Diego Alonso Miró Dani Nadal Molina

DIABETIS

QUE ÉS?

És refereix a un grup de malalties que provoquen un nivell elevat de glucosa a la sang degut a defectes de la secreció de la insulina o de l'acció d'aquesta hormona al cos.

CLASSIFICACIÓ

 Diabetis Mellitus tipus 1

Diabetis Mellitus tipus 2

Altres tipus de Diabetis Mellitus

Diabetis gestacional

DIABETIS MELLITUS TIPUS 1

Característicament existeix en l'època primerenca de la vida i es deu a un dèficit absolut d'insulina, producte de la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees per processos auto-immunes o idiopàtics. 

DIABETIS MELLITUS TIPUS 2

En aquesta, la glucèmia es dispara perque les cel.lules no reconeixen la insulina malgrat que el pàncrees la sintetitza: es tracta de la resistència de la insulina. Es dona a persones adultes ies relaciona amb l’obesitat. Se´ls recomana fer una dieta pobre en glúcids, però en casos més greus cal administrar-los fàrmacs o injectar-los insulina per controlar la glúcemia.

ALTRES TIPUS DE DIABETIS MELLITUS

Altres tipus de diabetis < 5% de tots els casos diagnosticats:Tipus 3A: defecte genètic en les cèl·lules beta.Tipus 3B: resistència a la insulina determinada genèticament.Tipus 3C: malalties del pàncrees.Tipus 3D: causada per defectes hormonals.Tipus 3I: causada per compostos químics o fàrmacs.

SÍMPTOMES I DIAGNÒSTIC

TIPUS 1-Polidípsia (molta sed)-Polifàgia (molta gana)-Poliúria ( moltes ganes d´orinar)-Glucèmia en dejuni ( > 126mg·dL-1)Glucèmia dues hores desprès d´una dosi de 75 g de glucosa (test de sobrecàrrega de glucosa): >200 mg·dL-1)-Pot produir pèrdues de pes i visió borrosa

TIPUS 2El mateixos símptomes de la diabetis 1 als quals s´afegeixen els següents:-Pell resseca ,urticària (picors)-formigueig, pèrdua de sensibilitat a les extremitats (parestèsies).-Infeccions persistents a les ferides.

CAUSES

Al principi es pensava que el factor que predisposava a la malaltia era un consum alt d'hidrats de carboni de ràpida absorció. Després es va veure que no hi havia un augment de les probabilitats de tenir diabetis mellitus pel consum de hidrats de carboni d'assimilació lenta.

Actualment es pensa que els factors més importants en l'aparició d'una diabetis tipus 2 són, a més d'unes possibles resistència a la insulina i intolerància a la glucosa, l'excés de pes i la falta d'exercici. Per a la diabetis tipus 1 prevalen, fonamentalment, l'herència genètica, o bé, alguna patologia que influeixi en el funcionament del pàncrees (diabetis tipus 1 fulminant).

TRACTAMENT

Tant en la diabetis tipus 1 com en la tipus 2, com en la gestacional, l'objectiu del tractament és restaurar els nivells glucèmics normals, entre 70 i 105 mg/dl. En la diabetis tipus 1 i en la diabetis gestacional s'aplica un tractament substitutiu d'insulina o anàlegs de la insulina. En la diabetis tipus 2 pot aplicar-se un tractament substitutiu d'insulina o anàlegs, o bé, un tractament amb antidiabètics orals.

Un tractament complet de la diabetis ha d'incloure una dieta sana (Una dieta que inclogui tots els elements bàsics de l'alimentació en una proporció adient: proteïnes, hidrats de carboni, i greixos, i també fruites i verdures, per contra s'hauria d'evitar la ingestió de sucres ràpids) i exercici físic moderat i habitual.

FÀRMACS

-Insulina: per a DM1, diabetis gestacional; i DM2 que no es controli amb antidiabètics orals.-Antidiabètics orals, per a DM2