Guia didagravectica per al professorat

MUSEU ARQUEOLOgraveGIC I

DrsquoHISTOgraveRIA DrsquoELX (MAHE)

IacuteNDEX

Als professors i professores

1 Lrsquoedifici i el seu entorn2 Estructura del museu3 Agraverea Traspalau4 Palau drsquoAltamira5 Vocabulari6 Activitats didagravectiques

BibliografiaCregravedits

ALS PROFESSORS I PROFESSORES

Benvinguts al MAHE

La nostra intencioacute amb aquesta guia didagravectica eacutes oferir un material que servisca drsquoajuda isuport al professorat en relacioacute a les activitats desenvolupades al MAHE Sabem que lespossibilitats de continguts i enfocament poden ser infinites perograve amb aquest material nomeacutespretenem aportar suggeriments perquegrave cada professor o professora els puga adaptar enfuncioacute dels seus interessos o de les caracteriacutestiques del grup

Lrsquoactivitat didagravectica podria realitzar-se en tres fases1 Treball previ de motivacioacute i informacioacute a lrsquoaula2 Visita i taller didagravectic al museu3 Treball de tornada a classe amb una posada en comuacute dels coneixements adquirits ivaloracioacute de lrsquoexperiegravencia

La guia didagravectica ofereix una breu descripcioacute adaptada dels continguts generals del museuseguint aquest esquema- descripcioacute de lrsquoedifici- estructura del museu per sales- activitats didagravectiques per a lrsquoalumnat

Esperem que aquesta guia siga drsquoutilitat a lrsquohora de plantejar lrsquoactivitat didagravectica de visita almuseu Per la nostra part estem oberts a qualsevol suggeriment o proposta que ens permetaa tots millorar i oferir un servei amb la finalitat drsquoapropar els xiquets i les xiquetes a lacomprensioacute de la histograveria i del ric patrimoni del territori ilmiddotlicitagrave

Gragravecies per la vostra collaboracioacute

1- LrsquoEDIFICI I EL SEU ENTORN

El museu estagrave situat en un entorn de caragravecter histograveric Si eacutes laprimera vegada que el visiteu vos proposem que conegueu algunacosa sobre els seus oriacutegens histograveria i plantejament actual

El museu ocupa un granespai amb dues zonesdiferenciades Drsquouna bandala zona de Traspalau onantigament estaven lamuralla i el fossat de laciutat medieval i drsquounaaltra el mateix palaudrsquoAltamira

A finals del segle XX comenccedila la reforma drsquoaquestazona amb la intencioacute de crear un nou espai museiacutesticque es convertiria en lrsquoactual MAHE

Estagrave ubicat en una zona deproteccioacute arqueologravegica per trobar-se en el lloc on es localitzen lesmuralles de lrsquoantiga ciutat Peraquest motiu abans de larehabilitacioacute es van realitzarexcavacions arqueologravegiques que vanpermetre recuperar valuosainformacioacute sobre lrsquoantiga ciutatmedieval

2 ESTRUCTURA DEL MUSEU

El museu Arqueologravegic i drsquoHistograveria drsquoElx srsquoestructura en dos espais connectats encara que diferenciatsuna zona de nova construccioacute semisubterragravenia que alberga les sales drsquoArqueologia i el palau drsquoAltamiraon es fa un recorregut des de lrsquoocupacioacute islagravemica de la ciutat fins a lrsquoactualitat

Sala 1 el territoriSala 2 els primers assentaments humansSala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIliciSala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats localsSala 5 la cologravenia Iulia Ilici AugustaSala 6 el megravetode arqueologravegicSala 7 drsquoIlici a ElxSala 8 els espais de la ciutatSala 9 Ilš La medina islagravemicaSala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformisme de la monarquia hispagravenicaSala 11 entre lrsquoantic regravegim i el moacuten contemporaniSala 12 construint el present

3SALES DE TRASPALAUEn les sales drsquoaquesta part del museu es mostra lrsquoevolucioacute histograverica del territori ilmiddotlicitagrave des de laprehistograveria fins a la fi del moacuten romagrave La part esquerra de les sales presenta la vida quotidiana de lesdiferents cultures i a la dreta podem observar el moacuten funerari

Sala 1 el territori Per a poder entendre beacute la histograveria drsquounpoble o drsquouna societat eacutes importantiacutessim coneacuteixer el territori queocupaven Aquest ofereix els recursos naturals que poden condicionarel seu comportament i adaptacioacute (tipus drsquoassentament economiaproveiumlment relacions socialshellip)

En aquesta sala tambeacute trobem els pioners de lrsquoarqueologiailmiddotlicitana que contribuiumlren amb les seues investigacions alfet que hui coneguem part de la histograveria drsquoElx AureliagraveIbarra Pere Ibarra i Alejandro Ramos Folqueacutes

Sala 2 els primers assentaments humans Les primeres comunitats camperoles el proceacutes deconsolidacioacute i el desenvolupament de la metalluacutergia Lrsquoedat del bronze

Mentre que a la peniacutensula Ibegraverica tenim constagravencia de la presegravencia humana al voltant drsquo13 milions drsquoanys amb grups caccediladors-recollectors la primera ocupacioacute del territori ilmiddotlicitagrave es produeix durant el neoliacutetic amb grups ja productors drsquoalimentsLa implantacioacute del neoliacutetic suposagrave un desenvolupament de noves formes de vida on les pragravectiques agriacutecoles i ramaderes es vanimposar com a base per a lrsquoobtencioacute drsquoaliments passant la caccedila i la recolleccioacute a ser activitats complementagraveries de la dieta Entre elsvegetals cultivats destaquen el blat lrsquoordi i algunes lleguminoses com les llentilles o els peacutesols i les primeres espegravecies animalsdomesticades foren lrsquoovella la cabra i el porcAquests grups es van installar a Elx fa uns 6500 anys en petits llogarets prop de cursos drsquoaigua i de bones terres de cultiu Tambeacutesrsquoutilitzaren algunes coves com a refugi o cleda Les noves pragravectiques agriacutecoles suposaren lrsquoaparicioacute drsquoun nou utillatge (falccedil molins depedra per a moldre el cereal) al mateix temps que es generalitzaven eines fetes amb ossos com ara culleres punxons o comptes decollaretAquestes societats portaren tambeacute amb elles lrsquoelaboracioacute de la ceragravemica i el poliment de roques dures Els primers recipientsceragravemics es feien a magrave i despreacutes del modelatge i secat al sol sersquols posaven les anses i es procedia a la seua decoracioacute mitjanccedilant laimpressioacute de petxines o incisions amb punxons

bull NEOLIacuteTIC 5500-5300 a de la n e Primeres comunitats que ocuparen Elx

bull CALCOLIacuteTIC 3500-2500 a de la n eProceacutes de consolidacioacute de les comunitats agricultores

Despreacutes de meacutes drsquoun millenni de presegravencia de comunitats agropecuagraveries a la peniacutensula Ibegraverica srsquohi va produirun augment demogragravefic La introduccioacute de lrsquoaladre i el fem com a adob el desenvolupament de les tasquesextractives (picapedreria mineria) lrsquoaprofitament de tots els productes derivats de la cabanya animal (llanallet formatge) o el desenvolupament de lrsquointercanvi amb comunitats del sud-est peninsular soacuten alguns delscanvis econogravemics que permeteren la consolidacioacute i lrsquoexpansioacute dels grups camperolsEls elements meacutes comuns de lrsquoaixovar domegravestic eren gots ceragravemics fets a magrave sense decoracioacute (plats plagraveteresbols olles) eines de pedra (destrals aixols cisells) una agravemplia varietat drsquoobjectes drsquoos i peses de teler defangLrsquohagravebitat es caracteritzava per petits llogarets al costat dels cursos drsquoaigua envoltats de fossats excavats enel sogravel com a proteccioacute de lrsquoagraverea habitada i de la zona de magatzem que estava formada por fosses i sitges ones guardava el cereal Les coves sutilitzaven com a lloc drsquoenterrament de tots els membres de la comunitat

bull CAMPANIFORME 2500-2200 a de la n e Desenvolupament de la metalluacutergia

Per primera vegada a les terres del Vinalopoacute es constaten cabanes fetes de pedra i poblats fortificatssituats en alt Apareix la metalluacutergia que va suposar un important avanccedil tecnologravegic i social Els primersobjectes eren de coure i posteriorment mitjanccedilant lrsquoaliatge amb lrsquoestany es va elaborar el bronze amb elqual es fabricaven punxons braccedilalets i puntes de fletxa La necessitat de protegir els poblats les collites i elramat va suposar el desenvolupament de situacions de conflictivitat social que desembocaren en les primeressocietats jerarquitzadesPel que fa a lrsquoaixovar domegravestic apareix una vaixella especiacutefica caracteritzada per ceragravemiques decorades quepresenten formes tegravecniques i motius diversos perograve predominant les formes acampanades Presenta unaagravemplia distribucioacute geogragravefica per bona part drsquoEuropa occidental El tipus decorat a Elx correspon a lrsquoanomenatcampaniforme inciacutes amb decoracions incises i impreses de motius reticulats punts i triangles

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

IacuteNDEX

Als professors i professores

1 Lrsquoedifici i el seu entorn2 Estructura del museu3 Agraverea Traspalau4 Palau drsquoAltamira5 Vocabulari6 Activitats didagravectiques

BibliografiaCregravedits

ALS PROFESSORS I PROFESSORES

Benvinguts al MAHE

La nostra intencioacute amb aquesta guia didagravectica eacutes oferir un material que servisca drsquoajuda isuport al professorat en relacioacute a les activitats desenvolupades al MAHE Sabem que lespossibilitats de continguts i enfocament poden ser infinites perograve amb aquest material nomeacutespretenem aportar suggeriments perquegrave cada professor o professora els puga adaptar enfuncioacute dels seus interessos o de les caracteriacutestiques del grup

Lrsquoactivitat didagravectica podria realitzar-se en tres fases1 Treball previ de motivacioacute i informacioacute a lrsquoaula2 Visita i taller didagravectic al museu3 Treball de tornada a classe amb una posada en comuacute dels coneixements adquirits ivaloracioacute de lrsquoexperiegravencia

La guia didagravectica ofereix una breu descripcioacute adaptada dels continguts generals del museuseguint aquest esquema- descripcioacute de lrsquoedifici- estructura del museu per sales- activitats didagravectiques per a lrsquoalumnat

Esperem que aquesta guia siga drsquoutilitat a lrsquohora de plantejar lrsquoactivitat didagravectica de visita almuseu Per la nostra part estem oberts a qualsevol suggeriment o proposta que ens permetaa tots millorar i oferir un servei amb la finalitat drsquoapropar els xiquets i les xiquetes a lacomprensioacute de la histograveria i del ric patrimoni del territori ilmiddotlicitagrave

Gragravecies per la vostra collaboracioacute

1- LrsquoEDIFICI I EL SEU ENTORN

El museu estagrave situat en un entorn de caragravecter histograveric Si eacutes laprimera vegada que el visiteu vos proposem que conegueu algunacosa sobre els seus oriacutegens histograveria i plantejament actual

El museu ocupa un granespai amb dues zonesdiferenciades Drsquouna bandala zona de Traspalau onantigament estaven lamuralla i el fossat de laciutat medieval i drsquounaaltra el mateix palaudrsquoAltamira

A finals del segle XX comenccedila la reforma drsquoaquestazona amb la intencioacute de crear un nou espai museiacutesticque es convertiria en lrsquoactual MAHE

Estagrave ubicat en una zona deproteccioacute arqueologravegica per trobar-se en el lloc on es localitzen lesmuralles de lrsquoantiga ciutat Peraquest motiu abans de larehabilitacioacute es van realitzarexcavacions arqueologravegiques que vanpermetre recuperar valuosainformacioacute sobre lrsquoantiga ciutatmedieval

2 ESTRUCTURA DEL MUSEU

El museu Arqueologravegic i drsquoHistograveria drsquoElx srsquoestructura en dos espais connectats encara que diferenciatsuna zona de nova construccioacute semisubterragravenia que alberga les sales drsquoArqueologia i el palau drsquoAltamiraon es fa un recorregut des de lrsquoocupacioacute islagravemica de la ciutat fins a lrsquoactualitat

Sala 1 el territoriSala 2 els primers assentaments humansSala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIliciSala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats localsSala 5 la cologravenia Iulia Ilici AugustaSala 6 el megravetode arqueologravegicSala 7 drsquoIlici a ElxSala 8 els espais de la ciutatSala 9 Ilš La medina islagravemicaSala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformisme de la monarquia hispagravenicaSala 11 entre lrsquoantic regravegim i el moacuten contemporaniSala 12 construint el present

3SALES DE TRASPALAUEn les sales drsquoaquesta part del museu es mostra lrsquoevolucioacute histograverica del territori ilmiddotlicitagrave des de laprehistograveria fins a la fi del moacuten romagrave La part esquerra de les sales presenta la vida quotidiana de lesdiferents cultures i a la dreta podem observar el moacuten funerari

Sala 1 el territori Per a poder entendre beacute la histograveria drsquounpoble o drsquouna societat eacutes importantiacutessim coneacuteixer el territori queocupaven Aquest ofereix els recursos naturals que poden condicionarel seu comportament i adaptacioacute (tipus drsquoassentament economiaproveiumlment relacions socialshellip)

En aquesta sala tambeacute trobem els pioners de lrsquoarqueologiailmiddotlicitana que contribuiumlren amb les seues investigacions alfet que hui coneguem part de la histograveria drsquoElx AureliagraveIbarra Pere Ibarra i Alejandro Ramos Folqueacutes

Sala 2 els primers assentaments humans Les primeres comunitats camperoles el proceacutes deconsolidacioacute i el desenvolupament de la metalluacutergia Lrsquoedat del bronze

Mentre que a la peniacutensula Ibegraverica tenim constagravencia de la presegravencia humana al voltant drsquo13 milions drsquoanys amb grups caccediladors-recollectors la primera ocupacioacute del territori ilmiddotlicitagrave es produeix durant el neoliacutetic amb grups ja productors drsquoalimentsLa implantacioacute del neoliacutetic suposagrave un desenvolupament de noves formes de vida on les pragravectiques agriacutecoles i ramaderes es vanimposar com a base per a lrsquoobtencioacute drsquoaliments passant la caccedila i la recolleccioacute a ser activitats complementagraveries de la dieta Entre elsvegetals cultivats destaquen el blat lrsquoordi i algunes lleguminoses com les llentilles o els peacutesols i les primeres espegravecies animalsdomesticades foren lrsquoovella la cabra i el porcAquests grups es van installar a Elx fa uns 6500 anys en petits llogarets prop de cursos drsquoaigua i de bones terres de cultiu Tambeacutesrsquoutilitzaren algunes coves com a refugi o cleda Les noves pragravectiques agriacutecoles suposaren lrsquoaparicioacute drsquoun nou utillatge (falccedil molins depedra per a moldre el cereal) al mateix temps que es generalitzaven eines fetes amb ossos com ara culleres punxons o comptes decollaretAquestes societats portaren tambeacute amb elles lrsquoelaboracioacute de la ceragravemica i el poliment de roques dures Els primers recipientsceragravemics es feien a magrave i despreacutes del modelatge i secat al sol sersquols posaven les anses i es procedia a la seua decoracioacute mitjanccedilant laimpressioacute de petxines o incisions amb punxons

bull NEOLIacuteTIC 5500-5300 a de la n e Primeres comunitats que ocuparen Elx

bull CALCOLIacuteTIC 3500-2500 a de la n eProceacutes de consolidacioacute de les comunitats agricultores

Despreacutes de meacutes drsquoun millenni de presegravencia de comunitats agropecuagraveries a la peniacutensula Ibegraverica srsquohi va produirun augment demogragravefic La introduccioacute de lrsquoaladre i el fem com a adob el desenvolupament de les tasquesextractives (picapedreria mineria) lrsquoaprofitament de tots els productes derivats de la cabanya animal (llanallet formatge) o el desenvolupament de lrsquointercanvi amb comunitats del sud-est peninsular soacuten alguns delscanvis econogravemics que permeteren la consolidacioacute i lrsquoexpansioacute dels grups camperolsEls elements meacutes comuns de lrsquoaixovar domegravestic eren gots ceragravemics fets a magrave sense decoracioacute (plats plagraveteresbols olles) eines de pedra (destrals aixols cisells) una agravemplia varietat drsquoobjectes drsquoos i peses de teler defangLrsquohagravebitat es caracteritzava per petits llogarets al costat dels cursos drsquoaigua envoltats de fossats excavats enel sogravel com a proteccioacute de lrsquoagraverea habitada i de la zona de magatzem que estava formada por fosses i sitges ones guardava el cereal Les coves sutilitzaven com a lloc drsquoenterrament de tots els membres de la comunitat

bull CAMPANIFORME 2500-2200 a de la n e Desenvolupament de la metalluacutergia

Per primera vegada a les terres del Vinalopoacute es constaten cabanes fetes de pedra i poblats fortificatssituats en alt Apareix la metalluacutergia que va suposar un important avanccedil tecnologravegic i social Els primersobjectes eren de coure i posteriorment mitjanccedilant lrsquoaliatge amb lrsquoestany es va elaborar el bronze amb elqual es fabricaven punxons braccedilalets i puntes de fletxa La necessitat de protegir els poblats les collites i elramat va suposar el desenvolupament de situacions de conflictivitat social que desembocaren en les primeressocietats jerarquitzadesPel que fa a lrsquoaixovar domegravestic apareix una vaixella especiacutefica caracteritzada per ceragravemiques decorades quepresenten formes tegravecniques i motius diversos perograve predominant les formes acampanades Presenta unaagravemplia distribucioacute geogragravefica per bona part drsquoEuropa occidental El tipus decorat a Elx correspon a lrsquoanomenatcampaniforme inciacutes amb decoracions incises i impreses de motius reticulats punts i triangles

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

ALS PROFESSORS I PROFESSORES

Benvinguts al MAHE

La nostra intencioacute amb aquesta guia didagravectica eacutes oferir un material que servisca drsquoajuda isuport al professorat en relacioacute a les activitats desenvolupades al MAHE Sabem que lespossibilitats de continguts i enfocament poden ser infinites perograve amb aquest material nomeacutespretenem aportar suggeriments perquegrave cada professor o professora els puga adaptar enfuncioacute dels seus interessos o de les caracteriacutestiques del grup

Lrsquoactivitat didagravectica podria realitzar-se en tres fases1 Treball previ de motivacioacute i informacioacute a lrsquoaula2 Visita i taller didagravectic al museu3 Treball de tornada a classe amb una posada en comuacute dels coneixements adquirits ivaloracioacute de lrsquoexperiegravencia

La guia didagravectica ofereix una breu descripcioacute adaptada dels continguts generals del museuseguint aquest esquema- descripcioacute de lrsquoedifici- estructura del museu per sales- activitats didagravectiques per a lrsquoalumnat

Esperem que aquesta guia siga drsquoutilitat a lrsquohora de plantejar lrsquoactivitat didagravectica de visita almuseu Per la nostra part estem oberts a qualsevol suggeriment o proposta que ens permetaa tots millorar i oferir un servei amb la finalitat drsquoapropar els xiquets i les xiquetes a lacomprensioacute de la histograveria i del ric patrimoni del territori ilmiddotlicitagrave

Gragravecies per la vostra collaboracioacute

1- LrsquoEDIFICI I EL SEU ENTORN

El museu estagrave situat en un entorn de caragravecter histograveric Si eacutes laprimera vegada que el visiteu vos proposem que conegueu algunacosa sobre els seus oriacutegens histograveria i plantejament actual

El museu ocupa un granespai amb dues zonesdiferenciades Drsquouna bandala zona de Traspalau onantigament estaven lamuralla i el fossat de laciutat medieval i drsquounaaltra el mateix palaudrsquoAltamira

A finals del segle XX comenccedila la reforma drsquoaquestazona amb la intencioacute de crear un nou espai museiacutesticque es convertiria en lrsquoactual MAHE

Estagrave ubicat en una zona deproteccioacute arqueologravegica per trobar-se en el lloc on es localitzen lesmuralles de lrsquoantiga ciutat Peraquest motiu abans de larehabilitacioacute es van realitzarexcavacions arqueologravegiques que vanpermetre recuperar valuosainformacioacute sobre lrsquoantiga ciutatmedieval

2 ESTRUCTURA DEL MUSEU

El museu Arqueologravegic i drsquoHistograveria drsquoElx srsquoestructura en dos espais connectats encara que diferenciatsuna zona de nova construccioacute semisubterragravenia que alberga les sales drsquoArqueologia i el palau drsquoAltamiraon es fa un recorregut des de lrsquoocupacioacute islagravemica de la ciutat fins a lrsquoactualitat

Sala 1 el territoriSala 2 els primers assentaments humansSala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIliciSala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats localsSala 5 la cologravenia Iulia Ilici AugustaSala 6 el megravetode arqueologravegicSala 7 drsquoIlici a ElxSala 8 els espais de la ciutatSala 9 Ilš La medina islagravemicaSala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformisme de la monarquia hispagravenicaSala 11 entre lrsquoantic regravegim i el moacuten contemporaniSala 12 construint el present

3SALES DE TRASPALAUEn les sales drsquoaquesta part del museu es mostra lrsquoevolucioacute histograverica del territori ilmiddotlicitagrave des de laprehistograveria fins a la fi del moacuten romagrave La part esquerra de les sales presenta la vida quotidiana de lesdiferents cultures i a la dreta podem observar el moacuten funerari

Sala 1 el territori Per a poder entendre beacute la histograveria drsquounpoble o drsquouna societat eacutes importantiacutessim coneacuteixer el territori queocupaven Aquest ofereix els recursos naturals que poden condicionarel seu comportament i adaptacioacute (tipus drsquoassentament economiaproveiumlment relacions socialshellip)

En aquesta sala tambeacute trobem els pioners de lrsquoarqueologiailmiddotlicitana que contribuiumlren amb les seues investigacions alfet que hui coneguem part de la histograveria drsquoElx AureliagraveIbarra Pere Ibarra i Alejandro Ramos Folqueacutes

Sala 2 els primers assentaments humans Les primeres comunitats camperoles el proceacutes deconsolidacioacute i el desenvolupament de la metalluacutergia Lrsquoedat del bronze

Mentre que a la peniacutensula Ibegraverica tenim constagravencia de la presegravencia humana al voltant drsquo13 milions drsquoanys amb grups caccediladors-recollectors la primera ocupacioacute del territori ilmiddotlicitagrave es produeix durant el neoliacutetic amb grups ja productors drsquoalimentsLa implantacioacute del neoliacutetic suposagrave un desenvolupament de noves formes de vida on les pragravectiques agriacutecoles i ramaderes es vanimposar com a base per a lrsquoobtencioacute drsquoaliments passant la caccedila i la recolleccioacute a ser activitats complementagraveries de la dieta Entre elsvegetals cultivats destaquen el blat lrsquoordi i algunes lleguminoses com les llentilles o els peacutesols i les primeres espegravecies animalsdomesticades foren lrsquoovella la cabra i el porcAquests grups es van installar a Elx fa uns 6500 anys en petits llogarets prop de cursos drsquoaigua i de bones terres de cultiu Tambeacutesrsquoutilitzaren algunes coves com a refugi o cleda Les noves pragravectiques agriacutecoles suposaren lrsquoaparicioacute drsquoun nou utillatge (falccedil molins depedra per a moldre el cereal) al mateix temps que es generalitzaven eines fetes amb ossos com ara culleres punxons o comptes decollaretAquestes societats portaren tambeacute amb elles lrsquoelaboracioacute de la ceragravemica i el poliment de roques dures Els primers recipientsceragravemics es feien a magrave i despreacutes del modelatge i secat al sol sersquols posaven les anses i es procedia a la seua decoracioacute mitjanccedilant laimpressioacute de petxines o incisions amb punxons

bull NEOLIacuteTIC 5500-5300 a de la n e Primeres comunitats que ocuparen Elx

bull CALCOLIacuteTIC 3500-2500 a de la n eProceacutes de consolidacioacute de les comunitats agricultores

Despreacutes de meacutes drsquoun millenni de presegravencia de comunitats agropecuagraveries a la peniacutensula Ibegraverica srsquohi va produirun augment demogragravefic La introduccioacute de lrsquoaladre i el fem com a adob el desenvolupament de les tasquesextractives (picapedreria mineria) lrsquoaprofitament de tots els productes derivats de la cabanya animal (llanallet formatge) o el desenvolupament de lrsquointercanvi amb comunitats del sud-est peninsular soacuten alguns delscanvis econogravemics que permeteren la consolidacioacute i lrsquoexpansioacute dels grups camperolsEls elements meacutes comuns de lrsquoaixovar domegravestic eren gots ceragravemics fets a magrave sense decoracioacute (plats plagraveteresbols olles) eines de pedra (destrals aixols cisells) una agravemplia varietat drsquoobjectes drsquoos i peses de teler defangLrsquohagravebitat es caracteritzava per petits llogarets al costat dels cursos drsquoaigua envoltats de fossats excavats enel sogravel com a proteccioacute de lrsquoagraverea habitada i de la zona de magatzem que estava formada por fosses i sitges ones guardava el cereal Les coves sutilitzaven com a lloc drsquoenterrament de tots els membres de la comunitat

bull CAMPANIFORME 2500-2200 a de la n e Desenvolupament de la metalluacutergia

Per primera vegada a les terres del Vinalopoacute es constaten cabanes fetes de pedra i poblats fortificatssituats en alt Apareix la metalluacutergia que va suposar un important avanccedil tecnologravegic i social Els primersobjectes eren de coure i posteriorment mitjanccedilant lrsquoaliatge amb lrsquoestany es va elaborar el bronze amb elqual es fabricaven punxons braccedilalets i puntes de fletxa La necessitat de protegir els poblats les collites i elramat va suposar el desenvolupament de situacions de conflictivitat social que desembocaren en les primeressocietats jerarquitzadesPel que fa a lrsquoaixovar domegravestic apareix una vaixella especiacutefica caracteritzada per ceragravemiques decorades quepresenten formes tegravecniques i motius diversos perograve predominant les formes acampanades Presenta unaagravemplia distribucioacute geogragravefica per bona part drsquoEuropa occidental El tipus decorat a Elx correspon a lrsquoanomenatcampaniforme inciacutes amb decoracions incises i impreses de motius reticulats punts i triangles

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

1- LrsquoEDIFICI I EL SEU ENTORN

El museu estagrave situat en un entorn de caragravecter histograveric Si eacutes laprimera vegada que el visiteu vos proposem que conegueu algunacosa sobre els seus oriacutegens histograveria i plantejament actual

El museu ocupa un granespai amb dues zonesdiferenciades Drsquouna bandala zona de Traspalau onantigament estaven lamuralla i el fossat de laciutat medieval i drsquounaaltra el mateix palaudrsquoAltamira

A finals del segle XX comenccedila la reforma drsquoaquestazona amb la intencioacute de crear un nou espai museiacutesticque es convertiria en lrsquoactual MAHE

Estagrave ubicat en una zona deproteccioacute arqueologravegica per trobar-se en el lloc on es localitzen lesmuralles de lrsquoantiga ciutat Peraquest motiu abans de larehabilitacioacute es van realitzarexcavacions arqueologravegiques que vanpermetre recuperar valuosainformacioacute sobre lrsquoantiga ciutatmedieval

2 ESTRUCTURA DEL MUSEU

El museu Arqueologravegic i drsquoHistograveria drsquoElx srsquoestructura en dos espais connectats encara que diferenciatsuna zona de nova construccioacute semisubterragravenia que alberga les sales drsquoArqueologia i el palau drsquoAltamiraon es fa un recorregut des de lrsquoocupacioacute islagravemica de la ciutat fins a lrsquoactualitat

Sala 1 el territoriSala 2 els primers assentaments humansSala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIliciSala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats localsSala 5 la cologravenia Iulia Ilici AugustaSala 6 el megravetode arqueologravegicSala 7 drsquoIlici a ElxSala 8 els espais de la ciutatSala 9 Ilš La medina islagravemicaSala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformisme de la monarquia hispagravenicaSala 11 entre lrsquoantic regravegim i el moacuten contemporaniSala 12 construint el present

3SALES DE TRASPALAUEn les sales drsquoaquesta part del museu es mostra lrsquoevolucioacute histograverica del territori ilmiddotlicitagrave des de laprehistograveria fins a la fi del moacuten romagrave La part esquerra de les sales presenta la vida quotidiana de lesdiferents cultures i a la dreta podem observar el moacuten funerari

Sala 1 el territori Per a poder entendre beacute la histograveria drsquounpoble o drsquouna societat eacutes importantiacutessim coneacuteixer el territori queocupaven Aquest ofereix els recursos naturals que poden condicionarel seu comportament i adaptacioacute (tipus drsquoassentament economiaproveiumlment relacions socialshellip)

En aquesta sala tambeacute trobem els pioners de lrsquoarqueologiailmiddotlicitana que contribuiumlren amb les seues investigacions alfet que hui coneguem part de la histograveria drsquoElx AureliagraveIbarra Pere Ibarra i Alejandro Ramos Folqueacutes

Sala 2 els primers assentaments humans Les primeres comunitats camperoles el proceacutes deconsolidacioacute i el desenvolupament de la metalluacutergia Lrsquoedat del bronze

Mentre que a la peniacutensula Ibegraverica tenim constagravencia de la presegravencia humana al voltant drsquo13 milions drsquoanys amb grups caccediladors-recollectors la primera ocupacioacute del territori ilmiddotlicitagrave es produeix durant el neoliacutetic amb grups ja productors drsquoalimentsLa implantacioacute del neoliacutetic suposagrave un desenvolupament de noves formes de vida on les pragravectiques agriacutecoles i ramaderes es vanimposar com a base per a lrsquoobtencioacute drsquoaliments passant la caccedila i la recolleccioacute a ser activitats complementagraveries de la dieta Entre elsvegetals cultivats destaquen el blat lrsquoordi i algunes lleguminoses com les llentilles o els peacutesols i les primeres espegravecies animalsdomesticades foren lrsquoovella la cabra i el porcAquests grups es van installar a Elx fa uns 6500 anys en petits llogarets prop de cursos drsquoaigua i de bones terres de cultiu Tambeacutesrsquoutilitzaren algunes coves com a refugi o cleda Les noves pragravectiques agriacutecoles suposaren lrsquoaparicioacute drsquoun nou utillatge (falccedil molins depedra per a moldre el cereal) al mateix temps que es generalitzaven eines fetes amb ossos com ara culleres punxons o comptes decollaretAquestes societats portaren tambeacute amb elles lrsquoelaboracioacute de la ceragravemica i el poliment de roques dures Els primers recipientsceragravemics es feien a magrave i despreacutes del modelatge i secat al sol sersquols posaven les anses i es procedia a la seua decoracioacute mitjanccedilant laimpressioacute de petxines o incisions amb punxons

bull NEOLIacuteTIC 5500-5300 a de la n e Primeres comunitats que ocuparen Elx

bull CALCOLIacuteTIC 3500-2500 a de la n eProceacutes de consolidacioacute de les comunitats agricultores

Despreacutes de meacutes drsquoun millenni de presegravencia de comunitats agropecuagraveries a la peniacutensula Ibegraverica srsquohi va produirun augment demogragravefic La introduccioacute de lrsquoaladre i el fem com a adob el desenvolupament de les tasquesextractives (picapedreria mineria) lrsquoaprofitament de tots els productes derivats de la cabanya animal (llanallet formatge) o el desenvolupament de lrsquointercanvi amb comunitats del sud-est peninsular soacuten alguns delscanvis econogravemics que permeteren la consolidacioacute i lrsquoexpansioacute dels grups camperolsEls elements meacutes comuns de lrsquoaixovar domegravestic eren gots ceragravemics fets a magrave sense decoracioacute (plats plagraveteresbols olles) eines de pedra (destrals aixols cisells) una agravemplia varietat drsquoobjectes drsquoos i peses de teler defangLrsquohagravebitat es caracteritzava per petits llogarets al costat dels cursos drsquoaigua envoltats de fossats excavats enel sogravel com a proteccioacute de lrsquoagraverea habitada i de la zona de magatzem que estava formada por fosses i sitges ones guardava el cereal Les coves sutilitzaven com a lloc drsquoenterrament de tots els membres de la comunitat

bull CAMPANIFORME 2500-2200 a de la n e Desenvolupament de la metalluacutergia

Per primera vegada a les terres del Vinalopoacute es constaten cabanes fetes de pedra i poblats fortificatssituats en alt Apareix la metalluacutergia que va suposar un important avanccedil tecnologravegic i social Els primersobjectes eren de coure i posteriorment mitjanccedilant lrsquoaliatge amb lrsquoestany es va elaborar el bronze amb elqual es fabricaven punxons braccedilalets i puntes de fletxa La necessitat de protegir els poblats les collites i elramat va suposar el desenvolupament de situacions de conflictivitat social que desembocaren en les primeressocietats jerarquitzadesPel que fa a lrsquoaixovar domegravestic apareix una vaixella especiacutefica caracteritzada per ceragravemiques decorades quepresenten formes tegravecniques i motius diversos perograve predominant les formes acampanades Presenta unaagravemplia distribucioacute geogragravefica per bona part drsquoEuropa occidental El tipus decorat a Elx correspon a lrsquoanomenatcampaniforme inciacutes amb decoracions incises i impreses de motius reticulats punts i triangles

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

2 ESTRUCTURA DEL MUSEU

El museu Arqueologravegic i drsquoHistograveria drsquoElx srsquoestructura en dos espais connectats encara que diferenciatsuna zona de nova construccioacute semisubterragravenia que alberga les sales drsquoArqueologia i el palau drsquoAltamiraon es fa un recorregut des de lrsquoocupacioacute islagravemica de la ciutat fins a lrsquoactualitat

Sala 1 el territoriSala 2 els primers assentaments humansSala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIliciSala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats localsSala 5 la cologravenia Iulia Ilici AugustaSala 6 el megravetode arqueologravegicSala 7 drsquoIlici a ElxSala 8 els espais de la ciutatSala 9 Ilš La medina islagravemicaSala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformisme de la monarquia hispagravenicaSala 11 entre lrsquoantic regravegim i el moacuten contemporaniSala 12 construint el present

3SALES DE TRASPALAUEn les sales drsquoaquesta part del museu es mostra lrsquoevolucioacute histograverica del territori ilmiddotlicitagrave des de laprehistograveria fins a la fi del moacuten romagrave La part esquerra de les sales presenta la vida quotidiana de lesdiferents cultures i a la dreta podem observar el moacuten funerari

Sala 1 el territori Per a poder entendre beacute la histograveria drsquounpoble o drsquouna societat eacutes importantiacutessim coneacuteixer el territori queocupaven Aquest ofereix els recursos naturals que poden condicionarel seu comportament i adaptacioacute (tipus drsquoassentament economiaproveiumlment relacions socialshellip)

En aquesta sala tambeacute trobem els pioners de lrsquoarqueologiailmiddotlicitana que contribuiumlren amb les seues investigacions alfet que hui coneguem part de la histograveria drsquoElx AureliagraveIbarra Pere Ibarra i Alejandro Ramos Folqueacutes

Sala 2 els primers assentaments humans Les primeres comunitats camperoles el proceacutes deconsolidacioacute i el desenvolupament de la metalluacutergia Lrsquoedat del bronze

Mentre que a la peniacutensula Ibegraverica tenim constagravencia de la presegravencia humana al voltant drsquo13 milions drsquoanys amb grups caccediladors-recollectors la primera ocupacioacute del territori ilmiddotlicitagrave es produeix durant el neoliacutetic amb grups ja productors drsquoalimentsLa implantacioacute del neoliacutetic suposagrave un desenvolupament de noves formes de vida on les pragravectiques agriacutecoles i ramaderes es vanimposar com a base per a lrsquoobtencioacute drsquoaliments passant la caccedila i la recolleccioacute a ser activitats complementagraveries de la dieta Entre elsvegetals cultivats destaquen el blat lrsquoordi i algunes lleguminoses com les llentilles o els peacutesols i les primeres espegravecies animalsdomesticades foren lrsquoovella la cabra i el porcAquests grups es van installar a Elx fa uns 6500 anys en petits llogarets prop de cursos drsquoaigua i de bones terres de cultiu Tambeacutesrsquoutilitzaren algunes coves com a refugi o cleda Les noves pragravectiques agriacutecoles suposaren lrsquoaparicioacute drsquoun nou utillatge (falccedil molins depedra per a moldre el cereal) al mateix temps que es generalitzaven eines fetes amb ossos com ara culleres punxons o comptes decollaretAquestes societats portaren tambeacute amb elles lrsquoelaboracioacute de la ceragravemica i el poliment de roques dures Els primers recipientsceragravemics es feien a magrave i despreacutes del modelatge i secat al sol sersquols posaven les anses i es procedia a la seua decoracioacute mitjanccedilant laimpressioacute de petxines o incisions amb punxons

bull NEOLIacuteTIC 5500-5300 a de la n e Primeres comunitats que ocuparen Elx

bull CALCOLIacuteTIC 3500-2500 a de la n eProceacutes de consolidacioacute de les comunitats agricultores

Despreacutes de meacutes drsquoun millenni de presegravencia de comunitats agropecuagraveries a la peniacutensula Ibegraverica srsquohi va produirun augment demogragravefic La introduccioacute de lrsquoaladre i el fem com a adob el desenvolupament de les tasquesextractives (picapedreria mineria) lrsquoaprofitament de tots els productes derivats de la cabanya animal (llanallet formatge) o el desenvolupament de lrsquointercanvi amb comunitats del sud-est peninsular soacuten alguns delscanvis econogravemics que permeteren la consolidacioacute i lrsquoexpansioacute dels grups camperolsEls elements meacutes comuns de lrsquoaixovar domegravestic eren gots ceragravemics fets a magrave sense decoracioacute (plats plagraveteresbols olles) eines de pedra (destrals aixols cisells) una agravemplia varietat drsquoobjectes drsquoos i peses de teler defangLrsquohagravebitat es caracteritzava per petits llogarets al costat dels cursos drsquoaigua envoltats de fossats excavats enel sogravel com a proteccioacute de lrsquoagraverea habitada i de la zona de magatzem que estava formada por fosses i sitges ones guardava el cereal Les coves sutilitzaven com a lloc drsquoenterrament de tots els membres de la comunitat

bull CAMPANIFORME 2500-2200 a de la n e Desenvolupament de la metalluacutergia

Per primera vegada a les terres del Vinalopoacute es constaten cabanes fetes de pedra i poblats fortificatssituats en alt Apareix la metalluacutergia que va suposar un important avanccedil tecnologravegic i social Els primersobjectes eren de coure i posteriorment mitjanccedilant lrsquoaliatge amb lrsquoestany es va elaborar el bronze amb elqual es fabricaven punxons braccedilalets i puntes de fletxa La necessitat de protegir els poblats les collites i elramat va suposar el desenvolupament de situacions de conflictivitat social que desembocaren en les primeressocietats jerarquitzadesPel que fa a lrsquoaixovar domegravestic apareix una vaixella especiacutefica caracteritzada per ceragravemiques decorades quepresenten formes tegravecniques i motius diversos perograve predominant les formes acampanades Presenta unaagravemplia distribucioacute geogragravefica per bona part drsquoEuropa occidental El tipus decorat a Elx correspon a lrsquoanomenatcampaniforme inciacutes amb decoracions incises i impreses de motius reticulats punts i triangles

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

3SALES DE TRASPALAUEn les sales drsquoaquesta part del museu es mostra lrsquoevolucioacute histograverica del territori ilmiddotlicitagrave des de laprehistograveria fins a la fi del moacuten romagrave La part esquerra de les sales presenta la vida quotidiana de lesdiferents cultures i a la dreta podem observar el moacuten funerari

Sala 1 el territori Per a poder entendre beacute la histograveria drsquounpoble o drsquouna societat eacutes importantiacutessim coneacuteixer el territori queocupaven Aquest ofereix els recursos naturals que poden condicionarel seu comportament i adaptacioacute (tipus drsquoassentament economiaproveiumlment relacions socialshellip)

En aquesta sala tambeacute trobem els pioners de lrsquoarqueologiailmiddotlicitana que contribuiumlren amb les seues investigacions alfet que hui coneguem part de la histograveria drsquoElx AureliagraveIbarra Pere Ibarra i Alejandro Ramos Folqueacutes

Sala 2 els primers assentaments humans Les primeres comunitats camperoles el proceacutes deconsolidacioacute i el desenvolupament de la metalluacutergia Lrsquoedat del bronze

Mentre que a la peniacutensula Ibegraverica tenim constagravencia de la presegravencia humana al voltant drsquo13 milions drsquoanys amb grups caccediladors-recollectors la primera ocupacioacute del territori ilmiddotlicitagrave es produeix durant el neoliacutetic amb grups ja productors drsquoalimentsLa implantacioacute del neoliacutetic suposagrave un desenvolupament de noves formes de vida on les pragravectiques agriacutecoles i ramaderes es vanimposar com a base per a lrsquoobtencioacute drsquoaliments passant la caccedila i la recolleccioacute a ser activitats complementagraveries de la dieta Entre elsvegetals cultivats destaquen el blat lrsquoordi i algunes lleguminoses com les llentilles o els peacutesols i les primeres espegravecies animalsdomesticades foren lrsquoovella la cabra i el porcAquests grups es van installar a Elx fa uns 6500 anys en petits llogarets prop de cursos drsquoaigua i de bones terres de cultiu Tambeacutesrsquoutilitzaren algunes coves com a refugi o cleda Les noves pragravectiques agriacutecoles suposaren lrsquoaparicioacute drsquoun nou utillatge (falccedil molins depedra per a moldre el cereal) al mateix temps que es generalitzaven eines fetes amb ossos com ara culleres punxons o comptes decollaretAquestes societats portaren tambeacute amb elles lrsquoelaboracioacute de la ceragravemica i el poliment de roques dures Els primers recipientsceragravemics es feien a magrave i despreacutes del modelatge i secat al sol sersquols posaven les anses i es procedia a la seua decoracioacute mitjanccedilant laimpressioacute de petxines o incisions amb punxons

bull NEOLIacuteTIC 5500-5300 a de la n e Primeres comunitats que ocuparen Elx

bull CALCOLIacuteTIC 3500-2500 a de la n eProceacutes de consolidacioacute de les comunitats agricultores

Despreacutes de meacutes drsquoun millenni de presegravencia de comunitats agropecuagraveries a la peniacutensula Ibegraverica srsquohi va produirun augment demogragravefic La introduccioacute de lrsquoaladre i el fem com a adob el desenvolupament de les tasquesextractives (picapedreria mineria) lrsquoaprofitament de tots els productes derivats de la cabanya animal (llanallet formatge) o el desenvolupament de lrsquointercanvi amb comunitats del sud-est peninsular soacuten alguns delscanvis econogravemics que permeteren la consolidacioacute i lrsquoexpansioacute dels grups camperolsEls elements meacutes comuns de lrsquoaixovar domegravestic eren gots ceragravemics fets a magrave sense decoracioacute (plats plagraveteresbols olles) eines de pedra (destrals aixols cisells) una agravemplia varietat drsquoobjectes drsquoos i peses de teler defangLrsquohagravebitat es caracteritzava per petits llogarets al costat dels cursos drsquoaigua envoltats de fossats excavats enel sogravel com a proteccioacute de lrsquoagraverea habitada i de la zona de magatzem que estava formada por fosses i sitges ones guardava el cereal Les coves sutilitzaven com a lloc drsquoenterrament de tots els membres de la comunitat

bull CAMPANIFORME 2500-2200 a de la n e Desenvolupament de la metalluacutergia

Per primera vegada a les terres del Vinalopoacute es constaten cabanes fetes de pedra i poblats fortificatssituats en alt Apareix la metalluacutergia que va suposar un important avanccedil tecnologravegic i social Els primersobjectes eren de coure i posteriorment mitjanccedilant lrsquoaliatge amb lrsquoestany es va elaborar el bronze amb elqual es fabricaven punxons braccedilalets i puntes de fletxa La necessitat de protegir els poblats les collites i elramat va suposar el desenvolupament de situacions de conflictivitat social que desembocaren en les primeressocietats jerarquitzadesPel que fa a lrsquoaixovar domegravestic apareix una vaixella especiacutefica caracteritzada per ceragravemiques decorades quepresenten formes tegravecniques i motius diversos perograve predominant les formes acampanades Presenta unaagravemplia distribucioacute geogragravefica per bona part drsquoEuropa occidental El tipus decorat a Elx correspon a lrsquoanomenatcampaniforme inciacutes amb decoracions incises i impreses de motius reticulats punts i triangles

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

Sala 2 els primers assentaments humans Les primeres comunitats camperoles el proceacutes deconsolidacioacute i el desenvolupament de la metalluacutergia Lrsquoedat del bronze

Mentre que a la peniacutensula Ibegraverica tenim constagravencia de la presegravencia humana al voltant drsquo13 milions drsquoanys amb grups caccediladors-recollectors la primera ocupacioacute del territori ilmiddotlicitagrave es produeix durant el neoliacutetic amb grups ja productors drsquoalimentsLa implantacioacute del neoliacutetic suposagrave un desenvolupament de noves formes de vida on les pragravectiques agriacutecoles i ramaderes es vanimposar com a base per a lrsquoobtencioacute drsquoaliments passant la caccedila i la recolleccioacute a ser activitats complementagraveries de la dieta Entre elsvegetals cultivats destaquen el blat lrsquoordi i algunes lleguminoses com les llentilles o els peacutesols i les primeres espegravecies animalsdomesticades foren lrsquoovella la cabra i el porcAquests grups es van installar a Elx fa uns 6500 anys en petits llogarets prop de cursos drsquoaigua i de bones terres de cultiu Tambeacutesrsquoutilitzaren algunes coves com a refugi o cleda Les noves pragravectiques agriacutecoles suposaren lrsquoaparicioacute drsquoun nou utillatge (falccedil molins depedra per a moldre el cereal) al mateix temps que es generalitzaven eines fetes amb ossos com ara culleres punxons o comptes decollaretAquestes societats portaren tambeacute amb elles lrsquoelaboracioacute de la ceragravemica i el poliment de roques dures Els primers recipientsceragravemics es feien a magrave i despreacutes del modelatge i secat al sol sersquols posaven les anses i es procedia a la seua decoracioacute mitjanccedilant laimpressioacute de petxines o incisions amb punxons

bull NEOLIacuteTIC 5500-5300 a de la n e Primeres comunitats que ocuparen Elx

bull CALCOLIacuteTIC 3500-2500 a de la n eProceacutes de consolidacioacute de les comunitats agricultores

Despreacutes de meacutes drsquoun millenni de presegravencia de comunitats agropecuagraveries a la peniacutensula Ibegraverica srsquohi va produirun augment demogragravefic La introduccioacute de lrsquoaladre i el fem com a adob el desenvolupament de les tasquesextractives (picapedreria mineria) lrsquoaprofitament de tots els productes derivats de la cabanya animal (llanallet formatge) o el desenvolupament de lrsquointercanvi amb comunitats del sud-est peninsular soacuten alguns delscanvis econogravemics que permeteren la consolidacioacute i lrsquoexpansioacute dels grups camperolsEls elements meacutes comuns de lrsquoaixovar domegravestic eren gots ceragravemics fets a magrave sense decoracioacute (plats plagraveteresbols olles) eines de pedra (destrals aixols cisells) una agravemplia varietat drsquoobjectes drsquoos i peses de teler defangLrsquohagravebitat es caracteritzava per petits llogarets al costat dels cursos drsquoaigua envoltats de fossats excavats enel sogravel com a proteccioacute de lrsquoagraverea habitada i de la zona de magatzem que estava formada por fosses i sitges ones guardava el cereal Les coves sutilitzaven com a lloc drsquoenterrament de tots els membres de la comunitat

bull CAMPANIFORME 2500-2200 a de la n e Desenvolupament de la metalluacutergia

Per primera vegada a les terres del Vinalopoacute es constaten cabanes fetes de pedra i poblats fortificatssituats en alt Apareix la metalluacutergia que va suposar un important avanccedil tecnologravegic i social Els primersobjectes eren de coure i posteriorment mitjanccedilant lrsquoaliatge amb lrsquoestany es va elaborar el bronze amb elqual es fabricaven punxons braccedilalets i puntes de fletxa La necessitat de protegir els poblats les collites i elramat va suposar el desenvolupament de situacions de conflictivitat social que desembocaren en les primeressocietats jerarquitzadesPel que fa a lrsquoaixovar domegravestic apareix una vaixella especiacutefica caracteritzada per ceragravemiques decorades quepresenten formes tegravecniques i motius diversos perograve predominant les formes acampanades Presenta unaagravemplia distribucioacute geogragravefica per bona part drsquoEuropa occidental El tipus decorat a Elx correspon a lrsquoanomenatcampaniforme inciacutes amb decoracions incises i impreses de motius reticulats punts i triangles

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

bull CALCOLIacuteTIC 3500-2500 a de la n eProceacutes de consolidacioacute de les comunitats agricultores

Despreacutes de meacutes drsquoun millenni de presegravencia de comunitats agropecuagraveries a la peniacutensula Ibegraverica srsquohi va produirun augment demogragravefic La introduccioacute de lrsquoaladre i el fem com a adob el desenvolupament de les tasquesextractives (picapedreria mineria) lrsquoaprofitament de tots els productes derivats de la cabanya animal (llanallet formatge) o el desenvolupament de lrsquointercanvi amb comunitats del sud-est peninsular soacuten alguns delscanvis econogravemics que permeteren la consolidacioacute i lrsquoexpansioacute dels grups camperolsEls elements meacutes comuns de lrsquoaixovar domegravestic eren gots ceragravemics fets a magrave sense decoracioacute (plats plagraveteresbols olles) eines de pedra (destrals aixols cisells) una agravemplia varietat drsquoobjectes drsquoos i peses de teler defangLrsquohagravebitat es caracteritzava per petits llogarets al costat dels cursos drsquoaigua envoltats de fossats excavats enel sogravel com a proteccioacute de lrsquoagraverea habitada i de la zona de magatzem que estava formada por fosses i sitges ones guardava el cereal Les coves sutilitzaven com a lloc drsquoenterrament de tots els membres de la comunitat

bull CAMPANIFORME 2500-2200 a de la n e Desenvolupament de la metalluacutergia

Per primera vegada a les terres del Vinalopoacute es constaten cabanes fetes de pedra i poblats fortificatssituats en alt Apareix la metalluacutergia que va suposar un important avanccedil tecnologravegic i social Els primersobjectes eren de coure i posteriorment mitjanccedilant lrsquoaliatge amb lrsquoestany es va elaborar el bronze amb elqual es fabricaven punxons braccedilalets i puntes de fletxa La necessitat de protegir els poblats les collites i elramat va suposar el desenvolupament de situacions de conflictivitat social que desembocaren en les primeressocietats jerarquitzadesPel que fa a lrsquoaixovar domegravestic apareix una vaixella especiacutefica caracteritzada per ceragravemiques decorades quepresenten formes tegravecniques i motius diversos perograve predominant les formes acampanades Presenta unaagravemplia distribucioacute geogragravefica per bona part drsquoEuropa occidental El tipus decorat a Elx correspon a lrsquoanomenatcampaniforme inciacutes amb decoracions incises i impreses de motius reticulats punts i triangles

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

bull CAMPANIFORME 2500-2200 a de la n e Desenvolupament de la metalluacutergia

Per primera vegada a les terres del Vinalopoacute es constaten cabanes fetes de pedra i poblats fortificatssituats en alt Apareix la metalluacutergia que va suposar un important avanccedil tecnologravegic i social Els primersobjectes eren de coure i posteriorment mitjanccedilant lrsquoaliatge amb lrsquoestany es va elaborar el bronze amb elqual es fabricaven punxons braccedilalets i puntes de fletxa La necessitat de protegir els poblats les collites i elramat va suposar el desenvolupament de situacions de conflictivitat social que desembocaren en les primeressocietats jerarquitzadesPel que fa a lrsquoaixovar domegravestic apareix una vaixella especiacutefica caracteritzada per ceragravemiques decorades quepresenten formes tegravecniques i motius diversos perograve predominant les formes acampanades Presenta unaagravemplia distribucioacute geogragravefica per bona part drsquoEuropa occidental El tipus decorat a Elx correspon a lrsquoanomenatcampaniforme inciacutes amb decoracions incises i impreses de motius reticulats punts i triangles

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

EDAT DEL BRONZE 2200-1500 a de la n e

BRONZE FINAL finals II millenni- segle VIII a de la n e

Entre el 2200 i el 1500 a de la n e assistim a la configuracioacute en lrsquoagravembit peninsularde diverses cultures entre les quals destaca al sud-est la cultura de lrsquoArgar enquegrave srsquointegra en aquell moment el Camp drsquoElx Es caracteritza per una estructuraestable de poblament amb poblats de diversa grandagraveria ubicats en alt i amb unritual funerari basat en inhumacions individuals amb sepultures localitzades alrsquointerior dels habitatges amb un aixovar domegravestic normalitzat i relacionat amb laposicioacute social Lrsquoagricultura la ramaderia i els treballs metalluacutergics de coure plata ior soacuten la base econogravemica drsquouna societat amb diferegravencies socials marcades entre elsgrups dominants i els camperols Lrsquoabsegravencia de vetes de minerals metagravellics al CampdrsquoElx va suposar lrsquoestabliment drsquouna segraverie de circuits drsquointercanvi amb uns altrespoblats argagraverics meacutes meridionals Un altre material que tambeacute es va obtenirmitjanccedilant xarxes drsquointercanvi va ser lrsquoivori

Els moments finals de lrsquoedat del bronze van tindre lloc entre els uacuteltims segles del IImillenni a de la n e i el segle VIII a de la n e Eacutes un periacuteode que srsquoiniciagrave amb laconstitucioacute de noves entitats socials entre les quals destaca Tartessos al sudpeninsular Va ser un moment de grans canvis socioeconogravemics com la intensificacioacutedels contactes comercials de pobladors locals amb uns altres grups peninsulars i dela Mediterragravenia especialment per via mariacutetima Accedilograve va suposar la concentracioacute depoblaments prop de la costa distribuiumlts per tot el Camp drsquoElx Enfront del ritualdrsquoinhumacioacute de moments anteriors comenccedila a generalitzar-se el ritual de cremacioacuteen quegrave es dipositen les restes en urnes ja dins de necrogravepolis Entre els objectesdomegravestics destaquen les ceragravemiques amb parets brunyides alguns gots ambincrustacions de bronze i gots pintats i pel que fa a la metalluacutergia es fabriquenalgunes armes com ara espases o destrals-lingot utilitzades en transaccionscomercials

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

Sala 3 la cultura ibegraverica La primera ciutat drsquoIlici

La cultura ibegraverica es constata a partir del segle VI a de la n e En aquest momentsrsquoidentifiquen algunes comunitats que ocupen les terres ilmiddotlicitanes i que evolucionen com aconsequumlegravencia dels contactes amb pobles de la Mediterragravenia oriental (fenicis i grecs) Esprodueixen importants canvis en el model de vida amb la introduccioacute del torn de terrisseri noves tegravecniques per a lrsquoobtencioacute del ferro Al mateix temps es generalitza un nou tipusdrsquohagravebitat amb cases que apareixen agrupades seguint criteris urbans Entre les novetatsmeacutes destacades de la cultura ibegraverica estan els primers textos escrits fruit drsquointensoscontactes amb pobles mediterranisPel que fa a lrsquoeconomia la cultura ibegraverica es basa fonamentalment en lrsquoagricultura i laramaderia encara que cada vegada tenen meacutes importagravencia lrsquoartesania el comerccedil i lametalluacutergia En relacioacute amb aquesta apareixen les primeres emissions de monedes amitjan segle III a de la n eLrsquoaixovar domegravestic estagrave representat per ceragravemiques locals al costat de peces dorigengrec La ceragravemica local estagrave pintada amb motius geomegravetrics vegetals zoomorfs osimbogravelics El moacuten simbogravelic estagrave representat per una iconografia amb influegravencia dels poblesmediterranis en quegrave destaca el conjunt drsquoescultures de pedra zoomorfes o antropomorfes(com la Dama drsquoElx) relacionades amb el moacuten funerari

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

Sala 4 els priacutenceps ibers Lrsquoesplendor de les comunitats locals

El moacuten funerari de la cultura ibegraverica se centra en la necrogravepoli o cementeri que es localitzava alsafores de la ciutat al costat del camiacute drsquoentrada Estava poblada de tombes monumentals situadesestrategravegicament per a impressionar el visitant Al seu voltant es creava una escenografia ambmonuments turriformes i pilars-estela amb animals reals o fantagravestics i personatges femenins omasculins Lrsquointerior de la necrogravepoli estava compartimentada de manera que cada porcioacute deterreny era ocupada per una tomba alternant les meacutes modestes amb les meacutes acuradesEl ritual drsquoenterrament iber era la cremacioacute Es realitzava en una pira de llenya sobre la qual escollocava el cadagravever amb les seues millors robes i armes Despreacutes els ossos cremats srsquointroduiumlenen una urna i es portaven a la tomba on srsquoacompanyava drsquoun aixovar format per ceragravemica armesio adorns personals

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

Sala 5 la cologravenia Iulia Ilici Augusta El moacuten romagrave paisatge vida quotidiana les ciutats la religioacute les monedes i el comerccedil El final del moacuten romagrave

A mitjan segle I a de la n e comenccedila la fundacioacute drsquoIlici que es consolida entre els anys 26 i 19 quanAugust llicencia un contingent de veterans que srsquoinstallen al territori de la ciutat La cologravenia Iulia IliciAugusta obtingueacute la condicioacute de cologravenia de ciudatans romans i el dret llatiacute erigint-se com un dels centresmeacutes importants del sud-est peninsular Accedilograve va suposar una reestructuracioacute del camp amb el repartimentde parcelles organitzades al voltant dels eixos principalsPel que fa a lrsquoescenari urbagrave estava compost per temples i edificis puacuteblics pels voltants del fograverum Lescases adopten el model itagravelic amb un pati central parets decorades amb estucs pintats i mosaics en elssogravels Mentre que en el camp les vilmiddotles es converteixen en installacions ruacutestiques drsquoexplotacioacute agriacutecolaLrsquoaixovar domegravestic es compon de plats escudelles o gerres beacute de tallers locals o importacions itagraveliques odel nord drsquoAgravefrica juntament amb la ceragravemica de cuina o emmagatzematge (agravemfores)Destaca en aquest moment la introduccioacute del llatiacute com a llengua drsquouacutes habitual aixiacute com una nova religioacute enla qual es venera el Panteoacute encara que a nivell domegravestic es rendeix culte als deacuteus de la casa A partir delsegle III de la nostra era es produeix la implantacioacute progressiva del cristianismeEn el moacuten funerari persisteix en un principi la cremacioacute perograve a partir del segle II de la nostra era esgeneralitza la inhumacioacute Els individus es disposen en sarcogravefags de marbre o pedra o en fossesacompanyats del seu aixovar personalI quant a la circulacioacute monetagraveria Ilici encunya monedes entre els segles I a de la n e i la meitat delprimer de la nostra era

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

Sala 6 el megravetode arqueologravegic

Lrsquoarqueologia eacutes una ciegravencia que permet reconstruir a traveacutes del megravetode arqueologravegici de la manera meacutes fidedigna possible el nostre passat El megravetode arqueologravegicutilitza diverses tegravecniques que ens ajuden a recuperar i analitzar la cultura materialdels jaciments arqueologravegics Un jaciment arqueologravegic eacutes el lloc on va existir unassentament humagrave en un o diversos moments histograverics i del qual queden restesmaterials susceptibles de ser estudiades pels professionals de lrsquo arqueologia

En el proceacutes drsquoestudi arqueologravegic podem distingir diferents fases el treball de camp(prospeccioacute excavacioacute) la investigacioacute (treball de laboratori) la conservacioacute(restauracioacute) i la divulgacioacute (publicacioacute difusioacute)

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

4-SALES DEL PALAU

Sales 7-9 drsquoIlici a Elx Els espais de la ciutat Ilš (الش) la medina islagravemica

El periacuteode islagravemic a Elx la conquesta drsquoal-Andalus Oriacutegens de la medina La vida quotidiana El moacuten funerari

Lrsquoany 711 va comenccedilar la conquesta drsquoHispagravenia per part depobles arribats del nord drsquoAgravefrica que van ocupar lesregions del regne hispanovisigot mitjanccedilant aliances ambla noblesa local A partir drsquoaquest moment la peniacutensulaIbegraverica es denominaragrave al-Andalus i les nostres terresSharq al-Andalus Els agraverabs van introduir importantscanvis en filosofia medicina literatura i economia (ambnoves tegravecniques de regadiu i nous productes com aralarrograves la canyamel lrsquoalbergiacutenia la figuera i la magrana)Lrsquoarribada dels agraverabs va suposar la incorporacioacute demonedes amb absegravencia dimatges i la presegravencia decaragravecters epigragravefics escrits en agraverab

Amb la formacioacute drsquoIlš al segle X Elx va passar a ser un importantnucli urbagrave La ciutat tenia un sistema defensiu amb murallatorres barbacana i fossat Srsquohi accedia per portes com laCalaforra al costat del camiacute drsquoAlacant Dins de les muralles hihavia la trama urbana amb habitatges i espais puacuteblics (mesquitesmercats) A extramurs es trobaven els banys (que srsquoabastien drsquounramal de la segravequia principal de la ciutat i dels quals a hores drsquoaraes conserva el que despreacutes de la conquesta cristiana va ser donata lrsquoorde mercedagraveria per a construir un convent) aixiacute com elscementerisEl ritual funerari utilitzat era la inhumacioacute que collocavalrsquoindividu en una fossa en posicioacute decuacutebit lateral dret amb lescames flexionades i els braccedilos damunt del pit El cadagravever haviadrsquoorientar-se cap a La Meca i se soterraven sense aixovar

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

Sala 10 de la coexistegravencia amb lrsquoIslam a lrsquouniformalisme de la monarquia hispagravenica

Despreacutes de la primera ocupacioacute castellana de lrsquoElx andalusiacute el Tractat de Torrellas (1304) i elprivilegi drsquoannexioacute (1308) van suposar la seua incorporacioacute definitiva a la Corona drsquoAragoacute com apart del Regne de Valegravencia La conquesta va suposar la creacioacute drsquouna societat dual on duescomunitats coexistien la cristiana i la musulmana La segregacioacute fiacutesica de la poblacioacute musulmanavenccediluda tot i que sersquols va permetre romandre a la ciutat ja que la seua forccedila de treball eranecessagraveria per al sosteniment del territori es va realitzar mitjanccedilant la seua concentracioacute en unraval extramursEl 1609 lrsquoexpulsioacute dels anomenats ldquomoriscosrdquo va suposar la fi drsquoaquesta societat dual i a meacutes ameacutes la desaparicioacute de prop drsquoun terccedil dels habitants drsquoElx Les dificultats per a la repoblacioacute i lareordenacioacute agragraveria amb uns altres factors com ara sequeres plagues o epidegravemies endarrerirenla recuperacioacute fins a finals del segle XVII recuperacioacute basada en una produccioacute agragraveria lligada almercat i als usos industrials oli i barrella per fer saboacute Els progressos agraris encara que nosuperaven la fragilitat intriacutenseca de lrsquoeconomia de lrsquoantic regravegim van posar les bases delcreixement del segle XVIII i el germen drsquouna burgesia rural

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

Sala 11 entre lrsquoAntic Regravegim i el moacuten contemporani

Sala 12 construint el present

El segle XVIII va comenccedilar a Elx amb un conflicte armat la Guerrade Successioacute amb un gran impacte en la poblacioacute que va suposar lapegraverdua drsquoautonomia local i la implantacioacute del model municipalcastellagrave Perograve prompte la ciutat va comenccedilar una etapa decreixement econogravemic amb una extraordinagraveria ampliacioacute de lrsquoespaiagriacutecola que va provocar la progressiva desaparicioacute drsquoun paisatgemedieval Hi van apareacuteixer noves fortunes perograve tambeacute una creixentdiferenciacioacute social que teacute com a resposta el motiacute del 1766 unprimer siacutemptoma de la crisi de lrsquoantic regravegimEl segle XIX i els primers anys del XX anunciaren lrsquoElxcontemporani El tret que meacutes defineix lrsquoevolucioacute drsquoElx en aquestperiacuteode eacutes la configuracioacute de la ciutat contemporagravenia amb uncaragravecter especiacutefic que la diferencia de lrsquoentorn agrari que lrsquoenvolta idels vincles ciutat-camp que lrsquohavien definit tradicionalment Enaquest canvi va ser fonamental la transformacioacute de les estructuresproductives en especial el proceacutes drsquoindustrialitzacioacute Parallelamentsorgeix una nova classe treballadora que si beacute en un principilimitava les seues aspiracions a millorar les seues condicions de vidaamb el temps exigiragrave participar plenament en la vida social i en elpoder poliacutetic de la ciutat En parallel al proceacutes drsquoindustrialitzacioacutees va produir una modernitzacioacute urbana i de les comunicacionsimposada pel desenvolupament industrial mateix perograve tambeacute per lesnecessitats drsquouna poblacioacute en continu creixement des de la segonameitat del segle XIX

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

5- ACTIVIDATS DIDAgraveCTIQUES per a lrsquoalumnat

Suggeriments previs a la visita seria interessant que abans de visitar el museu escomentaren conceptes histograverics bagravesics com per exemple el concepte de temps o que elsalumnes aprengueren vocabulari especiacutefic

Per la qual cosa seria convenient que abans de la visita al museu es fera una sessioacute detreball amb lrsquoalumnat A classe es podria preparar un colloqui participatiu per tal deconeacuteixer lrsquoopinioacute sobre lrsquoarqueologia i els museusPodeu parlar de- quegrave eacutes un museu- per a quegrave serveix un museu- quin tipus de museus coneixen Nrsquohan visitat algun Amb qui lrsquohan visitat- quegrave eacutes lrsquoarqueologia- quegrave eacutes la histograveria- quines etapes de la histograveria coneixen-Comentar alguns fets histograverics drsquoaquestes etapeshellip

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

Activitats posteriors a la visita

Vos proposem un nou colloqui a classe per a comentar lrsquoexperiegravencia A meacutes a meacutes es potaprofitar per a respondre preguntes sobre el que han apreacutes durant la visitaPoden ser preguntes sobre lrsquoedifici lrsquoarqueologia o les diferents etapes histograveriques drsquoElx

quegrave era abans lrsquoedifici en quina zona drsquoElx estagrave quina eacutes la primera societat que ocupa el territori drsquoElx quegrave eacutes la prehistograveriaqui van ser els ibers i els romansquan es va formar la ciutat drsquoElx

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

ACTIVITATS per a classe

Ara vos proposem algunes activitats didagravectiquesper a fer a classe Podeu fer-les totes o elegirles que meacutes vos agraden sempre segons lrsquoedatde lrsquoalumnat

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

UNEIX AMB FLETXES cadascun dels objectes amb el seu periacuteode histograveric corresponent

PREHISTOgraveRIA

CONTEMPORANI

ISLAgraveMIC

ROMAgrave

IBEgraveRIC

MEDIEVAL

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

SABRIES RELACIONAR CADASCUNA DrsquoAQUESTES FIGURES FEMENINES AMB EL SEU PERIacuteODE HISTOgraveRIC Uneix amb fletxes

PREHISTOgraveRIA IBEgraveRIC ROMAgrave MODERN

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

SOPA DE LLETRES Busca aquestes huit paraules relacionades amb la

prehistograveria neoliacutetic ceragravemica arc fletxa cereal braccedilalet punxoacute petxina

K N E O L I T I C D

B I U C J S V B E A

R F L E T X A T R S

A A S R D P F G A D

Ccedil X C E V U B N M F

A Q R A T N Y A I G

L A R L T X A R C Y

E W E R Y O U I A H

T S P E T X I N A J

F S D F H J K T L K

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUN POBLAT NEOLIacuteTIC

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

SOPA DE LLETRES Troba aquestes huit paraules relacionades amb

la cultura ibegraverica dama Alcuacutedia moneda falcata deessa peveter vaixellaesfinx

C P E V E T E R G V

X D E E S S A U I O

C A P D F S D A M A

V L S J I O T A O F

B C A S N F G H N J

N U K L X Ntilde A S E D

M D F G W H J K D L

Q I Z X C V B N A M

V A I X E L L A T Y

E W F A L C A T A H

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

PINTA AQUESTA IMATGE DrsquoUNA CUINA ROMANA

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

SABRIES RELACIONAR AQUESTS OBJECTES DrsquoEgravePOCA ISLAgraveMICA QUE ESTAN AL MUSEU AMB OBJECTES ACTUALS Uneix-los amb fletxes

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

SOPA DE LLETRES Busca huit paraules relacionades amb la conquesta i

repoblacioacute cristiagrave feudal Castella Aragoacute mudegravejar morisc fur repoblacioacute

R E P O B L A C I O T

W Q M D C G H R J K L

F E U D A L X I G H I

U D D Z S C V S N M A

R S E F T G H T H L R

J Q J R E Y U I J K A

L S A F L G H A Y R G

Q W R E L R T N Y U O

Z X C V A B N R M J K

M O R I S C G S K T R

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

6- VOCABULARI

Arqueologia ciegravencia que estudia els canvis que es produeixen en la societat a traveacutes de les restes materialsCampaniforme periacuteode de lrsquoedat dels metalls caracteritzat per lrsquouacutes de ceragravemiques amb forma de campanaCologravenia ve del llatiacute colonus que significa ldquollauradorrdquo Conjunt de persones procedents drsquoun territori que van a un altre per taldrsquoestablir-srsquohiEstratigrafia en arqueologia eacutes la successioacute meacutes o menys ordenada de capes de sediment Accedilograve permet identificar lesrelacions drsquoanterioritat o posterioritat existents entre elles seguint lrsquoordre de creacioacute i dipogravesitFalcata tipus drsquoespasa utilitzada pels pobles ibersFeudal pertanyent o relatiu a lorganitzacioacute poliacutetica i social basada en els feus (contracte amb el qual els sobirans i elsgrans senyors concedien en lrsquoedat mitjana terres o rendes en usdefruit obligant-se qui les rebia a guardar fidelitat devassall al donant prestar-li servei militar i anar a les assemblees poliacutetiques i judicials que el senyor convocava)Fur norma o codi donat a un territori determinatGladiador persona que lluitava contra humans o animals en els jocs puacuteblics de lrsquoantiga RomaIslam conjunt de persones i pobles que segueixen la religioacute islagravemica (la religioacute de Mahoma)Llatiacute llengua parlada a lrsquoantiga Roma Va originar un gran nombre de llenguumles europeesLlagraventia llum romana que srsquoalimentava drsquooliMedina ve de lrsquoagraverab madīnah que significa ldquociutatrdquoMesquita edifici on els musulmans practiquen les seues cerimogravenies religiosesMorisc era el moro batejat que acabada la Reconquesta es va quedar a EspanyaMosaic eacutes la forma artiacutestica de decorar una superfiacutecie normalment un sogravel o una paret que consisteix a encaixar-hi unasegraverie de peces (tesselles) de colors combinades de manera que formen dibuixos o figures geomegravetriquesMudegravejar era el musulmagrave a qui es permetia continuar vivint entre els vencedors cristians sense canviar de religioacuteNecrogravepoli cementeriNeoliacutetic periacuteode prehistograveric que pertany a lrsquoedat de pedra i que va suposar una revolucioacute en molts aspectes de lrsquoeacutesserhumagrave com la introduccioacute de lrsquoagricultura i la ramaderia o el descobriment de la ceragravemicaPeveter recipient on es cremen substagravencies aromagravetiquesSigilmiddotlada tipus de ceragravemica romanausada pels antics romans de color roig brillant

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

BIBLIOGRAFIA

Mas Arrondo C El museo como recurso didaacutectico wwwmiradaeducaaragones

Fernaacutendez Caro J J Raveacute Prieto J L Respaldiza Lama P J (2001) Cuaderno del profesorMuseu Arqueologravegic de Sevilla Sevilla

Peacuterez Peacuterez R (coord) (2002) Guiacutea didaacutectica del Museo Arqueoloacutegico de Lorca Lorca

Ramos Fernaacutendez R (2011) Guiacutea del Museo Arqueoloacutegico y de Historia de Elche ldquoAlejandroRamos Folqueacutesrdquo Ajuntament drsquoElx

Saacutenchez Peacuterez R (coord)(2003) El Marq en Primaria Guiacutea didaacutectica Alacant

wwwraees

CREgraveDITS

Edita Ajuntament drsquoElxTextos Alebus Patrimonio Histoacuterico S LDisseny Alebus Patrimonio Histoacuterico S LSupervisioacute Anna Aacutelvarez Fortes (documentalista de lrsquoAjuntament drsquoElx)Traduccioacute Assutzena Sanguumlesa i Aguilar (Gabinet Linguumliacutestic de lrsquoAjuntament drsquoElx)Fotografies Alebus Patrimonio Histoacuterico fons fotogragravefic del MAHE Juan FranciscoBarriga Capilla

MAHEDiagonal del Palau sn03202 Elx (Alacant)Tel 966 658 203didacticamuseusayto-elchees