de la curiositat a la recerca en ciÈncies...
TRANSCRIPT
DE LA CURIOSITAT A LA RECERCA
EN CIÈNCIES EXPERIMENTALS
Neus Sanmartí, UAB Octubre 2006
De què parlarem?
• De la diferència entre curiositat i interès
• De la relació entre interès i recerca
• De la relació entre interès i esforç
• De les “bones” preguntes per generar
recerques
• Dels models, que ajuden a generar
bones preguntes per investigar i així fer-
los evolucionar.
Curiositat: És l’atracció i el desig per
una cosa nova.
Si l’objecte de la recerca no correspon a
interesos profunds de l’alumnat,
satisfarà la seva curiositat però el seu
interès s’esvairà ràpidament.
La curiositat no és un suport a l’interès,
sinò el seu enemic més perillós.
R. Cousinet, 1967
Quan allò nou és conegut (encara que
sigui superficialment) deixa de ser nou i,
per tant, d’interessar a la curiositat, la
qual busca una altra novetat i així
contínuament. La curiositat no satisfà.
L’interès neix i es desenvolupa en
oposició a la curiositat.
La curiositat desitja la renovació de l’objecte,
l’interès vol mantenir-lo
La curiositat es satisfà amb una visió
instantània de l’objecte,
l’interès necessitat un examen perllongat
La curiositat busca i troba la varietat en la
diversitat d’objectes diferents,
l’interès busca la varietat i la troba en
aspectes diferents del mateix objecte
La curiositat es satisfà amb l’actitud expectant
davant de l’objecte,
l’interès es satisfà amb l’acció
exercida sobre i amb l’objecte.
Seria un error suposar que
l’interès està en l’objecte (un
tema) i que aquest dóna lloc a
l’activitat. No hi ha res en una
roda que pugui despertar
l’interès a menys que els
objectes estimulin algun
impuls a actuar.
L’interès és necessitat d’actuar,
necessitat que s’enriqueix a mesura
que, per mitjà de l’acció, es revelen les
possibilitats de l’objecte i les de la
persona que actua.
Només l’acció en el sentit dels
interessos possibilita que el nen
adquireixi consciència.
• Satisfer els interessos dels nens
suposa, en primer lloc, conèixer aquests
interessos i les seves fases succesives.
• Suposa després proposar als escolars,
a cada estadi, els objectes d’acció i de
treball que corresponen a aquests
interessos generals, però també els
particulars.
• I aleshores, permete’ls escollir fer el
que vulguin en funció d’una finalitat.
La nostra pràctica escolar crea una
oposició entre esforç i interès que en
realitat no existeix. L’esforç va
associat a l’interès, depèn d’ell i està
condicionat per ell.
El motor de tota la vida, de tot
l’aprenentatge de la vida, és l’interès.
(Totes les frases són de R. Cousinet)
Què es pot afegir al discurs
de R. Cousinet des de la
perspectiva actual?
1. La importància de les bones preguntes
Com es diu, en una recerca una bona
pregunta es molt més que la meitat la
recerca.
Què es pot afegir al discurs
de R. Cousinet des de la
perspectiva actual?
2. La necessitat d’orientar la mirada i el
pensament cap a la construcció de
models coherents amb els de la ciència,
que proporcionin autonomia per fer
preguntes rellevants, per orientar l’acció
(i així anar-los fent evolucionar).
MEDI NATURAL
Què creus que passa quan barregem el llevat i el
sucre?
Què passarà a cada ampolla?
Què ha passat amb el llevat que tenia sucre?
(ampolla 1)
Què ha passat amb el llevat que no tenia sucre?
(ampolla 2)
EL llevat és un ésser viu?
Què tenim a cada
ampolla?
Què fem?
Què creiem passarà a cada ampolla?
Què ha passat a cada
ampolla?
Com podem relacionar
els resultats amb el que
teníem i hem fet?
Aquesta experiència ens proporciona alguna prova
(evidència) que el llevat és un ésser viu ? Quina?
És suficient per afirmar-ho?
Quines altres proves podríem trobar? Recerca
Què es pot remarcar d’aquest
enfoc de la recerca?
• Sorgeix d’una pregunta al voltant d’un
objecte i d’una acció.
• Està relacionada amb l’aprenentatge
d’un model que proporciona “eines per
pensar”, per orientar les preguntes, la
mirada i l’acció.
• Es dirigeix a buscar i identificar proves
(evidències) que donin suport a les
nostres idees, hipòtesis o prediccions.
Pas de les preguntes del
“per què” a les del “com”
• Els “per quès” són preguntes
finalistes, sovint teleològiques.
• Acostumen a ser les preguntes que
ens fem primer.
• Però la ciència tendeix a donar
respostes sobre “coms” (regularitats-
lleis, mecanismes-constriccions).
Necessitat d’ajudar a passar
les preguntes dels per quès
a preguntes dels coms
• Per què els ocells de cada illa són
diferents? - Com han arribat a ser
diferents?
• Per què plou? - Com s’origina la
pluja? De què depèn que plogui?
• Per què l’aigua bull? - Com és que
l’aigua bull a 100º?
A la recerca de regularitats
• Davant de la diversitat d’objectes i
fenòmens, la ciència buscar identificar
regularitats -lleis, classes, ordres-
Quin tipus de sòl és
millor per viure els
cucs de terra?
CEIP Escola Bellaterra
Si posem els cucs de terra davant de diferents
tipus de sòl, aleshores aniran cap a la que
prefereixen per viure.
CEIP Escola Bellaterra
Hipòtesi
Si posem els cucs de terra davant d’un
mateix tipus de sòl però a diferent
temperatura, aleshores aniran cap a la que
prefereixen per viure.
Investiguem més variables: La temperatura
Aquestes investigacions
comporten:
• Identificar variables que són
importants per respondre a les
preguntes que ens fem
• Trobar evidències, proves, sobre
com es relacionen les variables.
IES J. Oliver 1r ESO
Com sabem que un conill és un ésser viu?
A la recerca de
mecanismes
• Per explicar els fenòmens la ciència
buscar identificar mecanismes i
constriccions.
Sovint comporten interrelacionar
nivells d’observació diferents (dins-
fora, macro-micro…)
Com expliquem que
la sal es dissol, el
metall no i la galeta
tampoc (però es
trenca)? CEIP Coves d’en Cimany 1r
Fa referència a la unió-enllaç
per relacionar-ho amb un fet:
“difícil de trencar”
Aquestes investigacions
comporten:
• Imaginar què passa a dins i/o a fora
de l’objecte o fenomen.
• Trobar evidències, proves, que allò
que imaginem es relaciona amb fets.
Com es comporten els éssers vius? Ho fan tots igual? Com canvia el bosc? Què passa dins dels éssers vius?
Expliquem què passa amb les plantes i els
animals quan es produeix un incendi
CEIP Coves d’en Cimany 5è
Com sap una au que ha de fugir de foc?
El cervell com
a traductor de
la informació
(dins)
- I com va aquesta
informació des dels
sentits al cervell ?
N.- .. Mm, per la
sang!
S’obre una nova via
per continuar
investigant, per
buscar proves.
En quines condicions el bosc es recupera?
Respondre als interessos
dels nostres alumnes i
estimular el seu pensament i
la seva actuació depèn de
disposar d’un bon projecte,
llibre, materials didàctics…?
Un mateix
programa
(Ciències 6-12),
diferents maneres
d’estimular el
pensament i
l’acció (X. Durán)
Respon a curiositats? I a interessos?
Promou la recerca?
Una alumna
manipula dirigida
per la mestra, els
companys
“veuen i
escolten” (?)
Respon a curiositats? I a interessos?
Promou la recerca?
Tots fan el mateix,
seguint allò que el
mestre els fa fer i
observar.
Respon a curiositats?
I a interessos? Promou la recerca?
Tots fan les
mateixes accions
per respondre a
una pregunta,
comparen els
resultats que
obtenen, els
discuteixen,
dedueixen…
Respon a curiositats?
I a interessos? Promou la recerca?
Cada alumne fa
el que vol,
sense tenir clar
perquè i com.
Respon a curiositats?
I a interessos? Promou la recerca?
Cada grup
treballa de
manera
autònoma,
tenint clara la
pregunta,
anotant els
resultats a un
mural…
Respon a curiositats?
I a interessos? Promou la recerca?
“Desenvolupar la capacitat dels escolars per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir de proves, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix” (PISA, 2000).
Estimular la recerca, és coherent
amb allò que la societat demana
que aprengui l’alumnat?