departamento de ciencias sociales. - … · departamento de ciencias sociales. contenidos/objetivos...

DEPARTAMENTO DE CIENCIAS SOCIALES.

CONTENIDOS/OBJETIVOS MÍNIMOS. (2014/15)

1º ESO

1. Reconocer los mecanismos esenciales que rigen el funcionamiento de los hechossociales y económicos dentro de la estructura de nuestra sociedad y, de este modo,comprender y saber analizar los problemas más apremiantes de las sociedadescontemporáneas.

2. Conocer las características de la Tierra, del Sol y del Sistema Solar; explicar losmovimientos de rotación y traslación de nuestro planeta y los factores que inciden enla alternancia del día y de la noche, y de las estaciones. (2)

3. Explicar la distribución de las placas y de las dorsales oceánicas de la Tierra eidentificar los agentes internos y externos que intervienen en la formación delrelieve. (2)

4. Conocer la composición de las distintas partes que forman la atmósfera y la funciónque desempeña cada una de ellas. (2)

5. Analizar la distribución del agua en nuestro planeta, los movimientos de mares yocéanos y la acción erosiva de los ríos. (2)

6. Describir el clima, la vegetación y la fauna de los distintos paisajes de la Tierra(ecuatorial, tropical, desértico, mediterráneo, etc.). (2)

7. Comparar el modo de vida de las sociedades que habitan en las distintas zonasgeográficas de la Tierra (lapones, pastores del desierto, pueblos de la sabanaafricana, etc.). (2, 3)

8. Analizar las interacciones que las sociedades humanas establecen con sus territoriosen la utilización del espacio y en el aprovechamiento de los recursos naturalesprestando especial atención a los recursos naturales de la Comunidad Valenciana ysu aprovechamiento. (3, 2)

9. Reconocer los factores que determinan el tiempo y el clima de un determinadoterritorio y establecer las características de las grandes zonas climáticas de la Tierra.(4)

10. Conocer el medio físico (relieve, clima, aguas, vegetación) de la ComunidadValenciana, de España y de Europa. (4)

11. Entender el proceso de hominización y la evolución cultural de la Humanidad desdelos primeros australopitecos hasta la aparición del Homo Sapiens Sapiens. (5)

12. Conocer el modo de vida de los grupos cazadores-recolectores de la Prehistoria yanalizar los restos materiales de sus actividades cotidianas (herramientas, objetos deadorno, vestido, etc.) y sus principales manifestaciones artísticas. (5)

13. Explicar los orígenes del Neolítico, el desarrollo de la agricultura y de la ganadería yel proceso de sedentarización de los grupos humanos. (5)

14. Reconocer la importancia del desarrollo de la metalurgia, la artesanía y el comercioen la evolución social y cultural de las sociedades prehistóricas. (5)

15. Analizar las principales características de las civilizaciones egipcia y mesopotámica(economía, sociedad, arte, etc.) y localizar en el tiempo los orígenes de la escritura.(5)

16. Conocer la evolución histórica de la civilización griega desde el nacimiento de lapolis hasta la creación de los reinos helenísticos y reconocer la herencia cultural delos griegos (arte, filosofía, política, etc.) valorando su contribución a laconfiguración de la cultura occidental. (5)

17. Conocer la evolución histórica del Imperio romano, desde la fundación de Romahasta la destitución del último emperador de Occidente, y caracterizar los rasgosdistintivos de la organización social y económica, las costumbres, la religión y losaspectos de la vida cotidiana de los romanos, haciendo especial hincapié en lascaracterísticas de las ciudades romanas y sus obras urbanísticas. (5)

18. Describir el proceso de expansión del Cristianismo a través del Imperio Romano. (5)

19. Analizar las causas de la crisis del siglo III y de las invasiones germánicas; y ubicarcronológicamente el fin del Imperio Romano de Occidente. (5)

20. Analizar la organización socioeconómica, el asentamiento y la distribución en elterritorio de los pueblos prerromanos de la Península Ibérica y en las tierras de laComunidad Valenciana. (5)

21. Explicar los elementos característicos del proceso de romanización de la PenínsulaIbérica e identificar los principales testimonios arqueológicos de época romana en elterritorio español y en la Comunidad Valenciana. (5)

22. Conocer la evolución histórica y cultural de la Hispania visigoda y reconocer lasprincipales manifestaciones artísticas y culturales de los visigodos en la PenínsulaIbérica. (5)

23. Valorar la diversidad lingüística y cultural en el mundo y en el territorio español; yser respetuosos y tolerantes con las actitudes, creencias y formas de vida de personaso grupos que pertenecen a sociedades o culturas diferentes a la propia. (6)

24. Entender la relación entre los acontecimientos más significativos de la historia de laComunidad Valenciana, la historia de España y la Historia Universal, respetando losaspectos comunes y los de carácter diverso, a fin de valorar la pertenencia a variasidentidades colectivas. (7, 9)

25. Valorar la importancia del patrimonio natural, lingüístico, artístico e histórico deEspaña y la Comunidad Valenciana, asumir la responsabilidad de conservarlo ymejorarlo, y apreciarlo como fuente de disfrute general y como manifestaciónvaliosa de nuestra memoria colectiva. (8, 9)

26. Reflexionar sobre las repercusiones de la intervención humana en el medio físicoteniendo en cuenta los problemas ecológicos que nos son más cercanos(contaminación atmosférica, consumo de agua, etc.); y actuar de acuerdo con lasposibilidades de cada individuo para contribuir a la protección y mejora del medioambiente. (8, 2)

27. Valorar diferentes manifestaciones artísticas a partir del conocimiento de loselementos técnicos básicos que las conforman y situándolas en su contexto histórico.(10)

28. Adquirir y utilizar el vocabulario específico del área con precisión y rigor. (11)

29. Estudiar, comparar y contrastar la información obtenida a través de diferentesfuentes de información directa (encuestas, trabajos de campo, etc.) e indirecta(vídeos, imágenes, obras de arte, etc.). (12)

30. Manejar e interpretar correctamente diferentes instrumentos de trabajo geográfico ehistórico como las gráficas, los mapas, las series estadísticas, etc.; saber interpretar la

escala gráfica y los signos convencionales que se utilizan en los distintos tipos demapas (topográficos, políticos, temáticos, etc.). (12, 13)

31. Realizar pequeñas investigaciones de carácter descriptivo, organizando los datos ylas ideas; y resolver diversos problemas mediante la aplicación de técnicas yprocedimientos sencillos de búsqueda y tratamiento de la información propios de laGeografía y de la Historia. (12, 13)

32. Identificar y saber localizar en el planisferio ríos, océanos, mares y lagos, así comolos elementos más significativos del relieve de la Tierra (montañas, llanuras,accidentes geográficos...). (13)

33. Reconocer las actitudes y situaciones discriminatorias que han tenido lugar a lo largode la historia por razón de raza, sexo, religión... o de cualquier otra condición ocircunstancia personal o social; y mostrar una actitud solidaria con los individuos ycolectividades que han sido objeto de esta discriminación. (14)

34. Apreciar los derechos y libertades de las personas como un logro irrenunciable de lahumanidad, denunciar las actitudes discriminatorias e injustas y mostrarse solidariocon quienes estén privados de sus derechos o de los recursos económicos necesarios.(14)

35. Desarrollar actividades en grupo adoptando actitudes colaborativas constructivas yresptuosas con la opinión de los demás. (15)

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

2º ESO

1 Reconocer los mecanismos esenciales que rigen el funcionamiento de los hechossociales y económicos dentro de la estructura de nuestra sociedad y, de este modo,comprender y saber analizar los problemas más apremiantes de las sociedadescontemporáneas. (1)

2 Adquirir y utilizar el vocabulario específico del área con precisión y rigor. (11)

3 Estudiar, comparar y contrastar la información obtenida a través de diferentesfuentes de información directa (encuestas, trabajos de campo, etc.) e indirecta(vídeos, imágenes, obras de arte, etc.). (12, 13)

4 Manejar e interpretar correctamente diferentes instrumentos de trabajo geográfico ehistórico como las gráficas, los mapas, las series estadísticas, etc.; saber interpretar laescala gráfica y los signos convencionales que se utilizan en los distintos tipos demapas (físicos, políticos, históricos, etc.). (2, 3, 12, 13)

5 Elaborar croquis, gráficos sencillos, organigramas y mapas conceptuales pararepresentar los fenómenos históricos y geográficos trabajados. (12, 13)

6 Realizar pequeñas investigaciones de carácter descriptivo, organizando los datos ylas ideas; y resolver diversos problemas mediante la aplicación de técnicas yprocedimientos sencillos de búsqueda y tratamiento de la información propios de laGeografía y de la Historia. (12).

7 Reconocer las peculiaridades del conocimiento científico sobre los asuntos sociales,y valorar el rigor y la objetividad en la búsqueda de datos y la investigación de todotipo de informaciones sobre el medio natural y social. (1)

8 Comparar las características de las sociedades y ciudades rurales, industriales ypostindustriales. (1, 2, 3, 4)

9 Clasificar los distintos tipos de ciudades existentes según los sistemas de produccióny las actividades económicas que se practican en ellas. (1, 2, 3, 4).

10 Describir el estado del bienestar de Europa, de España y de la Comunitat Valenciana.(1, 2, 4)

11 Identificar el sistema urbano de las ciudades del mundo, España y la ComunitatValenciana. (1, 3, 4).

12 Identificar la distribución de la población en el planeta, España y la ComunitatValenciana, entender el concepto de densidad de población y especificar los factoresque condicionan la distribución (factores físicos, políticos, históricos y económicos).(1, 2, 3, 4)

13 Diferenciar la estructura económica de los paises ricos y de los paises pobres. (1, 2,3, 4).

14 Explicar las consecuencias del progresivo envejecimiento de la población mundial yvalorar las posibles consecuencias de los desequilibrios actuales y futuros. (1, 4).

15 Conocer las distintas fases de la evolución de la población mundial, comparando losregímenes demográficos de los países desarrollados y de los países subdesarrollados.(1, 4)

16 Explicar el modelo de transición demográfica y las consecuencias del actualenvejecimiento de la población en los países desarrollados, haciendo especialhincapié en las series estadísticas de la Comunitat Valenciana y de España. (1, 12).

17 Analizar las características de la población de la Comunitat Valenciana y de España:índices de natalidad y fecundidad, tasa de mortalidad, crecimiento vegetativo,esperanza de vida, pirámides de edad, distribución en el territorio, etc. (1, 4)

18 Describir el modelo demográfico de los países ricos y pobres así como explicar lascausas y las consecuencias de sus dinámicas. (1, 5)

19 Realizar actividades relacionadas con el estudio demográfico: elaborar e interpretarpirámides de población, realizar cálculos de densidades de población, interpretarseries estadísticas, etc. (1, 12, 13)

20 Entender los conceptos de tasa de natalidad, tasa de fecundidad, tasa de mortalidad ytasa de crecimiento natural; saberlos calcular correctamente y valorar la informaciónque nos aportan. (1, 12)

21 Comprender las causas de los movimientos migratorios y clasificar los distintos tiposde migraciones según las causas que las motivan, el destino al que se dirigen; suforma y su duración. (1)

22 Identificar los flujos migratorios en la actualidad y analizar la evolución de losmovimientos migratorios en España y la Comunitat Valenciana. (1, 2, 4, 9)

23 Reflexionar sobre las consecuencias que generan los movimientos migratorios en losterritorios emisores y receptores de inmigrantes, valorando la necesidad de adoptarpolíticas migratorias que favorezcan la integración y eviten los conflictos entre lasociedad emisora y receptora. (1, 3, 4, 14, 15)

24 Definir la población activa y establecer su distribución por sectores económicos en elplaneta y España. (1, 4)

25 Valorar la incorporación de la mujer al mundo laboral. (1, 14)

26 Comprender los diversos indicadores del desarrollo económico y social; y establecerlas principales diferencias entre las grandes áreas desarrolladas de la Tierra y lospaíses del Tercer Mundo. (1, 2, 4)

27 Saber en qué consiste la actual globalización de los mercados y de los procesosproductivos; y describir la nueva división internacional del trabajo. (1, 2, 3, 4)

28 Reconocer la importancia de la evolución de los medios de transporte y las nuevastecnologías de la información y la comunicación en la mundialización de laeconomía. (1, 2, 4)

29 Ordenar los acontecimientos históricos en ejes cronológicos y localizarlos en elespacio a fin de adquirir una perspectiva global de la evolución histórica de laHumanidad que tenga en cuenta los procesos de cambio y de permanencia. (1, 5)

30 Conocer los orígenes del Islam, identificar sus preceptos básicos y analizar lasdiferentes fases de su expansión tras la muerte de Mahoma. (1, 5)

31 Saber cómo se produjo la conquista árabe de la Península Ibérica, prestando especialatención a las tierras valencianas, indicando las batallas, las fechas y los personajesmás representativos de este período histórico. (5)

32 Localizar en un eje cronológico las distintas etapas de la historia de Al-Andalus ycomparar el sistema político y la organización estatal de Al-Andalus desde la épocadel Emirato dependiente hasta los Reinos de Taifas. (5, 7)

33 Conocer la evolución política, económica y cultural del reino nazarí de Granada. (1,5)

34 Analizar la organización política del territorio valenciano bajo dominio musulmán.(1, 5)

35 Reconocer los distintos grupos que formaban la sociedad de Al-Andalus ycomprender las causas de las conversiones religiosas. (1, 5)

36 Conocer la base económica de Al-Andalus e identificar los cultivos y lasinnovaciones técnicas que los árabes introdujeron en la Península y en la regiónvalenciana. (3, 5)

37 Reconocer los edificios y monumentos más emblemáticos de Al-Andalus. (5, 10)

38 Enumerar las grandes aportaciones de la cultura musulmana al mundo occidental, asícomo sus principales científicos y filósofos. (1, 7, 8, 10)

39 Analizar los elementos que, tras la muerte de Carlomagno, propiciaron el nacimientodel feudalismo. (1, 5)

40 Explicar la composición y los rasgos distintivos de los distintos estamentos de lasociedad medieval: modo de vida, nivel de riqueza, actividades económicas, etc. ylas características del feudo. (1)

41 Explicar las características de la monarquía feudal. (1)

42 Entender los pactos de fidelidad y vasallaje que establecían los distintos grupossociales que integraban el sistema feudal. (1, 5)

43 Describir distintos edificios característicos del mundo rural de la Edad Media: elcastillo, el monasterio, las viviendas de los campesinos, etc. (2, 3)

44 Saber cómo estaba organizada la Iglesia en la Edad Media, cuáles eran susprincipales órdenes religiosas; y valorar la importancia de esta institución en laEuropa Cristiana. (1, 5)

45 Explicar los rasgos distintivos del arte románico en Europa y en España en susdiversas manifestaciones: arquitectura, escultura y pintura. (1, 10)

46 Conocer los orígenes de la ciudad medieval, identificar sus principales edificios yreconocer las actividades económicas que se desarrollaban en su interior, dedicandouna especial atención al funcionamiento de los gremios. (1, 2, 5)

47 Identificar y localizar en el mapa las principales rutas comerciales y centrosmercantiles de la Edad Media. (1, 2, 3, 5)

48 Conocer la composición y las formas de vida de los distintos grupos sociales quehabitaban la ciudad medieval, haciendo especial hincapié en la nueva clase social: laburguesía. (1, 5)

49 Analizar las causas del renacer cultural de las ciudades en el siglo XIII y valorar lafunción cultural e ideológica de las Universidades a partir de este momento. (1, 8)

50 Explicar el proceso de afianzamiento de las monarquías en Europa a partir del sigloXIII. (1, 5)

51 Explicar los rasgos distintivos del arte gótico en Europa, España y la ComunitatValenciana en sus diversas manifestaciones: arquitectura, escultura y pintura. (1, 7,8, 10)

52 Conocer las causas de la crisis de la Baja Edad Media (siglos XIV y XV). (1, 5, 7)

53 Identificar las características y la evolución de los reinos cristianos peninsularesdesde sus orígenes en el siglo VIII hasta finales de la Edad Media, prestando especialatención al reino de Valencia. (1, 5, 7)

54 Describir la forma de gobierno y las instituciones de los Estados cristianos de laPenínsula y su evolución a lo largo de la Edad Media. (5)

55 Analizar las causas las causas, la evolución y las diferentes fases de la Reconquistaasí como el proceso de repoblamiento de los territorios ocupados, localizando en elmapa las etapas más importantes y prestando una atención especial a la reconquistadel territorio valenciano. (3, 5, 7).

56 Conocer el arte y la cultura de las distintas comunidades que convivieron en laPenínsula: judíos, mozárabes, mudéjares, etc. (1, 7, 10)

57 Conocer los orígenes y la evolución de la Corona de Castilla y de la Corona deAragón haciendo especial hincapié en su expansión política y económica, así comoen los conflictos sociales y políticos que experimentaron estos reinos en la BajaEdad Media. (1, 2, 5, 7, 8)

58 Desarrollar la evolución histórica del Reino de Valencia en la Edad Media. (1, 2, 5,7, 8, 10)

59 Explicar los factores que propiciaron la recuperación económica y demográfica delsiglo XV. (1, 2, 5)

60 Comprender los principios del Humanismo y el Renacimiento, tanto en Europa comoen España y en la Comunitat Valenciana, así como explicar la renovación espiritualque representó la Reforma luterana y la Contrarreforma católica. (1, 5)

61 Establecer las características estéticas del Renacimiento así como observar y analizarobras características de este estilo artístico en sus diversas vertientes europeas, conespecial atención a las obras que encontramos en España y en la ComunitatValenciana. (8, 10)

62 Reconocer las bases ideológicas y la estructuración social de la monarquía absolutatanto en Europa como en España a través de la exposición de la articulación de lamonarquía de los Reyes Católicos en España. (1, 5)

63 Explicar los avances en la navegación que hicieron posible la apertura de nuevasrutas marítimas y la descubierta, por parte de Castilla, del continente Americano, asícomo el proceso de su conquista y organización en forma de vasto Imperio colonial.(1, 5)

64 Desarrollar la política interior y exterior de la Monarquía de los Austrias así como laevolución económica del país durante su reinado, haciendo especial hincapié en lahistoria de la Comunitat Valenciana durante estos años. (1, 5, 7, 8)

65 Analizar las características y la estética del Barroco, con especial atención a lasobras españolas y valencianas. (1, 10)

66 Entender y valorar la importancia de las transformaciones económicas, políticas ycientíficas que se desarrollaron a partir del siglo XVII, sentando las bases del mundocontemporáneo. (1, 2, 3, 4, 5)

67 Entender la relación entre los acontecimientos más significativos de la historia de laComunitat Valenciana, la historia de España y la Historia Universal, respetando losaspectos comunes y los de carácter diverso, a fin de valorar la pertenencia a variasidentidades colectivas. (1, 5, 7)

68 Valorar la diversidad lingüística y cultural en el mundo y en el territorio español; yser respetuosos y tolerantes con las actitudes, creencias y formas de vida de personaso grupos que pertenecen a sociedades o culturas diferentes a la propia. (6, 9)

69 Reconocer las actitudes y situaciones discriminatorias que han tenido lugar a lo largode la historia por razón de raza, sexo, religión... o de cualquier otra condición ocircunstancia personal o social; y mostrar una actitud solidaria con los individuos ycolectividades que han sido objeto de esta discriminación. (14)

70 Mostrarse solidario ante los grandes desequilibrios demográficos y económicos delos países subdesarrollados. (4, 14)

71 Apreciar los derechos y libertades de las personas como un logro irrenunciable de lahumanidad, denunciar las actitudes discriminatorias e injustas y mostrarse solidariocon quienes estén privados de sus derechos o de los recursos económicos necesarios.(14, 15)

3º ESO

1. Identificar els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials ieconòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendrela pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals. (1)

2. Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés alsrecursos, els aspectes negatius de la globalització, etc.) entenent-los com unaproblemàtica en la qual tots estem submergits i de la qual tots som responsables. (1,14)

3. Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic teninten compte els problemes ecològics que ens són més propers (sobreexplotació delsrecursos, deforestació, contaminació, etc.). (2, 3)

4. Defensar les polítiques orientades a promoure el desenvolupament sostenible i actuard’acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i millora delmedi ambient. (2, 3)

5. Identificar els agents i les institucions bàsiques que intervenen en l’economia demercat, així com els factors necessaris per produir béns o serveis. (1, 4)

6. Comprendre les característiques del mercat laboral i reflexionar sobre els canvis ques’han produït en l’organització del treball com a conseqüència de la globalitzacióeconòmica. (1, 4)

7. Conèixer els diferents tipus d’agricultura que es practiquen en el món i els paisatgestípics de cada zona mitjançant l’observació i l’anàlisi de croquis, mapes i fotografies.(2, 3, 4, 13)

8. Conèixer les característiques dels diferents tipus de ramaderia i analitzar-ne ladistribució geogràfica amb l’ajuda de fonts cartogràfiques. (4, 13)

9. Reconèixer les diferents tècniques de pesca que s’han utilitzat al llarg de la història,identificar les principals zones pesqueres del món i reflexionar sobre els problemesque passa el sector pesquer en l’actualitat. (2, 3, 4)

10. Localitzar els països productors de matèries primeres i de fonts d’energia; i analitzarles relacions d’intercanvi que s’estableixen entre ells segons el seu nivell dedesenvolupament. (1, 4)

11. Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals i de la necessitat d’adoptarmesures d’estalvi energètic com l’ús dels recursos renovables. (2, 3)

12. Conèixer els elements del procés industrial i la divisió tècnica i social del treball queté lloc en la indústria, dedicant una atenció especial als canvis que s’han produïtrecentment com a conseqüència de la globalització econòmica. (1, 4)

13. Identificar els diferents tipus d’indústries i d’empreses industrials; i els factors quedeterminen la localització de la indústria en el món. (1, 4)

14. Classificar les activitats terciàries, reconèixer les seves principals característiques ianalitzar el desenvolupament que ha experimentat el sector terciari en l’actualitat. (1,4)

15. Explicar les causes del desenvolupament del turisme i analitzar la situació actual delturisme a Espanya, subratllant especialment les característiques del turisme dellitoral mediterrani espanyol i els recursos patrimonials del nostre territori. (3, 4, 8)

16. Conèixer les característiques de les xarxes de transports (terrestre, marítim i aeri) iestablir la seva relació amb les activitats econòmiques i amb els centres de consummés importants per comprendre millor els desequilibris i els contrastos que hi haentre unes regions i altres. (1, 4)

17. Relacionar l’expansió del sector terciari amb l’accés a la societat del benestar icomparar els indicadors econòmics i socials dels països rics i dels països pobres. (1,4)

18. Identificar les diferents àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzarels fluxos comer-cials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic que hiha entre elles. (1, 4)

19. Conèixer els elements que intervenen en el comerç, els mecanismes que possibiliten eldesenvolupament del comerç internacional i les característiques de les fronteres,destacant els factors que generen els desequilibris comercials. (1, 4)

20. Identificar els principals sectors productius de l’economia valenciana i espanyola,analitzant-ne la interrelació i la distribució en el territori. (1, 4)

21. Comprendre les causes i les conseqüències de la globalització econòmica. (1, 4)

22. Valorar l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació enl’accés a la informació, el flux de capitals i el comerç mundial. (1, 4)

23. Comprendre els problemes derivats del desigual accés a la riquesa en el món (fam,baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.); i reflexionar sobre l’actuaciódels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa. (4, 6)

24. Conèixer la distribució de la població mundial en el territori, tenint en compte elsfactors geogràfics i històrics que expliquen les diferències regionals. (4, 5)

25. Reconèixer les diferents fases en l’evolució de la població espanyola des del segleXIX fins a l’actualitat, a partir de la interpretació de gràfiques i dadesdemogràfiques. (4, 5)

26. Conèixer l’estructura de la població espanyola i la població valenciana; i analitzarels principals problemes de la nostra actual piràmide d’edats. (4, 1)

27. Valorar les causes i les conseqüències del fenomen migratori, remarcant l’evolucióhistòrica de les migracions a Espanya i a la Comunitat Valenciana. (4, 5)

28. Conèixer les característiques de les diferents etapes de formació i creixement delsnuclis urbans i explicar el procés d’urbanització que ha tingut lloc a les darreresdècades, analitzant les diferències en funció del nivell de riquesa dels països. (4, 5)

29. Distingir les diferents estructures urbanes existents al món i reconèixer lestransformacions que han tingut lloc a les ciutats dels països occidentals com aconseqüència de la globalització de l’economia. (4, 1)

30. Identificar els principals elements de la trama urbana i reconèixer l’especialització del’ús del sòl a les ciutats actuals com a manifestació de la diferenciació de funcions ide la jerarquització social de l’espai urbà. (4, 1)

31. Analitzar les formes de vida i els problemes de les grans ciutats (desigualtats socials,contaminació, gestió, etc.). (4, 2, 3)

32. Conèixer i comparar entre si diferents tipus de règims polítics, remarcantespecialment les característiques dels Estats democràtics. (4, 5, 14, 1)

33. Identificar les transformacions que ha experimentat l’Estat tradicional com aconseqüència de la globalització de l’economia i l’ús de les noves tecnologies de lainformació. (4, 14, 1)

34. Valorar les relacions de cooperació internacional entre Estats i reconèixer lesfuncions de les principals organitzacions supranacionals i de les organitzacions nogovernamentals. (4, 14, 1)

35. Conèixer les diferents fases en el procés de construcció de la Unió Europea iidentificar la com-posició, les funcions i la capacitat de decisió de les seves diferentsinstitucions. (4, 5, 6, 7)

36. Comprendre les bases de la política econòmica regional creada per la Unió Europeaper a corregir els desequilibris entre els països membres; i reflexionar sobre larepercussió d’aquestes polítiques en l’economia espanyola i l’economia valenciana.(4, 1)

37. Conèixer la divisió politicoadministrativa del territori espanyol en ComunitatsAutònomes, pro-víncies i municipis. (4, 7)

38. Explicar les funcions i la composició de les institucions que governen a l’Estatespanyol i a la Comunitat Valenciana; i analitzar els principis que s’estableixen en laConstitució i en l’Estatut d’Autonomia per guiar la política econòmica i social delpaís. (4, 14)

39. Identificar els trets que defineixen la identitat lingüística i cultural de la ComunitatValenciana i valorar la relació que manté amb la resta de Comunitats Autònomes del’Estat espanyol. (4, 9)

40. Conèixer els diferents mecanismes de participació dels ciutadans i les ciutadanes enl’exercici del poder estatal i autonòmic; i identificar els partits polítics mésimportants d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. (4, 9)

41. Reflexionar sobre les transformacions en les formes de treball i de vida que haexperimentat la societat espanyola i la societat valenciana en les darreres dècades,remarcant la incorporació de la dona al món laboral. (4, 1, 14)

42. Valorar la diversitat cultural en el món, a Espanya i a la Comunitat Valenciana i serrespectuosos amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups quepertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (6, 14)

43. Comunicar i argumentar les conclusions personals utilitzant el vocabulari específicde l’àrea amb precisió i rigor. (11, 15)

44. Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, ivalorar el rigor i l’objectivitat en la cerca d’informació, l’organització de les dades ila resolució de diversos problemes, i reflexionar sobre el propi procésd’aprenentatge. (12, 13)

45. Utilitzar de manera creativa i responsable les noves tecnologies de la informació i lacomunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (12)

46. Obtenir i relacionar informació de diferents tipus de fonts, i saber manejar iinterpretar diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, lesrepresentacions cartogràfiques, les sèries estadístiques, etc. (13)

47. Apreciar els drets i llibertats de les persones com una fita irrenunciable de lahumanitat; identificar i rebutjar les situacions de desigualtat, injustícia idiscriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual. (14)

48. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud crítica i constructiva,respectant les normes que regeixen el diàleg i la intervenció en grup, i assumint elsvalors de la cultura de la pau. (15)

4º CURSO

1. Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials ieconòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies (la immigració, la globalització, les desigualtats socioeconòmiques, la crisi econòmica, etc.). (1)

2. Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (11)

3. Obtenir i relacionar informació de fonts de diversos tipus i saber manejar i interpretar correctament diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc. (12, 13)

4. Utilitzar les noves tecnologies d’informació i de la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (12, 13)

5. Analitzar l’Europa del rococó: una població en lleuger increment demogràfic, una economia de base agrària, una societat estamental, l’absolutisme monàrquic i l’art rococó. (5, 7, 8, 11)

6. Reconèixer les causes de la Guerra de Successió, la configuració de les aliances d’ambdós bàndols i la configuració política que va comportar l’aprovació dels decrets deNova Planta. (5, 7, 8, 9, 11)

7. Entendre el significat polític dels Borbons en l’Espanya del segle XVIII: Les reformesde Felip V, Ferran VI i Carles III. (5, 7, 8, 11)

8. Analitzar les particularitats artístiques, polítiques, econòmiques i socials de la Comunitat Valenciana del segle XVIII (5, 7, 8, 9, 10)

9. Conèixer el pensament il·lustrat europeu en els seus vessants econòmics i polítics, i identificar els principals pensadors amb les seves aportacions analitzant la seva repercussió a Espanya i més concretament a la Comunitat Valenciana. (10, 11, 15)

10. Comprendre la ruptura històrica que va representar la Revolució Francesa analitzant les novetats polítiques que va aportar i reconèixer les causes i les idees que van conduir ala Restauració europea. (1, 5, 7, 11)

11. Conèixer i diferenciar les revolucions liberals ocorregudes el segle XIX, identificant els conceptes de nacionalisme i liberalisme, i prestar especial atenció a la seva influènciaen els processos d’unificació alemany i italià. (1, 5, 7, 11)

12. Conèixer les bases de la revolució industrial, les noves fonts d’energia, els sectors industrials, la revolució dels transports, l’organització del moviment obrer i les noves ideologies: marxisme, anarquisme i internacionalisme. (1, 5, 7, 11)

13. Analitzar el desenvolupament polític d’Espanya en general, i de la Comunitat Valenciana, en particular, durant el segle XIX: la crisi de l’Antic Règim, la restauració de l’absolutisme, la independència de les colònies americanes, la revolució liberal, el Sexenni Democràtic i la Restauració. (5, 7, 8, 11 )

14. Reconèixer les transformacions demogràfiques, urbanístiques, econòmiques i socials del segle XIX a Espanya, amb la irrupció de la industrialització, prestant una atenció especial a la Comunitat Valenciana. (4, 5, 7, 8)

15. Analitzar les particularitats artístiques, culturals, polítiques, econòmiques i socials dela Comunitat Valenciana del segle XIX. (4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11)

16. Explicar les causes de l’expansió colonial i de la Primera Guerra Mundial, així com les seves conseqüències a Europa. (4, 5, 7, 11, 13, 14, 15)

17. Conèixer els principals corrents artístics i culturals del segle XIX a Europa diferenciant els principals autors i les obres més significatives del període. (6, 10, 11)

18. Explicar les causes de la Primera Guerra Mundial, les fases del conflicte bèl·lic i les conseqüències de la conflagració armada a Europa. (1,2, 3, 5)

19. Conèixer les característiques principals del període d’entreguerres: la Revolució russa i la formació de l’URSS sota el mandat de Lenin i la posterior dictadura de Stalin, la crisi del 1929 i la Gran Depressió i l’ascens dels totalitarismes a Europa: el feixisme italià i el nazisme alemany. (5, 10, 11)

20. Explicar les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, així com el desenvolupament de les principals operacions militars i l’Holocaust de la població jueva,executat pel govern nazi. (1, 2, 3, 5, 6)

21. Conèixer la història espanyola des de la crisi de la Restauració, la II República i la Guerra Civil, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana. (5, 7, 9, 11)

22. Identificar els aspectes més significatius del món bipolar, els principals conflictes de la Guerra Freda i les característiques de cada un dels blocs: el capitalista i el socialista. (5, 7, 11)

23. Conèixer les causes de la crisi i enfonsament del comunisme i la consegüent desaparició del sistema de blocs. ( 5, 7)

24. Analitzar l’evolució dels aspectes econòmics, polítics i socials del règim franquista a Espanya, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana. (5, 7, 9, 14)

25. Conèixer el procés de transició cap a la democràcia que es va iniciar amb la mort de Franco, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana. (5, 7, 9, 14)

26. Identificar els principis que regeixen la Constitució espanyola de 1978 en la forma de govern de l’Estat espanyol, la seva organització estatal i valorar-la com a garantia de les llibertats individuals i col·lectives. (5, 7, 8, 14)

27. Reconèixer els distints governs democràtics espanyols i les seves principals línies d’actuació des de la transició fins a l’actualitat, reflexionant sobre l’evolució política, demogràfica, econòmica i cultural en la Comunitat Valenciana. (4, 5, 6, 7, 8, 14)

28. Conèixer les característiques del món actual, incidint especialment en el nou ordre polític internacional, l’economia globalitzada, l’emergència de noves potències econòmiques, la crisi econòmica del 2008, els principals conflictes violents i la societat del segle XXI. (1, 2, 3, 4, 5, 7)

29. Explicar els distints mecanismes de participació de la ciutadania espanyola en l’exercici del poder a escala continental, estatal i autonòmica, reconèixer la funció dels partits polítics i identificar els partits polítics més importants d’Espanya, tot fent referència a la Comunitat Valenciana. (14)

30. Identificar els principals corrents artístics del segle XX en el món prestant atenció a la contribució espanyola a les arts figuratives durant aquest segle, tant en pintura, escultura com arquitectura, prestant especial atenció a la Comunitat Valenciana. (8, 9, 10)

31. Explicar les raons de la globalització econòmica a escala planetària i conèixer els principals moviments socials que s’oposen al procés de globalització. (4, 5, 7)

32. Identificar les distintes àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comercials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic entre elles. (4)

33. Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als recursos, la globalització, els conflictes polítics, etc.), entenent-los com una problemàtica en la qual tots hi estem implicats i de la qual tots en som responsables. (1, 4, 5, 7, 14)

34. Valorar l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’accés a la informació, el flux de capitals i el comerç mundial. (12, 15)

35. Analitzar els problemes derivats del desigual accés a la riquesa en el món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.) i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa. (4, 14)

36. Reconèixer les característiques singulars del patrimoni natural, històric i artístic de laComunitat Valenciana i d’Espanya, assumint les responsabilitats que en suposa la protecció i la conservació. (6, 8, 9, 10)

37. Valorar la diversitat cultural al món, a Espanya i a la Comunitat Valenciana, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (6, 10, 14, 15)

38. Apreciar els drets i les llibertats de les persones com a una fita irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes, i mostrar-se solidari amb elsqui estiguin privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (14, 15)

39. Reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que han tingut lloc al llarg dela història per raons de raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i les col·lectivitats quehan estat objecte d’aquesta discriminació. (5, 7, 14, 15)

Criterios de calificación

Matilde Benavent

CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ/CALIFICACIÓ PER A 2º ESO

*Els temes de 1º que s’han afegit s’estudiaran amb el llibre de text de primer o amb còpies, i s’avaluaran segons els criteris de 2º

* Per a les notes contaran: - 70% els continguts ( controls i examen de diversos tipus) -20% els procediments ( deures, exposicions orals i escrites ... ) -10 % l’actitud ( comportament, interès demostrat a classe, etc...)

* Tots els alumnes deuran realitzar al llarg del curs, al menys, una exposició oral d’un treball sobre un tema del currículum utilitzant mitjans audiovisuals.

* Al llarg del curs realitzaran un Llibre d’història que estarà compost per 3 de les activitats de l’apartat Practica competències bàsiques (mapa conceptual, sintetitza i defineix conceptes) de cada tema, un o dos mapes històrics i biografies de personatges que ells hagen buscat i exposat a classe. Deurà presentar-se correctament enquadernat abans de finalitzar el curs i serà obligatori per a poder aprovar.

* Es valorarà la presentació, tant oral com escrita, de cada un dels treballs en el apartat corresponent.

* El dia de cada control deuran presentar els deures dels temes que entren en la prova ique s’hauran corregit a classe amb anterioritat.

*Les recuperacions de les avaluacions no aprovades es realitzarà presentant unes activitats extra i amb un examen d’aquestes activitats.

*A final de curs es podrà fer nota mitja de les tres avaluacions sempre i que ninguna siga una nota inferior a 4.

Les avaluacions no aprovades en juny deuran recuperar-se en setembre i per a poder optar a l’examen deuran presentar els treballs que a tal efecte li se posaran.

CIENCIAS SOCIALES: GEOGRAFÍA E HISTORIA, 1º ESO

* Evaluación continua con controles por temas o bloques temáticos con un máximode tres temas. * Ejercicios del libro realizados sobre folio y presentados periódicamente. Losejercicios se corregirán en gran grupo y se tendrá en cuenta tanto su realización como sucorrección. * En el apartado de Geografía además de los temas del libro se trabajarán mapas( Físicos en 1º y Políticos en 2º ) y se realizarán controles con mapas mudos. * Al finalizar la materia será obligatorio presentar los mapas debidamenteencuadernados. * La Geografía se evaluará separada de la Historia y únicamente se hará nota mediade ambas partes si la nota de cada una de ellas es 4 o superior a 4. * En Junio se realizará un examen de repesca para aquellos alumnos que tenganalguna de las partes suspendida siempre y que presenten los trabajos solicitados a lolargo del curso. * La nota global de la evaluación será: 70 % la nota de los controles 20 % la nota de los trabajos 10 % la actitud .

Manuel Yera

Porcentajes de cada uno de los contenidos.

Conceptos: 70%.Exámenes. La cantidad de exámenes así como la estructura de los

mismos será decidida por el docente.

Procedimientos: 20%Actividades y trabajos realizados por el alumno.

Actitud: 10%Comportamiento en el aula e implicación con la asignatura.

El alumno debe sacar al menos un 3`5 en cada uno de los tres apartados para aprobarla asignatura.

La recuperación será a final de curso, salvo que el profesor considere oportuno haceralguna recuperación parcial a lo largo del curso. Estas recuperaciones consistirán en un examen para recuperar los contenidos conceptuales, y en la realización de las actividades suspendidas o no entregadas, en el caso de los contenidos procedimentales.

Ethel Pont

Criterios de calificación de 3º de ESO

70 % CONCEPTOS

20% PROCEDIMIENTOS

10% ACTITUD

La evaluación será continua y formativa. Para evaluar los objetivos de conocimiento serealizará un examen por tema y un examen de cada uno de los mapas realizados en clase.No habrá recuperación por temas, solo se realizará un examen de recuperación final enjunio. No hay una nota mínima para establecer la media.Para evaluar los procedimientos se tendrán en cuenta, fundamentalmente, el cuadernodel alumno/a y las actividades diarias, atendiendo en ellas los siguientes aspectos: lapresentación de la información y los contenidos, el orden y conservación del trabajoelaborado, la coherencia y razonamiento de los trabajos realizados, los ejerciciosinacabados y los completados, la redacción utilizada en la elaboración de síntesis y elvocabulario utilizado.Para evaluar los objetivos actitudinales se atenderá a lo siguiente: asistencia a clasellevando el material didáctico propio de la asignatura (libro de texto, cuaderno...),realización de las actividades propuestas y puntualidad en la entrega, el respeto frente alos compañeros y profesores, el grado de participación e interés en las actividades diariasy el grado de solidaridad, tolerancia y compañerismo en clase.Si el alumno no supera el 0 en cualquiera de los tres apartados a evaluar (conceptos,procedimientos y actitud) no podrá superar la asignatura, ya sea por evaluación o a finalde curso.Hay que destacar que la entrega del cuaderno de clase a final de curso, es condición

indispensable para aprobar la asignatura, en la convocatoria ordinaria o en laextraordinaria, aunque se hayan ido entregando por temas durante todo el curso.La nota final será la media de la nota de cada una de las tres evaluaciones; el profesorpodrá matizar la nota para obtener una nota exacta; para ello tendrá en cuenta laevolución del alumno a lo largo del curso.

Miguel Ángel Marín

Con la intención de que los alumnos progresivamente cometan menos faltas deortografía, se les descontará 0'1 puntos por cada error ortográfico que realicen enlos trabajos, ejercicios de clase y exámenes, hasta un máximo de 2 puntos . Noobstante, esta medida no quiere tener una función punitiva, sino pedagógica, por loque para que los alumnos vayan fijándose y cometan menos faltas, se les deja laopción de recuperar las faltas cometidas repitiéndolas correctamente el número deveces que considere el profesor, y haciendo hincapié en cada una, para contribuir asíal proceso visual que es necesario a la hora de fijar la correcta ortografía de laspalabras.

PRUEBAS DE EVALUACIÓN

Cada tema será evaluado atendiendo: Las actividades ordinarias que realizan los alumnos y alumnas en su trabajodiario de clase:

1. actividades de análisis y comprensión de los textos y demás contenidostrabajados,

2. debates, lecturas y puestas en común acerca de los temas tratados

Pruebas escritas especiales que se elaborarán para cada tema o bloque de temasen cada evaluación trimestral.

CRITERIOS DE CALIFICACIÓN Y RECUPERACIÓN

Conceptuales y procedimentales: constituirán un 80% de la nota de laevaluación y se valorarán la adquisición de los contenidos así como de las capacidadespara la redacción, análisis, síntesis, argumentación...

Procedimentales: constituirán un 20% de la nota de la evaluación. Se evaluarámediante las actividades que se realicen durante el curso y con los contenidosprocedimentales que el alumno demuestre en el examen.

Actitudinales: no constituyen en sí mismos un porcentaje de la nota de laevaluación, pero influirán a la hora de redondear al alza o a la baja la nota final de laevaluación. Se valorarán:

Actitudes sociales: respeto a los miembros de la clase y a las normas. Actitudes de cara al aprendizaje: interés, esfuerzo, participación, etc. Autonomía personal: orden, atención, finalización del trabajo, etc. Valorar lo aprendido en la asignatura como logros importantes alcanzados por

el ser humano.

Criterios para la superación de la asignatura:

Para aprobar la asignatura la nota mínima general será de 5 puntos sobre 10. Encaso de que en una evaluación se realice más de un examen, la nota mínima del mismopara poder hacer media será de 4 puntos. En caso de obtener una nota inferior el alumnodeberá recuperar. Para aprobar la asignatura el alumno deberá obtener como mínimo un 5 en cadauno de los contenidos.

Recuperación.

El alumno que suspenda alguna evaluación deberá recuperar los objetivos que noha llegado a alcanzar, de manera que: a) Deberá rectificar su actitud si es esa su dificultad. b) Deberá hacer o rectificar aquellos trabajos que no realizó en su momento o quelos realizó de manera insatisfactoria. c) Deberá volver a estudiar los contenidos conceptuales o procedimentales si es esasu insuficiencia.

La manera de recuperar los contenidos conceptuales y procedimentales será mediante larealización de un examen, y el docente decidirá si se realiza cada evaluación o al finaldel curso. Al ser un examen de recuperación, ésta será también la nota máxima que elalumno podrá obtener en este examen, a no ser que el profesor considere de formaextraordinaria ponerle más nota.

Prueba extraordinaria

El alumno tendrá una oportunidad de recuperar todo el curso. El modo serámediante una prueba escrita en la que se pregunten por contenidos del curso. Si eldocente lo considera oportuno, puede permitir al alumno seleccionar un número depreguntas inferior al total que incluya la prueba escrita. La nota mínima para obtener elaprobado será de 5 puntos sobre 10.

Al igual que con el examen de recuperación, la nota máxima que el alumnopodrá obtener en este examen es de 5 puntos, a no ser que el profesor considere de formaextraordinaria ponerle más nota.

BACHILLERATO

1º Bachillerato

Historia

1. Continguts comuns: S’assenyalen en este nucli els continguts que fan referència alsprocessos d’aprenentatge. Apareix explicitat perquè no es considere un mer apèndix, jaque la seua presència és imprescindible i ha d’impregnar la resta dels nuclis.

Es tracta d’emfatitzar la concepció de la Història com una manera de coneixement que utilitza unes formes específiques de raonar i operar. La reflexió i consciència sobre este procés d’elaboració de coneixement forma part d’este. És necessari, doncs, establir com a continguts bàsics aquelles accions metodològiques que permeten a l’alumnat construir un coneixement significatiu: el plantejament i la resolució de problemes, la identificació i correcció d’esquemes conceptuals, o si és el cas d’estereotips, l’elaboració i comprovació d’hipòtesis i els dissenys de treball, l’obtenció d’informació des de fonts diverses i la seua anàlisi crítica fins a arribar a explicacions coherents. Per a desenrotllar estos continguts metodològics són necessàries determinades tècniques de treball (comentari de textos, lectura i interpretació de fonts gràfiques i dades estadístiques, etc.),que configuren, també, les accions triades.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

– Localització en el temps i en l’espai de processos, estructures i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani, comprenent i interrelacionant els components econòmics, socials, polítics i culturals que hi intervenen.

– Identificació i comprensió dels elements de causalitat que es produïxen en els processos d’evolució i canvi que són rellevants per a la història del món contemporani i en la configuració del món actual, adoptant en la seua consideració una actitud empàtica.

– Definició d’un problema referent a un procés històric i formulació d’hipòtesis de treball.

– Anàlisi d’elements i factors històrics. Elaboració de síntesi que integra informació de distint tipus.

– Utilització crítica de fonts i material historiogràfic divers. Contrast d’interpretacionshistoriogràfiques.

2. Les bases del món contemporani. Transformacions del segle XIX:El caràcter introductori d’este nucli determina la selecció d’uns continguts que hauran d’establir-se, a més, en funció del valor explicatiu que posseïsquen per a abordar l’estudide les arrels històriques del món actual.

Com a primera i fonamental aproximació a les claus del món contemporani, es tracta d’analitzar des d’una perspectiva global aquells processos històrics que van transformar el món del segle XIX, configurant un model de societat que perviu en l’essencial fins alsnostres dies. Són, per tant, processos de llarg abast, de modernització de la societat actual i dels fenòmens associats a esta.

Davant de l’amplitud i complexitat dels fenòmens objecte d’aprenentatge les anàlisis hauran de concretar-se en exemplificacions de processos socials clarament definits que faciliten la comprensió de com el desenrotllament del capitalisme i la formació d’estats nacionals poderosos i interconnectats van dominar la resta dels processos i van configurar totes les estructures socials. A l’hora d’abordar els continguts del nucli s’hauran d’evitar les generalitats i els esquematismes; més aïna, es tracta de destacar les diferències en els processos i els seus resultats, així com en la seua localització espacial.

En este sentit, serà necessari accentuar la multidimensionalitat de fenòmens, com ara la revolució burgesa i la industrialització, per a destacar la multiplicitat de factors i la seua interacció, de manera que l’alumnat puga valorar en els seus justos termes la importànciadel canvi produït.

Es tracta d’estudiar el procés d’expansió europea i nord-americana en la resta del món, els seus mecanismes i factors impulsors, i les seues repercussions transcendentals. Entés com a fenomen històric que caracteritza tota una època, l’imperialisme, si bé no finalitzaamb el primer gran cataclisme mundial, afona les seues arrels en les contradiccions del procés de desenrotllament i els problemes històrics generats, i anticipa un món diferent que comença a preparar-se en 1914.

Per a la comprensió del procés d’expansió colonial és d’especial importància la relació entre el desenrotllament del capitalisme i el fenomen imperialista. Esta relació permetrà l’anàlisi d’alguns trets característics del capitalisme finisecular, de manera que l’alumnataprofundisca en la seua conceptualització. Per a elaborar una millor comprensió de l’imperialisme serà necessari que els estudiants ponderen el pes de tots els elements i

assumisquen que cap d’estos és determinant; en suma, que aprecien la complexitat i riquesa de l’explicació històrica. En este sentit, atendre l’estudi de les transformacions internes de les potències colonials, les rivalitats i conflictes fins a l’esclat de la gran guerra permetrà establir o registrar algunes tendències de processos futurs, i per tant, destacar els elements de continuïtat.

Els continguts del nucli són especialment adequats per a revisar les concepcions justificadores de les desigualtats o els privilegis de determinats grups que l’alumnat posseïsca, i així valorar críticament els fenòmens de dominació.


– L’Antic Règim i la seua crisi:

*Economia agrària, societat estamental i monarquia absoluta.

*La Il·lustració. Pensament polític i econòmic.

– La revolució industrial:

*Transformacions econòmiques, culturals i socials. Industrialització i desenrotllament del capitalisme.

*La revolució industrial i la seua difusió.

– Liberalisme, nacionalisme i romanticisme:

*La independència de les colònies americanes.

*La Revolució Francesa i l’Imperi napoleònic.

*La Restauració i les revolucions liberals.

*El nacionalisme. Les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya.

– Canvis i moviments socials:

*La formació de la classe obrera.

*Problemes socials de la industrialització i la societat de classes.

*Sindicalisme, socialisme i anarquisme.

– Les grans potències europees:

*L’Anglaterra victoriana.

*La França de la III República i l’Alemanya bismarckiana.

*L’Imperi austrohongarés i l’Imperi Rus.

– La dominació europea del món:

*Factors de l’expansió colonial. La Segona Revolució Industrial i el gran capitalisme.

*El repartiment del món. Colònies i metròpolis.

3. Conflictes i canvis en la primera mitat del segle XX.La Revolució Soviètica, com a procés revolucionari destacat del segle vint, va afectar profundament el caràcter de la història contemporània. En l’anàlisi de les profundes transformacions polítiques, econòmiques i socials serà necessari destacar la confrontacióideològica com un dels elements de major poder explicatiu que des de 1917 va estendre la percepció d’un conflicte radical entre diversos principis i creences, un xoc

d’ideologies, determinant dels fets successius.

Simultàniament la crisi de l’Estat liberal, que arranca del final del segle dènou, s’accentua a partir de 1918 i aconseguix el seu clímax en la dramàtica dècada dels trenta.

Per a comprendre la naturalesa del feixisme caldrà estudiar les seues respostes als problemes plantejats per les dificultats de la construcció de la democràcia i el desenrotllament de l’imperialisme. Així mateix, s’haurà d’atendre dos eixos fonamentals: d’una banda, el seu caràcter de moviment autònom, dotat dels seus propis referents ideològics i la seua corresponent base de masses; d’una altra, les seues relacions amb la classe dominant i les classes dirigents tradicionals.Ambdós eixos permeten caracteritzar el règim feixista atenent l’estudi de la seua dinàmica interna.

També serà convenient analitzar els mecanismes utilitzats per a controlar les masses i la creació de pautes culturals particulars igual que ponderar els resultats interns i la dimensió internacional, valorant el seu paper en la conflagració mundial i en l’afonament de les idees de progrés i racionalitat humanes.

En suma, els continguts d’este nucli són particularment apropiats per a qüestionar estereotips i idees esquemàtiques sobre la personalització del poder, sobre la intencionalitat de les accions individuals o col·lectives, i sobre la responsabilitat històrica.


– La Primera Guerra Mundial i l’organització de la pau:

*Orígens de la Primera Guerra Mundial.

*La Primera Guerra Mundial. Els tractats de pau i la Societat de Nacions.

– La Revolució russa:

*La Revolució de 1917 i les seues repercussions.

*La creació, el desenrotllament i la consolidació de l’URSS.

– La crisi de l’Estat liberal i l’ascens dels totalitarismes:

*Crisis de l’Estat liberal. Depressió econòmica.

*Dictadures i democràcies en els anys trenta.

*Auge i ascens dels moviments feixistes. Polítiques expansionistes i conflictes internacionals.

– La Segona Guerra Mundial:

*Desenrotllament de la Guerra Mundial.

*Antisemitisme: la singularitat del genocidi jueu.

*El nou orde mundial. L’ONU.

4. El món en la segona meitat del segle XX: Este nucli de continguts se centra en l’anàlisi dels processos de consolidació de les superpotències i de creació dels blocs, que destaquen la connexió entre els nous centres de gravetat política i els nous camps de conflicte i les transformacions polítiques i l’evolució econòmica, tant en el bloc capitalista com en el bloc socialista. Comprén, així mateix, l’estudi del procés històric en què es desfà eixa bipolarització i comença a implantar-se un nou orde mundial, a l’irrompre els processos de descolonització a Àsia i

Àfrica que conduïx a conflictes este-oest i nord-sud.

Respecte dels conflictes est-oest, l’objectiu prioritari d’este nucli de continguts consistix,fonamentalment, a aclarir la lògica dels desenrotllaments interns dels blocs. Per a això serà convenient relacionar les polítiques nacionals amb les vicissituds del conflicte est-oest.

Així, serà necessari relacionar la política armamentística i el militarisme, el nacionalisme rus exacerbat o l’anticomunisme, amb els interessos dels grups dominants, per a explicar els models sorgits i els conflictes plantejats. Es tracta, per tant, que l’alumnat arribe a identificar els factors explicatius decisius.

Els continguts d’este nucli presenten diferències fonamentals respecte als anteriors, ja que tracten situacions molt pròximes, amb dificultats en l’anàlisi pròpia de la contemporaneïtat. Les explicacions, més que mai, tindran un caràcter aproximatiu i provisional, per a evitar dogmatismes i plantejaments emocionals.

Respecte dels conflictes nord-sud en el seu estudi caldrà tindre en compte no sols els factors interns del subdesenrotllament sinó també els processos que tenen lloc en els països desenrotllats que repercutixen en estos com a conseqüència de les estretes vinculacions i dependències mútues que s’han anat creant arran de la dominació colonialen el període anterior. Estos processos que donen lloc al subdesenrotllament s’emmarquen en determinades conjuntures internacionals configurades per la diferent relació dels components apuntats que es concreten en una periodització del procés descolonitzador.

Es tracta també de centrar l’atenció en l’anàlisi dels problemes del Tercer Món, l’estudi del qual permetrà comprendre el llegat de l’imperialisme. En este sentit, s’ha d’abordar l’anàlisi del procés descolonitzador no com com una anàlisi sobtada, sinó com un procésen què interactuen factors interns i externs el pes dels quals varia segons els diferents espais, que donen lloc a una heterogeneïtat de situacions problemàtiques englobats genèricament sota la noció de “subdesenrotllament”.

Els problemes del Tercer Món són de naturalesa diversa: problemes d’identitat cultural, d’adopció del model d’estat-nació, profunds desequilibris interns socials i econòmics com a conseqüència de les estratègies de modernització, inestabilitat política i social. La conjunció de tots o alguns d’estos es traduïx en crisis internes permanents que, sovint, tenen repercussions internacionals, constituint, per tant, un factor explicatiu rellevant pera comprendre el món present.

L’aprenentatge dels continguts del nucli facilitarà la sensibilització de l’alumnat en relació amb els desequilibris econòmics, socials, i culturals entre els pobles i les seues greus conseqüències. Per a això es plantejarà la situació de subdesenrotllament com el resultat d’un pro cés històric complex encara en curs, no com la conseqüència d’una fatalitat o la determinació d’un sol factor.

Així mateix, les especials característiques de la informació històrica que s’ha de tractar en ambdós àmbits aconsellen utilitzar fonts i documents diversos, com ara films, reportatges audiovisuals, novel·les i premsa.


– La guerra freda i la política de blocs:

*La formació dels blocs i la bipolarització.

*Els focus del conflicte internacional.

*Coexistència i confrontació. L’etapa final de la guerra freda.

– La Descolonització:

*Processos de descolonització a Àsia i Àfrica i subdesenrotllament.

– El creixement demogràfic.

*Els desequilibris econòmics. La situació iberoamericana.

– La Unió Europea:

*El procés de construcció.

*Objectius i institucions.

*Canvis en l’organització política d’Europa.

– Institucions i moviments supranacionals.

5. Problemes, perspectiva i transformació cultural en el món contemporaniEste nucli pretén repassar la situació actual dels principals àmbits sociopolítics i les seues relacions en un món globalitzat i interdependent. Es tracta d’analitzar els models de creixement i els factors de desequilibri econòmic, així com les seues implicacions socials i polítiques, els elements funcionals i l’organització territorial dels estats, els règims polítics, les organitzacions i els projectes internacionals, la Unió Europea. Tambél’impacte del desenrotllament científic i tècnic i l’evolució de les estructures socials. I, finalment, els esdeveniments històrics des de l’última dècada del segle vint i la nova configuració geopolítica del món.

Així mateix, convé estudiar el canvi cultural del nostre segle i dels fenòmens a ell associats. Es tracta d’abordar en ell l’estudi del canvi cultural de la història recent des d’aquells supòsits que permeten a l’alumnat comprendre la transcendental transformació intel·lectual del segle vint. Es pretén relacionar les mutacions del pensament amb els canvis científics i les sacsades i transformacions estètiques, accentuant la connexió estreta d’estos components per a agarrar la globalitat i unicitat del procés. S’analitzarà l’impacte dels mitjans de comunicació, de la tecnologia i de la ciència com a elements que definixen la nostra cultura així com la reflexió crítica respecte als grans discursos sobre la societat, el ser humà i la ciència.


– Los centres del poder mundial i la configuració geopolítica del món:

*La desintegració de l’URSS. Els països d’economia planificada.

*Los EUA i el nou orde mundial.

*Japón i les noves potències industrials del Sud-est asiàtic.

*La Unió Europea.

*Iberoamérica.

– Entre dos mil·lennis:

*La explosió demogràfica. Els problemes del creixement.

*El «estat del benestar» i la seua desigual distribució.

*Impacto científic i tecnològic. Influència dels mitjans de comunicació.

*Focos de conflicte i situacions d’injustícia i discriminació. Terrorisme.La

cooperació i el dialogue com a formes pacifiques de resolució de conflictes.

*Democracia i drets humans.

*Los nous reptes de l’era de la globalització.

de les dones?

Mètodes de treball històric: Analitzar les causes d’un conflicte

Tema 7. La Revolució soviètica i l’URSS (1917-1941)

1. La Rússia dels tsars

2. La revolució de febrer del 1917

3. La revolució d’Octubre del 1917

4. De Lenin a Stalin

5. L’inici de l’estalinisme

Pregunta clau: Com es va dur a terme la col·lectivització forçosa de l’agricultura?

Mètodes de treball històric: Analitzar un cartell de propaganda

Tema 8. L’economia del període d’entreguerres (1918-1939)

1. Els problemes econòmics de la pau

2. Els feliços anys vint

Pregunta clau: Per què va fer fallida la Borsa de Nova York?

3. La Gran Depressió

4. L’expansió mundial de la crisi

5. Els camins de la recuperació econòmica

Mètodes de treball històric: Elaborar un tema d’història

Tema 9. Democràcies i totalitarismes (1918-1939)

1. La crisi de les democràcies liberals

Pregunta clau: Què és el feixisme?

2. La Itàlia feixista (1922-1939)

3. La República de Weimar (1918-1933)

4. L’Alemanya nazi (1933-1939)

Mètodes de treball històric: Analitzar una fotografia

Tema 10. La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

1. Les causes de la Segona Guerra Mundial

2. El desenvolupament de la guerra

3. Europa sota el domini nazi

Pregunta clau: Com es va dur a terme el genocidi jueu o Xoà?

4. Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial

Mètodes de treball històric: Conéixer una institució

Tema 11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1991)

1. La formació de blocs

Pregunta clau: Per què Berlín es va convertir en el símbol de la Guerra Freda?

2. Els conflictes de la Guerra Freda

3. Els anys de la coexistència pacífica

4. Problemes interns dels blocs

Mètodes de treball històric: Analitzar una pintura com a document històric

Tema 12. Descolonització i Tercer Món (1945-1991)

1. Causes de la descolonització

2. Les primeres independències asiàtiques

Pregunta clau: Com va nàixer l’Índia i el Pakistan?

3. El naixement de la República Popular de la Xina

4. El procés de descolonització en el món àrab

5. La descolonització subsahariana

6. Bandung i el naixement del Tercer Món

Mètodes de treball històric: Preparar un debat

Tema 13. Un món dividit en blocs (1945-1991)

1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units

Pregunta clau: Què és l’Estat del benestar?

2. Crisi i transformació del capitalisme a Occident

3. El món socialista: l’hegemonia soviètica

4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar

Mètodes de treball històric: Comparar dos mapes històrics

Tema 14. La formació de la Unió Europea

1. El moviment europeista

2. La construcció de la Unió Europea

3. Els grans eixos econòmics

Pregunta clau: Què significa ser ciutadà europeu?

4. La Unió Europea en el món

Mètodes de treball històric: Cercar informació en Internet

Tema 15. Geopolítica del món actual

1. El nou ordre internacional

2. Conflictes i guerres en el canvi de mil·lenni

Pregunta clau: De què fugen els refugiats?

3. Els sistemes polítics democràtics

4. Dictadures i drets humans

Mètodes de treball històric: Analitzar un conflicte bèl·lic

Tema 16. Desenvolupament tecnològic, globalització i canvi social

1. El desenvolupament científic i tecnològic

2. Un món globalitzat

3. Un nou escenari econòmic mundial

Pregunta clau: Podem parlar d’un únic Tercer Món?

4. Contrastos i desigualtats en el món actual

5. La cerca d’alternatives

6. La societat del segle XXI

Mètodes de treball històric: Elaborar la recensió d’un llibre

Tema 17. Iberoamèrica en el segle XX

1. Iberoamèrica en el primer terç del segle XX

Pregunta clau: Van emigrar molts espanyols a Iberoamèrica?

2. Amèrica llatina en el context de la Guerra Freda

3. Militarisme i dictadures

4. Hispanoamèrica en un món globalitzat

Mètodes de treball històric: Analizar una novel·la des d’una perspectiva històrica


Ethel lPont

El examen será cada dos temas La nota será la media de todos los exámenes de la evaluación Se tendrá en cuenta la actitud del alumno y el trabajo realizado, que podrán subir

o bajar la nota. Se podrán recuperar las distintas evaluaciones al final del curso (finales de

Mayo).

Economía

Unidad 1. La empresa y el entorno. - La empresa como unidad económica. - Influencia del entorno de la empresa. - El empresario. - Clases de empresa.

Unidad 2. Formas jurídicas de empresas.

- La empresa individual. - La empresa societaria. - Sociedad mercantil - Sociedad de interés social.

Unidad 3. El proceso de dirección de la empresa. - El proceso de dirección. - Función de planificación. - Función de organización. - Función de gestión. - Función de control.

Unidad 4. La toma de decisiones. - Concepto de la toma de decisiones. - Etapas de la toma de decisiones. - La matriz de decisión. - Árboles de decisión.

Unidad 5. El departamento de recursos humanos. - El elemento humano dentro de la empresa. - El departamento de recursos humanos. - La igualdad en el trabajo.

Unidad 6. El trabajo y la legislación laboral. - ¿ Qué es el trabajo? - El marco normativo laboral. - Derechos y obligaciones laborales. - La representación de los trabajadores y de los empresarios. - Negociación colectiva. - Los conflictos laborales. - El contrato de trabajo. - El salario.

Unidad 7. La función productiva y los costes de la empresa. - El departamento de producción. - La producción. - La función de producción. - Los costes de la empresa. - La decisión de producir o comprar.

Unidad 8. La dirección de la producción. - La dirección de la producción. - Métodos y técnicas de planificación de la producción. - La logística integral. - La cualidad de la empresa. - La producción y el medio ambiente.

Unidad 9. El aprovisionamiento y las existencias. - El aprovisionamiento. - Los costes de la gestión de existencias.

- La gestión de inventarios.

Unidad 10. La valoración y la administración de las existencias. - La valoración de las existencias. - Los criterios de valoración. - La administración de existencias. - La selección de un criterio de valoración.

Unidad 11. La función comercial y el análisis de mercado. - El departamento comercial. - El mercado. - El estudio de mercado. - La segmentación de mercados.

Unidad 12. El márqueting y sus elementos. - El márqueting. - El producto. - El precio. - La promoción. - La distribución. - El marxandatge ( disculpa, no sé como se traduce al castellano).

Unidad 13. Posicionamiento de producto y plan de márqueting. - El posicionamiento de producto. - El plan de márqueting.


Los alumnos tendrán uno o dos exámenes en cada trimestre. La nota de cada trimestreserá fundamentalmente la calificación obtenida en dicho examen o la media de los dosexámenes. La realización de las actividades propuestas por el profesor y la asistencia aclase podrán matizar dicha calificación al alza o a la baja, especialmente cuando lasnotas obtenidas en los exámenes tengan decimales. Los alumnos tienen la obligación dellevar al día el cuaderno de actividades, que puede ser solicitado por el profesor encualquier momento. Un número elevado de faltas de asistencia sin justificar puede suponer laimposibilidad de aprobar una evaluación. La nota final de Junio saldrá de la media de las tres evaluaciones. En caso de quedicha media no llegue a 5 el alumno tendrá que recuperar las evaluaciones que le hayanquedado suspensas en una única recuperación para poder aprobar. Si no se recuperan latotalidad de las evaluaciones suspendidas habrá de presentarse de nuevo en Julioa toda la asignatura.

2º BACHILLER

Historia de España

2.1.2.- Temas y temporalización.1. Prehistoria de España

2. La romanización y los visigodos3. La España musulmana (al-Andalus)4. Reinos cristianos y musulmanes en la Edad Media5. Los Reyes Católicos y la construcción del estado6. La España del siglo XVI7. La España del Barroco8. Los primeros Borbones9. El Antiguo Régimen en España10.- La España del siglo XVIII.11. La crisis del Antiguo Régimen (1808 -1833).12. La construcción del Estado Liberal (1833 -1868).13. La experiencia democrática del Sexenio (1868 -1874). 14. Transformaciones del Liberalismo y Restauración Canovista.15. España y el imperialismo (1875 -1923).

16. Dictadura y fin de la monarquía (1923 -1930) 17. La Segunda República Española (1931 -1936). 18. La Guerra Civil Española (1936 -1939). 19. El franquismo emergente (1939 -1959). 20. La consolidación del franquismo (1959 -1969). 21. La oposición y el declive del régimen. 22.- La transición política a la democracia. 23. España en los años ochenta y noventa. 24. España en el mundo actual.


Ethel Pont

El temario de la asignatura es el del libro de texto, aprobado por el departamento. Larealización de la PAU supeditará el cumplimiento del mismo y la metodología de losexámenes. Los exámenes serán de varios temas. La nota saldrá de la media de los exámenes decada trimestre. La asistencia, interés y sobre todo la realización de las actividadessupondrá matizar la nota en sentido positivo o negativo. El profesor podrá solicitar aalgunos alumnos la presentación de las actividades para determinar la nota final de cadaevaluación. La no presentación de las mismas puede suponer el suspenso en laevaluación. Las clases son presenciales, por tanto un 25 % de faltas de asistencia sinjustificar supondrá la pérdida del derecho a la evaluación continua y la realización de unúnico examen por trimestre. Dicho cálculo de faltas de asistencia se realizarámensualmente y el alumno será advertido previamente para tratar de corregir dichaactitud. Habrá una recuperación al final de curso en la que el alumno deberá recuperar latotalidad de los temas suspendidos. Se podrá realizar media entre evaluaciones paraaprobar a final de curso siempre y cuando la nota no sea inferior a 3. Si se suspende enmayo queda toda la asignatura pendiente para julio.

Historia del Arte

Temas y temporalización

1. El arte como expresión 2. Análisis de la obra de arte

3. Manifestaciones de las civilizaciones mediterráneas antiguas4. El arte clásico (1): Grecia5. El arte clásico (II): Roma6. Aportaciones artísticas del cristianismo7. El Islam y el arte islámico en España8. El románico. Escuelas europeas9. El románico español10. El gótico europeo. Los primitivos flamencos 11. El gótico español12. El Renacimiento italiano y su difusión europea13. El Renacimiento español14. Arquitectura y escultura barrocas en Europa. El Rococó 15. El Barroco español. Arquitectura y escultura17. Pintura barroca española16. Escuelas europeas de pintura barroca18.El Neoclasicismo. La ruptura: 19. Arquitectura y urbanismo en el siglo XIX20. Las artes figurativas en el siglo XIX: 21. El Impresionismo22. Arquitectura y urbanismo en el siglo XX 23. Evolución de las artes figurativas en el siglo XX.24. Picasso y la aportación española a la pintura del siglo XX 25. La imagen26. El cine, arte y documento de nuestro tiempo

i


Ethel Pont

El temario de la asignatura es el del libro de texto, aprobado por el departamento. Larealización de la PAU supeditará el cumplimiento del mismo y la metodología de losexámenes. Los exámenes serán de varios temas . La nota saldrá de la media de los exámenes decada trimestre. La asistencia, interés y sobre todo la realización de las actividadessupondrá matizar la nota en sentido positivo o negativo. El profesor podrá solicitar aalgunos alumnos la presentación de las actividades para determinar la nota final de cadaevaluación. La no presentación de las mismas puede suponer el suspenso en laevaluación. Las clases son presenciales, por tanto un 25 % de faltas de asistencia sinjustificar supondrá la perdida del derecho a la evaluación continua . Dicho cálculo defaltas de asistencia se realizará mensualmente y el alumno será advertido previamentepara tratar de corregir dicha actitud.

Habrá una recuperación a final de curso en la que el alumno deberá recuperar latotalidad del mismo. Se podrá realizar media entre evaluaciones para aprobar a final decurso siempre y cuando la nota no sea inferior a 3. En mayo habrá recuperación de lasevaluaciones suspensas. Si se suspende en mayo queda toda la asignatura pendiente parajulio.

Geografia

1. Coneixement geogràfic.

Este primer nucli assumix continguts de tots els altres nuclis. Es fa explícit perquè no esconsidere un mer apèndix o siga tractat de manera autònoma. La seua presència ésimprescindible i ha d’impregnar la resta dels nuclis de continguts.

Es tracta d’emfasitzar la concepció de la geografia com una manera de coneixement queutilitza unes formes de raonar i operar. La reflexió i consciència sobre este procésd’elaboració de coneixement forma part del mateix. És necessari establir com acontinguts bàsics aquelles accions metodològiques que permeten a l’alumnat construirun coneixement significatiu. Això suposa realitzar una sèrie d’accions metodològiquescom ara: el plantejament i la resolució de problemes, la identificació i correcció derepresentacions de la realitat estereotipades, l’elaboració i verificació d’hipòtesis,l’obtenció i processament d’informació provinent de fonts diverses, l’anàlisi dels factorsi la construcció d’explicacions geogràfiques coherents. Junt amb estes accionssocioeconòmiques es troben les de caràcter ambiental com a resultat de lasobreexplotació o la mala utilització dels recursos, que poden ocasionar greus problemesmediambientals: sobreexplotació de la terra, contaminació de les aigües i de l’atmosfera,degradació del medi. Ara bé, per a desenrotllar estos continguts metodològics sónnecessàries determinades tècniques de treball: anàlisi de documents escrits, lectura iinterpretació de mapes de diversos tipus, dades estadístiques, gràfiques i imatgesformals.

Els continguts que corresponen a este nucli són:- Definició d’un problema referit a un procés geogràfic i formulació d’hipòtesis de

treball.- Anàlisi de les distintes variables ecogeogràfiques que intervenen en els sistemes

d’organització territorial per a arribar a una síntesi explicativa.- Utilització crítica de dades i elaboració d’informacions utilitzant diversos codis

comunicatius: verbal, cartogràfic, gràfic i estadístic.- Correcció en el llenguatge i utilització adequada de la terminologia específica.- Responsabilitat en l’anàlisi i valoració de les repercussions socioeconòmiques i

ambientals de l’explotació dels recursos. Producció i consum racional.

2. Espanya a Europa i en el món

Este nucli té un caràcter introductori; en este es tracta de presentar i raonar l’espaiespanyol en les diferents escales espacials (des de la supranacional a la local). Esteplantejament general es pot apreciar enaspectes com ara el coneixement de leshomogeneïtats i heterogeneïtats, tant físiques (relleu, clima, sòls, aigües, vegetació) comhumanes (població, hàbitat, activitats econòmiques, etc.), que caracteritzen eixe espai ide la percepció que es té dels seus trets comuns i de diversitat.La dita percepció, quecondiciona els comportaments territorials dels individus, així com les seues actituds ivalors cap als altres, s’elabora a partir de l’ús que es fa de l’espai, així com de les seuesconcepcions culturals i històriques.

El territori espanyol és el resultat del procés històric i es definix i limita per mitjà de lesseues fronteres exteriors. En una altra escala d’anàlisi, el territori espanyol s’organitza

internament en comunitats autònomes per mitjà d’un ordenament politicoadministratiu,com a conseqüència d’un procés històric més recent i encara inconclús. Este procéshistòric i els seus resultats en l’organització territorial pot ser percebut i valorat perindividus i grups socials de manera molt diferent.

D’altra banda, cal destacar que Espanya, en el seu desenrotllament històric, hacondicionat altres concepcions socioespacials entre les quals destaca l’espai europeu,sense oblidar l’iberoamericà i l’àmbit mediterrani, tots en procés de construcció.

Tot i ser la construcció d’Europa el projecte exterior més important d’Espanya, no caloblidar el seu paper en una escala planetària. Este espai mundial és la conseqüència de lainteracció de les estructures de poder i els sistemes territorials resultants. Estàcaracteritzat per les profundes desigualtats socioeconòmiques regionals en l’àmbitmundial que dividixen el món en països rics i pobres (amb una àmplia gradació), cosaque planteja dificultats d’integració i també conflictes d’interessos. Tot això configurales relacions geopolítiques en l’àmbit mundial, que es caracteritzen per una dinàmica deconseqüències difícils de preveure. Espanya participa en estes relacions de maneraparticular o formant part d’organitzacions supranacionals. En particular, Espanya exercixun paper privilegiat en les relacions amb els països iberoamericans i té forts interessosgeopolítics en l’àrea mediterrània, un fet que es traduïx en la seua participació enprogrames de cooperació i ajuda per al desenrotllament.

Els continguts que corresponen a este nucli són:- L’espai geogràfic: noció i característiques de l’espai geogràfic; elements i

instruments d’informació i representació geogràfica; nocions d’anàlisi delocalitzacions i distribucions espacials.

- Globalització i diversitat en el món actual: processos de mundialització idesigualtats territorials; classificacions de les àrees geoeconòmiques.

- Espanya a Europa. Estructura territorial. Contrastos físics i socioeconòmics.Polítiques regionals i de cohesió territorial. La posició d’Espanya en la UnióEuropea.

- Trets geogràfics essencials d’Espanya: situació geogràfica; contrastos i diversitatinterns; posició relativa en el món i en les àrees socioeconòmiques i geopolítiques.

- L’ordenació territorial actual de l’Estat en comunitats autònomes com a resultat deprocessos i projectes històrics contemporanis. L’espai geogràfic de la ComunitatValenciana.

3. Naturalesa i medi ambient a Espanya

Es pretén que els estudiants conceptualitzen el medi ecogeogràfic com el resultat del’acció de factors interrelacionats, alguns de les quals naixen de la mateixa naturalesa,mentres que d’altres sorgixen de la societat. El medi és el producte d’esta dinàmicaecogeogràfica en què intervenen les unitats geomorfològiques, els contrastos climàtics,les aigües, els sòls i les formacions vegetals. No es tracta de la simple descripció delsesmentats factors, sinó d’explicar la relació dialèctica que s’establix entre estos: cadafactor o element condiciona en major o menor mesura als altres i és, al mateix temps,condicionat per estos.

El medi geogràfic ha de ser considerat com el resultat inacabat d’esta dinàmica en quèles activitats humanes influïxen en el medi físic i, al mateix temps, són influïdes per este.La diversitat de mitjans ecogeogràfics que caracteritzen el territori espanyol és laconseqüència lògica de les diferents dinàmiques existents.

En estes dinàmiques ecogeogràfiques l’acció humana pot ser decisiva, de manera quedóna lloc a processos de destrucció del medi físic que originen greus problemesmediambientals (erosió, contaminació, desertificació i desforestació) o a polítiques detall conservacionista i ús més racional dels recursos naturals. En això, juguen un paperdecisiu factors de caràcter polític, social, tècnic, econòmic, així com la percepció de lafragilitat del medi físic i la valoració que se’n faça.

Els continguts que corresponen a este nucli són:- Els elements que estructuren el medi físic: les unitats del relleu, els contrastos

climàtics, les aigües, les formacions vegetals i els sòls. El problema de l’aigua a laComunitat Valenciana.

- La varietat dels grans conjunts naturals espanyols: identificació dels seus elementsgeomorfològics, estructurals, climàtics i biogeogràfics.

- Naturalesa i recursos a Espanya: matèries primeres, fonts i recursos energètics.- Naturalesa i medi ambient: la interacció entre el medi físic i la societat, els

problemes mediambientals i les polítiques espanyoles i comunitàries de protecciódels espais naturals, conservació i millora. Territori i activitats econòmiques aEspanya

4. Territori i activitats econòmiques a Espanya

En este nucli es pretén que els estudiants comprenguen i expliquen la diversitat depaisatges que hi ha al territori espanyol com a conseqüència dels diferents modesd’explotació i utilització per part dels sers humans dels recursos que es troben al medifísic (agraris, miners, forestals, marins, etc.). L’heterogeneïtat del medi físic provoca ladistribució desigual dels recursos en l’espai i les diverses localitzacions de les activitatseconòmiques humanes.

La distribució desigual dels recursos al territori espanyol genera una distinta utilitzacióde l’espai caracteritzat per aquella activitat que és predominant. Així, hi trobem espaisen què el medi físic és utilitzat com un mitjà de producció en activitats agràries, forestalso piscícoles. Uns altres espais són organitzats d’acord amb l’activitat industrial, a la qualno és aliena la política territorial de modernització de la indústria o els processos dereindustrialització més recents i la reconversió industrial. Finalment, els canvis profundsque ha experimentat l’economia i la societat espanyola introduïxen nous usos de l’espaigeogràfic com a conseqüència de les activitats del sector terciari: algunes d’estes, comara el comerç i el transport, exercixen un paper decisiu en la vertebració territorial; ialtres, com ara el turisme i l’oci, han produït un important impacte socioeconòmic imediambiental.

Estos canvis han donat lloc a una major diversitat interna de l’espai geogràfic espanyol ia una desigual localització de les activitats econòmiques, que explica els desequilibristerritorials reflectits, per exemple, en la distribució de la riquesa, en els nivells debenestar i en la qualitat de vida.

Els continguts que corresponen a este nucli són:- Acció dels factors socioeconòmics al territori espanyol: evolució històrica,

panorama actual i perspectives.- La pluralitat dels espais rurals: transformació i diversificació de les activitats

rurals i la seua plasmació en tipologies espacials diverses; les dinàmiques recentsdel món rural. La situació espanyola en el context de la Unió Europea.

- Els recursos marins, l’activitat pesquera i la seua reconversió i l’aqüicultura.- Els espais industrials. Fonts d’energia i aprofitament energètic. La política

territorial de modernització de la indústria i les seues conseqüències.El sectorsecundari espanyol en el marc europeu.

- Les activitats del sector terciari. El comerç i la xarxa de transports: la vertebracióterritorial. Els espais d’oci. El turisme.

- El sector primari, la indústria, i el sector terciari a la Comunitat Valenciana.- Las repercussions socioeconòmiques i ambientals de l’explotació dels recursos.

Producció i consum racional.

5. Població, sistema urbà i contrastos regionals a Espanya

En este nucli s’estudia el sistema urbà i l’actual procés de terciarització de l’economiaespanyola en relació amb la distribució geogràfica de la riquesa i de la població, que ha

donat lloc a una determinada ordenació del territori. Els estudiants han de ser capaçosd’explicar elsdesequilibris espacials que es produïxen a Espanya, per mitjà de l’anàlisidels factors que han intervingut en la seua formació. Un d’estos és la població espanyolaen el comportament geodemogràfic de la qual han aparegut noves tendències com aral’envelliment, la disminució de la fecunditat i la modificació de les direccions delsmoviments migratoris, reflectides en la variació dels saldos migratoris tradicionals.Aixímateix, l’estudi de la població també ha d’incloure l’anàlisi de les estructuresbiodemogràfiques (per edat i sexe) i laboral (població activa i desocupada). Tot aixòincorporarà la perspectiva de l’evolució demogràfica a fi d’explicar les desigualtatsespacials.

Un altre aspecte que s’estudia en este nucli són els processos d’urbanització que handonat lloc a un sistema de ciutats. Les mateixes ciutats s’han transformat com aconseqüència de la seua adequació a noves activitats i funcions relacionades amb elsector terciari. Per la seua banda, la dinàmica urbana es caracteritza pels processos mésrecents de difusió urbana com ara el desenrotllament d’àrees periurbanes imetropolitanes. Esta expansió i difusió urbana ha produït un important impacteambiental i paisatgístic.

Finalment, cal incidir en la interrelació entre els processos d’industrialització,urbanització, dinàmica geodemogràfica i creació de la xarxa de transports icomunicacions, així com en l’anàlisi de les disparitats regionals resultants concretadesen una desigualtat en la distribució de la renda, del producte interior brut i d’altresindicadors socioeconòmics. Estes desigualtats regionals poden veure’s afectades per lesconjuntures econòmiques, per polítiques d’equilibri interregional o per processos com elde la integració d’Espanya en la Unió Europea, la qual cosa planteja una redefinició dela situació regional espanyola.

Els continguts que corresponen a este nucli són:- La població espanyola. L’estructura biodemogràfica i laboral. Evolució

demogràfica i desigualtats espacials. La importància de la immigració. Lapoblació de la Comunitat Valenciana.

- Processos d’urbanització. Morfologia i estructura de les ciutats. Morfologia iestructura de les ciutats de la Comunitat Valenciana. Els sistemes de ciutats i lesxarxes de transport. Les activitats i funcions urbanes. L’impacte ambiental.

- Las disparitats regionals i l’ordenació territorial. Les polítiques estatals per asuperar els desequilibris regionals.

Seqüenciació de Co

.Criterios de calificación

Los alumnos tendrán uno o dos exámenes en cada trimestre. La nota de cada trimestreserá fundamentalmente la calificación obtenida en dicho examen o la media de los dosexámenes. La realización de las actividades propuestas por el profesor y la asistencia aclase podrán matizar dicha calificación al alza o a la baja, especialmente cuando lasnotas obtenidas en los exámenes tengan decimales. Los alumnos tienen la obligación dellevar al día el cuaderno de actividades, que puede ser solicitado por el profesor encualquier momento. Un número elevado de faltas de asistencia sin justificar puede suponer laimposibilidad de aprobar una evaluación. La nota final de Junio saldrá de la media de las tres evaluaciones. En caso de quedicha media no llegue a 5 el alumno tendrá que recuperar las evaluaciones que le hayan

quedado suspensas en una única recuperación para poder aprobar. Si no se recuperan latotalidad de las evaluaciones suspendidas habrá de presentarse de nuevo en Septiembrea toda la asignatura.

Economía de la empresa

1. La empresa.— La empresa y el empresario.— Clasificación, componentes, funciones y objetivos de la empresa.— Funcionamiento y creación de valor: La cadena de valor.— Interrelaciones de la empresa con su entorno general y específico.— Las fuerzas competitivas básicas. La estrategia competitiva de la empresa.— Análisis del marco jurídico que regula la actividad empresarial.— Valoración de la responsabilidad social y medioambiental de la empresa.

2. Desarrollo de la empresa.— Análisis de los factores de localización y dimensión de la empresa.— Consideración de la importancia de las pequeñas y medianas empresas y susestrategias de mercado.— Estrategias de desarrollo: Especialización y diversificación; integración vertical ysubcontratación; crecimiento interno y externo. — La internacionalización, la competencia global y las tecnologías de la información.— Identificación de los aspectos positivos y negativos de la empresa multinacional.

3. Organización y dirección de la empresa.— La división técnica del trabajo y la necesidad de organización en el mercado actual.— Funciones básicas de la dirección.— Planificación y toma de decisiones estratégicas.— Modelos de gestión y liderazgo.— Diseño y análisis de la estructura de la organización formal e informal.— La gestión de los recursos humanos y su incidencia en la motivación.— Los conflictos de intereses y sus vías de negociación.

4. La función productiva.— El proceso productivo: Tipos de sistemas productivos. — Eficiencia y productividad.— Importancia de la innovación tecnológica: I + D + i.— Costes: Clasificación y cálculo de los costes en la empresa.— El equilibrio de la empresa en el supuesto de competencia perfecta. — Cálculo e interpretación del umbral de rentabilidad de la empresa.— Los inventarios y su gestión.— Valoración de las externalidades de la producción. Análisis y valoración de lasrelaciones entre producción y medio ambiente y de sus consecuencias para la sociedad.

5. La función comercial de la empresa.— Evolución de la función comercial.— Concepto y clases de mercado.— Técnicas de investigación de mercados.— Análisis del consumidor y segmentación de mercados.— Mercado objetivo y posicionamiento.

— Variables del marketing-mix y elaboración de estrategias.— Estrategias de marketing y ética empresarial.— Aplicación al marketing de las tecnologías de la información y la comunicación.

6. La información en la empresa.— Obligaciones contables de la empresa.— La composición del patrimonio y su valoración.— Las cuentas anuales y la imagen fiel.— Elaboración del balance y la cuenta de pérdidas y ganancias.— Análisis e interpretación de la información contable.— Del balance social al balance ético: La responsabilidad corporativa.— La fiscalidad empresarial.

7. La función financiera.— Estructura económica y financiera de la empresa.— Análisis financiero de la empresa: El fondo de maniobra.— El ciclo de explotación y el período medio de maduración. — Concepto y clases de inversión.— Valoración y selección de proyectos de inversión.— Recursos financieros de la empresa.— Análisis de fuentes alternativas de financiación interna y externa.— Cálculo e interpretación de indicadores de rentabilidad económica y de equilibriofinanciero.

8. Proyecto empresarial.— Proceso de creación de una empresa: Idea, constitución y viabilidad elemental.— El plan de empresa: Objetivos y elementos.— Análisis de ejemplos de planes de empresa y valoración de su utilidad comoinstrumento de análisis económico-financiero.


Los alumnos tendrán uno o dos exámenes en cada trimestre. La nota de cada trimestreserá fundamentalmente la calificación obtenida en dicho examen o la media de los dosexámenes. La realización de las actividades propuestas por el profesor y la asistencia aclase podrán matizar dicha calificación al alza o a la baja, especialmente cuando lasnotas obtenidas en los exámenes tengan decimales. Los alumnos tienen la obligación dellevar al día el cuaderno de actividades, que puede ser solicitado por el profesor encualquier momento. Un número elevado de faltas de asistencia sin justificar puede suponer laimposibilidad de aprobar una evaluación. La nota final de Junio saldrá de la media de las tres evaluaciones. En caso de quedicha media no llegue a 5 el alumno tendrá que recuperar las evaluaciones que le hayanquedado suspensas en una única recuperación para poder aprobar. Si no se recuperan latotalidad de las evaluaciones suspendidas habrá de presentarse de nuevo en Septiembrea toda la asignatura.

departamento de ciencias sociales. - … · departamento de ciencias sociales. contenidos/objetivos...

Documents