de

Temps de formació pàg. 6

Nou curs sobre els indicadors de qualitat de la fruita

Sector de... pàg. 10

Targetes per als compradors del Mercat Central del Peix

El convidat pàg. 13

Montserrat Gil de Bernabé, directora general de Mercabarnadurant 4 anys

pàg. 2-3Dia a dia

Tejedo substitueix Gil de Bernabé en la direcció

de Mercabarna

Tejedo substitueix Gil de Bernabé en la direcció

de Mercabarna

nº 285febrer2012

Sum

ari

Rev

ista

men

sual

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:46 Página 1

l’informatiu de mercabarnaP

ÀG

INA2 febrer 2012

Dia a dia

l’informatiu de mercabarna ÉS UNA PUBLICACIÓ MENSUAL EDITADA PER MERCABARNA

Redacció, Administració i Publicitat:

CENTRE DIRECTIU - Planta 5a.C/ Major, 76 Mercabarna - 08040 BarcelonaTel. 93 556 30 00 - Fax 93 335 29 40e-mail: comunicacio@mercabarna.cat

L’EDITORA NO COMPARTEIX NECESSÀRIA MENT LES OPINIONSEXPRESSADES EN AQUESTA PUBLICACIÓ.

DIPÒSIT LEGAL: B-45177-1988 ISSN: 1133-9383

Secretària de redaccióELISABET LÓPEZ GUTIÉRREZ

FotografiaANTONI BOFILLPublicitatARKAB GRÀFIQUESMaquetació i impressióARKAB GRÀFIQUESDistribucióFRANCESC CASTRO

Directora GeneralMONTSERRAT GIL DE BERNABÉ

Director del Consell de RedaccióJOAQUIM ROS SAQUÉS

Directora de la publicacióROSER LAPUENTE CAMINS

CoordinadoraINGRID BUERA NADAL

RedactorsMONTSE DIEGO PÉREZ

Per a més informació sobre Mercabarna o sobre dades de comercialització i preus, pot consultar: www.mercabarna.es

José Tejedo succeeix Montserrat Gil de Bernabé en ladirecció de Mercabarna

A finals del mes de febrer, JoséTejedo substituirà Montserrat Gilde Bernabé, que ha dirigit Merca-barna durant els 4 últims anys.Un dels reptes més difícils que vaassolir Gil de Bernabé en assumirla direcció general de l’empresafou el de donar resposta a la li-mitació en el temps dels contrac-tes i les llicències administrativesde les empreses del recinte. Al gener de 2009, es van signaramb les diferents associacionsempresarials els acords que mar-quen la renovació dels contractesde les empreses situades a la Zo-na d’Activitats Complementàries(ZAC) –que expiren al 2017-, i esvan assentar les bases per acon-seguir les pròrrogues de les lli-cències municipals de les firmesdels Mercats Centrals de Fruites iHortalisses i del Peix –que expi-ren al 2020.Malgrat que la crisi econòmica esva iniciar al poc d’estrenar-se enel càrrec, durant la seva direcció,Mercabarna ha aconseguit millo-rar i ampliar els serveis que pres-ta als usuaris.Per col·laborar amb les empresesdel recinte a afrontar la desfavo-rable situació econòmica, Gil deBernabé va propiciar acords ambuniversitats i centres de recercaamb la intenció d’apropar el co-neixement i la innovació a laUnitat Alimentària, i va incre-mentar l’oferta formativa de l’À-rea de Formació de Mercabarna.

El Pla Estratègic del Clúster Ali-mentari de Barcelona va posar so-bre la taula les estratègies a seguirper les empreses de cara al futur.

Més espai a Mercabarna

Al març de 2011, als espais alli-berats per Mercabarna-flor s’i-naugura el Multiservei III, quepermet el creixement de les em-preses de la Unitat Alimentària ola ubicació de noves companyies.Així mateix, l’acord amb el Con-sorci de la Zona Franca (CZF)afavoreix la creació de la Plata-forma Alimentària de Barcelonaque vol impulsar el creixementdel sector agroalimentari enaquesta immillorable àrea logís-tica de la ciutat.Pel que fa a la promoció del con-sum, es continua duent a termeamb l’Associació de Majoristes deFruites i Hortalisses (AGEM) lacampanya “5 al dia”, que des de1999 incentiva el consum defruites i hortalisses entre els es-colars catalans i les seves famí-lies. Amb la mateixa fita, Merca-barna col·labora amb el CentreInteractiu del Peix i la campanya“Creix amb el Peix”, projectesimpulsats al 2010 pel Gremi deMajoristes del Peix (GMP). A més, amb l’Associació d’Em-presaris Majoristes de la Flor(AEM) i l’escola Rosa Valls-for-mació, va posar en marxa, l’anypassat, la iniciativa “Flors i plan-

tes, cada dia”, per apropar els in-fants al món de les plantes i lesflors. Gil de Bernabé també va impul-sar el Pla de mobilitat de Merca-barna, construint una porta desortida de vehicles al carrer F dela Zona Franca per descongestio-nar el trànsit de la ZAC i prepa-rant el polígon per a l’arribadadel metro. En temes mediambientals, durantaquests 4 anys, s’ha aconseguitmantenir l’alt nivell de reciclatgede residus (80%) i s’ha fet un úsmés eficient i responsable de l’ai-gua gràcies a la posada en marxade la depuradora biològica quecompleta l’eliminació de residusde l’EDAR.

Més representació dins el sector

Com a conseqüència dels nom-brosos acords de col·laboracióamb institucions i empreses i del’àmplia participació de Merca-barna en aforaments nacionals iinternacionals del sector agroali-mentari, la Unitat Alimentàriaha fet sentir la seva veu i ha mi-llorat la seva imatge pública.Mercabarna també ha potenciat,durant aquest període, la sevavessant internacional, atenentquasi un centenar de visites insti-tucionals i delegacions comercialsd’arreu del món, interessades endiferents aspectes de la seva ges-tió o a iniciar intercanvis comer-

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:46 Página 2

l’informatiu de mercabarna

PÀ

GIN

A 3febrer 2012

Dia a dia

cials amb empreses del recinte.Gil de Bernabé ha estat sensibleals aspectes socials, per això laUnitat Alimentària ha col·laboraten els plans d’ocupació que l’A-juntament de Barcelona ha im-pulsat des que es va iniciar la cri-si econòmica. Així mateix, l’Àrea de Formacióha incrementat, durant aquests 4anys, els cursos de formació ocu-pacional adreçats a persones des-ocupades, assolint un nivell d’in-serció laboral superior al 30%. A més, Mercabarna ha intensifi-cat la col·laboració que des del’any 2000 manté amb el Bancdels Aliments de Barcelona, peraconseguir més donació d’ali-ments consumibles però no co-mercialitzables per part de lesempreses del recinte.

El 2009, la directora general de Mercabarna, el president del GMP, el president deMercabarna, el president d’AGEM, el vicepresident de Mercabarna per part de Mercasa i elpresident d’ASSOCOME, durant la signatura dels acords per a la renovació dels contractesi l’obtenció de pròrrogues municipals de les empreses de Mercabarna

El perfil

José Tejedo, nou directorgeneral de Mercabarna

Nascut a Barcelona l’any1956, José Tejedo és llicen-ciat en Dret i diplomat enDesenvolupament Directiuper l’IESE Bussiness School.

D’entre el seu historial profes-sional cal destacar que, entreel 1995 i el 2000, va ser pro-fessor-col·laborador de cursosde postgrau de la Universitatde Barcelona i el Col·legi d’Ad-vocats de Barcelona. La trajectòria de Tejedo, però,està molt vinculada al sectorde la banca. Primer, assumintdiferents responsabilitats dinsdel Banco Atlántico, fins arri-bar a ser director de la segonaoficina més important d’aques-ta entitat. Posteriorment, el1990, va entrar a Ibercaja coma Director Provincial amb lamissió d’expandir aquesta en-titat a Barcelona. Un any després, i amb l’objec-tiu d’ampliar aquesta missió ala resta del territori català, Te-jedo va ser anomenat DirectorRegional de Catalunya. Méstard, va ser l’encarregat de li-derar la fusió d’Ibercaja amb laCaixa Rural de Catalunya, un

procés que va permetre con-solidar aquesta entitat comla caixa d’estalvis no cata-lana més important a Cata-lunya.En aquesta etapa, Tejedo vatenir l’oportunitat de treba-llar amb petites i mitjanesempreses del sector agroali-mentari, sobretot de la pro-ducció, ja que va gestionarla participació de l’entitat enconvenis col·lectius d’estruc-tures agràries, així com aju-des financeres a agricultors,comerciants i cooperatives, iprogrames financers per apimes. El 2006, Tejedo va deixarIbercaja per fer-se càrrec dela Direcció General del GrupImmobiliari Castellví.Actualment, dirigia un grupde consultaria especialitzadaen projectes d’infraestructu-res i internacionalitzaciód’empreses.

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:46 Página 3

PÀ

GIN

A4 febrer 2012

l’informatiu de mercabarnaDia a dia

Més a prop delcol·lectiu xinès

La Unió d'Associacions Xinesesde Catalunya, amb la col·labo-ració de diverses institucions ientitats, va celebrar, del 27 al29 de gener, una gran fira cul-tural, gastronòmica i festiva alMoll de la Fusta de Barcelonaper donar la benvinguda al'any nou xinès (l’Any delDrac). Mercabarna va estar present enaquesta celebració amb un es-tand institucional que teniacom a objectiu donar a conèi-xer l’àmplia varietat d’oferta de

productes alimentaris i floralsque els professionals de la co-munitat xinesa poden trobar enaquesta Unitat Alimentària. El col·lectiu xinès (amb 15.000persones empadronades a Bar-celona) és distingeix pel seu ca-ràcter emprenedor i regentauna gran quantitat d’establi-ments relacionats amb el co-merç i la restauració.

L’estand de Mercabarna a la fira de l’anynou xinès

Del 26 al 29 de març, se celebra-rà al recinte Gran Via de la Firade Barcelona una nova edició del’Alimentaria, el saló internacio-nal de referència per als profes-sionals de la indústria i la distri-bució d’aliments i begudes, queen la darrera edició, al 2010, vaaplegar prop de 4.000 exposi-tors, de 75 països diferents, i uns140.000 visitants. Una edició més, Mercabarna tor-narà a estar present en la fira,amb un estand propi situat en unlloc privilegiat dins del Pavellóde les Autonomies. A través d’a-quest espai es donaran a conèi-

xer dos grans projectes del sectoralimentari que està impulsantMercabarna, amb la col·laboraciód’altres institucions i entitats:l’Associació Clúster Alimentaride Barcelona i la Plataforma Ali-mentària de Barcelona. A més, Mercabarna patrocinaràdiversos esdeveniments emmar-cats dins de la fira, com el IXCongrés Internacional sobre laDieta Mediterrània (27 i 28 demarç) i l’activitat “España, el pa-ís de los 100 quesos”.

Més informació a: www.alimentaria-bcn.com

Mercabarna participarà al’Alimentaria 2012

Uns 140.000 professionals van visitar lafira Alimentaria de 2010

902 011 740 + (34) 93 263 34 08

REDTORTUGA estació de servei de Mercabarna

Codi PIN.

Consultes on-line dels consums realitzats:

www.redtortuga.com

195 estacions de servei a tot Europa.

Serveis per a l’empresa i a la carretera.

Consultes

estació de servei de Mer

Codi PIN.

REDTOR

ealitzats:

estació de servei de Mer

dels on-lineConsultes

Codi PIN.

TUGAREDTOR

nacabarestació de servei de Mer

+ (34) 93 263 34 08902 011 740

i a la carr

+ (34) 93 263 34 08

Serveis per a l’empr

a tot Eur195 estacions de servei

wwwconsums r

etera.i a la carr

esa Serveis per a l’empr

opa.a tot Eur195 estacions de servei

edtortuga.com.rww.ealitzats: consums r

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:46 Página 4

PÀ

GIN

A 5febrer 2012

l’informatiu de mercabarna Dia a dia

Com funciona el magatzem del Banc dels Aliments de la Unitat Alimentària

Mercabarna va rebre, el 15 de fe-brer, la visita de la regidora deBenestar Social de l’Ajuntamentde Reus, Montserrat Vilella, i dela direcció del Banc dels Ali-ments de les comarques de Ta-rragona. Acompanyats per repre-sentants de la Fundació Bancdels Aliments, encapçalats pelseu president Antoni Sansalva-dó, i per la direcció de Mercabar-na, els visitants van conèixer elmodel de recollida dels produc-tes frescos excedentaris que esduu a terme en aquesta UnitatAlimentària i com funciona elmagatzem que el Banc dels Ali-ments té dins del recinte. I és que el consistori reusenc volimplantar a la ciutat una xarxade recollida d’excedents alimen-taris, que comptaria amb la im-plicació del Mercat del Camp

La delegació de l’Ajuntament de Reus i del Banc dels Aliments, al magatzem que aquestaentitat té a Mercabarna

(centre majorista de productorsde fruites i hortalisses de la zo-na) i supermercats de Reus, per a

El sotsdirector de Mercapalma (el tercer per l’esquerra) i la regidora de Sanitat i Consumde l’Ajuntament de Palma (la quarta per l’esquerra) acompanyats per membres de l’equipdirectiu de Mercabarna

La xarxa de telecomunicacions deMercabarna s’estén a Mercapalma

Mercapalma serà la primera Mer-ca espanyola a implantar en elseu recinte el mateix model de te-

lecomunicacions de Mercabarna.Això significa que les empresesdel polígon alimentari balear pas-

saran a formar part del grup tan-cat d’usuaris de la xarxa de tele-comunicacions del recinte (queexplota l’operadora Orange) igaudiran de les mateixes tarifes,prestacions i avantatges, tant entelefonia mòbil i fixa com en In-ternet (reducció de costos, serveisavançats en telecomunicacions,menys avaries, etc.). A canvi, Mercapalma ha de realitzara les seves instal·lacions una impor-tant inversió en infraestructures detelecomunicacions i implantar unmodel d’explotació d’acord als es-tàndards definits per Mercabarna. Per rubricar aquesta col·labora-ció, Mercabarna i Mercapalmavan signar, el 3 de febrer, unconveni de col·laboració, quecompta amb el recolzament deMercasa i de la Comissió de Tele-comunicacions de Mercabarna(on s’integren les associacionsempresarials de la Unitat Alimen-tària). A més, el conveni preveula futura incorporació d’altresMercas en aquest model.

la seva posterior distribució entreentitats locals que atenen perso-nes necessitades.

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:46 Página 5

Temps de formació l’informatiu de mercabarnaP

ÀG

INA6 febrer 2012

Oberta la inscripció per als cursos de març i abril

Ja s’ha obert el període d’inscripció per als cursosde formació continuada que es faran durant els

mesos de març i abril. Inscripcions a: www.merca-barna.es/serveis/formacio o al 93 556 34 56.

Quins són els criteris de qualitat dels productes fructícoles?

L’Associació Clúster Alimentari de Barcelona, ambla col·laboració de l’Àrea de Formació de Merca-barna i del Gremi de Majoristes de Fruites i Horta-lisses (AGEM), organitzaran un nou curs sobre elsindicadors de qualitat i les noves tècniques deconservació de la fruita dolça i els cítrics. En el curs, s’exposaran, mitjançant nombrosos ca-sos pràctics, els paràmetres mesurables que indi-quen la qualitat de la fruita dolça (préssecs, necta-rines, cireres, prunes, pomes i peres) i dels cítrics(taronges i mandarines), com per exemple el color,el nivell de maduresa, la forma, les mides, etc., is’explicaran les principals patologies pròpies de lapost-collita. A més, s’aprofundirà en les tècniquesmés innovadores en el camp de la conservació il’envasatge d’aquests productes (també en IV i Vgammes). Aquesta formació, impartida per l’Institut de Re-cerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), estàadreçada als responsables de qualitat i comercialsde les empreses hortofructícoles de Mercabarna.

Més informació a: www.mercabarna.es/serveis/formacio o al 93 556 34 56.

CURS DURADA CALENDARI PREU

NOVES TÈCNIQUES DE CONSERVACIÓ DE LA FRUITA 16 h. Del 7 al 28 de març, dimecres, de 16 a 20h. 205 € *GESTIÓ DE CLIENTS ESTRATÈGICS 7 h. Dimarts, 13 de març, de 9 a 13h i de 14:30 a 17:30h. 250 €*ANGLÈS INICIAL 30 h. De l'11 d’abril al 25 de juny, dilluns i dimecres, de 14 a 15:30h. 295 €

ANGLÈS ELEMENTAL 30 h. De l'11 d’abril al 25 de juny, dilluns i dimecres, de 14 a 15:30h. 295 €

ANGLÈS PRE-INTERMEDI 30 h. De l'11 d’abril al 25 de juny, dilluns i dimecres, de 14 a 15:30h. 295 €

BUSINESS CONVERSATION 15 h. De l'11 d’abril al 13 de juny, dimecres, de 16 a 17:30h. 195 €

ANGLÈS ADVANCED 15 h. Del 16 d’abril al 25 de juny, dilluns, de 16 a 17.30h. 195 €

FRANCÈS INICIAL 30 h. Del 17 d’abril al 26 de juny, dimarts i dijous, de 14 a 15.30h. 295 €

FRANCÈS INTERMEDI 30 h. Del 17 d’abril al 26 de juny, dimarts i dijous, de 14 a 15:30h. 295 €

XINÈS INICIAL 22 h. Del 13 d’abril al 22 de juny, divendres, de 15 a 17h. 195 €

CARRETONER. NIVELL 1 16 h. 16, 18, 23 i 25 d'abril, de 15 a 19h. 145 €

*Gratuït per a les empreses associades al Clúster Alimentari de Barcelona

El curs tractarà sobre els indicadors de qualitat de les fruitesdolces, com és el cas de les pomes, i dels cítrics

Calendari del curs: 7, 14, 21 i 28 de març, de 16 a 20h.Lloc: Àrea de Formació de Mercabarna. Centre Directiu, 3a planta.

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:46 Página 6

l’informatiu de mercabarna

PÀ

GIN

A 7febrer 2012

Ens trobaràs a: Despatx 59. Longitudinal, 4. Edifici Bancs. Tel. 93 556 42 59, www.quadis.es, mercabarna@quadis.es

Vine a veure'ns i descobreix perquè després de 70 anys seguim líders del sector400.000 clients.

Turismes i industrials. Vehicles nous i d’ocasió.

Estem a prop teu.eu.op tem a prtEs

trials. urismes i indusT

400.000 clients.de més de eix perobre'ns i desceurVine a v

e Quadis a MerNou Centr

eu.

asió.es nous i d’ocehiclVtrials.

400.000 clients.70 anys és de què despreix per

abarna.ce Quadis a Mer

asió.

i torr s del sectlíderseguim 70 anys

abarna.

a onfiançenim la c

Longitudinal, 4. Despatx 59.obaràs a: Ens tr

trials. urismes i indusT

el. 93 556 42 59, TEdifici Bancs. Longitudinal, 4.

asió.es nous i d’ocehiclVtrials.

.quadis.es, merwwwel. 93 556 42 59,

asió.

abarna@quadis.esc.quadis.es, mer

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:46 Página 7

Sector de... l’informatiu de mercabarnaP

ÀG

INA8 febrer 2012

Carn

Reconeixement a la trajectòria professional de Víctor Trigueros

Els representants de la taula de preus nacionaldel vaquí, on s'agrupen Mercolleida, la llotjade Talavera de la Reina i Mercabarna, van re-tre un homenatge a Víctor Trigueros –que, re-centment, ha deixat la direcció de l'Escorxadorde Mercabarna després de 21 anys en el cà-rrec–, per la seva col·laboració i aportació a lataula de preus al llarg d'aquests anys. L'homenatge es va fer a Lleida el passat 25de gener, aprofitant una de les trobades pre-sencials que els membres d'aquesta taula ce-lebren durant l'any, ja que, normalment,aquestes reunions per fixar el preu de la ve-della es fan setmanalment per videoconfe-rència. Trigueros va rebre la placa de reconeixementde mans de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i va

estar acompanyat per la directora general deMercabarna, Montserrat Gil de Bernabé.

Trigueros rep la placa d’homenatge de mans de l’alcalde deLleida, juntament amb la directora general de Mercabarna i elconseller delegat de Mercolleida

Josep Faura recollint la placa d'homenatge a Mercabarna

Fruites i Hortalisses

Homenatge a Mercabarna perpromoure els productes del'horta de Benicarló

L'Ajuntament de Benicarló, juntament amb lesentitats agrícoles d'aquesta localitat castello-nenca, ha homenatjat Mercabarna per la sevaestreta relació amb l'agricultura benicarlanda ipel seu paper destacat com a principal distri-buïdor dels productes procedents de l'horta d’a-questa zona, especialment la carxofa amb De-nominació d’Origen Protegida. El responsable del Mercat Central de Fruites iHortalisses de Mercabarna, Josep Faura, va re-collir aquesta placa de reconeixement, en elmarc del sopar del XIX Aniversari de la Festade la Carxofa de Benicarló, celebrat el 27 degener.A més, Faura va participar en unes jornadestècniques per a professionals de l'agriculturaorganitzades per la Caixa de Benicarló, on va

parlar sobre la vinculació històrica entre Mer-cabarna i Benicarló i sobre la presència delsproductes hortícoles d'aquesta població al Mer-cat Central de Fruites i Hortalisses.

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:46 Página 8

l’informatiu de mercabarna Sector de...

PÀ

GIN

A 9febrer 2012

Flor

La campiona europea d’art floralpresenta les últimes tendènciesen treballs florals nupcials aMercabarna-flor

Prop de 200 floristes no es van voler perdre la de-mostració temàtica de noces que van organitzarMercabarna-flor, l’Associació d’Empresaris Majo-ristes (AEM) i Rosa Valls-formació el passat 20 defebrer. L’ocasió ho mereixia. I és que no tots elsdies es té l’oportunitat de presenciar en directeuna demostració conduïda per una artista d’ex-cepció: l’actual campiona d’Europa d’art floral,Natalia Zhizhko.

Al llarg de 3 hores, Zhizhko, acompanyada pel seucol·laborador Pavel Chernyak, va elaborar unagran varietat de treballs florals per a casaments,des d’ornaments per decorar grans espais, centresde taula, petits detalls per guarnir els nuvis o ob-sequiar els convidats, etc. L’originalitat i la tècnica van ser les notes predomi-nants dels treballs, farcits d’elements de la natura(espigues, branques, escorces, fulles, etc.), flors i ambuna gamma cromàtica marcada pels blancs, verds itonalitats grogoses. La nota curiosa de la jornadava arribar al final de la demostració, quan Zhizhkova sorprendre els assistents decorant un “arbre”, unelement típic en els casaments russos i que és sen-yal de bons auguris per al matrimoni que comença.

III Concurs de Rams de Núvia

Després de l’èxit de les dues edicions anteriors,Mercabarna-flor i l’AEM van organitzar, de nou,el Concurs de Rams de Núvia. Un certamen ques’està consolidant entre els floristes com una bo-na oportunitat per mostrar les seves habilitats iidees trencadores a l’hora de fer un element tantradicional com és el ram d’una núvia. En total, es van presentar 34 treballs que compe-tien en singularitat, originalitat i qualitat. El ju-rat, integrat per un representant de l’AEM, un delGremi de Floristes de Catalunya i un professionalindependent, van atorgar el Premi al Millor Ramde Núvia a la florista Maria Miras. El reconeixement al Ram de Núvia més Originalva ser per al florista Mia Parramon, mentre queCristian Montero va ser guardonat amb el Premidel Públic. Tots els premiats van ser obsequiatsamb xecs regal per comprar productes a les em-preses de Mercabarna-flor.

La campiona d’Europa d’Art Floral durant la demostració aMercabarna-flor

(d’esquerra a dreta) El Premi al Millor Ram de Núvia, al Ram més Original i el Premi del Públic

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:47 Página 9

PÀ

GIN

A10 febrer 2012

Sector de... l’informatiu de mercabarna

Peix

El Gremi de Majoristes instaurala targeta del comprador

El Gremi de Majoristes del Peix (GMP) ha po-sat en marxa una iniciativa per modernitzar elprocés de compra-venda entre majoristes i de-tallistes. Es tracta de la creació de la targetadel comprador, un document que, a partir d’a-ra, serà imprescindible per poder adquirir pro-ductes a qualsevol de les empreses del MercatCentral del Peix. De fet, aquesta targeta substitueix el segellque, fins ara, utilitzaven els detallistes per va-lidar els albarans i les factures. La diferència és que, amb la targeta, aquesta“validació” es digitalitza, fent que el compra-dor hagi d’identificar-se abans de fer la com-pra. I és que, perquè els venedors puguin in-troduir la comanda de cada client al’ordinador i fer, així, l’albarà o factura decompra, primer s’ha de passar la targeta pellector que hi ha a cada terminal informàtic. Com explica el president del GMP, Leandre Se-rra, “aquesta mesura assegura la identificacióperfecta del client perquè sense passar la tar-geta, no hi ha venda, cosa que garanteix quenomés comprin al Mercat els professionals”. La implantació de la targeta suposa la infor-matització total de la venda, eliminant els al-barans i factures fetes a mà. Això millora l’operativa de les empreses, ja

que s’agiliten els processos i s’eliminen elserrors (ja no s’han de passar, a posteriori, al’ordinador els albarans fets a mà) i s’aconse-gueix un major control, al moment, dels es-tocs, d’un aspecte tan important per als majo-ristes com és la traçabilitat i de la facturació iles vendes del dia.

Positiu per als compradors

Els detallistes veuen amb bons ulls aquestainiciativa. Amb la targeta, obtenen al momentl’albarà, fet amb l’ordinador (de millor lecturaque el fet a mà), amb totes les compres i ladespesa total realitzada en cada empresa.“És un canvi positiu, necessari per adaptar-nosals nous temps”, indica Carles Galve, presidentdel Gremi de Peixaters de Catalunya, “a més,estic convençut –continua- que si majoristes icompradors col·laborem, aquest nou sistemafuncionarà sense cap mena de problema”.

Informatització de la venda

Aquesta targeta del comprador suposa la cul-minació d’un projecte liderat pel Gremi de Ma-joristes del Peix, que va començar fa tres anysi que tenia com a objectiu informatitzar totsels processos i gestions de venda entre majo-ristes i detallistes. Primer es va implantar en cadascuna de les 53empreses del Mercat un programa informàticcomú, però que a la vegada respecta les parti-cularitats i necessitats operatives de cada com-panyia, per poder unificar totes les dades rela-tives a les vendes realitzades durant la nit. Gràcies a això, es va posar a l’abast dels deta-llistes una eina per poder consultar online, através de la intranet del web del Gremi de Ma-joristes, tots els detalls de les compres d’aquellmateix dia. A finals de 2010, es va iniciar el projecte d’ins-tal·lació dels terminals informàtics (200, en to-tal) als punts de venda, amb la finalitat d’in-formatitzar, a peu de Mercat, tot el procés decompra i poder instaurar les targetes per alsdetallistes. El projecte sencer ha suposat una inversió demés d’1 milió d’euros i ha comptat amb el su-port econòmic del Departament d'Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Naturalde la Generalitat de Catalunya.

Aquestes són les targetes que, des del febrer, permetencomprar a les diferents empreses del Mercat Central del Peix

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:47 Página 10

PÀ

GIN

A 11febrer 2012

l’informatiu de mercabarna Sector de...

Seafood Barcelona es presentaal sector del peix de Mercabarna

Barcelona acollirà aquest any la celebració d’u-na important fira internacional del sector pes-quer. És el Seafood, un dels salons més presti-giosos de la indústria pesquera que, cada any, secelebra a Brussel·les. Gràcies a l’acord entre Alimentaria Exhibitions iel grup nord-americà Diversified Business Com-munications, aquesta fira tindrà, almenys en elspropers 3 anys, la seva versió “barcelonina” (quees farà a la tardor) i que complementarà l’edicióque es fa, durant la primavera, a la capital belga.

Per donar a conèixer aquest certamen i pro-moure la participació de l’empresariat del Mer-cat Central del Peix, el director general adjuntd’Alimentaria Exhibitions, Antoni Valls, va fer,el 27 de gener, una presentació a la seu del Gre-mi de Majoristes del Peix (GMP). Valls va expli-car els avantatges de participar en aquesta fira,on es preveu aplegar més de 300 representantsde la indústria i comercialització dels productespesquers del sud d’Europa, nord d’Àfrica i Amè-rica del Sud. En aquest sentit, Mercabarna i el GMP ja hanconfirmat la seva presència en aquest saló, quetindrà lloc del 15 al 17 d’octubre, a la Fira deBarcelona. Més informació a: http://seafoodbarcelona.com

Maresmar compleix 25 anys

L’empresa del sector del peix Maresmar celebra,aquest any, el seu 25è aniversari. Aquesta com-panyia, que té la seva seu a Mercabarna des de1990, està dedica a la importació i distribucióde peix i marisc i a l’elaboració de cuinats i ela-borats d’alta gamma. En aquest quart de segle, l’empresa ha experi-mentat un creixement molt important, obrintnoves delegacions a d’altres ciutats espanyoles,europees i al continent americà i desenvolupantuna àmplia cartera de marques pròpies.

El director general adjunt d’Alimentaria Exhibitions i el presidentdel Gremi de Majoristes, durant la presentació del Seafood

Peix

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:47 Página 11

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:47 Página 12

PÀ

GIN

A 13febrer 2012

l’informatiu de mercabarna El convidat

P- Quan va assumir la direcció de Merca-barna, havia d’afrontar un gran repte, la li-mitació en el temps dels contractes i les lli-cències municipals de les més de 700 em-preses que operen al polígon alimentari.Com ha resolt aquest assumpte?R- No ha estat fàcil. Primer s’havia de resol-dre un tema administratiu. Perquè Mercabar-na pogués seguir gestionant uns serveis públics–els Mercats Centrals de Fruites i Hortalissesi del Peix- havia d’esdevenir, segons la novallei de Contractes, una societat de capital to-talment públic. Per això, vam haver de com-prar les accions que posseïen la Fundació d’O-ficis de la Carn i la Cambra Agrària de Barce-lona.

P- I després?R- Al gener de 2009, després de moltes nego-ciacions amb els representants de les associa-cions empresarials, vam signar amb l’Associacióde Concessionaris de Mercabarna (ASSOCO-ME) l’acord per renovar els contractes de lesempreses situades a la Zona d’Activitats Com-

plementàries (ZAC). Així mateix, es va signaramb els Gremis de Majoristes de Fruites i Hor-talisses (AGEM) i del Peix (GMP) les condicionsperquè els seus associats puguin prorrogar lesseves llicències municipals.

P- En aquests moments, ja hi ha empresesque han renovat? R- Tot i que la situació econòmica no hi ha aju-dat gaire, 20 firmes situades a la ZAC ja hansignat nous contractes amb Mercabarna, perassegurar la seva continuïtat al recinte fins al2052. Aquestes empreses ocupen 25.800 m2 dela Unitat Alimentària.

P- I les empreses dels Mercats de fruites ipeix?R- Les condicions per prorrogar les seves lli-cències municipals van lligades a la moder-nització de les infraestructures d’ambdós Mer-cats. Per això, durant els quatre últims anyshem treballat amb les respectives associa-cions de majoristes per elaborar els projectesde modernització infraestructurals.

“Hem continuatmillorant i ampliant elsserveis al nostresusuaris, malgrat la crisieconòmica”Entrevista a Montserrat Gil de Bernabé, directora general de Mercabarna durant 4 anys

Roser Lapuente Camins

Després de 4 anys com a directora gene-ral de Mercabarna, Montserrat Gil de Ber-nabé deixa l’empresa a finals de febrer.Malgrat que la crisi econòmica ha dificul-tat la seva gestió, durant aquest períodes’ha aconseguit millorar quantitativament iqualitativa els serveis que la companyiapresta als usuaris i fer-la més coneguda anivell nacional i internacional.

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:47 Página 13

14 febrer 2012PÀ

GIN

A

l’informatiu de mercabarna

P- I ja els tenen?R-Sí. En el cas del peix, ha estat més fàcil per-què al Mercat s’havia fet una important renovacióal 2000. En canvi, el Mercat de Fruites i Hor-talisses requereix una profunda posada al dia,perquè data del 1971.

“Estem fomentant el canvi estratègic

a l’empresa familiar, aprofitant la dinàmica

de clúster”

P- Finalment, què es farà?R- En aquests 4 anys, l’AGEM i Mercabarna hemelaborat 2 projectes de construcció d’un noumercat i 1 de remodelació de l’actual. Però, alproblema de les diferències de tamany de lesempreses, amb interessos i capacitat econòmicadivergents, s’ha sumat la crisi econòmica, i elfet que el Mercat no pot deixar de donar ser-vei mentre duren les obres, el que fa queaquestes s’allarguin molt, causant greus mo-lèsties als usuaris.

P- Algun dels projectes presentats té possi-bilitats?R- L’últim projecte, presentat als empresaris fapocs dies, proposa un mercat totalment nou,que es pot construir en 2 anys, sense que lesobres afectin l’activitat comercial. És una bo-na alternativa, però encara no tenim la respostadefinitiva dels majoristes.

P- Fa 4 anys hi havia falta d’espai a Mer-cabarna, la qual cosa no permetia créixer lesempreses ubicades al polígon ni que s’hiinstal·lessin de noves. I ara...?R- Al poc temps d’assolir la direcció, vamtraslladar Mercabarna-flor a la seva nova ubi-cació de Sant Boi de Llobregat. En els ter-renys que hi ocupava, hem construït unagran nau industrial que pot donar cabudaa 8 empreses i hem deixat 4 parcel·les edi-ficables, perquè les companyies interessa-

des hi puguin construir els seus propis ma-gatzems.

P- I ja s’hi ha instal·lat alguna empresa?R- Actualment, 4 empreses que ja operaven aMercabarna han crescut en aquests nous es-pais. A partir d’aquí, també hem creat la Pla-taforma Alimentària de Barcelona.

P- La Plataforma Alimentària de Barcelona?R- Sí, hem signat diversos acords amb el Con-sorci de la Zona Franca de Barcelona (CZF) ambl’objectiu de consolidar un pol alimentari deprojecció internacional, que ocupa 150 ha, enaquest enclavament estratègic de la ciutat.

P. Les 90 ha de Mercabarna i...R- A la Plataforma, Mercabarna apareix coma l’eix central de l’espai que es completa ambels terrenys del CZF dedicats al sector ali-mentari -els del 22AL (44 ha contigües a Mer-cabarna) i els de la Barcelona Zona Innova-ció (17 ha). Per tant, segons les seves neces-sitats les empreses alimentàries que necessitinespai podran triar entre aquestes tres ubicacions.

P- Què és el Clúster Alimentari de Barcelona?R- Un dels punts forts de Mercabarna són lessinergies, les economies d’escala, de recinte iles oportunitats que s’hi generen gràcies auna concentració d’empreses alimentàries ade-quada. Això calia potenciar-ho. Així és que,d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, vanportar a terme el Pla Estratègic del Clúster Ali-mentari de Barcelona.

P- A quines conclusions va arribar aquest Pla?R- Es van detectar sectors amb potencial de crei-xement en el futur, el de l’alimentació fora dela llar i el dels comerços especialitzats en ali-ments frescos, i que calia que els majoristes tra-dicionals s’adaptessin molt més a les noves ne-cessitats de la demanda.

P- Què se n’ha fet al respecte?R- Van crear l’Associació Clúster Alimentari deBarcelona per contribuir a augmentar la com-petitivitat de les empreses membres, mitjançant

El convidat

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:47 Página 14

PÀ

GIN

A 15febrer 2012

l’informatiu de mercabarna El convidat

actuacions conjuntes o coordinades, en elsàmbits de l’I+D+i, la formació, la logística, larecerca de nous mercats..., que facilitin i orien-tin l’adaptació de noves estratègies guanyadores.

P- Quantes empreses s’hi han apuntat finsara al Clúster Alimentari de Barcelona?R- Les fundadores –Mercabarna, 22@Barce-lona, ASSOCOME, CZF- i unes 25 companyiesalimentàries, la majoria de Mercabarna, peròtambé de fora del recinte. A més, comptem ambl’assessorament de l’Institut de Recerca Tecnolò-gica Alimentària (IRTA), l’Asociación Nacio-nal de Tecnología Alimentaria para el canal HO-RECA (ANTA) i l’agència de suport a la com-petitivitat de l’empresa catalana de la Gene-ralitat, ACC1Ó.

P- Als pocs mesos que vostè assumís la di-recció de Mercabarna es va desencadenar lacrisi econòmica que estem patint. Com ha afec-tat això a la seva gestió? R- Molt, perquè, tot i que l’alimentació és unbé de primera necessitat, la durada i la pro-funditat d’aquesta crisi ha acabat incidint entots els sectors de Mercabarna. Això ha alen-tit molts projectes importants, sobretot de re-novació d’infraestructures que requerien de laimplicació dels empresaris. La situació econòmicatambé ha dificultat la relació amb les associacionsempresarials de la Unitat Alimentària, en al-guns moments.

P- Per què? R- Perquè en moments de bonança tothom en-tén que un servei públic, en el recinte del qualhi ha ubicades empreses privades, s’ha de po-der autofinançar, cobrint el cost dels servei quepresta. Ha de retribuir tots els factors de pro-ducció, inclòs el capital, i crear la suficient re-serva econòmica per fer front a noves inver-sions de millora i creixement. Però, quan les co-ses van maldades, això costa més d’entendre.

P- I com han anat els resultats econòmics dela companyia durant aquests anys?R- Les variables econòmiques principals s’hanmantingut a uns nivells que ens han permès

seguir prestant els serveis als usuaris amb mi-llores quantitatives i qualitatives.

P- Podria posar-nos algun exemple d’a-questes millores?R- Hem licitat amb diferents operadors els nouscontractes de neteja i recollida de residus, se-guretat i subministrament energètic del recinte,així com la gestió de les plataformes de tele-fonia mòbil i fixa d’usuaris de Mercabarna, totoptimitzant costos i recursos, i aconseguint unamillor eficiència.

“Col·laborar amb institucions i empreses ens ha permès

fer sentir la veu de Mercabarnai millorar la seva imatge pública”

P- Vostè ha fet que Mercabarna sigui mésconeguda a nivell institucional. Quins be-neficis ha comportat aquest fet a la com-panyia?R- Poder participar en aforaments on es pre-nen decisions que afecten Mercabarna i les em-preses que hi operen i fer sentir la nostra veu;rebre subvencions per a iniciatives importants;obtenir assessorament i col·laboració de cen-tres de recerca, empreses i institucions a l’horade tirar endavant projectes; intercanviar informacióper solucionar problemes comuns... i, sobre-tot, millorar la imatge pública de la compan-yia.

P- Quina valoració personal fa del seu pasper Mercabarna?R- Ha estat una experiència que m’ha enriquitmolt personalment. He tingut l’oportunitat detreballar en aquesta empresa que, unint inte-ressos públics i privats, ha aconseguit ésser mo-dèlica en el sector. He escoltat les aportacionsi les inquietuds del seu teixit empresarial, totintentant treure el millor partit de les prime-res i solucionar les segones. I tot això ha es-tat possible gràcies a la col·laboració estreta,constant i rigorosa de l’extraordinari equip hu-mà de Mercabarna.

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:47 Página 15

www.renault.es / 902 333 500

DRIVE THE CHANGE

Renault España Renault ESP

GAMA RENAULT VEHÍCULOS COMERCIALESCON AIRE ACONDICIONADO Y RADIO CD

Gama Vehículos Comerciales: consumo mixto (l/100km) desde 5,2 hasta 9,8.Emisiones CO2 (g/km) desde 137 hasta 260.

MB285_217 MB desembre 2005 CAT 29/02/12 20:47 Página 16