desmuntant l’especisme

www.iniciativaanimalista.cat 1

Desmuntant l’especisme

BENICASSÍM 11.06.2011


Açò no vol ser un rajola


Qui som nosaltres: Som primats Homo sapiens, uns membres de

l'ordre dels primats

http://ca.wikipedia.org/wiki/Homo_sapiens


Evitar confusions

– Animals humans amb consciencia i meta consciencia:

– Som persones– Animalistes– Classe treballadora– Culturalment europeus i jueu

cristians...musulmans?• Valencians catalans i/o espanyols


Des de la nostra realitat concreta ens preguntem

• CAP ON VA L’ANIMALISME?

• Com volem que la nostra lluita avanci?

• Hem de dotar-nos d’una estratègia.

• Necessitem valorar el que fem.

• Necessitem saber d’om venim

• Necessitem no sols el relat del que passa si no el meta relat que ho ha fet possible


Com és construeix un discurs històric

• El relat històric ens construeix des del present cap al passat.

• I amb els valor de la nació, la classe i el gènere dominant.

• L'espècie humana és l'única que pot fer-ho

•


Societat i cultura

• En tota societat conviuen almenys dos cultures.

• Nació, classe, gènere...l'espècie.

• El capitalisme com sistema totalitzador

• Els contravalors i contrapoders culturals, socials, etc...

• La defensa dels drets dels animals no pot estar aliena a aquest rerefons.


Especisme

• Si en algun espai de la cultura popular contínua present amb força la ideologia de les classes dominants, aquest espai no és un altre que el de la preeminència de l'especisme.

• Entenem per especisme la discriminació basant-se en l'espècie que intenta explicar la inferioritat d'estatus d'un grup (els animals no humans) al servei d'un altre grup d'estatus superior (els animals humans).


Situació actual

• Cada volta emergeix (és fa visible) amb més força una sensibilitat cap als animals no humans.

• Hem situat certs drets dels animals al debat públic• Cada vegada hi ha més informació i coneixements.• Un rebuig prou estès a les corregudes de bous... • Denuncies concretes dels maltractaments animals• A la vegada major permissivitat de les diferents versions

de bous als carrers, embolats, ensogats, a la mar, la cacera, zoos, oceanogràfics, etc...

• Permissivitat vs la recerca “científica”, la cria in dustrial, la pesca

• Increment constant del consum de carn i peix


Contra això oferim una disgregació associativa

• El ocupar-nos-en de lo parcial, d’allò local, de lo més visible, es deu a la nostra debilitat organitzativa i forma part també de la ideologia dominant

• Protectores• Ong,s • Multiplicitat d’associacions• Instrumentalització• Fals cosmopolitisme


Animalisme amb sensibilitats diverses

• Drets dels animals no humans

• Raons ètiques, morals, religioses...

• Salut

• Econòmiques

• Solidaries

• Ecològiques

• ...polítiques...


Globalitzar el discurs

• La contradicció fonamental és entre especistes i anti-especistes.

• Les contradiccions entre abolicionistes i benestaristes son secundaries

• La lluita animalista manté llaços estratègics amb els interessos de la humanitat treballadora en la lluita en post del seu alliberament


El paradigma capitalista

• El capitalisme s'ha convertit en un sistema social que, construït per l'espècie animal dominant, ha passat de xuplar la vida de la resta de les espècies a favor de la humana, i d'una gran part de la humanitat en favor de la classe dominant, a ser el major perill existent per al manteniment de la vida mateixa en aquest planeta.


Raons de l’especime

• L’ultima raó que s’amaga darrere de l'especisme es troba en el carnivorisme.

• L'espècie humana som animals bàsicament frugívors, però amb l'avantatjosa opció històrica de poder menjar carn.

• Aquesta opció, va ser tan determinant en el transcurs de l'evolució que segurament ens va salvar de l'extinció en èpoques de glaciacions o grans sequeres.


Raons de l’especisme

• El que al principi va ser una opció, amb el pas del temps s'ha convertit en un hàbit i avui en dia en una subtil imposició de les multinacionals càrniques, químiques, farratgeres i dels estats capitalistes.

• la gènesi del carnivorisme, coincideix amb la gènesi d'algunes de les grans alifacs de les nostres societats.



• La necessitat d’aconseguir carn en època d'insuficiència severa de proteïnes vegetals, va animar als nostres avantpassats a formar grups de caçadors armats de pals i pedres.

• L'escassetat d'aliments vegetals els va obligar a passar del plàcid frugivorisme propi dels grans simis, al feroç carnivorisme dels depredadors;



• D'ací a l'exaltació de la violència i de la camaraderia masculina (amb la consegüent relegació de les dones) no hi havia més que un pas, i era quasi inevitable que el donaren.

• L'explotació de les dones pels homes, model de totes les següents explotacions, -de classe, racials, nacionals...- va tindre amb el primer carnivorisme l'espill on aprendre.



• La cacera va ajudar a crear les condicions per la divisió social del treball i amb ella les primeres escissions entre dominadors i dominats.

• Per aquest motiu cal que totes les persones que ens mostrem contraris a qualsevol tipus d'explotació, ho fem també amb la necessitat d’anar també a la superació del carnivorisme.

• I al contrari també.



• La producció industrial de carn és un negoci impressionant per a les multinacionals i una desgràcia per a la humanitat.

• Per damunt del comerç d'armes o de drogues, la producció i subvencions de farratge per la producció industrial de carn és el primer negoci a nivell mundial.



• Per a produir 1Kg. de proteïna animal es necessita un mínim de 2 a 10Kg. de proteïna vegetal.

• Si sumem els costos en malalties humanes, la contaminació ambiental, el consum d’aigua, el patiment animal, etc... ens adonem de la bogeria en què estem immersos per a benefici exclusiu d’una ínfima minoria capitalista.



• Les corregudes de bous, els bous al carrer, la cacera, la utilització dels animals per alimentar-nos, vestir-nos, divertir-nos, per la recerca “científica” i sobretot militar, els zoos, bioparcs o oceanogràfics... són tots i en diferents graus, expressions del nostre especisme militant o latent.



• Al mateix temps són també mecanismes del poder constituït tendent a reforçar el nostre especisme i amb ell potenciar els valors implícits en la cultura dominant: el sadisme, el masoquisme, el masclisme, la imposició cultural, el recurs permanent a la violència.


Que fer?

• Si el problema de l’especisme te raons socials històriques, politiques, ecològiques, econòmiques...

• Les solucions no poden ser sols sentimentals

• Ni tampoc voluntaristes

• Ens cal una intervenció sistèmica

desmuntant l’especisme

Documents