delegació diocesana d’ensenyamentculum... · web viewdiòcesi de girona. treball sobre el...

Delegació Diocesana d’EnsenyamentDiòcesi de Girona

TREBALL SOBRE EL CURRÍCULUM

-ADAPTACIÓ-

Girona 2006-2008

1

CRÈDITS

Iniciativa i coordinació: DELEGACIÓ DIOCESANA D’ENSENYAMENTAssessors (“experts”):

Dr. Narcís M. Amich i RaurichDr. Joan Busquets i DalmauDr. Josep M. Marquès i Planagumà (A.C.S.)Dr. Joan Planellas i Barnosell

Mestres i professors que l’han elaborat:Per a l’Educació Infantil:

Maria CabezasDolors CanoSalomé JorrilloNeus PiEmília PontMargarida Teixidor

Per a l’Educació Primària:Lluïsa BaezaMarc BoixImma BrugarolasMontserrat FontsecaJoan MasmitjàMagdalena MorenoCristina PalomarDolors ParetaCarme PuigderrajolsMarta SolerMercè Soler de MorellGonçal TarrésRoser TorrasMercè Vendrell

Per a l’Educació Secundària Obligatòria:Lluís CarbóMontserrat CasadevallM. Carme FàbregaAntoni GallegoMerche GinésDolors GuaschMercè Mola

Per Batxillerat:Josep BartrinaRamon CasadevallPilar CorominaPaquita MasoliverAssen Porras

2

Montserrat Puigdemont

PRESENTACIÓ GENERAL:Teniu a les vostres mans un treball sobre el currículum de Religió Catòlica. No és un treball més. Per nosaltres té unes característiques importants: És una adaptació feta nostra, pensada pels nostres alumnes i treballada amb l’esforç de moltes persones.

Uns tècnics ens van dir quins havien de ser els continguts que haurien d’assolir els nois i nois de la nostra societat en acabar la seva escolarització.

A partir de la seva aportació, n’hem fet una tria per a cada etapa. Hem formulat uns objectius ajustats al nivell els nostres alumnes i hem redactat els criteris d’avaluació, el tractament de la diversitat i la metodologia.

Aquests tècnics han revisat tot el currículum una vegada acabat. Hem incorporat els seus suggeriments i el donem per bo.

No és un treball acabat. És un text genèric que té vocació de ser punt de referència a l’aula quan fem les programacions pròpies.

Pel que fa a les competències bàsiques (novetat didàctica?) a Primària les hem definit i concretat juntament amb els objectius. A l’ESO hem assumit les del currículum “oficial”, i a Infantil i Batxillerat “oficialment” no se’n treballen. Déu n’hi do! Treballeu-les hi també, encara que no s’hagin de formular específicament. O, diguem-ho d’una altra manera: és que és pot fer cap intervenció didàctica sense plantejar-nos les competències que treballem? (més enllà del currículum establert).

Per facilitar el treball hem repartit els continguts a ESO i Batxillerat en grans temes (i/o crèdits). Els trobareu en els annexos.

Apartats a l’ESO:

- El fet religiós i la bíblia- Jesús de Natzaret- L’Església: organització i història- La Fe: creences i pràctiques.- Ètica i cristianisme.

Apartats a Batxillerat:

- Crèdit de Simbologia- Crèdit de coneixements

Veureu que és un text, pel que fa a continguts, “desordenat”. Expressament desordenat. Pensem que l’ordre d’impartir els continguts és art del mestre o professor. I alhora és una manera d’autoobligar-nos a fer-

3

ne una lectura aprofundida de principi a fi i veure’n tot el mapa conceptual.

Per últim només dir que estem contents del treball fet. Hem respectat les aportacions de cada grup de mestres i professors, tot i que el tractament hagi sigut formalment diferent.

Esperem que sigui útil. Esperem que l’aneu acabant amb la vostra tasca diària.

4


D’EDUCACIÓ INFANTIL

PRESENTACIÓ

5

L’ensenyament de la religió a l’escola ha de contribuir a preparar a l’alumne per a la vida com a persona i com a ciutadà. Ha d’aportar les eines necessàries per a la comprensió de les diferents tradicions culturals del nostre país; aquestes tradicions moltes vegades cristianes, per això té sentit aquesta àrea a l’escola.

L’infant, des de petit, té capacitat de copsar els valors religiosos i per això l’àrea de religió els haurà d’ajudar a descobrir-los. És per això que l’educació que ajuda a créixer l’infant, humanament i globalment, no pot prescindir de l’aspecte religiós.

Els continguts d’aquesta àrea a l’educació infantil van relacionats en les tres àrees bàsiques d’aquest cicle: la descoberta d’un mateix, la descoberta de l’entorn natural i social i la intercomunicació i llenguatge. El nen i la nena en aquesta etapa descobreixen la seva autonomia personal, el treball en petit grup i la descoberta de l’entorn a fi que adquireixin més confiança amb les seves possibilitats i tinguin actituds de solidaritat, respecte, companyonia, estima i perdó.

6

OBJECTIUSBLOC: A1. Conèixer les coses del seu voltant a través dels sentits.2. Descobrir que Déu és Pare i Creador.3. Saber que Déu ens ha regalat el món perquè ens estima.4. Respectar i tenir cura de l’entorn.

5. Copsar el sentit del naixement de Jesús.6. Conèixer la història del naixement de Jesús.7. Descobrir el símbol del baptisme.8. Conèixer les nostres tradicions nadalenques.

9. Saber expressar els propis sentiments. Identificar els dels altres.10. Aprendre el valor de l’amistat.

BLOC: B11. Conèixer perquè Jesús és important per nosaltres.12. Descobrir la pregària.13. Reconèixer l’església com a lloc de trobada dels amics de

Jesús.

14. Conèixer el dia de festa dels cristians.15. Descobrir que no tots resem de la mateixa manera.

16. Aprendre a conviure en grup.17. Aprendre a ajudar als companys.18. Adquirir actituds de respecte.

BLOC: C19. Conèixer la Bíblia com el llibre sagrat dels cristians.20. Introduir-se en els relats bíblics.21. Presentar diferents personatges bíblics com a models a seguir.

22. Conèixer les festes dels cristians.23. Observar les manifestacions de l‘entorn familiar que expressen

la vivència de la fe.24. Conèixer els sants a partir del nom dels infants de l’aula.25. Memoritzar cançons de tradició cristiana.26. Conèixer la història del patró del nostre poble, de l’escola, el

fundador...27. Conèixer diferents noms de Déu.

28. Adquirir consciència que tots podem treballar per la pau.

7

CONTINGUTSBLOC: A1.- Digues què veus: mira, olora, tasta, escolta, toca. 2.- La vida és un regal. Tinguem-ne cura.3.- Déu ens estima a tots. Estimem els seus regals.4.- Tot és per nosaltres: siguem agraïts.5.- Estimem la natura: Regal per tenir-ne cura i respectar.6.- Jesús va néixer: Advent: pau, amor i alegria.7.- Regals que no costen diners. Missatge de Pau, solidaritat i propòsits de millora.

BLOC: B8.- Jesús llum i guia.9.- Escenes de la passió: El manament de l’amor.10.- Jesús ha mort però viu per sempre. Ell és el camí.11.- Siguem amics: no fem als altres el que no volem per nosaltres.12.- Pensar abans de fer les coses: saber demanar perdó.13.- Tots som fills de Déu, Déu és el nostre Pare. Estimem-nos com a germans. 14.- Jesús ens ensenya a compartir.

BLOC: C15.- La Bíblia: un llibre de llibres.16.- Hi ha companys que a Déu li diuen altres noms.17.- Els cristians ens reunim a l’església.18.- Els cristians són batejats.19.- Els cristians celebren l’Eucaristia.20.- A tots ens van posar un nom: normalment és d’un sant o santa.21.- Al grup dels amics de Jesús l’anomenem Església.

8

METODOLOGIA Els nens i nenes que configuren un grup classe no són idèntics entre si; tenen característiques que els diferencien. Això també ho ha de tenir clar el mestre/a de la classe perquè cada alumne té una manera personal d’aprendre. Per això, la intervenció educativa no pot recolzar-se en una única estratègia didàctica.

A. Concepció constructivista: la metodologia usada en la programació ha de tenir en compte els principis de la concepció constructivista de la intervenció pedagògica que dóna pautes i criteris referents a les estratègies bàsiques d’ensenyament/aprenentatge. Aquests principis han de respondre a la necessitat que tots els continguts siguin apresos el més significativament possible per tots els alumnes, així aconseguirem els objectius.

Els factors bàsics que condicionen i incideixen en aquest tipus de metodologia són:

1. Maduresa dels nens/es: Les situacions d’aprenentatge que es plantegen han de ser adequades al desenvolupament dels nens/es de 3 a 5 anys: el nivell de dificultat, les imatges, el vocabulari, el tipus de lletra... S’ha d’oferir un marc ampli de possibilitats perquè cada nen/a pugui aprendre a partir dels propis esquemes de coneixement.

2. Interessos i motivacions: Es parteix d’un tema atraient i d’interès donades les característiques psicològiques (egocèntriques) i evolutives dels infants de 3 a 5 anys. S’ha d’utilitzar material vistós i variat per cridar més la seva atenció. Quan es presenta un tema es fa d’una manera viva, dinàmica, provocant l’encuriosiment i l’interès dels alumnes. En moltes ocasions es fa a partir d’imatges projectades amb l’ordinador, músiques, contes, titelles...

3. Clima de seguretat i confiança: Aquest principi metodològic es basa en la necessitat de crear en aquesta etapa un clima acollidor, càlid i segur en el que el nen/a se senti acceptat i confiat per afrontar els reptes que planteja el coneixement i per adquirir els valors morals que es deriven de les seves experiències. Un entorn estimulant i alegre serà un marc propici per una convivència agradable d’adults i nens i la base per iniciar relacions positives i enriquidores amb el medi. Es dedicaran vàries activitats (murals, ornaments...) a decorar la classe per tal de crear aquest ambient necessari.

4. Activitats i tasques: les que s’han de proposar han de ser variades, funcionals, significatives i de curta durada per adequar-se a l’escassa atenció dels nens i nenes d’aquesta etapa i així evitar el cansament i l’ensopiment. És a dir, han de ser activitats en les que el nen/a hi trobi un sentit.

9

5. Pensament, manera de fer i actitud del mestre/a: És important la tasca del mestre/a positivant les expectatives a l’hora de fer les activitats i tractar amb els alumnes.

B. Aprenentatge significatiu: Les estratègies metodològiques són una seqüència ordenada de totes les activitats i recursos que proposa el mestre/a en la pràctica educativa amb un fi determinat (individualització, socialització, cooperació, globalització, descobriment...). En una programació el principi d’activitat és fonamental. Les activitats seqüenciades i estructurades són la manera activa i ordenada de portar a terme vàries estratègies metodològiques: elaboració de fitxes, solució de problemes, recerca, ensenyament programat, treball de camp... A l’hora de plantejar les activitats s’han de tenir en compte els principis de l’aprenentatge significatiu:

1. Per assolir un nou coneixement el nen/a ha de tenir uns coneixements previs i un grau de desenvolupament maduratiu. Per això, al iniciar cada unitat didàctica, s’han de fer unes activitats prèvies amb un material introductori per elaborar un diagnòstic inicial: conèixer les idees, opinions, encerts o errors conceptuals dels alumnes sobre els continguts a treballar.

2. S’ha de formar nous esquemes per poder organitzar el coneixement. Com a conseqüència d’aquest principi reestructurador es faran activitats individuals i en grup que permetin conèixer els conceptes, procediments o actituds noves.

3. Finalment els esquemes s’han de reajustar, sintonitzar amb la nova informació perquè siguin significatius. Per això, al finalitzar les unitats didàctiques es proposaran activitats complementàries per revisar els aspectes apresos i que permetin continuar construint coneixements nous.

En la programació s’ha d’escollir una opció de model d’ensenyament-aprenentatge, no només per produir aprenentatges, sinó, tal i com indica el Disseny Curricular Base, s’ha de procurar la formació integral de l’alumne, introduint continguts de totes les tipologies per a cada una de les àrees. Així doncs, s’han de cercar estratègies metodològiques que contemplin l’aprenentatge de tots els continguts.

C. Temporalització: La programació s’ha de realitzar de tal manera que s’estengui al llarg de l’etapa d’E. Infantil.L’organització del temps girarà al voltant del respecte dels ritmes personals de cada nen/a.

D. Recursos materials: Els materials de treball són les eines d’aprenentatge que ajudaran al nen física, intel·lectual, social i emocionalment.

10

Cal dir que el plantejament de la metodologia ha de ser totalment flexible perquè té la necessitat d’adaptar-se a les circumstàncies específiques a l’hora d’aplicar-la.

AVALUACIÓPodríem considerar que avaluar és mesurar l’assoliment dels objectius prèviament definits. A l’etapa d’E. Infantil, la finalitat bàsica de l’avaluació és que serveixi per intervenir, és a dir, per prendre decisions educatives.

S’han de tenir en compte diversos aspectes de la programació per adequar-la cada vegada més als alumnes: com les situacions d’ensenyament- aprenentatge, la intervenció i actitud del docent, els tipus de continguts que es prioritzen, les situacions i relacions del grup i de l’escola...

L’avaluació també ens servirà per observar l’evolució i el progrés de l’infant. En definitiva, ens servirà per valorar si s’han aconseguit els objectius educatius determinats i ens permetrà regular i millorar les propostes educatives. Per aconseguir uns resultats fiables s’avaluarà de manera continuada durant el desenvolupament de la programació. Així doncs, l’avaluació no s’entén com un fet puntual, sinó com un procés: s’avaluarà al principi, durant i al final del procés d’aprenentatge, sempre amb la finalitat de millora.

L’avaluació inicial: es realitza al començar una nova seqüència d’aprenentatge i té la finalitat de registrar la situació inicial (coneixements previs, capacitats, dificultats...) en relació amb els nous continguts i activitats d’aprenentatge. Gràcies a aquesta avaluació es podran ajustar o modificar les activitats que s’havien preparat en funció dels coneixements i les dificultats que mostren els infants al començar una unitat didàctica. A més, aquesta avaluació també serveix per relacionar el que s’ensenyarà amb el que ja saben, per tal d’afavorir aprenentatges el més significatius possible.

Segons les diferents Unitats Didàctiques i els diferents tipus de continguts caldrà planificar situacions adequades per observar, escoltar, proposar, detectar competències, dificultats... De fet, cada activitat en si mateixa és un bon moment per a observar cada alumne/a constatar-ne l’evolució i proporcionar-li l’ajut pedagògic necessari. Per això cal partin de l’observació i del seguiment sistemàtic, el mestre/a registrarà aquestes dades.

L’avaluació formativa: L’avaluació contínua -formativa- es realitza al llarg de les diferents activitats i situacions que es plantegen a l’aula per

11

conèixer les dificultats que existeixen. Aquesta avaluació s’aplica mitjançant diverses tècniques: observació sistemàtica i participativa, graelles d’observació, registres anecdòtics... D’aquesta manera es localitzen i es detecten els errors i s’estableixen mecanismes per millorar el procés d’aprenentatge.

L’avaluació final: L’avaluació sumativa es duu a terme al final del procés i té la finalitat d’aportar informació sobre els resultats dels aprenentatges realitzats. En l’avaluació sumativa s’apliquen tècniques d’avaluació que intenten veure com els alumnes utilitzen els continguts apresos, es registra el grau d’assoliment dels objectius que ens permet accedir a una altra seqüència d’aprenentatge. Alguns dels instruments d’avaluació final que s’utilitzen al llarg de la programació són avaluacions obertes, anecdotaris, murals, autoavaluació...

Estratègies d’avaluació: L’avaluació és un procés que comporta tenir en compte una sèrie de dades, valorar-les i prendre decisions que comportin actuacions d’ajustament a la pràctica educativa. L’observació és l’estratègia principal d’avaluació a l’Etapa d’Educació Infantil. Però també es poden utilitzar altres instruments per avaluar un aspecte concret de la pràctica: llibreta missatgera, graelles d’observació, entrevistes, activitats, mitjans àudiovisuals, produccions dels infants...

En definitiva, l’avaluació és imprescindible per comprovar l’eficàcia de la programació en la seva totalitat o en cada un dels seus elements i millorar-ne la pràctica. Una vegada finalitzada l’avaluació, cal donar informació a les persones interessades de les decisions extretes: pares, mares, familiars, mestres, tutors...

12

ATENCIÓ A LA DIVERSITATAvaluació d’alumnes amb necessitats educatives específiques ( NEE ).

Pel que fa als alumnes amb NEE que hi pugui haver-hi a l’aula, també és indispensable avaluar-los. S’han de contemplar uns nivells d’exigència diferents i adequats a les diverses competències sense fer sentir incapaç ni frustrat a cap infant.

És més, en relació amb els infants amb NEE no es tracta d’observar només què sap fer o què no sap fer en un determinat moment, sinó:

perquè no ho sap fer, i amb quin ajut ho pot fer, quin tipus d’ajuda necessita per participar i aprendre en les

activitats quotidianes de l’aula.

Cal avaluar en positiu i fer que esdevingui una eina de comprensió i de millora

13


D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

14

PRESENTACIÓLa Llei Orgànica de l’Educació 2/2006 de 3 de maig té en compte en la Disposició Adicional Segona el dret dels pares a la formació religiosa i moral dels seus fills, segons les seves conviccions, i estableix que l’ensenyament de la religió s’inclourà com a àrea o matèria en els nivells educatius que correspongui. Els Decrets d’Ensenyaments mínims desenvolupen l’esmentada Disposició Addicional Segona quan a la seva presència curricular i condicions acadèmiques. Així mateix, correspon a la Jerarquia eclesiàstica determinar el currículum propi de l’ensenyament religiós catòlic.

L’ensenyament de la religió i moral catòlica es presenta com una opció lliure per als alumnes i d’oferta obligatòria pels centres.

La formació religiosa i moral catòlica queda reconeguda per la Constitució espanyola. L’àrea de Religió s’emmarca en un context històric i social que inclou part del gran patrimoni cultural i artístic que brolla de la fe catòlica i d’altres confessions i possibilita l’anàlisi comparada dels continguts i línies bàsiques de les grans religions vigents. L’ensenyament religiós catòlic es desenvolupa especialment en quatre grans dimensions:

1. La dimensió cultural i històrica. El currículum ensenya la incidència que el cristianisme ha tingut i té en la cultura catalana, espanyola i europea.

2. La dimensió humanitzadora. Constitueix una aportació eficaç en la maduració de la personalitat integral de l’alumne en el nucli referencial d’idees, valors i creences que li permeten donar resposta als seus interrogants.

3. La dimensió ètico-moral. Ofereix una determinada manera de veure la vida, un nucli referencial d’idees i creences i una proposta d’una escala de principis i valors.

4. El caràcter científic. Els seus continguts són sabers amb una fonamentació teològica i una metodologia científica.

15

OBJECTIUS I COMPETÈNCIESBLOC A:

1. Conèixer el Jesús històric a través de la seva vida, paraula i activitat. Descobrir l'Evangeli com el llibre de la Bona Notícia. Comprendre fets més significatius dels últims dies de la vida de Jesús. Aprendre a créixer com a persones a partir del model de Jesús.

Competència cultural i artística. Competència d'autonomia i iniciativa personal.

--------------------------2. Entendre el missatge de Jesús a través de diferents textos. Trobar el

sentit cristià en les actituds i accions d'inserció i participació social (sinceritat, pau, alegria, solidaritat…)

Competència en comunicació lingüística. Competència social i cívica. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.

-------------------------3. Conèixer la pregària del Parenostre.

Competència en comunicació lingüística. Competència d'autonomia i iniciativa personal.

BOLC B:

4. Reconèixer que hi ha una força que mou els cristians.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.------------------------

5. Conèixer i valorar el model de vida cristiana dels apòstols i de les primeres comunitats

Competència social i cívica. Competència d'autonomia i iniciativa personal.

----------------------6. Reconèixer els membres de l'Església, la seva organització i valorar

la seva missió.

Competència social i cívica. Competència cultural i artística.

17

BLOC C:

7. Descobrir el concepte de llibertat a través de Moisès. Conèixer els manaments i valorar-los com a normes que ajuden a viure feliç. Descobrir l'amor envers Déu i els altres com a principal missatge de Jesús

Competència social i cívica.

----------------------------8. Conèixer les beceroles de la Bíblia. Saber utilitzar la Bíblia.

Interpretar alguns textos bíblics narratius.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.

-----------------------------9. Conèixer els relats i les figures bíblics més rellevants de l'AT i NT

Competència en comunicació lingüística. Competència cultural i artística.

BLOC D:

10. Conèixer les característiques geogràfiques i culturals d'Israel. Identificar diferents tipus de temples cristians.

Competència cultural i artística.

-------------------------11. Conèixer diferents "patró i patrona" de l'entorn més proper

(noms dels pares i germans).

Competència cultural i artística. Competència en comunicació lingüística. Competència social i cívica.

------------------------12. Identificar les característiques generals de les grans religions

de la humanitat.

Competència en comunicació lingüística. Competència cultural i artística. Competència d'aprendre a aprendre. Competència d'autonomia i iniciativa personal.

18

BLOC E:

13. Admirar la vida que ens envolta per comprendre l'harmonia de la natura. Descobrir a Déu com a Pare i creador. Estimar i respectar la natura

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. Competència social i cívica.

-------------------------14. Entendre el missatge de Jesús a través de diferents textos.

Trobar el sentit cristià en les actituds i accions d'inserció i participació social (sinceritat, pau, alegria, solidaritat…). Posar com a model algun cristià testimoni per ells.

Competència en comunicació lingüística. Competència social i cívica. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.

-------------------------------------15. Valorar l'Església compromesa amb els necessitats.

Reconèixer testimonis cristians en la seva realitat social.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. Competència social i cívica. Competència d'aprendre a aprendre.

BLOC F:

16. Identificar l'Església com el grup de fe, de celebració i de germanor.

Competència en comunicació lingüística. Competència cultural i artística.

--------------------17. Identificar les principals celebracions del calendari litúrgic.

Interpretar signes i símbols cristians: sagraments, església, serveis (estimar als altres).

Competència cultural i artística. Competència en comunicació lingüística.

--------------------------18. Identificar els sagraments com a signes que celebren la

presència de Jesús en l'Església perquè ens estima. Relacionar els sagraments amb els símbols i els signes pertinents

19

Competència social i cívica. Competència en comunicació lingüística. Competència d'autonomia i iniciativa personal.

20

CONTINGUTSBLOC A:

1. Situar la figura de Jesús en el context històric.2. Principals fets de la vida de Jesús; naixement, infància i vida pública

(baptisme, Paràboles, altres fets).3. L'Evangeli com a font de bona notícia. Els evangelistes.4. Conèixer els trets essencials dels Manaments. Missatge de Jesús:

estimar Déu i els altres.5. Jesús ens vol persones lliures, servicials, felices.6. Conèixer el Déu cristià manifestat per Jesús com a Pare i Creador7. Els amics de Jesús. Volem ser-li amics.8. Jesús neix a Betlem. Maria la Mare de Jesús. Natzaret.

BLOC B:9. Dignitat i valor de les persones.10. Adonar-se del fonament cristià: L'actitud de l'estimació

desinteressada.11. Adonar-se que els cristians creuen que Déu és creador.12. Portar-nos bé és més bonic. Bona conducta. Felicitat13. Tots iguals, però cadascú respectant la diversitat.14. Els primers cristians.15. Església, grup organitzat de cristians.16. Reconèixer el cristianisme com a vida de servei. Ens hem

d'ajudar sempre.

BLOC C:17. Un llibre de llibres: la Bíblia18. Desenvolupar recursos necessaris per a poder interpretar el

llegat dels textos sagrats.19. Petits relats bíblics: Noè, Abraham, Jonàs, Moisès...20. Classificació dels llibres bíblics.21. Familiaritzar-se amb el llenguatge simbòlic i el seu peculiar

mode de comunicació.22. Introduir-se en la lectura i l'ús de la Bíblia.23. Conèixer les figures més destacades de l'Antic i del Nou

Testament.24. Conèixer la història de Moisès. Adonar-se dels manaments

com a camí que ajuden a viure més feliç.

BLOC D:25. Familiaritzar-se amb la diversitat de perspectives des de les

que ens acostem a la realitat. 26. Parròquies.

21

27. Les catedrals i monestirs.28. Descobrir la forma i el contingut dels gestos dels signes i els

símbols dels sagraments i dels principals fets de les celebracions de la litúrgia cristiana.

29. L'església; principals parts del temple.30. Joan XXIII convoca i reuneix el 1962 el Concili Vaticà II.31. Vivim amb cos i ànima (visible - invisible). Pensem, sentim. Hi

ha quelcom que no es veu, però que hi és.

BLOC E:32. La mort dels éssers vius.33. Estimar la natura.34. Treballar les actituds a partir de contes, paràboles, textos.

Reconèixer les manifestacions pròpies del cristià: amor, servei, caritat, donació...

35. Respectar tothom. Respectar la vida.36. Coneixements previs sobre l'avortament, inseminació

artificial...37. Respecte al que és comú: mobiliari, ciutat, poble38. Hem de ser justos i solidaris amb els nostres amics, companys,

veïns...39. Coneixements previs sobre divorci, separació, famílies tipus

(monoparentals...)

BLOC F:40. Setmana Santa: rams, passió, mort i resurrecció.41. Els sagraments de la iniciació de la vida cristiana. Símbols i

iniciació als ritus.42. Els sagraments: els signes i la celebració cristiana43. Adonar-se de l'existència de fets semblants en altres religions.44. Celebracions del calendari litúrgic. (Advent-Nadal, Quaresma-

Pasqua)45. Reconèixer el cristianisme com a vida de servei. Ens hem

d'ajudar sempre.

22

METODOLOGIA, RECURSOS I TÈCNIQUES1. Mètode expositiu:

El mestre explica el tema amb suport o sense (pissarra, conte...)

2. Mètode intuïtiu:Partir de la presència d’un objecte o concepte pròxim per arribar al coneixement (làmines, vivències,...)

3. Mètode heurístic:Formular preguntes per desvetllar la curiositat i estimular el pensament o criteri propi.

4. Mètode genètic de Ziller:Arribar al coneixement conceptual a partir de relats èpics/històrics: Patriarques, Reis, Profetes etc...

5. El debat com a mètode: En acabar el curs tots els alumnes s’han d’haver enriquit amb les aportacions dels altres, permetent-los arribar a unes conclusions comunes.

6. Treball en equip: Aquest es realitzarà a partir de grups que poden ser homogenis o heterogenis.

7. Educació intercultural:Es porta a terme per mitjà de l’explicació que fan els alumnes d’altres cultures, sobre les seves tradicions religioses.

8. Utilització de diversos jocs: Trencaclosques, l’Oca adaptada, jocs de pistes, joc simbòlic (el pessebre, l’arca de Noè...)

9. Noves tecnologies: En la mesura del possible incorporar-les, adaptant-nos a la realitat escolar que tenim (videos, DVD, CD, ordinador...

10. Patrimoni cultural-religiós: Interpretació de qualsevol tipus d’art religiós. Expressió dels seus aprenentatges i vivències a partir de l’art en les seves diferents manifestacions (teatre, dansa, música, pintura...)

23

11. Interdisciplinarietat amb les altres àrees: Matemàtiques, llengua, història...

12. Llenguatge simbòlic:Treballar a partir d’aquest llenguatge, ja que la religió té un alt contingut de simbologia.

AVALUACIÓ

1.- Saber que els cristians reconeixen Déu com a Pare i Mare i com a font de vida.2.- Conèixer alguns textos bíblics essencials: paràboles, miracles...3.- Saber distingir les bones accions de les que no ho són (perdó, mentida, amistat, egoisme, la feina ben feta, l’ajuda a l’altre...)4.- Conèixer diferents tipus de diàleg amb Déu.

5.- Conèixer a grans trets la història dels primers cristians i seguidors de Jesús.6.- Tenir un coneixement bàsic de la Bíblia. Estructura i contingut.7.- Saber localitzar una cita bíblica.8.- Saber que l’Església és la família dels fills de Déu.9.- Identificar els principals símbols i signes cristians de la litúrgia.10.- Conèixer la història dels principals personatges bíblics.11.- Conèixer el significat de les principals festes i tradicions religioses (Advent,

Nadal, Quaresma, Pasqua)12.- Conèixer el missatge de Jesús resumit en el Manament Nou.13.- Tenir un coneixement bàsic d’episodis de la vida de Jesús i de l’entorn social,

cultural i geogràfic on va viure.14.- Descriure i respectar les diferents religions, el seu sentit i la seva contribució a la

cultura.15.- Conèixer la relació dels principals personatges bíblics de l’Antic estament

(patriarques, profetes, reis) amb el missatge de Jesús.16.- Relacionar les grans religions vigents, descobrint les seves principals semblances

24

i diferències.17.- Saber distingir els principals membres que formen l’església: laics, preveres,

religiosos, missioners i missioneres, bisbes, papa.18.- Saber interpretar l’art religiós: el simbòlic i el figuratiu.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

1.- Disposar de material d’ampliació per a aquells alumnes més avantatjats.2.- Treball en grups de nivell heterogeni per fomentar la col·laboració entre ells (aprenentatge cooperatiu).3.- Atenció individualitzada per part del mestre/a en moments puntuals.4.- Realització de mapes conceptuals senzills per comprovar el nivell d’assoliment dels temes per part dels alumnes.5.- Explicació senzilla per part de l’alumne del que ha entès del tema tractat.6.- Jocs didàctics com a eina per reforçar els continguts i conceptes estudiats.

25


26

D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

27

PRESENTACIÓEl currículum d’ESO ens insta a donar resposta a les preguntes que els alumnes han plantejat a etapes anteriors o actuals. Cal tenir present que els continguts sovint són de condició abstracta i l’alumne, fins i tot en els últims cursos és de pensament concret. Cal recollir els coneixements previs dels alumnes, reconduir-los en la direcció que són capaços d’entendre’ls. Cal trobar les paraules apropiades i els arguments adequats per tal d’expressar amb propietat el que volem dir.

Potser no podrem donar resposta a totes les preguntes (nosaltres tampoc no la tenim), però sí que hem de poder contestar a les qüestions de la religió que són culturals: són de diferent naturalesa la pregunta sobre la fe en Jesús i la qüestió de la figura història de Jesús i per tant la resposta cal que sigui d’entitat diferent.

Cal admetre que són positives també les preguntes que queden sense resposta, les que provoquen el dubte i que podran trobar resposta en el decurs de la vida.

Cal plantejar als alumnes l’obertura a la religiositat com un valor transcendent en la seva vida. No donar una idea d’Església negativa (pors, pecat, condemna...), sinó d’esperança (concretada al seu llenguatge).

Cal plantejar-se uns objectius molt realistes i fàcils d’assolir degut a les característiques personals dels alumnes

És una etapa que també provoca reflexió al professor. Una reflexió en el sentit de discernir quins són els continguts fonamentals, significatius, que els alumnes poden assolir. Una reflexió sobre l’essencial de la nostra fe i de la nostra cultura, i també relacionar-ho amb altres confessions religioses.

Tot i que caldrà distingir bé entre la transmissió dels continguts (que és la finalitat de la matèria docent) i la vivència de la fe, és evident que cada professor s’implica en la classe a nivell de transmissió de continguts, però també en l’expressió d’aquells valors i creences que són fonamentals en la seva vida. Si el professor ho creu convenient de transmetre aquells valors i creences que són fonamentals en la seva vida, ajudarà a l’alumne/a a interrogar-se directament, a fer un exercici d’introspecció i per tant, l’animarà a descobrir la seva espiritualitat. Les conviccions del professor arrodoneixen l’expressió del contingut.

28

OBJECTIUS1.- Coneixement del Gènesi: interpretació científica i religiosa (fe i cultura). 2.- Jesús ve i viu amb nosaltres i es manté entre nosaltres.3.- Saber què és el pecat, perdó i reconciliació. 4.- Reconèixer la Pasqua jueva i la cristiana.5.- Conèixer les lleis de Moisès. 6.- El "Manament de l'amor". 7.- Els Drets Humans.8.- Conèixer el què és el respecte a la vida. Conèixer la comunitat i la

solidaritat. Viure en Crist en comunitat.9.- Saber que l'Església és guiada per l'Esperit. 10.- Simbologia de l'Esperit.11.- Conèixer els trets més importants de l'Antic Testament: l’estructura, els

continguts i els personatges.12.- Conèixer els trets més importants del Nou Testament: l’estructura, els

continguts i els personatges.13.- Conèixer els trets principals de l'Església. 14.- Els Sagraments: Baptisme i Eucaristia.15.- Conèixer les primeres manifestacions de l'Església i l'Església avui.16.- L'organització de l'Església. Carismes. 17.- Col·laboració i compromís de tots: sagraments de l'orde i del matrimoni18.- Conèixer què se celebra en les principals festes cristianes. 19.- L’Eucaristia: celebració de la vida cristiana.20.- Conèixer les principals fites i conceptes de la Història de l'Església.21.- Conèixer els significats, els símbols i els signes dels sagraments.22.- Conèixer i respectar les devocions populars i les celebracions litúrgiques.

29

23.- Conèixer les principals manifestacions populars de la religiositat.24.- Saber què és la pregària i diferents formes de pregar.25.- Els laics en el món. Testimonis de Jesús.26.- El fet religiós: diverses manifestacions de la religiositat. 27.- Les religions.

30

CONTINGUTS

1. Déu ha creat el món.2. L'home cimal de la Creació: imatge de Déu.3. Déu és Abbà que vol dir Pare.4. L'home trenca amb Déu pel pecat.5. Déu no l'abandona.6. Llibre del Gènesi. Simbologia del llibre del Gn. Tapís de la Creació

de la Catedral de Girona.

7. Som obra de Déu. Déu: Pare, Fill i Esperit Sant. 8. Sembra l'Esperança de Salvació. 9. Relacions entre Ciència i Fe. 10. L’Experiència viscuda pels Testimonis directes (apòstols). 11. Resurrecció. 12. Pentecosta. 13. L'Esperit de Déu ens uneix.

14. Baptisme de Jesús.15. Jesús ens marca un nou camí.16. La Bona Nova: Déu és un Pare.17. Jesús, Fill de Déu, promès en l'AT.18. Setmana Santa.19. Jesús no encaixa amb els poders públics d’època i és

condemnat.20. La Resurrecció. La vida triomfa sobre la mort.21. El mal no té poder sobre el bé.22. Pasqua Jueva. 23. Si vivim amb Ell, ressuscitarem amb Ell.24. De què ens salva Jesús? de l’egoisme.25. Història de la Salvació.26. Jesús-Déu ens crida cap a la perfecció.

27. El mal en el món: El pecat i el perdó.28. El sagrament de la Reconciliació29. Mort30. Vida Eterna31. Cel32. Manaments de Déu a Moisès: estimar33. Les Benaurances de Jesús.

34. Els Drets Humans, avui.35. "Estima als altres com a tu mateix"36. L'Amor resumeix la llei i els profetes.37. Estimar, un gran compromís.

31

38. El cristià viu en comunitat.39. Organització eclesial40. Compromís amb els desvalguts.41. Els pobres d'aquí i els de més enllà.42. L'home és un ésser creat per Déu.43. Compromís amb la persona integral.44. Respecte per la Vida Humana.45. Avortament, Suïcidi, Eutanàsia, Drogues...46. Els béns: rics i pobres.47. Com col·laborem en la millora del món? Solidaritat.48. Què és ser just? Lluitar per la justícia.

49. El cos com a Sagrament de l’Amor de Déu.50. La vida en família.51. Testimonis de la nostra fe, avui.52. El Voluntariat cristià.53. Jesús ens parla del Pare i ens envia l'Esperit Sant.54. Esperit Sant. Simbologia ( colom, veu ...). 55. Rebre l'Esperit Sant.

56. Sagrament de l'Ordre.57. L'Església com a testimoni viu de Jesús.58. L'Esperit Sant és guia de l’Església.59. Fem camí cap a l'encontre amb Déu.60. Déu s'ha fet present entre nosaltres. 61. El procés d'escriptura de la Bíblia62. Coneixement d'alguns llibres de l'Antic Testament.63. Profetes. Petita referència als personatges bíblics més

carismàtics.

64. Déu ha enviat el seu Fill. Significat del Nadal.65. Els llibres del Nou Testament. Els Evangelis. Jesús parla des

dels Evangelis.66. Cartes de Pau67. Fets dels Apòstols68. El Nou Testament és la Paraula de Jesús que orienta la vida del

cristià.69. Personatges més importants.

70. Comunitat de creients en Jesucrist.71. El poble de Déu que camina animat per Jesús.72. Tots els batejats som Església.73. Família que acull i fa costat, que ajuda i perdona.74. Organització territorial i pastoral. 75. Els primers cristians es reuneixen per menjar el Cos i la Sang

del Senyor,

76. Escoltar la Paraula, i Compartir el que tenen.77. Són convocats i presidits per un responsable de la Comunitat.78. Són perseguits en nom de Crist

32

79. Màrtirs dels primers segles: Esteve,...80. Màrtirs de Casa Nostra: St. Cugat, St. Narcís, Feliu, Eulàlia,81. El diaconat a l'Església primitiva. 82. Preocupació pels pobres.83. La dona col·labora en la tasca evangelitzadora.84. El cristià responsable de la seva Fe.85. Testimonis de fe avui.

86. L'Església és santa i formada per pecadors (santa i pecadora).87. Església punt de trobada.88. Església feta per homes, al servei del Pare.89. Diferents ministeris ordenats i carismes dins l'Església.90. Cadascú té la seva tasca dins l'Església.91. El Papa cap de l'Església, continuador de Pere.92. Unitat de l'Església Catòlica.93. Laics testimonis i compromesos en el món.94. Cal ser llevat en el món. Tots tenim les nostres qualitats.95. Déu crida a tothom.

96. Cadascú respon a la seva crida personal al baptisme.97. Vida consagrada: de vida activa, de vida contemplativa.98. Hi ha diferents fundadors i diferents carismes.99. Presència dels diferents carismes a casa nostra (Catalunya,

diòcesi)100. Tots som Església.101. Diferents carismes per arribar a un mateix fi: seguir el camí de

Jesús al Pare.

102. La missa: centre de la vida cristiana.103. Els dies assenyalats, els festius pels cristians ens reunim al

voltantd'una taula per celebrar l'Eucaristia.

104. Diferents colors per assenyalar diferents temps litúrgics. 105. L'Església va rememorant. Festes cícliques, lectures cícliques.

Anem recordant i anem interioritzant tots els ensenyaments de Jesús.

106. Hi ha festes religioses que han arrelat en la societat civil. St. Jordi,

Nadal, Setmana Santa, Carnaval…107. Hi ha festes que han canviat el seu simbolisme per una bona

part de la població.

108. Sagraments de la Iniciació Cristiana.109. Pel Baptisme entrem a formar part de la Família dels Cristians.110. Per la Confirmació ens reafirmem en la Fe.111. Eucaristia: memorial de la mort i resurrecció de Jesús; ens

alimentem del seu cos..112. Simbologia: pa i vi.

33

113. Sagraments de Guarició i Reconciliació.114. De tant en tant trenquem el nostre compromís i cal rebre el

perdó de Déu.115. Símbols: oli, llum i aigua.116. Déu es serveix dels sacerdots per predicar, perdonar, ajudar a

acostar-nos a Ell, celebrar l'Eucaristia.

117. Etapes del sagrament de l'Ordre.118. Déu beneeix l'amor home-dona.119. La família exemple de vida cristiana.120. Altres celebracions litúrgiques: enterraments, celebracions de

la paraula.

121. Pregàries i devocions populars: Via Crucis, Rosari, etc,..122. Els dies vermells del calendari, de l'agenda.123. Festes entre setmana de l'escola: festius importants.124. Els pobles sempre han celebrat i manifestat els seus

sentiments religiosos.

125. Tot sentiment religiós comporta un valor humà i transcendent.126. Noms de pila dels nostres alumnes i dels seus pares. Origen

majoritàriament religiós.127. Cada poble té les seves manifestacions particulars. Hi ha

processons, aplecs, romeries...

128. Participació del poble/comunitat als actes religiosos i culturals.129. Manifestació religioso-festiva d'un poble.130. Aplecs de casa nostra: St. Mer, St. Roc, Sta. Caterina,...131. Religiositat i sentiment popular-religiós d'un poble.132. Agraïment al Pare.133. El pelegrí de Tossa: St. Sebastià134. Moltes tenen origen pagà.135. Han arrelat al poble des de temps ancestrals.136. Processó de diferents tipus, de Setmana Santa (Verges), de

rogatives,.. Confraries. Girona, Tarragona, St. Hilari, Besalú

137. Música sacra. Música amb missatge cristià (Kairoi, ...)138. Festes marianes populars.139. Maria és el centre, és la nostra guia i model que ens porta al

Pare.140. Cada zona geogràfica té les seves particulars. Àngels, Collell,

Vilar, Mont, Farners, Montserrat, Mercè, Misericòrdia i Remei.

141. Els màrtirs d’antic i els màrtirs d’avui.142. Ens relacionem amb Déu: personalment i comunitàriament.143. Preguem i ensenyem a fer-ho.144. Santifiquem el dia a dia, és en tot moment que el creient viu la

seva fe.

34

145. Preguem de diferents maneres: gestos, paraules, cançons, danses,..

146. L'Esperit Sant guia els nostres passos i les nostre paraules.147. Parenostre: la pregària que ens ensenyà Jesús als cristians.148. Déu és pare de tots els que ens considerem Fills seus, de Déu.149. Demanem perdó, que arribi la justícia, que ens alliberi del mal,

això només ho pot fer el Pare del Cel. Ho demanem en el

Parenostre.150. El poble cristià celebra la fe, viu la fe de moltes maneres.151. Preguem a diferents moments: matí, vespre, albada, 152. Preguem a diferents llocs: casa, església, carrer, ..153. Preguem de diferents maneres : misses, rosaris, aplecs,

romeries,…

154. Formes cristianes de comportament en un món materialista.155. Compromís social i religiós.156. Testimonis.157. Celebracions cristianes en comunitat.158. Hem de viure l'Evangeli en l’acostament al germà.159. Responsabilitat amb els febles.160. Solidaritat Cristiana.161. Món mal repartit: rics / pobres.162. ONG de solidaritat i accions solidàries d emissioners i

missioneres: Mans Unides, Càritas, Enllaç Solidari,…163. Tenim models que ens han marcat el camí a seguir. Exemples

d'avuiper a l'home d'avui. Teresa de Calcuta. Abbé Pierre. Charles Foucould. Helder Càmara. Maximilià Kolber. Oscar Romero.

164. Formem part d'una comunitat universal, l'Església és Catòlica.165. Les Missions al 3r. i 4rt. Món.166. Joan Alsina. Joaquim Vallmajor, Espinal i d’altres...167. Ordres Religioses: Claretians, Cor de Maria, Pares Blancs,…

presència evangèlica de l'Església.

168. Bisbat de Girona. Organització diocesana. Organització laical.169. Moviments cristians al bisbat: diocesans ( Escoltisme, JOC,

MIJAC ) i extra diocesans (fucolars, laics claretians.)

170. L'home és un ésser religiós.171. El fet religiós.172. L'experiència religiosa.173. El misteri.174. El culte.175. El comportament moral.176. El llenguatge religiós.177. Els mites , el símbols, els rituals, els temps sagrats, els llocs

sagrats,..

35

178. El fi de tota religió és buscar i donar el bé a les persones.179. Diàleg interreligiós. Origen: lloc i data. Geografia actual i

nombre de seguidors. Fundador/s. Llibre/s. Déu/s. Personatges importants. Doctrina. Mediacions. Festes i celebracions. Símbol/s. Organització i jerarquia. Llocs sagrats. Una mica d'història.

180. Què espera l'home de Déu?181. Què espera Déu dels homes?182. Quan i com va néixer la religió en general o aquella en

concret?183. On va néixer la religió?, i aquella en concret?184. Rituals d'iniciació a la religió. 185. Festes d'iniciació.186. Baptisme, exemple d'iniciació cristiana.187. Com ha anat evolucionant la religió al llarg dels segles.188. Organització i jerarquia de les religions.189. Paper missioner de les religions.190. Expansió geogràfica de les diferents religions.191. Les religions al llarg de la Història:192. Les religions primitives193. Hinduisme194. Budisme195. Les altres religions orientals: Confucionisme, Taosime,..196. Judaisme197. Cristianisme198. Islam199. Nous moviments religiosos (Sectes)

36

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Contribució de l'àrea de religió i moral catòlica a l'adquisició de les competències bàsiques

L'ensenyament de la Religió catòlica a l'escola s'até a la finalitat pròpia d'aquesta, que és la formació plena de l'alumnat mitjançant els sistemes propis d'aprenentatge que es concreten en el currículum i el seu desenvolupament.

L'ensenyament religiós contribueix a la qualitat de l'educació que preconitza la LOE des de la proposta i desenvolupament d'uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la dimensió i capacitat transcendent de l'alumnat, facilitant-li una proposta de sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d'aquells valors comuns i propis d'aquest ensenyament que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.

Les propostes de l'ensenyament religiós catòlic constitueixen en si mateixes una cosmovisió del món, de la vida i de l'ésser humà que fan possible la formació integral. Tot això es realitza mitjançant la presentació sistemàtica, orgànica i científica del missatge, vida i persona de Jesucrist, present a la seva Església, avalada per l'Escriptura, per la Tradició i el Magisteri de l'Església, transmesa a través de l'acció educativa del professor amb la seva preparació científico-tècnica i el seu testimoni cristià.

Les aportacions d'aquest ensenyament conformen una manera de ser i de viure al món, de tal manera que els principis, valors i actituds que genera ajuden a l'alumnat a situar-se lúcidament davant de la tradició cultural, a conèixer i oferir els elements bàsics del cristianisme generadors de cultura i, per tant, a inserir-se cooperativament i críticament en la societat.

Les seves propostes són qualitativament transcendents i vives, realitzades en la persona del mateix Jesucrist, pel qual pot i de fet dóna resposta al sentit últim de la vida.

Amb tot, les competències bàsiques, com són les interpersonals, interculturals, socials i cíviques i la comunicació lingüística adquireixen en aquest àrea elements bàsics per a la seva adquisició al llarg de l'ensenyament obligatori. Tota persona té necessitat d'una base sòlida sobre la qual construir l'existència personal i social. Els adolescents i joves es plantegen interrogants profunds sobre el sentit de la seva existència que exigeixen una resposta, alhora que transcendent, de caràcter universal i estable. Cal tenir en compte que en aquestes edats es desenvolupa la raó formal, i la seva capacitat d'abstracció i generalització de conceptes. És capaç d'analitzar i sintetitzar elements diferents i plurals, induir i aplicar símbols i signes a la seva pròpia vida i a la realitat

37

circumdant. És precisament en aquesta etapa en què certa inquietud vital sorgeix i comença a plantejar-se els perquè de l'existència i especialment la seva actitud personal davant del fet religiós amb relació a la vida personal i social.

Les seves qüestions vitals i la seva inseguretat estan demandant models de vida autèntics en el procés de maduració de la seva personalitat. L'ensenyament religiós catòlic insistirà en la proposta explícita de la persona de Jesucrist, els principis que en dimanen, els valors que genera i les actituds que brollen a fi que els alumnes reflexionin seriosament sobre la conducta personal i social.

Això exigeix una informació sòlida sobre el fet religiós i, en concret, pel que fa referència a aquesta assignatura, una exhaustiva presentació del fet religiós concretat en la religió catòlica.

La formació religiosa desenvolupa a l'escola un diàleg autèntic amb la realitat cultural, informant sobre la relació i influx mutus entre la cultura occidental i el fet religiós cristià; entrant en diàleg fecund i responsable amb aquesta cultura -composada per idees, principis, valors, modes de vida- a la llum de l'Evangeli, que en la seva perenne actualitat il·lumina el més profund de l'ésser humà i projecta una visió lliure i valorativa davant de la realitat cultural.

Si bé l'ensenyament religiós és present i ajuda la conformació de les competències fixades en els Reials Decrets d'ensenyaments mínims, tenint en compte que les competències bàsiques són "aquelles que sustenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa," algunes d'elles tenen una especial relació amb l'acció educativa de la religió catòlica, i fins i tot, podria afirmar-se que d'altres, si es prescindeix de la realitat religiosa, mancarien d'elements importants per a la seva adquisició i desenvolupament.

Entre d'altres proposem les següents:

1. Competència en comunicació lingüística. L'ensenyament religiós catòlic a l'escola utilitza el llenguatge

acadèmic, aquells llenguatges que conformen la cultura que es transmet a l'àrea de religió, i també dels llenguatges del propi ensenyament religiós.

El diàleg de la fe amb la cultura contribueix a la competència en comunicació lingüística, en la mesura que exigeix exercitar-se en l'escolta de la paraula de Déu, l'exposició dels seus continguts i aplicació a la cultura i a les diferents formes de vida social, així com a l'argumentació adequada a aquesta edat i sempre present en l'ensenyament religiós.

D'altra banda, és propi de l'ensenyament religiós catòlic la utilització dels diversos llenguatges i formes de comunicació que Déu ha utilitzat en

38

la seva revelació amb l’ésser humà. La seva revelació és rica en llenguatges. Així,el llenguatge bíblic i la seva riquesa d'expressió i simbologia; el llenguatge doctrinal i la seva precisió conceptual, analítica i argumental; el llenguatge litúrgic i la seva proximitat al llenguatge dels símbols del poble cristià; el llenguatge, finalment, testimonial que fa possible la transmissió vital d’allò que es creu.

Així mateix, l'ensenyament religiós catòlic i l'exercici d'aprenentatge del missatge cristià capacita i permet a l'alumnat expressar pensaments, conviccions, vivències i opinions i acostumar-se al discurs coherent i estructurat de la fe cristiana.

Tot això és imprescindible per a la comprensió del llenguatge a totes les llengües de la cultura occidental. L'ensenyament religiós fa possible una veritable comunicació lingüística, en utilitzar els diferents llenguatges en la seva expressió verbal o escrita, explícits i implícits en fonts diverses. Finalment, l'anàlisi de fets socials que es presenta en la classe de Religió, com elements motivadors de la realitat evangèlica, possibiliten l'enriquiment del vocabulari.

2. Competència social i cívica. A la competència social i cívica s'integren els elements essencials

per a la humanització, elements personals, interpersonals i interculturals, i recullen totes les formes de comportament que preparen les persones per participar d'una manera eficaç i constructiva en la vida social i professional.

Des del missatge cristià, allò principal és el desenvolupament de tota la persona humana, de les seves potencialitats i capacitats que el configuren i el desborden, del purament funcional i material. Des del desenvolupament de la persona s'estableixen les bases per a la cooperació i l’exercici de la ciutadania democràtica, la comprensió de la realitat social en la qual es viu, sent conscients dels valors del nostre entorn i col·laborant amb l'oferta de vida que ens fa Jesucrist, a construir una sistema de valors propi i a viure-hi en coherència.

En aquesta acció humanitzadora, l'ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts capaços d'educar la dimensió moral i social de la personalitat de l'alumnat, en ordre a fer possibles la maduració de la coresponsabilitat, l'exercici de la solidaritat, de la cooperació, de la llibertat, la justícia, la igualtat i la caritat; tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu, revelat en Jesucrist i, alhora, com a resposta a les grans preguntes sobre el sentit de la vida que ja en aquesta edat es formulen els alumnes.

39

Amb això estem apel·lant al principi bàsic, la dignitat del ser humà com a fill de Déu, oferint el fonament estable del respecte als principis i valors universals, com a resposta a una profunda crisi d'humanitat i d'ordre moral. L'alumnat necessita al seu torn raons per estimar, raons per viure i raons per esperar, basades en la vida i missatge d'amor de Jesucrist, origen i meta de la formació religiosa que l'Església ofereix a l'escola.

Es contribueix directament a la dimensió moral de la persona afavorint que els alumnes reconeguin l'arrel de seu propi ser i els seus mateixos comportaments, construint una consciència recta que es fonamenti en els valors de l'Evangeli. Afavorint també els aprenentatges des d'un marc de referència que s'ha d'ajustar a la lliure i voluntària opció dels pares.

Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuda en conseqüència a afrontar les situacions de conflicte mitjançant el diàleg, el perdó i la misericòrdia, valors genuïnament cristians.

En el més profund de l'ésser cristià sorgeix el gran valor de la fraternitat universal. I per això les mínimes exigències ètiques de convivència, participació, coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, estan fonamentades i són conseqüències de la fe cristiana. Els valors del respecte, cooperació, caritat, justícia, no violència, compromís i participació tenen el seu fonament i referències cristianes en la filiació per l'amor de Déu, l'amor, la fraternitat, la justícia, la misericòrdia, el perdó, la donació d’un mateix, el lliurament total a favor dels pobres.

En conseqüència, des de l'ensenyament religiós es proposa una reflexió i una anàlisi crítica dels valors democràtics i de la ciutadania descobrint que la seva arrel són els principis fonamentals de l'Evangeli i de la Doctrina Social de l'Església.

3. Competència cultural i artística. La contribució a la competència cultural i artística es relaciona

amb els seus aspectes de coneixement i valoració de tota l'expressió artística, plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i maneres de vida impregnades pel cristianisme des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L'alumnat no solament coneixerà, sinó que podrà comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en la seva expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial

La cultura i la història europees occidental, i la història i cultura espanyoles, no poden ser compreses i assumides si es prescindeix del fet religiós present sempre en la història cultural dels pobles i, en concret, en els pobles d'Espanya. És conegut per tots que la maduració de la personalitat humana es realitza dins de la tradició cultural, on creix i se sustenta. Aquesta maduració es realitza en un món cada vegada més

40

complex i de major contrast cultural i de presència, respecte i diàleg entre cultures.

La Religió i Moral Catòlica presenta l'esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura, incorporant orgànicament el saber de la fe al conjunt dels altres sabers. Amb això els alumnes adquireixen una valoració crítica de la cultura a la llum de l'Evangeli, que motiva alhora l'estimació per la pròpia cultura i l'estima adequada per altres tradicions culturals i religioses. D'altra banda, en el currículum de Religió catòlica són presents també els elements essencials que defineixen les grans religions de la humanitat.

L'ensenyament religiós catòlic no només aporta a la competència cultural i artística uns fonaments de l'art i cultura amb referència religiosa i uns arts, sinó també el sentit i profunditat de la seva presència que remet a una manera concreta de veure la vida, d'expressar-la i de viure des de l'aportació cristiana a la cultura. Fent això contribueix activament a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com d'altres comunitats.

És competència també del professor/a de Religió evangelitzar la cultura, generar cultura, treballar al servei de la realització de la humanitat segons la veritat de l'ésser humà. Això és possible mitjançant una pertinença determinant: la pertinença a Jesucrist, el Senyor, viscuda en el present a través de la pertinença a l'Església. 4. La competència d'aprendre a aprendre. L'àrea de Religió catòlica com a àrea de coneixement dins del procés d'aprenentatge que es du a terme en l'educació, contribueix al desenvolupament de la competència d'aprendre a aprendre, fomentant les capacitats d'aprenentatge: atenció, memòria, experiència..., l'impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i opinió.

L'ensenyament religiós ens ajuda a ser protagonistes del propi aprenentatge, com a resposta a la voluntat de Déu que l'ésser humà col·labori activament i lliurement amb el seu pla. Per això, aprendre a aprendre comporta no només una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, sinó un marc de referència acceptat voluntàriament segons les conviccions, que ha de ser gresol en la recerca de la veritat i del bé.

L'ensenyament religiós proporciona als alumnes el principi sobre el qual l'ésser humà s'ha de sentir orgullós i motivat com a Fill de Déu, per aprendre i continuar aprenent .

5. La competència sobre autonomia i iniciativa personal. Quant a l'autonomia i iniciativa personals l'ensenyament religiós

catòlic impartit a l'escola, objectiu irrenunciable del qual és formar la persona des de dins, alliberar-lo de tot el que li impedeix viure lliurement com a persona, comporta la seva efectiva referència a una determinada

41

visió de l'home i al seu sentit últim, per afirmar-lo, negar-lo o prescindir-ne.

És finalitat fonamental de la tasca de l'escola que els alumnes i les alumnes descobreixin la seva identitat personal, però això no serà possible sense una obertura al significat últim i global de la seva existència humana.

L'autonomia i iniciativa personals no podran realitzar-se en l'alumnat si aquest no es coneix a si mateix en el seu ser més profund, en les seves potencialitats, en la seva dignitat i en el seu sentit. L'ensenyament religiós catòlic es dirigeix a la persona concreta en les seves arrels i en la seva identitat pròpia, en les seves possibilitats humanes d'acció i de servei i es dirigeix en ser humà en la seva finalitat transcendent. Tot això comporta l'oferiment de l'Evangeli de Jesucrist que presenta la humanitat nova feta d'homes nous conforme al designi de Déu. L'ensenyament de la Religió catòlica proposa a Jesucrist com a camí que ens condueix a la veritat i a la vida, i ha de fer-se des de la convicció profunda que procedeix de l'Església que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist, i, en conseqüència, mitjançant la forma pròpia i més coherent de transmetre aquesta fe de l'Església: el testimoni. El testimoni d'homes i dones sants al llarg de la història constitueix un referent continu per a l'autoassimilació dels valors més genuïnament cristians. D'aquesta forma l'ensenyament religiós educa en la iniciativa personal i autònoma de l'alumnat pel bé i la veritat.

En la contribució al desenvolupament personal de l'alumnat, la religió és generadora de valors i d'integració social, ja que l'home modern podrà obtenir una nova dimensió totalment ignorada per altres teories i escoles com les que s'orienten cap al positivisme i relativisme d'una manera excloent. La religió col·labora en aquesta competència lliurant a l'alumnat aquelles virtualitats necessàries per crear les disposicions i actituds que afavoreixen la inserció social. L'autonomia de l'individu cristià ve precisament afavorida per l'obertura a una visió del món i de la realitat, que possibilita una formació integral de l'alumnat superant visions parcials i determinants de la llibertat pròpia.

Així mateix, capacita l'alumnat per examinar situacions concretes de la vida i realitzar amb autonomia un judici crític i en conseqüència cristià.

6. La competència en el coneixement i interacció amb el món físic. La Religió catòlica contribueix al desenvolupament de la competència

en el coneixement i interacció amb el món físic a través de la Doctrina Social de l'Església, il·luminant les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en la interacció de l'ésser humà amb el medi físic i amb si mateix. També contribueix a la valoració ètica de l'ús de la ciència i de la tecnologia.

Al seu torn recolza i dóna sentit a les habilitats i destreses relacionades amb l'ecologia que s'adquireixen des d'aquesta

42

competència. El cristià entén la natura com a creació de Déu, i per això la valora, en té cura i la fomenta.

Totes les aportacions a les diferents competències poden ser agrupades i definides quant a l'aportació religiosa com un desenvolupament de la capacitat transcendent de la persona, és a dir la seva aportació espiritual i religiosa. Això el capacita per donar sentit a la seva vida. Amb aquest objectiu, conformen la capacitat transcendent:

L'obertura de la raó a la recerca de la veritat en la superació de tot itinerari racional reductiu, la capacitat de deixar-nos confrontar i interpel·lar per la crida a la llibertat i a la felicitat veritables, l'obstinació en el diàleg de la fe i la raó (de la fe i la cultura), l'atenció a la capacitat innata per dinamitzar la intel·ligència i cridar la raó humana a la recerca de ‘"alguna cosa més", propi de la recerca originària que identifica tot ser humà, la capacitat de ser i d’estar al costat dels altres des de la fraternitat, l'amor i la misericòrdia, l'ànsia d'infinit i la forma plena de l'ésser en la vida eterna... són, entre d'altres, objectius i elements fonamentals en el desenvolupament de les competències abans descrites.

METODOLOGIA Mètode Inductiu:

Del que és particular al que és universal.Afavoreix l’autoactivitat, estimulant l’observació i la curiositat. Proporciona el plaer de comparar resultats immediats.El mestre pot obtenir fàcilment la inducció amb pocs exemples sempre que siguin adients i seleccionats.Dewey modifica la definició afirmant que va dels fets als significats.

Mètode deductiu:Del que és universal al que és particular. Des de les lleis generals descobertes per via inductiva i intenta aplicar-les a fets inexplicats. Parteix de principis genèrics per constatar fets singulars.És el mètode lògic orientat a la comprensió i al raonament. És un mètode explicatiu.

43

Els mètodes inductiu i deductiu no es contraposen, es complementen.

Mètode heurístic:Consisteix en formular preguntes adequades, oportunes i intel.ligents, amb tres objectius:

a) Estimular el raonament.b) Descobrir com pensa l’alumne.c) Comprovar què sap.

Mètode experiencial:No se l’ha de confondre amb mètode d’experiments.Bàsicament és viure una experiència ja sigui personalment o observada en els altres.ÉS un assaig conscient d’aspiracions, projectes de superació, obertura condicionada, etc...Objectius: provocar reflexió, introspecció, diàleg, comunicació...

Mètode d’investigació:A partir d’un contingut, concepte, idea, fet o situació.Ampliar els coneixements fent una recerca des de diverses perspectives per valorar i determinar les interaccions. Pot ser individual o en grups (ambdues opcions precisen una posada en comú i na concreció final).

44

Els objectius metodològics

L’objectiu de la metodologia és dotar a l’alumne dels conceptes adequats per comprendre el fet religiós que ha de ser viscut de forma personal i amb l’entorn social que l’envolta.

Objectius metodològics.

A. Conèixer i aprofundir el fet religiós.1.- Comparar mites, tradicions, festes, ritus.2.- Explicitar el vocabulari i la terminologia.3.- Despertar la curiositat primigènia:

la primera filosofia el perquè de les coses el perquè dels ritus les primeres qüestions humanes la transcendència de l’home

B. Despertar interès per la investigació.1.- Obrir debats en petits grups2.- Confeccionar mapes sobre l’origen de les grans religions3.- Deduir les semblances i diferències entre les grans religions4.- Intentar conèixer els fundadors i el moment històric de l’aparició.

C. Apropar la religió a la seva vida.1.- Verificar la presència de la religió al nostre entorn.2.- Constatar la religió als diferents moments de la vida de les persones

(naixement, edat adulta, mort..)3.- Esbrinar la importància i situació dels sagraments en

l’actualitat.4.- Detectar els signes religiosos en la societat actual.5.- Realitzar mapes estadístics de la religiositat a Catalunya...6.- Participar d’alguna experiència religiosa, conèixer algun

testimoni.

Estratègies:

Reflexió sobre la complexitat dels problemes humans i socials. Consulta i recerca d’informacions documentals, gràfics,

estadístiques... Aprenentatge memorístic per l’assimilació de coneixements

importants sempre que no sigui únicament verbalista o repetitiva. Esquemes, resums, mapes conceptuals... Noves tecnologies: PPT, DVD...

45

Activitats: Presentació del tema: avaluació dels coneixements previs i

introducció/motivació. Debat: activitats cognitives i de construcció significativa. Indagació: activitats d’ampliació, d’exercitació i/o memorització. Reelaboració: activitats de consolidació i de síntesi/resum. Avaluació final: activitats d’avaluació final o bé tenir en compte

algunes ja fetes.

46

AVALUACIÓ

1. Valorar el coneixement i interiorització dels conceptes, terminologia i vocabulari.

2. Calibrar l’assimilació i interrelació dels diferents conceptes.

3. Validar el sentit de la religió en la vida de cada dia.4. Descobrir la transcendència com a element fonamental de l’home.5. Ponderar l’esforç en la interiorització dels conceptes.6. Dominar la presentació dels treballs.7. Valorar la confecció de mapes.8. Saber elaborar estadístiques.9. Capacitar la participació en debats.10. Comprovar l’esforç de síntesi en l’elaboració d’un dossier.11. Valorar el respecte per la matèria.12. Mostrar la responsabilitat en el treball.13. Valorar la col·laboració a l’aula.14. Demostrar preocupació i aprofundiment per temes d’implicació

religioso-social-cultural: la fam, l’atur, la immigració, les ONG, la tolerància, la resolució de conflictes...

47

ATENCIO A LA DIVERSITATCal:

Mantenir-nos en contacte sovint amb els professors que fan matèries del nostre departament (Ciències Socials) i d’altres matèries properes (llengües...)

Utilitzar tots els recursos a l’abast. Utilitzar les noves tecnologies. Acostar la religió a l’aula: amb diàleg, atenció individualitzada. El seguiment dels alumnes amb assessorament del tutor. El control diari del treball a l’aula i a casa. Confeccionar fitxes complementàries per aquells que van sobrats

i de reforç per tots aquells que cal donar-los una empenta. Un treball cooperatiu, doncs, permet assolir més fàcilment els

objectius proposats.

48


DE BATXILLERAT

PRESENTACIÓEn el marc de la Llei Orgànica d’Educació l’ensenyament de la Religió i Moral Catòlica es presenta com a opció lliure pels alumnes i d’oferta obligatòria pels centres.

49

L’ensenyament religiós aporta qualitat a l’educació integral de l’alumne/a, no només per l’aprenentatge d’uns coneixements que li permetin valorar les tradicions religioses i el patrimoni sòcio-cultural que generen, sinó també per l’adquisició personal d’uns valors i actituds que li faciliten una proposta de sentit últim per a la seva vida i que alhora fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.

El coneixement real del missatge cristià permet entendre el fet religiós d’altres creences i cultures tant presents avui a casa nostra.

L’assignatura de religió al batxillerat proporciona als alumnes que hi han optat la síntesi del missatge cristià que, tenint com a eix la dignitat de la persona, porta el compromís en favor de la promoció humana, la llibertat, la justícia, la pau i la fraternitat, així com també al diàleg amb la cultura.

OBJECTIUS

L’aprenentatge d’aquesta matèria ha de contribuir a què els/les alumnes/es desenvolupin les capacitat següents:

1. Reconèixer la importància i universalitat del fenomen religiós en les diferents cultures, en particular del cristianisme.

50

2. Sintetitzar els continguts fonamentals del missatge cristià des de les fonts bíbliques i doctrinals de l’Església.

3. Descobrir el sentit de la dignitat del ser humà, partint de la seva creació, el valor de la vida i la seva transcendència.

4. Analitzar la relació de la fe amb la cultura actual, valorant la seva aportació mútua.

5. Conèixer els elements bàsics de la Doctrina Social de l’Església catòlica, a fi d’interpretar la realitat socio-econòmica del món.

6. Reconèixer els continguts ètics del missatge cristià i saber-los aplicar en la construcció de la societat.

7. Analitzar els valors del cristianisme i contrastar-los amb els valors dels humanismes del nostre temps.

8. Adquirir una actitud de respecte i valoració envers les persones de diferent cultura i ideologia, a fi de construir mitjançant el diàleg una convivència en pau i concòrdia.

9. Identificar com la fe es manifesta en l’art religiós del nostre temps.

10. Descobrir el significat profund de l’activitat humana, com a manifestació de la pròpia dignitat, aplicant els criteris cristians a l’activitat laboral.

CONTINGUTS

1. Símbols dels evangelistes.2. Símbols de la Setmana Santa.3. Com a cristià: Jesús és el nostre model.

51

4. Mite sobre el pecat.5. Dimensió social del missatge cristià.6. Simbologia en la litúrgia.7. El símbol del Nou Poble de Déu. 8. Nord Sud.9. Voluntariat: Caritas10. Caritat cristiana, humilitat, senzillesa, pobresa interior.11. Principis i valors de la Doctrina Social de l’Església12. Mite del diluvi: home just.13. Pentecosta i els seus símbols.14. Naixement de l'Església15. Aliances i pactes.16. Anàlisi de textos i art religiós17. Símbols i litúrgia. Símbols de l'Eucaristia, Passió i mort. Signes

i símbols dels sagraments. 18. Símbols dels primers cristians19. Símbols de la jerarquia eclesiàstica. 20. Valor del servei i de la gratuïtat a través de textos i obres

d'art. Ex: (El Bon Pastor)21. Pere: pedra i primat.22. Símbols dels diferents ordes religiosos. Monestirs. El monestir:

vida. Monestirs catalans, centres de cultura: Ripoll, Poblet, els convents de Sant Francesc i Sant Domènec.

23. La imatge de Jesús en l'art el llarg de la Història. 24. Lligam entre religió i cultura. Fe i Raó25. El Poble de la Bíblia: els hebreus26. Dels orígens fins als nostres dies27. El paper de l'Església en el món d’avui.28. Organització de l'Església.29. Autoconeixement: Qui sóc? Com sóc? Què valoro? Com

decideixo?.30. Un ésser suprem anomenat Déu31. Panorama de les religions al món: Religions primitives.

Religions monoteistes. Religions extrem orient

52

METODOLOGIAMètode Inductiu:

Del que és particular al que és universal.Afavoreix l’autoactivitat, estimulant l’observació i la curiositat. Proporciona el plaer de comparar resultats immediats.El mestre pot obtenir fàcilment la inducció amb pocs exemples sempre que siguin adients i seleccionats.Dewey modifica la definició afirmant que va dels fets als significats.

Mètode deductiu:Del que és universal al que és particular. Des de les lleis generals descobertes per via inductiva i intenta aplicar-les a fets inexplicats. Parteix de principis genèrics per constatar fets singulars.És el mètode lògic orientat a la comprensió i al raonament. És un mètode explicatiu.

Els mètodes inductiu i deductiu no es contraposen, es complementen.

Mètode heurístic:Consisteix en formular preguntes adequades, oportunes i intel.ligents, amb tres objectius:

d) Estimular el raonament.e) Descobrir com pensa l’alumne.f) Comprovar què sap.

Mètode experiencial:No se l’ha de confondre amb mètode d’experiments.Bàsicament és viure una experiència ja sigui personalment o observada en els altres.ÉS un assaig conscient d’aspiracions, projectes de superació, obertura condicionada, etc...Objectius: provocar reflexió, introspecció, diàleg, comunicació...

Mètode d’investigació:A partir d’un contingut, concepte, idea, fet o situació.Ampliar els coneixements fent una recerca des de diverses perspectives per valorar i determinar les interaccions. Pot ser individual o en grups (ambdues opcions precisen una posada en comú i na concreció final).

La metodologia en el batxillerat ha d’afavorir la capacitat de l’alumne per aprendre per si mateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes pedagògics apropiats per a la investigació.La introducció, l’assimilació i la comprensió dels fets i els conceptes propis de l’assignatura de religió, l’adquisició i aprenentatge de procediments tan importants com la indagació i la investigació, l’anàlisi i interpretació de fonts documentals diverses, o l’adquisició

53

d’actituds relatives al rigor científic i la curiositat científica són elements indispensables per aconseguir la necessària disciplina intel·lectual que s’exigeix en el batxillerat.

Estratègies per a l’ensenyament i aprenentatge:

1. Estratègies de caràcter expositiu: el professorat presenta, mitjançant l’exposició oral o escrita, una sèrie de coneixements elaborats prèviament que l’alumnat ha d’assimilar. Cal incentivar la motivació i tenir cura de la claredat expositiva.

2. Estratègies basades en l’aprenentatge significatiu: sobretot en aquells continguts més teòrics i abstractes. Cal realitzar una introducció dels continguts i donar a l’aprenentatge una dimensió interrogativa, que fa que la sessió lectiva serveixi per crear i resoldre petits dubtes o problemes de forma individual, en petit grup o grup classe.

3. Estratègies d’intervenció didàctica: permeten que l’alumnat reflexioni sobre la complexitat dels problemes humans, socials i religiosos, i adquireixi l’hàbit d’afrontar la resolució amb relativa autonomia, mitjançant el tractament, la consulta i la recerca d’informacions documentals, gràfiques, estadístiques, etc. En definitiva, es tracta de dotar a l’alumnat d’unes eines adients perquè pugui afrontar l’anàlisi crítica de situacions diverses ja sigui individualment o en petit grup.

Per acabar, és necessari tenir a l’abast una àmplia diversitat de materials i de recursos didàctics.

- Materials escrits, àudiovisuals (televisió, video, DVD, projector...)- Recursos informàtics. L’ordinador i la tecnologia informàtica

ofereixen noves perspectives per a l’ensenyament i són un recurs d’enorme potencial didàctic i educatiu.

54

AVALUACIÓ

L’avaluació de l’assignatura de religió en el batxillerat ha de tenir en compte l’aprenentatge que l’alumnat ha assolit en relació amb els tres tipus de continguts, és a dir, en els conceptes propis de la matèria, els aspectes procedimentals i els aspectes actitudinals.

1. Raonar la resposta que les religions i humanismes han donat a la qüestió sobre l’home i el sentit de la seva vida, i la resposta que dóna la fe catòlica.

2. Descriure un esdeveniment i/o un problema social rellevant, obtenint-ne informació a partir dels mitjans de comunicació social, i valorar-lo a la llum dels criteris morals cristians.

3. Explicar el sentit religiós d’algunes manifestacions artístiques i culturals.

4. Mostrar un coneixement seriós i crític del fet religiós i les seves expressions, estudiant les grans religions i explicant particularment la religió catòlica.

55

ATENCIO A LA DIVERSITAT

La diversitat és quelcom consubstancial al gènere humà. El sistema Educatiu l’ha d’atendre de manera que tots els alumnes desenvolupin al màxim les seves capacitats.

A l’etapa d’ensenyament secundari és quan es produeix una major intervenció en aquests sentit per tal que els alumnes amb diferents interessos o cultures puguin assolir els objectius finals d’etapa.

A l’etapa d’ensenyament post-obligatori cal continuar incidint en aquesta atenció a la diversitat, tot i que és evident que els alumnes que cursen aquests estudis tenen uns interessos i unes inquietuds molt més homogènies.

A l’etapa del batxillerat, a l’àrea de Religió, serà cada professor qui adoptarà els mètodes pedagògics que millor s’adaptin a les característiques del seu alumnat. Cal preveure que la seva intervenció sigui prou variada i diversificada perquè cada un dels alumnes hi trobi les condicions que li seran òptimes pel seu aprenentatge.

Orientacions bàsiques:

1. Diversificació dels elements de comunicació del professor amb l’alumne i el grup mitjançant: l’organització de l’aula i el grup, diferents tècniques i modalitats de treball, diversificació de materials i de suports (orals, escrits, audiovisuals...)

2. Diversificació dels mètodes pedagògics: si bé és útil presentar als alumnes una metodologia didàctica clarament definida, convé associar a aquesta opció, altres pràctiques que la complementin. Per exemple, alternar classes magistrals amb treball individual i de descoberta per part dels alumnes; treball oral, treball escrit, treball en grup, treball individual, etc.

3. Diversificació de les ajudes i de l’aprofundiment. Paral·lelament al treball realitzat a la classe, cal preveure pràctiques múltiples de suport o d’ampliació de determinats continguts. Per exemple: activitats de recapitulació sintètica de coneixements anteriors, analitzar errors o dificultats en un determinat tema estudiat, preparació prèvia dels continguts a treballar a classe, activitats que facilitin l’adquisició de tècniques d’estudi i d’organització del treball personal, etc.

56

ANNEXOS ESO

57

ELS CRÈDITS DE L’ESO

Cr 1: El fet religiós i la bíbliaCr 2: Jesús de NatzaretCr 3: L’Església: organització i històriaCr 4: La Fe: creences i pràctiques.Cr 5: Ètica i cristianisme.

Cr 1: El fet religiós i la bíblia

La persona: imatge de Déu. Déu és creador. La llibertat i l'amor filial. L'home i la dona imatge de Déu. Els relats de la Creació. L’origen de l'ésser humà. El relat bíblic versus el científic. El Déu cristià: la Trinitat L'Esperit Sant: la força de Déu. La Bíblia és paraula de Déu. La Bíblia és la història de la Salvació. La Bíblia és un llibre inspirat per Déu, escrit amb llenguatge humà.

La Bíblia és una petita biblioteca. Importància dels gèneres literaris. Veritat en la Bíblia. Interpretació dels relats bíblics.

Els llibres de l'Antic Testament són fonamentals per conèixer la història del poble d'Israel. Estudi dels principals personatges bíblics, Abraham, Moisès, Isaïes. El Nou Testament

Preguntes sobre el sentit de la vida i respostes transcendents. Elements que caracteritzen el fet religiós: Déu, ésser superior, el sagrat, les mediacions (mites, ritus, oració, moral) i les persones.

Les religions donen una visió del món i de la vida, intenten donar un sentit a la vida dels creients. Importància del diàleg interreligiós: signe de tolerància, de respecte i de pau.

Enumerar les principals religions del món passades i actuals. Fer un esquema general dels principals elements d'una religió.

El primer element del fet religiós: Déu. Estudiar els diferents noms que rep Déu en les religions. El sagrat i el profà.

Preguntar-se sobre Déu i descobrir Déu en la vida quotidiana. Per què la persona se sent cridada per Déu. Compromís i projecte de vida cap a Déu.

Les religions primitives: en quin moment sent l'ésser humà la necessitat de Déu. La mort en l'època prehistòrica.

Estudi del temps i de l'espai on van néixer les principals religions. Definir què és un ritus. Descriure els ritus més importants de les

grans religions.

58

Estudi de les religions antigues: Messopotàmia, Egipte, Grècia, Roma, Asteques, Maies.

Estudi de l'organització interna de cada religió: persona sagrada. Les religions són una realitat complexa. Expansió de cada religió,

estudi de les religions que tenen més creients: budisme, cristianisme, islam. Per què interessen tant les religions orientals en el món occidental?

Panorama actual de les grans religions: quines característiques

Cr 2: Jesús de Natzaret

Déu parla. Els apòstols, testimonis. El Regne de Déu és aquí. Importància del fet històric del naixement de Jesús. Els misteris de la

vida de Jesús explicat en els evangelis. La Bíblia és un llibre de fe: el Nou Testament ens conta la vida de

Jesús i l'origen de les primeres comunitats cristianes. Jesús explica el camí que hem de seguir. Importància de Maria, Mare

de Jesús. El poble d'Israel espera un Messies. Jesús és el Messies esperat. Déu es revela en Jesús. Va ser jutjat i condemnat. Déu el va ressuscitar. Jesús veritable és Fill de Déu. L'esperança en aquesta vida i en l'altra. La divinitat de Jesús. La salvació de Jesús. El missatge de Jesús. Jesús promou la conversió sincera, el compromís personal i la

pregària. La mort en el cristianisme. Jesús anuncia el regne de Déu: paraules i signes. El nucli del missatge de Jesús: l'Amor. L'ètica cristiana: és un camí. Els manaments ens ajuden a ser fidels

al projecte de Déu: la nostra salvació. Els primers manaments fan referència a la relació entre Déu i l'ésser

humà. L'Amor a Déu, el no prendre el nom de Déu en fals, santificar les festes.

Els manaments del 4 al 10 fan referència a la relació de cadascú amb el proïsme: respecte envers els pares, la família, la vida, els bens i la bona fama dels altres.

La trobada personal amb Jesús, la comunitat cristiana és la base del compromís dels creients

59

Cr 3: L'Església organització i història

L'Esperit Sant és la força de Déu. La força de l'Esperit va unida a la missió de l'Església. Els sagraments són signes visibles de la presència de Crist. L'Orde sacerdotal. Fidelitat i celibat. Viure avui els valors de l'Esperit Sant és possible. L'Església és la comunitat de creients cristians. La festa de la pentecosta celebra l'origen de l'Església. Descobrir i valorar la fundació i naixement de l'Església com a obra

de Déu. L'Església és una comunitat de germans, units en la fe de Crist. El Baptisme ens fa fills de Déu. L'Església és una comunitat que celebra: els sagraments són la

manifestació real de la presència de Déu en L'Església fan present el Regne de Déu.

L'Església de Crist està formada per dos elements: l'element visible (la comunitat humana de creients) i l'element invisible (l'Esperit Sant) que la convoca i l'envia a complir la seva missió en el món.

D'entre tots els serveis específics que s'exerceixen en l'Església destaquen els anomenats ministeris ordenats: bisbes, preveres i diaques.

Explicar el sagrament de l'Ordre, responsabilitat de representar Crist davant la comunitat.

Jesús va enviar els seus apòstols a continuar la seva missió: l'acció missionera, l'educació de la fe, la celebració de la fe i l'acció caritativa i social.

El Servei d'ensenyar, de santificar i de governar. L'Església és comunitat de Fe i Amor. El papa és el cap de l'Església amb l'encàrrec de confirmar els altres

en la fe entre nosaltres.

Cr 4: La Fe: creences i pràctiques.

Déu Pare, Creador: dóna origen. La creació: relats del Gènesi. Relació Fe i Ciència: no són camins de coneixement oposats. La Bona Nova. Jesús és el Crist Jesús salva tothom del pecat i de la mort. Universalitat, catolicitat La transcendència de la vida humana. La Mort. La Justícia i la Misericòrdia divina. "Estimeu-vos tal com jo us he estimat" Qui és l'Esperit Sant, la seva missió. L'Església es guia per l'Esperit Sant.

60

Signe sensible instituit per Jesucrist (origen) per donar-nos la gràcia: vida.

Festivitats. Celebració de l'Eucaristia: missa, renovació del sacrifici de la creu Any litúrgic: inici i final Temps litúrgic: ordre, colors i significat Festes cícliques. Calendari mòbil Festes religioses arrelades en la cultura popular: frases fetes,

refranys, dites, costums. Però pèrdua del significat. Baptisme, Confirmació, Eucaristia: institució, efecte, símbol i

significat. Confessió, Unció dels malalts: institució, efecte, símbol i significat Ordre: institució, efecte, símbol i significat Matrimoni: institució, efecte, símbol i significat. Altres pregàries i devocions, significat de les festes tot seguint el

calendari: què celebrem? Noms de pila i noms de lloc (propers, relacionats amb el propi

context) cada poble té patró, festes locals, ermites, etc. Participació del poble/comunitat als actes religiosos i culturals. Manifestació religioso-festiva d'un poble. Aplecs de casa nostra: St. Mer, St. Roc, Sta. Caterina,... Religiositat i sentiment popular-religiós d'un poble. Agraïment al

Pare. El pelegrí de Tossa: St. Sebastià Moltes són d'origen pagà. Han arrelat al poble des de temps ancestrals. Processó de diferents tipus, de Setmana Santa, de rogatives....

Confraries. Girona, Tarragona, St. Hilari, Besalú Música sacra. Música amb missatge cristià (Kairoi, ...) Festes marianes populars. Cada zona geogràfica té les seves

particulars. Àngels, Collell, Vilar, Mont, Farners, Montserrat, Mercè. Els màrtirs de casa nostra també són importants, cal tenir-los

presents al llarg de l'any . Alguns: Cugat, Narcís, Feliu, Eulàlia,... L'home es relaciona amb Déu. Relació de pare/fill, diàleg constant Diferents maneres de pregària: gestos, paraules, música... Maria, model del cristià. L'Esperit Sant ens guia. Jesús ens ensenya a resar. Som fills de Déu Reconèixer qui és Déu: santificar el seu nom, demanar: gràcies,

perdó a Déu i als altres. Diversitat de pregàries: moments i llocs. La fe és raonable: el cristià pot donar raó de la seva fe, de la seva

esperança. Celebracions de la fe en comunitat: compromís amb Déu i amb els

altres, preocupació real pels altres. L'home és un ésser religiós per naturalesa.

61

Sentit transcendent de la vida. Què vol dir creure: confiar en qui diu què: Déu parla.

Cr 5: Ètica i cristianisme

Relats del Gènesi. Home/dona. Iguals i diferents. Creats a imatge i semblança de Déu. Resposta de l'home al pla de Déu.

Jesucrist/Déu crida l'home cap a la perfecció. Fer el bé = Ser feliç La llei de Deu. Moisès i els 10 Manaments. Benaurances. Drets humans. Llei eterna/llei natural. Consciència comportament en relació a Déu. Estimar, un gran compromís Relació amb els altres i compromís personal vers Déu i els altres.

Una actitud vital oberta, no egoista. Creats per Déu, redimits per Crist. Valor de la vida. Respecte per la vida de l'altre des del principi. Cèl·lules mare (adultes i embrionàries) experimentació genètica. Avortament. Drogues. Sida. Suïcidi. Eutanàsia. El treball, professionalitat. Col·laborar en la millora del món des de les pròpies possibilitats Què és ser just?. Solidaritat. Lluitar per la justícia. Som cos. L'amor. La família. Principis morals. Tots hem de col·laborar. Laics compromesos en el món. Relació fe/vida. Què creiem/Com vivim Tothom pot respondre al pla de Déu des del lloc que ocupa a la

societat. Diferents camins per respondre al pla de Déu. Responsabilitat vers els altres. "A qui ho feu, a mi m'ho feu". Responsabilitat vers l'entorn Exemples d'avui per l'home d'avui: diferents models actuals. Tercer i Quart Món Moviments cristians presents a la diòcesi. Qui és l'ésser humà? Què espera Déu de l'home? Què és el bé? I el

Mal? Quina és la finalitat de l'home? la felicitat aquí i després.

62

ANNEX BATXILLERAT

63

Crèdit 1: Simbología

Creuen en Déu Pare: Des de la perspectiva de la història de la Salvació

Déu que ens estima ( és un Déu amic, un Pare proper..) Déu que ens ha creat: Anàlisi dels relats del Gènesi On es revela Déu: en la Tradició Apostòlica. Plenitud en Crist consumada per l'Esperit Sant. Units en l'Esperit. Creuen en Jesús Salvador del món: Jesús en els evangelis: convertiu-

vos i creieu en la Bona Nova El Misteri Pasqual de Jesús: Passió, mort i ressurrecció Jesús el nostre Salvador Jesús i Déu es troben en la nostra història Ha vingut per alliberar-nos del pecat i de tot mal Missatge de Jesús: Dels Manaments a les Benaurances. Superació de

l'Antiga Aliança. Els manaments no són imposició sinó oferta d'un camí de realització - felicitat

Missatge de Jesús: Estimeu Déu: Els tres primers manaments Missatge de Jesús: Estimar al proïsme: Del quart al desè. Viuen en Crist: Compromís, amor, servei, caritat, donació.. En tots

els àmbits de la seva vida (professional, política...), Viuen en Crist: en la comunitat cristiana Viuen en Crist: al món dels pobres La moral social: La justícia social i la solidaritat Creuen en l'Esperit Sant: A partir de Jesús descobrim el Déu Trinitari:

Pare, Fill i Esperit. Jesús ens parla del Pare i ens envia l'Esperit El nom, els qualificatius i els símbols de l'Esperit Sant. La missió de l'Esperit i del Fill, conjuntament. Rebre l'Esperit. Ser

enviats. L'Esperit en la plenitud dels temps. L'Esperit reuneix l'Església. Déu s'ha revelat progressivament i ens espera perquè visquem fins

a la plenitud en Jesucrist. On es revela Déu: En l'Escriptura (Paraula de Déu escrita i llegida en

l'Església). De l'Antic al Nou Testament. De l'antic Poble de Déu a l'Església. Déu s'ha revelat progressivament i ens espera perquè visquem fins


l'Església). De l'Antic al Nou Testament. De l'antic Poble de Déu a l'Església. Què és l'Església?. Poble de Déu (sacerdoci comú), Cos de Crist, Temple de l'Esperit

Sant. Sagrament ( signe i instrument) de la Salvació. Els Primers cristians: Ac 2,42. Com s'organitzen: En comú. Els Primers cristians: El paper de la dona en l'Església primitiva Per creure, celebrar i estimar ho fa en comunitat: L'Església

65

Carisma i serveis en l'Església: El ministeri ordenat: Bisbes (pastors), preveres i diaques

Carisma i serveis en l'Església: Missió de la Jerarquia: Serviu generosament la comunitat, feu-ho de bon grat per amor a Déu, sense interès, fent-vos models pel ramat (1Pe 5, 2-3)

Carisma i serveis en l'Església: El ministeri de Pere: Continua la funció dels apòstols, continua el servei de Pere, en el seu successor

Carisma i serveis en l'Església: El carisma de la vida consagrada. Resposta radical a l'Evangeli. Contemplatius i actius: Segueixen els consells evangèlics (síntesi de les Benaurances).

La Litúrgia: Memòria de Jesús (mort i ressuscitat) que es fa present, actual i eficaç

L'any litúrgic centrat en el misteri pasqual Pedagogia de l'Església Aspectes culturals Els orígens: L'Etapa judeo-cristiana Els orígens: L'Etapa judeo-cristiana.El Concili de Jerusalem. Ac 15 Els orígens: L'expansió del cristianisme. Els orígens: Constantí: L'imperi Cristià Els orígens: L'expansió del cristianisme. Els pares de l'Església.

Grans bisbes i grans Concilis L'Església medieval: St Benet, Cluny, El Císter. L'Església medieval: Sant Francesc i Sant Domènec L'Església medieval: Monestirs, catedrals i universitats L'Església medieval: Ecumenisme: El cristianisme bizantí. Edat moderna: El Renaixement: L'humanisme i el cristianisme Edat moderna El Renaixement: L'art Edat moderna Barroc: L'art Els Sagraments de la iniciació cristiana: Baptisme, confirmació i

eucaristia Són els sagraments constitutius, bàsics, del cristià. Els Sagraments de guarició: de la Reconciliació: Perdó del pecat,

redreç i curació. Unció dels malalts: " Són els malalts que necessiten metge"

Els Sagraments pel servei de la comunió: Ordre: Servidors de la comunitat: Paraula, sagraments i comunió interna.

Els Sagraments pel servei de la comunió: Matrimoni. L'Església domèstica, els primers catequistes dels fills. La icona de l'amor de Déu a la Humanitat

Les altres celebracions litúrgiques (entorn de la paraula i de la litúrgia)

La religiositat-pietat popular: Descobrir-hi el sentit religiós. L'evangelització a partir de la manifestació popular. L'origen i l'arrelament de les tradicions religioses populars a casa

nostra La identificació del poble amb la pràctica. Els aplecs. Les romeries i vots de poble. Les festes populars. Les

processons. La música. Les advocacions populars.

66

El martirologi i santoral local El fet religiós en l'home. La seva naturalesa Totes les religions ajuden a construir una humanitat millor. El diàleg

interreligios. La divinitat o divinitats. Principals conceptes antropològics, teològics i ètics. El marc històric. El marc geogràfic. Rituals i celebracions. La iniciació Origen i evolució. Forma d'organització i jerarquia. L'expansió

Bat Cr 2

Creuen en Déu Pare: Des de la perspectiva de la història de la Salvació

Déu que ens estima ( és un Déu amic, un Pare proper..) Déu que ens ha creat: Anàlisi dels relats del Gènesi Déu que ens ha creat: Fe i ciència Déu que s'ha revelat progressivament i ens espera perquè visquem

fins a la plenitud en Jesucrist. On es revela Déu: en la Tradició Apostòlica. Plenitud en Crist consumada per l'Esperit Sant. Units en l'Esperit. Creuen en Jesús Salvador del món: Jesús en els evangelis: convertiu-

vos i creieu en la Bona Nova Jesús en els evangelis: Els títols de Jesús: Messies, Fill de Déu i Fill de

l'home. Altres noms de Jesús ( Senyor..) El Misteri Pasqual de Jesús: Passió, mort i resurrecció El Misteri Pasqual de Jesús: L'esperança en la Vida Eterna: Tenim

futur en Déu. La vida no s'acaba, es transforma. El Misteri Pasqual de Jesús: Divinització (elevació) de l'home: som

fills de Déu a través de Jesús i viurem en Déu. Jesús el nostre Salvador Jesús i Déu es troben en la nostra història Ha vingut per alliberar-nos del pecat i de tot mal L'Esperança en la vida eterna Missatge de Jesús: Dels Manaments a les Benaurances. Superació de

l'Antiga Aliança. Els manaments no són imposició sinó oferta d'un camí de realització-felicitat

Missatge de Jesús: Resum: l'amor a Déu i als altres. Missatge de Jesús: Estimeu Déu: Els tres primers manaments Missatge de Jesús: Estimar al proïsme: Dels quart al desè. Missatge de Jesús: Estimeu als enemics (Mt 5) Viuen en Crist: Compromís, amor, servei, caritat, Viuen en Crist: en la comunitat cristiana Viuen en Crist: al món dels pobres La moral social: La dignitat de la persona humana La moral social: Bioètica

67

La moral social: El bé comú La moral social: La justícia social i la solidaritat La moral matrimonial (sexual) Creuen en l'Esperit Sant: A partir de Jesús descobrim el Déu Trinitari:

Pare, Fill i Esperit. Jesús ens parla del Pare i ens envia l'Esperit El nom, els qualificatius i els símbols de l'Esperit Sant. La missió de l'Esperit i del Fill, conjuntament. Rebre l'Esperit. Ser

enviats. L'Esperit en la plenitud dels temps. L'Esperit reuneix l'Església. Déu s'ha revelat progressivament i ens espera perquè visquem fins


l'Església). De l'Antic al Nou Testament. De l'antic Poble de Déu a l'Església. Déu s'ha revelat progressivament i ens espera perquè visquem fins


l'Església). De l'Antic al Nou Testament. De l'antic Poble de Déu a l'Església. Què és l'Església?. Poble de Déu (sacerdoci comú), Cos de Crist,

Temple de l'Esperit Sant. Sagrament ( signe i instrument) de la Salvació. Una comunió.

Els Primers cristians: Els Primers cristians :creu Els Primers cristians: l'elecció dels diaques El paper de la dona en l'Església primitiva El Missatge dels primers cristians avui. Per creure, celebrar i estimar ho fa en comunitat: L'Església Carisma

i serveis en l'Església: El ministeri ordenat: Bisbes (pastors), preveres i diaques

Carisma i serveis en l'Església: Missió de la Jerarquia: Serviu generosament la comunitat, feu-ho de bon grat per amor a Déu, sense interès, fent-vos models pel ramat (1Pe 5, 2-3)

Carisma i serveis en l'Església: El ministeri de Pere: Continua la funció dels apòstols, continua el servei de Pere, en el seu successor

Carisma i serveis en l'Església: Ministeris laics en l'Església: Viure l'Evangeli en la vida de cada dia i amb família: Vida i acció en l'Església i en el món

Carisma i serveis en l'Església: Ministeris laicals Carisma i serveis en l'Església: El carisma de la vida consagrada.

Resposta radical a l'Evangeli. Contemplatius i actius: Segueixen els consells evangèlics (síntesi de les Benaurances).

Carisma i serveis en l'Església: Enmig de l'Església, junts amb els altres cristians, ens recorden l'essencial de la fe

Edat contemporània. Els papes conciliars: Joan XXIII, Pau VI. Edat contemporània. Els papes post-conciliars: Joan Pau I, Joan Pau II

i Benet XVI Els Sagraments de la iniciació cristiana: Baptisme, confirmació i

eucaristia (central). Són els sagraments constitutius, bàsics, del cristià.

68

Els Sagraments de guarició: de la Reconciliació: Perdó del pecat, redreçament i curació. Unció dels malalts: " Són els malalts que necessiten metge"

Els Sagraments pel servei de la comunió: Ordre: Servidors de la comunitat: Paraula, sagraments i comunió interna.

Els Sagraments pel servei de la comunió: Matrimoni. L'Església domèstica, els primers catequistes dels fills. La icona de l'amor de Déu a la Humanitat

Les altres celebracions litúrgiques (entorn de la paraula i de la litúrgia)

Els orígens: L'Etapa judeo-cristiana No encaix del cristianisme: persecucions. El Concili de Jerusalem. Ac 15. Constantí: L'imperi Cristià. L'expansió del cristianisme. Els pares de l'Església. Grans bisbes i grans Concilis

L'Església medieval: Cristianització de les tribus germàniques. Els bàrbars

St Benet, Cluny, El Císter. Sant Francesc i Sant Domènec Carlemany Monestirs, catedrals i universitats Les Creuades La Inquisició Ecumenisme: El cristianisme bizantí. Edat moderna: El Renaixement: L'humanisme i el cristianisme El Renaixement: Erasme i Luter: La Reforma. El Renaixement: L'art Barroc: L'art El Concili de Trento: la Contrareforma Ecumenisme: refer la unitat amb els protestants. La Ilustració i la Revolució Francesa. L'enciclopedisme Edat contemporània L'Església posada al dia: El Concili Vaticà II La Litúrgia: Memòria de Jesús (mort i ressuscitat) que es fa present,

actual i eficaç. L'any litúrgic centrat en el misteri pasqual La religiositat-pietat popular: Descobrir-hi el sentit religiós. L'evangelització a partir de la manifestació popular. L'origen i l'arrelament de les tradicions religioses populars a casa

nostra. La identificació del poble amb la pràctica. Els aplecs. Les romeries i

vots de poble Les festes populars. Les processons. La música. Les advocacions populars. El martirologi i santoral local Els cristians i l'Església preguen. Relació amb el Déu invisble seguint

Jesús: Escoltar-lo, estimar-lo, adorar-lo, viure com Ell ens ha dit. Jesús prega i ensenya a pregar.

Formes de pregària en la vida cristiana. Les expressions de la pregària. Preguem al Pare, a Jesús, a l'Esperit. Preguem com Jesús. Preguem com Maria. Preguem amb tota l'Església

69

Formes de pregària en la vida cristiana. El Pare Nostre: Resum de l'Evangeli. Pare nostre que esteu en el cel. Santificar amb la vida. Que vingui el Regne futur i present. Que es faci el que Déu vol (de mi).

Formes de pregària en la vida cristiana. El Pare Nostre: Les necessitats de cada dia. El perdó. Alliberar-nos del mal, de tot mal, d'apartar-nos del Pare

L'Església que prega. Des del cenacle fins avui. De moltes maneres: en grup, sols, desert, família, aplecs...

Creuen: Enmig d'un món no creient. Confien en Déu i estimen a Crist. Laïcitat i laïcisme.

Celebren: Com els primers cristians. El diumenge. La missa (la fracció del pa). Viuen enfora el compromís amb els germans.

Viuen estimant: Són solidaris en un món de riquesa mal repartida. Solidaritat personal: Caritas, solidaritat col·lectiva: justícia social i ecologia. Procuren un canvi d'estructures. Viuen la caritat fraterna.

Els grans testimonis: Teresa de Calcuta, Abbé Pierre, Charkles de Foucould, Helder Cámara.

Les missions. Joan Alsina, Joaquim Vallmajó. La nostra diòcesi. Moviments cristians actuals. El fet religiós en l'home. La seva naturalitat Totes les religions ajuden a construir una humanitat millor. El diàleg

interreligios. Estudi de cada religió:

o La divinitat o divinitats.o Principals conceptes antropològics, teològics i ètics.o El marc històric.o El marc geogràfic.o Rituals i celebracions. La iniciacióo Origen i evolució.o Forma d'organització i jerarquia.o L'expansió

70

INDEX

Crèdits 2Presentació General 3El Currículum d’Educació Infantil 5

Presentació 6Objectius 7Continguts 8Metodologia 9Avaluació 11Atenció a la diversitat 13

El Currículum d’Educació Primària 14Presentació 15Objectius i competències bàsiques 16Continguts 19Metodologia 21Avaluació 22Atenció a la diversitat 23

El Currículum d’ESO 24Presentació 25Objectius 26Continguts 28Competències bàsiques 34Metodologia 40Avaluació 43Atenció a la diversitat 44

El Currículum de Batxillerat 45Presentació 46Objectius 47Continguts 48Metodologia 49Avaluació 51Atenció a la diversitat 52

AnnexosAnnexos ESO 53Els crèdits ESO 54Annexos Batxillerat 59Els crèdits Batxillerat 60

Index 66

71

delegació diocesana d’ensenyamentculum... · web viewdiòcesi de girona. treball sobre el...

Documents