Nú

m. 3

27 -

1º

qu

inze

na

de

Nove

mb

re

2011. 2

eu

ros

El planter del Taekwondo Keon ‘Son Servera’ va creixent

� Entrevistam la plataforma pel tren“Les indemnitzacions per anul·lar un contracte adjudicat serien més costoses que acabar-lo. El tren és viable econòmicament. El sector hoteler també el reivindica. És el mitjà de transport del futur i tots serem amplament beneficiats amb el tren.”

Dia 6 de novembre torna la Marxa pel TrenSon Servera serà la capital d’una reivindicació de 14 anys

NO HI HA TEMPS QUE NO TORNIN NI POBLE QUE NO RESPONGUI!

� Entrevistam en Jaume Servera(PP)... i li demanam quina és lapostura del seu partit vers la desfeta del tren, a més d’altresqüestions com ara el tall indefinit de la carretera de Son Servera aCala Millor

� L’empresa serverinaMercavinos present en el Salón de los Mejores Vinos de España 2012

� Taekwondo Keon ‘Son Servera’en el “Stage Internacional

Jon García”

Publicitat

2

Cerramos los miércoles Port Verd Son Servera tel.971 58 53 78 · 629 68 90 07 www.sapuntarestaurant.com

consulte nuestra web www.sapuntarestaurant.com

RESERVE MESA · PLAZAS LIMITADASEl mejor balcón gastronómico del mediterraneo

Noche mágica Recepción de bienvenidaJamón de bellota al corteBombones de foie con chocolate amargoTártaro de salmón en cuchara comestibleGominolas de aceite de olivas mallorquín

MENU EN MESA COCINA EN MINIATURACrema de puerro, pulpo, langostino y aire de pimentón de la veraSashimi de atún rojo con wasabiMini ensalada de vieira con setas ahumada al momentoLubina salvaje con terrina de verduras en escalibada y mouselina de ajo negroCarrillera de cerdo ibérico a baja temperaturaChocolate blanco y negro, naranja mallorquina, texturas y sabores

Rte. Sa Punta

ACTIVITATS AL CENTRE JOVEDurant el mes d’octubre, al CIJ ja hem començat a fer diverses activitats per tal d’engrescar

els joves. Hem organitzat una sèrie de tallers per fer d’aquest centre un lloc de trobada i diversió,per passar una bona estona entre amics i fer-ne de nous, i xerrar de les nostres inquietuds, inte-ressos, experiències, etc.

Aquest mes d’octubre ja hem fet el taller de construir pals xinesos (els dies 13 i 20) i practicaramb ells. Un altre taller ha estat el d’Origami (dia 27). Vos adjuntam unes fotografies dels tallersper convidar-vos als que tenim preparats per al mes de novembre. Vos esperam a tots! Ah!, i jasabeu que ens podeu proposar activitats per fer al centre amb els vostres companys, amics, perconèixer altres joves d’altres municipis, etc.

Si vos fa ganes participar-hi, apuntau-vos al CIJ!

CIJ SON SERVERA C/Pere Antoni Servera, 24 07550 Son Servera 971567050

Present a les xarxes socials: http://cijsonservera.blogspot.comwww.facebook.com/cijsonserverawww.twitter.com/cijsonservera

Feim indiaques: dies 16, 23 de 16.30 h a 17.30 h.

Preu: 2 euros

Feim maces malabars: dies 3, 10 de 16.30 h a 17.30 h.

Preu: 2 euros

Practica l’ESPAIBOX: exercicis basatsen les arts marcials. Dies 7, 14, 21, 28

de 16.30 h a 17.30 h. Preu: 8

Aquestes són les activitats que tenim preparades per al mes de novembre:

menú noche mágica 40 euros y barra libre

MENU CODORNIU 11/11/11

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Editorial

Aquesta revista s'edita en català gràcies a la col·laboració del Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Son Servera per mitjà de la campanya 'A Son Servera, informació en la nostra llengua!'

En tot cas, respectam l'elecció de llengua dels nostres col·laboradors per expressar les seves opinions.

3

El Consell de Mallorca va anul·lar el passat mes de setembre un ajut econòmichistòric que contribuïa a l’edició de les publicacions escrites en català i associades ala Premsa Forana de Mallorca. Aquest octubre han estat interromputs els procedi-ments per a la concessió de subvencions a la premsa en català per part de laConselleria d’Educació, Cultura i Universitats. I el Govern Balear va deixant caure que,durant aquest exercici, tampoc no hi haurà convocatòria genèrica d’ajuts a la prem-sa escrita.

Aquest és un escenari nou amb el qual mai encara no ens hi havíem enfrontat:totes les institucions han fet el buit a la premsa en català, de la manera més roí pos-sible, sense negociar, ni tan sols avisar o donar la cara, sense cap explicació i donantla notícia per mitjà del BOIB.

Fins ara, durant els governs del PP, generalment es feia palès que aquesta forma-ció política no té dins del seu ideari el fet de potenciar la premsa de proximitat quees fa en català, però mai no havia arribat a l’extrem d’intentar l’extermini del sector.Podria arribar a ser creïble –això ja és política- que s’hagués d’assolir un aprimamentde la despesa per mor de la situació econòmica de les institucions, però per què lesnostres publicacions han de rebre un pal del 100% en les tres línies existents, algu-nes de les quals estaven instituïdes des que es va fundar la Premsa Forana fa mésde trenta anys –i això ja no és política, sinó manca d’ètica?

No entenem per què es menysprea la labor, protegida per la Constitució, de man-tenir informada la població, tenint en compte que les nostres publicacions cobreixenun buit al que no hi arriben altres mitjans de comunicació, el de la proximitat munici-pal.

Tampoc no podem comprendre els continus atacs a la promoció de la llenguacatalana. Quin millor regal pot tenir una persona que llegir les informacions del seuredol amb la seva llengua quan la majoria dels mitjans de comunicació s’editen enespanyol, traduint en gran part de les ocasions la realitat local? Quin millor reconei-xement a la trajectòria d’unes publicacions modestes, fetes amb l’esforç de centenarsde voluntaris, pot tenir de les institucions que un petit suport econòmic?

Ens estan sotmetent a una marginació total. El Consell de Mallorca ens exclouexplícitament d’altres convocatòries d’ajuts per revistes, i d’altres ajuts a la premsas’han mantingut sense cap tipus de dubte creant un greuge comparatiu molt impor-tant.

Tot plegat, les tres línies de subvencions podrien haver suposat aquest exercici de2011 una quantitat aproximada de 180.000 euros. Precisament les institucions no“regaven” el nostre sector amb subvencions, ja que el pressupost de tota la PremsaForana frega els 3 milions d’euros anuals i els ajuts del Govern i del Consell repre-senten una mitja del 6%.

Els nostres mitjans no naufragaran per mor de la retirada de les subvencions,però sí que ens dol que, gaudint del suport d’un nombrosíssim públic que aprecia lanostra labor i ens ho reconeix essent fidel a les nostres publicacions, llegint-la i con-fiant en nosaltres per inserir-hi els seus anuncis, les institucions no siguin sensiblesa aquesta realitat i ens marginin d’una manera tan vulgar i cruel.

Fa setmanes que feim gestions de manera infructuosa per conversar amb els res-ponsables polítics d’aquesta massacre, perquè ens expliquin les seves motivacions inosaltres poder explicar les nostres. I, sobretot, perquè l’any que ve no ens toquitambé rebre. �

Associació de Premsa Forana de Mallorca

� Un menyspreu a la PREMSA FORANA

Retornar a Granada

Batega el meu cor i vaig recordantaquells dies màgics potejant Granadaon amb il·lusió junts vàrem xalar.

Tot sol he trescat els seus carrerons,les places..., les fonts on l’aigua cantairesembrant harmonia les flors va regant.

Tornar a Granada, gaudir el seu encant,l’Albaicín, l’Alhambra i la Torre de la Vela,on m’aguant les ànsies de partir volant;la ciutat s’estén baix els meus peusi record històries, contes i llegendes

que encara ressonen a dins el meu cap.

Retornar a Granada, tot sol, ...enyorant,ombrejada pels llorers i perfumades murteres,

l’empinada costa pujant a l’Alhambra,revifa mon cor de dolços records,

remorosa l’aigua, la sèquia vaig vorejant,ja som a Granada, tot sol, ... enyorant. ! �

Octubre de 2011

Toni López

4

Actualitat

� Presentació a Son Servera de les pancartes i cartellsanunciadors de la VIII Marxa pel Tren de Llevant

El passat 18 d’octubre ten-gué lloc a Son Servera la pre-sentació de les pancartes i car-tells anunciadors de la VIIIMARXA PEL TREN DE LLEVANT,que tendrà lloc al municipi ser-verí el proper dia 6 de novem-bre.

La Plataforma i els batles,conjuntament amb altres repre-sentants dels diversos ajunta-ments de la comarca, varenrecordar que aquesta MARXA, com les ante-riors, no és contra ningú, sinó per reivindicaruna vegada més, des de fa 14 anys, la líniade tren Manacor-Artà-Cala Rajada.

Reforçant el manifest inicial, signat ja permés de 20 entitats de la comarca, demanenel compliment del Conveni ferroviari signatl’any 2009 i donen suport al Sr. Bauzá o al Sr.Company si decideixen reclamar aquestsdoblers del Ministeri de Foment.

Consideren que un projecte llargamentreivindicat -inclòs com a prioritari en el Pla deMobilitat del Govern balear l’any 2006 (i quefou aprovat per unanimitat), un projecte sot-mès a exposició pública, iniciat, finançat, exe-

cutat en un 50 % i licitat en un 70 %- s’ha deposar en marxa, ja!

Del comunicat fet públic el mateix dia del’estesa de les pancartes, en destacam lessegüents declaracions:

“No és el moment de replantejar projec-tes a punt de finalitzar. Hi ha hagut temps iterminis legals a tal efecte. No s’ha fet a lacorreguda. Ans al contrari, l’any 2009 jaférem un comunicat que deia: ‘Farts d'espe-rar i farts de mentides’ (vegeu-lo al nostrebloc: http://trenllevant.balearweb.net/). Aratoca el tren. Les obres no poden estar atura-des ni un dia més. Per les molèsties a lapoblació, perquè el tren ha d’arribar i perquè

el conseller ho troba una ver-gonya!.”

"Lamentam que aquestsuport tan decidit de maneraespontània del sr. Bauzá pelcorredor mediterrani (a quènosaltres evidentment donamsuport) no tengui la sevacorrespondència pel tren deLlevant. Un transport públic,ecològic, modern, vertebrador,sostenible i que generarà una

dinàmica econòmica molt positiva a la comar-ca. També lamentam les intoxicacions d’a-quells que comparen el tren de Llevant ambl’òpera d’en Mates, el Palma Arena o el Palaude Congressos. De moment preferim pensarque es deu al centralisme palmesà que des-coneix allò que va més enllà de Xorrigo que aintencions ocultes."

D’ençà, fins al 6 de novembre, els mem-bres de la Plataforma, amics i voluntaris peltren de Llevant duran a terme reunions per talque dia 6 sigui un clam pel tren. I seguiranamb la recollida de signatures en els mercatssetmanals dels pobles.� CM7

“Si en 14 anys no hem perdut l’alè ni la raó ni les ganes, no el perdrem ara!”

“La Plataforma anuncia que la vuitena marxano serà un acte aïllat.

Si no hi ha resposta dels responsables farem que ens escoltin als mítings durant la campanya, anirem a Palma amb cotxes

(no ens queda més remei)”

C/ dels Camps, 1 - 2º izq. - SON SERVERA Tel. 971 56 78 49

le recomienda: para una buena salud bucal

visitar a su Dentista como mínimo una vez al año para control y limpieza dental

Horario: de lunes a viernes de 9:30 a 13:00lunes, martes y jueves de 16:30 a 19:30

5

Actualitat

Menú diaro 9 €Domingos especial menú: picada, paella o fideua,

elegir entre dos segundos (carne o pescado) y postre por 12€

Carnes al grill de leña · Comidas por encargo

C/ Joan Massanet, 42 · Son Servera · Tel. 971 56 74 13 MARTES CERRADO

� Reobertura del carril biciSon Servera - Cala Millor

Gràcies a les gestions realitzades per l'Ajuntament de Son Serveradavant el Govern Balear i després de la reunió dels batles de Llevantamb el conseller Biel Company, hem aconseguit una solució provisio-nal per obrir de nou el carril bici.

D'aquesta manera, us informam que des del passat dimecres 26d'octubre el carril bici de Son Servera - Cala Millor ja està completa-ment obert a la circulació de vianants i bicicletes.

Des de l'Ajuntament us volem demanar disculpes per tot el tempsen què no ha estat possible fer ús del tram en obres, i entenem que lasolució adoptada no és més que una solució provisional fins que eltram torni a quedar obert també al trànsit rodat. �

� Els Ajuntament de la comarca de llevant manifesten el seu suport a Estel de Llevant i als serveis que presta

El propassat 18 d’octubre, l’Ajuntament de Sant Llorenç organtizara l’auditori de Sa Màniga de Cala Millor la trobada anual entrel’Associació Pro-Salut Mental Estel de Llevant i els diversosAjuntaments de la Comarca. L’Associació pro-salut mental i els 13Ajuntaments de la comarca del Pla, Llevant i Migjorn de Mallorcacol·laboren estretament en el suport a les persones amb problemes desalut mental.

Estel de Llevant recordar que durant 2010 un total de 162 perso-nes reberen els serveis que presta l’Associació (centre de dia, centreespecial d’ocupació, inserció laboral en empresa normalitzada i aten-ció domiciliària).

A la trobada hi participaren tècnics dels diversos departaments deserveis socials de la comarca. Els diversos Ajuntaments assistentsmanifestaren el seu suport incondicional a l’Associació que en aquestsmoments passa per moments de dificultat a causa del deute que man-

tenen les administracions insular i autonòmica amb l’entitat i han rei-terat el seu suport institucional i econòmic. Cal recordar que actual-ment Estel de Llevant s’ha vist en la necessitat de tramitar un ERO(Expedient de Regulació d’Ocupació) de reducció de jornada dels tre-balladors de centre de dia. Estel de Llevant ha agraït el suport conti-nuat dels Ajuntaments a la tasca de suport a les persones amb proble-mes de salut mental.

L’estalvi que genera Estel de Llevant a la sanitatpública

El gerent d’Estel de Llevant exposar als assistents les conclusionsd’un estudi realitzat per Estel el qual posa de manifest que el centrede dia de l’entitat genera un estalvi de fins a 70.000 anuals als recur-sos sanitaris, en la mesura que els usuaris que assisteixen al centrede dia redueixen el nombre d’ingressos hospitalaris un 67%..�

Nota de l’ajuntament

Bodas, bautizos y comidas de grupo

Restaurante EL CRUCE

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382Menú diario casero · Cocina mallorquina

Paella y cochinilos para llevar

Cenas y comidas de quintos, empresa,final de temporada, despedidas soletero/a

familia y amigos

6

Actualitat

� Celebració de les Verges al CEI Sant Francesc d’Assís

El passat 21 d’octubre vàrem celebraral nostre centre la festivitat de ses Verges,una tradició que volem que els nostresalumnes coneguin perquè no es perdi.

Aquest any vàrem convidar madòRafela Xeixa, que ens va fer la pasta i des-prés va venir a fer els bunyols a l’escola, iaixí els nins i nines varen veure com es fan.Des d’aquí donar-li les gràcies per la sevaajuda. També agrair la col·laboració de naPaca, la mare de na Neus (mestra) per aju-dar-nos.

Els nins i nines un any més varen gau-dir d’aquesta tradició i varen menjar bun-yols al pati de l’escola, i per cert varenésser boníssims !.�

� El Cine La Unió acull unes jornades dedicades als motoaventurers

IMM Rent&Tours, una empresa serverina que duu un any i mig fentfeina en l’àmbit de l’organització de llargs viatges en moto, i ExploraMoto, una empresa dedicada a l’edició de vídeos d’aquests motoristesaventurers, han organitzat dues jornades al teatre La Unió, entre el 29i 30 d’octubre, per tal de fer avinent a tots els assistents com s’orga-nitzen aquests viatges, les rutes que han fet fins aleshores, projeccionsde vídeos dels viatges... i, en definitiva, tot allò relacionat amb el mónde la moto.

Entre els motoaventurers presents hi havia Miguel Silvestre(Dènia), el qual va donar la volta al món amb moto i va escriure un lli-bre titulat La ruta de los exploradores españoles. El president de laFederació Balear de Motociclisme, Pepin Yuste, afirmà que "per alturisme i la promoció és molt important, i aquest tipus de turisme ambmoto, amb projecció dels vídeos i de les rutes organitzades, pot éssermolt interessant i podem rebre molta gent”.

L’empresa IMM Rent&Tours, amb seu a Son Servera (c/Formentera), compta amb tres socis -Carlos Goringer, Rafa Amneguali Carlos Llabrers-, els quals ens han comentat que la demanda de lesrutes organitzades cada vegada creix i que, fins i tot, ve gent desd’Alemanya per començar rutes des de Son Servera cap a Suïssa.

Actualment hi ha motoristes a Sudan i l’empresa serverina ja estàorganitzant per al 2012 rutes per Mallorca, laPenínsula, Itàlia i Àustria, entre d’altres des-tinacions..� Text/Foto: MS

Fotos Mark Mark G. Schlüter·

markfotos@gmail.com

Cala Millor 7 · Redacció i Publicitat ·

660 99 15 28 609 48 65 09

7

Actualitat

� Son Servera presenta la candidatura al distintiu de Ciutat de la Ciència i Innovació

El municipi de Son Servera ha presentatla seva candidatura per tal d’obtenir el distin-tiu de Ciutat de la Ciència i Innovació 2011,en la modalitat de municipis de menys de20.000 habitants.

El distintiu l’atorga el Ministeri de Ciènciai Innovació, i pretén reconèixer i donar presti-gi als municipis que fan feina per tal depotenciar l’àmbit de la innovació.

El distintiu es va atorgar per primeravegada el 2010, amb la qual cosa SonServera hi participa en segona convocatòria.En total es concedeixen fins a un màxim de10 distincions destriades en tres categories,en funció del municipi: més de 100.000 habi-tants, de 20.001 a 100.000 habitants imenys de 20.000 habitants, en la qual SonServera queda inclosa.

Son Servera ha basat la seva candidaturaen la labor realitzada en diversos àmbits,entre els quals destaquen les millores d’ac-cés a xarxes i infraestructures de les tecnolo-gies d’informació, els projectes que s’estanduent a terme destinats a la millora de l’eco-nomia verda i aquells orientats a la modernit-zació administrativa municipal.

La concessió de la distinció comportal’obtenció de diversos beneficis, tals com elfoment o impuls de projectes col·laboratiusentre els municipis que s’integren a la Xarxade Ciutats de la Ciència i la Innovació, la con-sideració preferent d’aquestes ciutats per a laubicació d’instal·lacions científiques i tecno-lògiques de titularitat o participació estatal ola priorització d’aquestes ciutats com a llocspreferents per organitzar les reunions del

departament amb les comunitats autònomes.En definitiva, una via més de promoció delmunicipi serverí.

Empreses privades, com T-Systems,Indenova, Barraite, Gram Lavola o LímitTecnologies, així com l’Associació Hotelera deCala Millor, han mostrat el seu suport a lacandidatura.

El jurat encarregat de la concessió estàformat per cinc membres de reconegut pres-tigi pertanyents als àmbits municipals de lainnovació i de la ciència, designats pel secre-tari General d’Innovació a proposta de laDirecció General de Transferència deTecnologia i Desenvolupament Empresarial.La resolució de la concessió serà a finalsd’any, i es farà pública en el Butlletí Oficial del’Estat..�

“Aquest distintiu reconeix i prestigia els municipis que s’esforcen en l’àmbit de la innovació.”

ESTRELLAMANIA FMRadio sin fronteras

en Cala Millor y Son Servera

89.8 FMwww.estrella-latina.webnode.com.ve

radio89.8fm@hotmail · positivafm@h.es ·

luis.eldespertador@live.com

Desde el PP nos ha llama-do la atención lo pomposo deltítulo adjudicado a la actividaddel regidor de “comptes” al quele deseamos mejor suerte quea su antecesor y compañero degrupo político, el cual i atenién-donos a los números que pre-senta nuestro Ayuntamiento, hasido el peor regidor de hacien-da conocido en la localidad.

Pero volviendo a lo expues-to en la pasada publicación delCala Millor 7, y en referencia alos sueldos del equipo degobierno, aconsejamos al regi-dor que revise el coste real dela ultima anualidad, ya que noha tenido en cuenta que finali-zó la legislatura con un regidormenos con dedicación exclusi-va (Conxi Peña) y con los suel-dos rebajados por exigenciasdel Gobierno Central, (Decretodel Gobierno que recortó elsueldo a todos los funciona-rios). Vemos que en la citadatabla de salarios al único que leaplica esta reducción de sueldoes a Antonio Servera (casual-mente su número 1). No quere-mos pensar que estos datossean intencionados, pero sirecordarle que una forma dehacer creer que se reducegasto es partir de una ciframayor de la que corresponde.

Se equivoca totalmente alasegurar que “en las negocia-ciones con los partidos de Son Servera, des-pués de las elecciones, la propuesta del PP,públicamente, salía más cara que laactual”….Me gustaría explicara con detallecual fue esa propuesta, (quizás nos perdimosesa reunión), ya que en ningún caso se hablóde este tema.

Por otro lado indica que “la verdad es queno se que dice el PP de Son Servera”.Realmente no nos sorprende su actitud ni ladel equipo de gobierno, a pesar de que todosse llenan la boca hablando de consenso ycolaboración y realmente lo que encontramoses una situación completamente diferente,chulería y total indiferencia hacia el resto del

consistorio, al que para nada se tiene encuenta. Estamos convencidos que nos convo-can a los plenos por puro cumplimiento de lalegislación.

Y en realidad queremos recordarle alregidor que con toda seguridad encontraríamejores consejos en el grupo del PartidoPopular que en sus socios de gobierno, sobretodo en materia económica, (a la realidad delos números me remito). Hemos insistidodurante 4 años que las decisiones que setomaban no eran adecuadas.

Económicamente el Ayuntamiento nopuede soportar los compromisos que se hanido adquiriendo en los últimos 4 años, y lasdecisiones actuales no hacen otra cosa que

darnos la razón. Desde elPartido Popular creemos enlos servicios públicos, perosiempre debemos tener encuenta las posibilidades realesde cada momento. Debemosbuscar formulas alternativaspara estos servicios y sobretodo que no cuesten tantodinero. Pero esto, que parecetan sencillo, significa trabajo yen demasiadas ocasiones elequipo de gobierno nodemuestra sus ganas de tra-bajar, mejor reunirse en laterraza del bar.

Se recurre muy fácilmentea la “crisis mundial” para jus-tificar la ineficacia o inclusopeor, la irresponsabilidad enlas decisiones tomadas. Noestamos cpara nada de acuer-do en que el Ayuntamiento deSon Servera está mal porquehay una crisis mundial.Económicamente está malporque se ha malgastado unacantidad enorme de dinero, ylo peor es que no se toman lasmedidas adecuadas paracorregir la situación. Solo hayuna regla NO GASTAR MAS DELO QUE SE INGRESA.

Podemos repasar lascifras de los últimos 8 años,referentes a los ingresos ygastos corrientes delAyuntamiento de Son Serveray podemos ver claramente

que del 2003 al 2007 se respetó esta reglapero del 2007 al 2010, a pesar de aumentarlos ingresos en un 28%, los gastos crecieronen un 43%. Este es el camino equivocado. Siesto puede servir de ayuda a nuestro regidorde “comptes” sin duda será un buen comien-zo.

Para finalizar nos gustaría matizar que loimportante de todo lo que se ha hablado tantoen su entrevista como en este escrito, es queen ningún momento tenemos conocimientode que esté en marcha algún presupuestodonde realmente se verá si se reduce el gastoo si como nos tememos, se recurre siempre alo fácil: SUBIR LOS IMPUESTOS.� PP

8

Cartes al director

� Puntualizaciones sobre el “nuevo plan de austeridad del ayto. de Son Servera”

“queremos recordarle al regidor que con toda seguridad encontraría mejores consejos en elgrupo del Partido Popular que en sus socios de gobierno, sobre todo en materia económica,

(a la realidad de los números me remito)”

Opinió

9

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera · Tel. 971 56 70 08 Fax 971 56 75

25 Móvil 629 74 59 53

Limpiauto Son ServeraTALLER DE REPARACIÓN TALLER MULTI-MARCACHAPA Y PINTURACAMBIO DE ACEITE - NEUMATICOSINSPECCIÓN TÉCNICA DE VEHÍCULOS (ITV)REPARAMOS TODA CLASE DE VEHICULOSMECANICA EN GENERAL

Servicio oficial FORD

� El Llevant fa fumPere Sart

El Llevant fa fum i recor-da que vol el tren, diuen uns.El Llevant és un poble pacífici tranquil, malgrat no s’aturende pegar-li garrotades. Aquíguardam les normes, i aixòdel fum no és perquèpeguem foc als nostresboscs, ni a les muntanyes,sinó perquè creim que ésben just i necessari que eltren torni. Simplement reivin-dicam el que era nostre, unaherència que ens deixarenels nostres avantpassats.

Per arreplegar unsquants vots, diuen uns altres,que un dia començarenaquestes obres del tren. També pot ser moltbé que ara, a prop d’unes altres eleccions,uns altres vots es desviïn per veure’l aturat.

Crisis, una paraula molt de moda avui endia, és la paraula que ho encobreix tot, l’ex-cusa perquè moltes de coses es quedinsense fer. Es va tallant per tots els caires, finsi tot, es tallen les carreteres, com la que uniael nostre poble amb Cala Millor, la tercerazona turística més important de l’illa, segonsles estadístiques. La major i quasi única fontd’ingressos que ens queda per sobreviure estroba desconnectada del seu municipi, per-què simplement les obres del tren s’han atu-rat i, sembla que ningú no és responsable derefer els escassos tres-cents metres de pavi-ment que ja fa mig any eliminaren per cons-truir un pont pel tren.

Sanitat i Educació poden ser prioritaris,però, per a qui? Sols per aquells que ho tenendins ca seva? Què en feim de la població dela part forana amb dificultats de transport omobilitat, sense un mitjà de transport adequati econòmic, per poder-hi anar?

Si voleu, podríem continuar parlant de cri-sis. No hi havia aparells com els que tenimara, quan es construí per primera vegadaaquesta línea de tren, i la crisi era encara méspronunciada, ocasionada per la PrimeraGuerra Mundial, on els ferrers havien d’ace-rar les manuelles i altres instruments ambcarbó vegetal. Els seus forats, les sevesnafres encara perduren pel rocam foguer deles trinxeres de Son Violí, na Penyal, puig desa Bassa, i moltes altres. Uns terrenys moltaccidentats, trinxeres i terraplens, els méspronunciats que podem trobar al llarg de totel recorregut de la via, però també el trammés bell. El cobreixen valls d’ametllers en flor,pins alternant amb ullastres i garrovers, i coma color de fons, el blau de la mar.

No hi ha doblers, diuen, per continuar lesobres, i el pitjor, per continuar subsistint eltren que encara ens queda en circulació,d’una manera digna i eficaç. Fins i tot es tan-quen els banys de les estacions per mancade servei de neteja, o millor dit, per estalviar.

A la ciutat que presumeix de tenir el cam-

panar més alt de l’illa, el caporal de l’estacióem digué, que si tenia ganes d’orinar haviad’anar al supermercat Mercadona i que ellquan també en tenia ganes feia el mateix.Amb dues botelles de Rioja que vaig comprar,no sé si vaig quedar bé. Sí que quedarien bé,el Serveis Ferroviaris si me les abonàs.

Coincidim en què les obres del tren nopoden quedar així i que és una vergonya, icom ho seria també, si ara les convertissin enzones verdes. Una solució que el Sr. Companyno descarta.

Sols demanam als nous mandataris queamb la mateixa eufòria amb la qual es traslla-den a València per donar suport a aquest noutren mediterrani, també la mostrassin peraquest tren nostre, pel de la nostre illa. Si nofeim pinya tots plegats per defensar els nos-tres interessos, ningú de fora ens defensarà.

El Llevant pot fer fum, però no és causatper un foc provocat, sinó per defensar el queens pertany, el que exigim: un transportdigne, com Déu mana.�

10

Des dels Independents (IxSMB) no acos-tumam a respondre els escrits que ens diri-geix el PP de forma reiterativa, bàsicamentperquè els arguments no han canviat durantels darrers quatre anys i aquests ja s’hancontestat. A més, consideram que els comen-taris són repetitius i s’empren dades distor-sionades i incorrectes amb l’únic objectiu deconfondre els ciutadans.

No tenim cap interès d’entrar en aquestjoc, preferim dedicar el temps a la nostrafeina, però avui en farem una excepció.

Entenem també que aquesta no hauria deser la feina d’un partit gran que es troba a l’o-posició; la seva feina hauria d’estar més dedi-cada a fer propostes perquè avancem d’unamanera conjunta en el benestar del nostremunicipi.

Aquesta vegada, i per primer cop durantmolts d’anys, han afegit un punt a les sevescrítiques: la seva visió particular de com es vafer aquest Pacte de Govern. La crítica que fael PP damunt aquest nou Pacte de Govern estracta d’una potadeta més, una més de lesque ve fent des que el nostre grup està gover-nant.

Encara que no es cansin de repetir elmateix, aquest Pacte no es va fer ni a darre-ra hora ni a les males; el Pacte és el resultatde moltes hores de diàleg, de debat, on cadaun dels partits participants tenia els seusobjectius ben definits i clars, i es varen apro-par tot el possible fins a arribar a un acordmutu. Acord que es va considerar el mésbeneficiós per al nostre municipi.

Cansa i avorreix escoltar sempre elmateix discurs sobre els nostres interessospersonals i els nostres sous.

El PP, encara que els resulti difícil, un diahaurà d’aprendre a acceptar i a entendre quemolts dels que ens presentam a unes elec-cions no tenim cap mena d’interès personal,tan sols servir el nostre poble. Som cons-cients que avui en dia això resulta mal decreure, però podem dir amb el cap ben altque és el nostre cas. Sempre hem explicat iheu comprovat que som un grup de personesi d’amics amb un mateix objectiu: contribuir afer de Son Servera un municipi millor, tasca a

la qual dedicam moltes hores i que feim ambmolt de gust, amb l’únic interès personal dela satisfacció de veure que es van assolint elsnostres objectius.

Afortunadament, tots els components del’actual Equip de Govern tenim una llarga tra-jectòria dins el món laboral, amb llocs defeina i negocis ben consolidats, i a diferenciad’altres no hem de menester formar part d’unequip de govern per tenir un bon sou. El nos-tre passat i el nostre futur professional eltenim garantit, abans, ara i després de formarpart d’un equip de govern.

Ens demanam si el gerent del Serveid’Emergències de l’112, el Sr. JaumeServera, està fent la seva tasca de maneravocacional i altruista o si al contrari estàcobrant un sou (un sou que sol rondar els5000 euros bruts mensuals), o ho deu ferdebades? I com ho entenem això? Si el souel cobra ell està justificat i si el cobram nosal-tres no? No sabem per on agafar-ho.

També volem recordar que tots els regi-dors que estan a l’oposició, per la seva assis-tència al ple, cobren una quantitat de 400euros. O d’aquests no interessa xerrar-ne?

Parlen de les negociacions pel Pacte ambels Independents, quines negociacions? Ambel PP no va existir cap negociació. A ells noels va interessar. Els Independents vàremmantenir un primer contacte informal amb elPP dia 28 de maig, on simplement ens vàremfelicitar mútuament pels resultats obtinguts ivàrem parlar de manera superficial sobre lasituació postelectoral. Si que és vera que ensva sorprendre que la Sra. MagdalenaMassanet fes el comentari que amb el pano-rama existent als ajuntaments, i vist des d’uncaire egoista, ella preferiria estar a l’oposició.No ens va resultar gaire engrescador com apossible i potencial companya de feina futura.

El panorama existent el coneixíem tots, iquan unes persones ens presentam a uneseleccions s’espera que ho facem perquèvolem participar del govern i poder desenvo-lupar la majoria de punts dels nostres progra-mes electorals. No ens presentam per estar al’oposició. Ens vàrem presentar assumint lesdificultats que sabíem que hauríem d’afron-

tar. La segona i darrera reunió va tenir lloc eldimecres dia 8 de juny entre els dos caps dellista i dues hores abans que el PP fes la rodade premsa on feia una oferta de govern.

A la reunió se’ns va oferir un govern de12 regidors, 7 del PP, 4 dels Independents i 1de CXI. Aquesta oferta sempre va ser unaoferta tancada, sense possibilitat de negocia-ció; el PP considerava que amb 7 regidorsestaven legitimats per tenir la batlia durant 4anys. Per tant mai no hi va haver negociació.Diuen que la seva oferta era millor o igual quela que ens va fer el PSOE. La gran diferènciaés que el PP var fer una oferta tancada sensepossibilitat de diàleg, i amb el PSOE i CxIvàrem poder dialogar, acostar posicions,punts de vista i cercar un acord mutu, senseimposicions.

Ara diuen que ens hem equivocat perquèells serien millors intermediaris entre SonServera i Palma. Això és la visió que el PP deSon Servera té de la democràcia? Aquesta ésuna visió limitada i impregnada d’un caciquis-me gairebé antropològic de la dreta espanyo-la. És a dir, si ets dels meus ens entendrem isi no vos foteu.

Un partit que estima el seu poble i es veuamb la capacitat de ser un bon intermediariho fa governant o estant a l’oposició, pel bédel seu poble i dels seus veïns.

Diuen que ens poden ajudar de cara anegociacions amb el Govern i el Consell.Ajudar-nos a què? A retallar més la sanitat,l’educació, les prestacions socials, a ajornarpagaments als ajuntaments, a la defensa dela nostra llengua i cultura, a la falta de res-pecte cap als batles de Llevant per part delGovern balear, a aturar les obres del tren? Siaixò són les ajudes on poden intermediar valla pena renunciar a elles.

I per acabar de rematar als Independents(sempre els hem picat més que els altres,quin motiu deuen tenir?) ens diuen que estamentregats a la voluntat del PSOE. Nosaltresnomés estam entregats a la nostra feina i a lavoluntat dels ciutadans d’aquest municipi.

Dit això, nosaltres continuarem fent elque sabem fer, molta feina i servir al poble.Salut i força per a tots! .� Independents

Cartes al director

� Contestació dels Independents a la carta del PP per lavaloració dels 100 dies de govern

“Ens demanam si el gerent del Servei d’Emergències de l’112, el Sr. Jaume Servera, està fent laseva tasca de manera vocacional i altruista o si al contrari està cobrant un sou (un sou que sol

rondar els 5000 euros bruts mensuals), o ho deu fer debades? I com ho entenem això? Si el sou el cobra ell està justificat i si el cobram nosaltres no? No sabem per on agafar-ho.”

També volem recordar que tots els regidors que estan a l’oposició, per la seva assistència al ple,cobren una quantitat de 400 euros. O d’aquests no interessa xerrar-ne?

11

Tira còmica

� Nota d'agraïment

Tel. 971 567 321971 567 053

C/ Joana Roca,121Son Servera

Sa vida és una estafa!

Desitj agrair públicamentl'ajuda i l'amabilitat d'en Bernat,el policia local de la Unitat deMedi Ambient, que aquest pas-sat mes d'octubre va localitzar lameva velleta i bona cussa deraça “samoyedo” que respon alnom de Neu, perquè s'haviaescapat del nostre domicili, ique una vegada identificada lame va portar personalment alnostre domicili. �

Gràcies Bernat

Bel Metge

CM7

660 99 15 28 609 48 65 09

Entrevista

12

1. Quina és la postura del PP serveríamb el tema del tren?

Nosaltres ja hem deixat clara la nostrapostura cada vegada que hi hagut un ple iuna moció referent a aquest tema, i semprehi hem donat suport. Consideram que la zonade Llevant es mereix tenir un servei públic detransport igual que qualsevol zona deMallorca o d’Espanya, això és indubtable.Però també hem d’ésser realistes quant alscostos reals de manteniment. Hi ha estudiseconòmics que adverteixen que serà un pro-jecte molt deficitari. A mi m’agradaria analit-zar-ho detingudament o tenir accés als nom-bres reals per poder cercar-hi alternatives.Poder oferir un servei públic de transport quetal vegada sigui menys costós que el tren pot-ser una altra alternativa. Però ja dic, sensetenir la informació suficient se’m fa difícil ofe-rir un pronunciament clar sobre aquestaqüestió.

El que sí sabem és que el Govern balearhavia signat un conveni ferroviari amb elMinisteri de Foment i el Ministeri d’Economiadel Govern central per mitjà del qual enshavien de transferir 443 milions d’euros perconstruir la línia Manacor-Artà, que comptavaamb un pressupost global d’uns 190 milionsd’euros, on crec que hi ha incloses les parti-des de maquinària i vagons.

Però la realitat, quina és? Que durantaquest temps -això se signà el 2008- escomprometeren a incloure dins el pressupostgeneral de l’Estat la quantitat suficient perescometre les obres. Però del total de 443milions d’euros, Madrid només n’ha aportat57 milions, i el problema més greu és que elGovern balear ja havia licitat obres per 220milions d’euros per a obres i adquisició demàquines sense tenir la seguretat de dispo-sar realment dels doblers, i va adjudicar obresper més import que ara no es poden pagar.

Els doblers no arriben de Madrid i no es potpagar als contractistes. De Manacor a Artà, eldeute d’obra executada és de prop de 18milions d’euros, i només del tram de SonServera es deuen gairebé 5 milions d’euros, iels contractistes no poden suportar aquestendeutament sense cobrar les certificacionsd’obra. Així que el Govern balear ha optat peraturar les obres atesa la incògnita de saberper a quan podríem disposar dels doblers iaixí no seguir perjudicant els contractistes.Ara mateix el Govern balear ha decidit aturarles obres durant un any fins que Madrid puguiaclarir quan tendrà la disponibilitat delsdoblers. Ara, durant aquest any d’aturada, empareix lògic i normal que s’estiguin estudiantdiferents alternatives, no només hem de sercaparruts de voler fer el tren sí o sí. Jo crecque s’han d’estudiar alternatives i se n’hande fer estudis econòmics. Hi ha projectes queara per ara no són més que idees per poderaprofitar aquest corredor, aquesta línia, comara reconvertir-les en vies verdes, vies turísti-ques, etc. És un tema que pot agradar més omenys, però que també pot tenir el seu atrac-tiu turísticament xerrant i que potser econò-micament pot ésser beneficiós, perquè podenésser un al·licient turístic i pot motivar unaactivitat econòmica perquè aquestes rutespoden arribar a agroturismes que hi ha repar-tits per la part de l’interior, i així mateix hi pothaver una bona combinació amb les diferentszones turístiques (Cala Ratjada, Cala Millor,Porto Cristo, etc.).

Dit això, decidir ara per ara què és millorés un tema per analitzar profundament. Caltenir en compte el finançament que ha devenir de Madrid i desprès l’estudi econòmicdes manteniment, perquè em pareix recordarque els nombres que actualment es manegendemostren que aquest projecte seria deficita-ri en més de 3 milions d’euros anuals. Jo crecque també és un exercici de responsabilitat

per al ciutadà pensar si volem que es malgas-tin 3 milions d’euros anuals del pressupostdel Govern balear i pensar que potser hi pothaver altres alternatives per al servei urbà detransport que poden ésser tan eficaces comel tren i tal vegada menys costoses... Perexemple, podem millorar xarxes de busos,xarxes viàries... En definitiva, que s’han de ferestudis econòmics seriosos per saber siaquestes alternatives són millors i menyscostoses que el servei de tren.

Així que ara per ara, des del PP serverí,no ens hi pronunciam a favor ni en contra.Cada vegada que ha sortit aquest tema en elplenari serverí el nostre grup ha estat a favorque arribi el tren. Jo personalment n’estic afavor, però que sigui un tren àgil, còmode iecològic. També estic a favor que hi hagi unaxarxa de busos més eficaç i amb una dispo-nibilitat d’horari que faciliti el trasllat delshabitants de Son Servera. Però també crecque és important que hi hagi tots aquests ser-veis i que el ciutadà pugui tenir la llibertat detriar quin d’ells vol emprar. A mi el que nom’agrada és que ara s’imposi un servei o unaltre i per nassos estiguem obligats a empraraquests serveis o res. Quan jo crec que elmés important és que donem una oferta deserveis i que els ciutadans tenguem la lliber-tat de poder decidir com volem desplaçar-nos, ja sigui en cotxe, en tren, en bicicleta, enbus o a peu.

A Son Servera tenim un problema afegitamb el tren, i és que aquestes obres, així coms’han paralitzat, han deixat pertot obra inaca-bada i per a molts de veïnats és un problemavertaderament important perquè hi ha acces-sos a finques rústiques que estan molt mala-ment. I a més, encara més greu és que tenimtallada la carretera de Son Servera a CalaMillor i això sí que és un problema importantque s’ha de solucionar al més aviat possible.Segons tenc entès, quan s’havien d’iniciar les

� Entrevistam en Jaume Servera, cap del PP serverí i regidor a l'oposició, i li demanam quina és la postura del PP vers la desfeta del tren, a més d'altres qüestions com ara el tall indefinit de la carretera de Son Servera a Cala Millor

ESTRELLAMANIA FMRadio sin fronteras en Cala Millor y Son Servera

89.8 FM www.estrella-latina.webnode.com.ve

radio89.8fm@hotmail · positivafm@h.es · luis.eldespertador@live.com

Entrevista

13

obres de la carretera estava previst dins elprojecte fer una ruta alternativa paral·lela a lacarretera, que era on antigament hi havia lacarretera que duia a Cala Millor que tenia unadoble volta a damunt la via i després baixavaparal·lelament a la carretera que baixa de SonServera arribant a la rotonda de la benzinera.A dins el projecte hi havia prevista aquesta viade servei que hauria de cobrir l’enllaç entreSon Servera i Cala Millor mentrestant duras-sin les obres de la carretera de Son Servera.Però es batle de Son Servera, que en aquellsmoments era en Toni Servera, s’hi va oposari va dir als qui executaven l’obra que no s’e-xecutàs l’obra d’aquesta via paral·lela i quees desviàs el trànsit per dins el polígon.

Idò bé!, jo crec que això va ésser unadecisió equivocada perquè si s’hagués fetaquesta obra avui comptaríem amb aquestservei; no tendríem la carretera definitiva peròalmanco tendríem una via alternativa que ensevitaria que un ciutadà o turista que vulguianar a Cala Millor o a la inversa li passi el queocorre actualment, que arriba un moment queno sap on es troba ni per on ha d’agafar elcamí. Vist el resultat, em pareix que va éssertotalment desencertada aquesta decisió, per-què avui tendríem almanco una alternativadirecta i adient al que és tenir la carretera deSon Servera – Cala Millor tal com està avuiamb les obres aturades.

2. El que queda clar és que el Governactual ha aturat les obres del tren, però laresponsabilitat va més enllà. Ets de l’opi-nió que el Govern Antich estava assaben-tat que es tractava d’un projecte inviable ifeia passar el temps i allargar l’assumptede les obres perquè no els caigués adamunt la responsabilitat de l’aturada?Per exemple, a mitjan octubre de l’anypassat hi va haver una macroinauguraciódel tren a l’estació d’Artà quan aquestencara no havia arribat, i vist des de l’ac-tualitat de les obres, a dia d’avui ho pen-ses i fou penós aquell acte on el batles

ara perjudicats foren convidats per inau-gurar una simbòlica arribada del tren.

Durant la passada legislatura hi haguépresses per dir que el Govern Antich feia lesobres del tren. Aquest tram de Son Servera-Artà hagués pogut ésser objecte d’algunscanvis, però hi havia l’interès que el tren pas-sàs per devora algunes zones turístiques, quearribàs a Cala Ratjada, que se li donàs unaltre caire que no només respectar una viaque pràcticament és centenària, i prova d’ai-xò que varen fer oblidar qualsevol aportacióque implicàs canvis i optar per seguir el tra-çat del tren per la via ja existent, d’una mane-ra com qui diu “ho hem de fer de pressa icorrents”. Clar, això ja va suprimir la possibi-litat de poder fer una planificació més detalla-da d’aquest projecte.

A Son Servera, quan vàrem fer la revisióde les Normes Subsidiàries, havíem intentatincloure-hi que el tram de la via per zonaurbana fos soterrada perquè no dividís elpoble, quan el projecte original plantejava totel contrari, és a dir, que la via passàs perdamunt la carretera que va a Cala Millor, i aixòimplicava elevar el tren 5 metres per darrereel poliesportiu, i així hagués vengut el trencom un Scalextric! Això hagués estat unacosa apoteòsica, quan sortiries de Cala Millorallò pareixia el Japó! Però en realitat allò esva reconduir i es va replantejar, i es va decidirpassar la carretera per davant, ja que no espodia soterrar el tren i deixar-lo a la cotaactual.

I referent a l’acte d’inauguració del trende la passada legislatura, allò que és un acted’irresponsabilitat total és adjudicar obressense tenir fons per pagar-les. Això és unavertadera irresponsabilitat dels polítics detorn que varen decidir fer-ho així, perquè vacrear un gran problema. Només havien deretardar l’inici de les obres fins a saber certque tenien la dotació econòmica per iniciar-les, però l’interès electoral va pesar més quel’interès social, i ara sembla que és el govern

actual qui en té la culpa. No, el govern actualn’és un damnificat més, juntament amb elscontractistes, els quals tenen obres executa-des que no poden cobrar perquè els doblersno han arribat de Madrid.

El tècnic director de les obres del tren hadeclarat en diverses ocasions que la Gerènciadels Serveis Ferroviaris li asseguraven i per-juraven que no hi hauria problemes i que eltema dels doblers estava arreglat, que hi hau-ria fons suficients per escometre aquestesobres. Concretament les de Son Servera noes volien començar fins a saber cert que espodrien dur a terme i així no tallar la carrete-ra, però li digueren que tot estava arreglat. I jaho veis! És el mateix exemple del que deial’exconseller Manera: “Havia emparaulat uncrèdit de 150 milions”. Sí, sempre deien queestava arreglat, però el temps ens ha demos-trat que no hi havia res formalitzat i que s’ha-vien fet actuacions amb una irresponsabilitatflagrant, i ara ho pagam a tota la comarca iespecialment a Son Servera.

3. Que opines de la Plataforma pelTren i de la vuitena Marxa que se celebra-rà a Son Servera?

En principi respect molt les diferents opi-nions dels ciutadans, i em pareix lògic que hihagi gent que opini que això és necessari ique s’han d’acabar les obres. La veritat ésque ja s’han fet inversions molt importants enaquestes obres i s’hi hauria de treure un pro-fit, o bé amb el tren o bé d’altra manera, peròel que no podem fer és tudar els doblers delsciutadans.

A mi em sembla bé que hi hagi una pla-taforma lluitant perquè torni el tren i en res-pect la seva opinió, però també pens ques’han de tenir en compte els diferents puntsde vista que hi pugui haver i donar veu atothom per arribar a la millor solució possible,no estancar-se cadascú en la seva opció, per-què així no arribarem enlloc i tots en sortiremperjudicats, hem de ser capaços de seure’ns

14

Entrevista

i fer el millor projecte possible. La Plataformano és gens negativa, perquè altramentdemostren que la societat és viva i que volparticipar en les decisions polítiques, quetenim inquietuds i demanda de serveis per-què les coses millorin. Ara bé, tampoc no elsvull donar la possessió de l’única veritat res-pecte del tren, ja que cal escoltar i valorar lespossibles decisions i entre tots arribar a lamillor.

4. Què opines de la postura del’Ajuntament de Son Servera respectedels problemes de l’aturada de les obresdel tren i sobretot de la sagnant situacióde la carretera Son Servera-CalaMillor,perquè el tren fa molts d’anys que no eltenim, però no tenir ni una carretera perpujar i baixar de Cala Millor és un proble-ma de primera prioritat i que mereix unasolució ja?

És vera, el tren no hi era fa una trentenad’anys. La veritat és que jo vaig tenir l’oportu-nitat d’utilitzar l’antic tren en els seus darrersanys, quan també ja funcionava d’aquellamanera. Record que s’espanyava bastant i nohi feien les inversions necessàries perquè fosun servei més o manco adequat. Crec queaixò va ésser un dels motius que va fer que lagent el deixàs d’emprar, però no l’únic, ja quetambé les societats canvien i Son Servera nofou menys; la gent de cada vegada ens hemindividualitzat més i el fet de tenir cotxe ha fetque ens acomodem per guanyar llibertat en eldia a dia i no haver d’estar pendents d’hora-ris, parades..., ja que les distàncies tampocno són gaire llargues i, a més, han milloratmolt les carreteres. Amb tot, és necessaricomptar amb transport públic per facilitar lamobilitat de la gent que no té altres mitjans,però cal que sigui un servei fluid i amb mol-tes freqüències, perquè, si no, no ens habi-tuarem a utilitzar el tren.

També pens que el tren d’Artà a Manacoro de Cala Rajada a Manacor, a part d’un inte-rès turístic que pugui tenir, necessàriamenthauria de tenir una estació devora l’Hospitalde Manacor, o fins i tot un accés directe, jaque tota la comarca l’empraria sobretot peranar-hi, més que no al centre de Manacor,que és on hi ha ara l’estació.

Quant a la meva opinió sobre les actua-cions de l’equip de govern de Son Servera, enaquestes dues qüestions crec que no fa elque per responsabilitat hauria de fer, que noés altra cosa que cercar solucions per alpoble de Son Servera. Està molt bé cercarpancartes, fotos als diaris, fer declaracions idir que el president del Govern balear no elsrep, però el batle de Son Servera té dedicacióper resoldre els problemes i les dificultats del

poble, no per fer-se fotos. El batle no nomésés batle per anar a missa o anar a una pro-cessó o inauguració...., sinó per resoldre elsproblemes i els mals de cap i les inquietudsdels veïnats de Son Servera. A més, crec queuna actuació responsable del batle quan hi haun problema és cercar qui es qui i qui li potaportar una solució, dedicar temps cercantsolucions i molestar-se a fer aquestes coses.No es missió seva promoure manifestacions,cercar fotos dels diaris i pensar que tot aixòserà la pressió que traslladarà al PP de Palmaperquè li arreglin els problemes de SonServera. Hores d’ara el batle de Son Serveraencara no havia demanat audiència ni alsServeis Ferroviaris ni a la Conselleriad’Agricultura, Pesca i Territori, que són quitenen competències per arreglar tot això.L’únic que varen dir és que tenien hora dema-nada per anar a veure el president delGovern. I per descomptat que això és vera,però quan un té intenció de resoldre un pro-blema s’ha d’adreçar primer a qui en té lagestió i competència. Això sí, he pogut veureque encara que no hagin demanat hora, elconseller els ha rebut i les úniques manifes-tacions del batle de Son Servera han estatque no li han donat cap solució i que no hi hares que li agradi del que aporten o ofereixen.Bé, idò consider molt poc constructiu que unapersona amb la responsabilitat que té com abatle només esperi d’una reunió que li diguinel que vol sentir i no dialogui i construeixi lesvies -mai millor dit- per trobar les solucionsmés adients per al seu poble.

Des del PP de Son Servera tenim clar queaquest problema que tenim amb la carreterade Cala Millor a Son Servera s’ha de solucio-nar ja i que és absolutament prioritari. Ara perara se n’estan manejant tres possibles solu-cions: una seria tornar a restituir el que s’haaixecat i deixar-ho tal com estava abans;altra, acabar de fer l’excavació i deixar lacarretera tal com quedaria una vegada hipassàs el tren, sense fer el pont, només fentla carretera; una tercera opció seria fer unavia alternativa. Les dues primeres són lesmés costoses. Retirar l’obra que han fet ofinalitzar-la tal com està, més o manco a lameitat, pot tenir un cost proper als 500 mileuros; i la tercer opció, que és fer la via quellavors ha de connectar les parcel·les amb lacarretera definitiva, és una obra que podriaquedar com a definitiva i es podria emprarcom a carretera, amb un cost d’entre 300 i400 mil euros, un poc més barata. No sé elpressupost al cèntim, però s’acosta a aques-ta xifra. Clar, és una quantitat important per-què estam xerrant de doblers, però dins elpressupost global de l’obra no ho és tantquan estàs xerrant que a un contractista lideus quasi 5 milions d’euros... Encara que

demanar-li que et pressuposti 500 mil eurosmés d’obra és vera que és una qüestió moltdifícil.

5. Vols afegir res més en nom teu o delPartit Popular de Son Servera?

Nosaltres l’únic que podem fer és donaruna opinió del dia a dia i del que veim alpoble. Nosaltres ja vàrem manifestar a princi-pis d’aquesta legislatura que per part d’a-quest equip de govern es manté una actitudque no afronta els vertaders problemes deSon Servera, no fan feina com un equip i clar,les conseqüències sempre són negatives peral poble.

Quant a les darreres manifestacions alCala Millor 7 xerrant dels sous, la veritat ésque són un tant còmiques, perquè davant lasituació econòmica en la qual ens trobamnomés venguin a abaratir 50 mil euros, quansón un regidor menys, crec que això és seguirvenent fum al poble, perquè si aquestes sónles mesures que s’estan prenent per canviarla situació del municipi anam ben arreglats,perquè no duen camí de solucionar res demoment.

I cal tenir en compte que l’equip degovern serverí és el mateix que el de la pas-sada legislatura, han canviat determinadespersones però són els mateixos grups i elmateix equip, i pareix que estan xerrant d’unaherència que ve d’un altre lloc, i de fet les cir-cumstàncies i les solucions que estan mane-jant resulta que estan donant la raó al PartitPopular.

Tan crítics com varen ésser a la passadalegislatura amb les decisions que s’anavenprenent, no és assumible per a l’Ajuntamentde Son Servera passar de destinar 3 milions600 mil euros en personal a 5 milions 600mil euros. Augmentar en 57 treballadors més;augmentar contractes i fer contractes nousamb quantitats exorbitants; fer contractessense saber l’efectivitat dels serveis a 10anys; encapritxar-se a obrir una oficina deturisme que, quan pràcticament has pagatl’obra i has pagat el lloguer, ara decideixestancar-la; el servei de bus amb la bona inten-ció de voler fer un transport públic per circu-lar per dins el municipi però mal ideat i que éseconòmicament nefast perquè té un dèficit demés de 200 mil euros anuals... són decisionsde molt poc sentit comú.

I allò més trist és que totes aquestescoses les ha fet un equip de govern que hacostat 200 milions de les antigues pessetesal poble, i ara desfer-les en segueix costant200 milions més. I és injust que els ciutadansde Son Servera haguem de gastar 400milions de les antigues pessetes per estar almateix lloc. Uns quatre anys per augmentarcontractes i ara 4 anys més per disminuir-los.És injust totalment..� CM7

Durant el passat estiu va sorgir una novaempresa a Son Servera, i ja de per si és unaexcel·lent notícia de la qual tots ens hem d’ale-grar, ja que no són temps fàcils per emprendrenous reptes empresarials.

Es tracta de l’empresa Estiuportiu.com, unaempresa d’oci esportiu i d’entreteniment per atotes les edats, sota la direcció d’en José TomásLomas Luengo, tècnic superior en activitatsesportives, que amb tan sol 21 anys ha deciditfer el pas emprenedor i s’ha llançat a la piscinaen aquests temps tan difícils. Per mitjà d’aques-ta empresa, en José Tomás oferirà els seus estu-dis i les seves habilitats a tots aquells interessatsque hagin de preparar, per exemple, comunionsi aniversaris, diades esportives, tallers i compe-ticions per a totes les edats. Però també alsajuntaments, com el de Son Servera, queaquest estiu ha confiat en els seus serveis perorganitzar jornades esportives a la platja de saMarjal, o el de Binissalem, per a una jornadad’esports a la plaça, ambdós amb gran èxit departicipació.

I he dit que és un excel·lent motiu perquè,amb la situació de crisi que vivim actualment enaquest país, que una persona jove intenti iniciarun negoci i generar feina ja és motiu de cele-bració. I que sigui de Son Servera és més motiude satisfacció... i esperam i desitjam que acon-segueixi treure-la endavant i pugui oferir novesalternatives d’oci que no s’havien vist fins ara!

Sempre he dit que els llocs de feina escreen donant suport als emprenedors, no obli-gant les empreses a mantenir llocs de feina queno es poden permetre. És com qui rega una lla-vor perquè es faci un arbre i llavors no necessi-tarà aigua, i donarà fruits, i oxigen per a tots, iservirà de recer a molts éssers vius. Però queno s’oblidi que l’arbre el que vol és fer-se fort iviure bé, no confonguem que ho faci pels altres!

La meva més sincera enhorabona i respec-te cap a tots aquells que com en José Tomásdemostren aquesta valentia, il·lusió, perseve-rança i optimisme d’anar contracorrent delspessimistes i per emprendre nous reptes.Perquè si una cosa tenc clara és que encaraque a Espanya es criminalitzi els empresaris,sobretot si els va bé, el futur d’aquest país, d’a-questa illa, d’aquest poble està en les vostresmans. I això encara que els polítics vos apartinperquè creuen, il·lusos, que les solucions fàcilsestan més enllà de vosaltres.

Ànim, no espereu a tenir-ho fàcil, però per-severau, pel bé de tots!.� CM7

15

nota d’empresa

� estiuportiu.comha nascut una empresa

� Decimo aniversario del establecimiento "VINT-I-QUATRE"

El pasado viernes dia 30 de septiembre la tienda VINT-I-QUATRE, celebró su10ºaniversario. Bajo el lema HACE 10 AÑOS TUVIMOS UNA IDEA. Marcela y Federico,quisieron compartir con sus clientes y amigos una fecha muy señalada para ellos,máxime los tiempos que corren.

Esta fecha marca un antes y un seguimos...... de dos personas que vinieron dePalma y que tuvieron una idea cuestionada por algunos y apoyada por otros. El resul-tado de esta idea ha sido que durante DIEZ AÑOS, Marcela y Federico junto con suequipo a querido y a podido dar un servicio a los vecinos de Cala Millor, Son Serveray Comarca. Para ello el pasado dia 30 celebraron un evento para agradecer a TODOSSU CLIENTES Y AMIGOS LA CONFIANZA RECIBIDA Y EL APOYO QUE HAN TENIDO. Enesta celebración invitaron a todos sus clientes a un bufette que estuvo a animado porla show women YORAIMA. El espectáculo fue radiado en directo durante mas de doshoras por la emisora local ESTRELLA LATINA, que se volcó en el evento.

Al mismo asistieron mas de 200 personas entre ellas algunos regidores delAjuntament serverí. Marcela y Federico quieren agradecer el apoyo recibido duranteestos años y esperan poder atender a todos sus clientes diez años mas........� CM7

16

Reportatge CM7

Desgranar la historia de las empresasque existen en nuestra zona, es un interés delCM7, para de esta manera, darlas a conocera nuestros lectores. Visitamos la empresaTalleres Autosangar, donde nos atiendeAntonio Sánchez (1959), que además de gus-tarle este oficio, dispone de una especialcapacidad para la renovación empresarial,que le ha conducido a un expansión de suempresa con un esfuerzo medido, consi-guiendo, con el trabajo del día a día, saberadministrar bien los tiempos y una estabilidaddentro de la expansión.

Antonio Sánchez, es un hombre hecho asi mismo, lleva en su propia mochila años detrabajo, ha sabido canalizar los imprevistoslaborales, para crecer en positivo. Y sus acier-tos, para mirar hacia delante como hacen lasaguas del río.

Mantenemos una conversación conAntonio y visitamos las dependencias de sutaller, especializado en mecánica, chapa ypintura, con aparatología a la última y de estamanera, podemos contar su trayectoriaempresarial.

De joven, Antonio trabajó de mecánico yle gustaba, tuvo que dejarlo como tantosotros jóvenes en aquellos tiempos, para hacerla mili. Una vez terminado el servicio militar,se planteó varias opciones de trabajo. Suspadres, Antonio y Amelia, procedentes deGranada, que se vinieron a trabajar y a viviren Mallorca y que sabían de la inquietud y elgusto por la mecánica de su hijo, tuvieron elhermoso gestó de ceder a su hijo Antonio, un

solar que tenían en la calle Son Corp de CalaMillor .Y fue así como decidió construir eneste solar, un taller mecánico, teniendo lasuerte de conseguir un préstamo bancario de500.000 ptas. , así empezó a construir eltaller que le puso por nombre SANGAR, unnombre que escogió el mismo y que le gustó,porque además las tres primeras letras coin-cidían con su apellido. Se acuerda y bien, decómo trabajaba de peón en la obra ayudandoal albañil Pepe Villalba y fue terminando eltaller mecánico comenzando a organizarse ycomprando herramientas fiadas. Fue difícil,pero a la vez, más fácil que actualmente noscomenta: “nos fiábamos más unos a otros,porque nos podíamos fiar, un proveedor meservia piezas que podía pagar mucho des-pués”.

Antonio tenía 23 años cuando abrió eltaller en el año 1982. “Al principio –noscuenta- me dediqué a la mecánica chapa ypintura, pero al llegar un boom de trabajo entoda la zona llegó un momento, que no dabapara poder atender bien las tres cosas, y medecidí por atender solo la mecánica, que a lavez, era la faceta, menos problemática”.

Así trabajó durante 26 años, creciendopoco a poco, pagando también poco a poco ytrabajando mucho. Se casó con Maria, quetambién ayuda en la empresa y tuvieron doshijos Toni y Alex.

En el año 1985, Antonio, tuvo una ideaajustada a la realidad del momento, que mar-caría su presente y su futuro profesional:compró una grúa que le costó 1.450.000

pesetas, (actualmente una grúa cuesta50.000 euros), nos lo explica así: “cuandohabía un accidente y se necesitaba una grúa,solo las había en Manacor y en Palma, CalaMillor crecía mucho y con la primera grúa quecompré, daba un servicio de 24 horas al día,los 365 días del año. El cliente entonces,pagaba de su bolsillo los servicios de la grúa,pero en poco tiempo, las compañías asegura-doras, decidieron incluir el servicio de grúasen carretera para sus clientes y el trabajo sedisparó, lo que hizo se incrementara el nego-cio”.

Pasando a ser contratados sus serviciospor todas las aseguradoras, que le pagaban atanto por servicio. Antonio Sánchez comenzóa cubrir los servicios de grúas en losAyuntamientos de Son Servera, Manacor,Capdepera, Artá, Villafranca… por lo quecompró otra grúa y otra, hasta tener en laactualidad 16 grúas sobre las cuales nosdice: “ vamos comprando y vendiendo grúascon el fin de renovar la flota y tenemos tam-bién grúas especializadas para situacionesextraordinarias. Actualmente puedo decir quesomos los lideres de la Comarca en serviciode grúas y trabajamos con las mejores com-pañías aseguradoras”.

En el año 2009, Antonio Sánchez,adquiere una nave en el Polígono Industrial deSon Servera, para poder disponer de espacio(dispone de 1200 m cuadrados cubiertos) ypara poder dedicarse a la mecánica, chapa ypintura, siendo positiva esta renovación entodos los sentidos.

� Talleres Autosangar, Mecánica Chapa y Pintura.Lider de la comarca en servicios de grua

“Antonio Sánchez, es un hombre hecho a simismo, lleva en su propiamochila años de trabajo,ha sabido canalizar losimprevistos laborales, para crecer en positivo. Y sus aciertos, para mirarhacia delante como hacen

las aguas del río.”

Antonio Sánchez en su despacho de Autosangar

17

Reportatge CM7

Para mantener estos servicios y lainfraestructura creada, se requiere unaimportante organización y estar al tanto delmás pequeño detalle, para ello cuenta con sufamilia: sus hijos Toni y Alex y su esposaMaría, así como con un gran equipo de pro-fesionales tanto en Son Servera como en lasinstalaciones que tiene la empresa enManacor. En total, son más de 20 empleados.

Sus clientes son: particulares y de lasaseguradoras, de esta manera nos lo explicaAntonio: “ entre otros, damos servicios derevisión y mantenimiento de coches y atende-mos a empresas, hoteleros… también a lasempresas de alquiler de coches, que tienenmecánicos propios, pero carecen de instala-ciones para chapa y pintura y por ello tambiénles atendemos. A los clientes, les hacemoslos descuentos que podemos y cuando vie-nen para arreglar su coche, realizamos undetallado presupuesto para que sepan lo queles va a costar”.

Le preguntamos de cómo ha influido lacrisis económica en su negocio a lo que nosresponde: “la crisis repercute en todo y atodos, porque se procura suprimir gastos, nose usa tanto el coche y hay menos consumo.Por otra parte, al no comprar tantos cochesnuevos, el parque móvil ha envejecido y comoconsecuencia, a los talleres mecánicos lesaumenta el trabajo”.

En lo que hace referencia al tema delcambio de piezas para los coches, le pedimosque nos explique, como ha evolucionado ynos dice que: “ todo ha cambiado de la nocheal día: “ hace muchos años, cuando me lla-maban para arreglar un coche en la carrete-ra, sabía que lo iba a arrancar ; me llevabaunas cuantas herramientas y unas piezas derecambio y reparabas el coche en la mismacarretera. Piezas de recambio, podías tenerporque había pocos modelos de coches. Meacuerdo de que la casa SEAT tenía los mode-los 600, 850, 133 y el 1.500 y la casa

Renault había el 4L, el Renault 8, R6 y R12.Durante una temporada, me acuerdo que enel taller, disponíamos del tubo de escape detodos los modelos… pero todo ha cambiado.Hoy, pides la pieza de recambio que te hacefalta, al concesionario y nos llega rápidamen-te desde Palma, Madrid ó Barcelona, todoestá muy avanzado. Actualmente con la elec-trónica de los vehículos, es imposible tenerpiezas de recambio; lo que se necesita estener un aparato de diagnosis, para podersaber, la avería que tiene el vehículo”. Así,adaptándose a las nuevas tecnologías, puedeofrecer hoy en día a sus clientes uno losmejores talleres multimarca de la zona.

Cuando nos habla Antonio Sánchez, ponecasi emoción en ello, ¿vives mucho esta pro-fesión verdad? A lo que nos contesta: “es loque me gusta, lo que conlleva que no te can-sas”. �

Antonio Sánchez, con su hijo Toni junto a una de sus grúas.

18

1. Quina opinió teniu de la reunió delpassat dia 19 d’octubre en la qual eldirector general de Transports, JuanSalvador, el gerent de SFM, José RamónOrta, i el conseller d’Agricultura, MediAmbient i Territori, Biel Company, reberenels batles dels municipis afectats per l’a-turada de les obres?

Fou un paripé i no s’acordà res. Fou unareunió inútil i inoperant. Tot el que es va dir jase sabia: ‘que així com està és un desastre,que no hi ha doblers, que es veren obligats atancar, que estudien altres opcions…’. Uncaramull de paperassa que no avançà ni unaunça. Els batles tampoc no saberen arribar aun compromís d’anar plegats on calgui peraconseguir que els doblers que estan signatsarribin i s’acabin les obres. S’acabà la reuniói ningú no sap encara quan i com s’arreglaràaquesta vergonya de tancament de carrete-res, de paralització d’obres, o si tan solstenen la intenció de reclamar el complimentdel Conveni Ferroviari amb el Ministeri deFoment.

2. El batle de Manacor diu que no hade mester una plataforma per defensar eltren, però tots tenim present el seu paper

durant la passada legislatura a l’horad’endarrerir-ne l’arribada.

Considerau que el batle manacorí nedaentre dues aigües amb el tema del tren? Peraltra banda, quina implicació hi ha de la restade polítics manacorins a l’hora de dur enda-vant la VIII Marxa pel Tren?

Manacor és la població més beneficiadasi el tren es posa en marxa, ja que a mésd’articular la comarca la converteix en méscapital i centre econòmic, social i cultural delLlevant. Manacor ha d’assumir que tota lacomarca s’abocà en la demanda de l’arriba-da del tren a Manacor i ara, també per solida-ritat, hauria de donar suport al tram Manacor-Cala Rajada. Pensau que el 75 % dels trajec-tes seran dins d’aquest àmbit. No podemoblidar que el possible problema de l’entradadel tren a Manacor hauria de ser una decisiótècnica que papers sobre la taula haurien dedecidir sense més polèmiques. Per part nos-tra hem de dir que el tren tram és una moda-litat de transport en superfície que pot trans-formar en positiu Manacor. El batle és cons-cient de tot el que he dit i juga a la cerimòniade la confusió i retard per no banyar-se nienfrontar-se amb ningú. De totes maneres,s’ha de dir que sempre ha manifestat que és

partidari del tren i que vol el tren, cosa quemolts del seu partit han renegat seguint altresinteressos més obscurs.

3. 14 anys després els ciutadans i ciu-tadanes de la Part Forana es tornen a ferseu el que sempre fou una fita del poble ino de postures o interessos polítics. Comha estat aquest camí des que el Governbalear anuncià la paralització de les obresdel tren fins al dia 4 d’octubre on elsbatles de la comarca i la Plataforma pelTren de Llevant féreu públic el Manifestpel Tren i a més es convocà la VIII MARXAPEL TREN DE LLEVANT per al dia 6 denovembre?

El perquè ho sabem tots, però quines per-sones i entitats conformen la Plataforma pelTren i com sorgí a fi de reiniciar (no hi hatemps que no torni ni jonc que no tombi) elmoviment que fa ja més d’una dècada duguéal Consolat de la Mar el clam de la PartForana de tenir un transport públic com laresta i deixar d’ésser ciutadans de tercera?

Mirau, el dia de la col·locació de la prime-ra travessa a Artà obsequiàrem el consellerde Mobilitat amb una bossa feta de les pan-cartes de la darrera MARXA (‘Feim Via!’) l’any2008. Estàvem convençuts que no caldrienmés marxes ni pancartes, ni manifests. Elmes de juliol de 2011, quan s’anuncià la sus-pensió de les obres, ens mobilitzàrem i ho tit-llàrem d’UN ERROR MAJÚSCUL. Intentàremaconseguir informació del perquè i de comestava la situació. El mes de setembre ensreunírem per decidir què fèiem. Els batles notenien cap informació i hi havia gent de laPlataforma que consideraven que la culpahavia estat de l’equip anterior que no haviasabut fermar convenis ni acabar obres...Nosaltres pensam que no es tracta de cercarculpables, ni de fer retrets; es tracta d’acabaruna obra que està feta en més d’un 50 % i

Entrevista

� Entrevistam la Plataforma pel Tren

7 preguntes per a la plataforma pel tren

¡Cuide su imagen!¡Su éxito depende de ello!

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02 Fax: 971 56 22 03

Móvil 609 60 78 19 limpiezasgil@hotmail.com

CONSULTE NUESTROS

INMEJORABLESPRESUPUESTOS

licitada en més d’un 70 %. Redactàrem unmanifest que és assumible per a tothom idemanam:

1. Que es reprenguin les obres del trenManacor-Artà-Cala Rajada.

2. Que s’exigeixi el compliment delConveni Ferroviari de la línia Manacor-Artà-Cala Rajada.

3. Que es renegociï amb el Ministeri deFoment l’addenda anual de les aportacions.

4. Que es faci un calendari real per a lafinalització de la línia fins a Artà i la continua-ció fins a Cala Rajada.

Pel que fa a nosaltres, la Plataforma, estàformada per ciutadans i ciutadanes de totsels municipis de la comarca, funcionam demanera assembleària i no tenim relació direc-ta amb cap partit polític. Tots venim del movi-ment associatiu, veïnal o cultural de cadapoble. També comptam amb l’ajut i suport delGOB, a qui hem d’agrair la seva infraestruc-tura i capacitat d’informació i gestió.

4. Dia 6 de novembre arribarà la VIIIMarxa sota el lema ‘En marxa, ja! Via lliu-re al tren’, que sortirà de tots els munici-pis de la comarca per acabar a SonServera, a la plaça del Puig de sa Bassa(Müller). Podríeu informar els lectors delCM7 de com transcorrerà la Marxa i quèhan de fer els serverins i calamillorersque s’hi vulguin afegir? Voleu aprofitarper fer un crit a la convocatòria i explicaruna mica com s’hi pot col·laborar i onserà la trobada amb els marxaires quearribin de fora poble?

La Marxa és el procés final després detota una sèrie d’accions, reunions, signatu-res. És l’acte de tota la comarca pel tren. Noés una festa, com les altres vegades, sinó queés un acte reivindicatiu perquè les obres esposin en marxa, ja! Perquè s’acabi el ques’ha començat. Com hem fet altres vegades,marxarem des de totes les localitats per arri-bar a les 12.30 h a Son Servera i llegir elmanifest. La Marxa anirà per carretera perquèles vies estan tancades. L’horari de partida iitinerari el trobareu al cartell, als fulls informa-tius o a la nostra web:

Sortim de Cala Rajada a les 9.45 hManacor 10.15 hCapdepera i Artà 10.30 hSant Llorenç i Son Carrió 11 h

Hi ha un servei de bus, però si algú volarribar-hi en cotxe també serà ben rebut.L’horari del bus és: Per anar a Son Servera:

10.30 Manacor10.45 Sant Llorenç11 Son Carrió11.10 Sa Coma11.30 Son Servera

11.50 Cala Rajada - Plaça Pins12 Capdepera. Müller12.10 Artà .Davant estació12.30 Son Servera. Müller

Tornada a punts d’origen des de Son Servera

15.30 Son Servera cap a Cala Rajada15.45 Artà15.55 Capdepera16.05 Cala Rajada16.30 Son Servera cap a Manacor16.40 Sa Coma

17 Son Carrió17.15 Sant Llorenç17.30 ManacorTothom suma! La gent de Son Servera

estaria bé que vos concentréssiu i ens ven-guéssiu a esperar. Sou els amfitrions i els queteniu més pes a la MARXA! Pensau que noanam contra ningú, reivindicam el tren unavegada més!

5. A finals d’octubre de l’any passat elGovern Antich va fer una pseudoinaugura-ció a l’estació d’Artà per celebrar l’arriba-da del tren, una festada on foren convi-dats totes els batles de la comarca, elsquals inauguraren simbòlicament la pri-mera via per on havia d’arribar el tren deManacor. Ha estat el Govern Bauzá qui haaturat les obres fora donar una explicaciócom cal, però què opinau de la gestió delGovern Antic durant els quatre anys quetengueren per tirar endavant el projecte?

Es va posar la primera pedra i la primeratravessa. Possiblement s’hagués pogut fermés aviat, però el conseller Vicenç sempredigué que preferia fer les coses bé, que tantli era si no ho inaugurava ell. Que d’infraes-tructures mal fetes o mal acabades, ja entenim molts d’exemples (recordau el metro)!Molta gent de la Plataforma pensa que sis’hagués pogut signar l’addenda del 2011abans del mes de maig i deixar-ho tot fermatamb el Ministeri de Foment, tant si s’havia deprorrogar o endarrerir, hagués estat millor,però això ara ja és aigua passada, no arregla-rem res amb retrets. És una llàstima que ensituacions com aquesta els responsablespolítics no es puguin posar d’acord. Això és elque més contribueix al deteriorament de laimatge dels polítics.

De totes maneres, hem de recordar unavegada més que el tren no és un caprici de

19

Entrevista7 preguntes per la plataforma pel tren

“el tren no és un caprici de quatre beneits, sinó que és una llarga reivindicació reafirmada cada legislatura pels diversos consistoris d’Artà,Capdepera, Son Servera i Sant Llorenç (i gairebé sempre per unanimitat)”

Ofertas neumáticos 40%Diagnosis todas las marcasAlineado dirección Mecánica, electricidad y mantenimientoLLEVAMOS TU COCHE A ITV

David: 638 258 629 Jandro : 619 381 646

Oficina: 971 596 351 C/ Formentera, nº1 www.jdmotors.es

quatre beneits, sinó que és una llarga reivin-dicació reafirmada cada legislatura pelsdiversos consistoris d’Artà, Capdepera, SonServera i Sant Llorenç (i gairebé sempre perunanimitat). L’any 2006 el Govern balear d’enMatas aprovà el Pla de Mobilitat i Transport,on després d’anàlisis tècniques es considera-va prioritari el tren de Llevant. S’aprovà perunanimitat al Parlament. Els tràmits per fer eltren han sortit a exposició pública, s’ha infor-mat a tota la població exhaustivament. Hi hainformes de medi ambient, d’economia... Hiha signat un conveni ferroviari amb Madrid ontambé es destaca la importància del tren com

a mitjà de transport per al futur (llegiu el pre-àmbul)... En definitiva, ha passat tots elssedassos, s’ha començat i ara s’ha d’acabar.Per responsabilitat. No és el moment dereplantejar res més que quan arriben elsdoblers de Madrid, quan es reinicien les obresi quan s’inaugura.

6. Madrid es pot convertir amb el cavallde batalla dels qui realment no volen el tren,arribin o no arribin els milions, i mentrestantaquests retards serveixen perquè uns i altresevitin responsabilitats. És tal vegada per aixòde vital importància la implicació de la ciuta-dania i de la Plataforma i la suma dels ajun-

taments de la comarca? Com pensau afrontarla defensa del tren una vegada arribin eldoblers de Madrid i no coneguem concreta-ment quines seran les intencions del Governbalear una vegada se’ls esgoti com a fórmu-la de guanyar temps la incògnita del que arri-bi de Madrid?

En aquests moments la pressió popularés fonamental perquè els polítics viuen a unaltre món. Hem de pensar, com ja vos hemdit, que tots els ajuntaments de la comarcahan sol·licitat per unanimitat que les obres esposin en marxa (excepte el PP de SantLlorenç).

La feina de la Plataforma no acaba ambla MARXA, sinó que continuarem ambaccions per recordar que se’ns està tractantcom a ciutadans de tercera. No és normalque no hi hagi cap línia directa Capdepera-Son Servera... Hi ha mil exemples sagnants alrespecte: els estrangers que vénen a viure aMallorca no saben avenir-se que a Mallorca lamobilitat només depengui del cotxe. Avui peravui el cotxe comença a ser un símbol de paíssubdesenvolupat. La benzina és un combus-tible que té data de caducitat i com abans ensadaptem a una nova realitat millor. El trentram serà l’exemple per a tota Mallorca.

7. Voleu afegir res més?

Aquesta és la primera Marxa on hi ha ungrupuscle que fa una oposició visceral al tren.Són propietaris que, expropiats o no, se sen-ten perjudicats per la reobertura del tren. Arase’ls ha afegit alguna gent del sector immo-biliari i del transport que veuen amenaces ifantasmes. Aquesta gent vol reconvertir elprojecte des d’excuses i mentides. Tambéamb agressions: ens han robat les pancartes.No entenem per què ens volen tant de malara, quan tot està a punt d’acabar. Volenenganar la població dient que seria millordedicar aquests doblers a sanitat... és un doi!Tothom sap que els pressuposts són tancats iels doblers que hi ha per a una infraestructu-ra no es poden passar a un servei diferent iaixò és el que nosaltres reclamam. Lesindemnitzacions per anular un contracte adju-dicat serien més costoses que acabar-ho. Eltren és viable econòmicament. El sector hote-ler també el reivindica. És el mitjà de trans-port del futur i tots serem amplament benefi-ciats amb el tren! � CM7

Actualitat7 preguntes per la plataforma pel tren

“ L’any 2006 el Govern balear d’en Matas aprovà el Pla de Mobilitat iTransport, on després d’anàlisis tècniques es considerava prioritari

el tren de Llevant. S’aprovà per unanimitat al Parlament”

21

Opinió

Se ha conseguido que el brazo armado deETA declare un alto el fuego total y perma-nente, cosa que es buena para la consecu-ción de la paz en Euskalerria, aún así elespectro fascistoide del país, parte del PP,voceros del mismo en los medios de comuni-cación, y todo lo que huela a derecha reaccio-naria, le ponen palos a las ruedas del carro,no les gusta que la organización armada des-aparezca, cuando lo único positivo no es otracosa que se terminó la violencia, no habrámas familias que sufran la pérdida de un serquerido, la justicia ha encarcelado a muchosde ellos, también han matado a algunos, enresumen muchos ya han pagado su deuda, ya los que tengan algo pendiente que se lesjuzgue, a que aspiran estos señores que criti-can a troche y moche el fin de una violenciaque nunca debió existir en democracia?claro, que el dictador asesinó a miles mas, yde esos no se dice nada, y también eran per-sonas.

El consejo nacional de transición en Libiaha empezado la nueva era post Gadafi demala manera, mintiendo, lo hicieron al decirque había muerto a consecuencia de una

bala perdida, cuando en realidadfue linchado literalmente por unabanda de exaltados con ansia devenganza, (que no de justicia) aldictador se le podía haber apresa-do, juzgado y condenado por losnumerosos crímenes cometidoscontra el pueblo, con Ben Laden,Sadam Husein, y ahora el dictadorlibio no se está dando una imagende democracia y justicia que hagapensar que las diferentes interven-ciones de los ejércitos de occiden-te hayan servido para algo mas que satisfacer

Cuando Europa impone al gran capital ( labanca) una recapitalización sube la bolsa,especialmente los bancos a los que van des-tinadas las medidas de la comunidad euro-pea, esto no hace mas que confirmar que losespeculadores son los verdaderos beneficia-rios de las ayudas a la economía que con eldinero de todos nosotros da la unión europea,a nosotros nos recortan y nos joden a elloslos penalizan y cotizan mas en bolsa amén deasegurarse las ganancias a largo plazo, yaque alguna vez los que ahora no dan crédito

lo darán, y entonces ellos se resarcirán concreces de lo que puedan perder de ganar, lesbasta con subir los intereses y los cobros porservicios, entre otras cosa, vamos que lotenemos claro.

El sueño de muchos ciudadanos es poderejercer el derecho a aparcar su vehículo en lavía pública, pero en nuestro Hayuntamiento, ypor una cacicada, no se permite aparcar enmuchas calles, no es que estemos sobradosde plazas de aparcamiento, mas bien es queandamos sobrados de caciques, véaseBinicanella y calles adyacentes. .�

� RojeriasRojo

&&&...Ja sé que som un poc pesat amb el tema de sa Via deCircumval.lació, sa Variant, sa carretera nova, o el que li digueu...Esvera....Però també és vera que ja és ben hora de que aquesta infraes-tructura es finalitzi d'una vegada.Fa una mesada els politics declarenque el 31 de desembre estaria tot acabat: ses dues rotondes, ses fin-ques acabades de tancar, sa segona capa d'asfalt....i tot el quemanca...Fa uns dies pareix que s'hi han posat,però molt a lesbones....Han duit un parell de camionades de grava gruixada a larotonda de Son Comparet, han sembrat un bon grapat de pins i resmés.......S'atraquen les eleccions generals i hi ha que donar a enten-dre que les coses canviaran si guanya el que molts no desitjam...

&&&.....Quan aquesta revista estigui en les vostres mans,si escumpleixen els terminis d'entrega, estarà a punt de tenir lloc una altraMARXA PEL TREN, que esperam sigui la darrera...

Però les obres segueixen aturades...I la carretera de Cala Millorsense poder ser utilitzada...Per què va permetre el nostre Consistorique comencessin les obres a la Costa de Ca S'Hereu quan arribavala temporada turística???....Els prengueren el pél d'una manera des-carada....El nostre Ajuntament pecà d'ingenu....Si el jutge ha fet tomarés PONT D'ES RIUET de PORTO CRISTO per una denúncia d'unparticular afectat, perquè no denunciam a ses empreses que comen-

çaren aquesta polèmica obra o al Govern Autonòmic ???....A lo millorqualque jutge decidia que ens havien de deixar la carretera com esta-va abans o almenys que s'hi pogués passar....Però els nostres políticsvan a les bones, fent declaracions que no serveixen per res, que nohan servit per a res....És hora de ser valents i prendre decisions valen-tes, amb els diners que cobren hi ha per ser més agosarats del quesón...

&&&....La Plataforma per aconseguir que les Obres del Tren fina-litzin està fent una feinada,recolzada pels Ajuntaments afectats, menysel de Manacor....Només faltaria.... El Pastoret de sa guarda peperamanacorina l'altre dia va fer unes declaracions sorprenents.O ha can-viat d'opinió o el subconscient el va traïr: “ Lo defiendo porque esbueno para Manacor, de hecho creo que es el municipio más benefi-ciado, y tenemos que ser solidarios con el resto de pueblos que ayu-daron a que la ciudad volviera a contar con este transporte”....Però nova dubtar en criticar als socialistes “Falta de responsabilidad de Madridy del Anterior Govern Balear”....Però llavors no acudeix quan els altresbatles el convoquen a una reunió.

I el Partit Popular Serverí ???....Aquests van fuits....I amb la sevaactitud no tornaran a governar a Son Servera....Haurien de canviard'actitud i apropar-se als moviments de la gent jove que és el futur del

22

Xerrim Xerram

� Xerrim Xerram NOVEMBRE 2011VIA DE CIRCUMVAL.LACIÓ - MARXA PEL TREN - CENTRE DE SALUT - CARRETERA PORT VELLSON COMPARET - REPETIDOR TDT - FAROLES - PREGAU PER NOLTROS- FUNCIONARIS -

POLITICS I XOFER DE CORREUS BERENANT -

Sebastià Vives “Perleta”

Un pi mort i molta vegetació... Un altre pi mort i herbes a voler...

poble....El LipDub amb ells al Govern Municipal s'hagués celebrat ambmolts d'entrebancs....En l'assumpte del Tren haurien de fer costat alsque demanen que es finalitzin les obres....En Jaume,el seu capdavan-ter, ha aconseguit una bona colocació i pareix que Son Servera no liimporta....Diuen que es va reunir amb el Gerent de Serveis Ferroviaris,però pareix que només per fer-se sa foto....Cal una renovació molt pro-funda en el Partit Popular...No s'haurien de conformar amb governarsa Comunitat i al Govern d'Espanya, que és el més probable,sense elmeu vot,és clar...

&&&.....Diuen que no hi ha doblers per fer obres,però no s'ho creuningú...Per cobrar els seus saborosos sous sí que n'hi ha dedoblers...Per pagar els assessors també....

&&&.....Pareix esser que prest estarà asfaltada s'explanada des'ESTACIÓ D'ES TREN.....Però diuen que no s'hi podrà circular, niamb vehicle ni a peu...Idó per què l'asfalten???....Quan hi finalitzin lesobres serà hora de llevar totes ses tanques que barren es pas....Sivolen protegir els edificis que les envoltin amb aquestes tanques,peròque permetin que hi circulem...

&&&....On també han començat les obres és a la carretera d'esPort Vell....S'eliminen una sèrie de revolts molts perillosos i s'eixamplatota sa carretera, des de la sortida del poble fins al torrent de Sa Fontd'es Molins..I al 2012 diuen que faran la segona fase de l'obra, desdel torrent fins a la Costa dels Pins....I llavors diuen que no hi hadoblers....Hi ha doblers per fer el que volen...

&&&....I per on també s'han fet moltes millores és a la zona de larotonda dels rentadors i a un tram de la carretera de Capdepera,propde les Cases de Son Comparet....S'han eliminat unes quantes faroles,les que quedavan les han fet enrera, han millorat ses voreres,han tapatun tram de la síquia que recolleix les aigües pluvials....Lo dit un pocmés amunt: només hi ha doblers pel que els interessa...Vergonyós...Iel nostre Ajuntament amen amen...pregau per noltros ...que noltrostambé hi pregam, però només a final de mes per cobrar els dos o tresmil euros que amb tanta facilitat hem guanyat....

&&&...Supòs que vos haureu fixat en les fotografies que il·lustrenaquestes quatre o vint-i-quatre xerrameques...Corresponen al nouCentre de Salut....Fa més de sis mesos que es va inaugurar i la imat-ge externa és deplorable....Un parell de pins morts, herbes per totarreu, pedres devora la zona d'aparcament....Per què s'ha comportatque s'arribi a aquesta situació....A qui correspon el manteniment d'a-questa zona???....A s'Ajuntament o a la Conselleria de Salut???....Fauns dies empleats de s'Ajuntament tallaven sa gespa de la rotondadels rentadors i llavors no poden fer una passadeta un vegada cada

quinze dies pel Centre de Salut....Convendria que el responsable dela brigada municipal i el responsable de medi ambient anassin a veu-rer-ho....A lo millor ja ho han adecentat....Fa dies vaig fer les fotogra-fies....

&&&...El repetidor de la TDT reb crítiques desfavorables cadadia,fins i tot per Internet. La darrera que he llegida diu el següent: “Lallegada de la televisión digital debia eliminar los problemas históricosde señal deficiente en el pueblo; pero la falta de electricidad hace queel nuevo repetidor funcione con alternadora. La pesadilla sigue...”

&&&...Mestrestant els nostres polítics fan mitja vida als bars, i elsfuncionaris a berenar a sa plaça i el xofer del camió de Correus algunsdies també... Convendria que a l'Ajuntament habilitassin un lloc per aberenar, una maquineta de cafè amb capsules, i una màquina ambaigua i sucs per no haver de fer mal als ulls de la gent que passa perla plaça....Els funcionaris i els polítics tenen dret a mitja hora diària perberenar,però no tenen perquè sortir del lloc de feina....Si a tots elsCentres Públics fessin el mateix...A les escoles no pots sortir fora aberenar, l'has de dur de casa teva o fer un cafetet a la màquina....Perquè a l'Ajuntament serverí han de ser diferents???

&&&....Mentres estava finalitzant aquest escrit m'arriben notíciesde la desaparació d'algunes de les pancartes de la Manifestació pelTren de Llevant...Els que no hi estan d'acord que pengin les sevespancartes contra-manifestació....Atentant contra aquesta mobilitzaciópopular només demostren que de demòcrates no en tenen res...A lapàgina dels Speaker's Corner he pogut llegir el següent:

“Vull donar les gràcies a la persona o persones que han robat lespancartes a favor del tren del Llevant Mallorquí, per què el cost de lesmateixes és molt molt però que molt inferior a la difusió que ha tinguten mitjans escrits de l'illa, arribant d'aquesta manera a ciutadans que

les pancartes no haguessin pogut arri-bar. És lo que es diu “Un tiro por laculata”....Gràcies...

&&&....Sé que abans de que escelebrin les eleccions generals aques-ta revista treurà un altre número, peròper si de cas vull publicar una curtaconjugació del verb VOTAR que he lle-git per internet:

Yo vototu ganasél pierdeNosotros nos jodemosustedes se forranellos se van al paro.I s'ha acabat per avui....D'aquí a

quinze dies més, si no hi ha res denou...�

23

Xerrim Xerram

Pedres i més pedres...prop de l'aparcament.

24

� Després de tota una vida a l’Hotel Hipocampo, en JaumeSuñer Servera, Ferranou, se’ns jubila!

Sa nostra gent

� Merescut homenatge a en Sion des Pi

Tots esteim aquí per retre un homenatgea nen Sion des Pi///

Bon vespre i bona vida Sion!Entre el nostro amic Aurelio i jo mateixa//

hem decidit dirte amb veu alta unes parau-les/// per ferte a sabre que ademes de esti-mar i respetar le teva trayectoria gastronomi-ca// pretenim fer une conterella/// aon quedi, reflexada/// el teu llarg cami que has anat fetper la gastronomia a Cala Millor i Cala Bona.

Ferem com si anasem a vorerte a un delsrestaurants que al llarg d aquets anys hastengut.

Nam a veure/// imaginam que demanam

la carta des Rte.Demanerem primer un aperitiu// i posats

a somiar, anam a la Granja Reus de Palma iprenim un dry martín que mos fas amb lacoktalera que mos serveixes amb unesmetles, perque en aquell temps , mes be nohi havia picades, hi havia picadors….pero eldry martín amb luliveta ,(tal com es servien ales pelicules que veim antes en blanc i negre,esta delicios!!!) (El resta des menú a la cartaja es secret, conterem lo que porem contar) sino hi haiges secrets, la vida no seria intere-sant…………. Per cert/////

Oubert a la vida i a les experiencies mos

contes que antes de la teva feina a la GranjaReus, estaras el petit hotel Majupi de s Aranalque va eser el primer d aquella sona.

Camina que caminaras,(com diven a sesconterellas) un dia,//// a la Granja Reus, el Sr.Paco Oliver, de l´Hotel Morito de Cala Millor ivinculat inicialmente a l´Hotel Playa delMoro, va visitar com a client la Granja Reus ili va proposar a en Sion treballar a l´HotelPlaya del Moro ////que estava a punto deinaugurar i en Sion va aceptar l´ofer-ta./////////// Aqueste allot jove, mostrava ja uncarácter emprenedor i ames/// tenia bonaplanta/// cuand acabave sa feina /// vivia

El passat 19 d’octubre al vespre, en el Restaurant Sa Punta es va celebrar un merescut homenatge a en Sion des Pi amb motiu de la sevajubilació. Recordem que jubilació ve de goig. Acompanyat de la seva família i de nombrosos amics, en Sion va gaudir d’una inoblidable vetlada.N’Aurelio preparà un excel·lent bufet, tot amenitzat amb música en directe, aferrades i estirades d’orella!, demostracions d’afecte i molt d’hu-mor! Perquè en quedi constància en la nostra hemeroteca i a manera d’homenatge, publicam el parlament que el CM7 li va dedicar amb tot res-pecte.�

Pocs dies abans que l’Hotel Hipocampoposàs fi a la temporada turística, s’hi va cele-brar un berenar amb tot el personal per tal decelebrar tots junts la jubilació d’en JaumeSuñer Servera. A més de la directora de l’ho-tel, na Cristina Gomila Gil, també hi foren pre-sents el Sr. Joan Llull i la seva dona Loli, aixícom el fill d’en Jaume, en Tomeu, i la sevadona.

El CM7 feia mesos que esperava ansiosa-ment aquest esdeveniment, ja que a més d’a-preciar en Jaume Ferranou, la seva esposa,na Sebastiana, és una fidel subscriptora de faanys del CM7 i molt bona amiga.

En acabar l’homenatge, en Joan Llull va

entregar a en Jaume, de la mà de l’emoció ide l’agraïment, un canet raça Teckel i unaescopeta Rizzini.

El més rellevant de tot varen ser lesparaules que es varen adreçar en Joan Llull ien Jaume Ferranou mútuament, de les qualsdestacam les següents frases:

”Jaume, estic emocionat… No és fàciltrobar una persona com en Jaume, per mi ésirrepetible i únic, i tots en podem prendreexemple. De tota la gran família que somd’empleats, en Jaume està entre les poquespersones preferides i en desitj destacarsobretot la confiança. Et don les gràcies pertot Jaume.” (Joan Llull)

“Em jubil perquè és el que toca i ha arri-bat el moment. Però el meu cor estarà sem-pre aquí. L’Hotel Hipocampo ha estat el prin-cipi d’una cosa gran! Un treballador ha d’es-tar carregat de bateries, però sense un bonempresari, com és el cas d’en Joan Llull, nocreix. Gràcies per tot! La meva dona estaràmolt contenta quan li expliqui tot això!”(Jaume Ferranou).

Tota una vida, en ocasions, sembla pocquan arriba el moment de l’adéu! Encara queen realitat, i més en aquest cas concret, és unfins sempre! � enhorabona! Bel Metge

25

Sa nostra gent

vetlades de juventud/// porem evocar enSion/// mudat //ben plantat i fumant enpipa a la sala de festes des Jai Alai//lidonave un aire de parescut fisic //al actorDik Bogard/// so pasave molt bé i heu feepasar be als altres///

Per qué es nom de es PI?Sion mos o contar a una entrevista

que le va fer es CM7 i que recorderementre tots///

Cala Millor, la nova zona turística perexce-lencia/// en els anys 1962 i 63, viviauna època inesperada per tots/// de granevolusió turística.

Com a referent gastronómic///ja hihavia a Cala Millor// el restaurant LosToros de la familia Catalá ubicat a prop del Hotel Eureka///¿ qui no es recorda d enJoan de los Toros?/// els clients en aquelltemps///podien degustar i altres desco-brir, el cocktail de gambes entre altres nove-dats culináries.

L any 1965 en Sion// va rebre una ofertade compra d un local anomenat bar ES PI,uicat al carrer Sipells nº 7 de Cala millor, pro-pietat de la familia Puigserver de Manacor///En Sion tot d una hi va estar interesat i ho vaconsultar amb els seus pares//perque laquantitat era molt important per aquellstemps//Com no, els seus pares li feren costati per comprar el local varen vendre unesterres,a mes de comptar amb la co-laboraciodun familiar a qui despres retornaren l ajut///i aixi enb endavant varen consolidar el nego-ci. Compraran Bar ES PI

Es tractava de principi d un bar pensió onse servien menús diaris///i a mes tenian 9habitacions ocupades per obrers de la cons-trucció i també d hoteleria.L allojament diariamb menú inclós costava/ per persona i dia///primer 10 i despres 11 pesetes.

La mare d en Sion na Jerònia Mascaró ila seva esposa, na Magdalena Adrover// esvaren convertir en els puntals de lacuina//una cuina molt casolana//amb bonsarrosts de peix//paelles//arros brut//escal-dums//peix i carna a la planxa i com sempre,els menus…

La resposta des clients va ser moltbona/// i a l any de tenir el negoci en marxaja varen crear une carta i varen osar tovallesa les taules. Poc a poc ES PI s aná fent bonnom// ja no sols a Cala Millor sino també pertota la comarca.

Durant els anys 1969 i 1970 ES PI vacreixer vertiginosament/// amb reconegutscuiners com en Juanito i en Pep Coto, entre daltres,que varen ajudar a introduir hi nousproductes i noves propostes gastronómiques

Per manjar ja s havia de reservar, elsclients arribaven de la comarca i d altrespunts de l illa, com ara d Inca///aixi comtambe i anava tota l elit de la Costa del Pins.

En Sion des PI mos ha mostrat une cartadel restaurant de l any 1970/// una ració derap, 125 pts///llenguado Menier 125pts.///entrecot amb salsa de prebe 150pts./// rellom a la planxa 150 pts.///en aquelltemps era un preu raonablement alts i avuiper avui el preu dun entrecot costaria menosd un euro

En Sion des Pi mos contá///// “Hem viscutl evolució de la cuina, constantement desco-briem coses noves//Hi havia uns comensalsdecidits a consumir aquesta nova cuina///elsnegocis a Cala Millor anaven bé i els emple-ats d hoteleria rebien bones propines// ellocal del restaurant no era gaire ampli///noteniem geleres grans i els productes elshaviem de renovar constantement i eren mol-tes les matinades que anavem a comprar hiel peix i el marisc frecs/// tampoc no i haviael servei tan còmode de proveidors que hi haactualment///// varem vendre el restaurant lany 1978 perque vaig tenir une molt bonaoportunitat// i a canvi comprarem altresbens.///Potser no l hauria d haver venut// noho se//pero ja teniem molt d estrés i el res-taurant havia de mester importants refor-mes//com hare canviar le cuina i les cam-bres// perque aixi eu requerien les noves nor-mes./// Va esser une una època positiva eintensa i estic molt content d haver-la vis-cut///aixi com sempre estaré agrait a tots elsmeus clients// amics i familia///

I ara que en SION anomena le seuvefamilia am de dir

///an veu molt segura que el pilars fona-

mentals de la vida den SION han estat ISON///

La seva mare Jeronia, le seva donaMagdalena// les seus fillas Jeny i Malen i elsseus nets Claudia//Miquel Angel iSilvia/////////

Fent cami, en SION /// despres de vendreES PI, camina que caminaras con diu sa con-terella///va dirigir es siguients restaurants////Ses Palmeres que venie a eser une sucursaldes PI///Cas Patró a Cala Bona, que va eserune altre sucursal des PI a lo mariner////SonFloriana nouvelle cuisine y també una altresucursal des PI///Eurotel…. Eurotel///SaPunta……lo que en SION volia/// SaBodegete un espai gastronomic mallor-qui…….

I no parlarem des vins/// perque en sapstant///que mos teperies sa boca////////

En SION des PI du sa gastronomia dinsell///també es un des creadors de laAgrupació Gastronómica… SION//// tensbons amics/// has viscut moltes anecdotesque sempre durans dins el teu cor///estimes iets estimat i formes part indiscutible/// delinvantari de l historia de Cala Millor

Avui ens trobam aquí a un des restau-rants que va fer reneixer i que actualment enmans de n Aurelio es un des referents decualitat de sa comarca.

Tas jubilat//// pero ves ben alerta SIONperque cuand creus que ja heu has vicuttot//// o casi tot///i creus que ja ha arribat lhora des descans////sempre compereixenpersones o se confabulen fets ehistories////que duna manera o l altra//// etfan continuar……..per molts danys!!!!!!!!!�

Bel Metge

Llevábamos bastante tiempo sin que los etarras nos dieran la varacon sus “paridas” a través de su panfleto propagandístico, Gara, y, porfin, después de varios anuncios del Gobierno, de Rubalcaba, de Pachiel vasco y de los habituales sabelotodo de la izquierda vasca, sin olvi-darnos del mandamás del PNV, ETA anuncia su nueva tregua-trampa:renuncia a la lucha armada.

Con algunas salvedades que me hacen pensar que los terroristasno tienen las cosas claras o que algunos articulistas y muchos políti-cos no saben de lo que hablan.

Por ejemplo: no entregan las armas. Cualquier idiota malpensadocreería que si no entregan las armas es porque aún confían en volver-las a usar. Lógico. Y esto es algo que ocurrirá indefectiblemente en elmomento en que se atasquen las próximas conversaciones acerca dela independencia del País Vasco, Navarra incluida y, más difícil todavíadel País Vasco Francés.

Por eso me extraña tanto la rapidez del Lendakari Pachi López en

convocar a todas las fuerzas políticas del País Vasco a unas reunionespara hablar de presos. Se conoce que el hombre no tiene mucha ideadel asunto o le ganan las prisas de ser nombrado el “gran pacificador”,con medalla al mérito incluida.

Vamos a ver. ETA no ha hecho nada de particular. Se ha limitado aagradecer al Gobierno de La Nación el haberles permitido que semetan en política los Bildus y lo que ellos llaman de manera eufemís-tica “la izquierda abertzale”. Nada más. Luego, se limitan a acotar lastonterías que ellos mismos han diseñado en la llamada Conferenciade Paz y que no tiene por dónde cogerla. Un cúmulo de obviedades:que tienen que hablar los Gobiernos de España y Francia con ellospara solucionar el conflicto vasco, que la lucha armada les ha traídohasta este punto, que si la confrontación armada, etc.

A partir de esa declaración, todo el mundo, Príncipe de Asturiasincluido, celebran que ETA asuma su derrota. Bueno, todo el mundomenos las Asociaciones de Víctimas que no tragan con esas tonterías,

porque ya conocen el percal y gran parte delPP, que sólo ven un pago de favores de ETA alSr. Zapatero por todos los beneficios que les haconcedido (caso Faisán, acercamiento de pre-sos, permiso para que entren en la administra-ción política del País Vasco, y un largo etcéte-ra).

Y ahora queda lo más difícil: que el partidoque gobierne a partir del 20 Noviembre, carguecon el muerto; que le diga a ETA que de inde-pendencia nada de nada, que si quieren presosa casa, que pidan perdón a las víctimas y quesi quieren seguir cualquier tipo de conversa-ción que entreguen las armas y que se entre-guen los que tengan deudas con España, porhaber asesinado. Y no hay más. Fácil, ¿no?

Por eso, el otro día, cuando hablaban sindecir nada los fantasmas con chapela, yo pen-saba en un “déjà vu”: Los fantasmas atacan denuevo, o, si Vds. lo prefieren, mucho ruido peropocas nueces.�

26

Opinió

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

Almacen cerrado al público

PARA CONSULTAS: AVD. DES BON TEMPS, n.8 · CALA MILLOR

� Los Fantasmas atacan de nuevoJosé Luis del Reino

Si voleu col·laborar amb el

Projecte Solidari SON SERVERA-BANJUL

podeu fer les vostres aportacions

al compte corrent següent:

"la Caixa" 2100-0067-13-0200213984

NOS TOCA HACER PATRIA

Para sacar el País de esta crisis económica o falta de tesorería,“nos toca hacer Patria”, tenemos un margen por delante de 18 mesespara hacer los deberes para afrontar los próximos años consiguiendoun equilibrio monetario aceptable dentro de la Unión Europea. Tendránque venir recortes salariales de funcionarios, se paralizaran inversio-nes estatales, se tendrán que sacar leyes que protejan e incentiven alpequeño y mediano empresario para generar empleo, hay que buscarla manera de aumentar el consumo interno es decir que la poblaciónpueda gastar etc. Etc. Etc. De no llegar todo esto y más nos puedesuceder a medio plazo lo de Grecia. 300.000 funcionarios despedidos,rebaja de las pensiones con un máximo de 1200 euros, subida espec-tacular del IVA Recortes que no dan pie a negociar.

El gobierno Español HOY sabe lo que tiene que hacer para corre-gir el déficit ya sea socialista (le cuesta mas) o de centro como el P.P.El gran problema de HOY de España son muchos de los privilegiadoseconómicamente es decir funcionarios del estado y autonómicos queno entran en razón , estos la mayoría son más hermanos de losMejicanos (país más corrupto del Mundo) que primos de los Alemanes(la productividad más alta del Mundo).

En España de cada cuatro personas existe una en el paro, otra fun-cionaria, otra pensionista y queda únicamente 1 de 4 que por fin una“produce” trabaja en una empresa privada ES UNA SITUACION econó-mica INSOSTENIBLE, bueno los socialistas si les dejaran estarían asícreando déficit de por vida.

No se entiende que los MAESTROS, MEDICOS que son personasformadas, licenciadas, cultas, al ser funcionarios del Estado quecobran seguro cada mes les cuesten tanto ENTENDER los posiblesrecortes salariales hacia sus sectores. Deberían de dar ejemplo ellosal resto de la sociedad juntamente con los políticos y resto de funcio-narios tanto estatales como municipales, ya que ellos cobran DINEROPUBLICO cada fin de mes. Una pregunta que hay que hacerse es ¿quediferencia hay? entre ROBAR 100 euros de la caja municipal o dejarde ir a trabajar dos días a la semana por conveniencia o NO trabajar,

NO HAY DIFERENCIA!!! para mi es robar igualmente DINERO PUBLICO“el dinero de todos”.

Este país necesita urgentemente unas nuevas leyes, por un ladoque protejan el dinero público mediante rebajas salariales a los PRIVI-LEGIADOS e igualar sueldos según productividades, revisiones de laspensiones de los ex funcionarios, por otro lado lo que crea “dineropúblico” se están cerrando cada día empresas de todos los sectores,hoy se vive el sobrevivir por lo que hay que ayudar o facilitar a los autó-nomos, pequeñas y medianas empresas para generar nuevas empre-sas, crecer y con ello fuertemente crear aumento de empleo.

LA LOCURA DEL TREN DE ARTA

“La locura del tren de arta” era el titular del pasado jueves 27 deoctubre en la pagina 32 del periódico Ultima Hora donde pudimos leerun articulo de José Pipo Jaldo (economista), dando su opinión sobre elTrem-Tram, me pareció un argumento interesante lleno de sentidocomún, decía textualmente;

Recientemente, los alcaldes de la comarca de Llevant visitaron alConseller Company, para insistir en la necesidad de continuar lasobras para llevar el tren hasta Artá. También han aparecido platafor-mas que “exigen” al gobierno que termine ese delirio que el “Pacte”diseño como traducción practica de lo que consideraban “estado debienestar”.

La consideración de su “rentabilidad social” solo cabe en la ideo-logía pastoril y bucólica de los autodenominados políticos progresistas.

Comencemos por recordar que, cuando se crearon ls ferrocarrilesen Mallorca, fue la iniciativa privada quien los financió, atendiendo alos intereses de la economía agrícola de aquella época y que dejaronde existir, cuando cumplieron su función y otros medios de transporte,atendieron las necesidades de movilidad de los habitantes de lascomarcas.

Aún hay más, tan rígido era el esquema mental del anterior gobier-no que mantuvieron el trazado de la época agrícola, alejándolo de losnúcleos turísticos, quizás para no venderse a los posibles intereses deun sector demonizado siempre por el PSIB-PSOE y sus compañeros delegislatura.

Los alcaldes del Llevant deberían tener en cuenta que el Gobiernoactual, si dispusiera de medios, podría tener otras prioridades de ver-dadero interés social.

Por ejemplo, es posible que el trazado de la antigua línea ferrovia-ria de Santana pudiera utilizarse parcialmente para dar servicio deMetro, al aeropuerto, al hospital de Són Llatzer y las urbanizaciones delArenal de Palma y el de Llucmajor.

No se cuantas personas trabajan, ni en Son San Joan, ni en SonLlatzer y tampoco tengo idea de las necesidades de transporte aambos centros, pero sí se que hay una población residente y censadaque supera los 37.000habitantes que no disponen de un medio detransporte público eficiente, como es el metro.

Un solo municipio de los 65 de Baleares, que es Calvia, con47.934 habitantes, repartidos entre cuatro núcleos, supero los de esaconurbación. Lo mismo ocurre con los tres núcleos municipales deSon Servera, Sant Llorenç y Artá que solo reúnen una población de26.289 habitantes.

Con estas cifras, verán lo fácil que resulta establecer prioridades,alejadas de la demagogia, inaceptable tanto con crisis como sin ella.Una “VIA VERDE” constituye, sin duda, un buen regalo. �

27

Opinió

� Mix actualidadJuan Fuster

O P A L O T E L E C O MJUANA ROCA 66

07550 SON SERVERA

El Salón de los Mejores Vinos de España2012 es un evento organizado por el GrupoPeñín, dirigido exclusivamente a profesionalesdel sector y prensa especializada donde seexponen a exhaustiva cata, única y exclusiva-mente, los caldos que obtienen como mínimola catalogación de “93 puntos” en la próximaedición de la “Guía Peñín de los Vinos deEspaña 2012” con cuyo galardón se alcanza elreconocimiento profesional de “Vino excepcio-nal”.

Este año el Palacio de Congresos deMadrid se convertía, por arte de magia, en unagran enoteca, el sueño de cualquier amantedel buen vino, estaban los mejores y ademásnos concedían el privilegio de poder catarlos.La magia de los bodegueros estaba dentro decada una de las botellas, se dieron cita profe-sionales llegados de todos los puntos deEuropa, sobre todo de Francia e Italia, y comono, de nuestro rincón, de Cala Millor. Dada larestringida accesibilidad al recinto solo cincopersonas tuvieron el privilegio de acceder al“Templo del Dios Baco”.

Orquestados por Israel Ruiz, maître-sumi-ller de Mercavinos, partieron desde SonServera el día 13 de octubre una escuadraconstituida por Jesús González del Estal, granconocedor del vino, Aurelio Ucendo, maître delemblemático Restaurante Sa Punta, ManuelRodríguez, propietario del famoso King’s Headde Sa Coma y amante de los grandes caldos ySion des Pi, de la Bodegueta, gran ilustrado enla materia.

100 bodegas y un total de 210 vinos com-ponían la exposición, solo los grandes, losmejores, los excepcionales, la crema de lacrema.

Fuimos testigos de cómo Don José Peñíncongratulaba a Israel Ruiz dada la alta presen-cia en el salón de caldos que la Empresa

28

Enología

� Mercavinos en el Evento Vinícola mas importante del año

SORPRENDENTES NOVEDADES

1. ALBARIÑO PREMIUM “CON UN PAR”, SELECCIONADO COMO EL MEJOR

2. CUPAJE SINGULAR “FUSTA NOVA”, TAN DIFERENTE COMO UNICO.

3. LOS PRIMEROS EN VENDIMIAR POR LA NOCHE, NEBLA “VENDIMIA NOCTURNA”

4. HONORO VERA “GARNACHA MÍTICA”, SELLO INCONFUNDIBLE DE SABER HACER.

LA MEJOR CALIDAD AL MEJOR PRECIO VENGA A VISITARNOS Y PRUEBELOSDE LUNES A SABADOS DE 9.30 A 13.30 Y DE 17.00 A 20.30

AVENIDA DEL BON TEMPS 29 CALA MILLOR (FRENTE A HIPERCENTRO) 971587289

En la entrada al Palacio de Congresos de Madrid, de izquierda a derecha Juan Cipo, propietario de Terra de Vins, Israel Ruiz, Sion des Pi, Aurelio Ucendo, Antonio Caravaca, delegado de Oro Wines y Jesús González del Estal.

Salón de los Mejores Vinos de España 2012

29

EnologíaSalón de los Mejores Vinos de España 2012

� El Rincón del Jamón

Durante cuatro ediciones del CM7, hemos podido comprobar, lascualidades, así como la querencia del y para el jamón ibérico. Ahoracon motivo de las fechas que se aproximan, (Navidad), el Rincón delJamón dirigido y alimentado por Aurelio Ucendo y Antonio Bellido, haelaborado varios tipos de lotes o cestas con los productos ibéricos quetiene en exclusiva, “Tierra de Ibéricos” y “ Fuente la Virgen”.

Estos lotes, se componen de jamón ibérico, tanto de Bellota comode Recebo y embutidos, (lomo, chorizo, salsichón) con precios inmejo-rables enfocados para empresas y autónomos, así también como aparticulares.

Dado que es de sumo interés, pueden consultar precios y sobretodo la calidad.

El jamón Ibérico es ligero y digestivo y tiene buena cantidad deproteínas. Saber cortar el jamón es tan importante como probarlo y yase sabe… a jamón empezado, cada cual le tira un tajo. Y para estasfiestas navideñas, no puede faltar un jamón ibérico.� Antonio Bellido

Mercavinos distribuye en exclusi-va para Baleares con un total de52 vinos, casi el 25% del total dela exposición. Un porcentaje pocohabitual en distribuidores de otrasprovincias.

De esta manera nos quedabastante claro que Israel, con sudilatada experiencia en el seg-mento del vino, sabe catalogar yposee la intuición necesaria paraacertar si un vino llegará a estarentre los grandes y además comoel bien nos alecciona “sin gastar20 o 25 euros”. Cada año algunagran bodega se asocia con el para que este sea su distribuidor enBaleares.

En la entrada al Palacio de Congresos de Madrid, de izquierda aderecha Juan Cipo, propietario de Terra de Vins, Israel Ruiz, Sion desPi, Aurelio Ucendo, Antonio Caravaca, delegado de Oro Wines y JesúsGonzález del Estal. Otra persona que elogió la labor que Israel Ruizrealiza fue el propio Antonio Caravaca, delegado del grupo Orowines,

el cual expuso como anécdota quecuando Israel decidió hace cincoaños comercializar en Mallorca unvino llamado Clío, perteneciente ala denominación de origen Jumillay con un valor de unos 30 eurosaproximadamente, le tildaron deloco. En la actualidad es un vinoque se vende por cupo y a cadauno de sus clientes le concede 12botellas por año. Intuyó que pron-to estaría en la cumbre y como eneste caso, en otros muchos, nosrefería.

Con la humildad y el cariñoque le caracteriza, Israel se fundió en loores a los asistentes deBaleares, “Aurelio, Manuel, Sion, Jesús y Juan os agradezco infinita-mente que estéis aquí presentes, a mi lado, porque lo importante noes que se hagan buenos vinos, lo importante de verdad es que existagente como vosotros para poder apreciar su grandeza”. Según noscomentan disfrutaron entre sorbos de grandeza y botellas llenas demagia. �

Interior del Salón Carlos Sainz catando “La Mala”

Don José Peñin con Israel Ruiz

GastronomíaEl Rincón del Jamón

30

� El JudoRenshinkand’en PepMascarótorna aNoruega

Del 22 al 23 d’octubre, el Club RENSHINKAN va viatjar amb algunsdels seus judokes a Noruega per participar en dues activitats que hiorganitzà el club amfitrió, el BK-Judo Norway. Concretament, un tro-feu per a edats sub-13 fins a sub-20 i un curs que hi impartí en PepMascaró. Els representants d'aquest país nòrdic acolliren amb moltaamabilitat l’expedició mallorquina, tot a l’espera de poder repetir enendavant aquests intercanvis.

L’equip que hi viatjà fou el següent: en Pep Mascaró al capdavant,en Miquel Cabrer Llodrà, en Pedro Febrer Martínez, na M. Neus PouJiménez, na Jerònia Morey, en Pau Rodríguez, i en Manuel, na Patríciai na Maria Sánchez-Rodrigo Montañés, que encara que siguin deMenorca hi participaren juntament amb el RENSHINKAN.

La cita fou a Kongsberg, una ciutat a 80 km al sud d’Oslo, moltfamosa per les seves mines de plata i les seves pistes d’esquí. De fet,la competició portava el nom del símbol d’aquestes mines de plata. �

Los corredores junior de Son Servera hancorrido también este año la Unicef Kids Run.Han sido los niños del equipo Gero TennisCoach así como el grupo del programaMultisport del Polideportivo.

Durante cuatro semanas los niños hanentrenado una vez por semana para estar enforma en la carrera, en la que pueden partici-par niños de entre 2 y 12 años, y que se cele-bra en el Paseo Antoni Maura de Palma, enlos espacios reservados para la TUIMarathon.

Los primeros en participar, los niños naci-dos entre el 2007 y el 2009, a las 17h del 15de octubre pasado. Por cada niño participan-te, TUI ha ofrecido a UNICEF la cantidad de 5€ dentro del programa “Agua para el Níger”:Los niños del Norte corren para los niños delSur.

Los niños y adolescentes que practicandeporte tienen menos propensión a sufrirexceso de peso, y entrenan la resistenciasuficiente como para correr largas distancias.Normalmente este puede ser un pasatiempoalgo aburrido, por eso es que el Kids Run dela TUI Marathon les ofrece la motivaciónnecesaria para hacerlo. Los adultos, normal-mente, quieren conseguir algo con su entre-namiento de carrera, ora adelgazar, mante-

nerse sanos, … pero para un adolescenteestas razones carecen de sentido.

Para los niños una medalla, una camise-ta y el ambiente que se respira alrededor dela Kids Run es el mejor aliciente y se convier-te en una gran experiencia y guía a los niñosen el deporte del correr.

Gero Tennis Coach no quiere dejar que elambiente decaiga y ahora que el grupo deniños ya está en modo competición lanza elTorneo Dàrija de invierno, su torneo de tenis acelebrar en Bellavista y que da inicio con losprimeros partidos de Cadetes y Alevines el 12de noviembre y que se prolonga hasta el 10

de diciembre, cuando también Benjamines,Top Spins y Minis habrán tenido oportunidadde demostrar lo aprendido durante sus sesio-nes de entrenamiento y su madurez para lacompetición.

Gero Tennis Coach, de la mano de Dàrijaha preparado un programa intenso y motiva-dor de sesiones de entrenamiento y partidospara que los deportistas de Son Servera dis-fruten cuidandose y lo pasen fenomenal rode-ados de sus compañeros en la tierra batidade las pistas de Na Penyal. �

Os invitamos a no perdéroslo.

Manteneros en forma!

A CALA BONA C/ NA LLAMBIES, CANTONADA NA

MESTRAL CALA BONA - TEL. 871 58 62 18

ELS DIVENDRES TENIM ELS MILLORS PINTXOS

Cafè Sureda

Salut

� Titol� Deporte infantil & juvenil Gero Hortian

Entrendor personal

31

Neixaments

DIES DE CLASSE: DILLUNS I DIMECRESHORARI: DE 17:30 A 18:30 NINS/ES

DE 3 A 8 ANYSDE 18:30 A 19:30 DE 9 A 14 ANYS

CLASSE D'ADULTS: DIMECRES DE 19:30 A 20:3

DIRECCIÓ: PEP MASCARO MESTRE ENTRENADOR NACIONAL DE JUDO 6º DAN

INFORMACIÓ TELEFON: 659 68 68 97 C/ CREUS 63 SON SERVERA

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO RENSHINKAN

� Maria Servera Rivas

El 7 d'agost de 2011 va néixer na Maria Servera Rivas. Els seuspares, en Pep Servera Leno i na Isabel Rivas Otero, ja l'han feta sòciadel millor club del món! Els seu padrins paterns són en JaumeFerrerico i na Mari Leno; i els padrins materns, en Ramón i na Valle.Estau tots d'enhorabona!. �

Nació el 12 de octubre, hija de Alfredo Fernández García y de AnaBelén Espinar García. Los abuelos paternos son, Alfredo y Flor y losmaternos José María y María. A todos, nuestra más sincera enhorabue-na!. La preciosa niña Olivia, ha alegrado muchas vidas y deseamos verlacrecer con salud y amor. Felicidades! �

� Olivia Fernández Espinar

SON SERVERACarrer Cos, 101 - 971 817 411

MANACORPlaça des Cos, 3 - 971 845 866

PALMA de MALLORCAMercat de l’Olivar, 18 - 971 713

canmagi@sobrassaderia.es

Com es varen iniciar els teus fills en elciclisme de muntanya (BTT)?

Sempre els dic que hem de recordar d’onsom i d’on hem sortit. Els meus fills s’han for-mat com a ciclistes en el Club Ciclista Platjade Cala Millor (2004) que esponsoritzaBicicletes Sancho, i que des de fa diversosanys han creat una escola de ciclisme demuntanya. En Miquel Sancho està realitzantuna molt bona labor, amb un bon equip en elqual destaca en Raul Cardoso. Durant unsanys l’escola de ciclisme va mantenir la sevaseu a la finca de ses Barracasses, llogada perl’Ajuntament, però ara, ja especialitzada enmuntanya, ens reunim al polígon industrial,prop del punt verd, que és un lloc ampli i ade-quat.

Quina és la millor edat per als joves periniciar-se en la competició?

La millor edat per iniciar-se en la compe-tició poden ser els 10 anys, que és la catego-ria aleví. El meu fill Jaume va començar ambla bici de muntanya als 9 anys i dos mesos,amb en Raul Cardoso i en Sebastià Sureda,

que són molt atents amb els nins i nines i elsanimen constantment. Les meves filles, naCarme i n’Aina, ja tenen les llicències de laFederació de Ciclisme tramitades per mitjàdel Club Ciclista Platja de Cala Millor.

Recordem que en Jaume i n’Aina sóncampions de Balears (BTT) en aquesta passa-da temporada i na Carme va quedar en terce-ra posició en el Campionat d’Espanya, entrealtres objectius assolits.

Amb quin equip competeixen els teusfills?

En l’equip de Petra que dirigeix en MiquelRiera i que en totes les competicions de mun-tanya en el mallot porten l’espònsor deBicicletes Sancho, perquè en Miquel Sanchoté molt interès pel ciclisme i aposta molt pelsnostres joves.

Costa molts doblers l’equipament d’unciclista que vulgui competir en carreres?

Un s’hi pot gastar el que vulgui. Hi habicicletes que valen 10.000 euros i la méscara que conec en costa 12.000. La primera

bicicleta que compràrem a en Jaume va cos-tar 750 euros i era de segona mà, i li va donarmolta canya i li va durar uns anys. És impor-tant, com tot en la vida, saber-te conformar;als meus fills els dic que és important tenir elspeus a terra i donar els passos a poc a poc.

Requereix molta disciplina la competicióper als teus fills.?

Competir en carretera o muntanya reque-reix molta dedicació i estimació, i després hasde saber compaginar-ho tot amb els estudisper poder entrenar. Diàriament entrenamjunts, i solem arribar fins a Sant Llorenç, Artào Capdepera, entre altres rutes.

Hi ha moltes escoles de ciclisme aMallorca?

Sí que n’hi ha. Per mi les tres més impor-tants són les del Palma Arena, especialitzadaen pista; la de Manacor i ses Salines, espe-cialitzades en carretera; i la del Club CiclistaPlatja de Cala Millor, especialitzada en mun-tanya. � Text i fotos CM7

� En Xisco Sureda, pare de tres campions de ciclisme: en Jaume, na Carme i n’Aina Sureda

32

Ciclisme

En Xisco Sureda amb els seus fills, en Jaume, na Carme i n’Aina.

Cafè S’ Oratgepatrocina

el màxim golejadordel Serverense

BORJA

D’ençà que en el CM7 324 presentàrem elsnostres ciclistes campions i alhora germans –enJaume, na Carme i n’Aina Sureda-, s’ha produïtuna espurna informativa que ha donat lloc a publi-car-ne una crònica després d’una altra, a causade les ganes que tenen de transmetre’ns lesseves vivències i de presentar-nos els seus com-panys, com ara en Toni Juan, en Jaume Vives, enBiel Llull i en Biel Pons. A més, tot plegat ha pro-duït bastant d’interès entre els nostres lectors, perla qual cosa en seguirem escrivint cròniques ipresentant nous ciclistes.

L’èxit més important d’en Jaume, na Carme in’Aina, però, és saber d’on vénen i amb això elseu pare té molt a veure, ja que els ha inculcat lasenzillesa dels vertaders campions.

33

Esports

Rest. S’ Entrada de Son Servera

patrocina al jugador més regular

del Serverense

ALVARITOTel. 971 567 337

El passat dissabte 22 d’octubre, a les instal·lacionsdel poliesportiu Prínceps d’Espanya de Palma, es vacelebrar aquesta estada internacional dirigida pelmetal·lista mundial Jon Garcia, considerat uns delsmillors competidors del món, en què participaren diver-sos alumnes del Keon ‘Son Servera’, tant en categoriasènior com cadets. Durant la jornada pogueren apren-dre les últimes tècniques de combat i un entrenamental màxim nivell mundial de taekwondo en la modalitatde combat. En total hi varen participar més de 150alumnes de tota l’illa i una vegada finalitzat el curs esvaren entregar els diplomes acreditatius a tots els par-ticipants.

En segon lloc, però no menys important, cal desta-car la bona arrencada de la classe dels més petits, on treballen disci-plina, força,velocitat i flexibilitat. En realitzar l’activitat en grup, es tre-balla també el companyerisme, el respecte, la concentració i el treballen equip. I sobretot molta DIVERSIÓ!

Finalment, vos informam que el nostre alumne Miquel Àngel Nebotparticiparà en la COPA DEL REI que tendrà lloc a Alacant el proper 12de novembre. Molta sort!..�

� Taekwondo Keon “Son Servera” participa en el ‘STAGE INTERNACIONAL JON GARCÍA’

� El Judo Shomen, presente en el III Congreso Internacional de Judo de Girona 2011

Los días 21, 22 y 23 de octubre, Francis Sánchez,instructor del Judo Shomen, acudió al tercer CongresoInternacional de Judo Ciudad de Girona, donde se die-ron encuentro profesores de todo el territorio nacional,para estudiar nuevos métodos y planificaciones deentrenamientos, pedagogía del judo, motivación y rela-ción entrenador-competidor, etc..

Todo ello con la presencia de grandes pro-fesionales como Waldemar Legien (doble campeónOlímpico), Fred Danbach (competidor internacional deFrancia), Carlos Montero (campeón de España 01-03y Dr. En Psicología Deportiva), Vicente Carratalá (Dtor.De la Escuela Federativa Nacional) y más profesionales del Judo.

A parte de las ponencias expuestas en la Universidad deGirona; el Judo Shomen asistió para tomar buena nota de los nuevosmétodos de entrenos, etc… Además también se trabajó sobre el tata-mi mucho e intensamente, viendo técnicas y métodos de competiciónactuales. Los temas trabajados fueron los siguientes: Habilidades bási-cas y específicas del judo suelo, aplicaciones prácticas para trabajar la

motivación de los judocas, titulaciones deportivas, el papel del entre-nador de judo en la competición y judo para todos.

Éste último tema, fue realmente emociónate, ya que ElProfesor Jordi Juste 7ºDan de Judo, expuso un trabajo sobre el judopara paraplégicos, donde demostró que nuestro deporte, está al alcan-ce de todos, sea cual sea la discapacidad de la persona.

Creo que éste congreso, ha sido de mucha ayuda ya quesiempre debemos estar abiertos a nuevas ideas y conocimientos..�

34

Concepción Moreno Carrascova morir a l'edat de 75 anys dia 16 d'octubre de 2011 a

Palència �

Obituari

Maria Amer Llullva morir dia 28/10/2011 als 60 anys. �

TOT GUSTHorari: 9’30 a 13’00h - 16’30 a 20’00 h

Plaça Sant Joan, 11 - Tel. 971 567 137

COLECCIÓNOTOÑO

INVIERNO

Horari: 9:30h. a 13:00h. 15:30h. a 19:00h.Tel. 971 567 875

CANMARCFruites i verdures

C/ Pere Antoni Servera,4Son Servera

Maquina de leche fresca del dia

LIQUIDACIÓNSTOCK DE VERANO

60%

VENGA A VISITARNOS!C/ Joana Roca, 123

(devora Suministros Murillo)

Cuando nos visites te daremosun vale del 10% de descuento para la tienda

Bo de Dur

CREPUSCULOOfrecemos un servicio familiarBocatas calientes. Pizzas. Donuts,

repostería, helados, bebidas y todo lo que podamos necesitar.Pan caliente, todo el día.

Recargas a móviles.

Les esperamos!. Plaza San Joan

telef. 971 567 019

35

Publicitat

� Equip PREFERENT

Club de futbol Serverense

El passat 14 d’octubre, i després d’un intens entrenament, es varen reunir en un sopar de companyerisme els valents nins de l’equip de fut-bol preferent del Serverense. Són els quarts classificats de la seva categoria i des d’aquesta pàgina els feim arribar els nostres ànims!

Ells són: D’esquerra a dreta: Kanke, Perelló, Gabino, Sergio, Mayol, Nofre, Nando, Sergio, Julián, Álvaro, Fran, Biel (massatgista),Álvaro Díaz i Pep. A sota, d’esquerra a dreta: Luís, Isaac, Miquel, José Rodri, Riera, Tomàs, J. Morales i Raul. Absents: Borja, Biel, Santi,Oscar, J. Servera i Antonio (delegat) .� CM7