Detecció de senyals d'alarma de

risc de TEA durant els primers anys de vida

25 de gener del 2018

Col·legi oficial de metges de Lleida

Marina Mestres Martorell: Psicòloga i fisioterapeuta. Fundadora Espai Essen, Lleida.

Assessora de l’Associació Plançó i col·laboradora de l’Associació Asperger, Lleida.

Professora associada de la Universitat de Lleida (UdL).

Coordinadora del Centre de Formació i Recerca de Carrilet, Barcelona.

Formació en Parent – Infant Psychotherapy, Londres

Índex

• Desenvolupament normal 0-1 i

detecció precoç de senyals

d’alarma

• Escales de cribatge

– ADBB, Guedeney

SENYALS D’ALARMA EN LA

PRIMERA INFÀNCIA

- Detecció de risc d’afectació del desenvolupament de l’infant. No diagnòstic

- Derivació per a una intervenció precoç

Interacció social

Absència de capacitat

simbòlica i conducta

imaginativa

Comunicació i llenguatge

Trastorn psicobiològic de la intercomunicació i la interacció

30 primers mesos de vida

Es considera una de les patologies més greus del

desenvolupament, conducta i comunicació.

Tríada de Wing (1981) Llúcia Viloca (2003)

Epidemiologia i etiologia

OMS (mundial): 1 de cada 160 www.who.int/mediacentre/factsheets/autism-spectrum-disorders/es/ Autismo Europa: 1 de cada 100 (www.autismo.org.es/sobre-los-TEA/trastorno-del-especto-del-autism Autismo Speaks: 1 de cada 68 (www.autismspeaks.org/what-autism/prevalence) 4 nens: 1 nena (Fombonne et al., 2011)

National Health Report (EEUU). (Zablotski et al., 2015)

F. BIOLÒGICS F.

PSiCO

F.

SOCIALS

Etiologia multifactorial: factors genètics i ambientals (Baron-Cohen et al., 2013

87,5 % mostren signes alarma en els vídeos durant el

primer any.

FASE PRODRÒMICA DE L’AUTISME, PRE –

AUTISME, RICS D’EVOLUCIÓ AUTISTA

Entre el 30 i 50% de les famílies saben que alguna cosa està passant durant el 1r any.

Tarden 41 mesos de mitja des de que consulten a quan reben un diagnòstic.

POBLACIÓ VULNERABLE

Germans (10-20%, 80% entre bessons) o antecedents directes (Szatmari et al., 2016, Pisula et al., 2015)

Grans prematurs (25%) (Padilla et al., 2015)

Infants que han patit llargues hospitalitzacions

Infants adoptats (6-10%) (Rutter et al., 1999)

Infants maltractats o negligits (11%) (Green et al., 2013)

Mares amb depressió o altres trastorns psiquiàtrics (Burtchen et al., 2013)

Infants discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials (7-15% en PC) (Christensen et al., 2014; Delobel-Ayoub et al., 2017; Cascio et al., 2010)

El creixement del cervell

(períodes crítics i sensibles)

0 mesos 12 mesos 18 mesos 6 mesos

No imitació

N. mirall

No CO No somriure

social

Dificultats intersubjectivitat primària i

secundària

Alteracions motrius

3 mesos Naixement 2 anys

Senyals Sorolloses

• Rebuig contacte ocular, plor indiferenciat, hipotonia…

Senyals Silencioses

• Mirar sense veure, no mostrar interès en la relació…

Mirada

Balbuceig

Reclamar

Menjar

Mai Sempre Rarament Freq >2

SENYALS D’ALERTA:

INFANTS – ESTIL RELACIONAL DELS PARES

PER EXCÈS – PER DEFECTE

Escala Stella Acquarone

Estudis vídeos domèstics (Muratori i Maestro; St Clair, Danon-

Boileau, Trevarthen; Massie)

INFANTS

S’observen signes d’alarma entre els 3 i 6 mesos

Fins a 41 mesos des del primer signe al diagnòstic

Dificultats de comunicació

Diferències en la qualitat i forma dels moviments expressius: no senyalen (per declarar o comprendre), anticipen la intenció de l’altre o usen gestos comunicatius

Manca d’iniciativa

Manca de modulació emocional

PARES

Més intrusius

Més estimulació física

Canvien relació per un objecte

Canvien to de veu

Criden més vegades al nen pel nom

Es tornen més silenciosos

Senyals d’alarma en el nadó i la família

Percepció amodal Des del naixement

STERN

Tendència innata a la integració dels diferents

canals sensorials: tacte, visió i oïda.

MELTZOFF & MOORE

Experiment interacció canals tàctils i visual.

Senyals d’alarma (SA) -Hipo/Hipersensibilitat en la reacció a l’entorn (Roberton et al., 2017) (exposar a una llum, soroll sobtat (Brazelton, NBO)

"Ara la vostra ment és una habitació on hi ha vint ràdios, cadascuna sintonitzada en una freqüència diferent, que emeten paraules i músiques de manera estrident. Les ràdios no es poden apagar ni tenen cap regulador del volum, l’habitació no té porta ni finestres i només podeu descansar una mica quan us sentiu massa esgotats per mantenir-vos desperts”.

Naoki Higashida

0 – 30 dies i 2 mesos

https://www.youtube.com/watch?v=k2YdkQ1G5QI

• ALHORA MOTRIUS I SENSORIALS

• FUNCIONS

• PER CONÈIXER LES INTENCIONS

• ACCÉS DIRECTE AL MÓN DELS ALTRES ( SIMULACIÓ encarnada (Gallese et al., 2012) i ressonància IMMEDIATA ) – EMPATIA

• APRENENTATGE PER IMITACIÓ

• AJUDEN A LA DIFERENCIACIÓ (ESTAT DEFAULT )

- Nadons de 10 dies imiten expressions d’alegria, tristesa.. (Haviland et al., 1987)

- Fenòmen de ressonància emocional (Dondi et al., 1999)

(Rizolatti et al., 2006)

(Hobson et al)

SA: Manca d’imitació Picar de mans, dir adéu o imitar

moviment de joguina

IMITACIÓ

4 mesos

Mirada / somriure social* Contacte Kocular en declivi entre els

2 i els 6 mesos (Jones i Klin, 2013)

Intersubjectivitat

primària

“Cuando cogía los bebés de otras madres y me miraban a los ojos me preguntaba por qué el mío no lo hacia”

“No s’adaptava al meu cos, era com un sac de patates o una nina

de drap”

Diàleg tònic

SA: Manca de contacte ocular i somriure social

Cuidador somriu a l’infant i observar resposta

Muratori & Maestro

Contingència

A partir dels 3 mesos ajustament progressiu del mecanisme de contingència perfecte cap

a menys perfecte.

A partir dels 5 mesos preferència per les interaccions no-contingents.

SA: Preferència per contingències perfectes

Joc del cu-cut

5 mesos

Contingències perfectes i imperfectes

Responen a la relació però no la inicien.

Alteracions motrius Anamnesi

• “No suportava estar estirada sobre la seva panxa, ni sabia amb 8 mesos girar cap als costats”

• “No entenia perquè no podia agafar sol el biberó amb les 2 mans”

• “Posava tot el seu cos rígid i apretava fort la cara mentre mirava la llum que entrava per aquella finestra, és lo únic que el calmava”

• “Semblava que no existia el seu costat esquerre, excepte quan usava la seva mà per passar-la per davant de la cara com per estimular-se, però com si no fos seva ...”

Noves hipòtesis:

• L’ aïllament social, el retard emocional i cognitiu i el trastorn del llenguatge propis de l’autisme són conseqüències secundàries d’un trastorn motor (Trevarthen & Delafield-Butt, 2013)

Alguns marcadors motors precoços d’autisme són (Teitelbaum):

• Asimetria

• Dificultats en la integració de la línea

mitja

• Problemes en els reflexes motors

(d’evitació i d’apropament)

7 – 9 mesos

Permanència d’objecte*

Balbuceig canònic

Primeres consonants, bilabials com [p] i nasals com [m] i la primera vocal [a]. Articulació primeres síl·labes canòniques, que es caracteritzen per la combinació de consonants i vocals.

Por als estranys

http://abansprimeresparaules.upf.edu/

SA: No cerca objecte desaparegut Amagar objecte i que el busqui

SA: No reacció o reac. Excessiva

Observar entrada a la consulta

SA: No balbuceig/excessiu Observar cond. espontània

9-14 mesos. SOCIO-EMOCIONAL

Resposta a l’atenció conjunta

Iniciació espontània d’atenció conjunta

Diàleg Sincrònic

Presa de torns

Interès en compartir

jocs

El dèficit de la intersubjectivitat secundària conseqüència de les disfuncions de base: preferència contingència perfecte, no curiositat, no iniciar la relació.

Intersubjectivitat secundària.

Atenció conjunta*

SA: No senyala, no segueix dit adult

Senyalar alguna cosa a distància/ observar si senyala espontàn.

TOMASELLO, 2005

Índex

• Desenvolupament normal 0-1 i

detecció precoç de senyals

d’alarma

• Escales de cribatge

– ADBB, Guedeney

– M-CHAT-R, Robins

1. Expressió del rostre

2. Contacte visual

3. Activitat corporal

4. Gestos auto-

estimulació

5. Vocalitzacions

6. Vivacitat a la reacció a l’estimulació

7. Relació 8. Atractiu

del nen

Escala ADBB, Guedeney (0-2a)

- Context d’avaluació pediàtrica (relació amb el metge/infermera) - 8 dimensions - Puntuació 0 (no anormalitat) – 4 (clara anormalitat)

OBSERVACIONES DE LOS PEDIATRAS O VISITADORES MEDICOS:

I. ¿Ha establecido el niño contacto ocular con usted durante la exploración?

II. Atraiga la atención del niño, señale un objeto interesante de la habitación y diga: "¡Mira¡

¡Hay un (nombre del juguete)!. Mire la cara del niño. ¿Mira el niño lo que usted señala? (1)

III. Atraiga la atención del niño, dele una tetera y una taza de juguete y diga “¿puedes

servirme una taza de té?" ¿Simula que le sirve té, bebida, etc. ? (2)

IV. Dígale al niño “¿dónde está la luz?” ¿Señala con el índice la luz? (3)

V. ¿Sabe hacer una torre de cubos? ¿Cuántos cubos pone en la torre?:...............).

M-CHAT-R (Robins et al., 2009)

Edat administració: 18-30 mesos Screening recomanat: 18 i 24 m (American Pediatric Association, any)

Setting: visita pediàtrica

Qüestionari per pares

ALGORITMES Baix risc: 0-2 punts Risc mig: 3-7 punts Risc alt: 8-20 punts

*No= 1 punt (risc), excepte ítems 2, 5, 12 (si= 1 punt)

Alta sensibilitat i baixa especificitat risc de falsos

positius!

TAKE HOME!

L’equip de pediatria i neonatolgia té un paper clau en la detecció ja que la consulta pediàtrica és un context natural idoni per observar les senyals d’alarma i recollir les preocupacions de la família des del naixement.

Sempre hem de donar

importància a les

consultes

paternes/maternes

relacionades amb la

comunicació o la

conducta dels infants

Moltes gràcies!

carrilet@carrilet.org essen@essen.cat

Tipus de vincle

• Segur

• Insegur – evitatiu

• Insegur – ambivalent o resistent

• Insegur - desorganitzat o desorientat