dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. cal tenir present que...

43
PARAULES CLAU: litiasi renal, inhibidors, fitat, calcificacions patològiques. Cristalls d’oxalat càlcic dihidrat en forma de piràmide. Imatge al microscopi electrònic. litiasi renal (procés pel qual es forma el càlcul) en els països industrialitzats avui dia és molt elevada. Prop d'un 10% de la població pateix o ha patit de pedres al ronyó, i les Illes Balears superen aquests percentatges perquè s'ha arribat fins al 14%. És evident que tant de patiment avala per ell mateix qualsevol mesura profilàctica per disminuir-lo, però si tenim en compte la despesa sanitària que suposa no portar endavant mesures preventives, encara s'evidencia més la necessitat de posar-hi remei. L'any 1993 els processos de litiasi renal entre la població dels Estats Units suposaren una despesa d'1,83 bilions Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible paper preventiu del fitat en certs càncers i trastorns cardiovasculars Beure dos litres d'aigua al dia, mantenir una dieta equilibrada, procurar consumir llavors i llegums i evitar l'abús de medicaments són els millors consells que hom pot seguir si no vol arribar a patir un dels dolors més intensos que es coneixen: el còlic nefrític. Malauradament ni el còlic nefrític ni els càlculs renals que el provoquen són processos poc documentats en la història de la Humanitat. S'han trobat càlculs a l'interior de ronyons de cossos momificats de l'antic Egipte, i els romans foren els primers a batejar-los (calculus) per la seva semblança amb les petites pedres que empraven per calcular. La prevalença de la Després de quinze anys de tasca científica, el Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal de la Universitat de les Illes Balears registra la seva setena patent: l'aplicació de fitat per via tòpica obri nous camins per combatre el càncer de pell KEYWORDS: urolithiasis, phytate, inhibitors, pathological calcifications.

Upload: ledien

Post on 11-May-2019

214 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

PARAULES CLAU:litiasi renal,inhibidors, fitat,calcificacionspatològiques.

Cristalls d’oxalatcàlcic dihidrat enforma depiràmide. Imatgeal microscopielectrònic.

litiasi renal (procés pel qual es forma el càlcul) en elspaïsos industrialitzats avui dia és molt elevada. Propd'un 10% de la població pateix o ha patit de pedres alronyó, i les Illes Balears superen aquests percentatgesperquè s'ha arribat fins al 14%.És evident que tant de patiment avala per ell mateixqualsevol mesura profilàctica per disminuir-lo, però sitenim en compte la despesa sanitària que suposa noportar endavant mesures preventives, encaras'evidencia més la necessitat de posar-hi remei. L'any1993 els processos de litiasi renal entre la poblaciódels Estats Units suposaren una despesa d'1,83 bilions

Dels mecanismes que controlen la litiasirenal al possible paper preventiu del fitat encerts càncers i trastorns cardiovasculars

Beure dos litres d'aigua al dia, mantenir una dietaequilibrada, procurar consumir llavors i llegums i evitarl'abús de medicaments són els millors consells quehom pot seguir si no vol arribar a patir un dels dolorsmés intensos que es coneixen: el còlic nefrític.Malauradament ni el còlic nefrític ni els càlculs renalsque el provoquen són processos poc documentats enla història de la Humanitat. S'han trobat càlculs al'interior de ronyons de cossos momificats de l'anticEgipte, i els romans foren els primers a batejar-los(calculus) per la seva semblança amb les petitespedres que empraven per calcular. La prevalença de la

Després de quinze anys de tasca científica, el Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal de la Universitat de les Illes Balearsregistra la seva setena patent: l'aplicació de fitat per via tòpica obri nouscamins per combatre el càncer de pell

KEYWORDS:urolithiasis, phytate,inhibitors,pathologicalcalcifications.

Page 2: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

de dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és unaafecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casosels pacients que han generat un càlcul renal engeneraran un altre en un període no superior a cincanys.Si es duguessin a terme les mesures profilàctiquesadients, els Estats Units es podrien estalviar cada any iper cada pacient 3.226 dòlars.

Sabent tot l'anterior sembla lògic que l'any 1987s'hagués conformat a les Balears un grup de recercasobre litiasi renal i calcificacions patològiques, un grupintegrat per investigadors de la Universitat de les IllesBalears i de l'Hospital Universitari Son Dureta dePalma.

Els orígens del Laboratori d’Investigació en LlitiasiRenal

Els inicis i les valuoses aportacions del grup són prouconeguts. No debades el grup ha generat, en quinzeanys de vida, 230 publicacions, set patents i set

premis, disset tesis doctorals... I aquells inicismereixen ser explicats com a introducció.

Entre finals dels vuitanta i la dècada dels noranta, elgrup d'investigadors encapçalat pel doctor FèlixGrases aconseguí aclarir per primera vegada elsmecanismes de formació dels càlculs renals méscomuns, i això es pogué fer recreant mitjançantexperiments in vitro les condicions anàlogues a lesque podem trobar en els ronyons, emprant teixits vius(teixit de ronyó de porc, per exemple). Els primersestudis sobre càlculs renals es deuen a J. F. Heller,fets allà l'any 1860. Després d'aquestes primeresaportacions, l'estudi de les cristal·litzacions va quedarreduït a l'àmbit de l'estudiós sense traspassar lafrontera cap a l'àmbit clínic. L'objectiu essencial d'aquestes primeres investigacionsdel grup encapçalat pel doctor Grases era poderarribar a establir amb claredat les bases molecularsd'aquestes patologies i, també, transferir a la pràcticaclínica tots els aspectes que permetessin aportarmillores en el diagnòstic i la profilaxi de la litiasi renal.El grup emprà, en l'estudi dels càlculs, diversosmètodes i tècniques: la microscòpia estereoscòpica,l'espectroscòpia infraroja, la microscòpia electrònica ila microanàlisi per emissió de raigs X.

La primera gran aportació del grup de recerca va ser,doncs, establir que cada tipus de càlcul renal té origendiferent i que és el producte de molts de factors.Tanmateix, però, es pot dir que els factors que

Un estudi clínic de la Harvard MedicalSchool entre més de 96.000 donesconfirma les troballes del grup d'investigadors encapçalats pel Dr.Grases i estableix que una dieta ambfitat redueix el risc de formació decàlculs renals

Més de 2.500càlculs renalshan estatanalitzats pelLaboratorid’Investigaciósobre la LitiasiRenal, que hacomptat amb lacol·laboració dediversoshospitals de lesIlles Balears.

Page 3: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

indueixen la formació de càlculs poden ser:1. Factors inherents a la composició de l'orina. És adir, per la presència a l'orina de determinadesconcentracions de substàncies com el calci, l'oxalat, elfosfat o l'àcid úric; pel fet de presentar un pH urinarialterat, un volum urinari petit i/o un dèficit desubstàncies inhibidores de la formació dels càlculscom ara els citrats, el magnesi, els pirofosfats o el fitat.2. Factors relacionats amb la morfoanotomia renal,com la presència de cavitats renals amb baixa eficàcia

urodinàmica i que mantenen l'orina emmagatzemada iimmòbil massa temps. També cal destacar aquí lesalteracions de l'epiteli de la papil·la renal.

Així, els investigadors han pogut analitzar, sobrel'estudi de més de 2.500 càlculs, els components méscomuns d'aquestes formacions: la weddel·lita (oxalatcàlcic dihidrat); la whewel·lita (oxalat càlcicmonohidrat); la hidroxiapatita (fosfat càlcic formahidroxilada); el carbonat d'apatita (fosfat càlcic formacarbonatada); l'estruvita (fosfat amònic magnèsichexahidrat); l'àcid úric dihidrat; l'àcid úric anhidre; l'uratsòdic monohidrat; l'urat amònic i la cistina.A la web del Laboratori de Litiasi Renal de la UIB espoden consultar avui en dia els distints tipus de càlculrenal, acompanyats d'informació sobre els seuscomponents, la seva gènesi, l'estructura i algunesrecomanacions terapèutiques.

En aquest punt s'ha de destacar que no és possibleparlar de tractaments genèrics per a la litiasi renal.Com que hi ha diferents tipus de càlculs, és lògic queel tractament depengui del càlcul i de les causes quel'han generat. Tampoc no es pot parlar d'una dietamiraculosa per a tot tipus de pacients amb litiasi, tot ique de forma general sí que hauria de ser equilibrada,sense excessos ni de carn ni de vegetals, i tenintpresent que, en tot cas, la ingesta de líquids ésfavorable (begudes no carbòniques, amb excepciódels pacients amb càlculs d'àcid úric).

Com a conseqüència d'aquestes primeresinvestigacions el grup desenvolupà un procedimentsenzill, de tipus kit, patentat internacionalment, quepermet establir el nivell de risc litogènic global d'unaorina, és a dir, el risc de formació de càlculs renals: undispositiu que pot usar el pacient mateix i fer-se unautodiagnòstic. L'ús del kit permet valorar tambél'eficàcia d'un determinat tractament profilàctic de lalitiasi càlcica.

Aquest senzill procediment ha estat utilitzat durant

En la fotografiaes podenapreciar trestipus dereaccions al kit.A l’esquerra estracta d’una orinanormal. Al centrei a la dreta, el kitha donat positiu.Es tracta d’orinalitogènica; lleu enel cas central, isevera en el tubde la dreta.

En la fotografiaes pot apreciarles distintesmides que podenassolir elsdistints tipus decàlculs renals.Des dels méspetits que donenlloc al còlicnefrític, fins alsmés grossos,que precisenlitotrícia per serespoltrits.

El "kit" d'autodiagnòstic de lítiasirenal serà comercialitzat el 2004 en tot el món per la multinacional alemanya SARSTEDT,Aktiengesellschatt & Co., la firma queva introduir els tubs de plàstic per lesaspirines de la Bayer

Page 4: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

aquests anys al Laboratori de Litiasi Renal de la UIB ia l'Hospital Universitari Son Dureta de Palma. A partirde 2004 el kit serà comercialitzat mundialment perl'empresa multinacional alemanya SARSTEDT,Aktiengesellschatt & Co., que n'ha adquirit la patent.La SARSTEDT és una companyia dedicadaessencialment a la producció d'instrumental clínic. Elseu fundador va ser qui proposà a la multinacionalfarmacèutica Bayer envasar l'aspirina en tubs deplàstic, per la qual cosa fundà una empresa desprésde la Segona Guerra Mundial únicament dedicada aelaborar els coneguts tubs.

El paper dels inhibidors

Una part fonamental de la recerca del Laboratori deLitiasi Renal, creat el 27 de febrer de 1998 a partird'aquell primer grup d'investigadors de la UIB il'Hospital Son Dureta, ha estat esbrinar el paper de lessubstàncies inhibidores de la formació de càlculs.Perquè es pugui formar un cristall que serveixi de nuclid'un càlcul poden haver actuat diversos factors, o béen solitari o bé sinèrgicament:1. Que el fluid, per exemple l'orina, estiguisobresaturat, és a dir, que contingui una quantitat méselevada de soluts del que permet la seva solubilitat.Aleshores l'excés de solut precipita. Normalment aixòno ocorre, ja que el moviment dels fluids impedeix laprecipitació.2. També pot passar que a l'orina hi hagi partículesque actuïn com a nucleants de càlculs renals.Aleshores els cristalls del càlcul creixen entornd'aquest nucli.3. I finalment pot passar que manquin lesconcentracions adequades de substàncies que sóncapaces d'inhibir la formació de cristalls.

En un individu sa no es produeixen cristal·litzacionsperquè baldament es pugui produir una situació desobresaturació, la presència d'inhibidors aturaqualsevol procés de formació de cristalls.En una persona que presenta càlculs renals,normalment l'origen es deu a múltiples factors quecoexisteixen: per exemple la presència de cavitats debaixa eficàcia urodinàmica on queda retinguda l'orinamassa temps i l'absència dels inhibidors que calen perevitar la precipitació.

Càlcul d’oxalatde càlci dihidrat.Un cristallindueix laformació d’altresen unaestructuraconeguda com a “rosa del desert”.

Càlcul d’oxalatde calci. Ensindica un excésde calci a l’orina,una situaciótípica que potprovocar el còlicnefrític.

Càlcul mixted’oxalat de calcidihidrat imonohidrat. Elprimer ésinestable i dónalloc al segon (decoloració mésfosca). El graude conversió aoxalat de calcimonohidrat ensinforma de l’edatdel càlcul. El dela imatge ja té unparell d’anys.

Page 5: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

En profilaxi el paper dels inhibidors s'ha mostratessencial. Baldament la formació de càlculs tingui unorigen multifactorial, una major ingesta d'algunsd'aquests inhibidors pot ajudar a prevenir una novalitiasi. Abans hem mencionat alguns d'aquestsinhibidors: el citrat, el magnesi, els pirofosfats i el fitat.Precisament l'estudi del fitat ha estat el més importantper al grup d'investigadors de la UIB.El fitat s'ha demostrat com un dels inhibidors mésefectius de la cristal·lització de l'oxalat i els fosfatscàlcics. Aquesta substància s'ha trobat a l'orina i elsfluids biològics perquè s'ingereix en la dieta, però nocom a conseqüència de la seva síntesi endògena. Elgrup de recerca establí la farmacocinètica del fitat i endemostrà el dèficit a l'orina dels malalts litiàsicsoxalocàlcics, a més de comprovar que la ingesta defitat disminueix el risc litogènic urinari en aquestspacients.

El fitat o àcid fític (myo-inositol 1,2,3,4,5,6-hexakisfosfat segons la nomenclatura de la IUPAC,1968) havia estat estudiat per alguns autors quehavien arribat a establir una relació entre la formacióde càlculs renals i una baixa ingesta d'aquest compostpresent a la majoria de llavors: blat de les índies,llegums, fruites... Un dels productes més coneguts ales Balears que conté fitat és el pa de pagès omoreno, elaborat amb la closca del blat. El pa blanc,en canvi, no té fitat. En general la prevalença de lalitiasi renal càlcica és més elevada als païsosindustrialitzats, on es consumeixen cereals refinats,que als països on no es refinen els cereals.El grup de la UIB fou el primer a demostrar el paperdel fitat com a inhibidor de la nucleació heterogènia del'oxalat càlcic, de la nucleació homogènia del fosfatcàlcic i del creixement cristal·lí de l'oxalat càlcic; enrealitat el fitat actua com a inhibidor en un 70% delscasos en què és possible la formació de càlculs.L'eficàcia del fitat és del tot superior a d'altresinhibidors: mil vegades superior a la dels citrats. ElLaboratori de Litiasi Renal comprovà a més que elsnivells urinaris i plasmàtics del fitat depenienúnicament de la seva ingesta amb la dieta, i quel'organisme era incapaç de produir endògenamentaquest compost. A més, es va comprovar que per moltque s'incrementàs la ingesta de fitat, això no suposavaun augment considerable del fitat excretat, és a dir,present a l'orina. En realitat l'organisme absorbeix com Detall de

l’anterior.

Part exterior d’uncàlcul papil·larobservat almicroscopielectrònic.

Imatge almicroscòpielectrònic delnucli d’un càlculpapil·lar. En unaorina amb el phmolt elevatprecipita lahidroxiapatita. Alvoltant d’aquestnuclid’hidroxiapatitacristal·litzaràdesprés l’oxalatde calci donantlloc al càlculrenal.

Page 6: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

a màxim un 2% del fitat ingerit.

Molt recentment, els descobriments del grupd'investigadors del Laboratori de Litiasi Renal hanrebut una confirmació clínica. Un equip de recercaencapçalat pel doctor Gary C. Curhan, professor de laHarvard Medical School i del Women´s Hospital deBoston, ha fet públics els resultats d'un estudi realitzatsobre una població de 96.245 dones d'entre 27 i 44anys, en el qual s'ha pogut relacionar la ingestad'aliments amb fitat amb els episodis simptomàtics delitiasi renal. L'estudi confirma que una dieta amb fitatredueix en un 37% el risc de patir càlculs renals. Elsautors de l'estudi, publicat a Renal & Urology News,afirmen que els resultats obtinguts confirmen lestroballes de l'equip del doctor Grases.

L'estudi del fitat ha conduït a dues branques diferentsen la investigació duta a terme pel Laboratori: unabranca que aprofundeix en la profilaxi de la litiasi através de la dietètica i una nova línia o línies derecerca sobre les qualitats d'aquest compost com aagent preventiu en el cas d'alguns tipus de càncer ialgunes malalties cardiovasculars.

La profilaxi a través de la dietètica

Per una banda, determinats productors de garrofí(Indústries Agrícoles de Mallorca, en concret)

coneixedors de les investigacions dutes a terme pelgrup entraren en contacte amb els investigadors per tald'assajar la presència de fitat a les llavors de lagarrova. Fins aquell moment, de la llavor de la garrovasols se n'utilitzava una part dedicada a la fabricació de

goma de garrofí, un excel·lent espessidor alimentari.En canvi, una bona part de la llavor, la part germinalcentral, era rebutjada. Les investigacions dutes a terme a instànciesd'aquests productors desvelaren que hi haconcentracions elevades de fitat en el garrofí. Peròpotser el més interessant és que, a més, el germen degarrofí resultà ser un aliment de gran vàlua nutricionalperquè aporta oligoelements, aminoàcids i vitamines Ai B.La part final d'aquesta branca dietètica de la recerca,una vegada Indústries Agrícoles de Mallorca va havertancat la seva explotació i traspassat la patentoriginada per l'estudi a Gallletes Rossellons (GalletesGelabert, C. B.), empresa ubicada a Porreres(Mallorca), ha estat l'elaboració d'una galeta d'olitípicament mallorquina, però afegint-hi germen degarrofí, és a dir, fitat.La sortida al mercat d'aquestes galetes,comercialitzades sota la denominació de Galefit, haregistrat una gran demanda per part dels consumidors,la qual cosa ha animat l'empresa a estudiar nousproductes que incorporin les qualitats del fitat.

Noves perspectives: ateroesclerosi i càncer

D'altra banda, el grup encetà a finals del 2003 unalínia de recerca conduent a incrementar la quantitat defitat absorbible per l'organisme. No es tractad'incrementar l'absorció de fitat per augmentar laquantitat que se n'excreta, perquè aquesta ja éssuficient. Pensem que a baixíssimes concentracions elfitat a l'orina és un gran inhibidor de la formació decàlculs. Del que es tracta és d'augmentar l'absorció

L'èxit de les galetes elaborades ambfitat, comercialitzades per l'empresaGalletes Gelabert sobre una patent delLaboratori, ha impulsat aquestaempresa a diversificar els seus productes funcionals amb fitat, uninhibidor de la formació de càlculs

Galeteselaborades ambfitat de germende garrofí icomercialitzadesper l’empresaGalletes Gelabertde Porreres.

Page 7: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

per augmentar la concentració del fitat en plasma.Si s'aconsegueix, les aplicacions a problemes encarano resolts són múltiples. Per exemple, l'augment defitat en plasma podria inhibir la calcificació delsateromes en els vasos sanguinis i evitar una munió deproblemes cardiovasculars derivats; podria impedir lacalcificació de determinats tumors i facilitar-ne així lareabsorció terapèutica; podria evitar també lacalcificació dels stents, les malles d'acer quesubstituiran els actuals bypass coronaris.

Els primers experiments es realitzaren en ratesassajant l'aplicació del fitat, no per via oral, sinó per viatòpica. Mitjançant una crema hidratant s'administrà alsanimals el fitat, i prèviament s'eliminà aquest compostde la dieta. El resultat fou esperançador: les ratesabsorbien més quantitat de fitat per via tòpica que pervia oral.

El segon experiment va consistir a originar a les ratesuna lesió subepitelial per generar-los una sèrie decalcificacions. Després els fou administrat fitat per viatòpica i es comprovà que les calcificacionsdesapareixien completament.

Paral·lelament el Laboratori de Litiasi Renal de la UIB,en col·laboració amb investigadors de la Universitat de

Maryland, assaja les facultats del fitat com a factorpreventiu de certs tipus de càncer, concretament depell i de còlon. En el primer cas, el fitat actua com aantioxidant i impedeix la formació de radicals lliures.Pensem que quan es produeix algun dany cel·lular elshematies es trenquen i s'alliberen ions ferro(3+), quesón un gran inductor de radicals lliures. El fitat, com aantioxidant, acomplexa els ions ferro i impedeix lainducció de radicals lliures.Els experiments mitjançant cremes que administrin fitatper via tòpica i incrementin les quantitats de fitat sónessencials per desenvolupar en el futur aquest paperpreventiu del càncer de pell. En el moment d'escriureaquest reportatge l'estudi està realitzant-se, desprésd'haver-se patentat la nova aplicació per via tòpica.

En el cas del còlon, el fitat administrat via oral bastariaper efectuar una acció preventiva. De fet, hi ha estudisja realitzats per altres grups de recerca que hanconfirmat ja que una dieta rica en fibra que conté fitatprevé molt més efectivament el càncer de còlon que lafibra que no té fitat.

Solucions per a la litiasi residual i les nucleacionsheterogènies

Avui dia ja no es necessita la cirurgia per eliminar uncàlcul les dimensions del qual impedeixin de poder-loexpulsar. Es fan servir, com és sabut, les ones de xoc

El Dr. FèlixGrases manejantuna lupabinocular amb laque esclassifiquen imesuren elscàlculs.

En col·laboració amb investigadors dela Universitat de Maryland, elLaboratori assaja ara les facultats delfitat com a element preventiu de certstipus de càncer, concretament de pelli de còlon. Els primers experimentshan donat lloc a la setena patent registrada per aquest grup de recerca

Page 8: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

en una tècnica anomenada litotrícia. Les onesultrasòniques espoltreixen el càlcul i teòricament lesrestes són expulsades. A la pràctica però, el risc queels petits fragments es converteixin en nuclis per anous càlculs és molt elevat, i dóna lloc al ques'anomena litiasi residual.Per tal d'evitar al màxim la litiasi residual, el Laboratoriha iniciat una nova línia de recerca. El grupd'investigadors ha ideat un sistema que reprodueix enel laboratori el creixement dels càlculs al ronyó a partirde fragments com els resultants d'una litotrícia ianalitza els factors que hi influeixen. L'objectiu final éspoder proporcionar als pacients que han estatsotmesos a litotrícia una solució per no tornar areproduir els càlculs: productes, en aquest cas, al mésinnocus possible o dietes especialitzades.

D'altra banda, nombroses malalties associades a lalitiasi renal, com la hipertensió o la diabetis, o lamateixa ingesta de certs fàrmacs, donen lloc a laformació de partícules sòlides dins el ronyó. Si elpacient no és propens a formar càlculs, aquestespartícules s'eliminen amb l'orina. Però si algun delsfactors dels que hem esmentat al principi està alterat,les partícules serveixen de nucli perquè els cristallss'hi adhereixen, creixin i formin un càlcul renal. El grupestudia ara tots els factors que poden donar lloc aaquestes partícules orgàniques. Per exemple, els

investigadors han detectat que els pacientsd'hipercolesterolèmia (una taxa molt elevada de lapoblació a Mallorca) generen un tipus de partícula quepot donar lloc a nuclis per a càlculs renals.

La SIDA i l'indinavir

L'origen d'aquesta nova línia de recerca va ser laimplicació del Laboratori de Litiasi Renal en l'estudidels càlculs provocats per un fàrmac, l'indinavir, uninhibidor de la proteasa que frena el desenvolupamentdel VIH. En aquest cas fou la multinacionalfarmacèutica Merck la que confià al grup encapçalatpel doctor Fèlix Grases l'encàrrec de trobar d'unasolució per evitar aquest efecte secundari, que espresentava d'un 4 a un 10% dels pacients tractats ambel fàrmac retroviral, comercialitzat com a Crixivan perMerck Sharp and Dohme.El grup d'investigadors demostrà amb experiments invitro que l'escina, una substància comercialitzada enfarmàcia per evitar problemes de circulació perifèrics,inhibia la cristal·lització de l'indinavir.La troballa fou presentada a la quarantena edició de laIntersciencie Conference of Antimicrobial Agents andChemotherapy, Toronto (Canadà). Després, la casaMerck dugué a terme un gran assaig clínic,multicèntric, aleatori i encreuat, que confirmà elsresultats duts a terme pel Laboratori.

La doctoraAntònia Costa,membre del’equipd’invetigadors, alseu despatx delLaboratori.

Page 9: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Projectes finançats Estudio de los mecanismos de la inhibición de la litiasis renal. Aspectos Químicos y Clínicos DGICYT PB-86-0002. Entre 1987 i 1989

Estudios sobre la urolitogénesis. Aplicaciones Químicas y ClínicasDGICYT PB-89-0423. Entre 1990 i 1992

Estudios sobre la urolitogénesis. Aspectos terapéuticosDGICYT PB-92-0249. Entre 1993 i 1995

Epidemiología de la Litiasis Renal en la Comunidad Balear. Govern Balear. Entre 1990 i 1991

Producción de Productos de interés en el tratamiento de la Urolitiasis. Authex S.A. (Baleares). 1992

Estudio del efecto del citrato potásico en "Wax matrix" (Acalka) en pacientes hipocitratúricos durante las 24 horasdel día y en función de la dosis. Laboratorios Robert S.A. (Barcelona). 1994

Estudio del efecto del citrato potásico en "Wax matrix" (Acalka) en pacientes hipocitratúricos con pauta dedosificación 0-0-2 (comprimidos de 10 mEq). Laboratorios Robert S.A. (Barcelona. 1996

Estudio comparativo de la cristalización sobre endoprótesis ureterales (doble "J"), con y sin tratamiento concitrato potásico "Wax matrix". Laboratorios Robert S.A. (Barcelona).1998

Page 10: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Estudio del desarrollo de litiasis renal inducida por Indinavir (fármaco utilizado para el tratamiento del SIDA). Merck, Sharp & Dohme S.A. 1997

Prophylaxis of renal lithiasis induced by Indinavir. Prevention using crystallization inhibitors. Merck, Sharp & Dohme S.A. Ref. MSD639-GRA2/97.Entre 1997 i 1998

Acción Integrada: Aspectos químico-físicos de la urolitiasis: consecuencias prácticas. DGICYT HU1997-0005.1998

Profesor visitante, Estancia en régimen sabático en centro español: Prof. O. SöhnelDGICYT 91100031.1991

Profesor visitante, Estancia en régimen sabático en centro español: Prof. O. SöhnelDGICYT SAB 93-0048.1994

Estudios sobre la litiasis renal: Mecanismos de formación de los cálculosDGICYT PM-97-0040. Entre 1998 i 2001

Estudi de les propietats dietèticas del germen de garrofín i la seva utilització per al desenvolupament d'alimentsfuncionals. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Innovació i Energia, Direcció General de I+D+I. 2002

Suport al Grup de Recerca en Litiasi Renal com a grup d'excel·lència coherent. Govern de les Illes Balears.Conselleria d'Innovació i Energia. PRDIB-2002GC1-04.Entre 2002 i 2004

Ampliació del parc instrumental de l'IUNICS. Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Entre 2003 i 2004

Mobiliari de laboratori de l'IUNICS. Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Entre 2003 i 2004.

Estudis sobre nucleació heterogènia en la litiasi renal oxalocàlcica. Etiologia i diagnòstic.Dirección General deInvestigación. BQU2003-01659. Entre 2003 i 2006

Investigador responsableDr. Fèlix Grases FreixedasEdifici Mateu Orfila i RotgerCampus universitariCra. Valldemossa km 7.507071 PalmaTelèfons: 971 17 32 57 / 971 17 34 93Telefax: 17 34 [email protected]@uib.es

Altres membres de l’equipDra. Antonia Costa Bauzá; Dr. Rafael María Prieto Almirall; Dra. Margalida Ramis Barceló; Dr. BartoloméSimonet Suau; Dr. Antonio Conte Visús; Dr. Ramón García Gonzalez; Sr. Joan Perelló Bestard. Sr. Bernat IsernAmengual.

Page 11: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Grups de recerca col·laboradorsProf. O. Söhnel, Universitat de Pardubice. República Txeca.; Prof. E. Königsberger, Universitat de Leoben.Àustria; Prof. J.G. Kleinman, Medical College of Wisconsin, USA; Prof. M. Valiente, Universitat Autònoma deBarcelona, Espanya; Prof. Shamsuddin, Universitat de Mariland, USA; Dr. J.A. Galán, Hospital GeneralUniversitari d’Elx. Universitat Miguel Hernández. Elx. Espanya.

Institucions i entitats col·laboradoresXarxa d’Hospitals Públics de IB-Salut. Illes Balears; Policlínia Miramar. Palma de Mallorca. Illes Balears.Authex S.A. (Balears). Industrias Agricolas de Mallorca S.A. (Balears). Galletas Gelabert C.B. (Balears).

Patents1. Inventors: F. Grases, P. March, J.J. Gil, A. ConteTítol: Método para detectar la formación de cristales de oxalato cálcico en una muestra de orina enpresencia de un inhibidor de la litiasis renal. Núm. de sol·licitud: 8700409/7 País de prioridad: España Data de prioritat: 1987Entitat titular: Universitat de les Illes Balears - INSALUD

2. Inventors: F. Grases, J.G. March, A. Costa-Bauzá, R. Prieto. Títol: Aplicación del ácido fítico y/o sus fitatos en los estados patológicos y prepatológicos derivados dela litiasis renal oxalocálcica idiopática. Núm. de sol·licitud: P9202492 País de prioritat: Espanya Data de prioritat: 1992Entitat titular: Universitat de les Illess Balears - Authex S.AEmpresa/es que l'explota: Authex S.A

3. Inventors: F. Grases, J.G. March, A. Costa-Bauzá, R. Prieto. Títol: Composiciones farmacéuticas de ácido fítico y/o sus fitatos con provitamina A y/o Vitamina A ysales de Zn(II) y su aplicación en los estados patológicos y prepatológicos derivados de la litiasis renaloxalocálcia idiopática.Núm. de sol·licitud: P9301932 País de prioritat: EspanyaData de prioritat: 1993Entitat titular: Universitat de les Illes Balears, F. Grases, J.G. March, A. Costa-Bauzá, R. Prieto. Empresa/es que l'explota: Authex S.A

4. Inventors: F. Grases, A. Costa-Bauzá, L. García Ferragut, J.G. March. Títol: Método para la determinación de la capacidad inhibidora de la cristalización en muestras de orinahumana y su correspondiente kit. Núm. de sol·licitud: P9401455 País de prioritat: EspanyaData de prioritat: 1995Entitat titular: Universitat de les Illes BalearsEmpresa/es que l'explota: SARSTEDT, Aktiengesellschatt & Co.

5. Inventors: F. Grases, A. Costa-Bauzá, L. García Ferragut, J.G. March.

Page 12: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Títol: Procedimiento de evaluación de la capacidad global de una orina para formar cálculos renalescálcicos y su correspondiente kit.Núm. sol·licitud: PCT/ES96/00237País de prioritat: Espanya Data de prioritat: 1996Entitat titular: Universitat de les Illes BalearsPaïsos en els que s'ha estés: Europa, USAEmpresa/es que l'explota/en: en tramitació.

6. Inventors: F. Grases, A. Costa-BauzáTítol: Aplicación de harinas de germen de ciertos cereales en la fabricación de productos alimenticiosútiles para el tratamiento de estados carenciales en fitatos.Núm. sol·licitud: P 9901602País de prioritat: Espanya Data de prioritat: 1999Entitat titular: Universitat de les Illes Balears Industrias Agrícolas de Mallorca S.A.Països en els que s'ha estés: Europa, USAEmpresa/es que l'explota/en: en tramitació

7. Inventors: F. Grases, J. Perelló i Bernat IsernTítol: Myo-Inositol hexafosfato pera uso tópicoNúm. sol·licitud: 200302600País de prioritat: EspanyaEntitat titular: Universitat de les Illes Balears Països en els que s'ha estès: Europa, USAEmpresa/es que l'explota/en: en tramitació

Premis1991. Premi Antena de oro de Antena-3. 1999. Premi de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera. 2001. Premi Ramon Llull, Rotary Club Palma. 2001. 1 er. Premi XXIV Edición Premio Dr. Perez-Castro. Por el articulo “Tipos de cálculos renales. Relación conla bioquímica urinaria”, publicado en Archivos Españoles de Urología 54(9), 861-871 2002. 1 er. Premi de Investigación Modalidad Mejor Tesis Doctoral de la Asociación Española de Urología a laTesi del Dr. Bartolomé M. Simonet Suau titulada “Acido fítico: nuevas determinaciones analíticas y aspectosbiológicos”. 2002. 2 on. Premi de Investigación Modalidad Mejor Tesis Doctoral de la Asociación Española de Urología a laTesi de la Dra. Margarita Ramis Barceló titulada “Estudio sobre inhibidores de la litogénesis. Fitoterapia”. 2002. 2 on. Premi de Proyectos de Campaña

Webs d’interèshttp://www.uib.es/secc6/laboratori_litiasi/ Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal

http://www.portalnefro.com/ Portal de Nefrologia i Urologia (en castellà)

Page 13: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

http://www.pulso.com/urolan/ Red de la Asociación Española de Urología

http://www.arch-espanoles-de-urologia.es/ Archivos españoles de Urología.

http://www.e-kidneys.net/ Xarxa renal (en anglès)

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/kidneystones.html Biblioteca Nacional de Medicina /USA)

PublicacionsA. Conte, A. Morey, J. Ferrutxe, F. Grases, V. Riera. Litiasis medicamentosa. Cálculo de triamterene. Actas Urol.Españolas, 11:232-235 (1987)

A. Millan, A. Conte, A. García-Raso, F. Grases. Determination of Citrate in Urine by simple direct photometry.Clin. Chem., 33:1259-1260 (1987)

F. Grases, C. Genestar, A. Conte. Inhibidores de la litiasis renal: evolución histórica, situación actual yperspectivas futuras. Medicina Clínica, 90:83-87 (1988)

F. Grases, A. Conte, J.J. Gil. Simple model for the study of heterogeneous nucleation in calcium oxalateurolithiasis. Brit. J. Urol., 61:468-473 (1988)

F. Grases, C. Genestar, P. March, A. Conte. Variations in the activity of urinary inhibitors in calcium oxalateurolithiasis. Brit. J. Urol., 62:515-520 (1988)

F. Grases, J.G. March, F. Bibiloni, E. Amat. The crystallization of Calcium Oxalate in the presence of Aminoacids.J. Crystal Growth, 87:299-304 (1988)

A. Conte, F. Grases, P. Roca, A. Estrany, R. Coll. Cambios en la prevalencia de las formas clínicas de laurolitiasis comparando el método de estudio (Análisis químico versus espectroscopía infrarroja). Arch. Esp.Urología, 41:415-419 (1988)

C. Genestar, J. Salgado, R. Coll, A. Conte, F. Grases. Einfürhrung einer enzymatischen methode zur Bestimmungvon Pyrophosphat im Urin - eine vergleichende studie zwischen Steinbildnern und Gesunden. Z. Urol. Nephrol.,82:369-373 (1989)

A. Conte, V. Monserrat, F. Grases, C. Gutierrez, R. Coll, A. García. Litiasis Urinaria de Sílice. Actas Urol.Españolas, 13:405-407 (1989)

M. Gianotti, C. Genestar, A. Palou, A. Pons, A. Conte, F. Grases. Investigation of GAGS on 24-hour and 2-hoururines from calcium oxalate stone-formers and healthy subjects. Int. Urol. Nephrol., 21:281-288 (1989)

F. Grases, A. Millan, A. García Raso. Polyhydroxycarboxylic acids as inhibitors of calcium oxalate crystal growth;relation between inhibitory capacity and chemical structure. J. Crystal Growth, 89:496-500 (1988)

F. Grases, J.J. Gil, A. Conte. Urolithiasis inhibitors and calculus nucleation. Urol. Res., 17:163-166 (1989)

A. Conte, P. Roca, C. Genestar, F. Grases. Uric acid and its relationship between glycosaminoglycans in Normal

Page 14: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

and stone-former subjects. Nephron, 52:162-165 (1989)

F. Grases, C. Genestar, A. Millan. The influence of some metallic ions and their complexes on the kinetics ofcrystal growth of calcium oxalate. J. Crystal Growth, 94:507-512 (1989)

F. Grases, C. Genestar, A. Conte, P. March, A. Costa Bauzá. Inhibitory effect of pyrophosphate, citrate,magnesium and chondroitin sulphate in calcium oxalate urolithiasis. Brit. J. Urol., 64:235-237 (1989)

F. Grases, J.J. Gil, A. Conte. Glycosaminoglycans: inhibition of calcium oxalate crystalline growth and promotionof crystal aggregation. Colloids Surfaces, 36:29-38 (1989)

A. Conte, P. Roca, C. Genestar, F. Grases. The relation between ortophosphate and pyrophosphate in normal andin patients with urolithiasis. Urol. Res., 17:173-175 (1989)

F. Grases, C. Genestar, A. Conte. Facilitadores de la litiasis renal oxalocálcica: nucleación heterogénea ycapacidad de agregación. Med. Clin., 93:189-194 (1989)

F. Grases, P. March. Determination of phytic acid based on inhibition of crystalline growth of calcium oxalatemonohydrate. Anal. Chim. Acta, 219:89-95 (1989)

A. Conte, P. Roca, M. Gianotti, F. Grases. On the relation between citrate and calcium in normal and stone formersubjects. Int. Urol. Nephrol., 21:369-373 (1989)

F. Grases, P. March. A study about some phosphate derivatives as inhibitors of calcium oxalate crystal growth. J.Crystal Growth, 96:993-995 (1989)

F. Grases, J.G. March, A. Costa Bauzá. The crystallization of calcium oxalate at different pH values and in thepresence of various adenosine phosphates. J. Colloid Interface Sci., 128:382-387 (1989)

A. Conte, P. Roca, M. Gianotti, F. Grases. On the relation between citrate and calcium in normal and stone-formersubjects. Int. Urol. Nephrol., 22:7-12 (1990)

F. Grases, A. Conte. Uroquímica. Med. Clin., 95:394-395 (1990)

F. Grases, A. Millan, A. Conte. Production of calcium oxalate monohydrate, dihydrate or trihydrate. A comparativestudy. Urol. Res., 18:17-20 (1990)

P. Roca, A. Conte, T. Riera, F. Grases. Can a relationship reflects the risk of calcium oxalate urolithiasis?. Int.Urol. Nephrol., 22:215-222 (1990)

A. Conte, C. Genestar, F. Grases. Relation between calcium oxalate hydrate form found in renal calculi and someurinary parameters. Urol. Int., 45:25-27 (1990)

F. Grases, A. Costa Bauzá. Study of factors affecting calcium oxalate crystalline aggregation. Brit. J. Urol.,66:240-244 (1990)

F. Grases. C. Genestar, J. Palou. Study of the effects of several related phosphorus derivatives of biologicalinterest in calcium oxalate crystal growth. Colloids Surfaces, 44:29-34 (1990)

Page 15: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

F. Grases, J.G. March. Determination of phosphate based on inhibition of crystalline growth of calcite. Anal. Chim.Acta, 229:249-254 (1990)

F. Grases, A. Conte, R. Coll, C. Genestar. The role of hyperoxaluria in the formation of calcium oxalate urinarycalculi, and its association with other biochemical measurements. Scand. J. Urol. Nephrol., 24:211-213 (1990)

A. Millan, J.M. Grases, F. Grases. Rapid determination of urinary oxalate by high performance liquidchromatography. J. Chromatogr., 529:402-407 (1990)F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March. Determination of citric acid based on inhibition of the crystal growth ofcalcium fluoride. Analyst, 116:59-63 (1991)

F. Grases, A. Costa-Bauzá. Potentiometric study of the nucleation of calcium oxalate in presence of severaladditives. Clin. Chem. Enzym. Comms., 3:319-328 (1991)

F. Grases, A. García-Raso, J. Palou, A. Costa-Bauzá, J.G. March. A study of the relationship between thechemical structure of some carboxylic acids and their capacity to inhibit the crystal growth of calcium fluoride.Colloids Surfaces, 54:313-319 (1991)

J.G. March, A. Costa-Bauzá, F. Grases. Kinetics of dissolution of uric acid at different pH values. J. ColloidInterface Sci., 143:581-585 (1991)

J.A. Tur, R. Prieto, F. Grases. An animal model to study the effects of diet on risk factors of calcium stoneformation. Scand. J. Urol. Nephrol., 25:311-314 (1991)

A. Conte, V. Monserrat, F. Grases. Un paciente con litiasis renal. Med. Int., 18:31-41 (1991)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March, L. Masarova. Glycosaminoglycans, uric acid and calcium oxalateurolithiasis. Urol. Res., 19:375-380 (1991)

F. Grases, J.G. March. Adsorption processes during crystalline growth: an analytical tool. Trends Anal. Chem.,10:190-195 (1991)

A. García-Raja, A. Conte, F. Grases. The origin and causes of struvite stones. Int. Urol. Nephrol., 23:537-542(1991)

F. Grases, C. Genestar. A Potentiometric Technique for Kinetic Determination of Citrate, Based on Inhibition ofCrystalline Growth of Lead Carbonate Seed Crystals. Talanta, 38:1353-1357 (1991)

F. Grases, J.G. March, A. Costa-Bauzá. Determination of pyrophosphate based on inhibition of crystallization ofsilver chromate. Anal. Letters, 24:2293-2305 (1991)

F. Grases, L. Masárová, A. Costa-Bauzá, J.G. March, R. Prieto, J.A. Tur. Effect of "Rosa Canina" infusion andMagnesium on the urinary risk factors of calcium oxalate urolithiasis. Planta Medica, 58:509-512 (1992)

F. Grases, R. Prieto, J.A. Tur. Dietary effects upon calcium oxalate urolithiasis risk. Int. Urol. Nephrol., 24:495-501(1992)

Page 16: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

J.G. March, A. Costa-Bauzá, F. Grases, O. Söhnel. An automatic system for crystal growth studies at constantsupersaturation. J. Automatic Chem., 14:177-180 (1992)

A. Millan, F. Grases, O. Söhnel, I. Krivánková. Semi-Batch Precipitation of Calcium oxalate Monohydrate. CrystalRes. Technol., 27:31-39 (1992)

F. Grases, A. Millán, O. Söhnel. Role of agglomeration in calcium oxalate monohydrate urolith development.Nephron, 61:145-150 (1992)

F. Grases, L. Masárová, O. Söhnel, A. Costa-Bauzá. Agglomeration of calcium oxalate monohydrate in syntheticurine. Brit. J. Urol., 70:240-246 (1992)

A. Conte, C. Genestar, F. Grases, J.G. March, M. Martin, R. Vallescar. Epidemiología de la litiasis renal en laComunidad Balear. Ed. Conselleria Sanitat i Seguretat Social. Govern Balear, 1991, Palma de Mallorca

F. Grases, A. Conte, C. Genestar, A. Costa-Bauzá. Inhibitors of calcium oxalate crystallization and urolithiasis.Urol. Int., 48:409-414 (1992)

F. Grases, A. Conte. Urolithiasis, inhibitors and promoters. Urol. Res., 20:84-86 (1992)

O. Söhnel, F. Grases. Fine structure of calcium oxalate monohydrate renal calculi. Nephron, 63:176-182 (1993)

F. Grases, J.G. March, M. Ramis, A. Costa-Bauzá. The influence of Zea Mays on urinary risk factors for kidneystones in rats. Phytotherapy Res., 7:146-149 (1993)

F. Grases, J. Ruiz, A. Costa-Bauzá. Studies on lead oxalate crystalline growth. J. Colloid Interface Sci., 155:265-270 (1993)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March, O. Söhnel. Artificial simulation of renal stone formation. Influence of someurinary components. Nephron, 65:77-81 (1993)

A. Costa-Bauzá, F. Grases, O. Söhnel. Calcium oxalate monohydrate crystal growth. Crystal Res. Technol.,28:337-343 (1993)

F. Grases, O. Söhnel. Mechanism of oxalocalcic renal calculi generation. Int. Urol. Nephrol., 25:209-214 (1993)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March. Inhibition of growth of calcium oxalate crystals at constantsupersaturation: determination of phytate. Analusis, 21:95-99 (1993)

F. Grases, J. Ruiz, A. Costa-Bauzá, R. Coll, A. Conte. Zinc, copper and oxalocalcic urolithiasis. Urol. Int. 50:205-208 (1993)

O. Söhnel, F. Grases, J.G. March. Experimental technique simulating oxalocalcic renal stone generation. Urol.Res. 21:95-99 (1993)

F. Grases, J.G. March, A. Conte, A. Costa-Bauzá. New aspects on the composition, structure and origin of calciumoxalate monohydrate calculi. Eur. Urol. 24:381-386 (1993)

Page 17: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

F. Grases, G. Melero, J.G. March. Kinetics of calcium tartrate crystal growth form supersaturated solutions. J.Colloids Surfaces, 71:115-121 (1993)

F. Grases, C. Genestar. Crystallization of organic crystals with "tailor-made" inhibitors. Determination of L-lysineusing L-glutamic acid as substrate. Talanta, 40:1589-1593 (1993)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. Conte. Studies on structure of calcium oxalate monohydrate renal papillary calculi.Mechanism of formation. Scanning Microsc., 7:1067-1074 (1993)

F. Grases, J.G. March, A. Costa-Bauzá. Calculos renales de oxalato cálcico monohydrato: una solución.Investigación y Ciencia, Diciembre:78-79, (1993)

F. Grases, A. Conte, J.G. March, C. Genestar, A. Costa-Bauzá, M. Matin, R. Vallescar. Epidemiology of urinarystone disease in the Balearic Islands Community. Int. Urol. Nephrol. 26:145-150 (1994)

F. Grases, M. Kroupa, A. Costa-Bauzá. Studies on calcium oxalate monohydrate crystallization. Influence ofinhibitors. Urol. Res., 22:39-43 (1994)

F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá, R. Prieto, J.G. March. Determination of escin based on itsinhibitory action on lactose crystallization. Anal. Chim. Acta, 288:265-269 (1994)

F. Grases, I. Llompart, A. Conte, R. Coll, J.G. March. Glycosaminoglycans and oxalocalcic urolithiasis. Nephron,68:449-453 (1994)

F. Grases, G. Melero, A. Costa-Bauzá, R. Prieto, J.G. March. Urolithiasis and phytotherapy. Int. Urol. Nephrol.,26:507-511 (1994)

A. Conte, F.J. Ruiz-Marcellán, F. Grases. Diagnóstico y tratamiento de la hipocitraturia en la litiasis urinaria.Temas actuales en Urología y Nefrología, pp. 277-303, Ed. Fundación Promedic, Barcelona, 1994

F. Grases, A. Costa-Bauzá, R. Forteza, J.G. March. Crystallization control by additives: Molecular recognition.Application to the determination of L-Glutamic acid using L-Lysine as substrate. Anal. Letters, 27:2781-2787(1994)

O. Söhnel, F. Grases, L. García-Ferragut. Role of agglomeration in the early stages of papillar stone formation.Scanning Microscopy, 8:513-522 (1994)

F. Grases, O. Söhnel, A. Millán, A. Costa-Bauzá. Calcium oxalate crystallization and renal calculi formation.Current topics in crystal growth research, 1. Ed. Research Trends Council of Scientific Information, Trivandrum367-389 (1994)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. García-Raso, J.G. March. Kinetic-turbidimetric determination of stachyose basedon its inhibitory action on sucrose crystallization. Anal. Letters, 27:819-829 (1994)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March. Artificial simulation of the early stages of renal stone formation. Brit. J.Urol., 74:298-301 (1994)

F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá. A new procedure to evaluate the inhibitory capacity of calcium

Page 18: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

oxalate crystallization in whole urine. Int. Urol. Nephrol. 27:653-661 (1995)

O. Söhnel, F. Grases. Calcium oxalate monohydrate renal calculi. Formation and development mechanism. Adv.Colloid Interface Sci., 59:1-17 (1995)

E. Ballesteros, M. Gallego, M. Valcarcel, F. Grases. Enantiomer discrimination by continuous precipitation. Anal.Chem., 67:3319-3323 (1995)

E. Ballesteros, M. Gallego, M. Valcarcel, F. Grases. Continuous kinetic method for the quantitative resolution ofstructural isomers of arginine and ornithine. Anal. Chim. Acta, 315:145-151 (1995)

F. Grases, M. Ramis, A. Costa-Bauzá, J.G. March. Effect of Herniaria hirsuta and Agropyron repens on calciumoxalate urolithiasis risk in rats. J. Ethnopharmacology, 45:211-214 (1995)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. Llobera. Glucoproteínas, glucosaminoglucanos y urolithiasis. Med. Clin., 105:31-35(1995)

J.G. March, A.I. Villacampa, F. Grases. Enzymatic photometric determination of phytic acid with phytase fromaspergillus Ficuum. Anal. Chim. Acta, 300:269-272 (1995)

C. Genestar, F. Grases. Determination of Vitamin A in Pharmaceutical Preparations by High-Performance LiquidChromatografy with Diode-Array Detection. Chromatographia, 40:143-146 (1995)

F. Grases, M. Zurita, C. Genestar, R. García-González. Effects of Vitamin A Deficiency on Vitamin E. J. Clin.Biochem. Nutr., 18:119-125 (1995)

F. Grases, L. García-Ferragut, O. Söhnel, A. Costa-Bauzá. Study on calcium oxalate monohydrate renal uroliths.I. Qualitative properties. Scand. J. Urol. Nephrol., 29:413-419 (1995)

F. Grases, O. Söhnel, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá. A study on calcium oxalate monohydrate renal uroliths.II. Fine inner structure. Scand. J. Urol. Nephrol., 29:421-428 (1995)

O. Söhnel, F. Grases, L. García-Ferragut, J.G. March. Study on calcium oxalate monohydrate renal uroliths. III.Composition and density. Scand. J. Urol. Nephrol., 29:429-435 (1995)

A. Conte, F. Grases. Nueva posología de citrato potásico. Medicine, 83:27-28 (1995)

F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá, J.G. March. Study of the effects of different substances on theearly stages of papillary stone formation. Nephron, 73:561-568 (1996)

J.A. Galán, A. Conte, A. Llobera, A. Costa-Bauzá, F. Grases. A comparative study between etiological factors ofcalcium oxalate monohydrate and calcium oxalate dihydrate urolithiasis. Urol. Int. 56:79-85 (1996)

F. Grases, O. Söhnel, A.I. Villacampa, J.G. March. Phosphates precipitating from artificial urine and fine structureof phosphate renal calculi. Clin. Chim. Acta, 244:45-67 (1996)

J.G. March, R. Forteza, F. Grases. Determination of inositol isomers and arabitol in human urine by gaschromatography-mass spectrometry. Chromatographia, 42:329-331 (1996)

Page 19: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá, A. Llobera. Kinetic determination of phytic acid through inhibitionof calcium phosphate crystal growth. Quim. Anal. 15:307-311, (1996)

F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá. Study of the early stages of renal stone formation. Experimentalmodel using urothelium of pig urinary bladder. Urol. Res. 24:305-311 (1996)

F. Grases, A. Llobera. Determination of phytic acid in urine by ICP Atomic Emission Spectrometry. AnalyticalLetters, 29:1193-1199 (1996)F. Grases, A. Costa-Bauzá, L. García-Ferragut, A. Conte. Urolitiasis: Test diagnóstico. Investigación y CienciaJulio:33-34 (1996)

A. Conte, F. Grases. Manual para el estudio de los cálculos renales. Ed. CEGE Comunicación Gráfica S.L.(Barcelona) 1996

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A.I. Villacampa, O. Söhnel. Structure of uric acid concretion developed around acatheter. Scand. J. Urol. Nephrol., 31:439-443 (1997)

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá. Análisis y estudio de los cálculos renales. Urol. Integr. Invest., 2:477-487(1997)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. Conte, P. Pizá. Inhibidores de la cristalización y urolitiasis. Urol. Integr. Invest.,2:463-476 (1997)

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. García-Raja, M. Ozonas. Nuevas lineas de investigación en la litiasisurinaria. Urol. Integr. Invest., 2:522-530 (1997)

F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá, A. Conte, A. García-Raja. A simple test to evaluate the urinaryrisk of calcium stone formation. Clin. Chim. Acta, 263:43-55 (1997)

F. Grases, A. Conte, J.G. March, L. García-Ferragut, N. Villalonga. Chronopharmacological studies on potassiumcitrate treatment of oxalocalcic urolithiasis. Int. Urol. Nephrol., 29:263-273 (1997)

F. Grases, A.I. Villacampa, O. Söhnel, E. Königsberger, M. May. Phosphate composition of precipitates fromurine-like liquors. Cryst. Res. Technol. 32:707-715 (1997)

A. Millán, O. Söhnel, F. Grases. The influence of crystal morphology on the kinetics of growth of calcium oxalatemonohydrate. J. Crystal Growth., 179:231-239 (1997)

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, L. García-Ferragut, J.G. March. Estudio de la composición y posiblescausas de la formación de cálculos renales. Rev. Soc. Esp. Bioquim. Clin. Patol. Mol. 17:19-24 (1998)

F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá. Analytical study of renal calculi. A new insight. Recent Res. Devel.Pure. Appl. Anal. Chem. 1:187-206 (1998)

J.G. March, F. Grases, A. Salvador. Hydrolysis of phytic acid by microwave treatment. Application to phytic acidanalysis in pharmaceutical preparations. Microchem. J. 59:413-416 (1998)

Page 20: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

J.G. March, B.M. Simonet, F. Grases, A. Salvador. Indirect determination of phytic acid in urine. Anal. Chim. Acta,367:36-38 (1998)

F. Grases, R.M. Prieto, A. Costa-Bauzá. In vitro models to study renal stone formation: a clear alternative.A.T.L.A., 26:481-503 (1998)

F. Grases, A. Conte, J.G. March, L. García-Ferragut. Evolution of lithogenic urinary parameters with a low dosepotassium citrate treatment. Int. Urol. Nephrol., 30:1-8 (1998)

F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá. Development of calcium oxalate crystals on urothelium: effect offree radicals. Nephron, 78:296-301 (1998)

F. Grases, R. García-González, J.J. Torres, A. Llobera. The effects of phytic acid on renal stone formation in rats.Scand. J. Urol. Nephrol., 32:261-265 (1998)

F. Grases, A. Llobera. Experimental model to study sedimentary kidney stones. Micron, 29:105-111 (1998)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, L. García-Ferragut. Biopathological crystallization: a general view about themechanisms of renal stone formation. Advs. Colloid Interface Sci., 74:169-194 (1998)

F. Grases, R. García-González, C. Genestar, J.J. Torres, J.G. March. Vitamin A and Urolithiasis. Clin. Chim. Acta,269:147-157 (1998)

A. Conte, P. Pizá, A. García-Raja, F. Grases, A. Costa-Bauzá, R.M. Prieto. Urinary lithogen risk test: usefulness inthe evaluation of renal lithiasis treatment using crystallization inhibitors (citrate and phytate). Arch. Esp. Urol.,52:305-310 (1999)

F. Grases, A. Costa-Bauzá. Inhibidores de la litogénesis. Progresos en Urología 99, Grup Serveis S.L. Barcelona(1999)

F. Grases, A. Costa-Bauzá. Phytate (IP6) is a powerful agent for preventing calcifications in biological fluids:usefulness in renal lithiasis treatment. Anticancer Res., 19:3717-3722 (1999)

J.G. March, B.M. Simonet, F. Grases. Fluorimetric determination of phytic acid based on the activation of 2,2'-diphyridyl ketone hydrazone catalised by Cu(II). Analyst, 124:897-900 (1999)

F. Grases, M. Ramis, A.I. Villacampa, A. Costa-Bauzá. Uric acid urolithiasis and crystallization inhibitors. Urol. Int.,62:201-204 (1999)

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá. Análisis y estudio de los cálculos renales. Litiasis urinaria (ISSN 1575-7978)pp. 98-107. Editorial Garsi S.A., Madrid (1999)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. Conte, P. Pizá. Inhibidores de la cristalización y urolitiasis. Litiasis urinaria (ISSN1575-7978) pp. 87-97. Editorial Garsi S.A., Madrid (1999)

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. García-Raja, M. Ozonas. Nuevas lineas de investigación en la litiasisurinaria. Litiasis urinaria (ISSN 1575-7978)pp. 126-129. Editorial Garsi S.A., Madrid (1999),

Page 21: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

F. Grases, O. Söhnel, A. Costa-Bauzá. Renal stone formation and development. Int. Urol. Nephrol. 31:591-600(1999)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, R. García-González, A. Payeras, A. Bassa, J.J. Torres, A. Conte. Indinavircrystallization and Urolithiasis. Int. Urol. Nephrol. 31:23-29 (1999)

F. Grases, A.I. Villacampa, A. Costa-Bauzá. Ammonium and sodium urates precipitating from synthetic urine andfine structure of urate renal calculi. Urol. Res. 27:141-147 (1999)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, O. Söhnel. Cristalización en disolución. Conceptos básicos. (ISBN-84-291-7209-2).Ed. Reverté. Barcelona (2000)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, E. Köningsberger, L.-C- Köningsberger. Kinetic versus thermodynamic factors incalcium renal lithiasis. Int. Urol. Nephrol. 32:19-27 (2000)

F. Grases. Nefrotoxicidad inducida por indinavir. Actualizaciones MSD. pp. 9-10. Abril. Madrid (2000)

F. Grases. Individualización del tratamiento antirretroviral. Actualizaciones MSD. pp. 14-16. Mayo. Madrid (2000)

F. Grases, A. Costa-Bauzá. Fitoterapia de la litiasis renal: entre el mito y la realidad. Med. Clin., 115:779-782(2000)

M.J. Rebassa, A. Conte, F. Grases, D. Muñoz, A. Mus, I. Torrens, C. Gutiérrez, M. Ozonas. Anuria en pacientesHIV+ tratados con Indinavir. Arch. Esp. Urol., 53:719-721 (2000)

F. Grases, J.G. March, R.M. Prieto, B.M. Simonet, A. Costa-Bauzá, A. García-Raja, A. Conte. Urinary phytate incalcium oxalate stone-formers and healthy people. Dietary effects on phytate excretion. Scand J Urol Nephrol.,34:162-164 (2000)

J.G. March, B.M. Simonet, F. Grases. Kinetic-turbidimetric determination of phytic acid by sequential injectionanalysis. Anal. Chim. Acta, 409:9-16 (2000)

F. Grases, M. Ramis, A. Costa-Bauzá. Effects of phytate and pyrophosphate on brushite and hydroxyapatitecrystallization. Comparison with the action of other polyphosphates. Urol. Res., 28:136-140 (2000)

F. Grases, R.M. Prieto, B.M. Simonet, J.G. March. Phytate prevents tissue calcifications in female rats.BioFactors, 11:171-177 (2000)

F. Grases, B.M. Simonet, J.G. March, R.M. Prieto. Inositol hexakisphosphate in urine: the relationship betweenoral intake and urinary excretion. Brit. J. Urol., 85:138-142 (2000)

F. Grases, A.I. Villacampa, A. Costa-Bauzá, O. Söhnel. Uric acid calculi. Types, ethiology and mechanisms offormation. Clin. Chim. Acta, 302:89-104 (2000)

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, P. Pizá. Microinfecciones y litiasis renal. Arch. Esp. Urol. , 54: 855-860(2001)

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, M. Ramis. Tipos de cálculos renales. Relación con la bioquímica urinaria.

Page 22: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Arch. Esp. Urol.,54: 861-871 (2001)

F. Grases, B.M. Simonet, R.M. Prieto, J.G. March. Dietary phytate and mineral bioavailability. J. Trace ElementsMed. Biol. 15:221-228 (2001)

F. Grases, B.M. Simonet, R.M. Prieto, J.G. March. Variation of InsP4, InsP5 and InsP6 levels in tissues andbiological fluids depending on dietary phytate. J. Nutr. Biochem. 12:595-601 (2001)

J.G. March, B.M. Simonet, F. Grases. Determination of phytic acid by Gas Chromatography-Mass Spectrometry:Application to biological samples. J. Chromatogr. B Biomed. Sci. Appl. 757:247-255 (2001)

F. Grases, B.M. Simonet, I. Vucenik, R.M. Prieto, A. Costa-Bauzá, J.G. March, A.M. Shamsuddin. Absorption andexcretion of orally administered inositol hexaphosphate (IP6 or phytate) in humans. BioFactors, 15:53-61 (2001)

J.G. March, B.M. Simonet, F. Grases. Determination of pyrophosphate in renal calculi and urine by means of anenzymatic method. Clin. Chim. Acta, 314:187-194 (2001)

F. Grases, O. Sóhnel, A. Costa-Bauzá, M. Ramis, Z. Wang. Study on concretions developed around urinarycatheters and mechanisms of renal calculi development. Nephron, 88:320-328 (2001)

B.M. Simonet, F. Grases, J.G. March. Determination of phosphate in urine by secuential injection analysis.Fresenius Z. Anal. Chem., 369:96-102 (2001)

F. Grases, B.M. Simonet, R.M. Prieto, J.G. March. Phytate (InsP6) levels in diverse rat tissues. Influence ofdietary phytate. Brit. J. Nutr., 86:225-231 (2001)

F. Grases, B.M. Simonet, I. Vucenik, J. Perello, R.M. Prieto, A.M. Shamsuddin. Effects of exogenous inositolhexakisphosphate (InsP6) on the levels of InsP6 and of inositol trisphosphate (InsP3) in malignant cells, tissuesand biological fluids. Life Sci. 71:1535-1546 (2002)

Sánchez, J. M.; Lancina, A.; Grases, F.; Parra, L.; Gómez, S. C.; García, J.Litiasis intraescrotal. Análisiscristalográfico. Archivos Españoles de Urología 55:523-526 (2002)

Grases, F.; Costa-Bauzá, A.; Ramis, M.; Montesinos, V.; Conte, A.Simple classification of renal calculi closelyrelated to their micromorphology and etiology. Clinica Chimica Acta 322 :29-36 (2002)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. Conte. Litiasis cálcica: inhibidores de la cristalización. En: Litogénesis urinaria deorigen metabólico. pp. 59-84. J&C Ediciones Médicas S.L., Barcelona. (2002)

F. Grases. Métodos especiales en el estudio del cálculo urinario. Actas Urol. Esp

J.G. March, B.M. Simonet, F. Grases, J.A. Muñoz, M. Valiente. Determination of trace amounts of oxalate in renalcalculi and related samples by gas chromatography-mass spectrometry. Chromatographia, 57, 811-817 (2003)

B.M. Simonet, F. Grases, J.G. March. Enzymatic determination of pyrophosphate in urine by flow methods. Anal.Sci., 19, 1029-1032 (2003)

B.M. Simonet, A. Rios, F. Grases, M. Valcarcel. Determination of myo-inositol phosphates in food samples by flow

Page 23: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

injection-capillary zone electrophoresis. Electrophoresis, 24, 2092-2098 (2003)

J. Placer, R. Cortadellas, F. Grases, A. Gelabert-Mas. Fecal and urinary obstruction by a stone inureterosigmoidostomy. J. Urol., 170, 516 (2003)

A. Costa-Bauzá, C. Barceló, J. Perelló, F. Grases. Synergism between the brushite and hydroxyapatite urinarycrystallization inhibitors. Int. Urol. Nephrol., 34, 447-451 (2002-2003)

F. Grases, A. Costa-Bauzá, M. Ramis, V. Montesinos, A. Conte. Study on renal lithiasis recurrence. Scand. J.Urol. Nephrol., en premsa.

F. Grases, C. Santiago, B.M. Simonet, A. Costa-Bauzá. Sialolithiasis: Mechanism of calculi formation andetiologic factors. Clin. Chim. Acta, 334, 131-136 (2003)

F. Grases, J. Perelló, B.M. Simonet, R.M. Prieto, A. García-Raja. Study of potassium phytate effects ondecreasing urinary calcium in rats. Urol. Int., en premsa.

F. Grases, J. Perelló, R.M. Prieto, B.M. Simonet, J.J. Torres.Dietary myo-inositol hexaphosphate prevents dystrophic calcifications in soft tissues in a pilot study in Wistar rats.Life Sciences, en premsa.

Contribucions a congressosI SYMPOSIUM NACIONAL DE UROLITIASIS Y ENDOSCOPIA EN UROLOGIA. Palma de Mallorca, 1988

v Congreso NACIONAL DE LA ASOCIACION ESPAÑOLA DE FARMACEUTICOS ANALISTAS. Palma de Mallorca, 1988

III REUNION NACIONAL DE UROLITIASIS Y ENDOSCOPIA URINARIA. Salou (Tarragona), 1990

IV REUNION NACIONAL DE UROLITIASIS Y ENDOSCOPIA URINARIA. Valencia, 1991

Urolithiasis, inhibitors and promoters. European Symposium on stone disease. Madrid, 1991

III REUNION CIENTIFICA DE LA ASOCIACION ESPAÑOLA DE UROLOGIA. Madrid, 1992

Valoración de los parámetros bioquímicos de riesgo litógeno. V Reunión de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaSan Sebastián, 1993

Page 24: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Nuevas perspectivas en el tratamiento médico de la litiasis cálcicaVI Reunión de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaMadrid, 1994

I Congreso DE LA SOCIEDAD CANARIA DE UROLOGIA. Puerto de la Cruz, Tenerife, 1994

Antilithiasic effect of mixtures of phytic acid and zn(II) "in vivo".Crystallization and Solubility Phenomena in HumansKosice (Slovakia), 1996

Ultimos avances en urolitiasisVIII Reunión de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaTorremolinos (Málaga), 1996

IX Simposio del Grupo Especializado de Cristalografía: La Cristalización y la Industria Farmacéutica. Granada, 1996

Phytate inhibitory action on renal stone formationFirst International Symposium on Disease prevention by IP6 and other rice components. Kyoto (Japón). 1998

Efectos secundarios asociados al tratamiento retroviral. Cómo manejar la nefrolitiasis.III Jornada Informativa sobre VIH/SIDA para Organizaciones No Gubernamentales. Madrid, 1998

Metodología básica para el estudio metabólico-mineral del enfermo litiásico. XI Reunión Nacional de Urolitiasis yEndoscopia Urinaria. La Coruña, 1999.

Inhibidores de la litiasis renal. Curso Internacional de Urología. Barcelona, 1999.

Recomendaciones para prevenir la aparición de nefrolitiasis asociada al tratamiento con Indinavir. Reunión sobre

Nuevas estrategias en el tratamiento del VIH/SIDA. Tres años de experiencia con Indinavir. Madrid, 1999.

XII Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Granada, 2000.

IX International Symposium on Urolithiasis. Cape Town (Sudáfrica), 2000.

Individualización del tratamiento ART. VI Reunión Nacional sobre el SIDA. Pamplona, 2000

Individualización del tratamiento antiretroviral (profilaxis de la litiasis renal inducida por Indinavir). IX Congreso dela Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica. Santiago de Compostela ,2000.

Prevención y manejo de la nefrolitiasis con Indinavir. I Jornadas de Verano de Enfermedades Infecciosas de laComunidad Valenciana. Oliva (Valencia), 2000.

Page 25: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Resultats d'Investigació en el camp del diagnòstic clínic i la seva explotació comercial: experiència a la UIB.

Jornades sobre la Creació d'Empreses de Base Tecnològica. Palma de Mallorca, 2000.

Potential prophylaxis of nephrolithiasis with escin. MSD Nephrolithiasis Workshop. Madrid, 2001.

Análisis del cálculo en la era LEOC. XIII Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Andorra, 2001.

Profilaxis de la nefrolitiasis asociada a Crixivan: Escina. V Aniversario de Crixivan. Tenerife, 2001Litogénesis. Estado actual de la investigación. XIV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Sigüenza(Guadalajara), 2002.

Comunicacions a congressosF. Grases, F. García-Sánchez, M. Valcarcel. Acción catalítica del Au(III) en la oxidación de la difenilhidrazona deldipiridilglioxal. Determinación espectrofluorimétrica de traza de oro. Congreso conmemorativo del 75 aniversariode la RSEF y Q. Madrid, 1978

F. Grases, F. García-Sánchez, M. Valcarcel. Determinaciones cinético-fluorimétricas de CU(II) basadas en suacción catalítica en la oxidación aérea de derivados imínicos. XVIII Reunión bienal de la RSEF y Q.Burgos, 1980

M. Santiago, F. Grases, A. Navas, F. García-Sánchez. Determinación cinético-fluorimétrica de V(V) por su accióncatalítica sobre la autooxidación de la 4,8-diamino-2,6-disulfonato sódico. XVIII Reunión bienal de la RSEF y Q.Burgos, 1980

F. Salinas, C. Genestar, F. Grases. Las pirazolinas e isoxazolinas como nuevos reactivos fluorescentes enanálisis inorgánico. XIX Reunión bienal de la RSEF y Q. Santander, 1982

F. Grases, C. Genestar. Organic reagents in Kinetic-fluorimetric analysis. Determination of Ce(IV), Se(IV), Cr(III)and Mg(II). First International Symposium in Kinetics in Analytical Chemistry. Córdoba, 1983

F. Grases, R. Forteza, J.G. March, V. CerdáUltrasensitive Kinetic-catalytic method for Mn(II) determination with use of succinimidedioxime.First International Symposium in Kinetics in Analytical ChemistryCórdoba, 1983

J.G. March, F. GrasesDeterminación indirecta de Ti, P, y Si por espectrofotometría de absorción atómica mediante el uso de un capilarbifurcado y una lámpara de calcio.XX Reunión Bienal RSEQCastellón, 1984

F. Mata, A. Peñafiel, F. Grases, J.G. MarchStudies of unwanted compounds in non lyphylized MDP formulations stabilized with gentisic acid.European Nuclear Medicine Congress

Helsinki, 1984

Page 26: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

C. Genestar, J.J. Gil, F. GrasesInteracción de algunas catecolaminas con especies inorgánicas. Estudio cinético fluorimétrico y aplicacionesanalíticas.XX Reunión Bienal RSEQCastellón, 1984

F. Grases, J.G. March, F. Mata, A. PeñafielDescripción de las interacciones entre el tecnecio y varias pirazolinas e isoxazolinas. Estudio cinético del sistemaTc(VII)-1,3,5-trifenil-?2-pirazolina.XX Reunión Bienal RSEQCastellón, 1984

F. Grases, J.G. March, F. Mata, A. PeñafielDescripción de las interacciones entre el tecnecio y varias hidrazonas. Estudio cinético del sistema Tc(VII)-2,2'-dipiridilcetona hidrazona.XX Reunión Bienal RSEQCastellón, 1984

F. Grases, G. Far, C. GenestarDeterminación espectrofluorimétrica de ácido desoxicólico en presencia de los ácidos cólico y quenodesoxicólicomediante el uso de Ce(IV) y ácido sulfúrico concentrado.XX Reunión Bienal RSEQCastellón, 1984

F. Mata, A. Peñafiel, F. Grases, J.G. MarchEstudios químicos y radioquímicos de las preparaciones líquidas de MDP-Sn(II) estabilizadas con ácidogentísico.X Congreso Nacional de Medicina NuclearGranada, 1984

F. Grases, A. Carcía-Raso, A. Millán, A. Conte, J. FerrutxeDeterminación rapida y simultánea de oxalato y citrato urinariomediante cromatografía líquida de alta resoluciónV Symposium Nacional de UrolitiasisGranada, 1986

A. Conte, A. García-Raso, F. Grases, M. Ozonas, G. FarDescripción de una metodologia sistemática para la determinación de la composición de los calculos urinariospor espectroscopía infrarrojaV Symposium Nacional de UrolitiasisGranada, 1986

F. Grases, J.G. March, R. Forteza, E. AmatKinetic determination of Technetium (VII) based on their oxidative propertiesSecond International Symposium on Kinetics in Analytical ChemistryPreveza (Grecia), 1986

F. Grases, J.G. March, E. Amat.

Page 27: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Kinetic determination of technetium based on its catalitic activitySecond International Symposium on Kinetics in Analytical ChemistryPreveza (Grecia), 1986

C. Genestar, F. GrasesEstudio comparativo de los mecanismos de reacción redox en medio homogéneo con participación del Tecnecioy elementos relacionadosXXI Reunión Bienal RSEQSantiago de Compostela, 1986

E. Amat, J. Palou, F. GrasesEstudio de las reacciones de reducción del pertecnectato por reactivos tiólicos.XXI Reunión Bienal RSEQSantiago de Compostela, 1986

A. Millán, A. Conte, A. García-Raso, F. GrasesDetermination of citrate in urine by cationic high performanceliquid chromatography3rd Symposium on Handling of Environmental and Biological Samples in ChromatographyPalma de Mallorca, 1986

A. Conte, J. Ferrutxe, F. Grases, M. Ozonas, E. SobrinoAlgunas peculiaridades de la litiasis oxalocálcica en nuestromedioLII Congreso Nacional de UrologíaPalma de Mallorca, 1987

A. Conte, A. Recover, M. Estrany, J. Marco, F. Grases.Informatización de datos en una unidad de urolitiasis, planteamiento, estructura y su utilidadLII Congreso Nacional de UrologíaPalma de Mallorca, 1987

A. Conte, F. Grases, C. Genestar, J. Salgado.Puesta a punto de una metodología enzimática para la determinación de pirofosfato en orinaLII Congreso Nacional de UrologíaPalma de Mallorca, 1987

A. Conte, F. Grases, C. Genestar, P. March, F. Bibiloni.Inhibidores de la litiasis renal:actuación en función de cada tipo de individuoLII Congreso Nacional de UrologíaPalma de Mallorca, 1987

A. Conte, F. Grases, P. Roca, M. Mayol, J. Ferutxe.Prevalencia de las formas clinicas de urolitiasis comparando dosmétodos de estudioVI Symposium Nacional de UrolitiasisSevilla, 1987

Page 28: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

F. Grases, A. Conte, J.J. Gil, M. OzonasMetodología para el estudio de la inhibición de la litogénesis enindividuos afectos de urolitiasisVI Symposium Nacional de UrolitiasisSevilla, 1987

F. Grases, A. Conte, J.J. Gil, M. OzonasInhibidores del crecimiento del oxalato cálcico e inhibidores del crecimiento del núcleo heterogéneo inicialVI Symposium Nacional de UrolitiasisSevilla, 1987

A. Conte, F. Grases, P. Roca, C. Genestar, F.J. RuizInhibitors deficit and lithiasis renalVIh International Symposium on Urolithiasis and Ralated ClinicalResearchVancouver (Canada) 1988

A. Conte, F. Grases, J.J. Gil, B. PintoGlycosaminoglycans and urolithiasisVIh International Symposium on Urolithiasis and Ralated ClinicalResearchVancouver (Canada) 1988

F. Grases, C. Genestar, A. Conte, P. MarchChanges in the activity of urinary inhibitors in calcium oxalate urolithiasisVIh International Symposium on Urolithiasis and Ralated ClinicalResearchVancouver (Canada) 1988

F. Grases, A. Conte, J.J. GilUrolithiasis inhibitors and calculus nucleationVIh International Symposium on Urolithiasis and Ralated ClinicalResearchVancouver (Canada) 1988

A. Conte, F. Grases, C. Genestar, R. Coll, E. SalaRelación entre el ortofosfato y pirofosfato en individuos sanos y litiásicosLIII Congreso Nacional de UrologíaBilbao, 1988

A. Conte, F. Grases, C. Genestar, J. Ferrutxe, M. OzonasRelación entre el ácido úrico y los glicosaminoglicanos en individuos sanos y litiásicosLIII Congreso Nacional de UrologíaBilbao, 1988

A. Conte, F. Grases, P. Roca, J. Servera, A. MoraAspectos clínicos de la litiasis oxalocálcica normo e hipercalciúrica

Page 29: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

LIII Congreso Nacional de UrologíaBilbao, 1988

A. Conte, F. Grases, J.J. Gil, B. PintoGlucosaminoglicanos y urolitiasisI Symposium Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaPalma de Mallorca, 1988

P. Roca, A. Conte, F. GrasesFormula de riesgo litógeno para la litiasis oxalocálcicaI Symposium Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaPalma de Mallorca, 1988

A. Conte, F. Grases, P. Roca, R. Coll, M. OzonasRelación Calcio Citrato en la litiasis oxalocálcicaI Symposium Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaPalma de Mallorca, 1988

F. Grases, C. Genestar, A. Conte, P. MarchVariaciones del comportamiento de los inhibidores en función de cada individuoI Symposium Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaPalma de Mallorca, 1988

F. Grases, A. Conte, J.J. GilInhibidores de la nucleación heterogenea en la litiasis oxalocálcicaI Symposium Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaPalma de Mallorca, 1988

A. Conte, F. Grases, P. Roca, C. Genestar, F.J. Ruiz MarcellánDéficit de inhibidores y litiasis renalI Symposium Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaPalma de Mallorca, 1988

F. Grases, A. Conte, A. Millán, A. MoraInhibidores de la litiasis renal oxalocálcica. Relación entre grado de hidratación del oxalato calcico e inhibiciónI Symposium Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaPalma de Mallorca, 1988

F. Grases, C. Genestar, A. Conte, M. OzonasPromotores de la litiasis renal oxalocálcicaI Symposium Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaPalma de Mallorca, 1988

J. Ferrutxe, A. Conte, E. Sala, M. OzonasTratamiento de los tumores de urotelio superior: Stripping ureteralI Symposium Nacional de Urolitiasis y Endoscopia

Page 30: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Palma de Mallorca, 1988Conte,A.; Coll,R.; Fuentespina,E.; Grases,F.; Mora,AUrolitiasis oxalocálcica. Saturación urinaria y agresividad clínicaV Congreso Nacional de la A.E.F.A.Palma de Mallorca, 1988

R. Coll, A. Conte, F. Grases, E. Fuentespina, M. Ozonas, A. MoraCalciuria y citraturia en la urolitiasis oxalocálcicaV Congreso Nacional de la A.E.F.A.Palma de Mallorca, 1988

E. Fuentespina, C. Genestar, F. Grases, A. Conte, J. Salgado, A. MoraDéficit de pirofosfatos en la urolitiasis oxalocálcica normocalciúricaV Congreso Nacional de la A.E.F.A.Palma de Mallorca, 1988

R. Coll, A. Conte, F. Grases, M. Ozonas, A. MoraGlucosaminoglicanos y uricuria en la litiasis renal oxalocálcicaV Congreso Nacional de la A.E.F.A.Palma de Mallorca, 1988

A. Conte, F. Grases, R. Coll, E. Fuentespina, J. Ferrutxe, A. GarciaDiferencias bioquímicas en pacientes con litiasis renal oxalocálcica mono y dihidratoLIV Congreso Nacional de UrologíaToledo, 1989

Conte,A.; Grases,F.; Roca,P.; Fuentespina,E.; Garcia, A.; Llompart,INuevo coeficiente de riesgo litógeno en la litiasis renal oxalocálcica normo e hipercalciuricaXXXVI Congreso Nacional de la Asociación Española de Biopatología ClínicaPalma de Mallorca, 1989

A. Conte, F. Grases, C. Genestar, A. Mus, E. Fuentespina, J. RuízLitiasis renal oxalocálcica. Relación entre la concentración urinaria de calcio citrato, úrico gags y fosfatopirofosfatoXXXVI Congreso Nacional de la Asociación Española de Biopatología ClínicaPalma de Mallorca, 1989

F. Grases, A. Conte, A. Costa, C. Genestar, R. Coll, I. LlompartInhibición de la cristalización oxalocálcica en función de cada individuoXXXVI Congreso Nacional de la Asociación Española de Biopatología ClínicaPalma de Mallorca, 1989

F. Grases, C. Genestar, A. Costa-Bauzá, P. March.Kinetic method to evaluate the activity of urinary inhibitors in calcium oxalate urolithiasis.Third International Symposium on Kinetics in Analytical ChemistryDubrovnik - Cavtat (Yugoslavia), 1989.

Page 31: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

A. Conte, F. Grases, C. Genestar, R. Coll, J. Ferrutxe, A. GarciaEstudio de la oxaluria en la litiasis oxalocálcica y su relación con otros parámetros bioquímicosII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscópia en UrologíaAlicante, 1989

F. Grases, A. Costa, A. Conte, E. Fuentespina, V. Montserrat, M. OzonasNueva hipótesis sobre un posible mecanismo litogénicoII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscópia en UrologíaAlicante, 1989

A. Conte, V. Montserrat, C. Gutierrez, F. Grases, A. Garcia, J. MarcoLitiasis urinaria de síliceII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscópia en Urología ESO

Alicante, 1989

A. Conte, F. Grases, A. Garcia, E. Fuentespina, J. Ferrutxe, M. OzonasCalciuria, citraturia y cociente calcio citrato en la litiasis renal de oxalato cálcico y en la de fosfocarbonato cálcicoII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscópia en UrologíaAlicante, 1989

F. Grases, A. Conte, A. Costa, R. Coll, V. Montserrat, A. MusInhibidores de la nucleación homogenea del oxalato cálcicoII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscópia en UrologíaAlicante, 1989

F. Grases, A. Conte, C. Gutierrez, A. Garcia, A. CostaOxaluria in oxalocalcic urolithiasis and their relations with other biochemical parametersIXth Congres European Association of UrologyAmsterdam, 1990

A. Conte, F. Grases, A. Garcia, C. Genestar, A. Costa Bauzá, V. Montserrat, C. GutierrezEfectos inhibidores del citrato y magnesio en la litiasis oxalocálcicaLV Congreso Nacional de UrologíaVigo, 1990

A. Conte, V. Montserrat, A. Garcia, F. Grases, C. Gutierrez, V. TorroellaAntecedentes familiares de urolitiasisIII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscópia en UrologíaSalou (Tarragona), 1990

F. Grases, A. Conte, J.G. March, A. CostaFitoterapia de la urolitiasis. Estudio del efecto producido por la Herniaria HirsutaIII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscópia en UrologíaSalou (Tarragona), 1990

F. Grases, A. Costa, A. Conte, A. GarciaActividad de los inhibidores urinarios en la litiasis fosfática. Comparación con los observados en la litiasisoxalocálcica

Page 32: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

III Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscópia en UrologíaSalou (Tarragona), 1990

A. Garcia, A. Conte, F. Grases, R. CollParámetros bioquímicos en la litiasis de oxalato cálcico y en la de fosfocarbonato cálcico. Estudio comparativoIII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscópia en UrologíaSalou (Tarragona), 1990

F. Hierro, A. Costa, J.G. March, F. GrasesCaracterización estructural de oxalato cálcico, mono, di y trihidrato mediante TEM, SEM y EDSXVI Reunión Bienal de la Sociedad Española de Microscopía ElectrónicaCádiz, 1990

A. Conte, A. Garcia, P. Roca, M. Ozonas, J.J. Gil, F. GrasesInformatización de los resultados de urocultivos en litiásicosLVI Congreso Nacional de UrologíaLanzarote, 1991

A. Conte, A. Garcia, A. Mus, F. Grases, J. Ferrutxe, J.J. GilInfección urinaria en la litiasis de fosfocarbonato cálcico/ fosfato amónico magnésico y oxalato cálcico. EstudiocomparativoLVI Congreso Nacional de UrologíaLanzarote, 1991

Conte,A.; Grases,F.; Montserrat,V.; Garcia,A.; Coll,RCitraturia y uricosuria en la litiasis oxalocálcica idiopáticaLVI Congreso Nacional de UrologíaLanzarote, 1991

F. Grases, R.M. Prieto, J. Tur, A. Conte, A. Costa BauzáDiets and calcium oxalate urolithiasisThird European Symposium on Stone Disease, (Uro and Cholelithiasis).Madrid, 1991

F. Grases, J.G. March, L. Masarova, A. Costa Bauzá, A. Conte, V. MontserratGlycosaminoglycans, uric acid and calcium oxalate urolithiasisThird European Symposium on Stone Disease (Uro and Cholelithiasis)Madrid, 1991

A. Conte, C. Genestar, F. Grases, J.G. March, M. Martín, R. VallescarEpidemiología de la litiasis renal en la Comunidad BalearIV Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaValencia, 1991

F. Grases, A. Conte, I. Llompart, J.G. March, A. Costa, A. Garcia, L. MasarovaGAGs, ácido úrico y urolitiasis oxalocálcicaIV Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaValencia, 1991

Page 33: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

F. Grases, O. Sohnel, A. Conte, A. CostaNueva hipótesis sobre el papel de la agregación en la formación de los cálculos renales de oxalato cálcicoIV Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaValencia, 1991

I. Llompart, M.A. Elorza, J. Ruiz, R. Coll, F. Grases, M. RiescoEstudio del método colorimétrico del DMB para la determinación de glucosaminoglicanos en orina

I. Llompart, A. Villalba, I. Martínez, R. Coll, F. Grases, E. FuentespinaInterferencia del D+Glucurono-3,6-lactona en las técnicas de Blumenkratz y DMB, para la determinación deGAGs urinariosX Congreso de la Sociedad Española de Química Clínica1991

R.M. Prieto, J.A. Tur, F. GrasesUn modelo animal para el estudio de la influencia de la dieta sobre la génesis de la urolitiasis oxalocálcicaI Simposio de la S.E.C.A.L.Madrid, 1991

I. Llompart, S. Alperi, A. Villalba, R.Coll, F. Grases, E. FuentespinaDeterminación de glicosaminoglincanos en un grupo de mujeres con litiasis oxalocálcica y un grupo controlXI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Química ClínicaGranada, 1992

I. Llompart, G. Melero, M.A. Elorza, R.Coll, F. Grases, M. RiescoDeterminación de glicosaminoglincanos en un grupo de hombres con litiasis oxalocálcica y un grupo controlXI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Química ClínicaGranada, 1992

I. Llompart, I. Martínez, G. Melero, R.Coll, F. Grases, E. FuentespinaEstudio de los factores de riesgo de litiasis renal en un grupo de mujeres con litiasis renal oxalocálcica y ungrupo de mujeres sanasXI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Química ClínicaGranada, 1992

I. Llompart, A. Villalba, I. Martínez, R. Coll, F. Grases, E. Fuentespina.Interferencia del D+Glucurono-3,6-Lactona en las técnicas de Blumenkratz y DMB para la determinación deGAGs urinariosXI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Química ClínicaGranada, 1992

A. Conte, F. Grases, J. Ruiz, A. Costa-Bauzá, R. CollZinc, cobre y litiasis oxalocálcicaLVII Congreso Nacional de UrologíaMadrid, 1992

A. Conte, A. García-Raja, F. Grases, R. Coll

Page 34: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

Pirofosfatos urinarios en la litiasis de PCCa / FAMLVII Congreso Nacional de UrologíaMadrid, 1992

R. Prieto, F. Grases, L. Masárová, A. Costa-Bauzá, J.G. March, J.A. TurEffect of Rosa canina infusion and magnesium on the urinary risk factors of calcium oxalate urolithiasis71st Joint Meeting of the Deutsche Physiologische Gesellschaft with the Nederlandse Vereniging voor FysiologieDüsseldorf, 1992

J.A. Galán, A. Conte, F. Grases, R. Coll, V. Torroella, A. Mus, A. García-Raja, M. OzonasLitiasis renal oxalocálcica hipocitratúrica en Baleares y alteraciones metabólicas asociadasLVIII Congreso Nacional de UrologíaMalaga, 1993

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March, J.A. GalánNucleantes heterogéneos en los cálculos de oxalato cálcico papilaresLVIII Congreso Nacional de UrologíaMalaga, 1993

A. Conte, F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá, A. García-Raja, J.G. MarchpH urinario y urolitiasis oxalocálcicaLVIII Congreso Nacional de UrologíaMalaga, 1993

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. Conte, J.G. MarchNueva metodología para la simulación de la génesis de cálculos renalesV Reunión de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaSan Sebastián, 1993

F. Grases, J.G. March, A. Costa-Bauzá, A. Conte, A. García-Raja, J.A. GalánNuevos hallazgos sobre la estructura de los cálculos renales de oxalato cálcico monohidratoV Reunión de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaSan Sebastián, 1993

F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March, O. Söhnel, A. ConteEstudio de los efectos de diversos parámetros en la formación de cálculos renales obtenidos "in vitro".V Reunión de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaSan Sebastián, 1993

J.A. Galán, A. Conte, F. Grases, R. Coll, A. Mus, V. Torroella, A. GarcíaHipocitraturia y litiasis renalV Reunión de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaSan Sebastián, 1993

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March, J.A. GalánCálculos papilares de oxalato cálcico monohidrato. ¿Placa de Randall ó Core?VI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaMadrid, 1994

Page 35: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

A. Conte, F. Grases, J.G. March, A. Costa Bauzá, A. Garcia, J.A. GalánCálculos urinarios artificialesVI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaMadrid, 1994

J.A. Galán, A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March, F. Hidalgo, M. OzonasCambios en la composición de los cálculos en pacientes litiásicosVI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaMadrid, 1994

J.A. Galán, A. Conte, F. Grases, R. Coll, F. Hidalgo, A. GarciaPrevalencia de la litiasis renal oxalocálcica idiopática en BaleraresVI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaMadrid, 1994

F. Grases, A. Conte, L. Garcia-Ferragut, A. Costa-Bauzá, J.G. March, A. GarcíaSimulación de la formación de cálculos renales. Estudio de las etapas inicialesVI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaMadrid, 1994

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, R. Garcia Gonzalez, J.J. Torres, R. Prieto, J.A. GalánGlucosaminoglicanos, glicoproteinas, vitamina A y litiasis oxalocálcicaVI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaMadrid, 1994

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. MarchCálculos renales con fosfatos como componenetes mayoritariosLIX Congreso Nacional de la Asociación Española de UrologíaSitges, 1994

J.A. Galán, A. Conte, F. Grases, R. Coll, F. HidalgoLitiasis renal oxalocálcica idiopática. Litiasis hipocitratúricaLIX Congreso Nacional de la Asociación Española de UrologíaSitges, 1994

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, L. Garcia Ferragut, R. CollEl Fitato como inhibidor de la cristalización. Estudios "in vitro" e "in vivo"VI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaFormigal (Huesca), 1995

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, O. Sohnel, M. OzonasTipos de core en los cálculos de oxalato cálcico monohidrato. Relación con su etiologíaVI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaFormigal (Huesca), 1995

A. Conte, F. Grases, J.G. March, L. Garcia Ferragut, N. Villalonga, J.A. GalánEstudios cronofarmacológicos sobre el tratamiento de la litiasis oxalocálcica con citrato potásico

Page 36: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

VI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaFormigal (Huesca), 1995

A. Conte, F. Grases, O. Söhnel, A.I. Villacampa, J.G. March, A. Garcia RajaMecanismo de formación de los cálculos de fosfatoVI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaFormigal (Huesca), 1995

J.A. Galán, A. Garcia, A. Conte, F. Grases, M. OzonasDiferencias en la bioquímica de litiásicos de oxalato cálcico monohidrato y controles no litiásicosLX Congreso Nacional de UrologíaSantiago de Compostela, 1995

F. Grases, A. Conte, R. Garcia Gonzalez, J.J. Torres, A. Costa-Bauzá, L. Gracía-FerragutEstudio de los efectos antilitiásicos de mezclas de ácido Fítico y Zn (II) en ratas WistarVIII Reunión Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaMálaga, 1996

F. Grases, A. Conte, A. Llobera, A. Costa-Bauzá, L. García-Ferragut, R. García GonzalezAcido fítico urinarioVIII Reunión Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaMálaga, 1996

A. Conte, F. Grases, A. Garcia, J.G. March, L. Garcia Ferragut, J.A. GalánCronofarmacología del citrato potásico en "Wax Matrix"VIII Reunión Nacional de Urolitiasis y EndoscopiaMálaga, 1996

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, L. García-Ferragut, A. García-RajaTest diagnóstico del riesgo urinario para formar cálculos renales cálcicosLXI Congreso Nacional de UrologíaSantander, 1996

A. García-Raja, A. Conte, F. Grases, A. Noguera, A. Costa-Bauzá, L. García-FerragutPrueba cualitativa en orina de riesgo para formar cálculos urinariosV Congreso Nacional del Laboratorio ClínicoValencia, 1996

A. García-Raja, A. Conte, F. Grases, A. Noguera, P. Febrer, L. García-Ferragut, A. Costa-BauzáPrueba cualitativa urinaria diagnóstica de riesgo litógeno de cálculos cálcicosXV Congreso Nacional de la Sociedad Española de Bioquímica Clínica y Patología MolecularMadrid, 1996

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, L. Gracía-Ferragut, A. Gracía-Raja, P. FebrerTest diagnóstico del riesgo urinario de formar cálculos renales cálcicos (TRLU). Ultimos avancesIX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaVall d'Aran (Lérida), 1997

Page 37: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

A. Conte, F. Grases, J.G. March, L. García-Ferragut, P. Pizá, M. Ozonas, A. Costa-BauzáEvolución del riesgo litógeno urinario con dosis mínimas de citrato potásicoIX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaVall d'Aran (Lérida), 1997

F. Grases, A. Conte, R. García-Gozalez, J.G. March, J.J. Torres, C. Genestar, A. García-Raja, P. PizáVitamina A y UrolitiasisIX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaVall d'Aran (Lérida), 1997

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, A.I. Villacampa, O. Sohnel, P. PizáCálculos de ácido úrico: Mecanismos de formación y consecuencias clínicasIX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaVall d'Aran (Lérida), 1997

F. Grases, A. Conte, M. Zurita, R. García-Gonzalez, J.J. Torres, A. Costa-Bauzá, A. García-Raja, L. García-Ferragut, A. Llobera BalleExcreción urinaria de ácido fíticoIX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaVall d'Aran (Lérida), 1997

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, L. García-Ferragut, P. PizáModelo experimental para estudiar la formación de cálculos renales utilizando tejido vivo: Priemras etapas en laformación de un cálculo papilarIX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaVall d'Aran (Lérida), 1997

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, L. García-FerragutEstudio de la composición y posibles causas de la formación de un cálculo renalIX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaVall d'Aran (Lérida), 1997

J.L. Ribes, A. García Raja, F. Grases, J.G. March, A. Conte, J. Lopez GayEstudios sobre la disolución de cálculos de ácido úricoXVI Congreso Sociedad Española de Bioquímica Clínica y Patología MolecularVitoria-Gasteiz, 1997

J.A. Tur, R.M. Prieto, F. GrasesModelo experimental de la urolitiasis en rataII Curso sobre biomodelos de experimentaciónSan José (Costa Rica), 1997

F. Grases, O. Söhnel, A.I. Villacampa, J.G. MarchPhosphate precipitation in artificial urine and phosphatic renal calculiXVII European Crystallographic MeetingLisboa (Portugal), 1997

Page 38: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

A. Conte, F. Grases, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá, A. García-Raja, J.G. March, R. PrietoKit de riesgo litógeno urinario: Utilidad en el seguimiento del tratamiento con inhibidoresX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaLas Palmas de Gran Canaria, 1998

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, L. García-Ferragut, J.G. March, M. OzonasClasificación general de la estructura y mecanismo de formación de los cálculos renalesX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaLas Palmas de Gran Canaria, 1998

F. Grases, A. Conte, J.G. March, A. Salvador, B. Simonet, L. García-Ferragut, A. Costa-Bauzá, P. PizáDeterminación de ácido fítico urinarioX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaLas Palmas de Gran Canaria, 1998

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, R. García-González, A. Payeras, A. Bassa, J.J. Torres, L. García-Ferragut,J.G. MarchUrolitiasis e IndinavirX Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaLas Palmas de Gran Canaria, 1998

J.L. Ribes, A. García-Raja, F. Grases, A. Conte, J.G. March, O. MaloUrolitiasis úrica: pH como factor de riesgoXVII Congreso Nacional de la SEBCPMSantiago de Compostela, 1998

R. García, A. Payeras, A. Bassa, A. Costa-Bauzá, F. GrasesLitiasis Renal inducida por IndinavirVIII Congreso Nacional SEIMCPalma de Mallorca, 1998

F. Grases, A. Costa-Bauzá, L. García-Ferragut, J.G. MarchStudy of the action of phytic acid in preventing calcium oxalate renal stone formation using an experimental modelwith urothelium of pig urinary bladderI International Symposium on Disease Prevention by IP6 & Other Rice ComponentsKyoto (Japó), 1998

J.G. March, F. Grases, A. SalvadorDeterminación espectrofotométrica de ácido fítico en preparados farmacéuticos previa hidrólisis en horno demicroondasXVI Reunión Nacional de EspectroscopíaSevilla, 1998

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, M.P. Sánchez-Moliní, R. García, A. Payeras, A. BassaLitiasis renal inducida por indinavirXI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaLa Coruña, 1999

Page 39: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, R.P. Sartini, B.M. Simonet, R. García-González, J.G. March¿Puede valorarse a priori el riesgo de litiasis inducida por Indinavir?XI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaLa Coruña, 1999

F. Grases, A. Costa-Bauzá, M. Ramis, A. Conte, J.G. March, A. García-Raja.Inhibidores de la cristalización y litiasis úricaXI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaLa Coruña, 1999

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, O. Söhnel, J.G. MarchNueva clasificación de los cálculos renales en función de su etiologíaXI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaLa Coruña, 1999

F. Grases, A. Conte, J.G. March, B.M. Simonet, R.M Prieto, A. Costa-Bauzá, P. Pizá, A. García-RajaComparación de los niveles de fitato urinario en litiásicos oxalocálcicos e individuos sanos. Efecto de la dieta enla excreción de ácido fíticoXI Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia UrinariaLa Coruña, 1999

R. García, A. Martínez, D. Saro, F. Grases, A. Costa-Bauzá, B.M. Simonet.Profilaxis de nefrolitiasis inducida por indinavir.XLIV Congreso Nacional de la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria. Pamplona. Setembre de 1999.

J.G. March, B.M. Simonet, F. GrasesDeterminación cinético-fluorimétrica de ácido fítico con 2,2'-dipiridil cetona hidrazona.XI Reunión Científica de la Sociedad Española de Química Analítica. Valencia. Setembre de 1999

A. Costa-Bauzá, A. Conte, F. Grases, M. Ramis, J.G. March, B.M. Simonet.Efectos del fitato y pirofosfato en la cristalización de la hidroxiapatita y brushita. Comparación con los efectos deotros polifosfatos.XII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia Urinaria. Granada. Gener de 2000.

F. Grases, A. Conte, B.M. Simonet, R.M. Prieto, J.J. Torres, R. García-González, J.G. March, A. Costa-Bauzá.Efecto del fitato en la prevención de calcificaciones del tejido renal.XII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia Urinaria. Granada. Gener de 2000.

A. Conte, F. Grases, J.G. March, A. García-Raja, J.L. Ribes, A. Costa-Bauzá, P. Pizá.Estudio de la disolución de los cálculos de ácido úrico.XII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia Urinaria. Granada. Gener de 2000.

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. Conte, J.G. March, A. García-Raja, M. Ozonas.Estudio del cálculo renal: el complemento imprescindible al estudio bioquímico urinario.XII Reunión Nacional de Urolitiasis y Endoscopia Urinaria. Granada. Gener de 2000.

F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March, B.M. Simonet, R.M Prieto.Phytate as crystallization inhibitor of calcium salts in biological fluids: usefulness in renal lithiasis treatment.

Page 40: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

9th International Symposium on Urolithiasis. Cape Town, Sudáfrica. Febrer de 2000.

A. Costa-Bauzá, F. Grases, B.M. Simonet, A. García-Raja, A. Conte.Diagnostic test for urinary lithogen risk.9th International Symposium on Urolithiasis. Cape Town, Sudáfrica. Febrer de 2000.

F. Grases, A. Costa-Bauzá, B.M. Simonet, R.P. Sartini, R. García, A. Bassa, C. Gallegos, A. Payeras, D. Saro, C.Cifuentes, F. Homar, E. Redondo, J.A. Murillo, F.J. Jiménez, M. Riera, A. Conte.A pilot clinical trial to evaluate the safety and efficacy of a saponin (escin) as inhibitor of the Indinavir (IDV)crystallization in urine of HIV-infected patients.40th Interscience Conference on Antimicrobial Agents and Chemotherapy. Toronto, Canada. Setembre de 2000.

J.G. March, B.M. Simonet, F. Grases.Kinetic-turbidimetric determination of phytic acid by sequential injection análisis.Euroanalysis XI. Lisboa. Setembre de 2000

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, E. Redondo, B.M. Simonet, J.A. Murillo, F.J. Jiménez, R.P. Sartini, R.García, A. Bassa, C. Gallegos, A. Payeras, D. Saro, A. Martínez, C. Cifuentes, F. Homar, M. Riera, J.G. March, R.Forteza.Ensayo clínico sobre la evaluación de la eficacia y seguridad de una saponina (escina) como inhibidora de lacristalización de indinavir en orina de pacientes infectados con HIV.XIII Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Andorra La Vella. Gener de 2001.

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. Conte, M. Ramis, A. García-Raja, J.G. March, P. Pizá.Tipo de cálculos renales. Relación con la bioquímica urinaria.XIII Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Andorra La Vella. Gener de 2001.

F. Grases, A. Conte, B.M. Simonet, I. Vucenik, R.M Prieto, A. Costa-Bauzá, A.M. Shamsuddin, J.G. March, A.García-Raja, P. Pizá.Estudio farmacocinético del fitato en humanos.XIII Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Andorra La Vella. Gener de 2001.

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, J.G. March, P. Pizá.Microinfecciones y litiasis renal.XIII Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Andorra La Vella. Gener de 2001.

J.A. Galán, A. Costa-Bauzá, F. Grases, V. Menéndez, E. Rodríguez, A. Collado, R. Rueda, H. Hernández, F.García.Resultados iniciales del efecto del fitato y citrato sobre el depósito de cristales en la superficie de catéteresureterales.XIII Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Andorra La Vella. Gener de 2001.

J.G. March, B.M. Simonet, F. Grases.Determination of phytic acid by gas chromatography-mass spectroscopy. Aplication to biological simples.XXX Scientific meeting of the Group of Chromatography and Related Techniques. Valencia. Abril de 2001.

J.G. March, F. Grases, B.M. Simonet.Determinación espectrofotométrica de pirofosfato en cálculos renales y en orina.

Page 41: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

XII Reunión de la Sociedad Española de Química Analítica. Huelva. Setembre de 2001.

R.M. Prieto, B.M. Simonet, M.A. Campos, E. Ceballos, F. Grases. Efecto de los minerales alimentarios (Ca, Mg y Zn) sobre la excreción urinaria de fitato.VI Congreso de la Sociedad Española para las Ciencias del Animal de Laboratorio. Zaragoza. Novembre de2001.

F. Grases, A. Conte, A. Costa-Bauzá, R.M. Prieto, R. García-González, P. Pizá.Estudio de concreciones desarrolladas sobre catéteres urinarios y mecanismos de desarrollo de cálculos renales.XIV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Sigüenza (Guadalajara). Gener de 2002.

F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. Conte, C. Barceló, J. Perelló, R.M. Prieto.Efectos sinérgicos entre los inhibidores urinarios de la cristalización de la hidroxiapatita y la brushita.XIV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Sigüenza (Guadalajara). Gener de 2002.

F. Grases, A. Conte, C. Santiago, A. Costa-Bauzá, M. Ramis, B.M. Simonet.Etiología de la sialolitiasis: comparación conlos factores etiológicos de la litiasis renal fosfática no-infecciosa.XIV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Sigüenza (Guadalajara). Gener de 2002.

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, A. García-Raja, B.M. Simonet.Litiasis cálcica: factores termodinámicos (sobresaturación) frente a factores cinéticos (inhibidores, nucleantes).XIV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Sigüenza (Guadalajara). Gener de 2002.

J.A. Galán, V. Menéndez, A. Fernández-Suárez, A. Costa-Bauzá, I. Brocal, A. Esteban, R. Rueda, F. García-López, F. Grases.Elevación de la fibronectina urinaria en pacientes con urolitiasis.XIV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Sigüenza (Guadalajara). Gener de 2002.

A. Lancina, J.M. Sánchez, F. Grases, L. Parra, S.C. Gómez, J. García-Alonso.Litiasis intraescrotal. Análisis cristalográfico.XIV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Sigüenza (Guadalajara). Gener de 2002.

F. Grases, B.M. Simonet, I. Vucenik, R.M. Prieto, A. Costa-Bauzá, J.G. March, A. Shamsuddin.How bad is phytate (inositol hexaphosphate, IP6)?Experimental Biology 2002 Meeting (FASEB), New orleáns, 2002.

B.M. Simonet, F. Grases, J.G. March.Enzymatic determination of pyrophosphate in urine by sequential and flow injection procedures.10 Jornadas de Análisis Instrumental. Barcelona. Novembre de 2002.

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, M. Ramis, V. Montesinos.Estudios sobre la litiasis renal recidivante y sus factores etiológicos.XV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Gijón. Febrer de 2003.

F. Grases, A. Conte, J. Perelló, B. Isern, A. Costa-Bauzá, R. García-González.Oxalato cálcico monohidrato y nucleación heterogénea.CONGRESO: XV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Gijón. Febrer de 2003.

Page 42: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos

F. Grases, E. Pieras, D. Muñoz, A. Costa-Bauzá, A. Conte, Cálculos de ureterocele: clave para interpretar algunos aspectos del mecanismo de la litiasis oxalocálcica.XV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Gijón. Febrer de 2003.

J.A. Galán, A. Costa-Bauzá, V. Menéndez, J. Perelló, A. Collado, B. Isern, L. de Paz, C. Carro, C. Fernández, H.Hernández, R. Rueda, F. García, F. Grases. Hipertensión, diabetes y litiasis renal.XV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Gijón. Febrer de 2003.

A. Conte, F. Grases, J. Perelló, B.M. Simonet, R.M. Prieto, A. García-Raja.Estudio de los efectos del fitato potásico sobre la hipercalciuria.XV Reunión Nacional de Litiasis y Endoscopia Urinaria. Gijón. Febrer de 2003.

A. Conte, F. Grases, A. García-Raja, J. Perelló, B. Isern, A. Costa-Bauzá, R. García-González.Elevados niveles urinarios de fluoruro como promotor de la litiasis de oxalato cálcico monohidrato.II Fin de Semana Urológico. Muro (Mallorca). Maig de 2003.

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, M. Ramis, V. Montesinos.Cambios de composición del cálculo en la litiasis renal recidivante.II Fin de Semana Urológico. Muro (Mallorca). Maig de 2003.

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, M. Ramis, V. Montesinos.Evolución de los tipos de cálculos renales más frecuentes durante los últimos 20 años.IX Simposi Institucional de la Societat Catalana d'Urologia. Salou (Tarragona). Setembre de 2003.

A. Conte, F. Grases, A. Costa-Bauzá, B. Isern, J. Perelló.Nucleantes heterogéneos e inhibidores de la cristalización en la litiasis oxalocálcica.IX Simposi Institucional de la Societat Catalana d'Urologia. Salou (Tarragona). Setembre de 2003.

Page 43: Dels mecanismes que controlen la litiasi renal al possible ... filede dòlars. Cal tenir present que la urolitiasi és una afecció crònica: això vol dir que en un 50% dels casos