diagnosi de necessitats i recursos de la població amb ... · 5 2.introducció 2.1.antecedents i...

Diagnosi de necessitats i recursos de la població amb

discapacitat de Sant Cugat del Vallès

Novembre 2018

1

DireccióMontserrat Martínez i MeloSociòlogaCap de metodologia i estudis en Acció Social. Consultoria i Estudis. Fundació Pere Tarré[email protected] AutoresMònica Guiteras BlayaSociòlogaTècnica de recerca. Consultoria i Estudis. Fundació Pere Tarré[email protected] Mireia Fabregà OlivaSociòlogaTècnica de recerca. Consultoria i Estudis. Fundació Pere Tarré[email protected]

© Diputació de Barcelona Novembre de 2018Edició i coordinació: Servei de Suport de Programes Socials Gerència de Serveis de Benestar Sòcia de la Diputació de Barcelona

2

Índex

1. Presentació...............................................................................................................4

2. Introducció................................................................................................................5

2.1. Antecedents i objectius..................................................................................... 5

2.2. Metodologia.......................................................................................................6

3. Conceptualització: de la noció de discapacitat a la de diversitat funcional.............. 9

3.1. Què cal entendre per discapacitat.....................................................................9

3.2. La diversitat funcional, un nou paradigma de treball.......................................10

3.3. Diferència entre dependència i discapacitat....................................................11

3.4. Apunt sobre malaltia mental i discapacitat......................................................11

4. La població amb discapacitat a Sant Cugat del Vallès...........................................13

4.1. Aproximació a la població amb discapacitat de Sant Cugat del Vallès...........13

4.2. Aproximació a les persones amb malaltia mental Sant Cugat del Vallès..................................................................................................................................27

4.3. Aproximació a l’alumnat amb necessitats educatives especials de Sant Cugat del Vallès............................................................................................ 34

4.4. Atenció a les persones ateses als Serveis Socials i al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Sant Cugat del Vallès.................................................39

4.5. Altres dades d’interès......................................................................................43

5. Revisió de la planificació existent i instruments associats......................................54

5.1. Revisió detallada.............................................................................................54

5.2. Conclusions i reflexions quant a la planificació...............................................67

6. Necessitats i demandes..........................................................................................70

6.1. Procés d’elaboració.........................................................................................70

6.2. Context general de les necessitats i demandes..............................................70

6.3. Especificitat, transversalitat i interseccionalitat............................................... 72

6.4. Accessibilitat i mobilitat................................................................................... 74

6.5. Habitatge i vida autònoma...............................................................................77

6.6. Atenció sociosanitària..................................................................................... 80

6.7. Àmbit educatiu.................................................................................................84

6.8. Àmbit laboral i ocupacional i capacitació post-obligatòria............................... 87

6.9. Lleure: extraescolars, esport, oci i cultura.......................................................93

6.10. Àmbit relacional i sexoafectiu........................................................................96

6.11. Envelliment....................................................................................................97

6.12. Prestacions, pensions i ajuts.........................................................................98

3

6.13. Suport a les famílies i/o a la persona cuidadora............................................99

6.14. Sensibilització..............................................................................................102

7. Anàlisi DAFO........................................................................................................104

8. Recomanacions i pautes per a la fase de disseny del Pla................................... 110

8.1. Model d'atenció i elements transversals........................................................110

8.2. Proposta d’actuacions concretes segons la diagnosi realitzada................... 119

8.3. Proposta d’actuacions concretes més enllà de la diagnosi realitzada.......... 124

8.4. Col·lectius, elements transversals i àmbits concrets.....................................124

9. Síntesi...................................................................................................................125

9.1. Introducció.....................................................................................................125

9.2. Síntesi estadística......................................................................................... 126

9.3. Revisió de la planificació...............................................................................129

9.4. Necessitats i demandes................................................................................ 131

9.5. Recomanacions i pautes per la fase de disseny del Pla............................... 136

10. Annexos................................................................................................................145

10.1. Annex 1. Demandes i necessitats teòriques i criteris de priorització...........145

10.2. Annex 2: Col·lectius, elements transversals i àmbits concrets....................157

10.3. Annex 3: Pre-anàlisi.................................................................................... 158

10.4. Annex 4: Programes d’atenció a la infància i joventut en l’àmbit de la salut mental................................................................................................. 169

10.5. Annex 5: Glossari........................................................................................ 171

10.6. Annex 6: Propostes d'activitats formatives..................................................172

10.7. Annex 7: Llistat de taules i gràfics...............................................................176

4

Presentació1.

La Diputació de Barcelona amb la finalitat de diversificar i enfortir les eines per fer possible que tothom, independentment de la seva situació personal i del seu lloc de residència, pugui viure amb la major plenitud possible i en condicions d'igualtat, llibertat i respecte, dona suport als ajuntaments en la millora dels serveis a través d'un suport econòmic, tècnic, tecnològic i formatiu.

Així, l'Àrea d'Atenció a les Persones a través dels Serveis de Benestar Social facilita suport als serveis socials municipals s'impulsen programes en el marc de quatre de les accions estratègiques pel present Pla de Mandat:

Serveis socials municipals.

Autonomia personal i atenció a la dependència.

Infants, joves i famílies.

Inclusió social i lluita contra la pobresa.

En relació al foment de l'autonomia personal i atenció a la dependència la Diputació col·labora amb els ens locals i les entitats del Tercer Sector en la promoció de serveis i programes per a garantir que les persones amb discapacitat visquin en igualtat d'oportunitats i millorin les seves condicions de vida.

Entre els suports que ofereix, presta assessorament i suport tècnic per l'elaboració de plans i per a la implementació de projectes municipals d'atenció a les persones amb discapacitat, des de l'educació en valors a programes respir o el suport a la vida independent, la finalitat és generar cohesió i reduir les desigualtats.

És en aquest context i amb aquest esperit que es presenta la diagnosi de necessitats i recursos de la població amb discapacitat al municipi de Sant Cugat del Vallés.

5

Introducció2.

Antecedents i objectius2.1.

Com s'ha comentat, el Pla d’actuació de mandat 2016-2019 de la Diputació de Barcelona preveu sis objectius estratègics, un dels quals és fomentar polítiques socials orientades a la cohesió i la reducció de les desigualtats. En el marc d’aquest objectiu es desenvolupen un seguit d’accions entre les que destaquen les realitzades en l’àmbit de les persones amb discapacitat.

En aquest context, l’Ajuntament de Sant Cugat inicia un Pla d’Atenció Integral a les persones amb Discapacitat i Diversitat Funcional i sol·licita acompanyament en aquest procés. Amb aquest objectiu la Diputació de Barcelona va demanar la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés per a elaborar una diagnosi de necessitats i recursos amb discapacitat al municipi.

Concretament, els objectius als que es vol donar resposta amb aquesta diagnosi són:

Diagnosi estadística: elaborar i analitzar informació estadística disponible sobre la població actual i actualitzar-la.

Serveis i recursos actuals: actualitzar i conèixer els serveis i recursos especialitzats per a aquests col·lectius al territori.

Necessitats i demandes: conèixer de manera general les necessitats i demandes actuals i futures, tot i identificant elements positius i a millorar en relació a la inclusió de persones amb discapacitat en un entorn “normalitzat” i per la reducció de les desigualtats i de risc d’exclusió social.

Identificar propostes d’actuacions: elaborar propostes de millora i priorització de cara al Pla d’atenció integral que dissenyarà el municipi de Sant Cugat.

La diagnosi està centrada en actualitzar les dades disponibles i identificar les necessitats i recursos existents en el municipi per a persones amb discapacitat de 0 a 65 anys, amb la finalitat de donar resposta a aquestes necessitats i comptar amb un marc de treball.

6

Metodologia2.2.

Per assolir els objectius esmentats s'ha desenvolupat principalment a través de metodologia qualitativa donant protagonisme als principals implicats (persones afectades, famílies i professionals de serveis) en diversos espais de treball grupal.

Cal tenir present que la població en estudi està formada per les persones amb discapacitat intel·lectual, discapacitat física i les persones amb discapacitat sensorial (visual i auditiva) i també a les persones amb malaltia mental, així com els seus familiars i persones cuidadores.

L'anàlisi qualitativa se centra en la població fins els 64 anys, ja que les persones de més de 65 anys tendeixen a tenir malalties i/o dolences que, en gran mesura, formen part del procés d'envelliment i, en conseqüència, tant les necessitats com els serveis que requereixen venen molt determinats per l'edat. En el cas de les persones amb discapacitat greu a la pràctica la diagnosi és extensible a la població fins els 50-55 anys.

Tanmateix, l'anàlisi i especialment les recomanacions que se'n deriven són generalitzables al conjunt de la població objecte d'estudi.

Per tal de dur a terme la recerca s'han desenvolupat dues etapes principals vinculades, per una part la recopilació i anàlisi d'informació disponible, i per altra a la realització de reunions de grups i entrevistes personals a informants clau, agents implicats i persones afectades i familiars.

Quant a la recopilació i anàlisi d'informació s'ha realitzat mitjançant la consulta de fonts secundàries i selecció de documentació clau:

Fonts estadístiques:

La informació sobre persones amb discapacitat procedent de Departament de

Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya s'ha considerat com a informació base ja que com s'argumentarà en l'apartat dedicat a aquesta finalitat ni l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ni l'Idescat disposen de dades millors ni més completes. Aquestes dades es generen a partir de les persones que demanen el certificat de discapacitat, i cal tenir en compte que aquesta informació inclou les persones amb malaltia mental que han demanat el certificat, però no totes les persones amb malaltia mental.

En segon lloc, algunes dades sobre malaltia mental a Sant Cugat.

Així mateix, informació facilitada pel Departament d'Ensenyament sobre els

infants i adolescents amb necessitats educatives especials a Sant Cugat.

Igualment, s'analitzen les dades facilitades pels Serveis Socials de

l'Ajuntament de Sant Cugat.

Finalment, s'exposen altres dades facilitades per altres ens i organismes que,

malgrat ser poc precises, poden ser orientadores en alguns aspectes d'interès per a la diagnosi.

7

Anàlisi documental

Revisió documental de les memòries i demanda a mida dels serveis i ens locals.

El detall de la documentació revisada s’exposa en apartats següents de la diagnosi.

En relació a les tècniques qualitatives s'han realitzat 14 entrevistes personals o grupals i 4 sessions de grup de discussió, entre els mesos de maig i juliol 2018. A continuació es detallen els trets generals de les entrevistes i reunions dutes a terme.

Taula 1. Entrevistes i reunions de grup realitzadesTècnic/a Perfil professional Àmbit

EntrevistesCSMIJ1. Coordinadora (Psiquiatra) Salut MentalCSMA2. Coordinador (Psiquiatra) Salut MentalCentre per al Diagnòstic, Atenció 3.Precoç i Suport a la Infància (DAPSI)

Presidenta (Treballadora social) Infància i atenció precoç

Mobilitat4.Tècnica de mobilitat Ajuntament de Sant Cugat / Cap de la secció de Manteniment Urbà

Mobilitat i via pública (discapacitat física - mobilitat reduïda)

Taller Jeroni de Moragas5. Caps tècnics (àmbit psico i bio) Ocupacional (discapacitat intel·lectual i malaltia mental)

Centre Ocupacional Edda de Carli6. Directora (Psicòloga) Ocupacional (discapacitat intel·lectual, discapacitat física)

CET JdM7. Coordinador (Psicòleg)Ocupacional (discapacitat intel·lectual, malaltia mental, discapacitat física)

Servei d'Atenció Domiciliària8. Cap SAD i coordinació SS Serveis SocialsOficina Municipal d'Esports per a 9.Tothom (OMET) Coordinador tècnic Esport i lleure

Representant col·lectiu persones 10.amb discapacitat auditiva

Representant col·lectiu persones amb discapacitat auditiva

Discapacitat sensorial

ONCE11. President de la ONCE-Vallès Occidental Discapacitat sensorial

Llar Residència JdM12. Cap secció ResidencialServei d'Educació Ajuntament de 13.Sant Cugat Cap del Servei d'Educació Educació

Serveis a la ciutadania Ajuntament 14.de Sant Cugat Regidora Social / Institucional

Sessions grupalsPersones afectades 11. Discapacitat física

Persones afectades 22. Diversa, principalment intel·lectual i salut mental

Professionals3. Física, sensorial, intel·lectual i salut mental

Familiars4. Física, sensorial, intel·lectual i salut mental

Fonts: Elaboració Fundació Pere Tarrés.

Els grups de treball tenien com objectiu general recopilar informació a partir de la reflexió dels principals agents implicats sobre els punts claus de l’estudi. En aquest sentit les dinàmiques utilitzades estaven directament vinculades als seus objectius.

Finalment, cal posar de manifest que l'anàlisi que es facilita integra també l’experiència de la Fundació Pere Tarrés sobre discapacitat, salut mental i inclusió revisant anteriors investigacions. En concret es poden destacar les diagnosis: 'Suprimint barreres. Estudi

8

sobre les necessitats de les persones amb discapacitat a la comarca del Baix Llobregat' (2007); el grup de recerques realitzades per el projecte marc 'Model d’inserció sociolaboral en Salut Mental' entre els anys 2007-2009; 'Model de suport social a les persones amb Esclerosi Múltiple. Elaboració d’un estudi de necessitats socials i disseny d’un model de suport de FEM (2012), 'Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya. FSM i FPT (2016), ‘Diagnosi de la població amb discapacitat al municipi de Rubí’ (2017), entre d'altres.

9

1 Organización Mundial de la Salud (2001). Clasificación Internacional del Funcionamiento, de la Discapacidad y de la Salud. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Secretaría General de Asuntos Sociales. Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (IMSERSO). Disponible a: http://www.imserso.es/InterPresent2/groups/imserso/documents/binario/435cif.pdf [Data de consulta 15.03.2017]

2 Organización Mundial de la Salud (2001). Clasificación Internacional del Funcionamiento, de la Discapacidad y de la Salud. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Secretaría General de Asuntos Sociales. Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (IMSERSO). Disponible a: http://www.imserso.es/InterPresent2/groups/imserso/documents/binario/435cif.pdf [Data de consulta 15.03.2017]

3 Organización Mundial de la Salud (2011). Informe mundial sobre la discapacidad (resumen). Ginegra: OMS. Disponible a: http://www.who.int/disabilities/world_report/2011/es/ [Data de consulta 15.03.2017]

Conceptualització: de la noció de discapacitat a la de 3.diversitat funcional

En el present apartat es defineixen els conceptes de discapacitat, diversitat funcional, dependència i malaltia mental. Com s'ha indicat en apartats anteriors, la diagnosi que es presenta se centra en la discapacitat. Tanmateix, en l'actualitat els límits del que comprèn aquest concepte són difusos i entren en diàleg i en ocasions, en conflicte, amb altres conceptes, especialment amb el de diversitat funcional, així com amb dependència o malaltia mental.

Què cal entendre per discapacitat3.1.La Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) -marc de referència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)- defineix la discapacitat com un terme genèric que engloba deficiències, limitacions a les activitats i restriccions per a la participació1. Aquesta definició és la que s'ha pres com a referència a l'hora de delimitar el treball de camp i analitzar les dades.

A la publicació també trobem definits els conceptes de deficiència, limitacions a les activitats i restriccions a la participació2:

Deficiència és la anormalitat o pèrdua d'una estructura corporal o d'una funció fisiològica, (...) inclosa les funcions mentals.

Limitacions a les activitats són les dificultats que un individu pugui tenir per realitzar activitats (...),des d'una desviació lleu fins a una greu en termes de quantitat o qualitat.

Restriccions a la participació són els problemes que pugui experimentar un individu per a implicar-se en situacions vitals. La presència d'una restricció ve determinada per la comparació de la participació d'aquesta persona amb la participació esperable d'una persona sense discapacitat en aquella cultura o societat.

Aquesta aproximació teòrica posa de relleu que es tracta d'un fenomen complex que reflecteix una interacció entre les característiques de l'organisme humà i les característiques de la societat en què viu. De fet, i tal i com destaca l'Informe mundial sobre la discapacitat, la definició del CIF denota els aspectes negatius de la interacció entre persones amb un problema de salut (com la paràlisi cerebral, síndrome de Down o depressió) i factors personals i ambientals (com actituds negatives, transport i edificis públics inaccessibles, i falta de suport social)3.

La perspectiva de la interacció també és la que pren de referència el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de

http://www.imserso.es/InterPresent2/groups/imserso/documents/binario/435cif.pdf

http://www.imserso.es/InterPresent2/groups/imserso/documents/binario/435cif.pdf

http://www.who.int/disabilities/world_report/2011/es/

10

4 Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social. Disponible a: https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2013/12/03/pdfs/BOE-A-2013-12632-C.pdf [Data de consulta 24.09.2018]

5 http://forovidaindependiente.org 6 Martínez-Rivera, Oscar (2014). "Entre la discapacidad y la diversidad funcional: El profesional ante los cambios de

paradigma y no solamente palabras". Educació Social. Revista d'Intervenció Socieducativa, 58, p.13-27 7 Web Diversitat funcional &Escola. Disponible a:

https://diversitatfuncionalescolaandorra.wordpress.com/2011/09/22/diversitat-funcional-definicio/ [Data de consulta 24.09.2018]

8 Garcia-Alonso, J.; Vidal (coord.) (2003). El movimiento de vida independiente. Experiencia Internacionales. Madrid. Fundación Luis Vives. a Martínez-Rivera, Oscar (2014). "Entre la discapacidad y la diversidad funcional: El profesional ante los cambios de paradigma y no solamente palabras". Educació Social. Revista d'Intervenció Socieducativa, 58, p.13-27

les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social. En concret, aquesta norma defineix la discapacitat com una situació que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències previsiblement permanents i qualsevol tipus de barreres que en limitin o n’impedeixin la participació plena i efectiva a la societat, en igualtat de condicions amb les altres4.

La diversitat funcional, un nou paradigma de treball3.2.Tot i que la recerca se centra en la discapacitat, i aquest concepte és el que sustenta el treball desenvolupat, no es pot perdre de vista que durant la darrera dècada ha pres força el terme "diversitat funcional". Aquest concepte, proposat per les pròpies persones afectades a través del Foro de Vida Independiente5, representa un canvi de paradigma a l'hora d'aproximar-se a aquesta realitat i de desenvolupar polítiques que promoguin la inclusió social de les persones amb discapacitat.

En concret, el concepte de diversitat funcional entén que l'entorn és el principal responsable de generar espais de participació i oportunitats a la societat i no l'individu qui ha d'adaptar-se a allò construït en gran mesura per i per a la normalitat (sovint estadística). Aquesta perspectiva sorgeix com a moviment emancipador i parteix de la consideració de la persona amb discapacitat com a "subjecte de dret" i no com a "objecte" d’assistència rehabilitadora. Aquests drets són reivindicats des de l'afirmació de l'autonomia personal, la capacitat de decidir i l'exigència del respecte i a la igualtat d'oportunitats en tots els espais i entorn de la societat6. És per aquest motiu que es considera essencial recolzar la independència en tots els àmbits de la vida quotidiana: educació, treball, habitatge i espai públic, transport, comunicació, informació, oci, etc., donant a cada persona les eines que necessiti per desenvolupar-se en aquestes esferes, de manera que prengui el control de la seva pròpia vida7. Així mateix, es tracta d'una visió que no implica malaltia, deficiències, paràlisis, etc. i que promou la desmedicalització i la desinstitucionalització de les persones amb discapacitat8.

https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2013/12/03/pdfs/BOE-A-2013-12632-C.pdf

http://forovidaindependiente.org

https://diversitatfuncionalescolaandorra.wordpress.com/2011/09/22/diversitat-funcional-definicio/

11

9 Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. Disponible a: http://www.boe.es/boe/dias/2006/12/15/pdfs/A44142-44156.pdf [Data de consulta 24.09.2018]

10 Per aprofundir en aquesta discussió vegeu Diccionario Crítico de las Ciencias Sociales, en línea http://pendientedemigracion.ucm.es/info/eurotheo/diccionario/S/salud_mental.htm [Data de consulta 24.09.2018]

11 Fundació Pere Tarrés. La inserció laboral de les persones amb Trastorn Mental Sever a Catalunya. Informe base sobre l’estat actual. 2008. Per a més informació Web oficial American Psychological Association (APA): http://www.apa.org/

Diferència entre dependència i discapacitat3.3.L'aprovació de la Llei 39/2006 de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència dissemina un nou concepte, dependència.

Aquesta norma defineix la dependència com l'estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l'edat, malaltia o discapacitat, i lligades a la falta d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, els cal l'atenció d'una o altres persones o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, com en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d'altres suports per a la seva autonomia personal.9

A partir d'aquesta definició, i de la conceptualització feta al punt 3.1., es pot afirmar que dependència i discapacitat són conceptes relacionats, però diferents i, el que és més important, amb implicacions diverses. D'aquesta forma, encara que hi ha persones en situació de dependència deguda a una discapacitat, no totes les persones amb discapacitat són dependents. Dependrà si aquesta persona necessita ajuda d'altra per desenvolupar-se en la vida diària.

Apunt sobre malaltia mental i discapacitat 3.4.Dins del món de la salut mental hi ha diversitat de models psicològics i mèdics que expliquen la malaltia mental i les representacions socials que fem de la malaltia. Així mateix, des de la perspectiva de la psicopatologia, el concepte de malaltia mental aglutina patologies tant diverses, amb causes no sempre conegudes i expressions simptomàtiques individualitzades, que no afavoreixen la construcció d'una definició unitària 10.

Aquesta situació fa que les persones amb malaltia mental siguin abans reconegudes per un diagnòstic concret que pel fet de ser classificades com a sanes o malaltes. Els criteris diagnòstics convencionalment més utilitzats són els que marca l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) en el seu Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mental (DSM).

L’APA defineix en el DSM-V el trastorn mental com una síndrome o un patró comportamental o psicològic de significació clínica, que apareix associat a un malestar (com dolor), a una discapacitat (com el deteriorament en una o més àrees de funcionament) o a un risc significativament augmentat de morir o de patir dolor, discapacitat o pèrdua de llibertat. A més, aquest síndrome o patró no ha de ser merament una resposta culturalment acceptada a un esdeveniment particular (com pot ser la mort d’un ésser estimat). Qualsevol que sigui la seva causa, ha de considerar-se com la manifestació individual d’una disfunció comportamental, psicològica o biològica. Ni el comportament desviat (per ex. polític, religiós o sexual), ni els conflictes entre l’individu i la societat són trastorns mentals, a no ser que la desviació o el conflicte siguin símptomes d’una disfunció”11.

http://www.boe.es/boe/dias/2006/12/15/pdfs/A44142-44156.pdf

http://pendientedemigracion.ucm.es/info/eurotheo/diccionario/S/salud_mental.htm

http://www.apa.org/

12

A partir d'aquesta definició, podem concloure que no totes les malalties mentals generen discapacitat, però sí que hi ha persones amb malalties mental que tenen reconeguda una discapacitat (amb certificat) per aquest fet i com a tal queden incloses a la recerca. Igualment, els moments de trànsit entre diagnòstic i certificació generen espais grisos que s'han inclòs en aquesta recerca, ja que moltes malalties mentals poden ser altament discapacitats de manera temporal o permanent.

13

La població amb discapacitat a Sant Cugat del Vallès4.

En aquest capítol s'analitzen dades estadístiques de diferents fonts secundàries amb l'objectiu de quantificar el nombre de persones amb discapacitat al municipi de Sant Cugat del Vallès i conèixer les característiques sociodemogràfiques i necessitats de les mateixes.

En concret, s'han analitzat les següents fonts d'informació:

Dades disponibles en el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies pel que fa a les persones amb certificat de discapacitat del municipi.

Dades disponibles sobre salut mental i la capacitat d'atenció dels centres de salut mental de Sant Cugat del Vallès (Centre de Salut Mental d’Adults – CSMA, i Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil – CSMIJ) procedents de l'Observatori de Serveis de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona.

Dades disponibles del Departament d'Ensenyament, les escoles bressol i els centres educatius públics, referents a la població amb necessitats educatives especials de Sant Cugat del Vallès matriculades a escoles ordinàries.

Dades disponibles sobre el perfil de les persones ateses pels Serveis Socials i el Servei d'Atenció Domiciliària de Sant Cugat.

Altres dades d'interès recopilades durant el treball de camp.

L'objectiu és caracteritzar, amb el major volum de dades possible, la situació del col·lectiu objecte d'aquesta diagnosi, si bé cap de les fonts disponibles permet una radiografia precisa sobre la quantitat de persones amb discapacitat o diversitat funcional, degut a que:

Els límits conceptuals són difusos, com s'ha explicat en l'apartat anterior

Les fonts de dades en general no tenen un registre precís o unívoc sobre els casos, persones, expedients, etc., com s'explicarà a continuació.

Aproximació a la població amb discapacitat de Sant Cugat 4.1.del Vallès

En aquest apartat s'analitzen les dades disponibles referents a la població amb discapacitat de Sant Cugat, és a dir, les persones amb certificat de reconeixement de discapacitat registrades als serveis de valoració i orientació dependents de la Secretaria d'Inclusió Social i de Promoció de l'Autonomia Personal del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Aquest certificat el poden sol·licitar les persones que presenten malalties congènites o adquirides que originen deficiències de caràcter previsiblement permanent i comporten una restricció o absència de la capacitat per realitzar les activitats de la vida diària, en la forma

14

12 Web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Consulta validada a maig 2018.13:Web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

o dins del marge que es considera normal. Aquestes malalties han d'estar prèviament diagnosticades pels organismes competents i documentades12.

A partir d'un grau del 33% es considera que una persona és legalment discapacitada i aquest certificat li facilita l'accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la societat 13.

Assenyalar que no totes les persones amb una malaltia congènita o adquirida demanen aquest certificat. Generalment aquest se sol·licita quan la persona considera que li portarà algun tipus de benefici o es porta d'entrada per accedir algun servei o prestació. Malgrat que aquestes dades no són exhaustives de totes les persones amb discapacitat, solen ser les úniques disponibles recents que permeten una aproximació quantitativa a aquesta població.

Nombre i evolució de la població amb discapacitat de Sant Cugat del Vallès 4.1.1.

El municipi de Sant Cugat registra el 2016 un total de 3.057 persones amb certificat de discapacitat, el que representa el 3,4% del total de la població.

A la franja de 0 a 64 anys, principal target de les polítiques de discapacitat i del present estudi, es registren el 2016 un total de 1.832 persones i el pes relatiu respecte al conjunt de la població d'aquesta franja d’edat és menor, situant-se en el 2,4%.

Si es compara la taxa de població de 0 a 64 anys amb discapacitat de Sant Cugat amb les dades del Vallès Occidental i de Catalunya, podem afirmar que el percentatge del municipi (2,4%) és inferior al del seu entorn immediat (4,8% al Vallès Occidental) i al del conjunt del país (4,9%). Una diferència que encara és més present en cas d'analitzar el conjunt de la població amb discapacitat de Sant Cugat (3,4%) respecte a la comarca (6,1%) i, especialment, a Catalunya (7,0%).

Taula 2. Població amb certificat de discapacitat. 2016 Catalunya, Vallès Occidental i Sant Cugat

Població total2016

Població de 0-64 anys

2016

Població total amb

discapacitat2016

Població 0-64 anys amb

discapacitat2016

Població total amb

discapacitat%


discapacitat %

Sant Cugat 88.921 77.412 3.057 1.832 3,4 2,4

Vallès Occidental 904.240 760.868 55.434 34.800 6,1 4,8

Catalunya 7.552.596 6.143.319 529.103 300.666 7,0 4,9

Fonts: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir del Padró continu, 2016. Idescat. Departament de Treball, Afers Socials i Família, 2016.

Al llarg dels darrers quinze anys, el nombre de persones amb certificat de discapacitat - tant en el seu conjunt com a la franja de 0 a 64 anys- està marcat per un creixement suau i constant.

15

Gràfic 1. Evolució de les persones amb certificat de discapacitat a Sant Cugat 2001-2016

3,0572,9132,958

2,8162,645

2,3292,208

2,0972,0731,940

1,7671,7251,562

1,3841,2211,136

1,8321,7611,6891,6481,5911,437

1,3391,3161,2771,2231,1351,1021,032913836792

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Total persones amb discapacitat Persones amb discapacitat de 0 a 64 anys

Fonts: . Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Família, 2001-2016

En termes relatius, al gràfic 2 mostra com les persones amb discapacitat a Sant Cugat han anat augmentant paulatinament. En concret, el 2001 el conjunt de la població amb discapacitat representava el 2,0% de la ciutadania de Sant Cugat, mentre que el 2016 representa el 3,4%. En el cas de la franja de 0 a 64 anys, ha passat de l’1,6% de la població al 2,4%.

Gràfic 2. Evolució de la taxa de discapacitat a Sant Cugat 2001-2016

3.43.33.4

3.33.1

2.82.72.62.72.6

2.42.42.42.2

2.02.0

2.42.32.22.22.11.9

1.81.81.91.81.71.71.8

1.61.61.6

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



16

Quan s'analitza com ha estat la variació al llarg d'aquests anys, s'observa que aquest creixement no ha estat uniforme, sinó que segueix una patró irregular amb fluctuacions tant en el cas del conjunt de la població amb discapacitat com a la franja de 0 a 64 anys. En canvi, el 2015 es trenca la tendència i, per primer cop, la variació interanual del total de les persones amb discapacitat decreix l’1,5%, mentre la franja de 0 a 64 anys té un creixement del 4,3%.

Gràfic 3. Taxa de variació interanual de les persones amb certificat de discapacitata Sant Cugat 2001-2016

7.5

13.3 12.9

10.4

2.4

9.8

6.9

1.2

5.35.5

13.6

6.55.0

-1.5

4.95.6

9.2

13.0

6.8

3.0

7.8

4.4

3.1 1.7

7.3

10.7

3.62.5

4.3 4.0

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016



Característiques sociodemogràfiques de la població amb discapacitat de 4.1.2.Sant Cugat

Quan s’analitza per sexes, s'observa que el municipi de Sant Cugat compta amb una proporció similar d'homes i dones amb discapacitat (49,1% i 50,9%), una tendència que també es present en el cas de la comarca.

Taula 3. Comparativa de la població de Sant Cugat amb certificat de discapacitat segons sexe, 2016

Sant Cugat Vallès Occidental Catalunya

Núm. % Núm. % Núm. %Homes 1.502 49,1 28.143 50,8 261.180 49,4

Dones 1.555 50,9 27.291 49,2 267.923 50,6

Total 3.057 100 55.434 100 529.103 100

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de dades del Departament de Treball, Afers Socials i Família, 2016.

17

La diferència entre homes i dones es fa present en el cas de la població amb discapacitat de 0 a 64 anys de Sant Cugat amb més de 7 punts de distància entre els homes i dones. Una situació que encara és més acusada a la realitat de la comarca del Vallès Occidental i també al conjunt de Catalunya.

Taula 4. Comparativa de la població de Sant Cugat de 0 a 64 anys amb certificat de discapacitat segons sexe, 2016


Núm. % Núm. % Núm. %Homes 980 53,5 19.249 55,3 162.652 54,2

Dones 852 46,5 15.551 44,7 137.384 45,8

Total 1.832 100,0 34.800 100,0 300.036 100,0


En relació a l'edat, la discapacitat és força més freqüent a partir dels 55 anys, de manera que en conjunt a Sant Cugat el 59,5% de la població amb discapacitat té més de 55 anys, sent el 40,1% major de 65 anys. Cal tenir present que l'edat és un factor clau a l'hora d'analitzar la discapacitat, en tant que a més edat major probabilitat de patir malalties que poden derivar en una discapacitat. Tot i això, a Sant Cugat el col·lectiu de gent gran amb discapacitat té menor pes que a Catalunya (43,2%). Per tant és un col·lectiu menys envellit.

Contràriament, el 6,8% de la població amb discapacitat és un infant (208), proporció lluny de la situació de Catalunya en conjunt (4,2%). També destaca la proporció de joves (de 16 a 34 anys, 10,6%) superior a la proporció del total de Catalunya (7,8%),

Taula 5. Comparativa de la població de Sant Cugat amb certificat de discapacitat segons edat, 2016Sant Cugat Vallès Occidental Catalunya

Núm. % Núm. % Núm. %

De 0 a 15 anys 208 6,8 3.390 6,1 21.960 4,2

De 16 a 19 anys 82 2,7 1.274 2,3 8.268 1,6

De 20 a 34 anys 243 7,9 3.892 7,0 32.776 6,2

De 35 a 44 anys 278 9,1 6.009 10,8 51.082 9,7

De 45 a 54 anys 427 14,0 8.864 16,0 80.650 15,2

De 55 a 64 anys 594 19,4 11.371 20,5 105.930 20,0

De 65 a 74 anys 559 18,3 10.357 18,7 106.253 20,1

75 anys i més 666 21,8 10.277 18,5 122.185 23,1

Total 3.057 100 55.434 100 529.103 100


18

En el cas de la població de 0 a 64 anys amb discapacitat de Sant Cugat, es reprodueixen les conclusions de manera que, a més del pes de les persones que tenen de 55 a 64 anys (32,4%), es pot dir que l’11,4% de les persones amb certificat de discapacitat són menors de 15 anys, i que els joves de 16 a 34 són el 17,8%.

En general, el baix percentatge de menors amb discapacitat se sol explicar per la disminució de naixements de nadons amb discapacitat i l'augment de l'atenció precoç (no només en nombre de serveis, sinó també en la qualitat d'aquests, ja que diagnostiquen abans i prevenen més). Per altra banda, algunes discapacitats són adquirides durant la vida i, per tant, són sobrevingudes. Sovint s'adquireixen en el trànsit a la vida adulta, com moltes de les malalties mentals o al llarg de la mateixa adultesa, com les discapacitats físiques derivades d'accident laborals o de trànsit, per exemple.

Taula 6. Comparativa de la població de Sant Cugat de 0 a 64 anys amb certificat discapacitat segons edat, 2016



De 0 a 15 anys 208 11,4 3.390 9,7 21.960 7,3

De 16 a 19 anys 82 4,5 1.274 3,7 8.268 2,7

De 20 a 34 anys 243 13,3 3.892 11,2 32.776 10,9

De 35 a 44 anys 278 15,2 6.009 17,3 51.082 17,0

De 45 a 54 anys 427 23,3 8.864 25,5 80.650 26,8

De 55 a 64 anys 594 32,4 11.371 32,7 105.930 35,2

Total 1.832 100 34.800 100 300.666 100


A partir de les dades de població i la població amb certificat de discapacitat es pot calcular la taxa de discapacitat per sexe i edats. Aquesta indica que a Sant Cugat entre 3 i 4 dones de cada 100 té una discapacitat, i succeeix el mateix en el cas dels homes; però entre els homes de 0 a 64 anys es tractaria de 3 de cada 100, mentre que entre les dones de la mateixa franja d’edat només n’hi hauria 2 de cada 100.

Si ens fixem en la taxa per franges d’edat, 1 de cada 100 nens/es tenen un certificat de discapacitat, 2 de cada 100 joves, 2 de cada 100 adults d’entre 35 i 44 anys, 3 de cada 100 adults d’entre 45 i 54 anys i 6 de cada 100 persones d’entre 55 i 64 anys. Pel que fa les persones majors de 65 anys, 9 de cada 100 persones d’entre 65 i 74 anys té una discapacitat i 13 de cada 100 persones majors de 65 anys té una discapacitat. Tot i que la progressió és similar a la del conjunt de la comarca i a la de Catalunya, la taxa de discapacitat -tant per sexes com per edat- en tots els casos és inferior en el municipi. Per últim, destacar que les dades de la comarca també són inferiors a les del conjunt de Catalunya.

19

Taula 7. Taxa de discapacitat per sexes i edats (grans grups). Comparativa territorial. 2016


Homes 3,5 6,3 7,1Dones 3,4 6,0 7,0Total 3,5 6,2 7,0

Homes 0-64 2,6 5,0 5,2Dones 0-64 2,2 4,1 3,6Total 0-64 2,4 4,6 4,0

Infants i adolescents (0-15)

1,1 2,0 1,8

De 16 a 19 anys 1,9 3,6 3,0

De 20 a 34 anys 1,7 2,5 2,5

De 35 a 44 anys 1,9 31,1 3,9

De 45 a 54 anys 3,0 6,6 7,2

De 55 a 64 anys 6,1 11,2 12,0

De 65 a 74 anys 8,8 14,1 15,4

75 anys i més 12,9 15,4 17,7

Total 3,4 6,2 7,0

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir del Padró continu, 2016. Idescat, i dades del Departament de Treball, Afers Socials i Família, 2016

Les discapacitats segons tipus, grau i nivells d’autonomia4.1.3.

La realitat de les persones amb discapacitat és molt diversa i variada. Les diferències i necessitats d'aquestes estan fortament influenciades pel tipus i el nombre de discapacitats que es tenen. En concret, el tipus de discapacitat és divideix en sis categories: física (motòrica i no motòrica), sensorial (visual i auditiva), intel·lectual i malaltia mental.

És important destacar en el conjunt d'aquest apartat s'ha pres com a referència només el total de la població amb discapacitat ja que la Generalitat de Catalunya no ha facilitat la informació detallada per sexes i edats a nivell municipal.

En conjunt, la major part de la població amb discapacitat de Sant Cugat (52,3%) té una discapacitat física (motòrica i no motòrica). En segon lloc, es troben les persones amb discapacitat per malaltia mental (19,5%) seguides per la discapacitat intel·lectual (13,8%). Les discapacitats sensorials, ja siguin visuals o auditives, són les que tenen menor presència (menys del 7% en els dos casos).

Comparativament, la presència de persones amb discapacitat física al municipi de Sant Cugat és menor que al conjunt de Catalunya (al voltant de tres punts menys). En canvi, les persones amb discapacitat intel·lectual tenen major presència a Sant Cugat que en el conjunt de Catalunya (13,8% vs. 10,4%). D’altra banda, el percentatge de persones que pateixen una discapacitat auditiva és més elevat a Sant Cugat que a la resta de Catalunya (6,3% vs. 5,7%).Taula 8. Comparativa de la població de Sant Cugat amb certificat de discapacitat segons tipus,

2016

20

14 Web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies



Física motòrica 1.037 33,9 16.826 30,4 182.130 34,4

Física no motòrica 561 18,4 10.396 18,8 112.236 21,2

Total física 1.598 52,3 27.222 49,1 294.366 55,6

Visual 184 6,0 3.351 6,0 33.050 6,2

Auditiva 193 6,3 3.634 6,6 30.243 5,7

Total sensorial 377 12,3 6.985 12,6 63.293 12,0

Intel·lectual 422 13,8 7.136 12,9 54.973 10,4

Malaltia mental 595 19,5 12.176 22,0 105.511 19,9

No consta 65 2,1 1.915 3,5 10.960 2,1

Total 3.057 100 55.434 100 529.103 100


El grau de discapacitat també és un element clau a l'hora d'estudiar a aquesta població i les seves necessitats. En concret, existeixen tres grups14:

Grau de discapacitat entre el 33% i el 64%, en el qual hi ha persones amb discapacitat que tenen un nivell d'autonomia personal prou important per inserir-se socialment i laboralment, si més no en un sistema de treball protegit.

Grau de discapacitat entre el 65% i el 74%, corresponents a persones que, en termes generals, presenten més dificultats per aconseguir una plena integració social i laboral,

Grau discapacitat iguals o superior al 75%, registra persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la integració social.

El 61,9% de les persones amb discapacitat de Sant Cugat té un grau de discapacitat d'entre el 33% i el 64%. D'aquesta forma, la gran majoria de les persones amb discapacitat del municipi tenen un nivell d'autonomia personal que els permet la inserció plena amb els suports adequats. Es tracta d'un volum similar al de la comarca (66%), però dos punts per sobre del conjunt de Catalunya (59,8%), el que pot associar-se a la menor edat de la població amb certificat de discapacitat.

El 20,1% té un grau de discapacitat d'entre el 65% i el 74%, que els implica més dificultats per a la seva inclusió i el 18% té un grau de discapacitat del 75% i més. Aquest 38,1% de la població que supera el grau de discapacitat del 65%, poden accedir a una pensió per invalidesa entre els 18 i 65 anys.

La distribució d’aquests percentatges a Sant Cugat i al Vallès Occidental és molt similar pel que fa al grau del 65% al 74%, però s’apropa més a les dades del conjunt de Catalunya en les discapacitats de grau menor al 65% o major del 75%.

21

Taula 9. Comparativa de la població de Sant Cugat amb certificat de discapacitat segons grau, 2016



Del 33% al 64% 1.893 61,9 36.606 66,0 316.610 59,8

Del 65% al 74% 615 20,1 11.630 21,0 129.094 24,4

75% i més 549 18,0 7.198 13,0 83.399 15,8

Total 3.057 100 55.434 100 529.103 100


Sobre el total de població es pot calcular la taxa de prevalença de les discapacitats per tipus i graus a Sant Cugat. En primer lloc, 2 de cada 100 ciutadans de Sant Cugat té una discapacitat física, principalment motòrica. És una taxa menor que en el conjunt de Catalunya on s'acosta a 4 de cada 100 persones. En concret, 2 de cada 100 persones Sant Cugat té un grau de discapacitat del 33 al 64% i 1 de cada 100 supera aquest llindar, és a dir, té una discapacitat igual o superior al 65%, presentat dificultats més severes i complexes que condicionen les seves possibilitats d'inserció comunitària i exigeixen majors recursos i suports.

De nou, cal destacar la impossibilitat de fer anàlisi més detallada per edats i sexes o per tipus de discapacitat i grau a nivell local, ja que la Generalitat de Catalunya no facilita aquest detall de dades malgrat les demandes realitzades.

22

Taula 10. Taxa de discapacitat per tipus i grau. Comparativa territorial. 2016Sant

CugatVallès

Occidental Catalunya

Física motòrica 1,2 1,9 2,4

Física no motòrica 0,6 1,1 1,5

Total física 1,8 3,0 3,9

Auditiva 0,4 0,8 0,8

Visual 0,5 0,8 0,7

Intel·lectual 0,2 0,4 0,4

Total sensorial 0,7 1,3 1,4

No consta 0,1 0,2 0,1

Total 3,4 6,1 7,0

Del 33% al 64% 2,1 4,0 4,2

Del 65% al 74% 0,7 1,3 1,7

75% i més 0,6 0,8 1,1

Total 3,4 6,1 7,0Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir del Padró continu, 2016. Idescat, i dades del Departament de Treball, Afers Socials i Família, 2016.

Finalment, dos elements que també ajuden a conèixer les necessitats de les persones amb discapacitat pel que fa a la seva autonomia són el fet de si la persona té dificultat de mobilitat amb els transports col·lectius i la necessitat de comptar amb una tercera persona.

En concret, la dificultat de mobilitat es relaciona amb la possibilitat de fer servir els transports col·lectius i s'avalua a partir de les dificultats de la persona amb limitacions de caràcter físic, però també de la població amb conductes "agressives" o "molestes". En el cas de la necessitat de tercera persona, s'avalua tenint en compte les possibilitats de la persona quan s'ha de desplaçar, en la cura de sí mateixa, en la comunicació amb altres, en altres activitats de la llar i en el seu perfil d'adaptació personal i social.

A Sant Cugat, el 23,2% de les persones amb discapacitat té dificultats de mobilitat, mentre que el 16% necessita el suport d'una tercera persona per desenvolupar activitats de la vida diària. Aquestes dades se situen per sobre del conjunt de la comarca del Vallès Occidental (14,9% amb dificultats de mobilitat i 11,5% amb necessitat de 3a persona) i del percentatge a Catalunya (19,7% amb dificultat de mobilitat i 12,8% amb necessitat de 3a persona). Aquest fet no es podria associar a l'edat de la població amb certificat de discapacitat doncs a Sant Cugat aquesta és més jove. Cal valorar doncs fins a quin punt està vinculat amb altres factors com ara el disseny urbanístic i l’accessibilitat i mobilitat del municipi.

23

Taula 11. Comparativa de la població amb certificat de discapacitat amb dificultat de mobilitat i necessitat d’una tercera persona, 2016

Població total amb discapacitat

Amb dificultat de mobilitat


(%)Amb necessitat de 3a persona

Amb necessitat de 3a persona

(%)

Sant Cugat 3.057 708 23,2 490 16,0

Vallès Occidental 55.434 8.272 14,9 6375 11,5

Catalunya 529.013 104.090 19,7 67453 12,8

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Família, 2016.

A l'hora d'analitzar la dificultat de mobilitat i la necessitat d'una tercera persona de suport cal tenir en compte que hi ha diferències rellevants en funció del tipus de discapacitat, doncs segons aquesta adopten formes diferents i comporten realitats quotidianes diverses.

En concret, i com és lògic, les persones amb discapacitat física -especialment amb discapacitat física motòrica - són les que presenten una major dificultat de mobilitat tant al municipi de Sant Cugat (el 41,9%) com a la resta de territoris analitzats (el 30,3% al Vallès Occidental i el 35,2% a Catalunya). Mentre que les persones amb discapacitat auditiva són les que tenen menys dificultats de mobilitat.

Una altra dada a destacar quan es compara la població de Sant Cugat amb el conjunt de la Catalunya és el fet que gairebé totes les discapacitats (exceptuant les discapacitats sensorials: visual i auditiva) presenten un major percentatge pel que fa a les dificultats de mobilitat, donat el major pes d'aquesta dificultat en el conjunt de Sant Cugat. Per exemple en el cas de la discapacitat física (motòrica i no motòrica) les dificultats de mobilitat es presenten per al 34,2% de les persones afectades a Sant Cugat vs. 22,9% al Vallés Occidental i 28,1% a Catalunya.

En relació a la necessitat d'una tercera persona, la població amb certificat discapacitat intel·lectual de Sant Cugat és la que més presenta necessitat d'una tercera persona per realitzar les activitats de la vida diària (28,9%), seguida de les persones amb discapacitat per malaltia mental (20,2%). Per contra, les persones amb discapacitat auditiva són les que menys presenten aquesta situació (2,1%), seguides de les persones amb discapacitat física no motòrica (8,4%). Aquesta distribució és força similar al conjunt de la comarca i a Catalunya.

24

Taula 12.Comparativa de la població amb discapacitat amb dificultat de mobilitat segons tipus de discapacitat, 2016





(%)Població total

amb discapacitatAmb dificultat de

mobilitatAmb dificultat de

mobilitat(%)




(%)

Física motòrica 1.037 435 41,9 16.826 5.094 30,3 182.130 64.066 35,2

Física no motòrica 561 111 19,8 10.396 1.134 10,9 112.236 18.640 16,6

Total física 1.598 546 34,2 27.222 6.228 22,9 294.366 82.706 28,1

Visual 184 21 11,4 3.351 290 8,7 33.050 4.479 13,6

Auditiva 193 4 2,1 3.634 77 2,1 30.243 999 3,3

Total sensorial 377 25 6,6 6.985 367 5,3 63.293 5.478 8,7

Intel·lectual 422 60 14,2 7.136 779 10,9 54.973 6.072 11

Malaltia mental 595 78 13,1 12.176 893 7,3 105.511 9.758 9,2

No consta 65 -- -- 1.915 5 0,3 10.960 76 0,7

Total 3.057 588 19,2 55.434 8.272 14,9 529.103 104.090 19,7


25

Taula 13.Comparativa de la població amb certificat de discapacitat amb necessitat de 3a persona segons tipus de discapacitat, 2016





(%)Població total

amb discapacitatAmb necessitat de 3a persona


(%)Població total

amb discapacitatAmb necessitat de 3a persona


(%)

Física motòrica 1.037 171 16,5 16.826 2.162 12,8 182.130 24.590 13,5

Física no motòrica 561 47 8,4 10.396 564 5,4 112.236 8.606 7,7

Total física 1.598 218 13,6 27.222 2.726 10 294.366 33.196 11,3

Visual 184 27 14,7 3.351 475 14,2 33.050 5.103 15,4

Auditiva 193 <4 <2,1 3.634 66 1,8 30.243 514 1,7

Total sensorial 377 31 8,2 6.985 541 7,7 63.293 5.617 8,9

Intel·lectual 422 122 28,9 7.136 1.624 22,8 54.973 13.081 23,8

Malaltia mental 595 120 20,2 12.176 1.480 12,2 105.511 15.511 14,7

No consta 65 -- -- 1.915 4 0,2 10.960 48 0,4

Total 3.057 740 24,2 55.434 6.375 11,5 529.103 106.266 20,1


26

De nou es poden calcular les taxes equivalents al conjunt de la població. En aquest cas, donat que són fenòmens poc freqüents en tant que es tracta de la combinació de variables, per tal de facilitar la lectura es facilita tant la taxa per cada 100 habitants com la taxa per cada 1000. Així, atenent a la taxa per cada 1000 habitants. A Sant Cugat 6 de cada 1000 ciutadans té una discapacitat física que dificulta la seva mobilitat, i 3 de cada 1000 necessiten suport d'una tercera persona.

1 de cada 1000 santcugatencs i santcugatenques té una discapacitat certificada per raó de malaltia mental que dificulta la seva mobilitat i 1 de cada 1000 requereix suport d'una tercera persona.

El mateix volum suposen les persones que resideixen a Sant Cugat i tenen certificat de discapacitat per raons intel·lectuals.

Taula 14. Taxa de discapacitat per tipus segons dificultat de mobilitat i necessitat de 3a persona. Comparativa territorial. 2016. Taxa per cada 100 habitants i per cada 1000 habitants.

Sant Cugat Vallès Occidental CatalunyaAmb

dificultatAmb

necessitatAmb

dificultatAmb

necessitatAmb

dificultatAmb

necessitat

de mobilitat de 3a persona de mobilitat de 3a

persona de mobilitat de 3a persona

Taxa per cada 100 hab.Física motòrica 0,5 0,2 0,6 0,2 0,8 0,3

Física no motòrica 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,1

Total física 0,6 0,2 0,7 0,3 1,1 0,4Visual 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 0,1Auditiva 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0Total sensorial 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 0,1Malaltia mental 0,1 0,1 0,1 0,2 0,1 0,2

Intel·lectual 0,1 0,1 0,1 0,2 0,1 0,2No consta 0,0 0,0 0,0 0,0Total 0,7 0,8 0,9 0,7 1,4 1,4

Taxa per cada 1000 hab.Física motòrica 4,9 1,9 5,6 2,4 8,5 3,3

Física no motòrica 1,2 0,5 1,3 0,6 2,5 1,1

Total física 6,1 2,5 6,9 3,0 11,0 4,4Visual 0,2 0,3 0,3 0,5 0,6 0,7Auditiva 0,0 0,0 0,1 0,1 0,1 0,1Total sensorial 0,3 0,3 0,4 0,6 0,7 0,7Malaltia mental 0,7 1,4 0,9 1,8 0,8 1,7

Intel·lectual 0,9 1,3 1,0 1,6 1,3 2,1No consta -- -- 0,0 0,0 0,0 0,0Total 6,6 8,3 9,1 7,1 13,8 14,1

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir del Padró continu, 2016. Idescat, i dades del Departament de Treball, Afers Socials i Família, 2016.

27

Aproximació a les persones amb malaltia mental Sant 4.2.Cugat del Vallès

En aquest apartat s’analitzen les dades disponibles sobre salut mental de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya pel que fa el municipi Sant Cugat del Vallès.

Com s’explica a l’apartat 3.4, no totes les malalties mentals generen discapacitat, però sí que hi ha persones amb malalties mentals que tenen reconeguda una discapacitat per aquesta causa. D'aquesta manera, l'anàlisi d'aquesta informació pot ajudar a identificar necessitats i desenvolupar respostes adients a la realitat d'aquestes persones.

4.2.1. Centres de Salut Mental Sant Cugat del Vallès

En aquest sentit, Sant Cugat compta amb dos Centres de Salut Mental, el Centre de Salut CSMA Sant Cugat, per a persones de 18 o més i el Centre de Salut CSMIJ Sant Cugat per als menors d’edat. L’àrea de gestió d’assistència d’aquests centres és l’àrea del Vallès Occidental Oest. L’entitat proveïdora del centres de salut mental és Mútua de Terrassa – MPSAPF. Durant el 2016, aquests dos centres van rebre un total de 9.622 visites per 1.922 persones ateses.

Al comparar el percentatge de persones ateses en relació a la població de referència dels CSMA i del CSMIJ, s’observa que el CSMIJ atén un percentatge superior que el CSMA pel que fa la població de referència (el 4,4% vs. l'1,6%).

Taula 15. Nombre de persones ateses i de visites totals dels Centres de Salut Mental del municipi de Sant Cugat del Vallès i població de referència de cada centre. 2016

Centre Persones ateses Persones ateses (%) Visites totals Població de referència

CSMA Sant Cugat del Vallès 1.018 1,6 6.054 63.448

CSMIJ Sant Cugat del Vallès 904 4,4 3.568 20.367

Total 1.922 2,3 9.622 83.815Font: Elaboració Pere Tarrés a partir de les dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, 2016.

4.2.2. La capacitat d’atenció dels Centres de Salut Mental de Sant Cugat del Vallès i a Catalunya

A continuació es detallen una sèrie d’indicadors que permeten analitzar la capacitat d’atenció del CSMA i CSMIJ de Sant Cugat i comparar-ho amb el conjunt de Catalunya.

A la taula 16, es poden apreciar les principals dades d’atenció dels Centres de Salut Mental de Sant Cugat i la situació del conjunt de Catalunya. Pel que fa la prevalença de persones ateses, entenem com a "prevalença" el percentatge de la població de referència d’un centre de salut mental que ha estat atesa per aquell mateix centre durant l’any. Al CSMA de Sant Cugat del Vallés la prevalença és de l'1,5%, menys de la meitat que en el

28

CSMIJ que és del 3,3%. En els dos casos, aquestes dades són inferiors que en el conjunt de Catalunya, on la prevalença de persones ateses en els CSMA és del 2,6% i en els CSMIJ és del 4,4%.

Un altre indicador que s’analitza és la capacitat de resolució dels casos. L’observatori de salut defineix la capacitat de resolució de casos com el percentatge de població de referència d'un centre atesa pel seu mateix centre, sobre el total de població de referència atesa al seu centre o a d'altres. En aquest cas, en els dos centres de Sant Cugat és superior al 90% (el 92,2% en el CSMA i el 93,8% en el CSMIJ). En el conjunt de Catalunya, els valors són molt similars als del municipi: la capacitat de resolució dels CSMA és del 92,4% i dels CSMIJ és del 93%.

El nombre de visites per persona atesa és inferior a Sant Cugat que al conjunt de Catalunya. En concret, el CSMA de Sant Cugat té una mitja d’aproximadament 6 visites a l’any per pacient, en canvi, en el conjunt de Catalunya, aquesta xifra augmenta fins gairebé les 7 visites.

El percentatge de nous casos és molt similar entre el CSMA i el CSMIJ de Sant Cugat (27,9% vs. 28,8%) i entre els CSMA i els CSMIJ del conjunt de Catalunya (28,8% vs. 35,5%). Tanmateix, sí que s’observa una diferència significativa en el percentatge de visites d’aquests nous casos. El percentatge de visites de nous casos tant del CSMIJ de Sant Cugat del Vallès (33,2%), com dels CSMIJ del conjunt de Catalunya (26,7%) es troba entre 10 i 15 punts per sobre que el CSMA de Sant Cugat (18,3%) i els CSMA del conjunt de Catalunya (16,7%).

L’indicador “pacients amb tractament familiar” només s’analitza en el cas dels CSMIJ, ja que és en aquests centres on s’aplica de manera freqüent aquest tipus de teràpia –malgrat també s’ofereix tractament familiar als CSMA-. En el CSMIJ de Sant Cugat del Vallès, el 66,3% dels pacients reben aquest tipus de tractament, pel que fa en el conjunt de CSMIJ de Catalunya el percentatge de pacients que han realitzat aquest tipus de tractament és 20 punts inferior (46,1%).

Per altra banda, l’indicador “pacients hospitalitzats visitats pel CSMA”, només s’analitza en el cas dels CSMA, i indica el percentatge de pacients que durant el mateix any s’han visitat pel CSMA i també han estat hospitalitzats (habitualment el que succeeix és que el motiu pel que són hospitalitzats genera també la necessitat de demanar visita al CSMA posteriorment). En el cas del CSMA de Sant Cugat, el 62% dels pacients visitats han estat hospitalitzats; quan s’analitzen els CSMA del conjunt de Catalunya, aquesta xifra augmenta fins arribar al 72,3% dels pacients visitats.

El percentatge de pacients en seguiment en els Centres de Salut Mental de Sant Cugat és del 62% en el CSMA i del 66,3% en el CSMIJ. En el conjunt de Catalunya, el percentatge de pacients en seguiment dels CSMA és més de 10 punts superior que en el municipi (72,3%), en canvi al CSMIJ es situen gairebé 20 punts per sota (46,1%).

29

15 Cal tenir en compte que no totes les categoritzacions responen a diagnòstics. Algunes poden respondre a símptomes, i d’altres poden incloure diversitat de diagnòstics (com el cas de la categoria “Trastorn mental greu”). Aquestes classificacions responen a una primera categorització que es recull a l’inici de l’atenció al CSMA i poden implicar diagnòstics més complexos o que evolucionen en el temps.

Taula 16. Dades generals d’atenció dels Centres de Salut Mental de Sant Cugat i el conjunt de Catalunya

CentreCSMA Sant

CugatCSMA

CatalunyaCSMIJ Sant

Cugat del VallèsCSMIJ

Catalunya

Prevalença atesa (%) 1,5 2,6 3,3 4,4

Capacitat de resolució (%) 92,2 92,4 93,8 93,0

Visites per persona atesa 5,9 6,7 3,9 6,5

Nous casos (%) 27,9 28,8 31,0 35,1

Visites nous casos (%) 18,3 16,7 33,2 26,7

Pacients amb tractament familiar (%) -- -- 66,3 46,1

Pacients hospitalitzats visitats pel CSMA (%)* 62,0 72,3 -- --

Pacients en seguiment (%) 51,4 54,1 49,6 63,5

Font: Elaboració Pere Tarrés a partir de les dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, 2016.

En la següent taula es poden observar els principals diagnòstics o categoritzacions inicials15 dels pacients atesos als Centres de Salut Mental d’Adults. En aquest cas, l’anàlisi no es fa de manera conjunta amb els Centres de Salut Mental d’Infants i Joves perquè les diferències i prevalença dels diagnòstics en funció de l’edat del pacient són notables.

El principal diagnòstic o categorització pel que fa als Centres de Salut Mental d’Adults és el de trastorn mental greu (TMG/TMS) amb més del 37% de les persones ateses al CSMA de Sant Cugat i el 36,8% als CSMA del conjunt de Catalunya. El segon diagnòstic o categorització més rellevant és el de depressió, amb el 25,2% dels casos al CSMA de Sant Cugat i el 33,3% als CSMA de Catalunya.

Pel que fa la mitjana de visites per persona atesa, les persones diagnosticades amb esquizofrènia són les que realitzen més visites (l'11,6% del total de visites del CSMA de Sant Cugat), tot i que és una xifra inferior en comparació al conjunt de Catalunya, on representen el 14,4% del total de visites. Aquestes dades són coincidents amb el diagnòstic o categorització on hi ha més seguiments del pacient. El 93,7% de les persones diagnosticades d’esquizofrènia en el municipi de Sant Cugat es troben en seguiment.

30

16 Els pacients de 0 a 6 anys són en principi adreçats al DAPSI (Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç), però el CSMIJ ja atén alguns casos a partir dels 4 o 5 anys.

17 Cal tenir en compte que no totes les categoritzacions responen a diagnòstics. Algunes poden respondre a símptomes, i d’altres poden incloure diversitat de diagnòstics (com el cas de la categoria “Trastorn mental greu”). Aquestes classificacions responen a una primera categorització que es recull a l’inici de l’atenció al CSMIJ i poden implicar diagnòstics més complexos o que evolucionen en el temps.

Taula 17. Principals diagnòstics o categoritzacions inicials dels pacients que es visiten en el CSMA de Sant Cugat i el conjunt de Catalunya. 2016

Diagnòstic Indicadors d’activitat CSMA Sant Cugat CatalunyaTrastorn mental greu

Persones ateses (%)* 37,1 36,8Visites per persona atesa 10,0 10,7Pacients en seguiment (%) 83,0 87,5

Ansietat


Depressió


Trastorn bipolar


Esquizofrènia


Altres psicosis


Demència

Persones ateses (%)* 0,5 1,2Visites per persona atesa (a) 5,1Pacients en seguiment (%) (a) 66,3

Font: Elaboració Pere Tarrés a partir de les dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, 2016.(a) No es presenta el resultat de l'indicador perquè el denominador no supera els 10 casos.

Pel que fa als infants i joves de fins a 17 anys16 que s’han visitat en el CSMIJ de Sant Cugat durant el 2016, es pot afirmar que més de la meitat dels infants (el 57,2%) atesos tenen un diagnòstic o categorització inicial17 de Trastorn del dèficit d'atenció i/o hiperactivitat (TDAH), xifres molt superiors al conjunt de Catalunya, on tot i que també és el diagnòstic o categorització més freqüent, el percentatge d’infants i joves diagnosticats amb TDAH representa el 28,3%, gairebé 30 punts per sota en comparació amb les dades del municipi.

31

A Catalunya, el segon diagnòstic o categorització més freqüent són els trastorns d’adaptació (representen el 19,8%) però, en canvi, en el CSMIJ de Sant Cugat aquest tipus de diagnòstic només configura el 7,19% del total.

Altres diagnòstics i categoritzacions força comunes entre els infants i joves de Sant Cugat i de Catalunya són: el Trastorn mental greu o sever (TMG/TMS), que representa el 16% del total de diagnòstics dels CSMIJ de Sant Cugat i el 14,7% del total de diagnòstics del conjunt de Catalunya; o el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) que representa el 12,7% del CSMIJ de Sant Cugat i l'11,7% del total de visites dels CSMIJ de Catalunya.

Per altra banda dels diagnòstics o categoritzacions inicials recollides, aquells amb menys pacients, tant a Sant Cugat com a Catalunya, és el trastorn de la conducta alimentària (2% vs. 3,1%).

Un dels indicadors que es recullen en els CSMIJ segons diagnòstic és el de Pacients amb tractament familiar. En tots els diagnòstics, els pacients amb tractament familiar superen el 50% en el CSMIJ de Sant Cugat, a diferència del conjunt de Catalunya, on només el diagnòstics de TMG i TEA superen aquesta quantia. Aquests percentatges poden superar el 100% precisament perquè no només hi participen les persones ateses sinó també el seus familiars.

32

Taula 18. Principals diagnòstics o categoritzacions inicials dels pacients que es visiten en el CSMIJ de Sant Cugat i el conjunt de Catalunya. 2016

Diagnòstic Indicadors d’activitat CSMIJ Sant Cugat del Vallès Catalunya

Trastorn mental greu (TMG)

Persones ateses (%)* 16,0 14,7Visites per persona atesa 5,5 9,9Pacients amb tractament familiar (%) 75,2 57,5

Pacients en seguiment (%) 64,4 81,1Pacients en seguiment pel CSMA (%) 46,2 52,6

Trastorn del dèficit d'atenció i/o hiperactivitat. (TDAH)


Pacients en seguiment (%) 52,7 74,3Pacients en seguiment pel CSMA (%) 27,6 31,5

Trastorns de conducta alimentària


Pacients en seguiment (%) 35,1 56,7Pacients en seguiment pel CSMA (%) (a) 25,6

Trastorns de conducta



Trastorns de l'espectre autista (TEA)



Trastorns d'adaptació



Font: Elaboració Pere Tarrés a partir de les dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, 2016.(a) No es presenta el resultat de l'indicador perquè el denominador no supera els 10 casos.

A l’hora d’analitzar els indicadors de qualitat de la prescripció farmacèutica s’observa que s’utilitzen indicadors diferenciats entre menors i adults, per aquest motiu en aquest informe s’analitzen les dades del CSMA i del CSMIJ de forma independent.

Pel que fa al CSMA de Sant Cugat, la gran majoria dels pacients a qui se’ls ha prescrit

33

medicació (90,2%) són pacients amb trastorn bipolar, seguit per una xifra força inferior dels pacients diagnosticats amb esquizofrènia i tractats amb clozapina (33,1%). Per últim, els pacients amb esquizofrènia que prenen tres o més antipsicòtics només representen el 0,8%. Tal i com es pot observar, la suma dels percentatges és superior a 100, ja que hi ha pacients que poden estar comptabilitzats en vàries de les situacions.

Al comparar les dades del CSMA de Sant Cugat amb les del conjunt de Catalunya, es poden apreciar algunes diferències, com per exemple el percentatge de pacients amb esquizofrènia que només tenen prescrita la clozapina és pràcticament més del doble en el CSMA de Sant Cugat en comparació amb el conjunt dels CSMA (33,1% vs. 14,9%). Una altra dada a destacar és que els pacients diagnosticats d’esquizofrènia que prenen tres o més antipscicòtics incrementa fins al 2,6% pel que fa el conjunt de Catalunya.

Taula 19. Indicadors de la qualitat de la prescripció farmacèutica. Centres de Salut Mental Adults (CSMA), 2016

Pacients amb esquizofrènia i tres o

més antipsicòtics prescrits

(%)

Pacients amb trastorn bipolar i

eutimitzants prescrits (%)

Pacients amb esquizofrènia i

clozapina prescrita (%)

CSMA Sant Cugat del Vallès 0,8 90,2 33,1

Catalunya 2,6 90,2 14,9Font: Elaboració Pere Tarrés a partir de les dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, 2016.

Tal i com s’ha dit anteriorment, els indicadors de qualitat de la prescripció farmacèutica en els CSMIJ són diferents als analitzats en el cas del CSMA.

Més de la meitat dels infants i joves atesos al CSMIJ de Sant Cugat (53,8%), són pacients consumidors de psicofàrmacs, una xifra gairebé 19 punts superior als pacients consumidors de psicofàrmacs dels CSMIJ del conjunt de Catalunya (34,9%). Pel que fa als pacients consumidors de 3 o més psicofàrmacs, el percentatge disminueix fins el 3,4% en el cas del CSMIJ de Sant Cugat i fins el 2,1% en el conjunt dels CSMIJ de Catalunya.

El consum de psicofàrmacs dels pacients diagnosticats amb TEA o amb TDHA en el CSMIJ de Sant Cugat, es dona en més de la meitat dels pacients: el 51,76% en el cas que el diagnòstic sigui de TEA i aquesta xifra augmenta fins el 71,30% en el cas de pacients diagnosticats amb TDHA. Pel que fa al conjunt de Catalunya, aquestes xifres són inferiors a les del municipi de Sant Cugat del Vallès: el 44,58% de pacients diagnosticats amb TEA representa el 44,58% del total i el 65,09% de pacients diagnosticats amb TDAH.

34

Taula 20. Indicadors de la qualitat de la prescripció farmacèutica. Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), 2016

Pacients consumidors de psicofàrmacs (%)

Pacients consumidors de 3 o més psicofàrmacs

(%)

Pacients amb TEA consumidors de psicofàrmacs (%)

Pacients amb TDAH consumidors de psicofàrmacs (%)

CSMIJ Sant Cugat del Vallès

53,8 3,4 51,8 71,4

Catalunya 34,9 2,1 44,6 65,1Font: Elaboració Pere Tarrés a partir de les dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, 2016.

Per finalitzar l’aproximació a les persones amb malaltia mental del municipi de Sant Cugat, a continuació s’exposen els indicadors en relació a la satisfacció de les persones usuàries dels Centres de Salut Mental d’Adults, ja que per als CSMIJ no es disposa d’aquesta informació.

El grau de satisfacció pel que fa a les persones usuàries del CSMA de Sant Cugat és de 8,4 en una escala de l’1 al 10, xifra que se situa 0,3 punts per sobre del conjunt de Catalunya.

Els indicadors en relació al grau de satisfacció de la persona beneficiària que han obtingut una millor puntuació en el CSMA de Sant Cugat són “Està en bones mans” (el 91,3% del total dels pacients) i “Continuaria venint” (91,1% del total dels pacients). Cal destacar també, que la resta d’indicadors (“atenció davant un problema urgent”, “temps de la visita amb el psiquiatra”, etc.) superen el 70% pel que fa la satisfacció de les persones usuàries.

Taula 21. Satisfacció de les persones usuàries. Centres de salut mental adults (CSMA), 2016

Centre

Satisfac-ció

global

Temps espera primera

visita

Temps de la visita amb psiquiatra

Freqüència de les visites

Està en bones mans

Atenció a un problema

urgent

Temps per respondre una

trucada

Continuaria

venint

CSMA Sant Cugat

8,4 73,6 84,6 74,4 91,3 84,4 81,0 91,1

Catalunya 8,1 78,5 84,9 74,4 88,7 80,4 69,4 82,6Font: Elaboració Pere Tarrés a partir de les dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, 2016.

Aproximació a l’alumnat amb necessitats educatives 4.3.especials de Sant Cugat del Vallès

En aquest apartat s’analitzen les dades facilitades pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya referents a la població amb necessitats educatives especials de Sant Cugat del Vallès, és a dir, alumnat que té necessitats educatives permanents, d'acord amb l'informe corresponent dels equips psicopedagògics. Un alumne en aquesta situació pot ser escolaritzat en un centre específic d'educació especial o en un centre ordinari.

Si s'escolaritza en un centre d'educació especial, l'alumne es classifica per discapacitat visual, discapacitat auditiva, discapacitat intel·lectual (graduada entre retard lleuger, mitjà,

35

18 Web d'Ensenyament

greu i profund), discapacitat motriu, alteracions de la personalitat, trastorn generalitzat del desenvolupament i altres discapacitats (categoria de tancament que recull aquelles discapacitats que no encaixen nítidament en les anteriors). Un alumne només pot ser enquadrat en una d'aquestes categories; si en té més d’una, se n'ha de consignar la més important. Els alumnes integrats en centres ordinaris es classifiquen per discapacitat intel·lectual, discapacitat visual, discapacitat auditiva, trastorn generalitzat del desenvolupament, altres alteracions greus de la personalitat i, per últim, altres discapacitats físiques, sensorials i de conducta (categoria de tancament que recull aquelles discapacitats que no encaixen nítidament en les anteriors). Un alumne només pot ser enquadrat en una d'aquestes categories; si en té més d'una, se n'ha de consignar la més important.18 Com es pot observar es tracta de classificacions no del tot comparables.

Cal assenyalar que, malgrat s’han demanat les dades al Departament d’Ensenyament, aquest no ha facilitat les dades que s’analitzen a continuació desagregades segons tipus de discapacitat, per motius de protecció de dades.

Aproximació a l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) 4.3.1.matriculat a CEE

El municipi de Sant Cugat no compta amb cap centre específic d’educació especial (CEE). Per tant, algunes famílies de Sant Cugat s’han de desplaçar a una altre municipi (o potser fins i tot a una altra comarca) per tenir accés a aquests tipus de centres.

Seguidament, s’exposen els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) matriculats en els CEE e la comarca del Vallès Occidental i de Catalunya. El Vallès Occidental compta amb 12 centres per alumnes amb NEE; aquests 12 centres disposen de 142 unitats i atenen a 1.143 alumnes.

Taula 22. Centres, unitats i alumnes d’Educació Especial. Curs 2016-2017

Centres Unitats Alumnat

Sant Cugat del Vallès -- -- --

Vallès Occidental 12 142 1.143

Catalunya 105 1.089 6.919

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de dades del Departament d’Ensenyament, 2017.

A la següent taula es mostra una aproximació dels alumnes dels CEE segons edat de la comarca del Vallès Occidental i de Catalunya. Tal i com s’ha especificat anteriorment, a Sant Cugat no hi ha cap centre d’Educació Especial. Cal afegir que en el moment en el que es va fer la petició de dades d’educació al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, es va demanar si ens podrien indicar el municipi de residència dels estudiants dels centres d’Educació Especial de la comarca del Vallès Occidental, per

36

tal de fer una aproximació dels alumnes de Sant Cugat que assisteixen en un centre d’Educació Especial, però no ens van poder facilitar aquesta informació degut a la llei de protecció de dades.

De les dades disponibles, es pot observar que no hi ha diferències importants entre la distribució de l’alumnat per etapes al Vallès Occidental i al conjunt de Catalunya. Sí que s’observa, però, que l’etapa secundària, tot i consistir ens menys cursos que l’etapa primària, té aproximadament el doble d’alumnat. Aquest fet pot ser degut a un major nombre de línies per curs durant la ESO, però també podria indicar que en aquesta etapa augmenten els alumnes amb necessitats educatives especials o preval més l’opció d’adreçar-les a través d’un CEE.Taula 23. Alumnat dels Centres d’Educació Especial segons edat. Curs 2016-2017

Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental Catalunya


Infantil 2n cicle -- -- 52 6.1 270 5.8

Educació primària -- -- 262 30.9 1536 32.8

Educació secundària obligatòria -- -- 533 62.9 2871 61.4

Total -- -- 847 100 4.677 100


Aproximació als alumnes amb necessitats educatives especials matriculats 4.3.2.als centres ordinaris

Sant Cugat registra en el curs escolar 2016-2107, 160 persones amb necessitats educatives especials que estan cursant estudis als centres educatius ordinaris del municipi realitzant estudis de cicle infantil, primària i secundària obligatòria. No es disposa d’informació en relació a cicles post-obligatoris.

L’alumnat amb necessitats educatives especials matricula als cicles d’infantil, primària i ESO de Sant Cugat del Vallès, representa l’ 1,0% de l’alumnat de Sant Cugat matriculat a les diferents etapes analitzades, un percentatge inferior al de la comarca o al conjunt de Catalunya, on representa 1,4% i el 1,5% respectivament. Aquest fet és un indicador clau que indica l’aplicació dels dos principis generals pels que es regeix el sistema educatiu de Catalunya: la inclusió i la cohesió escolar.Taula 24. Alumnat matriculat als cicles d'infantil, primària i ESO amb NEE als centres ordinaris,

Curs 2016-2017

Alumnat matriculats als cicles d'infantil,

primària i ESO

Alumnat matriculat als cicles d'infantil, primària i ESO amb

NEE

Percentatge matriculat als cicles d'infantil, primària i ESO amb NEE (%)

Sant Cugat del Vallès 16.364 160 1,0

Vallès Occidental 147.957 2.073 1,4

Catalunya 1.088.863 16.877 1,5


37

Pel que fa la distribució de l’alumnat en funció de l’etapa educativa la major part estan cursant educació primària (62,5%), el mateix succeeix a la comarca i en el conjunt de Catalunya, però els percentatges són inferiors als de Sant Cugat, l’alumnat d’aquesta etapa educativa representa el 58,8% i el 53,1% respectivament.

Pel que fa el percentatge d’estudiants amb NEE que cursen estudis d’ESO a Sant Cugat és del 25,6%, molt similar al de la comarca (26,3%), però força inferior al del conjunt de Catalunya (34,7%). Els alumnes d’EI de segon cicle amb NEE representen el 11,9% del total dels alumnes d’EI del municipi, un percentatge inferior tant en la comarca (14,9%) com en el conjunt de Catalunya (12,3%).

Taula 25. Distribució de l'alumnat de cicle infantil, primària i ESO amb NEE als centres ordinaris. Curs 2016-2017

Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental Catalunya


Infantil 2n cicle 19 11,9 309 14,9 2.068 12,3

Educació primària 100 62,5 1.219 58,8 8.956 53,1

Educació secundària obligatòria 41 25,6 545 26,3 5.853 34,7

Total 160 100 2.073 100 16.877 100


D’altra banda, el nombre total d’alumnat de primer cicle d’educació infantil (0-2 anys) als centres públics de Sant Cugat del Vallés amb necessitats educatives especials és de 5 infants, distribuït entre les diferents escoles bressol públiques del municipi. Es tracta de poc més d’una quarta part de l’alumnat de segon cicle d’educació infantil amb NEE. A la taula 26 no es concreta a quines escoles pertanyen, precisament perquè el nombre de casos és especialment baix.

Taula 26. Alumnat primer cicle d’infantil (0-2 anys) als centres públics de Sant Cugat del Vallès amb NEE. Curs 2016-2017

Núm.

Total alumnat amb NEE als centres públics de Sant Cugat del Vallès, primer cicle d’infantil (0-2 anys).

5

Font: Servei d'Educació Ajuntament de Sant Cugat

38

El nombre total d’alumnat de segon cicle d’educació infantil i d’educació primària (3-12 anys) als centres públics de Sant Cugat del Vallès amb suport auxiliar d’educació especial és de 68 alumnes, i en el cas d’educació secundària (12-16 anys), és de 20 alumnes.

Taula 27. Alumnat segon cicle d’infantil i educació primària (3-12 anys) als centres públics de Sant Cugat del Vallès amb suport d’auxiliar d’educació especial. 2018

Núm.

Escola Catalunya 5

Escola Ciutat d’Alba 7

Escola Collserola 7

Escola Gerbert d’Orlhac 6

Escola Jaume Ferran i Clua 5

Escola Joan Maragall 9

Escola La Floresta 4

Escola L’Olivera 6

Escola La Mirada 2

Escola Pi d’en Xandri 8

Escola Pins del Vallès 3

Escola Turó de Can Mates 6

Total 68

Font: Departament d’Ensenyament. Serveis Territorials al Vallès Occidental

Taula 28. Alumnat d’Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys) als centres públics de Sant Cugat del Vallès amb suport d’auxiliar d’educació especial. 2018

Núm.

Institut Angeleta Ferrer 3

Institut Arnau Cadell 7

Institut Joaquima Pla i Farreras 4

Institut Leonardo da Vinci 6

Total 20

Font: Departament d’Ensenyament. Serveis Territorials al Vallès Occidental

Finalment cal destacar que a l’inici del curs 2018/19 hi ha 33 alumnes (incloent les etapes d’infantil, primària i secundària) escolaritzats en centres de Sant Cugat amb SIEI (Suport Intensiu a l’Escolarització Inclusiva – abans USEE), i 26 alumnes amb domicili a Sant Cugat del Vallès escolaritzats en Centres d’Educació Especial dels Serveis Territorials al Vallès Occidental.

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f4661867adbc7258c8c580cf1ad4259e8e5cecd72b4f0a035104

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f466cb69e476cf6bd700d37320b12910a41167b3dcef0f730407

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f466e9a13ebf04e4a7a384bd60803872e9ff9a59a47889af49f8

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f466a99579358a86e818767d897e769f5ff83622a87840892394

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f46603b3b6e78e0fecb309e739c63cc076891f4d8ed109b9c84f

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f46612d89e9403652649a85f33048843a573c811b1f20069e3e4

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f466c6017fd2f5b619057031b93149e7e6794bf77deaebbf4313

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f4661867adbc7258c8c57eceacf7c81873ba8c69fe86ccbadc8b

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f466fcdb780e5f5b8d417c5904c9f7aaedc1d0b8d4e3bd0f5c7e

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f466bb7a293abc2fa3cc9d594e50255a1b2bd9b6070bdd0da2e7

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f466c6017fd2f5b61905c9d607f104a091565a481cf247aa2d76

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f4661867adbc7258c8c580cf1ad4259e8e5cecd72b4f0a035104

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f4669b573a485f3a4f42bb0a46fb5b3f8958af7395211b23f3f7

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f4668ecb28785670ed12143b737d2c975c98f17f9326da19b273

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f46608eb6efd9519a0183891c8d810c99982cda6d3627de4f21d

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f4668ecb28785670ed12bfff60bd096d270a6333b9735147067e

http://www.santcugat.cat/?go=76bd40f7999b957e9b4ccbea8f1b81cb04a5e7a2a9a8c51abc94a32fc6d5ae3bf23bf4972a39f4669b573a485f3a4f42bb0a46fb5b3f8958af7395211b23f3f7

39

Atenció a les persones ateses als Serveis Socials i al 4.4.Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Sant Cugat del Vallès

Del total de persones amb discapacitat que hi ha a Sant Cugat, menys d’una tercera part ha estat atesa per Serveis Socials durant el 2017. Això pot ser degut a diversos factors. Per una banda, que les persones que ja tenen la discapacitat certificada des de fa anys hagin estat derivades a d’altres recursos, sense la necessitat de seguiment per part de serveis socials. D’altra banda, pot haver persones amb discapacitat que en primera instància ja no s’hagin adreçat a serveis socials perquè no ho han necessitat, o perquè han iniciat la seva cerca de suports a través d’altres dispositius de l’ajuntament, d’altres entitats o de sistemes de protecció de salut privats.

A la següent taula es presenta la distribució de les persones ateses a Serveis Socials de Sant Cugat durant el 2017 segons sexe. El total de persones amb discapacitat ateses per Serveis Socials només representa el 8% del total de persones beneficiàries (10.508). Pel que fa la distribució per sexe, en el col·lectiu de persones amb discapacitat no s’aprecien diferències significatives (3,9% dones i 4,1% homes sobre el total de persones beneficiàries). Pel que fa el total de persones ateses per Serveis Socials, sí que s’aprecia prevalença de les dones com a beneficiàries (56,4) davant dels homes beneficiaris del servei (43,6%).

Taula 29. Persones amb i sense discapacitat segons sexe, ateses per Serveis Socials durant el 2017

Dones Homes Total


Total persones amb discapacitat ateses per Serveis Socials

418 3,9 426 4,1 844 8

Total persones ateses per Serveis Socials 5.926 56,4 4.582 43,6 10.508 100

Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat, maig 2018

Les dades facilitades per Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat al maig del 2018, en referència a les persones ateses durant 2017, indiquen que al municipi de Sant Cugat hi ha un total de 36 persones amb discapacitat ateses pel Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Del total de persones ateses, la gran majoria ha estat atesa pels serveis de cures personals (77,8%), molt per davant del servei de neteja de la llar (22,2%), que és un servei més minoritari i que ofereix una tasca complementària dins el SAD. Pel que fa la distribució per sexe, hi ha una majoria de persones ateses que són dones (58,3%).

40

19 Web de treball i afers socials. Disponible a: http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_dependencia/que_es_i_com_es_reconeix_la_situacio_de_dependencia/ [Data consulta 21.06.2018]

Taula 30. Persones amb discapacitat segons sexe i tipus de servei rebut, ateses pel SAD durant el 2017

Dones Homes Total


Persones amb discapacitat ateses pel SAD

– serveis de cures personals 16 44,4 12 33,3 28 77,8


– neteja de la llar5 13,9 3 8,3 8 22,2

Total persones amb discapacitat ateses pel SAD 21 58,3 15 41,7 36 100


Seguidament, es presenten les dades de persones ateses pel servei d’atenció domiciliaria segons grups d’edat. En aquest cas, el major gruix de persones amb discapacitat que són beneficiàries del servei d’atenció domiciliaria es situen en el grup d’entre els 18 i els 64 anys, ja que en el Servei d’Atenció Domiciliaria prevalent les situacions de discapacitat en l’edat adulta, en canvi és possible que la majoria de persones grans que fan ús del SAD no tinguin certificat de discapacitat, però sí estiguin en un procés d’envelliment i/o dependència creixent, per aquest motiu les persones entre 68 i 84 anys que només representen l’11,1%. El grup d’infants i joves, persones d’entre 0 i 17 anys, que representen el 30,6% del total de persones amb discapacitat ateses pel SAD.

Taula 31. Persones amb discapacitat segons grups d’edat, ateses pel SAD durant el 2017 0-17 anys 18-64 anys 65-84 anys Total

Núm. % Núm. % Núm. % Núm. %


– serveis de cures personals11 30,6 15 41,7 2 5,6 28 77,7


– neteja de la llar-- -- 6 16,7 2 5,6 8 22,2

Total persones amb discapacitat ateses pel SAD 11 30,6 21 58,3 4 11,1 36 100


Addicionalment, s’han facilitat les dades de les persones menors de 65 anys residents a Sant Cugat en situació de dependència. No hi ha diferències significatives en la distribució entre els 3 graus de dependència (dependència moderada, dependència severa i gran dependència19), ja que en els tres graus el percentatge de persones dependents es situa entre el 30 i 35% sobre el total, en concret, el 33,6% les persones

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_dependencia/que_es_i_com_es_reconeix_la_situacio_de_dependencia/

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_dependencia/que_es_i_com_es_reconeix_la_situacio_de_dependencia/

41

amb Grau I (dependència moderada), 35,6% les persones amb grau II (dependència servera) i 30,7% les persones amb grau III (gran dependència).

Taula 32. Persones amb dependència menors de 65 anys, ateses per Serveis Socials durant el 2017

Núm. %

Nombre de persones de 0 a 64 anys amb Grau I (grau I, I-2) 102 33,6

Nombre de persones de 0 a 64 anys amb Grau II (grau II, II-1, II-2) 108 35,6

Nombre de persones de 0 a 64 anys amb Grau III (grau III, III-1, III-2) 93 30,7

Total persones de 0 a 64 anys amb dependència ateses durant 2017 303 100


Seguidament, s’analitzen les dades de les persones amb dependència menors de 65 anys ateses pel SAD. En aquest cas, al contrari que a les persones ateses des de Serveis Socials, les persones amb dependència ateses pel SAD sí que presenten una distribució on preval el grau de dependència més elevat (grau III, gran dependència), representa el 56,6% del total. El segon grau amb més prevalença és el grau III, dependència severa, que representa el 32,4% del total. Per últim, el grau I, dependència moderada, representa el 10,8% de les persones amb dependència menors de 65 anys.

Taula 33. Persones amb dependència menors de 65 anys ateses pel SAD durant el 2017

Núm. %

Nombre de persones de 0 a 64 anys amb Grau I (grau I, I-2) 4 10,8

Nombre de persones de 0 a 64 anys amb Grau II (grau II, II-1, II-2) 12 32,4

Nombre de persones de 0 a 64 anys amb Grau III (grau III, III-1, III-2) 21 56,8

Total persones de 0 a 64 anys amb dependència ateses durant el 2017 37* 100

Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat, maig 2018*És possible que les persones amb dependència menors de 65 anys que s’atenen des del SAD no siguin coincidents amb les de discapacitat. Hi pot haver persones amb dependència que no tinguin el reconeixement de discapacitat.

A la següent taula es mostra el percentatge de persones amb discapacitat menors de 65 anys ateses pel SAD en relació amb el total de persones ateses pel servei. El percentatge de persones amb discapacitat ateses pel SAD només representa el 4,2% del total de persones ateses.

42

Taula 34. Persones amb i sense discapacitat, menors de 65 anys, ateses pel SAD durant el 2017 Núm. %

Total persones amb discapacitat ateses pel SAD 36 4,2

Total persones ateses pel SAD 857 100


D’acord amb les dades del SAD, la distribució del total de persones pel servei segons el perfil de la persona beneficiària, el col·lectiu amb més presència als serveis que ofereix SAD és la gent gran, que representa el 86,8%. En segona posició, però amb un percentatge molt inferior, es troben les persones amb discapacitat (5,4%). El percentatge de persones adultes (sense discapacitat) representen el 4,1%. El darrer col·lectiu és la categoria “Família / Infància” (famílies amb menors sense discapacitat), que representen el 3,3%. L’envelliment i la discapacitat són elements estretament vinculats amb les necessitats a les que el SAD dona resposta, essent amb diferència la gent gran el col·lectiu que més se’n beneficia.

Gràfic 4. Distribució del total de persones ateses pel SAD segons perfil de l’usuari del servei. 2017*Persones amb

discapacitat5%

Gent gran 87%

Família /Infància**

3%

Adults4%

Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat, maig 2018* Hi ha 196 persones de les que no es disposa aquesta dada. ** La categoria Família / Infància fa referència a famílies amb menors (sense discapacitat).

43

Altres dades d’interès4.5.4.5.1. Dades del Servei d’Ocupació Municipal (SOM)

Les dades d'ocupació de les persones amb discapacitat analitzades en aquest apartat han estat facilitades pel Servei d'Ocupació Municipal (SOM) de Sant Cugat.

Del total de persones inscrites al SOM el 2017 (1.838 persones), només el 4,5% (82 persones) compten amb alguna discapacitat. Aquest fet es pot deure a que el SOM no sigui el recurs ocupacional més adient o adequat per a algunes de les tipologies o graus de discapacitat. En aquests casos és possible que aquestes persones s'hagin adreçat directament a entitats o serveis més especialitzats. Cal destacar, però, que el mateix SOM també es relaciona i fa les derivacions pertinents a recursos com Incorpora, els CET, els tallers ocupacionals del municipi, o d'altres entitats referents en determinats tipologies de discapacitat.

Taula 35. Persones demandants de feina inscrites al Servei d'Ocupació Municipal (SOM), 2017

Núm. %

Persones beneficiàries del servei sense discapacitat 1.756 95,5%

Persones beneficiàries del servei amb discapacitat 82 4,5%

Total persones beneficiàries del servei 1.838 100


Pel que fa a les ofertes de feina gestionades pel SOM, aquestes ha sigut en el període 2014-2017 d'una mitjana de gairebé 29 ofertes anuals. L'evolució d'aquestes ofertes és irregular durant els anys, superant les 30 ofertes el 2014, però baixant fins a 23 ofertes l'any 2017. No obstant si ens fixem en les places totals que impliquen aquestes ofertes, ja mitjana és de 38,3 places anuals, a les que poden optar les persones inscrites al SOM. Es tracta d'un nombre d'ofertes i places que cal valorar conjuntament amb el nombre de persones inscrites al SOM que tenen discapacitat. De fet, en realitzar aquesta correlació podem veure que les 40 places (llocs de feina) als que s'ha pogut optar el 2017, representa gairebé el 50 % de les persones amb discapacitat inscrites al SOM aquest mateix any (82 persones).

Pel que fa a les persones finalment seleccionades en relació a aquestes places, destaca l'any 2015, en el qual es van inserir més del 45% de les persones que van realitzar els corresponents processos de selecció. La mitjana de persones finalment inserides durant el període 2014-2017, respecte les places ofertades, és del 32,31%, no obstant hi ha hagut anys on aquest percentatge ha caigut fins poc més del 20%.

44

Taula 36 Evolució de les ofertes de feina per a persones amb discapacitat publicades pel Servei d'Ocupació Municipal (SOM) en el període 2014-2017

Any ofertes % places %persones seleccion

ades

% seleccion

ades respecte places

2014 33 28,7 44 28,8 9 20.45

2015 28 24,3 33 21,6 15 45.45

2016 31 27 36 23,5 12 33.33

2017 23 20 40 26,1 12 30.00

Total 115 100 153 100 48 100


Gràfic 5. Evolució de les ofertes de feina per a persones amb discapacitat publicades pel Servei d'Ocupació Municipal (SOM) en el període 2014-2017

33

2831

23

44

3336

40

9

1512 12

2014 2015 2016 2017

Ofertes Places Persones seleccionades


Pel que fa a la distribució de les persones inserides segons l'activitat de l'empresa, cal destacar l'àmbit de serveis a la comunitat i personals i de serveis a les empreses, que entre els dos sumen més del 65% de les ofertes durant el període 2014-2017. En aquests àmbits podem trobar ofertes relacionades amb la consergeria, la jardineria, així com també els manipulats i embalats. La tercera activitat amb més ofertes publicades és l'àrea administrativa, de gestió i tècnica, on podem trobar ocupacions en relació amb les tasques de gestió i d'oficina, la recepció, o l'administració d'empreses.

45

Gràfic 6. Ofertes de feina per a persones amb discapacitat publicades pel Servei d'Ocupació Municipal (SOM) en el període 2014-2017, segons activitat de l'empresa

Àreaadministrativa, de

gestió i tècnica10%

Àrea restauració icomerç

3%Comerç

1%Muntatges,

Instal·lacions,Manteniment i

Reparació5%

Serveis a lacomunitat ipersonals

46%

Serveis a lesEmpreses

29%

Serveisindustrials i demanteniment

5%


La distribució per sexes està dins els paràmetres de paritat, tot i que s'hi allunya en franges d'edat com dels 15 als 25 i dels 56 als 65 anys, on hi ha una minoria de dones.

La distribució per franges d'edat es també equilibrada i presenta un repartiment força alineat amb la distribució poblacional del conjunt de persones amb discapacitat del municipi. Sí que s'observa una presència major de les franges d'edat relacionades amb edats actives (especialment les franges 26-35, 36-45 i 46-55 anys).

Pel que fa al repartiment de les persones amb discapacitat inscrites al SOM segons el grau de discapacitat, es pot observar una presència majoritària de persones amb una discapacitat entre el 33 i el 64%, que tot i així és inferior al percentatge de discapacitat dins aquests graus al municipi (47% vs. 62%). També hi ha una presència elevada de persones inscrites al SOM amb menys d'un 33% de discapacitat (30% de les persones inscrites). Els graus de discapacitat iguals o superiors al 65% només compten amb el 4% dels inscrits, la qual cosa és molt inferior al percentatge que representa aquest grau en el conjunt de persones amb discapacitat de Sant Cugat (més del 38% de les persones amb discapacitat del municipi tenen un grau igual o superior al 65%). Aquest fet pot tenir a veure, de nou. amb l'atenció d'unes necessitats ocupacionals vehiculada a través de recursos més adients amb el grau d'autonomia de cada persona.

Per últim, la distribució d'aquestes persones en relació amb la tipologia de discapacitat, hi ha una infrarepresentació de les persones amb discapacitat sensorial i discapacitat física, que podria estar relacionada amb el fet exposat en un inici, que algunes tipologies de discapacitat siguin adreçades de manera més específica en altres serveis o recursos que la persona prioritza per al suport en la seva recerca de feina. Tot i que la majoria de persones amb discapacitat inscrites al SOM tenen una discapacitat de tipus físic (37% dels inscrits), les persones inscrites amb discapacitat intel·lectual tenen també una presència important (25% dels inscrits), i queden sobrerepresentades en relació

46

al percentatge de persones amb discapacitat intel·lectual al municipi (13,8%). Caldria parar atenció a si aquest fet és degut a manca de recursos específics per a persones amb discapacitat intel·lectual o, ben al contrari, si les persones amb discapacitat intel·lectual han identificat en el SOM un servei adequat a les seves necessitats.

Taula 37. Persones amb discapacitat demandants de feina inscrites al Servei d'Ocupació Municipal (SOM) segons sexe i franja d'edat, 2017

Dones Homes TotalNúm. % Núm. % Núm. %

15 a 25 anys 2 2,4 7 8,5 9 11,0

26 a 35 anys 6 7,3 10 12,2 16 19,5

36 a 45 anys 10 12,2 10 12,2 20 24,4

46 a 55 anys 17 20,7 12 14,6 29 35,4

56 a 65 anys 2 2,4 6 7,3 8 9,8

Total 37 45,1% 45 54,9% 82 100Font: Dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat, maig 2018

Gràfic 7. Persones amb discapacitat demandants de feina inscrites al Servei d'Ocupació Municipal (SOM) segons tipus de discapacitat, 2017

Disminuïtssensorials

15%

Disminuïtspsíquics

42%

Disminuïtsfísics37%

Trastornsmentals

5%


47

Gràfic 8. Persones amb discapacitat demandants de feina inscrites al Servei d'Ocupació Municipal (SOM) segons grau de discapacitat, 2017

Menys de33%37%

Del 33 al64%57%

Del 65 al74%4%

Igual o superior al75%1%

Indeterminat1%


4.5.2 Dades sobre recursos ocupacionals en relació a les persones amb discapacitat a Sant Cugat

Pel que fa els recursos ocupacionals i residencials de Sant Cugat s’han analitzat les places així com també la distribució de les mateixes segons municipi de residència. Cal destacar, però, que igual que hi ha persones residents fora de Sant Cugat fent ús d’aquests recursos, també hi ha persones residents a Sant Cugat que fan ús de recursos similars fora del municipi.

4.5.2.a Centre Especial de Treball (CET)

El Centre Especial de Treball és un servei d’inserció laboral gestionat per l’entitat Jeroni de Moragas que treballa amb persones adultes amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i/o risc d’exclusió social.

El centre compta amb un total de 32 llocs de treball,13 ocupats per persones de Sant Cugat i els 18 restants per persones residents a altres municipis. Les “places” del CET són llocs de treball i per tant no estan limitats, és a dir, corresponen als llocs de treball que es poden oferir en funció del nombre de clients als quals presten els seus serveis.

48

20 El servei del SOI ofereix una preparació pre-laboral a persones que dins el servei de teràpia ocupacional mostren un major grau d’autonomia.

Taula 38. Distribució de les persones treballadores del Centre Especial de Treball durant el 2017 segons municipi de residència

Núm. %

Personal del Centre resident a Sant Cugat 13 40,6

Personal del Centre resident a altres municipis 19 59,4

Llocs de treball 32 100

Font: Dades facilitades pel Centre Especial de Treball (CET), maig 2018.

4.5.2.b Centres Ocupacionals

A la següent taula es mostra la distribució de les places dels diferents centres ocupacionals per a persones amb discapacitat del municipi de Sant Cugat. El centre ocupacional que disposa d’un major nombre de places és el Taller Jeroni de Moragas (87 places). L’any 2017 es van ocupar un 91,3% d’aquestes places. El segon centre que disposa un major nombre de places és el Centre Ocupacional Aspasur Valldoreix (64 places), i l’any passat es van ocupar el 97% aproximadament. En concret, el 58,1% de les places ocupades va ser per persones residents a Sant Cugat, davant del 41,9% de les places que van ser ocupades per persones residents altres municipis. El tercer Centre Ocupacional a nivell de places és el Centre Ocupacional Edda de Carli, que disposa d’un total de 24 places, durant el 2017. Gairebé el 80% d’aquestes places van ser ocupades durant 2017; el 68,4% per persones residents a Sant Cugat i el 31,6% per persones residents a altres municipis.

Taula 39. Distribució de les places dels centres ocupacionals de Sant Cugat del Vallès durant el 2017

Centre Ocupacional

Aspasur Valldoreix

Centre Ocupacional Edda

de Carli

Centre Ocupacional Taller Jeroni de Moragas


Places ocupades 62 96,9 19 79,1 76 91,3

Persones del centre residents a Sant Cugat 36 58,1 13 68,4 59 77,6

Persones del centre residents a altres municipis

26 41,9 6 31,6 17 22,4

Places totals del Centre 64 100 24 100 87* 100

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades facilitades per les llars residencials del municipi de Sant Cugat, maig 2018. *De les 87 places 7 corresponen al servei de SOI20, i les 7 estan ocupades. Les restants corresponen al servei de teràpia ocupacional.

49

Des del Centre Ocupacional Edda de Carli i el Taller Jeroni de Moragas s’han facilitat també les dades distribuïdes segons sexe i edat de les persones ateses. La qüestió de l’envelliment, que es tractarà a l’apartat 6.11, queda palesa a les següents dades per als dos centres. Tal i com s’exposarà més endavant, és a la franja entre els 40 i els 50 anys en la que es comencen a veure alguns signes d’aquest envelliment. Si parem atenció a aquesta franja i a les posteriors, per al centre Edda de Carli el 63,2% de les persones són majors de 40 anys. Per al Taller Jeroni de Moragas el 71,1% són majors de 40 anys. La distribució per sexe no presenta diferències significatives, doncs s’acosta a percentatges de paritat a gairebé totes les franges.

Taula 40. Distribució segons sexe i edat de les persones ateses al Centre Ocupacional Edda de Carli durant el 2017

Dones Homes Total


De 18 a 30 2 22,2 3 30,0 5 26,3

De 30 a 40 1 11,1 1 10,0 2 10,5

De 40 a 50 5 55,6 4 40,0 9 47,4

De 50 a 60 1 11,1 1 10,0 2 10,5

De 60 a 70 0 -- 1 10,0 1 5,3

Total 9 100 10 100 19 100

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades facilitades pel Centre Ocupacional Edda de Carli, maig 2018.

Taula 41. Distribució segons sexe i edat de les persones ateses al Centre Ocupacional Taller Jeroni de Moragas durant el 2017

Dones Homes Total


De 18 a 30 4 10,8 9 23,1 13 17,10

De 30 a 40 6 16,2 3 7,7 9 11,8

De 40 a 50 14 37,8 15 38,5 29 38,2

De 50 a 60 9 24,3 10 25,6 19 25,0

De 60 a 65 3 8,1 2 5,1 5 6,6

Més de 65 1 2,7 0 -- 1 1,3

Total 37 100 39 100 76 100

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades facilitades pel Taller Jeroni de Moragas, maig 2018.

50

21 Cooperativa Estel SCCL i Tallers Jeroni de Moragas, SCCL són entitats jurídiques diferents però fins l’abril de 2018 la gerència era compartida.

4.5.3. Dades sobre residències i llars residència per a persones amb discapacitat a Sant Cugat

El municipi de Sant Cugat compta diferents residències i llars residencials per a persones amb discapacitat: la residència Guru Valldoreix, la llar Valldoreix, la llar residencia Jeroni de Moragas i la residència Estel21. A la següent taula s’aporten dades sobre les places a les tres primeres.

Per un banda, la Residència Guru Valldoreix és la que disposa de més places, un total de 37. Durant el 2017 totes les places de la llar van ser ocupades. Pel que fa al municipi de residència, aquest és en tots els casos Sant Cugat del Vallès, ja que les persones usuàries s'empadronen a la llar (malgrat cap d’elles era provinent del municipi). D’altra banda, la llar Valldoreix disposa de 24 places, totes elles ocupades. D’aquestes, només el 25% eren procedents de Sant Cugat del Vallès (però actualment totes les persones residents hi estan empadronades). Per últim, la llar de Jeroni de Moragas disposa d’un total de 25 places, el 96% de les quals van estar ocupades durant el 2017. De les places ocupades s'ha facilitat el municipi on residien prèviament els usuaris: el 36% eren persones residents a Sant Cugat; la gran majoria, el 52%,eren persones residents a altres municipis de fora de la comarca (en especial persones de Barcelona).

Taula 42. Distribució de les places de les residències i llars residència de Sant Cugat del Vallès durant el 2017

Residència Guru Valldoreix Llar Valldoreix

Llar residènciaJeroni de Moragas


Places ocupades 37* 100 24** 100 24* 96

Persones del centre procedents

de Sant Cugat0 0 6 25 9 37,5

Persones del centre procedents d’altres municipis

de la comarca

2 5,4 -- -- 2 8,3

Persones del centre procedents d’altres municipis

fora de la comarca

35 94,6 -- -- 13 54,2

Places totals 37 100 24 100 25 100

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades facilitades per centres ocupacionals del municipi de Sant Cugat, maig 2018. * Totes les persones que hi viuen són residents de Sant Cugat perquè allà estan empadronades. Tot i així s'ha aportat informació sobre el municipi de procedència.** Totes les persones que hi viuen són residents de Sant Cugat perquè allà estan empadronades. Tot i així s’ha aportat informació sobre quantes provenen de Sant Cugat.

51

22 www.autismo.org.es

Des de la residència Guru Valldoreix i la llar residència Jeroni de Moragas s’han facilitat també les dades distribuïdes segons sexe i edat de les persones residents.

En observar les dades de la residència Guru Valldoreix veiem que del total de persones residents (37 persones), només el 19% estan per sobre dels 40 anys. Entre les franges prèvies hi ha força diversitat d’edats. Pel que fa a la distribució per sexe, per contra sí que s’observen diferències importants. El 75,7% són homes, la qual cosa s’explica perquè els trastorns de l’espectre de l’autisme (principal diagnòstic en el que s’especialitza Guru) afecten 1 dona cada 4 homes.22

En analitzar les de la llar residència Jeroni de Moragas s’observa que del total de persones residents (24 persones), més del 85% estan per sobre dels 40 anys, i en concret, el 29,2% del total, es troben en edats compreses entre els 50 i els 60 anys. En aquest cas sí que es visibilitza el fenomen de l’envelliment, que serà descrit més endavant en la diagnosi.

Taula 43. Distribució segons sexe i edat de les persones residents a la residència Guru Valldoreix durant el 2017

Dones Homes Total


De 3 a 17 2 5,4 8 21,6 10 27,0

De 18 a 30 2 5,4 8 21,6 10 27,0

De 30 a 40 2 5,4 8 21,6 10 27,0

De 40 a 50 3 8,1 4 10,8 7 19,0

De 50 a 60 0 0 0 0 0 0

Total 9 24,3 28 75,7 37 100

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades facilitades per la residencia Guru Valldoreix, juliol 2018.

Taula 444. Distribució segons sexe i edat de les persones residents a la Llar residència Jeroni de Moragas durant el 2017

Dones Homes Total


De 18 a 30 -- -- -- -- -- --

De 30 a 40 2 8,3 1 4,2 3 12,5

De 40 a 50 5 20,8 9 37,5 14 58,3

De 50 a 60 4 16,7 3 12,5 7 29,2

Total 11 45,8 13 54,2 24 100

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades facilitades per la Llar residencial Jeroni de Moragas, maig 2018.

Jeroni de Moragas també ofereix dins els seus serveis residencies el servei de suport a

http://www.autismo.org.es

52

l’autonomia a la pròpia llar. Es tracta d'un servei d'atenció i acompanyament domiciliari per a persones amb discapacitat, especialment en casos de diagnòstic de salut mental. En aquest cas s'està donant cobertura a 5 persones usuàries, cap d'elles de Sant Cugat, però sí de la comarca en 4 dels 5 casos.

4.5.4. Adaptació del transport públic

Pel que fa el nombre de línies/flotes de bus accessibles, és a dir, adaptades, el municipi de Sant Cugat compte amb 13 línies urbanes i 4 interurbanes. El municipi compte amb un total de 225 parades, 180 d’aquestes són parades accessibles (representen el 80% del total de parades), però parades adaptades amb plataforma (vorera modular) només n’hi ha 17 (7,6% del total).

Pel que fa al nombre de taxis adaptats del municipi, fins a l’any 2017 es disposava de dos vehicles adaptat, però actualment no es disposa de cap vehicle adaptat atès que els taxistes manifesten que no els hi era rentable. Totes les demandes en relació a taxis adaptats es canalitzen per mitjà de Taxi amics.

Taula 45. Transport adaptat en el municipi de Sant Cugat. 2018.

Núm. %

Parades accessibles 180 80

Parades adaptades amb plataforma (vorera modular) 17 7,5

Total de parades 225 100


4.5.4. Dades sobre targetes d’aparcament

A Sant Cugat el 2017 s'han concedit 157 targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat, comptabilitzant les targetes d’aparcament per a persones amb discapacitat (TADI) i les targetes d’aparcament provisionals (TAP). Les TADI poden ésser de titular conductor, no conductor o de transport col·lectiu. En analitzar les dades s’observa que la major part han estat concedides a un titular no conductor (66,2%). El 27,4% han estat concedides a persones amb discapacitat que condueixen i el 6,4% restant corresponen a targetes provisionals a persones que presenten mobilitat reduïda a causa d'una malaltia d'extrema gravetat (5,1%) i a les targetes de transport col·lectiu (1,3%).

53

23 Excepte defunció del titular24 Per a les TEE i les TAP no és possible fer sumatoris per a aquest període de temps, ja que tenen una vigència d’un any.

Taula 456. Targetes d’aparcament per a persones amb discapacitat concedides el 2017

Núm. %

Nombre de targetes d'aparcament de titular conductor (TADI) 43 27,4

Nombre de targetes d'aparcament de titular no conductor concedides (TADI)

104 66,2

Nombre de targetes de transport col·lectiu (TADI) 2 1,3

Nombre de targetes d'aparcament provisionals per a persones d'extrema gravetat (TAP)

8 5,1

Total 157 100

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades dels Serveis d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Sant Cugat. 2017

Paral·lelament, el conjunt de targetes TADI en el període 2014-2018, és de 686 targetes vigents23 a Sant Cugat (les del 2014 caducaran el 2024, i així successivament).

De les targetes d’aparcament de titular conductor o no conductor, i de les targetes d’aparcament provisionals concedides el 2017 s’ha analitzat la desagregació per sexe (no s’han inclòs les dues targetes de transport col·lectiu). Del total de persones amb discapacitat a qui se’ls ha concedit una targeta d’aparcament el 2017, siguin conductores o no, el 51,6% són dones davant del 48,4% d’homes, mantenint-se així les dades en paràmetres de paritat.

Taula 47. Targetes d’aparcament per a persones amb discapacitats concedides el 2017 per sexe

Dones Homes Total


Nombre de targetes d'aparcament de titular conductor o no conductor 80 51,6 75 48,4 155 100

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de les dades dels Serveis d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Sant Cugat. 2017

Cal afegir que durant el 2017 es van concedir 140 targetes especials d’estacionament (TEE) per aquelles persones que han demanat el reconeixement de discapacitat (o també per a les que han demanat la revisió del grau que tenen reconegut) però encara no han resolt la seva sol·licitud. Aquestes targetes caduquen a final d’any i només es poden utilitzar per aparcar a Sant Cugat.

Les places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda concedides el 2017 van ésser 33 places. Pel que fa a les places d’aparcament en el període 2014-2018, el nombre total de places és de 147.24

54

25 http://observatori.santcugat.cat/ https://www.santcugat.cat/web/xifres 26 Encara no ha estat publicat en obert però s’ha facilitat informació per a aquesta diagnosi.

Revisió de la planificació existent i instruments associats 5.

Revisió detallada5.1.

El present apartat té com a objectiu revisar la documentació disponible sobre els plans i actuacions existents. Aquest revisió permet identificar els elements clau que des de diferents àmbits es preveuen en relació a l'atenció a la discapacitat i la diversitat funcional.

Planificació sobre discapacitat i inclusió social5.1.1.

En aquest àmbit s’han analitzat les diferents onades (informes) de l’Observatori sociològic25, així com el Baròmetre Inclusiu26 i el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat. Només aquest últim fa referència expressa a la discapacitat o a la diversitat funcional. Les anàlisis de l’Observatori sociològic, així com les del Baròmetre Inclusiu parlen en profunditat sobre qüestions relacionades amb la inclusió social, però no en termes de diversitat funcional o discapacitat.

5.1.1.a. Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat (2014-2015)

Tal i com s'indicia en el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat (2014-2015), un dels seus objectius és promoure la inclusió social de les persones amb discapacitat El document fa referència a l’Estatut d’Autonomia per apel·lar a la protecció de les persones i de les famílies així com la millora de la qualitat de vida de les persones i la protecció de la família, en les seves diverses modalitats, de la infància, el jovent, les persones amb discapacitats i la gent gran. El Pla per a la inclusió social i la cohesió de Catalunya és també referenciat, ja que recorda que cal garantir que les accions inclusives incorporin les especificitats territorials i la diversitat i que integrin una perspectiva de treball comunitària per evitar processos de segregació territorial que alimentin l’exclusió social. És així com pren sentit un Pla d’Inclusió propi a nivell de municipi.

El Pla d’Inclusió Social planteja diversos eixos que afecten directament els recursos, serveis i mesures relacionades amb les persones amb discapacitat.

Eix salut

Es plantegen 6 factors determinants de la salut en relació a la inclusió social (Dependència, Discapacitat, Drogodependència, Embarassos no desitjats, Salut precària i Dificultat d’accés als medicaments), on almenys la meitat podrien fer referència a situacions relacionades amb la diversitat funcional. Més enllà de la discapacitat, també la dependència i la salut precària podrien estar-hi relacionades, i en discapacitats que

http://observatori.santcugat.cat/

https://www.santcugat.cat/web/xifres

55

requereixin algun tipus de medicalització, també l’accés als medicaments serà determinant. En aquest sentit el plantejament ampli que es fa d’aquest eix pot afavorir a la identificació de casos que requereixen atenció, o al plantejament de mesures o polítiques d’atenció a la diversitat funcional.

Eix habitatge

Aquest eix planteja la relació que s’esdevé entre diferents recursos i serveis residencials, entre els quals hi apareixen també alguns relacionats amb la discapacitat, com el Suport a l’autonomia a la pròpia llar (Jeroni de Moragas), les llars residència (Jeroni de Moragas, Coop. Estel i Guru) i les residències (Centre Sant Medir i Guru). També destaca l’objectiu de treballar amb el Centre de Vida Independent tots els projectes de Promusa destinats a gent gran o persones amb diversitat funcional, i es menciona el nou bloc que es construirà a Rius i Taulet i que es realitza ja seguint aquest model.

Eix educació

A nivell d’educació i les necessitats que des de la discapacitat s’hi poden relacionar, el Pla recull que des de la Taula per a persones amb discapacitat es reclama, de manera específica, una escola d’educació especial. Un dels motius és que s’observa una manca de centres específics per infants amb necessitats especials i que s’identifica una dispersió dels centres d'ensenyament i manca de línies de transport per accedir-hi. No es fa referencia a la formació professional o post-obligatòria i a la facilitació de l’accés a ella per part de les persones amb discapacitat.

Eix ocupació

En l’eix d’ocupació es planteja continuar implementant projectes d’inserció per a col·lectius específics (entre ells les persones amb discapacitat...). Un dels objectius és, a més, vetllar per l’acompliment de la legislació vigent en matèria de reserva de places per a persones amb discapacitat. Manca, però, una referència específica a la formació ocupacional específica o adaptada en cas que sigui necessari.

Eix relacional

Per últim, es planteja un eix aglutinador d’altres necessitats, entre les que trobem el lleure, la socialització, la participació, l’accessibilitat, etc. Es fa una menció específica a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les activitats de lleure destinades.

En aquest eix es fa referència a les persones amb discapacitat en diverses ocasions, així com als seus familiars.

Una de les necessitats que s’han detectat per part dels i les professionals, és la manca d'espais de respir i de contacte per a famílies de persones amb discapacitat o dependència, i el suport a les persones cuidadores. Es planteja també la necessitat de

56

sensibilització davant la societat, la qual cosa és una excepció en relació amb les altres planificacions revisades, on les mencions a actuacions relacionades amb la discapacitat fan sempre referència a les mateixes persones afectades, i no als seus familiars o al conjunt de la ciutadania.

Es plantegen dos objectius concrets en referència a la diversitat funcional i aquesta vessant relacional: realitzar un estudi de diversitat funcional i comerç accessible a Sant Cugat i elaborar una cartera de serveis de recursos per a persones amb diversitat funcional.

Pla d’Equipaments Municipals de Sant Cugat (2008-2018)5.1.2.

El Pla d’Equipaments té com a objectiu definir els equipaments que necessita la ciutat en els propers 10 anys, aconseguint així una imatge del Sant Cugat del 2018 tenint en compte la realitat actual i les projeccions futures de població, planejaments urbanístics i necessitats de la ciutadania.

A partir de la revisió de la informació que recull aquest document, s'han identificat quin són els equipaments existents a Sant Cugat adreçats a persones amb discapacitat i les mancances detectades durant la diagnosi.

La planificació està estructurada en tres moments: curt termini, mig termini i llarg termini. Tal i com s’emfatitza en el mateix pla, en el curt termini molts dels equipaments que es plantegen estan inclosos dins l’àmbit socio-sanitari o educatiu, però tot i així no n’hi ha cap que específicament faci referència a les persones amb discapacitat, malgrat òbviament aquestes també poden beneficiar-se d’equipaments/serveis on es situen serveis com el CAP o Serveis Socials.

En el mig termini podem trobar el plantejament d’un equipament multiservei, que dona cabuda al DAPSI (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), on s’atén a un nombre important de nens i nenes amb algun tipus de discapacitat, amb trastorns en el desenvolupament o amb risc de patir-los. Aquest equipament també inclouria un centre d’infància i a un centre obert. Així doncs aquest espai permetria l’atenció precoç a la infància i l’integraria amb altres serveis que s’hi relacionen.

També en el mig termini es planteja la construcció d’una Escola o Centre d’Educació Especial (CEE) al municipi. Aquesta permetria l’escolarització i atenció específica d’alumnat amb discapacitat i/o necessitats especials, que ara estan a CEE d’altres municipis o a l’escola ordinària. Es tracta d’una proposta que apareix de manera repetida en d’altres planificacions, però que no ha arribat a dur-se a terme.

En el llarg termini no es planteja cap equipament en relació amb la discapacitat o la diversitat funcional.

En els objectius consta la voluntat de crear pisos tutelats per a persones amb malalties mentals. No obstant això no es concreta en la línia temporal de planificació dels equipaments.

57

Accessibilitat i Mobilitat5.1.3.

5.1.3.a. Pla de Mobilitat Urbana (2014)

Quant al Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Sant Cugat cal remarcar que és un dels Plans estratègics no relacionats directament amb la diversitat funcional (a diferència del Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat, que sí que hi està relacionat més directament) que més referències inclou a la discapacitat. No obstant, aquestes referències són sempre a través de la figura de la mobilitat reduïda, que no esgota en cap cas totes les casuístiques que es poden donar en relació amb la mobilitat en les diferents tipologies i graus de discapacitat.

Per a l'elaboració del Pla, es va desenvolupar una diagnosi sobre la situació de la mobilitat, que incloïa la participació de la Taula de persones amb mobilitat reduïda. La Taula es reuneix un cop al mes de manera ordinària i de manera extraordinària sempre que es considera necessari. Aquest Pla de mobilitat ha estat debatut àmpliament, especialment a la sessió que la Taula va tenir el 2 d’abril de 2013.

El Pla planteja que el creixement poblacional ha fet créixer en els darrers anys la mobilitat associada, i que això té un impacte en la qualitat de vida de les persones del municipi. Aquest fet és significatiu, ja que quan la qualitat de vida es veu afectada, habitualment això és rebut de manera desigual pels diferents grups socials, i habitualment l’impacte diferencial comporta una major afectació per als col·lectius en situació de vulnerabilitat, entre ells, les persones amb diversitat funcional.

En termes generals es detecten alguns fets com que la connectivitat entre barris és millorable, per a tots els modes de transport. Especialment pel que interessa a aquesta diagnosi, es veuen afectats els desplaçaments “a peu”, que associaríem en realitat als desplaçament de vianants, vagin aquests “a peu” o amb algun tipus de suport, cadira de rodes o elèctrica adaptada per a persones amb mobilitat reduïda o d’altres tipus de discapacitats. El pla constata també que el transport públic no és utilitzat a una escala significativa, la qual cosa també apunta a una possible debilitat d’aquest mitjà com a opció per a la població, respecte d’altres alternatives.

A partir de la diagnosi realitzada, i més enllà dels aspectes generals, es van establir diferents mesures d'actuació. A continuació es detallen aquestes mesures relacionades amb la mobilitat de les persones amb discapacitat:

Amplada i estat de les voreres:

Al nucli antic un 40% dels carrers han estat vianalitzats mitjançant el pla de centre. A Torreblanca, Coll Favà i el Parc Central es va incorporar l’exigència de voreres d’amplada superior a 2,40m (amb un 88%, 97% i 70% respectivament). Can Canyameres i Carretera de Vallvidrera s’han continuat urbanitzant amb voreres de major amplada (74% i 72% respectivament) i s’ha augmentat l’espai per als vianants amb carrers de plataforma única (14% i 22% respectivament). Els barris antics presenten menor amplada, com és el cas de Sant Domènech, Sant Francesc, Eixample Sud, Pla de la Pagesa o El Coll.

58

Passos de vianants

Amb el Pla es planteja que a Sant Cugat el 93% de passos de vianants siguin accessibles, si es tenen en compte els passos de vianants existents i els que manquen o s’estan implantant. El percentatge de passos de vianants ja existents accessibles és inferior: es situa entre el 67 i el 100 segons àrea). En definitiva, falta implantar un 50% dels passos, per tant es considera que convé doblar el nombre actual de passos de vianants. Destaquen també 4 àrees sense passos de vianants a data de publicació del Pla: Can Calopa, Les Planes, Can Cortés i Sol i Aire.

Mobilitat “a peu”

La meitat dels desplaçaments “a peu” de Sant Cugat es realitzen al nucli antic del municipi. Alhora, els barris amb menys densitat presenten potencialitats per als desplaçaments “a peu” (menys intensitat de vehicles, zones de parcs i jardins, etc.) però mostren alhora carències importants com voreres estretes o manca de passos de vianants.

Les infraestructures de transport (ferrocarril, autopistes) travessen el municipi i trenquen la connectivitat i continuïtat dels recorreguts, desincentivant els desplaçaments “a peu" i fomentat els desplaçaments en vehicle privat (del qual no tothom disposa).

Finalment, les principals disfuncions detectades són les següents:

Mala connexió amb Can Sant Joan des del centre urbà i barris propers

Connexió sota ferrocarril al passeig Valldoreix molt estreta i impossibilitat de creuar al barri de Sant Domènech

Condicions del pont sobre el ferrocarril no són òptimes per vianants (carrers Montserrat Roig i Vallseca, barri can Mates).

Manca el 50% dels passos de vianants, i cal il·luminar alguns passos perillosos, així com prendre mesures per a la reducció de la velocitat.

Obstacles a l'àrea de l'eixample i en àrees de baixa intensitat com Mira-Sol, amb voreres no transitables

Amplades insuficients de les voreres a les zones de baixa intensitat

Manca d'accessibilitat als carrers amb voreres estretes impracticables on calen plataformes úniques. El 13% de les voreres del centre urbà no compleixen el Codi d'Accessibilitat (<0,9m d'amplada lliure).

Vehicles estacionats a les voreres, als entorns del nucli antic i el Coll, per la manca d'estacionament a la calçada.

Mobilitat en transport públic

Segons el Pla, el transport públic té poca importància en els desplaçaments interns. Hi ha hagut una pèrdua progressiva de passatge en alguna de les línies d’autobús urbà (sobretot L1 i L2). Hi ha a més una manca permeabilitat de les infraestructures que perjudica els

59

desplaçaments "a peu".

Pel que fa a l’adaptació de les diferents línies de bus cal destacar la següent dada:

El 100% de les línies d'autobusos urbanes (19 unitats) estan adaptades

Mobilitat en vehicle privat

El Pla no aprofundeix en les qüestions de mobilitat en vehicle privat en relació a la discapacitat, com per exemple les dades de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda i/o discapacitat. Malgrat el pla fa un estudi exhaustiu de les places d'aparcament segons zona i característiques, es dona només una dada sobre les places per a persones amb mobilitat reduïda i/o discapacitat, que no permet avaluar la totalitat de la qüestió.

En el període 2010-2011, hi ha hagut 6 places noves.

Si que es defensa, però, la importància i necessitat d’aquestes places per millorar l’accessibilitat al municipi.

Algunes informacions que el Pla facilita plantegen possibles afectacions a la situació de les persones amb discapacitat. Algunes de les deficiències apunten a que el transport en vehicle privat és l’única opció per a determinats desplaçaments, creant així una excessiva dependència del transport privat motoritzat, la qual cosa implica problemes socials, ambientals i de salut, que s’agreugen amb les desigualtats, i que per tant podran generar impactes en la salut i la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables.

5.1.3.b. Pla Local de Seguretat Viària (2011-2014 i 2017-2020)

També s’han revisat els documents d’Avaluació del Pla local de seguretat viària 2011-2014 i l’Actualització del Pla Local de seguretat viària 2017-2020.

L’Ajuntament de Sant Cugat remarca la prioritat de millorar les condicions de mobilitat de persones amb mobilitat reduïda i, en aquest sentit, va adaptant progressivament passos de vianants i voreres al conjunt del municipi. Segons la normativa vigent, es considera que el pas de vianants forma part d’un itinerari adaptat quan compleix, entre d’altres, els següents requisits:

Salva el desnivell entre la vorera i la calçada amb un gual de vianants adaptat.

Quan travessa un illot intermedi a les calçades rodades, aquest es retallarà i quedarà rebaixat al mateix nivell de les calçades en una amplada igual a la del pas de vianants.

El paviment de l'illot és diferenciador respecte al de la calçada.

Quan el pas, per la seva longitud, es realitza en dos temps amb parada intermèdia, l'illot tindrà una llargada mínima d'1,50 metres, una amplada igual a la del pas de vianants i el seu paviment quedarà enrasat amb el de la calçada quan la longitud de l'illot no superi els 4,00 metres.

60

27 https://www.santcugat.cat/noticia/sant-cugat-innova-i-recull-mitjancant-laplicacio-mapp4all-laccessibilitat-de-comercos-i-restaurants-de-la-ciutat

Accessibilitat

A nivell d’accessibilitat el Pla de Seguretat Viària (PSV) exposa plantejaments en part oposats als que el PMU, en part perquè el PSV és anterior, i algunes de les actuacions permeten que la situació hagi millorat amb el temps.

En quant a l’accessibilitat, un dels objectius principals de la Llei de mobilitat és garantir l’accés per a tothom a la mobilitat i evitar l’exclusió social de certs sectors de la població. L’Ajuntament es reuneix periòdicament amb representants d’associacions de persones amb mobilitat reduïda a la Taula de la Mobilitat i a les reunions es tracten temes primordials per a millorar l’accessibilitat d'aquells col·lectius amb dificultats a l'hora de moure's per la ciutat:

Fruit de la Taula, l’any 2011 es va iniciar un nou procediment per a l’obtenció de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda d’ús privatiu.

També hi ha places genèriques als principals centres d’atracció de la ciutat.

Els semàfors estan adaptats amb mòduls per a invidents i els autobusos tenen rampes d’accés a persones amb mobilitat reduïda, cotxets i carretons.

D’altra banda, s’exposa que la majoria dels barris de Sant Cugat del Vallès ofereixen una bona accessibilitat per als vianants en general i, també, per a les persones amb mobilitat reduïda. Concretament pel que fa a les voreres:

Les voreres són normalment amples i és molt excepcional que hagi trams sense vorera en un dels costats.

L’aparcament de cotxes sobre les voreres tampoc és molt comú. Però hi ha alguns barris que no tenen les mateixes condicions en aquest aspecte i ofereixen voreres massa estretes i sense guals a gran part dels passos de vianants. A mig termini cal eixamplar aquestes voreres i establir guals homologats en tots els passos de vianants.

S’observa un nombre important de carrers al centre amb voreres massa estretes i amb obstacles que impedeixen el pas de persones amb mobilitat reduïda i incomoden el pas de la resta de vianants. Es proposa eixamplar les voreres o establir paviment únic amb prioritat o ús exclusiu per als vianants (en el cas dels carrers més estrets i amb menys volum de trànsit).

5.1.3.c. Mapp4all

La iniciativa Mapp4all27 que està impulsant l’Ajuntament de Sant Cugat és una aplicació mòbil que pretén oferir un mapa d'accessibilitat de tots els comerços, bars i restaurants del municipi, segons els criteris d’accessibilitat universal, i alhora elaborar una diagnosi de l’accessibilitat dels establiments comercials i de restauració fent una radiografia de quina és la realitat al municipi, per a traçar línies sobre polítiques de forment i millora de l’accessibilitat per a aquests locals.

https://www.santcugat.cat/noticia/sant-cugat-innova-i-recull-mitjancant-laplicacio-mapp4all-laccessibilitat-de-comercos-i-restaurants-de-la-ciutat

https://www.santcugat.cat/noticia/sant-cugat-innova-i-recull-mitjancant-laplicacio-mapp4all-laccessibilitat-de-comercos-i-restaurants-de-la-ciutat

61

28 https://www.santcugat.cat/web/pla-educatiu-dentorn

Malgrat no tractar-se d’una planificació estratègica sí que és un mecanisme que sorgeix en part fruit de la detecció de necessitats de les persones amb discapacitat del municipi, entre d’altres col·lectius. Enguany s’està a l’espera dels resultats del procés de diagnosi.

Educació5.1.4.

En l’àmbit educatiu s’ha analitzat el conveni de col·laboració per al Pla Educatiu d’Entorn28 en els cursos 2015-2016 fins el curs 2018-2019. Aquest és una «iniciativa oberta i innovadora de cooperació educativa entre el Departament d’Ensenyament i les entitats municipals, amb el suport i la col·laboració d’altres departaments de la Generalitat, que tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l’equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana». Malgrat en el conveni no es fa cap referència explícita a la discapacitat, si que es plantegen actuacions per promoure l’educació inclusiva, potenciant activitats i espais de convivència per a l’alumnat (entenent per educació inclusiva la integració de l’alumnat amb necessitats educatives especials en l’escolarització ordinària) i en relació amb entitats del territori que treballin amb persones amb discapacitat, per acostar els nens i nenes a aquesta realitat.

Infància i Adolescència5.1.5.

5.1.6.a. Pla d’acció del Pla Local d’Infància i Adolescència de Sant Cugat del Vallès (2014).

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès realitza el Pla Local de la Infància i de l’Adolescència (PLIA) amb la voluntat de conèixer la situació actual dels infants (de 0 a 12 anys) i adolescents (de 12 als 18 anys) per definir noves accions que incideixin en el seu benestar o redefinir accions que ja s’estaven realitzant perquè siguin més efectives. En aquest sentit s’elabora la diagnosi sobre la situació d’aquest col·lectiu analitzant integralment les accions que desenvolupa l’Ajuntament destinades a ells. També s’identifiquen els reptes plantejats i les accions de millora a implementar per millorar la situació dels infants i adolescents de Sant Cugat del Vallès. De totes elles, en recollim les que vinculen la infància i l'adolescència i la discapacitat:

Promoure la creació d’un Centre d’Educació Especial, per a infants amb pluridiscapacitats severes

El pla explica com la preocupació de les famílies durant aquests anys ha estat poder comptar amb un mapa de centres educatius prou ampli i divers per facilitar l’escolarització a la ciutat. Malgrat haver ampliat i assegurat una plaça escolar a tots els infants de la ciutat, aquelles famílies amb infants i joves amb necessitats educatives especials han de recórrer a centres d’educació especial de la comarca o de Barcelona perquè Sant Cugat no té un centre amb aquestes característiques.

L’escola o centre d’educació especial (CEE) ha esdevingut una prioritat important dins el

https://www.santcugat.cat/web/pla-educatiu-dentorn

62

29 En les entrevistes amb actors clau s'ha consultat per aquesta qüestió, a la qual s'ha respost que es tracta d'una actuació actualment aturada, i amb poques previsions de tirar endavant en un futur proper.

30 La definició que es fa d'aquest concepte al PLIA no assegura que s'inclogui els infants amb discapacitat: "Els criteris que s’han de complir són: infants de 3 a 12 anys dels centres educatius de primària del Pla Educatiu d’entorn (Escola Collserola, Escola l’Olivera, Escola Joan Maragall i Escola La Floresta); alumnat amb situacions socioeconòmiques desfavorides; alumnat nouvingut; alumnat en els quals la precarietat econòmica i laboral de la seva família impedeix

Pla d’equipaments de la ciutat amb l’objectiu de donar resposta a un nombre important d’infants que han d’escolaritzar-se fora de la ciutat pel fet de ser més vulnerables. Dins aquestes vulnerabilitats s’hi troben diverses discapacitats i, en ocasions, pluridiscapacitats severes.

Facilitar l’accés a infants amb necessitats especials a les activitats esportives

Aquesta proposta té l’objectiu de garantir l’equitat en la participació de l'alumnat en les activitats complementàries, afavorir la convivència i la socialització en un pla d'igualtat en totes les activitats per un millor accés al coneixement i la cultura, aportant eines com el monitor de suport. Dins els infants amb necessitats especials s'inclouen molts perfils que no tenen perquè comptar amb una discapacitat, amb necessitats especials més associades a l'exclusió social o al risc de patir-ne. No obstant, la facilitació d'aquest accés pot també incloure infants amb necessitats especials fruit d'una o més discapacitats, les quals de ben segur es veuran beneficiades per la participació d'activitats esportives i d'activitat física i estils de vida saludable.

Promoure la integració dels infants amb necessitats especials a les entitats d'educació en el lleure

En la mateixa línia, aquest objectiu pot permetre afavorir la integració d'infants amb necessitats especials. No obstant, de nou sembla que aquesta actuació estigui especialment destinada a infants amb necessitats especials fruit de la seva situació familiar i social.

5.1.6.b. Memòria d’avaluació d’activitats relatives a la infància i l’adolescència (2014-2016)

Aquesta Memòria és una avaluació del grau d’execució del Pla Local d’Infància i Adolescència (PLIA). El grau d’acompliment de les accions queda emmarcat temporalment entre desembre del 2014 i juny de 2016.

En primer lloc, la creació del primer Centre d’Educació Especial de Sant Cugat està aprovada urbanísticament al Turó de Can Mates, tot i que encara no s’ha començat a edificar29.

Pel que fa a la facilitació de l’accés a infants amb necessitats especials a les activitats esportives: projecte d’integració d’alumnat a activitats esportives, es va considerar reservar un nombre de places per aquest alumnat: dues places per infants amb necessitats especials per cada activitat que hagi cobert el mínim d’inscripcions necessàries.

És des dels centres escolars i des de Serveis Socials que es detecten situacions d’infants amb necessitats especials30 que deriven a l’OMET (Oficina Municipal d'Esports per a

63

que participin en activitats que tenen despesa econòmica; alumnat sense duplicitat d’ajut per aquest tipus d’activitats; l’alumnat haurà d’assumir el cost de l’assegurança i del material (PLIA, pàgina 15)."

Tothom) per tal que aquests puguin destinar places per a aquests nens i nenes.

Per últim, l'objectiu de promoure la integració dels infants amb necessitats especials a les entitats d’educació en el lleure, s'ha realitzat també a través de la reserva de places per a aquest col·lectiu en les entitats d’educació en el lleure existents a la ciutat. Alhora, s'ha desenvolupat el Projecte d’integració social d’infants i adolescents en entitats de lleure i s'han atorgat ajuts als infants i joves escolaritzats en centres educació especial per a que puguin participar de les activitats d’estiu de la ciutat.

Cal destacar, a més, que tot i que no apareix mencionat com a tal a la memòria, s’ha impulsat la figura dels monitors de suport, per tal de poder tirar endavant aquest objectiu d’integració dels infants i joves amb necessitats educatives especials.

Pla Local de Joventut (2014-2016)5.1.6.

Al Pla Local de Joventut (PLJ) revisat no hi ha cap menció a discapacitat, diversitat funcional o dependència. No obstant, alguns objectius del PLJ en l’àmbit de l’educació fan referència a la necessitat de "continuar atenent la diversitat de l’alumnat, donant resposta a les diferents necessitats i especificitats de les persones joves". Aquesta menció es valora positivament, en especial per la manca d'inclusió del concepte de l'educació i la formació al llarg de la vida en d'altres planificacions, i que podria estar inclosa en aquest objectiu.

Segons la planificació analitzada, es preveu que durant la tardor de 2018 es disposi de nou Pla Local d’Infància i Joventut de la ciutat per als propers 4 anys (2019-2022). Aprofitant la coincidència de la necessitat d’actualitzar tant el PLIA com el Pla Local de Joventut, durant el 2017 s’ha elaborat un diagnòstic exhaustiu de la població entre els 0 i els 30 anys (infància, adolescència i joventut) per tal d’analitzar la realitat, els recursos i els serveis existents per a aquest grup d’edat. Des del 28 de maig i fins l’1 de juliol de 2018 ha estat obert un període de recollida de propostes a través de la plataforma Decidim, decidim.santcugat.cat, i de diversos tallers a les escoles, instituts de la ciutat i als consells de participació sectorials. Es recomana que en aquest nou marc que s'obre es faci un esforç per identificar les necessitats del col·lectiu d'infants, adolescents i joves amb diversitat funcional.

Pla Local Habitatge (2011-2016)5.1.7.

El Pla Local d'Habitatge (PLH) fa referència específica a les persones amb diversitat funcional en el seu tercer objectiu estratègic: "Promoure habitatges dotacionals acompanyats de serveis a les persones: Cal abordar les problemàtiques específiques de la població en risc d'exclusió social, la gent gran i les persones amb diversitat funcional, promovent habitatges dotacionals que promoguin serveis d'assistència personal". En la pràctica, però, quan s'aprofundeix en la concreció d'aquests col·lectius, parla de col·lectius vulnerables com la gent gran o els joves, així com les llars amb risc d'insolvència o la població migrada, però no de les persones amb discapacitat o diversitat

https://decidim.santcugat.cat/

64

31 Així com també l'annex 2.4.7, que marca les condicions de l’interior de l’habitatge. Paral·lelament, el Codi Tècnic d’Edificació (CTE) del 2010 estableix les exigències bàsiques de Seguretat d’Utilització i Accessibilitat en tot tipus de construccions. Concretament en el document bàsic nomenat SUA, a l’apartat 9, es marquen les condicions d’accessibilitat.

32 https://www.santcugat.cat/web/medi-ambient https://www.santcugat.cat/web/plans-estrategics-contra-el-canvi-climatic

funcional.

No obstant, a través de Promusa s'ha informat que hi ha un seguit d'aspectes que tot i no aparèixer al PLH s'apliquen directament a les polítiques d'habitatge perquè formen part del marc legislatiu que aplica. El Decret 135/95, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat (DOG núm. 2043 de 28-04-1995), en el seu article 2931 estableix la reserva d’habitatges per a persones amb disminució per mobilitat reduïda: reserva del 3% dels habitatges. Aquest marc planteja doncs que hi hagi un determinat nombre d'habitatges adaptats, en funció de la grandària de les promocions:

1 habitatge – promoció entre 33 i 66 habitatges2 habitatges – promoció entre 66 i 100 habitatges3 habitatges – promoció entre 100 i 200 habitatges

Cal destacar també que en els últims anys s'ha apostat per a que, en la mesura del possible, les noves promocions siguin adaptades, o almenys practicables, en tots els seus habitatges.

Planificacions en medi ambient5.1.8.

S'observa una manca de referència a les persones amb discapacitat i a la diversitat funcional de manera transversal a les planificacions mediambientals del municipi32, que tot i fer referència a la importància del medi ambient en la salut i la qualitat de vida de les persones, no aprofundeixen en plantejar quins col·lectius poden veure's més afectats i, per tant, quines mesures correctores o propositives cal desenvolupar en aquest sentit.

No obstant, el Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima (PAESC) que està previst aprovar-se la tardor de 2018 inclourà previsiblement diferents actuacions que tenen en compte la diversitat funcional i la discapacitat, com la implementació del pla de rehabilitació dels habitatges privats i l’ampliació del programa pas a pas de pobresa energètica. Algunes d’aquestes mesures beneficien a persones amb discapacitat amb manca de mobilitat al seu habitatge millorant l’accés a terrasses o zones amb llum natural. També inclourà el programa Cultiva’t d’horts urbans, on es fomenta la creació d’horts accessibles en espais urbans perquè qualsevol persona amb discapacitat funcional pugui accedir al cultiu d’una parcel·la o taula de cultiu.

5.1.9.a. Pla Director de Desenvolupament Sostenible. Pla d'Acció de l'Agenda 21 (2004)

Dels documents revisats només el Pla Director de Desenvolupament Sostenible - Pla

https://www.santcugat.cat/web/medi-ambient

https://www.santcugat.cat/web/plans-estrategics-contra-el-canvi-climatic

65

d'Acció de l'Agenda 21 de 2004 fa referència a les persones amb discapacitat de manera tangencial i, de nou, fent només menció a les persones amb mobilitat reduïda.

Un dels objectius planteja l'adaptació dels contenidors en aquests termes: "Constituir una taula ciutadana sobre els residus, per definir el model de gestió i el sistema de finançament. Que el futur model de gestió de residus contempli aspectes com la transparència econòmica, la inclusió social de col·lectius marginats i l’adequació dels contenidors a les persones amb discapacitat i la gent gran. Que contempli també el seguiment i la informació al ciutadà". Es visibilitza doncs la manca de planificació sectorial específica que inclogui les especificitats d'aquest col·lectiu, per tal de garantir el seu dret a gaudir plenament d'un medi ambient saludable.

Malgrat és possible que sense incloure aquestes mesures les persones amb discapacitat en puguin gaudir, és necessari assegurar mecanismes que contrarestin les desigualtats que es poden donar en aquest sentit (accessibilitat i adaptabilitat, però també accés a la informació, estudi dels impactes diferencials segons col·lectius vulnerables, etc.).

Pla Estratègic de l’Esport de Sant Cugat del Vallès (2017-2026)5.1.9.

El Pla Estratègic de l’esport de Sant Cugat del Vallès, fa referència específica als col·lectius amb diversitat funcional i a les persones amb discapacitat a l’apartat 7: El paper social i inclusiu de l’esport.

En el document es fa referència als principis i als objectius de l’activitat física com una eina d’inclusió social. Seguidament, es presenten els principis generals i els objectius que fan referència a la tendència a seguir en aquest àmbit així com les fites a aconseguir.

Principis generals:

És important tenir en compte tots els col·lectius que conformen el teixit social de la nostra ciutat sense excepcions i en aquest cas en concret, el de les persones amb discapacitat: física, intel·lectual, auditiva, visual i persones amb malalties mentals.

La Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada per l’estat espanyol, recull en el seu articulat la protecció i la promoció dels drets humans de les persones amb discapacitat en un règim d’igualtat d’oportunitats amb la resta de la població.

Objectius:

Garantir el dret a la pràctica de l’esport al col·lectiu de persones amb discapacitat, per tal de millorar la seva qualitat de vida.

Augmentar el nombre de persones amb discapacitat que realitzen activitat física i fan ús de les instal·lacions esportives.

Sensibilitzar la ciutadania sobre el dret a la pràctica d’activitat esportiva de les persones amb discapacitat, aprofitant tota mena d’actes i d’esdeveniments esportius.

Específicament a l’apartat «7.1. Pràctica esportiva en col·lectius amb diversitat funcional» s’expliciten les dificultats que troben les persones amb discapacitat per a la pràctica esportiva, com la pròpia discapacitat o les condicions d’adaptació de les instal·lacions

66

esportives.

També es posa èmfasi en una de les iniciatives més ben valorades per les persones amb diversitat funcional i les seves famílies: la figura del monitor de suport, que permet que l’infant pugui seguir el ritme d’un grup esportiu integrat per infants amb i sense discapacitat.

Per últim destaca en el document el recull dels equips esportius amb persones amb diversitat funcional que s’han consolidat al municipi, a més dels Circuits Sumant Capacitats de la Fundació Itinerarium, que compta amb diversos circuits a Valldoreix.

Atletisme adaptat a la secció del Club Muntanyenc.

Natació per a persones amb discapacitat intel·lectual, conjuntament amb ASDI.

Natació per a persones amb ceguesa, conjuntament amb ONCE.

Boccia per a persones amb discapacitat intel·lectual i paràlisi cerebral, conjuntament amb ASDI i la Federació Catalana Esportiva per a persones amb Paràlisi Cerebral.

Futbol per a persones amb discapacitat intel·lectual – ASDI i Santcu.

Bàsquet per a persones amb discapacitat intel·lectual, ASDI i la UESC.

Pressuposts participatius5.1.10.

L’Ajuntament de Sant Cugat ja ha inclòs en anteriors ocasions propostes relacionades amb la discapacitat, algunes d'elles resultant-ne guanyadores, com és el cas de la instal·lació de semàfors adaptats per a persones invidents al municipi.

Els pressupostos participatius, a més, es plantegen com a eina de democràcia participativa i promouen la implicació de diversos actors de la ciutadania i la societat civil organitzada, així com de les persones de Sant Cugat també a títol individual. El els pressupostos participatius de l’any anterior destaca una de les propostes guanyadores, que va ser la instal·lació dels semàfors per a persones invidents...

Dels pressupostos participatius d’enguany, que encara no s’han resolt, destaquen dues propostes que poden ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. En primer lloc es compta amb una iniciativa que consistiria en d’adquisició de vehicles de transport adaptat per a facilitar a les persones usuàries l’accés a les activitats que ofereixen les entitats de la Taula per a persones amb malalties neurològiques i càncer. Això permetria que persones que no tenen possibilitats per a desplaçar-se pel seu compte puguin tenir una opció que els permeti participar i gaudir de les teràpies i activitats que les entitats els ofereixen.

En segon lloc, es planteja la proposta de crear un espai per a realitzar activitats que permeti a les entitats de salut mental del municipi fer accions de suport a les persones afectades i als seus familiars i que serveixi alhora com a local i punt de trobada. L’espai contemplaria l’atenció a diferents perfils de persones usuàries, com infants, joves o adults.

De nou, tot i no tractar-se d’una planificació estratègica si que estem davant d’una eina relacionada amb les previsions, planificacions i apostes que es fan com a municipi i que en

67

aquest cas poden afavorir propostes en relació amb l’atenció a la discapacitat.

68

Taules de participació vinculades amb discapacitat5.1.11.

El municipi de Sant Cugat compta amb una tradició important en la participació de les persones amb discapacitat del municipi, que es visibilitza de manera especial amb les taules que es convoquen de manera periòdica a Sant Cugat, i que permeten la implicació activa d'aquestes persones, així com dels seus familiars i de les entitats i professionals que hi treballen:

Taula de persones amb mobilitat reduïda Taula de persones amb discapacitat Taula de persones amb malalties neurològiques i càncer Taula de salut mentalGrup de treball de TEA (Trastorns de l’Espectre Autista)

D'aquestes taules es desprèn el treball en xarxa i el coneixement i vincle dels diferents actors amb l'Ajuntament, que coneix i es relaciona de primera ma amb els mateixos, eliminant així traves o excessius passos per a poder traslladar les inquietuds i demandes d'aquest col·lectiu. Algunes planificacions estratègiques mencionades han comptat amb la participació de persones membres d’aquestes taules per a la diagnosi de necessitats.

Destaca l'històric de la Taula per a persones amb mobilitat reduïda, que existeix ja des dels anys 90 i funcionava de manera autoorganitzada, i que l'Ajuntament va promoure en anys posteriors, assumint la seva facilitació i dinamització.

Conclusions i reflexions quant a la planificació5.2.

Els apartats anteriors han permès l'anàlisi de planificacions estratègiques del municipi en, almenys, 9 àmbits: discapacitat-inclusió social, equipaments, mobilitat, seguretat viària, infància-adolescència, joventut, habitatge, medi ambient i esport.

La revisió de la planificació realitzada no és exhaustiva, ja que part d'aquesta està en procés d'elaboració en el moment de la present diagnosi.

Tanmateix, es poden indicar alguns elements conclusius i reflexius que fan referència a la planificació a la que sí s'ha pogut tenir accés:

La planificació estratègica que més inclou la discapacitat i la diversitat funcional en la seva diagnosi i proposta d'actuacions és precisament el Pla d'Inclusió Social de Sant Cugat, que té com a un dels seus eixos centrals l'atenció i inclusió dels col·lectius vulnerables de la societat del municipi. També el Pla Estratègic de l’Esport inclou de manera important el col·lectiu de persones amb discapacitat dins diferents actuacions de la seva planificació

En segon lloc destaca la planificació relacionada amb la mobilitat i la seguretat viària. Si bé es valora positivament la referència a les persones amb discapacitat, caldria traspassar l'enfocament reduccionista que assimila les persones amb discapacitat a les persones amb mobilitat reduïda, i analitzar les dificultats de

69

mobilitat que també poden presentar altres tipus de discapacitats com la intel·lectual.

També destaca la inclusió de la infància i adolescència amb necessitats especials com a un dels objectius clau del PLIA. Cal destacar, però, que no es fa una anàlisi acurada dels diferents perfils i casuístiques a les que poden respondre aquestes necessitats especials, amb el perill de deixar fora la infància i adolescència amb diversitat funcional.

La resta d'àmbits analitzats, especialment equipaments, joventut i habitatge fan escassa referència a les necessitats de les persones amb discapacitat i les seves famílies i/o persones cuidadores.

Així doncs, caldria ampliar la presència d'aquest enfocament de manera transversal als àmbits de nova planificació, així com en aquells que estiguin en fase de revisió o avaluació. La inclusió de la perspectiva de la diversitat funcional al Pla d'Inclusió Social no és suficient si aquesta no es fa extensiva en la seva relació amb altres àmbits de la vida de les persones, com són l'habitatge, el medi ambient, els equipaments, l'espai urbà i viari, etc. o amb els diferents col·lectius que poden trobar-se en aquesta situació en edats que requereixen una especial atenció, com són la infància, l'adolescència i la joventut.

Serà també clau el seguiment i monitoratge de l'execució de les propostes i projectes que ja inclouen objectius i actuacions que afecten a la discapacitat i diversitat funcional.

A continuació es mostra una taula resum sobre la inclusió de la discapacitat en les planificacions estratègiques, a nivell d’actuacions, diagnosi i participació.

70

Taula 46. Revisió de la planificació estratègica

Contempla actuacions

específiques per a la població amb

discapacitat

Diagnosi té en compte la

població amb discapacitat

Hi ha hagut participació de població amb discapacitat

Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat (2014-2015)

Onades de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat

x x x

Baròmetre Inclusiux x

x

Pla d’Equipaments Municipals de Sant Cugat (2008-2018)

x x

Pla de Mobilitat Urbana

Pla de Seguretat Viària (2011-2014 i 2017-2020)

x

Pla d’acció del Pla Local d’Infància i Adolescència de Sant Cugat (2014)

x

Memòria d’avaluació d’activitats relatives a la infància i l’adolescència (2014-2016)

x

Pla Educatiu d’Entorn (2015-2016 fins 2018-2019) x x

Pla Local de Joventut (2014-2016)

x x

Pla Local d’Habitatge (2011-2016)

Pla Director de Desenvolupament Sostenible. Pla d’Acció de l’Agenda 21 (2004)

x

x

Estratègia local sobre el canvi climàtic (2008)

Pla Estratègic de l’Esport de Sant Cugat del Vallés (2017-2026)

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de la revisió de la planificació

= incorporen aquest element en profunditat = incorporen aquest element

X = no incorporen aquest element

71

Necessitats i demandes6.

Procés d’elaboració6.1.El treball de camp realitzat ha constat d’entrevistes i grups de discussió. Durant els mesos de maig, juny i juliol de 2018 s’han realitzat 14 entrevistes a 16 agents clau i 4 grups de discussió. En aquests segons han pres part persones amb discapacitat, familiars i professionals o representants d’entitats, recursos i serveis d’aquest àmbit, amb un total de 31 participants als grups de discussió.

El total de persones que han participat d’aquest treball de camp és de 47 persones. Cal tenir en compte, a més, que cadascuna d’elles representa al seu torn un àmbit, o tipus de discapacitat, estant moltes d’elles vinculades directament a una entitat, col·lectiu, recurs o centre d’atenció.

Paral·lelament, s’ha realitzat un intercanvi d’informació i/o dades amb més de 50 entitats, recursos o serveis relacionats amb la discapacitat al municipi de Sant Cugat, la qual cosa també ha permès nodrir aquesta diagnosi.

Les diferents aportacions recollides en aquest apartat són fruit del treball de camp realitzat a aquesta diagnosi i d’aportacions de persones i realitats diferents, amb la qual cosa poden donar-se en ocasions opinions diferents o fins i tot divergents o contraposades. El treball de camp qualitatiu realitzat no és exhaustiu en la mesura que no pot cobrir la totalitat d’opinions presents al municipi. Tanmateix es valora molt positivament el nivell de profunditat de les aportacions i la representativitat que aporten els diferents col·lectius i actors que hi han participat.

A partir d'aquests continguts, l'equip consultor de la FPT elabora el conjunt de resultats fruit de les aportacions que s'exposen a continuació, així com les recomanacions d'actuació per a la fase de disseny del Pla en l’apartat següent.

Context general de les necessitats i demandes6.2.

Prèviament a l’aprofundiment en el conjunt de necessitats i demandes, cal tenir present que la manera com aquestes s'expressen ve determinada per un seguit de factors del context que al seu torn poden agrupar-se en tres grans categories segons la dimensió a la que fan referència:

72

Figura 1. Context de necessitats i demandes. Dimensions principals

Font: Fundació Pere Tarrés

A. De les persones i els seus entorns

Procés i vivència traumàtica i amb fort impacte emocionalDesgast de les relacions amb les institucionsExpectatives moderades vers l'Ajuntament i visió positiva del recorregut fet fins araExpectatives elevades sobre l'atenció a la diversitat funcionalIncertesa i dificultat de planificació sobre les etapes futures Context sociològic de Sant Cugat: tradició i renovació generacional Impossibilitat de prioritzar: priorització des de la política i la planificació

B. De la naturalesa de la discapacitat i la diversitat funcional i la seva atenció en el futur

Diversitat, atomització i temporalitat: de necessitats, de col·lectius i de contextos familiarsServeis amb limitació de la inversió en infraestructura, flexibles i compartits.Especificitats de cada tipologia de discapacitat o diversitat funcional

C. De les institucions polítiques i les organitzacions socials

Coneixement i contacte amb l'Ajuntament Nivell d’aplicació de la planificació i nivell d’inclusió d’actuacions en relació amb la diversitat funcionalAutoinformació de professionals i persones afectades: Internet i xarxes personals. Mecanismes de derivació i treball en xarxaNivell d'informació sobre serveis, normatives Nivell de claredat sobre circuïts i processosManca d'informació i dades sobre determinats col·lectiusCauses i efectes de la falta d'una atenció més especialitzada

73

Especificitat, transversalitat i interseccionalitat6.3.

L’especificitat de cada tipus i grau de discapacitat així com de la coincidència en una mateixa persona de diversos factors de desigualtat i risc d’exclusió determinen també les necessitats i demandes que els diferents casos aporten a la diagnosi global.

En l'abordatge de les necessitats i demandes, i per tant en les propostes d'actuacions, sovint es fa necessari conèixer en detall aquestes especificitats, i quins són els col·lectius o targets que demanden i a qui han d'anar dirigies aquestes intervencions.

No obstant, en el discurs dels experts i informants clau i de les persones afectades existeixen força més demandes comunes, transversals al conjunt de la ciutadania amb discapacitat que específiques o especialitzades.

Així, les necessitats i demandes transversals sobre lleure, accessibilitat, habitatge, etc., poden tenir concrecions específiques en funció principalment de:

El tipus de discapacitat que es viu

La gravetat o severitat de l'afectació

Capacitats afectades

La temporalitat o transitorietat d'aquesta afectació

L'edat de la persona afectada

L'edat dels cuidadors i cuidadores

La personalitat i model de vida de la persona afectada i el seu context social

La cultura ètnica i familiar

La xarxa social de que es disposa

Els factors de vulnerabilitat i risc que es detectin o s'expressin

El conjunt de factors identificats genera una atomització de perfils i necessitats a difícilment abordable per la planificació. A aquest fet, cal afegir el conjunt de col·lectius sovint invisibilitzats sobre els que es disposa de menys informació entre els que cal destacar les persones amb afectació moderada o lleu així com els tradicionalment atesos per serveis de referència com són persones amb discapacitat auditiva o visual. Al seu torn, els casos en contextos de vulnerabilitat o risc social invisibilitzats per aquests factors.

En aquest sentit, hi ha diferents perfils que durant el procés d’investigació s’han identificat com a especialment vulnerables o amb una prevalença important o creixent.

Infància amb diagnòstics de TEA o trastorns conductuals, detectats en major mesura des de l’àmbit de l’atenció precoç, l’educatiu i de salut mental. Hi ha corrents que critiquen l’augment de diagnòstics en aquest sentit, però el fet és que altres societats equiparables estan en percentatges encara molt més elevats, la qual cosa pot apuntar a que en realitat no hi ha una sobre-diagnosi de casos sinó més consciència sobre la qüestió i més professionals preparats per a identificar-ho.

74

Joves amb malaltia mental, ja que un cop arriben a l’edat adulta potser hi ha un procés d’estabilització després d’un acompanyament, però durant l’adolescència i joventut es donen trajectòries i situacions molt complicades (acceptació, cerca de recursos, etc.). Iniciatives de psicosi incipient permeten fer una tasca preventiva. També els trastorns de personalitat, perquè tenen problemes a nivell relacional (i el problema és que sovint el seu diagnòstic passa desapercebut)

Adults amb patologies duals, amb una discapacitat intel·lectual reconeguda i malaltia mental. Aquesta dualitat dificulta el tractament de cadascuna de les situacions o diagnòstics, ja que s’interrelacionen i afecten entre elles, però hi ha pocs recursos que permetin treballar-les conjuntament.

Persones amb discapacitat en processos d’envelliment, entre els 45 i els 65 anys. Es tracta de persones que ja no poden treballar de la mateixa manera que ho feien (a un lloc de feina o un centre ocupacional) però que tampoc tenen els recursos adequats per a l’atenció que el seu procés vital requereix, ja que això els implica passar a un altre recurs o sistema d’atenció que pot no estar adaptat a les seves necessitats específiques.

Dones amb discapacitat o familiars de les persones amb discapacitat que assumeixen el rol de cuidadores no professionals en situacions de risc o d’exclusió (mares solteres, vídues, o amb pocs recursos).

Persones amb discapacitat que per diferents motius es troben fora del circuit d’atenció i/o desconeixen els recursos existents. En ocasions per tractar-se de graus de discapacitat més baixos, de discapacitats que passen socialment desapercebudes com pot ésser la discapacitat auditiva, o on no hi hagi entitats de referència clares, etc. Les situacions de necessitat poden ser menys imperants que en d’altres casos on la dependència és major, però el fet de no conèixer o accedir als recursos existents pot agreujar aquesta situació.

Es tracta de col·lectius que encarnen diversos eixos de desigualtat que s’interseccionen, la qual cosa requereix d’una aproximació a la situació que els reconegui i adreci de manera específica. Això planteja la necessitat de tenir en compte la situació de les persones amb discapacitat però aportant també l’anàlisi de problemàtiques associades a la infància i a la joventut, a la vellesa, al gènere o a la pobresa i l’exclusió social.

Per suposat, aquest agreujament es dona també en els graus de discapacitat severa, que poden trobar traves per una millora o una vivència digna de la seva situació. Aquest fet posa també de manifest la importància de l’atenció integral i la necessitat de l’aprofundiment en la perspectiva de les capacitats diverses. Es donen casos de persones amb un 100% de discapacitat que poden haver trobat (o construït en primera persona) models de vida o propostes transformadores que posen en valor les seves capacitats. Aquestes experiències posen al centre la perspectiva del dret a la vida digna, des del treball i teràpia en àmbits com el físic, el comunicatiu i cognitiu, el creatiu, l’emocional, el sensorial, el de la participació, etc. Algunes d’aquestes experiències es compartiran al llarg dels diferents eixos exposats a continuació.

75

A la fase de disseny del Pla caldrà abordar aquesta complexitat de manera paral·lela al disseny d'actuacions.

Accessibilitat i mobilitat6.4.

En l’àmbit de l’accessibilitat i la mobilitat s’han recollit un seguit de demandes i necessitats que requereixen ésser adreçades. En primer lloc, i tal i com s’ha recollit a l’apartat anterior es tracta d’un àmbit que en relació amb la discapacitat posa el focus en les persones amb mobilitat reduïda, la qual cosa permet abordar les necessitats de les persones amb discapacitat física i en ocasions sensorial, però no necessàriament les de les persones amb discapacitat intel·lectual o diagnòstics de salut mental. Aquestes necessitats específiques en funció de la tipologia de discapacitat i que ens acostarien a una accessibilitat universal real, seran adreçades al final d’aquest apartat.

Des del plantejament eminentment centrat en l’atenció a les persones amb mobilitat reduïda que es fa en la majoria dels casos, però, també hi ha diverses qüestions a destacar. En primer lloc cal remarcar que des del Pla de Centre que es va realitzar des de l’Ajuntament l’any 2000, l’objectiu ha estat posar les persones al centre de la mobilitat del municipi, i en aquest sentit s’han fet avenços importants, però es detecten encara diversos aspectes a treballar:

Els carrers que encara compten amb llambordes o amb voreres en mal estat o no adaptades, dificulten la mobilitat dins el municipi.

Es detecten encara punts negres (zones amb especials dificultats), barreres arquitectòniques i obstacles a la via pública (com arrels d’arbres, entre d’altres) que caldria anar eliminant per complet amb el temps.

Les places d’aparcament aprovades necessitarien un control o revisió per a detectar si hi ha estacionaments indeguts, corroborar que les places s’han implementat correctament (la plaça ha de complir requisits com tenir a prop un pas de vianants, o permetre la correcta obertura de les portes del vehicle, que no sempre es compleixen. Es detecten també equipaments com la comissaria dels mossos que no tenen plaça prevista per a aquests efectes.

Hi ha locals i comerços que no s’han adaptat a la normativa corresponent. Malgrat en atorgar permisos s’exigeix aquesta adaptació caldria revisar si hi ha un control suficient posteriorment.

Cada obra nova caldria que es plantegés si està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, així com també les obres o modificacions a la via pública, ja que de vegades es fan actuacions en pro de l’adaptabilitat i la mobilitat però en la pràctica poden no ésser efectives.

Els busos, malgrat tenir totes les línies adaptades, només permeten viatjar a una persona amb cadira de rodes. Malgrat es tracti d’una qüestió de normativa i seguretat, el fet és que quan es dona el cas que hi ha dues persones aquestes no poden viatjar alhora, la qual cosa impossibilita mantenir una rutina conjunta per a parelles, famílies o grups on hi hagi més d’una persona en aquesta situació.

76

S’importuna també així a una d’elles, que ha d’esperar el bus següent. Es detecten també algunes línies amb poca freqüència (com la línia 3). Es planteja millorar l’assiduïtat, així com també la possibilitat d’ampliar els carrils bus, per permetre una circulació més fluïda dels mateixos.

L’estació de Renfe no està degudament adaptada, així com tampoc alguns espais de les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquestes estacions i les seves vies actuen a més com a fronteres entre algunes zones i barris.

Hi ha barris més endarrerits en qüestions d’accessibilitat i mobilitat, com Can Magí, i l’àrea propera a l’Arxiu Nacional de Catalunya. En aquestes zones s’han detectat rebaixos o rampes a la vorera d’una banda però no a l’altra banda un cop ja s’ha creuat. A això s’hi sumen zones on la seguretat percebuda és baixa (com per exemple la zona del pont de Valldoreix)

Els taxis adaptats són també una opció a Sant Cugat, a través de Radio Taxi o Excel Taxi, que preveuen aquest tipus de serveis i donen resposta al municipi. El fet de formar part de l’AMB és un avantatge en aquest sentit.

Paral·lelament també és rellevant la diversitat de canals a través dels quals aquestes demandes es poden fer arribar a l’Ajuntament:

La Taula de persones amb mobilitat reduïda és un grup obert en el que participen persones amb mobilitat reduïda i professionals que treballen al voltant d’aquesta qüestió al municipi. Un dels seus principals objectius és recollir aquest tipus de demandes.

Existeixen també grups de treball per districtes (per exemple a La Floresta i Les Planes, on hi ha una dificultat especial per tenir carrers sense voreres)

El programa «Ulls de la ciutat», un programa des del que es pot accedir a través de la pàgina web de l’Ajuntament per a traslladar demandes que s’han identificat en aquest sentit.

A través d’un correu electrònic, de la OAC o de la presentació d’una instància.

A nivell de transport col·lectiu adaptat es detecten necessitats concretes:

Sovint l’accés als centres ocupacionals depèn d’aquest tipus de transport però les sortides al metge o a activitats d’oci i lleure s’acaben fent a través de furgonetes de les que disposen les mateixes entitats, ja que no poden dependre del transport públic. El fet que aquestes furgonetes duguin a terme una tasca essencial per a diferents aspectes de la vida d’aquestes persones planteja la necessitat de més opcions o ajuts en aquest sentit.

El consell comarcal cobreix el transport durant l’ensenyament obligatori, però les activitats d’estiu com els casals no entren en aquesta cobertura, amb la qual cosa les persones amb discapacitat i les mateixes famílies poden trobar-se amb la situació de no poder gaudir d’aquestes activitats.

77

A nivell de competències el fet de transportar persones a serveis que depenen de la Generalitat complica aquesta tasca, ja que cada ajuntament ofereix les opcions que té amb els recursos disponibles, però majoritàriament es fan rutes dins el mateix municipi. Caldria explorar fórmules per a l’oferiment d’un servei supramunicipal, malgrat ja s’estan implementant algunes en coordinació amb el Consell Comarcal.

Cal destacar que una bona part de les necessitats identificades en l’accessibilitat i la mobilitat al municipi per part dels actors que han participat d’aquesta diagnosi és també recollida als diferents plans del municipi relacionats amb aquest àmbit que s’han revisat a l’apartat anterior. No obstant, diverses persones participants de la Taula de persones amb mobilitat reduïda consideren que malgrat la bona predisposició hi ha actuacions de millora que s’endarrereixen en el temps, d’altres que no s’ajusten al 100% a les necessitats, i algunes que semblen no arribar mai.

D’altra banda, tal i com es comentava en un inici, per a l’assoliment d’una accessibilitat universal és necessari que s’entenguin les qüestions de mobilitat i d’accessibilitat en termes que vagin més enllà de la mobilitat reduïda i les barreres físiques o arquitectòniques.

Hi ha, per exemple, necessitats específiques identificades per les persones amb discapacitat visual:

Es valora positivament que es compti amb un assessorament per part de persones cegues o de l’ONCE als tècnics de l’Ajuntament en qüestions d’accessibilitat, ja que permeten visibilitzar possibles contradiccions o disjuntives. Per exemple les plataformes úniques que són positives per a les persones en cadira de rodes però no tant per a les persones amb discapacitat visual. Amb determinades senyals poden saber quan estan a la calçada i quan estan encara a la vorera.

Els semàfors acústics, ja implementats, que eren una demanda d’aquest col·lectiu, són un gran avenç perquè permeten saber no només quan sinó també on (i cap a on) cal creuar.

Es planteja la possibilitat d’incloure megafonia als autobusos, ja que sense aquesta el fet d’agafar un bus o una ruta nova limita molt les possibilitats si no es té clara la parada on s’ha de baixar ni s’utilitzen aplicacions de mapatge

De manera similar també les persones amb discapacitat auditiva traslladen demandes específiques. En el seu cas, la mobilitat és un àmbit que en general pot resultat complicat, però no tant pels obstacles físics sinó per si les indicacions sonores es tradueixen també en senyalitzacions visuals adequades (a trens, busos, via pública, etc.).

Per últim, cal que adrecem també la qüestió de l’accessibilitat (no només física) i els seus vincles amb la comunicació. Avui dia les noves tecnologies poden ajudar a persones amb discapacitat a portar una vida -en part- normalitzada però hi ha encara col·lectius a qui no se’ls garanteix una accessibilitat universal:

Per a les persones amb discapacitat auditiva el fet de trobar-se només amb la opció de contacte via telefònica (per als diferents serveis dels que han de fer ús) pot ésser un problema. Hi ha encara molt llocs on no atenen via internet o e-mail. No obstant hi

78

33 Sobre el model d’atenció es parla amb més deteniment a l’apartat 8.1

pot haver persones sordes que no dominin internet o la comunicació per e-mail però que sí que podrien comunicar-se via missatgeria instantània, o amb l’ajuda d’una persona que pugui fer un acompanyament en els encàrrecs quotidians (no necessàriament intèrpret de llengua de signes, depenent de les tasques a desenvolupar).

Per a les persones amb discapacitat visual la comunicació a través de l’ordinador o d’altres dispositius pot esdevenir també una opció. No obstant, existeixen impediments per a la lectura d’algunes pàgines quan les mateixes incorporen documents en PDF en comptes de Word.

Per a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o diagnòstics de salut mental hi ha una qüestió essencial que té a veure amb els codis emprats. Les barreres cognitives a l’entorn i els codis socials presents poden generar per a algunes persones la dificultat o la impossibilitat per relacionar-se amb altres persones o gestionar de manera satisfactòria un desplaçament a peu o en transport públic. En aquest sentit pot ésser recomanable l’adaptació d’alguns codis de senyalització i informació, així com també una treball específic d’habilitats socials i acompanyament que sovint assumeixen els mateixos centres ocupacionals.

En aquesta línia caldrà adreçar l’accessibilitat a la tecnologia però també als seus continguts.

Comprar la tecnologia és molt costós, i això fa que sovint siguin els mateixos centres, escoles o entitats els que es veuen forçats a desenvolupar ells mateixos determinats aplicatius, o programes adaptats.

Hi ha diversos casos de discapacitats severes en les que la tecnologia i l’estimulació sensorial mitjançant aquesta han resultat clau per a la millora de la qualitat de vida i l’autonomia de la persona. No obstant, sovint es treballa amb programes i materials visuals molt infantils, que no són adequats per a persones en edat adulta. Si es vol reforçar un tracte adult i un model d’atenció33 que treballi l’apoderament, la consciència, la identitat, la maduresa, etc. és essencial que es proporcioni una tecnologia accessible però també adaptada.

Habitatge i vida autònoma6.5.

Les competències d’Habitatge han estat a nivell de l’Ajuntament de Sant Cugat històricament desvinculades de les carteres més socials. No obstant, a meitat de l’última legislatura es va incorporar Habitatge dins de Benestar i ciutadania, la qual cosa ha permès una relació més estreta amb aquest àmbit.

En aquest sentit, el parc públic d’habitatge prioritza actualment que més enllà del 3% de pisos adaptats que preveu la llei, hi hagi un percentatge elevat de promocions on la totalitat dels pisos són practicables, tal i com s’exposa a l’apartat corresponent d’aquest informe. Tanmateix, la qüestió de l’adaptabilitat dels pisos del parc d’habitatge públic

79

plantegen el mateix dilema que l’àmbit de l’accessibilitat i la mobilitat i el seu focus en la mobilitat reduïda. Cal anar més enllà d’aquest enfocament i adreçar de manera més global les necessitats al voltant d’aquest àmbit, ja que els diferents tipus i graus de discapacitat plantegen un ventall de necessitats molt divers.

Les necessitats identificades en aquest sentit posen de manifest la necessitat de garantir el dret a l’habitatge i a la vida autònoma, adaptant-se a les diferents situacions que poder donar-se:

L’accés als pisos adaptats del parc públic d’habitatge no sempre permet satisfer aquesta necessitat, ja que les casuístiques són extenses i canviants. Hi ha persones amb discapacitat que poden tenir un històric d’ingressos i cotitzacions que no els permetin accedir a aquests pisos però que alhora tampoc els permeti comprar o llogar un habitatge al sector privat. O es donen també situacions en les que malgrat comptar amb un pis de propietat (per exemple a través d’una herència), aquest no s’adeqüi a les necessitats.

Existeix una clara demanda per l’augment dels pisos tutelats, adaptats segons els graus de discapacitat i l’autonomia de la persona. Varies persones que han participat a la diagnosi estan en llista d’espera per a pisos tutelats a Barcelona i consideren que hi ha poques oportunitats per a independitzar-se. Aflora la necessitat d’espai personal i de sentir que poden emancipar-se i valer-se per elles mateixes.

Pel que fa a les llars residència (amb usuaris que també van a centres ocupacionals o centres de dia) i a les residències (servei 24h), s’identifica també una demanada de places però alhora també centres que poden tenir algunes places lliures. Aquest fet és degut a que la voluntat d’accedir-hi no garanteix l’entrada, sinó que això depèn de la sol·licitud i gestió de places que es faci des de la Generalitat, del lloc on s’assigni la plaça, i de les possibilitats econòmiques de cada família. En aquests recursos hi viuen primordialment persones amb discapacitat intel·lectual, o amb discapacitat física en graus severs, tot i que cada cop més hi ha també demanda de places i recursos especialitzats per a persones amb trastorn mental o patologia dual (discapacitat intel·lectual i trastorn mental).

Aquests recursos, poden permetre promoure l’autonomia en diversos àmbits, la possibilitat de portar una vida normalitzada i emancipar-se de la família, en els casos en que es planteja aquesta opció com a un pas a la vida adulta.

L’adaptació no sempre és fàcil, i es poden trobar a faltar els familiars però un cop feta l’adaptació es genera tranquil·litat, independència, i la possibilitat també de fer amistats i socialitzar amb altres persones.

S’identifiquen experiències de familiars que exposen que no cal esperar a no poder fer-se’n al càrrec, per a cercar un recurs d’aquestes característiques, ja que esperar massa a que entrin pot implicar que després sigui més difícil. Sovint quan entren a la llar es responsabilitzen de tasques que abans no assumien al propi domicili. La llar representa doncs un espai d’aprenentatge, d’autonomia, d’autoregulació, d’apoderament, i que a més permet normalitzar la relació amb els pares, perquè es converteix en una relació d’adults.

80

34 Servei que ofereix l’entitat Jeroni de Moragas

Sorgeixen també les necessitats dins les pròpies residències o llars residència, pel que fa a les millores dels espais, lavabos adaptats, o possibilitat d’oferir fórmules on la persona pugui escollir si vol o no compartir habitació, etc. L’objectiu és poder oferir una atenció personalitzada

Existeix també la necessitat de recursos especialitzats per al suport a l’autonomia a la pròpia llar. Aquest tipus de suports permetrien acompanyar el procés cap a la vida autònoma de persones a qui potser no els cal estar a un pis tutelat, llar o residència, però que tampoc poden viure soles sense cap tipus de suport al llarg de la setmana. Ja hi ha experiències que consisteixen en una ajuda econòmica (que rep l’entitat que gestiona aquest tipus de serveis) per a posar a disposició una persona que fa atenció directa dins la pròpia llar34. Es tracta d’un servei especialitzat, que a diferència del Servei d’Atenció a Domicili (SAD) està previst per a casos concrets on hi ha diagnòstics de Salut Mental vivint soles o amb patologies duals. Aquest suport permet un acompanyament i seguiment de l’estat general de la persona a través del suport en la seva organització, rutines, relació amb l’entorn en les tasques diàries, etc.

De la mateixa manera aflora també la necessitat de suport a l’autonomia en les tasques quotidianes, ja que en les tasques del dia a dia de vegades també es necessiten petits suports i ajudes. Per anar a reunions, per fer la compra, per anar a una visita al metge, a un acte o a un curs organitzat per l’Ajuntament, etc. El sol fet de tenir una visita al metge o algun altre servei on no hi hagi senyals o avisos auditius o visuals adequats, o on els codis i informacions siguin complexes, pot resultar en no poder realitzar aquesta tasca o assistir a aquesta cita. En aquest sentit no es compta amb massa experiències o opcions a nivell de municipi per adreçar aquestes necessitats.

Alhora, existeixen també casuístiques en les que són els fills i filles de les persones amb discapacitat que poden necessitar també suport o acompanyament en aquest sentit. L’adaptació al tipus de vida i especificitats dels seus pares i mares pot xocar amb la realitat que viuen fora de casa.

Per últim, cal destacar la demanda de poder decidir on, com i amb qui es vol viure (amb els pares, compartint un pis tutelat, a una llar residència, etc.). Les persones amb discapacitat no sempre poden prendre aquesta decisió però és necessari fer palesa aquesta situació i plantejar mecanismes que permetin acostar-se poc a poc a aquesta autonomia i a plantejar mecanismes que ens acostin a la garantia d’aquests drets.

81

Atenció sociosanitària6.6.

L’atenció sociosanitària es dona des de diversos dispositius i recursos, com l’atenció primària, el centres de salut mental o l’atenció precoç, entre d’altres, que plantegen un seguit de necessitats i demandes que cal desgranar.

El sistema de salut pública en la seva vessant de l’atenció primària i per part de les diferents especialitats presenta alguns aspectes i característiques que fan aflorar diferents necessitats per part de les persones amb discapacitat, els seus familiars i els professionals dels centres on són atesos:

La targeta Cuida’m es considera una eina útil per a garantir una cura específica i més ràpida en l’atenció a determinats col·lectius.

No obstant, encara hi ha professionals a qui poden mancar eines a l’hora d’atendre un pacient amb discapacitat, especialment en el cas de la discapacitat intel·lectual. Quan es tracta de metges que ja coneixen els usuaris no acostuma a haver problema però quan es surt d’aquest marc les famílies i/o els professionals dels centres o residències que els acompanyen xoquen de vegades amb poca comprensió per part del personal mèdic.

Es plantegen dificultats amb les visites a especialistes (com amb neurologia, on només és possible visitar-se al voltant de dos cops l’any) o el fet que diverses famílies hagin de visitar-se amb especialistes fora del municipi, ja sigui per recomanació (tot i que sí que n’hi hagi al municipi), perquè vagin per mútua privada, o perquè el municipi no compta amb aquesta especialitat.

Pel que fa als serveis de rehabilitació, aquests són per a moltes persones amb discapacitat física una necessitat crònica. En les malalties o lesions degeneratives cal evitar l’empitjorament, per això la rehabilitació és essencial. Es considera en aquest sentit que no es compta amb suficients fisioterapeutes, donada l’elevada població del municipi. De fet hi ha entitats que tenen fisioterapeutes propis i fan rehabilitació per als seus usuaris, però a qui els manquen recursos, ja sigui per tenir un local on poder realitzar aquesta activitat o recursos econòmics per poder cobrir aquests serveis.

Són també un problema les llistes d’espera per a les visites amb el metge de capçalera, de cara a les revisions periòdiques i les qüestions de salut menys greus. Això implica que qui no té mútua no té més remei que esperar.

Des de Serveis Socials també es dona atenció a les persones amb discapacitat, tal i com s’ha visibilitat a l’apartat inicial. Concretament, a més, tota persona que accedeix als serveis del SAD té un pla de treball actiu que permet aprofundir en les necessitats a diferents àmbits (habitatge, salut, laboral, etc.). Tanmateix, hi ha un seguit de demandes que no arriben a Serveis Socials, com són les referents a lleure o activitats específiques, ja que les famílies les treballen per al seva banda. També es gestionen des de Serveis Socials algunes sol·licituds per a respirs o residències, malgrat la decisió no es pren des d’allà.

82

Pel que fa a la Llei de dependència i els seus vincles amb l’atenció a la discapacitat, des de Serveis Socials s’identifica que aquesta va ser creada de manera específica per a gent gran i que les famílies de persones amb discapacitat van fer incidència per a que se’ls inclogués, però que en realitat aquesta llei ja estava dissenyada i l’encaix real amb les situacions de discapacitat és complex.

D’altra banda, al Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) es treballen les alteracions de la salut mental, quan el servei d’atenció primària no té les eines per a treballar-ho des d’aquest primer nivell i es considera necessària la derivació. La discapacitat no es treballa directament al CSMA sinó a altres espais més específics, però sí que s’atenen perfils de patologies duals (discapacitat intel·lectual i trastorn mental), quan la discapacitat és lleu o moderada. La mitjana de visites és cada 2 o 3 mesos i hi ha tracte proper amb les famílies dels pacients. Les visites es mantenen mentre és necessari, amb la qual cosa quan algú està estable pot ser que es deixin de donar visites o es plantegi un seguiment més espaiat. A nivell de diagnosi es detecten alguns aspectes característics, necessitats o dinàmiques que es detallen a continuació:

El fet que hi hagi dues línies o espais de treball (una per a discapacitat i una per a salut mental) no sempre és encertat ja que tot i que calen recursos específics per a cada perfil, les patologies duals cal que també es puguin adreçar com a tal.

Quant més severa és la discapacitat intel·lectual més es dilueixen els diagnòstics de salut mental. Concretament en les persones amb discapacitat intel·lectual severa és difícil determinar, si és el cas, el diagnòstic de salut mental. En canvi, en les menys severes es poden identificar diagnòstics com trastorn bipolar, ansietat, depressió, i en els últims anys també s’han identificat més casos on coincideix discapacitat intel·lectual i autisme.

Hi ha un augment de simptomatologia autista i de trastorn de conducta que requereixen tractament.

El Centre de Salut Mental d’Infància i Joventut (CSMIJ) és també un d’aquests recursos, des d’on identifiquen diverses necessitats i alhora una manca de recursos suficients per a fer-hi front. Al CSMIJ s’atén a nens i nenes amb dificultats d’atenció, amb problemes conductuals, trastorns emocionals, trastorns alimentaris, consum de cànnabis, així com també trastorn mental greu (on s’inclouen l’autisme, psicosis, trastorn bipolar, personalitat límit, etc.). La mitjana de visites és cada 2 mesos, però en casos com l’autisme, per exemple, es donen cada 1 o 2 mesos (unes 8 visites l’any). Les necessitats i problemàtiques identificades en aquest àmbit giren entorn als aspectes següents:

El vincle amb l’àmbit educatiu pot provocar que en ocasions es confonguin problemes de rendiment escolar amb trastorns mentals. No és senzill desxifrar quina és la problemàtica, però cal anar amb compte i veure si potser el reforç psicopedagògic seria suficient i pot permetre no haver d’arribar a un recurs psiquiàtric.

Necessitat d’una relació constant amb els altres departaments i àmbits que afecten a la infància i a la joventut per planificar una intervenció coherent i organitzada, per exemple amb la creació de suports psicoeducatius i lúdics. Sortir de

83

35 Veure Annex 4

l’àmbit dels despatxos és essencial, però això requereix de més recursos per al treball comunitari, i treballar amb el nen o la nena allà on estan.

Cal fugir de l’aplicació de models d’adults per a la infància. El treball amb nens i nenes requereix un altre tipus de respostes i els espais i les eines també han de ser diferents.

El CSMIJ cada cop ha de donar resposta a més espais i col·lectius i els professionals s’han de desplaçar d’un recurs a un altre, però la dotació no augmenta de la mateixa manera que els programes35. Pràcticament es té el mateix nombre de pacients atesos que el CSMA però la població de referència és la meitat.

Hi ha la necessitat de, malgrat estar oferint els serveis a diferents recursos, poder donar coherència en l’enfocament, plantejant un mateix model d’atenció, però alhora adaptant-lo al territori i a les especificitats dels nens i nenes atesos.

La intervenció amb les famílies és clau. Es necessita més intervenció amb elles, i tot i que ja s’hi treballa, és positiu poder-hi aprofundir. En aquest sentit s’està creant un programa de teràpia sistèmica familiar.

Els diagnòstics greus requereixen de programes específics, com és el cas del programa de psicosi incipient. Caldria un programa i recurs específic per a cada trastorn greu, que permeti treballar des d’allò proper, des de la comunitat.

Hi ha un augment general en els casos atesos. Hi ha, a més, un seguit de famílies en aquesta situació de necessitat però que no acudiran al CSMA perquè tenen mútua privada. En l’àmbit de Sant Cugat i en concret a la Mútua de Terrassa hi ha molta identificació de casos de Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), ja que en són especialistes i això fa que diagnòstics que a altres territoris potser passarien desapercebuts aquí siguin identificats.

Manca de PSI (Programa de Serveis Individualitzat) per a infantil, i d’hospitalització per a problemes de psiquiatria general infantil i juvenil

Al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (DAPSI) s’atén a nens i nenes de 0 a 6 anys que tinguin un trastorn de desenvolupament o estiguin en risc de tenir-lo (en termes de risc psicològic, biològic o social), tot i que poden no desenvolupar-lo posteriorment. Algunes d’aquestes situacions poden vincular-se també amb discapacitat, algunes des de l’inici i d’altres a mesura que es desenvolupa el cas. La identificació de necessitats i demandes en aquest àmbit, apunta a les següents qüestions:

Es detecta un augment del volum dels casos atesos i de la pressió en el servei: hi ha una atenció creixent que no sempre va acompanyada d’una major dotació de recursos. Malgrat algunes famílies tenen mútua privada, en l’àmbit de l’atenció precoç s’acostumen a mantenir en el sistema públic.

Els perfils que més atenen són els trastorns del desenvolupament i del llenguatge, de la regulació i el comportament i de l’atenció i la comunicació. Hi ha també major incidència de trastorns emocionals i de comportament, que podria

84

relacionar-se amb el nivell de vida (i el seu cost) a Sant Cugat. Això fa que algunes famílies hagin de treballar molt per mantenir aquest nivell i poder-lo costejar i que puguin donar-se situacions on l’atenció o l’acompanyament a casa no és la que el nen o la nena necessiten, i podent afectar això a l’àmbit educatiu i social. Aquest fet fa que la teràpia i tractament amb les famílies sigui essencial i central en la tasca que es duu a terme.

Els casos amb discapacitat acostumen a estar relacionats amb TEA, amb Trastorns Específics del Llenguatge (TEL), o amb síndromes que provoquen trastorns del desenvolupament, a més dels casos de discapacitat intel·lectual, discapacitat sensorial, etc. Això requereix d’una atenció específica i investigació en aquests diagnòstics, que permeti seguir avançant en el seu tractament.

Els familiars de les persones amb discapacitat, així com els professionals dels centres que els poden estar atenent en àmbits com el residencial o l’ocupacional i que han participat de la diagnosi, plantegen també un seguit de necessitats en l’àmbit de l’atenció sociosanitària.

Es té la percepció que dins l’àmbit de la salut mental és un àmbit sovint oblidat i que manquen eines per a saber com afrontar aquest tipus de casos i situacions.

Es remarquen els efectes indesitjables de les medicacions i la dificultat en trobar la millor medicació per a cada persona (en cas que sigui necessari); de vegades és un procés que dura anys. Les persones amb diagnòstics de salut mental poden tenir una vida normalitzada en alguns àmbits però els efectes de la medicació poden també generar rebuig a l’entorn de la persona que els pren.

Es detecta que en ocasions es donen els casos per perduts, se’ls aparta o deriva, segons la tipologia o grau de discapacitat, donant-se situacions com les següents:

En ocasions s’han negat revisions ginecològiques en el cas de dones amb discapacitat (en especial amb discapacitat intel·lectual o patologies duals) que no tenen relacions sexuals. Malgrat es pugui tractar de casos aïllats, aquest fet xoca frontalment amb la garantia dels drets sexuals i reproductius que tota persona té reconeguts.

S’han donat diversos casos en els que no s’ha ofert tractament psicològic (tot i que sí se n’ha ofert de psiquiàtric) a persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental. Algunes famílies s’han trobat que a partir de l’adolescència no se’ls ha sabut orientar adequadament sobre com seguir tractant el trastorn mental dels seu fill o filla, i en ocasions se’ls han recomanant psicòlegs externs fora del sistema de salut pública. Algunes entitats ho han assumit a nivell intern, ja que és habitual que persones amb discapacitat intel·lectual desenvolupin patologies mentals (irritabilitat, oposicionisme, trastorns de conducta, etc.), però els recursos són limitats i no sempre és possible.

Pel que fa a l’atenció a la salut física, es donen casos en que passades certes edats cada cop es tenen més problemes de mobilitat, dèficits visuals, auditius, inseguretats a l’hora de sortir, menys percepció de l’espai, etc. Aquest empitjorament requereix d’un seguit de proves que quan hi ha discapacitat de

85

vegades costa que es tirin endavant per part del sistema públic (com per exemple que facin proves com una ressonància, o es programi una operació de cataractes). No obstant, cal que aquest envelliment prematur i les diferents funcions cognitives siguin avaluades adequadament, per no acabar treballant el deteriorament cognitiu quan ja és massa tard. Davant aquesta situació algunes entitats han tirat endavant iniciatives que permeten avaluar aquestes qüestions de manera preventiva i permeten identificar que en ocasions s’estaven identificant trastorns de conducta quan en realitat el que hi havia era un dèficit auditiu. De vegades les mateixes famílies poden no entendre la necessitat d’aquestes proves o operacions en un inici però quan aquestes s’han pogut realitzar això ha generat una millora substancial en la persona.

En general les famílies i professionals perceben que manca un enfocament més holístic sobre la salut, i més iniciatives de recerca i investigació per conèixer millor cada cas i les maneres en que poden donar-se millores en la qualitat de vida d’aquestes persones.

Per últim, hi ha altres àmbits de l’atenció sociosanitària més enllà de l’atenció primària i a la salut mental, que plantegen també algunes problemàtiques, com és l’atenció odontològica. Es tracta d’uns tractaments de vegades dolorosos o incòmodes en els que cal saber fomentar un tracte adequat amb les persones poc col·laboradores, com poden ser les persones amb discapacitat intel·lectual o diagnòstics de salut mental o patologies duals.

Àmbit educatiu6.7.En l’àmbit educatiu també s’han recollit un seguit de necessitats i demandes que es presenten a continuació.

En primer lloc el Decret 150/2017 planteja que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeixi pel principi d'escola inclusiva. A partir d’aquí, els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris. En relació amb la discapacitat aquest decret implica el treball d’aquests casos dins l’escola ordinària però un des aspectes que ha aparegut en diverses ocasions durant la recerca el plantejament de les eines, personal i programes per a fer aquest treball amb l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) segueix sent un repte:

Tot i que ja hi ha experiències d’escola inclusiva amb discapacitats físiques i sensorials, la discapacitat vinculada amb trastorns mentals no s’ha treballat de la mateixa manera i manquen eines per abordar aquesta qüestió d’una manera adequada i coherent.

És clau que l’atenció específica no depengui d’un programa o projecte, i que vagi més enllà dels mateixos, amb un plantejament de mig i llarg termini.

Hi ha hagut un augment dels casos que es relaciona amb que hi ha una major diagnosi (perquè hi ha més consciència, preocupació, o més especialistes que ho

86

poden detectar). Es tracta de casos que s’agafen abans i es poden treballar millor, però segueix existint controvèrsia sobre els nens i nenes diagnosticats i aquells que no ho estan. D’entrada pot ser bo diagnosticar perquè permet aflorar la problemàtica però també és criticat el fet que hi hagi molts diagnòstics. En definitiva, el fet és que estar diagnosticat no garanteix que es faci un pla d’actuació al respecte, si no hi ha les eines i els suports adients, però pot ser un primer pas per a la visibilització de les necessitats.

Els contextos amb major nivell econòmic porten a que part de l’alumnat es vehiculi cap al circuit de l’escola privada. També aquest nivell econòmic permet l’accés a més recursos d’atenció però alhora sovint és una atenció externalitzada a la família.

Hi ha una manca de recursos generalitzada per a aquesta atenció específica però també encara un model educatiu que tot i que està en procés de canvi encara conté lògiques amb altes exigències escolars que no permeten que un alumne amb aquestes necessitats educatives especials pugui ésser inclòs de manera efectiva. Amb adaptacions adequades es tracta en part d’un alumnat que podria seguir bé els ritmes dins el sistema però no ho poden fer dins un sistema estàtic.

A nivell de municipi s’actua de manera transversal, treballant amb el Departament D’ensenyament i també de la mà amb els recursos específics per a alumnat amb NEE. Sí que hi ha competències en Escoles Bressol municipals i Programes de Formació i Inserció (PFI). També a les escoles de música i art i en àmbits relacionats amb l’educació com l’esport, la cultura, el lleure, etc.

Des de la competència municipal amb les Escoles Bressol es plantegen les següents problemàtiques i demandes

S’ha pogut fer una tasca important d’inclusió que a altres etapes pot ser més complexa. A les Escoles Bressol no hi ha l’exigència curricular que hi ha a primària i secundària.

D’altra banda també existeixen centres de suport familiars alegals (que no entren en la categoria d’Escola Bressol ni de ludoteca) i que no permeten saber ben bé quina tasca s’hi està fent. Aquest fet, i en general el pas al sistema privat, fa que des de l’administració es perdi la informació i l’històric de quina és l’atenció que s’està donant a l’alumnat amb NEE.

Pel que fa a l’educació primària i secundària, el fet que Sant Cugat no compti amb un Centre Educació Especial fa aflorar diferents necessitats, malestars o situacions que es dificulten:

L’absència d’un Centre d’Educació Especial genera un context en el qual tot i que hi ha alumnat amb NEE que és atès dins l’escoles ordinàries a Sant Cugat, un gruix important de les famílies porten els seus fills i filles a CEE fora Sant Cugat, o a centres privats, amb la qual cosa costa que es vinculin al municipi amb d’altres actuacions i recursos.

Malgrat l’aposta del Decret 150/2017, encara que sigui per una qüestió de números, el fet de no comptar amb un CEE al municipi genera una manca d’espais referents per a infància i adolescència amb discapacitat a un municipi amb una extensa població.

87

36 Sobre els recursos d’aquest tipus es parla també a l’apartat 6.9 sobre lleure.

Sant Cugat és la única ciutat amb prop de 90.000 habitants que no disposa d’un centre d’aquestes característiques. Això implica que malgrat s’aposti per una escolarització inclusiva no hi ha un centre de referència en aquest sentit, que les famílies amb majors dificultats econòmiques podrien necessitar.

Tot i que es mantingui el debat a nivell de models educatius, hi ha evidències que la discapacitat en un entorn de normalitat pot evolucionar molt més. Això no treu, però, que determinades necessitats o graus poden requerir recursos o serveis específics.

La manca d’un recurs d’aquestes característiques pot generar que hi hagi alumnat que es queda a una USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial) potser més temps del que seria desitjable per manca d’aquest (o altres) tipus de recursos. Els professionals hauran de determinar quin espai o recurs és més adequat per al nen o nena, però no hauria de ser en funció dels recursos que hi ha, sinó dels que necessita. Depenent del cas una USEE serà el l’eina adequada però en algun cas potser es necessita recórrer a un recurs especialitzat (d’autisme per exemple) o en altres casos poden ser beneficioses unes hores a un CEE. El fet és que s’atenguin des d’una escolarització dins l’escola ordinària o a un CEE les necessitats que presenta el nen o nena seran les mateixes i caldria estudiar el millor itinerari per a cada cas sense que els recursos determinessin excessivament aquest camí.

Diverses famílies demanen espais d’escolarització com els CEE a Sant Cugat perquè que hi ha determinats graus de discapacitat que no faciliten portar a la pràctica la teoria que planteja l’escola inclusiva. Si més no es considera positiu que hi hagi més possibilitats d’escolarització compartida (part de l’escolarització dins l’escola ordinària en recursos com les USEE i part de l’escolarització als CEE).

La majoria de les persones amb discapacitat participants de la diagnosi, ara en edat adulta, recorden el seu pas per l’escola (en general ordinària) com a una època difícil, de patiment i incomprensió per part de la resta de l’alumnat. Alguns van deixar d’anar-hi i van canviar-se a un CEE. No obstant, és compartida la sensació que en les últimes dècades la visió i comportament dels nens i nenes envers la les persones amb discapacitat ha millorat molt, i que ara es viu i conviu amb molta més normalitat amb aquestes situacions.

Altres àmbits d’actuació municipal poden ser les escoles d’art i de música, on habitualment no hi ha professors especialitzats en l’atenció a la diversitat, i on l’exigència de vegades també és elevada. Això fa que puguin donar-se situacions de rebuig a determinats casos perquè no se sap com atendre’ls. Es tracta sovint de mancances de base que tot i que hi hagi professorat amb predisposició no queden resoltes. Si bé és cert que s’ha de treballar a les etapes de primària i secundària i en l’atenció precoç, però l’alumnat amb NEE també pot arribar a un recurs educatiu sense que s’hagi detectat abans i aquesta situació demanarà que els centres estiguin preparats per atendre’ls. Paral·lelament, hi pot haver altres recursos artístics i culturals dins l’educació no reglada que poden esdevenir també claus36. Es tracta d’àmbits en els que

88

l’estimulació a través de la creativitat pot resultar molt positiva i generar benestar i autonomia, i cal explorar més eines i mecanismes en aquest sentit.

El suport als menjadors escolars tampoc està resolt a nivell d’atenció i recursos per a garantir-la. Cal explorar les possibilitats per demanar a l’empresa que ofereix aquest servei que posi més monitors/es o vetlladors/es per a l’alumnat amb NEE. A algunes escoles amb pocs comensals no hi haurà aquest marge i caldrà cercar altres suports o fórmules però a les que hi ha molts comensals sí que es pot preveure un augment de monitoratge que permeti la figura de les persones vetlladores per a l’alumnat que requereix una atenció específica.

D’altra banda, una qüestió que diferents actors han assenyalat en la seva participació a la diagnosi és la importància de la tasca inclusiva que es fa en l’àmbit educatiu però com aquesta tasca es desdibuixa quan s’entra a la joventut i a l’edat adulta. En general es percep que en l’àmbit educatiu s’ha sabut avançar en el model inclusiu i en la normalització però el gran repte és mantenir aquesta perspectiva amb l’atenció a les persones adultes.

La demanda de recursos pedagògics en l’atenció als adults amb discapacitat és una altra de les necessitats que s’han recollit a la diagnosi. Els professionals que realitzen aquesta atenció directa als centres ocupacionals, residències o d’altres recursos estan fent també una tasca pedagògica que necessita ésser dotada d’eines i orientació per a facilitar la creació i disseny d’activitats que permetessin continuar amb qualitat amb la tasca educativa que es fa durant la infància i l’adolescència. En la pràctica, però, aquests professionals han de dedicar 40h setmanals a l’atenció directa, quedant la vessant pedagògica obligadament en un segon terme, o desenvolupant-se a partir d’un sobreesforç dels equips de treball. Caldria doncs garantir mecanismes perquè la tasca educativa es mantingui després dels 18 anys (i especialment després dels 21), i construir ponts entre el Departament d’Ensenyament i el Departament de Treball, Afers Socials i Família que permetin processos d’aprenentatge al llarg de la vida i capacitació post-obligatòria, dels quals es parla també al següent apartat.

Àmbit laboral i ocupacional i capacitació post-obligatòria6.8.Tal i com s’ha comentat anteriorment, durant la diagnosi s’ha repetit en diverses ocasions la percepció que el procés de normalització que en les últimes dècades s’ha dut a terme dins l’escola no es dona a altres àrees, especialment en el mercat de treball. La demanda en aquest sentit, doncs, és que això pugui revertir-se i comencin a implementar-se mesures per a pal·liar aquest escenari.

En l’àmbit de la inserció laboral i capacitació post-obligatòria de les persones amb discapacitat cal plantejar els diversos recursos que permeten l’atenció en aquest àmbit de la vida, ja que les necessitats que afloren es relacionen estretament amb el tipus de servei que s’ofereix.

En primer lloc, pel que fa als Centres Especials de Treball (CET) parlem d’un recurs que engloba diferents línies productives i formatives. Es tracta de centres on es consoliden competències per a que els treballadors i treballadores -persones amb una discapacitat igual o superior al 33%- s’apropin el màxim possible a la realitat laboral que poden trobar-

89

37 Sobre el model d’atenció s’aprofundeix en l’apartat següent.

se fora del CET al mercat de treball ordinari. A diferència d’una empresa, però, El CET ofereix una atenció psicosocial que acompanya el procés i rendiment productiu. En aquest context sorgeixen un seguit de necessitats que s’exposen a continuació:

Els clients que contracten els serveis o productes que ofereix el CET volen que la feina es faci bé i que s’ofereixin uns preus competitius, amb la qual cosa el CET pot veure la seva tasca dificultada per haver de donar resposta a imprevistos que en una empresa ordinària no suposarien major problema però que des del CET cal adreçar sense comprometre la tasca psicosocial. La doble funció productiva-psicosocial pot de vegades suposar situacions de tensió o contradicció que cal adreçar amb cura

En la pràctica la diversitat de persones i necessitats fa que de vegades no es pugui atendre a tothom per igual ni amb la profunditat que es voldria (cal estar pendent de l’assistència, la puntualitat, la relació amb els altres, ensenyar a demanar ajuda, mediar, promoure l’assertivitat, etc.) mentre es manté la tasca productiva.

El salt a l’empresa ordinària, que en principi hauria de ser l’horitzó a mig termini de les persones que entren a un CET, és complex i feixuc, i de vegades costa no perdre’l de vista. Mentre aquest objectiu no arriba el que es fa és fidelitzar a les persones i generar un espai de treball protegit.

Manquen més ponts transitables entre el CET i l’empresa ordinària. En els últims anys l’objectiu d’aconseguir que les persones que estan al CET arribin a l’empresa ordinària s’ha desdibuixat. Es fa la lectura que des de l’administració es promou cada cop més que els CET consolidin els llocs de treball de les persones amb discapacitat (passant a ser el CET un recurs finalista).

Les empreses no acostumen a contractar persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental, o en general amb discapacitat severa, perquè la LISMI («Ley de Integración Social del Minusválido») no planteja obligatorietat sobre tipologies i graus. Caldria promoure també la contractació -o com a mínim la informació per a un millor coneixement de les opcions- dels perfils i les possibilitats en aquest sentit.

La promoció de persones contractades al CET cap a l’empresa ordinària requereix sovint d’una Unitat de Suport a l’Activitat Professional (USAP) externa que garanteixi que qualsevol problema serà adreçat de la millor manera possible. Si bé és cert que un suport d’aquestes característiques no sempre és necessari i quan no fa falta pot ser contraproduent, en la majoria dels casos aquest recurs ajudaria a reconduir situacions que d’una altra manera no arriben a redreçar-se.

Malgrat cal que els CET tinguin un projecte productiu rentable, cal seguir aprofundint en la tasca pedagògica i psicosocial que duent a terme. En aquesta línia caldria caminar cada cop més cap a un model d’atenció37 basat en l’acompanyament a la persona, el consens i construcció conjunta dels objectius i itineraris i, en definitiva, que la mateixa persona sàpiga perquè està a un CET, que pugui fer la seva pròpia lectura i aprenentatge del procés.

90

38 Les valoracions les fan els Equips de Valoració i Orientació Laboral, més coneguts com EVO Laboral.

Dificultat d’aconseguir obrir nous CET, malgrat que més enllà de les persones amb discapacitat, des d’un punt de vista global la societat i les empreses del territori se’n podrien beneficiar.

Pel que fa als centres ocupacionals, sorgeixen també demandes i necessitats que com s’ha exposat tenen a veure amb la mateixa naturalesa d’aquests tipus de centres i amb com s’articula el sistema d’atenció a la discapacitat. Dins dels centres ocupacionals trobem persones amb discapacitat que són ateses pel servei de teràpia ocupacional (STO) o pel servei ocupacional d’inserció (SOI), que es planteja com un pont cap als CET o cap a l’empresa ordinària. En la pràctica, però, durant la diagnosi s’han compartit experiències que disten molt d’aquest plantejament, com és el fet que no es rebi en realitat pràcticament cap oferta. De la diagnosi s’han extret les següents apreciacions:

La inadequació entre les expectatives i la realitat del que haurien de ser serveis com el SOI genera molta frustració entre les persones ateses. Sembla que el procés de formació duri per sempre, i l’esperat lloc de treball no arriba mai, la qual cosa dificulta mantenir la motivació. Hi ha perfils que podrien estar al CET després d’un temps al SOI, però les especificitats del CET que ja s’han compartit (com és el fet que hagi de complir un seguit d’objectius productius, etc.) fan difícil aquest procés.

El sistema d’atenció plantejat genera rigidesa i manca de permeabilitat, que pot estar anant en contra d’un model d’atenció que s’acosti a la gestió de casos de manera personalitzada. Només per posar alguns exemples:

Quan arriba alguna oferta per als SOI, acceptar-les implica que la persona hagi de deixar el centre ocupacional, tot i que l’oferta de feina sigui només d’un quart de jornada.

Es detecta que en els últims anys s’han donat força valoracions38 de SOI, i s’entén que pot ser degut a que són més econòmics, però després es troben amb que potser no és el recurs adequat.

Els STOA (un servei de teràpia ocupacional amb auxiliar) acostumen a atendre persones amb un grau d’autonomia menor que poden necessitar mes moments o espais per a refer-se, anar a un altre ritme, etc. però hi ha incompatibilitat entre aquest servei i l’atenció a una residència.

Tant als CET com als centres ocupacionals es planteja també el dilema dels processos d’envelliment. D’una banda les persones amb discapacitat que han treballat no poden jubilar-se abans dels 58 anys (i això depenent del grau de discapacitat i el temps cotitzat). D’altra banda, fins i tot en cas de no haver treballat, per a aquestes persones passar a una residència significa perdre la possibilitat d’estar a un recurs ocupacional, negant-li així un conjunt d’activitats que poden ser-li molt beneficioses si les realitza durant part del dia. En definitiva, allargar forçadament el temps treballat pot anar en contra de la qualitat de vida de la persona. Alhora, la rigidesa dels recursos i la impossibilitat de gaudir de dos sistemes d’atenció alhora, encara que siguin unes hores a cadascun, pot provocar canvis bruscs (com passar d’estar a un centre ocupacional i a una llar a estar a una

91

39 Els punts Incorpora treballen per la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social, que entre d’altres col·lectius inclou les persones amb discapacitat: https://www.incorpora.org/ , que a Sant Cugat és gestionat per Catalonia Fundació Creactiva.

40 Tot i que Incorpora també treballa la prospecció d’empreses en el seu model d’intervenció, en aquest cas es planteja la necessitat d’una tasca global a nivell de municipi per a l’apropament, informació i establiment d’una relació duradora amb el teixit empresarial que és compartida i expressada des de diferents entitats i recursos, per tal que més enllà de donar-se en aquest servei, pugui fer-se de manera coordinada.

residència 24h), quan cabrien fórmules mixtes (per exemple reduint les hores al centre ocupacional si ja no les pot aguantar totes pel procés d’envelliment en el que es troba).

Altres serveis com el punt Incorpora39 de Sant Cugat o el Servei d’Ocupació Municipal (SOM) actuen també com a vincle amb la realitat laboral i el mercat de treball del territori. El SOM compta amb un dispositiu d’Orientació i Inserció amb un equip de tècniques que fan una primera entrevista d’acollida i valoració de necessitats, derivant a partir d’aquí els perfils que s’adiuen al programa Incorpora. A partir d’aquí es fa un acompanyament multidimensional a la inserció sobretot en els casos de persones amb discapacitats que requereixen una atenció especialitzada (trastorns salut mental, discapacitat intel·lectual o física severa). En casos de discapacitat física que interfereix poc en la funcionalitat i autonomia de la persona es donen força casos que utilitzen els recursos més habituals de recerca activa de feina del SOM (com els tallers, el club de feina, etc.).

La qüestió de la prospecció d’empreses40 és també una necessitat i una demanda compartida per la majoria dels actors que han participat d’aquesta diagnosi. Les propostes en aquest sentit són les següents:

És necessari que les empreses del territori coneguin les seves obligacions i possibilitats en matèria de contractació de persones amb discapacitat. Hi ha la sensació que el teixit empresarial no té un coneixement suficient sobre aquesta qüestió i que cal acompanyar-lo en aquest procés i convèncer-lo sobre les potencialitats a nivell de projecte d’empresa, anant més enllà de complir amb la LISMI.

Per aquest motiu cal apropar-se a l’empresa amb un discurs que es desmarqui de l’assistencialisme i la caritat i s’acosti cada vegada més a la perspectiva del rigor i la feina ben feta. Això permetria fer lligams duradors i trobar punts comuns: establir col·laboracions, mesures alternatives de la LISMI, identificació de llocs de treball, models d’empresa vinculats amb la innovació i l’impacte social, la resiliència i el valor afegit, equips de treball que puguin integrar-se i es beneficiïn d’aquest procés, etc.

Cal acostar la realitat de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària, per aquest motiu es plantegen propostes en les que aquesta prospecció es faci també de la ma d’una persona amb discapacitat que pugui explicar el testimoni en primera persona, i poder realitzar sessions o càpsules informatives i formatives a l’empresa. Això permetria a aquestes persones acostar-se una mica més a l’empresa i viceversa: acostar també l’empresa a aquestes persones.

Es requereix un treball de diagnosi i unes bones eines per fer un encaix adequat entre el que demana l’empresa i les necessitats, competències i capacitats de les persones amb discapacitat.

https://www.incorpora.org/

92

La diversitat funcional no hauria d’estar renyida amb la productivitat, depenent els termes en que l’entenguem. Les empreses que aposten per incloure la diversitat poden aconseguir molt bons resultats i conformar un millor clima laboral, cohesió, i un equip de treball que des de la convicció vulgui millorar l’empresa de la que forma part. En la prospecció d’empreses caldrà doncs saber explicar perquè a nivell econòmic és viable i aporta valor.

El treball és central a la vida de moltes persones i per la manera en com està organitzada la societat es tracta d’un àmbit que pot generar molta inclusió però també molta exclusió. Quan s’insereix laboralment una persona amb discapacitat aquesta pot sentir que passa de ser un «pacient» a ser una persona activa. En canvi, la impossibilitat de realitzar-se professionalment pot resultar en un malestar que traspassi altres aspectes de la vida. En aquest sentit es plantegen a continuació diferents situacions d’exclusió a les que cal donar resposta i davant les quals cal plantejar mesures correctores:

Moltes persones que experimenten la discapacitat al bell mig del seu cicle vital es veuen apartades del seu lloc de feina habitual, sovint molt abans del que elles mateixes voldrien o decidirien per voluntat pròpia. Aquesta exclusió arriba en ocasions camuflada d’altres justificacions, com canvis de lloc de feina no justificats dins la mateixa empresa que poden representar en la pràctica casos d’assetjament laboral.

Es considera que el fet que hi hagi poques ofertes és ja de per si discriminatori, però s’hi afegeix el fet que normalment és per a llocs de poca responsabilitat o qualificació, quan en realitat hi ha persones amb discapacitat que podrien assumir llocs de treball d’una alta qualificació i responsabilitat. En aquest sentit una inclusió real hauria de tenir en compte les situacions en que la discapacitat no permet el mateix nivell d'exigència que a una persona que no en té, però també els casos en que la discapacitat no ocasiona un canvi significatiu en segons quins àmbits o capacitats sinó potser una adaptació del lloc físic de treball, de l’ambient de treball, una reducció de jornada, etc. Cal allunyar-se del “o tot o res” i acostar-se progressivament a equips directius i de treball que sàpiguen identificar i cassar les necessitats de l’empresa i la persona treballadora en aquesta situació.

Per exemple, hi ha experiències amb persones amb autisme i inserció en ocupacions relacionades amb la informàtica, que s’han presentat com a molt positives. En aquests casos cal tenir en compte que la formació és cara, però després a posteriori són fàcils d’inserir perquè es tracta de professions amb demanada.

Les ofertes que sorgeixen acostumen a concentrar-se en uns àmbits concrets, primordialment perquè l’àmbit ocupacional destinat a les persones amb discapacitat sovint es centra també en alguns àmbits, encara més especialitzat quan tenim en compte la tipologia de la discapacitat o el grau. Tanmateix es tracta d’una situació que convindria estudiar, per tal de plantejar possibles nous perfils i nínxols de mercat, per aprofundir també així en noves línies de formació que hi donessin resposta.

Són també recurrents els casos de persones amb discapacitat que s’han vist en la situació d’haver d’escollir entre una feina que no s’ajustava del tot a les seves

93

41 Algunes de les hores que realitzen als centres ocupacionals poden ser remunerades.42 Comptant amb recursos i suports específics segons el cas. Per exemple en el cas de la discapacitat visual la ONCE

fa un acompanyament i assessorament sobre aquests processos, però hi pot haver persones amb discapacitat auditiva que amb l’ajuda d’un audiòfon o a través d’un implant coclear hagin pogut cursar estudis en centres ordinaris (implicant de ben segur un esforç personal i familiar important).

43 Si per exemple la persona no pot atendre trucades de telèfon, pensar en formes alternatives que permetessin cobrir aquestes necessitats, o tasques a intercanviar amb altres persones de l’empresa per tal d’equilibrar volums de feina, etc.

necessitats i la pensió o ajut que estaven percebent. Es donen així situacions desincentivadores per a inserir-se laboralment, ja que un escenari laboral d’inserció però amb contracte temporal pot fer perdre una prestació que estigui aportant molta més estabilitat.

Les persones que han participat d’aquesta diagnosi i que han aconseguit treballar dins un CET constaten que els ha ajudat a poder-se desenvolupar en un espai protegit, i que fora del CET l’ambient de treball és més dur i manca comprensió. Quan hi ha una baixa després és complicat recuperar-se i si succeeix dins l’empresa ordinària de vegades no tornen a cridar la persona per a treballar.

Per la seva banda, les persones que assisteixen als centres ocupacionals, en especial aquells que estan al SOI, senten que estan aprenent molt i estan podent desenvolupar i millorar les seves aptituds, capacitats i competències, però els preocupa el fet de no generar pràcticament cap tipus d’ingressos41 i els genera malestar i un fort sentit d’injustícia pensar si mai podran arribar a tenir un treball a l’empresa ordinària.

Per últim, també hi ha especificitats i situacions de necessitat entre les persones amb discapacitat sensorial envers l’àmbit laboral. Es donen casos en que aquestes persones han pogut cursar els seus estudis (també superiors o universitaris) de manera normalitzada42, i el seu nivell de qualificació podria ajudar-los a trobar feina, però en realitat a l’hora de cercar feina pateixen discriminació: no es confia en les seves capacitats, directament no se’ls vol entrevistar quan es té la informació que tenen una discapacitat, o en els casos en els que entren a treballar a l’empresa s’espera d’ells que facin la feina com qualsevol altre company. Caldria configurar serveis d’intermediació que permetessin reduir al mínim aquestes situacions de discriminació i alhora orientessin aquestes persones sobre les oportunitats laborals més adequades. Un acompanyament en aquest procés garantiria que la persona no ha de fer sola una doble tasca: presentar-se per al lloc de feina amb una bona candidatura i convèncer alhora sobre les possibilitats per a l’adaptació del lloc de treball43.

94

44 http://femunmuseu.blogspot.com 45 https://www.apropacultura.cat/es/node/3126 46 https://www.cugat.cat/noticies/tags/stqlimpics

Lleure: extraescolars, esport, oci i cultura.6.9.

En l’àmbit del lleure durant la diagnosi es posa en valor en diverses ocasions i per part de diferents actors que històricament dins el municipi sovint han estat les famílies de les persones amb discapacitat les que tiraven endavant activitats i associacions que els fessin possible el gaudi del temps lliure.

El lleure, més enllà de ser un àmbit de la vida que també planteja un seguit de necessitats, és un espai de contacte i visibilització dins la comunitat que no ofereixen altres àmbits com per exemple l’habitatge o l’atenció sociosanitària. És compartida la visió que el lleure ha d’anar més enllà d’activitats concretes com d’esport o sortides i visites puntuals, i que ha de ser una eina que permeti la socialització i alhora un respir per a pares i mares.

De manera més concreta, les demandes i actuacions plantejades en l’àmbit del lleure són les següents:

Aprofundir en la relació entre els àmbits més propis de discapacitat amb la resta d’àmbits des d’on es poden seguir impulsant iniciatives inclusives. Aquests projectes permeten establir relacions fora dels centres o entitats específiques, la sensibilització de la comunitat i la normalització i visibilització d’aquestes situacions:

Fem un museu44

Apropa Cultura45

StQLímpics46

Projecte foto-memòria

Participació a ràdio Sant Cugat

Per als cursos, actes o jornades que ofereix l’Ajuntament, tot i que sí que hi ha una dinàmica establerta d’oferiment de servei de canguratge, no hi ha encara una dinàmica similar en qüestions de discapacitat. Sí que s’ha impulsat en casos concrets la cerca d’una persona vetlladora que pugui acompanyar la persona amb discapacitat en el curs o activitat en qüestió.

Millorar l’accessibilitat als cursos i a les activitats culturals, no només en termes de barreres arquitectòniques sinó de barreres cognitives. Caldria, per exemple, tenir en compte com es fa la inscripció a aquestes activitats, com es publiciten, si el seu contingut està adaptat, si calen intèrprets, si es pot oferir algun tipus d’acompanyament, en quin horari s’ofereixen, etc.

Amb els infants hi ha cada cop més sensibilitat de la necessitat d’activitats adaptades, però el lleure relacional no està resolt ni suficientment cobert. Quan arriben a l’edat adulta, sovint no hi ha opcions que es vinculin amb els seus interessos o de vegades hi ha opcions però no amb acompanyament.

http://femunmuseu.blogspot.com

https://www.apropacultura.cat/es/node/3126

https://www.cugat.cat/noticies/tags/stqlimpics

95

47 Està ja en marxa la iniciativa del Taller Jeroni de Moragas.

Impulsar iniciatives com clubs socials47, on siguin les mateixes persones amb discapacitat les que planifiquen i consensuen què fer cada cap de setmana.

Promoure o ampliar més activitats d’oci com la discoteca Bocca. Diverses persones que han participat a la diagnosi ho valoren molt positivament i plantegen la possibilitat que es pogués oferir més dies.

Treballar l’oferta d’opcions per a les vacances, tenint en compte els diferents graus d’autonomia. D’una banda es detecta que les opcions de colònies i casals són reduïdes, però es podrien becar algunes activitats a través de l’ajuntament o que el mateix ajuntament les pogués plantejar D’altra banda hi ha persones amb discapacitat amb fills que veuen limitades les seves opcions de vacances perquè sense determinat suport hi ha activitats que no es poden fer (anar a la platja, anar a un parc temàtic, etc.)

Oferir monitors/es de suport per a persones amb discapacitat que els puguin acompanyar en aquestes activitats. L’Ajuntament ja ha impartit formacions específiques en aquest sentit però segueix havent necessitat d’impulsar aquestes figures i formacions. Entitats de lleure, com esplais i caus, són actors clau i que han intentat també fer una tasca educativa inclusiva, però que de vegades no tenen formació específica de com tractar amb aquests casos. L'Ajuntament dona ajudes per a posar persones monitores/vetlladores a l'estiu per a les famílies que apunten als seus fills amb algun tipus de discapacitat o NEE als casals o esplais, per a que tinguin aquesta figura de suport especialitzada.

El transport necessari vinculat a l’activitat d’oci també s’ha de tenir en compte. Algunes entitats compten amb una furgoneta per a aquest tipus de desplaçaments, però tenir aquest transport no hauria de ser un impediment per a poder gaudir del lleure.

Sovint, com que allò prioritari són les necessitats bàsiques, el lleure queda relegat o depèn de la voluntat de les organitzacions. Cal que aquest àmbit no quedi relegat i es doti de les eines necessàries per al seu gaudi universal.

En particular l’esport ha tingut una presència important en la seva vinculació amb la discapacitat. En aquest sentit també s’han traslladat diverses demandes i necessitats:

Tot i que hi ha diverses activitats adaptades, estan pensades de manera individual. El mateix succeeix amb els vestidors dels pavellons o piscines municipals (en especial les de gestió privada) són només per una persona. No poden coincidir dues persones amb mobilitat reduïda, amb la qual cosa no es facilita (o es desincentiva, encara que sigui involuntàriament) la pràctica d’esport de manera col·lectiva per a les persones amb discapacitat.

També cal anar amb compte perquè depenent el context es tracta d’un recurs que pot ser competitiu en molts dels casos (de vegades no entren nens i nenes sense discapacitat perquè no tenen certs nivells, i amb els que tenen algun tipus de discapacitat potser ni s’ho plantegen).

96

Es planteja també la importància de fer activitat física i a la natura que no sigui competitiva. També són interessants les activitats físiques terapèutiques amb animals.

L’esport pot ésser una eina que vinculi les persones amb discapacitat amb alguns dels somnis o objectius que persegueixen: tirar-se en parapent, competir a un equip o lliga, ser protagonista per un dia, sentir-se un més, etc. Pot ésser interessant seguir promovent aquest vincle de cara al creixement personal (igual que ho podria ser en la vida de qualsevol persona).

Després de la reforma que va introduir la ESO, s’ha perdut part de l’esport escolar que es donava a 7è i 8è d’EGB. Això provoca que no es pugui fer aquesta tasca de manera tant propera com abans, ja que amb la jornada intensiva a la tarda part de l’alumnat no va a l’institut i hi ha menys activitats.

Es comenta que manquen pistes per als esports d’equip (concretament es menciona el Bàsquet), i que això fa que de vegades s’hagi d’anar a Barcelona a jugar, amb els inconvenients logístics i de transport que això pot comportar.

Concretament, l’Oficina municipal d’esports per a tothom (OMET) compta amb diverses iniciatives vinculades amb l’esport extraescolar i els esports d’equip per a adults amb discapacitat. Quant a les demandes i necessitats en aquest àmbit destaquen les següents:

Per la banda de l’esport extraescolar treballen amb el seminari d’educació física, per intentar que no hi hagi un gran canvi entre l’esport a l’escola i l’extraescolar i es considera necessari seguir aprofundint en aquesta línia.

Els pares i mares necessitarien una plataforma o servei especialitzat que els permetés assessorar-se sobre quines activitats poden fer o estan més adaptades a les capacitats del seu fill o filla.

La formació de monitors per a l’atenció de la infància amb discapacitat és també una demanda. Ja s’han realitzat formacions i hi ha experiències d’èxit d’aquest reforç, però es segueixen necessitant més monitoratges de suport per atendre la diversitat.

Cal aprofundir i traspassar el perfil usuaris als que habitualment té accés i contacte la OMET. Més enllà dels grups de tenen darrere una entitat, o de les escoles, costa tenir identificada gent a títol individual. Es va intentar tirar endavant un grup de discapacitat física però no es va aconseguir. Caldria valorar els motius que dificulten una cobertura major.

Les persones amb discapacitat que participen d’activitats esportives a través de la OMET senten reforçada la seva inclusió, i en la mesura del possible s’intenta plantejar activitats esportives inclusives, especialment a la infància. No obstant, en l’edat adulta és habitual la presència de grups formats exclusivament per persones amb discapacitat.

Destaca una experiència en la que s’ha inclòs a un nen amb discapacitat (motora), també a través del vincle amb un dels mestres del seminari d’educació física. Després d’un any i mig s’ha integrat als partits de bàsquet ordinaris,

97

48http://www.un.org/esa/socdev/enable/documents/tccconvs.pdfAquesta convenció, però també pactes previs com el PDCP (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics) i el PIDESC (Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals), parlen dels drets civils i els drets socials i culturals vinculats a la no discriminació en les relacions humanes (socials, familiars, de parella, etc.).

adaptant el reglament. Es fa una petita adaptació i formació també als nens d’altres equips quan hi juguen en contra, i es considera interessant plantejar més iniciatives d’aquest tipus.

Es realitzen jornades puntuals, com les diferents curses de cross: cursa de cross general on hi ha participació d’algunes persones amb discapacitat, cursa de cross específica («Special cross») per a joves/adults amb discapacitat i cursa per a discapacitat visual (tot i que no va tenir l’èxit esperat). Caldria seguir valorant quines activitats puntuals tenen més cabuda i acceptació entre la població amb discapacitat al municipi.

Es considera positiu seguir promovent l’acollida de les competicions professionals i/o mundials vinculats amb l’esport paralímpic o els Special Olímpics entre d’altres competicions.

Cal seguir apostant i millorant l’oferta d’esport en grups fixes, que es realitza a través del club Muntanyenc (secció específica de diversitat funcional), de UESC-ASDI (discapacitat intel·lectual) i Dinàmiks (autisme). També les activitats de natació ordinàries (on es dona la possibilitat de poder doblar el monitoratge), o natació per a grups fixes que venen d’entitats com DAPSI, ASDI, ONCE, Jeroni de Moragas, etc. (es fa cessió de l’espai, i venen amb el seu propi monitor).

Activitats com el StQLímpics es valoren molt positivament, ja que apleguen els grups fixes de la OMET i també dels centres ocupacionals i centres de treball del municipi. Es promou alhora la visibilització i el reconeixement d’aquests grups, permet que es trobin amb altres persones, i també una responsabilització col·lectiva sobre l’activitat, que resulta també en un important aprenentatge.

Àmbit relacional i sexoafectiu6.10.

Les relacions socials i afectives són també una necessitat (i des de la perspectiva de drets també un àmbit que malgrat acostuma a ésser poc adreçat queda recollit a la convenció dels drets de les persones amb discapacitat48) a la que cal donar resposta per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

La manera en la que es produeixen les relacions (o la manca de les mateixes) depèn molt del grau i de la tipologia de la discapacitat, però hi ha en general una dificultat per a desenvolupar aquests drets de forma generalitzada, especialment entre els col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i en general per a les persones amb un grau de discapacitat severa. En aquest col·lectiu la relació i participació activa amb la comunitat i la sexoafectivitat són drets habitualment molt vulnerats.

Les famílies necessiten formació, acompanyament i espais de diàleg, per afrontar la qüestió de la sexualitat. Normalment, si es dona, és des dels mateixos

http://www.un.org/esa/socdev/enable/documents/tccconvs.pdf

98

49 Sense intenció de generalitzar, durant la diagnosi es fa palès que col·lectius com les persones amb discapacitat intel·lectual, o en ocasions les persones amb trastorn mental o amb discapacitat sensorial, freqüenten espais propis d’aquests col·lectius (precisament perquè part de les seves necessitats són cobertes en aquests espais). No obstant cada persona i cada història de vida és completament diferent i òbviament aquests aspectes també depenen de si la discapacitat és de naixement o s’ha contret posteriorment, de la xarxa social i familiar amb la que es compti, etc.

centres o entitats. Cal doncs que aquest àmbit deixi de ser relegat, que deixi de ser un tabú és primordial per a que es pugui tractar amb normalitat, com una necessitat més de les persones amb discapacitat a la que cal donar resposta.

Alguns col·lectius específics49 dins la població amb discapacitat tendeix a relacionar-se amb la mateixa gent (també amb discapacitat, o de vegades amb els mateixos monitors o professionals dels serveis o entitats o són atesos), perquè té poques possibilitats de tenir relacions afectives reals. Aquesta situació genera malestar i frustració, a més d’un sentiment de discriminació. En aquest sentit és necessari un treball entre l’administració i les diferents entitats, per a generar espais que possibilitin les relacions socials i afectives, ja sigui a través del l’oci, la cultura, o d’altres àmbits, on es puguin explorar fórmules per a la interrelació i la inclusió social de les persones amb discapacitat i aquelles que no en tenen.

La socialització a nivell de municipi o de barri és també molt important. Algunes tipologies poden presentar dificultats per a la relació amb l’entorn: portar-se bé amb els seus veïns o que al barri es coneguin aquestes persones pot permetre la normalització des de la personalització. Deixar de ser «la persona discapacitada» per a ser algú amb nom i cognoms, com qualsevol altre veí o veïna.

Envelliment6.11.La qüestió de l’envelliment aflora també com a un dels temes oblidats però d’imminent agreujament si no es prenen mesures al respecte. L’envelliment de la població de les societats occidentals no exclou a la població amb discapacitat. Persones que fa unes dècades tenien una esperança de vida molt baixa ara estan millorant les seves condicions i qualitat de vida i això planteja una població amb discapacitat que també envelleix. Cal aclarir que no es tracta ni tan sols de persones més enllà de l’edat dels 65 anys, sinó d’aquelles que passat cert temps en l’edat adulta inicien processos de deteriorament cognitiu i envelliment a la dècada dels cinquanta i fins i tot quaranta anys d’edat. Aquesta situació porta a un procés lògic, que acompanya l’envelliment i que té a veure amb la voluntat de canviar els ritmes de vida, de gaudir d’altres coses, i de trobar-se limitats per capacitats físiques i mentals que poden començar a veure’s minvades, com li succeeix a qualsevol altra persona en un procés d’envelliment.

En pro del dret al descans, i del dret a retirar-se, cal parar atenció a aquests processos i trobar maneres d’atendre’ls i donar-hi resposta. Algunes persones comencen a necessitar una residència 24h però això implica en ocasions sortir del sistema d’atenció a la discapacitat, perquè no sempre hi ha places a residències específiques i s’acaba accedint a residències geriàtriques o s’ha de tornar a casa, quan potser encara estarien a gust als recursos on se’ls atén actualment si hi hagués més flexibilitat. Això pot provocar un daltabaix familiar per a la família i la mateixa persona que potser porta un temps a un centre ocupacional i a una llar residència i en abandonar aquest recurs entra en una

99

davallada anímica. El mateix pot succeir a l’inrevés, si s’allarga l’estada en aquests recursos en fórmules que no permeten massa adaptació personalitzada.

Sorgeix doncs el dilema, ja plantejat a l’apartat 6.8 sobre l’àmbit ocupacional: incompatibilitat de recursos i serveis i la rigidesa del sistema d’atenció. Aquest model no permet que hi pugui haver persones que necessitin estar a cavall de dos recursos en un nombre d’hores diferent a l’estipulat. Aquest fet juga en contra de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i les manté o deriva a recursos que potser no són els adequats.

Cal destacar que diferents entitats que treballen amb aquest perfil de persones amb discapacitat han estat treballant conjuntament amb l’Ajuntament per tal de fer un recull de dades al respecte, poder-ne fer una anàlisi acurada i plantejar actuacions en concordança. Es tracta de la Comissió d’Envelliment, formada per les entitats i centres de Sant Cugat de la Taula per a persones amb discapacitat, que està analitzant la realitat d’unes dues centes persones amb diversitat funcional intel·lectual i del desenvolupament de Sant Cugat. Aquest estudi servirà per constatar la necessitat d’obrir serveis i diversificar intervencions relatives a l’atenció de l’envelliment, tant prematur per a les persones amb la síndrome de Down, com ampli per a les persones amb diversitats funcionals diferenciades.

Prestacions, pensions i ajuts6.12.

Pel que fa a l’àmbit dels ajuts, les prestacions o pensions, hi ha també un seguit de necessitats que han aflorat durant la diagnosi realitzada. Aquest apartat, a més, visibilitza la necessitat d’acompanyar les anomenades polítiques actives (vinculades amb formació, orientació en l’ocupació, promoció de la participació i la socialització, impuls d’activitats de lleure, etc.) amb les polítiques passives (prestacions socials, pensions o ajuts, oferiment de figures de suport a les persones amb discapacitat, espais de respir a les famílies i/o persones cuidadores, etc.).

Segons les aportacions recollides quan als ajuts, prestacions i pensions es fan necessaris els següents suports o apreciacions:

En primer lloc diferents professionals constaten que a partir dels 21 anys d’edat moltes ajudes acaben.

Des de Serveis Socials es detecten diferents adults amb discapacitat que entren pel programa individual d’atenció (PIA), però especialment les persones amb discapacitat física moltes vegades no tenen accés a la cartera de Serveis Socials perquè ja cobren uns complements que en fer el càlcul d’hores d’atenció que els pertocaria s’arriba a un nombre d’hores massa baix, o fins i tot igual a 0. Això fa que si no hi ha una situació molt greu no hi hagi presència o seguiment per part d’aquest servei.

Es fan també necessaris els ajuts per al menjador, així com per a les colònies i casals d’estiu, per tal que la infància i adolescència amb discapacitat pugui gaudir-ne amb el suport d’una figura de monitoratge i/o vetllador/a. Tot i que ja es compta amb aquesta mesura a nivell hi ha famílies que desconeixen aquesta possibilitat.

100

S’identifica també la necessitat de les ajudes relacionades amb qüestions específiques de cada tipologia de discapacitat. Per exemple, sobre la discapacitat auditiva, es recull que hi ha ajuts de per a audiòfons però no s’ha pogut accedir a ajuts per a implants coclears o per a les mateixes piles (ni tant sols a possibles desgravació per a les despeses de primera necessitat que aquestes comporten).

Són també clau els ajuts a la mobilitat, a través de les respectives targetes per a estacionament especial o aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. No obstant sorgeix la demanda que es pugui plantejar la gratuïtat d’alguns mitjans de transport públic.

En relació amb l'àmbit laboral i ocupacional es planteja que si hi hagués millors pensions això permetria que aquest àmbit no fos una preocupació perquè no es dependria de la mateixa per aconseguir determinat grau d’independència o autonomia econòmica.

També les pensions en relació a la viudetat o l'orfandat es recullen com a necessàries, ja que quan aquestes persones es queden soles es queden amb pensions molt baixes (si és que en tenen). O que per tenir pensions a nivell de llei de dependència o d’altres ajudes, no poden accedir a res més.

Sorgeix també el dilema de la incompatibilitat entre determinats ajuts, o les situacions de rendes mitges amb elevades despeses que acaben sense accés a cap prestació. Per exemple quan es passen els barems de llei de dependència moltes famílies es queden sense poder accedir a cap més ajut. Una altra de les situacions que poden donar-se és la impossibilitat de seguir cobrant un ajut o pensió pel fer d’haver-se casat, podent generar això una situació en la que minvi el grau d’autonomia econòmica per a la persona.

Es fan necessaris també els ajuts a les mateixes entitats per a poder millorar l’espai, els equipaments o els materials. No obstant, el context complica també aquesta demanada. En els últims anys el nombre d’entitats ha crescut, però les subvencions per a la convocatòria de projectes culturals i socials s’han mantingut, amb la qual cosa es donen situacions d’un major repartiment de les dotacions, però també disminució, per estar les mateixes repartides entre més actors. Tanmateix, són també necessàries línies de finançament per a projectes (creatius, d’innovació, de transformació d’espais, etc.). no sempre limitades per concurs o convocatòries, i que permetin finançar qüestions que van més enllà dels sous dels professionals.

Suport a les famílies i/o a la persona cuidadora6.13.

Les famílies, així com les persones cuidadores (que poden esdevenir els mateixos familiars) necessiten acompanyament i suport permanent, específicament en certs moments o àmbits. Les famílies s’encarreguen de cuidar, de vetllar pel benestar, de gestionar els tràmits necessaris, de pressionar i fer incidència en les administracions o institucions pertinents, etc. Per això és necessari comptar amb suports a diferents nivells:

101

Orientació en el moment de la diagnosi, sobre les expectatives i les prioritats, sobre com gestionar i processar el dolor, per a la cerca de recursos des del primer moment, per entendre la discapacitat però també les capacitats en cada cas, etc. El sentir generalitzat és que l’experiència porta a pensar que el més important és que aquestes persones siguin felices, tinguin una vida digna i estiguin bé de salut, però el canvi de vida que es produeix és dur, i és nou. Segons han compartit diferents persones que han participat de la diagnosi, tràmits com el reconeixement del grau de discapacitat pot trigar fins a 2 anys, o el reconeixement dels suports vinculats a la llei de dependència al voltant d’un any, i cal estar preparats per aquest tipus de situacions.

Orientació en activitats de lleure per conèixer i decidir, amb coneixement de causa, les activitats que puguin adaptar-se i escaure millor a la persona amb discapacitat. Serà clau oferir informació sobre els possibles suports, les condicions, així com escoltar les necessitats específiques que la família traslladi.

Suport psicològic per a la gestió de l’estrès i el malestar. La possibilitat de l’atenció psicològica als familiars de les persones amb discapacitat és essencial per a que la tasca de suport i cura que realitzen pugui donar-se en condicions de salut i benestar. Aquest suport pot ajudar a canalitzar i treballar el malestar i frustració acumulada.

Espais de respir per a les famílies en moments d’urgència, conciliació laboral o familiar, o períodes de vacances. En aquest sentit cal tenir en compte quins són de pagament, quins són els que ofereix l’administració, etc. ja que alguns d’ells són insuficients i no permeten un descans real. Al igual que el suport psicològic, aquests espais poden permetre refer-se de situacions de molta tensió i prendre forces per a continuar amb la tasca de cura. Cal també reforçar els espais de lleure i oci per a les persones cuidadores, alguns dels quals poden ésser compartits amb les persones amb discapacitat a les que cuiden, però amb algun tipus de suport o acompanyament (com les opcions de lleure familiar adaptades, entre d’altres).

Suport i formació en la tasca de cuidadors/es no professionals. Aquest tipus de capacitació és de gran ajuda per a les famílies i sovint implica un exercici d’autoconsciència sobre la pròpia situació de la persona cuidadora. L’Ajuntament ja ha impulsat diversos cursos en aquest sentit, però segueix sent necessari que es mantingui aquesta iniciativa.

Assessorament jurídic. L’acompanyament professional per a les qüestions jurídiques és molt necessari, donada l’especificitat d’alguns tràmits o complicació de situacions de tutela, que poden resultar molt feixugues per a algú que no coneix de prop aquest àmbit ni els codis propis d’aquest àmbit.

Mecanismes i mesures per a la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Sovint l’atenció de les diferents visites a entitats, metges i institucions, que donin resposta a les necessitats de la persona amb discapacitat, provoca una impossibilitat d’una vida laboral convencional per al familiar que se’n fa càrrec, per no dir de la vida i espais personals.

Acompanyament en el traspàs o relleu generacional. De la mateixa manera que l’àmbit educatiu planteja formacions i posa èmfasi en la importància del pas a l’edat

102

50 https://www.santcugat.cat/web/discapacitat https://www.santcugat.cat/files/651-7570-fitxer/Guia%20recursos%20i%20entitats%20persones%20discapacitat.pdf

51 L’any 2017 es va impulsar un grup de suport i ajuda mútua per a famílies de persones amb discapacitat, on van participar 4-5 famílies. El 2018 es va impulsar un grup de suport i ajuda mútua per a famílies amb fills amb TEA, que es va cancel·lar per manca de participants.

adulta de l’alumnat amb NEE, caldria també oferir formació i acompanyament a les famílies sobre com encarar els processos de traspàs generacional de les tasques de cura o tutela. La situació d’envelliment de la població fa encara més necessari aquest suport i tasca sensibilitzadora cap a les noves generacions.

Informació acurada i accessible sobre els serveis i recursos. Malgrat a Sant Cugat s’ha fet una tasca de recull dels recursos i serveis per a les persones amb discapacitat al municipi, encara hi ha famílies que no coneixen aquesta guia ni la informació que conté50. De manera més concreta, quan es tracti de casos molt específics o discapacitats vinculades a malalties poc conegudes o amb menys recursos disponibles dels habituals, caldrà també posar a disposició dels familiars les vies i els canals necessaris per a aconseguir l’adequada informació (en aquest cas no genèrica) sobre els suports i recursos associats.

Oferiment d’un punt de referència: Es tracta de famílies ateses per molts serveis però habitualment no hi ha cap servei que aglutini tota l’atenció. No hi ha ningú que tingui una mirada global del que s’està fent i això pot portar a confusions, a actuacions inadequades o a que es dilatin en el temps i de vegades arribin tard. En el context de Sant Cugat, a més, hi ha un nivell d’instrucció alt que fa que sovint els professionals es trobin amb famílies molt formades i amb molta exigència, que per la situació de necessitat han hagut de prendre aquest rol, de vegades defensiu. Pot ser de gran ajuda per a la família, doncs, oferir un punt de referència per a l’atenció, que tingui una visió global del cas, molt vinculat amb el model de gestió de casos que s’exposa a l’apartat 8.1.1. Caldria valorar si eines com una oficina d’atenció a la discapacitat (que s’ha plantejat per exemple a altres municipis propers com Rubí) tindria sentit en el context de Sant Cugat.

Assessorament per als processos d’independització o transició a la vida autònoma. Habitualment són els pares i mares qui més pateixen aquest procés i reben un xoc en un principi, però després ho agraeixen. Cal dotar de la informació necessària a priori, per a conèixer totes les opcions, però també durant el procés de canvi i adaptació.

Necessitat de grups de suport mutu i/o associacions de familiars, no només per a parlar de qüestions dels fills o la parella a càrrec, sinó de la pròpia vivència. El fet de compartir experiències, estratègies, recursos i crear una xarxa de suport pot resultar de gran ajuda a les famílies. Cal destacar que des de l’Ajuntament s’han intentat impulsar grups de suport mutu però que la iniciativa no s’ha mantingut en el temps o no ha prosperat per manca d’interessats.51 És obvi, però, que aquesta necessitat es manté i que per tant cal continuar cercant vies i mecanismes per arribar a les persones afectades. Alhora és necessari trobar els vincles adequats entre aquests grups i la institució, per tal de vehicular informació i acompanyament adequats.

«Qui cuida a qui cuida?». És sabut i reconegut pels professionals d’aquest àmbit que per a cuidar cal estar bé a diferents nivells: físic, psicològic i amb l’entorn social.

https://www.santcugat.cat/web/discapacitat

https://www.santcugat.cat/web/discapacitat

https://www.santcugat.cat/files/651-7570-fitxer/Guia%20recursos%20i%20entitats%20persones%20discapacitat.pdf

103

En definitiva, les diferents mesures recollides prèviament haurien d’assegurar una millor qualitat de vida per a la persona cuidadora, però cal mantenir aquesta pregunta al llarg de tot el procés, i assegurar els suports suficients que permetin la cura de la persona cuidadora, ja que si això no es dona, la seva tasca (i la persona que té a càrrec) també pot veure’s afectada.

Sensibilització6.14.Malgrat tractar-se d’un àmbit que es relaciona en realitat amb tota la resta, la sensibilització es planteja com a un aspecte que cal adreçar de manera diferenciada, amb recursos, planificació i estratègies pròpies.

La societat d’avui dia desconeix la major part de la realitat de les persones amb discapacitat. Sant Cugat no és aliè a aquest fet, i malgrat es fa una tasca important de visibilització a través de diversos àmbit i activitats, hi ha aspectes de la vida, especificitats i col·lectius que són encara desconeguts per a la gran majoria de la població.

Durant la diagnosi diferents actors han plantejat que són necessaris més mecanismes que permetin a la societat conèixer de més a prop la realitat de la diversitat funcional, i relacionar-s’hi de manera més directe en el seu dia a dia. No obstant, cal també donar les eines i l’acompanyament necessari per a que aquest coneixement mutu es dugui a terme de la millor manera possibles. El desconeixement de vegades porta a la desconfiança, a la por, o al manteniment d’estereotips o estigmes que poc tenen a veure amb la realitat. En definitiva, està pendent un procés de normalització de l’imaginari que la societat té sobre la discapacitat.

En general la població té poc accés a relacionar-se amb persones amb discapacitat i això no ajuda la tasca de la sensibilització. Anar coneixent les persones permet deixar de ser “la persona amb discapacitat” per a ser algú amb nom propi, però per a això es necessita coincidir en espais, i poder interactuar. Més enllà dels espais específics i adaptats per a cada tipologia i/o grau i segons les necessitats, és urgent ampliar els espais compartits i d’inclusió, alguns dels quals ja mencionats:

Experiències com Fem un museu o la figura dels pregoners del StQLímpics a la Festa Major són àmpliament mencionades com a exemple d’iniciatives positives en aquest sentit, malgrat també es menciona que són molt puntuals.

Els cursos i activitats impulsades per l’Ajuntament (no específiques per a persones amb discapacitat) podrien incloure places amb prioritat per a les persones amb discapacitat, contemplant els suports necessaris. Tot i que ningú diu que no puguin inscriure’s, sovint succeeix que en la pràctica no ho fan, ja sigui perquè la formació no està adaptada, no hi ha els suports necessaris, no saben com inscriure’s, o simplement no els ha arribat la informació.

Estudiar mesures per a arribar al conjunt de persones amb discapacitat, més enllà d’aquelles que ja estan mobilitzades o vinculades a una entitat, i al seu cercle de relació, per a seguir sumant una massa crítica que vetlli pels drets i les necessitats de les persones amb discapacitat.

104

52 L’aproximació a la visibilització de la discapacitat des de visions més “naïve” o “bonistes” poden permetre aproximar-nos a part de l’opinió pública però sovint no ens permeten adreçar de manera globat el malestar que permea les situacions de necessitat de les persones amb discapacitat i les seves famílies.

Impulsar figures de voluntariat des d’una perspectiva d’horitzontalitat i de suport a l’autonomia, fugint d’aproximacions més assistencialistes. Pot tractar-se de persones que també gaudeixin de l’activitat en qüestió. En definitiva, es considera important no generar un dualisme entre voluntari i persona amb discapacitat, sinó aproximar-nos cada cop més a plantejar-ho com a diferents persones participants d’una activitat, cadascuna amb unes o altres capacitats, resultant ambdues beneficiades d’aquest procés.

Aconseguir que la qüestió de la diversitat funcional es situï al centre de l’agenda política i de l’opinió pública. La presència a mitjans i al dia a dia poden ajudar en aquest sentit, així com la visibilització d’experiències d’èxit, però també reconeixent la feina que manca per fer en casos de necessitat imperant.52

Hi podria haver una figura d’assessor/a o relator/a en qüestions de discapacitat i/o figures específiques segons tipologia (física, sensorial, intel·lectual, salut mental) que donés seguiment a les mesures que s’implementen i pogués també plantejar possibles mesures que encara no s’estan implementant.

Al seu torn, les taules de discapacitat podrien aprofundir en les seves funcions:

Identificar les persones d’aquest col·lectiu i oferir-los informació.

Ajudar i assessorar els diferents col·lectius a fer incidència a altres instàncies, per demandar millores conjuntament

Assegurar que a nivell educatiu s’està donant el suport adequat

Oferiment de formació en llengua de signes

Tasca de comunicació i difusió al municipi

105

53 Per tal de ser el més fidels possibles a les aportacions dels participants durant el treball de camp es va preguntar per directament per les fortaleses i debilitats sobre la situació.

Anàlisi DAFO7.

A continuació, es presenta l’anàlisi DAFO de la diagnosi realitzada. L’anàlisi de les

oportunitats, amenaces, fortaleses i debilitats s’ha realitzat a través del treball de camp,

tant dels aspectes recollits a les entrevistes53 com als grups de discussió, així com també

de l’anàlisi de documentació estratègica i del propi treball de consultoria de l’equip

consultor de la FPT.

Aquestes se sintetitzen de manera gràfica en la taula següent:

106

OPORTUNITATS AMENACES

L’Ajuntament es mostra obert i compromès amb la millora de la 1.situació de les persones amb discapacitat al municipiL’opinió pública de la ciutadania ja ha tingut experiències inclusives al 2.municipi que visibilitzen la qüestió de la diversitat funcionalEls plantejaments del sector vers les persones amb discapacitat pren 3.cada cop més una perspectiva de drets i de posar la persona al centre, millorant l’especialització.La societat civil organitzada al voltant de la diversitat funcional està 4.activa i es comunica entre ella.Les persones amb diversitat funcional compten amb un seguit de 5.capacitats, experiències i bagatge fruit de la seva vivència que cada cop més és entesa com a un valor dins la nostra societat.

Immediatesa de l’agenda política 1.Alguns àmbits essencials per a la discapacitat estan fora de la 2.competència municipalEl context social i demogràfic està incrementant la pressió 3.assistencial en l’àmbit de Benestar, família i serveis a la ciutadania.Hi ha persones que no accedeixen al circuit habitual d’atenció: 4.part de la població no coneix els recursos d’atenció a persones amb discapacitatSituacions de molta necessitat i malestar, on es sobreposen 5.diversos eixos de risc i desigualtat.

107

FORTALESES DEBILITATS

ACCESSIBILITAT I MOBILITATLa Taula de persones amb mobilitat reduïda permet una 1.detecció ràpida de les mancances o punts negres en qüestions de mobilitat dins el municipi, així com canals per a fer arribar aquestes demandes. També vetlla per sensibilitzar diferents àrees de l’Ajuntament.Les noves planificacions ja incorporen mecanismes per a 2.garantir-la

HABITATGE I VIDA AUTÒNOMAHi ha una tendència creixent a plantejar el 100% del parc 1.d’habitatge públic com a practicableCreix la consciència sobre la necessitat de noves fórmules 2.per a impulsar models de vida autònoma per a les persones amb discapacitat

ACCESSIBILITAT I MOBILITATLentitud de l’administració en respondre a les peticions i demandes quant 1.a mobilitat i accessibilitatHi ha manca de sensibilització de la població en general respecte al que 2.significa aquesta problemàtica per a les persones amb discapacitat.Encara manca en totes les àrees, una mirada cap a l’accessibilitat de 3.manera transversal (Mobilitat, Urbanisme, Parcs i jardins, Brigada d’Obres i Serveis municipal, etc.)L’accessibilitat universal està lluny de donar-se. Malgrat s’és conscient 4.de les barreres arquitectòniques, hi ha molt per avançar quant a les barreres cognitives.Concretament l’accessibilitat a la tecnologia no compta amb els recursos 5.necessaris per a que es pugui fer l’adaptació necessària.

HABITATGE I VIDA AUTÒNOMALes possibilitats reals de portar una vida autònoma són molt limitades en 1.determinats graus i tipologies de discapacitatEl dret a decidir sobre com es vol viure queda limitat per les opcions i 2.places disponibles

108

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIAPresència de professionals especialitzats en diferents 1.diagnòstics i patologies que estan en augment.En l’atenció precoç, a la infància i joventut es plantegen un 2.seguit de programes d’atenció especialitzats, tendint a l’atenció dels nens i nenes als seus propis espais.Presència de figures de referència en alguns serveis que 3.tenen una visió global del cas.

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIAEls sistemes d’abordatge i avaluació haurien de ser molt més holístics i 1.integralsMalgrat els programes especialitzats disponibles encara hi ha algunes 2.dinàmiques d’atenció a la infància i a la joventut amb sistemes que estan preparats per a l’atenció d’adults.La Llei de dependència no està suficientment adaptada per a les 3.persones amb discapacitat.Es donen casos on, quan es visita fora del metge o especialista habitual, 4.hi ha una manca de coneixement sobre com tractar les persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental

ÀMBIT EDUCATIULa discapacitat física, sensorial i intel·lectual s’han treballat 1.en els últims anys a nivell d’educació inclusiva, i es parteix d’experiències d’èxitAltres sectors consideren l’educatiu com un dels espais en els 2.que s’ha aconseguit una perspectiva d’inclusió desitjable a altres àmbits de la vida.Es compta amb vincles fructífers amb àmbits com serveis 3.socials, esport i cultura que permeten continuar amb la detecció i atenció des de la inclusió.

ÀMBIT LABORAL I OCUPACIONAL I CAPACITACIÓ POST-OBLIGATÒRIA

ÀMBIT EDUCATIUPer a la discapacitat física i intel·lectual manca treballar més l’aspecte del 1.lleure, per a que hi hagi una plenitud en la integració.Tot i que hi ha experiències d’escola inclusiva amb discapacitats físiques 2.i sensorials, la discapacitat vinculada amb trastorns mentals no s’ha treballat de la mateixa manera (és més incipient). Manquen eines per abordar aquesta qüestió.No es compta amb un CEE a Sant Cugat, i més enllà que les NEE 3.puguin atendre’s des dels recursos adients a l’escola ordinària, hi ha una part de les famílies porten els seus fills/es a CEE de fora el municipi. Això pot comportar menys arrelament i manca d’un recurs de referència, tenint en compte la grandària i població del municipi.Dificultats per a identificar perfils que requereixen atenció quan no és clar 4.si es tracta d’una problemàtica pròpiament educativa i d’aprenentatge o vinculada a un trastorn (o risc de patir-lo).

ÀMBIT LABORAL I OCUPACIONAL I CAPACITACIÓ POST-OBLIGATÒRIALa rigidesa que regula el sistema d’atenció dificulta una atenció 1.

109

PRESTACIONS, PENSIONS I AJUTS.S’han iniciat la implantació d’ajuts en forma de figures de monitoratge o vetlladors/es per a l’atenció de la infància en activitats de lleure

.

SUPORT A LES FAMÍLIES I/O A LA PERSONA CUIDADORALa guia de recursos i serveis per a les persones amb discapacitat és una eina d’ajuda per a les famíliesHi ha voluntat de crear xarxes de suport de famílies

Es realitzen formacions per a persones cuidadores no professionals

.

SENSIBILITZACIÓHi ha experiències al municipi que han servit per a la

visibilització de la qüestió i la sensibilització de la ciutadania. La població ha començat a viure-ho com a part del municipi i

del dia a dia. 1.Les diferents entitats i centres del municipi que treballen amb persones amb discapacitat fan una important tasca de sensibilització a la ciutadania amb el seu actuar diari i

constant, així com les diferents Taules que s’han anat 2.mencionant al llarg de la diagnosi.

PRESTACIONS, PENSIONS I AJUTSManca d’informació sobre les prestacions disponiblesElevat temps d’espera per a les resolucions

Manca d’una estratègia municipal per a la inclusió laboral de les 3.persones amb discapacitat, i la prospecció d’empreses coordinada en aquest procés.Manca d’èmfasi en la vessant pedagògica i formativa més enllà dels 21 4.anys.

LLEURE: EXTRAESCOLARS, ESPORT, OCI I CULTURACosta arribar al públic objectiu per a fer conèixer l’oferta existent.1.Manca ampliar l’oferta existent i trobar més espais per al lleure inclusiu2.

ENVELLIMENTLa rigidesa que regula el sistema d’atenció no permet que persones en 1.situació d’envelliment puguin ésser ateses per diversos serveis alhora (unes hores a cada servei), cosa que precipita el canvi a residències 24h, a recursos no especialitzats en discapacitat, o a dilatacions dels períodes actius per la impossibilitat de jubilar-se abans.Quan no es pot oferir l’atenció i el servei més adequat en cada cas els 2.processos de deteriorament provoquen davallades importants en el benestar i la qualitat de vida de la persona.

PRESTACIONS, PENSIONS I AJUTSS’han iniciat la implantació d’ajuts en forma de figures de 1.monitoratge o vetlladors/es per a l’atenció de la infància en activitats de lleure

SUPORT A LES FAMÍLIES I/O A LA PERSONA CUIDADORALa guia de recursos i serveis per a les persones amb 1.discapacitat és una eina d’ajuda per a les famíliesHi ha voluntat de crear xarxes de suport de famílies2.Es realitzen formacions per a persones cuidadores no 3.professionals

SENSIBILITZACIÓHi ha experiències al municipi que han servit per a la 1.visibilització de la qüestió i la sensibilització de la ciutadania. La població ha començat a viure-ho com a part del municipi i del dia a dia. Les diferents entitats i centres del municipi que treballen amb 2.persones amb discapacitat fan una important tasca de sensibilització a la ciutadania amb el seu actuar diari i constant, així com les diferents Taules que s’han anat mencionant al llarg de la diagnosi.

PRESTACIONS, PENSIONS I AJUTSManca d’informació sobre les prestacions disponibles1.Elevat temps d’espera per a les resolucions2.

110

Manca d’ajuts en forma de figures de suport o acompanyament per a 3.persones adultes, malgrat ja hi ha algunes experiències a nivell d’infància.

SUPORT A LES FAMÍLIES I/O A LA PERSONA CUIDADORALes noves generacions no estan preparades per assumir el relleu com a 1.persones cuidadoresLa desinformació d’algunes famílies xoca amb la sobreinformació 2.d’altres. Manca d’espais de respir.3.

SENSIBILITZACIÓManquen espais de trobada i interacció real1.Es mantenen alguns estereotips i hi ha un especial desconeixement 2.sobre determinades tipologies o graus de discapacitat.La sensibilització es complica quan encara hi ha persones amb 3.discapacitat amb qui l’Ajuntament no té contacte. Per a sensibilitzar la població en el seu conjunt cal que les mateixes persones afectades siguin part d’aquest procés.

111

Recomanacions i pautes per a la fase de disseny del Pla8.

Les recomanacions que s’exposen a continuació, i que han de servir com a pautes per a la

fase de disseny del Pla, són fruit del treball de consultoria i experiència prèvia d’equip FPT,

si bé hi ha diferents aspectes que determinats actors entrevistats han corroborat i

complementat.

Model d'atenció i elements transversals8.1.

8.1.1. Model d'atenció: gestió de casos, protagonisme de la persona, cerca d’autonomia.

Tal i com s’ha anat recollint durant tota la diagnosi, les persones amb discapacitat poden

trobar-se amb diversitat de dificultats: limitacions físiques, situacions emocionals i

psicològiques complexes, aïllament social, manca de suports per a l’autonomia,

necessitats i drets només en part coberts o garantits, etc. Aquestes dificultats es presenten

habitualment de manera simultània i en combinacions molt personalitzades. Si s'afegeix

l'especificitat de cada col·lectiu en funció dels factors esmentats en l’apartat 9.2. del

present document (tipus de discapacitat que es viu, gravetat o severitat de l'afectació,

capacitats afectades, temporalitat o transitorietat, edat de la persona afectada, edat dels

cuidadors i cuidadores, personalitat i model de vida, cultura ètnica i familiar, xarxa social

de que es disposa, factors de vulnerabilitat i risc que es detectin o s'expressin o d'altres),

es genera un context de necessitats impredictible, molt difícil d’adreçar en la seva

totalitat, ja que poden sobreposar-se diversos eixos de desigualtat i exclusió.

Aquesta situació requereix d’un model d’atenció basat en la gestió de casos, que partint

d’uns principis compartits (recursos, serveis, procediments, protocols, etc.) pugui atendre

cada cas de manera diferenciada, trobant l’itinerari personalitzat més adequat segons l’especificitat, on la persona també tingui la capacitat de donar la seva opinió i es consensuïn actuacions. Aquest model ha de permetre cobrir les diferents necessitats,

però en fer-ho cal que en la mesura del possible es situï a la persona al centre del seu propi procés i es potenciï la seva autonomia. El repte consisteix en poder oferir aquesta

atenció des d’un ens, dins el propi Ajuntament, que permeti coordinar aquesta tasca i

garanteixi una atenció integral d’aquestes situacions complexes. El model de gestió de casos es presenta com una opció a seguir en tant que la seva finalitat és articular i

coordinar els serveis de tal manera que es doni resposta a les necessitats. Aquest model

també requereix d’una avaluació integral, bio-psico-social, de la situació de la persona

112

54 A més de l'experiència i desenvolupaments fets per l'equip de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, s'han tingut en compte els estàndards del model de gestió de casos més estesos a nivell internacional: Case Management Society of America, 2010; National Community Care Case Management Network, 2005; Sarabia, 2007.

amb discapacitat que permeti un abordatge holístic dels diferents aspectes que afecten a

la seva vida.

Qualsevol ens o organització que es constitueixi o desitgi la transformació vers el model

d’atenció basat en la gestió de casos ha de seguir les següents recomanacions estàndards54. En primer lloc, quant als principis organitzatius:

Punt únic de referència:

La base fonamental del model passa perquè qualsevol ciutadà de Sant Cugat amb

discapacitat, els seus familiars o cuidadores i cuidadors, així com secundàriament les

organitzacions i altres professionals, tinguin un punt de referència clar, ja sigui en

forma d’oficina, punt d’atenció o persona de referència, etc.

En ella, una persona o un equip han de poder atendre el conjunt de persones

afectades i demandes, i donar resposta a possibles peticions d’altres agents o

persones que es relacionen amb les persones amb discapacitat: familiars,

professionals, associacions, empreses, institucions públiques, etc.

Per això, és imprescindible que disposi del personal adequat en quantitat i formació i qualificacions i del estabilitat i recorregut en la gestió. Així, la situació actual d'una persona a temps parcial en moments puntuals de la setmana es

configura com insuficient per abordar la complexitat dibuixada en la diagnosi.

Concepció integral de la persona a atendre:

L’atenció ha de concebre la persona no de manera aïllada, sinó de manera integral.

Tenint en compte el seu entorn, la comunitat on viu i els recursos de que disposa.

Col·laboració i treball en xarxa:

Les persones responsables de la gestió de casos ha de treballar de manera

col·laborativa amb altres serveis i agents amb l’objectiu final d’assegurar els millors

resultats en les persones.

Els actors amb qui mantenir contacte poden ser de la xarxa de suport formal o informal, i poden fer referència a serveis propis o de serveis també d’externs.

Aquest model col·laboratiu cerca aconseguir superar les limitacions d’informació

que moltes persones destaquen, i que impedeixen trobar els serveis que més

s’adapten a les necessitats específiques.

Es requereix doncs de protocols de col·laboració, espais de participació

operatius i protocols de derivació des de la OAC, Serveis Socials i altres.

113

Individualització:

Cada persona rep un nivell apropiat de suport d’acord a la valoració de necessitats

que es faci. No totes les persones necessitaran un acompanyament intens i

personalitzat, ni totes les persones necessitaran una orientació breu i estàndard.

D'aquesta manera es requereix disposar d'una pauta de valoració i priorització de necessitats.

Flexibilitat:

A partir de la valoració inicia cal tenir en compte les modificacions previsibles de les

necessitats (per exemple en els infants) i no predicibles, tenint estratègies i canals

per a la prevenció i adaptabilitat.

Confidencialitat:

La persona que és atesa per un gestor de casos ha de poder confiar en el tracte

confidencial, ja que la informació amb la que es treballa forma part de la vida privada,

així com els criteris de les decisions que es prenen.

Aprenentatge:

L'organització que es dissenya per la gestió de casos i la persona atesa han de poder

aprendre. D'una banda, cercant capacitar i apoderar a les persones que són

ateses, i per altra banda, cal recollint i sistematitzant informació sobre els casos,

els recursos i les vivències de manera que coneixement pugui revertir en la millora organitzativa i dels serveis.

En segon lloc, en relació al funcionament del model de gestió de casos requereix que tota

persona atesa ha de passar per un procés amb 5 etapes clàssiques: valoració, planificació, implementació, seguiment i avaluació.

Valoració integral de necessitats:

Situació social, física, mental i psicològica de la persona i del seu context immediat. Normalment implica l’ús d’instruments estandarditzats de valoració. Es

requerirà doncs de l’operativització de les variables de perfil exposades

anteriorment, de les necessitats i dels recursos. De manera òptima, aquest procés

ha de ser informatitzat.

Planificació:

En base a les necessitats detectades es prescriuen un conjunt de decisions i serveis. La planificació ha de tenir en compte possibles evolucions de les

afectacions i del context social. A l’hora d’elaborar el pla d'intervenció i seguiment és

114

55 Durant tot el treball de camp diferents actors han valorat molt positivament l’existència d’aquestes taules i de la seva tasca, així com de l’oportunitat que brinden per a prendre part activa de les actuacions en cadascun dels àmbits.

aconsellable tenir en molt en compte l’entorn immediat de la persona, els seus

recursos, i la seva xarxa de suport informal.

Implementació del pla:

S’entra en contacte amb els serveis. Segons la persona a la que s’estigui atenent

caldrà acompanyar-la en menor o major grau.

Seguiment:

S'ha de disposar de mecanismes per a continuar en contacte amb la persona

afectada. Aquest seguiment permet al gestor i l'organització respondre als canvis en

la situació i incrementar, disminuir o suprimir la prestació dels serveis. La freqüència

de seguiment pot ser variable depenent de les necessitats de les persones, però cal

que sigui proactiva.

Revaloració:

Quan la persona pateix molts canvis en les seves necessitats el seguiment pot ser

insuficient. Per aquesta raó cal fer una revaloració cada cert període de temps.

Les 5 etapes descrites o funcions circulars van dirigides a l’atenció que l’organització

presta a la persona afectada. No obstant, cal desenvolupar funcions dirigides a l’organització amb l’objectiu de millorar contínuament l’atenció. Específicament:

Comunicació i coordinació:

La persona responsable de la gestió de casos acumularà informació d’alt valor que

pot permetre millorar l’atenció dels diferents serveis i la relació que s’estableix entre

ells.

Formació i capacitació de la persona atesa, família, cuidador/a i professionals.

Sobre les opcions de tractament, els recursos de la comunitat, les preocupacions

psicosocials, o els principals referents per a cada necessitat.

8.1.2. Gestió basada en la participació i en un teixit social actiu

La participació és essencial en el model de gestió però també en la diagnosi de

necessitats prèvia i en el propi procés de creació i priorització de recursos.

Per a Sant Cugat, aquesta participació passa, en gran mesura, per les taules de

discapacitat existents55 (algunes, tal i com ja s’ha exposat, amb una llarga trajectòria i

d’altres de més recent creació). Així, existeixen les següents taules actualment:

115


Cadascuna d’elles sorgeix d’unes necessitats específiques i aglutina diferents agents clau

en la temàtica, ja siguin persones afectades a títol individual, familiars, professionals o

representants d’entitats o col·lectius de l’àmbit en qüestió. En la pràctica es tracta de grups

de treball que tenen la funció de cercar i crear informació, adquirir compromisos i executar algunes de les decisions adoptades. El paper d’aquestes taules és doncs la identificació i treball per a adreçar les necessitats, però també representa per a

l’Ajuntament un espai on poder acompanyar, situar i donar eines a les entitats que treballen amb persones amb discapacitat o a les famílies que es troben en aquesta

situació; assessorar-los sobre diferents iniciatives que hi pugui haver per trobar la millor

manera de treballar, a poder ser unint esforços.

És també doncs tasca de l’Ajuntament i d’aquestes taules el fet de convidar i representar les noves famílies que puguin trobar-se en aquesta situació o les noves entitats que

sorgeixin en aquest àmbit.

Les entitats i actors que participen a les taules es coneixen entre elles i es tenen en compte, cosa que no succeïa prèviament a la creació de les taules. Es tracta d’entitats

molt implicades (algunes sense local propi a Sant Cugat) i de diferents actors amb una

participació activa dins les mateixes, la qual cosa fa que també sigui necessària una

important tasca dinamitzadora i de canalització de les iniciatives i recursos, l’economització

de projectes i iniciatives, o la vehiculació de propostes pròpies o noves idees.

Aquestes taules, però, cal que també tinguin una funció deliberativa i la tasca de realitzar

una priorització conscient, no només d'acord als desitjos i la urgència real i viscuda, sinó

també d'acord a les capacitats de mobilització i execució i els calendaris reals dels

serveis i actuacions. Aquesta priorització ha d'anar paral·lela a l'existent en relació a

calendaris i expectatives de la planificació experta (mobilitat, àmbit educatiu, lleure, etc.).

Igualment, la participació ha de retroalimentar la societat civil organitzada i activar el teixit social del municipi, també aquelles persones que poden encara no sentir-s’hi

vinculades.

Per últim, és necessari dotar les entitats existents no especialitzades de formació i

116

qualificació per adaptar serveis i programes, i quan sigui necessari de recursos humans i d'altres. Així també es promourà la seva participació i millora interna, que

revertirà en un benefici major a nivell de municipi.

8.1.3. Treball en xarxa i coherència de polítiques

La vertebració transversal és essencial per a una cobertura el més garantista possible de

les necessitats de les persones amb discapacitat. El treball de cadascun dels serveis,

recursos, o fins i tot departaments o regidories de manera aïllada no pot respondre a la

complexitat dels casos ja mencionada, la qual cosa fa necessari un treball en xarxa coordinat i una coherència entre les diferents polítiques i planificacions estratègiques de l’Ajuntament. I fins i tot que aquelles seccions dins l’Ajuntament que

aparentment res tenen a veure amb la discapacitat puguin ser també part de l’aparell de

resposta, per petita que sigui la seva aportació.

Malauradament, no tots els serveis, recursos o departaments tenen clar el treball en xarxa

ni la necessitat de transversalitzar la perspectiva de l’atenció a la diversitat funcional, però

precisament per aquest motiu cal revisar els protocols de derivació interns, el vincle entre els diferents serveis i assegurar que els diferents recursos es coneixen i col·laboren entre ells. De manera destacada això serà crucial entre els serveis o entitats

que treballen en un mateix àmbit, ja que caldrà avançar de manera coordinada i sumar

esforços. Per posar un exemple, ja s’ha mencionat la necessitat compartida d’adreçar la

prospecció d’empreses a nivell de municipi, més enllà dels serveis que ho facin de manera

específica, ja que diferents recursos i entitats es vinculen amb aquesta qüestió en la seva

feina diària. En aquest cas, doncs, caldria estar preparats per a identificar possibles

candidats, des dels diferents espais i serveis on aquestes persones poden haver-se

adreçat, si una empresa amb qui s’ha fet aquesta tasca fa una petició concreta, o si s’obre

algun tipus de programa o bonificació extraordinària. En definitiva, cal aprofitar les diferents oportunitats assegurant que es fa un adequat treball en xarxa i que la informació ha fluït suficientment.

Aquest fet fa necessari que el Pla sorgit d’aquesta diagnosi es vertebri en la resta de la planificació ja existent, en desenvolupament o futura. Cal assegurar que existeixen

mesures específiques per a les persones amb discapacitat i les seves famílies en

cadascun dels àmbits detallats a l’apartat 6. Igualment, cal tenir present la necessitat de

comptar amb informació sobre les mesures existents als serveis generals, per

exemple, sobre la participació de les persones amb discapacitat a l'estructura de personal

de l'Ajuntament.

La vertebració transversal passa també per seguir incloent les entitats i les iniciatives

117

externes a l'Ajuntament en la dinàmica i model de participació que ja s’han mencionat,

afegint a més aquells agents que encara no en formin part i sigui pertinent incloure.

118

8.1.4. Generació i registre d’informacióLa generació i registre d’informació és necessària per tal d’acompanyar el model que

s’està plantejant. Generar informació actualitzada i, el més important, tenir els mecanismes

de difusió i contacte dinàmics tant amb les persones afectades com amb els seus familiars,

cuidadors o professionals que s’hi relacionen. Per a aquest objectiu es requereixen canals

i fonts diverses, donada la diversitat i complexitat existent en els perfils. Això implica

uns canals de recollida i difusió de la informació que si bé es poden proposar inicialment

(web, butlletins digitals, canals locals, cartes en paper, tallers i xerrades) caldrà afinar amb

el funcionament real.

La informació sobre els col·lectius i programes d'altres àmbits de planificació ha de poder

ser més completa i actualitzada, així com disposar d'un sistema de retroalimentació àgil.

Aquest sistema ha de permetre saber per exemple quants vetlladors hi ha a les escoles,

quantes places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda o quantes persones

amb discapacitat (i de quina tipologia o grau) s’estan adreçant a serveis socials, a temps

real, o a través de consultes de dades que haurien de resultar senzilles.

En general és habitual que part d’aquestes dades no es reculli, o només es reculli en part.

Cal doncs revisar si aquest registre s’està fent i de quina manera. A més, aquest sistema

ha de ser ampliat, més enllà dels serveis sota el paraigües de l’Ajuntament, a les activitats i recursos de les entitats que formin part d’aquesta xarxa, tant especialitzades com

genèriques.

En bona part, aquesta informació pot activar-se a partir d’un sistema de registre que

generi el model d'atenció proposat i també els circuits i protocols a dissenyar o revisar.

Tanmateix, la situació actual requereix accions positives i proactives de cerca de la

informació des de qüestionaris a entitats a enquestes (o censos) de persones i entitats. Aquestes són imprescindibles per conèixer què fan i a quins casos atenen o no poden atendre les entitats, així com quina és la situació dels col·lectius en el seu conjunt i

especialment dels col·lectius ocults identificats en apartats anteriors o d'altres que puguin

existir. Cal identificar també si aquesta tasca es pot o no realitzar des d’algun dels ens ja

existents, com per exemple l’Observatori Sociològic, o cal crear-ne algun ad-hoc.

Igualment, cal reforçar i fer seguiment dels circuits de registre supralocals, des del

registre del programa Hèstia fins als Cercles de Comparació Intermunicipal, a les dades de

Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya.

Sovint, els serveis de tots els nivells s'emparen en la incertesa que genera la legislació en

matèria de protecció de dades o secret estadístic. Cal doncs abordar fins a quin punt es pot compartir informació entre administracions i en quin nivell de detall, per tal de

superar la manca d'informació fins el moment. Els serveis jurídics de l'Ajuntament,

119

56 Segons dades del Panoràmic 2016, sobre la realitat del tercer sector a Catalunya, del total de persones associades a aquestes entitats el 52% són dones i el 48% són homes, però les diferències s'eixamplen quan parlem de treball voluntari i de determinats àmbits dins el tercer sector: el 60% de la participació voluntària és desenvolupada per dones i el 40% per homes (eixamplant-se fins al 70% de dones en els voluntariats d'entitats d'acció social). Pel que fa al treball remunerat, el Panoràmic identifica un 73% de dones front al 27% d'homes. En definitiva, una majoria de

Diputació i Generalitat poden ser un gran suport en aquesta fita. A més, és essencial

destacar que, si bé pot semblar una tasca secundària o de fons, el que no pot mesurar-se

no pot avaluar-se i el que no s’avalua no es pot millorar.

8.1.5. Perspectiva de gènere

Malgrat durant la diagnosi aquesta qüestió no ha estat present en gairebé cap dels espais

del treball de camp, és rellevant per a l’actual Pla, tractar de manera especifica les

necessitats de les dones amb discapacitat al municipi de Sant Cugat. Aquesta necessitat

es veu reforçada per un seguit d’arguments recollits en les diferents fases de la recerca

duta a terme. Així, en primer lloc, destaca el fet que resulta molt dificultós obtenir dades

específiques sobre les dones amb discapacitat. Així, coneixem que existeixen 1.555 dones

amb discapacitat al municipi (852 de 0 a 64 anys). També s’ha pogut aconseguir algunes

dades desagregades per sexe pel que fa als centres ocupacionals i residències, així com

en l’atenció de Serveis Socials i el SAD, o al Servei d’Ocupació Municipal.

Tal i com s’ha exposat a l’apartat anterior, si la recollida de dades és ja de per sí complicada d’aplicar, l’aprofundiment en la segregació de les mateixes (en aquest cas en funció del sexe) és encara un repte avui dia. I no disposar de suficients dades

desagregades dificulta la tasca d’anàlisi i avaluació, perquè no és possible obtenir una

radiografia de la situació de les dones amb discapacitat.

Aquesta doble invisibilització de la dona en la discapacitat corrobora molts estudis fets

fins el moment que plantegen que són habitualment els homes amb discapacitat els que

impulsen la demanda per assolir rols en l’esfera pública en igualtat de condicions que els

seus homòlegs sense discapacitat. La dona encara resta sovint oculta a l’esfera privada on els seus drets i deures queden a criteri de l’àmbit familiar.

La situació, però, és més complexa encara, ja que a la doble invisibilització se li suma una

doble càrrega de treball. Mentre es fa incidència per a aconseguir aquesta igualtat en rols

o posicions més visibles, aquesta necessitat reequilibrant no es dona a la base del model,

on segueixen sent majoritàriament les dones les que assumeixen els rols de cura de les persones amb discapacitat i dependència. La divisió sexual del treball planteja més

“facilitats” o “incentius” a les dones per a assumir jornades parcials o per a abandonar el

mercat de treball i assolir feines no remunerades com a cuidadores no professionals dels

seus propis familiars. Tot plegat, a més, sumat a la feminització del tercer sector, dins el qual també es troba l’atenció a la discapacitat56.

120

dones assumeix actualment els llocs de treball i els voluntariats del sector no lucratiu. Aquesta majoria de dones no es tradueix, però, en la constitució de les juntes, consells rectors i patronats d'aquetes entitats, on els homes ocupen un 52% dels llocs; o en les presidències, on hi ha un 58% d'homes. (FPT i altres entitats)

De fet, en el desenvolupament de la diagnosi ha estat àmpliament consensuat que les

dones formen part de col·lectius tradicionalment ocults amb molta més vulnerabilitat a la violència de gènere i l’agressió sexual, amb menor accés als serveis públics i

l’estimulació adequada. Igualment són un col·lectiu més privat del lleure.

Davant aquest reconeixement, la present diagnosi vol posar sobre la taula la necessitat d’abordar específicament la situació de les dones amb discapacitat al municipi, així

com també reflexionar sobre fins a quin punt són majoritàriament les dones les que atenen les situacions de discapacitat des de diferents àmbits a Sant Cugat, incorporant pautes i recomanacions per a la seva visibilització i atenció, tal i com

s’especifica en l’apartat 9.1.12.

8.1.6. Criteris per la priorització, planificació i etapes

El conjunt de reptes transversals abordats fins ara, i les recomanacions específiques que

s'exposaran a continuació requereixen d'un treball previ de priorització i planificació. Es

plantegen a continuació diferents criteris de priorització que caldrà sumar a aquells que

puguin sorgir de la mateixa participació, essencial en el sí del model a implementar.

Compartits amb el teixit associatiu: aquelles actuacions o recursos que s’impulsin

conjuntament amb el teixit, permetran un motor més enfortit.

Integrats en recursos existents (específics i no específics): cal prioritzar aquells

serveis i accions que, malgrat puguin ser nous, s’integrin en estructures que ja

funcionen i estan articulades, per tal de seguir nodrint el treball en xarxa esmentat.

Amb baixa inversió en infraestructura: mesures que amb una baixa inversió

material poden permetre una millora simbòlica significativa

Amb mitja inversió inicial però que es redueix exponencialment un cop

implementat: actuacions que malgrat impliquen una inversió inicial mitja, poden

suposar un estalvi el moments o etapes posteriors, per la millora que la mesura

implica.

Amb menor requeriment tècnic d'execució: es tractaria d’actuacions que no

requereixen d’una excessiva expertesa tècnica o especialització, i que per tant poden

veure’s impulsats de manera més simplificada.

Que puguin ésser transferides des d’experiències d’èxit a altres territoris.

Amb menor necessitat de mobilització d'altres administracions i planificacions

121

supramunicipals: cal prioritzar aquelles actuacions i recursos que limitin la necessitat

d'intervencions tècniques complexes com per exemple les urbanístiques, i les

actuacions que interfereixen amb els recursos d'administracions i planificacions

supramunicipals com ara la planificació educativa o sanitària. Cal dir que aquestes

actuacions i recursos no s'han d'oblidar ni ajornar en el Pla però si ubicar en el

moment i amb els terminis que els tècnics especialitzats indiquin.

No cal dir que aquest document exposa una diagnosi que inclou en la mesura del possible

totes les necessitats, demandes i criteris, si bé és arbitri i responsabilitat de l'Ajuntament

determinar els procediments de priorització i el conjunt de mesures a dur a terme i els seus

terminis.

Igualment, per a cada actuació caldrà establir els terminis adequats per a poder ser

executats en una planificació a curt, mitjà i llarg termini. Així, algunes de les propostes

que es llisten a continuació poden ser assolibles en 1-2 anys, mentre que d'altres ho serien

a 4-5 anys i d'altres a més llarg termini. Aquests calendaris però depenen de l'ajust de recursos i compromisos a abordar en l'etapa de disseny.

Proposta d’actuacions concretes segons la diagnosi 8.2.realitzada

A continuació es detallen les demandes i necessitats en clau de recomanació d'actuació

exposades en la fase qualitativa de la recerca i a partir l'experiència i el treball de

consultoria fet per la Fundació Pere Tarrés. No es tracta en cap cas d'una exposició

completa de tot el que es pot fer, sinó del que s'ha abordat en el treball de diagnosi

realitzat.

8.2.1. Accessibilitat i mobilitat

Figura de la persona assessora (una persona amb discapacitat vinculada al municipi o a les taules de discapacitat). Si escau, una per a cada tipologia de discapacitat, que pugui identificar els punts negres o millores pendents.

Iniciar un compte enrere per als canvis o millores necessaris per a considerar-se municipi accessible.

Suprimir les barreres cognitives al municipi, als seus equipament i a la via pública

Posar a disposició ajuts per a l’adaptació de la tecnologia i dels seus continguts i aplicacions.

Promoure l’adaptació dels comerços i locals privats.

122

8.2.2. Habitatge i vida autònoma

Informar sobre les diferents opcions habitacionals i ajuts per a les persones amb discapacitat (per al lloguer, per a l’adaptació de l’habitatge, etc.)

Implementar mecanismes correctors i de discriminació positiva per a les persones amb dicapacitat que volen accedir a un pis del parc d’habitatge públic.

Ampliar de l’oferta de pisos tutelats i d’altres fórmules mixtes que permetin desenvolupar l’autonomia de la persona amb determinats suports professionals

Figura de la persona acompanyant o assistent, que esdevingui un suport per a les tasques quotidianes que amb cert suport la persona amb discapacitat podria veure facilitades.

Aprofundir sobre el dret a decidir sobre el lloc, la manera i les persones amb qui viure. Que aquest dret no quedi limitat per les opcions disponibles o la manca de treball i enteniment sobre la situació específica de cada discapacitat.

Oferir suport a les persones amb discapacitat amb fills/es o altres càrregues familiars.

8.2.3. Atenció sociosanitària

Aprofundir en l’atenció de patologies duals (discapacitat intel·lectual i malaltia mental) en recursos específics.

Impulsar l’atenció integral i holístiques, que permeti el vincle entre les vessants bio-psico-social de la persona.

Fomentar la targeta Cuida’m i de l’atenció i cura específica dels col·lectius amb discapacitat especialment vulnerables. Revisar protocols i si escau plantejar formacions al respecte.

Assegurar la salut sexual reproductiva i garantir el dret accedir-hi.

Assegurar accions preventives per a la millora de l’estat de salut. Evitar la discriminació pel fet de tenir una discapacitat en la realització d’exàmens i proves mèdiques que poden permetre identificar deterioraments que poden frenar-se.

Impulsar més iniciatives de teràpia familiar, tant per a l’atenció a adults com en l’atenció a la infància

En l’atenció a la infància, implementar més suports interdisciplinaris, que permetin una atenció integral, per exemple adreçant la vessant psicoeducativa i lúdica alhora.

123

Augmentar la dotació en l’atenció a la salut mental a la infància, no només vinculada a programes o projectes específics.

124

8.2.4. Àmbit educatiu

Treballar conjunt amb el Departament d’Ensenyament per a anar més enllà d’un debat simplificat sobre el Centre d’Educació Especial a Sant Cugat. Més enllà del debat “CEE sí o CEE no” cal posar a disposició els recursos que assegurin una atenció a l’alumnat amb NEE, no segons els recursos disponibles sinó segons els recursos que s’hagi identificat que es necessiten.

Iniciar la cerca de recursos per als diagnòstics vinculats amb la salut mental, amb els que encara es compta amb poca experiència i dispositius d’atenció.

Continuar la tasca d’atenció a l’alumnat amb discapacitat física, sensorial i intel·lectual, a través de més iniciatives d’escola inclusiva i/o d’escolarització compartida.

Donar suport a l’adaptació de les escoles d’art i de música per a l’atenció a la diversitat

Consolidar les figures de monitoratge de suport i vetlladors/es de menjador

8.2.5. Inserció laboral i ocupacional i capacitació post obligatòria

Flexibilitzar la rigidesa del sistema d’atenció al que es veuen relegats els centres ocupacionals. Dotar-los de suports en l’àmbit pedagògic i d’infraestrura.

Rebaixar la pressió sobre els CET i acompanyar la seva tasca de mantenir un projecte productiu alhora que es manté l’atenció psicosocial. Plantejar la possibilitat d’USAP externa. Cercar-se fórmules alternatives o projectes específics per a que més persones puguin gaudir de l’oportunitat d’acostar-se a l’àmbit laboral al CET o a l’empresa ordinària.

Impulsar una prospecció d’empreses coordinada que serveixi als diferents actors i serveis que treballen en aquest sentit. Difondre els avantatges d’apostar per la diversitat dins l’empresa, compartint experiències d’èxit.

Promoure la creació de comitès o protocols interns a les empreses contra la discriminació per motius en relació amb la discapacitat, que puguin també assessorar sobre les possibilitats d’adaptació dels llocs de feina.

8.2.6. Lleure: extraescolars, esport, oci i cultura

Ampliar les opcions de lleure adaptat i inclusiu al municipi

Consolidar els equips i activitats esportives impulsades en el marc de la OMET, així com la seva tasca de visibilització de les persones amb discapacitat que hi participen, o de competicions d’alt nivell en aquest àmbit.

125

Continuar apostant per activitats i propostes com Fem un museu, StQlimpics o Apropa Cultura, ben conegudes al municipi. Aconseguir un efecte multiplicador a partir dels casos d’èxit.

Consolidar la figura de monitoratge de suport per a la infància que participa d’activitats de lleure. Ampliar aquesta figura també per a les persones adultes.

Impulsar clubs socials on siguin les mateixes persones amb discapacitat les que decideixin quines activitats volen impulsar i on puguin trobar-se amb persones d’altres centres amb qui compartir aquesta iniciativa.

8.2.7. Àmbit relacional i sexoafectiu

Promoure més espais de trobada entre les persones amb i sense discapacitat per a trencar amb estereotips i estigmes i promoure la inclusió i interrelació.

Formar les famílies sobre sexoafectivitat i acompanyar-les en el procés a través d’espais de diàleg, grups de pares i mares, etc. amb la supervisió de persones expertes.

8.2.8. Envelliment

Prevenir els processos d’envelliment i deteriorament cognitiu i atendre’ls quan es donen, oferint el recurs més adequat. També en aquest sentit cal contrarestar la rigidesa del sistema d’atenció i la incompatibilitat de recursos, per a trobar la millor fórmula per a la persona.

8.2.9. Prestacions, pensions i ajuts

Oferir informació acurada sobre ajuts disponibles, monetaris i no monetaris i acompanyar en el procés de sol·licitar-los.

Contrarestar la lentitud de l’administració en aquests procediments, oferint suport i mesures alternatives mentre les resolucions no arriben.

Detectar incompatibilitats d’ajuts que poden deixar algunes persones en situacions de dificultat per a la cobertura de necessitats bàsiques i cercar mecanismes correctius.

8.2.10. Suport a les famílies i a la persona cuidadora

Oferir suport psicològic per a la gestió del malestar i l’estrès.

Orientar en les opcions de lleure adaptat i inclusiu.

126

57 De manera similar a com s’ha fet en ocasions a centres oberts i taller jove.

Millorar l’oferta dels espais de respir.

Acompanyar i formar les famílies en la necessitat i opcions per al relleu generacional de la persona cuidadora.

Valorar la creació de grups de suport mutu de familiars amb acompanyament professional.

Oferir suport jurídic per als processos de canvi de tutelatge o incapacitació, entre d’altres.

Mantenir les formacions per a persones cuidadores no professionals.

8.2.11. Sensibilització

Aprofundir i ampliar les funcions i rol de les taules de discapacitat

Millorar la difusió sobre les actuacions que es realitzen, per així aconseguir arribar a més públic objectiu, incloses les persones amb discapacitat a les que no s’està arribant.

Incloure la qüestió de la discapacitat a l’agenda política i a l’opinió pública, per consolidar una massa crítica que permeti fer una millor incidència a diferents nivells.

Oferir places específiques per a persones amb discapacitat als cursos de formació de l’Ajuntament57. Fer una cerca específica de persones interessades per a cobrir les places, plantejant així un espai compartit amb l’alumnat habitual d’aquests cursos.

Figura de l’assessor/a o relator/a en qüestions de discapacitat, similar a la figura plantejada a nivell d’accessibilitat i mobilitat, però en aquest cas en referència a la garantia de drets civils i polítics o de qüestions socials i culturals.

Valorar la figura del voluntariat des d’una perspectiva d’horitzontalitat i d’intercanvi.

8.2.12. Altres actuacions genèriques i del model

Revisió de protocols interns de derivació que permetin una millora del treball en xarxa coordinat.

127

Situar la persona amb discapacitat al centre del seu propi procés, establint des de l’atenció un diàleg i acords consensuats sobre les millors actuacions a dur a terme.

128

Proposta d’actuacions concretes més enllà de la diagnosi 8.3.realitzada

A l’annex del present document pot trobar-se una proposta de model tipus que conté les

actuacions concretes segons àmbits d’actuació fruit de la tasca de recerca i consultoria de

la Fundació Pere Tarrés. Es tracta d’un model teòric de les actuacions que serien

desitjables, malgrat aquestes no hagin estat mencionades a la diagnosi. S’ha realitzat un

esforç per establir la priorització d'acord al que és més assolible a curt, mig i llarg termini,

d'acord als criteris descrits anteriorment. Cal recordar, però, que es tracta d'una

classificació inicial, a revisar en la fase de disseny i amb el suport dels especialistes

adequats.

Igualment, s’ha recollit quines de les actuacions d’aquest model tipus ja s’estan

implementant al municipi de Sant Cugat i en quin grau.

Col·lectius, elements transversals i àmbits concrets8.4.

Finalment, aquesta diagnosi no oblida la necessitat d'articular les tres dimensions de la

planificació: col·lectius, elements transversals i àmbits concrets. La planificació que

finalment es realitzi ha de poder detallar la concreció d'aquesta articulació. A l’annex 2 es

proposa un model gràfic per a la seva anàlisi i futur disseny d’actuacions.

129

58 Organización Mundial de la Salud (2001). Clasificación Internacional del Funcionamiento, de la Discapacidad y de la Salud. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (IMSERSO)

59 Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.

60 http://forovidaindependiente.org

Síntesi9.

La Diputació de Barcelona col·labora amb els ens locals i les entitats del Tercer Sector, en relació al foment de l'autonomia personal i atenció a la dependència en la promoció de serveis i programes per a garantir que les persones amb discapacitat visquin en igualtat d'oportunitats i millorin les seves condicions de vida. És en aquest context i amb aquest esperit que es presenta la Diagnosi de necessitats i recursos de la població amb discapacitat de Sant Cugat del Vallès.

Introducció9.1.

Els objectius als que vol donar resposta la present diagnosi són els següents: anàlisi estadística de les dades sobre discapacitat al municipi, la revisió dels serveis i recursos actuals, la diagnosi de les necessitats i demandes actuals i futures, i identificació de propostes d’actuacions de millora. La diagnosi està centrada en actualitzar les dades disponibles i identificar les necessitats i recursos existents en el municipi per a persones amb discapacitat de 0 a 65 anys, amb la finalitat de donar resposta aquestes necessitats i comptar amb un marc de treball.

Per a fer-ho s’ha partit de l’anàlisi quantitativa de diverses fonts i peticions de dades estadístiques a ens de diferents àmbits (Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, el mateix Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, etc). També s’ha realitzat una anàlisi documental de les memòries i planificacions a nivell de municipi, de diferents serveis i ens locals. Pel que fa a les tècniques qualitatives, s'han realitzat 14 entrevistes i 4 sessions de grup de discussió, entre els mesos de maig i juliol 2018. S’han cobert els diferents àmbits sectorials, així com diferents tipus i graus de discapacitat.

La perspectiva des de la que es planteja aquesta diagnosi té en compte diferents marcs teòrics sobre la discapacitat i la diversitat funcional. La Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut defineix la discapacitat com un terme genèric que engloba deficiències, limitacions a les activitats i restriccions per a la participació58. La perspectiva de la interacció és una altra de les aproximacions, present a la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social. Aquesta norma defineix la discapacitat com una situació que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències previsiblement permanents i qualsevol tipus de barreres que en limitin o n’impedeixin la participació plena i efectiva a la societat, en igualtat de condicions amb les altres59.

A més, durant la darrera dècada ha pres força el terme "diversitat funcional". Aquest concepte, proposat per les pròpies persones afectades a través del Foro de Vida Independiente60, representa un canvi de paradigma a l'hora d'aproximar-se a aquesta realitat i de desenvolupar polítiques que promoguin la inclusió social de les persones amb discapacitat. En concret, el concepte de diversitat funcional entén que l'entorn és el

http://forovidaindependiente.org

130

61 Martínez-Rivera, Oscar (2014). "Entre la discapacidad y la diversidad funcional: El profesional ante los cambios de paradigma y no solamente palabras". Educació Social. Revista d'Intervenció Socieducativa, 58, p.13-27

principal responsable de generar espais de participació i oportunitats a la societat i no l'individu qui ha d'adaptar-se a allò construït en gran mesura per i per a la normalitat (sovint estadística). Aquesta perspectiva sorgeix com a moviment emancipador i parteix de la consideració de la persona amb discapacitat com a "subjecte de dret". Aquests drets són reivindicats des de l'afirmació de l'autonomia personal, la capacitat de decidir i l'exigència del respecte i a la igualtat d'oportunitats en tots els espais i entorn de la societat61. És per aquest motiu que es considera essencial recolzar la independència en tots els àmbits de la vida quotidiana: educació, treball, habitatge i espai públic, transport, comunicació, informació, oci, etc., donant a cada persona les eines que necessiti per desenvolupar-se en aquestes esferes, de manera que prengui el control de la seva pròpia vida.

Síntesi estadística9.2.

El municipi de Sant Cugat registra el 2016 un total de 3.057 persones amb certificat de discapacitat, el que representa el 3,4% del total de la població.

A la franja de 0 a 64 anys, principal target de les polítiques de discapacitat i del present estudi, es registren el 2016 un total de 1.832 persones i el pes relatiu respecte al conjunt de la població d'aquesta franja d’edat és menor, situant-se en el 2,4%.

Si es compara la taxa de població de 0 a 64 anys amb discapacitat de Sant Cugat amb les dades del Vallès Occidental i de Catalunya, podem afirmar que el percentatge del municipi (2,4%) és inferior al del seu entorn immediat (4,8% al Vallès Occidental) i al del conjunt del país (4,9%). Una diferència que encara és més present en cas d'analitzar el conjunt de la població amb discapacitat de Sant Cugat (3,4%) respecte a la comarca (6,1%) i, especialment, a Catalunya (7,0%).

Població amb certificat de discapacitat. 2016 Catalunya, Vallès Occidental i Sant Cugat

Població total2016

Població de 0-64 anys

2016

Població total amb

discapacitat2016


discapacitat2016

Població total amb

discapacitat%


discapacitat %

Sant Cugat 88.921 77.412 3.057 1.832 3,4 2,4

Vallès Occidental 904.240 760.868 55.434 34.800 6,1 4,8

Catalunya 7.552.596 6.143.319 529.103 300.666 7,0 4,9


La diferència entre homes i dones es fa present amb 7 punts de distància: 53,5% de les persones amb discapacitat de 0 a 64 anys de Sant Cugat són homes, front al 46,5% de dones. Una situació que encara és més acusada a la realitat de la comarca del Vallès Occidental i també al conjunt de Catalunya.

Comparativa de la població de Sant Cugat de 0 a 64 anys amb certificat de discapacitat

131

segons sexe, 2016


Núm. % Núm. % Núm. %Homes 980 53,5 19.249 55,3 162.652 54,2

Dones 852 46,5 15.551 44,7 137.384 45,8

Total 1.832 100,0 34.800 100,0 300.036 100,0


En el cas de la població de 0 a 64 anys amb discapacitat de Sant Cugat, es reprodueixen les conclusions de manera que, a més del pes de les persones que tenen de 55 a 64 anys (32,4%), es pot dir que l’11,4% de les persones amb certificat de discapacitat són menors de 15 anys, i que els joves de 16 a 34 són el 17,8%. En general, el baix percentatge de menors amb discapacitat se sol explicar per la disminució de naixements de nadons amb discapacitat i l'augment de l'atenció precoç (no només en nombre de serveis, sinó també en la qualitat d'aquests, ja que diagnostiquen abans i prevenen més). Per altra banda, algunes discapacitats són adquirides durant la vida i, per tant, són sobrevingudes. Sovint s'adquireixen en el trànsit a la vida adulta, com moltes de les malalties mentals o al llarg de la mateixa adultesa, com les discapacitats físiques derivades d'accident laborals o de trànsit, per exemple.

Comparativa de la població de Sant Cugat de 0 a 64 anys amb certificat discapacitat segons edat, 2016



De 0 a 15 anys 208 11,4 3.390 9,7 21.960 7,3

De 16 a 19 anys 82 4,5 1.274 3,7 8.268 2,7

De 20 a 34 anys 243 13,3 3.892 11,2 32.776 10,9

De 35 a 44 anys 278 15,2 6.009 17,3 51.082 17,0

De 45 a 54 anys 427 23,3 8.864 25,5 80.650 26,8

De 55 a 64 anys 594 32,4 11.371 32,7 105.930 35,2

Total 1.832 100 34.800 100 300.666 100


Pel que fa a les taxes de discapacitat, a Sant Cugat entre 3 i 4 dones de cada 100 té una discapacitat, i succeeix el mateix en el cas dels homes; però entre els homes de 0 a 64 anys es tractaria de 3 de cada 100, mentre que entre les dones de la mateixa franja d’edat només n’hi hauria 2 de cada 100. Si ens fixem en la taxa per franges d’edat, 1 de cada 100 nens/es tenen un certificat de discapacitat, 2 de cada 100 joves, 2 de cada 100 adults d’entre 35 i 44 anys, 3 de cada 100 adults d’entre 45 i 54 anys i 6 de cada 100 persones d’entre 55 i 64 anys. Tot i que la progressió és similar a la del conjunt de la comarca i al de Catalunya, la taxa de discapacitat -tant per sexes com per edat- en tots els casos és

132

inferior en el municipi. Per últim, destacar que les dades de la comarca també són inferiors a les del conjunt de Catalunya.

Taxa de discapacitat per sexes i edats (grans grups). Comparativa territorial. 2016Sant Cugat Vallès Occidental Catalunya

Homes 3,5 6,3 7,1Dones 3,4 6,0 7,0Total 3,5 6,2 7,0

Homes 0-64 2,6 5,0 5,2Dones 0-64 2,2 4,1 3,6Total 0-64 2,4 4,6 4,0

Infants i adolescents (0-15) 1,1 2,0 1,8

De 16 a 19 anys 1,9 3,6 3,0

De 20 a 34 anys 1,7 2,5 2,5

De 35 a 44 anys 1,9 31,1 3,9

De 45 a 54 anys 3,0 6,6 7,2

De 55 a 64 anys 6,1 11,2 12,0

De 65 a 74 anys 8,8 14,1 15,4

75 anys i més 12,9 15,4 17,7

Total 3,4 6,2 7,0

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir del Padró continu, 2016. Idescat, i dades del Departament de Treball, Afers Socials i Família, 2016

Quant al tipus de discapacitat, la major part de la població amb discapacitat de Sant Cugat té una discapacitat física (52,3%) –motòrica (33,9%) o no motòrica (18,4%)-. En segon lloc, es troben les persones amb discapacitat per malaltia mental (19,5%) seguides per la discapacitat intel·lectual (13,8%). Les discapacitats sensorials, ja siguin visuals (6%) o auditives (6,3%), són les que tenen menor presència.

133

Comparativa de la població de Sant Cugat amb certificat de discapacitat segons tipus, 2016



Física motòrica 1.037 33,9 16.826 30,4 182.130 34,4

Física no motòrica 561 18,4 10.396 18,8 112.236 21,2

Total física 1.598 52,3 27.222 49,1 294.366 55,6

Visual 184 6,0 3.351 6,0 33.050 6,2

Auditiva 193 6,3 3.634 6,6 30.243 5,7

Total sensorial 377 12,3 6.985 12,6 63.293 12,0

Intel·lectual 422 13,8 7.136 12,9 54.973 10,4

Malaltia mental 595 19,5 12.176 22,0 105.511 19,9

No consta 65 2,1 1.915 3,5 10.960 2,1

Total 3.057 100 55.434 100 529.103 100


Pel que fa al grau de discapacitat, el 61,9% de les persones amb discapacitat de Sant Cugat té un grau de discapacitat d'entre el 33% i el 64%. Es tracta d'un volum similar al de la comarca (66%), però dos punts per sobre del conjunt de Catalunya (59,8%), el que pot associar-se a la menor edat de la població amb certificat de discapacitat. El 20,1% té un grau de discapacitat d'entre el 65% i el 74%, que els implica més dificultats per a la seva inclusió i el 18% té un grau de discapacitat del 75% i més.

Revisió de la planificació9.3.

Els documents de planificacions estratègiques del municipi analitzats per a la diagnosi s’han centrat en 9 àmbits: discapacitat-inclusió social, equipaments, mobilitat, seguretat viària, infància-adolescència, joventut, habitatge, medi ambient i esport.

De la seva anàlisi s’ha pogut concloure que la planificació estratègica que més inclou la discapacitat i la diversitat funcional en la seva diagnosi i proposta d'actuacions és precisament el Pla d'Inclusió Social de Sant Cugat, que té com a un dels seus eixos centrals l'atenció i inclusió dels col·lectius vulnerables de la societat del municipi. També el Pla Estratègic de l’Esport inclou de manera important el col·lectiu de persones amb discapacitat dins diferents actuacions de la seva planificació.

A nivell més sectorial destaca també la planificació relacionada amb la mobilitat i la seguretat viària. Si bé es valora positivament la referència a les persones amb discapacitat, caldria traspassar l'enfocament reduccionista que assimila les persones amb discapacitat a les persones amb mobilitat reduïda, i analitzar les dificultats de mobilitat que també poden presentar altres tipus de discapacitats com la intel·lectual. D’altra banda també es valora positivament la inclusió de la infància i adolescència amb necessitats especials com a un dels objectius clau del Pla Local d’Infància i

134

Adolescència (PLIA). Cal destacar, però, que no es fa una anàlisi acurada dels diferents perfils i casuístiques a les que poden respondre aquestes necessitats especials.

La resta d'àmbits analitzats, especialment equipaments, joventut i habitatge fan escassa referència a les necessitats de les persones amb discapacitat i les seves famílies i/o persones cuidadores. Així doncs, caldria ampliar la presència d'aquest enfocament de manera transversal. La inclusió de la perspectiva de la diversitat funcional al Pla d'Inclusió Social no és suficient si aquesta no es fa extensiva en la seva relació amb altres àmbits de la vida de les persones, com són l'habitatge, el medi ambient, els equipaments, l'espai urbà i viari, etc. o amb els diferents col·lectius o franges d’edat que requereixen una especial atenció.

Revisió de la planificació estratègicaContempla actuacions específiques per a la


Diagnosi té en compte la


Hi ha hagut participació de població amb discapacitat

Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat (2014-2015)

Onades de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat

x x x

Baròmetre Inclusiu x x x

Pla d’Equipaments Municipals de Sant Cugat (2008-2018)

x x

Pla de Mobilitat Urbana

Pla de Seguretat Viària (2011-2014 i 2017-2020)

x

Pla d’acció del Pla Local d’Infància i Adolescència de Sant Cugat (2014)

x

Memòria d’avaluació d’activitats relatives a la infància i l’adolescència (2014-2016)

x

Pla Educatiu d’Entorn (2015-2016 fins 2018-2019) x x

Pla Local de Joventut (2014-2016) x x

Pla Local d’Habitatge (2011-2016)

Pla Director de Desenvolupament Sostenible. Pla d’Acció de l’Agenda 21 (2004)

x x

Estratègia local sobre el canvi climàtic (2008)

Pla Estratègic de l’Esport de Sant Cugat del Vallés (2017-2026)

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés a partir de la revisió de la planificació = incorporen aquest element en profunditat = incorporen aquest element

X = no incorporen aquest element

135

Necessitats i demandes 9.4.

Context de les necessitats i demandes9.4.1.

La diagnosi de necessitats realitzada requereix d’una breu exposició del context en el qual aquestes es donen, en el qual un seguit de factors poden actuar com a potenciadors o àmbits d’oportunitat, i d’altres aspectes com a limitants o amenaces.

Pel que fa a les qüestions que poden afavorir l’atenció de les necessitats identificades cal destacar el paper de l’Ajuntament com a actor que s’ha mostrat obert i compromès amb la millora de la situació de les persones amb discapacitat al municipi. Alhora, l’opinió pública de la ciutadania ja ha tingut experiències inclusives al municipi que visibilitzen la qüestió de la diversitat funcional i amb les quals s’ha percebut obertura i bona sintonia. També els es detecta en els plantejaments del sector vers les persones amb discapacitat una àmplia experiència i un gir en l’enfocament, que s’acosta cada cop més a una perspectiva de drets i de posar la persona al centre, millorant l’especialització. D’una manera similar, la societat civil organitzada al voltant de la diversitat funcional està activa i es comunica entre ella (hi ha xarxa). Per últim, les persones amb diversitat funcional compten amb un seguit de capacitats, experiències i bagatge fruit de la seva vivència que, cada cop més, és entesa com a un valor dins la nostra societat.

Necessitats i demandes detectades9.4.2.

Per la seva banda, un seguit d’elements actuen com a limitants o amenaces que poden dificultar aquesta tasca. N’és un exemple la immediatesa de l’agenda política , així com el fet que alguns àmbits essencials per a la discapacitat estan fora de la competència municipal. Paral·lelament el context social i demogràfic està incrementant la pressió assistencial en l’àmbit de Benestar, família i serveis a la ciutadania. Cal tenir en compte que hi ha persones que no accedeixen al circuit habitual d’atenció, ja que part de la població no coneix els recursos d’atenció a persones amb discapacitat. A més, es donen diverses situacions de molta necessitat i malestar, on es sobreposen diversos eixos de risc i desigualtat.

ACCESSIBILITAT I MOBILITATA.

Pel que fa a l’accessibilitat i la mobilitat es detecta lentitud de l’administració en respondre a les peticions i demandes quant a mobilitat i accessibilitat. Es denuncia també una manca de sensibilització de la població en general respecte al que significa aquesta problemàtica per a les persones amb discapacitat. Alhora, es considera que encara manca en totes les àrees, una mirada cap a l’accessibilitat de manera transversal (Mobilitat, Urbanisme, Parcs i jardins, Brigada d’Obres i Serveis municipal, etc.).

Això provoca que l’accessibilitat universal estigui lluny de donar-se. Malgrat s’és conscient de les barreres arquitectòniques, hi ha molt per avançar quant a les barreres cognitives. Concretament l’accessibilitat a la tecnologia no compta amb els recursos necessaris per a que es pugui fer l’adaptació necessària.

136

Davant aquests aspectes a millorar es compta amb la Taula de persones amb mobilitat reduïda, que permet una detecció ràpida de les mancances o punts negres en qüestions de mobilitat dins el municipi, així com canals per a fer arribar aquestes demandes.

HABITATGE I VIDA AUTÒNOMAB.

La qüestió de l’habitatge i la vida autònoma es planteja com un dels reptes importants dins les diferents necessitats a cobrir al llarg de la vida de les persones amb discapacitat. Les possibilitats reals de portar una vida autònoma són molt limitades en determinats graus i tipologies de discapacitat. El dret a decidir sobre com es vol viure queda limitat per les opcions i places disponibles a cadascun dels recursos existents.

No obstant, hi ha una tendència creixent a plantejar el 100% del parc d’habitatge públic com a practicable, i ha crescut la consciència sobre la necessitat de noves fórmules per a impulsar models de vida autònoma per a les persones amb discapacitat.

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIAC.

Des del sector hi ha l’apreciació que els sistemes d’abordatge i avaluació haurien de ser molt més holístics i integrals. Concretament en l’àmbit de la salut mental, malgrat els programes especialitzats disponibles encara hi ha algunes dinàmiques d’atenció a la infància i a la joventut amb sistemes que estan preparats per a l’atenció d’adults. Alhora, marcs que poden ésser d’ajuda a l’atenció sociosanitària no acaben d’estar adaptats a la discapacitat, com és el cas de la Llei de dependència. Per últim, malgrat la professionalitat i la creixent especialització, es donen casos on, quan es visita fora del metge o especialista habitual, hi ha una manca de coneixement sobre com tractar les persones amb discapacitat, especialment aquelles amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental, visibilitzant així la necessitat de formació.

Durant la diagnosi també s’ha destacat que en l’atenció precoç, a la infància i joventut es plantegen un seguit de programes d’atenció especialitzats, tendint a l’atenció dels nens i nenes als seus propis espais, la qual cosa és valorada positivament. Així com també la presència de figures de referència en alguns serveis que tenen una visió global del cas, model cap al qual caldria tendir.

ÀMBIT EDUCATIUD.

Per a la discapacitat física i intel·lectual s’identifica la necessitat de treballar més l’aspecte del lleure, per a que hi hagi una plenitud en la integració. Per contra, tot i que hi ha experiències d’escola inclusiva amb discapacitats físiques i sensorials, la discapacitat vinculada amb trastorns mentals no s’ha treballat de la mateixa manera (és més incipient), i manquen eines per abordar aquesta qüestió.

És també recorrent la demanda de l’absència d’un Centre d’Educació Especial (CEE) a Sant Cugat. Més enllà que les necessitats educatives especials (NEE) puguin atendre’s des dels recursos adients a l’escola ordinària, hi ha una part de les famílies que porten els seus fills/es a CEE de fora el municipi. Això pot comportar menys

137

arrelament i manca d’un recurs de referència, tenint en compte la grandària i població del municipi. També hi ha dificultats per a identificar perfils que requereixen atenció quan no és clar si es tracta d’una problemàtica pròpiament educativa i d’aprenentatge o vinculada a un trastorn (o risc de patir-lo).

Cal destacar que diversos actors pertanyents a altres sectors consideren l’educatiu com un dels espais en els que s’ha aconseguit una perspectiva d’inclusió desitjable a altres àmbits de la vida. També es compta en l’àmbit educatiu amb vincles fructífers amb sectors diversos com serveis socials, esport i cultura que permeten continuar amb la detecció i atenció des de la inclusió.

ÀMBIT LABORAL I OCUPACIONAL I CAPACITACIÓ POST-OBLIGATÒRIAE.

Quant a l’àmbit laboral i ocupacional, durant la diagnosi s’ha recollit en diverses ocasions la percepció que la rigidesa que regula el sistema d’atenció dificulta una atenció adequada per a cada persona. Les capacitats i necessitats de cada persona són ateses per diferents serveis i recursos específics, com els centres ocupacionals, els centres especials de treball (CET), el punt Incorpora, o de vegades el mateix Servei Municipal d’Ocupació (SOM). Però els graus de discapacitat i autonomia limiten el tipus de recurs en el que s’és atès, impossibilitant en ocasions la participació a altres recursos, malgrat hi hagi casos que es veurien positivament afectats per aquesta duplicitat. Per posar un exemple, alguns usuaris de serveis com el SOI (servei ocupacional d’inserció, pre-laboral, que pretén fer de pont cap al CET) haurien de tenir més possibilitats de vincle amb el món laboral però les entitats manifesten dificultats en trobar ofertes i oportunitats realment adaptades que no impliquin abandonar el servei en inserir-se per unes poques hores.

Serveis com el CET també troben dificultats per a mantenir la tasca psicosocial mentre es manté un projecte productiu. Per la seva banda, les entitats que treballen per la inserció de col·lectius específics plantegen la necessitat de difondre que diferents investigacions i experiències demostren que les empreses que aposten per la diversitat recullen després els fruits d’un elevat valor afegit, en forma de més cohesió dels equips, impacte social, etc.

Alhora, manca una estratègia municipal per a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, i la prospecció d’empreses coordinada en aquest procés. També l’aprofundiment en la formació al llarg de la vida, que cal que apliqui també a les persones amb discapacitat més enllà de la capacitació obligatòria. Aquesta tasca, de fet, es dona sovint dins els mateixos centres ocupacionals, que demanden poder comptar amb més recursos i assessorament en la vessant pedagògica.

LLEURE: EXTRAESCOLARS, ESPORT, OCI I CULTURAF.

Es destaca la bona comunicació amb diferents serveis i departaments de l’Ajuntament, amb qui es va de la ma per impulsar les diferents activitats que ja han estat rebudes pel municipi de manera molt positiva.

No obstant, diferents persones i actors clau consultats constaten que costa arribar al públic objectiu per a fer conèixer l’oferta existent de lleure. Malgrat hi ha diverses

138

activitats que han constituït una aposta com a municipi i que han estat molt ben rebudes pel conjunt de la ciutadania, com el StQLímpics o el Fem un museu, cal ampliar l’oferta existent i trobar més espais per al lleure inclusiu, especialment per a la població adulta.

Pel que fa a l’esport i lleure infantils, cal seguir millorant en les activitats disponibles i la relació amb les escoles, partint de diferents experiències d’èxit, o mecanismes que han funcionat positivament, com les figures dels monitors d’acompanyament per als infants amb NEE.

ENVELLIMENTG.

Es comparteix la preocupació que en les persones amb discapacitat els processos d’envelliment es donen sovint abans que en la resta de la població. La rigidesa que regula el sistema d’atenció, anteriorment mencionada, no permet que persones en situació d’envelliment puguin ésser ateses per diversos serveis alhora (per exemple unes hores a cada servei), cosa que precipita el canvi a residències 24h, a recursos no especialitzats en discapacitat, o a dilatacions dels períodes actius per la impossibilitat de jubilar-se abans. Precisament quan no es pot oferir l’atenció i el servei més adequat en cada cas els processos de deteriorament provoquen davallades importants en el benestar i la qualitat de vida de la persona. Davant aquesta situació la Taula de persones amb discapacitat ha creat un grup de treball específic per recollir dades al respecte i afrontar aquesta qüestió. Algunes entitats ja porten temps treballant en mecanismes preventius, la qual cosa necessita anar acompanyada de recursos, seguiment i divulgació.

PRESTACIONS, PENSIONS I AJUTSH.

Existeix una manca d’informació suficient sobre les prestacions disponibles. Tot i que hi ha famílies i entitats que porten temps immersos en aquests processos burocràtics, segueix havent persones que necessiten d’acompanyament per tal de beneficiar-se dels ajuts que els puguin pertocar. Es denuncia també l’elevat temps d’espera per a les resolucions sobre aquestes prestacions, així com la manca d’ajuts en forma de figures de suport o acompanyament per a persones adultes, malgrat sí que hi ha algunes experiències a nivell d’infància.

SUPORT A LES FAMÍLIES I/O A LA PERSONA CUIDADORAI.

Durant la diagnosi s’han compartit preocupacions al voltant de la qüestió del relleu generacional en les tasques de cura. Sovint les noves generacions no estan preparades per assumir aquest relleu com a persones cuidadores i caldria disposar de més recursos, acompanyament i formació per a facilitar aquests processos de canvi.

En relació amb el punt anterior sobre les prestacions, pensions i ajuts, la desinformació d’algunes famílies xoca amb la sobreinformació d’altres. Les famílies que porten temps han acabat entenent quins recursos els poden oferir quin tipus de suport, així com els terminis i casuístiques per a acollir-s’hi. En canvi d’altres es veuen abocats a la incertesa en el moment de la diagnosi o aparició de la discapacitat.

139

Es planteja també la manca d’espais de respir i de suport a la persona cuidadora, que sovint té al seu torn un seguit de necessitats desateses. Hi ha voluntat de crear xarxes de suport entre les famílies, i algunes entitats, així com l’Ajuntament, han fet intents per a impulsar iniciatives en aquest sentit, en les quals cal seguir aprofundint.

SENSIBILITZACIÓJ.

Pel que fa a la sensibilització, es recull la preocupació per la manca d’espais de trobada i interacció real: per a sensibilitzar la població en el seu conjunt cal que les mateixes persones afectades siguin part d’aquest procés. Es constata que es mantenen alguns estereotips i hi ha un especial desconeixement sobre determinades tipologies o graus de discapacitat. De manera similar, la sensibilització es complica quan encara hi ha persones amb discapacitat amb qui l’Ajuntament no té contacte.

Per aquest motiu són clau els espais de socialització i relació entre persones amb alguna discapacitat i persones que no en tenen. Hi ha experiències al municipi (en especial en l’ambit del lleure) que han servit per a la visibilització de la qüestió i la sensibilització de la ciutadania. La població ha començat a viure-ho com a part del municipi i del dia a dia. Les diferents entitats i centres del municipi que treballen amb persones amb discapacitat fan una important tasca de sensibilització a la ciutadania amb el seu actuar diari i constant, així com les diferents Taules que s’han anat mencionant al llarg de la diagnosi.

INTERSECCIONALITAT I TRANSVERSALITATK.

Durant la diagnosi de les necessitats als diferents àmbits i sectors concrets, han aparegut diferents perfils que s’han identificat com a especialment vulnerables o amb una prevalença important o creixent.

Infància amb diagnòstics de TEA o trastorns conductuals, detectats en major mesura des de l’àmbit de l’atenció precoç, l’educatiu i de salut mental. Hi ha corrents que critiquen l’augment de diagnòstics en aquest sentit, però el fet és que altres societats equiparables estan en percentatges encara molt més elevats, la qual cosa pot apuntar a que en realitat no hi ha una sobre-diagnosi de casos sinó més consciència sobre la qüestió i més professionals preparats per a identificar-ho.

Joves amb malaltia mental, ja que un cop arriben a l’edat adulta potser hi ha un procés d’estabilització després d’un acompanyament, però durant l’adolescència i joventut es donen trajectòries i situacions molt complicades (acceptació, cerca de recursos, etc.). Iniciatives de psicosi incipient permeten fer una tasca preventiva. També els trastorns de personalitat, perquè tenen problemes a nivell relacional (i el problema és que sovint el seu diagnòstic passa desapercebut)

Adults amb patologies duals, amb una discapacitat intel·lectual reconeguda i malaltia mental. Aquesta dualitat dificulta el tractament de cadascuna de les situacions o diagnòstics, ja que s’interrelacionen i afecten entre elles, però hi ha pocs recursos que permetin treballar-les conjuntament.

140

Persones amb discapacitat en processos d’envelliment, entre els 45 i els 65 anys. Es tracta de persones que ja no poden treballar de la mateixa manera que ho feien (a un lloc de feina o un centre ocupacional) però que tampoc tenen els recursos adequats per a l’atenció que el seu procés vital requereix, ja que això els implica passar a un altre recurs o sistema d’atenció que pot no estar adaptat a les seves necessitats específiques.

Dones amb discapacitat o familiars de les persones amb discapacitat que assumeixen el rol de cuidadores no professionals en situacions de risc o d’exclusió (mares solteres, vídues, o amb pocs recursos).

Persones amb discapacitat que per diferents motius es troben fora del circuit d’atenció i/o desconeixen els recursos existents. En ocasions per tractar-se de graus de discapacitat més baixos, de discapacitats que passen socialment desapercebudes com pot ésser la discapacitat auditiva, o on no hi hagi entitats de referència clares, etc. Les situacions de necessitat poden ser menys imperants que en d’altres casos on la dependència és major, però el fet de no conèixer o accedir als recursos existents pot agreujar aquesta situació.

Es tracta de col·lectius que encarnen diversos eixos de desigualtat que s’interseccionen, la qual cosa requereix d’una aproximació a la situació que els reconegui i adreci de manera específica. Això planteja la necessitat de tenir en compte la situació de les persones amb discapacitat però aportant també l’anàlisi de problemàtiques associades a la infància i a la joventut, a la vellesa, al gènere o a la pobresa i l’exclusió social.

Recomanacions i pautes per la fase de disseny del Pla9.5.

MODEL D’ATENCIÓ: GESTIÓ DE CASOS I GESTIÓ CENTRADA EN LA 9.5.1.PERSONA

El model d’atenció proposat cal que tingui en compte la diversitat de dificultats amb les que poden trobar-se les persones amb discapacitat (barreres físiques, situacions emocionals i psicològiques complexes, aïllament social, manca de suports per a l’autonomia, necessitats i drets només en part coberts o garantits, etc.) i l’especificitat de cada col·lectiu (en funció del tipus de discapacitat que es viu, gravetat o severitat de l'afectació, capacitats afectades, temporalitat o transitorietat, edat de la persona afectada, edat dels cuidadors i cuidadores, personalitat i model de vida, cultura ètnica i familiar, xarxa social de que es disposa, factors de vulnerabilitat i risc que es detectin o s'expressin o d'altres). Ambdós elements generen un context de necessitats impredictible, molt difícil d’adreçar en la seva totalitat, ja que poden sobreposar-se diverses situacions d’exclusió.

Aquesta situació, doncs, requereix d’un model d’atenció basat en la gestió de casos, que partint d’uns principis compartits (recursos, serveis, procediments, protocols, etc.) pugui atendre cada cas de manera diferenciada, trobant l’itinerari personalitzat més adequat segons l’especificitat, on la persona també tingui la capacitat de donar la seva opinió i es consensuïn actuacions. Aquest model ha de permetre cobrir les diferents necessitats, però en fer-ho cal que en la mesura del possible es situï a la persona al

141

centre del seu propi procés i es potenciï la seva autonomia. El repte consisteix en poder oferir aquesta atenció des d’un espai o ens, dins el propi Ajuntament, que permeti coordinar aquesta tasca i garanteixi una atenció integral d’aquestes situacions complexes. Algunes característiques o enfocaments que ha d’incorporar aquest model són els següents:

Punt únic de referènciaConcepció integral de la persona a atendreCol·laboració i treball en xarxaAtenció individualitzadaFlexibilitatConfidencialitatAprenentatge mutu

La implementació d’aquest model ha de composar-se també d’un seguit de fases: valoració inicial, planificació, implementació, seguiment i revaloració, amb una comunicació i coordinació constants, i dotant de formació i capacitació la persona atesa, la família, la persona cuidadora i els professionals del sector.

GESTIÓ BASADA EN LA PARTICIPACIÓ I EN UN TEIXIT SOCIAL ACTIU9.5.2.

L’atenció a la discapacitat que es planteja com a necessària segons els resultats d’aquesta diagnosi situa la participació i el teixit associatiu del municipi en un lloc central. És tasca de l’Ajuntament, les entitats i les pròpies persones afectades conformar un entramat que s’articula i actua coordinadament. Un bon exemple en són les taules de participació Les entitats i actors que participen a les taules es coneixen entre elles i es tenen en compte, cosa que no succeïa prèviament a la creació de les taules


Paral·lelament, l’Ajuntament ha de convidar i representar les noves famílies que puguin trobar-se en aquesta situació o les noves entitats que sorgeixin en aquest àmbit. La participació ha de retroalimentar la societat civil organitzada i activar el teixit social del municipi, també aquelles persones que poden encara no sentir-s’hi vinculades.

TREBALL EN XARXA I COHERÈNCIA DE POLÍTIQUES9.5.3.

En l’impuls de mesures per atendre les necessitats de les persones amb discapacitat cal incloure tots els serveis, recursos o departaments, per a que incorporin el treball en xarxa i es posi en pràctica la necessitat de transversalitzar la perspectiva de l’atenció a la diversitat funcional. Serà clau revisar els protocols de derivació interns, el vincle entre els diferents serveis i assegurar que els diferents recursos es coneixen i col·laboren entre ells. Cal que les diferents polítiques socials impulsades per

142

l’Ajuntament siguin coherents entre elles i això serà crucial entre els serveis que treballen en un mateix àmbit, però també entre aquells que habitualment no es relacionen, ja que tots ells són peces clau per a assolir una atenció integral i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Això també permetrà aprofitar les diferents oportunitats assegurant que es fa un adequat treball en xarxa i que la informació flueix suficientment.

Aquest fet fa necessari que el Pla sorgit d’aquesta diagnosi es vertebri en la resta de la planificació ja existent, en desenvolupament o futura.

GENERACIÓ I REGISTRE D’INFORMACIÓ9.5.4.

La qüestió de la generació de dades i informació rigorosa és també essencial en aquest procés. Es requereixen canals i fonts diverses, donada la diversitat i complexitat existent en els perfils de les persones amb discapacitat. Això implica uns canals de recollida i difusió de la informació que si bé es poden proposar inicialment (web, butlletins digitals, canals locals, cartes en paper, tallers i xerrades) caldrà afinar amb el funcionament real.

La informació sobre els col·lectius i programes de diferents àmbits de planificació ha de poder ser completa i actualitzada i estar fàcilment disponible. Aquest sistema ha de permetre saber per exemple quants vetlladors hi ha a les escoles, quantes places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda o quantes persones amb discapacitat (i de quina tipologia o grau) s’estan adreçant a serveis socials, a temps real, o a través de consultes de dades que haurien de resultar senzilles.

PERSPECTIVA DE GÈNERE9.5.5.

Malgrat durant la diagnosi aquesta qüestió no ha estat present en gairebé cap dels espais del treball de camp, és rellevant per a l’actual Pla tractar de manera especifica les necessitats de les dones amb discapacitat al municipi de Sant Cugat.

En primer lloc, perquè resulta molt dificultós obtenir dades específiques sobre les dones amb discapacitat. Si la recollida de dades és ja de per sí complicada d’aplicar, l’aprofundiment en la segregació de les mateixes (en aquest cas en funció del sexe) és encara un repte avui dia. I no disposar de suficients dades desagregades dificulta la tasca d’anàlisi i avaluació, perquè no és possible obtenir una radiografia de la situació de les dones amb discapacitat.

En segon lloc per la doble invisibilització que caracteritza el perfil d’una dona amb discapacitat actualment. Diferents estudis realitzats fins la data plantegen que són encara els homes amb discapacitat els que impulsen la demanda per assolir rols en l’esfera pública en igualtat de condicions que els seus homòlegs sense discapacitat. La dona encara resta sovint oculta a l’esfera privada on els seus drets i deures queden sovint a criteri de l’àmbit familiar.

A la doble invisibilització se li suma, a més, una doble càrrega de treball. Mentre es fa incidència per a aconseguir aquesta igualtat en rols o posicions més visibles, aquesta necessitat reequilibrant no es dona a la base del model, on segueixen sent majoritàriament les dones les que assumeixen els rols de cura de les persones amb discapacitat i dependència, mentre algunes es mantenen també al mercat laboral. Cal reequilibrar les “facilitats” o “incentius” (majoritàriament dirigides a les dones) per a assumir

143

jornades parcials que permetin poder assolir feines no remunerades com a cuidadores no professionals dels seus propis familiars.

Davant aquest reconeixement, la present diagnosi vol posar sobre la taula la necessitat d’abordar específicament la situació de les dones amb discapacitat al municipi, així com també reflexionar sobre fins a quin punt són majoritàriament les dones les que atenen les situacions de discapacitat des de diferents àmbits a Sant Cugat, incorporant pautes i recomanacions per a la seva visibilització i atenció.

PRIORITZACIÓ, PLANIFICACIÓ I ETAPES9.5.6.

Finalment, les necessitats específiques i reptes transversals abordats fins ara requereixen d'un treball de priorització i planificació que permeti posar fil a l’agulla per a adreçar totes les qüestions que han aflorat durant la diagnosi. Es plantegen a continuació diferents criteris de priorització que caldrà sumar a aquells que puguin sorgir durant el mateix procés de planificació i participació, essencial en el sí del model a implementar. Aquests criteris tenen en compte diferents elements que poden permetre una implantació més àgil i esgraonada. Així doncs, els recursos, serveis o actuacions que cal prioritzar han d’acomplir algunes o diverses de les següents característiques:

Compartits amb el teixit associatiu

Integrats en recursos ja existents

Amb baixa inversió en infraestructura

Amb mitja inversió inicial però que es redueix exponencialment un cop implementat

Amb menor requeriment tècnic d'execució, i que per tant poden veure’s impulsats de manera més simplificada.

Que puguin ésser transferits des d’experiències d’èxit a altres territoris. Amb menor necessitat de mobilització d'altres administracions i planificacions supramunicipals

En definitiva, per a cada actuació caldrà establir els terminis adequats per a poder ser executats en una planificació a curt, mitjà i llarg termini. Aquests calendaris però dependran de l'ajust de recursos i compromisos a abordar en l'etapa de disseny. No cal dir que aquest document exposa una diagnosi que inclou en la mesura del possible totes les necessitats, demandes i criteris, si bé és arbitri i responsabilitat de l'Ajuntament determinar els procediments de priorització i el conjunt de mesures a dur a terme i els seus terminis.

144

RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES9.5.7.

A continuació es detallen les demandes i necessitats en clau de recomanació d'actuació

exposades en la fase qualitativa de la recerca i a partir l'experiència i el treball de

consultoria fet per la Fundació Pere Tarrés. No es tracta en cap cas d'una exposició

completa de tot el que es pot fer, sinó del que s'ha abordat en el treball de diagnosi

realitzat.

Accessibilitat i mobilitat1.

Figura de la persona assessora (una persona amb discapacitat vinculada al municipi o a les taules de discapacitat). Si escau, una per a cada tipologia de discapacitat, que pugui identificar els punts negres o millores pendents.

Iniciar un compte enrere per als canvis o millores necessaris per a considerar-se municipi accessible.

Suprimir les barreres cognitives al municipi, als seus equipament i a la via pública

Posar a disposició ajuts per a l’adaptació de la tecnologia i dels seus continguts i aplicacions.

Promoure l’adaptació dels comerços i locals privats.

Habitatge i vida autònoma2.

Informar sobre les diferents opcions habitacionals i ajuts per a les persones amb discapacitat (per al lloguer, per a l’adaptació de l’habitatge, etc.)

Implementar mecanismes correctors i de discriminació positiva per a les persones amb dicapacitat que volen accedir a un pis del parc d’habitatge públic.

Ampliar de l’oferta de pisos tutelats i d’altres fórmules mixtes que permetin desenvolupar l’autonomia de la persona amb determinats suports professionals

Figura de la persona acompanyant o assistent, que esdevingui un suport per a les tasques quotidianes que amb cert suport la persona amb discapacitat podria veure facilitades.

145

Aprofundir sobre el dret a decidir sobre el lloc, la manera i les persones amb qui viure. Que aquest dret no quedi limitat per les opcions disponibles o la manca de treball i enteniment sobre la situació específica de cada discapacitat.

Oferir suport a les persones amb discapacitat amb fills/es o altres càrregues familiars.

Atenció sociosanitària3.

Aprofundir en l’atenció de patologies duals (discapacitat intel·lectual i malaltia mental) en recursos específics.

Impulsar l’atenció integral i holístiques, que permeti el vincle entre les vessants bio-psico-social de la persona.

Fomentar la targeta Cuida’m i de l’atenció i cura específica dels col·lectius amb discapacitat especialment vulnerables. Revisar protocols i si escau plantejar formacions al respecte.

Assegurar la salut sexual reproductiva i garantir el dret accedir-hi.

Assegurar accions preventives per a la millora de l’estat de salut. Evitar la discriminació pel fet de tenir una discapacitat en la realització d’exàmens i proves mèdiques que poden permetre identificar deterioraments que poden frenar-se.

Impulsar més iniciatives de teràpia familiar, tant per a l’atenció a adults com en l’atenció a la infància

En l’atenció a la infància, implementar més suports interdisciplinaris, que permetin una atenció integral, per exemple adreçant la vessant psicoeducativa i lúdica alhora.

Augmentar la dotació en l’atenció a la salut mental a la infància, no només vinculada a programes o projectes específics.

Àmbit educatiu 4.

Treballar conjunt amb el Departament d’Ensenyament per a anar més enllà d’un debat simplificat sobre el Centre d’Educació Especial a Sant Cugat. Més enllà del debat “CEE sí o CEE no” cal posar a disposició els recursos que assegurin una atenció a l’alumnat amb NEE, no segons els recursos disponibles sinó segons els recursos que s’hagi identificat que es necessiten.

Iniciar la cerca de recursos per als diagnòstics vinculats amb la salut mental, amb els que encara es compta amb poca experiència i dispositius d’atenció.

146

Continuar la tasca d’atenció a l’alumnat amb discapacitat física, sensorial i intel·lectual, a través de més iniciatives d’escola inclusiva i/o d’escolarització compartida.

Donar suport a l’adaptació de les escoles d’art i de música per a l’atenció a la diversitat

Consolidar les figures de monitoratge de suport i vetlladors/es de menjador

147

Inserció laboral i ocupacional i capacitació post obligatòria5.

Flexibilitzar la rigidesa del sistema d’atenció al que es veuen relegats els centres ocupacionals. Dotar-los de suports en l’àmbit pedagògic i d’infraestrura.

Rebaixar la pressió sobre els CET i acompanyar la seva tasca de mantenir un projecte productiu alhora que es manté l’atenció psicosocial. Plantejar la possibilitat d’USAP externa. Cercar-se fórmules alternatives o projectes específics per a que més persones puguin gaudir de l’oportunitat d’acostar-se a l’àmbit laboral al CET o a l’empresa ordinària.

Impulsar una prospecció d’empreses coordinada que serveixi als diferents actors i serveis que treballen en aquest sentit. Difondre els avantatges d’apostar per la diversitat dins l’empresa, compartint experiències d’èxit.

Promoure la creació de comitès o protocols interns a les empreses contra la discriminació per motius en relació amb la discapacitat, que puguin també assessorar sobre les possibilitats d’adaptació dels llocs de feina.

Lleure: extraescolars, esport, oci i cultura6.

Ampliar les opcions de lleure adaptat i inclusiu al municipi

Consolidar els equips i activitats esportives impulsades en el marc de la OMET, així com la seva tasca de visibilització de les persones amb discapacitat que hi participen, o de competicions d’alt nivell en aquest àmbit.

Continuar apostant per activitats i propostes com Fem un museu, StQlimpics o Apropa Cultura, ben conegudes al municipi. Aconseguir un efecte multiplicador a partir dels casos d’èxit.

Consolidar la figura de monitoratge de suport per a la infància que participa d’activitats de lleure. Ampliar aquesta figura també per a les persones adultes.

Impulsar clubs socials on siguin les mateixes persones amb discapacitat les que decideixin quines activitats volen impulsar i on puguin trobar-se amb persones d’altres centres amb qui compartir aquesta iniciativa.

Àmbit relacional i sexoafectiu 7.

Promoure més espais de trobada entre les persones amb i sense discapacitat per a trencar amb estereotips i estigmes i promoure la inclusió i interrelació.

148

Formar les famílies sobre sexoafectivitat i acompanyar-les en el procés a través d’espais de diàleg, grups de pares i mares, etc. amb la supervisió de persones expertes.

149

Envelliment8.

Prevenir els processos d’envelliment i deteriorament cognitiu i atendre’ls quan es donen, oferint el recurs més adequat. També en aquest sentit cal contrarestar la rigidesa del sistema d’atenció i la incompatibilitat de recursos, per a trobar la millor fórmula per a la persona.

Prestacions, pensions i ajuts9.

Oferir informació acurada sobre ajuts disponibles, monetaris i no monetaris i acompanyar en el procés de sol·licitar-los.

Contrarestar la lentitud de l’administració en aquests procediments, oferint suport i mesures alternatives mentre les resolucions no arriben.

Detectar incompatibilitats d’ajuts que poden deixar algunes persones en situacions de dificultat per a la cobertura de necessitats bàsiques i cercar mecanismes correctius.

Suport a les famílies i a la persona cuidadora 10.

Oferir suport psicològic per a la gestió del malestar i l’estrès.

Orientar en les opcions de lleure adaptat i inclusiu.

Millorar l’oferta dels espais de respir.

Acompanyar i formar les famílies en la necessitat i opcions per al relleu generacional de la persona cuidadora.

Valorar la creació de grups de suport mutu de familiars amb acompanyament professional.

Oferir suport jurídic per als processos de canvi de tutelatge o incapacitació, entre d’altres.

Mantenir les formacions per a persones cuidadores no professionals.

Sensibilització11.

Aprofundir i ampliar les funcions i rol de les taules de discapacitat

Millorar la difusió sobre les actuacions que es realitzen, per així aconseguir arribar a més públic objectiu, incloses les persones amb discapacitat a les que no s’està arribant.

150

62 De manera similar a com s’ha fet en ocasions a centres oberts i taller jove.

Incloure la qüestió de la discapacitat a l’agenda política i a l’opinió pública, per consolidar una massa crítica que permeti fer una millor incidència a diferents nivells.

Oferir places específiques per a persones amb discapacitat als cursos de formació de l’Ajuntament62. Fer una cerca específica de persones interessades per a cobrir les places, plantejant així un espai compartit amb l’alumnat habitual d’aquests cursos.

Figura de l’assessor/a o relator/a en qüestions de discapacitat, similar a la figura plantejada a nivell d’accessibilitat i mobilitat, però en aquest cas en referència a la garantia de drets civils i polítics o de qüestions socials i culturals.

Valorar la figura del voluntariat des d’una perspectiva d’horitzontalitat i d’intercanvi.

Altres actuacions genèriques i del model 12.

Revisió de protocols interns de derivació que permetin una millora del treball en xarxa coordinat

Situar la persona amb discapacitat al centre del seu propi procés, establint des de l’atenció un diàleg i acords consensuats sobre les millors actuacions a dur a terme

151

Annexos10.

Annex 1. Demandes i necessitats teòriques i criteris de 10.1.priorització

A continuació es detallen les demandes i necessitats a partir l'experiència i el treball de

recerca i consultoria de la Fundació Pere Tarrés. No es tracta en cap cas d'una exposició

completa de tot el que es pot fet. En cas de posar-se en marxa les taules de participació per àmbits aquests poden esmenar i ampliar cada àmbit.

Igualment, s'exposen les actuacions a mode de llistat i es detalla o expliquen aquelles

propostes que ho requereixen. Cal recordar també que algunes actuacions s'han ubicat a

més d'un àmbit ja que els hi pertoca. Igualment, s'ha realitzat un esforç per establir la priorització d'acord al que és més assolible a curt, mig i llarg termini, d'acord als

criteris descrits en l’apartat anterior. Cal recordar, però, que es tracta d'una classificació

inicial, a revisar en la fase de disseny i amb el suport dels especialistes adequats.

S'exposa amb la simbologia següent, de menor a major complexitat:

Accessibilitat i mobilitat10.1.1.

Identificació de la xarxa de vehicles adaptats ()

Identificació de les parades de bus adaptades ()

Identificació del procediment o cost per accedir a les ajudes tècniques per al

transport per a persones amb discapacitat ()

Es constat que algunes persones ho fan a través de l'ONCE, d'altres no, algunes ho

paguen d'altres no. Es demanda aclarir quins circuits hi ha i quines són les

possibilitats d'accés i gratuïtat.

Mapa d'aparcaments adaptats()

Identificació de l'accés al servei de transport adaptat (taxi i altres) ()

152

Opcions de lloguer de transport adaptat ()

Xarxa per compartir vehicle ()

Ajudes a l'accés al transport adaptat ()

Ajudes per a l'adaptació del vehicle ()

Altres suports en les adaptacions dels vehicles (vegeu apartat “Habitatge i foment

de l’autonomia”) ()

Transport escolar adaptat ()

Places de transport escolar intern per infants amb necessitats educatives

especials. ()

Identificació de rutes segures a espais i equipaments de gran afluència, tant per

persones amb dèficit visual com motor. ()

Existeixen espais de gran afluència com l'estació amb difícil accés.

Mapes i rutes de zones adaptades ()

Cal posar de relleu quins espais estan adaptats i quins camins i recorreguts ho són.

Identificació i senyalització de les rutes insegures. ()

Obra pública ()

Senyalització i pas alternatiu adequat.

Identificació dels comerços i serveis de restauració accessibles ()

Ampliació de la xarxa de parades amb plataforma i altres adaptacions

(especialment sonora) ()

Foment de la proximitat i limitació dels desplaçaments ()

Millora del recorregut i temps de desplaçament a l'Hospital ()

Identificació i eliminació de barreres arquitectòniques per a persones amb

discapacitat visual i en menor grau motora()

Semàfors

Tanques a camins i passos

Fanals

Arbrat

153

63 Si bé les ajudes tècniques poden ser molt variades, una gran part tenen a veure amb l'adaptació de la vida a la llar. Per aquest motiu s'han incorporat en aquest apartat si bé part d'elles podrien tenir un espai de treball específic (grues, cadires, etc.)

Containers

Terrasses i ocupació de l'espai públic per comerços

Senyalització física del ferm. ()

Ampliació i millora de la rugositat de les zones amb pendent i dels espais d'alerta per

a persones amb discapacitat visual.

Revisar i actualitzar el compliment de la normativa d'accessibilitat per a

persones amb dificultat de mobilitat en els equipaments públics ()

Revisar i actualitzar el compliment de la normativa d'accessibilitat per a

persones amb discapacitat visual en els equipaments públics()

Suport a l'adaptació dels locals de les entitats per a millorar l'accessibilitat

(vegeu apartat “Lleure: extraescolars, esport i oci”) ()

Revisar i actualitzar el compliment de la normativa d'accessibilitat en comerços i

serveis de restauració ()

Habitatge i foment de l'autonomia 6310.1.2.

Informació sobre l'accés a diferents models residencials ()

Formació i informació sobre ajudes tècniques als professionals ()

Orientació en l’adaptació del vehicle ()

Servei de lloguer de suports transitoris ()

Borsa d’intercanvi d’ajudes tècniques ()

Identificar clarament el nombre i perfil de persones amb discapacitat al parc

públic d'habitatge ()

Establir un circuit de relació amb el Servei d'Habitatge ()

Integrar les persones amb discapacitat en el circuit d'accés ()

Ajudes a l'arranjament, ascensors i adaptació ()

Ampliar les places de Centres de dia de Salut Mental ()

Diferenciats per a persones amb discapacitat per raó de salut mental

154

Ampliació del Servei d'Atenció Domiciliària ()

En general es considera que l'ajuda actual d'hores puntuals i dies puntuals és escassa

per a la necessitat de les persones afectades. Es qüestiona també que els

professionals puguin ajudar amb un suport tant fragmentat i esporàdic.

Especialització del Servei d'Atenció Domiciliària ()

Igualment es reclama que existeixin persones especialitzades en les diferents

discapacitats, ja que no és el mateix atendre infants de 0-3 amb paràlisi cerebral que

atendre o ajudar a una persona amb trastorn mental.

Orientació en l’adaptació de l’habitatge ()

Xarxa de professionals concertats per a l’adaptació de l’habitatge ()

Servei d’orientació d’ajudes tècniques ()

Xarxa de professionals concertats per a ajudes tècniques (adquisició i

manteniment) ()

Xarxa de professionals concertats per a l’adaptació del vehicle ()

Foment de l'accés a diferents models residencials()

Residències tutelades ()

Especialment per a les persones que tenen cuidadors/ores d'edat avançada (50 anys

o més).

Residències tutelades especialitzades en discapacitat per raó de salut mental (

)

Incloure en les promocions reserves específiques per a persones amb

discapacitat ()

Incloure les persones amb discapacitat en els circuïts d'accés d'ajudes a

l'habitatge i subministraments ()

Centres de dia per altres discapacitats ()

Residències especialitzades o per gent jove ()

155

Àmbit educatiu 10.1.3.

Identificació de beques per serveis privats ()

Subvencions a les entitats privades i sense ànim de lucre per a activitats

educatives ()

Informació sobre les reserves de places per a estudiants universitaris ()

Matrícules gratuïtes o ajudes a la matriculació de graus i màsters. ()

Crear suports per a nens amb TEA i trastorns de conducta per al menjador

escolar ()

La situació actual amb les AMPES, que en general són qui gestionen els menjadors

escolars, és que no s'atenen els casos de TEA o altres discapacitats intel·lectuals que

requereixen suport d'un tercer, fins i tot si aquests infants tenen beques menjador.

Identificació de circuits i etapes ()

Seguiment amb referent únic per al conjunt de l'etapa educativa infantil, primària

i secundària ()

Seguiment i programes de continuïtat dels estudis en les diverses transicions

educatives (infantil-primària; primària-secundària) ()

Específicament seguiment i programes a partir de l'ESO en formació reglada (

)

Es considera que, en les diverses etapes educatives es perden casos i es desconeix

el motiu. Cal doncs, monitoritzar i establir estratègies de seguiment i vinculació.

Serveis adaptats a la formació secundària postobligatòria i superior ()

Ampliar i millorar els espais de l'Escola d'Educació especial ()

Hi ha manca d'espai i dèficits d'alguns.

Ampliar recursos per la es USEEs ()

Unitats de suport a l'educació especial. Vetlladors, espais...

Especialitzar i ampliar recursos per infants amb TEA i trastorns de conducta (

)

Revisar i validar els compliments de normativa d'accessibilitat a les escoles (

)

156

64 Com a models es planteja El Pi (Terrassa) http://escoles.terrassa.cat/elpi/ i Nexe Fundació. http://www.nexefundacio.org/

65 Es posen com a exemples els sistemes implantats a la festa dels Súpers i les activitats del Club Súper3 i el Tibidabo.

Vegeu apartat “Accessibilitat i mobilitat”

Servei d'escola bressol adaptada ()

No existint aquest servei, i evitant desplaçaments, es demanda crear places

adaptades que seran temporals i puntuals64.

Lleure, oci i esport (casals, escola de música, etc.) vegeu apartat “Lleure:

extraescolars, esport i oci”

Lleure, extraescolars, esport i oci10.1.4.

Identificació dels recursos de Centres Oberts ()

En procés de transformació actualment.

Professionalització i especialització dels recursos de Centres Oberts ()

Identificar l'adaptació de material i activitats culturals ()

Tant de teatre com a biblioteques i altres espasis culturals.

Foment de l'adaptació de material i activitats culturals ()

Identificar l'accés i possibilitat d'adaptació de les escoles de Música i Art ()

Tant per infants, com per adults i activitats familiars.

Formació i recursos de suport per als professionals l'escola de Música i Art ()

Subvencions a les entitats privada i sense ànim de lucre per a activitats de lleure

i extraescolars. ()

Suport a l'adaptació dels locals de les entitats per a millorar l'accessibilitat i

l'adequació d'espais ()

Ampliaria significativament les possibilitats d'inclusió en l'oferta ordinària.

Identificació clara i completa de l'oferta d'esport adaptat ()

Informació i suports per a millorar la priorització dels infants i adolescents a les

activitats públiques de lleure: fires, jornades, etc. ()

Passis específics i ràpids per a infants amb trastorn de conducta, preus especials per

acompanyants, etc65.

Atenció a les sensibilitats d'infants i persones amb discapacitat per salut mental

especialment auditiva ()

157

Activitats de foment de l'accés a l'esport i l'excursionisme ()

Volum i soroll de les festes públiques i els espectacles.

Crear una xarxa de recursos de lleure especialitzat ()

Crear una xarxa de recursos de lleure no especialitzat ()

Casals infantils: ampliació de recursos públics ()

Ampliar les places en els casals ordinaris públics i vetllador quan escau.

Casals infantils: cerca de recursos públics ()

Cercar casals privats i estudiar les possibilitats de que hi hagi places adaptades.

Identificació i creació de cangurs i monitors especialitzats (identificat també

aparat lleure). ()

Ampliació de l'oferta d'esport adaptat ()

Evitar desplaçaments

Preus i sessions especials ()

Adaptades als temps que poden suportar infants i adults sessions culturals o festes.

Suport a les entitats i organitzacions per a l'adaptació d'espais i dotació d'espais

adaptats ()

Inserció laboral i capacitació post obligatòria10.1.5.

Plans d'ocupació específics ()

Identificació d'ajudes i suports a la contractació de persones amb discapacitat (

)

Adaptació de la formació existent per a persones amb discapacitat motora,

visual i auditiva ()

Adaptació de formació per a persones amb discapacitat mental i intel·lectual (

)

Centre d’atenció a l’empresa i l'emprenedoria ()

158

66 Més informació. http://catsalut.gencat.cat/ca/proveidors-professionals/tsi-cuidam/

Treball en xarxa entre afectats i emprenedoria social ()

Unitat d'inserció laboral adaptada ()

Ampliació de SOI (Servei Ocupacional d’Inserció), Teràpia Ocupacional i altres

suports. ()

A col·lectius més enllà de dels atesos.

Vincular-se i facilitar la incorporació de projectes d'entats de referència en

inserció laboral per a persones amb discapacitat ()

Identificació de la situació de les persones amb discapacitat en l'empresa

ordinària ()

Prospecció d'empreses ordinàries i sensibilització: pla específic ()

Centre especial de treball ()

Ampliar o crear-ne de nous per a condicions diferents a les actualment ateses

Atenció sociosanitària10.1.6.

Difusió i generalització de la targeta Cuida'm ()

Que permet accés preferent, sense cues66.

Suport psicològic a l’afectat/ada ()

Amb la creació de grups terapèutics dirigits i tutelats per professionals

Serveis especialitzats per persones amb discapacitat amb fills. ()

Rehabilitació física i sensorial per a persones afectades ()

Xarxa de professionals privats i opcions públiques.

Estudi i difusió de les possibilitats de telerehabilitació per a persones afectades

()

Ampliació de l'oferta de teràpia ocupacional per a persones afectades ()

Creació de xarxes d’espais i professionals concertats per a l’activitat física i la

rehabilitació ()

Identificació i creació de xarxa de teràpies alternatives ()

Programes específics per a persones joves de fins als 30 anys, en l'àmbit de la

Salut Mental ()

http://catsalut.gencat.cat/ca/proveidors-professionals/tsi-cuidam/

159

Millorar l'accés a l'hospital (vegeu apartat “Mobilitat i accessibilitat”) ()

Implantar la figura del PSI (Programa Suport Individualitzat) en Salut Mental (

)

Es tracta d’una persona que capta les persones als domicilis o aquelles que li costa

accedir als recursos. És una figura vinculada al CSMA i treballa el vincle amb el

tractament i posteriorment amb la comunitat. També fa acompanyaments als metges.

Altres mesures sobre l'autonomia personal vegeu apartat “Habitatge i foment de

l’autonomia”

Prestacions, pensions i ajudes10.1.7.

Identificació dels circuits i protocols sobre com demanar ajudes i certificacions (

)

Identificació dels diferents agents ()

Es considera que existeix un excés de sigles i fragmentació de l'atenció que resulta

complex per a les persones amb discapacitat i els casos familiars i cuidadores.

Informació i seguiment dels terminis ()

Sovint les persones afectades tenen incertesa sobre els terminis raonables per a

accedir a les ajudes i certificacions. Tenir referència dels temps i un agent de

seguiment apaivagaria aquests períodes.

Identificació dels moments en que es pot demanar ajudes i per a què ()

Les persones que viuen situacions temporals, com ara els infants, demandes saber en

quins moments cal accedir a quins tipus de recursos.

Identificació dels beneficis a la renda ()

Identificació d'altres beneficis fiscals (especialment a tributs locals) ()

Identificació d'ajudes per subministraments ()

160

Suport a les persones cuidadores 10.1.8.

Formació per a cuidadors i cuidadores de persones afectades ()

Formació especialitzada per professionalitzar i especialitzar cuidadors i

cuidadores en l'atenció a les diverses discapacitats ()

Vegeu annex

Identificació dels serveis respir ()

Borsa de cuidadors professionals formats ()

Identificació i creació de cangurs i monitors especialitzats (identificat també

aparat lleure). ()

Suport psicològic a l’entorn més immediat i cuidadors/es ()

Tallers i grups de teràpia dirigits per professionals.

Serveis de rehabilitació física per a cuidadors/es ()

Telerehabilitació per a cuidadors/es ()

Xarxa d’espais i professionals concertats per a l’activitat física i la rehabilitació

()

Xarxa de teràpies alternatives ()

Articulació de la xarxa de voluntariat i relació amb familiars i cuidadors ()

Plans i projectes específics per facilitar la conciliació laboral i familiar. ()

Espais i recursos específics per parelles. ()

Espais de socialització per famílies i cuidadors/es ()

Independents dels espais de teràpia.

Creació de més serveis i projectes respir per a cuidadors/es ()

Orientació jurídica i tutela 10.1.9.

Servei d'assessorament jurídic i legal ()

Xarxa de professionals concertats especialitzats en serveis jurídics ()

Especial atenció a la incapacitació i tutela en vida i després de la mort o

incapacitació de cuidadors i cuidadores. ()

161

Vertebració de la xarxa privada de suport

Al llarg de diversos apartats s'ha anat fent menció a la necessitat d'identificar i generar

xarxa privada de professionals. Sovint es desconeix quines opcions tenen les persones

afectades i els cuidadors/es i fins a quin punt existeix xarxa al municipi. A continuació es fa

un recull de temes a abordar.

Xarxa d’espais i professionals concertats per a la salut de la persona i cuidadors

()

Suport psicològic i atenció psiquiàtrica ()

Neurologia ()

Fisioteràpia ()

Altres teràpies (auditives, visuals, rehabilitació cognitiva etc.) ()

Teràpies alternatives ()

Adaptacions de la llar ()

Suports tècnics ()

Assessorament jurídic ()

Altres actuacions genèriques i del model 10.1.10.

Set d’informació bàsica al recent diagnosticat ()

Representació i presència en els diversos espais de participació locals i

supralocals ()

Crear premis i incentius ()

Reculls normatius diversos i genèrics ()

Centre de documentació i publicacions ()

Centre d’informació sobre patologies, afectacions i tractaments ()

Acompanyament i suport a la primera diagnosi ()

Atenció i orientació d’urgència o puntual ()

Servei de suport i acompanyament en fase pal·liativa i mort ()

Atenció específica a les dones amb discapacitat67 10.1.11.

162

67 Aquest apartat ha estat inspirat pel document elaborar per la DIBA en el marc de les reflexions en femení. Accessible a: https://www1.diba.cat/uliep/pdf/38101.pdf

Seguiment de l’acompliment de les mesures legislatives contra la discriminació

de les dones i, també, de les dones amb discapacitat ()

Formació: polítiques actives específiques ()

Ocupació polítiques actives específiques de les dones (vivers d’empreses i

autoocupació) ()

Enfortir l’associacionisme de les dones amb discapacitat ()

Espai de participació específic i punts de trobada ()

Introduir la transversalitat de gènere als consells de persones amb discapacitat

()

Impulsar programes transversals, punts d’informació i atenció primària a les

dones amb especialistes en discapacitat ()

Treball familiar i comunitari amb perspectiva de gènere ()

Treball coordinat amb les empreses i agents socials per dona resposta

específica a la dona amb discapacitat ()

https://www1.diba.cat/uliep/pdf/38101.pdf

163

Annex 2: Col·lectius, elements transversals i àmbits 10.2.concrets

Aquesta diagnosi no oblida la necessitat d'articular les tres dimensions de la planificació: col·lectius, elements transversals i àmbits concrets.

La planificació que finalment es realitzi ha de poder detallar la concreció d'aquesta articulació. A continuació es proposa un model gràfic per a la seva anàlisi.

Gràfic 9. Esquema per detallar les actuacions en funció de les tres dimensions de la planificació

Identificació de perfils(en funció de)

El tipus de discapacitat La gravetat o severitat Capacitats afectades La temporalitat o transitorietat

L'edat de la persona afectada

L'edat dels cuidadors i cuidadores

Personalitat i model de vida Cultura ètnica i familiar

La xarxa social de que es disposa

Els factors de vulnerabilitat i risc que es

detectin o s'expressin

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés

Perfil Perfil Perfil Perfil

Rec urs

os i

act

uaci

ons

Tr a n v er s al s

Participació

Teixit social, voluntariat i figures especialitzades

Relació amb l'oficina d'Atenció a la Discapacitat

Representació al Catàleg de Serveis i entitats

Informació i difusió

Sensibilització

Identificació en la planificació i serveis transversals

Informació i registre: observatori de la discapacitat i la diversitat funcional

E s p e c í f i q u e s

Accessibilitat i mobilitat

Habitatge i foment de l'autonomia residencial

Àmbit educatiu

Lleure: extraescolars, esport i oci

Inserció laboral i capacitació post obligatòria

Atenció sociosanitària

Prestacions, pensions i ajudes

Suport a les persones cuidadores

Orientació jurídica i tutela

Vertebració de la xarxa privada de suport

Altres actuacions genèriques i del model

Atenció específica a les dones amb discapacitat

164

Annex 3: Pre-anàlisi de la planificació existent10.3.

165

No es

disposa d'informació

No s’està duent a terme

Nivell implementació inicial

Nivell implementa

ció mig

Nivell implementació avançat

Comentaris

Accessibilitat i mobilitat· Identificació de la xarxa de vehicles adaptats (¨) · Identificació de les parades de bus adaptades (¨) Totes les línies són adaptades· Identificació del procediment o cost per accedir a les ajudes tècniques per al transport per a persones amb discapacitat (¨)

· Mapa d'aparcaments adaptats(¨)

Total de places identificades, tot i que no es disposa de mapa

· Identificació de l'accés al servei de transport adaptat (taxi i altres) (¨)

En formar part de l'AMB hi ha diverses línies que fan aquest servei, a les que cal avisar prèviament per telèfon

· Opcions de lloguer de transport adaptat (¨¨) · Xarxa per compartir vehicle (¨¨) · Ajudes a l'accés al transport adaptat (¨¨) · Ajudes per a l'adaptació del vehicle (¨¨) · Altres suports en les adaptacions dels vehicles (vegeu apartat “Habitatge i foment de l’autonomia”) (¨¨) · Transport escolar adaptat (¨¨) · Places de transport escolar intern per infants amb necessitats educatives especials. (¨¨) · Identificació de rutes segures a espais i equipaments de gran afluència, tant per persones amb dèficit visual com motor. (¨¨) · Mapes i rutes de zones adaptades (¨¨) · Identificació i senyalització de les rutes insegures. (¨¨)

· Obra pública (¨¨)

L'obra pública inclou assessorament en aquest sentit

· Identificació dels comerços i serveis de restauració accessibles (¨¨)

166

· Ampliació de la xarxa de parades amb plataforma i altres adaptacions (espacialment sonora) (¨¨¨)

No totes les parades disposen de plataforma

· Foment de la proximitat i limitació dels desplaçaments (¨¨¨) · Millora del recorregut i temps de desplaçament a serveis sociosanitaris (¨¨¨) · Identificació i eliminació de barreres arquitectòniques per a persones amb discapacitat visual i en menor grau motora(¨¨¨)

Semàfors

Tots els semàfors estan adaptats per a persones invidents

Tanques a camins i passos Fanals Arbrat Containers

Terrasses i ocupació de l'espai públic per comerços

Durant la diagnosi amb la Taula de persones amb mobilitat reduïda és un dels aspectes que s'identifiquen com a pendents

· Senyalització física del ferm. (¨¨¨) · Revisar i actualitzar el compliment de la normativa d'accessibilitat per a persones amb dificultat de mobilitat en els equipaments públics (¨¨¨) · Revisar i actualitzar el compliment de la normativa d'accessibilitat per a persones amb discapacitat visual en els equipaments públics(¨¨¨) · Suport a l'adaptació dels locals de les entitats per a millorar l'accessibilitat (¨¨¨) · Revisar i actualitzar el compliment de la normativa d'accessibilitat en comerços i serveis de restauració (¨¨¨)

Habitatge i foment de l'autonomia· Informació sobre l'accés a diferents models residencials (¨)

167

· Formació i informació sobre ajudes tècniques als professionals (¨) · Orientació en l’adaptació del vehicle (¨) · Servei de lloguer de suports transitoris (¨) · Borsa d’intercanvi d’ajudes tècniques (¨) · Identificar clarament el nombre i perfil de persones amb discapacitat al parc públic d'habitatge (¨¨)

No es disposa d'aquestes dades

· Establir un circuit de relació amb el Servei d'Habitatge (¨¨) · Integrar les persones amb discapacitat en el circuit d'accés (¨¨)

No se les inclou de manera específica

· Ajudes a l'arranjament, ascensors i adaptació (¨¨) · Ampliar les places de Centres de dia de Salut Mental (¨¨) · Ampliació del Servei d'Atenció Domiciliària (¨¨) · Especialització del Servei d'Atenció Domiciliària (¨¨) · Orientació en l’adaptació de l’habitatge (¨¨) · Xarxa de professionals concertats per a l’adaptació de l’habitatge (¨¨) · Servei d’orientació d’ajudes tècniques (¨¨) · Xarxa de professionals concertats per a ajudes tècniques (adquisició i manteniment) (¨¨) · Xarxa de professionals concertats per a l’adaptació del vehicle (¨¨) · Foment de l'accés a diferents models residencials(¨¨¨) · Residències tutelades (¨¨¨) · Residències tutelades especialitzades en discapacitat per raó de salut mental (¨¨¨)

· Incloure en les promocions reserves específiques per a persones amb discapacitat (¨¨¨)

Els col·lectius específics a qui s'han destinat les anteriors promocions són joves i gent gran

· Incloure les persones amb discapacitat en els circuïts d'accés d'ajudes a l'habitatge i

168

subministraments (¨¨¨) · Centres de dia per altres discapacitats (¨¨¨) · Residències especialitzades o per gent jove (¨¨¨)

Àmbit educatiu · Identificació de beques per serveis privats (¨) · Subvencions a les entitats privades i sense ànim de lucre per a activitats educatives (¨) · Informació sobre les reserves de places per a estudiants universitaris (¨) · Matrícules gratuïtes o ajudes a la matriculació de graus i màsters. (¨) · Crear suports per a nens amb TEA i trastorns de conducta per al menjador escolar (¨) · Identificació de circuits i etapes (¨¨) · Seguiment amb referent únic per al conjunt de l'etapa educativa infantil, primària i secundària (¨¨) · Seguiment i programes de continuïtat dels estudis en les diverses transicions educatives (infantil-primària; primària-secundària) (¨¨) · Específicament seguiment i programes a partir de l'ESO en formació reglada (¨¨) · Serveis adaptats a la formació secundària postobligatòria i superior (¨¨) · Escola d'Educació especial (¨¨) No es disposa de CEE· Ampliar recursos per la es USEEs (¨¨) · Especialitzar i ampliar recursos per infants amb TEA i trastorns de conducta (¨¨) · Revisar i validar els compliments de normativa d'accessibilitat a les escoles (¨¨) · Servei d'escola bressol adaptada (¨¨¨) · Lleure, oci i esport (casals, escola de música, etc.) vegeu apartat 'Lleure, extraescolars, esport i oci'

Lleure: extraescolars, esport i oci· Identificació dels recursos de Centres Oberts (¨) · Professionalització i especialització dels

169

recursos de Centres Oberts (¨)· Identificar l'adaptació de material i activitats culturals (¨) · Foment de l'adaptació de material i activitats culturals (¨)

· Identificar l'accés i possibilitat d'adaptació de les escoles de Música i Art (¨)

Manquen professionals especialitzats en aquest tipus d'atenció

· Formació i recursos de suport per als professionals l'escola de Música i Art (¨)

Manquen professionals especialitzats en aquest tipus d'atenció

· Subvencions a les entitats privada i sense ànim de lucre per a activitats de lleure i extraescolars. (¨) · Suport a l'adaptació dels locals de les entitats per a millorar l'accessibilitat i l'adequació d'espais (¨) · Identificació clara i completa de l'oferta d'esport adaptat (¨) · Informació i suports per a millorar la priorització dels infants i adolescents a les activitats públiques de lleure: fires, jornades, etc. (¨) · Atenció a les sensibilitats d'infants i persones amb discapacitat per salut mental i especialment auditiva (¨) · Activitats de foment de l'accés a l'esport i l'excursionisme (¨)

La OMET centralitza aquesta tasca

· Crear una xarxa de recursos de lleure especialitzat (¨¨) · Crear una xarxa de recursos de lleure no especialitzat (¨¨) · Casals infantils: ampliació de recursos públics (¨¨) · Casals infantils: cerca de recursos públics (¨¨)

· Identificació i creació de cangurs i monitors especialitzats (¨¨)

L'Ajuntament planteja aquesta figura per als casals d'estiu

· Ampliació de l'oferta d'esport adaptat a Sant Cugat (¨¨) · Preus i sessions especials (¨¨)

170

· Suport a les entitats i organitzacions per a l'adaptació d'espais i dotació d'espais adaptats (¨¨¨)

Inserció laboral i capacitació post obligatòria· Plans d'ocupació específics (¨) · Identificació d'ajudes i suports a la contractació de persones amb discapacitat (¨) · Adaptació de la formació existent per a persones amb discapacitat motora, visual i auditiva (¨¨)

· Adaptació de formació per a persones amb discapacitat mental i intel·lectual (¨¨)

És una de les mancances identificades durant la diagnosi

· Centre d’atenció a l’empresa i l'emprenedoria (¨¨) · Treball en xarxa entre afectats i emprenedoria social (¨¨) · Unitat d'inserció laboral adaptada (¨¨) · Ampliació de SOI (Servei Ocupacional d’Inserció), Teràpia Ocupacional i altres suports. (¨¨) · Vincular-se i facilitar la incorporació de projectes d'entats de referència en inserció laboral per a persones amb discapacitat (¨¨) · Identificació de la situació de les persones amb discapacitat en l'empresa ordinària (¨¨) · Prospecció d'empreses ordinàries i sensibilització: pla específic (¨¨)

· Centre especial de treball (¨¨¨)

Es disposa del CET Jeroni de Moragas

Atenció sociosanitària· Difusió i generalització de la targeta Cuida'm (¨) · Suport psicològic a l’afectat/ada (¨¨)

· Serveis especialitzats per persones amb discapacitat amb fills. (¨¨)

És una de les mancances identificades durant la diagnosi

· Rehabilitació física i sensorial per a persones

171

afectades (¨¨)· Estudi i difusió de les possibilitats de telerehabilitació per a persones afectades (¨¨) · Ampliació de l'oferta de teràpia ocupacional per a persones afectades (¨¨) · Creació de xarxes d’espais i professionals concertats per a l’activitat física i la rehabilitació (¨¨) · Identificació i creació de xarxa de teràpies alternatives (¨¨) · Programes específics per a persones joves de fins als 30 anys, en l'àmbit de la Salut Mental (¨¨) Es poden consultar a l’Annex 4· Millorar l'accés a l'hospital (vegeu apartat “Mobilitat i accessibilitat”) (¨¨¨) · Implantar la figura del PSI (Programa Suport Individualitzat) en Salut Mental (¨¨¨)

Prestacions, pensions i ajudes· Identificació dels circuits i protocols sobre com demanar ajudes i certificacions (¨) S'inclou a la Guia de recursos· Identificació dels diferents agents (¨) S'inclou a la Guia de recursos· Informació i seguiment dels terminis (¨) · Identificació dels moments en que es pot demanar ajudes i per a què (¨) · Identificació dels beneficis a la renda (¨) · Identificació d'altres beneficis fiscals (especialment a tributs locals) (¨)

· Identificació d'ajudes per subministraments (¨)

El departament del Medi ambient té programes en aquest sentit que inclouen col·lectius vulnerables com les persones amb discapacitat.

Suport a les persones cuidadores

· Formació per a cuidadors i cuidadores de persones afectades (¨)

L'Ajuntament ha impulsat diversos cursos en aquest sentit

172

· Formació especialitzada per professionalitzar i especialitzar cuidadors i cuidadores en l'atenció a les diverses discapacitats (¨) · Identificació dels serveis respir (¨) · Borsa de cuidadors professionals formats (¨¨)

· Identificació i creació de cangurs i monitors especialitzats (identificat també aparat lleure). (¨¨)

L'Ajuntament planteja aquesta figura per als casals d'estiu

· Suport psicològic a l’entorn més immediat i cuidadors/es (¨¨) · Serveis de rehabilitació física per a cuidadors/es (¨¨) · Telerehabilitació per a cuidadors/es (¨¨) · Xarxa d’espais i professionals concertats per a l’activitat física i la rehabilitació (¨¨) · Xarxa de teràpies alternatives (¨¨) · Articulació de la xarxa de voluntariat i relació amb familiars i cuidadors (¨¨) · Plans i projectes específics per facilitar la conciliació laboral i familiar. (¨¨) · Espais i recursos específics per parelles. (¨¨) · Espais de socialització per famílies i cuidadors/es (¨¨) · Creació de més serveis i projectes respir per a cuidadors/es (¨¨¨)

Orientació jurídica i tutela · Servei d'assessorament jurídic i legal (¨¨) · Xarxa de professionals concertats especialitzats en serveis jurídics (¨¨) · Especial atenció a la incapacitació i tutela en vida i després de la mort o incapacitació de cuidadors i cuidadores. (¨¨)

Vertebració de la xarxa privada de suport · Xarxa d’espais i professionals concertats per a la salut de la persona i cuidadors (¨¨) · Suport psicològic i atenció psiquiàtrica (¨¨)

173

· Neurologia (¨¨) · Fisioteràpia (¨¨) · Altres teràpies (auditives, visuals, rehabilitació cognitiva etc.) (¨¨) · Teràpies alternatives (¨¨) · Adaptacions de la llar (¨¨) · Suports tècnics (¨¨) · Assessorament jurídic (¨¨)

Altres actuacions genèriques i del model · Set d’informació bàsica al recent diagnosticat (¨) S'inclou a la Guia de recursos· Representació i presència en els diversos espais de participació locals i supralocals (¨) · Crear premis i incentius (¨) · Reculls normatius diversos i genèrics (¨) · Centre de documentació i publicacions (¨) · Centre d’informació sobre patologies, afectacions i tractaments (¨¨) · Acompanyament i suport a la primera diagnosi (¨¨) · Atenció i orientació d’urgència o puntual (¨¨) · Servei de suport i acompanyament en fase pal·liativa i mort (¨¨)

Atenció específica a les dones amb discapacitat · Seguiment de l’acompliment de les mesures legislatives contra la discriminació de les dones i, també, de les dones amb discapacitat (¨) · Formació: polítiques actives específiques (¨¨) · Ocupació polítiques actives específiques de les dones (vivers d’empreses i autoocupació) (¨¨) · Enfortir l’associacionisme de les dones amb discapacitat (¨¨) · Espai de participació específic i punts de trobada (¨¨) · Introduir la transversalitat de gènere als consells de persones amb discapacitat (¨¨)

174

· Impulsar programes transversals, punts d’informació i atenció primària a les dones amb especialistes en discapacitat (¨¨) · Treball familiar i comunitari amb perspectiva de gènere (¨¨) · Treball coordinat amb les empreses i agents socials per dona resposta específica a la dona amb discapacitat (¨¨¨)

Font: Elaboració pròpia. Fundació Pere Tarrés 2018

175

Annex 4: Programes d’atenció a la infància i joventut en 10.4.l’àmbit de la salut mental.

A continuació es descriuen els programes d’atenció en relació al CSMIJ de Sant Cugat, o amb els que el CSMIJ manté seguiment i contacte.

MAPA Sant Cugat. Per a problemes de salut mental greu, fora del context educatiu, i es treball des de l’àmbit comunitari. Es realitza programació escolar ordinària fora del context educatiu (educadors, psicopedagogs, psicòlegs i psicòlegs clínics). Des d’un enfocament integral es tracten els problemes de rendiment escolar, comptant amb un psicòleg i educadors cada dia. Es realitza durant l’horari escolar però els pacients dormen casa. Hi ha aproximadament entre 10-15 adolescents, a partir dels 13-14 anys.USEE Sant Cugat. Per a necessitats educatives especials greus i discapacitat. La USEE és un recurs de suport per a la integració a l’escola ordinària i no tant d’atenció a la discapacitat però el fet que no es compti amb un CEE fa que l’atenció també es doni des d’aquestes unitats.Centre DGAIA Sant Cugat, de curt terme: Es tracta de centres que no tenien cobertura psicològica. Se’ls atenia al centre de salut mental, però ara s’ha fet formació als professionals.Teràpia de família (entre Terrassa i Sant Cugat): Una psicòloga s’encarrega del programa de teràpia de família, que es fa a nivell comunitari.Programa de psicosi incipient (entre Terrassa i Sant Cugat): Un equip format per psicòleg, psiquiatre, infermera i educadora es dedica a la detecció precoç de casos amb psicosi. Si els pacients no poden anar al centre es va al domicili, i es treballa des de la comunitat. Es tracta d’un programa de rehabilitació cognitiva precoç, en el que també s’intervé amb la família i es coordina amb l’àmbit educatiu.. Hospital de dia a Terrassa (20 places per a Sant Cugat, Rubí i Terrassa). Els pacients hi són tot el dia i compten amb un mestre al mateix servei, que es coordina amb l’escola. Es tracten problemàtiques de salut mental severes que han provocat discontinuïtat en l’atenció a l’escola. L‘ingrés és a partir dels 11 anys i el recurs està pensat per a l’adolescència.Unitat suprasectorial de TEA (primera unitat a l’Estat espanyol, i és per a tot Cataluña): Està situada a l’Hospital Mutua Terrassa. En aquesta unitat terapèutica es tracta l’autisme amb greus problemes de comorbiditat psiquiàtrica, dificultats diagnostiques i gran complexitat per a l’abordatge del cas. L’edat d’ingrés és dels 3 als 18 anys. Es realitza una intervenció integral psicoterapèutica. Des de totes les problemàtiques s’estableix com s’intervindrà amb el pacient i com s’actuarà amb la família. El temps mig d’ingrés és de 3 mesos. Es pot ingressar amb els familiars quan existeix un treball terapèutic amb la família.Hospital de dia - autisme (3 hospitals: Hospital Clínic, Hospital de Sant Joan de Déu i Hospital Mutua Terrassa): Casos d’alta complexitat que no necessiten ingrés. Es tracta d’un programa especialitzat d’autisme quan aquest ve just a d’altres problemàtiques (trastorn alimentari, programes del somni, programes relacionats amb conducta, etc.)Unitat funcional TEA: Unitat de coordinació de tots els professionals el territori per a infants amb TEA.

176

Programa d’atenció primària: professionals que es coordinen amb pediatres i metges de família. Si s’identifiquen casos per a derivar es pot fer una tasca de prevenció o una intervenció d’assessorament. Treballen amb 3 CAP de Sant Cugat.Programa salut i escola: es tracta d’un programa que permet la coordinació d’una psicòloga amb les infermeres, per a que, si es considera, es pugui derivar al CSMIJ, al ginecòleg, etc.Programes específics per a suïcidi i depressió.

177

Annex 5: Glossari 10.5.

Taula . Glossari

Terme DefinicióAMB Àrea Metropolitana de BarcelonaAPA Associació Americana de PsiquiatriaATM Autoritat del Transport MetropolitàCAP Centre d'Atenció PrimàriaCDIAP Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció PrecoçCEE Centre d'Educació EspecialCEIP Centre d'Educació Infantil i PrimàriaCET Centres Especials de TreballCIF Classificació Internacional del FuncionamentCREDA Centre de Recursos Educatius per a Deficients AuditiusCSMA Centre de Salut Mental d'AdultsCSMIJ Centre de Salut Mental Infantil i JuvenilDSM Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns MentalsEAP Equip d’Assessorament PsicopedagògicEBAS Equips Bàsics d'Atenció SocialEBM Escola Bressol MunicipalESO Educació Secundària ObligatòriaFGC Ferrocarrils de la Generalitat de CatalunyaFPA Formació Professional AdaptadaFPT Fundació Pere TarrésIES Institut d'Educació SecundàriaIFE Itineraris Formatius EspecialsNEE Necessitats Educatives EspecialsNESE Necessitats Específiques de Suport EducatiuOAC Oficina d'Atenció CiutadanaOMS Organització Mundial de la SalutONCE Organització Nacional de Cecs EspanyolsPDC Pla de Desenvolupament ComunitariPFI Programes de Formació i InsercióPQPI Programes de Qualificació i Professional InicialPSI Programa de Suport IndividualitzatPUA Programa d'Ajudes d'Atenció SocialSAD Servei d'Atenció DomiciliàriaSCAPS Serveis Complementaris d'Ajustament Personal i SocialSOI Servei Ocupacional d'InsercióSS Serveis SocialsSSIL Serveis de Suport a la Integració LaboralSTO Servei de Teràpia OcupacionalTAE Trastorn Afectiu EstacionalTDAH Trastorn del Dèficit d'Atenció i/o HiperactivitatTEA Trastorn de l'Espectre AutistaTEACCH Intervenció educativa en alumnat amb trastorn de l’espectre autistaTGD Trastorn Generalitzat del DesenvolupamentTMG Trastorn Mental GreuTMS Trastorn Mental SeverUPASS Unitat de Primera Atenció de Serveis SocialsUSAPS Unitats de Suport a l'Atenció Personal i SocialUSEE Unitat de Suport a l'Educació Especial

Font: Elaboració Fundació Pere Tarrés

178

Annex 6: Propostes d'activitats formatives10.6.

A continuació es faciliten diferents activitats formatives que desenvolupa la Fundació Pere Tarrés i estan adreçades a les persones que realitzen intervenció directa amb les persones amb discapacitat, les seves famílies i a les pròpies persones amb discapacitat.

Taula 50. Proposta de cursos per a persones d’intervenció amb persones amb discapacitat

Curs Hores Curs Hores

Afectivitat i vivència de la sexualitat 15-20 Intervenció en l'àmbit de l'habitatge

15-20

Animador de tallers d'expressió i educació creadors

15-20 Intervenció educativa en Autisme: desenvolupament i escolarització (e-learning)

20

Atenció a la persona: intervenció amb persones amb discapacitat

15-20 Introducció a l'equinoteràpia 15-20

Autonomia i autoregulació amb suport en persones amb discapacitat intel·lectual

15-20 Introducció al llenguatge de signes

15-20

Comunicació emocional i discapacitat: valoració i implementació

15-20 L'hort com a recurs d'estimulació dins de les activitats de la vida diària

15-20

Contenció física i emocional. Taller pràctic: maneig i contenció de crisis d'agressivitat

15-20 L'envelliment de la persona amb discapacitat

15-20

Cuida't, cuida'l: la cura del cuidador 15-20 La gestió de la càrrega psíquica en el treball amb persones amb discapacitat psíquica

15-20

Discapacitat i abús sexual 15-20 La música com a recurs en el treball amb persones amb discapacitat

15-20

Discapacitat psíquica i trastorn de conducta

15-20 L'acollida en el l'ingrés residencial per a famílies discapacitades

15-20

Discapacitat i trastorn (e-learning) 40 Les discapacitats i la integració en el lleure

15-20

Disseny de programes d'intervenció amb persones amb discapacitat psíquica

15-20 Mètodes alternatius per augmentar el nivell de comunicació

15-20

Estimulació multisensorial 15-20 Planificació centrada en la persona

15-20

Fisioteràpia i discapacitat intel·lectual

15-20 Principis ètics en l'atenció a l'usuari discapacitat

15-20

Gestió de l'estrès per a personal d'atenció directa

15-20 Síndrome d'Asperger: inclusió educativa

15-20

Higiene postural: tècniques de mobilització

15-20 Suport conductual positiu 15-20

Inserció laboral de persones amb discapacitat (presencial i e-learning)

15-40 Teràpia aquàtica: eines terapèutiques i lúdiques per a treballar amb discapacitat

30

Intervenció amb infants amb necessitats educatives especials (presencial o e-learning)

15-40 Trastorn de la conducta i discapacitat física

15-20

Font: Programació de cursos de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés. Elaboració Fundació Pere Tarrés

179

Taula 51. Proposta de cursos per a persones d’intervenció amb persones amb problemes de salut mental


Activitats rehabilitadores per a trastorns mentals severs (presencial i e-learning)

15-20 Introducció al psicodrama 15-20

Altes capacitats intel·lectuals: resposta educativa

15-20 L'entrevista clínica-social en salut mental: metodologia, estratègies i avaluació

15-20

Artteràpia en salut mental: acompanyament

15-20 Mindfulness: aplicacions des de la salut mental

12

Bioètica en els serveis socials (e-learning)

40 Psicopatologia infantil per a no psicòlegs

15-20

Conducció de grups en el treball amb drogodependents

15-20 Salut mental infantojuvenil des d'una perspectiva social i comunitària

15

Contenció física i emocional. Taller pràctic: maneig i contenció de crisis d'agressivitat

15-20 Síndrome Asperger: inclusió educativa (e-learning)

20

El teatre, una eina pera la intervenció en els trastorns de conducta

15-20 Sociadiccions i joves: eines de prevenció i intervenció (presencial o e-learning)

15-40

Estimulació multisensorial: eines, actituds i comportaments

15-20 Supervisió pràctica de casos en salut mental

15-20

Incapacitació i tutela 15 Taller de musicoteràpia en trastorn mentals de persones adultes

15-20

Inserció sociolaboral de persones amb trastorn mental

15-20 TDAH: Detecció i intervenció educativa

15-20

Intervenció educativa en autisme (presencial o e-learning)

15-40 Teoria i pràctica dels trastorns depressius

15-20

Introducció a la patologia dual 15-20 Trastorns alimentaris (e-learning) 15-40

Introducció a la prevenció de drogodependència

15-20 Trastorns d'ansietat 15-20

Introducció a les malalties mentals (presencial o e-learning)

15-40 Trastorns de conducta agressiva i salut mental amb menors

15-20


180

Taula 52. Proposta de certificats professionals adreçats a persones d’intervenció i familiars de persones amb discapacitat

Curs Hores

Atenció al alumnat amb necessitats educatives especials(ECNEE) en centres educatius

530

Atenció sociosanitària a persones en el domicili 600

Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials 450

Inserció laboral de persones amb discapacitat 470

Promoció i intervenció socioeducativa amb persones amb discapacitat 450

Font: Programació de Certificats Professionals de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés. Elaboració Fundació Pere Tarrés

Taula 53. Proposta de cursos per a familiars de persones amb discapacitat

Curs Hores

Estones de lleure per infants i joves amb diversitat funcional. (e-learning) 20

Persones dependents menors entre 7 i 12 anys (e-learning) 20

T'escolto, et parlo, ... et cuido. Estratègies per millorar la comunicació. (e-learning) 20


Taula 54. Proposta de cursos per a persones amb discapacitat


Acompanyament en situacions de dols

15-20 La gestió de l'economia personal i domèstica

15-20

Afectivitat i vivències de la sexualitat

15-20 Ofimàtica 15-20

Cuidem la nostra salut 15-20 Responsabilitat dels treballadors del CET

15-20

Cuina i activitats de la vida diària 15-20 Taller de competències laborals 100

Jardineria 15-20 Tallers d'expressió creadora: artteràpia

15-20


181

Igualment, des de la Fundació Pere Tarrés es desenvolupen dos programes destinats a les persones amb discapacitat

Programa d’integració d’alumnes amb necessitats educatives especials adreçat a facilitar la integració d’aquests nens i nenes a l’aula ordinària, per tal d’aconseguir el seu desenvolupament harmònic i una bona autonomia personal en els aspectes físic, social i intel·lectual a través de la supervisió d’un monitor/a que acompanya l’infant durant la seva estança a l’escola. Aquesta iniciativa forma part del programa “Aprendre a viure junts”, impulsat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i pretén impulsar un nou concepte d’escola integradora que avanci en l’educació inclusiva de l’alumnat amb barreres greus per a l’aprenentatge i la participació.

Servei d'intèrpret de llenguatge de signes català per a les persones sordes que volen continuar estudiant després del període obligatori i que tot com a objectiu normalitzar l’atenció educativa d’aquests alumnes i fer-los partícips tant com sigui possible en les activitats del seu grup o classe; i, d’aquesta manera, integrar-los en el seu centre.

182

Annex 7: Llistat de taules i gràfics10.7.

Taules

Taula 1. Entrevistes i reunions de grup realitzades.............................................................7Taula 2. Població amb certificat de discapacitat. 2016 Catalunya, Vallès Occidental i Sant Cugat..........................................................................14Taula 3. Comparativa de la població de Sant Cugat amb certificat de discapacitat segons sexe........................................................................................................................16Taula 4. Comparativa de la població de Sant Cugat de 0 a 64 anys amb certificat de discapacitat segons sexe, 2016...............................................................17Taula 5. Comparativa de la població de Sant Cugat amb certificat de discapacitat segons edat, 2016................................................................17Taula 6. Comparativa de la població de Sant Cugat de 0 a 64 anys amb certificat discapacitat segons edat, 2016....................................................................18Taula 7. Taxa de discapacitat per sexes i edats (grans grups). Comparativa territorial. 2016................................................................................................19Taula 8. Comparativa de la població de Sant Cugat amb certificat de discapacitat segons tipus, 2016 ..............................................................20Taula 9. Comparativa de la població de Sant Cugat amb certificat de discapacitat segons grau, 2016................................................................21Taula 10. Taxa de discapacitat per tipus i grau. Comparativa territorial. 2016................... 22Taula 11. Comparativa de la població amb certificat de discapacitat amb dificultat de mobilitat i necessitat d’una tercera persona, 2016...................................23Taula 12.Comparativa de la població amb discapacitat amb dificultat de mobilitat segons tipus de discapacitat, 2016............................................24Taula 13.Comparativa de la població amb certificat de discapacitat amb necessitat de 3a persona segons tipus de discapacitat, 2016..........25Taula 14. Taxa de discapacitat per tipus segons dificultat de mobilitat i necessitat de 3a persona. Comparativa territorial. 2016. Taxa per cada 100 habitants i per cada 1000 habitants......................................................26Taula 15. Nombre de persones ateses i de visites totals dels Centres de Salut Mental del municipi de Sant Cugat del Vallès i població de referència de cada centre. 2016....................................................................27Taula 16. Dades generals d’atenció dels Centres de Salut Mental de Sant Cugat i el conjunt de Catalunya.....................................................................................................29Taula 17. Principals diagnòstics o categoritzacions inicials dels pacients que es visiten en el CSMA de Sant Cugat i el conjunt de Catalunya. 2016........................30Taula 18. Principals diagnòstics o categoritzacions inicials dels pacients que es visiten en el CSMIJ de Sant Cugat i el conjunt de Catalunya. 2016. 32Taula 19. Indicadors de la qualitat de la prescripció farmacèutica. Centres de Salut Mental Adults (CSMA), 2016...................................................................33Taula 20. Indicadors de la qualitat de la prescripció farmacèutica. Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), 2016....................................................34Taula 21. Satisfacció de les persones usuàries. Centres de salut mental adults (CSMA), 2016....................................................................34Taula 22. Centres, unitats i alumnes d’Educació Especial. Curs 2016-2017......................35Taula 23. Alumnat dels Centres d’Educació Especial segons edat. Curs 2016-2017........ 36Taula 24. Alumnat matriculat als cicles d'infantil, primària i ESO amb NEE als centres ordinaris, Curs 2016-2017................................................................36Taula 25. Distribució de l'alumnat de cicle infantil, primària i ESO amb NEE als centres ordinaris. Curs 2016-2017................................................................37Taula 26. Alumnat primer cicle d’infantil (0-2 anys) als centres públics de Sant Cugat del Vallès amb NEE. Curs 2016-2017..........................37

183

Taula 27. Alumnat segon cicle d’infantil i educació primària (3-12 anys) als centres públics de Sant Cugat del Vallès amb suport d’auxiliar d’educació especial. 2018....................................................................................................38Taula 28. Alumnat d’Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys) als centres públics de Sant Cugat del Vallès amb suport d’auxiliar d’educació especial. 2018...................................................................................................38Taula 29. Persones amb i sense discapacitat segons sexe, ateses per Serveis Socials durant el 2017......................................................................................39Taula 30. Persones amb discapacitat segons sexe i tipus de servei rebut, ateses pel SAD durant el 2017 ...........................................................................................40Taula 31. Persones amb discapacitat segons grups d’edat, ateses pel SAD durant el 2017 ...........................................................................................40Taula 32. Persones amb dependència menors de 65 anys, ateses per Serveis Socials durant el 2017..........................................................................41Taula 33. Persones amb dependència menors de 65 anys ateses pel SAD durant el 2017...................................................................................41 Taula 34. Persones amb i sense discapacitat, menors de 65 anys, ateses pel SAD durant el 2017 ...........................................................................................42Taula 35. Persones demandants de feina inscrites al Servei d'Ocupació Municipal (SOM), 2017.....................................................................43Taula 36 Evolució de les ofertes de feina per a persones amb discapacitat publicades pel Servei d'Ocupació Municipal (SOM) en el període 2014-2017 .................. 44Taula 37. Persones amb discapacitat demandants de feina inscrites al Servei d'Ocupació Municipal (SOM) segons sexe i franja d'edat, 2017..........................46Taula 38. Distribució de les persones treballadores del Centre Especial de Treball durant el 2017 segons municipi de residència................................................... 48Taula 39. Distribució de les places dels centres ocupacionals de Sant Cugat del Vallès durant el 2017............................................................................48Taula 40. Distribució segons sexe i edat de les persones ateses al Centre Ocupacional Edda de Carli durant el 2017...............................................49Taula 41. Distribució segons sexe i edat de les persones ateses al Centre Ocupacional Taller Jeroni de Moragas durant el 2017............................ 49Taula 42. Distribució de les places de les residències i llars residència de Sant Cugat del Vallès durant el 2017 ............................................................................50Taula 43. Distribució segons sexe i edat de les persones residents a la residència Guru Valldoreix durant el 2017....................................................51Taula 44. Distribució segons sexe i edat de les persones residents a la Llar residència Jeroni de Moragas durant el 2017........................................51Taula 45. Transport adaptat en el municipi de Sant Cugat. 2018. .....................................52Taula 46. Targetes d’aparcament per a persones amb discapacitat concedides el 2017.. 53Taula 47. Targetes d’aparcament per a persones amb discapacitats concedides el 2017 per sexe..............................................................................................53Taula 48. Revisió de la planificació estratègica...................................................................69Taula 49. Glossari.............................................................................................................171Taula 50. Proposta de cursos per a personesd’intervenció amb persones amb discapacitat .................................................................172Taula 51. Proposta de cursos per a persones d’intervenció amb persones amb problemes de salut mental...............................................................173Taula 52. Proposta de certificats professionals adreçats a persones d’intervenció i familiars de persones amb discapacitat .................................174Taula 53. Proposta de cursos per a familiars de persones amb discapacitat...................174Taula 54. Proposta de cursos per a persones amb discapacitat......................................174

184

Gràfics

Gràfic 1. Evolució de les persones amb certificat de discapacitat a Sant Cugat 2001-2016......................................................................................................15Gràfic 2. Evolució de la taxa de discapacitat a Sant Cugat 2001-2016...............................15Gràfic 3. Taxa de variació interanual de les persones amb certificat de discapacitat a Sant Cugat 2001-2016......................................................................................................16Gràfic 4. Distribució del total de persones ateses pel SAD segons perfil de l’usuari del servei. 2017............................................................................42Gràfic 5. Evolució de les ofertes de feina per a persones amb discapacitat publicades pel Servei d'Ocupació Municipal (SOM) en el període 2014-2017.................. 44Gràfic 6. Ofertes de feina per a persones amb discapacitat publicades pel Servei d'Ocupació Municipal (SOM) en el període 2014-2017, segons activitat de l'empresa..............................................................................................45Gràfic 7. Persones amb discapacitat demandants de feina inscrites al Servei d'Ocupació Municipal (SOM) segons tipus de discapacitat, 2017........................46Gràfic 8. Persones amb discapacitat demandants de feina inscrites al Servei d'Ocupació Municipal (SOM) segons grau de discapacitat, 2017.......................47Gràfic 9. Esquema per detallar les actuacions en funció de les tres dimensions de la planificació...........................................................................157

diagnosi de necessitats i recursos de la població amb ... · 5 2.introducció 2.1.antecedents i...

Documents