Maria Muriel

l'Actor PIRATA

Dins del mn del cinema, trobem a un dels millors actors nord-

americans tamb conegut com a pintor, autor i msic. Va nixer el 9

de juny de 1963 a Owensboro, Nord-Amrica i actualment t 52 anys.

Ha guanyat una multitud de premis, a ms de tots els que ha estat

convocat i ha participat en moltes pellcules.

Fsicament, no s gaire encantador, encara que per algunes persones

pot ser molt atractiu. La forma de la cara s ovalada amb unes

fraccions ben marcades. T un cabell color xocolata una mica

llargarut que s perfecte per encobrir el seu extens front. Les seves

celles sn fora mediocres i despentinades. Posseeix uns ulls bastant

reduts alhora que seductors amb un color bru i decorats amb unes

pestanyes curtes i esclarissades. Del seu nas no hi ha gaire a dir, ja

que s bastant com, encara que ms aviat aguilenc sots el qual

trobem un despoblat bigoti. T una boca relativament menuda, amb

uns llavis prims i perfectament perfilats. La seva barbeta s molt

poc sortint i dbilment poblada. El coll el t molt volumins, sembla

que surt des de la seva mandbula. A la majoria de les imatges podem

apreciar com habitualment porta el coll acompanyat amb una mena

de collaret color or.

El seu cos s tpic, amb un robust tronc, uns braos poc fibrats i unes

cames i uns peus proporcionats al seu cos.

Acostuma a vestir de manera informal amb un estil una mica

informal i divertit, per quan es tracta d'una quedada important,

adquireix un vestuari molt ms seris i formal.

Segons entrevistes i pgines webs t una personalitat clara i

transparent, sense nim de cap ocultaci, encara i aix, mostra

trets de marcada reserva i desconfiana, que constitueixen una

educada i prudent invitaci a no rebuscar massa en el ms ntim del

seu sser.

A part de ser actor, pintor i msic, s un gran apassionat per la

lectura, la nataci i per estar en companyia dels seus dos fills.

Tamb domina alguns idiomes entre ells el Francs i diu que li

agradaria aprendre Espanyol.

En conclusi, s un dels millors actors, conegut com a actor pirata

amb un fsic habitual i segons afirmen alguns altres famosos una

estupenda persona.

Un bon dia de primavera, un dia normal com tots els altres, segueixo

estudiant i preparant-me pels exmens finals. Estic farta d'haver de

faltar als entrenaments de dansa i necessito desconnectar una

estona.

Comena a sonar el telfon i de cop i volta un petit sobresalt corre al

meu interior. Baixo les escales corrents i contesto:

- Hola?

- Hola, truquem de la companyia de dansa volem guanyar de Parets

del Valls.

- Amb qui volen parlar?- contesto bastant atemorida.

- s vost la senyoreta Abril Snchez?

- S- dic amb un fil de veu

- Trucvem per informar-la que ha sigut seleccionada entre milions

de ballarines per poder entrenar durant un any sencer a la nostra

acadmia.

No m'ho podia creure, m'estaven oferint la possibilitat d'entrenar en

el millor centre de dansa a escala nacional. Sempre havia tingut la

illusi, per mai m'ho hauria pogut imaginar. A mi, a una ballarina del

munt, aquesta oportunitat... Potser tot era una badinada de mal gust

per per si de cas, havia de respondre:

- Segueix vost al telfon?

- S, s, segueixo aqu

- T'agradaria aprofitar aquesta oportunitat nica?

- Mm... Haig de parlar-ho amb els meus pares, per dem a primera

hora donar una resposta.

Desprs de parlar amb els meus pares i passar-m'hi tota la nit

donant-li voltes al tema, de bona matinada vaig trucar al centre i

vaig informar que assistiria a les classes a partir d'aquell mateix dia.

La secretaria em va informar dels horaris. Sincerament eren uns

horaris bastant complets. A partir d'aquell moment m'havia

d'esforar molt ms per poder mantenir les meves notes en l'mbit

acadmic i per demostrar-li a l'entrenadora d'aquella acadmia que

jo era una bona ballarina.

Era el primer dia, estava molt nerviosa, ja que no volia que el meu

primer dia fos decebedor.

Va comenar la classe i vaig notar un cert favoritisme cap a mi el

qual les altres nenes no rebien.

L'entrenadora cridava com un ogre, encara que em feia una certa

por, com que els crits no anaven dirigits a mi, no em preocupava

gaire.

Les dues primeres setmanes van ser meravelloses i fascinants per

a mesura que passava el temps, el favoritisme i l'afecte que

mostrava la senyoreta Raquel va anar disminuint en picat.

S'apropava la primera competici internacional a la qual jo assistia.

Durant les setmanes anteriors vam treballar ms de l'habitual.

La nit abans de la competici, abans de marxar a casa, la Raquel em

va ficar una pressi impressionant, quasi amenaant-me. Em va dir

que la seva acadmia tenia un llistat molt alt, cosa que jo ja sabia, i

que no volia que en el meu primer campionat la deixs n'evidencia

davant de les entrenadores d'acadmies rivals. Tamb em va

comentar que all ja no era pas un joc i que tot era molt ms

important del que jo em pogus imaginar.

Vaig passar una nit horrible en tots els sentits. Els nervis de la

competici es van sumar a la pressi que m'havia ficat la meva

entrenadora, per al fi es va fer de dia i era hora de marxar a la

competici. Vam entrar al pavell, i vaig tindre una sensaci molt

estranya, ja que feia menys de quatre mesos, jo competia en unes de

les acadmies que al costat de la que estava ara, eren molt ms

inferiors.

Desprs d'una estona escalfant i carregant-me de nervis va arribar

el meu torn de sortir a l'escenari i demostrar el que havia treballat.

En aquells instants l'nic que desitjava era fer a la perfecci la meva

actuaci.

Vaig sortir a pista amb una actitud positiva, encara que amb molts

nervis i molta pressi.

Va comenar a sonar la msica i em vaig quedar totalment en blanc.

No em recordava de la coreografia que tantes vegades havia

assajat. Vaig marxar corrent i vaig explotar a plorar.

En sortir de l'escenari l'nic que volia era una abraada de la Raquel

consolant-me i dient que no em preocups pel que havia passat. Vaig

crrer als vestuaris a plorar, no volia que ning em veis.

Per la porta va aparixer la Raquel amb una cara somrient, i

realment em va impactar molt, ja que jo esperava una esbroncada

monumental. Sense perdre el somriure de la cara em va dir:

- Cent flexions ara mateix.

Jo vaig obeir. Estava trista, sabia que havia defraudat a molta gent.

El dilluns vaig tornar a l'acadmia i semblava que tot continuava com

sempre. Va comenar l'entreno i la Raquel no m'entrenava. No parava

de cridar-me i qualsevol moviment que feia estava mal fet.

Aquesta actitud respecte a mi va continuar aix durant mesos i jo ja

no podia ms. No sc cap robot, noms sc una ballarina del munt,

amb tretze anys i amb ganes de gaudir de la dansa.