Us interessa saber l’impacte econò-mic d’un Gran Premi de Fórmula 1?Voleu conèixer quanta gent estudiaun màster? Sabeu quants informàticsnecessita el país? Quants voluntaristenim? Quants malalts atén un pedia-tre cada dia? Quanta gent canviariad’habitatge si pogués? Els conduc-tors coneixen el límit d’alcohol permèsper conduir? Saben els electorsquants diputats hi ha al Parlament?

La resposta a aquestes i altres pre-guntes, i les reflexions que comporten,les trobareu en aquesta publicacióeditada especialment amb motiu dels15 anys de DEP.

El número 15 és doblement protago-nista en aquest llibre, ja que no nomésfa referència als anys que compleixDEP sinó també als àmbits amb quèl’hem estructurat: comunicació i pu-blicitat, economia i empresa, escola,esports, gestió pública, habitatge,medi ambient, mobilitat, opinió pública

i política, salut, serveis socials, socie-tat civil, societat de la informació, tre-ball i formació, i universitat.

Avui, 15 anys després del naixementde DEP, podem afirmar, amb modès-tia però també amb convicció, quehem contribuït a innovar socialment,ja que hem aportat coneixement i re-flexió sobre les actituds, les opinionsi els comportaments de les persones,dels ciutadans, dels usuaris de ser-veis, dels estudiants, dels electors,dels consumidors, dels necessitatsde suport assistencial o mèdic... i hemcol·laborat en la creació, desenvolu-pament o consolidació de nombrosesiniciatives públiques i privades actu-alment vigents.

Gràcies a tots els qui ens heu acom-panyat en aquests primers 15 anysde DEP.

presentació

5_

índex

0001_15 anys d'innovació social

02_15 àmbits

1_Comunicació i publicitat2_Economia i empresa3_Escola4_Esports5_Gestió pública6_Habitatge7_Medi ambient8_Mobilitat9_Opinió pública i política10_Salut11_Serveis socials12_Societat civil13_Societat de la informació14_Treball i formació15_Universitat

03_educaweb.com

04_formen part de DEP

06_

12_

14_

24_

34_

40_

46_

52_

58_

64_

70_

76_

86_

96_

106_

116_

122_

128_

138_

_4

15 anys d'innovació social

Editor Enric Renau

Coordinació i entrevistes Daniel Romaní

Disseny Glòria Escoruela i Flàvia Castro

ImpressióCevagraf, S.C.C.L.

Dipòsit legal: xxxxxxxxxxxxxx

Institut d'Estudis i Professions, S.L. (DEP)Carrer del Clot, 104, planta baixa08018 Barcelona Tel. 34 93 21513 65www.dep.net

Primera edició: juny 2010

crèdits

_6

15anysd’inno-vaciósocial

cap_01

9_

es feia segons les especialitats dels seus fun-dadors: el suport i consell a les persones desdel vessant psicològic, i el suport i consell a lesorganitzacions públiques i privades des delvessant sociològic i politològic.

En els inicis cal destacar el paper clau de Xa-vier Riudor en la direcció inicial de l’activitat derecerca i d’Isabel Arimany, i posteriorment d’AnnaSoms, en l’àmbit de l’orientació professional.També recordem amb gratitud les primeresresponsables tècniques: Bibiana Bastardes,Rosa Coscolla, Laia Pallejà i Ruth Sunyol.

L’any 1997, quan es començava a intuir la re-volució digital a nivell mundial, i a l’Institut DEPrebíem encàrrecs de diverses empreses, ad-ministracions i fundacions que tenien a veureamb Internet, les bases de dades i la gestió dela informació (les terminals de Servicaixa o elServei Català del Voluntariat, per exemple),vam decidir dedicar una part dels recursos del’empresa a crear un portal educatiu d’orienta-ció acadèmica i professional. L’any 1998 esvan iniciar les proves beta del primer portaleducatiu de l’Estat, Educaweb.com. L’any 2000Educaweb es va constituir en una empresa in-dependent, però impulsada financerament i es-tratègicament per DEP. Xavier Riudor en vaassumir la direcció. Cal fer una menció espe-cial a les persones que s’han mantingut fidelsal projecte d’Educaweb des dels inicis, fent-locréixer amb il·lusió i màxima professionalitat:Xavier Aspas i David Farigola.

Educaweb és actualment un dels líders delmón virtual en l’àmbit de la formació i una re-ferència com a portal d’orientació, amb serveisi continguts de qualitat, honestos i fiables. I unbon negoci per a DEP, que té, en ell, un delsseus principals actius. Centenars d’universitatsi centres de formació l’utilitzen per donar aconèixer la seva oferta acadèmica i milionsde persones per informar-se i orientar-se aca-dèmicament.

Des de l’any 2000, per tant, DEP concentra laseva activitat en la recerca, i la informació so-cial i la consultoria estratègica, mentre queEducaweb ofereix els serveis d’orientació aca-dèmica i professional.

Amb la reestructuració de DEP es consolidendues àrees d’activitat: la Recerca, sota el pa-raigua denominat Institut DEP, i la Consulto-ria Estratègica.

Ruth Sunyol assumeix l’any 2002 la direcciótècnica de l’Institut. Hi aporta clarament rigormetodològic i capacitat organitzativa durantdeu anys. En aquest període l’empresa creix endimensió i clients i s’estructura en quatre àm-bits d’especialització, que actualment conti-nuen vigents: l’educació, la formació i el treball;l’àmbit social; l’àmbit de les polítiques públiquesi l’àmbit dels serveis i el consum. També con-solida la seva dimensió financera, sota la di-recció d’Albert Gorchs, que té cura del control_8

DEP són les sigles de l’Institut d’Estudis i Pro-fessions, una entitat privada nascuda l’any1995 de la mà d’una psicòloga i d’un sociòleg,Montserrat Oliveras i Bagués i Enric Renau iPermanyer. Després d’uns anys d’iniciació pro-fessional en diverses entitats i empreses, d’am-pliació d’estudis a Itàlia i als Estats Units, id’una anàlisi del panorama empresarial, públici universitari català, tots dos ens vàrem atrevira constituir una empresa, amb totes les con-seqüències i riscos que això comportava.

Sense gaire recursos propis, però amb moltaempenta i il·lusió, una certa experiència en pro-jectes anteriors i una bona formació i, sobretot,la col·laboració de bons professionals i el suportfamiliar, es va constituir la societat l’any 1995.Se’n va ubicar la seu al carrer Pau Claris deBarcelona i també vam comptar amb un des-patx per realitzar activitats d’orientació que ensva cedir amablement la Fundació ICCIC.

D’acord amb l’especialitat de cadascun delsdos socis fundadors, DEP es va estructuraren dues àrees: l’una, l’orientació acadèmica iprofessional, i l’altra, la recerca sociològica,amb un fort èmfasi en tot allò que tenia aveure amb l’educació, la formació i el món deltreball, però el seu camp d’activitat es va anarobrint a altres àmbits socials i a les polítiquespúbliques.

La distribució inicial de les tasques d’informa-ció i assessorament que se’ns encomanaven

cap.01_15 anys d’innovació social

Enric Renau i PermanyerPRESIDENT EXECUTIU DE DEPCONSELLER DELEGAT D’EDUCAWEB

Enric Renau és cofundador i soci de DEP i d’Educaweb.com.Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB, va ampliarels seus estudis a l’Università degli Studi i a l’Istituto UniversitarioEuropeo a Florència (Itàlia) , i a la Walter A. Haas School ofBusiness de la University of California at Berkeley (EUA). Va serprofessor associat a la UPF (1993-2006). És president executiude DEP i conseller delegat d’Educaweb. És membre de la juntadirectiva de CTecno i de l’Associació Catalana de Sociologia.

www.dep.net

“La innovació social és una eina de transformació de la realitat.”

“DEP realitza recerca

sociològica, consultoria i serveis

relacionats amb l'obtenció, gestió i difusió d'informació.”

11_

conductes o desconeixements, actituds, opi-nions i comportaments.

DEP pot innovar des de fa quinze anys per-què té uns clients que volen que ho fem. Unsclients que saben que el coneixement experti la informació social els ajuda a fer millor laseva activitat professional i directiva, sovintde gran responsabilitat i repercussió pública.Presidents, Consellers, Alcaldes, Polítics, Di-rectors Generals, Directors de Màrqueting oComunicació i Tècnics són els nostres inter-locutors habituals. A ells els devem bona partdel que som.

En aquest període de quinze anys de treballde recerca hem pogut comprovar la comple-xitat de moltes situacions i l’existència demoltes oportunitats. Hem facilitat la presa dedecisions dels nostres clients, limitant el seumarge d’error, i aportant una visió sincera iequànime davant dels dubtes i la incertesa.Hem aportat pensament estratègic i capaci-tat executiva per crear, desenvolupar i con-solidar projectes concrets.

Aquesta vocació innovadora, que és un dels pi-lars de la nostra empresa, ens permet dir, mo-destament, que tenim un gran futur. En unperíode de greu crisi econòmica i financera enquè es troba immers el nostre país i el mónsencer pot semblar presumptuosa aquestaafirmació. Però el cert és que no tenim por del’esdevenidor. Al contrari. Considerem que els

grans canvis socials i econòmics que s’estanproduint des de fa anys van a favor de la nos-tra activitat professional i del model d’empresaque vam crear l’any 1995.

La societat del coneixement és una oportuni-tat i un repte per a DEP i, probablementtambé, en bona mesura, per a les economiesdesenvolupades. Com ho és Internet, lesxarxes socials, nascudes a l’empara d’aquestpoderós mitjà, i la tecnologia; la globalitzaciói l’espai europeu, i el ressorgiment de lesidentitats nacionals i culturals; l’aposta per laformació i l’educació; la sostenibilitat i lapreocupació per un major equilibri entre elspaïsos rics i els pobres, etc.

El reconeixement de la intensa activitat realit-zada al llarg d’aquests quinze anys de recercasocial i de recollida, endreça, gestió i difusió dela informació, d’una banda, i d’assessoramentestratègic, de l’altra, ens encoratja a continuardonant suport eficient, concret i constant, unsquants anys més, a totes aquelles persones iorganitzacions que ens ho demanin.•

_10

econòmic de manera eficient i discreta, amb elsuport constant de Laura Soms.

Actualment DEP és una organització especia-litzada en l’àmbit social que realitza activitatsde recerca sociològica, consultoria i serveis re-lacionats amb l’obtenció, gestió i difusió d'in-formació. DEP dóna suport a empreses,institucions públiques i entitats sense afany delucre en la seva presa de decisions tàctiques iestratègiques, tot aportant-los coneixement ieines per a una bona comunicació.

Aquesta especialització ens ha permès créixerquantitativament i qualitativament. Per aixòl’any 2005 vàrem inaugurar unes noves ofici-nes al barri del Clot que ens permetessin tre-ballar més còmodament.

L’equip humà actual del grup, format per34 persones, és d’una qualitat humana i pro-fessional excepcional. Com ho ha estat al llargdels quinze anys passats. A DEP treballen titu-lats superiors i màsters en Sociologia, CiènciesPolítiques i de l’Administració, Demografia,Psicologia, Pedagogia, Enginyeria Informàtica,Periodisme, Economia, i fins i tot Medicina.Tots ells conformen un equip estable, inquiet,exigent, rigorós i valent, que ha trobat a DEPun bon espai per créixer professionalment.

L’equip de DEP està actualment dirigit a nivellde grup per Josep Lluís Segú, que aporta la

seva demostrada experiència i visió estratè-gica, i per la directora de l’Institut, Sílvia Am-blàs, que avui és la responsable màxima de labona feina de tot l’equip, per la seva capacitatde treball, competència tècnica i habilitat enla gestió dels recursos humans. El seu és unexemple d’un dels trets definitoris de DEP: unaescola de sociòlegs i politòlegs.

DEP està configurat actualment en cinc àreesque expressen la nostra especialització enl’àmbit social: Educació i Formació, encapça-lada per Vanessa Hernández, Polítiques So-cials i Treball, dirigida per Jillian Reynolds,Serveis i Consum, coordinada per Pere Casa-mayor, Polítiques i Política, encapçalada perMíriam Gabriel, i Salut, portada per SílviaRueda. A més, s’acaba de crear l’àmbit Inter-nacional, amb Rachel Nelson al capdavant.

Els resultats de la feina que es fa en cadascund’aquests cinc àmbits posa de manifest una deles tesis fonamentals de DEP: la innovació so-cial és una eina de transformació de la realitat.

DEP innova des de fa quinze anys amb unavisió fresca i una metodologia que tracta de re-soldre temes socials complexos i problemàti-ques noves i de sempre amb rigor. DEP innovatenint sempre al centre de la perspectiva el ciu-tadà, que és usuari de serveis públics o privats,que pot ser estudiant, malalt, consumidor, elec-tor, associat... el ciutadà o ciutadana que tédubtes i certeses, il·lusions i preocupacions,

cap.01_15 anys d’innovació social

“DEP aportapensamentestratègic i capacitatexecutiva per crear,desenvolupari consolidarprojectesconcrets.”

“DEP innova tenint

el ciutadà sempre al centre de la

perspectiva.”

_12

15àmbits

cap_02

15_

DEP treballa per a mitjans de comunicació,programes de televisió i portals d’Internet, perals quals realitza sobretot enquestes d’opiniópública. DEP avalua campanyes publicitàriesi realitza estudis sociològics i de mercat per aagències publicitàries i grups de comunicació.

El 64,7% dels catalans considera que el millorcanal d’informacióés Internet.

1_Comunicació i publicitat

Programa de televisió “L’aventuraquotidiana” (TV3). Enquesta d’opiniói comportament dels ciutadans. Broadcaster. (any 2001)

“Tinc coses més interessants a fer que anar al gimnàs”

5,9%Totalment en desacord

28,9%Més aviat en desacord

18,2%Totalment d’acord

47,0%Més aviatd’acord

Sí65,2%

No34,8%

“Internet és el millor canal d’informació”

6,9%Totalment en desacord

28,4%Més aviat en desacord

17,7%Totalment d’acord

47,0%Més aviatd’acord

Sí64,7%

No35,3%

17_

L’any 2004 la productora Broadcaster, quevostè dirigeix, va encarregar a DEP una in-vestigació qualitativa sobre la percepcióque la ciutadania té de la informació deltrànsit que ofereixen els mitjans de comu-nicació. Quines van ser les principals con-clusions? Com valoraven la “qualitat” de lainformació del trànsit els enquestats?

De manera força negativa. La consideravenpoc útil, poc creïble -no sempre coincideix ambel que els conductors observen directament-, iafirmaven que es difon de manera poc precisai poc entenedora.

Encara hi ha molta feina a fer pel que fa ala terminologia de la informació del trànsit.

Sí. Quan sentim l’home -o la dona- del tempstenim la sensació que empren una terminologiaadequada i entenedora. En canvi, quan sentimels qui ens parlen del trànsit, no. Estan clarsels topònims, els punts quilomètrics i la xarxade carreteres...

Tot i això, quan es parla, per exemple, de laBV-4608, la major part d’oients no sabenquina carretera és.

Sí. I a més hi ha moltes expressions que sónenteses de diferent manera. No tothom enténigualment “retenció”, “problemes”, “aturades”,“aturades intermitents”... Per això una de lespropostes de l’estudi de DEP era consensuar ladefinició dels termes per part dels qui els utilit-zen -el Servei Català de Trànsit, els professionals

dels mitjans de comunicació...-, cosa que ahores d’ara encara està pendent.

Són uns quants els qui modifiquen elsplans del cap de setmana després de co-nèixer la previsió del temps però són pocsels qui canvien de ruta després d’haversentit a la ràdio que els espera un embúson han previst circular.

No hi són a temps! Quan senten la informacióa la ràdio ja són a prop de l’embús. A més, laxarxa viària de Barcelona ofereix poques alter-natives. És una ciutat densa, encaixada entreel mar i la muntanya. Si t’agafa un accident ala ronda, tens poques sortides. I un problemaa les rondes acaba afectant bona part delsaccessos a la ciutat per l’efecte dòmino.

La ràdio és el mitjà preferit per informar-se del trànsit, oi?

Sí, i al cotxe, per la qual cosa qualsevol incidèn-cia t’agafa ja en ruta i, sovint, a prop de l’incident.

La ràdio i el cotxe són una parella benavinguda.

Efectivament. Segons l’Estudi General de Mit-jans, un 30% llarg de persones que diuen queescolten la ràdio ho fan des del cotxe, amb undoble comportament: al matí, quan van de casaa la feina, prefereixen escoltar les notícies, i alvespre, de la feina a casa, música. Al matí vancontrarellotge i al vespre s’ho agafen amb cal-_16

L’Institut DEP va realitzar l’any 2001una sèrie d’enquestes sobre la vidaquotidiana per al programa de TV3“L’aventura quotidiana”.

A vostè li agrada encetar un debat a la te-levisió amb dades sociològiques obtingu-des per a l’ocasió.

Sí, considero que són un bon element perobrir i centrar el debat. Són un valor afegit quepermet emmarcar i fonamentar el motiu quees planteja.

Quan, l’any 2001, vostè dirigia i conduïa, alcostat de Glòria Serra, el programa “L’a-ventura quotidiana” a TV3, l’Institut DEP vafer-se càrrec de les enquestes que es pre-sentaven en aquest espai.

Eren enquestes sobre l’opinió i el comporta-ments dels ciutadans en temes molt diversosde la vida quotidiana: els motoristes, els pro-ductes “light”, el tabac, la infidelitat, el cafè, elreciclatge, els tatuatges i els “piercings”, els te-lèfons mòbils... En aquell espai volíem reflectirla realitat social complementada amb les mos-tres demoscòpiques. I es va evidenciar lamanca d’informació real que hi havia, malgratque el tema que tractàvem era el consum en elseu sentit més ampli.

Ara, a “Els matins”, a TV3, continua recollintl’opinió dels catalans, a través de correuselectrònics, facebook, SMS, telèfon...

Sí. En aquest cas, però, les dades que ens ar-riben tenen un valor orientatiu, no científic. Detota manera, anem afinant el mecanisme: araja no s’accepta més d’un correu del mateixemissor quan es tracta de contestar la pre-gunta del dia via web.

Quan realitzes una enquesta presencial,ets tu qui esculls la mostra. En canvi, enuna enquesta “on line” no pots triar quirespon, de manera que la mostra no ésgaire representativa: acostumen a respon-dre els extrems.

Sí, és clar. Recordo que, en una ocasió, unapersona em va dir: “Mira què diu l’enquesta,quanta gent que està a favor del que diem no-saltres!” I ella mateixa havia fomentat la parti-cipació perquè sortís el resultat que desitjava.

Continua tenint màgia la xifra als mitjansde comunicació.

Sí. De tota manera, insisteixo: jo sóc molt críticamb l’ús que sovint se’n fa. Sempre els dic alsmeus col·laboradors: “No donem mai una xifrarelativa sense conèixer l’absoluta. Si diem, perexemple, que la delinqüència ha augmentat el20% a La Rambla d’un any a l’altre, hem de dirtambé el nombre de persones: és molt diferentque siguin 100 o 1.000 persones”.

cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat

“Les noves tecnologies ens hande permetre apropar-nos més imillor a les persones”

Josep CuníPERIODISTA, DIRECTOR DE LA PRODUCTORA DE RÀDIOI TELEVISIÓ BROADCASTER

Josep Cuní és periodista. Amb el seu programa “Els matins ambJosep Cuní” a Catalunya Ràdio va ser líder d’audiència durant anys,cosa que succeïa per primer cop en la història de la ràdio en català(1985-1995). Ha estat molt vinculat a Televisió de Catalunya, ambprogrames relacionats amb l’actualitat: “A debat”, “Així és la vida”,“Les notícies amb Josep Cuní”, “La tarda és nostra”, “L’aventuraquotidiana” i “Coses que passen”. Actualment dirigeix i presenta“Els matins”, programa diari de cinc hores de durada, a TV3. Éstambé director de la productora de ràdio i televisió Broadcaster.

www.broadcaster.cat

Un 40,7% de ciutadans necessita el cafè per funcionar millor. (any 2001)

19_

Vostè ha manifestat en alguna ocasió quela llibertat ens fa por, a Catalunya.

La llibertat comporta assumir riscos i no elsvolem assumir. En un sentit legal, tenim lli-bertat d’expressió, però ens autocensuremconstantment. Ho veig en els convidats, abans

de començar el debat; ho veig en els espec-tadors... Aquí debatem sobre tres o quatreqüestions que sempre solen ser les mateixes,que parteixen de punts poc elàstics, molt blo-quejats, de manera que no faciliten que eldebat existeixi. Dos monòlegs no vol dir ne-cessàriament diàleg.•

_18

ma. Des d’aquest punt de vista és lògic queun embús al matí indigni més i faci cremarmés adrenalina al conductor aturat que no pasal vespre.

Per tant, la informació del trànsit cal fer-la sobretot al matí, quan s’escolten lesnotícies.

Sí. I per això totes les emissores de ràdio l’hanincorporat independentment del seu contingutprogramàtic. I fa poc s’hi ha afegit la televisió.

Com la majoria de professions, el perio-disme s’ha transformat molt en pocs anys.Alguns mitjans i professionals segueixencamins difícils de justificar.

Sí, molts periodistes volen ser els primers adonar una informació només per penjar-se lamedalla d’haver-la donat deu segons abansque l’altre, sense preocupar-se de contextua-litzar-la ni d’informar-ne a fons. Molts pensenque tenen una exclusiva -cosa que gairebé maiés certa, perquè no és una notícia que haginesbrinat ells-, quan en realitat es tracta d’unaprimícia, que acabaran donant els altres mit-jans, potser de manera més precisa. Quin sen-tit té aquesta pressa?, quin sentit té voler serel primer? Com a conseqüència d’aquesta malapràctica, en força ocasions alguns periodistesno informen sinó que deformen. D’altra banda,també sóc molt crític amb la relació que s’es-tableix entre els polítics i els periodistes, entrealguns polítics i alguns periodistes.

Com qualificaria aquesta relació?

De promíscua. La informació que sorgeix d’a-questa relació té connotacions fraudulentes.Un s’erigeix en font informativa i l’altre enmissatger de qui vol que es transmeti una de-terminada informació o un punt de vista. De ve-gades, fins i tot, de qui vol llançar globus sondaa través dels mitjans. Jo intento mantenir-me’nal marge, sincerament, encara que no sempreho aconsegueixo.

Les noves tecnologies han facilitat la feinaa moltes professions, també al periodisme.Però no tot són avantatges.

Cal fer-ne un bon ús, de les noves tecnologies,no per ser esclaus de la màquina sinó per apro-par-nos més i millor a les persones, i posar-lesa la seva disposició. Les noves tecnologiestambé han d’anar a favor dels valors, no nomésdels interessos.

Permeten que tothom sigui emissor, però...no és clar que el poder el tingui el ciutadà.

Bé, pot passar, efectivament que gràcies a latecnologia les empreses puguin ser més for-tes, més potents, amb més poder de decisióper dir què és i què no és notícia, i que així s’a-llunyi la possibilitat d’intervenir-hi, de contrastarla informació i de poder triar entre versions di-ferents. Això ens pot convertir en espectadorsd’una realitat que en el pla mundial depenguide molt poques mans.

cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat

Un 13,1% dels catalans

estaria disposat a fer-se

un “piercing” o un tatuatge.

(any 2001)

El 83,3% de les personescreu que la majoria de trucades que fa amb el mòbil són innecessàries. (any 2001)

21_

part la fusió de la investigació i la publicitat. Encarahi ha, però, certa resistència al canvi. Penso quealgunes empreses no estan invertint en l’aspectedigital tot el que haurien d’invertir. I crec que ani-rem veient moltes innovacions en el terreny digi-tal que encara avui són difícils d’imaginar.

Al món digital tothom pot emetre missat-ges, crear una pàgina web... Això ha perju-dicat la publicitat?

Internet pot ser una eina poderosa per al ciu-tadà i perillosa per a les empreses, ja que espot consensuar un missatge contrari als inte-ressos de la companyia. Trobar-se amb grupsorganitzats que parlin malament de la tevamarca, com succeeix a Internet, no li fa gràciaa cap empresa, però som en un mercat en elqual la comunicació va en totes direccions. Lesmarques han de ser, més que mai, honestes enla seva comunicació: estan molt més exposa-des. Jo, que porto molts anys al món de la co-municació, crec que això és absolutamentfantàstic, perquè aquelles marques que tenenun comportament honest són les que triomfen.

Ara tot és més complex, no només perquèels consumidors també tenen la paraulasinó també per la competència ferotge quehi ha al món de la publicitat, oi?

Sí. El gran repte és saber arribar als consumi-dors, els quals han de fer front a entre 3.500 i5.000 missatges de màrqueting diaris, i acon-seguir captar la seva atenció. A les agències

de publicitat ens cal treballar amb menys “gla-mour” i menys pressupost, però amb més ideesi més eficàcia. L’important per a les empresesés que les seves marques siguin percebudespels consumidors com unes marques pròximes,que les entenen, que si hi ha un problema sóna prop... Per això, les empreses han de creartota una sèrie de ponts de comunicació que elspermetin tenir contacte amb les marques. Fauns anys dèiem que era necessari tenir unagran idea. “Si el teu anunci no conté una granidea, passarà com un vaixell a la nit”, deia DavidOgilvy. Ara, cal anar una mica més enllà: no fafalta només tenir una idea, sinó un ideal demarca. Quan les marques són realment po-tents, d’alguna manera formen part de les nos-tres vides i, llavors, han de tenir certs ideals.

La televisió ha anat perdent protagonismea la societat i també per a la publicitat: amés del “boom” d’Internet s’ha produït unasegmentació de canals de televisió.

Bé, molta gent està veient la televisió a la sevapantalla de l’ordinador. Gràcies a Internet es potveure la televisió des de qualsevol lloc del mónon hi hagi connexió a la xarxa i en qualsevolhora. La televisió no està morta, ni de bon tros.Quan va aparèixer la televisió semblava que laràdio tenia els dies comptats, i no va ser així.Tampoc morirà la televisió. El que passa és ques’ha de resituar. Cada mitjà ha de trobar el seupaper, en aquest món digital. Ara el principaldrama l’està vivint la premsa escrita, que ha per-dut molta publicitat._20

Malgrat que el món de la publicitatestà basat en la creativitat, la investi-gació contribueix decisivament a queaquesta creativitat sigui encertada pera l’objectiu que es proposa.

Quina importància té la investigació d’ac-tituds i opinions dels ciutadans per al mónde la publicitat?

Essencial. Malgrat que el món de la publicitatestà basat en la creativitat, la investigació con-tribueix decisivament a que aquesta creativitatsigui encertada per a l’objectiu que ens propo-sem. A Bassat Ogilvy no fem obres d’art sinócreativitat aplicada a uns objectius comercials.Com més precisa sigui la investigació i mésben llegida estigui, més podrem afinar la cam-panya. Nosaltres pensem que val més la penadedicar esforços a fer una recerca prèvia a unacampanya publicitària que fer-la un cop s’ha re-alitzat, que val més la pena conèixer amb detallles preferències dels consumidors que nomésavaluar l’impacte publicitari d’un “spot”. Fins farelativament pocs anys els empresaris i direc-tius d’empresa d’aquest país funcionaven bas-tant intuïtivament, però això ha anat canviant:han anat dedicant més atenció a l’anàlisi i l’es-tratègia. Per això el mercat de la investigaciósocial està creixent més que el de la publicitat.David Ogilvy, el fundador d’Ogilvy, abans de fercada campanya, sempre es mirava la investi-gació que s’havia realitzat a propòsit. I és queabans de ser publicitari havia treballat en in-vestigació, concretament a l’Institut Gallup.

Faci’ns cinc cèntims de David Ogilvy.

David Ogilvy va fundar l’any 1948 l’agènciaHewitt, Ogilvy, Benson & Mather. Ell procla-mava que cada anunci és part de la inversió allarg termini en la personalitat de la marca.Ogilvy va ajudar a crear algunes de les mar-ques més reconegudes al món: AmericanExpress, Sears, Ford, Shell, Barbie, Pond’s,Dove i Maxwell House, i més recentment, IBMi Kodak. Era un home alhora pragmàtic i ro-màntic. Avui és recordat per unes quantes deles campanyes més famoses de la publicitat.Potser la més coneguda és la de la frase: “Als60 quilòmetres per hora, el soroll més fort enaquest nou Rolls-Royce prové del rellotgeelèctric”.

De quina manera ha afectat la digitalitzacióa la publicitat?

La digitalització ha estat una gran revolució pera molts àmbits de la societat, també per al mónde la publicitat. És una revolució tan sols com-parable a l’arribada de la televisió. Permet ferenviaments molt segmentats, destinats a pú-blics específics, ha abaratit costos, ha provocatun gran canvi en les formes de treball... A més,tot el que és digital és immediat, sí, immedia-tíssim, i mesurable. A Bassat Ogilvy hem createl cap de desenvolupament digital perquè pen-sem que aquest és un aspecte clau. El mercatet diu immediatament si una acció comunica-tiva agrada o no, i de seguida pots corregir-ho;de manera que podem fer centenars de cam-panyes al mes. El món digital suposa en gran

cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat

“El món digital suposa en granpart la fusió de la investigaciói la publicitat”

Enric PujadasPRESIDENT DEL GRUP BASSAT OGILVY

Enric Pujadas va cursar la carrera de Ciències Empresarials i varealitzar el Màster en Direcció d’Empreses a ESADE. PADE (Pro-grama d’Alta Direcció d’Empreses) a l’IESE. Des del 1982 la sevacarrera professional s’ha desenvolupat a Bassat Ogilvy. Al llargd’aquests anys ha intervingut en el plantejament estratègic decomunicació de les marques de quasi tots els clients d’aquestaagència. Actualment és President del Grup Bassat Ogilvy. Haestat vicedegà del Col·legi de Publicitaris de Catalunya.

www.ogilvy.com

“La publicitat “on line” permetfer enviamentsmolt segmentats,destinats a públics específics,ha abaratit costos, ha provocat un gran canvi en les formes de treball... A més, tot el que és digital és immediat i mesurable.”

23__22

Els classificats dels diaris gairebé handesaparegut!

Sí, Internet ofereix molta més riquesa, tant pelque fa a l’aspecte visual com al text, i els preusper als anunciants són molt més assequibles.

I mentrestant els anuncis ens han de con-tinuar sorprenent.

Jo continuo sorprenent-me de moltes de lescampanyes. El ser humà és creatiu, i encaraque moltes vegades pugui semblar que tot estàinventat, afortunadament cada dia descobrimnoves formes de sorprendre. Hi ha una cosaque considero molt important: que la creativi-tat sigui viscuda per tots els que treballen a l’a-gència, no només pels creatius.

Vostè va començar a treballar a BassatOgilvy l’any 1982.

Sí, ja fa uns quants anys...

Quins records té d’aleshores?

La publicitat era un terreny força verge i teniaun gran poder d’atracció. Hi havia moltes cosesper fer.

Com ha vist l’evolució de l’empresa BassatOgilvy en tots aquests anys?

Els grans canvis s’han produït sobretot els úl-tims deu anys. A la dècada de 1990 la nostraactivitat principal era la publicitat en mitjans

tradicionals; ara ja representa menys del 50%del negoci. La resta procedeix d’altres espe-cialitats del món de la comunicació com el màr-queting directe, les relacions públiques, eldisseny, les comunicacions digitals... Més queuna agència de publicitat ara ens consideremun grup que treballa en qualsevol àrea de co-municació comercial. A més, d’un temps ençà,la internacionalització i la bona reputació queté la creativitat d’aquest país més enllà de lesnostres fronteres ens ha dut a proposaridees i realitzar campanyes per a marques lí-ders a nivell mundial. En els darrers anyshem col·laborat amb DEP en diversos estu-dis per comprendre les necessitats dels con-sumidors o ciutadans, que han estat molt útilsper a les estratègies de comunicació delsnostres clients.•

cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat

“Val més la penaconèixer

amb detall les preferènciesdels consumidors

que només avaluar l’impacte

publicitari d’un “spot”.”

25_

DEP col·labora amb sindicats, patronals icol·legis professionals en l’anàlisi de la satis-facció, les necessitats i l’avaluació de serveissegons l’opinió dels associats. DEP treballaper als governs en matèria de coneixement iavaluació de polítiques econòmiques i en lacreació d’estadística oficial.

La majoria de catalans desconeixels diferentsimpostos itaxes queels afecten.

2_Economia i empresa

Coneixement real dels impostosConeixement i percepció dels impostos.Enquesta d’opinió a ciutadans iempresaris. Departament d’Economia iFinances. Generalitat de Catalunya.(any 2002)

IVA IRPF Taxes Patrimoni IAE Succes-sions i

donacions

Impostos especials

Transmis-sions

76,8%73,8%

39,3%

35,0% 34,8%

24,8%21,0%

14,8%

27_

no només de les propostes de la Conselleriad’Economia sinó de la major part d’iniciativesdel Govern. Des d’aquesta Conselleria estàvemmés ocupats a fer viables financerament de-terminades accions que a explicar-les. I de lamajor part de les nostres iniciatives hi havia unconeixement baix. Ara, això sí, la gent que co-neixia les accions que dúiem a terme les valo-rava positivament.

És lògic que la major part de recursos del’administració es destinin a l’acció i no pasa la difusió.

Sí, és clar. Però pot passar que a alguns col·lec-tius que poden beneficiar-se del que fas no elsarribi la informació. Per això és important fer-ne difusió.

Els impostos van ser un dels temes cen-trals de l’estudi. Quins eren els resultats?

Les enquestes ens deien que els ciutadans te-nien un coneixement baix sobre el contingutdels impostos i la seva finalitat. I la majoria voliaque disminuïssin, tot i que expressaven que es-taven d’acord a pagar-los.

Això passa a tot arreu...

No. Hi ha països on els ciutadans ja estan d’a-cord amb els impostos que paguen, saben moltbé a què es destinen. D’altra banda, vam cons-tatar una alta acceptació a la idea de transferiren la seva totalitat la recaptació i gestió dels

impostos de l’Estat a la Generalitat. La majoriade catalans, amb independència de la sevaideologia, deien: cal que els impostos es ges-tionin des de Catalunya. Finalment, l’estudi feiauna sèrie de recomanacions, entre les qualsdestacaven la d’impulsar una política d’educa-ció fiscal i la d’explicar especialment els im-postos cedits a la Generalitat.

La realització de l’Observatori sociològicde la situació econòmica de Catalunya vacoincidir amb l’acord de finançament de laGeneralitat amb el Govern espanyol, queva representar la cessió del 33% de l’IRPF,el 35% de l’IVA i el 40% dels impostos es-pecials (alcohol, tabac i hidrocarburs).

Sí, aquest acord va representar un incrementimportant de recursos per atendre les necessi-tats dels ciutadans. D’aquest increment ha vis-cut el govern tripartit de la Generalitat elsdarrers set anys.

De tota manera, la clau de la caixa la con-tinuava -i la continua- tenint Madrid, oi?

No ben bé. Des d’aleshores ja era compartida.És a dir, ja hi havia corresponsabilitat fiscal: tantla Generalitat com l’Estat recaptaven impostos.

També preguntàveu sobre l’evolució delpes econòmic de Catalunya en els cincanys anteriors, oi?

Sí._26

L’Institut DEP va realitzar del 2001 al2003 l’Observatori sociològic de la si-tuació econòmica de Catalunya.

Quin era el principal objectiu de l’Obser-vatori sociològic de la situació econòmicade Catalunya, que va realitzar durant unsanys DEP per al Departament d’Economiai Finances, que vostè dirigia?

Conèixer l’opinió dels ciutadans i del món em-presarial sobre la situació econòmica, la sevavaloració de la política econòmica i de la ges-tió de la Generalitat.

En quin període va realitzar-se?

Del 2001 al 2003. M’hauria agradat que ha-gués tingut més continuïtat i poder conèixercom anaven evolucionant les opinions. Però esva acabar la legislatura i vam haver de deixarel Govern.

Quantes onades es van fer?

Cinc.

Quina utilitat tenia per a vostè i el seuequip de la Conselleria d’Economia i Fi-nances l’Observatori sociològic de la si-tuació econòmica de Catalunya?

Ens proporcionava informació, d’una maneraordenada i sistematitzada, de la percepció quela societat tenia de la tasca de la Conselleria

d’Economia. Des de l’Institut Català de Finan-ces havíem obert unes línies de finançament iavals a petites empreses i professionals, amb lacol·laboració de l’ICO (Institut de Crèdit Oficial)i de diverses entitats financeres i volíem sabercom es valoraven. A més, el Govern havia iniciatla concessió d’ajudes a la gent gran amb de-pendència i a les famílies amb fills menors detres anys, unes mesures que afectaven a moltagent, i ens interessava saber també com es va-loraven. El govern, per prendre decisions, ha detenir informació dels ciutadans i tenir molt ambcompte la seva opinió. El Departament d’E-conomia és el responsable del control delpressupost i ha de tenir criteri sobre les priori-tats a l’hora d’esmerçar els recursos. Per aixònecessita uns canals d’informació permanents.

No es pot qualificar de departament neu-tre, doncs, el d’Economia.

No. És un departament transversal. Per aixòha de tenir informació sobre l’evolució delmercat, de la societat i de les opinions queels ciutadans i els empresaris tenen de l’accióde govern.

Els van sorprendre algunes de les dadesque oferia l’Observatori sociològic de la si-tuació econòmica de Catalunya?

Per un costat confirmaven unes intuïcionssobre tendències que ja observàvem. De totamanera, la meva sorpresa va ser que hi haviaun gran desconeixement de l’acció de govern,

cap.02_15 àmbits_Economia i empresa

“El govern, per prendre decisions,ha de tenir molta informació delsciutadans i de les empreses”

Francesc Homs i FerretECONOMISTA. SOCI PRESIDENT DE RJCECONSULTORIA D’EMPRESES

Francesc Homs va iniciar la seva carrera professional com aprofessor d’economía industrial a la Universitat Autònoma de Bar-celona. Va ser diputat al Congrés de Diputats, regidor de l’Ajun-tament de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya. Va serConseller d’Economia i Finances de la Generalitat (2001-2003).És President Executiu de RJCE Consultoria d’Empreses i Presi-dent d’Abertis Logística.

www.rjce.net

Només l’11% de catalans coneix el percentatge d’IVA que s’aplica al pa, la llet o la farina, i el 55% a una peça de roba. (any 2002)

29__28

I què deien els ciutadans i els empresaris?

Deien que Catalunya havia perdut pes econò-mic respecte els anys anteriors; concretamentho deien el 38,1% dels ciutadans i el 44,7%dels empresaris, segons les dades de l’onadad’octubre del 2003.

Coincidia amb el que deien les dades,aquesta percepció?

Era una pèrdua de pes relatiu. L’economia ca-talana gaudia de bona salut, estava guanyantproductivitat, creixia la seva posició als mercatsinternacionals, s’estaven introduint noves tec-nologies, la formació estava donant resposta ales demandes de les empreses, els beneficises reinvertien... El que passava és que la restade les comunitats autònomes també s’haviendesenvolupat i per això, en termes relatius, Ca-talunya perdia pes. Però que la resta d’Espa-nya vagi bé no ha de preocupar mai Catalunya.Avui Europa està experimentant una pèrdua depes relatiu en l’economia mundial a causa delcreixement dels països menys desenvolupatsd’altres continents, però al mateix temps témés oportunitats de negoci en aquests països.

L’Observatori sociològic de la situació eco-nòmica de Catalunya va fer-se a l’època enquè es va construir la nova Fira de Barce-lona a la Gran Via, fet que va ser reflectit al’estudi.

Sí, i la majoria d’enquestats no sabien que laGeneralitat havia estat la principal impulsora

econòmica de la nova seu de la Fira a L’Hos-pitalet. La Fira de Barcelona ens preocupavaespecialment perquè havia anat perdent pes idinamisme, i des de la Generalitat havíem posatforça recursos per redreçar aquella tendènciaa la baixa.

La realització de l’Observatori també va co-incidir amb l’entrada en vigor de l’euro, oi?

Efectivament. I observàvem que els ciutadansveien que tenia avantatges però també algunsinconvenients. En alguns sectors de consumels preus van pujar més que el raonablementesperat pels efectes de l’euro. La nova monedaeuropea ha tingut efectes positius sobre l’eco-nomia espanyola; no obstant això, ha generatuna modificació dels valors dels béns i serveisque ha creat una tendència moderada a l’alçade preus.•

cap.02_15 àmbits_Economia i empresa

Més del 70% coneix

l’IVA i l’IRPF. En canvi,

els impostos especials, els

de successions i els de

transmissions són coneguts per menys del 25%.

(any 2002)

31_

El vostre “públic objectiu” prioritari és lapetita i mitjana empresa, oi?

Sí, i és que a Catalunya el teixit empresarial ésformat bàsicament per petites i mitjanes em-preses. Però la gran empresa troba a la Cecotun bon discurs empresarial i un “network” pro-fessional útil per al seu dia a dia. També donemsuport de manera decidida al qui vol crear unaempresa. N’ajudem a crear unes 300 l’any.

No és una tasca gens fàcil crear una em-presa i que rutlli al cap d’un temps...

No, és clar, sobretot en aquest país en què hiha tantes traves. La burocratització ha anatcreixent de manera exponencial; alguns delstràmits que tota empresa té l’obligació de ferno serveixen per res, com per exemple el pro-tocol d’assetjament sexual. A Catalunya hi hauna població activa de prop de 4 milions de tre-balladors i no es registren més de 10 denún-cies l’any per aquest tema. Només ens ha faltatel cas Millet per acabar d’embolicar la troca igenerar encara més normatives de control inú-tils que no aporten valor ni a l’empresa ni a lasocietat. Vivim sota la presumpció de culpabi-litat, a diferència del que succeeix als païsosanglosaxons. A França, el paperam que com-porta la gestió d’una empresa és mínim. A més,al país veí si una empresa no supera els30.000 euros l’any de facturació, no ha depagar IVA. Això aquí és impensable.

Quins serveis específics oferiu als qui s’ar-risquen a crear una empresa, malgrat aquestpanorama negre que ens heu descrit?

Tenim un servei per a emprenedors que elsajuda a crear el seu “business plan” i els acom-panyem en l’anàlisi del projecte i en la localit-zació de la informació necessària per fer unbon estudi. També disposem d’una estructurade 24 assessors en diferents àrees als qualspoden acudir els qui volen crear una empresaper consultar dubtes sobre aspectes tècnics ode gestió. Finalment, disposem de convenis pertrobar finançament amb les entitats financeres.

Vostè també és Secretari General de Bu-siness Angels Network Catalunya. Quinaés la funció d’aquest organisme?

Té l’objectiu de facilitar que inversors amb co-neixements de gestió participin en el finança-ment de projectes empresarials nous ambpotencial de creixement. És un instrument definançament que ja existeix a nivell mundial,que analitza més de 1.000 projectes anuals. Haajudat a moltes empreses a ser una realitat.

Quin és el perfil de les empreses associa-des a la Cecot?

La majoria són microempreses (71%), del sec-tor serveis i amb seu al Vallès Occidental. Laresta són del conjunt del país i de 40 sectorsdiferents d’activitat. Aquestes dades pertanyen

_30

DEP va realitzar l’any 2008 un estudisobre la satisfacció dels associats iles associades a la Cecot per tal deconèixer la seva opinió en relació a lagestió, els serveis i els avantatges queofereix.

Facin’s cinc cèntims de la Cecot.

És una associació empresarial multisectorial,constituïda l’any 1978 i integrada per una grandiversitat de gremis i associacions empresarials.

Es pot considerar una patronal de patronals?

Sí, ja que aglutina els interessos dels seusgremis i associacions. La Cecot actua coma representant davant dels interlocutors so-cials i presta serveis per fomentar la competi-tivitat d’autònoms, microempreses, pimes igrans empreses.

Quins són els objectius de la Cecot?

Promoure i defensar èticament els interessosde les empreses catalanes, tot oferint-los unservei innovador i de qualitat en resposta a lesseves necessitats presents i futures, d’acordamb el desenvolupament social, natural i eco-nòmic del seu entorn. Des de la Cecot tenimmolt clar que convé que la societat empresa-rial estigui organitzada.

El món de l’empresa és canviant, com lasocietat mateixa. Des de la Cecot us calestar a l’aguait dels canvis, oi?

Sí. El coneixement de l’oferta i de la demandadels diferents sectors d’activitat és per anosaltres determinant. A més, d’uns anys ençà,el mercat té una mobilitat molt alta, canvia ver-tiginosament per adaptar-se als reptes de la in-novació, la internacionalització i la tecnologia.Apareixen sectors nous i en desapareixen al-guns de tradicionals; s’obren nous mercats, esreformulen els productes en funció de les exi-gències del mercat, la demanda s’especialitza ies fa exigent...

Quantes empreses estan afiliades a laCecot?

Unes 8.000 de forma directa, i n’hi ha 66.000de representades.

Què demanen sobretot a la Cecot les em-preses afiliades?

Depèn del tipus d’empresa, és clar. Els seusdirectius saben que els podem ser molt útilsnegociant, per exemple, amb els ajuntamentsla rebaixa de l’IBI o de l’IAE. Tenim un granservei d’assessorament empresarial, formemmés de 10.000 persones cada any, orientemprogrames d’innovació i de Recursos Hu-mans... Disposem de més de 250 serveis dife-rents, sectorials i transversals. Atenem mésd’un milió de gestions a l’any.

cap.02_15 àmbits_Economia i empresa

“A Catalunya hi ha massa travesper crear una empresa”

David GarroféSECRETARI GENERAL DE LA CECOT

David Garrofé és llicenciat en Dret per la UAB i PADE (Programad’Alta Direcció) d’IESE. És Secretari General de la Cecot i Se-cretari General de Business Angels Network Catalunya.

www.cecot.org

A Catalunya hi ha 3.608empreses dedicades

a la jardineria. (any 2008)

Les empreses del sector de la jardineria a Catalunya ocupen un totalde 40.500 treballadors,el 45,1% dels quals és autònom. (any 2008)

33__32

a l’estudi que DEP va realitzar sobre la sa-tisfacció dels associats i les associades dela Cecot.

Quin era l’objectiu d’aquest estudi encar-regat a DEP?

Conèixer la seva opinió en relació als serveisd’informació, assessorament i formació conti-nuada que ofereix i la gestió que realitza.L’estudi també pretenia aprofundir en el co-neixement de les necessitats actuals de lesempreses per tal de millorar la seva oferta deserveis. Ens ha permès saber com valorenels associats un munt de serveis de la Cecot:l’atenció que reben, la formació que se’lsofereix, la Borsa de Treball... i recollir propos-tes de millora.

Quines conclusions destacaria de l’estudi?

Doncs que hi ha un nivell notable de satisfac-ció dels associats i les associades a la Cecotdels serveis que ofereix, i una participació crei-xent de les dones en la gestió de les empre-ses, dones que cada cop són més formades,especialment de grau mig.

L’any 2008 DEP va realitzar, per encàrrecde la Cecot, un estudi sobre la situació deles empreses de jardineria a Catalunya.Quants treballadors hi ha a les empresesde jardineria a Catalunya?

Uns 40.000 treballadors.

I quantes empreses del sector hi ha?

De censades n’hi ha 3.608. Precisament fer-ne el cens va ser un dels primers passos del’estudi, i no pas menor. És molt important tenir-ne la relació. Jo ho comparo amb el fet que unpoble no és reconegut com a poble fins que noté el cens. Ara bé, que tinguem el cens de lesempreses de jardineria no vol dir que les tin-guem totes associades.

Quines característiques té el sector?

Està molt atomitzat: hi ha força autònoms.Té, en aquest aspecte, força similituds ambel sector primari. I és un sector relativamentjove a Catalunya. Segons l’estudi de DEP,el 46,2% de les empreses de jardineria témenys de 10 anys d’existència i el 23,9%compta amb més de 21 anys de funcionament.A més, el 71% de les empreses és, majorità-riament, microempresa.

Gaudeix de bona salut aquest sector?

Doncs sí. És un sector molt professional, peròdarrerament s’ha vist afectat per la crisi de laconstrucció, que ha fet que moltes de les em-preses de jardineria hagin passat a dedicar-semajoritàriament a tasques de manteniment. Amés, a causa de la crisi ha augmentat l’intru-sisme i l’activitat il·legal. Hi ha una competènciadeslleial considerable.•

cap.02_15 àmbits_Economia i empresa

La major part de les empreses

associades a la Cecot sónmicroempreses

(71%) i del sector serveis.

(any 2009)

Fotografia_Miquel Tres

35_

DEP assessora els centres escolars fent anàlisis deviabilitat econòmica, estudis de demanda potenciali de mercat, projectes pedagògics, d’avaluació de laqualitat, tecnològics i de satisfacció. DEP treballatambé per a l’administració educativa fent planseducatius d’entorn, mapes escolars, plans estratègicsi avaluació de les polítiques i serveis que ofereix. Através d’Educaweb realitza activitats d’orientacióacadèmica i professional per a desenes de centresi d’administracions locals i autonòmiques.

DEP acompanya diverses escoles al llarg del seu recorregut: naixement, consolidació, ampliació i internacionalització.

3_Escola

Exemples de projectes d’anàlisi i de consultoria en l’àmbit educatiu

2005: Anàlisi de la viabilitat econòmica.

2008:Neix una nova escola privada a Toledo: Tagus.

2010: Estudi d’ampliació de l’oferta d’ESO i Batxillerats.

2006/2009: L’ICCIC estudia la satisfacció i necessitats de les famílies i alumnat de les escoles Thau i delsbatxillerats i cicles formatius.

El Comité Español de la Fundació Colegios del Mundo Unido proposaobrir un col·legi a Espanya.

2008: La Fundació Marcelino Botíns’incorpora al projecte.

2009: Document institucional, projectearquitectònic,TIC i pla financer i de qualitat.

2010: Aprovació internacional.

La Fundació Escoles Garbí conso-lida el projecte pedagògic.

2008: Gabinet psicopedagògic.

2009: Revisió del projecte pedagògic creatper Pere Vergés.

2010: Xarxa d’antics alumnes.

El Fòrum Cívic del Camp de Tarragona aposta per una escola internacional.

2006: Anàlisi del mercat i viabilitat econòmica.

2010: Projecte pedagògic i educatiu.

37_

educadors i personal no docent, comparteixenresponsabilitats, exerceixen el seu lideratge,experimenten el gust per la lectura, l’esport isón conscients de la importància d’una bonanutrició. En aquest procés, la figura del mestreés un pilar central del nostre model educatiu iés per això que defensem una relació de res-pecte cap a aquesta autoritat.

La Fundació Escoles Garbí i la FundacióPere i Robert Vergés volen assegurar lapermanència d’aquest model educatiu.

La Fundació Escoles Garbí és la propietària ititular de l’Escola Garbí d’Esplugues i de la Ins-titució Pere Vergés de Badalona. Així mateix,la Fundació Pere i Robert Vergés és propietà-ria de la casa de colònies Mas de Fortet de Ca-pafonts (Tarragona) i gestiona les activitats queoferim als nostres alumnes fora d’horari lectiu:l’escola d’idiomes, d’esports i d’arts. Aquesta“ciutat” compta amb un equip professional demés de 250 persones, que atenen 1.600 alum-nes i les seves famílies.

Heu reactivat el Patronat de la Fundació.

Sí, des del 2002, al Patronat hi estan repre-sentats professors, antics alumnes, pares d’a-lumnes i persones relacionades amb el móneducatiu i cultural, i també professionals de di-ferents àrees relacionades amb les activitatsde les nostres escoles. Aquest patronatcompta amb una Comissió Delegada que tédiferents comissions de treball, les quals tenen

l’objectiu de vetllar per la bona gestió de lesdiferents àrees: Recursos Humans, Pedagò-gica, Pla estratègic i Comunicació, i Econòmicai d’Inversions.

Què cal adequar del projecte educatiu dePere Vergés?

El seu projecte educatiu és plenament vigent.Tenim molt presents l’essència dels valors i elllegat de Pere Vergés i volem potenciar-ne elseu missatge. Comptem amb el Consell Peda-gògic, un instrument que orienta i s’ocupad’allò que dóna el seu màxim sentit: un modelper a l’educació i la formació de ciutadans delsegle XXI. Els membres que integren el Con-sell Pedagògic de la Fundació, presidit perSalvador Giner, són: Xavier Melgarejo, AndreuMas Colell, Josep Maria Lozano, Josep Alsinai Montserrat Oliveras.

Les noves tecnologies també són una partfonamental de l’escola, oi?

Sí, és clar. Estem fent una inversió importanten noves tecnologies de la informació i la co-municació. Tenim les escoles preparades pelque fa a xarxes -amb cablejat de fibra òptica o“wireless”, allà on no arriba el cablejat- i in-fraestructures, estem dotant les classes depissarres digitals, projectors, ordinadors portà-tils... A més, estem renovant i potenciant lanostra intranet i la nostra pàgina web.

_36

DEP i Educaweb han contribuït decisi-vament a definir un model propi de Ga-binet Psicopedagògic de la FundacióEscoles Garbí. D’altra part, DEP estàduent a terme un estudi sobre els an-tics alumnes de les escoles Garbí i PereVergés, amb l’objectiu de conèixerquina ha estat la seva formació post-escolar, la seva situació laboral, la sevaimplicació social, el seu grau de satis-facció en la seva etapa escolar, etc.

Quan va néixer l’Escola Garbí, d’Espluguesde Llobregat?

L’any 1965. I tres anys més tard, el 1968, esfundava la Institució Pere Vergés de Badalona.Totes dues escoles van néixer, doncs, en unentorn complex i de manca de llibertats. És peraixò, que 45 anys després, té tant valor el fetque les escoles impulsessin un projecte edu-catiu pioner i innovador en un munt d’aspectes,tenint molt amb compte la nostra identitat ca-talana, aleshores molt malmesa.

La distribució dels espais també va ser unaspecte innovador de l’Escola Garbí.

Sí, Pere Vergés s’inspira en l’Escola Ideal dela Catalunya noucentista. Concep l’escolacom una ciutat on cada petit ciutadà ha d’as-sumir una responsabilitat en funció de lesseves possibilitats. I si la persona i l’assumpcióde responsabilitats és important, també és

fonamental l’equip. Així, cada alumne pertany aun color o equip que s’identifica amb un color(blanc, blau o verd), i cada activitat individualque fa dins l’escola té una gran importànciaperquè repercuteix en la col·lectivitat. Seguintaquesta premissa, l’arquitecte Oriol Bohigas vaconcebre l’Escola Garbí com una petita ciutat,on el menjador és la plaça (àgora) de la ciutati el punt de trobada d’alumnes, professors ipares, l’espai per fer activitats comunes; lesclasses simbolitzen les cases dels ciutadans il’ample passadís que envolta el menjador és elcarrer major de la ciutat. És un exemple d’ar-quitectura funcional, que amb el pas dels anysno ha quedat antiquada, sinó al contrari, i en-caixa perfectament amb l’ideari de la nostrainstitució.

Quins són els principis del mestre i peda-gog Pere Vergés que fonamenten els crite-ris educatius de les vostres escoles?

L’Escola Garbí i la Institució Pere Vergés sóncentres educatius que es caracteritzen per unalt nivell qualitatiu dels seus estudis. Totesdues escoles ofereixen un model pedagògicque neix de la tradició educativa catalana im-pulsada pel mestre Pere Vergés, creador d’unmodel educatiu basat en tres conceptes claus:ètica, ciència i estètica. El nostre propòsit ésque, a les nostres escoles, els alumnes apren-guin a ser crítics i lliures, a saber sentir i con-viure, i a saber respectar. El nostre modelreprodueix les relacions quotidianes que s’es-tableixen en una ciutat, on alumnes, mestres i

cap.02_15 àmbits_Escola

“El nostre propòsit és que, a les nostresescoles, els alumnes aprenguin a sercrítics i lliures, a saber sentir i conviure,i a saber respectar”

Olga SerraPRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ ESCOLES GARBÍ

Olga Serra Ferrer és antiga alumna de l’Escola Garbí. Va estu-diar Biblioteconomia i Documentació a la UB i va dirigir el Serveide Biblioteques Escolars l’Amic de Paper. L’any 2002 va ser no-menada Presidenta de la Fundació Escoles Garbí i el 2004 vaassumir-ne la Direcció general, tasques que compagina des d’a-leshores amb la Presidència de la Fundació Escoles Garbí i de laFundació Pere i Robert Vergés.

www.escolesgarbi.org

“El nou model de Gabinet Psicopedagògicde la FundacióEscoles Garbí, en el disseny delqual ha contribuïtdecisivament DEP i Educaweb, té sobretot una orientaciópreventiva i s’adreça a tots els alumnes, no només als qui tenen dificultats d’aprenentatge.”

39_

Vostè coneix l’Escola Garbí com el palmellde la seva mà perquè va ser-ne alumna, oi?

Efectivament, conec l’Escola Garbí, conec elsseus racons: les terrasses, la piscina, els jar-dins, els camps d’esports, les classes, els ves-tidors, el menjador... , però sobretot conec iestimo el valor del seu model educatiu i el querepresenta. Aquest és un dels elements quecontribueix al fet que les nostres dues esco-les siguin referents en el món educatiu delnostre país.

Quins records té de quan era alumna?

L’etapa escolar és una de les que més marcala vida d’una persona. Sincerament, penso queels antics alumnes de Garbí i Pere Vergéstenim alguna cosa d’especial que em costamolt de definir, però estic segura que si algunantic alumne llegeix aquesta entrevista sabràperfectament de què parlo. És un sentimentde pertinença especial. Nosaltres no parlemmai d’exalumnes, perquè ens sentim anticsalumnes. Tenim presents els valors que trans-met l’escola: el treball en equip, la participa-ció, l’esperit crític, “saber pensar, saber sentir,saber estimar”, en paraules del mestre PereVergés, l’ànima del nostre model educatiu.Pere Vergés va fer realitat a l’escola el que ellanomenava Vida Social, vertebrada en grupsde participació, en què els alumnes, elegitsdemocràticament, exerceixen càrrecs res-ponsables i intervenen, d’acord amb la sevaedat, en el govern de l’escola. Avui, com a pre-

sidenta de la Fundació, tinc la sort de con-viure-hi diàriament i sentir la força de les es-coles de forma permanent.

Parli’ns de l’estudi que està duent a termeDEP aquest any 2010 sobre els antics alum-nes de les escoles Garbí i Pere Vergés.

Ara fa 45 anys que l’Escola Garbí va obrir lesseves portes i, tres anys més tard, la InstitucióPere Vergés. Des d’aleshores hi han passatuns 8.000 antics alumnes. El fet és que, justdesprés de la seva etapa escolar, fem un se-guiment per conèixer els estudis que han es-collit, però més tard els perdem la pista. Tenimla intenció de crear la Xarxa Alumni de lesnostres escoles, amb l’objectiu de no perdre elcontacte dels antics alumnes i poder elaborarun projecte comú. Però hi ha una qüestió queens interessa especialment: conèixer el perfildels nostres antics alumnes: quina ha estat laseva formació postescolar, la seva situació la-boral, la seva implicació cívica i la seva satis-facció en la seva etapa escolar. Conèixeraquestes qüestions ens ajudarà a crear laXarxa Alumni a mida i a poder informar elsnostres familiars i alumnes que l’Escola Garbíi la Institució Pere Vergés, conjuntament ambles seves famílies, ha contribuït a l’educació depersones amb un perfil concret, o no, (aquestestudi ho determinarà) de ciutadans. La col·la-boració de DEP ens permet dur a terme, mit-jançant entrevistes en profunditat, aquestestudi sociològic sobre la història de vida d’an-tics alumnes.•_38

DEP i Educaweb han contribuït decisiva-ment a definir un model propi de GabinetPsicopedagògic de la Fundació EscolesGarbí. Ens en pot fer cinc cèntims?

El gabinet psicopedagògic és un suport fona-mental que les nostres escoles ofereixen enel marc del procés educatiu dels alumnes, enel qual s’inclou l’assessorament psicopeda-gògic en totes les etapes educatives que ofe-rim, és a dir, des d’Educació Infantil (3 anys)fins a Batxillerat (18 anys). Fa uns anys vàremdecidir renovar-lo a fons, aquest servei. Par-tíem d’un model de gabinet psicopedagògicde caràcter assistencial, en el qual les actua-cions i el temps de les professionals es con-centraven en els alumnes amb més dificultats.Va ser a partir de la revisió del model de ga-binet psicopedagògic de DEP i Educaweb quevàrem adoptar un model de gabinet amb unaorientació preventiva i no tant assistencial.Aquest model desenvolupa l’anàlisi i els pro-cessos d’ensenyament i aprenentatge de tots

els alumnes i s’orienta cap al suport a les fa-mílies des de la perspectiva escolar. Els gabi-nets de totes dues escoles col·laborenestretament, la qual cosa permet aprofitar lessinèrgies que ofereix el fet de comptar ambdos centres educatius.

El servei d’assessorament psicopedagògicés un element essencial del procés edu-catiu, doncs.

Sí, reforça la nostra vocació d’oferir una edu-cació de màxima qualitat en benefici delsalumnes de les nostres escoles i les seves fa-mílies. És molt important el paper dels pro-fessors, psicòlegs i psicopedagogs que enformen part. Requereix doncs, la col·laboraciói implicació d’un gran nombre d’agents edu-catius implicats en el procés, i fa especial in-cidència en l’acció tutorial. Els tutors són clauen tot el procés d’aprenentatge dels nostresalumnes, sobretot per a aquells que tenenalgun tipus de dificultat.

Els canvis constants de lleis i de normati-ves en l’àmbit de l’educació dificulten dura terme el projecte educatiu?

Afortunadament, la nostra experiència en elmón educatiu ens permet extreure sempre elsaspectes positius de totes les reformes queafecten el sistema educatiu a Catalunya.

cap.02_15 àmbits_Escola

“DEP realitza un estudi per conèixer el perfildels antics alumnes de lesescoles Garbí iPere Vergés.L’estudi permetsaber quina ha estat la seva formació postescolar, la seva situaciólaboral, la sevaimplicació cívica ila seva satisfacció en la seva etapa escolar.”

Fotografia cedida per _ Fundació Pere Vergés

41_

L’estudi del perfil i les necessitats delsassistents a esdeveniments esportius, i delsassociats a entitats esportives, són algunesde les tasques habituals de DEP. També hoés l’estudi de l’impacte econòmic de lesgrans competicions esportives.

Les activitats esportives del Circuitde Catalunya generen 120 milionsd’euros d’impacte econòmic.

4_Esports

Distribució de l’impacte econòmic de les proves de motor al Circuit de Catalunya

GP de F-172,6 M€

Moto GP30,7 M€

Altres proves16,7 M€

Repercussió de l’impacte econòmic en cada sector d’activitat

Comerç Transport Hoteleria Serveis aempreses

Productesmanuf.

Altres sectors

29,5%27,3%

20,5%

7,4% 7,4% 7,7%

60%

14%

26%

L’impacte econòmic de les provesesportives del Circuit de Catalunya. Estudi econòmic i de perfil i satisfacciódels assistents. Circuit de Catalunya.(any 2009)

_42 43_

Només a Espanya hi ha una vintena de cir-cuits permanents. És excessiva l’oferta?

En els últims anys s’ha produït un augment decircuits, encara que no tots estan preparats-pel que fa a accessos, tribunes, sala de prem-sa...- per acollir un Gran Premi de Fórmula 1.

Per això cal que el Circuit de Catalunyacerqui alguns elements específics.

Sí, és clar, i tenint presents les limitacions quetenim; per exemple, en l’aspecte econòmic,nosaltres mai no farem la inversió com la ques’ha fet al circuit d’Abu Dhabi, amb un hotelsota la pista i finestres a les habitacions prin-cipals per veure passar els cotxes… En canvi,sí que podem continuar treballant en la gestióde la instal·lació, seguint la línia dels darrersanys que ens ha permès acollir tants premis, ien el tracte als visitants. El nostre propòsit ésque els visitants es trobin com a casa seva.

El Circuit de Catalunya ofereix un muntd’activitats als visitants, a més de les cur-ses. Quines destacaria?

Perquè l’entrada sigui esglaonada hem fet ac-tivitats abans de la cursa, com projectar unapel·lícula, obsequiar amb esmorzar els 10.000primers que arriben... Cada any hem de buscarnoves coses per oferir. I és que al costat del’aspecte esportiu hi ha l’aspecte social, quetambé volem potenciar. Volem que el Circuitsigui un “hub” del motor.

Fins al punt que no cal que hi hagi unacursa perquè la gent vingui al Circuit.

Sí. L’objectiu és que les famílies, quan deci-deixin què fer el cap de setmana, pensin comuna alternativa més venir al Circuit, i que quanvinguin que aquí passin coses: que hi puguihaver un hotel-restaurant, un karting, boti-gues, un cinema...

L’afició al món del motor ha crescut enor-mement els darrers anys entre els cata-lans. De tota manera, abans del Circuit deCatalunya ja hi havia afició en aquest país.

Sí, de tot Espanya és a Catalunya on van ini-ciar-se les curses d’automobilisme i de moto-cicletes. El Circuit de Catalunya va agafar elrelleu del Gran Premi de Fórmula 1 que es feiaa Jerez; abans, però, aquí ja es feien curses, aSitges, a Pedralbes, a Montjuïc... Hi ha hagutun augment de l’afició molt participativa, sónmolts els qui hi entenen... També ha anat crei-xent la presència de la dona. Aquesta ha estathistòricament una afició masculina, i estancanviant les coses.

Des de fa poc se sap l’impacte econò-mic que l’activitat del Circuit de Cata-lunya genera a l’entorn. Se’n beneficiasobretot el comerç, els transports i elshotels.

L’any 2009 l’Institut DEP va realitzar un es-tudi sobre l’impacte econòmic del GranPremi de Fórmula 1. Quins van ser elsprincipals resultats?

L’impacte econòmic del Gran Premi de Fórmula1 del 2009, al qual van acudir 213.000 persones(entrenaments inclosos), va ser de 72,5 milionsd’euros, mentre que el Gran Premi de Catalunyade MotoGP va ser de 30,7 milions d’euros.

Quins són els sectors que van rebre espe-cialment l’impacte econòmic?

El comerç (28,9 milions d’euros), els transports(26,8 milions d’euros) i l’hoteleria (20,1 milionsd’euros). Aquestes xifres tenen amb comptetotes les curses que se celebren al Circuit.

Quina és l’àrea que rep aquest impacteeconòmic?

La ciutat de Barcelona, en primer lloc, i la restade la demarcació, en sentit molt ampli, espe-cialment el Vallès Oriental, també la comarcadel Maresme i la franja litoral que va des deSitges fins a Girona, que inclou la zona ho-telera de Lloret de Mar, Calella... Cap a l’in-terior, fins a Vic.

Quina valoració fa d’aquesta xifra?

Molt positiva. Aquesta xifra fa referèncianomés al moviment econòmic que genera elpúblic que ha assistit a les curses del 2009amb una fiabilitat molt alta pel que fa a les res-postes. Aquest any 2010 hem previst fer unestudi de l’impacte que generen la resta d’ac-tivitats. En l’impacte econòmic que el Circuitproporciona a l’entorn és determinant el fetque està ocupat el 90% dels dies de l’any. Hiha molt pocs dies en què està lliure. Si poguésfer una carta als Reis per al Circuit demanariaque els anys tinguessin 400 dies!

Quines utilitats té per a vostès l’esmentatestudi?

Ens proporciona una informació essencial. Jodiria que ens és útil per dos aspectes fona-mentals: per saber en quins termes se’n bene-ficia l’entorn i per poder planificar el futur.Ningú té una bola de vidre que ens permetisaber quin és el futur del Circuit, però podemfer esforços per detectar necessitats i oportu-nitats. En els darrers anys el Circuit ha anatcreixent en quantitat de curses; actualmentmantenim dos esdeveniments principals -lescurses de Fórmula 1 i MotoGP, un binomi quees dóna en pocs circuits al món-. Avui el Cir-cuit de Catalunya és un circuit de referènciaarreu del món, però no podem baixar la guàrdia.

cap.02_15 àmbits_Esports

“L’estudi de l’impacte econòmic del Circuit de Catalunya ens permet saberen quins termes se’n beneficia el país i ens ajuda a planificar el futur d’aquestainfraestructura esportiva”

Ramon PraderasDIRECTOR GENERAL DEL CIRCUIT DE CATALUNYA

Ramon Praderas és director general del Circuit de Catalunya. An-teriorment havia estat el representant del Port de Barcelona i del’Institut de Logística Iberoamericana a Mèxic. Va ser soci funda-dor i president del Club d’Empresaris Catalans a Mèxic i Presidentde la Federació d’Entitats Empresarials d’Ascendència Catalanaa l’Amèrica Llatina, amb seu a Santiago de Xile.

www.circuitcat.com

El 77,5% dels visitants a les competicionsesportives del Circuit de Montmeló és català, el 12,5% provéde la resta d’Espanya i el 10% de l’estranger.(any 2009)

45__44

Quines diferències principals subratllariaentre el Circuit de Catalunya d’avui i lescurses que se celebraven a Montjuïc du-rant bona part del segle XX?

S’ha produït una professionalització. Aquesta ésla gran diferència. Els qui organitzaven la cursade Montjuïc ho feien sense rebre remuneració, idesprés d’un intens cap de setmana, dilluns tor-naven a la feina. En canvi, al Circuit de Catalunyasom una setantena de treballadors que ens de-diquem a aquesta feina tot l’any. A més, el Circuitde Catalunya té unes instal·lacions permanents;les de Montjuïc s’havien de muntar i desmuntarcada vegada que hi havia cursa.

L’estudi de DEP també analitza el grau desatisfacció dels visitants al Gran Premi deFórmula 1. Facin’s-en cinc cèntims.

Hi ha un percentatge elevat, de quasi el 90%de visitants, que estan satisfets o molt satisfetsamb l’esdeveniment esportiu. La nota mitjanaés de 7,8.

Quin és el perfil del visitant estranger?

És molt divers. És sobretot de classe mitjana.Acostuma a fer una despesa de 970 euros iuna estada d’entre 3 i 4 dies.

Molts aprofiten la seva estada per visitarBarcelona.

Sí, l’estudi de DEP revela que visita Barcelona,abans o després de veure les curses, més del

50% d’assistents. Visitar Barcelona és la prin-cipal activitat addicional que fan els qui vénena veure les curses, tant els estrangers (50,7%)com els de la resta de l’Estat (45,8%). Barce-lona és un reclam turístic de primer ordreque molta gent va descobrir l’any 1992 ambmotiu dels Jocs Olímpics. Jo voldria que el Cir-cuit estigués encara més integrat a la ciutatde Barcelona.

En quins termes?

En les ocasions que he tingut de visitar altresescenaris que acullen un Gran Premi de Fór-mula 1, la ciutat viu de ple l’esdeveniment.Només arribar a l’aeroport ja es nota. I això aBarcelona, una ciutat amb un gran nombre d’a-ficionats al motor, no passa.

El Circuit és un bon element de promocióde Barcelona i de Catalunya arreu del món.

Efectivament, la paraula Catalunya es troba enel mateix nom del Circuit. Dues vegades l’anyvénen al Circuit més de 1.000 periodistes in-ternacionals, i parlen de les curses, és clar,però també de Barcelona i de Catalunya. I l’au-diència del Gran Premi de Fórmula 1 que secelebra al nostre Circuit, i que projecta Cata-lunya al món, és altíssima.•

cap.02_15 àmbits_Esports

El públic estranger genera el 39%

de l’impacteeconòmic del Circuit.

(any 2009)

Miquel Rovira_Circuit de Catalunya

47_

Els Observatoris sociològics locals, que du aterme DEP, permeten als ajuntaments i a lescomunitats autònomes disposar d’una einapermanent d’avaluació dels serveis i de lespolítiques públiques i de construcció d’indi-cadors, des de la perspectiva dels ciutadans.

El Pla d’Alineació iCompetitivitatEstratègica de Sant Cugatguanya el Premi delSector PúblicEuropeu 2009.

5_Gestió pública

Evolució de la menció d’actuacions positives de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Oct-02 Jul-03 Oct-03 Abr-04 Oct-04 Abr-05 Nov-05 Maig-06 Oct-06 Nov-07 Abr-08 Nov-08 Maig-09 Nov-09

31,3%

El Pla del Centre

Medi ambient

Millores en els equipaments i serveis

48,4%

36,1%

39,6%

35,5%

27,3%

33,5%

22,2%

28,8%

20,2%19,9%

10,0%

12,6%13,6%

18,3%

17,8%

18,7%

17,1%

23,3%

28,3%

22,0%

30,1%

19,5%

24,2%

26,2%

15,7%

39,3%

33,1%

13,8%

10,6%

11,3%

9,2%

13,7%

13,7%

33,5%

10,5%

25,3%

25,4%

22,6%

36,9%

22,7%

39,4%

Observatori sociològic de Sant Cugat del Vallès. Estudi semestral als ciutadans. Indicadors estratègics. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. (Des del 2002)

49_

Quines han estat les altres preocupacionsdels ciutadans de Sant Cugat, més endavant?

Després la preocupació va passar a ser el crei-xement de la ciutat -els santcugatencs desempre ho veien críticament, i els nouvingutsse’n sentien satisfets-; passat un temps,aquesta preocupació va anar deixant pas ad’altres preocupacions com la necessitat denodrir el municipi de serveis i equipaments. Adia d’avui, aquests aspectes continuen sentconsiderats grans reptes de futur, encara quecomparteixen protagonisme amb altres pre-ocupacions com la mobilitat i la sostenibilitat.

Als ciutadans els preocupa també en quèes destinen els recursos públics. Els an-glesos empren sovint l’expressió “accoun-tability”, rendició de comptes.

És lògic que els ciutadans vulguin saber onvan a parar els seus recursos, i demanin quesiguin ben invertits. Per això a l’Ajuntament deSant Cugat hem incorporat, dins dels límitsque ens marca la llei, la dinàmica de treball dela iniciativa privada.

Quins aspectes de la iniciativa privada heuincorporat?

Vam traduir el darrer programa electoral en ob-jectius estratègics; tota l’organització munici-pal treballa per assolir aquests objectius.

I com mesureu l’assoliment d’objectius?

Amb indicadors; alguns són tangibles, com eltemps que es tarda a donar una llicència d’o-bres, o el temps en què l’Ajuntament paga alsproveïdors -que hem aconseguit reduir als 29dies-, i d’altres intangibles, com els aspectesde percepció ciutadana.

En aquest tema també heu comptat ambla col·laboració de DEP.

Efectivament, DEP ha treballat en el procés decreació del sistema d’indicadors i en la sevarecollida i anàlisi dels resultats. A més a més,actualment DEP està realitzant un acompa-nyament al consistori amb el propòsit de per-feccionar aquest sistema d’indicadors, id’aquesta manera poder tenir una avaluació almés adequada possible als objectius de la le-gislatura i assegurar que s’està fent tot el pos-sible per a una utilització eficient i transparentdels recursos de l’Ajuntament.

La innovació en gestió pública de l’Ajunta-ment de Sant Cugat va ser guardonadael 2009.

Sí, l’Institut Europeu d’Administració Pública vaatorgar el Premi lideratge i gestió del canvi al’Ajuntament de Sant Cugat per la seva gestióeconòmica.

_48

Des de l’any 2002 l’Institut DEP realitzal’Observatori Sociològic de Sant Cugat,un estudi sociològic que analitza, através d'enquestes d’opinió, quinapercepció tenen del municipi els sant-cugatencs i les santcugatenques d’as-pectes tan diversos com la cultura, ellleure, l’oci, l’esport, la gestió munici-pal i l’urbanisme.

Quan va néixer l’Observatori Sociològic deSant Cugat?

L’any 2002. D’aleshores ençà se n’han fet 14onades, que ens han permès conèixer l’opinió delsciutadans en un munt d’aspectes: la cultura, ellleure, l’oci, l’esport, la gestió i els serveis munici-pals, l’estat general de la ciutat… L’Observatoriens proporciona dues “fotografies” cada any -es facada sis mesos- i una “pel·lícula” de com ha anatcanviant l’opinió dels ciutadans durant totsaquests anys.

Una de les principals utilitats de l’Obser-vatori és que us permet modular o rectifi-car les accions que dueu a terme des del’Ajuntament, oi?

Sí, hi ha accions o polítiques específiques a lesquals nosaltres podem donar molta importànciai tenen una escassa repercussió, i viceversa.De vegades els polítics prenem decisionsd’acord amb el que ens fan saber algunscol·lectius... Pot passar que els representants

d’un barri o d’una activitat concreta expressinuna determinada opinió i la majoria d’habitantsdel barri o de l’activitat n’expressin una altrade diferent.

I l’Observatori ho posa de manifest.

Sí. L’Observatori Sociològic és un bon instru-ment per escoltar la majoria silenciosa. Ens ésmolt útil per conèixer tant el pols de la ciutatcom la incidència de les polítiques públiquesque impulsa l’Ajuntament. Voldria destacar queés un estudi sociològic rigorós i transparent;es demana als partits de l’oposició si volen in-corporar algun tema, i jo el rebo al mateixtemps que tots els grups municipals.

Les preocupacions dels ciutadans hananat canviant des del 2002 ençà.

Al primer Observatori un dels temes principalsera el Pla del Centre, la conversió del nucli his-tòric de Sant Cugat en una illa de vianants, araja completada.

Un projecte que inicialment va despertaralgunes reticències entre els veïns i co-merciants de la zona.

Efectivament, l’Observatori ens ho deia. Quanvam començar a tancar carrers al trànsit de cot-xes per fer-los de vianants, un percentatge sig-nificatiu hi veia la molèstia temporal... Ara unaimmensa majoria hi veu el guany que ha suposat.

cap.02_15 àmbits_Gestió pública

“L’Observatori Sociològic de SantCugat és un bon instrument perescoltar la majoria silenciosa”

Lluís RecoderALCALDE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Lluís Recoder és alcalde de Sant Cugat del Vallès des del 1999.Va ser president de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Va sertambé diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, i membrede les Assemblees Parlamentàries del Consell d’Europa i del’Assemblea Parlamentària de la Unió Europea Occidental.Actualment és president de la Comissió Nacional de PolíticaMunicipal de Convergència Democràtica de Catalunya i membredel Comitè Executiu Nacional d’aquest partit.

www.lluisrecoder.catwww.santcugat.cat

El 85,4% de la població de Sant Cugat

del Vallès se sent força o

totalment satisfetade residir

al seu municipi,segons

l’Observatori sociològic

de Sant Cugat, realitzat per DEP.

(any 2009)

Els aspectes més ben valoratsde Sant Cugatsón l’estat dels parcs i les zones verdes,i la tranquil·litat de la ciutat. (any 2009)

51__50

Aquest no va ser l’únic guardó que varebre l’Ajuntament de Sant Cugat l’any2009. Faci’ns cinc cèntims del reconeixe-ment que vàreu obtenir com l’Ajuntamentmés transparent de l’estat.

L’ONG Transparència Internacional analitzaanualment el nivell de transparència dels 110principals ajuntaments de l’Estat. L’estudi secentra en la transparència dels ajuntamentsen cinc grans àrees: urbanisme i obres públi-ques, econòmica-financera, contractacions deserveis, corporació municipal, i urbanisme i

obres públiques. Sant Cugat va obtenir l’anypassat la primera posició del rànquing ambuna puntuació de 98’8 punts sobre 100. Lesciutats d’Alcobendas, Avilés, Bilbao, Gijón i Ma-taró van quedar en segona posició del rànquing.

La major part de la població pensa que latransparència és una de les assignaturespendents dels ajuntaments.

Sí, és cert. Des de l’Ajuntament de Sant Cugatno hem tingut cap problema a mostrar tota lainformació en urbanisme, economia... bé, entots els àmbits. Vivim en una societat molt exi-gent on l’àmbit privat està sotmès a rigorososcontrols i crec que l’administració pública had’estar a l’alçada. La transparència ajuda adesterrar les males pràctiques de l’admi-nistració pública, que són molt minoritàries.Tot i això, sol fer més soroll un arbre quecau estrepitosament que tot el bosc quecreix silenciosament.•

cap.02_15 àmbits_Gestió pública

Els principals reptes de la ciutat

són la gestió del creixement

urbanístic i del trànsit.

(any 2009)

La principal mesura per a la millora de la mobilitat és la potenciació del transport

públic (31,4%).(any 2009)

53_

DEP analitza l’estat de l’habitatge, dels edifi-cis i dels barris, la mobilitat residencial, lesproblemàtiques concretes dels joves i la sevaemancipació, l’habitatge de protecció oficial,la població mal allotjada i l’habitatge decol·lectius específics com ara els treballadorstemporers. Realitza també plans locals.

6_Habitatge

Evolució de l’estat de l’habitatge a Catalunya

86,7% 13,3%2007

89,7% 10,3%2005

88,3% 11,7%2002

Allotjament en bon estat

Allotjament en mal estat

Estudi de l’habitatge a Catalunya. Secretaria d’Habitatge. Departament deMedi Ambient i Habitatge. Generalitatde Catalunya. (anys 2002, 2005 i 2007)

El 86,7% de la població catalana té l’habitatge en bon estat,però també hi ha36.808 casos demal allotjament.

55_

que pot tenir una política determinada en fun-ció dels possibles beneficiaris. Per als ajuts ala rehabilitació també n’hem fet força ús. Pelque fa als ajuts als llogaters, ara que ja fa unsanys que es proporcionen, són molt demanats,ja que la gran majoria de famílies llogaterestenen uns ingressos inferiors als que vàremfixar, que són 2,5 vegades el salari mínim.

Els qui tenen més ingressos prefereixentenir un pis de propietat.

Sí, és així.

El fet que el 80% de les famílies catalanesvisqui en un habitatge de propietat i el20% en un de lloguer creu que és unabona proporció?

No, i cada vegada ho serà menys a causa delsistema de vida actual, cada cop menys estable.L’estructura familiar tradicional es va modificanti hi ha una alta mobilitat laboral, la qual cosa fanecessari que hi hagi un important mercat de llo-guer; si no hi és, pugen els preus del lloguer.

En aquest país tenir un pis de propietats’ha considerat un valor segur, una inver-sió; en els darrers temps ja no ho és tant...

El principal valor d’un habitatge és que cobreixuna necessitat, la necessitat d’allotjament. Elvalor econòmic ha de ser secundari. Un coppassada la bombolla immobiliària, el valor eco-nòmic de l’habitatge ja no és el més important.

Per cobrir aquesta necessitat bàsica de teniruna llar ens calen més habitatges de lloguer.No cal construir-ne més. El parc d’habitatgesque ja tenim, fem-lo servir per lloguer. Portemmolts anys en què tot el que s’ha anat cons-truint nou no era de lloguer.

Cal també més habitatge protegit?

Sí. La nostra obligació és treballar perquè l’ha-bitatge a Catalunya sigui assequible econòmi-cament i avui dia això passa per l’habitatgeprotegit. És l’únic tipus d’habitatge en què l’Ad-ministració pot controlar els preus, ja siguiconstruint-los o a través d’ajuts.

Ara ja tenim la radiografia de l’anomenat“mal allotjament” a Catalunya, realitzadatambé per DEP.

Sí, era un forat negre que ens convenia moltconèixer, ja que el nostre objectiu és que tot-hom tingui habitatge.

L’habitatge és un dret. Ho diu la Constitu-ció espanyola, l’Estatut, la Llei de l’Habi-tatge de Catalunya… però no tothom enté i entre els qui en tenen són uns quantsels qui no viuen en condicions mínima-ment dignes.

L’habitatge és un dret que no està associat almateix grau d’exigència que pot tenir, per ex-emple, el dret a l’educació o a la sanitat. Ne-cessita lleis que el desenvolupin._54

Des de l’any 1999 l’Institut DEP realitzal’“Estudi de l’habitatge a Catalunya”, queradiografia de manera precisa, estàticai dinàmica, aquest sector.

Quin és el principal interès de l’“Estudi del’habitatge a Catalunya” per als qui heu deprendre decisions de política d’habitatge?

Recull dades que són molt difícils d’obtenir. Elscensos de població, que inclouen dades delshabitatges, es fan cada deu anys i a més nocomprenen els habitatges de lloguer. En canvi,l’“Estudi de l’habitatge a Catalunya” es fa cadados anys, cosa que ens permet veure l’evoluciódel sector amb precisió, i inclou tots els habi-tatges, els de propietat i els de lloguer. Defineixel fenomen en tota la seva complexitat.

L’“Estudi de l’habitatge a Catalunya” té ambcompte un munt d’aspectes econòmics.

Sí, la qual cosa també ens interessa molt. Larelació entre el ciutadà i el seu habitatge noapareix a cap altre treball d’àmbit català. Grà-cies a l’”Estudi de l’habitatge a Catalunya”podem saber no només quant costa un pis ouna casa, ja sigui de propietat o de lloguer,sinó també l’esforç que suposa per al qui hi viu.També ens informa d’una sèrie de qüestionsde caràcter subjectiu del resident.

Per exemple?

La percepció que té de l’estat de l’habitatge,de les característiques de l’entorn -la majoriaté la percepció de viure en un barri o una zonade classe mitjana-, el grau de satisfacció ambl’allotjament -la gran majoria n’està satisfet-, sité la intenció de canviar d’habitatge...

Que deu oscil·lar en funció de la conjun-tura econòmica.

Doncs no gaire… Fins i tot els qui fa tempsque volen canviar de casa, malgrat que es tro-bin en una situació de dificultats econòmiques,continuen volent canviar.

Quines són les principals preocupacionsdels catalans pel que fa a les condicionsfísiques dels habitatges on viuen?

Els sorolls, la manca d’espai, la presència d’es-querdes a les parets, els problemes d’humitati la falta d’ascensor a l’edifici.

Quina proporció de catalans viu de llogueri quina de propietat?

Pràcticament un 20% del total de les famíliescatalanes viuen en un habitatge de lloguer i un80% en un de propietat. Per establir els ajutsa les famílies que viuen en un habitatge de llo-guer, que vam introduir el 2004, ens ha estatmolt útil l’”Estudi de l’habitatge a Catalunya”.Aquest estudi ens permet saber a priori el cost

cap.02_15 àmbits_Habitatge

“El principal valor d’un habitatgeés que cobreix una necessitatbàsica”

Carme TrillaSECRETÀRIA D’HABITATGEDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Carme Trilla, economista, és Secretària d’Habitatge del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalu-nya. Anteriorment ha estat consultora privada sobre el sectorimmobiliari i la construcció. És autora de diversos llibres sobre elmercat immobiliari a Catalunya i sobre la incidència de les políti-ques d’habitatge en la demanda i necessitats de la societat.

www.gencat.cat/habitatge

“L’“Estudi de l’habitatge a Catalunya” permet saberquant costa un habitatge il’esforç que suposa per al qui hi viu.”

Un 20% del total de les famílies catalanesviu en un habitatge de lloguer i un80% en un de propietat.

L’1,4% de les llars de Catalunya pateixalgun tipus deproblemàtica demal allotjament.(any 2009)

57__56

Aleshores deixa de ser un dret i només ésuna declaració d’intencions!

No, no… L’objectiu és que tothom tingui ha-bitatge. El nostre propòsit és que d’aquí a deuanys hàgim eradicat els sense sostre.

Què inclou el “mal allotjament”?

Una diversitat de maneres de viure: els qui dor-men al carrer, els qui viuen en un alberg, els quiviuen sense pagar lloguer o sota una ordre dedesnonament, els qui viuen amb l’amenaça deviolència per part de la parella o de la família,en una barraca, en una caravana, amuntegats...

És molt ampli, doncs, aquest concepte!

Sí, però està classificat en quatre “categories”:els sense sostre, els sense habitatge, els quetenen un habitatge insegur i els que tenen unhabitatge inadequat. Són categories que hanestat definides per la tipologia europea de l’ex-clusió social residencial (ETHOS). Així, el con-cepte d’un sostre a Catalunya i a París, perexemple, és el mateix.

Quants mal allotjats hi ha a Catalunya?

Al conjunt de Catalunya s’han detectat 36.808casos de mal allotjament. Considerant quepugui haver-hi 2.608.004 llars a Catalunya,l’1,4% de les llars de Catalunya pateix alguntipus de problemàtica de mal allotjament.Aquest estudi posa de manifest també que els

perfils de les persones ateses pels serveis so-cials perquè tenen dificultat d’accedir a un ha-bitatge han anat canviant. Fins fa pocs anyseren sobretot gent amb dificultats importantsd’inserció social; avui hi ha més gent “norma-litzada”, que poden ser capaços de portar aterme una vida autònoma però de cop s’hantrobat a l’atur; no necessiten un acompanya-ment social sinó algú que els ajudi a pagarl’habitatge. És important el fet que avui tots elsmunicipis han de saber quantes personesestan mal allotjades i preveure’n la solució alseu pla local d’habitatge.

Una de les principals preocupacions delsjoves és l’habitatge. Així, l’estudi “Els jovescatalans i l’habitatge 1999-2003”, que DEPva realitzar per a la Secretaria General deJoventut de la Generalitat, constatava quealeshores per als joves era el primer pro-blema, abans que l’atur.

Sí, fins l’any 2008, aproximadament, bona partdels joves anaven trobant feines precàries, queno els permetien abordar el lloguer o la com-pra del pis. Ara el que passa és que molts notroben feina, i l’atur és el principal problema.•

cap.02_15 àmbits_Habitatge

El 41,8% dels joves catalans

de 20 a 34 anysestà emancipat

de la seva família d’origen,tres quartes

parts dels qualsamb la parella.

(any 2004)

59_

Un dels àmbits d’estudi de DEP són lesactituds i el comportament dels ciutadans i lesempreses en relació al medi ambient. DEPrealitza estudis de segmentació de col·lec-tius, anàlisis sectorials, avaluació de políti-ques públiques i campanyes de sensibilitzaciómediambientals.

El 64,6% de la poblacióés sensible almedi ambient.

7_Medi ambient

Segmentació mediambiental dels catalans

els mediambientalistes1.175.000 ciutadans

les estalviadores1.380.000 ciutadans

els ideologitzats750.000 ciutadans

els rurals715.000 ciutadans

els pragmàtics511.000 ciutadans

no segmentats342.000 ciutadans

els desvinculats255.000 ciutadans

El 85% de la població,molt preocupat pels incendis (any 2001)

El 79% dels ciutadans, molt preocupat per la contaminació dels rius (any 2001)

(9-10)

(7-8)

(5-6)

(3-4)

(0-2)

Ns/Nc

84,6%

23,3%

26,8%

14,6%

13,5%

9,6%

6,7%

5,3%

10,2%

2,9%

0,5%

1,2%

0,6% Mitjana=9,4%

(9-10)

(7-8)

(5-6)

(3-4)

(0-2)

Ns/Nc

79,2%

14,3%

3,2%

1,0%

1,8%

0,6% Mitjana=9,2%

El comportament i les actituds en relació al Medi ambient. Anàlisi de segmentació i quantificació. Secretaria de Medi Ambient. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. (any 2001)

61_

gran distància que hi havia entre el que en po-dríem dir “consciència verbalitzada” i la pràc-tica real dels ciutadans. Ens vàrem proposarfermament que disminuís aquesta distància.L’aportació de DEP ens va possibilitar fer unsalt qualitatiu important. Per un costat incor-poràvem dades sociològiques d’actituds icomportaments en l’anàlisi de la situació am-biental. Per altra banda, trencàvem una dinà-mica de falta de difusió de la informació. Bonapart de la informació que s’havia obtingut finsaleshores, molt especialitzada, al Departamentnomés l’emprava el tècnic que la generava,però no hi havia ni els mecanismes per com-partir-la ni per difondre-la. No hi havia cons-ciència que la informació es podia agregar i“estandaritzar”, que proporcionava més conei-xement de la realitat i més capacitat de pren-dre decisions encertades.

El Departament de Medi Ambient va ser undels primers departaments de la Generali-tat a crear una web interactiva, oi?

Sí, vam fer una enquesta “on line” per conèixerquè interessava més de la web del Departa-ment de Medi Ambient als ciutadans i què no.I DEP va fer-ne l’avaluació. A més, Educawebva proporcionar els continguts de l’oferta edu-cativa de la pàgina web. Vam bolcar a la pàginaweb tota la normativa ambiental de la Genera-litat, inclòs el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya. Això va suposar un conflicte, ja querepresentava una potencial pèrdua d’ingressos-uns quants deixaven de comprar el DOGC en

paper-, i obria la porta a que altres departa-ments seguissin la iniciativa.

Avui, a partir de mitjanit, el contingut delDOGC del mateix dia està disponible a In-ternet.

Sí, les coses han canviat molt!

A més dels canals de relació amb els ciu-tadans, en quins altres aspectes vàreu serinnovadors?

En matèria de normatives. Fins i tot consideroque vam ser bastant arriscats: quan s’apro-vava una normativa comunitària sobre mediambient l’aplicàvem directament sense espe-rar el que digués el govern espanyol. Rebíemcrítiques d’alguns sectors que deien que for-çàvem massa la màquina. Crec que marcàvemla pauta del que finalment faria l’Estat i laresta de les comunitats autònomes.

Vau seguir les pautes d’algun altre paíseuropeu?

Vam impulsar amb Valònia, Baden-Württem-berg i altres regions de la Unió Europea unaxarxa d’administracions “regionals” de mediambient. Ens va servir per aprendre, i per en-senyar mitjançant l’intercanvi d’experiènciesreeixides i, també, de fracassos. Al mateixtemps, vam constituir un incipient i humil“lobby” davant Brusel·les perquè la ComissióEuropea tingués amb compte les administra-cions ambientals no estatals._60

Amb DEP el Departament de MediAmbient de la Generalitat va incorpo-rar la dimensió sociològica en la com-prensió i l’aplicació de les polítiquespúbliques mediambientals.

El Departament de Medi Ambient va serun dels primers departaments de la Gene-ralitat de Catalunya a elaborar estudis perconèixer l’opinió, les actituds i els com-portaments de la ciutadania del seu àmbiti també per comprendre la percepció deles seves accions de comunicació i les po-lítiques públiques tant dirigides a les per-sones com a les empreses. Vostè vaformar part de l’equip directiu del Depar-tament de Medi Ambient a principis de ladècada de 1990, quan DEP començava acaminar. En aquella època la col·laboracióde DEP amb aquest Departament va serespecialment intensa.

Sí. Vam comptar amb DEP per unes quantescoses. DEP s’estava creant i aportava flexibili-tat i frescor en la comprensió dels comporta-ments dels ciutadans i de les empreses. I alDepartament de Medi Ambient ens interessavamolt tenir informació de les actituds i de les opi-nions dels catalans sobre el medi ambient. Peraixò es va fer un important esforç en la reco-llida i l’anàlisi de dades d’àmbits ben diversos.

D’aquesta manera també es feia país. Co-nèixer bé els trets sociològics del paíscontribueix a enfortir-lo.

Sí, i la qüestió ambiental no era un tema menor.Recordo que el Departament de Medi Ambientde la Generalitat va ser el primer departamentd’una Comunitat Autònoma de l’Estat espanyoli que encara no hi havia Ministeri de Medi Am-bient, i que, en general, els ciutadans erenforça indulgents amb la tasca que fèiem, ja queérem “novells”.

Quina tasca específica va realitzar DEP enaquell període per al Departament de MediAmbient de la Generalitat?

Va fer una anàlisi del sector de l’educació i lainterpretació ambientals a Catalunya i unasèrie de propostes a dur a terme per part delnostre Departament per tal de conèixer les ca-racterístiques de les organitzacions que es de-dicaven a aquella activitat incipient. És unsector que ha crescut molt; ara és gran i es-tructurat. DEP va esbrinar aspectes com elnombre d’empreses i associacions que teniael sector, el nombre de treballadors, quant in-gressava, quin marge donava l’activitat, quinstipus d’activitats es realitzaven durant la set-mana i quines el cap de setmana... A bandad’aquest treball, DEP també va posar enmarxa una idea molt innovadora: establir uníndex de percepció de les actituds ambientals,un instrument que permetés observar comevolucionaven aquestes actituds. Els estudisde DEP van constatar el que ja intuíem: la

cap.02_15 àmbits_Medi ambient

“L’aportació de DEP ens va permetre fer unsalt qualitatiu: incorporàvem dadessociològiques en l’anàlisi de la situacióambiental i trencàvem una dinàmica de faltade difusió de la informació”

Pere TorresCONSULTOR EN TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Pere Torres és biòleg i ambientòleg. Actualment és Conseller tèc-nic de l’Institut Cerdà. Amb anterioritat ha estat Secretari de Pla-nificació Territorial de la Generalitat de Catalunya i director adjuntde l’Institut Internacional de Governabilitat.

www.blocs.mesvilaweb.cat/peretorres

Les mestressesde casa de més edat és el col·lectiu estalviador delsrecursos naturalsmés nombrós per motius històrics -postguerra-, culturals i econòmics. (any 2001)

63_

baix nivell formatiu i eren molt urbanes. Unaelevada proporció era nascuda a la resta d’Es-panya i castellanoparlant. Creien que econò-micament estaven pitjor que la resta de lasocietat. Destacaven com a estalviadores iatorgaven molta importància a la salut i a la fa-mília. Vivien la cultura de no malgastar adqui-rida a la postguerra. Aquesta segmentació deles sensibilitats ambientals va recomanar quees desenvolupessin estratègies de sensibilit-zació diferents.

Abans de la seva incorporació al Departa-ment de Medi Ambient vostè ja havia tre-ballat conjuntament amb l’actual presidentexecutiu de DEP, Enric Renau, oi?

Sí. Quan jo era director de l’Institut d’EstudisUniversitaris Josep Trueta, a principis de la dè-cada de 1990, vam rebre l’encàrrec del De-partament d’Ensenyament d’analitzar les dadesde les preferències dels estudiants que haviend’accedir a la universitat, concretament de lescarreres que demanaven fer com a primeraopció. Aquesta informació la vam relacionaramb les demandes de titulats universitaris quesol·licitaven les empreses i els anuncis d’ofer-tes de treball per a titulats superiors que publi-cava la premsa. L’Enric Renau va ser elcoordinador del treball.

I coincidia, a grans trets, el nombre de per-sones que escollien determinats estudisamb el que les empreses necessitavenque es formessin?

Doncs sí, coincidia força. El que no coincidiaera l’oferta de places universitàries amb elsestudis que volien realitzar els estudiants. Launiversitat era, i encara és, rígida, incapaçd’adaptar prou ràpidament la seva estructura(aules, professorat...) a les demandes variantsde la societat. De fet, aquesta constatació dela rigidesa universitària ens va servir posterior-ment: les polítiques d’educació superior nopodien ser rígides, havien de ser capacesadequar-se a la diversitat i a l’evolució de lasocietat per ser efectives.•

_62

Les dades que obteníeu i la seva anàlisi vanfer modificar i reorientar algunes de les ac-cions del Departament de Medi Ambient?

Sí. Les dades van evidenciar, per exemple, queuna part dels residus de determinades empre-ses eren causats per una mala gestió del seuestoc. “Per tenir un comportament ambientalmillor, vostè ha de tenir un programa de con-trol dels estocs dels seus productes”, dèiem aalguns directors d’empreses. “Així evitarà quecaduquin els seus productes i s’estalviarà unaquantitat de diners l’any”. No va ser fàcil con-vèncer-los, en aquest aspecte i en d’altres, per-què el sector empresarial tenia força recel a totel que tingués a veure amb les polítiques me-diambientals. Tot això ha canviat molt i avui lamajoria d’empreses sap que l’aplicació de me-sures ambientals forma part de la seva res-ponsabilitat social i, sobretot, que acaba essentbeneficiosa per al seu funcionament.

L’any 2001 DEP va realitzar l’estudi “Seg-mentació de la ciutadania en relació a lesseves actituds i comportaments mediam-bientals” per encàrrec del Departament deMedi Ambient de la Generalitat. Faci’ns-encinc cèntims.

Una de les principals conclusions de l’estudi ésque a Catalunya hi havia una majoria socialsensible al medi ambient, i no s’observavengrans postures extremes; no es percebia que hihagués un gran col·lectiu contrari al respectepel medi ambient. L’estudi va reconèixer sisgrups sociològics de ciutadans en funció de les

actituds i comportaments que mantenien ambel medi ambient. Per fer aquesta segmentacióes van tenir amb compte elements tan diver-sos com la preocupació per qüestions quepoden afectar la vida quotidiana (la contami-nació de l’aire, els sorolls, l’estat dels rius i lesplatges, la manca de zones verdes, els resi-dus...), la preocupació per qüestions globals, defort component devastador i d’efectes a llargtermini (com la disminució de la capa d’ozó, elsincendis, les sequeres...), comportaments quees realitzen de forma particular i periòdica (comutilitzar els contenidors de recollida selectiva oestalviar aigua a la llar), activitats participatives(com fer plantades d’arbres o netejar espaisnaturals) i activitats ambientals amb fort com-ponent ideològic o compromís polític (com par-ticipar en actes de protesta, pertànyer a algunaorganització ecologista...).

I quins són els sis grups que es van con-siderar?

“Els mediambientalistes”, “les estalviadores”,“els ideologitzats”, “els rurals”, “els pragmàtics”i “els desvinculats”. Els tres primers eren méssensibles al medi ambient, i els tres segons no.El grup més nombrós va ser el de les “donesestalviadores” (26,8%).

Quines característiques tenia aquest grup,el de les “dones estalviadores”?

Eren majoritàriament dones grans, feien tas-ques de la llar i estaven jubilades. Tenien un

cap.02_15 àmbits_Medi ambient

“Els estudis de DEP van

constatar que en medi ambient

hi havia una gran distànciaentre el que

en podríem dir“consciència verbalitzada”

i la pràctica realdels ciutadans.”

Només un 17,4dels ciutadans recorda una campanyapublicitària de reciclatge ambiental feta poques setmanes abans.(any 2001)

65_

La mobilitat és molt més que la circulació delscotxes. Quan es parla de mobilitat es té ambcompte també el vianant, la motocicleta, labicicleta, l’autobús, l’avió i el vaixell. DEPreal i tza estudis de mobil i tat des de laperspectiva de les actituds, comportaments,opinions i percepcions del ciutadà.

El 67,2%de la poblacióno sap quinés el límit d’alcohol permès perconduir.

8_Mobilitat

Factors més importants a l’hora de triar una destinació turística

Coneixement del límit de consum d’alcohol permès

8,5Sensació de seguretat

8,2Qualitat de l’allotjament

8,2Clima

8,0Existència de paratges naturals

7,8Poder arribar a la destinació amb als mitjans preferits de transport

7,7Nivell de preus

7,7Hospitalitat de la població

7,7Qualitat de l’aigua i de les platges

7,6Preu del transport fins a la destinació

7,6Menjar i beure

7,5Instal·lacions mèdiques

7,1Situació política

7,1Número d’atraccions turístiques

7,0Preocupació pel medi ambient

Estudi mundial a 38 països i 30 llengües. RACC-FIA (any 2009)

Estudi d’actituds i comportaments delsconductors. RACC (any 2009)

Coneixcorrectament 32,8%

49,5%

17,7% Desconeix

Percepcióerrònia

67_

Què és el RACC Test?

Un tècnic del RACC inspeccionava un cotxe desegona mà per a un possible comprador, quevolia estar segur que feia una bona compra. Eltècnic verificava un total de 172 elements delvehicle. El cost d’aquest test podia anar a càr-rec del venedor o bé del comprador, segonss’acordava. És un servei que a la Gran Bretanyafunciona des de fa molts anys i té molta ac-ceptació. Aquí va tenir una bona acollida, peròvàrem deixar de fer-ho fa uns anys.

L’any 2001 DEP va participar en la definicióde Movitest, oi?

Sí. Movitest és un laboratori mòbil que auditala mobilitat: la semaforització dels carrers, la se-nyalització, la sonometria, recollia dades sobrel’aforament dels vehicles... El treball de DEP vaconsistir a valorar-ne la viabilitat i a identificarles necessitats dels clients i les administracionsper tal de definir acuradament les prestacionsde Movitest.

Continua funcionant avui Movitest?

Sí, i ha evolucionat. S’ha especialitzat en ins-peccions de seguretat vial a les carreteres. Araestà dotada d’elements d’alta tecnologia capa-ços de detectar in situ l’estat de mantenimenti seguretat de cada infraestructura. La tecno-logia que s’utilitza, importada des d’Austràlia,permet capturar imatges en alta resolució ambtres càmeres que proporcionen una vista pano-ràmica de la carretera.

Un dels temes que DEP ha estudiat deta-lladament per a la Fundació RACC és el del’ús de les cadiretes infantils als cotxes.

Els sistemes de retenció infantil han estat moltestudiats des de diversos àmbits. Nosaltreshem fet tests en laboratoris per saber quèpassa al nen quan va amb cadireta i es produ-eix un xoc. A Alemanya han fet molts estudissobre les cadiretes infantils per saber si sónsegures, fiables, fàcils de muntar, si les ins-truccions de muntatge són clares, per quinesedats serveixen... i els resultats els posen enuna taula perquè siguin fàcils d’entendre pelsusuaris. DEP va realitzar diversos estudis per alRACC i l’empresa JANÉ sobre les cadiretesinfantils en els quals es va analitzar el seu ús iel coneixement de les mesures de seguretatque en tenen els qui les fan servir. DEP vaidentificar les actituds dels pares a l’hora decol·locar els nens a l’interior de l'automòbil a lasortida d’escoles de les ciutats de Barcelona,Madrid i València.

I el darrer estudi en què la Fundació RACCha comptat amb la col·laboració de DEP ésel dels factors que més valoren els turistesquan han d’escollir una destinació per ales vacances.

Sí, era un encàrrec de la Federació Internacio-nal de l’Automòbil. DEP va fer-se càrrec de l’a-nàlisi científic de les dades i de l’elaboració delsinformes. Van participar-hi 38 països, i van ar-ribar-se a fer servir 33 idiomes.

_66

L’Institut DEP va col·laborar per primercop amb la Fundació RACC en la po-sada en marxa del RACC Test. Desd’aleshores la col·laboració de DEPamb la Fundació RACC ha estat intensa.

Quin és l’objectiu de la Fundació RACC(Reial Automòbil Club de Catalunya)?

Fomentar tot tipus d’activitats relacionades ambla mobilitat, la promoció i difusió de la culturaautomobilística sostenible per tal d’influir positi-vament en l’actitud dels conductors, protegir elsinteressos dels usuaris i millorar la qualitat devida dels ciutadans en relació amb la mobilitat.

Quines principals activitats du a terme?

Estudis, campanyes i accions de formació i as-sessorament sobre la seguretat viària, la gestióde la mobilitat i el medi ambient. Tot plegat hodifonem a través de la pàgina web, la nostra re-vista -que arriba als nostres socis; ara som propd’un milió cent mil-, els mitjans de comunicació…

Té, doncs, una funció deliberada de “lobby”.

Sí, entre d’altres coses. Tenim el propòsit deconscienciar els ciutadans que cal conduir cor-rectament, les administracions que duguin aterme les mesures adequades per a una mo-bilitat sostenible i segura i que facin el neces-sari per tenir una bona xarxa de carreteres ien bon estat, i els fabricants de cotxes perquèels facin més segurs i menys contaminants.

Hi ha una creixent consciència entre elsciutadans que els cotxes han de malmetreel mínim el medi ambient.

Sí, d’un cotxe fa temps es valorava la potència,més endavant es va valorar la seguretat, i araes té especialment amb compte el fet que con-tamini poc.

El tipus de combustible dels automòbilsés un dels aspectes als quals presteu es-pecial atenció des de la Fundació RACC.

Sí, l’increment dels preus del combustible, laposterior crisi econòmica, els contaminants lo-cals i les emissions d’efecte hivernacle fan queles diferents alternatives del petroli estiguin enl’agenda dels polítics i en els debats tecnoso-cials. El RACC vol conèixer amb profunditattècnica les causes i les conseqüències detotes aquestes circumstàncies. Per això el nos-tre equip de treball compta amb la col·labora-ció d’experts: psicòlegs, sociòlegs,enginyersde l’automòbil i laboratoris d’assaig de l’auto-mòbil. Un dels nostres col·laboradors habitu-als és DEP. L’Institut DEP va col·laborar perprimer cop amb la Fundació RACC en la po-sada en marxa del RACC Test. Va estudiar-nela viabilitat.

cap.02_15 àmbits_Mobilitat

“Comptem amb la col·laboració de psicòlegs, sociòlegs, enginyers de l’automòbili laboratoris d’assaig de l’automòbil”

Pere SauretDIRECTOR TÈCNIC DE LA FUNDACIÓ RACC(1998-2009)

Pere Sauret ha estat Director tècnic de la Fundació RACC del1998 al 2009. Actualment és Gerent de Patrimoni, Manteniment,Seguretat i Serveis del RACC.

www.racc.cat

A Barcelona, el 66% dels conductors de vehicles que porten nens a l’escola fa un ús correctedels Sistemes de Retenció Infantil,mentre que a Madrid en fa bon ús el 78,3% i a València el 87%.(any 2009)

Els motociclistes de 50 a 125 cc,amb la llicència B i tres anys d’experiència

en la conducció,van duplicar-sea Barcelona entre el 2004

i el 2007.

69__68

Sort d’Internet!

És clar, les enquestes van fer-se “on-line”.Vàrem aprofitar que els automòbils clubs tenenels seus espais a la xarxa per penjar-hi l’en-questa. Ha estat la primera recerca d’àmbitmundial que recull les actituds i les preferèn-cies dels qui fem turisme.

Quins van ser-ne els principals resultats?

El primer element determinant a l’hora d’esco-llir la destinació de vacances és el de la segu-retat, qualificat amb un 8,5 sobre 10. El segonés l’existència de paratges naturals i la qualitatde l’allotjament (8,2 sobre 10), i el tercer el costde vida del país de destinació (8 sobre 10).Aquests resultats estan d’acord amb el quenosaltres defensem. Lògicament, la principalpreocupació dels viatgers és la seguretat, peròjust després valoren el patrimoni natural i cul-tural. El mateix estudi recomana explícitamentals governs que el preservin. L’estudi ha estatutilitzat com a referent per l’Organització Mun-dial de Turisme.

Les mesures per prevenir accidents handonat bons resultats els darrers anys.Sembla que estem en el bon camí, peròmai no s’ha de baixar la guàrdia.

Hi ha hagut un canvi d’actitud dels conductors, iles lleis actuals acompanyen. Això s’ha notat po-sitivament en l’accidentalitat. Sobrepassar els lí-mits de velocitat era fa un temps socialmentacceptat, ara no. De tota manera, l’usuari no té

consciència de risc. I conduir un cotxe és un risc.Sap quina és la primera causa dels accidents?

L’excés de velocitat?

Aquesta és la resposta que els usuaris donenen primer lloc com causa dels accidents. Peròles estadístiques dels formularis dels atestatsdels accidents indiquen que la primera causaés la distracció. Per això cal fer un treball im-portant per sensibilitzar els conductors de laimportància de les distraccions. Per exemple,les conseqüències de l’ús del telèfon mòbilmentre conduïm estan subestimades.

El binomi alcohol i conducció ha estatforça estudiat.

Sí, ara tenim molta informació sobre actituds iopinió dels ciutadans en aquest tema. Sabem,per exemple, que la majoria de la societat es-panyola veuria amb bons ulls implantar la taxad’alcoholèmia zero. Així ens ho revelava l’estudi“Alcohol i conducció”, que vam realitzar conjun-tament la Fundació RACC i ANFABRA (asso-ciació que agrupa als fabricants de begudesrefrescants analcohòliques) amb la col·labora-ció de DEP. Aquest estudi també posava de ma-nifest que tant els joves com els adults noconeixen gaire el límit de consum d’alcohol queels permet conduir. Així, per exemple, hi ha unnúmero significatiu de persones que creuen ques’ arriba al límit de presència d’alcohol a la sangpermès al codi de seguretat vial amb quatre gotsde vi, quan en realitat és amb dos gots.•

cap.02_15 àmbits_Mobilitat

El 7% de la població

adulta ha viatjat

darrerament amb algun conductor

que superava el límit

d’alcoholèmiapermès.

(any 2009)

La sensació de seguretat és el criteri més important a l’hora d’escollir una destinació turística. (any 2009)

71_

El fet que DEP sigui una empresa homolo-gada pel Centre d’Estudis d’Opinió de laGeneralitat de Catalunya li ha permès realitzarmúltiples estudis de tipus polític i electoral peral Govern de la Generalitat. DEP col·laboraamb mitjans de comunicació en la realitzaciód’enquestes electorals i d’opinió pública.

El 79% de la població desconeix quants diputats té el Parlament de Catalunya.

9_Opinió pública i política

“Em podria dir el nombre aproximat de diputats que té el Parlamentde Catalunya?”

El Parlament de Catalunya. Estudid’imatge i valoració de la institució.Institut d’Estadística de Catalunya.(any 2007)

59,8%

19,2%

8,8%

6,2%

6,0%

Resposta correcta(135)

Resposta incorrecta

Resposta aproximada(entre 130 a 140)

No sap

No contesta

_72

L’any 2003 DEP va ser homologat pelCentre d’Estudis d’Opinió (CEO) coma empresa que pot fer estudis d’opi-nió per a la Generalitat de Catalu-nya. Des d’aleshores aquest orga-nisme ha comptat amb DEP per a larealització de diferents projectes.

L’any 2009 el CEO va realitzar, amb lacol·laboració de DEP, l’estudi “Percepcióde capital social a Catalunya”. Quin eral’objectiu?

Conèixer de manera detallada quines són i coms’estructuren les xarxes socials a Catalunya.

Quins van ser els principals resultats?

L’estudi va confirmar algunes tendències queintuíem. La nostra xarxa de relacions socials noés gaire àmplia, si més no pel que fa al queconsiderem amistats. La major part de catalanstenim entre un i deu amics. Som força tancats,doncs. No tenim la “cultura de la tapa”, no somde sortir. Si sortim és empesos per la culturadel lleure i del cos: per anar al futbol, a un con-cert, o bé a gimnàstica per mantenir-nos enforma. Si necessitem mil euros? Acudim a lafamília. Si tenim problemes de salut? Tambéacudim a la família. I si tenim problemes emo-cionals (per exemple, una ruptura sentimental,la defunció d’una persona propera, discussióamb companys de feina...), aleshores acudimals amics. Tot això ho posa de manifest l’estudi.

També confirma que som poc participatius:només el 24,5% dels catalans és membre iparticipa en un club esportiu o una associaciód’activitats lúdiques a l’aire lliure, i tan sols un16,5% és membre i participa en una associa-ció amb finalitats culturals o d’oci. Per tot ple-gat es pot concloure que els catalans som elsprotestants de la Mediterrània.

I quin és el grau de participació als partitspolítics?

És realment baix: tan sols és membre d'unpartit polític un 4,8% de catalans i hi parti-cipa un 1,3%.

El nord-americà Robert Putman va ana-litzar el capital social dels Estats Units iva alertar, fa uns anys, de la pèrdua decapital social en aquest país, a causa dela disminució de la participació a la polí-tica, del treball voluntari i, fins i tot, de ladavallada de sortir per divertir-se. Creuque s’ha perdut capital social a Cata-lunya els darrers anys?

L’estudi de capital social realitzat pel Centred’Estudis d’Opinió és el primer estudi sobreaquesta temàtica que s’ha dut a terme a Ca-talunya, per la qual cosa no podem compararles dades amb anys anteriors. D’aquí a untemps, quan tinguem una sèrie suficient de re-sultats, podrem parlar de l’evolució del capitalsocial a Catalunya i extreure’n les conclu-sions pertinents, igual que va fer Putman amb

cap.02_15 àmbits_Opinió pública i política

“Els catalans som els protestantsde la Mediterrània”

73_

la societat nord-americana. Serà llavors quanestarem en disposició de parlar de pèrdua oaugment de capital social a Catalunya.

DEP va realitzar l’any 2007, per encàrrecdel CEO, l’estudi d’opinió “Els valors de-mocràtics dels catalans”.

Sí, amb motiu de la commemoració del 30èaniversari de la instauració de la democràcia.Volíem conèixer els valors democràtics delsque en podríem dir fills de la democràcia.

Quines en van ser les principals conclu-sions?

El 84% dels catalans està satisfet amb la ma-nera com es va portar a terme la transició a lademocràcia. A més, gran part de la poblacióconsidera que els canvis experimentats des dellavors han estat molts i positius.

L’estudi també recull el grau de satisfac-ció i d’insatisfacció dels catalans amb lademocràcia, oi?

Sí, i des que es va realitzar l’estudi cal dir quela insatisfacció ha anat creixent. Tenim da-des més recents que ho confirmen: el graud’insatisfacció dels catalans amb la demo-cràcia ha passat del 19,7% del 2007 al49,6% el 2009.

Això explica en bona part la baixa partici-pació a les eleccions.

Sí. Però no cal dramatitzar: els qui som de lageneració de la transició, una generacióforça “polititzada”, estem capficats en què hihagi una alta participació a les eleccions. Vaser una conquesta molt important, la cele-bració d’eleccions, i per això volem que hiparticipi el màxim de gent possible. Però sifem una ullada a altres indrets, la diferènciano és tan gran: a les eleccions municipals deLondres, per exemple, participen tan solsuna mica més del 30% de les persones cen-sades. Actualment a Catalunya tenim un20% d’abstencionistes estructurals, que ma-joritàriament no són antisistema sinó queconsideren que la política no té gaire a veureamb la seva vida, no els afecta, o, bé ja sesenten satisfets amb el sistema i, per tant, jatroben bé qui governa.

Per què és tan baixa la participació a leseleccions autonòmiques, si bona part deles decisions polítiques -en matèria d’e-ducació, de serveis socials, de sanitat...-emanen de la Generalitat?

L’electorat està fixat en la batalla entre els lí-ders dels dos grans partits espanyols, en la ba-talla Zapatero-Rajoy, per la influència delsmitjans de comunicació.

Gabriel ColoméDIRECTOR DEL CENTRE D’ESTUDIS D’OPINIÓDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Gabriel Colomé és llicenciat en Ciències de la Informació i Doc-tor en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona.És Director del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Ca-talunya i Director del Màster de Màrqueting Polític (UniversitatAutònoma de Barcelona).

www.ceo.gencat.cat

El 70,4% de la població desconeix el nom del President del Parlament de Catalunya.(any 2007)

El nivell de confiança amb el Parlament i el Govern de laGeneralitat (5,1),per sota dels ajuntaments (5,3). (any 2007)

El 9,2% de la població és membre

d’algun sindicat iel 4,8%

ho és d’algun partit polític.

(any 2009)

_74

També és molt baixa la participació a leseuropees.

Sí. En general, es té la sensació que les deci-sions més importants es prenen als parlamentsnacionals i estatals. La realitat és una altra per-què aquests parlaments adapten cada cop mésles seves lleis a les directives europees. La vi-sibilitat mediàtica i política de la importànciad’Europa està massa centrada en les cimeresdels caps d’Estat i de govern, i no en l’espai le-gislatiu. A més, els partits cometen l’error deconvertir el Parlament Europeu en l’últim paspel polític, com si menystinguessin aquestacambra, i això l’electorat ho percep.

El 79% dels catalans no sap quants dipu-tats té el Parlament de Catalunya, segonsl’ “Estudi d’opinió sobre la imatge que elscatalans tenen del Parlament de Catalunyai com valoren la institució”, realitzat tambéper DEP. Creu que és un percentatgemassa elevat?

No, és un percentatge normal. Hem de teniramb compte que un gran nombre de catalanstampoc sap respondre correctament a la pre-gunta de quantes comarques té Catalunya oquants municipis hi ha.

Avui abunden les entitats, fundacions i em-preses que fan enquestes i, en algunscasos, les divulguen... però no totes tenenprou rigor. S’ha banalitzat el concepted’enquesta.

Sí. Alguns anomenen erròniament enquestesles opinions expressades pels visitants d’unapàgina web, per exemple. A més, tot sovint espubliquen dades sense explicar la metodolo-gia emprada i s’interpreten els seus resultatsde manera esbiaixada. Però l’eficàcia de l’en-questa, si s’aplica de manera correcta, està de-mostrada. L’enquesta permet obtenir una fotode la realitat social en un moment determinat.

Qualsevol departament de la Generalitatque vulgui fer una enquesta necessita elvist-i-plau del Centre d’Estudis d’Opinió(CEO)?

Sí, però les de caire polític les fem, en exclu-siva, des del CEO. Concretament pertoca fer alCEO totes les enquestes d’intenció de vot, devaloració de partits i líders polítics i els estudispostelectorals. A més, des del CEO vetllem perla qualitat de les enquestes i perquè es com-pleixin uns determinats criteris que ofereixinuna mínima garantia de feina ben feta al llargde tot el procés de realització de l’enquesta.

Al CEO es guarden totes les enquestesque es fan des de la Generalitat?

Sí, és clar. I també guardem les matrius, les mi-crofitxes de respostes de cada entrevistat. ElCEO és l’organisme encarregat de registrar elsestudis al Registre d’Estudis d’Opinió amb lafinalitat de preservar la memòria de la institu-ció i, al cap i a la fi, de Catalunya i els seus ciu-tadans i ciutadanes.

cap.02_15 àmbits_Opinió pública i política

Els polítics, els militars,

els sacerdots i les religioses

són les professions que generen

menys confiança a Catalunya. El personal sanitari, els docents i els científics,

les que més. (any 2009)

75_

Parli’ns del Baròmetre d’Opinió Política,que realitza quatre cops l’any el CEO.

El Baròmetre d’Opinió Política és un estudique pretén analitzar detalladament el compor-tament i l’evolució de les opinions polítiquesdels catalans i catalanes, i també els principals

problemes que percep la ciutadania, a més dela valoració dels partits polítics i dels seus lí-ders, les situacions sociolaborals, etc. Tot i serun estudi que inclou intenció de vot, el CEO nofa cap tipus d’estimació, sinó que ofereix lesdades corresponents al vot declarat.•

(any 2003)

77_

L’administració de salut, els centres hospita-laris públics i privats, els col·legis professio-nals, els centres de recerca i empreses,acudeixen a DEP per a l’avaluació de serveisi la satisfacció d’usuaris de l’àmbit de la salut,per conèixer amb detall les actituds i els com-portaments dels malalts, dels familiars i delsprofessionals de la medicina. D’altra part, DEPtambé assessora en comunicació científica.

Cada pediatreatén una mitjana de 32 pacientsal dia.

10_Salut

Factors importants en la satisfacció dels pacients

Control o seguiment

Estar en bonesmans

Atenció adequada a

les necessitats

Disposiciópersonalinfermeria

Explicacionsde resposta als

dubtes

21,2%

12,6%

8,9% 8,5% 8,3%

Factors importants en la satisfacció dels familiars

Informació Control oseguiment

Tracte o amabilitatmetge

Tracte o amabilitatinfermeria

Estar en bones mans

38,3%

30,7%

11,7%

6,9% 4,7%

Els malalts i familiars de càncer. Estudi de satisfacció. Institut Catalàd’Oncologia. (anys 2008-2009)

79_

Es diu que no hi ha malalties sinó malalts.

Sí, és ben cert. Cada malalt és un món. Commés informació tinguem sobre com són elsmalalts, millor podrem adaptar el medicamenta allò que necessita, i es podran diagnosticari prevenir millor les malalties. A més, la recercasociològica ens permet identificar els serveisnecessaris per als malalts.

Quins són els punts febles de la comuni-cació científica, aquells aspectes que calmillorar?

N’hi ha un de fonamental: les companyies far-macèutiques no podem adreçar-nos directa-ment als pacients. La comunicació cap alspacients s’ha de fer a través dels metges, delsfarmacèutics i de les associacions de pacients.

Ho estableix la normativa legal?

Sí, a tota la Unió Europea. I això que les com-panyies farmacèutiques lògicament estemmolt interessades a adreçar-nos als pacientsper poder-los ajudar en moltes coses. Crecque ens hi hem de poder dirigir, perquè és unaincongruència que qui sap més d’un producteno pugui adreçar-se a la comunitat que el rep,i en canvi el pacient pugui tenir informació através de diverses fonts, algunes molt contra-stades com l’Agència Espanyola de Medica-ments i Productes, Societats Científiques...

...i Internet.

Sí, a Internet es troba informació a diferentsnivells de profunditat i de credibilitat. Els pa-cients poden conèixer què diuen dels nostresproductes les agències reguladores, les so-cietats professionals, els xats... Nosaltres, a lanostra pàgina web, no podem informar ambdetall dels productes propis. En canvi, lescompanyies farmacèutiques amb seu als Es-tats Units, per exemple, poden adreçar-se di-rectament als pacients.

No tothom entén, o sap interpretar cor-rectament, el que diu Internet dels medi-caments. No ens pertoca. El que sí quehem de poder entendre bé són els pros-pectes dels medicaments, el que diuende les indicacions, la posologia, les con-traindicacions, les precaucions…

Sí, per això de cada prospecte de medicamentes fan uns tests de comprensió. Aquests testses revisen amb certa periodicitat, ja que lacomprensió no és un concepte estàtic sinóque pot variar amb el temps.

La relació de la indústria farmacèutica iels professionals de la salut ha de sermolt estreta, oi?

Sí, de fet tant els professionals de la salut comla indústria farmacèutica treballem per a un ob-jectiu comú: vetllar per la salut de les persones.Des d’Almirall oferim a metges i farmacèuticsles millors solucions terapèutiques i formatives_78

Un dels àmbits d’estudi de DEP és elde la salut. D’entre les diverses em-preses d’aquest sector que comptenamb el suport de DEP cal destacar Al-mirall. Aquesta gran companyia far-macèutica va voler conèixer l’impactede la comunicació científica.

L’any 2009 DEP va fer per a Almirall l’estudi“Impacte de la comunicació científica”. Quinera l’objectiu d’aquest estudi?

Analitzar la credibilitat dels diferents suportsde la comunicació científica -revistes científi-ques, congressos mèdics, visites de visitadorsmèdics i companys de professió, guies depràctica clínica i documents de consens i In-ternet- i el seu impacte en la prescripció demedicaments, especialment els cardiovascu-lars, per part dels metges.

D’aquests suports que ha esmentat, quinssón els que més utilitzen els professionalsde la medicina, segons l’estudi?

Les guies de pràctica clínica, les revistescientífiques, els documents de consens i elsrecursos professionals d’Internet. A més deser la font més consultada, les guies depràctica clínica també són la més valorada:reben una valoració mitjana de 8,1 puntssobre deu, segons posa de manifest l’estudi.També reben una alta valoració les altresfonts més consultades.

Quina és la valoració dels professionalsde la medicina de la tasca que fan els vi-sitadors mèdics de donar a conèixer elsmedicaments nous?

Els visitadors mèdics són, per als metges, laprimera font d’informació sobre nous medica-ments. En el moment de prescriure’n de nous,més de dues terceres parts dels metges afir-men que el primer coneixement l’obtenen através d’un visitador mèdic.

Tenen, doncs, un paper determinant, elsvisitadors mèdics.

Sí, cal destacar que són considerats per mésd’una quarta part dels professionals de la me-dicina com a part de la seva formació. Els vi-sitadors mèdics obtenen una valoració de 6,3pel que fa a credibilitat. Hi ha una altra xifra adestacar: el 92,3% dels metges té ambcompte l’opinió dels visitadors mèdics en re-lació als medicaments cardiovasculars.

Quina importància té la recerca sociolò-gica per a una empresa farmacèutica?

És molt important. La investigació sociològicaens permet conèixer les característiques so-cials de cada pacient, quines són les dificultatsperquè la seva patologia es diagnostiqui, i coms’adapta l’ús d’un medicament a cada malalt.

cap.02_15 àmbits_Salut

“Reivindico el reconeixement públic del paperde la indústria farmacèutica en la formaciócontinuada dels professionals de la salut”

Joan HerasDIRECTOR MÈDIC I D’AFERS REGULATORISD’ESPANYA D’ALMIRALL

Joan Heras és llicenciat en Medicina, MBA per la Universitatde Barcelona i PDD per IESE. Compta amb una experiència de25 anys al sector farmacèutic. Ha ocupat diversos càrrecs deresponsabilitat a la funció mèdica i regulatòria a diverses com-panyies. És Director Mèdic i d’Afers Regulatoris d’Espanyad’Almirall. També és responsable docent de l’Àrea Tècnica delMàster de màrqueting farmacèutic de l’IDEC (UniversitatPompeu Fabra).

www.almirall.com

Les guies depràctica clínica,les revistes científiques, els documents de consens i els recursos professionalsd’Internet són les fonts mésconsultades per part dels professionals de la medicina.(any 2009)

81__80

per tal que puguin complementar la seva pràc-tica diària. Reivindico el reconeixement públicdel paper de la indústria farmacèutica en la for-mació continuada dels professionals de la salut.

Faci’ns cinc cèntims de l’evolució que haexperimentat Almirall des dels seus inicis.

Des que Almirall van fundar-se a Barcelonal’any 1943 no ha parat de créixer i de fer re-cerca. Dels nostres centres d’investigació hansortit productes com Almax, Ebastel, Airtal oAlmogran, entre d’altres. Almirall té tres pre-misses estratègiques bàsiques: fomentar larecerca i el desenvolupament com a motor decreixement, potenciar la internacionalització imantenir el lideratge al mercat espanyol.

Actualment, Almirall està altament compro-mesa amb la salut i la qualitat de vida de lespersones arreu dels 70 països on els nostresmedicaments estan presents. Els ingressosde l’àrea internacional -obtinguts preferent-ment a través de les nostres filials a Alema-nya, Àustria, Bèlgica, França, Itàlia, Mèxic,Polònia, Portugal, Regne Unit-Irlanda i Suïssa-ja suposen més del 40% del ingressos totalsde la companyia.

Una part significativa dels productes quecomercialitza Almirall són el resultat de larecerca i desenvolupament propis de l’em-presa, oi?

Sí, això és gràcies al fet que duem a termenombrosos programes de recerca encaminats

al descobriment de fàrmacs innovadors, es-pecialment en àrees on hi ha necessitats te-rapèutiques no cobertes, tant a través deprojectes de recerca nostres com de col·la-boracions amb altres companyies i centres derecerca. Aquests programes de recerca solenser llargs i requereixen inversions molt impor-tants. Tenim més de cinc-centes persones de-dicades a activitat de recerca, distribuïdes entres centres, l’un a Barcelona i els altres a BadHomburg i Reinbek (totes dues localitats d’A-lemanya). De la nostra recerca obtenim pro-ducte propi i comercialitzem mitjançant lesnostres filials i sota llicència, com a resultatdels drets que concedim a altres companyiesper comercialitzar medicaments d’Almirall enterritoris on no estem presents o bé allà onvolem reforçar la nostra presència. D’altrabanda, també treballem colze a colze amb lesSocietats Científiques per contribuir a millo-rar el coneixement de les malalties, la pràc-tica clínica, la formació dels professionals i,per tant, l’estat de salut de la població.•

cap.02_15 àmbits_Salut

Els visitadors mèdics són,

per als metges, la primera fontd’informaciósobre nous

medicaments.(any 2009)

El 92,3% dels metges té amb compte l’opinió dels

visitadors mèdicsen relació

als medicamentscardiovasculars.

(any 2009)

83_

L’augment de la població i de l’esperançade vida ha fet créixer notablement la de-manda de serveis sanitaris arreu del país.

Sí. Ara estem pagant la manca de planificacióde fa quinze anys. Tots recordem les èpoquesen què hi havia “numerus clausus”, que feiaque cada any sortien relativament pocs lli-cenciats de medicina. La falta de professio-nals de la medicina ha comportat l’entrada demetges europeus i extracomunitaris, cosa quehem resolt prou bé amb cursos de formacióper als estrangers.

S’estan prenent les mesures adequadesperquè no torni a haver manca de profes-sionals els propers anys?

No només el Departament de Salut de la Ge-neralitat, sinó també totes les altres comuni-tats autònomes i el Ministeri de Sanitat, hanpres consciència que s’havien de prendremesures. S’ha ampliat molt el nombre de pro-fessionals i també el nombre de MIRs (Met-ges Interns Residents) . Les necessitatsd’aquí a vint anys no ens poden agafar d’im-previst: hi ha plantilles força envellides, so-bretot en infermeria.

DEP està treballant en un estudi de prio-rització de pacients en llistes d’esperaper a tècniques de Reproducció HumanaAssistida, juntament amb l’Agència d’A-valuació de Tecnologia i Recerques Mèdi-ques i la Fundació Josep Laporte. Quins

criteris pensa que podrien incloure’s enaquesta priorització?

Cal analitzar-ho amb deteniment, ja que quanes parla de la reducció de llistes d’espera calpreservar criteris d’equitat i ètics.

Al sistema sanitari, en algunes proves diag-nòstiques i en algunes intervencions qui-rúrgiques, el temps d’espera és encaraforça llarg.

La llista d’espera és un mecanisme de regula-ció. En la major part de casos s’han reduïtforça els temps d’espera: és una prioritat delDepartament de Salut. Per exemple, les llistesd’espera quirúrgiques s’han reduït un 21% desdel 2004, i el nombre de persones que esta-ven en llistes d’espera per fer-se una provadiagnòstica s’han reduït en més de 7.000només l’any passat. Això tot i l’augment de po-blació. I hem prioritzat també algunes malal-ties. Ara el temps d’espera del diagnòstic decàncer no arriba a un mes, la qual cosa és im-prescindible per poder tractar-lo a temps.

DEP va realitzar l’estudi “La feminitzacióde la professió mèdica”, per encàrrec delCol·legi Oficial de Metges de Barcelona ila Fundació Josep Laporte. Entre els pro-fessionals de la salut hi ha un alt percen-tatge de sexe femení.

Sí, aquest és un dels sectors laborals més fe-minitzats -gairebé el 70% de treballadors del’Institut Català de la Salut són dones-. De tota_82

DEP ha realitzat diversos estudis del’àmbit de la salut: d’avaluació de lasatisfacció dels assegurats dels ser-veis sanitaris d’internament d’atenciósociosanitària i d’atenció psiquiàtrica ide salut mental, sobre la satisfacciódels pacients i familiars de centreshospitalaris públics i privats i sobre lasituació professional dels metges dediferents especialitats.

El Departament de Salut atorga una im-portància creixent a l’avaluació, oi?

Sí, és una de les prioritats d’aquest Departa-ment, tant l’avaluació “exante” com “expost”,i tant pel que fa a la satisfacció dels usuariscom al grau de compliment dels proveïdorsde serveis. Estem a punt de modificar els es-tatuts de l’Agència d’Avaluació de Tecnolo-gia i Recerca Mèdiques per crear l’Agènciad’Informació, Avaluació i Qualitat de Salut.Aquesta agència serà un organisme “adhoc”, que centralitzarà tots els processos d’a-valuació en un únic ens. Vull destacar tambéque Ivàlua, consorci públic que té per missióla promoció de l’avaluació de polítiques pú-bliques, ens ha permès realitzar un procésde formació d’alts directius del Departamentde Salut.

DEP va realitzar l’any 2007 un estudisobre el grau de satisfacció dels usuarisdels serveis sanitaris públics d’internamentd’atenció sociosanitària (internament deconvalescència, cures pal·liatives i mitja illarga estada) i d’atenció psiquiàtrica i desalut mental (internament de mitja i llargaestada). Quins resultats considereu mésdeterminants?

El servei rebut pel CatSalut és valorat molt po-sitivament per aquests pacients. Els d’interna-ment a cures pal·liatives i convalescència demitja i llarga estada el puntuen amb un 8,2sobre 10 de mitjana i els d’atenció psiquiàtricai de salut mental amb un 7,3. A més, el 83,1%dels assegurats dels serveis sanitaris d’inter-nament d’atenció sociosanitària tornaria al ma-teix hospital si pogués triar. En canvi, delspacients d’atenció psiquiàtrica i de salut men-tal hi tornaria un 63%.

Quins elements destaquen com a impor-tants del servei rebut els pacients socio-sanitaris i els d’atenció psiquiàtrica i salutmental?

El tracte que reben dels professionals i el fetde no donar informació contradictòria.

I quins aspectes consideren que cal millorar?

El menjar i la gestió del temps lliure del pacient.

cap.02_15 àmbits_Salut

“L’avaluació de la satisfacció delsusuaris i del grau de compliment delsproveïdors de serveis és una prioritatper al Departament de Salut”

Marta SeguraSECRETÀRIA GENERAL DEL DEPARTAMENT DE SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Marta Segura i Bonet és Doctora en Ciències Econòmiques perla Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Ciències Econòmi-ques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona.Màster en Anàlisi Econòmica. Ha desenvolupat la seva tasca pro-fessional dins l’àmbit de la docència i de la recerca fins l’any2004, quan va ser nomenada directora de Serveis del Departa-ment de Salut. Des del 2005 és Secretària General del Depar-tament de Salut.

www.gencat.cat/salut

“L’elecció d’especialitats per part de les futures metgesses estàmolt vinculada ala possibilitat de compaginar la vida familiar i la laboral.” (“La feminització de la professiómèdica”, any 2007)

El temps que dedica un pediatre a cada pacient és de 9,4 minuts. (any 2008)

85__84

manera, en determinats estaments directiushi ha avui encara, proporcionalment, poquesdones. Hem de fer possible la carrera profes-sional i la conciliació amb la vida personal i fa-miliar dels metges i les metgesses.

Estem encara lluny de la conciliació labo-ral i familiar o personal entre els profes-sionals de la salut?

Sí, tant pel que fa a les dones com als homes.Per exemple, amb l’edat i per circumstànciesfamiliars, hi ha molts facultatius que decidei-xen no fer guàrdies.

De quina manera les tecnologies de la in-formació i la comunicació han facilitat lafeina al sector de la salut?

Són un aliat indispensable. Actualment es potdemanar visita mèdica per Internet, tenim larecepta electrònica, alguns CAP han incorpo-rat programes intel·ligents que permeten iden-tificar el temps de la visita en funció de lasol·licitud de cada persona... I la carpeta per-sonal de salut, que començarà a ser desple-gada aquest any, permetrà als ciutadans teniraccés a les dades més rellevants de la sevahistòria clínica, de manera segura i confiden-cial. Evitarem, per exemple, les anades almetge per recollir analítiques. També anemavançant en la història clínica compartida, ladigitalització de les radiologies, la telemedicinai la teleassistència. Per al Departament deSalut la potenciació de les tecnologies a

l’àmbit sanitari és una prioritat estratègica. Lestecnologies han de tenir un paper crucial pera una assistència sanitària de més qualitat, perfacilitar les tasques assistencials als profes-sionals, la coordinació i l’intercanvi d’informa-ció entre els centres i contribuir a l’equitat i ala sostenibilitat del sistema sanitari català.

Es pot dir que Catalunya és capdavanteraen salut digital?

Sí. I aspirem a exportar la nostra experiència,com per exemple la iniciativa de la carpetapersonal de salut, a projectes de col·labora-ció europeus.

La qualitat de l’atenció sanitària i la uni-versalitat comporten que tingui un costmolt alt. Des de la Conselleria de Salut usheu plantejat el copagament de determi-nats serveis sanitaris (consulta, urgències,proves diagnòstiques...)?

En tot cas, caldria consensuar-ho entre totesles comunitats autònomes, a través del Con-sell Interterritorial del Sistema Nacional deSalut. Aquestes decisions es prenen per con-sens, no se’n fa partidisme. Si no, trencaríemla necessària cohesió del sistema.•

cap.02_15 àmbits_Salut

“Tenir fills ha condicionat el

desenvolupamentprofessional de la majoria de

metgesses, quehan reduït elsseus objectius en el terreny

laboral i familiar”.(“La feminització de la professió

mèdica”, any 2007)

87_

La universalització dels serveis socials i lagran demanda que això ha generat ha fet ne-cessària l’optimització dels processos dedesplegament dels serveis socials públics iprivats, una bona preparació dels professio-nals d’aquest àmbit i una millora en la gestióde la informació. DEP hi col·labora intensament.

1 de cada 3 persones titulada en treball socialtreballa en ocupacions no relacionadesamb la seva titulació.

11_Serveis socials

Cobertura de la població pels Serveis Socials Bàsics

Alt Pirineu Aran

Barcelona Camp de Tarragona

Catalunyacentral

Girona Lleida Terres de l’Ebre

15,9%

9,6%

15,1%

18,3%

10,9%

14,5%

11,5%

Demarcacions

Catalunya 11,0%

Cobertura de la població de 65 anys i més pel Servei d’Ajuda a Domicili

Alt Pirineu Aran

Barcelona Camp de Tarragona

Catalunyacentral

Girona Lleida Terres de l’Ebre

4,9%

3,5%

2,2%

4,7%

2,5%1,9%

1,1%

Demarcacions

Catalunya 3,3%

Els serveis socials en l’àmbit local. Diagnòstic i “benchmarking”. Departament d’Acció Social i Ciutadania. (any 2009)

89_

motivat i entregat, hi ha força professionals quefan hores extres sense cobrar-les, tenen unssous no gaire alts i tenen una certa incertesasobre la continuïtat del seu lloc de treball.

Quins són els principals àmbits on treballen?

Dels professionals que estan ocupats en elseu àmbit o en un altre de relacionat, el 49,8%treballa a l’Administració pública, el 31,6% enempreses privades i el 14% al tercer sector.Pel que fa a la situació laboral segons el tipusd’entitat, el 48,1% dels treballadors socialsque estan a l’Administració pública tenen uncontracte eventual o d’interinitat. A l’empresaprivada, en canvi, el 76,8% són indefinits.

Els professionals de l’àmbit social es ca-racteritzen pel seu interès a formar-se, oi?

Sí, el 83,7% dels treballadors socials fan alguntipus de formació. L’inconvenient principal delsestudis que cursen és, al seu parer, el preu:consideren que tenen un cost massa alt.

Ha perdut aquesta feina el caràcter voca-cional que tenia fa uns anys, com ha suc-ceït en altres professions, per exemplealgunes disciplines mèdiques?

Jo crec que no, en part. La majoria de treba-lladores socials -dic treballadores perquè ésun col·lectiu molt majoritàriament femení, tot ique també hi ha treballadors socials- són per-sones molt compromeses, que tenen una alta

implicació personal i emocional amb la feina.Han triat aquesta professió perquè gaudeixenamb el contacte amb les persones. I és queaquesta és una professió que requereix ungrau d’amor, d’empatia amb la gent, de com-promís cap a les necessitats de la gent, ganesde resoldre els conflictes i de denunciar lescoses que no van bé. Tenim el privilegi d’estara prop dels problemes de la gent, al costat delqui vol fer una adopció internacional, de l’im-migrant que no té documentació, del pare o lamare amb dificultats per atendre el seu fill...Tenim el privilegi d’acompanyar la gent, les or-ganitzacions, la comunitat i els barris en elsprocessos de canvi.

De tota manera, considera que ha dismi-nuït l’aspecte emocional del treballadorsocial?

S’ha produït un canvi de perfil del treballadorsocial. Abans treballaven sense tenir gaireamb compte les condicions laborals, perquèels agradava la feina. Ara, a la majoria tambéels agrada la feina però tenen amb compteles seves condicions laborals, cosa que emsembla molt lògica. A més, és positiu el fetque socialment es considera una professióimportant, perquè està gestionant drets de lagent, però com ja he comentat no s’hi estandestinant prou recursos per atendre la de-manda creixent.

_88

La radiografia de la situació laboral delstreballadors socials a Catalunya, realit-zada per DEP, permet explorar vies pera la millora d’una professió que creixen nombre de persones que s’hi dedi-quen i en reconeixement social.

L’any 2008 DEP va realitzar la recerca “Eltreball social i l’assistència social. Estudide la professió” per encàrrec del Col·legide Diplomats en Treball Social i AssistentsSocials de Catalunya. Quines van ser-neles principals conclusions?

El 93,1% de la població activa de titulats entreball social es troba ocupada. Dels 10.100professionals en treball social que estan actiusa Catalunya, un de cada tres treballa en unàmbit diferent al que ha estudiat, mentre queel 62,4% sí que exerceix en el seu sector o enun altre de relacionat.

Són dades positives?

Sí, ho són. És important disposar d’informacióquantitativa i qualitativa que permeti conèixertant allò que funciona com el que cal millorar.Vull agrair a l’anterior Presidenta del Col·legi,Pilar Puig, i a la Junta de Govern, haver pres lainiciativa de posar en marxa la dinàmica d’es-tudi de la professió i d’avaluació dels nostresserveis i iniciatives.

L’aplicació de la Llei de la Dependència anivell estatal i la de Serveis Socials a Ca-talunya ha estat determinant perquè creixila demanda de professionals de treball so-cial, oi?

Sí, són dues lleis molt importants que han per-mès universalitzar drets socials bàsics. Totesdues lleis estan molt ben considerades pelspropis professionals, els quals, però, recordenque la contractació de treballadors que aques-tes noves normatives suposen s’ha d’anar re-alitzant al mateix ritme de les necessitats delsserveis socials. De moment, el creixement delsserveis d’assistència social s’ha traduït en unamajor pressió sobre els professionals. I men-trestant hi ha una tercera part de titulats o ti-tulades en treball social que no exerceixen laprofessió: realitzen altres activitats professio-nals menys satisfactòries. Segons l’estudi deDEP, un 50% dels titulats que exerceixen unaaltra professió estaria disposat a treballar coma treballadors socials.

Teniu dades que expliciten aquesta pres-sió que hi ha sobre els professionals deltreball social?

Sí, ens ho diuen els mateixos treballadors, se-gons ha recollit també l’estudi de DEP: el30,2% creu que hi ha una manca de recursosi mitjans, el 24,2% que estan sobrecarregatsde feina i el 23,1% que tenen unes condicionslaborals precàries. Malgrat que el col·lectiu detreballadors socials és un col·lectiu satisfet,

cap.02_15 àmbits_Serveis socials

“Tenim el privilegi d’estar a propdels problemes de la gent”

Núria CarreraPRESIDENTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE DIPLOMATSEN TREBALL SOCIAL I ASSISTENTS SOCIALSDE CATALUNYA.

Núria Carrera és Diplomada en Treball Social per la Universitat deBarcelona. Ha exercit d’assistent social i de directora de diversosdepartaments en diferents administracions públiques i de docenta l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona. Tambéha estat Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i diputadade Benestar Social a la Diputació de Barcelona. Actualment és Capde Gabinet de Creu Roja Catalunya i Presidenta del Col·legi Oficialde Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya.

www.tscat.cat

El 93% dels titulats en treball social actius té feina, tot i que 1 de cada 3treballa en ocupacions no relacionadesamb la seva titulació.(any 2008)

91__90

Hi ha expectativa que s’hi posarà remei?

Sí, de mica en mica s’estan oferint noves pla-ces públiques. També s’estan revisant moltsaspectes per tal d’agilitar la feina dels treba-lladors socials. D’altra banda, per conèixer afons la problemàtica dels treballadors socialsen cadascun dels àmbits on intervenen,des del Col·legi hem creat diversos grupsde treball: d’immigració, de serveis socialsbàsics, d’atenció a la dependència, una co-missió d’estatuts... A més, hem renovat lacomissió internacional.

Una de les funcions del Col·legi de Diplo-mats en Treball Social i Assistents So-cials de Catalunya és bregar perquè laformació s’adeqüi a les necessitats delmercat, oi?

En la majoria de professions hi ha una dis-funció entre la formació universitària i allò quenecessita el mercat. Des del Col·legi volemque aquesta disfunció sigui la mínima i peraixò col·laborem estretament amb les univer-sitats. Una de les principals novetats és que,gràcies a les directrius de Bolonya, els estudisde treball social passen de ser diplomatura agrau. Això suposarà que els treballadors so-cials tindran més veu i més presència cientí-fica i acadèmica.

Quins són els principals reptes del Col·legiOficial de Diplomats en Treball Social i As-sistents Socials de Catalunya?

Continuar defensant, amb més força si cal, elsinteressos legítims d’una professió referent enmatèria de drets humans -és un ofici esplèn-did, però força transparent: és una feina queno es veu-, i obrir la nostra institució a tota lacol·legiatura. El col·legi ha de fer sentir la veudel treballador social perquè alhora és la veude l’usuari. Volem contribuir a la dignificació ial reconeixement social de la professió, i fermés proper i efectiu el Col·legi com a institucióque ha de donar resposta a les necessitats detots i totes els treballadors i treballadoressocials. L’objectiu final és, lògicament, contri-buir al benestar de tota la ciutadania.•

cap.02_15 àmbits_Serveis socials

La ràtio d’habitants pertreballador/a social dels

Equips Bàsicsd’Atenció

Social és de 5.850 habitantsper treballador/a

social. (any 2008)

93_

contribuït a elaborar un pla que ordena i orientael treball de tot el sistema de serveis socialsper als propers quatre anys.

Com es planteja el desplegament de la Lleide Serveis Socials pel que fa a la descen-tralització administrativa?

El desplegament de la Llei de Serveis Socialsha suposat que molts serveis que estaven con-centrats a la seu central del Departament, alPalau de Mar, passessin a ser oferts des delsserveis territorials. M’estic referint al Serveid’Inspecció i a l’atenció a la dependència, moltespecialment. A més, està canviant molt el nos-tre enfocament de la relació amb el món local.Des de fa dos anys hem establert un nou ins-trument de finançament: el contracte-pro-grama. Vam negociar amb l’Associació i laFederació de Municipis i vam aconseguir unacord segons el qual tot el finançament del De-partament d’Acció Social i Ciutadania al mónlocal es concretaria en un sol document: elcontracte-programa.

Quins avantatges té el contracte-programa?

És un contracte amb obligacions per les duesparts, el Departament d’Acció Social i Ciutada-nia i els ajuntaments. Ara la relació es basa enla corresponsabilitat. Hem avançat molt en totsels camps gràcies al contracte-programa.Tenim unes comissions mixtes que ens per-meten consensuar el contingut dels contrac-tes-programa, tenim una metodologia única de

rendiment de comptes, que substitueix elmodel ja desfasat de les memòries, i tenim unsindicadors per avaluar els resultats dels serveissocials bàsics que ens han permès fer el pri-mer exercici de “benchmarking” de tot Catalu-nya en aquest àmbit.

Com s’està treballant la informació debase per conèixer i avaluar les polítiquessocials en l’àmbit local i comarcal?

El contracte-programa s’avalua a través d’unasèrie d’indicadors, que l’any que ve, per primeravegada, ja estaran plenament informatitzats. Estracta d’informació homogènia i tractable in-formàticament. Això, juntament amb els plansd’actuació local en matèria de serveis socials,ens permet un major coneixement del que estàpassant al món local. Hem superat aquella faseen què finançàvem i prou, i espero que aviatpuguem assolir l’objectiu que ens vam proposarquan vam posar en marxa el contracte-pro-grama: que l’avaluació sigui la base per a la ne-gociació, i que puguem entrar en la cultura dela millora contínua, d’optimitzar els recursos iaugmentar l’eficiència del sector públic, tambéen serveis socials.

_92

DEP ha col·laborat amb el Departamentd’Acció Social i Ciutadania de la Gene-ralitat en l’elaboració dels indicadorsbàsics dels serveis socials locals, enl’explicació als ajuntaments i consellscomarcals de la metodologia comunaque els permet elaborar el seu propipla local de serveis socials i en l’elabo-ració de la “Guia per a la implementa-ció de la Llei de Serveis Socials”.

Quins són els grans reptes dels serveissocials a Catalunya avui dia?

El gran repte és la construcció del quart pilar del’estat del benestar. No es tracta només del sis-tema d’atenció a la dependència, sinó que va mésenllà: aconseguir la universalització dels serveissocials a Catalunya.

Un objectiu ambiciós.

Certament. Vol dir que quan una persona o unafamília necessitin un suport dels serveis socialsen un moment determinat, ja sigui de manerapuntual o per un període de crisi, per la qualtots podem passar, doncs que pugui accedir alsserveis socials, que en pugui trobar una ofertaadequada, adaptada a les seves necessitats.L’altre repte que tenim és aconseguir que elsistema sigui sostenible. Des del Departamentd’Acció Social i Ciutadania sempre hem dit queuniversalitat no és sinònim de gratuïtat. La gra-tuïtat ha d’existir sempre, però per a les perso-

nes que no poden pagar els serveis que ne-cessiten. Però aquestes necessitats no noméses poden o s’han de cobrir des dels serveis so-cials. No es tracta de substituir la família ni lesxarxes socials, tot al contrari: es tracta dedonar-los suport perquè no dimiteixin, perquèpuguin fer la seva funció de millor manera ambel suport dels serveis socials, només si cal iquan calgui.

Esteu, doncs, a favor d’un sistema d’aten-ció social de copagament?

De copagament i de corresponsabilitat.

Quin paper juga la planificació estratègicaen l’àmbit dels serveis socials?

El mandat de la Llei de Serveis Socials que elParlament va aprovar per unanimitat el 2007és el nostre full de ruta. Una de les moltescoses que la llei diu que hem de fer és el Plaestratègic, que és un pla del sistema català deserveis socials, no un pla del Departamentd’Acció Social i Ciutadania. I per això l’hem feta través d’un procés participatiu.

En què ha consistit aquest procés partici-patiu?

Hi han intervingut prop de 900 persones de totel territori. Hem fet 15 sessions amb 35 tallersi hem fet reunions amb les entitats, amb el mónlocal, amb experts i expertes, i amb represen-tants dels altres departaments. Tots ells han

cap.02_15 àmbits_Serveis socials

“Ens fa falta entrar en la culturade l’avaluació”

Jordi RustulletSECRETARI GENERAL DEL DEPARTAMENT D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Jordi Rustullet és Diplomat en Treball Social per l’Escola Univer-sitària de Treball Social de Barcelona i Màster d’ESADE en Di-recció i Gestió Pública. Ha estat treballador social de serveisbàsics, coordinador d’una àrea bàsica de serveis socials, directorde projectes europeus d’inserció sòcio-laboral i gerent del Con-sorci de Benestar Social Gironès-Salt. Actualment és SecretariGeneral del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Ge-neralitat de Catalunya.

www.gencat.cat/dasc

Per primer cop,l’any 2008, tots els ens locals catalans titularsde serveis socialselaboren el seuPla d’ActuacióLocal, amb el suport de DEP.

95__94

cap.02_15 àmbits_Serveis socials

DEP elabora la guia

que explica els efectes de la Llei de

Serveis Socialsals ens locals idóna suport en la definiciói validació delsindicadors clau,per encàrrec

del Departamentd’Acció Social i Ciutadania.

Prop de 40.000 persones de 65 anys i més van ser ateses pel Servei d’Ajuda a Domicili (3,3% de la població).(any 2008)

DEP ha col·laborat en l’elaboració dels in-dicadors dels serveis socials locals. Ara jadisposeu d’indicadors per avaluar la situa-ció dels serveis socials als municipis, oi?

Sí. Cada vegada més, però aquest és un temadifícil, perquè moltes vegades ens falta la ma-tèria primera: la informació. Ara estem cons-truint el sistema d’informació social Hèrcules iestem començant a veure el final del túnel.Però ens falta bastant, en alguns àmbits mésque en altres. També cal tenir amb compte quetenim un sector molt fragmentat, amb moltsserveis, molts proveïdors i pocs mitjans. Enaquest context, com és molt natural, el que esprioritza és solucionar els problemes, peròdesprés no tenim manera de saber si allò quehem fet realment ha servit per solucionar elsproblemes. L’actual dinàmica és d’“acting”: ac-tuar i actuar. A Serveis Socials en particular, ia l’Administració pública en general, ens fafalta entrar en la cultura de l’avaluació. Aquestés un dels objectius que es planteja amb moltrigor el Pla estratègic.

Fins a quin punt és necessària la professio-nalització de la gestió dels serveis socials?

Ho és molt, de necessària. Estem treballantmolt intensament en aquest sentit i tenimgrans plans per al futur. En el nostre sector, eldels serveis socials, hi ha el risc que de vega-des tothom es veu amb cor de fer de psicòlego de treballador social, i així no anem enlloc;potser aquesta situació permet abaratir cos-tos avui, però no té futur.

Cal, doncs, posar èmfasi en la formació.

Sí. És imprescindible una inversió potent en laformació contínua. Tot això ho preveu el PlaDirector de Formació 2008-2010. A més,ens hem dotat d’un Comitè d’experts i d’ex-pertes en formació que és clau per avançaren aquesta direcció. Pensem que cal reconèi-xer i fomentar la funció directiva dels profes-sionals que de manera temporal o continuadaexerceixen responsabilitats; en aquesta línia,l’any passat, per primera vegada, conjuntamentamb ESADE, vam organitzar un curs per a co-ordinadors i coordinadores de serveis socialsdels ens locals que es titulava “Jo dirigeixoserveis socials”. Els treballs finals dels qui vanrealitzar aquell curs es publiquen a la revistadel nostre Departament, “Papers d’Acció So-cial”. Jo entenc que aquest és el camí pel qualhem de seguir treballant.•

97_

El voluntariat, les associacions, les organitza-cions no governamentals, el tercer sector engeneral, són objecte d’estudi habitual de DEP.La relació entre el sector públic i el sector pri-vat és també analitzada detalladament per DEP.

Catalunya té 670.000 persones voluntàries.

12_Societat civil

Tipus de voluntaris

13,1% 86,9%Voluntaris(670.000)

Voluntaris permanents(358.000)

Voluntaris per projectes(251.000)

Ambdós(61.000)

Antics voluntaris(670.000)

Mai no han estatvoluntaris(3.776.000)

No voluntaris(4.446.000)

Població total de més de 16 anys (5.116.000)

El voluntariat. Estudi sociològic i de quantificació del sector. Institut Català del Voluntariat. (anys 1996 i 2000)

99_

I penso que l’Administració no ha d’apropiar-se d’un paper que no li correspon, sinó que had’afavorir que les iniciatives de les entitats deltercer sector es puguin dur a terme, és a dir,ha d’actuar de catalitzador per afavorir que lesiniciatives socials es puguin realitzar si sónd’interès general. Sembla que la societat civilformi part del passat perquè anem cap a unmodel en què, si no actuem, hi haurà fona-mentalment Administració i empresa. L’Admi-nistració ha reconegut uns drets socials a lespersones, la qual cosa és positiva, però aixòcomporta que hagi de destinar uns recursosmolt importants a la prestació d’aquests ser-veis, fet que dificulta donar suport a altrestipus d’iniciatives. Per sort, la major part delsprogrames que duem a terme des d’algunesentitats del tercer sector no han estat “publi-ficades”, si em permeteu l’expressió. Això voldir que encara les podem dissenyar i realitzarsense un excés d’intromissió.

Fa dos anys vàreu demanar a DEP un es-tudi sobre la viabilitat econòmica de creara Barcelona un centre d’allotjament per ajoves treballadors i estudiants.

Sí, la intenció era crear un centre de caracte-rístiques similars als Centres du Logement desJeunes Travailleurs, Étudiants et Stagiairesque existeixen a França, amb especial pre-sència a París.

En què consisteixen aquests centres?

Són allotjaments socials per a nois i noies quevan a treballar o a estudiar a la ciutat o al seuentorn. Els joves tenen un acompanyamentdes del centre i, a més, se’ls facilita un lloc onviure a un preu raonable. Això és possible per-què l’Estat francès contribueix de forma subs-tancial a la construcció del centre i en el seufinançament. A Catalunya, de moment, no haestat possible realitzar-ho per l’ajuda limitadaper a la inversió. La nostra entitat està, però,satisfeta del treball realitzat. No tots els pro-jectes que s’estudien han de ser un èxit, i mais’ha de tancar la porta a reprendre-ho en unfutur. De tota manera, la legislació actual nofacilita dur-ho a terme.

Parli’ns una mica de l’entitat que dirigeix.Quan va néixer la Fundació Pere Tarrés?

L’activitat de la Fundació Pere Tarrés va ini-ciar-se fa més de 50 anys, es remunta, con-cretament, a l’any 1957, en el marc de Càritas.La Fundació com a tal es constitueix l’any1985. Va néixer amb la finalitat de promourel’educació en el lleure d’infants i joves, peròamb el temps la seva acció s’ha ampliat a al-tres àmbits de l’acció social com ara la forma-ció, la recerca i la gestió de serveis educatiusi socials.

_98

DEP ha realitzat, a iniciativa de la Fun-dació Pere Tarrés, un estudi sobre laviabilitat econòmica de crear a Barce-lona un centre d’allotjament per ajoves treballadors i estudiants.

L’Institut DEP va realitzar l’any 2000, perencàrrec de l’INCAVOL, l’estudi “Els cata-lans i el voluntariat”, que dibuixava ambprecisió el seu perfil i evidenciava el fetque el voluntariat és un dels pilars fona-mentals de la societat catalana. Avui con-tinua havent-hi un percentatge significatiude ciutadans que s’apunta a tasques deservei sense esperar res a canvi.

El veritablement important és que el com-promís voluntari no sigui només puntual sinósostingut en el temps. Això fa realment efi-caç el treball voluntari al nivell que sigui:patró, monitor de lleure, persona que visitaun avi a casa seva... El voluntari compromès,constant, és el que té o adquireix conscièn-cia de responsabilitat social i de la força quesocialment té.

Hi ha un percentatge significatiu de cata-lans que no acaba de trobar una entitat afíi a prop de casa on fer de voluntari.

Les entitats socials tenim els mitjans molt li-mitats i sovint només orientats a l’acció directaque respon a la nostra missió. Això fa que costiinvertir en donar-se a conèixer, en fer els plansde voluntariat necessaris per atraure, acollir i

mantenir el compromís del voluntari al llarg deltemps. Aquesta no és una feina fàcil, és tot unart. A més, en la nostra cultura sovint costapresentar-se “a porta freda” i oferir-se a col·la-borar amb una entitat. Aquestes dues realitatsunides al fet que certament pot no haver-hi unprojecte afí a prop de casa poden ser una li-mitació pel compromís voluntari.

La seva entitat és consultada amb fre-qüència pels partits polítics a l’hora d’ela-borar lleis i prendre decisions. Què opinasobre la classe política actual?

Constatem un nivell mitjà de la classe políticacada cop més baix. I aquesta constatació noés meva, la fa des de la patronal i els sindicatsalemanys a organitzacions socials de tota laUnió Europea, passant per columnistes sol-vents de tot tipus de premsa. El projecte de lleisobre el voluntariat retirat fa poc i altres nor-mes aprovades evidencien l’interès del políticper voler tenir més protagonisme, un protago-nisme que trobo excessiu i desmobilitzador. Al’administració en general hi ha un rerefonsideològic d’arrel marxista que porta a voler fer-ho pràcticament tot directament.

Creu que el fet que Catalunya sigui unanació sense estat ha contribuït a reforçarel paper de la Generalitat més enllà delque li correspondria?

Sí, com que som una nació sense estat esbusquen el màxim d’atribucions per al govern.

cap.02_15 àmbits_Societat civil

“El rol de la societat civil és cada vegadamenor; és un risc real pensar que nomésquedarà l’Administració i l’empresa”

Josep Oriol PujolDIRECTOR GENERAL DELA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Josep Oriol Pujol i Humet és Director General de la FundacióPere Tarrés i ha estat President de Coordinació Catalana deColònies, Casals i Clubs d’Esplai entre els anys 1993 i 1998. Ési ha estat professor de diferents postgraus universitaris, membrede Patronats de diverses fundacions i del Consell Executiu de laUniversitat Ramon Llull. Psicòleg. S’ha format en direcció i admi-nistració d’empreses i entitats no lucratives a ESADE i a l’IESE.

www.peretarres.org

L’INCAVOL crea el Servei

Català del Voluntariat,

la primera plataforma “on line”

del voluntariat, amb el suport

de DEP.(any 1997)

El Servei Catalàdel Voluntariat és un espai de trobada entre les entitats que realitzen projectesde voluntariat,els ciutadans que desitgen participar en les seves activitatsi les institucionspúbliques.

101_

La presència de la Fundació a Internet és,doncs, realment important.

Sí. Tenim un portal que és aparador de la Fun-dació. Bona part dels serveis s’ofereixen a tra-vés de la nostra pàgina web, per qüestionsd’estalvi i d’agilitat. Al web hi ha tot el fons de larevista “Estris”, publicació dedicada a l’educacióen el lleure i a l’animació sociocultural. A més,fem un butlletí electrònic i tenim una comunitatvirtual de monitors i educadors anomenada En-grup que té més de 7.000 usuaris i va néixermolt abans de l’esclat del Facebook. Internet ésuna eina d’informació, coneixement i integració.

Una part significativa de les entitats i asso-ciacions dedicades al tercer sector no ex-ploten les possibilitats que ofereix Internet.

No, encara no han incorporat a fons les novestecnologies. Els aniria molt bé fer-ho per tenir

una major presència pública i fer millor la feina.Fan ús del correu electrònic però no tenen webo són webs estàtiques. Els fan falta mitjans pertenir una presència suficient a la xarxa.

La Fundació Pere Tarrés té una marcadavocació d’intervenció social. Què n’opinade la responsabilitat social de la qual esparla tan sovint que han de tenir les em-preses?

La responsabilitat social no equival a destinaruna petita part del pressupost a donacions oa atenció social sinó que hauria d’anar moltmés enllà. D’entrada, es concreta amb la crea-ció de llocs de treball i en la forma com espromou el creixement professional dels tre-balladors. A més, l’empresa pot invertir en pro-jectes de rendibilitat social sense que aixòsuposi una disminució dels beneficis, sinó alcontrari. Una forma d’exercir-la és amb acordsestables amb projectes d’ONGs.

Quins projectes, per exemple?

Inversions en serveis necessaris com pisos pera joves o residències de gent gran, inversionsconjuntes amb entitats no lucratives que nopoden realitzar-les per si mateixes, escolesbressol, campaments d’estiu per als fills delsempleats, ajuda a la cooperació amb el tercermón... El que proposo és que les empreses tin-guin una veritable política de responsabilitatsocial corporativa, en lloc d’actuar reactiva-ment a propostes per prestigi social.•

_100

Quines són les principals activitats queorganitza?

Bàsicament l'educació en el temps lliure, lapromoció del voluntariat, la millora de la inter-venció social i l'enfortiment del teixit associa-tiu. Tot això es concreta en activitats com arala formació que fem a diferents nivells des del’esmentat lleure educatiu (amb cursos de mo-nitors i directors de lleure), la formació d’edu-cadors ambientals, de treballadors familiars ien diferents aspectes per millorar la gestiód’entitats socials. Uns 13.000 alumnes passenper les nostres aules cada curs. A més, femformació universitària atès que som titularsde la Facultat d’Educació Social i Treball So-cial Pere Tarrés en el marc de la UniversitatRamon Llull, on es fan els dos estudis de grauque li donen nom, tres màsters oficials Bolo-nya i 10 postgraus amb uns 1.200 alumnesper curs. D’altra banda federem 160 centresd’esplai en els quals intervenen 12.000 infantsi 3.000 monitors majoritàriament voluntaris,que fan una tasca social i educativa molt im-portant amb una infància molt diversa. A més,prestem serveis com la xarxa de 100 cases decolònies, a les escoles, a entitats socials, a ad-ministracions, oferim programes en àrees in-novadores com les TIC, fem recerca aplicadai consultoria social... També procurem divulgarla nostra opinió i posicionament social en elsàmbits afins i difondre-la per mitjà de diversespublicacions pròpies, a la premsa general, através del butlletí electrònic, des del Fòrum So-cial Pere Tarrés...

Quanta gent treballa a la Fundació PereTarrés?

1.600 persones, més de 300 a l’estructura i laresta en programes i serveis, algunes a tempsparcial. Tenim un pressupost anual de 29 mi-lions d’euros. D’aquest, només el 7,5% sónsubvencions; la resta d’ingressos provenen dela prestació de serveis. D’aquests serveis, un35% es presten a l’Administració i la resta almercat, principalment al tercer sector social.Això ens obliga a ser eficients, a ser competi-tius... la qual cosa, malauradament, no sempreés ben entesa en el marc no lucratiu social.

Vostès van ser pioners en l’ús de les novestecnologies en el tercer sector, oi?

Les utilitzem des dels anys 80 i no ha estatuna tasca fàcil. Encara recordo l’amenaça del’aleshores responsable de la Fundació de des-comptar-me del sou l’import del primer ordi-nador que vàrem comprar! Des de llavors, hemdesenvolupat força aplicacions pròpies per fa-cilitar la gestió de l’entitat. Treballem per su-perar l’escletxa digital i desenvoluparcontinguts i fer dinamització educativa de pà-gines web adreçades a la infància. En aquestsentit, la Fundació compta amb el Departa-ment d’Acció Digital, que té com a objectiudesenvolupar projectes socials i educatius enxarxa que donin resposta a les necessitatsdels diferents agents de l’àmbit socioeducatiuen el seu procés d’adaptació a un entorn cadacop més tecnològic.

cap.02_15 àmbits_Societat civil

Hi ha demandasuficient per

crear allotjamentcol·lectiu per a joves que

vulguin treballar a Barcelona.

103_

Creu que avui els resultats serien signifi-cativament diferents?

Penso que pujaria el nombre d’independentis-tes però no en la suficient mesura com perguanyar un referèndum.

Convergència Democràtica de Catalunyatambé va encarregar a DEP diversos estu-dis que radiografiaven els catalans amb elpropòsit de conèixer la seva ideologia po-lítica i intenció de vot.

Sí, eren estudis molt detallats. Fent servir ter-mes mèdics diria que no era una exploracióepidèrmica de la societat catalana sinó un es-càner, ja que incloïa valors, hàbits, adscripcióideològica, comportaments lingüístics... Erentreballs sociològics seriosos que comptavenamb una part d’estratègia política.

Un d’aquests estudis va posar de manifestque la figura de Jordi Pujol, després detants anys de governar, tant sumava comrestava com a cap de cartell electoral.

Sí, ho evidenciava un estudi fet abans de leseleccions del 1999. Però aquestes eleccionsles va tornar a guanyar Jordi Pujol. Eren lesprimeres en què es presentava Pasqual Mara-gall com a candidat a la presidència de la Ge-neralitat i molta gent pensava que guanyaria...En saber el resultat em va venir de seguida alcap la faula de la llebre i la tortuga. PasqualMaragall anava davant a les enquestes, era lallebre, i Jordi Pujol, la tortuga, que va guanyar.

A les següents eleccions al Parlament,l’any 2003, Pasqual Maragall sí que vapoder formar govern.

Sí, i considero que el canvi va ser positiu desdel punt de vista de la bona salut democràticadel país. No sembla recomanable, en cap cas,que una mateixa formació política estiguimolts anys governant en solitari una admi-nistració. Les coalicions per governar o l’al-ternança són bones tant als ajuntaments coma la Generalitat. I si els polítics no ho fan bécal canviar-los. Per això considero que convéun canvi a la Generalitat aquest any 2010 ia l’Ajuntament de Barcelona el 2011.

L’any 2009 la Institució Cultural del CIC,que vostè presideix, va fer l’encàrrec a DEPd’un estudi per conèixer el perfil de les fa-mílies de les escoles d’aquesta institució il’opinió que en tenen. Són les EscolesThau Barcelona, Thau Sant Cugat i l’Escolade Batxillerats i Cicles Formatius. Què endestacaria d’aquest estudi?

Doncs que les famílies són molt exigents ambl’escola dels seus fills i tanmateix en fan unabona valoració. Cada any hi ha un grapat d’a-lumnes que marxen, perquè ja han acabat l’e-tapa d’escolarització d’uns 15 anys (de P-3 asegon de Batxillerat o Cicles), i volíem sabersi se’n van amb la mateixa il·lusió que tenienquan van entrar. La resposta és que sí: mar-xen molt satisfets i convençuts que van feruna bona tria. L’estudi proporciona mésdades positives._102

La relació de l’advocat Joaquim Triadúamb DEP es remunta als inicis d’a-quest Institut. En bona part de lesseves responsabilitats -a la Conselle-ria de Presidència de la Generalitat, ala Fundació Institució Cultural del CICi a la Fundació Barcelona- ha comptatla col·laboració de DEP.

L’any 1998, el Departament de Presidèn-cia de la Generalitat, del qual vostè eraSecretari General, va encarregar a l’Insti-tut DEP l’estudi “La identitat dels cata-lans”. La qüestió de la identitat és moltàmplia. Quins aspectes vàreu proposarque s’exploressin?

El sentiment de pertinença, el grau de satis-facció de viure a Catalunya i a Espanya, elssímbols d’identitat, les institucions polítiques,les actituds i comportaments polítics en relacióamb la identitat...

El sentiment d’identitat és essencial a totpaís. A Catalunya, a més, és potser encaramés important pel fet que som una naciósense estat.

Sí, per això vam fer diferents preguntes.Vam preguntar, d’una banda: “Considera elseu país...? (Catalunya i Espanya, Catalunya oEspanya)”.

I quines van ser les respostes?

La majoria dels catalans (52%) identificavael seu país tant amb Catalunya com amb Es-panya. És a dir, la meitat de la població man-tenia una identitat compartida conscient.Però els qui consideraven que el seu país ésCatalunya eren un 25,8% de catalans, i queés Espanya un 18,8%. Ara bé, també es pre-guntava a la població d’on diria que són a lespersones estrangeres: “Imagini’s que vostèestà a l’estranger i li pregunten d’on és. Vostèquè és el que diria?”.

I què van dir els entrevistats?

El 43,5% que són d’Espanya i el 41,1% deCatalunya.

També vàreu demanar l’opinió sobre eldret de Catalunya a ser independent, oi?

Si, vam dedicar un apartat específic als nousmodels d’organització política que incloïaaquest aspecte.

I quines van ser les respostes?

En aquest cas, també van variar en funció decom es feia la pregunta . Un 62,7% es mostravad’acord amb la frase “Catalunya té dret a ser unpaís independent”. Ara, quan els preguntavenquè votarien en un hipotètic referèndum sobrela independència, hi havia un 45,7% de cata-lans en contra de la independència de Catalu-nya i un 39,5% a favor. Això era a finals dels 90.

cap.02_15 àmbits_Societat civil

“El món del futur no deixarà espai als ciutadans que no s’imposinautoexigència”

Joaquim Triadú i Vila-AbadalADVOCAT

Joaquim Triadú i Vila-Abadal és advocat. Actualment és soci deldespatx Garrigues. Va ser Conseller de la Presidència de laGeneralitat de Catalunya. És president de la Fundació InstitucióCultural del CIC, president Fundació Barcelona, membre de laJunta del Cercle d’Economia i professor associat de l’IESE.

www.iccic.eduwww.fundaciobarcelona.org

La majoria dels catalans(52%) identifica el seu país tantamb Catalunyacom amb Espanya.Els qui considerenque el seu país és Catalunya són un 25,8% de catalans, i que és Espanyaun 18,8%.(any 1998)

105_

Vostè també presideix la Fundació Barce-lona. Quin és el seu objectiu?

És una entitat creada el 1989 per un grup depersones, inscrites en l’àmbit divers del catala-nisme cultural i social, entesa com a punt de tro-bada, de formació i d’informació, tant en l’àmbitpersonal com col·lectiu. El seu objectiu és re-pensar els grans reptes del país i donar una di-mensió adequada a allò que considerem els tretsbàsics de la Catalunya del present i del futur.

L’any 2009 la Fundació Barcelona va de-manar a DEP la realització d’un estudisobre el projecte d’Institut de la InnovacióCívica. A qui s’adreçaria aquest Institut?

A joves, majoritàriament de Catalunya, de 21 a35 anys, amb voluntat de compromís cívic,nacional i social, i una potencial o demostrada

capacitat de lideratge: futurs empresaris i em-presàries, professionals, dirigents polítics id’entitats del tercer sector…

El seu nom i el perfil dels possibles assis-tents ja suggereix que no seria un institutde formació convencional.

No, no vol ser un espai de formació profes-sional específica sinó de configuració de va-lors i de transmissió de reflexions, que tenena veure amb l’ètica i la moral social o la res-ponsabilitat social, amb el compromís cívicamb el país en definitiva. Es faria formaciópresencial (reflexions, debats...), incloent unaescola d’estiu i diverses visites al territori, i for-mació “on line” durant tot el curs.

Quins àmbits d’“estudi” inclouria?

Temes com la Innovació i el Desenvolupa-ment, l’educació, l’esperit emprenedor, elscanvis sociològics i els nous rols socials, lallengua catalana immersa en la multiculturali-tat, els nous nínxols econòmics a Catalunya...L’objectiu no és només ampliar el currículum.Jo ho comparo amb el fet de llegir un bon lli-bre, que mai no fa nosa, tot al contrari. Però nouna lectura individual, sinó un club de lectura,que comparteixo i contrasto amb altres nois inoies amb anhels semblants però objectiusprofessionals i vitals diferents dels meus.•

_104

Quines, per exemple?

Les famílies estan satisfetes amb els profes-sionals que treballen a l’escola: puntuen el pro-fessorat amb un 8,2.

Un dels signes d’identitat de les escoles dela Institució Cultural del CIC és la catalanitat.

Sí, a la pregunta de per quina raó les famíliesporten els nens a una de les escoles de la nos-tra institució un grup majoritari de pares i maresesmenten la catalanitat. Per nosaltres la cata-lanitat continua sent un valor bàsic. Per ser cos-mopolita abans has de ser una “polis cultural” alpropi cosmos; si no, només seràs la cua d’unestel. I a partir d’aquí cal conquerir tots els àm-bits del coneixement: idiomes, noves tecnolo-gies, altres cultures, la ciència i l’ètica...

A més de la catalanitat, quins altres mo-tius tenen amb compte els pares a l’horad’escollir l’escola per als seus fills?

Evidentment la qualitat educativa, l’ideari d’o-bertura al món i uns principis de respecte alsalumnes sense que això impliqui falta d’exi-gència. A vegades sento comentaris de paresque no han escollit els Thau o el CIC per edu-car els seus fills i la principal crítica que fan ésque són centres on hi ha massa exigència aca-dèmica. Per mi és un elogi. El món del futur nodeixarà espai als ciutadans que no s’imposinautoexigència dia a dia. I l’autoexigència noestà renyida ni amb un bon ambient escolar niamb passar-s’ho també bé quan toca. A més,

aquest hàbit d’autoexigència o s’agafa de petito si no és difícil d’adquirir després de gran.

I la proximitat al domicili, és un motiu que pesa?

No crec que els 15 anys més determinants dela vida dels nostres fills es puguin decidir envirtut de distàncies físiques. L’escola concer-tada té un element diferencial que és l’ idearii un projecte educatiu que no té res a veureamb la proximitat a un o altre lloc. Si tothomescollís portar els seus fills a les nostres es-coles només en funció de la proximitat, el nos-tre projecte escolar seria un fracàs absolut. Lamajoria de famílies (un 85%) afirma que reco-manaria l’escola als seus familiars o amics.Pensen amb el projecte educatiu de l’escola,no si està a prop o lluny de casa.

Creu que seria bo que s’incentivés econò-micament els mestres que treballen bé,com passa en altres professions?

Jo penso que caldria introduir progressivamentmecanismes d’incentivació positiva cap almestre que demostri professionalitat i vulguiassumir més responsabilitats, i s’impliqui en elbon funcionament de la institució. No sé sihaurien de ser incentius econòmics o bé la pos-sibilitat de poder gaudir d’un any sabàtic -quehaurien de dedicar, per exemple, al reciclatgeprofessional o a ampliar estudis d’idiomes, viat-jar a l’estranger per compartir experiènciesamb altres models educatius...-.

cap.02_15 àmbits_Societat civil

Un 62,7% de catalans es mostra

d’acord amb la frase

“Catalunya té dret a ser un país

independent”. (any 1998)

Les famílies de les escoles de la Institució Cultural del CICpuntuen el professoratamb un 8,2.(any 2009)

107_

La tecnologia és la indústria del segle XXI. DEPl’analitza com a sector d’activitat econòmica iprofessional. També explora els efectes que latecnologia té sobre la societat i l’economia. Lasocietat de la informació implica uns canvis enles actituds i comportaments dels ciutadans i deles organitzacions que mereixen l’atenció deDEP. A més, DEP aposta fort per Internet ambel portal Educaweb.com.

El CTecno creael Baròmetre del Sector Tecnològic de Catalunya, que recull la percepció dels directiussobre l’estat d’aquest sector.

13_Societat de la informació

Valoració mitjana de la situació del sector tecnològic català segonsàmbits (de 0 a 10).

5,5Recursos humans i formació

Sectorial

Comercial i màrqueting

Legal i polític

R+D+i

Financer

Valoració situació general

4,4

5,54,9

5,54,8

4,94,3

4,3

4,2

3,9

4,2

5,14,7

2009 2008

Baròmetre del Sector Tecnològic. Estudi entre els directius de lesempreses i experts. Cercle Tecnològic.(anys 2008-2009-2010)

1 2 3 4 5 6

109_

D’acord. Dels diversos aspectes que necessi-ten millorar en el sector tecnològic jo en des-tacaria quatre: les dificultats del finançament; larelació entre la universitat i les empreses, queencara no està consolidada ; el baix nivell d’ac-tivitat a l’àrea R+D+i; i la dificultat de coordi-nació i acords sobre estratègies comunes entreels diferents agents i organismes encarregatsde dinamitzar el sector tecnològic.

Comencem pel finançament...

El problema del finançament el trobem actual-ment a gairebé tots els sectors de l’economia,però les TIC són clau per a la transformació desectors tradicionals com la construcció, elturisme, l’automoció, etc., i cal trobar amb ur-gència fórmules per finançar tots aquests pro-jectes de transformació i les pròpies empresesdel sector.

En quins aspectes flaqueja concretamentla relació universitat-empresa?

Tant la universitat com l’empresa estan sensi-bilitzades que han d’apropar-se i sumar es-forços, que avui encara són insuficients. Hi haalgunes iniciatives encoratjadores en aquestalínia. Per exemple, la iniciativa conjunta queduen a terme quatre universitats de l’Estat,l’Autònoma de Barcelona, l’Autònoma de Ma-drid, la Carlos III de Madrid i la Pompeu Fabrade Barcelona, per tal d’afavorir la inserció labo-ral de doctors a les empreses (www.a-4u.eu).D’altra part, cal que augmentin els projectes

de recerca universitària que acaben repercu-tint en la indústria. Hi ha, a més, reticènciesper part de les empreses del sector tecnolò-gic a contractar estudiants en pràctiques per-què tenen la idea que els suposarà unacàrrega: “Algú s’haurà d’ocupar d’ells..”, pen-sen. Per últim, seria convenient que es du-guessin a terme programes de col·laboracióentre empreses i universitats per tal queaquestes es facin càrrec de fer formaciócontínua dels professionals i directius de lesempreses.

Quines mancances hi ha en R+D+i?

La percepció dels professionals del sector ésque no s’està fent prou èmfasi en aquesta àreai per tant es necessita un impuls, ja que, com hecomentat, la indústria TIC és clau per a la mi-llora de l’eficiència i la transformació de moltsaltres sectors. Finalment, cal destacar la ne-cessitat de més coordinació i estratègies co-munes entre els diferents agents i organismespúblics i privats encarregats de dinamitzar elsector tecnològic.

Quines són les principals fortaleses delsector?

El “Baròmetre del sector tecnològic a Catalu-nya” destaca com a element positiu el fet queles empreses comercialitzen productes com-petitius i innovadors; a més, es troben dispo-sades i capacitades a afrontar les dificultatsactuals i a treballar pel creixement del sector.

_108

DEP realitza, des de l’any 2008, perencàrrec de la Fundació CTecno,l’estudi anual “Baròmetre del sec-tor tecnològic a Catalunya”, una pre-cisa diagnosi del sector de les TICsegons els seus professionals.

Expliqui’ns breument quins són els objec-tius de CTecno.

La Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya(CTecno) és una entitat privada i sense ànim delucre, que té un triple objectiu: en primer lloc, fo-mentar el creixement de l’activitat econòmica alvoltant de la tecnologia, entesa en un sentitampli i integrador; en segon lloc, incrementar elconeixement sobre la tecnologia i les seves po-tencialitats per part de les empreses, institucionsi ciutadans i, finalment, vetllar pel posicionamentinstitucional del món tecnològic català, tant a Ca-talunya com a escala internacional, i esdeveniraixí el lloc de trobada de tots els actors vinculatsamb la tecnologia a Catalunya.

Quin any va fundar-se?

L’any 2008. Tot i que fa quasi deu anys queexisteix l’associació Ctecno, es va creure con-venient posar en marxa la Fundació. Tot i seruna entitat força jove, ja hem fet força feina.Una de les primeres iniciatives que va proposardur a terme el director general de la Fundació,Carles Flamerich, va ser la realització del “Ba-ròmetre del sector tecnològic a Catalunya”. A lavida, i a la feina, de tant en tant cal aturar-se i

analitzar si un està assolint els objectius ques’ha proposat. Aquesta reflexió li faltava al sec-tor tecnològic. Ara tenim una detallada diagnosidel sector, que no es basa en estadístiquessobre el consum o ús que els ciutadans fand’ordinadors o telèfons mòbils, ni en els resul-tats empresarials de les empreses del sector,sinó en l’opinió dels seus professionals.

És, doncs, una anàlisi qualitativa?

Sí, qualitativa i també quantitativa. Per un costates fan quinze entrevistes en profunditat a lídersd’opinió del sector, representants tant d’empre-ses multinacionals com locals. També es fan cincgrups de treball entre experts per avaluar cincàmbits del món tecnològic. Finalment es realitzauna enquesta “on line” entre directius i empre-saris del sector. Amb tot això s’obtenen les va-loracions que permeten mesurar els resultats icomparar l’evolució en el temps.

Quins àmbits explora el “Baròmetre delsector tecnològic a Catalunya”?

El finançament de les empreses, els recursoshumans i la formació, la influència legislativa ide les polítiques públiques, la recerca, el des-envolupament i la innovació i, finalment, l’evo-lució de la demanda local i internacional.

Comencem, si li sembla, parlant de les fe-bleses i després passarem a reflexionarsobre les fortaleses, i així acabarem demanera més optimista.

cap.02_15 àmbits_Societat de la informació

“El sector de les TIC resisteix lacrisi i veu el futur amb optimisme”

Ginés AlarcónPRESIDENT DE LA FUNDACIÓ CERCLE TECNOLÒGIC DE CATALUNYA

Ginés Alarcón és enginyer industrial. Va ser Director General deColt Telecom a Barcelona i Conseller Delegat de T-Systems aEspanya. Actualment és president de CTecno (Fundació CercleTecnològic de Catalunya), president de la consultora Nae i vice-president del grup audiovisual Lavinia. És també professor asso-ciat d’ESADE al departament de Sistemes d’Informació.

www.ctecno.comwww.lavinia.tcwww.nae.es

“El sector de les TIC està en ple creixement, tant en resultatseconòmics com, sobretot, en activitat.”

111_

del sector, donar suport a les empreses ambcentres de decisió aquí, i treballar pel creixe-ment de les empreses catalanes a través d’as-sociacions, grups empresarials, clústers o altresfórmules que contribueixin decisivament a ferque les empreses tinguin la dimensió suficientper competir a nivell global.

El “Baròmetre del sector tecnològic a Ca-talunya” posa també de manifest les opor-tunitats del sector i estableix diversespropostes de millora.

Sí. Una de les oportunitats del sector és acon-seguir una vinculació més estreta amb la restade sectors de l’economia catalana i amb àmbitsamb molt potencial com la biotecnologia, l’ener-gia, la salut, etc. Per aconseguir-ho es necessitaun impuls en l’apartat de R+D+i, que tingui coma línies bàsiques enfortir la generació i transfe-rència de coneixement, fins i tot dins del propisector tecnològic. D’altra banda, davant el con-text de crisi, el sector públic, i en concret l’admi-nistració catalana, ha de continuar actuant comun altre motor per dinamitzar el sector tecnològic:digitalització de la justícia, rèplica de models deltipus TicSalut en altres àrees com l’educació,desplegament d’infraestructures avançades... Éstambé important que el sector miri més cap a

fora: hi ha moltes empreses que es concentrennomés en el mercat interior català, i això no éssuficient. Convé que tinguin amb compte la restad’Espanya i el mercat internacional. Finalment,l’estudi subratlla la necessitat que s’elabori un plaestratègic, amb la participació dels diferents ac-tors del sector tecnològic (teixit empresarial, ad-ministració, universitats i centres de formació,professionals, centres de recerca i institucions fi-nanceres). Aquest pla hauria d’establir les me-sures necessàries per eliminar les barreresactuals i potenciar les fortaleses i oportunitatsdel sector. Catalunya ha d’aspirar a assolir l’ex-cel·lència en l’àmbit de les tecnologies de la in-formació i de la comunicació.•

_110

I la preparació dels professionals, quinavaloració rep?

Molt positiva. L’estudi confirma que els profes-sionals del sector a Catalunya estan, en termesgenerals, ben preparats, tant pel que fa a lescompetències tecnològiques adquirides durantla formació com al potencial d’emprenedoria iinnovació. Això sí, es destaca com a aspecte amillorar la poca presència femenina. Precisa-ment la bona preparació dels professionals ésun dels motius pels quals força multinacionalss’han instal·lat a Catalunya. A més del “know-how” dels professionals catalans, altres aspec-tes que contribueixen a fer que Catalunya siguiatractiva per a les empreses multinacionals de-dicades a la tecnologia és el fet que els pro-fessionals coneguin diversos idiomes, el climai els atractius culturals de Barcelona. En elsdarrers anys s’han instal·lat a Barcelona o alsseus voltants empreses de tecnologia lídersmundials que des d’aquí donen servei a altrespaïsos. És el cas de COLT, l’alemanya GFT (de-dicada a desenvolupar software bancari), HP,que té a Catalunya un important centre d’im-pressores de gran format...

Un dels aspectes que més ha transcenditdel darrer “Baròmetre del sector tecnolò-gic a Catalunya” és la puntuació que elsprofessionals atorguen al sector: un 5,1sobre 10. És un aprovat molt just…

Sí, ja hem vist que hi ha molts aspectes a mi-llorar. Per això no sorprèn que els professionalspuntuïn el sector tecnològic amb un aprovat

justet. Però jo voldria destacar que la valoracióde quasi tots els apartats de l’estudi millora res-pecte l’any anterior. S’ha registrat, doncs, tot i elcontext de crisi, una lleugera millora de la per-cepció del sector tecnològic. Cal valorar-ho,doncs, positivament.

D’un temps ençà, un número significatiud’empreses de sectors ben diversos quehan passat per una situació econòmicadelicada han decidit reduir el pressupostdestinat a les TIC.

Sí, però la majoria d’empreses ha de continuarinvertint en tecnologia. Jo crec que en els pro-pers anys no baixarà la despesa en TIC per partde les empreses. La necessitat que qualsevolnegoci se sostingui sobre les noves tecnolo-gies és una realitat evident. Fins i tot les granscorporacions, que ja fan un ús extensiu de lesTIC, han d’estar adaptant o renovant contínua-ment els seus sistemes i plataformes. D’altrabanda, sectors econòmics que fins ara han fetmenys ús de les TIC hauran d’incrementar lesinversions i la despesa en tecnologies.

Com valoren els professionals del sectorla llunyania dels centres de decisió?

És un altre element sobre el qual ens convé re-flexionar. Els principals centres de decisió delsector tecnològic es troben fora de Catalunya iaixò fa que les polítiques, les oportunitats de tre-ball i les estratègies de futur es prenen de ve-gades de forma aliena al sector tecnològiccatalà. Per tant, cal unificar la veu i els esforços

cap.02_15 àmbits_Societat de la informació

“Entre els anys2008 i 2009 va registrar-seuna lleugera millora de lapercepció del

sector tecnològic,que supera el 5, tot i el

context de crisi.”

113_

Quin és el perfil del professional TIC?

És el d’un titulat universitari, ja sigui a nivelld’enginyeria o d’enginyeria tècnica, amb con-tracte fix, satisfet amb la seva feina i que tre-balla a jornada completa. L’estudi descriul’àrea professional TIC com a predominant-ment masculina, en la qual està treballant 9de cada 10 professionals TIC i el 14,5% d’a-quests ho fa per compte propi. També destacaque és un sector caracteritzat per la rotaciólaboral i amb una taxa d’atur per sota la mit-jana de la societat catalana. Els resultats del’estudi mostren que tant la remuneració comla taxa d’ocupació i l’estabilitat laboral delsprofessionals de les TIC tenen mitjanes nota-blement superiors a les de la resta d’ocupatsde Catalunya.

Quines accions innovadores heu posat enmarxa des de la Direcció General de la So-cietat de la Informació?

El programa Enginycat, que té l’objectiu decontribuir a fer més propera l’enginyeria alsjoves catalans, en la seva etapa d’estudis itambé en el moment de la seva inserció pro-fessional. A Enginycat hi col·laboren diversesadministracions públiques i també el sectorprivat, les empreses, que són finalment les quihan de donar feina als joves. També hem faci-litat la relació de les empreses de l’àmbit deles TIC amb l’Administració amb la creaciód’una finestreta única (www.tic.cat). Es tracta

d’una de les principals característiques del PlaTIC.cat, que neix fruit del convenciment queles tecnologies de la informació i la comuni-cació són un sector estratègic en el desenvo-lupament econòmic i social de Catalunya. Ihem posat en marxa l’ACTIC (Acreditació deCompetències en Tecnologies de la Informa-ció i la Comunicació).

Ara, amb l’ACTIC, en una oferta de feina,un ja pot acreditar el que es demana sovintque calen “coneixements d’informàtica anivell d’usuari”, oi?

Sí.

Què avalua concretament l’ACTIC?

Les competències que creiem que ha de tenirqualsevol ciutadà en l’àmbit tecnològic, quevan de temes específics, com poden ser eltractament de textos o fulls de càlcul, temesde ciutadania digital, o fins i tot temes de co-neixements tecnològics. Volem que les perso-nes que tinguin aquesta acreditació tinguinuna visió integral de tot aquest entorn. Per fer-ho el que hem volgut, evidentment, és utilitzarles TIC; per tant, és un examen que es fa mit-jançant l’ordinador. Es fa en línia i inclou moltscasos pràctics. Per nosaltres, aquest projecteés essencial. També ho és la participació delsPunt TIC.

_112

La Direcció General de la Societat dela Informació, a través de la FundacióObservatori per a la Societat de la In-formació (FOBSIC), estudia l’ús deles tecnologies entre els ciutadans iles empreses.

És poc habitual que des de l’Administracióes decideixi fer un pla de màrqueting comel que vàreu encarregar a DEP l’any 2007.

Efectivament. Però des de la Secretaria de Tele-comunicacions i Societat de la Informació de laGeneralitat vam considerar-lo necessari per tre-ballar per al nostre objectiu que creixin els conei-xements i l’ús de les noves tecnologies entre laciutadania de Catalunya. El pla de màrqueting ensva determinar el públic objectiu al qual ens hemd’adreçar preferentment, aquell on hem de desti-nar els principals esforços.

Quin és el públic objectiu que determinavael pla?

El que té una mitjana d’edat d’entre 35 i 54anys, viu a l’entorn metropolità i té un baix nivelld’estudis. Ens cal, doncs, fer un esforç addicio-nal perquè aquests ciutadans no quedin exclo-sos de l’ús de les noves tecnologies. Ens calmotivar-los d’una manera diferent als que adop-ten les noves tecnologies quan tenen pocs anysi estan acostumats a novetats i innovacions.

La idea popular que fins i tot els qui notenen gaire nivell cultural poden arribar afer un bon ús de les possibilitats que ofe-reix Internet no és certa, doncs.

No, no ho és.

L’any 2008 DEP i CTecno van realitzar l’es-tudi “La situació laboral, oportunitats iperspectives dels professionals de les TICa Catalunya”. Facin’s-en cinc cèntims.

L’estudi va posar de manifest en xifres el fetque molts ja sospitàvem: el desajust entre l’o-ferta i la demanda de professionals TIC. Fanfalta a Catalunya quasi 15.000 professionalsdel món de la informàtica, de les telecomuni-cacions i de l’electrònica, i el sistema educatiunomés en produeix 6.000 cada any, de ma-nera que falten 9.000 professionals TIC a Ca-talunya, sobretot de formació professional.

De quins sectors específics hi ha més de-manda?

El que més falta fa són informàtics, i que s’ha-gin format com a informàtics. Abans les em-preses acceptaven informàtics que tenienaltres estudis, però això succeeix cada vegadamenys. A més, hi ha una demanda de personalamb nivell universitari tècnic i de cicles pro-fessionals que no està coberta.

cap.02_15 àmbits_Societat de la informació

“Amb Internet tot ciutadà tél’oportunitat d’estar al centre de la generació de continguts”

Josuè SallentDIRECTOR GENERAL DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Josuè Sallent és doctor en Ciències Físiques i diplomat en Cièn-cies Empresarials. Després d’uns anys al Grup Telefónica, va serGerent de negoci de telecomunicacions a DOXA. Ha estat coor-dinador de projectes estratègics del CTTI (Centre de Telecomu-nicacions i Tecnologies de la Informació) i coordinador del PlaDirector d’Infraestructures de Telecomunicacions. També ha estatel director-gerent del Consorci ITCat. Actualment és Director Ge-neral de la Societat de la Informació a la Secretaria de Teleco-municacions i Societat de la Informació del Departament deGovernació i Administracions Públiques.

www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio

La població més gran de 55 anys i sense estudis secundaris és la franja d’edat que té el menor índex d’ús d’Internet.Hi ha un veritable“gap” generacional.(any 2007)

115__114

Què són els Punt TIC?

Són el referent territorial en tot l’àmbit TIC d’a-quelles polítiques de foment que fem des de laGeneralitat i des de les administracions locals.La formació és, doncs, una de les seves prin-cipals funcions.

Avui dia, la major part de catalans fa úsd’Internet per comunicar-se a través delcorreu electrònic, fer gestions bancàries,reservar viatges, cercar informació, xate-jar, llegir els diaris electrònics, realitzarcursos, descarregar-se música i pel·lícu-les, fer àlbums fotogràfics a la xarxa…Què més ens pot oferir Internet els pro-pers anys?

En lloc de ser subjectes passius ens podemconvertir en generadors de continguts. Amb In-ternet tot ciutadà té l’oportunitat d’estar al cen-tre de la generació de continguts i d’idees.

Quins són, al seu parer, els punts feblesd’Internet avui dia?

Jo en destacaria tres, que estan directamentrelacionats entre ells. El primer és el que ja hecomentat: el fet que l’escletxa digital es pro-dueix entre col·lectius molt determinats, alsquals caldrà dedicar una atenció especial sivolem que acabin utilitzant Internet com unaeina habitual en la seva vida. Aquests col·lec-tius pateixen encara més que els altres els dospunts febles o condicionants que al meu parerpesen de manera directa en l’ús d’Internet.

L'un és l’elevat preu que posen les operado-res per l’ accés a la xarxa. És evident que undels principals condicionants d’aquesta no uti-lització d’Internet és el seu preu, sobretot enun context com l’actual de crisi econòmica. Il'altre punt, no menys important, és que encaraestem davant d’un entramat massa complexper a la majoria dels ciutadans. El salt quanti-tatiu definitiu dels ciutadans a la xarxa aniràlligat a la simplificació tant del seu ús com delseu accés.•

cap.02_15 àmbits_Societat de la informació

Mentre que els homes

estrangers fan un ús d’Internetfins i tot més elevat que

els autòctons, les dones immigrades en fan un ús notablement

inferior.(any 2007)

117_

La formació i el treball formen un binomi queDEP coneix i radiografia amb precisió. L’estudide DEP en aquest àmbit posa de manifest eldesajust que hi ha entre el sistema educatiu iel mercat de treball, que afecta els estudiants,els centres de formació, l’ocupació i les con-dicions laborals dels professionals i treballa-dors, i la competitivitat del sistema productiu.

Hi ha un dèficit de 9.000 llocs de treball deprofessionalsTIC per cobrir.

14_Treball i formació

Relació entre demanda i oferta de professionals TIC a les empreses d’un o més assalariats

Ocupats 2008

Demanda proper any

Borsa de nous Recursos Humans

14.850Incorporats el

2007

14.9506.300

9.000

94.524Incorporats

abans del 2007

Total109.374

DESAJUST

La situació laboral dels professionalsTIC (Informàtica + Telecomunicacions+ Electrònica). Estudi de quantificació i anàlisi amb professionals i empreses. Fundació Observatori Societat de la Informació. (any 2008)

Catalunya Europa dels 27

31% 25%Universitària

43% 25%Bàsica o

sense formació

26% 50%FP o Batxillerat

Distribució de la població segons el nivell d'estudis assolits a Catalunya i Europa

Estructura de qualificacions de la població activa. IDESCAT-EUROSTAT. (any 2007)

119_

contractuals dels temporers i la seva situaciód’allotjament. Aquesta anàlisi ens ha permèsdonar resposta a certes previsions de futur del’allotjament dels temporers a la comarca i dis-senyar un model adequat d’allotjament per aaquests treballadors, tot aportant diferents al-ternatives als agents socials de la comarca.

L’any 2009 DEP i Educaweb van col·laborarestretament amb el Servei de Foment del’Ocupació de l’Ajuntament de Vilafrancadel Penedès per posar en marxa el pro-jecte “Aprendre a Vilafranca”. Quines sónles principals característiques d’aquestprojecte?

“Aprendre a Vilafranca” va néixer amb l’ob-jectiu de donar resposta a les necessitatsd’aprenentatge dels ciutadans de Vilafrancai de la comarca, especialment dels joves quehan abandonat prematurament els estudisobligatoris o postobligatoris, els aturats dellarga durada i els aturats produïts per la con-juntura de crisi econòmica, les persones queno han treballat mai a cap empresa i que tin-drien disponibilitat per fer-ho i totes les quetenen intenció de reorientar la seva activitatprofessional.

Quines accions específiques s’han dut aterme fins ara en el marc d’aquest pro-jecte?

DEP va realitzar un cens i un estudi de l’o-ferta d’aprenentatge a Vilafranca. Per altra

banda, DEP va analitzar les necessitats deformació de la població, especialment delscol·lectius menys afavorits o en risc d’exclusió,i també dels professionals de les empreses deVilafranca i de l’entorn. A més, Educaweb vaorganitzar, conjuntament amb el Servei deFoment de l’Ocupació, la fira “Aprendre a Vila-franca”, celebrada el desembre del 2009, queva posar a l’abast de la ciutadania l’oferta for-mativa que hi ha a la ciutat i va fer especial èm-fasi en la formació contínua. En aquesta fira esva donar a conèixer el portal “Aprendre a Vila-franca” i l’eina d’autodiagnosi per a l’orientacióIPSUM, una iniciativa d’Educaweb que va rebreuna molt bona acollida.

A qui s’adreça el portal “Aprendre a Vila-franca”?

A totes les persones de més de 16 anys i dequalsevol nivell formatiu que volen iniciar ocontinuar un itinerari d’aprenentatge i necessi-ten orientar-se sobre les diferents opcionseducatives i formatives, i també és una einade suport per als professionals de l’orientació.Dins el portal hi ha l’eina IPSUM, en la quall’usuari pot expressar els seus gustos, prefe-rències, valors i interessos sobre estudis i pro-fessions i obtenir informació dels itinerarisque ofereix el sistema educatiu i l’oferta edu-cativa de Vilafranca que millor es correlacio-nen amb el seu perfil personal.

_118

DEP va realitzar l’any 2007, per encàr-rec de la Comissió de la Verema de l’AltPenedès, l’estudi “Allotjament per alstreballadors temporers de l’Alt Pene-dès”. A més, l’any 2009 DEP i Educa-web van col·laborar estretament amb elServei de Foment de l’Ocupació de l’A-juntament de Vilafranca del Penedèsper posar en marxa el projecte “Apren-dre a Vilafranca”, amb el suport del De-partament de Treball de la Generalitat idel Fons Social Europeu.

Quin és el principal objectiu del Servei deFoment de l’Ocupació de l’Ajuntament deVilafranca del Penedès?

Ser un element dinamitzador de tots els as-pectes sòcio-econòmics que contribueixin amillorar el mercat de treball. L’orientació i laformació constitueixen un eix central de lanostra missió, i la promoció de l’aprenentatgeal llarg de la vida un eix estratègic del nostretreball.

Quins aspectes específics impulseu?

La formació professional ocupacional, els iti-neraris d’acompanyament a la inserció, elsprogrames de transició al treball i d’altres ac-tivitats pròpies d’un servei local d’ocupació.Tot això ho compaginem amb l’impuls de di-ferents espais de concertació: el Pacte Ter-ritorial per l’Ocupació i la Comissió de la

Verema de l’Alt Penedès. La relació de Vila-franca amb la comarca fa que a les nostrespropostes sempre estigui present la dimen-sió comarcal.

La vinya ha estat tradicionalment l’activitateconòmica número u de la comarca del’Alt Penedès. La indústria i els serveis arasón els dos sectors econòmics principals,però l’activitat vitivinícola continua sent im-portant, no només quant a resultats eco-nòmics sinó també perquè constitueix avuiencara un dels principals elements d’iden-titat. Quin paper té la Comissió de la Ve-rema de l’Alt Penedès?

La Comissió de la Verema és des de fa mésde quinze anys un important espai de concer-tació entre l’administració local, les organitza-cions agràries, els sindicats i altres agentspúblics. D’aquesta comissió va sorgir la ini-ciativa d’analitzar la realitat dels allotjamentsper als treballadors temporers que participena la verema.

Quins aspectes va analitzar l’estudi “Allot-jament per als treballadors temporers del’Alt Penedès. Disponibilitat d’habitatge perals temporers de la comarca”, realitzat perDEP, per encàrrec de la Comissió de laVerema?

L’estudi va avaluar la mà d’obra estacional ala comarca, i va descriure les principals ca-racterístiques sociodemogràfiques, laborals i

cap.02_15 àmbits_Treball i formació

“El nostre objectiu a llarg terminiés la promoció d’una cultura del’aprenentatge al llarg de la vida”

Fernando de LeónCAP DEL SERVEI DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Fernando de León Colombo és mestre i expert en desenvolu-pament local. A l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès hatingut diverses responsabilitats tècniques, de planificació i dedirecció als àmbits de joventut, educació, desenvolupament... iactualment d’ocupació: és Cap del Servei de Foment de l’Ocu-pació d’aquest consistori.

www.vilafranca.cathttp://aprendre.vilafranca.cat/portal

Catalunya i Espanya tenen,percentualment,més universitaris i, alhora, més població senseestudis mitjansque Europa.

121__120

El projecte “Aprendre a Vilafranca” us hapermès, doncs, conèixer amb detall l’ofertad’aprenentatge a Vilafranca i a la comarca.

Sí, i ens ha mostrat els punts forts i els puntsfebles que hi ha, i ara sabem en quins aspectesespecífics en l’àmbit de l’aprenentatge ensconvé posar l’accent.

Quantes entitats educatives ofereixenaprenentatge a Vilafranca?

N’hi ha un total de 110. Aquesta xifra suposaque, per cada 283 ciutadans més grans de 16anys, hi ha una entitat que imparteix algun tipusde curs.

De quines temàtiques són?

Dels més de 1.400 cursos que s’estima ques’imparteixen, els d’idiomes són els més abun-dants (21,1%); en segon lloc hi ha els d’edu-cació musical, dansa i teatre (15,4%) i totseguit els cursos relacionats amb l’esport(11,3%). D’altra banda, més de la meitat de lesentitats que concentren l’oferta d’aprenentatgea Vilafranca pertany al tercer sector (53,1%);entre aquestes, destaquen les entitats culturalso de lleure (26,3%). El sector privat amb ànimde lucre representa el 31,3%, el 26,3% delqual correspon a les empreses.

Quina continuïtat heu previst que tingui elprojecte “Aprendre a Vilafranca”?

La seva continuïtat depèn, en gran part, delsrecursos que puguem captar. De moment, en-guany hem obtingut el suport de la Diputacióde Barcelona i estem treballant una nova pro-posta amb altres agents. Aquesta proposta,que presentarem molt probablement a la con-vocatòria de Projectes Innovadors del Depar-tament de Treball, pretén aprofitar i compartirl’experiència i les eines i productes resultantsdel projecte “Aprendre a Vilafranca” i introduirnous elements metodològics per continuar tre-ballant en el que és el nostre objectiu a llargtermini: la promoció d’una cultura de l’apre-nentatge al llarg de la vida a les nostres ciutatsi comarques.•

cap.02_15 àmbits_Treball i formació

DEP ha analitzat,per encàrrec

de la Comissió de la Verema

de l’Alt Penedès,la situació de l’allotjament

dels treballadorstemporers en aquesta comarca.

“Aprendre a Vilafranca” va néixer amb l’objectiu d'orientar els ciutadans de Vilafranca i de la comarca.

123_

El sistema universitari està en plena transicióper qüestions demogràfiques, per la creacióde l’Espai Europeu d’Educació Superior i perla necessitat d’apostar pel talent i per la inno-vació. DEP analitza la demanda i l’oferta uni-versitària de grau i postgrau, les novesocupacions i jaciments laborals, i l’impacte deles noves propostes acadèmiques i dels pro-jectes de recerca.

A Espanya es van realitzar383.000 cursosde màsters i postgraus que van significar1.475 milionsd’euros d’ingressos per al sector.

15_Universitat

Salut, empresa i educació i psicologia són els tres àmbits temàtics mésdemanats en màsters i postgraus

28,7%Salut

13,7%Empresa

13,6%Educació i psicologia

7,4%Informàtica, multimèdia i telecomunicacions

4,4%Dret, ciències polítiques i/o sociologia

3,1%Enginyeria industrial i altres enginyeries

3,0%Recursos humans

2,9%Prevenció de riscos laborals

2,8%Humanitats

2,6%Cooperació humanitària, pau i sostenibilitat

2,1%Gestió de la informació i el coneixement

2,0%Llengües i cultures

1,7%Turisme

1,6%Periodisme i/o edició

1,3%Arquitectura i edificació

0,9%Urbanisme i gestió de la ciutat

6,8%Altres

0,2%No ho sap

0,1%No contesta

La demanda de màsters i postgraus aEspanya. Estudi de mercat multiclient.(anys 2007-2008)

125_

anys 2001 i 2007. Va ser duta a terme per in-vestigadors de l’Internet Interdisciplinary Insti-tute (IN3) de la Universitat Oberta deCatalunya, amb la col·laboració de diferents en-titats i persones en les tasques d’enquesta idocumentació, entre les quals DEP. Van inves-tigar-se els següents aspectes, tots ells cen-trats a Catalunya però tenint amb compte elconeixement internacional: la transició a la so-cietat xarxa a Catalunya, els efectes de les tec-nologies de la informació i la comunicació enla competitivitat i la productivitat de les empre-ses, els usos d’Internet a les escoles primàriesi secundàries de Catalunya, l’ús de les tecnolo-gies de la informació i la comunicació en elsistema universitari català, l’anàlisi de l’admi-nistració electrònica, el canvi de les pràctiquesde la comunicació en la societat catalana a par-tir de l’estudi de la interacció entre Internet i te-levisió, i l’anàlisi de la relació entre Internet,sistemes d’informació, canvi organitzatiu i aten-ció sanitària en el sistema de salut de Catalu-nya. El Projecte Internet Catalunya el vamproposar Manuel Castells i jo mateixa a la Ge-neralitat, que el va assumir com a projecte depaís. És un dels projectes de recerca socialmés ambiciosos des del punt de vista quanti-tatiu fet a Catalunya.

Quines van ser-ne les principals conclu-sions?

Naturalment en un estudi tan gran vam ex-treure’n moltes. Algunes de les principals sónaquestes: les persones més autònomes són

les que fan servir més Internet, però a més, l’úsd’Internet les fa encara més autònomes; a lesorganitzacions, a les escoles, als hospitals... In-ternet té efectes altament positius en la pro-ductivitat, en el funcionament... però nomésquan hi ha un canvi organitzatiu: una tecnolo-gia en xarxa demana una organització enxarxa; Internet només té efectes rellevantsquan hi ha una formació adequada de les per-sones que en fan ús, de manera que les per-sones, per treure partit d’Internet, tenennecessitat d’un nivell cultural i educatiu mésalt que el que hi ha a Catalunya actualment.

La Universitat Oberta de Catalunya va néi-xer a mitjans de la dècada de 1990. Acabade celebrar els seus primers 15 anys d’e-xistència, els mateixos que ara té DEP.Quants estudiants té actualment la UOC?

Som la segona universitat de Catalunya ennombre d’estudiants; en tenim prop de 55.000,i de 76 països!

El fet que els estudis es facin per mitjàd’Internet contribueix a l’aïllament dels es-tudiants?

No. Bona part dels estudiants de la UniversitatOberta de Catalunya també queden entre ells,surten i fan activitats. De fet, la idea que Inter-net aïlla és un mite. Alguns estudis han de-mostrat que les persones que són sociablespresencialment ho són a la xarxa i les que noho són presencialment no ho són a la xarxa._124

El Projecte Internet Catalunya va seruna recerca ambiciosa i innovadorasobre la societat de la informació quees va realitzar entre els anys 2001 i2007. Va ser duta a terme per l’IN3 dela UOC amb la col·laboració de DEP enla part d’empreses.

L’any 2007 DEP va participar en la realit-zació de l’estudi “El mercat formatiu delfutur”, una iniciativa de la Universitat Obertade Catalunya (UOC). Quin era l’objectiu d’a-questa recerca?

Conèixer les necessitats futures de formació iles tendències del mercat sociolaboral. Els ob-jectius més específics eren poder orientar elfutur portafoli de programes (àmbits i perfilssociolaborals, mercats, idiomes, preus...) de laUOC, conèixer l’evolució dels sectors econò-mics i les grans tendències al mercat de treballi detectar quina serà la seva repercussió enl’àmbit de la formació, identificar el potencialde generació de demandes de formació i ana-litzar les necessitats i preferències formativesde la població ocupada a l’Estat espanyol desdel punt de vista de l’empresa i del treballador.

Quins sectors generaran més noves ocupa-cions al nostre país, segons aquest estudi?

La publicitat i la comunicació, el medi ambient,el turisme i el lleure, els serveis a les persones,els sistemes d’informació i la salut.

Quins resultats ofereix l’estudi pel que faa la formació dels que treballen?

Els professionals manifesten més interès a for-mar-se que no pas les empreses a fer formacióper als seus empleats. Les empreses donen perdescomptat que els seus empleats disposen decompetències bàsiques i coneixements gene-rals suficients per fer la feina que els corres-pon. Aquest aspecte, el de la formació contínuadels treballadors, a nosaltres ens interessa moltperquè el 90% d’estudiants de la UOC treballa.

Quines són les competències transversalsque consideren més importants els treba-lladors i les empreses?

En aquest cas també hi ha diferències entretreballadors i empreses. Les empreses priorit-zen els aspectes de comunicació, màrqueting icomercial, idiomes (en especial, anglès), aten-ció al client, vendes, per davant dels elementsde gestió, qualitat i medi ambient i sobretot deles temàtiques relacionades amb els recursoshumans, la gestió de la informació i qüestionsjurídiques. Els professionals, en canvi, atorguenmés importància als elements vinculats amb lesTIC (Internet, informàtica i tecnologies) i se-guidament els idiomes, el màrqueting i les ven-des, l’atenció al client i l’expressió oral i escrita.

Facin’s cinc cèntims del Projecte InternetCatalunya.

Va ser una recerca sobre la societat de la infor-mació a Catalunya que es va realitzar entre els

cap.02_15 àmbits_Universitat

“La universitat ha de convertir-se enun agent actiu del canvi de l’economiai la societat catalana”

Imma TubellaRECTORA DE LA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

Imma Tubella és Catedràtica de Comunicació per la UniversitatOberta de Catalunya, Doctora en Ciències Socials, amb la tesi“Comunicació i identitat. El cas de Televisió de Catalunya”, i pro-fessora de Teoria de la Comunicació dels Estudis de Comunica-ció Audiovisual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).Actualment és rectora d’aquesta Universitat.

www.uoc.edu

L’enquesta realitzada per DEP sobre l’ús de les tecnologiesde la informació a 2.038 empreses“aporta una de les bases de dades més importants que hi ha a l’actualitatsobre la realitat de l’empresa catalana”.(Manuel Castells, any 2005)

127_

Quines noves propostes de formació teniuprevist oferir des de la UOC?

Ens hem proposat apuntalar la formació com-petencial bàsica de grau que hem anat oferintels darrers anys, i crear nous programes de for-mació de tot tipus: graus, postgraus i iniciativescompetencials específiques, en les disciplinesclàssiques però també en les de futur, com perexemple els aspectes socials de l’alimentació,temes d’energies renovables... Sempre, però,amb la mateixa voluntat: ser un instrument in-novador, flexible i actiu de la capacitació per alcanvi de les persones i les organitzacions quees vinculen a la nostra institució.

En què posarà l’accent la UOC els pro-pers anys?

El meu propòsit és, en primer lloc, que la UOC,a més de ser una universitat a la xarxa, treballien xarxa; ens cal reforçar, per tant, la coopera-ció i la col·laboració amb altres institucions tantde l’entorn més immediat com d’àmbit interna-cional. Un altre objectiu és que sigui una uni-versitat multilingüe. I que sigui una institucióacadèmica competitiva i de qualitat, de referèn-cia especialment pel que fa a l’ensenyament vir-tual i a la formació al llarg de la vida.

La recerca té un paper fonamental a laUOC des dels seus inicis, oi?

Efectivament. Quan jo vaig entrar de rectorade la UOC ja em vaig proposar que aquestano només fos una “teaching university” sinó

també una universitat que fa recerca. La UOCté una clara i prioritària voluntat d’investigació,d’aportar esforços per al canvi de l’economia ila societat catalana. La universitat ha de con-vertir-se en un agent actiu del canvi, o encaramés, en el seu principal promotor.

Quines accions està realitzant la UOC pertal de fomentar que diverses empresesd’un mateix sector estiguin connectadesen xarxa?

Les empreses catalanes són, de mitjana, de lesmés informatitzades d’Europa. Tenen Internet ibanda ampla, però no utilitzen a fons tots elsseus recursos: només fan servir el correu elec-trònic i tenen una pàgina web estàtica. No fanservir la xarxa per vendre o per interconnectar-se amb altres empreses del sector. A iniciativade les 190 empreses que hi ha associades a laUOC -a les quals els consultem sempre lesnoves titulacions que tenim la intenció d’oferir-vam decidir fomentar una estreta relació enxarxa per part d’empreses d’un mateix sector.La primera xarxa que vam ajudar a crear va serla dels petits i mitjans elaboradors de cava, PI-MECAVA. D’aquesta manera podem oferir a unconjunt d’empreses una formació específica,que d’altra manera una sola empresa, si no ésgaire gran, no podria assumir.•

_126

Creu que les classes presencials tendi-ran a desaparèixer també a la universitattradicional?

No, però si hi ha la possibilitat d’escoltar el mi-llor professor a You Tube és clar que cal re-plantejar el model de classe presencial perquèofereixi un valor afegit que ara, en molts casos,no té. El MIT, per exemple, vista la situació, hasubstituït les classes magistrals que els estu-diants segueixen “on line” amb el You Tube U-especialitzat en vídeos científics: classes ma-gistrals, conferències, etc.- o bé a través de laIPTV de la universitat per seminaris “hands on”centrats en les pràctiques.

Quina és la mitjana d’edat dels estu-diants de la Universitat Oberta de Catalu-nya (UOC)?

El gruix d’estudiants se situa en la franja queva dels 30 als 35 anys. Els perfils són molt va-riats: mares que treballen, persones que n’hande cuidar d’altres, professionals en actiu quevolen ampliar coneixements acadèmics, estu-diants que en el seu moment no van acabarels estudis superiors i ara vénen a fer-ho a laUOC, persones que volen cursar segones car-reres, etc. Precisament la UOC va ser creadaper servir aquests col·lectius, per als qui volenestudiar però no poden anar a la universitatdurant el dia. També comencem a tenir “nadiusdigitals”, que ja han nascut “connectats” a In-ternet i se senten més còmodes a la nostrauniversitat, més propera a un mitjà de comuni-cació que a una universitat tradicional.

Els exàmens també es fan per Internet?

Els estudiants poden triar entre fer una ava-luació contínua i fer un examen final presen-cial. En el cas de l’avaluació contínua, al finalde cada semestre (gener i juny) hi ha unaprova de validació, que és presencial i que ser-veix per acreditar que la persona que ha fet l’a-valuació contínua és la mateixa que fa la provade validació. La majoria dels estudiants de laUOC s’acull a aquest model d’avaluació.

Per les seves característiques la UOC ésuna de les universitats més adequadesper als qui tenen problemes de mobilitat.

La UOC va ser creada per arribar a tothomamb independència d’on sigui i de les sevespossibilitats de mobilitat. Tenim els materialsadequats a discapacitats visuals o auditius, iprogrames d’estudi d’aquesta temàtica. Undels nostres informàtics és invident i és el quivetlla per tots aquests aspectes.

Quines són les titulacions de la UOC quetenen més bon acollida?

Ciències Empresarials, Psicologia, Dret i En-ginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes,Humanitats, Enginyeria Tècnica d’Informàticade Gestió, Administració i Direcció d’Empre-ses, els segons cicles de Psicopedagogia iCiències del Treball i Turisme. Cal tenir ambcompte, a més, que els nostres estudiantstambé adquireixen moltes habilitats a la xarxa,cosa que les empreses valoren molt.

cap.02_15 àmbits_Universitat

La infrautilitzacióde les TIC i la

manca de qualitat dels

recursos humanssón factors explicatius de la baixa productivitat

del nostre teixitempresarial.

(any 2003)

_128

educaweb.com

cap_03

131_

L’orientació acadèmica i professional ha estat una deles principals activitats de DEP des dels seus inicis.Forma part de l’essència de DEP. L’any 1998, quan co-mençava a estendre’s Internet, i s’intuïa la gran revolu-ció de la xarxa, va crear-se el portal Educaweb.com,amb l’objectiu de reunir continguts i serveis relacionatsamb la formació i el treball.

Dotze anys després, Educaweb.com és un instrumentde primera magnitud de cerca d’informació sobre estu-dis i professions de tot l’Estat espanyol. Conté més de45.000 recursos sobre educació de tot l’àmbit estatal.És una eina eficaç per buscar una formació adequadaa les pròpies inquietuds i una feina adequada als estu-dis realitzats. Educaweb.com rep actualment un milióde visites al mes, té més de 150.000 usuaris registratsi elabora diferents publicacions electròniques que trac-ten sobre les qüestions de més actualitat del sector.

_130

cap.03_educaweb.com

Montserrat Oliveras SÒCIA-DIRECTORA D’ORIENTACIÓ I EDITORIAL D’EDUCAWEB

Montserrat Oliveras és llicenciada en Psicologia per la Universi-tat de Barcelona. Va ampliar els seus estudis a la University of Ca-lifornia at Berkeley (EUA). És orientadora professional. Sòciafundadora de DEP i sòcia fundadora d’Educaweb. Actualment ésdirectora d’orientació i editorial d’Educaweb.

Josep Lluís Segú SOCI-DIRECTOR GENERAL D’EDUCAWEB

Josep Lluís Segú és llicenciat en Medicina per la Universitat deBarcelona, màster en Metodologia en Ciències de la Salut per laUniversitat Autònoma de Barcelona i PDG per IESE-Universitatde Navarra. Actualment és Director General de DEP i Soci-Di-rector General d’Educaweb.

133_

L’explosió de les puntcom va produir-sequan Educaweb feia relativament poc tempsque funcionava. Us va afectar?

M.O. -Va generar-nos dubtes, però aleshoresEducaweb ja estava força consolidat, desprésd’una important inversió inicial i de molta feina...La fórmula ja ens funcionava.

J.S. - És una fórmula innovadora, basada en lacombinació de l’especialització temàtica en elcamp de l’orientació, l’ús de la tecnologia i elmàrqueting “on line”, que ha donat i està do-nant els seus fruits.

M.O. -Des dels seus inicis hem tret un gran par-tit d’Internet: permet tenir els usuaris i la comu-nitat educativa a prop, i proporciona rapidesa;permet que milers de persones diàriament pu-guin rebre informació i orientació que ells handemanat, sense cap cost, i finalment, si ho de-sitgen, inscriure’s en un curs concret. Darrera-ment hem desenvolupat eines “on line”d’orientació, pensades perquè els usuaris cone-guin bé els seus interessos, les seves preferèn-cies acadèmiques i professionals, i els seusvalors, abans de dissenyar el seu itinerari for-matiu o professional.

Una de les noves eines és el que heu bate-jat com a GR, oi?

M.O. -Sí. Com el nom indica, és l’eina que enspermet reflexionar i planificar un Gran Recor-regut al llarg de la nostra vida acadèmica iprofessional. D’altra banda, la incorporació

d’Educaweb.com a Facebook i Twitter ofereixnoves formes de compartir la informació i elscontinguts d’actualitat d’Educaweb i propicia lainteracció entre els seus usuaris.

I si algun usuari vol ser atès personalment oper telèfon?

J.S.- Com hem comentat abans, l’activitat pre-sencial és l’origen d’Educaweb. Som orientadors,i orientem i hem orientat a través d’una pila demitjans: al despatx mitjançant una atenció indi-vidual especialitzada, als centres amb xerrades,tallers i un munt de serveis fets a mida, amb firesde l’orientació i l’aprenentatge organitzades anombrosos municipis... A més de tota aquestatasca presencial i de l’“on line”, tenim un telèfonde pagament, un 807, per atendre els dubtessobre estudis i professions que genera la reali-tat canviant del sistema educatiu a les famílies,als joves i als professionals. L’atenció telefònicatambé és gratificant: l’usuari se sent atès per unaveu experta, acollidora i eficaç.

Educaweb és clarament el resultat d’unafeina d’equip.

J. S. -D’un equip de professionals qualificat,bon coneixedor del sector de l’educació, la for-mació i el treball -orientadors, psicòlegs i pe-dagogs, consultors i experts en màrqueting-,també experts en informàtica, disseny i Inter-net, i finalment amb una bona representació delperiodisme. D’aquest magnífic equip vull es-mentar especialment dues persones que han

_132

Com definiríeu Educaweb.com en una frase?

Montserrat Oliveras -És un portal vertical, d’in-formació i orientació acadèmica i professional,que reuneix i organitza de forma rigorosa con-tinguts i serveis relacionats amb l’educació, laformació i el treball de tot l’àmbit estatal.

Algunes xifres per fer-nos una idea de laseva dimensió...

Josep Lluís Segú -Més de 45.000 recursossobre educació de tot l’àmbit estatal, un milióde visites al mes, més de 150.000 usuarisregistrats...

Es pot considerar el punt de trobada entreels usuaris que busquen formació i els cen-tres i institucions que n’ofereixen.

M.O. -Sí, un dels fonaments -i alhora un delssecrets del seu èxit- és l’encaix entre aquestsdos actors. Des de la nostra vocació orienta-dora, dediquem esforços per aconseguir quel’usuari trobi de forma guiada aquells estudis,cursos o formació que li permetin aconseguiruna qualificació, millorar el seu acomplimentprofessional o augmentar les seves compe-tències, i que el centre de formació o instituciótrobi la millor manera de presentar la sevaoferta, de forma entenedora i atractiva.

J.S. -Sempre hem tingut un gran respecte pertotes dues parts. El repte d’Educaweb és quees trobin els uns als altres...i s’agradin!

M.O. -Jo voldria precisar quins són els col·lec-tius als quals s’adreça Educaweb: a les perso-nes al llarg de tota la seva vida, i especialmenten els moments de transició, els fem costatperquè triïn la seva formació, el seu itinerarientre tots els existents; als centres i institu-cions de formació, els assessorem en la comu-nicació de la seva oferta formativa, en laplanificació d’aquesta i en la detecció de ne-cessitats. A més, ens posem al costat delsorientadors i els proporcionem eines, recursosi informació per tal que puguin fer adequada-ment la seva feina. Així mateix, proporcionemcontinguts, orientació i espai de reflexió a totsels professionals i persones interessades en elsector de l’educació, la formació i el treball.

Què faríeu sense Internet!

M.O. –Si no hi hagués Internet orientaríem ambtots aquells recursos i canals que ja tenim a l’a-bast: per telèfon, a la consulta, desplaçant-nosa fer els serveis allà on trobéssim persones sen-sibles a la necessitat d’orientació... De fet, aixíés tal com vàrem començar a finals de la dè-cada de 1990. Gràcies a Internet, però, Educa-web ha anat creixent i hem pogut arribar a totsels racons i a tots els perfils. Nosaltres vam llen-çar-nos a la piscina d’Internet quan comença-ven a intuir-se les grans possibilitats d’aquestmitjà. Un mitjà que, per cert, a Espanya, inicial-ment, va provocar gran desconfiança entre elsector de l’educació i la formació, cosa que ensva obligar a fer un gran esforç per convèncerdel seu sentit, de la seva utilitat i necessitat.

cap.03_educaweb.com

“Educaweb és una eina d’orientació i elpunt de trobada entre l’oferta i la demandaen el sector educatiu i de la formació”

“Els Premis d’Orientació Acadèmica i Professional sónuna iniciativa d’Educaweb que tenen l’objectiu dedonar a conèixertots els projectesi materials d’orientació que s’hagin fet o s’estiguin portant a terme al’Estat espanyol.”

135_

superior. L’oferta d’estudis és amplíssima, ino para de créixer! Triar els estudis que enshan de portar al món professional és una de-cisió important de la nostra vida, que s’ha deprendre en una edat molt tendra.

M.O. -Sí, i en cap cas pot ser una elecció fruitde la improvisació o per eliminatòria, o bé con-dicionada per la tria dels companys o per lespreferències dels pares. És una decisió ques’ha de prendre amb serenitat. És importanttenir amb compte diferents aspectes que hiintervenen, que poden agrupar-se en dosgrans blocs: els que fan referència a un ma-teix -les preferències professionals, els valors,les aptituds i habilitats, la personalitat...- i elsaspectes de l’entorn, com són l’oferta acadè-mica i el món de les professions. L’anàlisi i lareflexió sobre les característiques personalsés necessària però no és fàcil. De fet és elque ens permetrà aconseguir seguretat i ma-duresa en la tria d’uns estudis o d’una pro-fessió. Només coneixent-nos a fons, sabentidentificar les nostres vàlues i les nostres di-ficultats, aconseguirem escollir l’alternativamés adequada i serem capaços posteriormentd’anar-la adaptant als nostres objectius i ne-cessitats, lògicament canviants al llarg de lanostra carrera professional.

L’opinió dels pares, en aquest tema, potserno pesa tant com en altres èpoques.

M.O. -Els pares en general es preocupenper l’elecció que han de fer els seus fills i filles.

Però han fet un recorregut de vida molt llargrespecte als seus fills, i tenen tendència a an-ticipar-los tot allò que els passarà. Amb aquestaactitud sostreuen als joves el temps que ne-cessiten per triar, els eviten la responsabilitatde l’elecció i en conseqüència el compromís dedefinir i d’assolir els seus objectius acadèmicsi professionals.

Cada fill ha de sentir-se lliure d’escollir, perbé que hi ha un munt de condicionants...

M.O. -Sí. Jo voldria continuar aprofundint enels condicionants que intervenen en la decisiód’escollir l’itinerari d’estudis i professional, quen’hi ha molts. Hi ha el condicionant familiar -ésmolt diferent el nen d’una família que no ha sor-tit gaire de casa del que ha voltat món-, el so-cial -les modes de les telesèries són unreferent que per als adolescents té molta força;també és essencial el que diu la gent: “No es-tudiïs tant i posa’t a treballar”, es deia abans; iara es diu tot el contrari: “Forma’t, fes màsters...i no hi ha pressa perquè et posis a treballar”-,els resultats acadèmics, el procés d’accés... Hiha, és clar, els condicionants de la pròpia per-sonalitat, del gènere, de l’edat... La feina de l’o-rientació consisteix en bona part a posar demanifest per a cadascú el pes que tenenaquests condicionants i aconseguir que esneutralitzin, si cal. El sol fet de prendre’n cons-ciència ja és important. És el primer pas peraconseguir l’autonomia de la persona a l’horad’escollir!

_134

tingut un paper decisiu des del principi de tot:Xavier Aspas, enginyer informàtic, i David Fari-gola, psicòleg, expert en publicitat “on line”.Però també la resta de companys i companyesque els darrers anys han anat aportant tot elseu “savoir faire” i s’han integrat a l’equip ambil·lusió i dedicació. Una de les darreres iniciati-ves que hem posat en marxa, que és claramentuna tasca d’equip, és Educalab.

Què és Educalab?

J.S. -És l’espai d’innovació en el qual tots elsmembres de l’equip presenten propostes quedesprés s’analitzen i s’incorporen, si són valo-rades positivament, a la producció.

La innovació continua sent un dels elementsclaus d’Educaweb.

J.S. -Sí. La pròpia naturalesa de l’activitat ensporta a estar constantment innovant, buscantnoves maneres de satisfer els clients, tant lesinstitucions educatives com els usuaris. Cadadia provem noves formes per estar més benposicionats als cercadors, perquè els resultatsde les cerques siguin més pertinents, i per tantmés atractius per a l’usuari, per anar millorantla usabilitat de les pàgines...

Educaweb dóna molta importància a la for-mació contínua, l’anomenada “lifelong lear-ning”, tant amb la presència en els seuscercadors com amb el servei d’orientació.

J.S. -Sí, i és que mai no hem de deixar de for-mar-nos. La formació pot representar, segonsel cas, una nova adquisició, una millora, uncanvi o un augment de qualificació. Els indi-cadors del nostre país no són gaire bons enaquest sentit. Fins i tot els qui tenen una bonafeina han de continuar aprenent coses. A undirector general d’una empresa li pot anar bé,per exemple, conèixer els detalls del canvid’una normativa fiscal o les enormes oportu-nitats de negoci que ofereix el mercat xinès.També hi ha les competències transversals –idiomes, ofimàtica, etc.- que cal tenir semprea punt a la motxilla personal quan canvies defeina o vols millorar-la.

I els que s’han quedat a l’atur també han deformar-se per trobar feina.

M.O. -I tant! La no formació i l’atur tenen moltacorrelació. Per un costat és prioritari que tothomque va abandonar els estudis en una etapa decreixement econòmic basat en sectors de pocvalor afegit com la construcció o la restauraciófaci un esforç per finalitzar els estudis secun-daris i intenti adquirir una certa especialitzacióprofessional. Per altra banda aquells que tenenexperiència en algun àmbit haurien de poderacreditar les seves competències per intentartrobar un nou lloc de treball.

L’etapa clau a la qual s’adrecen els serveisd’orientació d’Educaweb és la de la transicióentre l’educació secundària i l’educació

cap.03_educaweb.com

“Educaweb és una iniciativa innovadora creada per DEPbasada en la combinació del’especialitzaciótemàtica en el camp de l’orientació, l’úsde la tecnologia i el màrqueting“on line”.”

“Aquest 2010 s’ha posat en marxa el portal

d’Educaweb a Mèxic.

És el primer pas cap a la

internacionalització.”

Quan veurem a la xarxa Educaweb encatalà?

M.O. -Educaweb va néixer en català i ha tingutsempre continguts en aquesta llengua. Tenimuna publicació per a joves de 16 a 20 anys, perexemple, anomenada Qestudio.cat, escrita encatalà, que té una molt bona audiència. I aquestany 2010 renaixerà un nou portal educatiu encatalà: Educaweb.cat.

Hi ha mercat suficient?

J.S. -Sí, pensem que sí. No és només unaqüestió de voluntat i de catalanitat, sinó tambéde mercat.•

137__136

A més d’oferir continguts i serveis relacio-nats amb la formació i el treball, Educawebtambé elabora continguts.

J.S. -Sí. Elaborem publicacions electròniquesde diferents periodicitats sobre qüestions re-lacionades amb l’orientació acadèmica i pro-fessional, i el sector de l’educació i la formacióen general. Hi tractem les qüestions de mésactualitat del sector, com ara la gestió delscentres educatius, la interculturalitat, la situa-ció dels professionals de l’educació, la forma-ció professional, les noves ocupacions o lesTIC. En concret, fem un butlletí i un monogrà-fic per als professionals del sector, el Qestudioper als joves estudiants de 16 a 20 anys i laguia de màsters per als més grans de 20.Aquestes publicacions compten amb més de115.000 subscriptors de tot l’Estat.

Des de fa uns anys atorgueu els Premis d’O-rientació Acadèmica i Professional.

M.O. -Sí, la idea va néixer quan vam celebrarels deu anys. N’hem organitzat dues edicions iaquest 2010 celebrem la tercera. Els Premistenen l’objectiu de donar a conèixer tots elsprojectes i materials d’orientació que s’haginrealitzat o s’estiguin portant a terme a l’Estatespanyol. Hi ha dues categories -projectesd’institucions, organitzacions i centres educa-tius, i projectes presentats per professionals in-dividualment- i tres modalitats -orientació alllarg de tota la vida, TIC i orientació, i orientaciólaboral-. En les dues edicions que hem celebrat

fins ara hem rebut una mitjana de 25 projec-tes, procedents de nombrosos punts de l’Estat,de la majoria de les comunitats autònomes. A Educaweb.com coneixem la gran feina ques’està fent en el món de l’orientació, feina so-vint silenciosa i molt responsable. Els Premissón una magnífica ocasió per exterioritzaraquesta feina. Són un espai de comunicació,un lloc de trobada del sector, en el qual tota lacomunitat tenim l’oportunitat de compartir lesbones pràctiques i els projectes innovadors.

Aquest 2010 heu fet un pas endavant ambl’obertura del portal d’Educaweb a Mèxic. Enquina fase està el desenvolupament d’a-quest nou portal?

J.S. -El portal ja funciona. Està fent camí a laxarxa després d’una feina laboriosa de recercade l’oferta formativa de Mèxic i d’haver trans-format Educaweb a la realitat mexicana. L’iniciés esperançador.

Per què Mèxic?

J.S. -Dels països llatinoamericans és el que téel potencial de mercat més gran. A més, el sis-tema educatiu de Mèxic no és gaire diferentdel nostre. Els centres competeixen força entreells, segurament per influència dels EUA. El se-güent pas serà Europa. Per això ens caldràcrear el contingut multilingüe. Educaweb té vo-cació d’internacionalització. Creiem que hi haoportunitats clares de desenvolupar el nostremodel en altres països i en diverses llengües.

cap.03_educaweb.com

“Educaweb elabora

publicacionselectròniques de diferents periodicitats

sobre qüestionsrelacionades

amb l’orientacióacadèmica i professional, i el sector de l’educació i la formació en general.”

“Enguany renaixerà un nou portaleducatiu en català: Educaweb.cat.”

_138

cap_04

formenpartde DEP

141__140

cap.04_formen part de DEP

Sílvia Amblàs Xavi Aspas Carla Bruguera PereCasamayor Ferran Cuyàs Rosa Maria FornerMíriam Gabriel Olga García Albert Gorchs VanessaHernández Elena Longares Alba Lorente MercedesMartínez Jordi Mitjana Eduard Moreno RachelNelson Montserrat Oliveras Enric Renau JillianReynolds Silvia Rueda Sergi Sanz Josep LluísSegú Laura Soms Olga Valls Cristòfol Vidal

formen part de DEP

_142

cap.03_formen part de DEP

Judit Abad Anna Alcantud Eduard Arderiu Isabel Arimany Adela ArolasJoana Barbany Bibiana Bastardes Mar Bayona Helena Borràs Àlex CámaraDiana Canals Berenguer Camps Joaquim Cardona Sergio Carmona NúriaCarod Mercè Comellas Rosa Coscolla Carolina Costa Belén Díaz NatàliaDíaz Maite Egoscozábal Marina Elias Eloi Español Saleta Fabra DavidFarigola Amanda Figueras Noèlia Gelpí Oriol Gifra Maribel Gordo CristinaJust Meritxell Laborda Mireia Llaberia Jesús Martínez Mònica MartínezMontserrat Martínez Mercè Mas Salvador Masdeu Anna Isabel MassaTeodoro Mellen Oriol Molas Rosa Maria Montero Laura Moreno Rosa MurElisenda Panadés Miquel Pauner Laia Pellejà Anna Petit Andreu PratsCamino Puente Anna Pujol Xavier Riudor Sandra Sacrest Carolina SanchoPablo Sirvent Xavier Solano Sònia Solano Laia Solans Ivan Soler Jaume SolerMario Suardiaz Ruth Sunyol Blanca Tomé Anna Torrijos Estela Villar

han col·laborat amb DEPdel 1995 al 2009