquirida l’any 1980, pel Grup Ornitològic Balear (GOB) gràcies a

l’associació d’amics de la Trapa i a la subscripció popular de diferents institucions i organitzacions

internacionals, gràcies als quals l’operació es tancà el 1993.

Actualment, aquesta zona forma part de l’àrea de la Serra de Tramuntana, amb la Llei de

protecció dels espais naturals com a ANEI, com ja hem vist. També gaudeix de diverses figures de

protecció, ja que està inclosa dins la Xarxa Europea de Reserves Naturals privades (EUREL), i com a zona

d’especial protecció per a les aus (ZEPAS).

Situada a l’extrem sud occidental de la Serra de Tramuntana, és una finca de 75 ha d’extensió,

representa el 0,92% de la superfície del municipi, i gràcies a aquesta iniciativa particular de compra, la

conservació de l’espai natural de la finca queda garantida.

PUNTS FORTS

- 72,09% de Sòl Rústic Alt Nivell de Protecció (AANP o ANEI)

- 92,35% correspon al sòl rústic

- 7,65% de la superfície del municipi correspon a sòl urbà i urbanitzable

- Importància i varietat d’Espais Naturals rellevants per al municipi:

Parc Natural de sa Dragonera: 3,36% de la superfície del municipi.

La Trapa: 0,92% de la superfície del municipi.

PORN: 16,14% de la superfície del municipi.

Xarxa Natura 2000: 16,45% de la superfície del municipi.

13 LL. SÁEZ i J. A. ROSSELLÓ: Llibre Vermell de la Flora Vascular de les Illes Balears. Servei de Biodiversitat. Conselleria

de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears. Palma. 2001. (http://www.gobmallorca.com/trapa/index.htm)



PUNTS FEBLES

- Gran part del sòl urbà del municipi és d’ús turístic o de segona residència.

52,67% de sòl urbà o urbanitzable es concentra al Port d’Andratx, i majoritàriament és de

segona residència.

22,15% de sòl urbà o urbanitzable es concentra as Camp de Mar: turístic.

15,78% de sòl urbà o urbanitzable es concentra a la vila d’Andratx: residencial.

- El sòl urbanitzable es concentra únicament en les localitats del Port d’Andratx i es Camp de Mar.

- Normes cautelars del Govern de les Illers Balears i del Consell de Mallorca provoquen incertesa

fins l’aprovació definitiva de la Llei de Desenvolupament Territorial Sostenible o la modificació del

PTM.

- Creixement del nombre d’habitatges d’un 10,81% en els darrers quatre anys (per damunt de

l’increment de població, que no arriba al 6%).

- Descens del 76,64% del numero d’expedients de disciplina urbanística tramitats als darrers quatre

anys.

ELS CAMINS RURALS D’ANDRATX

La xarxa de camins existents al municipi d’Andratx en tots els seus nuclis de població, des de

sempre, ha tingut una significació i una problemàtica especial a causa de la seva titularitat i gestió. Un

dels objectius que es tracten a l’estudi fet per l’Ajuntament l’any 2007, anava encaminat a resoldre les

pròpies característiques d’aquesta xarxa de camins rurals, ja que molts d’ells s’han tancat o destruït, a

causa dels nous usos del sòl i als canvis en la propietat.

La importància de la xarxa de camins rurals existents al municipi no és tant sols de tipus

ambiental, sinó que té un important component social i turístic a causa de la tradició a la micologia

existent al terme, i per l’atractiu paisatgístic de la xarxa; la qual cosa fa que sigui molt transitada pels

ciutadans, i pels turistes que visiten Andratx.

Per aquestes raons, tant el propi Ajuntament com el Consell de Mallorca, han elaborat un

catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb fitxes de cadascun dels camins del municipi. S’ha

tengut especial esment en la recollida i recopilació dels documents relacionats amb els camins, per tal

d’aclarir diferents i importants aspectes per aquest Catàleg, com són la titularitat o els aspectes

constructius i tipològics. Una vegada aclarits aquests aspectes bàsics, serà més senzill planificar una

bona regulació dels usos permesos als camins de titularitat pública, i es prodrà planificar un programa

d’adequació, neteja i senyalització adequada.

Tota la informació que es pugui aconseguir dels camins rurals, ha de ser sistematitzada i

contrastada perquè sigui útil per a l’elaboració de l’estudi, mitjançant la recerca d’arxius i documents,

així com la recopilació dels possibles testimonis orals que puguin aportar informació complementària

d’interès. Per tal d’aconseguir aquesta informació complementària dels veïns del municipi, es va fer una

exposició pública oberta a la població, mitjançant la qual s’oferia la possibilitat d’aportar documents

complementaris d’al·legació.



En la taula següent, es pot observar el número de camins existents al municipi, tal i com

apareixen a l’Inventari de Béns Patrimonials de l’Ajuntament, classificats pel tipus de dret que té

l’Ajuntament.

Camins d’Andratx inventariats

Camins Públics dins l’Inventari de Béns d’Andratx 43 27,39%

Camins que es consideren públics perquè estan dins l’Inventari de Béns d’Andratx 44 28,03%

Camins amb servitud de pas a favor de l’Ajuntament d’Andratx 3 1,91%

Camins que no es troben o que es troben de manera incompleta a l’Inventari de Béns d’Andratx 17 10,83%

Altres (privats) 50 31,85%

Total 157 100,00%

Interès constructiu 13 26,00%

Interès excursionista 67 42,68%



A continuació es presenten els camins i els mapes de camins del terme municipal d’Andratx,

dividits segons la seva consideració i característiques:



Mapa de camins rurals a Andratx

Mapa de camins públics a Andratx



Mapa de camins amb interès excursionista

Mapa de camins amb interès constructiu



EL LITORAL I LES PLATGES

Com ja hem vist a l’apartat de Sistemes Naturals, el litoral andritxol és divers, per la qual cosa existeix una gran diferència entre la part nord del municipi, formada per escarpats penya-segats que donen part a cales de difícil accessibilitat, i algunes només accessibles amb barca (es Rajolí, es Fondal de ses Basses o Cala en Basset); i la part sud del municipi, amb un major nombre d’accidents geogràfics com caps, badies, cales i platges, de gran valor ambiental i turístic.

Aquesta característica del litoral d’Andratx, fa que en l’actualitat la costa andritxola s’hagi convertit en un lloc privilegiat per al turisme, tant per al turisme tradicional d’establiment turístic, especialment localitzat a la localitat des Camp de Mar, amb un 67% de les places turístiques del municipi; com per al turisme residencial més desenvolupat al Port d’Andratx, on es concentren la majoria d’habitatges del municipi, amb un 41,27%, i on només hi ha empadronada el 26,78% de la població d’Andratx.

Aquesta atracció del litoral andritxol ha tingut conseqüències ambientals desfavorables, com l’elevada pressió urbanística sobre la primera línia de costa a determinades zones del municipi, i l’impacte paisatgístic, especialment, al Port d’Andratx, sa Mola i es Camp de Mar; on es concentren més del 50% dels habitatges del terme municipal.

Quant a les platges i cales d’Andratx, es comptabilitzen 3 platges i 11 cales sense comptar la resta de litoral. Per una banda, les platges des Camp de Mar i de Sant Elm són d’us tradicional turístic i és allà on es concentren el major nombre de turistes en temporada alta; són totalment accessibles i compten amb servei de socorrista. Per altra banda, les platges del Port d’Andratx i Cala Fonoll són d’us més residencial.

Les altres platges i cales restants no són explotades, tot i que moltes compten amb un gran

nombre de visitants i banyistes als mesos d’estiu.

Les altres platges i cales restants no són explotades, tot i que moltes compten amb un gran

nombre de visitants i banyistes als mesos d’estiu.

Aquestes són les platges i cales que es poden trobar al terme d’Andratx:

Platges del municipi Cales del municipi

Platja de Sant Elm o es Geperut

Platja des Camp de Mar

Platja de ses Bassetes

Cala en Basset

S’Algar

Es Carregador

Cala es Conills

Cala d’Egos

Cala Marmassèn

Cala Llamp

Cala Blanca

Cala en Cranc

Platja de Ses Dones

Cala en Fonoll



SISTEMA DE QUALITAT DE LES PLATGES

A l’actualitat es treballa cap a un sistema integral de qualitat de les principals platges de bany

del municipi, tant les d’ús turístic com residencial. L’objectiu del sistema no és realitzar només els

corresponents controls de sanitat obligats, sinó comptar també amb un sistema d’indicadors mesurable

sistemàticament que identifiqui possibles irregularitats sanitàries, ambientals, de seguretat i

d’accessibilitat a les principals platges del municipi.

Amb aquest sistema es pretén aconseguir i mantenir les banderes blaves des Camp de Mar i

Sant Elm, que es varen obtenir el 2006, però que el 2007 es va denegar a la platja des Camp de Mar, pels

abocaments d’aigües residuals.

En darrer terme, cal destacar també l’especial pressió humana a la qual estan sotmeses

determinades platges i cales del municipi en temporada alta, com a conseqüència de l’ancoratge de les

embarcacions de temps lliure.

A falta d’un estudi detallat del litoral marí andritxol, que determini l’estat de conservació actual

de la posidònia marina i el potencial dany ambiental de l’ancoratge marí sobre aquest entorn, es poden

identificar les següents cales i platges com potencialment vulnerables:

• Cala d’Egos

• Cala es Conills

• Cala Llamp

• Cala en Fonoll

• Cala en Cranc

• Cala en Basset

• Cala Blanca

• Cala s’Algar

• Platja de Sant Elm

• Platja de Ses Bassetes

• Platja des Camp de Mar

Una vegada fet aquest estudi de pressió sobre l’estat de la posidònia, es recomanable iniciar

plans de regulació de l’ancoratge a les cales o platges més vulnerables, en la línia dels projectes pilot que

han assolit un gran èxit, com el Projecte Posidònia Lifp, del Govern de les Illes Balears.

PUNTS FORTS

- Diversitat del litoral andritxol

- Gran valor ambiental i turístic del litoral d’Andratx

PUNTS FEBLES

- Elevada pressió urbanística sobre la primera línia de costa

- Impacte paisatgístic al litoral on es concentra més del 50% dels habitatges del municipi

- Pressió humana sobre determinades platges i cales del municipi, com a conseqüència de l’ancoratge de les embarcacions de temps lliure



MEDI AMBIENT URBÀ

TRANSPORT I MOBILITAT

PARC MÒBIL14

La deficiència a l’illa d’un sistema de transport públic de qualitat, freqüent i puntual, que

connecti els diferents pobles de Mallorca amb la capital, la llunyania del municipi d’Andratx amb la

ciutat de Palma, i el fet que el municipi estigui disseminat en diverses localitats; són raons que

justifiquen l’elevat parc mòbil que existeit a Andratx, el qual es situa gairebé en una mitjana d’un vehicle

per habitant (0,931 vehicles/ habitant).

Des del 2002, l’increment del parc mòbil a Andratx ha estat del 29,09%, com es pot apreciar en

el gràfic d’evolució del nombre de vehicles al municipi. Aquest creixement és superior a l’augment de

població que s’ha produït en aquests mateixos anys, el qual va ser del 10%.

Evolució del nombre de vehicles a Andratx

7000

7500

8000

8500

9000

9500

10000

2002 2003 2004 2005 2006 2007

vehicles

TRÀFIC CIRCULATORI15

L’increment constant del nombre de vehicles en el municipi es tradueix, inevitablement, en

l’augment del tràfic circulatori en les principals carreteres d’Andratx, on el tràfic acumulat l’any 2006, va

ser de 36.754 viatges diaris, la qual cosa va suposar un increment del 26,6%, durant els set darrers anys.

En els darrers set anys, han tingut un augment circulatori destacat les carreteres d’Andratx a

Estellencs, amb un 47,26%; i la d’Andratx a s’Arracó i Sant Elm, amb un 40,51%. En canvi, des de l’any

2000, l’augment de la circulació a la carretera d’Andratx a Palma ha estat més moderat, amb un 18,29%.

14 Departament de Gestió Tributaria de l’Ajuntament d’Andratx.

15 Consell de Mallorca.



Desaplçaments Diaris per Carretera Andratx-Palma

19000

20000

21000

22000

23000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

I.M.D.

Desplaçaments Diaris per Carretera Andratx-Estellencs

4000

4500

5000

5500

6000

6500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

I.M.D.

Desplçaments Diaris per Carretera Andratx-S'Arracó-Sant Elm

5000

5500

6000

6500

7000

7500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

I.M.D.

Desplçaments Diaris per Carretera Andratx-Es Capdellà

600

620

640

660

680

700

2004 2005 2006

I.M.D.

Font: Consell de Mallorca

TRANSPORT PÚBLIC

L’única oferta de transport públic que existeix en el municipi és d’autobús, servei que proveeix

l’empresa Transabus, la qual compta amb dues línies regulars per a Andratx: la línia 100 (vila d’Andratx,

Port d’Andratx, s’Arracó, Sant Elm) i la línia 102 (Palma, vila d’Andratx, Port d’Andratx); i una línia

extraordinària que ofereix servei els dimecres, dia de mercat, i que uneix les localitats de Andratx,

Peguera i Palmanova.

El nombre d’autobusos destinats al municipi per l’empresa Transabus és de vuit, quatre per a la

línia 102, un microbus per a la línia 100 i tres autobusos disponibles els dimecres, dia del mercat del

poble. Tots els autobusos públics que funcionen en el municipi estan adaptats a persones amb

discapacitat, i compten amb una antiguitat mitjana de 4 anys.

Quant a l’ús del transport públic, aquest s’ha incrementat en els últims cinc anys en un 28,47%.

El total d’usuaris durant el 2007 va ser de 109.738 viatgers, la qual cosa indica que, a poc a poc, es

consolida el servei.



Evolució d'usuàris de Transport Pùblic a Andratx

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2003 2004 2005 2006 2007

PM-Andratx ( L102) Andratx-Port (L100) Port-Palma (L102) Total viatjers

Font: Transabus SA

Com es pot apreciar en el gràfic, la línia 102, Palma-Andratx-Port d’Andratx, s’ha incrementat

gràcies al considerable augment de viatgers en aquest trajecte, amb un 66,1%, des de l’any 2003; ja que

el nombre de viatgers de Palma a Andratx ha romàs constant des de l’any 2003, entorn als 34 mil

viatgers anuals. En canvi, la línia 100, Andratx-Sant Elm, ha vist incrementat el nombre d’usuaris en un

29,87%, respecte l’any 2003.

PUNTS FORTS

- Increment del 28,47% del nombre d’usuaris de transport públic, en els darrers cinc anys (autobús)

PUNTS FEBLES

- Llunyania d’Andratx respecte Palma i dispersió dels nuclis de població

- Deficiència d’un sistema de transport insular de qualitat, freqüent i puntual

- Únicament, dos sistemes de transport públic: autobús i taxi

- Increment del parc mòbil a Andratx del 29,09%, en els darrers cinc anys

- Increment del tràfic circulatori del 26,6%, durant els darrers set anys



RESIDUS SÒLIDS URBANS

RECOLLIDA DE RESIDUS16

Cal diferenciar el mecanisme de recollida de residus a Andratx, segons sigui la Recollida de

Residus Sòlids Urbans (RSU) o la Recollida Selectiva (RS), ja que depenent del tipus de residu, el servei de

recollida es realitza per l’empresa contractada o pel Consell de Mallorca.

La recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU) en el municipi la realitza l’empresa contractada

Melchor Mascaró, la qual planifica el servei amb mitjans materials i humans en funció de la temporada.

A la temporada alta el servei de recollida d’escombraries es realitza diàriament (a l’horabaixa i a

la nit) a totes les localitats del municipi. L’equip humà el compon un conductor i dos operaris. L’equip

material consta d’un recol·lector compactador insonoritzat de diferents dimensions, segons el sector i

àrea de neteja tractada. Cal destacar el servei especial de recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU) a

bars, restaurants i hotels, que es realitza diàriament durant l’estiu.

A la temporada baixa el servei de recollida de residus es realitza diàriament a la vila d’Andratx i

a s’Arracó. Però, el servei de recollida es redueix a 3 o 4 vegades per setmana, depenent del sector de

neteja que es tracti.

Quant a la Recollida Selectiva (RS) de paper, vidre i envasos, es realitza dues vegades per

setmana, i en funció de la demanda hi ha prevista una recollida extraordinària. Aquest servei el realitza

l’empresa FCC, depen del Consell de Mallorca i es du a terme amb un camió i un operari.

UBICACIÓ DE CONTENIDORS

El municipi disposa de 586 contenidors per a la recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU), i 139

per a la Recollida Selectiva (RS); els quals es distribueixen com s’indica en el mapa de localització i en les

taules següents:

CONTENIDORS RSU CONT. MUNICIPALS CONT. PRIVATS TOTAL

VILA D’ANDRATX 170 13 183

PORT D’ANDRATX 66 24 90

CALA MORAGUES-PUIG DE S’ESPART- LA NÒRIA 72 26 98

SA MOLA 25 18 43

SANT ELM 42 6 48

16 Font: Consell de Mallorca.



ES CAMP DE MAR 34 37 71

SA COMA 19 3 22

S’ARRACÓ 31 31

TOTAL 459 127 586

CONTENIDORS RS Paper Vidre envasos TOTAL

VILA D’ANDRATX 18 11 14 43

PORT D’ANDRATX 19 18 16 53

SANT ELM 5 7 3 15

ES CAMP DE MAR 1 5 2 8

SA COMA 4 6 3 13

S’ARRACÓ 3 2 2 7

TOTAL 50 49 40 139

RECOLLIDA DE RSU

El total de Residus Sòlids Urbans (RSU) generats en el municipi d’Andratx l’any 2006 va ser de

9.927.661 Kg, dels quals 752.441 Kg formen part de la Recollida Selectiva (RS) d’aquest mateix any, la

qual cosa va suposar el 7,58% de RS respecte del total dels RSU del municipi.

EVOLUCIÓ DELS RSU D’ANDRATX

Material 2002 2003 2004 2005 2006 Dif. 2002-06

Vidre 276.700 320.200 307.540 339.780 404.640 46,24%

Paper 143.280 183.840 185.480 234.760 280.375 95,68%

Envasos 28.600 29.860 31.280 44.960 65.420 128,74%



Selectiva 450.582 535.903 526.304 621.505 752.441 66,99%

Massa 7.701.240 7.719.020 7.938.090 8.382.960 9.175.220 19,14%

Massa +selectiva 8.151.822 8.254.923 8.464.394 9.004.465 9.927.661 21,78%

% selectiva 5,53% 6,49% 6,22% 6,90% 7,58% 37,12%

Per una banda, es pot apreciar en el gràfic, l’increment de Residus Sòlids Urbans (RSU) en els

darrers quatre anys ha estat del 22%, evolució creixent i lleument per sobre de l’increment mitjà anual

de població d’aquests anys, encara que la dada no és alarmant.

Per altra banda, es pot observar un augment del percentatge de Recollida Selectiva (RS) de fins

a un 67%, en els darrers anys. No obstant això, encara que la dada relativa és important, el percentatge

del 7,58% de RS respecte al total dels RSU és molt baix, per la qual cosa és necessari realitzar esforços

per millorar aquests resultats.

Evolució de RSU d'Andratx 2002-2006

7.000.000

7.500.000

8.000.000

8.500.000

9.000.000

9.500.000

10.000.000

10.500.000

2002 2003 2004 2005 2006

RSU

Evolució de la RS d'Andratx 2002-2006

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

2002 2003 2004 2005 2006

Recollida Select iva

Des del punt de vista econòmic, l’augment del 22% en la producció de Residus Sòlids Urbans

(RSU), l’increment de l’import que els ajuntaments han de pagar per la incineració dels residus de rebuig

i els baixos resultats en la Recollida Selectiva; són circumstàncies que han contribuït a doblar gairebé el

cost d’incineració que paga l’Ajuntament a l’empresa gestora TIRME.

Com es pot apreciar en el gràfic, s’ha passat de pagar 458 mil euros per la incineració dels

residus produïts en l’any 2002, a gairebé 900 mil euros l’any 2006; la qual cosa ha suposat un increment

del 94,84%, en tan sols quatre anys. Per tant, un objectiu per als propers anys és aconseguir augmentar

els percentatges de Recollida Selectiva (RS) perquè permetin menors despeses en incineració per a

l’Ajuntament.



Evolució Facturació TIRME 2002-2006

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

2002 2003 2004 2005 2006

Euros/anuals

RECOLLIDA SELECTIVA

Pel que fa a la Recollida Selectiva (RS) per fraccions (vidre, paper i envasos), totes presenten

pujades constants des del 2002. No obstant això, cal destacar el considerable augment de la RS

d’envasos que ha experimentat un creixement del 129%, en els últims cinc anys; i molt especialment a

partir del 2004.

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2002 2003 2004 2005 2006

Envasos

Com es pot veure en els gràfics per fracció de vidre i paper, i un poc també en envasos, el 2004

va ser un any d’inflexió en la Recollida Selectiva (RS), a partir del qual milloren totes les fraccions.

250.000

275.000

300.000

325.000

350.000

375.000

400.000

425.000

2002 2003 2004 2005 2006

Vidre

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2002 2003 2004 2005 2006

Paper

Cal esmentar el Parc Verd d’Andratx, situat a la carretera d’Andratx al Port, en el qual es

recullen anualment els residus que es mostren en la taula de baix. No obstant això, i en la línia per

impulsar i fomentar la Recollida Selectiva (RS), és necessari establir un pla de qualitat del Parc Verd que

contribueixi a la bona imatge del recinte, on el ciutadà, que s’acosti a dipositar els seus residus, trobi un

espai net, saludable, ordenat i ben senyalitzat.



Bateries Caixa tapada Envasos cont. plàstic Saca

Voluminosos 20 m3 Envasos cont. ferro Saca

Voluminosos II 20 m3 Pintures i vernissos Saca

Poda 20 m3 Dissolvents no halogenats Bidó

Ferralla 20 m3 Filtres Bidó

RAEE amb CFC 20 m3 Oli mineral Bidó

Enderrocs 9 m3 Porexpan 6 Saques

RAEE amb CFC drets a un racó Amiant Saca

Línia marró Gàbies Aerosols Saca

Pneumàtics Munt Pneumàtics Cont. 9 m3

PUNTS FORTS

- Suficients contenidors de Residus Urbans i de Recollida Selectiva

- Augment del percentatge de Recollida Selectiva d’un 67%, en els darrers quatre anys

PUNTS FEBLES

- Increment de la producció de RS del 21,78%, en els darrers quatre anys: 1,44

kg/habitant/turista/dia.

- Temporada alta: doble producció de Residus Urbans, respecte a la temporada baixa (de 563 t a

1.038 t).

- Recollida Selectiva: representa el 7,58% del Residus Urbans.

- Cost d’incineració dels residus ha suposat un increment del 94,84%, en quatre anys.



NETEJA URBANA

El servei de neteja urbana el gestiona l’empresa concessionària Melchor Mascaró, i varia la

planificació del servei en funció de la temporada turística.

Els mecanismes de neteja varien en funció dels sectors preestablerts i són: el servei

d’escombrat manual, el qual s’empra a Andratx i Port d’Andratx; i el servei manual motoritzat, el qual

s’empra a s’Arracó, Sant Elm i es Camp de Mar.

Els mitjans humans i materials que s’utilitzen en el servei motoritzat són un peó amb carretó i

un vehicle complementari,. Les freqüències de neteja es duen a terme sis vegades per setmana, tant a la

temporada alta com a la temporada baixa. Únicament, en el sector des Camp de Mar no hi ha servei

d’escombrat manual motoritzat programat en temporada baixa.

Quant al servei d’escombrat mecànic, aquest consisteix en un peó amb escombradora

d’aspiració i un vehicle. Es realitza a tots els sectors programats, encara que varia la temporalitat: sis

vegades per setmana, a la primera línia del Port d’Andratx; dues vegades per setmana, a Sant Elm i es

Camp de Mar; i una vegada per setmana, a la resta de sectors. No hi ha diferència de freqüències per

temporada.

Altres serveis de neteja que du a terme l’empresa concessionària són el de neteja de mercats,

fires i festes, i el servei de neteja i manteniment de contenidors.

CONTROL DE PLAGUES17

La tasca de control de plagues depèn del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament

d’Andratx, el qual té un contracte amb l’empresa de gestió de plagues JCV per a la realització i

planificació de la campanya de desratificació, desinsectació i desinfecció.

CAMPANYA DE DESRATIFICACIÓ

La campanya de desratificació es du a terme d’una forma continuada, durant tot l’any. Els

productes utilitzats compten amb les màximes garanties de seguretat contra els elements que no són

objectius, i de respecte amb el medi ambient.

L’empresa es posa amb contacte amb l’Ajuntament per planificar actuacions d’informació

pública a través dels mitjans de comunicació, i per realitzar xerrades dirigides a escolars d’educació

secundaria obligatòria, amb el títol de Les plagues urbanes.

Els llocs o sectors de tractament habitual són en tot el terme municipal d’Andratx i molt

especialment:

- Els torrents i zones verdes públiques

- Col·legis públics i instal·lacions esportives

17 Empresa JCV SL



- Les dependències municipals

- Depuradora, estacions d’impulsió i xarxa de sanejament

- Abocador municipal i abocadors incontrolats

- Cementiri

- Mercats

- Solars sense edificar.

- Xarxa elèctrica, semafòrica i telefònica

CAMPANYA DE DESINSECTACIÓ I DESINFECCIÓ

L’organització i desenvolupament de la campanya segueix una metodologia paral·lela a la

descrita per al control de rosegadors amb algunes particularitats.

Els llocs de tractament són els mateixos que els citats anteriorment, a més es fan tractaments

preventius als col·legis públics, instal·lacions esportives i dependències municipals. A la xarxa de

sanejament es fa la desinfecció de la xarxa per al control de paneroles. A les zones inundades o

inundables, zones de maresma i llacunes artificials per al reg que poden desenvolupar moscards; també

es fa tractament preventiu.

El sistema d’organització segueix bàsicament un esquema de control integral de plagues, i

s’intenta aconseguir un punt d’equilibri entre els tractaments realitzats i el respecte amb el medi

ambient.

EVOLUCIÓ DE LES ACTUACIONS CONTRA PLAGUES

Al gràfic següent es pot apreciar l’evolució del nombre d’actuacions contra plagues (paneroles i

rosegadors) en el darrers quatre anys. D’aquest anàlisi, es pot apreciar el considerable nombre

d’actuacions contra rosegadors realitzades a la vila d’Andratx (l’any 2007, va acumular el 74,10% de

totes les actuacions contra rosegadors del terme municipal). Aquestes actuacions s’han vist

incrementades en el darrers anys, molt especialment l’any 2007, tal i com es pot veure al gràfic. En

canvi, les actuacions contra paneroles han estat més repartides per tot el municipi, encara que s’han

centrat un poc més en els nuclis del Port d’Andratx, seguit de la vila d’Andratx i Sant Elm.

Evolució d'Actuacions contra Paneroles a Andratx 20 04-07

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

2004 2005 2006 2007

Andratx Camp de Mar Port d'Andratx Sant Elm S'Arracó



Evolució d'Actuacions contra els Rosegadors a Andra tx 2004-07

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

2004 2005 2006 2007

Andratx Camp de Mar Port d'Andratx Sant Elm S'Arracó

Finalment, cal comentar que malgrat la realització i planificació de les campanyes de prevenció i

actuació, que duen a terme els tècnics de l’Ajuntament i l’empresa JCV; s’ha detectat la necessitat

d’elaborar una base de dades anual amb els avisos dels ciutadans, per tal d’analitzar els punts conflictius

de determinades plagues al terme municipal.

PUNTS FORTS

- Actuacions constants contra plagues quan hi ha necessitat

PUNTS FEBLES

- Manca una base de dades anual dels avisos dels ciutadans, per tal d’analitzar els punts conflictius

de determinades plagues al terme municipal.

GESTIÓ DE L’AIGUA

CONSUM D’AIGUA18

La gestió de l’aigua potable en el municipi d’Andratx es gestiona conjuntament per l’Agència

Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua) que té la competència de crear i gestionar les

infrastructures hidràuliques necessàries de captació, conducció i potabilització de l’aigua necessària per

al consum en el terme municipal; i per l’empresa Gesba SA, que té la competència i la concessió de la

distribució i venda de l’aigua captada per al seu consum final.

18 Font: Agència Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua) i l’Empresa Gesba SA



L’aigua consumida a Andratx prové bàsicament de les desaladores d’Andratx i en ocasions

puntuals, de la de Palma i de l’embassament d’aigua de Llubí. L’any 2006, el percentatge de

dependència d’aigua dessalada de la dessaladora d’Andratx va ser del 90,89% del volum d’aigua captada

en el municipi, la qual cosa significa una gran pressió ambiental, quant a la captació d’aigua en el

municipi. Aquest fet, lluny de solucionar-se, es preveu que s’incrementi amb la construcció de la nova

dessaladora.

En el gràfic següent, es pot observar l’augment de l’explotació d’aigua dessalada que prové de

la planta dessaladora d’Andratx, on en els darrers cinc anys, s’ha arribat a augmentar l’explotació fins a

en un 63,7%, i s’ha passat dels 745 mil m3 anuals del 2002, al 1.220.000 m

3 del 2006.

L’increment de la demanda d’aigua en els darrers anys, com ara es veurà, ha situat la

dessaladora d’Andratx (que funciona des de l’any 2000) al límit de la seva explotació. La qual cosa fa

necessari construir una nova planta dessaladora per al municipi, en tan sols sis anys.

Evolució del volum d'aigua dessalat a Andratx 2000-2006

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

m3

Font: Agència Balear de l’Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua)

Aquest augment d’explotació del volum de l’aigua dessalada en el municipi és conseqüència de

l’augment considerable de la demanda d’aigua a Andratx en els darrers anys. Aquesta demanda s’ha

incrementat fins a un 17,35%, en els últims cinc anys, evolució que pot apreciar-se en el gràfic d’aigua

facturada. El volum d’aigua facturada en l’any 2007 es va situar en 1.037.868 m3 anuals.

Evolució del volúm d'aigua facturada a Andratx 2003 -2007

800.000

850.000

900.000

950.000

1.000.000

1.050.000

2003 2004 2005 2006 2007

m3

Font: Gesba SA



Quant al rendiment de la xarxa, la responsabilitat de la qual és de l’empresa Gesba SA, es va

situar, l’any 2007, en el 76,31%; la qual cosa significa pèrdues a la xarxa del 23,69%. Aquest percentatge

es pot acceptar en els paràmetres de la gestió d’aigua, encara que s’ha de tenir en compte, ja que l’any

2003, les pèrdues d’aigua se situaven en el 12%. Per tant, aquesta xifra s’ha incrementat

considerablement, en poc marge de temps.

No obstant, sorprèn el gràfic de despesa anual per al manteniment de la xarxa realitzat per

Gesba, ja que la despesa mitjana anual per aquest manteniment es situa en els 442.000 €, inversions

que han augmentat des del 2005. Aquesta informació contradiu l’empitjorament del rendiment de la

xarxa en els darrers anys i, per tant, és necessari fer un diagnòstic detallat de la situació per poder

avaluar correctament les causes de tanta pèrdua en xarxa.

Evolució del Gasto Anual en Manteniment de la Xarxa 2003-2007

300.000,00

350.000,00

400.000,00

450.000,00

500.000,00

550.000,00

600.000,00

2003 2004 2005 2006 2007

€

Font: Gesba SA

En conclusió, les pèrdues encara que es troben dintre dels límits objectius en gestió d’aigua,

semblen percentatges poc sostenibles i necessaris de rebaixar, si volem realitzar polítiques ciutadanes

congruents de bona gestió i estalvi d’aigua.

Finalment, el consum municipal d’aigua s’ha incrementat en un 51,42% en els darrers cinc anys,

fins situar-se en els 67.458 m3 anuals, l’any 2007. Una vegada més, sembla un increment considerable i

possible de rebaixar, si es gestionen correctament les plantes depuradores del municipi, i s’aprofita

l’aigua depurada per al reg de zones verdes.

Evolució del volum d'aigua facturat a l'Ajuntament d'Andratx 2003-2007

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

55.000

60.000

65.000 70.000

2003 2004 2005 2006 2007

m3

Font: Gesba SA



SISTEMES DE TARIFES D’AIGUA19

El sistema de tarifes, que es detalla a continuació, és el que va aprovar la Conselleria

d’Economia Comerç i Indústria, l’any 2000.

TARIFA AB. DOMÉSTIC AB. NO DOMÉSTIC ALTRES USOS

CONSUM

ORGANISMES

OFICIALS

DRET D’ENGANXI

<=20mm: 270,45 € <=20mm: 330,55 €

> 20 mm: 456,76 € > 20 mm: 576,97 €

MANTENIMENT

CONTADORS

(mes)

<=20mm: 0,90 € <=20mm: 2,10 €

> 20 mm:3,60 € > 20 mm: 4,50 €

QUOTA DE SERVEI

(mes)

<=20mm: 1,80 € <=20mm: 12,02€

> 20 mm: 6,01 € > 20 mm: 24,04€

QUOTA DE

CONSUM

(trimestre)

0-15 m3: 0,781 € TARIFA ÚNICA

16-30 m3: 1,262 € 0-30 m

3: 1,262 €

0-30 m3: 1,562

€

31-45 m3: 1,953 € 31-45 m

3: 1,953 €

> 30 m3: 2,614

€ 1,502 €/m

3

> 45 m3: 2,614 € > 45 m

3: 2,614 €

Complement

compra d’aigua 0,72 €/m

3 0,72 €/m

3 0,72 €/m

3 0,72 €/m

3

19 Resolució de 24 de febrer del 2000, per la qual s’autoritzen les noves tarifes del servei de

subministrament d’aigua a Andratx.



DEPURACIÓ D’AIGUA

Andratx compta amb tres Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR) situades a la vila

d’Andratx, es Camp de Mar i Sant Elm; i l’Agència Balear de l’Aigua (Abaqua) les gestiona. Es localitzen

en els següents mapes, on s’aprecia la ubicació de l’Estació (punt verd) i l’emissari marí (línia blava).

EDAR de la vila d’Andratx


EDAR des Camp de Mar


EDAR de Sant Elm




El sistema de depuració de les tres estacions és de tractament secundari, amb un tractament

addicional de desinfecció i reducció de nutrients mitjançant cloració a l’EDAR d’Andratx i Sant Elm.

El volum d’aigua depurada l’any 2007, a l’EDAR d’Andratx va ser de 725.000 m3, la qual cosa va

suposar el 69,85% de l’aigua facturada en el municipi.

Per estacions, el 75,59% del volum d’aigua depurada correspon a la depuradora de la vila

d’Andratx, seguit de la des Camp de Mar, que va tractar el 19,45%; i finalment, la de Sant Elm, que va

tractar el 4,97% del total d’aigua depurada del municipi.

L’ús de l’aigua tractada a l’estació de la vila d’Andratx, es destina al reg del camp de golf

d’Andratx, amb una oscil·lació d’ús entre el 40% i 50%, depenent del nivell de pluges anual. Quant a

l’estació des Camp de Mar, un conveni amb la finca de Son Fortuny, fa que es destini el total de l’aigua

depurada al reg agrícola de la finca. No obstant això en època de pluges i especialment en els darrers

anys, a causa de l’increment del rendiment d’aquesta estació, gran part de l’aigua depurada no pot ser

assumida per la finca, la qual coa suposa que la seva destinació final sigui l’emissari marí. Quant a

l’estació de Sant Elm, no hi ha aprofitament d’aigua depurada i el volum d’aigua tractada s’aboca a la

mar a través del corresponent emissari, la qual cosa genera greus problemes en època estival, a les

platges turístiques properes.

De la informació recopilada, sembla necessari millorar els percentatges de depuració d’aigua

amb l’objectiu d’aproximar-nos el més possible a la depuració del total d’aigua consumida. També cal

enriquir els índexs d’usos de l’aigua depurada a través de la millora en el sistema de depuració, potser

terciari, que permeti altres usos distints als actuals com per exemple, el reg de jardins. Finalment,

convindria estudiar les possibilitats de demanda d’aigua a altres superfícies de regadiu, o altres sectors,

com per exemple el turístic. En qualsevol cas, és necessari ampliar la informació referent a

l’aprofitament de l’aigua i realitzar un estudi detallat sobre les possibilitats d’una millor gestió de l’aigua

depurada.



ABOCAMENTS D’AIGÜES RESIDUALS

La problemàtica d’abocaments d’aigües residuals en el municipi té conseqüències no només

mediambientals, en tant que les aigües brutes abocades acaben a la mar; sinó que també té

conseqüències turístiques greus quan els abocaments tenen lloc en les platges. Aquesta situació va

provocar la pèrdua de la bandera blava de la platja des Camp de Mar, l’any 2006.

Malgrat l’inconvenient de la situació, almenys l’origen dels abocaments i les causes estan

localitzats. Es poden distingir, en primer lloc, els abocaments de fosses sèptiques d’habitatges no

connectats a la xarxa de clavegueram; en segon lloc, les pèrdues en la pròpia xarxa de clavegueram; i en

tercer lloc, els abocaments dels emissaris de les estacions de depuració.

La principal problemàtica d’abocaments d’habitatges o edificacions és la de filtracions de fosses

sèptiques saturades no connectades a xarxa i, per tant, la responsabilitat recau en els propietaris. Pel

que fa a aquest afer, s’han de destacar els casos següents: al Port d’Andratx, els complexos residencials

Art Forum i s’Aguilot, ambdós a la zona de la Mola; a Sant Elm, diversos apartaments de la zona de Cala

es Conills, i els apartaments Amores, a la zona de la Punta Blanca; as Camp de Mar, la urbanització Port

de Mar. En canvi, els edificis de Las Cascadas, al Puig de s’Espart, i els des Racó de Murter, del Port

d’Andratx, han començat les obres de connexió a la xarxa de clavegueram.

La problemàtica de la xarxa de clavegueram és fonamentalment de deficiència d’infrastructura

i, per tant, igual que la problemàtica dels emissaris la responsable és l’Administració, en aquest cas

l’Institut Balear de Sanejament (Ibasan), que depèn del Govern de les Illes Balears. Els punts negres

identificats són: el torrent de s’Estret, on hi ha seriosos problemes de claveguerams per resoldre; i la

bomba d’impulsió des Camp de Mar, ja que a causa de la sobrecàrrega del clavegueram, sovint es

produeixen abocaments i filtracions a la platja des Camp de Mar. Actualment, es treballa en el torrent

del Puig Cornador, i es separen les xarxes de les aigües pluvials i de les aigües residuals. Queda pendent

un projecte de reforma de clavegueram de la zona de Cala Moragues, al Port d’Andratx.

PUNTS FORTS

- El volum d’aigua depurada és del 69,85% del total d’aigua consumida.

- Usos de l’aigua depurada: L’EDAR Andratx reutilitza un 50% del volum de l’aigua depurada en el

reg de camp de golf. L’EDAR des Camp de Mar reutilitza el 100% de l’aigua depurada en el reg

agrícola.

PUNTS FEBLES

- Fort increment del volum d’aigua consumida, fins un 17,35% en els darrers cinc anys

- 151 l/habitant/turista/dia

- Total dependència d’aigua dessalada fins un 90,89%



- Dessaladora d’Andratx al límit: en fase de construcció una segona dessaladora.

- Pèrdues en xarxa del 23,69% de l’aigua captada (increment de pèrdues del 13% en els darrers cinc

anys)

- De l’EDAR de Sant Elm no hi ha aprofitament d’aigua depurada.

- Els abocaments d’aigües residuals tenen conseqüències ambientals i turístiques greus, quan els

abocaments es produeixen a les platges. Aquesta situació va provocar la pèrdua de la bandera

blava de la platja des Camp de Mar.

- Abocaments d’habitatges o edificacions per filtracions de fosses sèptiques saturades no

connectades a xarxa.

- Deficiència d’infrastructura a la xarxa de clavegueram i emissaris.

CONSUM ENERGÈTIC

El consum energètic en el municipi d’Andratx des de l’any 2002, s’ha incrementat de manera

considerable en gairebé un 26,61%, fins arribar a un consum de 80.344.189 kWh, l’any 2006. Cal

destacar l’augment que es va produir el 2001, quan l’increment mitjà respecte l’any anterior, va ser d’un

23,14%. Des de llavors, el creixement mitjà s’ha situat al voltant del 6%.

CONSUM ENERGÈTIC MUNICIPAL

Quant al consum energètic municipal, s’ha de diferenciar el consum en funció de les polítiques

d’estalvi energètic que es puguin realitzar, i cal distingir entre l’enllumenat públic, l’enllumenat a

instal·lacions de captació i distribució d’aigua, i l’enllumenat d’instal·lacions municipals.

El consum energètic municipal l’any 2007, va ascendir a 2.933.627 kWh, dels quals el 53,67% va

correspondre a l’enllumenat d’instal·lacions municipals; el 45,98%, a l’enllumenat de la via pública; i el

0,35%, a la captació d’aigua i distribució.

Evolució del Consúm Energètic a Andratx

40.000.000

45.000.000

50.000.000

55.000.000

60.000.000

65.000.000

70.000.000

75.000.000

80.000.000

85.000.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

KWh



Consúm Energètic Municipal 2007

Gestió 'aigua Alumbrat Públic Alumbrat Instalacions Municipals

Entre els contractes més elevats de consum energètic municipal, cal destacar cinc contractes

d’instal·lacions municipals, els quals, van arribar al 37,46% del total del consum energètic municipal de

l’any 2007.

Les actuacions d’estalvi energètic per assolir una major eficiència s’han de dirigir-se als grans

focus consumidors d’energia, com són l’enllumenat de la via pública i els cinc contractes d’instal·lacions

municipals identificats.

Pel que fa a l’enllumenat de la via pública, es poden realitzar diferents actuacions com la

instal·lació de controls reguladors de tensió, quadres de control de consum, llums de sodi d’alta pressió,

etc. Quant a l’enllumenat a instal·lacions municipals, a més d’invertir en energia alternativa o bombetes

de consum reduït i temporitzadors (inexistents en els banys públics de l’Ajuntament); és necessari

realitzar campanyes d’estalvi energètic entre els treballadors públics de l’Ajuntament, i incidir

especialment en l’ús responsable dels aparells de calefacció i d’aire condicionat.

PUNTS FEBLES

- S’ha incrementat el consum al municipi un 26,61%, en els darrers quatre anys.

- Enllumenat públic: 53,67% correspon a instal·lacions municipals i el 46,33 a l’enllumenat a la via

pública.

- Cinc contractes d’instal·lacions municipals suposen el 37,46% del total del consum energètic

municipal.

- Manca d’instal·lacions d’energia alternativa, a instal·lacions municipals.



PROCÉS PARTICIPATIU DE L’AGENDA LOCAL 21

La participació dels ciutadans d’Andratx s’ha orientat entorn a dos aspectes. Per una banda,

l’assistència a les sessions informatives sobre l’Agenda Local 21 i el desenvolupament sostenible, les

quals s’han dut a terme als diferents nuclis del municipi. Per altra banda, la realització de les enquestes

en el context de la campanya de participació ciutadana, amb la qual vàrem començar aquest Diagnòstic.

SESSIONS INFORMATIVES DE L’AGENDA LOCAL 21

Les sessions informatives s’han fet a la vila d’Andratx, al Port d’Andratx, a s’Arracó, a

l’Ajuntament i a l’IES Baltasar Porcel; en el decurs dels mesos de novembre i desembre de 2007.

A Andratx, la participació va ser important, ja que assistiren més de 100 persones a la sessió

informativa d’Agenda Local 21. Al Port d’Andratx, la participació no va ser gaire nombrosa, vingueren

unes 15 persones. A s’Arracó, vingueren aproximadament unes 20 persones. Tampoc a l’Ajuntament va

participar molta gent, unes 22 persones en total.

Les sessions informatives que vàrem realitzar a l’Institut de secundària tingueren una gran

acollida. Es dirigiren a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxiller; i els alumnes varen ser molt

participatius amb les activitats realitzades.

A les sessions explicarem que és una Agenda Local 21 i els objectius del projecte d’Agenda Local

21 per a Andratx. Varen venir veïnats, distintes associacions ciutadanes, polítics i treballadors públics de

l’Ajuntament d’Andratx.

Les persones que assistiren varen poder realitzar preguntes, a més de respondre les enquestes i

unes plantilles per conèixer quin és el seu punt de vista del municipi.

Les plantilles que repartírem a les diverses reunions serveixen per tenir una ràpida visió del que

pensen els veïnats del municipi. S’havien d’escriure tres coses que agraden d’Andratx i tres actuacions

per millorar. Com a conclusions, es pot destacar:

Aspectes positius del municipi Aspectes per millorar

Andratx

Territori i paisatge: agrada la

tranquil·litat i la bellesa paisatgística, els

espais naturals.

Agrada molt el patrimoni històric,

arquitectònic i cultural.

Dels esports destaca el palau d’esports.

Finalment, agrada molt el passeig per a

vianants.

Per millorar destaca la neteja dels carrers, els

aparcaments a la via pública, el creixement

urbanístic, les instal·lacions sanitàries, els

parcs públics i zones verdes, i les voravies.

Port

d’Andratx

La tranquil·litat i la bellesa paisatgística,

el passeig per a vianants d’Andratx al

Port, el passeig marítim del Port.

Agrada també l’Ajuntament, els centres

Els veïnats del Port demanen més locals

socials, més escoletes i instal·lacions

sanitàries.

S’ha de millorar la neteja dels carrers i els



culturals i el patrimoni històric,

arquitectònic i cultural.

aparcaments a la via púbica.

S’Arracó

Allò que més agradable, que destacaren,

va ser la tranquil·litat i la bona relació

entre els veïns del poble.

Els assistents a la presentació de s’Arracó

varen es queixar de la urbanització, dels pocs

habitatges per als joves i també que s’ha de

millorar el reciclatge.

Ajuntament

La tranquil·litat i la bellesa paisatgística,

la qualitat de la costa i les platges, i

l’edifici de l’Ajuntament.

Allò que s’ha de millorar urgentment, segons

els treballadors de l’Ajuntament, és la

recollida selectiva del fems, els aparcaments

a la via pública. Després trobam el

creixement urbanístic, els espais naturals, els

camins rurals i la neteja dels carrers.

IES Baltasar

Porcel

La tranquil·litat i bellesa paisatgística, el

passeig per a vianants, el palau d’esports

i altres instal·lacions esportives.

També agrada molt el casal de joves.

La majoria creu que s’ha de millorar el

transport públic, el creixement urbanístic.

Demanen més centres d’oci al municipi per a

la joventut.

L’estat de les carreteres també s’hauria de

millorar, així com els serveis sanitaris.

Com a conclusions de totes les sessions informatives, es pot dir que allò que més agrada del

municipi als assistents és la tranquil·litat i la bellesa paisatgística, el passeig per a vianants d’Andratx al

Port, el patrimoni històric, arquitectònic i cultural, el Palau d’Esports i l’edifici de l’Ajuntament.

En canvi allò que menys agrada, o que s’ha de millorar, és la neteja del carrers, els aparcaments

a la via pública, les instal·lacions i serveis sanitaris, el reciclatge i la recollida selectiva del fems, el

transport públic i els centres socials.



CAMPANYA DE L’AGENDA LOCAL 21

Finalment, les enquestes de carrer realitzades pels diferents nuclis del municipi, es dugueren a

terme del 16 d’octubre al 13 de desembre, en un total de 345. A partir de la població enquestada,

aquesta es pot separar de la següent manera:

Enquestes Realitzades

Vila d’Andratx 207

Port d’Andratx 59

Es Camp de Mar 22

S’Arracó 36

Sant Elm 21

Enquestes totals 345

ANÀLISI DE LES ENQUESTES

Les enquestes que s’han realitzat als ciutadans d’Andratx tracten temes socials, ambientals i

econòmics, del municipi; per la qual cosa s’obtindrà quina és la seva visió d’aquests distints sectors, i en

darrer terme, es podran extreure quins són els aspectes del municipi que presenten una valoració

negativa i quins altres presenten una valoració positiva. Aquests aspectes es podran analitzar i estudiar

al Fòrum Ciutadà i a les diferents convocatòries dels grups de treball, i s’intentarà trobar possibles

solucions.

Del total de les persones que es varen enquestar, un 89,57% són espanyols i un 10,43% són

estrangers. D’aquestes, el 22,32% té estudis primaris, el 34,78%, secundaris obligatoris; el 19,13%,

secundaris postobligatoris; el 2,03% no té estudis, i el 20,87% té estudis superiors.

Per poder analitzar les respostes de les enquestes d’una forma més simplificada, s’han sumat

els resultats de les valoracions “gens” i “poc”, per una banda; i “molt” i “totalment”, per l’altra.

D’aquesta manera, es poden extreure quines són les preguntes amb valoració negativa o positiva,

respectivament. Una altra possible resposta fou la de “no sap o no contesta”, que en alguns casos

presenta resultats elevats i també són comentats a continuació.

Els resultats obtinguts d’aquesta enquesta són negatius a gairebé tots els camps, la gent no està

satisfeta amb la realitat social, econòmica i ambiental del municipi. El tema que s’ha valorat més

positivament, per part dels ciutadans, és el de serveis i equipaments esportius. Mentre que el tema amb

pitjors resultats és el del transport públic. Un altre aspecte que cal remarcar és el dels elevats resultats a

algunes preguntes de “no sap o no contesta”, la qual cosa implica que molta gent no coneix la realitat

del seu municipi.

Molts pocs temes s’han valorats positivament, això cal estudiar-lo amb deteniment i tema a

tema.



1. ACTIVITAT ECONÒMICA I TURÍSTICA

A l’apartat número 1, d’activitat econòmica i turística, les respostes dels ciutadans a les

diferents preguntes són bastant igualades, si es té en compte el grau de valoració.

1 .1 . S a t is f a c c ió a m b e l n iv e ll

e c o n ò m ic a l m u n ic ip i

0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%

1-Ge n s 2-Po c 3-Mo lt 4-

To t a lm e n t

5-NSNC% e

nq

ue

st

at

s

To t al

La pregunta 1.1 cal comentar-la, ja que tracta un tema important, la satisfacció amb el nivell

econòmic del municipi. Es pot observar al gràfic que les respostes “gens” i “totalment d’acord” estan

igualades i són bastant baixes. Mentre que les “poc” i “molt d’acord” són més elevades, tot i no ser molt

més alta, la resposta “molt d’acord” supera amb un 5% a la “poc d’acord”. D’aquesta manera, es pot dir

que si es tenen en compte totes les respostes, la gent enquestada està bastant d’acord amb el nivell

econòmic d’Andratx.

1 .6 .S a t is f a c c ió a m b le s a c io n s d e

f o r m a c ió i d e f o m e n t d e l'o c u p a c ió

a l m u n ic ip i.

0,00%

20,00%

40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

% E

nq

ue

st

at

s

To t al

Les preguntes valorades més negativament són la número 1.6, sobre accions de formació i

foment de l’ocupació al municipi, amb un 60,58% de les respostes són “gens o poc d’acord”, i un

20,84%, “molt o totalment d’acord”. També s’ha de destacar que un 18,84% varen respondre “no sap o

no contesta”. La número 1.5, sobre oportunitats de feina al poble, un 55,65% dels enquestats va

respondre que està “gens” o “poc d’acord”, front a un 34,78% que està “molt” o “totalment d’acord”.



1 .5 . Sa t is f a c c ió a m b le s

o p o r t u n it a t s d e f e in a a l p o b le

0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC% E

nq

ue

st

at

s

To t al

La única pregunta que es va valorar positivament, tot i que no molt, va ser la 1.3, sobre la

qualitat dels hotels al municipi, amb un 44,64% dels enquestats que estan “molt” o “totalment

d’acord”, i un 34,78%, que estan “gens” o “poc d’acord”. També es troba un percentatge “no sap o no

contesta” molt elevat, amb un total d’un 20,58% dels enquestats.

1 .3 . V a lo r a c ió d e la q u a lit a t d e ls

h o t e ls i a p a r t a m e n t s t u r ís t ic s d e l

m u n ic ip i

0,00%20,00%40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

% E

nq

ue

st

at

s

To t al

2. BENESTAR SOCIAL, EDUCATIU I CULTURAL

Els ciutadans del municipi han valorat molt negativament el bloc que tracta els temes socials,

educatius i culturals d’Andratx.

2 .1 1 .Sa t is f a c c ió a m b le s p o s s ib i lit a t s

a c t u a ls d 'a c c è s a l'h a b it a t g e

0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%50,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

% E

nq

ue

st

at

s

To t al



2.7. S atis fac c ió amb el s uport a les pers ones

amb dis c apac itats

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

1-G ens 2-P oc 3-Molt 4-Totalment 5-NS NC

% E

nq

ue

sta

ts

Total

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

1-Gens 2-Poc 3-Molt 4-Totalment 5-NSNC

% E

nq

ue

stat

s

2.1. Satisfacció amb els serveis i equipaments sanitaris

Total

El tema que s’ha valorat més negativament és el de la pregunta 2.11, sobre les possibilitats

d’accés a l’habitatge. Un 70,43% de les persones preguntades va respondre estar “gens” o “poc

d’acord”, únicament, un 14,49% varen respondre estar “molt” o “totalment d’acord”, i un 15,07% “no

sap o no contesta”. L’altra pregunta, la 2.7, sobre el suport a persones amb discapacitats, un 63,77%

dels enquestats estan “gens” o “poc d’acord”, un 19,42% “molt” o “totalment d’acord”, i un 16,81% “no

sap o no contesta”. La pregunta 2.1, sobre la satisfacció amb els serveis i equipaments sanitaris, un

65,22% va respondre “gens” o “poc d’acord”, i un 31,01% està “molt” o “totalment d’acord”.

2 .4 . S a t is f a c c ió a m b e ls s e r v e is i

e q u ip a m e n t s e s p o r t iu s

0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%50,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

% E

nq

ue

st

at

s

To t al



2.5. S atis fac c ió amb els s erveis i

equipaments d'atenc ió i s uport a la 3ª E dat

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%


% E

nq

ue

sta

ts

Total

El tema millor valorat dins aquest bloc ha estat el 2.4, sobre els serveis i equipaments

esportius, on un 62,90% opinen que estan “molt” o “totalment d’acord”, i un 31,59% va respondre que

estan “gens” o “poc d’acord”.

En darrer terme, cal comentar la pregunta 2.5, sobre serveis i equipaments d’atenció i suport a

la 3a Edat, on un elevat nombre de persones, un 21,16% responen “no sap o no contesta”, i els altres

dos percentatges estan bastant igualats, amb un 35,94% “gens” o “poc d’acord”, i un 42,90% “molt” o

“totalment d’acord”.

3. GESTIÓ MUNICIPAL I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

El comentari més important que es pot fer d’aquest apartat és el dels elevats percentatges de

respostes de “no sap o no contesta”, a les tres primeres preguntes. Tot i que, si es té en compte la

valoració, és més negativa que positiva.

La 3.1, sobre el funcionament de l’administració municipal, un 59,71% opinen estar “gens” o

“poc d’acord”, i un 24,93% estan “molt” o “totalment d’acord”. Tot i que un 15,36% “no sap o no

contesta”. La pregunta 3.2, del suport municipal a iniciatives ciutadanes, un 57,10% està “gens” o “poc

d’acord”, i un 24,06% dels enquestats responen que estan “molt” o “totalment d’acord” i un 18,84% “no

sap o no contesta”. La pregunta 3.3, el suport municipal a associacions ciutadanes, un 48,41% dels

ciutadans d’Andratx estan “gens” o “poc d’acord”, un 25,80% diuen que estan “molt” o “totalment

d’acord”, mentre que un 25,80% respon “no sap o no contesta”.

3 .1 . S a t is f a c ió a m b e l f u n io n a m e n t

d e l'a d m in is t r a c ió m u n ic ip a l

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

% E

nq

ue

st

at

s

To t al



3 .2 . S a t is f a c c ió a m b e l s u p o r t

m u n ic ip a l a in ic ia t iv e s c iu t a d a n e s

0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

% E

nq

ue

st

at

s

To t al

3 .3 . S a t is f a c c ió a m b e l s u p o r t

m u n ic ip a l a a s s o c ia c io n s c iu t a d a n e s

0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC% E

nq

ue

st

at

s

To t al

Les darreres tres preguntes, la 3.4, 3.5 i 3.6, fan referència a la importància que donen els

mateixos enquestats a tres temes diferents, com l’estalvi d’aigua i d’energia, la recollida selectiva de

fems i la disposició a anar a peu o amb bicicleta. Totes tres s’han valorat positivament, ja que el

percentatge de respostes “molt” o “totalment d’acord”, supera al de les respostes de “gens” o “poc

d’acord”. També cal esmentar que en els tres casos el percentatge de respostes de “no sap o no

contesta” són baixos, tots per davall del 9%.



3 .4 . Im p o r t à n c ia d e le s a c c io n s

p e r s o n a ls d 'e s t a lv i d 'a ig u a i d 'e n e r g ia

a l t e u d o m ic ili

0,00%

20,00%

40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

% e

nq

ue

st

at

s

To t al

3 .5 . Im p o r t à n c ia d e le s a c c io n s

p e r s o n a ls d e r e c o llid a s e le c t iv a d e

f e m s

0,00%20,00%40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

%

en

qu

es

ta

ts

To t al

3 .6 . D is p o s ic ió d e le s a c c io n s p e r s o n a ls

a d e s p la ç a r -s e p e l p o b le a p e u o a m b

b ic ic le t a

0,00%

20,00%

40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

% E

nq

ue

st

at

s

To t al

4. QUALITAT AMBIENTAL DE L’ENTORN URBÀ

Dins l’apartat de Qualitat ambiental de l’entorn urbà, cal remarcar com a respostes més

negativament valorades, en primer lloc, el 81,75% de respostes “gens” o “poc d’acord”, que recull la

pregunta 4.7, referent a la satisfacció amb els sistemes de transport públic, una dada molt negativa i

significativa comparada amb la resta de respostes de l’enquesta. En segon lloc, la pregunta 4.6, referent

a la satisfacció amb l’ordenació d’aparcaments a la via pública, la qual va obtenir un 80,87% de

valoracions negatives, enfront a un 13,34% de positives.



4 .7 . Sa t is f a c c ió a m b e ls s is t e m e s d e

t r a n s p o r t p ú b lic

0,00%

20,00%40,00%

60,00%


To t a lm e n t

5-NSNC% E

nq

ue

st

at

s

To t al

4 .6 . S a t is f a c c ió a m b l'o r d e n a c ió d e ls

a p a r c a m e n t s a la v ia p ú b lic a

0,00%20,00%40,00%60,00%80,00%


To t a lm e n t

5-NSNC% E

nq

ue

st

at

s

To t al

De les respostes més positives es troben, un 54,79% de la població enquestada que valora de

forma positiva el punt 4.2, referent a la satisfacció amb el servei municipal de recollida selectiva, front

a un 18,55% que està “gens” o “poc d’acord”. Seguidament, la pregunta 4.1, referent a la satisfacció

amb el servei municipal d’aigua potable i clavegueram al municipi, també gaudeix d’una valoració

positiva, amb un percentatge del 51,88% .

4 .2 . S a t is f a c c ió a m b e l s e r v e i m u n ic ip a l

d e r e c o llid a s e le c t iv a d e f e m s

0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%


To t alm e n t

5-NSNC% E

nq

ue

st

at

s

To t al



4 .1 . S a t is f a c c ió a m b e l s e r v e i

m u n ic ip a l d 'a ig u a p o t a b le i

c la v a g u e r a m

0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC% E

nq

ue

st

at

s

To t al

5. TERRITORI, ESPAIS NATURALS I URBANISME

Les pitjors valoracions d’aquest cinquè apartat corresponen al punt 5.1, que tracta el nivell

d’acceptació i acord amb el creixement urbanístic actual del municipi, amb un 77,68% de respostes

“gens” o “poc d’acord”, i en contra un 15,66% de respostes positives. En el punt 5.6, sobre la valoració

del grau de neteja dels torrents, amb un 75,36%, front un 15,07% de respostes “molt” o “totalment

d’acord”.

5 .1 . A c o r d a m b e l c r e ix e m e n t

u r b a n ís t ic a c t u a l d e l m u n ic ip i

0,00%20,00%40,00%60,00%80,00%


To t a lm e n t

5-NSNC

% E

nq

ue

st

at

s

To t al

5 .6 . V a lo r a c ió d e l g r a u d e n e t e ja d e ls

t o r r e n t s

0,00%20,00%40,00%60,00%


To t a lm e n t

5-NSNC% E

nq

ue

st

at

s

To t al



S’observa un màxim de respostes positives en el punt 5.3, de la satisfacció amb l’ampliació del

PORN en el municipi, amb un 31,3% de gent que respon estar “molt” o “totalment d’acord”. És

important mencionar que aquesta darrera pregunta és encara més significativa, pel seu alt percentatge

de respostes “no sap o no contesta”, amb un 40,29% del total d’aquesta pregunta.

5.3. S atis fac c ió amb l'ampliac ió del P O R N en

el munic ipi

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%


% E

nq

ue

sta

ts

Total

6. PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL

Aquest apartat sobre el patrimoni no s’ha valorat positivament, segons els resultats de les

enquestes. Sobre la pregunta 6.1, de l’accessibilitat al patrimoni del municipi, un 55,65 % de la població

està “gens” o “poc d’acord”, front a un 28,99% que està “molt” o “totalment d’acord”. La pregunta 6.2.

referent al grau de protecció del patrimoni del municipi, el 62,03% està “gens” o “poc d’acord”, un

21,45% respon que està “molt” o “totalment d’acord”.

La darrera pregunta de l’enquesta correspon a la 6.3, de valoració de la promoció del patrimoni

en el municipi, on es pot veure que un 66,96% de la població enquestada està “gens” o “poc d’acord”, i

només un 16,81% respon que està “molt” o “totalment d’acord”, amb aquesta promoció al municipi.

Una altra dada important és l’elevat percentatge de respostes “no sap o no contesta”, en

aquest apartat; amb un 15,36%, a la 6.1; un 16,52%, a la 6.2; i un 16,23%, a la darrera pregunta 6.3.

6 .1 . V a lo r a c ió d e l g r a u d 'a c c e s ib ilit a t a l

p a t r im o n i h is t ò r ic , a r q u it e c t ò n ic i

c u lt u r a l d e l m u n ic ip i.

0,00%

20,00%

40,00%


To t a lm e n t

5-NSNC% E

nq

ue

stat

s

To t al



6.2. Valorac ió de la c ura i g rau de protec c ió del

patrimoni his tòric , arquitec tònic i c ultural.

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%


% E

nq

ue

sta

ts

Total

RESUM DE LES PREGUNTES VALORADES NEGATIVAMENT I POSITIVAMENT

Els temes valorats més negativament són:

• 4.7. Satisfacció amb els sistemes de transport públic. 81,75%

• 4.6. Satisfacció amb l’ordenació dels aparcaments a la via pública. 80,87%

• 5.1. Acord amb el creixement urbanístic actual del municipi. 77,68%

• 5.6. Valoració del grau de neteja dels torrents. 75,36%

• 4.4. Satisfacció amb els parcs públics i zones verdes. 74,49%

• 2.11. Satisfacció amb les possibilitats actuals d’accés a l’habitatge. 70,43%

• 6.3. Valoració de la promoció del patrimoni històric, arquitectònic i cultural. 66,96%

• 2.1. Satisfacció amb els serveis i equipaments sanitaris. 65,22%

• 2.7. Satisfacció amb el suport a les persones amb discapacitats. 63,77%

• 1.6. Satisfacció amb les accions de formació i foment de l’ocupació al municipi. 60,58%

• 2.6. Satisfacció amb els serveis i equipaments per a nins i joves. 59,71%

Els camps que han estat valorats negativament són, en primer lloc, el de la Qualitat ambiental

de l’entorn urbà. Concretament, allò referent al transport públic, a l’aparcament a la via pública i als

parcs públics o zones verdes.

Un altre camp o tema és el de Territori, Espais Naturals i Urbanisme, on destaca l’actual

creixement urbanístic del municipi i la neteja dels torrents.

L’apartat sobre Patrimoni Històric i Cultural tampoc s’ha valorat positivament, especialment la

pregunta referent a la promoció del patrimoni, on un 66,96% de la població preguntada està gens o poc

d’acord.

A continuació, tenim el tema de Benestar Social, Educatiu i Cultural, on les preguntes amb una

valoració més negativa són, l’accés a l’habitatge, els serveis i els equipaments sanitaris, el suport a

persones amb discapacitats i els serveis i equipaments per a nins i joves.



En darrer lloc, trobam una pregunta en el tema d’Activitat Econòmica i Turística, referent a les

accions de formació i foment de l’ocupació al municipi.

Els temes valorats més positivament són:

• 2.4. Satisfacció amb els serveis i equipaments esportius. 62,90%

• 3.4. Importància de les accions personals d’estalvi d’aigua i d’energia al domicili. 60,58%

• 3.6. Disposició de les accions personals per desplaçaments pel poble, a peu o amb bicicleta.

55,65%

• 4.2.Satisfacció amb el servei municipal de recollida selectiva de fems. 54,79%

• 3.5. Importància de les accions personals de recollida selectiva de fems. 54,20%

• 4.1. Satisfacció amb el servei municipal d’aigua potable i clavegueram. 51,88%

• 1.4. Valoració de la qualitat de l’oferta comercial i hostelera. 47,83%

De les preguntes o temes valorats positivament, trobam en primer lloc, els serveis i

equipaments esportius, on la gent respon que està molt satisfeta amb aquests, i en destaca el Palau

d’Esports Municipal. En el bloc tercer, referent a la gestió municipal i la participació ciutadana, la darrera

part que tracta de les preguntes sobre la importància que donen els ciutadans a temes de reciclatge,

estalvi d’aigua i energia, i d’anar a peu pel poble; totes les resopostes són també valorades

positivament. També trobam una pregunta referent a la qualitat ambiental de l’entorn urbà, que tracta

la satisfacció amb el servei municipal d’aigua potable i clavegueram, on un 51,88% dels enquestats està

d’acord o satisfet. Finalment, una pregunta del tema de l’activitat econòmica i turística, la número 1.4,

sobre la qualitat de l’oferta comercial i hotelera, un 47,83% de les persones diuen que estan molt o

totalment d’acord.

Elevades respostes “no sap o no contesta”:

• 5.3. Satisfacció amb l’ampliació del PORN en el municipi. 40,29%

• 3.3. Satisfacció amb el suport municipal a associacions ciutadanes. 25,80%

• 2.5.Satisfacció amb els serveis i equipaments d’atenció i suport a la 3ª Edat. 21,16%

• 1.6. Satisfacció amb les accions de formació i de foment de l’ocupació en el municipi. 18,84%

• 3.2. Satisfacció amb el suport municipal a iniciatives ciutadanes. 18,84%

• 2.7. Satisfacció amb el suport a les persones amb discapacitats. 16,81%

• 6.2. Valoració de la cura i grau de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i cultural del

municipi. 16,52%

• 6.3. Valoració de la promoció del patrimoni històric, arquitectònic i cultural. 16,23%

• 3.1.Satisfacció amb el funcionament de l’administració municipal. 15,36%

• 6.1. Valoració del grau d’accessibilitat al patrimoni històric, arquitectònic i cultural del municipi.

15,36%

• 2.11. Satisfacció amb les possibilitats actuals d’accés a l’habitatge. 15,07%



Un nombre important de preguntes varen obtenir uns resultats de respostes “no sap o no

contesta” molt elevat. L’explicació que es pot donar d’aquests resultats és la falta d’informació o la

desconeixença sobre aquests temes, per part dels ciutadans.

ALTRES TEMES SIGNIFICATIUS

A part dels temes que s’han valorats negativament o positivament, trobam algunes preguntes

rellevants pel que fa al tema que tracten.

Quant a l’oferta turística, les respostes són majoritàriament “poc” i “molt d’acord”, la qual cosa

és molt significativa, ja que l’economia del municipi depèn en gran mesura del sector turístic.

La satisfacció de les persones enquestades, referent als serveis i equipaments culturals, la

majoria de les respostes són “gens” i “poc d’acord”. Són molt significatius aquests resultats, ja que pel

que fa a cultura, els serveis i activitats que s’ofereixen són molts i de qualitat, tot i que els ciutadans

d’Andratx no solen participar molt en aquestes activitats.

2.3.S atis fac c ió amb els s erveis i equipaments c ulturals

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%


% E

nq

ue

sta

ts

Total

1.2. S atis fac c ió amb la oferta turís tic a del munic ipi.

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%


% e

nq

ue

sta

ts

Total



5.4. S atis fac c ió amb el g rau de qualitat

ambiental de la c os ta i de les platg es

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%


% E

nq

ue

sta

ts

Total

Un altre tema també important és el referent a la protecció dels espais naturals, la majoria de

la persones han respost que no estan “gens” i “poc d’acord”. Pot ser que es donin aquests resultats per

la desconeixença de la temàtica, ja que s’ha de tenir en compte que la superfície protegida del municipi

és molt elevada.

La valoració que els ciutadans donen a la qualitat de la costa i les platges també és negativa, ja

que els resultats de les respostes “gens” i “poc d’acord” són superiors a les de “molt” i “totalment

d’acord”.

5.2. S atis fac c ió amb la protec c ió dels es pais naturals al munic ipi

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%

45,00%

50,00%


% E

nq

ue

sta

ts

Total



CONCLUSIONS

A partir de l’anàlisi dels resultats de les enquestes, s’obté quina és la visió que tenen els veïns

sobre la realitat d’Andratx, i al mateix temps, s’aconsegueix destacar quins són els punts forts i febles

del municipi, segons les persones enquestades.

Cal destacar uns resultats negatius, sobre molts temes que cal estudiar-los i intentar donar

solucions o millores als diferents grups de treball. Tot i que aquests resultats també mostren alguns

aspectes positius del municipi, que en aquest cas s’han de procurar mantenir.



AGRAÏMENTS

• Departaments de l’Ajuntament d’Andratx

• Policia Local d’Andratx

• Govern de les Illes Balears:

• Conselleria de Medi Ambient

o Direcció General de Biodiversitat

o Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral

o Direcció General de Recursos Hídrics

o Agencia Balear d’Aigua i Qualitat Ambiental (ABAQUA)

• Conselleria d’Agricultura i Pesca

o Direcció General de Pesca

o Direcció General d’Agricultura

o Direcció General de Desenvolupament Rural

• Conselleria de Turisme

o Direcció General d’Ordenació i Planificació

• Conselleria de Treball i Formació

o Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB)

• Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori

o Direcció General de Mobilitat

• Consell de Mallorca

o Departament de Territori

o Departament de Medi Ambient

o Departament de Cooperació Local

o Departament d’Obres Públiques

• Institucions i Empreses

o Universitat de les Illes Balears

o Secretaria

o Departament de Ciències de la Terra

o Institut Espanyol d’Oceanografia

o IES Baltasar Porcel

o CP Els Molins

o CP es Vinyet

o CP ses Bassetes

o Col·legi Ramon Llull

o Escola de Música d’Andratx

o Mallorca Recicla

o GESA

o Gesba

o Transabus

o JCV