de benestar social - el web de barcelona | ajuntament de ... · el pam 2004-2007 es va aprovar...

PARTICIPACIÓ

CONSELL MUNICIPALDE BENESTAR SOCIAL

INFORME PARTICIPATIU AL PROGRAMA D’ACTUACIÓ

MUNICIPAL

2004-2007COMPROMISOS I PRIORITATS PER A

UNA CIUTAT MÉS INCLUSIVA I SOLIDÀRIA

INFORME PARTICIPATIU DEL CONSELL MUNICIPAL

DE BENESTAR SOCIAL AL PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL

2004-2007

2 de març de 2004Saló de Cròniques

Ajuntament de Barcelona

© Ajuntament de BarcelonaSector de Serveis PersonalsConsell Municipal de Benestar SocialAv. Diagonal, 233, 4a planta08013 BarcelonaTel. 93 413 26 57Fax 93 413 26 [email protected]

Juny de 2004

Índex

1. Procés de consulta del PAM 2004-2007 i la metodologia de treball duta a terme en els diferents grups de treball 5

1.1 Objectius del procés de participació del Consell Municipal de Benestar Social 6

1.2 La metodologia i el procés de treball 7

2. Resum de les idees força de les aportacions fetes i la priorització de les mesures dels 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària (Benestar Social) 9

2.1 Idees força de les aportacions 10

2.2 Priorització de les mesures 13

3. Informes participatius dels grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social 21

Dona 23

Drogodependències 41

Gent gran 53

Habitatge social 77

Infància 95

Pobresa 119

Prevenció 141

Refugiats i estrangers 149

Sida 171

1PROCÉS DE CONSULTA DEL PAM 2004-2007

I LA METODOLOGIA DE TREBALL DUTA A TERME EN ELS DIFERENTS

GRUPS DE TREBALL

1.1 Objectius del procés de participació del CMBS

1.2 La metodologia i el procés de treball

1.1 Objectius del procés de participació del ConsellMunicipal de Benestar Social

El PAM 2004-2007 es va aprovar inicialment al plenari de l’Ajuntament el desembre de l’any2003. Des d’aleshores, tal com es desprèn de la Normativa de participació ciutadana, es vol:

� Donar a conèixer el PAM en la seva fase d’exposició pública.

� Conèixer l’opinió del Consell Municipal de Benestar Social respecte a tot el PAM en general,però incidint de manera especial en els elements del PAM que fan referència a les propostesd’actuació municipal pel que fa a Benestar Social.

� Aprofundir i analitzar les mesures proposades (fer-hi aportacions, noves mesures, esmenes...)i demanar a les persones membres del Consell d’aquestes mesures quines haurien de ser lesmés prioritàries.

� Portar a terme per part de cada grup de treball un informe amb les aportacions i la prioritza-ció de les mesures. Fer un recull d’aquests nou informes i un resum de tots el procés d’a-quest treball.

(Val a dir que s’ha seguit el mateix procés amb la resta de consells municipals de participaciósocial: Consell Assessor de la Gent Gran, Consell de les Dones de Barcelona i Consell Municipaldel Poble Gitano.)

6 � Informe participatiu del Consell Municipal de Benestar Social al Programa d’actuació municipal 2004-2007

1.2 La metodologia i el procés de treball

S’ha utilitzat una metodologia de participació que s’ha adaptat a les característiques i les pro-postes dels diferents grups de treball.

El procés de reflexió s’ha desenvolupat en el marc dels nou grups de treball del CMBS:� Dona� Drogodependències� Gent gran� Habitatge social� Infància� Pobresa� Prevenció� Refugiats i estrangers� Sida

El treball s’ha basat en una revisió de les grans línies que componen el PAM, però s’ha centrat,bàsicament, en el document 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària.

No obstant això, alguns grups de treball, segons el seu àmbit d’interès, també han pogut fer apor-tacions a altres apartats del PAM, com ara els següents:

� Dona: PAM dona� Drogodependències: mesures del PAM relatives a l’acció sobre la drogoaddicció,

programes de prevenció i promoció de la salut i informació sanitària� Habitatge social: mesures relatives a l’habitatge i el sòl� Prevenció: mesures relatives a la prevenció� Refugiats i estrangers: PAM d’immigració� Sida: mesures del PAM relatives a l’acció sobre la drogoaddicció, programes de

prevenció i promoció de la salut i informació sanitària

� 7Informe participatiu del Consell Municipal de Benestar Social al Programa d’actuació municipal 2004-2007

Procés de treball en els grups

� S’ha presentat el document 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària, ela-borat per la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social (PAM 2004-2007).

� S’han prioritzat les mesures que es consideren més rellevants. Cada participant havia de prio-ritzar les 20 mesures –de les 75 proposades– que considerés més rellevants o més importantsper portar-les a terme.

� S’han recollit les aportacions i les propostes del grup al document (aprofundir, construir elconsens)

- Aportació que matisa, completa o valora el contingut d’una de les mesures proposades

- Aportació d’una nova mesura

� Cada grup de treball s’ha reunit en una sessió o dues per portar a terme el treball durant elsmesos de gener i febrer.

� Aquelles persones que no han pogut assistir a les sessions de treball o aquelles que volientreballar el/s document/s amb la seva organització, entitat, etc., han pogut enviar les sevesprioritats i aportacions a la Secretaria del Consell.

� S’ha elaborat un informe registre de les aportacions de cada grup de treball com si es tractésd’un informe participatiu. Aquest informe s’ha retornat a les persones membres de cadascundels grups de treball i s’ha presentat a la Comissió Permanent (el passat 18 de febrer,moment en què s’hi van incorporar les aportacions fetes pels membres d’aquesta comissió).

� L’Informe participatiu del CMBS consta de 3 parts:

a) L’explicació del procés de consulta del PAM 2004-2007 i la metodologia de treball duta aterme als diferents grups de treball i a la comissió permanent.

b) Resum de la priorització de les mesures dels 100 compromisos per una ciutat més inclu-siva i solidària (Benestar Social), fetes en els diferents grups de treball.

c) Els nou informes participatius dels grups de treball del Consell.

� A la Comissió Permanent del passat 18 de febrer es va decidir convocar una comissió per-manent ampliada a tots els membres del Consell, el 2 de març de 2004, amb la finalitat d’a-provar l’Informe participatiu del Consell Municipal de Benestar Social.


2RESUM DE LES IDEES FORÇA DE LES APORTACIONS FETES

I LA PRIORITZACIÓ DE LES MESURES DELS 100 COMPROMISOS

PER UNA CIUTAT MÉS INCLUSIVA I SOLIDÀRIA (BENESTAR SOCIAL)

2.1 Idees força de les aportacions

2.2 Priorització de les mesures

2.1 Idees força de les aportacions

A partir de l’anàlisi de les aportacions i les propostes fetes per cadascun dels grups de treball enrelació amb el PAM es poden extreure una sèrie d’elements comuns o idees a les quals s’ha donatrellevància en tots els grups.

Es poden classificar en dos grans grups:

1. Idees i aportacions que fan referència a conceptes generals, que afecten totes les mesures iaspectes de l’actuació municipal en matèria de benestar social en la seva globalitat (recursos,organització i gestió, instruments de planificació...).

2. Aportacions que afecten, de manera específica, determinats col·lectius de població.

Àmbit general

� Increment de la transversalitat i la integració en l’actuació municipal.

- Coordinació entre departaments i àrees de l’Ajuntament

- Transversalitat en la planificació dels serveis

- Més relació i coordinació entre serveis centrals i de Districte

� Millora en la gestió i organització dels serveis i l’increment dels recursos adreçats al benes-tar social.

- Increment del SAD

- Transferència de recursos entre les administracions (de Generalitat a Ajuntament)

- Increment dels recursos humans o professionals

- Creació del Consorci de Benestar Social de Barcelona

- Reforma de l’atenció social primària


� Resposta a les necessitats plantejades per les noves realitats de la ciutat en l’àmbit social.

- Noves estructures familiars

- Increment de la diversitat cultural

� Aprofundiment en els mecanismes per a l’anàlisi de la realitat social de la ciutat i la capaci-tat d’anticipació a les demandes i necessitats socials.

- Observatori Barcelona

� Tractament de tots els col·lectius de població de la ciutat de manera transversal (com a ciu-tadans i ciutadanes de Barcelona), però, alhora, reconeixement de les característiques i lesespecificitats pròpies i la necessitat de mesures específiques que encara requereixen algunscol·lectius de població.

- Dones

- Persones immigrants

- Persones amb discapacitats

- Poble gitano

� Increment de la informació, la difusió, la publicitat, dels serveis de benestar per a les perso-nes de la ciutat.

- Plans o estratègies de comunicació (per exemple, el Pla de comunicació)

- Mecanismes i instruments d’informació

� Importància del tema de l’habitatge.

- Dificultats en l’accés a l’habitatge (joves, famílies...)

- Fenomen del mobbing immobiliari

� Potenciació del territori i proximitat de les polítiques i serveis al ciutadà.

- Acció comunitària

- Treball en xarxa

- Potenciació dels districtes

� Millora i increment dels serveis d’atenció social primària.


Àmbit grups de població / Àmbit sectorial

� Gent gran

- Millora dels recursos i els serveis adreçats a la gent gran (residències, pisos amb serveis,SAD...).

- Voluntat de participació de la gent gran en tots els àmbits i rol actiu que poden tenir en laconstrucció de la ciutat.

� Dones

- Aposta decidida per les polítiques d’igualtat de gènere.

- Mesures de lluita contra la violència domèstica.

� Famílies i vida quotidiana

- Polítiques de suport a les famílies tenint en compte la pluralitat de models familiars.

- Incidència especial en la promoció de mesures que facilitin la conciliació del temps laborali familiar.

� Infància i adolescència

- Mesures d’atenció als col·lectius d’infància en risc, però també mesures adreçades a lapoblació infantil i adolescent “normalitzada” (per exemple, l’increment de la participaciódels infants a la ciutat).

- Impuls del Pla socioeducatiu, amb plans i actuacions que ja existeixen en aquest sentit (perexemple, el PEC).


2.2 Priorització de les mesures

A partir d’una visió global de les prioritzacions portades a terme en el conjunt dels grups de tre-ball, les mesures més prioritzades han estat les següents. (S’indiquen les tres o quatre mesuresmés prioritzades de cada línia.)

Línia 1. Una ciutat inclusiva i solidària

1. Aconseguir la transferència de competències que estableix la Carta municipal i la posada enmarxa del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, com a nou marc institucional per a la defi-nició i la gestió de la xarxa de Benestar Social.

4. Consolidar la xarxa d’equipaments socials d’acord amb les necessitats específiques i amb lespropostes del Pla estratègic de Benestar Social, i posar un èmfasi especial en la millora d’in-fraestructures i en el desenvolupament tecnològic que possibiliti el funcionament en xarxa i unimpacte social més gran.

6. Consolidar l’Observatori Barcelona com un instrument potent de gestió i difusió del coneixe-ment sobre la realitat social de la ciutat, amb capacitat d’aportar informació útil per a la pla-nificació i l’avaluació de polítiques socials municipals, i també per a les estratègies de benes-tar impulsades des d’altres agents socials, per mitjà dels seus productes i activitats bàsiques:sistemes d’indicadors socials i sistemes de coneixement de l’activitat municipal, perfil social,pla de recerca, publicacions, Fòrum Observatori, revista Barcelona Societat...

I també:

3. Elaboració del Pla estratègic de Benestar Social de Barcelona i situar el Consell Municipal deBenestar Social com a espai participatiu de referència en l’elaboració i el desplegament delPla estratègic.

5. Consolidar i millorar el conjunt de consells de participació social com a espais d’implicaciódirecte de les persones i el teixit associatiu de la ciutat en la definició i el seguiment de lesestratègies de benestar social. Articulació de xarxes socials en els diferents àmbits temàticsd’actuació, com a veritables marcs compartits d’acció entre l’Ajuntament i el capital social deBarcelona en la generació de benestar col·lectiu.


Línia 2. Model Barcelona de serveis socials

9. Garantir la coordinació en xarxa i la interrelació estructurada dels equips d’atenció social pri-mària amb l’atenció primària salut, els recursos de salut mental, els centres educatius i elsserveis de territorialitats d’inserció laboral i d’habitatge, a fi d’avançar cap a abordatges inte-grats, innovadors i de proximitat de les necessitats socials.

12. Definir i posar en pràctica el nou model integrat de serveis d’atenció domiciliària, liderat perl’Ajuntament i concebut com el conjunt de serveis de primària que es proveeixen en el marcde les llars, adreçats tant a gent gran i a altres persones en situació de dependència, com afamílies amb necessitats específiques.

13. Potenciar de manera substancial i prioritària el conjunt de serveis d’atenció domiciliària i arri-bar a l’any 2007 amb una taxa de cobertura del 4%.

15. Aconseguir que tots els districtes de la ciutat disposin de tots els serveis del Model integratd’atenció domiciliària, així com d’un model d’organització i gestió que garanteixi l’equitat, laqualitat, la satisfacció de les persones ateses i l’adaptació al territori i a la diversitat de laciutat.

Línia 3. Acció comunitària

19. Elaborar de manera participativa un programa municipal d’acció comunitària en el context deserveis personals, que doti l’acció comunitària a Barcelona d’un marc de referència estratè-gic, conceptual i metodològic compartit.

24. Promoure la creació de xarxes territorials d’acció social que facilitin les connexions i els inter-canvis entre entitats, grups i persones, com a marcs comunitaris de foment de la convivèn-cia intercultural, de la resolució de necessitats d’habitatge, de suport a la dependència o deviabilitat de projectes familiars emergents.

25. Elaborar un mapa d’equipaments de proximitat com a marc de consolidació i enfortiment dela xarxa d’acció comunitària (centres cívics, casals de barri, casals de gent gran, casals iespais infantils i de joves, ludoteques...) com a instruments indispensables de les polítiquesterritorials d’acció comunitària.


I també:

20. Crear un servei d’acció comunitària, format per un equip de tècnics comunitaris, amb l’ob-jectiu d’impulsar i dinamitzar el desplegament del Programa municipal en tots els districtesde la ciutat.

26. Potenciar de manera específica la xarxa de centres cívics i la posada en pràctica de sistemesde millora i innovació permanent, a fi que constitueixin el recurs territorial bàsic per als pro-grames d’acció comunitària i puguin contribuir substancialment al desenvolupament socio-cultural i a la potenciació de les dinàmiques de cohesió i inclusió social.

Línia 4. Inclusió social

28. Aprovar el Pla municipal per la inclusió social: projecte Barcelona ciutat inclusiva, com aestratègia de la ciutat per lluitar contra la pobresa i l’exclusió impulsant i garantint l’accésals drets socials de ciutadania, impulsant accions positives orientades a les persones i alscol·lectius en situació d’exclusió, promovent la integració de polítiques i el treball transver-sal i en xarxa, i promovent la participació social i comunitària i el treball de proximitat.

32. Elaborar i posar en marxa un programa operatiu per a persones en situació d’exclusió inten-sa, que defineixi un veritable circuit integral de tractament i reinserció social, que millori totala xarxa existent de serveis i equipaments i que consolidi el model de cooperació entre lesiniciatives institucionals i associatives. Concretament, aquest programa hauria de:

- potenciar de manera substancial i territorialitzar el projecte d’intervenció en medi obert delsserveis d’inserció social, a fi d’incrementar i adaptar la seva capacitat de resposta a les novesdinàmiques, situacions i necessitats de les persones sense sostre i en exclusió severa.

- dissenyar i posar en pràctica un nou model social de distribució d’aliments, que incorporitots els proveïdors de la ciutat per tal d’assegurar la cobertura universal de necessitats ali-mentàries bàsiques, i definir un nou model de menjadors socials municipals, des de coor-denades territorials i de proximitat, que garanteixi el nombre d’àpats diaris necessaris.

33. Elaborar un programa marc per a l’impuls de dinàmiques d’inclusió tematitzades, que es vagidesplegant per mitjà de programes específics de cooperació de l’organització municipal debenestar social amb cada sistema de protecció social: ocupació, sanitat, habitatge i accés arendes. Així, doncs, cal:

- dissenyar noves estratègies de suport per a l’accés a l’habitatge de persones i famílies ensituacions de pobresa i exclusió, juntament amb els organismes responsables de les políti-ques públiques d’habitatge.


- dissenyar noves estratègies per facilitar la inserció laboral de col·lectius en situació d’ex-clusió, juntament amb els organismes responsables de les polítiques públiques d’ocupació,amb especial èmfasi en l’aplicació de les clàusules socials en els processos de contractaciópública.

34. Reformular i ampliar els serveis d’acolliment temporal per a persones sense sostre a fi quedonin resposta a les necessitats dels diferents col·lectius i aconsegueixin:

- crear un centre de baixa exigència per a persones en situació consolidada de desarrelamentsocial, en col·laboració amb institucions supramunicipals.

- adequar o reubicar el dispositiu d’acolliment hivernal, per tal de possibilitar una milloraintegral de l’atenció.

- millorar els serveis de dutxes, bugaderia i rober amb estratègies adequades per a les novesnecessitats socials.

- crear un centre d’acolliment residencial temporal per a dones soles en procés de desarrela-ment social i un centre per a famílies amb responsabilitats sobre menors, com a alternati-ves a l’acolliment en hotels i pensions.

- disposar d’un parc públic municipal d’apartaments habitatge per a persones sense sostre oen situació d’exclusió severa, com a recurs estable d’habitatge per afavorir processos d’in-serció social normalitzada.

I també:

31. Elaborar i posar en marxa el programa Pobresa zero, en el marc del Pla municipal per la inclu-sió social:

- que ordeni, redefineixi i potenciï el sistema de prestacions econòmiques que es proveeixendes dels serveis socials municipals, a fi d’esdevenir una eina activa d’acció contra la pobre-sa.

- que garanteixi l’accés a la renda mínima d’inserció (RMI) de tots aquells que hi tenen dret,de manera que s’enforteixi el paper de la renda com a veritable instrument contra la pobre-sa i per la inclusió social.


Línia 5. Benestar intercultural

36. Potenciar el SAIER com a servei municipal de referència per a l’atenció i informació, asses-sorament i acolliment de la població nouvinguda.

38. Enfortir i millorar l’atenció a la població nouvinguda per part de la xarxa bàsica de serveissocials municipals. Situar l’atenció social primària –juntament amb el SAIER– com a eixfonamental de suport per a l’accés normalitzat de les persones immigrants als serveis públics,l’habitatge i l’ocupació.

40. Garantir l’atenció social d’urgències a totes les persones nouvingudes, segons les sevesnecessitats específiques, com a concreció del principi de ciutat inclusiva i, en aquest marc,desenvolupar les estratègies necessàries de treball social amb les persones immigrants mésvulnerables a l’exclusió i a la marginació.

41. En el marc del Programa de benestar intercultural, generar i activar, en l’àmbit de la immi-gració, xarxes d’acció social per la integració i la interculturalitat. Dinamitzar aquestes xar-xes mitjançant plans comunitaris de barri i altres pràctiques comunitàries en tots els distric-tes de Barcelona.

42. Millorar i ampliar el Servei Municipal de Mediació Intercultural augmentant, diversificant iterritorialitzant les d’accions mediadores, tant en l’àmbit interpersonal com comunitari.Garantir que tots els districtes de la ciutat puguin desenvolupar, almenys, una experiència demediació intercultural comunitària canalitzada pel servei municipal.

Línia 6. Infància i adolescència

45. Promoure i garantir de manera progressiva que els espais públics, els equipaments, els ser-veis i les activitats de l’Ajuntament disposin d’estratègies adreçades i pensades pels i per alsinfants, per tal de fer de Barcelona una ciutat dels nens i les nenes: amigable, responsable iacollidora dels seus ciutadans i ciutadanes més joves.

47. Elaborar un pla d’acció socioeducativa que articuli i doti d’orientació estratègica el conjuntde serveis i recursos d’infància i adolescència (espais familiars, EIPI, casals infantils, ludo-teques, centres oberts...).


48. Aquest pla d’acció socioeducativa haurà de preveure les dimensions promocionals, preventi-ves i d’atenció socioeducativa. De manera específica:

- haurà d’impulsar una xarxa integrada i de proximitat, vertebrada pel sector públic local, deserveis i recursos per atendre la petita infància (0-3 anys).

- haurà de millorar i garantir la detecció proactiva i la intervenció amb infants i adolescentsen situació de vulnerabilitat i risc per mitjà de l’establiment de circuits i protocols consen-suats entre els diferents agents institucionals i associatius del territori.

49. Impulsar un pla d’acció interinstitucional per abordar la nova mendicitat infantil i tractar demanera prioritària les formes emergents de pobresa i l’exclusió dels infants dins els grupsfamiliars.

Línia 7. Gent gran

55. Redefinir el Model integrat de serveis d’atenció domiciliària a la gent gran. Incrementar lataxa de cobertura amb un mínim del 4% l’any 2007. Promoure la definició d’un pla de finan-çament específic i progressiu que faci possible l’assoliment d’aquest objectiu.

57. Desenvolupar un programa de suport a persones i famílies cuidadores de persones gransdependents, per mitjà de serveis a la llar, estades temporals de respir, reduccions de tempslaborals, grups d’ajuda mútua, prestacions econòmiques o d’altres eines que puguin sorgir.

58. Impulsar un pla d’acció que doti la ciutat d’una xarxa potent i diversificada d’equipamentsd’atenció a la gent gran: apartaments amb serveis, centres de dia i residències públiques,amb el finançament adequat aportat per la Generalitat de Catalunya.

65. Ampliar i enfortir el Consell Assessor de la Gent Gran dotant-lo de més pluralisme i efectivi-tat, com a espai de referència per a la participació i la plena implicació personal i associati-va en les polítiques municipals de gent gran. Assegurar la continuïtat del procés participatiu“Les veus de la gent gran”, tot fent operatius els acords de la convenció.


Línia 8. Famílies i vida quotidiana

70. Potenciar les estratègies d’atenció a les famílies en el marc de la xarxa bàsica de serveissocials, amb l’objectiu de superar diferents situacions de dificultat sigui per mitjà de la infor-mació i l’assessorament, la intervenció social, el suport psicològic, l’accés a serveis públics,o bé per la derivació cap a serveis de mediació familiar en col·laboració amb entitats.

71. Assegurar els serveis de suport a persones que, en l’àmbit familiar, cuiden infants, personesgrans o en situació de dependència. Potenciar els serveis d’estades temporals de respir, elsgrups de suport o altres estratègies adients.

75. Establir un programa de prevenció i eradicació de qualsevol tipus de violència familiar,col·laborant amb altres programes municipals i iniciatives ciutadanes, en un marc de pro-moció d’una cultura de resolució pacífica de conflictes.

I també:

74. Reordenar, diversificar i ampliar els espais i els recursos de suport a les famílies en les sevesfuncions parentals.


3INFORMES PARTICIPATIUS

DELS GRUPS DE TREBALL DEL CONSELLMUNICIPAL DE BENESTAR SOCIAL

Dona

Drogodependències

Gent gran

Habitatge social

Infància

Pobresa

Prevenció

Refugiats i estrangers

Sida

Procés de consulta als consells de participació social en la fase d’exposició pública del PAM 2004-2007

Informe participatiu

GRUP DE TREBALL DONA

Consell Municipal de Benestar Social

Gener-febrer de 2004

El document que es presenta a continuació constitueix l’Informe participatiu del Grup de TreballDona, del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).

Conté el treball d’anàlisi i les aportacions realitzades pel grup de treball entorn de les propostesdel Programa d’actuació municipal (PAM) 2004-2007.

El procés d’elaboració i participació del PAM 2004-2007

� 2002: aprovació de les noves Normes reguladores de la participació ciutadana

� Maig de 2003: eleccions municipals

� 17 de desembre de 2003: aprovació inicial del PAM en plenari de l’Ajuntament

� Fase d’exposició: consulta ciutadana del PAM

� Debat amb associacions i entitats (28 consells sectorials de ciutat)

� Participació individualitzada (web: www.bcn.es)

� Districtes (consells sectorials de Districte)

� Elaboració d’informes participatius (consells)

� Constitució del Consell de Ciutat i debat del PAM (informes participatius)

� Març de 2004: elevació i aprovació definitiva del PAM al plenari de l’Ajuntament

El Programa d’actuació municipal 2004-2007 de la ciutat

Deu eixos temàtics:

1. Barcelona té cura del civisme

2. Barcelona amb habitatge accessible

3. Barcelona segura amb autoritat i convivència

4. Barcelona neta i saludable

5. Barcelona amb benestar i cohesió

6. Barcelona participativa

7. Barcelona sostenible


8. Barcelona innovadora i de progrés amb noves oportunitats

9. Barcelona reconeguda per la llei

10. Referent mundial

Atès l’àmbit d’actuació del Consell Municipal de Benestar Social, el treball en els grups que elformen s’ha centrat en la revisió del PAM pel que fa a la línia estratègica en relació amb el benes-tar social (línia 5: “Barcelona amb benestar i cohesió”).

No obstant això, per complir l’objectiu d’analitzar el PAM 2004-2007 en la seva globalitat, es vaindicar als membres de cada grup que la resta de les seves línies estratègiques les podien conèi-xer i treballar per mitjà dels mecanismes de participació previstos al web de l’Ajuntament(www.bcn.es), on hi ha disponible el document complet del PAM, així com un qüestionari perpoder-hi fer les seves aportacions. En aquest sentit, es va facilitar una còpia d’aquest qüestiona-ri per a aquelles persones que preferissin lliurar-lo en format paper a la Secretaria Tècnica delCMBS.

Els documents de treball del Grup Dona del CMBS

� El Programa d’actuació municipal 2004-2007 de Benestar Social

La proposta municipal (Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social) pel que fa a les políti-ques i actuacions referents al benestar social a la ciutat es recull al document 100 compromisosper una ciutat més inclusiva i solidària. Les mesures (compromisos) que proposa estan estructu-rades en nou línies estratègiques:

1. Una ciutat inclusiva i solidària

2. Model Barcelona de Serveis Socials

3. Acció comunitària

4. Inclusió social

5. Benestar intercultural

6. Infància i adolescència

7. Gent gran

8. Famílies i vida quotidiana

9. Persones amb disminucions*


* Aquesta línia estratègica, si bé s’esmenta com a part del document, no serà treballada pel CMBS i altres consells de participació social,atès que ho farà l’Institut Municipal de Persones amb Disminució per mitjà dels seus mecanismes de participació.

� El Programa d’actuació municipal 2004-2007 (Separata 7.5.8. Dona)

El Programa d’actuació municipal 2004-2007 (PAM) fixa 27 mesures adreçades de manera espe-cífica a les dones, estructurades en deu objectius estratègics, mitjançant els quals es concretenles principals accions que cal desenvolupar.

Metodologia i procés de treball

Com s’esmenta en l’apartat anterior, el Grup de Treball de Dona del CMBS ha treballat dos docu-ments:

� Els objectius i les mesures específiques referents a Dona recollits en el PAM general del’Ajuntament (PAM 7.5.8).

� El document pel que fa a Benestar Social 100 compromisos per una ciutat més inclusiva isolidària, treballat en la resta de grups del CMBS.

El treball s’ha dut a terme en dues sessions (16 de gener i 13 de febrer), en què, per als dosdocuments, els membres del grup han realitzat un procés d’aportacions respecte a aquells aspec-tes o elements de les mesures assenyalades que han considerat que calia matisar o complemen-tar, i també s’han aportat nous elements no reflectits en els documents.

� Aportació/proposta que matisa, completa o valora el contingut d’una de les mesures ja pro-posades.

� Aportació/proposta d’una nova mesura interessant per avançar en alguna de les línies estra-tègiques.

El treball s’ha portat a terme de manera presencial a les sessions de treball i, a més, s’ha donatla possibilitat de fer arribar a la Secretaria Tècnica les aportacions de totes aquelles persones queno hi han pogut assistir.


Participants

Nom Organització

Alvira i Latorre, Merche Direcció Serveis Participació Social (Ajuntament deBarcelona)

Batet i Valerio, Rosa Barcelona Activa, SA

Berbel i Sánchez, Sara Coordinadora de les Polítiques per a la Igualtatd’Oportunitats

Bofill i Abelló, Mireia Ca la Dona

Brezmes i Macias, Dolores Grup Municipal PSC

Calafat i Siquier, Carme Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

Cárdenas i Jiménez, Maribel Pla operatiu contra la violència vers les dones (Ajuntament deBarcelona)

Carrascón i Calvo, Alícia Associació Catalana de Llevadores

Cortés i Miret, Isabel Grup Municipal ICV-EU i A

Domínguez i Recio, Ascensión UGT

Dumenjó i Martí, Rosa Maria Fundació Maria Aurèlia Capmany

Espargaró, Mercè Càritas Diocesana

Farré i Anguera, Consol Associació Catòlica Internacional de Serveis a la JoventutFemenina

Fernández Martín Corral, Olga CCOO

Gil i Miquel, Carles Secretari adjunt del Consell Municipal de Benestar Social

González i Esteve, Mercè Oficina del Pla jove (Ajuntament de Barcelona)

Gordi i Julià, Dolors Grup Municipal CiU

Hernández i Vicent, Montse Creu Roja

Ibáñez i Boira, M. Lluïsa Grup Municipal PP

Iglesias i Martín, M. José Grup Municipal CiU

Lázaro i Barrios, Lucía Punt d’Informació i Atenció a les Dones de Nou Barris

López i Pérez, Marisa CCOO

Llorens i Sanz, Cinta Centre Cìvic La Taxonera

Marcos Tocino, Hortensia Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona

Mas i Perulles, Marta Federació de Dones per la Igualtat de Catalunya

Menchón i Guirado, Carmen Experta (Ajuntament Hospitalet)

Méndez i Méndez, Elvira Associació Salut i Família

Micás i Estalayo, M. Rosa Acció contra la Violència Domèstica Barcelona

Nogués i López, Avelina Grup Municipal PP


Olivares i Usac, Maria Experta

Olivé i Ferrer, M. del Carme Universitat de Barcelona (UB)

Oliveda i Puig, M. Lluïsa Consell de Dones de Barcelona

Plaza i Morales, Ana Institut Genus

Querol i Bello, Raquel Grup Municipal PSC

Ramos i Miranda, Maria Col·legi Oficial de Treball Social i Assistents Socials deCatalunya

Ribalta i Taltavull, Mariona Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB)

Rodrigo, Erlinda Consell de la Joventut de Barcelona

Salvador i Alonso, Anna Grup Municipal ERC

Sipi, Remei Associació Dones Guineanes E’Waiso Ipola

Solanes i Salse, Pilar Secretària del Consell Municipal Benestar Social

Soriano i Soriano, M. Jesús Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Torns i Martín, Teresa Coordinadora del Grup de Treball Dona

Valls i Llobet, Carme Parlament de Catalunya

Vidal i Estruel, Carme Regidoria de Política de la Dona (Ajuntament de Barcelona)


Aportacions al PAMPAM Dona

A continuació s’exposa el recull i la sistematització de les aportacions realitzades per la intro-ducció i els deu objectius estratègics del PAM Dona.

Introducció

� Canviar el qualificatiu “sentimental” per “emocional” quan es fa referència al poc suport quereben les dones grans: “… les dones grans, que en una gran majoria tenen pocs recursos,viuen soles i tenen poc suport social i emocional” (paràgraf 3).

� Canviar “no tenen un paper social definit” per “tenen un paper social que és reiteradamentmenyspreat” quan es parla de les dones més grans de 50 anys amb nivells educatius baixosi unes taxes d’activitat al mercat de treball molt reduïdes.

Objectiu estratègic 1

Establir polítiques transversals per la igualtat de gènere a les diverses àrees de l’Ajuntament.

� S’ha d’emfatitzar més la descentralització (districtes, territoris…) de les polítiques de la ciu-tat en matèria d’igualtat d’oportunitats.


Fer que a la nostra ciutat es treballi el canvi de valors davant la violència necessaris per assolirla tolerància zero a la violència entre la ciutadania i la violència domèstica. Construir una ciutatsense violència de gènere, una ciutat amb dones lliures.


� S’ha d’aclarir la terminologia (significat, utilització…) entre violència domèstica i violència degènere.

� Cal desenvolupar més el concepte de tolerància 0; concreció en mesures que mostrin elrebuig institucional a la violència de gènere (per exemple, la denúncia pública).

� Cal fixar un dia concret de cada mes (per exemple, el dia 25) com a jornada oficial de rebuiga la violència de gènere (cal tenir en compte l’acord en contra de la violència de gènere).

� S’ha d’eliminar la mesura 6 d’aquesta secció (objectiu estratègic 2), que fa referència a lapublicitat no sexista a l’Ajuntament i incorporar-la a l’objectiu estratègic 3.


Fer que la nostra ciutat aculli amb calidesa i ajudi amb eficàcia les dones que pateixen maltrac-taments per mitjà d’una atenció de proximitat amb els punts d’informació i atenció a la dona delsdistrictes, una atenció especialitzada a través de l’Equip d’Atenció a les Dones i la Casa d’Acollidai la coordinació de tots els sistemes implicats (sanitari, serveis policials, serveis socials, judiciali de base associativa i comunitària).

� Cal reconèixer i valorar el paper i l’experiència de les associacions voluntàries que fan unatasca social, concretament en l’atenció a les dones víctimes de la violència de gènere.

� Quan es parla de l’acollida d’urgència i de les funcions del nou centre d’acollida (mesura 9),cal afegir “actuació” a les noves estratègies de detecció i prevenció: “… tot preveient l’in-crement de necessitats de la ciutat vinculat a les noves estratègies de detecció, prevenció iactuació”.

� S’ha d’afegir a aquest objectiu estratègic una referència específica a les dones d’altres cul-tures, especialment quan es diu que la nostra ciutat ha d’acollir amb calidesa i ajudar ambeficàcia les dones que pateixen maltractaments.

� Cal matisar la utilització del terme calidesa (substituint-lo per un altre de més adient, perexemple).



Promoure polítiques actives de suport a les dones soles, vídues i grans que a causa de la majoresperança de vida i l’envelliment de la població són cada cop més nombroses i més vulnerables.

� Atesa la seva importància, cal desenvolupar més aquest objectiu estratègic.


Coordinar polítiques d’habitatge i polítiques de suport a les dones, ja que cal tenir en compte quetres de cada quatre llars unipersonals estan formades per dones.

� S’ha d’eliminar d’aquest objectiu la referència a l’Observatori de les Dones, emmarcat dinsl’Observatori de Barcelona, ja que aquest no té una relació directa amb l’objectiu estratègicen qüestió, centrat en la coordinació de polítiques d’habitatge i polítiques de suport a lesdones. (Aquest punt s’hauria d’integrar en un altre objectiu estratègic, per exemple l’objectiuestratègic 9.)


Fer que a Barcelona compartir i conciliar sigui el model. Treballar en les eines de conciliació dela vida personal i laboral de tots i totes. Impulsar l’elaboració d’un “pacte local del temps”, pertal de regular participativament els horaris de la vida quotidiana i poder exercir i viure plenamentla nostra ciutadania.

� En l’enunciat de l’objectiu estratègic, quan es diu “… fer que a Barcelona compartir i conci-liar sigui el model”, cal especificar què és el que s’ha de conciliar i compartir.

� Per a l’elaboració del Pacte local del temps, cal tenir en compte les experiències i bones pràc-tiques existents.

� S’ha d’explicitar que el Pacte local del temps hauria de recollir i continuar el projecte Lesdones canvien els temps.


� Cal avançar perquè les dones entrin en professions on estan infrarepresentades. En aquestsentit, s’han de tenir en compte les experiències dutes a terme per Barcelona Activa.


Fer que a Barcelona el mercat laboral i el treball remunerat doni les mateixes oportunitats a donesi homes. Aprofundir en els programes de suport a dones de la ciutat amb igualtat d’oportunitats.

� Cal fer referència, en aquest objectiu estratègic, a les dones provinents d’altres cultures.

� S’han d’establir programes que donin suport a la incorporació de les dones de Barcelona enoficis masculinitzats (es podrien obrir vies per augmentar la taxa d’activitat de manera moltnotable). D’altra banda, les experiències existents en sectors com el metall, per exemple,demostren clarament la viabilitat d’aquestes accions i els seus bons resultats.

� Cal donar suport activament des del PAM a la implantació d’una de les mesures del Pactelocal per l’ocupació, concretament la que proposa la creació d’un centre compartit de recur-sos per a la igualtat d’oportunitats a la ciutat de Barcelona.


Fer que en la nostra ciutat creixi la participació i la promoció de les dones, treballant la sevaautonomia i llibertat. Aprofundir en el coneixement i l’aprenentatge de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació i crear una xarxa municipal de dones a través d’aquest mitjà. Construiruna ciutat amb les dones, una ciutat amb dones escoltades i reconegudes en la seva diversitat.



Lluitar contra l’exclusió social de les dones. Compromís en tots els àmbits amb la igualtat d’o-portunitats real entre dones i homes: educació no sexista, planificació familiar, igualtat laboral ien els serveis públics. Crear programes d’acció positiva que fomentin unes noves relacions degènere: incorporació dels homes a l’espai domèstic, paritat entre dones i homes en l’espai públici representatiu.

� Cal esmentar, en aquest objectiu estratègic, el conjunt d’experiències comunitàries que s’es-tan treballant a la ciutat. S’han de convertir en propostes polítiques les experiències que esconsiderin bones pràctiques.

� Cal tenir en compte en els diferents programes municipals el marc dels principis internacio-nals recollits al Pla d’acció aprovat i ratificat a la Conferència de Pequín l’any 2000.

� Quan es diu que l’Ajuntament ha de ser una institució exemplificadora (mesura 18), s’ha defer referència a la Conferència de Pequín. En concret, es proposa el següent redactat: “Calavançar per fer de l’Ajuntament una institució exemplificadora en totes aquelles polítiques iestratègies que es plantegin per al conjunt del municipi, fent seus tots els principis derivatsde la Conferència de Pequín”.

� En la mesura 18, en la darrera frase, quan es diu el que l’Ajuntament haurà de continuarpromovent, en el seu funcionament intern, s’hi ha d’afegir “donar a conèixer i realitzar actua-cions basades en els principis de la Conferència de Pequín del 1995”.

� Cal explicar millor què vol dir fer de l’Ajuntament una institució exemplificadora (mesura 18).

� S’ha de dividir la mesura 18 en dues parts, atès que estan clarament diferenciades: l’una quereculli el concepte d’institució exemplificadora i l’altra que parli de l’elaboració de registresi estadístiques que prevegin la perspectiva de gènere; a més, cal incorporar-la a la mesura 21,la qual estableix l’obligatorietat d’elaborar indicadors necessaris per poder avaluar l’impactede gènere.

� En les campanyes per l’increment de la salut, cal que també estigui recollit el concepte desalut mental de les dones i proposar mesures de prevenció i actuació específiques (mesura19). També s’ha de fer una referència específica al col·lectiu de persones grans (moltes deles quals són dones) en relació amb la mobilitat.


� Cal eliminar la mesura 22, que parla de la realització d’una auditoria de l’impacte de gènerede l’Ajuntament, atès que pot ser redundant o repetitiu respecte a la mesura anterior (mesu-ra 21). A més, s’ha d’elaborar una única mesura que sistematitzi tot allò relatiu a l’avaluacióde l’impacte de gènere en les polítiques de l’Ajuntament i a la ciutat.


Potenciar el Consell de Dones de Barcelona i de Districtes. Impulsar formes i processos innova-dors de participació real de les dones en la vida i el govern de la ciutat.

� Cal canviar “Grup Dones” per “Grup Dona” en la mesura 24 (Grup Dona del Consell Municipalde Benestar Social).

� En la mesura 25, quan es parla del Fòrum 2004, s’ha de fer una referència específica alConsell de Dones dels Districtes (cal impulsar la participació de les entitats i grups de donesdurant el procés i la celebració del Fòrum 2004, mitjançant el Consell de les Dones deBarcelona, així com els consells de dones dels diferents districtes de la ciutat).

� En el marc d’aquest objectiu estratègic s’ha d’incloure una nova mesura, que parli d’incenti-var la interrelació entre entitats de dones que treballen des de diferents òptiques (donesgrans, dones joves, dones immigrants...).


Aportacions al PAMDocument 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària(Benestar Social)

A continuació, s’exposa el recull i la sistematització de les aportacions realitzades al document100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària.

S’indica, per a cada aportació, quina de les 75 mesures matisa, completa o en valora el contin-gut. Si es tracta, en canvi, d’una proposta de nova mesura (no existent entre les 75 proposades),s’assenyala a quina línia estratègica fa referència.


� Pel que fa a la creació del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (mesura 1), es valora comun tema molt positiu, que ha d’aportar més eficiència (planificació), assoliment de resultatsi transparència en l’actuació. Ara bé, tot això s’aconseguirà sempre que hi hagi la voluntatpolítica d’acceptar la compartició i la redefinició de competències i decisions conjuntes quantals recursos econòmics que implica treballar sobre la base d’un consorci.

� A la mesura 8, on es parla de consolidar el Projecte B3: Barcelona, Beneficis i Benestar, coma estratègia de col·laboració entre el món empresarial i el teixit social de la ciutat, a més devalorar el compromís extern de les empreses també cal valorar quin és el seu comportamenten l’àmbit intern, pel que fa a la seva política de Recursos Humans, incidint especialment agarantir que compleixin criteris ètics en la contractació, respecte per la igualtat de gènere,etc.

2. Model Barcelona de serveis socials

� A la mesura 12 (“Definir i posar en pràctica el nou Model integrat de serveis d’atenció domi-ciliària, liderat per l’Ajuntament i concebut com el conjunt de serveis de primària que es pro-veeixen en el marc de les llars, adreçats tant a gent gran i altres persones en situació dedependència com a famílies amb necessitats específiques”), cal fer notar i afegir-hi el comen-tari que afirma que actualment són les dones les qui assumeixen fonamentalment aquest rolde cura i atenció a la llar.


� Per a aquesta línia estratègica en general, s’ha d’incorporar una mesura en el sentit de garan-tir la informació, la difusió i el coneixement efectiu per a tots els ciutadans i ciutadanes sobreels serveis socials existents a la ciutat, vetllant de manera específica per tal de fer arribaraquesta informació a les persones amb més dificultats (exclusió social), a les quals s’adrecenaquests serveis i dels quals, normalment, no tenen coneixement.

� Es proposa incloure una mesura orientada a “identificar i crear mecanismes i instruments pera la difusió i la implementació efectiva dels drets i deures de la ciutadania”.

� Pel que fa als recursos econòmics, s’assenyala que els ajuts destinats a les persones ambdependències estan congelats des de l’any 2003.


� A la mesura 24 (“Promoure la creació de xarxes territorials d’acció social que facilitin les con-nexions i els intercanvis entre entitats, grups i persones, com a marcs comunitaris de fomentde la convivència intercultural, de la resolució de necessitats d’habitatge, de suport a ladependència o de viabilitat de projectes familiars emergents”), cal analitzar les experiènciesque ja existeixen en aquest sentit en altres països europeus (per exemple, els quangos a laGran Bretanya), que agrupen l’Administració local i les diverses entitats i agents socials delterritori, i implantar-les a Barcelona.

� L’objectiu d’aquests consorcis o plataformes és aportar informació i dades sobre les necessi-tats reals de cada territori (a partir del treball i el coneixement real o directe d’aquest terri-tori), de la qual cosa es deriva l’elaboració de mapes “vius” (dinàmics, que canvien) de neces-sitats territorials. A partir d’aquests mapes, que són el resultat de la col·laboració i el treballconjunt permanent entre entitats que treballen al territori i els serveis municipals,l’Ajuntament podria donar respostes adaptades a les necessitats reals de cada districte o terri-tori.

� A la mesura 25, que fa referència a l’elaboració d’un mapa d’equipaments de proximitat, enl’enumeració d’aquests equipaments (centres cívics, casals de barri, casals de gent gran,casals i espais infantils i de joves, ludoteques...) també cal afegir-hi espais per a les dones.


4. Inclusió social

� A la mesura 34 (dedicada a reformular i ampliar els serveis d’acolliment temporal per a per-sones sense sostre), on es parla de crear un centre d’acolliment residencial per a dones soles,cal substituir el qualificatiu de dones soles en procés de desarrelament social pel de donessoles en situació de dificultat.

� Igualment, a la mesura 34, on es parla de disposar d’un parc públic d’apartaments-habitat-ge per a persones sense sostre o en situació d’exclusió severa, com a recurs estable d’habi-tatge, s’ha de pensar en la creació de pisos per a dones amb aquesta problemàtica i amb fillsal seu càrrec (dues o tres famílies), com a mecanisme per afavorir el seu procés d’inserciósocial normalitzada i de manera estable.


� En general, seguint en aquesta línia, cal substituir el terme persones immigrants pel de per-sones immigrades.

� En general, per a totes aquelles mesures adreçades a les persones immigrades quan acabend’arribar a la ciutat (serveis i mesures relatives a l’acolliment), cal garantir que es doni aconèixer a aquestes persones tots els seus drets i també els seus deures, com tenen que totsels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, com a mecanisme per a un millor coneixement i unamillor integració en la societat d’acollida.


� En l’explicació de la línia estratègica (“Fer de Barcelona una ciutat respectuosa i promotoradels drets de la infància i l’adolescència. Articular un espai socioeducatiu potent com a garan-tia del ple desenvolupament personal dels infants, i de la seva vinculació a processos i valorsde solidaritat. Actuar de manera específica amb l’objectiu de prevenir, atendre i superar lessituacions d’infància i adolescència en risc), cal substituir l’adjectiu potent (“... un espaisocioeducatiu potent...”) per un altre qualificatiu, com ara de qualitat (“...un espai socioe-ducatiu de qualitat...”).


� Igualment, cal fer aquest canvi a la mesura 55 (“Promoure estratègies ‘potents’ de coneixe-ment...”).

� Cal utilitzar el terme genèric infància i adolescència per referir-se a aquest col·lectiu de pobla-ció (en lloc dels termes infants i adolescents, que tenen connotació de gènere (per exemplea la mesura 45).

� En totes les mesures adreçades a la infància i l’adolescència en risc, cal tenir en compte demanera específica la problemàtica dels infants i adolescents que han d’assumir la responsa-bilitat d’exercir tasques de cura en l’àmbit familiar, a causa de les problemàtiques dels seuspares (alcoholisme, toxicomanies...). S’han de detectar aquestes situacions a fi de poderdonar-hi respostes adients. Cal tenir en compte, a més, que aquest rol també té connotacionsde gènere, atès que són tasques que recauen majoritàriament en les nenes i les adolescents.

7. Gent gran

� A la mesura 57, que fa referència a les persones i famílies cuidadores de persones grans, calesmentar explícitament en el seu redactat que aquestes persones cuidadores són, en la majo-ria dels casos, dones.

� A la mesura 58, pel que fa a la creació d’una xarxa potent d’equipaments d’atenció a la gentgran, també cal explicitar que la major part d’aquestes persones grans són dones, així com elfet que aquests equipaments s’haurien de crear tenint en compte el component territorial(necessitats concretes de cada territori, tant pel que fa al nombre d’usuaris com al tipus d’e-quipaments).


� Com a observació general a aquesta línia l’ús del terme famílies en el títol (“Famílies i vidaquotidiana”), es podria substituir per algun terme que fes referència a la situació i les condi-cions de les dones actualment. Perquè el contingut d’aquesta línia, en tot allò que està rela-cionat amb les famílies, en el fons es refereix a la situació del gènere femení i els seus rolsen l’estructura familiar.


� En el redactat d’aquesta línia estratègica (“Fer de Barcelona una ciutat on tota la diversitatde projectes familiars i convivencials es puguin desenvolupar en igualtat de condicions isense riscos de marginació. Impulsar el dret a unes relacions familiars i de vida quotidianade qualitat, per mitjà d’una xarxa de serveis de suport i de polítiques de conciliació i noususos del temps”), cal eliminar l’adjectiu de qualitat (“... unes relacions familiars i de vidaquotidiana de qualitat...”) o bé s’ha d’aclarir què significa exactament aquí o quin valor afe-git hi aporta.

� A la mesura 71, que fa referència als serveis i recursos de suport a les persones (en la curadels infants, de persones grans, persones amb dependències, etc.), cal explicitar que aques-tes càrregues familiars actualment encara recauen majoritàriament en les dones. Per tant, elredactat podria ser: “Assegurar els serveis de suport a persones, majoritàriament dones, que,en l’àmbit familiar,...”. A més, es proposa que siguin serveis de suport que permetin facilitarla connexió de les dones amb la vida activa (serveis que “alliberin” la dona per poder realit-zar activitat fora de l’entorn familiar).

� La mesura 74 (“Reordenar, diversificar i ampliar els espais i recursos de suport a les famíliesen les seves funcions parentals”) és molt abstracta i s’hauria de concretar millor quines sónles funcions parentals a les quals fa referència. En aquest sentit, cal esmentar i explicitarespecialment que una de les majors dificultats o amenaces en les funcions parentals és fercompatible i poder articular els espais i temps de vida familiar i laboral.

� Tampoc no s’han d’oblidar en aquesta mesura, a més de les funcions parentals (pares-fills),les funcions de retorn intergeneracionals (cura de les persones grans).

� Cal incloure una mesura que tingui relació amb la reorganització dels temps de la ciutat(transports, temps laboral...), orientada a facilitar el benestar de les famílies.

Altres observacions generals al document

� S’hi troba a faltar una línia estratègica dedicada exclusivament a les dones (tal com hi ha unalínia dedicada a la infància i l’adolescència i a la gent gran). Si bé es reconeix que totes lesmesures recollides al document van adreçades tant a homes com a dones, com a personesque viuen a la ciutat, hom pensa que hi ha determinats aspectes i necessitats-problemàtiquesque són específiques de les dones i que encara avui requereixen un tractament específic ique han de ser recollides i ateses de manera particular.




GRUP DE TREBALL DROGODEPENDÈNCIES



El document que es presenta a continuació constitueix l’Informe participatiu del Grup de Treballde Drogodependències del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).




� Maig 2003: eleccions municipals






� Elaboració informes participatius (consells)


� Març 2004: elevació i aprovació definitiva del PAM al plenari de l’Ajuntament














Atès l’àmbit d’actuació del Consell Municipal de Benestar Social, el treball en els grups que elformen s’ha centrat en la revisió del PAM pel que fa a la línia estratègica en relació amb el benes-tar social (línia 5: “Barcelona amb benestar i cohesió”).

No obstant això, per complir l’objectiu d’analitzar el PAM 2004-2007 en la seva globalitat, es vaindicar als membres de cada grup que la resta de les seves línies estratègiques les podien conèi-xer i treballar per mitjà dels mecanismes de participació previstos al web de l’Ajuntament(www.bcn.es), on es troba disponible el document complet del PAM, així com un qüestionari perpoder-hi fer les seves aportacions. En aquest sentit, es va facilitar una còpia d’aquest qüestiona-ri per a aquelles persones que preferissin lliurar-lo en format paper a la Secretaria Tècnica delCMBS.

Els documents de treball del Grup de Drogodependències

� Programa d’actuació municipal 2004-2007 de Benestar Social

La proposta municipal (Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social) pel que fa a les políti-ques i actuacions referents al benestar social a la ciutat es recull al document 100 compromisosper una ciutat més inclusiva i solidària. Les mesures (compromisos) que proposa es troben estruc-turades en nou línies estratègiques:




4. Inclusió social



7. Gent gran



* Aquesta línia estratègica, si bé s’esmenta com a part del document, no serà treballada pel CMBS i altres consells de participació social,ja que ho farà l’Institut Municipal de Persones amb Disminució a través dels seus mecanismes de participació.


� El PAM en relació amb l’Acció sobre la drogoaddicció, programes de prevenció i promocióde la salut i informació sanitària

El Programa d’actuació municipal fixa 17 mesures que tenen relació específica amb el tema deles drogues, en un apartat que s’ha estructurat sota el títol Acció sobre la drogoaddicció, progra-mes de prevenció i promoció de la salut i informació sanitària. Les mesures hi són classificadesen tres objectius estratègics, mitjançant els quals es concreten les principals accions que cal des-envolupar.

Els tres objectius estratègics són els següents:

1. Acció sobre la drogoaddicció

2. Reforç i actualització dels programes de prevenció i promoció de la salut

3. Informació sanitària

Procés de treball i metodologia

Tal com s’ha assenyalat en l’apartat anterior, el Grup de Treball de Drogodependències del CMBSha treballat dos documents:

� Els objectius i mesures específiques referents a Acció sobre la drogoaddicció, programes deprevenció i promoció de la salut i informació sanitària, presents al PAM general del’Ajuntament.


El treball s’ha desenvolupat en una sessió (9 de febrer), en la qual per als dos documents, elsmembres del grup han dut a terme un procés d’aportacions respecte a aquells aspectes o ele-ments de les mesures assenyalades que han considerat que calia matisar o complementar, itambé s’han aportat nous elements no reflectits en els documents.

A totes les persones del Consell que no han pogut assistir presencialment a la sessió de treball,se’ls ha donat l’oportunitat de fer arribar les seves propostes o aportacions a la Secretaria Tècnica.


Elaboració d’aportacions



Procés de priorització

� Acció sobre la drogoaddicció, programes de prevenció i promoció de la salut i informació sani-tària. Cada participant ha prioritzat les 9 mesures –de les 17 proposades– que ha consideratmés rellevants o més importants de dur a terme (dues o tres com a màxim per cada línia estra-tègica). (Metodologia dels gomets, plafons).

Participants

Nom Organització

Abellanas i Molleví, Lina Àmbits-esport

Abelló i Planas, Lola FAPAC Catalunya

Alberny i Iglesias, Mireia Grup Municipal PSC

Altabas i Reñé, Anna Àmbit Prevenció

Amores, Juli Night Sun Group

Andres i Alborch, Jordi Grup Municipal PSC

Baltasar i Albesa, Pep CCOO

Barluenga i Vilajuana, Salvador Grup Municipal ICV-EU i A

Boada i Lloro, Susanna Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona

Casanovas i Berdaguer, Jordi Oficina del Pla jove (Ajuntament de Barcelona)

Català i Galofré, Carmina Direcció Tècnica d’Afers Socials (Ajuntament de Barcelona)

De la Torre i Pastor, M. Rosa Federació Catalana de Voluntariat Social

Escolies i Plou, Oriol Projecte Home

Forés i Llasat, Jaume Grup Municipal ERC

Fransitorra i Brase, Pilar Coordinació Drets Civils (Ajuntament de Barcelona)


Funes i Artiaga, Jaume Coordinador Grup Treball Drogodependències

Garcia i Vidal, Joan Grup Municipal ICV-EU i A


González i Pérez, M. Àngels Justícia i Pau

Guix i Oliver, Joan Expert

Henar i Pérez, Esther Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

Hernández i Aguilar, Oswaldo UGT

Linares i Bertolin, Gaspar Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona

López, Rafael Grup Municipal PP

López i Carol, Joan Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona

Lligoña i Trulla, Eva Institut per a la Promoció Social i de la Salut (IPSS)

Manzanera i López, Rafael Expert

Martí i Carrasco, Víctor Grup Igia


Odriozola i Farré, Begoña Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Oliveras, Marc Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

Parellada i Serres, Dèlia Creu Roja

Pascual i Martí, Alícia Institut Genus / CAS Nou Barris

Pérez i Antón, Felisa Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

Porta i Rigau, Carme FAPAC Catalunya


Roig i Montserrat, Carles Serveis Associats Recerca i Orientació Àrea Social

Rovira i Guardiola, Josep Energy Control (ABD)

Segura i Vallès, Joan Federació Catalana de l’Esplai

Solanes i Salse, Pilar Secretària del Consell Municipal de Benestar Social

Suárez i Vázquez, Rosa Centre d’Estudis sobre Promoció de la Salut (CEPS)

Tió, Albert Night Sun Group

Tolrà, Jordi Universitat Autònoma de Barcelona / Fundació AutònomaSolidària

Torralba i Novella, Lluís Agència de Salut Pública de Barcelona

Ugalde i Apalategui, Mercè Universitat de Barcelona (UB)

Ulied i Seguí, Mercè Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona

Yanovsky i Martí, Elisabet Fundació “la Caixa”


Aportacions al PAMDocument Acció sobre la drogoaddicció, programes de prevenció ipromoció de la salut i informació sanitària

Com a elements més rellevants per destacar, en general, de les mesures del PAM pel que fa a ladrogoaddicció, programes de prevenció i promoció de la salut i informació sanitària, cal assenya-lar els següents:

� La preparació, el disseny i l’aprovació del nou Pla d’acció sobre drogues de Barcelona (mesu-ra 1.1).

� La incidència i l’enfortiment de la transversalitat en tots els àmbits –drogoaddicció, progra-mes de prevenció i promoció de la salut i informació sanitària–, reflectida en mesures comara la integració de serveis d’atenció a les dependències en l’àmbit de la salut o de serveisde salut mental, pla de drogues elaborat i implementat transversalment, etc.

� El disseny i/o l’execució de la nova enquesta de salut de Barcelona (ESBA).

� La millora de la mobilitat (gent gran, persones amb dependències, etc.) en l’accés als serveissanitaris o de salut.

Línia 1. Acció sobre la drogoaddicció

� Amb referència a la “prova pilot per a la integració de serveis d’atenció a les dependènciestant en l’atenció primària de salut com en els serveis de salut mental” (mesura 1.3), s’as-senyala que, tal com s’indica a la mesura, seria una prova pilot i que, a més, la definició decom s’ha de dur a terme aquesta integració és un tema encara obert i que s’ha d’anar defi-nint; també cal tenir en compte el nou Pla d’acció sobre drogues.

En tot cas, s’assenyala que seria un procés d’integració progressiu i que en cap cas es pre-tén delegar totes les responsabilitats en els professionals del sistema sanitari; de moment escomençaria amb la compartició d’espais i recursos professionals (integració dels espais i pro-fessionals dels CAS de drogues en els ABS/CAP).

En general es considera que és un model que aporta més avantatges que altres sistemes orga-nitzatius, tant pel que fa a l’atenció als usuaris com al treball dels professionals, entre altresaspectes.


� La possibilitat d’incrementar la relació/integració entre els CAS de drogues i les farmàcies dis-pensadores de metadona és una bona col·laboració que fins ara ha donat bons resultats i efec-tivitat. En l’actualitat s’està treballant en l’elaboració d’un conveni.

� Cal donar informació i assessorament per a adolescents i les seves famílies en els centressanitaris (ABS-CAP), especialment pel que fa al consum de drogues.

Tot i que ja existeix el Centre d’Orientació de Drogues de Barcelona, la proposta seria prestartambé aquest servei als CAP i ABS de la ciutat.

Igualment, s’ha d’oferir informació als centres sanitaris sobre els programes d’intercanvi dexeringues, especialment sobre els centres (farmàcies, per exemple) adherits al programa.



� En general, en el document es troba a faltar una menció específica a les persones amb dro-godependències, en les diverses línies estratègiques.

En aquest sentit, es proposen diferents mesures:

- En la prestació dels serveis i equipaments per a persones en situació d’exclusió social (mol-tes d’elles drogodependents), cal tenir en compte les característiques i les necessitats espe-cífiques de les persones amb drogodependències. És necessària una flexibilització de lesnormes, considerant la problemàtica de la persona drogodependent (per exemple en els cen-tres d’acolliment temporal), a fi que aquestes persones també se’n puguin beneficiar.

- S’ha d’analitzar la situació de les persones que tenen problemes amb les drogues i alhoraamb la justícia. Sovint apareixen moltes dificultats per donar resposta a les necessitats d’a-questes persones (per a la seva reinserció sociolaboral, recerca d’habitatge, etc.).

� Cal incloure alguna mesura que faci referència a les persones recloses, per exemple relativaa facilitar els processos de les mesures alternatives a la presó, centres de baixa exigència, etc.

� Pel que fa a la línia estratègica de la infància i l’adolescència:

- Cal fer una menció especial als infants i els adolescents que tenen problemes amb la llei(en règim de llibertat vigilada, en centres tutelars de menors...).

- S’han de buscar línies d’interrelació entre el Projecte educatiu de ciutat (PEC) i el PAM deBenestar Social (100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària).

- Cal incidir de manera important en la interrelació entre el treball comunitari i la xarxa derecursos educatius (formals i informals).

� Pel que fa a la línia estratègica de la gent gran:

- Cal detectar els problemes d’atenció sociosanitària a la gent gran: “desmedicalitzar” la gentgran i “socialitzar-la”. Molts dels problemes que presenta la gent gran i que actualment estracten amb atenció mèdica es podrien resoldre amb serveis i atenció d’àmbit social, o béamb una acció coordinada socialment i sanitàriament parlant:

- potenciar els mediadors comunitaris- atenció domiciliària / treballadores familiars

- En general, cal més coordinació entre els diferents sistemes: és necessària una sistematit-zació de les coordinacions entre centres de salut, serveis socials i altres serveis comunita-ris.


� Pel que fa a la línia estratègica de benestar intercultural:

- Cal impulsar l’aprenentatge del català/castellà per a les persones nouvingudes, per tal de ferque siguin independents i que no necessitin mediadors interculturals (complement a lamesura 39: “Garantir l’accés de la població nouvinguda a l’aprenentatge del català i del cas-tellà. Enfortir la col·laboració amb el Consorci per la Normalització Lingüística. Coberturadel Servei de Traducció per al conjunt de serveis municipals d’atenció al ciutadà, posant unèmfasi especial en els centres de Serveis Socials”).


Resultat de la prioritzacióDocument Acció sobre la drogoaddicció, programes de prevenció ipromoció de la salut i informació sanitària

Les mesures que s’han prioritzat en cada una de les línies estratègiques han estat les següents:


12 1.3 Realitzar una prova pilot per a la integració de serveis d’atenció a les dependènciestant en l’atenció primària de salut com en els serveis de salut mental.

9 1.1 Preparar, dissenyar, aprovar i aplicar el nou Pla d’acció sobre les drogues deBarcelona de manera transversal, per cobrir el període 2004-2007, així com avaluarl’anterior pla, 2002-2003.

9 1.4 Millorar el control de la promoció i el consum de substàncies addictives d’ús insti-tucional (tabac i alcohol) d’acord amb les normes vigents i les anunciades, amb espe-cial referència als menors, la publicitat, el fum en recintes tancats i altres aspectesregulats. Explorar intervencions apropiades per a joves en relació amb el consum detabac i el consum problemàtic d’alcohol.


8 2.5 Reforçar les actuacions enfront de la sida, insistint en la prevenció i el seguiment del’atenció integral dels malalts i afectats, per evitar una relaxació social i mediàtica.Cal fer-ho enfortint la vinculació amb les organitzacions dels afectats i les de suport.

8 2.2 Vetllar per la salut de la gent gran i de les persones discapacitades o amb dèficitsd’autonomia personal.

8 2.1 Mantenir l’esforç per assolir l’objectiu d’equitat en la salut en el context dels canvispoblacionals, ambientals i en el sistema sanitari, per mitjà d’actuacions de discrimi-nació positiva.



14 3.6 Analitzar les desigualtats socials en salut, amb estudis específics per barris i dis-trictes, per gènere, per població immigrant, i els factors modificables que tenen mésinfluència en les dimensions de la desigualtat.

12 3.3 Dissenyar i fer una enquesta a adolescents sobre estils de vida relacionats amb lasalut.

9 3.5 Elaborar un informe integral sobre la salut mental a Barcelona, amb referència alsfactors que la condicionen, als que generen més vulnerabilitat psicològica, als indi-cadors existents de salut mental i als serveis assistencials existents i la seva activi-tat.




GRUP DE TREBALL GENT GRAN



El document que es presenta a continuació constitueix l’Informe participatiu del Grup de Treballde Gent Gran del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).


























Atès l’àmbit d’actuació del Consell Municipal de Benestar Social, el treball en els grups que elformen s’ha centrat en la revisió del PAM pel que fa la línia estratègica relativa al benestar social(línia 5: “Barcelona amb benestar i cohesió”).


El Programa d’actuació municipal 2004-2007 de Benestar Social





4. Inclusió social



7. Gent gran






� El treball s’ha dut a terme en dues sessions (21 de gener i 11 de febrer), en les quals s’hapresentat el procés d’exposició pública del PAM i s’han treballat els seus continguts.

� A totes les persones del grup que no han pogut assistir presencialment a la sessió de treball,se’ls ha donat l’oportunitat de fer arribar les seves propostes o aportacions a la SecretariaTècnica.

S’ha treballat el document 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària, respecte alqual s’ha fet el següent:


� Aportació/proposta que matisa, completa o valora el contingut d’una de les 75* mesures japroposades.

� Aportació/proposta d’una nova mesura (no existent entre les 75 proposades) interessant peravançar en alguna de les línies estratègiques.


Cada participant havia de prioritzar les 20 mesures –de les 75 proposades– que considerés mésrellevants o més importants de dur a terme. (Metodologia dels gomets, plafons.)

* Del les 100 mesures del document 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària, en les sessions de treball dels consells departicipació només s’abordaran les 75 mesures incloses en les 8 primeres línies estratègiques, i no s’abordaran les 25 que pertanyen ala línia estratègica de persones amb disminució.


Participants

Nom Organització

Anton i Rubio, Tomàs Grup Municipal ICV-EU i A

Barenys i Pérez, M. Pia Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Blanco i Fillola, Ismael Universitat Autònoma de Barcelona (Equip Anàlisi Política)

Borràs i Solé, Montserrat Direcció Serveis Participació Social (Ajuntament de Barcelona)

Borrell i Thió, Montserrat Fundació Família i Benestar Social

Casiñé i Bardají, Josefa Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica (SECOT)

Castells i Negre, Marta Fundació Privada Amics de la Gent Gran

Cervera i Alemany, Antoni Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Ciurana i Munté, Cèlia Direcció Serveis Gestió Serveis Personals (Ajuntament deBarcelona)

Cristià i Rovira, Llibert La Tercera Edat per al Tercer Món

Cucurella i Fabregat, Eulàlia Alzheimer Catalunya

Domínguez i Alcón, Carmen Universitat de Barcelona (UB)

Duaigües i Duagües, Mònica Caixa de Catalunya / Fundació Viure i Conviure

Ensenyat i Sacristán, Conrad Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran (FOCAG)

Espinás i Xivillé, Josep UGT

Furriol i Teixidó, Maria Consell Nacional de Dones d’Espanya


Giner i Lladós, Mercè Fundació Família i Benestar Social

Giraldo i Gil, Manuel Grup Municipal PSC

Gómez i Passolas, Agustí Federació Catalana de Voluntariat Social

Gordo i Guarino, Francesc Grup Municipal ERC

Gramunt i Pubill, Montserrat Grup Municipal CiU

Gras i Bros, Rosa Fundació “la Caixa”

Hernàndez i Martorell, Amèlia Grup Municipal CiU

Ibàñez i Martínez, Vicenç Grup Municipal CiU

López i Robles, Lluïsa Coordinació Drets Civils (Ajuntament de Barcelona)

Lunas i Masnou, M. Rosa A. Catalana Familiars, Usuaris, Col·laboradors Geriàtrics

Marcos i Martín, Àngel Asociación Foro Defensa Tercera Edad

Mas i Quintana, Mercè Creu Roja

Mora i Fernández, Montserrat Col·legi Doctors i Llicenciats C. Polítiques i Sociologia deCatalunya

Muñoz i Puerta, Josep Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG)



Page i Díaz, Mercedes Grup Municipal PSC

Pardo i Miquela, Anna M. Universitat Autònoma de Barcelona / Grup Estudi Vellesa

Pérez i Salanova, Mercè Coordinadora Grup de Treball Gent Gran

Prats i Martí, Llúcia Associació d’Ajuda a Assistents Socials Jubilats (Equip 65)

Puig i Roca, Francesca Experta

Pujolar i Cantijoch, Concepció Associació Familiars Alzheimer Barcelona

Quintana i Sánchez, Isabel Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona

Rodríguez i Benito, Pilar Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

Rueda i Latasa, Josep Lluís Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) /Vocalia G. Gran

Santiago i Die, Mercedes Grup Municipal PP

Selva i Martín, Anna Càritas Diocesana

Solanes i Salse, Pilar Secretària Consell Municipal Benestar Social

Soler i Ulacia, Joaquim Grup Municipal PP

Solís i Donat, Dolors CCOO

Velasco i Mata, David Fundació “la Caixa”

Verdú i Mateos, Josep UGT

Vergara i Beltrán, Pepita Col·legi Oficial Treball Social i A. Socials de Catalunya

Vicens i Calvet, Carles Col·legi Ofic. Enginyers Indus. de Catalunya

Vila i Miravent, Josep Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Vizcaíno i Martí, Jordi Direcció Planificació, Recerca i Desenvolupament (Ajuntamentde Barcelona)



A continuació s’exposa el recull i la sistematització de les aportacions realitzades al document100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària.


Aportacions generals sobre el document o procés del PAM

� La participació o consulta ciutadana amb motiu del PAM hauria de tenir lloc de manera mésobjectiva, visible i quantificable en altres espais o àmbits, per tal de concretar les complici-tats transversals i les capacitats de les autoritats locals i la societat civil organitzada i indivi-dualitzada en la presa de decisions conjuntes.

� S’haurien d’establir formes participatives de seguiment per part de les entitats que han for-mat part del procés participatiu del PAM, de manera que aquestes entitats tinguessin accésa informacions fiables per part de l’Administració i fossin informades de com es porta a termel’execució del programa. Així es faria visible la credibilitat de la participació i, en general, dela democràcia participativa (s’evitaria que el darrer any de govern “arribessin les presses perinaugurar projectes”).

� Les comissions de districte i els grups de treball que actualment tenen un espai de partici-pació ciutadana juntament amb l’Administració local també haurien de ser actors principalsa l’hora de transmetre la informació a la resta dels ciutadans.

� Cal definir amb més rigor la presència de les entitats en l’elaboració del pressupost de pro-paganda institucional per tal d’establir criteris de prioritats davant les necessitats que téactualment la ciutat i la ciutadania.

� En tot el document 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària, hi ha diferèn-cies importants quant al nivell de concreció. Hi ha mesures molt genèriques i mesures queconcreten o complementen les anteriors i que, de fet, són necessàries per aplicar les ante-riors.


� Cal indicar, en alguna de les 100 mesures del document o bé en una possible introducció, elpercentatge actualitzat que representen els programes de Benestar Social sobre el pressuposttotal de l’Ajuntament.


� Emmarcant-ho en la mesura 6, sobre l’Observatori Barcelona i tot el que fa referència a ladifusió de coneixements sobre la realitat social de la ciutat, cal fer una menció específica alVI Congrés Internacional “Animals de companyia, font de salut”. S’ha de tenir en comptel’important rol que poden exercir els animals de companyia en diferents col·lectius (gent gran,infància, persones amb dependència, etc.).


� Respecte a la definició de l’objectiu estratègic, es proposa matisar-ne el redactat en la sevapart final, que quedaria així: “… i garantir una atenció immediata i de qualitat a les emer-gències socials”.

� Cal incorporar, en el marc de la mesura 9, que fa referència al Model d’atenció primària deserveis socials, la proposta d’aplicar el llibre blanc d’atenció primària, afegint en el redactatel següent: “de manera que estableixi noves ràtios professionals”.

� A la mesura 13, que parla de potenciar el conjunt de serveis d’atenció domiciliària, s’ha d’in-dicar quina és la taxa de cobertura actual, quan s’estableix que es vol arribar a un 4% el2007.

� Cal matisar el redactat de la mesura 15, a fi que quedi així: “Garantir que tots els districtesde la ciutat disposin de tots els serveis i eines del Model d’atenció domiciliària, com tambéd’un model d’organització i gestió que garanteixi l’equitat, la qualitat, la satisfacció i lesexpectatives de les persones ateses…”.

� Es proposa parlar en termes d’universalitat amb referència al Servei de Teleassistència trac-tat en la mesura 16.



� Cal unir en una sola mesura la 19 i la 20, ja que una és l’aplicació o el desenvolupament del’altra. S’ha de fer el mateix amb la 21 i la 22. La mesura 19, concretament, parla d’elabo-rar un programa d’acció comunitària, i la 20, de com es realitzarà el desplegament d’aquestprograma en tots els districtes. De la mateixa manera, la mesura 21 tracta de l’aprovació i laposada en marxa d’un mínim de deu plans comunitaris, mentre que la 22 completa l’anteriorperquè especifica amb què hauran de comptar aquests plans comunitaris.

� A la mesura 21, que fa referència a la posada en marxa dels plans comunitaris de barri, quandiu que els plans hauran d’implicar els diferents agents institucionals i associatius del terri-tori, i també la xarxa d’equipaments de proximitat, cal afegir-hi que, a més, hauran d’estar enconnexió amb les comissions de Districte corresponents (vegeu la mesura 66).

� A la mesura 23, que parla de garantir l’aprovació i la posada en marxa de bancs dels tempsi programes de bon veïnatge en tots els districtes de la ciutat, cal afegir-hi una referènciaespecífica, en quant bones pràctiques, al programa Quetzal d’integració del voluntariat socialals centres geriàtrics i sociosanitaris i el programa Geronto-Tuteles (ambdós creats perACFUC). En concret, es proposa el següent redactat: “Per potenciar l’intercanvi intergenera-cional, garantir la creació i la posada en marxa de bancs de temps, programes de bon veï-natge, Quetzal i altres en tots els districtes de la ciutat”.

� S’ha d’ampliar la mesura 24, sobre la creació de xarxes territorials d’acció social, afegint-hique cal crear un equip d’avaluació comunitària per tal que, bo i coordinant-se amb el Serveid’Acció Comunitària (mesura 20), realitzi un seguiment del desplegament del Programamunicipal a tots els districtes de la ciutat.

� Cal afegir, en el redactat de la mesura 26, que parla dels centres cívics, la necessitat de dotar-los de la xarxa adequada d’equipaments per tal que puguin dur a terme l’acció comunitàriacorresponent. S’ha de matisar, d’altra banda, el final de la mesura, afegint-hi “des d’una òpti-ca intergeneracional”.


� Cal incorporar a la mesura 32, que tracta del Programa operatiu per a persones en situaciód’exclusió intensa, la proposta d’elaborar un cens de persones en situació de risc (d’habitat-ge, social, econòmic, familiar, etc.), per tal de disposar d’informació actualitzada i poderactuar preventivament sobre aquest col·lectiu.



� Cal concretar una mica més la mesura 43, que parla del poble gitano i de l’acció municipalen aquest àmbit, i s’hi ha d’afegir, al final de la mesura, quan parla del programa-marc d’ac-ció per al poble gitano, el següent: “per tal de garantir, entre altres, l’ajut a la inserció labo-ral i la protecció del dret dels nens i les nenes a l’escolarització”.

Línia 7. Gent gran

� Cal modificar la redacció de l’objectiu estratègic de la manera següent: “Garantir el dret a unenvelliment digne, posant a l’abast de la gent gran els recursos i serveis que facin possible elmàxim d’autonomia personal i que garanteixin, quan aquesta ja no sigui possible, la protec-ció necessària per evitar les situacions de desemparament existents. S’han d’enfortir les rela-cions d’atenció i bon veïnatge i promoure dinàmiques participatives, intergeneracionals i deprotagonisme ciutadà”.

� Cal incorporar una nova mesura dins l’objectiu estratègic gent gran, que parli del voluntariati de la seva importància i incidència en aquest col·lectiu. Es proposa el següent redactat:“Impulsar i desenvolupar un pla de voluntariat dins el col·lectiu gent gran, que faci possibleque les persones grans en condicions de poder ajudar altres persones de més edat o ambalgun grau de dependència trobin el suport necessari per dedicar una part del seu temps al’ajuda voluntària d’aquestes persones més necessitades”.

� S’hi ha d’incorporar una mesura per reforçar i ampliar a tots els districtes de la ciutat l’a-companyament mitjançant voluntaris a gent gran autònoma independent i als afectats per lesdemències (famílies i malalts). Aquesta tasca és realitzada per associacions com l’AFAB(Associació Familiars Malalts Alzheimer Barcelona).

� Cal establir una mesura en l’objectiu estratègic gent gran que reprodueixi el que s’estableixa la mesura 53 per al cas de la infància i l’adolescència. Així, doncs, la mesura hauria de par-lar d’establir estratègies potents de coneixement i recerca sobre les dinàmiques de la gentgran, com a base per a la programació d’accions, però també per dotar de visibilitat ciutada-na la realitat de la gent gran de la ciutat. Aquest tema també es podria relacionar ambl’Observatori.

� De la mateixa manera, cal establir una mesura en l’objectiu estratègic gent gran que faci refe-rència al paper del Consell Municipal de Benestar Social i, concretament, al Grup de Treballde Gent Gran com a referent participatiu i d’impuls de la xarxa (tal com s’estableix a la mesu-ra 51 per al Grup de Treball d’Infància i Adolescència).


� S’hi ha d’incorporar una mesura que faci referència a la necessitat d’impulsar la promulgaciód’una llei sobre la dependència. També es podria incloure a la mesura 54, que parla de laCarta municipal, o en qualsevol de les mesures de l’objectiu estratègic model Barcelona deserveis socials que fan referència a l’atenció domiciliària (mesures 12, 13, 14 i 15).

� En parlar del Model integrat de serveis d’atenció domiciliària a la gent gran, a la mesura 55,cal especificar si el mínim del 4% que es vol assolir de cobertura per al 2007 és només dela gent gran o de tota la ciutadania i a partir de quins criteris s’estableix (per saber en quingrau les necessitats de la gent gran estan cobertes).

� També amb referència al Model integrat de serveis d’atenció domiciliària a la gent gran(mesura 55), es proposa introduir un matís o aclariment en aquest sentit. Els serveis d’aten-ció domiciliària a la gent gran haurien de diferenciar aquest col·lectiu (gent gran) de les per-sones grans amb malalties degeneratives cròniques, les quals es troben invalidades física-ment i psíquicament. L’atenció d’aquestes persones s’hauria de dur a terme per part de tre-balladors familiars formats, molt ben qualificats i amb un seguiment continuat de treballa-dors socials molt especialitzats en el camp de les demències.

� A la mesura 58, que estableix l’impuls d’un pla d’acció per a la creació d’una xarxa d’equi-paments d’atenció a la gent gran, cal afegir, al final de la mesura, el següent: “Ampliar elsobjectius de tots els equipaments d’atenció a la gent gran complementant-los amb els deprestació de serveis oberts a les persones grans del barri no usuàries fixes de l’equipament(model Pau Casals, menjador, bany geriàtric i altres)”.

� A la mateixa mesura 58 cal afegir el següent matís: “els centres de dia, que són una granaportació per als malalts en fases inicials, han de ser específics per al tractament cap alsmalalts amb demència”.

� A la mateixa mesura es proposa afegir, en el seu redactat, el següent: “Impulsar un pla d’ac-ció, tot promovent la participació de la gent gran que en faci ús i recollint les aportacions deles persones en situació de fragilitat, que doti la ciutat d’una xarxa potent i diversificada d’e-quipaments d’atenció a la gent gran”.

� Quant a la mesura 59, que tracta del tema de la xarxa d’apartaments amb serveis per a lagent gran, cal afegir-hi la següent aportació, al final de la mesura: “El cooperativisme entrela gent gran, així com altres formes d’acció comunitària, poden pal·liar les dificultats que elspensionistes d’ingressos moderats troben per accedir a residències o habitatges públics. Laseva aportació econòmica i una incentivació pública podrien ser una solució al problema”.

� Cal matisar el redactat de la mateixa mesura 59, i ha de quedar així: “Desenvolupar novesexperiències d’habitatge ajustades a la realitat socioeconòmica de les diverses unitats fami-liars, ‘famílies de fet’, de manera que es considerin, entre altres aspectes, experiències inno-vadores en habitatge comunitari com ara les llars compartides existents”.


� Pel que fa a les situacions de maltractament a les persones grans, tractades en la mesura 61,cal incorporar-hi la necessitat d’establir un protocol de detecció de situacions de maltracta-ment per als serveis socials i per als serveis sanitaris d’atenció primària.

� Respecte a l’acolliment en situacions d’urgència de la gent gran, cal especificar, a la mesu-ra 62, que aquest requereix, a més de coordinació amb el Consorci Sanitari de Barcelona,formació dins la xarxa social i sanitària.

� A la mesura 65, amb referència al programa Viure i conviure, cal matisar el redactat afegint-hi “Fundació Viure i Conviure”.

� Cal afegir a la mesura 65, que parla del Consell Assessor de la Gent Gran, o bé a una altramesura d’aquest objectiu estratègic la proposta d’establir un mecanisme de seguiment de ladifusió de la Carta de drets i llibertats de les persones grans amb dependència.

� S’ha de matisar el redactat de la mateixa mesura 65, quan parla d’enfortir el Consell Assessorde la Gent Gran com a espai de referència per a la participació i la plena implicació personali associativa en les polítiques municipals de gent gran, afegint-hi el següent: “... i generalsde tota la ciutat”. D’altra banda, cal incorporar a aquesta mesura una menció específica deles “comissions de Districte de la gent gran”.

� A la mesura 67, que estableix la generació i l’activació d’una Xarxa Gran, cal afegir que laxarxa també hauria de tenir en compte les necessitats i les aportacions que facin les perso-nes en situació de fragilitat.


� En la mesura 69, que estableix la creació d’un grup de treball sobre famílies al ConsellMunicipal de Benestar Social, cal especificar que el concepte de família cal entendre’l coma grup de convivència estable sense tenir en compte, per tant, si hi ha o no vincles civils entreels membres del grup.

Línia 9. Persones amb disminucions

� Cal esmentar de manera específica, en alguna de les mesures de l’objectiu estratègic perso-nes amb disminucions, que es garanteix que cap persona amb disminució perd cap dels dretsi/o serveis del IMD de què gaudia en passar a ser persona gran i deixar, normativament, deser persona amb disminució.


Resultat de la priorització

A continuació es presenta el resultat del procés de priorització de les 75 mesures analitzades deldocument 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària.


Objectiu estratègic. Fer de Barcelona una ciutat més inclusiva i solidària, on totes les per-sones puguin accedir a tots els mecanismes de desenvolupament humà que els permetinportar a terme els seus projectes vitals en condicions de màxima llibertat i igualtat, tot afe-blint les relacions de dominació i dependència, en un marc generador d’autonomia, frater-nitat i reconeixement de les diferències.

9 1. Aconseguir la transferència de competències que estableix la Carta municipal i laposada en marxa del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, com a nou marc insti-tucional per a la definició i la gestió de la xarxa de benestar social.

5 2. Apostar per l’extensió dels serveis, en el marc del Consorci i del nou model de finan-çament que haurà d’aportar l’Administració autonòmica, amb l’objectiu bàsic d’igua-lar a Barcelona les aportacions per habitant del conjunt de Catalunya en termes depolítica de benestar social.

5 3. Elaborar el Pla estratègic de benestar social de Barcelona. Situar el Consell Municipalde Benestar Social com a espai participatiu de referència en l’elaboració i el desple-gament del Pla estratègic.

14 4. Consolidar la xarxa d’equipaments socials d’acord amb les necessitats específiques iamb les propostes del Pla estratègic de benestar social. Posar especial èmfasi en lamillora d’infraestructures i el desenvolupament tecnològic que possibiliti el funciona-ment en xarxa i un major impacte social.

18 5. Consolidar i millorar el conjunt de consells de participació social, com a espais d’im-plicació directa de les persones i el teixit associatiu de la ciutat en la definició i elseguiment de les estratègies de benestar social. Articulació de xarxes socials en elsdiferents àmbits temàtics d’actuació, com a veritables marcs compartits d’acció entrel’Ajuntament i el capital social de Barcelona en la generació de benestar col·lectiu.


6 6. Consolidar l’Observatori Barcelona com un instrument potent de gestió i difusió delconeixement sobre la realitat social de la ciutat, amb capacitat d’aportar informacióútil per a la planificació i l’avaluació de polítiques socials municipals, i per a les estra-tègies de benestar impulsades des d’altres agents socials, per mitjà dels seus produc-tes i activitats bàsiques: sistemes d’indicadors socials i sistemes de coneixement del’activitat municipal, perfil social, pla de recerca, publicacions, Fòrum Observatori,revista Barcelona Societat.

0 7. Elaborar un pla de comunicació que prevegi la posada en marxa d’estratègies potentsi innovadores de comunicació i informació en l’àmbit dels serveis de benestar social.

4 8. Consolidar el Projecte B3 (Barcelona, Beneficis, Benestar), liderat per l’ABAS, com aestratègia de col·laboració entre el món empresarial i el teixit social de la ciutat, pertal d’impulsar i donar suport a projectes i serveis que contribueixin a l’objectiu estra-tègic de fer de Barcelona referent internacional en inclusió social i desenvolupamenthumà.


Objectiu estratègic. Construir un model de serveis socials d’atenció primària que esdevin-gui el referent territorial bàsic del conjunt d’estratègies per fer de Barcelona una ciutatinclusiva i solidària. Enfortir les capacitats dels equips de base per al treball en xarxa i l’o-rientació comunitària, potenciar i diversificar els serveis d’atenció domiciliària, i garantiruna atenció de qualitat a les urgències i emergències socials.

12 9. Concretar la definició del nou model d’atenció primària de serveis socials. Portar aterme un pla operatiu de millora de la xarxa bàsica d’atenció social primària, en cohe-rència amb el model definit al llibre blanc i amb els requeriments d’una societat enplena transformació:

- que situï els serveis socials d’atenció primària com a eix referencial del conjuntde l’acció social al territori.

- que millori i enforteixi els equips humans, les infraestructures i els recursosmaterials i tecnològics dels centres de serveis socials.

- que potenciï el treball social comunitari per tal d’incrementar la capacitat d’or-ganització, acció i transformació del territori.


8 10. Garantir la coordinació en xarxa i la interrelació estructurada dels equips d’atenciósocial primària amb l’atenció primària salut, els recursos de salut mental, els centreseducatius i els serveis territorialitzats d’inserció laboral i d’habitatge, per tal d’avan-çar cap a abordatges integrats, innovadors i de proximitat de les necessitats socials.

2 11. Consolidar l’Associació Barcelona per l’Acció Social (ABAS) com a referent partici-patiu –amb plena capacitat d’impuls i propositiva– de Model Barcelona de serveissocials. Assegurar també la participació d’altres agents per mitjà dels diferents con-sells sectorials i territorials, i molt especialment del Consell Municipal de BenestarSocial.

14 12. Definir i posar en pràctica el nou Model integrat de serveis d’atenció domiciliària,liderat per l’Ajuntament i concebut com el conjunt de serveis de primària que es pro-veeixen en el marc de les llars, adreçats tant a gent gran i altres persones en situa-ció de dependència com a famílies amb necessitats específiques.

10 13. Potenciar de manera substancial i prioritària el conjunt de serveis d’atenció domici-liària. Arribar el 2007 a una taxa de cobertura del 4%.

4 14. Estudiar la creació d’un pla de finançament específic i progressiu, per tal de fer pos-sible l’assoliment de l’objectiu de cobertura del Servei d’Atenció Domiciliària.

11 15. Aconseguir que tots els districtes de la ciutat disposin de tots els serveis del Modelintegrat d’atenció domiciliària, així com d’un model d’organització i gestió que garan-teixi l’equitat, la qualitat, la satisfacció de les persones ateses i l’adaptació al terri-tori i a la diversitat de la ciutat.

4 16. Garantir que el 2007 totes les persones grans de la ciutat, amb dependència lleu iun marc relacional i de suport afeblit, tinguin accés al Servei de Teleassistència.

14 17. Potenciar i adaptar a les noves necessitats el Model municipal d’atenció a les urgèn-cies socials. Ampliar i millorar el Centre Municipal d’Atenció a les Urgències Socials.Dotar d’un major coneixement i projecció ciutadana el Servei d’Urgències Socials“Telèfon 900”.

0 18. Continuar i enfortir el procés de millora i adequació del Servei d’EmergènciesSocials, amb l’establiment de les normes ISO-qualitat.



Objectiu estratègic. Dotar la ciutat d’un marc de referència compartit, tant estratègic commetodològic, pel que fa a l’acció comunitària com a mecanisme generador de benestar enla vida quotidiana. Avançar de manera clara en la concreció de plans comunitaris de barrii en l’activació d’una xarxa d’equipaments de proximitat, on els centres cívics tinguin unpaper referencial bàsic.

10 19. Elaborar de manera participativa un programa municipal d’acció comunitària en elcontext de serveis personals, que doti l’acció comunitària a Barcelona d’un marc dereferència estratègic, conceptual i metodològic compartit.

1 20. Crear un servei d’acció comunitària, format per un equip de tècnics comunitaris, ambl’objectiu d’impulsar i dinamitzar el desplegament del Programa municipal en totsels districtes de la ciutat.

5 21. Garantir l’aprovació i la posada en marxa d’un mínim de deu plans comunitaris debarri. Els plans hauran d’implicar els diferents agents institucionals i associatius delterritori, i també la xarxa d’equipaments de proximitat.

3 22. Aquests plans comunitaris comptaran amb un marc de finançament establert i hau-ran d’incorporar acords i compromisos d’acció concrets.

10 23. Garantir la creació i la posada en marxa de bancs dels temps i programes de bon veï-natge en tots els districtes de la ciutat, com a iniciatives d’interacció comunitària.

10 24. Promoure la creació de xarxes territorials d’acció social que facilitin les connexions iels intercanvis entre entitats, grups i persones, com a marcs comunitaris de fomentde la convivència intercultural, de la resolució de necessitats d’habitatge, de suporta la dependència o de viabilitat de projectes familiars emergents.

11 25. Elaborar un mapa d’equipaments de proximitat com a marc de consolidació i enfor-timent de la xarxa d’acció comunitària (centres cívics, casals de barri, casals de gentgran, casals i espais infantils i de joves, ludoteques...), com a instruments indispen-sables de les polítiques territorials d’acció comunitària.

5 26. Potenciar de manera específica la xarxa de centres cívics i la posada en pràctica desistemes de millora i innovació permanent, per tal que constitueixin el recurs terri-torial bàsic per als programes d’acció comunitària i contribueixin substancialment aldesenvolupament sociocultural i a la potenciació de les dinàmiques de cohesió id’inclusió social.



Objectiu estratègic. Impulsar el projecte Barcelona inclusiva, amb l’objectiu estratègic defer de la nostra ciutat un referent internacional en termes de desenvolupament humà.Treballar pel reconeixement i l’accés de tothom als drets socials, generar dinàmiquespotents d’inclusió en els camps de l’habitatge i l’ocupació, atendre amb serveis de quali-tat les persones en situació d’exclusió i lluitar contra la pobresa.

1 27. Fer de Barcelona una ciutat referent internacional en termes de desenvolupamenthumà i lluita contra l’exclusió social. Potenciar la seva presència en xarxes europeesi globals de ciutats per la inclusió social.

13 28. Aprovar el Pla municipal per la inclusió social; projecte Barcelona ciutat inclusiva,com a estratègia de la ciutat per lluitar contra la pobresa i l’exclusió: impulsant igarantint l’accés als drets socials de ciutadania, impulsant accions positives orien-tades a les persones i col·lectius en situació d’exclusió, promovent la integració depolítiques i el treball transversal i en xarxa, i promovent la participació social i comu-nitària i el treball de proximitat.

3 29. Enfortir l’espai del Consell Municipal de Benestar Social i, concretament, el Grup deTreball sobre Pobresa i Exclusions, com a referents de participació, debat, propostai seguiment del Pla municipal per la inclusió social. Generar i activar una xarxa sociald’acció per la inclusió social, entesa com un nou impuls a les estratègies de cores-ponsabilització del teixit associatiu de Barcelona en el marc del projecte de ciutatinclusiva.

4 30. Elaborar i posar en marxa un programa operatiu que estructuri les funcions dels ser-veis socials d’atenció primària en el marc del Pla municipal per la inclusió social.

15 31. Elaborar i posar en marxa el programa Pobresa zero, en el marc del Pla municipal perla inclusió social:

- que ordeni, redefineixi i potenciï el sistema de prestacions econòmiques que esproveeixen des dels serveis socials municipals, per tal d’esdevenir una einaactiva d’acció contra la pobresa.

- que garanteixi l’accés a la renda mínima d’inserció (RMI) de tots aquells quehi tenen dret, de manera que s’enforteixi el paper d’aquesta com a veritable ins-trument contra la pobresa i per la inclusió social.

13 32. Elaborar i posar en marxa un programa operatiu per a persones en situació d’exclu-sió intensa, que defineixi un veritable circuit integral de tractament i reinserció


social, millori tota la xarxa existent de serveis i equipaments, i consolidi el model decooperació entre les iniciatives institucionals i associatives. En concret, aquest pro-grama hauria de:

- potenciar de manera substancial i territorialitzar el projecte d’intervenció enmedi obert dels serveis d’inserció social, per tal d’incrementar i adaptar la sevacapacitat de resposta a les noves dinàmiques, situacions i necessitats de lespersones sense sostre i en exclusió severa.

- dissenyar i posar en pràctica un nou model social de distribució d’aliments, queincorpori tots els proveïdors de la ciutat, per tal d’assegurar la cobertura uni-versal de necessitats alimentàries bàsiques. Definir un nou model de menjadorssocials municipals, des de coordenades territorials i de proximitat, que garan-teixi el nombre d’àpats diaris necessaris.

5 33. Elaborar un programa-marc per impulsar dinàmiques d’inclusió tematitzades, que esvagi desplegant per mitjà de programes específics de cooperació de l’organitzaciómunicipal de benestar social amb cada sistema de protecció social: ocupació, sani-tat, habitatge, accés a rendes... Concretament:

- dissenyar noves estratègies de suport per a l’accés a l’habitatge de persones ifamílies en situacions de pobresa i exclusió, juntament amb els organismes res-ponsables de les polítiques públiques d’habitatge.

- dissenyar noves estratègies per facilitar la inserció laboral de col·lectius ensituació d’exclusió, juntament amb els organismes responsables de les políti-ques públiques d’ocupació, amb especial èmfasi en l’aplicació de les clàusulessocials en els processos de contractació pública.

5 34. Reformular i ampliar els serveis d’acolliment temporal per a persones sense sostreper tal que donin resposta a les necessitats dels diferents col·lectius:

- crear un centre de baixa exigència per a persones en situació consolidada dedesarrelament social, en col·laboració amb institucions supramunicipals.

- adequar o reubicar el dispositiu d’acolliment hivernal, per tal de possibilitaruna millora integral de l’atenció.

- millorar els serveis de dutxes, bugaderia i rober amb estratègies adequades pera les noves necessitats socials.

- crear un centre d’acolliment residencial temporal per a dones soles en procésde desarrelament social i també un centre per a famílies amb responsabilitatssobre menors, com a alternatives a l’acolliment en hotels i pensions.

- disposar d’un parc públic municipal d’apartaments-habitatge per a personessense sostre o en situació d’exclusió severa, com a recurs estable d’habitatgeper afavorir processos d’inserció social normalitzada.



Objectiu estratègic. Incorporar la diversitat, el diàleg i les relacions interculturals com acomponents bàsics de qualsevol estratègia de cohesió i igualtat social. Fer de Barcelonauna ciutat que construeixi el benestar sobre la base de l’acolliment i la convivència inter-cultural.

1 35. Garantir, per mitjà del programa municipal de benestar intercultural, el desenvolu-pament i la concreció de tots aquells aspectes relacionats amb les polítiques socialsque preveu el Pla municipal d’immigració.

3 36. Potenciar el SAIER com a servei municipal de referència per a l’atenció –informació,assessorament i acolliment– de la població nouvinguda.

2 37. Continuar la millora de la qualitat del SAIER, pel que fa tant a circuits, funcions iprotocols, com a espais i infraestructura. Estudiar, en aquest sentit, la seva possibleterritorialització.

9 38. Enfortir i millorar l’atenció a la població nouvinguda per part de la xarxa bàsica deserveis socials municipals. Situar l’atenció social primària –juntament amb elSAIER– com a eix fonamental de suport per a l’accés normalitzat de les personesimmigrants als serveis públics, l’habitatge i l’ocupació.

4 39. Garantir l’accés de la població nouvinguda a l’aprenentatge del català i del castellà.Enfortir la col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. Coberturadel Servei de Traducció per al conjunt de serveis municipals d’atenció al ciutadà, fentespecial èmfasi en els centres de serveis socials.

12 40. Garantir l’atenció social d’urgències a totes les persones nouvingudes, depenent deles seves necessitats específiques, com a concreció del principi de ciutat inclusiva.En aquest marc, cal desenvolupar les estratègies necessàries de treball social ambles persones immigrants més vulnerables a l’exclusió i la marginació.

7 41. En el marc del Programa de benestar intercultural, generar i activar, en l’àmbit de laimmigració, xarxes d’acció social per la integració i la interculturalitat. Dinamitzaraquestes xarxes mitjançant plans comunitaris de barri i altres pràctiques comunità-ries en tots els districtes de Barcelona.


11 42. Millorar i ampliar el Servei Municipal de Mediació Intercultural, augmentant, diver-sificant i territorialitzant les accions mediadores, tant en l’àmbit interpersonal comen el comunitari. Garantir que tots els districtes de la ciutat puguin desenvolupar,almenys, una experiència de mediació intercultural comunitària canalitzada pel ser-vei municipal.

2 43. Consolidar i ampliar el Consell Municipal del Poble Gitano com a espai de partici-pació de les entitats i les persones gitanes. Dissenyar un programa-marc d’acció peral poble gitano que doti de coherència i sentit estratègic l’actuació municipal enaquest àmbit.

2 44. Estudiar les necessitats específiques de la població itinerant d’ètnia gitana i proveirels mecanismes que permetin el desenvolupament de les seves formes de vida, enmarcs de respecte, convivència i garantia dels drets bàsics.


Objectiu estratègic. Fer de Barcelona una ciutat respectuosa i promotora dels drets de lainfància i l’adolescència. Articular un espai socioeducatiu potent com a garantia del pledesenvolupament personal dels infants, i de la vinculació d’aquests a processos i valors desolidaritat. Actuar de manera específica amb l’objectiu de prevenir, atendre i superar lessituacions d’infància i adolescència en risc.

4 45. Promoure i garantir de manera progressiva que els espais públics, equipaments, ser-veis i activitats de l’Ajuntament comptin amb estratègies adreçades i pensades pelsi per als infants, per tal de fer de Barcelona una ciutat dels nens i les nenes: ami-gable, responsable i acollidora dels seus ciutadans i ciutadanes més joves.

4 46. Promoure estratègies innovadores de participació dels infants i dels adolescents entots els districtes de la ciutat, com a via per fer efectiu el dret dels més petits a laciutadania i com a camí perquè Barcelona s’enriqueixi amb la creativitat dels ciuta-dans i ciutadanes més joves.


9 47. Elaborar un pla d’acció socioeducativa que articuli i doti d’orientació estratègica elconjunt de serveis i recursos d’infància i adolescència (espais familiars, EIPI, casalsinfantils, ludoteques, centres oberts, etc.).

6 48. Aquest pla d’acció socioeducativa haurà de preveure les dimensions promocional,preventiva i d’atenció socioeducativa. De manera específica:

- haurà d’impulsar una xarxa integrada i de proximitat, vertebrada pel sectorpúblic local, de serveis i recursos per atendre la petita infància (0-3 anys).

- haurà de millorar i garantir la detecció proactiva i la intervenció amb infants iadolescents en situació de vulnerabilitat i risc, per mitjà de l’establiment de cir-cuits i protocols consensuats entre els diferents agents institucionals i associa-tius del territori.

9 49. Impulsar un pla d’acció interinstitucional per abordar la nova mendicitat infantil itractar de manera prioritària les formes emergents de pobresa i exclusió dels infantsdins els grups familiars.

1 50. Plantejar de manera immediata l’assumpció del finançament i la transferència de lescompetències avui delegades a l’Ajuntament per la DGAIA, amb l’objectiu de poten-ciar i millorar la intervenció dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència(EAIA).

10 51. Generar i activar una xarxa social d’acció per la infància, entesa com un nou impulsa les estratègies de participació i coresponsabilització entre l’Ajuntament i el conjuntd’entitats de la ciutat que treballen en aquest àmbit. Potenciar el paper del ConsellMunicipal de Benestar Social i concretament del Grup de Treball d’Infància iAdolescència, com a referent participatiu i d’impuls de la xarxa.

5 52. Establir un nou acord interinstitucional per al Programa d’atenció a menors estran-gers sense referents familiars (MEINA), amb els objectius de consolidar i enfortir elsrecursos existents i millorar els circuits i mecanismes a fi de detectar les situacionsde risc, l’atenció integral i la inserció social d’aquests menors.

7 53. Promoure estratègies potents de coneixement i recerca sobre les dinàmiques de lainfància i l’adolescència, com a base per a la programació d’accions, però també perdotar de visibilitat ciutadana la realitat dels infants de la ciutat.


Línia 7. Gent gran

Objectiu estratègic. Garantir el dret a un envelliment digne, posant a l’abast de la gent granels recursos i serveis que facin possible el màxim d’autonomia personal, l’enfortiment deles relacions d’atenció i bon veïnatge, i la promoció de dinàmiques participatives, interge-neracionals i de protagonisme ciutadà.

6 54. Assumir, d’acord amb la Carta municipal, la gestió directa i la dotació econòmicacorresponent de tots els serveis socials d’atenció a la gent gran de la ciutat.

13 55. Redefinir el Model integrat de serveis d’atenció domiciliària a la gent gran.Incrementar la taxa de cobertura assolint un mínim del 4% l’any 2007. Promoure ladefinició d’un pla de finançament específic i progressiu que faci possible l’assoli-ment d’aquest objectiu.

3 56. Promoure les màximes condicions d’habitabilitat de totes les persones grans, permitjà de projectes d’arranjament i adequació d’habitatges, i estratègies de col·labo-ració amb operadors públics, associatius i privats del mercat immobiliari.

9 57. Desenvolupar un programa de suport a persones i famílies cuidadores de personesgrans dependents, per mitjà de serveis a la llar, estades temporals de respir, reduc-cions de temps laborals, grups d’ajuda mútua, prestacions econòmiques o altreseines que puguin sorgir.

17 58. Impulsar un pla d’acció que doti la ciutat d’una xarxa potent i diversificada d’equi-paments d’atenció a la gent gran: apartaments amb serveis, centres de dia i resi-dències públiques, amb el finançament adequat aportat per la Generalitat deCatalunya.

7 59. Completar i posar en funcionament la xarxa d’apartaments amb serveis per a la gentgran. Desenvolupar noves experiències d’habitatge ajustades a la realitat socioeco-nòmica de les diverses unitats familiars de gent gran de manera que es prevegin,entre altres aspectes, experiències innovadores en habitatge comunitari.

2 60. Promoure el transport adaptat propi als centres de dia municipals de la ciutat per talde garantir-hi l’accés diari dels usuaris.

5 61. Impulsar un programa d’acció que permeti detectar i intervenir de manera adient enles situacions de maltractament a les persones grans que viuen al seu domicili.


4 62. Ampliar l’atenció i l’acolliment en situacions d’urgència de la gent gran i garantir l’a-dequada coordinació amb el Consorci Sanitari de Barcelona per atendre situacionsque afecten la xarxa social i sanitària.

4 63. Reforçar i ampliar a tots els districtes de la ciutat el programa Viure i conviure, orien-tat a la convivència i l’habitatge compartit entre joves i gent gran.

2 64. Incrementar la cobertura i el ventall de prestacions de la targeta rosa, entesa com amecanisme de promoció, activació i participació de la gent gran en la vida de la ciu-tat.

8 65. Ampliar i enfortir el Consell Assessor de la Gent Gran, dotant-lo de més pluralisme iefectivitat, com a espai de referència per a la participació i la plena implicació per-sonal i associativa en les polítiques municipals de gent gran. Assegurar la continuï-tat del procés participatiu “Les veus de la gent gran”, tot fent operatius els acordsde la convenció.

4 66. Impulsar i potenciar estratègies d’acció comunitària en l’àmbit dels barris, com amecanismes d’enfortiment relacional i resolució de necessitats. Extensió a tots elsdistrictes del programa de bon veïnatge i d’altres pràctiques comunitàries en l’àmbitde la gent gran.

7 67. Generar i activar una xarxa gran, com a aposta estratègica pel que fa a l’objectiud’una gent gran activa i plenament implicada en la vida quotidiana i la transforma-ció de Barcelona. La xarxa gran ha de ser un espai d’intercanvi d’experiències, d’en-fortiment associatiu i d’activació de pràctiques d’acció intergeneracional (en coope-ració amb els centres educatius i altres equipaments de proximitat).

3 68. Desenvolupar un programa d’acció, de caràcter estratègic, per tal de redefinir demanera participativa les funcions i objectius dels casals i espais municipals de gentgran, sobre la base d’una realitat social i organitzativa canviant.



Objectiu estratègic. Fer de Barcelona una ciutat on tota la diversitat de projectes familiarsi convivencials es puguin desenvolupar en igualtat de condicions i sense riscos de margi-nació. Impulsar el dret a unes relacions familiars i de vida quotidiana de qualitat, per mitjàd’una xarxa de serveis de suport i de polítiques de conciliació i nous usos del temps.

4 69. Crear un grup de treball sobre famílies al Consell Municipal de Benestar Social, coma espai de referència per a la participació, la proposta, el debat, l’impuls de xarxesd’acció i el seguiment de les polítiques municipals de suport a les famílies.

8 70. Potenciar les estratègies d’atenció a les famílies en el marc de la xarxa bàsica de ser-veis socials, amb l’objectiu de superar diferents situacions de dificultat: sigui permitjà de la informació i l’assessorament, la intervenció social, el suport psicològic,l’accés a serveis públics o bé la derivació cap a serveis de mediació familiar encol·laboració amb entitats.

6 71. Assegurar els serveis de suport a persones que, en l’àmbit familiar, cuiden infants opersones grans o en situació de dependència. Potenciar els serveis d’estades tempo-rals de respir, els grups de suport o altres estratègies adients.

15 72. Desenvolupar un model específic d’atenció domiciliària en l’àmbit del suport a lesfamílies.

3 73. Potenciar el servei d’acolliment familiar com a recurs de suport en situacions pun-tuals, per mitjà de famílies solidàries amb altres famílies que tenen necessitats osituacions temporals de crisi o risc.

2 74. Reordenar, diversificar i ampliar els espais i recursos de suport a les famílies en lesseves funcions parentals.

10 75. Establir un programa de prevenció i eradicació de tota forma de violència familiar,col·laborant amb altres programes municipals i iniciatives ciutadanes, en un marc depromoció d’una cultura de resolució pacífica de conflictes.




GRUP DE TREBALL HABITATGE SOCIAL



El document que es presenta a continuació constitueix l’Informe participatiu del Grup de Treballd’Habitatge Social del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).


























Atès l’àmbit d’actuació del Consell Municipal de Benestar Social, el treball en els grups que elformen s’ha centrat en la revisió del PAM pel que fa a la línia estratègica relativa al benestarsocial (línia 5: “Barcelona amb benestar i cohesió”).

No obstant això, per complir l’objectiu d’analitzar el PAM 2004-2007 en la seva globalitat, es vaindicar als membres de cada grup que la resta de les seves línies estratègiques les podien conèi-xer i treballar per mitjà dels mecanismes de participació previstos al web de l’Ajuntament(www.bcn.es), on hi ha disponible el document complet del PAM, així com un qüestionari perpoder fer les seves aportacions. En aquest sentit, es va facilitar una còpia d’aquest qüestionariper a aquelles persones que preferissin lliurar-lo en format paper a la Secretaria Tècnica delCMBS.

Els documents de treball del Grup Habitatge Social






4. Inclusió social



7. Gent gran





� El PAM en relació amb l’habitatge social

Document de PAM (PAM 7.2.8. Sòl i habitatge), on es recullen les mesures relacionades amb eltema de l’habitatge, concretament amb referència a l’habitatge i el sòl, la rehabilitació del parcd’habitatge desocupat i Patronat Municipal de l’Habitatge.


El Grup de Treball d’Habitatge Social del CMBS ha treballat dos documents:

� Els objectius i mesures específics referents a l’habitatge recollits al PAM general del’Ajuntament.

� El document pel que fa a Benestar Social 100 compromisos per una ciutat més inclusiva isolidària, treballat a la resta de grups del CMBS.

El treball s’ha dut a terme en dues sessions (22 de gener i 12 de febrer), en què, per als dosdocuments, els membres del grup han realitzat un procés d’aportacions respecte als aspectes oelements de les mesures assenyalades que han considerat que calia matisar o complementar, itambé s’han aportat nous elements no reflectits en els documents.

Ateses les característiques del grup, però, el treball s’ha centrat prioritàriament en les mesuresdel PAM referents a l’habitatge, on es pensa que el grup podia aportar un valor més elevat.

Ara bé, aquestes mesures s’han revisat des d’una òptica social, és a dir, incidint en la vessant iels elements socials que comporta la política d’habitatge, des del convenciment que tot allò rela-cionat amb l’habitatge és un element i un requisit imprescindible per al benestar de les perso-nes.


Participants

Nom Organització

Alcaide i Martín, José Antonio UGT

Alcalà, Fuensanta Patronat Municipal Habitatge (Ajuntament deBarcelona

Araya, Mariel SODEPAU

Arbós i Lecha, Josep Grup Municipal CiU

Barnada i López, Jaume Director de Política del Sòl i Habitatge de l’InstitutMunicipal Urbanisme

Bonet i Casas, M. Rosa Grup Estudis Socioambientals (UB)

Caral i Pons, Mercè Col·legi d’Advocats de Barcelona

Carreras i Solanas, Mercè Universitat de Barcelona – Facultat d’Economia

Costa i Pons, Francesc Cambra de la Propietat Urbana

Del Barrio i Gauxachs, Josep Antoni Grup Municipal CiU

Domènech i Massana, Òscar UGT

Durán, Lola Associació Cintra – Benallar

Gil i Miquel, Carles Secretari adjunt Consell Municipal Benestar Social

González i Esteve, Mercè Oficina del Pla jove (Ajuntament de Barcelona)

Gràcia i Ortuño, Núria Patronat Municipal Habitatge (Ajuntament deBarcelona)

Guitón i Ribelles, Enric Universitat Politècnica Catalunya (UPC)


Isart i López, Joan B. Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona(FAVB)

Jové i Lladó, Josep M. Grup Municipal ERC

Juher i Layret, Maria Col·legi Agents Propietat Immobiliària

López i Pizorno, Elsa Arquitectes Sense Fronteres

Martín López, Miquel Àngel Grup Municipal PSC

Oña, José Grup Municipal PP

Palet, Mònica Consell de la Joventut de Barcelona

Puig i Puigdomènech, Josep M. Fundació Família i Benestar Social

Pulido i Bermejo, Guadalupe Oficina per la No-discriminació (Ajuntament deBarcelona)

Ramos i Barón, Camilo Grup Municipal ICV-EU i A


Riera i Portolés, Francesc Associació per a la Promoció i Inserció Professional(APIP)

Ruf i Almirall, Maite Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Sabartés i Ruescas, Dolors Patronat Municipal Habitatge (Ajuntament deBarcelona)

Salamero i Salas, Antoni Fundació Foment Habitatge Social


Solé, Agustí Grup Municipal ERC

Solleiro, Alicia CCOO

Tatjer i Mir, Mercè Experta

Trilla i Ballart, Carme Coordinadora Grup de Treball Habitatge Social

Ventura i Molina, Joaquín Creu Roja

Vidal-Cuadras, Gonzalo Associació Cintra – Benallar


Aportacions al PAMDocument Habitatge (PAM 7.2.8. Sòl i habitatge)

Com s’ha dit anteriorment, el treball del Grup d’Habitatge Social, ateses les seves característi-ques, s’ha centrat prioritàriament en les mesures referents a l’habitatge presents al PAM, on espensa que el grup pot aportar més valor.

Aquestes mesures s’han revisat des d’una òptica social, incidint en la vessant i els elementssocials que comporta la política d’habitatge, des del convenciment que tot allò relacionat ambl’habitatge és un element i un requisit imprescindible per al benestar de les persones.

Com a resultat del treball conjunt del grup, sorgeix una proposta de modificació global de l’es-tructura del PAM en l’apartat referent a l’habitatge (PAM 7.2.8. Sòl i habitatge).

Igualment, la proposta incorpora, alhora, aportacions i matisacions pel que fa al contingut, lesquals apareixen reflectides en lletra cursiva.

Així, doncs, el document ha quedat estructurat en els següents apartats:

1. Objectius estratègics generals

2. Objectius estratègics referents a sòl i habitatgeInstrumentsLínies de treball pròpiesLínies de treball alienes

3. Objectius estratègics referents a habitatgeInstrumentsLínies de treball pròpiesLínies de treball alienes

4. Objectius estratègics referents a rehabilitació i utilització del parc desocupatInstrumentsLínies de treball pròpiesLínies de treball alienes

5. Objectius estratègics referents al Patronat Municipal de l’HabitatgeLínies de treball pròpies


Objectius estratègics generals

1.1 Des de les administracions públiques, entre elles l’Ajuntament de Barcelona a partir delsrecursos previstos en el Pla de l’habitatge i dels propis per disposar, cal fer una actuació deci-dida dirigida a satisfer el dret a un habitatge digne, especialment en els sectors socials mésdesafavorits, per tal de contribuir a satisfer el dret constitucional a l’habitatge i mantenir elcaràcter plural i divers de la nostra ciutat. Aquesta priorització ha de tenir en compte elsegüent:

� Cal incrementar la proporció d’habitatges protegits, adreçats als sectors socials amb més difi-cultats d’accés, i l’habitatge de lloguer accessible, per tal d’ampliar el parc públic de lloguer.

Pel que fa a l’habitatge de protecció en venda, cal potenciar el de “règim especial”. És untipus de règim que pot possibilitar l’accés a l’habitatge als col·lectius de persones en situa-ció econòmica més difícil.

� S’han de continuar fent actuacions d’habitatge dotacional i d’equipaments residencials per ajoves i gent gran.

Aquests habitatges s’han de complementar amb el compliment dels plans d’equipaments debarri previstos o acordats (centres cívics, casals, centres de serveis socials...).

En un sentit similar, s’ha de continuar fent compatible la presència, en un mateix edifici depromoció pública, d’equipaments de barri (a les plantes baixes) i d’habitatges, tal com s’hafet en moltes promocions públiques ja construïdes a la ciutat.

� Cal promoure programes d’inclusió social a través de l’accés a l’habitatge.

� S’han de realitzar actuacions específiques especialment en els nuclis històrics dels barris,recuperant habitatges per a la disposició d’oferta pública.

� Cal afavorir la rehabilitació d’edificis, especialment dels habitatges antics i els de construc-ció deficient, remarcant l’objectiu de posar en actiu l’habitatge desocupat.

� S’han de promoure convenis amb particulars, cooperatives i fundacions per a la disposició,gestió i administració d’habitatges desocupats per destinar-los a facilitar l’accés a l’habitat-ge de lloguer.

� Cal establir ajuts a l’habitatge de lloguer i de compra i crear borses d’habitatge per a aque-lles persones que tenen més dificultats per satisfer les rendes, cosa que permetria comple-mentar les actuacions en habitatge nou.

� S’ha d’aprofundir, mitjançant mesures concretes i en les pròpies actuacions, en criteris desostenibilitat.


3.1 Cal requerir als governs de l’Estat i de la Generalitat que modifiquin els respectius plans d’ha-bitatge 2002-2005 i el Pla català de l’habitatge 2002-2007, així com les lleis i decretscorresponents amb l’objectiu de permetre:

� Incentivar fiscalment tant l’oferta com la demanda de lloguer, igualant o superant en tots elsaspectes el tractament fiscal del lloguer respecte a la compra.

� Afavorir la rehabilitació d’habitatges ampliant els ajuts públics i millorant els incentius fis-cals, especialment en els casos de destinació a lloguer.

� Millorar el parc d’habitatges existent, dotant-los de tots els serveis que incrementin les con-dicions d’habitabilitat i l’accessibilitat.

� Fomentar els habitatges de protecció pública, accentuant el pes relatiu del lloguer i garantintla transparència i el control de les adjudicacions tant dels promotors públics com dels pri-vats.

� Fomentar l’accés a l’habitatge existent (segona mà).

� Establir un sistema d’ajuts per a persones amb dificultats greus per a la permanència o l’ac-cés a l’habitatge.

Objectius estratègics. Sòl i habitatge

2.1 Impuls decidit a una política d’increment del patrimoni de sòl municipal. Cal promoure lagestió del sòl amb noves actuacions que permetin obtenir sòl per a nous equipaments,ampliar l’espai viari, nous espais verds a la ciutat i més sòl per construir habitatge protegit.

Instruments

1. Cal crear el Patrimoni Municipal del Sòl, on s’han d’incorporar les reserves de sòl municipalexistents i els sòls i aprofitaments obtinguts per cessió a través dels diferents sistemes d’ac-tuació urbanística.


Línies de treball pròpies

2. S’ha d’emprar el sòl municipal amb destinació d’habitatge protegit per a la creació d’habitat-ge públic i de lloguer.

3. En el cas excepcional d’alienar sòls públics que no tinguin qualificació d’ús residencial (espensa que no és bo alienar sòl públic de manera sistemàtica), cal establir en el concurs públicd’adjudicació les condicions necessàries per generar sostre residencial protegit per mitjà depermutes de sòl residencial o per altres mecanismes per part dels promotors adjudicataris.

4. S’ha d’accelerar la disposició dels sòls per habitatge protegit, que provenen de les cessionsobligatòries de renovació d’usos industrials del 22@.

5. S’ha d’elaborar un estudi detallat de sòls, amb qualificacions de reserva viària o protecció desistemes pel PGM, que no es destinaran als usos previstos, per tal de qualificar-los per a laconstrucció d’habitatge públic de lloguer o habitatge dotacional.

6. Cal impulsar les actuacions del PERI pendents, gestionant el sòl i realitzant les actuacionsd’habitatge i les dotacions d’equipaments i zones verdes.

7. Cal utilitzar la fórmula de cessió de sòl en dret de superfície, per fer habitatge de lloguer apreu fixat.

Línies de treball alienes

8. S’ha de sol·licitar al govern de l’Estat la modificació de la Ley sobre valoración del suelo(LS6/98 i RD4/2000), amb l’objectiu d’evitar els greus efectes que ha tingut sobre els preusde l’habitatge a tot l’Estat i especialment a les grans ciutats i àrees metropolitanes.

9. Cal reclamar al govern de l’Estat i de la Generalitat la disposició del sòl en desús a formar partdel Patrimoni Municipal de Sòl, per a promoció d’habitatge públic.

Objectius estratègics. Habitatge

El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha de desenvolupar polítiques que garanteixin l’accés al’habitatge de manera que l’oferta doni sortida a totes aquelles persones que avui no poden acce-dir a un habitatge digne i a un preu accessible, a partir d’una oferta adequada d’habitatge públicprotegit, de compra i de lloguer, adaptat a les necessitats dels actuals nuclis familiars.


Instruments

10. S’ha d’impulsar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona dotant-lo de les competències prò-pies de planificació i dels recursos necessaris que permetin desenvolupar de manera correc-ta i suficient les funcions previstes en la creació del Consorci (planificació i coordinació). Calestendre en la mesura en què es reguli l’àrea metropolitana el seu abast a l’àmbit metropo-lità. Igualment, cal avaluar la possibilitat de variar els estatuts del Consorci per tal que tambépugui dur a terme tasques de gestió directa (no previstes actualment entre les seves compe-tències).

11. Cal formular i desenvolupar un pla d’habitatge de Barcelona 2004-2010.

12. S’ha de crear, al si del Consorci de l’Habitatge, el Consell d’Habitatge Social de Barcelona,com a òrgan consultiu i de participació social en les polítiques d’habitatge a la ciutat, ambrepresentació de les regidories i ens municipals amb incidència a l’habitatge i dels agentssocials, que impulsi el diàleg i la consulta entre els actors implicats.

13. Cal crear l’Oficina de l’Habitatge. Aquesta oficina serà un ens informador, mediador i gestorque ajudarà a formalitzar i solucionar tots els tràmits vinculats a les noves polítiques d’habi-tatge. Igualment, s’hauria d’avaluar la possibilitat de dotar l’Oficina, més enllà de tasquesinformatives i d’assessorament, de recursos o d’instruments de finançament.

14. S’ha de crear el Servei Jove de l’Habitatge, vinculat a l’Oficina de l’Habitatge de Barcelona,i concretar un programa de mediació entre propietaris i joves llogaters per facilitar el lloguerde pisos a preus accessibles, oferint garanties al llogater i al propietari.

Cal vetllar i garantir que el Consorci, l’Oficina i el Servei Jove de l’Habitatge, i aquells altresorganismes que tinguin competència en l’habitatge, cadascú amb les seves funcions i com-petències, treballin de manera coordinada, a fi d’evitar solapaments, buits o conflictes d’ac-tuació o serveis.


15. S’ha de formular una memòria social d’habitatge en els instruments de planejament urba-nístic en què s’escaigui, la qual ha de definir l’habitatge públic i el protegit que cal ubicaren els sectors afectats per l’esmentat planejament, a partir de les necessitats existents i elsobjectius socials que s’han d’assolir.

16. Cal incrementar les dotacions de sostre per construir habitatges protegits en tot tipus d’ac-tuacions i règims. S’ha de destinar, segons les promocions, un interval entre el 25% (mínim)i el 50% (sempre que sigui tècnicament viable) del sostre de nou planejament urbanístic a


habitatge protegit (públic i privat), prioritàriament la meitat del qual, almenys, ha de ser delloguer.

17. Cal potenciar els promotors sense afany de lucre (cooperatives sindicals i veïnals, entitatssocials, caixes d’estalvi…), facilitant sòl públic en dret de superfície, arrendament o conces-sions per a la promoció d’habitatge protegit, especialment de lloguer.

18. S’ha de promoure la col·laboració amb les caixes d’estalvi per establir programes de promo-ció d’habitatge a través dels seus fons d’obra social.

19. S’ha de controlar l’accés a l’habitatge protegit tant públic com privat, a partir de la gestiópública, mitjançant llista d’espera única o altres sistemes per estudiar amb càrrec al Consorcide l’Habitatge de Barcelona.

20. Cal continuar promovent la construcció d’habitatges adaptats a qualsevol situació de minus-validesa.

21. S’han d’aplicar mesures de sostenibilitat en tot l’àmbit d’actuació municipal, tant en l’apar-tat urbanístic com en el de l’edificació sostenible, incloent-hi la rehabilitació d’habitatges iles operacions de les àrees de rehabilitació integrades de la ciutat (ARI).

En aquest sentit, cal vetllar perquè l’Administració competent incrementi els ajuts (actual-ment són només d’un 4% del cost de l’obra) i també s’han de flexibilitzar les condicions exi-gides per rebre l’ajut (s’han de complir els onze elements o criteris exigits íntegrament, senseque hi hagi un terme mitjà). A més, cal que aquests ajuts siguin més proporcionals al risc iel cost més elevats que assumeix el constructor pel fet de construir aquests habitatges.

22. S’ha d’aplicar un programa d’atenció, defensa i protecció dels drets dels adquirents i usua-ris d’habitatge, amb denúncia pública i actuació contra les empreses i particulars que posenen pràctica actuacions de mobbing immobiliari i pràctiques abusives en els processos devenda i d’intermediació.

Cal detectar les persones grans que disposen d’un habitatge de propietat i fer-ne una base dedades a fi de donar-los suport i assessorar-los des de l’Ajuntament (a ells o a les seves famí-lies), per evitar que aquests pisos no caiguin en mans d’empreses o organitzacions que prac-tiquen el mobbing immobiliari. Aquesta funció es podria dur a terme des de l’Oficina del’Habitatge.

23. Cal considerar l’existència d’un parc d’habitatge per a casos d’emergència social, en el marcdel Consorci de l’Habitatge.

24. S’ha de generar una cultura de coresponsabilització entre la ciutadania (especialment elspropietaris) respecte al manteniment (rehabilitació, cura...) dels habitatges.



25. Cal proposar la modificació de la Llei d’habitatge de manera que reguli els estàndards i lestipologies d’habitatge de protecció per fer front a les noves realitats de les unitats de convi-vència, com ara les famílies monoparentals i la gent gran, i els nois i noies joves que viuensols o en parella, sense fills.

26. S’ha de proposar que la Llei de l’habitatge de Catalunya reguli efectivament l’accés a la pro-tecció pública.

27. Cal proposar que la Llei de l’habitatge de Catalunya reguli efectivament el control de les adju-dicacions dels promotors privats i cooperatius, i el seu règim de transmissions.

28. A més, s’ha de proposar la introducció de l’obligatorietat d’una quota de protecció en totesles noves promocions d’habitatge.

29. Cal fer un seguiment del document de sol·licitud al govern de l’Estat en què es demana l’a-dopció de noves mesures que permetin fomentar la promoció de l’habitatge de lloguer (pre-sentat l’octubre de 2003).

30. Cal fer un seguiment del document de sol·licitud al govern de la Generalitat de Catalunya enquè es demana l’adopció de diverses mesures per a la promoció de l’habitatge de lloguer.

Objectius estratègics. Rehabilitació i utilització del parc desocupat

Cal promoure la rehabilitació del parc d’habitatges disponible, amb la potenciació dels ajuts, agi-litant els permisos en les obres de rehabilitació i potenciant la sostenibilitat. S’han d’incremen-tar els recursos municipals per a rehabilitació, amb destinació a la millora del parc d’habitatges,i per a recuperació d’habitatges buits. Cal donar prioritat als ajuts públics per a la rehabilitaciódels habitatges que no compleixin els mínims d’habitabilitat.

S’ha de fomentar l’accés a l’habitatge existent de segona mà. Cal recuperar habitatges buits peratendre les necessitats socials, per a compra o per mitjà de convenis i acords de cessió tempo-ral, rehabilitació i disposició per a lloguer públic.


Instruments

31. Cal formular un programa de rehabilitació de la ciutat de Barcelona, en el marc del Pla del’habitatge municipal 2004-2010, que fomenti la rehabilitació del parc construït i dels nos-tres barris amb l’objectiu de millorar la ciutat i mantenir el seu patrimoni i millorar el man-teniment dels habitatges existents.

32. S’han d’impulsar les accions del Servei de Suport a l’Habitatge, programa d’intermediaciód’accés a un habitatge de lloguer del mercat privat, mitjançant els serveis socials, per a per-sones amb uns ingressos mínims que, per les seves característiques socials, tenen dificultatsper accedir directament al mercat.

33. Cal constituir una borsa d’habitatge de lloguer protegit.

- S’han d’establir acords amb entitats socials sense afany de lucre, un espai per coordinaresforços i objectius amb les entitats socials.

- Cal impulsar un model de mediació per part de l’Ajuntament entre el llogater i la propietatper a l’oferta de pisos de lloguer.

- S’ha de promoure la coordinació i la participació dels organismes públics, entitats senseafany de lucre, el Consorci de l’Habitatge, la Cambra de la Propietat Urbana, entre altres,la qual cosa ha de permetre gestionar el parc d’habitatges buits per a la seva disposició coma oferta d’habitatge social de lloguer.


34. En el marc del Programa de rehabilitació, cal continuar el treball endegat per les oficines derehabilitació de Ciutat Vella, el Poble Sec, l’Eixample i Gràcia. A més, cal estendre aquestaactivitat als altres cascs antics de la ciutat amb la creació de noves oficines de rehabilitació:Sant Andreu, el Clot, Sant Martí, Sarrià, les Corts o Sants, entre altres barris que requerei-xen una rehabilitació més intensiva.

35. S’han d’establir ajuts i microcrèdits que facilitin la rehabilitació i la recuperació d’habitatgesbuits.

36. Cal aplicar un pla especial d’ajuts per a la supressió de dipòsits d’aigua per a aigua correnti per a la instal·lació d’ascensors, tot establint convenis amb la Generalitat.

37. Cal aplicar el recàrrec sobre l’IBI als habitatges permanentment desocupats.



38. Cal proposar que la Llei de l’habitatge de Catalunya reguli efectivament la rehabilitació.

39. S’ha de sol·licitar la promulgació d’una normativa específica i d’un programa d’actuacionsterritorialitzat per a la remodelació i la rehabilitació integral dels barris que requereixin espe-cial atenció, creant un fons de dotació específica en el pressupost autonòmic que garanteixila ràpida remodelació dels barris de la ciutat.

40. Cal proposar la creació de noves ARI en els nuclis històrics dels barris. S’ha de reclamar lacreació d’ARI per part de la Generalitat als barris que requereixen una especial acció reha-bilitadora.

41. Cal reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya l’establiment d’ajuts, a través delsplans de l’habitatge, per a persones que tenen dificultats de pagament dels seus habitatges.

Altres observacions generals

En el document caldria adequar l’ús d’alguns termes tècnics al seu significat, a fi d’utilitzar-losamb propietat. Per exemple: No significa el mateix habitatge de promoció pública que habitatgede protecció oficial, per la qual cosa no es poden fer servir indistintament o com a sinònims, talcom passa en el document.

Objectius estratègics. Patronat Municipal de l’Habitatge

Cal promoure més habitatges socials, dels quals més del 50% seran de lloguer, amb promocionsdestinades a habitatges de lloguer per a joves, apartaments de lloguer amb serveis per a gentgran, reallotjament d’afectats urbanístics, remodelació de barris i noves promocions per atendreles demandes, tot plegat dins els plans d’habitatge dels governs de l’Estat i de la Generalitat iamb el seu suport econòmic.


Línies de treball

42. Cal construir apartaments dotacionals de lloguer per a joves i per a gent gran.

43. S’ha d’iniciar la remodelació del barri del Bon Pastor.

44. Cal continuar la remodelació dels barris afectats per patologies estructurals: sud-oest delBesòs, Can Paguera i Canyelles.

45. S’ha de subvencionar l’IBI en els habitatges en règim d’ús i habitació i de lloguer subven-cionat, propietat del Patronat Municipal de l’Habitatge.



Línia 7. Gent gran

Amb referència a la mesura 59, pel que fa al desenvolupament de noves experiències d’habitat-ge ajustades a la realitat socioeconòmica de les diverses unitats familiars de gent gran de mane-ra que es prevegin, entre altres aspectes, experiències innovadores en habitatge comunitari, calexplorar la possibilitat d’experiències de compartir habitatge entre dones grans que disposen d’unhabitatge però que viuen soles i en situació precària, i dones soles amb fills al seu càrrec i queno disposen d’habitatge (adaptació a aquest tipus de col·lectius del programa Viure i conviure).En aquest sentit ja s’ha fet alguna experiència que ha obtingut bons resultats.




GRUP DE TREBALL INFÀNCIA



El document que es presenta a continuació constitueix l’Informe participatiu del Grup de Treballde la Infància del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).

































4. Inclusió social



7. Gent gran






El treball s’ha dut a terme en dues sessions (13 de gener i 10 de febrer), en les quals s’ha pre-sentat el procés d’exposició pública del PAM i s’han treballat els seus continguts.

A totes les persones del grup que no han pogut assistir presencialment a la sessió de treball, se’lsha donat l’oportunitat de fer arribar les seves propostes o aportacions a la Secretaria Tècnica.









Participants

Nom Organització

Abelló i Planas, Lola FAPAC Catalunya

Baró i Sans, Montserrat Fundació ACIDH

Barrientos i Fernández, Alberto Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Blanco i Domínguez, Antoni Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Boix i Junquera, Isabel Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB)

Borrell, Manel Grup Municipal ERC

Bosch i Font, Carme Grup Municipal PSC

Busquets i Asensio, Carme Direcció Tècnica d’Afers Socials (Ajuntament deBarcelona)

Calafat i Siquier, Carme Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

Casanovas i Berdaguer, Jordi Oficina del Pla jove (Ajuntament de Barcelona)

Contreras i Martínez, Rafael Grup Municipal ICV-EU i A

Farré i Cortadellas, Jaume Fundació “la Caixa”

Fernández i Barrera, José Coordinadora Grup de Treball Infància

Fernández i Fernández, Anna Federació Catalana de Voluntariat Social

Fusté de Nicolau, Pilar Acció Familiar (AFA)

Garcia i Sánchez, Anna Creu Roja


Giménez i Salinas, Sílvia Col·legi d’Advocats

Horts i Górriz, David ESPLAC


Jara i Chiquito, Carme Justícia i Pau – Comissió d’Infància

Jardí i Ramos, Anna UGT

Martínez i Barellas, M. Rosa Universitat de Barcelona (UB)

Martínez i Jiménez, Marina Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona

Martos i Tovar, Miquel Direcció General Atenció Infància i Adolescència(Generalitat de Catalunya)

Puig i Santulària, Xavier CEPS Projectes Socials

Queralt i Arias, Anna Col·legi Oficial Treball Social i A. Socials deCatalunya

Ramos i Lacoma, Dolors Grup Municipal ERC

Requena i Daroca, Conxita Associació Catalana per la Infància Maltractada(ACIM)


Ripol i Millet, Aleix Direcció Planificació, Recerca i Desenvolupament

Rodríguez i Villuendas, Miquel Àngel Grup Municipal CiU

Sánchez i Carrate, M. Eugènia Coordinació Drets Civils (Ajuntament de Barcelona)

Sánchez i Flores, Raúl Associació de Famílies Nombroses de Catalunya(FANOC)

Sebastià i Conesa, Lluïsa Càritas Diocesana de Barcelona

Sierra i Navarro, Isabel Diputació de Barcelona (Programa Infància, Joventut iFamília)


Soldán i Sánchez, M. Carmen Grup Municipal PSC

Val i Liso, Assumpció Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

Vicens i Calvet, Carles Col·legi Oficial Enginyers Industrials de Catalunya

Wennberg i Ball-llovera, Carles A. Societat Catalana de Pediatria






� En la definició de la línia estratègica (“Construir un model de serveis socials d’atenció pri-mària que esdevingui el referent territorial bàsic del conjunt d’estratègies per fer de Barcelonauna ciutat inclusiva i solidària. Enfortir les capacitats dels equips de base per al treball enxarxa i l’orientació comunitària, potenciar i diversificar els serveis d’atenció domiciliària, igarantir una atenció de qualitat a les urgències i emergències socials), en lloc d’una atencióde qualitat a les urgències i emergències socials hi hauria de dir: a tots els serveis.

� A la mesura 10 (“Garantir la coordinació en xarxa i la interrelació estructurada dels equipsd’atenció social primària amb l’atenció primària salut, els recursos de salut mental, els cen-tres educatius i els serveis territorialitzats d’inserció laboral i d’habitatge, per tal d’avançarcap a abordatges integrats, innovadors i de proximitat de les necessitats socials”), s’hi ha d’a-fegir que cal fer-ho també en coordinació amb la xarxa de serveis jurídics.

� En general destaca poc la vessant preventiva. I en general també quan es parla dels serveisd’atenció domiciliària (potser no és aquest el lloc, però ho deixem apuntat) caldria matisar i/odefinir més els tipus de serveis del model de l’atenció domiciliària:

- Tipologia de professionals que la porten a terme (està més acceptada o integrada l’a-tenció domiciliària per part de personal sanitari o treballadores familiars que no pas perpsicòlegs, per exemple).

- Població destinatària d’aquesta atenció (considerada prioritàriament per a aquellapoblació amb dependència, però des de la nostra experiència amb famílies ateses adomicili facilita molt la vinculació amb els serveis tot i que la família no tingui unadependència física exclusivament). Constatem des de la nostra experiència (programa


PREINFANT) que després d’algunes visites domiciliàries la família s’adhereix al tracta-ment o al servei i que fins i tot mobilitza els seus recursos (guany de temps i econòmic).

- Tècniques d’intervenció.


� En la definició de la línia estratègica (“Dotar la ciutat d’un marc de referència compartit, tantestratègic com metodològic, pel que fa a l’acció comunitària com a mecanisme generador debenestar en la vida quotidiana. Avançar de forma clara en la concreció de plans comunitarisde barri i en l’activació d’una xarxa d’equipaments de proximitat, on els centres cívics tinguinun paper referencial bàsic”), cal afegir-hi el qualificatiu progressivament en comptes de deforma clara, per tant quedaria així: “Avançar progressivament en la concreció dels planscomunitaris...”.

� Amb referència a la mesura 24 (“Promoure xarxes territorials d’acció social...”), cal afegir-hio assenyalar que s’ha de fer arribar tota la informació i fer difusió dels recursos, iniciatives,etc., a totes les entitats i agents que intervenen en el territori. Cal fer un “mapa” a manerad’identificació d’aquestes entitats per poder arribar a totes elles. S’ha d’assegurar la distri-bució correcta d’informació tant quantitativament com qualitativament.

� També en relació amb la mesura 24 i la necessitat de coordinació entre els diferents agents,l’important és determinar qui assumeix el rol de liderar i dirigir aquesta coordinació. En prin-cipi, hauria de ser l’Administració, però amb la col·laboració de tots els altres agents.


� Pel que fa a aquesta línia estratègica en general, moltes de les mesures que preveu tambés’haurien de poder aplicar a sectors de població que no es troben en situació d’exclusió socialo de marginació extrema, però que, en canvi, tampoc no gaudeixen d’un nivell de benestaròptim. Per la seva situació intermèdia no poden accedir a aquests recursos, accions i serveisdestinats a persones en situació d’exclusió social, tot i que moltes vegades els necessitarien.

� A la mesura 34, en la creació del Centre d’Acolliment Residencial Temporal per a dones solesi famílies, caldria afegir-hi alguna matisació quant al fet de tenir en compte els drets delsinfants i no tan sols els dels adults acollits (revisió dels conceptes de temporalitat, dels cri-teris d’exclusió...).



� Com a comentari general respecte d’aquesta línia, s’assenyala que no es poden fer servirindistintament els termes persones nouvingudes i persones immigrants, ja que no volen dir elmateix. En cadascuna de les línies caldria determinar a quin tipus de col·lectiu (immigrants/ persones nouvingudes) fa referència.


� A la definició de la línia estratègica (“Fer de Barcelona una ciutat respectuosa i promotoradels drets de la infància i l’adolescència. Articular un espai socioeducatiu potent com a garan-tia del ple desenvolupament personal dels infants i de la vinculació d’aquests a processos ivalors de solidaritat. Actuar de manera específica amb l’objectiu de prevenir, atendre i supe-rar les situacions d’infància i adolescència en risc”), cal fer-hi alguns canvis; ha de quedarredactada així: “... Articular espais socioeducatius per al ple desenvolupament personal delsinfants.”. Igualment, en lloc d’atendre i superar les situacions s’hi ha de posar atendre i resol-dre les situacions.

� Amb referència a la mesura 46 (“Promoure estratègies innovadores de participació delsinfants i dels adolescents en tots els districtes de la ciutat, com a via per fer efectiu el dretdels més petits a la ciutadania i com a camí perquè Barcelona s’enriqueixi amb la creativitatdels ciutadans i ciutadanes més joves”):

- Cal assignar un pressupost a aquesta mesura, per tal de poder implementar-la.

- S’han d’adequar els espais de participació que ja existeixen per a la infància, ja queactualment, a la pràctica, els adults hi tenen massa pes, per donar un protagonisme realals infants, població a la qual s’adrecen.

- S’han d’analitzar les experiències que en aquest sentit es duen a terme a altres ciutatsi països, com ara Sao Paulo (Brasil). Per exemple, en la participació dels infants a l’ho-ra de definir els espais públics de la ciutat que han d’anar adreçats a ells. S’assenyalaque a Barcelona també s’ha realitza alguna experiència en aquest sentit (per exemple:Parcs i Jardins).

- Cal crear recursos i continguts per educar els infants a ser ciutadans, a través delsespais d’educació formal i no formal i tots els altres espais que ocupen els infants i ado-lescents.

- S’ha de donar formació específica als tècnics i els polítics que han de dur a termeaquesta potenciació de participació dels infants i adolescents.


� En relació amb l’elaboració del Pla d’acció socioeducativa (mesures 47 i 48), aquest pla hau-ria de transcendir a aquelles mesures i plans que ja es duen a terme ara, els quals se cen-tren essencialment en la part educativa, sense tenir tant en compte la vessant social.

� De totes maneres, en l’elaboració del Pla, cal considerar o aprofitar les experiències o inicia-tives que ja existeixen i que sí que tenen en compte la doble vessant social i educativa. Perexemple: desenvolupament del Projecte educatiu de ciutat (PEC), Consell de CoordinacióPedagògica, espais virtuals als webs, etc.

� A la mesura 48, referent a la creació de la xarxa integrada i de proximitat de serveis i recur-sos per atendre la petita infància, també cal afegir-hi la família i no limitar-se exclusivamenta places d’escola bressol.

� En l’impuls d’un pla d’acció interinstitucional per abordar la mendicitat infantil (mesura 49),cal afegir que per a un millor compliment d’aquest objectiu s’hauria de potenciar la implica-ció de les xarxes de barri (veïnals, per exemple).

� Amb referència a la mesura 53, en lloc de promoure estratègies caldria posar-hi donar suporta estratègies potents de coneixement i recerca sobre les dinàmiques de la infància i l’ado-lescència, atès que ja existeixen estratègies en aquest sentit, per exemple el CIIMU (Institutde la Infància i el Món Urbà) o l’Observatori de la Infància.

� Cal incloure una mesura que faci referència a iniciar un procés de treball conjunt entrel’Ajuntament i la DGAIA i altres òrgans de la Generalitat dedicats a la infància per arribar al’elaboració d’un pla interinstitucional amb i per la infància que ha d’assumir el Consorci deServeis Socials.

� Cal incloure una mesura relativa a la promoció de la implantació de projectes de treball edu-catiu en valors a les escoles i entitats de lleure per als infants i adolescents.

� S’hi ha d’introduir una mesura que faci referència a crear estratègies participatives per llui-tar contra la violència duta a terme per infants i adolescents (com ara el vandalisme). Sónnecessaris mecanismes perquè siguin conscients dels seus drets però també dels seus deu-res ciutadans, com a mecanisme de coresponsabilització i implicació dels infants i adoles-cents respecte a l’entorn i la ciutat en general.


Línia 7. Gent gran

� Amb referència a la mesura 58, es proposa que tots els equipaments d’atenció a la gent grantambé prestin serveis oberts a les persones grans del barri on estan ubicats encara que nosiguin usuaris fixos de l’equipament.

� En relació amb la mesura 61, cal elaborar de manera immediata un protocol de detecció delsmaltractaments a la gent gran per part dels Serveis Socials i Serveis Sanitaris d’AtencióPrimària.

� Pel que fa a la mesura 65 (“Ampliar i enfortir el Consell Assessor de la Gent Gran, dotant-lode més pluralisme i efectivitat, com a espai de referència per a la participació i la plena impli-cació personal i associativa en les polítiques municipals de gent gran. Assegurar la continuï-tat del procés participatiu “Les veus de la gent gran”, tot fent operatius els acords de la con-venció”), s’ha d’establir un mecanisme de seguiment de la difusió de la “carta de drets i lli-bertats de les persones gran amb dependència”.


� Referent a la mesura 70 (“Potenciar les estratègies d’atenció a les famílies en el marc de laxarxa bàsica de serveis socials, amb l’objectiu de superar diferents situacions de dificultat”),cal afegir-hi: i donar-los suport en l’assumpció de les seves responsabilitats: sigui per mitjàde la informació i l’assessorament, la intervenció social, el suport psicològic, l’accés a serveispúblics, o bé la derivació cap a altres serveis d’atenció a les famílies (serveis de mediaciófamiliar en col·laboració amb entitats).

� A la mesura 71 cal afegir el col·lectiu de les persones amb malalties mentals i degeneratives,entre el col·lectiu de persones que presenten dependències.

� Amb referència a la mesura 75 (“Establir un programa de prevenció i eradicació de tota formade violència familiar, col·laborant amb altres programes municipals i iniciatives ciutadanes,en un marc de promoció d’una cultura de resolució pacífica de conflictes”), per dur a termeaixò es podria i caldria impulsar i donar suport a estratègies i serveis de mediació familiar.

� Com a comentari general, cal entendre el concepte de família com a grup de convivència esta-ble sense tenir en compte si hi ha o no vincles de dret civil.






7 1. Aconseguir la transferència de competències que estableix la Carta municipal i laposada en marxa del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, com a nou marc insti-tucional per a la definició i gestió de la xarxa de benestar social.















2 26. Potenciar de manera específica la xarxa de centres cívics i la posada en pràctica desistemes de millora i innovació permanent, per tal que constitueixin el recurs terri-torial bàsic per als programes d’acció comunitària i contribueixin substancialment aldesenvolupament sociocultural i a la potenciació de les dinàmiques de cohesió i d’in-clusió social.


Línia 7. Gent gran













GRUP DE TREBALL POBRESA



El document que es presenta a continuació constitueix l’Informe participatiu del Grup de Treballde Pobresa del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).

































4. Inclusió social



7. Gent gran






� El treball s’ha dut a terme en una sessió (29 de gener), en la qual s’ha presentat el procésd’exposició pública del PAM i s’han treballat els seus continguts.

� A totes les persones del grup que no han pogut assistir presencialment a la sessió de treball,se’ls ha donat l’oportunitat de fer arribar les seves propostes o aportacions a la SecretariaTècnica.









Participants

Nom Organització

Andreu i Freixes, Núria Filles de la Caritat

Bosch i Nuri, Cecília Grup Municipal CiU

Cardona i Cardona, Àngels Càritas Diocesana

Casassas, David Xarxa Renda Bàsica

Català i Peiró, Emília Grup Municipal CiU

Catarineu i Pérez, Montserrat Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona

Farré i Anguera, Consol Associació Catòlica Internacional de Serveis a la JoventutFemenina

Gallardo i Labrador, Puri Associació de Dones per la Inserció Laboral (SURT)


Gudiol i Corominas, Anna Federació Catalana de Voluntariat Social

Gudiol i Corominas, Anna Justícia i Pau



López i Martínez, Mercedes Grup Municipal PSC

Martínez i Roig, Eva Grup Municipal ERC

Martínez i Domènech, Roser Fundació Comtal

Mestres i Nualart, Lluís Col·legi d’Advocats de Barcelona

Morató, Anna Grup Municipal PSC

Noró i Camats, Ramon Fundació Arrels

Palet, Mònica Consell de la Joventut de Barcelona

Pérez i Oro, Isabel Fundació PRISBA

Raventós, Sergi Xarxa Renda Bàsica

Raventós, Daniel Xarxa Renda Bàsica

Recio i Andreu, Albert Coordinador Grup de Treball de Pobresa

Romeu i Tarragona, Rosa Grup Municipal PSC

Sánchez i Casanovas, Marina Direcció Tècnica d’Afers Socials (Ajuntament de Barcelona)

Sancho i Massó, Esther FEMAREC

Scrigna, Alfredo Barcelona Activa, S.A.


Solleiro, Alicia CCOO

Uribesalgo i Micàs, Begoña Fundació Trini Jove


Ventura i Molina, Joaquín Creu Roja

Villagrasa, Alberto Grup Municipal PP

Villagrasa i Salvador, Pilar Institut de Reinserció Social (IRES)

Villarrasa i Romero, Francisco Fundació Engrunes

Vivas i Llorens, Ignasi Acció Solidària Contra l’Atur





Aportacions generals al document

� Cal definir millor els àmbits d’actuació on s’aplicaran els programes i les accions concretesque es deriven d’aquest document (si es refereixen a l’àrea metropolitana, al municipi, etc.).


� S’ha de prestar més atenció en el tema de la necessitat de coordinació entre les diferents ins-titucions per a un bon funcionament de l’àrea de benestar social. Cal fer-hi referència, perexemple, a la mesura 1, la qual al·ludeix al Consorci de Serveis Socials de Barcelona.


� En la mesura 13, que parla de potenciar el conjunt de serveis d’atenció domiciliària, quanestableix que cal arribar, l’any 2007, a una taxa de cobertura del 4%, cal especificar mésaquest objectiu i amb quins criteris s’estableix (sobre què és aquest 4%).



� Cal incloure en alguna de les mesures d’aquest objectiu estratègic una referència a l’expe-riència de la taula del tercer sector en temes d’acció comunitària.


� Amb referència al programa Pobresa zero (mesura 31), dins el marc del Pla municipal d’in-clusió social, es proposa una revisió de les prestacions i, sobretot, una revisió dels barems icriteris per poder accedir-hi (actualment es fixen d’acord amb el salari mínim, el qual, a mésde ser molt baix comparat amb el d’altres països europeus, no es revisa amb la freqüènciaque caldria). Concretament, es proposa prendre com a índex de pobresa per accedir a pres-tacions públiques (habitatge protegit, guarderies gratuïtes, etc.) el 60% de la renda mitjana,tenint en compte, quan s’escaigui, les dimensions de la unitat familiar.

� En la mateixa mesura 31, després d’esmentar la posada en marxa del programa Pobresa zero,es proposa el següent redactat: “Redefinir la renda mínima d’inserció tendint a fer que esde-vingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació pro-gressiva”. Així mateix: “Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius suscepti-bles de ser exclosos (malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitats,etc.) amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el tercer sector”.

� Seguint amb el programa Pobresa zero i pel que fa, concretament, a la renda mínima d’in-serció (RMI), convindria, a més de garantir l’accés de tots aquells que hi tenen dret, proveir-se de mecanismes per tenir accés a dades sobre el nombre de persones que es troben ensituació de percebre la RMI. Així mateix, cal informar les persones interessades.

� Tot i que es tracta en un altre apartat del PAM (“Barcelona amb habitatge accessible”), calfer menció del tema del mobbing immobiliari i, sobretot, de com afecta les persones en situa-ció d’exclusió social. Per exemple, cal incorporar-ho al redactat de la mesura 32, que parlade les persones en situació d’exclusió intensa.

� En la mesura 32, que fa referència a l’elaboració i la posada en marxa d’un pla operatiu pera persones en situació d’exclusió intensa, concretament quan es parla de consolidar el modelde cooperació entre les iniciatives institucionals i associatives, s’han d’esmentar les empre-ses d’inserció sociolaboral i d’ocupació (taula del tercer sector). Cal remarcar la importànciade la seva experiència i del seu paper a la societat i potenciar des de l’Ajuntament la coope-ració pública i privada en temes d’inclusió social. S’ha d’aprofitar l’experiència i el treball ques’està elaborant des de fa temps a la taula del tercer sector.


� Amb referència a la mesura 33, es proposa especificar que el desplegament de programesespecífics de cooperació amb cada sistema de protecció social (enunciat de la mesura) i, con-cretament, el disseny de noves estratègies per facilitar la inserció de col·lectius en situaciód’exclusió (apartat 2n), cal fer-ho en col·laboració amb les entitats privades d’iniciativa social.

� Es proposa fer un apartat, dins la mesura 33, que parli, concretament, de potenciar l’accésa les empreses d’inserció dels col·lectius en risc d’exclusió social a partir de l’elaboració d’unprograma d’inserció sociolaboral dissenyat juntament amb les empreses en qüestió. Alhora,cal potenciar l’aplicació de les clàusules socials en els processos de contractació i adjudica-ció de serveis, subministraments i obres de l’Administració pública, fent una discriminaciópositiva envers les empreses d’inserció sociolaboral esmentades, considerant el fet que donenfeina a persones en situació d’exclusió social, derivades dels serveis socials.

� Una altra proposta o aportació respecte a la mesura 33 és la d’afegir al seu redactat i, con-cretament, al segon apartat, que fa referència a les noves estratègies d’inserció laboral, lanecessitat que també es doni prioritat a l’aspecte social i no tan sols a l’econòmic en els con-tractes públics. D’aquesta manera, molts centres especialitzats, empreses d’inserció i entitatsd’iniciativa social que treballen per a la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusiópodrien assegurar i incrementar les insercions d’aquestes persones.

Línia 7. Gent gran

� Pel que fa al Model integrat de serveis d’atenció domiciliària a la gent gran (mesura 55), quanparla d’incrementar la taxa de cobertura per assolir un 4%, cal aclarir si aquest percentatgees refereix només a la gent gran o a tota la població (tal com s’especifica a la mesura 13) iamb quins criteris s’estableix. S’ha d’analitzar aquesta mesura en relació amb la mesura 13.

� S’ha d’augmentar, tant si es tracta d’un criteri com de l’altre, l’objectiu d’incrementar la taxade cobertura, atès que el 4% es considera insuficient.


� Les mesures incloses en aquest objectiu estratègic tracten de temes transversals i que, de fet,estan presents en altres eixos o línies estratègiques del document. Per tant, es proposa d’e-liminar la seva eliminació (com a objectiu estratègic).


Línia 9. Persones amb disminucions

� Es proposa de donar més èmfasi al tema de la inserció sociolaboral dins l’objectiu estratègicpersones amb disminució, atès que només s’hi fa referència a una mesura (la 93). En con-cret, es proposa que s’especifiquin les accions concretes que es duran a terme i que s’es-menti la necessitat de cooperació amb les entitats d’iniciativa social especialitzades en elcol·lectiu tractat.

� En la mateixa mesura (93), cal especificar que el seguiment de l’acompliment de la reservadel 5% de les places en les ofertes públiques ha d’anar acompanyada d’una millor adequa-ció de les convocatòries a aquest col·lectiu, atès que sovint no arriben a tenir-hi accés. Pelque fa a la inclusió de clàusules socials en els processos de contractació pública municipal,s’hi ha d’afegir que també cal donar prioritat als aspectes socials i no tan sols als econòmics,tenint en compte que hi ha molts centres especials de treball que cobreixen molts i diversossectors d’activitat que podrien treballar, consolidar-se i créixer si poguessin comptar amb elsesmentats contractes.











5 26. Potenciar de manera específica la xarxa de centres cívics i la posada en pràctica desistemes de millora i innovació permanent, per tal que constitueixin el recurs terri-torial bàsic per als programes d’acció comunitària i contribueixin substancialment aldesenvolupament sociocultural i a la potenciació de les dinàmiques de cohesió id’inclusió social.


17 32. Elaborar i posar en marxa un programa operatiu per a persones en situació d’exclu-sió intensa, que defineixi un veritable circuit integral de tractament i reinserciósocial, millori tota la xarxa existent de serveis i equipaments, i consolidi el model decooperació entre les iniciatives institucionals i associatives. En concret, aquest pro-grama hauria de:













Línia 7. Gent gran













GRUP DE TREBALL PREVENCIÓ



El document que es presenta a continuació constitueix l’Informe participatiu del Grup de Treballde Prevenció del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).





























Document pel que fa a Benestar Social: 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidà-ria. Nou línies estratègiques:




4. Inclusió social



7. Gent gran






� El treball s’ha dut a terme en una sessió (5 de febrer), en la qual s’ha presentat el procésd’exposició pública del PAM i s’han treballat els seus continguts.

� A totes aquelles persones del grup que no han pogut assistir presencialment a la sessió detreball, se’ls ha donat l’oportunitat de fer arribar les seves propostes o aportacions a laSecretaria Tècnica.






Cada participant havia de prioritzar les 20 mesures –de les 75 proposades– que considerés mésrellevants o més importants de dur a terme.

Tot i que el treball del grup s’ha centrat en el document esmentat, també s’ha facilitat als mem-bres del grup un document que recull totes les mesures que apareixen al PAM referents a la pre-venció.

* De les 100 mesures del document 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària, en les sessions de treball dels consells departicipació només s’abordaran les 75 mesures incloses en les 8 primeres línies estratègiques, i no s’abordaran les 25 que pertanyen ala línia estratègica de persones amb disminució.


Participants

Nom Organització

Àrias i Aguirre, Salvador Col·legi Oficial Treball Social i A. Socials de Catalunya

Barbeta i Estrada, Eulàlia Coordinació Drets Civils (Ajuntament de Barcelona)

Benítez i Bernal, Óscar Grup Municipal PSC

Bosch i Font, Carme Ventijol

Brunet i Sierra, Josep Grup Municipal PSC

Calleja, José Antonio Grup Municipal PP

Carreras i Gil, Pilar Col·legi Oficial Treball Social i A. Socials de Catalunya

Codern i Bové, Núria Creu Roja

Del Río, M. Lluïsa Federació Catalana de Voluntariat Social

Figueras i Esteve, Rosa Grup Municipal CiU

García i Gómez, Pere Lluís Grup Municipal PSC

García i Labandeira, Iria Direcció Serveis Prevenció – Sector Via Pública (Ajuntament deBarcelona)


Giménez Raso, Carlos Prefectura Superior de Policía – Servicio de Atención a la Familia


Isart i López, Joan B. Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona


Lahosa i Cañellas, Josep M. Direcció Serveis Prevenció – Sector Via Pública (Ajuntamentde Barcelona)

Latres i Sallent, Antoni Grup Municipal CiU

Llena i Berñe, Assumpta Universitat de Barcelona / Facultat de Pedagogia

Majado i Freile, Flor Direcció Tècnica d’Afers Socials als Districtes (Ajuntament deBarcelona)

Murillo i Mateos, Dolors CCOO

Narbona i Reina, Luis Miguel CRID

Nogueroles i Garrigós, Jaume Grup Municipal ERC

Petrus i Rotger, Antoni Coordinador Grup de Treball de Prevenció

Pina i Martínez, Montserrat Direcció Serveis Prevenció – Sector Via Pública (Ajuntament deBarcelona)

Querol i Navarra, Maria Grup Municipal CiU


Roig i Soriano, Carolina Càritas Diocesana


Rueda i Latasa, Josep Lluís Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) / VocaliaG. Gran

Ruíz i Moreno, José Direcció Serveis Prevenció – Sector Via Pública (Ajuntament deBarcelona)


Valera i Pertegás, Sergi Universitat de Barcelona / Departament de Psicologia Social

Vallès i Lanau, Pere Grup Municipal ICV-EU i A

Vidal i Moranta, Tomeu Universitat de Barcelona / Departament de Psicologia Social

Visa i Pérez, Teresa Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE)





Aportacions generals sobre el document o procés del PAM

� El llenguatge emprat al document no afavoreix la participació, ja que no és l’adequat per aun text adreçat a la ciutadania. S’hauria de tenir present quina és l’audiència o el públic deldocument i adequar-lo, en tot cas, a les seves característiques (si s’adreça a tècnics, a ciu-tadans “de carrer”, a experts, etc.). Si es vol fomentar la participació ciutadana al PAM, laseva redacció hauria de ser simple, entenedora i propera al ciutadà. Una proposta en aquestsentit seria, per tant, transformar el document 100 compromisos per una ciutat inclusiva isolidària de manera que arribés a tot tipus de públic, amb la qual cosa es prevé el sentimentd’allunyament i escepticisme que molts ciutadans i ciutadanes mantenen vers els processosparticipatius i la política en general.

� Es proposa, després de l’aprovació definitiva del PAM, dotar la ciutadania d’instruments deseguiment i control del grau d’acompliment dels objectius fixats. En concret, es proposa elsegüent:

- Crear una comissió de seguiment sobre el PAM, per tal que el ciutadà pugui tenir accésen tot moment a informació i dades actualitzades sobre el grau d’assoliment dels objec-tius fixats (no tan sols passats els 4 anys de mandat).

- Editar un document del PAM definitiu que sigui entenedor i que arribi a tota la ciuta-dania (per tal que se’l senti propi).

- Facilitar informació periòdica i actualitzada al ciutadà sobre la implementació del PAM(objectius, mesures concretes executades, etc.).



� A la mesura 7, que fa referència al Pla de comunicació, cal incidir més en la necessitat demillorar els sistemes d’informació del ciutadà i, en especial, en l’àmbit dels serveis socials.Cal afegir-hi que el problema de la manca d’informació i la desorientació ciutadana en l’àm-bit social fa augmentar el sentiment de desconfiança de la ciutadania vers l’Administració iels serveis públics. Per tal de millorar la informació i la comunicació del ciutadà en aquestàmbit, d’altra banda, es proposa afavorir la descentralització dels centres o punts d’informa-ció de les polítiques municipals en matèria de benestar social.


� A mesura 12, que fa referència al Model integrat de serveis d’atenció domiciliària, cal fermenció de la necessitat de coordinació per part de l’Ajuntament de tot el conjunt d’entitats iassociacions que presten serveis d’aquest tipus.

� Pel que fa al conjunt de serveis d’atenció domiciliària (mesura 13), caldria indicar, quan esdiu que cal arribar el 2007 a una taxa de cobertura del 4%, quina és la taxa de coberturaactual.

� Amb referència al Servei d’Urgències Socials, el “Telèfon 900”, es proposa reconvertir-lo enun telèfon de 3 xifres per tal que, precisament pel fet de tractar-se de situacions d’urgència,tothom el pugui memoritzar i recordar fàcilment (mesura 17). També es proposa la creaciód’un telèfon municipal i gratuït per facilitar informació al ciutadà (o que el 010 sigui gratuït).

� S’ha de crear una nova mesura, o bé incorporar-ho a la mesura 17 en parlar del “Telèfon900”, que estableixi la posada en funcionament d’un telèfon d’informació ciutadana especí-fic per a temes de benestar social. Així mateix, es proposa fer arribar a totes les llars de laciutat unes etiquetes (o sistema similar) que continguin una llista dels telèfons d’atenció ciu-tadana més importants (061, 092, telèfon d’urgències socials, etc.).




GRUP DE TREBALL REFUGIATS I ESTRANGERS



El document que es presenta a continuació constitueix l’Informe participatiu del Grup de Treballde Refugiats i Estrangers del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).





























Document pel que fa a Benestar Social: 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidà-ria. Nou línies estratègiques:




4. Inclusió social



7. Gent gran





Procés i metodologia de treball

El Grup de Refugiats i Estrangers del CMBS ha treballat dos documents:

� El document de consulta sobre el PAM elaborat per la regidoria delegada per al Pla d’immi-gració, que recull les referències que es fan al PAM, en tot el seu conjunt, sobre immigracióa la ciutat. En aquest sentit, la regidora delegada per al Pla municipal d’immigració, la Ima.Sra. Núria Carreras i Comes va presentar el document.

Tal com es va fer amb el Consell Municipal d’Immigració, des de la regidoria delegada per alPla municipal d’immigració es va voler obrir aquest procés de consulta al Grup de Treball deRefugiats i Estrangers del Consell Municipal de Benestar Social, per tal que aquest gruppogués opinar i fer les seves aportacions al document elaborat per aquesta regidoria.

Les aportacions realitzades per part del grup de treball en relació amb aquest document s’hantramès, tal com es va acordar, a la regidoria delegada per al Pla municipal d’immigració.


El treball s’ha dut a terme en una sessió (3 de febrer), en què, per als dos documents, els mem-bres del grup han realitzat un procés d’aportacions respecte als aspectes o elements de les mesu-res assenyalades que han considerat que calia matisar o complementar, i també s’han aportatnous elements no reflectits en els documents.

El treball s’ha portat a terme de manera presencial en la sessió de treball, si bé s’ha donat la pos-sibilitat a totes les persones que no hi han pogut assistir de fer arribar les seves aportacions a laSecretaria Tècnica.


Cada participant ha pogut fer dues o tres aportacions/propostes per a cadascuna de les 8 líniesestratègiques (amb un màxim de 20 aportacions per persona).



* Del les 100 mesures del document 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària, en les sessions de treball dels consells departicipació només s’abordaran les 75 mesures incloses en les 8 primeres línies estratègiques, i no s’abordaran les 25 pertanyents a lalínia estratègica de persones amb disminució.



Cada participant havia de prioritzar les 20 mesures –de les 75 proposades– que considerés mésrellevants o més importants de dur a terme prioritàriament.

Participants

Nom Organització

Aguado i Casas, Mireia Bayt Al-Thaqafa

Ahmed Ahmed, Fàtima Consell Municipal d’Immigració de Barcelona

Babeli Shawa, Mohamed Yahya Expert

Badell, Josep Oriol Grup Municipal ERC

Bayarri i Valcárcel, Pasqual Gabinet Tècnic de Programació / Alcaldia (Ajuntamentde Barcelona)

Blanco i Pont, Josep Maria Universitat Autònoma Barcelona / Facultat deCiències de la Comunicació

Buisan i Gallardo, Montserrat Fundació “la Caixa”

Carol, José Luis Grup Municipal ICV-EU i A

Catarineu i Pérez, Montserrat Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona

David Zapata, Edwin Consell de la Joventut de Barcelona

Despature, Inés EXIL España

Elias, Mohamed UGT

Feu i Closas, Montserrat Atlàntida Professionals per a la Interculturalitat

García i Nogué, Silvia Grup Municipal PP

Gil i Miquel, Carles Secretari adjunt del Consell Municipal de BenestarSocial

Giménez i Navarro, Armand Grup Municipal CiU

Gonell i Doñate, Esther Àmbits-Esport

Jansà i López del Vallado, Josep M. Agència de Salut Pública de Barcelona

Lorite i García, Nicolás Universitat Autònoma Barcelona / Facultat deCiències de la Comunicació

Llena i Berñe, Assumpta Universitat de Barcelona / Facultat de Pedagogia

Manchón i Puig, Teresa Grup Municipal CiU


Martín i Martín, Juana Càritas Diocesana

Masip i Jover, Rosa Experta

Munuera i Ruiz, Anna Creu Roja – SAIER


Ollé i Rodríguez, Carme Institut Municipal d’Assistència Sanitària

Posada i García, Elvira Col·legi d’Advocats / Comissió de Defensa dels Dretsde la Persona

Ribera i Pinyol, Josep Coordinador Grup de Treball de Refugiats i Estrangers

Río i Solà, Valentí Responsable Interculturalitat (Ajuntament deBarcelona)

Rivero i Hernández, Miguel Ángel Grup Municipal PSC

Ruíz i Carrillo, Enric Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Sánchez i Sánchez, Consuelo Institut Municipal Assistència Sanitària


Soto i Marata, Pepi Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB)

Vallugera i Balañà, Alexandra Grup Municipal ERC

Zamaniego i Ocampo, Luis Col·legi Oficial Treball Social i A. Socials deCatalunya






� S’ha d’estudiar la creació d’un pla de finançament específic i progressiu, per tal de fer pos-sible que tots els districtes de la ciutat disposin de tots els serveis del Model integrat d’a-tenció domiciliària, així com d’un model d’organització i gestió que garanteixi l’equitat, laqualitat, la satisfacció de les persones ateses, i l’adaptació al territori i a la diversitat de laciutat. Aquesta proposta es podria incorporar a la mesura 9, que fa referència al Model d’a-tenció primària de serveis socials.


� Cal matisar el redactat de la mesura 31, que parla de l’elaboració i la posada en marxa delprograma Pobresa zero, incorporant-hi, concretament, la proposta d’universalitzar el sistemade prestacions econòmiques. Així, doncs, el primer apartat de la mesura quedaria de lasegüent manera: “que ordeni, redefineixi, potenciï i universalitzi el sistema de prestacionseconòmiques que es proveeixen des dels serveis socials municipals…”.

� A la mesura 34, sobre l’acolliment temporal per a persones sense sostre, cal afegir-hi, quanparla de donar resposta als diferents col·lectius: “sigui quina sigui la seva situació documen-tal”.



� Amb referència al SAIER, tractat en les mesures 36, 37 i 38, es proposa fer una revisió enprofunditat del seu actual disseny, de les seves funcions i del seu funcionament, considerantunes clares mancances ja identificades (descoordinació interna, manca de prestació de ser-veis d’assessoria...) juntament amb un canvi en el context que l’afecta (canvi en la immigra-ció, canvis legals...) al qual aquest organisme no s’ha sabut adaptar. No es tracta, doncs, depotenciar el SAIER, sinó de “reorientar-lo”. En concret, es proposa el següent:

- Potenciar, per part de l’Ajuntament, un seguiment rigorós de les activitats desenvolupa-des pel SAIER, així com una avaluació dels resultats dels serveis prestats. És necessà-ria una clara voluntat política per fer un replantejament dels objectius perseguits (espe-cialment en el context de la canviant i complexa normativa en què ens trobem).

- Professionalitzar el SAIER, en el sentit de dotar-lo d’experts en matèria d’estrangeriaque, des de l’Ajuntament, analitzin el seu funcionament i activitats i en facin un segui-ment.

- Potenciar la cooperació interinstitucional, especialment amb la Generalitat, atès quel’Administració autonòmica té competències en matèria d’assistència jurídica.

- Revisar en profunditat els actuals instruments del SAIER per a l’acollida dels immi-grants des del punt de vista del seu assessorament i assistència legal, a fi de garantir ladefensa dels seus drets de forma efectiva i adequada al nou marc de l’assistència jurí-dica gratuïta.

- Apostar clarament, també, per la territorialització del SAIER per tal d’apropar-se als ciu-tadans.

� Seguint amb el SAIER i amb la seva necessitat d’adequar-se a la realitat i de “reorientar-se”,es proposa unir les mesures 36 i 37 en una de sola amb la finalitat de posar més èmfasi enl’activitat de millora que l’organisme necessita. La nova mesura seria la següent: “Potenciari millorar el SAIER com a servei de referència municipal en temes d’informació, assessora-ment jurídic, inserció laboral i acollida per als immigrants de la ciutat, dotant-lo dels recur-sos i mitjans necessaris per portar a terme les tasques encomanades i establint, alhora, meca-nismes d’avaluació i control de la gestió realitzada. Valorar la possibilitat de descentralitzacióa fi d’oferir un servei més proper al ciutadà”.



� Amb referència a l’Acord interinstitucional per al programa d’atenció a menors estrangerssense referents familiars (MEINA), establert en la mesura 52, cal afegir que les accions quees facin en aquest sentit i, concretament, els mecanismes per a la inserció laboral d’aquestcol·lectiu caldria dur-les a terme per mitjà de recursos comunitaris ja existents i no de mane-ra tan institucionalitzada (xarxes de convivència ciutadana, esplais, centres cívics, etc.). Calreunir més esforços per crear o enfortir circuits d’integració d’aquest col·lectiu de menors enels mecanismes normalitzats d’inserció social.

Línia 7. Gent gran

� S’ha d’incorporar a la mesura 61, que parla del maltractament a les persones grans, una refe-rència al tema de les situacions de risc prèvies al maltractament. En concret, cal afegir-hi, alfinal de la mesura: “… així com detectar i intervenir en situacions de risc prèvies al maltrac-tament i urgències”.

� Cal afegir al final de la mesura 65, que fa referència al Consell Assessor de la Gent Gran i ala participació de la gent gran en general: “Així mateix, donar veu als col·lectius més desfa-vorits: perceptors de PNC, immigrants grans…”.


� Cal matisar el redactat de la mesura 72, afegint una referència als nous models de famíliamonoparentals. Concretament, el matís és el següent: “Desenvolupar un model específic d’a-tenció domiciliària en l’àmbit del suport a les famílies que tingui en compte els nous modelsmonoparentals: dones soles sense entorn que no poden accedir al món laboral”.


Línia 7. Gent gran













GRUP DE TREBALL SIDA



El document que es presenta a continuació constitueix l’Informe participatiu del Grup de Treballde la Sida del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS).




























Els documents de treball del Grup SIDA






4. Inclusió social



7. Gent gran





� El PAM en relació amb l’Acció sobre la drogoaddicció, programes de prevenció i promoció dela salut i informació sanitària

El Programa d’actuació municipal estableix 17 mesures que tenen relació específica amb el temade la sida, en un apartat que s’ha estructurat sota el títol d’Acció sobre la drogoaddicció, progra-mes de prevenció i promoció de la salut i informació sanitària. En el document les mesures estanclassificades en tres objectius estratègics, mitjançant els quals es concreten les principalsaccions que cal desenvolupar.

Objectius estratègics:





Com s’acaba d’assenyalar, el Grup de Treball de la Sida del CMBS ha treballat dos documents:

� Els objectius i les mesures específiques referents a Acció sobre la drogoaddicció, programesde prevenció i promoció de la salut i informació sanitària, presents al PAM general del’Ajuntament.


El treball s’ha realitzat en una sessió (2 de febrer), en què, per als dos documents, els membresdel grup han dut a terme un procés d’aportacions respecte als aspectes o elements de les mesu-res assenyalades que han considerat que calia matisar o complementar, i, a més, s’han aportatnous elements no reflectits en els documents.

A totes les persones del Consell que no han pogut assistir presencialment a les sessions de tre-ball, se’ls ha donat l’oportunitat de fer arribar les seves propostes o aportacions a la SecretariaTècnica.






� Acció sobre la drogoaddicció, programes de prevenció i promoció de la salut i informació sani-tària. Cada participant ha prioritzat les 9 mesures –de les 17 proposades– que ha consideratmés rellevants o més importants de dur a terme (dues o tres com a màxim per cada línia estra-tègica).

� Benestar Social: pel que fa al document 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i soli-dària, cada participant ha prioritzat les 20 mesures –de les 75 proposades– que ha conside-rat més rellevants o més importants de dur a terme (tres com a màxim per cada línia estra-tègica). (Metodologia dels gomets, plafons).

Participants

Nom Organització

Baltasar i Albesa, Pep CCOO

Caballero i Castañeda, Elena Federació Catalana de Voluntariat Social

Capera i Piñon, Agnès Comitè Primer de Desembre

Cobeña i Guardia, Judith Associació Ciutadana Antisida Catalunya

Font i Pros, Rosa Grup Municipal ERC

Fort i Marrugat, M. Antònia CCOO

García i Nogué, Silvia Grup Municipal PP

García de Olalla, Patrícia Agència de Salut Pública de Barcelona

Gil i Miquel, Carles Secretari adjunt del Consell Municipal de BenestarSocial

Guirado i Herrera, Antonio Gais Positius



Lacasta i Lamúa, Sílvia Creu Roja

Mauri i Santurce, Jordi Grup Municipal CiU

Monistrol i Ruano, Olga Àmbits-Esport

Moreno i Fernández, Marta Comissió Assistència Social Penitenciària Barcelona /Generalitat


Oliveras, Marc Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

Orteu, Josep M. Grup Municipal ERC

Paricio i Salas, David SIDA Studi

Pérez i López, Maribel Actua

Prats i Montmany, Joana Fundació “la Caixa”

Pujol i Roca, Ferran Associació per al Trasplantament d’Òrgans aSeropositus (ATOS)

Roig i Soriano, Carolina Càritas Diocesana

Ros i Rahola, Rosa Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat

Sambeat i Domènech, M. Antònia Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Sanclemente i Sierra, Cristina Àmbit Prevenció

Sánchez i Carrate, M. Eugènia Coordinació Drets Civils (Ajuntament de Barcelona)


Torents, Albert UGT

Vicente Hernández, Oriol Grup Municipal PSC

Villalbí i Hereter, Joan Ramon Coordinador Grup de Treball de la Sida






� Amb referència al Consorci de Serveis Socials de Barcelona (mesura 1), cal incorporar lanecessitat d’interrelació entre la xarxa de serveis socials i la xarxa sanitària. Per tant, s’hand’establir mecanismes de cooperació i coordinació entre els dos consorcis (el de serveissocials i el sanitari).


� A la mesura 10, que fa referència a la coordinació en xarxa i als abordatges integrats de lesnecessitats socials, cal fer una menció especial de la necessitat de coordinació entre els ser-veis sanitaris i els serveis socials (per exemple, el problema dels fàrmacs en el cas de la gentgran que té malalties cròniques i que es medica tota sola).

� Pel que fa al Model integrat d’atenció domiciliària (mesures 12 i 15), es detecten, en gene-ral, dos tipus de febleses (també s’haurien de tenir present quan es parla de l’atenció domi-ciliària a la gent gran, a la mesura 55):

- Hi ha un elevat nombre de persones (gent gran que viu sola, persones amb algun tipusde dependència per malaltia, etc.) que no sol·liciten els serveis d’atenció domiciliàriatot i la seva necessitat.

- Cal incidir més en el tema de la detecció prèvia d’aquestes situacions. Per exemple, esproposa crear un cens de persones grans que viuen soles a la ciutat, per tal que rebin


els serveis de manera permanent, especialment en situacions de crisi (per exemple, ona-des de calor, virus, etc.). S’hauria de poder conèixer, també, els nivells de “solitud” enquè es troben aquestes persones (si tenen familiars, si aquests viuen a la ciutat, veïns,etc.).

- Hi ha una manca de coordinació en la prestació de serveis d’atenció domiciliària (perexemple, coordinació entre els serveis socials i els sanitaris o coordinació entrel’Ajuntament i les entitats que també presten aquests serveis). Cal incidir més en elsaspectes de la comunicació, la interrelació i l’abordatge integrat de necessitats socials(vegeu la mesura 10).


� Cal incidir més en els programes d’acció comunitària específics que potenciïn la inclusiósocial dels infectats i afectats pel VIH. Els serveis d’acció comunitària, els mapes d’equipa-ments de proximitat, les polítiques d’acció comunitària, els programes de bon veïnatge hand’incloure sense demora especificitats en la prevenció primària del VIH/sida: no podem con-tinuar acceptant noves infeccions en les taxes que es donen en el nostre medi. Tenim elsrecursos suficients perquè això canviï, de manera que caldrà saber-los emprar adequadamenti, si cal, augmentar-los, atesa la gravetat d’aquesta qüestió. Paral·lelament, cal incloure-hiplans per assolir l’acceptació social dels infectats que ens ajudin a avançar en la no-exclusiói a generar una millora de benestar en la vida quotidiana de molts i moltes conciutadans iconciutadanes que els ha tocat de viure directament aquesta realitat.

� A la mesura 23, que parla dels bancs dels temps i dels programes de bon veïnatge, cal afe-gir una referència específica al problema de la detecció prèvia de necessitats (vegeu lesmesures 12 i 13 sobre l’atenció domiciliària) i destacar el paper que aquest tipus d’iniciati-ves comunitàries poden tenir en aquest sentit.


� A la mesura 33, relativa a l’elaboració d’un programa-marc per a l’impuls de dinàmiques d’in-clusió, i concretament en el primer apartat, on parla de noves estratègies de suport per a l’ac-cés a l’habitatge, cal afegir-hi una referència a les persones amb sida, atès que tenen difi-cultats específiques en el tema de l’habitatge i necessiten d’una protecció especial (proble-mes d’accés a l’habitatge i problemes per mantenir-lo).



� La vulnerabilitat d’aquestes edats requereix, pel que fa a la infecció del VIH/sida, promoureestratègies molt més innovadores respecte a temes d’inclusió; les conclusions d’una recercaque s’ha realitzat des d’ACTUA han demostrat que els infants i adolescents i les seves famí-lies que viuen amb la realitat VIH/sida tenen problemàtiques i dificultats en què cal apro-fundir i a les quals cal destinar nous plans de treball. En concret, es proposa, com a estratè-gies d’intervenció futures, el següent:

- Accions i intervencions en el pla global que ajudin a modificar la percepció i el cons-tructe social del VIH/sida.

- Desenvolupament i implementació de recursos i estratègies d’intervenció en el pla asso-ciat a l’entorn familiar, sociocultural i social.

- Implementació i accessibilitat universal de recursos d’atenció biopsicosocial per ainfants i adolescents que viuen amb VIH, així com per a les seves famílies i cuidadors.Intervencions que permetin la reactivació de capacitats resilients en el pla personal.


� Cal establir en alguna mesura que es pot incloure en aquest objectiu o bé al d’infància i ado-lescència una referència a la prestació de serveis a les famílies de tipus preventiu. S’han decrear aquests serveis per a les famílies amb adolescents com a acció preventiva del consumde drogues (tabac, cànnabis, etc.). També és important oferir un servei d’assessorament iorientació al qual puguin recórrer els familiars per fer consultes de tota mena.

� Cal assegurar serveis de suport per a l’àmbit familiar, com ara ampliar la xarxa de famíliesd’acollida, crear i potenciar una xarxa de famílies acompanyants que donin suport i relació desuplència i ajuda a altres famílies amb necessitats (model francès de famílies cangur), méssuport a les dones i homes que en situacions monoparentals han de treballar i tenir cura delsseus fills quan, a més, algun dels components de la família tindrà necessitats especifiquesde major nivell de dependència...


Resultat de la prioritzacióDocument 100 compromisos per una ciutat més inclusiva i solidària(Benestar Social)

Les mesures que s’han prioritzat en cada una de les línies estratègiques han estat les següents:









3 6. Consolidar l’Observatori Barcelona com a un instrument potent de gestió i difusió delconeixement sobre la realitat social de la ciutat, amb capacitat d’aportar informacióútil per a la planificació i l’avaluació de polítiques socials municipals, i per a les estra-tègies de benestar impulsades des d’altres agents socials, per mitjà dels seus produc-tes i activitats bàsiques: sistemes d’indicadors socials i sistemes de coneixement del’activitat municipal, perfil social, pla de recerca, publicacions, Fòrum Observatori,revista Barcelona Societat.












- haurà de millorar i garantir la detecció proactiva i la intervenció amb infants iadolescents en situació de vulnerabilitat i risc, per mitjà de l’establiment decircuits i protocols consensuats entre els diferents agents institucionals i asso-ciatius del territori.







Línia 7. Gent gran











Document Acció sobre la drogoaddicció, programes de prevenció ipromoció de la salut i informació sanitària

Les mesures més prioritzades per cada una de les línies estratègiques han estat les següents:


13 1.3 Realitzar una prova pilot per a la integració de serveis d’atenció a les dependènciestant en l’atenció primària de salut com en els serveis de salut mental.

10 1.4 Incrementar els esforços d’informació a la població i de sensibilització dels mitjansper evitar el rebuig als equipaments que atenen les persones amb dependències.

7 1.5 Millorar el control de la promoció i el consum de substàncies addictives d’ús insti-tucional (tabac i alcohol) d’acord amb les normes vigents i les anunciades, ambespecial referència als menors, la publicitat, el fum en recintes tancats i altres aspec-tes regulats. Explorar intervencions apropiades per a joves en relació amb el consumde tabac i el consum problemàtic d’alcohol.


14 2.5 Reforçar les actuacions enfront de la sida, insistint en la prevenció i el seguiment del’atenció integral dels malalts i afectats, per evitar una relaxació social i mediàtica.Cal fer-ho enfortint la vinculació amb les organitzacions dels afectats i les de suport.

8 2.2 Vetllar per la salut de la gent gran i de les persones discapacitades o amb dèficitsd’autonomia personal.

6 2.1 Mantenir l’esforç per assolir l’objectiu d’equitat en la salut en el context dels canvispoblacionals, ambientals i en el sistema sanitari, per mitjà d’actuacions de discrimi-nació positiva.



10 3.3 Dissenyar i fer una enquesta a adolescents sobre estils de vida relacionats amb lasalut.

10 3.6 Analitzar les desigualtats socials en salut, amb estudis específics per barris i dis-trictes, per gènere, per població immigrant, i els factors modificables que tenen mésinfluència en les dimensions de la desigualtat.

6 3.5 Elaborar un informe integral sobre la salut mental a Barcelona, amb referència alsfactors que la condicionen, als que generen més vulnerabilitat psicològica, als indi-cadors existents de salut mental i als serveis assistencials existents i la seva activi-tat.


de benestar social - el web de barcelona | ajuntament de ... · el pam 2004-2007 es va aprovar...

Documents