definició de cas de la resta de mdi - aspbla malaltia intestinal pot variar la seva forma de...

Generalitat de CatalunyaDepartamentde Salut

D E F I N I C I Ó D E

C A S D E L E S

MA L A L T I E S

DE DECLARACIÓ

OB L I G AT Ò R I A

Port. Definicio2011.qxp:Port. Definicio 30/12/10 11:18 Página 1

DD EE FF II NN II CC II ÓÓ DD EE

CC AA SS DD EE LL EE SS

MM AA LL AA LL TT II EE SS

DDEE DDEECCLLAARRAACCIIÓÓ

OOBB LL II GG AA TT ÒÒ RR II AA


© Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Edita: Direcció General de Salut Pública11a. edició: Barcelona, desembre de 20061a. reimpressió: Barcelona, desembre de 20072a. reimpressió: Barcelona, desembre de 20083a. reimpressió: Barcelona, desembre de 20094a. reimpressió: Barcelona, desembre de 2010Tiratge: 2.500 exemplarsISSN: 1576-4311Dipòsit legal: B-37.402-2001Producció: Gràfiques Cuscó, S.A.

PAPER ECOLÒGIC

Introducció . . . . . . . . . . . . . 5

Amebosi . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Botulisme . . . . . . . . . . . . . . . 8Brucel·losi . . . . . . . . . . . . . . 9

Carboncle . . . . . . . . . . . . . . . 10Còlera . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Condiloma acuminat . . . . . . 11

Diftèria . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Enteritis i diarrees . . . . . . . . 12Escarlatina . . . . . . . . . . . . . . 13

Febre botonosa . . . . . . . . . . . 14Febre groga . . . . . . . . . . . . . . 15Febre tifoide i paratifoide . . . 16

Grip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Gastroenteritis per Escherichia

coli O157:H7 . . . . . . . . . . . 17

Hepatitis A . . . . . . . . . . . . . . 18Hepatitis B . . . . . . . . . . . . . . 18Hepatitis C . . . . . . . . . . . . . . 19Altres hepatitis víriques . . . . 20Herpes genital (VHS-1, VHS-2). 21Hidatidosi . . . . . . . . . . . . . . . 22

Infecció genital perclamídies (LGV exclòs) . . . . 23

Infecció genital pel virus delpapil·loma humà (noméscondilomes) . . . . . . . . . . . . 24

Infecció gonocòccica . . . . . . . 25Infecció per tricomones . . . . . 26

Legionel·losi . . . . . . . . . . . . . 27Leishmaniosi . . . . . . . . . . . . 28Leptospirosi . . . . . . . . . . . . . 29Lepra . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Limfogranuloma veneri (LGV) . 31Malaltia invasiva per

Haemophilus influenzaetipus b . . . . . . . . . . . . . . . 32

Malaltia meningocòccica . . . . 33

Oftàlmia neonatal . . . . . . . . . 34

Paludisme . . . . . . . . . . . . . . . 35Parotiditis . . . . . . . . . . . . . . . 36Pesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Poliomielitis . . . . . . . . . . . . . 38

Ràbia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Rubèola . . . . . . . . . . . . . . . . 40Rubèola congènita . . . . . . . . . 41

Shigel·losi . . . . . . . . . . . . . . . 42Sida/VIH . . . . . . . . . . . . . . . 42Sífilis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Sífilis congènita precoç . . . . . 46Síndrome hemolítica urèmica

postdiarreica . . . . . . . . . . . 47

Tètanus . . . . . . . . . . . . . . . . 48Tètanus neonatal . . . . . . . . . 48Tifus exantemàtic . . . . . . . . . 49Tos ferina . . . . . . . . . . . . . . . 50Triquinosi . . . . . . . . . . . . . . . 51Tuberculosi . . . . . . . . . . . . . . 52

Varicel·la . . . . . . . . . . . . . . . 53

Xarampió . . . . . . . . . . . . . . . 54

Altres MTS . . . . . . . . . . . . . . 55

SIDA. Resum de la definició de cas . . . . . . . . . . . . . . . 56

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . 60

Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

3

ÍNDEX

Mireia Alberny i Iglesias (9)Josep Àlvarez i Rodríguez (1)Miquel Alsedà i Graells (2)César Arias i Varela (3)Antoni Artigues i Artigas (2)Irene Barrabeig i Fabregat (4)Neus Cardeñosa i Marín (6)Jordi Casabona i Barbarà (9)Joan Artur Caylà i Boqueres (5)Montserrat Calmet i Tarruella (6)Neus Camps i Cura (7)Glòria Carmona i Parcerisa (6)Pilar Ciruela i Navas (6)Maria Companys i Regàs (7)Núria Fullía i Alzina (7)Pere Godoy i Garcia (2)Evelin López Corbeto (9)Rossie G. Lugo i Colón (9)Rocio Maldonado i Yangüas (5)Anna I. Martínez i Mateo (6)Joan Masip i Masip (9)Sofia Minguell i Vergés (8)Àngels Orcau i Palau (5)Helena Pañella i Noguera (5)Ignasi Parrón i Bernabé (1)Ariadna Rovira i Freixa (4)Rosa Sala i Farré (3)Isabel Sánchez i Sánchez (4)Joan Torres i Puiggrós (2)Núria Vives i Martín (9)

RESPONSABLE DE L’EDICIÓ

HAN COL·LABORAT EN L’ELABORACIÓ D’AQUESTA EDICIÓ

(1) Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Barcelonès Nordi Maresme.

(2) Secció d’Epidemiologia del Servei Territorial de Salut a Lleida.(3) Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Centre.(4) Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Costa Ponent.(5) Agència de Salut Pública de Barcelona.(6) Servei de Vigilància Epidemiològica.(7) Secció d’Epidemiologia del Servei Territorial de Salut a Girona.(8) Secció d’Epidemiologia del Servei Territorial de Salut a Tarragona.(9) Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i la Sida de Catalunya (CEEISCAT).

El sistema de declaració obligatòria de malalties (MDO) es basa en

la declaració que fan els metges quan sospiten l’existència de

qualsevol de les malalties que conformen la llista de les MDO.

Clàssicament, la declaració de malalties havia estat depenent en

exclusiva del criteri de cada metge declarant. Aquest fet havia

produït una informació no sempre homogènia que limitava, en

part, la seva validesa com a font d’informació sanitària. Per això,

l’any 1993 es van establir uns criteris que servissin de referència

als professionals sanitaris a l’hora de realitzar la declaració obli-

gatòria i als epidemiòlegs a l’hora de validar les dades. Després

de consultar un ampli conjunt d’experts en malalties infeccioses

i en microbiologia de Catalunya, que van ser referenciats a la

primera edició, es va elaborar una definició de cas per a cadas-

cuna de les malalties que composaven la llista de les MDO.

Per a totes les malalties es va elaborar una definició de cas confir-

mat i una altra de cas sospitós. N’hi ha prou amb la sospita clíni-

ca per realitzar la declaració, ja que aquest sistema d’informació

sanitària es configura com un sistema d’alerta que ha de perme-

tre detectar, amb rapidesa, possibles problemes de salut i adop-

tar, consegüentment, les mesures de control apropiades.

Uniformar els criteris que s’utilitzen per a la declaració és un

requisit necessari per millorar la qualitat de la informació gene-

rada pel sistema MDO; incrementa l’especificitat de determina-

des notificacions, contribueix a augmentar el coneixement de la

situació real de les malalties transmissibles a la comunitat i

possibilita, per tant, que les mesures de control siguin les més

adequades per a les diferents situacions.

L’any 2000 es van introduir alguns canvis en el llistat de malal-

ties que cal notificar. Així, es va suprimir la definició de

pneumònia, que va deixar de ser una malaltia de declaració obli-

gatòria i s’hi van afegir dues noves entitats: la gastroenteritis

per Escherichia coli O157:H7 i la síndrome hemolítica urèmica.

5

INTRODUCCIÓ

També es va introduir un annex en el que s’indiquen els períodes

de temps idonis per prendre mostra de sèrum per a la detecció

d’IgM en algunes malalties.

La llista de malalties de declaració obligatòria es va ampliar l’any

2006 amb les següents incorporacions: limfogranuloma veneri,

herpes genital, infecció genital pel virus del papil·loma humà i

infecció per tricomones.

L’ any 2009 es suprimeix la definició de l’infecció pel virus del

papil·loma humà (VPH) i s’incorporen les definicions de les

següents malalties: condiloma acuminat en lloc de la infecció pel

virus del papil·loma humà (VPH), infecció del virus de immunodefi-

ciència humana (VIH) i hepatitis C com a noves malalties de decla-

ració obligatòria.

6

INTRODUCCIÓ

Descripció clínica

Infecció causada per un protozoo que cursa amb afectació intes-tinal o extraintestinal.

La malaltia intestinal pot variar la seva forma de presentació ioscil·la des d’una disenteria aguda, amb diarrea mucoide o san-guinolenta (disenteria), fins a un lleuger malestar abdominal,alternats amb episodis de restrenyiment o remissió. Hi ha infec-cions asimptomàtiques.

En cas d’afectació extraintestinal, l’abscés hepàtic és la manifes-tació més freqüent.

Criteris de laboratori per al diagnòstic

Un dels següents:❐ Detecció en la femta de trofozoïts hematòfags

o de quists d’Entamoeba histolytica.❐ Detecció per histologia de trofozoïts o cists en

biòpsia de teixit intestinal, extraintestinal o úlceres.❐ Detecció d’anticossos específics per enzimoimmunoanàlisi,

immunofluorescència o hemaglutinació passiva(diagnòstic de presumpció). És més freqüent en les formesextraintestinals.

7

A M E B O S I

Cas confirmat

Malaltia clínicament compati-ble, confirmada per laborato-ri. En la forma extraintestinal,l’abscés hepàtic amb serologiapositiva és cas confirmat.

Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble amb antecedent de viatgea un país endèmic o relacio-nada amb un cas confirmat.

8

B O T U L I S M E

Cas confirmat

Cas clínicament compatible, con-firmat per laboratori.

Cas sospitós

Botulisme per alimentsMalaltia clínicament compatible iepidemiològicament relacionadaamb la ingesta d’aliment sospi-tós.Botulisme del lactantMalaltia clínicament compatibleen un menor d’un any.Botulisme per feridesMalaltia clínicament compatibleen un pacient que no ha ingeritcap aliment sospitós i que pre-senta l’antecedent de ferida con-taminada dues setmanes abansde l’inici dels símptomes.

Botulisme per alimentsMalaltia causada per la ingestade toxina botulínica, caracterit-zada per manifestacions clíni-ques principalment del sistemanerviós. A l’inici poden presen-tar-se vòmits, restrenyiment odiarrea. Són freqüents la ptosi,visió borrosa, diplòpia, com tam-bé l’aparició de paràlisi flàccidadescencent i simètrica ambsímptomes de parasimpàticolisi(midriasi, sequedat de boca,meteorisme i retenció d’orina). Estracta d’una malaltia greu quepot conduir a la mort, general-ment per aturada respiratòria.

Botulisme del lactantForma que afecta els lactants,que es manifesta amb restrenyi-ment, inapetència i indiferència,ptosi, dificultats a la deglució iaparició de debilitat progressiva(nens “fluixos”), que evolucionaen alguns casos cap a insuficièn-cia i parada respiratòries.Botulisme per feridesForma de malaltia amb la matei-xa presentació clínica que elbotulisme per aliments, com aconseqüència del fet que l’orga-nisme causant ha infectat unaferida.

Botulisme per alimentsUn dels dos:❐ Detecció de toxina botulínica

al menjar, sèrum, femta ocontingut gàstic.

❐ Aïllament de Clostridiumbotulinum de la femta delspacients.*

Botulisme del lactant❐ Detecció de toxina

botulínica en la femta.❐ Aïllament de l’agent causal

de la femta*.Botulisme per ferides❐ Detecció de la toxina

botulínica en el sèrum.❐ Aïllament de l’agent causal

de la ferida.



* L’aïllament de Clostridium botuli-num en la femta no té valor diagnòs-tic absolut, però, com que habitual-ment no es troba en la femta de lespersones que no pateixen la malal-tia, permet fer un diagnòstic de pre-sumpció.

9

* En àrees no endèmiques, els títolsmés baixos poden ser diagnòstics.

B R U C E L · L O S I

Cas confirmat

Malaltia clínicament compati-ble, confirmada per labora-tori.

Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble que es presenta en unapersona que està epidemiolò-gicament relacionada amb laingesta d’aliment sospitós oque té contacte amb animalsinfectats, o que està associadaa un cas confirmat, sobretotsi la prova ràpida d’aglutina-ció Rosa de Bengala és positi-va.


Malaltia infecciosa que pot cursar de formes molt diverses. Éscaracterística la presència de febre (encara que hi ha casosfebriculars i fins i tot apirètics), sudació nocturna, esgarrifan-ces, astènia, anorèxia, pèrdua de pes, cefalea, artràlgies, esple-nomegàlia i limfadenopatia. Poden haver-hi infeccions subclíni-ques.


Un dels següents:❐ Aïllament de Brucella d’una mostra clínica.❐ Detecció d’anticossos IgM per enzimoimmunoanàlisi.❐ Seroconversió per aglutinació o per enzimoimmunoanàlisi.❐ Detecció de títols aglutinants ≥ 1/160.*

(diagnòstic de presumpció).

10

C A R B O N C L E

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble, sobretot si es presenta enuna persona que té activitatprofessional relacionada ambanimals o productes derivatsd’ells.


Malaltia infecciosa aguda amb diverses formes clíniques de pre-sentació: cutània, pulmonar i intestinal.

Forma cutània: Lesió indolent papular en la pell que, desprésd’una fase vesicular, es transforma al cap de 2 a 6 dies en unaescara negra.

Forma pulmonar: Per inhalació d’espores de B. anthracis.Comença amb símptomes inespecífics semblants als d’una infecciócomuna de vies respiratòries, però en pocs dies evoluciona cap ala simptomatologia aguda i greu d’afecció respiratòria, amb eixam-plament mediastínic, febre, shock i, molt freqüentment, mort.

Forma intestinal: Presentació molt rara, produïda per la ingestade carn contaminada. En la seva forma típica cursa amb males-tar abdominal, seguit de febre, signes de septicèmia i, molt fre-qüentment, mort.


Un dels següents:❐ Aïllament de Bacillus anthracis en una mostra clínica.❐ Demostració de l’agent causal en una mostra clínica

per immunofluorescència directa.❐ Seroconversió per enzimoimmunoanàlisi.❐ Detecció de títols alts per enzimoimmunoanàlisi


11

C Ò L E R A

Cas confirmat

Malaltia clínicament compati-ble, confirmada per laboratori.

Cas sospitós

Malaltia clínicament compatibleen situació epidèmica, que estàrelacionada epidemiològicamentamb un cas confirmat o que esdóna en un individu arribatrecentment d’una àrea endèmica.


Malaltia infecciosa aguda que es caracteritza per l’aparició dedeposicions extraordinàriament nombroses i aquoses (en aiguad’arròs), que poden acompanyar-se de vòmits sense nàusees,acidosi, enrampaments a les cames deguts als trastorns electro-lítics i col·lapse circulatori. La infecció asimptomàtica és fre-qüent, sobretot en nens.


Aïllament de Vibro cholerae O1 i O139 toxigènic en femta o vòmits.

C O N D I L O M A A C U M I N A T


Els condilomes acuminats o les berrugues genitals es una malaltiade transmissió sexual causada per més de trenta tipus del virus delpapil·loma humà (VPH), que es caracteritza per afectar l’àrea genitaltant en els homes com en les dones. Les formes clíniques es caracte-ritzen per la presència de creixements exofítics visibles únics o múlti-ples en els genitals interns o externs, el perineu o la regió perianal, ialgunes vegades tenen forma de coliflor.


Detecció dels fragments genòmics específics del virus delpapil·loma humà en una mostra obtinguda per biòpsia.

Cas confirmat

Persona amb criteris clínica-ment compatibles i confirma-da per laboratori.

Cas probable

Persona amb criteris clínica-ment compatibles.

E N T E R I T I S I D I A R R E E S


Grup de malalties infeccioses que cursen amb inflamació del tubdigestiu i/o augment de la freqüència, fluïdesa i sovint delvolum de les deposicions (diarrea). Moltes vegades s’acompanyad’altres símptomes com febre, anorèxia, cefalea, vòmits, malestargeneral o miàlgies.

Com que poden estar causades per agents etiològics moltvariats, cal aclarir que sota aquesta rúbrica s’ha de declarar totquadre que cursi amb afectació digestiva i diarrees, excloent-hi:la shigel·losi, l’amebiasi, el còlera i qualsevol altra entitat quesigui MDO, encara que cursi amb diarrea.

12

D I F T È R I A

Cas confirmat

Malaltia clínicament compati-ble i que està o bé confirmadaper laboratori o bé epidemiolò-gicament relacionada a un casconfirmat per laboratori.

Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble.


Malaltia infecciosa aguda que afecta principalment les amígda-les, la faringe, la laringe i el nas, i, ocasionalment, altres mem-branes mucoses o la pell. La lesió consisteix en una o més pla-ques de membrana grisenca, amb una zona inflamadacircumdant de color vermell mat. Poden detectar-se adenomegà-lies regionals. Com a conseqüència de la disseminació a distàn-cia de la toxina produeix també simptomatologia general, parti-cularment a nivell cardíac i del sistema nerviós central.


Un dels següents:❐ Aïllament de Corynebacterium diphteriae en una mostra clí-

nica (soca toxigènica).

13

E S C A R L A T I N A

Cas confirmat


Cas sospitós



Forma de malaltia apareguda al curs d’una infecció estreptocòc-cica generalment faríngia. Es caracteritza per l’aparició d’unaerupció cutània característica, amb enantema, exantema i llen-gua de gerdó, a més dels símptomes propis d’angina estreptocòc-cica. Les infeccions greus s’acompanyen de febre alta, nàusees ivòmits.


Aïllament de Streptococcus pyogenes del grup A en exsudatfaringi.

14

F E B R E B O T O N O S A

Cas confirmat


Cas sospitós



Malaltia infecciosa transmesa per paparres que es caracteritzaper febre moderada, cefalea i miàlgies intenses i una petita úlce-ra (taca negra) en el punt de la picada. Entre el tercer i el cinquèdia, apareix l’exantema màculopapular, que generalment afectales palmes de les mans i les plantes dels peus.


Un dels següents:❐ Aïllament de Rickettsia conorii en cultiu cel·lular.❐ Detecció del genoma per tècniques d’amplificació amb

restricció (PCR-RFLPs) en sang o teixits biopsiats.❐ Demostració de l’agent causal en teixits

cutanis per immunofluorescència directa.❐ Detecció d’IgM per immunofluorescència indirecta.❐ Seroconversió per immunofluorescència indirecta

o fixació de complement.❐ Detecció de títols alts: ≥ 1/80 per immunofluorescència

indirecta (diagnòstic de presumpció).

15

F E B R E G R O G A

Cas confirmat

Malaltia clínicamente compa-tible que es presenta en unapersona sense antecedent devacunació que ha viatjat peruna zona endèmica, en elsúltims dos mesos, i que ésconfirmada pel laboratori.

Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble en una persona senseantecedent de vacunació queha viatjat en els dos últimsmesos per una zona endèmi-ca, que presenta títols serolò-gics alts per fixació de com-plement, immunofluorescèn-cia, neutralització o inhibicióde l’aglutinació, o positivitatde la IgM per enzimoimmuno-anàlisi.


Malaltia infecciosa transmesa per la picada d’un dels mosquitsvectors, que es caracteritza per un inici sobtat, aparició de febre,esgarrifances, dorsàlgies, miàlgies, postració, nàusees, vòmits iicterícia. També pot haver-hi albuminúria, anúria i hemorràgiesgeneralitzades. Sol haver-hi un breu període de remissió durantel curs de la malaltia. Poden donar-se formes lleus.


Un dels següents:❐ Aïllament del virus de la febre groga.❐ Detecció del genoma per tècniques d’amplificació (PCR) o

d’altres en sang o teixit hepàtic.❐ Detecció d’antigen per immunohistoquímica en algun teixit,

sang o altres fluids corporals.❐ Seroconversió per inhibició de l’aglutinació, neutralització o

enzimoimmunoanàlisi en una persona que no té antecedentde vacunació en els dos mesos previs.

❐ Detecció d’IgM per ELISA o immunofluorescència enabsència de vacunació en els dos mesos previs.Cal descartar reaccions creuades amb altres flavivirus.

G R I P

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble, sobretot en situació epi-dèmica.


Malaltia aguda molt transmisible causada pel virus de lainfluença, que es caracteritza per un començament brusc, febreelevada, cefalea, malestar general, artromiàlgies, coriza, tos iodinofàgia, amb una duració de 2 a 7 dies.


Un dels següents:❐ Aïllament de l’agent causal de secrecions nasofaríngies.❐ Detecció de genoma per tècniques d’amplificació.❐ Detecció d’antigen per enzimoimmunoanàlisi

o per immunofluorescència directa.❐ Seroconversió per fixació de complement

o inhibició de l’aglutinació.❐ Títols alts: ≥ 1/128 per fixació de complement


16

F E B R E T I F O I D E I P A R A T I F O I D E

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble, sobretot si està epi-demiològicament relacionadaamb un cas confirmat.


Malaltia infecciosa generalitzada que es caracteritza per febre ele-vada contínua, malestar general, anorèxia, cefalàlgia, llenguasaburral, bradicàrdia relativa, esplenomegàlia, exantema en eltronc, tos no productiva i constipació. Pot cursar amb complica-cions greus, com ara enterorràgia i perforació. Hi ha moltes infec-cions lleus i atípiques.


Aïllament de Salmonella Typhi en sang, orina, femta o moll d’os.

17

GASTROENTERITIS PER ESCHERICHIA COLI O157:H7

Cas confirmat


Cas sospitós

Cas clínicament compatibleque està relacionat epide-miològicament amb un casconfirmat.


Malaltia de gravetat variable que es caracteritza per diarrea(sovint amb sang) i dolor abdominal. La malaltia es pot complicarproduint la síndrome hemolítica urèmica (SHU) o la púrpuratrombòtica trambocitopènica; també poden haver-hi infeccionsasimptomàtiques.


Un dels següents:❐ Aïllament d’Escherichia coli O157:H7* d’una mostra clínica.❐ Aïllament d’Escherichia coli O157:NM** verotoxigènic d’una

mostra clínica.

* En la pràctica totes les soques d’Escherichi coli O157:H7 són verotoxigèniques.

** Algunes soques verotoxigèniques d’E. coli O157:H7 han perdut l’antigenflagel·lar i per això no són mòbils (NM).

18

H E P A T I T I S B

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble amb detecció de HBsAg(+) iabsència de marcadors d’infec-ció per altres virus.


Malaltia que pot cursar amb simptomatologia molt variada: males-tar general, anorèxia, nàusees, vòmits, molèsties abdominals, dia-rrees, artràlgies, icterícia, febre. Hi ha un augment important d’a-minotransferasa sèrica. La gravetat de la malaltia és força variable,i poden haver-hi casos asimptomàtics, formes lleus i casos fulmi-nants. En alguns casos es produeix evolució a la cronicitat amb unrisc elevat de desenvolupar cirrosi hepàtica o hepatocarcinoma.


Positivitat d’IgM anti-HBc per enzimoimmunoanàlisi.

H E P A T I T I S A

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble i relacionada epidemiològi-cament amb un cas confirmat.


Malaltia que pot cursar amb una simptomatologia molt variada:malestar general, anorèxia, nàusees, vòmits, molèsties abdomi-nals, diarrees, artràlgies, icterícia, febre. Hi ha un augmentimportant d’aminotransferasa sèrica. La gravetat de la malaltia ésforça variable, i poden haver-hi casos asimptomàtics, formes lleusi encara que molt infreqüentment, casos fulminants. No evolucio-na a la cronicitat. La majoria de casos en lactants i nens petitssón asimptomàtics o presenten simptomatologia inespecífica moltlleu sense icterícia.


Positivitat d’IgM anti-VHA per enzimoimmunoanàlisi.

H E P A T I T I S C

19

Cas confirmat

Malaltia amb clínica d’hepati-tis vírica aguda, que està con-firmada per laboratori i queno es coneix que sigui unahepatitis C crònica. La sero-conversió recent , indepen-dentment que hi hagi expres-sió clínica o no és un casconfirmat.

Cas sospitós

Malaltia amb clínica d’hepatitisvírica aguda de la qual es tin-gui evidència que no està cau-sada per VHA ni per VHB.


Malaltia aguda caracteritzada per presència de símptomes i signesd’hepatitis (anorèxia, disconfort abdominal, nàusees, vòmits)acompanyats de: a) icterícia o b) nivells de ALT > 400 IU/l.


❐ Seroconversió recent (en els darrers 6 mesos) a anti-VHCper enzimoimmunoanàlisis, o

❐ Demostració d’anti-VHC per diferents tipus de tests, o*❐ Positivitat de RNA-VHC ( per tècnica de PCR)*

A més, ha de cumplir-se que:❐ Ig M enfront hepatitis A (IgM anti HAV) negativa, i❐ Ig M enfront l’antigen core B (IgM anti-HBc) negatiu.

* Aquestes proves diagnòstiques no són específiques de malaltia aguda: cal valorar la clíinica i els antecedents epidemiològics.

20

A L T R E S H E P A T I T I S V Í R I Q U E S

Cas confirmat

Malaltia amb clínica d’hepati-tis vírica aguda, epidemiològi-cament compatible, confirma-da per laboratori. Per al’hepatitis C la seroconversiórecent, independentment quehagi expressió clínica o no, ésun cas confirmat.

Cas sospitós

Malaltia amb clínica d’hepati-tis vírica aguda de la qual estingui evidència que no estàcausada per VHA ni per VHB.


Sota aquesta rúbrica s’han de notificar les formes agudes, d’he-patitis D (coinfecció o sobreinfecció pel virus d’hepatitis D eninfectats pel VHB), d’hepatitis E i d’altres hepatitis d’etiologiavírica que no siguin hepatitis A ni hepatitis B.


Hepatitis DAlgun dels següents:❐ Detecció d’HDAg.❐ IgM anti-HD amb HBs Ag (+).

Hepatitis EAlgun dels següents:❐ Detecció d’anticossos anti-VHE.**❐ Seroconversió.

* Aquestes proves diagnòstiques nosón específiques de malaltia aguda;cal valorar la clínica i els antecedetsepidemiològics.

** Cal valorar els antecedents epide-miològics i en especial si el pacientha viatjat recentment a àrees endè-miques.

HERPES GENITAL (VHS-1, VHS-2)

21

Cas confirmat

Persona amb criteris de labo-ratori compatibles.

Cas probable

Persona amb criteris clínica-ment compatibles, sobretot siestá relacionada epìdemiològi-cament.


Malaltia infecciosa de transmissió sexual causada pels tipus 1 o 2del virus de l’herpes simple. El VHS-2 es transmet per contactesexual i el VHS-1 per contacte directe amb l’àrea afectada, quepot ser la boca, els llavis, la pell, les mucoses o les secrecionsinfectades, i per contacte sexual (orogenital). L’herpes genital escaracteritza per l’aparició de butllofes o vesícules genitals, lesionso úlceres genitals, anals o orals, disúria, augment de l’exsudatgenital, adenitis regional, cervicitis i faringitis. Com a complica-cions, hi ha l’encefalitis, les lesions digestives, la pneumonitis,les sobreinfeccions, les formes disseminades i infeccions oculars.

Després de la primoinfecció, el VHS es dissemina a les cèl·lulesnervioses i es manté a l’organisme per la resta de la seva vida,amb recurrència intermitent dels brots.


Un dels següents:❐ Aïllament del virus de l’herpes simple en una mostra de

cèrvix, uretra o de lesió anogenital. ❐ Demostració del virus de l’herpes simple per detecció dels

antígens específics o per immunofluorescència directa enuna mostra de cèrvix, uretra o de lesió anogenital.

❐ Detecció dels fragments genòmics específics del virus del’herpes simple en una mostra clínica.

❐ Demostració de cèl·lules gegants amb inclusionsintranuclears en una mostra de lesió anogenital.

❐ Detecció d’anticossos contra el virus de l’herpes simple enuna mostra serològica.

Comentari

L’herpes genital només s’ha de notificar la primera vegada que esdiagnostica en cada pacient.

22

H I D A T I D O S I

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble, en què es troba unatumoració quística a l’explora-ció física, radiològica, TAC oecografia, en un pacient ambbon estat general que proce-deix de zona endèmica, que téantecedent de contacte ambgossos, o que presenta eosino-fília.


Malaltia infecciosa caracteritzada per la presència de quists. Leslocalitzacions més freqüents són el fetge i els pulmons. Ambmenys freqüència, poden haver-hi quists en el ronyó, cor, ossos,sistema nerviós central i altres òrgans. Els símptomes de lamalaltia depenen de la localització i del volum dels quists. Quanes localitzen en òrgans vitals, poden produir-se símptomes greusi, fins i tot, la mort.


Un dels següents:❐ Identificació d’escòlex o vesícules

filles d’Echinococcus granulosus en una peça quirúrgica o al’esput.

❐ Detecció de títols alts d’anticossos per hemaglutinació, làtexo contraimmunoelectroforesi (diagnòstic de presumpció).

23

INFECCIÓ GENITAL PER CLAMÍDIES (LGV EXCLÒS) (1)

Cas confirmat


Cas probable

Persona amb criteris clínica-ment compatibles, sobretot siestà relacionada epidemiològi-cament.


Infecció genital de transmisió sexual causada per Chlamydia tra-chomatis. En l’home apareix una uretritis amb secreció mucosaescassa. Com a complicacions són freqüents la proctitis, l’epidi-dimitis, la prostatitis i la síndrome de Reiter.

En les dones cursa amb cervicitis, i són habituals les infeccionsasimptomàtiques. La complicació més freqüent és l’endometritisaguda, la salpingitis aguda (amb possibles conseqüències d’em-baràs ectòpic i infertilidad) i la perihepatitis.


Un dels següents:❐ Aïllament de C. trachomatis per cultiu en una mostra del

tracte genitourinària, anal o conjuntiva, o mostra clínica.❐ Demostració de C. trachomatis per detecció dels antígens

específics o per immunofluorescència directa (DFA) en unamostra clínica.

❐ Detecció dels fragments genòmics específics de C.trachomatis en una mostra clínica.

(1) Criteris de definicions de cas del CDC Europeu, 2006

24

Cas confirmat

Persona amb criteris de con-firmació per laboratori.

Cas sospitós

Persona amb criteris clínica-ment compatibles, sobretot siestà relacionada epidemiològi-cament amb un cas confirmat.


Infecció de transmisió sexual causada per més de trenta tipusdel virus del papil·loma humà (VPH), que es caracteritza perinfectar l’àrea genital tant en els homes com en les dones. Lamajoria de les persones infectades pel VPH no presenten símpto-mes i la infecció es resol per si mateixa però, en una minoria, potcausar berrugues genitals, lesions intraepitelials escatoses delsgenitals i, en alguns casos, pot evolucionar en un carcinoma decèl·lules escatoses in situ, papulosi bowenoide, eritroplàsia deQueyrat o malaltia de Bowen dels genitals i carcinoma escatós decoll uterí, de vulva, de vagina, d’anus o de penis.

Les formes clíniques més freqüents són els condilomes acumi-nats o les berrugues genitals (que es caraceritzen per la presèn-cia de creixements exofítics visibles únics o múltiples en elsgenitals interns o externs, el perineu o la regió perianal, i algu-nes vegades tenen forma de coliflor), condilomes gegants (Busch-ke i Löwenstein) i condilomes plans.


Un dels següents:❐ Detecció dels canvis citopatològics o histopatològics

característics de la infecció pel virus del papil·loma humà enmostres obtingudes per citologia o biòpsia exfoliativa;

i a més un dels següents:❐ Detecció dels fragments genòmics específics del virus del

papil·loma humà en una mostra obtinguda per citologia obiòpsia.

❐ Identificació del tipus del virus.

Comentari

La infecció genital pel virus del papil·loma humà només s’ha denotificar la primera vegada que es diagnostica en cada pacient.Les formes asimptomàtiques de la infecció del VPH o d’altres for-mes clíniques no s’han de declarar.

INFECCIÓ GENITAL PEL VIRUS DELPAPIL·LOMA HUMÀ (NOMÉS CONDILOMES)

25

I N F E C C I Ó G O N O C Ò C C I C A (1)

Cas confirmat


Cas sospitós



Malaltia infecciosa de transmissió sexual. Les formes clíniquesmés importants són uretritis en l’home i cervicitis en la dona.Altres localitzacions són el canal anal, la faringe, etc. En la donasón freqüents les formes asimptomàtiques.

Si no es tracta adequadament, poden aparèixer complicacionslocals, com ara salpingitis aguda, malaltia inflamatòria pèlvica,epididimitis, proctitis, faringitis o complicacions sistèmiques comartritis, lesions cutànies i septicèmia.


Un dels següents:❐ Aïllament per cultiu de N. gonorrhoeae en una mostra

clínica.❐ Detecció dels fragments genòmics específics de N.

gonorrhoeae en una mostra clínica.❐ Detecció microscòpica dels diplococs intracel·lulars

gramnegatius en exsudats d’uretra en l’home.


26

I N F E C C I Ó P E R T R I C O M O N E S

Cas confirmat


Cas probable



Malaltia infecciosa de transmissió sexual causada pel protozouTrichomonas vaginalis, que afecta tant els homes com les dones,encara que els símptomes són més freqüents en les dones, ambla presència de petites úlceres vermelles a la paret de la vagina odel coll uterí o mucosa vaginal eritematosa i disúria. També potcausar vaginitis amb fluix. En els homes infecta la uretra i causauretritis subaguda i balanitis erosiva.

El paràsit es transmet a través de la relació sexual o pel contactede genitals. La detecció del paràsit és més difícil en els homesque en les dones.


Un dels següents:❐ Demostració de T. vaginalis per microscòpia en fresc d’una

mostra de les secrecions vaginals.❐ Aïllament de T. vaginalis per cultiu de mostra clínica. ❐ Demostració de T. vaginalis per immunofluorescència directa

en una mostra de les secrecions vaginals.❐ Detecció dels fragments genòmics específics T. vaginalis en

una mostra clínica.

27

L E G I O N E L · L O S I

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble sobretot si està epi-demiològicament relacionadaamb un cas confirmat.


Malaltia infecciosa aguda que cursa amb febre, tos i pneumòniademostrada per radiografia toràcica. També pot cursar ambdolors abdominals, diarrea, encefalopatia, afectació de l’estatgeneral, hiponatrèmia i augment de la creatinofosfoquinasa.

Hi ha una forma lleu (febre de Pontiac) sense afectació pulmonarque cursa amb anorèxia, malestar general, miàlgies i cefalea.


Un dels següents:❐ Aïllament de Legionella en les secrecions respiratòries, teixit

pulmonar, líquid pleural, sang o altres llocs normalmentestèrils.

❐ Detecció al teixit afectat o secrecions respiratòriesde l’agent causal (per immunofluorescència directa).

❐ Detecció d’antigen de L. pneumophila a l’orina.❐ Seroconversió enfront L. pneumophila per

immunofluorescència indirecta, sempre que les dilucionsdel segon títol siguin ≥ = 1/128.

28

L E I S H M A N I O S I

Cas confirmat

Malaltia clínicament compati-ble, confirmada per laboratori.

Cas sospitós



Leishmaniosi cutània i mucocutàniaLa leishmaniosi cutània o úlcera oriental és una malaltia produï-da per leishmània (Leishmania infantum i Leishmania tropica ) itransmesa per la picada d’un dípter del gènere Phlebotomus quees caracteritza per lesions ulceroses indolores de llarga evolució,úniques o més rarament múltiples.

La leishmaniosi mucocutània o espúndia, produïda per diversesespècies de Leishmania d’Amèrica i transmesa per la picada d’undípter del gènere Lutzomyia es manifesta per les mateixes lesionscutànies i, a més, lesions ulceratives mutilants en faringe i nas.

Leishmaniosi visceral o kala-azarMalaltia causada per leishmània (Leishmania infantum i Leish-mania donovani, i Leishmania chagasi en Amèrica) i transmesaper la picada d’un dípter del gènere Phlebotomus en el vell món iLutzomyia en Amèrica que es caraceritza per febre amb períodesalterns d’apirèxia, hepatoesplenomegàlia que pot arribar a sermolt important, pancitopènia, hipergammaglobulinèmia i ema-ciació acompanyada de debilitat progressiva.


Leishmaniosi cutània i mucocutàniaUn dels dos:❐ Aïllament de l’agent causal.❐ Identificació dels amastigots de leihsmània mitjançant

examen microscòpic de material tenyit obtingut per aspirat oraspat, de les vores de les lesions.

Leishmaniosi visceral o kala-azarUn dels dos:❐ Aïllament de l’agent causal.❐ Observació dels amastigots en frotis tenyits de material

obtingut de medul·la òssia, melsa, ganglis limfàtics i sang.❐ Serologia positiva per ELISA o immunofluorescència indirecta.

29

L E P T O S P I R O S I

Cas confirmat

Cas clínicament compatible,confirmat per laboratori.

Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble, especialment si els títolsaglutinants són elevats i hi hahagut contacte cutani amborina o femta de rates o ambaigües residuals.


Malaltia infecciosa que es caracteritza per cursar amb manifesta-cions clíniques diverses com: febre, malestar, cefalàlgia, cal-freds, vòmits i conjuntivitis. De vegades s’observa icterícia,meningitis, uveïtis i erupció cutània. La malaltia generalmentcursa en forma bifàsica. També hi poden haver infeccionsasimptomàtiques.

Rarament cursa amb insuficiència renal, anèmia hemolítica ihemorràgies a la pell i les mucoses.


Un dels següents:❐ Aïllament de Leptospira interrogans en una mostra clínica.❐ Detecció de l’agent causal en teixits per tinció

immunohistoquímica.❐ Seroconversió per aglutinació microscòpica en camp fosc.❐ Títols alts per aglutinació microscòpica en camp fosc.❐ Detecció d’IgM per ELISA (diagnòstic de presumpció).

30

L E P R A

Cas confirmat

Qualsevol cas que reuneixi und’aquests criteris:❐ Bacil·loscòpia positiva

en pell o mucosa.❐ Hipertròfia de troncs

nerviosos perifèrics ambanestèsia de les lesionscutànies.

Cas sospitós

Malaltia amb lesions cutàniesi dany del sistema nerviósperifèric.


Malaltia infecciosa crònica que afecta principalment la pell,mucosa de vies respiratòries altes i sistema nerviós perifèric, quecausa anestèsia, paràlisi dels músculs i alteracions vegetativesde les zones inervades pels nervis afectats. Segons sigui la res-posta immunitària del pacient a l’agent, pot presentar-se un qua-dre cutani neural autolimitat i amb tendència a la curacióespontània (forma tuberculoide) o un quadre progressiu i ambafectació visceral (forma lepromatosa).

Forma tuberculoide: Poques lesions cutànies, asimètricamentdistribuïdes, de límits nítids, hipopigmentades o inflamatòries,anestèsiques i amb tendència a la curació central. Afectació neu-ral limitada i de presentació precoç.

Forma lepromatosa: Lesions cutànies polimorfes (màcules,pàpules nòduls, plaques i zones d’infiltració difusa), simètrica-ment distribuïdes, afectant quasi la totalitat de la superfíciecutània i més evidents a la cara i al dors de les mans. Afectacióneural extensa i simètrica, però tardana. Afectació visceral.

Forma dimorfa: Forma inestable, amb quadres cutanis i neu-rològics semblants als tuberculoides o lepromatosos segons elgrau d’immunitat.


La demostració de bacils àcid alcohol resistents en pell o mucosaés diagnòstica en el cas de lepra lepromatosa o en la formadimorfa. Per mesurar la quantitat de bacils s’utilitza l’índex bac-teriològic (0 a 6).

31

L I M F O G R A N U L O M A V E N E R I ( L G V ) (1)

Cas confirmat


Cas probable



Malaltia de transmissió sexual causada pels serovars L1,L2 o L3de Chlamydia trachomatis que es caracteritza per úlceres olesions genitals, limfadenopatia inguinal, proctitis, cervicitis iuretritis. Aquesta infecció es transmet generalment per viasexual. La manifestació més comuna en els heterosexuals és lalimfadenopatia inguinal i/o femoral tova unilateral. L’exposiciórectal en les dones i en els homes que practiquen sexe ambhomes (HSH) pot causar proctocolitis.


Un dels següents:❐ Aïllament de C. trachomatis per cultiu en una mostra del

tracte genitourinari, anal o conjuntiva o mostra clínica.❐ Detecció dels fragments genòmics específics de C.

trachomatis en una mostra clínica.i a més:❐ Identificació del serovar L1, L2 o L3.


32

M A L A L T I A I N VA S I VA P E RH A E M O P H I L U S I N F L U E N Z A E T I P U S B

Cas confirmat

Malaltia clínicament compati-ble, confirmada per laborato-ri.

Cas sospitós

Cel·lulitis bucal, o epiglotitisen un nen menor de cinc anysen el qual no s’ha aïllat capaltre microorganisme.

Malaltia clínicament compati-ble que està relacionada epi-demiològicament amb un casconfirmat.


Malaltia infecciosa aguda que pot produir diverses síndromesclíniques ben diferenciades, entre les quals les més importantssón: sèpsia, meningitis (la més freqüent i la més greu), pneumò-nia, artritis sèptica, pericarditis, cel·lulitis i epiglotitis. Lameningitis sol ser de començament brusc i es caracteritza perl’aparició de febre, obnubilació, vòmits, irritació meníngia, abo-nyegament de la fontanel·la i rigidesa de nuca.


Un dels dos:❐ Aïllament d’Haemophilus influenzae b en un lloc normalment

estèril.❐ Detecció d’antigen en un lloc normalment estèril.

33

M A L A L T I A M E N I N G O C Ò C C I C A

Cas confirmat


Cas sospitós



Malaltia infecciosa aguda que es caracteritza per un inici sobtat,amb febre, cefalalgia intensa, nàusees, vòmits, rigidesa de nuca ifreqüent erupció petequial quan hi ha component sèptic.

Es pot presentar amb diverses formes clíniques de gravetatvariable, des d’una bacterièmia paucisimptomàtica fins a unasepsis meningocòccica hiperaguda de Waterhouse-Friederichsen,generalment mortal.


Un dels següents:❐ Aïllament de Neisseria meningitidis en un lloc normalment

estèril o aspirat de petèquies.❐ Detecció d’antigen en un lloc normalment estèril.❐ Presència de DNA de meningococ en un lloc normalment

estèril o aspirat de petèquies.❐ Presència de diplococs gramnegatius intracel·lulars

a l’LCR (diagnòstic de presumpció).

34

OFTÀLMIA NEONATAL

Cas confirmat

Nadó amb criteris de confir-mació per laboratori.

Cas probable

Nadó clínicament compatibleamb algun dels criterissegüents:❐ Nadó que no ha rebut

profilaxi oftàlmica durantles dues setmanes desprésdel naixement.

❐ Antecedents de mare in-fectada.


Malaltia que es transmet en el moment del part per contacte delnadó amb el canal del part de la mare infectada. La malaltia escaracteritza per la inflamació aguda i la vermellor de la conjunti-va, amb exsudat mucopurulent o purulent. Si no s’instaura trac-tament amb rapidesa, pot produir úlceres corneals, perforació iceguesa. L’afectació ocular pot ser unilateral o bilateral.


Per a C. trachomatis, un dels següents:❐ Aïllament de C. trachomatis en una mostra d’exsudats

conjuntivals.❐ Demostració de C. trachomatis per immunofluorescència

directa en una mostra d’exsudats conjuntivals.

Per a N. gonorrhoeae, un dels següents:❐ Aïllament de N. gonorrhoeae en una mostra d’exsudats

conjuntivals.❐ Detecció microscòpica dels diplococs intracel·lulars

gramnegatius en exsudats conjuntivals.

35

P A L U D I S M E

Cas confirmat

Episodi de malaltia clínica-ment compatible confirmadaper laboratori, un cop descar-tades recurrències o recidivesd’un cas anterior.

Un nou atac detectat a lamateixa persona, però causatper una espècie diferent dePlasmodium, es considera unaltre cas.

Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble amb algun dels següentsantecedents epidemiològics:viatge o procedència de zonaendèmica, trasfusió o drogo-addicció per via parenteral.


Malaltia infecciosa caracteritzada per la presència de calfreds,seguits de febre elevada rítmica i intermitent i sudoració. Alspocs dies es pot detectar anèmia i posteriorment esplenomegàlia.La infecció per Plasmodium falciparum és la més greu i més fre-qüent (terçana maligna), i pot produir icterícia, trastorns de lacoagulació, shock, insuficiència renal, diarrea, encefalopatiaaguda i coma. En el cas de persones que han tingut contacteprevi amb l’agent pot donar-se parasitèmia asimptomàtica.


Un dels següents:❐ Observació microscòpica de paràsits en sang perifèrica,

utilitzant la tècnica de la gota grossa, extensió o altresmètodes. Un sol resultat negatiu no exclou el diagnòstic depaludisme.

❐ Detecció del genoma per tècniques d’amplificació.

36

P A R O T I D I T I S

Cas confirmat

Malaltia confirmada per labo-ratori o malaltia clínicamentcompatible que està epi-demiològicament relacionadaamb un altre cas confirmatper laboratori o no.

Cas sospitós



Malaltia infecciosa aguda caracteritzada per l’aparició de formabrusca d’una tumefacció unilateral o bilateral de la paròtida oaltres glàndules salivals (sublinguals o submaxil·lars) de més dedos dies de duració sense una altra causa aparent. Pot afectard’altres localitzacions i donar lloc a meningitis, pancreatitis oartritis. En els homes adults pot donar orquitis, mentre que enles dones pot produir ooforitis, encara que això és més rar.


Un dels següents:❐ Aïllament del virus de la parotiditis en una mostra clínica

(saliva, sang, orina o líquid cefaloraquidi).❐ Detecció del genoma per tècniques d’amplificació.❐ Detecció d’IgM antiparotiditis per enzimoimmunoanàlisi

o immunofluorescència.❐ Seroconversió per enzimoimmunoanàlisi,

immunofluorescència o fixació de complement.

37

P E S T A

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compatibleen una persona procedent dezona endèmica, de la qual esdisposa d’una única serologiasuggestiva d’infecció recent sino té antecedent de vacunació.


Malaltia infecciosa caracteritzada per l’aparició de febre, calfreds,mal de cap, postració, leucocitosi i un o més dels següents signes isímptomes: limfadenitis inguinal, axil·lar o cervical, amb nòdulsque s’inflamen i poden supurar; septicèmia; pneumònia, que potproduir afectació mediastínica o pleural; o faringitis amb limfadeni-tis cervical.


Un dels següents:❐ Aïllament de Yersinia pestis d’una mostra clínica.❐ Seroconversió per hemaglutinació passiva.❐ Detecció de títols alts sense vacunació recent per

hemaglutinació passiva (diagnòstic de presumpció).

38

P O L I O M I E L I T I S *

Cas confirmat

Malaltia que concorda amb ladescripció clínica i que estàconfirmada per laboratori.

Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble, sobretot si està relaciona-da epidemiològicament ambun cas confirmat, si té antece-dent de vacunació antipolio-mielitis oral en l’últim mes osi ha tingut contacte amb unapersona que ha rebut aquestavacuna en els últims dosmesos.


Malaltia aguda que cursa amb l’aparició de paràlisi flàccida agu-da asimètrica, amb disminució o absència dels reflexos tendino-sos i sense pèrdua sensorial o cognitiva, sense una altra causaaparent. Passats 60 dies de l’inici dels símptomes persisteix eldèficit neurològic.

El més freqüent és l’afectació de la musculatura proximal de lesextremitats (sobretot les inferiors). També pot cursar amb paràli-si del tronc. Les formes bulbars o encefalítiques són molt greus, ipoden evolucionar vers la parada dels centres respiratori i vaso-motor.


Un dels següents:❐ Aïllament de poliovirus en mostra clínica.❐ Detecció del genoma per tècniques d’amplificació.

* Només s’ha de declarar la forma paralítica.

39

R À B I A

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble i amb antecedent de con-tacte amb animal sospitós detenir ràbia.


Malaltia infecciosa aguda que es produeix a conseqüència de lamossegada, esgarrapada o llepada d’un animal rabiós. Estàcaracteritzada per la presència d’encefalomielitis aguda que cur-sa amb cefalàlgia, febre, alteracions sensorials imprecises, parè-sies, paràlisis i convulsions. Es produeix un espasme dels mús-culs deglutoris que provoca una por de l’aigua moltcaracterística (hidrofòbia). La malaltia desemboca en coma omort per paràlisi respiratòria uns 10 dies després de l’apariciódel primer símptoma.


Un dels següents:❐ Aïllament del virus de la ràbia de secrecions infectades

(saliva, líquid cefaloraquidi, i, més freqüentment sistemanerviós central).

❐ Demostració d’antigen viral per immunofluorescència enteixits infectats (cervell, nervis que envolten els fol·lículspilosos de la nuca, pell o còrnia).

❐ Detecció de títols d’anticossos neutralitzants ≥ 1/5 en elsèrum o LCR d’una persona no vacunada.

40

R U B È O L A

Cas confirmat

Malaltia confirmada per labo-ratori o malaltia clínicamentcompatible que està epide-miològicament relacionadaamb un altre cas confirmatper laboratori.

Cas sospitós



Malaltia infecciosa aguda que es caracteritza per una erupciómaculopapular d’aparició aguda, precedida o no d’un períodeprodròmic, d’un a cinc dies de duració que cursa amb febre cefa-lea, coriza i conjuntivitis. És freqüent la presència de limfadeno-patia retroauricular, suboccipital o retrocervical, encara que noés patognomònica de la malaltia. També hi poden haver artràl-gies o artritis, particularment en dones adultes.


Un dels següents:❐ Aïllament del virus de la rubèola.❐ Detecció del genoma per tècniques d’amplificació.❐ Detecció d’IgM antirubèola per enzimoimmunoanàlisi,

immunofluorescència indirecta.❐ Seroconversió per enzimoimmunoanàlisi,


41

R U B È O L A C O N G È N I T A

Cas confirmat


Cas sospitós

Cas que presenti dos delssímptomes característics, oun símptoma característic iun d’associat.


Malaltia que afecta als nadons de mares que han sofert infeccióintrauterina pel virus de la rubèola i caracteritzada per algunsdels símptomes característics següents: cataractes i/o glaucomacongènit, malaltia cardíaca congènita, sordesa i retinopatia pig-mentària. Altres símptomes associats poden ser: púrpura, esple-nomegàlia, icterícia, microcefàlia, retard mental, meningoencefa-litis i malaltia òssia radiolúcida.


Un dels tres:❐ Aïllament del virus de la rubèola.❐ Detecció d’anticossos IgM antirubèola per

enzimoimmunoanàlisi o immunofluorescència, senseantecedents d’immunització recent.

❐ Detecció d’anticossos antirubèola IgG que persisteixen altsmés enllà del temps en què pugui explicar-se pertransferència passiva d’anticossos materns, o per antecedentd’immunització recent.

42

S H I G E L · L O S I

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble, sobretot si està relaciona-da epidemiològicament ambun cas confirmat.


Malaltia infecciosa aguda caracteritzada per diarrea, febre, nàu-sees, còlics i tenesme. La gravetat de la malaltia és molt variablei pot cursar també de forma asimptomàtica. En les formes típi-ques (disenteriformes), la femta conté sang, moc i pus.


Aïllament de Shigella en una mostra de femta.

S I D A / V I H

a/ Definició de cas de la infecció pel VIH

Es considera que hi ha evidència d'infecció pel VIH (resultatpositiu de les proves de laboratori) si el malalt presenta algunade les dades analítiques següents:

En adults i nens majors de 18 mesos:❐ Serologies d'anticossos anti VIH repetidament reactives

mitjançant proves immunoenzimàtiques (ELISA) iconfirmades per proves addicionals (Western Blot,immunofluorescència o altres)

❐ Resultats positius en cultiu, PCR o detecció de l'antigen p24del VIH.

En nens menors de 18 mesos o bé nascuts de mares infectades osospitoses d'estar infectades pel VIH: ❐ Resultats positius en dues determinacions separades (amb

exclusió de la sang del cordó umbilical) d'una o més de lesproves següents: cultiu, PCR o detecció de l'antigen p24 delVIH.

43

S I D A / V I H

Es considera que no hi ha evidència de la infecció pel VIH(resultat negatiu de les proves de laboratori) quan hi ha:❐ Una manca de reacció de les proves de cribratge

d'anticossos del VIH (test d'ELISA...) i no s'ha obtingut capresultat positiu a la resta de tests de detecció del VIH (altrestècniques de detecció d'anticossos, detecció de l'antigen,cultius...).

Es considera un resultat dubtós en el diagnòstic de la infecciópel VIH quan hi ha:❐ Un test de cribratge d'anticossos del VIH amb un resultat

repetidament reactiu (ELISA...), però amb un test deconfirmació negatiu o dubtós i sense evidència positiva decultiu o detecció d’antígens.

❐ Una mostra sèrica positiva en un nen de menys de 18mesos, la mare del qual és sospitosa d'estar infectada pelVIH durant el període perinatal o bé és reactiva per a untest d'anticossos (encara que no sigui positiva per a un testde confirmació), i el nen no té cap evidència de dèficitimmunitari ni tampoc un resultat positiu en el cultiu o en ladetecció d'antígens.

b/ Definició de cas de sida

basat en la definició de cas de sida dels CDC de 1987 [MMWR1987, 36 (Supp. Núm, 1S: 1S-15S; traduït en BEC - Vol IX,número extraordinari, 1988.] i la revisió del Centre Europeu pera la Vigilància Epidemiològica de la Sida (OMS) de 1993 [Informenúm. 37/1993:23-28].

Als efectes de vigilància epidemiològica, un cas de sida es defi-neix com una malaltia caracteritzada per una o més d'una de lessegüents malalties “indicatives”, diagnosticades pels mètodesque s'exposen (en subratllat els diagnòstics presumptius) depe-nent de l'existència o no d'evidència de laboratori d'infecció HIV:

45

S Í F I L I S ( I N F E C C I O S A ) (1)


Malaltia infecciosa de transmissió sexual. És una treponemosiaguda o crònica que pot ocasionar una clínica molt variable.Segons l’etapa en què es troba (primària, secundària, tardana,latent), les manifestacions són les següents:Sífilis primària: es caracteritza per una o més lesions erosivoul-ceratives, indurades, no doloroses a la zona genital (úlceres oxancre sifilític) i altres localitzacions; els xancres poden ser con-siderablement diferents en l’aspecte clínic. Sífilis secundària: es deu a la disseminació hematògena del tre-ponema. Es caracteritza per un exantema generalitzat, no pruri-ginós i recidivant, que afecta la pell (els palmells de les mans iles plantes dels peus), les mucoses, i pot causar adenopatiesgeneralitzades i condiloma sifilític. El xancre primari hi pot serpresent. Sífilis latent precoç: etapa latent (asimptomàtica) en una perso-na amb símptomes clínics compatibles amb una sífilis primària osecundària no tractada durant els dotze mesos previs.

Cas confirmat

Persona amb criteris de confirma-ció per laboratori.

Cas probable

Persona amb criteris clínicamentcompatibles, sobretot si està rela-cionada epidemiològicament.


Un dels següents:❐ Demostració de T. pallidum per microscòpia de camp fosc en

les secrecions de lesió. ❐ Demostració de T. pallidum per immunofluorescència directa

(DFA) en les secrecions de lesió. ❐ Detecció dels fragments genòmics específics de T. pallidum

en les secrecions de lesió. ❐ Detecció d’anticossos contra T. pallidum per proves

especifiques (TPHA, TPPA o EIA) i, a més, un dels mètodessegüents:❐ FTA-ABS, EIA, immunotransferència❐ prova serològica inespecífica reactiva (VDRL, RPR) ❐ detecció d’anticossos IgM-TP

(1) Criteris de definicions de cas del CDC Europeu, 2006, excepte per la sífilistardana que no s’inclou a Catalunya.

46

S Í F I L I S C O N G È N I T A P R E C O Ç (1)

Cas confirmat

Un nadó o infant menor de 2anys d’edat amb criteris de con-firmació per laboratori.

Cas probable

Un nadó o infant menor de 2anys d’edat clínicament com-patible amb algun dels criterissegüents:❐ que estigui relacionat epide-

miològicament amb un casconfirmat (mare);

❐ que hi hagi criteris de laboratoriper a cas probable.


Malaltia infecciosa causada per la infecció intrauterina de Trepo-nema pallidum. Només els casos molt greus es manifesten clíni-cament en el moment del part. La forma precoç, en infantsmenors de dos anys d’edat, cursa amb l’aparició d’hepatospleno-megàlia, lesions mucocutànies, condiloma sifilític, icterícia, cori-za sifilítica, pseudoparàlisi, anèmia, afectació del sistema ner-viós central, síndrome nefròtic i desnutrició.


Per a la confirmació del cas, un dels següents:❐ Demostració de Treponema pallidum per microscòpia de

camp fosc en mostres de cordó umbilical, placenta, i desecrecions nasals o de les lesions.

❐ Demostració de Treponema pallidum perimmunofluorescència directa (DFA) en mostres de cordóumbilical, placenta, i de secrecions nasals o de les lesions.

❐ Detecció d’anticossos específics contra T. pallidum (FTA-ABSIgM, EIA) i, a més, una prova serològica no treponèmicareactiva (VDRL, RPR).

Per a la sospita del cas, un dels següents:❐ Prova no treponèmica VDRL-CSF reactiva en líquid

cefaloraquidi.❐ Proves serològiques no treponèmiques i treponèmiques

reactives en la mare.❐ Prova d’anticossos no treponèmics amb títols quàdruples o

superiors als títols serològics no treponèmics de la mare.


47

SÍNDROME HEMOLÍTICA URÈMICA POSTDIARREICA

Cas confirmat

Malaltia aguda diagnosticadaclínicament com SHU o PTTque compleix tots els criterisde laboratori i començadurant el període de les 3 set-manes després d’un episodiagut de diarrea.

Cas sospitós

❐ Malaltia aguda diagnosti-cada clínicament com SHUo PTT que compleix els cri-teris de laboratori en unmalalt que no té històriade diarrea aguda durantles 3 setmanes anteriors.

❐ Malaltia diagnosticada clí-nicament com SHU o PTTque es presenta durant les3 setmanes després de l’i-nici d’un quadre de dia-rrea aguda i compleix elscriteris de laboratori ex-cepte els canvis microan-giopàtics a la sang perifè-rica.


La síndrome hemolítica urèmica (SHU) es caracteritza per l’iniciagut d’una anèmia microangiopàtica hemolítica, afectació renal iplaquetopènia. Quan a aquestes mateixes manifestacions clíni-ques s’afegeixen afectació del sistema nerviós central i febre,l’entitat clínica es coneix com púrpura trombótica trombocitopè-nica (PTT). La majoria dels casos de SHU es presenten desprésd’una gastroenteritis aguda.


Són tots els següents:❐ Anèmia aguda amb canvis microangiopàtics a la sang

perifèrica.❐ Anèmia renal aguda caracteritzada per hematúria o

proteïnúria o augment del nivel de creatinina.

48

T È T A N U S


Malaltia infecciosa aguda causada per l’exotoxina que elabora elbacteri. La clínica es caracteritza per contraccions muscularsdoloroses, primer als maseters i músculs del coll i després altronc, i espasmes generalitzats. Com signes típics d’espasmessón la posició d’opistòtons i l’expressió facial coneguda com«riure sardònic».

La porta d’entrada del microorganisme pot ser una ferida petita ifins i tot indetectable.

Cas confirmat

Cas que concorda amb la descripció clínica de cas. El diagnòsticés clínic, no microbiològic.

T È T A N U S N E O N A T A L


Malaltia infecciosa que es produeix per la introducció d’esporestetàniques en la ferida del cordó umbilical. Els nounats, quexuclen i ploren sense dificultat durant els primers dies de vida,posteriorment desenvolupen una dificultat progresiva per ali-mentar-se a causa del trisme i la rigidesa generalitzada ambespasmes o convulsions i opistòtons.

Cas confirmat

Cas que concorda amb la descripció clínica de cas. El diagnòsticés clínic, no microbiològic.

49

T I F U S E X A N T E M À T I C


Malaltia infecciosa generalitzada que es transmet pel poll delcos. Es caracteritza per l’aparició sobtada de febre elevada, cal-freds, cefalees, postració i miàlgies grans.

Entre el 5è i 7è dia de l’inici dels símptomes apareix una erupciómacular, generalment en el tronc i que s’estén a tot el cos,excepte cara, les plantes de les mans i plantes dels peus. L’erup-ció pot convertir-se en petequial o hemorràgica, i toxèmica.Poden haver-hi formes lleus sense erupció en nens i personesprèviament immunitzades. Anys deprés pot haver-hi una recru-descència de la malaltia amb una clínica més lleu (malaltia deBrill-Zinsser).


Un dels següents:❐ Aïllament de Rickettsia prowazekii.❐ Detecció de l’agent causal per tinció immunohistoquímica

dels teixits. PCR (reacció en cadena de la polimerasa) ianàlisi del polimorfisme dels fragments de restricció (RFLPs)específics per a Rickettsia prowazekii.

❐ Seroconversió per immunofluorescència indirecta.❐ Detecció de títols d’IgG ≥1/64 i IgM≥ 1/32 per

immunofluorescència detectats en sèrum en fase aguda(diagnóstic de presumpció).

En la malaltia de Brill-Zinsser, el diagnòstic de laboratori és perdetecció d’anticossos IgG per immunofluorescència.

Cas confirmat

Malaltia clínicament compati-ble confirmada per labora-tori.

Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble en persones que es trobenen situacions de catàstrofe oguerra, o bé provinents dezones endèmiques.

50

T O S F E R I N A

Cas confirmat

Malaltia confirmada per labo-ratori o malaltia clínicamentcompatible relacionada epide-mològicament amb un casconfirmat.

Cas sospitós



Malaltia infecciosa que es caracteritza per l’aparició de tos dedues setmanes o més de duració, i atacs de tos o paroxismestussígens, seguits d’estridor inspiratori, vòmit posttussigen oapnea. Sols cal la presència de només un d’aquests símptomesacompanyant la tos, en absència d’una altra causa aparent, peral diagnòstic de tos ferina.

Criteris de laboratori per al diagnòstic*

❐ Aïllament de Bordetella pertussis en frotis nasofaringi.❐ Detecció del genoma, per tècniques d’amplificació en frotis

nasofaringi.

* Les proves serològiques no estan estandaritzades. Els resultats d’una serolo-gia positiva requereixen sempre una avaluació individualitzada.

51

T R I Q U I N O S I

Cas confirmat


Cas sospitós

Malaltia clínicament compati-ble i epidemiològicament rela-cionada amb un cas confirmato amb antecedent d’haveringerit carn contaminada.

Descripció clínica:

Malaltia infecciosa causada per un verm intestinal les larves delqual emigren als músculs. Les manifestacions clíniques són moltvariades, i la seva gravetat està en relació amb el nombre de lar-ves ingerides. Els signes i símptomes més freqüents són: febre,miàlgies intenses, conjuntivitis i edema periorbitari que potacompanyar-se d’hemorràgies subconjuntivals, dolor i fotofòbia.Poden aparèixer trastorns respiratoris i neurològics. Quan hi hamanifestacions gastrointestinals, aquestes precedeixen les ocu-lars. Pot cursar com a infecció inaparent.


Un dels següents:❐ Demostració de larves quist de Trichinella spiralis en una

mostra de teixit muscular.❐ Seroconversió por immunofluorescència.❐ Detecció de títols alts per immunofluorescència


52

T U B E R C U L O S I *

Cas confirmat

Cas que presenta criteris diagnòsticsde laboratori, és a dir, aïllament encultiu d’un microorganisme del com-plex Mycobacterium tuberculosis, o,en cas de no haver-se pogut realitzarel cultiu, detecció de bacils àcid-alco-hol resistents per microscòpia direc-ta en una mostra clínica apropiada.

Cas sospitós

Cas que sense tenir criterisdiagnòstics de laboratori, com-pleix els criteris de definició clíni-ca de cas.


Malaltia infecciosa que, generalment, és d’evolució crònica i quees caracteritza per la formació de granulomes. La seva localitzaciómés freqüent és al pulmó, però pot afectar qualsevol altre òrgan. En la tuberculosi pulmonar solen aparèixer símptomes generals(una síndrome tòxica amb astènia, anorèxia i febrícula) o un pro-cés febril subagut amb afectació general, acompanyats de lesionsradiològiques pulmonars suggerents però no específiques.Les manifestacions respiratòries acostumen a ser tos seca irritati-va que sol tornar-se productiva amb esput mucós, mucopurulento de contingut hemàtic; també poden presentar-se hemoptisis,dolor toràcic i dispnea.Es considera cas clínic de tuberculosi a tot pacient que com-pleix els DOS criteris següents:❐ Presència de signes clínics o radiològics i/o símptomes

compatibles amb malaltia tuberculosa de qualsevollocalització, sempre i quan no es trobin evidències d’altremalaltia que els expliqui.

❐ Prescripció de tractament antituberculós estàndar,habitualment amb tres o més fàrmacs.

Aquesta definició inclou els casos confirmats i els sospitosos.


❐ Aïllament en cultiu d’un microorganisme del complexMycobacterium tuberculosis (M.tuberculosis, M.bovis oM.africanum) en una mostra clínica apropiada, o bé,

❐ en cas de no haver-se pogut realitzar cultiu, detecció debacils àcid-alcohol resistents per microscòpia directa en unamostra clínica apropiada.

Segons els criteris diagnòstics de laboratori un cas de tuberculo-si es pot classificar en:

53

V A R I C E L · L A

Cas confirmat

Malaltia confirmada per labo-ratori o malaltia clínicamentcompatible que està epide-miològicament relacionadaamb un altre cas confirmatper laboratori o no.

Cas sospitós



Malaltia infecciosa aguda que comença amb l’aparició aguda defebre, símptomes generals lleus i erupció maculopapular centrí-fuga generalitzada, que evoluciona a vesícules i crostes.

Les lesions cutànies cursen en brots successius i, per tant, pre-senten diferents etapes evolutives alhora.

Hi ha infeccions lleus, atípiques i inaparents.

Poden haver complicacions com ara pneumònia, cel·lulitis, atà-xia cerebel·losa, artritis i d’altres.


Un dels següents:❐ Aïllament del virus de la varicel·la en les vesícules.❐ Detecció d’IgM antivaricel·la en sèrum per

enzimoimmunoanàlisi o immunofluorescència (diagnòstic depresumpció).

❐ Seroconversió per enzimoimmunoanàlisi,immunofluorescència.

54

X A R A M P I Ó


Malaltia infeciosa aguda que comprèn dos períodes: el prodròmiccatarral i l’exantemàtic. En el període catarral es presenta tosviolenta i seca, coriza, blefaritis, conjuntivitis i febre superior a38°C amb afectació de l’estat general. És característic l’enantemabucal (taques de Koplik), encara que no sempre s’hi observa.

La fase exantemàtica comença a partir del tercer dia, s’inicia enel cap (darrera de les orelles), s’estén a la cara i el cuir cabellut iposteriormente es propaga en sentit descendent, essent la sevadurada de 4 a 7 dies.


Un dels següents:❐ Aïllament del virus del xarampió d’una mostra clínica.❐ Detecció del genoma per tècniques d’amplificació.❐ Detecció d’IgM antixarampió per enzimoimmunoanàlisi

o immunofluorescència.❐ Seroconversió per enzimoimmunoanàlisi,


Cas confirmat

Malaltia confirmada per labo-ratori o malaltia clínicamentcompatible que està epide-miològicament relacionadaamb un altre cas confirmatper laboratori.

Cas sospitós


55

A L T R E S M T S

* Aquestes malalties, clàssicamentcatalogades com a malalties detransmissió entèrica, també podenadquirir-se en mantenir relacionssexuals amb una persona excretora,sobretot quan hi ha pràctiques detipus anal-oral.

Qualsevol malaltia d’origen infecciós que, a criteri del metge quel’ha diagnosticada, hagi estat transmesa per via sexual i que nosigui:

Infecció gonocòccica

Infecció genital per Chlamydia

Hepatitis A*

Hepatisis B

Shigel·losi*

Amebosi*

Oftàlmia neonatorum per gonococ

Sífilis

Sífilis congènita

56

S I D A . RESUM DE LA DEFINICIÓ DE CAS

(1) Descarteu altres causes d’inmunodeficiència.

Fonts MMWR 1987; 36 (supp. núm. 15): 1 S-15 S. traduït enBEC - Vol IX, número extraordinari, 1988.

Centre Europeu per a la Vigilància Epidemiològica de la Sida,informe núm. 37/1993.

Als efectes de vigilància epidemiològica, un cas de sida esdefineix com una malaltia caracteritzada per una o més d’una deles següents malalties “indicatives”, diagnosticades pels mètodesque s’exposen (en cursiva diagnòstics presumptius) depenent del’existència o no d’evidència de laboratori d’infecció HIV:

Malalties indicatives de sida

TOXOPLASMOSI CEREBRAL (edat > 1 mes)

Microscòpia/alteracióneurològica focal o baixaconsciència + TAC oRMN + serologia o res-posta a tractament.

Microscòpia. Microscòpia + < 400 T4.

PNEUMÒNIA PER PNEUMOCYSTIS CARINII

Microscòpia tos o disp-nea + Rx + gasometria +absència de pneumòniabacteriana.

Microscòpia. Microscòpia.

CANDIDIASI ESOFÀGICA

Endoscòpia omicroscòpia/disfàgia oodinofàgia + candidiasioral.

Endoscòpia omicroscòpia.

Endoscòpia o microscòpia + < 400 T4.

CRIPTOSPORIDIOSI AMB DIARREA PERSISTENT DURANT MÉS D’UN MES

Microscòpia(histologia o citologia).


HIVpositiu

HIV no practicato dubtós (1)

HIVnegatiu (1)

CANDIDIASI TRAQUEAL, BRONQUIAL O PULMONAR




CRIPTOCOCCOSI EXTRAPULMONAR

Microscòpia (histologiao citologia), cultiu odetecció d’antigen.

Microscòpia, cultiu odetecció d’antigen.


57




Microscòpia (histologiao citologia), cultiu odetecció d’antigens.

Microscòpia, cultiu odetecció d’antigens.

Microscòpia + < 400 T4.

RETINITIS PER CMV AMB PÈRDUA DE VISIÓ

Microscòpia/Oftalmoscòpia.


COCCIDIOIDOMICOSI DISSEMINADA (≠ pulmó, ganglis limfàtics cervicals o hilars)

HERPES SIMPLE MUCOCUTANI que persisteixi més d’un mes. BRONQUIAL,PULMONAR O ESOFÀGIC de qualsevol durada (edat > 1 mes)


CMV D’ÒRGANS (≠ fetge, melsa o ganglis limfàtics [edat > 1 mes])



LEUCOENCEFALOPATIA MULTIFOCAL PROGRESSIVA



DUES O MÉS INFECCIONS BACTERIANES RECURRENTS (edat < 13 anys)

Cultiu.

HIVpositiu


HIVnegatiu (1)

HISTOPLASMOSI DISSEMINADA (≠ pulmó, ganglis limfàtics cervicals o hilars)


PNEUMONITIS INTERSTICIAL LIMFOIDE/HIPERPLÀSIA LIMFOIDE PULMONAR (edat < 13 anys)

Microscòpia/Rx senseidentificació patògenai sense respostaa tractament.


ISOSPORIASI AMB DIARREA PERSISTENT DURANT MÉS D’UN MES

Microscòpia(histologia o citologia)

58


LIMFOMA PRIMARI DE CERVELL (edat < 60 anys)



Microscòpia/visualitza-ció de les lesions carac-terístiques, per experts.

Microscòpia (histologia). Microscòpia + < 400 T4.

SEPTICÈMIA RECURRENT PER SALMONELLA (sp ≠ typhi)

Cultiu.

M. AVIUM O M. KANSASII DISSEMINADA (≠ pulmó, pell o ganglis limfàtics cervicals o hilars)

SARCOMA DE KAPOSI (edat < 60 anys)

Cultiu. Cultiu. Cultiu + < 400 T4.

TBC EXTRAPULMONAR

Cultiu.

SARCOMA DE KAPOSI (qualsevol edat)

Microscòpia(histologia)/lesionscaracterístiques vistes per experts.

LIMFOMA PRIMARI DE CERVELL (qualsevol edat)

Microscòpia (histologia).

Microscòpia (histologia). Microscòpia (histologia). Microscòpia + < 400 T4.

HIVpositiu


HIVnegatiu (1)

MICROBACTERIOSI NO TBC DISSEMINADA (≠ pulmó, pell o ganglis limfàtics cervicals o hilars)

Cultiu(Si l’espècie nos’identifica per cultiu,bacil·loscòpiad’excrements, fluidscorporals normalmentestèrils o teixit ≠pulmó, pell o ganglis).

59



* No es consideren indicatius de sida, els limfomes de fenotipus immunolò-gic T, els limfomes de tipus histològic no descrit i els que es descriuencom a “limfocític”, “limfoblàstic”, “de fenedura petita” o “limfocític plas-moide”.

** Burkitt, tipus Burkitt o no tipus Burkitt.*** Limfoma immunoblàstic, limfoma de cèl·lules grans, limfoma histiocític

difós, limfoma difós indiferencial, limfoma de grau alt.


Pèrdua del 10% del pescorporal + diarrea ofebre de més d’1 mes enabsència d’una altramalaltia que justifiquiels símptomes.

ENCEFALOPATIA PER HIV

Clínica + LCR + TAC oRMN per excloure altrespatologies.

LIMFOMA NO HODGKINIÀ DE CÈL·LULES BO DE FENOTIPUS IMMUNOLÒGIC DESCONEGUT*

SÍNDROME CAQUÈCTICA PER HIV


SARCOMA IMMUNOBLÀSTIC***


CÀNCER INVASIU DEL COLL UTERÍ

Histologia i citologia.

TUBERCULOSI PULMONAR (edat > 12 anys)

Cultiu/Diagnòstic enbase a criteris clínics iradiològics.

HIVpositiu


HIVnegatiu (1)

LIMFOMA DE CÈL·LULES PETITES SENSE FENEDURA**


PNEUMÒNIES BACTERIANES RECURRENTS

Cultiu d’una bactèria(≠ a M. tuberculosis iP. carinii)/signes clínicso radiològics.

- Australia Government. Australia’s notifiable diseases status, 1999.Annual report of the National Notifiable Diseases Surveillance System.Commun Dis Intell 2001; vol. 25, núm 4.

- Centers for Disease Control and Prevention. Case definitions for infec-tious conditions under public Health Surveillance. MMWR 1997; 46(RR-10).

- Chin J, editor. Control of communicable disease manual. 17a ed.Washington: American Public Health Association, 2000.

- European Commission. Commission decision of 19 March 2002 layingdown case definitions for reporting communicable diseases to thecommunity network under Decision No 2119/98/EC for the EuropeanParliament and for the Council. Directorate General Public Health.Luxenburg, 2002.

- Gálvez R, Sierra A, Sanz MC, et al. Medicina Preventiva y SaludPública. 10a ed. Barcelona: Masson, 2001.

- Hawker J, Begg N, Blair I, Reintjes R, Weinberg J. CommunicableDisease Control Handbook. Oxford: Backell Science, 2001.

- Health Canada. Case definitions for Diseases under Surveillance. CanCommun Dis Rep 2000; 26S3 (Supplement).

- Mandell GL, Benett JE, Dolin R. Principles and Practice of InfectiousDiseases. 15a ed. New York: Churdull Livingstone, 2000.

- Murray PR, Baron EJ, Jorgensen J, Pfaller MA, Yolken RH. Manual ofClinical Microbiology. 8a ed. Washington: American Society forMicrobiology, 2003.

- Pickering LK, editor. Red Book 2003. Report of the Committe onInfectious Diseases. 26a ed. Elk Grove Village, IL: American Academyof Pediatrics, 2003.

- Rozman C, editor. Medicina Interna. 14a. ed. Madrid: Harcourt, 2000.

- Wilks D, Farrington M, Rubenstein D. The infectious diseasesmanual. 2a ed. Oxford: Blackell Science, 2003.

- Wilson WR, Sande MA. Current diagnoses and treatment in infectiousdiseases. New York: Lange medical Books/Mc Graw Hill, 2001.

60

BIBLIOGRAFIA

61

ANNEX

Xarampió

La mostra de sèrum s’obtindrà preferentment entre el quart il’onzè dia després de l’aparició de l’exantema, amb un marge defins als 28 dies.

Rubèola

La mostra de sèrum es pot prendre entre el segon i el quinzè diadesprés de l’inici dels símptomes.

Parotiditis

Els anticossos IgM es poden detectar en una mostra de sèrumobtinguda en la fase clínica aguda de la malaltia.

Varicel·la

La serologia només és suggestiva de varicel·la. El diagnòstic con-firmatori es fa detectant el virus directament en la lesió. La mos-tra de sèrum es pot obtenir entre el setè i vint-i-unè dia desprésde l’aparició de l’exantema.

Hepatitis A

La mostra de sèrum es pot obtenir des de l’aparició de la ictericia(a les 4 setmanes), fins a les 6-8 setmanes després de l’inici desímptomes.

Hepatitis B

La mostra de sèrum es pot obtenir una mica abans del segonmes després de l’exposició fins als 7 mesos, i es negativitza alvoltant dels 8 mesos.

Períodes de temps idonis per a la presa de mostres de sèrum i ladetecció d’anticossos IgM de les malalties següents:


D E F I N I C I Ó D E

C A S D E L E S

MA L A L T I E S

DE DECLARACIÓ

OB L I G AT Ò R I A

Port. Definicio2011.qxp:Port. Definicio 30/12/10 11:18 Página 1

definició de cas de la resta de mdi - aspbla malaltia intestinal pot variar la seva forma de...

Documents