C M Y CM MY CY CMY K

Desembre 2010 - Núm. 38

L’ús de CAF i la taula decontrol en espais confinats

Llum verda als nous plansd’emergència municipal

Entrevista amb els nouscomandaments de l’SPEIS

Foto

: Fer

nand

o Jo

vella

r

Conveni per avançarplegats amb Bombersde la Generalitat

Conveni per avançarplegats amb Bombersde la Generalitat

Ajuntament de Barcelona Prevenció, Seguretat i Mobilitat

www.bcn.cat/bombers

Editorial• Sumant esforços, avançant plegats

Materials i equipaments• Els globus per reflotar vehicles caiguts al mar

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Joan Pedreny, Clara de Yzaguirre,Jordi Secall, Carme Pallarès,Sagrario Navas, Joan Palau,Vanessa Martínez i Àlex Palau

Director: Jordi Secall

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5è 3a08027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 www.op-team.com(fahrenheit451@bcn.cat)Coordinació: Àlex Palau (alexpalau@op-team.com)

Redacció: Àlex Palau i Vanessa MartínezDisseny i maquetació: Joan Serra iLaura Urios

Fotografia: R. Cervantes, À. Palau, V. Martínez,D. Zapater, E. Planas, F. Jovellar, J. Asín, J. Martín,A. Gaspar, O. Valdebenit, M. Ann, J. Sanmorán,A. Cabeza, J. Andrés, P. Moral, Monthy P., Tabasa,Institut de Medicina Legal de Catalunya, ASL,Bomberos Humanitarios, Airbox i ACE BombersCol·laboradors en aquest número: Xavier Garcia,Antonio Cabeza, Ricard Cervantes, Josep Gimeno,Enric Planas, Josep Galán, Claudina Vidal,Begoña Villoria, Víctor Dobaño i Jordi AsínFotomecànica i impressió: Cevagraf SCCLDipòsit legal: B-33873-2001

Candent• Col·laboració total entre els bombersde Barcelona i els de la Generalitat• Tres dècades de Gene

Eines de prevenció• Barcelona posa a prova la resistènciadels seus barris a grans terratrèmols

Som Barcelona• 15 anys de solidaritat municipal• Lianes de cautxú: el conveni entreBombers i el Zoo de Barcelona

Cos a cos• L’Institut de Medicina Legal de Catalunya

Aprèn a cuidar-te• Gestionar l’estrès en situacions crítiques

• Rescat d’un operari entre les runes• Dos morts en dos incendis a l’Hospitaldel Mar i a un pis del Guinardó

Així som• Al timó d’un nou SPEIS: els nous comandamentsde Bombers de Barcelona

Formació i procediments• Finalitza la formació dels nous caps deparc i caps d’àrea• XX Jornades de Sanitaris de Bombers

Activitats• Circuit Nacional de Cursa Vertical - Airbox• Escapa’t a la neu• Portes obertes al Parc de l’Eixample

• Víctimes a la carta: els actors especialistesen simulacres

Calaix de sastre• L’armariet del bomber: petits gestos quepoden canviar el món• Barcelona dedicarà un espai a Garrido

SUMARI

2

Notícies• Primera convocatòria sense límit d’edat• Bombers coorganitza el Dia del Foc

• Barcelona dóna llum verda als nous plansd’emergència municipal

3 20

22

26

29

32

36

38

8

10

12

14

17

19

34

Serveis Destacats• Foc de pàrquing: extinció amb CAF

4

FRH 38-p.02 a 03 ok 13/1/11 11:35 Página 2

Sumant esforços,avançant plegats

Tota organització necessitaestablir quin és el seu àmbitde competència. Però el ser-vei públic no entén de límitsgeogràfics: l’on és secundariquan es tracta d’auxiliar a les per-sones que requereixen la nostraajuda. Seguint aquesta filosofiade servei, al llarg de les últimestres dècades els bombers deBarcelona i els de la Generalitathem actuat conjuntament en in-comptables emergències a Coll-serola, a les rondes, a les zonesindustrials i portuàries, i a qualse-vol punt limítrof entre les respec-tives demarcacions. Sumant es-forços –igual que històricamentho havíem fet amb el servei pro-vincial o amb altres cossos delsmunicipis veïns– amb l’objectiu,sempre, de donar el millor serveia la ciutadania.

Des del passat 3 de novem-bre, i gràcies al conveni de granabast que han signat l’Ajuntamentde Barcelona i la Generalitat,aquesta col·laboració sobre el

terreny entre els dos cossos deprevenció, extinció i salvament deCatalunya s’oficialitza i es faextensiva a tots els àmbits no ope-ratius del servei. D’una banda, lacoordinació operativa compta apartir d’ara amb un marc legal dereferència, un mecanisme queposa blanc sobre negre tots elsaspectes a tenir en compte en lesintervencions compartides. Del’altra, l’acord ens permetrà unirconeixements i acostar les dinàmi-ques de treball a partir d’un progra-ma d’intercanvis professionals, dela unificació dels criteris de fun-cionament dels grups especials, i

3

EDITORIAL

de l’ús compartit de la cartografiai la xarxa de comunicacions. I mésenllà encara, ambdós cossos co-operarem en àrees com la difusióde la prevenció o la investigacióde nous recursos tècnics i mate-rials. En aquests i en molts altresàmbits volem avançar plegats per,entre tots, aconseguir ser cadadia millors bombers. �

FRH 38-p.02 a 03 ok 13/1/11 11:35 Página 3

CANDENT

4

Els bombers de Barcelona i dela Generalitat han cooperat du-rant els últims 30 anys en dese-nes de grans emergències i desinistres als límits de les sevesdemarcacions. A partir d’ara, aques-ta col·laboració està dotada d’un marcde referència i és extensiva a la restad’àrees no operatives del servei grà-cies al conveni que van signar el pas-sat 3 de novembre el secretari gene-ral d'Interior, Joan Boada, i la regidorade Prevenció, Seguretat i Mobilitat deBarcelona, Assumpta Escarp."És un mecanisme que ja existia defacto, però que permet formalitzar iaprofundir en el sistema d'informa-ció, de formació i de col·laboracióprofessional entre els bombers", vadestacar Escarp. Al seu torn, JoanBoada va assegurar que "per alsbombers de tots dos cossos noexisteixen límits geogràfics", peròva remarcar que aquest conveni do-ta d’una base de legal al mecanis-me de cooperació, incloent tambéels casos d'incompliment, que finsara no existia.

Intercanvis professionalsEls límits de Barcelona són cadavegada més difusos, fins al punt queinfraestructures com el Port o la xar-xa de Metro no es poden entendrenomés des d’una perspectiva de ciu-tat, sinó des d’un abast metropolità.En base a aquesta realitat, el conve-ni estableix en primer terme quinssón els mecanismes de cooperacióque regeixen les actuacions conjun-tes. Els cossos de Barcelona i deCatalunya es donaran suport recí-proc en les emergències que esdeclarin en les zones limítrofes de

les seves respectives demarcacions,així com en sinistres de gran abast ala xarxa ferroviària, al Port i al’Aeroport. El conveni va més enllà ipreveu que, en situacions especials,

Col·laboració total entre els bde Barcelona i els de la GenerEls cossos municipal iautonòmic signen unconveni de gran abastque inclou un compro-mís de suport recíprocen qualsevol interven-ció i la cooperació en di-ferents àmbits com laprevenció, el desenvo-lupament professional,les millores tècniques oles comunicacions.

Comandaments i bombersparticiparan en intercanvisprofessionals per acostarles dinàmiques de treballd’ambdós cossos

FRH 38-p.04 a 07 ok 13/1/11 11:40 Página 4

5

s bomberseneralitat

Avançar plegatsL’acord entre Bombers de Barcelonai de la Generalitat planteja tot unseguit d’accions per tal de treballar demanera conjunta i coordinada enmolts àmbits més enllà de la meraoperativitat. Així, en virtut del conveniambdós cossos intercanviaran infor-mació cartogràfica i desenvoluparanun protocol d’utilització conjunta de laxarxa RESCAT de comunicacions. Lacooperació també abraçarà àmbitscom l’estudi compartit de nous mate-rials, equips, vehicles i infraestructu-res, o el desenvolupament de cam-panyes conjuntes per difondre elsconsells de prevenció i autoprotecció.Una altra conseqüència directa delnou conveni serà la unificació delscriteris que regeixen els grups espe-cials d’intervenció. El funcionamentd’aquests equips especialitzats esformalitzarà i s’establiran els requisitsformatius que hauran de complir totsels seus membres, així com el reci-clatge professional que hauran d’a-nar fent per seguir formant-ne part.

Oficialitzar les relacionsEl conveni recull l’estreta i continuadacol·laboració que han mantingut amb-dós cossos des que la Generalitat vaassumir la gestió de tots els serveisde bombers de Catalunya –exceptedel de Barcelona– l’any 1980. “Elsentit comú s’ha imposat sempre al’hora de treballar”, va apuntar la regi-dora Assumpta Escarp, qui va deixarclar que la coordinació amb l’SPEISfunciona a nivell operatiu “des de què

fa 30 anys es va crear Bombers de laGeneralitat”. “Valia la pena fer el con-veni per aprofundir en aquesta col-laboració, i perquè el suport recíprocdóna més confiança”, va afirmar laregidora, qui va posar com a exempleel fet que, gràcies als recursos deBombers de la Generalitat, “Barce-lona s’ha estalviat haver de tenir unhelicòpter” per cobrir la zona forestal.Per tal de desenvolupar tot el quepreveu el conveni es constituirà unaComissió de Seguiment, formadaparitàriament per tres representantsde cadascuna de les administracions.L’acord inicial té una durada de dosanys, però s’anirà prorrogant auto-màticament per períodes d’igualdurada sempre que cap de les duesadministracions hi renunciï. �

Els serveis compartiranla informació cartogràfica iun protocol d’utilitzacióconjunta de la xarxa decomunicacions

El nou conveni regula les intervencions conjuntes enzones limítrofes com el túnel de Vallvidrera (a lafoto), el Port, Collserola o els límits municipals

el personal d’ambdós cossos podràcobrir els parcs i serveis de les àreeslimítrofes.Per fer més eficaç aquesta coordi-nació operativa, en el marc del con-veni es dissenyarà un programa deguàrdies compartides en el que par-ticiparan tant els bombers com elscomandaments d’ambdós cossos.L’objectiu d’aquests intercanvis pro-fessionals és acostar les dinàmiquesde treball pròpies d’un i altre cos, permillorar l’entesa i el treball operatiudels seus efectius durant les inter-vencions conjuntes.

D’esquerra a dreta, el subdirector operatiu deBombers de la Generalitat, Joan Rovira; el secretarigeneral d’Interior de la Generalitat, Joan Boada; laregidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat deBarcelona, Assumpta Escarp, i el director del Cos deBombers de Barcelona, després de rubricar el convenide col·laboració, el passat 3 de novembre

FRH 38-p.04 a 07 ok 13/1/11 11:40 Página 5

CANDENT

6

El conveni unifica laformació i el reciclatgeprofessional que haurand’acreditar els membresdels grups especials

Compartint mitjansAmbdós cossos comparteixen ja l’ús de mitjans tècnics en espais que superenels límits de les seves demarcacions, ja sigui sota terra, en intervencions als tú-nels ferroviaris amb la vagoneta de rescat de Bombers de Barcelona, o al cel,amb la participació de la Unitat de Mitjans Aeris de la Generalitat en incendis fo-restals. Una dinàmica que anirà a més amb l’entrada en vigor del nou conveni.

Les 7 claus del conveni1) Coordinació operativa. Suport recíproc en qualsevol sinistre que tingui llocals límits de les respectives demarcacions territorials (Collserola, túnel deVallvidrera, zones limítrofes entre municipis). Ambdós cossos també treballa-ran conjuntament en cas de simultaneïtat de serveis i en sinistres de granabast al Metro, al Port de Barcelona o a l’Aeroport del Prat. El personal d’amb-dós cossos també podrà cobrir temporalment i en situacions especials parcsde les àrees limítrofes.

2) Prevenció. Cooperació a l’hora de divulgar l’ensenyament de la prevenciód’incendis i dels consells d’autoprotecció. Tots dos cossos podran fer ús con-junt de tot el material didàctic i informatiu.

3) Recursos. Cooperació tècnica en l’estudi de la millora dels materials d’inter-venció, equips, vehicles i infraestructures que facilitin la feina dels bombers.

4) Cartografia. Intercanvi d’informació cartogràfica d’utilitat operativa d’a-quelles zones en què els dos cossos podrien coincidir treballant en un ma-teix servei.

5) Comunicacions. Desenvolupament d’un protocol d’utilització conjunta dela xarxa de comunicacions operatives (RESCAT).

6) Intercanvis professionals. La taula de seguiment del conveni regularà elscriteris d’execució dels intercanvis de professionals, sempre lligats a processosde promoció interna o a les accions formatives, amb l’objectiu d’aconseguiruna major integració de les dinàmiques operatives i de prevenció.

7) Grups especials. S’unifiquen els criteris per a la formalització i el funciona-ment dels grups especials. Es definirà la formació que hauran de tenir elsseus membres –sense distinció del cos al que pertanyin– i el reciclatge pro-fessional que hauran d’anar fent per continuar formant-hi part.

FRH 38-p.04 a 07 ok 13/1/11 11:40 Página 6

7

La Generalitat gestiona els serveis de prevenció i salvament de Catalunya–excepte el de Barcelona– des de 1980, tot i que la unificació en un sol cosno es va formalitzar fins al 1982

Barcelona va ser la primeradiputació catalana en tenir elseu propi Servei Provinciald’Extinció d’Incendis (SPEI),l’any 1962, fruit de l’esforç conjuntamb els municipis i les assegurado-res, titulars dels cossos de bombers.L’SPEI comptava amb una granestructura de suport, amb 23 parcsrepartits per tota la província (aexcepció de la capital), però abansdels anys 70’ l’escassetat de perso-nal va obligar a crear un Cos deBombers Voluntaris que hi col·labo-rés. La Diputació de Barcelona tam-bé va ser pionera a l’estat en crearuna escola de bombers (1973) i enaprovar una ordenança de preven-

ció contra incendis (1974). Em-mirallant-se en el seu model, al llargdels anys 60 i 70 les diputacions deLleida i Girona van anar agrupantels serveis del seu territori en unaxarxa provincial, mentre que a Tar-ragona els serveis van seguir sentestrictament municipals.

La unificacióAmb l'Estatut de 1979, la Gene-ralitat va assumir les competènciesen matèria de prevenció i actuacióen emergències a tota Catalunya.L'any 1980 es va produir el traspàsde serveis de les diputacions i ajun-taments cap a la Generalitat, peròes va respectar l’autonomia del Cos

de Barcelona per la seva tradició iper les especificitats pròpies de lacapital. Dos anys després, l'agostde 1982, naixia el Cos de Bombersde Catalunya (avui conegut com aBombers de la Generalitat).Actualment, el servei l'integren uns5.000 efectius –entre funcionaris ipersonal voluntari– distribuïts entreun total de set regions operatives, ité la seu central a Bellaterra (dinsdel municipi de Cerdanyola del Va-llès). Bombers de la Generalitatcompta també amb grups especia-litzats com els de rescat de mun-tanya, salvaments subaquàtics oactuacions forestals, a més d’unaSecció de Mitjans Aeris. �

Tres dècades de Gene

FRH 38-p.04 a 07 ok 13/1/11 11:40 Página 7

NOTÍCIES

8

El concurs oposició 2010 serà una nova oportunitatper als centenars d’homes i de dones que cada anyparticipen a les proves per a Bombers de Barcelona

A un pas de tancar l’any, l’Ajun-tament ha convocat el darrerconcurs oposició de la legislatu-ra per ampliar i renovar l’SPEIS.La principal novetat de la convocatò-ria és que serà la primera sense límitmàxim d’edat. En concret, les basesexigeixen “no superar l’edat establer-ta per a la jubilació forçosa”, fet quesitua el límit efectiu en 60 anys. ElParlament va aprovar el 28 d’abril unaproposició de Llei destinada a elimi-nar el límit d’edat per accedir a Bom-bers de la Generalitat, una prerrogati-va que, en virtut del conveni de desen-volupament professional entre serveis,l’Ajuntament de Barcelona incorporaa partir d’ara a totes les convocatòrieslliures per a l’SPEIS.

Les proves, durant el 2011Les inscripcions van començar el pas-sat 1 de desembre (un dia després de

publicar la convocatòria al DOGC), iels i les aspirants van disposar d’untermini de vint dies naturals a partird’aquesta data per presentar lasol·licitud a través del portal de trà-mits de www.bcn.cat o, excepcio-nalment, en paper a les Oficinesd’Atenció al Ciutadà (OAC). La llistad’admesos, així com la data i el llocde les proves, es publicaran al webde l’Ajuntament.La fase d’oposició arren-carà a principis d’any iconstarà de vuit exerci-cis. Els quatre primersseran teòrics: prova deconeixements, català,castellà (per als nonacionals) i test psico-tècnic. El cinquèexercici mesuraràel nivell físic dels iles aspirants en

Primera convocatòriasense límit d’edatPrimera convocatòriasense límit d’edatL’Ajuntament obre el termini de sol·licituds peroptar a una de les 30 noves places de bomber deBarcelona. El concurs d’oposició 2010 elimina perprimera vegada dels requisits el límit màxim d’edatper accedir al Cos.

cinc proves (força de braços, tracciógeneral, cursa Navette, circuit d’agili-tat i natació), i decidirà qui passa alsisè tram: l’examen de conduir camió.La selecció final la determinarà unaentrevista personal i les proves mèdi-ques, mentre que en la fase de con-curs –no eliminatòria– un tribunal va-lorarà la capacitació tècnica dels i lesaspirants en matèries com edificació,electricitat i electrònica, metal·lúrgia,serveis a la producció, mecànica ivehicles o química, així com la pos-sessió de carnets de submarinisme ode conducció de vehicles pesats. �

FRH 38-p.08 a 09 ok 14/1/11 13:51 Página 8

9

Bombers coorganitza el VI Dia del FocLa tradicional jornada tècnica es va celebrar alSaló de Cent i va estar dedicada a la prevenciód’incendis en túnels ferroviaris

El Dia del Foc, el clàssic anual en matèria de prevenció d’incendis,s’ha organitzat enguany sota el títol: La seguretat contra incendisen túnels ferroviaris de darrera generació. La jornada es va celebrarel 14 de desembre al Saló de Cent de l’Ajuntament, i va comptar amb unprograma en què es va poder conèixer el funcionament a nivell de PCI d’al-gunes de les més recents infraestructures ferroviàries de Barcelona. Lesconferències vam comptar amb ponents com el cap de la Unitat de Pro-tecció Civil de Bombers, Antonio Cabeza, o la cap de Prevenció de Bombersde la Generalitat, Anna Martín. A més, el director de l’SPEIS, Joan Pedreny,va moderar una taula rodona sobre els reptes que suposa la nova L9 delmetro. La sisena edició del Dia del Foc va ser inaugurada per la regidoraAssumpta Escarp i per Rafael Sarasola, president de Tecnifuego-AESPI,empresa que ha impulsat la jornada juntament amb el Consistori. En la pro-pera revista us oferirem un resum dels continguts tècnics de la jornada. �

Entrega dels premis de narrativa 2010Els companys Juan Francisco Sanz, Antonio Martínez i Josep Barjuan rebenels guardons de la vuitena edició del certamen

La Sala Lluís Companys del’Ajuntament va ser el marc es-collit per entregar els guardonsdel vuitè Premi de NarracióCurta Bombers de Barcelona.L’obra Reflexes, de Juan FranciscoSanz, que narra el vincle que s’esta-bleix entre un bomber i la víctimad’un accident de trànsit que mor alsseus braços, va obtenir el primer pre-mi, valorat en 1.200 euros. El segon

premi, amb una gratificació de 600euros, va ser per Antonio Martínezamb el relat El niño que cumplió susueño, la història d’un bomber quepateix un flashback en ple servei iretorna a la seva infantesa, recordantles històries que li explicava el seuavi. El tercer guardó, dotat amb 300euros, va recaure en l’escrit Amormeu, de Josep Barjuan, qui va excusarla seva absència a través d’un text

que va llegir-se durant l’acte. Sanz iMartínez van rebre els xecs de mansde Francesc Grisó, director de l’em-presa Sasatex, patrocinadora del cer-tamen. A l’acte també van ser presentsJoan Pedreny, director de l’SPEIS,Clara de Yzaguirre, directora de Rela-cions Externes i Qualitat de l’Àrea,Carme Pallarés, cap de Comunicacióinterna de l’Àrea i Berta Thomas,gerent de Sasatex. �

FRH 38-p.08 a 09 ok 13/1/11 11:47 Página 9

NOTÍCIES

10

La darrera Comissió Plenària deProtecció Civil de l’Ajuntamentde Barcelona, celebrada l’11 denovembre, ha aprovat les actua-litzacions introduïdes als plansd’emergència de la ciutat. Aquesttràmit inicia un recorregut administra-tiu que finalitzarà els pròxims mesosamb l’aprovació definitiva per part delConsell Municipal, moment en quèels plans entraran legalment en vigor,tot i que encara hauran de ser homo-logats per la Generalitat.

Fort onatgeLa principal novetat és la creació delPla d’Acció per mal estat de la mar. Un

nou protocol que s’incorpora sota elparaigües del Pla Bàsic d’EmergènciaMunicipal, i on es preveuen les accionsa emprendre en cas que es registrinonades per sobre dels 1,25 metres–en temporada de banys– o superiorsals 2,5 i 4 metres en qualsevol èpocade l’any. Segons les dades que aportael pla, les platges de Barcelona regis-tren temporals moderats un mínim dedos cops l’any, severs cada dos anys iextrems –amb onades de 6 metres omés– en períodes entre 7 i 14 anys.L’activació del pla en nivell de prealer-ta, alerta o emergència, dependrà dela informació que enviï el ServeiMeteorològic de Catalunya en base ala predicció meteorològica i a lesdades que recull el sistema de senya-lització marítima que hi ha instal·lat alllarg del litoral. El pla també podrà seractivat directament pel director del pro-tocol, funció que recau en el directordel Cicle de l’Aigua de l’Ajuntament,quan es constati que el mal estat de lamar suposa un perill per a les perso-nes i/o per al mobiliari urbà.

El nou protocol per malestat de la mar s’activa quanarriben al litoral onadessuperiors als 1,25 i als 2,5metres, segons l’estació

Barcelona actualitza els seus La Comissió Plenària de Protecció Civil dóna llum verda a les revisions delsplans per emergències en el transport ferroviari de viatgers i per risc sísmic, iaprova la creació d’un nou protocol d’actuació per mal estat de la mar.

Trens de viatgersBarcelona va ser la primera ciutat del’Estat en elaborar un Pla Específic perEmergències en el transport ferroviaride viatgers, l’any 1998. Protecció Civilha treballat amb els diferents opera-dors de la ciutat per actualitzar aquestpla i adequar-lo als importants canvisque ha sofert la xarxa urbana al llargd’aquests anys. De fet, el pla originalha estat revisat cinc vegades des dela seva creació, però aquest serà elprimer cop que les modificacions sesotmeten a homologació.El nou PEEM pauta el procedimentde coordinació municipal davant qual-sevol situació de risc a la xarxa detransport ferroviari de viatgers: des deles més lleus, com una evacuacióarran d’una aturada en el servei, fins ales més crítiques, com xocs i descarri-laments dels combois o incendis alstúnels o estacions. Dues novetats ques’introdueixen amb l’actualització delpla són la intervenció a les línies d’al-ta velocitat (AVE) i en viaductes ferro-viaris. Aquest tipus d’infraestructura

FRH 38-p.10 a 11 ok 13/1/11 11:50 Página 10

11

eus plans d’emergència

Un nom per a cada pla

Amb els nous documents, el Pla Bàsic deProtecció Civil Municipal de Barcelona comp-ta a dia d’avui amb un total de 29 plans.Aquests es divideixen en funció de les tipo-logies de risc i dels territoris on es podenproduir, d’aquí la diversitat d’acrònims i denoms tècnics que els acompanyen.En primer lloc hi ha els Plans d’Actuaciód’Emergència Municipal (PAEM), que abra-cen nou supòsits com inundacions, incendisforestals, risc químic, nevades, accidents enel transport de matèries perilloses, terratrè-mols o contaminació de les aigües marines.Més acotats són els denominats PEEM (PlaEspecífic d’Emergència Municipal), set plansque aborden la intervenció en àmbits con-crets com els túnels viaris, la xarxa ferrovià-ria i el Port de Barcelona; en situacions demanca de subministrament de gas, electrici-tat o comunicacions, i en cas de risc sanitari.En la mateixa línia funcionen els quatre Plansd’Acció, que preveuen els protocols a aplicaren cas d’onada de calor, ventades, mal estatde la mar o emergència social. Completen elconjunt els deu Plans d’Autoprotecció Urba-na (PAU), un per a cadascun dels barris queestan situats dins la zona forestal.

no existia fins ara a Barcelona, peròcomençarà a funcionar quan s’inauguriel tram elevat de l’L9 del Metro quetravessa el carrer A de la Zona Franca.

TerratrèmolsProtecció Civil ha revisat amb infor-mació actualitzada del parc d’habitat-ges el PAEM per emergències en casde risc sísmic, en vigor des del 2002.La valoració del risc de terratrèmols iles seves conseqüències s’ha fet te-nint en compte les tipologies estruc-turals del parc d’edificis de Barcelona,els criteris d’agrupació d’immobles i

les seves alçades, així com el sòlsobre el que estan construïts.Creuant aquestes dades amb la pos-sibilitat d’episodis sísmics de diferentsgraus, el pla dibuixa els escenaris derisc de la ciutat i com es veurien afec-tats els diferents districtes segons laintensitat del moviment. Com a curio-sitat, l’estudi del risc sísmic contemplacom resultarien afectats els 68 edifi-cis patrimonials que té Barcelona, irevela que el districte que patiria mésles conseqüències seria Ciutat Vella,on les construccions daten, de mitja-na, de l’any 1900. �

Els nous plans aborden temporals, terratrèmols i emergències ferroviàries.A sota, la Comissió Plenària de Protecció Civil de l’11 de novembre.Fotos: Albert Gaspar, Osmar Valdebenit, Miki Ann i Àlex Palau

El viaducte de l’L9 a ZonaFranca i les línies de l’AVEsón dues de les novetatsque recull el nou PEEM peremergències ferroviàries

FRH 38-p.10 a 11 ok 13/1/11 11:50 Página 11

Encara es desconeixen les cau-ses per les quals un vehicle vacomençar a cremar al pàrquingsoterrat del número 36 de l’avin-guda Mistral. Una fumarola negrava començar a omplir l’oficina bancà-ria situada just a sobre i es va dispararl’alarma. El pàrquing ocupava tota unailla de cases, constava de tres plantessoterrades i a sobre hi tenia el local inou plantes de vivendes. El coman-dament de la intervenció va establirdiferents zones d’actuació més enllàde la pròpia extinció. “El conductorRaúl Núñez va quedar a càrrec de lalogística i va estendre una lona a ter-ra per delimitar la zona on els bomberss’havien de canviar els equips d’aire.Aquesta duia a terme una doble fun-ció: actuava com a punt de trobadavisible quan es feien els relleus i per-

metia una gran llibertat de movimentperquè tots els equips estaven per-fectament ordenats”, explica el ser-gent Francesc Ros.El bomber Jordi Rodón va ser el res-ponsable de la taula de control, unatasca fonamental en aquest tipusd’intervencions. “Només estava pen-dent de la taula, el rellotge i la comu-nicació amb els companys de l’interior–relata Rodón–. Abans d’entrar, elsarrencava la identificació del pantaló,l’enganxava a la taula i els recordava:‘Sobretot, aneu sempre junts’”. Cadacinc minuts, Rodón demanava lapressió dels equips d’aire i apuntavala inferior de tot el conjunt i la situa-ció geogràfica del grup: “En un focen un espai confinat, és molt impor-tant que sentis que hi ha algú a forapendent de tu”.

Gas ocultAmb la logística i el control del perso-nal perfectament coberts, el caporalToni Núñez va encapçalar el primerequip que va accedir al pàrquing: “Alsoterrani 1 vam veure una porta simi-lar a la d’un ascensor. La clau que enshavia donat una veïna no obria, aixíque vam baixar a les dues plantesinferiors en busca del foc”. Finalment,van poder accedir a la planta de l’in-cendi amb un avantatge: la inspeccióde les altres dues plantes els va servirper conèixer les dimensions i la formadel pàrquing, cosa que no hauriaestat possible si hi haguessin acceditdirectament, ja que la gran acumula-ció de fum, sumada als baixos sos-tres, oferia una visibilitat molt limitada.“Cremaven sis cotxes. Vam muntaruna línia d’aigua de 25 però el foc

SERVEIS DESTACATS

12

Foc de pàrquing: extinció am

Bombers va jugar les seves millors cartes en l’extinciód’un foc de gran complexitat en un pàrquing del barride Sant Antoni, el 18 d’octubre. L’ús de CAF per sufo-car les flames, l’acurada gestió de la taula de controli un ordre absolut en les tasques d’extinció van seralgunes de les claus d’una bona intervenció.

FRH 38-p.12 a 13 ok 13/1/11 11:53 Página 12

A destacar

La gestió de la taula de control va ser clau en l’èxitdel servei. A sota, d’esquerra a dreta: el caporal Núñez,el bomber Rodón, el sergent Ros i el sotsoficial Asín

13

s’anava revifant sense motiu aparent.Els bombers es cremaven i no podienapagar-lo”, comenta Núñez.Des de fora, es van començar a sen-tir petites deflagracions que anavenaugmentant d’intensitat. “Pensàvemque era l’escomesa elèctrica –explicael cap de guàrdia Isidre Soler–, aixíque vaig demanar la presència delstècnics de Fecsa. Però el transforma-dor estava bé i la línia no presentavaincidències”. La darrera de les explo-sions va tombar una porta metàl·licaalhora que tirava a terra als efectiusque realitzaven l’extinció, i es va men-cionar el gas natural com a possible

causa. “L’escomesa de gas de l’edifi-ci passava pel pàrquing. La canonadatenia una petita part de plom ques’havia fos a causa del foc, així queles bosses de gas estaven omplint elpàrquing”, recorda Soler.

CAF com a solucióDavant les dificultats per extingir elfoc, la línia d’atac va anar evolucionant“des d’una línia inicial de 25 mm ambaigua, a la mateixa línia amb escuma

per bomba del tanclleuger, i finalment dueslínies de CAF des delB-315, amb les que esva aconseguir controlar iextingir les flames”, re-lata l’oficial Jordi Asín.El CAF, una mescla es-pecial d’escuma ambaire, té l’avantatge queapaga el foc emprantmolt poca aigua. “Habi-tualment no el fem serviren interiors. Els bombershan d’anar més ambcompte, no es podenapropar tant perquè no

tenen la protecció del ventall d’aigua ies poden cremar”, aclareix Ros.Mentre el pàrquing s’omplia d’escumai es donava l’ordre de tancar la claudel gas, els reforços dels parcs de Valld’Hebron i Zona Franca anaven arri-bant i s’ocupaven de fer els relleus ide dur a terme les tasques preventi-ves. “Van pujar dos bombers equipatsamb ERA escales amunt per avisarals veïns que romanguessin a l’interiorde la seva vivenda i, un cop confinats,van ventilar l’escala amb el Tempest”,explica Asín. Per no interferir en les tas-ques d’extinció, es va decidir que elsequips preventius i d’extinció treballa-

rien de manera autònoma, cadascund’ells fent servir una taula de control iutilitzant canals de ràdio diferents.

ExplosímetreUn cop extingit el foc, el cap de guàr-dia, l’oficial i els tècnics van baixar acomprovar les afectacions estructuralsque havia patit el pàrquing. “Vaig aga-far l’explosímetre per fer lectures de laconcentració de gas i vaig observar ni-vells altíssims de monòxid de carboni.Ràpidament es va fer sortir a tothompel risc d’intoxicació”, relata el capo-ral Núñez. Arrel d’aquest servei, s’es-tudia fer servir l’aparell per verificar elsnivells de toxicitat i de gasos en totsels incendis en espais confinats.Els danys estructurals de l’edifici vanser quantiosos, però va descartar-sel’evacuació de la finca per no existirrisc d’afectació a les vivendes. El localcomercial, en canvi, sí que va quedarclausurat. L’ambulància del Servei vaatendre al bomber Lluís Arias d’unescremades a la cara sense gravetat. �

El CAF és una mesclaespecial d’escuma ambaire. Té l’avantatge queapaga el foc fent servirmolt poca aigua

amb CAF

• Ús d’una lona per delimitar la zona logística dels ERA• Taula de control perfectament gestionada• Evolució de la maniobra d’atac des de l’aigua fins al CAF• Dos sectors d’intervenció diferenciats amb una taula decontrol per a cadascun (extinció i control escala de veïns)• Bona coordinació i bon intercanvi de comunicacionsentre comandaments, caps i CGE• Verificació dels nivells de CO2 amb explosímetre

FRH 38-p.12 a 13 ok 13/1/11 11:53 Página 13

Un operari que feia tasques derehabilitació en un edifici vaquedar atrapat en esfondrar-sedos trams de l’escala on estavatreballant. La finca, situada al carrerMarina, presentava un estat de con-servació deficient, per això havia estatdesallotjada i una empresa s’encarre-gava de dur a terme les obres. En elmoment de l’esfondrament, l’escalaestava apuntalada ja que l’endemàs’anava a començar la seva consoli-dació, però l’estructura va cedir, atra-pant al treballador al replà del primerpis. Bombers va arribar en pocsminuts amb cinc vehicles i 17 efec-tius. Els companys van col·locar unpuntal a sota del replà per tal d’asse-

gurar-lo i el cap desector sanitari vaatendre el ferit, quipresentava fractu-res de cama, colzei mà. Davant de laimpossibilitat quepresentava la vícti-ma per moure’s, elrescat va dur-se aterme a través de la finestra del pri-mer pis amb l’ajuda de l’autoescala.Un cop a terra ferma, l’ambulància elva traslladar a l’Hospital del Mar. �

L’operari va ser rescatat i evacuat fins a l’exterior mitjançant l’autoescala, el passat 23 de novembre

SERVEIS DESTACATS

14

Bombers rescata a untreballador entre les runes

Una cigarreta origina la mortd’un pacient a l’Hospital del Mar

Els passadissos de la cinquenaplanta de l’Hospital del Mar vanomplir-se de fum la matinadadel 20 de desembre a causa,segons sembla, d’una cigarretaque va prendre el matalàs d’unpacient. L’home, de 65 anys i ambla mobilitat reduïda, va patir crema-des de segon i tercer grau i va morir

pel matí al mateix hospital. D’altrabanda, com a conseqüència de lafumera que va provocar l’incendi, unvigilant de seguretat va patir unaintoxicació lleu per inhalació i va seratès a les dependències del centre.Bombers va desplaçar al lloc trestancs, una autoescala, una ambu-lància i el vehicle del cap de guàr-

dia. En arribar les dotacions, però, elpersonal de l’hospital ja havia aconse-guit sufocar les flames amb extintorsi havia evacuat a 13 pacients de leshabitacions pròximes. Els efectiusvan finalitzar l’extinció de l’habitació ivan ventilar la planta, alhora que veri-ficaven que no quedava cap méspacient a la zona afectada. �

Aparentment, una burilla mal apagada va prendre foc al seu llit. L’home vapatir greus cremades i va caldre evacuar a 13 interns de la mateixa planta

L’escala d’un edifici del carrer Marina va esfondrar-se durant unes obres de rehabilitació, ferint a unoperari que hi treballava

FRH 38-p.14 a 16 ok 13/1/11 12:02 Página 14

15

Mor un home al Guinardóamb presumpta síndromede Diògenes La vivenda incendiada presentava un desordregeneralitzat i una gran acumulació d’objectes

El passat 17 d’octubre, els veïns del número 186 de l’avinguda Vergede Montserrat van alertar el 080 en veure la fumera que sortia del’entresòl. Bombers va desplaçar-hi cinc vehicles i va accedir a la vivenda for-çant la porta, ja que no hi havia resposta des de l’interior. Els efectius van extin-gir les flames equipats amb ERA i amb una línia de 25 mm, procedint desprésa ventilar el pis. En fer la revisió de l’habitatge, van trobar un home sense vida aldormitori on s’havia originat el foc, estirat al llit. Tot i que es desconeixen lescauses de l’incendi, la gran acumulació d’objectes que hi havia al pis va actuarcom a combustible, facilitant que les flames s’estenguessin a tot l’habitatge.Aquest fet, sumat al gran desordre que s’observava a la llar, fa pensar que la víc-tima, de 43 anys, podia patir la síndrome de Diògenes. A causa de la facilitatamb què es va estrendre el foc, el pis va quedar afectat en la seva totalitat. �

Crema una torre de refrigeracióL’empresa Alcans esta-va desmantellant les tor-res de refrigeració de lanau quan les guspiresvan provocar una explo-sió i el posterior incendi.Bombers va sufocar elfoc amb facilitat i no esvan haver de lamentardanys personals.

Una intensa columna de fumalertava una patrulla dels Mos-sos d’Esquadra que quelcom a-nava malament al carrer Potosí,el passat 5 d’octubre. L’empresaAlcans, veïna de la fàbrica Puig, haviacessat l’activitat i uns operaris treba-llaven a la nau per desmuntar la torrede refrigeració i els equips d’aire con-dicionat. Segons sembla, les guspires

resultants de tallar el metall van pren-dre altres materials acumulats comara la fibra de vidre o els aïllaments,cosa que va provocar una deflagraciói el posterior incendi. En arribar lesdotacions de Bombers, els operarisintentaven ofegar les flames amb elsextintors i amb la mànega del siste-ma d’extinció d’incendis. Els efectiusvan pujar a la planta afectada i van

instal·lar una mànega de 25 mm i unade 45 mm d’escuma. Paral·lelament al’extinció, Bombers de la Generalitatva desplaçar una dotació al passeigde Guayaquil per intentar atacar elfocus des d’un altre sector, tot i quefinalment no va fer falta el seu des-plegament ja que les dotacions deBarcelona van aconseguir sufocarles flames en pocs minuts. �

S’incendia una aula de formacióUn calefactor curtcircuitat sembla ser el respon-sable del foc que va cremar un pis al barri delGuinardó, el passat 2 de desembre. Efectius deBombers van extingir les flames amb una línia de25 mm i van tirar a terra un envà que tenia risc dedesplomar-se per les altes temperatures. El pisincendiat es feia servir com a aula de formació, ino tenia ni comptador de llum ni cap protecciócom ara un diferencial o un magnetotèrmic.

FRH 38-p.14 a 16 ok 13/1/11 12:02 Página 15

SERVEIS DESTACATS

16

L’Autoritat Portuària va requerirla presència de Bombers al MollSud per un contenidor amb unafuita d’àcid clorhídric, que estavavessant sobre una cubeta de retenció

Fuita d’àcid clorhídric al Port

a l’espera que arribés el seu consigna-tari, el 29 d’octubre. El contenidor, eti-quetat com a producte corrosiu i queaplegava 80 bidons de plàstic de 200litres d’àcid diluït al 33%, presentava

un regueró de líquid des de la portafins al recipient de recollida. Els efec-tius van equipar-se amb vestit anties-quitxos i ERA per obrir el contenidor ivan observar que la fuita procedia d’undels bidons del palet de la part supe-rior, que estava deformat, possible-ment a causa d’un impacte. Per tal demanipular els palets, es va equipar aun dels conductors de la Terminal deContenidors del Port qui, mitjançantun toro, va dipositar el palet amb elbidó afectat dins de la cubeta deretenció. Un cop a terra, els bombersvan retirar el plàstic que embolicavaels bidons i van esbandir-los ambaigua per diluir el compost. Un copidentificat el bidó afectat, es va diposi-tar a terra en posició lateral per frenarla pèrdua d’àcid. Tot i que hi havia mésbidons deformats cap d’ells no perdialíquid, així que la retirada de la remesava quedar a càrrec del consignatari. �

Un contenidor amb 16 tones del compost corrosiuestava vessant a l’espera del seu consignatari

La fuita provenia d’un bidó deformata causa d’un possible impacte

El 4 d’octubre, l’SPEIS va rebreun avís per un turisme bolcat enun barranc de la carretera deVallvidrera. En arribar els efectius,una ambulància del SEM atenia elconductor, l’únic ferit en l’accident.Aquest va explicar que havia impactatcontra la tanca de la carretera en in-tentar esquivar un ciclista i que haviacaigut barranc avall. La posició enquè va quedar el vehicle, amb el sos-

tre a terra, impossibilitava desconnec-tar la bateria, així que es va verificarque no hi havia fuita de combustiblei es va apagar el contacte abans derealitzar les maniobres per assegu-rar i elevar el cotxe amb la grua delServei. El conductor va ser traslladatpel SEM a un centre hospitalari i,un cop finalitzat el salvament, es varestablir la circulació a la carreterad’Horta a Vallvidrera. �

Quatre feritsal Poble SecUna làmpada de tauleta va ser elfocus de l’incendi que va afectaruna vivenda al carrer Vila i Vilàdel Poble Sec, el 30 d’octubre.Els companys van instal·lar una líniade 25 mm i equipats amb ERA vansufocar les flames. Un cop controlatel foc, es va fer el reconeixement del’escala, ventilant-la i rescatant elsveïns que havien quedat confinats alsseus pisos o que havien accedit al’escala en un intent de fugir. Quatred’ells van haver de ser atesos perinhalació de fum, un d’ells de caràctergreu, i van ser derivats a l’hospital. Lavivenda va quedar greument afectadai es va oferir l’atenció dels ServeisSocials per reallotjar a les víctimes. �

Un vehicle s’estavellaen esquivar un ciclistaUn vehicle s’estavellaen esquivar un ciclista

FRH 38-p.14 a 16 ok 14/1/11 13:46 Página 16

17

FORMACIÓ I PROCEDIMENTS

Les aules de l’IL3 (Institute forLong Life Learning de la Univer-sitat de Barcelona) van acollirdel 19 d’octubre a l’11 de novem-bre el curs de capacitació per alssis nous caps de parc i els vuit nouscaps d’àrea del Cos de Bombers deBarcelona. El desenvolupament delPla Director, les seves noves fun-cions o la relació amb la resta decomandaments de l’SPEIS, van seralguns dels principals aspectes quees van abordar al llarg de vuit ses-sions formatives.A banda de l’estructura interna delCos i de les gestions i responsabili-tats que hauran d’assumir a partir de

principis d’any, al curs també es vantractar els aspectes legals i jurídicsde les intervencions, els convenis iacords vigents que té Bombers ambla resta de serveis d’emergència iels sistemes informàtics Cooper iMycellium. Una sessió, aquesta últi-ma, que es va complementar ambuna visita guiada a la Sala Conjuntai el CGE.En el marc del curs, els comanda-ments també van rebre consells permillorar les seves habilitats comuni-catives i el tracte personal tant dinscom fora del parc, i van fer pràcti-ques per exercitar la lectura eficaçd’informes i altra documentació.

MoretonFinalitzada aquesta formació teòrica,alguns dels sotsoficials van desplaçar-se al Regne Unit per col·laborar en lafase final de formació dels nous tèc-nics de l’SPEIS. Al Fire Service Colle-ge de Moreton, l’escola britànica deformació de comandaments de bom-bers i de la policia, es va dur a termeel curs de comandament, direcció icontrol d’emergències dirigit als noustècnics de l’SPEIS. Una formacióeminentment pràctica, basada en larealització de simulacres, durant laque es van escenificar multitud desituacions aprofitant els camps depràctiques adaptats de l’escola. �

Els 14 comandaments han participat en cursos decapacitació a l’IL3 i han assistit amb els tècnics del’SPEIS a l’escola de comandaments de Moreton

Finalitza la formació delsnous caps de parc i d’àrea

Els caps de parc i els caps d’àrea durant una de lessessions formatives a l’IL3, el passat 9 de novembre

El Fire Service College, situat al municipi anglès deMoreton in Marsh, va acollir la fase final de formaciódels nous tècnics de l’SPEIS

FRH 38-p.17 a 19 ok 13/1/11 12:41 Página 17

18

Pilar Pulgar, FacundRafecas i Núria Molina vanrepresentar a l’SPEIS en elcongrés anual de sanitarisde bombers

FORMACIÓ I PROCEDIMENTS

BCN acull les XX Jornadesde Sanitaris de BombersLa Unitat Sanitària de Bombers de Barcelona participa en el certamen anualdels sanitaris de bombers de tot l’Estat, organitzat enguany a la capital catalanaper l’ASBE i el Grup d’Emergències Mèdiques de la Generalitat

Els dies 17, 18 i 19 de novembre,la seu del Departament d’Interiorva acollir l’edició número vint deles Jornades Estatals de Sanita-ris de Bombers, que cada any con-voca l’Associació de Sanitaris deBombers d’Espanya (ASBE), i queenguany va comptar amb la col·labo-ració destacada del Grup d’Emergèn-cies Mèdiques de la DGPEIS de laGeneralitat de Catalunya.Desenes de sanitaris d’arreu del’Estat van participar en un programaa mig camí entre la formació tècnico-científica i la divulgació dels sistemesde treball propis dels diferents equipssanitaris. Les jornades també vanaprofundir en la resolució de casospràctics, així com en l’ús de diferentstractaments i materials per intervenir

mèdicament en situacions d’emer-gència, i van comptar amb un complettaller d’auscultació obert a tots elsparticipants. Una de les curiositatsque més van cridar l’atenció va ser elsimulador d’emergències mèdiques,presentat per l’Escola d’Oficials deBombers Francesos.

Doble participacióEls sanitaris de Bombers de Barce-lona van prendre part en el programade les Jornades amb dues interven-cions. Una primera a càrrec de la capde la Unitat Sanitària de l’SPEIS, PilarPulgar, i del cap de sector sanitari(CSS) Facund Rafecas, en què vanexplicar com s’organitza el treball delgrup sanitari de Bombers de Barcelo-na. En una segona ponència, la CSS

Núria Molina va exposar com a caspràctic la intervenció per una fuita dedimetilamina al Moll del Morrot.Més enllà del vessant tècnic, lesJornades Estatals de Sanitaris deBombers serveixen com a punt de tro-bada per als professionals del sector,de cara a establir vincles de col·labo-ració i d’intercanvi de coneixementsmés enllà d’aquesta cita anual. �

La cap de la Unitat Sanitària de l’SPEIS, Pilar Pulgar,i el CSS Facund Rafecas, durant la seva ponència alDepartament d’Interior, el passat 18 de novembre

FRH 38-p.17 a 19 ok 13/1/11 12:41 Página 18

19

Víctimes a la cartaEls actors de la Companyia Nocturna donen vida ales primeres víctimes amb qui tenen contacte elsbombers. Una tasca amb què han contribuït amillorar l’atenció a les víctimes i a potenciar l’empa-tia dels efectius del Servei.

Fins l’any 2000, la formació enmatèria psicològica que rebienels bombers de nou accés eslimitava a l’explicació teòrica i auns simulacres on ells mateixosfeien el paper de víctima. Davantla manca de credibilitat d’aquestespràctiques, l’equip de psicòlegs del’Institut de Seguretat Pública deCatalunya va contactar amb un grupd’actors perquè fessin de víctimes enels role-playing. “En el primer simula-cre cap de les tres actrius que hi par-ticipàvem no actuàvem: estàvem re-alment histèriques i mortes de por!”,recorda Virgínia Guerrero, actriu icoordinadora del projecte, juntamentamb Isaac Badia. Tot i l’ensurt inicial,els psicòlegs van valorar molt positi-vament l’experiència, ja que els actorsaportaven realisme i potenciaven laimplicació dels efectius: “Requerimatenció constant dels bombers, tal icom passaria en un accident real”,

explica Guerrero. Avui, 10 anys des-prés d’aquesta primera prova pilot, jasón centenars els accidents que hanrepresentat amb l’SPEIS, tant per ales noves lleves com per a la formaciócontinuada dels bombers en actiu.

Escenes sense guió“Aquesta feina no la pot fer qualsevolactor. És una interacció contínuaamb una persona que no segueixcap guió”, explica Virgínia. El treballdels actors implica crear un perso-natge real en cada simulacre: “Elspsicòlegs ens donen unes pautes,però cada actor matisa el seu perso-natge. Dues persones amb una crisid’ansietat poden actuar de formaoposada, no hi ha un patró únic i aixòés l’interessant de cara a la formaciódels bombers”, afirma l’actriu.Els role-playing tenen per objectiuúltim potenciar l’empatia i la humani-tat dels professionals que hi prenen

part. Per aquest motiu, són una einamolt eficaç també per al col·lectiuveterà, que no va rebre aquest tipusde formació quan va accedir al Cos20 o 30 anys enrere. “Molts et diuen:‘Estic descobrint que la meva feinano s’acaba quan trenco un cotxe peralliberar algú, sinó que he de fer quese senti el millor possible’. Això és untriomf”, valora Guerrero. �

Virgínia Guerrero, actriude simulacres: “Enfrontemals bombers a situacionsque no estan als llibres”

L’actor més jove

Virgínia Guerrero va fer simulacres fins alseu vuitè mes d’embaràs. “Els bomberspatien molt però sempre avisàvem que lapanxa no era atrezzo, i teníem una parau-la clau que havia de dir si en plena escenaem començava a trobar malament de de-bò”, recorda l’actriu.

Virgínia Guerrero coordina l’equip d’actors que interpretena les víctimes en la majoria de simulacres de Bombers

FRH 38-p.17 a 19 ok 13/1/11 12:41 Página 19

20

Els globus per reflotar vehicleEl passat mes d’abril una parella va morir en preci-pitar-se al moll el vehicle en què viatjaven. Tot i serun servei poc habitual, no està de més fer memòriadel material i del procediment que aplica l’SPEISper recuperar vehicles del fons del mar.

MATERIALS I EQUIPAMENTS

Cadascun dels globus delona és capaç d’arrossegarfora de l’aigua per si solmés de mil quilos de pes

Els avenços que ha viscut laindústria automobilística en elsdarrers anys han suposat un pasendavant en confort, comoditat iseguretat a l’hora de conduir.Però tot allò que sobre l’asfalt suposaavantatges, es pot convertir en unatrampa mortal sota de l’aigua. Actual-ment, els circuits electrònics són pre-

sents a la majoria de vehicles. Aquestssistemes automatitzen moltes funcionscom el tancament centralitzat de lesportes o el mecanisme per pujar i bai-xar les finestres. En entrar en contacteamb l’aigua, aquests circuits es podenbloquejar, tancant automàticament lesportes i finestres i impedint fugir als quisón a dins. També pot donar-se el cascontrari i que els circuits reaccioninbaixant les finestres i desbloquejant lesportes, propiciant així l’entrada d’aiguai el ràpid enfonsament del cotxe.

La sortidaBombers es fa càrrec de les tas-ques de rescat de vehicles precipi-

tats a la zona portuària de Barcelo-na. Els efectius necessaris per dur aterme el reflotament d’un cotxe va-rien segons hi hagi o no víctimes adins del vehicle. En cas d’haver d’extreure únicamentel turisme de l’aigua, és suficientamb desplaçar-hi el vehicle especialJ-12, que transporta una barca desalvament, una dotació de quatresubmarinistes i la grua amb quatrebombers. Si es dóna el cas que hihan persones atrapades a dins delcotxe, se sumen a la sortida unaambulància, un vehicle de salva-ment i el vehicle especial J-15 (unportacontenidors).

FRH 38-p.20 a 21 ok 14/1/11 13:44 Página 20

icles caiguts al mar

21

Globus de lonaPer al rescat de vehicles enfonsats,Bombers disposa d’uns globus delona, cadascun dels quals pot arros-segar per si sol més de mil quilos depes. Els submarinistes subjecten elsglobus desinflats a l’eix davanter delvehicle, que sempre serà la part mésenfonsada degut al pes del motor, iutilitzen el regulador d’aire per inflar-

los. La quantitat de globus necessa-ris varia en funció del pes del vehiclea reflotar. En cas d’haver-hi personesa l’interior, cal col·locar quatre globus,un a cada pneumàtic, per reflotar-lohoritzontalment. Val a dir que en un ac-cident d’aquest tipus és molt impro-bable que les víctimes sobrevisquin.Així doncs, aquesta tècnica s’utilitzaper reduir els impactes sobre els cos-

sos i per alterar el mínim possible lesproves, que poden ser reclamades peljutge. Un cop inflats els globus, el cot-xe surt a la superfície en pocs segonsi se’l pot recollir mitjançant la grua idesar-lo a terra ferma, on queda a dis-posició de les autoritats portuàries. �

Seqüència de rescat sense víctimes a l’interior del vehicle

1. Mentre els submarinistes s’equipen, se situa la barcade salvament a l’aigua mitjançant la grua.2. Quatre efectius donen suport als bussejadors des dela barca i els faciliten el globus de lona.3. Un cop subjectat el globus a l’eix davanter del cotxe,els companys l’inflen amb els reguladors i el vehicle surt

a la superfície en pocs segons.4. Amb el cotxe fora de l’aigua, el braç de la grua baixa per-què els bussejadors encaixin el ganxo a l’eix del vehicle.5. La barca de salvament es retira i la grua puja el vehicle.6. El cotxe queda a disposició de la Policia Portuària.Fotografies: Enric Planas

1 2

3 4

5 6

Amb la col·laboració i supervisió del sergentJosep Gimeno, del Parc de la Zona Franca

FRH 38-p.20 a 21 ok 13/1/11 12:07 Página 21

Difícil, poc probable, però noimpossible. Barcelona podria pa-tir cada 75 anys un terratrèmold’intensitat 5, el grau a partir delqual es considera que la ciutat i elsseus habitants poden sofrir danyslleus. Que un sisme de major enver-

gadura sacsegi la capital catalanaja és qüestió de segles o, fins i tot,de mil·lennis. Segons les dades queha analitzat la Divisió de Prevenciói Protecció Civil de l’SPEIS, la pro-babilitat d’un sisme d’intensitat 6 aBarcelona és d’un cada 500 anys, id’un cada 3.000 anys si elevem lacota a nivell 7. Però no és una pos-sibilitat que es pugui descartar: elsPirineus són una zona amb cert riscsísmic, tot i que no tan elevat com eld’algunes àrees de Portugal o delsud-est de la península. De fet, l’any1755 un terratrèmol de magnitud 9va destruir per complet la ciutat deLisboa i va acabar amb la vida d’unterç de la seva població.

Qüestió d’intensitatLa magnitud d’un terratrèmol esmesura generalment amb l'escalade Richter, un sistema que assignaun número en funció de l'energiaalliberada pel sisme. Aquest índex fareferència al punt on s’origina elterratrèmol: al seu hipocentre (el llocexacte on es produeix a l’interior de laterra) i al seu epicentre (la projeccióperpendicular d’aquest punt a la su-perfície). L’escala de Richter creix deforma logarítmica, de manera que cadaincrement d’un punt pot significar unincrement deu o més vegades majorpel que fa al seu poder destructiu. Atall d’exemple, el terratrèmol de 8,8en l'escala Richter que va patir Xile al

EINES DE PREVENCIÓ

22

Barcelona posa a prova la resdels seus barris a grans terraUn estudi de la UPC, encarregat per la Divisió de Protecció Civil i Prevenció,avalua l’efecte que tindrien sismes de diferent intensitat a la capital catalana.Un terratrèmol com el de l’any 1428 deixaria avui a 190.000 persones sensellar i més de 8.000 milions de tones de runa. Ciutat Vella i l’Eixample són elsdistrictes que patirien les pitjors conseqüències.

La història sísmica deBarcelona revela que laciutat pot patir de mitjanaun terratrèmol d’intensitat 5cada 75 anys i un de nivell7 cada tres mil·lenis

FRH 38-p.22 a 25 ok 14/1/11 13:41 Página 22

23

resistènciaerratrèmols

La capacitat de reacciódels serveis d’emergència il’estructura del parc d’edificiscondicionen els efectesdestructius d’un terratrèmol

febrer del 2010 va ser, aproximada-ment, unes 65 vegades més fort queel de magnitud 7 que havia sofertHaití només un mes abans.Magnitud i destrucció, doncs, no vansempre de la mà. Seguint amb l’exem-ple: el sisme de Xile va deixar 700morts i desenes de poblacions arra-sades; el d’Haití, molt menys potent,es va endur la vida d’unes 300.000persones i va destruir per completbona part del país. Per què? Mésenlla de la potència del terratrèmol,les seves conseqüències depenenen gran mesura de quatre factors: ladistància entre les àrees habitades il’epicentre, les característiques cons-

tructives dels edificis, la geologiadel terreny i la capacitat de la zonaper respondre a l'emergència. Unsfactors que van marcar la diferènciaentre el país andí i l’illa caribenya.

De major a menorCom estan aquests factors a Barcelo-na? I com s’organitzaria la intervenciómunicipal si s’hi produís un terratrèmol?Aquestes són algunes de les preguntesque respon el Pla d’Actuació d’Emer-gència Municipal per Risc Sísmic, unpla elaborat l’any 2002 i que ara laDivisió de Prevenció i Protecció Civilha revisat amb informació actualitzada.El PAEM per Risc Sísmic distingeix

tres fases d’activació segons la inten-sitat del terratrèmol, amb el correspo-nent desplegament operatiu. L’entitatencarregada de donar l’avís sísmic ésl’Institut Geològic de Catalunya, men-tre que el director del pla –i responsa-ble d’activar-lo– és el gerent de l’Àreade Prevenció, Seguretat i Mobilitat deBarcelona.En cas de terratrèmol d’intensitat 3 o4 s’activaria el pla en Fase d’Alerta,doncs, tot i que no caldria la interven-ció dels serveis d’emergència (el riscde danys és ínfim), és previsible queel sistema de recepció de trucadesdel CGE rebés multitud de sol·licitudsde valoració de patologies. A partir

FRH 38-p.22 a 25 ok 13/1/11 12:10 Página 23

EINES DE PREVENCIÓ

24

d’una intensitat 5 es posaria en mar-xa la Fase d’Emergència en nivell 1,que passaria a nivell 2 en cas desuperar aquesta cota (intensitat entre5 i 7). Davant d’una situació d’aquesttipus, l’operativa municipal s’organit-zaria en sis grups: el grup d’interven-ció, integrat per Bombers; el grupd’ordre, a càrrec de la Guàrdia Urba-na; el grup sanitari (SEM), el gruplogístic social (CUESB) i el gruplogístic tècnic (Medi Ambient), aixícom un grup d’avaluació dels danys.La tasca d’aquests equips estariacoordinada per un Consell Assessorintegrat pels caps de cadascun d’a-quests serveis i pel cap de ProteccióCivil i Prevenció.

Ciutat – districte – barriUna de les claus per actuar de formaeficient en cas de terratrèmol és ladescentralització de les tasques. En elcas de Barcelona, el Pla contempladelegar les intervencions i la sevacoordinació operativa en equips detreball focalitzats a cada territori: undistricte o un barri determinat, perexemple. Això permetria una actuaciómés ràpida, global i simultània a tota laciutat, així com una distribució méseficient dels recursos segons lesnecessitats de cada zona. “En unasituació així arribarien reforços de forade la ciutat, i seria molt importantsaber de seguida on enviar-los i quefos allí, sobre el terreny, que els coor-dinessin”, apunta el cap de la Divisióde Protecció Civil i Prevenció, JesúsMartínez Viejo.

Ciutat Vella i l’Eixamplesón els territorissísmicament més febles,mentre que Nou Barris ésel districte que aguantariamillor un terratrèmol

FRH 38-p.22 a 25 ok 13/1/11 12:10 Página 24

25

La història sísmica de Barcelona

El terratrèmol de magnitud 7,5 registrat a Cardedeu, l’any 1428, és el més fort queha assotat la província de Barcelona en el darrer mil·lenni. A la ciutat de Barcelona,a 30 quilòmetres de l’epicentre, el sisme es va deixar sentir aproximadament auna intensitat de 6,5. La història contemporània ha estat molt més benèvola. L’any1994, dos petits sismes registrats a Barcelona van decidir a l’Ajuntament a desen-volupar un pla d’emergència que organitzés la reacció municipal en cas de terra-trèmol. El PAEM per Risc Sísmic va veure la llum el 2002 i enguany se n’ha fet laprimera revisió i actualització. El darrer moviment sísmic es va registrar aBarcelona el dia 11 de novembre del 2002: no va passar de nivell 2.

És segura casa nostra?La forma com estan construïts els edi-ficis és el factor més determinant–juntament amb la intensitat– a l’horade calcular els danys que pot provocarun terratrèmol. Per dibuixar els dife-rents escenaris de risc sísmic aBarcelona, Protecció Civil s’ha valgutd’un estudi realitzat per la UPC queanalitza la tipologia estructural delsedificis, la seva antiguitat, l’alçada i laforma com estan agrupats, així com elcens de la ciutat i les característiquesgeològiques del sòl a cada districte.Aquesta instantània de la ciutat per-met conèixer com resultaria afectadacada zona segons la intensitat del sis-me (vegeu l’infogràfic a l’esquerra).La primera dada de l’estudi és revela-dora: el 96% dels edificis barceloninssón de maçoneria o de formigó armat,dos sistemes de construcció quesuporten malament els movimentshoritzontals que generen els terratrè-mols. El districte constructivament mésvulnerable és Ciutat Vella –l’edat mit-jana del seu parc d’edificis data del1900– seguit de l’Eixample, i el teòri-cament més resistent és Nou Barris.

Escassa consciènciaFins a una intensitat 5, la probabilitatque Barcelona patís danys per terra-trèmol és mínima. En una franja entre5 i 6 ja es registrarien danys lleus enalguns barris i les víctimes podrien ar-ribar al mig centenar. I a partir d’aquí, apitjor. Un terratrèmol de magnitud 7,5

El 96% dels edificisbarcelonins són demaçoneria o de formigó,dos sistemes deconstrucció que suportenmalament els movimentshoritzontals de terra

com el que es creu que es va produir aCardedeu l’any 1428, tindria avui con-seqüències catastròfiques. S’estimaque es podrien superar les 2.000 vícti-mes mortals i els 6.400 ferits, i187.000 persones es quedarien sensecasa (càlcul per a un sisme nocturn,amb una ocupació dels pisos del 80%).Ciutat Vella i el centre de l’Eixampleconcentrarien la major pèrdua de vides,mentre que els barris de la Dreta il’Esquerra de l’Eixample i la part baixadels districtes de Gràcia i Sarrià-SantGervasi acumularien la majoria dels8.000 milions de tones de runa quepodria deixar el terratrèmol. "L'escassao nul·la consciència de perill sísmic il'absència de precaucions de protecciósísmica (bona part dels edificis són d’a-bans que existissin les actuals nor-matives sismoresistents) condueixen auna elevada vulnerabilitat dels seusedificis i, conseqüentment, a un riscelevat", explica en la seva tesi la docto-ra Nieves Lantada, professora d'engi-nyeria del terreny de la UPC.

Aprendre dels veïnsEl terratrèmol de gener del 2009 a laciutat italiana de l’Aquila (a 130 kmde Roma), és el cas que ens és mésproper, geogràfica i temporalment,d’un sisme d’efectes devastadors. Unterratrèmol ‘només’ de magnitud 5,8va arrasar el centre històric de la ciu-tat. El balanç: 608 morts, 1.500 feritsi prop de 65.000 evacuats, gairebétota la població del municipi. A l’altrabanda de la balança, països amb unelevadíssim risc sísmic com el Japó oXile suporten terratrèmols d’intensitatmitjana i alta amb escasses conse-qüències. Ells saben, per experiència,que una bona preparació i una bonacultura de la prevenció (també a ni-vell constructiu) poden salvar milersde vides. I un darrer exemple de lacapacitat de construir a prova de ter-ratrèmols: el segon gratacels més altdel món, el Taipei 101 (de 509 me-tres d’alçada), s’erigeix a la capital deTaiwan, un dels països amb major riscde terratrèmols del planeta. �

FRH 38-p.22 a 25 ok 14/1/11 13:42 Página 25

SOM BARCELONA

26

Amb Sarajevo com a punt departida i com a record gravat afoc a la ment dels cooperantsmunicipals, Barcelona ha dut a ter-me una intensa tasca humanitària ar-reu del globus durant els darrers 15anys. Palestina, Moçambic, Afganistan,Colòmbia, Nicaragua o Senegal sónalguns dels països on la ciutat ha des-envolupat projectes de cooperacióinternacional seguint alguna de lesquatre línies d’actuació que promoul’Ajuntament: cooperació directa ciutata ciutat, ajuda en situacions d’emer-gència, subvencions a ONG i campa-nyes de sensibilització.

15 anys, 15 païsosEl llibre 15 anys de CooperacióInternacional, que es va presentar elpassat 2 de novembre al Saló de Crò-niques, és un recull, narrat en primerapersona, de les experiències que hanviscut els cooperants municipals en15 d’aquest països, així com dels pro-

15 anys de solidaritat municipL’Ajuntament publica el llibre 15 anys de Cooperació Internacional. Barcelonasolidària, un recull de les experiències humanitàries en què han participatels funcionaris de la ciutat

“L’agraïment amb què et reben és inoblidable”

Amado RodríguezAquest bomber és un apassionat de la cooperació internacional. Va participar en laprimera missió solidària del Consistori a Sarajevo i la vivència va ser tan positivaque va enrolar-se en combois posteriors a Guinea i al Zaire, entre d’altres. “Em vaimpactar molt la gratitud de la gent. En els seus ulls veies un agraïment tan profundque és impossible oblidar-se’n”. Rodríguez destaca la importància d’aquesta tascahumanitària perquè obre una porta a l’esperança: “Quan entres en un camp de re-fugiats i veus l’alegria que despertes et dones compte del bé que els fas”.

Testimonis

Foto: Jorge Martín

FRH 38-p.26 a 27 ok BCN 14/1/11 13:35 Página 26

27

jectes que s’han dut a terme en dife-rents àrees d’actuació com el suporta les dones, l’educació, els dretshumans o el comerç just. L’alcaldeJordi Hereu va ser l’encarregat depresentar l’obra, juntament amb laregidora de Benestar i Cohesió Ter-ritorial, Imma Moraleda, i el comissio-nat de Cooperació, Solidaritat i Pau,Manel Vila, qui va destacar la bonatasca dels cooperants que “són bonsa fora perquè a casa també ho fanmolt bé”. Entre els participants a l’ac-te, igual que entre els protagonistesde les experiències que narra el llibre,s’hi comptaven molts integrants –enactiu o jubilats– de Bombers de Bar-celona, un dels serveis municipalsamb major participació de la sevaplantilla en projectes solidaris de lamés diversa índole. �

icipalBombers és un dels

col·lectius més implicats enels projectes de cooperacióinternacional que gestionao recolza l’Ajuntament

La llavor de SarajevoL’Ajuntament va iniciar la sevatasca de cooperació internacio-nal l’any 1995, en un contextmarcat per la reivindicació del0,7% i per la guerra a l’ex-Iugos-làvia. Una guerra, exemplificada lla-vors amb el sofriment de la ciutatbòsnia de Sarajevo, que va despertarun gran corrent de solidaritat. Avui,15 anys més tard, el programa deCooperació Internacional i Solidari-tat de Barcelona ha arribat a més de

mig centenar de ciutats –de Gaza aQuito, passant per L’Havana o Jericó–i ha subvencionat projectes en 35països. Un treball que ha fet de lacooperació i del compromís amb latransformació positiva del món unsegell distintiu de Barcelona, gràciesa la combinació d’actuacions pròpiesi del suport, projecció i reforç de lesiniciatives de solidaritat de la ciutadaniai de les ONG locals. Més informació awww.bcn.cat/cooperacio. �

“La nostra feina és garantir que el material arriba”

Manuel ToribioJa jubilat del Servei, Manuel Toribio és un dels més fervents col·laboradors de laCaravana Solidària. Amb nou expedicions per terres africanes a l’esquena, es la-menta que aquest any sigui el primer en què no conduirà pel desert carregat de ma-terial. “Després del segrest van prohibir les ex-pedicions”, explica. Ara tenen vuit vehicles car-regats d’ajuda que estudien com fer arribar ales contraparts de les ONG. “La feina de laCaravana és garantir que el material arriba alsseus destinataris i que no el roben, es perd oes revèn en arribar a l’Àfrica, situacions molthabituals per la precarietat en la que viuen”.

“És un viatge molt durperò molt bonic”

Eduard SalvadorL’any 2002, Eduard Salvador va pujar aun camió amb destí a Dakar, carregatamb material per repartir entre els po-bles que més ho necessitaven. “El re-cordo com un viatge molt bonic peròmolt dur”, explica aquest bomber. I noes refereix només als més de 3.500 qui-lòmetres per carretera que separenBarcelona de la ciutat senegalesa: “Larealitat amb què et trobes és impactant.Quan ets allà t’adones de què tot el queportes no és suficient, que fa falta moltamés ajuda, i mentalment és esgotador”.

Foto: Chema Sanmorán

FRH 38-p.26 a 27 ok BCN 14/1/11 13:35 Página 27

SOM BARCELONA

28

Fa cinc anys, l’SPEIS va signarun acord amb el parc zoològicde la ciutat mitjançant el quales compromet a cedir el mate-rial que s’ha donat de baixa delservei per fer-lo servir en els dife-rents espais de primats amb quècompta el recinte. D’altra banda,Bombers també ofereix la seva col-laboració aportant material espe-cífic per a determinades tasquesesporàdiques, com ara autoescalesper accedir a llocs elevats o esca-les de mà. Per la seva part, el Zooposa a disposició del Servei l’assis-tència d’un veterinari de guàrdiaper administrar anestèsics a dis-tància, en el cas d’haver de resca-tar un animal viu que es trobi en unestat en què no sigui possible dur aterme la seva captura. Així mateix,els bombers també disposen del’assessorament d’un expert per tal

Lianes de cautxú

de valorar la perillositat d’algun ani-mal o resoldre dubtes que permetinrealitzar un rescat de forma seguraper a totes dues parts.

ReciclatgeTot i que els salvaments d’animalsque s’han dut a terme durant el dar-rer lustre no han requerit la presèn-cia dels professionals del Zoo, sí quepoden observar-se les hamaquesfetes amb les mànegues recicladesde Bombers a les llars dels micos.Els nostres cosins llunyans les hanintegrat com a part del mobiliari i s’hibalancegen, descansen i, fins i tot,dormen en elles. A l’interior de laseva llar del Zoo, les mànegues estanesteses entre els arbres, com les lia-nes de les seves selves autòctones.Tot un exemple de reciclatge animal iuna efectiva forma de reduir els resi-dus industrials. �

Un primat del Zoo de Barcelona reposa sobre unahamaca feta amb mànegues cedides per l’SPEIS

Mànegues a la moda Els companys del Cos de Bombersde Londres també s’han apuntat amillorar la salut del planeta mitjan-çant el reciclatge de mànegues delservei. Dos bombers britànics hancreat Elvis&Kresse, una empresaque transforma l’eina més caracte-rística de la nostra professió enbosses de mà, carteres i cinturons,i fins i tot aprofiten els ràcords me-tàl·lics per fabricar canelobres. El50% dels beneficis ob-tinguts amb les sevesvendes es destinena l’organització ca-ritativa dels bom-bers londinencs.

Els primats del Zoo de Barcelona es balancegen sobre hamaques fetesamb mànegues fora d’ús cedides pel Cos de Bombers, gràcies al convenide col·laboració que existeix entre el Servei i el parc zoològic

Els primats del Zoo de Barcelona es balancegen sobre hamaques fetesamb mànegues fora d’ús cedides pel Cos de Bombers, gràcies al convenide col·laboració que existeix entre el Servei i el parc zoològic

FRH 38-p.28 ok 14/1/11 13:33 Página 28

Assassinat o tràgic accident? Elcos d’un home de mitjana edatresta estirat sobre la llitera. Alseu voltant, un equip de forenses s’a-fana en revisar el cadàver a la recer-ca d’indicis que en permetin determi-nar la causa de la mort. A primer copd’ull, sembla evident. El cos ha estat

trobat pels bombers en un pis, ja sen-se vida i envoltat per les flames. Peròaquí, a la sala d’autòpsies, cap aprio-risme no és vàlid. “Això és un treballcientífic. Encara que un cadàver duguia sobre la cartera amb el DNI, aquíno validem la seva identitat fins queno hem contrastat les empremtes, lafitxa dental o l’ADN. I no donem perbona cap hipòtesi de la mort fins queno en tenim proves clíniques”, asse-nyala el coordinador de l’Institut deMedicina Legal de Catalunya (IMLC),Eduard Albert.Les proves parlen i esvaeixen qual-sevol dubte: l’escàner complet revelafractures al crani produïdes per unobjecte contundent. Quan ha comen-çat l’incendi l’home ja era mort. A l’es-

pera del que digui la policia científicai, més tard, el jutge, tot apunta que elfoc i el fum no són els culpables, sinóuna burda cortina per intentar em-mascarar un crim.

Neveres i congeladorsNatural, accidental o homicidi.Aquestes són les tres explicacionsque poden acompanyar el final d’unavida. I quan la mort esdevé fora d’unhospital, cal esbrinar i demostrar,científicament, què l’ha produïda. Al’Institut arriben cada dia de mitjanaentre quatre i cinc cadàvers per sersotmesos a autòpsia. Els cossosentren i surten només per ordre judi-cial i no solen passar-hi més de 24hores (per no posposar l’entrega als

Una higiene extrema i una pressió més baixa de lanormal converteixen els quiròfans en els compartimentsestancs que els forenses requereixen per a les autòpsies

29

COS A COS

Pregunta-li a la mort

A l’Institut de MedicinaLegal arriben cada dia entre4 i 5 cossos que requereixenuna autòpsia o anàlisiforense per determinar quèels ha provocat la mort

Els forenses de l’Institut de Medicina Legal de Cata-lunya analitzen fins a la molècula els cadàvers detotes les persones que han mort de forma violenta osense motiu aparent a l’entorn de Barcelona.

FRH 38-p.29 a 31 ok COS 13/1/11 12:25 Página 29

COS A COS

30

Al servei de la Justícia

L’Institut de Medicina Legal de Catalunya és l’encarregat de practicar les anàli-sis i informes clínics, tanatològics i de laboratori relacionats amb la medicinaforense, que serviran a la Justícia com a proves pericials. Des que va ser creatal 2002, Catalunya ha passat de tenir 52 petites sales d’autòpsia repartidesper tot el territori (moltes ubicades en cementiris i similars) a tenir-ne només10, en una aposta per concentrar la investigació forense en centres amb grancapacitat i amb equipaments d’alta tecnologia. Des de fa un any, les instal·la-cions de l’IMLC ocupen l’edifici G (5.700 m2) de la Ciutat de la Justícia, a cavallentre Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat.familiars). Durant aquest temps, són

conservats en neveres a una tem-peratura de 3 ºC per evitar-ne eldeteriorament. Però també hi hacadàvers que poden romandre-hidurant mesos. Són els anomenats‘dorments’: cossos sobre els qualsresta oberta una investigació per ala qual el jutge pot requerir futuresproves, i que es conserven en conge-ladors a -4 ºC. Actualment, l’Institutdisposa de 84 càmeres frigorífiques(l’ocupació ronda el 40-50% de lacapacitat), a més d’una Sala de granscatàstrofes que, en cas excepcional,podria allotjar fins a 100 cossos.

El llenguatge del cos“Els cadàvers s’estudien per capes–explica Albert–. Des de la terraque duen adherida a la pell (per laqual es pot saber si ha estat mogut),fins als ossos”. El primer que es faamb un cadàver és pesar-lo i col-locar-li un petit dispositiu digital alcanell esquerre, el qual registra totala informació que se’n va recopilant iel recorregut dins les instal·lacions.L’alta tecnologia, juntament amb unafany extrem per la neteja, són elsegell de la casa.

Les proves comencen amb unaradiografia completa del cos perdetectar si ha patit cops o si contéelements metàl·lics (una bala, perexemple), i un escàner específic dela dentadura, que servirà per identifi-car-lo. A continuació, els forensesautopsien el cadàver i n’extreuen lesmostres que consideren necessàriesi que s’enviaran al laboratori.L’Institut disposa de cinc quiròfansdobles i d’un equip de set metgesforenses que atenen casos les 24hores del dia i tots els dies de l’any,gràcies a un torn ininterromput de

Eduard Albert: “Elscadàvers s’estudien percapes, des de la terra queduen adherida a la pellfins als ossos i els fluids”

Qualsevol part o substància que secreti el cos, desd’un tros d’os o teixit a una mostra de fluids, pot seranalitzada als laboratoris i esdevenir una prova pericial

guàrdia. Les autòpsies duren a l’en-torn d’una hora, força més si es trac-ta d’un assassinat. Però tot depèn del’estat dels cossos. Un exemple: l’atro-pellament múltiple a Castelldefels vadeixar 12 morts, però a l’IMLC hi vanarribar prop de 200 restes, cadascunade les quals va haver de ser identifi-cada per l’ADN i, després, retornadesen conjunt a cada família.

FRH 38-p.29 a 31 ok COS 14/1/11 13:31 Página 30

31

Al laboratoriL’Institut de Medicina Legal comptaamb dues grans àrees d’anàlisi clínic:histologia i toxicologia. Al laboratorid’histologia s’estudien les mostresde teixits amb l’ajuda de potentsmicroscopis digitals: un minúscul trosdel cor, per exemple, si se sospitaque la mort pot haver estat per infart.L’IMLC també disposa d’un serveid’antropologia forense on, si es con-sidera necessari, s’estudien les res-tes òssies. El més sorprenent és com‘s’aconsegueixen’ els ossos, doncs elcadàver es bull en una gran marmitaper separar pell i músculs i quedar-se amb l’os ‘net’.L’ADN és el mètode d’identificació depersones més precís i una prova judi-cial sovint definitiva. I és als laborato-ris de biologia molecular de l’IMLCon es fan les anàlisis que permetenidentificar a l’autor d’un crim o d’una

Al laboratori deToxicologia es validen elsresultats positius delstests d’alcoholèmia i dedrogues a conductors

agressió sexual. A l’àrea de Toxicolo-gia també s’analitza qualsevol mostrade fluids –sang, orina, vísceres– a larecerca de substàncies de tot tipus,des d’un verí a restes d’alcohol o dedrogues. I és que a l’Institut també esvaliden totes les mostres que laGuàrdia Urbana de Barcelona i elsMossos d’Esquadra recullen en lesproves de drogotest a conductors, ies fan les anàlisis de sang que –apetició dels interessats– confirmen orefuten les alcoholèmies que handonat resultat positiu.____________

Vida i mortLaboratoris, sales d’autòpsia, càme-res frigorífiques... L’habitació méscolpidora per als professionals del’IMLC no és cap d’aquestes, sinóuna de ben càlida, fins i tot volunta-riosament acollidora. I diàfana: no-més el terra cru, les parets de fusta iun vidre. Un vidre que separa la mort–els cadàvers– de la vida: els seusfamiliars que venen a reconèixer-los.“És l’habitació més senzilla però tam-bé la més dura, ningú ens ha prepa-rat per veure ensorrar-se a un pare, auna dona, als fills...”, confessa ClaudinaVidal, cap de l’IMLC per a Barcelonai L’Hospitalet de Llobregat. �

Autòpsia blanca

Només el 0,5% dels casos que s’estudien a l’Institut acaben amb el diagnòsticde no concloent. Es coneixen com a autòpsies blanques: morts en les que sesap que no hi han intervingut altres persones però de les quals no se’n potdeterminar –és a dir, demostrar clínicament– la causa.

L’Institut disposa de 84càmeres frigorífiques on elscadàvers es conserven a 3graus, així com d’una Salaper a grans catàstrofes ambcapacitat per a 100 cossos

FRH 38-p.29 a 31 ok COS 14/1/11 13:31 Página 31

APRÈN A CUIDAR-TE

Com gestionar l’estrès en situEls bombers sovint ens enfrontem a situacionsmolt delicades en què l’ansietat, la por i l’estrès fanaparició. Incendis, accidents, intents de suïcidi... sónescenes habituals. Tot seguit et donem unes pautesper gestionar millor aquests tràngols.

32

Accident a la ronda. Xoc lateralentre dos vehicles. Una dona atra-pada inconscient i el seu nadóplorant al seient posterior. Unaimatge habitual en la nostra feina peròno per això menys dolorosa. Cal des-terrar la imatge del bomber com asúper heroi insensible perquè un bom-ber és, en primer terme, una personacom qualsevol altra. Tot i que el perfilpsicològic predominant, i que es buscaen els processos selectius, és el d’unapersona sociable, oberta, flexible i po-sitiva, el bomber no està exempt depatir estrès derivat de situacions ambun fort impacte emocional.

Ansietat o estrès?L’ansietat és un sistema d’adaptacióde l’organisme que el prepara per res-pondre millor als estímuls externs.Davant un perill real o que percebemcom a tal, es produeix un estat d’acti-vació de l’organisme que ens mantéalerta. En canvi, l’estrès és la incapaci-tat del nostre cos per adaptar-se aaquesta situació. Això succeeix quanun estímul augmenta l’activació de l’or-ganisme més ràpidament del que po-dem assimilar. És a dir, el nostre cos fa

relaxants en el nostre pensamentque ens ajudin a no quedar-nosancorats en elles. Per augmentar l’e-fectivitat de la tècnica, pots entrenaraquesta capacitat emmagatzemant ala ment objectes i escenaris amb totluxe de detalls, des de la forma fins al’aroma, per tenir-los preparats quanhagis d’invocar la seva imatge.

3) Detenció del pensament. Quanexperimentis una situació estressantque t’ompli el cap de pensaments ne-gatius repetitius, pensa en la paraulaque utilitzes habitualment per pararuna discussió i digues-la mentalment(Prou! Stop! etc.). Després, imaginauna cortina blanca que envaeix lament i substitueix els pensamentsnegatius per altres d’agradables queja tinguis preparats (un passeig per laplatja, un dinar al teu restaurant pre-ferit...). També és efectiu dur a terme

l’esforç d’adaptar-se fins que arriba aun punt en què literalment no pot mési s’enfonsa. Això provoca dificultatsper mantenir l’atenció, adaptar-se a lasituació, prendre decisions o memo-ritzar ordres i fa aparèixer pensamentsconfusos, fet que ens impedeix dur aterme la nostra tasca correctament.

Què fer enmig d’un servei?Durant una situació crítica no podemrecórrer a tècniques de relaxació com-plexes, ja que hem d’actuar amb rapi-desa i professionalitat, però sí que po-dem realitzar exercicis que ens ajudina superar la tensió i l’ansietat senseinterferir en les nostres tasques.

1) Respiració abdominal. Un delsefectes de la resposta d’alarma delnostre cos davant d’una situació com-plicada és l’acceleració del ritme car-díac i de la respiració. Si habitualmentrespirem mitjançant la musculaturacostal, respirant amb l’abdomen redu-ïm el treball d’aquest grup de músculs,pressionem amb el diafragma les vís-ceres i ajudem al retorn de sang al cor,fent-lo treballar menys i reduint el seuritme. Inspira pausada i profundamentpel nas, nota com s’infla l’abdomen,aguanta l’aire uns segons i expulsa’lper la boca lentament.

2) Tècnica de visualització. Endeterminats serveis estem exposatsa imatges extremadament violentes idramàtiques a les quals no podemdonar l’esquena. En aquests casos,podem visualitzar objectes o espais

Suport psicològic a bombersBombers compta amb un programade salut mental i suport emocional(PRE-B) al que pots recórrer quan honecessitis. Només cal trucar al telè-fon 93/2483816 (de dilluns a diven-dres de 8:00 a 17:00) o enviar uncorreu a pre-b@hospitaldelmar.cat.El PRE-B garanteix la confidenciali-tat absoluta de les teves consultes.

L’estrès provocadificultats per mantenirl’atenció i prendredecisions, i fa aparèixerpensaments confusos

FRH 38-p.32 a 33 ok 13/1/11 12:29 Página 32

33

situacions crítiques

Fes-ho a casa: relaxació progressivaDesprés d’una guàrdia en què et sentis estressat i tens, busca un racó tran-quil a casa i fes els exercicis de la taula seguint les següents instruccions:1. Tensa els músculs fins al seu grau màxim. Compta fins a 10.2. Fixa’t en les sensacions que acompanyen la tensió muscular.3. Relaxa els músculs. Compta fins a 20.4. Gaudeix de les sensacions que apareixen durant la relaxació.5. I sobretot, no tinguis pressa! Pren-te el temps necessari i repeteix la relaxa-ció d’un grup muscular concret si creus que encara manté la tensió.

a

una tasca mental que requereixi cer-ta concentració, com ara recordar unpoema o la lletra d’una cançó.

4) Auto-instruccions. Davant desituacions d’estrès en què haguemde realitzar tasques complexes, ésaconsellable dictar-nos mentalmentles passes a realitzar. Així evitareml’aparició de pensaments generadorsd’ansietat o por. A més, al focalitzarl’atenció en la feina, incrementarem elnivell de concentració i potenciaremles expectatives d’auto-eficàcia, jaque sabem que si seguim les instruc-cions pas a pas no podem fallar.En properes entregues tractarem elstrastorns que pot ocasionar l’estrèsderivat d’una situació traumàtica, i ex-plicarem algunes tècniques per ges-tionar-lo i per identificar quan l’estrèspassa a ser una patologia que caltractar amb ajuda professional. �

Aquest article ha comptat amb la col·laboraciói la supervisió de Begoña Villoria, psicòlogaadjunta del programa PRE-B.Les tècniques que hi apareixen les podeutrobar, ampliades, en el manual: Asistenciapsicológica a víctimas (F. Lorente Gironella).

FRH 38-p.32 a 33 ok 14/1/11 13:21 Página 33

AIXÍ SOM

Al timó d’un nou SPEISBarreja d’experiència operativa i d’alt nivell tècnic, els nous càrrecs de coman-dament estan cridats a liderar la transformació de Bombers de Barcelona. Tresd’ells expliquen cap a on volen guiar el Servei en els propers anys.

34

Com podem millorar el funcio-nament de Bombers? Aquestaés la pregunta que es fan aramateix els nous caps de parc,caps d’àrea i tècnics de l’SPEIS.Ells simbolitzen la nova estructurade comandament, i d’ells depèn, enbona mesura, el rumb que guiaràaquesta nau d’ara endavant. “Totssom conscients de què Bombersnecessitava un canvi de rumb, i elque volem és que sigui un canvi amillor”, afirma Xavier Torrent, noucap del Parc de Sant Andreu. Com abon coneixedor de la casa (hi vaentrar com a bomber l’any 1981),Torrent adverteix que “tots els canvisgeneren al principi un cert recel, iaquest és realment gran. Hem d’ex-plicar molt bé el nou funcionament.Amb aquest projecte tenim una granoportunitat de millorar el Servei,però necessitem implicar a tots elsbombers, perquè sense ells no potfuncionar”. Del mateix parer es mos-tra Joan Canudas, nou cap d’àrea dePràctiques: “El canvi arriba en unmoment complicat, però ja fa tempsque Bombers no acabava de funcio-nar com voldríem i calia posar-hiremei. La capacitat d’engrescar a lagent serà molt important”.

Prioritat: la formacióEls caps de parc i d’àrea fa setmanesque mantenen un constant intercan-vi de propostes de millora. A la mentde tots hi ha una idea clau: “Tenimunes noves generacions molt pre-parades, però els falta experiència ihabilitats bàsiques per al dia a dia.Desenvolupar el paquet formatiu,

“És moralment exigibleque els bombers estiguemmolt ben preparats. Lacapacitat d’engrescar a lagent serà fonamental”

“No podíem continuaraturats. Ara és el momentd’aprofitar tota la nostraexperiència acumulada permillorar el Cos de Bombers”

Joan CanudasJoan Canudas (Barcelona, 1950) encar-na “la responsabilitat i el compromís”amb l’organització. Com a cap d’àreade Pràctiques, vol contribuir a unificar ia garantir el nivell de coneixements ihabilitats òptim que han de tenir totsels bombers: “Per a mi és una satis-facció acabar la carrera posant el meugranet de sorra des d’aquest vessantmés tècnic i de gestió”, afirma.

Xavier TorrentXavier Torrent (Barcelona, 1958) és elnou cap del Parc de Sant Andreu. Unterritori que coneix bé, després d’exercir-hi de comandament els darrers anys.Amb gairebé tres dècades al Cos, lanova funció li suposa “un gran canvipersonal i professional”, però alhora“una grandíssima oportunitat de poderparticipar en un projecte que pot fercanviar, a millor, el nostre Servei”.

a a

FRH 38-p.34 a 35 ok 13/1/11 12:37 Página 34

35

algunes idees per millorar el funcio-nament del Servei: “Bombers s’estàmodernitzant, però encara veigcoses que em sorprenen. Per exem-ple, que el Manu sigui un pdf interac-tiu i no una plataforma digital on totpodria estar vinculat i seria més àgilde consultar, o que la documentaciótècnica i els procediments siguingairebé tot text. El futur ha de serdigital i interactiu. Hem d’aconseguirque la documentació sigui mésvisual i més útil per als bombers i elscomandaments. I jo hi vull contribuir”.És la visió, més tècnica i alhora reno-vadora, que estan introduint amb for-ça els joves comandaments. �

“El futur ha de ser digital iinteractiu. Hem d’aconseguirque la documentació siguimés visual i més útil per alsbombers i comandaments”

Un repte personal i professional

parcs amb una visió unitària, de ser-vei. Volem garantir que la formaciósigui igual d’eficaç independentmentdel torn i parc al que es pertanyi, quetothom agafi un nivell adequat entotes les àrees”, recalca Joan Canu-das. Per això, ja s’estan desenvolupantnous recursos, com les fitxes d’eines,que detallen quins són els punts clauque els caporals han d’ensenyar alsbombers, tant a nivell de funcionamentcom de seguretat.Però la nova estructura va molt, moltmés enllà: “Quan vegin com funcionala gent s’ho creurà –afirma Torrent–.A alguns dels nous caps de parc id’àrea els queden pocs anys per jubi-lar-se. És el moment d’aprofitar total’experiència que tenen acumulada.Fer els canvis necessaris abans dedeixar pas a la generació que vindràrere nostre”.

Una nova visióLa veterania dels nous caps de parci d’àrea contrasta amb la d’un altregrup de comandaments que tenenmolt a dir en el futur de Bombers: elstècnics de l’SPEIS. El seu perfil icapacitació aportaran unes qualitatsde gran valor per reforçar la gestiódel Servei (cadascun està assignat auna àrea tècnica) i la tasca de capde guàrdia. “Sento que encara emfalta molt rodatge, però tenim la sortque hi ha gent a l’escala operativaque té molta experiència. En el fons,els tècnics de l’SPEIS estem al seuservei: la nostra missió és fer-los lafeina més fàcil als bombers”, explicaGuillem Larrubia. Amb 28 anys,aquest enginyer tècnic industrial vaobtenir una plaça de tècnic del’SPEIS ara fa mig any –desprésd’estar a punt d’entrar com a bomberel 2008–, a l’octubre es va incorpo-rar a la Unitat de Procediments i, totjust a finals d’any, ha començat ambla resta de tècnics a fer guàrdiesd’acompanyament. Un temps moltbreu, però suficient per apuntar

Joan Canudas

“Gestionar la documentació tècnicasempre m’ha agradat. Tinc una pila deprojectes que ens poden ajudar a sermillors bombers, i aquesta és l’opor-tunitat de posar-los en pràctica. Elque més trobaré a faltar és la convi-vència, la família que és el torn.”

Xavier Torrent“És un gran canvi per als que venimde baix de tot, però l’afronto amb il·lu-sió. Els caps de parc tenim la sort queno ens desvincularem del contacte di-recte amb els bombers, tot i que emcostarà molt aguantar-me a la cadiraquan soni la sirena”

Guillem Larrubia“Potser és precipitat, però personal iprofessionalment és una oportunitatincreïble perquè em permet desenvo-lupar alhora els dos vessants que mésm’agraden: el tècnic, com a enginyer, iel de bomber, que és el món al quesempre m’he volgut dedicar.”

Guillem LarrubiaGuillem Larrubia (Barcelona, 1982)forma part de la darrera lleva de noustècnics de l’SPEIS. Admet la comple-xitat d’assumir el rol de comandament“molt jove i amb poca experiència”. Alseu favor té la visió que li aporta serenginyer tècnic industrial, una innatavocació de bomber i un repte: moder-nitzar el funcionament intern del Cos através de les noves tecnologies.

les habilitats i el coneixement del ter-ritori, en especial per als bombers deles darreres promocions, és prioritari”,apunta Xavier Torrent.La nova estructura també permetràuniformitzar els procediments: “Finsara hi havia 30 grups i 30 maneresde fer les coses. Ara tindrem sis

a

FRH 38-p.34 a 35 ok 13/1/11 12:37 Página 35

ACTIVITATS

36

La tradicional setmana blanca deBombers ja està en marxa. Del 9 al14 de gener les pistes de Baquèira-Beret s’ompliran de companys addictesa l’esport blanc. Tant si practiques l’es-quí com si apostes per l’snowboard, not’ho pots perdre! L’escapada té un preude 350 euros i inclou forfaits i allotja-ment en mitja pensió en diversos hotelsa escollir. Les inscripcions romandranobertes fins a cobrir un màxim de 350places. Desempolsa l’equip i contactaamb el cap de parc Gaspar (torn A deLlevant) o amb el sergent FernándezPolo (torn C de Sant Andreu). �

Bombers va coronar el podi de la primera ediciódel Circuit Nacional de Cursa Vertical-Airbox,celebrat en dues fases a València i a L’Hospitalet

Els companys de cursa verticalde l’ACE ja són els campions es-tatals de la disciplina després defer una magnífica actuació a la TorreMultiespacio Aqua, de la capital ché, ia l’Hotel Hesperia Tower, de L’Hospi-talet. El Circuit Nacional va comptaramb la participació de 24 bombers dela casa, que van sumar podis fins a

A l’esquerra, un moment de la prova disputada al’Hesperia Tower. Sobre aquestes línies, alguns delscompanys de l’SPEIS que van participar en el Circuit

aconseguir el millor temps general dela competició i el triomf col·lectiu.

Medalles a dojoEls atletes van fer un magnífic paper aValència, assolint els 24 pisos d’alça-da amb diverses medalles individuals,i a L’Hospitalet van rematar la jugada.Els 536 esglaons de l’Hesperia Tower

1.029 esglaonsfins a la victòria

Bombers de Barcelona vaguanyar el campionat ambun temps total de 13’10”entre totes dues fases

Escapa’t a la neu!

van donar l’or a Jaume Font, la plataa Óscar Romera i el bronze a VíctorDobaño, en els seus grups d’edat,mentre que a nivell absolut van acon-seguir el segon, quart i cinquè tempsrespectivament. En categoria MàsterA, José María Mateo va pujar l’esglaómés alt del podi i Esteban Rabadanva acompanyar-lo en segona posició.I com a representat femenina, AlíciaMontoro va debutar en la disciplinacom a guanyadora absoluta.Sense l’equip d’intervenció, Romerava arrasar amb la primera posició delseu grup i va quedar tercer a la gene-ral, mentre que Jaume Font va endur-se el bronze i la quarta plaça absoluta.En el resultat global del circuit, Bom-bers de Barcelona va aconseguir laprimera posició col·lectiva. El companyJaume Font va quedar segon en laprova amb ERA, mentre que ÓscarRomera i Víctor Dobaño van quedarquart i cinquè respectivament. En lacategoria Open, Romera va ser el se-gon classificat i Font el quart. �

Foto: Monthy P. M.

FRH 38-p.36 a 37 13/1/11 12:48 Página 36

37

Els companys esportistes del Cos han presentat la millor propostaper combatre les baixes temperatures d’aquest hivern: el calendariACE 2011. En aquesta ocasió, la parròquia podrà gaudir de 12 mesos dedi-cats als esports que es practiquen a la casa i també a les disciplines en quècompetiran els bombers que participin als Jocs Mundials de Nova York. Aixòsí, amb menys roba de la que seria habitual. El calendari té un preu de 10euros i s’ha realitzat amb l’objectiu de cobrir les despeses derivades de la par-ticipació en aquest esdeveniment esportiu, que tindrà lloc a la ciutat dels gra-tacels del 26 d’agost al 5 de setembre del 2011. D’altra banda, part delsbeneficis es destinaran al projecte Sala Negra, una iniciativa de periodismed’investigació en drets humans que denuncia l’onada de violència que pateixCentreamèrica. En definitiva, una iniciativa solidària i a favor de l’esport ambun toc molt sexy que el converteix en el regal ideal per aquestes festes. No te’nquedis sense! Reserva el teu calendari contactant amb l’ACE. �

L’Eixample obre les portes als veïnsDissabte 9 d’octubre, el Parc del’Eixample va obrir les portes ales desenes de curiosos quevolien conèixer les instal·lacionsprovisionals dels bombers. Elscompanys van estar ben ocupats re-partint cascs, pujant a la canalla alsvehicles i ruixant als més menuts,mentre pares i avis immortalitzavenl’escena. A mig matí va tenir lloc unaexhibició en la qual l’escultura Dona iOcell va convertir-se en la diana deles mànegues: dos companys van ferpunteria des de l’autoescala entre elsaplaudiments dels veïns que observa-ven des del llac. Tot plegat, un dia benfestiu per integrar-nos al barri. �

Veïns de totes les edats van reunir-se al pati del Parc de l’Eixample per conèixer la feina de Bombers

L’ACE més sexy

Partit de germanorEl passat 3 de desembre es va organitzar unpartit amistós entre companys de l’ACE de fut-bol 7. El resultat va ser un contundent 6 a 3, re-sultant guanyadors els companys de l’equip A,que lluïen samarretes vermelles. Tot i que elfair play va dominar la jornada esportiva, doscompanys de l’equip B van patir lesions lleusals turmells, fet que va ajudar l’equip vermell aampliar la distància en el marcador.

Fe d’erradesEn la darrera revista vam publicar els resultats del Campionat Mundial d’An-dorra amb la informació recollida al tancament de l’edició. Hem d’afegirque el company Lluís Rosell va fer un hat-trick de medalles d’or i va rema-tar la fita amb dues més d’argent en diverses modalitats d’atletisme.Al peu de foto que acompanya l’article dels campionats de natació, vampublicar el nom d’Eduardo Navarro en comptes del de José Cuesta.

FRH 38-p.36 a 37 13/1/11 12:48 Página 37

38

Participa! Vols recomanar un llibre, una pel·lícula o un websobre el món bomberil? Estàs muntant un equip esportiu oorganitzant un viatge i vols animar als companys a participar-hi? Tens alguna anècdota de servei curiosa?No ho dubtis: el Calaix de sastre és el teu espai.Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat

L’armariet del bomber

Petits gestos que canvien el mónL’època nadalenca, amb la seva abundància i consumisme, és un

bon moment per reflexionar sobre aquells qui no tenen ni el més bàsic per sub-sistir. L’educació, la sanitat o l’alimentació són les principals mancances delsmés necessitats i les àrees en què més incideixen les ONG per millorar la sevaqualitat de vida. Un bon número de companys participen durant tot l’any en pro-jectes humanitaris d’aquesta índole. Volem recordar la seva magnífica tasca ianimar-te a col·laborar amb ells.

Sabies que......Barcelona va abolir elssemàfors? A principis de laGuerra Civil, l’Ajuntament vatolerar durant un breu períodeel que s’ha batejat com a “cir-culació revolucionària”. Moltsanarquistes consideraven quel’obligació d’obeir els semàforso qualsevol tipus de codi era unatac a la pròpia llibertat, i vanaconseguir que se suspen-gués bona part del Codi deCirculació. El caos i el ràpidaugment dels accidents vanobligar el Consistori a rectifi-car i a reinstaurar les normesde trànsit a la ciutat en 1937.

CALAIX DE SASTRE

Barcelona dedicarà unespai al company Garrido

El nom de José Garrido quedarà gra-vat per sempre en la història pública imaterial de Barcelona. L’Ajuntamentha aprovat assignar a un espai públic–un carrer, plaça, equipament munici-pal o similar– el nom del jove bomberd’aquesta casa que va perdre la vidael 26 de febrer en el rescat d’un nenen una subestació elèctrica de laVerneda. El nom es podrà assignar apartir de febrer del 2015, doncs lanormativa municipal fixa que no es potdedicar un espai públic a la memòriad’una persona fins, com a mínim, cincanys després de la seva mort.

Acció Solidària i LogísticaLes comunitats més desfavorides d’Hondures iSenegal compten amb l’ajuda d’Acció Solidàriai Logística. Aquesta ONG treballa en la cons-trucció i en la rehabilitació d’edificis sanitaris icentres educatius, a més de formar i equiparals bombers de diferents poblacions.Contacte: ong_asl@yahoo.esDonacions: 3058 0548 88 2720003377

Bomberos HumanitariosEl desastre de Txernòbil ha causat més de25.000 morts en els darrers 24 anys i ha deixatmilers d’afectats, molts dels quals són nens.Bomberos Humanitarios centra la seva tascaen les víctimes de l’accident nuclear.Contacte: bcn@bomberoshumanitarios.orgDonacions: 2100 0436 14 0200135393

Barcelona Acció SolidàriaLa Caravana Solidària és un dels referents de laimplicació barcelonina a l’Àfrica. L’organitzaciófa arribar tones de material humanitari a dife-rents ONG que desenvolupen projectes a Se-negal, Gàmbia, Mauritània i Marroc.Contacte: caravana@caravanasolidaria.org Donacions: www.caravanasolidaria.org/NO-VA/colabora.php

FRH 38-p.38 a 40 ok 13/1/11 12:56 Página 38

39

Una parella de bombers fa punteria amb la mànega a l’ull de l’escultura Dona i ocell, del parc de Joan Miró, durant l’exhibició que Bombers deBarcelona va fer el passat 9 d’octubre amb motiu de la jornada de portes obertes al Parc provisional de l’Eixample. Foto: Pilar Moral

FRH 38-p.38 a 40 ok 13/1/11 12:56 Página 39

FRH 38-p.38 a 40 ok 13/1/11 12:56 Página 40