29DESEMBRE 2016

Pessebre de Dolors Beltran

Pessebre de Dolors Beltran

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

CONSELL REDACTORAjuntament d’Arnes Mònica Almestoy Cerdà

COORDINACIÓSara Gil

IMATGES Monica Amestoy Cerdà Elena SoléDolores Beltran

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓexperimentgràfic 977 42 10 13

TIRADA400 exemplarsDL.T-166-2010Aquest exemplar és gratuït. Queda prohibida la seva venda.

COL.LABORA

Contacte:revistarnerol@gmail.com

L’arna

sumari-L’arna 2

-Informació municipal 3

-Que va pasar l’any... 4

-Article 5

-Reportatge 6-9

-Recepta 10

-Fotos de festes 11-13

-Fotos festa de la mel 14

-Fotos premis 15

-Contra 16

Que us va fer decidir devenir a viure a Arnes?Volíem marxar de Barcelonai de les exigències de la granciutat. Vam trobar l’oportuni-tat de dur un bar i no mos hovam pensar dues vegades. Noconeixíem Arnes, però desdel primer moment mos vaenamorar. Però no només lopoble: tota la comarca, losrius i les muntanyes, la mane-ra de viure. A poc a poc vamanar coneixent la gent i els costums. Araja mos sentim arnerols.Com descriuries aquests anys queheu viscut aquí? Han estat uns anys d’aprenentatge. Defer noves coneixences, d’adaptar-se a unmedi diferent. He aprés la manera deparlar d’aquí, les tradicions, la cuina. Aanar al bolet, a plantar l’hort... ABarcelona no havia conduit mai en boirao neu. També ens hem endinsat als Portsi ens hem perdut mil vegades pels seuscamins i dreceres. I el que és més impor-tant, hem fet moltes amistats pel poble iper la rodalia. Hem trobat molt de caliu,cosa que compensa els mals moments(que sempre n’hi ha), i les coses que hasdeixat a Barcelona, com la família.Quan vas començar a escriure? Vaig començar a Barcelona, en unmoment de la meva vida en que havia dedeixar enrere moltes coses. Però no vaser fins que vaig venir a viure a Arnes,que vaig trobar la tranquil·litat suficient,l’espai i el temps per a escriure seriosa-ment. Gràcies a això he tingut la oportu-nitat de publicar, primer alguns contes,després Cap llàgrima sobre la tomba,més tard el llibre de poesia Animalari iara Cendra. Que et va inspirar a escriure “Capllàgrima sobre la tomba”?Les primeres idees van sorgir desprésde llegir la rondalla popular de les terres

de l’Ebre anomenada“Ball de coques”. És unarondalla que narra unepisodi colpidor deviolència masclista. Apartir d’aquí els perso-natges de la trama vananar sortint sols, girant alvoltant d’Arnes i elsPorts. És el paisatge queveig a diari i que m’ins-pira molt. I m’agradadonar a conèixer el nos-

tre entorn i la nostra història a fora delterritori.Els personatges estan basats en algúconcret o és una mescla de gent queconeixes?Gairebé tots estan inspirats en gent queconec o he conegut, o en històries quem’han explicat, o que he llegit. El quepassa és que la realitat l’assimiles, ladigereixes i després, quan escrius, el queaboques ja no és exactament la històriaoriginal. Acabes de treure “Cendra”, és unanova història amb els mateixos perso-natges, estem davant d’una col·lecciód’aventures de l’Eliades Bel?Potser sí. L’Eliades recorre estes terresressolen crims i misteris. Encara hi hamoltes històries per explicar i ja tincalgunes idees per a fer una tercera entre-ga. Ara, però, acaba de sortir Cendra ivull dedicar un temps a fer-ne difusió,dins i fora del territori. La satisfacció del’escriptor està en què el llegeixin, non’hi ha prou en publicar. Sóc com unaformiga fent una carrera de fons. Ja tens nou projecte entre mans?Si, quan et poses a escriure ja no paresmai. Ara, però, necessito experimentaramb altres camps i estic treballant enuna novel·la que té a veure amb unavantpassat meu. I un poemari,l’Animalari, del qual aviat sortirà lasegona edició.

Sílvia Mayans GómezVa néixer a Barcelona on ha viscut gran part de la seva vida. Tot i que téuna formació tècnica, li apassiona el cinema la llengua i la literatura.També viatjar i conèixer altres cultures. Va viure dos anys al Marroc, paísque coneix molt bé. Al 2009, juntament amb la seva parella, van decidirdeixar la seva vida a Barcelona per a instal·lar-se a Arnes. Des d’alesho-res, a més a més de passejar amunt i avall pels Ports, ha publicat duesnovel·les i un grapat de contes i poesies.

2

Informació municipal

3

Subvencions de la Diputació de TarragonaInversions equipament municipals (millora cuina casal municipal) 4.327,35Reparació urgent piscina municipal 4.650,88

Subvenció de la Generalitat de Catalunya Direcció General de JoventutConfecció revista l’arnerol@ 1.728,00

Consell Comarcal de la Terra AltaConfecció revista l’arnerol@ 400,00

COL·LOCACIÓDESFIBRIL·LADOR AL CASAL MUNICIPAL

Aquest mes de desembre es va fer un curs per poder tenirels coneixements bàsics per com reaccionar i utilitzar elsdesfibril·ladors en casos necessaris.

S’ha col·locat un desfibril·lador a l’entrada del CasalMunicipal, hi ha un altre al consultori mèdic i properamentes col·locarà un desfibril·lador als vestidors del Camp defutbol.

Subvenció Diputació de Tarragona per desfibril·ladorCasal Municipal, import : 1.496,77

XERRADA SOBRE EL RECICLATGE

Hem realitzat una campanya per tornar a conscienciar dela importància de reciclar, ja que ha augmentat les tones derebuig i això comporta un augment de la factura de la bros-sa a l’ajuntament. Si això no disminueix el preu de la bros-sa a cada arnerol es veurà afectat.

A l’ajuntament hi ha informació del que va a cada conte-nidor. En cas de dubte podeu consultar on pot anar.

NETEJA POLÍGONPer part de la brigada del Parc Natural del Ports, s'ha rea-litzat la neteja de la zona del polígon, espai que dificultavala visibilitat del transit de vehicles.

USUARIS EBANDO31/12/2016 --> 596

MUSEU DE LA MELVISITES 2016 --> 1450

PUNT D'INFORMACIÓ EL MOLI: SETMANA SANTA 2016 --> 515JUNY I SETEMBRE (CAPS DE SETMANA) --> 178 i 149JULIOL --> 524AGOST --> 1039

4

Consells i precaucionsper a l’inspecció de gas

Informació municipal

LIQUIDACIÓ FESTES 2016

SANTA MADRONAIngressos 3.770,00Despeses 6.137,80Aportacio Mpal 2.367,80

FESTA DE LA MELIngressos 3.398,15Despeses 8.083,25Aportacio Mpal. 4.685,10

FESTA SANT JOANDespeses 707,63

FESTES MAJORS, POPULARSIngressos 7.075,00Despeses 11.300,05Aportacio Mpal 4.225,05

FESTES MAJORS (BALL)Ingressos 25.655,26Despeses 30,401,31Aportació Mpal 4.746,05

FESTA SANT CRISTOBALDespeses 1.150,81

BOUSIngressos 588,63Despeses 5.168,76Aportació Municipal 4.580,13

Fe d’erratesAl calendari que vam repartir hi han dos errors, la fotogra-fia de la festa de la mel des del portal de Pinyol és deCarolina Cortiella no Elena Solé. A la Fotografia de XavierMartí i Neus Cardona, el seu nom correcte és NeusCarmona.

5

Articles

Durant el Nadal, es veu el boix grèvol a moltes deco-racions de cases i comerços, encara que no és l’úni-ca utilitat d’aquesta planta, ja que també te propie-tats medicinals. Aquesta costum d’utilitzar-lo endecoració ha perdurat des de l’època dels romans,que utilitzaven aquesta planta durant les festes deSaturnalia, i que després van adoptar els primerscristians. Curiosament, els druides d’altres zonesd’Europa també utilitzaven el boix grèvol com regali ofrena als esperits del bosc.El boix grèvol és de la mateixa família que elconegut “Mate” (Ilex paraguayensis), que es moltapreciat per ser ric en cafeïna. A la regió de la SelvaNegra d’Alemanya es consumeix el Boix Grèvolcom a infusió o tisana.Les virtuts medicinals del boix grèvol es concen-tren en les fulles i els fruits. Les fulles produeixenun efecte diaforètic (estimula la sudoració) i diürè-

tic (estimula l’orina). S’utilitza en els processos gri-pals i de refredat que afecten l’arbre respiratori.Degut a aquests efectes, exerceixen una acció febrí-fuga i de tònic. Els fruits posseeixen una acció total-ment diferent perquè provoca el vòmit i son pur-gants, i el seu ús en finalitats medicinals es nul iperillós, ja que en alguns casos pot produir gastro-enteritis mortals.Es prepara en forma d’infusió, posant un 5% defulles (no cal arrencar-les de l’arbust, les que es tro-ben al terra ja serveixen) i afegint aigua ben calentai tapant-ho entre 5 i 10 minuts. S’hi pot afegir sucreo mel per donar-li un toc dolç i es poden prendre doso tres tasses diàries.

Article de Albert Julve Timoneda, regidor deMedi Ambient de l'Ajuntament d'Arnes.

Boix Grèvol (Ilex aquifolium L.)

Reportatge

Publicat el 28 d'octubre de 2016 per DavidTormo Benavent

La nostra és una comarca agrícola; amb una agri-cultura marcada per una climatologia no massafavorable, on el règim pluviomètric no permetmasses alegries i, sovint, pot arruïnar collites sen-ceres. Una realitat que en temps passats significa-va la misèria més absoluta per a centenars de famí-lies. El remei a aquella fatalitat no va arribar fins

fa alguns anys, amb el Reg de la Zona Oriental dela Terra Alta, però la idea de poder regar els nos-tres camps té orígens més antics.

De fet, la construcció de pantans, canals d’irriga-ció i altres construccions que facilitessin el rega-diu d’extenses superfícies de conreu és gairebé tanantiga com la pròpia civilització humana. En elnostre cas, els sistemes d’irrigació propers a

6

El reg a la Terra Alta: el projecte del pantà

d’Arnes (1 de 3)

Pantà al riu Pena, entre Beceit i Vall-de-roures, construït el 1930

Reportatge

l’Ebre els van anar bastint els sarraïns durant laseva llarga estada en aquestes terres. I pel que fa ala construcció de pantans, avui per avui, el mésantic que es conserva a l’estat espanyol va serenllestit el 1594 i es troba a Tibi (Alacant).

En el nostre cas, però, la primera referència con-temporània que hem documentat fins al moment ésmolt més recent, de 1904. Va ser el maig d’aquellany quan Correo Ibérico, un diari catòlic editat aTortosa, comentant els beneficis de la línia fèrriadel directe de Barcelona, es demanava si essentpossible perforar muntanyes per estendre vies noseria també possible construir carreteres i canalsper conduir aigua fins a les terres del partit deGandesa: canales que lleven el suspirado elementoa campos que el viento seca, y las escasas lluvias

apenas riegan, esterilizando la benéfica labor delfecundante sol que no nos falta.Ningú, si més no des de la premsa del moment, vafer-se ressò d’aquella proposta que, segons l’arti-culista, havia de beneficiar a totes les poblacionsdel partit, retornant-los la vida que estaven perdent.Va ser necessària una de les habituals sequeres perrecuperar aquella idea i convertir-la en reivindica-ció política.

Vuit anys després, el 1912, els efectes d’unaintensa sequera que va provocar la pèrdua de bonapart de les collites. No va ser fins al febrer de 1913que una intensa nevada, que va acumular gruixosd’entre 60 i 80 centímetres als pobles del districtede Gandesa i el Baix Aragó va posar fi a aquellasituació.

7

Vista general d’Arnes

Reportatge

8

Tractant-se d’un solució temporal, amb l’ame-naça d’una nova sequera en qualsevol moment,els polítics del partit van aprofitar l’oportunitatper provar de trobar-hi una solució definitiva. Laproposta la va encapçalar Joan CaballéGoyeneche – per saber més sobre el personatgepodeu llegir Joan Caballé Goyeneche, diputat peldistricte de Gandesa (1907-1923) – que vamoure fils per aconseguir la conducció d’aigua deboca des de les serres de Gandesa fins als poblesde Gandesa, Prat de Comte, Batea i la Pobla deMassaluca i per la construcció d’un pantà alterme d’Horta de Sant Joan, que havia de perme-tre regar els termes d’aquell poble i els d’Arnes,Prat de Comte, Bot, el Pinell de Brai, Gandesa iCorbera d’Ebre.

La proposta va ser titllada pels seus adversarispolítics com electoralista i el cert és que desprésdels anuncis a la premsa, que es succeïren entreel març i el juny de 1913, tot va quedar en no res.El projecte de 1929

La possibilitat de dotar la Terra Alta d’un pantàque permetés el reg dels seus camps de secà varessorgir amb els estralls d’una nova sequera dellarga durada, la patida entre 1922 i 1926 – enpodeu saber més a La gran seca (1922-1926) -.

Quan ja feia tres anys que durava, el setembre de1925, una comissió de propietaris d’Horta deSant Joan, encapçalada pel seu alcalde, va visitaral general Pedro Vives, subsecretari de Foment, aReus. El motiu de la visita no era altre que dema-nar-li que apadrinés el projecte per a la construc-ció d’un pantà en un afluent del riu Algars, pos-siblement el riu dels Estrets, per trobar una solu-ció definitiva al problema de l’aigua a la comar-ca. La notícia, recollida per la premsa, indicavaque el general s’havia mostrat optimista davant laproposta.

Cal suposar que aquell optimisme va donarforça a la proposta que, aparentment, havia sorgitdes d’Horta, donat que un mes després, el 9 d’oc-tubre, el Correo de Tortosa publicava un articletitulat Proyecto de pantano en Gandesa. L’articleinformava de la visita de l’enginyer reusencJoaquim Blasco Roig als Ports, acompanyat de laComissió permanent de l’ajuntament de Gandesa,l’alcalde d’Arnes i la Junta de majors contri-

buents d’aquella població. La visita, segons l’ar-ticle, pretenia descobrir el punt que havia de mar-car el futur de la comarca.

Malgrat la seca que s’estava patint, l’articulistaafirma que l’Algars encara duia un cabal de 500m3 per hora, el que permetria omplir un pantàamb capacitat per 50 milions de m3. Al seu parer,la construcció no tindria un cost excessiu per lescaracterístiques de la zona. S’afirmava que laproposta ja s’havia traslladat al Capità General deCatalunya que, segons es deia, s’hi havia mostratinteressat.

De fet quan aquest, el general Emilio Barrera, vavisitar el territori per comprovar els estralls de laseca el 16 de novembre d’aquell any, la reclama-ció d’un pantà a Arnes va ser una de les que li vanser plantejades. Segons la premsa, aleshores laproposta contemplava un pantà amb capacitat per400 milions de m3, que s’havia de construir alnaixement del riu Algars.El cert, però, és que totes aquelles demandes novan acabar de prosperar. No tornem a trobarreferències al projecte fins quatre anys més tard,quan al juliol de 1929 el Correo de Tortosa anun-ciava que l’ajuntament de Gandesa, presidit perMiquel Salvadó, havia convidat a un enginyer dela Confederación Sindical Hidrogràfica del Ebro,creada el març de 1926, a visitar l’Algars. Estractava de Mariano Vicente que, sembla ser, vaconsiderar factible construir-hi un embassamentamb capacitat per 20 milions de m3 que perme-tria regar fins a 12.000 hectàrees dels termesd’Arnes, Horta de Sant Joan, Bot i Gandesa, ipotser d’algun altre municipi.

A finals d’any l’enginyer tornava a visitar elterritori per fer-hi una conferència sobre la viabi-litat del projecte i els beneficis que podia reportara l’agricultura. De fet, ell mateix va redactar elprojecte del pantà i va arribar a contemplar-secom a executable des del Confederació SindicalHidrogràfica de l’Ebre. El projecte, però, no vapassar d’aquest primer estadi

Informació extreta de http://blogscat.com/his-toriesta/2016/10/28/el-reg-a-la-terra-alta-el-

projecte-del-panta-darnes-1-de-3/

9

Article

10

Recepta

Ingredients:

-Carn de cabirol-Vi-Farina-Pebrot verd i vermell-All-Poma o pastanaga-Ceba-Porro-Api-Caldo de carn-Sal

Elaboració:Es posa la carn a macerar en un xorro devi, empebrada i una mica de sal. Això totauna nit. Al dia següent la carn de cabirolfeta trossets s’enfarina i es dora una mica ala paella. De banda es fa un sofregit de ver-dures, (pebrot verd i vermell, poma o pasta-naga, all , ceba trossejada, porro i api).Quan estigui prou cuit el sofregit, es retira,se li afegeix un xorro de caldo de carn i espassa per la trituradora, per tal de deixar-lasemi líquida. Desprès es posa una cassolaamb el cabirol escorregut de la maceració,se li afegeix el vi de la maceració, la salsatriturada. Si es massa espesa es va posantaigua i caldo de carn a parts iguals. Es vamirant la carn (calculem 1'hora i 30 minutsaprox.) depèn la quantitat que cuineu. Quansigui quasi apunt.......una cullerada de mel.Ja està a punt per menjar.

Cabirol a l’estil Can Barrina

Llibres

11

Cendra de Silvia MayansSinopsi1976. Un any després d’haverresolt la mort del Severino Gil aCap llàgrima sobre la tomba, totjust estrenada la democràcia,l’Elíades Bel es troba embolicat ennous misteris per les terres del’Ebre. Un terrible incendi, assas-sinats, corrupció, empresaris senseescrúpols i la recerca d’una famí-lia dispersada després de la guerracivil, el portaran a investigar desd’Arnes a Horta de Sant Joan, Gandesa, Tortosa,Alcanyís, Tarragona i Cornellà de Llobregat.L’Elíades, fotògraf i investigador eventual, comptaràamb l’ajuda del seu cosí lo Margalló, un pagès deVall-de-roures; de la Susi, una perruquera molt trem-pada; de mossèn Amadeu i de l’inefable tinentEstrada, que gaudeix d’una, fins ara tranquil·la, jubi-lació.

Un nou viatge per un territori fascinant i per la sevahistòria punyent, encara propera. Viatge que compar-tirem amb un mosaic de personatges molt humans,tocats per les dures circumstàncies de la vida. Llops ixais que acabaran sent, sense excepció, res més quecendra.

Rèptils i anfibis de la TerraAltaTot i la importància de l�elabo-ració d�un inventari solvent, eltreball transita per la culturapopular vinculada al món del�herpetologia. D�aquesta manera, el llibre ofereixconsideracions relacionades amb la mitologia,l�art, la literatura i la percepció popular. La mira-da antropològica també es veu enriquida per totde consideracions dedicades a aspectes medici-nals i dietètics. El tractament mèdic i tradicionalde les picades produïdes per la fauna herpetològi-ca és, en aquest sentit, especial-ment interessant.

Llegendes de boletairesde Jordi Cantavella

Un llibre que farà les delí-cies d’un públic aficionat almón dels bolets, especialistadel sector, però també dellector atret per les històriesdels nostres boscos i mun-tanyes.

PRESENTACIÓ DEL LLIBREd’Anton Monner Vocabulari de la Terra Alta Es tracta d’un recull de més de 10.000 paraulesde la parla popular de la comarca de la Terra Alta

12

Festes

Festes

13

L'associació de dones va organitzar com cada any, el dia 11 de desembre la maratóde tv3. Es va recaudar 2447,80€. Dels quals 100€ els va aportar l'Ajuntament,. 100€

l'Associació de Jubilats d'Arnes i 60€ els alumnes de l'Escola la Miranda. La resta vanser aportacions voluntàries de la gent. Tota la despesa de l'esmorzar va anar a càrrec

de l'Associació de Dones.

REGISTRE CIVIL D’ARNES 2016

habitants 465homes 239dones 226naixements 6defuncions 4matrimonis 2

ArnesSegons el registre civil del poble, van haver-hi 4naixements, 9 defuncions i 2 matrimonis.

Es va concedir llicència de servei de taxi a JuanJosé Múñoz Llop

Es va aprovar l’Ordenança Fiscal de circulació decotxes per la via pública

Va prendre possessió l’alcalde Jesús Borrull Todó.

Es va demanar un préstec de 200.000 pessetes a lacaixa de cooperació provincial per a finançar lesobres incloses al pressupost extraordinari de “XXVaños de Paz”.

Es va aprovar el projecte d’urbanització “Plaza delGeneralisimo” actualment Plaça de Catalunya.

ANY 1966

* 17 de gener: de resultes del xoc de dos avionsUSA damunt Palomares (Almeria) cauen al marquatre bombes H que van trigar tres mesos a serlocalitzades.* 13 de gener: Va nèixer Maria Pau Janer, escrip-tora mallorquina* 27 de gener: es mor als 96 anys l’escriptoraCaterina Albert “Víctor Català”.* 1 de febrer: es mor als 70 anys l’actor BusterKeaton.* 2 de febrer: comença l’enderroc del camp de LesCorts del FC Barcelona. S’havia inaugurat el 1923.* 7 de març: bany del ministre Fraga a la platja dePalomares per demostrar que no hi havia perill deradioactivitat.* 9 a 11 de març: tancada d’estudiants al conventdels Caputxins de Sarrià coneguda com“Caputxinada”.* 18 de març: es promulga la Llei de Premsa iImpremta, coneguda popularment com “LleiFraga”.* 3 d’abril: Alfredo di Stéfano, a les files de

l’Español des de 1964, juga el seu últim partit defutbol.* 9 d’abril: el cardenal Ottaviani anuncia a Romal’anul·lació de l’Índex de llibres prohibits perl’Església.* 18 d’abril: comença a la Xina Popular laRevolució Cultural.* 11 de maig: manifestació de cent trenta capellansa Via Laietana, davant de la Prefectura de la Policia.* Juny: amb motiu d’una visita del general Francoa Barcelona s’enderroquen les últimes barraques delSomorrostro.* Juny: s’inaugura la primera edició del SalóInternacional de l’Automòbil de Barcelona.* 18 de juny: obre portes el Parc d’Atraccions deMontjuïc. Funcionarà fins al setembre de 1998.* 25 de juny: s’inaugura la Piscina Sant Jordi deBarcelona.* Juliol: es celebra la primera edició de la Cantadad’Havaneres de Calella de Palafrugell.* 22 de juliol: apareix el setmanari Tele-Estel. Desdel primer número publica un encreuat de Tísner.De fet, aquesta és la data de la publicació del primerencreuat en català després de la Guerra Civil. Larevista va tancar portes definitivament el 1970.* Agost: John Lennon desferma un gran escàndoldesprés de declarar que els Beatles eren més popu-lars que Jesucrist.* Agost: es publica “Black is Black”, de LosBravos. La cançó va arribar al número 2 de les llis-tes angleses i al 4 de les americanes.* Setembre-octubre: eleccions sindicals ambtriomf aclaparador de les llistes “no oficials”, ambComissions Obreres al darrere.* Setembre: el Dúo Dinámico i Bruno Lomasguanyen la vuitena edició del Festival de la CanciónMediterránea amb la cançó “Como ayer”.* 1 de setembre: primera edició del torneig JoanGamper. El Barça guanya la final al Colònia (3-1).* 5 d’octubre: arriba “Copito de Nieve” al zoolò-gic de Barcelona. L’havia comprat per 20.000 pes-setes a Guinea el primatòleg Jordi Sabater Pi.* 14 de desembre: referèndum de la Llei Orgànicade l’Estat.* 15 de desembre: es mor als 66 anys Walt Disney.* 27 de desembre: Juan Antonio Samaranch ésnomenat president de la Delegación Nacional deDeportes en substitució de José Antonio ElolaOlaso que ocupava el càrrec des de 1956.* Discos de 1966: “Revolver (Beatles), “Pet

Sounds” (Beach Boys), “Blonde on Blonde” (BobDylan), “If you can believe your eyes and ears”(The Mamas and The Papas), “Aftermath” (RollingStones).* Llibres de 1966: “El quadern gris”, Josep Pla;“Bearn o la sala de les nines” (edició amb l’epíleg),Llorenç Villalonga; “La casa sota la sorra”, JoaquimCarbó; “Els ulls i la cendra”, Estanislau Torres, i “Elzoo d’en Pitus”, Sebastià Sorribas.

Que va pasar l’any 1966

14

La Reempresa és podria definircom un nou model d’emprenedoria,un mecanisme pel qual un nouemprenedor pren el testimoni en lagestió d’una empresa ja existent. Estracta de comprar-la en la seva tota-litat per continuar l’activitat, demanera que se salvaguarda el patri-moni empresarial individual icol·lectiu. Per tant, constitueix unabona alternativa per aquells empre-saris que es vulguin jubilar, o queper diversos motius no poden seguirdesenvolupant la seva activitatempresarial. D’altra banda és unabona oportunitat per tots aquellsque estiguin aturats i vulguin cercaruna oportunitat d’autoocupació, obé fer una inversió, o comprar unnegoci.Així, doncs, la Reempresa esconstitueix com un mecanismealternatiu a la creació d’empreses. Es tracta d’un procésmitjançant el qual un o més reemprenedors accedeixen ala propietat d’una empresa ja existent per seguir fent-lacréixer, traslladant-hi les seves idees i motivació, peròevitant passar per la fase de creació. En aquest cas, elreemprenedor assumeix la compra dels actius i fons decomerç de l’empresa a punt de ser tancada, aprofitant l’a-vantatge que li pot suposar el fet que l’empresa ja estiguien funcionament. D’aquesta manera s’aconsegueix equi-librar i refermar el teixit empresarial i econòmic d’unaregió, preservar el patrimoni empresarial i evitar la desa-parició d’un gran nombre d’empreses que han costatmolt de crear. Pot significar el manteniment d’un 15% deles empreses que, d’altra manera, haurien de tancar.El procés per dur a terme la reempresa s’implementa a

través de la creació d’un mercat ben estructurat, definit iformal, en el qual es troben l’oferta i la demanda per a lacessió d’empreses. Per a totes aquelles persones que estiguin interessadesen l’opció de reemprendre o cedir un negoci, el ConsellComarcal de la Terra Alta, integrat dins la xarxaCatalunya Emprèn, ofereix assessorament individual per:elaborar els plans de cessió, posar en contacte les parts irealitzar un acompanyament durant tot el procés de trans-

missió de l’empresa, etc.Per més informació, visiteu la web. www.terra-alta.cat ocontacteu amb l’àrea de desenvolupament econòmic delConsell Comarcal de la Terra Alta al 977 420 018.

15

Articles

‘Lo racó del lector’ és un espai obert a tothom qui vulgue contribuir a fer de la nostra revista la revista de tots. Envieu les vos-tres suggerències, crítiques, comentaris, propostes, imatges, dibuixos, puntualitzacions o altres a revistarnerol@gmail.com, oper escrit a l’Ajuntament. L’arnerol@ en publicarà els més interessants. Els textos seran preferiblement breus (unes deu línies)o bé articles complets, relacionats amb la societat i cultura d’Arnes, i hauran d’anar acompanyats del nom i l’edat del/s signant/s.L’arnerol@ se reserve lo dret de resumir-los si així ho creu convenient, sense alterar l’essència del missatge, així com de nopublicar aquells escrits o imatges que puguin resultar ofensius. Esperem la vostra col·laboració!

espai obert a tothom

Reempresa, una opció per l’emprenedoria.

AJUNTAMENT D’ARNESPlaça de la vila, 2

Tel 977 43 51 34 - Fax: 977 43 56 0643597 - ARNES

telèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 421 245Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 702

RestaurantsCàmping els ports 686 28 89 32Can Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

BarsBar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 650 249 804

Turisme Rural- AllotjamentsCal Badat 639 584 814Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Gebre 661 465 735Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629Les roques natura 606936041

ServeisCatalunya Caixa 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès 977 435 117

Construccions Pallarès Solé Pallarès 977 435 392Construccions Sabaté 699524411620470135 / 689687783Construccions Viña S.L 699 020 716Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Transvins Muñoz, S.L 977 435 156Fusteria Gemsaac sl. 669 300 756Perruqueria Lorena 686 788 476

ComerçosAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve 977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Coop. Agrícola Agrobotiga 977 435 542Forn de Pa Miralles 977 435 135Forn Lurdes 616857322Cooperativa 630 325 118

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 636 93 04 29Marisa Huguet. Teixidora 977 435 629ARTNES: Ceràmica 676 61 99 39l'Artgrobotiga 630 24 72 84

El proper dissabte 25 de Febrer a les 19:30h a la sala del cine es farà un concert de la BandaComarcal de la Terra Alta