descartes
TRANSCRIPT
DESCARTES
jesús gómez novembre 2011
ÍndexÍndex
1. El context general1. El context general 2. Dades biogràfiques 2. Dades biogràfiques 3. El mètode3. El mètode 4. Aplicació del mètode4. Aplicació del mètode 5. La primera veritat i el criteri de 5. La primera veritat i el criteri de
veritatveritat
6. La recerca de la veritat: les tres 6. La recerca de la veritat: les tres substànciessubstàncies
7. La substància pensant7. La substància pensant 8. Déu o substància perfecta8. Déu o substància perfecta 9. El món físic o substància extensa9. El món físic o substància extensa 10. Ètica10. Ètica
11. El context general. El context general
1.1 Època moderna1.1 Època moderna
Des del s. XV fins al XIXDes del s. XV fins al XIX Inclou fets culturals com :Inclou fets culturals com : -Renaixement -Renaixement -Revolució Científica-Revolució Científica -Racionalisme modern-Racionalisme modern -Empirisme modern-Empirisme modern -L’ Il·lustració.-L’ Il·lustració.
Els autors més importants Els autors més importants : : -Descartes (XVII)-Descartes (XVII)
-David Hume (XVIII) -David Hume (XVIII)
-Kant (XVIII). -Kant (XVIII). -Ciència: Newton (XVIII-Ciència: Newton (XVIII))
Tret dominant: Tret dominant: Optimisme Optimisme intel.lectualintel.lectual. Gran confiança . Gran confiança en les possibilitats de la raó.en les possibilitats de la raó.
Descartes Newton
KantHume
1.2 Nova concepció de l’ Univers1.2 Nova concepció de l’ Univers: : InfinitInfinit MecanicismeMecanicisme -Explicable per les -Explicable per les
seves pròpies lleisseves pròpies lleis -Rebuig del -Rebuig del
providencialismeprovidencialisme -El “rellotge -El “rellotge
mecànic”mecànic”
Mecanicisme :L’ univers , una vegada creat,
funciona segons les seves lleis
(=automatisme d’ un rellotge)
Sobre el mecanicisme 1’ 30’’http://www.youtube.com/watch?v=kl1I7kvcAGA
Mecanicisme = Rebuig del providenciali
sme. Per a
explicar l’ Univers no
cal la intervenció constant de
Déu.
1.3 Tema 1.3 Tema prioritari : el prioritari : el coneixementconeixement
El coneixement ha estat
representat com un arbre, amb
unes profundes arrels i amb
moltes branques que representen
les diverses expressions del
saber .Aquesta és la
idea que tindrà Descartes.
Es vol conèixer com funciona Es vol conèixer com funciona el coneixement humà. En el coneixement humà. En concret :concret :
-Quins criteris de -Quins criteris de certesa certesa seguirseguir
-Hi ha límits?-Hi ha límits? -Quina és la font determinant ? -Quina és la font determinant ?
Els sentits? La raó?Els sentits? La raó?
1.3.2 El subjectivisme1.3.2 El subjectivisme L’ importància que es dóna a la reflexió sobre el L’ importància que es dóna a la reflexió sobre el
coneixement i la manera d’ entendre la realitat genera una coneixement i la manera d’ entendre la realitat genera una de les característiques de l’ època de les característiques de l’ època
El subjectivisme El subjectivisme == -gir sobre nosaltres mateixos.-gir sobre nosaltres mateixos. -la realitat és construïda per la ment.-la realitat és construïda per la ment. Tots hi coincideixen.Tots hi coincideixen.
Quin dels dos
dibuixos representa
el subjectivisme : el de l’ esquerra o
el de la dreta’?
.
-El dibuix ens planteja dues maneres d’ entendre la relació jo-realitat.-Dreta: la realitat existeix fora de nosaltres. Tractem de descobrir-la.-Esquerra : som nosaltres els que construim la realitat . Això és el que s’ anomena subjectivisme.
1.4 Racionalisme 1.4 Racionalisme
S.XVII i XVIII les dues S.XVII i XVIII les dues tendències principals: tendències principals: Racionalisme i Empirisme.Racionalisme i Empirisme.
Racionalisme: Descartes , Racionalisme: Descartes , Spinoza, Spinoza, Leibniz.Leibniz.
Empirisme: Empirisme: LockeLocke, Hume, Hume
Característiques Característiques del Racionalisme del Racionalisme modern:modern:
-Confiança absoluta en la raó-Confiança absoluta en la raó -Cal un mètode -Cal un mètode -Cal un criteri de certesa o veritat.-Cal un criteri de certesa o veritat. -La raó és autosuficient (no depén dels sentits)-La raó és autosuficient (no depén dels sentits)
-Innatisme (-Innatisme (Tenim idees innates , idees que tot ésser Tenim idees innates , idees que tot ésser humà té de manera natural sense que haginestat apreses ; exemple humà té de manera natural sense que haginestat apreses ; exemple la idea de causa)la idea de causa)
-Forma de raonament : deducció-Forma de raonament : deducció
-Subjectivisme-Subjectivisme -Model : Matemàtiques-Model : Matemàtiques -Precedent : Plató-Precedent : Plató
Comparació Racionalisme i Empirisme 3’Comparació Racionalisme i Empirisme 3’ http://www.youtube.com/watch?v=kkQeofvtfXQ&feature=related
2. Descartes : dades biogràfiques2. Descartes : dades biogràfiques René DescartesRené Descartes França 1596 França 1596 / Suècia 1650/ Suècia 1650 Petita noblesa. Petita noblesa.
Gran formació Gran formació filosòfica i científica.filosòfica i científica. Dret Dret ExèrcitExèrcit
““Discurs del Mètode”, Discurs del Mètode”, carta magna de la nova carta magna de la nova filosofia.filosofia.
““Meditacions Metafísiques”Meditacions Metafísiques”
Provoca gir en la hª Provoca gir en la hª pensament pensament inaugurant una inaugurant una filosofia:filosofia:
-Lligada a la Ciència -Lligada a la Ciència -Objectiu central : -Objectiu central :
seguretat seguretat coneixements coneixements
-Defensa la capacitat -Defensa la capacitat i autonomia de la raó i autonomia de la raó (no depèn dels sentits ni de la (no depèn dels sentits ni de la religió)religió)
Importància de Descartes: Filosofia, Importància de Descartes: Filosofia, Matemàtiques, Física.Matemàtiques, Física.
La casa natal de
Descartes a La Haye,
França
La Fleche,l’ escola
on va estudiar
Descartes va
participar a la
“Guerra dels
Trenta Anys”
Kepler i Galileu, sempre presents
en les reflexion
s de Descarte
s
“Discurs del Mètode”,
Una de les seves obres
més importants.
“Meditacions Metafísiques”
un altra de les seves obres més conegudes
La Reina Cristina de Suècia i
Descartes. La reina Cristina de
Suècia va demanar a
Descartes que fos el seu professor
de Filosofia i Ciències. Una
reina molt exigent i interessada en
saber : les sessions
començaven a les 5 de la matinada.
Descartes va morir d’ una pneumònia a
Suècia.
3. El mètode3. El mètode Tema prioritari: coneixement. Tema prioritari: coneixement. Quin és l’ objectiu?Quin és l’ objectiu? Fonamentar el coneixementFonamentar el coneixement = Trobar les claus que ens donin = Trobar les claus que ens donin
seguretat a l’ hora de raonar.seguretat a l’ hora de raonar.
Per què la ciència Per què la ciència (concretament la Física) (concretament la Física) avança i avança i la filosofia la filosofia (= la resta de sabers)(= la resta de sabers) no? no?
Per què la Ciència té un mètode adequat i Per què la Ciència té un mètode adequat i la Filosofia no.la Filosofia no.
El mètode de la Ciència: El mètode de la Ciència: el Matemàticel Matemàtic Decideix aplicar-lo a tots els sabers.Decideix aplicar-lo a tots els sabers. En el gran valor que es dóna a les En el gran valor que es dóna a les
Matemàtiques coincideixen Plató, Kepler, Matemàtiques coincideixen Plató, Kepler, Galileu i Descartes...Galileu i Descartes...
Els racionalistes sempre són defensors de les Els racionalistes sempre són defensors de les Matemàtiques.Matemàtiques.
Aquesta imatge mostra a Descartes
envoltat de símbols
matemàtics : va ser el primer
gran pensador que es va
adonar de la enorme
importància de les
Matemàtiques a l’ hora de donar
seguretat i credibilitat a
qualsevol afirmació sobre
la realitat.
3.1 L’ optimisme de Descartes3.1 L’ optimisme de Descartes
Convençut de :Convençut de : -La gran -La gran
capacitat de la capacitat de la raó humanaraó humana
-De la fiabilitat -De la fiabilitat del mètode del mètode matemàticmatemàtic
3.2 Les quatre regles del mètode. 3.2 Les quatre regles del mètode. Analitza el mètode matemàtic Analitza el mètode matemàtic i troba que i troba que
Es basa en quatre regles : Es basa en quatre regles : EvidènciaEvidència AnàlisiAnàlisi SíntesiSíntesi EnumeracióEnumeració
1)Regla de l’ Evidència1)Regla de l’ Evidència
Acceptar tan sols les idees de les que Acceptar tan sols les idees de les que no es pugui dubtar.no es pugui dubtar.
no acceptar mai cap cosa com a vertadera no acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer evidentment que ho fos; és a sense conèixer evidentment que ho fos; és a dir: evitar curosament la precipitació i dir: evitar curosament la precipitació i prevenció [prejudicis], i no incloure en els prevenció [prejudicis], i no incloure en els meus judicis res més que el que es meus judicis res més que el que es presentés al meu esperit tan clarament i presentés al meu esperit tan clarament i distintament que jo no tingués distintament que jo no tingués cap motiu de cap motiu de posar-ho en dubte.posar-ho en dubte.
Descartes parla d’ Evidència Descartes parla d’ Evidència lògicalògica
No d’ evidència No d’ evidència psicològica psicològica (experimental o dels sentits,creences)(experimental o dels sentits,creences)
Evidència lògica : si parlem de cercles concèntrics, estem parlant de cercles que comparteixen un mateix centre.
No és possible qüestionar-ho.
Podem tenir l’ evidència
psicològica de que les línies
horitzontals no són paral·leles.
L’ evidència lògica i la
psicològica no sempre van
unides.
2) Anàlisi2) Anàlisi = Dividir o descomposar...= Dividir o descomposar... dividir cadascuna de les dificultats que dividir cadascuna de les dificultats que
examinés en tantes parts com fos possible i examinés en tantes parts com fos possible i com calgués per a resoldre-la millor.com calgués per a resoldre-la millor.
Aquesta imatge ens pot servir per a entendre en què
consisteix la regla cartesiana de l’
anàlisis.
3) Síntesi3) Síntesi Construir Construir una explicació començant una explicació començant
des de les idees més fàcilsdes de les idees més fàcils El tercer, conduir per ordre els meus pensaments, El tercer, conduir per ordre els meus pensaments,
començant pels objectes més simples i més fàcils començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, per a ascendir a poc a poc fins al de conèixer, per a ascendir a poc a poc fins al coneixement dels més complexosconeixement dels més complexos
Per exemple: en el cas de Descartes si Per exemple: en el cas de Descartes si volem ara explicar tot allò que sabem volem ara explicar tot allò que sabem d’ ell començaríem des d’ aquelles d’ ell començaríem des d’ aquelles idees que ens semblen més clares i idees que ens semblen més clares i més assumides. Partiríem dels més assumides. Partiríem dels conceptes “racionalisme, conceptes “racionalisme, “coneixement”, “seguretat”, “coneixement”, “seguretat”, “certesa”, “ciència”, modernitat”, etc.“certesa”, “ciència”, modernitat”, etc.
4 ) Enumeració4 ) Enumeració RevisarRevisar Fer recomptes tan complets i Fer recomptes tan complets i
revisionsrevisions tan generals que arribés a tan generals que arribés a estar segur de no ometre res.estar segur de no ometre res.
= Revisar tots el procés.= Revisar tots el procés.
4. Aplicació del mètode4. Aplicació del mètode
4.1 4.1 Objectiu. Objectiu. Aconseguir coneixements Aconseguir coneixements -Segurs-Segurs -Evidents-Evidents -Indubtables -Indubtables
4.2 4.2 Com els aconseguirem? Com els aconseguirem? -Posant tot en -Posant tot en
dubtedubte A aquest procediment l’ A aquest procediment l’
anomenem anomenem
==DUBTE DUBTE METÒDICMETÒDIC
Consisteix en Consisteix en -Dubtar de tot per -Dubtar de tot per
a ...a ... No acceptar No acceptar
coneixements no coneixements no vàlidsvàlids
-Per l’ ús del dubte diem -Per l’ ús del dubte diem que Descartes que Descartes és...és...
un ESCÈPTICun ESCÈPTIC Però el seu, és unPerò el seu, és un ESCEPTICISME ESCEPTICISME
METODOLÒGIC METODOLÒGIC
No és un No és un ESCEPTICISME ESCEPTICISME RADICALRADICAL
Descartes ho qüestiona tot Descartes ho qüestiona tot perquè té perquè té l’ esperança l’ esperança de ...de ...
trobar coneixements segurs.trobar coneixements segurs. És , doncs, sempre És , doncs, sempre OPTIMISTA OPTIMISTA
intel.lectual.intel.lectual.
L’ escepticisme és un dels punts que més separen a Hume de
Descartes :Hume és escèptic radical : no es pot
demostrar l’ existència de “realitats” com
Déu, ...Descartes és escèptic
no radical : està convençut que podem
descobrir veritats indiscutibles.
A continuació veurem una relació d’
importants escèptics radicals.
Preneu nota dels seus noms.
DAVID HUME defensa un
escepticisme radical : és impossible
demostrar l’ existència de Déu, del món i del jo.
És també impossible
demostrar el futur i que un efecte
sigui necessàriament conseqüència d’una causa.
Aquesta és la imatge de GÒRGIES, el primer filòsof escèptic conegut. Sofista de l’ època de Sòcrates. Segons ell la veritat no existeix. Si existís no la podríem entendre. Si la poguéssim entendre no la podríem explicar.
NIETZSCHE és un altre
important escèptic :
segons ell les veritats
universals no existeixen, Déu no existeix, les
afirmacions científiques
són totalment discutibles.
MICHEL DE MONTAIGNE era també escèptic . Ho era en relació a moltes de les
idees que la gent pren com a
vàlides, com la de la superioritat
de la nostra cultura, de la
nostra espècie, de la nostra moral...
4.3 4.3 Motius per a dubtar :Motius per a dubtar : Posant tot en dubte Posant tot en dubte
o qüestió trobem o qüestió trobem vàries raons per a la vàries raons per a la incertesa :incertesa :
a)....a).... Falàcia dels Falàcia dels sentitssentits Falàcia = engany o equivocitatFalàcia = engany o equivocitat Els sentits són equívocs, ens enganyen .Els sentits són equívocs, ens enganyen .
Els sentits , la percepció, ens fan
veure el cercle central de la imatge de l’
esquerra més gran que el cercle central de la
imatge de la dreta.
b)Errors .........b)Errors ......... del del raonament raonament : : tampoc el raonament és totalment tampoc el raonament és totalment
fiablefiable
Sovint ens equivoque
m quan raonem
c) Dificultat per a c) Dificultat per a diferenciar ........diferenciar ........
el el somnisomni de la de la vigília o estar vigília o estar despert.despert.
(Pensaments = (Pensaments = il·lusions ? il·lusions ? Somnis = Somnis = Realitats?) Realitats?)
La pel.lícula “El origen”
és una reflexió
sobre els somnis.
d) “d) “Geni maligne”Geni maligne” = Recurs argumentatiu : = Recurs argumentatiu : potser hem estat creats per un potser hem estat creats per un
Déu que ens enganya i ens fa Déu que ens enganya i ens fa creure que tenim la veritat creure que tenim la veritat quan realment estem en l’ quan realment estem en l’ error.error.
El per què d’ aquesta hipòtesi? El per què d’ aquesta hipòtesi?
Radicalitzar el dubte Radicalitzar el dubte per a per a accedir a coneixements segurs. accedir a coneixements segurs.
Similituds : caverna, MàtrixSimilituds : caverna, Màtrix
L’ hipòtesi del “geni maligne” es refereix a la possibilitat de
que alguna força superior
ens faci prendre com
reals coses que no ho són.
Plató en el mite de la caverna no ens parla de la figura del “geni
maligne” , però sí de que la majoria de la gent pren com reals coses que no ho són.
4.4 Conclusió 4.4 Conclusió INICIALINICIAL després després de l’ aplicació del dubte metòdicde l’ aplicació del dubte metòdic
-Cap coneixement és vàlid Cap coneixement és vàlid perquè perquè trobem motius per a dubtar de tot.trobem motius per a dubtar de tot.
-Risc : escepticisme radical Risc : escepticisme radical : : quedar-se bloquejat sense poder avançar.quedar-se bloquejat sense poder avançar.-Però Descartes no es queda en aquesta incertesa.Però Descartes no es queda en aquesta incertesa.
5. La primera veritat i el criteri de 5. La primera veritat i el criteri de veritatveritat
Descobreix que Descobreix que al menys una cosa és al menys una cosa és indiscutible :indiscutible :
EL FET DE QUE DUBTO EL FET DE QUE DUBTO (o penso)(o penso)
Que dubto és Que dubto és EVIDENT EVIDENT : no hi ha : no hi ha cap possibilitat de dubte de que cap possibilitat de dubte de que dubto.dubto.
ÉsÉs lala 1ª VERITAT 1ª VERITAT que trobem. que trobem.
Descartes la formula així :Descartes la formula així : ““Cogito, ergo sum”Cogito, ergo sum” = “Penso, aleshores existeixo”= “Penso, aleshores existeixo” Autosuperació Autosuperació : Trobem aquesta veritat en el nostre : Trobem aquesta veritat en el nostre
raonament, sense dependre de res raonament, sense dependre de res exterior a nosaltres.exterior a nosaltres.
Descartes identifica el Descartes identifica el pensament amb tota la nostra pensament amb tota la nostra activitat mental activitat mental o psicològica: raonar, o psicològica: raonar, dubtar, tenir sentiments, estar angoixats, les idees en dubtar, tenir sentiments, estar angoixats, les idees en què pensem. què pensem.
Ens diu que una cosa és la idea en què pensem i Ens diu que una cosa és la idea en què pensem i una altra allò a que fa referència aquesta idea. una altra allò a que fa referència aquesta idea. Que tenim idees és evident però no ho és que Que tenim idees és evident però no ho és que allò a que fan referència les idees sigui real. Puc allò a que fan referència les idees sigui real. Puc tenir la idea de sirena, però això no vol dir que tenir la idea de sirena, però això no vol dir que hi hagin sirenes extramentalment.hi hagin sirenes extramentalment.
L’ expressió “Penso, per tant existeixo”És una de les frases filosòfiques més conegudes i ha donat lloc a nombroses conseqüències culturals i socials.Veiem alguns exemples.
5.1 Què 5.1 Què es es pot deduir pot deduir de la 1ª veritat?de la 1ª veritat?
a ) Que a ) Que el fet de el fet de
pensarpensar és una és una realitat...realitat...
Arribats a aquest punt Descartes conclou que el mateix fet del pensament, el mateix fet de pensar i que ens porta a aquest situació de desconcert em porta també a una sortida, a una seguretat intel·lectual, és a dir, a adonar-nos que al menys podem acceptar un fet com a indiscutible, com a evident, com a veritat: El mateix fet de dubtar de tot és inqüestionable. Aquest raonament de Descartes és conegut amb l’ expressió d’ autosuperació: la raó es posa a prova a si mateixa i en ella mateixa trova els recursos per a sortir de la situació d’ incertesa.
b )Que existeix una b )Que existeix una realitat que realitat que pensapensa
- És una “substància” pensant - És una “substància” pensant - Aquesta substància és un JO, - Aquesta substància és un JO,
un ÀNIMA ... un ÀNIMA ...
no un COSno un COS - El pensar és allò que ens - El pensar és allò que ens permet ser, existir permet ser, existir
c) Que la 1ª veritat és el c) Que la 1ª veritat és el model de tota model de tota veritat veritat i permet elaborar un i permet elaborar un criteri de criteri de veritat veritat ::
- Serà vertadera tota aquella - Serà vertadera tota aquella idea que idea que
sigui tan sigui tan clara i evident clara i evident com l’ com l’ idea idea
que s’ expressa en la frase que s’ expressa en la frase “penso, “penso,
aleshores existeixo”. aleshores existeixo”. - Que aquesta frase és - Que aquesta frase és
vertadera ho vertadera ho sabem amb sabem amb evidència i per evidència i per
intuïcióintuïció..
Descartes decideix ara Descartes decideix ara construir tota la seva teoria construir tota la seva teoria sobre aquesta primera veritatsobre aquesta primera veritat
La 1ª veritat serà
el fonament
de qualsevol
altre possible veritat.
6. La recerca de la veritat: 6. La recerca de la veritat: les tres substànciesles tres substàncies
El jo és una realitatEl jo és una realitat Descartes es pregunta si existeixen Descartes es pregunta si existeixen
més realitats i com es pot més realitats i com es pot comprovar la seva existènciacomprovar la seva existència
Per exemple: Per exemple: -és real el món físic?-és real el món físic? -és real Déu?-és real Déu?
La seva conclusió : la realitat es La seva conclusió : la realitat es composa de:composa de:
-El jo o substància pensant-El jo o substància pensant -Déu o substància perfecta-Déu o substància perfecta -El món o substància extensa-El món o substància extensa
El concepte El concepte substànciasubstància Defineix la “substància” com Defineix la “substància” com
“realitat que existeix de tal “realitat que existeix de tal manera que no necessita de cap manera que no necessita de cap altre per a existir”. altre per a existir”.
Segons aquesta definició Segons aquesta definició tant sols Déu tant sols Déu seria sustància, seria sustància, però Descartes decideix però Descartes decideix ampliar l’ ús del concepte al Jo i al Món físic.ampliar l’ ús del concepte al Jo i al Món físic.
7. La substància pensant7. La substància pensant
En què consisteix? En què consisteix? -És el meu pensament i el seu -És el meu pensament i el seu
contingut, contingut, és a dir allò en que pensem.és a dir allò en que pensem.
-L’ anomena també “jo”, “ànima”, -L’ anomena també “jo”, “ànima”, ““esperit”. esperit”. Recordem que El jo és el pensament, Recordem que El jo és el pensament,
no el cos. no el cos.
-Tenim evidència -Tenim evidència (= certesa lògica) (= certesa lògica) de l’ de l’ existència del jo pensant i del seu existència del jo pensant i del seu contingut contingut (és a dir de que tinc idees)(és a dir de que tinc idees) però no però no tinc evidència detinc evidència de l’ existència d’ allò a l’ existència d’ allò a que fan referència les idees ... que fan referència les idees ... Per Per exemple :exemple :
Ara penso en un planeta habitat que no és del sistema Ara penso en un planeta habitat que no és del sistema solar. Tinc la seguretat de tenir aquesta idea , però no solar. Tinc la seguretat de tenir aquesta idea , però no és segur que aquest planeta existeixi.és segur que aquest planeta existeixi.
7.1 Anàlisi de les idees7.1 Anàlisi de les idees
Sé que existeixo , però existeix Sé que existeixo , però existeix alguna altra realitat?alguna altra realitat?
Per superar aquest repte Per superar aquest repte Descartes analitza Descartes analitza el contingutel contingut del seu pensament :del seu pensament : les idees , les idees , per a veure si amb aquest per a veure si amb aquest anàlisi es descobreix alguna anàlisi es descobreix alguna altra realitat.altra realitat.
UtilitzUtilitzemem diferents diferents classesclasses d’ d’ idees:idees:
AdquiridesArtificials
Innates
a) a) AdquiridesAdquirides Són aquelles que hem Són aquelles que hem
après a partir del que après a partir del que percebem , ens han percebem , ens han explicat o hem estudiat. explicat o hem estudiat.
Podrien ser falsesPodrien ser falses Podríem no tenir-les.Podríem no tenir-les. No ens ajuden en el procés No ens ajuden en el procés de la recerca de noves realitatsde la recerca de noves realitats
L’ idea de núvol no és
una idea innata sinó adquirida. Podríem no saber què és
un núvol, com també ignorem moltes altres
coses.
L’ idea de galàxia és
també una idea adquirida
b) Artificialsb) Artificials.. Són les idees que Són les idees que
inventem inventem Per exemple el planeta i Per exemple el planeta i
molts dels éssers de la molts dels éssers de la pel·lícula “Avatar”pel·lícula “Avatar”
No ens ajuden en el No ens ajuden en el procés procés de la de la recerca de noves recerca de noves realitatsrealitats
L’ idea d un anell que dóna
poders sobrenaturals
(Giges, “El Senyor dels
Anells”) és una idea artificial
cc) ) Innates o Innates o naturals.naturals.
Formen part de la Formen part de la capacitat de pensarcapacitat de pensar
Exemples : Exemples : -que existeixo-que existeixo -que tot té una causa-que tot té una causa -imperfecció -imperfecció
/perfecció/perfecció
Tot té una causa.
Un incendi té una causa.
Segons Descartes, de
forma natural o innata utilitzem idees com la de la causalitat :
busquem sempre la causa
de les coses.
..
Idea de la perfecció. Tots tenim una idea de la perfecció, és la que ens
permet qualificar
estèticament o moralment les
coses i persones
Les idees innatesLes idees innates No és que ja les tinguem al néixer ...No és que ja les tinguem al néixer ... Són inevitablesSón inevitables Comuns a totsComuns a tots EvidentsEvidents Base per a la recerca de noves Base per a la recerca de noves
realitatsrealitats. .
Descartes analitza aquestes ides Descartes analitza aquestes ides per a poder avançar en el procés per a poder avançar en el procés de la recerca d’ altres realitats de la recerca d’ altres realitats diferents al jo.diferents al jo.
Comença analitzant la idea de Comença analitzant la idea de perfecció .perfecció .
8. Déu o substància perfecta8. Déu o substància perfecta
Per a demostrar l’ existència de Déu Per a demostrar l’ existència de Déu Descartes utilitza dos arguments :Descartes utilitza dos arguments :
1) L’ argument de la 1) L’ argument de la causalitatcausalitat 2)L’ argument 2)L’ argument ontològic.ontològic.
8.1 Argument de la 8.1 Argument de la causalitat.causalitat.
Una de les idees Una de les idees innates : innates : perfecció perfecció
Tots tenim la idea de Tots tenim la idea de perfecció perfecció
Perquè la tenim ens Perquè la tenim ens sabem imperfectessabem imperfectes
Dubtar= imperfecció Dubtar= imperfecció (evidència)(evidència)
Jo dubto = jo sóc Jo dubto = jo sóc imperfecteimperfecte
Jo , que sóc imperfecte, no puc ser Jo , que sóc imperfecte, no puc ser la causa de la presència de la idea la causa de la presència de la idea de perfecció en mi.de perfecció en mi.
Ha d’ haver estat posada en mi Ha d’ haver estat posada en mi per un ésser perfecte. per un ésser perfecte.
Aquest ésser és la Aquest ésser és la CAUSA CAUSA de que jo tingui de que jo tingui aquesta idea.aquesta idea.
Aquest ésser perfecte Aquest ésser perfecte és Déu.és Déu. Déu, per tant, existeix.Déu, per tant, existeix.
La idea de la perfecció
equival a la nostra
tendència a la recerca d’allò que ens sembli
més admirable,
més gratificant . Aquesta idea o tendència explica l’ Art
i la satisfacció que en pot
donar.
Aquesta idea explica també el
plaer universal que produeix la música.
Aquesta pel·lícula pot interpretar-se com una reflexió sobre la aspiració
humana a la perfecció. Veiem
dos tipus d’ éssers humans : aquells que són perfectes perquè “han estat
generats de manera no natural” i
aquells que són imperfectes perquè
“han estat reproduïts de
forma natural”.
8.2 Argument ontològic8.2 Argument ontològic Descartes parteix també la idea de perfecció per a Descartes parteix també la idea de perfecció per a
concretar un segon argument demostratiu de l’ concretar un segon argument demostratiu de l’ existència de Déu.existència de Déu.
És l’ argument ontològicÉs l’ argument ontològic, ja utilitzat , ja utilitzat per Anselm al s. XI.per Anselm al s. XI.
En aquesta argument En aquesta argument passem de la idea passem de la idea d’ un ésser infinitament d’ un ésser infinitament perfecte, que realment existeix perfecte, que realment existeix en mi, a defensar l’ existència en mi, a defensar l’ existència real d’ aquest ésser , per a no real d’ aquest ésser , per a no caure en contradicció, caure en contradicció, (pensar que (pensar que un ésser té totes lese perfeccions , inclosa la seva un ésser té totes lese perfeccions , inclosa la seva existència, però que realment no existeix )existència, però que realment no existeix )
8.3 Atributs de Déu8.3 Atributs de Déu
Quines qualitats té Quines qualitats té Déu? Déu?
Podem deduir-les Podem deduir-les pensant que Déu ha de pensant que Déu ha de ser el contrari de les ser el contrari de les nostres limitacions . Per nostres limitacions . Per tant serà tant serà
Creador (Creador (origen de tot)origen de tot)
BondadósBondadós EternEtern Veraç Veraç (no mentider)(no mentider)
Omniscient Omniscient (ho sap tot)(ho sap tot)
Omnipotent Omnipotent (ho pot tot)(ho pot tot)
Omnipresent Omnipresent (està a totes parts)(està a totes parts)
8.4 Déu com a garantia Demostrada l’ existència
de Déu El converteix en la
garantia de la capacitat d’ arribar a la veritat.
Veiem l’ argumentació :
Déu ens ha creat Ens ha dotat de capacitat de raonar La capacitat de raonar inclou la
possibilitat de trobar la veritat Déu és bo i veraç Garanteix doncs la nostra capacitat d’
assolir la veritat
No garanteix que tots els coneixements siguin certs sinó la capacitat per aconseguir-los.
L’ important en aquests afirmacions de Descartes és :
Demostrar la capacitat humana per avançar en el coneixement científic perquè estem dotats per a aconseguir-ho.
= Optimisme intel·lectual
8.5 Déu no és el punt de partida
Déu = garantia... Però el punt de partida
del procés que segueix Descartes no és Déu
No comença dient : Déu existeix , per tant …
El punt de partida del seu procés va ser...
El seu propi raonament = ell mateix Déu, per primera vegada en
segles, passa a segon terme
DÉU ÉS SUBSTITUÏT PER LA RAÓ
Per això diem que amb Descartes s’ inicia el pensament modern.
Descartes afirma que Déu és una realitat o substància
Però és per a confirmar tot el seu esquema teòric.
Tinguem present que Descartes era qualificat d’ ateu.
9. El món físic o substància 9. El món físic o substància extensa extensa
9.1 Existeix el món, existeixen 9.1 Existeix el món, existeixen les coses o són tan sols una les coses o són tan sols una idea? Com ho podem saber?idea? Com ho podem saber?
Tenim la seguretat Tenim la seguretat psicològicapsicològica de l’ existència de l’ existència real de les coses, dels éssers real de les coses, dels éssers físics.físics.
Però questa seguretat es Però questa seguretat es basa en els sentitsbasa en els sentits
Veiem, toquem... les coses i Veiem, toquem... les coses i això ens porta a estar segurs això ens porta a estar segurs de que existeixende que existeixen
Però els sentits són equívocsPerò els sentits són equívocs Havíem decidit no confiar en Havíem decidit no confiar en
ells.ells.
9.2 Com soluciona Descartes el 9.2 Com soluciona Descartes el problema?problema?
L’ únic recurs que tenim per a L’ únic recurs que tenim per a sortir del dubte de si el món és sortir del dubte de si el món és real o no és real o no és
Acceptar que no és possible l’ Acceptar que no és possible l’ error universal dels éssers error universal dels éssers humans humans
Perquè la nostra naturalesa ens Perquè la nostra naturalesa ens porta a aquesta seguretat porta a aquesta seguretat
I la nostra naturalesa és creació de I la nostra naturalesa és creació de Déu Déu
I Déu és bo i veraçI Déu és bo i veraç Déu garanteix l’ existència real del Déu garanteix l’ existència real del
món.món. I garanteix també l’ utilitat dels I garanteix també l’ utilitat dels
sentits com a font d’ informació sentits com a font d’ informació Amb la condició de que siguin Amb la condició de que siguin
supervisats per la raó.supervisats per la raó.
9.3 Què garanteix Déu de la 9.3 Què garanteix Déu de la informació dels sentits sobre el informació dels sentits sobre el
món?món? De totes les dades que ens arriben del De totes les dades que ens arriben del
món cal diferenciar entremón cal diferenciar entre Les qualitats secundàries iLes qualitats secundàries i Les primàriesLes primàries
Les Les SECUNDÀRIESSECUNDÀRIES són són aquelles que són subjectives i aquelles que són subjectives i que per tant poden ser que per tant poden ser discutides :discutides :
El color, els olors ...El color, els olors ... No són dades objectives i per No són dades objectives i per
tant han de ser descartades tant han de ser descartades com a dades informatives com a dades informatives vàlides.vàlides.
Els colors són
qualitats secundàri
es, són per tant
subjectives : no
podem confiar en elles com
a font fidedigna
d’ informaci
ó.
Les olors són també
qualitats secundàries dels éssers físics, no
són , doncs, una font objectiva, fiable d’
informació.
Les Les PRIMÀRIES PRIMÀRIES són aquelles són aquelles dades que capten els sentits i dades que capten els sentits i que no poden ser desmentides que no poden ser desmentides perquè són objectives :perquè són objectives :
Són aquelles que es poden Són aquelles que es poden quantificar (expressar en quantificar (expressar en termes matemàtics)termes matemàtics)
Són les dades que expressen l’ Són les dades que expressen l’ extensió del món físic : extensió del món físic : longitud, amplitud i longitud, amplitud i profunditat.profunditat.
Les dades primàries
dels objectes físics són
les úniques fiables i són
aquelles que podem quantificar racionalme
nt
9.4 Mecanicisme.9.4 Mecanicisme.
Les imatges del rellotge mecànic o
d’una joguina automatitzada ens
ajuden a entendre el significat de la idea
del mecanicisme
9.4.1 Què és el mecanicisme?9.4.1 Què és el mecanicisme? És una manera d’ entendre el món i els És una manera d’ entendre el món i els
éssers vius consistent en concebre’ls com éssers vius consistent en concebre’ls com éssers sense ànima, sense esperit.éssers sense ànima, sense esperit.
Sempre s’ havia cregut que on hi havia vida Sempre s’ havia cregut que on hi havia vida hi havia un ànima.hi havia un ànima.
El mecanicisme defensa que la vida d’ un El mecanicisme defensa que la vida d’ un ésser viu pot ser explicada per la mateixa ésser viu pot ser explicada per la mateixa matèria, per el mateix organisme de l’ éssermatèria, per el mateix organisme de l’ ésser
Igualment l’ Univers pot ser explicat per les Igualment l’ Univers pot ser explicat per les seves pròpies lleis, no cal la providència de seves pròpies lleis, no cal la providència de Déu Déu (la intervenció constant de Déu)(la intervenció constant de Déu)
9.4.2 Conseqüències del 9.4.2 Conseqüències del mecanicismemecanicisme
Va permetre un gran avenç de les Va permetre un gran avenç de les Ciències i de les Tecnologies Ciències i de les Tecnologies
Al segle XVIII i XIX gran impuls : Al segle XVIII i XIX gran impuls : -Física-Física -Biologia.-Biologia. -Química-Química -Psicologia-Psicologia
9.5 L’ ésser humà: Dualisme9.5 L’ ésser humà: Dualisme
Som els humans tant sols
matèria? Tenim un ànima, tal com sempre s’ havia pensat?
Com pot ser que pensem i que tinguem vida
afectiva si tant sols som matèria?
Aquestes són algunes de les preguntes que Descartes va
voler respondre.
La creença majoritària havia estat la de que la mort es donava en
el moment en que l’ ànima abandonava
el cos.
L’ ànima abandona el cos
Segons Descartes :Segons Descartes :
Som ànima i cos.Som ànima i cos. Ànima i cos són independents l’ una Ànima i cos són independents l’ una
de l’ altre.de l’ altre. Són independents perquè :Són independents perquè : -Són dues substàncies, dues realitats radicalment diferents.-Són dues substàncies, dues realitats radicalment diferents. -La independència explica la nostra llibertat .-La independència explica la nostra llibertat .
Però : Com explicar la coordinació Però : Com explicar la coordinació existent entre ànima i cos? existent entre ànima i cos?
Idea de la glàndula pinealIdea de la glàndula pineal
La glàndula pineal o epífisi és una petita glàndula esfèrica ubicada en el centre de l'encèfal. És la glàndula que segrega l’ hormona melatonina. Està relacionada amb la regulació dels cicles de vigília i son. Mesura uns 5 mm de diàmetre.
Els humans som éssers
composats per dues
substàncies. Els animals
tant sols per la substància
extensa.
10. Ètica 10. Ètica Defensa una “moral provisional”Defensa una “moral provisional” Cal seguir unes normes morals encara Cal seguir unes normes morals encara
que siguin provisionals que siguin provisionals Són :Són :
Seguir lleis societat i opinions Seguir lleis societat i opinions moderadesmoderades
Una vegada ens hem decidit : ser Una vegada ens hem decidit : ser fermsferms
No superar pròpies possibilitatsNo superar pròpies possibilitats Confiança en la raóConfiança en la raó
Apunts complementarisApunts complementaris
A continuació alguns A continuació alguns esquemes i informació esquemes i informació sobre William Harveysobre William Harvey
Font : http://humanistica.blogspot.es/
FONT : http://inmaculada-bachillerato.blogspot.com/2011/02/esquemas-sobre-r-descartes.html
Font : Font : http://argonautica-fingoi.blogspot.com/2010_03http://argonautica-fingoi.blogspot.com/2010_03_18_archive.html_18_archive.html
http://
Font : http://auladefilosofia2.blogspot.com/2011/03/esquema-de-la-filosofia-de-r-descartes.html
Font : http://inmaculada-bachillerato.blogspot.com/2011/02/esquemas-sobre-r-descartes.html
William HarveyWilliam Harvey Per a entendre el concepte del Per a entendre el concepte del
mecanicisme que impulsa mecanicisme que impulsa Descartes ens pot ajudar el Descartes ens pot ajudar el conèixer les aportacions de conèixer les aportacions de William Harvey sobre la William Harvey sobre la circulació sanguínea.circulació sanguínea.
1578 -16371578 -1637 Metge. Se li atribuex haver Metge. Se li atribuex haver
estat el primer en descriure estat el primer en descriure correctament la circulació de correctament la circulació de la sang gràcies a l’ impuls del la sang gràcies a l’ impuls del cor. “De Motu Cordis”cor. “De Motu Cordis”
“De Motu Cordis” “Sobre el moviment
del cor i la sang”
Més endavant Descartes en el Més endavant Descartes en el seu llibre “Descripció del cos seu llibre “Descripció del cos humà” defensà que les artèries i humà” defensà que les artèries i les venes eren tubs que les venes eren tubs que transportaven nutrients per tot transportaven nutrients per tot el cos.el cos.
En realitat, va ser l’espanyol En realitat, va ser l’espanyol Miguel Servet qui abans que Miguel Servet qui abans que Harvey ja havia descrit la Harvey ja havia descrit la circulació sanguínea.circulació sanguínea.
Que la sang circuli pel cos Que la sang circuli pel cos impulsada pel cor, confirma la impulsada pel cor, confirma la idea del cos entés com una idea del cos entés com una màquina (mecanicisme) , el qual màquina (mecanicisme) , el qual ja no necessita de la presència ja no necessita de la presència d’ un ànima. Aquesta idea va ser d’ un ànima. Aquesta idea va ser una de les grans aportacions de una de les grans aportacions de Descartes.Descartes.
Miguel Servet
William Harvey
ExercicisExercicis 1.L’ objectiu central de Descartes...1.L’ objectiu central de Descartes... 2.El saber que pren com a model ...2.El saber que pren com a model ... 3.Les 4 regles del mètode matemàtic són...3.Les 4 regles del mètode matemàtic són... 4.Les 4 regles es resumeixen en una : ...4.Les 4 regles es resumeixen en una : ... 4.El recurs que utilitza per a aconseguir 4.El recurs que utilitza per a aconseguir
“fonamentar” el coneixement “fonamentar” el coneixement 5.El “dubte metòdic” ens mostra la 5.El “dubte metòdic” ens mostra la
possibilitat de la falsedat de ...possibilitat de la falsedat de ...
6.El “geni maligne” és ...6.El “geni maligne” és ... 7.La primera veritat és ...7.La primera veritat és ... 8.Formulació del criteri de veritat8.Formulació del criteri de veritat 9.Substància és9.Substància és 10.Segons Descartes hi ha tres 10.Segons Descartes hi ha tres
substànciessubstàncies 11.La substància pensant és11.La substància pensant és 12.Inicialment és evident que jo podria 12.Inicialment és evident que jo podria
existir i no tenir cos : és veritat?existir i no tenir cos : és veritat?
13.Demostrat el jo o substància 13.Demostrat el jo o substància pensant el següent pas és ...pensant el següent pas és ...
14.Per a comprovar l’ existència de 14.Per a comprovar l’ existència de realitats o substàncies diferents a mi realitats o substàncies diferents a mi mateix el que fa Descartes és ...mateix el que fa Descartes és ...
15.Hi ha tres tipus d’ idees 15.Hi ha tres tipus d’ idees 16.Un d’ aquest tipus d’ idees no 16.Un d’ aquest tipus d’ idees no
poden ser falses...poden ser falses... 17.Entre aquestes idees analitza una 17.Entre aquestes idees analitza una
en especial ...en especial ... 18.Aquesta idea el porta a la 18.Aquesta idea el porta a la
demostració de ...demostració de ... 19.Per a demostrar que Déu existeix 19.Per a demostrar que Déu existeix
utilitza dos arguments ...utilitza dos arguments ...
20.L’ argument de la causalitat ...20.L’ argument de la causalitat ... 21.L’ argument ontològic...21.L’ argument ontològic... 22.Demostrada l’ existència de Déu concreta 22.Demostrada l’ existència de Déu concreta
els seus atributs...els seus atributs... 23.Pren a Déu com ...23.Pren a Déu com ... 24.La gran diferència entre el Déu de 24.La gran diferència entre el Déu de
Descartes i el Déu històric ...Descartes i el Déu històric ... 25.Déu ens garanteix l’ existència de 25.Déu ens garanteix l’ existència de 26.Del món físic ens arriben dos tipus de 26.Del món físic ens arriben dos tipus de 27.Les primàries són 27.Les primàries són 28.Les secundàries són 28.Les secundàries són
29.El mecanicisme és29.El mecanicisme és 30.Que no cal la providència de Déu vol 30.Que no cal la providència de Déu vol
dir ... dir ... 31.Dualisme31.Dualisme 32.Les raons del dualisme32.Les raons del dualisme 33.Forma d’ explicar la coordinació 33.Forma d’ explicar la coordinació
entre l’ ànima i el cosentre l’ ànima i el cos