departament de tecnologiesen la matèria de tecnologies sovint es treballa de forma col·lectiva...

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIES

IES SINEU

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

CURS 2012 – 2013

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ

2. ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT

2.1. PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT

2.2. MATÈRIES A IMPARTIR I CURSOS

2.3. REUNIONS DEL DEPARTAMENT

3. LA CONTRIBUCIÓ DE TECNOLOGIES AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

4. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS PER CURSOS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA.

4.1. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS A 2n ESO

4.2. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS A 3r ESO

4.3. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS A 4t ESO

5. SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS DE CADA CURS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

5.1. SELECCIÓ I SEQÜENCIA DEL CONTINGUTS A 2n ESO

5.2. SELECCIÓ I SEQÜENCIA DEL CONTINGUTS A 3r ESO

5.3. SELECCIÓ I SEQÜENCIA DEL CONTINGUTS A 4t ESO

6. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ DINS CADA CURS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA.

6.1. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ A 2n ESO

6.2. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ A 3r ESO

6.3. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ A 4t ESO

7. ELS ENFOCAMENTS METODOLÒGICS:

7.1. CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ALS DIFERENTS NIVELLS D’APRENENTATGE (ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I REFORÇ).

7.2. CRITERIS PER A L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS. FORMES D’ORGANITZACIÓ DE L’AULA.

7.3. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

7.4. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L’APRENENTATGE DE L’ALUMNAT.

7.5. MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE. PLA DE TREBALL DEL PROGRAMA DE REFORÇ (ESO).

8 PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA OPTATIVA DE TERCER D’ESO: INICIACIÓ A L’ELECTRICITAT

9. PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA OPTATIVA DE TERCER D’ESO: TALLER DE TECNOLOGIA

10 PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE PRIMER DE BATXILLERAT: TECNOLOGIA INDUSTRIAL

1. PRESENTACIÓ

Aquesta programació estableix la contribució de l’assignatura de Tecnologies a l’adquisició de les competències bàsiques, l’adequació i la seqüenciació dels objectius generals, la seqüenciació i temporalització dels continguts al llarg de cada curs, els criteris d’avaluació i qualificació, promoció i recuperació, les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge, els mètodes pedagògics, els materials i recursos didàctics per a la matèria de Tecnologies de 2n, 3r i 4t curs d’ESO, les optatives Taller d’electricitat (optativa de 3r curs d’ESO) i Taller de tecnologia (optativa de 3r curs d’ESO. de diversificació) e Informàtica a PQPI. En Batxillerat s’imparteix l’assignatura Tecnologia Industrial I i II.

Els documents base per elaborar les programacions didàctiques dels diferents cursos són la Concreció Curricular (acords de centre), els Currículum de l’Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria de les Illes Balears (especialment els annexes amb el disseny curricular de les diferents àrees i matèries), les “Orientacions per a l’elaboració de la concreció curricular i de les programacions didàctiques ”, elaborat per la DGOAIE (Conselleria d’Educació i Cultura) i la Documentació del PIP de Competències Bàsiques.

Com que hi ha alumnes de tercer i quart d’ESO que tenen l’assignatura pendent de cursos anteriors, hem inclòs un PLA DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS que recull els criteris de qualificació, els procediments de suport i recuperació, les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge, els mètodes pedagògics, les activitats d’ampliació i reforç i els materials i recursos didàctics que han de guiar el procés de recuperació d’aquest alumnat.

El curs 2011-2012, pel que fa a la distribució de l’horari lectiu setmanal a segon, tercer i quart serà de tres períodes lectius. Les matèries de Iniciació a l’electricitat i Taller de tecnologia tindran una distribució de dues sessions setmanals, les dues a l’aula-taller. L’assignatura de batxillerat Tecnologia Industrial I i II presenta una distribució de 4 períodes lectius setmanals.

2. ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT2.1. Professorat del departament

El departament de Tecnologia durant el curs 2012-2013 estarà format per:

• Martí Alba, professor d’àmbit pràctic.

• Mateu Gonzalez, professor de Tecnologia i Cap de Departament.

• Angel Amengual, professor de Tecnologia

• Fernando Navarro, professor de Tecnologia.

• Cèsar Sebastian, professor de Tecnologia.

2.2. Matèries a impartir i cursos

El departament impartirà durant aquest any acadèmic les següents assignatures en els següents cursos i grups:

ASSIGNATURA ETAPA CURS GRUPS

TECNOLOGIES ESO SEGON ABCDEFGH

TECNOLOGIES ESO TERCER ABCDE, DIV

TALLER D’ELECTRICITAT ESO TERCER DIV

TALLER DE TECNOLOGIA ESO TERCER DIV

TECNOLOGIES ESO QUART 2, DIV

TECNOLOGIA INDUSTRIAL I

BATXILLERAT

PRIMER 1

2.3. Reunions del departament

El departament es reunirà a l’hora fixada per la Direcció del centre, el dilluns de 13.10-14.05 h.

3. LA CONTRIBUCIÓ DE TECNOLOGIES AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

3.1. L’ensenyament de la matèria en el marc de les competències bàsiques

La matèria de tecnologies, a més de contribuir que tot l’alumnat assoleixi els objectius educatius, contribueix de manera important al desenvolupament de les vuit competències bàsiques. En el currículum vigent a les Illes Balears (Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears; BOIB núm. 92, de 2 de juliol de 2008) s’inclouen referències explícites sobre la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències bàsiques.

La matèria de tecnologies contribueix a adquirir la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic mitjançant el coneixement i la com-prensió d’objectes, processos i sistemes tecnològics que formen part essencial del medi físic. L’objectiu final de la tecnologia és satisfer necessitats humanes i això implica interactuar amb el medi, conèixer els entorns tecnològics per a poder modificar-los, i aprendre a manipular i transformar materials d’ús tècnic.

En la matèria de tecnologies sovint es treballa de forma col·lectiva emprant el mètode de projectes per a solucionar problemes tecnològics. Així, la contribució de la matèria a adquirir la competència social i ciutadana consisteix a desenvolupar habilitats per a les relacions humanes. Els alumnes tenen ocasions per discu-tir idees i raonaments, abordar dificultats i gestionar conflictes: han de practicar el diàleg i la negociació, adoptar actituds de respecte, acceptar crítiques i tolerar els altres. A més, un bloc específic de la matèria es dedica a entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic i, per tant, contribueix a conèixer l’organització i el funcionament de les societats.

De forma inherent, la matèria de tecnologies contribueix al tractament de la informació i la competència digital, ja que n’existeixen diversos blocs de con-tinguts específics al seu currículum. Els alumnes fan servir l’ordinador com a eina per simular processos tecnològics i, a més, desenvolupen les habilitats per localit -zar, processar, elaborar, emmagatzemar i presentar informació utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.

La contribució d’aquesta matèria a l’autonomia i iniciativa personal es basa en el treball que es realitza perquè l’alumnat sigui capaç de proposar-se objec-tius, analitzar possibilitats i limitacions, calcular riscos, planificar i portar les idees a la pràctica, per després fer-ne l’avaluació i extreure’n alternatives de millora. To -tes aquestes fases protagonitzen el procés de resolució de problemes tecnològics mitjançant el mètode de projectes.

La contribució a la competència matemàtica es realitza a través d’operacions com la mesura de magnituds bàsiques, l’ús d’escales, i la lectura i la interpre -tació de gràfics. La resolució de problemes tecnològics implica aplicar estratègies de resolució, seleccionar tècniques de càlcul, i representar i interpretar la realitat a partir de la informació disponible.

La contribució a la competència en comunicació lingüística es fa a través de l’adquisició d’un vocabulari específic, que ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d’informació. La lectura, interpretació i redacció dels documents propis del projecte tecnològic desenvolupen la capacitat d’utilitzar diferents tipus de textos i estructures formals. El treball col·lectiu, tan característic de l’activitat tecnològica, permet desenvolupar les destreses d’escoltar, exposar i dialogar. Durant les fases del mètode de projectes, la competència lingüística és necessària per expressar idees i després decisions, preses a partir d’un judici crític en què el llenguatge és l’estructurador del pensament. L’habilitat d’expressar arguments facilita l’acceptació de crítiques i incrementa la capa-citat efectiva de resoldre conflictes.

La matèria de tecnologies contribueix a la competència per aprendre a aprendre, ja que permet prendre consciència de les pròpies capacitats, tant manuals com intel·lectuals. En l’execució de projectes es coneixen les potencialitats i carències pròpies, s’aborden estratègies d’observació, d’organització d’activitats i temps, i s’efectua un registre sistemàtic de fets i relacions. Es fomenta la curiositat: sorgeixen preguntes i s’han de valorar diverses respostes tecnològiques davant una mateixa situació o un problema. Amb això es contribueix a crear una sensació d’eficàcia personal que integra la capacitat de continuar instruint-se d’acord amb els objectius i les necessitats individuals.

La competència cultural i artística permet disposar d’habilitats perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per accedir a les diferents manifestacions, per poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-ne. La matèria de tecnologies ajuda l’alumnat a conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals o artístiques, a considerar-les com a part del patrimoni dels pobles; així com al desenvolupament de la iniciativa, la imaginació i la creativitat de l’alumnat per expressar-se mitjançant codis artístics.

3.2. Relació dels objectius d’etapa amb les competències bàsiques

Si analitzam els nou objectius de la matèria de tecnologies del currículum podem observar que hi ha competències bàsiques que són inherents a alguns d’aquests objectius. Tot i això, hem de tenir en compte que un mateix objectiu pot ajudar a assolir altres competències.

Fent una primera aproximació al conjunt d’objectius de la matèria de tecnologies, podem dir que hi ha cinc objectius que centren el seu àmbit de coneixement en la tècnica. Així, els objectius 1, 2, 3, 4 i 9 giren entorn de diversos aspectes tècnics: l’objectiu 1 s’ocupa de la metodologia de projectes; l’objectiu 2 tracta de les destreses manuals i industrials; el 3 s’ocupa principalment de l’anàlisi d’objectes; l’objectiu 4 tracta de la comunicació gràfica, l’expressió de solucions tècniques i els estudis de viabilitat; i per últim, l’objectiu 9 tracta de l’entorn tecnològic més proper, el balear. Podem afirmar que la tècnica és fruit de la interacció de l’ésser hu -mà amb el món físic; per tant, aquests cinc objectius estan estretament vinculats al desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Aquesta relació amb el món físic també es posa de manifest en el caràcter procedimental de la matèria. Ho podem percebre en certes parts dels enunci-ats complets d’alguns objectius que hem remarcat aquí, com en el cas dels objectius 1, 2, 3 i 4.

Per altra banda, l’anàlisi del desenvolupament tecnològic que s’integra en l’objectiu 5 també està relacionada amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. I finalment, a l’enunciat de l’objectiu 6, on se citen els components físics de l’ordinador i les seves formes de connexió, hi trobam una nova vinculació amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Continuant amb l’anàlisi dels objectius, podem afirmar que n’hi ha tres que s’ocupen bàsicament de desenvolupar actituds en l’alumnat. Es tracta dels objec -tius 5, 7 i 8. Les actituds que s’hi promouen són: als objectius 5 i 7, la curiositat i l’esperit crític envers l’activitat tecnològica, la investigació i les seves conseqüènci -es; a l’objectiu 8, el respecte, la cooperació, la tolerància, la igualtat i la solidaritat en el treball en equip. En tots tres, les implicacions socials s’han fet explícites en el mateix enunciat del currículum, així que podem esperar que per assolir aquests objectius, el professorat programi activitats d’ensenyament i aprenentatge vincu -lades a la competència social i ciutadana. A més, hi ha dos objectius més on el currículum tracta de potenciar altres actituds socials que poden resultar una mica menys evidents. És el cas de la sensibilitat envers les necessitats dels col·lectius o les persones més pròximes, a l’objectiu 9 i d’atorgar valor a les repercussions dels objectes tecnològics, a l’objectiu 3.

La matèria de tecnologies presenta dos trets fonamentals: el vessant procedimental, tret comunament admès i abordat al primer paràgraf d’aquest apartat; i el vessant actitudinal, tret menys conegut o que s’oblida amb més freqüència, però sobre el qual convidam a reflexionar després de l’anàlisi del paràgraf anterior per descobrir que dos terços dels objectius de la matèria estan relacionats amb valors i actituds. En la suma d’ambdós trets (el procedimental i l’actitudinal) és on es re -vela la implicació de la competència per aprendre a aprendre vinculada ala totalitat dels objectius de la matèria. No és sols que “fent” i “sent” s’aprèn, sinó que la manera de “fer” tecnològica, és a dir, el mètode de projectes que preveu la fase d’anàlisi d’errors i virtuts, i la comprovació del compliment dels requisits, ens propor -ciona el moment idoni per aprendre de tot allò “fet”. Si, a més, en la pràctica de l’aula dedicam un temps a reflexionar sobre el que hem “estat” mentre desenvolupà -vem el projecte, el que els éssers humans han estat en el passat i el que poden ser en el futur, estarem contribuint a aprendre a “ser”.

Una matèria amb els atributs que hem citat, on la quasi totalitat dels objectius mostren tanta càrrega d’acció (objectius 1, 2, 3 i 6) i/o pretensió que s’adopten una gran quantitat d’actituds (objectius 5, 7, 8 i 9) no pot sinó contribuir a la competència d’autonomia i iniciativa personal.

La matèria de tecnologies treballa, evidentment, la competència bàsica del tractament de la informació i competència digital d’una manera específica. Així s’exposa a l’objectiu 6 del currículum, on es determinen els coneixements que ha d’adquirir l’alumnat quant a programari i maquinari, i el seu ús. També per al dis -seny (objectius 1 i 4), l’estudi de viabilitat (objectiu 4), l’anàlisi del funcionament (objectiu 3) i l’avaluació de la idoneïtat (objectiu 1) d’una solució tècnica s’utilitzen aplicacions informàtiques lligades a la competència digital. La recollida i elaboració de la documentació tècnica que precedeix i sintetitza el projecte tecnològic (ob-jectiu 1) està vinculada a la competència en el tractament de la informació.

La competència cultural i artística inclou el coneixement del patrimoni cultural, dins del qual consideram que s’inclou també el patrimoni cultural tecnològic. Aquest coneixement és, en alguns casos, una finalitat en si mateixa d’alguns objectius (3 i 9) de la matèria de tecnologies. En altres casos, el coneixement del patri -moni cultural i tecnològic resulta imprescindible per abordar amb èxit la selecció d’una solució tècnica (objectiu 1), la manipulació de materials i eines (objectiu 2) o les tècniques d’expressió i comunicació gràfica (objectiu 4).

Si fem encara una lectura minuciosa del conjunt dels objectius, hi trobarem tres enunciats on apareixen habilitats de la competència en comunicació lin-güística. Es tracta, en primer lloc, de l’objectiu 1, on s’ha de recopilar, seleccionar i elaborar documentació del problema tecnològic abordat. En segon lloc, l’objec-tiu 4 apunta la utilització del vocabulari adequat -s’entén específic- per a l’expressió i la comunicació de solucions o idees tècniques. En tercer lloc, l’objectiu 8 tracta el diàleg fonamental en el treball en equip, tan propi d’aquesta matèria.

És innegable que la tècnica se serveix dels instruments matemàtics per desenvolupar les seves tasques. Així, en l’anàlisi d’objectes (objectiu 3) no es pot desvincular d’una anàlisi matemàtica dimensional o geomètrica, per exemple. Ni el disseny ni l’avaluació de la idoneïtat d’una solució tècnica (objectiu 1) es poden afrontar sense variables matemàtiques, com tampoc la manipulació d’estris i materials (objectiu 2). Són aquests tres objectius de la matèria de tecnologies els que estan directament vinculats amb la competència matemàtica.

En la taula 2 es resumeix la vinculació de les competències bàsiques amb els objectius d’etapa del currículum de la matèria, sempre emprant la denominació abreviada de cada competència, segons s’exposa a la taula 1. Seguidament es detalla en què es basa la relació objectiu-competència per a les competències bàsiques més significatives en cada objectiu.

OBJECTIU 1. Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics treballant de forma ordenada i metòdica per estudiar el proble -ma; recopilar i seleccionar informació procedent de diferents fonts; elaborar la documentació pertinent; concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema estudiat, i avaluar-ne

El primer objectiu de la matèria, centrat en el mètode de projectes, permet desenvolupar totes les competències bàsiques. En primer lloc, durant les fases del mètode de projectes: plantejament d’un problema o necessitat, recerca d’informació, estudi de viabilitat d’idees i disseny, l’alumnat ha de posar en pràctica els pro -

cessos propis de la indagació científica, contribuint a l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. La construcció i l’avalua-ció del projecte s’han de produir optimitzant els materials i utilitzant les eines de manera segura, per aconseguir uns resultats acords amb els requisits preestablerts. Tant per a la recerca d’informació com per a l’elaboració del document escrit que resulta de tot el procés, la memòria del projecte, l’alumnat pot fer servir l’ordinador com a eina de treball, de recerca i de tractament de la informació. Això suposa el treball per la consecució de la competència digital i de tractament de la infor-mació. En la part del projecte tecnològic on l’alumnat ha d’usar les tècniques gràfiques adequades per a expressar idees, i on hi ha lloc per a la creativitat, es desenvolupa la competència cultural i artística. És fonamental, per a dur a terme un projecte, la competència d’autonomia i iniciativa personal, ja que l’alumnat ha de saber en tot moment quina és la següent tasca que s’ha de realitzar, el temps necessari per desenvolupar-la, i ha de ser capaç de prendre decisions. En un projecte tecnològic, l’alumnat ha de mesurar, comptar, dibuixar usant escales, acotar, usar el sistema mètric decimal, elaborar un pressupost, etc. En aquestes acci-ons es reflecteix el treball de la competència matemàtica. L’alumnat que s’involucra en un projecte tecnològic aprèn dels errors, aprèn també a avaluar-se i a auto-regular-se, treballa, per tant, aspectes de la competència per aprendre a aprendre. La participació en projectes està quasi sempre vinculada al treball en grup i de forma col·lectiva, amb la qual cosa s’està contribuint a la competència social i ciutadana. L’alumnat que assoleix aquesta competència bàsica sap assumir les se-ves responsabilitats, posar-se en el lloc dels altres i demostrar una actitud dialogant a l’hora de la presa de decisions. Òbviament, amb aquest objectiu també treba -llam per assolir la competència en comunicació lingüística ja que l’alumnat ha de saber comunicar-se oralment i per escrit utilitzant el vocabulari tècnic adequat.

OBJECTIU 2. Disposar de destreses tècniques i coneixements suficients per analitzar, dissenyar, elaborar i manipular materials, objectes i sistemes tecnològics de forma segura.

Tradicionalment es treballa amb aquest objectiu l’adquisició de destreses necessàries per a construir maquetes o prototips amb eines específiques. Des de l’enfocament competencial de l’ensenyament, l’alumnat ha de ser conscient del que fa i per què ho fa, aplicant els seus coneixements tècnics i teòrics, treballant la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. És a dir, es desenvolupa la capacitat de l’alumnat per formular-se preguntes i obtenir respostes aplicant el coneixement teòric i empíric. Quan l’alumnat manipula materials podem potenciar la competència matemàtica en emprar el sistema mètric decimal per a mesurar longituds, fer canvis d’unitats, utilitzar escales, llegir i interpretar gràfics, etc. També juga un paper important la competència d’autonomia i iniciativa personal ja que l’alumnat ha de conèixer i aplicar les normes de seguretat, tant les d’utilització d’eines o màquines eines com les referents al treball en l’aula taller.

OBJECTIU 3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics senzills per comprendre el funcionament; conèixer-ne els elements i les funcions que realitzen; aprendre la millor forma d’usar-los i controlar-los; entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i la seva construcció, i valorar les repercussions que ha generat la seva existència.

Aquest objectiu es relaciona directament amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. És fonamental que l’alumnat sigui capaç d’identificar i analitzar els elements i materials d’ús comú dels objectes de l’entorn immediat. Per altra banda, contribueix a assolir la competència social i ciutada-na, ja que es reflexiona sobre quines han estat les necessitats que han propiciat l’aparició dels objectes tecnològics i quines repercussions mediambientals, socials, culturals i econòmiques n’ha generat la presència. També cal dir aquí que l’alumnat, arran d’aquest objectiu, pot treballar la competència cultural i artística, ja que es pot fer servir l’estudi de les repercussions que ha generat l’existència d’objectes tecnològics des de l’òptica patrimonial.

OBJECTIU 4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar-ne la viabilitat i abast utilitzant els mitjans tecnològics, els recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.

Destaca aquí la competència en comunicació lingüística per desenvolupar la capacitat de l’alumnat per comunicar solucions tècniques. S’hi treballen tam-bé l’adquisició de destreses necessàries per fer representacions gràfiques, tant a mà alçada com amb estris de dibuix, és a dir la competència cultural i artística. De forma anàloga podem afegir que s’hi treballa la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que als estudis de viabilitat s’ha de triar una solució utilitzant criteris tècnics, a més dels econòmics i ecològics.

OBJECTIU 5. Adoptar actituds favorables en la resolució de problemes tècnics, desenvolupant interès i curiositat cap a l’activitat tecnolò -gica, i analitzar i valorar críticament la investigació i el desenvolupament tecnològic i la influència que tenen en la societat, el medi ambi-ent, la salut i el benestar personal i col·lectiu.

Aquest objectiu està estretament vinculat a la competència per aprendre a aprendre i a la competència social i ciutadana. L’alumnat competent demostra que és conscient de la influència deles tecnologies en el seu entorn immediat i de la importància que tenen per al desenvolupament de les societats. En un context més individual, treballarem les actituds de l’alumnat com a consumidors, fomentant un ús sostenible dels materials, i un ús saludable i racional de les tecnologies. La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic està involucrada en el coneixement de la realitat, que s’ha de valorar amb esperit crític.

OBJECTIU 6. Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer-ne el seu funcionament i les formes de connexió i manejar amb facilitat aplicacions informàtiques que permetin buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informa-ció, emprant de forma habitual les xarxes de comunicació.

És indubtable que aquest objectiu és el principal component del currículum per desenvolupar la competència bàsica del tractament de la informació i com-petència digital. A més, no hem d’obviar l’aportació d’aquest objectiu al treball d’altres competències bàsiques, com la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, quant a la possibilitat d’apreciar la capacitat de l’alumnat per conèixer les característiques físiques i tècniques d’un equip informàtic. Amb aquest objectiu es fomenta també l’assoliment de la competència autonomia i iniciativa personal, l’alumnat competent ha de ser capaç de treballar amb dife-rent programari amb un cert grau d’autonomia i anar provant les eines que ofereix de forma no guiada. L’alumnat també ha de fer un ús responsable del programari, tenint-ne en compte les llicències i les restriccions per a la utilització.

OBJECTIU 7. Assumir de forma crítica i activa l’avenç i l’aparició de noves tecnologies, incorporant-les a la tasca quotidiana, desenvolu -pant una opinió crítica sobre la influència que exerceixen sobre la societat i el medi ambient.

Aquest objectiu contribueix no sols a l’assoliment de la competència tractament de la informació i competència digital, sinó molt especialment a la compe-tència per aprendre a aprendre, fent servir els abundants recursos que ofereixen els equips informàtics per a l’aprenentatge de diferents blocs de continguts. L’alumnat competent ha de ser capaç de fer recerques en fonts fiables i de seleccionar les dades requerides separant-les de la informació no rellevant. A més, ha de saber comunicar-se a través de les noves tecnologies, considerant-les un eina que possibilita el treball col·lectiu.

OBJECTIU 8. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la recerca de solucions, en la presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància, igualtat i solidaritat.

Amb l’assoliment d’aquest objectiu podem dir que simultàniament s’assoleixen la competència social i ciutadana i la competència per aprendre a apren-dre, ja que es contribueix a l’assoliment d’actituds i valors democràtics per formar ciutadans actius.

OBJECTIU 9. Ser receptiu a les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com a les solucions més adequades que ofereix l’entorn tecnològic més proper. Conèixer les tecnologies utilitzades en els diferents sectors productius de les Illes Balears.

Les competències bàsiques fonamentals que es desenvolupen amb aquest objectiu són la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i ciutadana. En primer lloc, tractam els principals processos productius de les Illes Balears, sistemes i entorns tecnològics de la societat més propera. En segon lloc, per poder comprendre i transformar el seu entorn en un món globalitzat, l’alumnat competent ha d’apreciar la importància que té l’accés a un ampli ventall de productes o la necessitat de posseir matèries primeres transformables. Sols amb un alumnat coneixedor dels trets de la societat que ens envolta podem arribar a l’autonomia i iniciativa personal, principal atribut dels emprenedors, que no tindran èxit en la transformació d’aquest model de societat que s’esgota si no parteixen d’un coneixement profund de la realitat.

4. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS PER CURSOS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA.

4.1. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS A 2n ESO

OBJECTIUS SEQUENCIATS PER BLOCS DE CONTINGUTS E INTEGRATS AMB LES COMPETENCIES BÀSIQUES A 2n ESO

PROCÉS DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES TECNOLÒGICS

Competències Bàsiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Conèixer el concepte de tecnologia, com l'àrea de l'activitat humana que tracta de donar respostes a les necessitats humanes a través de la creació d'objectes tecnològics.

x x x x x x x X

Identificar les necessitats que cobreixen els objectes tecnològics, analitzar els seus components i quina és la seva funció.

x x x x x x x x

Conèixer les distintes fases del procés de resolució tècnica de problemes. x x x x x x x x

Conèixer, i fer servir les eines de l'aula taller de manera segura. x x x x

Reconèixer i respectar les normes d'higiene i seguretat a l'aula taller. x x x x

Valorar el desenvolupament tecnològic i l'influencia que té en la societat i en el medi ambient.

x x X x

TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ I COMUNICIACIÓ


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Conèixer els estris i materials bàsics de dibuix. x x x X

Utilitzar adequadament els formats i les útils de dibuix. x x x X

Realitzar croquis, esbossos a mà alçada de manera neta i ordenada, com a eines de treball i de comunicació.

x x x x x

Identificar i realitzar les vistes de diferents objectes. Comprendre la importància de la perspectiva com a sistema de representació gràfica.

x x x x x

Valorar la importància del dibuix tècnic com a mitjà d'expressió i comunicació en l'àrea de tecnologia

x x X x

MATERIALS D'ÚS TÈCNIC Competecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Reconèixer l’origen, les característiques i les aplicacions dels materials més freqüents. x

Reconèixer els materials naturals i transformats, identificant els factors que s’han de tin-dre en conter a l’hora d’escollir un material i reconèixer la seva utilitat.

x

Distingir entre fustes naturals i artificials, així com els seus diferents tipus, aplicacions i propietats.

x

Identificar les eines i els estris que s’empren en les operacions de treball amb fusta. Conèixer i respectar les normes de seguretat en la utilització de les eines.

x x

Reconèixer les repercussions mediambientals que implica la utilització de la fusta com a recurs.

x x

Construcció d'objecte senzill amb fusta, emprar correctament les tècniques i eines del treball.

x X x

Ser responsable, dialogant, flexible i respectuós en el treball en equip i realització de les tasques.

x X x

Conèixer les propietats generals dels metalls, la seva classificació, el procés d'obtenció, els seus principals aliatges i les aplicacions per a les que són més adequats.

x

Diferenciar els diversos tipus de metalls, segons les seves característiques. x

Conèixer les tècniques bàsiques de treball amb metalls: conformació, tall, unió i acabat de metalls i respectar les normes de seguretat en l’ús de les eines per treballar els me-talls.

x X x

Conèixer les repercussions mediambientals de l’explotació dels metalls i valorar el seu reciclatge con a una necessitat per reduir el seu impacte ambiental.

x x

ESTRUCTURES


CB1Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Analitzar estructures resistents senzilles identificant el tipus, els elements que la compo-sen, i les càrregues i esforços a què estan sotmesos

x x

Utilitzar elements estructurals senzills de manera apropiada en la confecció de petites estructures que resolguin problemes concrets.

x X x

Valorar la importància del material i la seva forma en la composició de les estructures. x x X x

MECANISMES

Conèixer les maquines simples, els mecanismes bàsics de transmissió i transformació del moviment, així com les seues aplicacions.

x x x

Identificar mecanismes senzills en màquines complexes i explicar-ne el funcionament dins dels conjunt.

x x

Resoldre problemes senzills i calcular la relació de transmissió. x x x

Utilitzar simuladors per a recrear la funció dels operadors en el disseny de prototips. x x X x

Dissenyar i construir maquetes de mecanismes senzills i conjunts de mecanismes de transmissió i de transformació.

x x X x

Valorar la importància dels mecanismes en el funcionament de màquines d’ús quotidià x x X x

ELECTRICITAT


CB1Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Identificar els components dels circuits elèctrics, la seva funció, simbologia i les seves magnituds

x x

Calcular les diferents magnituds d'un circuit elèctric aplicant la llei d'Ohm. x x x

Muntar circuits elèctrics senzills de corrent continu a partir de l'esquem elèctric, emprar els simuladors.

x x X

Conèixer els efectes del corrent elèctric sobre el cos. Respectar les normes d'ús i pro-teccions necessàries.

x x

Valorar l'impacte ambiental de l'ús de l'energia i fomentar l'estalvi energètic. x x X x

Abordar amb autonomia i creativitat problemes i dissenys elèctrics senzills, treballant de manera ordenada i metòdica.

x X

MAQUINARI I PROGRAMARI Competències Bàsiques

CB1 Cb Cb Cb Cb Cb Cb Cb8

2 3 4 5 6 7

Conèixer els elements bàsics d'un ordinador, la seva funció,l’ús i connexió. x x

Conèixer i emprar l'entorn gràfic dels sistemes operatius com a interfície de comunica-ció amb la màquina

x x X

Emmagatzemar, organitzar i recuperar informació en suports físics, local i extraïbles. x

Assumir de forma activa l’avanç i l’aparició de les noves tecnologies, incorporant-les al seu quefer quotidià.

x x x

Considerar el processador de text com una eina fonamental per la presentació de tre-balls i la transmissió de la informació.

x x X

Crea i donar format a un document amb l'aplicació de les eines del processador de text. x x X

Conèixer les diferents opcions per imprimir un document. x x X

Emmagatzemar i recuperar un document. x

Dissenyar i crear presentacions amb programari específic, seleccionant-hi la informació que es vol mostrar.

x x X

Dominar i conformar l’entorn del OpenOffice.org Impress de forma que ens resulti fàcil utilitzar les eines que el programa ens ofereix.

x x X

Utilitzar els recursos gràfics com a mitjà per representar la informació tècnica. x x X

Utilitzar la presentació com una eina que pot ajudar a mostrar una informació. x x X

TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ. INTERNET


CB1Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Conèixer les possibilitats que presenten les noves tecnologies com Internet, com a mitja de comunicació i d’intercanvi d’idees i informació.

x x

Conèixer les possibilitats que presenta Internet com a mitja per l’obtenció d’informació. x x

Utilitzar els motors de recerca més habituals que permeten la localització d’informació a traves de la xarxa d’Internet.

x X x

Utilitzar Internet com a mitjà de comunicació virtual, explorant les alternatives que ofe-reixen el correu electrònic, el xat i els grups de noticies.

x X x

Promoure actituds crítiques respecte a la informació accessible en Internet. x x x

TECNOLOGIES I SOCIETAT


CB1Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Reconèixer i valorar la finalitat de la tasca tecnològica. x x x x

Conèixer les energies alternatives. x x

Considerar les energies alternatives en l'ús quotidià. x x

Considerar les aplicacions tecnològiques en l'entorn més pròxim, com a les Illes Bale-ars.

x x

Identificar les diferents activitats que es duen a terme en cada sector productiu de les Illes Balears.

x x

Prendre consciència de l’existència de residus en qualsevol procés productiu x x

4.2. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS A 3r ESO

SELECCIÓ DE CONTINGUTS E INTEGRACIÓ AMB LES COMPETENCIES BÀSIQUES A 3r ESO

CONNEXIONS AMB AL-TRES ÀREES/MATÈRIES



Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura d'informàtica de 4t, així com en totes les àrees/matèries que ne-cessiten d'aplicacions informàtiques per desenvolupar treballs amb format digital o que requeresquin el treball

Disseny, planificació, construcció i avaluació d'un prototip mitjançant l'ús de ma-terials, eines i tècniques apropiades.

x x x x x x x x

Documents tècnics necessaris per elaborar un projecte tècnic. x x x x x

Utilització d'eines informàtiques gràfiques per elaborar i desenvolupar croquis i es-bossos corresponents a la documentació tècnica dels projectes.

x x

Utilització d'eines informàtiques gràfiques per elaborar i desenvolupar els plànols corresponents a la documentació tècnica dels projectes.

x x

en equip.

Utilització d'eines informàtiques de càlcul per elaborar i desenvolupar els pressu-posts corresponents a la documentació tècnica dels projectes.

x x

Utilització d'eines informàtiques per a l'elaboració, desenvolupament i difusió per a la documentació tècnica del projecte.

x x x x x

Anàlisi i valoració de les condicions de l'entorn de treball. x x x x

Aplicació de les normes de seguretat del taller. x x

Distribució de tasques i responsabilitats, cooperació i treball en equip. x x x x

Aquests continguts es desenvoluparan al llarg del curs mitjançant el disseny, planificació, construcció i avaluació, així com l'elaboració, desenvolupament i difusió de la documentació tècnica dels projectes tècnics.


TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura d'Educació Plàs-tica Visual.

Metrologia. Instruments de mesura elèctrica i lineal de precisió. x x

Utilització adequada del peu de rei per realitzar mesures lineals de precisió. x x

Realització de projeccions dièdriques: vistes d'un objecte. x x x x

Realització de perspectives cavalleres de peces senzilles. x x x x

Utilització de les tècniques apropiades d'acotació: retolació, línies i tipus de línies i sistemes d'acotació.

x x x x

Representació d'objectes mantenint la proporcionalitat entre dibuix i realitat. x x x

Realització de dissenys en diferents escales. x x x x x

Importància del dibuix tècnic normalitzat com a mitjà d'expressió i comunicació en l'àrea de tecnologia.

x x


MATERIALS D'ÚS TÈCNIC


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb les as-signatures de Ciències de la Natura i Física i Química.

Origen, característiques i aplicacions dels materials plàstics i de construcció. x

Mètodes d'elaboració, transformació i moldeig dels materials plàstics. x

Classificació dels plàstics en funció de les seves característiques, propietats i apli-cacions.

x

Diferenciació i classificació dels diversos tipus de materials emprat en construc-ció, segons les seves característiques.

x

Aplicació de les normes d'organització, seguretat i control de materials, eines i equips per al treball en plàstics i materials de construcció.

x x x

Repercussions mediambientals de l’explotació dels plàstics i els materials de construcció.

x x

Reciclatge dels plàstics i valoració d'aquest com una necessitat per reduir el seu impacte ambiental i l'esgotament de recursos amés de protegir el medi ambient.

x x


ENERGIA I LA SEVA TRANSFORMACIÓ


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb les as-signatures de Ciències de la Natura, Física i Química i Ciències So-cials

Fonts d'energia convencionals i alternatives. x

Generació d'electricitat amb una central hidroelèctrica. x x

Generació d'electricitat amb una central tèrmica. x x

Generació d'electricitat amb una central nuclears. x x

Tractament dels residus generats per les centrals elèctriques de fonts convencio-nals i les seves repercussions mediambientals.

x x x x

Energies renovables: eòlica, solar, mareomotriu, geotèrmica, biomassa. x x

Transport i distribució de l'energia elèctrica mitjançant les instal·lacions d'enllaç. x x

Transformació d'energia mecànica en mecànica: descripció i funcionament de les màquines tèrmiques.

x x

Aplicació de les principals formes d'estalvi i eficiència energètica en indústries, llocs públics i a la llar.

x x x


ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura de Física i Quí-mica.

Tipus de corrent elèctric: corrent continu i corrent altern. x

Elements del circuit elèctric: generadors, receptors i elements de control. x

Representació dels circuits elèctrics mitjançant simbologia normalitzada. x x

Magnituds elèctriques bàsiques: intensitat, voltatge i resistència. x x

Relació de les magnituds elèctriques bàsiques mitjançant la llei d'Ohm. x

Desenvolupament de problemes de càlcul de magnituds elèctriques en circuits senzills.

x

Disseny i construcció de circuits en sèrie, en paral·lel i mixts. x x x x

Anàlisi del comportament de les magnituds bàsiques davant la suma de resistèn-cies i generadors en sèrie i en paral·lel.

x x x x x

Anàlisi dels elements de control bàsics fusibles, commutadors i finals de carrera mitjançant muntatges elèctrics.

x x x x

Simulació d'un curtcircuit i diferència amb una sobrecàrrega. x x x x

Aplicacions de l'electromagnetisme: dinamo, alternador, motor elèctric de corrent continu i transformador.

x

Càlculs relacionats amb la potència i l'energia elèctrica aplicats a factures elèctri-ques.

x x

Utilització adequada del polímetre per realitzar mesures d'intensitat, voltatges i resistències als circuits elèctrics.

x x x x

Ús de simuladors de circuits elèctrics per analitzar el comportament dels circuits elèctrics i electrònics.

x x X

Descripció i identificació dels components electrònics bàsics. x

Muntatges electrònics bàsics aplicats a projectes tècnics. x x x x x

Valoració de l'impacte social que ha tingut l'ús de l'energia elèctrica. x x

Valoració de l'impacte ambiental de l'ús de l'energia elèctrica i fomentar l'estalvi energètic.

x x

Valoració de les aplicacions que han tingut en la vida quotidiana l'electrònica x x

Abordar amb autonomia i creativitat problemes i dissenys elèctrics, treballant de manera ordenada i metòdica.

x x x


MAQUINARI I PROGRAMARI


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura d'informàtica de 4t, així com en totes les àrees/matèries que ne-cessiten d'aplicacions informàtiques per desenvolupar treballs

Coneixement i utilització adequada de les principals opcions del programa de di-buix gràfic.

x

Introducció al dibuix assistit per ordinador en dues dimensions. x x

Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics del full de càlcul. x

Aplicació de fórmules i elaboració de gràfics amb el full de càlcul. x

amb format digital.

Organització de la informació mitjançant gestors de base de dades. x

Instal·lació de programes i manteniment del sistema. x

Emmagatzematge d'arxius en xarxes locals i accés als recursos compartits. x

Tipus de llicències d'ús i distribució del programari. x x

Valoració critica dels aspectes relacionats amb la propietat i la distribució del pro-gramari.

x x




Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura d'informàtica de 4t.

Elements bàsics per a connectar-se a Internet i mode d'establir la connexió. x

Comunicació entre grups: correu electrònic, comunitats i aules virtuals, fòrums, blogs i wikis.

x x

Disseny de pàgines web i mode emprats per a guardar i imprimir la informació d'una web.

x

Motors de recerca més habituals que permeten la localització d’informació a tra-ves de la xarxa d’Internet.

x

Recerca d'informació necessària a la xarxa per aconseguir els coneixements ne-cessaris per fer les tasques i els projectes tecnològics

x x x x

Valoració critica i responsable de la fiabilitat de les fonts d'informació que es tro-ben a la xarxa i promoció crítica respecte a la informació accessible en Internet

x x x


TECNOLOGIA I SOCIETAT


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es Valorar críticament l'impacte ambiental del desenvolupament tecnològic: contami- x x x

relacionen amb l'assig-natura de Ciències de la natura i Ciències So-cials.

nació, generació de residus , impacte ambiental i esgotament de recursos energè-tics i matèries primeres.

Valorar l'ús de tecnologies correctores i el desenvolupament sostenible: l'ús d'energies alternatives. Considerar aquestes possibilitats dins les Illes Balears

x x x

Els anteriors continguts es desenvoluparan durant el curs mitjançant les tasques i seqüenciació trimestral següents, les quals son desenvolupades a la programació d’aula, en termes de capacitats, activitats i criteris d’avaluació i qualificació.

Tasca Nom de la tasca Trimestre Rel. amb criteris de qualificació

T1 MATERIALS D'ÚS TECNOLÒGIC: ELS PLÀSTICS 1r Continguts

T2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA: VISTES, PERSPECTIVES, ACOTACIÓ I ESCALES 1r/2n Continguts

T3 ELECTRICITAT 1r Continguts

T4 ELECTROMAGNETISME I ELECTRÒNICA 2n Continguts

T5 ENERGIES 3r Continguts

T6 IDENTIFICACIÓ DE PLÀSTIC (Projecte tècnic) 1r Projecte

T7 PRÀCTIQUES D'ELECTRICITAT (Projecte tècnic) 1r /2n Projecte

T8 CUCABOT (Projecte tècnic) 2n / 3r Projecte

T9 COMUNICACIÓ ENTRE GRUPS. INFORME TÈCNIC DIGITAL 1r / 2n / 3r Informàtica

T10 SIMULACIÓ DE CIRCUITS ELECTRÒNICS 1r / 2n Informàtica

T11 DIBUIX GRÀFIC PER ORDINADOR 1r Informàtica

T12 FULL DE CÀLCUL. BASES DE DADES 2n Informàtica

T13 DISSENY DE WEBS 3r Informàtica

4.3. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS A 4t ESO

OBJECTIUS SEQUENCIATS PER BLOCS DE CONTINGUTS E INTEGRATS AMB LES COMPETENCIES BÀSIQUES A 4t ESO

INSTAL·LACIONS EN ELS HABITATGESCompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Mostrar els elements bàsics que, dintre de la llar, formen les instal·lacions elèctriques d'aigua, gas, calefacció i comunicacions.

X X X X X

Descriure els mecanismes limitadors i de control en l'electricitat de la llar. X X X

Descriure les principals normes de seguretat per a l'ús del gas i l'electricitat X

Presentar els principals components de les xarxes de distribució d'aigua gas i electricitat. X X

Mostrar les característiques bàsiques del procés de combustió de gas. X X

Transmetre les principals normes d'estalvi energètic en la calefacció i examinar els principals elements de pèrdua de calor en una casa.

X X X

Conèixer els diferents tipus de senyals que permeten la comunicació de la llar cap a i des de l'exterior.

X

Familiaritzar als alumnes amb procediments senzills de detecció de avaries i de petites reparacions que no necessiten, comunament, d'un professional

X X X X

ELECTRONICA ANALÒGICACompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Repassar els coneixements bàsics sobre el funcionament dels circuits elèctrics. X

Recordar la funció i magnitud de resistències fixes i variables. X

Identificar els components necessaris per a muntar un circuit electrònic que compleixi una deter-minada funció.

X X

Conèixer el paper que ocupen els diferents components d'un circuit electrònic: resistències, condensadors, transistors, díodes, reles, circuits integrats…

X X

Conèixer els estats de funcionament d'un transistor. Estat de tall i amplificació. X x

Saber com muntar circuits electrònics senzills X

Conèixer i saber seguir el procediment de disseny i contrucció d’un circuit integrat. X X X X

Aprendre a utilitzar un programari de simulació de circuits elèctrics i electrònics x X X X

ELECTRONICA DIGITALCompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Conèixer les propietats de l'àlgebra de Boole. X X

Obtenir la primera forma canònica a partir d'una taula de debò. X

Implementar una funció lògica utilitzant circuits digitals elementals. x X

Comprendre la importància de la miniaturització dels components electrònics per a la introducció dels circuits electrònics en aparells d'ús quotidià.

X X

Saber com funcionen i quin és la utilitat de les diferents portes lògiques utilitzades en circuits electrònics moderns.

X x

CONTROL I ROBÒTICACompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Conèixer els diferents elements que formen un sistema de control automàtic. X X

Descriure les característiques generals i el funcionament d'un robot. X X

Descriure el paper i el funcionament d'un sensor i conèixer les característiques dels principals tipus de sensors.

X X X

Saber la funció que té la realimentació en els sistemes de control automàtic. X

Conèixer diverses aplicacions dels robots en la indústria, explicant algunes dels avantatges dels robots enfront de mecanismes automàtics, per exemple.

X

Saber dissenyar i construir un robot senzill amb diversos sensors. X X X X X X X

Aprendre a assemblar la mecànica i l'electrònica en un projecte, de manera que un motor determinat sigui capaç de moure l'estructura triada com suport per a un robot.

X X X X

Aprendre a utilitzar els diagrames de flux al realitzar tasques de programació. X X X X

Introduir el concepte de controladora. X X X

Mostrar quins són les principals controladores disponibles en l'aula de Tecnologia i en l'àmbit educatiu

X X

Conèixer el funcionament i utilitzar una targeta controladora. X X

Mostrar les connexions bàsiques. X

Conèixer les interfícies d'alguna de les controladores emprades en el taller de tecnologia. X X X

Conèixer els fonaments bàsics dels llenguatges de programació X X X

Mostrar les accions bàsiques que poden realitzar-se amb un control de ordinador: accionament d'interruptors i motors, captació de senyals de sensors...

X X X X X

Resoldre un repte amb un sistema robòtic amb control per ordinador X x X X X X X

PNEUMÀTICACompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Conèixer quins són els principals elements que formen els circuits pneumàtics X

Conèixer els principis físics que regeixen el funcionament de circuits pneumàtics i saber com funcionen, identificant els seus avantatges.

X

Aprendre a manejar alguna aplicació que permet dissenyar i simular el comportament de circuits pneumàtics i hidràulics.

X X X X X

Conèixer les principals aplicacions dels circuits pneumàtics. X

Identificar dispositius pneumàtics i hidràulics en l'entorn immediat. X X X

Dissenyar i muntar un sistema pneumàtic senzill X X X X X X X

TECNIQUES D’EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓCompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Investigar la viabilitat de la solució tècnica d'una idea, utilitzant dibuixos en dues dimensions generats a través de l'ordinador mitjançant un sistema de CAD.

X X X X X X

Incorporar dibuixos i esquemes tècnics senzills en els documents escrits (informes tècnics, memòries, etc.), utilitzant un vocabulari tècnic i suport gràfic apropiat aplicant la normalització establida.

X X X X X X

Manifestar en tot moment el gust per la neteja, l’ordre, la proporció i l’equilibri en la representació de dibuixos tècnics.

X X X X X

Utilitzar els medis audiovisuals com a forma d’expressió d’idees i projectes tècnics. Elaboració de documents audiovisuals amb el programari adequat com a solució a l’exposició de projectes.

X X X X X X X

Assumir de forma activa l'avanç i l'aparició de noves tecnologies, incorporant-les al seu quefer quotidià i en especial a l'elaboració de documents tècnics emprant l'ordinador com a eina de treball (dibuix assistit per ordinador, etcètera).

x X X X X X

Utilitzar els recursos gràfics emprant les normes tècniques apropiades. x X x X X

TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ Competecies BasiquesCb Cb Cb Cb Cb Cb Cb Cb

1 2 3 4 5 6 7 8

Conèixer els principals sistemes de comunicació emprats per les persones al llarg de la història. X

Saber com té lloc una conversa telefònica, coneixent quins són els processos (abans manuals) que es porten a terme automàticament.

X

Diferenciar entre els diferents receptors telefònics actuals: fixos, sense fil i mòbils.

Conèixer els mètodes emprats en l'actualitat per a assolir una comunicació de qualitat. Fibra optica, ADSL, wifi, bluetooth, satel·lits...

X X

Aprendre a valorar la comunicació com una necessitat bàsica de les persones: som animals comunicatius.

X x

Conèixer els diferents sistemes emprats per a millorar la transmissió de les ones electromagnètiques, com, per exemple, la modulació en freqüència (FM) en amplitud (AM).

X X

Conèixer l'espectre radioelèctric empleat en l'actualitat en els diferents sistemes de comunicació: ràdio, telefonia, televisió…

X X

Conèixer com es fa un programa de televisió i les diferents formes de transmetre una senyal de televisió.

X x x

Edició, realització i emissió d’un programa de televisió X X X X X x x x

TECNOLOGIA I SOCIETATCompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Associar l'evolució de les persones amb la contínua recerca de millors mitjos i productes tècnics. X

Entendre la història tècnica de les persones com una contínua lluita per la millora i adaptació al seu entorn amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida.

X X

Diferenciar cronològicament els diferents períodes d'evolució tècnica, així com reconèixer les característiques i situacions dels mateixos.

X

Associar l'impacte de grans invencions amb l'aparició de nous períodes tècnics X

Entendre les necessitats originals en cada període tècnic i saber argumentar els factors que van propiciar dits canvis.

X X

Conèixer les principals fites tecnològics de la història. X

Aprendre a relacionar invents clau amb la nostra activitat quotidiana. x x

5. SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS DE CADA CURS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

5.1. RELACIÓ DELS CONTINGUTS DE LA MATERIA AMB LES COMPETENCIES BÀSIQUES

Segons el currículum oficial, els blocs de continguts que integra la matèria de tecnologies en tota l’etapa d’educació secundària obligatòria són els següents:

1. Procés de resolució de problemes tecnològics

2. Maquinari i programari

3. Tècniques d’expressió i comunicació

4. Materials d’ús tècnic

5. Estructures

6. Mecanismes

7. Electricitat

8. Tecnologies de la comunicació i Inter-net

9. Energia i la seva transformació

10. Electrònica

11. Control i robòtica

12. Pneumàtica i hidràulica

13. Tecnologia i societat

14. Instal·lacions en habitatges

El quadre de la taula 3 dóna una visió global de la vinculació existent entre cada un dels blocs de continguts i les competències bàsi-ques.

Taula 3. Quadre de relació dels blocs de continguts del currículum per a tota l’etapa amb les competències bàsiques

A continuació, i de forma més específica, s’hi exposa aquesta relació amb les competències bàsiques de cada un dels catorze blocs de con-tinguts, compresos desde segon curs fins a quart, del currículum de la nostra matèria.

Procés de resolució de problemes tecnològics.

Constitueix un dels eixos metodològics a l’en-torn del qual s’articula la matèria, de manera que la resta dels blocs proporcionen recursos i instruments per desenvolupar-lo, incorporant-ne els que fan referència a tècniques de treball, models de treball en equip i hàbits de seguretat i salut a la feina.

Ja hem exposat, en relacionar els objectius de la matèria amb les competències, que el mètode de projectes és idoni per desenvolupar-ne totes, les vuit competències bàsiques. Per tant, a les taules posteriors, el bloc de continguts “Procés de resolució de problemes tecnològics” apa-reix vinculat a totes les competències bàsiques. En les fases del procés tecnològic es treballen totes les competències bàsiques, ja que l’alum-nat ha de dissenyar la maqueta, saber comuni-car tant oralment com per escrit, organitzar la feina, prendre decisions i acords tant individuals com de grup i fer informes tècnics utilitzant eines informàtiques. Per realitzar aquestes tas-ques s’han de fer servir totes les competències bàsiques.

Taula 4. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 1: Procés de resolució de problemes tecnològics amb les competències bàsiques

Maquinari i programari.

Integra part dels continguts associats a les tecnologies de la informació i la comunicació. Es pretén el coneixement dels elements fonamentals que constitueixen el maquinari d’un ordinador. S’han de destacar els continguts de tipus procedimental, tant en la connexió de dispositius electrònics com en la gestió de documents, la instal·lació, el manteniment i l’actualització d’aplicacions. S’ha d’incorporar l’ús d’eines informàtiques per elaborar la documentació tecnològica.

Tots els continguts que es deriven del bloc “Maquinari i programari” estan relacionats, com és d’esperar, amb el tractament de la informació i competèn-cia digital. A més, és important destacar que, quan empram qualsevol programa-ri, podem treballar la competència per aprendre a aprendre ja que ens permet:

- Identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema.

- Aplicar els nous coneixements i capa-citats a situacions semblants i contextos diversos.

- Generalitzar i extrapolar aprenentat-ges.

Taula 5. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 2: Maquinari i programari amb les competències bàsiques

Tècniques d’expressió i comunicació.

Possibilita a l’alumnat la utilització de les tècniques bàsiques de dibuix i el maneig de programes de disseny gràfic necessaris per a l’activitat tecnològica.

En el bloc “Tècniques d’expressió i co-municació” valoram els esbossos i cro-quis com una eina per comunicar idees; és per això que hi ha implicada la compe-tència en comunicació lingüística. La des-tresa per dibuixar incideix en més compe-tències: el dibuix tècnic, que és el que més es fa servir en la matèria de tecnolo-gies, permet desenvolupar la competència matemàtica. A més, la fase de disseny d’un projecte tecnològic és idònia per a desenvolupar la imaginació i la creativitat i, per tant, permet assolir la competència cultural i artística.

.

Taula 6. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 3: Tècniques d’expressió i comunicació amb les competències bàsiques

Materials d’ús tècnic.

Recull els continguts bàsics sobre característiques, pro-pietats i aplicacions dels materials tècnics més comuns emprats en la indústria. Tenen una importància especial els continguts de tipus procedimental, referits a tècni-ques de treball amb materials, eines i màquines

Taula 7. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 4: Materials d’ús tècnic amb les competències bàsiques

Estructures. Proporciona el coneixement sobre les forces que suporta una estructura, els esforços a què estan sotmesos els elements que la formen i la funció que hi realitza cada element.

Taula 8. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 5: Estructures amb les competències bàsiques

Mecanismes. El seu propòsit és conèixer els operadors bàsics per a la transmissió i transformació de moviments i forces.

Taula 9. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 6: Mecanismes amb les competències bàsiques

Electricitat. Estudi dels fenòmens i sistemes associats a la font d’energia més utilitzada a les màquines.

Taula 10. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 7: Electricitat amb les competències bàsiques

Energia i la seva transformació. Proporciona el coneixement de les fonts d’energia i les tecnologies associades per explotar-les, prenent sempre com a referència els àmbits de la indústria, el

transport i l’habitatge.

Taula 11. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 9: Energia i la seva transformació amb les competències bàsiques

Electrònica. L’alumnat aprèn l’ús industrial i domèstic de diferents componentselectrònics amb esquemes dissenyats prèviament.

Taula 12. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 10: Electrònica amb les competències bàsiques

Evidentment en els blocs “Materials d’ús tècnic”, “Estructures”, “Mecanismes”, “Electricitat”, “Energia i la seva transformació” i “Electrònica” es treballa la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic en tots els apartats que componen els blocs de continguts. Convé remarcar que, quan s’estudien a classe les repercussions mediambientals, s’exercita la competència social i ciutadana, i quan feim referència a les normes de seguretat, tractam la competència d’autonomia i iniciativa personal. En les taules 7, 8, 9, 10 11 i 12 corresponents a aquests sis blocs de continguts es pot observar que quan algun apartat conté anà -lisi d’objectes, instal·lacions o sistemes tècnics, muntatge de circuits o presa de mesures es treballa la competència per aprendre a aprendre.

Tecnologies de la comunicació i Internet. Desenvolupa els continguts lligats a les diverses tecnologies, amb fil i sense fil. Es pretén l’adquisició de destreses en el maneig d’eines i aplicacions bàsiques per recercar, descarregar, intercanviar i publicar informació.

El bloc “Tecnologies de la comunicació i Internet” té com a eix principal el tractament de la informació i la competència di-gital. Es pot observar que tots els continguts que s’imparteixen a quart d’ESO estan relacionats també amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Com s’ha co-mentat en un bloc anterior, en els casos en què s’utilitza algun tipus de programari es fa èmfasi en la competència per apren-dre a aprendre. Quan es treballen actituds es fomenta la com-petència d’autonomia i iniciativa personal.

Taula 13. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 8: Tecnologies de la comunicació i Internet amb les competències bàsiques

Control i robòtica. Fa referència a l’estudi de sistemes capaços de regular el seu propi comportament basant-se en una programació prèvia, i permet aproximar di -verses tecnologies entre si com són l’electrònica, la mecànica i la informàtica, entre altres.

Taula 14. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 11: Control i robòtica amb les competències bàsiques

Pneumàtica i hidràulica. Estudi de la tecnologia que empra l’aire comprimit i els líquids com a mode de transmissió de l’energia necessària per moure i fer funcio-nar mecanismes. Aquests continguts estan estretament relacionats amb els continguts d’electrònica i robòtica, ja que en l’actualitat la indústria empra robots pneu -màtics o hidràulics controlats mitjançant dispositius electrònics.

Taula 15. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 12: Pneumàtica i hidràulica amb les competències bàsiques

Instal·lacions en habitatges. L’alumnat ha d’adquirir coneixements sobre els components que formen les diferents instal·lacions d’un habitatge i entendre’n l’ús i el funcionament. Ha de reconèixer en un plànol i en el context real els diferents elements. S’ha de potenciar l’estalvi energètic.

Taula 16. Quadre de relació del bloc de continguts núm. 14: Instal·lacions en habitatges amb les competències bàsiques

Els blocs “Control i robòtica”, “Pneumàtica i hidràulica” i “Instal·lacions en habitatges” són específics de quart d’ESO i la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic és present a tots tres continguts. Al bloc de “Control i robòtica” també es reforça molt el tractament de la informació i competència digi-tal. En aquest mateix bloc hi ha una part del contingut referida al disseny i la construcció d’un robot senzill. En aquest cas s’han de seguir totes les fases del procés tecnològic. És per això que amb aquest contingut es poden treballar totes les competències bàsiques. En el bloc “Pneumàtica i hidràulica” es fan anàlisis i simula-cions de circuits, per tant es treballa la competència per aprendre a aprendre. En el bloc “Instal·lacions de l’habitatge”, a més de fer anàlisis, s’hi fan muntatges que permeten desenvolupar la competència d’autonomia i iniciativa personal.

Tecnologia i societat. Tracta d’entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic, tant respecte als condicionants socioeconòmics com a tot el que afecta les conseqüències ètiques, laborals i ambientals. L’alumnat reflexiona sobre els diferents avenços al llarg de la història, i les seves repercussions econòmiques i medi -ambientals.

“Tecnologia i societat” és un bloc que es repe-teix a cada curs i que ens permet, durant tota l’eta-pa, aprofundir en aspectes molt diversos relacio-nats amb l’entorn en què vivim. És un bloc molt lli -gat a la competència en la interacció amb el món físic i a la competència social i ciutadana, però també a la competència cultural i artística, ja que podem considerar que les tècniques de producció són part del patrimoni cultural de la pròpia comuni-tat, i fomentarem des d’aquí la conservació d’aquest patrimoni.

Per acabar, quan treballam continguts referits a ac-tituds personals, en qualsevol dels blocs de contin-guts, desenvolupam la competència d’autonomia i iniciativa personal. Si les actituds personals tenen conseqüències per als altres o estan pensades per a manifestar-se en treballar en equip, llavors aquests continguts actitudinals desenvolupen tam-bé la competència social i ciutadana.

Taula 17. Quadre de relació del bloc de contin-guts núm. 14: Tecnologia i societat amb les competències bàsiques

5.2. SELECCIÓ I SEQÜENCIA DEL CONTINGUTS A 2n ESO

SELECCIÓ DE CONTINGUTS E INTEGRACIÓ AMB LES COMPETENCIES BÀSIQUES A 2n ESO

CONNEXIONS AMB ALTRES

ÀREES/MATÈRIESPROCÉS DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES TECNOLÒGICS

Competecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquest continguts son molt especifics

de l’àrea de Tecnologia, i no

tenen cap connexió amb altres materies

i/o àrea

La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes. x x x x

El mètode de resolució de problemes tecnològics: Fases. x x x x x x x x

Anàlisis d’objectes. x x x x x x x x

L'informe tècnic.

Les eines a l'aula taller. x x x x

Planificació d'un procés de treball. Realització d'informes tècnics. x x x


ÀREES/MATÈRIESTÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ I COMUNICIACIÓ


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Instruments de dibuix: de traçat i auxiliars. x X x X

Ús del regle, l’escaire, el cartabó i el compàs. x x x x

Suports, formats i normalització. Esbossos i croquis com a eines de treball i de x x x x x

comunicació.

Anàlisi d’objectes senzills mitjançant la descomposició en vistes. x x x x x

Introducció a la representació en perspectiva. x x x x x


ÀREES/MATÈRIESMATERIALS D'ÚS TÈCNIC


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Materials d’ús habitual: classificació general. x

Materials naturals i transformats. x

La fusta: constitució. Propietats i característiques. x

Fustes d’ús habitual. Identificació de fustes naturals i transformades. Taulers artificials. Aplicacions més comunes de les fustes naturals i manufacturades. x

Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb fusta. Maneig i ús segur de les eines. x x x

Repercussions mediambientals de l’explotació de la fusta. Elaboració d'objectes senzills emprat la fusta i els seus transformats com a matèria fonamental. x x

Materials fèrrics: el ferro. Extracció. Fosa i acer.s Obtenció i propietats característiques: mecàniques, elèctriques, tèrmiques. x

Aplicacions. Metalls no fèrrics: coure i alumini. Obtenció i propietats característiques: mecàniques, elèctriques i tèrmiques.

x

Aplicacions. Principals aliatges d’ús industrial. Tècniques bàsiques i industrials per treballar amb metalls. Tractaments. Maneig i ús segur d’eines x x x

Repercussions mediambientals de l’explotació de metalls. x x


ÀREES/MATÈRIESESTRUCTURES


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Tipus d’estructures resistents: massives, d’armadura (entramades, triangulades i penjades) i laminars

Triangulació. Esforços bàsics. Elements resistents. Aplicacions.

Anàlisi de comportaments estructurals mitjançant l’elaboració de diferents models d’estructures.


ÀREES/MATÈRIESMECANISMOS


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Màquines simples: roda, politja, palanca, pla inclinat i cargol. x

Descripció i funcionament de mecanismes de transmissió de moviment. x x x

Descripció i funcionament de mecanismes de transformació de moviment x x x

Relació de transmissió. Aplicacions. x x x

Anàlisi del funcionament en màquines simples i simuladors. Aplicacions en x x x x

projectes i maquetes. Normes de seguretat en el treball amb màquines.


ÀREES/MATÈRIESELECTRICITAT


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Introducció al corrent elèctric continu, definició i magnituds bàsiques:intensitat, voltatge, resistència.. x x

Descripció de circuits elèctrics simples: funcionament i elements. T x x

Introducció al circuit en sèrie i en paral·lel. Efectes del corrent elèctric: llum i calor. x x

Anàlisi d’objectes tècnics que apliquin aquests efectes. Efectes del corrent elèctric sobre el cos. x x

Normes d’ús i proteccions necessàries. Ús de simuladors per analitzar el comportament dels circuits elèctrics. x x x x

Valoració crítica dels efectes d'ús de l'energia elèctrica sobre el medi ambient. x x


ÀREES/MATÈRIESMAQUINARI I PROGRAMARI


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Concepte d’informàtica. Elements que constitueixen un ordinador: Unitat central i perifèrics. Funcionament, maneig bàsic i connexions.

x x

Sistema operatiu: Emmagatzematge, organització i recuperació de la informació x

en suports físics, locals i extraïbles.

Identificació dels elements principals per introduir i obtenir dades d’un ordinador, així com les característiques que el diferencien d’un altre del mateix tipus. Diferenciació de les diverses connexions que utilitzen els perifèrics.

x x

Ofimàtica. El processador de textos. Format dels caràcters: Grandària. Color. Tipus de lletra (font). Estil.

x x x

Format dels paràgrafs: Alineació. Interlineat. Espaiat. Sagnats. Format de les pàgines. Marges.

x x x

Taules, imatges i gràfics. x x x

Altres eines: Cerca i reemplaçar. Ortografia. Numeració i vinyetes. Impressió de documents. x x x

Presentació del programari Openoffice.orgImpress. Crear, obrir una presentació. Disseny de diapositives Pàgines mestres. x x x

Format diapositiva. Animació personalitzada: Efectes. Transició de diapositives. x x x

Inserir objectes. x x x

Quadres de text. Projecció de diapositives animades. x x x

Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del programari: tipus de llicències d’ús i distribució. x x x


ÀREES/MATÈRIESTECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ. INTERNET


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament x x

Eines i aplicacions bàsiques per a la recerca, la descàrrega, l’intercanvi i la difusió de la informació. x x x

Correu electrònic: arxius adjunts. x x x

Actitud crítica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informació. x x X


Tasca Nom de la tasca Trimestre

T1 Tasca clauer 1

T2 Tasca Ordinador 1,2,3

T3 Tasca Estructura 1

T4 Tasca Electricitat 3

T5 Maquines i mecanismes 2

T6 Tecnologia i Medi Ambient 3

5.3. SELECCIÓ I SEQÜENCIA DEL CONTINGUTS A 3r ESO

SELECCIÓ DE CONTINGUTS E INTEGRACIÓ AMB LES COMPETENCIES BÀSIQUES A 3r ESO




Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura d'informàtica de 4t, així com en totes les àrees/matèries que ne-cessiten d'aplicacions informàtiques per desenvolupar treballs amb format digital o que requeresquin el treball en equip.

Disseny, planificació, construcció i avaluació d'un prototip mitjançant l'ús de ma-terials, eines i tècniques apropiades.

x x x x x x x x

Documents tècnics necessaris per elaborar un projecte tècnic. x x x x x

Utilització d'eines informàtiques gràfiques (dibuix Google Docs) per elaborar i desenvolupar croquis i esbossos corresponents a la documentació tècnica dels projectes.

x x

Utilització d'eines informàtiques gràfiques (Autosketch) per elaborar i desenvolu-par els plànols corresponents a la documentació tècnica dels projectes.

x x

Utilització d'eines informàtiques de càlcul (full de càlcul Google Docs) per elaborar i desenvolupar els pressuposts corresponents a la documentació tècnica dels pro-jectes.

x x

Utilització d'eines informàtiques per a l'elaboració, desenvolupament i difusió per a la documentació tècnica del projecte (Google Docs).

x x x x x

Anàlisi i valoració de les condicions de l'entorn de treball. x x x x

Aplicació de les normes de seguretat del taller. x x

Distribució de tasques i responsabilitats, coorperació i treball en equip. x x x x

Aquests continguts es desenvoluparan al llarg del curs mitjançant el disseny, planificació, construcció i avaluació, així com l'elaboració, desenvolupament i difusió de la documentació tècnica de dos projectes tècnics: prototip d'un cucabot i prototip d'un aerogenerador.


TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura d'Educació Plàs-tica Visual.

Metrologia. Instruments de mesura elèctrica i lineal de precisió. x x

Utilització adequada del peu de rei per realitzar mesures lineals de precisió. x x

Realització de projeccions dièdriques: vistes d'un objecte. x x x x

Realització de perspectives caballeres de peces senzilles. x x x x

Utilització de les tècniques apropiades d'acotació: retolació, línies i tipus de línies i sistemes d'acotació.

x x x x

Representació d'objectes mantenint la proporcionalitat entre dibuix i realitat. x x x

Realització de dissenys en diferents escales. x x x x x

Importància del dibuix tècnic normalitzat com a mitjà d'expressió i comunicació en l'àrea de tecnologia.

x x

Aquests continguts es desenvoluparan al llarg del curs mitjançant l'elaboració i desenvolupament de la documentació gràfica de dos projectes tècnics: prototip d'un cucabot i prototip d'un aerogenerador.


MATERIALS D'ÚS TÈCNIC


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb les as-signatures de Ciències de la Natura i Física i Química.

Origen, característiques i aplicacions dels materials plàstics i de construcció. x

Mètodes d'elaboració, transformació i moldeig dels materials plàstics. x

Classificació dels plàstics en funció de les seves característiques, propietats i apli-cacions.

x

Realització d'assaigs a diferents materials plàstics per comprovar les seves propi- x x x

etats i identificar el tipus de plàstic de cadascun dels objectes.

Diferenciació i classificació dels diversos tipus de materials emprat en construc-ció, segons les seves característiques.

x

Tècniques bàsiques de treball amb materials de construcció: conformació, tall, unió i acabat.

x

Aplicació de les normes d'organització, seguretat i control de materials, eines i equips per al treball en plàstics i materials de construcció.

x x x

Repercussions mediambientals de l’explotació dels plàstics i els materials de construcció.

x x

Reciclatge dels plàstics i valoració d'aquest com una necessitat per reduir el seu impacte ambiental i l'esgotament de recursos amés de protegir el medi ambient.

x x


ENERGIA I LA SEVA TRANSFORMACIÓ


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb les as-signatures de Ciències de la Natura, Física i Química i Ciències So-cials

Fonts d'energia convencionals i alternatives. x

Generació d'electricitat amb una central hidroelèctrica. x x

Generació d'electricitat amb una central tèrmica. x x

Generació d'electricitat amb una central nuclears. x x

Tractament dels residus generats per les centrals elèctriques de fonts convencio-nals i les seves repercussions mediambientals.

x x x x

Energies renovables: eòlica, solar, mareomotriu, geotèrmica, biomassa. x x

Transport i distribució de l'energia elèctrica mitjançant les instal·lacions d'enllaç. x x

Transformació d'energia mecànica en mecànica: descripció i funcionament de les màquines tèrmiques.

x x

Aplicació de les principals formes d'estalvi i eficiència energètica en indústries, llocs públics i a la llar.

x x x

Aquests continguts també es desenvoluparan al llarg del curs mitjançant el disseny del projecte tècnic prototip d'un aerogenerador.


ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura de Física i Quí-mica.

Tipus de corrent elèctric: corrent continu i corrent altern. x

Elements del circuit elèctric: generadors, receptors i elements de control. x

Representació dels circuits elèctrics mitjançant simbologia normalitzada. x x

Magnituds elèctriques bàsiques: intensitat, voltatge i resistència. x x

Relació de les magnituds elèctriques bàsiques mitjançant la llei d'Ohm. x

Desenvolupament de problemes de càlcul de magnituds elèctriques en circuits senzills.

x

Disseny i construcció de circuits en sèrie, en paral·lel i mixts. x x x x

Anàlisi del comportament de les magnituds bàsiques davant la suma de resistèn-cies i generadors en sèrie i en paral·lel.

x x x x x

Anàlisi dels elements de control bàsics fusibles, commutadors i finals de carrera mitjançant muntatges elèctrics.

x x x x

Simulació d'un curtcircuit i diferència amb una sobrecàrrega. x x x x

Construcció d'un electroimant per comprovar els efectes electromagnètics del corrent elèctric.

x x x x

Aplicacions de l'electromagnetisme: dinamo, alternador, motor elèctric de corrent continu i transformador.

x

Disseny i construcció d'un prototip de motor de corrent continu. x x x x

Càlculs relacionats amb la potència i l'energia elèctrica aplicats a factures elèctri-ques.

x x

Utilització adequada del polímetre per realitzar mesures d'intensitat, voltatges i resistències als circuits elèctrics.

x x x x

Ús del simulador Cocodrile per analitzar el comportament dels circuits elèctrics i electrònics.

x x X

Descripció i identificació dels components electrònics bàsics. x

Muntatges electrònics bàsics aplicats a projectes tècnics. x x x x x

Valoració de l'impacte social que ha tingut l'ús de l'energia elèctrica. x x

Valoració de l'impacte ambiental de l'ús de l'energia elèctrica i fomentar l'estalvi energètic.

x x

Valoració de les aplicacions que han tingut en la vida quotidiana l'electrònica x x

Abordar amb autonomia i creativitat problemes i dissenys elèctrics, treballant de manera ordenada i metòdica.

x x x

Aquests continguts es desenvoluparan al llarg del curs mitjançant el disseny i construcció, així com l'elaboració i desenvolupament de la documentació tècnica de dos projectes tècnics: prototip d'un cucabot i prototip d'un aerogenerador, així com també el conjunt de muntatges elèctrics bàsics del primer trimestre.


MAQUINARI I PROGRAMARI


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura d'informàtica de 4t, així com en totes les

Coneixement i utilització adequada de les principals opcions del programa de di-buix de Google Docs.

x

Introducció al dibuix assistit per ordinador en dues dimensions.. x x

àrees/matèries que ne-cessiten d'aplicacions informàtiques per desenvolupar treballs amb format digital.

Coneixement i utilització adequada de les opcions del programa de dibuix CAD d'Autosketch.

x x

Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics del full de càlcul de Google Docs.

x

Aplicació de fórmules i elaboració de gràfics amb el full de càlcul de Google Docs. x

Organització de la informació mitjançant gestors de base de dades. x

Instal·lació de programes i manteniment del sistema. x

Emmagatzematge d'arxius en xarxes locals i accés als recursos compartits. x

Tipus de llicències d'ús i distribució del programari. x x

Valoració critica dels aspectes relacionats amb la propietat i la distribució del pro-gramari.

x x

Aquests continguts es desenvoluparan al llarg del curs mitjançant l'elaboració i desenvolupament de la documentació tècnica de dos projectes tècnics: prototip d'un cucabot i prototip d'un aerogenerador.




Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura d'informàtica de 4t.

Elements bàsics per a connectar-se a Internet i mode d'establir la connexió. x

Comunicació entre grups: correu electrònic, comunitats i aules virtuals, fòrums, blogs i wikis.

x x

Pagines web i mode emprats per a guardar i imprimir la informació d'una web. x

Motors de recerca més habituals que permeten la localització d’informació a tra-ves de la xarxa d’Internet.

x

Recerca d'informació necessària a la xarxa per aconseguir els coneixements ne-cessaris per fer les tasques i els projectes tecnològics

x x x x

Utilització de les principals eines del programa Kompozer per a l'elaboració d'una pàgina web.

x X

Creació d'un compte a un servidor d'Internet (Lycos) x

Utilització del programa Filezilla per incorporar al servidor els continguts de la nostra web.

x

Valoració critica i responsable de la fiabilitat de les fonts d'informació que es tro-ben a la xarxa i promoció crítica respecte a la informació accessible en Internet

x x x

Aquests continguts es desenvoluparan al llarg del curs mitjançant l l'elaboració, el desenvolupament i la difusió de la documentació tèc-nica de dos projectes tècnics: prototip d'un cucabot i prototip d'un aerogenerador, així com dels muntatges bàsics elèctrics del primer trimetre.


TECNOLOGIA I SOCIETAT


Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts es relacionen amb l'assig-natura de Ciències de la natura i Ciències So-cials.

Valorar críticament l'impacte ambiental del desenvolupament tecnològic: contami-nació, generació de residus , impacte ambiental i esgotament de recursos energè-tics i matèries primeres.

x x x

Valorar l'ús de tecnologies correctores i el desenvolupament sostenible: l'ús d'energies alternatives. Considerar aquestes possiblitats dins les Illes Balears

x x x


Tasca Nom de la tasca Trimestre

T1 Com funcionen els llums de ca nostra? 1r

T2 Com funciona el timbre de ca nostra? 1r

T3 Per què s’ha deformat el meu tassó? 1r

T4 Com construesc una maqueta d’un robot-aspirador? 1r

T5 Com faig per què tothom vegi els meus projectes? 1r/2n

T6 D’on ve l’energia que consumin? 1r/2n/3r

5.4. SELECCIÓ I SEQÜENCIA DELS CONTINGUTS A 4t ESO

En funció dels blocs de continguts establerts pel currículum hem seleccionat i seqüenciat els següents continguts, que posteriorment, i en funció dels objectius definits, de la seva relació amb les competecies bàsiques, que tambè asociarem a continuació, ens permetran definir a la nostra programació d’aula les tasques amb les quals assoliarem els objectius establerts amb els continguts definits i amb els criteris metodologics que mès envant exposarem.

Aquesta relació de continguts s’estret de l’experiencia d’anys anteriors, sent aquestos continguts els definits a les unitats didàctiques. En aquesta programació didàctica no utilitzarem aquesta figura, la unitat didàctica, ja que com posteriorment definirem, la nostra metodologia treballarà amb el concepte de tasques, amb les quals podem treballar diferents continguts en una mateixa tasca i assolir diferents competencies bàsiques.

SELECCIÓ DE CONTINGUTS E INTEGRACIÓ AMB LES COMPETENCIES BÀSIQUES A 4t ESO


ÀREES/MATÈRIESINSTAL·LACIONS EN ELS HABITATGES

Competecies BasiquesCb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts tenen una especial relació amb el continguts de la materia de Física i Química, ja que s’estudien continguts relatius a l’electricitat, per tant, els continguts proposat poden ser

Instal·lació electrica als habitatges: Instal·lació d’enllaç e interior. Fase, neutre i terra. Quadre de protecció (QCPG). Interruptor de control de potència (ICP). Interruptor general automàtic (IGA). Diferencial i interruptor automàtic (IA).

x X

Xarxa de distribució i sanejament de l’aigua. X X

Gasoducte, bombona i GLP X X

Sistemes de calefacció i climatizació. Elements principals.

Identificar i diferenciar els elements bàsics de les instal·lacions d'una llar. x X X x

complementaris i amb una visió més pràctica als de Física.

Realitzar muntatges bàsics d’una instal·lació electrica d’un habitatge: QCPG, contador i circuits bàsics.

x X X X

Seguir unes pautes mínimes de seguretat en el maneig d'aparells elèctrics i d'instal·lacions de gas.

x X X

Mostrar una actitud crítica davant les possibles fonts de malbaratament energètic existents en una llar, i conscienciar de la importància de retallar el consum mitjançant l'eliminació d'aquestes pèrdues.

x X

ELECTRÒNICA ANALÒGICACompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquest continguts son molt especifics de l’àrea de Tecno-logia, i no tenen cap connexió amb altres materies i/o àrea.

Components dels circuits electrònics: resistències, condensadors, díodes i tran-sistors.

X X

Associació de resistències. Tipus de resistències. Resistències variables. X X

Funcionament d'un condensador. Tipus de condensadors. Càrrega i descàrrega d'un condensador.

X X X

Funcionament del transistor. Ús del transistor com interruptor. Ús del transistor com amplificador.

X X X

Semiconductors i díodes. Díodes LED. X X X

Muntar circuits electrònics senzills. X X X

Simulació de circuits x X

Dissenyar circuits elèctrics i electrònics amb el programari apropiat. Construir cir-cuits impresos emprant el soldador i una placa. Comprobacions utilitzant el polí-metre

X X X

Reconeixement de la importància dels sistemes electrònics en la nostra societat e iInterès per descobrir les aplicacions pràctiques de l'electrònica.

X X X

ELECTRONICA DIGITALCompetecies Basiquesx

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquest continguts son molt especi-fics de l’àrea de Tecnologia, i no tenen cap conne-

Àlgebra de Boole. Operacions booleanes. X

Plantejament digital de problemes tecnològics. Traducció de problemes tecnolò-gics al llenguatge de la lògica digital. Primera forma canònica

X

Implementació de funcions lògiques X

xió amb altres ma-teries i/o àrea.

Circuits integrats. Característiques i evolució. Exemples de circuits integrats molt utilitzats.

X

Portes lògiques. Tipus de portes lògiques. Portes lògiques en circuits integrats. X

Utilitzar programari de simulació per a analitzar i dissenyar circuits X

Identificar l'estat (0 o 1) dels elements que formen part d'un circuit elèctric. X

Interpretar i construir taules de veritat. X

Obtenir la primera forma canònica a partir d'una taula de veritat. X

Generar una funció lògica a partir de portes lògiques. X

Dissenyar mecanismes i circuits que incloguin portes lògiques. X x X

Identificar sensors d'un sistema amb variables booleanes x x X

Identificar actuadors d'un sistema amb una funció lògica. X x x

Reconeixement de l'important paper de l'electrònica en la societat actual, com-prenent la seva influència en el desenvolupament de les tecnologies de comuni -cació.

X

CONTROL I ROBÒTICACompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Sistemes de control. Tipus de sistemes de control: en llaç obert i en llaç tancat. X X

Elements d'un sistema de control en llaç tancat. X

Robots. El moviment de robots. Components que incorporen robots senzills: motors, transistors, sensors, díodes

X

Disseny i construcció de robots LEGO programables. Aprenentatge del sistema de programació LEGO.

X X X x x x X

Utilitzar el bloc controlador NXT LEGO: dissenyar programes per a controlar les entrades i sortides digitals d'una controladora

X X X

Dissenyar i construir diferents sistemes robotics LEGO controlats amb ordinador que donan solució a un determinat repte: robot seguidor de línia, casa intel·li -gent, barrera automàtica, semàfor, pàrking, pas a nivell amb barreres, sistema de gravació automatizat....

X X X X X X X X

Valorar positivament l'impacte que pot suposar en la vida quotidiana, en particu- X X

lar en la llar, l'adopció d'automatismes i el control remot per ordinador.

Apreciar el treball complex i planificat que exigeix el muntatge de sistemes de control.

X X X

Interès per abordar problemes que, a priori, poden semblar difícils de solucionar. x X X X

Interès per abordar treballs en grup. x X X

PNEUMÀTICACompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts tenen una especial

relació amb el contin-guts de la materia de Física i Química, ja

que s’estudien contin-guts relatius a la hi-drostàtica, per tant,

els continguts propo-sat poden ser com-plementaris i amb

una visió més pràcti-ca als de Física.

Fonaments de la pneumàtica. Principi de Pascal. Llei de continuïtat. Magnituds X X X

Circuits pneumàtics. Elements que componen un circuit pneumàtic. Identifi-car-los. Simbologia. Interpretar símbols i esquemes de circuits pneumàtics. Des-criure la funció que compleix cadascun dels components d'un circuit pneumàtic.

X X X

Elaborar simulacions pneumàtiques emprant el programari adequat. x x X X

Dissenyar i muntar un circuit pneumàtic amb l'objectiu d’elevar una plataforma. X X x x X X X

Interès per conèixer el funcionament dels sistemes pneumàtics i les seves apli-cacions, i valorar la seva importancia en la nostra societat.

x X X

TECNIQUES D’EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓCompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquests continguts estan connectats

amb l’assignatura de Educació Plàstica, per tant s’aplicaran

Concepte dels sistemes CAD, CAM i CAE. X X x

Introducció al dibuix assistit per ordinador en dues dimensions. X X x

Coneixement i utilització adequada dels comandos i entitats de dibuix bàsiques per a generar dibuixos en dues dimensions

X

els conceptes apres-sos a Plàstica amb

els programas de di-buix assitit per ordi-

Opcions avançades. Ratllat i ombrejat de superfícies, inserció de textos, menús d'opcions d'acotació.

X X

Utilització apropiada de les eines i les tècniques apropiades. X X

Reconeixement del respecte a les solucions tècniques aportades per altres per-sones.

X X X

Valoració de la importància de la utilització de les normes de representació. X x x

TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓCompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquest continguts son molt especi-fics de l’àrea de Tecnologia, i no tenen cap conne-xió amb altres ma-teries i/o àrea.

Els sistemes de comunicacions. X x X

Les comunicacions amb fil: el telègraf i el telèfon. Fibra Optica i ADSL X x X

Les comunicacions sense fil: la ràdio i la televisió. X X x

Els sistemes de localització per satèl·lit: el GPS. X x X

El sistema de comunicació global: Internet X X

Edició, realització i emissió d’un programa de televisió X X X x X x X

Valoració de la utilitat de la tecnologia per a assolir una comunicació més efici -ent entre les persones.

X

TECNOLOGIA I SOCIETATCompetecies Basiques

Cb1

Cb2

Cb3

Cb4

Cb5

Cb6

Cb7

Cb8

Aquest continguts es poden relacio-nar amb l’àrea de Historia, on es po-den establir relaci-ons entre l’evolu-ció de la tecnolo-gia i els fets histo-rics.

Fites tècniques en la història del ser humà. Els períodes de la història des del punt de vista tecnològic.

X X X

La Prehistòria. El descobriment del foc. Cronologia de la ciència i la tècnica en aquest període.

X X X

L'Edat Antiga. L'aprofitament de la roda. Cronologia de la ciència i la tècnica en aquest període.

X x X

L'Edat Mitjana. La impremta. Cronologia de la ciència i la tècnica en aquest perí-ode.

X X X

Els segles XX i XXI. L'ordinador personal i Internet. Cronologia de la ciència i la tècnica en aquest període.

X X x

L'impacte social de la tecnologia: revolució industrial i revolució electrònica. X X

Cronologia d'invents «moderns»: de la màquina de vapor al DVD X X X

Interpretar esquemes, taules i línies cronològiques que mostren l'aparició de nous objectes o invencions.

X X x x

Analitzar i comparar objectes antics amb els mateixos objectes evolucionats en el temps.

X X x x

Actitud crítica davant l'impacte social i mediambiental a causa de l'activitat indus-trial del ser humà.

X X

Associació de la idea que una evolució tècnica equilibrada amb l'entorn del ser humà millora les seves condicions de vida

X X

A l’assignatura Tecnologia hem establert una sèrie TASQUES per a treballar els continguts de l’assignatura, i assolir els objectius i les competencies bàsiques definides. En la següent taula podeu veure la planificació anual d’aquestes tasques, temporalitzats en sessions i per trimestres, i la seva relació amb el projecte global del curs

REPTE LEGO “EMISSIÓ, GRAVACIÓ, EDICIÓ I REALITZACIÓ D’UN DOCUMENTAL AUDIOVISUAL DEL CONTROL D’ACCÉS A UN PÀRQUING ELEVAT I APARCAMENT

AUTOMATITZAT D’UN ROBOT AMB TECNOLOGIA LEGO”

TASQUES UNITATS DIDÀCTIQUES AMB TECNO 12-18

PRODUCTE TASCA 1

(1)ELABORACIÓ I EXPOSICIÓ D’UNA PRESENTACIÓ AMB IMATGES DELS COMPONENTS DE LES INSTAL·LACIONS DEL VOSTRE HABITATGE

(2)MUNTATGE QUADRE CONTROL I COMANDAMENT ELÈCTRIC D’UN HABITATGE

UD 1. INSTAL·LACIONS DEL HABITATGE

PRODUCTE TASCA 2

• PLANO INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA HABITATGEUD 2. DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR

PRODUCTE TASCA 3

• EMISSIÓ EN DIRECTE DE LA GRAVACIÓ AUDIOVISUAL DEL RESULTAT FINAL DE LES TASQUES DESENVOLUPADES

• EDICIÓ D’UN ARXIU AUDIOVISUAL PENJANT-LO A UN CANAL DE VÍDEOS A INTERNET I A DIFERENTS XARXES SOCIALS DE LA GRAVACIÓ DEL RESULTAT FINAL DE LES TASQUES DESENVOLUPADES.

UD 3. TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ

PRODUCTE TASCA 3

− ROBOT SEGUIDOR DE LÍNIES

UD 4. ELECTRÒNICA ANALÒGICA

PRODUCTE TASCA 5

• DISSENY AMB PORTES LÒGIQUES DEL FUNCIONAMENT DEL ROBOT SEGUIDORUD 5. ELECTRÒNICA DIGITAL

PRODUCTE TASCA 6• SISTEMA DE ELEVACIÓ PNEUMÀTICA DE VEHICLES PER L’ENTRADA AL

PÀRQUING.UD 6. PNEUMÀTICA E HIDRÀULICA

PRODUCTE TASCA 7

• PÀRQUING AUTOMATITZAT AMB BARRERA AUTOMÀTICA, SEMÀFOR DE CONTROL DE PAS, ELEVADORS D’ENTRADA I SORTIDA, CONTROL D’OCUPACIÓ DE PLACES DE PÀRQUING, SISTEMA DE GRAVACIÓ DE VÍDEO I VEHICLE-PROTOTIP.

UD 7. CONTROL I ROBÒTICA

6. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ DINS CADA CURS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA.

6.1. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ A 2n ESO

Criteris d’avaluacióCompetecies Basiques

Cb1 Cb2 Cb3 Cb4 Cb5 Cb6 Cb7 Cb8

1. Valorar i utilitzar el mètode de projectes com a instrument de resolució ordenada de problemes. Elaborar documents tècnics. Realitzar les operacions tècniques previstes en el pla de treball, tenint en compte les normes de seguretat i les condicions de l’entorn.

X X X X

2. Representar objectes senzills mitjançant esbossos, croquis, vistes i perspectives, per tal de comunicar un treball tècnic. X X

3. Conèixer la classif icació general dels materials d’ús habitual i lespropietats dels materials naturals i transformats. Conèixer les propietats bàsiques de la fusta i els metalls com a materials tècnics. Identif icar les varietats de fusta natural i transformada i dels metalls més emprats. Conèixer-ne les aplicacions tècniques més usuals. Emprar les tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta mantenint els criteris de seguretat adequats.

X X

4. Analitzar i descriure, en les estructures de l’entorn, elements resistents i els esforços a què estan sotmesos. X X

5. Comprendre i descriure el funcionament i l’aplicació dels diferents mecanismes de transmissió i transformació de moviment a partir de l’anàlisi i l’observació de diferents màquines. Utilitzar apropiadament mecanismes i màquines simples en projectes i maquetes.

X X X

6. Reconèixer les magnituds bàsiques elèctriques. Valorar els efectes de l’energia elèctrica i la seva capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques. Identif icar i utilitzar correctament els elements fonamentals d’un circuit elèctric de corrent continu. Valorar de forma crítica l’impacte de l’ús de l’energia elèctrica sobre el medi ambient.

X X

7. Identif icar i connectar els components bàsics de l’ordinador. Manejar l’entorn gràf ic dels sistemes operatius com a interfície de comunicació amb la màquina. Emprar l’ordinador com a eina de treball per tal de comunicar, localitzar i manejar informació de diverses fonts. Conèixer i aplicar la terminologia i els procediments bàsics dels processadors de textos i eines de presentacions

X X

8. Emprar l’ordinador com a instrument ef icaç per localitzar informació a Internet. Utilitzar Internet com a mitjà de comunicació i fer ser vir el correu electrònic.

X X

9. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que ofereix l’entorn tecnològic i productiu de les Illes Balears. X X

1. Valorar i utilitzar el mètode de projectes com a instrument de resolució ordenada de problemes. Elaborar documents tècnics. Realitzar les operacions tècniques previstes en el pla de treball tenint en compte les normes de seguretat i les condicions de l’entorn.

Encara que aquest criteri d’avaluació podria interpretar-se com a potencial avaluador de totes les competències bàsiques, ens centrarem en la seva idoneïtat per estimar el grau d’assoliment de 4 competències bàsiques: autonomia i iniciativa personal, on destaca la importància de seguir les fases per desenvolupar un pro-jecte; la competència social i ciutadana, on hem de valorar capacitat de l’alumnat per treballar en grup; la competència en comunicació lingüística, per valorar la capacitat de comunicar solucions tècniques; i la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, perquè l’alumnat ha de demostrar ser capaç de manipular materials i manejar eines.

2. Representar objectes senzills mitjançant esbossos, croquis, vistes i perspectives, per tal de comunicar un treball tècnic.

Tradicionalment s’avalua aquí l’adquisició de destreses necessàries per realitzar representacions gràfiques tant a mà alçada com amb estris de dibuix. Des d’una òptica competencial de l’ensenyament, també hem de valorar la capacitat de l’alumnat per fer observacions directes o indirectes (com les mides que necessita per construir un objecte o el sistema de representació més adient). Això ens permet valorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. No oblidem que també podem avaluar la competència matemàtica quan empram el sistema mètric decimal per mesurar longituds o angles, fer canvis d’unitats, utilit-zar escales, llegir i interpretar gràfics...

3. Conèixer la classificació general dels materials d’ús habitual i les propietats dels materials naturals i transformats. Conèixer les propietats bàsiques de la fusta i els metalls com a materials tècnics. Identificar les varietats de fusta natural i transformada i dels metalls més emprats. Conèixer-ne les aplicacions tècniques més

usuals. Emprar les tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta mantenint els criteris de seguretat adequats.

Aquest criteri d’avaluació tracta d’establir el grau d’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i ciutadana. En la primera és fonamental que l’alumnat sigui capaç d’identificar materials d’us comú dels objectes de l’entorn immediat, així com d’analitzar i descriu -re les característiques més importants dels materials d’objectes propers. En la segona, l’alumnat competent ha de demostrar que és conscient de la importància que tenen els diferents materials en qualsevol procés tecnològic; i que, com a consumidor, també és conscient de la importància de fer un ús sostenible dels materials.

4. Analitzar i descriure en les estructures de l’entorn elements resistents i els esforços a què estan sotmesos.

Quan comprovam si l’alumnat descriu algunes estructures emblemàtiques des d’un punt de vista tecnològic, si reconeix i classifica les estructures que l’envolten i, a més, si detecta els esforços a què estan sotmesos els elements de les estructures del seu entorn, estam avaluant la competència en el coneixement i la interac-ció amb el món físic. L’estudi de figures geomètriques per construir estructures estables i inestables contribueix a l’avaluació de la competència matemàtica.

5. Comprendre i descriure el funcionament i l’aplicació dels diferents mecanismes de transmissió i transformació de moviment a partir de l’anàlisi i l’observació de diferents màquines. Utilitzar apropiadament mecanismes i màquines simples en projectes i maquetes.

Amb aquest criteri avaluam sobretot la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que es pretén que l’alumnat sigui capaç d’analitzar màquines senzilles i comprendre’n el funcionament. A més, de manera explícita apareix la realització de projectes que contenguin màquines simples o mecanis -mes. En el procés de resolució de problemes tecnològics mitjançant el mètode de projectes es treballen, i conseqüentment s’han de poder avaluar totes, les vuit, competències bàsiques; tal i com hem exposat a l’apartat de relacions entre continguts curriculars i competències bàsiques. Podem ressaltar també l’oportunitat d’avaluar la competència digital i el tractament de la informació en simular processos tecnològics mecànics i estimar l’adquisició de destreses relatives als en-torns multimèdia.

6. Reconèixer les magnituds bàsiques elèctriques. Valorar els efectes de l’energia elèctrica i la seva capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques. Identificar i utilitzar correctament els elements fonamentals d’un circuit elèctric de corrent continu. Valorar de forma crítica l’impacte de l’ús de l’energia elèctrica so-

bre el medi ambient.

Aquest criteri d’avaluació contribueix a valorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic estimant si l’alumnat coneix el procés de gene-ració i transformació de l’electricitat i si és capaç de descriure les aplicacions i els efectes més importants de l’electricitat. A més, avaluam la competència digital tant quan utilitzam programes de simulació per comprovar el funcionament de circuits elèctrics, com quan valoram la documentació pròpia del projecte tecnològic preparada amb mitjans informàtics. Si s’ha treballat també l’àmbit de la competència social i ciutadana, l’alumnat competent ha de ser conscient de la importància del consum responsable d’energia elèctrica.

7. Identificar i connectar els components bàsics de l’ordinador. Manejar l’entorn gràfic dels sistemes operatius com a interfície de comunicació amb la màquina. Em-prar l’ordinador com a eina de treball per tal de comunicar, localitzar i manejar informació de diverses fonts. Conèixer i aplicar la terminologia i els procediments bà-

sics dels processadors de textos i eines de presentacions.Aquest criteri d’avaluació permet avaluar clarament la competència digital i el tractament de la informació ja que els continguts que hi apareixen s’inclouen in-trínsecament en aquesta competència. La competència d’autonomia i iniciativa personal pren importància aquí, ja que a l’hora de treballar amb qualsevol progra-ma informàtic l’alumnat ha de ser capaç manejar les eines de manera autònoma cercant allò que vol utilitzar sense necessitat de tenir-ho molt pautat.

8. Emprar l’ordinador com a instrument eficaç per localitzar informació a Internet. Utilitzar Internet com a mitjà de comunicació i fer servir el correu electrònic.

És indefugible avaluar la competència digital i el tractament de la informació si parlam d’utilitzar Internet com a mitjà d’informació i de comunicació. A més la competència per aprendre a aprendre està íntimament lligada a aquest criteri d’avaluació. L’aparició d’Internet ha canviat possiblement l’enfocament de l’educa-ció actual: és més important que assegurem que el nostres alumnat és capaç de cercar exactament la informació que necessita que no que retingui certs fets o con -ceptes.

9. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que ofereix l’entorn tecnològic i productiu de les Illes Balears.

Podem aprofitar aquest criteri per avaluar la competència cultural i artística ja que és important tenir un coneixement bàsic de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural. També s’avalua la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que l’alumnat competent percep les necessitats de les persones, les organitzacions i el medi ambient de l’entorn més proper.

6.2. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ A 3r ESO

Quadre de relació dels criteris d’avaluació de 3r d’ESO amb les competències bàsiques


Cb1 Cb2 Cb3 Cb4 Cb5 Cb6 Cb7 Cb8

1. Realitzar un projecte tecnològic, analitzant el context, proposant diverses solucions i desenvolu-pant-ne la més adequada tot incorporant-hi criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat i valorant les condicions de l’entorn de treball. Elaborar els documents tècnics necessaris per redactar un projecte tecnològic, utilitzant el llenguatge escrit i les tècniques gràf iques apropiades.

x x x x x x x x

2. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per plasmar i transmetre idees tecno-lògiques i representar objectes i sistemes tècnics.

x x x x

3. Conèixer les propietats bàsiques dels plàstics i els materials de construcció com a materials tèc-nics, la seva classif icació, les seves aplicacions més importants, identif icar-los com a objectes d’ús habitual i posar en pràctica tècniques bàsiques de conformació i unió, de manera correcta i amb segu-retat.

x x

4. Conèixer els diferents mitjans de producció, transformació i transport de l’energia elèctrica. Descriu-re esquemàticament el funcionament, els tipus de centrals productores d’energia i els sistemes tecno-lògics per aprof itar les energies renovables. Conèixer el funcionament d’un motor d’explosió.

x x

5. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elèctrics senzills en corrent continu. Reconèixer les magnituds elèctriques bàsiques, els seus instruments de mesura i la seva simbologia. Descriure les parts i el funcionament de les màquines elèctriques bàsiques. Muntar circuits electrònics senzills a partir d’un esquema predeterminat.

x x x

6. Emprar l’ordinador com a eina per elaborar documents tècnics usant fulls de càlcul. Realitzar dibui-xos utilitzant programari de disseny gràf ic senzill. Localitzar, crear i actualitzar informació mitjançant un gestor de bases de dades.

X x

7. Emprar Internet com a mitjà actiu de comunicació entre grups i publicació d’informació. x x

8. Reconèixer l’impacte que l’activitat tecnològica produeix sobre el medi.Comprovar els beneficis i la necessitat d’aplicar tecnologies .

x x

1. Realitzar un projecte tecnològic, analitzant el context, proposant diverses solucions i desenvolupant-ne la més adequada tot incorporant-hi criteris d’economia, sostenibilitat i seguretat i valorant les condicions de l’entorn de treball. Elaborar els documents tècnics necessaris per redactar un projecte tecnològic, utilitzant el

llenguatge escrit i les tècniques gràfiques apropiades.

Aquest criteri d’avaluació s’ha d’interpretar com a potencial avaluador de totes les competències bàsiques. L’alumnat que ha assolit la competència per aprendre a aprendre quan treballa en un projecte tecnològic aprèn dels propis errors, és capaç d’autoregular-se de treballar en equip. Cal dir que l’alumnat ha de realitzar un procediment d’indagació científica, ha de manipular materials i optimitzar-ne l’ús per ser competent en el coneixement i la interacció amb el món físic. Quan esti-mam si l’alumnat sap responsabilitzar-se de les tasques, si sap posar-se en el lloc dels altres i si té una actitud dialogant a l’hora de prendre decisions avaluam la competència social i ciutadana. En la part del projecte tecnològic on l’alumnat ha d’usar les tècniques gràfiques adequades per expressar les seves idees i ha de demostrar creativitat, tenim una bona eina per a avaluar la competència cultural i artística i la competència en comunicació lingüística. És fonamental en aquest criteri d’avaluació l’autonomia i iniciativa personal, ja que l’alumnat ha de saber organitzar les tasques i el temps per desenvolupar-les. En un projecte tec -nològic l’alumnat ha de mesurar, comptar, dibuixar usant escales, acotar, usar el sistema mètric decimal, elaborar un pressupost, etc. En aquests exemples es re -flecteix la necessitat de domini de la competència matemàtica. A l’alumnat se li planteja un problema i per resoldre’l han de cercar informació i trobar solucions, s’avalua aquí la competència digital i el tractament de la informació, a més, l’alumnat ha de conèixer programes bàsics com processadors de textos i fulls de càlcul per elaborar els documents tècnics.

2. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotació i normalització per plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.

Per representar objectes és necessària la competència matemàtica ja que l’alumnat ha de fer servir el sistema mètric decimal, han de mesurar longituds, an-gles i fer dibuixos a escala. La capacitat de fer servir diferents mètodes d’expressió gràfic es relaciona amb la competència de comunicació lingüística. Si es fa servir un programa d’edició gràfica avaluam la competència digital i el tractament de la informació. La capacitat d’utilitzar models per representar la rea-litat fent servir dibuixos ens permet valorar la competència del coneixement i interacció amb el món físic.

3. Conèixer les propietats bàsiques dels plàstics i els materials de construcció com a materials tècnics, la seva classificació, les seves aplicacions més importants, identificar-los com a objectes d’ús habitual i posar en pràctica tècniques bàsiques de conformació i unió, de manera correcta i amb seguretat.

S’avalua la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que l’alumnat ha de identificar els diferents tipus de plàstics, les característiques i els mètodes de fabricació; i la competència social i ciutadana en l’ús sostenible dels materials plàstics.

4. Conèixer els diferents mitjans de producció, transformació i transport de l’energia elèctrica. Descriure esquemàticament el funcionament, els tipus de centrals productores d’energia i els sistemes tecnològics per aprofitar les energies renovables. Conèixer el funcionament d’un motor d’explosió.

Amb aquest criteri d’avaluació es pot comprovar si l’alumnat assoleix la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que l’ús de l’energia elèc -trica està directament relacionat amb totes les activitats humanes de la societat actual. També es valora el grau d’assoliment de la competència social i ciutadana, ja que l’alumnat ha d’assolir consciència de la importància d’un consum energètic responsable.

5. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elèctrics senzills en corrent continu. Reconèixer les magnituds elèctriques bàsiques, els instruments de mesu-ra i la simbologia. Descriure les parts i el funcionament de les màquines elèctriques bàsiques. Muntar circuits electrònics senzills a partir d’un esquema predetermi-

nat.

Aquest criteri d’avaluació permet establir el grau d’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la d’autonomia i iniciativa perso -nal ja que l’alumnat ha de comprendre el funcionament de circuits elèctrics senzills i respectar totes les normes de comportament per evitar els perills que suposa el treball amb aparells elèctrics. A més, avaluam la competència matemàtica, en la realització de càlculs per conèixer o mesurar magnituds elèctriques. Si s’ha treba -llat també l’àmbit de la competència digital, l’alumnat competent demostra que és capaç de fer servir simuladors per representar i analitzar circuits elèctrics senzills. Valoram la competència en comunicació lingüística quan estimam si l’alumnat coneix la simbologia necessària per representar circuits elèctrics.

6.Emprar l’ordinador com a eina per elaborar documents tècnics usant fulls de càlcul. Realitzar dibuixos utilitzant programari de disseny gràfic senzill. Localitzar, crear i actualitzar informació mitjançant un gestor de bases de dades.

La utilització de programari com fulls de càlcul, de disseny o bases de dades permet avaluar la competència digital. Encara que aquest criteri d’avaluació podria interpretar-se com a tradicional avaluador d’una única competència bàsica, també es pot fer servir per avaluar el grau d’assoliment de la competència matemàtica si l’alumnat sap introduir les fórmules en el full de càlcul.

7. Emprar Internet com a mitjà actiu de comunicació entre grups i publicació d’informació.

En aquest criteri d’avaluació es valora el grau d’assoliment de la competència digital i de tractament de la informació però també es pot aprofitar per avaluar l’actitud crítica de l’alumnat envers les xarxes socials informàtiques, la capacitat de saber destriar la informació indispensable i fer ús segur de les xarxes socials. Ser consci-ent dels perills que té l’enviament de determinades dades personals per Internet és ser competent en autonomia i iniciativa personal.

8. Reconèixer l’impacte que l’activitat tecnològica produeix sobre el medi. Comprovar els beneficis i la necessitat d’aplicar tecnologies correctores per aconseguir un desenvolupament sostenible, fomentant una major eficiència i l’estalvi energètic.

Podem avaluar el grau de responsabilitat que demostra l’alumnat si prioritza els interessos comuns davant del propis en qüestions mediambientals valorant la com -petència social i ciutadana. A més, amb aquest criteri estimam la capacitat de l’alumnat de conèixer i interactuar amb el món físic per tal de no exhaurir els recursos naturals.

6.3. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ A 4t ESO

Taula 20. Quadre de relació dels criteris d’avaluació de 4t d’ESO amb les competències bàsiques

1.Dissenyar, analitzar, simular i muntar circuits bàsics de les instal·lacions d’un habitatge emprant la simbologia i la normativa adequades. Identifi-car, valorar i fomentar les condicions que contribueixen a l’estalvi energètic, l’habitabilitat, la funcionalitat i l’estètica en un habitatge.

Amb aquest criteri podem avaluar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ja que per dissenyar les instal·lacions de l’habitatge és necessari reflexionar sobre l’àmbit domèstic, les necessitats bàsiques i les supèrflues. Es pot aprofitar la simulació de circuits bàsics per treballar, i per tant tam -bé per avaluar, la competència digital, la utilització de simuladors abans de muntar un circuit permet comprovar el funcionament del circuit i, fins i tot, introduir-hi millores. També ens permet exercitar i valorar la competència social i ciutadana des del punt de vista de l’estalvi energètic, és important que l’alumnat compren-gui la necessitat de canviar el model energètic, perquè l’actual s’esgota.


Cb1 Cb2 Cb3 Cb4 Cb5 Cb6 Cb7 Cb81. Dissenyar, analitzar, simular i muntar circuits bàsics de les instal·lacions d’un habitatge emprant la simbologia i normativa adequades. Identificar, valorar i fomentar les condicions que contribueixen a l’estalvi energètic, l’habitabilitat, la funcionalitat i l’estètica en un habitatge.

x x x

2. Descriure el funcionament, l’aplicació i els components elementals d’un sistema electrònic real. Dissenyar, simular i muntar circuits electrònics senzills utilitzant la simbologia adequada. Realitzar operacions lògiques emprant l’àlgebra de Boole, relacionar plantejaments lògics amb processos tècnics i resoldre, mitjançant portes lògiques, problemes tecnològics senzills.

x x x

3. Analitzar sistemes automàtics, descriure’n els components i muntar automatismes senzills. Desenvolupar un programa per controlar un sistema automàtic o un robot i el seu funcionament de forma autònoma en funció de la realimentació que rebi de l’entorn. Utilitzar simuladors informàtics per verificar i comprovar el funcionament dels sistemes automàtics, robots i programes de control dissenyats.

x x X

4. Conèixer les principals aplicacions de les tecnologies hidràulica i pneumàtica, i identificar i descriure les característiques i el funcionament d’aquests tipus de sistemes. Utilitzar amb facilitat la simbologia i nomenclatura necessàries per representar circuits i per dissenyar i construir un sistema capaç de resoldre un problema quotidià utilitzant energia hidràulica o pneumàtica.

x x X

5. Emprar eines de disseny assistit per ordinador per elaborar dibuixos en almenys dues dimensions. Emprar l’ordinador com a eina per elaborar, desenvolupar i difondre documents tècnics.

x X

6. Analitzar i descriure els elements i sistemes de comunicació, amb fil i sense fil, per a la transmissió d’imatge, so i dades, i els principis tècnics bàsics que en regeixen el funcionament.

x X

7. Conèixer les fites fonamentals del desenvolupament tecnològic i analitzar l’evolució d’alguns objectes tècnics, valorant-ne la implicació en els canvis socials i laborals

x x x

2. Descriure el funcionament, l’aplicació i els components elementals d’un sistema electrònic real. Dissenyar, simular i muntar circuits electrònics senzills utilit-zant la simbologia adequada. Realitzar operacions lògiques emprant l’àlgebra de Boole, relacionar plantejaments lògics amb processos tècnics i resoldre, mitjan-

çant portes lògiques, problemes tecnològics senzills.

En electrònica és especialment útil la utilització de simuladors per comprovar el funcionament dels circuits, ja que una vegada soldats els components convé no modificar massa el circuit, per no danyar els components electrònics, en la simulació de circuits electrònics, abans del muntatge, avaluam la competència digi-tal. Les operacions lògiques emprant l’àlgebra de Boole donen la possibilitat d’avaluar la competència matemàtica. Per dissenyar circuits electrònics en què apa-reguin sensors, actuadors i reguladors és indispensable efectuar una anàlisi de la realitat, que ens permet millorar la competència en el coneixement i la interac-ció amb el món físic.

3. Analitzar sistemes automàtics, descriure’n els components i muntar automatismes senzills. Desenvolupar un programa per controlar un sistema automàtic o un robot i el seu funcionament de forma autònoma en funció de la realimentació que rebi de l’entorn. Utilitzar simuladors informàtics per verificar i comprovar el

funcionament dels sistemes automàtics, robots i programes de control dissenyats.

La simulació de sistemes automàtics i la utilització de programes de control són eines excel·lents per avaluar la competència digital. L’alumnat ha de demos-trar que és capaç de dissenyar i manejar solucions tècniques per satisfer les necessitats de la vida quotidiana i el món laboral mitjançant sistemesautomàtics, que ens permet avaluar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic de l’alumnat. En el disseny de robots i de programes de control, treballant amb algorismes, quedarà palesa la competència matemàtica.

4. Conèixer les principals aplicacions de les tecnologies hidràulica i pneumàtica, i identificar i descriure les característiques i el funcionament d’aquests tipus de sistemes. Utilitzar amb facilitat la simbologia i la nomenclatura necessàries per representar circuits i per dissenyar i construir un sistema capaç de resoldre un

problema quotidià utilitzant energia hidràulica o pneumàtica.

Estudiar els sistemes hidràulics i pneumàtics que ens envolten és una manera de contribuir a l’adquisició de la competència en el coneixement i la interac-ció amb el món físic. La competència en comunicació lingüística es pot avaluar a l’hora d’utilitzar la simbologia necessària per representar circuits. Construir sistemes capaços de resoldre problemes quotidians ens permet adquirir destreses en l’autonomia i iniciativa personal.

5. Emprar eines de disseny assistit per ordinador per elaborar dibuixos en almenys dues dimensions. Emprar l’ordinador com a eina per elaborar, desenvolu-par i difondre documents tècnics.

El disseny gràfic assistit per ordinador permet avaluar destreses del maneig de programes informàtics. També podem avaluar com a competència digital la capacitat que té l’alumnat per integrar, als informes tècnics, documents que incorporin logotips o plànols fets amb l’ordinador. Així mateix cal tenir en compte, en el context de la competència social i ciutadana, la valoració que fa l’alumnat de l’ús de programes lliures.

6. Analitzar i descriure els elements i sistemes de comunicació, amb fil i sense fil, per a la transmissió d’imatge, so i dades, i els principis tècnics bàsics que en regeixen el funcionament.

Amb aquest criteri es contribueix fonamentalment a avaluar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que comprovam si l’alumnat ha ampliat els coneixements que ja té sobre els sistemes de comunicació i de transmissió d’imatge, so i dades. La societat que envolta l’alumnat és, de cada vegada més, la societat de la comunicació. Per això és important que valori la gran quantitat de canvis que s’han produït en aquest camp en poc temps i que continuen succeint contínuament. Se’ns ofereix també l’oportunitat d’avaluar la competència en comunicació lingüística, ja que l’alumnat ha de descriure els components d’aquests sistemes comunicatius i explicar com funcionen.

7. Conèixer les fites fonamentals del desenvolupament tecnològic i analitzar l’evolució d’alguns objectes tècnics, valorant-ne la implicació en els canvis soci-als i laborals.

En aquest cas és prou important avaluar la competència cultural i artística ja que és necessari tenir un coneixement bàsic de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural per ser conscient de les oportunitats que té un mateix en l’entorn productiu del lloc on viu. La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ens permet avaluar l’anàlisi que fa l’alumnat dels canvis que han sofert alguns objectes tècnics. I per acabar hem de tenir en compte la competència social i ciutadana a l’hora de valorar les repercussions que han suposat aquests canvis en la societat

7. ELS ENFOCAMENTS METODOLÒGICS:

7.1. CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ALS DIFERENTS NIVELLS D’APRENENTATGE (ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I REFORÇ).

S’ha de partir d’una situació real que genera qüestions o problemes que s’han de resoldre per mitjà d’alguna d’aquestes dues estratègies:

a) El docent, dissenyi una seqüència d’activitats i exercicis inserides en una pràctica social que serveixin per a que l’alumne resolgui les diferents qüestions o problemes plantejats i elabori un producte final. En aquest cas és convenient alternar diferents tipus de pensament i diferents mètodes d’ensenyament-aprenentatge que combinen el treball col·laboratiu amb el treball autònom, i que la seqüència d’activitats segueixi un ordre creixent de dificultat, és a dir que inclogui activitats per a l’adquisició dels continguts: conceptes, procediments i actituds (activitats d’adquisició), activitats per aplicar els continguts apresos per resoldre la situació problema (activitat/s d’aplicació) i activitats per aplicar els continguts apresos a situacions problema diferents (activitats de transferència).

b) S’organitzi socialment l’aula, i siguin els alumnes els que, de forma col·laborativa, seleccionin un esquema o mecanisme d’actuació orientat a donar resposta a les qüestions o problemes plantejats i que desemboquen, normalment, en l‘elaboració d’un producte final. Durant aquest procés de selecció s’hauran de plantejar si els sabers (coneixements, procediments i actituds) que tenen fins al moment son suficients per resoldre-ho, en el cas contrari s’haurà de posar en marxa un procés d’aprenentatge dels components de l’esquema d’actuació (nous conceptes, procediments i actituds). Una vegada apresos els components, s’ha d’aplicar l’esquema o mecanisme d’actuació en la situació de la realitat objecte d’estudi. I, posteriorment, s’ha d’aplicar l’esquema o mecanisme d’actuació de forma flexible en situacions diferents, és a dir ha de valorar en cada situació quina és la millor manera d’aplicar-ho.

Les metodologies més adients pel treball per competències són una combinació de mètodes expositius, interactius (Projectes de treball, Projectes, Recerques, Webquest, Estudi de Casos, Joc de rols, Aprenentatge per Problemes...) i individuals, que combinin el treball col·laboratiu amb el treball autònom i on el paper del docent sigui el de guia i orientador del procés d’aprenentatge del grup i de cada un dels alumnes en particular.

Les activitats han de ser variades i combinar la utilització de diferents estils de pensament: reflexiu, crític, lògic, analític, deliberatiu, analògic, pràctic, creatiu i sistèmic.

A més les activitats han de permetre que l’alumne reflexioni sobre els seus propis encerts i errors i sobre el que ha après per tal de regular el seu aprenentatge. L’alumne ha de conèixer, des del principi, allò que es pretén (els objectius) i allò que s’avaluarà com a guia pel seu aprenentatge.

Plantejar problemeso qüestions

Anàlitzarcomresoldre-hoAnàlitzarcomresoldre-ho

Seleccionar l’esquemad’actuació (EA) a partir de tot el que sabem.

Seleccionar l’esquemad’actuació (EA) a partir de tot el que sabem.

Procésd’aprenentatgede l’Esquemad’Actuació i delsseuscomponents.Procésd’aprenentatgede l’Esquemad’Actuació i delsseuscomponents.Activitatsd’adquisicióActivitatsd’adquisició

Partir de situacionsde la realitatPartir de situacionsde la realitat

ProfessorProfessorAlumneAlumne

Producte

Activitatsde transferenciaActivitatsde transferencia

Activitatsd’aplicacióActivitatsd’aplicació

Aplicació de l’Esquemad’Actuació en situacionsdiverses

Aplicació de l’Esquemad’Actuació en situacionsdiverses

Aplicació de l’Esquemad’Actuació en la situació de la realitatobjected’estudi.

Aplicació de l’Esquemad’Actuació en la situació de la realitatobjected’estudi.

?

7.2. CRITERIS PER A L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS. FORMES D’ORGANITZACIÓ DE L’AULA.

Per desenvolupar el currículum de tecnologia calen dos espais diferenciats: l’aula taller i l’aula d’informàtica. A l'aula taller es desenvoluparan tots els continguts de l'àrea excepte els relacionats amb l'ús de les TIC, que es desenvoluparan a l'aula d'informàtica.

L'aula taller exigeix unes normes d'acompliment obligatori per part de tot el professorat i l'alumnat perquè les activitats que uns grups desenvolupen no incideixin negativament en la resta de grups i en permetin el funcionament normal. En finalitzar cada sessió l'aula ha de quedar neta, amb el mobiliari, els prestatges i les eines ordenats al seu lloc.

Per facilitar la distribució i l'emmagatzematge de les eines hi haurà diferents armaris amb una sèrie d’eines agrupades per families i amb un nombre fixe, per tal de millorar el control d’eines i tambè la seva funcionalitat. . Al magatzem n’hi ha un inventari d’eines i maquines, i n’hi haurà un control d’aquest per part del professorat. L’alumnat no hi pot entrar al magatzem i no pot agafar cap eina que no hi sigui donada pel professorat.

L'aula d'informàtica, a diferència de l'aula taller, és un espai compartit amb la resta d'àrees del centre. Caldrà doncs respectar-ne les normes d'ús establertes per la Direcció del centre i el coordinador TIC. En tot cas, caldrà tenir constància escrita de l'ordinador que ocupen els alumnes durant cada sessió. Per això convé que aquest lloc sigui fix al llarg del curs. Si el nombre d'aparells de l'aula d'informàtica és insuficient, els alumnes hi treballaran par parelles. Els agrupament podran ser lliures, però el professor es reserva el dret de redistribuir els alumnes per tal d'equilibrar els grups.

7.3. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

L'elaboració de materials didàctics per part del professorat permet una articulació dels continguts i l'aprenentatge d'aquests al voltant de la resolució de problemes tècnics clara, coherent i útil. Per això no hi haurà cap llibre de text d'adquisició obligatòria.

El Departament de Tecnologia a través del seu professorat lliurarà tots els materials necessaris per desenvolupar els aprenentatges. Tots els grups d’un mateix nivell tindran un mateix material bàsic, encara que tinguin distints professors, tant per la realització de tasques al taller com per altres activitats d’ensenyament-aprenentatge a l’aula o a informàtica. D’aquesta serà necessària una bona coordinació entre els professors del departament. Els materials documentals lliurats seran els necessaris però amb cura de no malgastar paper. El professorat utilitzarà com a eines de divulgació la pissarra i la projecció de presentacions multimèdia. Cal comentar que tota aquesta informació que es dona a l’alumne i que per tant ha de llegir i comprendre contribueix a millorar la seva comprensió lectora.

Els alumnes hauran de posseir obligatòriament un quadern on anotar conceptes, procediments, enunciats, respostes, etc. El quadern dels alumnes serà susceptible de ser revisat periòdicament per fomentar-ne i avaluar-ne la utilització. És important remarcar que les activitats en les quals els alumnes han de redactar les respostes en el quadern contribueixen a millorar la capacitat d’expressió.

El departament ha sol·licitat als alumnes una quantitat de diners (12 €), amb l'aprovació del Consell escolar, per adquirir materials de construcció d'objectes i sistemes, aquest s’han pagat a l’hora de fer la matricula. La gestió conjunta d'aquests diners permetrà d'adquirir els materials comercials més adients. Per aquest motiu els alumnes podran endur-se les solucions construïdes per a benefici propi, un cop el professorat les hagi avaluades.

7.4. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L’APRENENTATGE DE L’ALUMNAT.

Quan, què i com avaluar?

L’AVALUACIÓ INICIAL O DE DIAGNÒSTIC s’ha de realitzar a l’iniciï de la tasca amb la finalitat d’identificar i fer conscient a l’alumne de:

(1) Si compren la situació problema que se li planteja, és a dir si entén les qüestions o problemes que s’han de resoldre així com el producte que es pretén elaborar (= què he de fer?) i de com ho explicita i argumenta (= quina és la seva lògica?).

(2) Quins son els seus coneixements o idees prèvies sobre la situació problema i sobre la seva resolució (= què en sé?) i de com ho explicita i argumenta (= quina és la seva lògica?).

(3) Quines emocions li desperta, que en pensa o espera aprendre (= m’interessa? Què aprendré?...).

Quan dissenyem l’activitat/s d’avaluació inicial és important que pensem en utilitzar instruments on es reflecteixin els resultats d’aquesta avaluació com a part d’una carpeta d’aprenentatge o portafoli de l’alumne que s’anirà completant al llarg del seu procés d’ensenyament-aprenentatge, d’aquesta forma tant l’alumne com el professor podran contrastar i constatar el seu progrés.

L’AVALUACIÓ FORMATIVA es realitza mentre s’està ensenyant-aprenent i té una funció reguladora ja que la seva finalitat és ajudar als alumnes a identificar el que han après, les seves dificultats i a regular el seu aprenentatge. És necessari dissenyar activitats o instruments d’avaluació per comprovar i fer conscients als alumnes de si:

(3) Anticipen i planifiquen l’esquema d’actuació, és a dir si saben que han de fer o en què han de pensar per resoldre amb èxit la situació problema i obtenir el producte, si n’hi ha, (= com ho he de fer?) i si l’apliquen adequadament.

(4) Si comprenen el que han après i identifiquen les dificultats (= ho he entès?).

(5) Identifiquen els criteris d’avaluació i, per tant, saben decidir si realitzen o han realitzat adequadament les diferents activitats així com l’elaboració del producte final, si n’hi ha (= ho estic fent bé?).

En l’aprenentatge de les competències bàsiques s’ha d’avaluar allò que saben fer i no allò que saben, la qual cosa significa utilitzar instruments que permetin avaluar l’aprenentatge dels alumnes mentre realitzen les activitats de la tasca i que els hi permetran identificar el que estan aprenent, les dificultats amb que es troben i les maneres de superar-les.

Els instruments o procediments que es poden utilitzar són diversos però l’autoavaluació i la coavaluació com eines indispensables per afavorir aquesta funció reguladora de l’avaluació, altres instruments són:

− L’observació de l’alumnat tant en el treball individual com de grup, i les pròpies exposicions orals, els debats, els experiments, la valoració del treball fet, els productes elaborats (escrits, presentacions..)... per mitjà de rúbriques.

− És important que els treballs realitzats pels alumnes al llarg de tot el procés d’aprenentatge, així com de les pròpies activitats d’avaluació utilitzades formin part de la carpeta d’aprenentatge o portfoli de l’alumne que de cada vegada més s’anirà completant i mostrant més clarament l’evolució del seu aprenentatge.

L’AVALUACIÓ FINAL s’ha de realitzar al final del procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir després d’haver resolt la situació problema i elaborat el producte, si n’hi ha. Ha de servir per identificar si l’alumnat és capaç d’utilitzar els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) apresos per resoldre situacions noves, diferents de la situació problema on s’ha emmarcat l’aprenentatge, i comprovar així si han adquirit les competències treballades.

c) Les proves PISA ens serveixen d’exemple de proves escrites que avaluen per competències, així i tot convé tenir en compte que les activitats d’avaluació final poden ser diferents de la proposta de proves escrites (simulacions, debats, dissenyar i/o aplicar experiments, presentacions orals...) sempre que siguin activitats de transferència.

Com qualificar?

− El marc de referència d’aquesta avaluació són els objectius i les competències bàsiques que es treballaran amb la tasca i els criteris d’avaluació del currículum associat.

− Si volguéssim qualificar la tasca, tot i que no és del tot recomanable, hauríem d’integrar en la nota el conjunt d’evidències recollides amb els diferents instruments d’avaluació, les quals ens informen de la millora en l’aprenentatge de cada alumne i, conseqüentment, del grau d’assoliment dels objectius i de les competències bàsiques treballades en ella. Aquest seguiment ho farem a la nostra programació d’aula, on hem definit les capacitats a treballar (objectius, continguts i competencies), les activitats que permeten assolir aquestes capacitats i els items d’avaluació que ens permeteixen fer el seguiment propi del alumnat en realació a cada tasca. El que si seria important fer, durant i al final de la tasca, és compartir amb l’alumne la informació que obtinguem durant el procés d’avaluació per ajudar-li a regular el seu aprenentatge.

− En el moment de qualificar els aprenentatges a les avaluacions trimestrals i al final del curs escolar hauríem de fer el que s’ha descrit al paràgraf anterior però avaluant la millora de l’aprenentatge al llarg de les diferents tasques realitzades, amb la qual cosa obtindrem una valoració més clara de si es van assolint o s’han assolit els objectius del curs i els aspectes de les competències bàsiques que s’han treballat. El portafoli en un bon instrument per evidenciar quina ha estat la millora o grau d’assoliment dels objectius i de les competències.

Mecanismes d’avaluació

Mecanisme

Descripció

Proves

Exàmens escrits, exàmens orals, exercicis avaluables no guiats o pràctiques de taller per avaluar l’autonomia de l’alumne en procediments propis de taller o informàtica. L’absència de l’alumnat en la data prevista d’examen per raons no justificades pel pares o tutors, u organismes oficials tindrà como conseqüència la qualificació amb un zero d’aquesta prova. Davant una absència reiterada no justificada per organismes oficials el professorat del departament decidirà la repetició o no de la prova.

PràctiquesActivitats de resolució de problemes guiats, activitats desenvolupades a l’aula d’informàtica i desenvolupament de pràctiques individuals i tasques en grup al taller.

Feina a casa

Activitats de recerca d’informació, de resolució de problemes i d’anàlisi de continguts del guió de l’alumne.

Criteris de qualificació a 2n ESO

Es tindran en compte 4 notes per a qualificar a l’alumnat. NA – Nota d'actitud, NE – Nota dels exàmens i treballs, NP – Nota dels projectes i pràctiques de taller, NI - Nota d'informàtica.

La qualificació final per a cada avaluació i pel curs s’obté de: Nota Final = Nota10 modificada per la NA entre -3 i +1 punts.

La Nota10 s’obté de: Nota10 = 0,4 · NE + 0,3 · NP + 0,3 · NI

Per poder aprovar les tres notes (NE, NP i NI) han de ser superiors a 3,5,.

En cas de tenir una de les tres notes (NE, NP i NI) inferior al 3,5 la nota final màxima serà de 4

Durant tot el curs les notes NA, NE, NP i NI seran les mitjanes de les notes respectives obtingudes al global d'avaluacions ja realitzades.

Criteris de qualificació a 3r ESO

• NC - Nota dels exàmens i feines dels continguts • NP - Nota dels projectes i pràctiques de taller• NI - Nota d'informàtica• Nota10 - Nota sobre 10 després d’aplicar els percentatges a les 3 anteriors• NA - Nota d'actitud• Nota Final - Nota que apareixerà al butlletí

Nota10 = 0,4 · NC + 0,3 · NP + 0,3 · NI• Per poder aprovar les tres notes (NE, NP i NI) han de ser superiors a 3,5.• En cas de tenir una de les tres notes (NE, NP i NI) inferior al 3,5 la nota10 màxima serà de 4.• Durant tot el curs les notes NA, NE, NP i NI seran les mitjanes de les notes respectives obtingudes al global d'avaluacions ja realitzades.

Nota Final = Nota10 modificada per la NA (entre -3 i +1 punts)• Cada avís negatiu rebut per part de l'alumne/a comptarà entre -0,1 i -0,5 a la nota d'actitud.• Cada positiu rebut per l'alumne/a comptarà com a +0,2 a la nota d'actitud.

Criteris de qualificació a 4t ESO

Totes les activitats seran considerades activitats d’avaluació.

Al inici de cada unitat didàctica tindreu la informació de les activitats avaluables, i del seu valor segons el mecanismes d’avaluació.

Per obtenir la nota de cada avaluació es farà la mitjana de les notes de totes les unitats didàctiques treballades a cada avaluació. La nota final del curs es traurà fent la mitjana de les notes de totes les unitats didàctiques treballades al llarg del curs.

Per fer la mitjana, la nota mínima en cada activitat avaluable ha de ser d’un 3’5 i per aprovar la nota mitja ha de ser com a mínim d’un 5.

Des del començament del curs l’alumnat està informat dels criteris i barems utilitzats pel professor per avaluar i qualificar les seves activitats i tota l’avaluació.

Criteris de recuperació i promoció 2n d'ESO

Durant les avaluacions

Els continguts relacionats amb l’actitud se podran recuperar aprovant la següent avaluació.

Els continguts relacionats amb proves d’avaluació, es recuperaran amb la realització d’una prova de recuperació.

Els relacionats amb l’entrega de feines i, treballs, quadern de classe, documentacions tècniques, amb la presentació d’aquestes a les dades que l’indiqui el professor.

Els d’Informàtica amb l’entrega d’activitats i la realització de proves de recuperació i, en els casos que així succeeixi, amb un canvi d’actitud per part de l’alumne.

PROVA EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE: L’alumnat que el juny no hagi superat la matèria de Tecnologia podrà presentar-se a la prova extraordinària de setembre. El dia de la prova tindrà que presentar totes les feines que se li hagin donat per fer el dia de l’entrega de notes de juny. Aquesta inclourà: diferents activitats i exercicis sobre els continguts que s'han tractat durant el curs, així com també la presentació de la documentació tècnica d’un projecte tecnològic. L’examen tractarà sobre els continguts del curs.

Els criteris de qualificació seran:

30 % Nota final de l’avaluació ordinària (juny)

30 % treballs encomanats per a l’estiu

40 % Nota de l’examen de setembre

Per aprovar la nota mitja ha de ser com a mínim d’un 5.

Pendents:

La Tecnologia de 2n es pot recuperar de dues formes:

a) Aprovant la Tecnologia de 3r, en aquest cas la qualificació de la Tecnologia de 2n serà d'un 5

b) Fent les activitats i proves establertes i comunicades a l'alumnat. La ponderació a la nota de pendents serà un 40% de les activitats i un 60% de les proves. Es recuperarà la matèria si s'obté una qualificació igual o superior al 5.

Criteris de recuperació i promoció 3r d'ESO

• El mínim per fer mitjana als continguts es pot recuperar al llarg del curs amb les qualificacions posteriors, una prova de recuperació a final de curs de tots els continguts, o entrega de feines extra per recuperar un contingut en concret (només per aquells casos que tenguin un o dos continguts suspesos i la qualificació final no arribi al mínim per fer mitjana i previ acord amb el professor).

• El mínim per fer mitjana al desenvolupament de projectes es pot recuperar al llarg del curs amb les qualificacions posteriors. En tot cas, serà necessari que la qualificació del projecte del cucabot sigui superior a 3,5 per poder mitjana amb els altres projectes de desenvolupament.

• El mínim per fer mitjana a la informàtica es pot recuperar al llarg del curs amb les qualificacions posteriors, o mitjançant entrega de feines extra (només per aquells casos que tenguin un o dos continguts suspesos i la qualificació final no arribi al mínim per fer mitjana i previ acord amb el professor).

La nota de la recuperació extraordinària de setembre es calcularà segons la fórmula:

Nota Setembre = 30% Nota Juny + 30% Feina d'estiu + 40% Nota examen de setembre

Pendents:

La Tecnologia de 3r es pot recuperar de dues formes:

a) Aprovant la Tecnologia de 4t, en aquest cas la qualificació de la Tecnologia de 3r serà d'un 5.

b) Fent les activitats i proves establertes i comunicades a l'alumnat. La ponderació a la nota de pendents serà un 40% de les activitats i un 60% de les proves. Es recuperarà la matèria si s'obté una qualificació igual o superior al 5.

Criteris de recuperació i promoció 4t d'ESO

DURANT EL CURS

Els continguts relacionats amb proves d’avaluació, es recuperaran amb la realització d’una prova de recuperació.

Els relacionats amb l’entrega de feines i, treballs, quadern de classe, documentacions tècniques, amb la presentació d’aquestes a les dades que l’indiqui el professor.

Els continguts d’informàtica amb l’entrega d’activitats i la realització de proves de recuperació i, en els casos que així succeeixi, amb un canvi d’actitud per part de l’alumne.

PROVA EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE: L’alumnat que el juny no hagi superat la matèria de Tecnologia podrà presentar-se a la prova extraordinària de setembre. El dia de la prova haurà de presentar totes les feines que se li hagin donat per fer el dia de l’entrega de notes de juny. Aquesta inclourà: diferents activitats i exercicis sobre els continguts que s'han tractat durant el curs, així com també la presentació de la documentació tècnica d’un projecte tecnològic. La no presentació d’aquestes feines el dia de l’examen de Setembre farà que l’alumne perdi el dret a poder fer l’examen. L’examen tractarà sobre els continguts del curs.


40 % treballs encomanats

60 % examen

Per fer mitja la nota mínima a de cada part ha de ser un 3’5 i per aprovar la nota mitja ha de ser com a mínim d’un 5.

PLA DE RECUPERACIÓ DE PENDENTS DEL CURS ANTERIOR

Als alumnes de quart que tenen pendent l’assignatura del curs anterior se’ls demanarà una feina que inclourà diferents activitats i exercicis sobre els continguts que es van desenvolupar el curs anterior, així com també la presentació de la documentació tècnica d’un projecte tecnològic.

Al llarg del curs se’ls citarà a diverses tutories ( tres o quatre) perquè puguin mostrar i corregir la feina que han anat fent i demanar dubtes sobre aquelles que no han sabut fer; la presentació de feines fetes a aquestes tutories serà valorada positivament.

Finalment se’ls citarà, a tots els alumnes amb la matèria pendent, un dia perquè presentin totes les feines fetes (inclosa la documentació tècnica) i facin un examen escrit sobre continguts relacionats amb les activitats, exercicis i projecte fet.

Criteris de qualificació:

Activitats entregades a les tutories, participació, assistència i interès en aquestes 10 %.

Presentació final del treball 40 % .

Examen 50 % ( nota mínima 3,5)

7.5. MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE. PLA DE TREBALL DEL PROGRAMA DE REFORÇ (ESO).

Encara que les ràtios han estat augmentades es farà el possible per a proporcionar les mesures de suport i reforç a l'alumnat com en anys anteriors, ara bé, aquestes mesures de suport i reforç es veuran necessàriament reduïdes per l'augment de les ràtios dels diferents grups.

En el cas d'alumnes d'incorporació tardana amb problemes lingüístics es fomentaran activitats que afavoreixin l'adquisició de vocabulari tècnic d'ús quotidià amb l'ajut d'atles visuals d'habitatge, vestit, transport, comunicacions...

El departament pot elaborar una carpeta amb aquest tipus de materials per facilitar-ne l'ús entre el professorat de l'àrea. Tot i això es procurarà que realitzin qualsevol activitat en la qual el llenguatge oral no sigui determinant (representació gràfica d'objectes, ús d'eines informàtiques...).

En tot cas i per facilitar-ne la integració en el grup sempre participaran com a mínim en la fase de construcció de les solucions de problemes tècnics. En cas que aquests alumnes no puguin assolir els objectius mínims, se’ls faran adaptacions significatives. Cada professor individual omplirà la documentació necessària alhora de fer aquestes adaptacions significatives.

En el cas d’alumnes amb necessitats educatives especials sempre que els alumnes no puguin assolir els objectius mínims, se’ls faran adaptacions significatives. Cada professor individual omplirà la documentació necessària alhora de fer aquestes adaptacions significatives. El departament i cada professor elaborarà el material necessari per aquests tipus d’alumnes. Sempre que sigui possible i per facilitar-ne la integració en el grup participaran com a mínim en la fase de construcció de les solucions de problemes tècnics.

8 PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA OPTATIVA DE TERCER D’ESO: INICIACIÓ A L’ELECTRICITAT

8.1. CONSIDERACIONS GENERALSAquesta assignatura és una optativa que s’ofereix a tercer curs del segon cicle d'ESO i no té continuïtat el curs següent (encara que en quart tinguin la possibilitat de optar pel Taller d’Electrònica). L’assignatura s’imparteix durant dues hores setmanals tot el curs acadèmic.Aquest taller d’iniciació a l’electricitat pretén cobrir la necessitat d’oferir una assignatura que permeti als alumnes iniciar-se professionalment en aquesta branca de la tecnologia. Dins la nostra societat hi ha una gran necessitat de formar joves amb uns coneixements tecnològics bàsics, bé com una part fonamental de la seva cultura, com per tenir uns fonaments que ampliaran posteriorment. Els alumnes en finalitzar els estudis de secundària han de triar entre estudis posteriors o el món laboral. Aquesta optativa pretén ampliar-los els coneixements en aquest camp tecnològic perquè així puguin prendre, més endavant, una decisió més ajustada a les seves possibilitats i desigs. L’assignatura es veu completada per una part de taller metàl·lic que inclou tècniques de soldadura amb arc, gas butà, altres tècniques d’unió com visos, reblons i químics, tècniques de pintura, tècniques de construcció amb ferro, etc.

8.2. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESLa competència és la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers. Les competències bàsiques són aquelles que permeten a l’alumnat assolir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. La matèria de Tecnologies contribueix a l’adquisició de les següents competències: Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic. Contribueix mitjançant el coneixement i la comprensió d’objectes, processos i sistemes tecnològics que formen part essencial del medi físic. L’anàlisi d’objectes, tan pròpia de l’activitat tecnològica -on s’efectuen estudis funcionals, econòmics i d’impacte ambiental entre d’altres- contribueix directament a abordar el coneixement del medi. El resultat de l’activitat tecnològica que pretén satisfer necessitats humanes implica interactuar amb el medi. Conèixer els elements dels entorns tecnològics en possibilita l’ús. Sols des del coneixement, l’ús pot suposar una interacció respectuosa amb el medi, amb la qual cosa es propicien actituds reflexives i de consum responsable. Aquesta matèria, a més, contribueix a adquirir destreses per manipular i transformar materials d’ús tècnic, objectes o instal·lacions. Les manipulacions i les transformacions suposen interaccions amb el medi que la tecnologia analitza tant en el vessant de tasca manual com en l’intel·lectual. Autonomia i iniciativa personal, Se centra en el treball de les capacitats per emprendre les accions necessàries per: proposar-se objectius; analitzar possibilitats i limitacions; calcular riscos; planificar, i portar les idees a la pràctica i transformar-les en activitat, per després avaluar i extreure alternatives de millora. Totes aquestes fases protagonitzen el procés de resolució de problemes tecnològics mitjançant el mètode de projectes. A més, aquesta matèria contribueix a una actitud positiva envers el canvi i la innovació i fomenta altres actituds personals de creativitat i perseverança. Competència social i ciutadana. Consisteix, per una banda, a desenvolupar habilitats per a les relacions humanes, que al voltant del procés de resolució de problemes tecnològics proporciona ocasions per discutir idees i raonaments, abordar dificultats i gestionar conflictes practicant el diàleg i la negociació, adoptant actituds de respecte, acceptant crítiques i tolerant els altres. D’altra banda, un bloc específic de la matèria es dedica a entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic i, per tant, contribueix a conèixer l’organització i el funcionament de les societats. Competència matemàtica. Es realitza a través d’operacions presents especialment en la matèria de tecnologies com la mesura de magnituds bàsiques, l’ús d’escales i la lectura i interpretació de gràfics. La tecnologia és el context pràctic on es desenvolupa l’habilitat d’utilitzar i relacionar nombres i símbols i de conèixer aspectes quantitatius i espacials de la realitat. La resolució de problemes tecnològics implica aplicar estratègies de resolució, seleccionar tècniques de càlcul, com també representar i interpretar la realitat a partir de la informació disponible. La matèria de tecnologies contribueix, amb el seu caràcter de ciència aplicada, a l’entrenament de processos de pensament d’inducció i de deducció. Competència en comunicació lingüística. Es realitza a través de l’adquisició de vocabulari específic, que ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d’informació. La lectura, interpretació i redacció dels documents propis del projecte tecnològic desenvolupen la capacitat d’utilitzar

diferents tipus de textos i estructures formals. El treball col·lectiu tan característic de l’activitat tecnològica proporciona l’ocasió per desenvolupar les destreses d’escoltar, exposar i dialogar. Durant les fases del mètode de projectes, la competència lingüística és necessària per expressar idees generades i després adoptar decisions en haver-se format un judici crític, en què el llenguatge és l’estructurador del pensament. L’habilitat d’expressar arguments facilita l’acceptació de crítiques i incrementa la capacitat efectiva de resoldre conflictes. Competència per aprendre a aprendre. Permet prendre consciència de les pròpies capacitats, tant manuals com intel·lectuals. En l’execució de projectes es coneixen les potencialitats i carències pròpies, s’aborden estratègies d’observació, d’organització d’activitats i temps i s’efectua un registre sistemàtic de fets i relacions. Es fomenta la curiositat: sorgeixen preguntes i s’han de valorar diverses respostes tecnològiques davant una mateixa situació o problema. Amb això es contribueix a crear una sensació d’eficàcia personal que integra la capacitat de continuar instruint-se d’acord amb els objectius i necessitats individuals.

8.3. OBJECTIUS

8.3.1. DE LA MATÈRIA D’ELECTRICITAT d) Assolir els hàbits de respecte, ordre, puntualitat, responsabilitat i treball en equip.e) Comprendre i realitzar les instruccions que de manera oral, escrita o gràfica li siguin donades.f) Adquirir la responsabilitat dels treballs realitzats.g) Conèixer els principis bàsics de l’electricitat.h) Conèixer i explicar ( tan per escrit com mitjançant l’ús d’esquemes) el funcionament de distints aparells que funcionen amb electricitati) Conèixer i utilitzar amb destresa les eines pròpies de l'electricista.j) Conèixer els materials més utilitzats per l'instal·lador electricista.k) Utilitzar manuals de operacions dels elements més utilitzats en les instal·lacions elèctriques.l) Realitzar croquis, amb la simbologia adequada, d'un circuit elèctric senzill.m) Conèixer els mecanismes, aparells i components més utilitzats en instal·lacions elèctriques.n) Conèixer i aplicar les normes de seguretat i higiene laboral.o) Seleccionar i ordenar la informació que permetre solucionar un problema tècnic.p) Resoldre problemes tecnològics mitjançant projectes que funcionin amb Energia elèctrica.q) Reconèixer la implicació d’altres àrees del coneixement en la resolució d’un problema tècnic.r) Resoldre problemes de l’entorn participant en el manteniment de instal·lacions del centre.

8.3.2. DE LA MATÈRIA DE TALLER METÀL.LIC s) Assolir els hàbits de respecte, ordre, puntualitat, responsabilitat i treball en equip.t) Comprendre i realitzar les instruccions que de manera oral, escrita o gràfica li siguin donades.u) Adquirir la responsabilitat dels treballs realitzats.v) Conèixer els principis bàsics de seguretat al treball a un taller mecànic.w) Conèixer i explicar les tècniques usades.x) Conèixer i utilitzar amb destresa les eines pròpies, els equips i els EPI’s.y) Conèixer els materials més utilitzats.z) Realitzar croquis, amb la simbologia adequada, d'un circuit elèctric senzill.aa) Resoldre problemes de l’entorn participant en el manteniment de material del centre.bb) Reconèixer la implicació d’altres àrees del coneixement en la resolució d’un problema tècnic.

8.4. SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS

TALLER METÀL.LIC (DES DE SETEMBRE FINS A FEBRER)

Conceptes− Riscos laborals.− Equips de protecció col·lectius i individuals.− Tècniques de protecció al taller.− Eines del taller metàl·lic.− Procediments d’ús de les eines de manera efectiva i segura.− La soldadura forta amb arc elèctric d’acer.− Tècniques de tall amb eines manuals.− El reblonat− Pintura aplicada manualment− La soldadura blana amb gas butà del coure.− Circuits d’aigua i elements de les instal·lacions.− Eines de tall rotatives elèctriques. La màquina de disc elèctrica. La tronssadora.

Procediments 1. Muntatge i reparació de mobiliari metàl·lic.2. Elecció de les tècniques de reparació o construcció.3. Esquematitzat de peces complexes.Actituds

− Atenció, ordre i responsabilitat en la realització de les tasques encomanades.− Manteniment correcte de les eines utilitzades.− Valoració de la feina.− Valoració crítica dels avanços en el camp de l’electricitat i l’electrònica al llarg de la història mes recent de la humanitat .− Respecte a iniciatives i consells de companys i professionals d'igual o nivell superior.− Perseverança en la tasca confiada. Interès i ganes de superació.− Seguretat en un mateix i en els coneixements adquirits.− Disposició per afrontar i resoldre problemes pràctics.− Respecte i tolerància per el treball en equip.− Seguretat i Higiene al treball, aplicant les tècniques exposades al llarg del curs.

TALLER D’ELECTRICITAT (DES DE FEBRER FINS A FINAL DE CURS)

Conceptes− Circuit elèctric. Corrent continua i alterna.− Connexió sèrie , paral·lel i mixta.

− Croquis i simbologia bàsica.− Eines i instrumentació d’electricitat.− Components i circuits elèctrics. − Procediments de connexió.− Aplicacions de circuits elèctrics. Aparells elèctrics i els seus components.− Il·luminació. Tipus, característiques i utilització.− Elements de control. Funció.− Conductors i canalització.− Elements de protecció i limitació. Presses de terra. Tipus. Instal·lació.− Electrificació d'un habitatge.− Normes de seguretat i higiene. Equips i elements de protecció.

Procediments 4. Anàlisi i interpretació d’esquemes elèctrics i electrònics. Realització de càlculs de diferents magnituds elèctriques.5. Muntatges elèctrics més freqüents.6. Muntatge i desmuntatge d’aparells elèctrics. Elaboració de croquis i esquemes que expliquin el seu funcionament. Identificació dels seus components.7. Identificació i elecció dels materials elèctrics d'acord amb el muntatge a realitzar.8. Elecció , connexió i lectura de diferents aparell de mesura.9. Cablejat de circuits. Instal·lació de conductors i canalització general.10. Connexió i posada en funcionament dels distints mecanismes bàsics utilitzats en les instal·lacions.11. Comprovació del funcionament dels circuits bàsics d'una habitatge.12. Realització de projectes que emprin energia elèctrica. Actituds

− Atenció, ordre i responsabilitat en la realització de les tasques encomanades.− Manteniment correcte de les eines utilitzades.− Valoració de la feina.− Valoració crítica dels avanços en el camp de l’electricitat i l’electrònica al llarg de la història mes recent de la humanitat .− Respecte a iniciatives i consells de companys i professionals d'igual o nivell superior.− Perseverança en la tasca confiada. Interès i ganes de superació.− Seguretat en un mateix i en els coneixements adquirits.− Disposició per afrontar i resoldre problemes pràctics.− Respecte i tolerància per el treball en equip.

Practiques proposades(6) Connexió de terminals.(7) Connexió de conductors.(8) Cablejat.(9) Cablejat amb regleta de connexió.(10)Realització de terminals de connexió.(11)Terminals de pressió.(12)Soldadura blana amb estany.

(13)Connexió sèrie i paral·lel de resistències i/o bombetes.(14)Connexió mixta.(15)Muntatge i desmuntatge d’aparells(16)Instal·lació d'un punt de llum simple.(17)Connexió de dues bombetes en sèrie.(18)Connexió de dues bombetes en paral·lel.(19)Instal·lació d'un punt de llum commutat.(20)Instal·lació de tres bombetes commutades en paral·lel i un endoll amb protecció comuna.(21)Instal·lació d'un brunzidor.(22)Instal·lació de dos timbres amb un polsador.(23)Instal·lació de dues bombetes controlades per tres o més punts.(24)Instal·lació d'un fluorescent de 20W/220V.(25)Portes lògiques. (26)Muntatge amb relés. Commutació de dos bombetes.(27)Canvi de sentit de gir d'un motor de corrent continua amb relés.(28)Motor de corrent continua amb circuit de marxa/aturada amb relés.(29)Altres circuits electrònics.(30)El telerruptor i els finals de carrera.(31)Construcció d'un programador cíclic.

8.5. ELS MÈTODES PEDAGÒGICS.En començar cada unitat didàctica es farà una introducció teòrica molt bàsica dels coneixements necessaris per realitzar els diferents muntatges experimentals sobre els quals és comprovarà el seu funcionament real.Per potenciar la motivació i interès és convenient que els alumnes vegin el producte del seu treball i la utilitat real del mateix. Per això, els continguts i les activitats s'orientaran a la consecució d'un producte final útil. Les primeres passes poden ser anàlisi d’objectes (desmuntatge i muntatge) , muntatges de simulació o experimentació, però el més aviat possible convé que siguin reals. L'aprenentatge ha de reproduir lo més possible les condicions de treball real, aproximant-se en lo possible a les situacions de treball típiques de l'ofici. Els procés aprenentatge és realitzarà a partir de la resolució de problemes concrets o la realització de les tasques pròpies del sector professional. Els muntatges estaran lligats a projectes de treball de dificultat creixent i amb utilitat practica definits pel professor.

8.6 ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I REFORÇEl nombre d’alumnes sol ser reduït i això permet una atenció més personalitzada. De tota manera cal realitzar totes les adequacions que calgui dins dels continguts fixats. Es tindrà cert material pels alumnes nouvinguts, sobretot per als primers mesos.

8.7. CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ8.7.1 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

L’avaluació serà continua, ja que els conceptes i procediments previs per al desenvolupament de qualsevol pràctica, són els que s’hauran desenvolupat en pràctiques anteriors. L’avaluació dels alumnes és realitzarà en cada muntatge realitzat.Per a l’obtenció de la qualificació és tindran en compte els següents criteris:

30 % Proves teòriques i pràctiques. NOTA MÍNIMA PER FER MITJANA AMB L’ALTRA PART: 3

70 % - Muntatges realitzats en el taller. S’observarà a més del bon funcionament, el acabat, la neteja i la projectes. Projecte i memòria sobre aquest. - Quadern de classe: Exercicis, problemes i qüestions fets a classe o com a feina per casa ( inclosa la seva autocorrecció), repetició d’exàmens,

croquis i esquemes elèctrics d’aparells desmuntats, autocorrecció de qüestions pràctiques i teòriques, apunts de classe. Se valorarà la feina feta i l’ordre.

- Observació directa de l’alumne/a: comportament, interès i actitud. NOTA MÍNIMA PER FER MITJANA AMB L’ALTRA PART: 3

Per aprovar la mitjana de les dues parts ha de ser igual o superior a 5.

8.7.2. CRITERIS D'AVALUACIÓTALLER METÀL.LIC

• Utilització correcte de les màquines i eines.• Respecte de les normes de seguretat al treball.• Qualitat dels treballs realitzats en aspectes de resistència mecànica, funcionalitat i estètica.• Selecció correcta dels processos.• Realització de les feines i els treballs amb ordre i neteja. • Comportament correcte a l’aula-taller. Interès i actitud positiva cap a l’assignatura.• Treball en equip participatiu i organitzat.

TALLER D’ELECTRICITAT

• Muntatge dels circuits i explicar el seu funcionament bàsic. Realització d ‘esquemes i croquis.• Selecció correcta dels components i connexió adequada.• Anàlisi del funcionament del circuit i el seu ús habitual. Realització i autocorrecció d’exercicis, qüestions i problemes, croquis i esquemes elèctrics. Apunts de

classe. • Utilització correcta de les eines i màquines.• Respecte de les rutines de muntatge.• Acompliment de les normes de seguretat i higiene.• Realització de les feines i els treballs amb ordre i neteja. • Comportament correcte a l’aula-taller. Interès i actitud positiva cap a l’assignatura.• Treball en equip participatiu i organitzat.

8.8. PROCEDIMENTS DE SUPORT I DE RECUPERACIÓ

Per recuperar una avaluació suspesa els alumnes tindran que fer una sèrie d’activitats i un examen dels continguts tractats a l’avaluació suspesa. Les activitats encomanades es valoraran amb un 70 % i l’examen amb un 30 %. Novament es requerirà un mínim de 3 en cada una de les parts per poder fer mitjana amb l’altra part. La mitjana tindrà que ser igual o superior a 5 per recuperar l’avaluació.

Els alumnes que no superin els objectius mínims al juny , o amb l’assignatura pendent de l’any anterior, tindran que fer una sèrie d’activitats i un examen dels continguts desenvolupats al llarg de l’any. Les activitats encomanades podran fer pujar un punt la nota d’examen, en cas que aquestes estiguin ben fetes, o baixar-la un punt en cas contrari. La nota de recuperació serà, per tant, la nota de l’examen ( pujada o davallada en funció del treball entregat).

8.8.1 MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El nombre d’alumnes sol ser reduït i això permet una atenció més personalitzada. De tota manera cal realitzar totes les adequacions que calgui dins dels continguts fixats. Es tindrà cert material pels alumnes nouvinguts, sobretot per als primers mesos.

8.9. TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS

L'educació ambiental i del consumidor per fomentar l’ús racional d’energia elèctrica, un recurs molt costós en Mallorca.L'educació moral i cívica en la realització d’activitats i muntatges en equip.L'educació per a la salut amb les normes de seguretat en el treball.L'educació per a la igualtat d'oportunitats d'ambdós sexes afavorint la participació de les alumnes en la classe i limitant, si convé, el freqüent protagonisme dels alumnes. Convé que no hi hagi grups d'alumnes d'un sol sexe (cosa molt difícil d’aconseguir).

8.10 MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.Els alumnes utilitzaran fotocòpies elaborades pel departament. Encara que també disposaran d’un quadern o qualsevol suport de paper on realitzar

anotacions, activitats, càlculs i dissenys.El departament disposa de:(4) Eines i equips del taller metàl·lic (soldadors d’arc i de gas, equips de protecció, eines manuals i elèctriques, etc.)(5) Fitxes que serviran de guia per al desenvolupament de les pràctiques.(6) Panells de muntatge elèctrics.(7) Eines i màquines elèctriques de l’aula de tecnologia .(8) Aula d’informàtica i programa informàtic de simulació elèctrica. (EDISON , COCODRILE CLIP)(9) Tres fonts d’alimentació.(10)Tres polímetres digitals.(11)Oscil·loscopi , freqüencímetre i generador de senyals per programari.(12)Components elèctrics d’ALECOOP.Fons bibliogràfic del Departament relacionat amb l’electricitat:

− 128 esquemes pràctics de electricitat, Ricardo Ferrer, Sintes, Barcelona, 1988.

− Tecnologia elèctrica, M. Rubio y otros, Edebé, Barcelona 1990.

− Instalaciones eléctricas domésticas, V. Re, Marcombo, Barcelona, 1984.

− Cómo funcionan las cosas, D. Macaulay. CD.

− Iniciación a la electricidad y la electrónica, McGraw Hill.

9. PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA OPTATIVA DE TERCER D’ESO: TALLER DE TECNOLOGIA

9.1. CONTRIBUCIÓ A L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La contribució de cada unitat didàctica a l’adquisició de les competències bàsiques es treballarà al llarg d’aquest curs en reunions departamentals. Analitzarem competència per competència en quin grau contribueix cada unitat didàctica a aquestes, amb l’objectiu de establir, per a la programació del curs 2010-11, unes unitats didàctiques que faciliten a l’alumnat adquirir les competències bàsiques.

9.2. OBJECTIUS

1. Planificar l’execució d’objectes senzilles en un primer moment i complexes més endavant, anticipant els recursos materials i humans necessaris.

2. Fer feina de forma ordenada i metòdica per estudiar els problemes constructius i elaborant la documentació adient.

3. Expressar i comunicar les idees i decisions sobre el desenvolupament del projecte tècnic, utilitzant recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequat.

4. Utilitzar en la realització de les tasques els conceptes i habilitats adquirits en altres àrees.

5. Mantenir una actitud de indagació i curiositat, analitzant i valorant els efectes positius d’un determinat procediment de fabricació.

6. Valorar la importància de treballar com a membre d’un grup en la resolució de problemes tecnològics, assumint responsabilitats individuals en l’execució de les tasques en actitud de cooperació, tolerància i solidaritat.

7. Tenir predisposició a la concentració a les activitats que o requereixen.

8. Representar formes i mecanismes a partir de la memòria visual.

9. Respondre amb confiança a les pròpies capacitats i valorar-les.

9.3. SEQUENCIACIÓ I TEMPORITZACIÓ DE CONTINGUTS

Conceptes

1. Els materials

1. Materials metàl·lics: ferro (xapa, fil de ferro), alumini, estany, coure, llauna...

2. Materials sintètics: plàstic, paper, cartó, materials tèxtils, fibra de vidre...

3. Materials naturals: cotó, llana, suro, fusta cuir...

2. Aferrat

2.1. Teories al voltant de l’aferra

2.2. Coles blanques de caseïna

2.3. Coles de contacte

2.4. Coles termofusibles

2.5. Coles amb dos components

3. Sistema d’aferrat per als materials

3.1. Fusta

3.2. Materials metàl·lics

3.3. Paper

3.4. Cartó

3.5. Teixits

4. Elements d’aferrat

4.1. Perns

4.2. Grapes i grapadores

4.3. Reblons i reblonadores

4.4. Tatxes (de cap pla i cap cònic)

4.5. Elements auxiliars: femelles, volanderes (planes, de pressió...)

5. Massilles

5.1. Massilles amb cola blanca

5.2. Massilles sintètiques

6. Pintures i vernissos

6.1. Laques incolores: transparents i pigmentades

6.2. Pintures: a l’aigua, a l’oli, sintètiques

7. Mètode de aplicació dels recobriments decoratius

7.1. Aplicació amb pinzell

7.2. Aplicació amb corró

7.3. Aplicació amb canell

7.4. Aplicació aerostàtica

7.5. Precaució amb d’utilització de pintures i dissolvents

8. Mecanismes

8.1. Politges

8.2. Mecanismes de biela i biela-manovella

8.3. Excèntrica

8.4. Inversors

8.5. Transmissió (de cremallera, multiplicadora, reductora, de Cardan)

9. Mecanismes elèctrics de comandament

9.1. Interruptors

9.2. Commutadors

9.3. Claus de creuament

9.4. Finals de carrera

9.5. Inversors de polaritat

Procediments

1. Manipulació i modelatge de paper i cartó2. Tall i unió de peses de plàstic per mitjà de tisores, cúter..3. Mecanitzat de fusta i enganxament4. Esmolat de fusta i preparació de superfícies5. Aplicació de coles6. Decoració de la fusta7. Correcció de doblegar llauna8. Anàlisi de mecanismes de maquetes ja fetes9. Realització de circuits elèctrics senzills10.Realització d’objectes de plàstic utilitzant materials reciclats11.Realitzar l’acabament d’objectes cosint

Actituds1. Actitud ordenada i metòdica del treball2. Respecte i valoració de les idees aportades per la resta de companys3. Participació activa en les tasques de grup4. Pulcritud en la presentació de projectes5. Utilització i us correcte de les eines i materials6. Aplicació de les normes de seguretat i higiene a l’aula taller7. Tolerància i solidaritat amb la feina d’altres companys8. Interès per investigar el funcionament dels mecanismes9. Tenir cura de maquinaria i material diversos

PRÀCTIQUES PROPOSADES:

1r trimestre

- Realitzar el tancament amb portes de cartró de les prestatgeries dels tallers i magatzem de tecnologia.

2n trimestre

- Realitzar una caixa de fusta amb empalmes, xapat de fusta natural, envernissada que tingui una utilitat pràctica al taller de tecnologia

3r trimestre

- Reparació del cablejat elèctric de l’aula taller de tecnologia

- Realitzar objectes de plàstic utilitzant moles

- Realitzar fanalets amb paper i ferro

- Realitzar un tauler d’escacs

Els projectes de quart són menys nombrosos perquè sols disposem d’una hora setmanal de taller, la meitat que a tercer. Els projectes de quart que siguin els mateixos que a 3r, la dificultat serà major en els primers. A quart s’han proposat projectes que els alumnes no havien fet a Taller de Tecnologia en 3r, per això s’ha revisat la memòria.

9.4. METODOLOGÍA

Es una matèria que es planteja el menys memorístic possible, ja que es tracta d’entendre, reflexionar i elaborar, es a dir, pràctica en la seva totalitat. Per tant, les explicacions seran, a l’aula taller, lleugeres, tindran un caràcter estimulador i orientador. La metodologia serà el més interactiva possible, amb la màxima participació de l’alumnat.

Per potenciar la motivació i interès és convenient que els alumnes vegin el producte del seu treball i la utilitat real del mateix. Per això, les activitats s'orientaran a la consecució d'un producte final útil.

L'aprenentatge ha de reproduir lo més possible les condicions de treball real. Els objectes estaran lligats a projectes de treball de dificultat creixent i amb utilitat practica definits pel professor.

9.5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Els mitjans necessaris pel desenvolupament d’aquesta assignatura són els següents:

Eines del treball de tecnologia: un emgramponador, tisores, cutex, alicates, martell, ...

Elements mecànics: trepants, i broques, corones dentades

Matèries primeres: fusta, cartó, llana, suro, cotó, alumini...

Coles i adhesius

Vernissos i pintures

Premses i gats

Taules de fer feina

El departament de tecnologia del centre disposa d’aquests mitjans i en tot cas seria molt fàcil de trobar tots aquells que s’haguessin de menester

9.6. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació seran els següents:

- Elaborar objectes senzills

- Fer feina de forma ordenada i metòdica per estudiar els problemes constructius i elaborant la documentació adient.

- Utilitzar en la realització de les tasques les eines amb correcció.

- Mantenir una actitud de indagació i curiositat, analitzant i valorant els efectes positius d’un determinat procediment de fabricació

- Valorar la importància de treballar com a membre d’un grup en la resolució de problemes tecnològics, assumint responsabilitats individuals en l’execució de les tasques en actitud de cooperació, tolerància i solidaritat

- Expressar i comunicar les idees i decisions sobre el desenvolupament del projecte tècnic, utilitzant recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequat.

- Ésser capaç de fer feina amb solidaritat i tolerància

- Respondre amb confiança a les pròpies capacitats i valorar-les.

9.7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ, RECUPERACIÓ I PROMOCIÓ

L’avaluació serà continua, ja que els conceptes i procediments previs per al desenvolupament de qualsevol pràctica, són els que s’hauran desenvolupat en pràctiques anteriors. L’avaluació dels alumnes és realitzarà en cada muntatge realitzat.

Per a l’obtenció de la qualificació és tindran en compte els següents criteris:

- Proves pràctiques.

- Muntatges realitzats en el taller. S’observarà a més del bon funcionament, el acabat i al neteja.

- Quadern de classe.

- Observació directa de l’alumne/a.

Per als alumnes que no superin els objectius mínims o amb l’assignatura pendent de l’any anterior, se’ls proposarà el disseny i construcció d’un objecte senzill i una prova pràctica.

9.8. TEMES TRANSVERSALS

L'educació ambiental i del consumidor per fomentar el reciclar

L'educació moral i cívica en la realització d’activitats i muntatges en equip.

L'educació per a la salut amb les normes de seguretat en el treball.

L'educació per a la igualtat d'oportunitats d'ambdós sexes afavorint la participació de les alumnes en la classe i limitant, si convé, el - freqüent protagonis -me dels alumnes. Convé que no hi hagi grups d'alumnes d'un sol sexe (cosir, trepar...).

9.9. ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES

El nombre d’alumnes sol ser reduït i això permet una atenció més personalitzada. De tota manera cal realitzar totes les adequacions que calgui dins dels continguts fixats.

9.10. ACTIVITATS COMPLEMEN TÀRIES I EXTRAESCOLARS

A 4t d’ESO es farà una sortida al 3r trimestre a la televisió de les Illes Balears, IB3.

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=EXTRAESCOLARES

10 PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE PRIMER DE BATXILLERAT: TECNOLOGIA INDUSTRIAL

10.1 Objectius del cursEl desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir a que els/les alumnes estiguin en disposició d’assolir els següents objectius generals:

• Utilitzar un vocabulari adequat per a descriure els útils i tècniques empleades en un procés de producció (tots els blocs).• Aportar i argumentar idees i opinions pròpies sobre els objectes tècnics i la seva fabricació valorant i adoptant, si escau, idees alienes (tots els blocs).• Avaluar les repercussions que sobre la qualitat de vida té la producció i utilització d’un producte o servei tècnic quotidià i suggerir possibles alternatives de

millora, tant tècniques com d’altre ordre (bloc 1).• Descriure els materials més habituals en el seu ús tècnic, identificar les seves propietats i aplicacions més característiques, i analitzar la seva adequació a

una finalitat concreta (bloc 2).• Identificar els elements funcionals, estructures, mecanismes i circuits que componen un producte tècnic d’ús comú (blocs 3, 4 i 5).• Descriure el probable procés de fabricació d’un producte i valorar les raons econòmiques i les repercussions ambientals de la seva producció, ús i deixalla

(blocs 1, 2 i 6).• Calcular, a partir d’informació adequada, el cost energètic del funcionament ordinari d’un local o d’un habitatge, i suggerir possibles alternatives d’estalvi

(blocs 4 i 7). • Relacionar les noves tecnologies amb l’augment de la qualitat dels productes tecnològics fabricats o elaborats tant des del punt de vista del disseny i la

fabricació com des de la simulació de determinats sistemes físics, visualitzant de forma gràfica complexos models matemàtics (blocs 1, 3, 4, 5 i 6).

10.2 Continguts

Es té previst impartir tots els continguts dels blocs del currículum, poden consultar-se a l'enllaç: http://www.weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/batxillerat_loe/annex/tecnologia_industrial_I_II.pdf

Primera avaluació: Bloc 4. CIRCUITS ELÈCTRICS 10h Bloc 3. ELEMENTS DE MÀQUINES 20h Bloc 2. MATERIALS INDUSTRIALS 15hSegona avaluació: Bloc 6. PROCEDIMENTS DE FABRICACIÓ 20h Bloc 5. SISTEMES PNEUMÀTICS 25hTercera avaluació: Bloc 1. EL PROCÉS I ELS PRODUCTES DE LA TECNOLOGIA 20h BLOC 7. ENERGIA 25H

http://www.weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/batxillerat_loe/annex/tecnologia_industrial_I_II.pdf

10.3 Orientacions metodològiquesS’emprarà una metodologia que faciliti i potenciï el treball autònom, estimulant les capacitats per a la investigació i treball en equip, aprenent a identificar els

continguts estudiats amb la realitat tecnològica i social d’entorn que ens envolta.Se procura fomentar actituds com la curiositat o esperit crític, valors ecològics de respecte al medi ambient, així com humanístics, mitjançant activitats i

experiències, al mateix temps que es mostren les darreres tendències de la tecnologia.

10.4 Orientacions per a l'avaluació

a) Procediments d'avaluació

A cada avaluació es faran com a mínim dues proves. Independentment de les notes de les recuperacions es farà una prova final pels que tenguin una part suspesa. A la nota de l’avaluació es tendrà en compte les proves escrites, sinó també, la presentació de treballs, les pràctiques, la participació i actitud a classe. A les proves escrites es demanaran qüestions teòriques, exercicis numèrics en els quals es valorarà tot ( el plantejament, la resolució, el resultat, les unitats i la discussió dels resultats) i qüestions de taller.

b) Criteris de qualificacióEs defineixen les 4 notes emprades per al càlcul de la nota final com : NE – Nota dels exàmens, NT – Nota dels treballs,

NP – Nota dels projectes i pràctiques de taller, NA – Nota d'actitudAleshores la nota final s'obté d'aplicar: Nota Final = 0,4 · NE + 0,3 · NT +0,2 · NP + 0,1 · NA

Per poder aprovar les notes (NE, NT, NP i NA) han de ser superiors a 3,5,.En cas de tenir una de les notes inferior al 3,5 la nota final màxima serà 4Durant tot el curs les notes NE, NT, NP i NA seran les mitjanes de les notes respectives obtingudes al global d'avaluacions ja realitzades.

c) Criteris de recuperació i promoció

DURANT EL CURS:

Els continguts relacionats amb l’actitud se podran recuperar aprovant la següent avaluació.

Els continguts relacionats amb exàmens, es recuperaran amb la realització d’una prova de recuperació.

Els relacionats amb els treballs amb la presentació d’aquests a les dades que indiqui el professor.

Els relacionats amb les pràctiques i projectes amb la presentació d’aquestes a les dades que indiqui el professor.

Els d’Informàtica amb l’entrega d’activitats i la realització de proves de recuperació i, en els casos que així succeeixi, amb un canvi d’actitud per part de l’alumne.

PROVA EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE: L’alumnat que el juny no hagi superat la matèria de Tecnologia podrà presentar-se a la prova extraordinària de setembre. El dia de la prova tindrà que presentar totes les feines que se li hagin donat per fer el dia de l’entrega de notes de juny. Aquesta inclourà: diferents activitats i exercicis sobre els continguts que s'han tractat durant el curs, així com també la presentació de la documentació tècnica d’un projecte tecnològic. L’examen tractarà sobre els continguts del curs.


30 % Nota final de l’avaluació ordinària (juny)

30 % treballs encomanats per a l’estiu

40 % Nota de l’examen de setembre

Per aprovar la nota mitja ha de ser com a mínim d’un 5.

PENDENTS

Per recuperar els pendents es lliuraran unes feines i es farà un examen extraordinari. A la nota de pendents les feines tendran una ponderació del 40% i l'examen del 60%.Es recuperarà la matèria en cas d'obtenir una nota de pendents igual o superior al 5.També es pot recuperar la matèria aprovant la Tecnologia de 2n de Batxillerat, en aquest cas la qualificació de primer serà d'un 5.

d) Avaluació del procés ensenyament-aprenentatge

Durant el curs s'anirà revisant que el ritme imposat per la programació inicialment proposada sigui el més adient per a les característiques de cada grup.En cas que els alumnes tenguin dificultats per assimilar els coneixements, les activitats proposades pel professor hauran d'aprofundir més en cada tema.

En aquest cas, s'ha de preveure la possibilitat de reduir el nombre d'unitats didàctiques de manera que la major part dels alumnes puguin assolir un aprenentatge significatiu.

D'altre banda, si la resposta dels alumnes és positiva al procés de l'ensenyament es poden proposar activitats d'aprofundiment a cada unitat.Per controlar si el procés d'ensenyament-aprenentatge és adequat, el professor oralment demanarà que els alumnes repeteixin què han après de cada una

de les activitats proposades.

10.5 Criteris d'avaluació

• Utilitzar un vocabulari adequat per a descriure els útils i tècniques empleades en un procés de producció (tots els blocs).• Aportar i argumentar idees i opinions pròpies sobre els objectes tècnics i la seva fabricació valorant i adoptant, si escau, idees alienes (tots els blocs).• Avaluar les repercussions que sobre la qualitat de vida té la producció i utilització d’un producte o servei tècnic quotidià i suggerir possibles alternatives de

millora, tant tècniques com d’altre ordre (bloc 1).• Descriure els materials més habituals en el seu ús tècnic, identificar les seves propietats i aplicacions més característiques, i analitzar la seva adequació a

una finalitat concreta (bloc 2).• Identificar els elements funcionals, estructures, mecanismes i circuits que componen un producte tècnic d’ús comú (blocs 3, 4 i 5).• Descriure el probable procés de fabricació d’un producte i valorar les raons econòmiques i les repercussions ambientals de la seva producció, ús i deixalla

(blocs 1, 2 i 6).• Calcular, a partir d’informació adequada, el cost energètic del funcionament ordinari d’un local o d’un habitatge, i suggerir possibles alternatives d’estalvi

(blocs 4 i 7).

• Relacionar les noves tecnologies amb l’augment de la qualitat dels productes tecnològics fabricats o elaborats tant des del punt de vista del disseny i la fabricació com des de la simulació de determinats sistemes físics, visualitzant de forma gràfica complexos models matemàtics (blocs 1, 3, 4, 5 i 6).

10.6 Recursos i materials

• Apunts i exercicis elaborats pel professorat.• Eines i materials disponibles del taller de tecnologia.• Web del professor: www.tecnologia.eshost.es• Altre material i convendria una dotació econòmica per poder comprar una sèrie de maquinària : torn, equip de pneumàtica, panells entrenadors elèctrics.

10.7 Activitatsa) Ampliació

És previst elaborar activitats d’anticipació i ampliació, per a alumnes molt motivats i amb disposició d’assolir més continguts que els previstos per al curs. També hem de tenir present la possibilitat de proposar problemes més complexos a aquells alumnes capaços de resoldre amb massa facilitat els proposats a la resta de la classe.

b) Extraescolars

Amb els alumnes Tecnologia Industrial no es faran activitats extraescolars

http://www.tecnologia.eshost.es/