DE CAMPOSREVISTA MENSUAL. ANY I, Num. o. Juliol 1988

P.V.P. 175 ptes.

,*•*•«>••--»««»"«WEil*.*»,

%»<%.«'»

QUE HI HA DE NOUA CAMPOS?

A AQUESTAPLANA HI

PODRIA ANARPROPAGANDADE LA VOSTRAEMPRESA, BAR,NEGOCI, ETC...

Revista mensual.ANY I.Julio! 1988. Num. 0Edha: Obra Cultural.Balear-Campos.Informació i correspondència: ApartatCorreus núm. 40 Campos.Telèfon núm. 65 0752. (provisional)

Coordinador fotografia: Fotos Vidal.Coordinador: Joan Adrover i Mascaró.

Col·laboradors:Xesc AdroverMiquel AdroverTomeu AdroverDiego AlarcónToni AmengualSebastiana BallesterTomeu BurgueraPilar CerezuelaTomeu ClarRafel CreusMateu GarcíasClementina KokkelinkToni LópezJosep LladóJaume LladóJoan Juan PonsMagdalena MasSebastià MèliaJoan MontserratPere OllersMagdalena RigoJoan RoigAntònia SerraAntònia SrtjarNúria Vives

lD)3TOí3¡J¿Vi

Subscripció: 1.900 pts. anuals.Preu exemplar: 175 pts.

Els articles publicats en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seusautors. OCB-Campos no n'ésresponsable.La publicació de col·laboracions es farà acriteri del Consell de Gestió, en català,exceptuant-ne l'exercici del dret derectificació.

Portada: Antoni Prohens (Fotos Vidal)

Imprimeix: Edicions ManacorDip. Legal en tràmit.

CAL QUE NEIXIN FLORS ACADA INSTANT (Lluís Llach)

Amics,Teniu en les vostres mans el número zero de RESSÒ, una nova revista

publicada a Campos per un grup de gent d'aquest poble que vol aportar ambaquesta publicació un poc de vida periodística a la nostra comunitat.

Aquesta revista és la primera iniciativa de la delegació a Campos de l'ObraCultural Balear, establida fa unes setmanes al nostre poble.

En aquest editorial volem explicar-vos en què consisteix el nostre projecte.D'entrada, ja vos deim que si aquest vos agrada, teniu les pàgines de RESSÒ a lavostra disposició per qualsevol col·laboració que vokjueu fer-nos arribar.

Creim que a l'any 1988 Campos necessita un mitjà de comunicació de caràcterlocal i dins la línia de RESSÒ. Trobam que la vida dins el nostre municipi podriamillorar-se en molts d'aspectes (econòmic, social, cultural, esportiu, etc). Nosabem si aquesta revista ajudarà mort o poc a que viure a Campos sigui de cadavegada més agradable, fàcil, divertit o interessant. Només sabem que tenim lavoluntat ferma i clara d'intentar cooperar-hi dins els nostres límits humans ieconòmics.

Partim d'una base molt senzilla: parlant (en aquest cas, escrivint) s'entén lagent. Però creim que cal avesar-se a escriure d'una forma bastant distinta a comestam acostumats a fer-ho o a veure com ho fan els altres. Som del parer queentre la notícia que donen la major part dels mitjans de comunicació i el públiclector hi ha uns sedassos, o si voleu garbells, que són uns autèntics desfiguradorsdels fets i que produeixen alguna d'aquestes deformacions informatives:

a) no explicar prou clarament i ample la notícia que es dóna, amb un resultatnegatiu molt lògic: no s'entén el que es llegeix, per manca de qualitat informativa.

b) deixar d'explicar parts importants d'aquella notícia, amb un resultat semblanta l'anterior.

c) oferir una versió manipulada i tendenciosa de la notícia. Aquesta deformacióhj estat practicada des de sempre per la premsa no independent, (existeix unapremsa no dependent?)

No porgarem més fi, analitzant els trets característics dels mitjans decomunicació, perquè creim que amb aquestes tres degeneracions de lainformació n'hi ha prou per deixar demostrat que avui en dia informar-se bé ós unaactivitat realment difícil.

Are bé, des de RESSÒ, no podem aspirar a fer una publicació lliure d'errors omancances però sí que tendrem ben en compte de no caure en cap dels treserrors que hem citat. Tenim tota la il·lusió centrada en oferir-vos una revista fetades de Campos, de contingut majoritàriament local i amb una informació clara,completa i objectiva.

Per tal d'assolir una revista d'aquestes característiques caldrà que tots els quicol·laboren en el projecte respectem uns principis bàsics de democràcia, esperitcrític i voluntat d'evolució. I si som capaços de treballar junts i mantenir respectatsaquests tres punts fonamentals, RESSÒ por arribar a tenir un paper important ipositiu dins el nostre poble. Repetim que qualsevol col.laborado'per aquestprojecte serà ben rebuda.

Des d'aquesta editorial saludam els altres mitjans de comunicació campaners ivolem encoratjar-vos a seguir amb la vostra tasca. RESSÒ no neix per competiramb cap de vosaltres sinó per esser una veu més dins la família periodísticad'aquest poble.

En nom de tot l'equip que feim RESSÒ, gràcies per llegir-nos.Fins els mes que ve, amb el número ú de RESSÒ; la REVISTA de Campos.

3

LOCAL

Campos Juny - 88

Benvolguda lieta,Esper i és el meu desig

que, en rebre aquesteslletres el vostre estat desalut sigui inmillorable;per la vila tots bons,com sempre.

Feia dies que esperavala vostra carta, ahir emva arribar i, tot d'unadon sortida a la contesta.

Des de la darreravegada ençà hi ha hagutbastant de moviment perla vila, el mes de maigsempre és ric en

m'esperava; quan abestiar la meva opinió noés massa bona, n'entencpoc d'això, però altresanys havia vist mésquantitat, qualitat no hopuc dir. Tot i que feia unmolt bon dia, no hi haviamassa gent, aquellesdues dotzenes de per-sones que trobes aqualsevol acte que esfaci i llavors afegiu-n'hiun parell de fora poble iun nombre de personesde la vila, mal dedesxifrar. El que no hi vamancar foren les

esdeveniments però, en-guany més encara i ésque amb la Fira n'hi hemd'afegir una catefa.

Començaré per la Firai sobre ella vos he de

autoritats, tothom hiera, els de la vila i elsde Ciutat i no só si fins itot algun de fora laroqueta.

A una fira d'aquesta

'' *<3t-s.* *§;ljjteg^N»*.;. '" A. ^i' W"¿Ei1'"; Ä

l lavors un poc demaquinària, no gaire,cotxes i com sempre elsal.lotets del col.legi quecomencen a fer racó pelviatge d'estudis.

Una de les coses que lagent esperava amb mésil·lusió era la subhastadel bestiar però sols no

dir, per ser-vos franc,que em va decebre unamica, no va ser el que

casta ja vos ho podeuimaginar, bous, vaques,cabres, cans, cavalls i

sé si hi havia ningú quehi prengués part; vadecebre i això que altresanys havia fet història.També és veritat queforavila ha mancabatforça i que els temps que

4 corren no permeten

inversions espectacu-lars, principalment enaquest sector. Però,tieta, els que som deCampos, els que vivimCampos pensam que sommereixedors d'una firamillor; si la que tenim noacaba de satisfer-noss'ha de refer, necessita

millores, cal repastarl'enfocament primitiu,no és qüestió de gemecs,es tracta de feina i devoler-la fer.

Més coses que vosvull contar: la gent de latercera edat ja té un

LOCAL

local; s' inaugurà elmateix dia de la Fira, óssituat a la part dedarrera de Ca's Mariansal carrer del Vi, és unbon local, no vull dirmentides, però ja sentencontar cóseles i això quela pintura encara fa olor.

Seguint amb lesestrenes vos he de dirque tenim un nou cap dela Policia Municipal, enPere Coloma, l'heu deconèixer de precís, ja famolts d'anys que ésmunicipal; i més encarasobre els municipals,n'hi ha tres de nous,només per una tem-porada. Els diuen, mepareix, auxiliars, a ells

,— *_*•"'•

LW&W *tít'** :*V~^:«Jf ^tfr*' ** l-̂ ^yt >V —^ à ̂ -*~>",<• p% m I »pi*!* • *{t U»

no els coneixeu, sónjoves però sí a les sevesfamílies, un és de Ca naMel, un altre, el fillmajor d'en TomeuEntrada i el tercer és filldel selleter Bonjesús.Les coses noves noacaben aquí, també hi haun cotxe amb moltsllumets i sirenes i emi-ssora, bé com els de lespel·lícules, blanc, un

darrer model.Tot allò de la Fira va

completar-se amb co-rregudes, ball de bot,motos antigues i cosesper l'estil.

Bé tieta, ja acab lacorda, esper que ara quel'estiu s'acosta hi hagicoses més calentes, peròde moment ja ho veieu,n'hi ha per salar i

Taller Antonio Más SalómServicio Oficial

Fotos: Damià Prohens (Foto Vidal)

C/. Rambla, s/no.Teléfono 65 09 65

07630 CAMPOS DEL PUERTO(Mallorca)

MATERIALS DECONSTRUCK5

MIQUEL LLADtíAvda. La Virgen s/n

Tel. 650675

VOLEU UNA BONACUALITAT PEL

REVELAT DEL VOSTRERODET DE FOTOS?

LOCAL

War íBOUTIQUE

MODA INFANTIL I JUVENIL

CAMPOS-MALLORCA-

vendre, si trobau quefaig llarg acursau i si noestirau, se dóna tantcom volem.

Vos envii un parell defotos de la fira, sónd'enguany (si veieu captaca a les banderes no ésde la foto és que entenien a voler).

El vostre nebot quevos enyora,

Fotos: Antoni Amengual

Ah!si escriviu cap carta i

voleu que arribi a bonport seguiu posantl 'adreça de sempre,aquella llista de noms decarrers normalitzats quevos vaig enviar nol'empreu, que aixòencara no està arreglat.

LOCAL

L'AJUNTAMENT CONCEDEIXL'EXPLOTACIÓ DE LES PLATGES DELTERME AMB CONCURS Foto: Vidal

L'activitat municipal no s'atura i la intenció de"Ressò" és posar en contacte el poble amb l 'Ad-ministració Pública bàsica que és l 'Ajuntament.

Com ja se sap, els quatre grups polítics del nostreAjuntament tenen un pacte post-électoral de govern,és a dir, que els acords se prenen amb el consensdels quatre grups i així se veu a la darrera Sessióde l'Ajuntament en Ple (extraordinària) que fou el19 del maig propassat on, com a assumpte estelar, esva debatre sobre les concessions tempora lsd'explotació de les Platges del Terme Municipal.Aquesta qüestió, que tanta expectació va aixecar,estava prèviament discutida i fins i tot ja decididaen la Comissió d'Hisenda. Se varen adjudicar a 8d i f e r en t s concess ionar i s els 12 lo ts quecorresponen a 6 unitats de platja (S'Estany, EsTrenc, caseta del motor, Sa creu d'en Tem, Esmurters i Sa Ràpita) i tot això reportarà el Municipila suma de 32.278.050 quantitat que representa unimportant augment enfront de l'increment que esvenia registrant any per any. Això, possiblementsia fruit de que enguany s'ha fet per concurs, i noper contractació directa. Certament hi va haverpropostes de gent de fora que foren rebutjades perdefectes formals, segons ens han informat, així comtambé perquè la contractació per concurs permetuna certa d i s c r e c i o n a l i t a t a l ' A d m i n i s t r a c i ócontractant , considerant Ics propostes o ofertesg loba lmen t i no des d 'un punt de v i s t aexclusivament econòmic. Aquest acord, com elsaltres, fou pres per unanimita t , això és, tots els

regidors -sense cap absència- ni abstenció varenvotar afirmativament.

Una altra decisió important que es va prendre foul'aprovació d e f i n i t i v a del Proicctc d 'Urbani t /ac ió dela "Torre de Son Durí". Ara, un cop publicat alButlletí de la Comunitat Autònoma, s'entra en unafase final del Projecte, si no hi ha cap recurs en viaa d m i n i s t r a t i v a , i sempre , com tot acteadministrat iu , deixant salvats els drets de tercersque hi pugui haver. Fa fal ta veure ara com esdesenvoluparà aquest Projecte i quina repercusiótendra per als campaners. També hi va haver unani-mitat.

Altres assumptes foren: la petició de subvencionsper mi l lo ra r l ' enl lumenat del Camp Munic ipa ld'Esports per una quanti tat de 2.096.758-. Endarrer lloc, un assumpte molt important pel poble ital volta aquest acord suposi l'inici de la tasca enaquest sentit: ens referim a l'aigua corrent i elclavegueram del poble de Campos, projecte del qual,de moment, se n'ha demanat ajuda tècnica al CIM(Consell Insular)

Redacció

VOLEU UN PREUMILLOR DE LONORMAL AMB

AQUEST REVELAT?

LOCAL

Nou local per a la gent granCoincidint amb la

Fira de Maig, el dia 8va haver-hi la inau-guració del nou local"L'Esplai" que l'obrasocial de la Caixa dePensions ha construitexpressament per a lagent gran de Campos alcarrer Cosme M* Oliverna 23. Aquesta inaugu-ració va comptar amb lapresència del Presidentde la Comunitat Autò-noma Gabriel Canellas,el Delegat General de"La Caixa" a lesBalears, el Balle deCampos i altres perso-nalitats.

Aquest local disposade diferents sales onels 1.031 socis que téactualment l'Associacióde la Tercera Edat deCampos, poden passarel seu temps lliure fentles més diverses acti-

televisió, pendre el solal jardí o a la terrassa,jugar a les cartes os i m p l e m e n t x e r r a r

i tallar els cabells amolt bon preu.

Per poder d i s f ru ta rde tot això s'ha de tenir

vitals des de les 8:30 hdel matí fins les 10 hdel vespre. Es pot jugaral billar, llegir a lasala de lectura, vure la

mentre es pren unaconsumició al bar, finsi tot hi ha unap e r r u q u e r i a on espoden pentinar, tenyir

més de 60 anys, lesdones v i u d e s quecobren una pensiótambé poden formarpart de l'Associació.

Com tota associacióté un president que esD* Margalida ProhenBallester i és el vice-president D. Mique lroig Adrover, secretariD. Rafel Cerdà Mascarói el tresorer és D. PereAntoni Mas Ballester.

S 'han creat unesquantes comissions pertal de dur endavanntd i f e r e n t e s a c t i v i t a t sper l 'entreteniment detothom, es pot escollirentre g i m n à s t i c a ie spo r t s , t a l l e r s ilabors, cultura general,activitats l i te ràr ies it e a t r e , c u r s e t s deformació, ja rd iner ia ia c t i v i t a t s ag r í co les ,ac t iv i ta t s tècniques ii n d u s t r i a l s , t a m b és'organitzen festes, xe-r rades sobre temesd' interès , excursions,v ia tges , . . . Tot unventall de possibilitatsper poder gaudir d'unmerescut temps lliure.

LOCAL

Notes d'Església a Campos

EL NUNCI DE S.S. EL PAPÀ A CAMPOSPoc a poc, sense preses, sense estridències,

l'Esgèsia a Campos arriba a cap d'any a dur un bonenfiici d'actes i activitats organitzats, deixant debanda, lògicament, els habituals actes de culte ilitúrgics.

Darrerament en tenim una mostra: per una banda,dia 22 de maig a Sant Blai (avui novament centre decelebracions periòdiques) se celebrà MallorcaMissionera, amb motiu de la Diada i a més delpossible reinici de l'activitat d'un company nostre,Jaume Mas, a Burundi: l'acte -missa i diapositives-fou bastant seguit i la predicació de tres missionersdeixà, ben segur, molt clara la intenció de l'Esglésiaa les missions, intenció humana i evangelitzadora.Per altra banda tenim les Comunions que d'ençàPasqua es venen celebrant. D'un altre costat, el dia2 de Juny fou doble la rellevància de Campos al'Església per que a migdia el Nunci de S.S. El Papa,

Ambaixador formal del Papa davant l 'EstatEspanyol, visitava a Ca Ses Monges les famílies delsex-toxicòmans en rehabilitació a Ses Sitjoles illavors es dirigí a aquell centre per dinar-hi. Peraltra banda, la festa del Corpus va tenir enguanymés ressonància pública sobretot per la processó,un poc més concorreguda i, si cap, més respectuosa.

Paral·lelament la Parròquia ha col·laborat enl'organització de Concerts (els dies 1 i 4 de Juny) elprimer de Mn. Guillem Bennasser a l'Orgue Històricdel Convent, l'altre de la Coral i la Banda.

Més encara, dia 10 de Juny es celebrà la festa delSagrat Cor de Jesús, amb especial preparació per lesMonges dels Sagrats Cors, que enguany també hanfet viure a Campos, sens dubte, uns momentshistòrics en l'inici de la causa de beatificació de laFundadora i amb el trasllat de les seves despullesmortals al Convent.

L OBRA CULTURAL BALEAR: XXVANYS A LES BALEARS - PRIMERESPASSES A CAMPOS

El títol quasi ho diutot. L'OCB és unaorganització que neixdins el desembre del1962, és a dir, dins unambient fred i gensfavorable ni per a lallengua ni per a la cuturapopular és a dir, delpoble. Aleshores, unespersones capdavanteres,de diverses ideologies i

professions es varentirar endavant mirant alfutur i sobretot fentfeina i accions de cap auna normalització total(publicacions, RevistaLluc, con fe rènc ies ,cartes, manifests, laDiada de l'Autonomia, elCongrés Internacional dela Llengua Catalana de1986, i un llarg etc). Els

CafèTURlSnE

Plaça Tres Molins, 2.-Tel. 650752CAMPOS

Presidents han estat:Miquel Forteza, (engin-yer), Climent Garau(analista); Josep Ma

Llompart (escr ip tor) ;Ignasi Ribas (advocat) i,l'actual, Miquel Alenyà(economista). Però l'OCBcreix i així tenim, perordre d'antiquitat lessegüents Delegacions:Algaida (1972); Inca(74); Búger, Campanet, iCostitx (76); Llucmajor(78), Sant Joan i SantaMaria (80); Vilafranca( 8 6 ) ; S ' A r e n a i iBinissalem (87). Aaquesta relació ja hipodem afegir el nom delnostre poble. I això és el

nostre propòsit: durendavant, en la mesuraque ens sia possible, elsobjectius del l'OCB:normalizarnos lingüísti-cament i cultural com apoble. Per això aquestaRevista que teniu a lesmans serà el primervehicle, la primera tascade l'OCB a Campos.

Engrescau-vos tots, ivosaltres també, joves,a participar. No hi sobraningú. Feim falta tots!.

Redacció

TOT AIXÒ HO TROBAREUA

VidalFOTO.CINI-VtfcBO

CULTURA

CULTURA f.: "Acció iefecte de cultivar; esp.conjunt de les coneixencesliteràries o científiques quehom poseeix." (DiccionariGeneral de la LlenguaCatalana. Rompeu Fabra).

Cultura, sí, cultura. Nosempre tenim clar es que éscultura i el que no ho és.Quan es parla de cultura essol fer referència a un ampleventall d'activitats: literatura,música, pintura, escultura,cinema, etc. Molta gent nosap massa bé com hauria dedefinir aquesta paraula tanemprada i tanmateix tanignorada. La veritat és que

nosaltres no tenim tampocuna idea concreta i exactadel que vol dir.

Quan se'ns va dir queens havíem d'encarregard'aquesta secció sentíremque ens queia damunt unmunt de coses, totes decop. Vàrem protestar, vàremfer potadetes, no volíem,millor dit no podíem fer sortirde les nostres velles ipolsegosos màquinesd'escriure tantes lletres,paraules, frases, paràgrafs,articles. No és que ensqueixéssim del munt de folsque hauríem d'escriure, no,tampoc no n'escriurem

molts (no som massafeiners) , el que ensesporuguia era la por aldeure d'ésser a tots elsfronts, a tots els llocs on lac rea t i v i t a t humanadesenvolupa una activitatque es pugui considerarcultural. La por a què lesmans i els ulls os desfessindels nostres pobres cossosmortals i...

Bé, ja està bé, no vosvolem cansar més: voscontarem com va acabar totaixò. Com que nosaltressom uns intrèpids guerrersde la màquina d'escriurevàrem acabar accep-tant el

repte i aquí ens teniu; estamsols davant la ¡nmensitat dela creació cultural, però és lacanalla. I vos prometem quedonarem canya, no vospodreu queixar de que noinformen/assabentem/no-tifiquem/manrfestem/reve-lem/comuniquem/anunciemtot allò que volgueu saber imés, molt més.

Ja ho sabeu apreciats/-estimats/sofrits/abnegats/pudents lectors:

SI VOLEU GUERRA,EN TENDREU!!!

CONFERENCIA SOBRE "PATRIMONIMONUMENTAL" A CÀRREC D'EN BIEL PONS

Voldria fer aquí una petita ressenya de la conferència que vadonar en Biel Pons sobre "Patrimoni Monumental" el passat 13de maig a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Llucmajor dir,s a\cicle organitzat per l'OCB de Llucmajor que hem comentatabans. Crec que l'interès pel poble de Campos és doble:

Primer, perquè la riquesa en restes prehistòriques i edificisde gran valor de Sa Marina de Llucmajor no ens pot deixarindiferents, i

Segon, perquè el conferenciant en qüestió és un arqueòlegque fa morts d'anys que estiueja devers Sa Ràpita i que coneixmolt bé el patrimoni monumental del nostre poble. Amb ellcomptam per que dins un pròxim número de "RESSÒ" i desd'aquestes pàgines culturals ens documenti sobre aquestatemàtica.

El topònim de Sa Marina no ha d'estar forçosament vinculatamb la mar. Cal recordar el cas de Sa Marineta (Manacor) i el deSa Marina de Sa Vall. Històricament, la zona de marina era mortmés àmplia; hi havia dues importants zones: la de Campos finsArtà i la del Pla de Mallorca. Pel que fa a l'arquitectura, la primerareferència la tenim dins el cinquè mil·lenari. Cal destacar lesnavetes (1700 /1400 A.C.), edificis en forma de proa invertida.Els principals llocs d'habitatge els trobam al poblat de S 'Aguilà ia la zona de Sa Torre, on trobam coves artificials. Ja dins lacultura talaiòtica tenim el talaiot, al costat del qual aniran sorgintaltres edificis. L'explotació agrària i ramadera ha anantconfigurant aquests paratges; primer foren les vil.les romanes,després les alqueries islàmiques i finalment les possessions al'època catalana.

Actualment, Sa Marina de Llucmajor es pot considerar en unòptim estat de conservació en relació amb la resta de Mallorca.Això es deu al fet que, per mor d'una sèrie dp característiquesclimatològiques i de sol, ha estat un lloc cxic "humanitzat". Unaaltra causa seria la pervivència de la gran propietat (explotacióextensiva) enfront de la petita (explotació intensiva). Encara aragaudeix d'unes 140 restes arquitectònics comptades, la cualcosa és molt si tenim en compte que a Campos abans del'explotació intensiva de foravila hi havia 39 talaiots i ara n'hi ha10 pel cap més alt.

Als poblats de Sa Marina hi ha, com he dit abans, unasuperposició de diverses cultures: la romana, la islàmica i la

catalana (Garonda, Es Pedregar, etc.). La darrera transformacióla varen sofrir entre els anys 20 i 60, quan agafaven pedres delstalaiots per fer pedrenc que empraven per construir carreteres.Una altra modificació ha estat l'aparició d'urbanitzacions com abolets i l'expoliactó de coves.

A Sa Cova de Ca S'Hereu es va poder fer un pla de la cova iuna llista de materials que allà hi havia abans que fos destruida.Gràcies a l'ajuda de la Fundació March, en Bartomeu FontObrador, en Mascaró Pasarius i en Rosselló Bordoy poguerenfer, devers els anys seixanta, uns catàlegs i inventaris dediversos monuments. I ara fa dos anys que es va fer una novacatalogació. Però el que és ben necessari és una Plad'Ordenació amb un catàleg de jaciments arqueològics ietnològics de la zona. S'hauria de fer el mateix que es fa ambles zones de valor ecològic. A hores d'ara tenim que importantsconstruccions han desaparegut (Son Hereu, Son Forquet,Son Julià, etc). El que s'ha de fer en el futur quan es vulguiconstruir a la zona, és elaborar un estudi sobre l'impacte que hipuguin causar les obres i que s'adaptin a les construccions jaexistents.

La culpa de les barbaritats comeses es pot deure a unamanca de valoració i interès per aquest patrimoni cultural i enúltim cas a un sistema educatiu aliè al nostre poble, basatsobretot en coneixements d'altres societats. Tampoc no es potoblidar que el desenvolupament econòmic de Mallorca no haanat acompanyat d'un desenvolupament cultural a la mateixaaltura.

I no solament han estat els jaciments prehistòrics els qui hansofert danys irreparables, sinó que aquest fenomen també s'hadonat a certes cases de possessions que han patit o bé unadestrucció sistemàtica o bé la desaparició d'elements de granvalor (possessió de Garonda).

Com a conclusió hem de dir que el que cal és procedir a unaprotecció total i a una vertadera restauració. Dels poblats actualsl'únic pràcticament visitable és el de Capocorb Vell.

XESC ADROVER

10

CULTURA

"SA MARINA, UNA REALITAT PER CONÈIXER"

L'Obra Cultural Balear deLlucmajor va organitzar uncicle de conferències pelmaig darrer, amb el lema de"Sa Marina, una realitat perconèixer".

Vàrem tenir l'ocasió deparlar amb en Toni Llompart,un dels membres més actiusde l'OCB a Llucmajor, i enscomentà que l'objectiud'aquest cicle era tractard'una manera interdis-ciplinària un espai concret,en aquest cas Sa Marina.Aix í varen convidar unbiòleg, en Joan Mayol, elqual va parlar sobre "El MediNatural"; un arqueòleg, enGabriel Pons, qui tractàsobre "Patrimoni Monu-mental"; en Pere A. Salvà,Cap del Departament deGeografia de la D.I.B. orientàla seva conferència cap a les"Formes històriques d 'ex-plotació. L'espai agrari";

n'Onofre Rullan, Doctor enGeografia, dissertà sobreuna qüestió que sempre éspolèmica: "L'ordenació delterritori: situació actual" i coma cloenda es va tractar deltema del punt de vista literariamb la conferència d'enMiquel Sbert, professor deI'l.N.B. de Llucmajor titulada"Quina ampiaría de món...!Percepció de l'espai en elpoema de L'Allapassa" so-bre el poema de MariaAntònia Salvà.

L ' in terès del cicle,segons que ens digué enToni Llompart, era cons-cienciar sobre la proble-màtica de Sa Marina, unindret d'un valor no sola-ment ecològic, sinó tambémonumental que es veuamenaçat per diversosintents urbanitzadors.

Dins aquest context s'hade situar la creació de la

Coordinadora de Defensade Sa Marina que juntamentamb l'OCB es mouen perpreservar aquest espai taninteressant. Cal recordar queel PGOU (Pla Generald'Ordenació Urbana) deLlucmajor és extremada-ment desenvolupista i quepreveu la urbanització detota la costa llevat de la zonadel Cap Blanc i la deS'Estalella. Així mateix, grà-cies a una resolució delParlament s'aconseguí laprotecció de Capocorb Vellde l'especulació urbanística.Una cosa curiosa que ens vacridar l'atenció és el fet queles diverses urbanitzacionsd is t r i bu ïdes per aquellsindrets llucmajorers noaporten gaire beneficis alpoble, perquè no hi ha unarelació poble-urbanitzacionssinó que aquestes enca-rreguen els serveis i fan les

compres a Ciutat; però encanvi, el que si que ha de ferel poble de Llucmajor éscostejar la infrastructura(depuradores, xarxa viària,etc.) a aquestes, la qual cosase'n duu -segons en ToniLlompart- la meitat delspressuposts municipals. Esper fer pensar, això!.

Sobre la creació aCampos d'una revista, i enconcret d'una revista del'OCB, en Toni Llompart hoconsidera molt satisfactori, iassenyala que hi ha una grantasca de conscienciaciócultural a fer i que ésnecessària l 'ex is tènciad'aquest tipus de mitjans decomunicació a l 'abastpopular i que a un poble sónl'únic nexe de crítica delpoble al poder.

XESC ADROVER

Quintos - 88Per Rafel Ma Creus Oliver

A tots els pobles tenencada any els seus quintos (iquintes, com és clar) a part elcontingut militar del fetd 'ésser quinto, d 'unamanera o altra, un dia o unaltre se celebra per tot arreuel dia des quintos. En el casdel nostre poble, Campos,ho qualificaria com a festapopular, és sens dubte unatradició arrelada i estimadapels campaners.

A Campos la festa en sise celebra el dia de Pasqua(crec que no cal parlar del'anada a missa, recollida dedoblers i panades, con-vidades de beure i altres)però quan realment es viu lafesta i els qui la fan (és a dir,els quintos) més gust enpassen gust és el vespreanterior. El dissabte avespre tots els jovenets dela quinta se senten inflats iorgullosos de ja ésserquintos (sempre hi hacomptades excepc ions,però) i es preparen perpassar una nit molt llarga queno sabrà amb tota seguretatque és un llit f i n s eldiumenge horabaixa i que

possiblement recordaranmolts d'anys.

La nit dels quintossempre ha estat en aquestpoble una nit especial, ós lanit dels quintos a la qual comtots sabem procuraran fer lesmil animalades i riure molt.

El resultat sempre ésque fan més animalades elsqui no són quintos que elqui ho són i aquests eslimiten a carregar-se totesles culpes però això ja ve devell i als fons no els molestagaire. L'endemà, diumenge,dia de Pasqua, a l 'hora de

dinar tothom parlarà de la nitanterior, si els quintos hanfet o han deixat de fer: és untema obligat i esperatperquè tots coneixemqualque quinto: fill, cosí,veïnat, conegut o amic.

Però tot això que vos he

dit no es correspon amb larealitat, és història, hauriad'haver dit que "la nit delsquintos sempre havia estatuna nit especial" i que eldiumenge "tothom parlavade la nit anterior" perquèdes de fa un parell d'anys lanit dels quintos ja no té resde nit de quintos, s'haconvertit en una fes tasupèrflua que es manté coma tradició però que ja no ésel que era. La culpa no ésdels quintos, ni d'estona,tots sabem de qui és: el casés que com que la joventutestà molt folla, cal controlar-los i vigilar perquè no facinllarg i darrerament elscontrolen com a massa i totJo estic d'acord que hi had'haver un mínim d'ordreperquè segur que si no fosaixí més que animalades

I A MES UN RODET GRATIS PER CADA UN QUEVOS REVELEM

VidalFOTO- CIMI- VIDEO

i Solís/Color11

CULTURA

qualcú faria putades (en elbon sentit de la paraula)però amb el que no esticd'acord és que entre PoliciaMunicipal, Guàrdia Civil ocotxes particulars hi hagimés controladors-vigilantsde l'ordre que joves fentsanimalades, i aquí nos'acaba la història: el quetambé és revoltant és quequan arriben les set del matídel diumenge obliguin elsquintos a retirar tot el quehan posat enmig i deixar-hotot com si aquella nit haguésestat una nit corrent per alnostre poble, allà on totssabem que per història,tradició i costums no ho haestat mai. A qui fa mal si hi haun carro damunt sa plaçades pins o una senyal de

direcció obligatòria cap a unbar, per exemple?. Jo vosho diré: a ningú, tots sabemque les animalades delsquintos no fan mal i que lagent les pren amb rialles, engeneral, tothom accepta lafeta així com és, i si tu novols que t'agafin el carro,procuraràs amagar-lo el diaabans.

Aquesta postura decontrol per part de lesautoritats crec que fa mésmal que bé i perjudica lafesta des quintos. Ara eldiumenge de Pasqua,asseguts a taula, ningú noconta les anècdotes de la nitanterior perquè pareix queres no va passar: els únicstestimonis són els dels jovesque els han viscuts i

després contais: "si noltros,devers les dues voliemposar un motoret vell davantl'església però tot d'unavengueren els municipals iel mos feren llevar", tots elstetimonis són semblants aaquest i arribats aquí els mésindignats pels fets contatsno són els joves, són elsvells, a qualsevol part delnostre poble, quan un vellsent parlar dels quintos se liil·luminen els ulls i començaa recordar quan ell ho vaesser i to conta totemocionat el que ells feren:després fa una crítica a safesta d'ara, però no posant-se amb els joves.no, elltambé ho va ésser, critica les"dràstiques" mesurespreses per vigilar els

quintos.Jo ja fa un parell d'anys

que vaig ésser quinto, eraun dia que esperava ansiós,ara el record però no com undia especial i màgic,simplement va estar bé peròpodria haver estat molt millor,i per això he escrit aquestarticle i jo defens les ¡deesdels vells del nostre poble iells són testimoni viu de lahistòria i, si volem recuperarvelles tradicions i mantenirles que hem conservades,crec que més valdriaescoltar-los a ells i deixarcórrer un poc més elsquintos.

Rafel M8 Creus Oliver

Lectures

\VÍlt9 de Tom Sharpe. Editorial Columna.Barcelona 1987. (Preu: uso ptas)

L'estiu és per a moltstemps de lectura. Sovint, peraquest temps la gents'anima i es compra un llibreper passar dues horetes a laplatja.

N'hi ha d'altres, però, queno llegeixen mai. La sevaexcusa és: "és que llegir éstan avorrit..!". Qui pensi aixíque no es desesperi: ambaquest llibre això s'haacabat. Qui digui que Wilt ésavorrit vol dir que l'avorrit ésell.

Els crítics diuen del'autor, Tom Sharpe: "ésl'escriptor més divertit ipunyent de la llenguaanglesa". Els que coneguinun poc la seva obra podranconfirmar que no van massaerrats.

Henry Wilt és professord'humanitats a l'EscolaTècnica d'Arts i Oficis(equivalent de la nostraFormació Professional).Creu que a la llarga es tornaràboig si ha de seguirintentant educar futurs

carnissers, paletes iperruqueres, els qualss'interessen més per lesxafarderies que per ElSeñor de les mosques.Si alguna cosa fa que Wiltsegueixi lúcid és la sevaimaginació, i és que en

Henry té, des de fa temps,un desig inconfessable: volmatar la seva dona.

Eva Wilt, vaca-burra,excèntrica i maniática de laneteja considera el seuhome un fracassat sense

12 ambicions. Ella, però, en té

moltes d'ambicions, el quemés desitja és pujar decategoria social i viure aWillington Road, el barri desirics. El fet que un diaconegui per atzar unanordamericana rica,feminista, i una mica boja faràque Eva s'enlluerni i vulguicanviar la seva vida. Aquícomença l'acció... Wiltmantindrà un romanç ambuna pepa inflable i l'acusarand'haver assassinat la sevadona. Si voleu saber comacaba llegiu-lo i ja direucoses.

L'editorial barceloninaColumna (arran del seu èxiteditorial amb Amorrada alpiló de Maria Jaén) esdedica a la traducció al catalàd'obres d'autors moderns,la cual cosa fa possible quepoguem llegir en la nostrallengua obres que només espodien trobar traduïdes alcastellà.

Altres obres del mateixautor a Columna: Wilt, elsalternatius I els terro-ristes; Fart de Llop;Blott a la vista.

Antònia Serra

CULTURA

DOLÇA TEMPESTA DEL SEXEIDolça tempesta del sexe,que clous la nit amb ritmesde cossos tous.Cantes cl límit d'aubes.

IIBauxa, nua, la mirada,sota el glaç ons'ajupa cl foc dels membres.Energia demana pauses.

IIIDespulles cl cristallmentre cl besdibuixa els llavisa la cambra del hostes.

IVLes ampolles descriuen pellsllaurades d'escuma.La suor domina l'acte subtilde braços estesos.

Suau s'escampa cl dolorde boques i membres.

Després de la tempestam'adormo tranquil.

VIAviat empaites núvols,i murmures, nerviós,com si el cos fugis, moll,de les mans.

VIIEm queda de tula carn que m'abraçava.L'aigua salada que besasaliva d'enyorats paratges.

VIII

Et vas fer lluny de la platja,de la nit alcohòlica,de l'èxtasi callatde cossos simètrics.

IXNo t'oblidis mai

de la mar captiva.Ni ajupis al capquan et parlin de mi.

Despulla't, si això vols.No esperis el clam d'ordres.Fes-te estimar, i prou.El desig està amb tu.

XIEm toques els ditsi tremolo.Tinc pressa d'arribara l'últim orgasme.

XIIM'afanyo per viureel darrer somni.Quan surtin els astres,espargiré, humil, la vida.

Tomeu Barceló Albons

PRODUCTES ADROVER

FABRICA de BEGUDES REFRESCANTS

Carrer de Menorca s/n - Campos

i í

FORA VILA

SA FUMADA D ' ENI EN MATEU

TOMEU

-Uep Mateu, con anam?-I mira Tomeu, ho feim anar bé, vols que

et digui.-Anava a fer-ne un, si em vols

acompanyar?-Venga idò. Saps que et dic? que foravila

no va ni amb rodes.-EI que passa és que hi ha motes maneres

de fer terrorisme, per exemple, el terrorismeque fa ETÀ és un terrorisme ràpid, però el quefa el govern és un terrorisme lent, per l'estild'un càncer.

-Això que dius no és cap bajanada. Bé, tuho saps! Engreixar un porc costa 250 pts. perquilo i el preus de venda van per les 210, laqualitat extra! basta fer números per veure elsresultats. I ben igual la llet...

-Sí, i montres que els funcionaris del'administració es pugen els sous un 100% lagent del camp cada dia hi perd més.

-Tomeu, passa'm l'encenedor que aquests'ha apagat. Sí, i d'aquest pas queda poc peraguantar la marxa. No saps aquell refrany quediu "fa molt bon fer els comptes damuntl'esquena dels altres", idò fa una sèrie d'anysque els fan sobre l'esquena del pagesos.

-Mateu, que et pareix si feim un cafè, a

veure si ens fuig la son dels ulls i el mal gustde boca.

-El que hauríem de fer (son no en tene gensni mica) és donar l'ultimàtum a la gent queocupa un càrrec polític i a tota l'altra que s'haaprofitat i que encara s'aprofita de la pagesia.

-els hauríem de dir que si no van alena, quesi no se mouen per solucionar o per tractar desolucionar els problemes de foravila, de lapagesia, els problemes agraris en definitiva,tots haurem de pagar-ne les conseqüències,nosaltres els primers, però ells darrera.

-Fa una sèrie d'anys, molta gent estava enuna situació que li deien marginació, però ara,tota aquesta marginació s'ha anat acaramillantentorn dels pagesos. Espera un poc que el cafèja surt, treu la botella de conyac, elrebentarem a la salut d'en Canyelles.

-Si qualcú ens veiés ara diria que elspagesos no fan res pus que beure.

-Beure dius? molta feina i pocs doblers! elsqui van de sopars ja sabem que són.

-Sopars molts, coses positives poques. Elspagesos de fa deu anys feien molta feina, peròmés o manco guanyaven per viure, i ara, noés que no hi guanyin, és que hi perden i decada dia més, i amb molts més mals de cap.

-La majoria de polítics que no estan ficatsdins l'agricultura ho tenen ben clar i per aixòestà condemnada a morir, a desaperèixer, béidò "llavors donarem pas a un gran mercatturístic".

-Aquesta gent predica el que no creu,mentres fa una sèrie d'anys els pagesos perdendoblers fent feina, els banquers que en tempsdel franquisme ja en guanyaven a voler, araredoblen les ganàncies amb un partit socialistai obrer al poder, amb l'únic que anam davant aEuropa és amb els interessos.

-Són ben alts per cert! la gent no sap peron ha de pendre, vol solucions i hauríem deveure que té collons de donar-n'hi on hi hadubte que han d'arribar de la gent quecomanda.

-Tots xerren mot, però quan s'han asseguta la seva poltrona, no fan res de res.

-Res fan! Mateu, m'ha agradat aquestaxxerradeta que hem fet, voldria seguir però men'he d'anar a fer un poc més de feina. Un altredia n'hauríem de fer una altra.

-La podem fer, que trobes si xerram del'asumpte del mercat a Campos?

-Ja en parlarem! fins un altre Mateu!-Adéu Tomeu!

Ull Crític Fotos: Vidal

Fotos: Antoni Amengua!

1- Revolt de SonCallar, o la carretera deCampos a Sa Ràpita.Bassiots molt perillosospel trànsit a cada costaten la carretera. Ja s'hanproduït accidents ambmorts.

14 2- Carretera de

Campos a Sa Colònia deSant Jordi. Devers SonVela fa més d'un mes queaquest cotxe va tenir unaccident i encara ésl'hora que fa vergonyadaa tothom que hi passa.Sembla que a qui no en fagens (de vergonya) ésals responsables de

FORA VILA

retirar-lo.

3- Una vorera de camídel nostre terme. Brutori fems acaramullats. Quehi hagi gent tan salvatgeno és pot evitar. Però

exigim un servei deneteja de les voreresdels nostres camins, i unpoc més de vigilànciatampoc no hi seria demés...

MEDI AMBIENT

Protegir i conservar ésuna de les coses que ambmés freqüència arriben a lesnostres orelles. Uns l'em-pren convençuts de què elmón se mor o que l'estammatant a poc a poc, amb lesdestruccions que l'homecausa al planeta. Altres lausen com slogan polite i devegades parlen d'aixòsense ésser conseqüentsamb els probiemes reals quehi ha i que hi pot haver ambtan tes des t rucc ions ,urbanitzacions i capritxosdels poderosos, però unbon càrrec, un bon llocdir igent o un escóparlamentari són molt bons.

Molt de mal s'ha fet ja imolt és irreparable degut a lapoca consciència d'aquestaclasse de persones, a laafluència del turisme malencairat, a la química quel'home ha emprada indiscri-minadament, com són elsinsecticides, herbicides, etc,

afectant també la fauna fentinclus desaparèixer o canviarel sistema de viure a certesespècies.

Torre Son Durí. Sa Ràpita

No es tracta aquí de feruna anàlisi profund del bé idel mal, ens hem de deixar

15 de falsos projectes, i

enfrontar-nos obertament ala realitat del nostre poble,hem de pensar en alter-

MEDI AMBIENT

natives i hem de deixar anaraixò de destruir coses quesabem que un dia ens faranfalta. Hem de pegar unaullada al patrimoni (actual)

natural que ens queda avui, il'hem de conservar en bé detots, en bé dels nostres fills.Que haurien pensat no-saltres si avui ens trobàssim

amb que no ho ha pins, niplatges, ni ocells?

Des d'aquesta pàginaparlarem d'aquest proble-mes, de les espècies

protegides i d'altres temesinteressants per a tothom.

Col·lectiu Verd

Ja vàrem salvar Es Trenc de laSalvem-lo ara de la degradació

urbanització.

Benvingut a l'espainatural d'Es Trenc-Salobrarde Campos. Aquesta àrea vaser declarada estrictamentprotegida pel Parlament deles Illes Balears l'any 1984,després que una multitu-dinària manifestació populars'oposàs a la projectadaurbanització. No obstant,l'esmentada declaració noha servit en absolut perimpedir la progressivadegradació de l'àrea.

Per tal de contribuir a lapreservació d'un espainatural de tant de valorecològic, vos pregam quefaceu cas a les següentsrecomanacions:

G.O.B.

- No circuleu amb elvostre vehicle fora delscamins asfaltats: utilitzaucom a punt d'accés a la platjad'Es Trenc únicament iexclusivament el nucli urbàde Sa Colònia de Sant Jordio, en darrer extrem, SesCovetes (però NO el camíde la salinera).

- No estacioneu el vehiclea la platja, entre dunes o alpinar.

- No deixeu cap rastre dela vostra presència: utilitzauels contenidors de fems quetrobareu a les àrees ur-banes.

G.O.B.

SALUT

PresentacióAquesta secció tractarà

de temes diversos relacio-nats amb la salut. La SALUTnomés es pot entendre comun estat de benestar generali complet, tant psíquicamentcom física. L'aspectepsíquic sempre està enfunció de la situació física, i alrevés. Per tant se tractarà eltema de la SALUT en elsentit més ample que se pot

entendre.Avui en dia és molt normal

patir qualque malaltia o sentirmolèsties freqüentment(nerviosisme, cansament,depressions, etc.). Comconseqüència d'això, enshem acostumat a viureacompanyats de tota castade medicaments. Però, ésnormal aquesta situació?

En principi, la persona

GABRIEL AMER TABERNER

SERVEI OFICIAL

PEUGEOT-TALBOT

EXPOSICld I TALLERS

Ronda Jaime II-Esq. Calle Poniente

Teléfono 65O613 - O763O CAMPOS

16

neix sana, (en un altre articleescriuré perquè de cada dianeixen més nins amb tares

físiques) amb el destí de fer-se gran i envellir d'unamanera també sana.

SALUT

Finalment, l'envelliment i eldesgast natural delsorganismes ens duen a lamort. La salut és, per tant,intrínsecament natural, id'aquí podem deduir queestar malalt o no trobar-se béés antinatural.

Per una altra banda, però,veim que les malalties, elsproblemes psíquics i socials,els perills, l'agressivitat, etc.,augmenten d'una maneraconstant, i paral·lelament auns avenços rapidíssims dela no"'--« ^""¡t'qció. Espossible aprendre a dominarles circumstàncies que enstoca viure, enlloc deconvertir-nos en esclausd'elles? Quan una personaes comença a plantejaraquestes preguntes, hainiciat el camí cap a laindependència de l'exterior.Aquest és el moment de

l'existència en el quecomences a abandonar lesdependències de l'exterior,pròpies d'un autómata, ¡ etcomences a transformar enindividualitat. I aquesta ésuna fita importantíssima. Aixíet vas integrant en el grupdels autèntics descubridors ifor jadors d'una novacivilització. Sorprenentmentdescobreixes que moltesmés persones fan el mateixcamí, que el seu nombreaugmenta constantment ique la seva influència dins lasocietat es fa de cadamoment més notable.

De fet, l'autèntic so-cialisme es forja ambl'increment del nombre depersones que es trans-formen en individus capaçosde prendre decisionsinteligentment i per símateixos amb la qual cosa

aquestes decisions passena formar part d'un conjuntd'accions harmòniques, decada vegada provinentsd'un grup de persones mésgran. Pel contrari, l'apatia i elconformisme que encaracaracteritzen el compor-tament de molta gent enshan duit a viure dins un mónmarcat pel desordre i elcaos, on dues terceres partsde la població pateixen fam,enrevoltats de països on estuda de tot. Aquest món, enel qual des de fa segles nohi ha hagut un dia senseguerra, i on les llibertats esveven amanaçades cons-tantment. Amb què ha estatocupada -vull dir mental-ment- la persona durant totsaquests segles? I al cap i a lafi, gaudim, en el fons,d'aquesta vida? Quinsignif icat profund té

l'existència?Es possible recuperar la

salut i conservar-la? I si unarecuperació total no éspossible, es poden tractarles nostres malalties ambmitjans naturals i efectius?Com volem que el mónmillori, si nosaltres mateixosno milloram?

Si estau satisfets amb elmón i amb la vostra vida talcom ara són, no cal seguirllegint.

Creis, en canvi, que óspossible canviar positiva-ment les circumstàncies,aleshores seguiu llegintaquesta secció en elnúmero 1 de RESSÒ.

Fins el mes que vó.

Clementina Clara

REPORTATGES

EL CLUB D ULMS DE SON XORCAnàrem a fer una entrevista

a en Bartomeu Miró, Presidentdel Club d'Ultralleugers deCampos, a les instalacions delClub, a uns quatre quilòmetresde Campos, pel camí de SonXorc. Quan hi arribàrem, undels avionels volava per damuntun gran scmenter de 70.000metres quadrats, acondicionaiper pistes del club. Desprésd'observar les evolucionsd 'aquel l pe t i t aparell ,començàrem la conversa amben Tomeu.

Ressò: Explican's com vanéixer aquest Club i com etvares afeccionar a aquest esport.

Tomeu: Segurament vosrecorda que fa uns quatre o cincanys aqui mateix va funcionaruna Escola d'Ultralleugers,dirigida per n'Emilio de laCuadra. Aquella iniciativa nova durar gaire, i després d'unsanys d'haver acabat Ics sevesactivitats i tancada l'escola, unsamics alemanys em proposarende col·laborar amb ells en elmuntatge d'una petita fabricad'Ultralleugers. Al mateix

temps, havíem d'organitzar unclub de vol per pilotsd'Alemanya que volguessinvolar aqui els mesos d'hivern.Això estava enfocat així perquèa aquell país no es pot volar detot ITiivem, per mor del fred.El projecte m'agradava, peròper unes quantes circumstànciesadverses no vàrem poderenvestir amb la idea de la

fabrica. Per tot això, només vatirar endavant la segona idea,impulsada per uns quants amicsmeus i jo mateix.

Pel que fa a com vaiginiciar-me en aquest esport, elsqui em coneixen ja saben quedes de sempre m'he dedicat atemes relacionats ambl'aviació, i que per tant a més

17 de la meva feina és el meu

entreteniment.Ressò: en quina situació es

troba l'esport dels ultralleugersa les Illes?

Tomeu: Actualment hi hael nostre Club i l'Escolad'Ultralleugers BM a l'aeroclubde Son Bonet de Ciutat.Aquesta escola és l'únic lloc deles Illes que pot donar lesllicències, obligatòries perpoder volar. El nostre Club,encara que humil , estàtotalment legalitzat i nomésesperam la inspecció de lespistes per part d'Aviació Civil.El nombre d 'avionets ,comptant tots els models, deuésser d'uns 30 a Ics tres illes.

Ressò: a què et refereixesquan dius "comptant tots elsmodels"?

T o m e u : Vull dir queactualment hi ha tres castesben definides d'Ultralleugers:

Els pendulars, que de fet sónuna ala delta amb un carret"tike" i un motor adaptat.D'aquests en tenim tres, quepodeu veure dins l'hangar, i sónd'uns socis.

Els Quicksilver MX-II. quetenen el sistema de conduccióamb dos eixos, o sigui més

REPORTATGES

semblants als avionsconvencionals, però elsdirigeixes amb els controls detimó i de profunditat Al nostreclub en tenim un.

Els Sherpa-IT. comandats apartir de tres eixos, els dosesmentats de timó i profunditatmés el desi caps de les ales. Elseu funcionanament ésbàsicament com el d'un avió.

Ressò: una pregunta quesegurament ja s lian fet moltsde lectors: són perillosos?quines limitacions tenen? Sivols que et digui la veritat, veigmolts de cables...

T o m e u : Ca barret, laperillositat està en funció delrespecte a les normes depilotatge, del mantenimenttècnic i del caràcter del pilot.Vull dir que si un coneix lesseves limitacions com a pilot;si seguiex les normesestablertes i des de terra hi haun manteniment correcte, ésmolt difícil tenir problemes.Així i tot, l'avariâmes freqüentés l'aturada del motor, peròpensau que el 99% d'ulms(ultralleugers) duen motors dedos temps d'una seguretatelevadíssima, però que poden

tenir una d'aquestes duesavaries: fer perla la bugia iembossar-se el carburador. Totaixò s'evita quasi al 100% ambun bon manteniment. I fins itot si, com m'ha succeït a mi,tens una aturada de motor, hi haunes normes a seguir que ettreuen de qualsevol d'aquestsperills. A més duim un

Distribucions de begudes

S. GINARDSCHWEPPES

AGAMAELBATURRICO

ESTRELLA DORADAKRONENBOURG

AIGÜES MINERALS

MAGATZEM

Final travesía C/Norte

CAMPOS

18

paracaigudes balístic pel pitjordels casos: el cas impensable.

Les limitacions d'aquestsavionets són les que dictal'Aviació Civil: volar a unmàxim de 300 metres, nosobrevolar zones urbanes orestringides, no dur més de 20litres de combustible dins eldipòsit, etc.

Ressò: quines són lesaplicacions possibles d'aquestsaparells voladors?

Tomeu: en tenen moltes iinsospitades; es poden dedicar ala vigilància aèria de boscos,carreteres, platges, zonesnaturals, etc. Es poden dedicar atasques de fumigació; amb unsflotadors poden actuar comhidroavions. D'un punt de vistapublicitari, es poden duranagrames o lletres a les ales.Està prohibit remolcar cartells,encara que n'hi ha que ho fan.

Ressò: veig que tambépracticau altres esports, com aral'aeromodelisme...

Tomeu: efectivament, peròja és una secció a part il'encarregat és mon pare.També és un entreteniment queté molt per explicar i discutir.A partir de l'aeromodelismeneix l'afecció per l'aviació, amés de ser un esport moltinstructiu en sí mateix.

Ressò: en Tomeu meconvida a anar a fer una voltaper damunt el nostre terme. Detot d'una m'ho pens bastantesvegades, però després m'hidecídese. Francament, desprésdel que he vist del dels 100 o200 metres part damunt elshorts, sementers i pietés,

reconesc que Campos és moltmés preciós encara, que des delsmeus 170 centímetres.

Per acabar Tomeu: qui potconduir un ULM?

Tom eu : pràcticamenttothom. S'ha de passar unexament mèdic per tal d'obtenirla llicència. La resta depèn deles aptituds de cadascú. A moltagent els impressionen elsprimers minuts de vol, peròdesprés la majoria desitja tomara volar.

Ressò: de fet és el que m'hapassat a mi. T'assegur quetomaré per volar i per venturatambé em faré soci. Crec queaquest Club és important perCampos i que hauria de tenir unreconeixement més importantper part dels organismespúblics, tant locals comautonòmics. De fet és unaactivitat que no molesta i éstotalment discreta, tot i queaixò no sigui necessari, pel quila practica.

Tomeu, gràcies percontestar-nos aquestespreguntes. Coratge amb el teuprojecte i a veure siaconsegueixes tots els teuspropòsits.

Tomeu: gràcies a tú i aRessò, a tots els qui hancol·laborat amb el nostre Clubi a l'Ajuntament de Camposper la tramitació i concesiód'importants permisos iautoritzacions.

Entrevista i fotografies:Antoni Prohens i Vidal

PLANA INFANTIL

19

Texte: Magdalena RigoDibuixos: Sebastià Mèlia

CONCURS

Amb aquesta secció volemencoratjar-vos a participar enuns concursos que tendrán, almateix temps, un caire culturali una part important de diversió.

Per participar-hi només hiha una limitació: l'edat.

Hi podeu participar si teniuentre 9 i 13 anys.

I començam amb el primerconcurs. Preguntes que haureude contestar:

l ) - Q u i n s i g n i f i c a tetimològic té el nom del nostrepoble?

2)-Quin any es va inaugurarel velòdrom de Campos?

3)-Escriu tres noms d'einautilitzades per ferrar una bístia

4)-Hi ha illots dins el nostreterme municipal? Cita'n un encas afirmatiu

5)-Quin any va conquerirMallorca el Rei Jaume I?

Com veis, són preguntesmolt fàcils, sobretot si lessabeu. Si no, feis el cap viu idemanant, demanant van aRoma. Enviau un sobre ambles respostes ben clares escritesa un paper, i que també figurinel vostre nom complet, adreça idata de naixement.

Entre els encertantssortejarem 10 premis: 5

subscripcions a RESSÒ durant1 any i 5 premis de 2.000 ptesen llibres.

Enviau les respostes a:RESSÒApartat n° 40Campos

Abans del dia 30 de Juliol.

TIM PORTAPOK

ARA QUE ENCARA NO SON AQUÍ

Els nostres espies de la Redacció de RESSÒ han demostrat la sevaeficàcia infiltrant-se dins l'Ajuntament amb l'estil d'En TimothyDalton i han aconseguit de fotografiar el programa de les Festes de laMare de Déu d'Agost. Per mala sort, el nostre escamot va serdescobert per un Policia Municipal que varen haver de posar fora decombat amb un Mai-Ceri (cop de puny) darrere les orelles, aquestincident va desbaratar un poc la incursió i només es varen poder feramb el microfilm de la primera plana del programa i que descriu elprimer dia de festes. Diu així, perquè allà consta, que així està escrit,que ells han fet, d'una punyetera vegada les festes que nosaltres,"guapos" campaners, sempre hem desitjat. Si la Fira de Maig és unade les millors d'Espanya, les Revetles de la Mare de Déu d'Agost sónles millors del món.

I així MEC, MEC, MECPer començar, a les 09:00 del matí, el Senyor Batle sortirà al carrer

amb un ase i un carro ple de costelles de bou, que anirà repartint a cadapare de família juntament amb una botella de vi negre, per tal que lesfestes comencin bé i amb la panxa ben plena.

A les 10:00 a la plaça de Sa Creu, servei de cockteleria pel famós"cockteler man" brasiler Joao de Silva dos Santos Mendes InespradoRodrigues Leiva Magalhães Miranda Coelho Carvalho Cardoso.

A les 11:00 ai Bar La Torre hi haurà unes simultànies d'escacs enles que els nins de Campos tendrán l'ocasió de jugar contra elsfamosos campions i grans mestres d'escacs: GARY KASPAROV iANATOLI KARPOV.

A la mateixa hora, al Camp Municipal d'Esports, interessant partitde Basket entre els equips BOSTON CÈLTICS i CHICAGO BULLSamb una exhibició de SMATCHES (matxacades) per part de Michael"Air" Jordan.

A les 13:00 a Ses Covetes, important conferència a càrrec delsBaties de Madrid Sr. Barraco, i de Nova York, Edward Koch, quedonaran classes durant tot l'any a Campos sobre el tema "Com ésser

CAFÈ BALEARTAPES VARIADESPAN ETS I BON CAFÈ

Carrer de S'Aigo, 30-Campos

20

una balle senyor" (que no és el mateix que un Senyor batle).A les 14:00 al Centre l'Escrull, degustació de whisky per a tots els

nins petits. A la mateixa hora, al centre d'esplai de La Caixa,degustació de conyac francès, i en acabar-se aquesta degustació, elsbombers i els municipals de Campos donaran una demostraciód'evaquació, duent-se els pares, els fills i els padrins, amb el camiódels bombers alemanys.

A les 15:00 meeting Atlètic "Ciutat" de Campos on participaran,entre altres, Jarmila Kratochivilova als 800 i 1500 metres, SebastiánCoe als 1500; Sergei Bubka amb pértiga; Danny Harris i EdwinMoses als 400; Said Aonita las 1500 i 500 metres; Alberto Cova iMarti Vainio als 10000 metres i la carrera reina...100 metres, ambAlan Wells, Marian Woromin, Donald Quarry, Walter Quow, CalvinSmith, Ben Jonhnson, Carl Lewis i... PERE COLOMA, quegaunyarà sense cap dificultat amb un temps de 18'19"20'".

A les 16:00 al Port de Sa Ràpita, inauguració i botament d'un"barco de requilla" amb l'assistència del President Canyellas i enSebastià de s'impremta.

A les 16:40 importantíssima exposició pintoresca, davant el DiscoOlas, de lanxes motores i Porches, a càrrec del gendre d'en Miró, Sr.Teo Puny et.

A les 17:00 a l'Ajuntament, i aprofitant que Campos va així comva, i a destemps repetició de Sa Rua '88. Hi haurà premis importantsi orgia final davant Es Convent. (Nota: en parlar d'orgia ens referim amenjar i beure sense aturar i de manera grossera... amb les mans i elspeus)

A les 18:00 "corrida de toros" amb els matadors Espartaco, VíctorMendes i Espià.

A les 21:00 a la plaça del Mercat, servei de begudes al cohòlique samb el cosí d'en Joao de Silva dos Santos Mendes InespradoRodrigues Leiva Magalhães Miranda Coelho Carvalho Cardoso, enNelson de Silva dos Santos Mendes Inesprado Rodrigues LeivaMagalhães Miranda Coelho Carvalho Sousa Pereira; estaran assistitsper na Samantha Fox, Na Sabrina i na Danuta Lato, que més tardcantaran i ballaran a la plaça de la Creu per a tot el poblé de Campos,i tots els joves fadrins i que no s'entenguin amb dones casades podrantocar-los els pits i besar-les als morros.

A les 24:00 important carrera de Fórmula 1 a les Rondes, les "24hores de Campos" Participaran: Alain Prost, Nigell Mansell, AyrtonSenna, Piquet, Berger, Pérez Sala, Adrian Campos, etc.

A les 02:00 al Carrer Major, i per finalitzar el 1er dia de festes,Super-carrera de gadelles gegants. El gadeller que tengui la gadella mésgrossa i ràpida podrà endurse'n un premi de 2.000.000 de pessetes(lliures d'impostos)

I fins aquí el que els nostres 007, al servei de Campos, varen poderfotografiar. Però tranquil, Jordi, tranquil, que els nostres agents secretsseguiran la seva tasca de desvetllar els misteris i secrets d'aquestpoble, fins que els lectors de RESSÒ ho sàpiguen tot, tot, tot. Fins elmes que ve. Adéu. I ja ho sabeu, jo som en... Tim Portapók

HUMOR

? L ¿IS PlfcS tf'" fWt£U Ff 3»# H*RKAN6U3

ü

# V/1 W/f/ff £/l tëTHÂNAWS/IDA, q\)AN MÚMIA5£5 VA$(J£$...

^PfñPlUSÍ

51 70 J/í WO P/£, W/. W£¿}¿

c/) W cenr ric^ úfrt ^<?(/£ w j?£ rtotff 5

O^NÍ 0RUT55, S4 tifiVoMA DE $OH PsrJòO, L'Arto WOfi&U B£51~/iRP/»JoF/rTKRP, £5 /Y40OT t>£ W/ iRM PvnWF/r

ESPORTS

Per Massadrover

Estimats lectors, aficionats al'hípica campanera:

Un pic cada mes trobareu ena q u e s t e s pàgines tota lainformació hípica de Campos.

I ara facem una repassada moltdamunt damunt ja que us anireminformant a les properes edicions.

El mes d'octubre, el dia de SaFira, el Club Hípic Campos vainaugurar les noves instal·lacionsde S'Hort d'En Blanc i de llavorsençà l'afició al cavall ha crescutmolt.

Les instalacions compten ambuna pista permanent de 510 m., unpicador per realitzar cursetsd'equitació, proves de salt i

HÍPICAdemostracions hípiques; hi hatambé 6 païsses amb els seuscor responents cor ra ls , ambpossibil i tat de fer-ne un altrebloc pels socis interessats. Hi hatambé una pista d'entrenament.

A l'hora d'escriure aquestesquatre línies la quantitat de socisera d'una vuitantena. El plantercampaner compta amb uns 20cavalls de montura (molts són deraça) i amb uns 25 de trot. I ja queparlam d'aquesta modalitat hípicahem de dir que n'hi ha 5 encompetició, que són: "Benvenguda"de Son Avall; amb bastants depremis al seu compte particular;"Fandy Power" d'En Toni Fullana,egua de grans qualitats que comna "Benvenguda" competeix amb

les millors bèsties del trot balear;d'altra part, "Jabul S.F." de Ca'nGasparet la darrera adquisició delplanter campaner que, en el poctemps que duu entre nosaltres, harealitzat 4 curses classificant-seen dues d'elles; d'altra banda,"Michelai Hannover" de Ca'nCosmet, un poltre de 3 anys quedarrerament té moltes possibi-litats d'anar al Gran Premi. D'unaltre costat tenim "Dia Clara"d'En Tomeu Caganya i En Guillemde Son Avall, una egua que haviaestat retirada de la competició iara torna estar en cursa, esperemque amb uns bons resultats.

Us seguirem informant del mónhípic campaner.

21

ESPORTS

Futbol SalaMiquel

El futbol Sala ha viscutuna de les campanyes mésdecepcionants de la sevacurta història. L'equip Ca'nXim-Cristaleria Perelló ambun equip bastant més fortque el de l'any passat haquedat a la part més baixa dela primera divisió regional; elquart dels darrers. Unaposició que no fa justíciadegut al potencial i el carismad'aquests jugadors; que sijugant enguany no handemostrat quasi res, com apersones han demostratque es pot seguir amb ellsun any més. El planter elcomponen els dos porters;Tolo Mas i Toni Roig, quehan jugat els partits per ¡gualdestacant Tolo per laseguretat que dóna alsjugadors, i Toni Roig per laseva espectacularitat de lesseves accions.

En quant als defenses elcapità Sebastià Peixet, haestat en la seva línia habitual,fent d'home lliure, i enTomeu Lladonet ha estatcom sempre aquest defensaque els porters li ho confiantot a ell, el millor jugador debrega de la part baixa delcamp. Un altre defensa haestat en Sebas Sala ques'ha destacat marcant 9 gols.

Les ales de Ca'n Xim hanestat els ex-jugadors delC.D. Campos Joan Barceló iPep Sala, que entre els doshan marcat 40 gols, la majoria

d'ells a la segona fase de lalliga.

Els altres jugadors hanactuat com a puntes opivots, i són els encarregatsde barallar-se amb lesdefenses contràries, hanestat Jeroni Vidal, ex-jugador del Felanitx, que haestat en baixa forma, i així itot ha marcat 20 gols.

Joan Seguí, aquest jovede Maó, director del Banc deSantander, que un altre anyha estat el que ha posataquesta habilitat i espec-

tacularitat del futbol Sala,aquests "giravolts", aixe-cades de pilota, tacons idriblings, l'han duit a ésser eljugador que domina millor elfutbol Sala, també amb unavintena de gols.

Per finalitzar quedanomenar en Miquel de Ca'nXim i Ángel Crucera, l'homeque l'any passat vaaconseguir 38 gols, en-guany ha fet el servici militar,i només ha jugat 2 partits,això si, Crucera, mésconegut per Guindi, aquest

jove de 20 anys que va anarde prova en el Sabadell fa 2anys, ha marcat 2 gols iMiquel Forteza 2 més.

Ara Ca'n Xim s'enfrontaràa la copa de Mallorca amb 2jugadors importants: un seràel capità del C.D. Campos,Miquel Roig... i un altrejugador que no podem dirqui és, per les possiblesmales conseqüències que lipugui dur, però podem dirque és un dels millorsjugadors del futbol de l'illa.

Bàsquet JuvenilRedacció

Aquest equip, en la lliga87-88 ha tingut un problemafonamental: inexperiència(l'any passat per mancad'entrenador no va poderjugar la lliga).

Són molts els partits ques'ha perdut per no saberconservar l'avantatge alsdarrers minuts del partit.Amb un poc més de sangfreda, els resultats haurienestat diferents. S'hanguanyat tres partits i sen'han perdut dotze permenys de set punts dediferencia; pareix clar, queha mancat concreció al

darrer moment.La principal qualitat de

l'equip és el bon equilibrique té el planter i lacompenetració que hanadquirit a mesura que la lligatranscorria. De cara al futuraixò pot ser molt interessant.

Tots els jugadors prove-nen de diferents equipsformats en les diferentsedicions dels jocs escolars(és clar que cal fomentaraquests tipus de com-petició) i aquesta és també lacausa de la diferència d'edatdels jugadors, dels qualsn'hi ha que encara no són

Llorenç Oliver,entrenador Basket

22

juvenils.

Planter:

4.- SEBASTIÀ MONSE-RRAT ORELL (7-8-72).Primer any federat. Tébones qualitats però no vapoder compaginar elsestudis amb els entrena-ments i per aquesta causano va acabar la lliga.

5.- J.M. SANJOSEGONZALEZ (31-1-70). BA-SE. Un dels veterans del'equip. Intel·ligent i ambmolta visió de lloc. Millorant ladefensa pot ser un bon

ESPORTS

base.6.- PERE LLADONET

SALOM 95-2-70) ALER. Esel capità de l'equip. Si el seumarcador el deixa tirar no enfalla cap. Té una transiciódefensa-atac molt ràpida. Esdesmarca molt bé. Es unpoc massa temperamental.

8.- ESTEVE TOMÀSNAVARRO (26-5-73) BASE.Una lesió el va allunyar del'equip.

9.- JULIÀ BAUÇAMESQUIDA (7-3-71). PI-VOT. Té molta força i unacomplexió física increïbleper l'edat que té. Bonatècnica individual, rapidesa ibon tir; quan es posa enmarxa, és una màquina, enaquesta categoria ningú nol'atura. Té molt bon rebot.Quan no s'enfadi i esdesanimi, quan les coses noli van bé, ho tindrà quasi tot

resolt.10.- SEBASTIÀ LLADO-

NET SALOM (6-9-71)BASE. Molt ràpid i bondefensor. Comença molt béel contraatac i sap controlarels seus nervis. És el primerany de jugador federat, i lifalta experiència i tècnicaindividual. Es un jugadoramb molta projecció de caraal futur.

11.- J.L. ESCANDELLSAINZ (17-7-72) ESCOLTA.Va deixar l'equip a mitjantemporada a causa delsestudis.

12.- MIQUEL LLADÓOLLERS (8-10-70) ESCOL-TA. Ha estat elegit pels seuscompanys d'equip com elmillor esportista de l'any1988. Mai no ha creat capproblema, ha complit sem-pre i ha posat en tot unavoluntat increïble. La seva

millor qualitat és la dedefensar i anular el millorjugador de l'equip contrari.

13.- SEBASTIÀ MASRIGO (2-2-72). PIVOT. 1 '94m. d'alçada i té 16 anys, aixòho diu tot. El dia que treguiel geni i s'enfadi no hi hauràcap pivot contrari que lipugui fer ombra. Ho vaaconseguint més de cadadia.

14.- MIQUEL OLIVERBAUZA (22-12-71) PIVOT.Quan agafa la posició en elrebot, és impossible que elcontrari se li pugui acostar.Té un jugar molt intel.ligent iajuda molt als seuscompanys a aconseguirpunts fàcilment. Quan millorila seva condició física i facipunts, l'equip guanyaràmolt.

15.- JOAN LLADÓPOMAR (10-10-71) ES-

COLTA. Té una tècnicaindividual impressionant, untir infal·lible, sap acabar elcontraatac a la perfecció (o faels dos punts o dóna unaassistència). Porta elBàsquet dins la sang. Peròha de tenir més confiança enell mateix.

Com es pot veure, laplantilla és molt completa iquan passin una o duestemporades més, serà unequip del millor que hi hauràhagut per aquí.

Una altra cosa important,seria poder repescar dos otres jugadors, que aquestany, per diferents motius nohan pogut jugar.

Aquest any, per primeravegada, s'ha aconseguittenir tots els llocscompensats, per tant,encara son dins unatransició.

AtletismeA partir d'ara teniu un altre

medi de comunicació dins elnostre poble, i la secciód'atletisme del C.D. Campostambé hi serà present.Revista darrera revista vosinformaré d'allò que méscalgui destacar del món del'atletisme campaner.

Crec que allò que méss'ha de destacar aquestavegada és el IX Semi-marathon Fira de Maig i lafinal comarcal dins pista per acategories menors.

No només hem de parlardel que varen fer els atletes,sinó també de la important ibrillant labor de l'organit-zació, ajudada en totmoment per la policiamunicipal, encapçalada pelseu nou cabo, Pere Barceló,per les forces de la guàrdiacivil i per l'equip deràdioaficionats de Campos.

La participació fouacceptable, en quantitat iqualitat. És de destacar lapresència d'alguns cam-pions de Mallorca de crossescolar, i de 7 atletes quehavien representat a Balearsal campionat d'Espanya(celebrat a Astúries) a mésdel guanyador de l'anypassat: Juan Pablo Martí-nez, considerat avui un delsmillors 3 atletes de Mallorca.

Anem ja amb un resum delsresultats de les diferentsproves:

a) Categoria Mini-femení.Distància: 500 m.

1.- Ursula Espinosa, ClubFidípides. Temps 2'.

2.- Mari Carmen Valverde,Club J.C. Felanitx. Temps2'09'.

b) Categoria Mini-masculí.Distància: 800 m.

1.- Jaume Quetgles, C.P.Llucmajor. Temps: 3'31.

2.- Tomeu Obrador. C.D.Campos. Temps: 3'32.

c) Categoria Benjamí-femení. Distància: 800 m.

1.- Azucen?. Sánchez,J.C. Felanitx. Temps: 3'30.

2.- Isabel Collado, J.C.Felanitx. Temps: 3'31.

10.- Margalida Obrador.(1er. local).

12.- Magdalena Rosselló.(2on. local).

d) Categoria Benjamí-masculí. Distància: 1.200 m.

1.- Juan José Garí. AulaBalear. Temps: 5'03.

2.- Fco. J. MartinezPoyuelo. J.C. Felanitx.Temps: 5'07.

8.-Joan Mas Ferrer. (1er.local).

17.- Silvester Mercadal. (2local).

e) Categoria Aleví-femení. Distància 1.200 m.

1.- Catalina Capellà. E.N.Porreres. Temps: 5'03.

2.- Margalida Vidal. E.N.Porreres. Temps: 5'06.

4.- Magdalena Garcia.(1er. local).

f) Categoria Aleví-masculí. Distància: 1.600 m.

1.- Antoni Sánchez. C.D.Campos. Temps: 6'10.

2.- Esteve Barceló. C.Calvià. Temps: 6'13.

3.- Jaume Baràn. C.D.Campos. Temps: 6'18.

8.- Ricard Nevado. (1er.local).

11.- Miquel A. Mercadal.(2on. local).

12.- Gabriel Reus (3er.local).

g) Categoria Infantil-femení. Distància: 1.600 m.

1 - Maria Antònia Crucera.J.C. Felanitx. Temps: 6'18.

2.- Catalina Albons. J.C.Felanitx. Temps: 6'22.

5.- Maria C. García. (1er.local).

11.- Maria Barón. (2on.local).

16.- Franciscà Porquer.23 (3er. local).

h) Categoria Infantil-masculí. Distància: 2.500 m.

1.- J. Barceló Cerdà. C.Calvià. Temps: 8'03.

2.- Raül Ferrer. J.C.Felanitx. 8'17.

15.- Santiago García.(1er. local).

i) Categoria Cadete-femení. Distància: 2.500 m.

1.- Catalina Bauza. C.P.Campos. Temps: 9'08.

2.- Llúcia de FátimaBarceló. C.D. Campos.Temps: 9'20.

3.- Catalina Marí. C.D.Campos (1er. local).

j) Categoria Cadete-masculí. Distància: 3.300 m.

1.- Vicente Villalonga.C.A. Pollença. Temps:10'19.

2.- Mateu Obrador. J.Capó Felanitx. Temps:10'40.

6.- Antoni Obrador. (1er.local).

k) Categoria Juvenil-femení. Distància: 3.300 m.

1.- Catalina Juan Dalmau.C.A. Pollença. Temps:13'28.

2.- Maribel Obrador. J.Capó Felanitx. Temps:14'23.

ESPORTS

I) Categoria Juvenil-masculí. Distància: 5.000 m.

1.- Antoni Corro. Alcúdia.Temps: 15'20.

2.- Eduard Salom. C.A.Pollença. Temps: 17'07.

CARRERA ESTELAR.Distància: 13.000 m.

Categoria Promeses.1.- Agustí Duran. C.D.

Campos. Temps: 51 '30.2.- José López.

Fidípides. Temps: 59'51.

Dones.1.- Isabel Duran. C.D.

Campos. Temps: 59'30.2.- Margalida Adrover.

J.C. Felanitx. Temps: 60'37.

Veterans.1.- Jesús Rodríguez.

Bodega Oliver.Temps:46'48.

2.- Tunel l Geroge.Correcamvias València.Temps: 46'57.

Sèniors.1.- Juan Pablo Martínez.

Bodegas Oliver. Temps:42'32.

2.- Antonio Jurado.Fidípides. Temps: 45'20.

La classificació per equipsva quedar així:

" - J. Capó. Felanitx: 18pur .s.

2.- C.D. Campos: 23punts.

El mateix cap de setmana,però el divendres al vespre,es va celebrar la finalcomarcal de pista per acategories menors.

Na Joana Ma Moll. 1.000m. llisos. Benj. Fem.

Na M§. Antònia Rigo. 60m. llisos. Alev. Fem.

Na Margalida Garcia.1.000 m. marxa. Aleví Fem.

En Jaume Barón. 60 m.llisos. Alev. Mase.

En Toni Sánchez. 2.000m. llisos. Alev. Mase.

Na M. Barón. 150 m.llisos. Inf. Fern.

Com a campions co-marcals es guanyaren el dreta participar a les finals

insulars corresponents alsjocs escolars de 1988. Ésuna llàstima que aquestsatletes d'una certa categoriano hagin tengut el suportd'altres atletes per acompletar els equips, encaraque, segons notícies quehem rebut de bona tinta,ens han assegurat que aixòno passarà el pròxim curs, jaque el col·legi Fra JoanBallester farà tot el possible imés per a completar elsequips.

M.P.P.M.

El Club Foment deEscacs de Campos és undels de més solera dinsl'escacs balear. Fa quasitrenta anys que un grupd'aficionats de l'esport-ciència fundaren a la nostravila aquesta institucióesportiva, una de lesprimeres associacions deMallorca dedicades a lapràctica d'aquest esportmental.

El club campaner tél'honor d'ésser l'únic de lanostra illa que ha aconseguit

mantenir sempre un equip apreferent , la màximacategoria de l'escacs balear.

Avui el nostre club tornapresentar una molt bonasalut, després d'haverquedat a la passadatemporada a la zona mitjanade la classificació, la qualcosa està prou bé tenint encompte quo feia una sèried'anys que l'equip lluitavaper la permanència.

A més a més, s'harenovat la plantilla amb laincorporació de quasi una

dotzena de jugadorsnovells, que foren selec-cionats amb la realització, elpassat desembre, del ques'anomenà "1er Torneig perjoves Nadal 87".

Per la temporada que vehi ha el projecte de crear unequip filial de terceraregional en el qual hijugarien aquests joves ialguns jugadors veterans.L'objectiu d'aquest filial seràdoble. Per una part espretén fomentar la pràcticade l'escacs entre els joves

del nostre poble i, per l'altraformar un grup de jugadorsde categoria que puguinproveir, en un futur no moltllunyà, de saba nova elprimer equip, cosa queresulta de vital importànciaper a la supervivència deTequio de preferent i f ins itot per la del propi Club deFoment de l'Escacs.

Jaume Lladó

RESUM DE LA TEMPORADA1987-88

CLUB ESPORTIU CAMPOS

Primer Equip: M. Adrover, J. M- López, P. Ollers, M.Servera, G. Mora, M. Rigo, A. López, LI. Lladó, A. Mas, M. Roig,J. Duran, S. Hisado, J. Lladonet, M. Garcías, N. Vicens, S.Ginard, M. Batle, M. Ferrer,

Entrenador: Jaume Gelabert.Amb aquest equip s'ha afrontat la temporada 87-88 a la

categoria de Regional Preferent. No s'ha pogut aconseguir allòque tothom desitjava, un des primers llocs de la classificació.Malgrat això la participació dels integrants de l'equip ha estattotal.

Es va començar la lliga amb molta d'il.lusió. Quan noméss'havien jugat cinc partits el nostre equip era el primer de laclassificació. Però va arribar la mala sort i es varen començar adevallar llocs.

Durant alguns partits semblava gairebé impossible marcaralgun gol; després començaren a produir-se lessions. No es vaconseguir superar tots aquests infortunis fins que la lliga era ja 24

molt avançada.Quan ja s'acabava la lliga les coses començaren a anar bé i

l'equip va aconseguir salvar la categoria i assolir un llocaccepatble a la classificació.

JUVENILS DEL CAMPOS

Els juvenils d'enguany no han tingut una temporada massabona. Partien amb unes il·lusions que es varen veuredesbaratades ja a principi de temporada, per un motiu de difícilsolució: les lesions, les quals varen destruir l'equip entrenatper Joan "Minyó".

Varen anar sempre contracorrent i superaven a poc a poctots aquells obstacles que varen aparèixer al seu camí.

El passat dia 15 de maig va acabar la lliga per aquests jovescampaners, després de guanyar dins el camp del Barracar, ambel resultat de Barracar O - Campos 4.

Ara unes vacances pels jugadors són el més important.Esperam que l'any que ve aconsegueixin un lloc més bo a la

ESPORTS

classificació final.

INFANTILS

Ha estat un dels equips més destacats del Campos. Hanaconseguit el tercer lloc de la classificació, i a més el seu futbolés digne de lloar. L'entrega dels jugadors ha estat total i la

compenetració entre ells molt grossa. La nostra enhorabonaper l'equip:

Jugadors: Servera, Reina, Huguet, Corbalan, Mas,Monserrat, Bauçà, Janer, Cárdeno, Rigo, Ribas, Garcías,Sánchez, Amor, Prohens, Vicens.

Entrenador: Rafel Garcies i Diego Amoraga.

ENTREVISTA A SILVESTRE GARCIES:

Silvestre Garcies Rigo ésel porter de l'equip deBenjamins del Campos.

-- Per què vares triar ellloc de porter?

- Si he de dir la veritat ésper que és la demarcació enla qual més poc es cansen.

— Què sents quan veusperill davant la porteria?

No passa res, latranquil·litat és un punt al'hora de jugar.

- I quan et fan un gol?-- Ja no estic tan tranquil, i

la majoria de vegades esticenfadat.

-- Què penses dels teuscompanys d'equip?

-- Són tots molts bonscompanys, i com afulbolistes crec que haquedat prou demostrat ambels resultats obtingutsaquesta temporada.

-- Sou campions de lliga.Què et sembla?

-- M'ha fet molta d'il.lusió,per que podem fercampions de Balears, itambé pels presents queens han fet. A més, siguanyes els partits passesmés gust de jugar.

-- On t'agradaria arribarcom a futbolista?

-- Ara encara és moltprest per dir-ho, però siarribava a una categoria comSegona B ja estaria content. 25

-- Què es allò que mést'agrada dels entrenaments?

~ Els partits, i els xuts aporta, ja que el que mésm'agrada és practicar amb lapilota.

-- Què t'agradaria esser sino fossis porter?

M'agradaria ésserlibero o extrem dret.

Vols dir res alsaficionats?

-- Gràcies per la sevaassistència i pel suport alsnostres partits. I, sobretot,que no es cansin per quenosaltres ho feim el millorque sabem. Adéu.

ESCOLTA I SABRÀS

-Enguany el club esportiuCampos s'ha trobat amb labaixa de molts de socis.

-També es comenta queper l'any que ve hi haproblemes de directiva, més

concretament pel que fa allloc de president.

-Entre els comentaris delsmés relacionats amb aquestassumpte es manegen donsnoms: Julià Porquer i MiquelRigo. Tant l'un com l'altreserien ben rebuts.

-Després de reunions imés reunions ja tenimpresident, en Miquel rigo, oen Miquel de "Ses Voltes".

-Hi ha uns quantsjugadors de l'any passat quep o s s i b l e m e n t e n sabandonin. Són en Manolo ¡altres com es Ros(posiblement incorporat a ladirectiva).

-El lloc d'entrenador ésvacant, però ja es tenen unparell d'idees.

-Els jugadors demanenuna reforma del camp, ¡perque ja està be de pelades igenolleres!

AGENDA

Mes de MaigNAIXEMENTS:

Maria Guillem i Bonet 1-5-88, filla de Juan Jesús GuillemPatino i Caterina Bonet Adrover.

Maria Ferrer i Maimó 3-5-88, filla de Bartomeu Ferrer Masi de Bonaventura Maimó Mas.

Rafel Cantallops i Ferrer 27-5-88, fill de JaumeCantallops Rigo i Maria Ferrer Vadell.

MATRIMONIS:

Miquel Burguera Vidal amb Sebastiana Artigues Fullana(9-5-88).Jaume Bartomeu Bauza Adrover amb Maria Vidal Vicens(28-5-88).

DEFUNCIONS:

Maria Manresa Orell, de 82 anys, dia 6-5-88, C/ Llibertat,31.Pau Coll Rigo, de 72 anys, dia 10-5-88, C/ Pare Alzina,6.Damià Obrador Caffaro, de 94 anys, dia 24-5-88, C/ Nou,66.Antònia Aina Soler Bonet, de 84 anys, dia 27-5-88, C/Núñez de Balboa, 6. '

TELÈFONS D'INTERÈS:

Ajuntament.- 650269 - 650910Escola d'infants.- 650900Correus.- 650164Call Vermell Ràdio.- 650900Servei Extensió Agrària.- 650332Guàrdia Civil.- 650274Ressò.- 650752 (provisional)G.E.S.A.- 650000 - 650001

(Nota: per metges i farmàcies deguàrdia telefonar a l'Ajuntament)

26

SUBCRIPCIÖ

.<<\

Nom i llinatges Domicili Núm Pis

Població D.P Professió Data de naixament

Quota anual soci O.C.B: ptes. Subscripció 12 núm. revista RESSÒ) ptes

de ...de 19

CARTA D'ORDRE AL BANC O CAIXA

BANC O CAIXA Agència núm Carrer

, de de 19.

.Núm.

Senyors:

Vos agraïré que, fins nova ordre, volgeu atendre amb càrrec al meu compte els rebuts que vos siguinpresentats per la delegació de Campos de l'Obra Cultural Balear corresponents a la meva quota. Vos salud^atentament.

(signatura)

Soci O.C.B. - Campos Subscriptor de la revista RESSÒ

TITULAR DEL COMPTE

Sr... ...C/ Núm... ...Localitat.

C/C. Num C/C. o Estalvi núm.

ATENCIÖ!: la Quota mínima per subscriure's a la revista és de 1900 pts. i la quota mínima per fer-sesocis de la O.C.B - Campos és de 3500 pts. (inclou una subscripció gratuita a la revista RESSÒ)Retallau aquest full de subscripció i enviau-lo a O.C.B - Campos. Apartat de Correus 40. Campus

27

/

La revista de CAMPOS

SUBSCRIVIU-VOS-HI!