datos.divaladl.es...estudios comarcales de la provincia de valencia estudis comarcals de la...
TRANSCRIPT
ESTUDIOS COMARCALESDE LA PROVINCIA DE VALENCIA
ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
Dirección y Coordinación Técnica/Direcció i coordinació tècnicaJorge Hermosilla PlaJoan Carles Membrado-TenaCàtedra ESTEVAL
Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA
Cartografía / Cartografia:
José Vicente Aparicio
Ghaleb Fansa
Estadística / Estadística:
Miguel Antequera
Jose Vicente Aparicio
Ghaleb Fansa
Sandra Mayordomo
Colaboración técnica / Col·laboració tècnica
Carme Piqueras
Diseño y Maquetación / Disseny i MaquetacióBegoña Broseta
Traducción / TraduccióJuli Jordà
© de esta edición / d’aquesta edició:
Universitat de València 2018
© de los textos: los autores y autoras / dels texts:
els autors i autores
© de las imágenes: los autores y autoras /
de les imatges: els autors i autores
ISBN: 978-84-9133-185-8
Autoría/AutoriaJosep BanyulsDepartament d’Economia Aplicada
Emilio BarbaInstitut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva
Ernest CanoDepartament d’Economia Aplicada
Joaquín FarinósDepartament de Geografia
Juan Ramón GallegoDepartament d’Economia Aplicada
Irene GilDepartament de Comercialització i Investigació de Mercats
Andrés GomisCol·laborador
Emilio IranzoDepartament de Geografia
José Luis JiménezDepartament de Prehistòria, Arqueologia i Historia Antiga
Isidre MarchDepartament de Direcció d’Empreses ‘Juan Jose Renau Piqueras’
Joaquín Martín CubasDep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració
Joan Carles Membrado-TenaDepartament de Geografia
Alejandro MolláDepartament de Comercialització i Investigació de Mercats
Àngela MontesinosVicerectorat de Projecció Territorial i Societat
Josep MontesinosDepartament d’Història de l’Art
Sandra ObiolDepartament de Sociologia i Antropologia Social
Juan Antonio PascualDepartament de Geografia
José Manuel PastorDepartament d’Anàlisi Econòmica
Juan PiquerasDepartament de Geografia
Josep Vicent PitxerDepartament d’Economia Aplicada
Agustín RoviraDepartament de Comercialització i Investigació de Mercats
Amat SánchezDepartament d’Economia Aplicada
Javier SerranoDepartament de Geografia
Carles SimóDepartament de Sociologia i Antropologia Social
Ángel SolerDepartament d’Estructura Econòmica
Alícia VillarDepartament de Sociologia i Antropologia Social
Rosa YagüeDepartament d’Economia Aplicada
ESTUDIOS COMARCALESDE LA PROVINCIA
DE VALENCIA
ESTUDIS COMARCALSDE LA PROVÍNCIA
DE VALÈNCIA
LA VALL D’ALBAIDA
6
Con una orientación SO-NE, como consecuen-
cia de las Béticas, se extiende la comarca de
la Vall d Albaida, flanqueada por los relieves de
la Serra Grossa y el Benicadell. Dos ríos sirven
de referencia para identificar las orientaciones
del corredor central que alberga la mayor parte
de los municipios. Nos referimos al río Clariano,
en el sector occidental, y el Albaida, que se une
en la Costera al río Cànyoles y que tributa en la
Ribera Alta en el Xúquer.
La Vall d Albaida es comarca de interior, pero
a diferencia de otras que comparten esa con-
dición, se caracteriza por los procesos que
permitieron su temprana industrialización y su
especialización en la producción textil. En con-
secuencia la comarca cuenta con unos rasgos
singulares que le permiten mantener niveles de
dinamización e innovación económica y social.
Ocupa 722,2 km2, de los cuales 224 correspon-
den a alguna fórmula de protección; la superfi-
cie forestal ocupa 33.075 hectáreas, el 45% de
la comarca.
Se trata de un territorio organizado en 34 muni-
cipios, que albergan a unos 91.200 habitantes.
El principal núcleo de población es Ontinyent, con
37.000 habitantes, que representa el 40% de la
población de la Vall. Le siguen L Olleria (8.500),
Benigànim (6.200), Albaida (6.100), Aielo de Mal-
ferit (4.600) y Bocairent (4.400). Los 28 munici-
pios restantes tienen menos de 3.000 habitan-
tes; y 19 de ellos, no superan los 1.000. Se trata
de una red de poblamiento característico del
sistema rural valenciano, en donde predominan
en número los núcleos de reducidas dimensio-
nes. En este conjunto de municipios la tasa de
envejecimiento se halla alrededor del 25%. La
despoblación es habitual en ellos.
Un indicador de la estructura económica y su
dinamismo es el contrato laboral. En la Vall d Al-
baida se firmaron 22.500 (2016), de los cuales
el 17% fue en el sector agrícola, 23% en indus-
tria, 5% en construcción y 55% en servicios.
La agricultura predominante es la de secano,
pues se cultivan 18.200 hectáreas, lo que re-
presenta el 75% del total cultivado. Predomina
el cultivo del olivo y del viñedo. El regadío está
ligado a las aguas fluviales (Clariano y Albaida)
y las galerías de agua, y a la apertura de pozos
en algunos sectores de la comarca. Se cultivan
preferentemente frutales de hueso.
La capacidad agrícola de la comarca es mayori-
tariamente moderada, el 83,7% de la superficie,
cuando el total de la provincia es el 47%. Hay
3.516 explotaciones agrícolas y el tamaño me-
dio es de 6,8 ha/explotación. Concentra el 10%
de las explotaciones ganaderas de la provincia.
La industria en la Vall d Albaida estuvo arraiga-
da durante décadas al sector textil. La crisis
industrial ha dado lugar a un sector renovado,
con interesantes procesos de innovación, y
la incorporación de nuevos sectores. Más de
12.000 trabajadores, 43 polígonos industriales
(13% de la provincia), que ocupan 7.720.000 m2.
Hay más de 940 empresas de las cuales 920
son manufactureras. En términos generales se
ha generado durante los últimos años un retro-
ceso de la capacidad productiva y una cierta
reacción de algunos subsectores derivados de
la propia industria textil, y también de la alimen-
tación, del vidrio o del plástico.
Paralelamente se está afianzando un proceso
de terciarización de la economía de la Vall d Al-
baida, mediante la actividad comercial y en par-
ticular el turismo.
El turismo pese a los esfuerzos de los últimos
años es una actividad económica por desarro-
llar, pues reúne un gran potencial de recursos
turísticos diversos. Por ejemplo, el patrimonio
cultural relacionado con las fiestas tradiciona-
les (Moros y Cristianos), las Sociedades Musica-
LA VALL D ALBAIDA. LA COMARCA VALENCIANA DEL TEXTIL
7
Amb una orientació SO-NE, com a
conseqüència de les Bètiques, s’es-
tén la comarca de la Vall d’Albaida,
flanquejada pels relleus de la serra
Grossa i el Benicadell. Dos rius ser-
veixen de referència per a identifi-
car les orientacions del corredor
central on hi ha la major part dels
municipis. Ens referim al riu Claria-
no, al sector occidental, i l’Albaida,
que s’uneix a la Costera al riu Càn-
yoles i que tributa a la Ribera Alta
en el Xúquer.
La Vall d’Albaida és comarca d’inte-
rior, però a diferència d’altres que
comparteixen la mateixa condició,
es caracteritza pels processos que
en van permetre una primerenca in-
dustrialització i l’especialització en la
producció tèxtil. Com a conseqüèn-
cia, la comarca té uns trets singu-
lars que permeten que mantinga
nivells de dinamització i innovació
econòmica i social. Ocupa 722,2
km2, dels quals 224 corresponen a
alguna fórmula de protecció; la su-
perfície forestal ocupa 33.075 hec-
tàrees, el 45% de la comarca.
Es tracta d’un territori organitzat en
34 municipis, i amb uns 91.200 ha-
bitants. El nucli de població principal
és Ontinyent, amb 37.000 habitants,
que representa el 40% de la pobla-
ció de la Vall. Van darrere l’Olleria
(8.500), Benigànim (6.200), Albaida
(6.100), Aielo de Malferit (4.600) i
Bocairent (4.400). Els 28 municipis
restants tenen menys de tres mil
habitants; i n’hi ha dènou que no su-
peren els mil. Es tracta d’una xarxa
de poblament característic del sis-
tema rural valencià, on predominen
en nombre els nuclis menuts. En el
conjunt dels quals la taxa d’envelli-
ment es troba al voltant del 25%. La
despoblació és habitual.
Un indicador de l’estructura econò-
mica i del dinamisme que té són els
contractes laborals. A la Vall d’Al-
baida se’n van firmar 22.500 en el
2016, dels quals el 17% va ser en el
sector agrícola, 23% en indústria,
5% en construcció i 55% en serveis.
L’agricultura predominant és la
de secà, s’hi conreen 18.200 hec-
tàrees, la qual cosa representa el
75% del total conreat. Predomina
el cultiu de l’olivera i de la vinya. El
regadiu està lligat a l’aigua fluvial
(Clariano i Albaida) i les galeries d’ai-
gua, i a l’obertura de pous en alguns
sectors de la comarca. S’hi conrea
preferentment fruiter de pinyol.
La capacitat agrícola de la comarca
és majoritàriament moderada, el
83,7% de la superfície, quan el to-
tal de la província és el 47%. Hi ha
3.516 explotacions agrícoles i tenen
una grandària mitjana de 6,8 hec-
tàrees per explotació. Concentra el
10% de les explotacions ramaderes
de la província.
La indústria a la Vall d’Albaida va
estar arrelada durant dècades al
sector tèxtil. La crisi industrial ha
donat lloc a un sector renovat, amb
processos d’innovació interessants,
i la incorporació de sectors nous. Hi
ha més de 12.000 treballadors, 43
polígons industrials (13% de la pro-
víncia), que ocupen 7.720.000 m2, i
més de 940 empreses, de les quals
920 són manufactureres. En ter-
mes generals, s’ha generat durant
els darrers anys una reculada de
la capacitat productiva i una certa
reacció d’alguns subsectors deri-
vats de la mateixa indústria tèxtil, i
també de l’alimentació, del vidre o
del plàstic.
Paral.lelament s’aferma un procés
de terciarització de l’economia de la
Vall d’Albaida, mitjançant l’activitat
comercial i en particular el turisme.
El turisme tot i els esforços dels
darrers anys és una activitat econò-
mica per desenvolupar, ja que té un
gran potencial de recursos turístics
diversos. Per exemple, el patrimoni
cultural relacionat amb les festes
tradicionals (Moros i Cristians), les
societats musicals (n’hi ha 39), els
béns d’interés cultural (30), els béns
de rellevància local (110), els mu-
seus (3) i les col.leccions museogrà-
fiques (6). La producció agroalimen-
tària amb marca-territori també és
atractiva. La Vall aglutina el 15% de
les cases rurals de la província, no
LA VALL D’ALBAIDA. LA COMARCA VALENCIANA DEL TÈXTIL
8
les (39), los Bienes de Interés Cultural (30), los
Bienes de Relevancia Local (110), los museos
(3) y las colecciones museográficas (6). La pro-
ducción agroalimentaria con marca-territorio
también resulta atractiva. La Vall aglutina el
15% de las casas rurales de la provincia , sin
embargo su ratio de plazas ofrecidas por 1.000
habitantes es inferior a la provincial, 23 y 31,
respectivamente. Hay un gran contraste entre
viviendas secundarias (10%, 3.870) respecto a
las principales (90%, 34.670).
La Vall d Albaida es además un área funcional,
en donde Ontinyent ejerce de capital comercial
(concentra el 60% de los comercios no alimen-
tarios de la comarca) y núcleo central principal,
y Castelló de Rugat de polo del sistema rural del
sector oriental.
La Vall d Albaida se halla en un proceso de trans-
formación de su estructura económica, de ma-
nera que el sector industrial textil tradicional,
de base artesanal en sus inicios y de dimensión
internacional en sus mejores años, está experi-
mentando una metamorfosis, en donde el mo-
delo intensivo en mano de obra ha dado lugar a
un modelo basado en la innovación. El proceso
de terciarización, la presencia de una entidad
financiera arraigada al territorio como es Caixa
Ontinyent, la integración de la Universitat de
València en Ontinyent y su comarca mediante la
creación de un Campus, la progresiva consolida-
ción del consorcio de las comarcas centrales,
o la mejora de la accesibilidad, presente (auto-
vía del interior A-7) y futura (ferrocarril, autovía
Ontinyent-Gandia), se configuran en excelentes
oportunidades para un nuevo modelo de desa-
rrollo territorial de la comarca.
Jorge Hermosilla Joan Carles Membrado
9
obstant això la ràtio de places ofe-
rides per mil habitants és inferior
a la provincial, 23 i 31, respectiva-
ment. Hi ha un gran contrast entre
vivendes secundàries (10%, 3.870) i
principals (90%, 34.670).
La Vall d’Albaida és, a més, una àrea
funcional, on Ontinyent fa de capital
comercial (concentra el 60% dels
comerços no alimentaris de la co-
marca) i nucli central principal, i Cas-
telló de Rugat fa de pol del sistema
rural del sector oriental.
La Vall d’Albaida es troba en un pro-
cés de transformació de l’estruc-
tura econòmica, de manera que el
sector industrial tèxtil tradicional,
de base artesana en els inicis i de
dimensió internacional en els anys
més bons, experimenta una me-
tamorfosi, on el model intensiu en
mà d’obra ha donat lloc a un model
basat en la innovació. El procés de
terciarització, la presència d’una en-
titat financera arrelada al territori
com és Caixa Ontinyent, la integra-
ció de la Universitat de València a
Ontinyent i la comarca mitjançant
la creació d’un campus, la consoli-
dació progressiva del consorci de
les comarques centrals o la millora
de l’accessibilitat, present (autovia
de l’interior A-7) i futura (ferrocarril,
autovia Ontinyent-Gandia), compor-
ten oportunitats excel.lents per a
un nou model de desenvolupament
territorial de la comarca.
Jorge HermosillaJoan Carles Membrado
ÍNDICEÍNDEX
12
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO
1.1 Medio físico...........................................................................................16 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.2 Marco climático.................................................................................18 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.3 Medio ambiente.................................................................................22 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.3.1 Recursos forestales.........................................................22 1.3.2 Infraestructura verde y diversidad paisajística.............................................................................24
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
1.1 Medi físic................................................................................................17 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.2 Marc climàtic.......................................................................................19 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 1.3 Medi ambient.......................................................................................23 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.3.1 Recursos forestals...........................................................23 1.3.2 Infraestructura verda i diversitat paisatgística.........................................................................23
II. RECURSOS HUMANOS
2.1 Estructura y dinámica de la población..................................32 Carles Simó
2.1.1 Panorámica demográfica...............................................34 2.1.2 El tamaño de la población...............................................34 2.1.3 Estructura de la población............................................34 2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad, migraciones, crecimiento..............................................36 2.1.5 Densidad de población.....................................................38
2.2 Mercado laboral.................................................................................40 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego
2.2.1 Caracterización de la comarca en relación a la actividad económica...................40 2.2.2 Caracterización del nivel educativo de la comarca......................................................................40 2.2.3 Caracterización del empleo comarcal, por sexo, edad y nacionalidad....................................42 2.2.4 Caracterización sectorial del empleo de la comarca......................................................................44 2.2.5 Caracterización de las condiciones de empleo y trabajo en la comarca.......................48 2.2.6 Caracterización del paro registrado en la comarca......................................................................54
II. RECURSOS HUMANS
2.1 Estructura i dinàmica de la població.....................................33 Carles Simó
2.1.1 Panoràmica demogràfica...............................................35 2.1.2 La grandària de la població...........................................35 2.1.3 Estructura de la població...............................................35 2.1.4 Dinàmica: natalitat, mortalitat, migracions, creixement..................................................39 2.1.5 Densitat de població..........................................................39
2.2 Mercat laboral.....................................................................................41 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego
2.2.1 Caracterització de la comarca pel que fa a l’activitat econòmica....................................................41 2.2.2 Caracterització del nivell educatiu de la comarca......................................................................41 2.2.3 Caracterització de l’ocupació comarcal, per sexe, edat i nacionalitat........................................45 2.2.4 Caracterització sectorial de l’ocupació de la comarca......................................................................45 2.2.5 Caracterització de les condicions d’ocupació i treball a la comarca............................49 2.2.6 Caracterització de l’atur registrat a la comarca.........................................................................51
III. SECTOR PRIMARIO
3. Agricultura y Ganadería Juan Piqueras
3.1. La agricultura tradicional: La trilogía mediterránea....................................................58 3.2 La expansión de los árboles frutales y de los cítricos frente a la regresión del viñedo.....................................................................................60 3.3 Los nuevos regadíos................................................................62 3.4 La ganadería..................................................................................66
III. SECTOR PRIMARI
3. Agricultura i Ramaderia Juan Piqueras
3.1. L’agricultura tradicional: La trilogia mediterrània ....................................................59 3.2 L’expansió dels arbres fruiters i dels cítrics davant de la regressió de la vinya................................63 3.3 Els nous regadius.......................................................................67 3.4 La ramaderia................................................................................69
IV. SECTOR SECUNDARIO
4.1 El papel de la industria en València.......................................72 Joan Carles Membrado-Tena
4.2 El clúster textil valenciano (Alcoi-Ontinyent)....................72 Joan Carles Membrado-Tena
4.3 Principales sectores.......................................................................76 Joan Carles Membrado-Tena
IV. SECTOR SECUNDARI
4.1 El paper de la indústria a València.........................................73 Joan Carles Membrado-Tena
4.2 El clúster tèxtil valencià (Alcoi-Ontinyent).........................73 Joan Carles Membrado-Tena
4.3 Principals sectors............................................................................75 Joan Carles Membrado-Tena
13
V. SECTOR TERCIARIO
5.1 Equipamientos y servicios............................................................82
5.1.1 Equipamiento sanitario....................................................82 Alícia Villar, Sandra Obiol
5.1.2 Equipamiento educativo.................................................88 Alícia Villar, Sandra Obiol
5.1.3 Equipamiento bancario......................................................94 José Manuel Pastor, Ángel Soler
5.2 Equipamiento comercial............................................................100 Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil
5.2.1 Equipamiento comercial.............................................100 5.2.2 Comercio minorista de base alimentaria.......102
5.3 Sector turístico...............................................................................108 Rosa Yagüe, Isidre March
V. SECTOR TERCIARI
5.1 Equipaments i serveis....................................................................83
5.1.1 Equipament sanitari..........................................................83 Alícia Villar, Sandra Obiol
5.1.2 Equipament educatiu........................................................89 Alícia Villar, Sandra Obiol
5.1.3 Equipament bancari.............................................................95 José Manuel Pastor, Ángel Soler
5.2 Equipament comercial................................................................101 Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil
5.2.1 Equipament comercial.................................................101 5.2.2 Comerç minorista de base alimentària...........105
5.3 Sector turístic................................................................................109 Rosa Yagüe, Isidre March
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
6.1 Recursos sociales..........................................................................116 Sandra Obiol, Alícia Villar
6.2 Instrumentos de planificación................................................122 Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas
Agustín Rovira, Javier Serrano
6.2.1 Agencias para el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC).........................122 6.2.2 Municipios por la sostenibilidad de la Agencia 21 local, a la Xarxa de Municipis per la Sostenibilitat y el Pacto de las Alcaldías por el Clima y la Energía................................................124 6.2.3 Programas de desarrollo territorial local.................................................................128 6.2.4 Mancomunidades............................................................130
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
6.1 Recursos socials.............................................................................117 Sandra Obiol, Alícia Villar
6.2 Instruments de planificació.....................................................123 Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas Agustín Rovira, Javier Serrano
6.2.1 Agències per al Foment de la Innovació Comercial (AFIC)............................123 6.2.2 Municipis per la sostenibilitat: De l’Agenda 21 local, a la Xarxa de Municipis per la Sostenibilitat i el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia..........................................................127 6.2.3 Programes de desenvolupament territorial local.................................................................131 6.2.4 Mancomunitats................................................................133
VII. RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES
7.1 Recursos culturales y patrimoniales..................................136 Josep Montesinos, José Luis Jiménez
7.1.1 Bienes de Interés Cultural...........................................136 7.1.2 Bienes de Relevancia Local.........................................138 7.1.3 Yacimientos arqueológicos.........................................140 7.1.4 Museos y colecciones museográficas................142
7.2 Fiestas y Sociedades Musicales............................................144 Àngela Montesinos
VII. RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS
7.1 Recursos culturals i patrimonials........................................137 Josep Montesinos, José Luis Jiménez
7.1.1 Béns d’interés cultural..................................................137 7.1.2 Béns de rellevància local..............................................139 7.1.3 Jaciments arqueològics................................................139 7.1.4 Museus i col.leccions museogràfiques...............143
7.2 Festes i Societats Musicals.....................................................145 Àngela Montesinos
VIII. INFRAESTRUCTURAS
8.1 Infraestructuras de comunicaciones................................150 José Manuel Pastor, Ángel Soler
8.1.1 Red de carreteras..........................................................150 8.1.2 Ferrocarril...........................................................................150
8.2 Parque de vehículos.....................................................................154 José Manuel Pastor, Ángel Soler
8.3 Parque de viviendas.....................................................................158 José Manuel Pastor, Ángel Soler
VIII. INFRAESTRUCTURES
8.1 Infraestructures de comunicacions...................................151 José Manuel Pastor, Ángel Soler
8.1.1 Xarxa de carreteres.....................................................151 8.1.2 Ferrocarril...........................................................................151
8.2 Parc de vehicles..............................................................................155 José Manuel Pastor, Ángel Soler
8.3 Parc d’habitatges..........................................................................159 José Manuel Pastor, Ángel Soler
Vistes de Fontanars dels AlforinsAutor: ESTEPA
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICOI. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
16
1.1 MEDIO FÍSICO
La Vall d’Albaida está localizada en el extremo
sur de la provincia de València, compartiendo
su límite meridional con la de Alacant. Es una co-
marca de interior, cuya superficie es 722 km2,
repartida entre 34 municipios. Sus límites son
al sudeste con el Comtat, al sur con l’Alcoià, al
sudoeste con l’Alt Vinalopó, al oeste y norte la
Costera y al este la Safor.
El relieve de la Vall d’Albaida presenta un patrón
topográfico claramente diferenciado: la gran
depresión, La Vall d’Albaida, con dirección SO-
NE, excavada por los cursos fluviales, pero so-
bre todo por el río Clariano; el conjunto de mon-
tañas que la flanquean por el norte y por el sur;
y el sistema de pequeñas sierras que cierran la
depresión por el noreste, y que sólo permiten la
salida de los ríos Clariano-Albaida, por el norte,
y Vernissa, por el este.
Dos conjuntos de montañas, en el extremo no-
roriental del Sistema Bético, flanquean por el
norte y por el sur la depresión de la Vall d’Albai-
da. Al norte, la gran Serra Grossa, cuya princi-
pal elevación es el Alt de la Creu (899 m); por el
sur, delimitan el valle una sucesión de pequeños
sistemas: Sierra del Morrón, Serra de la Solana,
de la Font Freda, d’Agullent y del Benicadell, con
el Alt del Benicadell (1.104 m) como punto más
elevado de todo el conjunto montañoso. Cierran
por el este la comarca de La Vall d’Albaida un
grupo de montañas con direccionalidad diversa
(Serra de Requena, Serra de Buixcarró y Serra
de Marxuquera), que establecen el límite oro-
gráfico natural con la comarca de La Safor.
La estructura geológica de la comarca presen-
ta un patrón estrechamente relacionado con
la disposición del relieve y su topografía. En las
partes más altas de los rebordes montañosos
se encuentran materiales del Triásico, consis-
tentes en rocas duras, principalmente, calizas
dolomías y algunas areniscas. A media ladera
se da un dominio de litologías del Neógeno (con-
glomerados, calizas, areniscas y margas). En las
partes más bajas, en la fosa escavada por el río
Albaida y sus afluentes, se encuentran materia-
les (gravas, arenas, limos, arcillas, conglomera-
dos) del Cuaternario.
La Vall d’Albaida se organiza hidrográficamen-
te sobre el sistema de drenaje del río d’Albaida
(afluente del Xúquer), sobre el que drenan los
ríos Clariano y Missena. En la parte más orien-
tal de la comarca, en las vertientes meridiona-
les del Buixcarró y occidentales de la Serra de
Marxuquera, nace el río de Vernissa, afluente
del Serpis. El embalse de Bellús, sobre la con-
fluencia de los ríos Albaida y Missena, es la
única infraestructura hidráulica existente en la
comarca.
La Vall d’Albaida se localiza sobre tres sistemas
hidrogeológicos: los acuíferos “Serra Grossa”, al
norte, de tipo libre y litología carbonatada, “Va-
lle de Albaida” el de mayor extensión comarcal,
caracterizado por ser de tipo mixto (que com-
bina propiedades de acuífero libre con otras
de confinado) y litología carbonatada, y “Sierra
Mariola”, localizado al sur, acuífero de tipo libre
y litología carbonatada. Las aguas extraídas de
los tres sistemas se dedican a usos agrícolas,
urbanos e industriales. En ninguno se dan pre-
siones, ni por sobreexplotación del recurso, ni
por contaminación difusa de origen agrícola.
Juan Antonio PascualEmilio Barba Emilio Iranzo
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
17
La Vall d’Albaida està localitzada
a l’extrem sud de la província de
València, comparteix el límit meri-
dional amb la d’Alacant. És una co-
marca d’interior, la superfície de la
qual és de 722 km2, repartida entre
trenta-quatre municipis. Els límits
són, al sud-est amb el Comtat, al
sud amb l’Alcoià, al sud-oest amb
l’Alt Vinalopó, a l’oest i al nord amb la
Costera i a l’est amb la Safor.
El relleu de la Vall d’Albaida presen-
ta un patró topogràfic clarament
diferenciat: la gran depressió, la
Vall d’Albaida, amb direcció sud-
oest nord-est, excavada pels cur-
sos fluvials, però sobretot pel riu
Clariano; el conjunt de muntanyes
que la flanquegen pel nord i pel sud;
i el sistema de xicotetes serres que
tanquen la depressió pel nord-est,
i que només permeten l’eixida dels
rius Clariano-Albaida, pel nord, i Ver-
nissa, per l’est.
Dos conjunts de muntanyes, a l’ex-
trem nord-oriental del sistema Bè-
tic, flanquegen pel nord i pel sud
la depressió de la Vall d’Albaida. Al
nord, la gran serra Grossa, l’eleva-
ció principal de la qual és l’Alt de la
Creu (899 m); pel sud, delimiten la
vall una successió de xicotets sis-
temes: El Morrón, les serres de la
Solana, de la Font Freda, d’Agullent
i del Benicadell, amb l’Alt del Beni-
cadell (1.104 m) com a punt més
elevat de tot el conjunt muntanyós.
Tanquen per l’est la comarca de la
Vall d’Albaida un grup de muntanyes
amb direccionalitat diversa (serres
de Requena, Buixcarró i Marxuque-
ra), que estableixen el límit orogràfic
natural amb la comarca de la Safor.
L’estructura geològica de la comar-
ca presenta un patró estretament
relacionat amb la disposició del re-
lleu i la topografia. A les parts més
altes dels vorells muntanyosos es
troben materials del Triàsic, con-
sistents en roques dures, princi-
palment, calcàries dolomies i uns
quants gresos. A mitjan vessant hi
ha un domini de litologies del Neo-
gen (conglomerats, calcàries, gre-
sos i margues). A les parts més
baixes, a la fossa excavada pel riu
Albaida i els afluents, es troben ma-
terials (graves, arenes, llims, argi-
les, conglomerats) del Quaternari.
La Vall d’Albaida s’organitza hidro-
gràficament sobre el sistema de
drenatge del riu d’Albaida (afluent
del Xúquer), sobre el qual drenen
els rius Clariano i Missena. A la part
més oriental de la comarca, als ves-
sants meridionals de Buixcarró i oc-
cidentals de la serra de Marxuque-
ra, naix el riu Vernissa, afluent del
Serpis. L’embassament de Bellús, so-
bre la confluència dels rius Albaida
i Missena, és l’única infraestructura
hidràulica que hi ha a la comarca.
La Vall d’Albaida es localitza sobre
tres sistemes hidrogeològics: els
aqüífers «Serra Grossa», al nord, de
tipus lliure i litologia carbonatada;
«Vall d’Albaida», el de més extensió
comarcal, caracteritzat per ser de
tipus mixt (que combina propietats
d’aqüífer lliure amb altres de confi-
nat) i litologia carbonatada, i «Serra
Mariola», localitzat al sud, aqüífer de
tipus lliure i litologia carbonatada.
Les aigües extretes dels tres siste-
mes es dediquen a usos agrícoles,
urbans i industrials. No hi ha pres-
sions, ni per sobreexplotació del
recurs, ni per contaminació difusa
d’origen agrícola.
1.1 MEDI FÍSIC
18
1.2 MARCO CLIMÁTICO
La precipitación media anual en La Vall d’Albaida
es relativamente escasa, de 607 mm (Cuadro 1.1), con una diferencia significativa (262,9 mm)
entre el municipio de registros más bajos, Fon-
tanars dels Alforins (515,7 mm), y el de máxi-
mos, Pinet (778,6 mm). La amplia diferencia plu-
viométrica da también una gran variabilidad en
su distribución territorial, dándose un reparto
diferenciado entre las poblaciones. Además de
Fontanars dels Alforins, nueve municipios pre-
sentan precipitaciones inferiores a 600 milíme-
tros, trece tienen precipitaciones entre 600 y
650 mm, seis entre 650 y 700 mm, y Carrícola,
Quatretonda, Llutxent y Terrateig, junto con Pi-
net alcanzan lluvias superiores a 700 mm.
El reparto mensual dibuja en el climograma de
Ontinyent un trazado de las lluvias muy irregular,
con fuertes contrastes entre estaciones (Figura 1.1). En otoño se alcanzan los máximos con regis-
tros muy altos, sobre todo en octubre (120 mm)
y en noviembre (más de 100 mm). En diciembre,
las precipitaciones, aunque menores, son tam-
bién significativas (90 mm). Entre enero y mayo
las lluvias registradas están siempre por encima
de 40 mm, alcanzándose picos máximos de in-
vierno-primavera en enero y en marzo, en ambos
meses con registros superiores a 60 mm. En el
verano se señala una estación seca, con lluvias
inferiores a 25 mm, siendo muy acusada la se-
quía en julio, con valores inferiores a 10 mm.
La temperatura media de la comarca es de
15,7 °C. Sin embargo, llama la atención el amplio
Juan Antonio PascualEmilio Barba Emilio Iranzo
CLIMA
Atzeneta d’Albaida 677,9 16,4 9,2 25,2Agullent 597,5 16,2 8,8 24,9Albaida 611,1 16,5 9,1 25,3Alfarrasí 578,5 17,2 9,9 25,5Aielo de Malferit 574,2 16,0 8,6 24,6Aielo de Rugat 692,3 15,8 8,3 24,4Bèlgida 651,9 17,0 9,8 25,5Bellús 593,6 16,9 9,6 25,2Beniatjar 626,9 16,1 8,7 25,0Benicolet 679,0 16,7 9,7 25,0Benigànim 644,3 16,9 9,7 25,2Benissoda 631,7 16,1 8,6 25,1Benissuera 598,3 17,2 9,9 25,5Bocairent 571,1 13,9 6,3 22,7Bufali 602,9 16,7 9,5 25,3Carrícola 722,6 17,1 9,8 25,6Castelló de Rugat 633,4 16,5 9,2 25,0Quatretonda 717,4 16,3 9,1 24,8Fontanars dels Alforins 515,7 14,3 6,7 23,4Guadasséquies 590,7 17,1 9,8 25,4Llutxent 713,9 16,1 9,0 24,6Montaverner 604,4 17,3 10,1 25,6Montitxelvo/Montichelvo 687,8 16,4 9,1 24,8Olleria, l’ 542,1 16,8 9,5 25,2Ontinyent 568,9 15,3 7,9 24,0Otos 630,3 16,7 9,4 25,3Palomar, el 636,7 16,6 9,4 25,2Pinet 778,6 15,4 8,3 24,0Pobla del Duc, la 623,6 17,1 9,8 25,3Ráfol de Salem 614,1 16,6 9,3 25,2Rugat 671,9 16,4 9,0 24,9Salem 626,1 15,7 8,4 24,5Sempere 606,1 17,1 9,9 25,4Terrateig 717,1 16,4 9,1 24,8Comarca 607,7 15,7 8,3 24,3
Cuadro 1.1 Fuente: Elaboración propia a partir de NINYEROLA, M.; PONS, X.; y ROURE, J.M. (2005): Atlas Climático Digital de la Península Ibérica. Metodología y aplicaciones en bioclimatología y geobotánica. ISBN 932860-8-7. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra.
Precipitaciónmedia anual (mm) Municipios
Temperatura
Media anual Media de enero Media de julio
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
19
La precipitació mitjana anual a la
Vall d’Albaida és relativament escas-
sa, de 607 mm (Quadre 1.1), amb
una diferència significativa (262,9
mm) entre el municipi de registres
més baixos, Fontanars dels Alforins
(515,7 mm), i el de màxims, Pinet
(778,6 mm). L’àmplia diferència plu-
viomètrica dóna també una gran
variabilitat en la distribució territo-
rial, hi ha un repartiment diferenciat
entre les poblacions. A més de Fon-
tanars dels Alforins, nou municipis
presenten precipitacions inferiors
a 600 mil.límetres, tretze tenen
precipitacions entre 600 i 650 mm,
sis entre 650 i 700 mm, i Carrícola,
Quatretonda, Llutxent i Terrateig,
junt amb Pinet tenen pluges supe-
riors a 700 mm.
El repartiment mensual dibuixa en
el climograma d’Ontinyent un traçat
de les pluges molt irregular, amb
contrastos estacionals forts (Figu-ra 1.1). A la tardor s’assoleixen els
màxims amb registres molt alts,
sobretot a l’octubre (120 mm) i al
novembre (més de 100 mm). Al des-
embre, les precipitacions, encara
que menors, són també significati-
ves (90 mm). Entre gener i maig les
pluges registrades estan sempre
per damunt de 40 mm, amb pics
màxims d’hivern-primavera al gener
i al març, en tots dos meses amb re-
gistres superiors a 60 mm. A l’estiu
hi ha una estació seca, amb pluges
inferiors a 25 mm, i és molt acusa-
da la sequera al juliol, amb valors
inferiors a 10 mm.
La temperatura mitjana de la co-
marca és de 15,7 °C. No obstant
això, crida l’atenció l’ampli rang
tèrmic (3,4 graus) que hi ha entre
el municipi de mitjanes anuals més
baixes, Bocairent (13,9 °C) i el més
temperat, Montaverner (17,3 °C).
La diferència entre les mitjanes
permet una àmplia distribució dels
valors entre els trenta-quatre mu-
nicipis que integren la comarca.
Dos tenen valors inferiors a 15 °C,
cinc entre 15 i 16 °C, dènou entre
16 i 17 °C i huit donen mitjanes su-
periors a 17 °C. Les temperatures
d’hivern, amb una mitjana comar-
cal de 8,3 °C, són moderades. Com
les mitjanes anuals, les temperatu-
res mitjanes de gener presenten
un rang ampli (3,8 graus) entre la
mínima de Bocairent (6,3 °C) i la
màxima de Montaverner (10,1 °C).
De les quals, tres municipis pre-
senten valors inferiors a 8 °C, nou
entre 8 i 9 °C, i 22 valors superiors
a 9 °C. Les temperatures d’estiu
són càlides, amb valors mitjans
de la comarca de 22,7 °C. Els mu-
nicipis amb temperatures de juliol
més baixes i més altes són també
Bocairent i Montaverner amb 22,7
i 25,6 °C respectivament, fet que
estableix un rang tèrmic d’estiu
de 2,9 graus. Les amplituds tèrmi-
ques oscil.len entre els 15,3 °C de
Benicolet i els 16,7 °C de Fontanars
dels Alforins. La major part dels
municipis de la comarca (25) tenen
un rang entre 15,3 i 16 °C, mentre
que la resta (9) té una amplitud tèr-
mica entre 16 i 16,7 °C.
El climograma d’Ontinyent mostra
una distribució de les temperatu-
res amb una típica separació es-
tacional. Els mesos més càlids, els
d’estiu, són juny, juliol, agost i setem-
bre, amb valors superiors a 20 °C
i temperatures caloroses, properes
a 25 °C, al juliol i agost. Els mesos
un mica freds, quan es pot arribar
a temperatures inferiors a 10 °C,
són desembre i gener. Destaquen
també els mesos de transició entre
ambdós estacions amb temperatu-
res entre 10 i 20 °C.
1.2 MARC CLIMÀTIC
Figura 1.1 Fuente: Elaboración propia a partir de PÉREZ CUEVA, A. J. (coord.) (1994): Atlas climático de la Comu-nidad Valenciana (1961-1990). Ed. Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, Generalitat Valenciana. Publicaciones de Divulgación Técnica, Colección “Territori”, No4, 205 pp.
20
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
rango térmico (3,4 °C) que se establece entre el
municipio de medias anuales más bajas, Bocai-
rent (13,9 °C) y el más templado, Montaverner
(17,3 °C). La diferencia entre las medias permite
una amplia distribución de sus valores entre los
treinta y cuatro municipios que integran la co-
marca. Dos de ellos tienen valores inferiores a
15 °C, cinco entre 15 y 16 °C, diecinueve entre
16 y 17 °C, y ocho dan medias superiores a 17
°C. Las temperaturas de invierno, con una me-
dia comarcal de 8,3 °C, son moderadas. Como
las medias anuales, las temperaturas medias
de enero presentan un amplio rango (3,8 °C) en-
tre la mínima de Bocairent (6,3 °C) y la máxima
de Montaverner (10,1 °C). De ellas, tres munici-
pios presentan valores inferiores a 8 °C, nueve
entre 8 y 9 °C, y 22 valores superiores a 9 °C.
Las temperaturas de verano son cálidas, con
valores medios de la comarca de 22,7 °C. Los
municipios con temperaturas de julio más bajas
y más altas son también Bocairent y Montaver-
ner con 22,7 y 25,6 °C respectivamente., esta-
bleciendo un rango térmico de verano de 2,9 °C.
Las amplitudes térmicas oscilan entre los 15,3
°C de Benicolet y los 16,7 °C de Fontanars dels
Alforins. La mayor parte de los municipios de la
comarca (25) tienen un rango entre 15,3 y 16
°C, mientras que el resto (9) tiene una amplitud
térmica entre 16 y 16,7 °C.
El climograma de Ontinyent muestra una dis-
tribución de las temperaturas con una típica
separación estacional. Los meses más cálidos,
los de verano, son junio, julio, agosto y septiem-
bre, con valores superiores a 20 °C y tempe-
raturas calurosas, cercanas a 25 °C, en julio y
agosto. Los meses algo fríos, cuando se pueden
alcanzar temperaturas inferiores a 10 °C, son
diciembre y enero. Destacan también los me-
ses de transición entre ambas estaciones con
temperaturas entre 10 y 20 °C.
La configuración longitudinal de la comarca,
que atraviesa la provincia de este a oeste en su
parte central, facilita la aparición de distintos
tipos climáticos. Debido también a la posición
en el extremo sur de la provincia de València,
en la Vall d’Albaida se dan propiedades de los cli-
mas meridionales de la Comunitat Valenciana,
encontrándose en la comarca, de este a oeste,
los siguientes tipos:
Clima de la llanura litoral lluviosa. Localizado en
el sector oriental, presenta precipitaciones me-
dias anuales sobre 650 mm. Con estación de
máximas lluvias en otoño, dándose también un
segundo pico de precipitaciones, algo menor, en
primavera. Se da una marcada sequía en vera-
no, alargándose a varios meses. Las tempera-
turas son suaves en invierno y cálidas en vera-
no, con medias anuales entre 16-18 °C.
Clima de la fachada lluviosa del macizo de Alcoi.
Localizado en la parte central de la comarca. Se
registran precipitaciones medias anuales algo
menores que las recogidas en el sector orien-
tal, en torno a 600 mm. El régimen pluviométri-
co anual muestra también la concentración de
las lluvias en los máximos de otoño, seguido por
una primavera y un invierno con precipitaciones
muy similares y un verano seco. Las tempera-
turas medias anuales están entre los 14-15 °C.
Clima de la vertiente seca del macizo de Alcoi.
Localizado en el sector occidental de la comar-
ca. En esta zona las precipitaciones, menores
que en el resto de climas, alcanzan valores de
unos 450 mm, incluso menores. Las tempera-
turas, a igual condiciones de altitud, suelen ser
algo más cálidas que las registradas en el sec-
tor climático central (Clima de la fachada lluvio-
sa del macizo de Alcoi).
1.2 MARCO CLIMÁTICO
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
21
La configuració longitudinal de la
comarca, que travessa la provín-
cia d’est a oest a la part central,
facilita l’aparició de diferents tipus
climàtics. Per la posició a l’extrem
sud de la província de València, a la
Vall d’Albaida hi ha propietats dels
climes meridionals de la Comunitat
Valenciana. Se’n troben a la comar-
ca, d’est a oest, els tipus següents:
Clima de la plana litoral plujosa. Lo-
calitzat al sector oriental, presenta
precipitacions mitjanes anuals so-
bre 650 mm. Amb estació de pluges
màximes a la tardor, també hi ha un
segon pic de precipitacions, una
mica menor, a la primavera. Hi ha
una marcada sequera a l’estiu, que
s’allarga a diversos mesos. Les tem-
peratures són suaus a l’hivern i càli-
des a l’estiu, amb mitjanes anuals
entre 16-18 °C.
Clima de la façana plujosa del massís
d’Alcoi. Localitzat a la part central
de la comarca. Es registren preci-
pitacions mitjanes anuals una mica
menors que les arreplegades al
sector oriental, entorn de 600 mm.
El règim pluviomètric anual mostra
també la concentració de les pluges
en els màxims de tardor, seguit per
una primavera i un hivern amb preci-
pitacions molt similars i un estiu sec.
Les temperatures mitjanes anuals
estan entre els 14-15 °C.
Clima del vessant sec del massís
d’Alcoi. Localitzat al sector occi-
dental de la comarca. Les precipi-
tacions, menors que en la resta de
climes, arriben a valors d’uns 450
mm, fins i tot menys. Les tempera-
tures, amb les mateixes condicions
d’altitud, solen ser una mica més
càlides que les registrades al sec-
tor climàtic central (clima de la faça-
na plujosa del massís d’Alcoi).
1.2 MARC CLIMÀTIC
Pou Clar. Ontinyent. Autor: Antoni Martínez Bernat
22
1.3 MEDIO AMBIENTE
1.3.1 Recursos forestales
La Vall d’Albaida aporta unas 33.000 ha de te-
rreno forestal a la provincia, lo que supone algo
menos de la mitad de la superficie comarcal
(Cuadro 1.2, Figura 1.2). Bocairent y Fontanars
del Aforins son, con mucho, los municipios con
mayor superficie forestal, con más de 2.000 ha
cada uno. Algunos municipios tienen un 50% de
su territorio dedicado a usos forestales, pero
el relativamente pequeño tamaño de la mayoría
hace que no supongan aportaciones importan-
tes, quizás con la excepción de Ontinyent. Del
total comarcal, alrededor de un tercio de la su-
perficie forestal es arbolada, dominando casi
absolutamente las coníferas. Las formaciones
de frondosas solo cubren una superficie desta-
cable en Bocairent; en el resto de municipios,
sólo Quatretonda supera las 50 ha.
En cuanto a las especies de arbolado presen-
tes, más de 8.000 ha son pinares de pino ca-
rrasco Pinus halepensis, con las mayores exten-
siones en Bocairent y Fontanars dels Aforins,
con más de 2.000 ha cada uno (Ministerio de
Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Am-
biente 2006). Podemos encontrar algunas for-
maciones de pino rodeno Pinus pinaster, que al-
canzan casi 400 ha en el total comarcal, y que
tienen su mayor representación en el término
municipal de Quatretonda, una presencia dig-
na de mención en Albaida, y pequeñas masas
en Beniatjar, Llutxent y Pinet. En Bocairent se
encuentran algunos encinares Quercus ilex de
interés, que totalizan por encima de las 200 ha;
Juan Antonio PascualEmilio Barba Emilio Iranzo
RECURSOS FORESTALES
Atzeneta d’Albaida 289,7 47,8 146,3 4,4 -Agullent 384,2 23,6 123,4 9,0 12,2Albaida 1.054,2 29,8 364,8 40,9 3,7Alfarrasí 1,6 0,2 0,1 1,5 -Aielo de Malferit 1.275,1 47,7 123,5 5,8 -Aielo de Rugat 448,1 57,2 58,2 0,6 -Bèlgida 277,5 16,1 76,9 - 3,3Bellús 472,4 49,5 158,0 - -Beniatjar 415,5 36,5 153,9 - 27,3Benicolet 545,1 48,3 69,4 - -Benigànim 1.085,3 32,4 408,1 21,3 75,2Benissoda 174,4 43,2 6,6 7,2 3,0Benisuera - - - - -Bocairent 7.387,8 76,2 2.267,2 267,9 629,8Bufali 90,7 28,4 10,8 0,9 10,1Carrícola 136,4 29,6 24,0 4,7 -Castelló de Rugat 449,3 23,6 155,0 - 8,5Quatretonda 2.603,2 59,7 694,1 89,8 326,9Fontanars dels Alforins 3.590 48,1 2.593,3 - 24,2Guadasséquies 6,3 1,9 6,3 - -Llutxent 2.036,8 50,7 93,2 7,3 12,0Montaverner 15,3 2,1 4,1 - 11,2Montitxelvo / Montichelvo 257,4 31,5 113,9 1,3 -Olleria, l’ 713,9 22,1 397,7 30,5 22,3Ontinyent 6.930,6 55,2 912,3 7,2 98,6Otos 213,6 19,3 38,1 - 14,9Palomar, el 270,1 34,8 74,3 - 3,5Pinet 947,5 79,7 58,4 7,7 15,0Pobla del Duc, la 69,2 3,7 34,4 - 34,1Ráfol de Salem 75,9 17,5 53,8 - 6,2Rugat 57,7 18,0 26,5 0,8 -Salem 529,1 61,5 155,2 22,4 1,4Sempere 6,2 1,6 2,4 - 3,8Terrateig 264,9 41,9 122,8 6,2 -Comarca 33.075,0 45,8 9.527,1 537,3 1.347,0Provincia 581.938,5 53,8 317.483,7 15.133,4 17.883,8C.Valenciana 1.263.607,8 54,3 589.161,8 92.869,5 71.914,5Comarca/Provincia 5,68% - 3,00% 3,55% 7,53%
Cuadro1.2 Fuente: Mapa Forestal de España (1997-2006).
Mezcla de coníferas
y frondosasFrondosasConíferas % HA
Principales formaciones forestalesSuperficie Forestal (Arbolado y matorral)
Municipios
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
23
1.3.1 Recursos forestals
La Vall d’Albaida aporta unes 33.000
hectàrees de terreny forestal a la
província, la qual cosa suposa una
mica menys de la mitat de la super-
fície comarcal (Quadre 1.2, Figura 1.2). Bocairent i Fontanars dels Al-
forins són, amb diferència, els mu-
nicipis amb més superfície forestal,
amb més de 2.000 hectàrees cada
un. Hi ha municipis que tenen un
50% del territori dedicat a usos fo-
restals, però la relativament xicote-
ta grandària de la majoria fa que no
suposen aportacions importants,
potser amb l’excepció d’Ontinyent.
Del total comarcal, al voltant d’un
terç de la superfície forestal és d’ar-
bratge; hi dominen quasi absoluta-
ment les coníferes. Les formacions
de frondoses només cobreixen una
superfície destacable a Bocairent;
a la resta de municipis, només Qua-
tretonda supera les 50 hectàrees.
Quant a les espècies d’arbratge pre-
sents, més de 8.000 ha són pinar de
pi blanc (Pinus halepensis), amb les
extensions més grans a Bocairent
i Fontanars dels Alforins, amb més
de 2.000 hectàrees cada un (Minis-
terio de Agricultura, Pesca, Alimen-
tación y Medio Ambiente, 2006).
Podem trobar unes quantes forma-
cions de pinastre (Pinus pinaster),
que abasten quasi 400 hectàrees
del total comarcal, i que tenen la
major representació al terme muni-
cipal de Quatretonda, una presència
digna d’esment a Albaida, i masses
xicotetes a Beniatjar, Llutxent i Pi-
net. A Bocairent hi ha uns quants al-
zinars (Quercus ilex) d’interés, més
de 200 hectàrees en total; l’espècie
també disposa d’alguna formació a
Quatretonda, i bosquets a Llutxent i
Pinet. Uns quants retalls de boscos
de ribera, que en total no arriben a
les 200 hectàrees, es poden trobar
dispersos pels llits i barrancs de la
comarca, superen les 50 hectàrees
només a Bocairent. S’ha de desta-
car, finalment, una formació d’unes
70 hectàrees de savina (Juniperus
phoenicea) a Fontanars dels Alfo-
rins, i un ullastrar (Olea europea sp
sylvestris) a Salem.
Tres grans incendis han afectat
més de 500 hectàrees de la comar-
ca des del 2010. El primer, iniciat a
Ontinyent en el 2010, en va calcinar
vora 2.500, en la major part de ma-
toll. El segon, en el 2011, i amb focus
a Benicolet, va afectar unes 1.500
hectàrees, també en la major part
superfície d’arbratge. Finalment, l’in-
cendi iniciat a Llocnou de Sant Jero-
ni, a la veïna comarca de la Safor, va
afectar els termes municipals de Te-
rrateig i Montitxelvo en el 2012 (Con-
selleria d’Agricultura, Medi ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament
Rural, 2016).
1.3.2 Infraestructura verda i diversitat paisatgística
La infraestructura verda fa referèn-
cia al conjunt d’espais lliures del
procés d’urbanització, en els quals
hi ha enclavaments que, per la sin-
gularitat ecològica o patrimonial que
tenen, disposen d’alguna figura de
protecció o reconeixement. A la Vall
d’Albaida (Quadre 1.3, Figura 1.3), el
31,02% de la superfície té alguna fi-
gura de protecció. La infraestructu-
ra verda la representen 22.407,20
hectàrees de superfície protegida,
de les quals 5.805,67 són parcs na-
turals (serra de Mariola), 2.111,56
paisatges protegits i 5.713,45 parat-
ges naturals municipals; 15.604,52
són llocs d’interés comunitari (LIC)
i 13.621,71 de zones d’especial
protecció per a les aus (ZEPA). La
comarca té 31.944,90 hectàrees
d’espai forestal previst dins del Pla
d’actuació territorial forestal (PA-
TFOR), de les quals 15.959,70 són
muntanya pública gestionada. A
més, 1.227,05 són zones lliures per
risc d’inundació (PATRICOVA); i hi ha
cinc coves i tretze llocs que tenen
art rupestre o són patrimoni his-
tòric de la UNESCO.
A la comarca de la Vall d’Albaida
es poden identificar tres tipologies
paisatgístiques: el paisatge silvícola
forestal i de muntanya, el paisatge
agrícola de secà arbrat i el paisatge
rururbà.
La primera està vinculada a les
àrees muntanyoses de la comarca:
serra Grossa, que s’estén entre les
planes de la Font de la Figuera fins
a l’estret del riu Albaida, als muni-
cipis del Genovés i Benigànim, i que
actua com a frontera natural entre
les comarques de la Costera i la Vall
d’Albaida, mentre que les serres del
Benicadell i d’Agullent ho fan pel sud.
El caràcter agrest i muntanyós i el
clima mediterrani fred han provo-
cat que el protagonisme agrari siga
escàs. Quant a la vegetació domi-
nant, trobem el carrascar i pi blanc,
acompanyat de coscolla, llentiscle o
argelaga. A més, d’endemismes pro-
pis de parets i fissures rocoses com
l’orella del ratolí o l’orelleta de roca.
1.3 MEDI AMBIENT
24
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
la especie también dispone de alguna forma-
ción en Quatretonda, y pequeños bosquetes en
Llutxent y Pinet. Algunos retazos de bosques de
ribera, que en total no llegan a las 200 ha, se
pueden encontrar dispersos por los cauces y
barrancos de la comarca, superando en algo
las 50 ha sólo en Bocairent. Hay que destacar,
por último, una formación de unas 70 ha de sa-
bina negral Juniperus phoenicea en Fontanars
del Alforins, y un acebuchar Olea europea var. sylvestris en Salem.
Tres grandes incendios (superiores a 500 ha)
han afectado a la comarca desde 2010. El pri-
mero, iniciado en Ontinyent en 2010, calcinó
unas 2.500 ha, en su mayoría de matorral. El
segundo, en 2011, y con foco en Benicolet, afec-
tó a unas 1.500 ha, también en su mayoría a
superficie no arbolada. Por último, el incendio
iniciado en Lloc Nou de San Jeroni, en la veci-
na comarca de La Safor, afectó a los términos
municipales de Terrateig y Montitxelvo en 2012
(Consejería de Agricultura, Medio Ambiente,
Cambio Climático y Desarrollo Rural, 2016).
1.3.2 Infraestructura verde y diversidad paisajística
La Infraestructura Verde hace referencia al
conjunto de espacios libres del proceso de ur-
banización, en los que se hallan enclaves que
por su singularidad ecológica o patrimonial
cuentan con alguna figura de protección o re-
conocimiento. En la Vall d’Albaida (Cuadro 1.3, Figura 1.3), el 31,02% de la superficie se halla
bajo alguna figura de protección. La Infraes-
tructura Verde se encuentra representada
por 22.407,20 ha de superficie protegida, de
las cuales 5.805,67 ha son de Parques Natu-
rales (Serra Mariola), 2.111,56 Paisajes Prote-
gidos y 5.713,45 ha de Parajes Naturales Mu-
nicipales; 15.604,52 ha son Lugares de Interés
Comunitario (LIC) y 13.621,71 ha de Zonas de
Especial Protección para las Aves (ZEPA). La
comarca cuenta con 31.944,90 ha de espa-
cio forestal contemplado dentro del Plan de
Actuación Territorial Forestal (PATFOR), de las
cuales 15.959,70 son Montes Públicos Gestio-
nados. Además 1.227,05 ha son zonas libres
por riesgo de inundación (PATRICOVA); y hay 5
cuevas y 13 lugares que tienen arte rupestre o
son Patrimonio Histórico de la UNESCO.
En la comarca de la Vall d’Albaida se pueden
identificar tres tipologías paisajísticas: el paisa-
je silvícola forestal y de montaña; el paisaje agrí-
cola de secano arbolado; y el paisaje rururbano.
La primera de ellas está vinculada a las áreas
montanas de la comarca: Serra Grossa, que
se extiende entre los llanos de la Font de la Fi-
guera hasta el estret del riu Albaida, en los mu-
nicipios del Genovés y Benigànim, y que actúa
como frontera natural entre las comarcas de la
Costera y de la Vall d’Albaida, mientras que las
sierras del Benicadell y de Agullent lo hacen por
el sur. El carácter agreste y montañoso, junto
al clima mediterráneo frío, han provocado un
protagonismo agrario escaso en estas zonas.
En cuanto a la vegetación dominante, encontra-
mos el carrascal y pico carrasco, acompañado
de coscoja, lentisco, o aliaga. Además, de ende-
mismos propios de paredes y fisuras rocosas
como la orella del ratolí o la orelleta de roca.
Los incendios forestales han tenido un claro
protagonismo en este paisaje, es por eso que
en la mayor parte del territorio se encuentra
una cubierta vegetal arbustiva de bajo porte o
en su defecto de pino carrasco.
En el caso de la segunda tipología, la existencia
de agua superficial ha posibilitado una agricul-
tura de regadío tradicional basada en la capta-
ción de los azudes y el transporte por acequias.
Desde finales del siglo pasado se ha asistido a
una ampliación de la superficie de regadío me-
diante modernos sistemas de riego localizado.
Los cultivos más relevantes de la huerta histó-
rica son as hortalizas y las frutales de hueso.
Mientras los cítricos han sido introducidos en
ciertos sectores, sobre todo de huerta; y en el
secano y algunas zonas regadas por goteo pre-
dominan la viña y el olivo.
El clima mediterráneo, de transición entre el lito-
ral y el continental, presente en la zona, ha ejer-
cido una gran influencia tanto en la disponibilidad
de recursos hídricos como en el desarrollo de
una actividad agraria de entidad, tanto de rega-
dío como de secano. Una actividad agrícola que,
a pesar de su pérdida de importancia en el con-
1.3 MEDIO AMBIENTE
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
25
1.3 MEDI AMBIENT
Figura1.2 Recursos forestales
26
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
junto de la economía de la zona, sigue marcando
el carácter del paisaje. Efectivamente, la prácti-
ca totalidad de la superficie de la comarca está
ocupada por cultivos y núcleos de población.
El paisaje agrícola de la comarca también se ca-
racteriza por disponer de una gran cantidad de
edificaciones dispersas, en especial casas agrí-
colas o de aperos. En menor medida se observan
edificios industriales, próximos a las poblaciones.
Amén de estas edificaciones dispersas, el pa-
trón de asentamiento es el concentrado. Una
veintena de núcleos se asientan en este paisaje,
todos ellos próximos a los ejes fluviales, pero en
las cotas más altas para evitar inundaciones.
Hablamos por tanto de un paisaje asociado a
un valle ondulado, cuyo centro está ocupado por
las aguas del embalse de Bellús y moldeado por
el Albaida, el Clariano y sus afluentes. Paisajís-
ticamente se trata de un mosaico de parcelas
de cultivo, tanto de secano como de regadío, y
de pequeños núcleos de población intercalados
que buscan las partes más elevadas del valle. La
base económica de la unidad era tradicionalmen-
te la agricultura, hasta que bien entrado el siglo
XX, se producen grandes transformaciones so-
cioeconómicas, en las que la agricultura ha deja-
do paso a la actividad industrial y a los servicios.
El paisaje urbano ocupa el valle formado por el río
Clariano y los tramos finales de algunos de sus
afluentes. Esta unidad queda delimitada por la sie-
rra Grossa al noroeste, las sierras de la Solana
y Filosa al sur y el valle de Albaida al este. Aquí
1.3 MEDIO AMBIENTE
Cuadro 1.3 (1) Fuente: MAGRAMA (2017). Las tipologías de protección que aquí se indican son las siguientes: LIC, ZEPA, Paraje Municipal, Parque Natural y Paisaje Protegido. (2) Fuente: HERMOSILLA, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del Paisaje. Ed. Dirección General del Territorio y Paisaje, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana, 715 pp. I.S.B.N.: 978-84-370-8771-9.
INFRAESTRUCTURA VERDE
Atzeneta d’Albaida 2,52 252,38 41,66 1 3Agullent - - - - 4Albaida 3,12 312,07 8,81 1 3Alfarrasí 0,03 3,38 0,53 1 1Aielo de Malferit - - - - 2Aielo de Rugat - - - - 2Bèlgida 2,11 211,26 12,23 1 2Bellús 1,51 150,65 15,79 1 2Beniatjar 4,19 419,18 36,85 1 2Benicolet - - - - 3Benigànim 2,70 270,32 8,08 1 3Benissoda - - - - 3Benissuera 0,47 47,13 22,23 1 1Bocairent 69,09 6.908,87 71,22 3 4Bufali 0,69 69,00 21,61 1 2Carrícola 1,07 106,73 23,20 1 2Castelló de Rugat 0,06 5,67 0,30 1 2Quatretonda 17,42 1.741,77 39,98 3 3Fontanars dels Alforins 61,58 6.157,79 82,44 2 3Guadasséquies 0,53 52,61 16,13 1 1Llutxent 7,81 780,66 19,45 3 2Montaverner 0,16 16,09 2,17 1 1Montitxelvo / Montichelvo 1,85 184,78 22,62 1 2Olleria, l’ - - - - 3Ontinyent 28,62 2.861,81 22,81 3 5Otos 2,09 209,18 18,89 2 2Palomar, el 2,57 256,69 33,07 1 2Pinet 6,80 680,10 57,17 3 1Pobla del Duc, la 0,38 38,32 2,03 1 1Ráfol de Salem 0,74 73,93 17,09 1 2Rugat - - - - 2Salem 2,35 234,83 27,28 1 2Sempere 2,05 205,07 53,58 1 1Terrateig 1,57 156,94 24,84 1 4Comarca 224,07 22.407,20 31,02 5 12Provincia 4.549,39 454.938,79 42,08 - -C.Valenciana 9.055,06 905.506,28 38,91 - -Comarca/Provincia 4,93% 4,99% - - -
No unidadespaisajísticas (2)
No tipologías deprotección (1)
% Superficieprotegida (1)
Superficie Protegida (1) HA Km2Municipios
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
27
1.3 MEDI AMBIENT
Figura1.3 Espacios protegidos
28
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
la agricultura predominante es de secano, con
cultivos de olivo, almendros, y viñas. Sin embargo,
desde las últimas décadas del siglo pasado, en la
superficie agrícola ha proliferado el crecimiento
masivo de viviendas diseminadas que se tradu-
cen en impactos sobre la armonía del paisaje.
Existe un paisaje de regadío en torno al núcleo de
Ontinyent, sin embargo, las huertas han padecido
las mayores transformaciones por la expansión
de la ciudad, de las actividades industriales, vin-
culadas a la existencia de recursos hídricos y de
diseminados de segunda residencia.
1.3 MEDIO AMBIENTE
Paisatge agrícola. Bèlgida. Autor: ESTEPA
I. LO
CA
LIZ
AC
IÓN
Y M
EDIO
FÍS
ICO
I. LO
CA
LITZ
AC
IÓ I
MED
I FÍS
IC
29
Els incendis forestals hi han tingut
un protagonisme clar, és per això
que en la major part del territori hi
ha una coberta vegetal arbustiva de
baix port o, si no n’hi ha, de pi blanc.
En el cas de la segona tipologia,
l’existència d’aigua superficial ha
possibilitat una agricultura de re-
gadiu tradicional basada en la cap-
tació dels assuts i el transport per
séquies. Des de finals del segle pas-
sat s’ha assistit a una ampliació de
la superfície de regadiu mitjançant
sistemes moderns de reg localitzat.
Els cultius més rellevants de l’horta
històrica són les hortalisses i els
fruiters de pinyol. Els cítrics han si-
gut introduïts en certs sectors, so-
bretot d’horta; i al secà i algunes zo-
nes amb reg localitzat predominen
la vinya i l’olivera.
El clima mediterrani, de transició
entre el litoral i el continental, pre-
sent a la zona, ha exercit una gran
influència tant en la disponibilitat de
recursos hídrics com en el desenvo-
lupament d’una activitat agrària d’en-
titat, tant de regadiu com de secà.
Una activitat agrícola que, malgrat
la pèrdua d’importància en el conjunt
de l’economia de la zona, continua
marcant el caràcter del paisatge.
Efectivament, la pràctica totalitat de
la superfície de la comarca l’ocupen
cultius i nuclis de població.
El paisatge agrícola de la comarca
també es caracteritza per disposar
d’una gran quantitat d’edificacions
disperses, especialment casetes
agrícoles o per a eines. En menor
mesura s’observen edificis indus-
trials, pròxims a les poblacions. A
més de les edificacions disperses,
el patró d’assentament és el con-
centrat. Hi ha una vintena de nuclis
al paisatge, tots pròxims als eixos
fluvials, però a les cotes més altes
per a evitar inundacions.
Parlem per tant d’un paisatge asso-
ciat a una vall ondada, el centre de la
qual està ocupat per l’aigua de l’em-
bassament de Bellús i modelat per
l’Albaida, el Clariano i afluents. Pai-
satgísticament es tracta d’un mosaic
de parcel.les de cultiu, tant de secà
com de regadiu, i de xicotets nuclis
de població intercalats que cerquen
les parts més elevades de la vall. La
base econòmica de la unitat era tra-
dicionalment l’agricultura, fins que
ben entrat el segle XX, hi ha grans
transformacions socioeconòmiques,
en les quals l’agricultura ha deixat
pas a l’activitat industrial i als serveis.
El paisatge urbà ocupa la vall que
formen el riu Clariano i els trams
finals d’alguns dels afluents. Unitat
que queda delimitada per la serra
Grossa al nord-oest, les serres de
la Solana i Filosa al sud i la vall d’Al-
baida a l’est. Ací l’agricultura pre-
dominant és de secà, amb cultius
d’olivera, ametler i vinya. No obstant
això, des de les darreres dècades del
segle passat, a la superfície agrícola
ha proliferat el creixement massiu
d’habitatges disseminats que es tra-
dueixen en impactes sobre l’harmo-
nia del paisatge. Hi ha un paisatge de
regadiu entorn del nucli d’Ontinyent,
no obstant això, les hortes han patit
les transformacions més importants
per l’expansió de la ciutat, de les ac-
tivitats industrials, vinculades a l’exis-
tència de recursos hídrics i de disse-
minats de segona residència.
1.3 MEDI AMBIENT
BocairentAutor: Miguel Lorenzo
II. RECURSOS HUMANOSII. RECURSOS HUMANS
32
2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN
En este apartado se ofrece una caracterización
demográfica de las comarcas de la provincia
de Valencia fundamentada en el análisis de la
estructura y la dinámica de la población a par-
tir de los datos de la renovación a primero de
enero del 2015 y 2016, y también del 2006, da-
tos del movimiento natural de la población (na-
cimientos y defunciones) y de las estadísticas
de variaciones residenciales publicadas por el
Instituto Valenciano de Estadística y el Instituto
Nacional de Estadística. En el cálculo de algu-
nos indicadores, como por ejemplo la tasa de
población activa, se han utilizado los datos del
censo del 2011. Dado que se trata de la mejor
herramienta que da cuenta de la estructura
por edad y sexo de la fotografía instantánea
de la población a primero de enero del 2015,
para el análisis de la estructura se ha utilizado
la pirámide de población comarcal (representa-
da en grupos quinquenales), que ha sido com-
parada sistemáticamente con la pirámide de la
provincia de Valencia (Figura 2.1). Para conside-
rar el equilibrio entre sexos, se ha empleado la
relación de masculinidad o sex ratio, expresada
como el número de hombres por cada cien mu-
jeres. En cuanto a la estructura por edad, se ha
utilizado la edad media, el índice de dependencia
global (relación entre los individuos en edad no
activa respecto de la población potencialmente
activa), el índice o tasa de envejecimiento (re-
lación entre la población de 65 años y más y la
población de 0 a 15 años), y se ha utilizado tam-
bién la tasa de población activa. Se ofrecen tam-
bién la tasa de actividad para caracterizar la
relación con la actividad de la población y la pro-
porción de personas residentes que han nacido
fuera de la Comunidad Valenciana con el objeti-
vo de analizar la estructura de la población se-
gún el origen. Los indicadores de dinámica que
se analizan son las tasas brutas de natalidad
y mortalidad que se pueden relacionar con la
estructura y el crecimiento y sus componentes
(natural o migratorio). Los indicadores de cre-
cimiento calculados son la tasa de crecimiento
anual entre el uno de enero del 2015 y el 2016,
la tasa de crecimiento natural entre los mis-
mos dos momentos, y la tasa de crecimiento
anual para el periodo de diez años que va entre
el comienzo de enero del 2006 y el de enero del
2016. Todas las tasas se expresan por mil. El úl-
timo indicador de dinámica calculado es la tasa
de inmigrantes calculada sobre la población a
comienzo de enero del 2016 y expresada por
ciento. Finalmente, se ha incorporado también
la densidad de la población expresada en per-
sonas por kilómetro cuadrado, como indicador
de la ocupación del territorio. Indicador que se
ha calculado también sobre la población media
entre los dos inicios de enero (2015 y 2016) con
el objetivo de aminorar el efecto de las fuertes
oscilaciones en entidades muy pequeñas.
Actualmente, en la panorámica demográfica
general de las comarcas de la provincia de Va-
lencia, el decrecimiento y el envejecimiento son
los elementos más importantes. Por ahora, la
tasa de crecimiento provincial conserva toda-
vía el signo positivo, mientras que la Comunidad
Valenciana se ha instalado en el decrecimien-
to, pero la gran mayoría de las comarcas de la
provincia de Valencia decrecen. Se trata, por
lo tanto, de una población estacionaria. Solo
Camp de Túria, por una parte, y Horta y Valen-
cia, por otra, conservan un crecimiento positi-
vo. Al concentrar el 60% de la población de la
provincia de Valencia tienen un impacto fuerte
en la dinámica de crecimiento provincial. La
Ribera Alta tiene un crecimiento cero, y el res-
to de comarcas, Serranía, Canal de Navarrés,
Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chiva, Safor, Valle
de Cofrentes, Vall d’Albaida, Costera, Camp de
Morvedre, Rincón de Ademuz y Ribera Baixa es-
tán inmersas en un proceso de decrecimiento
de intensidad diversa. Aunque hay comarcas
del interior de la provincia que entraron en un
proceso de despoblamiento a mediados de si-
glo pasado (Gozálvez Pérez, 1987), la tendencia
de pérdida de población actual se ha iniciado en
los últimos diez años como consecuencia de la
reducción de la inmigración y el aumento de la
emigración, lo cual ha vuelto negativo el saldo
migratorio. También ha participado la fuerte re-
ducción de la fecundidad (número medio de hijos
nacidos vivos que tiene una mujer a lo largo de
su vida fértil, desde los 15 hasta los 49 años),
por otro lado (Simó et. al., 2012). Desde media-
dos de la década de los setenta, la fecundidad
se instaló en niveles por debajo del umbral del
reemplazo de las generaciones. Durante ese
largo periodo de reducción de los nacimientos,
la población, que continuaba creciendo gracias
al saldo natural, inició un proceso de envejeci-
Carles Simó
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
33
En aquest apartat s’ofereix una ca-
racterització demogràfica de les co-
marques de la província de València
recolzada en l’anàlisi de l’estructura i
la dinàmica de la població a partir de
les dades de la renovació a primer
de gener de 2015 i 2016, i també
de 2006, dades del moviment na-
tural de la població (naixements i
defuncions) i de les estadístiques de
variacions residencials publicades
per l’Institut Valencià d’Estadística
i l’Instituto Nacional de Estadística.
En el càlcul d’alguns indicadors, com
la taxa de població activa, s’han uti-
litzat les dades del cens de 2011.
Atès que es tracta de la millor eina
que dóna compte de l’estructura
per edat i sexe de la fotografia ins-
tantània de la població a primer de
gener de 2015, per a l’anàlisi de l’es-
tructura s’ha emprat la piràmide de
població comarcal (representada en
grups quinquennals), la qual ha estat
sistemàticament comparada amb la
piràmide de la província de València
(Figura 2.1). Per tenir compte de
l’equilibri entre sexes, s’ha emprat la
raó de masculinitat o sex ratio, ex-
pressada com el nombre d’homes
per cada cent dones. Pel que fa a
l’estructura per edat, s’ha utilitzat
l’edat mitjana, l’índex de dependència
global (relació entre els individus en
edat no activa respecte a la població
potencialment activa), l’índex o taxa
d’envelliment (relació entre la pobla-
ció de 65 anys i més i la població de
0 a 15 anys), i s’ha emprat també la
taxa de població activa. S’ofereixen
també la taxa d’activitat per carac-
teritzar la relació amb l’activitat de la
població, i la proporció de persones
residents que han nascut fora de la
Comunitat Valenciana a fi d’analitzar
l’estructura de la població segons el
seu origen. Els indicadors de dinàmi-
ca que s’hi analitzen són les taxes
brutes de natalitat i mortalitat les
quals es poden relacionar amb l’es-
tructura i el creixement i els seus
components (natural o migratori).
Els indicadors de creixement calcu-
lats són la taxa de creixement anual
entre el primer de gener de 2015 i
2016, la taxa de creixement natural
entre els mateixos dos moments, i
la taxa de creixement anual per al
període de deu anys que va entre el
primer de gener de 2006 i el primer
de gener de 2016. Totes aquestes
taxes s’expressen per mil. El darrer
indicador de dinàmica calculat és
la taxa d’immigrants calculada so-
bre la població a primer de gener
de 2016 i expressada en per cent.
Finalment, s’ha incorporat també la
densitat de la població expressada
en persones per kilòmetre quadrat,
com a indicador de l’ocupació del
territori. Aquest indicador s’ha cal-
culat també sobre la població mitja-
na entre els dos primers de gener
(2015 i 2016) a fi de minorar l’efecte
de les fortes oscil.lacions en entitats
molt petites.
Actualment, en la panoràmica de-
mogràfica general de les comar-
ques de la província de València el
decreixement i l’envelliment són
els elements més importants. En
aquests moments la taxa de creixe-
ment provincial conserva encara el
signe positiu, mentre que la Comu-
nitat Valenciana s’ha instal.lat en el
decreixement, però la gran majoria
de les comarques de la província
de València estan decreixent. Es
tracta doncs d’una població esta-
cionària. Només el Camp de Túria,
d’un costat, i les Hortes i València,
de l’altre conserven un creixement
positiu. En concentrar el 60% de la
població de la província de valència
aquests territoris tenen un fort
impacte en la dinàmica de creixe-
ment provincial. La Ribera Alta té
un creixement zero, i la resta de co-
marques, Serrans, la Canal de Na-
varrés, la Plana de Requena-Utiel,
la Hoya de Buñol-Chiva, la Safor, el
Valle de Cofrentes, la Vall d’Albaida,
la Costera, el Camp de Morvedre, el
Rincón de Ademuz i la Ribera Baixa
estan immerses en un procés de
decreixement d’intensitat diversa.
Tot i que algunes comarques de
l’interior de la província van entrar
en un procés de despoblament a
meitat del segle passat (Gozálvez
Pérez, 1987), aquesta tendència
de pèrdua de població actual s’ha
iniciat en els darrers deu anys com
a conseqüència de la reducció de
la immigració i l’augment de l’emi-
gració, la qual cosa ha tornat ne-
gatiu el saldo migratori. També hi
ha participat la forta reducció de
la fecunditat (nombre mitjà de fills
nascuts vius que té una dona al llarg
de la seua vida fèrtil, des dels 15 als
49 anys), d’altra banda (Simó et al.
2012). Des de mitjans de la dècada
dels 1970, la fecunditat es va instal.
lar en nivells per sota del llindar del
reemplaçament de les generacions.
Durant aquest llarg període de re-
ducció dels naixements, la població,
que continuava creixent gràcies al
saldo natural, va iniciar un procés
d’envelliment que va ser contrares-
tat amb els intensos fluxos d’immi-
gració que van arrencar a finals del
segle XX (Mora Castro, 2008; Simó
et al. 2005; Torres Pérez, 2007) i
2.1 ESTRUCTURA I DINÀMICA DE LA POBLACIÓ
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
34
miento que fue contrarrestado con los flujos
de inmigración intensos que comenzaron en
las postrimerías del siglo pasado (Mora Castro
2008; Simó et. al., 2005; Torres Pérez, 2007) y
que aportaron efectivos de edad joven y, por lo
tanto, de edad reproductiva. El número de naci-
mientos aumentó gracias principalmente a que
las parejas –jóvenes– de inmigrantes a menudo
decidían emprender su proyecto reproductivo
una vez establecidas en tierras valencianas.
Con la crisis económica y laboral actual –en
definitiva, una crisis de acceso a los recursos–,
el número de nacimientos ha disminuido con
fuerza, y ahora la tendencia ya dura diez años.
El cambio de tendencia hace acelerar el enve-
jecimiento (Simó et. al., 2014). Además, con el
cambio de signo del saldo migratorio, el terri-
torio expulsa población joven-adulta, hecho que
contribuye también al envejecimiento. La pano-
rámica cambia enormemente de una comarca
a otra. A pesar de las características parecidas
entre comarcas, difieren en muchos aspectos
porque la pérdida de población por emigración
y las llegadas de personas inmigrantes difieren
en intensidad y en el tiempo. La estructura de la
población y los tamaños poblacionales también
difieren. En cuanto al tamaño, las diferencias
son grandes. Cuatro comarcas tienen menos
de 20.000 habitantes (Rincón de Ademuz, Va-
lle de Cofrentes-Ayora, Canal de Navarrés y
Serranía). Seis comarcas tienen entre 20.000
y 100.000 (Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chiva,
Costera, Ribera Baixa, Vall d’Albaida y Camp de
Morvedre). Finalmente, tres comarcas y las co-
marcas del área metropolitana (Camp de Túria,
Safor, Ribera Alta y Horta y Valencia) superan
los 100.000 habitantes.
2.1.1 Panorámica demográfica
La comarca de La Vall d’Albaida está dentro del
grupo donde se encuentran la mayor parte de co-
marcas de la provincia, si atendemos a la panorá-
mica demográfica. Ha iniciado un decrecimiento
en los últimos diez años, que se ha intensificado
en la actualidad. Tiene, además, una estructura
de edades envejecida y también en la misma me-
dida que la media provincial (Cuadro 2.1).
2.1.2 El tamaño de la población
La comarca, con 34 municipios, es la sexta en
tamaño de población en la provincia de València
(representa el 3,5% de la población provincial).
Ontinyent, la capital, con 35.621 habitantes, y
L’Olleria con 8.369, representan el 50% de la
población comarcal. Van detrás en tamaño Be-
nigànim, Albaida, Aielo de Malferit y Bocairent
con poblaciones entre cuatro mil y siete mil. En-
tre los mil y los tres mil habitantes hay nueve
municipios, y por debajo de los cien hay quince.
Sempere, con 52 habitantes es el municipio
más pequeño (Cuadro 2.1).
2.1.3 Estructura de la población
La estructura de la población de la comarca es
muy parecida a la de la provincia. Ambas pobla-
ciones están envejecidas en el mismo grado.
Como la provincial, la pirámide de La Vall d’Al-
baida (gráfica 2.1.12) tiene una forma de trompa
invertida y sólo a partir de los cuarenta años tie-
ne la forma triangular que se supone a una pirá-
mide. El patrón obedece a que, como todas las
comarcas de la provincia, a partir de la segunda
mitad de la década de los setenta del siglo pa-
sado la natalidad empezó a decrecer. A princi-
pios del siglo XXI, y principalmente gracias a la
inmigración de población joven-adulta en edad
de tener hijos, los nacimientos empezaron a au-
mentar de nuevo. A diferencia de la provincia,
el aumento de la natalidad afectó hasta las ge-
neraciones que en el momento de observación
tienen entre 5-9 años, es decir cinco años más
que a la población de la provincia. Posterior-
mente, los nacimientos se han vuelto a reducir.
A las edades 35-44 se hace patente una cierta
masculinización de la población; más suave pero
que la feminización de la supervivencia a partir
de los setenta años, la cual se hace más intensa
cuanto más se avanza en la edad. La relación
de masculinidad o sex ratio muestra el valor de
equilibrio perfecto con cien hombres por cada
cien mujeres (Cuadro 2.1) y la gran mayoría de
los pueblos de la comarca muestran valores de
equilibrio, excepto Bufali, Benissoda, Aielo de
Rugat y Terrateig, que tienen poblaciones mas-
culinizadas, y Sempere, que muestra una pobla-
2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
35
que van aportar efectius d’edat jove,
i per tant, d’edat reproductiva. El
nombre de naixements va augmen-
tar gràcies principalment al fet que
les parelles –joves– d’immigrants
molt freqüentment decidien em-
prendre el seu projecte reproduc-
tiu una volta establertes en terres
valencianes. Amb la crisi econòmica
i laboral actual –en definitiva, una
crisi d’accés als recursos–, el nom-
bre de naixements ha disminuït amb
força, i ara aquesta tendència ja du
deu anys. Aquest canvi de tendèn-
cia està fent accelerar l’envelliment
(Simó et al. 2014). A més, amb el
canvi de signe del saldo migratori el
territori foragita població jove-adul-
ta, contribuint també a l’envelliment.
La panoràmica canvia enormement
d’una comarca a l’altra. Tot i els trets
semblants entre comarques, aques-
tes difereixen en molts aspectes
perquè la pèrdua de població per
emigració i les arribades de perso-
nes immigrants difereixen en inten-
sitat i en el temps. L’estructura de
la població i les grandàries poblacio-
nals també difereixen. Pel que fa a la
grandària les diferències són grans.
Quatre comarques tenen menys de
20.000 (Rincón de Ademuz, Valle de
Cofrentes-Ayora, Canal de Navarrés
i Serranos). Sis comarques tenen
entre 20.000 i 100.000 habitants
(Plana de Requena-Utiel, Hoya de
Buñol-Chiva, Costera, Ribera Baixa,
Vall d’Albaida i Camp de Morvedre.
Finalment, tres comarques i les co-
marques de l’àrea metropolitana
(Camp de Túria, Safor, Ribera Alta
i les Hortes i València) superen els
100.000 habitants.
2.1.1 Panoràmica demogràfica
La Comarca del a Vall d’Albaida es
troba dins del grup on es troben la
majoria de comarques de la pro-
víncia, si atenem a la panoràmica
demogràfica. Ha iniciat un decreixe-
ment en els darrers deu anys, el
qual s’ha fet més intens en l’ac-
tualitat. Té, a més, una estructura
d’edats envellida i també en la ma-
teixa mesura que la mitjana provin-
cial (Quadre 2.1).
2.1.2 La grandària de la població
Aquesta comarca de 34 municipis
és la sisena en grandària de població
a la província de València (represen-
ta el 3,5% de la població provincial).
L’Ontinyent, la capital, amb 35,621
habitants i l’Olleria amb 8.369 ha-
bitants representen el 50% de la
població comarcal. Segueixen en
grandària Benigànim, Albaida, Aielo
de Malferit i Bocairent amb pobla-
cions entre 4000 i 7000. Entre els
1000 i els 3000 habitants hi ha 9
municipis, i per sota dels 100 n’hi ha
15. Sempere, amb 52 habitants és
el municipi més petit (Quadre 2.1).
2.1.3 Estructura de la població
L’estructura de la població de la
comarca és molt semblant a la de
la província. Ambdues poblacions
estan envellides en el mateix grau.
Com la provincial, la piràmide de la
Vall d’Albaida (gràfic 2.1.12) té una
forma de baldufa invertida i només
a partir dels 40 anys té la forma
triangular que se li suposa a una
piràmide. Aquest patró obeeix al fet
que, com totes les comarques de la
província, a partir de la segona mei-
tat de la dècada dels 1970 la natali-
tat va començar a decréixer. A prin-
cipis del segle XXI, i principalment
gràcies a la immigració de població
jove-adulta amb edat de tindre fills,
els naixements van començar a
augmentar de nou. A diferència de
la província, aquest augment de la
natalitat va afectar fins a les gene-
racions que en el moment d’obser-
vació tenen entre 5-9 anys és a dir
5 anys més que a la població de la
província. Posteriorment, els naixe-
ments s’han tornat a reduir. A les
edats 35-44 es fa palesa una certa
masculinització de la població; més
suau però que la feminització de la
supervivència a partir dels 70 anys,
la qual es fa més intensa com més
s’avança en l’edat. La raó de mas-
culinitat o sex ratio mostra el valor
d’equilibri perfecte amb 100 homes
per cada 100 dones (Quadre 2.1)
i la gran majoria dels pobles de la
comarca mostren valors d’equilibri
tret de Bufali, Benissoda, Aielo de
Rugat i Terrateig que tenen pobla-
cions masculinitzades, i Sempere
que mostra una població feminitza-
da. Pel que fa a l’estructura d’edat,
els indicadors emprats proven que
la Vall d’Albaida té un grau d’enve-
lliment igual que el de la província.
L’edat mitjana se situa en el llindar
provincial però la seua variació a l’in-
terior de la comarca és de 12 anys
que són els que diferencien l’edat
mitjana de Pinet (52,6 anys) de la
d’Aielo de Malferit (40,7 anys). Ru-
gat presenta la taxa d’envelliment
2.1 ESTRUCTURA I DINÀMICA DE LA POBLACIÓ
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
36
ción feminizada. En cuanto a la estructura de
edad, los indicadores empleados prueban que
la comarca tiene un grado de envejecimiento
igual que el de la provincia. La edad media se
sitúa en el umbral provincial, pero la variación
en el interior de la comarca es de doce años,
que son los que diferencian la edad media de
Pinet (52,6 años) de la de Aielo de Malferit (40,7
años). Rugat presenta la tasa de envejecimiento
más alta de la comarca con 36 personas ma-
yores de 64 años por cada cien niños menores
de dieciséis; es decir, casi diecinueve más que
la media comarcal. Y también tiene el índice de
dependencia más alto: 87 persones dependien-
tes por cien no dependientes cuando la media
comarcal está cerca de cincuenta. En el otro
extremo, Agullent tiene sólo quince personas
mayores de 64 por cada cien niños. Y Carrícola
muestra el índice de dependencia menor de la
comarca con 44,5 persones dependientes por
cada cien no dependientes. En cuanto a la tasa
de población activa, el valor comarcal también
está muy cerca del provincial. La tasa más alta
la tiene también Carrícola y la más baja Rugat.
En cuanto a la estructura de la población por
origen, comparada con la provincia, la comarca
tiene una proporción bastante más baja de per-
sonas nacidas fuera de la Comunitat Valenciana
(16,9%), pero las diferencias entre municipios
son importantes: mientras que en Terrateig y
en Castelló de Rugat más de una de cada cua-
tro personas han nacido fuera, en Otos y en
Fontanars dels Alforins la proporción es inferior
al 4% (Cuadro 2.1).
2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad, migraciones, crecimiento
El decrecimiento en La Vall d’Albaida ya es evi-
dente en los diez años que preceden al momen-
to de observación. Entre el primero de enero
del 2006 y el primero de enero del 2016, 22 de
los 34 municipios están en una clara dinámica
de decrecimiento según la tasa de crecimiento
anual. Otros como Benicolet, Benissoda, Guadas-
séquies, Ràfol de Salem y Sempere han crecido
claramente. La tasa de crecimiento natural es
negativa, cero o muy baja. Los nacimientos no
superan a las defunciones, y en los pocos casos
que sí que lo hacen, no lo hacen a una intensidad
suficiente como para incidir en la tasa de creci-
2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN
Figura 2.1 Piràmide de població de La Safor. Fuente: Padrón Municipal Continuo, IVE, 2016
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
37
2.1 ESTRUCTURA I DINÀMICA DE LA POBLACIÓ
ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN
Atzeneta d’Albaida 1.160 191 106 7,78 9,51 2,24 7,33% -6,03 -1,73 -10,39 64,38 55,46 21,98 46,16Agullent 2.402 148 97 6,67 7,92 2,04 10,82% -2,91 -1,25 2,58 68,63 45,77 15,22 42,13Albaida 5.987 168 98 7,38 11,91 3,29 12,86% -9,02 -4,53 -5,56 66,24 50,96 17,73 43,00Alfarrasí 1.247 198 97 11,90 11,90 4,41 19,25% 21,65 0,00 -2,17 65,9 51,751 7,74 42,09Aielo de Malferit 4.705 176 100 9,12 7,42 2,83 18,17% 4,04 1,70 4,83 66,5 50,38 15,44 40,76Aielo de Rugat 173 22 111 0,00 17,60 0,58 14,45% -28,90 -17,60 -18,26 63,24 58,12 23,78 49,46Bèlgida 683 40 96 7,29 7,29 2,34 5,86% 8,78 0,00 -2,72 63,47 57,55 20 43,54Bellús 326 34 101 3,10 15,50 3,07 16,87% -21,47 -12,40 -20,15 59,44 68,25 26,48 48,13Beniatjar 240 20 98 0,00 30,04 3,33 - (*) -58,33 -30,04 -9,64 62,39 60,27 28,21 50,02Benicolet 612 54 104 8,18 29,46 9,15 7,35% -3,27 -21,28 13,02 60,96 64,04 27,2 50,43Benigànim 6.120 180 103 8,31 8,14 2,08 9,40% -33,99 0,17 -0,57 67,9 47,28 15,6 42,50Benissoda 431 106 122 4,65 11,63 3,48 5,80% -4,64 -6,98 22,92 68,52 45,58 15,74 41,61Benissuera 191 89 105 0,00 5,29 2,09 20,94% -20,94 -5,29 -10,11 61,9 60,68 30,69 51,64Bocairent 4.357 45 101 7,40 11,10 1,68 8,38% -15,84 -3,70 -1,30 66,73 49,85 19,97 45,28Bufali 167 52 123 5,97 11,94 6,59 5,99% 5,99 -5,97 -18,26 65,24 52,46 24,6 48,78Carrícola 98 21 109 0,00 0,00 0,00 - (*) -30,61 0,00 7,68 69,7 43,48 19,19 45,50Castelló de Rugat 2.287 120 104 6,57 8,33 4,55 25,58% -4,37 -1,75 -1,96 65,51 52,66 18,56 42,63Quatretonda 2.378 54 102 8,06 17,81 2,06 5,89% -16,82 -9,75 -7,55 66 51,51 21,36 45,75Fontanars dels Alforins 1.003 13 106 9,11 7,09 1,40 3,99% -29,91 2,02 -1,73 65,51 52,8 19,62 44,40Guadasséquies 466 141 116 4,34 6,51 1,72 20,39% -21,46 -2,17 13,44 65,47 52,74 16,59 42,08Llutxent 2.422 60 106 10,36 7,88 1,82 11,56% -8,26 2,49 -6,89 64,35 55,39 17,74 42,18Montaverner 1.691 228 101 9,46 7,10 2,84 18,63% 0,00 2,37 -7,60 66,5 50,46 17,69 42,92Montitxelvo/Montichelvo 665 80 100 9,17 10,70 2,56 18,80% -31,58 -1,53 5,27 63,12 58,19 23,09 44,67Olleria, l’ 8.369 259 103 8,27 8,63 3,29 21,93% -6,93 -0,36 4,02 68,43 46,14 15,33 42,20Ontinyent 35.621 284 98 8,38 8,57 2,39 21,42% -2,44 -0,20 -2,32 67,38 48,4 15,28 42,07Otos 455 41 105 8,86 8,86 3,08 3,30% -15,38 0,00 -15,92 63,58 57,28 26,53 47,66Palomar, el 588 75 99 8,55 10,27 3,06 10,20% -11,90 -1,71 9,61 64,56 54,9 21,13 44,98Pinet 170 14 95 0,00 30,03 1,76 14,71% -41,18 -30,03 -13,64 65,91 51,72 30,11 52,65Pobla del Duc, la 2.556 136 94 8,98 10,16 4,50 10,76% 3,13 -1,17 -2,20 64,74 54,39 21,49 45,15Ráfol de Salem 423 98 92 14,18 18,91 1,65 22,46% 0,00 -4,73 7,64 62,65 60,00 25,06 46,18Rugat 179 56 103 0,00 5,59 5,03 11,17% 0,00 -5,59 0,00 53,48 87,00 35,83 50,52Salem 432 50 99 4,60 4,60 5,09 13,89% 11,57 0,00 -8,72 62,83 59,51 23,23 44,91Sempere 52 13 86 0,00 0,00 17,31 - (*) -76,92 0,00 32,09 65,12 53,57 30,23 50,31Terrateig 300 47 113 6,71 6,71 5,67 28,33% -13,33 0,00 -17,18 59,09 69,23 26,62 48,58Comarca 88.956 123 100 8,17 9,41 2,70 16,94% -6,98 -1,24 -1,64 66,74 49,84 17,04 42,54Provincia 2.543.315 235,26 97 8,83 9,09 4,43 28,11% 0,37 -0,26 3,23 67,02 49,21 16,69 42,21C.Valenciana 4.980.689 213,57 98 8,72 8,9 4,53 33,22% -4,17 -0,18 3,14 66,69 49,95 17,16 42,35Comarca/Provincia 3,50 % - - - - - 2,17% - - - - - - -
Cuadro 2.1 (1) Fuente: IVE (2017). (2) Fuente: INE. Censo de 2011. (3) Numero de hombres por cada 100 mujeres. (4) Altas municipales de personas procedentes de fuera del municipio sobre la población a 1 de enero de 2015 (expresado en porcentaje). (*) Sin datos
Tasa de natalidad2015 (1)
Población2015 (1)
Densidadde población
Tasa de mortalidad2015 (1)
%inmigraciones
(1) (4)
% Residentesnacidos fuera
de la CCAA (2)
Tasa decrecimiento
anual2015 (1)
Tasa decrecimiento
natural2015 (1)
Tasa decrecimiento
anual2006-2016
Tasa depoblación
activa(2)
Índice dedependencia
(2)
Tasa deenvejecimiento
(2)
Edadmedia
Sex ratio(1) (3)Municipios
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
38
miento anual. Actualmente, la tasa de crecimien-
to anual es negativa o cero en 28 municipios. En
el decrecimiento no solamente participa el saldo
natural negativo sino también un saldo migrato-
rio negativo. Únicamente continúan creciendo
de manera sensible en Alfarrasí, Salem y Bèlgida.
En cuanto a la intensidad de los flujos de inmi-
grantes del último año observado, la comarca,
con 2,7 altas padronales por cada cien habitan-
tes, tiene una intensidad más baja que la provin-
cial. Entre los pueblos con un tamaño de más de
mil habitantes, Alfarrasí, Castelló de Rugat y La
Pobla del Duc registran la intensidad más alta
alrededor de 4,5 altas padronales por cada cien
habitantes (Cuadro 2.1).
2.1.5 Densidad de población
La densidad de población es baja en la comarca
(122), más de cien habitantes menos por kiló-
metro cuadrado si la comparamos con la media
provincial (Cuadro 2.1). La variación entre los di-
ferentes municipios no es alta porque ninguno
registra densidades altas. La densidad más alta
es la de Ontinyent, que tiene 284 habitantes por
kilómetro cuadrado y la más baja la registra
Sempere (trece habitantes por kilómetro cua-
drado) (Cuadro 2.1).
2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN
Benigànim. Autor: ESTEPA
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
39
més alta de la comarca amb 36
persones majors de 64 anys per
cada 100 xiquets menors de 16; és
a dir, quasi 19 més que la mitjana
comarcal. I també té l’índex de de-
pendència més alt: 87 persones
dependents per 100 no dependents
quan la mitjana comarcal està en
prop de 50. A l’altre extrem, Agu-
llent té només 15 persones majors
de 64 per cada 100 xiquets. I Carrí-
cola mostra l’índex de dependència
menor de la comarca amb 44,5
persones dependents per cada 100
no dependents. Pel que fa a la taxa
de població activa, el valor comarcal
també està molt prop del provincial.
La taxa més alta la té també Carrí-
cola i la més baixa Rugat. Pel que fa
a l’estructura de la població per ori-
gen, comparada amb la província, la
comarca té una proporció bastant
més baixa de persones nascudes
fora de la Comunitat Valenciana
(16,9%), però les diferències entre
municipis són importants: mentre
que a Terrateig i a Castelló de Rugat
més d’una de cada quatre persones
han nascut fora, a Otos i a Fonta-
nars dels Alforins la proporció és
inferior al 4% (Quadre 2.1).
2.1.4 Dinàmica: natalitat, mortalitat, migracions, creixement.
El decreixement a la Vall d’Albaida
ja és palès en els deu anys que pre-
cedeixen el moment d’observació.
Entre primer de gener de 2006 i pri-
mer de gener de 2016, 22 dels 34
municipis estan en una clara dinàmi-
ca de decreixement segon la taxa de
creixement anual. D’altres com Beni-
colet, Benissoda, Guadassèquies, Rà-
fol de Salem i Sempere han crescut
clarament. La taxa de creixement
natural és negativa, zero o molt
baixa. Els naixements no superen les
defuncions, i en els pocs casos que
sí, no ho fan a una intensitat suficient
com per incidir en la taxa de creixe-
ment anual. Actualment, la taxa de
creixement anual és negativa o zero
en 28 municipis. En aquest decreixe-
ment no només hi participa el saldo
natural negatiu sinó també un saldo
migratori negatiu. Únicament con-
tinuen creixent de forma sensible a
Alfarrasí, Salem i Bèlgida. Pel que fa a
la intensitat dels fluxos d’immigrants
del darrer any observat, la comarca,
amb 2,7 altes padronals per cada
100 habitants, té una intensitat més
baixa que la provincial. Entre els po-
bles amb una grandària de més de
1.000 habitants Alfarrasí, Castelló
de Rugat i la Pobla del Duc registren
la intensitat més alta al voltant de
4,5 altes padronals per cada 100 ha-
bitants (Quadre 2.1).
2.1.5 Densitat de població
La densitat de població és baixa la
comarca (122) més de 100 habi-
tants menys per quilòmetre qua-
drat si la comparem amb la mitjana
provincial (Quadre 2.1). La variació
entre els diferents municipis no és
alta perquè cap d’ells registra den-
sitats altes. La densitat més alta és
la d’Ontinyent que té 284 habitants
per quilòmetre quadrat i la més
baixa la registra Sempere (13 habi-
tants per quilòmetre quadrat.
2.1 ESTRUCTURA I DINÀMICA DE LA POBLACIÓ
40
2.2 MERCADO LABORAL
En las páginas siguientes caracterizaremos el
mercado laboral de la comarca de La Vall d’Al-
baida. En concreto, en primer lugar, mostramos
los principales rasgos a partir de la población
activa, empleo, paro y nivel educativo. Posterior-
mente analizamos con más detalle las caracte-
rísticas del empleo, considerando su evolución,
aspectos relacionados con las condiciones de
empleo (temporalidad y tiempo parcial) y tam-
bién la distribución entre distintos sectores
productivos. Por último, examinamos algunos
rasgos del desempleo en la comarca.
Un análisis como el que nos ocupa, a nivel co-
marcal y municipal, tiene una serie de limitacio-
nes por la escasez de datos disponibles con la
suficiente desagregación territorial. Es por ello
que recurrimos a diversas fuentes de informa-
ción para ofrecer una visión de la comarca en
términos laborales lo más ajustada posible.
2.2.1 Caracterización de la comarca en relación a la actividad económica
Los datos del Censo de Población del año 2011
que elabora el Instituto Nacional de Estadística
permiten calcular las tasas de actividad, empleo
y paro a nivel comarcal y municipal. Para ese año
la comarca de La Vall d’Albaida tenía una tasa de
actividad (población activa respecto a la pobla-
ción en edad de trabajar) del 62,3%, un punto por
debajo de la registrada en la Comunitat Valencia-
na y dos puntos inferior a la provincia de Valèn-
cia (Cuadro 2.2). Este indicador del grado de in-
corporación de la población al mercado laboral
difiere si consideramos el género. Como ocurre
de forma general, la tasa de actividad masculina
en la comarca es superior a la femenina, pero,
si comparamos con la provincia de València y la
Comunitat Valenciana, mientras que la tasa mas-
culina está prácticamente al mismo nivel que los
otros territorios de referencia (68,4%), la feme-
nina se sitúa en el 56,3%, tres puntos por debajo
de la tasa de actividad femenina de la Comunitat
Valenciana y la provincia.
En cuanto a la tasa de paro (incidencia del des-
empleo sobre la población activa), según los da-
tos del Censo de Población de 2011 (y que no son
comparables con los de la Encuesta de Población
Activa dado que la metodología es diferente) al-
canzó el 32,7%, algo inferior a la de la Comunitat
Valenciana pero superior a la de la provincia de
València (Cuadro 2.2). Por género también en-
contramos diferencias importantes, en un doble
aspecto. Por una parte, la tasa de paro mascu-
lina es inferior a los valores provinciales y de la
Comunitat Valenciana, mientras que la tasa de
paro femenina es significativamente superior. En
concreto, 5 puntos sobre el valor de la provincia y
cerca de tres sobre la Comunitat Valenciana. Es-
tas tendencias tan diferenciadas en el paro mas-
culino y femenino llevan a que la separación entre
las tasas de hombres y mujeres en la comarca
sea de 12 puntos, cuando en la provincia y en la
Comunitat Valenciana la diferencia son 6 puntos.
De acuerdo con la información resultante del
Censo de Población de 2011, el empleo comar-
cal se concentra en buena medida en Albaida,
Benigànim, l’Olleria y Ontinyent, ya que entre
ellos concentran el 61% del empleo de La Vall
d’Albaida. Le siguen en importancia Ayelo, Bocai-
rent y La Pobla del Duc, que, junto con los an-
teriores, concentran prácticamente el 70% del
empleo. El resto de municipios tiene una dimen-
sión menor. En la comarca la tasa de empleo
es el 41,9%, nivel que está muy cerca del valor
de la Comunitat Valenciana pero 2 puntos por
debajo del de la provincia de València. Por gé-
nero la tasa de empleo masculina se sitúa en la
media de la provincia de València y dos puntos
por encima de la de la Comunitat Valenciana.
Por el contrario, la tasa de empleo de las mu-
jeres está cinco puntos por debajo de la media
provincial. Esta baja tasa de empleo femenino
es lo que explica la elevada tasa de paro de las
mujeres en la comarca.
2.2.2 Caracterización del nivel educativo de la comarca
De acuerdo con los datos del Censo de Pobla-
ción de 2011, la distribución de niveles edu-
cativos que presenta la población en edad de
trabajar (16 y más años) en La Vall d’Albaida es,
en algunos casos, bastante parecida a la que
se registra a nivel provincial y de la Comunitat
Valenciana (Cuadro 2.3), mientras que en otros
hay significativas diferencias. La población anal-
Ernest CanoAmat Sánchez
Josep Vicent PitxerJosep Banyuls
Juan Ramón Gallego
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
41
2.2 MERCAT LABORAL
En les pàgines següents caracterit-
zem el mercat laboral de la comarca
de la Vall d’Albaida. En concret, en
primer lloc, mostrem els trets prin-
cipals a partir de la població activa,
ocupació, atur i nivell educatiu. Pos-
teriorment analitzem amb més deta-
ll les característiques de l’ocupació,
tenint-ne en compte l’evolució, aspec-
tes relacionats amb les condicions
d’ocupació (temporalitat i temps
parcial) i també la distribució entre
diferents sectors productius. Final-
ment, examinem uns quants trets de
la desocupació a la comarca.
Una anàlisi com la que ens ocupa, a
escala comarcal i municipal, té una
sèrie de limitacions per l’escassetat
de dades disponibles amb la sufi-
cient desagregació territorial. És
per això que recorrem a diverses
fonts d’informació per a oferir una
visió de la comarca en termes labo-
rals tan ajustada com és possible.
2.2.1 Caracterització de la comarca pel que fa a l’activitat econòmica
Les dades del cens de població de
l’any 2011 que elabora l’Instituto Na-
cional de Estadística permeten cal-
cular les taxes d’activitat, ocupació i
atur a escala comarcal i municipal.
Per a l’any esmentat la comarca de
la Vall d’Albaida tenia una taxa d’ac-
tivitat (població activa respecte a
la població en edat de treballar) del
62,3%, un punt menys que la regis-
trada a la Comunitat Valenciana i
dos punts inferiors a la província de
València (Quadre 2.2). Indicador del
grau d’incorporació de la població al
mercat laboral que difereix si consi-
derem el gènere. Com ocorre de ma-
nera general, la taxa d’activitat mas-
culina a la comarca és superior a la
femenina, però, si comparem amb la
província de València i la Comunitat
Valenciana, mentre que la taxa mas-
culina està pràcticament al mateix
nivell que els altres territoris de re-
ferència (68,4%), la femenina se situa
en el 56,3%, tres punts per davall de
la taxa d’activitat femenina de la Co-
munitat Valenciana i la província.
Quant a la taxa d’atur (incidència de
la desocupació sobre la població ac-
tiva), segons les dades del cens de
població del 2011 (i que no són com-
parables amb les de l’enquesta de
població activa, atés que la metodo-
logia és diferent) va arribar al 32,7%,
una mica inferior a la de la Comunitat
Valenciana però superior a la de la
província de València (Quadre 2.2). Per gènere, també trobem diferèn-
cies importants, en dos aspectes.
D’una banda, la taxa d’atur masculina
és inferior als valors provincials i de
la Comunitat Valenciana, mentre que
la taxa d’atur femenina és significa-
tivament superior. En concret, cinc
punts per damunt del valor de la pro-
víncia i vora tres sobre la Comunitat
Valenciana. Tendències tan diferen-
ciades en l’atur masculí i femení que
menen al fet que la separació entre
les taxes d’homes i dones a la comar-
ca siga de dotze punts, quan a la pro-
víncia i a la Comunitat Valenciana la
diferència són sis punts.
D’acord amb la informació resultant
del cens de població del 2011, l’ocu-
pació comarcal es concentra en
bona mesura a Albaida, Benigànim,
l’Olleria i Ontinyent, ja que concen-
tren el 61% de l’ocupació de la Vall
d’Albaida. Van darrere en importàn-
cia Aielo de Malferit, Bocairent i la
Pobla del Duc, que, junt amb els an-
teriors, concentren pràcticament el
70% de l’ocupació. La resta de muni-
cipis té una dimensió més xicoteta.
A la comarca, la taxa d’ocupació és
el 41,9%, nivell que para molt prop
del valor de la Comunitat Valencia-
na, però dos punts per davall del de
la província de València. Per gènere,
la taxa d’ocupació masculina se situa
en la mitjana de la província de Valèn-
cia i dos punts per damunt de la de la
Comunitat Valenciana. Per contra, la
taxa d’ocupació de les dones és cinc
punts inferiors a la mitjana provin-
cial. La baixa taxa d’ocupació feme-
nina és la que explica l’elevada taxa
d’atur de les dones a la comarca.
2.2.2 Caracterització del nivell educatiu de la comarca
D’acord amb les dades del cens de
població del 2011, la distribució de
nivells educatius que presenta la
població en edat de treballar (setze
i més anys) a la Vall d’Albaida és, en
uns casos, bastant semblant a la
que es registra a escala provincial
i de la Comunitat Valenciana (Qua-dre 2.3), mentre que en altres hi ha
diferències significatives. La població
analfabeta i sense estudis té una ma-
jor presència a la comarca ja que la
suma dels dos col.lectius se situa un
poc més d’un punt per damunt dels
valors provincials i de la Comunitat
Valenciana. En el cas dels estudis de
primer grau (cinc anys o més d’estu-
dis, però sense haver aconseguit el
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
42
fabeta y sin estudios tiene una mayor presencia
en la comarca ya que la suma de estos dos co-
lectivos se sitúa un poco más de un punto por
encima de los valores provinciales y de la Co-
munitat Valenciana. En el caso de los estudios
de primer grado (cinco años o más de estudios,
pero sin haber alcanzado el nivel obligatorio)
más del 17% de la población mayor de 16 años
ha alcanzado este nivel, y un 58,5% el segundo
grado (enseñanza secundaria obligatoria y pos-
tobligatoria) situándose, en este último caso,
tres puntos por encimo de los niveles alcanza-
dos en la provincia de València. Por lo que se
refiere a los estudios de tercer grado (diploma-
tura, licenciatura, grado o máster universitario,
doctorado) es un 12,3% de la población la que
posee este nivel, siete puntos por debajo del va-
lor que se alcanza en la provincia.
Si analizamos los niveles educativos a nivel mu-
nicipal, Bocairent y Ontinyent tienen la mayor
proporción de población con estudios de tercer
grado, mientras que en el extremo contrario hay
muchos municipios, normalmente de pequeña
dimensión, con elevada presencia de los colecti-
vos con los niveles de formación más bajos.
2.2.3 Caracterización del empleo comarcal, por sexo, edad y nacionalidad
A partir de los datos de afiliaciones del Registro
de la Seguridad Social (Cuadro 2.4) podemos ana-
lizar la evolución del empleo comarcal y municipal
en la fase de recuperación económica reciente,
entre 2013 y 2017. Se trata de los puestos de
trabajo existentes en la zona, no necesariamente
ocupados por residentes, a diferencia de la ca-
racterización de la población ocupada residente
que hemos analizado previamente con los resul-
tados del Cuadro 2.2. Con los datos de esta fuen-
te de información podemos señalar que la recu-
peración reciente del empleo en La Vall d’Albaida
(que está ligeramente por encima del 13%) se
sitúa prácticamente en el nivel de la provincia de
València y dos puntos por debajo del de la Comu-
nitat Valenciana. Los puestos de trabajo ocupa-
dos por hombres han crecido menos (12,2% de
aumento) que los ocupados por mujeres (14,8%).
El resultado de este proceso diferenciado por gé-
nero es un aumento de la feminización del empleo
comarcal, aunque en 2017 todavía este indicador
presenta un valor 6 puntos inferior al de la provin-
cia de València. Los municipios que concentran
la mayor parte de los puestos de trabajo de la
comarca son Albaida, Benigànim, l’Olleria y Ontin-
yent y, con la excepción de l’Olleria (que aumenta
un 38,3%) y Ontinyent (que con un 13% se sitúa
en la media) no son precisamente estos los que
han experimentado un mayor crecimiento relati-
vo del empleo en el período 2013-2017, sino otros
de menor dimensión.
Podemos también utilizar los datos de afilia-
ciones a la Seguridad Social para ver como ha
variado la estructura del empleo según gru-
pos de edad (Cuadro 2.5). El grupo de 16 a 29
años concentra en La Vall d’Albaida en 2017
un 13,1% de los puestos de trabajo, y esa im-
portancia no ha cambiado con el aumento del
empleo registrado entre 2013 y 2017. Lo que
si que ha cambiado es la importancia relativa
dentro del empleo del grupo de 30 a 44 años
de edad, que ha disminuido cinco puntos en el
intervalo de tiempo que estamos considerando
(40,9% en 2017) al tiempo que ha aumentado la
de las personas de 45 a 59 años (de un 36,4%
a un 39,6% en 2017). En definitiva, el crecimien-
to del empleo ha sido más intenso en el grupo
de 45 a 59 años frente a los otros grupos de
edad. Por último, el peso en el empleo comarcal
del grupo de 60 y más años (6,4% en 2017) ha
aumentado ligeramente, en concreto un punto.
Dichos valores son bastante parecidos a los
registrados a nivel provincial y en la Comunitat
Valenciana. Solo el caso de 45 a 49 años difiere
ligeramente al situarse su crecimiento dos pun-
tos por encima de los valores medios.
Por último, hay que señalar que cerca de un
8% de los trabajadores afiliados a la Seguridad
Social en 2017 en La Vall d’Albaida son de na-
cionalidad extranjera (Cuadro 2.6), medio punto
por debajo del dato de la provincia de València
y prácticamente tres del de la Comunitat Va-
lenciana. Por lo tanto, la comarca tiene una
presencia relativamente poco significativa de
puestos de trabajo ocupados por mano de obra
extranjera. En general dicha presencia no ha va-
riado en general desde 2013 a 2017 y su origen
es principalmente comunitario.
2.2 MERCADO LABORAL
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
43
2.2 MERCAT LABORAL
POBLACIÓN EN RELACIÓN CON LA ACTIVIDAD ECONÓMICA, POR SEXO
La Vall d’Albaida 62,3% 68,4% 56,3% 32,7% 27,5% 39,1% 41,9% 49,6% 34,3%Agullent 61,6% 66,7% 58,5% 32,4% 22,1% 44,6% 41,6% 52,0% 32,4%Aielo de Malferit 67,4% 74,9% 60,3% 25,6% 21,0% 31,2% 50,1% 59,2% 41,5%Aielo de Rugat 59,4% 66,7% 46,7% 26,3% 25,0% 28,6% 43,8% 50,0% 33,3%Albaida 61,2% 69,6% 53,0% 29,5% 26,3% 33,6% 43,1% 51,3% 35,2%Alfarrasí 61,8% 69,7% 53,2% 32,4% 26,3% 42,4% 41,8% 51,4% 30,6%Atzeneta d’Albaida 60,2% 64,5% 55,8% 32,3% 24,6% 41,4% 40,8% 48,6% 32,7%Bèlgida 64,7% 69,0% 60,7% 29,9% 22,5% 37,8% 45,4% 53,4% 37,7%Bellús 47,5% 54,8% 36,7% 37,9% 35,3% 36,4% 29,5% 35,5% 23,3%Beniatjar (estimación) 53,4% 68,3% 36,8% 38,2% 27,5% 59,7% 33,0% 49,5% 14,9%Benicolet 60,4% 64,7% 54,3% 36,2% 36,4% 36,0% 38,5% 41,2% 34,8%Benigànim 61,1% 66,9% 55,0% 30,2% 24,0% 38,1% 42,6% 50,8% 34,1%Benissoda 62,9% 70,0% 56,7% 29,5% 21,4% 41,2% 44,3% 55,0% 33,3%Benissuera 58,8% 56,3% 55,6% 25,0% 11,1% 30,0% 44,1% 50,0% 38,9%Bocairent 63,6% 68,0% 59,3% 32,4% 23,8% 42,3% 43,0% 51,8% 34,2%Bufali 52,9% 55,6% 50,0% 33,3% 30,0% 37,5% 35,3% 38,9% 31,3%Carrícola 55,6% 66,7% 44,4% 20,0% 16,7% 25,0% 44,4% 55,6% 33,3%Castelló de Rugat 63,6% 71,4% 56,1% 24,6% 24,8% 24,3% 47,9% 53,6% 42,4%Fontanars dels Alforins 61,6% 69,0% 52,9% 21,7% 16,7% 28,9% 48,3% 57,5% 37,6%Guadasséquies 66,2% 69,4% 62,9% 27,7% 28,0% 31,8% 47,9% 50,0% 42,9%Llutxent 64,1% 68,4% 60,0% 27,5% 27,3% 28,3% 46,5% 49,8% 43,0%Montaverner 60,9% 68,0% 53,9% 37,3% 34,3% 42,2% 38,2% 44,7% 31,2%Montitxelvo/Montichelvo 57,8% 60,0% 53,6% 31,3% 27,8% 36,7% 39,7% 43,3% 33,9%Olleria, l’ 61,8% 73,9% 49,2% 42,6% 38,0% 49,2% 35,5% 45,8% 25,0%Ontinyent 63,5% 68,5% 58,6% 34,7% 28,6% 41,8% 41,5% 48,9% 34,1%Otos 53,5% 56,8% 46,3% 26,1% 20,0% 31,6% 39,5% 45,5% 31,7%Palomar, el 60,2% 62,0% 58,5% 30,6% 12,9% 48,4% 41,7% 54,0% 30,2%Pinet 51,5% 56,3% 35,3% 41,2% 44,4% 33,3% 30,3% 31,3% 23,5%Pobla del Duc, la 62,8% 66,2% 59,1% 25,6% 23,0% 28,6% 46,7% 51,0% 42,2%Quatretonda 55,9% 59,2% 52,9% 28,1% 26,5% 30,6% 40,2% 43,5% 36,7%Ráfol de Salem 50,0% 50,0% 47,4% 24,3% 22,2% 27,8% 37,8% 38,9% 34,2%Rugat 53,1% 56,3% 50,0% 23,5% 22,2% 25,0% 40,6% 43,8% 37,5%Salem 57,7% 64,1% 48,7% 22,2% 20,0% 21,1% 44,9% 51,3% 38,5%Sempere (estimación) 44,8% 64,2% - 45,5% 29,2% - 24,4% 45,5% -Terrateig 58,5% 64,3% 54,2% 29,0% 22,2% 38,5% 41,5% 50,0% 33,3%Comunitat Valenciana 63,6% 68,0% 59,3% 33,4% 30,8% 36,3% 42,4% 47,1% 37,8%Província de València 64,2% 68,9% 59,7% 31,4% 28,7% 34,3% 44,1% 49,1% 39,2%
Cuadro 2.2 Fuente: Censo de Población 2011 (INE).
TotalMunicipios HombresTasa de empleo 2011
Mujeres Total Hombres Mujeres Total Hombres MujeresTasa de paro 2011Tasa de actividad 2011
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
44
2.2 MERCADO LABORAL
2.2.4 Caracterización sectorial del empleo de la comarca
Con los datos de las afiliaciones a la Seguridad
Social por sección de actividad (Cuadro 2.7)
podemos analizar la estructura de los pues-
tos de trabajo de la comarca en relación a la
rama productiva a la que pertenecen así como
la especialización relativa del empleo en una u
otra rama. Si comparamos la importancia del
empleo de cada rama productiva de la comarca
sobre el volumen de empleo que tiene esa mis-
ma rama en el conjunto de la Comunitat Valen-
ciana se observa una serie de actividades que
presentan en La Vall d’Albaida en el año 2017
un peso superior. Es en estas actividades en las
que podemos afirmar que existe una especiali-
zación productiva diferencial de la comarca en
comparación con el conjunto de la economía
valenciana. En concreto, destaca la agricultura
(5,9% del empleo comarcal), la industria manu-
facturera (35,5% del empleo y que además se
sitúa 21 puntos en 2017 por encima de los va-
lores de la Comunitat Valenciana), y el comercio
(22,5%), dos puntos superior al de la Comunitat
Valenciana. La comarca ya tenía una especiali-
zación relativa en 2013 en estas ramas y, aun-
que su aumento ha sido moderado, por debajo
de la media en el caso de la agricultura y el co-
mercio, mantienen su importancia relativa en
2017. Mención aparte es el caso de la industria,
que además de presentar una elevada concen-
tración de empleo en la comarca su crecimien-
to ha sido por encima de la media.
POBLACIÓN DE 16 Y MÁS AÑOS, POR NIVEL EDUCATIVO
La Vall d’Albaida 1,9% 9,8% 17,6% 58,5% 12,3%Agullent 1,5% 10,5% 17,3% 60,8% 10,2%Aielo de Malferit 2,4% 9,4% 22,4% 57,3% 8,4%Aielo de Rugat 0,0% 9,4% 15,6% 65,6% 9,4%Albaida 1,6% 7,6% 21,3% 57,6% 11,9%Alfarrasí 1,8% 8,2% 19,5% 60,0% 10,0%Atzeneta d’Albaida 0,9% 13,3% 19,9% 54,5% 11,4%Bèlgida 2,5% 12,6% 19,3% 57,1% 8,4%Bellús 1,6% 14,8% 18,0% 59,0% 4,9%Benicolet 2,1% 10,4% 15,6% 63,5% 8,3%Benigànim 1,8% 7,7% 22,0% 56,6% 11,9%Benissoda 0,0% 11,4% 18,6% 60,0% 10,0%Benissuera 0,0% 11,8% 29,4% 50,0% 8,8%Bocairent 0,1% 8,9% 17,5% 58,8% 14,6%Bufali 2,9% 14,7% 23,5% 52,9% 5,9%Carrícola 10,0% 10,0% 25,0% 45,0% 10,0%Castelló de Rugat 3,1% 14,1% 22,3% 52,1% 8,5%Fontanars dels Alforins 0,6% 14,0% 12,8% 63,4% 9,3%Guadasséquies 1,4% 8,5% 22,5% 60,6% 8,5%Llutxent 2,4% 13,4% 22,0% 54,0% 8,1%Montaverner 2,3% 8,2% 19,4% 57,2% 12,5%Montitxelvo/Montichelvo 1,7% 10,3% 23,3% 52,6% 11,2%Olleria, l’ 1,6% 11,7% 19,6% 56,1% 11,1%Ontinyent 2,4% 8,8% 14,1% 60,6% 14,2%Otos 1,2% 15,1% 27,9% 47,7% 8,1%Palomar, el 1,9% 10,7% 17,5% 59,2% 10,7%Pinet 0,0% 18,2% 30,3% 48,5% 3,0%Pobla del Duc, la 0,9% 10,3% 17,7% 61,6% 9,4%Quatretonda 0,5% 13,4% 17,8% 54,5% 13,9%Ráfol de Salem 0,0% 14,9% 17,6% 56,8% 10,8%Rugat 0,0% 15,6% 15,6% 53,1% 12,5%Salem 2,6% 12,8% 15,4% 60,3% 10,3%Terrateig 3,8% 9,4% 17,0% 67,9% 3,8%Comunitat Valenciana 1,7% 8,8% 15,1% 56,7% 17,8%Provincia València 1,5% 8,4% 14,8% 55,4% 19,9%
Cuadro 2.3. Fuente: Censo de Población 2011 (INE).
Municipios 2º Grado1ER GradoSin estudiosAnalfabetos 3ER Grado
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
45
2.2 MERCAT LABORAL
nivell obligatori) més del 17% de la po-
blació major de setze anys ha aconse-
guit el nivell, i un 58,5% el segon grau
(ensenyament secundari obligatori i
postobligatori), situat tres punts per
damunt dels nivells de la província de
València. Pel que fa als estudis de ter-
cer grau (diplomatura, llicenciatura,
grau o màster universitari, doctorat)
és un 12,3% de la població la que té
el nivell, set punts per davall del valor
que hi ha a la província.
Si analitzem els nivells educatius
a escala municipal, Bocairent i On-
tinyent tenen la major proporció
de població amb estudis de tercer
grau, mentre que a l’extrem contra-
ri hi ha molts municipis, normalment
menuts, amb una presència elevada
dels col.lectius amb els nivells de
formació més baixos.
2.2.3 Caracterització de l’ocupació comarcal, per sexe, edat i nacionalitat
A partir de les dades d’afiliacions del
registre de la Seguretat Social (Qua-dre 2.4) podem analitzar l’evolució de
l’ocupació comarcal i municipal en la
fase de recuperació econòmica re-
cent, entre els anys 2013 i 2017. Es
tracta dels llocs de treball que hi ha a
la zona, no necessàriament ocupats
per residents, a diferència de la ca-
racterització de la població ocupada
resident que hem analitzat prèvia-
ment amb els resultats del Quadre 2.2. Amb les dades de la font d’infor-
mació esmentada podem assenyalar
que la recuperació recent de l’ocupa-
ció a la Vall d’Albaida (lleugerament
per damunt del 13%) se situa pràc-
ticament en el nivell de la província
de València i dos punts per davall del
de la Comunitat Valenciana. Els llocs
de treball ocupats per homes han
crescut menys (12,2% d’augment)
que els ocupats per dones (14,8%).
El resultat del procés diferenciat per
gènere és un augment de la feminit-
zació de l’ocupació comarcal, tot i que
en el 2017 encara presenta un valor
sis punts inferior al de la província
de València. Els municipis que con-
centren la major part dels llocs de
treball de la comarca són Albaida, Be-
nigànim, l’Olleria i Ontinyent i, excepte
l’Olleria (que augmenta un 38,3%) i
Ontinyent (que amb un 13% se situa
en la mitjana) no són precisament els
que han experimentat un creixement
relatiu més gran de l’ocupació en el
període 2013-2017, sinó altres de
més menuts.
Podem també utilitzar les dades
d’afiliacions a la Seguretat Social per
a veure com ha variat l’estructura
de l’ocupació segons grups d’edat
(Quadre 2.5). El grup de 16 a 29
anys concentra a la Vall d’Albaida en
el 2017 un 13,1% dels llocs de treba-
ll, importància que no ha canviat amb
l’augment de l’ocupació registrada
entre els anys 2013 i 2017. El que sí
que ha canviat és la importància re-
lativa dins de l’ocupació del grup de
30 a 44 anys, que ha disminuït cinc
punts en l’interval de temps conside-
rat (40,9% en el 2017) alhora que ha
augmentat la de les persones de 45
a 59 anys (d’un 36,4% a un 39,6% en
el 2017). En definitiva, el creixement
de l’ocupació ha sigut més intens
en el grup de 45 a 59 anys davant
dels altres grups d’edat. Finalment,
el pes en l’ocupació comarcal del
grup de 60 i més anys (6,4% en
2017) ha augmentat lleugerament,
en concret un punt. Valors bastant
semblants als registrats a escala
provincial i a la Comunitat Valencia-
na. Només el cas de 45 a 49 anys
difereix lleugerament en situar-se el
creixement dos punts per damunt
dels valors mitjans.
Finalment, cal assenyalar que prop
d’un 8% dels treballadors afiliats
a la Seguretat Social en el 2017 a
la Vall d’Albaida són de nacionalitat
estrangera (Quadre 2.6), mig punt
per davall de la dada de la província
de València i pràcticament tres de
la de la Comunitat Valenciana. Per
tant, la comarca té una presèn-
cia relativament poc significativa
de llocs de treball ocupats per mà
d’obra estrangera. En general no ha
variat del 2013 al 2017, i l’origen és
principalment comunitari.
2.2.4 Caracterització sectorial de l’ocupació de la comarca
Amb les dades de les afiliacions a la
Seguretat Social per secció d’acti-
vitat (Quadre 2.7) podem analitzar
l’estructura dels llocs de treball de la
comarca pel que fa a la branca pro-
ductiva a la qual pertanyen, així com
l’especialització relativa de l’ocupació
en una branca o altra. Si comparem
la importància de l’ocupació de cada
branca productiva de la comarca so-
bre el volum d’ocupació que té en el
conjunt de la Comunitat Valenciana
s’observa una sèrie d’activitats que
presenten a la Vall d’Albaida l’any
2017 un pes superior. Són les activi-
tats en les quals podem afirmar que
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
46
2.2 MERCADO LABORAL
TOTAL AFILIACIONES SEGURIDAD SOCIAL POR SEXO (Trim 2)
La Vall d’Albaida 24.987 28.275 13,2% 12,2% 14,8% 37,9% 38,4%Agullent 1241 1451 16,9% 17,4% 16,0% 34,6% 34,4%Aielo de Malferit 1349 1618 19,9% 20,1% 19,7% 39,9% 39,8%Aielo de Rugat 98 64 -34,7% -18,2% -55,8% 43,9% 29,7%Albaida 1683 1732 2,9% -1,0% 9,4% 37,5% 39,8%Alfarrasí 656 721 9,9% 23,4% -21,2% 30,2% 21,6%Atzeneta d’Albaida 720 880 22,2% 19,1% 27,5% 36,8% 38,4%Bèlgida 311 335 7,7% 5,7% 9,8% 49,2% 50,1%Bellús 55 56 1,8% 0,0% 7,7% 23,6% 25,0%Beniatjar 56 39 -30,4% -36,7% 14,3% 12,5% 20,5%Benicolet 135 127 -5,9% 1,7% -11,8% 56,3% 52,8%Benigànim 1394 1510 8,3% 1,7% 20,7% 35,0% 39,0%Benissoda 116 144 24,1% 26,0% 20,5% 33,6% 32,6%Benissuera 25 20 -20,0% -14,3% -27,3% 44,0% 40,0%Bocairent 1215 1349 11,0% 11,5% 10,1% 36,5% 36,2%Bufali 133 112 -15,8% -12,6% -31,8% 16,5% 13,4%Carrícola 13 15 15,4% 25,0% 0,0% 38,5% 33,3%Castelló de Rugat 542 567 4,6% 2,2% 8,1% 40,8% 42,2%Fontanars dels Alforins 237 257 8,4% 7,8% 9,5% 35,4% 35,8%Guadasséquies 218 300 37,6% 40,9% 29,7% 29,4% 27,7%Llutxent 643 606 -5,8% 3,0% -17,5% 42,6% 37,3%Montaverner 436 617 41,5% 32,6% 56,9% 36,7% 40,7%Montitxelvo/Montichelvo 196 147 -25,0% -20,8% -30,0% 45,9% 42,9%Olleria, l’ 2167 2996 38,3% 38,5% 37,7% 31,2% 31,1%Ontinyent 9284 10489 13,0% 9,3% 18,5% 39,9% 41,9%Otos 67 70 4,5% 10,0% -3,7% 40,3% 37,1%Palomar, el 248 280 12,9% 15,8% 6,5% 31,0% 29,3%Pinet 20 25 25,0% 25,0% 25,0% 40,0% 40,0%Pobla del Duc, la 847 866 2,2% 2,5% 1,9% 43,2% 43,1%Quatretonda 629 608 -3,3% -2,7% -4,4% 40,1% 39,6%Ráfol de Salem 88 115 30,7% 44,4% 16,3% 48,9% 43,5%Rugat 37 50 35,1% 52,4% 12,5% 43,2% 36,0%Salem 57 60 5,3% -3,0% 16,7% 42,1% 46,7%Sempere - - - - - - -Terrateig 70 47 -32,9% -24,5% -58,8% 24,3% 14,9%Comunitat Valenciana 1.536.063 1.767.306 15,1 % 15,9 % 14,0 % 44,9 % 44,5 %Provincia València 808.291 917.144 13,5 % 14,2 % 12,5 % 45,0 % 44,6 %
Cuadro 2.4 Afiliaciones a la Seguridad Social, por sexo (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyen en los datos provinciales y de C.V. Si el dato de afiliación de trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor real sino un espacio en blanco.
MunicipiosHombresTotal2013 (trim2) 2017 (trim2) Mujeres 2013 (trim2) 2017 (trim2)
Total afiliaciones S. Social Variación relativa 2013 - 2017 (trim2) Tasa de feminización
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
47
2.2 MERCAT LABORAL
hi ha una especialització productiva
diferencial de la comarca en compa-
ració al conjunt de l’economia valen-
ciana. En concret, destaca l’agricul-
tura (5,9% de l’ocupació comarcal),
la indústria manufacturera (35,5%
de l’ocupació i que a més se situa 21
punts en el 2017 per damunt dels
valors de la Comunitat Valenciana), i
el comerç (22,5%), dos punts supe-
rior al de la Comunitat Valenciana.
La comarca ja hi tenia una especia-
lització relativa en el 2013 i, encara
que l’augment ha sigut moderat,
per davall de la mitjana en el cas de
l’agricultura i el comerç, mantenen la
importància relativa que tenen en el
2017. Esment a banda és el cas de
la indústria, que a més de presentar
una concentració elevada d’ocupació
en la comarca, el creixement que ha
tingut ha sigut superior a la mitjana.
Altres sectors que han crescut en els
mateixos anys i que tenen cert pes a
la comarca, però que no signifiquen
una especialització relativa diferent
a la resta de l’economia valenciana,
són construcció, amb un augment del
17,8%, i hostaleria, amb un augment
del 27,7%. Destaca, d’altra banda,
que totes les activitats terciàries te-
nen una menor importància relativa
a la comarca en relació amb el con-
junt de la Comunitat Valenciana.
AFILIACIONES A LA SEGURIDAD SOCIAL. POR EDAD (Trim 2)
La Vall d’Albaida 13,1% 45,1% 36,4% 5,3% 13,1% 40,9% 39,6% 6,4%Agullent 7,9% 47,8% 40,5% 3,8% 7,6% 42,2% 44,5% 5,6%Aielo de Malferit 13,4% 45,9% 36,8% 3,9% 13,6% 40,2% 41,1% 5,1%Aielo de Rugat - - - - - - - -Albaida 10,9% 47,4% 36,2% 5,4% 10,0% 41,1% 42,2% 6,8%Alfarrasí 19,7% 49,2% 26,5% 4,4% 23,0% 47,9% 25,5% 3,2%Atzeneta d’Albaida 13,5% 50,4% 31,9% 3,9% 14,3% 44,0% 37,7% 3,9%Bèlgida 24,4% 37,6% 33,4% 4,2% 15,2% 36,1% 41,8% 6,0%Bellús - - - - - - - -Beniatjar - - - - - - - -Benicolet 17,0% 36,3% 35,6% 10,4% 15,0% 37,8% 33,1% 11,8%Benigànim 11,0% 41,5% 42,1% 5,4% 12,6% 35,1% 46,0% 6,3%Benissoda 18,1% 51,7% 24,1% 4,3% 13,2% 49,3% 32,6% 4,2%Benissuera - - - - - - - -Bocairent 10,9% 43,2% 40,8% 5,0% 12,5% 38,1% 42,6% 6,8%Bufali 12,8% 38,3% 40,6% 6,8% 4,5% 33,9% 56,3% 0,0%Carrícola - - - - - - - -Castelló de Rugat 15,9% 39,7% 36,3% 8,1% 16,4% 37,4% 38,6% 7,6%Fontanars dels Alforins 10,1% 36,3% 44,7% 7,2% 14,4% 29,2% 46,3% 10,1%Guadasséquies 18,3% 50,0% 28,0% 3,7% 14,3% 48,3% 31,3% 6,0%Llutxent 15,2% 41,5% 35,1% 8,1% 13,4% 38,6% 39,3% 8,7%Montaverner 17,0% 50,5% 29,1% 3,4% 15,1% 48,1% 31,9% 4,4%Montitxelvo/Montichelvo 12,8% 54,1% 24,0% 5,1% 6,8% 44,2% 44,2% 4,1%Olleria, l’ 12,6% 48,5% 34,1% 4,8% 13,1% 44,3% 37,4% 5,2%Ontinyent 13,1% 45,7% 36,6% 4,7% 13,5% 41,2% 39,0% 6,2%Otos 14,9% 41,8% 25,4% 9,0% - - - -Palomar, el 20,2% 44,0% 30,2% 5,6% 17,1% 42,1% 33,9% 6,4%Pinet - - - - - - - -Pobla del Duc, la 13,8% 37,3% 37,9% 11,0% 12,7% 37,2% 40,0% 10,2%Quatretonda 12,9% 34,8% 43,1% 9,2% 11,2% 32,9% 43,9% 12,0%Ráfol de Salem 12,5% 39,8% 34,1% 6,8% 7,8% 43,5% 39,1% 4,3%Rugat - - - - - - - -Salem 12,3% 29,8% 49,1% - - - - -Terrateig 0,0% 42,9% 40,0% 8,6% 10,6% 36,2% 40,4% 0,0%Comunitat Valenciana 12,6% 45,7% 35,1% 6,6% 13,4% 41,8% 37,5% 7,3%Provincia València 12,0% 45,8% 35,5% 6,7% 13,0% 41,9% 37,8% 7,3%
Cuadro 2.5 Afiliaciones a la Seguridad Social, por edad (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyen en los datos provinciales y de Comunitat Valenciana. Si el dato de afiliación de trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor real sino un espacio en blanco.
Municipios16 a 19 30 a 44 45 a 49 60 y más 16 a 19 30 a 44 45 a 49 60 y más
Distribución afiliaciones por edad 2013 (trimestre 2) Distribución afiliaciones por edad 2017 (trimestre 2)
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
48
2.2 MERCADO LABORAL
Otros sectores que han crecido en estos años
y que tienen cierto peso en la comarca pero
que no significan una especialización relativa di-
ferente al resto de la economía valenciana son
construcción, con un aumento del 17,8% y hos-
telería, con un aumento del 27,7%. Destaca por
otra parte que todas las actividades terciarias
tienen una menor importancia relativa en la co-
marca en relación al conjunto de la Comunitat
Valenciana.
2.2.5 Caracterización de las condiciones de empleo y trabajo en la comarca
Con los datos de las afiliaciones del Régimen Ge-
neral de la Seguridad Social (trabajo por cuenta
ajena) podemos aproximar algunos rasgos de
las condiciones de empleo (del trabajo asalaria-
do). Para ello utilizaremos los tipos de contrato
(indefinido y temporal) y el tipo de jornada (tiem-
po completo o tiempo parcial) (Cuadro 2.8). Esta
fuente nos permite calcular la tasa de tempora-
lidad del empleo (proporción de asalariados con
contrato temporal) en la comarca, que en 2013
fue casi del 25% y en 2017 el 29%, cinco puntos
por debajo de la temporalidad existente en la Co-
munitat Valenciana.
Este aumento de la temporalidad se debe a que
el período de tiempo que estamos consideran-
do se ha producido una recuperación del em-
pleo y, en este contexto, el empleo indefinido ha
DISTRIBUCIÓN DE LAS AFILIACIONES SEGÚN NACIONALIDAD
La Vall d’Albaida 92,2% 92,1% 5,5% 5,7% 2,3% 2,2%Agullent 96,1% 95,8% 2,3% 2,3% 1,6% 1,9%Aielo de Malferit 87,0% 87,4% 11,2% 11,1% 1,9% 1,5%Aielo de Rugat 88,8% 95,3% 11,2% 0,0% 0,0% 4,7%Albaida 93,8% 91,1% 4,2% 6,6% 2,0% 2,3%Alfarrasí 89,2% 92,6% 7,6% 5,4% 3,2% 1,9%Atzeneta d’Albaida 95,7% 95,8% 2,8% 2,7% 1,5% 1,5%Bèlgida 85,2% 88,1% 13,5% 10,4% 1,3% 1,5%Bellús 94,5% 98,2% - - - -Beniatjar 98,2% 87,2% - - - -Benicolet 95,6% 96,1% 3,7% 3,9% 0,7% 0,0%Benigànim 93,4% 94,3% 5,1% 4,2% 1,5% 1,5%Benissoda 89,7% 94,4% - - - -Benissuera 92,0% 85,0% - - - -Bocairent 96,9% 96,8% 1,7% 1,6% 1,4% 1,6%Bufali 94,0% 93,8% 4,5% 4,5% 1,5% 1,8%Carrícola 100,0% 86,7% - - - -Castelló de Rugat 85,4% 85,4% 11,3% 10,8% 3,3% 3,9%Fontanars dels Alforins 89,9% 90,7% 7,2% 8,9% 3,0% 0,4%Guadasséquies 92,2% 93,3% 2,8% 3,3% 5,0% 3,3%Llutxent 91,9% 91,9% 4,8% 4,5% 3,3% 3,6%Montaverner 94,0% 94,2% 3,2% 3,9% 2,8% 1,9%Montitxelvo/Montichelvo 67,9% 72,8% 30,6% 23,8% 1,5% 3,4%Olleria, l’ 91,5% 90,8% 6,6% 7,4% 1,9% 1,9%Ontinyent 93,0% 92,8% 4,3% 4,6% 2,7% 2,6%Otos 97,0% 97,1% - - - -Palomar, el 96,8% 93,9% - 2,5% - 3,6%Pinet 95,0% 92,0% - - - -Pobla del Duc, la 84,3% 83,1% 13,3% 14,7% 2,4% 2,2%Quatretonda 95,7% 93,6% 3,5% 5,3% 0,8% 1,2%Ráfol de Salem 92,0% 93,0% 5,7% 7,0% 2,3% 0,0%Rugat 86,5% 84,0% - 12,0% - 4,0%Salem 91,2% 93,3% 8,8% - 0,0% -Terrateig 77,1% 80,9% 15,7% 17,0% 7,1% 2,1%Comunitat Valenciana 89,3% 89,2% 4,9% 5,4% 5,8% 5,4%Provincia de Valencia 91,3% 91,5% 3,5% 3,9% 5,2% 4,6%
Cuadro 2.6. Afiliaciones Seguridad Social por nacionalidad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Si el dato de afiliación de trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor real sino un espacio en blanco.
Municipios 2013(trim2)
2017(trim2)
2013(trim2)
2017(trim2)
2013(trim2)
2017(trim2)
Nacionalidad española Nacionalidad extranjera Nacionalidad extranjera No UE
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
49
2.2 MERCAT LABORAL
2.2.5 Caracterització de les condicions d’ocupació i treball a la comarca
Amb les dades de les afiliacions
del règim general de la Seguretat
Social (treball per compte d’altri)
podem aproximar uns quants trets
de les condicions d’ocupació (del
treball assalariat). Per a fer-ho utilit-
zarem els tipus de contracte (inde-
finit i temporal) i el tipus de jornada
(temps complet o temps parcial)
(Quadre 2.8). Font que ens permet
calcular la taxa de temporalitat de
l’ocupació (proporció d’assalariats
amb contracte temporal) a la co-
marca, que en el 2013 va ser quasi
del 25% i en el 2017 el 29%, cinc
punts per davall de la temporalitat a
la Comunitat Valenciana.
L’augment de la temporalitat és con-
seqüència del fet que en el període
de temps considerat s’ha produït
una recuperació de l’ocupació, con-
text en el qual l’ocupació indefinida
ha crescut entre els anys 2013 i
2017 a un ritme inferior a l’ocupació
temporal. La temporalitat elevada no
és estranya en l’economia valenciana
(tampoc a la resta de l’Estat). No obs-
tant això, hem d’assenyalar que en
el període considerat el nombre de
llocs de treball temporals ha crescut
a la Vall d’Albaida el 37,6%, 26 punts
més del que ha augmentat l’ocupació
indefinida. Per municipis, les situa-
cions són diverses. Llevat de Bocai-
rent, tots els municipis més grans
presenten una taxa de temporalitat
més baixa. Els nivells més elevats els
trobem en municipis menuts. En con-
junt, per tant, podem afirmar que la
recuperació econòmica de la comar-
ca, tot i presentar una temporalitat
alta, és menor que els valors que hi
ha a la Comunitat Valenciana. No
obstant això, a escala municipal hi ha
casos que no segueixen la tendència
general i els nivells de temporalitat
són molt elevats.
AFILIACIONES SEGURIDAD SOCIAL POR SECCIÓN DE ACTIVIDAD
Total 100,0 % 100,0 % 13,2 % 100,0 % 100,0 % 15,1 %A. Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca 6,4 % 5,9 % 4,2 % 4,1 % 3,6 % 1,8 %B. Industrias extractivas 0,1 % 0,1 % 0,0 % 0,1 % 0,1 % -10,0 %C. Industria manufacturera 34,0 % 35,5 % 18,3 % 14,2 % 14,5 % 16,9 %D. Suministro de energía eléctrica, gas, vapor y aire acondicionado 0,1 % 0,1 % -33,3 % 0,2 % 0,2 % 2,6 %E. Suministro de agua, actividades de saneamiento, gestión de residuos 0,5 % 0,4 % -15,1 % 1,0 % 1,0 % 7,7 %F. Construcción 6,2 % 6,5 % 17,8 % 5,9 % 6,3 % 24,1 %G. Comercio al por mayor y al por menor; reparación de vehículos de motor 23,3 % 22,5 % 9,5 % 20,9 % 20,7 % 13,5 %H. Transporte y almacenamiento 3,5 % 3,5 % 10,8 % 5,0 % 5,0 % 15,7 %I. Hostelería 4,9 % 5,6 % 27,7 % 8,9 % 9,9 % 28,4 %J. Información y comunicaciones 0,5 % 0,7 % 39,7 % 1,6 % 1,7 % 24,3 %K. Actividades financieras y de seguros 1,7 % 1,4 % -2,2 % 2,3 % 1,8 % -9,4 %L. Actividades inmobiliarias 0,3 % 0,3 % -3,8 % 0,7 % 0,9 % 41,5 %M. Actividades profesionales, científicas y técnicas 3,0 % 2,8 % 7,9 % 4,4 % 4,6 % 19,3 %N. Actividades administrativas y servicios auxiliares 2,3 % 2,2 % 7,7 % 6,2 % 6,3 % 18,3 %O. Administración Pública y defensa; Seguridad Social 4,5 % 4,3 % 7,9 % 5,8 % 5,5 % 9,0 %P. Educación 2,5 % 2,3 % 5,2 % 4,0 % 3,8 % 9,6 %Q. Actividades sanitarias y de servicios sociales 2,1 % 2,2 % 18,8 % 7,7 % 7,4 % 11,5 %R. Actividades artísticas, recreativas y de entretenimiento 0,5 % 0,7 % 59,7 % 1,6 % 1,8 % 27,3 %S. Otros servicios 2,8 % 2,4 % -1,7 % 3,0 % 2,9 % 9,0 %T. Actividades de los hogares como empleadores de personal doméstico 0,9 % 0,8 % 1,8 % 2,4 % 2,1 % 0,7 %
Cuadro 2.7 Afiliaciones Seguridad Social por sección de actividad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyen en los datos provinciales y de Comunitat Valenciana. Si el dato de afiliación de trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor real sino un espacio en blanco.
Municipios2013 2013 2017 2013-2017
LA SAFOR COMUNITAT VALENCIANA
2017 2013-2017
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
50
2.2 MERCADO LABORAL
crecido entre 2013 y 2017 a un ritmo inferior
al empleo temporal. La temporalidad elevada
no es algo extraño en la economía valenciana
(tampoco en el resto del Estado). No obstante,
hemos de señalar que en este período el núme-
ro de puestos de trabajo temporales ha crecido
en La Vall d’Albaida el 37,6%, 26 puntos más de
lo que ha aumentado el empleo indefinido. Por
municipios las situaciones son diversas. Con la
excepción de Bocairent, todos los municipios
de mayor dimensión presentan menor tasa
de temporalidad. Los niveles más elevados los
encontramos en municipios de dimensión redu-
cida. En conjunto, por tanto, podemos afirmar
que la recuperación económica de la comarca,
a pesar de presentar una elevada temporalidad,
ésta es menor que los valores que se alcanzan
en la Comunitat Valenciana. No obstante, a nivel
municipal hay algunos casos que no siguen esta
tendencia general y los niveles de temporalidad
son muy elevados.
Por lo que respecta a la incidencia de la jornada
parcial, afecta tanto en 2013 como en 2017 al
21% de los puestos de trabajo asalariados de La
Vall d’Albaida, entre dos y tres puntos por debajo
de lo que se registra a nivel provincial y autonó-
mico. Por lo tanto, también este indicador de
precariedad laboral (en la medida que comporta
salarios bajos y condiciones de trabajo preca-
rias, sobre todo si se trata de jornadas reduci-
das y variables) presenta una mejor evolución en
esta comarca que en el conjunto de la economía
valenciana. A nivel municipal cabe destacar la
AFILIACIONES POR TIPO DE CONTRATO Y POR TIPO DE JORNADA
La Vall d’Albaida 24,9% 29,1% 11,1% 37,6% 21,1% 21,4%Agullent 17,9% 19,1% 15,1% 24,1% 13,6% 15,0%Aielo de Malferit 27,8% 30,6% 25,6% 41,3% 19,5% 17,8%Aielo de Rugat 40,3% 21,7% -20,5% -67,7% 11,7% 21,7%Albaida 20,5% 22,3% 3,4% 15,0% 24,4% 27,3%Alfarrasí 17,7% 19,9% 6,9% 24,7% 10,2% 4,4%Atzeneta d’Albaida 13,9% 21,4% 17,0% 97,6% 13,1% 13,4%Bèlgida 34,1% 39,7% 1,4% 28,0% 11,8% 8,7%Bellús 34,5% 51,4% -10,5% 90,0% 31,0% 37,8%Beniatjar 35,0% 33,3% -57,7% -57,1% 32,5% -Benicolet 41,4% 37,9% 18,2% 4,2% 44,8% 50,0%Benigànim 22,1% 23,8% 11,6% 22,8% 18,2% 20,1%Benissoda 22,1% 37,5% 8,5% 129,4% 27,3% 34,6%Benissuera 66,7% - - - - -Bocairent 29,7% 34,3% 5,9% 31,8% 20,8% 19,7%Bufali 50,8% 21,2% 32,8% -65,6% 11,7% 12,1%Carrícola 85,7% 75,0% - - - -Castelló de Rugat 35,9% 44,9% -13,7% 26,9% 15,3% 25,2%Fontanars dels Alforins 31,9% 41,5% 0,0% 51,7% 41,8% 39,6%Guadasséquies 23,5% 27,7% 33,1% 65,9% 12,3% 8,3%Llutxent 32,2% 27,6% 0,0% -18,9% 18,3% 16,9%Montaverner 32,5% 35,6% 48,5% 70,0% 24,4% 21,4%Montitxelvo/Montichelvo 37,3% 30,0% -31,9% -48,8% 11,8% 11,4%Olleria, l’ 28,4% 33,1% 37,3% 71,6% 15,9% 13,9%Ontinyent 23,2% 28,6% 7,8% 43,5% 25,9% 27,5%Otos - 61,5% - - - 38,5%Palomar, el 29,1% 35,0% 3,1% 33,3% 24,0% 19,8%Pinet - 88,9% - - - -Pobla del Duc, la 25,8% 39,3% -12,7% 62,9% 11,0% 11,9%Quatretonda 42,6% 41,2% -1,3% -5,4% 34,6% 27,2%Ráfol de Salem 26,0% 28,6% 8,1% 38,5% 16,0% 14,3%Rugat 46,2% 34,6% 166,7% 50,0% 46,2% 76,9%Salem - 40,5% -8,7% - 20,0% 35,1%Terrateig 19,1% 40,7% -62,2% 22,2% - -Comunitat Valenciana 29,7% 34,3% 9,5% 36,6% 23,2% 24,0%Provincia de Valencia 27,5% 32,3% 7,7% 36,5% 22,3% 23,4%
Cuadro 2.8 Afiliaciones Seguridad Social por tipo de contrato y por tipo de jornada (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Sólo se incluyen las afiliaciones a la Seguridad Social en el Régimen General. Si el dato de afiliación de trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor real sino un espacio en blanco.
Municipios 2013(trim2)
2017(trim2) Indefinidos Temporales 2013
(trim2)2017
(trim2)
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
51
2.2 MERCAT LABORAL
Pel que fa a la incidència de la jor-
nada parcial, afecta tant en el 2013
com en el 2017 el 21% dels llocs de
treball assalariats de la Vall d’Albai-
da, entre dos i tres punts per davall
del que es registra a escala provin-
cial i autonòmica. Per tant, l’indica-
dor de precarietat laboral (en la me-
sura que comporta salaris baixos i
condicions de treball precàries, so-
bretot si es tracta de jornades re-
duïdes i variables) també presenta
una evolució més bona a la comar-
ca que en el conjunt de l’economia
valenciana. A escala municipal cal
destacar l’elevada diversitat de la
incidència de la jornada parcial, hi
ha valors alts i baixos independent-
ment de la dimensió municipal.
2.2.6 Caracterització de l’atur registrat a la comarca
No és possible disposar de dades
de desocupació a escala municipal
a partir de l’enquesta de població
activa. És per això que recorrerem
a las xifres d’atur registrat propor-
cionades pel Servei Valencià d’Ocu-
pació i Formació (SERVEF). Informa-
ció que permet analitzar la variació
de la desocupació a la Vall d’Albaida,
tenint en compte tant el període
recent de crisi com el de lleugera
recuperació que hi ha a partir del
2013 (Quadre 2.9).
El període comprés entre el 2007 i
el 2013, amb un fort impacte de la
crisi, es va caracteritzar pel fet que
l’atur registrat es va multiplicar per
tres (amb un augment del 200%), un
increment inferior al de la província
de València i en l’entorn del que hi ha-
gué a la Comunitat Valenciana. D’al-
tra banda, la millora de la conjuntura
econòmica a partir del 2013 ha per-
més una reducció de l’atur registrat
del 37,3%, important i també molt
superior a l’experimentada a escala
provincial i autonòmica. El resultat de
la dinàmica esmentada és una xifra
d’atur registrat en el 2017 superior
(un 88,4%) a la que hi havia a l’inici
de la crisi, però amb una reducció
molt més intensa que la que ha tin-
gut lloc a la Comunitat Valenciana i a
la província de València. Per tant, en
termes de desocupació, la incidència
de la crisi a la comarca ha sigut sem-
blant a la de la Comunitat Valenciana
i província, però la recuperació és
molt més intensa, i per tant la situa-
ció actual és de millora relativa.
Atés que les dades d’atur registrat
que proporciona el SERVEF no per-
meten estimar la taxa d’atur (que re-
quereix conéixer la població activa) i
que, com ja hem indicat, l’explotació
de l’EPA no està disponible a escales
inferiors a la província, una manera
que tenim de relativitzar les dades
d’atur respecte al volum de pobla-
ció és calcular la incidència de l’atur
registrat respecte de la població en
edat de treballar. Per a fer-ho, utilit-
zem com a referència per a compa-
rar amb l’atur registrat les dades
de persones de quinze i més anys
que proporciona el padró municipal
continu de l’INE (Quadre 2.10). Amb
les precaucions metodològiques
dites podem establir unes quantes
conclusions. L’any 2007, a l’inici de
la crisi, un 4,6% de la població en
edat de treballar de la Vall d’Albaida
estava aturada, mentre que en el
2013 l’atur registrat hi havia arribat
a afectar el 13,8%. La recuperació
posterior de l’ocupació ha fet que en
el 2016 s’haja reduït la incidència de
l’atur fins al 10,4%, encara bastant
per damunt del nivell previ a la crisi.
En termes de gènere, la feminització
de l’atur registrat (Quadre 2.9), que
s’havia reduït entre els anys 2007
i 2013, ha tornat a créixer a partir
del 2013. És per tant un perfil de
desocupació bastant feminitzada
(són dones el 61,4% de les persones
aturades registrades a la comarca
en el 2017, superen el 50% en pràc-
ticament tots els municipis). D’altra
banda, podem diferenciar l’atur re-
gistrat per grups d’edat (Quadre 2.11). L’any 2013, els menors de 25
anys suposaven un 9,5% dels atu-
rats registrats, les persones de 25
a 44 anys representaven el 48,4%,
i els majors de 44 anys un 42%. La
recuperació que hi ha a partir del
2013 ha fet que baixe el pes en l’atur
registrat del grup de 25 a 44 anys a
un 37% en el 2017 i que augmente
el pes dels majors de 44 anys, que
arriben a representar el 56% total
d’aturats. En definitiva, l’augment
recent de l’ocupació no millora la
situació de desocupació de tots els
grups d’edat de la mateixa manera,
ni per edat ni per gènere.
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
52
PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO
La Vall d’Albaida 3549 10664 6688 200,5% -37,3% 88,4% 61,7% 51,5% 61,4%Agullent 106 299 196 182,1% -34,4% 84,9% 61,3% 56,5% 67,3%Aielo de Malferit 158 436 260 175,9% -40,4% 64,6% 62,0% 49,8% 65,4%Aielo de Rugat 5 14 6 180,0% -57,1% 20,0% 40,0% 14,3% 33,3%Albaida 218 730 467 234,9% -36,0% 114,2% 58,7% 55,2% 59,3%Alfarrasí 64 105 63 64,1% -40,0% -1,6% 68,8% 63,8% 63,5%Atzeneta d’Albaida 37 124 81 235,1% -34,7% 118,9% 48,6% 54,0% 54,3%Bèlgida 35 72 37 105,7% -48,6% 5,7% 51,4% 59,7% 62,2%Bellús 16 38 32 137,5% -15,8% 100,0% 43,8% 47,4% 56,3%Beniatjar 10 23 17 130,0% -26,1% 70,0% 40,0% 39,1% 64,7%Benicolet 8 47 18 487,5% -61,7% 125,0% 62,5% 40,4% 61,1%Benigànim 277 681 438 145,8% -35,7% 58,1% 63,2% 47,4% 53,9%Benissoda 8 54 35 575,0% -35,2% 337,5% 37,5% 61,1% 71,4%Benissuera 9 25 18 177,8% -28,0% 100,0% 55,6% 76,0% 66,7%Bocairent 186 527 307 183,3% -41,7% 65,1% 68,8% 55,6% 66,4%Bufali 3 20 8 566,7% -60,0% 166,7% 100,0% 55,0% 75,0%Carrícola 3 10 5 233,3% -50,0% 66,7% 100,0% 30,0% 40,0%Castelló de Rugat 69 209 115 202,9% -45,0% 66,7% 58,0% 43,1% 58,3%Fontanars dels Alforins 30 84 47 180,0% -44,0% 56,7% 70,0% 51,2% 70,2%Guadasséquies 26 40 23 53,8% -42,5% -11,5% 65,4% 60,0% 78,3%Llutxent 76 260 131 242,1% -49,6% 72,4% 60,5% 40,0% 52,7%Montaverner 111 223 144 100,9% -35,4% 29,7% 59,5% 49,3% 59,0%Montitxelvo/Montichelvo 15 46 19 206,7% -58,7% 26,7% 60,0% 52,2% 73,7%Olleria, l’ 296 1123 604 279,4% -46,2% 104,1% 58,8% 45,8% 62,6%Ontinyent 1609 4838 3257 200,7% -32,7% 102,4% 62,3% 54,1% 62,1%Otos 16 41 33 156,3% -19,5% 106,3% 50,0% 43,9% 66,7%Palomar, el 12 73 42 508,3% -42,5% 250,0% 75,0% 65,8% 85,7%Pinet 5 10 10 100,0% 0,0% 100,0% 80,0% 50,0% 50,0%Pobla del Duc, la 51 184 92 260,8% -50,0% 80,4% 60,8% 39,1% 47,8%Quatretonda 63 186 110 195,2% -40,9% 74,6% 60,3% 41,9% 50,9%Ráfol de Salem 7 48 22 585,7% -54,2% 214,3% 71,4% 37,5% 54,5%Rugat 1 9 4 800,0% -55,6% 300,0% 0,0% 11,1% 25,0%Salem 14 59 37 321,4% -37,3% 164,3% 85,7% 44,1% 67,6%Sempere 1 1 1 0,0% 0,0% 0,0% 100,0% 0,0% 100,0%Terrateig 4 25 9 525,0% -64,0% 125,0% 50,0% 36,0% 66,7%Comunitat Valenciana 198.345 591.125 420.710 198,0% -28,8% 112,1% 60,3% 50,3% 57,8%Provincia València 95.784 293.973 208.164 206,9% -29,2% 117,3% 61,3% 50,0% 57,8%
Cuadro 2.9 Paro registrado según sexo (a 31 de marzo de cada año). Fuente: Servicio Valenciano de Empleo y Formación (SERVEF)
Municipios2007-1320172007 2013 2013-17 2007-17 2007 2013 2017
Total paro registrado Variación relativa paro registrado Tasa feminización paro registrado
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
53
INCIDENCIA DEL PARO REGISTRADO SOBRE LA POBLACIÓN DE 15 Y MÁS AÑOS, SEGÚN SEXO
La Vall d’Albaida 4,6% 3,5% 5,7% 13,8% 13,4% 14,1% 10,4% 8,5% 12,2%Agullent 5,4% 4,3% 6,3% 14,5% 13,0% 15,9% 11,4% 7,4% 15,3%Aielo de Malferit 4,2% 3,2% 5,1% 11,3% 11,5% 11,1% 6,9% 4,9% 8,9%Aielo de Rugat 2,8% 3,1% 2,4% 8,9% 14,1% 2,7% 6,6% 8,4% 4,3%Albaida 4,1% 3,4% 4,7% 14,1% 12,9% 15,4% 10,1% 8,5% 11,6%Alfarrasí 5,7% 3,6% 7,7% 9,6% 7,1% 12,1% 7,1% 5,4% 8,7%Atzeneta d’Albaida 3,3% 3,2% 3,3% 12,1% 10,9% 13,2% 7,5% 6,7% 8,4%Bèlgida 5,9% 5,9% 5,8% 12,1% 9,9% 14,1% 8,5% 7,3% 9,6%Bellús 4,6% 5,1% 4,1% 12,6% 13,0% 12,2% 9,5% 9,5% 9,5%Beniatjar 4,2% 5,0% 3,3% 11,0% 13,3% 8,7% 11,1% 9,6% 12,6%Benicolet 1,6% 1,1% 2,0% 7,8% 8,7% 6,7% 5,9% 6,0% 5,9%Benigànim 5,4% 3,9% 6,8% 12,8% 13,4% 12,2% 10,4% 9,7% 11,2%Benissoda 2,5% 2,8% 2,0% 14,8% 10,6% 20,0% 12,1% 6,9% 18,8%Benissuera 4,9% 4,3% 5,5% 13,7% 6,6% 20,9% 11,5% 4,7% 18,2%Bocairent 4,7% 3,0% 6,4% 13,6% 12,1% 15,1% 9,8% 6,5% 13,2%Bufali 1,6% 0,0% 3,2% 12,2% 10,7% 13,8% 7,1% 4,8% 9,6%Carrícola 3,5% 0,0% 6,8% 10,9% 15,2% 6,5% 3,6% 4,9% 2,4%Castelló de Rugat 3,4% 2,8% 4,0% 10,6% 12,0% 9,2% 8,8% 8,7% 8,8%Fontanars dels Alforins 3,4% 2,0% 5,0% 9,6% 9,2% 10,0% 9,1% 6,4% 11,8%Guadasséquies 6,8% 4,6% 8,9% 10,4% 7,8% 13,4% 8,6% 4,4% 13,3%Llutxent 3,5% 2,8% 4,3% 12,6% 14,8% 10,2% 7,9% 8,1% 7,7%Montaverner 7,1% 5,8% 8,4% 14,5% 14,9% 14,0% 11,6% 9,3% 13,9%Montitxelvo/Montichelvo 2,6% 2,1% 3,2% 7,9% 7,4% 8,4% 5,8% 4,0% 7,6%Olleria, l’ 4,3% 3,5% 5,1% 15,4% 16,6% 14,2% 10,5% 9,0% 12,0%Ontinyent 5,2% 4,0% 6,5% 15,6% 14,4% 16,7% 12,4% 10,0% 14,7%Otos 3,4% 3,2% 3,5% 9,8% 11,0% 8,7% 8,0% 6,9% 9,0%Palomar, el 2,4% 1,2% 3,6% 14,1% 10,1% 17,8% 9,7% 4,9% 14,1%Pinet 2,9% 1,1% 4,8% 6,1% 6,3% 5,8% 5,1% 5,1% 5,0%Pobla del Duc, la 2,3% 1,8% 2,7% 8,4% 10,6% 6,4% 5,1% 6,1% 4,1%Quatretonda 2,8% 2,2% 3,5% 8,7% 9,8% 7,5% 6,5% 6,7% 6,4%Ráfol de Salem 1,9% 1,1% 2,7% 12,4% 16,1% 9,0% 8,1% 8,5% 7,6%Rugat 0,6% 1,3% 0,0% 5,3% 9,5% 1,2% 2,5% 4,7% 0,0%Salem 3,4% 1,0% 5,9% 15,3% 17,6% 13,2% 11,8% 8,2% 15,1%Sempere 2,9% 0,0% 5,9% 2,5% 4,8% 0,0% 2,1% 0,0% 4,5%Terrateig 1,3% 1,2% 1,5% 9,3% 11,2% 7,1% 4,5% 3,6% 5,6%Comunitat Valenciana 4,7 % 3,8 % 5,7 % 13,6 % 13,7 % 13,5 % 11,0 % 9,9 % 12,0 %Provincia València 4,5 % 3,5 % 5,4 % 13,5 % 13,8 % 13,2 % 10,7 % 9,7 % 11,6 %
Cuadro 2.10 Paro registrado a 31 de marzo por sexo / Población de 15 años y más por sexo. Fuente: Elaboración propia con datos de Servicio Valenciano de Empleo y Formación (SERVEF) y Padrón Municipal Continuo (INE).
MunicipiosTotalMujeresTotal Hombres Hombres Mujeres Total Hombres Mujeres
Incidencia paro 2007 Incidencia paro 2013 Incidencia paro 2016
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
54
2.2 MERCADO LABORAL
elevada diversidad de la incidencia de la jornada
parcial, presentando valores altos y bajos inde-
pendientemente de la dimensión municipal.
2.2.6 Caracterización del paro registrado en la comarca
No es posible disponer de datos de desempleo a
nivel municipal a partir de la Encuesta de Pobla-
ción Actica. Es por ello que recurriremos a las
cifras de paro registrado proporcionadas por
el Servicio Valenciano de Empleo y Formación
(SERVEF). Esta información permite analizar
la variación del desempleo en La Vall d’Albaida,
considerando tanto el período reciente de crisis
como el de ligera recuperación que está tenien-
do lugar a partir de 2013 (Cuadro 2.9).
El período comprendido entre 2007 y 2013,
con un fuerte impacto de la crisis, se caracte-
rizó por el hecho de que el paro registrado se
multiplicó por 3 (con un aumento del 200%), un
incremento inferior al de la provincia de Valèn-
cia y en el entorno del que tuvo lugar en la Co-
munitat Valenciana. Por otra parte, la mejora
de la coyuntura económica a partir de 2013 ha
permitido una reducción del paro registrado del
37,3%, importante y también muy superior a la
experimentada a nivel provincial y autonómico.
El resultado de esta dinámica es una cifra de
paro registrado en 2017 superior (un 88,4%)
a la que existía al inicio de la crisis pero con
una reducción mucho más intensa que la que
ha tenido lugar en la Comunitat Valenciana y en
la provincia de València. Por tanto, en términos
de desempleo la incidencia de la crisis en la co-
marca ha sido parecida a la de la Comunitat Va-
lenciana y provincia, pero la recuperación está
siendo mucho más intensa, con lo que la situa-
ción actual es de mejora relativa.
Dado que los datos de paro registrado que
proporciona el SERVEF no permiten estimar la
tasa de paro (que requiere conocer la población
activa) y que, como ya hemos indicado, la explo-
tación de la EPA no está disponible a niveles
inferiores a la provincia, una forma que tene-
mos de relativizar los datos de paro respecto
al volumen de población es calcular la incidencia
del paro registrado respecto a la población en
edad de trabajar. Para ello, utilizamos como re-
ferencia para comparar con el paro registrado
los datos de personas de 15 y más años que
proporciona el Padrón Municipal Continuo del
INE (Cuadro 2.10). Con estas precauciones me-
todológicas podemos establecer algunas con-
clusiones. En el año 2007, al inicio de la crisis, un
4,6% de la población en edad de trabajar de La
Vall d’Albaida estaba parada, mientras que en
2013 el paro registrado había llegado a afectar
al 13,8%. La recuperación posterior del empleo
ha llevado a que en 2016 se haya reducido la
incidencia del paro hasta el 10,4%, todavía bas-
tante por encima del nivel previo a la crisis.
En términos de género, la feminización del paro
registrado (Cuadro 2.9), que se había reducido
entre 2007 y 2013, ha vuelto a crecer a partir
de 2013. Es por tanto un perfil de desempleo
bastante feminizado (son mujeres el 61,4% de
las personas paradas registradas en la comar-
ca en 2017, superando el 50% en prácticamente
todos los municipios). Por otra parte, podemos
diferenciar el paro registrado por grupos de
edad (Cuadro 2.11). En el año 2013, los menores
de 25 años suponían un 9,5% de los parados re-
gistrados, las personas de 25 a 44 años repre-
sentaban el 48,4%, y los mayores de 44 años un
42%. La recuperación que está teniendo lugar a
partir de 2013 ha hecho que baje el peso en el
paro registrado del grupo de 25 a 44 años a un
37% en 2017 y que aumente el peso de los ma-
yores de 44 años, que llegan a representar el
56% total de parados. En definitiva, el aumento
reciente del empleo no está mejorando la situa-
ción de desempleo de todos los grupos de edad
por igual, ni por edad ni por género.
II. R
ECU
RS
OS
HU
MA
NO
SII.
REC
UR
SO
S H
UM
AN
S
55
2.2 MERCAT LABORAL
DISTRIBUCIÓN PARO REGISTRADO POR GRUPOS DE EDAD
La Vall d’Albaida 9,5% 48,4% 42,0% 6,7% 37,3% 56,0%Agullent 11,7% 39,8% 48,5% 4,1% 32,1% 63,8%Aielo de Malferit 10,6% 58,0% 31,4% 4,6% 46,9% 48,5%Aielo de Rugat 14,3% 35,7% 50,0% 0,0% 33,3% 66,7%Albaida 9,6% 45,8% 44,7% 6,0% 33,8% 60,2%Alfarrasí 11,4% 46,7% 41,9% 6,3% 49,2% 44,4%Atzeneta d’Albaida 8,1% 48,4% 43,5% 4,9% 32,1% 63,0%Bèlgida 12,5% 37,5% 50,0% 10,8% 32,4% 56,8%Bellús 15,8% 44,7% 39,5% 21,9% 43,8% 34,4%Beniatjar 4,3% 39,1% 56,5% 5,9% 35,3% 58,8%Benicolet 19,1% 53,2% 27,7% 11,1% 50,0% 38,9%Benigànim 10,1% 51,5% 38,3% 10,5% 38,6% 50,9%Benissoda 7,4% 44,4% 48,1% 0,0% 22,9% 77,1%Benissuera 20,0% 44,0% 36,0% 11,1% 22,2% 66,7%Bocairent 9,1% 40,6% 50,3% 3,9% 29,0% 67,1%Bufali 10,0% 40,0% 50,0% 0,0% 37,5% 62,5%Carrícola 10,0% 60,0% 30,0% 0,0% 80,0% 20,0%Castelló de Rugat 9,6% 49,8% 40,7% 7,0% 46,1% 47,0%Fontanars dels Alforins 8,3% 50,0% 41,7% 6,4% 34,0% 59,6%Guadasséquies 0,0% 65,0% 35,0% 4,3% 43,5% 52,2%Llutxent 13,8% 51,5% 34,6% 6,9% 46,6% 46,6%Montaverner 8,5% 44,4% 47,1% 9,0% 32,6% 58,3%Montitxelvo/Montichelvo 15,2% 54,3% 30,4% 0,0% 52,6% 47,4%Olleria, l’ 10,4% 46,9% 42,7% 9,8% 33,9% 56,3%Ontinyent 8,6% 48,9% 42,5% 6,2% 37,2% 56,6%Otos 9,8% 51,2% 39,0% 0,0% 42,4% 57,6%Palomar, el 8,2% 43,8% 47,9% 7,1% 26,2% 66,7%Pinet 10,0% 50,0% 40,0% 0,0% 70,0% 30,0%Pobla del Duc, la 9,8% 52,7% 37,5% 10,9% 46,7% 42,4%Quatretonda 12,9% 58,1% 29,0% 10,0% 48,2% 41,8%Ráfol de Salem 4,2% 56,3% 39,6% 0,0% 50,0% 50,0%Rugat 11,1% 55,6% 33,3% 0,0% 25,0% 75,0%Salem 15,3% 37,3% 47,5% 5,4% 51,4% 43,2%Sempere 0,0% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0% 100,0%Terrateig 8,0% 60,0% 32,0% 0,0% 22,2% 77,8%Comunitat Valenciana 8,8 % 50,2 % 41,0 % 7,1 % 41,3 % 51,6 %Provincia València 8,9 % 51,2 % 39,8 % 7,2 % 41,9 % 50,9 %
Cuadro 2.11 Paro registrado según grupos de edad (a 31 de marzo de cada año). Fuente: Servicio Valenciano de Empleo y Formación (SERVEF). Fuente: Ministerio de Empleo y Seguridad Social (enero de 2017).
MunicipiosMenos de 25 25 a 44 años 45 y más años Menos de 25 25 a 44 años 45 y más años
2013 (a 31 de Marzo) 2017 (a 31 de Marzo)
Vinyes des de Torrefiel. Fontanars dels AlforinsAutor: ESTEPA
III. SECTOR PRIMARIOIII. SECTOR PRIMARI
58
3. AGRICULTURA Y GANADERÍA
Juan Piqueras
La Vall d’Albaida es sin lugar a dudas la comarca
con mayor diversidad de cultivos y posiblemen-
te también la que mayores transformaciones
del paisaje agrícola ha llevado a término en
las tres últimas décadas. Desde muy antiguo
ha sido reconocida la fertilidad de sus suelos
albarizos miocenos de origen marino, muy su-
perior a la de los suelos pardo-calizos y terra
rossa de origen continental que predominan en
el resto de comarcas valencianas. Las condi-
ciones climáticas derivadas de las diferencias
de altitud, desde los 100 metros en Benicolet,
la parte oriental más baja y cercana al mar, y
los 600 de Fontanars en el extremo occiden-
tal lindando ya con tierras manchegas, expli-
can buena parte de la diversidad de cultivos.
A ello hay que añadir la misma forma de valle
en donde suelen formarse nieblas de invierno y
primavera con el riesgo de que se produzcan in-
versiones térmicas y heladas en las partes más
bajas donde se deposita el aire más frío. Las
precipitaciones también varían mucho entre la
vertiente meridional del valle, la umbría, que re-
cibe directamente los frentes del NE que dejan
precipitaciones del orden de los 500-660 mm
anuales (casos de Beniatjar o Agullent), y la ver-
tiente septentrional, la solana, en la que el efec-
to fohen las rebajan a los 400 mm de l’Olleria o
Benigànim. De la combinación de todos estos
factores y del distinto comportamiento de sus
propietarios, surge el impresionante crisol de
cultivos que llaman la atención a los visitantes,
tanto en siglos pasados como en la actualidad.
3.1 La agricultura tradicional: La trilogía mediterránea
La trilogía mediterránea (trigo, vino y aceite)
se ha desarrollado aquí mejor que en cualquier
otra comarca valenciana, y hasta mediados del
siglo XX era todavía la que dominada en la agri-
cultura local. En 1959, sobre un total de 29.500
hectáreas cultivadas (40 % del total) se dedica-
ban 9.550 al viñedo, 7.480 al olivo y 6.100 a los
cereales de secano. Las otras 6.100 (20%) se
repartían entre huertas, frutales, algarrobos y
almendros.
Medio siglo más tarde, en el momento actual,
cuando la superficie cultivada se ha visto redu-
cida a unas 21.000 hectáreas (no llega al 30%
del total comarcal) la trilogía mediterránea re-
presenta la mitad de la tierra cultivada, mien-
tras que han visto aumentar su extensión y su
participación relativa los cítricos y los árboles
frutales, especialmente, los caquis, el cultivo de
moda. La comercialización de frutas es ahora la
principal base de la agricultura comercial, muy
por encima de la que puedan supones los vinos,
el aceite o los cereales. (Cuadros 3.1, 3.2, 3.3 y 3.4, Figuras 3.1 y 3.2)
El viñedo fue desde finales del siglo XIX hasta
prácticamente el año 2000 el cultivo más ex-
tendido por toda la Vall d’Albaida. Según la es-
tadística oficial de 1889, en plena Edad de Oro
de la viticultura valenciana gracias a las expor-
taciones a Francia, asolada por la filoxera, el vi-
ñedo ocupaba 12.495 en el partido de Albaida y
7.899 en el de Ontinyent, que incluía por enton-
ces a la Font de la Figuera, por lo que podemos
estimar que el conjunto de la Vall d’Albaida no ba-
jada de las 19.000 hectáreas, lo que supondría
que el viñedo ocupaba las dos terceras partes
de toda la superficie cultivada. La plaga filoxéri-
ca, que hizo su aparición en Benigànim en 1906,
acabó destruyendo todo aquel inmenso viñedo
que, en 1945, cuando ya se daba por terminada
su reconstitución con planta americana, había
quedado reducido a unas 12.000 hectáreas. A
EVOLUCIÓN DE LA SUPERFICIE CULTIVADA. HECTÁREAS
1959 29.500 2.584 26.916 1.842 9 848 - 7.480 368 9.560 6.1001995 28.900 4.083 24.817 653 286 8.780 - 3.240 1.930 10.700 3.4202016 21.000 6.200 14.800 493 1.770 3.510 1.870 5.000 960 4.130 1.010
Cuadro 3.1 Fuente: Cámaras Agrarias 1959 y Consellerúa d’Agricultura 1995 y 2016
Total AlmendroOlivo CerealRegadío Secano Huerta Cítricos ViñaAño Frutales Caqui
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
59
La Vall d’Albaida és sense cap dubte
la comarca amb més diversitat de
cultius i possiblement també la que
més transformacions del paisatge
agrícola ha portat a terme en les
tres últimes dècades. Des de molt
antic ha sigut reconeguda la fertili-
tat dels sòls blanquinosos miocens
d’origen marí, molt superior a la dels
sòls marrons calcaris i terra rossa
d’origen continental que predomi-
nen a la resta de comarques valen-
cianes. Les condicions climàtiques
derivades de les diferències d’alti-
tud, des dels 100 metres a Benico-
let, la part oriental més baixa i pro-
pera al mar, i els 600 de Fontanars
a l’extrem occidental ja amb límit
amb terres manxegues, expliquen
bona part de la diversitat de cultius.
S’hi ha d’afegir la mateixa forma de
vall, on solen formar-se boires d’hi-
vern i primavera amb el risc que es
produïsquen inversions tèrmiques i
gelades a les parts més baixes on
es deposita l’aire més fred. Les pre-
cipitacions també varien molt en-
tre el vessant meridional de la vall,
l’ombria, que rep directament els
fronts del nord-est que deixen pre-
cipitacions de 500-660 mm anuals
(casos de Beniatjar o Agullent), i el
vessant septentrional, la solana, en
la qual l’efecte föhn les rebaixa als
400 mm de l’Olleria o Benigànim. De
la combinació de tots els factors i
del diferent comportament dels
propietaris, sorgeix l’impressionant
cresol de cultius que criden l’atenció
als visitants, tant en segles passats
com en l’actualitat.
3.1 L’agricultura tradicional: La trilogia mediterrània
La trilogia mediterrània (blat, vi i oli)
s’ha desenvolupat ací més bé que en
qualsevol altra comarca valenciana,
i fins a mitjan segle passat era en-
cara la que dominava en l’agricul-
tura local. En 1959, sobre un total
de 29.500 hectàrees conreades
(40% del total) es dedicaven 9.550
a la vinya, 7.480 a l’olivera i 6.100 als
cereals de secà. Les altres 6.100
(20%) es repartien entre hortes,
fruiters, garroferes i ametlers.
Mig segle més tard, en el moment
actual, quan la superfície conreada
s’ha vist reduïda a unes 21.000 hec-
tàrees (no arriba al 30% del total
comarcal) la trilogia mediterrània
representa la mitat de la terra con-
reada, mentre que han augmentat
l’extensió i la participació relativa
els cítrics i els arbres fruiters, es-
pecialment, els caquis, el cultiu de
moda. La comercialització de fruita
és ara la base principal de l’agricul-
tura comercial, molt per damunt del
que puguen suposar els vins, l’oli o
els cereals. (Quadres 3.1, 3.2, 3.3 i 3.4, Figures 3.1 i 3.2)
La vinya va ser des de finals del
segle XIX fins a pràcticament l’any
2000 el cultiu més estés per tota
la Vall d’Albaida. Segons l’estadística
oficial de 1889, en plena edat d’or
de la viticultura valenciana gràcies
a les exportacions a França, assola-
da per la fil.loxera, la vinya ocupava
12.495 al partit d’Albaida i 7.899
al d’Ontinyent, que incloïa llavors la
Font de la Figuera, per la qual cosa
podem estimar que el conjunt de
la Vall d’Albaida no baixava de les
19.000 hectàrees, la qual cosa
suposaria que la vinya ocupava les
dos terceres parts de tota la super-
fície conreada. La malaltia de la fil.
loxera, que va aparéixer a Benigà-
nim en 1906, va acabar destruint
tota aquella immensa vinya que, en
1945, quan ja es donava per acaba-
da la reconstitució amb planta ame-
ricana, havia quedat reduïda a unes
12.000 hectàrees. A partir de 1950
i gràcies a la creació d’una vintena
de cellers cooperatius que facili-
taven els processos d’elaboració i
comercialització del vi, i de l’expan-
sió de la vinya de raïm per a menjar,
que suposava una diversificació i un
bon complement a l’activitat vitíco-
la, la superfície plantada de vinya
va tornar a créixer fins a situar-se
de nou entorn de les 17.400 hec-
tàrees en 1977, segons el cadastre
vitícola. Més de la mitat de la xifra
corresponia a varietats de raïm per
a menjar, encapçalades pel rosetti
(5.100), seguit per cardinal (1.600),
lavallee (538), chasela (536), mos-
catell (233) i altres de menor repre-
sentació. La majoria de les varietats
es localitzaven a la part oriental de
la vall, amb un gran centre produc-
tor i comercial a la Pobla del Duc i
altres també molt importants a
Benigànim, Quatretonda i Llutxent,
on les cooperatives van obrir per
eixa raó noves línies i magatzems
de raïm per a menjar. S’hi iniciava
una entrada en el mercat de la frui-
ta fresca, va ser el primer pas que
afavoriria després l’expansió dels
arbres fruiters que a poc a poc han
substituït per la rendibilitat més alta
les vinyes.
3. AGRICULTURA I RAMADERIA
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
60
partir de 1950 y gracias a la creación de una
veintena de bodegas cooperativas que facilita-
ban los procesos de elaboración y comerciali-
zación del vino, y de la expansión del viñedo de
uva de mesa, que suponía una diversificación y
un buen complemento a la actividad vitícola, la
superficie planta de viña volvió a crecer hasta
situarse de nuevo en torno a las 17.400 hectá-
reas en 1977 según el Catastro Vitícola. Más
de la mitad de esta cifra correspondía a varie-
dades de uva de mesa, encabezadas por la ro-
setti (5.100), seguida por la cardinali (1.600), la
lavallé (538), la chasela (536), la moscatel (233)
y otras de menor representación. La mayoría
de estas variedades se localizaban en la parte
oriental del valle, con un gran centro productor
y comercial en la Pobla del Duc y otros también
muy importantes en Benigànim, Quatretonda y
Llutxent, cuyas cooperativas abrieron por esta
razón nuevas líneas y almacenes de uva de
mesa. Con ellos se iniciaba una entrada en el
mercado de la fruta fresca, siendo este el pri-
mer paso que favorecería luego la expansión de
los árboles frutales que poco a poco irían susti-
tuyendo por su mayor rentabilidad a los viñedos.
3.2 La expansión de los árboles frutales y de los cítricos frente a la regresión del viñedo
Precisamente los frutales de hueso (albarico-
quero, melocotonero y ciruelo) fueron los gran-
des protagonistas de la renovación agrícola
durante los años ochenta y noventa, en que se
plantaron más de 8.000 hectáreas, antes de
que empezaran a ser atacados por las plagas
y los agricultores se viesen en la necesidad
de sustituirlos por nuevas especies como los
cítricos y los caquis. En el momento actual se
estima que quedan unas 3.500 hectáreas de
frutales de hueso, la mayoría en la parte orien-
tal del valle, por los términos de Bélgida, la Po-
bla, Benigànim. Llutxent, Castelló de Rugat, etc.,
aunque también son abundantes en el término
de Ontinyent (435 hectáreas).
Los cítricos no fueron introducidos hasta me-
diados de los años cincuenta y de una manera
muy tímida por los municipios de Rugat y Terra-
teig, por influencia sin duda de la vecina comar-
ca de La Safor. Desde allí irían extendiéndose
poco a poco siguiendo las faldas del Benicadell
por Montitxelvo, Carricola, Atzeneta e inclu-
so por Albaida hasta Agullent, siempre en zo-
nas abrigadas, de tal manera que en 1985 se
censaron ya unas 210 hectáreas. Pero la gran
eclosión vendría ya a partir de 1995, cuando la
apertura de pozos y la ampliación generalizada
del riego en la parte de la solana incentivó su
cultivo en los términos de Llutxent (438 hectá-
reas), Quatretonda (223) y Benigànim (130), a
los que se sumaron también otros de la umbría
como Bèlgida (134) y en general todos los que
tienen parcelas regables en las faldas de las
sierras, nunca en las vaguadas centrales donde
es mayor el riesgo de heladas durante las in-
versiones térmicas que pueden llegar a produ-
cirse incluso hasta comienzos del mes de abril.
En total, la superficie plantada de cítricos (más
naranjos que mandarinos) se eleva actualmen-
te a 1.800 hectáreas, en que parece haberse
frenado el ritmo de nuevas plantaciones ante
la novedad complementaria y en principio más
rentable del caqui, que compite con el naranjo
en los mismos parajes en incluso es más resis-
tente al frío. En poco más de diez años se han
plantado casi 1.900 hectáreas de este nuevo
frutal, que está ya presente en todos los muni-
cipios del valle, incluidos Ontinyent (261 hectá-
reas) y Fontanars, aunque los términos en don-
de mayor representación está adquiriendo son
los de Albaida (210 hectáreas), Bèlgida (163),
Benigànim (158), Castelló de les Gerres (258) y
la Pobla del Duc (163).
Por su parte, el viñedo de vinificación ha que-
dado relegado casi exclusivamente a las tierras
altas de la parte occidental, donde Ontinyent
mantiene casi 500 hectáreas y Fontanars algo
más de 1.700. Ambos municipios son parte in-
tegrante, junto a los de la Font de la Figuera y
Moixent, de la subcomarca vinícola Terres dels
Alforins, donde tanto las cooperativas de la Font
y Moixent, como un selecto grupo de enólogos
y bodegueros particulares han logrado orientar
su producción hacia los vinos de calidad utilizan-
do tanto variedades autóctonas como la mo-
nastrell, la verdil, la forcallada y la mandó, como
otras de origen extranjero (cabernet, merlot y
syrah). Otra faceta vitícola muy destacada es la
existencia de viveros de planta americana que
3. AGRICULTURA Y GANADERÍA
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
61
SUELO PRODUCTIVO
Atzeneta d’Albaida 300,4 49,59 176,71 58,82 123,69 41,18 - - 89,84 9,90 0,26 -Agullent 668,84 41,17 164,24 24,56 504,6 75,44 - - 97,77 2,15 0,08 -Albaida 1.362,43 38,46 525,01 38,53 837,42 61,47 - 2,36 93,61 3,47 0,55 -Alfarrasí 384,41 60,23 38,16 9,93 346,25 90,07 - 7,19 92,81 - - -Aielo de Malferit 1.208,96 45,20 262,95 21,75 946,01 78,25 - 11,86 80,21 0,94 6,99 -Aielo de Rugat 271,46 34,65 98,71 36,36 172,75 63,64 - - 89,94 - 10,06 -Bèlgida 798,75 46,25 335,53 42,01 463,22 57,99 - 17,39 82,26 0,03 0,31 -Bellús 181,75 19,04 12,09 6,65 169,66 93,35 - 68,59 24,03 5,32 2,05 -Beniatjar 563,59 49,54 83,85 14,88 479,74 85,12 - 5,13 94,49 - 0,37 -Benicolet 441,68 39,10 225,99 51,17 215,69 48,83 - - 85,37 14,61 0,02 -Benigànim 902,77 26,99 400,52 44,37 502,25 55,63 - 5,99 68,65 24,34 0,99 0,02Benissoda 99,04 24,51 30,56 30,86 68,48 69,14 - - 86,41 13,53 0,06 -Benissuera 44,43 20,96 - - 44,43 100 - 16,92 80,90 - - 2,19Bocairent 2.147,08 22,13 166,62 7,76 1.980,46 92,24 - 1,24 76,69 17,55 4,53 -Bufali 100,94 31,61 26,49 26,24 74,45 73,76 - 4,17 95,83 - - -Carrícola 147,48 32,05 55,64 37,73 91,84 62,27 - - 94,96 5,04 - -Castelló de Rugat 580,1 30,48 173,57 29,92 406,53 70,08 - 6,81 87,22 - 5,97 -Quatretonda 1.300,92 29,86 649,93 49,96 650,99 50,04 - 17,36 63,43 17,44 1,77 -Fontanars dels Alforins 3.733,52 49,98 69,93 1,87 3.663,59 98,13 - 4,45 91,13 3,22 1,20 -Guadasséquies 96,62 29,63 13,64 14,12 82,98 85,88 - 30,75 69,09 - - 0,16Llutxent 875,92 21,82 514,27 58,71 361,65 41,29 - 0,28 65,66 32,22 1,85 -Montaverner 318,29 43,01 57,64 18,11 260,65 81,89 - 24,57 74,88 - - 0,55Montitxelvo / Montichelvo 454,05 55,58 244,09 53,76 209,96 46,24 - - 94,13 - 5,87 -Olleria, l’ 1.094,35 33,95 259 23,67 835,35 76,33 - 3,91 92,57 2,79 0,72 -Ontinyent 3.392,6 27,04 589,68 17,38 2.802,92 82,62 - - 92,27 1,92 5,79 0,02Otos 466,03 42,09 163,04 34,98 302,99 65,02 - 18,79 81,19 - 0,01 -Palomar, el 220,08 28,35 48,71 22,13 171,37 77,87 - 1,69 94,09 4,22 - -Pinet 141,81 11,92 4,26 3,00 137,55 97,00 - - 79,73 17,77 2,50 -Pobla del Duc, la 1.207,64 63,97 315,53 26,13 892,11 73,87 - 17,92 82,08 - - -Ráfol de Salem 153,49 35,47 40,62 26,46 112,87 73,54 - 11,89 86,59 - 1,52 -Rugat 117,73 36,73 24,3 20,64 93,43 79,36 - - 85,15 - 14,85 -Salem 188,74 21,92 47,99 25,43 140,75 74,57 - - 76,80 - 23,20 -Sempere 37,12 9,70 3,01 8,11 34,11 91,89 - 35,71 61,92 - - 2,37Terrateig 156,14 24,71 82,5 52,84 73,64 47,16 - - 81,03 0,56 18,42 -Comarca 24.159,16 33,44 5.904,78 24,44 18.254,38 75,56 - 6,66 83,74 6,87 2,70 0,04Provincia 436.010,03 40,34 148.489,16 34,07 287.520,89 65,93 6,88 27,71 47,73 14,28 2,91 0,25C.Valenciana 895.434,36 38,48 267.753,88 29,91 627.680,5 70,09 - (*) - (*) - (*) - (*) - (*) - (*)Comarca/Provincia 5,54 - 3,97 - 6,35 - - - - - - -
Cuadro 3.2 (1) Fuente: IVE (2009). (2) Fuente: COPUT (1995) y SIOSE (2005). (*) No disponemos de estos datos para el conjunto de la Comunidad Valenciana.
%Ha % Ha %Muy elevada Elevada Moderada Baja Muy baja
No cualificadaHa
Municipios Superficie cultivada (1) Capacidad agrícola (%) (2)
Total Regadío Secano
3. AGRICULTURA I RAMADERIA
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
62
3. AGRICULTURA Y GANADERÍA
tienen aquí una de las mayores zonas viveristas
de España, siguiendo una tradición que se inició
en torno a 1910, cuando hubo que restituir los
viñedos arruinados por la filoxera. Los viñedos
de cepas madre se concentran básicamente en
una misma zona participada por los términos
de Aielo de Malferit (157 hectáreas), Albaida
(93), Agullent (38), Ontinyent (71) y l’Olleria (116).
3.3 Los nuevos regadíos
Otra de las novedades experimentadas de los
últimos treinta años ha sido la ampliación de
la zona regada, que ha pasado de 2.580 hec-
táreas en 1960 a casi 6.200 en el momento
actual. Las primeras son las que corresponden
a los regadíos históricos alimentados por las
aguas de los ríos Clariano y Albaida, así como
por varias docenas de fuentes repartidas por
todos los lugares del valle, donde no hay poblado
grande o pequeño que no cuente con su propia
huerta tradicional. Los mayores sistemas de
riego se localizan a lo largo del río Clariano, des-
de su nacimiento en el Pou Clar, donde arrancan
las acequias que riegan la huerta de Ontinyent,
la mayor de toda la comarca (672 hectáreas),
seguido aguas abajo por las de Aielo de Malfe-
rit (67) y, ya donde se junta con el Albaida, por
las acequias del Quatre Pobles, les Marjals y del
Dissabte, que junto con la Cartaina (riu Micena)
regaban más de 300 hectáreas que han queda-
do reducidas a menos de la mitad tras la cons-
trucción del embalse de Bellús, que ha anegado
ESTRUCTURA DE LA PROPIEDAD
Atzeneta d’Albaida 37 8,12Agullent 103 6,49Albaida 176 7,74Alfarrasí 59 6,52Aielo de Malferit 205 5,90Aielo de Rugat 52 5,22Bèlgida 142 5,63Bellús 33 5,51Beniatjar 104 5,42Benicolet 110 4,02Benigànim 193 4,68Benissoda 21 4,72Benissuera 14 3,17Bocairent 94 22,84Bufali 21 4,81Carrícola 37 3,99Castelló de Rugat 156 3,72Quatretonda 310 4,20Fontanars dels Alforins 133 28,07Guadasséquies 26 3,72Llutxent 278 3,15Montaverner 82 3,88Montitxelvo / Montichelvo 93 4,88Olleria, l’ 198 5,53Ontinyent 243 13,96Otos 89 5,24Palomar, el 45 4,89Pinet 26 5,45Pobla del Duc, la 263 4,59Ráfol de Salem 45 3,41Rugat 24 4,91Salem 48 3,93Sempere 11 3,37Terrateig 45 3,47Comarca 3.516 6,87Provincia 67.774 6,44C.Valenciana 119.612 7,49Comarca/Provincia 5,19% -
Cuadro 3.3 Fuente: IVE, Censo Agrario (2009).
Nº Explotaciones agrícolasMunicipios Tamaño medio (Ha)
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
63
3.2 L’expansió dels arbres fruiters i dels cítrics davant de la regressió de la vinya
Precisament els fruiters de pinyol
(albercoquer, bresquillera i prune-
ra) van ser els grans protagonis-
tes de la renovació agrícola durant
els anys huitanta i noranta, en què
es van plantar més de 8.000 hec-
tàrees, abans que començaren ata-
car-los les plagues i els agricultors
es veren en la necessitat de substi-
tuir-los per noves espècies com els
cítrics i els caquis. En el moment ac-
tual s’estima que hi ha unes 3.500
hectàrees de fruiters de pinyol, la
majoria en la part oriental de la vall,
pels termes de Bèlgida, la Pobla del
Duc, Benigànim, Llutxent, Castelló
de Rugat, etc., encara que també
són abundants al terme d’Ontinyent
(435 hectàrees).
Els cítrics no van ser introduïts fins a
mitjan dècada dels cinquanta i d’una
manera molt tímida als municipis
de Rugat i Terrateig, per influència
sens dubte de la veïna comarca de
la Safor. Des d’allí es van estendre a
poc a poc seguint les faldes del Be-
nicadell per Montitxelvo, Carrícola,
Atzeneta i fins i tot per Albaida fins
3. AGRICULTURA I RAMADERIA
Cuadro 3.4 Fuente: IVE, Censo Agrario de 2009.
TIPO DE CULTIVO (Ha)
Atzeneta d’Albaida 1,69 0,15 245,31 53,25 300,4Agullent 81,6 0,12 505,49 81,63 668,84Albaida 144,39 0,21 1.031,9 185,93 1.362,43Alfarrasí 14,56 0,18 220,32 149,35 384,41Aielo de Malferit 145,46 0,39 783,07 280,04 1.208,96Aielo de Rugat 14,14 0,17 147,82 109,33 271,46Bèlgida 54,15 0,11 645,5 98,99 798,75Bellús 69,97 0,04 91,57 20,17 181,75Beniatjar 40,05 0,16 451,95 71,43 563,59Benicolet 5,36 0,11 262,16 174,05 441,68Benigànim 82,98 0,21 557,56 262,02 902,77Benissoda 3,03 0,09 67,49 28,43 99,04Benissuera 0,12 - 36,06 8,25 44,43Bocairent 665,48 0,45 486,21 994,94 2.147,08Bufali 4,1 0,07 75,98 20,79 100,94Carrícola 6,86 0,02 119,82 20,78 147,48Castelló de Rugat 68,49 0,18 415,94 95,49 580,1Quatretonda 170,87 0,32 908,19 221,54 1.300,92Fontanars dels Alforins 921,12 0,17 2.032,17 780,06 3.733,52Guadasséquies 13,21 0,07 68,97 14,37 96,62Llutxent 59,94 0,3 638 177,68 875,92Montaverner 29,61 0,16 234,02 54,5 318,29Montitxelvo / Montichelvo 23,51 0,21 356,74 73,59 454,05Olleria, l’ 95,17 0,58 821,07 177,53 1.094,35Ontinyent 528,02 0,71 1.959,46 904,41 3.392,6Otos 20,54 - 381,74 63,75 466,03Palomar, el 13,5 0,07 170,29 36,22 220,08Pinet 3,65 0,11 98,31 39,74 141,81Pobla del Duc, la 160,93 0,18 882,9 163,63 1.207,64Ráfol de Salem 11,62 0,06 109,19 32,62 153,49Rugat 1,68 - 101,75 14,3 117,73Salem 0,08 0,11 161,17 27,38 188,74Sempere 5,7 - 27,42 4 37,12Terrateig 2,82 0,06 128,9 24,36 156,14Comarca 3.464,4 5,77 15.224,44 5.464,55 24.159,16Provincia 57.944,18 52,92 220.110,74 158.035,05 436.142,89C.Valenciana 110.959,32 151,17 429.474,33 354.982,4 895.567,22Comarca/Provincia 5,98% 10,90% 6,92% 3,46% 5,54%
Cultivos herbáceosMunicipios Huerto
familiar TotalOtros cultivosCultivos leñosos
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
64
3. AGRICULTURA Y GANADERÍA
Figura 3.1 Zonificación de cultivos
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
65
3. AGRICULTURA I RAMADERIA
Figura 3.2 Capacidad agrológica
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
66
la mitad de las mismas. Importante es también
el sistema de la Acequia del Port d’Albaida, que
bonifica otras 200 hectáreas en los términos
de Albaida, Atzeneta y el Palomar; o el más
modesto de la Font Jordana (80 hectáreas) en
Agullent.
El regadío con agua de pozos comenzó a pro-
pagarse ya en los años setenta, en ocasiones
como ayuda para mantener la dotación a las
huertas tradicionales, pero fue ya en los años
noventa cuando se llevaron a cabo las mayores
actuaciones con grandes perforaciones en am-
bas orillas del valle y la construcción sobre luga-
res elevados de grandes depósitos circulares
de agua, desde los que las redes de distribución
llevan el riego por goteo a las parcelas acogi-
das a los mismos. Es así como en Llutxent, por
ejemplo, donde no había prácticamente nada
en riego se han logrado crear más de 600 hec-
táreas donde han plantado naranjos, frutales y
caquis. En el pueblo vecino, Quatretonda, donde
también era insignificante la huerta hay ahora
casi 500 hectáreas en riego. En Benigànim han
pasado de 129 a más de 420; en Bèlgida de 72
a 450 hectáreas; y así sucesivamente.
3.4 La ganadería
Las explotaciones ganaderas revisten poca im-
portancia dentro del sector agrario de la Vall
d’Albaida. Hace algunos años, tal y como refleja-
ba el Censo Agrario de 2009, había una notable
GANADERÍA
Atzeneta d’Albaida 3 0,6Agullent 3 11,88Albaida 2 14,07Alfarrasí 6 59,33Aielo de Malferit 1 4,59Aielo de Rugat 2 79,26Bèlgida 1 6,83Bellús 1 2,9Beniatjar 1 7,64Benicolet 3 6,79Benigànim 8 41,31Benissoda 1 0,96Benissuera 1 -Bocairent 9 138,21Bufali 3 4,48Carrícola - -Castelló de Rugat 6 10,11Quatretonda 21 14,18Fontanars dels Alforins - 56,98Guadasséquies - 3,64Llutxent 20 29,31Montaverner 2 16,77Montitxelvo / Montichelvo 1 10,95Olleria, l’ 7 27,94Ontinyent 7 34,73Otos - 0,53Palomar, el 1 0,83Pinet 7 2,9Pobla del Duc, la 6 31,45Ráfol de Salem 5 4,21Rugat - 3,91Salem - 6,72Sempere - 2,5Terrateig 2 4,01Comarca 130 640,52Provincia 1.319 31.063,92C.Valenciana 4.193 116.886,13Comarca/Provincia 9,86% 2,06%
Cuadro 3.5 Fuente: IVE, Censo Agrario de 2009.
Nº Explotaciones ganaderasMunicipios Superficie para pastos (Ha)
3. AGRICULTURA Y GANADERÍA
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
67
a Agullent, sempre en zones abriga-
des, de tal manera que en 1985 ja
es van censar unes 210 hectàrees.
Però la gran eclosió va vindre a par-
tir de 1995, quan l’obertura de pous
i l’ampliació generalitzada del reg
a la part de la solana en va incenti-
var el cultiu als termes de Llutxent
(438 hectàrees), Quatretonda (223)
i Benigànim (130), als quals es van
sumar també altres de l’ombria com
ara Bèlgida (134) i en general tots
els que tenen parcel.les regables a
les faldes de les serres, mai en els
tàlvegs centrals on és major el risc
de gelades durant les inversions tèr-
miques que hi poden haver fins i tot
fins a començaments d’abril. En to-
tal, la superfície plantada de cítrics
(més tarongers que mandariners)
s’eleva actualment a 1.800 hec-
tàrees, en què pareix que s’haja fre-
nat el ritme de noves plantacions da-
vant la novetat complementària i en
principi més rendible del caqui, que
competeix amb el taronger en els
mateixos paratges i inclús és més
resistent al fred. En poc més de deu
anys s’han plantat vora 1.900 hec-
tàrees del nou fruiter, que ja és pre-
sent en tots els municipis de la vall,
inclosos Ontinyent (261 hectàrees)
i Fontanars, encara que els termes
on més representació té són els
d’Albaida (210 hectàrees), Bèlgida
(163), Benigànim (158), Castelló de
Rugat(258) i la Pobla del Duc (163).
Per la seua banda, la vinya de vinifica-
ció ha quedat relegada quasi exclusi-
vament a les terres altes de la part
occidental, on Ontinyent manté quasi
500 hectàrees i Fontanars una mica
més de 1.700. Tots dos municipis són
part integrant, junt amb la Font de la
Figuera i Moixent, de la subcomarca
vinícola Terres dels Alforins, on tant
les cooperatives de la Font i Moixent,
com un selecte grup d’enòlegs i ce-
llerers particulars han aconseguit
orientar la producció cap als vins
de qualitat utilitzant tant varietats
autòctones com ara monestrell,
verdil, forcallada i mandó, com altres
d’origen estranger (cabernet, merlot
i syrah). Una altra faceta vitícola molt
destacada és l’existència de vivers
de planta americana que tenen ací
una de les majors zones planteristes
d’Espanya, seguint una tradició que
es va iniciar entorn de 1910, quan va
caldre restituir les vinyes arruïnades
per la fil.loxera. Les vinyes de ceps
mare es concentren bàsicament en
una mateixa zona participada pels
termes d’Aielo de Malferit (157 hec-
tàrees), Albaida (93), Agullent (38),
Ontinyent (71) i l’Olleria (116).
3.3 Els nous regadius
Una altra de les novetats experi-
mentades dels darrers trenta anys
ha sigut l’ampliació de la zona re-
gada, que ha passat de 2.580 hec-
3. AGRICULTURA I RAMADERIA
Vistes de la Vall d’Albaida des de l’ermita de Sant Antoni Abat. Castelló de Rugat. Autor: ESTEPA
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
68
concentración de granjas de porcino y avícolas
en la esquina NE del valle, concretamente en
los municipios de Quatretonda, Llutxent y Pinet.
Entre estos tres y pocos más sumaban unas
37.000 cabezas de porcino (el 8% del total pro-
vincial) y casi 1.200.000 de aves (13 % del pro-
vincial), pero desde entonces hasta hoy la ma-
yoría de granjas han tenido que cerrar por falta
de rentabilidad. Algunos rebaños de ovino en
Aielo de Rugat, Benigànim y l’Olleria, y no llega
a 3.000 colmenas, la mayoría colocadas en las
sierras del Benicadell y de Benigànim comple-
tan la modesta, por no decir casi insignificante
actividad pecuaria de la comarca.
3. AGRICULTURA Y GANADERÍA
El Benicadell i cultius a Beniatjar. Autor: ESTEPA
III. S
ECTO
R P
RIM
AR
IOIII
. SEC
TOR
PR
IMA
RI
69
tàrees en 1960 a vora 6.200 en el
moment actual. Les primeres són
les que corresponen als regadius
històrics alimentats per l’aigua dels
rius Clariano i Albaida, així com per
diverses dotzenes de fonts reparti-
des per tots els llocs de la vall, on
no hi ha poblat gran o xicotet que no
tinga una horta tradicional pròpia.
Els sistemes de reg més importants
es localitzen al llarg del riu Clariano,
des del naixement al Pou Clar, on
arranquen les séquies que reguen
l’horta d’Ontinyent, la més gran de
tota la comarca (672 hectàrees),
seguit aigua avall per les d’Aielo de
Malferit (67) i, ja on s’ajunta amb l’Al-
baida, per les séquies dels Quatre
Pobles, les Marjals i del Dissabte,
que junt amb la Cartaina (riu Mice-
na) regaven més de 300 hectàrees
que s’han reduït a menys de la mitat
després de la construcció de l’em-
bassament de Bellús, que n’ha ocu-
pat la mitat. Important és també el
sistema de la séquia del Port d’Al-
baida, que bonifica 200 hectàrees
als termes d’Albaida, Atzeneta i el
Palomar; o el més modest de la Font
Jordana (80 hectàrees) a Agullent.
El regadiu amb aigua de pous va
començar a propagar-se ja en els
anys setanta, a voltes com a ajuda
per a mantindre la dotació a les
hortes tradicionals, però ja va ser
en els anys noranta quan es van dur
a terme les actuacions més impor-
tants amb grans perforacions a les
dos ribes de la vall i la construcció
sobre llocs elevats de grans depò-
sits circulars d’aigua, des dels quals
les xarxes de distribució porten el
reg localitzat a les parcel.les que
s’hi acullen. És així com a Llutxent,
per exemple, on no hi havia pràcti-
cament gens de reg s’han aconse-
guit crear més de 600 hectàrees
on han plantat tarongers, fruiters i
caquis. Al poble veí, Quatretonda, on
també era insignificant l’horta, ara
hi ha vora 500 hectàrees en reg.
A Benigànim han passat de 129 a
més de 420; a Bèlgida de 72 a 450
hectàrees, i així successivament.
3.4 La ramaderia
Les explotacions ramaderes tenen
poca importància dins del sector
agrari de la Vall d’Albaida. Fa uns
quants anys, tal com reflectia el
cens agrari del 2009, hi havia una
concentració notable de granges de
porcí i avícoles a la banda nord-est
de la vall, concretament als munici-
pis de Quatretonda, Llutxent i Pinet.
Entre els tres i pocs més sumaven
uns 37.000 caps de porcí (el 8% del
total provincial) i vora 1.200.000
d’aus (13% del provincial), però des
de llavors fins ara la majoria de gran-
ges han hagut de tancar per falta de
rendibilitat. Hi ha ramats d’oví a Aie-
lo de Rugat, Benigànim i l’Olleria, i no
arriba a 3.000 bucs, la majoria col.
locats a les serres del Benicadell i de
Benigànim completen la modesta,
per no dir quasi insignificant, activi-
tat pecuària de la comarca.
3. AGRICULTURA I RAMADERIA
Vila, Eixample i Polígon Industrial d’OntinyentAutor: ESTEPA
IV. SECTOR SECUNDARIOIV. SECTOR SECUNDARI
72
4. SECTOR SECUNDARIO
4.1 El papel de la industria en València
El territorio de la provincia de València y, en ge-
neral, de la Comunitat Valenciana, se caracteriza
tradicionalmente por la existencia de un fuerte
desequilibrio entre un litoral densamente urba-
nizado y un interior en vías de despoblamiento.
Durante las últimas décadas la progresiva ter-
ciarización de la economía, acompañada de un
fuerte desarrollo asociado al turismo de sol y
playa ha agudizado este fuerte contraste entre
el interior despoblado y el litoral superurbaniza-
do. Solo las actividades industriales han servido
de contrapeso para evitar un despoblamiento
aún mayor en las comarcas interiores. Estas ac-
tividades industriales se desarrollan sobre unos
espacios prelitorales e interiores (la Plana occi-
dental, la Ribera Alta, la Costera, la Vall d’Albaida,
l’Alcoià-Comtat, la Foia de Castalla, el Vinalopó)
cuyo progreso económico –en mayor o menor
medida– está relacionado con una notable in-
dustrialización endógena, es decir, derivada de
iniciativas empresariales locales y especializada
en la producción de bienes de consumo (cerámi-
ca, textil, confección, juguete, calzado, mueble,
agroalimentación) con una fuerte tradición arte-
sana basada en los recursos locales.
4.2 El clúster textil valenciano (Alcoi - Ontinyent)
La industrialización valenciana durante el siglo
XX sirvió para dar un paso adelante en la moder-
nización de una economía que había sido básica-
mente agraria hasta entonces (salvo en Alcoi y
en pocos sitios más). Las distintas comarcas va-
lencianas, en función de sus recursos naturales,
fueron especializándose en diversas actividades
fabriles que originaron los clústers o distritos
industriales tradicionales.
En aquellas comarcas donde el clima y el regadío
impedían desarrollar una agricultura tan produc-
tiva como la de la Ribera o la Safor, hubo algunos
emprendedores que desarrollaron industrial-
mente un producto derivado de una artesanía
tradicional derivada de la existencia de materias
primas en el territorio. Las minas de arcilla de
l’Alcalatén y Onda fueron el germen de la cerá-
mica artística y, más tarde, arquitectónica de la
Plana de Castelló. El esparto del árido valle del
Vinalopó propició el desarrollo de la artesanía de
la alpargata y luego la mecanización de esta téc-
nica para fabricar zapatos. Las temperaturas
frías de las montañas prebéticas permitía que
las nieves de las neveras o caves aguantasen du-
rante muchos meses y de ahí surgió la industria
del helado en Ibi y Xixona. La nieve era recogida
en recipientes de lata fabricados en Alcoi, y con
estas estructuras metálicas se fabricaron los
primeros juguetes de la Foia de Castalla. Los sal-
tos de agua de los ríos y barrancos prebéticos
propiciaron el desarrollo de la energía hidroeléc-
trica que movía los molinos que fueron el germen
de la industrialización alcoiana (textil, papel, me-
talurgia) y, posteriormente de Bocairent u Ontin-
yent y otras localidades de la Vall d’Albaida, que
convirtió esta comarca, a lo largo del siglo XX, en
un distrito fabril especializado en el textil (sobre
todo para el hogar).
La empresa valenciana ha llegado al presen-
te arrastrando debilidades importantes: baja
productividad, poco contenido en innovación,
especialización en actividades de bajo valor
añadido o reducida dimensión empresarial.
Eso sí, para poder competir internacionalmen-
te, las empresas valencianas han tenido que
desarrollar fortalezas críticas para poder su-
perar las debilidades señaladas. Entre esas
fortalezas destaca especialmente la estruc-
turación a lo largo del territorio valenciano de
muchas actividades tradicionales (textil, calza-
do, azulejo, mueble, etc.) en forma de aglome-
raciones especializadas: los clústers o distri-
tos industriales. Estos clústers han permitido
superar las limitaciones propias de la falta de
innovación o de la reducida dimensión empre-
sarial, y han generado un modelo productivo
singular en que la localización en el territorio
ha producido ventajas competitivas para las
empresas valencianas, fruto de la cooperación
o de la imitación entre ellas.
Algunos economistas como Marshall, Porter
o Becattini han reflexionado extensamente so-
bre los clústers, y han destacado sus efectos
y beneficios sobre la competitividad de las eco-
nomías regionales. Los clústers industriales
son una de las características de la economía
valenciana que ha permitido su competitividad
Joan Carles Membrado-Tena
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
IO. L
A M
ETA
LÚR
GIA
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
I. LA
ME
TAL.
LÚ
RG
IA
73
4.1 El paper de la indústria a València
El territori de la província de Valèn-
cia i, en general, de la Comunitat
Valenciana es caracteritza tradi-
cionalment per un fort desequilibri
entre un litoral densament urbanit-
zat i un interior en vies de despobla-
ment. Durant les darreres dècades
la progressiva terciarització de
l’economia, acompanyada d’un fort
desenvolupament associat al turis-
me de sol i platja ha aguditzat el fort
contrast entre l’interior despoblat i
el litoral superurbanitzat. Només les
activitats industrials han servit de
contrapés per a evitar un despobla-
ment encara més gran a les comar-
ques interiors. Activitats industrials
que es desenvolupen sobre uns es-
pais prelitorals i interiors (la Plana
occidental, la Ribera Alta, la Costera,
la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Comtat, la
Foia de Castalla, el Vinalopó) el pro-
grés econòmic dels quals –en major
o menor mesura– està relacionat
amb una notable industrialització
endògena, és a dir, derivada d’inicia-
tives empresarials locals i especia-
litzada en la producció de béns de
consum (ceràmica, tèxtil, confecció,
joguet, calçat, moble, agroalimenta-
ció) amb una forta tradició artesana
basada en els recursos locals.
4.2. El clúster tèxtil valencià (Alcoi - Ontinyent)
La industrialització valenciana du-
rant el segle XX va servir per a fer
un pas avant en la modernització
d’una economia que havia sigut bàsi-
cament agrària fins llavors (excepte
a Alcoi i en pocs llocs més). Les di-
ferents comarques valencianes, en
funció dels recursos naturals, es van
especialitzar en diverses activitats
fabrils que van originar els clústers
o districtes industrials tradicionals.
A les comarques on el clima i el re-
gadiu impedien desenvolupar una
agricultura tan productiva com la
de la Ribera o la Safor, va haver-hi
emprenedors que desenvoluparen
industrialment un producte derivat
d’una artesania tradicional derivada
de l’existència de matèries prime-
res al territori. Les mines d’argila
de l’Alcalatén i Onda van ser el ger-
men de la ceràmica artística i, més
tard, arquitectònica de la Plana.
L’espart de l’àrida vall del Vinalopó
va propiciar el desenvolupament
de l’artesania de l’espardenya i des-
prés la mecanització de la tècnica
per a fabricar sabates. Les tempe-
ratures fredes de les muntanyes
prebètiques permetia que la neu
de les neveres o caves aguantaren
durant molts mesos i d’ací va sorgir
la indústria del gelat a Ibi i Xixona.
La neu s’arreplegava en recipients
de llanda fabricats a Alcoi, i amb les
mateixes estructures metàl.liques
es van fabricar els primers joguets
de la Foia de Castalla. Els salts d’ai-
gua dels rius i barrancs prebètics
van propiciar el desenvolupament
de l’energia hidroelèctrica que mo-
via els molins que van ser el germen
de la industrialització alcoiana (tèx-
til, paper, metal.lúrgia) i, posterior-
ment, de Bocairent o Ontinyent i
altres localitats de la Vall d’Albaida,
que va convertir la comarca, al llarg
del segle passat, en un districte fa-
bril especialitzat en el tèxtil (sobre-
tot per a la llar).
La empresa valenciana ha arribat
al present arrossegant debilitats
importants: productivitat baixa, poc
contingut en innovació, especialitza-
ció en activitats de baix valor afegit
o dimensió empresarial xicoteta.
Això sí, per a poder competir inter-
nacionalment, les empreses valen-
cianes han hagut de desenvolupar
fortaleses crítiques per a poder
superar les debilitats assenyalades.
Entre les fortaleses destaca espe-
cialment l’estructuració al llarg del
territori valencià de moltes activi-
tats tradicionals (tèxtil, calçat, taule-
ll, moble, etc.) en forma d’aglomera-
cions especialitzades: els clústers o
districtes industrials. Clústers que
han permés superar les limitacions
pròpies de la falta d’innovació o de la
reduïda dimensió empresarial, i han
generat un model productiu singu-
lar en què la localització al territori
ha produït avantatges competitius
per a les empreses valencianes,
fruit de la cooperació o de la imita-
ció entre unes i altres.
Hi ha economistes, com Marshall,
Porter o Becattini, que han reflexio-
nat extensament sobre els clústers,
i n’han destacat els efectes i bene-
ficis sobre la competitivitat de les
economies regionals. Els clústers in-
dustrials són una de les caracterís-
tiques de l’economia valenciana que
n’ha permés la competitivitat tot i
les debilitats importants que hi ha.
I, a més, es tracta d’una caracterís-
tica que no és fàcilment imitable per
la competència. Pareix, per tant, un
element crític per a la competitivi-
tat d’un nou model productiu inserit
en un context que canvia molt ràpi-
dament, que és global i que té en el
coneixement la font principal d’avan-
tatge competitiu (Molina, 2017).
El clúster tèxtil valencià és un dels
sectors manufacturers madurs que,
4. SECTOR SECUNDARI
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
IO. L
A M
ETA
LÚR
GIA
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
I. LA
ME
TAL.
LÚ
RG
IA
74
4. SECTOR SECUNDARIO
Figura 4.2 Planeamiento urbanístico
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
IO. L
A M
ETA
LÚR
GIA
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
I. LA
ME
TAL.
LÚ
RG
IA
75
4. SECTOR SECUNDARI
tot i l’ajust acusat, encara manté un
relatiu pes industrial, particularment
a les àrees d’Alcoi i Ontinyent. Junt
amb l’aposta per la qualitat i la inter-
nacionalització de les empreses, la
innovació de productes i la diversifi-
cació cap a altres aplicacions indus-
trials són els reptes principals del
sector. Per a fer-ho, disposa d’un cen-
tre tecnològic i l’AEI (Agrupación Em-
presarial Innovadora), corresponent
a l’Asociación para la Investigación
de la Industria Textil (AITEX), amb seu
a Alcoi. Junt amb l’institut tecnològic
cal destacar la presència d’ATEVAL
com a associació d’empresaris tèxti-
ls valencians (Molina, 2017).
Durant els anys previs a la crisi
s’observà un dinamisme econòmic
especialment notable al litoral tu-
rístic alacantí, així com en altres
espais urbans no industrials (àrees
d’Alacant, Gandia o Xàtiva), que en
conjunt van guanyar pes en l’econo-
mia valenciana. Per contra, tant la
regió urbana de València –la prin-
cipal aglomeració metropolitana
del País Valencià–, com el conjunt
de clústers industrials van retro-
cedir respecte al total. Això resul-
ta especialment clar en el cas dels
clústers localitzats a Alcoi i Elx. El
panorama va canviar parcialment
amb l’esclat de la crisi, a partir del
2008. D’una banda, els clústers
industrials continuaren incidint en
el seu declivi relatiu, especialment
l’àrea d’Ontinyent i la Vall d’Albaida,
que era la que pitjor es comportava
llavors, fet que, en una fase de con-
tracció general, dóna una idea de la
gravetat de la crisi al territori. De
l’altra, la regió urbana de València
i l’àrea metropolitana d’Alacant re-
cuperaren pes en l’economia regio-
nal, la qual cosa contrasta amb el
pitjor comportament d’altres àrees
urbanes més xicotetes com Gandia
o Xàtiva. Finalment, el molt urbanit-
zat i turístic litoral de la Marina i la
Vega Baja va suportar la crisi una
mica més bé i van mantindre les
seues posicions relatives (Salom i
Albertos, 2014).
4.3. Principals sectors
La indústria de la Vall d’Albaida ha pa-
tit, per tant, una solsida industrial du-
rant els pitjors anys de la crisi (2008-
2013), però també abans. Durant la
crisi del 2008-2013, el sector indus-
trial del País Valencià va perdre un
pes del 28% en l’economia global au-
tonòmica, alhora que el PIB valencià
registrà una caiguda acumulada del
9%, que va ser molt més alta a la mit-
jana estatal. Així i tot, la Vall d’Albaida,
comparada amb la majoria de co-
marques valencianes, continua sent
una comarca de fort arrelament in-
dustrial, ja que ocupa un terç de tots
els empleats en activitats fabrils.
En l’actualitat, l’agricultura ocupa
una mica més del 8% de les perso-
nes afiliades a la Seguretat Social,
la construcció el 6%, la indústria un
terç del total i els serveis la mitat de
la població ocupada. S’ha de desta-
car a la Vall d’Albaida la potent indús-
tria tèxtil que, junt amb la confecció,
sumen vora la mitat de les persones
afiliades a la Seguretat Social dins del
sector secundari. Després del tèxtil,
els subsectors industrials següents
són els de fabricació de plàstics, pro-
ductes metàl.lics, materials de cons-
trucció, paper, arts gràfiques, fusta,
alimentació i química. (Quadre 4.2, Figures 4.2 i 4.3)
El gran centre industrial de la Vall d’Al-
baida és Ontinyent, amb 2.501 perso-
nes afiliades a la Seguretat Social dins
del sector secundari (excepte cons-
trucció), seguit de l’Olleria (1.399),
Agullent (950), Albaida (703), Aielo
de Malferit (604), Atzeneta d’Albaida
(591) i Bocairent (554). Tota la part
occidental de la comarca és més in-
dustrial, està més poblada i és la que
acumula un nombre més alt d’activi-
tats fabrils. Per percentatges, els mu-
nicipis mitjans i grans amb un nom-
bre més alt d’empleats industrials
entre les activitats econòmiques són
Alfarrasí (74%), Atzeneta d’Albaida
(72%), Agullent (67%), l’Olleria (47%),
Bocairent (41%), Albaida (39%), Aielo
de Malferit (35%), Benigànim (30%) i
Ontinyent (25%). La capital de la co-
marca, Ontinyent, ha experimentat
un decaïment fort del pes industrial
en les activitats econòmiques, i hui
és una ciutat molt més comercial i de
serveis (quasi dos terços de les per-
sones ocupades) que fabril (una quar-
ta part de les persones ocupades).
Les grans empreses tèxtils d’Ontin-
yent són Cotoblau SL (hi treballen
101 persones), de fabricació d’altres
productes tèxtils; Tèxtils Mora (111) i
Gonzalo Ferri SA (50 persones hi tre-
ballen), Manterol SA (67) i Cañete (48),
de fabricació d’articles confeccionats
amb tèxtils (roba de llar): Mopatex SA
(hi treballen 48 persones) de prepara-
ció i filada de fibres tèxtils i Punt Nou
SL (42) de teixits de punt. A Agullent
despunta Adient fabrics Spain SA (128
persones hi treballen), de fabricació
de teixits tèxtils; Belpla SA de fabrica-
ció de roba per a la llar; Ramon Espí SL
(72 persones hi treballen) de fabrica-
ció de teixits de punt, i Manuel Revert
y cia. SA (48) d’acabat de tèxtils.
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
IO. L
A M
ETA
LÚR
GIA
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
I. LA
ME
TAL.
LÚ
RG
IA
76
a pesar de las importantes debilidades. Y, ade-
más, se trata de una característica que no es
fácilmente imitable por la competencia. Parece,
pues, un elemento crítico para la competitividad
de un nuevo modelo productivo insertado en un
contexto que cambia muy rápidamente, que es
global y que tiene en el conocimiento su principal
fuente de ventaja competitiva (Molina, 2017).
El clúster textil valenciano es uno de los secto-
res manufactureros maduros que, pese a su
ajuste acusado, aún mantiene un relativo peso
industrial, particularmente en las áreas de Al-
coi y Ontinyent. Junto con la apuesta por la ca-
lidad y la internacionalización de las empresas,
la innovación de productos y la diversificación
hacia otras aplicaciones industriales son los
principales retos del sector. Para ello, dispo-
ne de un centro tecnológico y AEI (Agrupación
Empresarial Innovadora), correspondiente a la
Asociación para la Investigación de la Industria
Textil (AITEX), con sede en Alcoi. Junto con el
instituto tecnológico cabe destacar la presen-
cia de ATEVAL como asociación de empresarios
textiles valencianos (Molina, 2017).
Durante los años previos a la crisis se observó
un dinamismo económico especialmente nota-
ble en el litoral turístico alicantino, así como en
otros espacios urbanos no industriales (áreas
de Alacant, Gandia o Xàtiva), que en conjunto
ganaron peso en la economía valenciana. Por
el contrario, tanto la región urbana de València
–la principal aglomeración metropolitana del
País Valenciano–, como el conjunto de clústers
industriales retrocedieron respecto al total.
Esto resulta especialmente claro en el caso de
los clústers localizados en Alcoi y Elx. El panora-
ma cambió parcialmente con el estallido de la
crisis, a partir de 2008. Por un lado, los clústers
industriales continuaron incidiendo en su decli-
ve relativo, en especial el área de Ontinyent y la
Vall d’Albaida, que era la que peor se compor-
taba en aquel momento, lo que, en una fase de
contracción general, da una idea de la gravedad
de la crisis en este territorio. Por otro, la región
urbana de València y el Área metropolitana de
Alacant recuperaron peso en la economía re-
gional, lo que contrasta con el peor comporta-
miento de otras áreas urbanas más pequeñas
como Gandia o Xàtiva. Finalmente, el muy urba-
nizado y turístico litoral de la Marina y la Vega
Baja soportó algo mejor la crisis y mantuvo sus
posiciones relativas (Salom y Albertos, 2014).
4.3. Principales sectores
La industria de la Vall d’Albaida ha sufrido, por lo
tanto, un derrumbe industrial durante los peo-
res años de la crisis (2008-2013), pero también
antes de la misma. Durante la crisis de 2008-
2013 el sector industrial del País Valenciano
perdió un peso del 28% en la economía global
autonómica, a la vez que el PIB valenciano regis-
tró una caída acumulada del 9%, que fue mucho
mayor a la media estatal. Aun así, la Vall d’Al-
baida, comparada con la mayoría de comarcas
valencianas, continúa siendo una comarca de
fuerte arraigo industrial, ya que ocupa un tercio
de todos sus empleados se ocupan en activida-
des fabriles.
En la actualidad, la agricultura ocupa a algo más
del 8% de sus personas afiliadas a la seguridad
social, la construcción al 6%, la industria a un
tercio del total y los servicios a la mitad de la
población ocupada. Cabe destacar en la Vall
d’Albaida la potente industria textil que, junto a
la confección, suman a casi la mitad de las per-
sonas afiliadas a la Seguridad Social dentro del
sector secundario. Tras el textil, los siguientes
subsectores industriales son los de fabricación
de plásticos, de productos metálicos, de mate-
riales de construcción, papel, artes gráficas,
madera, alimentación y química. (Cuadro 4.2, Figuras 4.2 y 4.3)
El gran centro industrial de la Vall d’Albaida és
Ontinyent, con 2.501 personas afiliadas a la a la
Seguridad Social dentro del sector secundario
(salvo construcción), seguido de l’Olleria (1.399),
Agullent (950), Albaida (703), Aielo de Malfe-
rit (604), Atzeneta d’Albaida (591) y Bocairent
(554). Toda la parte occidental de la comarca
es más industrial y está más pobladas y es la
que acumula mayor número de activides fabri-
les. Por porcentajes, los municipios medianos
y grandes con mayor número de empleados
industriales entre sus actividades económicas
son Alfarrasí (74%), Atzeneta d’Albaida (72%),
Agullent (67%), l’Olleria (47%), Bocairent (41%),
Albaida (39%), Aielo de Malferit (35%), Benigà-
nim (30%) y Ontinyent (25%). La capital de la co-
marca, Ontinyent, ha experimentado un fuerte
4. SECTOR SECUNDARIO
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
IO. L
A M
ETA
LÚR
GIA
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
I. LA
ME
TAL.
LÚ
RG
IA
77
4. SECTOR SECUNDARI
Figura 4.3 Red de comunicaciones y polígonos industriales
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
IO. L
A M
ETA
LÚR
GIA
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
I. LA
ME
TAL.
LÚ
RG
IA
78
decaimiento del peso industrial en sus activi-
dades económicas, y hoy es una ciudad mucho
más comercial y de servicios (casi dos tercios
de sus personas ocupadas) que fabril (un cuarto
de sus personas empleadas).
Las grandes empresas textiles de Ontinyent son
Cotoblau SL (101 personas empleadas), de fabri-
cación de otros productos textiles; Tèxtils Mora
(111) y Gonzalo ferri SA (50 personas emplea-
das), Manterol SA (67) y Cañete (48), de fabri-
cación de artículos confeccionados con textiles
(ropa de hogar): Mopatex SA (48 personas em-
pleadas) de preparación e hilado de fibras tex-
tiles y Punt Nou SL (42) de tejidos de punto. En
Agullent despunta Adient fabrics Spain SA (128
personas empleadas), de fabricación de tejidos
textiles; Belpla SA de fabricación de ropa para el
hogar; Ramon Espí SL (72 personas empleadas)
de fabricación de tejidos de punto; y Manuel Re-
vert y cia SA (48) de acabado de textiles.
En Atzeneta d’Albaida destaca el grupo Ubesol,
que es desde 2001 interproveedores de Merca-
dona, bajo las marcas Deliplus y Bosque Verde.
Ubesol se fundó en 1980 y está especializada
en el cuidado de la higiene familiar y del hogar;
fabrican, entre otros productos: toallitas de
bebé, de niño, cosméticas y de higiene corporal,
bayetas, fregonas, paños, gamuzas, plumeros,
complementos para el cabello, mopas, toallitas
limpia hogar o de tratamiento para la ropa. Cue-
nat con dos centros de fabricación situados en
Atzeneta d’Albaida con más de 30.000 m2 y una
plantilla de cerca de 300 personas.
En Albaida cabe citar Wintex SA (44 personas
empleadas), de acabado de textiles; Textil Colo-
mer Nadal SL, de fabricación de tejidos textiles;
Pla Albert, de fabricación de productos textiles
para la limpieza del hogar. Y la conocida por sus
mantas Reig Martí (70 personas empleadas),
en plena crisis económica empresarial. En Be-
nigànim destaca la empresa Beniplast Benitex
SA (248 personas empleadas), de preparación
e hilado de fibras textiles. Por último, en Aielo
de Malferit, Don almohadon SL, de fabricación
de almohadas.
En la fabricación de plásticos cabe citar las em-
presas de l’Olleria, como Plásticos vidal SL (64
personas empleadas), Vallés plastic film SL (66),
Industrial plast SA (66) o Plásticos Ferrando SL
(29). En el pasado l’Olleria fue un importante fabri-
cante de vidrio, que hoy, con el fin de actualizarse,
ha evolucionado hacia la fabricación de envases
y embalajes de plástico, pero también de papel,
como en el caso de la gran empresa Cartonajes
Bernabeu SA (240 personas empleadas), de fa-
bricación de papel y cartón. En Bocairent despun-
ta la empresa Rochling plásticos técnicos SA (45
personas empleadas), de fabricación de placas,
hojas, tubos y perfiles de plástico.
En productos metálicos destaca CAV Ventacan
SL de Bocairent (fabricación de carpintería me-
tálica); talleres construcciones mecánicas sa de
Ontinyent, de maquinaria para la industria textil
y de máquinas de coser y tricotar; y en l’Olleria
Galol SA (218 personas empleadas), de trata-
miento y revestimiento de metales, e Industria
mecánica valenciana SA, de fabricación de ce-
rraduras y herrajes (69 personas empleadas).
La industria textil y el resto de industrias se
agrupan entorno al eje de la CV-40 y A-7 (Xà-
tiva-Ontinyent-Albaida-Cocentaina-Alcoi). Al este
de la Vall d’Albaida, hay mayor predominio de ac-
tividades agrícolas. En Fontanars dels Alforins,
en el extremo oeste de la Vall, también predomi-
nan las actividades agrícolas, ligadas a la viña y
a la fabricación de vino de calidad (Bodega J Bel-
da SL, Zagromonte SL, Daniel Belda SL, etc.). Es-
tas bodegas están relacionadas con la marca
Terres dels Alforins, que es uno de los casos de
innovación agroalimentaria más llamativos de
todo el País Valenciano. Terres dels Alforins es
un proyecto que nace de la unión de diferentes
bodegas del territorio a caballo entre la comar-
ca de la Costera y la Vall d’Albaida. Once bode-
gueros de esta área se unieron con el objetivo
de dar a conocer la calidad de sus vinos y desde
una perspectiva territorial. Este proyecto sin
duda resultó innovador al unir territorio (paisa-
je) y producto para su difusión. Se trata de inno-
vación en el ámbito del marketing, puesto que
se valoriza un producto y su calidad a través de
la imagen. Esta es, sin duda, una buena práctica
en el territorio objeto de estudio ya que reúne
los requisitos clave para ello, pero sobre todo
la cooperación empresarial dentro del mismo
sector. En esta ocasión, las empresas que debe-
rían considerarse competencia, utilizando una
forma de actuar participativa consiguen una
fuerza mediática que no hubieran conseguido
por su cuenta.
4. SECTOR SECUNDARIO
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
IO. L
A M
ETA
LÚR
GIA
IV. S
ECTO
R S
ECU
ND
AR
I. LA
ME
TAL.
LÚ
RG
IA
79
A Atzeneta d’Albaida destaca el grup
Ubesol, que són des del 2001 inter-
proveïdors de Mercadona, amb les
marques Deliplus i Bosque Verde.
Ubesol es va fundar en 1980 i està
especialitzada en la higiene familiar i
de la llar; fabriquen, entre altres pro-
ductes: tovalloletes per a xiquets de
bolquerets, cosmètiques i d’higiene
corporal, baietes, fregones, draps,
camuses, espolsadors, comple-
ments per al cabell, mopes, tovallo-
letes per a netejar o de tractament
per a la roba. Té dos centres de fa-
bricació situats a Atzeneta d’Albaida
amb més de 30.000 m2 i una plantilla
de vora 300 persones.
A Albaida cal citar Wintex SA (44
persones hi treballen), d’acabat de
tèxtils; Textil Colomer Nadal SL, de fa-
bricació de teixits tèxtils; Pla Albert,
de fabricació de productes tèxtils
per a la neteja de la llar. I la conegu-
da per les mantes Reig Martí (70
persones hi treballen), en plena crisi
econòmica empresarial. A Benigà-
nim destaca l’empresa Beniplast Be-
nitex SA (248 persones hi treballen),
de preparació i filada de fibres tèxtils.
Finalment, a Aielo de Malferit, Don al-
mohadon SL, de fabricació de coixins.
En la fabricació de plàstics cal citar
les empreses de l’Olleria, com ara
Plásticos Vidal SL (64 persones hi
treballen), Vallés plastic film SL (66),
Industrial plast SA (66) o Plásticos Fe-
rrando SL (29). En el passat, l’Olleria
va ser un important fabricant de vi-
dre, que ara, amb la finalitat d’actualit-
zar-se, ha evolucionat cap a la fabrica-
ció d’envasos i embalatges de plàstic,
però també de paper, com en el cas
de la gran empresa Cartonajes Ber-
nabeu SA (240 persones hi treballen),
de fabricació de paper i cartó. A Bo-
cairent despunta l’empresa Rochling
plásticos técnicos SA (45 persones
hi treballen), de fabricació de plaques,
fulles, tubs i perfils de plàstic.
En productes metàl.lics destaca
CAB Ventacan SL de Bocairent (fa-
bricació de tancaments metàl.lics);
Talleres construcciones mecánicas
SA d’Ontinyent, de maquinària per a
la indústria tèxtil i de màquines de
cosir i tricotar; i a l’Olleria Galol SA
(218 persones hi treballen), de trac-
tament i revestiment de metalls, i
Industria mecánica valenciana SA,
de fabricació de panys i ferraments
(69 persones hi treballen).
La indústria tèxtil i la resta d’indús-
tries s’agrupen entorn a l’eix de la
CV-40 i l’A-7 (Xàtiva-Ontinyent-Albai-
da-Cocentaina-Alcoi). A l’est de la
Vall d’Albaida, hi ha més predomini
d’activitats agrícoles. A Fontanars
dels Alforins, a l’extrem oest de la
Vall, també predominen les activi-
tats agrícoles, lligades a la vinya i a
la fabricació de vi de qualitat (Bode-
ga J. Belda SL, Zagromonte SL, Da-
niel Belda SL, etc.). Cellers que estan
relacionats amb la marca Terres
dels Alforins, que és un dels casos
d’innovació agroalimentària més
cridaners de tot el País Valencià.
Terres dels Alforins és un projecte
que naix de la unió de diferents ce-
llers del territori entre la comarca
de la Costera i la Vall d’Albaida. Onze
cellerers de l’àrea es van unir amb
l’objectiu de fer valorar la qualitat
dels vins que hi fan i fer-ho des d’una
perspectiva territorial. El projecte
sens dubte va ser innovador en unir
territori (paisatge) i producte per a
difondre’l. Es tracta d’innovació en
l’àmbit del màrqueting, ja que valo-
ra un producte i la qualitat que té a
través de la imatge. És, sens dubte,
una bona pràctica al territori objec-
te d’estudi ja que reuneix els requi-
sits clau per a ser-ho, però sobretot
la cooperació empresarial dins del
mateix sector. Les empreses que
haurien de considerar-se compe-
tència, utilitzant una forma d’actuar
participativa aconsegueixen una
força mediàtica que no hagueren
tingut cada una per compte propi.
4. SECTOR SECUNDARI
MANO DE OBRA INDUSTRIAL
Cuadro 4.2 Fuente: Personas afiliadas
a la Seguridad Social (2016).
MunicipiosPoblación ocupada
en industria (2016)
Ontinyent 2.501l’Olleria 1.399Agullent 950Albaida 703Aielo de Malferit 604Atzeneta d’Albaida 591Bocairent 554Alfarrasí 518Benigànim 464Montaverner 292Guadasséquies 225El Palomar 145Pobla del Duc, la 140Bufali 87Quatretonda 78Castelló de Rugat 65Bèlgida 57Ràfol de Salem 42Llutxent 39Fontanars dels Alforins 32Aielo de Rugat 19Bellús 19Benissoda 19Salem 15Montitxelvo 9Beniatjar 5Benicolet 5Benissuera 0Carrícola 0Otos 0Pinet 0Rugat 0Sempere 0Terrateig 0La Vall d’Albaida 9.577
Hospital General d’OntinyentAutor: ESTEPA
V. SECTOR TERCIARIOV. SECTOR TERCIARI
82
5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS
Alícia VillarSandra Obiol
5.1.1 Equipamiento sanitario
El estudio de la salud y el sistema sanitario nos
permite conocer mejor nuestra sociedad, pues-
to que constituyen dos elementos clave en la or-
ganización de ésta y forman parte de la estructu-
ra social. Las transformaciones que se dan en la
gestión pública de la salud vienen impulsadas por
los cambios sociales y políticos de cada época.
Por ello, el sistema sanitario se encuentra direc-
tamente relacionados con los cambios sociales
que se van produciendo (González y Hortelano,
2000). Por ejemplo, según un estudio con fami-
lias de las comarcas de València, a excepción de
la capital, se pone de manifiesto que para una
más amplia eficacia de los programas de preven-
ción es fundamental considerar la pluralidad de
modelos familiares en cuanto a sus actitudes y
comportamientos en torno a las drogas (Gonzá-
lez, Fernández-Coronado, Gómez, 2015).
La comprensión de lo que es saludable y lo que
no lo es, sobre aquello que es prioritario en tér-
minos de actuación sanitaria o la relación entre
cómo las desigualdades sociales determinan
el estado de salud de la ciudadanía, han ido va-
riando con el tiempo y configurándose según
diferentes modelos de atender la salud comu-
nitaria y, con ello, la disposición de recursos
sanitarios que responden a políticas sanitarias
concretas. En el IV Pla de Salut de la Comuni-
tat Valenciana (2016-2020) se establece como
principio básico que “la salud tiene que ser va-
lorada como un gran recurso de la sociedad y
EQUIPAMIENTO SANITARIO
Atzeneta d’Albaida - - 1Agullent - - 1Albaida - 1 -Alfarrasí - - 1Aielo de Malferit - - 1Aielo de Rugat - - 1Bèlgida - - 1Bellús - - 1Beniatjar - - 1Benicolet - - 1Benigànim - 1 -Benissoda - - 1Benissuera - - 1Bocairent - 1 -Bufali - - 1Carrícola - - 1Castelló de Rugat - 1 -Quatretonda - - 1Fontanars dels Alforins - - 1Guadasséquies - - 1Llutxent - 1 -Montaverner - - 1Montitxelvo / Montichelvo - - 1Olleria, l’ - 1 -Ontinyent 1 3 -Otos - - 1Palomar, el - - 1Pinet - - 1Pobla del Duc, la - - 1Ráfol de Salem - - 1Rugat - - 1Salem - - 1Sempere - - 1Terrateig - - 1Comarca 1 9 27Provincia 29 139 284C.Valenciana 61 283 605Comarca/Provincia 3,45% 6,47% 9,51%
Cuadro 5.1 Fuente: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2016).
Municipios Nº ConsultoriosNº Centros de saludNº Hospitales
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
83
5.1.1 Equipament sanitari
L’estudi de la salut i el sistema sani-
tari ens permet conéixer més bé la
nostra societat, ja que són dos ele-
ments clau en l’organització de la so-
cietat i formen part de l’estructura
social. Les transformacions que hi ha
en la gestió pública de la salut estan
impulsades pels canvis socials i polí-
tics de cada època. Per això, el sis-
tema sanitari es troba directament
relacionat amb els canvis socials que
es van produint (González i Hortela-
no, 2000). Per exemple, segons un
estudi amb famílies de les comar-
ques de València, excepte la capital,
es posa de manifest que per a una
eficàcia més àmplia dels programes
de prevenció és fonamental conside-
rar la pluralitat de models familiars
quant a les actituds i els comporta-
ments que hi ha entorn de les dro-
gues (González, Fernández-Corona-
do, Gómez, 2015).
La comprensió del que és saludable i
el que no ho és, sobre el que és priori-
tari en termes d’actuació sanitària o
la relació entre com les desigualtats
socials determinen l’estat de salut de
la ciutadania, ha variat amb el temps i
s’ha configurat segons diferents mo-
dels d’atendre la salut comunitària i,
amb això, la disposició de recursos
sanitaris que responen a polítiques
sanitàries concretes. En el IV Pla de
Salut de la Comunitat Valenciana
(2016-2020) s’estableix com a princi-
pi bàsic que «la salut s’ha de valorar
com un gran recurs de la societat i
com un actiu per al desenvolupament
econòmic i social de la Comunitat Va-
lenciana». En eixe sentit, el benestar i
la salut són considerats un dret ele-
mental per a totes les persones.
Ens acostarem a la complexa rela-
ció entre societat i salut mitjançant
les dades sobre equipament sanita-
ri, una manera descriptiva, i limita-
da, de conéixer el nostre sistema
sanitari, però suficient per l’abast
5.1 EQUIPAMENTS I SERVEIS
Bocairent. Autor: Antoni Martínez Bernat
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
84
como un activo para el desarrollo económico y
social de la Comunidad”. En este sentido, el bien-
estar y la salud son considerados un derecho
elemental para todas las personas.
Nos acercaremos a esta compleja relación en-
tre sociedad y salud mediante los datos sobre
equipamiento sanitario, una manera descriptiva,
y limitada, de conocer nuestro sistema sanitario,
pero suficiente por el acotado alcance de este
texto. Las cifras las hemos obtenido del portal de
información ARGOS de la Generalitat Valenciana
a partir del cual podemos consultar los últimos
datos disponibles en referencia al año 2016 y de
la Memoria de Gestió de 2016 de la Conselleria
de Sanitat Universal i Salut Pública.
Antes de pasar a los datos, haremos una breve
aclaración definitoria de los recursos sanita-
rios disponibles. En el ámbito de la Comunitat
Valenciana, la provisión de las prestaciones
sanitarias, servicios preventivos, diagnósticos,
terapéuticos, rehabilitadores y de promoción
de la salud configuran lo que se denomina el sis-
tema sanitario valenciano. Estas prestaciones
se proveen a través de la gestión pública, fun-
damentalmente, y también a través de medios
privados y concertados. La atención sanitaria
se presta en atención ambulatoria o en régi-
men hospitalario, en función de la complejidad
y tratamiento que se requiera.
Los centros de salud y los consultorios pode-
mos son considerados como el acceso inicial
al sistema sanitario. También existen las deno-
minadas unidades de apoyo que actúan como
equipos interdisciplinarios y se coordinan con
los recursos sociales. En el sistema sanitario
valenciano existen las siguientes unidades: uni-
dades de rehabilitación, de odontología preven-
tiva, de salud mental, de conductas adictivas,
de salud sexual y reproductiva, de prevención
del cáncer de mama y de deshabituación resi-
dencial. También se dispone de otro recurso sa-
nitario llamado centro sanitario integrado, que
prestan atención a la población en régimen am-
bulatorio, integrando profesionales y técnicas
propias de los centros de salud y del hospital,
con la finalidad de acercar las prestaciones de
tipo especializado a la población. Por su parte,
los centros de especialidades que también son
centros que prestan atención en régimen am-
bulatorio y funcionan como una prolongación de
las consultas externas del hospital. Otro recur-
so disponible en el sistema sanitario valenciano
es el punto fijo de extracción periférica o centro
de transfusión, que es la estructura donde se
disponen los recursos necesarios para la activi-
dad hemoterápica en nuestra Comunidad.
En las comarcas de València existen un total
de 11 departamentos de salud (Figura 5.1) que
dan cobertura a toda la población que vive en
estas comarcas y en otras demarcaciones co-
marcales que también pertenecen a esos de-
partamentos.
La comarca de La Vall d’Albaida cuenta con va-
rios tipos de los recursos sanitarios principa-
les. Está adscrita al departamento de salud de
Xàtiva-Ontinyent, al que pertenece el Hospital
General d’Ontinyent. No obstante, des de Otos
hacia el este, incluyendo Castelló de Rugat,
dependen del hospital de Gandia. La comarca
dispone de 1 centro de especialidades que se
encuentra en Ontinyent y de 9 centros de sa-
lud en las localidades de Albaida, Benigànim,
Bocairent, Castelló de Rugat, Llutxent y l’Olleria.
5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS
CENTROS DE LA VALL D’ALBAIDA
Cuadro 5.2 Recursos sanitarios de La Safor 2016. Fuente: Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana
NúmeroTipo de centro Comarca / Provincia
Centro de Especialidades 1 8,3%
Centro de Salud 9 7,2%
Consultorio auxiliar 27 9,8%
Hospital 1 5,6%
Salud Mental 1 2,1%
Unidad de Salud sexual y reproductiva 1 2,4%
Unidad de Conductas Adictivas 1 5,3%
Unidad de Odontología Preventiva 1 2,1%
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
85
5.1 EQUIPAMENTS I SERVEIS
fitat del nostre text. Les xifres les
hem obtingudes del portal d’infor-
mació ARGOS de la Generalitat Va-
lenciana a partir del qual podem
consultar les darreres dades dispo-
nibles amb referència a l’any 2016
i de la Memòria de Gestió del 2016
de la Conselleria de Sanitat Univer-
sal i Salut Pública.
Abans de passar a les dades, farem
un aclariment definitori breu dels
recursos sanitaris disponibles. En
l’àmbit de la Comunitat Valenciana,
la provisió de les prestacions sani-
tàries, serveis preventius, diagnòs-
tics, terapèutics, rehabilitadors i de
promoció de la salut configuren el
que es denomina el sistema sanitari
valencià. Prestacions que es pro-
veeixen a través de la gestió pública,
fonamentalment, i també a través
de mitjans privats i concertats.
L’atenció sanitària es presta en
atenció ambulatòria o en règim hos-
pitalari, en funció de la complexitat
i el tractament que es requerisca.
Els centres de salut i els consultoris
es poden considerar com l’accés
inicial al sistema sanitari. També
hi ha les denominades unitats de
suport que actuen com a equips in-
terdisciplinaris i es coordinen amb
Figura 5.1 Mapa sanitario
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
86
Además, en Ontinyent hay 3 centros de salud.
Los consultorios auxiliares abastecen a un total
de 27 municipios, algunos de ellos de muy baja
población (13 municipios tienen menos de 500
habitantes de un total de 34 que conforman la
comarca). (Cuadros 5.1 y 5.2)
El Hospital General d’Ontinyent es el centro
hospitalario de referencia en esta comarca. En
2016 atendió 11.690 ingresos con una estancia
media de 4,95 días. Cuenta con 267 camas ins-
taladas. Tiene una cartera de 39 especialidades.
En 2016 se derivaron un total de 11.606 pacien-
tes a centros privados con el objetivo de agilizar
el ritmo de las intervenciones quirúrgicas, se-
gún datos de la Memoria de Gestión de la Con-
selleria de Sanidad Universal y Salud Pública de
2016. En el Hospital de Gandia solo se derivaron
2 pacientes.
La Vall d’Albaida cuenta con 49 oficinas de
farmacias, 13 de las cuales se encuentran en
Ontinyent.
5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS
CEIP Beata Inés. Benigànim. Autor: CEIP Beata Inés
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
87
els recursos socials. En el sistema
sanitari valencià hi ha les unitats
següents: unitats de rehabilitació,
d’odontologia preventiva, de salut
mental, de conductes addictives,
de salut sexual i reproductiva, de
prevenció del càncer de mama i de
deshabituació residencial. També es
disposa d’un altre recurs sanitari
anomenat centre sanitari integrat,
que presta atenció a la població en
règim ambulatori, integra profes-
sionals i tècniques pròpies dels cen-
tres de salut i de l’hospital, amb la
finalitat d’acostar les prestacions de
tipus especialitzat a la població. Per
la seua banda, els centres d’especia-
litats, que també són centres que
presten atenció en règim ambula-
tori i funcionen com una prolongació
de les consultes externes de l’hospi-
tal. Un altre recurs disponible en el
sistema sanitari valencià és el punt
fix d’extracció perifèrica o centre de
transfusió, que és l’estructura on es
disposen els recursos necessaris
per a l’activitat hemoteràpica a la
Comunitat valenciana.
A la província de València hi ha un
total d’onze departaments de salut
(Figura 5.1) que donen cobertura a
tota la població que viu a les comar-
ques de la demarcació i en altres
demarcacions comarcals que tam-
bé pertanyen als departaments.
A la comarca de la Vall d’Albaida hi
ha diversos tipus dels recursos sa-
nitaris principals. Està adscrita al
departament de salut de Xàtiva-On-
tinyent, al qual pertany l’Hospital Ge-
neral d’Ontinyent. No obstant això,
des d’Otos cap a l’est, inclòs Caste-
lló de Rugat, depenen de Gandia. La
comarca disposa d’un centre d’es-
pecialitats a Ontinyent i de nou cen-
tres de salut a les localitats d’Albai-
da, Benigànim, Bocairent, Castelló
de Rugat, Llutxent i l’Olleria. A més,
a Ontinyent hi ha tres centres de
salut. Els consultoris auxiliars donen
servei a un total de 27 municipis,
uns quants de molt poca població
(tretze municipis tenen menys de
500 habitants d’un total de 34 que
conformen la comarca). (Quadres 5.1 i 5.2)
L’Hospital General d’Ontinyent és el
centre hospitalari de referència a
la comarca. En el 2016 va atendre
11.690 ingressos amb una estada
mitjana de 4,95 dies. Té 267 llits
instal.lats. Té una cartera de 39 es-
pecialitats.
En el 2016 es van derivar un total
d’11.606 pacients a centres privats
amb l’objectiu d’agilitar el ritme
de les intervencions quirúrgiques,
segons dades de la Memòria de
gestió de la Conselleria de Sanitat
Universal i Salut Pública del 2016. A
l’Hospital General d’Ontinyent es van
derivar cent pacients.
A la Vall d’Albaida hi ha 49 oficines
de farmàcies, tretze de les quals es
troben a Ontinyent.
5.1 EQUIPAMENTS I SERVEIS
88
5.1.2 Equipamiento educativo
La educación es sin duda un ámbito de actua-
ción prioritario y que incide de manera directa
en la caracterización de cualquier sociedad.
Aquello que entendemos como “educación” se
representa frecuentemente como “sistema
educativo” (Hernàndez, 2000: 192). En nuestro
caso, el sistema educativo valenciano ha ido
configurándose a partir de los cambios demo-
gráficos y de las actuaciones en materia de po-
lítica educativa.
Los datos de la demografía educativa del siste-
ma educativo valenciano en el período de veinte
años, comprendido entre 1990 y 2010, indican,
como fenómeno significativo, la existencia de
una tendencia a la contracción del número ab-
soluto de alumnado escolarizado, producido por
una importante bajada de la natalidad iniciada
en los ochenta (Villar et al, 2012: 41). Otros fe-
nómenos asociados a este período, que aportan
impactos variables y distintas lecturas de inter-
pretación son: a) los incrementos de plazas en
determinados niveles educativos, como es el
caso de la educación infantil, debido a factores
de alcance socioeconómico; b) los efectos de las
reformas educativas, como es el caso de la LOG-
SE de 1990, que reorganizó los niveles educa-
tivos y aumentó la enseñanza obligatoria hasta
los 16 años; c) los impactos de la escolarización
de los hijos e hijas de las personas migrantes.
En los años más recientes, dos factores han
incidido especialmente en la demografía edu-
cativa: por una parte, la bajada de las cifras de
personas inmigrantes y también el retorno a
sus lugares de origen de una parte de las per-
sonas que habían venido a trabajar a nuestra
comunidad, a causa de la fuerte crisis econó-
mica y laboral; por otra parte, hemos asistido
a una nueva reforma educativa, la LOMCE de
2013, con efectos en las ratios profesorado/
alumnado. También el cambio político autonómi-
co de las elecciones de mayo de 2015, con un
nuevo equipo al frente de la Conselleria d’Educa-
ció, Investigació, Cultura i Esport, está teniendo
efectos, a corto y medio plazo, en el sistema
educativo, especialmente en la dotación de cen-
tros, la reestructuración de profesorado o en
los nuevos programas lingüísticos.
Una manera descriptiva, aunque con sus limi-
taciones, de acercarnos a conocer el sistema
educativo valenciano, y en concreto en las co-
marcas de València, es a través del equipamien-
to educativo. Por equipamiento educativo en-
tenderemos básicamente, y según los datos a
los que tenemos acceso, el número de centros
educativos, su desagregación por niveles edu-
cativos, por titularidad y el número de alumnado
y su escolarización según programa lingüístico,
todo ello para las enseñanzas no universitarias.
5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS
Alícia VillarSandra Obiol
CENTROS DE LA PROVINCIA
El Camp de Morvedre 74 3,5El Camp de Túria 129 6,2El Rincón de Ademuz 5 0,2El Valle de Cofrentes-Ayora 12 0,6La Canal de Navarrés 20 1,0La Costera/La Costera 71 3,4La Hoya de Buñol 49 2,3La Plana de Utiel-Requena 37 1,8La Ribera Alta 208 10,0La Ribera Baixa 65 3,1La Safor 154 7,4La Vall d’Albaida 106 5,1L’Horta Nord 209 10,0L’Horta Oest 255 12,2L’Horta Sud 143 6,8Los Serranos 27 1,3València 526 25,2TOTAL 2090 100,0
Cuadro 5.3 Centros de las comarcas de Valencia por tipo de centro y titularidad (curso 2016-17). Fuente: elaboración propia a partir de datos del Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana
Nº de centros educativosMunicipios% respecto al total de comarcas de Valencia
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
89
5.1.2 Equipament educatiu
L’educació és, sens dubte, un àmbit
d’actuació prioritari i que incideix de
manera directa en la caracteritza-
ció de qualsevol societat. El que en-
tenem com a educació es represen-
ta sovint com a «sistema educatiu»
(HERNÀNDEZ, 2000: 192). En el nos-
tre cas, el sistema educatiu valencià
s’ha configurat a partir dels canvis
demogràfics i de les actuacions en
matèria de política educativa.
Les dades de la demografia educati-
va del sistema educatiu valencià en
el període de vint anys, comprés en-
tre els anys 1990 i 2010, indiquen
que hi ha, com a fenomen significa-
tiu, una tendència a la contracció
del nombre absolut d’alumnat es-
colaritzat, produït per una baixada
important de la natalitat iniciada en
els huitanta (VILLAR et al., 2012: 41).
Altres fenòmens associats al perío-
de esmentat, que aporten impactes
variables i diferents lectures d’inter-
pretació són: a) els increments de
places en determinats nivells edu-
catius, com és el cas de l’educació
infantil, a causa de factors d’abast
socioeconòmic; b) els efectes de les
reformes educatives, com és el cas
de la LOGSE de 1990, que va reor-
ganitzar els nivells educatius i va
augmentar l’ensenyament obligatori
fins als setze anys; c) els impactes
de l’escolarització dels fills de les
persones migrants.
En els darrers anys, dos factors han
incidit especialment en la demogra-
fia educativa: d’una banda, la baixa-
da de les xifres de persones immi-
grants i també la tornada als llocs
d’origen d’una part de les persones
que havien vingut a treballar, a cau-
sa de la forta crisi econòmica i labo-
ral; d’altra banda, hem assistit a una
nova reforma educativa, la LOMCE
del 2013, amb efectes en les ràtios
professorat/alumnat. També el can-
vi polític autonòmic de les eleccions
de maig del 2015, amb un nou equip
al capdavant de la Conselleria d’Edu-
cació, Investigació, Cultura i Esport,
té efectes, a termini curt i mitjà, en
el sistema educatiu, especialment
en la dotació de centres, la rees-
tructuració de professorat o en els
nous programes lingüístics.
Una manera descriptiva, encara
que amb limitacions, d’acostar-nos
a conéixer el sistema educatiu va-
lencià, i en concret a les comarques
de València, és a través de l’equi-
pament educatiu. Per equipament
educatiu entendrem bàsicament, i
segons les dades a les quals tenim
accés, el nombre de centres edu-
catius, la desagregació per nivells
educatius, per titularitat i el nombre
d’alumnat i l’escolarització segons
programa lingüístic, tot això per als
ensenyaments no universitaris. La
informació l’obtenim del portal d’in-
formació ARGOS de la Generalitat
Valenciana a partir del qual podem
consultar les darreres dades dispo-
nibles del curs 2016-2017.
La població escolaritzada en el curs
2016-2017 a les comarques de
València en els nivells educatius no
universitaris és de 356.592 perso-
nes. Hi ha un total de 2.090 centres
segons les dades del curs 2016-
2017, concentrats especialment a
València (25,2%) i les comarques
de l’Horta Oest (12,2%), l’Horta
Nord (10%) i la Ribera Alta (10%),
en concordança, lògicament, amb
les dimensions demogràfiques dels
territoris comarcals. (Quadre 5.3)
Convé fer uns aclariments definito-
ris preliminars. Els centres denomi-
nats CAES o centres d’acció educa-
tiva singular es troben situats en un
barri d’acció preferent o són els que
escolaritzen alumnat amb necessi-
tats de compensació educativa en
un percentatge igual o superior al
30% del total del centre. A la Comu-
nitat Valenciana hi ha actualment
un total de 80 CAES, dels quals 43
estan situats a les comarques de
la província de València, 13 a les de
Castelló i 24 a les d’Alacant.
D’altra banda, els denominats cen-
tres d’educació especial són els
centres educatius en els quals s’es-
colaritza alumnat amb necessitats
educatives especials associades a
condicions severes permanents de
discapacitat i en els quals es dispo-
sa d’un conjunt de recursos adap-
tats que no hi ha en els centres
ordinaris. S’ha de dir que dependrà
de les característiques de l’alumnat
amb necessitats educatives es-
pecials l’escolarització en centres
ordinaris o en centres d’educació
especial. Amb l’objectiu d’afavorir
la inclusió es tendeix a escolaritzar
l’alumnat amb necessitats educa-
tives especials en centres ordina-
ris, encara que és una qüestió que
també depén dels moments polítics
i les decisions en matèria de políti-
ca educativa. Actualment, hi ha un
total de 48 centres a la Comunitat
Valenciana, dels quals 24 estan si-
tuats a les comarques de València,
7 a Castelló i 17 a Alacant.
5.1 EQUIPAMENTS I SERVEIS
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
90
Esta información la obtenemos del portal de in-
formación ARGOS de la Generalitat Valenciana
a partir del cual podemos consultar los últimos
datos disponibles del curso 2016-17.
La población escolarizada en el curso 2016-17
en las comarcas de València en los niveles edu-
cativos no universitarios es de 356.592 perso-
nas. Estas comarcas cuentan con un total de
2.090 centros según los datos del curso 2016-
2017, concentrados especialmente en València
ciudad (25,2%) y las comarcas de l’Horta Oest
(12,2%), l’Horta Nord (10%) y la Ribera Alta (10%),
en concordancia, lógicamente, con las dimensio-
nes demográficas de dichos territorios comar-
cales. (Cuadro 5.3)
Conviene hacer unas aclaraciones definito-
rias preliminares. Los centros denominados
CAES o Centros de Acción Educativa Singular
se encuentran ubicados en un Barrio de Ac-
ción Preferente o son aquellos que escolarizan
alumnado con necesidades de compensación
educativa en un porcentaje igual o superior al
30% del total del centro. En la Comunitat Valen-
ciana existen actualmente un total de 80 CAES,
de los cuales 43 están situados en las comar-
cas de València, 13 en las de Castelló y 24 en
las de Alacant.
Por otra parte, los denominados Centros de
Educación Especial son aquellos centros edu-
cativos en los que se escolariza alumnado con
necesidades educativas especiales asociadas a
severas condiciones permanentes de discapaci-
dad y en los se dispone un conjunto de recursos
adaptados que no se encuentran en los centros
ordinarios. Cabe decir que dependerá de las
características del alumnado con necesidades
educativas especiales su escolarización en cen-
tros ordinarios o en Centros de Educación Espe-
cial. Con el objetivo de favorecer la inclusión se
tiende a escolarizar al alumnado con necesida-
des educativas especiales en centros ordinarios,
aunque esta cuestión también depende de los
momentos políticos y las decisiones en materia
de política educativa. Actualmente, hay un total
de 48 centros en la Comunitat Valenciana, de los
cuales 24 están en las comarcas de València, 7
en Castelló y 17 en Alacant.
En cuanto a los llamados Centros Rurales Agru-
pados (CRA) existe una demanda mínima para
que se asigne a un municipio un centro de este
tipo. Para un centro de Educación Secundaria
Obligatoria es de 150 alumnos, aunque existen
algunas excepciones a este número. En zonas ru-
rales con dificultades para los desplazamientos
se asigna un centro de ESO si hay una demanda
mínima prevista entre 16 y 30 alumnos con el
mínimo de unidades (4 unidades, es decir, 1 gru-
po en cada curso). El tiempo del desplazamiento
también es considerado, puesto para configurar
los agrupamientos el desplazamiento desde la
localidad hasta aquella donde está el instituto no
supere los 30 minutos. Actualmente, en la Co-
munitat Valenciana hay en la actualidad 46 CRA,
de los cuales 27 se sitúan en las comarcas de
València, 14 en Castelló y 5 en Alacant.
Respecto a la Formación de Personas Adultas
también existen unos centros específicos don-
de se valora de manera inicial a cada persona
adulta para darle una orientación sobre la for-
mación que puede cursar teniendo en cuenta
sus expectativas e intereses. Se puede acceder
a partir de los dieciocho años. Son centros en
los que suele haber cursos de preparación de
pruebas libres del Graduado de Educación Se-
cundaria, el acceso a Formación Profesional,
5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS
CENTROS DE LA COMARCA POR TIPO
Centros de educación especial 1Centros de enseñanzas especializadas 24Centros de Infantil/Primaria/ESO/Enseñanzas medias 65Centros rurales agrupados 4Centros sistema extranjero 1Formación de personas adultas 13TOTAL 107
Cuadro 5.4 Centros de la comarca de La Safor por tipo de centro (curso 2016-17). Fuente: Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana
NúmeroTipo de centro
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
91
Pel que fa als anomenats centres
rurals agrupats (CRA) hi ha una
demanda mínima perquè s’assigne
a un municipi un centre així. Per a
un centre d’Educació Secundària
Obligatòria és de 150 alumnes, en-
cara que hi ha excepcions. En zo-
nes rurals amb dificultats per als
desplaçaments s’assigna un centre
d’ESO si hi ha una demanda mínima
prevista entre 16 i 30 alumnes amb
el mínim d’unitats (quatre unitats,
és a dir, un grup en cada curs). El
temps del desplaçament també
és considerat: per a configurar els
agrupaments el desplaçament des
de la localitat fins on hi ha l’institut
no ha de superar la mitja hora. Ac-
tualment, a la Comunitat Valenciana
hi ha 46 CRA, dels quals 27 se si-
tuen a les comarques de València,
14 a Castelló i 5 a Alacant.
Quant a la formació de persones
adultes també hi ha uns centres
específics on es valora de manera
inicial cada persona adulta per a
orientar-la sobre la formació que
pot cursar tenint en compte les ex-
pectatives i els interessos que té.
S’hi pot accedir a partir dels díhuit
anys. Són centres en els quals sol
haver-hi cursos de preparació de
proves lliures del Graduat d’Educa-
ció Secundària, l’accés a formació
professional, accés a la universitat
i un altre tipus de formació espe-
cífica. Del total de 231 centres de
formació de persones adultes que
hi ha, 135 corresponen a les comar-
ques de València, 29 de Castelló i
67 d’Alacant.
A continuació, comentem les dades
sobre equipament educatiu de la co-
marca de la Vall d’Albaida, ens cen-
trem en el nombre de centres edu-
catius, la desagregació per nivells
educatius, per titularitat i el nombre
d’alumnat i l’escolarització segons
programa lingüístic. (Quadres 5.4, 5.5 i 5.7)
La Vall d’Albaida és una comarca
amb 88.335 habitants i 34 muni-
cipis. Ontinyent, capital, concentra,
amb diferència, la quantitat més
gran de població, 35.534 habitants,
segons les dades del padró del
2016. Per la qual cosa, lògicament,
també concentra una bona part de
l’equipament educatiu.
La comarca està equipada amb 107
centres educatius, dels quals hi ha
un que és d’educació especial, 24
imparteixen ensenyaments especia-
litzats i 65 són d’infantil, primària,
secundària obligatòria i ensenya-
ments mitjans. Per les característi-
ques físiques i demogràfiques de la
comarca, hi ha quatre centres ru-
rals agrupats que donen cobertura
a un total de quinze poblacions.
A la Vall d’Albaida hi ha una major
presència de centres de titularitat
pública, ja que en cap nivell educatiu
supera el 40%; la formació professio-
nal l’ofereixen íntegrament centres
de titularitat pública; l’educació infan-
til de primer cicle és el nivell impartit
amb una proporció més alta de cen-
tres privats, seguint la pauta genera-
litzada a la resta de comarques.
En el curs 2016-2017 el total
d’alumnat és de 12.511 persones,
de les quals un 55% estudien en
valencià. Es tracta d’una comarca
amb predomini valencià clar, per
la qual cosa el percentatge podria,
fins i tot, considerar-se un percen-
tatge lleugerament baix d’escolarit-
zació en la llengua pròpia.
A la Comunitat Valenciana hi ha una
xarxa d’associacions i agrupacions
musicals important, un fenomen
ben arrelat al nostre territori junt
amb «una densa xarxa de pràctica
i aprenentatge musical, que conver-
teix la música en el fet cultural amb
un grau més alt de territorialitat de
la Comunitat Valenciana» (RAUSE-
LL et al., 2013). A la Vall d’Albaida la
formació musical també té un pes
important. Hi ha dos conservatoris
professionals de música, un a Ontin-
yent i un altre a Albaida. El municipi
d’Aielo de Malferit disposa d’una es-
cola de música municipal. En altres
poblacions de la comarca hi ha esco-
les de música de titularitat privada
que sumen un total de vint centres.
En conclusió, l’observació específica
feta de les dades sobre equipament
ens dóna una imatge d’un sistema
educatiu caracteritzat per les dos
xarxes, pública i privada, amb una
presència molt heterogènia segons
comarca. Creiem que és un dels as-
pectes que s’ha de destacar del sis-
tema educatiu que convé conéixer
i del qual es deriven efectes en el
desenvolupament de l’educació en el
nostre àmbit territorial més proper.
5.1 EQUIPAMENTS I SERVEIS
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
92
acceso a la universidad y otro tipo de formación
específica. Del total de 231 centros de Forma-
ción de Personas Adultas en la Comunitat, 135
corresponden a las comarcas de València, 29
de Castelló y 67 de Alacant.
A continuación, comentaremos los datos so-
bre equipamiento educativo de la comarca de
la Vall d’Albaida, centrándonos en el número de
centros educativos, su desagregación por nive-
les educativos, por titularidad y el número de
alumnado y su escolarización según programa
lingüístico. (Cuadros 5.4, 5.5 y 5.7)
La Vall d’Albaida es una comarca con 88.335 ha-
bitantes y cuenta con 34 municipios. Ontinyent,
capital de la comarca, concentra, con diferencia,
el mayor número de población, teniendo 35.534
habitantes, según los datos de padrón de 2016.
Por lo que, lógicamente, también concentrará
una buena parte del equipamiento educativo.
Esta comarca está equipada con 107 centros
educativos, de los cuales 1 es de educación es-
pecial, 24 imparten enseñanzas especializadas
y 65 son de infantil, primaria, secundaria obliga-
toria y enseñanzas medias. Por las caracterís-
ticas físicas y demográficas de esta comarca,
la Vall d’Albaida cuenta con 4 centros rurales
agrupados que dan cobertura a un total de 15
poblaciones.
En la Vall d’Albaida hay una mayor presencia de
centros de titularidad pública, puesto que nin-
gún nivel educativo supera el 40%; la formación
profesional es ofrecida en su totalidad por cen-
tros de titularidad pública; la educación infantil
de primer ciclo es el nivel impartido en una ma-
yor proporción por centros privados, siguiendo
la pauta generalizada en el resto de comarcas.
En 2016-17 el total de alumnado es de 12.511
personas, de las cuales un 55% estudian en
valenciano. Se trata de una comarca con claro
predominio valenciano, por lo que este porcen-
taje podría, incluso, considerarse un porcentaje
ligeramente bajo de escolarización en la lengua
propia.
La Comunitat Valenciana cuenta una numerosa
red de asociaciones y agrupaciones musicales,
un fenómeno bien arraigado en nuestro terri-
torio junto a una “una densa red de práctica y
aprendizaje musical, que convierte a la música
en el hecho cultural con mayor grado de terri-
torialidad de la Comunidad Valenciana” (Rausell
et al, 2013). En la Vall d’Albaida la formación mu-
sical también tiene un peso importante. Cuenta
con 2 conservatorios profesionales de música,
uno en Ontinyent y otro en Albaida. El municipio
de Aielo de Malferit dispone de una escuela de
música municipal. En otras poblaciones de la
comarca hay escuelas de música de titularidad
privada que suman un total de 20 centros de
este tipo.
En conclusión, esta observación específica de
los datos sobre equipamiento nos da una ima-
gen de un sistema educativo caracterizado por
la doble red pública y privada con una presencia
muy heterogénea según comarca. Creemos
que es uno de los aspectos a destacar del siste-
ma educativo que conviene conocer y del que se
derivan efectos en el desarrollo de la educación
en nuestro ámbito territorial más cercano.
5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS
CENTROS EDUCATIVOS DE LA COMARCA POR NIVEL
Educación Infantil primer ciclo 22 7 5 35,2%Educación Infantil segundo ciclo y Educación Primaria 29 5 0 14,7%Educación Secundaria Obligatoria 10 5 0 33,3%Bachillerato 8 2 0 20,0%Ciclos formativos de Grado Básico 9 0 0 0%Ciclos formativos de Grado Medio 6 0 0 0%Ciclos formativos de Grado Superior 5 0 0 0%
Cuadro 5.5 Centros de la comarca por nivel educativo y titularidad (curso 2016-17).Fuente: elaboración propia a partir de datos del Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana
PúblicosNivel educativo Presenciatitularidad privada
PrivadosPrivadosconcertados
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
93
5.1 EQUIPAMENTS I SERVEIS
EQUIPAMIENTO DE EDUCACIÓN
Atzeneta d’Albaida 2 - 1 - - - - - 2,60Agullent 2 - 1 - - - - 1 1,67Albaida 5 - 1 - - - - 2 1,35Alfarrasí 2 - - - - - - - 1,57Aielo de Malferit 3 - 1 - - - - 1 1,06Aielo de Rugat - - - - - - - - -Bèlgida 2 - - - - - - - 2,90Bellús - - - - - - - 1 3,13Beniatjar - - - - - - - 1 4,42Benicolet - - - - - - - - -Benigànim 3 - 1 - - - - 1 0,85Benissoda 1 - - - - - - - 2,33Benissuera - - - - - - - - -Bocairent 4 - 1 - - - - 1 1,40Bufali 1 - - - - - - - 5,95Carrícola - - - - - - - - -Castelló de Rugat 3 - - - - - - 1 1,76Quatretonda 2 - 1 - - - - 1 1,71Fontanars dels Alforins 2 - 1 - - - - - 3,08Guadasséquies 1 - - 1 - - - 1 6,58Llutxent 2 - 1 - - - - 1 1,67Montaverner 2 - 1 - - - - 2 2,96Montitxelvo / Montichelvo - - - 1 - - - - 1,55Olleria, l’ 5 - 1 - - - - 2 0,96Ontinyent 17 - 1 - - 1 - 4 0,65Otos 1 - - 1 - - - 1 6,70Palomar, el 1 - - - - - - 1 3,44Pinet - - - - - - - - -Pobla del Duc, la 3 - 1 - - - - 2 2,34Ráfol de Salem - - - - - - - - -Rugat - - - - - - - - -Salem 1 - - - - - - - 2,29Sempere - - - - - - - - -Terrateig - - - - - - - - -Comarca 65 0 13 3 - 1 - 24 1,20Provincia 1.465 86 135 27 8 24 17 338 0,83C.Valenciana 2.574 135 231 46 17 48 36 552 0,73Comarca/Provincia 4,44% - 9,63% 11,11% - 4,17% - 7,10% -
Cuadro 5.7 Fuente: Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte (2017).
Infantil, primariay secundaria
Municipios Profesional
Nº Centros educativos Centros de educación
por mil habitantesAdultos Rural
Escuela Oficialde idiomas Especial Extranjeros Otros
94
5.1.3 Equipamiento bancario
El sistema bancario es uno de los pilares bási-
cos del funcionamiento de las economías de-
sarrolladas. Su actividad principal consiste en
la intermediación, proceso mediante el cual se
captan fondos de los agentes con capacidad de
financiación y se canalizan estos fondos hacia
aquellos que tienen necesidad de financiación.
En este proceso de intermediación la red de ofi-
cinas bancarias tiene un papel determinante al
aumentar la accesibilidad de los clientes a los
servicios bancarios, tanto en la captación de
pasivo como en concesión de préstamos, pues
cuanto más densa sea la red de oficinas mayor
será la cercanía del banco con el cliente y ma-
yor el conocimiento del historial crediticio.
Con la crisis, el sector bancario español se ha
visto obligado a afrontar una profunda reestruc-
turación para corregir diversos desequilibrios y
la red de oficinas era uno de ellos. Así, desde
2007 la red de oficinas se ha reducido un 38%
y el empleo en el sector un 30%. La reducción
de la red de oficinas ha sido tan importante que
aparece un nuevo problema: la exclusión finan-
ciera. En efecto, un 2,5% de la población espa-
ñola vive en municipios donde no hay ninguna
oficina, y en algunas provincias este porcentaje
supera el 10%, lo que exige una respuesta tanto
por parte de los bancos como por las AAPP.
En la comarca de La Vall d’Albaida la reducción
en el número de oficinas entre los años 2009 y
2015 ha sido de 28 oficinas (Cuadro 5.8, Figu-ras 5.2, 5.3, 5.4 y 5.5), pasando de 124 a 96.
Esto supone una disminución del 22,6%, 11,3
puntos porcentuales menos de caída que la
media de la provincia de València. En términos
de oficinas por cada 1.000 habitantes, en 2009
esta ratio se situaba en 1,4, mientras que en
2015 muestra el valor de 1,1 oficinas por cada
1.000 habitantes. El análisis en base a la super-
ficie de la comarca muestra una importante
reducción al pasar de 0,17 oficinas por km² en
2009, a 0,13 en 2015.
De los 34 municipios que componen la comarca,
uno de ellos ha perdido todas las oficinas ban-
carias que estaban instaladas en el territorio,
este es El Palomar donde desaparecen las dos
oficinas bancarias que poseía. En 2015, 16 de los
34 municipios de la comarca (el 47%) se encuen-
tran en situación de exclusión financiera, estos
son Aielo de Rugat, Carrícola, el Ràfol de Salem,
Bellús, Beniatjar, Benissoda, Benissuera, Bufali,
Guadasséquies, Montitxelvo, el Palomar, Pinet,
Rugat, Salem, Sempere y Terrateig.
La mayor reducción en términos unitarios se da
en Ontinyent, con 11 oficinas bancarias menos
en el periodo.
Castelló de Rugat, Alfarrasí y Otos son los mu-
nicipios que presentan una mayor densidad de
oficinas por cada 1.000 habitantes en 2015, con
un valor de entre 2,2 y 2,6, mientras que aten-
diendo a la ratio de oficinas por km² Alfarrasí
con 3 oficinas bancarias exhibe un valor de 0,5,
muy superior al 0,2 de la media de la provincia.
5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS
José Manuel PastorÁngel Soler
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
95
5.1.3 Equipament bancari
El sistema bancari és un dels pilars
bàsics del funcionament de les eco-
nomies desenvolupades. La seua ac-
tivitat principal és la intermediació,
procés mitjançant el qual es capten
fons dels agents amb capacitat de
finançament i es canalitzen cap a
qui té necessitat de finançament.
En el procés d’intermediació, la xar-
xa d’oficines bancàries té un paper
determinant en augmentar l’acces-
sibilitat dels clients als serveis ban-
caris, tant en la captació de passiu
com en concessió de préstecs, ja
que com més densa siga la xarxa
d’oficines més gran serà la proximi-
tat del banc amb el client i més alt el
coneixement de l’historial creditici.
Amb la crisi, el sector bancari es-
panyol s’ha vist obligat a afrontar
una reestructuració profunda per
a corregir diversos desequilibris i la
xarxa d’oficines n’era un. Així, des del
2007, la xarxa d’oficines s’ha reduït
un 38% i l’ocupació en el sector un
30%. La reducció de la xarxa d’ofi-
cines ha sigut tan important que
apareix un problema nou: l’exclusió
financera. En efecte, un 2,5% de la
població espanyola viu en municipis
on no hi ha cap oficina, i hi ha pro-
víncies en les quals el percentatge
supera el 10%, la qual cosa exigeix
una resposta tant dels bancs com
de les administracions públiques.
A la comarca de la Vall d’Albaida la
reducció en el nombre d’oficines en-
tre els anys 2009 i 2015 ha sigut
de 28 oficines (Quadre 5.8, Figures 5.2, 5.3, 5.4 i 5.5), de 124 a 96. Això
suposa una disminució del 22,6%,
11,3 punts percentuals menys de
caiguda que la mitjana de la provín-
cia de València. En termes d’oficines
per cada mil habitants, en el 2009
la ràtio se situava en 1,4, mentre
que en el 2015 mostra el valor d’1,1
oficines per cada mil habitants.
L’anàlisi sobre la base de la super-
fície de la comarca mostra una re-
ducció important en passar de 0,17
oficines per km² en el 2009, a 0,13
en el 2015.
Dels 34 municipis que componen la
comarca, un ha perdut totes les ofi-
cines bancàries que hi havia instal.la-
des al territori; és el Palomar, on des-
apareixen les dos oficines bancàries
que hi havia. En el 2015, setze dels
trenta-quatre municipis de la comar-
ca (el 47%) es troben en situació d’ex-
clusió financera, són Aielo de Rugat,
Carrícola, el Ràfol de Salem, Bellús,
Beniatjar, Benissoda, Benissuera,
Bufali, Guadasséquies, Montitxelvo,
el Palomar, Pinet, Rugat, Salem, Sem-
pere i Terrateig.
La major reducció en termes unitaris
és a Ontinyent, amb onze oficines ban-
càries menys en el període estudiat.
Castelló de Rugat, Alfarrasí i Otos
són els municipis que presenten
una densitat d’oficines més alta per
cada mil habitants en el 2015, amb
un valor d’entre 2,2 i 2,6, mentre
que tenint en compte la ràtio d’ofi-
cines per km², Alfarrasí amb tres
oficines bancàries exhibeix un valor
de 0,5, molt superior al 0,2 de la mi-
tjana de la província.
5.1 EQUIPAMENTS I SERVEIS
EQUIPAMIENTO BANCARIO
Cuadro 5.8 Fuente: Caja España (2011).
Nº Bancos y Cajas de AhorroMunicipios Índice de bancarización
Atzeneta d’Albaida 3 2,43Agullent 2 0,81Albaida 7 1,13Alfarrasí 3 2,31Aielo de Malferit 5 1,04Aielo de Rugat - -Bèlgida 3 4,15Bellús - -Beniatjar - -Benicolet 1 1,56Benigànim 6 0,92Benissoda - -Benissuera - -Bocairent 6 1,35Bufali - -Carrícola - -Castelló de Rugat 5 2,09Quatretonda 2 0,81Fontanars dels Alforins 2 1,93Guadasséquies - -Llutxent 3 1,18Montaverner 3 1,63Montitxelvo/Montichelvo - -Olleria, l’ 9 1,03Ontinyent 34 0,90Otos 1 2,04Palomar, el 2 3,33Pinet - -Pobla del Duc, la 5 1,97Ráfol de Salem - -Rugat - -Salem - -Sempere - -Terrateig - -Comarca 102 1,10Provincia 2.390 0,93C.Valenciana 4.508 0,88Comarca/Provincia 4,27% -
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
96
Figura 5.2 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab. (2009)
5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
97
Figura 5.3 Equipamiento bancario. Oficinas/km2 (2009)
5.1 EQUIPAMENTS I SERVEIS
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
98
Figura 5.4 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab. (2015)
5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
99
Figura 5.5 Equipamiento bancario. Oficinas/km2 (2015)
5.1 EQUIPAMENTS I SERVEIS
100
5.2.1 Equipamiento comercial
Las relaciones entre el comercio, como equipa-
miento o recurso disponible para la población, y
el territorio en que se localiza están marcadas
por la búsqueda de oportunidades para gene-
rar atracción o proximidad hacia los potencia-
les consumidores.
El comercio, en sus diversos formatos, aporta
a la población un completo abanico de servicios
que contribuye a mejorar su calidad de vida y su
libertad de elección como consumidores.
Los principales equipamientos comerciales
(PATSECOVA) de carácter público y privado que
consideramos en este trabajo y que, en diversa
medida, están en las comarcas valencianas son:
Los mercados municipales, que como equi-
pamiento de carácter público integran un
número amplio de puestos o puntos de ven-
ta frescos: carnicerías, pescaderías, frute-
rías, verdulerías, etc., desempeñando una
importante función social y económica al lo-
calizarse en su entorno numerosas activida-
des complementarias.
Los mercados ambulantes / mercadillos,
como venta efectuada fuera de un estable-
cimiento comercial permanente, de forma
ocasional, periódica o continuada, en los pe-
rímetros o lugares debidamente autoriza-
dos, en instalaciones comerciales desmon-
tables o transportables, incluyendo camio-
nes tienda.
Los grandes almacenes: equipamiento co-
mercial no especializado, organizado por de-
partamentos con surtidos amplios y profun-
dos especializado en todas las gamas de
productos.
Los centros comerciales, conjunto de es-
tablecimientos comerciales independientes,
planificados y desarrollados por una o varias
entidades, con criterio de unidad; su tra-
bajo, mezcla comercial, servicios comunes y
actividades complementarias, está relacio-
nado con su entorno y disponen permanen-
temente de una imagen y gestión unitaria
(AECC).
En la Comunitat Valenciana, las pautas de lo-
calización territorial del comercio minorista
responden a la distribución de la población, de
forma que las áreas más pobladas disponen de
una mayor oferta comercial.
La provincia de València representa el 51,29%
de la población de la Comunitat Valenciana (INE
2016) y el 48,4% del total de la oferta comercial
minorista (La Caixa 2013).
El área de València y las comarcas de l’Horta,
concentra la mayor oferta y superficie comer-
cial de la Comunitat Valenciana (La Caixa, 2013).
A un segundo nivel en la provincia de València se
encuentran las comarcas que cuentan con una
capital comarcal de tamaño medio, como las
comarcas de El Camp de Morvedre con Sagunt,
el Camp del Túria con Llíria, La Ribera Alta con
Alzira, La Ribera Baixa con Sueca, La Costera
con Xàtiva, La Vall d’Albaida con Ontinyent y La
Safor con Gandia, actuando como capitales co-
marcales que dinamizan la actividad económica
y social relevante en el territorio y que se refleja
en la capacidad de compra y consumo de sus
habitantes. Por el contrario, las comarcas más
al interior de la provincia como La Serranía, El
Rincón de Ademuz, La Plana de Utiel-Requena,
La Hoya de Buñol, La Canal de Navarrés y el Va-
lle de Cofrentes muestran la menor capacidad
de consumo de sus municipios, dado su peque-
ño o reducido tamaño con una centralidad en la
capital comarcal cada vez más debilitada por la
importancia económica y comercial de la ciudad
de València y su área metropolitana, quedando
reflejada la dualidad franja litoral-sistema rural
(Mollá, Gil y Rovira, 2015).
En cuanto a la oferta comercial que se concen-
tra en los espacios públicos y privados, se pro-
duce una mayor concentración en las comarcas
de l’Horta y València con 44 mercados munici-
pales, 82 mercados ambulantes y mercadillos,
4 grandes almacenes y 22 centros comercia-
les; en la Ribera Alta con mercados municipales
en 10 municipios y 34 mercados ambulantes y
mercadillos, y 2 centros comerciales; y en la Sa-
for con 39 mercados ambulantes y 4 centros
comerciales. Sin embargo, Camp de Túria con
5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL
Alejandro MolláAgustín Rovira
Irene Gil
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
101
5.2.1 Equipament comercial
Les relacions entre el comerç, com
a equipament o recurs disponible
per a la població, i el territori en què
es localitza estan marcades per la
cerca d’oportunitats per a generar
atracció o proximitat cap als consu-
midors potencials.
El comerç, en els diversos formats,
aporta a la població un ventall com-
plet de serveis que contribueix a mi-
llorar la qualitat de vida i la llibertat
d’elecció com a consumidors.
Els principals equipaments comer-
cials (PATSECOVA) de caràcter pú-
blic i privat que considerem en el
treball i que, en diversa mesura, hi
ha a les comarques valencianes són:
Els mercats municipals, que
com a equipament de caràcter
públic integren un nombre ampli
de parades o punts de venda
frescos: carnisseries, peixteries,
fruiteries, verduleries, etc., que
exerceixen una funció social i
econòmica important en localit-
zar-se en l’entorn una quantitat
considerable d’activitats com-
plementàries.
Els mercats ambulants, com a
venda efectuada fora d’un esta-
bliment comercial permanent,
de manera ocasional, periòdica
o continuada, en els perímetres
o llocs degudament autoritzats,
en instal.lacions comercials
desmuntables o transportables,
inclosos camions botiga.
Els grans magatzems: equipa-
ment comercial no especialitzat,
organitzat per departaments
amb assortiments amplis i pro-
funds especialitzat en totes les
gammes de productes.
Els centres comercials, conjunt
d’establiments comercials inde-
pendents, planificats i desenvolu-
pats per una o diverses entitats,
amb criteri d’unitat; el treball dels
quals mescla comerç, serveis co-
muns i activitats complementàri-
es relacionades amb l’entorn, i dis-
posen permanentment d’una imat-
ge i gestió unitària (AECC).
A la Comunitat Valenciana, les pautes
de localització territorial del comerç
minorista responen a la distribució de
la població, de manera que les àrees
més poblades disposen d’una oferta
comercial més gran.
La província de València representa
el 51,29% de la població de la Co-
munitat Valenciana (INE, 2016) i el
48,4% del total de l’oferta comercial
detallista (La Caixa, 2013).
L’àrea de València i les comarques
de l’Horta concentren la major
oferta i superfície comercial de la
Comunitat Valenciana (La Caixa,
2013). En un segon nivell a la provín-
cia de València hi ha les comarques
que tenen una capital comarcal de
grandària mitjana, com el Camp de
Morvedre amb Sagunt, el Camp del
Túria amb Llíria, la Ribera Alta amb
Alzira, la Ribera Baixa amb Sueca,
la Costera amb Xàtiva, la Vall d’Al-
baida amb Ontinyent i la Safor amb
Gandia, que actuen com a capitals
comarcals que dinamitzen l’activi-
tat econòmica i social rellevant en
el territori i que es reflecteix en la
capacitat de compra i consum dels
habitants. Per contra, les comar-
ques més a l’interior com La Serra-
nía, El Rincón de Ademuz, Utiel-Re-
quena, La Hoya de Buñol, la Canal
de Navarrés i El Valle de Cofrentes
mostren la menor capacitat de
consum dels seus municipis, per la
poca grandària amb una centralitat
a la capital comarcal cada vegada
més dèbil a causa de la importància
econòmica i comercial del cap i ca-
sal i l’àrea metropolitana, i per tant
queda reflectida la dualitat franja
litoral-sistema rural (Mollá, Gil i Ro-
vira, 2015).
Quant a l’oferta comercial que es
concentra en els espais públics i
privats, hi ha una concentració més
alta a les comarques de l’Horta i
València amb 44 mercats muni-
cipals, 82 mercats ambulants, 4
grans magatzems i 22 centres co-
mercials; a la Ribera Alta hi ha mer-
cats municipals en deu municipis i
34 mercats ambulants i 2 centres
comercials; i a la Safor hi ha 39 mer-
cats ambulants i 4 centres comer-
cials. No obstant això, el Camp de
Túria amb una població superior a
altres comarques té un equipament
menor, fonamentalment a causa de
la proximitat i l’atracció comercial
que produeix l’equipament comer-
cial de València (Quadre 5.9).
El conjunt dels trenta-quatre munici-
pis de la comarca de la Vall d’Albaida
conformen un equipament comer-
cial de cinc mercats municipals,
vint-i-huit mercats ambulants i un
centre comercial (Quadre 5.10).
5.2 EQUIPAMENT COMERCIAL
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
102
una población superior a otras comarcas po-
see un equipamiento menor debido fundamen-
talmente a la cercanía y a la atracción comer-
cial que produce el equipamiento comercial de
València (Cuadro 5.9).
El conjunto de los treinta y cuatro municipios
de la comarca de La Vall d’Albaida conforman
un equipamiento comercial de cinco mercados
municipales, veintiocho mercadillos y un centro
comercial (Cuadro 5.10).
Ontinyent, como capital de la comarca y con
una población de 35.534 habitantes, es el re-
ferente comercial de los municipios de La Vall
d’Albaida siendo la única ciudad con un centro
comercial, El Teler (apertura 2005), que funcio-
na como centro comercial comarcal y está inte-
grado en pleno centro de la ciudad.
Asimismo, cabe destacar los mercados ambu-
lantes de Ontinyent y Albaida, con 152 y 58 pues-
tos de venta respectivamente, con capacidad de
atracción de visitantes de poblaciones vecinas.
5.2.2 Comercio minorista de base alimentaria
En la ciudad de València es donde se asienta
una mayor dotación comercial alimentaria de
libre servicio de toda la provincia, así como en
las de la Ribera Alta y la Ribera Baixa, la Safor y
el Camp de Morvedre, junto con la Vall d’Albaida
(Cuadro 5.11).
La oferta de libreservicio de base alimentaria
en la provincia de València, está representada
EQUIPAMIENTO COMERCIAL POR COMARCAS
Camp de Morvedre 89.531 2 66 22 696 0 2 70Camp de Túria 156.744 4 34 18 876 0 1 100Rincón de Ademuz 2.403 0 0 4 26 0 0 0Valle de Cofrentes 10.163 2 9 8 163 0 0 0Canal de Navarrés 16.236 0 0 8 173 0 0 0La Costera 71.718 3 36 15 706 0 1 110La Hoya de Buñol 42.323 2 20 9 622 0 0 0La Plana Requena-Utiel 38.542 2 28 17 393 0 0 0Ribera Alta 220.676 10 147 34 1616 0 2 122Ribera Baixa 80.623 5 106 18 1303 0 1 24La Safor 172.821 4 64 39 1800 0 4 149La Serranía 16.484 0 0 14 344 0 0 0La Vall d’Albaida 88.335 5 85 28 637 0 1 53Hortes y València 1.537.665 44 1.273 82 11.299 4 22 1.371València 790.201 16 807 22 5.558 4 8 674Provincia 2.544.264 83 1.868 316 20.654 4 34 1.999C.Valenciana 4.959.968 157 3.916 644 40.508 6 64 3.679Provincia/C. Valenciana 51,29 % 52,86 % 47,70 % 49,06 % 50,98 % 66,66 % 53,12 % 54,33 %
Cuadro 5.9 Equipamiento comercial por comarcas de la provincia de València. Fuente: Censo de Mercados Municipales y Mercados de venta no sedentaria de la Dirección General de Comercio y Consumo, datos centros comer-
ciales Directorio de Centros y Parques Comerciales 2016 de la Asociación Española de Centros y Parques Comerciales (AECC), e Instituto Nacional de Estadística (2016).
Población 2016Comarcas Grandes almacenes
Mercados municipales
Puestos con venta
Ambulante y mercadillos
Puestos con venta
Centros comerciales
Número equipamientos LocalesNúmero
equipamientosNúmero
equipamientos
5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
103
5.2 EQUIPAMENT COMERCIAL
Cuadro 5.10 Equipamiento comercial de Les Hortes y València. Fuente: Censo de Mercados Municipales y Mercados de venta no sedentaria de la Dirección General de Comercio y Consumo, datos centros comerciales Directorio de Centros y Parques Comerciales 2016 de la Asociación Española de Centros y Parques Comerciales (AECC), e Instituto Nacional de Estadística (2016).
EQUIPAMIENTO COMERCIAL DE LA VALL D’ALBAIDA
Atzeneta d’Albaida 1.153 - - 2 48 - - - Agullent 2.395 - - 1 10 - - -Albaida 5.933 1 22 1 58 - - -Alfarrasí 1.274 - - 1 14 - - -Aielo de Malferit 4.724 - - 2 81 - - -Aielo de Rugat 168 - - - - - - -Bèlgida 689 - - 1 18 - - -Bellús 319 - - 1 6 - - -Beniatjar 226 - - - - - - -Benicolet 610 - - - - - - -Benigànim 5.912 - - 1 38 - - -Benissoda 429 - - - - - - -Benissuera 187 - - 1 3 - - -Bocairent 4.288 1 14 1 10 - - -Bufali 168 - - - - - - -Carrícola 95 - - - - - - -Castelló de Rugat 2.277 - - 1 20 - - -Quatretonda 2.338 - - 1 12 - - -Fontanars dels Alforins 973 - - 1 15 - - -Guadasséquies 456 - - 1 5 - - -Llutxent 2.402 - - 1 22 - - -Montaverner 1.691 - - 1 21 - - -Montitxelvo 644 - - 1 10 - - -Olleria, l’ 8.311 1 18 1 40 - - -Ontinyent 35.534 1 28 1 152 - 1 53Otos 448 - - 2 16 - - -Palomar, el 581 - - 1 13 - - -Pinet 163 - - 1 3 - - -Pobla del Duc, la 2.564 1 3 1 12 - - -Ráfol de Salem 423 - - - - - - -Rugat 179 - - - - - - -Salem 437 - - 1 4 - - -Sempere 48 - - - - - - -Terrateig 296 - - 1 6 - - -Comarca 88.335 5 85 28 631 0 1 53Provincia 2.544.264 83 1.868 316 20.654 4 34 1.999C.Valenciana 4.959.968 157 3.916 644 40.508 6 64 3.679Comarca/Provincia 3,47% 6,02% 4,55% 8,86% 3,05% 0,00% 2,94% 2,65%
Población 2016Comarcas Grandes almacenes
Mercados municipales
Puestos con venta
Ambulante y mercadillos
Puestos con venta
Centros comerciales
Número equipamientos LocalesNúmero
equipamientosNúmero
equipamientos
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
104
por 317 supermercados grandes (de más de
1.000 m2), 239 medianos, 298 autoservicios,
32 cash&carry y 18 hipermercados. Los su-
permercados constituyen el formato más con-
solidado en la distribución alimentaria, concen-
trando más de la mitad del comercio de libre
servicio tanto en la provincia de València como
en la Comunitat Valenciana.
En los municipios de menor tamaño, con menos
de 5.000 habitantes, predominan los autoser-
vicios que facilitan el abastecimiento de pro-
ductos de consumo cotidiano, mientras que en
municipios con una población de 5.000 o más
habitantes tiene mayor presencia el formato de
supermercado. Un 31,1% de los supermerca-
dos valencianos se localizan en municipios con
una población de entre 10.000 y 30.000 habi-
tantes (PATECO, 2016).
La oferta comercial minorista de base alimen-
taria en la comarca de La Vall d’Albaida (Cuadro 5.12) se centra en la ciudad de Ontinyent, como
capital comarcal, con ocho supermercados
grandes y dos medianos, dos autoservicios, y es
la única población que cuenta con Cash&Carry.
A un segundo nivel, se encuentran las ciudades
de Albaida y L’Olleria que cuentan también con
una oferta de libreservicio más amplia. Albaida
con dos supermercados grandes y uno media-
no, L’Olleria con dos supermercados grandes y
dos medianos.
5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL
Centre comercial El Teler. Ontinyent. Autor: ESTEPA
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
105
5.2 EQUIPAMENT COMERCIAL
Ontinyent, com a capital de la co-
marca i amb una població de 35.534
habitants, és el referent comercial
dels municipis de la Vall d’Albaida, és
l’única ciutat amb un centre comer-
cial, El Teler (va obrir en el 2005),
que funciona com a centre comer-
cial comarcal i està integrat en ple
centre de la ciutat.
Així mateix, cal destacar els mer-
cats ambulants d’Ontinyent i Albai-
da, amb 152 i 58 parades, respec-
tivament, amb capacitat d’atraure
visitants de poblacions veïnes.
5.2.2 Comerç minorista de base alimentària
A València és on s’assenta una do-
tació comercial alimentària de lliu-
re servei més gran de tota la pro-
víncia, així com a la Ribera Alta i la
Ribera Baixa, la Safor i el Camp de
Morvedre, junt amb la Vall d’Albaida
(Quadre 5.11).
L’oferta de lliure servei de base ali-
mentària a la província de València
està representada per 317 super-
mercats grans (de més de 1.000
m2), 239 mitjans, 298 autoserveis,
32 autoserveis a l’engròs i 18 hi-
permercats. Els supermercats
són el format més consolidat en la
distribució alimentària, concentren
més de la mitat del comerç de lliure
servei tant a la província de Valèn-
cia com a la Comunitat Valenciana.
Als municipis més menuts, amb
menys de cinc mil habitants, predo-
minen els autoserveis que faciliten
el proveïment de productes de con-
sum quotidià, mentre que en muni-
cipis amb una població de cinc mil o
més habitants té més presència el
format de supermercat. Un 31,1%
dels supermercats valencians es
localitzen en municipis amb una
població d’entre deu mil i trenta mil
habitants (PATECO, 2016).
L’oferta comercial detallista de
base alimentària a la comarca de
la Vall d’Albaida (Quadre 5.12) se
centra a la ciutat d’Ontinyent, com
a capital comarcal, amb huit super-
mercats grans i dos mitjans, dos
autoserveis, i és l’única població on
hi ha un autoservei a l’engròs.
En un segon nivell, es troben Albaida
i l’Olleria, on hi ha també una oferta
de lliure servei més àmplia: Albaida
amb dos supermercats grans i un
de mitjà, l’Olleria amb dos super-
mercats grans i dos de mitjans.
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
106
5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL
COMERCIO MINORISTA DE BASE ALIMENTARIA POR COMARCAS
Camp de Morvedre 1 10 11 9 0 0 1 0Camp de Turia 1 21 5 24 0 0 0 1Rincón de Ademuz 0 3 0 0 0 0 0 0Valle de Cofrentes 0 2 2 0 0 0 0 0Canal de Navarrés 0 8 4 1 0 0 0 0La Costera 3 13 4 11 0 0 1 0La Hoya de Buñol 0 11 5 4 0 0 0 0Plana de Requena-Utiel 0 10 2 4 0 0 0 0Ribera Alta 4 30 28 27 0 0 1 1Ribera Baixa 1 20 3 13 0 0 1 0La Safor 5 29 24 31 0 0 0 1La Serranía 0 7 0 1 0 0 0 0La Vall d’Albaida 1 25 11 13 0 0 0 0Hortes y València 16 109 139 179 1 1 2 7València 5 53 70 96 1 - - 3Provincia 32 298 238 317 1 1 6 10C.Valenciana 69 623 609 626 2 6 19 17Provincia/C. Valenciana 46,37 % 47,8 % 39,08 % 50,64 % 50,00 % 16,7 % 31,6 % 58,82 %
Cuadro 5.11 Comercio minorista de base alimentaria por comarcas de la provincia de València. Fuente: Alimarket. Diciembre 2017.
Cash&CarryMunicipios Autoservicio (≤ 399 m2) 5.000- 9.999 m22.500- 4.999 m2≥ 2.499 m2
Hipermercado
≥ 10.000 m2≥ 1.000 m2400-999 m2
Supermercado
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
107
COMERCIO MINORISTA DE BASE ALIMENTARIA DE L’HORTA NORD
Atzeneta d’Albaida - - - - - - - -Agullent - 1 - - - - - -Albaida - - 1 2 - - - -Alfarrasí - - - - - - - -Aielo de Malferit - 2 1 - - - -Aielo de Rugat - - - - - - - -Bèlgida - 1 - - - - - -Bellús - - - - - - - -Beniatjar - - - - - - - -Benicolet - 1 - - - - - -Benigànim - - 2 1 - - - -Benissoda - - - - - - - -Benissuera - - - - - - - -Bocairent - 3 2 - - - -Bufali - - - - - - - -Carrícola - - - - - - - -Castelló de Rugat - 1 1 - - - -Quatretonda - 2 - - - -Fontanars dels Alforins - - - - - - - -Guadasséquies - - - - - - - -Llutxent - 2 - - - - - -Montaverner - 2 - - - - - -Montitxelvo / Montichelvo - 1 - - - - - -Olleria, l’ - - 2 2 - - - -Ontinyent 1 2 2 8 - - - -Otos - - - - - - - -Palomar, el - - - - - - - -Pinet - 1 - - - - - -Pobla del Duc, la - 5 - - - - - -Ráfol de Salem - 1 - - - - - -Rugat - - - - - - - -Salem - - - - - - - -Sempere - - - - - - - -Terrateig - - - - - - - -Comarca 1 25 11 13 0 0 0 0Provincia 32 298 238 317 1 1 6 10C.Valenciana 69 623 609 626 2 6 19 17Comarca/Provincia 3,12% 8,38% 4,62% 4,10% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00%
Cuadro 5.12 Fuente: Alimarket. Diciembre 2017.
Cash&CarryMunicipios Autoservicio (≤ 399 m2) 5.000- 9.999 m22.500- 4.999 m2≥ 2.499 m2
Hipermercado
≥ 10.000 m2≥ 1.000 m2400-999 m2
Supermercado
5.2 EQUIPAMENT COMERCIAL
108
La Figura 5.6 muestra el principal indicador de
intensidad de alojamiento turístico, representa-
do por la tasa de “Plazas por 1.000 habitantes”.
Este se trata de un indicador más fiable y preci-
so que la cifra absoluta de plazas, puesto que se
establece en función del tamaño de la comarca
en términos poblacionales.
En amarillo figuran las comarcas con un peso
preponderante del turismo de playa. En verde
las comarcas con una clara orientación hacia
el turismo rural. El turismo urbano (en rojo) se
concentra en la ciudad de València y por último,
las cinco comarcas marcadas en color azul
(l’Horta menos la ciudad de València, el Camp de
Túria, la Vall d’Albaida, la Ribera Alta y la Coste-
ra) presentan un índice de alojamiento turístico
muy bajo dejando constancia de que en ellas el
turismo es una actividad residual o testimonial.
La Vall d Albaida es una comarca de interior,
alejada de la costa. A nivel poblacional ocupa
una posición intermedia, con la particularidad
de contar con un municipio, Ontinyent, que con-
centra el 40 % de la población comarcal total.
La actividad turística ocupa una posición muy
secundaria en su economía. Las 1.034 plazas de
alojamiento censadas representan el 1,15 % del
total provincial y redundan en un índice de aloja-
miento turístico bajo, de tan sólo el 11,71, que-
dando en una de las últimas posiciones del ran-
king y alejada del promedio provincial de 35,46.
La modalidad de alojamiento que provoca esta
posición rezagada es exclusivamente el de
apartamentos. Los 26 registrados suponen tan
sólo el 0,28 % del total provincial. En el resto de
modalidades de alojamiento la comarca se si-
túa por encima de su peso poblacional, especial-
mente en la figura típica de turismo rural, las
casas rurales. En concreto, la comarca alberga
47 casas, el 14,46 % del total provincial, ocu-
pando la segunda posición en el ranking comar-
cal. Bocairent con 13 casas lidera claramente
la oferta rural.
5.3 SECTOR TURÍSTICO
Rosa YagüeIsidre March
Figura 5.6 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE(2016).
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
109
El Figura 5.6 mostra el principal in-
dicador d’intensitat d’allotjament
turístic, representat per la taxa de
places per mil habitants.
Es tracta d’un indicador més fiable
i precís que la xifra absoluta de pla-
ces, ja que s’estableix en funció de la
grandària de la comarca en termes
poblacionals.
En groc hi ha les comarques amb
un pes preponderant del turisme
de platja. En verd les comarques
amb una orientació clara cap al
turisme rural. El turisme urbà (en
roig) es concentra al cap i casal i,
finalment, les cinc comarques mar-
cades en color blau (l’Horta menys
la ciutat de València, el Camp de
Túria, la Vall d’Albaida, la Ribera
Alta i la Costera) presenten un ín-
dex d’allotjament turístic molt baix,
cosa que deixa constància que el
turisme hi és una activitat residual
o testimonial.
La Vall d’Albaida és una comarca
d’interior, allunyada de la costa. A
escala poblacional ocupa una posi-
ció intermèdia, amb la particulari-
tat que hi ha un municipi, Ontinyent,
que concentra el 40% de la pobla-
ció comarcal total.
L’activitat turística ocupa una posi-
ció molt secundària en l’economia.
Les 1.034 places d’allotjament cen-
sades representen l’1,15% del total
provincial i redunden en un índex
d’allotjament turístic baix, de tan
sols l’11,71; queda en una de les últi-
mes posicions del rànquing i allunya-
da de la mitjana provincial de 35,46.
La modalitat d’allotjament que pro-
voca la posició ressagada és exclusi-
vament la d’apartaments. Els 26 que
hi ha registrats suposen tan sols el
0,28% del total provincial. En la resta
de modalitats d’allotjament la comar-
ca se situa per damunt del pes pobla-
cional, especialment en la figura típi-
ca de turisme rural, les cases rurals.
En concret, a la comarca n’hi ha 47,
el 14,46% del total provincial; ocupa
la segona posició en el rànquing co-
marcal. Bocairent amb tretze cases
lidera clarament l’oferta rural.
La comarca aporta dos xicotets
albergs, situats a Bocairent, amb
catorze places, i Quatretonda, amb
trenta places.
Pel que fa a l’oferta hotelera, a la
comarca hi ha nou hotels, tres si-
tuats a Bocairent, dos a l’Olleria i un
a Otos, Benissoda, Aielo de Malferit
i Ontinyent. Sorprén que la capital
comarcal, un centre urbà de gran-
dària considerable, tan sols dispose
d’un únic hotel. La comarca destaca
en l’oferta de pensions, amb nou re-
partides entre set poblacions.
L’anàlisi del nombre de places d’allo-
tjament per municipis situa en pri-
mer lloc Bocairent, amb 223 places,
seguit d’Ontinyent que amb 211 pla-
ces presenta un índex d’allotjament
molt baix: 5,94. L’Olleria amb 113 és
l’altre municipi que supera la barre-
ra de les cent places, procedents en
exclusiva dels dos hotels que hi ha.
L’oferta d’apartaments és testimo-
nial a la comarca. N’hi ha 26, repar-
tits entre huit localitats. Llutxent,
Salem i Ontinyent amb sis aparta-
ments cada un lideren l’escassa
oferta que hi ha.
La comarca integra 34 municipis,
dels quals tan sols huit no ofereixen
cap plaça d’allotjament. (Figures 5.7 i 5.10)
En passar a l’índex d’allotjament tu-
rístic, representat pel nombre de
places per mil habitants, la majoria
de municipis superen la mitjana co-
5.3 SECTOR TURÍSTIC
Figura 5.7 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE(2016)
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
110
La comarca aporta dos pequeños albergues,
ubicados en Bocairent, con 14 plazas, y Quatre-
tonda, con 30 plazas.
En lo que respecta a la oferta hotelera, la comar-
ca alberga 9 hoteles, con 3 ubicados en Bocai-
rent, dos en l Olleria y uno en Otos, Benissoda,
Aielo de Malferit y Ontinyent. Sorprende que la
capital comarcal, un centro urbano de tamaño
considerable, tan sólo disponga de un único ho-
tel. La comarca destaca en la oferta de pensio-
nes, con 9 repartidas entre 7 poblaciones.
El análisis del número de plazas de alojamiento
por municipios sitúa en primer lugar a Bocai-
rent, con 223 plazas, seguido de Ontinyent que
con 211 plazas presenta un índice de alojamien-
to muy bajo: 5,94. L Olleria con 113 es el otro
municipio que supera la barrera de las 100 pla-
zas, en este caso procedentes en exclusiva de
sus dos hoteles.
La oferta de apartamentos es testimonial en la
comarca. Son únicamente 26, repartidos entre
8 localidades. Llutxent, Salem y Ontinyent con
6 apartamentos cada uno lideran esta escasa
oferta de apartamentos.
La comarca integra 34 municipios, de los cua-
les tan sólo 8 no ofertan ninguna plaza de aloja-
miento. (Figuras 5.7 y 5.10)
Pasando al índice de alojamiento turístico, re-
presentado por el número de plazas por 1.000
habitantes, la mayoría de municipios superan el
promedio comarcal situado en 11,71 y sesga-
do por la baja tasa de su localidad más grande,
Ontinyent. Tres municipios se aproximan al nivel
150 aunque ofertando menos de 40 plazas. Se
trata de Beniatjar, Bufali y Carrícola, todos ellos
con menos de 300 habitantes.
Bocairent, el municipio líder en términos abso-
lutos, registra una tasa de 52,01 plazas por
1.000 habitantes, por encima del promedio
provincial.
Según datos de la Diputación de València (2017),
la comarca cuenta únicamente con tres empre-
sas dedicadas a actividades de turismo activo,
dos de ellas de tipo ecuestre y una de aventura.
La comarca tiene pues margen para ampliar
significativamente su oferta de actividades de
turismo activo.
5.3 SECTOR TURÍSTICO
El Pou Clar. Ontinyent. Autor: ESTEPA
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
111
5.3 SECTOR TURÍSTIC
Figura 5.10 Oferta turística del Camp de Morvedre
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
112
La comarca sí saca provecho de sus recursos
naturales y orografía montañosa en el campo
del senderismo. Son un total de 18 los recorri-
dos PR ubicados en la comarca, ocupando el
tercer puesto en el ranking comarcal. Beniatjar
con 5 y Agullent con 4 son los municipios con
mayor oferta de PR. Un total de 8 municipios
disponen de al menos un recorrido PR.
En la oferta de restauración la comarca tam-
poco destaca. Sus 166 restaurantes represen-
tan el 2,68 % del total provincial, bastante por
debajo de su peso poblacional. Ontinyent con
73 establecimientos aglutina casi la mitad de
la oferta gastronómica. Bocairent, L Olleria y
Albaida superan por poco la barrera de los 10
establecimientos.
La Vall d Albaida ocupan una posición relevante
en el turismo enológico, con 9 bodegas visita-
bles según la Denominación Origen València
(2017). El pequeño municipio de Fontanars dels
Alforins se erige comos el principal centro eno-
lógico comarcal y con una destacada orienta-
ción turística.
La comarca no dispone de ningún balneario.
Rellotge de sol. Otos. Autor: ESTEPA
V. S
ECTO
R T
ERC
IAR
IOV
. SEC
TOR
TER
CIA
RI
113
marcal situada en 11,71 i esbiaixa-
da per la baixa taxa de la localitat
més gran, Ontinyent. Tres municipis
s’aproximen al nivell 150 encara que
oferint menys de 40 places. Es trac-
ta de Beniatjar, Bufali i Carrícola,
tots amb menys de 300 habitants.
Bocairent, el municipi capdavanter en
termes absoluts, registra una taxa
de 52,01 places per mil habitants,
per damunt de la mitjana provincial.
Segons dades de la Diputació de
València (2017), a la comarca hi ha
únicament tres empreses dedica-
des a activitats de turisme actiu,
dos de tipus eqüestre i una d’aven-
tura. La comarca té, per tant, mar-
ge per a ampliar significativament
l’oferta d’activitats de turisme actiu.
La comarca sí que trau profit dels
recursos naturals i orografia mun-
tanyosa en el camp del senderisme.
Són un total de díhuit les sendes
PR que hi ha a la comarca; ocupa el
tercer lloc en el rànquing comarcal.
Beniatjar amb cinc i Agullent amb
quatre són els municipis amb una
oferta més gran de PR. Un total de
huit municipis disposen d’almenys
una PR.
En l’oferta de restauració la comar-
ca tampoc destaca. Hi ha 166 res-
taurants, els quals representen el
2,68% del total provincial, bastant
per davall del pes poblacional. Ontin-
yent amb 73 establiments aglutina
vora la mitat de l’oferta gastronò-
mica. Bocairent, l’Olleria i Albaida
superen per poc la barrera dels deu
establiments.
La Vall d’Albaida ocupa una posició
rellevant en el turisme enològic, amb
nou cellers visitables segons la de-
nominació d’origen València (2017).
El xicotet municipi de Fontanars
dels Alforins s’erigeix en el principal
centre enològic comarcal i amb una
destacada orientació turística.
A la comarca no hi ha cap balneari.
Palau dels Milà i Aragó. Albaida. Autor: Antoni Martínez Bernat
Ajuntament d’Aielo de MalferitAutor: ESTEPA
VI. RECURSOS INSTITUCIONALESVI. RECURSOS INSTITUCIONALS
116
6.1 RECURSOS SOCIALES
En este apartado centrado en los recursos
sociales de las comarcas nos basamos en un
análisis de las asociaciones y las cooperativas.
Formar parte de una asociación es uno de los
mecanismos con los que la ciudadanía cuenta
para implicarse de manera activa en los asun-
tos públicos (Font, 2001). De hecho, el tejido
asociativo de una sociedad juega un papel fun-
damental en su fortaleza democrática y en su
capacidad de respuesta ante los riesgos socia-
les (Subirats, 1999). En el caso de La Vall d’Al-
baida, comarca constituida por 34 municipios,
cuenta con un total de 1.258 asociaciones, un
4.27% del total valenciano en el que se viene a
reflejar la misma heterogeneidad y complejidad
asociativa (Ariño, 2004; Ariño y Cucó, 2001; Ari-
ño, Castelló y Llopis, 2001).
Estas entidades están muy repartidas por el
territorio comarcal, siendo Ontinyent con un
29,17% donde en mayor medida se concentran
las asociaciones. A diferencia de otras comar-
cas no se aprecia en la Vall d’Albaida una marca-
da polarización territorial. Aun así, en los muni-
cipios de Albaida, l’Olleria y Ontinyent se ubican
más de la mitad de las asociaciones registradas
en la comarca (53,02%). El elevado número de
municipios de la comarca contribuye, sin duda,
a que la mayoría de estos presenten unos nive-
les reducidos de asociaciones y tanto en térmi-
nos absolutos como relativos (Cuadro 6.1).
El carácter de las entidades de la comarca es
muy diverso pero refleja las principales dimen-
siones de la vida cotidiana de sus habitantes y
así las asociaciones culturales (entre las que
destacan las festivas y musicales), económicas,
deportivas y educativas destacan especialmen-
te . Es importante señalar el trabajo realizado
por asociaciones como el IEVA (Institut d’Estu-
dis de la Vall d’Albaida) en establecer vínculos
comarcales entre las diferentes poblaciones de
la Vall, sobre todo a nivel asociativo, así como
las actividades promovidas por la Mancomu-
nitat de la Vall d’Albaida, como las rutas turís-
ticas entre sus poblaciones. Por supuesto, la
capitalidad de la ciudad de Ontinyent se percibe
también en su tejido asociativo, no sólo por su
mayor número de entidades, sino por su diversi-
dad de objetivos, encontramos asociaciones de
acción social, cultural, asistenciales, sanitarias,
económicas, educativas, deportivas.
Sin embargo, esta distribución porcentual nos
da una visión poco ajustada a la realidad, dado
que la incidencia del tejido asociativo en las dife-
rentes poblaciones depende en gran medida del
volumen poblacional. En este sentido nos sirve
como indicador el número de asociaciones por
mil habitantes. Y así se nos dibuja una imagen
diferente de la comarca (Figura 6.1).
Una mirada a la Figura 6.1 nos permite compro-
bar que estamos ante densidades asociativas
relevantes. De hecho, tan sólo tres de los 34
municipios tienen un número de asociaciones
por mil menor que la media provincial. Se tra-
ta de Rugat con un 5,29‰, Aielo de Rugat con
un 5,75‰ y Ontinyent con un 9,93‰. El resto
supera esta media, en especial las localidades
de Salem (34,01‰), Bellús con un 34,99‰, Be-
niatjar (42,92‰) y Carrícola con un 57,14‰. En
estas últimas poblaciones, a priori, la incidencia
cotidiana de las asociaciones será mayor. Sin
embargo, no podemos dejar de señalar que es-
tamos tratando datos generales y que, aunque
los indicadores son valiosos, hemos de ser pru-
dentes e intentar no realizar asociaciones de
ideas que no nos aportan las estadísticas.
Un segundo elemento clave para conocer me-
jor los recursos sociales con los que cuenta
una comarca son el número de entidades coo-
perativas radicadas en su territorio. Según la
Confederació de Cooperatives de la Comunitat
Valenciana una cooperativa es una “agrupa-
ción voluntaria de personas físicas y, en las
condiciones de la ley, jurídicas, al servicio de sus
socios, mediante la explotación de una empresa
colectiva sobre la base de la ayuda mutua, la
creación de un patrimonio común y la atribución
de los resultados de la actividad cooperativiza-
da a los socios”. Son entidades con gran poten-
cialidad en el desarrollo territorial, así como en
la cohesión social y territorial (Campos, Sanchis
y Haro, 2015). Además, sus principios recto-
res –gestión democrática e interés por la co-
munidad de referencia– las convierten en un
elemento fundamental en el tejido social de un
territorio. De hecho, pueden ser consideradas
como las empresas de la economía social más
consolidadas (Campos, 2016). Según los datos
Sandra ObiolAlícia Villar
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
117
En l’apartat, centrat en els recur-
sos socials de les comarques, ens
basem en una anàlisi de les asso-
ciacions i les cooperatives. Formar
part d’una associació és un dels me-
canismes que té la ciutadania per
a implicar-se de manera activa en
els assumptes públics (Font, 2001).
De fet, el teixit associatiu d’una so-
cietat té un paper fonamental en la
seua fortalesa democràtica i en la
capacitat de resposta davant dels
riscos socials (Subirats, 1999). La
participació ciutadana a través de
les associacions té una llarga tradi-
ció al nostre país, però en els últims
anys, sobretot a partir dels noran-
ta, ha viscut un impuls important so-
bretot a través de la participació en
entitats de nou encuny, de formes
i caràcter diferents a les predomi-
nants fins llavors, de la qual cosa ha
resultat una esfera de gran hetero-
geneïtat i complexitat (Ariño, 2004;
Ariño i Cucó, 2001; Ariño, Castelló i
Llopis, 2001). En el cas concret de
la província de València, el nombre
d’associacions ha passat de 5.491
en 1988 a 29.492 en el 2014 (Cucó,
2015).
A la Vall d’Albaida hi ha 34 munici-
pis. Entre els quals hi ha distribuïdes
un total de 1.258 associacions (un
4,27% del total valencià), molt re-
partides pel territori comarcal. És
Ontinyent, amb un 29,17%, on se’n
concentren més. A diferència d’al-
tres comarques, no s’hi aprecia una
polarització territorial marcada, tot
i això, als municipis d’Albaida, l’Olle-
ria i Ontinyent hi ha més de la mitat
de les associacions registrades a la
comarca, en un 53,02%. En sentit
contrari, ens trobem que hi ha mu-
nicipis amb poques associacions,
per exemple els municipis d’Aielo de
Rugat i Rugat tenen una entitat en
cada cas. L’elevat nombre de munici-
pis de la comarca contribueix, sens
dubte, al fet que la majoria tinguen
uns nivells baixos d’associacions i
tant en termes absoluts com rela-
tius (Quadre 6.1).
No obstant això, la distribució per-
centual ens dóna una visió poc ajus-
tada a la realitat, ja que la incidència
del teixit associatiu en les diferents
poblacions depén en gran manera
del volum poblacional. En eixe sen-
tit, ens serveix com a indicador el
nombre d’associacions per mil habi-
tants. I així se’ns dibuixa una imatge
diferent de la comarca (Figura 6.1).
Una mirada a la Figura 6.1 ens per-
met comprovar que som davant de
6.1 RECURSOS SOCIALS
NÚMERO DE ASOCIACIONES
Aielo de Rugat 1 0,08Rugat 1 0,08Benissuera 3 0,24Pinet 4 0,32Terrateig 5 0,40Bufali 6 0,48Carrícola 6 0,48Guadasséquies 9 0,72Beniatjar 10 0,79Ráfol de Salem 10 0,79Bellús 12 0,95Otos 12 0,95Benissoda 13 1,03Montitxelvo 13 1,03Benicolet 15 1,19Salem 15 1,19Bèlgida 17 1,35El Palomar 18 1,43Alfarrasí 25 1,99Fontanars dels Alforins 25 1,99Atzeneta d’Albaida 27 2,15Llutxent 32 2,54La Pobla del Duc 32 2,54Agullent 35 2,78Quatretonda 35 2,78Montaverner 39 3,10Castelló de Rugat 44 3,50Aielo de Malferit 55 4,37Benigànim 72 5,72Bocairent 89 7,07Albaida 104 8,27L’Olleria 107 8,51Ontinyent 367 29,17Sempere … …Comarca 1258 100,00Comarca/Provincia 4,27
Cuadro 6.1 Fuente: Conselleria de Governació i Justicia (2014)
Número asociacionesMunicipios Porcentaje
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
118
6.1 RECURSOS SOCIALES
Figura 6.1 Número de asociaciones
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
119
6.1 RECURSOS SOCIALS
densitats associatives rellevants,
de fet tan sols tres dels 34 muni-
cipis tenen un nombre d’associa-
cions per mil inferior a la mitjana
provincial. Es tracta de Rugat amb
un 5,29‰, Aielo de Rugat amb un
5,75‰ i Ontinyent amb un 9,93‰.
La resta supera la mitjana, espe-
cialment les localitats de Salem
(34,01‰), Bellús amb un 34,99‰,
Beniatjar (42,92‰) i Carrícola amb
un 57,14‰. Si tenim en compte to-
tes les localitats, podem distingir
tres grups pel que fa a la taxa as-
sociativa:
a) Els municipis que no superen la
mitjana provincial de l’11,49‰: Ru-
gat, Aielo de Rugat i Ontinyent.
b) Els municipis que mostren unes
taxes intermèdies, entre el 10‰ i el
30‰: Benigànim, Aielo de Malferit,
l’Olleria, la Pobla del Duc, Llutxent,
Agullent, Quatretonda, Benissuera,
Terrateig, Albaida, Castelló de Rugat,
Alfarrasí, Montitxelvo, Guadassé-
quies, Bocairent, Montaverner, Beni-
colet, Atzeneta d’Albaida, el Ràfol de
Salem, Pinet, Bèlgida, Fontanars dels
Alforins i Otos.
c) I, finalment, els municipis amb ta-
xes d’associacionisme relativament
notables, superiors al 30‰ i fins i
tot superiors al 50‰: Palomar, Be-
nissoda, Bufali, Salem, Bellús, Benia-
tjar i Carrícola.
En les darreres poblacions, a priori, la
incidència quotidiana de les associa-
cions és més alta. No obstant això,
no podem deixar d’assenyalar que
tractem amb dades generals i que,
encara que els indicadors són valuo-
sos, hem de ser prudents i intentar
no fer associacions d’idees que no
ens aporten les estadístiques.
Un segon element clau per a co-
néixer més bé els recursos socials
que hi ha en una comarca són el
nombre d’entitats cooperatives
radicades al territori. Segons la
Confederació de Cooperatives de la
Comunitat Valenciana una coope-
rativa és una «agrupació voluntària
de persones físiques i en les condi-
cions de la llei, jurídiques, al servei
dels socis, mitjançant l’explotació
d’una empresa col.lectiva sobre la
base de l’ajuda mútua, la creació
d’un patrimoni comú i l’atribució
dels resultats de l’activitat coope-
rativitzada als socis». Són entitats
amb gran potencialitat en el desen-
volupament territorial així com en la
cohesió social i territorial (Campos,
Sanchis i Haro, 2015). A més, els
principis rectors –per exemple la
gestió democràtica o l’interés per
la comunitat de referència– les con-
verteixen en un element fonamen-
tal en el teixit social d’un territori.
De fet, es poden considerar com
les empreses de l’economia social
més consolidades (Campos, 2016).
Segons les dades del Ministerio de
Empleo y Seguridad Social , en el
2016 a la Comunitat Valenciana hi
havia 1.260 societats cooperatives
en situació d’alta en la Seguretat
Social amb un total de 45.096 tre-
balladors. Això suposava en valors
relatius un 10,7% del total de coope-
ratives espanyoles i un 19,55% dels
treballadors espanyols vinculats
a eixe tipus de societats. La major
part es concentren en territori de la
província de València: un 55,32% de
les entitats i el 73,39% dels treba-
lladors. Pel que fa al caràcter de les
cooperatives, la major quantitat a la
província de València la formen les
cooperatives de treball associat, les
que tenen com a activitat la que fan
els socis mitjançant el seu treball: el
58,54%. No obstant això, si parlem
de nombre de treballadors, es con-
centren en les cooperatives de con-
sumidors i usuaris amb un 42,05%.
Molt a pesar nostre, les dades dis-
ponibles a escala comarcal i mu-
nicipal no estan tan actualitzades
ni són tan completes, però poden
NÚMERO DE COOPERATIVAS
Comarca 123 29 87 … 7Porcentaje 100,00 23,58 70,73 … 5,69Provincia 2241 274 1640 106 221Porcentaje 100,00 12,23 73,18 4,73 9,86Comarca/Provincia 5,49 10,58 5,30 … 3,17
Cuadro 6.2 Número de cooperativas según tipo en valores absolutos y relativos. Fuente: IVE (2003)
AgrariasTotal OtrasTrabajo asociado Vivienda
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
120
6.1 RECURSOS SOCIALES
del Ministerio de Empleo y Seguridad Social en
2016 en la Comunitat Valenciana había 1.260
sociedades cooperativas en situación de alta
en la Seguridad Social con un total de 45.096
trabajadores. Esto suponía en valores relativos
un 10,7% del total de cooperativas españolas y
un 19,55% de los trabajadores españoles vin-
culados a este tipo de sociedades. La mayoría
de estas cooperativas se concentran en terri-
torio de la provincia de València: un 55,32% de
las entidades y el 73,39% de los trabajadores.
Respecto el carácter de estas cooperativas
el mayor número en la provincia de València lo
forman las cooperativas de trabajo asociado,
aquellas cuya actividad es ejercida por sus so-
cios mediante su propio trabajo: 58,54%. Sin
embargo, si hablamos de número de trabajado-
res éstos se concentran en las cooperativas de
consumidores y usuarios con un 42,05%.
Muy a nuestro pesar, los datos disponibles a ni-
vel comarcal y municipal no están tan actualiza-
dos ni son tan completos, pero pueden contribuir
a tener una imagen más completa del carácter
y solidez del tejido de cooperativas. Sin dejar de
ser por ello muy prudentes en las conclusiones
que podamos extraer. Los datos estadísticos dis-
ponibles en la comarca de la Vall d’Albaida sobre
cooperativas registradas nos muestra que en
2003 había 123 cooperativas registradas lo que
supone un 5,49% del total de cooperativas pro-
vinciales. La mayor parte de estas cooperativas,
un 70,73%, son de trabajo asociado. Por munici-
pios destacan los valores de Bocairent (17,07%),
Ontinyent (14,63%), Quatretonda (11,38%) y l’Olle-
ria (10,55%), poblaciones que en conjunto con-
centran el 53,66% del total de cooperativas re-
gistradas según los datos disponibles. El tipo de
cooperativa que es más frecuente encontrar en
la Vall d’Albaida es la de trabajo asociado y todas
aquellas encuadradas en el epígrafe de otras:
cooperativas de créditos o de consumidores y
usuarios, entre otras. (Cuadro 6.2)
La vida económica de las comarcas ha estado
muy vinculada a la industria del textil y la con-
fección, sin embargo la agricultura ha jugado
un papel significativo y en este sentido encon-
tramos un número importante de cooperativas
de larga tradición, es el caso de la Cooperativa
Comarcal la Vall d’Albaida (CoopVall) centrada
en el envasado y elaboración de aceite de oli-
va (Ontinyent) y que representa los vínculos de
colaboración que se tejen entre diferentes coo-
perativas (por ejemplo integra a Cofrudeca de
Bèlgida, especializada en agricultura ecológica).
Destaca también la industria vinícola en la que
encontramos a la Cooperativa Vinícola Onte-
niense. O es de destacar también la visibilidad
que está adquiriendo la cooperativa eléctrica
SENEO dedicada a la comercialización de ener-
gía eléctrica renovable.
En conclusión, como ya ocurría con las asocia-
ciones, sin alcanzar niveles de polarización que
podemos ver en otras comarcas valencianas,
la Vall d’Albaida tiene unas poblaciones desta-
cadas –Ontinyent, l’Olleria, Bocairent– que con-
centran gran parte de estas entidades. Eso,
sumado al gran número de poblaciones que la
conforman y, contribuye en gran medida a un
peso menor del tejido asociativo y de cooperati-
vas en la zona. Conocer el tejido asociativo y de
cooperativas de nuestros municipios y comar-
cas, contribuye a conocer un poco mejor los re-
cursos que los ciudadanos tienen a su alcance
para mejorar su bienestar. En consecuencia,
es fundamental entender esta importancia y
abogar por contar con datos suficientemente
desagregados y actualizados a nivel local con el
propósito de conocer mejor las necesidades de
sus ciudadanos y poder implementar políticas
que les den respuestas a estas necesidades.
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
121
6.1 RECURSOS SOCIALS
contribuir a tindre una imatge més
completa del caràcter i la solidesa
del teixit de cooperatives. Sense
deixar de ser per això molt prudents
en les conclusions que en puguem
extraure. Les dades estadístiques
disponibles a la comarca de la Vall
d’Albaida sobre cooperatives regis-
trades ens mostra que en el 2003
hi havia 123 cooperatives registra-
des cosa que suposa un 5,49% del
total de cooperatives provincials. La
major part, un 70,73%, de treball
associat. (Quadre 6.2)
Per municipis destaquen els valors
de Bocairent (17,07%), Ontinyent
(14,63%), Quatretonda (11,38%) i
l’Olleria (10,55%), poblacions que
en conjunt concentren el 53,66%
del total de cooperatives registra-
des segons les dades disponibles.
El tipus de cooperativa que és més
freqüent trobar a la Vall d’Albaida
és la de treball associat i totes les
enquadrades en l’epígraf d’altres:
cooperatives de crèdits o de consu-
midors i usuaris, entre altres.
La vida econòmica de la comarca ha
estat molt vinculada a la indústria
del tèxtil i la confecció, però l’agricul-
tura ha jugat un paper significatiu i
en aquest sentit trobem un nombre
important de cooperatives de llarga
tradició. És el cas de la Cooperativa
Comarcal la Vall d’Albaida (CoopVall)
centrada en l’envasat i elaboració
d’oli d’oliva (Ontinyent) i que repre-
senta els vincles de col.laboració
que es teixeixen entre diferents
cooperatives (per exemple integra
Cofrudeca de Bèlgida, especialitza-
da en agricultura ecològica). Desta-
ca també la indústria vinícola, com
ara la que trobem a la Cooperativa
vinícola ontinyentina. O és de desta-
car també la visibilitat que està ad-
quirint la cooperativa elèctrica SE-
NEO dedicada a la comercialització
d’energia elèctrica renovable.
En conclusió, com ja ocorria amb les
associacions, sense aconseguir ni-
vells de polarització que podem veu-
re en altres comarques valencianes,
la Vall d’Albaida té unes poblacions
destacades –Ontinyent, l’Olleria i Bo-
cairent– que concentren gran part
de les entitats. Això, sumat al gran
nombre de poblacions que la confor-
men, contribueix en gran manera a
un pes menor del teixit associatiu i
de cooperatives a la zona. Conéixer
el teixit associatiu i de cooperatives
dels nostres municipis i comarques,
contribueix a conéixer una mica
més bé els recursos que els ciuta-
dans tenen a l’abast per a millorar el
benestar. Com a conseqüència, és
fonamental entendre’n importància
i advocar per tindre dades suficient-
ment desagregades i actualitzades
a escala local amb el propòsit de co-
néixer més bé les necessitats dels
ciutadans i poder implementar polí-
tiques que els hi donen respostes.
122
6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN
6.2.1 Agencias para el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC)
Las Administraciones Públicas locales han
tenido un papel clave en la dinamización co-
mercial de las ciudades lo que se refleja en la
creciente importancia que han ido concedien-
do al comercio dentro de la estrategia de ciu-
dad. Actuando en colaboración estrecha con
la Administración Autonómica, han desarro-
llado acciones de dinamización del comercio,
entre la que se encuentra la creación de figu-
ras técnicas de apoyo al sector: Agencias para
el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC).
Esta figura profesional tiene sus antecedentes
en los profesionales denominados “Asesores
Técnicos de Comercio” (ATC) que en los muni-
cipios valencianos fueron los impulsores de los
Centros de Desarrollo Comercial de la década
de los 80 y 90 junto a los ATC que prestaban
servicios en el tejido asociativo-comercial va-
lenciano y en las Cámaras de Comercio.
La Red de Agencias para el Fomento de la
Innovación Comercial (Red AFIC), coordinada
y apoyada desde la Dirección General de Co-
mercio y Consumo de la Conselleria de Eco-
nomía Sostenible, Sistemas Productivos, Co-
mercio y Trabajo, es un instrumento mediante
el cual, la Generalitat Valenciana, en colabora-
ción con la Administración Local, impulsa el
proceso de modernización y ordenación del
comercio local.
La Red cuenta con más de cien agencias ubi-
cadas en Ayuntamientos, mancomunidades y
consorcios de la provincia de València y per-
mite acercar la actuación administrativa a un
alto porcentaje de usuarios, universalizando el
servicio a través de la colaboración con la Fe-
deración Valenciana de Municipios y Provincias
(FVMP).
Las oficinas AFIC actúan como interlocutoras
especializadas en comercio local y sirven como
nexo de unión permanente entre los comer-
ciantes, sus organizaciones representativas y
la Administración. Igualmente, la Red AFIC es un
componente básico de cooperación entre la Ad-
ministración local y autonómica, lo cual permite
una actuación coordinada de cara al desarrollo
de políticas proactivas que procuren el desa-
rrollo de la actividad comercial local.
Las funciones de la Red de Agencias para el Fo-
mento de la Innovación Comercial (Red AFIC) en
los municipios de la Comunitat Valenciana son (1)
la de acercar la actuación administrativa comer-
cial a sus usuarios, coordinando las relaciones
entre los comerciantes y las Administraciones
Autonómicas y Locales; (2) conseguir una orde-
nación comercial eficiente y competitiva dentro
del territorio municipal; (3) potenciar los centros
comerciales tradicionales en los que se basa la
articulación del territorio de la localidad, favore-
ciendo su consolidación como función de centra-
lidad urbana; (4) facilitar el acceso a la informa-
ción especializada a los operadores del sector
de la distribución comercial, mediante la utiliza-
ción de herramientas telemáticas especificas a
tal efecto; (5) participar en los estudios sobre la
situación del comercio local, que deben identifi-
car los factores sociales, económicos y urbanís-
ticos que condicionan su dinámica; (6) realizar
propuestas de actuación sobre las estrategias
e inversiones a desarrollar, tanto en las actua-
ciones territoriales de inspiración comercial, así
como en las que afecten a los equipamientos
colectivos; (7) ejecutar actuaciones de carác-
ter promocional que dinamicen el comercio de
la ciudad; (8) cualesquiera otras actuaciones o
proyectos que coadyuven a la efectiva racionali-
zación y modernización de la estructura comer-
cial, así como la creación o captación de opor-
tunidades de negocio dentro del municipio, que
redunden en la mejora de la calidad de vida y en
el fomento del atractivo de la ciudad.
A partir de la futura aprobación del Plan de Ac-
ción Territorial del Comercio de la Comunidad
Valenciana (PATSECOVA), la red AFIC deberá
asumir nuevas funciones de ordenación, plani-
ficación y dinamización comercial. A través del
conocimiento especializado y de las herramien-
tas adecuadas, la red AFIC está capacitada
para prestar asesoramiento y apoyo técnico,
tanto a las propias corporaciones locales, en
cuanto a las decisiones que tienen que adoptar
en relación con el sector, como el conjunto del
tejido comercial de cada localidad, ya sea en
los procesos de modernización de las PYMES,
en la renovación y desarrollo comercial de los
Joaquín FarinósAndrés Gomis
Joaquín Martín CubasAgustín RoviraJavier Serrano
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
123
6.2.1 Agències per al Foment de la Innovació Comercial (AFIC)
Les administracions públiques locals
han tingut un paper clau en la dina-
mització comercial de les ciutats, fet
que es reflecteix en la importància
creixent que han anat concedint al
comerç dins de l’estratègia de ciu-
tat. Actuant en col.laboració estre-
ta amb l’Administració autonòmica,
han desenvolupat accions de dina-
mització del comerç, entre les quals
hi ha la creació de figures tècniques
de suport al sector: agències per
al foment de la innovació comercial
(AFIC). Figura professional que té els
antecedents en els professionals
denominats «assessors tècnics de
comerç» (ATC) que en els municipis
valencians van ser els impulsors
dels centres de desenvolupament
comercial de les dècades dels hui-
tanta i noranta junt amb els ATC que
prestaven serveis en el teixit asso-
ciatiu-comercial valencià i en les
cambres de comerç.
La xarxa d’agències per al foment de
la innovació comercial (Xarxa AFIC),
amb la coordinació i el suport de la Di-
recció General de Comerç i Consum
de la Conselleria d’Economia Soste-
nible, Sistemes Productius, Comerç i
Treball, és un instrument mitjançant
el qual, la Generalitat Valenciana, en
col.laboració amb l’Administració lo-
cal, impulsa el procés de modernit-
zació i ordenació del comerç local.
La xarxa té més de cent agències si-
tuades en ajuntaments, mancomu-
nitats i consorcis de la província de
València i permet acostar l’actuació
administrativa a un percentatge
d’usuaris alt, universalitzant el ser-
vei a través de la col.laboració amb
la Federació Valenciana de Munici-
pis i Províncies (FVMP).
Les oficines AFIC actuen com a in-
terlocutores especialitzades en co-
merç local i serveixen com a nexe
d’unió permanent entre els comer-
ciants, les organitzacions represen-
tatives i l’administració. Igualment,
la xarxa AFIC és un component bàsic
de cooperació entre l’Administració
local i l’autonòmica, la qual cosa
permet una actuació coordinada
de cara al desenvolupament de po-
lítiques proactives que procuren el
desenvolupament de l’activitat co-
mercial local.
Les funcions de la xarxa d’agències
per al Foment de la Innovació Co-
mercial (xarxa AFIC) en els municipis
valencians són (1) acostar l’actuació
administrativa comercial als usuaris,
coordinant les relacions entre els co-
merciants i les administracions au-
tonòmica i local; (2) aconseguir una
ordenació comercial eficient i com-
petitiva dins del territori municipal;
(3) potenciar els centres comercials
tradicionals en els quals es basa l’ar-
ticulació del territori de la localitat,
per a afavorir-ne la consolidació com
a funció de centralitat urbana; (4) fa-
cilitar l’accés a la informació especia-
litzada als operadors del sector de
la distribució comercial, mitjançant
la utilització d’eines telemàtiques es-
pecífiques a l’efecte; (5) participar en
els estudis sobre la situació del co-
merç local, que han d’identificar els
factors socials, econòmics i urbanís-
tics que en condicionen la dinàmica;
(6) fer propostes d’actuació sobre
les estratègies i inversions que s’han
de desenvolupar, tant en les actua-
cions territorials d’inspiració comer-
cial, així com en les que afecten els
equipaments col.lectius; (7) executar
actuacions de caràcter promocional
que dinamitzen el comerç de la ciu-
tat; (8) qualssevol altres actuacions
o projectes que coadjuven a l’efec-
tiva racionalització i modernització
de l’estructura comercial, així com
la creació o captació d’oportunitats
de negoci dins del municipi, que re-
dunden en la millora de la qualitat de
vida i en el foment de l’atractiu de la
ciutat.
A partir de la futura aprovació del
Pla d’acció territorial del comerç de
la Comunitat Valenciana (PATSECO-
VA), la xarxa AFIC haurà d’assumir
noves funcions d’ordenació, plani-
ficació i dinamització comercial. A
través del coneixement especialit-
zat i de les eines adequades, la xarxa
AFIC està capacitada per a prestar
assessorament i suport tècnic, tant
a les corporacions locals, pel que fa
a les decisions que han d’adoptar
en relació amb el sector, com al
conjunt del teixit comercial de cada
localitat, ja siga en els processos
de modernització de les pimes, en
la renovació i el desenvolupament
comercial dels centres urbans, així
com en la consolidació d’espais ur-
bans comercials d’ús preferent per
a vianants. Un dels instruments que
han servit per a donar suport a l’ac-
ció de les AFIC al territori valencià
han sigut els plans d’acció comercial
(PAC), duts a terme amb el suport
de la Direcció General de Comerç i
Consum de la Generalitat Valencia-
na, per l’oficina PATECO.
6.2 INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
124
centros urbanos, así como en la consolidación
de espacios urbanos comerciales de uso prefe-
rente por peatones. Uno de los instrumentos
que han servido para apoyar la acción de los
AFIC en el territorio valenciano han sido los Pla-
nes de Acción Comercial (PAC), realizados con
el apoyo de la Dirección General de Comercio
y Consumo de la Generalitat Valenciana, por la
Oficina PATECO.
En la comarca de la Vall d’Albaida, y principal-
mente en su capital comarcal, el sector de la in-
dustria textil ha sido tradicionalmente el motor
de la economía. En la actualidad la estructura
empresarial de la comarca está claramente ter-
ciarizada, donde se encuentra el 68,0% de las
empresas de la comarca, destacando el comer-
cio, transporte y hostelería que supone el 36,2%
de las empresas de la comarca. (Cuadro 6.3)
Todos los municipios de esta comarca perte-
necen a su vez a la Mancomunitat de la Vall
d’Albaida. La Mancomunidad forma parte de la
Red AFIC a través de su departamento de Pro-
moción Económica.
Además, los municipios de Ontinyent y Benigà-
nim cuenta con una oficina Red AFIC. En Ontin-
yent el sector de la industria textil-confección
ha sido tradicionalmente el motor de la econo-
mía. En la actualidad la estructura empresa-
rial de Ontinyent está claramente terciarizada.
Este sector agrupa a más del 76,8% de las
empresas situadas en el municipio. Además,
Ontinyent es la cabecera comercial del Área
Funcional Comercial de la Vall d’Albaida.
6.2.2 Municipios por la sostenibilidad: De la Agenda 21 Local, a la Xarxa de Municipis per la Sostenibilitat y el Pacto de las Alcaldías por el Clima y la Energía.
En la provincia de València el impulso definitivo
a la Agenda 21 Local (AL21) se producía en el
año 2000 con la firma de la Carta de Xàtiva. A
través de ella los municipios se comprometían a
impulsar y hacer suyos los principios de la Carta
de Aalborg. Constituirían la “Red de Municipios
Valencianos hacia la Sostenibilidad”, apoyada
por la Diputación de València (DIVA) con el fin de
contribuir al impulso y seguimiento de las AL21.
A partir de la mitad de la década de los años
2000 las actuaciones fueron especialmente
intensas. Algunos municipios de la red desarro-
llaron su propia AL21, con diferentes niveles de
intensidad que iban desde el diagnóstico inicial
a su implementación real a partir de los corres-
pondientes planes de acción local.
Entre las actuaciones llevadas a cabo por la
DIVA para favorecer la elaboración y desarrollo
de las AL21 destaca el “Programa de auditorías
ambientales municipales”. Para ello ofrecía tan-
to soporte técnico (desarrolló la metodología)
como financiero (convocatorias de ayudas para
la realización de las auditorias en dos modalida-
des: por parte de la DIVA o por el propio ayun-
tamiento). Estas auditorías incluían un diagnós-
tico ambiental y socioeconómico del municipio,
un inventario de emisiones, la preparación de
cartografía, el desarrollo de una Agenda 21 es-
colar, y actividades para la formación y sensibili-
zación de la ciudadanía.
Tras este esfuerzo inicial, y con el fin de revita-
lizar y mantener actualizados los compromisos
y la relación con otras redes y organizaciones
de carácter europeo, la Xarxa de Municipis Va-
lencians Cap a la Sostenibilitat ha elaborado el
nuevo Plan Estratégico 2017-2021, que postula
como misión de la red “Impulsar el desarrollo y
la implantación efectiva de los Planes de Acción
del Pacto de las Alcaldías y la Agenda Local 21,
así como la integración de criterios de sosteni-
bilidad en todos los ámbitos de la gestión muni-
cipal en línea con los Compromisos de Aalborg
y posteriores compromisos hacia la sosteni-
bilidad, potenciando el papel de los municipios
en las políticas de desarrollo sostenible de las
comarcas valencianas y en la implicación de la
sociedad valenciana”.
El plan, junto con el papel que otorga al pacto de
las alcaldías, apuesta por una mejora del proce-
so de planificación, implementación y gestión de
la AL21. Lo hace con un nuevo enfoque más am-
plio, diversificado y transversal, con la intención
de renovar los instrumentos y estrategias exis-
tentes. Así, las comisiones de gestión municipal
sostenible y de seguimiento de las AL21 (únicas
6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
125
6.2 INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN
Atzeneta d’Albaida No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíAgullent No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No SíAlbaida No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No SíAlfarrasí No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíAielo de Malferit No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No SíAielo de Rugat No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíBèlgida No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíBellús No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíBeniatjar No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí NoBenicolet No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíBenigànim Sí No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No NoBenissoda No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíBenissuera No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíBocairent No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíBufali No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíCarrícola No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíCastelló de Rugat No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No SíQuatretonda No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No SíFontanars dels Alforins No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíGuadasséquies No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíLlutxent No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíMontaverner No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No SíMontitxelvo / Montichelvo No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíOlleria, l’ No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No SíOntinyent Sí Sí MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No NoOtos No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíPalomar, el No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíPinet No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíPobla del Duc, la No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No No NoRáfol de Salem No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíRugat No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíSalem No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíSempere No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíTerrateig No No MANC.VALL D’ALBAIDA No Sí No Sí SíComarca - - - - 34 - 24 30Provincia - - - - 76 67 138 152C.Valenciana - - - - 142 202 316 351Comarca/Provincia - - - - 44,74% - 17,39% 19,74%
Cuadro 6.3 (1) Fuente: Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo (2017). En el momento de la consulta la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) estaba actualizando los datos por lo que no se han podido añadir los municipios que pertenecen a esta red AFIC no acreditada. (2) Fuente: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (2015). (3) Fuente: Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural (2015).
OficinaMunicipios
Acreditada Ruralter - LEADER (2007 - 2013) (3)
LEADER + (2002 - 2006) (2)
PRODER 2 (2000 - 2006) (2)
Servicio mancomunado PDRS (2010 - 2014) (3)Acre.Nombre
Red Afic (1) Programas de desarrollo
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
126
hasta ahora) se amplían con la aparición de cin-
co comisiones técnicas específicas: energía y
cambio climático, ciclo integral del agua, econo-
mía verde y minimización y gestión de residuos,
gestión sostenible de recursos naturales, y con-
cienciación y fomento de la sostenibilidad.
El “Pacto de las Alcaldías por el Clima y la Ener-
gía”, iniciativa apoyada financieramente por la
Comisión Europea, supone la adopción por par-
te de los gobiernos locales de una serie de com-
promisos en materia energética, de reducción
de emisiones de CO2 y de lucha contra el cam-
bio climático. Lanzado el “Pacto de los Alcaldes”
desde el año 2008 con objetivos puestos en el
horizonte del 2020, experimentaba un renova-
do impulso en 2015 con el objetivo de adaptar-
se al cambio climático y reducir para el 2030 un
40% las emisiones de CO2 y de gases de efecto
invernadero. Los municipios que se adhieren al
pacto se comprometen a realizar un inventario
de emisiones, una evaluación de riesgos y vulne-
rabilidades derivadas del cambio climático y un
plan de acción que incluya las medidas que se
llevarán a cabo para conseguir los objetivos. El
Pacto contempla tres niveles de cumplimiento:
la mera adhesión, contar con el Plan de Acción,
y haberlo puesto en práctica y realizado su se-
guimiento y evaluación de resultados.
Actualmente hay en la provincia de València
228 municipios adheridos al Pacto, siendo la
entidad coordinadora la DIVA; pero también
contempla la participación de otras entidades,
como las agencias locales y regionales de ener-
gía, y algunos consorcios comarcales (como el
de La Ribera, por ejemplo). La mayor parte de
los municipios firmantes lo han hecho a partir
del 2016, coincidiendo con el impulso dado por
parte de la DIVA, que tenía entonces una línea
de ayudas (en tres modalidades) dirigida a mu-
nicipios de menos de 50.000 habitantes adhe-
ridos al Pacto. La modalidad ‘A’ consiste en la
realización y entrega por parte de la DIVA del
Inventario de Emisiones de Referencia (IER), la
Evaluación de Riesgos y Vulnerabilidades deriva-
das del Cambio Climático (ERVCC) y el Plan de
Acción para el Clima y la Energía Sostenible (PA-
CES). La modalidad ‘B’ se dirigía a los municipios
que ya estaban adheridos al Pacto de los Alcal-
des antes de 2015 y que debían adaptarse a los
nuevos objetivos y condiciones. La DIVA realiza-
ba y hacía llegar a los municipios implicados los
trabajos de adaptación desde el Pacto de los
Alcaldes de 2008 (con el horizonte del 2020)
al nuevo Pacto de los Alcaldes por el Clima y
la Energía de 2015 (con el nuevo horizonte de
2030), que consistían en la ERVCC y un nuevo
PACES. La modalidad ‘C’ se dirigía a los muni-
cipios que ya contaban con un Plan de Acción
redactado, y la ayuda se dirigía a la financiación
de las actuaciones de inversión recogidas en el
mismo.
El año 2017 la DIVA volvió a convocar ayudas
para el cumplimiento del Pacto de las Alcaldías,
con un cambio en las modalidades que quedan
reducidas a dos: la realización del IER, el ERVCC
y el PACES siguiendo la metodología estableci-
da, bien sea por parte de la DIVA o del ayunta-
6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN
Ombria de Cals Frares. Fontanars dels Alforins. Autor: Miquel Francés
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
127
6.2 INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
A la comarca de la Vall d’Albaida, i
principalment a la capital, el sector
de la indústria tèxtil ha sigut tradi-
cionalment el motor de l’economia.
En l’actualitat l’estructura empresa-
rial de la comarca està clarament
terciaritzada, on es troba el 68,0%
de les empreses; hi destaca el co-
merç, el transport i l’hostaleria, que
suposen el 36,2% de les empreses
de la comarca. (Quadre 6.3)
Tots els municipis de la comarca
pertanyen a la mancomunitat de la
Vall d’Albaida, la qual forma part de
la xarxa AFIC a través del departa-
ment de promoció econòmica.
A més, els municipis d’Ontinyent i
Benigànim tenen una oficina de la
xarxa AFIC. A Ontinyent el sector
de la indústria tèxtil-confecció ha
sigut tradicionalment el motor de
l’economia. En l’actualitat, l’estruc-
tura empresarial d’Ontinyent està
clarament terciaritzada. El sector
agrupa més del 76,8% de les em-
preses situades al municipi. A més,
Ontinyent és la capçalera comer-
cial de l’àrea funcional comercial
de la Vall d’Albaida.
6.2.2. Municipis per la sostenibilitat: De l’Agenda 21 Local, a la Xarxa de Municipis per la Sostenibilitat i el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia
A la província de València, l’impuls
definitiu a l’Agenda 21 Local (AL21)
es produí l’any 2000 amb la firma
de la Carta de Xàtiva. Per mitjà de
la qual els municipis es van com-
prometre a impulsar i fer seus els
principis de la Carta d’Aalborg.
Constituïren la Xarxa de Municipis
Valencians cap a la Sostenibilitat,
amb el suport de la Diputació de
València (DIVA) amb la finalitat de
contribuir a l’impuls i el seguiment
de les AL21. A partir de mitjan dè-
cada dels anys 2000 les actuacions
van ser especialment intenses. Hi
hagué municipis de la xarxa que van
desenvolupar AL21 pròpia, amb di-
ferents nivells d’intensitat que ana-
ven des del diagnòstic inicial a la im-
plementació real a partir dels plans
d’acció local corresponents.
Entre les actuacions de la DIVA per
a afavorir l’elaboració i el desenvolu-
pament de les AL21 destaca el pro-
grama d’auditories ambientals mu-
nicipals. Per a implementar-lo oferia
tant suport tècnic (va desenvolupar
la metodologia) com financer (convo-
catòries d’ajudes per a dur a terme
les auditories en dos modalitats: per
part de la DIVA o de l’ajuntament).
Les auditories incloïen un diagnòs-
tic ambiental i socioeconòmic del
municipi, un inventari d’emissions,
la preparació de cartografia, el des-
envolupament d’una Agenda 21 es-
colar i activitats per a la formació i
sensibilització de la ciutadania.
Després de l’esforç inicial, i amb la
finalitat de revitalitzar i mantindre
actualitzats els compromisos i la
relació amb altres xarxes i organit-
zacions de caràcter europeu, la Xar-
xa de Municipis Valencians cap a la
Sostenibilitat ha elaborat el nou Pla
estratègic 2017-2021, que postula
com a missió de la xarxa «impulsar
el desenvolupament i la implantació
efectiva dels plans d’acció del Pac-
te de les Alcaldies i l’Agenda Local
21, així com la integració de crite-
ris de sostenibilitat en tots els àm-
bits de la gestió municipal en línia
amb els compromisos d’Aalborg i
compromisos posteriors cap a la
sostenibilitat, potenciant el paper
dels municipis en les polítiques de
desenvolupament sostenible de les
comarques valencianes i en la impli-
cació de la societat valenciana».
El pla, junt amb el paper que atorga
al pacte de les alcaldies, aposta per
una millora del procés de planifica-
ció, implementació i gestió de l’AL21.
Ho fa amb un enfocament nou més
ampli, diversificat i transversal, amb
la intenció de renovar els instru-
ments i les estratègies existents.
Així, les comissions de gestió muni-
cipal sostenible i de seguiment de
les AL21 (úniques fins ara) s’amplien
amb l’aparició de cinc comissions
tècniques específiques: energia i
canvi climàtic, cicle integral de l’ai-
gua, economia verda i minimització i
gestió de residus, gestió sostenible
de recursos naturals, i consciencia-
ció i foment de la sostenibilitat.
El Pacte de les Alcaldies pel Clima
i l’Energia, iniciativa que té suport
financer de la Comissió Europea, su-
posa que els governs locals adopten
una sèrie de compromisos en ma-
tèria energètica, de reducció d’emis-
sions de CO2 i de lluita contra el
canvi climàtic. Llançat el Pacte de les
Alcaldies des de l’any 2008 amb ob-
jectius situats en l’horitzó del 2020,
experimentà un impuls renovat en el
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
128
miento, mediante una contratación. Se sigue,
por tanto, un esquema que recuerda el seguido
para la implementación de la AL21.
La implantación territorial de las AL21 no ha
sido homogénea, con acusadas diferencias en-
tre las comarcas donde la totalidad de munici-
pios han desarrollado su Plan de acción frente a
las que apenas las han llevado a cabo.
La comarca de la Vall d’Albaida se caracteri-
za por una baja implantación de la Agenda 21
Local. Únicamente 6 de los 34 municipios de
la comarca (el 18 %) han adoptado la AL21 y
ha recibido subvenciones de la Diputación de
Valencia para su desarrollo: Aielo de Malferit,
Quatretonda, Fontanars dels Alforins, Llutxent,
El Palomar y la Pobla del Duc.
Esta modesta representación contrasta am-
pliamente, sin embargo, con el nivel de par-
ticipación municipal en la Xarxa de Municipis
Valencians Cap a la Sostenibilitat y el Pacto de
las Alcaldías por el Clima y la Energía. En am-
bos casos la presencia de los municipios de la
comarca resulta mucho más amplia. Así, 25
municipios de la comarca, el 74% del total, son
socios de la Xarxa. Se trata de los 6 que habían
adoptado la AL21 junto a otros 19: Atzeneta
d’Albaida, Agullent, Albaida, Alfarrasí, Aielo de
Rugat, Bèlgida, Bellús, Benigánim, Bocairent,
Bufali, Carrícola, Montaverner, Montitxelvo,
l’Olleria, Ontinyent, Otos, el Ràfol de Salem, Ru-
gat y Salem.
Por su parte, el grado de adhesión al Pacto de
las Alcaldías es todavía superior y asciende a 29
de los 34, lo que supone el 85% de los municipios
de la Vall d’Albaida. Todos ellos firmaron el Pacto
en 2016, salvo Terrateig, que lo hizo en el 2017.
Únicamente 5 municipios no se han acogido al
Pacto: Aielo de Malferit, Bellús, Beniatjar, la Po-
bla del Duc y Sempere. De ellos, Beniatjar y Sem-
pere son los 2 únicos municipios de la comarca
que no adoptaron la AL21 ni tampoco forman
parte de la Xarxa ni han firmado el Pacto. Aielo
de Malferit y la Pobla del Duc, por su parte, son
de los pocos municipios que adoptaron la AL21
y forman parte de la Xarxa, pero en cambio son
también de los pocos que no han firmado por el
momento del Pacto de las Alcaldías.
El conjunto de 29 municipios firmantes del Pac-
to de las Alcaldías se encuentra en la primera
de las tres fases de implementación, la de ad-
hesión. De ellos, 13 fueron beneficiarios en el
2016 de la ayuda de la Diputación de València
para la elaboración del IER, la ERVCC y el PACES:
Atzeneta d’Albaida, Agullent, Alfarrasí, Benis-
soda, Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat, Fon-
tanars dels Alforins, Llutxent, Montaverner, el
Palomar, el Ràfol de Salem y Salem.
6.2.3 Programas de desarrollo territorial local
Dentro de los recursos institucionales con que
cuenta el territorio de la provincia de València
debemos destacar los programas de desarro-
llo local y territorial en sus diferentes fórmulas.
De especial relevancia resultan los fondos co-
munitarios ligados a la Política de Cohesión, que
en el actual periodo de programación 2014-
2020 recoge expresamente diferentes tipos
de estrategias de desarrollo. De entre ellas
cabe destacar especialmente las Estrategias
de Desarrollo Local Participativo (EDLD), que
gestionan los Grupos de Acción Local en las
zonas rurales, que están basadas en la meto-
dología LEADER y que cuentan ya con una larga
trayectoria en el territorio la Comunitat Valen-
ciana y en la provincia de València.
Han transcurrido ya más de veinticinco años des-
de la puesta en marcha de la primera Iniciativa
Comunitaria (IC) de desarrollo rural LEADER (Liai-
son Entre Actions de Développement de l’Écono-
mie Rurale) en el territorio valenciano. No fue la
única iniciativa de desarrollo rural que se llevaba
a cabo, ya que durante varios años esta convivió
en concordancia con la iniciativa española de de-
sarrollo rural PRODER (Programa Operativo de
Desarrollo y Diversificación Económica de Zonas
Rurales). La aplicación de estos programas no ha
sido generalizada en todo el territorio valenciano;
ni en el tiempo (su peso ha ido creciendo con el
paso del tiempo), ni en el espacio (mayor en las
comarcas interiores que en las del litoral). Las
distintas comarcas y, sobre todo, los municipios
que las integran, han ido ganando experiencia en
materia de desarrollo rural de forma progresi-
va. También han debido hacer frente a sucesivos
6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
129
6.2 INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
2015 amb l’objectiu d’adaptar-se al
canvi climàtic i reduir per al 2030 un
40% les emissions de CO2 i de gasos
d’efecte d’hivernacle. Els municipis
que s’adhereixen al pacte es compro-
meten a fer un inventari d’emissions,
una avaluació de riscos i vulnerabi-
litats derivades del canvi climàtic i
un pla d’acció que incloga les mesu-
res que s’hi han de dur a terme per
a aconseguir els objectius. El pacte
preveu tres nivells de compliment:
l’adhesió, tindre el pla d’acció i ha-
ver-lo posat en pràctica i haver-ne fet
el seguiment i l’avaluació de resultats.
Actualment hi ha a la província de
València 228 municipis adherits al
pacte, la DIVA n’és l’entitat coordina-
dora; però també hi preveu la par-
ticipació d’altres entitats, com les
agències locals i regionals d’ener-
gia, i consorcis comarcals (com el
de la Ribera, per exemple). La ma-
jor part dels municipis firmants ho
han fet a partir del 2016, coincidint
amb l’estrebada de la DIVA, que te-
nia llavors una línia d’ajudes (en tres
modalitats) dirigida a municipis de
menys de cinquanta mil habitants
adherits al pacte. En la modalitat
A, la DIVA elabora i lliura l’inventa-
ri d’emissions de referència (IER),
l’avaluació de riscos i vulnerabilitats
derivades del canvi climàtic (ARVCC)
i el Pla d’acció per al clima i l’energia
sostenible (PACES). La modalitat B
es dirigia als municipis que ja esta-
ven adherits al Pacte de les Alcal-
dies abans del 2015 i que s’havien
d’adaptar als nous objectius i condi-
cions. La DIVA feia, i els feia arribar
als municipis implicats, els treballs
d’adaptació des del Pacte de les Al-
caldies del 2008 (amb l’horitzó del
2020) al nou Pacte de les Alcaldies
pel Clima i l’Energia del 2015 (amb
el nou horitzó del 2030), que consis-
tien en l’ARVCC i un nou PACES. La
modalitat C es dirigia als municipis
que ja tenien un pla d’acció redactat,
i l’ajuda es dirigia al finançament de
les actuacions d’inversió incloses.
L’any 2017, la DIVA va tornar a con-
vocar ajudes per a complir el Pacte
de les Alcaldies, amb un canvi en les
modalitats que es redueixen a dos:
la realització de l’IER, l’ARVCC i el
PACES seguint la metodologia esta-
blida, bé siga per part de la DIVA o
de l’ajuntament, mitjançant una con-
tractació. Es continua, per tant, un
esquema que recorda el seguit per
a la implementació de l’AL21.
La implantació territorial de les AL21
no ha sigut homogènia, amb diferèn-
cies acusades entre les comarques
en les quals tots els municipis han
desenvolupat el pla d’acció i les que a
penes els han dut a terme.
La comarca de la Vall d’Albaida es
caracteritza per una baixa implanta-
ció de l’Agenda 21 Local. Únicament
sis dels trenta-quatre municipis de
la comarca (el 18%) han adoptat
l’AL21 i han rebut subvencions de
la Diputació de València per a des-
plegar-la: Aielo de Malferit, Quatre-
tonda, Fontanars dels Alforins, Llu-
txent, el Palomar i la Pobla del Duc.
Modesta representació que con-
trasta àmpliament, no obstant això,
amb el nivell de participació munici-
pal en la xarxa de municipis valen-
cians cap a la sostenibilitat i el pacte
de les alcaldies pel clima i l’energia.
En tots dos casos, la presència dels
municipis de la comarca resulta molt
més àmplia. Així, 25 municipis de la
comarca, el 74% del total, són socis
de la xarxa. Es tracta dels sis que ha-
vien adoptat l’AL21 junt amb altres
dènou: Atzeneta d’Albaida, Agullent,
Albaida, Alfarrasí, Aielo de Rugat,
Bèlgida, Bellús, Benigànim, Bocai-
rent, Bufali, Carrícola, Montaverner,
Montitxelvo, l’Olleria, Ontinyent, Otos,
Ràfol de Salem, Rugat i Salem.
Per la seua banda, el grau d’adhesió
al pacte de les alcaldies és encara
superior i ascendeix a 29 dels 34, la
qual cosa suposa el 85% dels muni-
cipis de la Vall d’Albaida. Tots el van
firmar en el 2016, llevat de Terra-
teig, que ho va fer en el 2017. Única-
ment cinc municipis no s’han acollit
al pacte: Aielo de Malferit, Bellús,
Beniatjar, la Pobla del Duc i Sempe-
re. Dels quals, Beniatjar i Sempere
són els dos únics que no van adop-
tar l’AL21 ni tampoc formen part de
la xarxa ni han firmat el pacte. Aielo
de Malferit i la Pobla del Duc, per la
seua banda, són dels pocs munici-
pis que van adoptar l’AL21 i formen
part de la xarxa, però en canvi són
també dels pocs que no han firmat
de moment el pacte de les alcaldies.
El conjunt de 29 municipis signata-
ris del pacte de les alcaldies es tro-
ba en la primera de les tres fases
d’implementació, la d’adhesió. Dels
quals, tretze van ser beneficiaris
en el 2016 de l’ajuda de la Diputa-
ció de València per a elaborar l’IER,
l’ERVCC i el PACES: Atzeneta d’Albai-
da, Agullent, Alfarrasí, Benissoda,
Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat,
Fontanars dels Alforins, Llutxent,
Montaverner, el Palomar, Ràfol de
Salem i Salem.
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
130
cambios en la forma de implementar los progra-
mas de desarrollo, tanto por los cambios en su
base territorial como en las prácticas de gestión
y coordinación requeridas.
Por otra parte, la Política de Cohesión 2014-
2020 también contempla la puesta en marcha
de Estrategias de Desarrollo Urbano Sostenible
e Integrado (EDUSI), cofinanciadas por el Fondo
Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) y di-
rigidas en este caso a las ciudades y regiones
urbanas. Si las estrategias de desarrollo rural
son de ámbito supramunicipal, en la práctica las
EDUSI tienen por lo general un ámbito que se
limita a una unidad urbana de más de 20.000
habitantes, aunque no excluye en las convocato-
rias la concurrencia de agrupaciones de muni-
cipios que superen ese umbral de población. La
selección de las estrategias, que presentan las
Comunidades Autónomas, la realiza mediante
convocatoria pública el Ministerio de Hacienda
del Gobierno de España.
La comarca de la Vall d’Albaida se encuentra
dentro de la franja intermedia del territorio, en el
límite provincial entre València y Alacant. Es una
comarca cuya implicación en materia de desa-
rrollo rural ha sido alta desde LEADER + hasta la
actualidad, aunque ha sufrido algunos cambios
territoriales y de gestión de los programas a lo
largo de los distintos periodos de programación.
Durante el periodo 2000-2006 la totalidad de
municipios que conforman la comarca fueron
seleccionados y beneficiarios del programa PRO-
DER 2. La parte positiva de este periodo es que
los municipios de la comarca pudieron gestionar
de forma exclusiva un GAL denominado La Vall
d Albaida.
El programa Ruralter-LEADER (2007-2013)
trajo consigo cambios en el número de munici-
pios seleccionados, pero también en el área de
actuación del programa, que pasó a ser com-
partida. Por un lado, el conjunto de municipios
seleccionados (respecto al total de la comarca)
ascendió al 71 %, lo cual supuso una pérdida
importante respecto del periodo anterior. Los
municipios que no se seleccionaron fueron:
Agullent, Albaida, Aielo de Maiferit, Benigànim,
Castelló de Rugat, Quatretonda, Montaverner,
l Olleria, Ontinyent y la Pobla del Duc. El resto de
municipios seleccionados no solo no compar-
tieron área de actuación, sino que fueron dividi-
dos en tres áreas diferentes de actuación. Así,
Aielo de Rugat, Benicolet, Llutxent, Montitxelvo,
Pinet, el Ràfol de Salem, Rugat, Salem y Terra-
teig quedaron integrados en el área 7 de Rural-
ter-LEADER; el resto de municipios en el área
6 de Ruralter-LEADER; salvo Bocairent, que fue
incluido en el GAL zona 8: Centro de Desarrollo
Rural Alicante, que gestionaba los municipios
de la provincia de Alacant. Esta creciente pér-
dida de coherencia territorial se unía a una cre-
ciente menor capacidad de gestión local.
El actual periodo de programación (2014-2020)
ha aumentado el número de municipios bene-
ficiarios del programa de desarrollo hasta el
88 % del total de la comarca. Los municipios
no seleccionados han sido Beniatjar, Benigànim,
Castelló de Rugat, Quatretonda, Montaverner,
l Olleria, Ontinyent y la Pobla del Duc. Los muni-
cipios seleccionados comparten un mismo GAL
(Som Rurals) junto con La Safor y La Costera.
En la Vall d’Albaida se ha presentado una can-
didatura de EDUSI para la ciudad de Ontinyent,
aunque no fue seleccionada ni en la primera ni
en la segunda convocatoria. No se ha llegado
a impulsar un ATEDL de vocación comarcal o
supracomarcal; sin embargo, la ciudad de On-
tinyent sí que participa de un acuerdo territo-
rial junto con los municipios de Alcoi e Ibi, de la
comarca de l’Alcoià, en la provincia de Alacant,
siendo formalmente el Ayuntamiento de Alcoi la
entidad líder.
6.2.4 Mancomunidades
La comarca de la Vall d’Albaida cuenta con una
sola mancomunidad. (Cuadro 6.4)
1. Mancomunidad de Municipios
de la “Vall d’Albaida”
Fecha de inscripción: 16/04/1991
Localización: Avda. Sant Francesc, 8,
Ontinyent
www.mancovall.es
Teléfono: 96 291 15 32
6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
131
6.2 INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
6.2.3 Programes de desenvolupament territorial local
Dins dels recursos institucionals
que hi ha al territori de la província
de València hem de destacar els
programes de desenvolupament
local i territorial en les diverses
fórmules. D’una rellevància espe-
cial resulten els fons comunitaris
lligats a la política de cohesió, que
en el període de programació actual
2014-2020 inclou expressament
diferents tipus d’estratègies de des-
envolupament. Entre les quals s’han
de destacar especialment les es-
tratègies de desenvolupament local
participatiu (EDLD), que gestionen
els grups d’acció local a les zones
rurals, que estan basades en la me-
todologia LEADER i que ja tenen una
trajectòria llarga a tot el territori
valencià i a la província de València.
Ja han transcorregut més de vint-i-
cinc anys des de la posada en marxa
de la primera iniciativa comunitària
(IC) de desenvolupament rural LEA-
DER (Liaison Entre Actions de Déve-
loppement de l’Économie Rurale) al
territori valencià. No va ser l’única
iniciativa de desenvolupament rural
que s’hi duia a terme, ja que durant
diversos anys va conviure en con-
cordança amb la iniciativa espanyola
de desenvolupament rural PRODER
(Programa operativo de desarrollo y
diversificación económica de zonas
rurales). L’aplicació dels programes
no ha sigut generalitzada a tot el te-
rritori valencià; ni en el temps (el pes
ha crescut amb el pas del temps), ni
en l’espai (major en les comarques
interiors que en les del litoral). Las
diferents comarques i, sobretot, els
municipis que les integren, han anat
guanyant experiència en matèria
de desenvolupament rural de ma-
nera progressiva. També han hagut
d’afrontar successius canvis en la
forma d’implementar els progra-
mes de desenvolupament, tant pels
canvis en la base territorial com en
les pràctiques de gestió i coordina-
ció requerides.
D’altra banda, la política de cohesió
2014-2020 també preveu posar en
marxa estratègies de desenvolu-
pament urbà sostenible i integrat
(EDUSI), cofinançades pel Fons Euro-
peu de Desenvolupament Regional
(FEDER) i dirigides a les ciutats i re-
gions urbanes. Si les estratègies de
desenvolupament rural són d’àmbit
supramunicipal, en la pràctica, les
EDUSI tenen en general un àmbit
que es limita a una unitat urbana de
més de vint mil habitants, encara
que no exclou en les convocatòries
la concurrència d’agrupacions de
municipis que superen eixe llindar
de població. La selecció de les es-
tratègies, que presenten les comu-
nitats autònomes, la fa el Ministerio
de Hacienda del govern d’Espanya
mitjançant convocatòria pública.
La comarca de la Vall d’Albaida es
troba dins de la franja intermèdia
del territori, al límit provincial entre
València i Alacant. És una comarca
la implicació de la qual en matèria
de desenvolupament rural ha sigut
alta des de LEADER + fins a l’ac-
tualitat, encara que ha patit alguns
canvis territorials i de gestió dels
programes al llarg dels diferents
períodes de programació.
Durant el període 2000-2006, la to-
talitat de municipis que conformen
la comarca van ser seleccionats i
beneficiaris del programa PRODER
2. La part positiva del període és que
els municipis de la comarca van po-
der gestionar de manera exclusiva un
GAL denominat la Vall d’Albaida.
El programa Ruralter - LEADER (2007
-2013) va comportar canvis en el
nombre de municipis seleccionats,
però també a l’àrea d’actuació del
programa, que va passar a ser com-
partida. D’una banda, el conjunt de
municipis seleccionats (respecte
del total de la comarca) va ascendir
al 71%, la qual cosa va suposar una
pèrdua important respecte del pe-
ríode anterior. Els municipis que no
es van seleccionar van ser: Agullent,
Albaida, Aielo de Malferit, Benigà-
nim, Castelló de Rugat, Quatreton-
da, Montaverner, l’Olleria, Ontinyent
i la Pobla del Duc. La resta de mu-
nicipis seleccionats no solament no
van compartir àrea d’actuació, sinó
que van ser dividits en tres àrees di-
ferents d’actuació. Així, Aielo de Ru-
gat, Benicolet, Llutxent, Montitxelvo,
Pinet, el Ràfol de Salem, Rugat, Sa-
lem i Terrateig van quedar integrats
en l’àrea 7 de Ruralter-LEADER; la
resta de municipis en l’àrea 6 de Ru-
ralter-LEADER; excepte Bocairent,
que va ser inclòs en el GAL zona 8:
Centre de Desenvolupament Rural
Alacant, que gestionava els muni-
cipis de la província d’Alacant. La
creixent pèrdua de coherència te-
rritorial s’unia a una capacitat me-
nor de gestió local creixent.
L’actual període de programació
(2014-2020) ha augmentat el nom-
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
132
Municipios asociados: 34
Agullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat,
Albaida, Alfarrasí, Atzeneta d’Albaida, Bellús,
Beniatjar, Benicolet, Benigànim, Benissoda,
Benissuera, Bocairent, Bufali, Bèlgida,
Carrícola, Castelló de Rugat, Fontanars
dels Alforins, Guadasséquies, Llutxent,
Montaverner, Montitxelvo, l’Olleria,
Ontinyent, Otos, el Palomar, Pinet, la Pobla
del Duc, Quatretonda, Rugat, el Ràfol
de Salem, Salem, Sempere y Terrateig.
Según Estatutos, la mancomunidad puede
llevar a cabo las siguientes obras y servicios:
• Abastecimientos,distribución
y depuración de aguas.
• Cajadecooperaciónintermunicipal.
• Defensadelmedioambiente
y equilibrio ecológico.
• Extincióndeincendios.
• Gestióntributaria.
• Limpiezaviariaydelugarespúblicos.
• Matadero.
• Mecanizaciónadministrativa
y banco de datos.
• Promociónydotacionesindustriales
y agrícolas.
• Promociónydotacionesturísticas.
• Recogida,tratamientoytransformación
o destrucción de basura.
• Sanidadambiental.
• Servicioseducativos,culturales
y asistenciales.
• Víasdecomunicaciónytransportes
públicos.
6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN
MANCOMUNIDADES
Atzeneta d’Albaida SI 14
Agullent SI 14
Albaida SI 14
Alfarrasí SI 14
Aielo de Malferit SI 14
Aielo de Rugat SI 14
Bèlgida SI 14
Bellús SI 14
Beniatjar SI 14
Benicolet SI 14
Benigànim SI 14
Benissoda SI 14
Benissuera SI 14
Bocairent SI 14
Bufali SI 14
Carrícola SI 14
Castelló de Rugat SI 14
Quatretonda SI 14
Fontanars dels Alforins SI 14
Guadasséquies SI 14
Llutxent SI 14
Montaverner SI 14
Montitxelvo / Montichelvo SI 14
Olleria, l’ SI 14
Ontinyent SI 14
Otos SI 14
Palomar, el SI 14
Pinet SI 14
Pobla del Duc, la SI 14
Ráfol de Salem SI 14
Rugat SI 14
Salem SI 14
Sempere SI 14
Terrateig SI 14
Comarca 34 14Cuadro 6.4 Fuente: Ministerio de Hacienda y de Administraciones Públicas (2017).
Municipios mancomunadosMunicipios No actividades mancomunadas
VI.
REC
UR
SO
S IN
STI
TUC
ION
ALE
SV
I. R
ECU
RS
OS
INS
TITU
CIO
NA
LS
133
6.2 INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
bre de municipis beneficiaris del
programa de desenvolupament fins
al 88% del total de la comarca. Els
municipis no seleccionats han sigut
Beniatjar, Benigànim, Castelló de
Rugat, Quatretonda, Montaverner,
l’Olleria, Ontinyent i la Pobla del Duc.
Els municipis seleccionats compar-
teixen un mateix GAL (Som Rurals)
juntament amb la Safor i la Costera.
A la Vall d’Albaida s’ha presentat una
candidatura d’EDUSI per a la ciutat
d’Ontinyent, encara que no va ser
seleccionada ni en la primera ni en
la segona convocatòria. No s’ha arri-
bat a impulsar un ATEDL de vocació
comarcal o supracomarcal; no obs-
tant això, la ciutat d’Ontinyent sí que
participa d’un acord territorial junt
amb els municipis d’Alcoi i Ibi, de la
comarca de l’Alcoià, a la província
d’Alacant; formalment l’Ajuntament
d’Alcoi és l’entitat capdavantera.
6.2.4 Mancomunidades
A la comarca de la Vall d’Albaida hi
ha una mancomunitat.
(Quadre 6.4)
1. Mancomunitat de municipis
de la Vall d’Albaida
Data d’inscripció:
16 d’abril de 1991
Localización: Av. de Sant
Francesc, 8, Ontinyent
www.mancovall.es
Telèfon: 962 91 15 32
Municipis associats: 34
Agullent, Aielo de Malferit, Aielo
de Rugat, Albaida, Alfarrasí,
Atzeneta d’Albaida, Bellús,
Beniatjar, Benicolet, Benigànim,
Benissoda, Benissuera,
Bocairent, Bufali, Bèlgida,
Carrícola, Castelló de Rugat,
Fontanars dels Alforins,
Guadasséquies, Llutxent,
Montaverner, Montitxelvo,
l’Olleria, Ontinyent, Otos,
el Palomar, Pinet, la Pobla
del Duc, Quatretonda, Rugat,
el Ràfol de Salem, Salem,
Sempere i Terrateig.
Segons els estatuts, la mancomu-
nitat pot dur a terme les obres i
serveis següents:
• Proveïments,distribució
i depuració d’aigües.
• Caixadecooperació
intermunicipal.
• Defensadelmediambient
i equilibri ecològic.
• Extinciód’incendis.
• Gestiótributària.
• Netejaviàriaidellocspúblics.
• Escorxador.
• Mecanitzacióadministrativa
i banc de dades.
• Promocióidotacionsindustrials
i agrícoles.
• Promocióidotacionsturístiques.
• Arreplega,tractament
i transformació o destrucció
de brossa.
• Sanitatambiental.
• Serveiseducatius,culturals
i assistencials.
• Viesdecomunicació
i transports públics.
Detall d’esquadra de l’OlleriaMiguel A. Martínez. Ajuntament de l’Olleria
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALESVII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
136
7.1 RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES
La comarca de la Vall d’Albaida reúne un impor-
tante número de recursos culturales y patrimo-
niales en consonancia con el papel destacado
que ha detentado este territorio desde tiempos
prehistóricos hasta la actualidad. (Cuadro 7.1 y Figura 7.1).
7.1.1 Bienes de Interés Cultural
La comarca de la Vall d’Albaida cuenta con 30
elementos declarados Bien de Interés Cultural
(BIC), lo que representa un 6,44% de toda la
provincia. Cinco municipios, Albaida, Llutxent,
Ontinyent, Bocairent y l’Olleria poseen el 73,3%
de todos los recursos BIC de la comarca.
El núcleo antiguo de Albaida está definido por
los restos de su muralla islámica del siglo XIII,
del periodo almohade con reformas en los si-
glos sucesivos hasta el siglo XVII. Junto a esta
muralla fue erigido a fínales del siglo XV el Pala-
cio de los Milà i Aragó con ampliaciones poste-
riores, como la del siglo XVII, cuando se añadió
el patio y la iglesia. La apertura de un arco en
el siglo XVIII hizo posible el acceso a la iglesia
desde el exterior del palacio. A unos dos km al
sur de la localidad se localizan los restos del
Castell Vell de Albaida, en ruinas, que entre los
siglos XV y XVII controlaba el paso del puerto de
Albaida y buena parte del valle. Albaida cuenta
además con un elemento de patrimonio inmate-
rial con declaración de BIC, el toque manual de
campanas de la iglesia parroquial de Nuestra
Señora de la Asunción. El término municipal al-
berga un yacimiento arqueológico con arte ru-
pestre, la Cova Xica.
El centro del casco histórico de Llutxent está
dominado por su Castillo Palacio Señorial, cuya
construcción puede remontarse a finales del
siglo XIII- siglo XIV con reformas posteriores
para adaptarlo como residencia palaciega, de
la que merece destacarse la decoración pictó-
rica de su sala de honor. Situado en las afueras
de la población, en un cerro junto al Montsant
se encuentra el castillo de Xiuío, de época almo-
hade (siglo XIII) y dotado de una gran cisterna.
Se piensa que las leyendas generadas en torno
a la conquista cristiana motivaron que en sus
proximidades se erigiese el monasterio del Cor-
pus Christi, ejemplo del gótico valenciano y una
ermita, que posteriormente pasó a ser iglesia.
En el siglo XVIII se procedió a su renovación tras
el incendio en la guerra de Sucesión. Tras la
desamortización del siglo XIX, mantuvo su uso
religioso. Llutxent acoge además la Ermita de la
Consolació, en el lugar en que el Camí de Costa
hace un repecho, ante una de las cruces votivas
del siglo XIV, también declarada BIC. Se trata de
un edificio de estilo barroco construido el 1772,
en cuya decoración interior sobresale un zócalo
de azulejos de Manises donde se relata el mila-
gro de los Corporales.
En Ontinyent, el Barri de la Vila, declarado con-
junto histórico artístico a mediados del siglo
pasado, conserva uno de los conjuntos medie-
vales más representativos en tierras valencia-
nas. Asimismo, destaca el Palau de la Vila o de
la duquesa de Almodóvar (siglos XIII-XIX), cons-
truido sobre el antiguo alcázar islámico y muy
transformado en el siglo XVIII, en el que sobre-
sale su fachada, excelente muestra del gótico
civil valenciano. Otro BIC destacado es la iglesia
de Santa Maria (siglos XIV-XVI), que se emplaza
donde hubo una primera construcción cristia-
na, probablemente sobre la mezquita islámica.
Su magnífica portada renacentista es una de
las mejores muestras del primer Renacimien-
to valenciano. A esta relación cabría añadir la
serie de yacimientos arqueológicos de arte
rupestre, declarados BIC con la categoría de
Zona Arqueológica. Ontinyent reúne 7: los de la
Balma de la Fabriqueta, Balma de Bas, Barranc
de la Neu, el Gegant, la Creu, la Fos y la Monja.
El término de Bocairent presume de su pasado
ibérico, representado por su león escultórico,
hallado en el siglo XVIII en la loma de Galbis,
próxima al nacimiento del río Vinalopó. El pro-
pio núcleo urbano ha deparado restos de épo-
ca ibérica y posteriores, como les Covetes dels
Moros, datadas en el siglo VII. Pero sobre todo
destaca su casco antiguo (Barrio Medieval) que
posee la declaración de BIC. En la zona más ele-
vada se encuentra la Iglesia Parroquial de Nos-
tra Senyora de l’Assumpció, en cuyo solar estu-
vo hasta principios del siglo XVI el castillo. En el
término municipal y en el denominado Alto de
Mariola se yergue la Torre de Mariola, de época
medieval islámica, probablemente del siglo XI. A
Josep MontesinosJosé Luis Jiménez
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
137
A la comarca de la Vall d’Albaida hi ha
una quantitat important de recursos
culturals i patrimonials d’acord amb
el paper destacat que ha tingut el te-
rritori des de temps prehistòrics fins
a l’actualitat (Quadre 7.1 i Figura 7.1).
7.1.1 Béns d’interés cultural
A la Vall d’Albaida hi ha trenta ele-
ments declarats bé d’interés cul-
tural (BIC), la qual cosa representa
un 6,44% de tota la província. Cinc
municipis –Albaida, Llutxent, Ontin-
yent, Bocairent i l’Olleria– tenen el
73,3% de tots els recursos BIC de
la comarca.
El nucli antic d’Albaida està definit
per les restes de la muralla islàmica
del segle XIII, del període almohade
amb reformes en els segles succes-
sius fins al segle XVII. Al costat de la
muralla va ser erigit a finals del se-
gle XV el palau dels Milà i Aragó amb
ampliacions posteriors, com la del
segle XVII, quan es va afegir el pati
i l’església. L’obertura d’un arc en el
segle XVIII va fer possible l’accés a
l’església des de l’exterior del palau.
A uns dos quilòmetres al sud de la
localitat hi ha les restes del castell
vell d’Albaida, molt desfet, que entre
els segles XV i XVII controlava el pas
del port d’Albaida i bona part de la
vall. A Albaida hi ha, a més, un ele-
ment de patrimoni immaterial amb
declaració de BIC, el toc manual de
campanes de l’església parroquial
de la Mare de Déu de l’Assumpció.
Al terme municipal hi ha un jaciment
arqueològic amb art rupestre, la
Cova Xica.
El centre del nucli històric de Llu-
txent està dominat pel castell palau
senyorial, la construcció del qual es
pot remuntar a la fi del segle XIII o
segle XIV amb reformes posteriors
per a adaptar-lo com a residència
palatina, de la qual s’ha de destacar
la decoració pictòrica de la sala d’ho-
nor. Situat als afores de la població,
en un tossal al costat del Montsant
hi ha el castell del Xiu, d’època almo-
hade (segle XIII) i dotat d’una gran
cisterna. Es pensa que les llegendes
generades entorn de la conques-
ta cristiana van motivar que a les
proximitats s’erigira el monestir del
Corpus Christie, exemple del gòtic
valencià i una ermita, la qual poste-
riorment va passar a ser església.
En el segle XVIII es va procedir a fer-
ne la renovació després de l’incendi
a la Guerra de Successió. Després
de la desamortització del segle XIX,
va mantindre l’ús religiós. A Llutxent
hi ha a més l’ermita de la Consola-
ció, en el lloc en què el camí de Costa
va amunt, davant d’una de les creus
votives del segle XIV, també declara-
da BIC. Es tracta d’un edifici d’estil
barroc construït en 1772, en la de-
coració interior del qual sobreïx un
sòcol de taulells de Manises on es
relata el miracle dels Corporals.
A Ontinyent, el barri de la Vila, decla-
rat conjunt històric artístic a mitjan
segle passat, conserva un dels con-
junts medievals més representatius
en terres valencianes. Així mateix,
destaca el palau de la Vila o de la
duquessa d’Almodóvar (segles XI-
II-XIX), construït sobre l’antic alcàs-
ser islàmic i molt transformat en
el segle XVIII, en el qual destaca la
frontera, mostra excel.lent del gòtic
civil valencià. Un altre BIC destacat
és l’església de Santa Maria (segles
XIV- XVI), que s’emplaça on hi hagué
una primera construcció cristiana,
probablement sobre la mesquita
islàmica. La magnífica portada re-
naixentista és una de les millors
mostres del primer Renaixement
valencià. Cal afegir-hi la sèrie de jaci-
ments arqueològics d’art rupestre,
declarats BIC amb la categoria de
zona arqueològica. A Ontinyent n’hi
ha set: els de la balma de la Fabri-
queta, la balma de Bas, el barranc
de la Neu, el Gegant, la Creu, la Fos
i la Monja.
El terme de Bocairent presumeix
del passat ibèric, representat pel
lleó escultòric, trobat en el segle
XVIII a la lloma de Galbis, pròxima al
naixement del riu Vinalopó. El mateix
nucli urbà ha oferit restes d’època
ibèrica i altres de posteriors, com
les Covetes dels Moros, datades en
el segle VII. Però sobretot destaca
el nucli antic (barri medieval) que
té la declaració de BIC. A la zona
més elevada es troba l’església de
l’Assumpció, en el solar de la qual
va estar fins a principis del segle
XVI el castell. Al terme municipal i
al denominat Alt de Mariola s’alça la
torre de Mariola, d’època medieval
islàmica, probablement del segle XI.
Cal afegir-hi la sèrie de jaciments ar-
queològics d’art rupestre, declarats
BIC amb la categoria de zona ar-
queològica. Bocairent en té set: Alts
del Cortijo, Cantal de la Fos, Cova
de la Sarsa, el Calvari, el Pontet, els
Teulars i Penya Roja o Ull de Canals.
L’Olleria conserva al nucli urbà el pa-
lau dels Marau (Casa Santonja), dels
segles XVII-XIX, del qual destaca l’es-
7.1 RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
138
esta relación cabría añadir la serie de yacimien-
tos arqueológicos de arte rupestre, declarados
BIC con la categoría de Zona Arqueológica. Bo-
cairent reúne 7: Alts del Cortijo, Cantal de la
Fosc, Cova de la Sarsa, El Calvari, El Pontet, Els
Teulars y Penya Roja o Ull de Canals.
L’Olleria conserva en su casco urbano el Pala-
cio de los Marau (Casa Santonja), de los siglos
XVII-XIX, del que destaca su escudo nobiliario,
catalogado como BIC, así como su gran salón,
salón, que ofrece una decoración pictórica re-
lacionada con la Masonería liberal de principios
del siglo XIX. En la actualidad, alberga el Museo
Valenciano del Vidrio, el de Historia local y arte-
sanías. Asimismo, destaca la iglesia parroquial
de Santa Maria Magdalena con una elegante
portada renacentista. Su fecha de construc-
ción se sitúa entre el final de la Guerra de las
Germanías en 1516 y antes de 1566 con refor-
mas posteriores, en los siglos XVII y XVIII.
7.1.2 Bienes de Relevancia Local
La comarca de la Vall d’Albaida reúne un total
de 303 Bienes de Relevancia Local (BRL), lo que
representa un 12,95% de toda la provincia. Por
número de recursos, a la cabeza se encuentra
Albaida con 34, en segundo lugar, Ontinyent con
26 y a continuación, Benigànim y Quatretonda
con 24, Aielo de Malferit con 20, Atzeneta d’Al-
baida y Bocairent con 17, Agullent con 16, Bèlgi-
da con 14, Salem con 11 y la Pobla del Duc con
7.1 RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES
RECURSOS HISTÓRICOS Y MONUMENTALES
Atzeneta d’Albaida - 17 4 - 1Agullent - 16 15 - -Albaida 6 34 13 1 1Alfarrasí - 2 1 - -Aielo de Malferit 1 20 4 - 2Aielo de Rugat 1 3 3 - -Bèlgida 1 14 27 - -Bellús 1 4 7 - -Beniatjar 1 3 5 - -Benicolet - 1 - - -Benigànim 1 24 3 - -Benissoda - 6 1 - 1Benisuera 1 1 - - -Bocairent 3 17 83 - 3Bufali - 3 3 - -Carrícola - 7 1 - -Castelló de Rugat - 8 34 - -Quatretonda - 24 2 - -Fontanars dels Alforins - 5 20 - -Guadasséquies - 2 5 - -Llutxent 6 2 2 - -Montaverner - 5 2 - -Montitxelvo / Montichelvo - 7 2 - -Olleria, l’ 2 6 16 - -Ontinyent 5 26 82 2 -Otos - 5 3 - -Palomar, el 1 9 1 - -Pinet - 1 1 - -Pobla del Duc, la - 10 2 - -Ráfol de Salem - 4 7 - -Rugat - 1 7 - -Salem - 11 21 - -Sempere - 1 1 - -Terrateig - 4 8 - -Comarca 30 303 386 3 8Provincia 466 2.340 4.185 58 54C.Valenciana 1.142 5.159 8.710 136 104Comarca/Provincia 6,44% 12,95% 9,22% 5,17% 14,81%
Cuadro 7.1 Fuente: Conselleria d’Educació, Cultura i Esport (2017). 1. Datos del 2015
Municipios Colecciones museográficasMuseosYacimientos
arqueológicos1BRL`sBIC`s
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
139
cut nobiliari, catalogat com a BIC,
així com el gran saló, amb una de-
coració pictòrica relacionada amb
la maçoneria liberal de principis del
segle XIX. En l’actualitat, hi ha el Mu-
seu Valencià del Vidre, el d’història
local i artesanies. Així mateix, desta-
ca l’església de Santa Maria Magda-
lena amb una portada renaixentista
elegant. La data de construcció se
situa entre el final de la Guerra de
les Germanies en 1516 i abans de
1566, amb reformes posteriors en
els segles XVII i XVIII.
7.1.2 Béns de rellevància local
A la comarca de la Vall d’Albaida hi
ha un total de 303 béns de relle-
vància local (BRL); representa un
12,95% de tota la província. Per
nombre de recursos, al capdavant
hi ha Albaida amb 34, en segon lloc,
Ontinyent amb 26 i, a continuació,
Benigànim i Quatretonda amb 24,
Aielo de Malferit amb 20, Atzeneta
d’Albaida i Bocairent amb 17, Agu-
llent amb 16, Bèlgida amb 14, Salem
amb 11 i la Pobla del Duc amb 10.
Altres vint-i-tres municipis també
tenen béns de rellevància local, però
per davall de deu.
Tenint en compte els tipus de re-
cursos identificats, el percentatge
més elevat correspon als de caràc-
ter religiós i és habitual que hi haja
l’església parroquial de cada munici-
pi, a la qual poden sumar-se altres
esglésies en algun cas com ara a
Albaida, Ontinyent i Benigànim. Així
mateix, s’observa una presència
important d’ermites, localitzades
preferentment als voltants de les
poblacions, així com creus de terme
i, en menor mesura, convents i mo-
nestirs. Els retaules ceràmics, in-
corporats generalment a la fronte-
ra de molts dels edificis esmentats,
constitueixen, amb gran diferència,
el tipus més nombrós dins de la ca-
tegoria de béns de rellevància local.
Igualment, s’ha de destacar l’antiga
mesquita de Castelló de Rugat en
ser una de les poques mostres de
l’arquitectura religiosa musulmana
en tot el territori valencià.
L’arquitectura civil és present en
uns quants municipis, en forma de
palaus i cases pairals, com ara a On-
tinyent (Casa del Baró de Santa Bàr-
bara i Casa del Marqués de Monte-
mira) i Benigànim (Casa de la Cultura
o Mansió dels Tudela) i Bellús (casa
palau). Un grup important està cons-
tituït per les caves i els pous de neu,
que testimonien la importància que
va tindre l’antic comerç del fred del
segle XVI al XIX. La nòmina de munici-
pis que en tenen és extensa: Albaida,
Benigànim, Ontinyent, Quatretonda,
Atzeneta d’Albaida, Bocairent, Bèlgi-
da, Salem, la Pobla del Duc, Llutxent,
Bellús, Beniatjar, Bufali, Castelló de
Rugat , Montitxelvo, el Palomar, el
Ràfol de Salem i Terrateig.
Un apartat menys nombrós, però
no per això menys important, està
representat per les antigues fàbri-
ques: La Paduana a Ontinyent i la fà-
brica de licors Hijo de J. Juan Mompó
i Alcoholera Juan Sanchis o Fàbrica
del Dilluns, a Aielo de Malferit.
7.1.3 Jaciments arqueològics
Pel que fa a jaciments arqueològics,
a la comarca de la Vall d’Albaida hi
ha 386 jaciments, la qual cosa su-
posa un 9,22% de tota la provín-
cia. Bocairent amb 83 i Ontinyent
amb 82, concentren el 42,74% de
tota la comarca. Va darrere Caste-
lló de Rugat amb 34, Bèlgida amb
27, Salem amb 21, Fontanars dels
Alforins amb 20, l’Olleria amb 16,
Agullent amb 15, Albaida amb 13 i
Terrateig amb 8.
Els testimoniatges de presència
humana més antics a la comarca
corresponen a una etapa avançada
del Paleolític mitjà, aproximadament
entre 75.000 i 50.000 anys abans
de la nostra era. Es tractaria de
grups de caçadors neandertals, dels
quals s’han trobat restes materials
a la cova de la Petxina (Bellús). Així
mateix, hi ha evidències del Paleolí-
tic superior (32.000-11.000 abans
de la nostra era) i de l’Epipaleolític
(10.000-9.000 abans de la nostra
era), com dels darrers caçadors
prehistòrics del Mesolític (8.000-
7.000 abans de la nostra era). El can-
vi significatiu que va suposar la intro-
ducció de l’economia de la producció
amb el Neolític té exponents que ad-
quireixen la categoria de referents
per al coneixement del període en
el Mediterrani occidental. Es tracta
de la cova de la Sarsa (Bocairent),
que cal vincular amb la cova de l’Or
(Beniarrés) a la veïna comarca del
Comtat. El fiançament de l’agricultu-
ra i la ramaderia oferirà en etapes ja
més avançades els primers poblats
a l’aire lliure, com els de l’Arenal de la
Costa (Ontinyent), Colata (Montaver-
ner) i el Camí de Missena (la Pobla
del Duc). És també quan s’evidencien
coves sepulcrals, com la cova del Ba-
rranc del Castellet (Carrícola), la del
7.1 RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
140
10. Otros veintitrés municipios poseen Bienes de
Relevancia Local por debajo de esta última cifra.
Atendiendo a los tipos de recursos identificados
el porcentaje más elevado corresponde a los
de carácter religioso y es habitual que en este
apartado se encuentre la iglesia parroquial de
cada municipio, a la que pueden sumarse otras
iglesias en algunas localidades como Albaida,
Ontinyent y Benigànim. Asimismo, se observa
una importante presencia de ermitas, localiza-
das preferentemente en los alrededores de las
poblaciones, así como cruces de término y en
menor medida, conventos y monasterios. Los
retablos cerámicos, incorporados generalmen-
te en la fachada de muchos de estos edificios,
constituyen, con gran diferencia, el tipo más nu-
meroso en esta categoría de bienes. Igualmen-
te, merece destacarse la antigua mezquita de
Castelló de Rugat por ser una de las escasas
muestras de la arquitectura religiosa musulma-
na en todo el territorio valenciano.
La arquitectura civil está presente en algunos
municipios, en forma de palacios y casas sola-
riegas, como en Ontinyent (Casa del Barón de
Santa Bárbara y Casa del Marqués de Monte-
mira) y Benigànim (Casa de la Cultura o Mansión
de los Tudela) y Bellús (casa-palacio). Un grupo
importante está constituido por las cavas y los
pozos de nieve, que testimonian la importancia
que detentó el antiguo comercio del frío duran-
te los siglos XVI al XIX. La nómina de municipios
dotados de esta tipología es extensa: Albaida,
Benigànim, Ontinyent, Quatretonda, Atzeneta
d’Albaida, Bocairent, Bèlgida, Salem, la Pobla del
Duc, Llutxent, Bellús, Beniatjar, Bufali, Castelló
de Rugat, Montitxelvo, El Palomar, el Ràfol de
Salem y Terrateig.
Un apartado menos numeroso pero no por ello
menos importante está representado por las
antiguas fábricas: La Paduana en Ontinyent; y
la Fábrica de Licores Hijo de J. Juan Mompó y
Alcoholera Juan Sanchis o Fàbrica del Dilluns,
ambas en Aielo de Malferit.
7.1.3 Yacimientos arqueológicos
Por lo que se refiere a yacimientos arqueoló-
gicos, la comarca de la Vall d’Albaida presenta
386 yacimientos, lo que supone un 9,22% de
toda la provincia. Bocairent con 83 y Ontinyent
con 82, concentran el 42,74% de toda la comar-
ca. Le sigue Castelló de Rugat con 34, Bèlgida
con 27, Salem, con 21, Fontanars dels Alforins
20, l’Olleria 16, Agullent con 15, Albaida con 13
y Terrateig con 8.
Los testimonios de presencia humana más anti-
guos en la comarca corresponden a una etapa
avanzada del Paleolítico medio, aproximada-
mente entre 75.000 y 50.000 años a. n. e. Se
trataría de grupos de cazadores neandertales,
de los que se han encontrado restos materia-
les en la Cova de la Petxina (Bellús). Asimismo,
hay evidencias del Paleolítico superior (32.000-
11.000 a. n. e.) y del Epipaleolítico (10.000-9.000
a. n. e.), como de los últimos cazadores prehis-
tóricos del Mesolítico (8.000-7.000 a. n. e.). El
cambio significativo que supuso la introducción
de la economía de la producción con el Neolí-
tico, cuenta con exponentes que adquieren la
categoría de referentes para el conocimiento
de este período en el Mediterráneo occidental.
Se trata de la Cova de la Sarsa (Bocairent), que
hay que vincular con la Cova de l’Or (Beniarrés)
en la vecina comarca del Comtat. El afianza-
miento de la agricultura y la ganadería depara-
rá en etapas ya más avanzadas los primeros
poblados al aire libre, como los del Arenal de
la Costa (Ontinyent), Colata (Montaverner) y el
Camí de Missena (la Pobla del Duc). Es también
cuando se evidencian cuevas sepulcrales, como
la cueva del Barranc del Castellet (Carrícola),
la del Camí Reial (Albaida) o la del Garrofer (On-
tinyent). Con esta etapa coincide la mayoría de
restos de arte rupestre presentes en el Calvari
(Bocairent), el Gegant (Ontinyent), el Barranc de
les Coves (Salem), el Barranc de la Carbonera
(Beniatjar) y el Barranc de la Mata (Otos).
El siguiente salto cronológico y cultural, repre-
sentado por la Edad del Bronce (1.800 a. n. e.)
supuso una mayor proliferación de yacimientos.
Los principales exponentes en la comarca se
encuentran en el Cabeç de Navarro (Ontinyent),
el Teular de Sant Jaume (Bocairent), el Caste-
llaret (Fontanars dels Alforins), el Castellet del
Porquet (l’Olleria), la Buitrera (Castelló de Ru-
gat) y el Tossal del Caldero (Bellús).
7.1 RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
141
7.1 RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS
Figura 7.1 Recursos patrimoniales
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
142
Para la época ibérica el asentamiento fortifica-
do ibérico de El Cabeço de Mariola (Alfafara, el
Comtat; Bocairent, la Vall d’Albaida), un impor-
tante centro fortificado que controla un paso
estratégico para las comunicaciones comarca-
les. A partir del siglo I a. n. e. las fortalezas en
altura se irán abandonando para dar paso a un
paisaje rural de asentamientos dispersos por
los valles, algunos de los cuales responden al
modelo de villa, como Sant Antoni de Bocairent.
7.1.4 Museos y colecciones museográficas
Esta comarca cuenta con tres museos, dos
en Ontinyent y uno en Albaida, así como ocho
colecciones museográficas, de las que tres se
localizan en Bocairent, dos en Aielo de Malfe-
rit y las tres restantes repartidas entre Atze-
neta d’Albaida, Albaida y Benissoda. El Museo
Arqueológico de Ontinyent y de la Vall d’Albaida
(MAOVA) es el principal referente museístico
relacionado con el patrimonio arqueológico de
la comarca de la Vall d’Albaida. Sus fondos se
nutren en su mayor parte de las prospecciones
y excavaciones arqueológicas del Museu, con
un amplio marco cronológico que abarca desde
el fin del paleolítico hasta la época moderna. El
otro espacio museístico con que cuenta Ontin-
yent es el Museu Fester del Santíssim Crist de
l’Agonia, vinculado con la Fiesta de Moros y Cris-
tianos que en Ontinyent posee un gran arraigo,
no en vano es uno de los municipios valencianos
con una mayor antigüedad en este tipo de fes-
tejo, que en este caso se remonta a la segunda
mitad del siglo XIX.
Por lo que se refiere a las colecciones museo-
gráficas, Bocairent aporta su Museo Municipal,
el Museo Parroquial y el Museo Antoni Ferri.
Aielo de Malferit la Colección Museográfica
Nino Bravo y la Colección Cerámica Elvira Apa-
ricio. Atzeneta d’Albaida su Colección Tradición
Artesanal. En Albaida, la Casa Museo José Se-
grelles en Albaida y finalmente, en Benissoda, el
Museo Etnológico de la Vall d’Albaida.
7.1 RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES
Les Covetes dels Moros. Bocairent. Autor: ESTEPA
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
143
Camí Reial (Albaida) o la del Garrofer
(Ontinyent). Amb l’etapa coincideix
la majoria de restes d’art rupestre
presents al Calvari (Bocairent), el
Gegant (Ontinyent), el barranc de les
Coves (Salem), el barranc de la Car-
bonera (Beniatjar) i el barranc de la
Mata (Otos).
El salt cronològic i cultural següent,
representat per l’Edat del Bronze
(1.800 abans de la nostra era) va
suposar una major proliferació de
jaciments. Els exponents principals
a la comarca es troben al Cabeç
de Navarro (Ontinyent), el Teular de
Sant Jaume (Bocairent), el Castella-
ret (Fontanars dels Alforins), el Cas-
tellet del Porquet (l’Olleria), la Buitre-
ra (Castelló de Rugat) i el Tossal del
Caldero (Bellús).
Per a l’època ibèrica l’assentament for-
tificat del Cabeço de Mariola (Alfafara,
el Comtat; Bocairent, la Vall d’Albaida),
un important centre fortificat que con-
trola un pas estratègic per a les comu-
nicacions comarcals. A partir del segle
I abans de la nostra era, les fortaleses
en altura es van abandonant per a do-
nar pas a un paisatge rural d’assenta-
ments dispersos per les valls, alguns
dels quals responen al model de vil.la,
com Sant Antoni de Bocairent.
7.1.4 Museus i col.leccions museogràfiques
A la comarca hi ha tres museus, dos
a Ontinyent i un a Albaida, així com
huit col.leccions museogràfiques,
de les quals tres són a Bocairent,
dos a Aielo de Malferit i les tres res-
tants a Atzeneta d’Albaida, Albaida
i Benissoda. El Museu Arqueològic
d’Ontinyent i de la Vall d’Albaida
(MAOVA) és el referent museístic
principal relacionat amb el patrimo-
ni arqueològic de la comarca. Els
fons es nodreixen en la major part
de les prospeccions i excavacions
arqueològiques del museu, amb un
ampli marc cronològic que abasta
des de la fi del paleolític fins a l’èpo-
ca moderna. L’altre espai museístic
que hi ha a Ontinyent és el Museu
Fester del Santíssim Crist de l’Ago-
nia, vinculat amb la Festa de Moros
i Cristians la qual hi té un gran arre-
lament, no debades és un dels muni-
cipis valencians on més antiga és la
festa: es remunta a la segona mitat
del segle XIX.
Pel que fa a les col.leccions museo-
gràfiques, Bocairent aporta el Mu-
seu Municipal, el Museu Parroquial
i el Museu Antoni Ferri. A Aielo de
Malferit hi ha la Col.lecció Museo-
gràfica Nino Bravo i la Col.lecció
Ceràmica Elvira Aparicio. A Atzene-
ta d’Albaida hi ha la Col.lecció Tra-
dició Artesanal. A Albaida, la Casa
Museu Josep Segrelles i, finalment,
a Benissoda, el Museu Etnològic de
la Vall d’Albaida.
7.1 RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS
144
7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES
Àngela Montesinos
La comarca de La Vall d’Albaida está formada
por treinta y cuatro municipios, y de estos, seis
gozan de festividades declarada de interés tu-
rístico. Estas festividades son diferentes entre
sí y de cariz tradicional. (Cuadro 7.2)
En Agullent, en el año 2010, la Nit de les Fogue-
res, también conocida por Festa del Miracle, se
declaró Fiesta de Interés Turístico Local; cons-
ta de una romería nocturna, en época estival,
desde la población a la ermita de Sant Vicent
Ferrer. También los Moros y Cristianos fueron
declarada Fiesta de Interés Turístico (en 2012).
Esta declaración anterior es compartida, pero
no al mismo nivel, con Bocairent, en donde su
festividad de Moros y Cristianos fue declarada
en el 2002 como Fiesta de Interés Turístico,
pero en este caso, Nacional. Se celebran duran-
te cuatro días, en honor al patrón de la villa, San
Blas, a partir del primer sábado de febrero.
Podemos observar que la fiesta mayor de la
vall d’Albaida es, sin duda, Moros y Cristianos.
En Llutxent también fueron declarados Fiesta
de Interés Turístico local en 2009. En L’Olleria,
al declaración de Fiesta de Interés Turístico se
produjo en 1985. Y los de Ontinyent en 2010,
como Interés Turístico Nacional.
Y, por último, otra festividad característica del
Palomar, La Festa del Xop, fue declarada Fiesta
de Interés Turístico Local en el año 2009. Se ce-
lebra el segundo y cuarto fin de semana de mayo.
El resto de municipios y poblaciones también
disfruta de propias y comunes festividades:
fiestas patronales, cabalgatas de reyes, Sema-
na Santa, Moros y Cristianos, 9 d’Octubre, Sant
Josep, Festa de Les Cassoletes, de la Pansa o
Pascua; en esta última festividad es subrayable
el municpio de Alfarrasí, donde celebran L’Ange-
let de la Corda; se trata de una niña vestida de
ángel que le quita el manto a la Virgen María
antes de la Misa Mayor (se basada en La Bajada
del Ángel de Tudela de Navarra).
La comarca de La Vall d’Albaida recibe su nom-
bre por el color blanco de sus tierras, ya que
la palabra árabe albaida significa “la blanca”. Es
una comarca colindante con el Comtat, l’Alcoià
y el Alt Vinalopó por el sur, con la Costera por el
norte, y con la Safor por el este.
Compuesta por 33 municipios, muchos de ellos
con una toponimia de origen islámico. El carác-
ter musical de esta comarca está construido
a través de 30 sociedades musicales, que re-
presentan el 11,89% respecto al total de la pro-
vincia de València, un tanto por ciento bastante
alto en comparativa con otras comarcas de
similares características.
Existen siete municipios que carecen de estas
sociedades. Del resto, la mayoría tienen una,
pero también existen casos de dos, como en
Albaida, donde está el Cercle Musical Primitiva
d’Albaida El Gamell, con 90 componentes, y la
Unió Musical d’Albaida l’Aranya, con varios dis-
cos editados. Alfarrasí posee la Banda Instruc-
tiva Musical, que destaca por la interpretación
de música festera, y la Agrupació Musical “La
Banda”, fuertemente unida a la festividad de
Moros y Cristianos. Bélgida tiene la Unió Musi-
cal belgidense desde principios del siglo XX y la
Agrupació Ben Bons, institución joven, fundada
en 1988 y donde la media de edad no supera los
treinta años.
La Societat Instructiva Musical, más antigua,
y la Societat Musical La Tropical, más joven y
humilde pero consolidada, se ecnuentran en Be-
nigànim. En Bocairent fueron creadas en el siglo
XX la Associació Unió Musical, fruto de dos so-
ciedades musicales preexistentes (La Primitiva
y la Nova), y la Societat Musical Vila de Bocai-
rent. Montaverner posee la Agrupació Musical
y la Banda Artístico-cultural (BACM), ambas del
siglo XX. En l’Olleria están la Societat Escola Mu-
sical Sant Cecília, tradicional desde el siglo XIX,
y la Escola Musical La Nova, creada en 2003.
Por último, en el Palomar se encuentran La Pri-
mitiva y la Societat Musical La Nova, con 35 y
27 componentes respectivamente. La Unió Mu-
sical Quatretondense, fundada en 1947, será
el origen de las sociedades musicales en este
municipio. En 1981 se separa de esta un gru-
po de músicos y nace la Agrupació Musical La
Nova y, en 1986 sufrirá, de nuevo, otra escisión
para que otro grupo de músicos funde La Lira
de Quatretonda. Todas tres actualmente están
en pleno funcionamiento y con sus propias es-
cuelas de música.
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
145
7.2 FESTES I SOCIETATS MUSICALS
FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES
Atzeneta d’Albaida - - - - - 1Agullent - - - - - 1Albaida - - - - - 2Alfarrasí - - - - - 2Aielo de Malferit - - - - - 1Aielo de Rugat - - - - - -Bèlgida - - - - - 2Bellús - - - - - 1Beniatjar - - - - - 1Benicolet - - - - - 1Benigànim - - - - - 2Benissoda - - - - - 1Benissuera - - - - - -Bocairent - 1 - - - 2Bufali - - - - - 1Carrícola - - - - - -Castelló de Rugat - - - - - 1Quatretonda - - - - - 3Fontanars dels Alforins - - - - - 1Guadasséquies - - - - - 1Llutxent - - - - - 1Montaverner - - - - - 2Montitxelvo / Montichelvo - - - - - 1Olleria, l’ - - - - 1 2Ontinyent - 1 - - - 3Otos - - - - - 1Palomar, el - - - - - 2Pinet - - - - - -Pobla del Duc, la - - - - - 1Ráfol de Salem - - - - - 1Rugat - - - - - -Salem - - - - - 1Sempere - - - - - -Terrateig - - - - - -Comarca - 2 - - 1 39Provincia 2 8 13 6 8 328C.Valenciana 12 20 30 53 13 547Comarca/Provincia - 25% - - 12,5% 11,89%
Cuadro 7.2 (1) Fuente: Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo (2017). Nota: Se indican las fiestas autonómicas y provinciales declaradas hasta el 7 de abril de 2015 y las internacionales, nacionales y turísticas declaradas hasta el 2 de julio de 2015. (2) Fuente: Federación de sociedades musicales de la Comunidad Valenciana (2017).
(*) Fiestas que fueron declaradas “Fiesta de Interés Turístico” antes de la publicación de la Orden ITC/1763/2006, de 3 de mayo.
MunicipiosInternacional Nacional Autonómico Provincial Turístico (*)
SociedadesMusicales
(2)
Fiestas según interés turístico
La comarca de la Vall d’Albaida està
formada per trenta-quatre munici-
pis, dels quals sis tenen festes de-
clarades d’interés turístic. Són fes-
tivitats diferents entre si i de caire
tradicional. (Quadre 7.2)
A Agullent, l’any 2010, la Nit de les
Fogueres, també coneguda com la
Festa del Miracle, es va declarar
festa d’interés turístic local; consta
d’una romeria nocturna, en època
estival, de la població a l’ermita de
Sant Vicent Ferrer. També els Mo-
ros i Cristians van ser declarats
festa d’interés turístic (l’any 2012).
Declaració compartida, però no al
mateix nivell, amb Bocairent, on els
Moros i Cristians va ser declarat en
el 2002 com a festa d’interés tu-
rístic nacional. Se celebren durant
quatre dies, en honor del patró de
la vila, sant Blai, a partir del primer
dissabte de febrer.
Podem observar que la festa major
de la Vall d’Albaida són, sens dubte,
Moros i Cristians. A Llutxent també
van ser declarats festa d’interés tu-
rístic local en el 2009. A l’Olleria, la
declaració de festa d’interés turís-
tic es va fer en 1985. I els d’Ontin-
yent en el 2010, com a festa d’inte-
rés turístic nacional.
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
146
7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES
En el caso de Ontinyent nos ocupa la Societat
Unió Artística Musical d’Ontinyent. Se constitu-
ye a finales de los años 40 del siglo XX, here-
dera de las dos bandas existentes anteriores,
la Unión Musical y la Banda Artística. La Agru-
pació Musical d’Ontinyent fundada en los años
90 y consolidada en 2003 tiene su origen en
un grupo de músicos denominados “Intokables”
con la ilusión de crear una sociedad que tuviera
banda de música, escuela de educandos y ban-
da de escuela. Y por último la Banda Simfònica
d’Ontinyent, fundada en el año 2003, donde to-
dos sus miembros han pasado por bandas in-
fantiles y jóvenes y realizan, al menos, estudios
musicales de grado medio, por lo que continúan
en los conocimientos musicales necesarios
para llegar a la cualidad interpretativa.
Ambaixador i Banderer a càrrec de la comparsa Mossàrabs a les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, 2015Rubén Montava. Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia
VII.
REC
UR
SO
S P
ATR
IMO
NIA
LES
Y C
ULT
UR
ALE
SV
II. R
ECU
RS
OS
PA
TRIM
ON
IALS
I C
ULT
UR
ALS
147
7.2 FESTES I SOCIETATS MUSICALS
I, finalment, una altra festivitat ca-
racterística del Palomar, la Festa del
Xop, va ser declarada festa d’interés
turístic local l’any 2009. Es fa el se-
gon i quart cap de setmana de maig.
La resta de municipis i poblacions
també tenen festivitats pròpies i
comunes: festes patronals, cavalca-
des de reis, Setmana Santa, Moros
i Cristians, 9 d’Octubre, Sant Josep,
Festa de les Cassoletes, de la Pan-
sa o Pasqua, festa en la qual s’ha de
destacar Alfarrasí, on es fa l’Angelet
de la Corda. Es tracta d’una xiqueta
vestida d’àngel que li lleva el mantell
a la Mare de Déu abans de la missa
major (es basa en la baixada de l’àn-
gel que es fa a la localitat navarresa
de Tudela).
La comarca rep el nom pel color
blanc de les terres, ja que la paraula
àrab albaida significa ‘la blanca’. És
comarca veïna del Comtat, l’Alcoià i
l’Alt Vinalopó pel sud, de la Costera
pel nord, i la Safor per l’est.
Hi ha trenta-tres municipis, molts
amb una toponímia d’origen islàmic.
El caràcter musical de la comarca
està construït a través de trenta
societats musicals, que represen-
ten l’11,89% respecte del total de la
província de València, un percentat-
ge bastant alt en comparació amb
altres comarques de característi-
ques similars.
Hi ha set municipis que no tenen so-
cietats musicals. La resta, la majo-
ria en tenen una, però també hi ha
casos que en tenen dos, com ara
Albaida, on hi ha el Cercle Musical
Primitiva d’Albaida El Gamell, amb
noranta components, i la Unió Musi-
cal d’Albaida l’Aranya, amb diversos
discos editats. A Alfarrasí hi ha la
Banda Instructiva Musical, la qual
destaca per la interpretació de mú-
sica festera, i l’Agrupació Musical
«La Banda», fortament unida a la
festivitat de Moros i Cristians. Bèlgi-
da té la Unió Musical Belgidense des
de principis del segle passat i l’Agru-
pació Ben Bons, institució jove, fun-
dada en 1988 i on la mitjana d’edat
no supera els trenta anys.
A Benigànim hi ha la Societat Ins-
tructiva Musical, més antiga, i la So-
cietat Musical La Tropical, més jove i
humil, però consolidada. A Bocairent
van ser creades en el segle passat
l’Associació Unió Musical, fruit de
dos societats musicals preexistents
(La Primitiva i La Nova), i la Societat
Musical Vila de Bocairent. Montaver-
ner té l’Agrupació Musical i la Banda
Artisticocultural (BACM), del segle
passat. A l’Olleria hi ha la Societat Es-
cola Musical Sant Cecília, tradicional
des del segle XIX, i l’Escola Musical
La Nova, creada en el 2003. Final-
ment, al Palomar hi ha La Primitiva i
la Societat Musical La Nova, amb 35
i 27 components respectivament.
La Unió Musical Quatretondense,
fundada en 1947, és l’origen de les
societats musicals al municipi de
Quatretonda. En 1981 se’n separa
un grup de músics i naix l’Agrupació
Musical La Nova i, en 1986 patirà, de
nou, una altra escissió perquè un al-
tre grup de músics funda La Lira de
Quatretonda. Totes tres actualment
estan en ple funcionament i amb es-
coles de música pròpies.
En el cas d’Ontinyent hi ha la Socie-
tat Unió Artística Musical d’Ontin-
yent. Es constitueix a la fi dels anys
quaranta del segle passat, hereva
de les dos bandes existents an-
teriors, la Unió Musical i la Banda
Artística. L’Agrupació Musical d’On-
tinyent fundada en els anys noranta
i consolidada en el 2003 té l’origen
en un grup de músics denominats
«Intokables» amb la il.lusió de crear
una societat que tinguera banda de
música, escola d’educands i banda
d’escola. I, finalment, la Banda Sim-
fònica d’Ontinyent, fundada l’any
2003, en la qual tots els membres
han passat per bandes infantils i jo-
ves i fan, almenys, estudis musicals
de grau mitjà, per la qual cosa conti-
nuen en els coneixements musicals
necessaris per a arribar a la quali-
tat interpretativa.
Pont Vell. OntinyentAutor: Antoni Martínez Bernat
VIII. INFRAESTRUCTURASVIII. INFRAESTRUCTURES
150
8.1 INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIONES
Las infraestructuras en general y las públicas
en particular contribuyen a la vertebración del
territorio y al desarrollo económico de una re-
gión o país, facilitando la eficiencia económica
y la cohesión social, además de aumentar la
eficiencia del sistema productivo, incentivar la
inversión privada, y mejorar la competitividad
de las economías.
La mejora de la red de transporte y comunica-
ciones contribuye a la reducción de los tiempos
de desplazamiento tanto para el intercambio de
mercancías como al traslado de personas. De
esta forma, la existencia de infraestructuras
adecuadas de transporte y de comunicaciones
a las necesidades actuales constituye un factor
clave para el desarrollo de las actividades huma-
nas. Otros aspectos a considerar de la mejora
de la red de infraestructuras son la seguridad (la
reducción del número de accidentes), la conser-
vación de los vehículos, el consumo de combus-
tible, la contaminación o la comodidad del viaje.
La ampliación y renovación de la dotación de
infraestructuras introduce mejoras de produc-
tividad y sobre el desarrollo de las regiones, es-
pecialmente las más desfavorecidas. Muchos
estudios avalan que las empresas se localizan
no solo donde la demanda de sus productos es
mayor, sino también donde los costes de trans-
porte menores porque la red de infraestructu-
ras es mayor.
8.1.1 Red de carreteras
La red de autopistas y autovías en la provincia
de València es la más extensa de la Comunitat
Valenciana, con 532 km, un 45,6% del total. La
comarca de La Vall d’Albaida cuenta con 24 kiló-
metros de este tipo de carreteras, un 4,4% de
la provincia de València. Albaida es el municipio
que posee más kilómetros de autopistas o au-
tovías, un total de 7. Le siguen Agullent, l’Olleria,
Terrateig, Benissoda, Aielo de Malferit y Atze-
neta d’Albaida. La A-7 (corredor mediterráneo
central) cruza la comarca de norte a sur. Entra
por el túnel de l’Olleria y sale por el puerto de
Albaida (Figura 8.1).
La red de carreteras nacionales tiene una ex-
tensión en la provincia de València de 359 ki-
lómetros, lo que supone el 39,5% del total. La
comarca de La Vall d’Albaida posee 25,1 kiló-
metros de carreteras nacionales, un 7,0% de la
provincia de València. Albaida, Bellús, Alfarrasí
y Montaverner son los municipios con más kiló-
metros de carretera nacional dentro de la co-
marca, con entre 4 y 7 km. Le siguen Atzeneta
d’Albaida, el Palomar y Guadasséquies.
En cuanto a las carreteras autonómicas, Cas-
telló es la provincia de la Comunitat Valenciana
con más kilómetros. La provincia de València
se sitúa en segundo lugar con 297 km, lo que
supone un 34,4%. La comarca de La Vall d’Albai-
da no posee 45 kilómetros de este tipo de ca-
rretera, lo que supone un 14,3% del total de la
provincia. Bocairent, Ontinyent y l’Olleria son los
municipios con más kilómetros de carreteras
autonómicas con entre 6 y 12 km. Le siguen en
importancia Alfarrasí, Castelló de Rugat, Bèlgi-
da, Montitxelvo, Montaverner y la Pobla del Duc.
La CV-60 circula por la Vall d’Albaida, comuni-
cando el túnel de l’Olleria con la Safor. La CV-81
comunica Ontinyent con Villena, pasando por
Bocairent.
El último tipo de carreteras analizadas son las
locales. La provincia de València es la que más
kilómetros tiene, concretamente 2.278, un
40,9% del total. La Vall d’Albaida presenta 212,6
km de este tipo de carretera, un 9,3% de la pro-
vincia de València. Ontinyent y Fontanar del Afo-
rins son los municipios con más kilómetros de
carreteras locales, entre 37 y 34 km. Le siguen
Benigànim, Bocairent y l’Olleria. Tan solo Benis-
soda, Guadasséquies y Montaverner no poseen
kilómetro alguno de carreteras locales.
8.1.2 Ferrocarril
La provincia de València posee 104,8 km de vía
de ferrocarril de alta velocidad (AVE), un 52%
del total de la Comunitat Valenciana, correspon-
diéndole el restante 48% a la provincia de Ali-
cante. La comarca de La Vall d’Albaida no posee
ningún km de este tipo de vía de ferrocarril.
Si se considera el número de kilómetros de vías
de Renfe, la provincia de València posee 448 km,
José Manuel PastorÁngel Soler
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
AS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
ES
151
Les infraestructures en general i les
públiques en particular contribueixen
a vertebrar el territori i a desenvo-
lupar econòmicament una regió o
país, faciliten l’eficiència econòmica i
la cohesió social, a més d’augmentar
l’eficiència del sistema productiu, in-
centivar la inversió privada i millorar
la competitivitat de les economies.
La millora de la xarxa de transport i
comunicacions contribueix a reduir
els temps de desplaçament tant per
a l’intercanvi de mercaderies com per
al transport de persones. Així, l’exis-
tència d’infraestructures adequades
de transport i de comunicacions a les
necessitats actuals és un factor clau
per al desenvolupament de les activi-
tats humanes. Altres aspectes que
s’han de considerar de la millora de la
xarxa d’infraestructures són la segu-
retat (la reducció del nombre d’acci-
dents), la conservació dels vehicles, el
consum de combustible, la contamina-
ció o la comoditat del viatge.
L’ampliació i renovació de la dotació
d’infraestructures introdueix millo-
res de productivitat i sobre el desen-
volupament de les regions, especial-
ment les més desfavorides. Molts
estudis avalen que les empreses es
localitzen no solament on la deman-
da dels productes és més gran, sinó
també on els costos de transport
són més baixos perquè la xarxa d’in-
fraestructures és més gran.
8.1.1 Xarxa de carreteres
La xarxa d’autopistes i autovies a la
província de València és la més ex-
tensa de la Comunitat Valenciana,
amb 532 quilòmetres, un 45,6% del
total. La comarca de la Vall d’Albaida
en té 24 quilòmetres, un 4,4% de la
província de València. Albaida és el
municipi que més quilòmetres d’auto-
pistes o autovies, un total de set. Van
darrere Agullent, l’Olleria, Terrateig,
Benissoda, Aielo de Malferit i Atze-
neta d’Albaida. L’A-7 (corredor medi-
terrani central) travessa la comarca
de nord a sud. Entra pel túnel de l’Olle-
ria i ix pel port d’Albaida (Figura 8.1).
La xarxa de carreteres nacionals té
una extensió a la província de Valèn-
cia de 359 quilòmetres, la qual cosa
suposa el 39,5% del total. La comar-
ca de la Vall d’Albaida en té 25,1 qui-
lòmetres, un 7% de la província de
València. Albaida, Bellús, Alfarrasí i
Montaverner són els municipis amb
més quilòmetres de carretera na-
cional dins de la comarca, amb entre
4 i 7 km. Van darrere Atzeneta d’Al-
baida, el Palomar i Guadasséquies.
Quant a les carreteres autonòmi-
ques, Castelló és la província de la
Comunitat Valenciana amb més qui-
lòmetres. La província de València
se situa en segon lloc amb 297 km,
la qual cosa suposa un 34,4%. La co-
marca de la Vall d’Albaida en té 45
quilòmetres, la qual cosa suposa un
14,3% del total de la província. Bo-
cairent, Ontinyent i l’Olleria són els
municipis amb més quilòmetres de
carreteres autonòmiques. entre 6 i
12 km. Van darrere en importància
Alfarrasí, Castelló de Rugat, Bèlgida,
Montitxelvo, Montaverner i la Pobla
del Duc. La CV-60 circula per la Vall
d’Albaida, comunica el túnel de l’Olle-
ria amb la Safor. La CV-81 comunica
Ontinyent amb Villena, passant per
Bocairent.
L’últim tipus de carreteres analit-
zades són les locals. La província
de València és la que més quilòme-
tres en té, concretament 2.278,
un 40,9% del total. A la Vall d’Albai-
da n’hi ha 212,6 km, un 9,3% de la
província de València. Ontinyent
i Fontanars dels Alforins són els
municipis amb més quilòmetres de
carreteres locals, entre 37 i 34 km.
Van darrere Benigànim, Bocairent i
l’Olleria. Només Benissoda, Guadas-
séquies i Montaverner no en tenen
cap quilòmetre.
8.1.2 Ferrocarril
La província de València té 104,8 km
de via de ferrocarril d’alta velocitat
(AVE), un 52% del total de la Comu-
nitat Valenciana, el restant 48% co-
rrespon a la província d’Alacant. A la
comarca de la Vall d’Albaida no n’hi ha.
Si es considera el nombre de quilò-
metres de vies de Renfe, la provín-
cia de València té 448 km, el 48,5%
del total de la Comunitat Valencia-
na. La comarca de la Vall d’Albaida
en té 34,1 km, la qual cosa suposa
un 7,6% del total de la província de
València. Benigànim i Ontinyent són
els municipis amb més quilòmetres
de via de ferrocarril, entre 7 i 9, se-
guits d’Albaida, Agullent, Montaver-
ner, la Pobla del Duc i Otos. El ferro-
carril Xàtiva-Alcoi travessa tota la
Vall d’Albaida, entra a Benigànim per
l’estret de les Aigües i ix per la clusa
del Pou Clar (Ontinyent-Alfafara).
Quant a les estacions de Renfe, la
província de València en té 68 de les
154 que n’hi ha a la Comunitat Va-
lenciana, i la Vall d’Albaida és una de
les comarques amb més estacions
de la província: sis. Les estacions
es troben a Agullent, Albaida, Beni-
gànim, Montaverner, Ontinyent i la
Pobla del Duc.
8.1 INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIONS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
AS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
ES
152
el 48,5% del total de la Comunitat Valenciana.
La comarca de La Vall d’Albaida posee 34,1 km,
lo que supone un 7,6% del total de la provincia
de València. Benigànim y Ontinyent son los mu-
nicipios con más km de vía de ferrocarril, entre
7 y 9 km, seguidos de Albaida, Agullent, Mon-
taverner, La Pobla del Duc y Otos. El ferroca-
rril Xàtiva-Alcoi atraviesa toda la Vall d’Albaida,
entrando a Benigànim por el Estret de les Ai-
gües y saliendo por la cluse del Pou Clar (Ontin-
yent-Alfafara).
En cuanto a las estaciones de Renfe, la provin-
cia de València posee 68 de las 154 que tiene
la Comunitat Valenciana, y La Vall d’Albaida es
una de las comarcas con más estaciones de la
provincia al poseer 6. Estas estaciones se en-
cuentran en Agullent, Albaida, Benigànim, Mon-
taverner, Ontinyent y la Pobla del Duc.
8.1 INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIONES
Pont de Baix. Aielo de Malferit. Autor: ESTEPA
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
AS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
ES
153
8.1 INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIONS
Figura 8.1 Red de comunicaciones
154
8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS
La industria del automóvil destaca como uno los
sectores fundamentales de España en los últi-
mos tiempos, no solo por ser uno de los secto-
res más importantes del sector industrial, sino
por su importante contribución al crecimiento
económico. Este sector aporta innovación, ex-
portaciones e internacionalización y puestos de
trabajo de calidad.
El progresivo envejecimiento del parque de ve-
hículos, unido a la recuperación de las ventas
motivado por la mejora de las perspectivas eco-
nómicas, supone una gran oportunidad para la
reactivación y desarrollo del mercado interno
de la Comunitat Valenciana y España en el sec-
tor del automóvil para el futuro.
El parque de vehículos de La Vall d’Albaida en
los 7 años comprendidos entre 2010 y 2016 se
mantenido prácticamente invariable pues pre-
senta un mínimo crecimiento (0,2%), aunque si
consideramos el tipo de vehículo observamos
una cierta heterogeneidad en su evolución. Así,
los tractores industriales son el tipo de vehículo
que mayor reducción muestran (31,1%) debido
fundamentalmente a las reducciones experi-
mentadas en Aielo de Malferit, Castelló de Ru-
gat, Montaverner, Ontinyent, Salem y Terrateig.
Las furgonetas y camiones, así como los ciclo-
motores y autobuses también presentan tasas
de variación negativas durante el periodo. Sin
embargo, las motocicletas experimentan un im-
portante incremento (16,8%) en la comarca, so-
bre todo en los municipios de Aielo de Malferit,
Bèlgida, Montaverner y Rugat, donde la tasa de
variación es superior al 30%. Los turismos, du-
rante el periodo, han experimentado un modes-
to incremento (2,1%), y pese a que en la mayor
parte de los municipios el número de turismos
José Manuel PastorÁngel Soler
Panorama d’Albaida. Autor: Miquel Francés
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
AS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
ES
155
8.2 PARC DE VEHICLES
La indústria de l’automòbil destaca
com un dels sectors fonamentals
d’Espanya en els darrers temps, no
només per ser un dels sectors més
importants del sector industrial,
sinó per la contribució important
al creixement econòmic. El sector
aporta innovació, exportacions i in-
ternacionalització i llocs de treball
de qualitat.
L’envelliment progressiu del parc
de vehicles, unit a la recuperació de
les vendes motivada per la millora
de les perspectives econòmiques,
suposa una gran oportunitat per a
reactivar i desenvolupar el mercat
intern valencià i espanyol en el sec-
tor de l’automòbil per al futur.
El parc de vehicles de la Vall d’Al-
baida en els set anys compresos
entre el 2010 i el 2016 s’ha man-
tingut pràcticament invariable ja
que presenta un creixement mínim
(0,2%), encara que si considerem
el tipus de vehicle observem una
certa heterogeneïtat en l’evolució.
Així, els tractors industrials són el
tipus de vehicle amb més reducció
(31,1%) a causa fonamentalment de
les reduccions a Aielo de Malferit,
Castelló de Rugat, Montaverner,
Ontinyent, Salem i Terrateig. Las
furgonetes i els camions, així com
els ciclomotors i autobusos també
presenten taxes de variació nega-
tives durant el període. No obstant
això, les motocicletes experimenten
un increment important (16,8%) a
la comarca, sobretot als municipis
d’Aielo de Malferit, Bèlgida, Monta-
verner i Rugat, on la taxa de variació
és superior al 30%. Els turismes,
durant el període, han experimentat
un increment modest (2,1%), i tot i
que en la major part dels municipis
el nombre de turismes ha augmen-
tat, a Alfarrasí, Bellús, Fontanars
dels Alforins, Montitxelvo, Otos, Pi-
net, Rugat i Terrateig s’aprecia una
xicoteta davallada (Quadre 8.1).
L’any 2016, el parc de vehicles el
dominen els turismes, que repre-
senten sis de cada deu vehicles
a la Vall d’Albaida, vora deu punts
percentuals per davall de la mitjana
de la província de València i de la
Comunitat Valenciana. Van darrere
en importància les furgonetes i els
camions amb un 15%, cinc punts
percentuals per damunt de la mitja-
na de la província de València i de
la Comunitat Valenciana. Los ciclo-
motors representen un 11,2% del
parc de vehicles i les motocicletes
un 8,9%. Els tractors, autobusos i
altres vehicles molt minoritaris, su-
posen tan sols un 3,9% del total.
Ontinyent, el municipi més poblat de
la comarca amb una mica més de
35.000 habitants, que representen
el 40,2% de la població comarcal, és
el municipi que té més turismes, con-
cretament 17.807, la qual cosa supo-
sa el 40% del total de la comarca. Va
darrere a molta distància l’Olleria,
amb 4.046 turismes. En les restants
categories de vehicles també és On-
tinyent el municipi amb més vehicles.
Tan sols sis dels 34 municipis que
componen la comarca de la Vall d’Al-
baida tenen autobusos en el parc
de vehicles, són Atzeneta d’Albaida,
Benigànim, Bocairent, Llutxent, la
Pobla del Duc i Ontinyent, el qual
destaca amb 26 autobusos.
Pel que fa als tractors industrials,
únicament huit dels 34 municipis no
en tenen.
Les diferències entre municipis en
considerar la distribució percentual
del parc de vehicles són molt reduï-
des entre els turismes, ja que el coe-
ficient de variació és molt xicotet. En
motocicletes, ciclomotors i furgone-
tes i camions, la dispersió municipal
dins de la comarca és més alta, en-
cara que es veu superada per la que
presenten els autobusos i els trac-
tors industrials amb una destacada
presència relativa en municipis com
Beniatjar i Aielo de Rugat.
Els municipis de la comarca amb un
índex de motorització més alt en tu-
rismes són Bufali, Pinet, Rugat i Gua-
dasséquies. Si es té en compte el
total del parc de vehicles, el municipi
amb un índex de motorització més
alt és Bellús, que se situa un 256%
per damunt de l’índex de la comarca.
Van darrere Bufali, Aielo de Rugat i
Pinet. Els municipis amb un índex de
motorització en turismes més baix
són Ràfol de Salem, Terrateig, Llu-
txent i Carrícola, mentre que si con-
siderem el total del parc de vehicles
trobem l’Olleria, Ontinyent, Aielo de
Malferit i Albaida.
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
AS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
ES
156
8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS
ha aumentado, en Alfarrasí, Bellús, Fontanars
dels Aforins, Montitxelvo, Otos, Pinet, Rugat y
Terrateig se aprecia una pequeña reducción.
(Cuadro 8.1).
En el año 2016 el parque de vehículos se en-
cuentra dominado por los turismos, que repre-
sentan 6 de cada 10 vehículos en La Vall d’Al-
baida, casi 10 puntos porcentuales por debajo
de la media de la provincia de València y de la
Comunitat Valenciana. Le siguen en importan-
cia las furgonetas y camiones con un 15%, en
este caso 5 puntos porcentuales por encima
de la media de la provincia de València y de la
C. Valenciana. Los ciclomotores representan un
11,2% del parque de vehículos y las motocicle-
tas un 8,9%. Los tractores, autobuses y otros
vehículos muy minoritarios, suponiendo tan solo
un 3,9% del total.
Ontinyent, el municipio más poblado de la comar-
ca con algo más de 35.000 habitantes que repre-
sentan el 40,2% de la población comarcal, es el
municipio que mayor número de turismos posee,
concretamente 17.807, lo que supone el 40% del
total de la comarca. Le sigue a mucha distancia
l’Olleria, con 4.046 turismos. En las restantes
categorías de vehículos sigue siendo Ontinyent el
municipio con mayor número de vehículos.
Tan solo seis de los 34 municipios que com-
ponen la comarca de La Vall d’Albaida poseen
autobuses entre su parque de vehículos, estos
son Atzeneta d’Albaida, Benigànim, Bocairent,
Llutxent, La Pobla del Duc y Ontinyent, desta-
cando este último con 26 autobuses.
Respecto de los tractores industriales, única-
mente 8 de los 34 municipios no poseen vehícu-
los de este tipo en su parque.
Las diferencias entre municipios al considerar
la distribución porcentual del parque de vehícu-
los son muy reducidas entre los turismos, pues
el coeficiente de variación es muy pequeño. En
motocicletas, ciclomotores y furgonetas y ca-
miones la dispersión municipal dentro de la co-
marca es mayor, aunque se ve superada por la
que presentan los autobuses y los tractores in-
dustriales con una destacada presencia relativa
en municipios como Beniatjar y Aielo de Rugat.
Los municipios de la comarca con mayor índice
de motorización en turismos son Bufali, Pinet,
Rugat y Guadasséquies. Si se tiene en cuenta
el total del parque de vehículos el municipio con
mayor índice de motorización es Bellús, que se
sitúa un 256% por encima del índice de la comar-
ca. Le siguen Bufali, Aielo de Rugat y Pinet. Los
municipios con menor índice de motorización en
turismos son Ráfol de Salem, Terrateig, Llutxent
y Carrícola mientras que si consideramos el to-
tal del parque de vehículos encontramos l’Olle-
ria, Ontinyent, Aielo de Malferit y Albaida.
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
AS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
ES
157
8.2 PARC DE VEHICLES
PARQUE DE VEHÍCULOS
Atzeneta d’Albaida 683 114 201 5 22 44 588,79 921,55Agullent 1.351 144 336 - 6 29 562,45 776,85Albaida 2.946 382 653 - 13 84 492,07 681,14Alfarrasí 740 137 185 - 13 29 593,42 885,32Aielo de Malferit 2.104 225 766 - 6 66 447,18 673,11Aielo de Rugat 90 18 62 - 7 23 520,23 1156,07Bèlgida 343 57 164 - - 16 502,20 849,19Bellús 194 27 57 - 2 561 595,09 2579,75Beniatjar 125 8 60 - 5 7 520,83 854,17Benicolet 293 37 129 - 1 34 478,76 807,19Benigànim 2.963 377 740 8 44 140 484,15 698,04Benissoda 239 36 61 - - 3 554,52 786,54Benissuera 119 15 28 - - - 623,04 848,17Bocairent 2.416 422 507 19 25 64 554,51 792,52Bufali 122 18 61 - - 7 730,54 1245,51Carrícola 43 8 19 - - 2 438,78 734,69Castelló de Rugat 1.025 149 407 - 7 33 448,19 708,79Quatretonda 1.254 230 572 - 14 43 527,33 888,56Fontanars dels Alforins 500 70 152 - 5 25 498,50 749,75Guadasséquies 299 41 80 - 2 8 641,63 922,75Llutxent 1.054 192 487 2 32 78 435,18 761,77Montaverner 913 108 264 - 4 41 539,92 786,52Montitxelvo / Montichelvo 330 74 141 - 2 11 496,24 839,10Olleria, l’ 3.926 566 787 - 53 163 469,11 656,59Ontinyent 17.406 2.543 3.386 24 99 496 488,64 672,47Otos 259 41 74 - 5 5 569,23 843,96Palomar, el 292 26 84 - - 10 496,60 700,68Pinet 110 19 37 - - 4 647,06 1000,00Pobla del Duc, la 1.245 184 503 1 15 95 487,09 799,30Ráfol de Salem 173 33 101 - 2 19 408,98 775,41Rugat 115 11 49 - 1 1 642,46 988,83Salem 239 33 90 - 2 9 553,24 863,43Sempere 30 5 5 - - - 576,92 769,23Terrateig 127 24 67 - 2 4 423,33 746,67Comarca 44.068 6.374 11.315 59 389 2.154 495,39 723,49Provincia 1.184.168 175.642 226.514 2.345 13.459 44.206 465,60 647,32C.Valenciana 2.387.858 346.818 476.862 4.372 22.460 79.518 479,42 666,15Comarca/Provincia 3,72% 3,63% 5,00% 2,52% 2,89% 4,87% - -
Cuadro 8.1 Fuente: IVE (2015).
TurismosMunicipios
Motocicletas TurismosOtrosTractoresindustriales
TotalAutobusesFurgonetasy camiones
Tipo de vehículo Índice de motorización
158
8.3 PARQUE DE VIVIENDAS
El parque total de viviendas está formado por
las viviendas principales y las no principales. La
última crisis, provocada por el pinchazo de la
burbuja inmobiliaria, ha tenido un efecto directo
sobre el parque total de viviendas, en especial
sobre las viviendas principales que se han redu-
cido de forma continuada desde 2009 tanto en
el conjunto de España como en todas las CC.AA.
Por su parte, según datos del Banco de España,
el 86% de las viviendas en España son de pro-
piedad, y sólo un 14% se disfrutan en régimen
de alquiler o cesión.
Con la crisis económica, los procesos de exclu-
sión residencial se han agudizado en España,
afectando a grupos sociales en riesgo de ex-
clusión. Los problemas del sistema residen-
cial no se ciñen al acceso a la vivienda, sino
también a las condiciones de habitabilidad, de
estabilidad y de adecuación pues una caracte-
rística del parque de viviendas es su elevada
antigüedad. Según estudios recientes el 54%,
está construido antes de 1980 y el 78,9% de
estas viviendas no son accesibles. Además, el
16,2% del parque de viviendas se encuentra en
mal estado de conservación. El impacto de la
actual crisis económica se traduce en muchos
y graves problemas en el ámbito residencial
en España: un elevado número de viviendas va-
cías; urbanizaciones iniciadas y no terminadas
y gran número de edificios nuevos y semihabi-
tados. El acceso a la vivienda tiene evidentes
repercusiones sociales y económicas pues
afecta a la formación de nuevos hogares, a
la emancipación de los jóvenes y con ello, por
ejemplo, a los índices de natalidad.
El parque de viviendas de La Vall d’Albaida ha
experimentado un incremento del 22,3% en
el periodo comprendido entre la realización de
los Censos de Población y Viviendas de 2001
y 2011, crecimiento superior al experimentado
por la provincia de València en su conjunto. Con
un total de 46.365 viviendas en 2011 ha incre-
mentado su peso respecto de la provincia de
València en 0,1 puntos porcentuales respecto
del año 2001, representando así el 3,2% en
2011 (Cuadro 8.2).
El municipio que mayor número de viviendas
presenta es Ontinyent, 18.040, un 38,9% del to-
tal de la comarca en 2011. Le sigue a gran dis-
tancia l’Olleria, con 4.015 viviendas en 2011, un
8,7% del total comarcal. Estos dos municipios
han experimentado incrementos significativos
José Manuel PastorÁngel Soler
Panorámica d’Ontinyent des del Tirador. Autor: Miquel Francés
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
AS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
ES
159
8.3 PARC D’HABITATGES
El parc total d’habitatges està for-
mat pels habitatges principals i els
no principals. L’última crisi, provoca-
da per la punxada de la bambolla im-
mobiliària, ha tingut un efecte direc-
te sobre el parc total d’habitatges,
especialment sobre els principals
que s’han reduït de manera continua-
da des del 2009 tant en el conjunt
d’Espanya com en totes les comuni-
tats autònomes. Per la seua banda,
segons dades del Banco de España,
el 86% dels habitatges a Espanya
són de propietat, i només un 14%
són en règim de lloguer o cessió.
Amb la crisi econòmica, els pro-
cessos d’exclusió residencial s’han
aguditzat a Espanya, afecten grups
socials en risc d’exclusió. Els pro-
blemes del sistema residencial no
se cenyeixen a l’accés a la vivenda,
sinó també a les condicions d’habi-
tabilitat, d’estabilitat i d’adequació,
ja que una característica del parc
d’habitatges és l’antiguitat elevada
que hi ha. Segons estudis recents, el
54%, està construït abans de 1980,
el 78,9% dels quals no són accessi-
bles. A més, el 16,2% del parc es tro-
ba en mal estat de conservació. L’im-
pacte de la crisi econòmica actual es
tradueix en molts i greus problemes
en l’àmbit residencial a Espanya: una
quantitat elevada d’habitatges buits;
urbanitzacions iniciades i no acaba-
des i un gran nombre d’edificis nous
i semihabitats. L’accés a l’habitatge
té repercussions socials i econòmi-
ques evidents ja que afecta la forma-
ció de noves llars, l’emancipació de la
joventut i amb això, per exemple, els
índexs de natalitat.
El parc d’habitatges de la Vall d’Albai-
da ha experimentat un increment
del 22,3% en el període comprés en-
tre els censos de població i habitat-
ges del 2001 i el 2011, creixement
superior a l’experimentat per la pro-
víncia de València en el conjunt. Amb
un total de 46.365 habitatges en el
2011 ha incrementat el pes res-
pecte de la província de València en
0,1 punts percentuals respecte de
l’any 2001, representa el 3,2% en el
2011 (Quadre 8.2).
El municipi que té més habitatges
és Ontinyent, 18.040, un 38,9% del
total de la comarca en el 2011. Va
darrere a gran distancia l’Olleria,
amb 4.015 habitatges en el 2011,
un 8,7% del total comarcal. Els dos
municipis han experimentat incre-
ments significatius del nombre d’ha-
bitatges entre el 2001 i el 2011,
propers al 30%.
Únicament tres municipis de la co-
marca mostren un creixement ne-
gatiu en el parc d’habitatges, són
Aielo de Rugat, Benicolet i Quatre-
tonda, el qual presenta un descens
més important, -14,07%.
Entre els anys 2001 i 2011 s’ha
produït un increment de 8.451 habi-
tatges, dels quals el 74% han sigut
habitatges principals, el 23,7% ha-
bitatges secundaris i el 2,9% habi-
tatges buits. En dos terceres parts
dels municipis de la comarca la va-
riació en el nombre d’habitatges se-
cundaris ha sigut superior al creixe-
ment en el nombre d’habitatges
principals. De mitjana, els habitatges
secundaris s’han incrementat en un
3,4% mentre que els principals s’han
reduït lleugerament en un -0,2%.
Pel que fa a l’índex de sostre de ca-
pacitat d’acolliment residencial, fins
a dotze municipis presenten un va-
lor superior al de la comarca, i és el
municipi de Bellús el que en presen-
ta l’índex més elevat, 357,8.
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
AS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
ES
160
8.3 PARQUE DE VIVIENDAS
del número de viviendas entre 2001 y 2011,
cercanos al 30%.
Únicamente tres municipios de la comarca
muestran un crecimiento negativo en el parque
de viviendas, estos son Aielo de Rugat, Benico-
let y Quatretonda, siendo este último el que pre-
senta un mayor descenso, -14,07%.
Entre 2001 y 2011 se ha producido un incre-
mento de 8.451 viviendas, de las que el 74% han
sido viviendas principales, el 23,7% viviendas
secundarias y el 2,9% viviendas vacías. En dos
terceras partes de los municipios de la comar-
ca la variación en el número de viviendas se-
cundarias ha sido superior al crecimiento en el
número de viviendas principales. En promedio,
las viviendas secundarias se han incrementado
en un 3,4% mientras que las principales se han
reducido ligeramente en un -0,2%.
Respecto del índice de techo de capacidad de
acogida residencial, hasta doce municipios pre-
sentan un valor superior al del de la comarca,
siendo el municipio de Bellús el que presenta el
índice más elevado, 357,8.
Vila d’Ontinyent. Autor: Antoni Martínez Bernat
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
AS
VIII
. IN
FRA
ESTR
UC
TUR
ES
161
8.3 PARC D’HABITATGES
PARQUE DE VIVIENDAS
Atzeneta d’Albaida 765 661 15,73 460 135 170 - 425 93 140 3 197,84Agullent 1.365 1.115 22,42 940 340 80 5 762 142 207 4 500,79Albaida 3.280 2.821 16,27 2.305 350 625 - 2.003 91 727 - 101,26Alfarrasí 665 499 33,27 485 60 115 5 384 5 110 - 148,66Aielo de Malferit 2.160 1.746 23,71 1.705 120 335 - 1.349 65 332 - 133,20Aielo de Rugat 125 133 -6,02 70 40 15 - 79 11 43 - -Bèlgida 395 341 15,84 285 80 30 - 244 15 82 - 737,89Bellús 240 211 13,74 150 35 55 - 133 38 40 - 1.070,83Beniatjar 180 177 1,69 65 100 15 - 89 69 19 - -Benicolet 325 326 -0,31 200 90 30 5 175 136 15 - 148,78Benigànim 2.845 2.427 17,22 2.340 90 415 - 1.813 48 564 2 122,94Benissoda 250 201 24,38 145 65 40 - 99 82 20 - 295,22Benissuera 125 111 12,61 80 25 20 - 71 15 25 - -Bocairent 2.615 2.276 14,89 1.795 160 660 - 1.557 144 574 1 333,03Bufali 95 88 7,95 70 20 5 - 69 1 18 - 609,25Carrícola 80 66 21,21 40 30 10 - 32 32 2 - -Castelló de Rugat 1.220 1.093 11,62 910 145 165 - 792 145 149 7 109,79Quatretonda 1.105 1.286 -14,07 975 80 50 - 889 70 322 5 52,92Fontanars dels Alforins 570 463 23,11 380 95 90 5 342 88 33 - 38,38Guadasséquies 250 175 42,86 175 50 25 - 133 4 35 3 596,95Llutxent 1.315 997 31,90 860 240 215 - 774 10 212 1 127,38Montaverner 920 738 24,66 665 165 90 - 591 10 137 - 327,34Montitxelvo / Montichelvo 330 278 18,71 250 60 20 - 210 32 36 - 126,28Olleria, l’ 4.015 3.102 29,43 3.160 130 725 - 2.440 156 504 2 152,33Ontinyent 18.040 14.037 28,52 14.190 630 3.220 - 11.141 148 2.705 43 348,52Otos 270 267 1,12 185 30 55 - 188 32 46 1 103,04Palomar, el 365 258 41,47 250 75 40 - 191 11 56 - 356,96Pinet 125 122 2,46 65 10 50 - 75 6 41 - 387,35Pobla del Duc, la 1.400 1.154 21,32 930 190 280 - 883 68 196 7 216,28Ráfol de Salem 295 197 49,75 155 60 80 - 130 36 30 1 433,15Rugat 125 125 - 75 40 10 - 81 1 43 - 216,40Salem 265 250 6,00 180 55 30 - 166 47 37 - 333,54Sempere 45 44 2,27 20 15 5 5 12 - 32 - -Terrateig 200 129 55,04 110 65 25 - 92 17 20 - 352,07Comarca 46.365 37.914 22,29 34.670 3.875 7.795 25 28.414 1.868 7.552 80 299,25Provincia 1.452.770 1.217.898 19,29 1.014.675 223.885 214.015 195 795.075 199.815 208.064 14.944 243,28C.Valenciana 3.147.515 2.547.775 23,54 1.986.905 655.130 505.065 415 1.492.792 564.086 444.823 46.074 -Comarca/Provincia 3,2% 3,1% - 3,4% 1,7% 3,6% 12,8% 3,6% 0,9% 3,6% 0,5% -
Cuadro 8.2 Fuente: INE, Censos de 2001 y 2011.
Principales2011 2001
Secundarias Vacías Otro tipoEvolución (%)
Municipios Número viviendas Número viviendas según tipo
2011 2001
Principales Secundarias Vacías Otro tipo
Índice de techo de capacidad
de acogida resi-dencialviviendas
según tipo
BIBLIOGRAFÍABIBLIOGRAFIA
164
BIBLIOGRAFÍA
Adelantado, J; Noguera, J. A.; Rambla, X. (2000). El marco de análisis: las relaciones complejas en-tre estructura social y políticas sociales. En Ade-lantado, J. (coord.): Cambios en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en España. Barcelona: Icaria, 23-62.
AECC (Asociación Española de Centros Comer-ciales) (2017): Base de datos de centros y par-ques comerciales en España.
ALIMARKET (2017). Bases de datos de distribu-ción alimentaria.
Anuario Económico de España (2013). Base de datos municipal. Barcelona: La Caixa
Ariño, A. (2004). Asociacionismo, ciudadanía y bienestar social. Papers. Revista de Sociologia, 74, 85-110.
Ariño, A. i Cucó, J. (2001). Las organizaciones so-lidarias. Un análisis de su naturaleza y significado a la luz del caso valenciano. Revista Internacional de Sociología (RIS), 29, 7-34.
Ariño, A., Castelló, R. i Llopis, R. (2001). La ciuda-danía solidaria. El voluntariado y las organizacio-nes de voluntariado en la Comunidad Valenciana. València: Fundació Bancaixa.
Campos, V., Sanchis, J. R. i Haro, E. (2015). Aná-lisis del cooperativismo valenciano como recurso del desarrollo territorial. En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (coord.): Los recursos territoria-les valencianos. Bases para el desarrollo. València València: Universitat de València, 285-296.
Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural (Generali-tat Valenciana) (2016): Calificación anual de las aguas de baño de la provincia de Valencia. http:// www.agroambient.gva.es/ca/web/agua/califica-cion-anual (consultado el 23/10/2017).
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (Generalitat Valenciana) (2016). Memòria de ges-tió 2016. Disponible en: http://www.san. gva.es/documents/157385/7010100/Memoria+2016+-valencia-2.pdf.
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (Generalitat Valenciana) (2016). IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana (2016-2020).
Cucó, J. (2015). Las asociaciones valencianas: una modalidad de recurso social territorial. En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E.: Atlas de los recursos territoriales valencianos. València, Uni-versitat de València i Diputació de València, 64-65.
Font, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y decisiones públicas. Barcelona: Ariel.
Generalitat Valenciana (2018). Banc de Dades Municipal. Portal d’Informació Argos http:// www.argos.gva.es/va/inici/
González, M. E. i Hortelano, J. C. (2000). Salut i sa-nitat. En Ninyoles, R. L. (ed.): La societat valencia-na: estructura social i institucional. Alzira: Bromera.
González, M. E., Fernández-Coronado, R. i Gó-mez, J. (2015). Las familias valencianas como agentes de salud en la prevención de drogode-
pendencias. Revista Española de Drogodepen-dencias, 40 (3), 43-60.
Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2012): Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del Paisaje. València: Direcció General del Territori i Paisatge, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Ur-banisme i Habitatge, Generalitat Valenciana.
Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): Atlas de los recursos territoriales valencianos. Uni-versitat de València i Diputació de València.
Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): Los recursos territoriales valencianos: bases para el desarrollo. Universitat de València.
Hernàndez, F. J. (2000). Notes sobre el sistema educatiu valencià. En Ninyoles, R. L. (ed.): La so-cietat valenciana: estructura social i institucional. Alzira: Bromera.
INE. Instituto Nacional de Estadística. Padrón mu-nicipal 2016.
Infraestructura Valenciana de Dades Espacials (2018). ©INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. http://www.idev.gva.es/va/
Iranzo-García, E. (2009). El paisaje como patri-monio rural. Propuesta de una sistemática inte-grada para el análisis de los paisajes valencianos. Universitat de València: tesi doctoral.
Membrado-Tena, J. C. (2013). La división territorial valenciana: antecedentes, problemas y política de la Generalitat. Investigaciones Geográficas, 59, 5-24.
165
Membrado-Tena, J. C. (2015). El sector industrial valenciano: empresas y municipios / El sector in-dustrial valencià: empreses i municipis. En Her-mosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos / Atles dels recur-sos territorials valencians. Universitat de València i Diputació de València, 104-105.
Membrado-Tena, J. C. (2015). Especialización in-dustrial comarcal valenciana / Especialització in-dustrial comarcal valenciana. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos terri-toriales valencianos / Atles dels recursos territorials valencians. Universitat de València i Diputació de València, 106-107.
Membrado-Tena, J. C. (2015). Tendencias recien-tes de la actividad industrial valenciana / Tendèn-cies recents de l’activitat industrial valenciana. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos / Atles dels re-cursos territorials valencians. Universitat de Valèn-cia i Diputació de València, 116-117.
Membrado-Tena, J. C. (2015). Recursos territo-riales: la industria en la provincia de València. En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (dir.) Los recursos territoriales valencianos: bases para el de-sarrollo. Universitat de València, 163-178.
Membrado-Tena, J. C. (2016). Entes territoriales de escala comarcal en la Administración local española. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62(2), 347-371.
Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (2006): Mapa Forestal de Espa-
ña. http://www.mapama.gob.es/es/desarrollo-ru-ral/temas/politica-forestal/inventario-cartografia/mapa-forestal-espana.
Mollà, A., Gil, I. i Rovira, A. (2015): Áreas funcio-nales comerciales valencianas. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.): Atlas de los recursos territoriales valencianos. Universitat de València i Diputació de València, 130-131.
Mollà, A. (2014): Els mercats municipals. En Picó, M. J. i Ruiz, M. (Coord.): Veus per l’Horta. Univer-sitat de València.
Morales A. i Barba, E. (2015): El medio natural va-lenciano. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Los recursos territoriales valencianos: bases para el desarrollo. Universitat de València, 33-82. PATECO (2017). Oficina Comercio y Territorio. Plan de acción comercial y sostenibilidad de València. Documento interno.
PATECO (2016). Oficina Comercio y Territorio. In-forme anual de la distribución comercial minorista en la Comunitat Valenciana 2016.
PATSECOVA (2017): Plan de Acción Territorial Sectorial del Comercio de la Comunitat Valencia-na. http:// www.patsecova.es
Piqueras, J. (1999). El espacio valenciano: una sín-tesis geográfica. València: Gules.
Piqueras, J. (2012). Geografía del territorio valenciano: naturaleza, economía y paisaje. Universitat de València.
Rausell, P., Coll-Serrano, V.; Abeledo, R. i Mar-co-Serrano, F. (2013). Eficiencia de las sociedades musicales de la Comunidad Valenciana, Revista de métodos cuantitativos para la economía y la em-presa (15), 117-132.
Salom, J. i Albertos, J. M. (2006): Una evaluación social y económica de los espacios ganadores en la Comunidad Valenciana, Ería, 69, 97-114.
Salom, J. (2015). Equipamiento industrial valencia-no: los polígonos industriales y superficie industrial regulada. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos. Universitat de València i Diputació de València, 108-109.
Salom, J. (2015). Índice industrial de los munici-pios valencianos y a escala comarcal. En Hermo-silla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos. Universitat de València i Diputació de València, 110-111.
Sanchis, J.R.; Campos, V. i Mohedano, A. (2015). Factores clave en la creación y desarrollo de coo-perativas. Estudio empírico aplicado a la Comu-nidad Valenciana. REVESCO. Revista de estudios cooperativos, 119, 183-207.
Subirats, J. (ed.) (1999). ¿Existe sociedad civil en España? Madrid: Fundación Encuentro.
Villar, A.; Colom, F., Beltrán, J.; Esteban, F.; Mar- tínez, I.; Martínez, R.; Pecourt, J. (2012). Sistema educatiu valencià 1991-2011. Expansió, liberalis- me i crisi. Arxius de Ciències Socials, 27, 37-56.
