destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al...

134
MUSEU D’ART MODERN DE TARRAGONA Carrer de Santa Anna, núm. 8 43003 - TARRAGONA educació, museus i cultura per a la pau Construint ponts des de l’art VIII jornada de pedagogia de l’art i museus Dimecres, 6 d’abril de 2011 Imatge coberta: Manel Margalef. Micro paisatges. Arquitectures locals (fragment) DL.T - XXX - 2011 Coordinació Pel Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona Rosa M. Ricomà Vallhonrat Directora Marisa Suàrez Barral Cap de la Unitat de Documentació i Difusió Per la URV Albert Macaya Professor de l’Àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica Destinataris de les jornades Agents culturals de la demarcació en els camps de la gestió i el turisme cultural. Professors d’Ensenyament Primari, Secundari, Batxillerat i Cicles Formatius, especialment dedicats a l’educació visual i plàstica i a la formació artística. Estudiants universitaris - Àrea de Pedagogia, Ciències de l’Educació, Història de l’Art, Antropologia i Turisme. Educadors de museus i d’espais d’art públics i privats. Inscripció Gratuïta (cal reservar plaça mitjançant la tramesa de la butlleta al Museu d’Art Modern de Tarragona) Museu d’Art Modern de Tarragona C/ Santa Anna, núm. 8 - Tarragona Tel. 977 235 032 - Fax 977 235 137 A/e: [email protected] Període d’inscripció: del 14 de març al 4 d’abril de 2011 Per a més informació Professor responsable per la URV Albert Macaya (Departament de Pedagogia) Les Jornades tenen un reconeixement de 8 hores en el marc del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació. Inscripcions a: http://www.xtec.cat/formacio/index.htm codi d’activitat 700 306 0021

Upload: others

Post on 15-Jul-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

MU

SEU D

’ART M

OD

ERN

DE TA

RRA

GO

NA

Carrer de Santa Anna, núm

. 843003 - TARRAG

ON

A

educació,museusi culturaper a la pau

Construint pontsdes de l’art

VIII jornada de pedagogia de l’art i museus

Dimecres, 6 d’abril de 2011

Imatge coberta: Manel Margalef. Micro paisatges. Arquitectures locals(fragment)

DL.

T - X

XX

- 20

11

CoordinacióPel Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona

Rosa M. Ricomà VallhonratDirectora

Marisa Suàrez BarralCap de la Unitat de Documentació i Difusió

Per la URV

Albert MacayaProfessor de l’Àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica

Destinataris de les jornadesAgents culturals de la demarcació en els camps de la gestió i el turisme cultural.

Professors d’Ensenyament Primari, Secundari, Batxillerat i Cicles Formatius, especialment dedicats a l’educació visual i plàstica i a la formació artística.

Estudiants universitaris - Àrea de Pedagogia, Ciències de l’Educació, Història de l’Art, Antropologia i Turisme.

Educadors de museus i d’espais d’art públics i privats.

InscripcióGratuïta (cal reservar plaça mitjançant la tramesa de la butlleta al Museu d’Art Modern de Tarragona)

Museu d’Art Modern de TarragonaC/ Santa Anna, núm. 8 - TarragonaTel. 977 235 032 - Fax 977 235 137A/e: [email protected]

Període d’inscripció: del 14 de març al 4 d’abril de 2011

Per a més informació Professor responsable per la URVAlbert Macaya (Departament de Pedagogia)

Les Jornades tenen un reconeixement de 8 hores en el marc del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació.Inscripcions a: http://www.xtec.cat/formacio/index.htm codi d’activitat 700 306 0021

Page 2: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

VIII

Jo

Rn

AD

A D

E P

EDA

Go

GIA

DE

L’A

RT

I MU

SEU

S

Edu

caci

ó, m

use

us

i cu

ltu

ra p

er a

la p

au. C

on

stru

int

po

nts

des

de

l’ar

t

Dia

6 d

’ab

ril d

e 2

01

1

Bu

tllE

ta D

’InsC

rIP

CIó

Co

gn

om

s ....

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

.....

no

m ..

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

..

Do

mic

ili ...

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

....

Pob

laci

ó ...

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

.....

CP

.....

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

Telè

fon

.....

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

.. A

dre

ça e

lect

ròn

ica

.....

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

......

Cer

tific

at d

’ass

istè

nci

a +

crè

dit

C

erti

ficat

d’a

ssis

tèn

cia

Participants

tonina CerdàResponsable de Projectes Educatius MACBA

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Pablo MartínezEducación y Actividades Públicas

CA2M Centro de Arte 2 de Mayo

Diego Gil Moreno de Mora MartínezFrancesc sabater Margalef Autors de les instal·lacions artístiques “Sang”

i “Refugiats”, exposades al MAMT en motiu

d’aquesta Jornada

Idoia OrbeResponsable del Departamento Educativo

del Museo de la Paz de Gernika

José Carlos suárezProfessor Titular de Història de l’Art

de la Universitat Rovira i Virgili

Matí

9 h Recepció i lliurament del material.

9:30-10:45 h. Arte y conflictos bélicos.

José Carlos Suárez.

Universitat Rovira i Virgili.

10.45-11.15 h Descans.

11.15-12.30 h Reactivando la imaginación.

Pablo Martínez.

Educación y Actividades Públicas CA2M

Centro de Arte 2 de Mayo.

12.30-14 h Entre el documental i el gest poètic.

Pràctiques artístiques després

de la Segona Guerra Mundial.

Tonina Cerdà.

Responsable de Projectes Educatius MACBA.

tarda

16-17.45 h Retos y obstáculos en la difusión

de la cultura de paz.

Idoia orbe.

Responsable del Departamento Educativo

del Museo de la Paz de Gernika.

17.45-19.30 h L’experiència creativa d’un procés.

Art i cultura de la violència.

Diego Gil Moreno de Mora Martínez

i Francesc Sabater Margalef.

La tasca educativa dels museus és entesa, cada cop més, en relació amb el seu context. L’arrelament al medi i el contacte i col·laboració enriquidors amb altres institucions culturals i educatives són actius importants en el quefer dels educadors de museus i aules. Quan l’entorn on s’ubica la institució museística s’embarca en un projecte de ciutat, en una celebració o en una efemèride de sentit col·lectiu, els educadors es troben davant l’oportunitat de vincular de noves maneres la seva feina amb la comunitat, i crear complicitats i sinergies amb altres institucions i actors de l’escena social i cultural. Aquest és el cas: “1811: Tarragona assetjada” és un projecte de ciutat que commemora un fet del nostre passat col·lectiu. Centres d’ensenyament, Universitat, museus de diversos àmbits, es disposen a col·laborar en el que vol ser una efemèride ciutadana d’abast ampli a partir d’un pretext històric.

El Museu d’Art Modern, amfitrió de les Jornades de Pedagogia de l’Art i els Museus, no podia restar al marge d’aquesta iniciativa. Un dels landmark més populars de la ciutat de Tarragona és l’escultura urbana que corona una cèntrica cruïlla, coneguda col·loquialment com “els Despullats”. Es tracta, com ja se sap, de l’escultura commemorativa que va fer Julio Antonio en al·lusió a la resistència al setge, durant la Guerra del Francès. I Julio Antonio és, precisament, un dels artistes destacats al Museu, on es documenta, a més, part del procés de gestació d’aquesta obra. Però més enllà d’aquest fet circumstancial, el que ha determinat l’emmarcament de les Jornades de Pedagogia de l’Art i els Museus en el programa “1811: Tarragona assetjada” ha estat la voluntat d’implicació amb un projecte de ciutat a què fèiem referència més amunt.

Però, quin vincle hi ha entre l’activitat educativa dels museus i el setge de Tarragona? De segur que l’anàlisi de la formalització èpica d’un fet històric a través de l’escultura, com fa Julio Antonio, donaria peu a saberuts estudis de tall sociocrític o historiogràfic. Pensem, no obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem que la commemoració d’un fet d’armes esdevingui pretext per reflexionar com les arts ens ajuden a crear una cultura de pau, mediació, diàleg. Un dels compromisos de l’educació com a motor de canvi social ha de ser fonamentar la convivència i desterrar el conflicte violent. nombroses experiències plantejades des de museus donen fe del potencial de l’art a l’hora de comprendre les arrels dels conflictes, fomentar el diàleg i educar per la pau.

Page 3: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

COORDINACIÓ: Albert Macaya, Rosa Ricomà, Marisa Suárez

educació,museusi culturaper a la pau

Construint pontsdes de l’art

Page 4: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

EDUCACIÓ, MUSEUS I CULTURA PER A LA PAU

CONSTRUINT PONTS DES DE L’ART

Page 5: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem
Page 6: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

SALUTACIÓ   ...............................................................................................................................................................................................................  9 Josep Poblet i Tous. President de la Diputació de Tarragona

VIII JORNADA DE PEDAGOGIA DE L’ART I MUSEUS   ...........................................................................................................  10Servei Pedagògic del Museu d’Art Modern (MAMT) Diputació de Tarragona 

CRITS CONTRA LA GUERRA: ART I CONfLICTES bèL·LICS   .........................................................................................  12José Carlos Suárez. Universitat Rovira i Virgili

REACTIVANT LA IMAGINACIÓ. PRàCTIqUES EDUCATIVES AL CENTRO DE ARTE DOS DE MAyO ENTORN DE L’ExPERIèNCIA    28Pablo Martínez. Educación y Actividades Públicas CA2M Centro de Arte 2 de Mayo

ENTRE EL DOCUMENTAL I EL GEST POèTIC. PRàCTIqUES ARTíSTIqUES DESPRéS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. MACbA   .........................  46Tonina Cerdà. Responsable de Projectes Educatius MACbA.

qUè OfEREIx UN MUSEU DE LA PAU? REPTES I ObSTACLES EN LA DIfUSIÓ DE LA CULTURA DE LA PAU   ...................................................................  60Idoia Orbe. Responsable del Departamento Educativo del Museo de la Paz de Gernika.

L’ExPERIèNCIA CREATIVA D’UN PROCéS. ART I CULTURA DE LA VIOLèNCIA  ...........................................  78Diego Gil Moreno de Mora Martínez i francesc Sabater Margalef.

TRADUCCIONS   .....................................................................................................................................................................................................  97

Page 7: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

Presentació

Josep Poblet i Tous

President de la Diputació de Tarragona

Podem ser creatius, imaginatius, disposar d’un bagatge enorme de coneixements cien·tífics o tecnològics, però si ens manca la pedagogia tota aquesta riquesa queda reduïda a un petit cercle que no aconseguirà l’objectiu final: fer-nos assequibles la cultura i la riquesa creativa. Per això ens cal, ens és tan necessària, la pedagogia. Sense aquesta inversió, el món resta mancat de la tan necessària i imprescindible immersió en l’espai de la recerca i el coneixement artístic. Ho deia no fa gaire un pedagog català: sense la transmissió clara, entenedora de l’art, perd tot el seu darrer sentit, que és el de la uni·versalització.

Els museus universalitzen aquest missatge creatiu dels autors i contribueixen a una construcció social més harmònica i sòlida. Per això cal un esforç enorme, tant dels tèc·nics i especialistes museístics com dels autors i del públic mateix. Convé un diàleg entre els gestors dels museus per tal de fer molt més actius i efectius els treballs que han de conduir als objectius anunciats. En aquest sentit, em sembla que aquesta Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus, que enguany arriba a la vuitena edició, és una peça més que es posa en aquesta idea de treball per acostar els valors de l’art a la gent.

Page 8: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

educació,museusi culturaper a la pau

Construint pontsdes de l’art

VIII jornada de pedagogia de l’art i museus

2011 VIII Jornada de Pedagogia de l’Art i MuseusEducació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

La tasca educativa dels museus és entesa, cada cop més, en relació amb el seu context. L’arrelament al medi i el contacte i col·laboració enriquidors amb altres institucions culturals i educatives són actius importants en el quefer dels educadors de museus i aules. Quan l’entorn on s’ubica la institució museística s’embarca en un projecte de ciutat, en una celebració o en una efemèride de sentit col·lectiu, els educadors es  troben davant  l’oportunitat de vincular de noves maneres  la  seva  feina  amb  la  comunitat,  i  crear  complicitats  i  si·nergies amb altres institucions i actors de l’escena social i cultural. Aquest és el cas: “1811: Tarragona assetjada” és un projecte de ciu·tat que commemora un fet del nostre passat col·lectiu. Centres d’en·senyament, Universitat, museus de diversos àmbits, es disposen a col·laborar en el que vol ser una efemèride ciutadana d’abast ampli a partir d’un pretext històric.

El Museu d’Art Modern, amfitrió de les Jornades de Pedagogia de l’Art i els Museus, no podia restar al marge d’aquesta iniciativa. Un dels landmark més populars de la ciutat de Tarragona és l’escultu·ra urbana que corona una cèntrica cruïlla, coneguda col·loquialment com “els Despullats”. Es tracta, com ja se sap, de l’escultura com·memorativa que va fer Julio Antonio en al·lusió a la resistència al set·ge, durant la Guerra del francès. I Julio Antonio és, precisament, un dels artistes destacats al Museu, on es documenta, a més, part del procés de gestació d’aquesta obra. Però més enllà d’aquest fet cir·cumstancial, el que ha determinat l’emmarcament de les Jornades de Pedagogia de l’Art i els Museus en el programa “1811: Tarragona assetjada” ha estat la voluntat d’implicació amb un projecte de ciu·tat a què fèiem referència més amunt.

10  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Page 9: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

Arte y conflictos bélicos.

José Carlos Suárez. Professor Titular de Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili 

Reactivando la imaginación.

Pablo Martínez. Educación y Ac·tividades Públicas. CA2M Centro de Arte 2 de Mayo

Entre el documental i el gest poètic. Pràctiques artístiques després de la Segona Guerra Mundial.

Tonina Cerdà. Responsable de Projectes Educatius MACbA. Museu d’Art Contemporani de barcelona

Retos y obstáculos en la di-fusión de la cultura de paz.

Idoia Orbe. Responsable del Departamento Educativo del Museo de la Paz de Gernika

L’experiència creativa d’un procés. Art i cultura de la violència.

Diego Gil Moreno de Mora Martínez i francesc Sabater Margalef . Autors de les instal·lacions artístiques “Sang” i “Refugiats”, exposades al MAMT en motiu d’aquesta Jornada

Però, quin vincle hi ha entre l’activitat educativa dels museus i el setge de Tarragona? De segur que l’anàlisi de la formalització èpica d’un fet històric a través de l’escultura, com fa Julio Antonio, donaria peu a saberuts estudis de tall sociocrític o historiogràfic. Pensem, no obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem que la commemora·ció d’un fet d’armes esdevingui pretext per reflexionar com les arts ens  ajuden  a  crear  una  cultura  de  pau,  mediació,  diàleg.  Un  dels compromisos de l’educació com a motor de canvi social ha de ser fonamentar la convivència i desterrar el conflicte violent. Nombroses experiències plantejades des de museus donen fe del potencial de l’art a l’hora de comprendre les arrels dels conflictes, fomentar el diàleg i educar per la pau.

Programa

Dia 6 d’abril de 2011

11

Page 10: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem
Page 11: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

El concepte de pau, en els diferents mati·sos de significació, suposa, en principi, un estat en l’àmbit social o personal en què l’art troba un caldo de cultiu idoni per des·envolupar·se.  Però  no  necessàriament  és sempre  així.  També  passa  el  contrari:  la guerra  troba en  l’art models des d’on pot expressar idees i emocions amb una finali·tat estètica i comunicativa.

Aquests models d’expressió poden ser molt diversos i variats, tal com són els èxits cre·atius resultants. Però no hem d’oblidar que l’art en tant que component cultural està immers en la societat en la qual es genera i,  per  tant,  ens  dóna  la  mesura,  no  sola·ment estètica, sinó també moral, d’aques·ta societat.

Ens acostumen a presentar la guerra com una cosa inevitable. I deu haver·hi part de certesa en això, ja que la història de la hu·manitat  està  lligada  indissolublement  a les guerres que hi ha hagut al món i que, desgraciadament,  hi  haurà.  Seguint·les podem fer un recorregut pel procés d’evo·lució humana. Procés que va plasmar ma·gistralment  Stanley  Kubrick  a  l’adaptació cinematogràfica de la novel·la d’Arthur C. Clarke 2001: Una odissea a l’espai (1968), quan, en aquella inoblidable seqüència del començament que ens presenta com “L’al·bada de l’home”, posa en relació el concep·

te de guerra amb el d’evo-lució. Hi veiem un primat llançar un os·arma a l’aire que, mitjançant una el-lipsi que ens transporta 4 milions d’anys cap al fu·tur, acaba transformat en una nau espacial.

Això  no  ens  ha  d’estra·nyar, ja que, encara que sigui  paradoxal  i  la  guer·ra s’associï a extermini i  destrucció,  és  precisa·ment  en  el  context  del que s’ha anomenat “art de la guerra” ―aquí cal remarcar que art és un concepte ambigu―, en al·lusió a l’obra homònima  de  Sun  Tzu,  on  es  descriuen estratègies i tàctiques amb l’únic objec·tiu  de  vèncer  l’oponent,  on  trobem  molts dels avenços tecnològics i científics de la humanitat, que després s’acaben aplicant amb altres finalitats diferents de quan fo·ren creats. Així, i per posar un sol exemple, tenim el cas d’Internet, que té l’origen als anys  seixanta  del  segle  xx  motivat  per  la necessitat per part dels EUA d’integrar de manera eficient i segura les seves xarxes d’informació militar. Com veiem, un origen bèl·lic per a una eina que ha revolucionat la manera de comunicar·nos.

Crits contra la guerra: Art i conflictes bèl·lics

José Carlos Suárez. Universitat Rovira i Virgili

13Premonición sobre la guerra civil (Construcción blanda con judías hervidas). Oli sobre tela 100 x 99 cm, 1936 Philadelphia Museum of Art, EUA. © Salvador Dalí, fundació Gala·Salvador Dalí, VEGAP, Tarragona, 2012 13

Page 12: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

Però  nosaltres  no  parlarem  de  la  guer·ra pròpiament,  sinó de com  l’art  s’ha  vist implicat en els conflictes sociopolítics que hi ha en qualsevol guerra i com aquestes guerres, en gran manera, han marcat i con·dicionat la Història de l’Art. L’art, d’una ma·nera o altra, sempre ha estat present en els conflictes bèl·lics, que han sigut molts. Així mateix, sense oblidar la funció social que té l’art i com partint d’aquesta premissa els  artistes  n’han  fet  ús  i  en  molts  casos han pretès, si no transformar la societat, sí denunciar els qui provoquen aquests con·flictes, així com les barbaritats i atrocitats que hi tenen lloc.

Hem titulat aquest text “crits contra la guer·ra”, en contraposició a “crits de guerra”. I ho  hem  fet  així  per  ressaltar  com  l’art  ha aixecat la veu contra totes les coses que la guerra comporta de destrucció i patiment, les seves conseqüències. Contra el drama de la guerra, en definitiva, perquè com deia Lorca en un dels seus poemes de Poeta en Nueva  York (1929-1930): “la guerra pasa llorando con un millón de ratas grises”.

Per  tot  això  farem  una  breu  descripció d’algunes de les situacions en què, com hem  indicat,  l’art  s’ha  vist  implicat  en  re·lació amb conflictes bèl·lics. Podríem fer un recorregut exhaustiu, ja que la història és prolixa en exemples, però no és el moment ni el lloc, si bé cal assenyalar que qualse·vol guerra es fa contra algú o alguna cosa, que tant poden ser un país com una idea.

La guerra és sempre contra l’altre i contra el que pensa o creu l’altre. Tenim casos de moltes guerres de religió que ha sofert la humanitat, en les quals, a més de matar en nom de Déu, s’anomeni com s’anome·ni, també s’ha atacat l’art, en tant que ex·pressió cultural de  l’altre. N’hi ha prou de recordar els anomenats iconoclastes ―els qui destrueixen pintures o escultures sa·grades― de l’època bizantina o el cas més recent del govern islamista dels talibans a l’Afganistan i la destrucció l’any 2001 dels Budes de Bāmiyān del segle V.

Sempre hi ha hagut artistes que han abor·dat el tema de la violència política i han evi·denciat des de  l’ús dels  llenguatges artís·tics no solament el seu compromís perso·

14  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

budes de bamiyan

Page 13: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

nal ―que molts van tenir―, sinó l’obligació que l’art té respecte a la seva societat fent visible allò que hi passa. Així, el drama de la guerra es fa visible en punyents imatges com les de Los desastres de la guerra, de francisco de Goya, autèntica universalitza·ció del tema que des d’aleshores s’ha anat actualitzant gràcies a la fotografia.

En aquestes estampes de l’aragonès, una sèrie de 82 gravats a l’aiguafort realitzada entre els anys 1810 i 1815,1 l’horror de la guerra i les seves conseqüències ens és presentat amb  tota  la  cruesa. Una  guerra que no és altra que la de la Independència, mantinguda  contra  la  invasió  d’Espanya per part dels francesos que va tenir lloc del 1808 al 1814, emmarcada ―i la que va du·

rar més― dintre de les anomenades Guer·res Napoleòniques, que es van dur a terme en el primer terç del segle xIx a Europa.

Com ja va fer l’any 1814 amb els seus dos famosos i grans llenços del 2 y 3 de mayo de  1808  en  Madrid,  no  solament  denun·cia  i  critica  la  invasió  amb  la  reguera  de destrucció, mort i fam que deixa rere seu, sinó també la brutalitat, barbàrie i violència exercida per tots dos bàndols, a més d’una despietada  crítica  sociopolítica  al  període absolutista posterior al conflicte amb la Restauració de ferran VII. Goya,  testimoni presencial  dels  fets,  actua  amb  les  seves pintures com si es tractés d’un cronista o, encara millor, d’un reporter gràfic.

1. La primera edició es va fer el 1863, després de la mort del pintor. Encara que en vida es van imprimir dos jocs que per raons òbvies van romandre inèdits.

15José Carlos Suárez  -  15

Esq. Francisco de Goya: El 2 de mayo de 1808 en Madrid: la carga de los mamelucos en la Puerta del Sol. Oli sobre llenç, 268 x 347 cm. 1814. Museo Nacional del Prado, Madrid.Centre. francisco de Goya: El 3 de mayo de 1808 en Madrid: los fusilamientos en la montaña del Príncipe Pío. Oli sobre llenç, 268 x 347 cm. 1814. Museo Nacional del Prado, Madrid.Dreta. francisco de Goya: Grande hazaña con muertos. Prova d’estat. Desastre 39. Estampa sobre paper, 21 x 30 cm. 1810·1815. Kupferstichkabinett, Staaliche Museen zu berlin, berlín.

Page 14: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

16  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Poc més d’un segle més tard i novament a Espanya, el fotògraf hongarès Robert Capa, corresponsal gràfic de guerra (fotoperiodis·ta) que va cobrir la Guerra Civil, va exercir plenament el paper  fet per Goya.  La seva fotografia La  mort  d’un  milicià  (original·ment Death of a  loyalist soldier, 1936) és la més famosa de totes les que es van fer en aquest conflicte i molts la consideren la millor fotografia bèl·lica de tots els temps i una de les icones del segle xx, malgrat ha·ver·se’n posat en dubte l’autenticitat.2

Ja que hem parlat del conflicte bèl·lic que va  enfrontar  els  espanyols  del  1936  al 1939, no podem deixar d’anomenar la que és  així  mateix  la  icona  de  la  pintura  del segle  xx:  el  Guernica,  pintat  el  1937  per Pablo  Picasso  a  instàncies  de  l’escriptor Max  Aubs  per  encàrrec  del  Govern  de  la Segona República Espanyola i que va ser exposat,  de  manera  preferent,  al  pavelló espanyol, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, de l’Exposició Internaci·onal de París, inaugurada el 25 de maig del 1937. S’hi narra el bombardeig que va patir la població civil de la ciutat basca de Guer·nica a mans de la Legió Còndor (alemanya) i l’Aviació Legionària (italiana) el 26 d’abril d’aquell mateix any.

2. El documental de recerca La sombra del iceberg (2007), d’Hugo Doménech i Raúl M. Riebenbauer, posa en evidència que va ser una posada en escena. Al mateix temps, el periodista Ernest Alós, en un excel·lent treball de recerca per a El Periódico, situa l’escenari no al front de Cerro Muriano, sinó en un altre lloc de la província de Còrdova (Espejo) i lluny del camp de batalla (vegeu El Periódico, 17-7-2009, secció “+icult fin de semana”, p. 1-3).

Dalt.  Robert  Capa:  Mort  d’un  milicià  (originalment:  Loyalist Militiaman at  the Moment of Death, Cerro Muriano, September 5, 1936). Còpia de gelatina de plata. 18,1 x 23,8 cm. Museum of Modern Art, New york (MOMA).baix.  Pablo  Picasso:  El  Guernica  (1937)  al  pavelló  espanyol  de l’Exposició  Internacional  de  París  de  1937.  ©  Sucesión  Pablo Picasso. VEGAP, Madrid, 2012

Page 15: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

17José Carlos Suárez  -  17

Aquí el drama de la guerra es fa visible en les punyents imatges  d’homes,  dones  i nens desmembrats,  junta·ment amb representacions simbòliques d’animals, tot pintat en tons grisos ―no hi ha lloc per al color―. Aquest mateix sentiment ens  és  transmès  en  les obres preparatòries que el  pintor  va  realitzar,  com Cabeza  de  mujer  llorando con pañuelo III (1937), on ens mostra el plor, entre la ràbia  i  la  impotència,  per un patiment sense sentit.

De  la  mateixa  manera, van  ser  molts  els  artistes que es van sumar amb els  seus  pinzells  (també ho van fer amb la fotogra·fia, com hem vist, i amb el  cine)  a  la  labor  de  pro·paganda  i  conscienciació, tant  a  escala  nacional com  internacional,  sobre el conflicte i per ajudar a la  causa  republicana.  és el  cas  del  gran  cartellista Josep Renau, del cineasta Joris  Ivens  (Tierra  de  Es-paña,  1937)  o  del  mateix Joan Miró i la seva pintura realitzada el 1937 per im·

primir el segell, amb valor facial d’un franc, Aidez l’Espagne (Ajudi a Espanya).

En l’actualitat, la posada en evidència dels “desastres” de la guerra els continuem trobant  en  artistes  com  Marina  Abramo·vic,  nascuda  el  1946  a  belgrad  (antiga Iugoslàvia), que va presentar a la XLVII Bi·ennal de Venècia del 1997 la seva perfor-mance, per la qual va obtenir el Lleó d’Or, Balkan Baroque  (Barroc balcànic). Hi apa·reixia  asseguda  sobre  un  monticle  format per 1.500 ossos de vedella frescos, que en un ritual de sis hores diàries durant quatre dies anava netejant de sang, mentre can·tava cançons de bressol de  la seva pàtria desapareguda;  es  completava  amb  una 

instal·lació on tres videoprojectors mostra·ven l’artista en companyia dels seus pares. Una metàfora que al·ludia a la neteja ètnica

Dalt. Pablo Picasso: Cabeza de mujer llorando con pañuelo III (1937). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. Madrid. © Sucesión Pablo Picasso. VEGAP, Madrid, 2012.baix. Joan Miró: Aidez l’Espagne, 1937, pochoir color sobre paper. 50,2 x 13,1 cm. Metropolitan Museum of Art, New york.

Marina  Abramovic:  Balkan  Baroque  (Barroc Balcànic) xLVII biennal de Venècia. 1997.© Marina Abramovic, VEGAP, Tarragona, 2012

Page 16: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

18  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

duta  a  terme  du·rant  la  Guerra  de Bòsnia, que va te·nir  lloc  en  l’actual bòsnia  i  Hercego·vina entre els anys 1992 i 1995 i que va  deixar,  entre  ci·vils  i  militars,  cent mil víctimes i gaire·bé  dos  milions  de desplaçats.

El  tema  dels  des·plaçats, els que es veuen  obligats  a abandonar  les  se·ves  llars  i  llocs  de residència,  és  un dels  drames  més grans  de  la  guer·ra. El van viure, de manera  coetània, també  ciutadans de Ruanda quan hi va haver el genoci·

di de  la població  tutsi per part del  govern hegemònic  hutu  el  19943  i  en  l’actualitat l’estan vivint els que fugen dels conflictes que es produeixen en alguns països del nord d’àfrica.

Arribats a aquest punt, cal referir-se a un altre grup del qual poques vegades es fan ressò els mitjans de comunicació quan es parla de conflictes bèl·lics de signe diferent: el dels desapareguts. Recentment el  fotò·graf espanyol ―Premi Nacional de Fotogra·fia 2009― Gervasio Sánchez ha realitzat un projecte documental i fotoperiodístic sobre el drama de  la desaparició  forçosa de mi·lers de persones desaparegudes a Europa, Amèrica i Àsia, que encara generen en els familiars la insuportable persistència de la incertesa i el cruel buit de l’absència4. 

Altres, com Zoran Music, ho van viure i pa·tir en carn i ossos quan, detingut el 1944, va ser internat al camp de concentració de Dachau. Allí, clandestinament, va realitzar 180 dibuixos ―dels quals només se n’han conservat 36― en què descriu el devasta·dor paisatge de mort que l’envoltava. Però

Gervasio Sánchez: (Víctimas del olvido): Khama Hakeem amb les fotografies dels seus cinc fills desapareguts el 31 de  juliol  de  1983  a  la  Vall  de  barzan (Iraq), durant la campanya de neteja ètnica  endegada  per  Sadam  Husein contra la minoria kurda.

3. Durant el genocidi va morir prop d’un milió de persones i més de tres milions van fugir a altres països, fet que va donar lloc al major desplaçament de refugiats del món. Només aleshores va respondre Occi·dent, llançant la campanya d’ajuda humanitària més gran de la història, que va acabar finalment dos anys més tard, al març del 1996. Poc després d’això, va esclatar la guerra en uns quants països veïns, la qual cosa va provocar un retorn a Ruanda de la majoria dels refugiats el 1997. El cine ha deixat testimoni del que va passar amb la pel·lícula de Terry George Hotel Rwanda (2004).

4. Aquest projecte s’ha concretat en sengles exposicions fotogràfiques simultànies al MUSAC de Lleó, el CCCb de barcelona i La Casa Encendida de Madrid, durant els primers mesos del 2011. Al mateix temps, s’han editat dos llibres i un DVD que recullen aquests treballs: Desaparecidos y Víctimas del olvido, editats per blume en col·laboració amb les institucions esmentades abans.

Page 17: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

19José Carlos Suárez  -  19

no va ser fins a l’inici de la dècada dels se·tanta que va començar a fer una sèrie de pintures d’una estranya bellesa, agrupades sota el títol de Nosotros no somos los últi-mos, en les quals reprèn catàrticament tot l’horror d’aquells dies viscuts.

Imatges  sense  truculència  ni  morbositat, depurades de tot allò que és accessori, en les quals va saber aïllar, provocant-nos una profunda  sensació  de  malenconia,  tota  la misèria de què és capaç la humanitat. Una

humanitat que al seu moment no va saber ―o no va voler― veure què passava, però que després de veure les seves obres mai més no podrà dir que no està avisada, ja que per desgràcia, com la història de la ig·nomínia  i  del  genocidi  s’ha encarregat de recordar-nos, “ells no van ser els últims”. Ell, com cap altre, ens ha tornat la veritable imatge de l’holocaust.

Com  hem  vist,  l’art  ha  retut  compte  dels conflictes bèl·lics que han tingut lloc al món.  Però  també  l’art  s’hi  ha  vist  afectat en estructura i desenvolupament. Posarem un exemple significatiu que va tenir l’origen a  la  Primera  Guerra  Mundial.  Ens  referim al  naixement  del  moviment  artístic  Dada, sorgit a Zurich el 1916. Caracteritzat per un rebuig a la guerra i a tot el que significava de  regressió  i  desraó  en  un  món  modern avalat pel progrés, i integrat per artistes de diferents disciplines, va qüestionar la socie·tat d’aleshores i els seus valors, així com el paper de l’art en aquesta societat. Conside·rat un moviment antiart, les seves influènci·es es van deixar sentir decisivament en els moviments artístics posteriors, de manera que va marcar un abans i un després.

Un altre exemple no menys significatiu el trobem en el context dels conflictes polítics i socials que van tenir lloc a l’Alemanya5 

Zoran  Music:  Nosaltres  no  som  els  darrers,  1973.  Oli  sobre  llenç.  200 x 267 cm. ©Zoran Music, VEGAP, Tarragona, 2012 

5. La República de Weimar (1919·1933). L’anomenada República de Weimar va ser potser l’experiment polític més democràtic que es va realitzar a Alemanya durant el segle xx. Va néixer enmig del caos de la derrota militar i la revolució social, i va concloure amb l’ascens de la més feroç de les dictadures que van viure els alemanys.

Page 18: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

20  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

dels anys trenta i que van culminar amb l’esclat  de  la  Segona  Guerra  Mundial,  els quals van provocar les successives onades de creadors artístics europeus exiliats que van escollir els EUA per fugir de la persecu·ció nazi. Tots, des de diferents pràctiques artístiques, van contribuir amb les seves ensenyances i influències a fer que l’art fet als EUA s’erigís en  la representació de l’avantguarda posterior a la Guerra.

Com a mostra d’aquesta reordenació del panorama internacional de l’art, triarem el cas de  la bauhaus, escola de disseny, art i arquitectura fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) i clausurada per les autoritats prussianes (en mans del partit  nazi)  l’any  1933,  amb  unes  arrels que estan en aquelles primeres avantguar·des que seguint postulats constructivistes i racionalistes van investigar sobre la línia, la forma i el color. Va ser la primera escola de disseny del món que posava al mateix ni·vell l’arquitectura, l’art, el disseny industrial i el disseny gràfic, així com l’interiorisme; va ser germen de la renovació total de l’arqui·tectura i les arts decoratives.

La persona encarregada de difondre’n  les idees als EUA va ser un dels professors de la  bauhaus,  Josef  Albers  (1888·1976),  el qual el 1933, un cop els nazis van tancar l’escola, es va exiliar a Amèrica, on va ense·nyar al black Mountain College, del 1933 al 1949, i a la Universitat de yale, del 1950 al 1959, igual que va passar amb Laszlo Mo·

holy·Nagi  (1895·1946)  a  la New bauhaus de Chicago, que aviat va canviar de nom per  Institut  of  Design,  o  la  presència  de Mondrian des del 1940. La seva influència es va deixar sentir en els moviments artís·tics posteriors, com l’abstracció postpictòri-ca i el minimalisme.

En  un  altre  ordre  de  coses,  els  escenaris bèl·lics sempre han estat testimonis d’espo·lis artístics, que integren això que s’ha vol·gut anomenar “botí de guerra”. En el nostre cas, parlem de les obres d’art que formen part del patrimoni del vençut i de les quals s’apodera el vencedor. La història és plena d’exemples en què l’invasor ha saquejat el poble envaït i, de la ma·teixa manera, són plens de peces espoliades els grans museus del món, com el british Museum, el Louvre o el Pergamon Museum, entre d’altres.

El nostre país ha sofert també aquests actes de pillatge al  llarg de la seva història, i com que abans  ens  hem  referit a  la  Guerra  d’Indepen·dència, remarquem un cas concret que afecta l’Hospital  de  la  Caritat de Sevilla, un conjunt arquitectònic i artís·tic  cim  de  l’art  barroc  espanyol.  El  pietós Miguel Mañara ―el qual, segons la tradició,

bartolomé Esteban Murillo: Cristo curando al  paralítico  en  la  piscina  de  Betsaida. Llenç. 237 x 261 cm. 1667·1670. National Gallery, Londres.

Page 19: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

21José Carlos Suárez  -  21

va inspirar el personatge de Don Juan, i al qual Antonio Machado va titllar de seduc·tor―, elegit germà major de la Germandat de la Caritat el 1663, en va ser el més gran impulsor i l’encarregat de dissenyar el pro·grama iconogràfic, basat en la caritat cristi·ana, que decorava l’església de Sant Jordi d’aquell hospital. Al costat de les famoses obres de Juan de Valdés Leal,6 hi havia sis pintures  del  seu  contemporani  bartolomé Esteban Murillo sobre la misericòrdia.

quatre  van  ser  robades  pel  mariscal  de Napoleó Jean de Dieu Soult el 1810 i van passar  a  decorar  la  seva  casa  de  París. Posteriorment  venudes  pels  seus  hereus, actualment  estan  repartides  i  penjades ―testimonis muts d’aquell espoli i sense el sentit que tenien en tant que conjunt― a les parets de la National Gallery de Londres, la Galeria Nacional d’Ottawa,  la National Ga·llery  de  Washington  i  l’Ermitage  de  Sant Petersburg.7

Això sí, els casos més flagrants de saqueig d’obres d’art els trobem protagonitzats pel 

nazisme  i  perpetrats  tant  a  museus  i  col·leccions privades europees com a particu·lars,  fonamentalment  jueus.  és  proverbial la voracitat dels nazis per l’art, a causa, en bona part, de les vel·leïtats i frustrada vo·cació artística del seu Führer, Adolf Hitler, i  del  seu  intervencionisme  sobre  els  més petits  detalls  de  la  vida  cultural  i  social d’Alemanya. Van fer una purga en els mu·seus alemanys que va acabar amb gairebé 16.000  obres  d’art  de  mestres  moderns els treballs dels quals van ser qualificats de “degenerats”, i van ser exhibides pos·teriorment en una reeixida mostra que va recórrer tot Alemanya, sota el títol d’“Art de·generat” (“Entartete Kunst”).

Quan les tropes alemanyes envaïen un país, procedien al saqueig sistemàtic del seu patrimoni ―es calcula que van ser con·fiscades més de 700.000 obres d’art―.8 

Obres  de  museus  i  de  col·leccions  parti·culars van ser  robades directament, si no mal  venudes  per  poder  salvar  les  vides dels seus amos. Moltes d’aquestes obres mai no van ser tornades als propietaris le·

6. Les anomenades “Postrimerías de la vida” realitzades el 1672: Finis gloriae mundi i In Ictu Oculi, a més d’El triunfo de la Santa Cruz.

7. L’any 2008 el programa iconogràfic va quedar completat en incorporar-hi les còpies dels quatre quadres robats, que juntament amb els dos conservats i l’escultura de l’enterrament de Crist, de Pedro Roldán, representaven les set obres de misericòrdia.

8. Pel que fa a això, és interessant el llibre del periodista porto-riqueny Héctor Feliciano, El museo desapa-recido: La conspiración nazi para robar obras maestras del arte europeo. barcelona: Destino, 2004. S’hi investiga el saqueig sistemàtic del patrimoni artístic francès (100.000 obres d’art d’un total de 300.000 que van espoliar en els països ocupats). A més, s’hi denuncia el paper col·laboracionista d’alguns països europeus i com, un cop acabat el conflicte bèl·lic i derrotada Alemanya, moltes obres d’art van ser traslla·dades a la URSS en qualitat de botí de guerra.

Page 20: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

22  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

gítims.  Un gran nombre, procedent de  les grans col·leccions dels principals marxants i  col·leccionistes  d’origen  jueu,  els  hereus dels quals reclamen que se’ls restitueixin, roman en alguns dels museus més presti·giosos d’Europa.

Un dels casos més emblemàtics el trobem en  el  cas  de  Maria  Altmann,9  neboda  de ferdinand  bloch·bauer,  un  acabalat  em·presari jueu, que va fugir dels nazis amb

tota  la  família el 1938,  i  va deixar enrere els cinc quadres de Gustav Klimt que havia prestat al belvedere. Entre ells, dos retrats de la seva esposa Adèle, que havia sigut musa i amant del famós pintor. Acabada la guerra, el museu vienès es va quedar els quadres, i argumentava que Adèle ―morta l’any 1925― demanava al testament que el seu marit donés definitivament els llenços. Ometia, per tant, que Ferdinand, que havia mort a l’exili el 1945, havia llegat tot el seu patrimoni als seus nebots.

finalment, l’any 2006, Viena va acordar re·tornar els llenços a l’hereva legítima, que tenia aleshores 89 anys i vivia a Califòrnia. Després d’intentar vendre dos dels quadres més emblemàtics al Museu belvedere i no aconseguir que licitessin per ells, ni el Go·vern austríac ni cap col·leccionista privat, a causa de l’alt preu fixat pels experts, va treure a subhasta el llenç més emblemàtic: Adèle Bloch-Bauer I (1907). El retrat de la musa de Klimt el va adquirir Ronald Lauder, fill de la fundadora de la coneguda firma de cosmètics,  per  decorar  el  seu  museu  (La Neue Galerie) situat a la Cinquena Avingu·da de Nova york. Lauder va pagar la barba·ritat de 107 milions d’euros, la qual cosa en aquell moment va convertir el quadre en el més car de tots els temps, i va desban·car el Noi amb pipa (1905) de Picasso, pel qual, el 2004, es van pagar 77,5 milions

9. Nascuda el 18 de febrer de 1916 a Viena i morta el 7 de febrer de 2011 a Los Angeles (EUA).

Gustav  Klimt:  Retrat  d’Adèle  Bloch-Bauer  I,  1907.  Oli  i  or  sobre llenç. 138 x 138 cm. Neue Gallerie, New york.

Page 21: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

23José Carlos Suárez  -  23

d’euros. Els altres quatre quadres es van subhastar finalment al novembre del 2006 per uns 150 milions d’euros.

Sense necessitat d’allunyar-nos d’aquí, tro·bem dos casos que afecten les col·leccions de dos dels museus espanyols més impor·tants.  Un  afecta  el  Museo  Thyssen·borne·misza  i  l’altre  el  Museo  Nacional  Centro de  Arte  Reina  Sofía,  tots  dos  amb  seu  a Madrid.

Recentment,  segons  informació  del  diari El  País, Wikileaks ―el web que ha filtrat a  l’opinió  pública  documents  diplomàtics dels Estats Units― revelava que l’ambaixa·da dels Estats Units a Espanya havia inten·tat negociar amb el Govern espanyol al juny del 2008 una solució al cas Odyssey.10 Pro·posava per a això una permuta, consistent en la devolució d’un quadre de l’impressio·nista Camille Pissarro que pertanyia a la col-lecció del Museo Thyssen·bornemisza.

Una història que ve de lluny, quan el 2001 el  fotògraf  americà  d’origen  jueu  Claude Cassirer, mort el 2009 amb 89 anys, va ad·duir que l’obra va pertànyer a la seva àvia i que va haver de vendre-la als nazis el 1939 per  la  xifra  de  900  marcs  per  comprar  el visat que la portaria a Anglaterra i més tard als EUA. El quadre Rue  Saint-Honoré 

10. Al maig del 2007, l’empresa nord·americana Odyssey Marine Exploration va anunciar la troballa d’un tresor de 500.000 monedes de plata a l’oceà Atlàntic. El Govern espanyol va identificar aquest carrega·ment  com a pertanyent al de La Mercedes, un vaixell espanyol enfonsat per la flota britànica el 1804 davant de les costes de l’Algarve. Va començar un litigi entre els dos països per la propietat del tresor, que els tribunals han resolt a favor de l’Estat espanyol.

Camille  Pissarro:  Rue  Saint-Honoré  après-midi.  Effet  de  pluie (Carrer  Sait-Honoré  a  la  tarda.  Efecte  de  pluja),  1897.  Museu Thyssen·bornemisza, Madrid.

Page 22: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

24  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

après-midi. Effet de pluie  (Carrer de Saint Honoré a la tarda. Efecte de pluja), pintat el 1897, el va comprar Hans Heinrich Thyssen el 1976 al galerista parisenc Joseph Hahn. Després d’anys de batalla legal, el cas en·cara es troba pendent de resolució i es pre·para una apel·lació al Tribunal Suprem atès que la cort de Los Angeles va rebutjar l’ar·gument esgrimit per Espanya que no es pot demandar un estat estranger als EUA.

L’altre cas està relacionat amb un quadre del  surrealista  André  Masson  pintat  l’any 1929: La famille en état de métamorphose (La  família en estat de metamorfosi), pro·pietat  del  Museo  Nacional  Centro  de  Arte Reina Sofía des del 1995 i per la qual es va

pagar un milió de dòlars. L’obra pertanyia a Pierre David-Weill, un banquer francès d’origen jueu, i la van confiscar els nazis el 1940; va aparèixer de nou el 1985. En aquest cas, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía  i els  reclamants van arri·bar a una entesa que va permetre al Centro quedar-se l’obra.

No podem deixar d’assenyalar com les cri·sis econòmiques provocades per qualsevol guerra i les cícliques del mercat han fet que moltes  de  les  grans  col·leccions  estatals  i privades que existeixen s’hagin reordenat amb el temps i hagin passat a altres mans diferents de les que les van tenir. Un exem·ple  d’això  és  la  Col·lecció  Thyssen·borne·misza, el fons de la qual va començar a ad·quirir-se a la dècada dels vint, encara que el període d’entreguerres va ser el de més flux d’obres mestres al seu inventari.11

Recentment  hem  assistit  a  un  esdeveni·ment que, si bé no és nou, sí que és bas·tant insòlit i que ha tingut per escenari la ciutat del Caire, arran de  les  revoltes po·pulars  contra  els  seus  dirigents  polítics. Un  nombrós  grup  de  ciutadans  anònims va decidir formar cadenes humanes que envoltessin  el  Museu  d’Antiguitats  Egíp·cies, per impedir així als saquejadors apropiar-se de peces que s’hi conserven

11. Anne Webber, presidenta de la Comissió per a l’Art Confiscat a Europa, amb seu a Londres, assegura que entre la revisió dels nous catàlegs de la col·lecció del Museo Thyssen-Bornemisza hi apareixen fins a 218 obres d’art entenebrides per l’espoli nazi, per les moltes connexions de la família alemanya amb el règim d’Adolf Hitler.

André Masson: La famille en état de metamorphose, (La família en estat de metamorfosi) 1929. Oli sobre llenç. 153 x 435 cm. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid. © André Masson, VEGAP, Tarragona, 2012

Page 23: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

25José Carlos Suárez  -  25

i evitar l’espoliació del patrimoni cultural i artístic egipci. 12

Per això, acabem assenyalant que una de les  obligacions  de  la  societat  amb  relació a l’art és la de difondre i preservar la cultu·ra, centrant-nos en el model que en aquest sentit va suposar la salvació del patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil. Un fet insòlit i sense precedents en la història. El que va passar aleshores va suposar la primera  implicació  conjunta  i  coordinada dels museus de  l’Europa democràtica per salvar les obres d’art com a part del patri·moni  de  la  humanitat.13  Del  25  al  27  de gener del 2010, va tenir  lloc al Museo del Prado  el  Congreso  Internacional  Patrimo·nio, Guerra Civil  y Posguerra, amb  l’objec·tiu que l’exemple de protecció i salvament de  les obres d’art dels museus espanyols amb l’ajuda de pinacoteques d’altres paï·sos servís per a analitzar el fenomen de la 

protecció del patrimoni en cas de conflicte armat.14

“El Museo del Prado és més important que la monarquia i la república juntes”. Aques·tes  paraules,  pronunciades  pel  president Manuel Azaña, donen idea del que supo·sava per al Govern de la República protegir i  posar  fora  de  perill  els  tresors  artístics, patrimoni de tots els espanyols, inclosos al Prado,  i evitar·ne així  la destrucció davant dels  reiterats  bombardejos  sobre  Madrid per part de l’aviació feixista, tant espanyola com alemanya, durant la Guerra Civil (el 16 de novembre del 1936 es van llançar nou bombes  incendiàries  damunt  del  Museo del Prado, malgrat que estava ben senya·litzat). Per això des de la Direcció General de  belles  Arts  el  seu  director,  el  cartellis·ta  Josep  Renau,15  va  organitzar  la  Junta Central  del  Tresor  Artístic,  i  va  posar·hi  al capdavant  el  catedràtic  i  subdirector  del 

12. Malgrat això, al febrer passat, uns lladres, que van entrar pel sostre del museu, van apropiar-se de 18 peces de gran valor, i sabien el que buscaven. 13. Pel que fa a això, vegeu: Arturo Colorado Castellary, Éxodo y exilio del arte. La odisea del Museo del Prado durante la Guerra Civil. Madrid: Cátedra, 2008.Així com els documentals (editats en DVD): Las cajas españolas (2004), d’Alberto Porlan. Sherlock film. 97′, i Salvemos el Prado: El Frente del Arte en la Guerra Civil Española (2004), d’Alfonso Arteseros. bor·derdreams. 140′.Antonio Mercero va realitzar el llargmetratge La hora de los valientes (1998), en el qual ficciona aquests esdeveniments, mitjançant la història d’un zelador del Museo del Prado (Gabino Diego) que salva l’auto·retrat de Goya.14.  Com  a  complement,  el  Ministerio  de  Cultura  ha  digitalitzat  els  fons  documentals  del  Comitè  Inter·nacional per al Salvament dels Tresors Espanyols, custodiats a l’Arxiu de la Societat de Nacions a Gine·bra. Aquest material podrà ser consultat properament al Centro Documental de la Memoria Histórica a Salamanca i a través d’Internet, al Portal de Archivos Españoles PARES.

15.  Josep  Renau,  Arte  en  peligro.  1936-1939.  València:  Ajuntament  de  València  /  fernando  Torres, 1980.

Page 24: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

26  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Museo de Arte Moderno de Madrid Timoteo Pérez  Rubio  (marit  de  l’escriptora  Rosa Chacel). El 7 de novembre, el Govern repu·blicà decideix traslladar·se a València i, tres dies després, comencen a evacuar·s’hi les primeres obres d’art del Museo del Prado, a les quals en van seguir moltes més pro·

cedents  del  Palau  Reial,  de  l’Escorial,  de la Real Academia de San fernando, de  la biblioteca  Nacional,  així  com d’esglésies  i col·leccions particulars.

Un  total  de  vint·i·cinc  expedicions,  en  un pelegrinatge que va durar tres anys, va traslladar  embalats  curosament  i  en  cami·ons especialment condicionats que feien el seu trajecte a 15 km/h els tresors artístics d’Espanya. Aquests tresors, sempre seguint l’executiu  i  fugint  del  front  de  guerra,  van passar de València, emmagatzemades a les 

Torres de Serrans i al Col·legi del Patriarca, a Barcelona, per anar a parar finalment a tres dipòsits situats al nord de Catalunya: al cas·tell de Peralada, al de Sant ferran a figueres i a una mina de talc a la Vajol (coneguda com “Mina Canta” o “de Negrín”, amb referència al president de la República durant el perío·de 1937·1939). Davant l’assetjament de les tropes franquistes i pràcticament perduda la Guerra, del 4 al 9 de febrer sortien d’Es·panya, per la frontera francesa, 71 camions carregats  per  les  forces  republicanes  amb el preciós  llegat. finalment, el 12 de març del 1939, un tren especial que transporta el tresor, “les caixes espanyoles”, surt des de Perpinyà amb destinació a Ginebra, i és re·gistrat per la duana suïssa un total de 1.868 caixes amb un pes de 139.890 quilos.

Aquest últim viatge fora d’Espanya va ser pos·sible gràcies a la intervenció internacional i a les gestions realitzades en aquest sentit pel pintor Josep Maria Sert, qui a finals del 1938 va reclamar l’actuació de l’Oficina Internaci·onal de Museus. Tanmateix, Jacques Avenol, secretari general de la Societat de Nacions, a la qual pertanyia l’Oficina, s’oposava a una intervenció directa en els assumptes espa·nyols, per la qual cosa, i així descarregava la responsabilitat de l’organisme al qual repre·sentava,  va  acordar,  juntament  amb  Sert, fer  una  petició  d’intervenció  a  les  forces culturals de l’Europa democràtica per salvar el patrimoni espanyol. D’aquí en va sorgir el Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors d’Art Espanyols, compost per perso·

Trasllat de l’obra:  San Bernardino de Siena de Goya als dipòsits de la Junta Delegada de Madrid,  l’any 1937

Page 25: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

27José Carlos Suárez  -  27

nalitats que dirigien als països respectius els  patronats  o  els  museus  adherents:  el Consell dels Museus Nacionals de frança, el Museu del Louvre,  l’Associació d’Amics del Louvre,  la  National  Gallery,  la  Tate  Gallery, la Societat de Museus de Ginebra, el Rijks·museum  d’Amsterdam,  els  Museus  Reials 

de belles Arts de bèlgica i  el  Metropolitan  Muse·um  de  Nova  york.  Els seus delegats (Jacques Jaujard, del Louvre, i Neil MacLaren, de la National Gallery)  van  mantenir contactes, els dies 2  i 3 de febrer, amb el Govern de  la  República  (repre·sentat pel seu president, Juan  Negrín,  i  amb  el ministre d’Estat, Julio Ál·varez del Vayo), que van desembocar en la firma de  l’Acord  de  figueres, pel qual es va aconseguir l’autorització per evacuar les obres, amb dues con·

dicions fonamentals: que les obres no fossin embargades en traslladar·les a l’estranger i garantir·ne la tornada a Espanya un cop aca·bada la guerra.

Set  mesos  i  mig  després  de  dipositar  les obres d’art al Palau de  les Nacions de Gi·nebra,  un  cop  inventariades  i  haver  estat exposada  una  selecció  al  Musée  d’Art  et d’Histoire (de primers de juny fins a finals d’agost), van tornar definitivament a Es·panya.  L’1  de  setembre,  amb  la  invasió de Polònia per Alemanya,  la Segona Guer·ra Mundial havia esclatat  i  la nit del 6 de setembre del 1939, novament en un altre tren, amb els  llums apagats per evitar els bombardejos  alemanys,  les  caixes  espa·nyoles van travessar frança,  i arribava se·tanta hores més tard a Madrid.

Havia acabat “la nit més llarga de la nos·tra vida”, com va anomenar María Teresa León16 aquella nit en què van veure els “ca·mions de l’art” que abandonaven Madrid. Llavors no sabia que els esperava una altra nit encara més llarga.

16.  María  Teresa  León,  La  Historia  tiene  la  palabra:  Noticia  sobre  el  salvamento  del  Tesoro  Artístico  de España. Madrid: Endymion, 2010. Escrit el 1944 a Argentina, constitueix un dels escassos testimonis de primera mà.Rafael Alberti (marit de María Teresa León i que com ella va participar en la salvació de les obres del Prado) va escriure a Argentina el 1956 l’obra teatral Noche de guerra en el Museo del Prado, la seva peça de teatre polític més reeixida. Se centra en el trasllat i protecció al qual van haver de ser sotmesos els tresors artístics del Prado, i els protagonistes són els mateixos quadres del Prado que, a través dels seus personatges, fan una reflexió sobre els tràgics esdeveniments viscuts a Espanya a partir de l’esclat de la Guerra Civil.L’obra es va estrenar per primera vegada el 1973 al Piccolo Teatro de Roma. Al novembre del 1978, es va estrenar al Teatro María Guerrero de Madrid, dirigida per Ricard Salvat amb escenografia i figurins realitzats per Equipo Crónica.

Page 26: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem
Page 27: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

29

Vivim en uns temps en què el simple fet de pensar i escriure sobre educació ja és una manera de prendre una posició, una altra manera d’exercir una resistència. Sobretot si el que es pretén és, com en aquest cas, situar  l’educació  al  centre  d’un  projecte polític que posa a treballar la subjectivitat al servei de les coses comunes i intenta, a partir de les pràctiques artístiques, conèi·xer i donar sentit a aquest món que com·partim.

Des del començament del projecte educa·tiu del CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo, érem plenament conscients que ens en·dinsàvem en un moment històric en què urgia  repensar  l’educació.  El  context  de crisi estructural, ara diuen que sistèmica,

que travessem i que ens ha acompanyat en aquests tres últims anys ens ha anat mostrant de manera gradual un panorama de deteriorament de les coses públiques i de desgast emocional que fins fa ben poc espantava. Potser per això ara més que mai ens sentim en  la necessitat de  lluitar contra una  inevitable  sensació  d’impotèn·cia  per  afrontar  la  nostra  feina  diària.  Tal com ho expressava Adorno, “els intents de transformar eficaçment el nostre món en tal o tal altre aspecte específic es veuen exposats  immediatament a  l’aclaparadora força del que existeix i sembla que estan condemnats  a  la  impotència.  és  possible que qui vulgui transformar solament ho pu·gui fer en la mesura que converteixi aques·

Pablo Martínez  -  29

Reactivant la imaginació. Pràctiques educatives al Centro de Arte Dos de Mayo entorn de l’experiènciaPablo Martínez. Educación y actividades Públicas CA2M Centro de Arte Dos de Mayo

Però les coses no són tan simples: de vegades els inconscients —i, en aquest moment, cada vegada més— protesten.En rigor, no 

podríem anomenar a això “protesta”, seria millor parlar d’“afirmació” o d’“invenció”. Es desinvesteixen les cadenes de muntatge de la 

subjectivitat, s’investeixen altres línies; això és, s’inventen altres mons. 

El principi d’aquest sistema, l’estandardització del desig,  pateix un cop cada vegada que això passa.

felix Guattari i Suely Rolnik1

1.  felix  Guattari;  Suely  Rolnik.  Micropolítica.  Cartografías  del  deseo. Madrid: Traficantes de Sueños, 2006.

Page 28: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

30  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

ta  mateixa  impotència,  juntament  amb  la impotència pròpia, en un moment del que pensa i també potser del que fa”.2 Es trac·ta, per tant, de no deixar que ens domini la por i començar a pensar l’educació com a possibilitat, com una manera de proveir·nos  d’eines  per  armar  i  desarmar  el  món que compartim.

La nostra recerca des de l’educació gira al voltant de diferents eixos, que detallaré al llarg d’aquestes pàgines, com són l’alfabe·tització  audiovisual,  el  treball  amb  el  cos, les aproximacions a la col·lecció com a dis·positiu d’anàlisi crítica, les exposicions tem·porals  com  a  espais  per  investigar  noves formes de mediació i una reflexió constant sobre el sentit de l’educació en el present a través de seminaris i altres fòrums de re·cerca. Per això la creació i consolidació de relacions horitzontals, flexibles i duradores, basades en el diàleg amb qui forma part dels  processos  educatius,  acompanyada d’una  revisió  contínua  dels  formats,  es converteix en el principal instrument d’una pràctica posicionada i compromesa.

En  totes  les  nostres  propostes,  i  sobretot des  de  l’últim  curs,  pretenem  aprofundir en la idea de comunitat a través del desen·volupament de pràctiques col·laboratives. Són projectes que troben en els processos

de  negociació  amb  altres  agents  socials la veritable essència pedagògica. Aques·ta creació de vincles entorn del Centre és essencial  en  la  nostra  concepció  de  mu·seu, ja que l’entén com un espai motor de construcció de coneixement i confrontació d’idees i com a fàbrica de nous consensos sostinguda  pel  dissens  necessari  per  cre·ar  una  esfera  pública.  Una  esfera  pública que com l’han entesa, entre molts altres, Rosalynd Deustche, Jacques Rancière o Chantal  Mouffe,  és  una  àgora  d’activitat política  repleta  de  negociacions,  debats  i contradiccions. Si  el món necessita posar damunt la taula els conflictes que no poden ser silenciats durant més temps, l’educació pot servir per a aquest propòsit a través de la creació d’espais en què es puguin rene·gociar les visibilitats i les identitats i qües·tionar els marcs de significació habituals, i crear així nous espais de resistència i re·lacionalitat que activin veritables pulsions connectades amb l’experiència, els sabers i els afectes.

En aquest text exposo algunes de les nos·tres pràctiques centrades en una reactiva·ció de la imaginació que, com ha afirmat Suely  Rolnik,3  només  pot  realitzar·se  a través  i  des  de  l’experiència  estètica  i  el cos. Una imaginació que, com havia afirmat Baudelaire, no és fantasia, sinó “una fa·

2. Theodor W. Adorno. Educación para la emancipación. Madrid: Ediciones Morata, 1998, p. 127.

3. Suely Rolnik. “Lygia Clark recomienda: evite falsos problemas”, a AADD, 10.000 francos de recompensa (el museo de arte contemporáneo vivo o muerto). Madrid: Encuentros Adace, 2009, p. 109.

Page 29: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

31Pablo Martínez  -  31

cultat […] que percep primer, fora dels mè·todes filosòfics, les relacions íntimes i se·cretes de les coses, les correspondències i les analogies” 4 i que ja va ser apuntalada en el pensament d’autors com benjamin o brecht com una forma de coneixement ge·neradora de pensament crític.

1. El nostre context

Situat a Móstoles, municipi de l’àrea metro·politana de Madrid de 206.000 habitants,5 el CA2M acull la col·lecció d’art contempo·rani de  la Comunitat de Madrid  i disposa, a més, d’un variat programa d’exposicions temporals i activitats públiques. Móstoles té  una  escassa  tradició  amb  relació  a  la 

Tercera sessió del taller fora de format. Alumna al carrer fent performance. Curs 2009·2010

4. Charles Baudelaire. “Notes nouvelles sur Edgar Poe” (1857), a Oeuvres complètes,  II. París: C. Pinc·hois, Gallimard, 1857, citat per Georges Didi·Huberman. Cuando las imágenes toman posición. Madrid: A. Machado Libros, 2009, p. 305.

5. Dada extreta del web del municipi, www.mostoles.es.

Page 30: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

32  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

creació contemporània i el seu teixit cultu·ral entorn d’això està poc desenvolupat. Es troba al centre del que s’ha anomenat el cinturó  obrer  de  la  capital  i  la  majoria  de la  població  prové  dels  processos  migrato·ris que des de la dècada dels seixanta van empènyer la població de les províncies del sud i el sud·oest de Madrid als  llavors pe·tits municipis meridionals de la regió. Com podem apreciar en els gràfics que ens pro·porciona l’Instituto Nacional de Estadística, la  població  de  la  localitat  de  Móstoles  ha rondat els 5.000 habitants durant gairebé tot el segle XX, fins que, en començar la dè·cada del 1960 i a causa de les polítiques dels governs tecnòcrates del final de la dic·tadura i del que s’ha anomenat desenvo·lupisme, el període del franquisme de més industrialització  del  país,  van  començar  a migrar treballadors des d’àrees menys des·envolupades de l’Estat cap als grans nuclis urbans. En el cas de Móstoles, la població es va veure multiplicada per 40 entre la dè·cada del 1960 i l’any 2000, la qual cosa va convertir el municipi en el més gran de la Comunitat de Madrid després de  la ca·pital.

En aquest context en què s’assenta el CA2M, allunyat de focus d’atracció turística i situat en una localitat residencial de tipus 

obrer, es feia difícil pensar en una pràctica educativa basada en models preestablerts. Les nostres línies de treball s’han orientat cap a una recerca que agafa l’experiència estètica com a punt de partida i entén cada individu com un agent. Aquest és un projec·te que, lluny d’adoctrinar, vol que els sub·jectes no se sentin objectes de l’educació, sinó individus actius amb la mateixa capa·citat que els seus semblants i amb voluntat de participar  en  la  construcció de  sentit.6 D’acord amb això, desenvolupem una cer·ca de nous models d’aprenentatge a través de diferents propostes: les basades en mo·dels que parteixen de la rizovocalitat, ente·sa com un sistema orgànic de construcció i difusió de coneixement;7 el cine experimen·tal i el vídeo, compresos com a dispositius pedagògics capaços de crear altres imagi·naris i propiciar experiències de contrarelat allunyades  de  la  indústria  de  l’entreteni·ment ―generadora intencional de coneixe·ments, identitats i relacions socials―, o el treball amb el cos. Com que pensem que és impossible educar sense implicar el cos en l’aprenentatge,  pretenem  fomentar  noves pràctiques que, des de la performativitat, trobin en l’experiencialitat una nova forma pedagògica i que entenguin el cos com a propiciador  d’experiències  i  com  una  ma·

6. Aquí penso en el Rancière d’El maestro  ignorante o en el freire de La pedagogía del oprimido o La pedagogía de la esperanza.

7. Eva Sturm. “Empezando desde el arte ¿qué significa esto?”, a Javier Rodrigo [ed.]. Prácticas dialógicas. Intersecciones de la pedagogía crítica y la museología crítica. Palma: Es baluard, 2007.

Page 31: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

33Pablo Martínez  -  33

nera de reconèixer·se i trobar un lloc en el món. Aquesta línia de treball connecta, a més, amb el nostre desig d’investigar pro·postes artístiques que caminen cap a la superació dels valors exclusivament òptics de l’art per tal de propiciar altres relacions i connexions entre les obres i els discursos.

L’educació  al  CA2M  és  entesa  com  una pràctica cultural  independent, és a dir, no supeditada  al  treball  relacionat  amb  les exposicions temporals o  la col·lecció,  i per això la seva tasca no queda limitada a re·alitzar activitats destinades als públics di·

versos en paral·lel a les exposicions. El seu interès  se  centra  en  el  desenvolupament de propostes que, des dels formats peda·gògics,  s’endinsen  en  els  temes  d’interès que són comuns a tot el Centre. Això vol dir que si la programació gira entorn d’ei·xos de  recerca com  l’estatut de  la  imatge en  l’època  contemporània,  la  crisi  de  re·presentació política, la crítica institucional, l’emancipació-transgressió, la configuració del passat en el present o la relació entre política  i  biopolítica,  des  de  les  àrees  de treball del Centre s’aborden aquests temes desenvolupant  diferents  activitats:  exposi·

Família en el decurs del taller amb Lilli Hartmann -¿què li passa a aquest món? – que encara no està acabat. Curs 2010·2011

Page 32: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

34  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

tives, de col·lecció i també educatives. Així, com a departament, el d’educació ja no té encomanada la tasca de “servei d’atenció al públic”, una cosa tradicionalment pensa·da en els museus, ni la de “transmetre” els continguts de les exposicions o “apropar l’art” a les masses, ni té l’obligació de crear nous aficionats a l’art.

Recentment, Carmen Mörsch8 classificava les funcions que tradicionalment s’enco·manen  als  departaments  d’educació  dels museus en les categories següents: l’afir·mativa,  la  reproductora,  la  crítica  decons·tructiva i la transformativa. Per a l’autora, la funció afirmativa és la que transmet infor·mació sobre l’art i  les seves institucions a un públic aficionat; la reproductiva treballa amb els públics que encara no s’han iniciat en art amb la finalitat de crear noves audi·ències  per  a  la  institució;  la  funció  crítica deconstructiva posa en qüestió alguns as·pectes de l’art i les seves institucions i pro·picia la configuració de criteris personals amb relació a ells ―i al mateix temps de·limita posicions i condicions―, i, finalment, la funció transformativa és la que pretén canviar la societat i les institucions encami·nant·les cap a una direcció més justa i amb una menor violència estructural pel que fa a emissió i legitimació dels discursos. Ate·nent aquesta classificació, penso que pocs museus poden escapar·se de les dues pri·

meres funcions definides per Mörsch, ja que generalment les institucions, i en es·pecial les d’aquest país, depenen d’òrgans de decisió política l’interès dels quals rau essencialment a desenvolupar les funcions afirmatives i reproductores. Tanmateix, po·dem afirmar que gran part de la nostra la·bor pedagògica no s’identifica tant amb la funció afirmativa i de reproducció, sinó que pretén ser un treball crític que entén l’edu·cació com una pràctica transformadora.

2. Les nostres pràctiques

Però… de quina manera podem propiciar el naixement de noves subjectivitats resis·

Pissarra de l’aula

8. Carmen Mörsch. “Alliances for Unlearning: On the Possibility of Future Collaborations Between Gallery Education and Institutions of Critique”, a Afterall, p. 5·13. Londres, 2011.

Page 33: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

35Pablo Martínez  -  35

tents? Com es poden suscitar noves formes d’imaginació per escapar de  la dominació del pensament? és possible desenvolupar altres  maneres  d’aprenentatge  col·lectiu com a pràctiques de transformació social? Aquestes i altres preguntes ens assalten contínuament en la nostra feina diària i les respostes que trobem sempre ens obren nous interrogants difícils de contestar. Tan·mateix, i malgrat la contingència dels nos·tres  marcs  de  producció,  hi  ha  constants en el nostre treball que intenten respondre aquests interrogants a través del desenvo·lupament de pràctiques que propicien ex·

periències estètiques i que sempre s’obren a la imaginació ―si entenem estètica com una manera de cognició de la realitat a la qual s’arriba a través del sensori corporal― i a un tipus d’experiència que ens condueix a territoris encara no explorats per la nos·tra raó.

Com ja va afirmar Susan Buck-Morss9 en la revisió de  l’assaig de Walter benjamin so·bre l’obra d’art a l’era de la seva reproduc·tibilitat  tècnica Estética  y anestésica,  l’art és  l’encarregat  de  tornar·nos  la  capacitat estètica perduda i treure’ns de l’anestèsia en la qual estem aletargats i que anul·la la nostra percepció. En aquest sentit, les nos·tres propostes se centren a generar experi·ències d’estranyesa que, més enllà de par·tir d’un pensament discursiu orientat cap a la mera transmissió de conceptes, es diri·geixen a construir nous sabers a partir de la mobilització dels afectes. I perquè, igual que Brecht, pensem que la poesia és part de la pedagogia, “perquè el seu material sempre beu del nosaltres polític i històric i perquè la seva expressió no tindria sentit si no fos obrint-se al món social”.10

Tot  seguit,  detallaré  algunes  de  les  activi·tats en les quals es concreten aquestes línies de treball.

Taller per a famílies de cine sense càmera. Abril de 2011

9. Susan Buck Morss. “Estética y anestésica. Una revisión del ensayo de Walter Benjamin sobre la obra de arte”, a La Balsa de Medusa, n. 25, 1993, p. 55·98.

10. Georges Didi·Huberman, Op. cit., p. 229.

Page 34: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

36  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

2a. La imatge en moviment

El  nostre  treball  amb  relació  a  l’alfabetit·zació  audiovisual  se  centra  en  la  recerca i  implementació  de  programes  educatius a  través  del  cinema  i  el  vídeo,  com  és  el cas dels destinats a  l’etapa  infantil. Cons·cients del potencial educatiu de  la  imatge en moviment,  generem programes d’audi·ovisuals amb la finalitat de propiciar expe·riències transformadores que suscitin en el nen un nou interès pel món que l’envolta. El  cinema  té  una  poderosa  capacitat  per crear  imaginaris  i  generar  nous  hàbits  de recepció activa i crítica. Això en fa un com·pany ideal en la configuració de l’experi·ència sensible, ja que ens permet treure

el cap a nous mons  i navegar per un mar desconegut. Enfrontant·nos amb  l’alteritat descobrim en nosaltres nous aspectes que ignoràvem i al mateix temps ens fem més tolerants amb la diferència.

El  nostre  compromís  radica  en  la  cerca  i selecció de creacions que s’allunyin dels discursos dominants, pel·lícules que no solament ajudin a construir noves subjec·tivitats pels temes que aborden, sinó que a més treballin amb altres maneres de narrar i altres temps diferents dels dels productes audiovisuals  del  cine  comercial  i  la  televi·sió, aquells que, d’altra banda, reforcen conductes de consum i poques vegades condueixen a la reflexió. Les construccions

de relats que s’escapen de  les  coses  convencio·nals obren significats a la nostra intel·ligència i esti·mulen la nostra capacitat crítica, aprenentatge que ens  acompanyarà  des·prés en el nostre passeig per la vida.

La  selecció  de  pel·lícules de  cinema  i  vídeo  docu·mental,  experimental  i d’animació que compon cada  programa  atén  es·pecialment  el  ritme  de les seqüències. L’estra·nyesa que produeixen algunes de  les creacions 

Sessió del taller UHf, març de 2011

Page 35: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

37Pablo Martínez  -  37

més experimentals, necessària per generar experiències estètiques en el nen, ve com·pensada en el ritme i en el contingut de la resta del programa, en el qual la rialla, la sorpresa i l’esbargiment també tenen cabu·da. Partim de la idea que qualsevol imatge és vàlida i que la curiositat en la infantesa és inesgotable i busquem maneres de ge·nerar la trobada entre els nens i la imatge en moviment; un cinema no infantilitzador, que no prengui els nens com a subjectes incapaços o incomplets, sinó com a indivi·dus que desborden plenitud i estan oberts a l’experiència. D’aquesta manera, la se·lecció de pel·lícules conté ficcions d’autors com Jacques Rozier o Abbas Kiarostami, documentals d’Agnès Varda, cinema expe·rimental de Len Lye o animacions de Gui·onne Leroy, que són treballades en com·panyia  d’una  educadora  i  acompanyades de tallers de cinema sense càmera en els quals els nens treballen directament sobre fragments de pel·lícula ja filmada que inter·venen, ratllen i pinten. Així, “pensen jugant, prenen  posició  «dysposant»,  desmuntant, remuntant cada element amb relació a tots els altres”.11

A més d’aquesta activitat de cinema per a nens, en realitzem d’altres per a adoles·cents,  estudiants  d’educació  secundària  i famílies, totes inserides dins d’un projecte de  recerca  de  les  metodologies  aplicades a  la  imatge en moviment, no solament en 

la lectura, sinó també en la creació. Aquest és  el  cas  d’UHf,  la  plataforma  de  creació audiovisual per a adolescents de 13 a 18 anys. Des de l’obertura del CA2M, hem es·tat  interessats  en  el  desenvolupament  de programes educatius per a adolescents en el seu temps d’oci. No en va, l’adolescència és el moment d’inici  de  l’autonomia  intel·lectual i és, a més, el període en què es

pot realitzar un treball centrat en la creació capaç de generar espais de construcció de coneixement crític, atès que no depèn de destreses manuals, sinó que prevalen els trets expressius. Després d’uns quants in·tents fallits de vincular els adolescents de l’entorn del CA2M en activitats de cap de setmana relacionades amb les exposicions, vam decidir pensar en un nou format que s’ajustés a les inquietuds i hàbits dels ado·

Logotip d’UHf creat en col·laboració amb joves del programa educatiu del CA2M. 2011

11. Ibíd., p. 285.

Page 36: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

38  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

lescents de la zona. Per això vam idear una plataforma de creació en vídeo.12 A diferèn·cia de propostes anteriors ―que requerien inscripció prèvia i estaven estructurades de manera més rígida―, vam crear una plata·forma permanent, flexible quant a horaris,

que no requeria un compromís explícit i que no estava basada en la capacitació tècnica, sinó en la creació de continguts.

UHf  ens  permet  actualitzar  a  través  del món audiovisual alguns conceptes derivats del pensament de Paolo freire, com és el 

UHf. Taller amb Cristina busto. Juny de 2011

12. Un referent important per a aquest projecte és la proposta desenvolupada per Sergio Bessa al Bronx Museum of The Arts en Nueva york, on vaig gaudir d’una residència de 8 setmanes el 2008, així com l’ex·periència adquirida en la meva feina al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Amb relació a la feina desenvolupada al MNCARS, vegeu http://edumuseos.blogspot.com/2008_10_01_archive.html.

Page 37: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

39Pablo Martínez  -  39

d’alfabetització crítica.13 freire va encunyar aquest terme amb relació a una alfabetit·zació encaminada no tant a l’aprenentatge de  la  lectura  com  al  de  l’escriptura,  ente·nent que dominar el codi ens capacita per refer el món, per escriure una nova història i per projectar un futur diferent. En aquest sentit intentem actualitzar aquest concepte que sorgeix a la dècada dels setanta (i que va servir a freire per apuntar maneres per a l’emancipació) en un context i condicions molt  diferents:  un  municipi  de  l’extraradi d’una gran ciutat i amb adolescents. A UHf els  joves  assagen  la  construcció  de  nous relats a partir del vídeo i generen altres dis·cursos a través de les seves creacions, que poden inserir de manera viral en el sistema a través de la xarxa. UHf pretén convertir·se en una reivindicació de noves maneres d’expressió  enfrontades  al  discurs  domi·nant anul·lador, en especial el que s’emet des dels mitjans de comunicació sobre els joves.

Aquesta plataforma és activa només des del gener passat, però la nostra intenció és que el grup que s’ha format es consolidi i puguin començar a generar·se noves acti·vitats per a altres joves i arribar a intercon·nectar  els  continguts  amb  els  del  Centre. En les sessions d’UHf es posen en pràctica 

metodologies  educatives  horitzontals,  en què els joves més avançats poden ense·nyar als que acaben d’arribar l’activitat. Una part important consisteix en el visionat de  creacions  aportades  pels  educadors  o pels assistents, ja que per a nosaltres és essencial mostrar als joves altres referents i que coneguin els treballs de creadors que van des de Jonas Mekas, Kubelka o Antoni Muntadas fins a María Cañas o Bas Jan  Ader.  Les  sessions  es  complementen amb col·laboracions de creadors, als quals convidem a la plataforma perquè realitzin tallers.14 Així, en aquesta proposta són fo·namentals  tant  la  part  experimental  com l’experiencial. De l’acció es passa al debat i de nou a  la producció com una metodo·logia possible, en un intent que el discurs no s’imposi sobre la producció, sinó al con·trari, que sigui aquesta la que serveixi de motor per generar el discurs, qüestionar els imaginaris d’origen i albirar noves possibili·tats de creació.

2b. Pensar amb el cos

Una altra de les nostres línies fonamentals de treball és la que s’interessa pel cos com un lloc de construcció de coneixement. Da·vant  de  l’educació  basada  en  l’existència de coneixements objectius i universals, que

13. Aquest concepte derivat de Freire, juntament amb altres, ha estat important per a la concepció i desenvolupament  d’altres  línies  de  treball  com  la  Universidad  Popular,  un  programa  d’educació  crítica desenvolupat pel CA2M al voltant de l’art actual amb adults.

14. Aquest és el cas del taller amb Cristina Busto que vam celebrar a l’estiu del 2011 i el de propera rea·lització amb fermín Jiménez Landa.

Page 38: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

40  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

afirma que cos i ment funcionen de manera separada, nosaltres pensem que no exis·teix un pensament que no passi pel cos, que no es pensa amb la ment sinó a través d’un cos. Partint del fet que qualsevol pen·sament està posicionat i els sabers situats, el nostre interès se centra a treballar amb el cos en els espais de l’educació, i generar llocs per a la crisi. Escola i museu són insti·

tucions hereves del projecte il·lustrat i totes dues aspiren a ser neutrals, objectives, ne·tes i racionals, contenidores, en definitiva, d’un saber universal que cal transmetre a la massa. Tanmateix, considerem aquesta posició  d’ambdues  institucions  almenys qüestionable, ja que no contribueix a ge·nerar espais de transformació, sinó a per·petuar certs esquemes i patrons de domi·

Pissarra de l’aula.

Page 39: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

41Pablo Martínez  -  41

nació. El nostre modest treball en aquest sentit consisteix en una sèrie de pràctiques en què investiguem maneres de posar en crisi aquestes nocions, des del treball amb les famílies o els professors fins al caràcter performatiu dels nostres treballs a la sala.

Una d’aquestes propostes és el taller Fue-ra de formato, una activitat que es realitza en  centres  escolars  i  al  CA2M  al  llarg  de tres  sessions.  En  les  dues  primeres  són els  educadors15 els qui es desplacen als centres escolars  i  la  tercera sessió té  lloc en el centre d’art. En aquesta proposta és molt important el treball amb el cos social, el cos que s’inscriu en uns marcs de sig·nificació assignats, ja que, com afirmava Bell Hooks, “un dels malestars implícits en l’alteració de l’àmbit acadèmic, a causa del discurs que té en compte la raça i el gènere igual que la classe social i les pràctiques sexuals, és precisament el que desafia aquesta separació entre el cos i la ment. quan ens posem a parlar a classe del cos i de com vivim en els nostres cossos, auto·màticament estem desafiant l’orquestració del poder en aquest espai institucionalitzat concret. El més poderós ostenta el privilegi 

de negar el seu propi cos  […],  l’important era que tots respectéssim que la seva fun·ció  consistia  a  ser  una  ment  en  comptes d’un cos”.16

En aquest taller els educands són presos com  a  subjectes  creatius  i  responsables dels seus actes, la qual cosa els fa consci·ents de les connotacions polítiques de l’ac·te educatiu i de la mena d’educació que re·ben. és un aprenentatge per ser afectat; es tracta, com ha definit recentment Marina Garcés, d’aprendre “a transgredir la rela·ció d’indiferència que ens conforma com a consumidors·espectadors de la realitat. Co·mencem a pensar quan allò que sabem (o no sabem) afecta la nostra relació amb les coses, amb el món, amb els altres. Per això fa falta valentia, i la valentia es cultiva amb relació afectiva amb els altres. Aquesta és l’experiència fonamental que pot canviar avui d’arrel  la nostra relació amb el món i les seves maneres de dominació, cada ve·gada més íntimes i subjectives”.17 

Al  taller,  els  educadors  proposen  realitzar diferents accions als alumnes dins de l’au·la i a través d’elles es planteja el significat

15. Per al desenvolupament d’aquest taller ha estat essencial el treball dels educadors permanents del CA2M Victoria Gil·Delgado i Carlos Granados, així com els aprenentatges compartits en els tallers de for·mació de professorat que hem realitzat amb Los Torreznos, Tania Bruguera i Pere Faura.

16. bell hooks. Teaching to Transgress. Education as a practice of Freedom. Londres / Nova york: Rout·ledge, 1996. Es poden trobar dos capítols del llibre traduïts al castellà per Las Lindes a http://ca2m.org/es/las-lindes/archivo-de-videos-2009-2010.

17. Marina Garcés. “Dar que pensar. Sobre la necesidad política de nuevos espacios de aprendizaje”, a http://www.zemos98.org/eduex/spip.php?article147 [consultat el 15 d’abril del 2011].

Page 40: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

42  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

que aporta a l’acció un context específic. Una de les qüestions fonamentals de l’acti·vitat és treballar amb l’essència de la per-formance: fer ara i aquí, no actuar ni repre·sentar. Què significa que pugi a una taula?, quines connotacions té, en un espai com l’escolar, que canviï el tempo en alguna de les accions que faig?, quines diferències hi ha en una acció depenent de qui la realitzi?, quant valen els silencis a l’aula?, quines re·lacions de poder s’estableixen a l’escola?, de quines maneres s’exerceix autoritat? I un cop arribats al museu: com actuem en aquest espai?, quina nova càrrega simbò·lica reben les accions que s’hi realitzen?, com em sento en un espai com aquest? En la sessió al Centre, a més, es treballa al vol·tant de vídeos de performances d’artistes de la col·lecció, com María Ruido o bestué i Vives; però és només en la tercera sessió que els alumnes veuen obra d’artistes, ja que una cosa essencial en aquesta pro·posta és, de nou, deixar que l’experiència precedeixi el coneixement ja instituït; que la memòria del cos i els sabers de la carn inscrita en un espai significat per la història i la tradició siguin escoltats abans que el discurs.

2c. Las Lindes

El projecte del CA2M s’assenta, com ja hem apuntat  anteriorment,  sobre  la  convicció que l’educació és una pràctica cultural in·dependent i que, per tant, ha de ser repen·sada partint d’un aparell crític específic.

D’acord amb això, esdevenia essencial ge·nerar un espai de trobada per pensar i de·batre en comú sobre l’educació amb altres agents  de  la  cultura:  artistes,  professors, educadors socials i tothom que estigués implicat  en  processos  educatius.  Un  dels referents per a la creació d’aquest espai va ser  el  programa  de  la  ràdio  alemanya  so·bre educació Problemes educatius actuals, en què Adorno va participar almenys una vegada  l’any  en  el  període comprès  entre els anys 1959 i 1969 i que va servir per a  compilar  textos  agrupats  a  Educación para  la  emancipación. Aquest programa ens va servir per a reflexionar sobre com és d’oportú pensar en educació de manera periòdica  i  compartida.  També  va  desper·tar  en  nosaltres  un  cert  desig  de  generar un arxiu sobre pràctiques educatives críti·ques, així com de dotar de visibilitat alguns projectes pedagògics transformadors que d’una  altra  manera  no  tindrien  espais  de representació més enllà del que emmarca l’aula o l’espai concret de treball.

Las Lindes es defineix com un projecte de recerca  i  debat  amb  relació  a  pedagogi·es crítiques i pràctiques culturals i el seu equip de treball central el componen Mar·ta  de  Gonzalo,  Publio  Pérez  Prieto,  Cris·tina  Vega,  Virginia  Villaplana  i  jo  mateix. De  manera  periòdica  i  en  paral·lel  a  les reunions de treball del grup, es fan troba·des obertes a  la participació de docents, artistes, estudiants i interessats en l’edu·cació, en els quals es treballen textos in·

Page 41: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

43Pablo Martínez  -  43

dispensables de les pedagogies crítiques; es donen a conèixer i s’analitzen diferents pràctiques que s’estan duent a terme en l’àmbit nacional i internacional; es difonen i es fan accessibles materials experimen·tals  susceptibles  de  ser  utilitzats  com  a recursos  didàctics  en  àmbits  educatius tant  formals com no  formals,  i es plante·gen  debats  i  propostes  sobre  les  noves estratègies per reformular les pràctiques de l’ensenyament que utilitza la comuni·cació audiovisual. Per això, es parteix de 

l’enteniment de l’educació com a projecte cultural, social i, per tant, col·lectiu, per al·birar un futur encara no resolt que podem atrevir·nos a imaginar.

Poca  cosa  més  voldria  apuntar  amb  rela·ció a la tasca de Las Lindes, ja que és un projecte en procés i sobretot perquè, millor que les meves paraules, en pot parlar tot el treball de documentació de les sessions realitzat per Daniel García-Pablos, el qual registra en vídeo i edita totes les sessions, 

Jornada de treball de “Las Lindes”. Octubre de 2009

Page 42: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

44  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

que posteriorment són penjades a les xar·xes socials  i a  la pàgina web del CA2M,18 la qual cosa ha resultat clau per conformar una comunitat educativa en la dispersió.

Si bé és cert que un dels temes recur·rents a Las Lindes ha estat la possibilitat de generar una comunitat educativa i que hem viscut uns quants intents frustrats de fer-ho, dels quals donen compte algunes de les sessions en vídeo, crec que és im·portant apuntar que en els últims mesos hem començat a reflexionar sobre les pos·sibilitats de construir una comunitat en la dispersió. Aquest concepte de comunitat va sorgir en una trobada amb el col·lectiu Situaciones,19 però va adquirir més relle·vància arran d’un text recent d’Aurora fer·nández·Polanco20 en què reflexiona sobre les possibilitats polítiques i estètiques del 15M i dibuixa vinculacions entre tot el que va passar entorn de la jornada de reflexió electoral  i  l’experiència  estètica  de  tradi·ció idealista. I les enfronta totes dues a un nou paradigma de l’experiència que defi·neix amb relació als conceptes de distrac·ció de Benjamin i sobretot de la “Charla y curiosidad” de Virno. Després d’unes quantes converses amb l’autora sobre el  text, vaig  reparar en  la manera com el 

concepte de comunitat que havíem estat utilitzant a Las Lindes pertanyia a aquesta tradició que compartien l’estètica idealis·ta i la jornada de reflexió i en el fet que no estava tenint en compte les autèntiques possibilitats de construir aquesta mena de comunitat avui. Sense ànim d’emetre judi·cis amb relació al que ens permet una co·munitat basada en els llaços presencials, trobades i situacions compartides enfront d’una altra d’assentada sobre la fragmen·tació,  la  dispersió  i  la  intermitència,  és cert que habitem noves formes de cons·truir comunitat que encara són difícils de definir. La manera com des de Las Lindes establíem llaços d’unió amb els que esta·ven interessats en l’educació concorda mi·llor amb aquesta dispersió/depressió del món actual. Així s’edifica una comunitat pensant d’afins a partir de la combinació de mitjans i formes de trobada, millor que de l’exclusiva reunió física. Ara queda en·cara travessar aquest temps acompanyats per aquesta altra possibilitat de comuni·tat i veure quines possibilitats d’acció col-lectiva ens ofereix. Treballar des d’allí i no partint  de  paradigmes  d’un  altre  temps pot ser el punt de partida que ens obri no·ves possibilitats de transformació.

18. http://ca2m.org/es/las-lindes. 

19. Aquesta pregunta ens la formulàvem ja en la trobada que vam fer amb el col·lectiu Situaciones al maig del 2011; es pot consultar  informació en el dossier de  l’activitat així com veure el vídeo de  la sessió a http://ca2m.org/es/las-lindes/archivo-de-videos-2010-2011.

20. Aurora Fernández-Polanco. “From the Spanish revolution: idle talk, shared images”, a Giannetti [ed.]. Arte, Estudos Culturais e Media. évora: Chaia, 2012 [en premsa].

Page 43: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

45Pablo Martínez  -  45

3. Conclusions

Abans d’acabar, voldria aclarir que les pro·postes descrites en aquestes pàgines no són més que treballs que intenten respon·dre alguna de les nostres qüestions fona·mentals al voltant de l’educació. En queden fora  alguns  dels  processos  de  negociació que implica la realització d’aquestes pràc·tiques, així com moltes de les tensions i conflictes que generen en els diferents con·textos en què es desenvolupen. Però el que és  comú  a  tot  el  nostre  treball  és  sentir  i reivindicar la necessitat d’una educació no totalitzadora, que treballi des de les coses

petites en contextos específics i que s’activi en posar·se en contacte amb altres agents de l’educació. La nostra pràctica pedagògi·ca es desenvolupa de manera similar a la imatge  de  revolució  molecular  proposada per  Gerald  Raunig,21  com  una  posada  en marxa  de  processos  incontrolables.  Espe·rem que les nostres pràctiques, des de les petites  trobades,  condueixin  a  una  deriva de coneixements encadenats  i sense con·trol. Potser l’educació podrà servir aquesta vegada, més que per mostrar-nos la llum del saber heretat, per endinsar·nos en allò desconegut. Per  reactivar  la  nostra  imagi·nació.

21. Gerald Raunig. “Revoluciones moleculares y prácticas artísticas transversales”, a Brumaria 8. Arte y Revolución. Madrid: brumaria, 2007, p. 85·97.

Page 44: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

Lucio fontana Concetto spaziale 1957 Acrílic  i pols de marbre sobre  tela 74,2 x 61 cm Col·lecció MACbA. fundació  Museu  d’Art  Contemporani  de  barcelona  ©Lucio  fontana  a  través  de  SIAE,  VEGAP,  barcelona. fot. Tony Coll

Page 45: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

La Col·lecció del Museu d’Art Contemporani de  barcelona  (MACbA)  traça  cronològica·ment una línia que va del final de la Sego·na Guerra Mundial a l’actual segle xxI. En l’anàlisi d’aquest període històric, u n fe·nomen determinant per a l’evolució de les pràctiques artístiques és la immersió de la cultura  en  els  processos  de  consum  i  en·treteniment  de  masses.  L’increment  de  la complexitat  política  i  social  del  panorama contemporani  culmina  amb  el  procés  de globalització, que, afavorit per l’expansió de les noves tecnologies, obliga a repensar els models històrics de l’art.

En aquest context, la Col·lecció MACBA es·devé una eina que comunica les tradicions del passat per  fer visibles  les  innovacions del present. Així, l’art del nostre temps es·devé un instrument de coneixement que proposa  allunyar·se  de  les  convencions dominants de bellesa per generar nous es·pais de reflexió i debat.

Els  nostres  programes  educatius  prenen, doncs, com a punt de partida la Col·lecció MACbA,  i  de  la  voluntat  de  treballar,  en profunditat, amb els estudiants d’educació secundària  i de batxillerat neix el projecte “Lectures d’una Col·lecció”.

Dinàmica del projecte

La  idea  de  base  és  oferir  al  professorat que vulgui aprofundir en el treball amb les obres, els artistes  i el discurs del MACbA, una eina que pugui utilitzar lliurement a l’aula i que li permeti una aproximació més intensa que la que ofereix la visita guiada a les sales.

Aquest projecte comença, per tant, amb un recurs concebut per ser utilitzat a  l’aula abans de la visita al Museu que proposa les bases per iniciar un debat que després segui·rà a les sales davant les obres exposades.

L’objectiu del projecte és suscitar en els es·tudiants un interès per l’art i la societat del seu  moment  a  partir  dels  diversos  temes proposats. Utilitzant aquests recursos, els alumnes han de poder construir un criteri que els permeti apropar-se a les obres d’art amb competència, passant de la història de l’art i de la cultura a una apreciació estètica i cognitiva que es basi en la confrontació di·recta i personal entre l’obra i qui l’observa.

Entre el documental  i  el  gest poètic  és  la primera d’un conjunt de lectures que pro·posen diferents mirades sobre l’art i el seu temps a partir de la Col·lecció MACbA.

Entre el documental i el gest poètic.Pràctiques artístiques després de la Segona Guerra Mundial. MACBA

Tonina Cerdà. Responsable de Programes Educatius MACbA

47Tonina Cerdà  -  47

Page 46: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

48  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Treball previ a l’aula

El projecte consta de dues parts: la prime·ra  té  lloc  a  l’institut,  amb  el  suport  d’un CD-ROM interactiu que el MACBA facilita al centre per tal que el professorat l’utilit·zi segons l’adaptació curricular que cregui convenient per a cada grup escolar. Aquest treball  previ  planteja  un  itinerari  concret a  través  d’obres  de  la  Col·lecció  MACbA  i anuncia un tema de debat.

Visita al Museu

Durant la visita que posteriorment es fa al Museu, els  joves tenen l’ocasió de con·frontar·se directament amb les obres, algu·nes de les quals ja hauran vist abans en el CD·ROM, i de posar en joc diversos pro·cediments d’anàlisi a partir de les nocions construïdes. Es tracta de debatre en grup punts  de  vista  i  opinions,  i  contrastar·les amb les informacions específiques que pro·porcionarà l’educador.

Entre el documental i el gest poètic

Aquests dos conceptes ens ajuden a ana·litzar els canvis produïts en les pràctiques artístiques a partir de la fi de la Segona Guerra  Mundial.  Dins  el  panorama  deso·lador  de  la  postguerra,  l’art  buscarà,  sia com a necessitat de testimoniar allò que passa  (documental),  sia  com  a  fugida  o distanciament d’allò real (gest poètic), pos·sibles sortides i respostes a l’angoixa que caracteritza aquest període. El documental

permet  oferir  un  testimoni  de  la  realitat  i generar un arxiu textual  (document escrit) o visual (fotografia, cinema), que esdevin·drà  un  fragment  de  memòria  individual  o col·lectiva.

Durant la visita s’analitza l’obra d’artistes com  ara  Joan  Colom,  Roberto  Rossellini i Robert Frank, que a més de mostrar la ciutat en ruïnes, la precarietat o la pobre·sa, hi busquen el caràcter més emotiu i humà. En canvi, altres artistes es decan·ten per un distanciament voluntari de  la realitat i opten per una aproximació més poètica,  per  una  recerca  de  noves  solu·cions al marge de la representació de la realitat. En aquest sentit, la ràbia, el pes·simisme  o  la  necessitat  de  canvi  seran presents en  l’obra d’artistes  com Antoni Tàpies,  Henri  Michaux,  Manuel  Millares, Lucio Fontana i Jean Dubuffet, que mos·tren la situació de crisi i la necessitat de fugir  a  través  de  l’expressió  íntima  del seu món interior.

Prenent com a fil conductor dos termes —documental i gest poètic—,  analitzarem algunes  de  les  obres  de  la  Col·lecció  del Museu  d’Art  Contemporani  de  barcelona que sorgeixen en els anys immediatament posteriors a la fi de la Segona Guerra Mun·dial.

Establir  fronteres  sempre  és  una  tasca complicada. Cal entendre aquest recorre·gut com un exercici creatiu de dibuix, que mira de posar  l’accent més en els nexes  i 

Page 47: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

49Tonina Cerdà  -  49

les connexions que es poden establir entre obres determinades que no pas en els lí·mits que les separen.

Durant  la dècada del 1950 es produeixen canvis substancials en el món de  l’art,  lli·gats inevitablement al context de postguer·ra, i emergeixen pràctiques artístiques molt diferents entre elles, però que compartei·xen també alguns trets comuns.

és un període caracteritzat a Europa per la desolació,  el  trauma  i  el  desig  de  recons·trucció, així com també per la desconfiança en la raó humana, després d’haver patit les conseqüències dels feixismes, de l’Holo·caust o de les bombes atòmiques d’Hiros·hima i Nagasaki.

En aquest context, alguns artistes es van replantejar quina havia de ser la funció de l’art: havia de documentar  la barbàrie vis·cuda o havia de constituir un espai poètic de resistència?

El que semblava impossible era donar con·tinuïtat als plantejaments de les avantguar·des artístiques europees, que sostenien que la distància entre art i vida podia es·curçar-se, que l’art podia provocar un canvi social i conduir a un estat de plenitud i de felicitat, tot esdevenint una via de recerca d’utopies.

Alguns artistes, davant el dolor, la ràbia i la tragèdia viscudes, reaccionen manifestant a través de les seves obres una actitud de rebuig a entendre l’art com un exercici de representació fictícia de la realitat.

Els  seus  sentiments  de  frustració  i  de  re·acció es manifesten sobre  la  tela o el pa·

Henri Michaux, Sense títol 1948 Aquarel·la sobre paper 39,5 x 28,2 cm Col·lecció  MACbA.  fundació  Museu  d’Art  Contemporani  de  barcelona ©Henri Michaux, VEGAP, barcelona, 2012 fot. Rocco Ricci.

Page 48: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

50  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

per com a masses aparentment caòtiques i informes, que expressen de forma lliure i subjectiva les traumàtiques situacions vis·cudes, i revelen així els aspectes més fos·cos i irracionals de les persones.

Vegem com a exemple algunes aquarel·les d’aquesta època del belga Henri Michaux.

Les formes es desdibuixen sobre el paper, sorgeixen  rostres  informes,  rostres  tortu·

rats, desfigurats. Quins sentiments ens amaguen? què vol expressar l’artista?

Hi  ha  un  cert  fantasma  interior  que s’hauria de poder pintar i no pas el nas, els ulls, els cabells, que es troben a fora […]. El que jo voldria és pintar el color del temperament dels altres. És fer el retrat dels temperaments.1

Esquerra: Henri Michaux, Sense títol 1950 Tinta xinesa sobre paper 31,5 x 24 cm Col·lecció MACbA. fundació Museu d’Art Contemporani de barcelona. Donació fundación Catalana Occidente ©Henri Michaux, VEGAP, barcelona, 2012 fot.: Tony CollDreta: Henri Michaux, Sense títol 1950 Tinta xinesa sobre paper 34,5 x 24 cm Col·lecció MACbA. fundació Museu d’Art Contemporani de barcelona. Donació fundación Catalana Occidente ©Henri Michaux, VEGAP, barcelona, 2012 fot.: Tony Coll

1. MACbA. Transcripció del discurs principal interactiu.

Page 49: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

51Tonina Cerdà  -  51

També algunes obres d’aquest període, del pintor francès Jean Dubuffet, posen de ma·nifest  el  caràcter  expressiu  de  la  matèria informe.  L’artista  recorre  a  l’ús  d’empas·taments densos  i  elaborats, amb  textures abruptes, rugoses, agrestes, irregulars, tot ampliant el repertori de materials pictòrics. Calç,  sorra,  partícules  de  metall,  serradu·res, passen a  formar part de  la superfície de la pintura, que apareix solcada de línies, que evoquen formes indefinides, a penes insinuades.

Què hi ha al darrere d’aquestes superfícies informes? frustració? Desesperança? Desencant?

El que sembla evident és que Dubuffet  treballa  al  marge  dels cànons  estètics  tradicionalment vinculats  a  la  creació  artística. Escoltem el que diu sobre això:

Crec que la bellesa no es troba enlloc. Considero que la noció de  bellesa  és  completament falsa. Em nego rotundament a acceptar la idea que hi ha per-sones  lletges  i objectes  lletjos […]. Els anomenats països pri-mitius  tampoc  no  ho  creuen. Allà, la gent no t’entén quan li parles de bellesa.2

Mentre que a Europa algunes pràctiques artístiques es veuen

fortament influïdes pel context de post·guerra, a Espanya, i sota la dictadura fran·quista, sorgeixen obres que constitueixen una expressió o  resposta personal davant la repressió i la falta de llibertat imposades pel règim.

A  barcelona, Antoni Tàpies realitza  obres que esdevenen autèntics murs, i incorpo·ren nous materials com ara la pols de mar·bre o la sorra. Les superfícies de les seves 

Antoni Tàpies Quatre quadrats grisos sobre fons marró 1959 Pols  de  marbre,  sorra,  pigment  i  làtex  sobre  tela  195  x  170 cm  Col·lecció  MACbA.  fons  de  l’Ajuntament  de  barcelona ©fundació Antoni Tàpies, VEGAP, barcelona, 2012 fot.: Rocco Ricci

2. MACbA. Op. cit.

Page 50: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

52  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

pintures matèriques suggereixen diverses interpretacions:

[…]  Separació,  enclaustrament,  mur  de lamentació, de presó,  testimoni del pas del temps […].3

Paral·lelament,  Manuel Millares  plasma  el drama viscut durant el franquisme en les su·perfícies torturades de les seves obres. Re·emplaça la tela habitual del quadre per l’ar·pillera, que se’ns revela aspra i crua, sense ornaments que la suavitzin. La superfície es configura a partir de rebregaments, esquin·ços, forats... I adquireix cos, un cos solcat de ferides, que l’artista no intenta amagar.

L’art segueix molt de prop la desespera-ció del nostre temps, el vigila i li cus les ferides […].4

A Itàlia, Lucio Fontana incorpora a les seves pintures forats i talls que fa deliberadament, i així aconsegueix que l’espai real, la tercera dimensió,  formi  part  de  la  superfície  de  la tela  i deixi de ser una  il·lusió o  representa·ció fictícia. Fontana integra també materials com cristalls o granets de colors, que creen sobre el llenç particulars relleus i orografies.

Amb el terme “forat” em referia a excedir les limitacions del marc d’un quadre i a ser lliure en la concepció de l’art mateix. […] Jo no feia forats per destruir la pintu-ra. Al contrari, feia forats per trobar una altra cosa.5

Les obres que hem vist fins ara plantegen una  ruptura  radical  amb  el  caràcter  pura·ment visual de la pintura moderna. La matè·ria, el forat, el tall, el buit, es converteixen en elements essencials de la pintura i el gest de l’artista pren una rellevància indiscutible.

En aquest context, Michaux  també  explora les possibilitats del gest. Molts dels seus tre·balls es basen en la creació d’ideogrames o signes, a partir dels quals investiga en la cre·ació d’un llenguatge propi, com si es tractés d’un alfabet personal.

[…] Per un temps vaig somiar, sense ob-tenir resultats seriosos, buscar una llen-gua universal. Vaig mirar d’inventar uns 

Antoni Tàpies Relleu blanc 1959 Terra, carbonat de calci, òxid de silici, sulfat de bati i oli sobre tela 190 x 310 cm Col·lecció MACbA. fons de l’Ajuntament de barcelona ©fundació Antoni Tàpies, VEGAP, barcelona, 2012 fot.: Rocco Ricci 3. MACbA. Op. cit.

4. MACbA. Op. cit.

5. MACbA. Op. cit.

Page 51: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

53Tonina Cerdà  -  53

caràcters clars per a tothom sense pas-sar per la paraula […].6

L’ideograma és el dibuix d’una idea o d’un objecte. Constitueix la base de l’escriptura d’algunes  civilitzacions  orientals  per  les quals Michaux té un interès especial.

També Tàpies està  interessat en el signe i la  seva  potència  expressiva.  En  les  seves pintures·mur  practica  gargots,  incisions, marques i perforacions que solquen la su·perfície, i així posa de manifest el caràcter metamòrfic de la matèria.

El fonamental en aquests murs no són pas els aspectes plàstics derivats de les quali·tats de la textura o dels matisos del color. L’essencial en aquestes obres són els ele·ments intencionals amb què l’artista infor·ma la matèria, les formes que adquireix, els signes que hi són impresos.

Anys abans que Tàpies creï els seus murs particulars, Brassai es dedica a fotografiar pa·rets i murs dels carrers de la ciutat de París, fascinat per les empremtes i els signes que hi ha gravats i que constitueixen el testimoni d’una multitud de persones anònimes.

[…] Una eina que burina ―en aquest cas, un clau, una navalla oscada― enceta una lluita desconeguda pel llapis i el pin-zell, que no actuen en profunditat com el burí. Un tret gravat és infinitament més poderós que un de traçat […].

Jo m’he dedicat a fotografiar grafits des del 1930 […] Però no va ser fins al 1950, aproximadament, que se’m va acudir  la idea de fer fitxes on anotava, sota un di-buix esquemàtic de cada grafit, l’adreça corresponent, per tal de poder-lo fotogra-fiar amb més bona il·luminació o bé de poder-hi tornar al cap dels anys i seguir-ne l’evolució. Així és com he pogut cons-tatar la presència del temps fotografiant

Antoni  Tàpies  Pintura  ocre  1959  Pols  de marbre,  sorra,  pigment  i  làtex  sobre  tela 241,5  x  190  cm  Col·lecció  MACbA.  fons  de l’Ajuntament de barcelona © fundació Antoni Tàpies,  VEGAP,  barcelona,  2012  fot.:  Rocco Ricci

6. MACbA. Op. cit.

Page 52: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

54  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

el mateix grafit amb uns quants anys de diferència.  Perquè  es  dóna  el  cas  que molts grafits esdevenen l’origen d’obres col·lectives: al dibuix original altres mans hi  afegeixen  altres  trets,  eixamplen  els solcs,  aprofundeixen  les  òrbites.  És  així com,  en  dos  lustres,  un  rostre  juvenil es  transforma  en  el  rostre  patètic  d’un vell. De la mateixa manera, la cara d’un bruixot amb orelles d’ase es converteix, al  cap  de  set  anys,  en  la  d’un  pallasso enfarinat.7

Al mateix temps que es produeixen aques·tes pràctiques artístiques de caràcter ges·tual i poètic, altres artistes utilitzen la foto·grafia i el cinema per crear obres properes al gènere documental, que esdevenen tam·bé personals respostes artístiques davant dels mateixos fets.

El director de cinema italià Roberto Rosse-llini realitza algunes pel·lícules de ficció que mostren de forma explícita i contundent les dificultats per sobreviure durant els anys de postguerra. En aquests films, hi ha implícita una forta càrrega de crítica i denúncia que pretén induir a la reflexió. És el cas d’Ale-manya any 0, en el qual recorre a alguns procediments  tècnics  i  formals  propis  del documental. La pel·lícula es roda en esce·naris  reals  i  compta  amb  la  participació d’alguns actors no professionals.

Vegem,  tot  seguit,  els  primers  minuts d’aquest film.

Com heu pogut veure, Edmund esdevindrà el protagonista d’aquesta pel·lícula, en la qual es narra la història d’una família so·bre la qual planeja encara l’amenaça del feixisme, malgrat haver finalitzat la guerra. Edmund  es  veurà  obligat  per  les  circum·stàncies  a  assumir  una  responsabilitat pròpia d’un adult, que l’abocarà a un destí tràgic.

A través de la fotografia, Robert Frank tam·bé té interès per mostrar, sense filtres ni artificis, la realitat quotidiana de la societat de  postguerra.  fa  servir  deliberadament una tècnica descuidada, oferint enquadra·

Manuel  Millares  Cuadro  1967  1967  Acrílic  sobre  tela  25,5  x  35,3 cm  Col·lecció MACbA.  Procedent del  fons  d’Art  de  la  Generalitat de Catalunya © Manolo Millares, VEGAP, barcelona,2012 fot.: Tony Coll

7. MACbA. Op. cit.

Page 53: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

55Tonina Cerdà  -  55

ments torçats, desenfocaments o persones en moviment que potencien la idea d’ins·tantaneïtat i d’atzar. No li interessen les es·cenes preparades, sinó copsar, a través de l’objectiu de la seva càmera i sense que els protagonistes se n’adonin, moments i situ·acions que per a ell tenen una significació especial.

El seu treball explora noves possibilitats de la fotografia i esdevé una crítica al confor·misme social existent.

En la sèrie París, frank mira de captar les manifestacions  d’esperança  i  l’ansietat d’una ciutat que es recupera de la guerra. La seva mirada s’atura en un element car·regat de significats: les flors.

En la sèrie London, frank fa gala d’una pro·funda  observació  social  i  s’interessa  per mostrar  els  grans  contrastos  del  sistema de classes anglès.

La seva sèrie The Americans la realitza grà·cies a una beca que obté de la Fundació Me·morial Guggenheim, que li permet recórrer durant dos anys els Estats Units. Les fotogra·fies d’aquest projecte posen de manifest una actitud entre crítica  i  irònica envers  la pro·mesa del somni americà,  i mostren aspec·tes com el patriotisme i la política, la riquesa i la pobresa o la violència i el racisme.

frank deixa ben clara la seva intenció en la sol·licitud de la beca: 

Vull realitzar un document contemporani autèntic, on l’impacte visual haurà de ser tan gran que anul·li qualsevol explicació.8

Uns anys abans, entre el 1945  i el 1946, Helen Levitt,  una  fotògrafa  autodidacta americana que participa també en projec·tes cinematogràfics, filma en col·laboració amb Janice Loeb i James Agee In the street, una cinta que recull passatges de l’activitat diürna al barri de Harlem de Nova York. El film es configura a partir d’escenes atzaro·ses, rodades directament al carrer, que l’ull de l’artista selecciona.

Els  carrers  dels  barris  pobres  de  les grans ciutats són sobretot un teatre i un camp de batalla.Allà,  sense  adonar-se’n,  cada  ésser humà és un poeta, un emmascarat, un guerrer, un ballarí: i en la seva innocent habilitat artística projecta, enfront del tu-mult del carrer, una imatge de l’existèn-cia humana.L’intent d’aquesta petita pel·lícula és cap-turar aquestes imatges.9

(text subtitulat)

A  barcelona,  Joan Colom,  amb  el  mateix interès  per  copsar  la  realitat  social  de  la ciutat, desenvolupa el seu treball fotogràfic al carrer:

8. MACbA. Op. cit.

9. MACbA. Op. cit.

Page 54: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

56  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Tot  va  començar,  sense  saber-ho  ales-hores, quan a finals del 1958 vaig des-cobrir el barri Xino i em va impressionar tant que, sense perdre interès per altres fets de la vida de la ciutat, m’hi vaig de-dicar a fons. Vaig veure que el meu món estava allí. Em va fascinar la seva diversi-tat i la seva riquesa social. Allò m’impac-tava! Em vaig sentir profundament atret per la qualitat humana dels personatges. Durant dos anys em vaig passar tots els caps de setmana sencers allà.10

Una selecció de les fotografies que va re·alitzar en aquest període es va publicar el 1964 en un llibre anomenat Izas, rabizas y colipoterras, publicat per l’editorial Lumen dins  la  col·lecció  Palabra  e  Imagen,  amb textos de Camilo José Cela.

Quan em vaig plantejar que havia de fer aquell treball, com una necessitat imperi-osa, em vaig haver d’inventar un sistema per poder fotografiar en aquell entorn. Hi havia tres factors fonamentals que calia tenir en compte: l’espontaneïtat, la inte-gritat i la continuïtat. És a dir, el sistema de  treball m’havia de permetre  fer  foto-grafies de manera regular i continuada, setmana rere setmana, sense posar en perill la meva integritat física i sense per-dre la capacitat d’atrapar les situacions de  manera  viva  i  espontània  […].  Per  a mi era bàsic fotografiar sense mirar pel visor.11

El barri del Raval  i els seus habitants són novament els protagonistes de la pel·lícula El carrer, rodada l’any 1960 per Colom. El film es configura a partir d’una successió de  fragments,  rodats  en  diferents  llocs  i moments.

Tenia una càmera de 8 mm a casa i vaig fer algunes coses amb el mateix propòsit amb què feia les fotografies, però posant la  càmera sota  l’aixella.  Les  vaig  fer du-rant  molt  poc  temps.  A  vegades  amb 

Brassaï Sense títol. Graffiti. Sèrie VII: “La mort”  ca.  1930. Tiratge ca.1950 Fotografia a les sals de plata 50 x 40,5 cm Col·lecció  MACbA.  fundació  Museu  d’Art  Contemporani  de Barcelona ©Brassaï, VEGAP, Barcelona, 2012 Fot.: Tony Coll

10. MACbA. Op. cit.

11. MACbA. Op. cit.

Page 55: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

57Tonina Cerdà  -  57

una sola imatge tenia la sensació que no podia transmetre el sentiment de la situ-ació  viscuda.  Aquest  és  l’avantatge  del cinema, aquesta capacitat d’acumulació d’imatges permet  traslladar  l’emoció del moment de manera més intensa. El cine-ma té més capacitat d’expressió que la fo-tografia, que depèn molt d’un sol instant decisiu i potser sempre deixa el dubte que aquest instant sigui el que un ha fotogra-fiat, o és un altre. Si no captes el moment

precís, al cap d’un segon la situació  s’ha c o n v e r t i t en  quelcom intranscen-dent.12

Hem  arri·bat al final d’aquest re·corregut  vir·tual que us convidem  a ampliar  amb nosaltres,  al MACbA.

Abans,  però, volem propo·sar·vos  unes q ü e s t i o n s perquè entre tots les deba·teu a l’aula:

Penseu que la línia de separació entre gest poètic i documental és tan clara com hem plantejat?

Es podria considerar que les obres que hem  aplegat  entorn  del  concepte  de  gest poètic són alhora documents, en tant que esdevenen un testimoni del seu temps?

I… es podria considerar que les obres rela·cionades amb el concepte de documental tenen implícit també un cert caràcter poè·tic?

Us  esperem  al  Museu,  amb  interès  per seguir  el  debat  amb  vosaltres  i  compartir l’exercici creatiu d’establir nexes i connexi·ons entre les obres exposades.

L’interactiu està configurat a partir d’unitats d’informació amb imatges i textos que s’en·llacen i formen una narració que constitueix l’eix principal de l’audiovisual. S’articula a tra·vés de dues veus: la del narrador, que porta el fil conductor al llarg de tot l’interactiu, i una altra que representa els diversos artistes i dels quals se’n reprodueixen cites. Les obres que articulen la narració pertanyen a la Col-lecció MACbA i la resta també en forma part o bé s’ha exposat, en la majoria dels casos, en alguna de  les exposicions  temporals del Museu. A més de la informació de cada artis·ta que apareix a la narració principal, es pot accedir  a  una  navegació  per  artistes  on  es pot trobar informació de la totalitat de la seva obra i el context en què ha estat elaborada.Brassaï Le Roi Soleil (Porte de Saint-Ouen). Graffiti.

Sèrie  IX:  “Images  Primitives”  ca.  1930.  Tiratge ca. 1950 Fotografia a les sals de plata 39,5 x 29  cm  Col·lecció  MACbA.  fundació  Museu  d’Art Contemporani de Barcelona © Brassaï, VEGAP, barcelona, 2012 fot.: Rocco Ricci

12. MACbA. Op. cit.

Page 56: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

58  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Es  recomana  una  visualització  inicial  de la narració contínua,  i  la  fragmentada per artistes  està  orientada  al  treball  posterior i autònom.

El projecte es complementa amb un docu·ment de suggeriments de treball per al pro·fessorat i amb un document que vol incen·tivar l’escolta atenta i la reflexió posterior de l’alumnat.

La tesi que presentem no és un discurs tan·cat, parteix d’una disjuntiva sobre la qual es proposa reflexionar. No té, per tant, voluntat de  constituir  cap  veritat  absoluta.  és  una de les moltes narratives que es poden es·tablir entre obres diferents de la Col·lecció, obres que es poden relacionar d’una mane·ra complexa i plàstica atenent a conceptes, tesis  i arguments diferents,  com és el  cas de la que hem presentat, que ho fa entorn de dos conceptes: documental i gest poètic. 

Jean Dubuffet Le chien jappeur 1953 Oli sobre tela 72,6 x 92 cm Col·lecció MACbA. fundació Museu d’Art Contemporani de barcelona © Jean Dubuffet, VEGAP, barcelona, 2012 fot.: Tony Coll

Page 57: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

59Tonina Cerdà  -  59

Això no exclou que puguin establir-se, per tant, altres lectures diferents de la proposa·da o fins i tot posar-se en dubte la disjuntiva establerta com a punt de partida. La inten·ció és facilitar informació, ajudar l’alumnat a integrar·la i a construir el seu propi criteri i possibilitar també que tingui experiències davant les obres que facin emergir emoci·ons i sentiments diversos que forçosament han  de  contribuir  a  modelar  les  opinions. Serà interessant que el jovent es plantegi interrogants,  generi  hipòtesis  i  arguments i sigui capaç de raonar, de debatre i de di·alogar amb altres persones sobre el que cadascú pensa, sent i veu.

És important tenir present que obres que van ser fetes amb una intenció determina·da poden ser llegides o interpretades, amb el pas del temps, de forma diferent i aquest aspecte ha de promoure d’alguna manera la llibertat d’opinar i de dir el que es pensa i se sent, sense necessitat d’estar pendent d’encertar la resposta correcta.

Els temes que aborda aquest projecte es poden relacionar amb continguts de diver·ses matèries de secundària i batxillerat (ci·ències socials, geografia i història, educació visual  i plàstica, educació per al desenvo·lupament i  la ciutadania, etc.). No obstant això, el projecte vol contribuir, bàsicament, al  desenvolupament  de  les  competències bàsiques i, per tant, fomenta la transfe·rència de coneixements d’un context a un altre,  estimula  l’aprenentatge  compartit 

en  grup,  l’elaboració  d’hipòtesis  i  un  llarg etcètera. L’objectiu no és encertar una pre·gunta anunciada, sinó pensar i reflexionar al voltant de diferents aspectes  i elaborar arguments per debatre entre tots.

Alguns suggeriments de temes de conversa i de debat:

—Rellevància del context històric en la pro·ducció artística de qualsevol època. Diver·sitat de respostes artístiques davant dels mateixos fets.Funció de l’art en èpoques passades i ac·tualment.—Vincles i relacions que es poden establir entre manifestacions artístiques i culturals d’una mateixa època com ara la literatura, la música, la dansa, etc.—Noció de bellesa.—Selecció dels materials i els procediments emprats  pels  artistes  en  relació  amb  allò que volen expressar.—Desbordament dels límits tradicionals de l’art.—Producció artística vinculada a la crítica i a la denúncia.

Entre el documental i el gest poètic esdevé, així, una de les moltes lectures que propo·sem a partir de la Col·lecció MACbA. El futur immediat del projecte passa per ampliar el nombre de lectures disponibles al web del Museu, la qual cosa ens permetrà, a més, una comunicació fluida amb els nostres usuaris immediats.

Page 58: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem
Page 59: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

61

Introducció

El Museo de la Paz de Gernika està situat, a mig camí entre la muntanya i el mar, a prop de bilbao, al País basc. Per entendre la im·portància de la ciutat en què està ubicada, n’hi ha prou de destacar dos moments his·tòrics.

Un costum molt arrelat entre els bascos, ja des de l’edat mitjana, era el de congregar·se sota un arbre, en general un roure, per prendre les decisions que concernien la co·munitat. Amb el pas dels anys i dels segles es va singularitzar el de Gernika, on es van redactar les lleis biscaïnes i que el va con·vertir en el símbol de les llibertats basques. Entre  els  senyors  i  senyores  de  biscaia, cal destacar els Reis Catòlics, entre molts altres, que havien d’anar a Gernika perso·nalment  i  juraven  respectar  les  llibertats biscaïnes (els Furs de Biscaia) sota aquest roure.

Un  altre  moment  crucial  en  la  història  de Gernika  va  ser  la  Guerra  Civil  Espanyola. Aquesta guerra, que va començar al juliol del 1936, va enfrontar el bàndol franquista

o revoltat contra el republicà. La guerra no es va fer gaire patent a biscaia, zona repu·blicana, fins a l’ofensiva del general Mola (bàndol revoltat) que va començar amb el bombardeig de Durango el 31 de març del 1937 i que va acabar, a la zona Nord, poc temps després de la presa de bilbao al juny d’aquell any. El bombardeig de Gernika, el 26 d’abril del 1937, va enderrocar més del 70% de les construccions, a més de deixar centenars de víctimes i a la majoria de les famílies sense llar. Aquesta nova tàctica mi·litar es va posar en pràctica uns anys més tard, per desgràcia per a moltíssimes vícti·mes civils,  durant  la Segona Guerra Mun·dial. Aquest va ser el detonant ―segons molts― que va marcar el curs dels esdeve·niments durant la Segona Guerra Mundial, una guerra tan cruenta que va provocar la mort de milions d’éssers humans.

Per sort o per desgràcia, una obra precur·sora de  l’artista malagueny Pablo Picasso va fer que aquesta petita ciutat basca fos coneguda mundialment. El Guernica va ser un encàrrec del govern de la República per exposar·lo  al  seu  pavelló  durant  l’Exposi·

Idoia Orbe  -  61

Què ofereix un museu de la pau?Reptes i obstacles en la difusió de la cultura de la pau

Idoia Orbe Narbaiza

Museo de la Paz de Gernika / Gernikako bakearen Museoa. Departament d’Educació

Page 60: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

62  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

ció Universal del 1937 de París. Gràcies a aquest artista i a aquest quadre, la ciutat es  va  donar  a  conèixer  mundialment  i  és visitada per gent de tot el món.

Amb el temps, es va veure la necessitat de crear un lloc que expliqués el que va suc·ceir a Gernika i d’aquesta manera l’Ajun·tament  va  decidir  obrir  el  Museo  Gernika 

l’any 1998, ubicat en un dels primers edi·ficis construïts després del bombardeig de la vila. Aquest museu es podia considerar un museu històric, ja que feia un repàs a la història de Gernika i, molt especialment, a la Guerra Civil Espanyola  i al bombardeig. Uns quants anys més tard, i amb la idea de fer els primers passos per a un pla de pau al País Basc, es va crear una fundació ―Fundació Museo de la Paz de Gernika― que va fer un pas més enllà, anant d’un àmbit local a un de més internacional i universal, per  inaugurar,  a  escala  estatal,  el  primer museu que tenia la pau com a temàtica principal. Els patrons d’aquesta fundació són  el Govern basc,  la Diputació foral de biscaia i l’Ajuntament de Gernika·Lumo.

Amb l’inestimable treball d’equip dut a ter·me per uns quants assessors en temes de pau i història del País basc, es va aconse·guir  estructurar  i  omplir  el  nou  museu  de contingut. Des que va obrir portes l’any 2003, el Museu no ha cessat en l’afany de transmetre  valors  universals  com  la  pau positiva,  la  defensa  dels  drets  humans  i la  renúncia  a  la  venjança.  Un  dels  objec·tius principals requeia en la idea de fer-lo tan  proper,  comprensible  i  didàctic  com fos possible. No podíem quedar-nos en la simple presentació d’unes teories sobre la pau  i oblidar completament  la part pràcti·ca:  els  sentiments,  l’emotivitat,  l’empatia, la creativitat, la recerca d’un futur més just socialment…  Per  això,  es  va  dissenyar  un museu vertebrat en tres eixos o preguntes: 

Còpia  del  Guernica  de  Picasso  amb  els  avions  sobrevolant·lo, exposat al Museo de la Paz de Gernika

Vista exterior del Museo de la Paz de Gernika

Page 61: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

63Idoia Orbe  -  63

què és la pau?, què va passar el 26 d’abril del 1937 a Gernika? i quina és la situació actual de la pau al món?

Exposició permanent

La primera pregunta que es fa un possible visitant  en  plantar·se  davant  del  nostre Museu és: què conté un museu de la pau? Però la pregunta que formula la gent que ha estat informada amb temps i vol visitar el Museu és: aquest és el museu de la guer·ra? Aquest és el museu del bombardeig? Potser  el  subconscient  els  traeix  o  potser no hem sabut transmetre la idea principal ―la pau― correctament, però aquesta és la realitat que vivim. D’una manera o d’una al·tra, l’exposició permanent del Museo de la Paz de Gernika sorprèn molts visitants de manera positiva. És molt significatiu el fet que la nostra millor publicitat són els ma·teixos visitants, que repeteixen la visita o la suggereixen a amics o familiars. I sobretot són els grups escolars d’educació secundà·ria els visitants més fidels i assidus. Però, què el fa tan atractiu? La presentació de l’exposició i els audiovisuals són les àrees més ben valorades pels nostres visitants.

El recorregut comença amb la definició contemporània de la paraula “pau”, que està  acompanyada  d’imatges,  d’imatges de pau. Perquè, què ens ve a la ment quan preguntem per escenes de pau? Molt poca cosa: el colom, el símbol de la pau, i poca cosa més. Escenes simbòliques, no re·als. Però quan preguntem per escenes de

guerra  o  violència  se’ns  presenta  un  am·pli repertori: tota mena d’armes de guerra (tancs, fusells, pistoles, avions…), escenes d’assassinats,  tortures  o  violacions,  bara·lles,  etc.  Per  això,  és  important  crear  un banc d’imatges de pau al nostre  cap, per anar aprofundint en la cultura de la pau.

A continuació, es recorre un passadís blanc que mostra la gran varietat d’accepcions que té la paraula pau (la pau interior, l’eco·pacifisme, la pau acordada…) i que ens di·rigeix cap a una sala on  la  idea de  la pau positiva ―una societat de justícia elevada i violència reduïda ― és fonamental.

La part històrica comença amb la recreació d’una casa del 1937 en què es reviu la si·tuació de l’època, així com el bombardeig. 

Detall de la sala d’història del Museu.

Page 62: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

64  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

La sala següent pretén explicar el context històric que va desencadenar la destrucció de la ciutat i els fets succeïts posteriorment fins a aconseguir la reconciliació 60 anys més tard. Aquest últim missatge, a través d’un  documental,  llança  el  missatge  se·güent: “renunciar a oblidar, renunciar a la venjança”.

L’última  part  del  Museu  és  un  exercici  de reflexió: d’una banda, es mostra la vulne·ració dels drets humans en molts llocs del món; de l’altra, ens apropem a aquesta mateixa  vulneració  en  un  cas  concret,  el conflicte basc.

Durant tot el camí, anem deixant caure mis·satges positius, seguint la filosofia pacifista, i no podia ser menys al final del recorregut. La frase de Gandhi “no hi ha camins per a la pau, la pau és el camí” resumeix els objectius que pretén assolir el Museo de la Paz de Gernika.

Reptes i obstacles

El Museo de la Paz de Gernika està dividit en diversos departaments que pretenen oferir el millor servei possible als visitants: l’exposició permanent, amb l’opció de rea·litzar visites guiades en 4 idiomes; el Cen·tro de Documentación sobre el bombardeo de Gernika, que conté un fons d’uns 5.000 llibres, a més d’un important nombre de di·aris, revistes, fotografies, documents, DVD, etc.;  la sala per a exposicions temporals,  i el departament educatiu.

Tot el món sap com és d’important inculcar valors adequats (solidaritat, companyonia, cooperació, empatia…) des d’una edat pri·merenca; tant és així que el Museo de la Paz ofereix activitats que abracen des dels nens d’educació infantil fins als adults, de manera que presenta i apropa temes abruptes  però  necessaris  a  un  ampli  seg·ment de la societat.

Detall del monolit al final de la visita al Museu.

Page 63: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

65Idoia Orbe  -  65

Molts  museus  o  memorials  presenten  els fets passats en una època concreta, però no  van més enllà. El nostre presenta una guerra i les seves conseqüències devas·tadores però també mostra que es poden resoldre els conflictes de manera creativa i positiva. La nostra societat actual no para de bombardejar·nos amb missatges nega·tius (“o ets el millor o no ets res”, “no t’ho pensis més, compra-ho ara mateix”, “per què intentar-ho, si no canviarà res”, etc.). L’exposició  del  Museu  pretén  demostrar que gra a gra es va creant una platja o, el que és el mateix, que podem aconseguir canviar la societat.

La Guerra Civil Espanyola i la dictadura han marcat moltes generacions que fins fa ben poc no han sentit  la  llibertat de comentar i conversar obertament sobre aquest llarg període.  La  transició  de  la  dictadura  a  la democràcia  a  Espanya  es  va  dur  a  terme amb la llei del silenci; es va preferir “obli·dar” el que va passar en nom d’un futur democràtic.

Les excursions dels  jubilats al Museu són sempre  molt  interessants  i  intenses,  ja que, sempre que poden, comencen a re·latar els durs moments que van viure. Es percep que, després de més de 50 anys de silenci, es pot parlar del tema sense por de represàlies o de mirades reprovadores. La immensa majoria de visitants agraeix el tractament que donem als fets passats i la labor de difusió que realitzem perquè no

s’oblidi, però, sobretot, perquè no es torni a repetir.

Però no en tenim prou. Pretenem que per mitjà de la reflexió es remogui la conscièn·cia de la gent que no va viure la guerra i, en el cas dels joves, ni tan sols la dictadu·ra. Per això, és important recalcar la força de  la societat civil, de  la seva passivitat o no-passivitat, i de les conseqüències de ca·dascun dels nostres actes. Perquè cal tenir en compte que la pau no és una cosa està·tica, sinó que es tracta d’un procés canvi·ant, com la vida mateix.

La cultura de la violència és la que impera en molts casos en la nostra societat (video·jocs  de  guerra,  de  baralles  o  competitius; la  televisió  amb  programes  escombraria, sèries i pel·lícules de contingut altament vi·olent…; la societat de l’“ho vull ara i aquí”, etc.). Però sempre hi ha una pregunta que ens ronda pel cap: és possible educar per a la pau? és possible una cultura de la pau? Per descomptat, tal com eduquem per a la violència, estem segures que es pot educar per a la pau i aquest és l’objectiu o la meta que perseguim.

quan  es  va  crear  el  Museu,  els  patrons no  van  creure  necessari  un  departament educatiu, encara que la directora en veiés clarament la importància. Des dels primers anys de camí, es van anar realitzant diver·ses accions educatives, però amb ajuda de persones en pràctiques, amb contractes temporals d’uns quants mesos, però en

Page 64: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

66  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

cap cas no s’aconseguia fer permanent el departament educatiu. Aquest gran obsta·cle va ser salvat gràcies a una ajuda con·cedida per l’àrea de Drets Humans del Go·vern Basc, que oficialment va impulsar la creació d’aquesta àrea, l’any 2006, i des de  llavors  s’ha  mantingut  i  consolidat.  En els pocs anys de camí, ha anat creant ma·terials i tallers didàctics adreçats, sobretot, al públic infantil i juvenil.

Aquesta àrea està composta per una sola persona, que treballa a jornada completa, encara que té un gran suport i ajuda per part de la directora, tant en el disseny dels tallers com en l’organització de les diverses activitats. Aquest fet té un costat positiu i un de negatiu: el positiu és que la persona encarregada de dissenyar els tallers és qui els  provarà  i  anirà  fent  els  canvis  neces·saris fins que el taller quedi consolidat. El negatiu és que el nombre de grups que pot acollir cada dia és molt limitat, tant perquè l’horari dels centres escolars i el del Museu no coincideixen com perquè, com que hi ha una sola monitora, només pot entrar un grup cada vegada.

El  departament  educatiu  dissenya  i  fa  ta·llers,  organitza  accions  puntuals  en  dies que considera que s’han de commemorar o celebrar, realitza colònies d’estiu, fitxes sobre les exposicions temporals, s’encarre·ga d’actualitzar la pàgina web, així com les xarxes socials, etc.

Activitats

Començarem per les celebracions puntuals. Els dies vermells al nostre calendari són els següents: el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (30 de gener), el Dia dels Museus (18 de maig), la Nit dels Museus (maig), el Dia  Internacional de  la Pau (21 de setem·bre),  el  Dia  Internacional  dels  Drets  Hu·mans (10 de desembre) i la commemoració del bombardeig de Gernika (26 d’abril). Les activitats que oferim s’han adreçat majori·tàriament a la gent de la comarca, que és la que per proximitat té més fàcil apropar-se al Museu. En cada data, s’organitzen activi·tats didàctiques perquè els nens i joves que s’apropen entenguin amb més claredat el tema tractat i s’adonin que la cultura de la pau no és una utopia ni un tema unit sola·ment a la religió. Enguany, per exemple, per celebrar el Dia Escolar de la No·violència i la Pau, es va fer un taller anomenat “L’art de la pau”, en què es transformaven les ar·mes de guerra en figures positives i creati·ves. Ho explicarem més detalladament una mica més endavant.

Una altra activitat que va tenir una accepta·ció molt bona va ser la creació d’una man·dala. L’any 2009 vam tenir el plaer d’acollir al Museu 3 monjos tibetans que van rea·litzar una mandala de la pau, i a la vegada ens anaven explicant la seva filosofia de vida i la situació actual del Tibet. Va ser una experiència molt aclaridora, ja que el sol fet de veure realitzar un dibuix extremada·

Page 65: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

67Idoia Orbe  -  67

ment  minuciós,  amb  moltíssima  simbolo·gia en cada element, amb sorra de colors, mostra de manera molt clara la filosofia de vida d’aquestes persones. Però el que ens va impactar més va ser que després de 4 dies  de  treball  dur,  la  seva  obra  d’art  es va dissipar entre resos i càntics religiosos. Van recollir la sorra que componia el dibuix meravellós, la van inserir en un atuell i van llençar-ne el contingut a les aigües del riu que creua la ciutat de Gernika, sempre acompanyats de molt de públic. Tot aquest cerimonial ens va mostrar que el camí de la

pau té molts senders i que cada persona fa la seva elecció.

Concerts  de  música,  projecció  de  pel·lícules, actuacions de carrer, xerrades, són altres propostes per a aquestes dates. Amb el pressupost reduït de què disposem per finançar aquestes activitats, no sol ser fàcil atreure  el  públic.  Últimament  hem  optat, els dies que estan estretament lligats al públic  infantil  i  juvenil, per  realitzar activi·tats durant tota la setmana, perquè puguin participar·hi  tantes  persones  com  sigui possible (Dia Escolar de la No·violència i la Pau i Dia dels Drets Humans). Les activitats que organitzem són en molts casos puntu·als i els participants diferents cada vegada, i és, per  tant, molt difícil valorar  l’impacte que pot tenir en la població que hi assis·teix. Però considerem que aquestes activi·tats fan que en certa manera aquests dies es  vagin  celebrant  cada  vegada  en  més indrets,  i  a  la  vegada  donem  a  conèixer el Museu, ja que el nostre millor sistema de publicitat fins ara ha estat que corri de boca en boca.

Un projecte molt interessant que es va dur a terme el 2003 va ser “Kids Guernica”.1 és un projecte internacional que va néixer al Japó l’any 1995 i que consisteix a realitzar un mural amb les dimensions del Guernica 

1. “Kids Guernica”: http://kids-guernica.blogspot.com/

http://www.youtube.com/watch?v=yUEzEEqT92k

Mandala per la pau, realitzat per 3 monjos tibetans al Museu, el setembre de 2009. 

Page 66: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

68  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

de Picasso; el tema principal és la pau i ha de ser fet per nens i/o joves. Un cop finalit·zat, s’organitza una trobada en què seran exposats uns quants murals de procedèn·cia diversa, la qual cosa propiciarà que tots els autors es coneguin i puguin intercanviar impressions.  A  Gernika  es  va  aconseguir mobilitzar la majoria dels centres escolars, gràcies a la col·laboració d’uns quants pro·fessors. Un cop acabat, els autors van  fer un viatge a frança  (Oradour·sur·Glane), al lloc on es van exposar les obres realitzades durant aquell any. D’aquesta manera, no solament es va aconseguir que joves de nacionalitats diverses es coneguessin, sinó que a més es van consolidar els llaços en·tre els centres escolars de Gernika.

Passem als tallers. El primer que es va cre·ar al Museo de la Paz de Gernika es va ano·menar “Pau”, amb l’objectiu d’aprofundir en els conceptes de l’exposició relacionats amb  la  pau.  Va  ser  un  material  molt  inte·

ressant però que anava adreçat a adults, i com que en general els adults no s’animen a participar en aquesta mena d’activitats, ha tingut molt poc èxit. En canvi, el Depar·tament de Drets Humans del Govern basc ens va demanar poder utilitzar la part que explica els drets humans en els centres es·colars de la Comunitat Autònoma basca, ja que els semblava un material excepcional per als adolescents.

Un altre taller interessant és el dels “Drets Humans”. Els objectius principals són co·nèixer  l’existència de la Declaració Univer·sal dels Drets Humans, ser capaços d’expli·car què és i per a què es va crear i intentar comprendre la complexitat i  la problemàti·ca  de  diversos  drets  des  del  nostre  dia  a dia. No és un tema gens fàcil si volem que sigui  pràctic  i  atractiu,  tenint  en  compte que s’adreça a adolescents (13-18 anys). Des que el vam crear l’any 2007, l’hem anat  adaptant,  a  causa  de  la  singularitat 

Obres realitzades durant el taller anomenat “Drets humans”.

Page 67: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

69Idoia Orbe  -  69

dels grups o perquè vèiem que algunes parts no encaixaven. Encara avui, aquest material es  troba en procés de  revisió. fa poc, vaig assistir a un seminari en què vam participar 30 persones de  tot Europa  i on vam  intentar  d’alguna  manera  relacionar certs fets històrics amb els drets humans. Després d’una setmana debatent, no vam aconseguir trobar la recepta perfecta que tracti aquest tema, però tothom va coincidir que és un tema fonamental. L’últim exercici del  taller és  la part creativa  i artística. Un cop tenen al cap què són els Drets Hu·mans, es reparteix a cada participant unes quantes tires de paper de diferents colors. Si pot ser, de manera consensuada, han de fer un dibuix o disseny conjunt que reflec·teixi què són per a ells els drets humans. és la part que necessitaria més  temps,  però  com que és l’últim exercici, sempre  es  fa  a  corre·cuita,  sense  donar·hi la importància que cal. En la majoria de casos, el  disseny  elegit  és  el símbol de  la pau, però hi ha alguns grups que ens han  impactat amb la  seva  creativitat.  Un dels  grups  va  decidir dibuixar el símbol de la pau  però  en  comptes de fer servir els papers, 

ho van fer amb els seus cossos. Altres ve·gades, els dissenys han estat molt signifi·catius.

L’exposició temporal anomenada “Hiroshi·ma y Nagasaki” va ser molt interessant i ens va inspirar per crear un taller adreçat a nens i nenes d’educació primària. Es tracta de  fer·los entendre el poder destructiu de les armes de destrucció massiva i el poder constructiu de molts nens i nenes que es van unir per aconseguir un objectiu: que no es  llanci cap bomba atòmica sobre  les persones, al contrari del que va passar en aquestes dues ciutats japoneses. En pri·mer lloc, mostrem l’efecte que van produir les  dues  bombes  llançades  a  Hiroshima  i Nagasaki  durant  la  Segona  Guerra  Mun·

Grues de paper realizades per joves durant un taller d’“Hiroshima i Nagasaki”.

Page 68: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

70  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

dial. Per mitjà d’un conte, que té com a protagonista Sadako, una nena d’11 anys, van entrant en la història d’aquesta nena que es va posar malalta de leucèmia com a conseqüència de la radiació a què va ser exposada quan la bomba atòmica va cau·re a la seva ciutat. Un cop explicat el con·te,  ensenyem  els  participants  a  realitzar grues com les que va fer Sadako i també intentem que es comprometin a fer 1.000 grues, la quantitat simbòlica, per enviar-les al Memorial de Sadako, on es realitzen les  cerimònies  d’ofrena.  Les  grues  de  pa·per són mundialment conegudes  i  la seva internacionalització  és  producte  de  l’es·forç d’aquests joves, els amics i amigues de Sadako, que van aconseguir que una grua feta de paper  fos el símbol de  la no·utilització de les bombes atòmiques contra les persones i, per extensió, de la pau. és una activitat que els sembla molt atractiva encara que bastant difícil, ja que és força laboriosa i requereix certa habilitat. Per al primer cicle de primària, la realització de la grua s’adapta al seu nivell, on, en comptes de fer origami, pinten, retallen i encolen les peces que componen la grua.

Passem al tema històric i no podem deixar de banda, quan parlem de Gernika, el qua·dre que va pintar Picasso. En aquest cas, el taller anomenat “Picasso i Guernica”, adreçat  a  alumnes  de  secundària,  pretén que reaccionin davant dels fets ocorreguts i valorin el poder simbòlic d’una obra d’art. El  grup  es  divideix  en  5  subgrups.  Cada 

grup tracta un tema que haurà d’explicar a la resta de participants, per poder comple·tar  el  puzle  històric.  No  pretenem  en  cap moment  posar·nos  en  el  tema  artístic,  ja que no som especialistes en art. Els temes que tocaran són els següents: la biografia de Picasso, l’època històrica, curiositats so·bre Picasso i les seves obres, la realització de l’obra i, per acabar, la importància sim·bòlica del mural. Un cop tots els grups han explicat el seu apartat, es reparteix a cada grup una silueta dels diversos personatges del quadre (el toro, el cavall, la dona amb el nadó mort als braços…). Cada grup haurà d’omplir la silueta segons el que li sugge·reixi el moment que estan vivint o, si han tingut  temps de visitar  la ciutat,  la  imatge que els suggereix actualment Gernika. Són obres grupals completament lliures, en què

Reinterpretacions dels principales personatges del Guernica realitzats al taller “Picasso i Guernica”.

Page 69: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

71Idoia Orbe  -  71

tots els membres que formen l’equip donen curs a la seva creativitat. El material utilit·zat és: retoladors, llapis i pintures de cera. És important recalcar que aquest taller té molta  acceptació  entre  els  grups  france·sos, ja que, en molts casos, “Picasso” és un dels temes que escullen per als seus exàmens finals.

Per acabar, el darrer taller que hem creat s’anomena “L’art de la pau” i l’ha dissenyat un  artista  o  artibista ―com prefereix que el definim― que es diu Álex Carrascosa. Moltes obres d’aquest artista són accions grupals, creacions grupals, sempre relacio·nades d’una manera o altra amb la difusió de la cultura de la pau. Realitza mandales, puzles,  arbres  simbòlics,  amb  grups  bas·tant nombrosos però sempre sota  la seva atenta mirada i direcció. Col·labora amb el Centro de Investigación para la Paz, Gerni·kako Gogoratuz, ubicat a Gernika. Després d’anys  de  col·laboració  entre  les  dues  en·titats,  la  directora  es  va  adonar  del  gran poder de les obres d’aquest artista i li va proposar  fer  una  exposició  al  nostre  mu·seu, que va tenir lloc des de l’octubre del 2010 fins a finals de febrer d’enguany, amb una gran acceptació. quan vam començar a  organitzar  l’exposició  temporal,  li  vam proposar que realitzés un projecte per a les colònies d’estiu del museu. Aquestes colò·nies es van dur a terme a finals d’agost i principis de setembre, un temps en què ge·neralment no hi ha activitats  interessants per als nens i les nenes, i és una època en 

què els adults han de treballar i no saben què fer amb els nens petits. Va crear un projecte pilot per  fer·lo durant una setma·na, tres hores al dia, amb 24 nens i nenes d’entre 3  i 9 anys. Va ser una experiència molt enriquidora per a mi, perquè vaig tenir l’oportunitat d’endinsar·me en un món  to·talment nou: el dibuix i la pintura.

El  projecte  principal  consistia  a  desarmar peces utilitzades per a  la guerra, com po·den ser metralladores, avions, tancs, i reu·tilitzar aquestes peces per crear personat·ges agradables, alegres i sobretot positius, fent ús sempre de les tècniques del dibuix i la pintura. Aquest exercici de creativitat i al·hora simbòlic mostra de manera molt sim·ple i eficaç com pot ser de fàcil transformar elements violents en elements pacífics.

En primer lloc, els vam portar a l’exposició històrica del Museu, on s’explica la Guerra Civil Espanyola i el bombardeig de Gernika. Allí,  van  triar una arma de guerra  i  la van dibuixar amb llapis en un foli. Entre els di·buixos, podem veure escopetes, pistoles o avions. Vam tornar a  l’aula didàctica i van copiar els dibuixos en  fulls d’1  x 1 m. Tot seguit,  van  començar  a  separar  peça  per peça l’arma escollida. Com? Els van tornar a  dibuixar  en  grans  fulls,  però  cada  peça geomètrica  era  independent  de  la  resta. El pas següent consistia a pintar l’interior de  cada  peça,  utilitzant  pintures  de  cera (Manley) barrejades amb pintures Ecoline. L’efecte era molt vistós. Un cop seques, van

Page 70: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

72  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

recol·locar  les peces amb  la  idea de crear un personatge, mascota o robot. El resultat va ser espectacular; la creativitat dels nens i  les  nenes  no  deixava  de  sorprendre’ns amb cada producció.

Durant el  muntatge de  l’exposició  de  Car·rascosa, “DIA-TEKHNÉ: Diálogo a través del Arte”, vam decidir deixar un espai per a les obres dels nens i les nenes i els vam con·vidar a la inauguració. Va ser una experièn·cia molt bonica, tant per a l’artista com per als petits artistes  i  també per a  les seves famílies.

Aquesta experiència ens va agradar tant que vam decidir repetir-la durant la Setma·na  Escolar  de  la  Pau,  a  principis  de  febrer d’enguany. En aquest cas, el taller havia de

durar una hora i quart; per tant, vam haver de sistematitzar i reorganitzar el taller. Va ser una setmana molt intensa, en què vam tenir tres grups diaris d’escolars de 2n cicle de pri·mària.  L’experiència  de  les  colònies  d’estiu ens va ajudar moltíssim. En primer lloc, vam decidir no sortir de l’aula didàctica. Per tant, vam triar fotografies d’armes molt conegudes internacionalment ―una escopeta AK-47 o kalàixnikov, un tanc de combat, bombes clús·ter,  un  avió  f·14,  una  pistola,  un  helicòpter Apache (AH-64)― i les vam col·locar a la paret. Al començament del  taller, parlàvem de  les diverses armes, de l’ús que se’n fa, del seu poder destructiu o de les nacionalitats de les armes i la seva importància. Era molt signifi·catiu que, sobretot els nens, mostraven vene·ració per les armes, mentre que les nenes, en

Obres realitzades durant el taller “L’art i la pau” de nens i nenes d’Educació Primària espposades en una sala del Museu.

Page 71: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

73Idoia Orbe  -  73

general, no hi sentien gaire atracció. Els vam dividir en grups i cadascun havia de dibuixar amb llapis, a mida de foli, l’arma que havien escollit. Tot seguit, els vam repartir  fulls d’1 x 1 m perquè dibuixessin les peces de l’ar·ma una per una i en gran, amb les pintures Manley.  Un  cop  acabat,  van  acolorir  unes quantes zones de les peces amb les pintures de  cera  i  amb  ajuda  dels  pinzells  pintaven tota  la  peça,  tant  la  zona  amb  pintures  de cera com les buides. Cada participant triava els colors i la combinació entre els dos tipus de pintures. Un cop seques, havien de crear una figura o robot amb les peces redissenya·des, però mai figures amb finalitats violentes. Els resultats van ser extraordinaris.

Simbòlicament,  em  sembla  un  taller  molt interessant per als més petits i que els mos·tra el camí per anar transformant aquesta societat  violenta  en  no  violenta  utilitzant mètodes creatius.

L’any 2009 vam aconseguir fer realitat un petit somni que teníem des de fa molt de

temps:  crear  una  zona  infantil  dintre  de l’àrea expositiva del Museu. Ens semblava realment  important  donar  l’oportunitat  a famílies amb nens petits de gaudir del mu·seu al seu ritme. Vam remodelar un espai petit però acollidor i el vam omplir de jocs, contes, paper i pintura. Un espai creat ex·pressament per a nens i nenes fins als 9 anys ha esdevingut, per sorpresa  i sense preveure·ho,  una  mina  d’obres  d’art.  Re·sulta que els adolescents adoren aquesta zona  i ens deixen penjats a  la paret, a  la zona que hi ha habilitada, dibuixos i mis·satges.

Veient  l’auge  de  les  noves  tecnologies, el  2005  es  va  decidir  crear  un  material d’acord amb els temps i les necessitats dels professors i professores. El tema escollit va ser el bombardeig de Gernika i es va idear un joc de recerca que requerís la utilització d’Internet per enganxar·hi els joves mentre aprenien un tema d’història. La metodolo·gia utilitzada és la webquesta,2 que consis·

2 És una metodologia de recerca orientada, en la qual gairebé tots els recursos utilitzats provenen del web. Va ser proposada pel professor Bernie Dodge, de la Universitat de San Diego, l’any 1995. En resum, la webquesta és un nou mètode pedagògic per a la recerca on tota o gairebé tota la informació que s’utilitza procedeix de recursos del web.Una webquesta consisteix en una recerca guiada, amb recursos principalment procedents d’Internet, que obliga a utilitzar habilitats cognitives elevades, preveu el treball cooperatiu i l’autonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica. Cada vegada són més utilitzades com a recurs didàctic pels professors, ja que permeten abordar habi·litats de maneig d’informació pròpies del model curricular cognitiu, i respon així a la meta educativa d’aprendre a conèixer postulada per la UNESCO davant del desafiament d’educar en una societat altament informatitzada. A: http://es.wikipedia.org/wiki/WebquestLlocs interessants sobre el tema:http://www.phpwebquest.org/http://www.aula21.net/tercera/introduccion.htmhttp://www.eduteka.org/WebquestLineamientos.phphttp://www.webquest.es/http://www.webquest.org/-

Page 72: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

74  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

teix a fer que l’alumnat investigui, analitzi, assimili i creï el seu coneixement.

Una webquesta té 5 parts: introducció, tas·ca, procés, avaluació i conclusió.

1.  Introducció:  es  fa  una  presentació  del tema sobre el qual versa la webquesta, que sigui breu i que intenti motivar l’alumnat al qual va adreçat.

2. Tasca: enfoca l’alumne a allò que ha de realitzar i es concreta en el producte final, en el qual es resumeix tot l’aprenentatge que es du a terme al llarg de la webquesta.

3. Procés: serà el “full de ruta” que segui·ran per aconseguir la tasca proposada. En aquest punt, es poden introduir les adreces de  les pàgines web on poden trobar  la  in·formació necessària per arribar a resoldre la tasca.

4. Avaluació: l’alumne ha de tenir clar que li faran un seguiment cada dia.

5.  Conclusió:  un  cop  acabat,  s’exposen  o presenten els treballs realitzats i el profes·sor en fa una conclusió.Aquesta eina està penjada al web del Museu i qualsevol la pot utilitzar. Per a nosaltres té un inconvenient: com que és una activitat via Internet, es fa al centre escolar i no cal l’ajuda del Museu, la qual cosa fa molt difícil tenir un feedback amb els usuaris i, per ara, ens ha estat im·possible  conèixer  l’opinió  de  professors  i alumnes, així com poder avaluar·ho.

Les xarxes socials han estat un altre repte al nostre Museu. L’any passat vam renovar el lloc web, ja que l’anterior va ser creat el 2005 i estava realment obsolet. quan ens hi vam posar, vam començar a adonar·nos que no podíem quedar-nos enrere en el món de la tecnologia i que havíem de fer una im·mersió  completa  en  el  món  de  les  xarxes socials. Vam crear comptes a facebook (en quatre idiomes), Twitter, Youtube i Flickr, que funcionen des del juny de l’any passat. Al final, vam aconseguir que a primers d’en·guany comencés a caminar el blog del Mu·seu. La valoració és positiva, tot i que amb els seus pros  i els seus contres. Ens hem adonat que cal estar en aquest món digital però no havíem tingut en compte el nombre d’hores que exigeix de manteniment cada dia, a més d’haver de formar·nos per fer·ne un bon ús. L’eina més útil fins ara ha estat Facebook, encara que no de la manera que havíem planejat. Al  començament, ens va semblar que podria ser una manera molt interessant  per  connectar  amb  els  joves, però resulta que no; sorprenentment, hem connectat amb adults de tot el món. Tenim 400  amics  en  castellà,  100  en  euskera  i uns quants menys en anglès i en francès.De Twitter  i youtube encara no n’hem tret gaire suc, però cal donar·los  temps. flickr esdevé  molt  interessant  per  mostrar  les nostres fotografies i el blog va guanyant pes. En general, totes aquestes eines ens serveixen per mostrar àrees del nostre tre·ball quotidià que no tenien cabuda al web.

Page 73: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

75Idoia Orbe  -  75

Recomanacions per a l’acció

En el curt camí del Departament Educatiu, hem pogut constatar que la creativitat és una eina molt útil  en  la nostra  feina. Sor·prendre  els  participants  amb  activitats  i metodologies diferents de les utilitzades en els  centres  escolars  dóna  cert  avantatge als animadors, ja que canvia l’actitud dels participants i és més fàcil fer·los participar.

L’emotivitat i l’empatia també són aspectes que cal tenir en compte. En un museu com el nostre, on hi ha molt pocs objectes tangi·bles, l’experimentació dels sentiments, els valors, posar·se en el lloc de l’altre, seran el laboratori i les mostres que utilitzarem.

El disseny d’una aula didàctica que no s’assembli a una sala de classe també ens sembla  molt  important.  Els  pupitres  i  les cadires  individuals  no existeixen  al nostre espai  d’activitats.  Utilitzem  taules  plega·bles perquè siguin fàcils de muntar i des·muntar, de manera que quan necessitem un espai ampli, ens requereixi el més petit esforç. Els coixins per asseure’s a terra són un  bon  recurs  per  a  activitats  en  grup,  ja que donen molta mobilitat sense fer gaire·bé gens de soroll. Això sí, cal estar sempre atents a qualsevol intent d’estirar-se, jugar a la guerra de coixins, etc.

En el cas dels adults, ens és pràcticament impossible  fer  una  valoració  de  les  eines que funcionen de veritat, ja que són molt pocs els que s’animen a participar en les

activitats proposades. Els pocs que hi van, si no procedeixen del món de la cultura de la pau i estan acostumats a aquesta mena de dinàmiques, vénen com a acompa·nyants dels seus fills o dels seus alumnes i la majoria solen actuar com a mers obser·vadors.

Ser membres d’unes quantes xarxes, tant nacionals com internacionals, ens ha ser·vit per a donar a conèixer el nostre Museu per tot el món i conèixer gent molt interes·sant amb la qual tard o d’hora hem col-laborat o participat en diversos projectes. El  Museu  treballa  activament  en  xarxes que tracten temes del nostre àmbit, com poden ser la memòria (xarxa dels Museus de la Memòria de l’ICOM, IC·MEMO: www.ic-memo.org; Sites of Conscience: www.si-tesofconscience.org), els museus i la pau (xarxa Internacional de Museus per la Pau INMP: www.museumsforpeace.org), la pau i  els  drets  humans  (Asociación  Española de  Investigación para  la Paz AIPAZ: www.aipaz.org; foro de Asociaciones en Educa·ción en DDHH y para la Paz del País Vas·co: www.ddhhypaz.org). Treballar en xarxa ens dóna una visió molt més àmplia de tot el treball que es fa en aquests camps i fa que et sentis emparada per tots els mem·bres que la componen. A més, és molt enriquidor, perquè sempre treus idees no·ves, comparteixes experiències i, en molts casos, aquest contacte humà serveix per a fer teràpia.

Page 74: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

76  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Les dinàmiques de grup i els jocs coopera·tius funcionen molt bé entre els més petits però  també  entre  els  adolescents.  Un  joc per  escalfar  motors  és  sempre  una  bona opció.  és  important  recalcar  la  importàn·cia de sentir·se part del grup, del treball en equip i d’ajudar-se mútuament, tant abans com després de l’activitat.

Sabem molt bé que els valors que treba·llem,  la companyonia,  l’escolta activa o el sentiment d’equip, donaran fruits d’aquí a uns quants anys; és una tasca a llarg termi·ni, però com tota educació cal perseverar i no desistir.

Com  a  colofó,  cal  mostrar  el  museu  com un espai que educa però no de manera convencional. Hem d’atreure el visitant uti·litzant tècniques o mètodes innovadors i suggeridors, sempre que no oblidem els ob·jectius plantejats. És per això que hem d’in·tentar trencar els esquemes del sistema educatiu, ja que s’ha demostrat que no és més que un fidel reflex de la societat, amb les seves jerarquies, desigualtats i injustí·cies. Cal que siguem capaços de mostrar alternatives  i  vies  creatives  per  fomentar els valors de la cultura de la pau.

Acabem mostrant una visió bastant real de la pau per mitjà d’un conte.

La millor representació de la pau

Hi havia una vegada un rei que va oferir un  premi  a  l’artista  que  pogués  pintar la  millor  representació  de  la  pau.  Molts 

artistes van intentar reflectir-ho als seus quadres. El  rei va mirar  tots els quadres però només dos  li van agradar realment i havia de triar.

Un era el d’un  llac plàcid. El  llac era un mirall perfecte de les plàcides muntanyes que s’elevaven per tot el voltant. Per da-munt  hi  havia  el  cel  blau  amb  nuvolets blancs. Tothom que veia el quadre pensa-va que era una representació perfecta de la pau.

L’altre  quadre  també  tenia  muntanyes, però eren pelades  i escarpades. Per da-munt hi havia un cel furiós, del qual queia la pluja i on es veien llamps. Per un cos-tat de la muntanya hi queia una cascada escumosa que no  tenia  l’aspecte de ser plàcida.

Però  quan  el  rei  va  mirar-lo  de  prop,  va veure rere la cascada un petit arbust que creixia  en  una  esquerda  de  la  roca.  A l’arbust un ocellet hi havia fet el niu. Allí, enmig del rugir de l’aigua, hi descansava la mare ocell amb el seu niu, en una pau perfecta.

Quin  quadre  penses  que  va  guanyar  el premi? El  rei  va  triar el segon. Saps per què? El rei ho va explicar així:  la pau no significa estar en un lloc on no hi ha so-roll,  problemes  o  treball  dur.  Pau  vol  dir estar enmig de totes aquestes coses i ro-mandre amb el cor en calma. Aquest és el veritable significat de la pau.

Catherine Marshall.

Page 75: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

77Idoia Orbe  -  77

Lectures suggerides

Cascón Soriano, P.; Martín beristain, C. La alternativa  del  juego  (1).  Juegos  y  diná-micas de educación para la paz. Sèrie Edu·paz, 3. Madrid:  Los Libros de  la Catarata, 2006.

Cascón Soriano, P.; Martín beristain, C. La alternativa  del  juego  (2).  Juegos  y  diná-micas de educación para la paz. Sèrie Edu·paz, 2. Madrid:  Los Libros de  la Catarata, 2006.

Galtung, J. Paz por medios pacíficos: paz y conflicto, desarrollo y civilización.  bilbao: bakeaz, 2003.

Jares, x. R. Educación para la paz: su teo-ría,  su  práctica.  Madrid:  Editorial  Popular, 1991.

Lederach, J. P. El abecé de la paz y los con-flictos. Educación para la paz.  Sèrie  Edu·paz, 10. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2000, p. 7.

Catálogo del Museo de la Paz de Gernika. Museo  de  la  Paz  de  Gernika,  2004.Llocs web interessants

· Museo de la Paz de Gernika: www.muse-odelapaz.org

·  Escola  de  Cultura  de  Pau:  http://www.pangea.org/unescopau/

·  Edualter.  Red  de  recursos  en  educación para la paz: www.edualter.org

·  Seminario  Galego  de  Educación  para  la Paz: www.sgep.org

· Red Internacional de Museos por  la Paz: www.peacemuseums.org

Page 76: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem
Page 77: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

Sang…

Diego Gil Moreno de Mora Martínez

Introducció

Al llarg d’aquest text exposarem el procés que ens ha portat a plantejar i realitzar les obres que s’exposen al Museu, i per a això realitzarem una breu reflexió sobre la violència.  El  francesc  i  jo  explicarem  les diferents  fases de  la gènesi  i creació dels projectes per, finalment, fer una breu apro·ximació  a  les  dues  obres  des  de  la  pers·pectiva de l’autor. Cal assenyalar que, en·cara que ho sembli, no es tracta d’un únic projecte.  Són  dos  projectes  independents que han coincidit en el temps i en l’espai. Projectes que tenen una particular afinitat. Sintonia que, en primer lloc, ve donada per

l’amistat (el francesc i jo tenim una amistat que ja fa molts anys que dura) però que, objectivament, es fonamenta per la conflu·ència d’idees  i conceptes. Les dues obres són el fruit de la inquietud creativa, la sin·tonia i també, per què no?, de la casualitat i l’atzar. Són la conseqüència de posseir un caràcter que et demana explicar històries, petites històries personals abordades des de diferents àmbits creatius.

Cultura de la violència i cultura de la pau

Actualment, vivim en una societat (cultura) en la qual preval la violència. La trobem en esdeveniments  de  caràcter  mundial  però també en moments íntims o quotidians. Com diu el fotoperio·dista Patric Chauvel, “la guerra és possi·ble. La pau no és el nostre estat natural. és  la  guerra  l’estat natural dels homes, i  això  (el  nostre  es·tat  actual  de  pau) 

79Diego Gil - Francesc Sabater  -  79

L’experiència creativa d’un procés.Art i cultura de la violència (1)

Francesc Sabater i Margalef i Diego Gil Moreno de Mora Martínez

El  fotoperiodista  Patric  Chauvel (foto James Mason)

Page 78: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

80  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

pot canviar molt ràpi·dament. A beirut una setmana  abans  de començar  la  guerra que va durar 10 anys tot  semblava  normal i  en  calma,  amb  els seus  restaurants, discoteques, bancs i  platges.  I  de  sobte tot es va transformar i en 10 anys hi va ha·

ver més de 200.000 morts”. La violència és inherent a l’ésser humà, no la pau.

L’exposició de Chauvel que en l’actualitat s’exhibeix  a  París  mostra  la  fragilitat  d’un període  històric  sense  violència.  De  ma·nera  semblant,  la  intenció  de  les  nostres obres és provocar una emoció, una emoció que ens serveixi de reflexió. Quan vam ha·ver d’idear el títol d’aquesta ponència, el nostre  amic  Ignasi  Sardà  ens  va  suggerir la idea que podia ser interessant canviar el paradigma. Potser seria un bon moment per reflexionar sobre els efectes de la cultu·ra de la violència, la violència explícita i di·recta, però també la violència infiltrada o la violència latent que inunda tots els sectors i agents actius de la nostra societat. Per tot això  les  nostres  obres  no  aborden  direc·tament el tema de la pau. Són obres que tracten  la  violència  vista  des  de  diferents perspectives i que comporten diferents

conseqüències. La instal·lació del Francesc aborda la generació perduda a causa d’un conflicte (posteriorment, el Francesc ex·plicarà  la  seva  obra),  la  meva  instal·lació afronta l’existència de petites “porcions” quotidianes de violència que es dosifiquen i s’apliquen diàriament sobre la nostra so·cietat. Aquestes obres es van idear per ser exposades al bAC de l’any 2005, certamen que proposava aquest tema. Reflexionar sobre  la violència, sens dubte, estimula a valorar i potenciar la cultura de la pau.

Procés creatiu

Parlar de procés creatiu en primera perso·na pot resultar complex. En el meu cas, no hi ha cap recepta magistral. No hi ha una fórmula que segueixi per realitzar una obra o un projecte. Cada obra té el seu procés, cada projecte és diferent. Generalitzant, es pot definir el procés com el conjunt d’acci·ons que s’emprenen per materialitzar una obra. És cert que es pot observar un procés comú a totes les obres, però només de ma·nera molt genèrica. En general, cada obra modela el camí a seguir per dur·la a terme. En  particular,  a  mi  m’agrada  precisament que sigui així, és molt més interessant, ric i divertit. Una obra sorgeix davant d’un pro·blema, una incògnita, una qüestió mal plan·tejada, allò que per qualsevol motiu et crida l’atenció, una cosa que falla, una anomalia. En la meva opinió, la clau rau a disposar de la inquietud necessària i tenir-la activada

Cartell de l’exposició de Chauvel

Page 79: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

81Diego Gil - Francesc Sabater  -  81

per detectar aquests problemes i reflexio·nar-hi. Quan sorgeix una incògnita que re·clama el teu interès, la captures, te l’apro·pies  i  la registres en una  llibreta, carpeta, post·it  o  base  de  dades  informàtica,  tant se val. De totes, les que resulten d’interès i destaquen sobre les altres les comences a desenvolupar en fase embrionària, d’es·bós, fet que comporta un estadi de madu·ració i reflexió. Com es pot donar resposta a aquesta qüestió? En general, davant d’un problema creatiu existeixen diverses i pos·sibles  solucions,  s’obren  diferents  fronts, 

però has de triar. és possible estar equivocat i necessites tornar enre·re per redefinir la qüestió. Sempre arriba un moment que penses que pot  valer  la pena continuar el pro·jecte  i  intentar materialitzar  l’obra; per  tot  això,  valores  la  possibilitat de la realització. És el moment que “et llances”. La producció s’efectua tenint  en  compte  la  part  tècnica  i l’econòmica, el que pots fer tu i el que has de delegar en tècnics, col-laboradors o proveïdors. El projec·te es un treball d’equip. En moltes ocasions  la  producció  d’una  obra també està en funció d’un espai, la qual cosa porta a valorar les neces·sitats o condicions específiques de la  ubicació.  L’obra  es  realitza  des 

de la flexibilitat, tenint en compte que en moltes  ocasions  l’atzar  ofereix  solucions absolutament meravelloses. Un cop realit·zada l’obra, se’n dissenya amb cura l’expo·sició, ja que jo entenc que el públic és qui acaba de donar sentit a l’obra.

Procés de “Sang…”

En el cas d’aquest projecte, les fases no van sorgir exactament d’aquesta manera. L’any  1996  vaig  presentar  a  concurs  un projecte a la Fundació Miró que consistia en una instal·lació realitzada amb sang en·vasada.

El projecte va ser desestimat i va quedar inèdit.  El  1999  vaig  realitzar  el  projecte 

Imatge presentació del projecte Sang

Page 80: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

“Autoservei”, que consistia a uti·litzar una màquina per vendre snacks  amb  petites  caixes  plenes de diferents vísceres. Una màquina de  mecanisme  manual  amb  una forma  realment  curiosa.  Era  una instal·lació que intervenia un espai públic al llarg d’un dia. La màquina no tenia equip de fred; per tant, la carn es va començar a descompon·dre  i això em va ocasionar alguns problemes. Conec persones que al  llarg  d’un  temps  van  guardar “caixes amb ulls” als seus conge·ladors. Suposo que ja les deuen haver llençades…

El 2001 vaig trobar al carrer una màquina expenedora  de  tabac.  Objet  trouvé  fruit del desallotjament d’algun local comercial o bar, que esperava el seu destí: la deixa·lleria. Era una màquina obsoleta i antiga però amb la forma molt atractiva que em va captivar i em va fer recordar el monòlit del 2001 de Kubrick. La vaig portar al taller i allí va quedar a l’espera de realitzar-hi un

futur projecte. El 2005 va aparèi·xer la convocatòria del certamen bAC 05 i va sorgir la possibilitat de fer un projecte que reflexio·nés sobre la violència. En aquell moment,  es  van  unir  les  peces com si fos un trencaclosques. Va ser el detonant que va iniciar el procés. Vaig pensar que era un tema molt afí a la meva línia de treball i se’m va ocórrer la possi·bilitat de crear petites dosis de sang que poguessin ser dispen·sades per la màquina. No sabia exactament  com  fer·ho,  però vaig  decidir  realitzar  la  produc·

ció del projecte tant si era acceptat com si no pels del BAC. La màquina funcionava, però necessitava una actu·alització, ja que encara ac·tuava amb pessetes. Calia crear  una  imatge  corpora·tiva i un logotip que imités la producció industrial i tro·

82  -  Educació, museus i cultura per la pau. Construint ponts des de l’art

Imatge  divulgativa del projecte

Imatges del projecte presentat a la fundació Miró Màquina del projecte “Autoservei” / Canal “Llenua” al projecte “Autoservei” / Capsa amb “ulls”

Cartell indicatiu del producte

Page 81: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

bar  la  solució  per  dispensar  petites  dosis de sang.

Em  vaig  dedicar  llavors  a  realitzar  un  ex·tens treball de documentació per entendre la mecànica, l’especejament i els mecanis·mes de la màquina per poder-la desmun·tar i manipular. L’atzar va jugar·hi un paper determinant. Per casualitat una de les em·

preses  importadores dels mecanismes de recompte de monedes per a màquines ex·penedores tenia seu a barcelona. Després d’un enorme treball de disseny i programa·ció del “moneder” (que així es diu el me·canisme que selecciona les monedes) per

part d’aquesta empresa, vaig aconseguir posar·la en funcionament.

Un cop desmuntada totalment la màquina, vaig realitzar el treball de pintura i decora·ció amb vinils.

El cansalader de l’Espluga de francolí (An·tonio Pagès) em va comentar que hi havia sang en pols, deshidratada i liofilitzada per

afegir als embotits; només afegint una peti·ta quantitat d’aigua, s’obtenia sang autèn·tica. Era la solució perfecta al problema de la  caducitat  i  conservació  del  material.  A Rubí vaig trobar una empresa que es dedi·cava a productes i additius alimentaris que

Interior de la màquina expenedora / Aparell moneder / Tasques de pintura i decoració de la màquina

Sobre de 5 grams de sang en pols / Selecció de productes: els múltiples / Instal·lació “Sang”

Page 82: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

84  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

tenia sang i plasma en pols. Vaig comprar un sac de 25 kg de cada producte. Per re·alitzar  el  múltiple  necessitava  trobar  algú que em pogués envasar sobres de 5 i 10 grams.  Me’ls  van  fer  en  una  empresa  de Montcada.

Posteriorment,  vaig  trobar  caixes  d’acetat amb el mateix format que un paquet de ta·bac i vaig realitzar les últimes tasques de muntatge, etiquetatge, numerat i signat. Per fi estava acabada l’obra!

Es  va  exposar  al  CCCb  al  novembre  del 2005,  al  llarg  d’un  mes.  La  reposició  del producte  es  feia  periòdicament  amb  la indumentària oficial (camisa i gorra de Sang…), com si es tractés d’una màquina de Coca·Cola.

Obra oberta

En la meva obra intento oferir a l’especta·dor una lectura oberta i sense instruccions. És un múltiple que conté sang veritable i això té connotacions explícites, i per aquest motiu intento que sigui una obra molt asèp·tica.  Pretenc  fugir  al  màxim  del  sensacio·nalisme que pugui implicar la matèria orgà·nica i per això ha de ser una obra senzilla i austera. Com he comentat abans, penso que l’espectador finalitza l’obra, tanca el procés creatiu.  Intento generar sorpresa a l’espectador perquè es trobi amb les seves vivències, les que segurament el portaran a gaudir d’aquesta obra des de perspectives molt diferents de les que jo he plantejat.

Poca gent s’atreveix a introduir·hi la mone·da  per  obtenir·ne  el  múltiple.  Hi  ha  certa desconfiança i temor. Fins i tot hi ha qui no creu que el que se li ofereix sigui real: “La sang no pot ser veritable, sembla amb Cola Cao!”

Pretenc que la meva obra impliqui l’espec·tador, el qual ha de decidir. Tot procés cre·atiu implica atreviment. Per descomptat, la meva obra no agrada a tothom, la qual cosa penso que és normal i necessària. Però, per contra, la persona que sent curiositat i s’hi atreveix, s’emporta a casa una peça d’au·tor “per un euro”! Haurien d’haver vist al CCCB els nens! Ells no tenien cap problema a interactuar amb l’obra, demanaven l’euro als seus pares i tots s’emportaven la seva petita dosi de sang a casa. Com sol passar en altres ocasions, la visió intuïtiva i lúdica dels nens sobre l’art ens dóna una lliçó.

M’agradaria poder infiltrar aquesta mà·quina entre altres màquines expenedores

Interacció de l’obra amb l’espectador

Page 83: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

85Diego Gil - Francesc Sabater  -  85

d’ús quotidià i en llocs no específicament artístics.

Igual que es pren un cafè o una beguda ex·treta d’una màquina expenedora, la petita dosi de violència quotidiana i diària submi·nistrada a través dels mitjans de comunica·ció, tecnologies de la informació o la publi·citat ens converteix en éssers insensibles. 

Dosi que rebem des que ens aixequem fins que ens n’anem al llit, quan mengem, quan treballem, quan ens divertim o quan fem esport.  Una  violència  de  baixa  intensitat que, sense adonar-nos-en, al meu enten·dre, distorsiona i afecta les conviccions de l’ésser humà.

Els nens i la màquina / Interacció de l’obra amb l’espectador

Autor i obra

Page 84: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem
Page 85: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

87

Refugiats

Francesc Sabater Margalef

Sempre m’ha agradat la paraula “atzar”. Com sona i el significat. L’atzar em va por·tar  un  ensurt  seriós  a  la  salut  i  la  conva·lescència m’ha donat el temps i la reflexió necessaris per elaborar el que avui ens per·met trobar-nos aquí.

Enguany  commemorem  el  bicentenari  del setge  de  Tarragona  durant  la  Guerra  del francès.  I  amb  el  programa  a  la  mà,  era lògic pensar que totes les activitats, i en són moltes, giressin entorn d’aquell con·flicte especialment cruent per a la ciutat de Tarragona. Tanmateix, el programa va obrir·se per on li és més fàcil, per on les grapes volen besar·se i, altre cop l’atzar, va condu·ir-me cap al mot “Sarajevo”. Quina relació hi ha entre aquesta ciutat i la Guerra del francès?

Llegeixo que el MAMT presenta un mòdul in·teractiu entorn de l’obra Homenatge a Sara-jevo, de l’artista vallenc Jaume Solé. Aixeco la vista uns quants graus i a la mateixa pà·gina descobreixo que el 6 d’abril el Museu

d’Art  Modern  de  Tarragona  organitza  una Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus que titula “Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art.”

Vaig pensar immediatament que coneixia dues obres que havien estat seleccionades en el festival Internacional bAC del 2005 i exposades al CCCb. I des d’aleshores, ben embalades, estaven esperant un atzar  fa·vorable que els donés veu un altre cop. Vaig demanar  per  par·lar  amb  la  Rosa Ricomà,  directora del  MAMT,  con·vençut que molt possiblement  feia tard. Fou ella qui em  va  explicar que en la Jornada proposaven que la  commemoració d’un  fet  d’armes esdevingués  un pretext per refle·xionar  com  les arts ens ajuden a crear  una  cultura de  pau.  Molt  re·

Diego Gil - Francesc Sabater  -  87

L’experiència creativa d’un procés.Art i cultura de la violència (2)

Francesc Sabater i Margalef i Diego Gil Moreno de Mora Martínez

Page 86: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

88  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

ceptiva al meu entusiasme, en  la propera entrevista  ja  hi  intervingueren  la  Marisa Suárez i la Núria Serra, de l’àrea pedagògi·ca del Museu. I en aquest segon contacte no solament van confirmar l’exposició de les nostres obres, sinó que van demanar-nos preparar una ponència que hem titulat “L’experiència creativa d’un procés. Art i cultura de la violència”.1

Aquesta ponència és complementària en alguns aspectes de la que acabeu de sentir en veu del meu amic Diego. Però tal com ell ha dit, són dos projectes diferenciats, fruit 

d’experiències independents, i ho compro·vareu tot just els tingueu davant dels ulls.

Cap a una cultura de pau

Quan donem una ullada al món, o quan ens fixem en l’entorn més immediat, observem com la violència és la cultura imperant. Els noticiaris cada dia van plens d’episodis d’in·justícies, intolerància, guerres, genocidis, ra·cisme, misèria, etc. La societat en què vivim és profundament violenta. fomenta l’indivi·dualisme,  la  intolerància  i  la  competitivitat mal entesa. Això fa que la violència es toleri, es fomenti i de vegades fins i tot s’inciti.

Som molts els que estem convençuts que cal rebutjar  la  irracionalitat de les guerres i  reivindicar  la  convivència  en  pau  de  les persones, però el cert és que la cultura de la violència guanya de molt a la cultura de la pau.

Repassem uns quants arguments primordi·als per qualsevol lluitador per la pau:

·  On hi ha persones hi ha conflictes  i  el problema no són els conflictes, sinó la ma·nera de resoldre’ls. Amb la violència gua·nya el més fort, no el més just.

- Malgrat aquest panorama desolador, cal tenir clar que la història és oberta i que po·dem incidir en el futur.

1. Dues obres i dues ponències al preu d’una. El Museu no podia desaprofitar aquesta oferta. Una oferta que mantenim en exclusiva per als altres museus participants en aquesta Jornada: Centro de Arte 2 de Mayo de Madrid, el MACbA i el Museo de la Paz de Gernika.

francesc Sabater i Refugiats

Page 87: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

89Diego Gil - Francesc Sabater  -  89

· Els canvis històrics importants són sempre un procés llarg i sovint el re·sultat del treball insistent de diverses generacions.

· L’educació per la pau a tota  la po·blació  és  el  camí  de  la  instauració d’una cultura de pau. L’educació per la pau no és un tema exclusivament escolar per als infants. Són els adults 

els  responsables de  fer  els  pas·sos que ens han d’aproximar  a  un món  en  pau.  Així, un dels compromi·sos primordials de l’educació  ha  de ser  fonamentar  la convivència.

El món de l’art no és aliè a aquest compromís.  A  tra·vés  de  l’art,  l’ho·me  manifesta  i expressa  la  seva sensibilitat davant del seu entorn. Els desastres  conti·nuaran  colpint  la humanitat.  I  estic convençut que també  a  través de l’art tindrem la possibilitat  d’ex·

posar  el  nostre  crit  d’angoixa.  L’art  és  un llenguatge que, lliurement, continua po·sant en evidència  les coses més  innobles de la nostra conducta i les més irracionals del nostre comportament.

Les guerres són cruels i el terror ho envaeix tot.  Artistes  de  totes  les  disciplines  n’han reflectit els efectes. Em dol reconèixer-ho, però  en  el  camí  cap  a  la  pau  necessitem mostrar  la violència amb  tota  la seva cru·esa.

Procés creatiu de “refugiats”

Vedran Smajlovic, el que era primer violon·cel del Teatre de l’Òpera de Sarajevo, com·partia dia a dia amb els seus conciutadans granades,  franctiradors  i  la  intolerància d’uns agressors que assetjaven la seva ciutat des de feia mesos. Malgrat la impo·tència d’actuar davant d’aquest desastre humà  i  cultural,  Smajlovic  es  vestia  cada matí de concert, sortia al carrer amb el seu instrument, interpretava l’Adagio de Tomas·so Albinoni i se’n tornava cap a casa.

La seva proposta era fer una orquestra for·mada per croats, serbis i musulmans, gent que abans de la guerra tocaven i convivien junts en harmonia. Com a manifestació de suport  a  la  seva  persona  i  a  la  seva  res·posta  musical  i  humana  davant  del  con·flicte bèl·lic, va néixer Música per la Pau a barcelona.

A l’agost d’aquell 1993, també a Tarragona un grup de gent  va  plantejar·se una sèrie 

Dalt: Aturem la guerra als balcans ·CartelIbaix: Música per la Pau · Cartell

Page 88: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

90  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

d’actuacions,  encaminades  a  sensibilitzar els nostres conciutadans sobre  les conse·qüències del conflicte i la seva gravetat, a demanar-ne la fi i a solidaritzar-se d’una manera efectiva amb els afectats. Comen·çaren  a  celebrar·se  setmanalment  a  la plaça del Rei audicions musicals que eren punt de trobada i fil conductor de tot un se·guit d’altres activitats: acollida de refugiats, col·laboració en campanyes d’ajut humani·tari, educació per la pau a les escoles, pu·blicació d’articles de premsa sobre el tema, recollida de signatures, cicles de conferèn·cies, intercanvi de correu amb nens de les zones afectades, etc.

En  contacte  amb  Universitaris  per  bòsnia (agrupació  de  la  Universitat  Autònoma  de barcelona), el col·lectiu s’adherí a una cam·panya  de  recollida  de  roba  d’hivern  i  ma·terial escolar amb la intenció de participar en una expedició que ho faria arribar als

camps de refugiats de la península d’ístria, al nord de Croàcia.

El divendres 3 de desembre del 1993 vam sortir  de  Tarragona  tres  furgonetes  a  les quals s’afegiren nou vehicles més. Trenta hores  més  tard,  vam  arribar  al  càmping Vladimir  Razor,  a  Savudrija,  convertit  ara en un camp de  refugiats. El de Savudrija, amb unes 2.500 persones (la majoria bos·nianes), era el camp que acollia més refugi·ats dels més d’una vintena que tenia al seu càrrec  l’ONG croata Suncokret. Els cascos blaus belgues van fer els barracons quan va  plantejar·se  la  necessitat  d’habilitar  el càmping per a l’arribada dels refugiats.

Els expedicionaris vam tancar aquella nit de dissabte dormint a la furgoneta. El diu·menge es va encetar amb un dia esplèndid, i el càmping, a primer cop d’ull, semblava talment això: el sol, l’herba pertot i l’arbre·

biblioteca del Camp de Savudrija / Nens davant la nostra furgoneta al Camp de Savudrija

Page 89: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

91Diego Gil - Francesc Sabater  -  91

da que guanyava espessor fins a aturar-se arran de mar. Una impacient curiositat ens va empènyer a buscar immediatament què hi havia darrere d’aquest atractiu paisatge. A mesura que ens apropàvem als protago·nistes  de  la  tragèdia,  les  imatges  se  suc·ceïen irremissiblement, i adquirien encara més contundència per oposició amb l’espai tan bell on s’esdevenien.

Un  vell  autobús  articulat  era  la  biblioteca i  la  infermeria,  de  fusta,  disposava  sola·ment del més elemental. La gran terrassa del menjador arran de mar estava deserta. Els refugiats no eren turistes, i la vergonya d’ensenyar allò que els lliurava el raciona·ment feia que s’ho emportessin cap als barracons, cap a “casa”. L’escola era un barracó allargat i fosc, una presó als som·nis dels infants. Van rebre amb joia indes·criptible la descàrrega del material escolar.

El  mestre  ho  col·locava  com  podia,  entu·siasmat  davant  les  noves  possibilitats. Descarregàrem  després  la  roba  d’hivern directament  a  un  barracó·magatzem  des d’on la comissió corresponent ho repartiria convenientment.

Amb la càrrega al lloc, no vaig esperar ni un moment per “perdre’m”. Des de sempre, quan participo en alguna experiència poc habitual, m’agrada sortir del brogit  i assa·borir·la  amb  els  meus  propis  condiments, és a dir, era el moment de la reflexió i inte·riorització d’aquell entorn. Aquells instants són l’embrió de la instal·lació “Refugiats”. Una obra que convida a reflexionar sobre la violència infligida sobre unes víctimes de primer ordre en un enfrontament bèl·lic: els refugiats.

Faltava poc per enfilar de nou el camí de tornada (uns altres gairebé 1.700 km). Vaig 

L’Adriàtic al Camp de Savudrija / Recepció del Camp de Savudrija

Page 90: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

92  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

baixar fins a una roca i em vaig as·seure vora l’aigua. El golf de Tries·te, la mar Adriàtica, el Mediterrani. Potser l’ona que em mullava els peus és amb la que jugava l’altre estiu  a  la  platja  a  Tarragona.  En aquest entorn, esvalotat per la intensa  vivència,  vaig  escriure  el petit poema que forma part de la instal·lació.

Un grapat d’emocions, vives al cor i  presents  a  la  memòria,  van  ro·mandre dotze anys com un  retall íntim d’una experiència personal.

El 2005, arran de  la convocatòria del  Festival Internacional d’Art Contemporani de Barcelona, que en aquella edició tenia com a tema central la violència, va concretar·se la instal·lació “Refugiats”. Havia ar·ribat el moment, a  través de  l’art, de participar tothom de l’experièn·cia inoblidable d’aquell camp i de la mirada dels que l’habitaven.

No tenia cap dubte que una de les  fotos  sobresortia  d’entre  les altres. Dos d’aquells refugiats, un avi i una nena  són  els  protagonistes  d’una  imatge on la tendresa no pot amagar l’enyorança, la incertesa i la por.

Vaig eliminar el  fons on sortia  la  recepció del càmping i el vaig convertir en negre. Al·hora vaig tractar digitalment la imatge dels protagonistes en un to vermellós.

El vermell i el negre són els meus colors. I en aquesta ocasió representen la lluita per la vida en un entorn de dramatisme i mort.

El camp de refugiats és ple de vells i cria·tures  i cap home en edat de ser soldat. A la instal·lació hi apareix, com una ombra, la figura fantasmagòrica d’aquest soldat ge·nèric, que a banda d’instrument de matar, és també fill i pare. Aquest va ser l’element

L’avi i la nena. Imatge original i manipulacions

Page 91: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

93Diego Gil - Francesc Sabater  -  93

de més dificultat a l’hora de passar de la ideació a la producció. Vam resoldre-ho fi·nalment amb un focus gobo que projecta la imatge del soldat.

En el revers de la imatge fotogràfica, el po·ema manuscrit esdevé un cal·ligrama amb la  forma  d’un  projectil.  Vaig  tenir  molts dubtes a l’hora d’incorporar aquest text a la  instal·lació. El cal·ligrama va fer de pont entre el llenguatge escrit i el llenguatge de la imatge.

Triar entre diverses opcions és la constant del procés creatiu. I fer el salt de la idea a la producció, un dels passos que em suposa més dificultat. En el cas que ens ocupa, el meu amic i coponent va donar·me l’empen·ta necessària.

I sóc molt feliç, no solament per l’èxit d’ha·ver estat exposada tant al CCCb com ara al MAMT, sinó per l’oportunitat que aquestes exposicions  donen  a  l’obra  de  connectar amb  el  públic,  element  indispensable  de qualsevol producció artística.

Avui és el Museu d’Art Modern de Tarragona el que, amb el pretext de l’obra, tornarà a obrir un espai de debat entorn de la cultura de la violència on estem instal·lats o, enca·ra millor, un fòrum de reflexió cap a la cultu·ra de la pau que volem assolir. L’art també té la paraula.

Inauguració

Em consta que aquest capítol acostuma a reservar-se a la conclusió, però aquest no és el cas. Anomeno així aquesta darrera part de la meva ponència molt intenciona·dament i perquè valoro que el que ve ara és

Dalt: focus Gobobaix: El soldat projectat pel focus Gobo

Page 92: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

94  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Page 93: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

95Diego Gil - Francesc Sabater  -  95

una inauguració en tota regla. I una inaugu·ració per partida doble. M’explico:

Nosaltres vam presentar aquestes obres convençuts que podien ser una bona apor·tació a la Jornada. Ho vam fer amb el pro·grama  d’actes  gairebé  tancat.  Tanmateix, els responsables d’aquest museu no so·lament les van rebre encantats, sinó que ens van convidar a participar en aquesta Jornada també com a ponents. Certament, molt més del que esperàvem. Ha estat un plaer  correspondre  tanta  amabilitat  amb el treball d’aquesta ponència compartida. Una intervenció però, que la plantegem com un aperitiu que ara ens condueix cap

al  contacte  directe  amb  les  instal·lacions “Sang…” i “Refugiats”. D’aquí el primer motiu d’anomenar “inauguració” aquesta darrera part de la ponència.

Si aquesta primera raó és un joc de parau·les amb la seqüència dels fets, en la sego·na raó, inaugurar us té a vosaltres, els es·pectadors, com a veritables protagonistes. Ara mateix, i fins al 8 de maig, s’obre un pe·ríode on les obres es despullen davant de la mirada íntima o col·lectiva, la ment més o menys oberta i la sensibilitat artística més o menys afinada.

Mentre tots plegats  inaugurem, els autors hem perdut la nit conjurant qualsevol mal auguri. Perquè per a nosaltres és essencial que parleu amb les obres per si esbrineu algun secret que mai no ens han contat a nosaltres.

Inauguració

Page 94: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem
Page 95: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

Traduccions

Page 96: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

98  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Podemos  ser  creativos,  imaginativos, contar  con  un  bagaje  enorme  de  co·nocimientos científicos o tecnológicos, pero si nos falta la pedagogía toda esta riqueza queda reducida a un pequeño círculo que no conseguirá su objetivo final: hacernos asequibles la cultura y la riqueza creativa. Por esto nos hace falta, nos es tan necesaria, la pedago·gía. Sin esta inversión, el mundo resta carente de la tan necesaria e impres·cindible inmersión en el espacio de la investigación y el conocimiento artísti·co. Lo decía no hace mucho un peda·gogo catalán: sin la transmisión clara, entendedora del arte, este pierde todo su sentido último, que es el de la uni·versalización.

Los museos universalizan este mensa·je creativo de los autores y contribuyen a una construcción social más armóni·ca y sólida. Por esto hace falta un es·fuerzo enorme, tanto de los técnicos y especialistas museísticos como de los autores y del propio público. Conviene un  diálogo  entre  los  gestores  de  los museos  para  hacer  mucho  más  acti·vos y efectivos los trabajos que deben conducir  a  los  objetivos  anunciados. En este sentido, me parece que esta Jornada  de  Pedagogia  de  l’Art  i  Mu·seus, que este año alcanza la octava edición, es una pieza más que se pone en esta  idea de  trabajo para acercar los valores del arte a la gente.

SalutaciónJosep Poblet i TousPresidente de la Diputación de Tarragona

Page 97: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

La  tarea  educativa  de  los  museos  es entendida, cada vez más, en relación a su contexto. El arraigo al medio y el contacto y colaboración enriquecedo·res con otras instituciones culturales y educativas son activos importantes en el quehacer de los educadores de mu·seos y aulas. Cuando el entorno donde se  ubica  la  institución  museística  se embarca en un proyecto de ciudad, en una  celebración  o  en  una  efeméride de  sentido  colectivo,  los  educadores se encuentran ante la oportunidad de vincular  de  nuevas  formas su  trabajo con  la  comunidad,  creando  compli·cidades  y  sinergias  con  otras  institu·ciones  y  actores  de  la  escena  social y cultural. Este es el caso: “1811: Tarragona asediada” es un proyecto de ciudad que conmemora un hecho de nuestro  pasado  colectivo.  Centros  de enseñanza,  Universidad,  museos  de varios ámbitos, se disponen a colabo·rar en lo que desea ser una efeméride ciudadana de amplio alcance a partir de un pretexto histórico.

El Museu d’Art Modern, anfitrión de las  Jornades  de  Pedagogia  de  l’Art  i els  Museus,  no  podía  restar  al  mar·gen de  tal  iniciativa. Uno de  los  land·mark  más  populares  de  la  ciudad  de Tarragona es la escultura urbana que corona  un  céntrico  cruce,  conocido coloquialmente como “los Despullats”. Se trata, como es sabido, de la escul·tura conmemorativa que realizó Julio Antonio  en  alusión  a  la  resistencia  al 

asedio, durante la Guerra del francés. y Julio Antonio es, precisamente, uno de  los  artistas  destacados  en  el  Mu·seu,  donde  se  documenta,  además, parte del proceso de gestación de esta obra. Pero más allá de este hecho cir·cunstancial, lo que ha determinado el marco  de  las  Jornades  de  Pedagogia de  l’Art  i  els  Museus  en  el  programa “1811: Tarragona asediada” ha sido la voluntad de implicación con un proyec·to de ciudad al que antes hacíamos referencia.

Pero, ¿qué vínculo existe entre la ac·tividad  educativa  de  los  museos  y  el asedio  de  Tarragona?  Seguramente, el  análisis  de  la  formalización  épica de  un  hecho  histórico  a  través  de  la escultura,  como  hace  Julio  Antonio, darían pie a sabios estudios a nivel so·ciocrítico o historiográfico. Pensamos, no obstante, que para el contenido de estas  jornadas es mucho más su·gerente dar  la vuelta al  tema: os pro·ponemos que la conmemoración de un hecho de armas sea pretexto para reflexionar como las artes nos ayudan a crear una cultura de paz, mediación, diálogo. Uno de los compromisos de la educación como motor de cambio so·cial  debe  ser  cimentar  la  convivencia y desterrar el conflicto violento. Nume·rosas  experiencias  planteadas  desde museos  dan  fe  del  potencial  del  arte a la hora de comprender las raíces de los conflictos, fomentar el diálogo y educar para la paz.

ProgramaDia 6 de abril de 2011

Gritos contra la guerra.

Arte y conflictos bélicos.

José Carlos Suárez. Universitat Rovira i Virgili.

Reactivando la imaginación.

Pablo Martínez. Educación y Actividades Públicas CA2M Centro de Arte 2 de Mayo.

Entre el documental y el gesto po-

ético. Prácticas artísticas después

de la Segunda Guerra Mundial. Tonina Cerdà. Responsable de Projectes Educatius MACbA.

Retos y obstáculos en la difusión

de la cultura de paz. Idoia Orbe. Responsable del Departamento Educativo del Museo de la Paz de Gernika.

La experiencia creativa de un pro-

ceso. Arte y cultura de la violencia Diego Gil Moreno de Mora Martínez y francesc Sabater Margalef.

2011 VIII Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus

Educación, museos y cultura para la Paz

99

Page 98: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

Gritos contra la guerra: Arte y conflictos bélicosJosé Carlos Suárez. (Universitat Rovira i Virgili)

100  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

El  concepto  de  paz,  en  sus  distintos matices de significación, supone, en principio,  un  estado  a  nivel  social  o personal en el que el arte encuentra un  caldo  de  cultivo  idóneo  para  su desarrollo. Pero no necesariamente es siempre así. También en su contrario: la guerra encuentra en el arte modelos desde  donde  poder  expresar  ideas  y emociones con una finalidad estética y comunicativa.

Esos  modelos  de  expresión  pueden ser muy diversos y variados, como así son  los  logros  creativos  resultantes. Pero no debemos de olvidar que el arte en tanto que componente cultural está inmerso dentro de la sociedad en la que se genera y por tanto nos da la medida, no solo estética, sino también moral, de esa sociedad.

Se nos suele presentar la guerra como algo inevitable. Algo debe de haber de cierto en ello, pues la historia de la hu·manidad está ligada indisolublemente a las guerras que en el mundo han sido y, desgraciadamente, serán. Sigui·éndolas  podemos  hacer  un  recorrido por  el  proceso  de  evolución  humana. Proceso que plasmó magistralmente Stanley  Kubrick  en  su  adaptación  ci·nematográfica de la novela de Arthur C. Clarke 2001: Una odisea en el  es-pacio (1968), cuando, en aquella inol·vidable secuencia del comienzo que nos presenta como “El amanecer del hombre”, pone en relación el concepto de guerra con el de evolución. En ella 

vemos a un primate  lanzar un hueso·arma al aire que, mediante una elipsis que nos transporta 4 millones de años hacia el  futuro,  termina  transformado en una nave espacial.

Ello no debe de extrañarnos, pues aun·que resulte paradójico y la guerra se asocie  a  exterminio  y  destrucción,  es precisamente en el contexto de lo que se ha dado en llamar “arte de la guer·ra” ―aquí hay que remarcar que arte es un concepto ambiguo―, en alusión a la obra homónima de Sun Tzu, donde se describen estrategias y tácticas con el único objetivo de vencer al oponen·te, donde encontramos muchos de los avances tecnológicos y científicos de la humanidad, que luego terminan sien·do aplicados con otros fines distintos a los que fueron creados. Así, y por po·ner un solo ejemplo, tenemos el caso de Internet, cuyos orígenes en los años sesenta del siglo xx estuvieron motiva·dos en  la necesidad por parte de  los EE.UU. de integrar de forma eficiente y segura sus redes de información mili·tar. Como vemos, un origen bélico para una herramienta que ha revolucionado la forma de comunicarnos.

Pero  nosotros  no  vamos  a  hablar  de la  guerra  propiamente,  sino  de  cómo el arte se ha visto implicado dentro de los conflictos socio-políticos que son toda guerra y como estas, en gran me·dida,  han  marcado  y  condicionado  la Historia del Arte. El arte, de una u otra manera,  siempre  ha  estado  presente 

en los conflictos bélicos, que han sido muchos. Así mismo, sin olvidar la fun·ción social que el arte tiene y como partiendo de esta premisa los artistas han hecho uso de él y en muchos ca·sos han pretendido, si no transformar la sociedad, sí denunciar a quienes provocan esos conflictos, así como las barbaridades y atrocidades que tienen lugar en ellos.

Hemos titulado este texto “gritos con·tra la guerra”, en contraposición a “gritos de guerra”. Y lo hemos hecho así  para  resaltar  cómo  el  arte  ha  le·vantado su voz contra todo lo que la guerra  lleva  consigo  de  destrucción  y sufrimiento,  sus  consecuencias.  Con·tra el drama de la guerra, en definitiva, porque como decía Lorca en uno de sus  poemas  de  Poeta  en  Nueva  York (1929-1930): “la guerra pasa llorando con un millón de ratas grises”.

Por todo ello haremos una breve des·cripción de algunas de las situaciones en las que, como hemos señalado, el arte se ha visto implicado en relación a conflictos bélicos. Podríamos hacer un recorrido exhaustivo, pues la histo·ria es prolija en ejemplos, pero no es el momento ni el lugar, si bien hay que señalar que toda guerra se hace con·tra alguien o algo, sean estos un país o una idea. La guerra es siempre contra el otro y contra lo que piensa o cree el otro. Ahí tenemos las muchas guerras de religión que ha sufrido la humani·dad, en las que, además de matar en

Page 99: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

nombre  de  Dios,  llámese  este  como se  llame,  también  se  ha  atacado  al arte, en tanto que expresión cultural del  otro.  baste  recordar  a  los  llama·dos iconoclastas ―quienes destruyen pinturas o esculturas sagradas― de la  época  bizantina  o  el  más  reciente caso del gobierno  islamista de  los ta·libanes en Afganistán y la destrucción en el 2001 de los Budas de Bāmiyān del siglo V.

Siempre han habido artistas que abor·daron en su momento el tema de la vi·olencia política, evidenciando desde el uso de los lenguajes artísticos no ya su compromiso personal ―que muchos lo tuvieron―, sino la obligación que el arte tiene con respecto a su sociedad haciendo visible aquello que en ella ocurre.  Así,  el  drama  de  la  guerra  se hace visible en desgarradoras  imáge·nes  como  las de Los desastres  de  la guerra,  de  francisco  de  Goya,  verda·dera universalización del tema que desde entonces se ha ido actualizando gracias a la fotografía.

En  esas  estampas  del  aragonés,  una serie  de  82  grabados  al  aguafuerte realizada entre 1810 y 1815,1  el hor·ror  de  la  guerra  y  sus  consecuencias nos es presentado en toda su crudeza. Una guerra que no es otra que la de la  Independencia,  mantenida  contra la  invasión de España por  los  france·ses que tuvo lugar de 1808 a 1814, enmarcada ―y la de mayor dura·ción― dentro de las llamadas Guerras Napoleónicas, que tuvieron lugar en el primer tercio del siglo xIx en Europa.

En ellas, como ya hiciera en 1814 con sus dos famosos y grandes lienzos del 2 y 3 de mayo de 1808 en Madrid, no 

solo  se  denuncia  y  critica  la  invasión con el reguero de destrucción, muerte y hambre que deja tras de sí, sino tam·bién la brutalidad, barbarie y violencia ejercida  por  ambos  bandos,  además de  una  despiadada  crítica  sociopolí·tica  al  período  absolutista  posterior al conflicto con la Restauración de fernando VII. Goya,  testigo presencial de los hechos, actúa con sus pinturas como  si  de un cronista o, mejor aún, de un reportero gráfico se tratara.

Poco más de un siglo después y nueva·mente en España, el fotógrafo húngaro Robert Capa, corresponsal gráfico de guerra (fotoperiodista) que cubrió la Guerra  Civil,  ejercería  plenamente  el papel hecho por Goya. Su fotografía La muerte de un miliciano (originalmente Death of a loyalist soldier, 1936) es la más famosa de todas cuantas se toma·ron en ese conflicto y considerada por muchos como la mejor fotografía béli·ca de  todos  los  tiempos y uno de  los iconos del siglo xx, a pesar de haberse puesto en duda su autenticidad. 2 

Ya que hemos hablado del conflicto bélico que enfrentó a los españoles de 1936 a 1939, no podemos dejar de nombrar al que es así mismo el icono de la pintura del siglo xx: el Guernica, pintado en 1937 por Pablo Picasso a instancias  del  escritor  Max  Aubs  por encargo  del  Gobierno  de  la  Segunda República Española y que sería expu·esto, de manera preferente, en el pa·bellón español, obra de los arquitectos Josep  Lluís  Sert  y  Luis  Lacasa,  de  la Exposición  Internacional  de  París,  in·augurada el 25 de mayo de 1937. En él se narra el bombardeo que sufrió la población  civil  de  la  ciudad  vasca  de 

Guernica  a  manos  de  la  Legión  Cón·dor (alemana) y la Aviación Legionaria (italiana) el 26 de abril de ese mismo año.

Aquí el drama de la guerra se hace vi·sible  en  las  desgarradoras  imágenes de hombres, mujeres y niños desmem·brados,  juntamente con  representaci·ones simbólicas de animales, todo ello pintado en tonos grises ―no hay lugar para el color―. Ese mismo sentimiento nos es trasmitido en  las obras prepa·ratorias que el pintor realizó, como Cabeza de mujer llorando con pañuelo III (1937), donde nos muestra el llanto, entre  la  rabia  y  la  impotencia,  por  lo que es un sufrimiento sinsentido.

De  la misma manera,  fueron muchos los artistas que se sumaron con sus pinceles  (también  lo harían con  la  fo·tografía,  como  hemos  visto,  y  con  el cine) a la labor de propaganda y conci·enciación, tanto a nivel nacional como internacional, sobre el conflicto y para ayudar  a  la  causa  republicana.  Caso del  gran  cartelista  Josep  Renau,  del cineasta Joris Ivens (Tierra de España, 1937) o del mismo Joan Miró y su pin·tura  realizada en 1937 para  imprimir el sello, con valor facial de un franco, Aidez l’Espagne (Ayude a España).

En la actualidad, la puesta en evidencia de los “desastres” de la guerra los se·guimos encontrando en artistas como Marina Abramovic, nacida en 1946 en Belgrado (antigua Yugoslavia), quien presentó en la xLVII bienal de Venecia de 1997 su performance, por la que obtuvo el León de Oro, Balkan Baroque (Barroco balcánico). En ella, aparecía sentada  sobre  un  montículo  formado por 1.500 huesos de ternera frescos, 

101

Page 100: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

que en un ritual de seis horas diarias durante  cuatro  días  iba  limpiando  de sangre,  mientras  cantaba  canciones de  cuna  de  su  patria  desaparecida; se completaba con una instalación en donde  tres  videoproyectores  mostra·ban  a  la  artista  en  compañía  de  sus padres. Una metáfora que aludía a la limpieza étnica llevada a cabo durante la Guerra de Bosnia, que tuvo lugar en la  actual  bosnia  y  Herzegovina  entre 1992 y 1995, dejando, entre civiles y militares, cien mil víctimas y casi dos millones de desplazados.

El tema de los desplazados, aquellos que se ven obligados a abandonar sus hogares y lugares de residencia, es uno de los mayores dramas de la guerra. Lo vivieron, de manera coetánea, también ciudadanos de Ruanda cuando el geno·cidio de la población tutsi por parte del gobierno  hegemónico  hutu  en  19943 y  en  la  actualidad  lo  están  viviendo aquellos que huyen de los conflictos que se están produciendo en algunos países del norte de África.

Llegados a este punto hay que referir·se a otro grupo del que pocas veces se  hacen  eco  los  medios  de  comuni·cación cuando se habla de conflictos bélicos  de  distinto  signo:  el  de  los desaparecidos.  Recientemente  el  fo·tógrafo español ―Premio Nacional de Fotografía 2009― Gervasio Sánchez ha  realizado  un  proyecto  documental y fotoperiodístico sobre el drama de la desaparición forzosa de miles de per·sonas desaparecidas en Europa, Amé·rica y Asia, que aún generan en sus familiares la insoportable persistencia de la incertidumbre y el cruel vacío de la ausencia.4

Otros,  como  Zoran  Music,  lo  vivieron y sufrieron en propias carnes cuando, detenido en 1944, fue internado en el campo  de  concentración  de  Dachau. Allí,  clandestinamente,  realizó  180 dibujos ―de los que solo se han con·servado 36― en donde describe el devastador paisaje de muerte que lo rodeaba. Pero no sería hasta comien·zos de la década de los setenta que comenzase  a  realizar  una  serie  de pinturas de una extraña belleza, agru·padas  bajo  el  título  de  Nosotros  no somos los últimos, en las que retoma catárticamente todo el horror de aque·llos días vividos.

Imágenes  sin  truculencia  ni  morbosi·dad, depuradas de todo aquello que es accesorio, en las que supo aislar, provocándonos  una  profunda  sensa·ción de melancolía, toda la miseria de la que es capaz la humanidad. Una hu·manidad que en su momento no supo ―o no quiso― ver lo que ocurría, pero que después de ver sus obras nunca más  podrá  decir  no  estar  alertada, pues desgraciadamente,  como  la his·toria de la ignominia y del genocidio se ha encargado de recordarnos, “ellos no fueron los últimos”. Él, como nin·gún otro, nos ha devuelto la verdadera imagen del holocausto.

Como  hemos  visto  el  arte  ha  dado cumplida cuenta de los conflictos béli·cos que han tenido lugar en el mun·do.  Pero  también  el  arte  se  ha  visto afectado  por  ellos  en  su  estructura  y desarrollo. Pondremos un ejemplo sig·nificativo que tuvo su origen en la Pri·mera  Guerra  Mundial.  Nos  referimos al nacimiento del movimiento artístico Dada, surgido en Zurich en 1916. Ca·

racterizado por su rechazo a la guerra y a lo que esta significaba de regresión y  sinrazón  en  un  mundo  moderno avalado  por  el  progreso,  e  integrado por  artistas  de  diferentes  disciplinas, cuestionó  la sociedad del momento y sus valores, así como el papel del arte en esa sociedad. Considerado un mo·vimiento anti-arte, sus influencias se dejarían  sentir  decisivamente  en  los movimientos  artísticos  posteriores, marcando  un  antes  y  un  después  de Dada.

Otro ejemplo no menos significativo lo encontramos en el contexto de los con·flictos políticos y sociales que tuvieron lugar en la Alemania de los años trein·ta y que culminarían con el estallido de la Segunda Guerra Mundial, los cuales provocaron  las  sucesivas  oleadas  de creadores artísticos europeos exiliados que escogieron los EE.UU. para huir de la persecución nazi. Todos ellos, desde diferentes  prácticas  artísticas,  contri·buirían con sus enseñanzas e influ·encias a que el arte hecho en EE.UU. se erigiera en  la representación de la vanguardia posterior a la Guerra.

Como  muestra  de  esa  reordenación del  panorama  internacional  del  arte, escogeremos  el  caso  de  la  bauhaus, escuela de diseño, arte y arquitectura fundada  en  1919  por  Walter  Gropius en Weimar  (Alemania)5    y  clausurada por las autoridades prusianas (en ma·nos del partido nazi) en el año 1933, cuyas raíces están en aquellas prime·ras vanguardias que siguiendo postu·lados  constructivistas  y  racionalistas investigaron sobre la  línea,  la forma y el color. fue la primera escuela de di·seño del mundo que ponía al mismo

102  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Page 101: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

nivel la arquitectura, el arte, el diseño industrial y el diseño gráfico, así como el  interiorismo;  fue  germen  de  la  re·novación total de la arquitectura y las artes decorativas.

La persona encargada de difundir sus ideas en EE.UU. fue uno de los profeso·res de la bauhaus, Josef Albers (1888·1976), quien en 1933, una vez que los nazis cerraron la escuela, se exilió a América, donde enseñó en el black Mountain College, de 1933 a 1949, y en  la Universidad de yale, de 1950 a 1959, al igual que ocurriera con Laszlo Moholy·Nagi  (1895·1946)  en  la  New Bauhaus de Chicago, que pronto pa·saría a denominarse Institut of Design, o  la  presencia  de  Mondrian  desde 1940. Su influencia se dejó sentir en los movimientos artísticos posteriores, como la abstracción post-pictórica y el minimalismo.

En otro orden de cosas, los escenarios bélicos  siempre  han  sido  testigos  de expolios artísticos, integrando eso que se ha dado en llamar “botín de guerra”. En nuestro caso, hablamos de aque·llas obras de arte que forman parte del patrimonio del vencido y de las que se apodera  el  vencedor.  La  historia  está llena de ejemplos en los que el invasor ha saqueado al pueblo invadido, como llenos están de piezas expoliadas  los Grandes Museos del mundo, como el british Museum, el Louvre o el Perga·mon Museum, entre otros.

Nuestro país ha sufrido también esos actos de pillaje a lo largo de su histo·ria, y ya que antes nos hemos referido a  la  Guerra  de  Independencia,  seña·lemos un caso concreto que afecta al  Hospital  de  la  Caridad  de  Sevilla, 

un conjunto arquitectónico y artístico cumbre  del  arte  barroco  español.  El piadoso Miguel Mañara ―quien, según la tradición, inspiraría el personaje de Don Juan, y al que Antonio Machado tachó de seductor―, elegido hermano mayor  de  la  Hermandad  de  la  Cari·dad  en  1663,  fue  su  mayor  impulsor y el encargado de diseñar el programa iconográfico, basado en la caridad cris·tiana, que decoraba la Iglesia de San Jorge de dicho Hospital. Junto a las fa·mosas obras de Juan de Valdés Leal6,  se  encontraban  seis  pinturas  de  su contemporáneo  bartolomé  Esteban Murillo sobre la misericordia.

Cuatro de ellas fueron robadas por el mariscal  de  Napoleón  Jean  de  Dieu Soult  en  1810  y  pasaron  a  decorar su casa de París. Posteriormente ven·didas por sus herederos, actualmente se  encuentran  repartidas  y  colgadas ―testigos mudos de aquel expolio y sin el sentido que poseían en tanto que conjunto― en las paredes de la National Gallery de Londres, la Galería Nacional de Ottawa, la National Gallery de  Washington  y  el  Ermitage  de  San Petersburgo.7

Aunque los casos más flagrantes de saqueo de obras de arte los encon·tramos  protagonizados  por  el  nazis·mo  y  perpetrados  tanto  a  museos  y colecciones  privadas  europeas  como a  particulares,  fundamentalmente  ju·díos. Es proverbial la voracidad de los nazis por el arte, debido en gran parte a  las  veleidades  y  frustrada  vocación artística  de  su  Führer,  Adolf  Hitler,  y a  su  intervencionismo  sobre  los  más mínimos  detalles  de  la  vida  cultural y  social  de  Alemania.  Realizaron  una 

purga en los museos alemanes que acabó con casi 16.000 obras de arte de maestros modernos cuyos trabajos fueron calificados de “degenerados”, siendo  exhibidas  posteriormente  en una exitosa muestra que recorrió toda Alemania, bajo el título de “Arte dege·nerado” (“Entartete Kunst”).

Cuando las tropas alemanas invadían un país procedían al saqueo sistemá·tico de su patrimonio ―se calcula que fueron  incautadas  más  de  700.000 obras de arte―.8   Obras de museos y de colecciones particulares fueron ro·badas  directamente,  cuando  no  mal vendidas  para  poder  salvar  las  vidas de sus dueños. Muchas de esas obras nunca fueron devueltas a sus propieta·rios legítimos. Un gran número de ellas, procedentes  de  las  grandes  colecci·ones de  los principales marchantes  y coleccionistas  de  origen  judío,  cuyos herederos reclaman se les restituyan, permanecen en algunos de los muse·os más prestigiosos de Europa.

Uno  de  los  casos  más  emblemáticos lo  encontramos  en  el  caso  de  Maria Altmann,9 sobrina de ferdinand bloch·bauer, un adinerado empresario judío, que huyó de los nazis con toda su fa·milia en 1938, dejando atrás los cinco cuadros de Gustav Klimt que había prestado  al  belvedere.  Entre  ellos, dos retratos de su esposa Adèle, que había sido musa y amante del famoso pintor. Terminada  la guerra, el museo vienés se quedó con los cuadros, ar·gumentando que Adèle ―fallecida en 1925― pedía en su testamento que su marido donase definitivamente los lienzos. Omitía, por tanto, que Ferdi·nand, que había muerto en el exilio en

103

Page 102: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

104  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

1945, había legado todo su patrimonio a sus sobrinos.

finalmente, en 2006, Viena acordó de·volver los lienzos a su heredera legíti·ma, que tenía entonces 89 años y resi·día en California. Tras intentar vender dos de los cuadros más emblemáticos al  Museo  belvedere  y  no  conseguir que pujaran por ellos, ni el Gobierno austriaco  ni  ningún  coleccionista  pri·vado, debido al alto precio fijado por los expertos, sacó a subasta el  lienzo más emblemático: Adèle Bloch-Bauer I (1907). El retrato de la musa de Klimt fue adquirido por Ronald Lauder, hijo de la fundadora de la conocida firma de cosméticos, para decorar su museo (La Neue Galerie) situado en la quinta Avenida de Nueva york. Lauder pagó la friolera  de  107  millones  de  euros,  lo que en ese momento convirtió al cua·dro en el más caro de todos los tiem·pos,  desbancando  al  Muchacho  con pipa (1905) de Picasso, por el que, en  2004,  se  pagaron  77,5  millones de euros. Los otros cuatro cuadros se subastaron finalmente en noviembre de  2006  por  unos  150  millones  de euros.

Sin necesidad de alejarnos de aquí, nos encontramos con dos casos que afectan  a  las  colecciones  de  dos  de los más  importantes museos españo·les. Uno afecta al Museo Thyssen·bor·nemisza  y  el  otro  al  Museo  Nacional Centro de Arte Reina Sofía, ambos con sede en Madrid.

Recientemente,  según  información del  diario  El  País, Wikileaks ―la web que ha filtrado a la opinión pública documentos  diplomáticos  de  Estados Unidos― desvelaba que la embajada

de  Estados  Unidos  en  España  habría tratado  de  negociar  con  el  Gobierno español  en  junio  de  2008  una  solu·ción  al  caso  Odyssey.10    Proponiendo para ello un trueque, consistente en la devolución de un cuadro del impresio·nista Camille Pissarro perteneciente a la colección del Museo Thyssen·borne·misza.

Una historia que viene de lejos, cuan·do en 2001 el fotógrafo americano de origen  judío Claude Cassirer,  fallecido en 2009 a los 89 años de edad, adujo que la obra perteneció a su abuela y que tuvo que venderla a los nazis en 1939 por la cifra de 900 marcos para comprar el visado que la llevaría a In·glaterra y más tarde a EE.UU. El cuadro Rue  Saint-Honoré  après-midi.  Effet de  pluie  (Calle  de  Saint  Honoré  por la  tarde. Efecto de  lluvia),  pintado en 1897, fue comprado por Hans Heinrich Thyssen en 1976 al galerista parisino Joseph  Hahn.  Tras  años  de  batalla legal,  el  caso  aún  está  pendiente  de resolución y se prepara una apelación en el Tribunal Supremo toda vez que la corte de Los Angeles  rechazara el ar·gumento esgrimido por España de que no  se  puede  demandar  a  un  estado extranjero en EE.UU.

El  otro  caso  está  relacionado  con  un cuadro  del  surrealista  André  Masson pintado  en  1929:  La  famille  en  état de  métamorphose  (La  familia  en  es-tado de metamorfosis), propiedad del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía desde 1995 y por la que se pagó un millón de dólares. La obra pertene·cía a Pierre David-Weill, un banquero francés de origen judío, y fue confisca·da por los nazis en 1940, apareciendo 

de  nuevo  en  1985.  En  este  caso,  el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía  y  los  reclamantes  llegaron a un entendimiento que permitió al Centro quedarse con la obra.

No  podemos  dejar  de  señalar  cómo las  crisis  económicas  provocadas  por toda guerra y las cíclicas del mercado han hecho que muchas de las gran·des  colecciones  estatales  y  privadas que existen se hayan reordenado con el  tiempo  pasando  a  otras  manos  di·ferentes de las que las poseyeron. Un ejemplo  de  lo  expuesto  lo  tenemos en  la  Colección  Thyssen·bornemisza, cuyo fondo comenzó a adquirirse en la década de  los veinte, siendo el perío·do de entreguerras el de mayor flujo de obras maestras a su inventario.11

Recientemente  hemos  asistido  a  un acontecimiento que, si bien no es no·vedoso, sí es bastante insólito y que ha tenido por escenario  la ciudad del Cairo,  a  raíz  de  las  revueltas  popu·lares  contra  sus  dirigentes  políticos. Un  numeroso  grupo  de  ciudadanos anónimos  decidieron  formar  cadenas humanas que rodeasen el Museo de Antigüedades Egipcias, para de esta manera impedir a los saqueadores apropiarse de piezas allí conservadas y evitar así la expoliación del patrimo·nio cultural y artístico egipcio.12

Por ello, terminaremos señalando que una de las obligaciones de la sociedad en relación al arte es la de la difusión y preservación de la cultura, centrándo·nos en el modelo que en este sentido supuso la salvación del patrimonio ar·tístico español durante la Guerra Civil. Un hecho insólito y sin precedentes en la historia. Lo ocurrido entonces supu·

104  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Page 103: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

so  la  primera  implicación  conjunta  y coordinada de los museos de la Euro·pa democrática para salvar  las obras de arte como parte del patrimonio de la Humanidad.13  Del 25 al 27 de ene·ro de 2010, tuvo lugar en el Museo del Prado el Congreso Internacional Patri·monio,  Guerra  Civil  y  Posguerra,  con el objetivo de que el ejemplo de pro·tección y salvamento de  las obras de arte  de  los  museos  españoles  con  la ayuda de pinacotecas de otros países sirviese para analizar el fenómeno de la  protección  del  patrimonio  en  caso de conflicto armado. 14

“El Museo del Prado es más impor·tante que la monarquía y la república juntas”. Estas palabras, pronunciadas por  el  Presidente  Manuel  Azaña,  dan idea de lo que para el Gobierno de la República suponía el proteger y poner a salvo los tesoros artísticos, patrimo·nio de todos los españoles, albergados en  el  Prado,  evitando  así  su  destruc·ción  ante  los  reiterados  bombardeos sobre Madrid por  la aviación fascista, tanto española como alemana, duran·te la Guerra Civil (el 16 de noviembre de 1936 se lanzaron nueve bombas in·cendiarias sobre el Museo del Prado, a pesar de estar debidamente señaliza·do).  Para  ello  desde  la  Dirección  Ge·neral  de  bellas  Artes  su  director,  el cartelista  Josep  Renau,15  organizó la  Junta  Central  del  Tesoro  Artístico, a  cuyo  frente  pondría  al  catedrático y  subdirector  del  Museo  de  Arte  Mo·derno de Madrid Timoteo Pérez Rubio (marido  de  la  escritora  Rosa  Chacel). El  7  de  noviembre,  el  Gobierno  repu·blicano decide  trasladarse a Valencia y hacia allí, tres días después, comien·

zan a evacuarse las primeras obras de arte del Museo del Prado. A ellas le se·guirían otras muchas procedentes del Palacio  Real,  del  Escorial,  de  la  Real Academia de San fernando, de  la bi·blioteca Nacional, así como de iglesias y colecciones particulares.

Un  total  de  veinticinco  expediciones, en una peregrinación que duraría tres años,  trasladaría  cuidadosamente embalados  y  en  camiones  especial·mente acondicionados que hacían su trayecto a 15 km/h los tesoros artísti·cos de España. Esos tesoros, siempre siguiendo  al  ejecutivo  y  huyendo  del frente de guerra, pasaron de Valencia, en cuyas Torres de Serranos y Colegio del Patriarca estuvieron almacenadas, a Barcelona, para finalmente ir a parar a  tres  depósitos  situados  en  el  norte de Cataluña: en el castillo de Peralada, en el de San fernando en figueras  y en una mina de talco en La Vajol (cono·cida como “Mina Canta” o “de Negrín”, en referencia al Presidente de la Repú·blica  durante  el  período  1937·1939). Ante el acoso de las tropas franquistas y prácticamente perdida la Guerra, del 4 al 9 de febrero saldrían de España, por la frontera francesa, 71 camiones cargados por las fuerzas republicanas con el precioso legado. finalmente, el 12 de marzo de 1939, un tren especi·al que transporta el tesoro, “las cajas españolas”, sale desde Perpignan con destino a Ginebra, siendo registradas por la aduana suiza un total de 1.868 cajas con un peso de 139.890 kilogra·mos.

Ese  último  viaje  fuera  de  España  fue posible gracias a la intervención inter·nacional y a las gestiones realizadas en 

ese sentido por el pintor  Josep Maria Sert, quien a finales de 1938 reclamó la actuación de la Oficina Internacional de Museos. Sin embargo, Jacques Ave·nol, Secretario General de la Sociedad de Naciones, a la que pertenecía dicha Oficina, se oponía a una intervención directa en los asuntos españoles, por lo que, y así descargaba la responsa·bilidad del organismo al que represen·taba,  acordó,  juntamente  con  Sert, hacer  una  petición  de  intervención a  las  fuerzas  culturales  de  la  Europa democrática para salvar el patrimonio español. De ahí  surgiría el Comité  In·ternacional para el Salvamento de los Tesoros  de  Arte  Españoles,  compues·to por personalidades que dirigían en sus  respectivos países  los patronatos o  los  museos  adherentes:  el  Consejo de los Museos Nacionales de francia, el Museo del Louvre, la Asociación de Amigos del Louvre, la National Gallery, la Tate Gallery, la Sociedad de Museos de  Ginebra,  el  Rijksmuseum  de  Áms·terdam,  los  Museos  Reales  de  bellas Artes  de  bélgica  y  el  Metropolitan Museum  de  Nueva  york.  Sus  delega·dos (Jacques Jaujard, del Louvre, y Neil MacLaren, de la National Gallery) mantuvieron  contactos,  los  días  2  y 3  de  febrero,  con  el  Gobierno  de  la República  (representado  por  su  Pre·sidente, Juan Negrín, y con el Ministro de Estado, Julio Álvarez del Vayo), que desembocarían en la firma del Acuer·do de Figueras, por el que se consiguió la autorización para  la evacuación de las obras, con dos condiciones funda·mentales: que las obras no fueran em·bargadas al trasladarlas al extranjero y garantizar su vuelta a España una vez acabada la guerra.

105

Page 104: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

106  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Siete  meses  y  medio  después  de  de·positar las obras de arte en el Palacio de  las  Naciones  de  Ginebra,  una  vez inventariadas  y  haber  sido  expuesta una  selección  en  el  Musée  d’Art  et d’Histoire (de primeros de junio hasta finales de agosto), volvieron definitiva·mente a España. El 1 de septiembre, con la invasión de Polonia por Alema·nia, la Segunda Guerra Mundial había estallado y la noche del 6 de septiem·bre de 1939 nuevamente en otro tren, con las luces apagadas para evitar los bombardeos  alemanes,  las  cajas  es·pañolas atravesaron francia, llegando setenta horas más tarde a Madrid.

Había terminado “la noche más larga de nuestra vida”, como llamó María Teresa León16 a aquella noche en que vieron a los “camiones del arte” aban·donar Madrid. Todavía no sabía que les esperaba otra noche aún más larga.

Notas

1.  Cuya  primera  edición  se  realizaría  en 1863,  después  de  la  muerte  del  pintor. Aunque en su vida se imprimieron dos juegos que por razones obvias permane·cieron inéditos.

2.  El  documental  de  investigación  La sombra del  iceberg  (2007), de Hugo Do·ménech y Raúl M. Riebenbauer, pone en evidencia que fue una puesta en escena. A su vez el periodista Ernest Alós, en un excelente  trabajo  de  investigación  para El  Periódico,  sitúa  el  escenario  no  en  el frente de Cerro Muriano, sino en otro  lu·gar de la provincia de Córdoba (Espejo) y lejos del campo de batalla  (véase El Pe-riódico, 17-7-2009, sección “+icult fin de semana”, pág. 1-3).

3. Durante el genocidio perecieron cerca de un millón de personas y más de  tres millones  huyeron  a  otros  países,  dando lugar al mayor desplazamiento de refugia·dos del mundo. Solo entonces respondió 

Occidente,  lanzando la campaña de ayu·da humanitaria más grande de la historia, que acabaría finalmente dos años des·pués  en  marzo  de  1996.  Poco  después de eso, estalló la guerra en varios países vecinos, lo que provoco un regreso a Ru·anda de la mayoría de los refugiados en 1997. El cine ha dejado testimonio de lo ocurrido  con  la  película  de  Terry  George Hotel Rwanda (2004).

4.  Dicho  proyecto  se  ha  concretado  en sendas exposiciones fotográficas simul·táneas  en  el  MUSAC  de  León,  el  CCCb de  barcelona  y  La  Casa  Encendida  de Madrid,  durante  los  primeros  meses  de 2011. A su vez, se han editado dos libros y un DVD que recogen esos trabajos: Des-aparecidos y Víctimas del olvido, editados por blume en colaboración con las institu·ciones antes señaladas.

5. La República de Weimar (1919·1933). La llamada República de Weimar fue qui·zás el experimento político más democrá·tico que se realizó en Alemania durante el  siglo  xx.  Nació  en  medio  del  caos  de la derrota militar y  la revolución social, y concluyó con el ascenso de la más feroz de las dictaduras que vivieron los alema·nes.

6. Las llamadas “Postrimerías de la vida” realizadas en 1672: Finis gloriae mundi y In  Ictu Oculi, además de El  triunfo de  la Santa Cruz.

7. En el 2008 el programa iconográfico quedó completado al incorporarse las co·pias de los cuatro cuadros robados, que juntamente con los dos conservados y la escultura del entierro de Cristo, de Pedro Roldán, representaban las siete obras de misericordia.

8. A este respecto es interesante el libro del periodista puertorriqueño Héctor Feli·ciano, El museo desaparecido: La conspi-ración nazi para robar obras maestras del arte europeo. barcelona: Destino, 2004. En él se investiga el saqueo sistemático del patrimonio artístico francés (100.000 obras  de  arte  de  un  total  de  300.000 que expoliaron en los países ocupados). Además  se  denuncia  el  papel  colabora·cionista  de  algunos  países  europeos  y como una vez acabado el conflicto bélico y  derrotada  Alemania,  muchas  obras  de 

arte fueron trasladadas a la URSS en cali·dad de botín de guerra.

9. Nacida el 18 de febrero de 1916 en Vi·ena y fallecida el 7 de febrero de 2011 en Los Angeles (EEUU).

10. En mayo de 2007,  la empresa esta·dounidense  Odyssey  Marine  Explorati·on  anunció  el  hallazgo  de  un  tesoro  de 500.000 monedas de plata en el océano Atlántico. El Gobierno español identificó ese  cargamento  como  perteneciente  al de La Mercedes, un barco español hundi·do por la flota británica en 1804 frente a las costas del Algarve. Comenzó un litigio entre los dos países por la propiedad del tesoro tesoro, que los tribunales han re·suelto a favor del Estado español.

11.  Anne  Webber,  presidenta  de  la  Co·misión para el Arte Incautado en Europa, con sede en Londres, asegura que entre la revisión de los nuevos catálogos de la colección del Museo Thyssen·bornemisza aparecen  hasta  218  obras  de  arte  en·sombrecidas  por  el  expolio  nazi,  por  las múltiples conexiones de la familia alema·na con el régimen de Adolf Hitler.

12.  A  pesar  de  ello,  el  pasado  febrero, unos ladrones, que entraron por el techo del Museo, se apropiaron de 18 piezas de gran valor, sabiendo lo que buscaban.

13. A este respecto véase: Arturo Colora·do Castellary, Éxodo  y exilio del arte.  La odisea  del  Museo  del  Prado  durante  la Guerra Civil. Madrid: Cátedra, 2008.Así como los documentales (editados en DVD):  Las  cajas  españolas  (2004),  de Alberto Porlan. Sherlock Film. 97′, y Sal-vemos el Prado: El Frente del Arte en  la Guerra Civil Española (2004), de Alfonso Arteseros. Borderdreams. 140′.Antonio  Mercero  realizó  el  largometraje La hora de los valientes (1998), en el que ficciona estos acontecimientos, mediante la  historia  de  un  celador  del  Museo  del Prado (Gabino Diego) que salva el autor·retrato de Goya.

14. Como complemento, el Ministerio de Cultura  ha  digitalizado  los  fondos  docu·mentales  del  Comité  Internacional  para el Salvamento de los Tesoros Españoles, custodiados en el Archivo de la Sociedad de  Naciones  en  Ginebra.  Este  material 

Page 105: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

podrá  ser  consultado  próximamente  en el  Centro  Documental  de  la  Memoria Histórica en Salamanca y a través de In·ternet, en el Portal de Archivos Españoles PARES.

15.  Josep Renau, Arte en peligro. 1936-1939.  Valencia:  Ayuntamiento  de  Valen·cia / fernando Torres, 1980.

16. María Teresa León, La Historia  tiene la  palabra:  Noticia  sobre  el  salvamento del  Tesoro  Artístico  de  España.  Madrid: Endymion, 2010. Escrito en 1944 en Ar·gentina,  constituye  uno  de  los  escasos testimonios de primera mano.Rafael  Alberti  (marido  de  María  Teresa León y que como ella participo en la sal·vación de las obras del Prado) escribió en Argentina en 1956 la obra teatral Noche de guerra en el Museo del Prado, su pieza de teatro político más lograda. Se centra en el traslado y protección al que tuvieron que ser sometidos los tesoros artísticos del  Prado,  siendo  sus  protagonistas  los propios cuadros del Prado que, a través de sus personajes, hacen una reflexión sobre  los  trágicos  acontecimientos  vivi·dos en España a partir del estallido de la Guerra Civil.La obra fue estrenada por primera vez en 1973  en  el  Piccolo  Teatro  de  Roma.  En noviembre de 1978, se estrenó en el Tea·tro María Guerrero de Madrid, dirigida por Ricard Salvat con escenografía y figurines realizados por Equipo Crónica.

Pero las cosas no son tan simples: a veces los inconscientes —y, en este 

momento, cada vez más— protestan. En rigor, no podríamos llamar a esto 

“protesta”, mejor sería hablar de “afirmación” o de “invención”. Se des-invisten las cadenas de montaje de la subjetividad, se invisten otras líneas; 

esto es, se inventan otros mundos. El principio de ese sistema, la estan-

darizacióndel deseo, sufre un golpe cada vez 

que eso sucede.Felix Guattari y Suely Rolnik1 

Vivimos en tiempos en los que el mero hecho de pensar y escribir sobre edu·cación es ya una forma de tomar una posición,  otra  manera  de  ejercer  una resistencia. Sobre todo si lo que se pretende  es,  como  en  este  caso,  si·tuar  la  educación  en  el  centro  de  un proyecto político que pone a trabajar la subjetividad al servicio de lo común e  intenta, a partir de  las prácticas ar·tísticas,  conocer  y  dar  sentido  a  este mundo que compartimos.Desde  el  inicio  del  proyecto  educati·vo  del  CA2M,  Centro  de  Arte  Dos  de Mayo,  éramos  plenamente  conscien·tes de que nos adentrábamos en un momento histórico en el que urgía repensar  la  educación.  El  contexto de crisis estructural, ahora dicen que sistémica, que estamos atravesando y que nos ha acompañado en estos tres

últimos  años  nos  ha  ido  mostrando de  forma  paulatina  un  panorama  de deterioro  de  lo  público  y  de  desgaste emocional que hasta hace bien poco asustaba.  quizás  por  ello  ahora  más que nunca nos sentimos en la necesi·dad de  luchar contra cierta  inevitable sensación de impotencia para abordar nuestro quehacer diario. Tal y como lo expresara Adorno, “los intentos de transformar eficazmente nuestro mun·do en tal o cual aspecto específico se ven expuestos de inmediato a la aplas·tante fuerza de lo existente y parecen estar condenados a la impotencia. Es posible que quien quiera transformar solamente pueda hacerlo en  la medi·da en que convierta esta misma impo·tencia, junto con su propia impotencia, en un momento de lo que piensa y también quizá de lo que hace”.2    Se trataría, por tanto, de no dejar que nos domine el miedo y empezar a pensar la educación como posibilidad, como un modo de proveernos de herramientas para armar y desarmar el mundo que compartimos.Nuestra  investigación  desde  la  edu·cación  gira  en  torno  a  distintos  ejes, que detallaré a lo largo de estas pági·nas,  como son  la alfabetización audi·ovisual,  el  trabajo  con  el  cuerpo,  las aproximaciones  a  la  colección  como dispositivo  de  análisis  crítico,  las  ex·posiciones  temporales  como  espaci·os  para  investigar  nuevas  formas  de mediación y una reflexión constante

107

Reactivando la imaginación. Prácticas educativas en el Centro de

Arte Dos de Mayo en torno a la experiencia

Pablo Martínez. Educación y actividades Públicas CA2M Centro de Arte 2 de Mayo

Page 106: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

sobre  el  sentido  de  la  educación  en el  presente  a  través  de  seminarios  y otros  foros de  investigación. Para ello la creación y consolidación de relacio·nes horizontales, flexibles y duraderas, basadas en el diálogo con quienes for·man parte de los procesos educativos, acompañada de una revisión continua de  los  formatos,  se  convierte  en  el principal  instrumento de una práctica posicionada y comprometida.En  todas  nuestras  propuestas,  y  so·bre  todo  desde  el  último  curso,  pre·tendemos  profundizar  en  la  idea  de comunidad a  través del desarrollo de prácticas colaborativas. Son proyectos que encuentran en los procesos de negociación  con  otros  agentes  socia·les su verdadera esencia pedagógica. Esta creación de vínculos en  torno al Centro es esencial en nuestra concep·ción de museo, pues lo entiende como un espacio motor de construcción de conocimiento y confrontación de ideas y  como  fábrica  de  nuevos  consensos sustentada  por  el  disenso  necesario para  la  creación  de  una  esfera  públi·ca. Una esfera pública que como la han  entendido,  entre  muchos  otros, Rosalynd Deustche, Jacques Ranciè·re o Chantal Mouffe, es una arena de actividad  política  repleta  de  negocia·ciones,  debates  y  contradicciones.  Si el mundo necesita nombrar aquellos conflictos que no pueden ser por más tiempo silenciados,  la educación pue·de  servir  para  ese  propósito  a  través de la creación de espacios en los que poder renegociar las visibilidades y las identidades  y  cuestionar  los  marcos de significación habituales, creando así  nuevos  espacios  de  resistencia  y relacionalidad que activen verdaderas

pulsiones conectadas con la experien·cia, los saberes y los afectos.En  este  texto  expongo  algunas  de nuestras  prácticas  centradas  en  una reactivación de la imaginación que, como ha afirmado Suely Rolnik,3   so·lamente  puede  realizarse  a  través  y desde la experiencia estética y el cuer·po. Una imaginación que, como había afirmado Baudelaire, no es fantasía, sino “una facultad […] que percibe pri·mero, fuera de los métodos filosóficos, las  relaciones  íntimas  y  secretas  de las  cosas,  las  correspondencias  y  las analogías”4 y que ya fue apuntalada en  el  pensamiento  de  autores  como benjamin o brecht como una forma de conocimiento generadora de pensami·ento crítico.

1. Nuestro contexto

Situado  en  Móstoles,  municipio  del área  metropolitana  de  Madrid  de 206.000 habitantes,5  el CA2M alber·ga la colección de arte contemporáneo de  la Comunidad de Madrid  y cuenta además  con  un  variado  programa  de exposiciones temporales y actividades públicas.  Móstoles  tiene  una  escasa tradición  en  relación  con  la  creación contemporánea y su tejido cultural en torno a ella está poco desarrollado. Se halla en el centro de lo que se ha lla·mado el cinturón obrero de  la capital y la mayoría de su población proviene de los procesos migratorios que desde la  década  de  los  60  empujaron  a  la población  de  las  provincias  del  sur  y el suroeste de Madrid a  los entonces pequeños municipios meridionales de la región. Como podemos apreciar en los gráficos que nos proporciona el

Instituto Nacional de Estadística, la po·blación de la localidad de Móstoles ha rondado los 5.000 habitantes durante casi todo el siglo XX, hasta que, al co·menzar  la  década  de  1960  y  debido a las políticas de los gobiernos tecnó·cratas del final de la dictadura y a lo que se ha denominado desarrollismo, el periodo del franquismo de mayor industrialización del país, comenzaron a  migrar  trabajadores  desde  áreas menos desarrolladas del Estado hacia los  grandes  núcleos  urbanos.  En  el caso de Móstoles, su población se vio multiplicada por 40 entre la década de 1960 y el año 2000, lo que convirtió al  municipio  en  el  más  grande  de  la Comunidad  de  Madrid  después  de  la propia capital.En este contexto en el que se asienta el CA2M, alejado de focos de atracción turística y situado en una localidad re·sidencial de corte obrero, se hacía di·fícil pensar en una práctica educativa basada  en  modelos  preestablecidos. Nuestras  líneas  de  trabajo  han  esta·do orientadas hacia una investigación que toma la experiencia estética como punto  de  partida  y  entiende  a  cada individuo  como  un  agente.  Es  este un proyecto que, lejos de adoctrinar, busca que los sujetos no se sientan objetos  de  la  educación,  sino  indivi·duos activos con la misma capacidad que sus semejantes y con voluntad de participar en la construcción de senti·do.6  De acuerdo a esto, desarrollamos una búsqueda de nuevos modelos de aprendizaje  a  través  de  diferentes propuestas:  las  basadas  en  modelos que parten de la rizovocalidad, enten·dida  esta  como  un  sistema  orgánico de  construcción  y  difusión  de  conoci·

108  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Page 107: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

miento;7   el cine experimental y el ví·deo,  comprendidos como dispositivos pedagógicos  capaces  de  crear  otros imaginarios  y  propiciar  experiencias de contrarrelato alejadas de  la  indus·tria del entretenimiento ―generadora intencional  de  conocimientos,  identi·dades y relaciones sociales―, o el tra·bajo con el cuerpo. Ya que pensamos que es imposible educar sin implicar el cuerpo en el aprendizaje, pretende·mos fomentar nuevas prácticas que, desde lo performativo, encuentren en lo experiencial una nueva forma peda·gógica y que entiendan el cuerpo como propiciador  de  experiencias  y  como una forma de reconocerse y encontrar un  lugar  en  el  mundo.  Esta  línea  de trabajo  conecta  además  con  nuestro deseo  de  investigar  propuestas  artís·ticas que caminan hacia la superación de los valores exclusivamente ópticos del arte en aras de propiciar otras re·laciones y conexiones entre las obras y los discursos.La educación en el CA2M es entendida como una práctica cultural independi·ente, es decir, no supeditada al traba·jo  relacionado  con  las  exposiciones temporales  o  la  colección,  y  por  ello su labor no queda limitada a la re·alización de actividades destinadas a los diversos públicos en paralelo a las exposiciones. Su  interés se centra en el desarrollo de propuestas que, desde los formatos pedagógicos, se adentren en los temas de interés que son comu·nes a todo el Centro. Esto quiere decir que si la programación gira en torno a ejes de investigación como el estatuto de la imagen en la época contemporá·nea,  la crisis de representación políti·ca,  la  crítica  institucional,  la  emanci·

pación-transgresión, la configuración del pasado en el presente o la relación entre  política  y  biopolítica,  desde  las áreas de trabajo del Centro se abordan estos  temas  desarrollando  distintas actividades:  expositivas,  de  colección y  también  educativas.  Así,  como  de·partamento, el de educación ya no tie·ne encomendada la tarea de “servicio de atención al público”, algo tradicio·nalmente  pensado  en  los  museos,  ni aquella de “transmitir” los contenidos de las exposiciones o “acercar el arte” a las masas, ni  tiene  la obligación de crear nuevos aficionados al arte.Recientemente, Carmen Mörsch8  cla·sificaba las funciones que tradicional·mente se encomiendan a los departa·mentos de educación en los museos en las siguientes categorías: la afirmativa, la reproductora, la crítica deconstructi·va y la transformativa. Para la autora, la función afirmativa sería aquella que transmitiría  información  sobre  el  arte y sus instituciones a un público afici·onado;  la  reproductiva  trabajaría  con los públicos que aún no se han inici·ado en arte con el fin de crear nuevas audiencias  para  la  institución;  la  fun·ción crítica deconstructiva pondría en cuestión  algunos  aspectos  del  arte  y sus  instituciones  y  propiciaría  la  con·figuración de criterios personales en relación con éstos, al tiempo que deli·mitaría posiciones y condiciones, y, por último, la función transformativa sería la que pretendería cambiar la sociedad y las instituciones encaminándolas ha·cia una dirección más justa y con una menor violencia estructural en lo que a emisión y legitimación de los discursos se refiere. Atendiendo a esta clasifica·ción, creo que pocos museos pueden

escapar a las dos primeras funciones definidas por Mörsch, ya que general·mente  las  instituciones, y en especial las de este país, dependen de órganos de decisión política cuyo interés reside esencialmente en el desarrollo de  las funciones afirmativas y reproductoras. Sin embargo, podemos afirmar que gran parte de nuestra labor pedagógi·ca no se identifica tanto con la función afirmativa y de reproducción, sino que pretende ser un trabajo crítico que en·tiende la educación como una práctica transformadora.

2. Nuestras prácticasPero… ¿de qué modo podemos propi·ciar el nacimiento de nuevas subjetivi·dades resistentes? ¿Cómo se pueden suscitar nuevas formas de imaginación para  escapar  de  la  dominación  del pensamiento? ¿Es posible desarrollar otros  modos  de  aprendizaje  colectivo como prácticas de transformación so·cial? Estas y otras preguntas nos asal·tan de continuo en nuestro quehacer diario y las respuestas que nos salen al paso siempre nos abren nuevos in·terrogantes  difíciles  de  contestar.  Sin embargo, y a pesar de la contingencia de  nuestros  marcos  de  producción, hay constantes en nuestro trabajo que intentan responder a estos interrogan·tes a través del desarrollo de prácticas que propician experiencias estéticas y que siempre se abren a la imaginación ―si entendemos estética como una forma de cognición de la realidad a la que se llega a través del sensorio cor·poral― y a un tipo de experiencia que nos conduce a territorios aún no explo·rados por nuestra razón.

109

Page 108: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

110  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Como ya afirmara Susan Buck-Morss9 

en  su  revisión  del  ensayo  de  Walter benjamin sobre  la obra de arte en  la era  de  su  reproductibilidad  técnica Estética  y  anestésica,  el  arte  es  el encargado  de  devolvernos  la  capaci·dad estética perdida y sacarnos de la anestesia en la que estamos aletarga·dos y que anula nuestra percepción. En  este  sentido,  nuestras  propuestas se  centran  en  generar  experiencias de extrañamiento que, más allá de partir  de  un  pensamiento  discursivo orientado  hacia  la  mera  transmisión de conceptos, se dirigen a la construc·ción de nuevos saberes a partir de la movilización de los afectos. Y porque, al igual que Brecht, pensamos que la poesía es parte de la pedagogía, “por·que su material siempre toma fuente en  el  nosotros  político  e  histórico  y porque su misma expresión no tendría sentido más que abriéndose al mundo social”.10

A continuación paso a detallar algunas de las actividades en las que se con·cretan estas líneas de trabajo.

2a. La imagen en movimiento

Nuestro  trabajo  en  relación  a  la  alfa·betización  audiovisual  se  centra  en la  investigación  e  implementación  de programas  educativos  a  través  del cine  y  el  vídeo,  como  es  el  caso  de aquellos destinados a la etapa infantil. Conscientes  del  potencial  educativo de  la  imagen en movimiento, genera·mos  programas  de  audiovisuales  con el fin de propiciar experiencias trans·formadoras que susciten en el niño un nuevo interés por el mundo que le  rodea. El cine posee una poderosa 

capacidad  para  crear  imaginarios  y generar  nuevos  hábitos  de  recepción activa  y  crítica.  Esto  hace  de  él  un compañero ideal en la configuración de la experiencia sensible, ya que nos permite asomarnos a nuevos mundos y navegar por  lo desconocido. Enfren·tándonos  con  la  alteridad  descubri·mos en nosotros nuevos aspectos que ignorábamos al tiempo que nos hace·mos más tolerantes con la diferencia.Nuestro compromiso radica en la bús·queda y selección de creaciones que se alejen de los discursos dominantes, películas que no solamente ayuden a construir nuevas subjetividades por los temas que abordan, sino que además trabajen con otras formas de narrar y otros tiempos distintos a los de los pro·ductos audiovisuales del cine comerci·al y la televisión, aquellos que por otra parte  refuerzan  conductas  de  consu·mo  y  pocas  veces  conducen  a  la  re·flexión. Las construcciones de relatos que escapan de lo convencional abren sus significados a nuestra inteligencia y estimulan nuestra capacidad crítica, aprendizaje que nos acompañará des·pués en nuestro paseo por la vida.La  selección  de  películas  de  cine  y vídeo  documental,  experimental  y  de animación que compone cada progra·ma atiende especialmente al ritmo de las secuencias. El extrañamiento que producen  algunas  de  las  creaciones más  experimentales,  necesario  para generar  experiencias  estéticas  en  el niño,  viene  compensado  en  el  ritmo y en el contenido del resto del progra·ma, en el que la risa, la sorpresa y el esparcimiento también tienen cabida. Partimos de la idea de que cualquier imagen es válida y que la curiosidad en

la  infancia  es  inagotable  y  buscamos modos de generar el encuentro entre los niños y  la  imagen en movimiento; un cine no infantilizante, que no tome a los niños como sujetos incapaces o incompletos, sino como individuos que desbordan plenitud y están abiertos a la experiencia. De este modo la selec·ción de películas contiene ficciones de autores como Jacques Rozier o Abbas Kiarostami,  documentales  de  Agnès Varda,  cine  experimental  de  Len  Lye o animaciones de Guionne Leroy, que son  trabajadas  en  compañía  de  una educadora  y  acompañadas  de  talle·res de cine sin cámara en los que los niños  trabajan  directamente  sobre fragmentos de película ya filmada que intervienen,  rayan  y  pintan.  De  esta forma “piensan jugando, toman posi·ción «dysponiendo», desmontando, re·montando cada elemento en  relación a todos los demás”.11

Además  de  esta  actividad  de  cine para  niños,  realizamos  otras  para adolescentes,  estudiantes  de  edu·cación  secundaria  y  familias,  todas ellas  insertas  dentro  de  un  proyecto de  investigación  de  las  metodologías aplicadas a la imagen en movimiento, no solo en su lectura, sino también en su creación. Tal es el caso de UHf,  la plataforma  de  creación  audiovisual para  adolescentes  de  13  a  18  años. Desde  la  apertura  del  CA2M  hemos estado  interesados  en  el  desarrollo de  programas  educativos  para  ado·lescentes en su tiempo de ocio. No en vano,  la adolescencia es el momento de inicio de la autonomía intelectual y es además el periodo en que se pue·de  realizar  un  trabajo  centrado  en  la creación capaz de generar espacios de 

Page 109: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

construcción  de  conocimiento  crítico, toda vez que este no dependa de des·trezas manuales sino que primen los rasgos expresivos. Tras varios intentos fallidos de vincular a los adolescentes del  entorno  del  CA2M  en  actividades de fin de semana relacionadas con las exposiciones, decidimos pensar en un nuevo formato que se ajustase a las in·quietudes y hábitos de los adolescen·tes de la zona. Para ello ideamos una plataforma  de  creación  en  vídeo.12  A diferencia de anteriores propuestas ―que requerían inscripción previa y estaban  estructuradas  de  forma  más rígida―, creamos una plataforma per·manente, flexible en cuanto a horarios, que no requería de un compromiso ex·plícito y que no estaba basada en la capacitación  técnica,  sino en  la  crea·ción de contenidos.UHf  nos  permite  actualizar  a  través de  lo  audiovisual  algunos  conceptos derivados  del  pensamiento  de  Paolo freire,  como  es  el  de  alfabetización crítica.13  freire  acuñó  este  término en  relación  a  una  alfabetización  en·caminada  no  tanto  al  aprendizaje de  la  lectura como al de  la escritura, entendiendo que dominar el código nos  capacita  para  rehacer  el  mundo, para escribir una nueva historia y para proyectar un  futuro diferente. En este sentido  intentamos  actualizar  este concepto que surge en la década de los 70 (y que sirvió a Freire para apun·tar  modos  para  la  emancipación)  en un contexto y condiciones muy distin·tos:  un  municipio  del  extrarradio  de una  gran  ciudad  y  con  adolescentes. En  UHf  los  jóvenes  ensayan  la  cons·trucción  de  nuevos  relatos  a  partir del vídeo y generan otros discursos a 

través de sus creaciones, que pueden insertar de forma viral en el sistema a través de la red. UHf pretende conver·tirse en una reivindicación de nuevas formas  de  expresión  enfrentadas  al discurso  dominante  anulador,  en  es·pecial todo aquel que se emite desde los medios de comunicación acerca de los jóvenes.Esta plataforma solamente lleva activa desde  el  pasado  mes  de  enero,  pero nuestra intención es que el grupo que se ha formado se consolide y puedan comenzar  a  generarse  nuevas  acti·vidades  para  otros  jóvenes  y  llegar  a interconectar  sus  contenidos  con  los del  Centro.  En  las  sesiones  de  UHf se  ponen  en  práctica  metodologías educativas horizontales, en las que los  jóvenes  más  avanzados  pueden enseñar  a  los  recién  llegados  a  la actividad.  Una  parte  importante  con·siste  en  el  visionado  de  creaciones aportadas  bien  por  los  educadores  o por los asistentes, ya que para noso·tros es esencial mostrar a los jóvenes otros referentes y que conozcan los trabajos de creadores que van desde Jonas  Mekas,  Kubelka  o  Antoni  Mun·tadas a María Cañas o bas  Jan Ader. Las  sesiones  se  complementan  con colaboraciones de creadores, a quie·nes invitamos a la plataforma para que realicen talleres.14 Así, en esta propu·esta son fundamentales tanto la parte experimental como la experiencial. De la acción se pasa al debate y de nuevo a la producción como una metodología posible, en un intento de que el discur·so no se imponga sobre la producción, sino al contrario, que sea esta la que sirva de motor para generar el discur·so,  cuestionar  los  imaginarios  de  ori·

gen y vislumbrar nuevas posibilidades de creación.

2b. Pensar con el cuerpo

Otra de nuestras líneas fundamentales de trabajo es aquella que se interesa por el  cuerpo como un  lugar de cons·trucción  de  conocimiento.  frente  a aquella educación basada en la exis·tencia  de  conocimientos  objetivos  y universales, que afirma que cuerpo y mente  funcionan  de  forma  separada, nosotros pensamos que no existe un pensamiento que no pase por el cuer·po, que no se piensa con la mente sino a través de un cuerpo. Partiendo de que todo  pensamiento  está  posicionado  y los  saberes  situados,  nuestro  interés se centra en trabajar con el cuerpo en los  espacios  de  la  educación,  gene·rando  lugares para  la crisis. Escuela y museo son instituciones herederas del proyecto  ilustrado  y  ambas  aspiran  a ser neutrales, objetivas,  limpias y  raci·onales, contenedoras, en definitiva, de un saber universal que es necesario transmitir  a  las  masas.  Sin  embargo, consideramos esta posición de ambas instituciones  cuando  menos  cuestio·nable, ya que no contribuye a generar espacios de transformación, sino a per·petuar ciertos esquemas y patrones de dominación.  Nuestro  modesto  trabajo en  este  sentido  consiste  en  una  serie de prácticas en las que investigamos modos de poner en crisis estas nocio·nes, desde el trabajo con las familias o los profesores hasta el carácter perfor·mativo de nuestros trabajos en sala.Una  de  estas  propuestas  es  el  taller Fuera  de  formato, una actividad que se  realiza  en  centros  escolares  y  en 

111

Page 110: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

112  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

CA2M a  lo  largo de  tres sesiones. En las dos primeras son los educadores15 

quienes se desplazan a los centros es·colares y  la tercera sesión tiene lugar en el centro de arte. En esta propuesta es  muy  importante  el  trabajo  con  el cuerpo social, el cuerpo que se ins·cribe en unos marcos de significación asignados, ya que, como afirmara Bell Hooks, “uno de los malestares implíci·tos en la alteración del ámbito acadé·mico, debido al discurso que tiene en cuenta la raza y el género al igual que la clase social y las prácticas sexuales, es precisamente el que desafía a esa separación  entre  el  cuerpo  y  la  men·te. Cuando nos ponemos a hablar en clase del cuerpo y de cómo vivimos en nuestros  cuerpos,  automáticamente estamos desafiando la orquestación del  poder  en  ese  espacio  institucio·nalizado  concreto.  El  más  poderoso ostenta  el  privilegio  de  negar  su  pro·pio cuerpo […], lo importante era que todos respetásemos que su función consistía en ser una mente en lugar de un cuerpo”.16

En este taller los educandos son toma·dos  como  sujetos  creativos  y  respon·sables de sus actos, lo que los hace conscientes  de  las  connotaciones políticas del acto educativo  y del  tipo de educación que reciben. Es este un aprendizaje para ser afectado; se trata, como ha definido recientemente Mari·na Garcés, de aprender “a transgredir la relación de indiferencia que nos conforma  como  consumidores·espec·tadores de lo real. Empezamos a pen·sar cuando aquello que sabemos (o no sabemos) afecta a nuestra relación con  las cosas, con el mundo, con  los otros. Para ello hace falta valentía, y la 

valentía se cultiva en relación afectiva con  los  otros.  Esta  es  la  experiencia fundamental que puede cambiar hoy de raíz nuestra relación con el mundo y sus formas de dominación, cada vez más íntimas y subjetivas”.17

En el  taller,  los educadores proponen realizar distintas acciones a los alum·nos dentro del aula y a través de ellas se plantea el significado que aporta a la acción un contexto específico. Una de las cuestiones fundamentales de la actividad es trabajar con la esencia de la performance: hacer aquí y ahora, no actuar ni representar. ¿Qué significa que me suba a una mesa?, ¿qué con·notaciones posee, en un espacio como el escolar, que cambie el tempo en alguna de las acciones que realizo?, ¿qué diferencias existen en una ac·ción dependiendo de quién la realice?, ¿cuánto valen los silencios en el aula?, ¿qué relaciones de poder se estable·cen en la escuela?, ¿de qué formas se ejerce autoridad? y una vez llegados al museo: ¿cómo actuamos en este es·pacio?, ¿qué nueva carga simbólica re·ciben las acciones que son realizadas aquí?, ¿cómo me siento en un espacio como este? En la sesión en el Centro, además, se trabaja en torno a vídeos de performances de artistas de la co·lección, como María Ruido o bestué y Vives; pero es solamente en la tercera sesión en la que los alumnos ven obra de artistas, ya que algo esencial en esta propuesta es, de nuevo, dejar que lo  experiencial  preceda  al  conocimi·ento ya instituido; que la memoria del cuerpo  y  los  saberes de  la  carne  ins·crita en un espacio significado por la historia y la tradición sean escuchados antes que el discurso.

2c. Las Lindes

El proyecto del CA2M se asienta, como ya hemos apuntado anteriormente, so·bre la convicción de que la educación es una práctica cultural independiente y que, por tanto, ha de ser repensada en base a un aparato crítico específico. De acuerdo a esto se tornaba esenci·al  generar  un  espacio  de  encuentro para pensar y debatir en común sobre la  educación  con  otros  agentes  de  la cultura:  artistas,  profesores,  educa·dores sociales y todo aquel implicado en  procesos  educativos.  Uno  de  los referentes  para  la  creación  de  este espacio  fue  el  programa  de  la  radio alemana  sobre  educación  Problemas educativos  actuales, en el que Ador·no  participó  por  lo  menos  una  vez  al año  en  el  periodo  comprendido  en·tre 1959 y 1969 y que sirvió para la compilación  de  textos  agrupados  en Educación para la emancipación. Este programa nos sirvió para reflexionar acerca de lo oportuno de pensar sobre educación  de  forma  periódica  y  com·partida. También despertó en nosotros cierto  deseo  de  generar  un  archivo sobre prácticas educativas críticas, así como de dotar de visibilidad a algunos proyectos  pedagógicos  transforma·dores que de otro modo no tendrían espacios  de  representación  más  allá del que enmarca el aula o el espacio concreto de trabajo.Las Lindes se define como un proyecto de  investigación  y debate en  relación a  pedagogías  críticas  y  prácticas  cul·turales y su equipo de trabajo central lo componen Marta de Gonzalo, Publio Pérez  Prieto,  Cristina  Vega,  Virginia Villaplana  y  yo  mismo.  De  forma  pe·

Page 111: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

riódica  y  en  paralelo  a  las  reuniones de  trabajo  del  grupo,  se  realizan  en·cuentros  abiertos  a  la  participación de  docentes,  artistas,  estudiantes  e interesados  en  la  educación,  en  los que se trabajan textos indispensables de las pedagogías críticas; se dan a co·nocer y se analizan distintas prácticas que se están llevando a cabo a nivel nacional e internacional; se difunden y se hacen accesibles materiales experi·mentales susceptibles de ser emplea·dos como recursos didácticos en ám·bitos educativos  tanto  formales como no  formales,  y  se  plantean  debates  y propuestas  acerca  de  las  nuevas  es·trategias para  la reformulación de las prácticas de la enseñanza que emplea la comunicación audiovisual. Para ello, se parte del entendimiento de la edu·cación  como  proyecto  cultural,  social y, por tanto, colectivo, para atisbar un futuro aún no resuelto que podemos atrevernos a imaginar.Poco más quisiera apuntar en relación al quehacer de Las Lindes, ya que es un  proyecto  en  proceso  y  sobre  todo porque, mejor que mis palabras, pue·de  hablar  sobre  él  todo  el  trabajo  de documentación  de  las  sesiones  re·alizado por Daniel García-Pablos, qui·en  registra en vídeo y edita  todas  las sesiones, que posteriormente son col·gadas en las redes sociales y la página web del CA2M,18 lo que ha resultado clave para conformar una comunidad educativa en la dispersión.Si bien es cierto que uno de los temas recurrentes  en  Las  Lindes  ha  sido  la posibilidad de generar una comunidad educativa y que hemos vivido algunos frustrados  intentos  de  hacerlo  de  los que dan cuenta algunas de las sesio·

nes en vídeo, creo que es importante apuntar que en los últimos meses hemos comenzado a reflexionar acer·ca  de  las  posibilidades  de  construir una comunidad en la dispersión. Este concepto de comunidad surgió en un encuentro  con  el  colectivo  Situacio·nes,19 pero adquirió mayor relevancia al hilo de un  texto  reciente de Aurora fernández·Polanco20 en el que reflexi·ona sobre las posibilidades políticas y estéticas del 15M y dibuja vinculacio·nes entre  todo  lo ocurrido en  torno a la jornada de reflexión electoral y la experiencia  estética  de  tradición  ide·alista.  y  enfrenta  ambas  a  un  nuevo paradigma de la experiencia que defi·ne en relación a los conceptos de dis·tracción de benjamin y sobre todo de la “Charla y curiosidad” de Virno. Tras algunas conversaciones con la autora sobre  el  texto,  reparé  en  el  modo  en que el concepto de comunidad que habíamos  estado  manejando  en  Las Lindes pertenecía a esa tradición que compartían  la  estética  idealista  y  la jornada de reflexión y en que no esta·ba  teniendo en cuenta  las auténticas posibilidades de construir ese tipo de comunidad  hoy.  Sin  ánimo  de  emitir juicios en relación a lo que nos permi·te una comunidad basada en los lazos presenciales, encuentros y situaciones compartidas frente a otra asentada so·bre la fragmentación, la dispersión y la intermitencia, lo cierto es que habita·mos nuevas formas de construir comu·nidad que aún son difíciles de definir. El modo en que desde Las Lindes esta·blecíamos lazos de unión con aquellos interesados en la educación concuerda mejor  con  esa  dispersión/depresión del mundo actual. Así se edifica una

comunidad pensante de afines a partir de la combinación de medios y formas de encuentro, mejor que de la exclu·siva reunión física. Ahora queda por delante  atravesar  este  tiempo  acom·pañados  por  esta  otra  posibilidad  de comunidad y ver qué posibilidades de acción  colectiva  nos  ofrece.  Trabajar desde ahí y no en base a paradigmas de otro tiempo puede ser el punto de partida que nos abra nuevas posibili·dades de transformación.

3. Conclusiones

Antes de terminar, quisiera aclarar que las propuestas descritas en estas páginas no son más que trabajos que intentan  responder  a  alguna  de  nu·estras  cuestiones  fundamentales  en torno  a  la  educación.  quedan  fuera algunos  de  los  procesos  de  negoci·ación que implica la realización de estas prácticas, así  como muchas de las tensiones y conflictos que generan en los distintos contextos en los que se desarrollan. Pero lo que es común a todo nuestro trabajo es el sentir y el reivindicar la necesidad de una educa·ción no totalizadora, que trabaje des·de lo micro en contextos específicos y que se active al ponerse en contacto con  otros  agentes  de  la  educación. Nuestra  práctica  pedagógica  se  des·envuelve de forma similar a la imagen de revolución molecular propuesta por Gerald Raunig,21 como una puesta en marcha  de  procesos  incontrolables. Esperamos que nuestras prácticas, desde los pequeños encuentros, con·duzcan a una deriva de conocimientos encadenados  y  sin  control.  quizás la  educación  pueda  servir  en  esta 

113

Page 112: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

114  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

ocasión, mejor que para mostrarnos la luz del saber heredado, para adentrar·nos en lo desconocido. Para reactivar nuestra imaginación.

Notas1.  GUATTARI,  felix,  y  ROLNIK,  Suely,  Mi-cropolítica.  Cartografías  del  deseo, Trafi·cantes de Sueños, Madrid, 2006.2. Theodor W. Adorno. Educación para la emancipación. Madrid: Ediciones Morata, 1998, p. 127.3. Suely Rolnik. “Lygia Clark recomienda: evite falsos problemas”, en VV.AA., 10.000 francos de recompensa (el museo de arte contemporáneo  vivo  o  muerto).  Madrid: Encuentros Adace, 2009, p. 109.4. Charles Baudelaire. “Notes nouvelles sur Edgar Poe” (1857), en Oeuvres complètes, II.  París:  C.  Pinchois,  Gallimard,  1857,  ci·tado por Georges Didi·Huberman. Cuando las  imágenes  toman  posición.  Madrid:  A. Machado Libros, 2009, p. 305.5 Dato extraído de la página web del mu·nicipio, www.mostoles.es.6. Pienso aquí en el Rancière de El maestro  ignorante  o  en  el  freire  de  La pedagogía  del  oprimido  o  La  pedagogía de la esperanza.7. Eva Sturm. “Empezando desde el arte ¿qué significa esto?”, en Javier Rodrigo [ed.]. Prácticas dialógicas. Intersecciones de  la  pedagogía  crítica  y  la  museología crítica.  Palma  de  Mallorca:  Es  baluard, 2007.8. Carmen Mörsch. “Alliances for Unlear·ning: On the Possibility of future Collabo·rations  between  Gallery  Education  and Institutions of Critique”, en Afterall,  pp. 5·13. Londres, 2011.9. Susan Buck Morss. “Estética y anes·tésica. Una revisión del ensayo de Walter Benjamin sobre la obra de arte”, en La Balsa de Medusa, n.º 25, 1993, pp. 55·98.10.  Georges  Didi·Huberman,  Op.  cit.,  p. 229.11. Ibíd., p. 285.12.  Un  referente  importante  para  este proyecto es la propuesta desarrollada por Sergio bessa en el bronx Museum of The Arts en Nueva york, donde disfruté de una residencia  de  8  semanas  en  2008,  así 

como la experiencia adquirida en mi tra·bajo en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. En relación al trabajo desar·rollado en el MNCARS, véase http://edu-museos.blogspot.com/2008_10_01_arc-hive.html.13. Este concepto derivado de freire, jun·to  con otros, ha sido  importante para  la concepción y desarrollo de otras líneas de trabajo  como  la  Universidad  Popular,  un programa  de  educación  crítica  desarro·llado por el CA2M en torno al arte actual con adultos.14.  Tal  es el  caso del  taller  con Cristina Busto que celebramos en verano de 2011 y el de próxima realización con fermín Ji·ménez Landa.15.  Para  el  desarrollo  de  este  taller  ha sido  esencial  el  trabajo  de  los  educado·res  permanentes  del  CA2M  Victoria  Gil·Delgado y Carlos Granados, así como los aprendizajes compartidos en  los talleres de formación de profesorado que hemos realizado  con  Los  Torreznos,  Tania  bru·guera y Pere faura.16.  bell  Hooks.  Teaching  to  Transgress. Education as a practice of Freedom. Lon·dres  / Nueva york: Routledge, 1996.  Se pueden encontrar dos capítulos del  libro traducidos  al  castellano  por  Las  Lindes en  http://ca2m.org/es/las-lindes/archi-vo-de-videos-2009-2010.17. Marina Garcés. “Dar que pensar. So·bre la necesidad política de nuevos espa·cios de aprendizaje”, en http://www.ze-mos98.org/eduex/spip.php?article147 [consultado el 15 de abril de 2011].18. http://ca2m.org/es/las-lindes.19.  Esta  pregunta  nos  la  formulábamos ya en el encuentro que realizamos con el colectivo  Situaciones  en  mayo  de  2011; se puede consultar información en el dos·sier de la actividad así como ver el vídeo de  la  sesión  en  http://ca2m.org/es/las-lindes/archivo-de-videos-2010-2011.20. Aurora Fernández-Polanco. “From the  Spanish  revolution:  idle  talk,  shared images”, en Giannetti [ed.]. Arte, Estudos Culturais e Media. évora: Chaia, 2012 [en imprenta].21. Gerald Raunig. “Revoluciones molecu·lares y prácticas artísticas transversales”, en Brumaria 8. Arte y Revolución. Madrid: brumaria, 2007, pp. 85·97.

La Colección del Museu d’Art Contem·porani  de  barcelona  (MACbA)  traza cronológicamente una línea que va del final de la Segunda Guerra Mundi·al al actual siglo xxI. En el análisis de este  período  histórico,  un  fenómeno determinante para la evolución de las prácticas artísticas es la inmersión de la cultura en los procesos de consumo y entretenimiento de masas. El  incre·mento de la complejidad política y so·cial del panorama contemporáneo cul·mina con el proceso de globalización, que, favorecido por la expansión de las nuevas tecnologías, obliga a repensar los modelos históricos del arte.

En este contexto, la Colección MACbA resulta una herramienta que comunica las tradiciones del pasado para hacer visibles las innovaciones del presente. Así, el arte de nuestro  tiempo  resulta un instrumento de conocimiento que propone alejarse de las convenciones dominantes  de  belleza  para  generar nuevos espacios de reflexión y debate.

Así, pues, nuestros programas educa·tivos toman como punto de partida la Colección MACbA, y de la voluntad de trabajar, en profundidad, con los estu·diantes de educación secundaria y de bachillerato nace el proyecto “Lecturas de una Colección”.

Entre el documental y el gesto poético.

Prácticas artísticas después de la

Segunda Guerra Mundial.

MACBA

Tonina Cerdà. Responsable programes educatius MACbA

Page 113: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

Dinámica del proyecto

La idea básica es ofrecer al profesora·do que desee profundizar en el trabajo con las obras, los artistas y el discurso del MACBA, una herramienta que pue·da utilizar libremente en el aula y que le permita una aproximación más intensa que la que ofrece la visita guiada en las salas.Este  proyecto  empieza,  por  lo  tanto, con  un  recurso  concebido  para  ser utilizado  en  el  aula antes  de  la  visita al Museo que propone las bases para iniciar un debate que después seguirá en las salas ante las obras expuestas.El objetivo del proyecto es suscitar en los estudiantes un  interés por el arte y  la  sociedad  de  su  momento  a  par·tir  de  los  distintos  temas  propuestos. Utilizando estos recursos, los alumnos tienen que poder construir un criterio que les permita acercarse a las obras de arte con competencia, pasando de la historia del arte y de la cultura a una apreciación estética y cognitiva que se base en la confrontación directa y per·sonal entre la obra y quien la observa.Entre el documental y el gesto poético es la primera de un conjunto de lectu·ras que proponen diferentes miradas sobre el arte y su tiempo a partir de la Colección MACbA.

Trabajo previo en el aula

El  proyecto  consta  de  dos  partes:  la primera tiene lugar en el instituto, con el apoyo de un CD-ROM interactivo que el MACBA facilita al centro para que el profesorado lo utilice según la adapta·ción curricular que crea conveniente para cada grupo escolar. Este trabajo previo plantea un itinerario concreto a 

través de obras de la Colección MACbA y anuncia un tema de debate.

Visita al Museo

Durante la visita que posteriormente se  realiza  al  Museo,  los  jóvenes  tie·nen  la ocasión de confrontarse direc·tamente con las obras ―algunas de ellas  ya  las  habrán  visto  antes  en  el CD-ROM― y de poner en juego varios procedimientos  de  análisis  a  partir de  las nociones construidas. Se  trata de debatir en grupo puntos de vista y opiniones,  y  contrastarlas  con  las  in·formaciones específicas que proporci·onará el educador.

Entre el documental y el gesto poético

Estos  dos  conceptos  nos  ayudan  a analizar  los  cambios  producidos  en las  prácticas  artísticas  a  partir  del fin de la Segunda Guerra Mundial. Dentro  del  panorama  desolador  de la postguerra, el arte buscará, ya sea como necesidad de testimoniar lo que ocurre (documental), ya sea como hui·da o distanciamiento de lo real (gesto poético), posibles salidas y respuestas a la angustia que caracteriza este perí·odo. El documental permite ofrecer un testimonio de la realidad y generar un archivo  textual  (documento  escrito)  o visual (fotografía, cine), que resultará ser un fragmento de memoria individu·al o colectiva.

Durante la visita se analiza la obra de artistas como por ejemplo Joan Colom, Roberto Rossellini y Robert Frank, que además  de  mostrar  la  ciudad  en  rui·nas, la precariedad o la pobreza, bus·can  en  ella  su  carácter  más  emotivo 

y  humano.  En  cambio,  otros  artistas se  decantan  por  un  distanciamiento voluntario  de  la  realidad  y  optan  por una  aproximación  más  poética,  por una búsqueda de nuevas soluciones al margen de  la  representación de  la realidad.  En  este  sentido,  la  rabia,  el pesimismo  o  la  necesidad  de  cam·bio  estarán  presentes  en  la  obra  de artistas  como  Antoni  Tàpies,  Henri Michaux,  Manuel  Millares,  Lucio  fon·tana y Jean Dubuffet, que muestran la situación de crisis y la necesidad de huir a través de la expresión íntima de su mundo interior.

Tomando  como  hilo  conductor  dos términos  —documental  y  gesto  poé-tico—,  analizaremos  algunas  de  las obras de la Colección del Museu d’Art Contemporani de Barcelona que sur·gen en los años inmediatamente pos·teriores al fin de la Segunda Guerra Mundial.Establecer  fronteras  siempre  es  una tarea complicada. Hay que entender este  recorrido  como  un  ejercicio  cre·ativo de dibujo, que trata de poner el acento más en los nexos y las conexi·ones que se pueden establecer entre obras determinadas que en los límites que las separan.

Durante la década de 1950 se produ·cen cambios sustanciales en el mun·do  del  arte,  ligados  inevitablemente al  contexto de postguerra,  y emergen prácticas artísticas muy diferentes en·tre ellas, pero que comparten también algunos rasgos comunes.

115

Page 114: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

116  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Es un período caracterizado en Europa por la desolación, el trauma y el deseo de  reconstrucción,  así  como  también por la desconfianza en la razón hu·mana,  después  de  haber  sufrido  las consecuencias  de  los  fascismos,  del Holocausto o de las bombas atómicas de Hiroshima y Nagasaki.

En  este  contexto,  algunos  artistas  se replantearon cuál tenía que ser la fun·ción del arte: ¿tenía que documentar la barbarie vivida o tenía que constituir un espacio poético de resistencia?

Lo que parecía imposible era dar con·tinuidad  a  los  planteamientos  de  las vanguardias artísticas europeas, que sostenían que la distancia entre arte y vida podía acortarse, que el arte podía provocar  un  cambio  social  y  conducir a un estado de plenitud y de felicidad, convirtiéndose en una vía de búsque·da de utopías.

Algunos artistas, ante el dolor, la rabia y  la  tragedia  vividas,  reaccionan  ma·nifestando a  través de sus obras una actitud de rechazo a entender el arte como  un  ejercicio  de  representación ficticia de la realidad.

Sus  sentimientos  de  frustración  y  de reacción se manifiestan sobre la tela o el papel  como masas aparentemente caóticas e informes, que expresan de forma libre y subjetiva las traumáticas situaciones  vividas,  y  revelan  así  los aspectos  más  oscuros  e  irracionales de las personas.

Veamos  como  ejemplo  algunas  acu·arelas  de  esta  época  del  belga  Henri Michaux.

Las formas se desdibujan sobre el pa·pel,  surgen  rostros  informes,  rostros 

torturados, desfigurados. ¿Qué senti·mientos nos esconden? ¿Qué quiere expresar el artista?

Existe un cierto fantasma interior que debería  poder  pintarse  y  no  la  nariz, los  ojos,  el  pelo,  que  se  encuentran en el exterior […]. Lo que yo desearía es  pintar  el  color  del  temperamento de los otros. Es hacer el retrato de los temperamentos.1

También algunas obras de este perío·do,  del  pintor  francés  Jean  Dubuffet, ponen de manifiesto el carácter expre·sivo  de  la  materia  informe.  El  artista recurre  al  uso  de  empastes  densos y  elaborados,  con  texturas  abruptas, rugosas,  agrestes,  irregulares,  ampli·ando  así  el  repertorio  de  materiales pictóricos.  Cal,  arena,  partículas  de metal, serrín, pasan a formar parte de la superficie de la pintura, que aparece surcada de líneas, que evocan formas indefinidas, apenas insinuadas.

¿Qué hay detrás de estas superficies informes? ¿Frustración? ¿Desesperan·za? ¿Desencanto?

Lo que parece evidente es que Dubuf·fet  trabaja  al  margen  de  los  cánones estéticos  tradicionalmente  vinculados a la creación artística. Escuchemos lo que dice sobre esto:

Creo que la belleza no se halla en nin-gún sitio. Considero que  la noción de belleza  es  completamente  falsa.  Me niego rotundamente a aceptar la idea de  que  hay  personas  feas  y  objetos feos  […].  Los  llamados  países  primi-tivos  tampoco  lo  creen.  Allí  la  gente no  te  entiende  cuando  le  hablas  de belleza.2

Mientras en Europa algunas prácticas artísticas se ven fuertemente influidas por  el  contexto  de  postguerra,  en  Es·paña, y bajo la dictadura franquista,

surgen obras que constituyen una expresión  o  respuesta  personal  ante la represión y la falta de libertad impu·estas por el régimen.

En  barcelona,  Antoni  Tàpies  realiza obras que resultan ser auténticos mu·ros,  e  incorporan  nuevos  materiales como por ejemplo el polvo de mármol o la arena. Las superficies de sus pin·turas  matéricas  sugieren  varias  inter·pretaciones:

[…]  Separación,  enclaustramiento, muro de lamentación, de prisión, testi-monio del paso del tiempo […].3

Paralelamente,  Manuel  Millares  plas·ma  el  drama  vivido  durante  el  fran·quismo en las superficies torturadas de sus obras. Reemplaza la tela habi·tual del cuadro por la arpillera, que se nos revela áspera y cruda, sin adornos que la suavicen. La superficie se con·figura a partir de estrujamientos, ras·gones, agujeros... Y adquiere cuerpo, un cuerpo surcado de heridas, que el artista no intenta esconder.

El arte sigue muy de cerca la desespe-ración de nuestro tiempo, lo vigila y le cose las heridas […].4

En Italia, Lucio fontana incorpora a sus pinturas agujeros y cortes que realiza deliberadamente, y así consigue que el  espacio  real,  la  tercera  dimensión, forme parte de la superficie de la tela y deje de ser una ilusión o representa·ción ficticia. Fontana integra también materiales  como  cristales  o  granitos de colores, que crean sobre el lienzo particulares relieves y orografías.

Con  el  término  “agujero”  me  refería a  exceder  las  limitaciones  del  marco de un cuadro y a ser libre en la propia concepción  del  arte.  […]  Yo  no  hacía agujeros  para  destruir  la  pintura.  Al 

Page 115: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

contrario, hacía agujeros para encon-trar otra cosa.5

Las obras que hemos visto hasta ara plantean  una  ruptura  radical  con  el carácter  puramente  visual  de  la  pin·tura moderna. La materia, el agujero, el  corte,  el  vacío,  se  convierten  en elementos  esenciales  de  la  pintura  y el gesto del artista adquiere una rele·vancia indiscutible.

En  este  contexto,  Michaux  también explora  las  posibilidades  del  gesto. Muchos de sus  trabajos se basan en la creación de ideogramas o signos, a partir de los cuales investiga en la cre·ación  de un  lenguaje propio,  como  si se tratase de un alfabeto personal.

[…] Durante un tiempo soñé, sin obte-ner resultados serios, buscar una len-gua universal. Traté de  inventar unos caracteres claros para todos sin pasar por la palabra […].6

El ideograma es el dibujo de una idea o de un objeto. Constituye  la base de la  escritura  de  algunas  civilizaciones orientales por las que Michaux tiene un interés especial.

También Tàpies está  interesado en el signo y su potencia expresiva. En sus pinturas·muro  practica  garabatos,  in·cisiones, marcas y perforaciones que surcan la superficie, y así pone de ma·nifiesto el carácter metamórfico de la materia.

Lo  fundamental  en  estos  muros  no son  los  aspectos  plásticos  derivados de las cualidades de la textura o de los matices del color. Lo esencial en estas obras son los elementos intencionales con los que el artista informa a la ma·teria, las formas que adquiere, los sig·nos que están impresos en ella.

Unos años antes de que Tàpies cree sus particulares muros, brassai se de·dica a fotografiar paredes y muros de las calles de la ciudad de París, fasci·nado por las huellas y los signos que están gravados en ellos y que consti·tuyen el testimonio de una multitud de personas anónimas.

[…] Una herramienta que burila ―en este caso, un clavo, una navaja mella-da― inicia una lucha desconocida por el  lápiz y el pincel, que no actúan en profundidad  como  el  buril.  Un  rasgo gravado es infinitamente más podero-so que uno trazado […].

Yo me he dedicado a fotografiar grafi-tos desde 1930 […] Pero no fue hasta 1950,  aproximadamente,  que  se  me ocurrió la idea de hacer fichas donde anotaba, bajo un dibujo esquemático de cada grafito, la dirección correspon-diente, para poder fotografiarlo con más  buena  iluminación  o  bien  para poder regresar al cabo de unos años y seguir su evolución. Así es como he podido constatar la presencia del tiem-po fotografiando el mismo grafito con algunos  años  de  diferencia.  Porque se da el caso de que muchos grafitos resultan ser el origen de obras colecti-vas: al dibujo original otras manos  le añaden  otros  rasgos,  ensanchan  sus surcos, profundizan sus órbitas. Es así como, en dos lustros, un rostro juvenil se transforma en el rostro patético de un viejo. De la misma manera, la cara de un brujo con orejas de asno se con-vierte, al cabo de siete años, en la de un payaso enharinado.7

Al mismo tiempo que se producen estas  prácticas  artísticas  de  carácter gestual y poético, otros artistas utilizan la fotografía y el cine para crear obras próximas al género documental, que son  también  personales  respuestas artísticas ante los mismos hechos.

El  director  de  cine  italiano  Roberto Rossellini realiza algunas películas de 

ficción que muestran de forma explíci·ta y contundente las dificultades para sobrevivir  durante  los  años  de  post·guerra. En estos filmes, hay implícita una fuerte carga de crítica y denuncia que pretende inducir a la reflexión. Es el caso de Alemania año 0, en el que recorre a algunos procedimientos téc·nicos y formales propios del documen·tal. La película se rueda en escenarios reales y cuenta con la participación de varios actores no profesionales.Veamos, a continuación,  los primeros minutos de este filme.

Como  habéis  podido  ver,  Edmund será  el  protagonista  de  esta  película, en la que se narra la historia de una familia sobre la que planea todavía la  amenaza  del  fascismo,  a  pesar  de haber finalizado la guerra. Edmund se verá obligado por las circunstancias a asumir una responsabilidad propia de un adulto, que le llevará a un destino trágico.

A través de la fotografía, Robert frank también tiene interés para mostrar, sin filtros ni artificios, la realidad cotidiana de  la  sociedad  de  postguerra.  Utiliza deliberadamente  una  técnica  descui·dada,  ofreciendo  encuadres  torcidos, desenfoques o personas en movimien·to que potencian la idea de instanta·neidad  y  de  azar.  No  le  interesan  las escenas  preparadas,  sino  captar,  a través del objetivo de su cámara y sin que los protagonistas se den cuenta, momentos y situaciones que para él tienen una significación especial.

Su  trabajo  explora  nuevas  posibilida·des de la fotografía y resulta una críti·ca al conformismo social existente.

117

Page 116: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

118  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

En  la  serie  París,  frank  trata  de  cap·tar  las manifestaciones de esperanza y la ansiedad de una ciudad que se recupera  de  la  guerra.  Su  mirada  se detiene  en  un  elemento  cargado  de significados: las flores.

En la serie London, frank hace gala de una profunda observación social  y se interesa por mostrar  los grandes con·trastes del sistema de clases inglés.

Su  serie  The  Americans  la  realiza gracias a una beca que obtiene de la  fundación  Memorial  Guggenheim, que le permite recorrer durante dos años  Estados  Unidos.  Las  fotografías de este proyecto ponen de manifiesto una actitud entre crítica e  irónica ha·cia  la  promesa  del  sueño  americano, y muestran aspectos como el patriotis·mo y la política, la riqueza y la pobreza o la violencia y el racismo.frank  deja  muy  clara  su  intención  en  la solicitud de la beca:

Deseo realizar un documento contem-poráneo  auténtico,  donde  el  impacto visual  tendrá  que  ser  tal  que  anule cualquier explicación.8

Unos años atrás, entre 1945 y 1946, Helen Levitt, una fotógrafa autodidac·ta americana que participa también en proyectos cinematográficos, filma en colaboración con Janice Loeb y James Agee In the street, una cinta que reco·ge  pasajes  de  la  actividad  diurna  en el barrio de Harlem de Nueva york. El filme se configura a partir de escenas azarosas, rodadas directamente en la calle, que el ojo del artista selecciona.

Las calles de los barrios pobres de las grandes  ciudades  son  sobre  todo  un teatro y un campo de batalla.

Ahí, sin darse cuenta, cada ser huma-no es un poeta, un enmascarado, un 

guerrero, un bailarín: y en su inocente habilidad  artística  proyecta,  frente  al tumulto de la calle, una imagen de la existencia humana.

El intento de esta pequeña película es capturar estas imágenes.9

(texto subtitulado)

En barcelona, Joan Colom, con el mis·mo interés para atrapar la realidad so·cial de la ciudad, desarrolla su trabajo fotográfico en la calle:

Todo  empezó,  sin  saberlo  entonces, cuando a finales de 1958 descubrí el barrio Chino y me  impresionó tan-to  que,  sin  perder  interés  por  otros hechos  de  la  vida  de  la  ciudad,  me dediqué a él a fondo. Vi que mi mun-do estaba ahí. Me fascinó su diversi-dad  y  su  riqueza  social.  ¡Aquello  me impactaba!  Me  sentí  profundamente atraído por la calidad humana de los personajes.  Durante  dos  años  me pasé todos los fines de semana en-teros allí.10

Una selección de las fotografías que re·alizó en este período se publicó en 1964 en un libro llamado Izas, rabizas y colipo·terras, publicado por la editorial Lumen dentro de la colección Palabra e Imagen, con textos de Camilo José Cela.

Cuando  me  planteé  que  tenía  que hacer aquel trabajo, como una necesi-dad  imperiosa,  tuve  que  inventarme un sistema para poder fotografiar en aquel  entorno.  Había  tres  factores fundamentales que debía tener en cu-enta: la espontaneidad, la integridad y la continuidad. Esto es, el sistema de trabajo  debía  permitirme  hacer  foto-grafías de forma regular y continuada, semana tras semana, sin poner en pe-ligro mi integridad física y sin perder la capacidad  de  atrapar  las  situaciones de forma viva y espontánea […]. Para mí era básico fotografiar sin mirar por el visor.11

El  barrio  del  Raval  y  sus  habitantes son  de  nuevo  los  protagonistas  de  la 

película La calle, rodada en 1960 por Colom. El filme se configura a partir de una sucesión de fragmentos, rodados en diferentes lugares y momentos.

Tenía una cámara de 8 mm en casa e hice algunas cosas con el mismo pro-pósito con el que hacía las fotografías, pero poniendo la cámara bajo el brazo. Las  tomé  durante  muy  poco  tiempo. A veces con una sola  imagen tenía  la sensación de que no podía transmitir el sentimiento de la situación vivida. Esta es la ventaja del cine, esta capacidad de acumulación de imágenes permite trasladar  la emoción del momento de forma más  intensa. El cine tiene más capacidad  de  expresión  que  la  foto-grafía, que depende mucho de un solo instante decisivo y quizá siempre deja la duda de que este instante sea el que uno ha fotografiado, o es otro. Si no captas el momento preciso, al cabo de un segundo la situación se ha converti-do en algo intranscendente.12

Hemos llegado al final de este recorri·do virtual que os invitamos a ampliar con nosotros, en el MACbA.

Pero antes queremos proponeros unas cuestiones para que entre todos las debatáis en el aula:

¿Pensáis que la línea de separación entre gesto poético y documental está tan clara como la hemos planteado?

¿Se podría considerar que las obras que hemos reunido en torno al con·cepto  de  gesto  poético  son  a  su  vez documentos, en tanto que resultan un testimonio de su tiempo?

Y… ¿se podría considerar que las obras relacionadas con el concepto de documental  tienen  implícito  también un cierto carácter poético?

Os esperamos en el Museo, con  inte·rés por seguir el debate con vosotros y compartir el ejercicio creativo de es·

Page 117: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

tablecer nexos y conexiones entre  las obras expuestas.

El interactivo está configurado a partir de unidades de información con imágenes y textos que se enlazan y forman una narración que constituye el eje principal del audiovisual. Se articula a través de dos voces: la del narrador, que lleva el hilo conductor a lo largo de todo el inte·ractivo, y otra que representa a los dis·tintos artistas, de los que se reproducen citas. Las obras que articulan la narra·ción pertenecen a la Colección MACbA y las demás también forman parte de ella o bien se han expuesto, en la mayoría de los casos, en alguna de las exposiciones temporales del Museo. Además de la in·formación de cada artista que aparece en la narración principal, se puede acce·der a una navegación por artistas donde se  puede  encontrar  información  de  la totalidad de su obra y el contexto en el que ha sido elaborada.

Se recomienda una visualización inici·al de  la narración continua,  y  la  frag·mentada por artistas está orientada al trabajo posterior y autónomo.

El  proyecto  se  complementa  con  un documento de sugerencias de trabajo para el profesorado y con un documen·to que quiere incentivar una escucha atenta y posterior la reflexión del alum·nado.

La tesis que presentamos no es un dis·curso cerrado, parte de una disyuntiva sobre la que se propone reflexionar. No tiene, por lo tanto, voluntad de constitu·ir ninguna verdad absoluta. Es una de las muchas narrativas que se pueden establecer entre obras diferentes de la Colección, obras que se pueden relaci·onar de una forma compleja y plástica atendiendo  a  conceptos,  tesis  y  argu·

mentos diferentes, como es el caso de la que hemos presentado, que lo hace en torno a dos conceptos: documental y gesto poético. Esto no excluye que pu·edan establecerse, por tanto, otras lec·turas diferentes a la propuesta o incluso ponerse en duda la disyuntiva estableci·da como punto de partida. La intención es facilitar información, ayudar al alum·nado a integrarla y a construir su propio criterio y posibilitar también que tenga experiencias ante las obras que hagan emerger varios sentimientos y emocio·nes que forzosamente deben contribuir a  moldear  las  opiniones.  Será  intere·sante que la juventud se plantee interro·gantes, genere hipótesis y argumentos y sea capaz de razonar, de debatir y de di·alogar con otras personas sobre lo que cada uno piensa, siente y ve.

Es importante tener presente que obras que fueron realizadas con una intención  determinada  pueden  ser leídas  o  interpretadas,  con  el  paso del  tiempo, de  forma diferente  y este aspecto debe promover de alguna ma·nera la libertad de opinar y de decir lo que se piensa y se siente, sin necesi·dad  de  estar  pendiente  de  acertar  la respuesta correcta.

Los temas que aborda este proyecto se pueden  relacionar  con  contenidos  de varias  materias  de  secundaria  y  bac·hillerato  (ciencias  sociales,  geografía e historia, educación visual y plástica, educación para el desarrollo y la ciuda·danía,  etc.).  No  obstante,  el  proyecto desea contribuir, básicamente, al des·arrollo de las competencias básicas y, por  lo  tanto,  fomenta  la  transferencia de  conocimientos  de  un  contexto  a otro,  estimula  el  aprendizaje  compar·tido en grupo,  la elaboración de hipó·

tesis y un largo etcétera. El objetivo no es  acertar  una  pregunta  enunciada, sino pensar y reflexionar alrededor de diferentes  aspectos  y  elaborar  argu·mentos para debatir entre todos.

Algunas sugerencias de temas de con·versación y de debate:

—Relevancia del contexto histórico en la producción artística de cualquier época. Diversidad de respuestas artís·ticas ante los mismos hechos.

— función del arte en épocas pasadas y actualmente.

—Vínculos y relaciones que se pue·den establecer entre manifestaciones artísticas  y  culturales  de  una  misma época como por ejemplo  la  literatura, la música, la danza, etc.

— Noción de belleza.

—Selección  de  los  materiales  y  los procedimientos  empleados  por  los artistas en relación con lo que desean expresar.

—Desbordamiento de los límites tradi·cionales del arte.

—Producción  artística  vinculada  a  la crítica y a la denuncia.

Entre el documental y el gesto poético existe, así, una de las muchas lecturas que proponemos a partir de la Colec·ción  MACbA.  El  futuro  inmediato  del proyecto  pasa  por  ampliar  el  número de  lecturas disponibles en el web del Museo, lo que nos permitirá, además, una comunicación fluida con nuestros usuarios inmediatos.

119

Notas 1 a 12. MACbA. Transcipción del discurso principal del interactivo

Page 118: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

120  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Introducción

El  Museo  de  la  Paz  de  Gernika  está situado,  a  medio  camino  entre  la montaña y el mar, cerca de bilbao, en el País Vasco. Para entender la impor·tancia de la ciudad en la que está ubi·cada,  basta  destacar  dos  momentos históricos.

Una  costumbre  muy  enraizada  entre los  vascos,  ya  desde  la  Edad  Media, era la de congregarse bajo un árbol, en general un roble, para tomar las deci·siones concernientes a la comunidad. Con el paso de los años y de los siglos se singularizó el de Gernika, donde se redactaron las leyes vizcaínas y que lo convirtió en el  símbolo de  las  liberta·des vascas. Entre los señores y seño·ras  de  bizkaia,  cabe  destacar  a  los Reyes  Católicos,  entre  otros  muchos, que debían ir a Gernika personalmen·te  y  juraban  respetar  las  libertades vizcaínas  (los fueros de bizkaia) bajo este roble.

Otro momento crucial en la historia de Gernika  fue  la  Guerra  Civil  Española. Esta guerra, que comenzó en julio de 1936, enfrentó al bando franquista o  sublevado  contra  el  republicano. La guerra no se hizo  muy patente en bizkaia,  zona  republicana,  hasta  la ofensiva  del  General  Mola  (bando sublevado) que dio comienzo con el bombardeo de Durango el 31 de mar·zo de 1937 y que acabó, en la zona Norte,  poco  tiempo  después  de  la 

toma de bilbao en junio de dicho año. El bombardeo de Gernika, ocurrido el 26 de abril de 1937, dejó en los cimi·entos más del 70% de sus construcci·ones, además de cientos de víctimas y a la mayoría de las familias sin hogar. Esta nueva  táctica militar se puso en práctica  unos  años  más  tarde,  por desgracia  para  muchísimas  víctimas civiles,  durante  la  Segunda  Guerra Mundial. Este fue el detonante ―según muchos― que marcó el curso de los acontecimientos  durante  la  Segunda Guerra Mundial, una guerra tan cruen·ta que provocó la muerte de millones de seres humanos.

Por  suerte  o  por  desgracia,  una  obra precursora  del  artista  malagueño  Pa·blo Picasso hizo que esta pequeña ciudad vasca se hiciera conocida mun·dialmente. El Guernica fue un encargo del gobierno de la República para ser expuesto  en  su  pabellón  durante  la Exposición Universal de 1937 de París. Gracias a este artista y a dicho cuadro, la  ciudad  se  hizo  conocida  mundial·mente y es visitada por gente de todo el mundo.

Con el tiempo, se vio la necesidad de crear un lugar que explicara lo aca·ecido en Gernika  y de esa manera el Ayuntamiento  decidió  abrir  el  Museo Gernika en 1998, que estaba ubicado en uno de los primeros edificios cons·truidos  tras  el  bombardeo  de  la  villa. Este  museo  se  podía  considerar  un museo histórico, ya que hacía un repa·

so a la historia de Gernika y, muy espe·cialmente, a la Guerra Civil Española y al bombardeo. Pocos años más tarde, y con la idea de dar los primeros pasos para un plan de paz en el País Vasco, se creó una fundación ―Fundación Museo de la Paz de Gernika― que dio un paso más allá, pasando de un ámbito  local a uno más  internacional y universal, para inaugurar, a nivel es·tatal,  el  primer  museo  cuya  temática principal  era  la  paz.  Los  patronos  de esta fundación son el Gobierno Vasco, la Diputación foral de bizkaia y el Ay·untamiento de Gernika·Lumo.

Con la inestimable labor de equipo llevada a cabo por varios asesores en temas de paz e historia del País Vas·co, se consiguió estructurar y llenar el nuevo museo de contenido. Desde que abrió sus puertas en 2003, el Museo no ha cesado en su empeño de trans·mitir  valores  universales  como  la  paz positiva,  la  defensa  de  los  derechos humanos  y  la  renuncia  a  la  vengan·za.  Uno  de  los  principales  objetivos radicaba en la idea de hacerlo lo más cercano, comprensible y didáctico po·sible. No podíamos quedarnos en la simple  presentación  de  unas  teorías sobre  la  paz  y  olvidar  por  completo su parte práctica: los sentimientos, la emotividad, la empatía, la creatividad, la búsqueda de un futuro más justo socialmente…  Por  eso,  se  diseñó  un museo vertebrado en  tres ejes o pre·guntas: ¿qué es la paz?, ¿qué sucedió

¿Qué ofrece un museo de la paz?

Retos y obstáculos en la difusión de la cultura de la paz

Idoia Oribe. Museo de la Paz de Guernika. Gernikako bakearen Museoa

Page 119: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

el 26 de abril de 1937 en Gernika? y ¿cuál es la situación actual de la paz en el mundo?

Exposición permanente

La primera pregunta que se plantea un posible visitante al plantarse  fren·te a nuestro museo es: ¿qué contiene un museo de la paz? Pero la pregunta que formula la gente que ha sido infor·mada  con  antelación  y  desea  visitar el museo es: ¿es este el museo de la guerra? ¿Es este el museo del bom·bardeo?  Tal  vez  el  subconsciente  les traicione o tal vez sea que no hemos sabido transmitir la idea principal ―la paz― correctamente, pero esta es la realidad que vivimos. De una manera o  de  otra,  la  exposición  permanente del  Museo  de  la  Paz  de  Gernika  sor·prende de forma positiva a muchos vi·sitantes. Es muy significativo el hecho de que nuestra mejor publicidad sean los propios visitantes, que repiten la visita o  la sugieren a amigos o famili·ares. Sin embargo, sobre todo, son los grupos escolares de educación secun·daria los más fieles y asiduos visitan·tes. Pero, ¿qué lo hace tan atractivo? La presentación de la exposición y los audiovisuales son las áreas mejor va·loradas por nuestros visitantes.

El recorrido comienza con la definición contemporánea de la palabra “paz”, que está acompañada de imágenes, de imágenes de paz. Porque, ¿qué nos viene a la mente cuando preguntamos por escenas de paz? Muy poca cosa: la paloma, el símbolo de la paz, y poco más.  Escenas  simbólicas,  no  reales. Pero  cuando  preguntamos  por  esce·nas de guerra o violencia se nos pre·

senta  un  amplio  repertorio:  todo  tipo de armas de guerra (tanques, fusiles, pistolas, aviones…), escenas de asesi·natos,  torturas  o  violaciones,  peleas, etc.  Por  eso,  es  importante  crear  un banco de imágenes de paz en nuestra cabeza,  para  ir  profundizando  en  la cultura de la paz.

A  continuación,  se  recorre  un  pasillo blanco que muestra la gran variedad de acepciones que tiene la palabra paz (la paz interior, el ecopacifismo, la paz acordada…) y que nos dirige hacia una sala donde la idea de la paz positi·va ―una sociedad de elevada justicia y reducida violencia― es fundamental.

La parte histórica comienza con la re·creación  de  una  casa  de  1937  en  la que se revive la situación de la época, así como el bombardeo. La sala sigui·ente pretende explicar el contexto his·tórico que desencadenó la destrucción de  la  ciudad  y  los  hechos  acaecidos con  posterioridad  hasta  la  consecu·ción de la reconciliación 60 años más tarde.  Este  último  mensaje,  a  través de  un  documental,  lanza  el  siguiente mensaje: “renunciar a olvidar, renunci·ar a la venganza”.

La última parte del museo es un ejer·cicio de reflexión: por una parte, se muestra  la  vulneración  de  los  derec·hos  humanos  en  muchos  lugares  del mundo; por otra, nos acercamos a esa misma vulneración en un caso concre·to, el conflicto vasco.

Durante todo el camino, vamos dejan·do caer mensajes positivos, siguiendo la filosofía pacifista, y no podía ser me·nos al final del recorrido. La frase de Gandhi “no hay caminos para la paz, la

paz es el camino” resume los objetivos que pretende alcanzar el Museo de la Paz de Gernika.

Retos y obstáculos

El  Museo  de  la  Paz  de  Gernika  está dividido en varios departamentos que pretenden  ofrecer  el  mejor  servicio posible a sus visitantes:  la exposición permanente, con la opción de realizar visitas guiadas en 4 idiomas; el Centro de  Documentación  sobre  el  bombar·deo de Gernika, que contiene un fondo de  unos  5.000  libros,  además  de  un importante  número  de  periódicos,  re·vistas,  fotografías,  documentos,  DVD, etc.;  la sala para exposiciones tempo·rales, y el departamento educativo.

Todo el mundo sabe lo importante que resulta  inculcar  valores  adecuados (solidaridad,  compañerismo,  coopera·ción, empatía…) desde una edad tem·prana; tanto es así que el Museo de la Paz ofrece actividades que abarcan desde  los niños de educación  infantil hasta los adultos, de manera que pre·senta  y  acerca  temas  abruptos  pero necesarios  a  un  amplio  segmento  de la sociedad.

Muchos  museos  o  memoriales  pre·sentan  los  hechos  ocurridos  en  una época concreta, pero no van más allá. El nuestro presenta una guerra  y  sus devastadoras  consecuencias  pero también muestra que se pueden resol·ver los conflictos de manera creativa y positiva.  Nuestra  sociedad  actual  no para de bombardearnos con mensajes negativos (“o eres el mejor o no eres nada”, “no lo pienses más, cómpralo ya”, “para qué intentarlo, si nada va a cambiar”, etc.). La exposición del

121

Page 120: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

museo pretende demostrar que grano a grano se va creando una playa o, lo que es lo mismo, que podemos conse·guir cambiar la sociedad.

La Guerra Civil Española y la dictadura han marcado a muchas generaciones que hasta hace bien poco no han sen·tido  la  libertad de comentar y conver·sar abiertamente sobre ese largo peri·odo. La transición de la dictadura a la democracia en España se llevó a cabo con la ley del silencio; se prefirió “olvi·dar” lo sucedido en aras de un futuro democrático.

Las  excursiones  de  los  jubilados  al museo son siempre muy  interesantes e intensas, ya que, a la mínima opor·tunidad, comienzan a relatar los duros momentos que vivieron. Se percibe que, tras más de 50 años de silencio, se puede hablar del tema sin temor a represalias o a miradas reprobadoras. La  inmensa  mayoría  de  los  visitantes agradecen el tratamiento que damos a lo sucedido y la labor de difusión que estamos realizando para que no se olvide, pero, sobre todo, para que no se vuelva a repetir.

Pero no nos parece suficiente. Preten·demos que por medio de la reflexión se remueva  la conciencia de  la gente que no vivió la guerra y, en el caso de los jóvenes, ni siquiera la dictadura. Por eso, es importante recalcar la fuer·za de la sociedad civil, de su pasividad o no pasividad, y de las consecuencias de cada uno de nuestros actos. Porque hay que tener en cuenta que la paz no es algo estático, sino que se trata de un  proceso  cambiante,  como  la  vida misma.

La cultura de la violencia es la que impera  en  muchos  casos  en  nuestra sociedad  (videojuegos  de  guerra,  de peleas  o  competitivos;  la  televisión con programas basura, series y pelícu·las de contenido altamente violento…; la sociedad de “lo quiero aquí y ahora”, etc.).  Pero  hay  siempre  una  pregunta que nos ronda por la cabeza: ¿es po·sible educar para la paz? ¿Es posible una  cultura  de  la  paz?  Por  supuesto, tal como educamos para  la violencia, estamos seguras de que se puede educar para la paz y ese es el objetivo o la meta que perseguimos.

Cuando se creó el museo, los patronos no creyeron necesario un departamen·to educativo, aunque la directora viese claramente su importancia. Desde los primeros años de andadura, se fueron realizando  diversas  acciones  educati·vas,  pero  con  ayuda  de  personas  en prácticas,  con  contratos  temporales de varios meses, pero en ningún caso se  conseguía  hacer  permanente  el departamento  educativo.  Este  gran obstáculo  fue  salvado  gracias  a  una ayuda  concedida  por  el  área  de  De·rechos Humanos del Gobierno Vasco, que oficialmente impulsó la creación de esta área, en el año 2006, y desde entonces se ha mantenido y consolida·do.  En  sus  pocos  años  de  andadura, ha  ido  creando  materiales  y  talleres didácticos dirigidos, sobre todo, al pú·blico infantil y juvenil.

Esta  área  está  compuesta  por  una sola persona, que trabaja a jornada completa, aunque tiene un gran apoyo y ayuda por parte de la directora, tanto en el diseño de los talleres como en la organización  de  las  diversas  activida·

des. Este hecho tiene un lado positivo y uno negativo: lo positivo es que la per·sona encargada de diseñar los talleres es quien los testará e irá haciendo los cambios necesarios hasta que el taller quede consolidado. Lo negativo es que el número de grupos que puede acoger cada día es muy limitado, tanto porque el horario de los centros escolares y el del museo no coinciden como porque, al estar una sola monitora, solo puede entrar un grupo cada vez.

El  departamento  educativo  diseña  y realiza talleres, organiza acciones pun·tuales en días que considera conme·morar  o  celebrar,  realiza  colonias  de verano, fichas sobre las exposiciones temporales,  se  encarga  de  actualizar la página web, así como las redes so·ciales, etc.

Actividades

Empezaremos por las celebraciones pun·tuales. Los días rojos en nuestro calenda·rio son los siguientes: el Día Escolar de la No Violencia y la Paz (30 de enero), el Día de los Museos (18 de mayo), la Noche de los  Museos  (mayo),  el  Día  Internacional de la Paz (21 de septiembre), el Día Inter·nacional  de  los  Derechos  Humanos  (10 de  diciembre)  y  la  conmemoración  del bombardeo de Gernika (26 de abril). Las actividades que ofertamos están dirigidas en su mayoría a  la gente de la comarca, que es la que por proximidad más fácil tie·ne de acercarse al museo. En cada fecha, se organizan actividades didácticas para que los niños y jóvenes que se acercan entiendan con mayor claridad el tema tra·tado y se den cuenta de que la cultura de la paz no es una utopía ni un tema unido solo a  la religión. Este año, por ejemplo, 

122  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Page 121: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

para celebrar el Día Escolar de la No Vio·lencia y la Paz, se realizó un taller llamado “El arte de la paz” en el que se transfor·maban las armas de guerra en figuras positivas y creativas. Lo explicaremos con más detalle un poco más adelante.

Otra actividad que tuvo una aceptación muy buena fue la creación de un manda·la. En el año 2009, tuvimos el placer de acoger en el museo a 3 monjes tibetanos que realizaron un mandala de la paz, al tiempo que nos iban explicando su filoso·fía de vida y la situación actual del Tíbet. fue una experiencia muy esclarecedora, pues el solo hecho de ver realizar un di·bujo  extremadamente  minucioso,  con muchísima simbología en cada elemento, con arena de colores, muestra muy clara·mente la filosofía de vida de estas perso·nas. Pero lo que más nos impactó fue que tras 4 días de arduo trabajo, su obra de arte se desvaneció entre rezos y cánticos religiosos. Recogieron la arena que com·ponía el maravilloso dibujo, la insertaron en una vasija  y  lanzaron su contenido a las aguas del río que cruza la ciudad de Gernika,  siempre  acompañados  de  nu·meroso  público.  Todo  este  ceremonial nos mostró que el camino de la paz tiene muchos senderos y que cada persona hace su elección.

Conciertos de música, proyección de pelí·culas, actuaciones de calle, charlas, son otras propuestas para estas fechas. Con el reducido presupuesto con el que con·tamos para financiar estas actividades, no  suele  ser  fácil  atraer  al  público.  Últi·mamente hemos optado, en los días que están  estrechamente  ligados  al  público infantil  y  juvenil, por  realizar actividades durante toda la semana, para que pueda participar  el  mayor  número  posible  de 

personas (Día Escolar de la No Violencia y la Paz y Día de los Derechos Humanos). Las actividades que organizamos son en muchos casos puntuales y los participan·tes  diferentes  cada  vez,  y  es  por  tanto muy difícil valorar el impacto que puede tener en la población que asiste. Pero consideramos que estas actividades ha·cen que en cierta manera estos días se vayan celebrando cada vez en más sitios, al tiempo que damos a conocer el museo, pues nuestro mejor sistema de publicidad hasta ahora ha sido que corra de boca en boca.

Un proyecto muy interesante que se llevó a cabo en 2003 fue “Kids Guernica”.1 Es un proyecto internacional que nació en Japón en 1995 y que consiste en realizar un mural con las dimensiones del Guerni-ca de Picasso; el tema principal es la paz y debe ser realizado por niños y/o jóvenes. Una vez finalizado, se organiza un encu·entro  donde  varios  murales  de  diversa procedencia serán expuestos, lo que pro·piciará que todos los autores se conozcan y  puedan  intercambiar  impresiones.  En Gernika se consiguió movilizar a  la may·oría  de  los  centros  escolares,  gracias  a la colaboración de varios profesores. Una vez acabado, los autores realizaron un vi·aje a francia (Oradour·sur·Glane), al lugar donde se expusieron las obras realizadas durante ese año. De esta manera, no solo se consiguió que jóvenes de diversas nacionalidades se conocieran, sino que además se afianzaron los lazos entre los centros escolares de Gernika.

Pasemos  a  los  talleres.  El  primero que se creó en el Museo de la Paz de Gernika se llamó “Paz”, cuyo objetivo era  profundizar  en  los  conceptos  de la exposición relacionados con la paz. 

fue un material muy interesante pero que estaba dirigido a adultos, y como en general los adultos no se animan a participar en este tipo de actividades, ha tenido muy poco éxito. En cambio, el  Departamento  de  Derechos  Hu·manos  del  Gobierno  Vasco  nos  pidió poder emplear la parte que explica los derechos humanos en  los centros escolares de la Comunidad Autónoma Vasca, ya que les parecía un material excepcional para los adolescentes.

Otro taller interesante es el de los “De·rechos Humanos”. Sus objetivos prin·cipales son conocer la existencia de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, ser capaces de explicar qué es y para qué se creó e intentar com·prender la complejidad y la problemá·tica de varios derechos desde nuestro día a día. No es un tema nada fácil si queremos que sea práctico y atractivo, teniendo en cuenta que está dirigido a  adolescentes  (13·18  años).  Desde que lo creamos en 2007, lo hemos ido adaptando, bien por la singularidad de los grupos, bien porque veíamos que algunas partes  no  cuajaban. Aún hoy en día, este material está en proceso de revisión. Hace poco, asistí a un se·minario en el que participamos 30 per·sonas de toda Europa donde tratamos de  algún  modo  de  relacionar  ciertos hechos históricos con los derechos hu·manos. Tras una semana debatiendo, no  conseguimos  encontrar  la  receta perfecta que trate este tema, pero todos coincidimos que es un tema fun·damental. El último ejercicio del taller es  la  parte  creativa  y  artística.  Una vez que tienen en mente qué son los derechos humanos, se reparte a cada 

123

Page 122: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

124  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

participante varias tiras de papel de di·ferentes colores. A poder ser de forma consensuada, deben realizar un dibu·jo o diseño conjunto que refleje lo que son para ellos los derechos humanos. Es la parte que más tiempo necesitaría pero al ser el último ejercicio, siempre se realiza deprisa y corriendo, sin dar·le la debida importancia. En la mayoría de  los  casos,  el  diseño  elegido  es  el símbolo  de  la  paz,  pero  hay  algunos grupos que nos han impactado con su creatividad. Uno de los grupos decidió realizar el dibujo de la paz pero en vez de emplear los papeles, lo hicieron con sus  cuerpos.  En  otras  ocasiones,  los diseños han sido muy significativos.

La exposición temporal llamada “Hi·roshima y Nagasaki” fue muy intere·sante y nos inspiró para crear un taller dirigido a niños y niñas de educación primaria.  Se  trata  de  hacerles  enten·der el poder destructivo de las armas de destrucción masiva y el poder cons·tructivo de muchos niños y niñas que se unieron para conseguir un objetivo: que no se lance ninguna bomba atómi·ca sobre las personas, al contrario de lo sucedido en estas dos ciudades ja·ponesas. En primer  lugar, mostramos el efecto que produjeron las 2 bombas lanzadas en Hiroshima y Nagasaki du·rante la Segunda Guerra Mundial. Por medio de un cuento, cuya protagonista es Sadako, una niña de 11 años, van entrando  en  la  historia  de  esta  niña que enfermó de leucemia como con·secuencia de la radiación a la que fue expuesta  cuando  la  bomba  atómica cayó en su ciudad. Una vez contado el cuento, enseñamos a los participantes a realizar grullas como las que hizo

Sadako y también intentamos que se comprometan a realizar 1.000 grullas, la cantidad simbólica, para mandarlas al Memorial de Sadako, donde se  re·alizan las ceremonias de ofrenda. Las grullas  de  papel  son  mundialmente conocidas y su internacionalización es producto  del  esfuerzo  de  estos  jóve·nes,  los amigos  y amigas de Sadako, que consiguieron que una grulla hecha de papel fuera el símbolo de no utiliza·ción  de  las  bombas  atómicas  contra las  personas  y,  por  extensión,  de  la paz. Es una actividad que les parece muy atractiva aunque bastante difícil, ya que es bastante laboriosa y requie·re cierta habilidad. Para el primer ciclo de primaria, la realización de la grulla se adapta a su nivel, donde, en vez de hacer origami, pintan, recortan y enco·lan las piezas que componen la grulla.

Pasamos al tema histórico y no pode·mos dejar de  lado, cuando hablamos de Gernika, el cuadro que pintó Pi·casso. En este caso, el  taller  llamado “Picasso y Guernica”, dirigido a alum·nos de secundaria, pretende que re·accionen ante lo ocurrido y valoren el poder simbólico de una obra de arte. El  grupo  se  divide  en  5  subgrupos. Cada grupo trata un tema que deberá explicar al resto de participantes, para poder  completar  el  puzzle  histórico. No pretendemos en ningún momento meternos en el tema artístico, ya que no  somos  especialistas  en  arte.  Los temas que tocarán son los siguientes: la  biografía  de  Picasso,  la  época  his·tórica,  curiosidades  sobre  Picasso  y sus obras,  la realización de  la obra y, para  terminar,  la  importancia simbóli·ca del mural. Una vez que todos los

grupos han explicado su apartado, se reparte a cada grupo una silueta de los diversos personajes del cuadro (el toro, el caballo, la mujer con el bebé muerto en  brazos…).  Cada  grupo  deberá  re·llenar la silueta según lo que le sugiera el momento que están viviendo o, si han tenido tiempo de visitar la ciudad, la imagen que les sugiere actualmente Gernika.  Son  obras  grupales  comple·tamente libres, en las que todos los miembros que forman el equipo dan rienda suelta a su creatividad. El ma·terial  empleado  es:  rotuladores,  lápi·ces y pinturas de cera. Es  importante recalcar que este taller tiene mucha aceptación entre los grupos franceses, ya que, en muchos casos, “Picasso” es uno de los temas que eligen para sus exámenes finales.

Para terminar, el último taller que hemos creado se llama “El arte de la paz” y lo ha diseñado un artista o artibista ―como el prefiere que lo de·finamos― llamado Álex Carrascosa. Muchas obras de este artista son ac·ciones grupales, creaciones grupales, siempre  relacionadas de una manera u otra con la difusión de la cultura de la paz. Realiza mandalas, puzzles, ár·boles  simbólicos,  con  grupos  bastan·te  numerosos  pero  siempre  bajo  su atenta  mirada  y  dirección.  Colabora con el Centro de Investigación para la Paz, Gernikako Gogoratuz, que está ubicado en Gernika. Tras años de co·laboración entre las dos entidades, la directora se dio cuenta del gran poder de las obras de este artista y le propu·so  realizar una exposición en nuestro museo, que tuvo lugar desde octubre de 2010 hasta finales de febrero del

Page 123: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

presente  año,  con  una  gran  acepta·ción. Cuando comenzamos a organizar la exposición temporal,  le propusimos que realizara un proyecto para las colo·nias de verano del museo. Estas colo·nias tuvieron lugar a finales de agosto y principios de septiembre, una fecha en la que generalmente no hay acti·vidades  interesantes para  los niños  y las niñas, siendo una época en que los adultos  deben  trabajar  y  no  se  sabe qué hacer con los pequeños. Creó un proyecto piloto para realizarlo durante una  semana,  3  horas  al  día,  con  24 niños y niñas de entre 3 y 9 años. fue una experiencia muy enriquecedora para mí, porque tuve la oportunidad de adentrarme  en  un  mundo  totalmente nuevo: el dibujo y la pintura.

El proyecto principal consistía en desar·mar piezas empleadas para la guerra, como pueden ser ametralladoras, avio·nes, tanques, y reutilizar dichas piezas para crear personajes agradables, ale·gres  y  sobre  todo positivos, emplean·do siempre las técnicas del dibujo y la pintura. Este ejercicio de creatividad y al mismo tiempo simbólico muestra de manera muy simple y eficaz lo fácil que puede resultar transformar elementos violentos en elementos pacíficos.

En primer  lugar,  los  llevamos a  la ex·posición  histórica  del  museo,  donde se  explica  la  Guerra  Civil  Española  y el  bombardeo  de  Gernika.  Allí,  eligie·ron un arma de guerra  y  la dibujaron a  lápiz  en  un  folio.  Entre  los  dibujos, podemos  ver  escopetas,  pistolas  o aviones.  Volvimos  al  aula  didáctica  y copiaron los dibujos en hojas de 1 x 1 m. A continuación, empezaron a soltar pieza a pieza el arma elegida. ¿Cómo?

Los  volvieron  a  dibujar  en  grandes hojas, pero cada pieza geométrica era independiente de  las demás. El sigui·ente paso consistía en pintar el interior de  cada  pieza,  utilizando  pinturas  de cera (Manley) mezcladas con pinturas Ecoline. El efecto era muy vistoso. Una vez secas, recolocaron  las piezas con la idea de crear un personaje, mascota o robot. El resultado fue espectacular; la creatividad de los niños y las niñas no dejaba de sorprendernos con cada producción.

Durante  el  montaje  de  la  exposición de Carrascosa, “DIA-TEKHNÉ: Diálogo a través del Arte”, decidimos dejar un espacio para  las obras de  los niños y las niñas  y  los  invitamos a  la  inaugu·ración. fue una experiencia muy boni·ta, tanto para el artista como para los pequeños artistas y también para sus familias.

Esta experiencia nos gustó tanto que decidimos repetirla durante la Semana Escolar de la Paz, a principios de febre·ro de este año. En este caso, el taller debía durar una hora y cuarto; por tan·to, debimos sistematizar y reorganizar el taller. fue una semana muy intensa, en la que tuvimos 3 grupos diarios de escolares de 2.º ciclo de primaria. La experiencia de las colonias de verano nos ayudó muchísimo. En primer lugar, decidimos no salir del aula didáctica. Por  tanto,  elegimos  fotografías  de  ar·mas  muy  conocidas  a  nivel  internaci·onal ―una escopeta AK-47 o Kalash·nikov, un tanque de combate, bombas de racimo, un avión f·14, una pistola, un helicóptero Apache (AH-64)― y las colocamos  en  la  pared.  Al  comienzo del  taller hablábamos de  las diversas 

armas, de su utilización, de su poder destructivo o de las nacionalidades de las  armas  y  su  importancia.  Era  muy significativo que, sobre todo los niños, mostraban veneración por  las armas, mientras que las niñas, en general, no sentían  mucha  atracción.  Los  dividi·mos en grupos y cada uno debía dibu·jar a lápiz, a tamaño folio, el arma que habían elegido. A continuación, les re·partimos hojas de 1 x 1 m para que di·bujaran las piezas del arma una a una y en grande, con  las pinturas Manley. Una  vez  terminado,  colorearon  varias zonas  de  las  piezas  con  las  pinturas de  cera  y  con  ayuda  de  los  pinceles pintaban  toda  la  pieza,  tanto  la  zona con pinturas de cera como las vacías. Cada participante elegía  los colores y la combinación entre los dos tipos de pinturas. Una vez secas, debían crear una figura o robot con las piezas redi·señadas, pero nunca figuras con fines violentos. Los resultados fueron extra·ordinarios.

Simbólicamente,  me  parece  un  taller muy  interesante  para  los  más  pe·queños y que les muestra el camino para  ir  transformando  esta  sociedad violenta en no violenta empleando mé·todos creativos.

En 2009 conseguimos hacer realidad un pequeño sueño que teníamos des·de hace mucho tiempo: crear una zona infantil  dentro  del  área  expositiva  del museo. Nos parecía realmente  impor·tante dar la oportunidad a familias con niños pequeños de disfrutar del museo a su  ritmo. Remodelamos un espacio pequeño pero acogedor y lo llenamos de  juegos,  cuentos,  papel  y  pintura. Un  espacio  creado  expresamente 

125

Page 124: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

126  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

para  niños  y  niñas  hasta  los  9  años ha  resultado  ser,  para  nuestro  asom·bro y sin preverlo, una mina de obras de arte. Resulta que los adolescentes adoran esta zona y nos dejan colgados de la pared, en la zona habilitada para ello, sus dibujos y mensajes.

Viendo  el  auge  de  las  nuevas  tecno·logías,  en  2005  se  decidió  crear  un material acorde con  los tiempos y  las necesidades  de  los  profesores  y  pro·fesoras. El tema elegido fue el bombar·deo de Gernika y se ideó un juego de investigación que requiriese la utiliza·ción de Internet para enganchar a los jóvenes  mientras  aprendían  un  tema de historia. La metodología empleada es la webquest,2 que consiste en hacer que el alumnado investigue, analice, asimile y cree su propio conocimiento.

Una  webquest  tiene  5  partes:  intro·ducción,  tarea,  proceso,  evaluación  y conclusión.

1.  Introducción:  se  realiza  una  presenta·ción del tema sobre el que versa la web·quest, algo breve y que intente motivar al alumnado al que va dirigido.

2. Tarea: enfoca al alumno a lo que debe realizar y se concreta en el producto final, en el que se resume todo el aprendizaje que se lleva a cabo a lo largo de la web·quest.

3. Proceso: será la “hoja de ruta” a seguir para conseguir la tarea propuesta. En este punto, se pueden introducir las direcciones de las páginas web donde pueden encon·trar la información necesaria para llegar a la resolución de la tarea.

4. Evaluación: el alumno debe tener claro que se le va a realizar un seguimiento cada día.

5. Conclusión: una vez terminado, se expo·nen o presentan los trabajos realizados y el profesor hace una conclusión sobre ellos.

Esta  herramienta  está  colgada  en  la página  web  del  Museo  y  puede  ser utilizada por cualquiera. Para nosotras tiene un inconveniente: al ser una acti·vidad vía Internet, se realiza en el cen·tro escolar y no es necesaria la ayuda del museo, lo que hace muy difícil te·ner un feedback con los usuarios y, por ahora, nos ha sido  imposible conocer la opinión de profesores y alumnos, así como el poder evaluarlo.

Las  redes sociales han sido otro  reto en  nuestro  museo.  El  año  pasado renovamos la página web, ya que la anterior  fue  creada  en  2005  y  esta·ba  realmente  obsoleta.  Cuando  nos metimos  en  el  tema,  empezamos  a darnos cuenta de que no podíamos quedarnos atrás en el mundo de la tecnología y que debíamos hacer una inmersión  completa  en  el  mundo  de las  redes  sociales.  Creamos  cuentas en  facebook  (en  4  idiomas),  Twitter, Youtube y Flickr, que desde junio del año pasado están en marcha. Al final, conseguimos que a primeros de este año  comenzase  su  andadura  el  blog del  museo.  La  valoración  es  positiva pero  con  sus  más  y  sus  menos.  Nos hemos dado cuenta de que es necesa·rio estar en este mundo digital pero no habíamos tenido en cuenta el número de horas que exige su mantenimiento diario, además de tener que formarnos para  un  correcto  uso  de  los  mismos. La  herramienta  más  útil  hasta  ahora ha resultado ser Facebook, aunque no de la manera que habíamos planeado. En un principio, nos pareció que podría

ser una manera muy interesante para conectar con los jóvenes, pero resulta que no; para nuestra sorpresa, hemos conectado con adultos de todo el mun·do. Tenemos 400 amigos en castella·no, 100 en euskera y algunos menos en inglés y en francés.

A Twitter y youtube no le hemos saca·do todavía mucho jugo pero hay que dar  tiempo  al  tiempo.  flickr  nos  está resultando muy interesante para mos·trar  nuestras  fotografías  y  el  blog  va ganando peso. En general, todas estas herramientas nos sirven para mostrar áreas de nuestro trabajo cotidiano que no tenían cabida en la web.

Recomendaciones para la acción

En la corta andadura del Departamen·to Educativo, hemos podido constatar que la creatividad es una herramienta muy útil en nuestra labor. Sorprender a los participantes con actividades y me·todologías diferentes a las empleadas en los centros escolares da cierta ven·taja a los animadores, ya que cambia la actitud de los participantes y es más fácil hacerlos participar.

La  emotividad  y  la  empatía  también son  aspectos  a  tener  en  cuenta.  En un museo como el nuestro, donde hay muy pocos objetos  tangibles,  la expe·rimentación  de  los  sentimientos,  los valores,  ponerse  en  el  lugar  del  otro, serán el laboratorio y las muestras que utilizaremos.

El diseño de un aula didáctica que no se asemeje a una sala de clase tambi·én nos parece muy importante. Los pu·pitres y  las sillas  individuales no exis·ten en nuestro espacio de actividades. Empleamos mesas plegables para que

Page 125: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

sean  fáciles  de  montar  y  desmontar, de forma que cuando necesitemos un espacio amplio, nos requiera el mínimo esfuerzo. Los cojines para sentarse en el suelo son un buen recurso para ac·tividades en grupo, ya que dan mucha movilidad sin apenas ruido. Eso sí, hay que estar siempre atentos a cualquier intento de tumbarse, jugar a la guerra de almohadas, etc.

En  el  caso  de  los  adultos,  nos  es prácticamente  imposible  realizar  una valoración de las herramientas que de verdad funcionan, puesto que son muy pocos los que se animan a participar  en  las  actividades  propu·estas. Los pocos que acuden, o bien proceden del mundo de  la cultura de la  paz  y  están  acostumbrados  a  este tipo de dinámicas o bien vienen como acompañantes  de  sus  hijos  o  de  sus alumnos y en la mayoría suelen actuar como meros observadores.

Ser  miembros  de  varias  redes,  tanto nacionales como  internacionales, nos ha servido para dar a conocer nuestro museo  por  todo  el  mundo  y  conocer gente muy interesante con la que an·tes  o  después  hemos  colaborado  o participado  en  diversos  proyectos.  El museo  trabaja  activamente  en  redes que abordan temas de nuestro ámbito, como pueden ser la memoria (Red de los  Museos  de  la  Memoria  del  ICOM, IC·MEMO:  www.ic-memo.org;  Sites  of Conscience:  www.sitesofconscience.org),  los  museos  y  la  paz  (Red  Inter·nacional de Museos por  la Paz  INMP: www.museumsforpeace.org),  la  paz y  los  derechos  humanos  (Asociación Española de Investigación para la Paz AIPAZ: www.aipaz.org; foro de Asocia·

ciones en Educación en DDHH y para la Paz del País Vasco: www.ddhhypaz.org). Trabajar en red nos da una visión mucho más amplia de todo el trabajo que se realiza en estos campos y hace que te sientas arropada por todos los miembros que la componen. Además, es muy enriquecedor, puesto que si·empre sacas ideas nuevas, compartes experiencias y, en muchos casos, este contacto humano sirve para hacer te·rapia.

Las  dinámicas  de  grupo  y  los  juegos cooperativos  funcionan  muy  bien  en·tre los más pequeños pero también entre los adolescentes. Un juego para calentar  motores  es  siempre  una  bu·ena  opción.  Es  importante  recalcar la  importancia  de  sentirse  parte  del grupo, del trabajo en equipo y de ayu·darse mutuamente, tanto antes como después de la actividad.

Sabemos muy bien que los valores que trabajamos,  el  compañerismo,  la  es·cucha activa o el sentimiento de equi·po,  darán  sus  frutos  dentro  de  unos años; es una labor a largo plazo, pero como toda educación hay que perseve·rar y no cejar en el empeño.

Como colofón, se debe mostrar el mu·seo como un espacio que educa pero no  de  forma  convencional.  Debemos atraer al visitante empleando técnicas o métodos novedosos y sugerentes, si·empre y cuando no olvidemos los obje·tivos planteados. Es por eso que debe·mos intentar romper los esquemas del sistema educativo, ya que está demos·trado que no es más que un fiel reflejo de la sociedad, con sus jerarquías, sus desigualdades e  injusticias. Debemos ser capaces de mostrar alternativas y 

vías creativas para  fomentar  los valo·res de la cultura de la paz.

Acabemos mostrando una visión bas·tante  real de  la paz por medio de un cuento.

La mejor representación de la paz

Había  una  vez  un  rey  que  ofreció  un premio  al  artista  que  pudiera  pintar la  mejor  representación  de  la  paz. Muchos artistas trataron de reflejarlo en sus cuadros. El  rey miró  todos  los cuadros pero solo dos le gustaron real-mente y tenía que escoger entre ellos.

Uno era el de un lago apacible. El lago era  un  espejo  perfecto  de  las  apa-cibles  montañas  que  se  elevaban  a todo su alrededor. Por encima estaba el  cielo  azul  con  blancas  nubecitas. Todo  el  que  veía  el  cuadro  pensaba que  era  una  representación  perfecta de la paz.

El otro cuadro también tenía montañas, pero  eran  peladas  y  escarpadas.  Por encima había un furioso cielo, del cual caía  la  lluvia y donde se veían relám-pagos. Por un costado de la montaña caía  una  cascada  espumosa  que  no tenía el aspecto de ser apacible.

Pero cuando el rey miró de cerca, vio tras  la  cascada  un  pequeño  arbusto que crecía en una grieta de la roca. En el arbusto un pajarito había construi-do su nido. Allí, en medio del rugir del agua, estaba echada la madre pajari-ta con su nido, en perfecta paz.

¿Qué cuadro piensas que ganó el pre-mio?  El  rey  escogió  el  segundo.  ¿Sa-bes  por  qué?  El  rey  lo  explicó  así:  la paz no significa estar en un lugar don-de no hay ruido, problemas o  trabajo duro. Paz quiere decir estar en medio de  todas  estas  cosas  y  permanecer con  el  corazón  en  calma.  Este  es  el verdadero significado de la paz.

Catherine Marshall.

127

Page 126: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

128  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Lecturas sugeridas

Cascón Soriano, P.; Martín beristain, C. La  alternativa  del  juego  (1).  Juegos  y dinámicas  de  educación  para  la  paz. Serie Edupaz, 3. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2006.

Cascón Soriano, P.; Martín beristain, C. La  alternativa  del  juego  (2).  Juegos  y dinámicas  de  educación  para  la  paz. Serie Edupaz, 2.  Los Libros  de  la Ca·tarata, 2006.

Galtung,  J.  Paz por medios pacíficos: paz y conflicto, desarrollo y civilización. bilbao: bakeaz, 2003.

Jares, x. R. Educación para la paz: su teoría,  su  práctica.  Madrid:  Editorial Popular, 1991.

Lederach, J. P. El abecé de la paz y los conflictos. Educación para la paz. Se·rie Edupaz, 10. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2000, p. 7.

Catálogo del Museo de la Paz de Ger-nika.  Museo  de  la  Paz  de  Gernika, 2004.

Sitios web interesantes

·  Museo  de  la  Paz  de  Gernika:  www.museodelapaz.org

·  Escola  de  Cultura  de  Pau:  http://www.pangea.org/unescopau/

· Edualter. Red de recursos en educa·ción para la paz: www.edualter.org

· Seminario Galego de Educación para la Paz: www.sgep.org

·  Red  Internacional de Museos por  la Paz: www.peacemuseums.org

Notas

1. “Kids Guernica”: http://kids-guerni-ca.blogspot.com/

h t t p : / / w w w . y o u t u b e . c o m /watch?v=yUEzEEqT92k

2. Es una metodología de búsqueda orientada, en la que casi todos los re·cursos utilizados provienen de la web. fue  propuesta  por  el  profesor  bernie Dodge, de  la Universidad de San Die·go, en 1995. En resumen, webquest es un nuevo método pedagógico para la investigación donde toda o casi toda la información que se utiliza procede de recursos de la web.

Una webquest consiste en una inves·tigación  guiada,  con  recursos  princi·palmente  procedentes  de  Internet, que obliga a la utilización de habili·dades  cognitivas  elevadas,  prevé  el trabajo  cooperativo  y  la  autonomía de  los  alumnos  e  incluye  una  evalu·ación  auténtica.  Cada  vez  son  más utilizadas como  recurso didáctico por los profesores, puesto que permiten el  abordaje  de  habilidades  de  mane·jo de  información propias del modelo curricular  cognitivo,  respondiendo  así a la meta educativa del aprender a co·nocer postulada por la UNESCO frente al desafío de educar en una sociedad altamente informatizada.

En:  http://es.wikipedia.org/wiki/We-bQuest

Páginas interesantes sobre el tema:

http://www.phpwebquest.org/

http://www.aula21.net/tercera/intro-duccion.htm

http://www.eduteka.org/WebQuestLi-neamientos.php

http://www.webquest.es/

http://www.webquest.org/

A lo largo de la ponencia expondremos el proceso que nos ha llevado a plante·ar y realizar las obras que se exponen en  el  Museu;  para  esto  realizaremos una breve reflexión sobre la violencia. francesc  y  yo  explicaremos  las  dife·rentes  fases de  la génesis  y creación de los proyectos para, finalmente, ha·cer una breve aproximación a  las dos obras  desde  la  perspectiva  del  autor. Hay que señalar que, aunque lo pare·zca, no se trata de un único proyecto. Son  dos  proyectos  independientes que han coincidido en el tiempo y en el espacio. Proyectos que tienen una particular afinidad. Sintonía que en primer lugar viene dada por la amistad (francesc y yo gozamos de una amis·tad que dura ya muchos años), pero que objetivamente se fundamenta por la confluencia de ideas y conceptos. Las dos obras son el fruto de la inqui·etud  creativa,  la  sintonía  y  también, ¿por qué no?, de la casualidad y el azar.  Son  la  consecuencia  de  poseer un carácter que te demanda explicar historias, pequeñas historias persona·les abordadas desde distintos ámbitos creativos.

Cultura de la violencia y cultura de la paz

La experiencia creativa de un proceso. Arte y cul-tura de la violencia

Francesc Sabater Margalef y Diego

Gil Moreno de Mora Martínez

“Sang…”,

Diego Gil Moreno de Mora Martínez

Page 127: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

Actualmente  vivimos  en  una  socie·dad (cultura) en la que prevalece la violencia.  La  encontramos  en  acon·tecimientos de carácter mundial pero también  en  momentos  íntimos  o  co·tidianos.  Como  dice  el  fotoperiodista Patric Chauvel, “la guerra es posible. La  paz  no  es  nuestro  estado  natu·ral.  Es  la  guerra  el  estado  natural  de los  hombres,  y  esto  (nuestro  actual estado  de  paz)  puede  cambiar  muy rápidamente.  En  beirut  una  semana antes de empezar la guerra que duró 10 años todo parecía normal y en cal·ma, con sus restaurantes, discotecas, bancos y playas. y de repente todo se transformó y en 10 años hubo más de 200.000 muertos”. La violencia es in·herente al ser humano, no la paz.

La exposición de Chauvel que en la actualidad se exhibe en París muestra la fragilidad de un período histórico sin violencia.  De  forma  semejante,  la  in·tención de nuestras obras es provocar una emoción, una emoción que nos sirva como reflexión. Cuando tuvimos que idear el título de esta ponencia, nuestro amigo Ignasi Sardà nos sugirió la idea de que podía ser interesante cambiar el paradigma. quizá sería un buen momento para reflexionar sobre los efectos de  la  cultura de  la  violen·cia, la violencia explícita y directa, pero también la violencia infiltrada o la vi·olencia latente que inunda todos los sectores y agentes activos de nuestra sociedad. Por todo esto nuestras obras no abordan directamente el tema de la paz. Son obras que tratan la violencia vista  desde  distintas  perspectivas  y que comportan diferentes consecuen·cias. La instalación de francesc abor·

da la generación perdida debido a un conflicto (posteriormente Francesc ex·plicará su obra), mi instalación afronta la existencia de pequeñas “porciones” cotidianas de violencia que se dosifi·can y se aplican diariamente sobre nu·estra sociedad. Estas obras se idearon para ser expuestas en el bAC de 2005, certamen que proponía este tema. Reflexionar sobre la violencia sin duda estimula a valorar y potenciar la cultu·ra de la paz.

Proceso creativo

Hablar de proceso creativo en primera persona  puede  resultar  complejo.  En mi caso no existe ninguna receta ma·gistral. No existe una fórmula que siga para  realizar una obra o un proyecto. Cada  obra  tiene  su  proceso,  cada proyecto  es  diferente.  Generalizando, se puede definir el proceso como el conjunto de acciones que se empren·den para materializar una obra. Es ci·erto que se puede observar un proce·so común a todas las obras, pero solo de  forma  muy  genérica.  En  general cada obra modela el camino a seguir para llevarla a cabo. En particular, a mí me gusta precisamente que así sea, es mucho más interesante, rico y diverti·do. Una obra surge ante un problema, una incógnita, una cuestión mal plan·teada, lo que por cualquier motivo te llama la atención, una cosa que falla, una anomalía… En mi opinión, la clave está en disponer de la inquietud nece·saria y  tenerla activada para detectar estos problemas y reflexionar sobre ellos.  Cuando  surge  una  incógnita que reclama tu interés, la capturas, te  adueñas  de  ella  y  la  registras  en una  libreta,  carpeta,  post·it,  base  de 

datos  informática…  qué  más  da.  De todas, las que resultan de interés y destacan sobre las demás, las empie·zas a desarrollar en fase embrionaria, de boceto, lo que comporta un estadio de maduración y reflexión. ¿Cómo dar respuesta a esta cuestión? En general, ante un problema creativo existen va·rias  soluciones  posibles,  se  abren  di·ferentes frentes, pero debes elegir. Es posible estar equivocado y necesitas volver atrás para redefinir la cuestión. Siempre llega un momento en el que crees que puede valer la pena seguir con el proyecto e intentar materializar la obra; por todo esto valoras la posibi·lidad de la realización. Es el momento en el que “te lanzas”. La producción se efectúa  teniendo  en  cuenta  la  parte técnica y la económica, lo que puedes hacer tú y lo que tienes que delegar en  técnicos,  colaboradores  o  prove·edores.  El  proyecto  es  un  trabajo  de equipo. En muchas ocasiones la pro·ducción de una obra también está en función de un espacio, lo que lleva a valorar las necesidades o condiciones específicas de la ubicación. La obra se realiza desde la flexibilidad, teniendo en cuenta que en muchas ocasiones el azar ofrece soluciones absolutamente maravillosas. Una vez realizada la obra se diseña con cuidado su exposición, ya que yo entiendo que el público es quien acaba de dar sentido a la obra.

Proceso de “Sang…”

En el caso de este proyecto  les  fases no surgieron exactamente de esta for·ma. En 1996 presenté a concurso un proyecto a la Fundació Miró que con·sistía en una instalación realizada con sangre envasada.

129

Page 128: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

130  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

El proyecto fue desestimado y quedó inédito.  En  1999  realicé  el  proyecto “Autoservei”, que consistía en utilizar una máquina para vender snacks con pequeñas cajas llenas de diferentes vísceras. Una máquina de mecanismo manual con una forma realmente curi·osa. Era una instalación que ocupaba un espacio público a lo largo de un día. La máquina no tenía equipo de frío; por tanto, la carne empezó a descom·ponerse  y  esto  me  ocasionó  algunos problemas. Conozco personas que a lo  largo  de  algún  tiempo  guardaron “cajas con ojos” en sus congeladores. Supongo que ya las habrán tirado.

En 2001 me encontré en la calle una máquina expendedora de tabaco. Ob·jet  trouvé  fruto  del  desalojo  de  algún local comercial o bar, que esperaba su destino: el centro de recogida. Era una máquina obsoleta y antigua pero con la forma muy atractiva que me cauti·vó y me hizo pensar en el monolito de 2001 de Kubrick. La llevé al taller y allí se quedó a la espera de realizar un fu·turo proyecto con ella. En 2005 apare·ció  la convocatoria del certamen bAC 05 y surgió la posibilidad de realizar un proyecto que reflexionase sobre la vio·lencia. En aquel momento se unieron las piezas como si de un rompecabe·zas se tratase. Fue el detonante que inició el proceso. Pensé que era un tema muy afín a mi línea de trabajo y se  me  ocurrió  la  posibilidad  de  crear pequeñas dosis de sangre que pudie·ran ser dispensadas por la máquina. No  sabía  exactamente  cómo  hacerlo pero  decidí  realizar  la  producción  del proyecto  fuese  o  no  aceptado  por los del BAC. La máquina funcionaba

pero requería una actualización, pues todavía  actuaba  con  pesetas.  Había que crear una imagen corporativa y un logotipo que imitara la producción industrial y encontrar la solución para dispensar pequeñas dosis de sangre.

Me dediqué entonces a realizar un ex·tenso trabajo de documentación para entender  la  mecánica,  el  despiece  y los mecanismos de la máquina para poderla  desmontar  y  manipular.  El azar  jugó un papel determinante. Por casualidad  una  de  las  empresas  im·portadoras de  los mecanismos de re·cuento de monedas para máquinas ex·pendedoras  tenía sede en barcelona. Después de un enorme trabajo de di·seño y programación del “monedero” (que así se denomina el mecanismo que selecciona las monedas) por parte de esta empresa, conseguí ponerla en funcionamiento.

Una  vez  desmontada  totalmente  la máquina, realicé el trabajo de pintura y decoración con vinilos.

El charcutero de L’Espluga de francolí (el Sr. Antonio Pagès) me comentó que había sangre en polvo, deshidratada y liofilizada para añadir a los embutidos; solo añadiendo una pequeña cantidad de agua se obtenía sangre auténtica. Era  la  solución  perfecta  al  problema de  la  caducidad  y  conservación  del material.  En  Rubí  encontré  una  em·presa que se dedicaba a productos y aditivos alimentarios que tenía sangre y plasma en polvo. Compré un saco de 25 kg de cada producto. Para realizar el múltiple necesitaba encontrar a al·guien que me pudiera envasar sobres de 5 y 10 gramos. Me los realizaron en una empresa de Montcada.

Posteriormente  encontré  cajas  de acetato con el mismo formato que un paquete de tabaco y realicé las últimas tareas de montaje, etiquetado, nume·rado y firmado. ¡Por fin daba por termi·nada la obra!

Se  expuso  en  el  CCCb  en  noviembre de 2005 a  lo  largo de un mes. La re·posición  del  producto  se  hacía  perió·dicamente con la indumentaria oficial (camisa y gorra de Sang…), como si de una máquina de Coca-Cola se tratase.

Obra abierta

En mi obra intento ofrecer al especta·dor  una  lectura  abierta  y  sin  instruc·ciones. Es un múltiple que contiene sangre  verdadera  y  esto  tiene  conno·taciones explícitas, y por esta razón in·tento que sea una obra muy aséptica. Pretendo huir al máximo del sensacio·nalismo que pudiera implicar la propia materia  orgánica  y  por  eso  debe  ser una obra sencilla y austera. Como he comentado antes, yo creo que el espec·tador finaliza la obra, cierra el proceso creativo.  Intento  generar  sorpresa  al espectador para que se encuentre con sus propias vivencias, las que segura·mente  le  llevarán  a  disfrutar  de  esta obra desde perspectivas muy distintas a las que yo he planteado.

Poca  gente  se  atreve  a  introducir  la moneda  para  obtener  su  múltiple. Existe cierta desconfianza y temor. In·cluso hay quien no cree que lo que se le ofrece sea real: “La sangre no puede ser verdadera, ¡parece con Cola Cao!”

Pretendo que mi obra implique al es·pectador, que debe decidir. Todo pro·ceso  creativo  implica  atrevimiento. Por supuesto, mi obra no gusta a todo 

Page 129: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

el mundo, lo que creo que es normal y  necesario.  Pero,  por  el  contrario,  la persona que siente curiosidad y se atreve, se lleva a su casa una pieza de autor “¡por un euro”! ¡Tendrían que ha·ber visto en el CCCB a los niños! Ellos no tenían ningún problema en interac·tuar con la obra, pedían el euro a sus padres y todos se llevaban su pequeña dosis de sangre a su casa. Como suele suceder  en  otras  ocasiones,  la  visión intuitiva y lúdica de los niños sobre el arte nos da una lección.

Me gustaría poder infiltrar esta máqui·na entre otras máquinas expendedo·ras  de  uso  cotidiano  y  en  lugares  no específicamente artísticos.

Al igual que se toma un café o una bebida extraída de una máquina ex·pendedora, la pequeña dosis de vio·lencia cotidiana  y diaria  suministrada a  través  de  los  medios  de  comunica·ción,  tecnologías  de  la  información  o la  publicidad  nos  convierte  en  seres insensibles. Dosis que recibimos des·de que nos levantamos hasta que nos acostamos, cuando comemos, cuando trabajamos,  cuando  nos  divertimos  o cuando hacemos deporte. Una violen·cia de baja intensidad que, sin darnos cuenta,  a  mi  entender,  distorsiona  y afecta  a  las  convicciones  del  ser  hu·mano.

Francesc Sabater Margalef

Siempre  me  ha  gustado  la  palabra “azar”. Su forma de sonar y su signi·ficado. El azar le trajo un susto serio a  mi  salud  y  la  convalecencia  me  ha dado el tiempo y la reflexión necesari·os para elaborar lo que hoy nos permi·te encontrarnos aquí.

Este  año  conmemoramos  el  bicente·nario del sitio de Tarragona durante la Guerra del francés. y con el programa en mano, era lógico pensar que todas las actividades, y hay muchas, girasen alrededor de aquel conflicto especi·almente  cruento  para  la  ciudad  de Tarragona.  Sin  embargo,  el  programa se abrió por donde le es más fácil, por donde las grapas quieren rozarse y, otra  vez  el  azar,  me  condujo hacia  la palabra Sarajevo. ¿Qué relación existe entre esta ciudad y la Guerra del fran·cés?

Leo que el MAMT presenta un módulo interactivo  en  torno  a  la  obra  Home·natge  a  Sarajevo,  del  artista  vallense Jaume  Solé.  Levanto  la  vista  unos pocos  grados  y  en  la  misma  página descubro que el 6 de abril el Museu d’Art  Modern  de  Tarragona  organiza una  Jornada  de  Pedagogia  de  l’Art  i 

Museus que titula “Educació, museus i  cultura  per  la  pau.  Construint  ponts des de l’art.”

Pensé de inmediato que conocía dos obras que habían sido seleccionadas en  el  festival  Internacional  bAC  de 2005 y expuestas en el CCCb. y desde entonces,  bien  embaladas,  estaban esperando un azar favorable que les di·ese voz otra vez. Pedí hablar con Rosa Ricomà, directora del MAMT, convenci·do de que muy posiblemente llegaba tarde. Fue ella quien me explicó que en la Jornada proponían que la conmemo·ración de un hecho de armas resultara un pretexto para reflexionar cómo las artes nos ayudan a crear una cultura de  paz.  Muy  receptiva  a  mi  entusias·mo, en la próxima entrevista ya intervi·nieron Marisa Suárez y Núria Serra, del área pedagógica del Museu. y en este segundo contacto no solo confirmaron la exposición de nuestras obras,  sino que nos pidieron preparar una ponen·cia que hemos titulado “La experiencia creativa de un proceso. Arte y cultura de la violencia”.1

Esta  ponencia  es  complementaria  en algunos aspectos a la que acabáis de sentir en voz de mi amigo Diego. Pero, tal y como él ha dicho, son dos proyec·tos diferenciados,  fruto de experienci·as  independientes,  y  lo  comprobaréis apenas los tengáis ante vuestros ojos.

Hacia una cultura de paz

Cuando  damos  un  vistazo  al  mundo, o cuando nos fijamos en el entorno más  inmediato,  observamos  cómo  la violencia es  la cultura  imperante. Los noticiarios  cada  día  vienen  llenos  de episodios  de  injusticias,  intolerancia, 

131

La experiencia creativa de un proceso. Arte y cul-tura de la violencia

Francesc Sabater Margalef y Diego

Gil Moreno de Mora Martínez

“Refugiats”,

Francesc Sabater Margalef

Page 130: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

132  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

guerras, genocidios, racismo, miseria, etc. La sociedad en la que vivimos es  profundamente  violenta.  fomenta el  individualismo,  la  intolerancia  y  la competitividad  mal  entendida.  Esto provoca que la violencia se tolere, se fomente y a veces incluso se incite.

Somos muchos los que estamos con·vencidos de que hay que rechazar la irracionalidad de las guerras y reivindi·car la convivencia en paz de las perso·nas, pero lo cierto es que la cultura de la violencia gana de lejos a  la cultura de la paz.

Repasemos  unos  pocos  argumentos primordiales para cualquier luchador por la paz:

- Donde hay personas hay conflictos y el problema no son los conflictos, sino la forma de resolverlos. Con la vi·olencia gana el más fuerte, no el más justo.

· A pesar de este panorama desolador, hay que tener claro que la historia está abierta y que podemos incidir en su futuro.

·  Los  cambios  históricos  importantes son siempre un proceso largo y a me·nudo el resultado del trabajo insisten·te de varias generaciones.

· La educación por la paz a toda la po·blación es el camino de la instauración de  una  cultura  de  paz.  La  educación por  la  paz  no  es  un  tema  exclusiva·mente escolar para los niños. Son los adultos  los  responsables  de  dar  los pasos que nos tienen que aproximar a un mundo en paz. Así, uno de los com·promisos primordiales de la educación debe ser fundamentar la convivencia.

El mundo del arte no es ajeno a este 

compromiso. A través del arte el hom·bre manifiesta y expresa su sensibili·dad  ante  y  frente  a  su  entorno.  Los desastres seguirán golpeando a la hu·manidad. Y estoy convencido de que también a través del arte tendremos la posibilidad de exponer nuestro grito de angustia. El arte es un lenguaje que, libremente, sigue poniendo en eviden·cia  a  lo  más  innoble  de  nuestra  con·ducta y a lo más irracional de nuestro comportamiento.

Las  guerras  son  crueles  y  el  terror  lo invade todo. Artistas de todas las dis·ciplinas han reflejado sus efectos. Me duele  reconocerlo, pero en el  camino hacia  la  paz  necesitamos  mostrar  la violencia con toda su crudeza.

Proceso creativo de “refugiats”

Vedran Smajlovic, quien era primer violoncelo  del  Teatro  de  la  Ópera  de Sarajevo, compartía día a día con sus conciudadanos  granadas,  francotira·dores  y  la  intolerancia  de  unos  agre·sores que asediaban su ciudad desde hacía meses. A pesar de la impotencia de actuar ante este desastre humano y  cultural,  Smajlovic  se  vestía  cada mañana de concierto,  salía a  la  calle con  su  instrumento,  interpretaba  el Adagio  de  Tomasso  Albinoni  y  regres·aba a su casa.

Su propuesta era hacer una orquesta formada por croatas, serbios y musul·manes, gente que antes de la guerra tocaban  y  convivían  juntos  en  armo·nía.  Como  manifestación  de  apoyo  a su persona y a su respuesta musical y humana ante el conflicto bélico, nació Música para la Paz en barcelona.

En agosto de aquel 1993 también

en  Tarragona  un  grupo  de  gente  se planteó una serie de actuaciones, en·caminadas  todas  ellas  a  sensibilizar a  nuestros  conciudadanos  sobre  las consecuencias del conflicto y su grave·dad, pedir su fin y solidarizarse de una manera  efectiva  con  los  afectados. Empezaron  a  celebrarse  semanal·mente en  la plaza del Rei audiciones musicales que eran punto de encuen·tro e hilo conductor de toda una serie de actividades: acogida de refugiados, colaboración  en  campañas  de  ayuda humanitaria, educación por  la paz en las escuelas, publicación de artículos de prensa sobre el tema, recogida de firmas, ciclos de conferencias, inter·cambio de correo con niños de las zo·nas afectadas, etc.

En contacto con Universitaris per bòs·nia ―agrupación de la Universitat Au·tònoma de Barcelona―, el colectivo se sumó a una campaña de recogida de ropa de invierno y material escolar con la intención de participar en una expe·dición que lo haría llegar a los campos de refugiados de la península de Istria, al norte de Croacia.

El  viernes  3  de  diciembre  de  1993 salimos  de  Tarragona  tres  furgonetas a las que se añadieron nueve vehí·culos  más.  Treinta  horas  más  tarde llegamos  al  camping  Vladimir  Razor, en  Savudrija,  convertido  ahora  en  un campo de refugiados. El de Savudrija, con unas 2.500 personas ―la mayoría bosnianos―, era el campo que acogía más  refugiados de  los más de  veinte que tenía a su cargo la ONG croata Suncokret.  Los  cascos  azules  belgas hacían los barracones cuando se plan·teó  la  necesidad  de  habilitar  el  cam·

132  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Page 131: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

ping para la llegada de los refugiados.

Los expedicionarios cerramos aquella noche  del  sábado  durmiendo  en  la furgoneta.  El  domingo  amaneció  con un día espléndido, y el camping, a pri·mera vista, parecía exactamente esto: el sol,  la hierba por todas partes, y  la arboleda que ganaba espesura hasta pararse  al  lado  de  mar.  Una  impaci·ente  curiosidad nos empujó a buscar de inmediato lo que había tras ese atractivo paisaje. A medida que nos acercábamos a los protagonistas de la tragedia, las imágenes se sucedían ir·remisiblemente, adquiriendo aún más contundencia por oposición al espacio tan bello donde ocurrían.

Un  viejo  autobús  articulado  era  la  bi·blioteca  y  la  enfermería,  de  madera, disponía  únicamente  de  lo  más  ele·mental. La gran terraza del comedor al lado del mar estaba desierta. Los refu·giados no eran turistas, y la vergüenza de enseñar lo que les entregaba el racionamiento hacía que se lo lleva·sen  hacia  los  barracones,  hacia  su “hogar”. La escuela era un barracón alargado  y  oscuro,  una  prisión  para los  sueños  de  los  niños.  Recibieron con gozo indescriptible la descarga del material escolar.

El  profesor  lo  colocaba  como  podía, entusiasmado  ante  las  nuevas  posi·bilidades. Descargamos  luego  la  ropa de  invierno  directamente  a  un  barra·cón·almacén desde donde la comisión correspondiente  lo  repartiría  conveni·entemente.

Con la carga en su sitio, no esperé ni un momento para “perderme”. Desde siempre,  cuando  participo  de  alguna 

experiencia  poco  habitual,  me  gusta salir  del  ruido  y  saborearla  con  mis propios  condimentos,  esto  es,  era el momento de la reflexión e interio·rización de aquel entorno. Aquellos instantes son el embrión de la instala·ción “Refugiats”. Una obra que invita a reflexionar sobre la violencia infligida sobre  unas  víctimas  de  primer  orden en un enfrentamiento bélico: los refu·giados.

faltaba poco para  tomar de nuevo el camino  de  regreso  (otros  casi  1.700 km). bajé hasta una  roca y me senté cerca  del  agua.  El  golf  de  Trieste,  el mar Adriático, el Mediterráneo. quizás la ola que me mojaba los pies es con la que jugaba el verano anterior en la playa  en  Tarragona.  En  este  entorno, alborotado  por  la  intensa  vivencia, escribí el pequeño poema que forma parte de la instalación.

Un puñado de emociones, vivas en el corazón  y  presentes  en  la  memoria permanecieron  doce  años  como  un retazo  íntimo de una experiencia per·sonal.

En 2005, acerca de la convocatoria del festival Internacional de Arte Contem·poráneo de Barcelona, que en aquella edición  tenía  como  tema  central  la violencia,  se  concretó  la  instalación “Refugiats”. Había llegado el momento de, a través del arte, participar todo el mundo  de  la  experiencia  inolvidable de aquel campo y de la mirada de los que habitaban en él.

No tenía ninguna duda de que una de las  fotos  sobresalía  entre  las  demás. Dos de aquellos refugiados, un ancia·no y una niña, son los protagonistas de 

una imagen donde la ternura no puede esconder  la  añoranza,  la  incertidum·bre y el miedo.

Eliminé  el  fondo  donde  salía  la  re·cepción  del  camping  y  lo  convertí  en negro.  A  su  vez  traté  digitalmente  la imagen  de  los  protagonistas  en  un tono rojizo.

El rojo y el negro son mis colores. y en esta ocasión representan la lucha por la vida en un entorno de dramatismo y muerte. 

El campo de refugiados está  lleno de viejos y críos y ningún home en edad de ser soldado. En la instalación apa·rece, como una sombra, la figura fan·tasmagórica de este soldado genérico, que además de instrumento de matar es también hijo y padre. Este fue el ele·mento de mayor dificultad a la hora de pasar de  la  ideación a  la producción. Lo resolvimos finalmente con un foco gobo que proyecta la imagen del sol·dado.

En el reverso de la imagen fotográfica, el  poema  manuscrito  resulta  ser  un caligrama con la forma de un proyectil. Tuve muchas dudas a la hora de incor·porar este texto a la instalación. El cali·grama hizo de puente entre el lenguaje escrito y el lenguaje de la imagen.

Escoger  entre  varias  opciones  es  la constante  del  proceso  creativo.  y  dar el salto de la idea a la producción, uno de los pasos que me supone más difi·cultad. En el caso que nos ocupa, mi amigo y coponente, me dio el empujón necesario.

y estoy muy  feliz, no solo por el éxito de  haber  sido  expuesta  tanto  en  el CCCb  como  ahora  en  el  MAMT,  sino 

133

Page 132: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

por la oportunidad de que estas expo·siciones dan a la obra de conectar con el público, elemento indispensable de cualquier producción artística.

Hoy  es  el  Museu  d’Art  Modern  de Tarragona el que, con el pretexto de la obra, volverá a abrir un espacio de debate  en  torno  a  la  cultura de  la  vi·olencia  donde  estamos  instalados,  o mejor aún, un foro de reflexión hacia la cultura de paz que deseamos lograr. El arte también tiene la palabra.

Inauguración

Me consta que este capítulo suele re·servarse a la conclusión, pero este no es el caso. Denomino así a esta última parte de mi ponencia muy intenciona·damente y porque valoro que lo que viene  ahora  es  una  inauguración  en toda regla. y una inauguración por par·tida doble. Me explico:Nosotros  presentamos  estas  obras convencidos de que podían ser una buena aportación a  la Jornada. Lo hi·cimos  con  el  programa  de  actos  casi cerrado.  Sin  embargo,  los  responsa·bles de este museo no solo las recibie·ron encantados, sino que nos invitaron a  participar  en  esta  Jornada  también como  ponentes.  Ciertamente,  mucho más de lo que esperábamos. Ha sido un  placer  corresponder  a  tanta  ama·bilidad  con  el  trabajo  de  esta  ponen·cia  compartida.  Una  intervención,  sin embargo, que la planteamos como un aperitivo que ahora nos conduce hacia  el  contacto  directo  con  las  ins·talaciones “Sang…” y “Refugiats”. De aquí el primer motivo de denominar “inauguración” a esta última parte de la ponencia.

Si esta primera  razón es un  juego de palabras con la secuencia de los hec·hos,  en  la  segunda  razón,  inaugurar os tiene a vosotros, los espectadores, como verdaderos protagonistas. Ahora mismo y hasta el 8 de mayo se abre un período donde las obras se desnudan ante  la  mirada  íntima  o  colectiva,  la mente más o menos abierta y la sensi·bilidad artística más o menos afinada.

Mientras todos estamos inaugurando, los  autores  hemos  perdido  la  noche conjurando cualquier mal augurio. Porque para nosotros es esencial que habléis con las obras por si averiguáis algún secreto que nunca nos han con·tado a nosotros.

Notas1. Dos obras y dos ponencias al precio de una.  El  Museu  no  podía  desaprovechar esta oferta. Una oferta que mantenemos en exclusiva para los demás museos par·ticipantes en esta Jornada: Centro de Arte 2 de Mayo de Madrid, el MACbA y el Mu·seo de la Paz de Gernika.

134  -  Educació, museus i cultura per a la pau. Construint ponts des de l’art

Page 133: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

MAMT Pedagògic, núm. 5

Direcció editorial

Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona / MAMT PedagògicSanta Anna, 8 · 43003 TarragonaTel. 977 235 032 · fax 977 235 [email protected]/MAMT http://www.dipta.cat/MAMTpedagogic

Coordinadors

Albert Macaya Rosa M. Ricomà Marisa Suárez

© de l’edició

Diputació de TarragonaPasseig de Sant Antoni, 100 · 43003 TarragonaTel. 977 296 634 / fax 977 296 [email protected]

© del text

Els seus autors

© de les fotografies

Els seus autors© Sucesión Pablo Picasso. VEGAP, Madrid, 2012© VEGAP, barcelona, 2012 © VEGAP, Tarragona, 2012

Revisió i traducció de textos

Joan·Josep Miracle

Disseny de la col·lecció i maquetació

Pau Gavaldà

Impressió

Impremta Torrell

ISbN 978·84·15264·13·2 DL.

Page 134: Destinataris de les jornades educació museus i cultura per ...€¦ · obstant això, que per al contingut de les Jornades és molt més suggeridor fer la volta al tema: us proposem

COORDINACIÓ: Albert Macaya, Rosa Ricomà, Marisa Suárez

educació,museusi culturaper a la pau

Construint pontsdes de l’art