de metges de barcelona 5 23 6 13 venció de la salut col ... · jaume roigé i solé vocal 2a roser...

d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiN

úm

.13

6

Ju

ny

- o

ctu

br

e 2

01

2

EDITA: Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

COL·LEGI OFICIALDE METGES

DE BARCELONA

Excel·lent resultat de la renovació de la pòlissa

de responsabilitat civil professional

Document del COMB “Per un sistema nacional de

salut d’accés universal, equitatiu i efi cient”

El Departament d’Interior i el COMB signen un

acord de col·laboració

5

6

12

El COMB informa que s’ha procedit, mit-jançant concurs públic, a la nova adjudica-ció de la pòlissa de contractació conjunta i coordinada entre el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el CatSalut. Aquesta adjudicació cobreix els propers quatre anys de cobertura (2012-2016) amb l’opció de dos anys més de pròrroga. La pò-lissa ha estat adjudicada amb un contracte de coassegurança a la companyia assegu-radora Zurich amb un 90% i amb un 10% a SegurCaixa. En aquesta adjudicació el CCMC ha aconseguit millores molt impor-tants de les prescripcions tècniques. Paral-lelament a aquestes millores, les primes totals de la nova pòlissa experimentaran, a partir del 2013, una important disminució,

Felip Puig, conseller d’Interior, i Miquel Vi-lardell, president del COMB, signen un con-veni de col·laboració que estableix una línia oberta, de comunicació permanent, entre el cos dels Mossos d’Esquadra i el Col·legi

per damunt del 20%. La pòlissa del CCMC té la singularitat de ser col·lectiva però vo-luntària. Aproximadament 25.000 metges de Catalunya s’integren en el model català de RCP. Vegeu nota de la Junta de Govern a les pàgines interiors i més informació al web col.legial.

de Metges de Barcelona i un marc de col-laboració per combatre, evitar i disminuir casos de violència verbal o física que puguin patir els professionals de la sanitat i, en con-cret, els metges en el seu lloc de treball.

En el document “Per un Sistema Nacional de Salut d’accés universal, equitatiu i efi -cient”, editat al web col·legial, la Junta de Govern del COMB manifesta que el Col·legi es compromet a emprendre mesures “per oposar-se a les decisions que puguin ex-cloure els col·lectius de risc de l’atenció sanitària i de sistemes de protecció i pre-venció de la salut col·lectiva”.

13 El COMB dóna a conèixer el document de

posició “l’assetjament en el lloc de treball”

Simposi sobre

salut, medicina

i esport, acte

de cloenda dels

Medijocs 2012

Lliurament

dels premis

artístics per a

metges a la Jornada

Cultural Col·legial

Presentació de

L’“Any Dr. Antoni

Pujadas i Mayans”

i de l’exposició sobre

Història de la Psiquiatria

a Catalunya

Metges del Bages

i del Berguedà

debaten sobre lideratge

clínic i territori

23

19

25

40

01_28 SIC 136.indd 1 08/11/12 9:48

informació col·legial

2 Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012


Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012 3

més que discutible per la qualitat que es pretén oferir – que repercuteix ne-gativament sobre els honoraris dels metges. No podem admetre que la important competència, en preu, del mercat en el sector d’assegurances sanitàries repercuteixi d’aquesta ma-nera sobre els professionals. També properament, presentarem la darrera enquesta del sector a on clarament es visualitza les preferències dels metges respecte a les entitats asse-guradores.

En previsió dels possibles efectes de l’actual crisi sobre els metges, des de l’any 2011, al COMB hem reforçat les àrees col·legials que presten ser-vei als metges amb problemes, amb especial dedicació al Programa de Protecció Social i a les activitats de la Fundació Galatea i el programa PAIMM. I també des de l’Àrea Ocu-pacional estem treballant en més de 500 ofertes anuals amb especial de-dicació al metge jove. Però ens caldrà també formular propostes des del te-rreny de la innovació i en la recerca de models d’organització i la gestió que permetin optimitzar millor els recur-sos i millorar les condicions profes-sionals dels metges.

Informació d’última hora

Ens felicitem perquè en aquests dies s’ha procedit a la renovació de la pòlissa de responsabilitat civil pro-fessional. Mitjançant concurs públic, s’ha procedit a la nova adjudicació de la pòlissa de contractació conjun-ta i coordinada entre el Consell de

Col·legis de Catalunya i el CatSalut. La licitació d’aquest concurs ha estat anunciada als diferents diaris ofi cials de l’àmbit català, espanyol i europeu (BOE, DOC i DOUE), conforme a màxi-mes de transparència i seguretat ju-rídica.

Aquesta adjudicació cobreix els pro-pers quatre anys de cobertura (2012-2016), amb l’opció de dos anys més de pròrroga. La pòlissa ha estat adju-dicada amb un contracte de coasse-gurança amb la companyia assegura-dora Zurich d’obridora amb un 90% i amb un 10% a SegurCaixa. En aques-ta adjudicació, el CCMC ha aconse-guit millores molt importants per al col·lectiu mèdic.

Miquel Vilardell,president del Col·legi de Metges

de Barcelona

opinió i anàlisi

Crisi econòmica, professió mèdica i qualitat del sistema sanitari

Són temps difícils, també per al col·lectiu mèdic. Les notícies que provenen del pressupost

públic són preocupants arreu de l’Estat. A Catalunya, el sector sanitari públic porta més de dos anys dismi-nuint el pressupost, amb afectació directa sobre les retribucions dels metges (amb repercussió en dos anys entre el 15% i el 25 %) i, en la situació actual, es fa difícil poder predir el fu-tur immediat. Els metges, en conjunt, estem fent tot el que està al nostre abast per mantenir la qualitat del servei i tractem de compensar amb la nostra dedicació i esforç les mancan-ces econòmiques. En el Fòrum de la Professió ja vàrem proposar una sèrie de mesures que poden ajudar a apro-fi tar millor els recursos del sistema sanitari públic, tot mantenint-ne la qualitat.

Ens preocupa especialment l’augment de la precarietat en la contractació dels metges més joves que estem detectant des de l’Àrea Ocupacional. Creiem que és imprescindible reivin-dicar l’establiment de mecanismes de contractació que permetin als més jo-ves poder planifi car i projectar la seva carrera professional. Abans d’acabar l’any disposarem d’indicadors objec-tius de com està impactant aquesta precarietat contractual i avaluarem les decisions a prendre.

D’altra banda, també ens preocupa que en l’àmbit de la medicina privada algunes entitats d’assegurances sani-tàries estiguin comercialitzant pòlis-ses de salut a un preu tan ajustat – i

Ens preocupa especialment l’augment de la precarietat en la contractació dels metges més joves que estem detectant des de l’Àrea Ocupacional. Creiem que és imprescindible reivindicar l’establiment de mecanismes de contractació que permetin als més joves poder planifi car i projectar la seva carrera professional. Abans d’acabar l’any disposarem d’indicadors objectius de com està impactant aquesta precarietat contractual i avaluarem les decisions a prendre

01_28 SIC 136.indd 3 08/11/12 9:48



d’INFORMACIÓCOL·LEGIAL

ServeiNúm. 136

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Fax 935 678 899 e-mail [email protected] [email protected] http://www.comb.cat

Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r Jaume Roigé i Solé Vocal 2a Roser Garcia Guasch Vocal 3r Ramon Torné i Escasany Vocal 4t Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è Mireia Sans Corrales Vocal 6è Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús

Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès

Coordinador Jordi Pons del SIC

Redacció Aitor Mora

Correcció Esther Roig

Fotografi a Isabel Calaf i arxiu

Disseny Pilar Villuendas i gràfi c Josep Ramon Gómez

Publicitat [email protected]

Dipòsit legal B. 14.998-88

Juny - Octubre 2012

sumariinformació col·legial

informació grup MED

Opinió i anàlisi 3Excel·lent resultat en la renovació de la pòlissa de responsabilitat civil professional 5El COMB per un sistema de salut d’accés universal, equitatiu i efi cient 6Per un Sistema Nacional de Salut d’accés universal, equitatiu i efi cient 10El COMB i Interior signen un protocol per actuar en casos d’agressions a metges 12Documents de posició del COMB: L’assetjament en el lloc de treball 13Presentació d’una guia sobre la salut i el benestar dels professionals sanitaris en l’entorn laboral 14La Fundació Galatea presenta un estudi sobre la salut de l’estudiant de medicina 15La professió mèdica refl exiona a Puigcerdà sobre els reptes del malalt crònic 16Revista de premsa 18Els metges del Bages i del Berguedà debaten sobre “Lideratge clínic i territori” 19Actualitat col·legial 20Acte de presentació de l’“Any Dr. Antoni Pujadas i Mayans (1812-1881)” 23El 7è Simposi sobre Salut, Medicina i Esport va tractar sobre la mort sobtada a l’esport 25Cicle de conferències sobre “Metges humanistes? Medicina en societat per al segle XXI” 27Tribuna d’opinió. Un bon moment per aprofundir en el funcionament democràtic del nostre Col·legi de Metges de Barcelona 38Tribuna d’opinió. Metges Cristians de Catalunya: Qui som? 39Lliurament dels premis artístics per a metges en la Jornada Cultural Col·legial 40Novetats legislatives sanitàries 44Delegacions i Seccions Col·legials 45La formació és la clau per al desenvolupament d’un país 48En record de... 49Consultori Terminològic 53Petits anuncis 54Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 61

Editorial informació grup MED 29Per què val la pena confi ar en una corredoria d’assegurances? 31La diferència entre comprar un habitatge avui o el 2013 pot arribar als 60.000 € 32Medpatrimonia estrena ofi cines a la segona planta del COMB 33La llibreria et recomana 34Ciutats europees que no et pots perdre a la tardor 35Continuem amb la reforma fi nancera 36

01_28 SIC 136.indd 4 08/11/12 9:48



nota informativa

Excel·lent resultat en la renovació de la pòlissa de responsabilitat civil professional

A Catalunya disposem d’un mo-del propi de responsabilitat civil professional mèdica, els

antecedents del qual es remunten a l’any 1986, quan el Col·legi de Metges de Barcelona va contractar amb l’asseguradora Winterthur una pòlissa de responsabilitat civil pro-fessional (RCP) amb la incorporació de l’administració sanitària dos anys més tard (1988).L’any 1993, són el mateix Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el Servei Català de Salut els que, conjuntament i coordinadament i després d’una exhaustiva anàlisi de la modalitat asseguradora sanitària a Catalunya, però de manera propor-cional a la seva càrrega de sinistres, contracten la pòlissa de RCP amb l’asseguradora Winterthur i neix el Model Català de RCP tal i com avui el coneixem. Com a tret diferencial d’aquest mo-del, podem destacar que la compa-nyia asseguradora delega en el Servei de Responsabilitat Professional del CCMC adscrit a l’Àrea de Praxi, ubicat al COMB, la gestió, tramitació i defen-sa de totes les reclamacions. Aquest model ofereix als facultatius un tracte directe i personalitzat i permet des-envolupar una intensa labor de for-mació i prevenció, mitjançant l’estudi de dades actualitzades de l’evolució dels sinistres i l’elaboració de reco-manacions en matèria de seguretat clínica i praxi basades en l’evidència científi ca. Així mateix, el Model Cata-là de RCP afavoreix l’estabilitat de co-bertures, de primes i la sostenibilitat en el temps, i és considerat molt be-nefi ciós per al metge, l’administració sanitària i els usuaris. Recentment i com sempre des d’un bon inici del Model, mitjançant con-curs públic, s’ha procedit a la nova adjudicació de la pòlissa de contrac-tació conjunta i coordinada entre el CCMC i el CatSalut. La licitació

d’aquest concurs ha estat anunciada als diferents diaris ofi cials de l’àmbit català, espanyol i europeu (BOE, DOC i DOUE), conforme a màximes de transparència i seguretat jurídica.Aquesta adjudicació cobreix els pro-pers quatre anys de cobertura (2012-2016) amb l’opció de dos anys més de pròrroga. La pòlissa ha estat adjudi-cada amb un contracte de coassegu-rança a la companyia asseguradora Zurich d’obridora amb un 90% i amb un 10% a SegurCaixa.

En aquesta adjudicació el CCMC ha aconseguit millores molt importants de les prescripcions tècniques, com l’augment de quantia per sinistre de 750.000 euros a 1.000.000 d’euros, la incorporació dels perjudicis econò-mics purs o danys patrimonials pri-maris (privació directa d’algun dret per error professional sense dany) i la cobertura dels assaigs clínics, recerca biomèdica, teràpies avançades o ús compassiu de medicaments, sempre en excés de les cobertures obliga-tòries d’assegurances que la legis-lació vigent determina. Quant a la prestació econòmica per inhabilitació professional, aquesta s’ha ampliat de 24 a 30 mesos amb un augment del seu import. Paral·lelament a aquestes millores en les prescripcions tècniques, les pri-mes totals de la nova pòlissa a partir del 2013 experimentaran una impor-tant disminució, per damunt del 20%.La pòlissa del CCMC té la singularitat de ser col·lectiva però voluntària. As-segura als metges col·legiats a qual-sevol dels quatre col·legis de metges catalans que sol·liciten la seva ad-hesió, comptant en l’actualitat amb aproximadament 25.000 assegurats.En conclusió, considerem que aquest model català de responsabilitat civil professional, reconegut internacio-nalment, cobreix de manera òptima i efi cient les necessitats assegura-dores del risc de responsabilitat civil professional dels metges del CCMC i dóna resposta a les preocupacions en matèria de seguretat clínica, tant dels professionals com dels pacients.

Junta de Govern del COMB

Vegeu el document “Respostes a les preguntes més freqüents entorn a la con-tractació de la pòlissa de responsabi-litat professional i a les seves caracte-rístiques” al web col·legial: http://www.comb.cat/Upload/Documents/4384.PDF

El CCMC ha aconseguit millores molt importants de les prescripcions tècniques, com l’augment de quantia per sinistre de 750.000 euros a 1.000.000 d’euros, la incorporació dels perjudicis econòmics purs o danys patrimonials primaris (privació directa d’algun dret per error professional sense dany) i la cobertura dels assaigs clínics, recerca biomèdica, teràpies avançades o ús compassiu de medicaments, sempre en excés de les cobertures obligatòries d’assegurances que la legislació vigent determina

01_28 SIC 136.indd 5 08/11/12 9:48



La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Declaracions de Miquel Vilardell a El Punt Avui

Sota el títol “Mentre tingui veu, lluitaré per la sanitat pública”, el diari El Punt Avui

va publicar, el 16 de setembre, una entrevista amb Miquel Vilardell, pre-sident del COMB, sobre l’actualitat sanitària. En resposta a preguntes de Lluís Martínez, subdirector del diari, el president del COMB va manifes-tar que “hem de lluitar per mantenir una sanitat pública de qualitat” i que “personalment, mentre tingui veu, ho seguiré fent. I, com jo, una gran ma-joria dels professionals sanitaris que opinen el mateix”. Vilardell va afegir que “no crec que ningú pensi tirar en-rere aquest sistema sanitari”. Vilardell, en un altre moment de l’entrevista, va dir que “tenim uns professionals sanitaris de primer ni-vell”. El president del COMB, en res-posta a una pregunta sobre com mi-llorar l’efi ciència del sistema sanitari, va defensar la creació “d’una agència d’avaluació i qualitat que faci els pro-tocols i les guies de pràctica clínica perquè quan s’introdueixi alguna prestació nova se n’analitzi l’efi càcia i es pactin uns protocols”.

En parlar sobre els recursos de la sanitat, Miquel Vilardell va declarar: “Jo sempre he cregut que els polítics haurien d’arribar a un pacte sobre la sanitat. D’on han de venir els re-cursos? Via impostos, via taxes, via distribució pressupostària diferent... Però és una decisió política.” Sobre el fet que la sanitat cada cop gasta més, el president del COMB va manifestar: “Perquè apareixen in-novacions, medicaments nous, trac-taments millors que s’han de posar en la cartera de serveis per millorar la qualitat de vida de les persones.” “Ara bé –va afegir en la seva respos-ta–, els professionals de la salut hem d’utilitzar bé els recursos. Per això parlo de l’agència de qualitat, de tre-ballar amb protocols i de racionalitzar la despesa concentrant serveis.”

Videobloc del president del COMB

En una declaració al seu videobloc, edita-da al web col·legial el 20 de juliol, Miquel

Vilardell va fer una refl exió sobre el moment actual de la sanitat, va par-lar sobre l’efecte que poden tenir les noves mesures del Govern central so-bre els professionals sanitaris i sobre

El COMB per un sistema de salut d’accés universal, equitatiu i efi cient

El COMB dóna a conèixer a través del web col·legial el document “Per un sistema

nacional de salut d’accés universal, equitatiu i efi cient”.

En la declaració, la Junta de Govern manifesta que

el Col·legi es compromet a emprendre mesures “per

oposar-se a les decisions que puguin excloure els col·lectius

de risc de l’atenció sanitària i de sistemes de protecció

i prevenció de la salut col·lectiva”.

Miquel Vilardell, president del COMB, declara en una entrevista al diari El Punt Avui: “Hem de lluitar per

mantenir una sanitat pública de qualitat. Personalment,

mentre tingui veu, ho seguiré fent. I, com jo, una gran

majoria dels professionals sanitaris que opinen el

mateix.” El president del COMB, en una declaració al

videobloc del web col·legial, expressa que “estem per la

defensa dels col·legiats i de la qualitat assistencial”.

Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, publica un article al diari La Vanguardia

sobre el copagament farmacèutic. “Tinc dubtes

sobre si el conjunt de mesures que està impulsant

el Govern de l’Estat ajudarà a la necessària racionalització

de la despesa, al seu manteniment i a la millora de la qualitat. Els metges

continuarem vetllant perquè els sectors més desfavorits i la qualitat de l’assistència

no se’n ressentin de manera signifi cativa,” conclou Padrós.

16 desetembre

20 dejuliol

Videobloc de Miquel Vilardell de 20 de juliol de 2012.

01_28 SIC 136.indd 6 08/11/12 9:48




El Punt Avui,16 de setembre de 2012

els ciutadans i, així mateix, va fer una repassada dels temes que està treba-llant el Col·legi. El web col·legial va editar el vídeo amb el títol “Estem per la defensa dels col·legiats i de la qualitat assis-tencial”. El president del COMB va manifestar en la intervenció que “el Col·legi defensa i defensarà la quali-tat assistencial, i defensarà els seus professionals perquè puguin exercir la seva feina, la seva professió, amb la màxima garantia i amb salaris dig-nes”. Miquel Vilardell va comentar en la seva declaració, d’altra banda, que “en aquests moments apareixen nous decrets, que vénen del Govern central, en què hi ha la possibilitat d’anul·lació de convenis col·lectius, jubilacions forçoses als 65 anys de tots els funcionaris, i que aquest fets produiran canvis i repercussions im-portants”. Vilardell va expressar que “no estem convençuts que el nostre sector no continuï patint retallades en el futur immediat; estarem molt i molt atents”. En el videobloc, el president del COMB va mostrar la disposició del

Col·legi “a participar, sempre que pu-gui i se li demani i que faci falta, en la resolució dels confl ictes que es pu-guin plantejar.” Vilardell va concloure dient que “des del COMB continua-rem treballant per defensar aquells

drets dels nostres col·legiats que creiem que són justos i per la quali-tat assistencial al nostre sistema de salut”. Es pot accedir al videobloc a la següent adreça http://www.comb.cat/cat/actualitat/videoblog.htm.

Que el sistema actual de copaga-ment per a productes farmacèu-

tics és una mica anacrònic i molt in-just en una sanitat que fi nancen tots els ciutadans amb els seus impostos és una realitat ja denunciada des de fa temps. Els metges, mitjançant el Fòrum de la Professió, ja vam de-manar que per fer front a la situació actual, si es volia mantenir la quali-tat del sistema sanitari, era impres-cindible la introducció de mesures de racionalització, tot i recordar que alhora es necessitaven més recursos econòmics. Sacrifi cis i responsabilitat compartits.No sé si les mesures que s’han propo-sat per racionalitzar la despesa farma-cèutica contribuiran a aquests objec-tius, però cal analitzar-ne bé l’impacte per reconduir-les en cas que sigui necessari. Abocats irremeiablement a aquests canvis, és imprescindible que es facin sota una avaluació tan objec-tiva com sigui possible del cost-bene-

fi ci de la inclusió/exclusió de fàrmacs de la cartera del fi nançament. I per això ens calen agències d’avaluació independents, transparència i molt diàleg i consens amb els professio-nals que tenen cura dels pacients per-què la seva aplicabilitat sigui entesa i acceptada.Salvaguardar els elements fonamen-tals del nostre sistema és essencial. El nostre sistema sanitari és un dels

instruments més importants per co-hesionar la societat. Els que defen-sem la pervivència de la nostra sa-nitat demanem canvis profunds per transformar-la. Però s’ha de fer des de la premissa del diàleg amb tots els agents implicats: professionals, socials, polítics. I s’ha de dur a terme defensant els interessos dels sectors més fràgils, tant des del punt de vista de la salut com de l’economia. I si això és el que es persegueix, s’ha de saber explicar bé.Tinc dubtes sobre si el conjunt de me-sures que està impulsant el Govern de l’Estat ajudarà a la necessària ra-cionalització de la despesa, al seu manteniment i a la millora de la qua-litat. Els metges continuarem vetllant perquè els sectors més desfavorits i la qualitat de l’assistència no se’n res-sentin de manera signifi cativa.

Article publicat a La Vanguardia, el 28 de juny de 2012

Sacrifi cis i responsabilitat

Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB

01_28 SIC 136.indd 7 08/11/12 9:48




Informe Semanal de TVE, 9 de juny de 2012.

Declaracions a Informe Semanal

El programa Informe Semanal de TVE va emetre, el 9 de juny, el reportatge “Ajustes

a la sanidad”, signat per la periodista Ana Medina, sobre les mobilitzacions del personal sanitari arreu de l’Estat per les retallades al sistema sanitari públic. L’equip del programa va recó-rrer hospitals i centres d’atenció pri-mària de diverses comunitats autòno-mes i va entrevistar diversos experts de l’àmbit sanitari per analitzar la si-tuació. Miquel Vilardell, president del COMB, va ser un dels invitats a parti-cipar en el reportatge de TVE. Miquel Vilardell va donar a conèixer la posició del COMB: “En primer lloc, cal deixar clar el manteniment del siste-ma sanitari públic de salut, la univer-salitat, l’equitat i la forma com s’ha mantingut econòmicament a base de la fi scalitat. Això és importantíssim i, realment, s’ha de deixar clar abans de qualsevol canvi. En segon lloc, quan calen més recursos, explicar la forma d’obtenir-los i, en tercer lloc, quan es parla de millora de l’efi ciència al nostre sistema sanitari que, eviden-tment, aquí han de participar activa-ment tots els professionals i treballa-dors sanitaris.”Es pot consultar el vídeo del reportat-ge “Ajustes a la sanidad” al web de RTVE a la carta a la següent adreça http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-ajuste-sanidad/1432465/

Vilardell a El Matí a 4 bandes

En una entrevista al programa El Matí a 4 bandes de Ràdio 4, emesa el 7 de juny,

Miquel Vilardell, president del COMB, va fer una repassada de l’actualitat sanitària. En resposta a preguntes de Toni Ma-rín, director del programa,Vilardell va declarar: “Ha de quedar ben clar que volem continuar mantenint el sistema públic de salut. Ho hem de dir en veu alta, si es fan reestructuracions del sector públic és per millorar la gestió

però no per anar cap a la privatització d’aquest sector. Els models de gestió dintre de l’empresa pública han de ser clars i transparents.”Quan van tractar sobre de quina mane-ra es poden aconseguir més recursos, el president del COMB va manifestar que aquests poden venir via impos-tos, via taxes, via revisió de la cartera de serveis o modifi car organitzacions, estructures, traient-ne algunes, dismi-nuint empreses públiques, i tot això, segons va puntualitzar Vilardell, “no-més ho pot decidir el polític”. Entre d’altres qüestions, Vilardell també va parlar sobre com els pro-fessionals que treballen en el sector de la salut poden contribuir a millo-rar l’efi ciència. El president del COMB va dir que “s’ha de contribuir amb la creació d’una agencia de qualitat que faci guies de pràctica clínica i proto-cols, que indiqui què hi ha d’haver a la cartera de serveis, quins són els lí-mits d’aquesta cartera, quines coses són efi caces i el que no sigui efi caç que es tregui i qui ho vulgui que les pagui”.Al llarg de l’entrevista, Vilardell es va referir, així mateix, a les llistes d’espera quirúrgiques, les agressions als metges, el tancament de centres d’atenció primària i la situació de la sanitat privada. Vilardell va insistir, fi nalment, que “no es poden fer més retallades en el sector salut; hem arri-bat del tot al moll de l’os”. Es pot consultar l’entrevista a: http://

www.rtve.es/alacarta/audios/mati-a-4-bandes/mati-4-bandes-2a-part-tertulia-entrevista-miquel-vilar-dell/1430314/

Article de Jaume Padrós a La Van-guardia

El diari La Vanguar-dia va informar, el 28 de juny, sobre la data fi xada pel Ministeri

de Sanitat per excloure 426 fàrmacs del fi nançament públic. En el marc d’aquesta notícia, Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va publicar l’article d‘opinió “Sacrifi cis i responsabilitat”.L’article de Jaume Padrós va fer una re-fl exió sobre el copagament farmacèu-tic: “Que el sistema actual de copa-gament per a productes farmacèutics és una mica anacrònic i molt injust en una sanitat que fi nancen tots els ciu-tadans amb els seus impostos és una realitat ja denunciada des de fa temps. Els metges, mitjançant el Fòrum de la Professió, ja vam demanar que per fer front a la situació actual, si es volia mantenir la qualitat del sistema sani-tari, era imprescindible la introducció de mesures de racionalització, tot i recordant que alhora es necessitaven més recursos econòmics. Sacrifi cis i responsabilitats compartits.” Vegeu l’article íntegre de Jaume Padrós a la pàgina annexa.

9 dejuny

7 dejuny

28 dejuny

01_28 SIC 136.indd 8 08/11/12 9:48




El Col·legi de Metges de Barcelona va donar a conèixer el 7 de setem-bre, a través del web col·legial, una declaració sota el títol “Per un siste-ma nacional de salut d’accés univer-sal, equitatiu i efi cient”. En el docu-ment es manifesta que “l’exclusió de l’atenció primària de col·lectius que per la seva situació quasi marginal tenen un major risc d’emmalaltir su-posa un menyspreu no sols a la dig-nitat de les persones excloses sinó a la intel·ligència en què es fonamenten les més elementals normes de protec-ció i prevenció de la salut col·lectiva, objectius bàsics de la sanitat pú-blica.” Vegeu document íntegre del COMB a les pàgines següents.

En declaracions al dia-ri El Punt Avui, Miquel Vilardell es va posicio-nar novament sobre el

projecte del Govern central de restrin-gir l’atenció sanitària als immigrants sense papers. “Seria un gravíssim error. S’ha de preservar la universali-tat sanitària – va declarar a Lluís Mar-tínez, autor de l’entrevista–. Ho vaig dir des del primer moment que va sor-tir la idea d’eliminar serveis als sen-se papers i el Col·legi ho aprova: cap metge ni metgessa desatendrà ningú que ho necessiti”.

El Servei d’Informació Col·legial nú-mero 135, editat el mes de maig pas-sat, va recollir un resum de les decla-racions del president del COMB en

contra de retallar els drets sanitaris als immigrants sense papers. Les de-claracions es van publicar a El Periódi-co, La Vanguardia, El Punt Avui i Ara. El Món a RAC1 també es va fer ressò de la posició del COMB en una entrevista a Miquel Vilardell.

“El COMB arremet contra l’exclusió de col·lectius de risc” va titular Diario Médico,

en l’edició del 10 de setembre, en in-formar sobre la nota del COMB. “El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el segon més gran d’Espanya, s’ha alineat amb l’OMC i la Semfyc en anunciar que adoptarà mesures legals en contra de l’exclusió de col·lectius de risc de l’atenció sanitària i protec-ció i prevenció de la salut col·lectiva”, va publicar el diari.

Entre d’altres contin-guts de la nota del COMB, Diario Médicova destacar que l’ex-clusió de “l’atenció primària de col·lec-tius que per la seva situació gairebé mar-ginal tenen un riscmés gran d’emmalal-tir suposa un menys-preu no sols a la dig-nitat de les persones excloses sinó a la intel·ligència en què es fonamenten les

més elementals normes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva, ob-jectius bàsics de la sanitat.”

L’agència Europa Press (EP) es va fer ressò, el mateix dia 7 de se-tembre, de la posició

del COMB. Un teletip de l’agència de notícies va comunicar, sota el títol “Els metges de Barcelona auguren una despesa sanitària més gran per l’exclusió dels sense papers”, que “la Comissió de Deontologia del Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona ha criticat l’exclusió de col·lectius del sistema sanitari com els ‘sense pa-pers‘ i considera que això comportarà a la llarga una despesa sanitària més gran.”L’agència EP va informar, entre d’altres aspectes de la declaració del COMB, que “la decisió del Govern de Mariano Rajoy d’atendre únicament per la via d’urgències els que no cotitzin a la Seguretat Social és ‘una mesura con-tradictòria amb l’aparent objectiu de la llei, l’estalvi de recursos’, ha asse-gurat el COMB en un escrit, que cita l’exemple dels EUA per afi rmar que l’atenció a través d’aquesta via acaba suposant una despesa més gran”.

16 desetembre

10 desetembre

7 desetembre

Posició del COMB sobre l’atenció sanitària a immigrants sense papers

1. Diario Médico, 10 de setembre de 2012. 2. Europa Press, 7 de setembre de 2012.

01_28 SIC 136.indd 9 08/11/12 9:48




Per un Sistema Nacional de Salut d’accés universal, equitatiu i efi cient

El Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona va

donar a conèixer a través del web col·legial el

document de la Junta de Govern “Per un sistema

nacional de salut d’accés universal, equitatiu i

efi cient”.

L’esclat de l’actual crisi econò-mica, amb la caiguda de les ac-tivitats econòmiques, ha causat

un greu dèfi cit en els pressupostos públics que afecta el fi nançament dels serveis bàsics com l’educació i la sanitat. L’impacte d’aquest dèfi cit és especialment preocupant en els països menys previsors com el nos-tre, atès els problemes endèmics de fi nançament del nostre sistema sani-tari públic. Aquesta situació ha abo-cat a prendre mesures d’emergència basades en polítiques d’austeritat per poder garantir la sostenibilitat del sistema.Però el problema del nostre sistema sanitari és més profund, ve de més lluny. La crisi econòmica ha estat el desencadenant d’allò que fa temps que es veia a venir, la gota d’aigua que omple el got i el fa vessar. I això ha estat, ben segur que en diferents proporcions, responsabilitat de tots. Sabem que s’ha gastat més del pre-vist als pressupostos: els governants oferint unes expectatives més enllà del que la previsió recomanava, els professionals de la sanitat sovint poc conscients de les conseqüències econòmiques de les nostres deci-sions, i els usuaris amb molta fre-qüència exigint i fent un ús inadequat o excessiu de les prestacions. Uns més que altres, però tots responsa-bles, cadascú en el seu àmbit, hem d’esforçar-nos per redreçar la situa-ció.Però qualsevol proposta de canvi, tant sobre el model de fi nançament com sobre el model organitzatiu o el de gestió no pot ser improvisada. S’ha de tenir en compte que la reali-tat present és la conseqüència d’un conjunt de decisions polítiques pre-ses al llarg dels anys i que una manca de coneixement i de respecte per tot allò de positiu que han comportat po-dria malmetre de forma irreversible el nostre sistema sanitari.

Una part important de l’actual xarxa hospitalària es va començar a bastir als anys cinquanta amb el fruit de les quotes de treballadors i empresa-ris. La jerarquització posterior de les aleshores anomenades residències va permetre la incorporació i dedica-ció preferent a la sanitat pública de molts dels millors professionals. La creació dels programes de formació postgraduada dels metges interns i residents va contribuir de manera es-pectacular a la modernització del sis-tema amb la creació d’unitats d’alta tecnologia com les cures intensives i els trasplantaments, alhora que es garantia la transmissió del coneixe-ment i el recanvi generacional.La transició a la democràcia va viure el compromís majoritari dels professio-nals de la salut amb els valors demo-cràtics i amb una sanitat pública de qualitat. La creació de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària representa la recuperació d’una aten-ció de qualitat propera al ciutadà al-hora que constitueix la garantia dels principis del dret a la protecció de la salut i del deure de tutela de la salut pública reconeguts a la Constitució.La Constitució de 1978 és el recull dels drets i deures que mútuament s’atorguen i reconeixen els ciutadans i que es comprometen a respectar i defensar com a garantia de la convi-vència pacífi ca i democràtica. I el dret a la protecció de la salut i a la seva cura hi són refl ectits de manera in-equívoca. Aquest compromís es tra-dueix en la Llei Orgànica de Sanitat promulgada el 1986 i aprovada per una àmplia majoria al Parlament. En essència aquesta llei introdueix dos conceptes bàsics. El primer és que el fi nançament de l’atenció sanitària corre a càrrec de l’estat a través dels impostos. Representa un canvi subs-tancial respecte de l’anterior sistema d’assegurança fi nançat amb les quo-tes de la Seguretat Social. El fi nança-

Documentdel COMB

01_28 SIC 136.indd 10 08/11/12 9:48




risc d’exclusió social.Els col·legis professionals són corpo-racions de dret públic que fonamenten la seva raó de ser no només en la de-fensa dels interessos dels seus afi liats sinó amb el seu compromís social de vetllar pels interessos col·lectius en tot allò relacionat amb la salut. És des d’aquesta responsabilitat i des del compromís amb els valors que fona-menten i orienten l’actuació del nos-tre sistema sanitari públic que con-templem amb preocupació qualsevol mesura que pugui vulnerar aquests valors i alhora malmetre la qualitat as-sistencial assolida fi ns ara.És amb especial preocupació que con-templem algunes de les propostes del recentment aprovat Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, que estableix les noves mesures de reforma del sis-tema sanitari públic; d’una manera especial, la reintroducció del concep-te d’assegurat i benefi ciari que limita de fet l’accés a l’assistència sanitària pública. Això suposa retrocedir al sistema d’assegurança previ al 1986,

que és incompatible amb l’actual sis-tema nacional de salut de fi nança-ment estatal per mitjà dels impostos.L’exclusió de l’assistència pública dels col·lectius que no cotitzin a la Seguretat Social amb risc de margi-nació, com els immigrants “sense pa-pers” o els joves en atur, als quals no es deixa altra porta d’entrada al sis-tema que els serveis d’urgència, su-posa una mesura contradictòria amb l’aparent fi nalitat de la llei, l’estalvi de recursos. L’atenció exclusiva dels que no tenen assegurança a través dels serveis d’urgència representa, com és evident als EUA, una major despesa sanitària. Els malalts reben atenció més tard i amb complicacions més greus que requereixen estades perllongades. Alhora que l’atenció in-discriminada a tota mena de pacients distorsiona el funcionament dels ser-veis d’urgències convertint-los en un cau d’inefi ciència.L’exclusió de l’atenció primària de col·lectius que per la seva situació quasi marginal tenen un major risc d’emmalaltir suposa un menyspreu no sols a la dignitat de les persones excloses sinó a la intel·ligència en què es fonamenten les més elemen-tals normes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva, objectius bà-sics de la sanitat pública.La Junta de Govern d’aquest Col·legi es compromet a emprendre totes les mesures que l’actual legislació reco-neix a les corporacions professionals per oposar-se a les decisions que pu-guin excloure els col·lectius de risc de l’atenció sanitària i de sistemes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva.Al mateix temps, donarà suport a to-tes les iniciatives institucionals i indi-viduals que tinguin per objectiu trobar les solucions adequades per mantenir els valors que, arrelats en el codi ètic de la professió, són fonaments també del nostre sistema sanitari públic.

Màrius Morlans,president de la Comissió de Deonto-logia del Col·legi de Metges de Bar-celona

ment amb fons públics és la condició necessària per a la universalització de l’assistència, l’altre concepte fo-namental que introdueix i represen-ta aquesta llei. De fet, possibilita la incorporació progressiva al sistema públic de col·lectius fi ns aleshores desprotegits o amb una cobertura de tipus mutualista, procés encara no del tot conclòs.El fonament moral d’aquesta llei és la convicció que les persones tenen el dret a ser ateses segons les seves ne-cessitats amb independència del seu poder adquisitiu. Aquesta llei repre-senta el compromís col·lectiu d’atendre les persones independentment de la seva aportació econòmica a l’estat. El concepte d’assegurat i benefi ciari de l’assistència queden restringits a l’àmbit del mutualisme privat i exclòs del sistema públic. És la condició de ciutadà la que acredita per accedir al sistema sanitari públic. Aquest dret s’amplia a la condició de resident per la decisió de les administracions locals de proporcionar la targeta sanitària a tota persona inscrita en el cens davant els possibles problemes de salut origi-nats pels immigrants “sense papers”. Tot i això, no podem obviar que aques-tes concepcions i fonaments entren en confl icte amb les bases de molts altres sistemes de salut dels països europeus que segueixen basant-se en el dret d’assegurament. I tampoc es poden concebre sense atendre els principis bàsics de sostenibilitat econòmica, en el marc d’un procés d’integració euro-peu i d’harmonització de drets i deures.En el nostre passat recent la voluntat popular ha donat suport a les iniciati-ves legislatives i les decisions admi-nistratives que han vetllat per fer del nostre sistema sanitari un instrument de cohesió social i de justícia distri-butiva. Les desigualtats socials i la seva repercussió en la salut personal i la convicció que els més desposseïts han de ser atesos en les mateixes condicions que els que més tenen són valors compartits per una àm-plia majoria. No es poden concebre els objectius de la sanitat pública de promoció de la salut col·lectiva i vigi-lància i prevenció dels problemes de salut sense la integració i l’atenció dels col·lectius més vulnerables amb

La Junta de Govern d’aquest Col·legi es compromet a emprendre totes les mesures que l’actual legislació reconeix a les corporacions professionals per oposar-se a les decisions que puguin excloure els col·lectius de risc de l’atenció sanitària i de sistemes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva.Al mateix temps, donarà suport a totes les iniciatives institucionals i individuals que tinguin per objectiu trobar les solucions adequades per mantenir els valors que, arrelats en el codi ètic de la professió, són fonaments també del nostre sistema sanitari públic

01_28 SIC 136.indd 11 08/11/12 9:48



En l’acte de signatura del conveni de col·laboració entre el COMB i la Conselleria d’Interior, celebrat

a la seu de la Conselleria, Felip Puig, conseller d’Interior, va destacar que aquest estableix una línea oberta, de comunicació permanent entre el cos dels Mossos d’Esquadra i el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i un marc de col·laboració per combatre, evitar i disminuir casos de violència verbal o física que puguin patir els professionals de la sanitat i, en con-cret, els metges en els seus centres de treball. Puig va afegir que “el conve-ni ve a reforçar la col·laboració entre ambdues institucions per garantir que els metges puguin fer la seva feina amb tota tranquil·litat”.Miquel Vilardell va ressaltar la impor-tància d’aquest conveni i va destacar que el que busca és “que els professionals sanitaris d’aquest país puguin exercir la seva tasca en les millors condicions possibles” i va demanar “tolerància zero en les agressions als professionals sanitaris”.El conveni detalla que la Unitat Inte-gral de la Violència contra el Metge del COMB, creada al juliol del 2010, serà l’òrgan encarregat de coordinar-se amb la Policia de la Generalitat

Mossos d’Esquadra (PG-ME) i la Di-recció General d’Administració de Se-guretat (DGAS) per facilitar informa-ció referent a aquesta problemàtica. Al mateix temps, la PG-ME i la DGAS s’encarregaran de fer el seguiment de les intervencions policials i adminis-tratives dels fets que tinguin lloc en matèria de violència contra els met-ges, sempre que no atempti contra la intimitat de les persones afectades o hi hagi algun impediment legal.El conveni també preveu que, per a casos puntuals, en què hi hagi un risc especial per als professionals, cen-tres sanitaris, zones o períodes de més confl ictivitat, s’adoptin mesures de prevenció que permetin l’exercici de la pràctica mèdica amb les màxi-mes garanties. En el cas d’actuacions concretes en centres sanitaris, caldrà autorització prèvia de la direcció del centre per tal d’exercir les mesures de prevenció que s’acordin.Per fer el seguiment dels acords i de l’efectivitat assolida en la solució d’aquesta problemàtica, el conveni preveu la creació d’una comissió de seguiment.Així mateix, també es té en compte la col·laboració en jornades, seminaris o publicacions.

El COMB i Interior signen un protocol per actuar en casos d’agressions a metges

Felip Puig, conseller d’Interior, i Miquel

Vilardell, president del COMB, van signar un

conveni de col·laboració que permetrà actuar

en casos d’agressió a metges en l’exercici de la seva professió. La Unitat

Integral de la Violència contra el Metge del COMB

serà l’òrgan encarregat de coordinar-se amb

els Mossos d’Esquadra i la Direcció General

d’Administració de Seguretat.

Violència

contra el metge enel lloc de treball

Felip Puig, conseller d’Interior, i Miquel Vilardell, president del COMB, en l’acte de

signatura del conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Interior i el COMB.

01_28 SIC 136.indd 12 08/11/12 9:48



L’assetjament moral en el lloc de treball o assetjament laboral és el terme adient per designar el que en el món anglosaxó es coneix com a mobbing o bullying. Se-gurament no hi ha encara prou consciència de la seva existència en l’àmbit sanita-

ri, tot i que es tracta, segons el Codi Penal, d’un delicte que comporta una sanció penal.L’assetjament laboral implica una activitat d’agressió fonamentalment psicològica, sostinguda en el temps, que busca la humiliació de la víctima amb la pretensió de des-truir la seva autoestima i que abandoni la feina. Generalment es produeix d’un superior a un subordinat, però també es dóna entre companys.Les víctimes de l’assetjament poden acabar amb danys psicològics i morals, tenen me-nor rendiment laboral i més absentisme laboral. A més dels danys a les víctimes, els casos d’assetjament laboral a les institucions sanitàries comporten perjudicis als com-panys de les víctimes i al prestigi i credibilitat de la institució.L’assetjament laboral es pot considerar el grau més extrem de confl icte interperso-nal i es produeix quan no s’ha sabut o no s’han pogut prevenir o neutralitzar aquests confl ictes. Factors de risc laboral psicosocial, com l’entorn de treball molt competitiu i exigent, una gestió autoritària, la manca d’informació o la incertesa sobre possibles canvis en l’organització, i també un estil cultural de l’organització que mostri formes de comandament disciplinari, intolerant i discriminatori poden afavorir les situacions d’assetjament.Les corporacions professionals no poden estar d’esquena a aquest fenomen, i s’haurien de manifestar en contra d’aquestes agressions amb un posicionament públic.

En aquest sentit la Junta de Govern del COMB manifesta que

L’assetjament laboral d’un professional sanitari, sigui o no metge, per part d’un metge o d’un altre professional, és una actuació intolerable des del punt de vista ètic i laboral, i mereixedora de sanció des del punt de vista legal i deontològic.

S’esforçarà per difondre els criteris que ajudin a identifi car aquest problema a través dels sistemes de comunicació de què disposa el Col·legi, com són la seva pàgina web, el Servei d’Informació Col·legial, i els Quaderns de la Bona Praxi, per promoure una bona cultura a les institucions i per facilitar als metges el seu reconeixement i els meca-nismes que els ajudin a protegir-se d’aquesta agressió.

Es compromet a vetllar perquè es compleixin les següents mesures orientades a la pre-venció de l’assetjament laboral en els centres sanitaris:a) que els responsables de l’organització (Direcció i Gerència) expressin el seu rebuig a l’assetjament laboral, la seva voluntat d’aplicar mesures que facilitin la bona harmonia entre els treballadors i la seva disposició per intervenir amb precocitat i habilitat en aquelles situacions que poden generar confl ictes interpersonals;b) que a cada centre hi hagi una comissió per a la resolució de confl ictes, depenent del Departament de Recursos Humans;c) que tots tinguin una política orientada a minimitzar els riscos laborals psicosocials i mesures de vigilància de la salut dels seus empleats;d) que la seva política de contractació dels càrrecs de comandament tingui en compte les habilitats en lideratge dels candidats i inclogui sistemes d’avaluació periòdica dels resultats de la seva gestió.

Vetllarà perquè tots els centres sanitaris tinguin un protocol d’actuació per intervenir quan un treballador sanitari demani ajuda perquè es creu objecte d’assetjament.

Disposarà d’un equip d’experts en el tema de l’assetjament laboral que inclogui, com a mínim, un jurista, un psicòleg i un metge especialista en prevenció de riscos laborals, als quals la Junta de Govern pugui consultar quan es produeixi algun confl icte que no es resolgui en la mateixa institució.

Tractarà d’ajudar en la cerca de feina els metges que l’hagin perdut per culpa d’un as-setjament laboral i que rebin ajut psicològic els que l’hagin patit.

Sol·licitarà a la Comissió de Deontologia del mateix Col·legi que iniciï un procés de refl exió sobre aquesta problemàtica.

L’assetjament en el lloc de treball

1

2

3

4

67

5

Documents dePOSICIÓ DEL

COMBCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONA

Barcelona, 24 de juliol de 2012 1701_28 SIC 136.indd 13 08/11/12 9:48



Presentació d’una guia sobre la salut i el benestar dels professionals sanitaris en l’entorn laboral

El Col·legi de Metges de Barcelona va acollir la

presentació de la guia “La salut i el benestar dels professionals sanitaris

en l’entorn laboral. Guia de bones pràctiques per

a institucions, equips i professionals” elaborada

per la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública i per la Fundació Galatea,

entitat que gestiona els programes del COMB sobre

la salut dels metges.

L’acte de presentació de la guia sobre La salut i el benestar dels professionals sanitaris en

l’entorn laboral va ser moderat per Jaume Padrós, president de la Fun-dació Galatea i vicepresident del COMB, i hi van participar Joan Colom, subdirector general de Drogodepen-dències; Francesc Sancho, secretari d’Estratègia i Coordinació del Depar-tament de Salut; Eulàlia Masachs, de la Fundació Galatea, i Albert Mariné, de la Corporació Sanitària Parc Taulí.En el decurs de l’acte, Antoni Arte-man, gerent de la Fundació Galatea, va presentar Jenny Firth-Cozens, pro-fessora de l’Imperial College of Lon-don, que va pronunciar la conferència sobre La salut i el benestar dels pro-fessionals sanitaris. Experiències al National Health Service britànic.Jaume Padrós, en la seva intervenció, va destacar que “la prevalença de malestar psicològic entre els metges i metgesses és d’un 16,2% i un 21%, respectivament, més alta que la de la població ocupada catalana i la de la població de la mateixa classe social, segons dades de 2008 de la Fundació Galatea”. Padrós va afegir que “amb aquestes dades es veia la necessitat d’elaborar un document que treballés

aquesta problemàtica, ja que a banda de problemes personals pot provo-car-ne de mala praxi”.Joan Colom va explicar que “l’objectiu de la guia és analitzar els factors que infl ueixen en el benestar psicològic de la feina del personal de l’àmbit sa-nitari, valorar la situació de malestar que pateixen alguns d’aquests pro-fessionals i formular unes recomana-cions que ajudin a millorar aquesta situació”. Colom va assenyalar que la guia consta de tres grans apartats: “El primer descriu i dóna dades sobre la situació; el segon pretén analitzar els factors implicats en la generació de benestar o malestar laboral, i el tercer dóna orientacions i propostes d’actuació en els diferents àmbits de les institucions sanitàries i, fi nal-ment, s’hi afegeix un darrer capítol de bones pràctiques identifi cades en la literatura que esperem que serveixin d’estímul per a l’acció.”

Es pot accedir a la guia a: http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/Drogues/Destacats/Arxius/Guia%20Salut%20i%20benestar.pdf

1. Albert Mariné, de la Corporació Sanitària Parc Taulí; Eulàlia Masachs, de la Fundació Galatea, i Joan Colom, subdirector general

de Drogodependències i subdirector del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, en la presentació de la Guia. 2. Antoni Arteman,

gerent de la Fundació Galatea, i Jenny Firth-Cozens, professora de l’Imperial College of London, en la seva conferència. 3. Francesc

Sancho, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut; Jaume Padrós,

vicepresident primer del COMB, i Joan Colom, en la jornada de presentació de la guia.

La salut

del metge

11

2 3

01_28 SIC 136.indd 14 08/11/12 9:48



La Fundació Galatea presenta un estudi sobre la salut de l’estudiant de medicina

La Fundació Galatea va presentar l’estudi

“Salut, estils de vida i condicionants acadèmics

dels estudiants de Medicina de Catalunya”,

que té com a objectiu conèixer la prevalença de malestar psicològic

i d’estrès acadèmic i estudiar les conductes

relacionades amb la salut en els estudiants de quart curs de Medicina de

Catalunya.

En l’acte en què es van exposar els resultats i les conclusions de l’estudi sobre la salut de

l’estudiant de medicina, editat per la Fundació Galatea, van participar Mi-quel Vilardell, president del COMB; Jaume Padrós, president de la Funda-ció Galatea i vicepresident primer del COMB; Manel Salamero, director de l’estudi; Roser Garcia Guasch, vocal de la Junta del COMB; Joan Ribera, degà de la Facultat de Medicina de la Univer-sitat de Lleida; Ramon Pujol, professor titular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i vocal de la Junta del COMB; i Eduard Gómez, membre del Consell d’Estudiants.Jaume Padrós va dir que “els resul-tats que ara us presentem ens perme-tran conèixer millor aquest col·lectiu i dissenyar intervencions orientades a l’adquisició d’hàbits saludables, ja que pensem que un futur professional amb un bon equilibri psicoemocional ajudarà millor els seus pacients”. Pa-drós va afegir que “també ens perme-trà aprofundir sobre els factors que s’hi relacionen”.Manel Salamero va presentar els re-sultats i conclusions del treball i va detallar que els objectius específi cs de l’estudi són: “Determinar la salut autopercebuda i els hàbits de salut relacionats; determinar la prevalença dels hàbits tòxics i el malestar psi-cològic general; conèixer els nivells

d’estrès acadèmic i esgotament emo-cional en els estudiants de medicina; estudiar l’associació entre malestar psíquic i les fonts d’estrès acadèmic controlant altres variables externes a l’ensenyament de la medicina”.L’estudi ha estat impulsat per un grup de treball específi c, liderat per Manel Salamero, i en el qual han participat Lu-cía Baranda, Anna Mitjans, Eva Baillés, Marina Càmara, Gemma Parramon, Eduard Gómez, Antoni Arteman i Jau-me Padrós. Aquest projecte ha comptat amb la implicació dels degans, profes-sors universitaris i representants de les associacions d’estudiants, gràcies als quals ha estat possible. També ha tingut el suport i el fi nançament de MSD.

Es pot accedir a l’estudi Salut, estils de vida i condicionants acadèmics dels estudiants de Medicina de Catalu-nya a: http://www.fgalatea.org/pdf/ estudiant_cat.pdf

1. Manel Salamero, director de l’estudi sobre la salut de l’estudiant de medicina; Miquel

Vilardell, president del COMB, i Regina Revilla, directora de Relacions Institucionals de MSD, en

la presentació de l’estudi.2. Ramon Pujol, professor titular Facultat de

Medicina de l’UB i vocal de la Junta del COMB; Joan Ribera, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida; Roser Garcia, vocal de

la Junta del COMB; Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de l’UB; Eduard Gómez,

membre del Consell d’Estudiants, i Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea i vicepresident

primer del COMB, en el debat sobre l’estudi.3. “Estudi sobre la salut, estils de vida i

condicionants acadèmics dels estudiants de medicina de Catalunya”.

La salut

del metge

1 2

3

01_28 SIC 136.indd 15 08/11/12 9:48



La professió mèdica refl exiona a Puigcerdà sobre els reptes del malalt crònic

Més de 100 metges de tot Catalunya es varen reunir a Puigcerdà, el passat 13

de juliol, en la XII Jornada d’estiu de la professió

mèdica per debatre sobre els reptes que el

malalt crònic planteja als professionals.

A l’acte van participar Miquel Vilardell, president del

COMB; Boi Ruiz, conseller de Salut; Albert Piñeira,

alcalde de Puigcerdà; Jaume Padrós, vicepresident primer

del COMB; Luis Comellas, vicerector de la Universitat

Ramon Llull; Àngel Maurell, vicepresident de l’Associació Universitària de la Cerdanya

(AUCER), i el periodista i escriptor Rafel Nadal, que

va pronunciar la conferència de cloenda sobre “Quan la

política fracassa”.Vilardell va destacar que

“els professionals sanitaris hem de buscar la fórmula d’atendre els problemes

dels malalts crònics de la millor manera possible,

amb la màxima qualitat, però també emprant els

recursos de la millor forma”.

La Jornada va ser oberta per Ramon Pujol, vocal del COMB, i Enric Su-birats, de l’Hospital de Puigcerdà,

impulsors de la Jornada; Jordi Boix, ge-rent de l’Hospital de Puigcerdà, i tam-bé per Àngel Maurell, vicepresident de l’Associació Universitària de Cer-danya, entitat que, juntament amb el COMB i l’Hospital de Puigcerdà, orga-nitza la Jornada, que es fa en el marc de l’Escola d’Estiu de la Universitat “Ramon Llull” a Puigcerdà.En la primera taula rodona, modera-da per Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, es va tractar sobre la cronicitat des de la perspectiva del metge. La ponència va ser feta per Xa-vier Gómez Batiste, de l’ICO, càtedra de Cures Pal·liatives, Universitat de Vic, fent èmfasi en la necessitat de donar un caire preventiu i precoç al tractament de la cronicitat. Aquest va ser replicat posteriorment per Josep M. Benet, ABS Garraf Rural; Antonio San José, de l’Hospital Vall d’Hebron; Galdina Valls, UFISS Hospital Sagrat Cor, i Anna Vilà, de l’Hospital Barce-lona ASC. Cadascun va aportar res-pectivament la seva visió des de la perspectiva de l’atenció primària, l’hospitalària, la del sector sociosani-tari i el sector privat.

La segona taula, moderada per Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, va tractar sobre les perspec-tives en la contractació i sistemes de pagament dels serveis sanitaris en la cronicitat. Els ponents varen ser Albert Ledesma, del Departament de Salut, i Enric Agustí, del Catsalut, que varen remarcar, respectivament, com el nou Pla de Salut i les noves fórmu-les de pagament i incentius, conjun-tament, poden ser eines per abordar la cronicitat de manera més integral i resolutiva. Varen ser replicats poste-riorment per Jaume Sellarès, EAP Sar-denya i tresorer del COMB; Josep M. Piqué, de l’Hospital Clínic, i Joaquim Casanovas, de l’ICS.La Jornada va continuar a la tarda amb la presentació per part de Carles Blay, del Departament de Salut, i M. Antònia Julià, del TERMCAT, sobre el consens terminològic de la malaltia crònica. Aquesta presentació va ex-posar els treballs que s’estan duent a terme per establir un glossari de ter-mes sobre la cronicitat.La tercera taula, moderada per Ra-mon Pujol, va analitzar els reptes plantejats per la continuïtat assisten-cial en l’atenció al pacient crònic. El ponent, Pau Sánchez, del Departa-

Àngel Maurell, vicepresident de l’AUCER; Lluís Comellas, vicerector de la URL; Albert Piñeira,

alcalde de Puigcerdà; Boi Ruiz, conseller de Salut; Miquel Vilardell, president del COMB, i Rafel

Nadal, periodista i escriptor, en la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica.

Jornada d’estiu de

la professió mèdica

01_28 SIC 136.indd 16 08/11/12 9:49




ment de Salut Pla Director Sociosani-tari, va ser replicat per Josep M. Fan-dos, de l’ABS Centre de l’Hospitalet de Llobregat; Ramon Miralles, Parc de Salut Mar; Jordi Varela, consultor, i José Jerónimo Navas, de l’Hospital Vall d’Hebron. S’hi van tractar aspec-tes com l’atenció integral i integrada, l’assistència multidisciplinària, o la necessitat d’adaptació dels profes-sionals al nou escenari de les malal-ties cròniques. La sessió va fi nalitzar amb una con-ferència de cloenda del periodista i escriptor Rafel Nadal sobre “Quan la política fracassa”.La jornada va tenir el suport de Chiesi i el Grup MED.Es poden seguir les intervencions complertes a www.combtv.cat.

1. Albert Piñeira, Boi Ruiz, Miquel Vilardell, Rafel Nadal i Jaume Padrós, vicepresident primer del

COMB, en la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica.

2. Enric Subirats, de l’Hospital de Puigcerdà; Ramon Pujol, vocal del COMB; Jordi Boix, de

l’Hospital de Puigcerdà, i Àngel Maurell, en l’acte de presentació de la Jornada.

3. Sala a d’actes del Museu Cerdà de Puigcerdà a on es va fer la jornada acadèmica.

2

3

1

01_28 SIC 136.indd 17 08/11/12 9:49



Tan sols Zurich i SegurCaixa juntes opten a la pòlissa de RC

Zurich, acompanyada per Se-gurCaixa (10 per cent), ha tor-nat a presentar-se al concurs per a l’adjudicació de la pòlis-sa de responsabilitat civil i pa-trimonial de l’Administració, els centres i els metges cata-lans, que en aquesta ocasió pagaran les seves primes de manera diferent.[...] Albert Lluch, director del Grup Med, del Col·legi de Metges de Barcelona, del qual forma part Medi-corasse, ha explicat, per la seva banda, que fi ns diven-dres no se sabrà el muntant econòmic defi nitiu ni les mi-llores tècniques.Ha avançat que la principal novetat es produirà en el pagament de primes de la pòlissa, a la qual se subs-criuen tots els metges de Catalunya de manera vo-luntària (més del 90 per cent hi estan adherits): “Els col·legis de metges hem preferit pagar més per les nostres primes al principi del període i menys al fi nal perquè això té un efecte po-sitiu sobre el preu, mentre que l’Administració prefe-reix pagar menys al principi i més al fi nal pels seus pro-blemes de liquiditat. Això no afecta el metge, atès que les primes no es compensen en-tre si.” Metges i Administra-ció tenen les seves primes calculades en funció de la sinistralitat prèvia.

Diario Médico,27 de setembre de 2012

Tres mesos de padró per ac-cedir a la sanitat

El Govern ha fet equilibris per complir amb la prete-sa exigència de l’Estat de frenar l’anomenat turisme sanitari i garantir, a la ve-gada, l’atenció sanitària als immigrants sense papers que a partir de dissabte i en compliment del reial decret del govern espanyol es que-darien sense accés gratuït a la sanitat pública.[...] Els metges destaquen que els sense papers no són els que més recursos consu-meixen. “El turisme sanitari no té res a veure amb els sen-se papers i s’estan barrejant conceptes”, deia Jaume Se-llarés, del Col·legi de Metges de Barcelona, que considera que hi ha detalls tècnics en-cara per aclarir. “Als metges no ens han dit que fem res di-ferent del que hem estat fent fi ns ara”, indicava. [...]

Ara,31 d’agost de 2012

L’allau de metgesses enca-ra troba recels

Polèmica en les societats professionals al voltant de la presència massiva de do-nes. Elles son el 65 % dels que han acabat el MIR. Els estudis no veuen inconve-nients en la feminització.[...] “En ple segle XXI no es pot parlar de la feminització de la medicina com un pro-blema”, comenta Pilar Arri-zabalaga, secretària delCol·legi de Metges de Barce-lona. “Fa dècades que les do-nes han ocupat massivament el sector de l’educació” [...].La secretaria del Col·legi de Metges de Barcelona, que admet que l’article que va originar la polèmica ha estat molt comentat al seu hospital “no sols per do-nes”, també es mostra molt contundent en contra dels

auguris que alerten del caos organitzatiu que podria pro-vocar que les dones copes-sin l’activitat assistencial i els serveis. [...]

El País,14 de juliol de 2012

Un col·legi fort i indepen-dent sí que és possible

L’actual vicepresident del Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona (COMB), Jau-me Padrós, ha contribuït i ha estat testimoni directe de com en els darrers vint anys aquesta corporació provin-cial s’ha posicionat com un referent per a les de la resta d’Espanya. Al seu parer, un col·legi de metges fort i inde-pendent sí que és possible i el de Barcelona ho demostra.[...]I es va aconseguir un col·legi independent?Sí, perquè no depenia d’al-tres per autofi nançar-se. A partir d’aquí es defi neix el model de responsabilitat civil català, per exemple, i el que acabarà sent el Grup Med,

la clau d’aquesta indepen-dència: amb el lideratge de Bruguera i Aubia vàrem co-mençar a publicar les guies de bona praxi; el model de control de l’exercici estava molt avançat i tota la refl exió per fer que el col·legi protegís el professionalisme mèdic.Hèlios Pardell, en formació continuada, i Albert Oriol Bosch, des de fora, dona-ren tot el suport ideològic al projecte.El col·legi s’erigí en defensor de la qualitat de l’exercici i del ciutadà, i de fer-lo compa-tible amb el compromís amb la societat, fent un esforç de política informativa, de més diàleg i de transparència amb els mitjans de comuni-cació. D’aquí neix la reforma del Codi de Deontologia, en un acte històric al Palau de la Música Catalana, i es comen-cen a posar les bases del Pro-grama d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), amb dos objectius: donar suport als metges amb problemes i ser garants de la seva bona praxi. [...]

Diario Médico,25 de maig de 2012

Revista

de premsa

01_28 SIC 136.indd 18 08/11/12 9:49



En el marc del Fòrum de la Professió Mèdica, la Junta

Comarcal del Bages del COMB va organitzar una

jornada sobre “Lideratge clínic i territori” en la qual

més de 150 metges del Bages i del Berguedà van debatre sobre les accions

que cal posar en marxa des del territori per preservar

l’excel·lència, l’equitat i l’efi ciència del sistema

sanitari.

Els metges del Bages i del Berguedà debaten sobre “Lideratge clínic i territori”

Els professionals sanitaris de les comarques del Bages i del Ber-guedà es van reunir a Manresa

per debatre i refl exionar sobre les possibles solucions que es poden portar a terme des del territori per continuar oferint una assistència de qualitat i integral a la població.L’acte, que va comptar amb la partici-pació de més de 150 professionals, el va obrir Miquel Vilardell, president del COMB, qui va parlar sobre el lideratge clínic al territori. Vilardell va dir que “tenir líders clínics és cabdal, líders amb prestigi i habilitats però també amb capacitat de gestió i planifi cació”. Per al president del COMB “el futur del territori és treballar amb equips mul-tidisciplinaris liderats per metges, ja que això permetrà la resolució de pro-blemes amb consens i efi càcia”.Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, va presidir la jornada en la qual va destacar que “es tracta d’un espai per fer sentir la nostra veu i per fer anàlisis crítiques per assumir el lideratge clínic neces-sari al territori”. Bonet va explicar que “tenim un escenari nou que hem de

construir entre tots junts per la salut dels nostres ciutadans”.La cloenda del Fòrum de la Professió al Bages va anar a càrrec de Jaume Pa-drós, vicepresident primer del COMB, i d’Oriol Morera, gerent del CATSalut Catalunya Central.Els assistents a la jornada es van organitzar en cinc grups de treball, que van debatre sobre les següents temàtiques: L’atenció urgent al te-rritori; La promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’educació sanitària; L’atenció al malalt crònic complex des del punt de vista de la integració de xarxes, recursos i enti-tats; L’atenció integral al malalt crò-nic complex des del punt de vista de la relació entre nivells assistencials i l’atenció integral, i La pràctica lliure de la medicina i les relacions amb la xarxa pública.Pere Bonet va exposar les conclusions dels cinc grups de treball. La Junta Co-marcal va fer un resum amb les línies mestres de cada grup de treball:

1.- Els professionals de les nostres

1

2

3

4

1. Miquel Vilardell, president del COMB, en la presentació del Fòrum de la Professió al Bages. 2. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Oriol Morera, gerent del CATSalut Catalunya Central, i Dolors Comet,

vicepresidenta de la Junta Comarcal del Bages, en la cloenda de l’acte. 3. Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, en la taula que va agrupar les conclusions dels diferents grups de treball. 4. Taules de

treball en el debat sobre les temàtiques abordades en el Fòrum de la Professió al Bages.

01_28 SIC 136.indd 19 08/11/12 9:49



comarques proposen i entenen el treball com a interdisciplinari, amb unitats funcionals orientades a processos en col·laboració, tant d’institucions com de nivells assis-tencials del territori.2.- Es proposen variacions en els proto-cols de recursos pensats en clau d’àrea metropolitana, per millorar-ne el fun-cionament a les nostres comarques.3.- En l’àmbit de la prevenció, es propo-sa la creació d’un grup de promoció de la salut en l’àmbit territorial, que vetlli i coordini la comunicació amb el ciuta-dà en l’àmbit dels mitjans de comuni-cació. Alhora, es valora promoure una jornada territorial de projectes comu-nitaris per tal de donar-los a conèixer.4.- La coordinació i comunicació en-tre els diferents recursos i institu-cions és un element fonamental en els processos assistencials.5.- Cal afavorir la creació de grups de treball operatius amb participació de Primària, Sociosanitària, UFISS, PA-DES, SEM, Hospital de dia i Hospita-lització (inclòs a Domicili), i Residèn-cies, amb rutes assistencials i guies terapèutiques dissenyades pels ma-teixos professionals.6.- Es demana al COMB coordinar taules de treball que facilitin i clari-fi quin la relació entre la medicina pú-blica i la privada.

En el decurs de la jornada es va realit-zar una taula rodona on van participar els responsables dels diferents pro-veïdors sanitaris de la comarca i tots van coincidir a destacar que l’objectiu fi nal és compartir i tenir una visió i abordatge global del territori.

Es poden consultar les conclusions completes dels grups de treball a: http://www.comb.cat/cat/altres/fo-rum/pdf/Conclusions_bages.pdfTambé es pot veure el vídeo de l’acte a: www.combtv.cat.

Fòrum de la Professió Mèdica al Bages celebrat a Manresa el passat 18 de maig.

Jordi Craven-Bartle, vocal de la Junta del COMB; Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB i

responsable del Centre d’Estudis Col·legials; Pilar Arrizabalaga, secretària de la Junta del COMB, i

Àlex Ramos, director del CEC, en la presentació del nou Programa de Formació.

ActualitatCol·legial

Taula rodona sobre la feminització de la professió mèdica

El CEC presenta el Programa de Formació 2012-2013

El Centre d’Estudis Col·legials (CEC) va presentar a fi nals de setembre el nou Programa de For-

mació per al curs 2012-13, amb activi-tats formatives de tipus transversal per millorar les competències professionals.L’acte va ser presentat per Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB i responsable del Centre d’Estudis Col·legials, que va donar pas a la tau-la rodona sobre “La feminització de la professió mèdica. Una moda o una tendència crònica?”, en la qual van participar com a ponents Pilar Arri-zabalaga, secretària de la Junta del COMB, i Jordi Craven- Bartle, vocal de la Junta del COMB. Àlex Ramos, direc-tor del CEC, va fer la presentació del nou Programa de Formació.El Programa de Formació 2012-2013 s’inicia amb més de 70 cursos, sis màsters i quatre diplomes de com-petència. Part de l’oferta formativa d’aquest programa atorga crèdits de formació continuada.

En el curs que comença s’incorpora una nova àrea temàtica, l’Àrea de ta-llers d’ecografi a, amb diversos tallers semipresencials. El CEC també ha incorporat set cursos més a la seva oferta formativa.El curs 2012-2013 consolida com una de les àrees amb més potencial l’Àrea de Màsters i Diplomes de Competèn-cies, que s’organitzen conjuntament amb universitats i entitats de prestigi en el seu sector i alguns ja tenen set anys d’experiència.El CEC té preus reduïts per als col·le-giats i reducció de matrícula del 25% per a metges MIR, jubilats i estudiants de medicina. D’altra banda, els met-ges en situacions específi ques tenen la possibilitat d’obtenir una beca.

En l’acte de presentació del programa de formació 2012-2013 del Centre d’Estudis Col·legials es va celebrar una taula rodona sobre “La feminització de la professió mèdica. Una moda o una tendència crònica?”.Durant l’acte també es va fer el lliurament de diplomes del curs 2011-2012.

01_28 SIC 136.indd 20 08/11/12 9:49



a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies” .2. Com a representants de professio-nals del nostre país, volem oferir la nostra voluntat i disponibilitat per con-tribuir des de les nostres institucions,

A la presentació del VII Fòrum hi van participar Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB; el professor Joan Roure, de la Xarxa d’Inversors d’IESE; Eduard Gar-riga, director executiu direcció i estra-tègia de Barcelona Activa, i Montserrat Vendrell, directora general de Biocat. Al Fòrum va tenir lloc també la taula ro-dona “La inversió en el sector Health-care”, presentada pel professor Roure, que comptà amb les intervencions de Lluís G. Pareras, Pedro Luis González, cap de la Unitat de Negoci Global de Dermatologia a Almirall, i Victoriano Peralta, conseller delegat de Ven-turcap (societat de capital risc).Enguany, deu empreses van presentar als inversors els seus projectes inno-vadors de desenvolupament de ne-goci amb la intenció de trobar capital privat per portar-los a terme: WIRS, LifeScience Enterpreneurs, Saludno-va, Omnia Molecular, Bionure Farma, Ambiox Biotech, DR Healthcare, Medi-cal Corporate 3000, Bioglane i Neuro-electrics. Aquesta jornada va estar emmar-cada dins el programa “Metge Em-prenedor” del COMB, amb el suport d’ACC1Ó i els seus programes d’ajut a la innovació.Es poden seguir les intervencions del Fòrum a: www.combtv.cat

El VII Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona 2012 acull la presentació dels projectes de deu empreses de salut

El Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona 2012 és una iniciativa conjunta del Col·legi de Metges

de Barcelona (COMB), Barcelona Ac-tiva-Ajuntament de Barcelona, Biocat i la Xarxa d’Inversors Privats i Family Offi ces d’IESE que s’estableix com a punt de trobada entre inversors inte-ressats en el sector i empreses amb projectes de biotecnologia, medical devices, serveis sanitaris i tecnologies de la informació relacionades amb la salut. En aquesta edició, com a no-vetat, el Fòrum es va celebrar com a acte satèl·lit del congrés MIHealth, la primera edició d’una trobada interna-cional d’innovació i gestió de la salut i les noves tecnologies aplicades a la gestió clínica.

Els sotasignants, Col·legis Ofi cials i Associacions volem manifestar el nostre suport a:

1. La Resolució del Parlament de Cata-lunya del passat dia 27 en el sentit de constatar “la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i demo-cràticament el seu futur col·lectiu, com

Montse Vendrell, CEO Biocat; Eduard Garriga, director executiu de direcció i estratègia de Barcelona Activa; Joan Roure, de la Xarxa d’Inversors Privats i Family Offi ces d’IESE, i Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i

Tecnologia del COMB, en el VII Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona.

Deu empreses de salut van presentar els seus projectes a inversors interessats en el

sector amb motiu de la setena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona 2012,

que va tenir lloc, el passat mes de maig, al recinte fi ral de

Montjuïc, a Barcelona. El VII Fòrum d’Inversió Healthcare

es va celebrar, aquest any per primera vegada, en el marc

de les activitats del Congrés MIHealth, una trobada internacional dedicada a la gestió sanitària i la

innovació clínica.

Declaració de Col·legis Ofi cials i Associacions de CatalunyaNota de suport a la resolució del Parlament de Catalunya

Col·lectius que subscriuen aquesta nota: Col·legi d’Economistes de Catalunya; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Col·legi Ofi cial d’Enginyers Industrials de Catalun-ya; Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona; Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya; Col·legi Ofi cial de Metges de Girona; Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació; Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya; Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida; Col·legi d’Actuaris de Catalunya; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edifi cació de Barcelona; Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya; Col·legi d’Enginyers de Ca-mins, Canals i Ports de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa; Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya; Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya; Col·legi de Graduats Socials de Barcelona; Col·legi de Logopedes de Catalunya; Col·legi Ofi cial de Disseny Gràfi c de Catalunya; Col·legi Ofi cial de Doctors i Llicenciats en Filosofi a i Lletres i en Ciències de Catalunya; Col·legi Ofi cial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya; Col·legi Ofi cial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya; Col·legi Ofi cial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya; Col·legi Ofi cial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya; Col·legi Ofi cial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya; Col·legi Ofi cial d’Infermeres i Infermers de Lleida; Col·legi Ofi cial d’Infermeres i Infermers de Tarragona; Col·legi Ofi cial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya; Col·legi Ofi cial de Po-dòlegs de Catalunya; Col·legi Ofi cial de Veterinaris de Barcelona; Col·legi Ofi cial de Veterinaris de Lleida; Col·legi Ofi cial de Veterinaris de Tarragona; Col·legi Professional de Delineants Projectistes i Tècnics Superiors en Projectes de Barcelona; Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya; Delegació de Catalunya del Col·legi Ofi cial de Geòlegs; Delegació de Catalunya del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts.

a consolidar i a impulsar el posiciona-ment del Parlament amb totes aquelles aportacions que permetin a Catalunya bastir-se d’instruments propis per fer possible un autèntic progrés social, econòmic i cultural.

25 d’octubre de 2012

01_28 SIC 136.indd 21 08/11/12 9:49



El Col·legi de Metges de Barcelo-na defensa el respecte als drets professionals i laborals dels met-ges. En particular, pel que fa a la conciliació per equilibrar i fer com-patibles els seus interessos, obli-gacions i requeriments laborals, familiars i personals, així com el seu dret a poder participar plena-ment en les diferents esferes pú-bliques i privades.No hem d’acceptar que la precarie-tat de la situació econòmica doni peu a confl ictes entre els profes-sionals, o que s’oblidi l’obligació de mantenir el respecte entre no-saltres tal com vàrem acordar al nostre Codi de Deontologia.

Comissió Permanent de la Junta del COMBBarcelona, 10 de juliol de 2012


El COMB acull una exposició sobre els 20 anys de Diario Médico en imatges

Quinze anys del Servei d’Ocupació del COMB

Nota de la Comissió Permanent de la Junta del COMB relativa a la conciliació de la vida laboral i personal dels metges

rat el COMB i que es refl ecteixen en l’exposició, com són el Centenari del COMB, el Congrés de la Professió celebrat a Sitges, en què Diario Mé-dico va fer un suplement especial en català, i la reforma del Codi de Deon-tologia aprovat al Palau de la Música Catalana. Olave també va destacar l’encartament en el diari d’uns suple-ments elaborats pel COMB sobre praxi clínica i responsabilitat.

En aquests 15 anys de funcionament, s’han gestionat 10.000 ofertes de treball de 2.000 empreses i entitats, i s’ha donat suport a 6.000 metges. Actualment compta amb més de 2.600 inscrits, la majoria dels quals cerquen un complement o canvi de feina. L’any passat es van gestionar unes 500 ofertes de treball.Per posar-se en contacte amb el Ser-vei d’Ocupació del COMB, dirigiu-vos a [email protected] i al Tel. 935 678 857

D iario Médico va inaugurar una exposició fotogràfi ca a la seu del Col·legi de Metges de

Barcelona sobre els darrers 20 anys d’informació sobre el sector sanitari i mèdic. A l’acte inaugural van participar Mi-quel Vilardell, president del COMB; Boi Ruiz, conseller de Salut, i Javier Olave, director de Diario Médico. Miquel Vilardell, en la seva interven-ció, va destacar que: “l’aportació de Diario Médico en aquests 20 anys ha consistit a establir la comunica-ció entre el personal sanitari, que no existia abans. És la font d’informació que ha contribuït a esclarir, a donar a conèixer, a refl exionar i a ajudar que el Sistema Nacional de Salut tingui la transparència i la qualitat que té”.Boi Ruiz va dir que Diario Médico “és un referent per a nosaltres, en espe-cial perquè ha fet possible explicar el model català a fora”.Javier Olave va manifestar que “Cata-lunya ha estat fonamental en la his-tòria de la sanitat i la medicina que li ha tocat explicar a Diario Médico”. Olave va fer una menció especial a tots els esdeveniments que ha lide-

El Servei d’Ocupació del COMB celebra enguany el seu 15 ani-versari. Es tracta d’un servei

que funciona des del 1997 i que està orientat a tots els col·legiats de Bar-celona, i també d’altres col·legis ca-talans a qui, de manera gratuïta, es dóna suport per complementar, can-viar o cercar feina.El servei també ofereix orientació en matèria laboral i professional, o sobre reorientació de carrera. Facilita infor-mació sobre la convocatòria MIR, així com sobre les possibilitats de realit-zar l’especialitat o cercar feina a la Unió Europea i els Estats Units.L’any 2011 es va ampliar i remodelar l’espai del Servei d’Ocupació, i s’hi va incorporar un nou tècnic, de manera que es pogués oferir un millor servei als col·legiats.

Javier Olave, director de Diario Médico; Miquel Vilardell, president del COMB, i Boi Ruiz,

conseller del Departament de Salut, en la inauguració de l’exposició sobre 20 anys de

Diario Médico en imatges.

01_28 SIC 136.indd 22 08/11/12 9:49



L’acte commemoratiu dedicat al doctor Antoni Pujadas va tenir lloc el passat 21 de juny a la sala

d’actes del COMB. La celebració de l’acte commemoratiu de l’“Any Dr. Antoni Pujadas” va ser presentat per Jaume Padrós, vicepre-sident primer del COMB. Padrós va fer les presentacions dels cinc ponents i també va assenyalar, en un interes-sant exercici de diàleg entre el passat i el present, tot un seguit de punts en comú o d’elements de refl exió que els avatars de la vida i l’obra del metge i empresari doctor Antoni Pujadas per-metien posar de manifest amb rela-ció a aspectes que preocupen avui el COMB i els seus metges col·legiats. El comissionat de l’“Any Dr. Pujadas”, Josep Ramos, director de Planifi cació de Salut Mental i Addiccions del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, va obrir la primera de les ponències. En un estil didàctic, Ramos va explicar “els inicis de la psiquiatria a Catalunya” a través dels personat-ges i de les institucions que van pro-tagonitzar el context de transformació de la psiquiatria a la Catalunya del doctor Pujadas, la de la segona meitat del segle XIX. Un camí que arrenca amb la crisi del model d’assistència al boig, considerat com un salvatge, i que tro-ba els límits assistencials en una insti-tució col·lapsada com l’Hospital Gene-ral de Barcelona, com també en els del mateix estat liberal, incapaç de lligar

2012 Any del

dr. Antoni Pujadas

1. D’esquerra a dreta: Joan Vendrell, periodista i especialista en recerca històrica dels Hospitals

Psiquiàtrics de Sant Boi; Joan Orrit, director-gerent de Benito Menni, Complex Assistencial en

Salut Mental. Germanes Hospitalàries; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Josep

Ramos, director de Planifi cació de Salut Mental i Addiccions del Parc Sanitari Sant Joan de Déu;

Josep Fàbregas, director general del Centre Psicoteràpia Barcelona, Serveis de Salut Mental, i Josep Lluís Ausin, metge, en l’acte commemoratiu

de l’“Any Dr. Antoni Pujadas”.2. Inauguració de l’exposició Història de la

Psiquiatria a Catalunya.

decisions legislatives amb dotacions pressupostàries. Nous establiments, impulsats per metges-empresaris, in-tenten donar resposta a aquella situa-ció: a Lloret la Torre Llunàtica del met-ge Francesc Campderà; el metge Emili Pi i Molist, que malda per transformar la situació a Barcelona; alhora Antoni Pujadas a Barcelona i després a Sant Boi; poc després Joan Giné i Partagàs, primer a Gràcia i més tard a Sant Ger-vasi de Cassoles; els metges i fami-liars Pau Llorach i Tomàs Dolsa, que també obren primer a Gràcia i després a les Corts. Tots ells contribueixen a la privatització de l’assistència al malalt mental a la Catalunya de la segona meitat del segle XIX.Josep Ausín, autor de diverses publi-cacions sobre Antoni Pujadas, va pre-sentar una ponència dedicada a aquest home singular i, sens dubte, controver-tit. En destacà l’experiència europea i la peripècia empresarial de Pujadas, com també el seu vessant com a periodis-ta, com a polític liberal i com a metge. Un dels elements més signifi catius de la biografi a de Pujadas és la seva visió pionera de respondre a una necessitat, a una demanda per part de la societat catalana de mitjan segle XIX, relaciona-da amb l’assistència mèdica particu-lar, en una clínica privada. Així, la seva casa de banys situada a la Rambla de Sant Josep es transforma a poc a poc en un establiment de curació general i, un cop traslladat al carrer Canuda

Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va

presentar l’acte dedicat al doctor Antoni Pujadas i Mayans (1812-1881) per

commemorar els 200 anys del seu naixement i pel seu

paper pioner en l’atenció als malalts mentals.

En el decurs de l’acte es va presentar l’exposició

Història de la Psiquiatria a Catalunya, que es pot

veure fi ns al desembre, i en la qual s’explica l’evolució

de la psiquiatria des de l’Antic Règim fi ns a la

professionalització de la psiquiatria i la neurologia

als anys 1930.

Acte de presentació de l’“Any Dr. Antoni Pujadas i Mayans (1812-1881)”

1

01_28 SIC 136.indd 23 08/11/12 9:49



Inauguració de l’exposició Història de la Psiquiatria a Catalunya

el 1850, es dedica també a l’atenció a les malalties nervioses. La marxa cap a Sant Boi resulta un altre episodi literari de la vida de Pujadas, lligat al rebuig de les autoritats de Barcelona pel possible desordre i també als interessos empre-sarials del mateix interessat. Pujadas va fer un ús intensiu de la premsa, de direcció pròpia i aliena, per tal de fo-mentar i difondre els seus negocis i idees. L’experiència de Sant Boi fou un èxit des de la seva inauguració, però tal vegada el desig d’ampliar el marge de negoci amb els malalts mentals pro-cedents de les diputacions provincials signifi cà la caiguda del model en els darrers anys de la seva vida.El periodista Joan Vendrell i Campmany, autor permanent d’un bloc dedicat al doctor Pujadas va assenyalar en la seva intervenció un seguit d’aspectes inèdits, fi ns ara poc coneguts, sobre la fundació del Manicomi de Sant Boi. Entre d’altres temes, va parlar sobre els negocis del metge Pujadas amb els pa-res servites, que havien estat els pro-pietaris del convent on havia d’erigir-se el Manicomi de Sant Boi. Josep Fàbregas, director general del Centre Psicoteràpia Barcelona, va par-tir del caràcter empresarial del metge Pujadas per tal de traçar un panorama històric de gran interès sobre la trans-formació de l’assistència psiquiàtrica que ha tingut lloc a Catalunya des de la transició cap a la consolidació de l’actual període democràtic. L’acte el va tancar Joan Orrit i Clotet, director gerent de Benito Menni, Com-plex Assistencial de Salut Mental, qui va centrar la seva intervenció en la fi gura de Benito Menni. No només es van tractar aspectes històrics sobre l’assistència dels malalts mentals a l’Espanya del segle XIX, primer a Ciem-pozuelos i després a Sant Boi, sinó també tot un seguit de valors i acti-tuds en què destacà aquest beat i que el van situar en un territori plenament contemporani.Els interessats en el detall d’aquestes ponències poden veure la gravació en-registrada per a combtv.cat

Alfons Zarzoso,conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

El COMB ha organitzat, junta-ment amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya,

i el suport de biblioteques i arxius públics i personals, una exposició de-dicada a la història de la psiquiatria a Catalunya. L’exposició té lloc en el marc de l’any que anualment dedica el COMB a homenatjar un metge o una institució mèdica i que, aquest any 2012, ha estat centrada en la fi -gura del metge, empresari, polític i periodista Antoni Pujadas.L’exposició té lloc en un renovat es-pai d’exposicions. El COMB inaugura en aquesta ocasió un nou disseny de l’Espai d’Exposicions Pedro i Pons, ideat per tal de treure el màxim apro-fi tament a les exposicions i aconse-guir alhora un major control de les condicions d’exhibició dels objectes i materials de caràcter històric.La nova exposició ha estat inaugura-da després de l’acte de presentació de l’Any dedicat al doctor Pujadas del dia 21 de juny. La història de la psiquiatria a Catalunya explicada a partir d’un seguit de panells on les imatges i breus explicacions perme-ten fer un recorregut des de l’Antic Règim del tractament de la bogeria a la professionalització de la psi-quiatria i la neurologia als anys 1930. L’exposició mostra com Catalunya va esdevenir un escenari fonamental en la història de la psiquiatria peninsu-lar, tot oferint algunes de les prime-res respostes al canvi de consideració del boig al segle XIX. Les respostes es van produir en el marc de desenvolu-pament del nou estat liberal, que va dictar una legislació que commina-va les Administracions locals, sense recursos econòmics, a fer-se càrrec dels seus malalts mentals. Les neces-

sitats foren cobertes en bona mesura per iniciatives privades, en mans de metges il·lustres. L’exposició fa un recorregut per cadascuna d’aquestes operacions tot destacant les caracte-rístiques dels nous espais assisten-cials creats a partir de mitjan segle XIX més enllà de Barcelona. Destaca a l’exposició l’apartat destinat a mos-trar els diferents recursos terapèutics que han tingut lloc en el tractament de les malalties mentals, des de la repressió física i la contenció al trac-tament moral o als tractaments de xoc i la psicocirurgia. En la transfor-mació cap a l’especialització profes-sional, l’exposició posa de manifest el paper jugat per la premsa mèdica com a mitjà clau del procés, tot mos-trant les portades de les 16 revistes dedicades a les malalties mentals creades a Catalunya des del 1860 fi ns al 1939. D’altra banda, els plànols, les il·lustracions, les guies geogràfi -ques tenen una notable presència en l’exposició atesa la importància dels fullets publicats pels metges-empre-saris per tal de donar a conèixer els seus establiments en un mercat alta-ment competitiu. L’exposició es tanca amb un altre pas cap a una nova con-sideració del malalt i de la malaltia mental, en els camps de la psiquiatria i de la neurologia, en el desenvolupa-ment de les associacions professio-nals i de les lligues mixtes d’higiene mental, tot mostrant a partir dels exemples dels metges Vives, Rodrí-guez Arias i Mira la consolidació de l’especialitat en els àmbits assisten-cial i universitari.

Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

2

01_28 SIC 136.indd 24 08/11/12 9:49



A l’acte presentat per Lluís Til, metge de l’Esport i president de la Secció Col·legial de Medicina

de l’Esport del COMB, hi van partici-par: Ramon Balius, metge de l’Esport, que va moderar la sessió; Josep Bru-gada, cardiòleg i director mèdic de l’Hospital Clínic; Josep A. Gutiérrez, metge de l’Esport i cap de l’Àrea de Medicina de l’Esport de la Secretaria General de l’Esport, i Josep Arimany, metge forense i director de l’Àrea de Praxi del COMB.Miquel Vilardell, president del COMB, va cloure l’acte i, juntament amb Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, va fer el lliurament dels premis

a les metgesses i metges guanyadors de les proves esportives en les moda-litats d’esquí, cursa atlètica i BTT sa-nitària.En el decurs del simposi es va desta-car que la incidència de la mort sob-tada a l’esport (MSE) és relativament baixa. En l’àmbit internacional afecta entre 0,16 i 3,76 per 100.000 habitants per any. Quan es produeix està espe-cialment relacionada amb patologia cardiovascular i els esports més fre-qüentment implicats són el futbol, el ciclisme i l’atletisme.Josep Brugada, en la seva ponència, va descriure el mecanisme que es produeix durant la mort sobtada a

El 7è Simposi sobre Salut, Medicina i Esport va tractar sobre la mort sobtada a l’esport

1. Josep A. Gutiérrez, metge de l’Esport i cap de l’Àrea de Medicina de l’Esport de la Secretaria

General de l’Esport; Josep Brugada, cardiòleg i director mèdic de l’Hospital Clínic; Ramon Balius, metge de l’Esport, i Josep Arimany, metge forense

i director de l’Àrea de Praxi del COMB, en el 7è Simposi Salut Medicina i Esport.

2. i 3. Miquel Vilardell, president del COMB, i Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, en la

cloenda i lliurament dels Premis Medijocs 2012.

Els 8ns Jocs Col·legials Esportius van culminar amb

la celebració, a fi nals de maig, del Simposi sobre Salut, Medicina i Esport

que en l’edició d’enguany s’ha dedicat a la mort

sobtada a l’esport.Miquel Vilardell, president

del COMB, va reclamar en la seva intervenció “la

necessitat d’una veritable universitat de recerca en

medicina de l’esport”.

2 3

1

01_28 SIC 136.indd 25 08/11/12 9:49



a l’esport. Segons Brugada, “quan aquesta succeeix en individus de menys de 40 anys indica la presència de diferents malalties que haurien d’haver estat tractades”, i va senya-lar la miocardiopatia com la causa més freqüent en els joves esportistes. Brugada va recomanar “la pràctica d’electrocardiograma abans d’iniciar esport a la població a partir dels 14 anys” i va remarcar que “qualsevol arítmia que apareix en esforç és una emergència mèdica”.Josep A. Gutiérrez va tractar la gestió clínica en l’esport. En la seva interven-ció Gutiérrez va denunciar “la no-obli-gatorietat del reconeixement mèdic

d’aptitud esportiva previ a l’obtenció de la llicència federativa”. Gutiérrez també va alertar sobre “la manca de divulgació preventiva sobre l’estat de salut per a les proves esportives mul-titudinàries, com les maratons urba-nes”.Els aspectes medicolegals que en-volten la mort sobtada els va abordar Josep Arimany, qui va explicar que aquesta es complexa “ja que sempre que es produeix s’ha d’iniciar una in-vestigació judicial per esclarir si hi ha hagut alguna causa externa o no”. Ari-many va exposar el complex mecanis-me judicial que s’endega en la investi-gació d’una mort sobtada.

Resultats BTT Sanitària

Metge Sènior Masculí1r: Salvador Urraca Contreras 1:28:032n: Xavier Valldeperas Belmont 2:17:363r: Gabriel Cuatrecasas Cambra 2:21:13

Metge Master Masculí1r: Ricard Ardiaca Capell 1:22:532n: Josep Lluís Vega Garcia 1:23:443r: Eduardo Alvarez Fischer 1:26:07

Metgessa Master Femení1a: Maria Bartolomé Regué 2:34:55 2a: Gloria Agreda Martinez 2:38:25

Metge Mega Master Masculí1r: Lluís Amat Tardiu 1:17:522n: Jaume Gelonch Romeu 1:25:263r: Josep Maria Gubern Nogués 1:28:35

Resultats Medineu

Metge Sènior Masculí1r: Joan Grau Cases - 43.642n: Enric Roche Rebollo - 44.463r: Raoul Saint Jean - 48.82Metgessa Sènior Femení1a: Maria Emma Serra Oller - 50.822a: Maria Angeles Triquell Manuel - 58.17

* Aquests són els resultats de la cursa Me-dineu de l’any 2012, en l’anterior SIC 135 es van publicar per error els resultats de l’any 2011

1.Cursa de BTT sanitària. 2. Cim de la Muntanya de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, punt més alt de les Guilleries i sostre de la comarca de La Selva. 3. Enric Roche, segon guanyador de la cursa Medineu en la categoria

Sènior masculí, i Miquel Vilardell. 4. Carmen Auñon, primer premi metgessa sènior en la cursa atlètica, amb Lluís Til, president de la Secció Col·legial de Medicina de l’Esport del COMB, i Miquel Vilardell. 5. Ricard Verdaguer, primer

premi metge sènior masculí en la cursa atlètica, i Carlos Garcia, tercer premi metge sènior masculí en la cursa atlètica, amb Lluís Til i Miquel Vilardell. 6. Montse Bellver, tercer premi metgessa veterà femení en la cursa atlètica,

amb Lluís Til i Miquel Vilardell. 7. Montserrat Clavero, primer premi metgessa superveterà femení de la cursa atlètica, i Núria Sallent, tercer premi metgessa superveterà femení de la cursa atlètica, amb Lluís Til i Miquel Vilardell. 8. Lluís

Amat, primer premi superveterà masculí de la cursa atlètica; Alfonso Girona, segon premi superveterà masculí de la cursa atlètica, i Mario Reverter, tercer premi superveterà masculí de la cursa atletica, amb Lluís Til i Miquel Vilardell.

9. Josep Lluís Vega, segon premi metge master masculí de la cursa BTT, amb Ramon Balius, metge de l’esport, i Miquel Vilardell. 10. Lluís Amat, primer premi metge mega master masculí de la cursa BTT, i Jaume Gelonch, segon

premi metge mega master masculí de la cursa BTT, amb Ramon Balius i Miquel Vilardell.

3 4 5 6 7

21

88 9 10

01_28 SIC 136.indd 26 08/11/12 9:50



El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el Museu d’Història de la Medicina de

Catalunya i la Residència d’Investigadors organitzen

un cicle de conferències en el qual es planteja la

necessitat d’establir ponts i teixir xarxes en la trobada

entre el metge i el pacient en el marc d’una cultura mèdica

més àmplia i oberta a les humanitats.

El cicle es va inaugurar amb una conferència de Miquel Bruguera, expresident del

COMB i professor titular de Medicina de la Universitat de Barcelona, sobre “Què

hem après i què hem deixat al camí? Refl exions sobre la formació del metge de

demà” i es clourà amb la conferència de Miquel

Vilardell, president del COMB, sobre “La cartera de

valors: ser metge avui”.Les conferències compten amb la col·laboració de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona,

la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de

Barcelona i la Facultat de Ciències de la Salut i la Vida

de la Universitat Pompeu Fabra. Les conferències es poden seguir al web

col·legial comb.cat

Ara ha fet 30 anys que el COMB, a través del Centre d’Estudis Col·legials, impulsava una co-

missió de treball, formada per un ventall divers de professionals, encar-regada de refl exionar al voltant de l’educació sanitària en un context de canvi social marcat pel pes creixent de la medicina assistencial, familiar o d’atenció primària. La comissió va destacar el paper del metge de capça-lera com l’agent social i transmissor més efi caç de missatges sanitaris en un entorn d’humanització de la medi-cina. La feina que s’ha fet en les tres dècades següents ha estat ingent i ha transformat la cara institucional de la medicina i la relació entre el professio-nal i el malalt.Aquest canvi ha tingut lloc en un con-text marcat per una biologització do-minant en la formació mèdica, per una tecnifi cació creixent dels processos mèdics, per un augment dels costos i per una demanda cada cop més infor-mada i exigent. Avui, amb un nou se-gle ja obert i ple d’incerteses, els pro-fessionals de la medicina han de fer front a un seguit de nous i vells reptes

amb un arsenal divers d’eines. El cicle planteja la necessitat d’establir ponts i teixir xarxes en la trobada entre el metge i el pacient més enllà de la in-discutible presència del fet biològic en la formació mèdica, en el marc d’una cultura mèdica més àmplia i oberta a les humanitats.

Alfons Zarzoso,director del cicle de conferències i con-servador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

Cicle de conferències sobre “Metges humanistes? Medicina en societat per al segle XXI”


Miquel Bruguera, expresident del COMB, a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya

en el decurs del cicle de conferències.

01_28 SIC 136.indd 27 08/11/12 9:50



Programa

18 de setembre - Inauguració del cicle - Què hem après i què hem deixat al camí? Refl exions sobre la formació del metge de demàMiquel Bruguera, expresident del COMB, professor titular de Medicina de la Univer-sitat de BarcelonaEl canvi forma part substancial de la trans-formació de la nostra societat. Sovint, però, resulta imperceptible fi ns que, en retrospectiva, ens sorprenem de com han canviat les coses, les pràctiques de l’ofi ci mèdic, les formes, els espais, els mitjans i, també, les persones. L’experiència, aleshores, resulta un valor afegit. Alguns aspectes de la pràctica mèdica que s’han perdut, potser s’haurien de recuperar? Com pot l’experiència del metge gran aju-dar a formar el metge jove?

25 de setembre - Refl exions per a una tro-bada efi caç entre el metge i el pacientXavier Clèries, Parc Sanitari Pere Virgili, Àrea de Comunicació Assistencial, Institut d’Estudis de la Salut - Fundacio Dr. RobertLa comunicació, el diàleg, la conversa. Sembla que no hi ha dubte de la necessi-tat i utilitat dels coneixements i habilitats lligats a aquesta eina. Però estan ben for-mats els metges per comunicar, per trans-metre coneixement, per educar, per donar males notícies? És el temps un problema per aconseguir una bona comunicació? Com es poden integrar les noves tecnolo-gies en la pràctica quotidiana sense mal-metre la relació o el diàleg metge-pacient?

1 d’octubre - Llegir Tolstoi ens fa millors metges? Literatura i medicinaJosep Eladi Baños, professor de Farma-cologia, Departament de Ciències Expe-rimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu FabraLa literatura entesa com a eina de com-prensió de la medicina en societat i com a eina de formació del metge. La literatura ha permès als grans autors recrear i ima-ginar escenaris i escenes, malalties, pa-cients i professionals de la medicina. De tal manera que la immersió en la lectura d’autors clàssics i de molts autors con-temporanis acaba confi gurant una realitat a vegades inimaginable i a vegades com-parable amb la vida quotidiana.

8 d’octubre - Què volen els pacients?Albert J. Jovell, Institut Global de Salut Publica i Política Sanitària, Universitat In-ternacional de Catalunya, Foro Español de PacientesEl pacient i el seu paper central en la re-lació metge-pacient, el seu rol proactiu

en matèria formativa i de responsabilitat ciutadana i el seu caràcter epistemològi-cament actiu. Com és i com pot ser el pa-cient en la societat actual? Les relacions entre metges i pacients són complexes. Al llarg del segle XX, la revolució dels pacients els ha situat al centre de l’escena: la seva narrativa ha recuperat centralitat i la seva acció condiciona les noves pràctiques mè-diques.

15 d’octubre - Cinema en sessió contínua: refl exions per a una medicina en societatCarlos Tabernero, professor d’Història de la Ciència, Facultat de Medicina, Universi-tat Autònoma de BarcelonaAl llarg del segle XX, el cinema ha jugat un paper fonamental en la confi guració de la cultura de la població occidental. Cinema i medicina tenen una relació tan fecunda com complexa. Com ponderar la utilitat del cinema en la formació del metge, ja estigui en exercici ja en formació? Com pot contribuir a una millor comprensió de la creació, transmissió i gestió del coneixe-ment mèdic? Com el cinema ha contribuït a defi nir certes imatges de les fi gures del metge i del pacient i de les malalties?

22 d’octubre - La delimitació de la pràcti-ca mèdica: ètica i assistència mèdicaMàrius Morlans, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Comissió de Deontologia del Col·legi Ofi cial de Metges de BarcelonaLes conseqüències d’una decisió clínica. La complexitat d’aquest acte condiciona un món dominat per coneixements bio-lògics i tècnics. Un seguit de conceptes fi losòfi cs determina els elements que han de permetre al metge procedir d’una ma-nera refl exiva i conscient. Però també de manera consensuada amb el pacient? Les bones pràctiques en medicina obliguen a tenir una formació fi losòfi ca més aprofun-dida?En quina mesura el concepte de qualitat de vida ha de centrar la refl exió del metge?

29 d’octubre - Entendre la situació ac-tual: o com la història ens aporta claus de comprensióJosep L. Barona, catedràtic d’Història de la Ciència, Facultat de Medicina, Universi-tat de ValenciaExplicar la importància de la història en la formació del metge és un repte davant l’escomesa actual procedent d’un món que comprèn la medicina des de bases fortament biologicistes. No ens interessa tant saber què és la història de la medici-na, com saber què pot aportar la història de la medicina al metge, quin paper pot jugar la història de la medicina en la com-prensió del món actual, de la medicina

que es practica avui i de la formació del metge que practicarà demà.

5 de novembre - La comunicació no verbal en la relació metge-pacientBeatriz Molinuevo, professora de Psicolo-gia, Facultat de Medicina, Universitat Au-tònoma de BarcelonaLa idea de la comunicació no verbal pressu-posa el retorn del pacient, de la seva perso-na i del seu discurs a un paper central en la relació mèdica. Però què és la comunicació no verbal? Com es descodifi quen determi-nats actes, gestos i comportaments?Poden infl uir en una millor comprensió dels problemes de salut? Disposen els metges d’una formació adient en aquesta matèria? Per què una llarga experiència clínica reconeix de manera immediata el caràcter fonamental d’aquesta qüestió?

12 de novembre - Antropologia, medicina i etnografi a en el nou mil·lenniJosep M. Comelles, professor d’Antro-pologia Mèdica, Departament d’Antropo-logia, Filosofi a i Treball Social, Universitat Rovira i VirgiliL’antropologia és una eina bàsica per com-prendre els processos de salut, malaltia i atenció que tenen lloc a la nostra societat. Però ha entrat a formar part de l’arsenal intel·lectual dels metges per fer front a problemes tan importants en l’actualitat com la cronicitat de les malalties, els estils de vida, la diversitat cultural? Pot contri-buir a millorar l’educació sanitària a partir de l’estudi de mitjans clau com ara les xar-xes internautes o la televisió?

19 de novembre - Viure més anys: el pro-cés d’envelliment com a escola de medi-cinaJaume Padrós, vicepresident primer del COMBLa vellesa i el procés d’envelliment consti-tueixen una prova de la transformació de la medicina occidental. El caràcter crònic que han adquirit certes malalties i una millor qualitat de vida han jugat un paper decisiu en el fet de viure més anys. Però com condiciona el fet de viure més anys la relació amb el metge? Manca preparació per envellir amb qualitat? Fins a quin punt la vellesa obliga a comprendre la medicina de manera més general i menys especia-lista i a actuar en equips de treball i menys a tall individual?

26 de novembre - Pensar desde el cuerpo las humanidades médicasCristóbal Pera, catedràtic de Cirurgia i pro-fessor emèrit de la Universitat de Barcelo-na, Honorary Fellow del Royal College of Surgeons of England

Cicle de conferències sobre “Metges humanistes? Medicina en societat per al segle XXI”

(Continua a la pàg. 37)

01_28 SIC 136.indd 28 08/11/12 9:50

EDITA: Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch.COORDINADOR DEL SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig

Grup MEDinformació

Núm. 90 Serveis per als col·legiats del COMB juny-octubre 2012

29

L’EDITORIAL En l’Assemblea de Compromissaris del Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona del mes d’octubre passat es va dur a terme, com ja és habitual, la presentació dels resultats de l’any 2011 del Grup MED, el grup d’empreses del Col·legi, amb la novetat que aquest any s’incloïa

l’explicació detallada d’alguns dels seus projectes més rellevants.

L’estratègia del Grup MED fa compatible de manera efi cient la independència i sostenibilitat econòmica del Col·legi amb l’oferiment de serveis de qualitat i competitius per als metges i familiars. Aquesta estratègia ha de ser coherent amb la missió i els valors del COMB i servir d’element de cohesió entre els metges. En aquest sentit, el Grup MED aspira a representar la Corporació més enllà de l’àmbit estrictament mèdic, situant-la com a agent rellevant en el món econòmic.

Cal ser conscients de la situació econòmica en la qual ens trobem, on el nivell de confi ança del consumidor és cada cop més baix. El pessimisme és present també entre molts treballadors, professionals, emprenedors i institucions fi nanceres, i una de les principals conseqüències d’aquesta situació és la restricció del crèdit. El Grup MED, però, segueix oferint fi nançament a clients i col·legiats, mitjançant proveïdors solvents. Volem que tots els projectes amb perspectives de futur surtin a la llum, com així ho demostra l’impuls que dóna el Col·legi amb el projecte Metge Emprenedor. rr

Es pot contemplar assumir el risc d’uns resultats menors en els difícils anys vinents, però allò que no seria gens assumible fóra perdre la confi ança que han demostrat els clients —molts d’ells metges— i col·laboradors durant aquesta època plena d’incerteses i reptes. El Grup MED ha de seguir desenvolupant la seva activitat amb la màxima prudència, actitud que té a veure amb el tarannà dels més de 50.000 clients que hi ha confi at en l’últim any.yy

Aquesta fi losofi a és també la que uneix els professionals que treballem al Grup MED. La contenció de despeses en l’últim exercici ens ha dut a nivells anteriors a l’inici de la crisi. Tot i això, comptem amb personal cada cop més preparat, alhora que augmentem els nivells de productivitat. Som professionals al servei de professionals i aquesta és una de les claus dels bons resultats obtinguts.

En un exercici de transparència no habitual en el món empresarial, però que és norma al Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona, a l’última Assemblea de Compromissaris es van presentar detalladament els comptes de les empreses que conformen el Grup MED. Com a mecanisme de control societari, tant les empreses que hi estan obligades per llei com la resta, passen una auditoria externa, el resultat de les quals ha estat totalment “sense incidents”. A més, a l’agost es va publicar un avançament dels resultats al web corporatiu (www.comb.cat).

L’any 2011, mercès a la transferència directa del resultat econòmic del Grup MED al COMB —en un volum equivalent a l’entorn de 100 euros anuals per col·legiat— el Col·legi ha pogut seguir realitzant la seva important tasca augmentant els serveis, especialment amb els metges amb difi cultats professionals o socials, i mantenint per tercer any consecutiu la quota col·legial congelada. Cal recordar que aquesta quota és de les més baixes de totes les corporacions professionals de l’Estat.

D’altra banda, cal mencionar la recent adjudicació per concurs públic de la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional del CCMC i CatSalut a una coassegurança entre Zurich i SegurCaixa. La millor notícia d’aquesta renovació és que es reduirà el cost de la prima en més d’un 20%, un fet extraordinari que difícilment es produeix en aquest sector i que respon a la capacitat del Grup MED per analitzar, calcular i dissenyar els esquemes de cobertura asseguradora, així com els impactes que corresponen als metges en el marc del conjunt del sistema sanitari a Catalunya.

El Grup MED, instrument del Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona al servei dels seus col·legiats, familiars i altres professionals vinculats, manté la seva independència econòmica respecte a qualsevol altra empresa o grup. Seguirem treballant per oferir els millors productes i serveis, apostant per la proximitat, la transparència, la solvència i la innovació. No pot ser una altra la nostra contribució al Col·legi i a aquells que ens atorguen la seva confi ança.

31

juny-octubre 2012informació Grup MED

PER QUÈ VAL LA PENA CONFIAR EN UNA CORREDORIA D’ASSEGURANCES?

Com a consumidors cada vegada tenim a l’abast més vies diferents d’accedir a productes i serveis de tota mena. Amb les assegurances succeeix el mateix: actualment es pot contractar una assegurança per telèfon, a través d’Internet, en

una ofi cina d’una companyia asseguradora, en algunes entitats bancàries i mitjançant una corredoria d’assegurances, entre d’altres vies.

Podríem dir que les possibles formes de contractació d’assegurances es redueixen a dos grans grups: la contractació directa en una companyia asseguradora i la contractació a través d’un mediador. Dins d’aquest segon grup trobem les corredories d’assegurances.

La contractació d’una pòlissa d’assegurances a través de la mediació d’una corredoriapresenta una sèrie d’avantatges molt signifi catius per al client, principalment perquè intervé amb total independència respecte de qualsevol companyia asseguradora. Això faque actuï en nom del client i que defensi els seus interessos davant les asseguradores. A més, una corredoria col·labora amb moltes companyies d’assegurances, el que li permet comparar i trobar l’opció del mercat que millor s’adapta als interessos i a les necessitats reals de cada client.

L’assessorament personalitzat és un altre valor afegit a tenir en compte. Aquest assessorament no es limita al moment de la contractació, en què s’informa de les clàusules de la pòlissa d’assegurances contractada, sinó que es manté durant tota la relació asseguradora. En aquest sentit, és cabdal el servei que presta una corredoria d’assegurances quan es produeix un imprevist, ja que aquest és el moment clau on realment es pot comprovar la utilitat i el valor que aporta la intervenció del mediador, que actuarà sempre en representació i nom del client.

Medicorasse, la corredoria d’assegurances del COMB, compta amb l’experiènciad’intermediar les pòlisses d’assegurança de més de 47.000 clients, el que permet oferir el millor assessorament amb unes condicions de cobertura i preu excel·lents. A més, en cas de qualsevol imprevist, Medicorasse disposa d’un departament propi de sinistresque s’encarrega tant de la tramitació dels sinistres declarats pels seus clients com del seguiment i la defensa dels seus interessos vers les companyies asseguradores.

Si esteu pensant a contractar una assegurança de qualsevol tipus, a Medicorasse disposem d’un equip d’assessors que us informaran de tot el que heu de conèixer i us poden ajudar a triar l’opció que més us convingui. Podeu trucar al telèfon 93 567 88 70 o escriure al correu electrònic [email protected].

“... una corredoria presentauna sèrie d’avantatgesmolt signifi catius per al client, principalment perquè intervé amb totalindependència respecte dequalsevol companyia...”

MEDICORASSE, Correduría de Seguros del CMB. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928.Pòlissa de responsabilitat civil i aval d’acord amb la llei 26/2006, de 17 de juliol.

MEDICORASSE

32


Q uan el govern espanyol va comunicar la pujada de l’IVA el passat mes de juliol, va fer algunes excepcions, com mantenir el tipus superreduït, el 4%, per a la compra de nous habitatges fi ns al 31 de desembre de 2012. A partir de l’1 de

gener de 2013, aquesta taxa s’equipararà al tipus reduït, és a dir, pujarà sis punts, fi ns al 10%. Aquesta mesura incentiva la compra d’habitatges abans que acabi l’any, però no és l’única.

El mateix Consell de Ministres va anunciar la supressió de la deducció fi scal per la compra d’habitatge habitual a partir de l’any que ve. Aquesta mesura actualment permet deduir fi ns al 15% dels primers 9.040 € destinats a pagar l’habitatge, és a dir, 1.356 € per individu. Aquest últim trimestre de 2012 és la darrera oportunitat per desgravar mitjançant la hipoteca.

Si suposem un habitatge nou amb una hipoteca per valor de 250.000 €, comprar-la ara pot signifi car un estalvi de fi ns a 60.000 €: 15.000 € en concepte d’increment d’IVA i més de 40.000 € en deduccions fi scals al llarg de tota la vida del préstec. Si a aquest estalvi li sumem la baixada generalitzada de preus, ens trobem davant d’un

escenari idoni per decidir-se a comprar unprimer habitatge.

Si vostè està contemplant l’adquisició d’un nou immoble, Med1, l’empresa de serveis bancaris del COMB el pot ajudar posant al seu abast l’oferta immobiliària del BBVA, amb descomptes sobre el preu de vendaque arriben al 5%,1 i amb unes condicions de fi nançament preferents.

1 Aquest descompte només s’aplica a una selecció dels immobles. Consulti al 93 567 88 28 els immoblesamb descompte i les condicions d’aplicació.

LA DIFERÈNCIA ENTRE COMPRAR UN HABITATGEAVUI O EL 2013POT ARRIBAR ALS 60.000 €

“Dues mesuresincentiven l’adquisicióde nous immobles abansque acabi l’any”

MED1 SERVEIS FINANCERS

33


MEDPATRIMONIA

MEDPATRIMONIA ESTRENA OFICINES A LA SEGONA PLANTA DEL COMB

“Les noves instal·lacions s’han dissenyat buscant un estil modern, elegant i sobretot funcional”

En moments d’incertesa econòmica com l’actual, l’assessorament patrimonialesdevé un servei clau per als col·legiats i els seus familiars per prendre decisions d’inversió. En aquest sentit, la missió de Medpatrimonia, la societat del COMB

dedicada a l’assessorament en la gestió de patrimonis, és protegir els actius dels seus clients, maximitzar els seus rendiments i prestar serveis amb els més elevats estàndards de qualitat i transparència; independentment del volum de patrimoni de cada client.

En aquesta línea, Medpatrimonia va inaugurar el passat 17 de setembre la renovació de les seves ofi cines, situades a la segona planta de l’edifi ci col·legial. Les noves instal·lacions s’han dissenyat buscant un estil modern, elegant i sobretot funcional, per oferir la màxima comoditat als clients. Acullen un total de deu col·laboradors, incloent-hi sis gestors de patrimoni i personal d’administració. Les ofi cines disposende quatre sales de reunió de diferents dimensions per garantir la privacitat de les gestions.

Des del 27 de febrer, l’aliança entre el grup MED i el grup Andbank posa a disposició dels clients de Medpatrimonia gestors amb més de 15 anys d’experiència, procedentsd’un banc global que és un dels més solvents del sector. La bona acollida d’aquest acord es plasma en la confi ançadipositada per més de 500 nous clients en només mig any.

Per a més informació, pot trucar-nos al telèfon 93 317 59 95 o visitar el web www.medpatrimonia.es.

Medipatrimonia Invest S.L. B64963978. R. M. de Barcelona, volum 40.955, foli 16, full B-373.894, inscripció 1ª

34


Servei d’Informació Col·legial. Núm 136

Personalitzar el tracte que donem als nostres pacients no és només una qüestió de bona educació, o una qüestió d’actitud compassiva.

Comprendre el món personal del pacient suposa aprofundir en l’enfocament dels seus problemes i adaptar les estratègies terapèutiques. El llibre actualitza l’abundant literatura que podem trobar sota l’epígraf de “Patient Centered Care”, oferint una lectura adaptada al nostre perfi l de pacients. A destacar el component de “refl exió en l’acció”, així com el tractament que dóna als hàbits professionals. La segona part de l’obra és un Portafolis amb exercicis que estimulen a incorporar habilitats clíniques a la nostra activitat diària. El llibre es dirigeix a metges amb activitat clínica, especialment si tenen responsabilitats docents.

LA SOLUCIÓN:EL MÉTODO AJRAMJosef Ajram

Editorial: Plataforma, 2011

PRÁCTICA CLÍNICACENTRADA EN EL PACIENTEFrancesc Borrell i Carrió

Editorial: Triacastela, 2011

LA LLIBRERIA ET RECOMANA

A quest llibre no és un manual d’economia ni un estudi profund dels mercats fi nancers, però intenta donar llum sobre què fer en aquests

moments tan complicats de crisi, si és que es pot fer alguna cosa. Les polítiques socials i econòmiques que s’estan duent a terme o s’estan proposant per aplicar podrien no arribar a temps per millorar la situació que vivim. L’autor, amb una dilatada experiència com a day-trader, la qual cosa rrli proporciona una òptica privilegiada sobre el funcionament de les fi nances, analitza el que està succeint, on rau el problema i com sortir d’aquest mal pas.

35



MEDIVIATGES

CIUTATS EUROPEES QUE NO ET POTSPERDRE A LA TARDOR

“Les capitals del centre d’Europa, acostumades a les pluges, s’adaptensense problemes a aquestaestació”

Ara que ja s’ha acabat l’estiu però encara falten setmanes per Nadal, és el millormoment per gaudir de destins propers, d’escapades curtes per redescobrir algunes ciutats europees que durant la tardor estan més maques que mai. Les

temperatures baixen i hem de recuperar les jaquetes del fons de l’armari, però les ganes de viatjar es mantenen.

Londres, una ciutat acostumada a les pluges, s’adapta sense problemes a aquesta estació. Es podria emprar tot un dia en una visita exhaustiva a l’abadia benedictina de Westminster, lloc d’enterrament de grans noms propis de la història anglesa. A més, acull el College Garden, el parc més antic d’Anglaterra, que té més de 900 anysd’història. I si viatgem a principis de novembre, el dia 5 els britànics commemoren l’atemptat fallit de Guy Fawkes amb espectacles de focs artifi cials sobre el riu Tàmesi.

Els grans parcs d’Amsterdam, com Vondelpark, tenen un encant especial en aquesta època de l’any. Les grans aglomeracions de visitants desapareixen i segons el mateix patronat de turisme de la ciutat, la tardor és la millor estació per visitar-la. Com que els canals encara no s’han gelat, es poden recórrer en vaixell i veure com els pontss’il·luminen a partir de mitja tarda. I si enganxem un cap de setmana de mal temps, sempre ens podem acollir al gezelligheid, un terme holandès que descriu un ambient agradable i acollidor per prendre quelcom en un cafè amb bona companyia.

Una altra bona opció per a aquests mesos és Brussel·les, i per visitar-la no es necessiten més de tres dies. En un passeig per la capital belga es pot gaudir d’una tassa de xocolata calenta en les seves famoses xocolateries, de les quals destaquen sobretot els originals aparadors. L’Atomium, la icona de la ciutat, està allunyat delcentre, però es pot aprofi tar l’excursió per gaudir dels jardins botànics dels afores. Amés, l’època prenadalenca es viu amb intensitat a Bèlgica, on des de mitjan novembre es poden trobar fi res de Nadal.

El festival Les cordes de la tardor és una bona excusa per visitar Praga. L’objectiud’aquest esdeveniment és descobrir nous talents que comparteixen cartell amb estrelles internacionals, i en un dels escenaris més turístics: el Castell de la ciutat.Es considera la major fortalesa medieval del món, però Praga té moltes altres obres singulars, no en va el centre històric compta amb 10.000 obres protegides. A més, hiha tours organitzats seguint les interessants vides de Franz Kafka, nascut a la capital txeca, o Wolfgang Amadeus Mozart, que va estrenar algunes de les seves òperes més importants als teatres d’aquesta ciutat.

Finalment, sempre ens quedarà París, però la tardor ofereix al·licients extra per visitar la ciutat de les llums. Tant els 36 ponts que creuen el Sena com els monuments ques’aixequen a les dues bandes del riu tenen una llum especial aquesta època, i si no famal temps es poden recórrer amb un dels típics vaixells anomenats Bateauxmouches. Després podem pujar caminant fi ns al barri de Montmartre, de fama històrica pels seuspintors bohemis, i que és una de les poques zones de la ciutat que segueix produint en aquesta època el seu propi vi. Però, a mitjan novembre, tot el país es prepara per a l’arribada de l’última collita de Beaujolais, que se celebra als restaurants parisencs incloent a la carta plats especials per acompanyar amb aquesta beguda.

36


GRUP MED La legislació dels governs, l’actual i l’anterior, sempre ha anat per darrere de la crisi bancària espanyola. Les quatre reformes realitzades fi ns ara es van anunciar com a grans canvis transcendentals, però en poc temps esdevingueren incapaces de tapar

els forats fi nancers que va provocar l’empitjorament econòmic i l’esclat de la bombolla immobiliària.

Fet aquest preàmbul, cal dir que recentment el Govern ha aprovat el Reial Decret de Reforma Financera, que intenta una vegada més solucionar la crisi fi nancera. Així, aquesta reforma crea el “banc dolent”, aquell que assumirà part dels actius danyats de les entitats amb ajudes públiques. Hores d’ara no se sap realment si el sanejament bancari representarà un cost per als contribuents, malgrat que el termini de 15 anys per a la venda d’aquests actius immobiliaris podria ser prou ampli perquè arribi un escenari de mercat que permetidesinversions sense que s’incorri en un cost per al contribuent.

La reforma dissenya un model d’intervenció per a situacions de crisi on el Banc d’Espanya manté la capacitat inspectora i incrementa la sancionadora i estableix que serà el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) l’instrument de resolució de la crisi. D’aquesta manera serà el FROB el que tindrà com a màxim el 50% del capital del “banc dolent” i la resta haurà d’estar en mans d’inversors privats. Aquest banc dolent esfi nançarà principalment mitjançant l’emissió de deute.

Un altre aspecte a tenir en compte en aquesta reforma és el que fa referència al Fons de Garantia de Dipòsits, el qual únicament es centrarà en la garantia dels dipòsits dels estalviadors, a diferència de les competències que havia assumit fi ns ara en la recapitalització d’entitats.

Les entitats fi nanceres intervingudes pel FROB començaran a rebre els fons públics al novembre, una vegada hagin presentat el seus plans de reestructuració i després que la consultora Oliver Wyman faci públics a fi nals de setembre el seus informes de valoració individualitzada de necessitats de recapitalització.

Serà des de aquest moment que es donarà el toc de sortida per a l’última consolidació de la banca espanyola, que anirà molt més enllà de les entitats intervingudes pel FROB.

En aquesta consolidació tindran un paper destacat les grans entitats bancàries espanyoles, les quals fi ns ara han tingut un paper discret, exceptuant el BBVA amb l’absorció d’Unim.

Aquesta absorció portada a terme pel BBVA, entitat amb la qual el Col·legi té establert un conveni de col·laboració, ens permet poderoferir als nostres col·legiats que facin la seva operativa bancària desd’un nombre més ampli d’ofi cines, sobretot a les comarques del Vallès i Osona.

Comptar amb més ofi cines bancàries on poder realitzar l’operativa habitual ens ha de permetre continuar desenvolupant nous serveis iproductes específi cs per posar a l’abast del col·lectiu mèdic i, ara mésque mai, amb aquests canvis que es produiran al món bancari, trobar enl’àrea bancària del COMB el lloc on cercar l’assessorament adient per fer front amb tranquil·litat i confi ança a aquest nou entorn bancari.

Gran part dels col·legis professionals, per l’autodeterminació

Una gran part dels col·legis professionals de Catalunya han signat un document conjunt d’adhesió a la resolució

del Parlament en favor de l’autodeterminació. També es posen a la disposició del país per ajudar a l’èxit d’aquest

procés. Hi són el col·legi d’Economistes de Catalunya, el d’Arquitectes, els Enginyers Industrials, el de Metges

i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, que són els mateixos que avui estan de vaga. Són quasi

una quarantena de col·legis ofi cials o associacions de professionals amb molt de pes al país i que donen suport

al text aprovat al Parlament en què s’hi constata la necessitat del poble català de decidir lliurement i democràti-

cament el seu futur [...].El blog d’El món a RAC1,

25 d’octubre de 2012

CONTINUEM AMBLA REFORMAFINANCERA




El cos és el centre d’atenció de la medicina i resulta adient pensar sobre el cos i des del cos en la seva totalitat i formular una refl exió que ens permeti mostrar els fets i els valors humans lligats a la mateixa corporeïtat. Les humanitats mèdiques ela-boren aquest coneixement i adverteixen sobre problemes en la relació entre el metge i el pacient, sobre mirades que no s’encreuen, sobre valors que es deterio-ren i perden.De quina manera una fi losofi a del cos pot ajudar a superar aquests problemes?

3 de desembre - El patrimoni mèdic i el pes de la cultura material de la medicinaAlfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, professor d’Història de la Ciència, Univer-sitat Autònoma de BarcelonaLa medicina contemporània té un fona-ment important en el desenvolupament tecnològic: les pràctiques mèdiques s’han mediatitzat a partir de la creació d’instruments, de tècniques i d’espais arquitectònics que han transformat el fe-nomen de la salut i de la malaltia i que han adaptat les formes d’entendre la me-dicina, tot creant nou coneixement, llen-guatge i experts. Per què convé conèixer

el context de la cultura material de la medicina? Quina refl exió aporta aquest coneixement al metge jove i a l’estudiant de medicina?

10 de desembre - L’escola mèdica de la Barceloneta o com el metge entén el barri on treballaAndreu Segura, metge de Salut Publica, cap de l’Ofi cina del Pla Interdepartamen-tal de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, professor associat de Salut Pública al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu FabraCal recuperar el concepte de geografi a mèdica? Un concepte basat en la impor-tància de conèixer a fons el medi físic i humà on es treballa per tal d’entendre millor el món mèdic dels pacients del ba-rri, les seves particularitats, els aspectes que poden infl uir en la salut. La major part dels estudiants de medicina treballa-ran com a metges de família, practicants d’una medicina de la comunitat. La Bar-celoneta, un espai que ha experimentat transformacions notables en els darrers quaranta anys, pot servir a tall d’exemple d’aquestes refl exions?

17 de desembre - Sessió de cloenda del cicle - La cartera de valors: ser metge avuiMiquel Vilardell, president del COMB, catedràtic de Medicina, Universitat Autò-noma de Barcelona, Hospital Universitari Vall d’HebronQuins són els valors afegits de la professió de metge en la societat actual? Els valors canvien amb el pas del temps? Podem evocar valors i projectar-los per a les pro-peres generacions de metges? La vocació, el respecte al malalt, l’ètica professional, el tracte humà, el reconeixement de límits, el llenguatge, la formació continuada, les formes i els comportaments, el treball en equip, tot plegat són elements que po-drien constituir una interessant cartera de valors. Però, com es transmeten als joves estudiants? Quina mena de professionals de la medicina volem formar? Quines ma-tèries i continguts haurien de comptar per a una formació més humana i humanística del futur metge?

Totes les conferències tenen lloc a dos quarts de set del vespre a la Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, carrer Hospital 64, Barcelona. Tel. 934 432 759. www.residencia-investigadors.es

(Ve de la pàg. 28)Cicle de conferències sobre “Metges humanistes? Medicina en societat per al segle XXI”

37_64 SIC 136.indd 37 05/11/12 11:22



Un bon moment per aprofundir en el funcionament democràtic del nostre Col·legi de Metges de Barcelona

Tribunad’opinió

El nostre Col·legi viu moments relativament plàcids, en l’ordre intern, al voltant d’una Junta de

Govern que va suscitar i suscita un ampli consens. Això no ens hauria de fer perdre de vista algunes defi cièn-cies democràtiques que s’haurien d’afrontar per garantir una democràcia interna de qualitat:a.- Els col·legiats gairebé mai són con-vocats a l’Assemblea Ordinària. De fet és l’Assemblea de Compromissaris la que en pren la representació. Però per formar-ne part hom ha d’estar en-quadrat o conèixer les persones que formen part dels cercles infl uents de professionals on es gesten les candi-datures a Junta de Govern.b.- Les votacions es decideixen pel vot per correu. A la pràctica vol dir que les persones que donen suport a la can-didatura es mobilitzen per aconseguir el màxim de vots per aquesta via, que els transforma en “vots delegats”. Es tracta d’un procediment que violenta les relacions personals, ja que sembla que no cedir el teu vot a un company/a de feina equival a no tenir-li confi ança o votar per l’altra candidatura.c.- Les candidatures es veuen obliga-des a desplegar una intensa campa-nya, amb mailings, Ofi cina Electoral, conferències de premsa, etc. Tot això val diners, diners que el COMB acaba pagant, almenys parcialment, (hi ha un retorn de diners segons el nom-bre de compromissaris aconseguits). Resta sempre l’incògnita de qui hi ha al darrere del fi nançament de les candidatures, qui ha posat els diners inicials o a fons perdut, i si aquest fi -nançament amaga un lobby o un partit polític que n’acabarà traient algun ti-pus de benefi ci. Quines mesures millorarien la nostra salut democràtica?

a.- Una Junta Electoral que vetllés per un procés transparent, en el qual pre-sident, secretari i vocals orgànics no poguessin formar part de les candida-tures. Les candidatures tindrien un re-presentant en aquesta Junta amb veu però sense vot.b.- La possibilitat que grups de met-ges i metgesses interessats en la vida col·legial puguin participar en l’Assemblea de Compromissaris sen-se haver-se d’enquadrar en alguna de les candidatures a Junta de Govern. A dia d’avui és possible a través de les seccions col·legials, però de manera molt limitada. A més, poden haver-hi col·lectius que no vulguin participar en les seccions i sí en la vida del Col·legi.c.- Reduir al mínim les despeses elec-torals proporcionant a les candida-tures els mitjans de què ja disposa el mateix COMB (butlletí, canal vídeo, mailings...).d.- Reduir o eliminar el vot per correu. La cultura d’Internet ens ha de perme-tre votar còmodament des de casa, amb interventors que verifi quin abans i des-prés que tot el procés hagi estat trans-parent. Fins i tot es podria preveure la fi gura de l’interventor tècnic, és a dir, un informàtic especialitzat en aquest tipus de votacions, per donar més confi ança a les candidatures en disputa, nomenat per les candidatures.

LES PROPOSTES:

1.-Eleccions a Junta de Govern del COMB:a) Permetre la votació per Internet mitjançant el codi secret que tots els col·legiats tenim, o la signatura elec-trònica.b) Que es faci tota la propaganda electo-ral via Internet, a cost zero, o aprofi tant els enviaments institucionals que té es-tablerts el COMB (per exemple, el but-lletí). En conseqüència: no caldria cedir les dades personals dels col·legiats a les diferents candidatures, i en segon

lloc es podria reduir sensiblement (o eliminar) el pressupost que es destina a la campanya electoral. c) Els membres orgànics de la Junta Electoral formarien part automàti-cament (si així ho desitgen), de l’Assemblea de Compromissaris sense que s’haguessin d’adherir ni es po-guessin adherir a cap candidatura.

2.- Candidatures a l’Assemblea de Compromissaris:a) Reservar el 25% dels compromissa-ris per al que n’hem dit “candidatures de participació”. Aquestes candidatu-res, a diferència de les “candidatures de govern”, no pretendrien altra cosa que participar a l’Assemblea de Com-promissaris, però no es presentarien per governar el COMB. No estarien subjectes a cap restricció (de tipus ter-ritorial, per exemple) i es podrien for-malitzar a partir d’un nombre mínim de col·legiats per determinar. Haurien de presentar un ideari.

3.- Proposaria que la permanència màxima a la Junta de Govern fos de 12 anys consecutius, i de 8 anys (o dos pe-ríodes electorals) per al mateix càrrec (en aquest cas, com a període absolut).

No sóc optimista en relació amb aquestes propostes. El COMB té mol-tes inèrcies i òbviament totes aques-tes propostes suposen un enrenou. Sóc conscient que algunes potser són inviables, i totes han de ser estudia-des i s’han d’aprovar amb un canvi dels Estatuts. Això vol dir feina en un escenari general convuls. Però no hau-ríem de perdre de vista que la Junta ac-tual és de les poques que podria donar aquest pas endavant, per l’autoritat moral i l’ampli suport de què dispo-sa. El més gran avantatge de prendre la iniciativa fóra donar veu a molts col·legiats que contemplen la nostra institució com quelcom aliè.

Francesc Borrell i Carrió,membre de l’Assemblea de

Compromissaris

37_64 SIC 136.indd 38 05/11/12 11:22



Metges Cristians de Catalunya: Qui som?

Tribunad’opinió

L’any 1879, un petit grup de met-ges de Barcelona, reunits periò-dicament sota la presidencia del

doctor Anguera, va decidir crear una revista titulada El sentido católico de las ciencias médicas. La revista publi-cava les novetats clíniques i terapèu-tiques, a més de posibles confl ictes entre la ciència i la religió.Al cap de pocs anys, el 1884, es fundà la Sociedad médico-farmacéutica de los Santos Cosme y Damián (també anomenada “Hermandad”), patrons de la medicina. Els membres de la so-cietat tenien com a máxima preocu-pació demostrar que no hi havia con-tradicció entre la ciència i la revelació.El sentido católico de las ciencias mé-dicas es va publicar fi ns al 1888. I deu anys més tard, al gener del 1898, va apareixer la revista mensual El crite-rio católico de las ciencias médicas, editada per la nova junta directiva, formada, entre d’altres, pel doctor Jorge Anguera, reelegit president i pel doctor José Blanc i Benet, treso-rer i expert en deontologia mèdica i famós higienista, amb importants publicacions i àmplia bibliografi a. El doctor Blanc va ésser l’ànima de la

publicació, durant 25 anys, fi ns a la seva mort, el 6 de març de 1923. Amb ell mor també El criterio católico de las ciencias médicas.En etapes posteriors, ja com a Asso-ciació de Metges Cristians de Catalu-nya (AMCC), l’Associació ha estat pre-sidida pel doctor Josep M. Massons i Esplugues (actualment president honorari) i pel doctor Josep M. Simón Castellví, actual president de la FIAMC. Metges Cristians de Catalunya té una història que comença l’any 1879, per tant existeix des de fa 133 anys. L’AMCC agrupa metges i altres pro-fessionals de l’àmbit biosanitari. El nostre ideari proclama, per sobre de tot, la dignitat de la persona humana i dels seus drets inalienables, com són el do inestimable de la vida humana, la salut, la integritat psicofísica, des del primer moment de la concepció fi ns a la mort natural, i a un nivell de vida digne. Defensem, per tant, les lli-bertats fonamentals de tota persona davant els sistemes i les tecnologies materialistes de qualsevol signe i els condicionaments de la societat de consum que poden atemptar contra la dignitat de la persona. Aspirem a la promoció integral de la persona humana, respectant la seva llibertat i dignitat per portar-ho a terme i, per

tant, condemnem tota discrimina-ció de persones per motius de raça, nacionalitat, ideologia, sexe, edat o creences religioses. Som cercadors de la veritat, des del punt de vista cientifi c. La ciència ès la máxima ve-ritat i no es pot invocar només quan convé. Proposem que es reconegui i garanteixi a tota persona l’adquisició de coneixements i el foment de les virtuts necessàries per forjar la pròpia personalitat. I més enllà dels principis de la bioètica, som defensors d’una ètica de màxims que cerca la més gran promoció dels col·lectius i de les persones. Aquesta és la base de les nostres activitats, que se centren en el suport i la formació dels nostres associats, a més de la divulgació en la societat dels nostres principis i sistema de valors, i l’assesorament en qüestions relacionades amb la defensa de la vida i de la fragilitat humana. Alhora, participem amb as-sociacions similars d’arreu del mon: la FEAMC a Europa i la FIAMC a tot el món i donem suport a iniciatives hu-manitàries que aquestes promouen. El nostre objectiu últim és infl uir en el nostre àmbit i en la societat, per tal d’aconseguir que l’actuació dels pro-fessionals sanitaris s’orienti a la llum de l’humanisme cristià.

Fernando Garcia-Faria Rialp,Metges Cristians de Catalunya

METGES I LITERATURA

És una secció de la pàgina web del COMB, ubicada dins del camp “Cultura i lleure” del bàner, que té com a fi nalitat donar a conèixer a tots els metges de Barcelona les obres d’humanitats mèdiques i literàries escrites per metges o membres de la uni-tat familiar del metge, tant les publicades per edi-torials de prestigi com les d’autoedició.

Per comunicar les novetats, cal escriure a l’adreça [email protected] demanant la inclusió de l’obra.

37_64 SIC 136.indd 39 05/11/12 11:22



Lliurament dels premis artístics per a metges en la Jornada Cultural Col·legial

Un poderós motiu m’obliga a explicar els esdeveniments succeïts recentment. Potser sigui aquest l’únic testimoni escrit que existeixi sobre l’ocàs de la raça hu-mana. Que aquesta crònica serveixi com a manifest d’una civilització que agonit-za, d’una espècie intel·ligent que s’extingeix i si per casualitat algú la llegeix en el futur, que pugui evitar de caure en les mateixes errades comeses per nosaltres.El meu nom és irrellevant, ni tan sols mereix la pena de mencionar. Potser sóc el darrer home viu d’una població de gairebé set mil milions de persones que vivien a la Terra. Malauradament he de fer aquesta afi rmació categòrica arran de la pandèmia que ha assolat el món, anihilant tot rastre de vida humana de la faç del planeta. L’holocaust ha estat provocat per un virus, entitats microscòpiques que infecten un organisme, ja que són incapaços de créixer i reproduir-se si no és dins d’una cèl·lula hoste. Quan va esclatar l’epidèmia se’n coneixien més de 5.000 tipus di-ferents, com el virus del refredat comú que afectava el sistema respiratori, contra el qual era inefi caç qualsevol mena de vacunació. En el virus N1H1 sis dels vuits segments d’ADN van néixer per recombinació del virus porcí que circulava per l’Amèrica Central d’ençà una dècada, concretament a Mèxic. La grip va ser anomenada “porcina”, a continuació “nova” i més tard “A”, una varietat prou agressiva que va trasbalsar les autoritats sanitàries. Primer fou un degoteig. El nombre de víctimes es comptava per dotzenes i en alguns indrets per centenars. El virus atacava sobretot els grups de risc: embarassades, ancians i adults amb problemes cardiovasculars. Però aquí va quedar la cosa. Aleshores tot semblava controlat.

La Universitat de Medicina de Lleida va acollir la

Jornada Cultural del Consell de Col·legis de Metges de

Catalunya.Durant la celebració es

van lliurar els premis dels Concursos Artístics, en la seva dotzena edició, que han estat convocats conjuntament pels quatre col·legis de Catalunya.

En el decurs de la Jornada van participar Joaquim Ramis,

president de la Secció de Metges Jubilats del COMB;

Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis

de Metges de Catalunya i president del Col·legi de

Metges de Tarragona; Rosa Maria Pérez, presidenta

del Col·legi de Metges de Lleida, i el professor Joan

Busqueta, que va pronunciar una conferència sobre la

tradició mèdica de l’estudi a l’edat mitjana i sobre

Jaume d’Agramunt, mestre en Arts i Medicina i autor del primer tractat que es coneix

a Europa, escrit a més en català, sobre la pesta.

A continuació reproduïm l’obra premiada en la dotzena

edició dels Concursos Artístics per a Metges.

D’esquerra a dreta: Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB; Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i del Col·legi de Metges de Tarragona; Rosa Maria Pérez, presidenta del Col·legi de Metges de Lleida; Manuel Pons, president de la Secció Col·legial de Metges

Jubilats de Lleida, i Jaume Fontanet, vocal de Jubilats del Col·legi de Metges de Tarragona, en l’acte de lliurament de premis de l’edició del 2012 dels Concursos Artístics per a Metges celebrada a Lleida.

Primer premi de narrativa breu

APOCALIPSIde Ramon González Reverter

37_64 SIC 136.indd 40 05/11/12 11:22



Tot i això, per algun motiu ben estrany, una soca del virus va evolucionar fi ns a adquirir el qualifi catiu “E” d’exterminadora. Havia revifat mutant cap a una varietat letal que afectava els pulmons i provocava una mort fulminant, gairebé immedia-ta. Els virus només es poden tractar efi caçment quan es co-neixen els seus detalls moleculars, estructurals i funcionals. I això passava per identifi car-ne l’origen, quelcom que sem-pre havia estat un misteri. Els experts pensaven que alguns podien haver evolucionat a partir de fragments d’ADN i uns altres dels bacteris. Els treballs epidemiològics de recerca de nous antivirals no donaven abast per la inusitada capacitat de recombinació d’aquesta nova variant. La xifra de víctimes aviat passà de milers a milions. Els governs no podien fre-nar la propagació a gran escala de l’agent patogen i l’OMS (Organització Mundial de la Salut) es va veure desbordada per l’allau de peticions d’auxili. Tots els medicaments eren inútils i els tractaments antivirals elaborats a corre-cuita van fracassar. No existia cap vacuna per aturar la pandèmia.El contagi es produïa per via aèria. Es va estendre com una plaga pels EUA, va creuar l’Atlàntic i va arrasar Europa. Aleshores es va propagar ràpidament per Àsia i fi nalment va atacar l’Àfrica amb especial virulència, com si aquesta soca letal s’hagués entossudit a castigar els països més po-bres del Tercer Món. Una rere l’altra totes les illes d’Oceania també van patir les devastadores conseqüències. En qües-tió de setmanes, el virus s’havia estès pertot arreu alhora deixant un rastre de cadàvers i assolint dades catastròfi -ques per efecte de la globalització.Les autoritats s’esforçaven a mantenir l’orde per conservar una certa capacitat d’acció. Finalment no hi havia un sol país en condicions d’ajudar-ne a un altre. L’ONU va quedar completament impotent davant aquell desastre sense pre-cedents. Els militars i les forces de seguretat estaven des-bordats per la calamitat. La gent fugia al camp mentre a les ciutats regnava el caos i l’anarquia. La civilització s’ensorrà de cop. Hordes de saquejadors recorrien el territori. Una si-tuació límit en la qual cadascú va reaccionar de forma ben diferent. En aquell desori, la gent va treure el pitjor d’ells mateixos. El pànic generalitzat esborrà els principis ètics. Fou el principi de la fi .Me’n recordo que les pel·lícules de ciència-fi cció recreaven hipotètiques escenes apocalíptiques. Però no va passar res d’això. No van produir-se grans batalles, ni van esclatar ar-mes de destrucció massiva. Cap ni una. Ni van sorgir ones de foc arrasant les ciutats. Res de res. Ni tan sols l’aferrissada resistència de la raça humana enfrontant-se a un enemic comú. Simplement un dia hi havia vida i al següent només mort. Com si les divinitats de les religions, irritades per l’agnosticisme dels homes, s’haguessin posat d’acord per descarregar la seva fúria sobre els habitants de la Terra.De fet no hi havia guariment possible ni escapatòria enlloc. Milions de persones desesperades van tocar el dos dels

centres urbans i es van dirigir a les zones rurals, on la pla-ga va estendre’s de forma gradual i inexorable. A qualsevol lloc d’antuvi habitat s’hi podia contemplar un espectacle dantesc, un panorama esfereïdor. L’apocalipsi havia des-fermat el canibalisme arreu. La fi del món era imminent. L’home estava condemnat a desaparèixer de la faç del pla-neta. El mític crepuscle dels déus.L’instint de conservació incità les masses a escapar del pe-rill i buscar recer en els frondosos boscos, en les solitàries estepes i en valls fosques. Tota fugida va resultar inútil. Els infectats es disseminaven tractant d’allunyar-se del fatídic virus que anihilava tot rastre d’humanitat. Vagaven sense rumb alimentant-se del que trobaven al seu pas. La mort els enxampava arreu. A poc a poc les reduïdes bosses de població refugiada en els llocs més inhòspits van apaiva-gar-se sense remissió fi ns a desaparèixer per complet.Els darrers supervivents, volent escapolir-se de l’epidèmia, van amagar-se en els confi ns de la Terra. Buscaven protecció en les profunditats de les zones pantanoses, en la freda tun-dra, en les exuberants jungles tropicals o en remots illots. Els desesperats malalts, inconscients del perill que compor-taven, recorrien el món amb l’esperança de trobar aixopluc en les petites comunitats. Però enllà no eren acollits amb els braços oberts, tot al contrari. Els pobladors no dissimulaven el seu rebuig envers els agosarats fugitius. No podien tole-rar aquell risc. No se’n refi aven ja què la seva vida estava en joc. Així doncs, davant l’amenaça que envaïa el seu territori i s’acostava a les seves portes, per por a la infecció, van reac-cionar perseguint i exterminant el fotimer de rampinyadors que s’aventurava prop dels seus amagatalls. Jo vaig resguardar-me en una gruta situada al capdamunt d’una muntanya. Va esdevenir el meu santuari, on he so-breviscut de la caça i la recol·lecció prop d’un mes sense companyia. Temps que he aprofi tat per escriure aquest do-cument. És el meu llegat a la posteritat. No he patit cap mena d’eventualitat... fi ns avui, quan en la llunyania he divisat una colla de famolencs rodamóns abillats amb pellingots que grimpaven pel sender que condueix al meu refugi. No vull deixar aquest manifest sense acabar, però és difícil trobar paraules sabent que el contagi és imminent i moriré aviat. Sento una remor estranya. M’he d’afanyar a acabar la crò-nica. Escolto amoïnat un reguitzell de veus afamades i pas-ses vacil·lants. Estic engabiat dins d’una ratera. Un rampell d’angoixa m’esgarrifa. No tinc forces ni per resar una pre-gària. Déu meu, no! Els desconeguts entren a la cova amb un pervers somriure. Vénen cap a mi. Sóc la seva presa. Es-tic perdut. No puc sinó resignar-me davant l’adversitat del fatal encontre. Una llàgrima em rellisca galtes avall, cons-cient del tràgic destí que m’espera. He perdut la batalla... Aviat tot s’haurà acabat. Cada dia surt el sol, però demà ja serà tard i potser no hi haurà ningú per veure’l.

37_64 SIC 136.indd 41 05/11/12 11:22



Primer premi de dibuix i pintura

MANHATTAN. CENTRAL PARKde Pere Huguet

Menció especial de dibuix i pintura

MIRANDO AL FUTUROde Vicente Guerrero Martínez

Primer premi de fotografi a digital

UNA RAQUIde Jordi Melé Olivé

Primer premi de cinema

FESTES DEL RENAIXEMENTde Jaume Fontanet

Primer premi de poesia

DESPEDIDAde Pilar Cortada Calcena

El dia que me marche, no te despidas.Me iré, como se va lo que se ha muerto.Abre tu ventanal hacia el olvidoy amárrate en tu adiós. Cara al silencio.

El dia que me marche, no llames con tus nudillos a mi puerta, para decirme:-que todo esto ha sido un sueño-

No digas la palabra que adormece,no beses con el beso que separa,no busques con tus ojos en mis ojos,la luz de mi mirada a la llegada.

No dejes, por el presentimiento de la ausencia,que la tristeza te acorrale.

Piensa en todo el tiempo que tuvimos,en todas nuestras risas, en todos nuestros llantos.Que todo lo que un dia, vivimos,quedará en el corazóny también en nuestras manos.

El dia que me marche, dejáme ir,como si no te hubieras dado cuenta…..

37_64 SIC 136.indd 42 05/11/12 11:22



Menció especial de fotografi a digital

REFLEXES D’ORENETAde Cristina Soler i Ferrer

Menció especial de dibuix i pintura

MUJER DESNUDA CON TRAPO ROJOde Pau Canales Corzo

3 4 52

1

1. Acte cultural celebrat a la Universitat de Medicina de Lleida a on es va celebrar la dotzena edició dels Concursos Artístics per a Metges.2. Pilar Cortada, primer premi del certamen de poesia.3. Jordi Melé, primer premi del concurs de fotografi a digital.4. Pere Huguet, primer premi del certamen de dibuix i pintura.5. Jaume Fontanet, premi Antonio Muza de Cine-Vídeo.

37_64 SIC 136.indd 43 05/11/12 11:22



25/09/2012 BOE Convocatòria de subvencions a entitats sense ànim de lucre, destinades al finançament de programes de prevenció i control de la infecció per VIH i sida any 2012.

10/09/2012 BOE Ajuts econòmics per al desenvolupament de projectes d'investigació sobre drogodependències any 2012.

Novetats legislatives sanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (d’abril a setembre de 2012)

LegislacióPodeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats poste-riors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica, on també trobareu un recull de la legis-lació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i no-menaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. w w w. c o m b. c a t / c a t / j u r i d i c s / assessoria/juridica

Assessoriajurídica

Temes d’actualitatConvocades les proves teoricopràctiques dels processos de reconeixement de títols de metge especialista extracomunitaris.Convocatòria de les proves teoricopràc-tiques per a l’homologació dels títols de metge especialista.

9/22/2012 BOE MIR: Convocatòria 2013. Data de l'exercici: 2 de febrer de 2013. 9/14/2012 BOE Criteris i prioritats a aplicar per les mútues d'accidents de treball i

malalties professionals de la SS en la planificació de les seves

9/27/2012 DOGC Millores sobre la prestació econòmica d’incapacitat temporal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les

activitats preventives any 2012.

universitats catalanes.

9/12/2012 DOGC Concessió de la Medalla i de la Placa Josep Trueta al mèrit sanitari.

8/29/2012 DOGC Informació pública sobre la proposta de modificació i creació de diverses àrees bàsiques de salut.

8/4/2012 BOE Reial decret 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a efectes de l'assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics, a través de l’SNS.

7/27/2012 DOGC Actualització Annex del Decret 196/2010, de 14 de desembre, del SISCAT.

6/28/2012 DOGC Calendari oficial de festes laborals any 2013. 6/19/2012 DOGC Llei 7/2012, del 15 de juny, de modificació del llibre tercer del Codi

Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

6/8/2012 DOGC Transport sanitari: característiques tècniques, equipament sanitari i dotació del personal dels vehicles de transport sanitari per carretera.

5/31/2012 DOGC Mesures excepcionals de reducció de les despeses de personal per a l’exercici 2012 i s'adequa a l'Acord de Govern de 28 de febrer de 2012.

5/30/2012 DOGC Condicions per a l'exercici del busseig professional a Catalunya. 5/21/2012 DOGC Actualització Cartera de Serveis Socials exercici 2012. 5/7/2012 DOGC Publicació termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

4/24/2012 BOE Mesures urgents per garantir la sostenibilitat de l’SNS i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions.

4/19/2012 DOGC Convocatòria 8a edició Premi de Recerca en AP 2012 de la Regió Sanitària Barcelona de l’SCS.

4/17/2012 BOE Subvencions destinades a institucions i entitats sense ànim de lucre pel foment de la donació i el trasplantament d'òrgans i teixits humans.

Subvencions i tarifes

37_64 SIC 136.indd 44 05/11/12 11:22



Delegacionsi seccions col·legials

Secció Col·legial d’Acupuntors

La Secció d’Acupuntors participa al Congrés Mundial d’Acupuntura Mèdica

En aquests darrers mesos, la Secció de Metges Acupun-tors ha participat al Congrés

Mundial d’Acupuntura Mèdica de l’ICMART a Atenes, on a l’Assemblea General es varen decidir canvis per millorar la participació de totes les societats mèdiques d’acupuntura. Podeu veure més informació al nou web: icmart.org Hem col·laborat i participat al 5è Con-grés Europeu de Medicina Integrativa (ECIM2012), del 20 al 22 de setembre, celebrat a Florència, on es varen pre-sentar interessants ponències i els resultats dels esforços d’integració de les medicines complementàries a la medicina tradicional. Ens varen re-bre molt entusiàsticament i ens varen animar a celebrar en un proper futur a Barcelona un dels seus congressos europeus.

Arran de la sol·licitud d’un re-sident de pediatria, amb ex-periència prèvia en temes de

cooperació en el terreny, que volia fer la seva rotació externa (Medicina tro-pical) en un país en desenvolupament (Etiòpia), es va posar de manifest que aquesta possibilitat no estava del tot regulada ni contemplada en la rotació externa sistemàtica dels residents. La Secció de Metges Cooperadors i la Secció de Residents (SMIR-COMB) vàrem posar-nos a treballar de forma immediata considerant que era una oportunitat per als metges residents tenir la possibilitat de fer una rotació externa en països en desenvolupa-ment i poder ampliar coneixements o aprenentatge de tècniques no practi-cades al centre docent i contempla-des al programa docent. Cal tenir en compte, tal com es re-gulen les rotacions externes al BOE

(Art. 21 del RD 183/2008 i l’Art. 8 del RD 1146/2006) que la rotació de cooperació ha de tenir relació amb l’especialitat que fa el MIR i la seva Unitat Docent i el seu servei han d’acceptar-la. També és neces-sària una autorització de l’Institut d’Estudis de la Salut.Des de les dues seccions del COMB, vàrem mantenir una reunió amb Olinda Ania, directora de l’Institut d’Estudis de la Salut. La reunió va ser molt satisfactòria en el sentit que es treballarà des de l’IES i el COMB per tenir en compte aquest tipus de rota-ció externa sempre que es garanteixi el compliment del programa forma-tiu, centres sanitaris acreditats amb uns criteris d’excel·lència bàsica, su-pervisió per part d’un tutor MIR per garantir sense cap dubte que es trac-ta d’un procés de formació externa en el programa docent dels MIR. Aquest procés de regulació de la ro-tació externa del MIR en un país en desenvolupament encara no està fi -nalitzat, però si en un futur proper es pot oferir aquesta possibilitat acor-dem que hauria de ser amb criteris molt clars, transparent i restrictius per tal de garantir una rotació de qua-litat i útil per complementar la forma-ció dels metges residents. Des de la SMIR-COMB i la Secció de Metges Cooperadors seguirem treballant en aquest projecte.

27 de juliol del 2012

Secció MIR i Secció de MetgesCooperadors del COMB

Seguint amb les relacions interna-cionals ens varen demanar la nostra participació i col·laboració al 5th Bul-garian Acupuncture Congress a Sofi a l’octubre del 2012.Cal informar també de l’inici, a fi nals d’octubre, del Curs de Fitoteràpia Xi-nesa que es farà al COMB en tres dis-sabtes fi ns a l’abril del 2013.Aquest quart trimestre farem l’assemblea general on s’escolliran nous càrrecs de vicepresident, secre-tari i vocal 1r; també hi detallarem to-tes les activitats fetes i les directrius que seguirem en el futur.

Albert Garcia i Janeras, president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB

Triptic del 5è Congrès Europeu de Medicina Integrativa.

Secció Col·legial de Metges Interns Residents i Secció Col·legial de Metges Cooperadors

Rotació externa del MIR en un país en desenvolupament

37_64 SIC 136.indd 45 05/11/12 11:22




Berga va acollir per segon any consecutiu la Jornada d’Atenció Primària al Món Ru-

ral organitzada pel Col·legi de Met-ges de Barcelona (COMB), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Co-munitària (CAMFiC), la Societat Cata-lana de Pediatria (SCP) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC). A la Jornada es va debatre sobre la cronicitat a l’àmbit rural, que té par-ticularitats especials com el tipus de població, les llars amb barreres arqui-tectòniques importants o les grans distàncies.Van participar a la sessió Miquel Vi-lardell, president del COMB; Conxita Medina, regidora de Sanitat i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Berga; Lurdes Alonso, presidenta del Comitè Científi c i vicesecretària del COMB; Dolors Forés, presidenta de CAMFiC; Vicente Molina, president de la SCP; Xus Mejido, presidenta de l’AIFICC, i Pere Joan Cardona, de l’Hospital Ger-mans Trias i Pujol, qui va pronunciar la conferència de cloenda sobre “No-ves maneres d’atacar un vell conegut, teràpia Ruti contra la TBC. Una mica d’història”.A l’acte, més de 200 professionals van tractar sobre l’acompanyament dels malalts crònics. Es va fer èmfa-si en el tractament de la celiaquia, diabetis, discapacitat en nens, i es va conèixer de primera mà l’experiència d’en Marc Perpinyà, qui va patir un càncer durant la seva adolescència. Així mateix es va fer una refl exió so-bre els requeriments ètics en la seda-ció al fi nal de la vida, i la demanda de la mort a casa.Per facilitar la tasca de l’atenció pri-mària en entorns rurals es van fer diverses propostes com: educar els

i Balears, i Joan López, vicepresident de la Fundació d’Osona per a la Recer-ca i l’Educació Sanitàries (FORES). El professor Guillem López Casasnovas va centrar la seva conferència en un tema d’actualitat: “El sistema sanitari català: de la solvència a la sostenibi-litat passant per un nou fi nançament fi scal.”En el decurs de la Jornada es van lliurar els diferents premis, començant pels Premis Sanitat a Osona. Xavier Clos, com a secretari del jurat, va fer públics els resultats de la 30a convocatòria. En la categoria de treballs inèdits, dotats pel Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona amb 4.500 €, el treball guanyador va ser “Canvi d’orientació terapèutica en pacients amb demèn-cia avançada: prescripció centrada en el pacient”, subscrit per Núria Molist Brunet, Daniel Sevilla Sánchez, Jor-di Amblàs Novellas, Joan Espaulella Panicot, Carles Codina Jané, Pere Vila Molas, Joan Gallach Bau i Pere Roura Poch.En la categoria de treballs publicats, dotats pel COMB amb 900 € va ser premiat el treball “The Catalonia WHO demonstration project for pa-lliative care implementation: Quan-titative and qualitative results at 20 years. J of pain and symptom manage 2012;43(4):783-794”, subscrit per Xa-vier Gómez Batiste-Alentorn, Carmen Caja Rodríguez, José A. Espinosa Ro-jas, Ingrid Bullich Marín, Marisa Mar-tínez Muñoz, Josep Porta Sales, Jordi Trelis Navarro, Joaquim Esperalba Iglesias i Jan Stjernsward, i publicat a

La Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià va celebrar el seu acte central a la Sala de la Colum-

na de l’Ajuntament de Vic, on es van celebrar els actes acadèmics i insti-tucionals, presidits per Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic; Josefi na Au-tonell, presidenta de la Junta Comar-cal d’Osona; Jaume Sellarès, tresorer de la Junta de Govern del COMB; Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic; Àlvar Net, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya

pacients en coresponsabilitat, apro-fi tar les oportunitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació i Co-municació (TIC) i la interrelació entre l’atenció primària i hospitalària.En el decurs de la Jornada es van pre-sentar diferents pòsters i sessions de comunicació oral, entre les quals es va premiar el pòster “Morir en un ABS Rural” de Jordi Espinàs, Anna Ri-bas, Rosa M. Salla, Renee Vink i Joan Armengol, i la comunicació oral “Tos Ferina, ???, la tos de los cien días” d’Òscar Garcia Gimeno, Carmen Cam-pillo i Eva Maria Satué.Es pot seguir la jornada a www.com-btv.cat.

Delegació Comarcal del Berguedà

Delegació Comarcal d’Osona

Segona edició de la Jornada d’Atenció Primària al Món Rural

Homenatge a Josep Arimany en la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià

Xus Mejido, presidenta de l’AIFICC; Dolors Forés, presidenta de CAMFiC; Conxita Medina, regidora de Sanitat i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Berga; Miquel Vilardell, president del COMB; Vicente Molina, president de la SCP, i Lurdes Alonso, presidenta del Comitè Científi c i vicesecretària del COMB, en la segona edició de la Jornada

d’Atenció Primària al Món Rural.

37_64 SIC 136.indd 46 05/11/12 11:22



La Delegació d’Osona del COMB va tornar a organitzar, a fi nals de setembre, la XIII Caminada

popular del Dia Mundial del Cor, que va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic.La caminada va començar a les 9 del matí a la Plaça Major per fi nalitzar una hora més tard davant l’Ajuntament de Malla. La Caminada és un acte que s’inclou en-tre els molts que a tot el món promoula Federació Mundial del Cor, de l’Or-ganització Mundial de la Salut (OMS), des de la seva seu central a Ginebra.


Journal Of Pain And Symptom Mana-gement. El premi per a treballs específi cs so-bre el càncer, dotats per Osona Con-tra el Càncer amb 3.000 €, va ser concedit a “Aplicació de la tècnica del gangli sentinella en el càncer de mama: set anys d’experiència en el Consorci Hospitalari de Vic”, subscrit per Meritxell Medarder Ferrer, Cons-tantí Serra Genís, María José Martínez Araque, Raimon Rovira Saperas, Enric de Caralt Mestres.Àlvar Net va fer un breu parlament sobre la transcendència de l’acte per donar pas a Antoni Furriols, presi-dent de l’Agrupació de Ciències Me-diques d’Osona que va anunciar el nom del treball guanyador de la XIII Beca d’investigació d’Osona concedit al “Projecte de disseny i implantació d’un projecte d’educació sanitària di-rigit a les persones amb diabetis me-llitus tipus 2 a la comarca d’Osona” que desenvoluparà l’equip investiga-dor format per Núria Puig, Montserrat Castells, Ignacio Saigi, Isabel Ramon, Maria Pastoret, Roger Codinachs i Sil-via Narejos.Posteriorment, Joan López va anunciar el projecte guanyador de la XIII Beca Consultori Bayés en Ciències de la Sa-lut, concedit a “Formació en Ecografi a Musculosquelètica” de Joaquim Terri-cabras Genís.L’acte va fi nalitzar amb el reconeixe-ment a Josep Arimany que, acompan-yat de familiars i amics, va escoltar amb emoció les paraules que li va dedicar Josefi na Autonell en nom de tota la Junta comarcal, amenitzat amb unes imatges projectades de diferents episodis importants que es varen viure al llarg dels 14 anys que va presidir la Junta Comarcal d’Osona. La presiden-ta li va lliurar un obsequi d’agraïment dels metges de la comarca, així com una placa commemorativa que va re-bre de mans de l’alcalde de Vic. Aquest reconeixement es va cloure amb unes paraules d’agraïment de Josep Ari-many cap als presents, i especialment dirigits a la seva esposa, M. Antònia Gonzàlez.

Per fi nalitzar la vetllada, es van poder veure les obres exposades del IX Con-curs de Fotografi a i Dibuix i Pintura, així com la ja clàssica exposició dels plafons retrospectius de la festa de Sant Cosme i Sant Damià.Josep Fabregó, secretari de la Junta comarcal d’Osona, va lliurar la copa a l’equip guanyador del partit de futbol, i es va fer públic el nom de les obres guanyadores del IX Concurs artístic, segons deliberació del jurat format per membres de l’Escola d’art i supe-rior de disseny de Vic. En fotografi a va guanyar el treball “Desig” de Lluís Altés de Caralt i en pintura el treball “Clara” de Miquel Roma Viñets.

Junta comarcal d’Osona

XIII Caminada del Dia Mundial del Cor

1. Al centre de la fotografi a Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic; Josefi na Autonell, presidenta de la Junta Comarcal d’Osona; Jaume Sellarès, tresorer de la Junta de Govern del COMB; Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic; Àlvar Net, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; Joan López, vicepresident de FORES; Josep Arimany, director de l'Àrea de Praxi del COMB, i el professor Guillem López Casasnovas, amb els guardonats amb els Premis Sanitat a Osona.2. Participants de la XIII Caminada popular del Dia Mundial del Cor.3. Premi en pintura al treball “Clara” de Miquel Roma Viñets.4. Premi en fotografi a al treball “Desig” de Lluís Altés de Caralt.

1

34

2

37_64 SIC 136.indd 47 05/11/12 11:22



“La formació és la clau per al desenvolupament d’un país”

OCULARIS és una associació que té dos anys de vida i té la peculiaritat destacada que es

basa en un projecte estrictament for-matiu en països de l’Àfrica subsaharia-na. El seu primer focus d’actuació és Moçambic, a on hi ha una realitat molt cruel: tan sols 8 oftalmòlegs natius per 24 milions d’habitants (Espanya en té més de 4.000 per als 45 milions). Hi ha més de 150.000 cecs i més de mig milió de persones amb patologies oculars curables a Occident. Es calcula que la meitat dels casos de ceguesa infantil són evitables i en un 75% entre la població adulta.L’objectiu de l’associació és ajudar a preparar oftalmòlegs, instrumentistes de quiròfan, òptics, especialistes en baixa visió i ocularistes, i així millorar la salut ocular de tota la seva població. Donar-los les eines i coneixements als metges natius que conviuen tot l’any amb els pacients, creuen que és tant o més important que fer actuacions puntuals procedents de l’estranger. Per això insisteixen en el fet que cal centrar-se en la formació perquè és la clau del desenvolupament d’un país, mentre que les accions puntuals cu-ratives i donacions en equipaments no deixen cap llegat i condicionen l’autosufi ciència dels països menys desenvolupats.OCULARIS va néixer per iniciativa del doctor Joan Prat, cap del Servei d’Oftalmologia de Sant Joan de Déu, després de ser cooperant en aquest país des de l’any 2003. En el projecte cooperen més de vint oftalmòlegs, dos ocularistes i dotze optometristes (set d’ells són professors d’optometria a l’EUOOT UPC).El seu mètode de treball es basa a dividir la formació en 5 equips do-cents, cadascun d’ells representa una branca de l’oftalmologia (oculoplàs-tia, glaucoma, retina...) mancades d’especialistes al país. Cada viatge té una duració de quinze dies, s’hi desplacen 2 o 3 oftalmòlegs, acom-panyats d’òptics, d’experts en pròte-si i en baixa visió. Un cop arriben a

l’Hospital Central de Maputo (el prin-cipal del país), fan la revisió dels pa-cients i als que han d’anar a cirurgia els programen la intervenció i als que necessiten un seguiment mèdic els donen hora durant els següents dies de l’estada.L’ensenyament que imparteixen és el mateix que s’aplica als futurs pro-fessionals de Catalunya, lògicament adaptat a les limitacions del seu àmbit d’actuació. Durant l’estada a l’Àfrica, el seu objectiu principal és que els metges natius aprenguin la professió. Per això, en cada especialitat els fan participar en les intervencions, els do-nen les pautes i els corregeixen cons-tantment fi ns que assumeixen ells ma-teixos les operacions. L’ensenyament és bàsicament pràctic, acompanyat de sessions clíniques amb exposició de casos i conferències dels temes prin-cipals.Les malalties i la seva intensitat a l’Àfrica són diferents que aquí. La traumatologia i els tumors són molt més agressius i aquest fet condicio-na OCULARIS a l’hora de dissenyar el seu pla de prioritats quirúrgiques. Això signifi ca que la formació que fan l’han d’adequar a la realitat del país. Per exemple, a Moçambic la ceguesa és

molt habitual, hi ha casos diaris de pèr-dua d’un ull, sobretot en infants, quan aquí les persones només tendeixen a patir una disminució de la visió.Per a OCULARIS és vital realitzar la for-mació d’aquests professionals en el seu medi, en les seves pròpies malal-ties i recursos.Lògicament també hi troben obstacles que han d’anar superant. Primer, el nivell de coneixement i aprenentatge dels oftalmòlegs de Moçambic, que és molt inferior al que hi ha a Catalunya. Segon, allà els manquen processos en les línies d’actuació mèdica, tant en les visites com durant les intervencions. Per exemple, la metodologia d’una pri-mera visita del pacient (que és bàsica), ni tan sols la tenen sistematitzada, hi ha errors de concepte. Tercer, estimu-lar els professionals a aprendre l’ofi ci que es basa en un joc de confi ança en-tre els metges, i si no es té continuïtat cada poc temps no agafen aquesta con-fi ança. I quart, les difi cultats burocràti-ques del govern d’un país subsaharià.La meta d’OCULARIS és aconseguir un punt d’infl exió a partir del qual comen-ci a desenvolupar-se l’oftalmologia de cada país a on actuïn, sense haver de dependre de l’ajuda dels països més desenvolupats.

Més informació al seu web http://www.ocularis-jp.org

Joan Prat,ONGD OCULARIS

Àreade cooperació

Projectes formatius d’OCULARIS en països de l’Àfrica subsahariana.

37_64 SIC 136.indd 48 05/11/12 11:22



En record de... Ramon Trias i Rubiès (1926-2012)Metge cirurgià

El doctor Ramon Trias i Rubiès ha estat una de les grans fi gures de la medicina catalana de la segona

meitat del segle xx. Home senzill, aus-ter i honest, gens presumptuós, sense ambició per la glòria, afable, generós i dialogant, ha estat un home destacat en tots els àmbits professionals. Pro-fessor d’universitat, cap del Servei de Cirurgia Digestiva de l’Hospital de Sant Pau, president de l’Hospital Plató, pre-sident del Col·legi de Metges de Barce-lona i del Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Cata-lunya i president de la Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.Membre de la saga més potent de cirur-gians catalans del segle passat (Trias Pujol, Broggi, Puig Sureda), va tenir un gran prestigi en aquesta especialitat, on va destacar per esdevenir pioner a Catalunya en la Cirurgia de la Hiperten-sió portal cap a la dècada dels seixanta.Fill de Joaquim Trias i Pujol i nebot d’Antoni Trias i Pujol, catedràtics de cirurgia de Barcelona i cofundadors de la Universitat Autònoma de Barcelona durant els anys de la Generalitat Repu-blicana, semblava predestinat per la ci-rurgia. El seu mestre, però, fou un altre gran cirurgià (i que amb el temps aca-baria sent el seu sogre) el doctor Joan Puig Sureda, ja que els germans Trias i Pujol van haver d’exiliar-se acabada la guerra pel seu compromís republicà i catalanista.L’exili dels pares va determinar que Ramon Trias tingués una joventut molt moguda. Mentre realitzava els estudis secundaris a França, feia incursions clandestines a Barcelona per poder vi-sitar les seves germanes. Estudià Me-dicina a Barcelona i, acabada la carrera, entrà a l’Acadèmia Militar de Saragos-sa, pensant que se li simplifi carien les difi cultats administratives causades per l’exili dels pares.Començà a treballar a l’Hospital de Sant Pau, on aviat fou considerat un cirurgià excel·lent, i on ja va mostrar la seva inquietud i preocupació pels rep-tes i l’impacte que suposaven per als

metges els canvis en el model i sistema d’organització de la sanitat que trans-formaven la medicina d’una professió liberal en una professió laboralitzada. S’implicà també, com molts metges de la seva generació, en el procés de democratització del país i de les seves estructures. L’any 1976 va acceptar formar part de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona (la pri-mera d’un col·legi professional en tot l’Estat que va fer ruptura democràtica), i quatre anys més tard acabaria sent-ne el president fi ns al 1994. La seva gestió va ser notable, impulsant un conjunt d’iniciatives de gran impac-te per als metges i el mateix sistema sanitari. Com a mostra, el model de responsabilitat civil sanitari (encara vi-gent), referenciat a nivell internacional. La seva autoritat moral i el seu caràcter empàtic i obert el van afavorir a l’hora de buscar acords i consensos en unes circumstàncies especialment difícils, però també cal destacar la seva solide-sa quan es tractava de mantenir-se en els grans principis, com fou la seva co-ratjosa defensa del paper i de les fun-cions dels col·legis professionals i tam-bé de les competències autonòmiques en diversos confl ictes amb les organit-zacions de l’Estat (OMC) i en el terreny econòmic (un precussor del pacte fi scal que ara reivindica Catalunya).També cal destacar la seva defensa dels valors del professionalisme i de

compromís social com a eines essen-cials per poder exercir el lideratge i la confi ança amb els ciutadans. Home d’abast cultural, amb moltíssi-mes relacions personals, i de conversa amena i interessant, va preferir trans-metre les seves experiències i les se-ves opinions per via oral i no de forma escrita, amb la qual cosa el doctor Trias abandona aquest món sense deixar unes memòries que els seus amics i col·laboradors li havíem demanat insis-tentment durant molts anys.Afortunadament va poder estar pre-sent a l’homenatge que se li va retre al fi nalitzar el Congrés d’Història de la Medicina de Catalunya, del que va ser el president, i que va tenir lloc el passat 10 de juny, acte en què es va fer un re-pàs de diverses facetes de la seva vida com la de cirurgià de Sant Pau, presi-dent del Col·legi de Metges, president de l’Hospital Plató i secretari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Va ser un acte entranyable que va per-metre, segurament, que la seva última vivència fos apreciar l’estima i el reco-neixement dels seus companys metges i el seu agraïment per la feina feta.Descansi en pau el cirurgià, el met-ge, l’home compromès i dialogant, l’amic.

Miquel Bruguera i Cortada Jaume Padrós i Selma

Metge de prestigi, compromès amb la professió i la societat

37_64 SIC 136.indd 49 05/11/12 11:23



En record de...

El passat mes de juliol ens va deixar en Joan. Tenia 78 anys. Tot i que, l’últim any, la seva

vida havia estat limitada per proble-mes de salut, els seus amics seguíem mantenint contacte amb ell, gràcies a les visites que ens feia a l’Hospital Clínic, sempre que la salut li ho per-metia. La meva relació amb ell va co-mençar l’any 1981, quan vaig iniciar la residència de Cirurgia Toràcica a l’Hospital Clínic, i s’ha prolongat fi ns al fi nal de la seva vida. Han estat 32 anys que m’han servit per apropar-me a la seva personalitat i rebre la seva amistat i el seu mestratge. En la seva trajectòria professional, tant assistencial com docent, va és-ser un home molt proper als seus pacients, als seus alumnes, i als seus companys. En Joan era un home pla-ner, simpàtic i cordial en el tracte, or-gullós de la seva professió, i amb una gran capacitat de comunicació. Gau-dia amb la docència, i això es trans-metia als seus alumnes. Com tots els alumnes que el vam tenir de profes-sor, conservo un bon record de les seves classes; feia que els temes més feixucs esdevinguessin interessants, i concentrava com ningú l’atenció de l’auditori. A classe, dominava perfec-tament “l’escena”, amb la seva in-qüestionable capacitat de “seducció” (aspecte en el qual coincidim els com-panys que el van conèixer).Com a professor titular del Depar-tament de Cirurgia de la Universitat de Barcelona, i posteriorment com a catedràtic de Cirurgia Toràcica, va estructurar, consolidar i desenvolu-par aquesta matèria, que va impartir durant molts anys als alumnes de lli-cenciatura. Va ser un dels artífex de la creació del primer pla d’estudis amb ensenyament medicoquirúrgic inte-grat que es va impartir a l’Estat, i va marcar un perfi l clar de contingut do-cent universitari en l’ensenyament de l’especialitat.

Amb el seu esforç i el d’altres com-panys especialment amb l’ajut, la il·lusió i la lleialtat del seu bon amic Emili Letang (epd), va fundar el Ser-vei de Cirurgia Toràcica del Clínic l’any 1973, per desenvolupar una especiali-tat que tot just s’iniciava a Catalunya. Com a cap del Servei va contribuir no-tòriament en el desenvolupament de l’especialitat en la formació d’un bon nombre de cirurgians, alguns dels quals han dirigit o dirigeixen altres Serveis de Cirurgia Toràcica. El seu esperit dinàmic i innovador el va por-tar també, com a cap de Departament de Cirurgia, a impulsar la creació del Servei de Cirurgia Cardíaca del Clínic, dirigit pel doctor Jaume Mulet, a prin-cipis de la dècada dels vuitanta.En Joan va mostrar una indubtable inquietud participativa en diferents estaments hospitalaris i extrahospi-talaris; cal destacar en aquest aspec-te el càrrec de director de l’Hospital Clínic, i el de president de la Societat Catalana de Cirurgia. Aquesta volun-tat participativa es va complementar amb una notable capacitat de conven-ciment, que el feia reconduir amb èxit situacions confl ictives, de manera di-plomàtica i sense imposicions. Desconfi ava de les decisions terapèu-tiques precipitades o improvisades, fet que el va portar a crear amb altres especialistes comitès multidiscipli-naris estructurats entorn a protocols prèviament establerts i consensuats, dirigits al tractament de determina-des malalties; un d’aquests comitès va ser el del “càncer de pulmó”, vi-gent encara avui dia. Com a cirurgià, posseïa uns dots ad-mirables; era brillant, meticulós, pre-cís, elegant i resolutiu en situacions crítiques. Tenia una sòlida i àmplia formació en cirurgia general, que va constituir la base de la seva capacitat com a cirurgià toràcic.En l’aspecte personal, era un home intel·ligent, culte i enginyós. Bon con-

versador i ràpid en la resposta; tenia sempre un comentari precís i adient. A la seva innegable sensibilitat, s’hi sumava una gran capacitat de resis-tència i superació; en aquest aspecte, recordo unes paraules que sovint em deia: “Josep Maria, jo sóc un home dur.” Vaig anar adonant-me amb el temps, que aquesta “duresa” a la qual ell es referia, corresponia en rea-litat al seu caràcter ferm i resistent.En Joan ja no és entre nosaltres, però els qui vam tenir la sort de compar-tir amb ell part de les nostres vides, en guardarem sempre un bon re-cord. Finalment em permeto incloure aquesta citació del cirurgià de pares catalans, Rudolph Mattas, que em tranquil·litza l’esperit sempre que ens deixa algú estimat:“La transició entre la vida i la mort ha de ser suau en l’hivern de la vida. La mort sota aquestes condicions està revestida de certa grandesa i poesia, si arriba a un home que ja ha complert la seva missió; no hi ha res a témer, res de què preocupar-se.”Estimat Joan, no tens, doncs, res a té-mer, ni res de què preocupar-te.Descansa en pau, amic.

Josep Maria Gimferrer

Juan Sánchez-Lloret Tortosa(1934-2012)

37_64 SIC 136.indd 50 05/11/12 11:23



En record de...

El 22 de maig de 2012 va morir a la ciutat de Barcelona, als 84 anys, el doctor Lluís Revert i Torrellas,

pioner de la nefrologia a Catalunya i catedràtic d’aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona. Vaig conèixer el doctor Lluís Revert l’any 1963, quan jo era estudiant de medicina i ell metge de guàrdia de l’Hospital Clínic. Aviat vaig quedar en-lluernat pels seus coneixements, la seva empenta, la seva competència professional i la seva gran humanitat.

Anys cinquanta

Als anys cinquanta del segle passat, l’Hospital Clínico y Provincial era en-cara un hospital de benefi cència i els seus mitjans eren molt limitats. En aquella època, en Lluís Revert es va donar a conèixer com un expert en el maneig dels electròlits i de les altera-cions de l’equilibri àcid-base, el que llavors es deia “regulació humoral”. Però per poder dur a terme aquesta tasca, li calien l’utillatge necessaris per dosifi car els ions i el pH de la sang i, a partir de les anomalies detectades, calcular les quantitats i la composició dels sèrums a administrar als malalts. Va emprar tota la seva empenta per aconseguir que la Clínica Mèdica B que dirigia el professor Máximo Soriano adquirís, entre d’altres, un fotòmetre de fl ama per determinar l’ionograma i un aparell de Van Slyke per calcular la reserva alcalina. Proveït d’aquests instruments i d’uns coneixements que llavors només es podien adquirir en revistes estrangeres i amb moltes ho-res d’estudi, en Lluís Revert va posar les bases del primer Departament de Regulació Humoral de l’Hospital Clínic de Barcelona. Els metges que ens vam formar al seu costat anàvem darrere dels seus JAMA i també dels primers llibres de fi siologia i d’anatomia pa-tològica renal que va comprar. Ell ens va donar l’exemple de dedicació, sen-se reserves ni horaris, tant a l’estudi com al contacte amb els pacients. En Lluís Revert ens ensenyà a interrogar i explorar els malalts de forma exhaus-tiva, competència que va heretar del seu mestre el professor Máximo Soria-no, i a formular amb precisió els diag-nòstics d’unes malalties que, com les diferents formes de glomerulonefritis,

encara eren poc conegudes. Per poder diagnòsticar les malalties glomerulars va posar a punt a la Clínica Mèdica B l’estudi del ronyó mitjançant la biòpsia renal, primer amb microscòpia òptica i anys després per immunofl uorescèn-cia i microscòpia electrònica. Ben aviat, però, va resultar evident que en alguns casos si s’esdevenia un fracàs renal agut, tot i esser sovint una situació reversible, es produïa la mort per “urèmia” abans de tenir lloc la regeneració espontània del teixit renal. En Lluís Revert es va interessar per aquesta patologia i hi va dedicar la seva tesi doctoral l’any 1960, que por-ta el títol d’Insufi ciencia Renal Aguda. Però, per poder tractar de forma efi caç aquesta patologia, calia disposar d’un aparell anomenat “ronyó artifi cial” que permetés depurar la sang del malalt amb fracàs renal agut durant uns quants dies o unes poques set-manes, en espera de la recuperació de la diüresi. En Lluís Revert va aconse-guir que l’hospital comprés un ronyó artifi cial d’origen alemany nomenat Haemodialysator Model III i dissenyat pel doctor C. Moeller; ell mateix es va encarregar de fer la importació direc-ta d’aquest aparell i aconseguir tots els permisos i les divises necessàries. Aquest ronyó artifi cial va entrar en fun-cionament a començaments de l’any 1961. Anys després, el repte per tractar els malalts renals es va traslladar als pacients amb insufi ciència renal cròni-ca terminal. També en aquest cas, la vi-sió de futur d’en Lluís Revert el va por-tar a dotar-se dels aparells necessaris i, l’any 1966, es va importar dels Estats Units el primer ronyó artifi cial desti-nat específi cament a tractar malalts

Lluís Revert i Torrellascrònics, un dialitzador model Kiil de l’empresa Sweden-Freezer.Al llarg d’aquests anys, el nombre de col·laboradors va augmentar, així com els espais, els aparell de diàlisi dispo-nibles i els llits d’hospitalització, de tal forma que al voltant d’en Lluís Revert va anar creixent un gran dispositiu destinat al diagnòstic i al tractament de les malalties renals. Finalment, l’any 1972, es va convocar a l’Hospital Clínic una plaça de cap de Servei de Nefrologia, Diàlisi i Regulació Humoral que, lògicament, va guanyar en Lluís Revert, així com 5 places de metges adjunts i 4 de residents, el que va per-metre consolidar un dels primers ser-veis de nefrologia de l’Estat espanyol, quan encara la nefrologia no havia es-tat reconeguda com una especialitat mèdica.

Anys seixanta i setanta

En els anys seixanta i setanta del se-gle xx encara era una proesa sortir del país i donar-se a conèixer fora. En Lluís Revert, que parlava molt bé el francès,va establir ben aviat con-tacte amb el Servei de Nefrologia del professor Jean Hamburger a l’Hôpital Nécker de Paris i va assistir de forma ininterrompuda a les Actualités Ne-frologiques que cada any tenien lloc en aquesta ciutat a principis del mes de maig. Més endavant va fer curtes, però molt profi toses, visites a l’Hôpital Nécker de Paris, a la Cornell Universi-ty de Nova York i a la Clínica Mayo de Rochester, Minnesota. En Lluís Revert també assistia regularment als con-gressos de la Societat Internacional de Nefrologia (ISN) i de la Societat Euro-pea de Diàlisi i Trasplantament (EDTA). Sempre va recomanar amb insistència als seus col·laboradors que assistissin a aquestes reunions internacionals i es va encarregar de cercar l’ajut fi nan-cer necessari per poder-hi anar. L’any 1984 el vaig acompanyar per primera vegada a la reunió anual de la Socie-tat Americana de Nefrologia (ASN) a la ciutat de Los Angeles. L’assistència a aquestes reunions internacionals i les estades a hos-pitals estrangers van tenir un paper important en la formació dels seus col·laboradors i van ser l’impuls de-cisiu perquè alguns s’incorporessin a

37_64 SIC 136.indd 51 05/11/12 11:23



la recerca clínica. Aquesta recerca es va poder fer mitjançant la creació en el Servei de Nefrologia de laborato-ris específi cs d’anatomia patològica i d’immunologia renal. Al laboratori d’anatomia patològica es podien es-tudiar les biòpsies renals amb micros-còpia òptica, immunofl uorescència i microscòpia electrònica. Al laboratori d’immunologia renal es van posar a punt les tècniques de dosifi cació del complement del sèrum, dels anticos-sos anti-MBG i dels ANCA, així com la determinació del C3 Nephritic factor. En Lluís Revert va donar sempre un gran suport a la recerca en nefrologia i des del primer moment va insistir que tothom fes la tesi doctoral i publiqués en revistes de prestigi internacional. Al fi nal de la seva vida professional en Lluís Revert tenia un currículum de publicacions considerable i va escriure un gran nombre de capítols en llibres de medicina interna i de nefrologia. Durant molts anys va ser el conseller de la secció de nefrologia del Tratado de Medicina Interna editat pels doc-tors Pere Farreras i Ciril Rozman.Després de donar a conèixer l’especialitat de nefrologia en el nos-tre àmbit, en Lluís Revert, que va ser president de la Societat Catalana de Nefrologia (SCN), va entrar en contacte amb els primers nefròlegs que havien sorgit a Madrid al voltant de la fi gura del doctor Luis Hernando Avendaño, que treballava a la Fundació Jiménez Díaz i que és una altra de les fi gures rellevants de la nefrologia espanyola. Es pot dir sense exagerar que en Lluís Revert i en Luis Hernando han estat els pares de la nefrologia a Espanya. L’any 1965, gràcies a l’empenta d’aquests dos pioners, va tenir lloc a Madrid la primera reunió de la Societat Espa-nyola de Nefrologia (SEN). Amb els anys, tots dos esdevindrien presidents d’aquesta societat. En Lluís Revert hi va accedir l’any 1973 i va ser en el de-curs de la seva presidència que la ne-frologia va esdevenir, l’any 1977, una especialitat ofi cial reconeguda.

Implicació docent

Un altre aspecte molt rellevant en la vida professional d’en Lluís Revert ha estat la seva implicació docent. Des de l’any 1963 en què va esdevenir profes-sor adjunt va dedicar moltes hores a ex-plicar patologia mèdica als estudiants de la Facultat de Medicina de Barcelo-

na. En Lluís Revert tenia uns coneixe-ments molt amplis en medicina interna. Sempre va ser un gran clínic, coneixedor amb profunditat de la patologia dels di-ferents òrgans, aparells i sistemes, i això li donava una competència professional que anava més enllà de l’especialització en el camp de la nefrologia. Els malalts públics i privats se n’adonaven i so-vint li consultaven per aquestes altres patologies. Amb els anys, la voluntat d’ensenyar i formar bons metges i bons especialistes, es va traslladar a la for-mació de metges residents de l’Hospital Clínic. Això va permetre que molts altres hospitals de Catalunya incorporessin nefròlegs formats en aquest hospital. La vocació docent d’en Lluís Revert el va empènyer a presentar-se a les primeres oposicions a catedràtic de nefrologia i, en guanyar aquestes oposicions, va es-devenir el primer catedràtic de nefrolo-gia de l’Estat espanyol. En Lluís Revert va lluitar per dignifi car l’ensenyament de la medicina i, amb els anys, arribaria a ser vicedegà de la Facultat de Medici-na de Barcelona.

Modernització i lideratge de l’Hospital Clínic

La capacitat de treball i l’empenta d’en Lluís Revert el van portar també a con-tribuir de manera decisiva a la millora de l’organització de l’Hospital Clínic al llarg dels anys setanta; això passava per transformar les antigues clíniques mèdiques, portades per un catedràtic, en serveis d’especialitat dirigits per un cap de servei amb o sense vincu-lació universitària. En aquesta pugna d’interessos oposats, en Lluís Revert va fer costat als metges que, com els doctors Ciril Rozman, Cristóbal Pera i Miguel-Ángel Asenjo, entre d’altres, van fer possible aquesta transforma-ció i van permetre garantir la moder-nització, l’efi ciència en l’exercici pro-fessional i el futur de l’Hospital Clínic. El prestigi d’en Lluís Revert entre els metges de l’hospital va arribar a ser extraordinari; els seus coneixements científi cs i la seva experiència profes-sional eren coneguts per tothom. Però aquests facultatius el veien també com

un metge que tocava de peus a terra i que dedicava molta part del seu temps a atendre personalment els malalts. El consideraven un excel·lent company, que no sabia dir que no quan algú ve-nia a demanar-li consell o el seu suport. També va saber, quan tocava, defensar les seves idees i prioritats davant de les autoritats hospitalàries. Potser per això va ser, durant molts anys, escollit com a cap de la Subdivisió de Medicina. Amb els anys, la fi gura d’en Lluís Revert s’ha anat engrandint i s’han reconegut els seus mèrits, el seu llegat i el seu exemple. Ja hem fet esment que va ser successivament president de la Socie-tat Catalana i de la Societat Espanyola de Nefrologia, societat en les quals va deixar la seva empremta. L’any 1989 la Generalitat de Catalunya li va conferir la Medalla Narcís Monturiol per la seva va-luosa tasca docent, de la qual havia es-tat pioner a l’Estat espanyol, per la seva meritòria tasca assistencial com a cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, per la contribució a la difusió de l’especialitat, i per la seva dedicació a la recerca en el camp de la immunologia renal, de la hi-pertensió arterial i del metabolisme fos-focàlcic. La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el va elegir membre nu-merari l’any 1996. En l’àmbit de l’Estat espanyol va formar part i va ser elegit president de la Comisión Nacional de la Especialidad de Nefrología, organisme assessor dels Ministeris d’Educació i de Sanitat i Consum, on va desenvolupar una tasca molt reconeguda. Al 2001 li fou atorgada la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Però al marge de tots aquests premis i reconeixements, estic segur que el que més li hagués agradat és que se’l recordi sempre com un bon metge per part dels seus companys, dels seus deixebles i, sobretot, dels seus pa-cients. Aquests van confi ar sempre en el seus coneixements però, sobretot, en la seva personalitat acollidora i op-timista, d’una gran humanitat, tocant de peus a terra i atenent-los a tots de la mateixa manera, fossin malalts pri-vats o atesos en l’àmbit públic. En Lluís Revert es va fer mereixedor de tots els agraïments que els seus malalts li mostraven, perquè amb la seva dedi-cació i el seu esforç sabien que els ha-via atès com si fos el seu pare. Els seus deixebles en som testimonis.

Alexandre Darnell i Tey

Amb els anys, la fi gura d’en Lluís Revert s’ha anat engrandint i s’han reconegut els seus mèrits, el seu llegat i el seu exemple

37_64 SIC 136.indd 52 05/11/12 11:23



La cronicitat: un repte sanitari i terminològic

La Terminologia de la cronicitat és un projecte multidisciplinari en què treballen diverses institucions de l’àmbit sanitari i assistencial en el nostre país, conjuntament amb el TERMCAT. Us expliquem en què consis-teix.

La cronicitatL’atenció a les persones amb malaltia crònica i el coneixement dels factors de risc de patir-les són actualment un objecte prioritari de revisió dels sistemes d’atenció a la salut. Les con-dicions de salut relacionades amb la cronicitat són les que tenen una ex-pectativa de creixement i un impacte més elevats en els indicadors de salut i en la sostenibilitat del sistema de ben-estar.Atès que la cronicitat és un repte en tots els països desenvolupats, el De-partament de Salut, conjuntament amb el Departament de Benestar So-cial i Família, ha creat el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC), que recull experiències fetes en altres àmbits geogràfi cs del nostre entorn i les adapta a la realitat del país.Resulta evident, doncs, que la croni-citat constitueix un àmbit emergent, que demana atenció prioritària i exi-geix buscar el consens dins de les ins-titucions i entre els professionals que s’hi dediquen. Com a punt bàsic per a garantir una base comuna compartida, els responsables del PPAC treballen en la revisió, formalització i difusió de la terminologia de la cronicitat. Hi ha la voluntat de cercar un consens que en faciliti la implantació i converteixi aquesta terminologia en un referent en l’atenció a la salut i l’assistència so-cial de la malaltia crònica a Catalunya.La primera fi ta plantejada és aplegar el conjunt de termes d’ús habitual en

l’atenció a la malaltia crònica com-plexa, avançada o amb necessitats pal·liatives. En la recollida de da-des s’ha tingut en compte l’opinió d’institucions, organismes i professio-nals de rellevància en el sector. La Tau-la 1 mostra el conjunt d’institucions i organismes que han pres part activa en el projecte. En una segona etapa es busca arribar al consens, terme per terme, en la de-limitació del concepte i en la tria de la denominació més adequada per a designar-lo. El Centre de Terminologia TERMCAT col·labora en aquesta tasca de recerca terminològica amb els respon-sables del PPAC i del Departament de Salut el qual, a més, dóna suport al projecte.

Una terminologia de consensI com s’obté el consens terminològic? Com ja hem dit, la fi nalitat del projecte és elaborar una terminologia comple-ta, consensuada amb els professio-nals que l’han de fer servir. La selecció ha d’incloure tots els termes perti-nents, d’ús propi i habitual en l’àmbit de la cronicitat. Es pretén que la Terminologia de la cronicitat sigui una eina útil que faciliti als usuaris l’ús de la terminologia ade-quada en el seu exercici professional. Cada article terminològic inclourà la denominació catalana, amb indicació de la categoria lèxica, la sinonímia (si escau), la defi nició, els equivalents en castellà, anglès i francès i, eventual-ment, notes explicatives. La inclusió de defi nicions és rellevant, perquè, en tractar-se d’un àmbit en desenvolupament, hi ha un bon nom-bre de termes amb un signifi cat confús, equívoc o innecessàriament divers, així com força conceptes nous o emergents per als quals cal fi xar el signifi cat.

Amb vista a facilitar l’ús i la implan-tació d’aquesta terminologia, els ex-perts han preferit posar-se d’acord en un nombre de termes mínim i neces-sari (es considera que com més breu sigui el llistat, més efi cient serà el procés de consens). La versió fi nal de la terminologia en contindrà vora una vuitantena. La Taula 2 recull alguns exemples signifi catius.Un cop establerta la selecció de termes que constituirà la Terminologia de la cronicitat, els terminòlegs del TERMCAT prepararan els dossiers per a l’estudi de normalització que ha de dur a ter-me el Consell Supervisor juntament amb els experts. En aquest cas, està prevista una sessió de normalització en què els especialistes de les diver-ses institucions implicades tindran l’oportunitat de buscar el consens en una discussió de treball conduïda pels terminòlegs.1 Per a difondre el projecte en curs, el juliol passat es va aprofi tar el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull, a Puigcerdà, per exposar-ne les línies. En el decurs de la 12a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, organitzada pel Col·legi Ofi cial de Metges de Bar-celona i dedicada als reptes dels pro-fessionals davant del malalt crònic, es va presentar la comunicació “Consens terminològic de la malaltia crònica”.2

Segons el calendari de treball previst, durant la primera quinzena de novem-bre es farà la sessió de normalització. Posteriorment, el Consell Supervisor del TERMCAT estudiarà i aprovarà els ter-mes debatuts en la sessió. Finalment, la publicació dels resultats defi nitius del projecte es produirà durant el primer trimestre de 2013. En propers consultoris terminològics us n’anirem informant.

M. Antònia Julià,TERMCAT, Centre deTerminologiaCarles Blay,Programa de prevenció i atenció a la cronicitat

Notes1 Si voleu aprofundir la informació sobre el procés de normalització, podeu consultar http://www.termcat.cat/ca/El_TERMCAT/Linies_Actuacio/#Normalitzacio2 El contingut complet de la comunicació és accessible des de l’enllaç http://www.combtv.cat/home.asp (ví-deos 52-57)

Taula 1. Entitats implicades en l’obtenció del consens terminològicPrograma de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC)Departament de SalutDepartament de Benestar Social i FamíliaPla Director SociosanitariAcadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (ACMSCB)Consell Català de Col·legis de MetgesConsell Català de la Professió InfermeraCàtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de VicÒmnium Cultural

Taula 2. Mostra de termes en estudi en la Terminologia de la cronicitatatenció integradaatenció proactivacomplexitatestratifi caciógestió de casosmalalt avançatmultimorbiditatpacient expertpersona fràgilpla de decisions anticipadesruta assistencial

37_64 SIC 136.indd 53 05/11/12 11:23

petits anuncis


petits anuncisConsultes mèdiquesRbla. de Catalunya-MallorcaCentre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701

Lloguer despatxos equipatsSituació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121

Lloguer de despatxos completament equipatsSituació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661

Despatxos mèdicsSituació: Zona Pg. de Gracia-Diagonal. Amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo consulta mèdica 100 m2

Balmes-Rosselló. Despatxos completament equipats, recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. Preu assequible i negociable.INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912

Lloguer de despatxosSituat a la Diagonal-Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc.INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091. E-mail: [email protected]

Despatx Via Augusta 106 m2

Consultoris: 2 grans i 1 menor. Sales d’espera: 1 gran, 2 petites. 1 hab. arxiu, etc. 2 lavabos. Façana transparent. Abundants busos i metro. 3 pàrquings pròxims.INFORMACIÓ: Tel. 608 289 424

Lloguer despatxosSituació: Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt nivell, lloga despatxos totalment equipats per a mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Lloguer despatxosSituació: Zona Hospital Clínic. Centre mèdic en funcionament lloga despatxos totalment equipats. Matins. Tots els serveis.INFORMACIÓ: Tel. 934 541 127

Es lloga despatx mèdicSituació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tardaINFORMACIÓ: Tel. 629 724 271

Serveis integrals de Secretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes tele- fòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700

Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabteSituació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716

Es lloguen 2 despatxos grans en Centre mèdicDisponible a fi nals de juliol. Totalment reformat i en funcionament a Gran Via Carles III (zona Les Corts) molt a prop Clínica Dexeus. Ben comunicat. 1 despatx gran amb sala d’ex- ploració, 1 sala, recepció, 2 lavabos. Bon preu, negociable. Ideal consulta professional.INFORMACIÓ: Sra. Sánchez. Tel. 627 669 524

Despatx apte per a consulta mèdicaSituació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat.INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Lloguer amplis despatxosCentre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costat Hospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, telèfon, àmplia sala d’espera, per mòduls de matins o tardes en exclusiva. Per a totes les especialitatsINFORMACIÓ: Rita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393. www.clinicaorl-eixample.com Email: [email protected]

Consulta pediàtricaSituació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport.INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Lloguer dos despatxosSituació: Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges.INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398

Consultori mèdic (cèntric). Consulta mèdica a compartir.Situació: Carrer Trafalgar (plaça Urquinaona). Pis de l’Eixample adaptat per poder visitar dos metges alhora. Dotat de dos despatxos exteriors amb sala d’exploracions. Una amb Raigs X incorporat (a compatir). Dos aparells d’ECG i un espiròmetre. Matins i tardes. Cuina (zona menjador), dos banys. Preu: A convenirINFORMACIÓ: Tels. 660 724 138 / 659 014 186 / 932 682 324 / 933 000 749

Ofi cina/Consultori mèdic en lloguerEdifi ci consultes mèdiques. Zona Hospital Clí- nic-carrer Provença.INFORMACIÓ: Tel. 659 085 043

Es lloguen cabines a centre mèdic-consultaSituació: Joan Sebastià Bach (Turó Parc). Totalment equipades: 4 cabines insonoritzades, aire condicionat, lliteres hidràuliques, fi l musical. A punt per entrar. Preu: A consultar.INFORMACIÓ: Clara. Tels. 600 347 400 / 932 010 956. E-mail: info@fi sioterapiapinos.com

Centre de Negocis AgendaSituació: Muntaner, 121, 1r 1a. 08036 Barcelona. Lloguer de despatxos per passar consulta. Atenció personalitzada amb recepcionista. Cen- tre al costat Hospital Clínic, ben comunicat. Tarifa: hores / dia / mes. Web del centre: www.centrodenegociosagenda.comINFORMACIÓ: Tel. 934 880 606. E-mail: ofi [email protected]

Consulta mèdica a Barcelona ciutat Ofereix despatxos de lloguer per mòduls. Elsdespatxos estan equipats i climatitzats. Dis- posem de recepció amb secretària per a la gestió de les agendes, sala d’espera, telèfon i ADSL wifi . Zona de Sant Gervasi, prop de plaça Molina. Vegeu fotografi es a www.consulta.arrakis.esINFORMACIÓ: Lourdes. Tel. 934 144 997. E-mail: [email protected]

Consultes externes a Policlínica BarcelonaOferta; mitjançant concessions. Inclou; suport tecnològic renovat, complet i suport humà. Cartera de pacients privats i mutuals.INFORMACIÓ: i visites Tel. 934 161 616. E-mail: [email protected]

Clínica Vascular BarcelonaNou centre mèdic ubicat al carrer Oliana, 27, dedicat a les malalties cardiovasculars i altres especialitats complementàries, ofereix despatxos per llogar. S’inclou secretària, història clínica informàtica i quadre mèdic excel·lent. www.vascularbarcelona.com. INFORMACIÓ: Dr. Enric Roche. E-mail: [email protected]

37_64 SIC 136.indd 54 05/11/12 11:23


petits anuncis

Centre terapèutic cerca professionals per compartir despatxos responsables de l’àmbit de la Psiquiatria o la PsicologiaSituat a Les Corts-Diagonal (prop de l’Illa). Mòduls de matins i tardes o col·laborar amb l’equip de professionals. Ideal poder oferir una especialitat de treball. Es requereix estar donat d’alta d’autònoms i tenir pacients. Despatxos totalment equipats confortables i lluminosos.INFORMACIÓ: Tels. 636 353 620 / 608 534 532. E-mail: [email protected]

Lloguer de despatxos completament equipatsSituació: Via Augusta-Ganduxer. Centre mèdic, d’alt nivell, polivalent autoritzat pel Departament de Sanitat, lloga despatxos totalment equipats amb aire condicionat, telèfon, recepció, gestió agenda on-line, facturació, servei d’infermeria, etc. Matins o tardes.INFORMACIÓ: Tel. 932 467 403

Lloguer de localSituació: Carretera de Collblanc, 37, Hospitalet, a prop metro Collblanc. Altell exterior i diàfan, 50 m2. Preu: 400 € mensuals bruts.INFORMACIÓ: Anna. Tel. 630 951 818. E-mail: [email protected]

Per compartir despatx necessito metges de diferents especialitatsInteressats a formar equip per a centre mèdic a Barcelona.INFORMACIÓ: Tel. 670 289 688

Lloguer despatxos mèdics per estrenarSituació: Calvet, 30 – Diagonal – Francesc Macià. Barcelona. 320 m2 d’instal·lacions. Decoració alt nivell, completament equipats, a punt per treballar, amb tots el serveis, recepció trucades, agenda telefònica A/C, ADSL, etc. Últims mòduls matí o tarda. Bones condicions econòmiques.INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797

En gran clínica dental, situada en ple centre de GranollersHabilitem despatx per llogar per hores o mitges jornades a personal sanitari (metge, infermera, psiquiatre, psicòleg, podòleg, fi sioterapeuta, etc.). La Clínica es troba situada enfront de la farmàcia Viñamata, al costat del CAP, al carrer Museu, 15, 1 pl. Descompte especial per treballadors de l’hospital.INFORMACIÓ: Dra. Clara Montañés. Tel. 938 794 477. E-mail: http://www.facebook.com/clinicadental.museu

Clinica Dental per compartir,Completament equipada amb: recepció, 2 boxes, despatx, sala d’espera, vestidor i bany. Situada al centre de Mataró: La Riera, 22. Horari: tardes. Utilització per més d’un titulat.INFORMACIÓ: Tel. 937 960 864

Es ven pis per a habitatge+consultori o consultori mèdicSituació: Londres, 94, 1r 2a (Muntaner). Pis de 250 m2, 8 habitacions, 3 banys, cuina, menjador, saló, galeria, ascensor, porter.INFORMACIÓ: Tel. 932 033 660. E-mail: [email protected]

Venda Clínica DentalAmb dos boxes, completament equipada i funcionant a ple rendiment. La Clínica està molt ben situada a la zona de Balmes-Trav. de Gràcia de Barcelona i està totalment consolidada, en funcionament més de 25 anys. Superfície d’uns 80 m2 i també està en venda, encara que se’n pot negociar el lloguer.INFORMACIÓ: Tel. 697 438 273

Torre de lloguer a Pg. Sant Gervasi, 27, BarcelonaTorre excel·lentment ubicada a la zona alta de Barcelona. 950 m2 construïts, 15.000 € mensuals, despeses incloses. Ideal per a seu corporativa, clínica, geriàtric. Gran visibilitat i representativitat, ben comunicada, jardins, dos accessos.INFORMACIÓ: Finques Gascon. Tels. 932 151 500 / 932 160 633

Centre esportiu ofereix despatx per metge acupuntorTenim disponible un despatx els dijous, en horari de tot el dia, per a metge acupuntor que vulgui treballar a l’àrea de salut del Centre Esportiu Municipal Claror.INFORMACIÓ: Marta Coll. Tel. 934 761 390, dill. i dc. matí. E-mail: [email protected]

Despatx cèntricBusquem companys/es per compartir despatx cèntric, matins i tardes. Ubicació: Pau Claris-Casp.INFORMACIÓ: Benet Nomdedeu. Tel. 628 131 023. E-mail: [email protected]

Es lloga consulta a BarcelonaSituació: Bonanova-Mandri. Centre mèdic a peu de carrer lloga despax per mòduls, tant matí com tardes. Permís per a cirurgies ambulatòries de poca durada i sense anestèsia. Accés per a minusvàlids. Especialitats que ja visiten: Cirurgia plàstica, medicina estètica, trauma i fi sioteràpia.INFORMACIÓ: Sílvia. Tel. 630 953 298

Despatx mèdic en lloguer per mòduls (matins o tardes)Amb atenció telefònica i tots els serveis. Ubicació: Ronda General Mitre, 99. Entrada independent a peu de carrer (davant Clínica Sa- grada Família).INFORMACIÓ: Dra. Anna Rodriguez Cerdà. Tels. 932 197 545 / 619 749 955

Es lloga despatx mèdic en un Centre Mèdic molt ben situat(Av. Diagonal amb plaça Francesc Macià) el Centre compta amb doctors de reconegut prestigi en diverses especialitats mèdiques. Pro- va’l durant el 1r mes gratis!INFORMACIÓ: Tel. 625 355 958

Oftalmòleg jove interessat a comprar consulta (a Barcelona ciutat)D’un oftalmòleg que es vulgui jubilar.INFORMACIÓ: Tel. 649 884 232

Mòduls per llogar al centre de Barcelona carrer València-BalmesLloguer de consultes mèdiques per mòduls matins-tardes, preus a convenir. Al preu estan afegits els serveis de recepció, manteniment, aigua, llum, calefacció i aire condicionat. Opció de donar joc de claus si l’horari excedeix el de recepció. ADSL, 3 sales d’espera, fi l musical i molt ben ubicat. Preparats per començar a treballar.INFORMACIÓ: Araceli. Tels. 935 313 563 / 678 540 931. E-mail: www.cml.cat

Consulta mèdicaSituació: Muntaner-Travessera de Gràcia. Es lloga consulta de 110 m2, amb dos despatxos, dues sales d’exploració i una sala d’espera i recepció. Telèfon actiu.INFORMACIÓ: Tel. 607 222 384

Llogo despatxDe 8,2 m2, per a consulta ambulatòria, equipat. Mataró.INFORMACIÓ: www.centremedic-equilibrium.es

Neuròleg ofereix compartir despatx mèdic amb altres professionalsSituat al carrer Balmes-Trav. de Gràcia.INFORMACIÓ: Verónica. Tels. 618 469 025 / 932 072 034

Lloguer despatxTravessera de Dalt (zona Gràcia). S’ofereix compartir despatx totalment equipat. Preu eco- nòmic. Horari a convenir.INFORMACIÓ: Yolanda (10 h a 13 h). Tel. 932 848 549

Local en perfectes condicions al Carmel de 50,5 m2

Situació: Carrer Lugo, 39-41. Amb sistema d’aire condicionat i calefacció. Ampli rebedor, 3 despatxos-cabines. Possibilitat de convertir-los en 2 despatxos grans. Llums graduables en intensitat. Bany complet. Mobiliari en perfectes condicions. Bona comunicació, transport públic i privat. Preu: aproximat 90.150 € (a negociar).INFORMACIÓ: Marc. Tel. 676 450 769. E-mail: [email protected]

Lloguer despatx plaça Letamendi, 37, BarcelonaDespatx de 97 m2 amb espai totalment diàfan, llest per poder fer-se separacions al gust. Aire condicionat a estrenar 8000 frigories, pintat, telèfon i internet. Dos lavabos amb dutxa. Un magatzem. Dos ascensors i servei de porteria. Pàrquing no inclòs. Preu: 700 €/mesINFORMACIÓ: Tel. 659 116 216. E-mail: [email protected]

Centre Mèdic zona Vall d’HebronVenda o lloguer. Adequat qualsevol especialitat, 130 m2, autorització del Departament de Salut. 3 despatxos mèdics, quiròfan cirurgia menor, sales d’exploració, 2 banys, recepció, magatzem, etc. Perfectes condicions i totalment equipat: mobiliari mèdic, aire condicionat, ordinadors, alarma, càmera vídeo, etc.INFORMACIÓ: Tel. 630 908 450. E-mail: [email protected]

Balneari a Badalona. Gran oportunitat!En venda, traspàs o lloguer Spa-Centre d’estètica alt nivell, amb llicència per a medicina estètica. Instal·lacions i equipament de 3 anys.Local de 150 m2. En funcionament amb important cartera de clients. Equipat amb les últimes tecnologies.INFORMACIÓ: Sra. Serra. Tel. 636 097 091

Darreres ofi cines en lloguer en centre empresarial BonanovaOfi cines a estrenar en centre de negocis situat al costat de la plaça de la Bonanova, equipat amb les últimes tecnologies i gran disseny en les seves instal·lacions, servei de recepció i atenció de trucades, sala de reunions, neteja diària.INFORMACIÓ: Tels. 932 127 773 / 933 632 014. E-mail: [email protected]

37_64 SIC 136.indd 55 05/11/12 11:23

petits anuncis


Munta la teva consulta!Propera obertura, despatxos mèdics equipats, amb servei de recepció, a peu de carrer al centre de Mataró (Argentona, 33). Lloguer fl exible per mòduls, matins o tardes.INFORMACIÓ: Tel. 626 869 451 www.espaimedicmataro.cat E-mail: [email protected]

DiversosBoomerang-secretaria telefònicawww.boomerang-secretaria-telefonica.esAtenem trucades en català i castellà, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografi a per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 €/full.INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 213 487. E-mail: [email protected]

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assis- tència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar.INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955

English classesOfereixo classes d’anglès, particulars o de grup. Molta experiència amb metges.INFORMACIÓ: Constance Clark. Tel. 933 219 453. E-mail:[email protected]

Cessió pacients d’ORL i relació d’entitats assistència sanitàriaSituació: Actualment consulta a Ausiàs March, 9-11, pral. Degut a una propera jubilació cederia tots els estris de la consulta i la relació d’entitats d’assistència sanitària i pacients particulars d’otorinolaringologia. Seria acceptable la relació de 40/60 dels emoluments totals.INFORMACIÓ: Dr. Vicente Moreno Ribes. Tel. 646 171 846. Email:[email protected]

HabitatgeLlogo pis/apartament a SalouSituació: Amposta, 16-18, 5e, de 150 m2 + 120 m2 de terrassa, compost per saló/menjador de 40 m2 amb molta llum i molt assolellat, 3 àmplies habs. dobles, 2 banys, plaques vitroceràmica i nevera a estrenar. Aigua freda i calenta. Ampli vestíbul i 2 ascensors nous. Es lloga moblat per anysINFORMACIÓ: Dr. Betoret. Tel. 616 939 303

Es lloga pis-baixosSituació: Arenys de Mar. Cèntric (5 min platja - 5 min tren). Finca senyorial estil modernista. Totalment equipada. 160 m2 hàbils. 3 habitacions (1 suite, 1 matrimonial, 1 indiv.). Saló menjador amb xemeneia i parquet. 2 banys. Cuina-offi ce. Pati + jardí 160 m2 (amb arbres i plantes). També lloguer per temporades. Preu a convenirINFORMACIÓ: Joana / Enric. Tels. 659 014 816 / 933 000 749

Es lloga pisA dos minuts del metro línia verda “Valldaura” i autobusos 27, 60, 73, 76, planta baixa, tres habitacions, cuina nova, zona molt tranquil·la. Reformat recentment. 700 Euros/mes.INFORMACIÓ: Tel. 686 369 666

Meravellosa casa, de 240 m2 en dos plantesSituació: Albelda, Osca. Ideal per a turisme rural. Nau magatzem de 70 m2 x 9 m d’alt. Piscina, celler, 7 habitacions, 2 banys complets, 1 lavabo, sala amb xemeneia de 30 m2, cuina offi ce 18 m2 moblada. Terrassa de 25 m2 amb vistes, en perfecte estat. Calefacció per gasoil. Preu: 350.000 €INFORMACIÓ: Tel. 607 731 478. E-mail: [email protected]

Es lloga habitació individual en casa amb jardíUbicada a la urbanització Mas Ram de Badalona, molt pròxima a Can Ruti i Tiana.INFORMACIÓ: Mayte. Tel. 933 952 440

Es lloguen 2 habitacionsIndividuals, àmplies, tranquil·les i lluminoses, en zona Francesc Macià de Barcelona, totalment equipades, amb bany complet i lavabo, cuina offi ce i esplèndida terrassa de sobreàtic, amb vistes al Turó Park i al Tibidabo. Preu per ha- bitació 800 €. Preu: Preu pis complert 1500 €. Tracte directe propietàriaINFORMACIÓ: Sra. Balsells. Tels. 932 009 713 / 647 485 705. E-mail: http://www.inmaculadabalsells.com/anuncio

TreballSecretària mèdica-recepcionistaM’ofereixo per a consulta mèdica. Màxima disponibilitat, bona presència, amabilitat, simpatia i efectivitat. Cinc anys en consulta oftalmològica i dos en traumatologia. Amplia experiència en tracte amb el públic. Molt bones referències. Edat 46 anys.INFORMACIÓ: Isabel. Tels. 616 986 114 / 933 530 686. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària, administrativa-comptable i recepcionistaAmb deu anys d’experiència en consulta mèdica (Centre Mèdic Teknon). Idiomes: català, anglès i francès. Certifi cació de Microsoft de cursos d’Access, Excel, Word i PowerPoint. Internet. 43 anys. Incorporació immediata. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797

Secretària-administrativaper treballar en consulta privada. Mitja jornada o jornada intensiva. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc.INFORMACIÓ: Montse López. Tel. 676 704 486

Psicòloga, havent exercit com a tal durant nou anys en un hospital i amb 10 anys d’experiència com a secretària en un Centre d’Atenció Precoç (CDIAP), que és el treball actual, busco feina tres tardes a la setmana. Coneixement d’anglès. Informàtica a nivell d’usuari.INFORMACIÓ: Isabel Suriol. Tels. 678 632 038 (preferentment tardes) / 934 170 083 (contestador)

S’ofereix persona per treballar en consultaMatins o tardes. Persona treballadora i responsable amb molta experiència en el tracte amb el públic. Treball amb ordinador. Experiència en ofi cina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell S. Tècnic en administració i auxiliar diplomat en farmàcia.INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383

S’ofereix secretària recepcionistaAmb 15 anys d’experiència, per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat d’horari. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Mariela. Tel. 619 141 780 S’ofereix administrativa recepcionista te- lefonistaPer a consulta mèdica i clíniques. Informàtica nivell usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes.INFORMACIÓ: Maria Dolores. Tels. 933 575 279 / 629 361 939

S’ofereix per treballar en consulta mèdi- ca o clínicaDona de 53 anys, educadora infantil/administrativa, s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Català, castellà, anglès i informàtica a nivell d’usuari. Organitzada, responsable i experiència en consulta privada.INFORMACIÓ: Mercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461. E-mail: [email protected]

Dona responsable, treballadora amb experiència en tracte amb el públic,S’ofereix per a recepcionista en consultori mèdic o similar. Incorporació immediata. Dispo- nibilitat tardes.INFORMACIÓ: Anna. Tels. 677 061 871 / 934 081 879. E-mail: [email protected]

Disponible per a atenció client i auxiliar d’infermeriaDona de 46 anys amb fl exibilitat horària, ex- periència i referències, sense càrregues.INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335

S’ofereix recepcionista/administrativaAmb experiència en consulta mèdica. Trans- cripció informes, gestió amb mútues, gestió de diverses agendes simultànies. Experiència en gestió programa de mútues. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Judith. Tel. 686 349 556. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per treballar en consultori mèdicTasques d’administrativa i recepcionista. Dis- ponibilitat immediata. Amb experiència.INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 636 647 232

Recepcionista administrativaAmb experiència en atenció al públic i administració. Llicenciada en psicologia s’ofereix per a consulta mèdica o similar. Experiència en Recursos Humans i en consulta de radiologia. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Meritxell Selma Miranda. Tels. 610 524 320 / 931 928 320

M’ofereixo per treballar en consulta mè- dica o clínicaExperiència com a recepcionista, call center, assignació hores. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Expe- riència en clínica i consulta mèdica.INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609 758 894

37_64 SIC 136.indd 56 05/11/12 11:23


petits anuncis

S’ofereix per treballar en consulta mèdicaCom a recepcionista o telefonista, tasques administratives i auxiliar d’infermeria. Conei- xement d’informàtica. Català Nivell C i anglès nivell mig. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Montse. Tels. 650 089 369 / 933 525 706. E-mail: [email protected]

S’ofereix recepcionista-auxiliar adminis- trativaAmb experiència com a recepcionista i auxiliar administrativa, a l’àmbit sanitari, en l’atenció amb el públic i en organització i coordinació. Control d’agenda. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Carmen Pérez. Tel. 606 181 090. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en Centre Mèdic o consulta privadaAdministrativa .Recepcionista. Coneixements d’Ofi màtica. Windows. Atenció al públic, programació d’agendes. Capacitat organitzativa, gestió amb mútues. Amb experiència..Zona: Barcelona i Maresme.INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 617 041 450. E-mail: [email protected]

S’ofereix dona de 59 anys activa i amb bona presència.Per realitzar tasques de recepció, en consultori mèdic. Llarga experiència en tracte amb el públic, i de tracte humà amb teràpies complementàries. Informàtica, català i castellà a nivell usuari. Disponibilitat horària a convenir. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Àngela Mas. Tel. 670 298 203. E-mail: [email protected]

Recepcionista-Administrativa-ComptableExperiència en recepció i programació agenda mèdica. Transcripció d’informes i gestió de mútues. Facturació, tasques comptables i preparació d’impostos. Excel·lent capacitat organitzativa. Bon nivell d’informàtica. Català i castellà. Molt bona presència.INFORMACIÓ: Anna González. Tels. 678 161 605 / 933 481 050. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en consulta o clínicaAuxiliar administrativa amb experiència a l’ICS durant nou anys. Coneixements d’informàtica a nivell d’ofi màtica. Català nivell C. Responsable, treballadora i amable.INFORMACIÓ: Marina Valls. Tels. 607 186 532 / 934 900 623

S’ofereix administrativa-recepcionistaAmb experiència en consulta mèdica. Trans- cripció informes, gestió amb mútues, gestió de diverses agendes simultànies. Experiència en gestió programa de mútues. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Maite. Tel. 626 480 757

Recepcionista-telefonista i administrativa amb 25 anys d’experiènciaen atenció al públic i administració. Per treballar en consultori mèdic o clínica (experiència en mútues). Call-center. Batxillerat, secretariat, ofi màtica, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès. Disponibilitat horària. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Montse. Tels. 606 063 107 / 935 804 141. E-mail: [email protected]

S’ofereix auxiliar de clínica-recepcionista Per a consulta mèdica, tasques administratives i donar suport al metge en cures o petites cirurgies, 30 anys, responsable, bona presència. Disponibilitat INFORMACIÓ: Rebeca. Tel. 618 492 420. E-mail: [email protected]

Auxiliar de farmàcia bilingüeAmb coneixements de francès nivell mitjà i amb títol de secretariat comercial, s’ofereix com a recepcionista o treballs administratius per a consultori mèdic. Molts anys d’experiència en tracte amb el públic. Total disponibilitat. Es poden demanar referènciesINFORMACIÓ: Montse. Tels. 934 243 035 / 654 324 751

S’ofereix recepcionista, administrativa i telefonista a consultori mèdic, mútues o clínicaMés de 15 anys d’experiència en tasques administratives, d’atenció al públic i organització d’esdeveniments en l’àmbit sanitari. Sóc responsable, amb molta capacitat d’organització, adaptable i acostumada a treballar sota pressió. Domino eines ofi màtiquesINFORMACIÓ: Isabel. Tel. 667 749 091. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària-administrativaExperiència en atenció al client, programació de visites i cirurgies, elaboració d’informes, gestió de mútues i atenció telefònica. Amb carta de recomanació.INFORMACIÓ: Alicia. Tel. 639 387 488

S’ofereix noia per treballar de recepcionistaEn una consulta mèdica o clínica amb ex- periència. Atenció telefònica, atenció de pacients, gestió de mútues i agenda, tramitació d’operacions. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Roser Martinez Singla.Tel. 651 565 215. E-mail: [email protected]

S’ofereix com a tècnica d’auxiliar d’infer- meriaPersona responsable, treballadora i amb ganes de superació. Experiència al Clínic i Vall d’Hebron. Interessada en ofertes per a clíniques privades, hospitals, consultes externes, zeladora, etc. Coneixements d’informàtica. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Àngels. Tels. 690 208 613 / 933 546 524. E-mail: [email protected]

Psicòloga amb experiència clínica de 20 anysS’ofereix per col·laborar amb metge de qualsevol especialitat que detecti problemes psicològics o patològics i que me’ls pugui deri- var treballant en el seu despatx mitjançant acord econòmic. Realitzant allà mateix teràpies individuals i de parella.INFORMACIÓ: Inmaculada Rodríguez. Tel. 934 359 596. E-mail:[email protected]

Recepcionista administrativaAmb experiència en atenció al públic i admi- nistració. Experiència en consulta de radiologia i administració de pisos per turistes. Domini de l’anglès. Informàtica. Disponibilitat immediata. Horari de tarda.INFORMACIÓ: Zorayda. Tels. 634 748 119 / 934 365 907. E-mail: [email protected]

Dona de 36 anysTreballadora i responsable. Amb extensa experiència en el tracte amb el públic. Idiomes. S’ofereix per a feina de secretariat en consulta mèdica o altres. Disponibilitat completa i immediata.INFORMACIÓ: Tel. 628 703 954. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària-administrativa- recepcionistaAmb 15 anys d’experiència per treballar en consulta o clínica. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Dispo- nibilitat horària.INFORMACIÓ: Marta Laplaza. Tel. 686 054 454. E-mail: [email protected]

S’ofereix com a recepcionista-administrativaPer treballar en consulta o clínica. Amb 10 anys d’experiència. Coneixements d’informàtica. Dis- ponibilitat horària. Català i castellà.INFORMACIÓ: Pilar Fernández. Tel. 649 904 275. E-mail:[email protected]

Dona de 48 anys s’ofereix com a administrativa, recepcionista o secretària mè- dicaÀmplia experiència en el tracte amb el públic. Metòdica i organitzada. Informàtica. Facturaplus i contaplus. Bilíngüe català-castellà. Disponibilitat total.INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 607 302 661. E-mail:[email protected]

Administrativa-atenció al públic. Més de 25 anys d’experiènciaDona per tasques administratives i d’atenció al públic. Tinc habilitats informàtiques nivell usuari (Excel, Word, Acces). Català, castellà i nivell mig d’anglès. FP Administratiu. Em considero una persona de bon tracte personal i responsable. Referències.INFORMACIÓ: Rosa Maria. Tel. 625 995 598. E-mail: [email protected]

S’ofereix recepcionista, administrativa i telefonistaAmb experiència en una multinacional en tot tipus de tasques administratives. Disponibilitat d’horari. Tracte humà i bona atenció al públic. Amb referències i carta de recomanació de l’empresa. Català, espanyol i anglès.INFORMACIÓ: Carmen Bernal Garcia. Tel. 677 446 313. E-mail: [email protected]

S’ofereix recepcionista/administrativa/telefonistaAmb àmplia experiència en tracte amb el públic i en treball en una multinacional en tasques administratives. Disponibilitat d’horari. Tracte humà. Amb referències i carta de recomanació de l’empresa. Català, espanyol i anglès.INFORMACIÓ: Maria José Rodríguez Esteve. Tel. 649 675 330. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativa-comptable-secretària-recepcionistaper treballar als matins en una consulta mèdica. Bones referències i molta experiència. Coneixement dels programes Excel, Word, Access, PowerPoint i ContaPlus.INFORMACIÓ: Montse. Tel. 670 015 107. E-mail: [email protected]

37_64 SIC 136.indd 57 05/11/12 11:23

petits anuncis


Auxiliar d’infermera, pràctiques a Hos- pital Moisès Broggi i atenció domiciliària,per treballar jornada completa, parcial i festius a hospitals, clíniques i consultes. Bon caràcter, treballadora i responsable. Català i castellà, informàtica i Internet. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Marta. Tel. 676 004 916. E-mail:[email protected]

M’ofereixo per treballar en consulta o clínica com a secretària o recepcionistaAmb àmplia experiència i amb referències. Estudis universitaris. Català, castellà, francès, italià. Informàtica. Disponibilitat horària, incor- poració immediata.INFORMACIÓ: Beatriz. Tel. 626 992 716

S’ofereix per treballar de recepcionista i secretàriaCatalana, molt responsable, dinàmica, treballadora i amb do de gents. Parlo francès i anglès.INFORMACIÓ: Aurora Berenguer. Tel. 652 556 905. E-mail: [email protected]

Busco feina com a secretària o recepcionista en consultori o clínicaSituació: a Barcelona o rodalies. Noia de 29 anys amb estudis superiors. Domini del català i castellà. Alemany elemental. Experiència en l’atenció a les persones i en tasques administratives. Informàtica i mecanografi a. Bona presència. Disponibilitat ho- rària total. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Cristina Gomez. Tel. 659 016 063. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativa-recepcionistaTasques d’administració. Idiomes: català, anglès. Sistemes informàtics. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Natali Sánchez. Tels. 620 704 558 / 618 165 459. E-mail: [email protected]

Tècnic en educació infantil s’ofereix per a consulta pediàtricaMolta experiència en nens, agenda, pes, mesures, ajudes vestir. Pacient, responsable, organitzada i molt treballadora. 47 anys. Nivell C de català. Informàtica i total disponibilitat.INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 620 214 132 / 936 753 181. E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar d’auxiliar d’infer- meriaA clíniques privades, hospitals, consultes privades. Experiència en hospitals i clíniques privades. Bon tracte amb el pacient, amable i cordial. Treballadora i responsable. Bon nivell d’informàtica. Català bàsic i anglès intermedi. Disponibilitat immediataINFORMACIÓ: María José Sánchez. Tel. 666 665 914. E-mail: [email protected]

Tècnica en grau superior en Documen- tació SanitàriaS’ofereix per treballar en clíniques i consultes mèdiques en arxiu, admissions, recepció i d’administrativa. Disponibilitat horària. Actual- ment estic en atur.INFORMACIÓ: Patricia Oliveros. Tel. 661 726 418. E-mail: [email protected]

Administrativa-recepcionistaAmb experiència en el tracte amb el públic i tasques d’ofi cina. Català-castellà. Currículum: http///www.wix.com/mariajosegirocruz/curriculoINFORMACIÓ: M. José Giro Cruz. Tel. 617 074 386. E-mail: [email protected]

Administrativa-comptableAmb formació i gran experiència en feina d’ofi cina. Atenció al client en Departament de Gestió de Cobraments a important clínica de Barcelona. Referències.INFORMACIÓ: Carmen Ayuso. Tel. 667 727 137. E-mail: [email protected]

Secretària amb experiència s’ofereix per a consulta mèdicaZona Baix Maresme. Responsable. Bona presència.INFORMACIÓ: Roser P. Tel. 937 510 940

S’ofereix Tècnica especialista Grau Superior Sanitari - Imatge per al DiagnòsticPersona responsable, treballadora i amb ganes de superació. Àmplia experiència a l’Hospital Clínic. Interessada en ofertes per a clíniques privades, hospitals, consultes externes, etc. Coneixements d’informàtica. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Adela Pinto. Tels. 665 990 036 / 936 978 218. E-mail: [email protected]

S’ofereix noia de 38 anys com a administrativa-recepcionistaCurs d’assistència a la direcció amb informàtica (Word, Excel, Power Point) català, anglès intermediate. Experiència de 15 anys amb tracte al públic. Organitzada, puntual i molt responsable. Vehicle propi i disponibilitat immediata .INFORMACIÓ: Marina Novella. Tel. 626 140 392. E-mail: [email protected]

Treballadora familiar, educadora infantil, auxiliar de geriatria, psicoterapeuta de 54 anys amb molta experiència en el tracte al públic, s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Bona presència. Informàtica nivell usuari. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Olga. Tel. 686 131 254. E-mail: [email protected]

S’ofereix administrativa recepcionistaPer treballar en consulta o clínica amb disponibilitat horària. Experiència en tracte amb el públic i recepció. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. Català, castellà i francès. 58 anys. Vídua. Vehicle propi. Inscrita a l’INEM.INFORMACIÓ: Maria Teresa. Tels. 936 340 357 / 670 356 767. E-mail: [email protected]

S’ofereix recepcionista-administrativa amb experiència en el sectorSeriositat i bona presència, per a despatx mèdic. 50 anys d’edat. Disponible mitja jornada o jornada completa.INFORMACIÓ: Tels. 606 930 800 / 934 071 022. E-mail: [email protected]

Auxiliar d’infermeria i administrativaDe 25 anys i amb 6 anys d’experiència en clíniques i consultoris mèdics, s’ofereix per treballar mitja jornada (matins). Català i castellà.INFORMACIÓ: Noelia. Tel. 600 781 842. E-mail: [email protected]

Dona de 46 anys amb fl exibilitat horàriaExperiència, do de gents i sense càrregues, s’ofereix per a recepció i atenció al client. Zona Barcelona. Català i castellà.INFORMACIÓ: Antònia Ayala. Tel. 629 892 764. E-mail: [email protected]

Administrativa-recepcionista (aux. clínica)S’ofereix per a despatx mèdic, experiència en àmbit sanitari.INFORMACIÓ: Carla Sanchez. Tel. 670 391 403

Recepcionista per treballar en consulta o clínicaAmb quinze anys d’experiència en el tracte amb el públic i tasques d’ofi cina (arxiu, admissions, control de sala d’espera, atenció telefònica, etc). Nivell C de català. Bona presència i do de gents.INFORMACIÓ: Ana Maria. Tel. 659 663 007. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària-recepcionista-adminis-trativa titulada en Administració i Financesamb més de 15 anys d’experiència en administració i tracte amb el públic. Responsable i organitzada. Coneixements d’ofi màtica, català i anglès. Total fl exibilitat horària i incorporació immediata.INFORMACIÓ: Maribel Navarro. Tel. 665 972 741. E-mail: [email protected]

S’ofereix noia de 43 anysPer treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista administrativa. Bon bagatge de tracte amb el públic. Resolutiva i gran capacitat d’organització. Ofi màtica avançada i nivell C de català. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Carme Forcada. Tel. 665 668 936. E-mail: [email protected]

Psicòloga Clínica especialistaVia PIR (formació de 4 anys), amb referències i actualment cursant el Doctorat. S’ofereix per col·laborar amb psiquiatre al seu despatx. Disposo de proves neuropsicològiques per a adults. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Anna Muñoz Champel. Tel. 633 456 373. E-mail: [email protected]

M’ofereixo per treballar en despatx o centre mèdicExperiència en el sector, tant en clínica com en consulta privada (medicina preventiva, ginecologia, etc.). Disponibilitat d’horari. Zona Barcelona. Informàtica. Català, castellà i francès.INFORMACIÓ: Tel. 667 971 715. E-mail: [email protected]

Administrativa-recepcionista amb expe- riènciaS’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Capacitat d’adaptació. Informàtica a nivell d’usuari. Experiència en tracte amb públic. Castellà i català. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Inés Cortada Garcia. Tel. 627 722 259. E-mail: [email protected]

Recepcionista per a consultori mèdic o clínica privadaM’ofereixo per treballar en consulta mèdica. Experiència com a recepcionista en consultoris mèdics. Filla i germana de metges. Persona amb capacitat organitzativa. Universitària. Nivell D de català. Postgrau en assessoria lingüística. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Marisa. Tel. 639 084 768. E-mail: [email protected]

UtillatgesLàser per llogarTecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total fl exibilitat. Servei a tota la província de Barcelona.INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269 076

En vendaAudiòmetre clínic Sibelsound 400 AOM+NS. “Puesto de trabajo” ORL ATMOS C31. Material en molt bon estat.INFORMACIÓ: Tel. 650 077 850

37_64 SIC 136.indd 58 05/11/12 11:23


petits anuncis

37_64 SIC 136.indd 59 05/11/12 11:23

petits anuncis


CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALSPropers cursos

DESEMBREInformàtica usuari nivell 2 - 10/12Internet nivell 1 - 19/12Curs suport vital bàsic amb desfi bril·lació automàtica (no metges) - 19/12Curs de suport vital bàsic (no metges) - 19/12Curs reacreditació per a la utilització de desfi bril·ladors automàtics (no metges) - 20/12

GENERMètode pedagògic d’ajuda a l’estudi per a alumnes de primària (3r, 4t, 5è, 6è) - 02/01Mètode pedagògic d’ajuda a l’estudi. Alumnes (d’ESO, mòduls i batxillerat) - 02/01Curs per a l’obtenció de l’acreditació d’instal·lacions de radiodiagnòstic (dirigir) - 11/01Introducció a l’anàlisi de dades mèdiques amb el programa SPSS per a Windows - 14/01Curs per a l’obtenció de l’acreditació d’instal·lacions de radiodiagnòstic (operar) - 25/01Introducció al fi nançament per a microempreses - 25/01Introducció a l’homeopatia - 28/01Autoestima, assertivitat i empatia - 28/01Internet nivell 2 - 28/01

FEBRERTaller ecografi a en pediatria - 01/02 Semipresencial NOUAnàlisi de la variància, anàlisi regressió i altres models amb SPSS - 05/02Medicina personalitzada en farmacogenètica - 07/02Introducció a la teràpia neural - 15/02Introducció a l’acupuntura mèdica - 19/02Atenció al pacient/client: servei correcte versus servei excel·lent - 28/02

MARÇActualització en anàlisis clíniques - 6/03Fitoteràpia i plantes medicinals. Una altra eina terapèutica - 6/03 SemipresencialCurs d’iniciació a les TIC i la seva utilització en el sector de la salut - 7/03Cuidar i cuidar-se: salut mental i tècniques de PNL - 12/03

Consulta aquests i d’altres cursosal Programa de Formació 2012/13

Per a més informació i matrícules:Centre d’Estudis Col·legials De dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 20 hPasseig de la Bonanova, 47, Barcelona935 678 888 ext. 1131 / 1133

[email protected]://cec.comb.cat

37_64 SIC 136.indd 60 05/11/12 11:23



Patronat de la

Fundació - Museu d’Història

de la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. Ramon Trias i Rubiès †• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Manuel Armengol i Carrasco• Dr. Pau Casals i Caus• Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà• Dr. Francesc Cardellach i López• Dr. Carles Hervàs i Puyal• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció• Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya• Sara Fajula, arxivera del COMB

1. Carta escrita pel Dr. Cardenal al Dr. Jaume Ferran i Clua.2. Microscopi Zeiss del 1880.3. Medalla amb l’efígie del Dr. Salvador Cardenal.

Un tast de la col·lecció...

3

2

1

Les tres imatges que acompanyen aquest escrit formen part d’un dels capítols més notables de la

història de la medicina contemporà-nia a Catalunya. La medalla mostra l’efígie del doctor Salvador Cardenal (València, 1852) i fou l’obsequi que li van fer els seus col·legues barcelo-nins en commemoració de “les noces d’or científi ques” (1925), tot just dos anys abans de la seva mort. El micros-copi, fabricat per la fi rma alemanya Zeiss als 1880, incorpora una placa on es pot llegir “regalado a la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña en 1894 por el Dr. Cardenal, fundador 1871-1878”. El text manus-crit, fi nalment, és part d’una carta escrita per Cardenal al doctor Jaume Ferran i Clua, signada a Barcelona el 23 de febrer de 1904, que tracta de manera detallada una consulta feta a propòsit d’un pacient “recomanat”, un cas quirúrgic complicat en què apareixen arestes relacionades amb les noves àrees de l’especialisme mè-dic obertes per la “revolució quirúrgi-ca”, amb aspectes ètics sobre l’abast de les possibles solucions i amb pràc-tiques de comunicació amb el pacient i la seva família.Cardenal fou molt més que una de les persones que va introduir a Catalu-nya la cirurgia antisèptica. La voluntat per adquirir el coneixement que havia de ser la base de la nova medicina el portà, de ben jove, a ser un dels fun-dadors, tot just acabada la carrera (1875), de la societat El Laboratorio. Un lloc on es podia aprendre a mirar pel microscopi i a obtenir un saber i

una pràctica aleshores allunyats del currículum acadèmic, controlat per homes amb un altre coneixement, més teòric i especulatiu. La circu-lació i l’adaptació del nou coneixe-ment microbiològic al context local s’expressaren en les formulacions de Cardenal a través dels viatges, les traduccions, les làmines de micros-còpia, els llibres de text, la pràctica hospitalària, la creació de nous es-pais com el Clinicum del passatge Mercader, els fullets propagandístics o els articles escrits a la premsa mè-dica espanyola del període.La conversa entre dos experts de la nova mirada microscòpica el 1904 revela la consolidació d’una pràctica i d’un llenguatge, el de la microbio-logia i el de la histologia. Tots dos són coetanis i col·legues de Santiago Ramón y Cajal. Alhora, el cas eviden-cia com la cirurgia fou un motor de l’especialització mèdica a partir de la fragmentació del cos, del temps re-querit per a l’aprenentatge particular i, en defi nitiva, de la promoció d’un nou paradigma assistencial, el de la clínica quirúrgica com a lloc d’atenció exclusiva de determinades malalties, allunyat de l’escenari i del control del domicili del malalt.

www.museudelamedicina.cat

37_64 SIC 136.indd 61 05/11/12 11:23



Aquest any el Museu ha participat en l’any commemoratiu del met-ge Antoni Pujadas i Mayans amb

l’execució, juntament amb el COMB, de l’exposició titulada Història de la Psi-quiatria a Catalunya, que es pot veure fi ns al mes d’octubre d’enguany al re-novat espai d’exposicions del COMB. El material gràfi c i el text d’aquesta exposició descriuen com es va trans-formar la consideració social i mèdica del malalt mental al llarg de l’època contemporània i també mostren els establiments creats per aques-ta fi nalitat per part dels anomenats metges-empresaris. Com a novetat i per tal d’il·lustrar el fenomen de l’especialització en psiquiatria i dels seus vessants i terapèutiques hem confeccionat un vídeo d’uns 40 minuts que acompanya l’exposició. El cinema i els mitjans audiovisuals són conside-rats un important factor de creació de símbols sobre la ciència i els científi cs i, per tant, també sobre la medicina i les seves especialitats. Les imatges fílmiques han contribuït a fi xar certes maneres de pensar sobre les malal-ties, els seus tractaments i la salut.Aquest vídeo representa un petit tast del que s’ha fet en cinema sobre el tema de la psiquiatria i els bojos i sobre la seva visió al llarg de la his-tòria. Els dos documentals i les 10 pel·lícules escollides donen una visió general de les institucions mentals i exemplifi quen algunes de les tera-pèutiques des de la farmacologia a la cirurgia o la psicoanàlisi, així com alguns dels deliris produïts per les malalties mentals. Des del segle XVIII, recreat a la pel·lícula Bedlam (1946), on es mostra com era el manicomi més important d’Anglaterra, al segle XIX, amb llargmetratges com Freud (1962) de John Huston, A dangerous method (2011), on destaca la utilitza-ció d’aparells mèdics, Frankenstein

i el monstre de l’infern (1974) i la pel·lícula muda El Gabinet del Dr. Ca-ligari (1919). Al segle XX, entre molts exemples existents, hem escollit Frances (1982) basada en el cas real de l’actriu Frances Farmer ingressa-da en un psiquiàtric durant els anys 1920. En les dècades dels 1940, 1950 i 1960, pel·lícules com Recuerda (Spell-bound, 1945) d’Alfred Hitchcock, amb escenes creades per Salvador Dalí en el somni del protagonista, The snake

pit (1948) de Anatole Litvak, Él (1953) de Luis Buñuel i Shock Corridor (1963), aquestes dues per il·lustrar els deliris dels alienats. Finalment, cal destacar els dos documentals que també hem incorporat: un sobre el ja desaparegut Manicomi de la Santa Creu de Bar-celona realitzat pel professor Josep M. Comelles i un reportatge sobre la lobotomia i el paper del metge nord-americà Walter J. Freeman en aquesta intervenció quirúrgica.

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius profes-sionals de documentació personal o institucional.Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material.Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic [email protected]

Història de la Psiquiatria a Catalunya

Cartells de les pel·licules: Freud de John Huston; Spellbound (Recuerda) d’Alfred Hitchcock; The Snake Pit d’Anatole Litvak, i El de Luis Buñuel, presentades en el vídeo que acompanya l’exposició Història de la Psiquiatria a Catalunya.

37_64 SIC 136.indd 62 05/11/12 11:23


petits anuncis

37_64 SIC 136.indd 63 05/11/12 11:23



37_64 SIC 136.indd 64 05/11/12 11:23