del 18 de maig a l 7 de juny de 2017 l nÚmero 286 l 15.000 … · en el concurs anual que...

DEL 18 DE maig aL 7 DE juny DE 2017 l nÚmERO 286 l 15.000 EXEmPLaRS

Entrevista a Antonio Cañete

FREQÜÈNCIASecretari general de PIMEC

PÀGINA 32

L’ExpoBages Ascensió tornarà a fer bategar el cor de la ciutat

Navàs aposta per la recollida portaa porta a partir de novembrePÀGINA 21

MANRESA MANRESA

Canvi en elgovern, que prescindeix de Mireia Estefanell PÀGINA 12

Manresa tindrà gairebé el doble de zona blava amb diferents tarifesPÀGINA 12

ECONOMIA

L’economista Felber a la Mostrad’Economia Social i SolidàriaPÀGINA 27

BAGES

El futur de lesmines rep el suport d’entitats, polítics i sindicatsPÀGINA 23

BAGES

Pàgines especials de la 3 a la 11

tERE SOLé

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 18 DE maig aL 7 DE juny DE 2017

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

DiRECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • CORRECCiÓ LingÜÍStiCa: Mariona Barrera • PuBLiCitat: Tere Solé • COORDinaCiÓ: Òscar Bolancell • EmPRESa EDitORa: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: imprintsa. núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

EditorialFRQ

PILAR GOÑI

No és una visió apocalíp-tica. La tecnologia pro-dueix més beneficis que

perjudicis, però, com tot, té els seus riscos. No es pot demonit-zar l’instrument i, quan es trac-ta de comprar el primer mòbil a un nen, és quan comencen les preguntes dels pares.

Si ho meditem, des de ben pe-tits quan volem “entretenir” els infants els donem el telèfon o la tauleta dels grans perquè “no ens molestin” i ja els creem l’ad-dicció. La meitat dels nens d’en-tre 11 i 14 anys del país, segons l’Institut Nacional d’Estadísti-ca, tenen mòbil. Als 9 anys ja co-mencen a demanar-lo per pas-sar a ser una insistència diària. La frase que ja s’ha fet míti-ca, “tots els meus amics tenen mòbil menys jo”, serà una de les més dites en els darrers cinc anys en una família.

Per què us en parlo? Doncs per-què cada dia més el “Gran ger-mà” ens té més controlats amb la nostra ubicació, amb les xarxes socials… Donem pistes constants com en Patufet, i els nostres fills exactament igual. Això fa que els puguem loca-litzar en tot moment, però, per contra, són vulnerables a tots i a tothom. Afortunadament, els Mossos d’Esquadra tenen engegada una campanya a les escoles en què els expliquen fil per randa tots els riscos que ai-xò comporta i no deixa de ser curiós. Sempre que surt un in-vent nou i útil, els humans som capaços de convertir-lo en una eina que pot arribar a ser ma-ligna i letal.

AGENDA del 18 de maig al 7 de juny

I A MÉS, GUANYEM

gràcies, Román

L’iCL manresa se suma a la festa de Román

montañez (94-91). El capità juga 01:56 i

suma el seu darrer punt al nou Congost.

La victòria no treu, ni traurà, l’iCL

manresa de la cua i a la baixa.

Què faríem sense mòbil?

TELF. 93 872 02 05

FREQÜÈNCIAPublicitat de

proximitat

assequible

TOT I EL MAL TEMPS...

Èxit de la Fira dels matiners

La dansa va ser una de les protagonistes

de la nova edició de la Fira dels Matiners

d’avinyó . “1mon.cat” de Canal taronja

i La Xarxa es va fer en directe des de

la població.

SOM SOLIDARIS

una caminada a montserrat

natxo tarrés i Lloll Bertran fan costat a la

caminada solidària dels mossos d’Esquadra.

tindrà lloc aquest divendres entre

manresa i montserrat. 2.000

persones apuntades.

JOIES DE CASA

Cardona, el millor!

El castell de Cardona, monument favorit

dels catalans del 2017. La fortificació

bagenca ha rebut prop de 50.000 vots

en el concurs anual que organitza la

revista Descobrir.

+ UNIVERSITAT

més manresa

La Fundació Sociosanitària de Manresa es

converteix en institució universitària. La sala

gòtica de l’Hospital de Sant andreu va

acollir l’acte de signatura de l’acord

entre la UVic-UCC i l’FSSM.

Les ferides que ha patit per la caiguda fereixen també dos

individus tendres, que encara no són del tot conscients del camí que han pres: la Sara i l’aleix, dos intèrprets que semblen

condemnats a patir l’emergència de ser perpètuament actors

“emergents”.

DISSABTE 3La Coma Big Band

amb la col·laboració especial de Llibert Fortuny - 21 h

teatre Conservatori - teatreLa Coma Big Band, formada l’any

2015 per alumnes de 13 a 20 anys, estudiants del Conservatori

Professional de música de manresa i sota la direcció musical

de jordi gonzález.

DIMECRES 7 Amazona

Docs Barcelona Festival - 20 h Espai Plana de l’Om

Què fa que una persona sigui bona mare? Clare Weiskopf,

la directora del film, tenia 11 anys quan la seva mare va fugir a la jungla colombiana, i la va

abandonar a ella i al seu germà petit. trenta anys després, la Clare queda embarassada i

decideix retrobar-se amb la seva mare per buscar respostes i

tancar ferides. necessita tenir el seu propi concepte del significat

de la maternitat.

DIJOUS 8 La Chana

Docs Barcelona Festival20.30 h. Espai Plana de l’Om

Ballarina autodidacta, antonia Santiago amador, coneguda com La Chana, té 67 anys i viu una vida

tranquil·la a Catalunya. Va ser una de les estrelles més grans del

món.

Cap de setmana dels museus. Tast variat al Museu de la

TècnicaParc de la Sèquia. museu de la

tècnica a les 18 h.Per celebrar el cap de setmana

dels museus. Per celebrar el Cap de Setmana dels museus al museu de la tècnica es farà:Organitza: Parc

de la Sèquia

DIUMENGE 21Esmorzar entre vinyes i visita al

Celler i Castell Oller del Mas Celler Oller del masde 10.30 a 12.30 h

Comenceu el dia entre vinyes amb un bon esmorzar de pagès

i prepareu-vos per conèixer la història de l’Oller del mas.

Degustareu pa amb tomàquet, embotits locals i formatges

acompanyats del tast de dos dels nostres vins i olis ecològics.

Días del cielo auditori Plana de l’Om

de 18.30 a 20 h En Bill i l’abby, una parella

jove, decideixen abandonar la pobresa i la vida dura de Chicago.

acompanyats de la Linda, la germana d’en Bill, viatgen cap als immensos camps de blat de texas, on troben feina en una granja. un

cop recol·lectada la collita, el patró, jove i ben plantat, a qui fan creure

que tots tres són germans, els demana que es quedin perquè s’ha enamorat de l’abby. Cicle nestor

almedros.

Infàmia de Pere Riera

18 h Kursaal - Sala granintèrprets: Emma Vilarasau, jordi Bosch, Mar Ulldemolins i Francesc Ferrer. infàmia és un joc de miralls,

d’esferes, de punts de vista. a l’Eva Dolç li ha caigut un tros de món al damunt, i està lesionada.

DIVENDRES 19Roba estesa - ‘Descalces’

21:00 h - Kursaal - Sala granDesprés de triomfar a la darrera

edició de la Fira Mediterrània,Roba Estesa presenta el seu

primer disc, Descalces.

DISSABTE I DIUMENGE 20 i 21

Fira ExpoBages’17 Centre de manresa - tot el dia

Fira ExpoBages’17 al centre de manresa amb comerços oberts diumenge i atraccions firals per als més menuts a la zona dels trullols. us convidem a viure-la amb Canal taronja tV, on

oferirem programació especial durant tot el cap de setmana. també ens agradarà que ens

vingueu a veure al nostre estand-plató a la plaça de Sant Domènec

de manresa.

DISSABTE 20Joc de rol familiar

“La Manresa de 1300” carrer del Balç

d’11 a 13 hEl carrer del Balç convida pares i fills a convertir-se en artesans del

segle XiV. Després d’una llarga trajectòria desenvolupant el joc de rol amb escoles, “La manresa de 1300” s’estrena per a pares i

fills al carrer del Balç. aconseguiu que el vostre

gremi sigui el més ric de la ciutat, superant un seguit de

jocs i proves i competint entre cuireters, sabaters, paraires i

traginers. gaudiu d’aquesta nova activitat familiar i descobriu el

carrer del Balç i la seva història.

Laboratoris de lectura portàtil: ‘L’armari de l’Olívia’

Biblioteca ateneu Les Bases de manresa - d’11 a 13 h.

DEL 18 DE maig aL 7 DE juny DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

Especial ExpoBages 2017

ExpoBages Ascensió omple tots els espais des de 15 dies abans de la inauguració

Des que l’ExpoBages es va traslladar al centre de Manresa, ara fa cinc anys, és l’edició en què l’ocupació s’ha completat més ràpidament

Francesc SerratManresa

ExpoBages 2017, que se ce-lebrarà els dies 19, 20 i 21 de maig, ja fa pràctica-ment dues setmanes que

té plens tots els espais disponibles, amb prop de 200 estands que es dis-tribuiran pels principals carrers del centre de Manresa. Aquesta és l’edició en què la comercialit-zació dels espais s’ha completat a un ritme més ràpid des que la fira es va traslladar al centre de la ciutat, per sumar esforços amb la Fira de l’Ascensió. A ExpoBages 2017 s’hi donaran cita empreses de tots els sectors de dins i fora de la comar-ca en el que serà un gran aparador comercial i de serveis de la Catalu-nya Central. La bona resposta dels expositors fins aquest moment fa preveure una ExpoBages amb una gran participació.L’oferta d’ExpoBages 2017 es com-pletarà amb parades d’artesans per carrers i places del centre, actes fes-tius i populars, entre els quals des-taquen els tallers organitzats per Xàldiga, i activitats gastronòmi-ques i artístiques, entre d’altres.

La clau de fer l’Expo al centre és portar la Fira

a la gent

La regidora portaveu del govern municipal de Manresa, Àuria Caus, està convençuda que l’objectiu de fer l’ExpoBages al centre en lloc de fer-la al palau firal com es feia cinc anys enrere respon a la volun-tat de portar la Fira a la gent perquè la gent no hagi d’anar a la Fira. Par-lem amb ella d’altres aspectes de la implicació de l’Ajuntament amb l’ExpoBages - Fira de l’Ascensió.

Quina és la participació de l’Ajun-tament de Manresa en l’ExpoBa-ges Ascensió 2017?L’Ajuntament, des del trasllat de l’ExpoBages al centre de la ciutat, desenvolupa totes les feines de co-ordinació logística dels diferents serveis implicats, juntament amb Fira de Manresa: relació amb els comerços de les zones afectades; coordinació dels espais annexos a les terrasses dels diferents esta-bliments comercials (bars, restau-rants i degustacions...); trasllat de contenidors i adequació de la nete-ja; canvis de circulació i mobilitat provocats per les noves zones de

vianants; coordinació en els can-vis del bus urbà; nova senyalística, via pública i manteniment; coor-dinació de la Policia Local i la se-guretat ciutadana; implicacions en protecció civil i plans de seguretat per activitats extraordinàries; or-ganització de les parades i atracci-ons de la Fira de l’Ascensió i la Jor-nada de diumenge de la Unió de Botiguers i Comerciants de Man-resa (UBIC).

Com es gestiona la mobilitat quan la Fira ocupa tot el centre?La secció de mobilitat de l’Ajun-tament, basant-se en l’experièn-cia i els resultats d’altres edicions, planteja diferents propostes: can-vis de circulació en funció de les activitats proposades; accessos a pàrquings públics i privats; canvis en les diferents línies del servei de bus; proposta per a l’aparcament dels expositors de l’Expo; cartells necessaris per facilitar i/o informar els visitants dels possibles canvis. Bàsicament, enguany es mantin-drà el mateix operatiu de trànsit de l’any passat, en què es talla comple-

tament Guimerà i la Muralla (entre Sant Domènec i l’inici de la carre-tera de Vic).

Quines recomanacions faria als visitants de comarques per acce-dir al recinte?Que utilitzin el bus urbà per acce-dir al centre de la ciutat, els apar-caments dissuasius i els pàrquings públics perimetrals al centre.

Com promociona l’Ajuntament els seus serveis a través de la Fira?Disposem d’un estand institucio-nal amb continguts de promoció de la ciutat. Campanyes de ciutat diverses, informació turística, etc. El comerç del centre es beneficia de la ubicació actual de l’Expo?És evident que fer l’ExpoBages al centre (afegint l’opció que el diu-menge de Fira està tot el comerç obert) és una oportunitat excel·lent per a tot el comerç local, ja que es triplica o quadruplica el volum de gent que volta pel centre durant to-tes les hores d’un cap de setmana habitual. n

Sant Vicenç de Castellet esdevé el municipi convidat

a l’ExpoBages Ascensió 2017

Sant Vicenç de Castellet esdevé el municipi convidat a l’ExpoBa-ges ascensió 2017. El certamen, que se celebrarà els dies 19, 20 i 21 de maig al centre de manresa, donarà protagonisme a Sant Vi-cenç de Castellet enguany. El municipi repetirà la presència a la Fira amb un estand propi al primer tram del Passeig, a l’al-tura del teatre Kursaal, i com a principal novetat disposarà d’un

escenari a la Plana de l’Om, en què donarà a conèixer els ele-ments de la seva imatgeria po-pular. Durant tot el cap de setma-na, en aquest espai de la Plana de l’Om, es podrà veure, entre altres actuacions, un tast de la ballada popular de gitanes, festa decla-rada d’interès local. aquest any el municipi celebrarà la ballada popular de gitanes el primer diu-menge de juny. n

Des de fa cinc anys l’ExpoBages juntament amb l’Ascensió treu la gent al carrer pel centre de Manresa.

tERE SOLé

aj SVC


UBIC-Manresa reivindica més atenció per la gastronomia del Bages durant l’Expo

El sector de l’automoció serà present a la fira multisectorial ampliant la seva superfície a la zona de la Muralla, Jaume i carretera de Vic

jau me Pont, president d’Ubic Manresa+Comerç, considera que el nou for-mat de l’ExpoBages que

des de fa anys es fa coincidir amb la Fira de l’Ascensió al centre de Manresa, fent-ne de les du-es mostres un tot, beneficia el comerç perquè les dues ofertes juntes atrauen més públic i les ofertes d’un certamen i de l’al-tre es retroalimenten. El comerç dels sectors que no són al centre neuràlgic de la Fira també poden participar-hi. En aquest cas és Fira de Manresa qui gestiona la seva ubicació.

Quina és la principal implicació de Manresa+Comerç en l’Expo-Bages Ascensió?Manresa+Comerç organitza la Fi-ra de l’Ascensió amb parades d’ar-tesans a la plaça Sant Domènec,


al carrer del Born i, si fa falta, una part d’Alfons XII.

Participa directament el comerç de la zona on hi ha el recinte firal?El comerç obre els dos dies de fi-ra i fan accions puntuals particu-larment.

Hi ha petició de comerç d’altres

Totes les marques de l’automoció de Manresa

presents enguany

La nova presidenta del grup d’au-tomoció de manresa, maria masa-na, comenta les novetats pel que fa al sector d’automoció en el marc d’aquesta nova edició d’ExpoBages ascensió.

Com es presenta aquesta ExpoBa-ges Ascensió des del punt de vista del Grup d’Automoció?Ple de novetats de cada marca, co-incidint també amb l’automobile Barcelona 2017.

Quantes marques seran presents en aquesta edició? totes les que tenen presència a la Catalunya Central.

Hi ha alguna novetat en l’espai que habitualment ocupa l’expo-sició de vehicles?no, però tornarem a disposar de la zona activa de proves a la plaça Por-xada perquè s’hi puguin provar les últimes novetats.

Es manté el sorteig que es fa ca-da any entre els compradors, o bé hi haurà alguna altra promoció?Sí, com cada any, se sortegen els 3.000 € entre tots els compradors. Però, a banda, a la Fira sempre te-nim les millors ofertes que fan que resulti molt interessant comprar a ExpoBages.

El sector de l’automoció experi-menta inputs de recuperació eco-nòmica? Sí, hi ha més activitat, tant particu-lar com sobretot d’empreses, que de

mica en mica van renovant les se-ves flotes i incorporant-ne unitats.

Es troben a faltar els ajuts dels plans “Renove” del govern? Sí, ens anirien molt bé, ja que, men-tre no hi són, hem de donar nosal-tres una sortida a aquests vehicles vells, i amb el “Renove” anirien al desballestador, que és on han d’anar per aconseguir rejovenir el parc per poder baixar les emissions de CO2 i la sinistralitat.

Augmenta la demanda de vehicles híbrids després de les diferents campanyes o davant el temor que ben aviat els governs restringi-ran la circulació de vehicles con-taminants? Sí, encara que tímidament, i el que també s’està “gasolinitzant” és el mercat (de dièsel a gasolina).

Què faria falta perquè l’usuari s’acabés de decantar pels vehi-cles de combustió neta? De fet, els fabricants d’automòbils fan cotxes cada vegada amb con-sums més baixos i poques emissi-ons, i els híbrids també són una op-ció interessant fins que els elèctrics 100 % no tinguin una autonomia més gran i un preu més baix.

La Fira serà un bon exponent de l’oferta que hi ha en aquest sen-tit? Sí, s’hi poden trobar des de gasoli-na/gasoil amb consums molt bai-xos, híbrids, híbrids endollables, elèctrics...n


zones d’ocupar espai també a la Fira?Qualsevol botiga pot posar un es-tand a la Fira, però la gestió cor-respon a Fira Manresa. Hi ha uns quants comerços que sí que exposen els seus produc-tes perquè tenen molta més visi-bilitat que només a l’aparador de la botiga.

El comerç se sent la fira pròpia com ho era l’Ascensió?ExpoBages és el que marca els dos dies de fira, però el comerç se’n beneficia perquè atrau molts vi-sitants.

Algun suggeriment des de la UBIC de cara a properes edicions?Aniria bé potenciar la gastronomia de la comarca, que és més gran i variada del que la majoria coneix, però no només per a l’ExpoBages Ascensió, sinó organitzant una fi-ra anual o bianual només de vins i gastronomia locals. n

La plaça Porxada serà una zona de proves

tERE SOLé

Aquest any s’ampliarà uns metres la superfície dedicada a automoció

Jaume Pont, president d’UBIC

aCn


Especial ExpoBages 2017Llorenç Juanola, president d’ExpoBages Ascensió 2017

“Venir a la Fira surt a compte, com ho demostra que molts expositors repeteixin”

En només cinc anys es con-firma que “una fira multi-sectorial com l’ExpoBages Ascensió té molt de sentit

celebrar-la al centre de la ciutat”. Ho explica a FREQ el president de la comissió organitzadora de tots aquests anys, el comerciant man-resà Llorenç Juanola.

Ha estat difícil aquest any omplir el recinte firal?Dues setmanes abans de comen-çar l’ExpoBages Ascensió havíem assolit el repte d’expositors que ens havíem marcat, sens dubte, gràcies a la bona tasca de les persones de la Fira. Estem contents de la bona resposta de les empreses, moltes de les quals repeteixen, perquè en edi-cions anteriors han constatat que la nostra és una fira viva, que està al dia i que mobilitza molta gent des de divendres a la tarda fins a diu-


menge al vespre. Dit en poques pa-raules, venir a la Fira surt a compte.

L’organització continua apostant per aquest format?El pas dels anys ha confirmat que una fira multisectorial com l’Ex-poBages Ascensió té molt de sen-tit celebrar-la al centre de la ciutat, amb el comerç obert i en un entorn molt acollidor. Crec que tothom es-tà content amb l’aposta pel centre de Manresa i per la unificació de l’ExpoBages amb la Fira de l’As-censió. A més a més, en fer-se en el nucli urbà, facilita la celebració d’actes paral·lels relacionats amb la cultura i les tradicions. Aquest any, qui vulgui podrà convertir-se per una estona en un diable de Xàldiga o podrà contemplar la mostra que presentarà el municipi convidat, Sant Vicenç de Castellet.

Es mantenen o s’han ampliat amb relació a l’any passat els carrers o vials que integren la Fira?

L’espai firal serà força semblant al que hem definit en aquestes darre-res edicions amb el passeig de Pe-re III, Guimerà, plaça de Sant Do-mènec i Muralla com a principals eixos vertebradors. Dissabte tam-bé hi haurà força moviment a Sant Miquel, plaça Major i altres carrers del centre històric, gràcies a la im-plicació de la gent de l’ANTIC.

Des del punt de vista de producte, quines novetats hi ha?Totes les empreses que han con-tractat estand aprofiten per mos-trar-nos les seves novetats. Sempre hi ha propostes singulars, però pre-fereixo no destacar-ne cap. Els visi-tants constataran l’esforç que fan els expositors per mostrar-nos allò més innovador dels seus produc-tes o serveis.

Quin sector necessita més espai?El sector que requereix més espai és el de l’automoció. Tindrem els concessionaris, que ens presenta-ran els vehicles que acaben de sor-tir al mercat. Per a la nostra Fira, la participació de les marques de vehicles és un gran atractiu i, com a grup consolidat, aquest any en tindrem un de més.

Es noten els símptomes de recu-peració econòmica?Encara que no pugui parlar d’ale-gria, sí que es nota que les empreses

tenen ganes de donar-se a conèixer i projectar-se. Diria que les pitjors sensacions han quedat enrere i es comença a recuperar el consum.

Quin és el percentatge d’exposi-tors del Bages i quin el de la resta?La immensa majoria són de Man-resa i la seva àrea d’influència. Percentualment, és petit el nom-bre d’empreses que vénen de fora.

Es preveuen canvis per anar-los introduint en properes edicions ?Sempre procurem que els visitants trobin nous atractius a la Fira. Per això, agraïm de tot cor que persones i entitats es posin en contacte amb la gent de la Fira per tal de sumar i poder comentar les seves necessi-tats, aportacions i idees perquè tots junts anem a la una per fer aquesta festa de Manresa, que es diu Expo-Bages, més gran. Enguany, dissabte al vespre, hem propiciat una ruta gastronòmica pel barri antic. n

Juanola, president de l’Expo

8 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 20 D’aBRiL aL 3 DE maig DE 2017


Els visitants es podran convertir en diables de

Xàldiga amb foc real tant dissabte a la tarda com diumen-ge al matí, els diables ocuparan la plaça del Puigmercadal amb la in-tenció de promocionar la cultura popular. Qualsevol visitant, gran o petit, pot fer de diable i saltar sota el foc de les carretilles, que són els petards que es col·loquen en un ex-trem d’una maça i que, una vegada encesos, generen un efecte de parai-gua d’espurnes. El preu és simbòlic,

d’1 euro per carretilla. Els atrevits hauran de portar la roba adequada per a l’activitat i, en cas que no si-gui així, els mateixos components de Xàldiga els proporcionaran una bata de diable.a més, hi haurà la campanya “apa-drina una carretilla”, per la mateixa quantitat, de cara a la futura tro-bada de Diables que se celebrarà a manresa. n

Les atraccions de la Fira es traslladen als Trullols

RedaccióManresa

nnn Un solar municipal entre els carrers Caietà Mensa i Agustí Coll, als Trullols, substituirà l’avingu-da de Francesc Macià com a espai on s’ubicaran les atraccions de la Fira de l’Ascensió. La decisió de dur a terme el trasllat respon al fet que és un espai on s’afecta menys la mobilitat, es guanya en segure-tat i s’elimina qualsevol possibilitat de molèsties als veïns. Es reforçarà

el bus urbà per facilitar els despla-çaments al sector. La Fira de l’As-censió se celebrarà, coincidint amb ExpoBages, el cap de setmana del 20 i 21 de maig. Una de les princi-pals novetats d’aquest any serà el trasllat de les atraccions al sector dels Trullols després de vint anys d’haver estat ubicades a l’avingu-da de Francesc Macià, al barri de la Sagrada Família. El nou indret és on recentment ja s’han ubicat carpes de circs que han visitat la ciutat. A la nova ubi-

aRXiu

Les atraccions firals, un reclam pels infants a qualsevol fira

cació no hi haurà afectacions a la mobilitat. Pel que fa al transport, el diumen-ge 21 hi haurà un reforç de les líni-es L1 i L8 (perimetral) , de manera que hi haurà parada al sector dels Trullols cada 9 minuts de mitjana (circularan un total de set vehicles l’hora). El dissabte 20, es mantin-dran els canvis que es van estrenar fa dues setmanes. n

10 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 20 D’aBRiL aL 3 DE maig DE 2017


L’Expo suma esforços amb L’Antic per omplir

d’activitat el centre històric Estendre la Fira fins al centre histò-ric de manresa. aquest és l’objectiu d’Expoantic, una proposta que suma esforços entre ExpoBages i L’antic, i que serà una de les principals no-vetats de l’ExpoBages 2017. Les activitats es concentraran prin-cipalment durant el dissabte a la pla-ça major i als carrers del voltant, amb propostes gastronòmiques, ar-tístiques i també activitats per als més petits que convidaran a pas-sejar per aquesta zona de la ciutat.Dissabte a la tarda, la plaça major acollirà la gran festa d’ExpoBages, amb la música i la gastronomia com a protagonistes. D’una banda, hi haurà Dj en directe a càrrec de Set Box manresa, i, de l’altra, a la botiga Killing Weekend del carrer Sant miquel es farà la pre-sentació de la samarreta oficial del festival de música electrònica man-rusionica, que tindrà lloc el dia 10 de juny.Durant tota la tarda a la plaça ma-jor se celebrarà la 7a Festa dels Vins Catalans organitzada per El Petit Celler, que permetrà degus-tar més d’un centenar de vins dife-rents de 30 cellers i 9 denomina-

cions d’origen. El tiquet costarà 5 euros i donarà dret a cinc degusta-cions i a una copa. D’altra banda, tothom qui ho vulgui podrà participar, dissabte al ves-pre, a un Pinxo Pote especial d’Ex-poBages, una ruta gastronòmica de tapes per onze establiments di-ferents del barri antic, que oferiran una tapa més una cervesa al preu de 2 euros. Els bars que hi partici-pen són Cal Bisbe, 9 mondino, Si-dreria Chelo, El golut, Do ut des, toni’s, Vermuteria Santa Rita, La taverna dels 7 turons, Espai Rubi-ralta, Quinze i El Rostoll. n

“Hi ha més expositors, però demanen menys espai”


nnn Si hi ha una persona que co-neix bé tot el que es mou al voltant de l’ExpoBages durant pràctica-ment la darrera dècada, aquesta és Joan Haro, actualment amb el càrrec de coordinador de Fires.Sobre l’edició d’enguany, ens ex-plica que s’ha produït un fenomen que, d’una banda, explica els in-puts de la recuperació econòmi-ca (“hi ha més expositors que els darrers anys”), però, de l’altra, “curiosament sol·liciten menys espais”. Haro ho relaciona amb la nova tendència de “procurar no excedir-se”. Si en tenen prou amb una determinada reserva de superfície, per què ocupar-ne més de la necessària? Com si la crisi hagués ajudat a racionalitzar les inversions...

Quines són les principals novetats que presenta l’ExpoBages Ascen-sió d’enguany?Tenim més estands que situem al segon tram del Passeig , entre deu i dotze de nous; incorporem a la programació una nova proposta, l’ExpoAntic, que, d’alguna mane-ra, servirà per reactivar el sector

dels bars i l’oferta lúdica del barri. Hem creat la figura del municipi convidat. Cada any hi haurà un espai per a un municipi convidat, en el qual podrà mostrar la seva activitat i les tradi-cions pròpies. Enguany comencem per Sant Vicenç de Castellet, que ja era un expositor fidel. Aquest any ens oferirà el ball de gi-tanes dissabte i diumenge al vespre a la plaça de Crist Rei.

Des del punt de vista d’infraes-tructura, hi ha més espai cobert amb relació a l’any passat?D’estands prefabricats aquest any n’introduïm una dotzena al segon tram del Passeig, on només n’hi ha-via uns quants, i no arribàvem a la plaça Espanya.

Hi ha oferta nova?Sí i molt variada. Tenim nous ex-positors de cava, empreses de ser-veis, pernils i empreses de neteja, entre d’altres.

El sector de l’automoció ocuparà el mateix espai?Sí, el carrer Guimerà, des de Crist Rei fins a Sant Domènec, i la Mura-lla, des de Jaume I fins a la cantona-da amb la carretera de Vic.

Sense oblidar l’Exposició de vehicles antics, motos antigues, cotxes clàssics i tractors, que ocu-parà el carrer Jaume I, la plaça Cla-vé i el carrer Mestre Blanc.

Hi ha algun sector en concret que potenciï la seva presència a la Fira?Curiosament, sempre hem tingut representants d’empreses de filtres d’aigua. Aquest any hem passat de dues a quatre.

Es nota en algun aspecte la recu-peració econòmica?Sí, per un costat, tenim més expo-sitors que ens demanen espais per als seus estands. La gent està més motivada i amb ganes d’implicar-se. En canvi, per un altre costat, no es queden tants metres. Potser perquè fan núme-ros... I això permet que vinguin ex-positors nous.

Els expositors demanen anar-hi o encara se’ls ha d’anar al darrere?N’hi ha de tota mena. És cert que encara n’hi ha alguns que se’ls ha de perseguir. n

Joan Haro, coordinador de Fires

La cervesa de l’ExpoBages, tot l’anya les activitats de l’antic es podrà degustar la cervesa d’ExpoBages, una creació especial de cerveses guineu que es comercialitzarà du-rant tot l’any als establiments dis-tribuïdors de la marca. La cervesa ExpoBages és del tipus amber ale, de color coure, artesa-na, de gust suau i amb un punt re-frescant. Els seus creadors la recomanen per acompanyar tapes, cosa que la fa ideal per a la proposta de ruta de tapes del dissabte d’ExpoBages. La idea de la cervesa d’ExpoBages és que cada any s’ofereixi una recepta

diferent i, d’aquesta manera, contri-buir a la promoció de la cultura de la cervesa a casa nostra.

ACTIVITATS DURANT TOT DISSABTE I CONCERT DIUMENGE

L’organització d’ExpoBages i L’antic volen convidar tothom a passejar pels carrers del centre històric durant tot el dia de dissabte. És per això que ja des del matí el mer-cat Somiatruites, d’artesans, artistes i dissenyadors, s’instal·larà al carrer Sant miquel per completar el circuit que va des de la zona de la plaça Sant

Domènec i Plana de l’Om fins a la plaça major. una de les activitats que es vol posar en valor és preci-sament el mercat de pageses que té lloc a la plaça cada dissabte al matí i que convida a descobrir els pro-ductes locals de l’horta de manresa. Durant tot el dissabte, al carrer Sant miquel hi haurà també una mostra de graffitis en directe a diferents persianes del barri antic a càrrec del col·lectiu murs Plàstics i, durant el matí, un taller infantil d’estam-pació de samarretes davant de les botigues Killing Weekend i Black Fish Tatoo. n


MANRESA

Manresa tindrà el doble de zona blava i més barataRedaccióManresa

nnn Manresa crea 515 places noves de zona blava, cosa que represen-ta gairebé doblar les places exis-tents fins ara. Hi haurà dues tari-fes, més econòmiques que fins ara. Desapareix el pàrquing gratuït de Saclosa i l’Ajuntament millora la mobilitat i elimina l’ocupació ga-rantida per les noves places. Amb aquesta proposta de modificació de la concessió de la zona blava que l’equip de govern porta a debat al Ple d’aquest dijous, s’obté un triple objectiu: abaratir-ne la tarifa, en-tre 18 i 48 cèntims/hora, millorar la mobilitat i eliminar l’ocupació garantida. Però el benefici econò-mic més important per a la ciutat és la reducció del que es paga a la concessionària anualment pel coe-ficient de garantia d’ocupació, que només s’ha assolit durant un any, el 2007. Això vol dir que en tots els exercicis en què no s’ha aconseguit aquesta ocupació l’Ajuntament ha hagut de finançar la diferència amb un cost que, els últims cinc anys, ha superat els 200.000 euros . S’esta-

bleix una doble tarifa en substitu-ció de l’única actual, que és d’1,88 euros/hora. Hi haurà 722 places al preu d’1,70 euros/hora i 461 places a 1,50 euros/hora. Actualment, hi ha 668 places de zona blava. Es propo-sa una ampliació de 515 places, per arribar a un total de 1.183. Les no-ves places s’instal·laran, entre d’al-tres, als carrers Bruc, Era Esquer-ra, Saclosa, Carrasco i Formiguera, Primer de Maig, Súria, Circumval-

lació, Jacint Verdaguer, Joan Jorba, Pont de Vilomara, Era Firmat i Bon-succés. Abans del debat en el Ple, el PSC i la CUP a través de sengles comunicats ja han fet saber la se-va opinió. Els socialistes denunci-en que “en 15 dies volen que veïns, comerciants i partits avalem el que ells fa un any i mig que negocien”, mentre que la CUP creu que l’única sortida per a la zona blava passa per la remunicipalització del servei. n

En vermell, la zona blava ja existent i, en blau, el projecte d’ampliació

aj manRESa

Més contundència per la retirada de plaques franquistes

nnn Amb la retirada de les 148 pla-ques franquistes que queden a la ciutat, l’Ajuntament de Manresa referma el seu compromís amb la lluita contra el feixisme, la recupe-ració de la memòria històrica i el reconeixement a les persones que van sofrir, en la seva pròpia pell, i el conjunt del poble en tots els àm-bits de les seves vides, la repressió i opressió d’un estat dictatorial fei-

xista, on els drets humans eren vul-nerats diàriament, on no es respec-tava la nostra llengua i on els ideals polítics eren perseguits. Alhora el consistori compleix diferents lleis i acords com ara la Llei de la memò-ria històrica, l’Acord del Parlament de Catalunya sobre memòria histò-rica i sobre la presència de simbolo-gia i nomenclatura feixistes a l’espai públic i dels diversos acords del Ple de l’Ajuntament de Manresa sobre la retirada dels símbols franquistes a l’espai públic de la ciutat. n

RedaccióManresa

El republicà Marc Aloy és el primer tinent d’alcalde en lloc d’Estefanell

aj manRESa

Convergència i ERC pacten un nou cartipàs a Manresa

nnn Els grups municipals de Con-vergència i ERC han tancat l’acord del nou cartipàs del consistori manresà. Com s’havia anunciat, Mireia Estefanell deixa les com-petències que tenia dins el govern després del Cas d’El Vermell i serà el republicà Pol Huguet, que fins ara no en tenia, qui adquireix la nova Regidoria d’Entorn Natural, a més a més de la de Participació, fins ara en mans d’Estefanell. Llicències, una competència fins ara també en mans d’Estefanell, pertany ara a Marc Aloy, d’Esquerra, i Cristi-na Cruz adquireix Emprenedoria i Igualtat.Els canvis a Convergència desta-quen per la baixa, coneguda, per motius personals i familiars de la regidora Olga Sànchez. En aquest sentit, Neus Comellas, de Conver-gència, passa a ocupar aquesta va-cant i una nova cartera sota el nom de Projecció Ciutadana i Festes. La baixa d’Olga Sànchez també ha fet que Mobilitat passi a mans de Jordi Serracanta, de Convergència, Se-

guretat Ciutadana, a Josep Maria Sala, i Jaume Torras s’ocuparà de Protecció Civil. Àuria Caus, tam-bé de Convergència, estrena la Re-gidoria de Presidència, per assu-mir les tasques del fins ara gerent Francesc de Puig. D’aquesta mane-ra, Indústria cau en mans de Jaume Arnau, que és manté en l’àmbit de Comerç i Mercats.La resta de regidories es mantenen. Pel que fa a les tinences d’alcaldia, es manté l’alternança Convergèn-cia-Esquerra i, després de la baixa d’Estefanell, Marc Aloy passa a ser primer tinent d’alcalde. Ell mateix ha destacat la generositat, més que tacticisme, del seu partit en aquest nou cartipàs. Des del consistori, encara no s’han detallat els can-vis econòmics que aquest nou car-tipàs suposa, però sí les dates. En aquest sentit, serà en el proper Ple del 18 de maig quan es farà oficial la renúncia d’Olga Sànchez i els can-vis de carteres, tot i que, per temes administratius, Neus Comellas en-cara no entrarà a formar part del govern i, mentrestant, serà l’alcalde Valentí Junyent qui tingui aquestes competències. n

RedaccióManresa


PUBLICITAT

En marxa el guarniment floral del Nucli HistòricRedaccióManresa

nnn Des del 5 de maig, ja estan obertes les inscripcions per partici-par en el 2n concurs de guarniment floral de balcons al centre històric, que se celebrarà el dissabte 21 de maig. Les inscripcions són obertes fins aquest dijous 18 de maig, i els punts on fer-ho són les floristeries Brunea Flors (Muralla de Sant Do-mènec, 34) i Florentium (plaça Ma-jor, 11), el Casal de les Escodines o el Mercat de les Flors dels dijous a la plaça d’Europa. En el moment de fer la inscripció per participar-hi, es rebrà l’obsequi d’un gerani i una bossa de compost.Aquesta iniciativa, que va comen-çar l’any passat, està impulsada des de l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de les entitats veïnals i les floristeries d’aquest entorn, i forma part del paquet d’accions i activitats dinamitzadores que tenen per ob-jectiu contribuir a la revitalització i millora de l’espai públic d’aques-ta zona emblemàtica de la ciutat.Els premis d’aquest concurs consis-

teixen en dues entrades a especta-cles al Teatre Kursaal, dues entra-des per al Bàsquet Manresa per a la temporada 2017-2018, dos abo-naments mensuals per a les pisci-nes municipals i dues targetes T-10 del bus urbà.El jurat en determinarà els guanya-dors en una passejada pels balcons participants el dia 21 de maig. L’ac-te de lliurament de premis tindrà

lloc el dia 27 de maig a l’Anònima, en el marc del Festival Artístic del Barri Antic (FABA).Així mateix, del 9 al 27 de maig està previst dur a terme al centre histò-ric diferents activitats paral·leles com tallers de flors i jardineria i ac-tivitats infantils. Més informació al telèfon 938 782 354, o bé a les asso-ciacions de veïns del Barri Antic, Escodines i Vic-Remei. n

El barri de les Escodines s’implica directament en el guarniment floral

aj manRESa

Jornada dels advocats sobre la justiciabilitatdel dret a l’educació

nnn Més de mig centenar de perso-nes, entre advocats i alumnes de la Fundació Universitària del Bages (FUB), van participar el passat 3 de maig a la jornada sobre la justici-abilitat del dret a l’educació, que va organitzar la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Manresa en el marc dels actes del Clam Festival. La jornada va cons-tar de tres ponències a càrrec de Mercè Rosich, Ramon Plandiura i Bernat Albaigés, i una taula rodo-na amb Antoni Massegú, Ramon Menac, Blanca Borredo, Pau Cortés i Maria Bellmunt. Per tancar, es va

projectar la pel·lícula Avui comen-ça tot. La jornada forma part de les activitats que organitza la Comis-sió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Manresa. Temes com la segregació escolar, la inte-gració, la cohesió social i les garan-ties d’exercici del dret i participa-ció de la comunitat educativa en el recurs judicial i la mediació com a vies de resolució de conflictes. Una quinzena d’alumnes de la FUB es van inscriure a la jornada, que va ser inaugurada amb paraules de Carles McCrag, president del Con-sell de l’Advocacia Catalana, Abel Piè, degà dels advocats de Manre-sa, i Serafí Vallecillos, del Festival Internacional de Cinema Clam. n

RedaccióManresa

Regulen el pas de vehicles de grans dimensions

nnn El divendres 5 de maig va co-mençar a funcionar una nova re-gulació de trànsit al carrer de Sant Miquel, de manera que es limita l’alçària i l’amplària dels vehicles que poden circular-hi, mitjançant senyalització de regulació i un gà-lib, que ja s’ha instal·lat. Aquest ele-ment estableix una limitació per a vehicles de 2 metres d’amplària i 2,70 d’alçària. La mesura es pren amb l’objectiu d’evitar desperfec-tes en balcons i altres elements de les façanes, com ara la marquesi-na ornamental de la llibreria Roca, inclosa al catàleg de patrimoni de l’Ajuntament. Igualment, es vol fa-cilitar el trànsit a peu pel carrer, que forma part de l’illa de vianants. n

Imatge de la portada del programa

iCam

Topall al carrer de Sant Miquel

aj manRESa


MANRESA


REPORTATGE

Solucions per a empreses i emprenedors, al BIZBarcelona

L’estand de la Diputa-ció dedicat als Cen-tres Locals de Serveis a les Empreses (CLSE)

de la demarcació es convertirà, en aquests dos dies, en un espai per difondre entre les persones emprenedores i les empreses les activitats dels CLSE de la demar-cació i per donar a conèixer i co-mercialitzar entre els assistents l’oferta de vivers, centres i hotels d’empreses i espais de Cowor-king d’iniciativa local.

Enguany, la transformació se-rà el gran leitmotiv de BizBar-celona, sota el lema “Suma’t al moviment transformador”. Ai-xí, els continguts i activitats de BizBarcelona, adreçats per igual a emprenedors i pimes, mostra-ran com els nous contextos de canvi obliguen a buscar noves solucions i reinventar-se per adaptar els projectes als nous temps des de les opcions d’una economia verda i circular que aposti per la sostenibilitat ambi-ental, social i econòmica, i d’una economia plural quant a diver-sitat de models de negoci i pràc-tiques empresarials.

CrEACIó DE MéS DE 3.400 EMPrESES

La microempresa i la petita i mit-jana empresa són clau per desen-volupar el teixit empresarial dels territoris i generar llocs de treball. Per això, l’Àrea de Desenvolupa-ment Econòmic Local de la Dipu-tació de Barcelona apropa recur-sos tècnics i econòmics als Centres Locals de Serveis a les Empreses (CLSE), que acompanyen les per-sones emprenedores i empresàries en la gestació, creació, posada en marxa i consolidació d’activitats econòmiques, amb l’objectiu de desenvolupar el teixit empresarial del seu territori.

Els Centres Locals de Serveis a les Empreses han contribuït a crear més de 3.400 empreses al llarg de l’any passat que, en termes d’ocu-pació, s’han concretat en 5.046 llocs de treball nous.

Quant a usuàries, prop de 64.200 persones emprenedores i més de 34.000 empreses han estat ateses pels CLSE de la demarcació al llarg de 2016. A més, s’han realitzat 1.549 accions de foment de la cul-

© iStock / PonyWang / Diputació de Barcelona

tura emprenedora, prestat 81.979 serveis d’informació a persones emprenedores i atès 33.224 con-sultes a persones emprenedores.

Pel que fa a la formació, s’han re-alitzat 2.722 cursos de formació empresarial a 32.396 participants, amb un total de 22.225 hores de formació impartides. Posant més xifres, a través dels Centres Locals de Serveis a les Empreses s’ha do-nat suport a l’elaboració de 4.721 plans d’empresa assessorats, s’han prestat 5.926 serveis de tramitació de subvencions o de constitució d’empreses i s’han acompanyat 10.953 projectes empresarials, tant de creació com de consoli-dació d’empreses.

1.700 MòDULS D’EMPrESA

A la demarcació de Barcelona, hi ha 44 municipis que disposen d’un total de 66 espais d’allotjament em-presarial d’iniciativa local en fun-cionament o a punt d’iniciar l’ac-tivitat, que ofereixen més de 1.700 mòduls d’empresa. En concret, hi ha 1.653 per a empreses de servei i 75 per a empreses industrials.

Actualment, la demarcació té 98 ens locals proveïdors de serveis a les empreses que cobreixen la pràctica totalitat de la població. Aquests centres, en funció dels serveis oferts, es classifiquen en centres de serveis avançats (27 a tota la demarcació i que presten serveis tant a persones emprene-dores com empreses), centres de serveis bàsics (50 centres que foca-litzen la seva acció en les persones emprenedores) i altres ens locals proveïdors de serveis (21 centres que presten algun tipus de servei empresarial amb caràcter més puntual). n

Els Centres Locals de Serveis a les Empreses van generar més de 5.000 llocs de treball i la creació de 3.400 empreses

EStUDI GEM

El BizBarcelona tornarà a ser un any més l’escenari de presentació de l’estu-di GEM, (Global Entre-peneurship Monitor), que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i que analitza el procés de creació d’empreses a a es-cala catalana i l’estudi dels determinants de la seva intensitat a cada un de la seixantena de països que hi participen.

© iStock / geber86 / Diputació de Barcelona


MANRESA

Liderant l’Economia

Circular

Veolia considera l’Economia Circular com a punt de partida de la seva missió, finalitat de la qual és implantar una nova dinàmica de desenvolupament pel món mitjançant la gestió optimitzada dels recursos del planeta.

En lloc de llençar les coses quan hagin acomplert el seu propòsit, creiem que tot el que comprem, utilitzem o consumim ha de ser reciclat o convertit en energia.

Recolzem una economia circular on els materials son reutilitzats i remanufacturats ja que la sostenibilitat és una part integral de les nostres vides.

Arriba a Manresa la mostra del model de sanejament RedaccióManresa

nnn El 3 de maig es va inaugurar a Manresa l’exposició “500 depura-dores, el sanejament a Catalunya, un model pioner”. Aquesta mostra, que està sent itinerant per tot Ca-talunya i que ja l’han pogut visitar a Barcelona i Girona milers de vi-sitants, es pot veure al recinte fi-ral de Manresa entre el 3 i el 30 de maig. L’exposició sobre el saneja-ment a Catalunya, que compta amb la col·laboració i suport d’Acciona Agua, fa un repàs de l’evolució dels sistemes de sanejament actius al país i com el seu funcionament ha permès sanejar les aigües re-siduals de la població i al mateix temps millorar l’estat dels ecosis-temes aquàtics. Actualment, Cata-lunya disposa de 511 depuradores, que sanegen les aigües residuals de més del 97 % de la població catala-na. Les comarques de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès) tenen actualment un percentatge de po-blació sanejada que oscil·la entre el 83 % i el 95 %. Tot i aquests registres,

en el Pla de gestió vigent (període 2017-2021) es preveu una inversió superior als 37 milions d’euros en 22 actuacions de sanejament a les sis comarques, entre les quals des-taquen la nova depuradora de Bal-sareny, l’ampliació de la depurado-ra d’Igualada, millores del sistema de sanejament de Moià, la depura-dora de Borredà, el sanejament de Calders, entre d’altres.

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí, ha desta-cat l’efectivitat del model de sane-jament actual, però que “aquest ha d’evolucionar i adaptar-se a les ne-cessitats actuals”. Aquest nou siste-ma, segons Agustí, “ha d’esdevenir més proper i gestionat des del ma-teix món local, amb l’atribució dels recursos necessaris i alhora amb la col·laboració de la Generalitat”. n

L’IES Guillem Catàes desplaça a Turquia amb l’Erasmus+

nnn La setmana del 2 al 6 de maig l’IES Guillem Catà, representat per la seva directora, Marta Codina, i el coordinador del projecte, Adel Sayed, dintre del marc dels pro-jectes Erasmus+ cofinançats pel Consell d’Europa, van tancat el projecte de teatre social “Make a change and listen to their voice”. Era la sisena i última trobada in-ternacional del projecte, i va tenir lloc a la ciutat turca d’Eskesehir, a mig camí entre Istanbul i Anka-ra. La mobilitat va durar cinc dies, amb la participació de quatre cen-tres més de secundària, provinents de la ciutat italiana de Soverato , la

romanesa de Bacau , la lituana de Kraizai i la turca d’Eskesehir, que els acollia . El punt i final d’aquest projecte innovador que ha durat 24 mesos ha estat la nit de teatre en la qual els cinc centres involucrats van mostrar les seves obres en ví-deo, més la representació en direc-te de l’obra del centre turc que, a la vegada, n’ha estat el coordinador general. Els professors i professo-res presents van poder intercanvi-ar impressions i experiències so-bre aquest projecte que ha portat 7 alumnes i 7 professors a 4 països diferents al llarg de dos anys inten-sos i plens d’anècdotes. Un conjunt de bons records i convivències en-tre joves de cultures diverses, pe-rò aspiracions i neguits comuns. n

RedaccióManresa

Inauguració de l’exposició que es pot veure fins al dia 30 al Palau Firal

gEnCat

Foto de grup de l’expedició que va visitar la ciutat turca d’Eskesehir

INS GUILLEM CATÀ


PUBLICITAT


MANRESARitme, color, disseny, i també el vent, van acompanyar la celebració d’una jornada lúdica organitzada per diJaneiro

Èxit absolut de convocatòria en el III Festival di Janeiro, a l’Oller del MasROBA ESPORTIVA. Entre activitat i activitat es podien observar les noves tendències de la roba esportiva alegre de dijaneiro

La jornada del dissabte 6 de maig va veure’s marcada pel vent, que no va acon-seguir fer marxar la gent,

gràcies al sol radiant i a l’energia po-sitiva de tots, dels més petits als més grans. I sobretot als grans professi-onals que ho van donar tot! Va ser un dia màgic en què més de 1.500 persones van passar per les instal-lacions del Golf de l’Oller del Mas, on es va celebrar el III Festival di-Janeiro, que va servir per fer la pre-sentació de la Nova Col·lecció diJa-neiro #BEFREE: roba esportiva de molta qualitat amb estampats ex-clusius importada del Brasil i dis-senyada per la manresana Astrid Torras. Al llarg de tot el dia, la gent va poder gaudir d’un munt d’activi-tats, com ara bodyart, zumba, estils dance, massatge tailandès, demos-tració de gimnàstica rítmica i d’es-grima esportiva, hatha ioga, super dance, sessions de massatges, vo-leibol i pàdel. Per als nens, circuit d’habilitat, tallers de manualitats i esgrima. L’energia del Brasil la van posar la capoeira, l’axé i la samba da Ba-hia amb el concert final de Yoruba-hia. I tot plegat acompanyat d’uns deliciosos sucs tropicals i caipi-rinha. Amb el suport de Vita Coco, 226ERS, Ringana i Canal Taronja. Astrid Torras, responsable del fes-

RedaccióManresa

tival i gerent de diJaneiro, es mos-trava molt satisfeta tant per l’èxit de públic en un dia ple d’alegria, color i samba, com per la gran accepta-ció i el reconeixement de la roba, que cada cop coneix més gent per la seva gran qualitat i comoditat. Sobretot per les malles de dona, amb vistosos estampats, i ara tam-bé la nova línia masculina i de ne-na. Una roba esportiva que es pot adquirir també via web a: www.dijaneiro.com Veient els resultats d’aquesta tercera edició, queda clar que això no hi ha qui ho aturi i que diJaneiro arribarà molt lluny. L’As-trid Torras, de fet, ja s’ha passat la nit en blanc pensant en el proper Festival. n

Diferents aspectes de les activitats que es van desenvolupar durant tota la jornada amb molta participació

FOTOS: ORIOL LLAURADÓ


La plana del Pont de Vilomara i Rocafort

El nou Casal i l’Oficina d’Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de

l’Obac ja és una realitat. La inauguració va tenir lloc el passat dia 1 de maig, coincidint amb la Festa Major de Rocafort. L’acte va ser presidit per l’alcal-de del Pont de Vilomara i Roca-

Rocafort inaugura el nou casal i la nova oficina d’informació del Parc Natural

fort, Cecilio Rodríguez, el diputat delegat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barce-lona i alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i pel president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas.La jornada matinal es va iniciar amb la tradicional missa a l’Església de Rocafort i tot seguit va tenir lloc la benedicció del terme.

Posteriorment, el Grup d’Infància i Joventut del Pont de Vilomara va treure els seus gegants per oferir un petita cercavila fins al nou Ca-sal i també fins al nou punt d’in-formació del Parc Natural. Una vegada descoberta la placa commemorativa i amb la cinta ta-llada, la gent va poder entrar a vi-sitar les dues noves instal·lacions.

I Trail Escolar de Rocafort

El diumenge dia 7 de maig es va dur a terme, a Ro-cafort, el I Trail Escolar organitzat per l’Ajunta-

ment del Pont i el Consell Espor-tiu del Bages. Una cursa que celebrava la se-va primera edició en un entorn immillorable com és el nucli de Rocafort. Una trentena d’in-fants hi van prendre part i tots els acompanyants, pares i ma-res, van coincidir a destacar la bona organització de la cursa i l’entorn en el qual es va dur

S’entrega el XX Premi de Poesia Sra. Josefina Oliveras

El XX Premi de Poesia Sra. Josefina Oliveras, vídua de Guañabens, organit-zat per l’Ajuntament del

Pont de Vilomara, ja té guanya-dor. L’acte d’entrega del guardó va tenir lloc el passat 1 de maig, dins els actes de la Festa Major de Rocafort. El jurat va decidir atorgar el premi de 600 euros a Àngel Fabregat per la poesia “Aparences”, i va repetir així el premi obtingut a la XIII edició, mentre que l’accèssit va ser per a Isabel del Pilar Valero pel po-ema “Gravidesa”.Un cop finalitzada l’entrega de premis, el membre del jurat Jo-sep Fàbrega, guanyador de cinc edicions i accèssit en tres, va lle-gir un poema que, com en ca-dascuna de les darreres edici-ons, escriu expressament per a l’ocasió titulat “Bastir la pàtria”. Tot seguit, Josefina Guañabens, filla de Josefina Oliveras, va vo-ler donar les gràcies a tots els as-

a terme. La primera cursa, de 4,5 km, va començar a les 10 h del matí i hi van participar els corredors de categoria infantil i aleví, mentre que en la sego-na cursa, d’1,5 km, va comen-çar a les 11 h i els protagonis-tes en van ser els benjamins i prebenjamins. Des de l’Ajuntament, es valora positivament el funcionament d’aquesta primera edició com a prova pilot i s’espera que en les properes edicions hi hagi més participació. n

sistents per, seguidament, aprofi-tant l’ocasió de la inauguració dels nous equipaments del nucli, llegir un verset escrit per la seva mare, tal com ella feia en cadascuna de les inauguracions que se celebra-ven a Rocafort. En aquest cas, va llegir el verset que la Sra. Josefina

Oliveres va fer en motiu de la in-auguració de la Font de Rocafort. L’acte va acabar amb un concert de violí i lectura de poemes abans de descobrir els guanyadors i un concert a càrrec d’un grup de nens i nenes de Rocafort, amb el qual es va tancar l’acte. n

L’alcalde, Cecilio Rodríguez, va aprofitar el seu parlament per do-nar les gràcies a tots els que van col·laborar a fer que aquest nou Casal fos una realitat, i va posar en relleu la bona sintonia i la bo-na predisposició a la col·laboració per part de l’Ajuntament i l’Asso-ciació de Propietaris de Rocafort.Per la seva banda, Valentí Junyent

va comentar que a la gent del Bages els costa molt fer-se seu el Parc Natural i que esperava que aquesta nova Oficina d’In-formació ajudaria a la seva di-fusió. Al final d’aquesta matinal es va dur a terme un petit refrigeri amb totes les persones presents als actes. n


BAGES

Sallent acull la primera família de refugiats siriansRedaccióManresa

nnn Una família de sis membres procedents de Damasc s’instal·len a Sallent amb la voluntat de crear una nova vida al municipiL’Ajuntament de Sallent des del pri-mer dia va posar-se a disposició del govern de la Generalitat per tal de poder acollir persones refugiades, i va oferir dos pisos perquè les fa-mílies refugiades que ho necessi-tessin poguessin anar a la població. El passat 28 d’abril, una família de sis persones va entrar al seu nou ha-bitatge i el 2 de maig van ser rebudes per l’alcalde de Sallent, David Sal-doni, oficialment a l’Ajuntament. Aquesta família està formada per un matrimoni, amb tres filles de 19, 18 i 6 anys i un fill de 14 anys. El

mateix dimarts, el noi de 14 anys, ja va començar les classes a l’Institut de Sallent, i la nena de 6 va comen-çar el passat dijous a l’escola. Les altres dues filles aprofundiran el coneixement de l’idioma i es pre-pararan per començar estudis su-periors el curs vinent. Segons l’alcalde de Sallent, David Saldoni: “Estem fermament con-vençuts que un municipi com Sa-llent ha de poder acollir aquesta família de refugiats, són gent que ho ha perdut tot, que ha hagut de canviar de país, que fa temps que va passant les diferents fases del pro-grama d’acollida, i que finalment té l’esperança, i nosaltres els do-narem l’oportunitat de fer-ho, de començar una nova vida al nostre municipi”. Aquesta família forma part del pro-

grama de refugiats i compta amb el suport de l’entitat Dianova, que ges-tiona els centres de primera acolli-da de Manresa i Vic. Fins ara, eren al centre de Vic. El programa de refugiats atorga una prestació a aquestes famílies en funció del nombre de membres, i amb aquests diners fan front al pagament del lloguer, els submi-nistraments i la resta de despeses familiars. En els propers dies i setmanes, la nova família sallentina espera po-der-se anar integrant a la població, així com millorar el coneixement de la llengua i preparar-se per po-der trobar una feina que els perme-ti integrar-se més bé. Avui dia dos dels quatre fills ja estan escolarit-zats a Sallent, mentre que els grans esperen el curs que ve.n

Residus crea un web d’intercanvi d’experiències

nnn L’Agència de Residus de Ca-talunya (ARC) va presentar el 3 de maig a Món Sant Benet una nova plataforma web d’intercanvi de co-neixements i experiències en ma-tèria de gestió de residus. El web www.residusrecursos.cat està di-rigit als tècnics municipals amb l’objectiu de donar-los eines per poder assolir els objectius fixats per la Comissió Europea de cara al 2020 amb relació a la recollida de residus. La plataforma, que és viva, té a ho-res d’ara una cinquantena d’expe-riències de bones pràctiques de recollida selectiva validades per especialistes. En el seu discurs, el director de l’ARC, Josep Maria Tost, ha recordat que l’objectiu que fixa Europa per al 2020 és arribar al 50 % de recollida selectiva i creu que “no és temps per als covards, ja que només tenim dos anys per implementar millores”.L’eina www.residusrecursos.cat s’ha presentat durant la Jornada tècnica sobre el compromís local per a la millora de la gestió de re-sidus, que es va celebrar el passat dimecres a Món Sant Benet. La pla-taforma web posa a disposició dels

tècnics municipals eines útils per assolir els objectius fixats en ma-tèria de gestió de residus. Així, els tècnics poden trobar-hi una cin-quantena d’iniciatives de bones pràctiques en què hi ha fitxes deta-llades de cada acció, així com tam-bé aspectes de caràcter econòmic, indicadors de seguiment, amena-ces que els consistoris es poden tro-bar en la implementació de l’acció o les dades de contacte dels tècnics municipals que han implementat cada actuació.Segons el director de l’ARC, Josep Maria Tost, la jornada, que també disposa de conferències sobre ca-sos concrets, és el primer pas per avançar cap a un canvi de model de recollida i “anar cap a models més eficients”. Per Tost, “hem de sortir de la comoditat perquè no hi hau-rà cap veí que ens digui que vol fer la recollida porta a porta”. El director de l’ARC ha assegurat que els anys 2017 i 2018 “són tan fo-namentals com les accions que es van fer als anys noranta, quan es va començar a implementar la re-collida selectiva”. De fet, Tost creu que “no és temps per a covards perquè només tenim dos anys, ja que les coses es paren per les eleccions i arribem perillo-sament al 2019”. n

RedaccióManresa

El director de l’ARC, Josep Maria Tost, en la seva intervenció

CCma

Atenen 53 consultes pel tractament de morososRedaccióManresa

nnn L’any passat, l’Oficina Comar-cal d’Informació al Consumidor (OCIC), del Consell Comarcal del Bages, va atendre 53 consultes re-ferents a tractament de dades de caràcter personal en fitxers de mo-rositat. Divuit d’aquestes consultes (gai-rebé un 30 % del total) van derivar en una reclamació posterior con-tra l’empresa que havia inclòs el consumidor en el fitxer perquè no havia respectat els deures previs d’informació a l’usuari.En cas que una persona es trobi in-closa en algun fitxer de solvència patrimonial i de crèdit (els anome-

nats fitxers o llistes de morosos) i desconegui per què se li ha inclòs, quin import deu, etc., l’OCIC fa les recomanacions següents: adre-çar-se per escrit a l’empresa titu-lar del fitxer en el qual està inclòs. Cal tenir en compte que telefòni-cament només es facilita la infor-mació sobre com es pot accedir al fitxer corresponent, però no es do-nen les dades que conté, que úni-cament es poden obtenir per mit-jà d’una sol·licitud per escrit. Als webs corporatius dels titulars dels fitxers s’estableixen les condicions per presentar per correu electrò-nic o postal la documentació ne-cessària, que pot variar d’un fitxer a l’altre. En aquest enllaç de l’Agència Es-

panyola de Protecció de Dades es poden trobar les dades de con-tacte dels titulars dels principals fitxers de morositat: http://ow.ly/XtL630bqrml. Cal tenir en compte que moltes em-preses que no són titulars dels fit-xers s’anuncien oferint serveis per facilitar l’accés al fitxer d’impagats a través d’un número de telèfon de tarifació addicional (per exemple, prefix 803, 806 o 807) que pot aug-mentar de manera important la fac-tura telefònica. Aquestes empreses intermediàri-es no són necessàries per dema-nar la informació. Recomanem que us adreceu directament a l’empre-sa propietària del fitxer, sense cap cost. n


BAGES

Aposta ferma de Navàs per la recollida porta a porta RedaccióManresa

nnn Navàs implantarà el sistema de recollida de residus porta a porta el proper mes de novembre. L’Ajunta-ment de Navàs fa dos anys que estu-dia aquest sistema i tots els estudis conclouen que es reuneixen totes les condicions per implementar-lo. El nou sistema millorarà l’índex de recollida fins al 80 %, generarà set llocs de treball nous al municipi i permetrà recuperar l’espai públic ocupat ara per contenidors.A partir del mes de novembre, els habitants de Navàs hauran de di-positar davant de la porta de casa les seves escombraries selecciona-des seguint un calendari que in-dicarà les fraccions que es lliuren cada dia, i els establiments també disposaran d’un calendari especí-fic adaptat a les seves necessitats. L’Ajuntament distribuirà cubells i material per facilitar la separació a les activitats comercials i als ha-bitatges.Aquest canvi implicarà l’optimit-zació del sistema de recollida de re-sidus al municipi que, en ser més

eficient, contribueix a la millora mediambiental i econòmica del servei, i espera uns resultats del 80 % de recollida selectiva. És des-tacable el fet que, en ser un servei més personalitzat, permetrà gene-rar set llocs de treball nous alhora que, gràcies a la disminució de les tones de rebuig, s’esmorteirà la pu-jada dels costos del servei, provo-cats per l’augment del preu d’entra-da a l’abocador del rebuig. A més a més, el valor de venda dels materi-als reciclats ajudarà a augmentar els ingressos del servei, i compen-

sarà així l’augment de personal.El sistema porta a porta és un siste-ma més just, ja que implica la par-ticipació de tota la ciutadania per igual. En el marc de la Fira de la Primavera, es va fer una caracte-rització pública d’un contenidor de rebuig d’un carrer de Navàs triat a l’atzar. És la tria de les deixalles que es llencen barrejades al contenidor de rebuig, però que no són rebuig i que haurien d’anar a les altres frac-cions (envasos, paper i cartró, ma-tèria orgànica). Aquests dies es pro-gramen sessions informatives. n

Endesa millora la qualitat del servei a Monistrol

nnn Endesa ha finalitzat recent-ment els treballs de renovació tec-nològica d’un centre de transfor-mació de Monistrol de Montserrat amb l’objectiu de millorar i incre-mentar la qualitat i la continuï-tat del subministrament elèctric als clients d’aquesta població de la comarca del Bages, així com dels municipis del voltant.Les obres, que han tingut un pres-supost superior als 16.000 euros, aportats íntegrament per la com-panyia, han consistit a substituir els equips de maniobra convenci-onals del centre de transformació per unes cabines compactes, in-tegrades en un únic mòdul, més fàcils de maniobrar, i que incorpo-ren elements de característiques especialment aïllants, cosa que les fa més segures i robustes de cara a suportar ambients salins i humits o de forta pol·lució. A més, gairebé no requereixen manteniment, a diferència de la tecnologia anterior, en què aquestes tasques obligaven a ta-

llar temporalment el servei als clients. Igualment, aquestes ca-bines s’han telecomandat, la qual cosa significa que estan dotades d’uns equips d’actuació remota i d’un sistema de comunicacions que permeten accionar a distància els dispositius de maniobra de la unitat, des del Centre de Control que la companyia té a Barcelona. El telecomandament, per tant, permet evitar el desplaçament de les brigades sobre el terreny, la qual cosa estalvia temps en la localització d’avaries, amb la re-ducció consegüent del període d’interrupció del servei als clients.Aquests treballs, que es duen a ter-me de manera periòdica a totes les instal·lacions del Bages, for-men part dels plans d’inversió de la companyia a la Catalunya Central . n

RedaccióManresa

Cada residu al seu lloc; Navàs començarà el novembre el porta a porta

gEnCat


BAGES

El sistema MICO24 d’Effitronix redueix un 100 % les aturades imprevistes a la Farga Rod

Effitronix és una empresa osonenca basada en la in-novació, l’eficàcia i l’efici-ència amb més de 20 anys

d’experiència en manteniment i au-tomatització industrial. aquesta em-presa s’ha caracteritzat per oferir solucions amb alt valor afegit a les necessitats i incidències puntuals dels seus clients, que pertanyen a múltiples sectors industrials. L’equip multidisciplinari altament qualificat d’Effitronix, juntament amb la formació continuada i la col-laboració amb els seus clients, ha estat la millor garantia d’èxit. actu-alment, és una de les empreses refe-rents en indústria 4.0 al nostre país. més de dues dècades treballant en diferents sectors industrials els han portat a comprovar, en múltiples ocasions, com una interrupció im-prevista en una línia de producció pot significar el caos en una planta, mentre que una avaria greu que du-ri uns quants dies pot derivar en la pèrdua d’un client. Sigui quin en sigui el motiu, una fallada o una aturada imprevista en el procés sol resultar

crítica i, fins i tot, pot comportar un fracàs total. Les seves conseqüèn-cies, a banda de ser un factor d’alt risc per a la seguretat, deriven en costos elevats, la disminució de la rendibilitat de la producció i l’enca-riment del manteniment. Per això és important saber en tot moment i lloc l’estat de funcionament del sistema de producció. El fet de conèixer l’ori-gen i el grau de gravetat de la possi-ble avaria, abans que es produeixi, permet prendre decisions i actuar de manera ràpida i eficaç.

arran de tota aquesta experiència, l’any 2009 Effitronix es va avançar a la indústria 4.0 amb el llançament del sistema miCO24, capaç de con-trolar els elements clau d’un procés productiu a través de diferents sen-sors i d’aquest software adaptable a les necessitats de cada empresa. El sistema proporciona tota la infor-mació necessària per tenir la planta controlada en tot moment i permet exercir el poder de prendre les de-cisions idònies en el moment més oportú, ja que miCO24 s’anticipa i

avisa d’avaries abans que es produei-xin. El sistema analitza dades i envia informació a l’empresa per indicar la incidència i la mesura correctora que cal aplicar. El sistema miCO24 d’Effitronix ja ha demostrat des de fa anys la seva eficàcia en les dife-rents plantes on s’ha implementat.

La Farga és un grup hòlding familiar, líder mundial en tecnologia de reci-

clatge de coure, amb més de 200 anys d’història, que fabrica i comer-cialitza semielaborats de coure i els seus aliatges. L’any 2010 va implantar el sistema miCO24 d’Effitronix per al control de les màquines clau de la seva plan-ta d’última generació, la Farga Rod. La Farga Rod va decidir implemen-tar el sistema miCO24 en els punts

clau del seu procés productiu, com són el laminador, el desbast i tres bombes de refrigeració, i d’aquesta manera es va convertir en pionera a l’hora d’implantar aquesta nova tecnologia.Des del primer moment, la implan-tació del sistema miCO24 d’Effitro-nix va permetre disposar a la Farga Rod d’informació rellevant del fun-cionament de les màquines que ha permès no només evitar el 100 % de les parades imprevistes. Degut a l’èxit de la primera implanta-ció, a finals de 2011 s’instal·la un nou miCO24 per al control de la màquina capçalera de planta de la Farga Tub, que és un forn d’inducció.Des d’aleshores i gràcies als resul-tats obtinguts, s’ha ampliat el siste-ma a altres màquines i punts clau de la planta. El sistema miCO24 d’Effi-tronix ha permès una reducció del 100 % de les parades imprevistes, l’augment del 10 % de la producció, la reducció del 30 % dels costos de manteniment i del 15 % del consum energètic, i també reduir els riscos laborals.

La tecnologia 4.0 d’aquesta empresa de tona redueix els costos de manteniment i energia d’aquesta planta

La I Fira Santpedor en Flor aconsegueix un ple absolut RedaccióManresa

nnn Prop d’un miler de persones es van donar cita a la primera edi-ció de la Fira Santpedor en Flor que es va celebrar el 6 de maig al barri antic de Santpedor. Hi havia dues propostes amb un límit de capa-citat que van sobrepassar totes les previsions. Per un costat, el dinar floral amb un menú degustació en què la flor era la gran protagonista, que va exhaurir la capacitat. I per l’altre, la visita al projecte que va aconseguir el suport popular dels pressupostos participatius: el pro-jecte de millora de la font medie-val de les escales, la més antiga del poble i per la qual, durant un dia excepcionalment, es podia fer una visita guiada, per aquesta font so-terrada al barri antic.Durant tot el dia hi va haver activi-tat a les principals places del barri antic del municipi i una munió de gent va passejar per totes les pro-postes. A la plaça Gran, al matí s’hi va fer un mercat de la flor, el planter i la llavor i hi havia un punt d’infor-mació municipal mentre es podia

escoltar de fons la ràdio municipal. Els paradistes van vendre bona part de les flors que havien portat a pla-ça. De cara a futures edicions, l’or-ganització es proposa que el mercat s’allargui tot el dia per la bona aco-llida que ha tingut. Els visitants van

veure sorpresos com tot el comerç del barri antic, prop d’una vintena d’establiments, s’unia a la proposta guarnint els aparadors i fins i tot el forn de pa de la plaça Gran, que va fer pans de pagès en forma de flor que es van esgotar a mig matí. n

Cinc projectes opten pel pressupost de Sant Vicenç

nnn Un total de cinc projectes op-ten pel pressupost participatiu que la Regidoria de Participació Ciuta-dana de l’Ajuntament de Sant Vi-cenç de Castellet posa a disposi-ció de tots els veïns i veïnes aquest 2017. Amb una dotació econòmica de 40.000 euros, el municipi pot es-collir entre cinc opcions. S’ha proposat la millora de l’entorn i passeig del riu Llobregat, el dis-seny d’un mural a la façana de l’es-pai d’entitats de Tèxtil Montserrat, l’arranjament de la pista de futbol del pati de l’Escola Sant Vicenç, les millores a la pista exterior de la zo-na esportiva i l’estrena d’un punt de càrrega per a vehicles elèctrics al municipi.Els cinc projectes s’exposen a l’Es-pai Ateneu des del 10 de maig, on es donaran a conèixer els detalls tècnics de les propostes. Aquest dijous 18 de maig s’orga-nitzarà una jornada de presenta-ció perquè les entitats i els parti-culars puguin presentar i defensar les seves idees públicament. Final-

ment, el termini de votació és del 22 al 28 de maig i es pot fer presen-cialment, o bé a través de la pàgina web municipal www.svc.cat. Hi poden votar tots els veïns i veïnes empadronats a Sant Vicenç de Cas-tellet més grans de 16 anys. L’Ajun-tament ha habilitat el correu elec-trònic [email protected] per resoldre i atendre qualsevol dubte amb relació a aquest procés participatiu. n

RedaccióManresa

Propostes molt originals en la primera Fira Santpedor en Flor

aj Sant PEDORaj SVC


BAGESEl futur de les mines del Bages rep el suport d’entitats

nnn El futur de les mines del Bages va rebre el suport d’entitats econò-miques i socials i de tots els partits parlamentaris, menys de la CUP, que no ha estat representada en la gran festa que es va fer aquest dissabte 13 de maig al Congost. A mitja tarda, amb tots els polí-tics i representants de la societat a l’escenari, una estudiant de mi-nes, la Nora, va ser l’encarregada de llegir el manifest en defensa de la continuïtat de la indústria mine-ra, i en el qual es reclama a la Ge-neralitat “que ajudi a mantenir el futur i prosperitat de les persones, el territori i l’activitat econòmica” i es demana “suport a les mesures transitòries amb les mesures le-gals i administratives necessàri-es, incloent-t’hi l’ús acotat, provi-sional i limitat del dipòsit salí del Cogulló”.Els comitès d’empresa s’hi han bolcat i, de la mà de l’allau de so-lidaritat, lluiten perquè la solució provisional proposada sigui ad-mesa i s’eviti el tancament de Sa-

llent el 30 de juny.Els secretaris generals dels sindi-cats majoritaris de Catalunya van donar suport a la mineria i van re-conèixer la importància del sector per a l’economia del territori.Des del punt de vista de l’organit-zació, estan molt satisfets de la resposta a la convocatòria i estan convençuts que l’activitat podrà continuar a Sallent més enllà del 30 de juny, però que s’ha de seguir treballant.Paral·lelament a les activitats, a l’interior del pavelló del Congost es van recollir signatures a favor del manifest. Recordem que s’ha arribat a aques-ta situació perquè el dipòsit salí del Cogulló a Sallent haurà de tancar el 30 de juny en compliment d’una sentència judicial, ja que el retard de la finalització de la rampa de la mina de Cabanasses fa que no es pugui fer el trasllat dels treballa-dors de Sallent a Súria com esta-va previst. La reducció dràstica de la produc-ció posarà en perill els seus llocs de treball i el de les empreses proveï-dores; en total, al voltant de 5.000. n

RedaccióManresa

Els alcaldes del PDeCAT es retiren del Consell del BagesRedaccióManresa

nnn Els alcaldes del Grup Comarcal del Partit Demòcrata al Bages ple-garan de les seves responsabilitats al Consell per donar pas a nous re-gidors de la comarca. Aquesta de-cisió s’emmarca en un acord del partit al Bages que es va prendre a l’inici de la legislatura per tal de donar més responsabilitat a altres regidors de la zona. Al comença-ment del mandat, el partit al Bages va acordar fer un relleu de conse-llers per facilitar la màxima repre-sentació dels diferents grups mu-nicipals al conjunt de la comarca. Per aquest motiu, ara els alcaldes plegaran de les seves funcions co-marcals i se centraran en les tas-ques del seu municipi, coincidint també amb l’equador del mandat municipal.La decisió, avalada per la Direc-ció Comarcal del partit, es pren després que el govern del Consell Comarcal, format per ERC, PSC i ICV, s’hagi negat a crear un pac-te de consens amb el PDeCAT. El Partit Demòcrata va apostar per

crear un govern d’unitat i de con-centració per poder treballar, jun-tament amb el govern, pel conjunt de la comarca. La proposta del PDeCAT recollia el compromís de poder sumar esfor-ços i plantejaments perquè el go-vern del Consell Comarcal repre-

sentés millor les diferents realitats polítiques i territorials a la comar-ca. Els alcaldes que plegaran seran substituïts per altres càrrecs electes del PDeCAT de diferents municipis de la comarca per garantir l’equili-bri territorial ja previst en la llista electoral. n

Alcaldes de Talamanca, Sant Joan, Sant Vicenç i la regidora Olga Sànchez

CC BagES

La Residència Valldaura de Manresa es posa al dia renovant el menjador i les sales d’activitats

La Residència Valldaura té 19 anys d’experiència en l’àmbit de gent gran. Està situada en un lloc privile-

giat, al centre de manresa i a prop del transport públic. Disposem de 46 places residencials i de 14 cen-tre de dia, de les quals un 50 % són col·laboradores. La residència cons-ta de dos menjadors, dues sales de descans i de televisió, pati interior,

sala d’activitats i lavabos totalment adaptats. totes les habitacions dis-posen de llum natural. El menjador i les sales d’activitats han estat total-ment reformades i adaptades a les necessitats dels usuaris, igual que la sala multisensorial, que es un es-pai on es treballa amb estímuls vi-suals, auditius i tàctils a través d’un entorn estimulant i un ambient re-laxant. El personal de la residència

consta d’un total de 26 treballadors, entre els quals hi ha gerocultores, ne-teja, manteniment i un equip inter-disciplinari. aquest està format per doctora, infermera, psicòloga, fisi-oterapeuta, treballadora social, te-rapeuta ocupacional i educadora so-cial. El personal té formació sobre la norma Libera-ger per tal de prevenir l’ús de contencions físiques i actuar amb mesures preventives. L’equip in-

terdisciplinari, a part de les tasques professionals corresponents a cada àmbit, realitza reunions setmanals on es valora la situació personal i individual de cada resident, la seva història de vida i es tenen en comp-te els seus gustos, preferències i la vida quotidiana anterior a l’ingrés, per tal d’establir objectius i actua-cions adaptades i personalitzades a cada individu a través d’una atenció

integral. a més, l’equip s’encarrega de donar suport a la persona i la fa-mília en totes les gestions, ajudes tècniques, mèdiques, psicològiques, socials, entre d’altres.

Estem situats al Carrer del Cós, número 10 de manresa. Contacte: 938580407 / 938580408 [email protected]

FOTOS: TERE SOLÉ


SOCIETAT

Canal Taronja lletreja amb instituts del Bages i Berguedà

RedaccióManresa

nnn Canal Taronja va enregistrar la setmana passada el Picalletres, un concurs televisiu en què els ado-lescents participen en una activitat pedagògica engrescadora. A tra-vés de diferents proves i nivells, en què han de lletrejar paraules i re-

soldre jocs lingüístics, un total de 60 alumnes han demostrat les se-ves aptituds amb la llengua cata-lana per aconseguir un gran premi per a tota la classe, una impresso-ra, i una excursió per anar a jugar a paint ball. L’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa ha estat l’esce-nari on han concursat els instituts d’Artés, Sant Fruitós de Bages i Sant

Vicenç de Castellet; també l’escola Vedruna de Berga i els centres de la Joviat, l’Ave Maria, La Salle, FEDAC i Lluís de Peguera de Manresa. El programa, presentat per Sergi Lla-dó, és una coproducció amb la Xar-xa de Televisions Locals i s’emetrà a partir del dilluns 12 de juny, a di-ari, a les 15.30 h i a les 20.30 h, a Ca-nal Taronja. n

Sergi Lladó, de Canal TaronjaTV, conduint una de les fases del concurs Picalletres que aviat s’hi podrà veure

tERE SOLé

Omnium Bages passa a ser Omnium Bages-Moianès

nnn Aquest fet respon a la petició de diversos socis i sòcies que viuen als municipis que conformen la comarca del Moianès, per tal d’ar-ticular-los i fer activitats pròpies a la seva comarca. Com que encara no hi ha prou massa social per fer una seu ter-ritorial exclusivament del Moia-nès, es va acordar agrupar els so-cis i sòcies que, fins ara, estaven repartits en tres comarques i seus territorials diferents (el Bages, el

Vallès Oriental i Osona) sota el pa-raigua d’una mateixa seu. Es vol donar visibilitat a la nova realitat comarcal i, per això, s’ha canvi-at el nom de la seu pel d’Òmnium Bages-Moianès.Per aquest motiu, el passat dia 5 de maig a l’Auditori de Sant Jo-sep de Moià, es va fer el primer acte públic organitzat pel grup lo-cal d’Òmnium al Moianès, que va consistir en una taula rodona so-bre la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la inter-venció dels lingüistes Joan Badia i Josep Ruaix. n

RedaccióManresa

S’obre el termini per demanar beques menjador per al 17/18

nnn El Consell Comarcal del Bages ha obert el període per sol·licitar beques per al menjador escolar per al proper curs 2017-2018, atorgades per la Generalitat de Catalunya i gestionades pel Consell Comarcal. Totes les famílies que no superin els llindars de renda establerts i entrin a la convocatòria tenen assegurada com a mínim una beca del 50 % del preu del menjador des del primer moment, sense haver d’entrar en llistes d’espera. Les famílies han de presentar la sol·licitud als centres docents durant les properes setma-nes. La data màxima de recollida de documentació a les escoles és el dia 17 de maig, però cada centre ha marcat els seus terminis.Hi ha beques per dos imports: el 100 % del total del preu del menja-dor i el 50 %. Les famílies que rebin un ajut del 50 % tenen la possibilitat de compactar-lo deixant els nens a

dinar a l’escola només alguns dies cada setmana. Però no es pot com-pactar de manera continuada, és a dir, durant uns mesos seguits.Per entrar a la convocatòria de be-ques, s’han de consultar els requi-sits exigits. Així mateix, l’Ajunta-ment de Manresa continuarà contribuint a complementar les beques dels infants amb més vul-nerabilitat. Durant el curs actual, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat ha destinat gai-rebé 1.200.626,50 euros a beques menjador al territori (300.000 eu-ros més que el curs anterior), que han arribat a un total de 2.340 fa-mílies: 2.196 han tingut beca del 50 % durant tot el curs, i 144 famí-lies han accedit a la beca del 100 %. D’entre el total de beques del 50 %, 1.453 han demanat la compactació (xifra que suposa un 66 %, aproxi-madament), tot i que algunes han deixat de compactar perquè durant el curs han rebut ajuts complemen-taris dels ajuntaments. n

RedaccióManresa

aj manRESa


SOCIETAT

1. Carregar el document en PDF

2. Analitzar el consum de tòner per obtenir el pressupost

3. Seleccionar els diferents acabats

4. Finalitzar la comanda

La teva impressora virtualEntra ara i fes la teva comanda en

4 senzills passos

www.printdossier.com

Cinc detinguts acusats de robatoris en domicilisRedaccióManresa

nnn Els Mossos d’Esquadra han de-tingut cinc membres d’una orga-nització criminal especialitzada a fer robatoris amb força a domicilis al conjunt de Catalunya. La inves-tigació es va iniciar el 21 de març després que els Mossos tinguessin coneixement d’un robatori amb for-ça en un domicili a la urbanització del Pi de Sant Just de Solsona. Fruit de la investigació, els agents van poder determinar que els autors dels fets eren membres d’un grup amb un alt grau d’especialització en robatoris a domicilis.Els investigats iniciaven la seva ru-tina diària molt d’hora. Des del seu domicili de Barcelona es despla-çaven arreu del territori català per perpetrar els robatoris. Per fer-ho principalment utilitzaven vies se-cundàries fins a arribar a poblaci-ons petites o urbanitzacions aïlla-des. Per localitzar l’objectiu feien diverses voltes fins que trobaven una zona amb poca circulació de vehicles o persones amb l’objectiu que no els detectessin. A més, sem-

pre anaven molt ben vestits per tal de passar desapercebuts i no cridar l’atenció. El grup sempre utilitzava vehicles de lloguer per desplaçar-se i hi havia un fet singular: algun dels membres de la banda el beneïa, ja que tenien la convicció que això els donava sort. Els cotxes els canvia-ven setmanalment i cada vegada els posaven a nom d’un integrant del grup diferent amb l’objectiu de di-ficultar la tasca policial. Cal desta-car que en el període de dos mesos es van gastar més de 3.500 euros en el lloguer dels vehicles.

El 6 i el 19 d’abril es van practicar les detencions. Els investigadors han pogut relacionar els detinguts amb més de trenta robatoris amb for-ça a diversos domicilis de Solso-na, Avinyó, Navàs i Sant Fruitós de Bages, entre d’altres, encara que no es descarta que se’ls pugui relaci-onar amb més fets, donat el nom-bre elevat d’objectes recuperats. Tot el material recuperat en l’operació policial s’introduirà al web de joies dels Mossos d’Esquadra amb la fi-nalitat que els possibles afectats el puguin consultar. n

gEnCat

Part del botí comissat per la policia autonòmica

S’estrena la primera escola d’esgrima de la comarca del Bages

nnn Manresa té la primera escola d’esgrima del Bages. El Club d’Es-grima Sabre Hongarès de Manresa pretén fer descobrir aquest esport a Manresa i esdevenir un referent en l’esgrima catalana i nacional. Ac-tualment, està utilitzant el gimnàs de l’Escola Bages (c/ Sèquia, 55) i ofereix cursos per edats, amb dues sessions setmanals. Durant aquest trimestre, i amb motiu de l’obertu-ra, l’escola ofereix una campanya de promoció a les escoles que ho desitgin i que consistirà en la visita d’un tècnic esportiu d’esgrima amb

material adaptat a la iniciació per provar, conèixer i practicar aquest esport olímpic. Caldrà, però, que les escoles interessades ho comu-niquin prèviament a l’Ajuntament.Dani Bello n’és l’impulsor. Amb més de 23 anys d’experiència al món de l’esgrima, ha fet tots els papers de l’auca: esportista, àrbi-tre i entrenador. Però allà on ha in-vertit més temps és en la docència; 16 anys l’avalen com a docent en la formació de noves promeses de la mà d’un dels clubs més grans i amb més història de l’esgrima catalana: l’Escola Hongaresa d’Esgrima, que segueix una metodologia d’ense-nyament concreta. n

RedaccióManresa

Simulacre de rescat de víctimes a l’estació de FGC de Viladordis

nnn Un exercici de rescat de les víc-times d’un tren on s’havia declarat un incendi va servir la passada nit de dijous a divendres per presentar els nous carretons d’emergències que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha cedit de ma-nera gratuïta a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Davant la problemà-tica que presentaven les interven-cions operatives en sinistres que es produïen en línies de ferrocar-ril a l’hora de desplaçar recursos humans i materials de manera àgil fins al lloc de l’incident, especial-ment quan l’emergència era a l’inte-rior d’un túnel, Bombers i Ferrocar-rils van dissenyar conjuntament un carretó lleuger fet amb alumini, fàcil de muntar sobre la via, amb accionament manual, que perme-tia el transport de càrregues, per-sonal o ferits, amb un mínim des-gast físic per part dels operatius.

D’aquesta manera, s’aconseguia ra-pidesa i una millora de la seguretat de les intervencions, en idear una eina que, paradoxalment, fins ara no existia. Així, FGC ha cedit deu carretons, amb amplades especí-fiques segons la via, que han estat distribuïts en parcs propers a les línies de ferrocarril de Llobregat-Anoia, Barcelona-Vallès i Lleida - La Pobla de Segur. En l’exercici, és va simular un in-cendi en un dels combois que anava direcció Manresa i que es trobava aturat a l’interior del túnel de l’es-tació de Viladordis. Els efectius de Bombers han entrat a l’interior del túnel amb els carretons per la boca nord i també per la boca sud. Han localitzat entre la fumera quatre víctimes, a banda de la que ha es-tat evacuada amb l’ajuda del ma-quinista. Al simulacre hi han assis-tit el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Juli Gendrau, i el president de Fer-rocarrils de la Generalitat de Cata-lunya, Enric Ticó. n

RedaccióManresa

BOmBERS

Un moment del simulacre realitzat a l’estació de Viladordis de Manresa


SOCIETATJugadors de l’ICL visiten els menjadors escolars del Bages

nnn Una desena d’escoles del Bages gaudeixen aquests dies de la visita de jugadors de l’equip de bàsquet ICL Manresa a l’hora del menjador escolar. Durant les trobades, els es-portistes expliquen als menuts la importància de l’alimentació sa-ludable i l’activitat física i compar-teixen amb ells una estona de lleu-re jugant conjuntament a bàsquet

i practicant els tirs a les cistelles.Els menjadors escolars, gestionats pel Consell Comarcal del Bages, que participen en aquest projecte són: Escola Catalunya de Navar-cles, Escola Serra i Hunter de Man-resa, Escola Sant Vicenç de Caste-llet, Escola Riu D’Or de Santpedor, Escola La Serreta de Santpedor, Es-cola L’Olivar de Castellnou del Ba-ges, Escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós i Escola Doctor Fer-rer d’Artés. n

RedaccióManresa

aRXiu

Els jugadors d’ICL Manresa van ajudar els més petits a encistellar

Proposen apropar el vi al públic dels restaurants RedaccióManresa

nnn Un centenar de professionals i alumnes del sector de l’hoteleria i la restauració del territori van par-ticipar el passat dilluns a la Funda-ció Alícia a la Jornada de Formació del Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages. Aquest any, la Jornada ha re-flexionat al voltant del paper del vi als restaurants i ha tractat d’altres aspectes, com l’oleoturisme, els certificats de qualitat turística i la cuina ignasiana del projecte Man-resa 2022.La taula rodona “Restaurants i vi” ha analitzat el paper dels vins als establiments de restauració. Mo-derada per la sommelier i periodis-ta Sílvia Culell, ha comptat amb la participació de l’enòleg i president de la DO Pla de Bages, Joan Soler, i el sommelier Josep Pelegrín, millor sommelier d’Espanya l’any passat. Tots els participants han dema-nat de manera unànime acostar els vins al gran públic sense com-plexos, amb un llenguatge planer i de manera directa. L’enòleg Joan Soler ha reconegut que “la carta de vins és una eina d’identifica-

ció dels restaurants, que ensenya quina voluntat tenen”. I ha explicat el camí perquè finalment els vins del Bages siguin a la carta de tots els restaurants. Josep Pelegrín ha afegit que els sommeliers són bà-sicament cambrers i venedors. Co-neixen el producte al màxim i han de ser capaços de transmetre-ho als clients. S’ha fet molt, però fal-ten coses per fer.El president del Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages, Diego Sánchez, ha reiterat la necessitat de creure en les possibilitats del territori, sense

complexos i sobretot coneixent els nostres atractius. Un dels moments àlgids de la Jornada ha estat l’exhi-bició de cuina protagonitzada pels cuiners Jordi Llobet, xef del restau-rant L’O, amb una estrella Michelin, i Santi Cordón, xef del restaurant Trinquete, de Tudela, a Navarra. Els dos cuiners han recreat el menjar que va consumir Ignasi de Loiola en el seu pas pel camí durant el se-gle XVI, a través de les tècniques de cuina més avançades. Ell va men-jar verdura perquè era pobre i avui mengem verdura per salut. n

Josep Pelegrín i Joan Soler en la taula moderada per Sílvia Culell

CatPRESS

Recreacions històriques a la 6a Fira dels Matiners RedaccióManresa

nnn La sisena edició de la Fira dels Matiners ha tornat a omplir Avi-nyó de vida, història, recreacions històriques, costumistes i enfron-taments durant tot el passat diu-menge. Els carrers d’Avinyó es van omplir en una jornada en què es va desenvolupar un programa d’acti-vitats a l’aire lliure sota l’amenaça de pluja. Parades d’artesans i pro-ductes naturals i d’alimentació van omplir els costats de la plaça Major, però, sobretot, les representacions teatrals al carrer van transformar la població i la van transportar per un dia a mitjan segle XIX, per reme-morar la victòria dels carlins con-tra les tropes d’Isabel II en aquest municipi l’any 1848. Enguany, la novetat ha estat la dansa. S’han recuperat cinc danses a l’estil del ball de llancers, que les famílies benestants exhibien davant la resta del poble. La Fira va comptar amb el suport de més de 200 persones, la gran majoria veïns del poble o gent que té alguna vinculació di-

recta amb Avinyó. El certamen té un pressupost de prop de 27.000 eu-ros, i enguany l’alcalde ha explicat que la incorporació de les danses, amb tota la feina que ha represen-tat, ha suposat una inversió de prop de 4.000 euros. Però aquest any tota aquesta activi-tat ha pogut ser seguida en directe de 16 a 18 h de la tarda per totes les

televisions de proximitat gràcies al programa “1mon.cat” de la Xarxa de Televisions Locals. Els nostres companys de Canal Taronja, Núria Rius i Sergi Lladó, i Pere Puig van formar part de l’equip del progra-ma amb entrevistes i reportatges sobre la Fira dels Matiners, que ara ja la coneix moltíssima més gent d’arreu. n

Núria Rius, Pere Puig i Sergi Lladó, presentadors d’1mon.cat a Avinyó

CanaL taROnja


ECONOMIA

CaixaBank emet una targeta i una polsera solidàries RedaccióManresa

nnn CaixaBank i la Fundació Am-pans han arribat a un acord pel qual l’entitat financera emetrà una tar-geta i una polsera solidàries que permetrà als usuaris, treballa-dors, voluntaris i clients d’Ampans i al públic en general fer compres amb els mitjans de pagament de CaixaBank, i col·laborar, alhora, en la millora de la qualitat de vi-da de les persones amb discapaci-tat intel·lectual, malaltia mental i risc d’exclusió. El conveni ha estat signat a Manresa pel director ter-ritorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana, i pel president de la Fundació Ampans, Sebastià Catllà. Gràcies a aquest acord, a més de poder gaudir de la targeta i la pol-sera contactless amb la modalitat de Visa Classic, usuaris, treballadors i voluntaris d’Ampans poden gau-dir de tots els avantatges del pro-grama Family de CaixaBank de fi-delització, amb el compte nòmina sense comissions, eines per gestio-nar l’economia domèstica com “Les meves finances”, el servei d’Aler-tes-Nòmina al mòbil o descomp-

tes per a compres diàries. La polse-ra Visa contactless, que és elàstica i ajustable, permet que els clients la utilitzin còmodament en totes les activitats diàries. A més, és re-sistent a l’aigua i això permet que el client pugui practicar esport o fer qualsevol activitat a l’aire lliure còmodament. Així mateix, els cli-ents de targetes de CaixaBank po-den disposar d’una aplicació mò-bil gratuïta, CaixaBank Pay, amb la qual poden gestionar la seva

targeta: veure els moviments fets, fraccionar els pagaments o, fins i tot, activar-la o bloquejar-la, en cas de pèrdua. Igualment, CaixaBank Pay permet fer pagaments mòbils als clients amb mòbils de sistema Android amb NFC.La targeta i polsera, que estaran disponibles a final de maig, es po-den sol·licitar a qualsevol oficina de CaixaBank, mitjançant el canal en línia Línia Oberta i a través del web d’Ampans. n

L’economista Felber, a la Mostra d’Economia Social i Solidària

nnn La segona edició de la Mostra d’Economia Social i Solidària tin-drà lloc a la plaça de Sant Domènec el proper dia 3 de juny des de les 11 h del matí. Per escalfar motors i posar sobre la taula molts elements a favor d’una economia humanit-zada, la jornada tindrà un padrí, l’economista Christian Felber, im-pulsor del concepte d’economia del bé comú. Felber farà una conferèn-cia sobre “Nous valors per a l’eco-nomia” el dimecres 31 de maig a les 19.30 h al Teatre Conservatori.Les persones interessades a assis-tir a la conferència hauran d’ins-criure-s’hi prèviament trucant al telèfon 938 776 490 o enviant un correu electrònic a l’adreça [email protected]’any passat, l’Ajuntament va im-pulsar una nova iniciativa per vi-sibilitzar totes les potencialitats de l’economia social i solidària. Aquesta idea va aglutinar diferents entitats i xarxes amb l’objectiu de donar a conèixer experiències en funcionament que fan que l’eco-nomia al servei de les persones si-

gui ja una realitat creixent. Atesa la seva bona acollida, aquest any s’ha volgut repetir l’experiència, i se ce-lebrarà, així, la 2a Mostra d’Econo-mia Social i Solidària.Aquestes activitats compten amb la col·laboració de diferents movi-ments de la ciutat que treballen per fer realitat aquesta economia col-laborativa i humanitzada, i també amb el suport d’Ecoxarxa, la Xar-xa d’Inclusió Social, el Consell Mu-nicipal de Solidaritat i AraCoop. Aquestes entitats oferiran infor-mació i activitats el dissabte 3 de juny. La jornada també inclourà la celebració a Manresa del Dia Inter-nacional del Comerç Just.

Qui és Christian Felber?

Christian Felber és un professor universitari d’economia austríac, ballarí, escriptor i divulgador en matèries d’economia i sociologia. És especialista en economia sos-tenible i alternatives per als mer-cats financers. Creu que és factible una economia de mercat ètica dis-senyada per millorar la qualitat de vida de totes les persones i el medi ambient. n

RedaccióManresa

Acord entre el president d’Ampans i el director territorial de Caixabanc

CaiXaBanK

Trobada pels 50 anys del Banc Mercantil de Manresa, el 3 juny

nnn Enguany es compleix el 50è aniversari de la creació d’un pro-jecte de banca local manresana amb una projecció intercomar-cal. L’any 1967 l’antiga oficina de ban-ca Padró y Cia. situada al carrer Guimerà de Manresa es va ven-dre i va donar lloc a la creació del Banc Mercantil de Manresa.Al llarg de la seva curta història, aquest banc va crear una cin-quantena d’oficines i cinc-cents llocs de treball. El seu àmbit d’actuació ultrapas-sà els límits de Manresa i el Ba-ges, i establí oficines a Osona, el Berguedà, el Solsonès, l’Anoia, el Vallès, el Maresme, el Ripollès, la Segarra, la Noguera i a la comar-ca de ’Alt Urgell.Per a la major part de les persones que van formar part de la planti-lla d’aquesta entitat, gent jove, va suposar la primera experiència laboral, que va continuar després

a l’entitat que va absorbir-la als inicis del 1980, Banca Catalana, i, posteriorment, a BBVA. D’altres van continuar professi-onalment en diferents entitats bancàries, altres empreses o bé exercint activitats pel seu compteo per a tercers.Vist amb la perspectiva històri-ca que aporten aquests cinquanta anys, es pot afirmar que el pas pel Banc Mercantil de Manresa va re-presentar, per a la major part de les persones que hi van treballar, un bon punt de partida professi-onal i un espai de coneixement i relació que, ara, al cap de mig segle, una vegada gairebé totes prejubilades o jubilades, fa de bon recordar.Amb aquest motiu, s’està prepa-rant una trobada de persones que hi van treballar, que tindrà lloc el proper dia 3 de juny. Els interessats a assistir-hi per in-formar-se poden contactar amb l’organització de la trobada a tra-vés del correu electrònic [email protected] n

RedaccióManresa

Formació per constituir-se com a punts d’informació RedaccióManresa

nnn Després que l’any passat 27 establiments de la comarca del Bages rebessin per primera vega-da l’acreditació com a punts d’in-formació turística del Bages en el marc del programa PIT —de la Di-putació de Barcelona i gestionat des del Consell Comarcal del Bages—, enguany ja són 23 establiments i serveis nous que han començat la formació d’aquest projecte per po-der-se acreditar d’aquí a uns mesos.Els 23 nous inscrits són activitats turístiques (cellers, empreses de guiatge, activitats), ajuntaments, biblioteques i llibreries, oficines de turisme i restaurants i allotja-ments. Recentment, s’ha fet la primera sessió de formació del programa PIT i dels centres col·laboradors del Geoparc, en què es va donar infor-mació sobre el PIT i el seu desple-gament, sobre el Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central i es va fer un networking entre els esta-

bliments i serveis que ja són punts d’informació turística i els que s’hi han adherit aquest any. El programa PIT (punts d’informa-ció turística) està impulsat per la Diputació de Barcelona amb l’ob-jectiu que hi hagi nous equipa-ments i establiments de la comarca que puguin oferir informació i as-sessorament als turistes i visitants. En el cas del Bages, a més, els esta-bliments es formen com a centres

col·laboradors del Geoparc Mun-dial Unesco de la Catalunya Cen-tral, un dels projectes turístics més potents del territori, amb el segell internacional Unesco. Els participants reben una forma-ció en què es treballen aspectes com l’atenció al client, el coneixe-ment del territori, el coneixement del Geoparc, i es fan sortides de camp per conèixer alguns punts de rellevància turística. n

23 nous establiments i serveis es formen com a punts d’informació

CatPRESS


CULTURA

Sessions golfes els dissabtes. Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties. Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

Piratas del Caribe: la venganza de SalazarDijous 25 de maig, estrenasessions a les 6.15 - 7.45 - 9 - 10.15

12 anys. Aventures. 129 min. disney.es/lavenganzadesalazarA Jack Sparrow el persegueix el capità Salazar i la seva tripulació de pirates fantasmes, escapats del Triangle del Diable i obstinats a acabar amb tots els pirates.

La bella y la bestiaDissabte i diumenge: 4 - 6.20Feiners: 6.20Diumenge matinal 11.50Apta. Fantàstica. 130 min. disney.es/labellaylabestiaAdaptació amb acció real del clàssic musical de Disney, que explica el viatge de fantasia de la Bella, jove i intel·li-gent, a la qual la Bèstia fa presonera al seu castell. Els Barrufets. El poble amagatcatalà Dissabte i diumenge: 4.15 Diumenge matinal 12castellà 6.15Apta. Animació. 89 min. Un enigmàtic mapa porta la Barrufeta i els seus millors amics a una emocionant i divertida aventura al Bosc Prohibit per trobar un misteriós poble amagat.

Un golpe de estilo8.40

7 anys. Comèdia. 96 min. Tres jubilats perden els seus fons de pensió per la crisi empresarial. Desesperats, decideixen atracar el mateix banc que s’ha quedat amb els seus diners.

Fast & Furious 85.20 - 7.50 - 10.20Dissabte golfa 0.20 Diumenge matinal 11.5016 anys. Acció. 136 min. fastandfurious8.esMentre tot l’equip gaudeix d’una vida tranquil·la, una mis-teriosa dona sedueix el Dom per arrossegar-lo altre cop al món del crim, del qual sembla que no poder escapar.

El bebé jefazoDissabte i diumenge: 4.20 - 6.20 - 8.20Feiners: 6.20 - 8.20Diumenge matinal 12Apta. Animació. 97 min. Un nadó peculiar, que porta vestit, corbata i maletí, i el seu germà Tim, de 7 anys, intenten aturar els perversos plans del director de l’empresa Puppy Corporation.

Un italiano en Noruega8.10 - 10.20Dissabte golfa 0.45

Apta. Comèdia. 86 min. Un funcionari viu còmodament amb la seva nòvia al sud d’Itàlia fins que l’Estat decideix aplicar retallades i es veu forçat a triar entre un trasllat o una indemnització.

Guardianes de la galaxia Vol. 25.10 - 7.45 - 10.20Dissabte golfa 0.20 Diumenge matinal 11.5012 anys. Aventures. 136 min. L’equip dels Guardians es reuneix altra vegada mentre travessen els confins del cosmos i intenten desxifrar el misteri de la veritable filiació de Peter Quill.

C

El jugador de ajedrez8.15 - 10.35Dissabte golfa 0.30

12 anys. Drama. 98 min. eljugadordeajedrez.comEl 1936 el campió d’Espanya d’escacs és empresonat a França acusat d’espia pels nazis. A la presó intentarà sobreviure a un entorn hostil gràcies als escacs.

Noche de venganza10.40Dissabte golfa 0.45

16 anys. Acció. 95 min. Un policia de Las Vegas roba cocaïna adreçada a un ca-sino. Un capo de la droga, una investigadora d’assump-tes interns i el director del casino el persegueixen.

Nunca digas su nombre (Bye Bye Man)10.40Dissabte golfa 0.40

16 anys. Terror. 96 min.Tres estudiants es muden a una casa vella fora del cam-pus i, sense voler, alliberen Bye Bye Man, un ens sobre-natural que persegueix qui descobreix el seu nom.

El círculoDissabte i diumenge: 4 - 6.10 - 8.20 - 10.40Feiners: 6.10 - 8.20 - 10.40Dissabte golfa 0.45 • Diumenge matinal 127 anys. Thriller. 110 min.La Mae és contractada per una important empresa tec-nològica per formar part d’un experiment innovador que va més enllà dels límits de la privacitat i de la llibertat.

Z, la ciudad perdida5 - 7.35 - 10.10Dissabte golfa 0.40 Diumenge matinal 11.4512 anys. Aventures. 141 min. Després de participar en una expedició a Bolívia, un soldat anglès queda fascinat per la jungla i accedeix a participar en una remota expedició a la selva amazònica.

Dos col·legues al rescatDissabte i diumenge: 4.10Diumenge matinal 12.10

Apta. Animación. 75 min. CatalàDos amics despistats que viuen dins d’un túnel de tren i un teixó circumspecte intenten salvar la humanitat d’un malvat que vol transformar el humans en robots.

CPromoció

2 x 1

Richard la cigüeñaDissabte i diumenge: 4.15 - 6.15Feiners: 6.15Diumenge matinal 12.10Apta. Animació. 84 min.El Richard és un pardal que ha estat adoptat i criat per una família de cigonyes. El problema apareix quan han d’emigrar a l’Àfrica i el Richard intenta seguir-les.

Alien: Covenant5 - 6 - 7.30 - 8.20 - 10 - 10.40Dissabte golfa 0.30 Diumenge matinal 11.5016 anys. Ciència-ficció. 122 min. Els tripulants de la nau Covenant creuen la galàxia per establir una colònia en un planeta amb possibilitats, però alguna cosa fosca i perillosa s’amaga en aquest lloc.

Òpera i Ballet al Bages CentreDimecres 7 de juny a les 20.15en directe des de la Royal Opera House de LondresThe Dream / Symphonic Variations /Marguerite and ArmandPrograma triple de Ballet de Felix Mendelssohn,César Franck i Franz Liszt

Déjame salirDissabte i diumenge: 4.10 - 6.15 - 8.20 - 10.40Feiners: 6.15 - 8.20 - 10.40Dissabte golfa 0.40 • Diumenge matinal 1216 anys. Thriller. 104 min. El Chris i la seva nòvia van a conèixer els sogres a la seva mansió. El que sembla nerviosisme per la seva re-lació interracial es converteix en una situació inquietant.

El caso Sloane5.10 - 7.40 - 10.15Dissabte golfa 0.35 Diumenge matinal 11.5012 anys. Drama. 132 min.Elizabeth Sloane és una despietada executiva d’un lobby armamentístic. Quan s’enfronta a un nou i potent cas s’adona que la victòria pot tenir un preu molt alt.

Exposició per a infants del projecte ‘Art , Mestres i Creació’

nnn El divendres 12 de maig, es va inaugurar al Centre Cívic Selves i Carner (c/ Bernat Oller, 14-16) l’ex-posició “li-TELA-tura”, que forma part del projecte pedagògic “Art Mestres i Creació” (AMiC), i està coordinat per la Taula de les arts visuals de la Catalunya Central (TAV-CC). La mostra es pot veure fins al 31 de maig, els dies labora-bles, de 16 a 21 h.“li-TELA-tura” destaca els signifi-cats que transmeten els materials tèxtils. Les teles i els fils com a lli-bres oberts i plens d’històries, vi-vències i mitologies. Significats que transpiren a través dels seus usos, textures, colors, les seves fibres, els seus orígens i les mans de les seves creadores i creadors.Per la seva banda, el Casal de les Escodines (c/ Sant Bartomeu, 50) acull dues exposicions fotogràfi-ques de Foto Art Manresa i estre-nades amb motiu del 40è aniver-sari de l’entitat.L’“Exposició col·lectiva dels so-cis fundadors de Foto Art Manre-

sa”, ubicada a la planta baixa, amb imatges de Roberto Andrès, San-ti Bajona, Esteve Boix, Rosalina Camps, Enric Casas, Modest Fran-cisco, Robert Gardeñas, Ramon Grau, Vicenç Orriols, Joan Planell, José Luis Rodríguez, Joan Segon, Carme Serra i Albert Vidal.I al vestíbul del primer pis, s’hi pot veure “L’essència de París”, d’Anna Fortuny, amb fotografies de la ciu-tat de la llum.Ambdues es poden visitar fins al 31 d’aquest mes de dilluns a diven-dres, de 10 a 14 h i de 16 a 21 h, i els dissabtes de 16 a 20 h. n

RedaccióManresa

El CLAM ret un emocionat homenatge a Joan Soler

RedaccióManresa

nnn Un centenar de persones van omplir la Sala Plana de l’Om per re-tre homenatge a Joan Soler. L’acte va començar amb una taula rodona amb la presència de Joan González, fundador i director de la productora Paral·lel 40; Carles Muñoz, càmera i muntador de documentals de Joan Soler; Manel Martínez, productor d’alguns dels documentals; Enric Roca, cineasta i membre de Cine-club Manresa; Jesús Fernández, co-ordinador del Clam, i Joan Barbé, periodista i guionista i que va ser el moderador de la taula rodona.

Un dels adjectius més repetits al llarg d’aquesta taula rodona va ser que Joan Soler era una “bona persona”. L’acte va fer recordar mo-ments de la vida de Joan Soler i va remoure molts sentiments entre els mateixos participants i assistents.A l’acte també van ser presents la dona de Joan Soler, Teresa Gener, i els tres fills del matrimoni. Un ho-menatge que van viure emotiva-ment i que ha remogut molts sen-timents.Mentre es feia la taula rodona, es va poder veure un muntatge de foto-grafies personals i professionals del cineasta al llarg dels seus 50 anys de

vida. Al final de l’acte es va anunciar que aviat hi haurà un acte protocol-lari a l’Ajuntament de Manresa, en què se li lliurarà la Medalla pòstu-ma al Mèrit Cultural. A més, després de la taula rodona, es va veure el documental Abando-natti, que va dirigir Joan Soler l’any 2016, i que parla dels nens aban-donats i que viuen a les clavegue-res de Bucarest (Romania).També es va poder visitar l’exposició que hi havia a la sala, i que s’ha pogut veure durant tota aquesta setma-na, amb premis com el Goya i dis-tincions diverses, cartells dels seus documentals, fotografies, treballs i guions. n

Imatge de la mostra

aj manRESa

La família del desaparegut Joan Soler, amics i col·laboradors i persones vinculades al CLAM

CLam


ESPORTSEmotiu reconeixement al capità Román Montañez, que decideix penjar les botes

nnn Román Montañez ha decidit penjar les botes. El jugador de Sant Joan de Vilatorrada va rebre un emotiu homenatge al Congost en el darrer partit que hi va jugar. Tot i ser un dia entre setmana, el públic va quedar-se per aplaudir i agrair l’esforç que el jugador sempre ha mostrat amb el club de la seva vi-da, el Bàsquet Manresa. L’any que Román va debutar va aconseguir ser

Carles jódarManresa

LA GENÈTICA I L’ESTIL DE VIDA

Pràcticament sempre hem escoltat comentaris so-bre la importància de la genètica en el desenvo-

lupament de la nostra vida: mane-ra de ser, malalties, aspecte i qua-litats físiques... Però des de fa uns anys va agafant molta importàn-cia un altre concepte: l’epigenèti-ca. Simplificant-ho molt (i que em perdonin els experts), l’epigenèti-ca seria la capacitat que tenen els nostres gens per acabar-se dife-renciant o no en aquells aspectes que tenen una predisposició. és a dir, que en un percentatge molt més elevat del que es pensava, encara que tinguem una predispo-sició genètica per patir, per exem-ple, una malaltia, aquesta acabarà fent-se efectiva en funció d’altres aspectes com els nostres hàbits més que no pas per la predispo-sició que tinguem. Bàsicament, la porta que se’ns obre amb l’epi-genètica és la de tenir un paper protagonista en molts aspectes de la nostra salut. ara (i estic ge-neralitzant!) ja no podem donar tota la culpa a la nostra genètica de tenir poc múscul, de fer panxe-ta o de tenir contractures sovint.Això és una molt bona notícia, ja que si els nostres hàbits de vi-da: alimentació, descans, activi-tat física, relacions socials... són els adequats, les probabilitats de trobar-nos més bé en general es disparen.

manel Paz ValencianoFisioterapeuta, col. 4935

Tècnic superior en activitat físicawww.fisioterapiaefis.com

campió de lliga amb aquell històric TDK Manresa.Román també ha deixat un grat re-cord pels diferents clubs pels quals ha passat, com el Valladolid, Fuen-labrada, Girona o Bilbao.Tot apunta que Román Montañez seguirà vinculat al món del bàsquet i no es descarta que pugui seguir vinculat a l’ICL Manresa.Tècnics, jugadors, aficionats i tot el món del bàsquet en general no ha dubtat, ni un sol instant, a cridar ben fort: Gràcies, Román!. n

FOTOS: JORDI BIEL


Un punt i a partamb ANNA GANZINELLI(periodista)

Capítol 34

Quan m’ha dit que tornés cap a casa, m’ha caigut l’ànima als peus. “Estàs molt verda. I per quedar-te aquí tancada durant hores en una habitació compartida, millor que marxis una estona, intentis dormir, et dutxis, esmorzis i quan tinguis contraccions prou seguides, tornis”. Els arguments de la llevadora tenien una certa lògica, però no era el que volia sentir. El Manel m’ha intuït el desencís en el silenci resignat i ha adoptat el rol del motivador: “Va, amor. No passa res. Val més així. Si et quedes a l’hospital i t’inflen d’oxitocina, veuràs les estrelles com l’altra vegada. I tu volies provar de fer-ho més natural, no?”.Té raó. Després de l’experiència amb l’Octavi, i de totes les històries que he sentit i les entrevistes que he fet, aquest cop volia ser més mestressa del meu part. Ja sé el que és. Ja ho he passat un cop. I vull intentar viure’l amb més consciència, i fer el que senti que necessito en cada moment.Així que hem arreplegat la bossa i hem fet cap a la porta. Què et sembla si anem fent un passeig? D’acord, diuen que caminar va bé, fa baixar. I m’ajudarà a escampar les cabòries.Pel camí hem parlat de tot i de res. Pensaries que quan estàs a punt de tenir un segon fill, d’ampliar la família, tens pensaments i converses transcendentals. Però no. El Manel m’ha explicat que un de la feina té una amant. Que l’han enxampat fent-se petons a la cantonada del despatx a l’hora de dinar. Quina poca cura. I quin

paperot per a ells, que en coneixen la dona. Esperen que no la porti al dinar d’abans de vacances. Jo anava fent aha, aha. Llavors li he dit que m’havien de portar a casa un sobre de la tele, amb la documentació de la temporada que ve. Vaig plegar tan de sobte que no vaig poder recollir res. I la rentadora. Hem de rentar la bata de l’Octavi, que la necessita per divendres. Hauríem de fer una comanda al súper amb el més bàsic i que ens ho portin a casa. Ah, esclar, no sabem quan ens anirà millor. Sort que corre un aire fresquet que fa agradable la passejada. Aquests dies està fent calor gairebé d’estiu.

Arribem a casa que ja és fosc. El nen s’ha adormit al sofà, em diu la mare. Va baixar diumenge del poble per donar-nos un cop de mà, però no sap gaire on posar-se. Em fa un petó ràpid a la galta, me’n vaig al llit, diu. Però avisa’m si em necessites. Fa un gest de complicitat al Manel i es fa fonedissa sense dir res més. —Què et ve de gust, vida? —em demana ell, en la solitud del menjador—. Vols menjar res? Et preparo un suc de taronja? Un iogurt amb cereals?—No, no. Em dutxaré i intentaré dormir una estona. M’he cansat caminant. Espera’m al llit, que et necessito en

plena forma d’aquí a unes hores.Se’m queda mirant uns segons. Estic tremenda, amb la panxa tibant sota la samarreta negra. M’hi posa les dues mans i després m’abraça com pot, mig de costat, i em fa un petó maldestre, però dolç. Està nerviós, però no m’ho diu.M’entretinc una estona al lavabo. Tot just sortir de la banyera, mentre em rentava les dents, he notat un esclat a l’entrecuix. Això va de debò, penso. I, sense donar-hi gaires voltes, surto a la galeria a buscar el pal de fregar i eixugo el terra com si m’hi anés la vida. De tant en tant, he d’aturar-me

Inspira, expira fort

Aquesta secció ofereix un seguit d’escrits de la periodista Anna Ganzinelli sota el títol ‘Freqüència Ficció’ que volen ser un ‘Punt i a part’ del diari, en els quals, en forma de pensaments, desenvolupen la visió d’una persona davant els fets quotidians, les il·lusions i les situacions amb què ens enfrontem. No te’ls perdis a cada Freqüència.

FREQÜÈNCIA FICCIÓ

un minut, respirar fort i comptar: un, dos, tres, quatre, cinc, ja quasi està, sis. No sé si per l’escalfor del bany, per la caminada o per la neteja, però se m’han activat les contraccions. Em poso una samarreta i un pantaló de cotó i vaig cap a la cuina. El dolor es va fent més intens i no crec que pugui dormir. Opto per fer-me un cafè amb llet i una llesca de pa torrat amb xocolata negra de la que ha portat la mare. Dubto que surti a cap llibre com el millor menú per a una partera, però se’m posa de meravella.Sec a les fosques al tamboret, amb vistes als terrats de Barcelona. Sec, o m’aixeco, o m’agenollo amb les mans recolzades a la paret i el cap cot entre els braços. Un, dos, tres, quatre, cinc, ja quasi està, sis. Cada cop em costa més ofegar els gemecs. Ara m’hauria anat bé la pilota aquella immensa que em va oferir la Dias a la feina. Vaig pensar quin trasto: la pilota, les bosses, les joguines sempre pel mig, la mare. És igual. Però no sé com posar-me. Se’m trenquen els ronyons. La pressió augmenta i tinc la sensació que m’ho faré tot a sobre. Miro els numerets vermells del rellotge digital del forn. 01.24 h. Crec que és moment d’avisar el Manel. Amor, tinc contraccions força seguides. Em sembla que hauríem de tornar cap a l’hospital. Ell està tan adormit que li costa processar el que li dic. De cop, fa un salt, es torna a posar els texans que s’havia tret per estirar-se i es calça les vambes sense desfer-ne el llaç. Com sempre. Anem amb taxi, serà més fàcil, em diu. Mentre agafa les bosses, entro de puntetes a l’habitació de la mare, m’ajupo com puc, i abans de poder badar boca, ella em passa la mà pels cabells, em fa un petó serè a la galta i em xiuxiueja: tot anirà bé.

@annaganzinelli (Continuarà)

Sec a les fosques al tamboret, amb vistes als terrats de Barcelona.


ENTRETENIMENT

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

Zodíac 2017

HORITZONTALS: 1. Abaratiment per falta de con-sideració, si més no en termes borsaris / 2. Rapinyaire amb gust de cervesa. Teatre a la parisenca / 3. Un primer del menú. Tan do-lent que fins a Correus se’l tre-uen de sobre. Tram central dels Andes / 4. Paren casa a can Da-vid Niven. Mitològica protecto-ra de les alzines / 5. Ni complau-re ni ploure: plaure. Arbust que creix a cops de timbal / 6. 50% de cent. Escriptura musical a peu de pàgina. Al fons a la dreta / 7. D’allò més enrabiats. Unitats de mesura del caldo / 8. Medalles en nom de l’Eugeni. Assegurant que no hi ha negativa possible / 9. Desig, aspiració, sempre que sigui a sol·licitud d’algú. Tu, que ets a cal veí! / 10. Combat el fred hivernal. Es van deixar tot de co-ses a Sant Petersburg / 11. Banda sonora de la bailaora. Immobilit-zada per una retina mal pintada. De les orgies a Ragusa / 12. Paret que no farà servei. Tres mesos veient passar trens / 13. Nou de trinca, com un flam encès. Fan córrer les boles i alterar el cast.

VERTICALS: 1. Condemnació a les penes de l’infern. Primera lletra de l’alfabet d’en Borges / 2. Limiten l’enuig. Mescli començant per sota. Nul per falta de contingut / 3. Estranys preus, per ser una botiga de les grosses. Ruda com la poesia salva-dorenca / 4. Un que només cami-na, a les cançons d’en Llach. Instru-mental de caixa / 5. Introducció a l’alquímia. Dosificació de les gotes de fer esport. L’únic d’avui que per-viurà en el demà / 6. Res de lloat, decidit per un àrbitre de dret. Ven-gueren càndidament / 7. Fa del nu una novetat. De l’indecís caminar de qui no sap on va. Tast a falta de vitamina / 8. Giravolti fins a mare-jar el trio. Monedes en mà un cop passades fe i esperança / 9. Cre-en addicció. És a l’abisme com a la tenebra el tenebrós. Ara creen atrició / 10. De la llenya que es de-sintegra per combustió. Reserva animal navegable / 11. Cureu amb sal, i jo faig el número 10. Decidit a l’hora de fer ús d’una font / 12. Un anglès a ponent. Com els ter-mes genuïns, els balladors de xo-tis i els que fan cas dels pastissos.

MOTS ENCREUATS, per Pau Vidal

URGÈNCIESTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HOSPITALSSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50SERVEISInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00TE

LÈFO

NS

D’IN

TERÈ

S

Banc de continguts. Dhanna Astròloga

ÀRIES 21 / 03 - 20 / 04Moment de certa plenitud i tranquil·litat personal que trans-mets. Els altres se senten atrets per la teva amable i dinàmica energia.

TAURE 21 / 04 - 20 / 05Assumptes laborals et poden ro-bar el son. Vigila la zona lumbar, pot ressentir-se, ja que és una zo-na sensible a la tensió.

BESSONS 21 / 05 - 21 / 06Quan tens parella, no en vols i quan no en tens, la cerques. Feli-citats, entres en el teu període de renovació anual.

CRANC 22 / 06 - 22 / 07Sembla que per poder avançar en la professió hauràs de tirar un pèl enrere.

LLEÓ 23 / 07 - 23 / 08Toca posar ordre a la teva vida pro-fessional, sobretot el que té a veu-re amb les finances, es pot veure afectat per una visió confusa.

VERGE 24 / 08 - 22 / 09Sembla que una activitat compar-tida pot quedar una mica aturada per la teva part, ja que no acabes de veure rigor ni serietat.

BALANÇA 23 / 09 - 20 / 10Podries tenir un malentès o al-guns desacords amb algú de la fa-mília. No posis energia a fer can-viar d’opinió a ningú. Segueix el teu camí.

ESCORPÍ 21 / 10 - 22 / 11La teva imaginació es desborda i et sents inspirat. Retrobes la il·lusió de les petites coses. Podria ser, fins i tot, que t’enamoris.

SAGITARI 23 / 11 - 21 / 12Entre l’amistat i l’amor de parella, així et pots trobar amb una perso-na per la qual sents forta atracció.

CAPRICORN 22 / 12 - 21 / 01Expresses els teus sentiments de manera correcta, o com a tu et sembla adequat.

AQUARI 22 / 01 - 19 / 02Pots trobar-te immers en una llui-ta territorial per una casa, un lo-cal o un terreny. I això pot provo-car certa tensió entre tu i persones properes.

PEIXOS 20 / 02 - 20 / 03La paraula acostuma a ser font de conflictes. Guardar silenci, serà el millor aliat. Compte amb un excés de dolços o amb l’excés de plaers.

Antonio Cañete és CONTRAPORTADA com a ...32 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 18 DE maig aL 7 DE juny DE 2017

Secretari general de PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya)

“Tres de cada quatre treballadors treballen en una pime”

L’ENTREVISTA

Antonio Cañete, secretari general de PIMEC, va ser convidat al programa “Anem per feina” de Canal Taronja TV. Cañete compleix dotze anys com a membre de la directiva de PIMEC. Nascut a Barcelona el 1963, l’empresari és enginyer electrònic industrial per la UPC i professor. És president d’honor del Consorci de Fabricants de Material Elèctric.

Com definiria el paper de PIMEC?És apropiada la pregunta perquè el món associatiu és molt important: hi ha més de 7.000 associacions de molts àmbits inscrites a Catalunya. PIMEC és un agent econòmic i social que representa totes les empreses, però que està focalitzat a la petita i mitjana empresa i als autònoms. Les democràcies tenen tres pilars bàsics: un és el polític, l’altre és el poder judicial, però la tercera pota de qualsevol democràcia és el diàleg social, que està compost per treballadors i empresaris. I en aquest sentit, els que configuren aquest diàleg són les entitats que tenen aquesta condició de més representativa. A Catalunya hi ha quatre agents socials i econòmics amb la condició de més representatius, dos de sindicals i dos de patronals, un dels quals és PIMEC, i això fa que siguem en més de 440 cadires, en les quals representem els interessos de les empreses mitjanes i petites.

I què volen dir aquestes 440

cadires?Que defensem els interessos de l’empresariat, per exemple, formant part del Consell de Treball Econòmic i Social. Abans que una llei arribi al Parlament, els agents socials i econòmics dictaminem sobre aquella llei des del punt de vista dels treballadors, paper que fan els sindicats, i, en aquest cas, nosaltres ho fem des del punt de vista empresarial. És un exemple de la cadira de representació. N’hi ha una altra, que és el Consell de Relacions Laborals, en què també hi ha l’Administració, treballadors i empreses.

és aquest un país de pimes?Nosaltres som un país de pimes; el 99,8 % de les empreses que hi ha al país són pimes i representen més del 70 % de l’ocupació, és a dir, tres de cada quatre persones que

Emili Pons

treballen ho fan en una pime en el nostre país i som més del 65 % del producte interior brut.

Què es el que determina si una empresa és una microempresa, una empresa mitjana o gran?Hi ha una indicació per part d’Europa que assenyala si ets micro, petita, mitjana o gran empresa. Una empresa de menys de 10 treballadors i que factura menys de 2 milions d’euros és una microempresa. Nosaltres som un país de pimes, però, sobretot, de microempreses. Pràcticament el 90 % de les nostres empreses tenen menys de 10 treballadors. Les empreses que tenen entre 10 i 50 treballadors i que facturen menys de 10 milions són petites empreses. Les mitjanes són les que tenen entre 50 i 250 treballadors. I les grans empreses són les que estan

per sobre de 250 treballadors i que facturen per sobre de 50 milions. Quan se superen durant dos anys consecutius aquests paràmetres, lògicament es canvia de categoria. El 0,2 % de les empreses de Catalunya són grans empreses; la resta, no.

Es diu que la petita empresa de Catalunya és més petita que a altres països?És així. Al nostre país, de mitjana les empreses tenen una dimensió de 4 treballadors per empresa, mentre que a Alemanya aquesta xifra es troba per sobre d’11 i a França, per sobre dels 9 treballadors. Som un país de pimes, però Europa també ho és. No és que siguem diferents: tenim dos ulls, dues orelles i un nas. Quan el professor Costas diu que les nostres empreses grans són més competitives i quan demana el perquè de les dimensions, contestem que hi ha molts motius. Quan ens preguntem per què al nostre país les empreses són més petites, hi ha multitud de motius. Nosaltres tenim accions per fer. Per exemple, que el nostre país tingui un entorn competitiu. S’han de donar condicions de productivitat i competitivitat que ens permetin jugar a la divisió de Champions.

Les pimes estan molt preocupades per la morositat?PIMEC està liderant aquest tema perquè nosaltres vam ser també els que vam promoure la concentració de la història el 26 de març de 2009 davant del Congrés dels Diputats, en plena crisi, moment en què vam presentar 44 propostes davant

el Govern Zapatero i davant els grups de l’oposició. Vam veure que la morositat era la causa més important de tancament d’empreses i de pèrdua de llocs de treball i, per tant, vam agafar aquest àmbit com un element transcendental per a la nostra economia.

Per què passaven aquestes coses?Perquè en el nostre país, malau-radament, durant molts anys hi ha hagut una connivència del poder econòmic d’uns quants, molt pocs, en el Butlletí Oficial de l’Estat, que ha permès crear unes regles del joc que han beneficiat aquestes poques persones i no a la majoria, que seria la petita i mitjana empresa. I quan analitzem el cas veiem per què ha passat tot això. Espanya va aplicar tard i malament una directiva europea sobre el pagament. Aquestes directives s’han de transposar en un termini de dos anys. Va haver-hi una directiva l’any 2000 i, en comptes d’executar-la abans de 2002, Espanya no la va transposar. Va haver-hi una denúncia de PIMEC i finalment es va transposar un 28 de desembre de 2004, Dia dels Innocents.Aquesta llei deia que s’havia de pagar abans de 60 dies en l’àmbit privat, però va introduir l’expressió “Salvo pacto de las partes”, que vol dir que s’han de posar d’acord les parts i, per tant, quan tu tens un client que és més fort que un proveïdor i li dius que ha de pagar a 400 dies, el pacte de les parts està establert, i això és el que havia produït que tinguéssim la dilació de pagaments més alta de tot Europa. n

del 18 de maig a l 7 de juny de 2017 l nÚmero 286 l 15.000 … · en el concurs anual que...

Documents